INF050215

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

El tema

DE

3

Molts residus, poc reciclatge

B ARCELONA

Noticiari 6 Taula rodona sobre seguretat en la construcció

Noticiari Nova convocatòria de projectes de cooperació

8

Assistència 10 Preguntes i respostes sobre seguretat i salut (II)

Matins Construcció tracta sobre la gestió dels residus a la construcció

Entrevista 20 Ferran Pelegrina i FP+a SAU

Chopo

El reportatge 41 Barcelona Hermètica

•• Quadern Central: Formació, mercat de treball i activitats i249 portada.indd 1

SEGONA QUINZENA FEBRER 2005 Preu = 2 €

249 17/2/05 11:08:13

i249 portada.indd 2

17/2/05 11:08:17

EL TEMA EL TEMA

3

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

Gestionar els residus Els ponents de Matins Construcció coincideixen a dir que cal esforçar-se més en el reciclatge dels residus de la construcció a Catalunya

A

CHOPO

Catalunya es generen anual-

ment uns sis milions de tones de residus de construcció (6.315.283 tones, el 2003), alguns dels quals estan qualificats com a “especials”, perquè procedeixen de materials tòxics i perillosos. La gestió d’aquests residus és un tema cabdal i, per parlar-ne, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona va dedicar-hi la primera edició del 2005 de Matins Construcció.

La cita va ser el passat 27 de gener a la seu del CAATB a Barcelona. Hi van ser presents Manel Hernández, gerent de l’Agència de Residus de Catalunya, i Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de Residus de l’agència esmentada, vinculada al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En la taula rodona posterior hi van participar Eduard Sanz, representant de Gestora de Runes de la Construcció, SA; Toni Sánchez, gerent de Construccions Deco; Manel Algueró, director de projectes de C&D Control Demeter, SL, i l’arquitecta Fidela Frutos. Unes 120 persones van assistir a l’acte, que va ser patrocinat per Espais, Technal, Construccions Deco i Gestora de Runes de la Construcció, SA.

D’esquerra a dreta, Manel Hernández, gerent de l’Agència de Residus de Catalunya; Xavier Bardají, president del CAATB, i Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de Residus, al primer Matins Construcció de l’any, dedicat al reciclatge de residus de la construcció.

sar les previsions i incentivar polítiques.

Les dades aportades pels representants de l’Agència de Residus de Catalunya van mostrar que en l’actualitat el reciclatge de residus de la construcció a Catalunya en plantes autoritzades suposa el 3,5% dels residus gestionats. L’Agència té constància que les empreses d’enderrocs han posat en

Cap al 65% de reciclatge Els participants en aquesta edició de Matins Construcció van coincidir que el reciclatge de residus de la construcció encara és molt incipient i que caldrà reviPLANTES

DE RECICLATGE DE

CATALUNYA

•• En un futur no gaire llunyà veurem com s’incrementa el cost de portar a reciclar materials que no han estat prèviament classificats

marxa tècniques de reciclatge en obra que donen estimacions de reciclatge entre el 23% i el 28% de la runa que generen; però no considera suficient cap d’aquestes xifres, Font: Agència de Residus de Catalunya

A ESTUDI

MANLLEU Gener 2006 505% GRC, SA 500.000 � 60.000 Tn/any Net / Mixta CASTELLAR DEL VALLÈS Gener 2006 -- % GRC, SA 500.000 � 80.000 Tn/any Net / Mixta TORREFARRERA Setembre 2005 -- % GRC, SA 300.000 � 40.000 Tn/any Net / Mixta

RODA DE BARÀ Gener 2006 -- % GRC, SA 500.000 � 80.000 Tn/any Net / Mixta

LES FRANQUESES Juny 2005 37.5% GRC, SA 1.600.000 � 200.000 Tn/any Net / Mixta / Brut

EL PAPIOL Gener 2006 -- % GMR, SA 1.500.000 � 300.000 Tn/any Net / Mixta

VALLENSANA Juny 2005 100% GMR, SA 500.000 � 100.000 Tn/any Net / Mixta

VINYOLS I ELS ARCS Setembre 2005 49% GRC, SA 1.000.000 � 150.000 Tn/any Net / Mixta / Brut

CAMARLES Setembre 2005 50% GRC, SA 600.000 � 60.000 Tn/any Net / Mixta

i249 el tema.indd 3

PORT TARRAGONA Setembre 2005 51% GRC, SA 400.000 � 150.000 Tn/any Net / Mixta

PERALADA Setembre 2005 -- % GRC, SA -- � 40.000 Tn/any Net / Mixta

OLÈRDOLA Gener 2005 40% GRC, SA 500.000 � 80.000 Tn/any Net / Mixta

PORT DE BARCELONA Setembre 2005 52% GMR, SA 600.000 � 200.000 Tn/any Net / Mixta

BLANES Gener 2006 -- % GRC, SA 400.000 � 60.000 Tn/any Net / Mixta

i calcula que el 2006 es reciclaran el 65% dels residus de la construcció a Catalunya.

Hernández i Renom també van apuntar que possiblement en un futur no gaire llunyà veurem com s’incrementa el cost de portar a reciclar materials que no han estat prèviament classificats.

També va ser interessant l’aportació en el torn de debat de Fruitós Mañà, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), que va indicar des de la fila zero que en el tema de la gestió dels residus hi ha dos colls d’ampolla. Un és el transport: “Si més gestió de residus vol dir més transport, el procediment no funciona; la política hauria de ser que els residus es quedin on es generin”. L’altra problema greu seria el poc valor afegit del granulat reciclat, que s’ha de poder fer servir i comercialitzar en molts més productes dels que hi ha actualment.

Mañà també va indicar que en la construcció actual estem consumint més d’una tona de granulat natural per metro quadrat construït i que aquest volum no es podrà substituir amb granulat reciclat. Ell, per cert, té el projecte de fer obres amb residus zero. c

17/2/05 11:12:05

4

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

EL TEMA

El reciclatge necessita més marxa L’activitat productiva i consumista en el nostre país genera 16,4 quilograms de residus per habitant i dia

i249 el tema.indd 4

Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de Residus de l’Agència de Residus de Catalunya, va parlar del control de la gestió de residus de la construcció.

•• Manel Algueró, de Control Demeter, va indicar que cal més iniciativa privada

Evolució de DE la RESIDUS gestióDE deLAresidus deA la construcció EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ CONSTRUCCIÓ CATALUNYA

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

16 quilos de residus per habitant i dia Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de Residus de l’Agència de Residus de Catalunya, va explicar que actualment a Catalunya es generen uns 16.000.000 de tones l’any de residus, entre residus municipals (4 milions de tones l’any) i de la construcció (6 milions de tones l’any).

A aquesta xifra se li han de sumar uns 190.000.000 de tones de residus ramaders, el que suposa una xifra global de 35.000.000 de tones l’any. Si partim d’una població de 6.704.145 habitants, del padró de l’any 2003, el conjunt de residus generats per l’activitat productiva i consumista en el nostre país suposa una ràtio de gairebé 6.000 quilograms de residus per habitant i any o, el que és el mateix, 16,4 quilograms de residus per habitant i dia.

Renom també va explicar que a Catalunya en l’actualitat tots els residus de la construcció estan controlats. Però només hi ha instal·lacions en 29 de les 41 comarques de Catalunya i el reciclatge de residus de la construcció en plantes autoritzades suposa el 3,5% dels residus gestionats. Es

Manel Hernández, gerent de l’Agència de Residus de Catalunya, va recordar els primers programes de residus de la construcció a Catalunya.

���������

de l’Agència de Residus de Catalunya, va ser el primer ponent de l’edició de Matins Construcció La gestió dels residus de la construcció. Hernández va començar per indicar que no s’ha avançat prou des de 1994, que és quan comença a arrancar el tema dels residus a Catalunya. En aquells anys apareixen mesures legislatives com el Decret 201/1994, que és “un bon instrument” segons Hernández, millorable amb ordenances municipals, el primer programa de gestió de residus i les gestores de residus de la construcció. Però continuem vivint massa d’aquella primera empenta, que Hernández va explicar que va ser una iniciativa del conseller Vilalta. I ell creu s’ha d’anar molt més enllà.

Hernández, que és arquitecte tècnic, va recordar que ja des del moment del projecte i el disseny de la construcció, i també durant l’execució, s’ha de pensar com es gestionaran els residus, i que aquests s’han de comercialitzar. Així que va proposar que s’encareixi significativament el dipòsit de residus amb un cànon que desincentivi l’abocament. “Haurem de posar una mica més de marxa tots plegats”, va concloure Hernández.

Tones

M

CHOPO

anel Hernández, gerent

� ����

����

����

����

����

����

té constància que les empreses d’enderrocs han posat en marxa tècniques de reciclatge en obra, i es pot arribar a estimacions de reciclatge entre el 23% i el 28% de la runa que generen.

El que es vol és arribar al 65% de reciclatge. I per això l’Agència de Residus de Catalunya preveu que augmenti tant el nombre de dipòsits de residus controlats (n’hi ha 43 en funcionament; se’n volen tenir 69), com de plantes de reciclatge (9 en funcionament, 18 de previstes), com de plantes de transvasament (7 en funcionament, 64 de previstes). Ja es veu que és en aquest darrer tipus d’instal·lacions on els objectius són més ambiciosos, on s’ha de “fer l’esforç més important”, com va indicar Renom, que també va explicar els criteris d’actuació del seu departament, que tenen en compte els factors següents: la revisió de la normativa i la planificació, l’impuls del reciclatge i del mercat a l’ús d’àrids reciclats, considerant estratègies d’informació i formació dels agents implicats, i un pla director d’infraestructures de transvasament, selecció i reciclatge territorialitzades entre el 2005 i el 2010. També va indicar que és fonamental que es tingui en compte en el cost de la gestió dels residus en l’obra.

Ordenances municipals més efectives Eduard Sanz, representant de Gestora de Runes de la Construcció, SA, una empresa que va néixer aquell 1994 en què va començar a activar-se el sector dels residus, va indicar que el primer punt bàsic és el de les ordenances municipals, que s’han de promocionar més i després aplicar correctament. També va explicar que el paper de Gestora és cada vegada més proactiu i va estar d’acord a incrementar les tarifes per a aquells que s’oblidin de fer la gestió en l’origen.

Toni Sánchez, gerent de Construccions Deco, va indicar que aquesta empresa, que treballa per a l’Administració pública, fa una “construcció responsable”. Què vol dir això? Moltes coses, entre les quals la implantació d’un sistema de gestió que pren com a referència, entre altres normes, l’ISO 9001 de gestió de la qualitat i l’ISO 14001 de medi ambient, i identifica i preveu els efectes negatius que l’activitat de l’empresa produeix sobre l’entorn.

Construccions Deco edita cada any la Declaració Ambiental, un document públic

17/2/05 11:12:09

EL TEMA

5

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

CHOPO

Els instruments per a un habitatge assequible En aquesta edició de Matins Construcció es procurarà analitzar i contrastar, tant des de l’Administració com dels diferents operadors públics i privats, els nous instruments legislatius, de foment i d’ajuts a l’habitatge des d’una perspectiva pràctica. Es tracta d’identificar el punts forts i febles dels nous instruments per poder actuar de manera adequada per tal d’aconseguir que l’habitatge sigui més assequible.

En la cita hi van participar d’esquerra a dreta, Toni Sánchez, gerent de Construccions Deco; Eduard Sanz, representant de Gestora de Runes de la Construcció; Manuel Algueró, arquitecte tècnic i director de Projectes de Control Demeter; Fidela Frutos, arquitecta, i va ser moderat per Mercè Conesa d’El Periódico.

•• Jordi Renom va recordar que és fonamental que es

tingui en compte el cost de la gestió dels residus en l’obra

RESULTATS 2003

I OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ

DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A

ESTIMACIÓ 2003

Reciclatge: 3,5% 212.249 tones

Disposició: 96,5% 5.910.975 tones

OBJECTIUS

RECICLATGE

CATALUNYA

2003

Reciclatge: 33%

Disposició: 77%

OBJECTIUS

RECICLATGE

Disposició: 35%

i249 el tema.indd 5

2006 Reciclatge: 65%

que informa sobre l’impacte i el comportament ambiental de l’organització, i promou a totes les seves obres la separació dels residus inerts (que no són corrosius, inflamables, etc.; que no representen cap risc de contaminació), banals (que poden ser tractats o emmagatzemats en les mateixes instal·lacions que els residus domèstics, com la fusta o el cartró) i especials (que contenen substàncies inflamables, tòxiques, corrosives, irritants, cancerígenes, o provoquen reaccions nocives en contacte amb altres materials).

Sánchez va recordar que en el seu sector la legislació és nombrosa, complexa i, a vegades, contradictòria, i que el contractista sovint no pot estar segur sobre la correcta actuació dels gestors i dels transportistes –a la seva empresa són partidaris d’utilitzar per al transport de residus empreses inscrites en el Registre de Transportistes Autoritzats. També es va lamentar de la poca sensibilització i formació del sector de la construcció en el tema dels residus, i del fet que a vegades les direccions d’obra i d’execució actuïn sobre el contractista més com si fossin auditors o inspectors que com a corresponsables i col·laboradors.

Més iniciativa privada Manel Algueró, director de projectes de C&D Control Demeter, SL, una empresa que ha realitzat més de 3.500 enderrocs, va ser breu però directe: va indicar que ara, per primera vegada, se sentien recolzats. Va agrair a Hernández la feina feta i va posar l’èmfasi que cal més iniciativa privada.

Especialment, això: no esperar que els

Ricard Fernández, secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya parlarà dels instruments per a la política de l’habitatge.

A la taula rodona hi participaran, Joan Llort, director general d’Urbanisme de la Generalitat; Carles Pareja, advocat i professor de l’UPF; Enric Reyna, president de l’APCE i Salvador Illa, alcalde de la Roca del Vallès.

Dia, hora i lloc: 17 de març, de 9.00 a 14.00 h Sala d’actes del CAATB. Bon pastor, 5.

Barcelona Patrocinen: ESPAIS TECHNAL

WEBER Col·labora: EL PERIÓDICO

Informacions: Punt d’Informació del CAATB Telèfon: 933 93 37 37 www.apabcn.es/matins Les jornades Matins Construcció són gratuïtes. altres et facin la feina.

Finalment, Fidela Frutos, arquitecta representant d’un despatx petit, va recordar la necessitat que els costos mediambientals estiguin contemplats dins el pressupost, i es va lamentar que hi hagi molts productes però poca informació. Frutos va agrair la feina feta per l’Agenda de la Construcció Sostenible del Col·legi (www.csostenible. net) o el programa d’amidaments de l’ITeC, que en la seva versió d’aquest any ja integra la gestió de residus, però va creure que els col·legis professionals han de donar encara més suport al tècnic. c

17/2/05 11:12:12

NOTICIARI 6

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

TA U L A R O D O N A S O B R E S E G U R E TAT

N OT I C I A R I C A AT B

Seguretat en la construcció El CAATB acull una nova taula rodona organitzada per El Periódico

E

CHOPO

l CAATB ha organitzat un nou

debat entorn a la seguretat a la construcció organitzat per El Periódico de Catalunya, per a la seva publicació monogràfica Catalunya Construeix. El Periódico va reunir, el 20 de gener al Col·legi, a diversos experts en la matèria: Pere Blázquez, president de l’Associació Nacional d’Empreses d’Implantació per a la Prevenció (ANEIP); Gemma Carol, gerent del Servei de Prevenció Gaudí; Juan Ignacio Marin, subdirector de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de la Generalitat de Catalunya; Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, i Josep Terrones, vocal de la Junta del CAATB. En el debat es van discutir la majoria de les claus que donen al sector de la construcció el lideratge de la utopia que representaria una sinistralitat 0.

L’activitat de la construcció comporta majors riscos que la majoria d’activitats laborals. Les raons, segons Pere Blázquez, president d’ANEIP són que encara és el sector industrial més artesanal. En canvi, per a Juan Ignacio Marin “la manera com s’està treballant en la construcció és la principal causant d’un perill afegit innecessari”. Per eliminar aquest risc o reduir-lo allà on calgui, Rafael Romero advoca per una necessitat d’una bona política de prevenció de riscos, acompanyada d’una sensibilització de tots agents de la construcció que intervenen en el procés de construcció en una obra”.

Romero va assegurar que la subcontractació en cadena no és un fenomen generalitzat en l’àmbit de la construcció i que no hi ha dades suficients per assegurar que hi hagi una relació directa entre els accidents i els subcontractes. Per a Marin això no és així perquè quan hi ha molts subcontractes es produeix una cadena en la qual cada empresa intenta obtenir el màxim benefici de l’activitat que delega. Gemma Carol va considerar que “la subcontractació és necessària per a l’obra i que segons com es subcontracta serà beneficiós o no per al tema de la prevenció”.

El coordinador de seguretat és l’element que, segons la LOE és el responsable de coordinar tots els aspectes d’interrelació entre les diferents empreses que poden coincidir dins d’una obra en opinió de Josep Terrones vocal de Junta del CAATB. “d’acord amb la modificació de la Llei de

i249 el noticari.indd 6

Sobre els estudis de seguretat L’arquitectura tècnica no

D’esquerra a dreta i davant del llagost del Col·legi, Josep Terrones, vocal de Junta del CAATB, Juan Ignacio Marin, subdirector de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball, Rafael Romero, president de la Cambra Oficia de Contractistes d’Obres, Gemma Carol, gerent del Servei de Prevenció Gaudí i Pere Blàzquez, president d’ANEIP.

prevenció de riscos laborals, el promotor no solament té l’obligació de nomenar a aquest coordinador de seguretat i encarregar l’estudi de seguretat per poder avaluar els riscos que pugui tenir l’obra, sinó que ara queda sotmès a la responsabilitat que es derivi del mal treball que pugui fer aquest coordinador. És a dir, que l’ha de dotar de mecanismes per poder exercir correctament el seu treball.” Terrones va incidir també en

••

la intervenció de la figura del coordinador de seguretat en la fase de projecte, un important paper si es té en compte que “els projectes són cada vegada més pluridisciplinaris i són realitzats per diferents tècnics”.

I va afegir que “si s’avancés el paper del coordinador a la fase de projecte, estaríem atacant dos terços dels accidents que es produeixen en l’execució de les obres”. c

Josep Terrones: “Si s’avancés el paper del coordinador a la fase de projecte, estaríem atacant dos terços dels accidents que es produeixen en l’execució de les obres”.

només té la capacitat de mantenir un posicionament públic sobre els principals aspectes tecnicoprofessionals que afecten la qualitat de la construcció d’un edifici, sinó també la capacitat d’intervenir en la manera, les metodologies, els sistemes, els procediments que s’utilitzen en el seu procés de producció. En aquest sentit, els tècnics tenim també la capacitat de fer que el procés constructiu sigui més segur.

Entenent que la seguretat és també en si mateixa, el resultat d’un procés dut a terme d’una forma metòdica i, doncs, la conseqüència d’una concatenació d’elements que formen igualment part del procés constructiu –i que no es poden obviar perquè en són part essencial i ineludible–, cal incidir aquí que la seguretat en la construcció requereix estudis de seguretat correctes.

La documentació d’un estudi de seguretat apareix, pràcticament sempre, completa pel que fa a les formes. El que és més difícil, o fins i tot gairebé impossible, és validar que l’estudi és també correcte en el fons. És clar que per determinar que el contingut d’un estudi és correcte, que aquest està ben fet i que es correspon adequadament amb el projecte, caldria conèixer tant el projecte que el genera, com les característiques pròpies del solar o edifici on es realitzen les obres i el seu entorn.

Per millorar la qualitat i eficàcia dels estudis de seguretat, caldria en tot cas deixar que els tècnics, més enllà de la professionalitat i el rigor, els poguessin treballar amb major comoditat. Per tant caldria que qui encarrega els seus serveis, i que en aquesta fase anteposa la rapidesa del tràmit a la qualitat de l’estudi, prengués consciència del valor dels estudis a l’hora d’aconseguir una major seguretat a l’obra, sobretot si no s’ha donat opció que l’estudi es realitzi en la fase de projecte, conjuntament o, com a mínim, paral·lelament al projecte. c Josep Terrones Arquitecte tècnic Vocal de Junta de Govern del CAATB. Àmbit de Seguretat a la Construcció

17/2/05 11:16:30

i249 el noticari.indd 7

17/2/05 11:16:32

8

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

COOPERACIÓ

N OT I C I A R I C A AT B

Nova convocatòria de projectes de cooperació per al desenvolupament Els projectes es poden presentar a la Comissió 0,7 del CAATB fins al proper 29 d’abril a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2005. El termini màxim de presentació serà el 29 d’abril d’enguany.

S’hi poden presentar tots aquells professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament adreçat a col·lectius desfavorits, tant del nord com del sud. La contrapart ha de ser una ONG, associació, o bé una organització comunitària sense ànim de lucre.

Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció (equipaments comunitaris, habitatges, infrastructures) o bé vinculats amb la formació en matèria de construcció.

Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament plurianual. El

Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu (manteniment o recuperació de tècniques tradicionals, ús de materials ecològics, energies netes…).

Demaneu el formulari per a la presentació de projectes al 93 393 37 10 o bé per correu electrònic: comissio07@apabcn.es.

També podeu consultar la informació per internet a l’adreça www.apabcn.es/convocatoria2005 i baixar-vos els formularis.

Mireia Ribera Secretaria Comissió 0,7 del CAATB

Presentació de la nova ordenança d’Obres menors GUILLEM PLANS

Visita d’estudiants anglesos al CAATB

I per l’altra, que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

Finalment, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Per a tal finalitat, es demanarà la documentació següent: ■ Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària.

■ En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’haurà d’adjuntar plànols i pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar.

■ Carta de la contrapart demostrant interès i tipus d’implicació en el projecte. c

CHOPO

L

LA GARRIGA SOCIETAT CIVIL

a Junta de Govern del Col·legi,

El CAATB va organitzar el passat 2 de febrer, una sessió El passat 2 de febrer, el CAATB va acollir la visita d’una cinquantena d’estudiants de la universitat anglesa Central England, de Birmingham.

Aquests alumnes, tots ells d’estudis de la construcció, van participar en aquest viatge per conèixer la realitat del nostre país, el dinamisme de l’arquitectura a Barcelona i diferents formes i sistemes de treballar. Entre els llocs que van visitar, destaca el CAATB, on van assistir a una xerrada sobre la situació del sector en el nostre país. c

i249 el noticari.indd 8

informativa sobre la nova Ordenança d’obres menors. A partir del dia 1 de gener del 2005, entra en vigor aquesta ordenança de l’Ajuntament de Barcelona, que simplifica, redueix i estableix un criteri únic en la tramitació de les llicències d’obres menors, amb independència del districte en què es demani. L’Informatiu de la segona quinzena de novembre, número 245, recull un article explicatiu d’aquesta nova normativa.

Pel gran interès que han despertat les sessions informatives, se n’ha programat una tercera per al dia 7 de març, a les 19 hores. (Més informació a les pàgines d’activitats). c

17/2/05 11:16:40

N OT I C I A R I C A AT B

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

C U LT U R A

Exposició Col·lectiva d’Aparelladors L

CHOPO

a tercera edició de l’Exposició

Col·lectiva d’Aparelladors que organitza la Delegació del Vallès Occidental es fa itinerant. És la primera vegada que aquesta mostra d’art te una participació tan elevada i també és la primera en què es podrà visitar a la delegació d’Osona, fins a l’11 de març i a la seu de Barcelona, a Bon Pastor, 5 a partir del 17 de març.

En aquesta ocasió, la participació s’ha triplicat amb relació al nombre d’artistes que havien participat en edicions anteriors, acollint ara un total de 36 professionals, aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona que mostren també la seva vessant artística en els àmbits de la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia. A la mostra, predomina la presència de la pintura, seguida per la fotografia, per sobre del dibuix o el gravat. També hi ha una peça d’art digital, musical en aquest cas.

