INF051001 by sia16

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Octubre 2005

Primera Quinzena

Preu: 2 €

260

Nova imatge ciutadana

Torre Agbar

Notícies Sector: El nou gratacel omple de color la nit de Barcelona. P. 21 ■■

El Tema

■■

P. 4

El TEDI arriba a tot Catalunya El Reportatge

■■

P. 31

Centre de Natura de Les Planes de Son

i260 portada_ok.indd 1

28/9/05 10:56:01

i260 portada_ok.indd 2

28/9/05 10:56:06

Tema Ja s’han sol·licitat 4.000 TEDI a tot Catalunya. P.4-6

Fotonot: A la portada 3 Torre Agbar

T N S R ¿ 5

Noticiari La realitat construïda dels FAD al CAATB. P.8

Les obres de la Torre Agbar de 142 metres d’alçada i 32 plantes van començar el març de 2001 i darrerament se n’ha inaugurat una novedosa il·luminació, que li dóna una aparença canviant. Aquest gratacel de colors fet de formigó armat i vidre esdevé una nova icona de la nit barcelonina.

Sector Barcelona inaugura un nou símbol de la ciutat. P.22

FRANCESC MITJANS. L’arquitecte postracionalista Francesc Mitjans, Premi Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional, recorda alguns dels edificis que va construir. P.24

Reportatge Centre de Natura de Les Planes de Son. P. 31

LA REDUCCIÓ DE SUPERFÍCIE ÉS LA SOLUCIÓ AL PROBLEMA DE L’HABITATGE?

PODEU ENVIAR LES VOSTRES RESPOSTES A:

PIERRE LORENT. Coordinador de seguretat i salut en la construcció i expert en seguretat dels llocs de treball, Pierre Lorent parla de l’origen de l’accidentalitat. P. 28 SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assistència Formació Mercat de Treball El Sector La Gent Perfil i Funció Anàlisi d'Obra Espai Empresa Classificats

4 8 16 18 20 22 24 26 31 41 52

INFORMATIU@APABCN.ES

Crèdits:

L’Informatiu 260. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i260_sumari.indd 4

28/9/05 10:59:06

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

El Tema:

TEST DE L'EDIFICI

LA GENERALITAT DE CATALUNYA HA ESTAT PIONERA A TOT L’ESTAT ESPANYOL AMB LA POSADA EN MARXA DEL TEDI

El Test de l’Edifici té una bona acollida a tot Catalunya El CAATB gestiona la participació de 155 arquitectes tècnics en la realització d’aquest informe visual. El Col·legi ja n’ha gestionat un miler llarg a la província de Barcelona. El Test