Es tracta d’una mostra molt característica, no solament perquè els que exposen tenen la doble condició de professionals –artistes, sinó també perquè es tracta d’una mostra intergeneracional, en aquest cas formada per 14 participants nascuts abans

9

Noves visites culturals al CAATB

El Col·legi organitza, dins el

de 1950; uns altres 3 entre 1950 i 1960; 6, en la dècada dels anys 60 i altres 13 en la dècada de 1970. El nombre de participants aparelladors i arquitectes tècnics de més edat (de més de 50 anys), s’apropa al d’aparelladors i arquitectes tècnics més joves (de poc més de 30 anys).

“Atzar”, de Nefer Rovira, a l’Espai d’Art

En aquesta mostra, en què els que exposen estan a cavall entre el món tècnic i el món artístic, es demostra que els aparelladors o arquitectes tècnics, sigui quina sigui la seva edat, tenen alguna cosa en comú: comparteixen inquietuds. c

seu programa cultural 2005, un cicle de visites culturals que s’inicien amb un itinerari pel Born i el barri de la Ribera. Aquesta primera sortida tindrà lloc el 9 d’abril i es farà per una ruta que pretén, d’una banda, mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de principis del segle XVIII i, de l’altra, explicar quin va ser l’impacte de la construcció de la Ciutadella a la zona, i per extensió, en el conjunt de la ciutat. El recorregut tindrà una durada de 3 hores i es podrà fer amb un màxim de 25 persones.

L’itinerari passarà per la plaça de l’Àngel o del Blat, el carrer de l’Argenteria, l’església de Santa Maria del Mar, el carrer dels Canvis, les illes de cases d’antics pescadors, entre el carrer de Bonaire i l’arbreda de la façana marítima, la plaça del Born, la casa dels gremis dels paraires, anomenada Casa del Pont d’en Campderà o del Judici, i les excavacions del Born, entre d’altres. c

CHOPO

Pintures urbanes a Granollers

Dimarts, 8 de febrer es va inaugurar a l’Espai d’Art de la

ALBERT CASANOVAS

primera planta del CAATB a Barcelona, l’exposició “Atzar”, de l’artista Nefer Rovira.

En la inauguració de l’exposició, que es podrà veure fins al 4 de març, hi van ser presents Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, i l’artista, que treballa amb diverses tècniques, com la tinta xinesa, el grafit (llapis), l’acrílic, el collage i les serigrafies. A l’exposició s’inclouen quadres fets bàsicament amb tinta xinesa i acrílic. c

La Delegació del Vallès Oriental va acollir fins al 14 de gener l’exposició Pintures urbanes, de l’artista Àngels Hereu. M. Àngels Hereu pinta segons una intuïció temàtica o la seva voluntat matèrica, i passa d’una tècnica a la següent. Aquesta sèrie de quadres recorda visions de dues o tres ciutats i els formats horitzontals, els més freqüents, aposten per l’establiment de l’espai urbà com un escenari en què té cabuda la vida, pintura urbana, en definitiva. c

i249 el noticari.indd 9

17/2/05 11:16:48

ASSISTÈNCIA 10

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

S E G U R E TAT I S A L U T

ASSISTÈNCIA

Preguntes i respostes sobre seguretat i salut (II) L’AVÍS PREVI Què és i qui l’ha de presentar? És un document pel qual el promotor comunica a l’Administració les seves dades, les de l’obra, les del coordinador i les dels altres intervinents.

El promotor és qui l’ha de fer i presentar, signat, als Serveis Territorials del Departament de Treball de la Generalitat abans de l’inici de les obres. Ha de quedar exposat a l’obra de forma que sigui visible, juntament amb el Full de designació de coordinador.

El RD 1627/1997, assenyala que l’avís previ s’ha d’actualitzar, si cal. Això vol dir que si hi ha canvis en el contingut de l’avís previ o davant la incorporació de noves empreses o treballadors autònoms, caldrà fer aquesta actualització.

■

■

Tramitació El tràmit es pot fer a les mateixes oficines on es dur a terme la comunicació d’obertura del centre de treball.

La presentació de l’Avís previ es pot fer : Per via telemàtica, si el promotor disposa de signatura electrònica. Es pot obtenir informació al web de l’Administració Oberta de Catalunya (http://www.cat365. net) o al telèfon 012.

En paper, als Serveis Territorials del Departament de Treball de la Generalitat (informació de la localització de les oficines a http://www.cat365.net o al telèfon 012).

L’imprès es pot obtenir per Internet, a la pàgina de la Generalitat http:// www3.gencat.net:81/web_ogu/downloads/avis_obra.pdf.

També es pot trobar l’imprès al Servei de Visats de la seu de Barcelona i a les delegacions.

L’Avís previ no s’ha de visar. c

L’ACTA D’APROVACIÓ DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT Què és i qui l’ha de signar? És un document pel qual el coordinador de seguretat i salut en fase d’execució aprova el pla elaborat pel contractista i, si escau, també les modificacions que s’hi introdueixen. Quan no sigui necessari designar coordinador, és la direcció facultativa (és a dir, els tècnics que s’encarreguin de la direcció de l’obra i la direcció de l’execució) ha d’aprovar el pla del contractista mitjançant un model específic previst per a aquest cas.

A les obres de les administracions públiques, el pla –amb el corresponent informe del coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l’execució de la obra– es portarà per a la seva aprovació a l’Administració pública que hagi adjudicat l’obra.

S’ha de visar l’Acta d’aprovació?

El coordinador de seguretat ha de visar l’Acta d’aprovació del pla en el seu col·legi professional. En el moment

de visar la primera acta d’aprovació, el col·legiat demanarà el llibre d’incidències, encara que ja el pot demanar a partir del visat de la coordinació. És convenient informar el promotor de l’aprovació del pla de seguretat i salut. A l’obra hi ha d’haver un exemplar de cada pla

de seguretat i salut aprovat i s’ha de tenir a disposició de les persones que segons la normativa tenen accés a aquests documents.

Com obtenir els models d’acta d’aprovació ?

Els models que es poden utilitzar per

redactar l’Acta d’aprovació s’ajusten a les característiques concretes de la coordinació de seguretat en la fase d’execució l’obra. Al quadre següent, detallem els quatre tipus d’acta d’aprovació i com es poden obtenir des dels mitjans del Col·legi. c

COM OBTENIR EL MODEL? Recollir el formulari en paper al Servei de Visats i a les delegacions

Tramesa per correu electrònic (*)

Descàrrega des del Gescol versió 3.1

Per a obres amb un o més coordinadors col·legiats

Disponible

Disponible

Disponible

Coordinació compartida amb arquitecte

Disponible

Disponible

NO disponible

Quan no cal coordinador (aprovació per part de la direcció facultativa)

Disponible

Disponible

Disponible

Informe d’aprovació per a obres amb l’Administració

Disponible

Disponible

NO disponible

TIPUS D’ACTA D’APROVACIÓ

(*) Cal demanar els formularis per telèfon o correu electrònic al Centre d’Atenció Telefònica del Col·legi (CAT) 93 240 23 70; contact@apabcn.es

Per saber-ne més.....

Consulteu les bases de dades de legislació a l’apartat del Centre de Documentació del web del Col·legi www.apabcn.es.

Guia básica para la coordinación de seguridad y salud en la construcción, a la venda a través del web i al Punt d’Informació i a les delegacions del Col·legi.

■ “Documents a l’Abast” 19.1 i 21, a la venda a través del web i al Punt d’Informació i a les delegacions del Col·legi.

■ Consulteu la bibliografia sobre seguretat i salut que hi ha al Centre de Documentació.

■ ■

i249 el noticari.indd 10

17/2/05 11:16:49

ASSISTÈNCIA

A S S E S S O R I E S A W W W. A PA B C N . E S

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

11

Un nou canal d’informació i assessorament del Col·legi L es assessories tècnica i jurí-

dica del Col·legi atenen diàriament una quantitat molt important de consultes dels col·legiats i col·legiades, que arriben tant per telèfon i correu electrònic com directament dels professionals que venen en persona al Col·legi.

Aquestes consultes són, òbviament, conseqüència de les necessitats d’informació i assessorament que els professionals tenen per dur a terme les seves activitats.

A partir de l’experiència acumulada en els darrers anys, des de les assessories hem pogut comprovar que hi ha un seguit de consultes que preocupen especialment els col·legiats i que es presenten de forma reiterada.

Què fem amb les consultes més habituals?

Conscients d’aquest fet, les assessories han iniciat, des de fa uns mesos, el registre de les consultes més habituals que es fan als serveis respectius i estan documentant la informació i el coneixement que transmet el seu equip de professionals i experts, per posar-lo al servei del col·legiat, tant a través de L’INFORMATIU com del web.

L’INFORMATIU, un canal de difusió de primer nivell Una part important de les consultes més interessants i repetitives que arriben, estan sent tractades des de les pàgines de L’INFORMATIU, amb la intenció d’oferir als professionals respostes que els ajudin en el desenvolupament de l’exercici professional.

En aquest sentit, des de les assessories entenem que L’INFORMATIU és el canal de difusió que fa arribar als col·legiats la informació i el coneixement de forma òptima.

Així, dins de l’apartat “Assessories”, hem anat difonent articles sobre temes com ara l’habitabilitat de l’habitatge usat, la seguretat i salut, o la tramitació dels canvis d’ús a habitatges, dins de l’àmbit de la tècnica, i sobre aspectes pràctics de responsabilitat civil i modalitats d’exercici professional, entre d’altres, des de l’òptica jurídica i d’exercici.

El nivell d’aprofundiment de la resposta documentada en aquests articles fa que la validesa de la resposta vagi més

enllà del moment estricte de la publicació a L’INFORMATIU.

La nova pàgina d’Assessories al web del Col·legi És per això que ara hem incorporat una part d’aquesta informació en un nou apartat de la pàgina web del Col·legi que, sota el títol “Assessories”, anirà incorporant tota aquesta informació i coneixement, perquè el professional la tingui més al seu abast.

Cal recordar que aquests recursos, en estar al web, estan disponibles les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, al marge dels horaris de les assessories.

L’accés a la informació es pot fer a través d’un llistat de conceptes que permetrà accedir fàcilment al document en format electrònic. Aquests documents contenen tant informació escrita i gràfica, com enllaços web per accedir a d’altres pàgines relacionades amb el tema tractat, per completar o aclarir alguns conceptes, fins a constituir una xarxa d’informació.

Per exemple, quan, en un document es parla de l’IVA, un enllaç des del text a la pàgina de l’Agència Tributària del Ministeri d’Hisenda, permet accedir de forma directa als impresos de presentació de la declaració i a les instruccions per emplenar-los, així com al llistat actualitzat de les delegacions d’Hisenda per poder presentar les declaracions corresponents o consultar els dubtes que puguin sorgir.

El document de l’inici de l’activitat professional com a liberal, interactiu A més d’algunes preguntes resposta i articles publicats a L’INFORMATIU, hem incorporat de forma preferent el document “Inici d’activitat professional com a arquitecte tècnic liberal”, que descriu de forma detallada els passos a seguir per iniciar l’exercici professional liberal.

Informa dels tràmits i obligacions fiscals, tant del que inicia l’activitat com del liberal consolidat, amb calendaris de presentació de declaracions, enllaços als directoris de l’Agència Tributària, exemples, aclariments i recomanacions i propostes per gestionar millor les seves obligacions.

També introdueix el col·legiat en temes com la previsió social obligatòria del libe-

ral (RETA /PREMAAT) amb un comparatiu actualitzat de prestacions, i en la necessària cobertura de la responsabilitat civil.

Finalment, s’hi ofereixen uns criteris bàsics sobre la contractació de l’arquitecte tècnic liberal, amb enllaços als models de contracte més habituals en aquesta modalitat d’exercici. Òbviament, la informació que conté aquest document és bàsica i caldrà adreçarse a l’Assessoria Jurídica per a qualsevol dubte complementari.

El contingut del document “Inici d’activitat professional com a arquitecte tècnic liberal” que ja està disponible a l’apartat d’assessories de la pàgina web del Col·legi és bàsicament el mateix que el del document en paper que s’ha distribuït fins ara des de l’Assessoria Jurídica, des d’Afiliació i des del Contact Center; però, aprofitant les grans possibilitats que

ofereix l’entorn web, ofereix uns recursos d’informació que van molt més enllà que el seu precursor en paper.

Dos canals de difusió, un mateix objectiu L’aparició d’aquesta nova pàgina al web del Col·legi no significa que la secció de L’INFORMATIU desaparegui, sinó tot el contrari. Es tracta de dos canals de difusió complementaris que persegueixen el mateix objectiu: la difusió de la informació i el coneixement tecnicojurídic professional entre els tècnics col·legiats.

El contingut de la pàgina d’Assessories s’anirà organitzant i completant amb la informació i el coneixement que el nostre equip d’experts vagi elaborant a partir de les consultes i els interessos dels professionals que anem detectant. c

Es pot visitar la nova pàgina d’Assessories a www.apabcn.es

i249 el noticari.indd 11

17/2/05 11:16:53

FORMACIÓ 12

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

O F E R TA F O R M AT I VA D E L C A AT B

FORMACIÓ

“Una façana ventilada afegeix prestacions als beneficis de la protecció de l’energia solar” X

ALBERT CASANOVAS

avier Ferrés és el director

tècnic de Biosca & Botey (www.bioscabotey.com), empresa que s’ha especialitzat en la consultoria d’arquitectura de façanes i il·luminació. Entre les múltiples obres on ha actuat destaquen la Torre Agbar i l’Edifici Fòrum, en què es va encarregar del disseny i l’execució de les façanes.

Xavier Ferrés és un dels professors del curs Materials i sistemes per a façanes ventilades que organitza el CAATB per al proper mes de març.

Què entenem per façana ventilada? En podria fer una descripció tècnica?

“Una façana ventilada és un tancament compost, format per un element portant, una camera aïllant i una pell exterior. En una façana d’aquestes característiques, s’aprofiten les prestacions que ens dóna l’element, normalment lleuger, que es troba a la pell exterior, que està subjecta a un element portant que inclou una subestructura que vincula la pell exterior a la pell interior.

“El fet que estigui ventilada afegeix prestacions als beneficis de la protecció, des del punt de vista de l’energia solar radiada a la pell interior, i també s’obté un millor aïllament fonamentalment pel canal d’aire.”

Quins són els principals avantatges de les façanes ventilades respecte a les tradicionals?

“Les pèrdues o guanys energètics a

través d’una façana es produeixen per convecció, per radiació i per transmissió.

Per tant, en la majoria de sistemes ventilats hi ha una millora del comportament des del punt de vista energètic.

“Un altre avantatge addicional és la protecció de l’aïllament. La lògica diu que l’aïllament hauria d’estar a la part de fora per qüestions de condensació, a la part més freda del sistema, i en aquest sistema constructiu la part més freda és la part més exterior de l’aïllament, que si està moll perd les seves prestacions. El fet que estigui ventilat fa que el material no perdi les seves condicions d’aïllament.

“Altres aspectes a considerar pel que fa

a les millores de prestacions són tan diferents com les acústiques, la durabilitat, el menor nombre de juntes, la prefabricació, o l’enorme variabilitat de materials i sistemes disponibles al mercat.”

Quins nous materials han permès l’evolució de les façanes ventilades?

“Com a concepte, les façanes ventilades són molt antigues. Ja en trobem en l’arquitectura tradicional anglesa fetes amb fusta. Actualment el que s’està fent pel que fa a totes les peces exteriors és treballar molt amb vidre, compòsits, resines fenòliques, planxes i malles metàl·liques etc., que tenen una gamma de colors i acabats bastant gran.

El material el que fa és obrir noves possibilitats de materialitzar els projectes. Aquesta és la nostra feina com a consultors.”

Quins són els aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de l’execució d’aquest tipus de façanes?

“Un cop decidit l’aspecte, has de triar el material, que et dóna limitacions de format. A partir del format trobes que el sistema de fixació és vist, ocult, de guies, pot anar encolat, grapat... Això condiciona el gruix del material.

“Un cop definida la forma i el color, comences a investigar amb els materials per saber quins formats tens i comences a veure quins requisits de mecanitzat necessita cada material. Això et genera unes limita-

cions de fabricació i muntatge. Moltes vegades el material existeix, però les dificultats de mecanitzat o del sistema el fan inviable.

Res, no et serveix... Et vas limitant.

“Com sempre els problemes són de “detall”, quan la façana gira. Igual que passa en l’arquitectura tradicional, les arestes de les façanes quan tomben generen un brancal, una llinda o un ampit, i li has d’acoblar una finestra. Has d’aconseguir la compatibilitat d’aquests tres elements: la pell interior, la pell exterior i l’element de façana lleugera. A més, també has d’aconseguir la coordinació d’industrials que coincideixen en aquest punt.” c

CURS

Materials i sistemes per a façanes ventilades Dates: de l’1 al 15 de març Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 12 h Informació i inscripcions: Departament de Formació del CAATB Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es/formacio

CURSOS DESTACATS A LES DELEGACIONS Granollers TRACTAMENT DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC A través d’un cas pràctic, s’aprendran les funcions que cal desenvolupar en l’àmbit de la gestió de residus i com s’ha de preparar la documentació legal que s’exigeix.

Data: 10 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Professorat: Toni Floriach, arquitecte tècnic; Luis Cordero, arquitecte tècnic i construction manager; i Luis Martínez, director gerent de l’Abocador del Papiol.

i249 el noticari.indd 12

Terrassa CANVIS D’ÚS Amb aquest curs, els assistents aprendran el marc legal on s’emmarquen els canvis d’ús de locals a habitatges, els tràmits i la documentació que es necessita, i es resoldran els dubtes més freqüents.

Data: 2 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Professorat: Rosa Viñolas, arquitecta tècnica i tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

CRITERIS D’AMIDAMENT: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES Els assistents podran conèixer els diversos criteris d’amidaments i els conflictes que generen, sobretot en la fase d’execució.

Dates: del 7 al 16 de març Horari: dilluns i dijous, de 18 a 21 h Durada: 12 h Professorat: Jordi Lleal, aparellador i professor de l’escola d’arquitectura La Salle.

CERTIFICATS D’HABITABILITAT Aquesta sessió està pensada per iniciar l’arquitecte tècnic en aquesta pràctica professional i fer-lo aprofundir en el coneixement de la nova legislació.

Data: 15 de març Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 3 h Professorat: Josep Lluís Gallego, arquitecte tècnic i cap de secció de Projectes de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat.

17/2/05 11:16:56

FORMACIÓ

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

O F E R TA F O R M AT I VA D E L C A AT B

Visita a la Torre del Gas E

CURSOS M. CASADO

l passat 25 de gener, els

alumnes de la tretzena edició del Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció van fer una visita d’obra a la Torre del Gas de Barcelona, dissenyada per Enric Miralles i construïda per Dragados. Aquesta visita s’emmarca dins el programa del curs i va servir per il·lustrar la sessió pràctica sobre la metodologia de seguretat en una obra. La visita va anar a càrrec de Carolina Cuevas, coordinadora de seguretat i salut, directora d’execució d’obra, i professora d’aquest postgrau, i Sonia Esbri, delegada de prevenció de Dragados per a aquesta obra. c

D

març tindrà lloc la tercera edició del curs Finances per no-financers del programa de Formació Oberta que el CAATB organitza amb l’objectiu que els professionals del procés constructiu adquireixin els coneixements bàsics per avaluar la gestió econòmica i financera d’una societat.

Aquest curs s’ha pensat per a tots aquells professionals que necessiten adquirir coneixements financers i comptables bàsics

A partir del llibre Números gordos, breus introduccions teòriques i el desenvolupament de problemes simples, l’alumnat podrà adquirir la capacitat d’entendre els problemes estructurals més freqüents.

Dates: 3 i 10 de març de 2005 Horari: dijous, de 9.30 a 19.30 h Durada: 16 h Professorat: Juan Carlos Arroyo i Antonio Romero, enginyers de camins de l’empresa CALTER Ingeniería i coautors del llibre Números gordos.

per portar al dia els seus comptes. Els alumnes adquiriran els fonaments necessaris per entendre totes les seves transaccions monetàries i estaran capacitats per revisar amb criteri totes les activitats econòmiques que afectin la seva entitat o gestió econòmica.

El curs serà impartit per Jordi Bachs, doctor en ciències econòmiques i empresarials, professor d’aquesta matèria a la UB i gerent de l’Associació de Promotors i Constructors de Barcelona (APCE). c

CURS

Finances per a no-financers Dates: del 28 de febrer al 16 de març Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h Durada: 12 h Informació i inscripcions Tel. 932 40 23 73 Fax 932 40 23 59

Nova edició del Postgrau de Direcció d’Execució d’Obra

E l Departament de Formació

del CAATB ha programat una altra edició del Postgrau de Direcció d’Execució d’Obra, després de la gran demanda i acceptació que ha tingut la primera edició d’aquest curs. Aquesta primera edició, amb una cinquantena d’alumnes, va començar el passat 11 d’octubre i ha finalitzat a mitjan d’aquest mes de febrer. La segona edició començarà el 8 d’abril i s’impartirà els divendres a la tarda i els dissabtes al matí, per tal de compaginar

DESTACATS DEL MES DE MARÇ NÚMEROS GORDOS EN EL PROJECTE D’ESTRUCTURES

Finances per a no-financers el 28 de febrer al 16 de

13

aquesta formació amb les tasques professionals de l’alumnat. Aquest postgrau s’adreça especialment a professionals que s’inicien en la direcció d’execució d’obra i que volen obtenir una visió global d’aquesta tasca a través de l’experiència d’altres professionals que porten anys treballant en aquest camp.

Una de les principals novetats que ofereix és el desenvolupament d’un cas eix, que servirà per posar en pràctica tots els elements apresos. c

ESTRUCTURES DE FUSTA. DIAGNOSI I TRACTAMENT En aquest curs, l’alumne aprendrà una metodologia de diagnosi per valorar l’estat de les fustes, tenint en compte la degradació produïda pels agents biòtics, abiòtics i altres factors.

Dates: del 2 al 16 de març de 2005 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 h Professorat: Joaquín Monton, Minerva Embuena, Leandro Marcos, Toni Floriach i Enric Heredia, arquitectes tècnics; Jorge Blasco, arquitecte, i Antoni Saludes, enginyer químic. També intervindrà Enrique Nuere, doctor arquitecte i autor de diversos llibres sobre treballs històrics amb fusta en el nostre país.

CURS

Postgrau de Direcció i Execució d’Obres. 2a edició Dates: del 8 d’abril al 23 de juliol de 2005. Horari: divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, 9.30 a 14 h • Durada: 120 h • Informació i inscripcions: Tel. 932 40 23 73 • Fax 932 40 23 59 • formacio@apabcn.es • www.apabcn.es/formacio

Vic CANVIS D’ÚS

LA NOVA LLEI D’URBANISME

Amb aquest curs, els assistents aprendran el marc legal on s’emmarquen els canvis d’ús de locals a habitatges, els tràmits i la documentació que es necessita, i es resoldran els dubtes més freqüents.

Data: 10 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Professorat: Rosa Viñolas, arquitecta tècnica i tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

En aquest curs es tractaran totes les novetats en urbanisme que va aprovar el Parlament de Catalunya el desembre del 2004.

Data: 31 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat.

i249 el noticari.indd 13

LLICÈNCIES D’OBRES I DISCIPLINA URBANÍSTICA

VALORACIONS HIPOTECÀRIES I DRETS REALS

En aquesta sessió els assistents aprendran a resoldre casos reals sobre disciplina urbanística.

Data: 1 de març Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat.

En aquest curs es treballaran temes necessaris per comprendre els mecanismes de valoració, com ara la depreciació i la conservació, l’expropiació, l’usdefruit, entre altres.

Dates: del 10 al 22 de març Horari: dijous i dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 12 h Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb les delegacions.

17/2/05 11:16:59

EL NOTICIARI 14

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

CTE

NOTICIARI SECTOR

El nou codi tècnic de l’edificació El nou CTE establirà les exigències bàsiques de qualitat dels edificis

E

GEUVE

l Codi Tècnic de l’Edificació

(CTE) serà el nou marc normatiu que establirà les exigències bàsiques de qualitat dels edificis, d’acord amb l’article 3 de la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE). Després de quatre anys d’elaboració, a càrrec del Ministeri de Foment, amb l’informe preceptiu favorable de la Comissió Europea i consultades les comunitats autònomes, la proposta està en fase de redacció final, per la qual cosa es preveu la seva aprovació i publicació en el BOE abans de l’estiu d’aquest any.

Atesa la important repercussió que tindrà en el sector de la construcció l’aplicació del nou CTE, el Ministeri d’Habitatge que ha “heretat” el projecte- i el Col·legi d’Arquitectes (COAC) van organitzar conjuntament, el 18 de gener, una jornada explicativa del seu contingut i l’estat actual de la tramitació, que va anar a càrrec de Javier Serra Maria-Tome, subdirector general de la Direcció General d’Arquitectura i Política d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge.

Posteriorment, i per reflectir la col·laboració que hi ha hagut per part del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya (CSAE), el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) en el seguiment i l’elaboració del CTE, es va obrir un torn d’intervencions d’un representant de cada una d’aquestes institucions i de la Generalitat. Aquests representants van ser: Francesc de P. Labastida, per part del CSAE; Carlos Aymat, per part del CGATE; Guillermo Chicote, com a representant de l’APCE, i Josep Lluís Bàdenas, de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat. A més, eren presents a la sala d’actes del COAC, entre d’altres, Xavier Bardají, president del CAATB, Joan Santaularia, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, Antoni M. Checa, director general de l’ITEC i altres representants del sector.

Tres grups de documents

diment o solució determinada, per procurar no frenar amb la normativa la innovació i el desenvolupament tecnològic en la construcció. Conté les disposicions que s’han de complir en els projectes i en l’execució de les obres. A més, defineix les exigències bàsiques que han de respectar els edificis partint dels requisits fixats a la LOE. En canvi, la Part II inclou els documents bàsics (DB), normes de caràcter tècnic (que substituiran les actuals NBE), introduïts com van explicar tots els ponents- a proposta dels agents intervinents en la construcció per disposar d’una mínima empara jurídica en cas de reclamacions; per tant, té un caràcter més aviat oposat al de la Part I, sense contenir, però, documents absolutament preceptius –com ho són ara, de fet, moltes NBE. Els DB tenen un àmbit molt ampli; són els següents: SE Seguretat estructural SI Seguretat en cas d’incendi SU Seguretat d’utilització HS Salubritat HE Estalvi d’energia HR Protecció davant el soroll

Javier Serra va explicar que el CTE conté tres grans grups de documents: el Reial decret, la Part I i la Part II. El Reial decret emmarca la norma legalment i -aspecte important, que s’explicarà al finalcrea la Comissió Permanent. La Part I posa les bases del Codi. Aquestes bases estan enfocades en el concepte de prestacions i objectius sense obligar a l’ús d’un proce-

Sorprèn, potser, que havent-se divulgat la idea que els nous CTE servirien per a l’equiparació amb Europa, no hi hagi cap relació amb la resta de normatives dels estats de la UE. Semblava que les noves normatives tindrien, al menys, un esquema conceptual i estructural comú per a tota la Unió Europea, de manera que fos una mica

i249 el noticari.indd 14

més fàcil treballar fora del país. No és així, potser perquè -com va dir Francesc de P. Labastida- la construcció és un món tan complex que és difícil posar tothom d’acord.

Ell es referia només a aquest país; per tant, encara és molt més complicat aconseguir-ho en el marc europeu. Tot i això, el que sí fa el CTE és adequar-se a les directives que la UE ha legislat, especialment quant a materials de construcció, seguretat i sostenibilitat; tots els països hauran d’adequar la seva normativa a unes referències d’exigència comunes.

L’EHE no es revisa En el mateix ordre de coses, un altre punt criticat del CTE va ser que, malgrat que els DB tindran un esquema normatiu semblant entre sí, hi ha diverses normatives que en queden fora, en ser prou recents com perquè de moment no calgui revisarles; la més important d’aquestes és l’EHE. Javier Serra confia en què, amb el temps, aquestes normatives s’incorporin als DB. Carlos Aymat va comentar que potser seria convenient editar unes noves NTE, que tant van ajudar a millorar la qualitat de l’edificació en els primers anys 70. Sobretot per dues característiques molt valuoses de les NTE: la simplicitat del seu maneig i, sobretot, la visió global que tenien de tot el procés constructiu, i fins i tot, el manteniment posterior. Sembla difícil poder actualitzar les NTE, atès l’enorme expansió del nombre de productes i sistemes presents

actualment en el mercat, però Javier Serra va dir que els DB tindrien aquesta mateixa visió global del procés constructiu, incloent també el concepte de durabilitat demanat per Josep Lluís González Moreno-Navarro en la seva intervenció.

Finalment, es va comentar l’aplicació del CTE. En ser una normativa que canvia radicalment molts conceptes en quasi tots els camps normatius de la construcció, es demanava des d’alguns sectors un període d’entrada en vigor molt ampli, si bé semblava més raonable una convivència curta amb les antigues normatives (perquè si no són d’obligat compliment no s’apliquen), però calia destinar un temps de “prova” on es poguessin fer correccions immediates en aquells aspectes on es detectés un error de funcionament. En aquest sentit, s’ha previst que cada DB tingui al darrere una comissió permanent de seguiment recolzada per professionals i institucions especialitzades en el tema, que pugui efectuar ràpidament les correccions necessàries en la normativa i que també sigui l’encarregada d’elaborar les successives actualitzacions que tota normativa demana cada X anys.

La sessió es va tancar amb la invitació a tots els assistents a la següent jornada tècnica, d’aquí a uns mesos, en què ja es presentarà el contingut de les Parts I i II del CTE. c

17/2/05 11:17:04

C ONVOCATÒRIA

Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L’Assemblea tindrà lloc: dijous 31 de març dia: hora: a les 18.30 hores, en primer convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria lloc: sala d’actes del Col·legi Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: ordre del dia provisonal: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea general anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2004, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2004 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l’Assemblea general.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2004.

5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2005.

6. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea general, fins al 15 de març. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’Assemblea.

El president informació Secretaria del Col·legi • Bon Pastor, 5 •08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 • secretaria@apabcn.es

i249 el noticari.indd 15

17/2/05 11:17:11

EL NOTICIARI 16

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

S E C TO R

NOTICIARI SECTOR

Es constitueix la Mesa de la Construcció Els representants del sector ja tenen el seu espai per discutir temes d’interès comú

E l passat 25 de gener es va

aquells temes d’interès comú per tots els membres i canalitzar propostes, sobretot cap a l’Administració pública, a través de la Cambra de Comerç.

La primera reunió va servir, a més d’acte formal de constitució, per identificar un bon nombre de temes que hauran de formar part de l’ordre del dia de les reunions de la mesa que preveu reunir-se dues o tres vegades l’any.

Entre els diversos temes plantejats en destaquen: la millora de la competitivitat del sector, l’impacte del Codi Tècnic de l’Edificació, el marcatge CE del productes de construcció, la nova Llei d’Habitatge que prepara el Govern català o l’ampliació de l’assegurança obligatòria de 3 anys que preveu la LOE pels tancament, acabats i instal·lacions dels edificis. c

constituir la Mesa de la Construcció en un acte celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona impulsada per la Comissió de Construcció de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

L’acte de constitució va aplegar més de 30 representants del sector entre empreses i organitzacions empresarials i professionals i va ser presidit per Joan Santaularia com a president de la Comissió de Construcció de la Cambra de Comerç.

Els aparelladors i arquitectes tècnics van estar representats per Xavier Bardají, president del Col·legi de Barcelona i del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta mesa és servir d’espai de trobada i debat de tot el sector de la construcció on es puguin tractar

El Gremi de Constructors d’Obres i la Cambra de Contractistes creen la Comissió de Rehabilitació de Catalunya El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), entitats que reuneixen a unes 4.500 empreses constructores, han unit els seus esforços en l’àmbit de la Rehabilitació i el Manteniment d’Edificis,

APACAR

(RiME) a través de la creació d’una Comissió conjunta.

L’objectiu de la Comissió és donar una adequada resposta a les demandes dels seus clients en el terreny de la qualitat i la garantia, preparar-se per al creixement que aquesta activitat obtindrà en un futur immediat i presentar les seves

propostes per afavorir aquest tipus d’activitat constructora que revitalitza les ciutats i les viles i millora el confort i la sosteniment dels habitatges. Esdevenen doncs, un front comú constructor per abordar el repte de la rehabilitació d’edificis. c

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • • •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •-Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i249 el noticari.indd 16

17/2/05 11:17:18

NOTICIARI SECTOR

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

C U LT U R A

17

Martínez Lapeña i Elias Torres guanyen els Premis Ciutat de Barcelona E

l passat dijous 10 de febrer

es van atorgar els premis Ciutat de Barcelona 2004, en una cerimònia presidida per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. Concedits anualment a personalitats destacades de la cultura i la investigació barcelonina, els premis tenen per finalitat reconèixer les creacions més destacades en setze àmbits diferents.

En la categoria d’Arquitectura i Urbanisme, els guanyadors per unanimitat han estat José Antonio Martínez Lapeña i Elias Torres pel projecte de l’esplanada i la planta fotovoltaica del Fòrum. El jurat, format per, Lluís Cantallops (president), Itziar González Virós, Anatxu Zabalbeascoa i Enric Batlle va valorar “el paper integrador del projecte davant la manifesta incongruència dels objectes que l’envolten. El projecte”, sosté el jurat, “indaga en la nova tipologia d’espai públic que necessitarà d’un constant com-

i249 el noticari.indd 17

CHOPO

promís pel seu manteniment i ús, tant de la ciutadania com de l’administració municipal. Tot i el risc de la proposta, l’esplanada del Fòrum significarà la reconquesta d’un territori marginal en què es coronaran dos dels eixos estructuradors de la ciutat”.

Premi al mobiliari del tramvia El premi de Disseny ha estat per a Rafael Cáceres i Antoni Rosselló pel disseny del mobiliari urbà del Trambaix i el Trambesòs. El Jurat va atorgar una menció especial a Robert i Esteve Terradas Muntañola, per l’edifici CosmoCaixa, Museu de la Ciència de Barcelona, per la simbiosi entre les solucions arquitectòniques i urbanístiques i els continguts i les exigències d’un programa museístic i didàctic ambiciós, de qualitat i de gran complexitat. c La planta fotovoltaica del Fòrum té el doble ús d’aprofitar l’energia solar i donar ombra.

17/2/05 11:17:30

LA GENT 18

.

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

LA GENT

MANUEL CARRACEDO - DIRECCIÓ EXECUTIVA DE L’AMPLIACIÓ DEL MUSEU THYSSEN-BORNEMISZA

Un cap de guàrdia al Thyssen A

CHOPO

quest febrer ha fet vint

anys que Manuel Carracedo (Barcelona, 1944) és cap de guàrdia de Bombers de Barcelona. Abans i durant 22 anys havia treballat d’aparellador en un despatx. Però –encara que ara sembli impossible– hi va haver una època en què la construcció va anar cap per avall i Carracedo va decidir entrar a treballar com a tècnic a Bombers de Barcelona, on va passar les proves de selecció. Ara pot seguir treballant com a aparellador arreu menys a la ciutat de Barcelona, a causa de les incompatibilitats professionals. L’última feina important que ha realitzat ha estat la direcció executiva de l’ampliació del Museo Thyssen-Bornemisza, que ocupava el Palau de Villahermosa, al Paseo del Prado de Madrid, i ara es perllonga en un nou edifici que està a tocar.

Carracedo mateix explica que la feina a Bombers li permet disposar de força temps lliure, que omple fent altres activitats. Està un dia de guàrdia de 24 hores al parc de bombers i en té tres de festa. A més, ha de fer algunes hores d’oficina alguns matins, fins que el total d’hores treballades sumin l’equivalent a 40 hores setmanals, però pot combinar la feina de bomber amb altres activitats.

I aquests dos darrers anys –del juny del 2002 al juny del 2004– ha anat un cop a la setmana a Madrid, on encara

de tant en tant ha de tornar, perquè hi ha aspectes d’acabat i petites modificacions de l’ampliació del museu per finalitzar.

Han estat dos anys molt exigents, perquè l’ampliació era molt complexa. Hi ha hagut enderroc parcial de dos edificis existents contigus, que tenien una façana de principis del XX que estava catalogada i

del Museo Col·locació de la façana

Thyssen-Bornemisza.

dor , Paulino Vicente, arquitecte col·labora De dreta a esquerra, Manuel Carracedo ents. mom lls tura tècnica en aque i Rosa Domingo, estudiant d’arquitec

El Museo Thyssen -Bornemisza amb la façana

i249 el noticari.indd 18

acabada.

17/2/05 11:17:40

.

LA GENT

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

19

.

s’havia de conservar, i que es van aguantar amb una estructura per dins l’edifici. En el solar que es va buidar es va fer una excavació important, per guanyar dues plantes al subsòl. Les cinc plantes sobre soterrani del nou edifici que s’ha aixecat s’havien de connectar amb les plantes corresponents del Palau de Villahermosa. A més, tota la feina es va fer sense tancar mai l’activitat de les sales del museu existent, on també s’hi van fer obres, entre les quals hi ha una nova botiga més àmplia i el trasllat de la cafeteria a un nou cos d’edifici que té gespa a la coberta. I aquesta coberta, per cert, cau en una ondulació suau fins a gairebé el nivell del terra i dóna caràcter a l’ampliació

del museu. Encara un altre aspecte arquitectònic bàsic en la redacció del projecte ha estat el respecte als materials i la disposició de les sales de l’ampliació amb relació al museu existent, projectat i dirigit per Rafael Moneo (el Palau Villahermosa).

El projecte d’ampliació el va guanyar en concurs un equip de cinc arquitectes de Barcelona: Manuel Baquero –amb qui col·labora com a arquitecte tècnic Carracedo–, Robert Brufau i BOPBAA (Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero). Carracedo explica que s’hi van haver de fer modificacions, però bàsicament perquè van sortir imprevistos.

Una de positiva és que es va trobar una connexió inesperada amb una claveguera, que va

Premi d’El Periódico de Catalunya per a Josep Miquel Abad Josep Miquel Abad, president de la companyia aèria Vueling, va rebre el passat mes de gener el Premi El Periódico a la Iniciativa Empresarial de mans de Francisco Matosas, president del Grupo Zeta (en la foto).

Josep Miquel Abad va acabar els estudis d’aparellador l’any 1967 i va rellevar Jordi Sabartés en la presidència del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona el 1973. Era l’època de la transició del franquisme a la democràcia, en què el Col·legi fa un paper de protagonista de primera fila a favor de les llibertats. Abad ha estat també conseller delegat del COOB 92, fundador de Comissions Obreres de la Construcció a Catalunya, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1979 i director general de la Fira de Mostres de Barcelona al 1983. Actualment és també director general de l’editorial Planeta. c

Bomber Carracedo també és arquitecte, però actualment no s’hi dedica específicament.

Parlem doncs, ni que sigui breument, de l’altra feina que fa: cap de guàrdia a Bom-

bers de Barcelona, el que vol dir que quan està de guàrdia és el responsable de tots els parcs de la ciutat. Si va a un servei, assumeix el comandament directe; és el que mana, com el dia de l’atemptat d’Hipercor, en què va arribar al lloc, va haver de fer-se ràpidament una composició del lloc i va prendre la decisió de desallotjar tot l’edifici de sobre el supermercat, on hi havia entre altres activitats una clínica de diàlisi.

Però el problema no és tant desallotjar la gent, explica Carracedo, com que quan els bombers arriben la gent ja està evacuant pel seu compte. Veus fum a l’escala i surts, i això és el pitjor, si no tens foc a casa teva. Perquè la gent puja per una escala plena de fum, es troba amb la porta del terrat tancada i s’ofega.

Altres es llencen des dels balcons i les cobertes. Això encara recentment ha tornat a passar, i Carracedo explica que ara Bombers de Barcelona engegarà una campanya d’informació adreçada especialment a diversos col·lectius, sobre com ha d’actuar en cas d’incendi. A les escoles, Bombers segueix fent sessions informatives sobre els plans d’evacuació del centre, amb els professors. Amb els alumnes es fan xerrades i sessions pràctiques de com són els riscos que es poden trobar a casa i l’escola, i com reaccionar si succeeixen. c

FOTO CEDIDA PER EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

bre 2003).

Desencofrat de la llosa (setembre-octu

estalviar fer una galeria de serveis que hauria passat per sota el nou magatzem de quadres del museu. Però això és una anècdota. És més destacable que l’estructura del nou edifici té la particularitat que dos pilars es pengen de la biga de dalt de tot, travessa les plantes del mig i no arriba a la planta baixa, que es volia que tingués una sala amb un gran espai diàfan.

Carracedo també explica que s’ha fet aguantar amb micropilots tota la crugia que es conserva dels dos edificis enderrocats i els nous fonaments. Per formar el tancament de la nova façana, al jardí d’entrada al museu, part de l’estructura es va tapar amb unes plaques de GRC de mides variables –la més gran feina uns 4m x 6m– fetes a fàbrica amb mides sobre plànol i comprovacions topogràfiques. L’acabat d’aquestes peces és el propi del formigó blanc, però es volia que l’aspecte de l’acabat fos d’estuc, i per això es van haver d’estucar. A l’interior de les noves sales del museu, el tractament de la llum es va fer utilitzant Barrisol, un material que s’adapta a qualsevol forma i dóna una llum uniforme i difusa. La llum exterior es controla mitjançant obertures frontals i laterals i cortines tamís.

La secció ‘La gent’ de L’Informatiu, vol presentar-vos els darrers treballs dels nostres companys i companyes. Si teniu entre mans alguna feina que creieu que pot ser d’interès per a la resta del col·lectiu, no dubteu a fer-nos-ho saber a: informatiu@apabcn.es o al telèfon: 93 240 23 76.

i249 el noticari.indd 19

17/2/05 11:17:48

P U N T S D E V I S TA 20

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

FERRAN PELEGRINA, FP+A SAU

E N T R E V I S TA

CHOPO

CHOPO

FERRAN PELEGRINA, ARQUITECTE TÈCNIC I ARQUITECTE, ÉS L’ARTÍFEX I LÍDER PROFESSIONAL D’FP+A SAU, UNA SOCIETAT DE PROFESSIONALS QUE OFEREIX SERVEIS D’ARQUITECTURA I URBANISME.

L’organització del despatx professional.

“La ubicació no afecta la competitivitat” L’edifici de Casanova de la Font, com a seu corporativa, taller, estudi i despatx professional d’FP+a SAU és un projecte de Ferran Pelegrina. Si bé no ha cercat expressament una arquitectura alternativa a l’estereotip del despatx professional urbà, és cert que aquest encaixa òptimament amb certs models d’organització avançada dels recursos humans dins el procés constructiu.

El primer contacte amb l’edifici és, per la seva ubicació, sorprenent: de sobte, una peça d’arquitectura urbana contemporània apareix enmig d’un clar de bosc, a 1,5 km del primer nucli urbà habitat, Balenyà, ben endins de la comarca d’Osona.

L’edifici apareix en plena zona rural envoltat de camps de conreus, com una barreja entre una nau industrial, una estació de ferrocarril i la imatge dels despatxos d’arquitectura microconceptuals ocupats per equips de joves professionals de l’arquitectura àvids d’experimentar i barrejar disciplines, i que fàcilment podem trobar a Holanda, Bèlgica, Alemanya o el Regne Unit.

L’edifici no és ni una masia rehabi-

i249 el noticari.indd 20

litada ni un xalet de muntanya, tot i que no renuncia als elements de l’arquitectura local, la pedra i la fusta. De les naus industrials n’ha recuperat el concepte de baix cost. L’estructura metàl·lica es va muntar en un dia i mig.

El viatge continua i, si l’exterior és analògic, l’interior és digital. Ens trobem en un despatx de 700 m2, amb l’interiorisme propi d’un entorn de treball avançat, on domina la percepció constant i omnipresent del paisatge exterior, la idea d’un espai sense límit que s’ha apropiat de la natura. És un interior en què dominen l’espai i la llum natural. Sobretot la llum.

Un espai de treball de somni?

“No és cap somni. És una construcció.

Perquè construir és fer realitat, fer materials coses inexistents que, a més, seran habitables, transitables.”

••

Aquest entorn, tant com una forma de treballar, inspira gairebé una forma de viure. És possible pensar i fer bona arquitectura des d’un entorn no urbà?

“La ubicació del despatx d’FP+a SAU és més el resultat de la casualitat que d’una decisió personal prèvia. De les cinc possibilitats que teníem de canviar a un espai de majors dimensions en l’entorn de Vic, aquesta era l’última, la que finalment, es va acostar de forma viable a la nostra idea de què i com havia de ser el despatx professional.” És una singularitat o un luxe? “És una singularitat o també, si es vol, un luxe, que només és possible per la revolució que han experimentat els mitjans, les noves TIC, especialment les comunicacions electròniques, teleinformàtiques, que faciliten la transferència de dades.

“És una forma de treballar: em poso al lloc del promotor i em pregunto què necessito, a qui busco que em resolgui els problemes.”

FP+a SAU és una plataforma humana i de programari (software). També hi ajuda l’especificitat de la nostra activitat en l’àmbit de l’arquitectura i l’execució d’obres per a clients com l’Administració pública o determinats promotors, que no requereix centralitat perquè el client poques vegades té interès de venir al despatx. En el nostre cas la ubicació no ha afectat la competitivitat.”

Més avantatges que inconvenients?

“Majoritàriament els tècnics som de la comarca, no tenim problemes amb el desplaçament, així que poder treballar en aquest entorn ens porta sobretot avantatges: més espai per a cada persona afavoreix la concentració, el rendiment, la comunicació volguda... No ho experimentem pas com una excessiva relaxació o pèrdua de ritme, tampoc com a pèrdua d’oportunitats o de contacte amb els interessos personals o professionals que podem tenir a la ciutat i que, tard o d’hora, acaben incidint en l’exercici.

Ambient intel·lectual, de producció de qualitat..., tot això ho tenim.”

17/2/05 11:17:54

E N T R E V I S TA

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

FERRAN PELEGRINA, FP+A SAU

21

CHOPO

li lliures acabada, realitzada en els terminis previstos, amb el cost establert i amb la qualitat exigida pel client i les diverses normatives. Fins i tot en alguna ocasió hem assumit la tasca de cercar el sòl urbà com a gestió prèvia a la construcció arquitectònica del projecte.”

Treballar en mig del bosc.

••

“El futur és que cada vegada més es demanaran gestores que tinguin capacitat per resoldre tot el procés constructiu de forma integral.”

Ferran Pelegrina, arquitecte o arquitecte tècnic?

“Actualment, 60% aparellador, 40% arquitecte. El meu currículum és més ampli com a director d’execució d’obra que com a projectista.”

El punt fort del despatx es troba en l’especialització o en saber fer-ho tot?

“El nostre projecte d’organització parteix d’haver-nos posat en el lloc del promotor, de preguntar-nos constantment què podem oferir-li que li resolgui els problemes. La resposta, fins avui, és que el mercat prefereix un interlocutor únic que li resolgui tota la complexitat d’un projecte.”

segle XXI, per la complexitat que presenta, demana gestions integrades. Una empresa de serveis d’execució d’obres necessita al darrere un equip de professionals formats i entrenats; no és tracta d’un grup de professionals que ofereix un servei a l’arquitecte.

Això és el passat. Ara el món de la construcció està molt professionalitzat, tecnificat, judicialitzat fins i tot, la qual cosa li fa exigir documents acreditatius del procés, i per això s’ha de treballar en cada fase, capítol i unitat d’obra amb especialistes.

Per a nosaltres, actualment, el client és el promotor, el que encarrega, per un import determinat, la posada en marxa i l’execució d’una idea, a vegades des de zero, i que tu

És adequada la dimensió d’FP+a SAU? “FP+a SAU, a l’inici del canvi d’escala, creix cap a una estructura de 25 persones.

Per espai podríem arribar a 40 persones, però encara que volguéssim estem lluny de les grans firmes d’arquitectura que podríem trobar en una capital europea. Això és així perquè el nostre marc jurídic i col·legial ens ho dificulta: al nostre país, una persona jurídica no pot signar projectes i només ho pot fer una persona física, un tècnic titular de la societat i això fa que les estructures es mantinguin petites. La responsabilitat civil (RC) sempre queda vinculada a la persona i l’assegurança, també. És a dir, qui signa es queda individualment tota la responsabilitat; això dificulta la relació de la societat amb els seus membres perquè quan se’n va un tècnic s’emporta la responsabilitat del projecte amb ell. El concepte de tècnic titular assalariat no existeix aquí, quan seria ideal que la RC estigués associada al projecte, a la societat i no al tècnic titular, a la persona. Només es pot canviar aquesta situació canviant la LOE. Caldria poder liquidar el seu pagament d’un sol cop, i no fer com ara un seguit de pagaments anuals que són un pagament mutual per fer una borsa, un fons de diners, per pagar la sinistralitat que es preveu pel conjunt del col·lectiu aquell any.

Això vol dir que la professió deu actualment

a la societat 10 anys de reclamacions.

Necessitaríem una cosa tan simple com la possibilitat d’assegurar la RC vinculada a l’edifici durant 10 anys. Però això no ho vol assumir cap asseguradora.”

Quina és la configuració organitzativa d’un despatx professional que s’imposa?

“Els avantatges de tenir una estructura ja s’han demostrat quan s’ha posat a prova la capacitat de resposta d’un professional o d’un equip de professionals davant un projecte d’envergadura. Els temes que tenim sobre la taula són l’organització i l’estructura o, si es vol, l’organització de l’estructura.

Aquest és el terreny on es decidirà el futur i és on es pot localitzar fàcilment el diferencial entre un professional i un altre. Perquè, en el fons, independentment de tota mena de models, sistemes i processos, el que està en joc és l’eficiència i la competitivitat. Un repte gens fàcil.”

Com és l’organització del seu despatx professional?

“Volem que l’estructura sigui molt professionalitzada. Cap recurs humà hi és superflu i tots tenen un ampli camp per córrer, no han tocat sostre. I això s’estén com a sistema tant per la part d’execució de projectes com la part comuna a tots els projectes, administrativa, de gestió, de control que veu com fluctua la feina, busca contractes per donar estabilitat als llocs de treball, etc. Una estructura no és una compartimentació, sinó una integració de la gestió. Això és el que fa possible optimitzar la gestió integral de projectes sense que l’estructura es vegi abocada a créixer exponencialment.”

La construcció del segle XXI demana gestions integrades?

“El futur és que cada vegada més es demanaran gestores que tinguin capacitat per resoldre tot el procés constructiu de forma integral. L’arquitectura avui ja no es pot entendre –ni encarregar, ni executar– sense pensar en quin equip la durà a terme, deixant clar sempre que la seva formalització, el seu disseny formal respon a un procés creatiu d’autor. FP+a SAU va néixer havent comprès i assimilat aquesta idea. FP+a SAU s’assembla més a una empresa de serveis tècnics, transdisciplinària, en què conviuen i s’intercanvien els diversos perfils professionals propis d’un despatx d’arquitectes o arquitectes tècnics associats.”

En què consisteix el canvi?

“No es tracta només d’un canvi de volum, de dimensió, de passar d’un petit despatx unipersonal, artesà, que subcontracta tots els serveis, a una microempresa, una empresa mitjana o gran a partir de plantilles de 50 treballadors. La construcció del

i249 el noticari.indd 21

Casanova de la Font, un despatx que sorprèn envoltat de zones de conreus.

17/2/05 11:18:01

P U N T S D E V I S TA 22

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

FERRAN PELEGRINA, FP+A SAU

E N T R E V I S TA

CHOPO

Un despatx és un equip.

És una estructura horitzontal, vertical...?

“Tampoc és transversal. FP+a SAU és una estructura de matriu (matricial) que defineix en cada encàrrec els llocs de treball necessaris i la relació entre aquests, i que el cobreix amb funcions clares d’acord amb les necessitats de producció dels processos constructius. Matricial vol dir, sobretot, que trenca amb certes limitacions imposades per altres estructures organitzatives adquirides o experimentades anteriorment i/o, a vegades, autoimposades. Matricial és, doncs, l’estructura que ens permet dur a terme una activitat professional en què les funcions no es desintegren però s’entrecreuen i s’interrelacionen al màxim, perquè estem potenciant el valor del treball en equip. El despatx és l’equip. Un equip humà ampli és un equip humà que aporta visions, noves formes de fer; les formes de treball matricial permeten agrupar la gent temporalment segons el projecte o les fases del projecte amb un elevat grau d’interacció.”

I això com es tradueix en la pràctica professional del despatx?

“La feina s’articula a partir d’un cap responsable –un tècnic titular de la societat– que organitza l’equip i els mitjans per dur a terme l’encàrrec. Quan guanyem un concurs, per exemple, s’assigna la persona que serà el titular del projecte –segons la llei, una societat no pot signar un projecte– i, en funció de l’encàrrec, entra en joc, també com a titular, l’altre tècnic que hi és pertinent. Això respon a una estructura organitzativa, i també retributiva, per nivells de responsabilitat que podem resumir en quatre modalitats: a) tèc-

i249 el noticari.indd 22

••

“Per a mi és important tenir un projecte professional i personal que intenti fer compatible el que es vol ser i el que demana el mercat.”

nics d’acompanyament o suport del projecte; b) tècnics que ja assumeixen puntualment una certa delegació de responsabilitats; c) tècnics titulars (cosignatura del projecte), i d) tècnic que assoleix un encàrrec rebut, el duu a terme tot sol i n’és el titular.” És fàcil muntar i desmuntar equips segons els projectes en curs? “És l’encàrrec rebut el que et fa formar

l’equip que dura mentre dura l’encàrrec i que es va diluint a mesura que avança i s’acosta al final. Ens agradaria que el paquet d’adjudicació de l’obra fos un paquet més gran de realitzacions, que permetés mantenir l’equip format durant més temps. Caldrien uns quatre anys, que coincidirien amb els cicles electorals en obra pública, per exemple; així es donaria més estabilitat i seguretat, i es podria invertir

més en formació. La manera d’organitzar-se seria més tranquil·la i segur que, en l’àmbit del recursos humans, menys conflictiva. Els equips estarien més cohesionats i serien més eficaços.” És necessari el màrqueting en un despatx professional?

“Els tècnics han de fer de tècnics i implicar-se tan poc com puguin en l’entorn comercial. Per això, una part del despatx es dedica a analitzar la cartera, a analitzar les tendències del mercat, a fer prospectiva de cap a on hem d’anar en l’oferta de serveis.

Com a resultat d’això ara reforcem els mecanismes interns per poder guanyar efectivitat i eficiència en la gestió integral de projectes, en la millora contínua dels processos, des de la recepció de l’encàrrec per a la construcció d’un edifici, passant pel control de la qualitat de tots els processos inclosos, fins al lliurament de l’obra al client. Aquesta és la línia empresarial a què associem més futur, sobretot en la promoció privada. En la pública els mecanismes són diferents i molt regulats. Tot i això hi ha empreses com GISA (Gestió d’Infrastructures, SA) que ja treballen així: adjudiquen un projecte per un import que volen rebre realitzat en els termes de cost i terminis establerts.”

Un dels espais en què treballa FP+a SAU.

••

“Tenim pendent canviar el sistema d’adjudicació del promotor públic, que ens permeti una major estabilitat o menor precarietat en el funcionament dels equips que hem creat per a l’execució d’una obra determinada.”

Quins components ha de tenir el despatx professional avançat?

“No deixa de ser un procés d’ISO. Ha de seguir un procés escrit; ha de tenir un pla estructurat per implementar-se; ha d’aconseguir un avantatge competitiu, l’eficàcia, la productivitat, la dedicació, la

17/2/05 11:18:08

E N T R E V I S TA

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

FERRAN PELEGRINA, FP+A SAU

23

CHOPO

generositat; ha de tenir un programa de formació, un sistema intern de transmissió del coneixement entre membres per no perdre capital intel·lectual, invertir en educació, formació, sense oblidar els elements, les experiències lúdiques útils per cohesionar l’equip humà –el despatx subvenciona visites d’obra fora de Catalunya, viatges per al coneixement d’obres emblemàtiques d’arquitectura, organitza periòdicament concerts per als tècnics i les seves famílies...”

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

El tema

DE

3

��������������� �������������� ����������������������������������� ������������������������������������

B ARCELONA

Noticiari ����������� ������������� ������������� ��������������

6

Noticiari ����� ������������� ������������� �������������

8

Assistència 10 ���������� ������������ ���������������� ������������

Entrevista 20 ����������������� ����������

�����

El reportatge 41 ���������� ���������

������������������������������������������������������������

El vostre projecte organitzatiu crea un estil, una cultura empresarial pròpia?

“Ens definim com un equip que entén l’arquitectura i l’urbanisme com un fet cultural que genera espais, que els ordena i qualifica fins que és possible sentir determinades emocions molt properes a totes les manifestacions artístiques. Però no ens agrada jugar a inventors d’elements que indueixen sistemes que no són possibles de construir.

Al contrari: preferim operar per composició de sistemes existents, que acostin el procés constructiu a la indústria perquè aquests estiguin produïts sota especificacions i controls de qualitat perfectament programats, i de cost conegut i raonable”.

Qualitat i innovació en FP+a SAU? “Innovar és, en el nostre cas, que tots els tècnics implicats en el procés edificatori estan contemplats, inclosos dins l’estructura d’FP+a SAU, el que permet acceptar un encàrrec integral per dur a terme la totalitat del projecte. L’estructura respon al model d’empresa de serveis que es vol certificar amb la norma ISO 9001. Això vol dir que majoritàriament el que fa el despatx està descrit com a procés i, l’adequació al procés, és avaluable. Per tant, ens permetrà saber, en cada moment, si anem bé amb relació a la qualitat que ens hem proposat i la que s’espera de nosaltres. L’activitat professional està, doncs, orientada i té en compte la satisfacció del client. Això ens manté ambiciosos i ens força a avançar, tot i que els processos de certificació de la qualitat són especialment lents i complicats en un àmbit de producció professional de serveis com els de la direcció d’execució d’obres, del qual no existeixen gairebé procediments descrits ni referents que surin com a model.”

Què se’ls demana als directors d’execució d’obra?

“Com a novetat no contemplada en la formació universitària reglada, als directors d’execució d’obra se’ls demana que comprenguin el llenguatge arquitectònic i que a partir d’aquí siguin capaços de plantejar millores, però que en la presa de decisions respectin la formalització del projecte.

Cal que el projecte construït mantingui la sintonia amb el projecte arquitectònic, que tingui el menor cost possible, que tingui la

i249 el noticari.indd 23

En l’interior del despatx dominen l’espai i la llum natural.

••

“L’equip és la força captadora, sincronitzadora i executora de totes les sinergies de capital humà i de coneixement que van associades a un projecte”.

qualitat que es mereix, que no generi cap patologia... O es té suficient nivell cultural per entendre què vol formalitzar l’arquitecte o no pots generar la química necessària en l’equip per a què en resulti, n’emergeixi, una bona execució de l’obra.”

Aquesta resposta podria respondre per sempre a la dicotomia arquitecte - arquitecte tècnic o aparellador?

“Probablement. En el món real, les fronteres arquitecte - arquitecte tècnic són artificials, deixant clar sempre però que la signatura d’autoria del projecte no es pot obviar. Els tècnics han de tendir a una certa especialització partint d’una educació base augmentada amb una formació continuada i l’experiència. FP+a SAU valora qui té una preparació adequada, al marge de la titulació d’arquitectura superior o tècnica.

“Tot i que dins el sector la tendència cap a la formalització, cap a l’arquitectura d’autor, és forta, ja que té connotacions mediàtiques, la societat necessita ara tant o més que formalitzadors, directors d’execució d’obra que duguin a terme, de forma impecable, un projecte formal. Els directors d’execució són ara els que tenen més responsabilitats: planificació, seguretat, qualitat, costos... Si algun aparellador, arquitecte tècnic enveja l’arquitecte és potser perquè s’ha equivocat de carrera, perquè el director d’execució té responsabilitats pròpies i exclusives que poden omplir completament tota una vida professional. I més encara si assoleix un nivell d’especialització.”

Les titulacions són l’origen del conflicte?

“A FP+a SAU conviuen diferents titulacions i no s’ha produït mai cap conflicte perquè treballem per habilitats, no per titulacions. En un equip creat per resoldre un encàrrec, sota les directrius del cap, cadascú es relaciona, va a buscar a l’altre

en funció de les seves habilitats, independentment que sigui un arquitecte, un arquitecte tècnic o un enginyer. Es vinculen en funció que es necessiti trobar una solució a un problema, a una part d’un projecte, a una solució constructiva o de seguretat en el procés d’execució.”

Per què no tenim star system en l’arquitectura tècnica?

“En el desenvolupament d’un projecte formalitzat per un arquitecte, emblemàtic, singular o no, la intervenció de l’arquitectura tècnica és clau, necessària i indiscutible.

Diríem que també és determinant en l’èxit material i real del projecte. El reconeixement social de l’arquitecte tècnic és més difícil, perquè el seu treball és menys mediatitzable, però el reconeixement existeix dins el sector: els promotors, saben en qui poden confiar i en qui no tant. I igual que ha escollit un arquitecte per formalitzar un projecte, escullen l’equip que durà a terme la direcció d’execució. Parlem, però, de reconeixements diferents: és de major interès general o social el treball de l’arquitecte perquè aporta una dimensió cultural, creativa. Però això no és tot el que necessita la societat, ja que, a banda de figures mediàtiques, vol edificis sòlids, útils, econòmics.”

Amb tot això, individualment quina actitud es pot recomanar?

“Reflexionar sobre què vols fer. Tenir un projecte professional i personal que intenti fer compatible el que vols ser i el que demana el mercat. Sense oblidar que a més d’atendre l’impuls emocional, cal ser racional: analitzar els recursos que tens per aconseguir els objectius.”. c

Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA FEBRER 2005 Preu = 2 �

249

L’INFORMATIU 249 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Lluïsa Selga, Montse Romero i Carles Cartañá Director: Carles Cartañá Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Guillem Plans Anàlisi d’obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schön, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olivés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Die (Chopo) Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piñol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Peña Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aimà Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu El paper utilitzat en L’INFORMATIU ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certifcat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

17/2/05 11:18:18

i249 el noticari.indd 24

17/2/05 11:18:19

Quadern central L’Informatiu

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

25

P À G I N E S D ’ A S S E S S O R I A , F O R M AC I Ó , AC T I V I TAT S I S E RV E I S

de

DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

B ARCELONA

ARXIU

S U M A R I FORMACIÓ 26 Màsters i Postgraus MERCAT DE TREBALL 32 Demandes SERVEIS 36 Petits anuncis ACTIVITATS 38 Agenda d’activitats

www.apabcn.es/ informatiu

VISATS

La Comissió 0,7 obre la convocatòria de projectes de cooperació L

a Junta de Govern del Col·legi,

a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2005. Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció (equipaments comunitaris, habitatges, infrastructures) o bé vinculats amb la formació en matèria de construcció.

i249 quadern central.indd 25

Com a novetat d’enguany, es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual. El Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu i que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

El termini màxim de presentació es tancarà el 29 d’abril del 2005. c

Més informació: Mireia Ribera Secretària de la Comissió 07 del CAATB Demaneu el formulari per a presentació de projectes al 93 393 37 10 o bé per correu electrònic comissio07@apabcn.es.

També podeu consultar la informació per internet a l’adreça www.apabcn.es/convocatoria2005 i baixar-vos els formularis.

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de febrer Ca = 1,256 Propera actualització: 15 de març Mòdul bàsic de referència per al 2005: 335 € / m2 Data d’aplicació: a partir de l’1 de març. Fins a l’1 de març s’aplicarà el mòdul per al 2004: 317 € / m2

Més informació: Departament de Visats Telèfon 93 240 23 70 visats@apabcn.es

17/2/05 11:31:21

FORMACIÓ 26

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

POSTGRAUS

FORMACIÓ

Postgraus al CAATB Postgrau de Gestió de l’Obra. Construction Management La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. A través d’aquest postgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost fet.

El professional capacitat per realitzar les funcions de Construction Management, com a responsable de

la producció de l’obra, haurà d’organitzar l'obra partint d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu fet.

Les seves funcions són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l’obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Dates: de l’1 d’abril al 4 de juny de 2005.

Horari: divendres de 16.30 a 21 h. i dissabtes matí. de 9.30 a 14 h.

Durada: 120 hores.

Preu curs: 1.485,60 € (+16% IVA) Preu col·legiat/ada: 1.262,72 € (+16% IVA) Informació: telèfon 932 40 23 73 • www.apabcn.es

Postgrau de Direcció i d’Execució i Control d’Obres. 1a edició Per primera vegada, el CAATB programa un postgrau dirigit específicament a aquells professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d’execució d’obres, l’únic a Catalunya d’aquestes característiques. Els directors d’execució, per la tasca que desenvolupen, són un dels elements clau per a la bona marxa de les obres.

En ser la seva missió la de garantir una bona interpretació dels projectes, dirigir l’execució i posada en obra de les diferents partides dels pressupostos, portar el control econòmic d’aquests i el control de

i249 quadern central.indd 26

qualitat corresponent, fa que hagin de tenir molts coneixements i competències, que només una dilatada experiència permet obtenir. Per això, des del Departament de Formació s’ha programat aquest curs amb l’objectiu d’impartir aquests coneixements i aptituds de la mà de professionals amb una àmplia trajectòria professional en aquest camp. Aquest curs està especialment dissenyat per a recent titulats o professionals de fins a tres anys d’experiència que vulguin aprofundir en els àmbits en què el director d’execució és responsable en el procés constructiu.

Dates: del 8 d’abril al 23 de juliol.

Horari: divendres tarda i dissabtes matí.

Durada: 120 hores.

Informació: telèfon 932 40 23 73 www.apabcn.es

17/2/05 11:31:25

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

POSADA AL DIA

Formació Oberta

.

27

Per estar al dia en el procés constructiu

O B R A N OVA E31002 Dates: 3 i 10 de març de 2005 Horari: dijous, de 9.30 a 19.30 h Durada: 16 hores

NÚMEROS GORDOS EN EL PROJECTE D’ESTRUCTURES

Professorat: Juan Carlos Arroyo. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.

Antonio Romero. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.

A partir del llibre Números gordos, d’una introducció teòrica i del desenvolupament de problemes senzills, es pretén que el tècnic assistent conegui els problemes estructurals més freqüents i els aprengui a resoldre fent servir les eines que millor coneix: paper, llapis, calculadora i sentit comú. Es treballarà en la resolució d’un gran nombre d’exemples numèrics; d’aquesta manera, l’alumne entendrà els conceptes que podrà aplicar a la pràctica habitual.

E31401

MATERIALS I SISTEMES PER A FAÇANES VENTILADES

Preu curs: 269,60 € Preu col·legiats (-20%): 215,68 €

Dates: de l’1 al 15 de març de 2004 Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 12 hores Preu curs: 269,60 € Preu col·legiats (-20%): 215,68 € Responsable acadèmic: Toni Floriach. Arquitecte tècnic

A l’hora de dissenyar una façana ventilada s’han de tenir en compte molts paràmetres. Per la seva tipologia constructiva, poden presentar una variada composició tant de mides i modulacions com de materials d’acabat (pedres, materials sintètics, fusta, ceràmica, metall...), sistemes d’ancoratge i suports (amb guies, ganxos, fixos, mòbils...) i sistemes d’aïllament.

L’objectiu del curs és donar a conèixer als assistents les diferents opcions que es presenten a l’hora de triar el sistema, els paràmetres que cal considerar, i també els controls d’execució i de qualitat que s’han de fer.

R E H A B I L I TA C I Ó I M A N T E N I M E N T D ' E D I F I C I S R12801 Dates: del 2 al 16 de març de 2005 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 hores Preu curs: 252,75 € Preu col·legiats (-20%): 202,20 €

ESTRUCTURES DE FUSTA. DIAGNOSI I TRACTAMENT Amb aquest curs, el professional del procés constructiu coneixerà la simptomatologia i les lesions que es manifesten en les estructures de fusta, aprendrà a plantejar una metodologia de diagnosi i, finalment, sabrà com aplicar les diferents formes d’intervenció que té a l’abast.

INTERIORISME I10304 Dates: del 6 d’abril al 4 de maig de 2005 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 312,00 € Preu col·legiats (-20%): 265,20 € per al realçament de l’expressivitat de l’espai interior.

Professorat: Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l’Escola Elisava.

NOUS MATERIALS I NOUS INTERIORS Un dels objectius del curs és que l’alumne descobreixi els nous materials per fer un interiorisme que respongui a l’expressió del nostre temps. També s’hi farà l’estudi i anàlisi de l’interiorisme actual a fi que el professional pugui obtenir nous recursos i estratègies projectuals. Així doncs, coneixerà com combinar diferents materials sense generar conflictes estètics i tècnics, i estudiarà la morfologia comercial del material, dels productes i dels derivats. També tractarà un aspecte tan important com és saber com es troben aquests materials al mercat i amb quines formes, quins acabats i quines textures.

INFORMÀTICA (Aquests cursos es programen trimestralment) T21714 Dates: 1 al 3 de març de 2005 Horari: dimarts i dijous de 16 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 138,20 € Preu col·legiats (-20%): 110,56 €

i249 quadern central.indd 27

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS El curs està dirigit a professionals que fan servir fitxers de plànols o projectes fets amb l’AutoCAD, però que no els dibuixen.

En el curs, s’ensenyaran les utilitats del programa que els permetin obrir fitxers, interpretar el dibuix (les capes, els blocs, l’acotat), fer petites modificacions i imprimir.

17/2/05 11:31:27

28

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

POSADA AL DIA A LES DELEGACIONS

Formació Oberta

.

FORMACIÓ

Per estar al dia en el procés constructiu A LES DELEGACIONS

GRANOLLERS TRACTAMENT DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC A través d’un cas pràctic, s’aprendran les funcions que cal desenvolupar en l’àmbit de la gestió de residus i com s’ha de preparar la documentació legal que s’exigeix.

CANVIS D’ÚS Amb aquest curs, els assistents aprendran el marc legal on s’emmarquen els canvis d’ús de locals a habitatges, els tràmits i la documentació que es necessita, i es resoldran els dubtes més freqüents.

CRITERIS D’AMIDAMENT: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES Els assistents podran conèixer els diversos criteris d’amidaments i els conflictes que generen, sobretot en la fase d’execució.

Dates: 10 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Professorat: Toni Floriach, arquitecte tècnic; Luis Cordero, arquitecte tècnic i construction manager; i Luis Martínez, director gerent de l’Abocador del Papiol.

Dates: 2 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Professorat: Rosa Viñolas, arquitecta tècnica i tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Dates: del 7 al 16 de març Horari: dilluns i dijous, de 18 a 21 h Durada: 12 hores Professorat: Jordi Lleal, aparellador i professor de l’escola d’arquitectura La Salle.

TERRASSA CERTIFICATS D’HABITABILITAT Aquesta sessió està pensada per iniciar l’arquitecte tècnic en aquesta pràctica professional i fer-lo aprofundir en el coneixement de la nova legislació.

CANVIS D’ÚS Amb aquest curs, els assistents aprendran el marc legal on s’emmarquen els canvis d’ús de locals a habitatges, els tràmits i la documentació que es necessita, i es resoldran els dubtes més freqüents.

LA NOVA LLEI D’URBANISME En aquest curs es tractaran totes les novetats en urbanisme que va aprovar el Parlament de Catalunya el desembre del 2004.

Dates: 15 de març Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 3 hores Professorat: Josep Lluís Gallego, arquitecte tècnic i cap de secció de Projectes de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat.

Dates: 10 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Professorat: Rosa Viñolas, arquitecta tècnica i tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Dates: 31 de març Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat.

VIC LLICÈNCIES D’OBRES I DISCIPLINA URBANÍSTICA En aquesta sessió els assistents aprendran a resoldre casos reals sobre disciplina urbanística.

Dates: 1 de març Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat.

VALORACIONS HIPOTECÀRIES I DRETS REALS En aquest curs es treballaran temes necessaris per comprendre els mecanismes de valoració, com ara la depreciació i la conservació, l’expropiació, l’usdefruit, entre altres.

i249 quadern central.indd 28

Dates: del 10 al 22 de març Horari: dijous i dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 12 hores Professorat: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat.

17/2/05 11:31:28

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

POSADA AL DIA

FORMACIÓ OBERTA 2004-2005 ÀREES

CODI

CURSOS

E31002

R12801 ESTRUCTURES DE FUSTA

INTERIORISME

I10304

PREU COL. -20%

PREU CURS

DATES

HORARI

12

de l’1 al 15 de març

dimarts, de 16.30-21 h

202,20 €

161,76 €

16

3 I 10 de març

dijous, de 9.30 a 19.30 h

202,20 €

161,76 €

18

del 2 al 16 de març

dll i dmc, de 18-21 h

252,75 €

202,20 €

20

del 6 d’abril al 4 de maig

dimecres, de 16.30 a 21 h

312,00 €

265,20 €

NÚMEROS GORDOS EN EL PROJECTE D’ESTRUCTURES

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

SEGON TRIMESTRE

DURADA

E31401 MATERIALS I SISTEMES PER A FAÇANES VENTILADES

OBRA NOVA

29

NOUS MATERIALS I NOUS INTERIORS

FORMACIÓ OBERTA A LES DELEGACIONS CODI

DELEGACIÓ

NOM CURS

DURADA

DATES

HORARI

PREU CURS

PREU COL·LEGIATS

GRANOLLERS

M11007

TRACTAMENT DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC

4

10 de març

dj de 16.30 a 21 h

67,40 €

53,92 €

GRANOLLERS

N11503

CANVIS D’ÚS

4

2 de març

dm de 16.30 a 21 h

67,40 €

53,92 €

GRANOLLERS

G11204

CRITERIS D’AMIDAMENT: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES

12

del 7 al 16 de març

dll i di de 18 a 21 h

202,20 €

161,76 €

TERRASSA

P10118

CERTIFICATS D’HABITABILITAT

3

15 de març

dm de 18 a 21 h

50,55 €

40,44 €

TERRASSA

N11504

CANVIS D’ÚS

4

10 de març

dj de 16.30 a 20.30 h

67,40 €

53,92 €

TERRASSA

N10103

LA NOVA LLEI D’URBANISME

12

31 de març

dj de 16.30 a 20.30 h

67,40 €

53,92 €

VIC

U10702

LLICÈNCIES D’OBRES I DISCIPLINA URBANÍSTICA

4

1 de març

dm de 16.30 a 21 h

67,40 €

53,92 €

VIC

P14402

VALORACIONS HIPOTECÀRIES I DRETS REALS

12

del 10 al 22 de març

dj i dm de 18 a 21 h

202,20 €

161,76 €

Condicions i facilitats de pagament Els pagaments es poden fer en efectiu o amb taló, targeta Visa o càrrec en un compte. Podeu consultar les fonts de finançament que el CAATB ha preparat per als seus estudiants.

i249 quadern central.indd 29

Descomptes especials Els col·legiats del CAATB i estudiants amb TargetAccés tenen un descompte d’un 20% sobre el preu de cada curs.

Els preus són sense IVA.

Informació i inscripcions: Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

17/2/05 11:31:29

DEMANDES Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

i249 quadern central.indd 30

selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat.

Requisits:

- Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte/a amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa.

- Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project.

- Vehicle propi.

S’ofereix -

Contracte laboral o relació lliberal.

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Jornada completa.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8828 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura en fase d’expansió i amb seu a Sabadell

selecciona

PROJECT MANAGER En dependència del coordinador tècnic de la Divisió de Construcció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària des de la concepció del projecte constructiu fins a la finalització de l’obra, sent l’interlocutor directe amb el promotor. També es responsabilitzarà de l’acompliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat.

Requisits - Experiència professional entre 1 i 3 anys com a Project Manager.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project.

- Cotxe propi.

- Molt valorable el coneixement d’anglès a nivell mig-alt o alt.

S’ofereix - Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Remuneració entre 27.000 € i 36.000 €, negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8927 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT PROMOTORA-CONSTRUCTORA

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb un àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal

PROCESSOS DE SELECCIÓ

EMPRESA CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL

EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS D’ENGINYERIA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

30

M E R C AT D E T R E B A L L

Important promotora - constructora que forma part d’un grup d’empreses en creixement i amb més de 30 anys en el sector

selecciona

TÈCNIC/A D’ESTUDIS En dependència del cap d’estudis, col·laborarà i assistirà en les tasques pròpies del departament. S’encarregarà de l’estudi i anàlisi dels projectes, l’elaboració d’amidaments i pressupostos del projecte i de la documentació tècnica necessària.

Requisits - Experiència professional mínima d’un any com a tècnic/a d’estudis.

- Valorable experiència a peu d’obra.

- Informàtica a nivell d’usuari de MS-Office, MS-Project i Presto i valorable coneixements de TCQ-2000 i altres programes.

- Domini del català parlar i escrit.

S’ofereix - Contracte laboral i jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

- Retribució entre 27.000 i 36.000 €, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8903 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa constructora d’edificació i obra civil i amb àmbit d’actuació a Catalunya

selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS En dependència del cap d’estudis, col·laborarà i assistirà les tasques pròpies del departament. S’encarregarà de l’estudi i anàlisi dels projectes, l’elaboració d’amidaments i pressupostos del projecte i de la documentació tècnica necessària.

Requisits

- Valorable experiència professional en les funcions descrites.

- Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office, Autocad, Presto i/o TCQ-2000.

Valorable coneixements d’MS-Project.

- Domini del català parlat i escrit.

- Valorable carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix -

Contracte laboral i jornada completa.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8930 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

17/2/05 11:31:30

selecciona

CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM € i 5 MM €.

Requisits Arquitecte/a tècnic/a.

Experiència professional d’aproximadament 5 anys com a cap d’obra.

Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel).

Cotxe propi.

S’ofereix -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8936 a:

IMPORTANT PROMOTORA-CONSTRUCTORA

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Important promotora - constructora que forma part d’un grup d’empreses en creixement i amb més de 30 anys en el sector

selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup, es responsabilitzaran de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’una obra d’entre 3 MM€ i 3’6 MM€. Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l’obra, coordinar els industrials, realitzar la gestió econòmica i el tancament de l’obra.

Requisits

- Experiència professional mínima de dos anys com a cap d’obra - Informàtica a nivell d’usuari de MS-Office i MS-Project i nivell bàsic d’Autocad - Carnet de conduir

S’ofereix -

Contracte laboral i jornada completa Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8902 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i249 quadern central.indd 31

PROMOTORA-CONSTRUCTORA IMMOBILIÀRIA D’HABITATGES DE NOVA PLANTA

Important empresa promotora-constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector

-

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

PROCESSOS DE SELECCIÓ

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D’HABITATGES DE NOVA PLANTA

EMPRESA CONSTRUCTORA AMB SERVEIS D'ARQUITECTURA

M E R C AT D E T R E B A L L

31

Promotora-constructora i immobiliària d’habitatges de nova planta en procés d’expansió, per a la seva oficina tècnica

selecciona

AJUDANT/A AL DIRECTOR TÈCNIC Donarà suport i recolzament al director tècnic en les gestions administratives (petició de llicències, subministradors, documentació necessària durant l’execució i final de l’obra, entre d’altres) i en l’elaboració de solucions estàndards amb Autocad.

Requisits - Arquitecte/a tècnic/a.

- No es necessària experiència.

- Coneixements a nivell usuari MS-Project i MS-Office (Word i Excel) i domini de l’Autocad.

S’ofereix - Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8923 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector

selecciona TÈCNIC/A DE PLANIFICACIÓ I CONTROL D’0BRES En dependència del director del departament de Planificació i Control d’obres s’encarregarà d’elaborar l’estat d’amidaments, el pressupost i portar la gestió de l’adjudicació d’industrials. Es responsabilitzarà del control econòmic i realitzarà les visites a l’obra per elaborar i controlar les certificacions dels industrials, així com gestionar i solucionar els problemes que afectin al cost de l’obra.

Requisits -

Arquitecte/a tècnic/a.

Valorable experiència professional.

Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project.

S’ofereix -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració: 24.000€ brut/anual.

Possibilitats de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8947 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

17/2/05 11:31:31

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

i249 quadern central.indd 32

Empresa promotora especialitzada en edificació residencial i amb la seu a Viladecans

selecciona

ADJUNT/A AL DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependrà del director d’execució d’obres serà el responsable de controlar l’execució d’entre 2 i 3 obres per assegurar que es compleixen els objectius establerts al projecte redactat pel tècnic competent (temps d’execució, costos i qualitat).

Requisits -

Arquitecte/a tècnic/a Valorable experiència professional a peu d’obra.

Coneixements a nivell d’usuari d’MS-Office (Word, Excel) i Autocad.

Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

S’ofereix

- Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució entre 21.000 i 24.000 € bruts/anuals negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Formació a càrrec de l’empresa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa: actuarà per delegació del director d’execució i progressivament anirà assumint responsabilitats per tal de desenvolupar les funcions de director d’execució d’obres.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8950 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

PROCESSOS DE SELECCIÓ

GRUP D’EMPRESES ESPECIALITZADES EN LA INVESTIGACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

EMPRESA PROMOTORA ESPECIALITZADA

32

M E R C AT D E T R E B A L L

Grup d’empreses especialitzades en la investigació i el desenvolupament d’un pannell de tancament lleuger

selecciona CAP D’OBRA

Realitzarà l’estudi de viabilitat tècnica per a la col·locació dels pannells i donar solucions constructives. Elaborarà el plàning d’obra i es responsabilitzarà del control i seguiment durant l’execució i col·locació dels pannells.

Requisits

- Arquitecte/a tècnic/a.

- Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra.

- Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Autocad i Cypecad.

- Cotxe propi.

S’ofereix -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8951 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

17/2/05 11:31:33

M E R C AT D E T R E B A L L

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

DEMANDES

SERVEIS TECNICS D’ENGINYERIA

Arquitecte/a tècnic/a per a la gestió tècnica d’instal·lacions d’edificis, seguiment i manteniment, elaboració de plecs de condicions tècniques, recerca d’industrials i seguiment de les obres.

CONSULTORIA DE BARCELONA

Director/a d’obres d’edificació Fonamentalment obres per a l’Administració pública.

perfil Imprescindible experiència mínima d’1 any en tasques similars. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics d’Autocad i Ofimàtica. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

perfil Experiència mínima de 8 anys com a director d’obra i/o cap d’obra. Coneixements informàtics d’Office a nivell usuari. Imprescindible carnet de conduir.

s’ofereix Àrea de treball Barcelona i Cornellà de Llobregat. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 18 i 22.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació el mes de febrer o març.

s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 449 12 09 o per a/e: fvila@fabriis.com

Les persones interessades adreceu el currículum al CAATB. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 59, a/e: treball@apabcn.es indicant la referencia 8955

Ref: 8949

Ref: 8955

Tota la informació a www.apabcn.es

PROMOTORA D’HABITATGES

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Cap d’obra

Cap d’obra

per al seguiment d’edificis plurifamiliars. perfil Experiència mínima de 5 anys a peu d’obra, pressupostos i amidaments.

Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Presto, Excel i Word.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

33

per a l’organització i control del procés d’execució de diverses obres d’habitatges per tal de complir amb els objectius establerts. perfil Titulació d’Arquitura Tècnica. Imprescindible experiència mínima de 3 anys com a cap d’obra. Edat entre 28 i 35 anys. Coneixements informàtics de MsOffice (Word, Excel). Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

s’ofereix Àrea de treball el Baix Llobregat. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat entre 32.000 i 42.000’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. incorporació immediata.

s’ofereix Àrea de treball zona metropolitana de Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 474 23 88 o per a/e: r5r@r5r.es

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 430 96 37

Ref: 8957

Ref: 8961

ESTUDI D’ARQUITECTURA

COMPANYIA DE PROJECTES I OBRES EN FUSTA

Arquitecte/a tècnic/a o aparellador/a

3/4 arquitectes tècnics/ques

per col·laborar amb continuïtat i exclusivitat amb arquitecte en projectes i les corresponents direccions d’obres de tot tipus. perfil Es convenient tenir experiència. Edad preferible entre 45 i 55 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel, Autocad i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

per a càlcul de pressupostos, control de l’obra, planning i execució de l’obra, aportació de sol·lucions tècniques, relació tècnica amb el client, etc. perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en projectes d’obres en fusta.

Coneixements informàtics d’Autocad i Excel. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

s’ofereix Jornada completa. Relació com a professional liberal. Possibilitats de facturació mínima entre 24.000 i 30.000’- euros brut/anuals. Incorporació immediata.

s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 24 i 30.000’- euros brut/anual negociable més variable segons objectius.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 280 53 71 o bé per a/e: jordigonzalezaa@coac.net

Les persones interessades adreceu el currículum per e-mail a: framos@espesearch.com

Ref: 8962

i249 quadern central.indd 33

Ref: 8966

17/2/05 11:31:33

34

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

DEMANDES

IMMOBILIÀRIA ESPECIALITZADA EN OBRES D’EDIFICACIÓ RESIDENCIALS

Cap d’obra

M E R C AT D E T R E B A L L

FABRICANT DE PAVIMENTS CONTINUS

Arquitecte/a tècnic/a

perfil Entre 2 i 5 anys d’experiència. Edat entre 30 i 38 anys. Coneixements informàtics de Word, Presto, Excel i Project. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s’ofereix Lloc de treball Terrassa. Relació lliberal. Sou orientatiu 42.000’- euros segons vàlua del candidat/a. Signatura d’obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 785 32 44 o per a/e: joan.soler@gruplaclau.com

per encarregar-se de l’execució de les obres de paviments especials. No cal experiència. perfil Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir. s’ofereix Àrea de treball Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 16 i 20.000’- euros brut/anual negociable més vehicle d’empresa i incentius. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 494 06 94 a l’atenció de Núria Vila o per a/e: pavindus@pavindus.com

Ref: 8963

Ref: 8958

CONSTRUCTORA D’OBRA PÚBLICA

ESTUDI D’ARQUITECTURA ESPECIALITZAT EN REHABILITACIÓ

Cap d’obra

Arquitecte/a tècnic/a

per responsabilitzar-se de dirigir l’execució material de les obres que li siguin assignades, organitzant els treballs d’acord amb el projecte que les defineixi i el plàning de temps que haurà d’establir ell mateix. S’haurà de complir terminis d’execució, pressupostos aprovats i qualitat de treballs. Controlar la implantació en obra i fer complir totes les disposicions vigents sobre seguretat del treball. Coordinació dels subcontractats. perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys en obra d’edificació, preferentment habitatges. Imprescindible carnet de conduir.

amb experiència de 3 anys per desenvolupament de projectes, direcció d’obres, informes de seguiment d’obres, amidaments, etc. perfil Necessari domini alt d’Autocad, paquet Office i programes d’amidaments. Persona meticulosa i ordenada amb capacitat per dirigir equips de treball i agafar responsabilitats. Imprescindible permís de conduir moto i domini alt de català parlat i escrit.

S’ofereix Àrea de treball Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou negociable.

Incorporació immediata.

s’ofereix Àrea de treball Barcelona ciutat i rodalies.

Incorporació immediata. Relació lliberal amb dedicació exclusiva. Sou a convenir segons la vàlua del candidat/a.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: c.codina@excover.com o bé a EXCOVER Apartat de Correus núm. 63. 08551 Tona

Enviar currículum a P&G Associats.

Tel.: 93 410 01 11. Fax: 93 410 01 51 o e-mail: info@pg-associats.com

Ref: 8959

Ref: 8965

CONSTRUCTORA PROMOTORA D’OBRA NOVA I REFORMES EN GENERAL

2 arquitectes tècnics/ques recent titulades Un per funcions de cap d’obra per responsabilitzar-se de planificar, organitzar i dirigir diverses obres i un altre per a càlcul de pressupostos que domini l’Autocad i l’Ofimàtica. perfil Es valorarà experiència. Imprescindible carnet de conduir (possibilitat de vehicle d’empresa). Àrea de treball província de Barcelona. s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 27000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934125192 o per a/e: bcn@lactra.com

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

Ref: 8956

i249 quadern central.indd 34

17/2/05 11:31:35

SERVEIS SERVEIS

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

PETITS ANUNCIS

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d’estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d’estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d’activitat i legalitzacions • Plans d’emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d’obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 • arinsa@coac.net

Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi • Telèfon: 932 13 92 36

Informació telèfon: 932 40 23 76 - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d’experiència, dedicats exclusivament a: perspectives amb el màxim de realisme, fotomuntatges, vídeos interactius/Animacions, plantes de venda, books de venta, disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d’entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís.

Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d’entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Serveis tècnics d’arquitectura

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 • Mòvil: 686 261 930

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals

Serveis professionals

Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Estudi de delineació

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol • Telèfon: 639 89 10 63

Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives

i249 quadern central.indd 35

35

Delineació de plànols

Estudi d’arquitectura

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors i amb recursos necessaris per a la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projecte bàsics i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització), Col·laboracions externes amb despatxos, Amidaments i pressupostos, Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions, etc.

Estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 46 55 37 Nuria 678 98 28 08 Tel. i fax 93 325 66 04

Estudi d’arquitectura tècnica Equip format per arquitectes tècnics s’ofereix per: Direccions d’obres, Programes de control de qualitat, Projectes de reforma, Projectes d’enderroc, Aixecament d’estats actuals, Legalitzacions, Amidaments i pressupostos, Estudis, plans i coordinació de seguretat, Llibres de l’edifici i Manuals d’ús i manteniment, Dictàmens, certificats i informes, Cèdules d’habitabilitat, etc.

Marcel: 669 924 962 marcelesteve@hotmail.com Cristina: 676 513 751 cristinalliuro@hotmail.com c.Major, 458 2n 1a, 08759 Vallirana Telf./Fax: 93 683 58 20

Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: Perspectivas fotorealístiques, Animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, Fotos/ videomuntatges, Decoració d’interiors i estands, Estudi de textures i llums, Plantes de venda, Books de venda, Disseny, creació i entrega de logotips i promocions d’empresa díptics, tríptics, banners..) amb número il·limitat de còpies, Disseny i maquetació de pàgines web, Disseny de tanques publicitàries amb perspectives.

Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design • Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Empresa de topografia

Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 Mòbil : 679 06 55 61

S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Telèfons: 607 314 373 / 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 • jbarjau@ya.com

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos…som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 www.aedesarquitectura.com

S’ofereix estudiant Estudiant de 3r curs d’arquitectura tècnica s’ofereix per a col·laboracions amb Autocad, Word, Excel, Powerpoint, amidaments i pressupostos (TCQ o Presto) Joan 670 371 760 joanete-esteller@hotmail.com

Es ven local Es ven local al carrer de la Rosa, 3 (cantonda c. Carabassa). Planta baixa de 225 m2 (alçària 2,10m a 4,35m) amb altell de 130 m2 (alçària 2,25m). A reformar.

Fàcilment divisible. Finca de 1.858 sobre fonaments medievals. Possible accés directe a plaça pública. 720.000 €.

Mercedes (només matins) Telèfon: 93 252 06 00

S’ofereix estudiant Estudiant d’arquitectura tècnica s’ofereix per fer tasques en oficina tècnica o com a delineant amb experiencia al World Trade Center de Barcelona.

Joaquín: Telèfon: 93420 40 18

S’ofereix arquitecte tècnic Arquitecte tècnic liberal amb 13 anys d’experiència, s’ofereix per fer col·laboracions o treballar a mitja jornada.

• Direcció d’obres • Control de qualitat • Estudis i plans de seguretat • Projectes de reforma • Projectes d’enderroc • Legalitzacions • Cèdules d’habitabilitat • Aixecaments d’estat actual • Amidaments • Certificats, informes, etc.

Telèfon: 666 347 380

Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio Telèfons: 655 922 515 93 337 67 67

17/2/05 11:31:36

36

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

PROFESSIONALS I DIVERSOS

Avantatges per als col·legiats

Informació telèfon: 932 40 20 60

Material informàtic d’interès professional i a bon preu

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

L’empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d’ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l’empresa. L’oferta es fa durant un temps

A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol.

El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred

limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

Informació: Carrie (Sílvia Jiménez).

Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. informatica@carrier.net. www. carrie.net/l-informatiu.

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics .

L’acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els

familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Descomptes en les entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barce-

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones.

Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

Oferta exclusiva del Futbol Club Barcelona El Barça obsequia els col·legiats que se’n facin socis abans del 17 de desembre, amb un regal únic: la col·lecció de litografies del FC Barcelona, amb una sèrie d’obres úniques que han marcat la història

del club, entre les quals hi trobem obres de Dalí, Tàpies, Sagrelles, Vidal i Giménez.

Aprofitant aquesta oportunitat rebreu també un lot de benvinguda.

Tel.: 902 1899 00 • FCBarcelona.com

Oferta especial de programes d’Autodesk Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se

dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk.

Autodesk Telèfon: 93 480 33 80

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs.

■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %).

Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.

Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d’aquest grup hoteler. Central de Reserves d’Style, tel. 902 44 44 70.

i249 quadern central.indd 36

Informació: www.hotusahotels.com.

Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

SERVEIS

Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les

societats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ Atenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com ■

Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix un 25% de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant La Celestina de Fernando Rojas, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca

Sánchez, Oriol Macià, Marga Julià i María Jesús Pereiro com a intèrprets.

Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Telèfon de taquilla: 934 51 34 62 www.guaschteatre.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

- consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ - intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull - operació de cataractes: 1.104€/ull - 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

17/2/05 11:31:37

A C T I V I TAT S A C T I V I TAT S

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

L’espai de diàleg per al futur del nostre sector

Els instruments per a un habitatge assequible En aquesta edició de Matins Construcció es procurarà analitzar i contrastar, tant des de l’Administració com dels diferents operadors públics i privats, els nous instruments legislatius, de foment i d’ajuts a l’habitatge des d’una perspectiva pràctica.

Ricard Fernández, secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya parlarà dels instruments per a la política de l’habitatge.

A la taula rodona hi participaran, Joan Llort, director general d’Urbanisme de la Generalitat; Carles Pareja, advocat i professor de l’UPF; Enric Reyna, president de l’APCE i Salvador Illa, alcalde de la Roca del Vallès.

Dia, hora i lloc: 17 de març de 9.00 a 14.00 h Sala d’actes del CAATB. Bon pastor, 5. Barcelona Patrocinen: ESPAIS TECHNAL WEBER CEMARKSA

Col·labora: EL PERIÓDICO

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

37

E S PA I E M P R E S A

Darrers sistemes de detecció de xilòfags i protecció de la fusta Ibertrac organitza una sessió tècnica per tractar els darrers sistemes de detecció de xilòfags i la protecció de la fusta, a càrrec de Víctor Rubio, enginyer tècnic agrícola i David Rubio, tècnic DDD. Temari: - Descripció de patologies xilòfagues biòtiques - Diferents sistemes de detecció - Protecció de la fusta - Tractaments químics - Tractaments biorracionals - Casos pràctics dia: 10 de març hora: a les 19 hores lloc: sala d’actes del CAATB Inscripció gratuïta; places limitades.

S’entregarà documentació general informativa.

Les jornades Matins Construcció són gratuïtes Inscripcions: Punt d’Informació del CAATB Telèfon 933 93 37 37 www.apabcn.es/matins

SESSIONS TÈCNIQUES

Tercera sessió informativa La nova Ordenança d’obres menors de Barcelona L’Assessoria del Col·legi organitza una tercera sessió informativa sobre l’Ordenança d’Obres menors de Barcelona, en què es presentarà el mòdul d’informació a Internet, que permetrà la gestió en línia de les llicències.

La intervenció anirà a càrrec de Miquel Garcia i Sanjuan, director d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, que farà una exposició sobre l’ordenança. Juan Carlos Altamirano i Delgado, assessor de la direcció d’Actuació Urbanística, presentarà el mòdul d’informació a Internet que permetrà la gestió en línia de les llicències.

dia: dilluns, 7 de març horari: a les 19 a 21 hores lloc: Sala d’actes del Col·legi La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.

Punt d’Informació: Telèfon: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

i249 quadern central.indd 37

Informació i inscripcions: Punt d’Informació • Telèfon: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

Solucions d’Ancoratge i Rehabilitació d’Estructures de Formigó Hilti Española organitza la tercera edició de la sessió sobre solucions d’ancoratge i rehabilitació d’estructures de formigó, que anirà a càrrec de Joseph M. Genescà, arquitecte tècnic i consultor d’estructures, Antoni Griera, arquitecte i professor de Fundació UPC i Albert Marull, arquitecte tècnic de l’Oficina Tècnica de Hilti. dia: 9 de març hora: a les 19 hores lloc: Sala d’actes del Col·legi, Bon Pastor, 5 de Barcelona S’entregarà la versió completa del nou programa PROFIS de Hilti en CD i el manual d’ancoratges 2004 de Hilti, de manera gratuïta.

La inscripció a la sessió també és gratuïta però cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: Punt d’Informació • Telèfon: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

17/2/05 11:31:40

38

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

A C T I V I TAT S

CONVOCATÒRIA

CONVOCATÒRIA

Assemblea General de Col·legiats

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per l’any 2005

La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L’Assemblea tindrà lloc: dia: hora:

PROFESSIONALS

dijous 31 de març a les 18.30 hores, en primer convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria

lloc: sala d’actes del Col·legi Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: ordre del dia provisonal: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea general anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2004, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2004 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l’Assemblea general.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2004.

5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2005.

6. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea general, fins al 15 de març. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2005.

Es poden presentar tots/es els/les professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament adreçat a col·lectius desfavorits, tant del nord com del sud. La contrapart ha de ser una ONG, associació, o bé una organització comunitària sense ànim de lucre.

Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció (equipaments comunitaris, habitatges, infrastructures) o bé vinculats amb la formació en matèria de construcció. Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual.

El Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu (manteniment o recuperació de tècniques tradicionals, ús de materials ecològics, energies netes…). I per l’altra, que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

Finalment, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Per a tal finalitat, es demanarà la documentació següent: - Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària.

- En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’haurà d’adjuntar plànols i pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar.

- Carta de la contrapart demostrant interès i tipus d’implicació en el projecte.

La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’Assemblea.

El president

El termini màxim de presentació es tancarà el 29 d’abril del 2005 Demaneu el formulari per a presentació de projectes al 93 393 37 10 o bé per correu electrònic comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per internet a l’adreça www.apabcn.es/convocatoria2005 i baixar-vos els formularis.

informació Secretaria del Col·legi • Bon Pastor, 5 •08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 • secretaria@apabcn.es

informació Secretaria del Col·legi • Bon Pastor, 5 •08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 • secretaria@apabcn.es

EXPOSICIONS EXPOSICIÓ COL·LECTIVA D’APARELLADORS

EXPOSICIÓ BCN ZAPPING, PANAFOTOS D’OLLÉ CODERCH

La tercera edició de l’Exposició Col·lectiva d’Aparelladors organitzada per la delegació del Vallès Occidental que es va poder veure durant el mes de desembre a Terrassa, es pot visitar a la delegació d’Osona, fins a l’11 de març i a la seu de Barcelona, a partir del 17 de març.

La Delegació del Vallès Occidental acull la mostra d’Ollé Coderch BCN Zapping, dates: fina al’11 de març lloc: sala d’exposicions de la Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18 de Terrassa

i249 quadern central.indd 38

dates: del 17 de març al 5 d’abril lloc: sala d’exposicions del CAATB horari: de 8.30 a 20 hores A la Delegació d’Osona es podrà veure fins a l’11 de març. informació: cultura@apabcn.es

informació : caatvocc@apabcn.es Telèfon : 93 780 11 10

17/2/05 11:31:43

A C T I V I TAT S

Quadern central SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

39

V I S I T E S C U LT U R A LS RUTA PEL BORN I EL BARRI DE LA RIBERA

VIATGE A LA CIUTAT DE MADRID

El Col·legi organitza, dins el seu programa cultural 2005, un cicle de visites que s’inicien amb un itinerari pel Born i el barri de la Ribera. Aquesta primera sortida pretén, d’una banda, mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de principis del segle XVIII i, de l’altra, explicar quin va ser l’impacte de la construcció de la Ciutadella a la zona, i per extensió, en el conjunt de la ciutat. El recorregut tindrà una durada de 3 hores i es podrà fer amb un màxim de 25 persones.

L’itinerari passarà per la plaça de l’Àngel o del Blat, el carrer de l’Argenteria, l’església de Santa Maria del Mar, el carrer dels Canvis, les illes de cases d’antics pescadors, entre el carrer de Bonaire i l’arbreda de la

La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge a Madrid per visitar la ciutat i els seus principals atractius com són, el Museo del Prado, el Palacio Real, el Museo del Traje, i el Escorial. dates: de l’11 al 13 de març sortida des de Granollers en autocar: divendres 11 de març allotjament: hotel NH Balboa *** en règim de mitja pensió tornada des de Madrid en autocar: diumenge 13 d’març, a la tarda preu per persona: 193€ (inclou: allotjament, visites, autocar, trasllats, i entrades als museus)

façana marítima, la plaça del Born, la casa dels gremis dels paraires, anomenada Casa del Pont d’en Campderà o del Judici, i les excavacions del Born, entre d’altres. dia: 9 d’abril durada: 3 hores inscripcions: Punt d’Informació: 93 240 20 60 informacio@apabcn.es

informació i inscripcions: Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 93 879 01 76 • caatvori@apabcn.es

A C T I V I TAT S D E F O R A fires i congressos

CONSTRUMAT La pròxima edició del saló es prepara amb grans perspectives d’èxit per convertir Barcelona i Construmat en la gran cita mundial del sector: la Setmana Internacional de la Construcció.

Construmat compta amb una forta representació de l’oferta i la demanda global. Cada edició acull arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers, constructors, promotors, decoradors i interioristes, magatzemistes i instal·ladors provinents de la Unió Europea, Centre i Sud-Amèrica, Països de l’Est, Nord d’Àfrica i Pròxim Orient. organitza: Fira Barcelona dates: de l’11 al 16 d’abril de 2005 lloc: Montjuïc i Gran Via M2 informació: Construmat www.construmat.com

ECOMED/POLLUTEC 2005 Ecomed/Pollutec és el saló internacional de l’energia i del medi ambient amb més participació internacional. És un autèntic fòrum de debat, amb el més alt nivell d’especialització. És l’únic saló general del medi ambient durant el 2005. organitza: Fira de Barcelona dates: del 8 a l’11 de març de 2005 lloc: Gran Via M2 de Fira de Barcelona informació: ECOMED • www.ecomedpollutec.com

QUALICER 2006 Obert el termini de presentació de comunicacions per a Qualicer 2006, la IX edició de la fira per a la qualitat de la rajola i el paviment ceràmic, que convida a col·lectius com ara els tècnics, investigadors, interioristes i constructors a participar-hi. Qualicer 2006 tindrà lloc a Castelló, del 12 al 15 de febrer de 2006. Les ponències presentades seran seleccionades pel comitè tècnic Qualicer i seran exposats pels autors durant el congrés i entregats als assistents. data límit de presentació de comunicacions: 31 de maig de 2005 informació: QUALICER • www.qualicer.org

cursos i jornades

I JORNADES D’INVESTIGACIÓ EN CONSTRUCCIÓ L’Associació de membres de l’Institut Eduardo Torroja organitza unes primeres jornades d’investigació en construcció en què podran participar representants del sector de la construcció amb interès per la I+D. Les jornades s’organitzen en 5 grans temes: obra pública, edificació, materials, medi ambient, i patrimoni construït. dates: del 2 al 4 de juny de 2005 lloc: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja informació: AMIET• vazorin@ietcc.csic.es

i249 quadern central.indd 39

CURSOS

ABAJO

El Centre de Formació del Laberint organitza cursos de formació contínua per a professionals i tècnics de jardineria, paisatge o ensenyaments afins. Trimestralment es programen cursos de: - Instal·lació i manteniment de jardins en terrasses - Selecció i plantació d’arbrat viari - Instal·lació i manteniment de sistemes de reg - Introducció al jardí tradicional, japonès i xinès - Coneixement de plantes preinscripció: reserva de places per telèfon o personalment, al Centre de Formació del Laberint informació: Centre de Formació del Laberint Tel.: 93 428 25 00 www.bcn.es/parcsijardins

El Museu d’Història de la Ciutat organitza una exposició per conèixer les causes de l’enderrocament de les muralles medievals de Barcelona ara fa 150 anys i per descobrir, a través d’escenografies, documents, plànols o objectes originals, la importància d’aquest fet per al desenvolupament urbanístic de la ciutat i el seu significat d’aleshores ençà. dates: fins al 31 d’octubre de 2005 horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores diumenges i festius de 10 a 15 hores. Dilluns tancat. lloc: Casa Padellàs del Conjunt Monumental de la Pl. del Rei informació: Museu d’Història de la Ciutat Telèfon: 93 319 02 22

DE JARDINERIA PER A TÈCNICS I PROFESSIONALS

LAS MURALLAS!!!

exposicions

JEAN HÉLION, AL MUSEU PICASSO Aquesta retrospectiva, organitzada pel Centre Pompidou de Paris amb motiu del centenari del naixement de Jean Hélion (1904-1983), recorre l’atípica trajectòria d’un artista. Compromès amb l’abstracció més absoluta (l’any 1930 va fundar amb Theo van Doesburg, Otto Carlsund i Léon Tutundjian, l’Art Concret, moviment d’avantguarda que propugnava l’art abstracte més radical), se n’allunya després de la Segona Guerra Mundial, quan l’abstracció triomfava a tot el món. L’exposició, inclou vuitanta pintures i una vintena de dibuixos i reuneix, per primera vegada, totes les Composicions abstractes de gran format que durant els últims anys s’han conservat principalment als Estats Units. dates: s’inaugurarà el 17 de març, i restarà i restarà oberta al públic del 18 de març al 19 de juny de 2005. lloc: Museu Picasso de Barcelona informació: Telèfon: 268 97 31 • mbaena@mail.bcn.es

www.apabcn.es/ informatiu

17/2/05 11:31:46

i249 quadern central.indd 40

17/2/05 11:31:48

E L R E P O RTATG E BARCELONA HERMÈTICA

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

41

FOTO CESB

E L R E P O RTATG E

Descobrim la Barcelona Hermètica La presència d’Hermes a Barcelona s’ha difós aquest mes de febrer de múltiples formes: a través d’una exposició, un llibre i diverses conferències. Al març hi haurà una visita guiada. El cicle ha estat organitzat pel Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

i249 el reportatge.indd 41

17/2/05 13:07:02

42

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

BARCELONA HERMÈTICA

E L R E P O RTATG E

Hermes en l’arquitectura de Barcelona Una exposició al CAATB plasma la simbologia del missatger dels déus de l’Olimp en edificis de la ciutat

H ermes és fill de Zeus i la

Hèracles, a qui va apartar bruscament alhora que deixava escapar un raig de llet que va formar la Via Làctia. A més, Hermes també va acompanyar Hèracles en el seu descens als inferns per dominar el ca Cèrber, el gos monstre de tres caps.

plèiade Maia, i actua com a missatger dels déus de l’Olimp. És la divinitat del comerç, el guia dels viatgers, el protector d’herois, el guaridor diví i l’encarregat d’acompanyar les ànimes dels difunts durant el viatge post mortem. També és un desvetllador de la consciència, creador de la cultura, inventor del llenguatge i les Arts, i inspirador de la Filosofia. Promou les ciències cosmogòniques, i totes les arts i artesanies vinculades a aquestes ciències, com ara l’art de la construcció. Els atributs amb què se’l representa són el caduceu –una barra d’or alada amb dues serps enroscades que l’acredita com a missatger dels déus–, un casc o bé un barret alat, i unes sandàlies o uns peus amb ales.

En totes les cultures de la Terra es troba

una deïtat amb funcions i atributs anàlegs als d’Hermes. Entre els egipcis és Thot; en les tradicions del Llibre (jueva, cristiana i àrab), l’arcàngel Rafael i també Enoc i Elies, Crist i el profeta Idris; entre els romans, és Mercuri; i en les cultures nòrdiques, germàniques i escandinaves, és Odín o Wotan. Fins i tot en les cultures precolombines d’Amèrica es troba una deïtat semblant, com ara Quetzalcóatl en el món nàhuatl.

La vinculació d’Hermes amb Barcelona és múltiple. La fundació mítica d’aquesta ciutat s’atribueix a Hèracles, fill de l’olímpic Zeus i la mortal Alcmena. Zeus va empènyer el seu altre fill, Hermes, a dipositar Hèracles a la falda d’Hera, esposa de Zeus, mentre aquesta dormia, per tal que prengués la llet de la immortalitat. Però la deessa va despertar del seu son i va reconèixer l’il·legítim

Caduceu. Banc d’Espanya. Pl. Catalunya 17-18, Barcelona.

Grup escultòric amb Hermes a l’esquerra, sobre uns baguls Seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Portal de la Pau, 6. Barcelona

Construir la ciutat Des que Hèracles va arribar-hi, Hermes es pot considerar la deïtat instructora dels habitants de Barcelona en les arts que permeten que la seva ciutat es construeixi i s’administri harmònicament. Aquesta vinculació del déu amb la ciutat s’ha expressat d’una manera especialment palpable a partir del mitjan del segle XIX. D’entre les grans realitzacions de reforma portades a terme durant el XIX a Barcelona, el pla elaborat per Ildefons Cerdà va ser el

projecte més espectacular: es va gestar una nova ciutat que integrava en el seu projecte la Ciutat Vella. Aquest impuls va promoure enormement les relacions i els intercanvis humans de tot tipus entre Barcelona i la resta d’Europa i sobretot Amèrica, i es va establir un intens comerç d’ultramar.

En aquella època també van néixer a Barcelona una multitud de cafès que van acollir tertúlies on es parlava de literatura, de ciència, de política, de filosofia, de música, de poesia, d’art, de teatre, d’indústria i de comerç, centres populars d’informació i comunicació d’idees i novetats on es gestaven i promovien els negocis, entre els quals un gran nombre d’editorials, diaris i revistes. I la ciutat que renaixia va prendre com a símbol de la seva emergència la figura i els atributs mitològics del déu Hermes. c

Estàtua d’Hermes després de la seva restauració. Parc de la Ciutadella.

Barcelona.

Hermes i diverses Arts Liberals. Casa Rodolf Juncadella. Rambla Catalunya, 33.

Barcelona.

i249 el reportatge.indd 42

17/2/05 13:07:04

E L R E P O RTATG E

BARCELONA HERMÈTICA

Localització d’imatges públiques a la ciutat de Barcelona

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

43

La tradició hermètica L

a tradició (del llatí tradere,

que vol dir ‘transmetre’) hermètica (és a dir, d’Hermes) és una forma de la tradició universal i primigènia, adequada a la mentalitat dels homes i les dones de l’Occident dels darrers mil·lennis, que ha conformat la nostra cultura i la nostra civilització. En el seu si es transmet un ensenyament sagrat que pren l’estructura viva del Cosmos com a model simbòlic, en considerar que aquesta estructura és el reflex mateix de la intel·ligència suprema i permet, en conseqüència, d’assolirne el coneixement íntim.

La tradició hermètica s’ha transmès principalment per via escrita, a través d’una cadena ininterrompuda que trobaria les seves arrels a l’Alexandria dels primers segles de l’era actual. Considera que en aquell lloc i en aquella època les veritats eternes expressades pels savis de tots els temps i plasmades en el pensament de les cultures que van florir a Egipte, Pèrsia i Caldea, van confluir en una síntesi de coneixement. I aquest coneixement es va difondre per tota la Mediterrània.

Corpus Hermeticum Els textos sapiencials més importants de la tradició hermètica són els que han arribat a l’època actual amb el nom de Corpus Hermeticum. I el redactor mític d’aquests textos és Hermes Trismegist, tot i que també es consideren com a pertanyents a la tradició d’Hermes les obres que molts homes i dones han escrit al llarg de mil·lennis inspirats per aquesta deïtat, sobre astrologia i astronomia, alquímia, teúrgia, màgia natural, simbolisme geomètric i numèric, música i, en general, sobre totes les arts liberals.

Les arts liberals van tenir, en el context de l’Hermetisme, un desenvolupament particular durant l’Edat Mitjana i el Renaixement.

Entre aquestes, la gramàtica, la lògica i la retòrica s’ocupen de la recepció de la paraula oral i escrita revelada pels déus, i de la seva interpretació i ús correcte per part dels homes. La matemàtica, la geometria, la música i l’astronomia ensenyen la jerarquia, l’harmonia i el ritme de la creació i atorguen els principis de la cosmogonia, necessaris per a què el pensament es pugui elevar a les regions d’allò metafísic. I l’arquitectura aplica el coneixement de les lleis del cosmos a l’aixecament d’edificacions, i també constitueix un suport per a la construcció interna del ser. En aquest sentit, hi ha una analogia perfecta entre el simbolisme constructiu i el simbolisme alquímic, relacionat amb la transmutació de l’ànima, expliquen els hermètics. c

i249 el reportatge.indd 43

17/2/05 13:07:11

44

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

BARCELONA HERMÈTICA

E L R E P O RTATG E

Hermes i la qualitat de vida L’exposició va tenir una multitudinària inauguració a la sala d’exposicions del CAATB

L’

CHOPO

exposició Barcelona Her-

mètica: la presència d’Hermes en l’arquitectura de la ciutat es va inaugurar el passat dia 3 de febrer, al vespre, a la seu del Col·legi. Hi van ser presents Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i president de l’Institut del Paisatge Urbà, i Marc García, codirector del Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona. Les dues institucions que representaven eren les responsables de la cita, juntament amb el Col·legi. El president del CAATB, Xavier Bardají, va fer d’amfitrió.

Petits paisatges Portabella va explicar que quan els van presentar el projecte, ràpidament van

ALBERT CASANOVAS

Xavier Bardají, president del CAATB, Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Marc Garcia, codirector del CESB inauguren l’exposició.

Inauguració del Rellotge dels llums rehabilitat que es pot veure al carrer Rocafort de Barcelona. D’esquerra a dreta, Ricard Barrera, gerent de l’lnstitut del Paisatge Urbà, Enric Peña, vocal de la Junta del CAATB, Mireia Valls i Marc Garcia, codirectors del CESB.

saber adonar-se de dues coses: primer, que la presència d’Hermes a la ciutat de Barcelona no era una anècdota; segon, que la presència encaixava perfectament dins aquella línia de treball de l’Institut dedicada a la recuperació del que anomenen “petits paisatges”, que són aquelles petites coses que ells consideren que tenen una gran vàlua per a la ciutat. Per exemple, el Rellotge dels llums, que té motius hermètics i el mateix dia de la inauguració de l’exposició al migdia havia estat presentat en societat, un cop rehabilitat; es pot veure al carrer Rocafort, a la cantonada amb l’avinguda del Paral·lel de Barcelona.

L’Institut ja tenia previst recuperar aquest petit rellotge de terra per a la ciutat de Barcelona. Però Portabella va explicar que es van adonar que el rellotge els permetia “entrar en la significació” que té Hermes a la ciutat de

Barcelona. I Portabella va afegir que més que parlar d’Hermes hem de parlar del complex d’Hermes: perquè hi ha l’Hermes grec, hi ha el Mercuri romà, que deriva d’Hermes, i inicialment trobem l’Hermes egipci. El trobem en múltiples modalitats i formes en façanes d’edificis, al terra, en escultures, arreu de la Barcelona antiga i de l’Eixample, i sovint molt a prop del mar, com en l’edifici de l’Aduana, al passeig de Josep Carner, on està localitzat diverses vegades.

El comerç romà Portabella va explicar que Hermes ha passat per moltes vicissituds i ha tingut moltes atribucions al llarg dels segles. Si està tan representat a Barcelona és perquè els romans no van fundar la ciutat com un lloc de lluita sinó de comerç en el conjunt de la Mediterrània, a més d’oci i de descans.

Hermes té durant un temps atribucions en el comerç, i per això el trobem a l’edifici de l’Aduana, a la seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona; una mica més enllà, als porxos d’en Xifrè, en cases de comerciants del barri antic, al mateix edifici del Banc d’Espanya de la plaça Catalunya.

Finalment, el president de l’Institut del Paisatge Urbà va mostrar-se molt content de poder fer aquesta col·laboració amb el Col·legi i el Centre de Simbologia, que els semblava que tenia una repercussió important sobre els ciutadans. I els ho semblava perquè “en una ciutat mediterrània com és Barcelona, amb uns usos exhaustius i intensius de la via pública, que la via pública estigui recuperada, que les façanes estiguin bé, que els petits paisatges de la ciutat de Barcelona estiguin recuperats repercuteix en la qualitat de vida”. c

Diversos moments de la inauguració de l’exposició Barcelona Hermètica.

i249 el reportatge.indd 44

17/2/05 13:07:51

E L R E P O RTATG E

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

BARCELONA HERMÈTICA

45

Hermes i la simbologia A

través d’Hermes, Barcelona

resta lligada a la seva tradició més ancestral, especialment quan mestres d’obra i arquitectes de molts edificis vuitcentistes plasmen d’una manera reiterada (i inadvertida) els símbols del déu en façanes, llindes, forges i cúpules. Trobem centenars d’imatges seves i representacions dels seus atributs en cases particulars, edificis públics i de govern, centres culturals, grans magatzems comercials, places, bancs, seus socials d’empreses i molts altres edificis dedicats al comerç, l’educació i la cultura.

En investigar, documentar i fer pública la presència d’Hermes a la ciutat de Barcelona, el Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona ha volgut rescatar per als seus conciutadans una visió completament actual i viva, encara que força oblidada, de la ciutat comtal i dels seus orígens mítics, històrics i fundacionals, que són anàlegs als de la civilització occidental i que constitueixen el fonament de la seva identitat. Així ho va expressar Marc Garcia, codirector del Centre, en la inauguració de l’exposició “Barcelona Hermètica: la presència d’Hermes en l’arquitectura de la ciutat”.

Garcia va explicar que ha calgut més d’un any per recollir tot el material tant de l’exposició com del llibre. Es tractava d’anar anotant de manera exhaustiva però no per això avorrida, sinó més aviat buscant la sorpresa, la presència d’Hermes en l’arquitectura de Barcelona, fins aconseguir reunir el material suficient com per muntar l’exposició que aquesta nit s’inaugurava i

FOTOS CESB

publicar el llibre sobre el tema Hermes i Barcelona a Editorial Mediterrània, patrocinat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona. El llibre és una obra que recull una mostra fotogràfica de diferents edificis i llocs coneguts i significatius de la ciutat, on apareix representada de forma reiterada la figura d’Hermes.

Casa Victòria de la Riba. C. Girona, 2 . Barcelona.

Triple aniversari Com va recordar Garcia, Hermes i Barcelona s’ha publicat en l’Any del Llibre.

Però aquest 2005 és també l’any d’altres commemoracions importants per a tots els simpatitzants del Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona. I és que el Centre celebra el seu 25è aniversari. A més, la revista Symbolos també està de celebració, ja que compleix 15 anys.

El Centre i Symbolos són espais des d’on es difon el coneixement de la simbologia universal i, d’una manera més específica, de les idees i principis propis de la tradició hermètica. Així ho va explicar Garcia, que també va indicar que l’exposició “Barcelona Hermètica” i el llibre Hermes i Barcelona són guies que, complementant-se, “proposen un passeig màgic per la Barcelona de sempre, és a dir, per la Barcelona mítica”, mentre un es distreu descobrint “belles i suggeridores representacions del déu Hermes i els seus atributs”. Segons Garcia, aquestes representacions han de fer entendre a l’observador atent la raó de ser de la ciutat on viu i d’ell mateix. “En tractar-se de símbols, aquestes

El buf fructífer d’Hermes. Casa Jeroni Juncadella. C. Ferran, 30. Barcelona.

Casal de St. Jordi. C. Casp, 26. Barcelona.

Bust de pedra d’Hermes amb casc alat Gran Via de les Corts Catalanes, 733. Barcelona.

Pl. Urquinaona, 11. Barcelona.

imatges tenen el poder d’obrir la consciència dels homes i les dones. Aleshores el seu pensament s’allibera de la petitesa de la individualitat i desperta a noves possibilitats més universals”, va concloure Garcia. c

Can Jorba. Portal de l’Àngel, 19-21.

Barcelona.

L a presència del déu grec

Hermes no és només patrimoni exclusiu de Barcelona. Podem trobar referències a aquest déu grec en d’altres edificis de ciutats del nostre país. Entre d’altres, l’edifici que actualment acull la seu de la Delegació del Vallès Occidental del CAATB, també inclou una imatge d’aquesta deïtat.

A la façana de la delegació podem trobar un conjunt escultòric que representa Hermes –déu del comerç, les arts i les ciències- i la Indústria. L’edifici va ser construït l’any 1944 per l’arquitecte Joan Baca Reixach (Ripollet, 1906 – Terrassa 2003) un dels arquitectes més prolífics del Vallès i pare del també arquitecte i cineasta Joan Baca i Pericot. La ciutat de Terrassa va ser un dels llocs on més es va concentrar l’obra de Baca i Reixach. Entre d’altres edificis cal destacar les fàbriques Torredemer, Terrassa Industrial, Sanllehí, Agut o la Sàphil, la

i249 el reportatge.indd 45

seu de la Fundació Busquets i l’edifici que actualment acull la Delegació.

L’arquitecte Baca i Reixach va rebre l’any 1944 l’encàrrec per part de Francisco Flotats –membre d’una de les moltes famílies benestants de Terrassa dedicades al tèxtil– de construir la residència de la família en el centre de la ciutat. Segons recorda la família, va ser el mateix Baca qui va proposar introduir en l’edifici les dues escultores referents a l’activitat de la família, la indústria i el comerç. El mateix record familiar atribueix les estàtues a Cèsar Cabanes Badosa (Arenys de Mar, 1887- 1952), escultor, poeta i professor de l’Escola d’Art i Oficis de Terrassa, ciutat on va viure la major part de la seva vida. El llegat d’aquest escultor és de més de 2000 obres, algunes de les quals encara es poden veure a la ciutat de Terrassa.

Cabanes es va especialitzar en art religiós, i podem trobar algunes de les seves obres en

CHOPO

Hermes també està present a la seu del Col·legi a Terrassa

l’Església de Sant Esperit de Terrassa, entre les que destaca la imatge central de Jesús.

La família Flotats, que encara avui segueix dedicant-se a la indústria de la producció de teixits per a la corseteria, roba interior i teixits per a la decoració, va

cedir la seva casa a la Delegació del Vallès Occidental l’any 1992. L’edifici va ser rehabilitat per acollir la seu de la Delegació, però les obres només van afectar a l’interior de l’edifici, no a la façana exterior, que es conserva gairebé intacta. c

17/2/05 13:07:54

E S PA I E M P R E S A 46

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

E S PA I E M P R E S A

Construmat torna a apostar per la construcció sostenible L’interès del sector per la construcció sostenible anima Construmat a potenciar-lo per convertir-lo en referent europeu

C ONSTRUMAT potenciarà el

sector de la construcció sostenible per donar resposta a les necessitats del sector de la construcció, que està mostrant gran interès i confiança per desenvolupar i expansionar aquest àmbit en el saló. El poder de convocatòria que està registrant el sector de la construcció sostenible a CONSTRUMAT 2005 fa preveure que la xifra de participació es doblarà respecte a la de l’edició anterior, i que en el seu marc tindran lloc trobades de gran rellevància internacional, com ja va succeir l’any 2003.

L’àmbit de la construcció sostenible es va incorporar per primera vegada a l’oferta de CONSTRUMAT en la convocatòria anterior. Va disposar d’una àrea d’exposició de materials, productes i serveis, on van participar 38 empreses, a més d’un espai de comunicació i intercanvi entre professionals i la projecció d’audiovisuals inèdits sobre aquesta temàtica. A més d’incorporar altres iniciatives, a CONSTRUMAT 2005 el sector dedicat a la construcció sostenible doblarà el seu espai net d’exposició, uns 2.000 m2, per acollir les 80 empreses que es preveu que sol·licitaran un estand.

La Construcció Sostenible en el si de CONSTRUMAT va néixer amb vocació d’erigirse en fòrum internacional de diàleg entre professionals, empreses i organismes amb l’objectiu d’avançar en l’enfocament sostenible del sector de la construcció. CONSTRUMAT té per a això la col·laboració del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), amb el qual es va subscriure un protocol per al desenvolupament d’activitats destinades a promoure la sostenibilitat en el marc de l’edificació.

Durant CONSTRUMAT 2003 es va signar la Declaració de Barcelona sobre Edificació Sostenible, un document que avança en la línia de col·laboració i compromís entre arquitectes tècnics, arquitectes i professionals envers aquest tipus de construcció. Aquesta important Declaració va ser signada pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), el Royal Institute of British Architects (RIBA), l’American Institute of Architects (AIA) i la Unió Internacional d’Arquitectes

i249 el reportatge.indd 46

Espai d’exposició del CAATB dedicat a la construcció sostenible a Construmat’ 2003.

(UIA). Està previst que en l’edició de 2005 s’incorporin nous països a través de la participació d’institucions del mateix nivell que les esmentades anteriorment.

La consolidació d’aquest espai és per a CONSTRUMAT una de les prioritats amb vista a futures edicions, i té com a antecedent l’èxit de l’anterior convocatòria, a partir de la qual es va editar la publicació Construcció Sostenible. Aquesta publicació recull el conjunt de ponències pronunciades per experts internacionals que van participar en la primera cita, així com la relació de les empreses expositores i les activitats que es van desenvolupar durant el saló del 2003. L’última part del llibre recull una selecció fotogràfica d’obres d’arquitectes internacionals realitzades sota criteris de construcció sostenible.

Creixement i conservació de recursos Les agrupacions més importants d’arquitectes de tot el món que van signar a CONSTRUMAT la Declaració de Barcelona sobre Edificació Sostenible van assentar les bases per transformar la construcció i l’arquitectura des de l’òptica de la sostenibilitat.

L’adjectiu “sostenible” es va popularitzar en la Cimera de Río de 1992 com un concepte que incideix en el creixement econòmic amb la conservació de recursos i equitat social. Des de llavors, s’ha estès a altres

àmbits d’activitat, inclosa la construcció, en el camí cap a processos de producció que siguin respectuosos amb el medi ambient.

La construcció sostenible a Espanya encara no ha arribat a un enlairament total, encara que es percep, en general, una tendència positiva. Enric Aulí, assessor de CONSTRUMAT, manté que “la construcció sostenible no és una elecció, sinó una necessitat”. “En l’actualitat –afirma– hi ha dos motors de la construcció sostenible: un és la normativa i l’altre, la decisió estratègica de l’empresa, ja sigui perquè resulta un avantatge en el mercat o per responsabilitat social”.

Amb tot, al principi d’aquest any la Comissió Europea observava que el nombre d’edificis que es construeixen o es rehabiliten amb criteris de sostenibilitat encara és moderat. Segons el document, hi ha un cert desconeixement del tema per part d’alguns professionals del sector, que “tenen la impressió, de forma errònia, que la construcció sostenible és cara, desconfien de les noves tecnologies i dubten de la seva fiabilitat”.

D’altra banda, la Unió Europea comença a pressionar mitjançant la legislació. Una recent directiva obliga que els estats membre fixin uns mínims d’eficiència energètica per als edificis nous o renovats segons uns criteris comuns. La Comissió també ha anunciat, entre altres mesures, la seva intenció de desenvolupar una metodologia global per avaluar la sostenibilitat dels edificis, tenint en compte

els costos, i d’impulsar una nova directiva amb què s’estableixin requisits mediambientals complementaris als d’eficiència energètica.

Mentrestant, a Espanya s’espera el projecte definitiu del Codi Tècnic de l’Edificació, una espècie de bíblia de la construcció que porta diversos mesos de retard i que establirà un marc general de mínims sobre estalvi energètic o gestió de residus a partir del com es podran dissenyar sistemes d’avaluació o certificacions. De moment, el Consell de la Construcció Verda a Espanya està introduint la versió espanyola del sistema d’avaluació d’edificis LEED, i el Consell Superior d’Arquitectes, juntament amb el Ministeri de Foment, estan desenvolupant el GBC Tool, un programari que permet valorar comparativament el rendiment mediambiental dels edificis.

Aquests paràmetres de sostenibilitat ja s’estan materialitzant en edificis reals a Espanya. Potser el cas més paradigmàtic és el CENER (Centre Nacional d’Energies Renovables), que està plantejat per tenir cura del medi ambient del principi al final. Aquest institut d’investigació, consagrat a impulsar les energies renovables, ha estat construït seguint criteris bioclimàtics amb la finalitat d’estalviar precisament en allò que investigarà, l’energia. Convertit en model a seguir des de la seva projecció, aquesta obra ambiental dels arquitectes César-Ruiz Larrea, Luis Miquel i Antonio Gutiérrez ha estat elegida per representar a Espanya en la reunió internacional Sustainable Building, que tindrà lloc l’any 2005 a Tòquio. Aquest mateix any es podran veure altres exemples de sostenibilitat a CONSTRUMAT, que prepara una ampliació de l’exposició dedicada a construcció sostenible i que pretén revisar la Declaració de Barcelona signada fa un any. Llavors serà el moment de comprovar si, efectivament, el lema “per una nova forma de repensar l’arquitectura com a recurs ambiental de tota la humanitat” és ja tota una realitat. c CONSTRUMAT 05 Carmen Mier • Telèfon: 93 233 21 66 cmier@firabcn/.es sperezh@premsa/.firabcn.es www.construmat.com

17/2/05 13:08:02

E S PA I E M P R E S A

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

47

Aplicació de plaques solars per a climatització interior d’edificis Els panells radiants permeten millors condicions de confort que els sistemes convencionals

L es plaques absorbents inter-

canviadores de calor d’Energie Solaire, desenvolupades al principi per a l’aprofitament tèrmic de l’energia solar, poden ser emprades, també, com a panells radiants gràcies a les seves excel·lents propietats com a element radiador. Aquesta nova aplicació constitueix una bona alternativa als sistemes convencionals de climatització interior d’edificis.

Els panells radiants, que es col·loquen en posició vertical, a la paret o horitzontal, al sostre, i que funcionen a temperatures molt pròximes a les ambientals, permeten arribar a unes condicions de confort difícilment igualables amb els sistemes convencionals.

De fet, aquest sistema basa el seu funcionament en la climatització passiva d’estades per radiació, que no causa els problemes de circulació d’aire típics dels sistemes de condicionament actiu i assegura unes condicions higièniques immillorables.

El panell radiant es compon de dues làmines primes d’acer inoxidable en les quals s’hi ha dut a terme una embotició amb motius quadrats. Un cop embotides, les làmines d’acer inoxidable se solden entre si, de manera que els quadrats de la làmina superior es troben decalats.

S’aconsegueix d’aquesta manera un disseny o una configuració “de coixins” (vegeu quadre principi de circulació del fluid).

i249 el reportatge.indd 47

Els panells radiants poden tenir diferents acabats segons el color amb què es pintin; el més habitual és el blanc termolacat.

Especificacions hidràuliques ■

■

La geometria específica de l’intercan-viador, amb un 98% del fluid caloportador en contacte permanent amb la part exposada del panell, li confereix un elevat coeficient de transmissió tèrmica i permet aconseguir una distribució de la temperatura en la seva superfície molt homogènia.

El cabal (dV/dt) d’irrigació del panell

depèn de la potència (flux energètic) i de la diferència de temperatura entre l’entrada i la sortida del captador (T): dV/dt = / (r c T) r: densitat d’aigua c: capacitat calorífica de l’aigua 50 l/(h m2) és un cabal típic del fluid (dV/dt). Correspon a una diferència de temperatura (T) inferior a 2 K per a un flux energètic de 100 W/m2. Cabals inferiors són possibles, no obstant això, per sota de 20 l/(h m2), la distribució del fluid dins el panell és menys homogènia.

■

La corba més baixa mostra les pèrdues de càrrega dels panells radiants per a les dues dimensions estàndards. Un panell de 2 m2, presenta una pèrdua de càrrega de 300 Pa (30 mm CE) per a un cabal de 50 l/h i de 500 Pa (50 mm CE) si el cabal és de 100 l/h. S’aconsella la connexió d’un màxim de cinc panells en sèrie.

Característiques de la climatització interior d’edificis per radiació ■

Els panells radiants per a calefacció i refrigeració usen la radiació com a

PRINCIPI

DE CIRCULACIÓ DEL FLUID EN ELS PANELLS RADIANTS

17/2/05 13:08:04

48

■

■

■

■

■

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

mecanisme principal de transmissió de potència tèrmica.

Amb aquesta característica s’aconsegueix una millora rellevant del nivell de confort de l’usuari i s’eviten els aspectes menys agradables de la convecció. Els fenòmens de radiació constitueixen més del 60% dels intercanvis tèrmics humans.

La sensació de confort està lligada principalment a la radiació, mentre que la convecció i la conducció hi contribueixen de forma menys important.

Les diferents superfícies existents en una estada són també emissores de radiació. Per aquest motiu, aquest sistema de climatització resulta molt homogeni en l’espai i empra un gradient de temperatura poc important.

Els panells radiants permeten una mateixa sensació de confort que els sistemes més convencionals, amb temperatures ambient més baixes, ja que per mitjà de la radiació no s’escalfa l’aire sinó les superfícies exposades.

El sistema de climatització passiva permet una regulació molt precisa de la temperatura en un edifici i la seva baixa inèrcia assegura una resposta ràpida davant variacions en les càrregues tèrmiques.

El flux energètic (potència tèrmica, W/ m2) depèn de la diferència de tem-

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

E S PA I E M P R E S A

a l’estiu (exemple: Techno-Pôle, a Serri); es tracta d’una aplicació econòmica. Per al cas de climatització al llarg de tot l’any convé dotar el sistema de la regulació adequada.

Els panells radiants tenen una resposta molt ràpida davant canvis en les càrregues tèrmiques. Per això són molt adequats per a sales amb ocupació intermitent. Exemple: les sales de conferències de l’Hotel Donis Berges, a Chippis, i de l’AVI, a Sion.

peratures entre el panell radiant i les superfícies properes a climatitzar. Augmenta a mesura que les diferències de temperatura són més importants.

Potència tèrmica dels panells radiants La corba mostra com la transferència energètica dels panells radiants és més important per a aquelles superfícies de l’estança on la diferència de temperatura amb el panell és més acusada. Aquesta característica resulta especialment interessant, ja que aquestes superfícies són les que més necessiten condicionar-se.

■ Funciona a temperatures molt properes

a les ambientals; assegura, així, nivells d’estalvi energètic molt rellevants.

Condicions de funcionament Font de calefacció i refrigeració ■ Per a la seva aplicació de refrigeració, s’aconsella emprar una font freda gratuïta, com per exemple, l’aigua de la capa freàtica o l’aigua del mar o d’un riu.

■ Per a la seva aplicació de calefacció, s’usen normalment fonts de calor de baixa temperatura com, per exemple, un sistema de recuperació de calor de baixa temperatura o un sistema solar tèrmic.

També s’utilitzen sistemes de calefacció convencionals.

Temperatures de calefacció i refrigeració ■ Per a aplicacions de fred, la temperatura del flux circulant és de 18ºC -20ºC, i atorga sempre la prioritat a la no-condensació sobre el panell. Per això és important que el sistema de regulació permeti controlar la humitat relativa existent en l’ambient i la temperatura del panell radiant sigui superior a la temperatura de rosada a cada moment.

■ Per a aplicacions de calor, la temperatura del flux circulant varia entre 24ºC i 30ºC. Aquestes temperatures de panell són suficients per garantir el confort ambiental.

Tallers, laboratoris i edificis industrials Fins ara s’han fet aplicacions en edificis amb diferents usos, on s’ha experimentat la climatització per mitjà de panells radiants.

Tot seguit es presenten alguns exemples il·lustratius: ■ El taller de la companyia Torns Baechler està equipat amb una superfície de 1.377 m2 per a calefacció i refrigeració.

■ El laboratori de microscopis electrònics d’alta resolució d’EPFL, a Lausanne, requeria un ambient sense vibracions i amb una temperatura molt estable de 23ºC/ -1ºC. No obstant això, els sistemes de climatització per aire no aconseguien disminuir els nivells de vibració per sota del límit establert per a un funcionament adequat dels equips. Així mateix, els equips mateixos produïen una certa quantitat d’energia que convenia evacuar per garantir les condicions de funcionament òptimes. En aquest cas, la climatització passiva per radiació es va mostrar com l’única alternativa vàlida per assegurar, d’una banda, un nivell de vibracions baix, al mateix temps que una temperatura ambient estable.

■ En tallers de micromecanismes i de càmeres de mesures on cal una regulació precisa de la temperatura.

■ En ocasions es pot donar el cas que la condensació sobre el panell sigui convenient. Així, per exemple, en cellers de vi o de formatge, que necessiten temperatures baixes i nivells d’humitat elevats, el condensant no suposa cap problema, en ser fàcilment drenat i evacuat, i així queda l’ambient en les condicions de temperatura i humitat elevada desitjades.

Acústica de l’estada L’absorció acústica mitjana d’un sostre radiant és comparable a la d’un sostre de fusta. Els panells d’Energie Solaire, SA es poden muntar sobre un fals sostre amb les obertures pertinents o en combinació amb teules acústiques o elements d’il·luminació.

Aquesta configuració manté les reflexions acústiques dintre els límits de confort.

Àrees d’aplicació Oficines i sales de conferència Una de les aplicacions més freqüents dels panells radiants d’Energie Solaire, SA és el sostre radiant per a climatització d’oficines a l’estiu (exemple: UBS, a Fribourg).

També és possible emprar el mateix sostre radiant per a calefacció a l’hivern i refrigeració

i249 el reportatge.indd 48

Residències Gràcies a les seves característiques estètiques el sistema de calefacció i refrigeració pot integrar-se de manera decorativa a l’interior de residències. Una aplicació residencial interessant és la de calefacció amb panells radiants –per la seva baixa inèrcia tèrmica– en parts de la casa on l’energia solar passiva ja procura una part de l’energia tèrmica. La combinació d’aquestes dues formes de calefacció assegura un nivell de confort tèrmic molt estable. c

www.energie-solaire.com

17/2/05 13:08:09

i249 el reportatge.indd 49

17/2/05 13:08:12

50

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

E S PA I E M P R E S A

VELUX presenta el seu nou sistema solar tèrmic d’alta tecnologia d’aprofitament d’energia solar El seu sistema d’instal·lació evita la utilització de grues o estructures de fixació

V ELUX ofereix la més àmplia

gamma de finestres per a teulada amb models adaptables a tot tipus de cobertes i pendents, i una gran varietat de mides disponibles en diferents acabats interiors, envidrats i colors de perfileria exterior.

Al llarg dels anys, VELUX ha desenvolupat tot tipus de complements per a finestres i ha comercialitzat persianes especialment dissenyades per completar les seves finestres i un ampli catàleg de

cortines que s’adapten a tot tipus de necessitats. Per millorar el confort de l’habitatge, tots els productes VELUX estan disponibles en versió elèctrica, un sistema que permet accionar les finestres i els seus complements a distància. Entre les últimes novetats que VELUX presenta en el mercat de la construcció espanyol, destaquen els sistemes solars VELUX, una combinació de

finestres i captadors solars que proveeixen d’aigua calenta sanitària al mateix temps que proporcionen il·luminació, ventilació i vistes; redueixen el consum energètic, i protegeixen el medi ambient.

VELUX presenta el seu nou sistema solar tèrmic d’alta tecnologia, capaç de proporcionar un elevat grau de confort que permet aprofitar l’energia solar per escalfar l’aigua necessària a la llar durant tot l’any.

Els captadors solars VELUX tenen una garantia de cinc anys i estan certificats per la Direcció General de Política Energètica i Mines (NPS-2203). VELUX proposa una solució estètica i funcional, on les finestres de teulada i els captadors solars s’integren perfectament en el plànol de coberta, sense que hi hagi una diferència apreciable entre ambdós des de l’exterior, solament un lleuger matís de coloració en el cristall.

Amb el sistema solar que millor s’adapti a les necessitats de l’habitatge, es podrà obtenir, com a mínim, el 60% del consum d’energia anual per a aigua calenta sanitària (60 l/persona). Durant l’estiu, l’equip permet subministrar tota l’energia necessària per escalfar l’aigua de la llar. L’equip solar es facilita amb tots els components neces-

saris per a la instal·lació: dos captadors solars (mida O10), cèrcols d’estanqueïtat, acumulador de 300 l, tubs flexibles i got d’expansió amb ànode de magnesi inclòs; així s’evita la necessitat d’adquirir-los en diferents establiments.

■

■

■

Principals característiques del sistema Perfecta integració en la coberta ■

■

■

■

Els sistemes solars VELUX aprofiten la inclinació de la coberta i resolen estèticament la fixació en aquesta.

Vistos des de l’exterior, quasi no s’aprecia diferència amb les finestres per a teulada VELUX. La tècnica emprada en el seu disseny fa que la seva integració estètica en la coberta sigui perfecta. D’aquesta manera s’evita un desagradable impacte visual.

La possibilitat de completar la instal·lació afegint finestres per a teulada VELUX ofereix un aprofitament màxim de la coberta.

Instal·lació senzilla ■

Els sistemes solars VELUX segueixen el principi d’instal·lació de les finestres per a teulada VELUX.

Els cèrcols d’estanqueïtat resolen el drenatge de l’aigua i la fixació al plànol de coberta.

S’evita, a més, l’ocupació de mitjans auxiliars (grues o estructures de fixació) per a la seva instal·lació.

Es combinen fàcilment amb finestres per a teulada VELUX, amb els cèrcols d’estanqueïtat Combi de VELUX.

Alta tecnologia velux ■

■

■

El captador es compon d’una placa de coure a la qual s’uneixen amb una soldadura especial de tubs del mateix material.

El revestiment d’aquesta placa de coure capta l’energia transmesa per la radiació solar i la converteix en calor que es transmet al fluid termoportador contingut a l’interior dels tubs.

Gràcies al tractament al buit de la placa de coure, el captador adquireix una capacitat d’absorció molt elevada (absortància), entorn del 95% de l’energia solar rebuda, i una emitància d’aproximadament el 5%. c

VELUX Telèfon: 902 400 484 • www.velux.es

BP Solar finalitza la planta de generació solar fotovoltaica La instal·lació solar fotovoltaica estalviarà 109 tones de CO² anuals

B P Solar és la companyia

capdavantera del mercat europeu en el disseny, la fabricació i la comercialització d’energia solar fotovoltaica per a edificis residencials, comercials i industrials. Amb més de 30 anys d’experiència i instal·lacions en més de 160 països, BP Solar és un dels líders mundials en energia solar i té plantes de producció a Estats Units, Espanya, l’Índia i Austràlia. BP Solar té la seva seu europea a Madrid i pertany al grup BP, un dels majors grups d’energia del món.

La nova seu espanyola a Getafe (Madrid) de la societat europea Airbus, la companyia capdavantera mundial en la comercialització i fabricació d’avions civils, és un edifici intel·ligent que té una instal·lació solar fotovoltaica integrada en la coberta mitjançant estructures especials. El sistema solar fotovoltaic, que ha estat subministrat, instal·lat i engegat per BP Solar Espanya, es connectarà a la xarxa elèctrica i produirà

i249 el reportatge.indd 50

més de 130.000 kWh anuals d’electricitat procedent del sol.

Una vegada connectat el sistema solar fotovoltaic a la xarxa elèctrica, Airbus vendrà directament a la seva companyia elèctrica distribuïdora l’electricitat verda que es generarà en el sistema solar. Gràcies al rendiment de la instal·lació, s’aconseguirà una recuperació de la inversió en uns 10 anys, i una generació d’uns ingressos econòmics de més de 55.000 euros a l’any durant més de 25 anys. A més, s’evitaran les emissions de 109 tones anuals de diòxid de carboni.

Els mòduls fotovoltaics fabricats amb la tecnologia Saturn de BP Solar produeixen corrent elèctric continu, i a través d’inversors instal·lats a la coberta de l’edifici aquest es transforma posteriorment en corrent altern, el mateix que es compra a les companyies elèctriques. Aquesta instal·lació s’ha dissenyat amb tecnologia d’inversors Central Inverter de 100 kW.

La instal·lació, que ocupa una superfície de 725 m2, té una potència de 98.600 Wp (Watts bec), es caracteritza per la integració en la coberta de l’edifici i l’eficiència dels mòduls BP Solar sèrie SATURN.

Saturn Sèrie 7 El nou Saturn Sèrie 7, fabricat exclusivament a Espanya, constitueix la gamma superior de productes de BP Solar i, amb el seu innovador disseny, millora el seu rendiment, eficiència i fiabilitat. En reque-

rir una àrea menor per instal·lar un kWp, s’aconsegueix una reducció del temps d’instal·lació i dels costos. A més, el Saturn Sèrie 7 garanteix més potència d’energia durant 25 anys. La tecnologia del nou Saturn Sèrie 7 és l’única del mercat que garanteix una variació de potència màxima de -0 %, + 2,5 %. c BP Solar España, SAU Telèfon: 91 807 16 00 www.bpsolar.es

Característiques

BP 7180

BP 790

Potència nominal Tolerància Eficiència (mòdul) Voltatge

180 W -0/+2.5% 14.3% 24V 90% durant 12 anys 80% durant 25 anys 180 W 1593 x 790 x 50 15.4

90 W -0/+2.5% 13.9% 12V 90% durant 12 anys 80% durant 25 anys 90 W 1210 x 537 x 50 7.7

Garantia potència sortida Potència mínima garantida Dimensions (mm) Pes (kg)

17/2/05 13:08:15

i249 el reportatge.indd 51

17/2/05 13:08:28

52

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

IMPERMEABILITZACIÓ

E S PA I E M P R E S A

Solucions d’impermeabilització L’obra situada al subsòl cada vegada agafa més pes

L’

TEXSA

objectiu d’aquest article

és aportar més informació sobre nous materials que ofereixen una visió nova i més propera dels problemes que es plantegen sobre un segment de l’obra, la situada al subsòl, que cada vegada agafa més pes.

Som davant un volum creixent de l’obra enterrada, una exigència major de salubritat en aquestes zones i la contenció de les despeses de manteniment, la dificultat i el cost elevat de reparació per l’interior i un major nombre de solucions en el mercat. Entre aquestes solucions n’hi ha algunes que semblaven complicades i poc justificables fa poc i que ara tornen a prendre protagonisme: les solucions d’impermeabilització amb làmines bituminoses.Cada cop s’és més conscient que el subsòl no es un medi inalterable, ja que hi incideixen diferents factors: la manca d’explotació d’aqüífers en les zones urbanes, les grans estructures d’obra civil, el major aprofitament del terreny, la menor superfície permeable, etc., que fan que calgui plantejar-se que el volum enterrat haurà de respondre a les necessitats del moment però també a les d’un futur immediat, que poden ser diferents de les actuals.

S’ha de tenir en compte que l’aigua està present en el terreny. A vegades s’hi troba atrapada o forma part de la seva estructura química; en aquest cas, és una aigua que no es pot drenar i, com a conseqüència, proporciona poca humitat. També pot ser que hi hagi aigua de gravetat, que és la que satura el terreny i ofereix una pressió hidrostàtica; aquesta aigua circula per sobre

Impermeabilització de lloses i murs. Solució d’estanqueitat

de capes impermeables i el seu nivell superior dóna lloc al nivell freàtic; aquesta aigua a vegades circula en forma de vetes o rius i, en aquest cas, l’estructura enterrada no n’hauria d’interrompre el curs natural.

Pel que fa als seus orígens, l’aigua pot ser: ■ Aigua de pluja o procedent del desglaç.

En funció del substrat que travessa serà més o menys agressiva (presència de sulfats, clorurs, etc.).

■ Aigua de reg. En molts casos es tracta d’aigua reciclada procedent de depuradores o de tractaments industrials.

■ Aigua de filtracions marines. Té un alt

■

percentatge de clorurs i, per tant, és agressiva per el formigó.

Aigua de filtracions de canalitzacions urbanes o industrials.

L’aigua pot provocar humitats per filtració directa o traspuament, a través de les juntures de formigonada, juntes de treball, unions entre elements (mur / forjat) o a través de passos d’instal·lacions. També pot provocar eflorescències de sals o la formació de colònies de fongs. Igualment pot generar el deteriorament de l’estructura, problema que només es pot percebre a llarg termini.

El contacte constant o intermitent amb

LÀMINES BITUMINOSES

LÀMINES SINTÈTIQUES (EPDM/PVC/TPO)

PANELLS DE BENTONITA

MINERALITZADORS

Sistema

Estanquitat

Estanquitat

Impermeabilització

Impermeabilització

Resist. química (sulfats i clorurs)

Bona

Bona

Bona

Bona

Envelliment resist.

Bona

Bona

Bona

Bona

Punxonament resist.

>50 kg (segons prod.)

>50

Bona

Bona

Adherència a l’estructura

SÍ (Mp pàrquing)

NO

NO

SÍ

Aplicació

Fàcil

EPDM en horitz. > Realització de mantes

Regular

Regular

Resistència a l’esquinçament

Bona (FP)

EPDM molt dolenta

Molt dolenta

NO

Control de qualitat

Fàcil

PVC bastant fàcil

Fàcil

Complex

Pes de l’MdO

Normal

Alt

Normal

Alt

Aplicació del coeficient de seguretat

SÍ

NO

NO

NO

Realització de detalls (juntes, trobaments)

Fàcil

Regular

Regular/Baixa

Baixa

Homogeneïtat de la solució

SÍ

EPDM >NO

Flexibilitat de la solució

SÍ

SÍ

EPDM complex

NO SÍ

NO

l’aigua pot provocar en l’estructura de formigó armat, la corrosió de l’acer i/o la carbonatació del formigó. En terrenys expansius, crea l’augment del volum del terreny i, en l’estació seca, la seva contracció, la qual cosa repercuteix en l’estabilitat de l’edificació. Finalment, l’aigua pot estar en moviment i el seu efecte, el d’arrossegament de terres, pot provocar balmes i el conseqüentment descalç dels fonaments.

La forma d’actuar des del punt de vista de l’ús d’impermeabilitzants i drenatges, davant els dos casos (humitat en el terreny o via d’aigua) és diferent. En el primer cas s’ha d’actuar protegint l’estructura parcialment o totalment en funció del grau d’humitat i el tipus d’aigua. En el segon cas s’establirà la conducció de l’aigua perquè pugui seguir el seu curs.

Les opcions d’impermeabilització de l’estructura més comunes són: panells de bentonita i mineralitzadors. Si el plantejament és aconseguir l’estanquitat de l’estructura davant l’aigua hi ha: làmines bituminoses i làmines sintètique (vegeu quadre).

En la columna de l’esquerra, entre les característiques a tenir en compte en l’elecció del sistema / producte, se n’han destacat dues propietats: l’adherència al suport i la facilitat en la realització dels detalls. S’ha considerat que aquestes propietats són les que tenen major importància quant al funcionament i la durabilitat a llarg termini del sistema.

L’adherència a l’estructura suposa per a la capa impermeabilitzant un millor comportament davant els esforços d’esquinçament.

…

i249 el reportatge.indd 52

17/2/05 13:08:33

i249 el reportatge.indd 53

17/2/05 13:08:51

54

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

IMPERMEABILITZACIÓ

Impermeabilització i drenatge de mur.

Això és així perquè cada punt suporta l’esforç puntual que li toca i en cas de perforació, si l’adherència és bona, l’aigua pot circular més fàcilment per la cara externa que no entre la impermeabilització i l’estructura.

També en el cas d’assentaments, la garantia que la làmina impermeabilitzant es mantingui és major, en seguir unida a l’estructura. No obstant això, és cert que un element adherit pateix un major esforç si el suport es mou; això ocorre en forjats però en estructures enterrades –excepte en el cas de ruïna– normalment es produeixen moviments on hi ha juntes (juntes estructurals, unions de canvi d’estructura). En aquestes zones un bon sistema ha de tenir un plantejament particular, com és el cas de les solucions amb làmines bituminoses a base de polímers.

La fàcil resolució de detalls és un altre factor important a tenir en compte.

Cal considerar que el procés de treball de les estructures enterrades és bastant semblant a l’obra civil. Per tant, el nivell de detall de les superfícies de l’acabat, el temps d’execució, etc., no té res a veure amb la resta de l’obra. En aquest punt, la solució amb làmines bituminoses ofereix avantatges respecte a la resta de solucions.

També n’ofereixen els mineralitzadors, tot i que pel que fa a aquests és difícil assegurar la continuïtat de la solució; a més la seva Resistència al pelat (N/5 cm) A 28 dies

Impermeabilització de llosa i mur.

resposta a les microfissures és dolenta ja que no es poden absorbir les microfissures pròpies de la retracció i els esforços a què estan sotmeses les lloses de cimentació.

Pel que fa al tema de les adherències, en els últims anys s’ha avançat de forma important. En la impermeabilització de murs, s’han desenvolupat les làmines autoadhesives, que presenten un elevat percentatge d’adherència real al suport.

Això es deu, principalment, al fet que la seva aplicació no necessita tant esforç o atenció de l’aplicador; al mateix temps, al director d’obra li és més fàcil el seu control.

Ara bé, quan s’hagi de fer un vas estanc, és més fàcil utilitzar làmines a foc en ambdues superfícies per tal de facilitar la unió entre ambdues superfícies.

En la impermeabilització de soleres és on hi ha un canvi més substancial. S’ha aplicat el mateix criteri de millora que comporta l’adherència de la impermeabilització a l’estructura. Fins ara, l’interès s’havia centrat en la resistència al punxonament i sobretot en la que s’originava per l’extensió i els treballs de l’acabat superior. Això, però, és una veritat a mitges, ja que aquests punxonaments són fàcilment solucionables mitjançant l’extensió de capes protectores a base de geotèxtils de polipropilè termosoldats d’elevades resistències al punxonament i/o de capes de morter.

Morterplas Pàrquing aplicada en solera.

El plantejament que s’exposa ara és unir la capa impermeabilitzant a la llosa o a la capa de morter que pugui ser necessària quan es prevegi que els treballs d’execució de la llosa seran molt durs. La solució passa per utilitzar làmines de betum polimèric amb acabat de mad sintètic, tipus Morterplas Parking.

Aquesta làmina, a més d’oferir una elevada resistència al punxonament, presenta una adherència al formigó / morter d’un

Sense emprimació

Amb emprimació Parking

MORTERPLAS PARKING

65

100

MORTERPLAS PIZARRETA

40

Assaig fet segons norma UNE-EN 12316-1.

i249 el reportatge.indd 54

E S PA I E M P R E S A

50% més que una làmina amb acabament mineral. Permet millorar aquesta adherència en un 50% més amb un tractament superficial del sistema, procediment que pot ser d’interès en obres determinades. c

Informació Departament Tècnic de Texsa Telèfon: 93 635 14 52 www.texsa.es

Lluís Caula, arquitecte Director tècnic de Texsa

17/2/05 13:08:57

i249 el reportatge.indd 55

17/2/05 13:09:01

56

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

IMPERMEABILITZACIÓ

E S PA I E M P R E S A

El sistema impactodán, de Danosa, rep el document d’idoneïtat tècnica (DIT) El sistema es presenta com la solució definitiva a l’aïllament acústic en l’edificació

E l sistema d’amortiment de

soroll d’impacte de Danosa, Impactodán, ha rebut el document d’idoneïtat tècnica (DIT) com a conseqüència dels òptims resultats obtinguts en els assajos realitzats en diferents obres, sota la supervisió del personal tècnic de l’Institut de Ciències de

la Construcció Eduardo Torroja, que a torga aquesta concessió.

El DIT constitueix una apreciació tècnica favorable per part de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja de l’aptitud d’utilització en construcció de materials, sistemes i procediments no tradicionals destinats a un ús determinat i específic. En virtut d’aquesta avaluació tècnica, que té cinc anys de validesa, Danosa farà un control sistemàtic de la producció i l’homogeneïtat del producte per garantir que es mantinguin les seves característiques d’identificació. Així mateix, la posada en obra del sistema Impactodán es durà a terme sota el control i l’assistència tècnica del fabricant i l’hauran de fer empreses qualificades i autoritzades, que asseguraran la correcta utilització del sistema.

El sistema Impactodán es presenta com la solució definitiva a l’aïllament acústic en

l’edificació. Està dissenyat per aplicar-se tant en habitatges com en edificis d’ús públic. Consisteix en la instal·lació i posada en obra d’una làmina de polietilè reticular que fabrica exclusivament Danosa, sota un morter que queda flotant, de manera que s’aconsegueix un forjat aïllat al soroll aeri i d’impacte, independentment de l’opció de paret mitgera que s’hagi pres.

Aquest sistema permet, amb un baix cost i una instal·lació senzilla, arribar a un nivell d’aïllament amidat in situ molt superior als nivells exigits en la normativa actual.

Supera fins i tot els requeriments previstos en el futur CTE quant a forjats, en assolir

i249 el reportatge.indd 56

aïllaments acústics davant soroll aeri superiors a 50 dBA, i nivells de soroll d’impacte normalitzat inferiors a 60 dBA. El sistema Impactodán és compatible amb qualsevol sistema constructiu utilitzat en l’actualitat. Gràcies a aquest nou sistema, s’estan aconseguint òptimes solucions davant els problemes de falta d’intimitat que hi ha en els habitatges. c

www.danosa.com

17/2/05 13:09:10

i249 el reportatge.indd 57

17/2/05 13:09:23

58

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

IMPERMEABILITZACIÓ

E S PA I E M P R E S A

Impermeabilització amb bicapa ASFALTEX recomana la utilització de sistemes bicapa per a cobertes

A quest tipus de solucions

només poden portar-se a terme utilitzant làmines impermeabilitzants bituminoses. Permeten augmentar el grau de confiança en la impermeabilització, especialment en cobertes amb elevats costos de reparació i en aquelles en què les patologies

derivades de problemes d’impermeabilització poden provocar danys importants i irreversibles. Si s’utilitzen en obres singulars o de difícil resolució tècnica, aquests sistemes proporcionen gran estanqueïtat durant llargs períodes de temps.

Les principals làmines utilitzades en

la constitució dels sistemes bicapa són, en les seves diferents versions: Superlámina, Superlámina Polimérica i Hesifal Polimérico.

El sistema bicapa més utilitzat és el que es compon d’una làmina de oxiasfalt de 4 kg/m2 (Superlámina) i una làmina de betum modificat amb elastòmers de 4 kg/m2 (Superlámina

Polimérica o Hesifal Polimérico), adherides totalment l’una amb l’altra. c

Carolina Orriols Asfaltex

La robustesa dels materials permet disposar d’un Sistemes de cobertes convencionals o invertides, sistema especial acabades amb enrajolats, pedra natural ANNONCE ESP 100o formigó. x 150 8/02/05 14:52de cobertes Page 1transitables per a tràfic rodat lleuger amb la seguretat d’un sistema bicapa.

Hay una razón más para elegir las láminas de impermeabilización de SOPREMA...

Toda la gama está ahora certificada por AENOR

IMPERMEABILIZACIONES SOPREMA S.L. C/ Bilbao 11 - 08291 Ripollet (Barcelona) TEL. : (34) 935 86 43 40 - FAX : (34) 935 86 34 35

i249 el reportatge.indd 58

17/2/05 13:09:48

i249 el reportatge.indd 59

17/2/05 13:09:52

G U I A 60

A C T I V A

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

P U B L I C I TAT

Busques una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

ESTRUCTURES

6

2

3

4

I PAVIMENTS

COBERTES

AÏLLAMENTS

I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES 7

5

REVESTIMENTS

REHABILITACIÓ

TANCAMENTS I DIVISIONS

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57 i249 el reportatge.indd 60

17/2/05 13:10:00

la teva solució professional P U B L I C I TAT

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

11

TANCAMENTS PRACTICABLES

16

9

61

SERVEIS PROFESSIONALS

INTERIORISME

14 INFORMÀTICA

8

INSTAL·LACIONS

10

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

15 SANITARIS

20 BASTIDES

QUÈ

CERQUEU: 1. ESTRUCTURES •-2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES •-5. TANCAMENTS I DIVISIONS •-6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS •-7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS •-9. INTERIORISME •-10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ •-11. TANCAMENTS PRACTICABLES •-12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA •-15. SANITARIS •-16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES i249 el reportatge.indd 61

17/2/05 13:10:12

62

L’Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 2005

DIVERSOS

E S PA I E M P R E S A

Hispalyt i Arktec ideen un nou programari per al càlcul de murs de maó

ASEFA obté el certificat AENOR pel seu sistema de gestió de la qualitat

L’associació Hispalyt –Asso-

ASEFA, l’única entitat asse-

ciació Espanyola de Fabricants de Maons– i l’empresa Arktec van signar un acord tecnològic pel qual han desenvolupat, conjuntament, un nou programari per al càlcul de murs resistents de maó, amb la utilització dels materials constructius de les empreses associades a Hispalyt. S’ha partit de la base del programa Tricalc, comercialitzat per Arktec, que realitza el càlcul de murs resistents mitjançant elements finits, i s’han incorporat diverses modificacions per poder calcular murs de maó no armats i

murs confinats, incloent els carregadors de formigó. El programa permet crear, eliminar o modificar una biblioteca de murs de maó que serà utilitzada per a la conformació dels murs i el seu posterior amidament i valoració.

El nou programari, ja disponible, s’integra amb el de Termoarcilla CMT, facilitat pel Consorcio Termoarcilla i també desenvolupat per Arktec, per poder calcular conjuntament estructures que utilitzen murs amb blocs de termoarcilla i maons. c HISPALYT Orense, 10 28020 Madrid Telèfon: 91 770 94 80 ARKTEC C. Bailèn, 7 08010 Barcelona Telèfon: 93 265 21 84 Fax: 93 265 28 69 barna@arktec.com

guradora especialitzada en el sector espanyol de la construcció, ha aconseguit el certificat de registre d’AENOR, la qual cosa evidencia la conformitat del seu sistema de gestió de la qualitat amb la norma UNE-EN ISO 9001:2000. La certificació AENOR de sistema de la qualitat en assegurances i riscos de construcció (en l’àmbit de danys, responsabilitat civil i prevenció), s’ha atorgat en funció dels principis de l’estructura organitzativa de l’empresa, els procediments, els processos i els recursos necessaris per posar en pràctica la gestió de la qualitat.

S’ha de destacar l’ampli abast d’aquesta certificació, que acredita el compromís de l’empresa per al progrés continuat amb relació als altres serveis que ofereix.

L’equip directiu d’ASEFA afirma que si bé la certificació AENOR és un pas important per a la millora de la qualitat, es tracta d’un procés d’avenç permanent en què es continuaran abocant tots els esforços necessaris. La qualitat és un element

essencial per satisfer els clients i perquè tinguin confiança en un producte. c ASEFA Telèfon: 91 788 67 38 Fax: 91 781 22 33 carmen.ramiro@asefa.es

Landscape i Coperfil treballen conjuntament en la construcció de parcs industrials

REHAU presenta les seves novetats en sistemes de refrigeració a CLIMATITZACIÓ 05

L a societat Landscape Coperfil

D el 23 al 26 de febrer

invertirà més de 100 milions d’euros en el desenvolupament del projecte Màlaga Activa Park, amb què les societats promotores inicien una xarxa nacional de parcs industrials anomenats Activa Park. Es tracta de la segona actuació conjunta que duen a terme Landscape, societat capçalera del grup immobiliari de Banc Sabadell, i Coperfil Group, després de la promoció, construcció i explotació de la xarxa nacional de parcs logístics Logispark.

La inversió inicial realitzada en el terme municipal de Màlaga és de més de 350.000 m2 de sòl per un valor de 42 M€. Landsca-

pe Coperfil invertirà més de 100 M€ en el desenvolupament de Màlaga Activa Park i confia a iniciar la comercialització dels seus edificis i parcel·les a partir del 2007. El nou parc empresarial es troba situat en el districte de Churriana, sector la Lloma, i tindrà uns 300 edificis per a petites i mitjanes empreses que allotjaran diferents activitats productives i de serveis, a més de parcel·les per a serveis vinculats a l’activitat aeroportuària i per a usos compatibles.

Així mateix, Landscape Coperfil està finalitzant les obres del seu primer parc logístic a Sant Sadurní d’Anoia, amb una inversió de 10 M€. En breu iniciarà les obres dels seus parcs de Lleida i Sevilla. c COMUNICACIÓ COPERFIL GROUP Laura F. Fidalgo Telèfon: 93 531 46 46 laura@benabarre/-ass.es www.coperfil.com

i249 el reportatge.indd 62

IFEMA, Madrid, acull l’onzena edició de Climatització, el Saló Internacional d’Aire Condicionat, Calefacció, Ventilació i Refrigeració. REHAU, empresa d’elevat nivell tecnològic i esperit innovador en diversos camps de la construcció, hi participa com a punt de referència entre els professionals del sector. Ofereix solucions modernes, fiables i d’alta resistència en sistemes de calefacció i refrigeració per sòl radiant, baixants insonorizats, canonades per a instal·lacions sanitàries, canonades industrials, energia solar tèrmica i diferents eines per al muntatge de tubs.

En aquesta edició, REHAU presenta el nou sistema d’aspiració centralitzada VACUCLEAN, fins ara conegut com RAUVACLEAN, que incorpora com a novetat un comandament a distància per radiofreqüència. Una altra de les novetats que es presenten són els nous programes de càlcul per a sòl radiant i instal·lacions

sanitàries, eines interessants que faciliten el treball dels professionals del sector. A Climatització 05, REHAU aporta de nou en aquest important saló la seva llarga experiència en la transformació de polímers d’alta qualitat. c INDUSTRIAS REHAU Polígon Industrial Camí Ral Miquel Servet, 25 Ap. de correus 164 • 08850 GAVÀ Telèfon: 93 635 35 00 Fax: 93 635 35 02

17/2/05 13:10:23

i249 el reportatge.indd 63

17/2/05 13:10:27

i249 el reportatge.indd 64

17/2/05 13:10:32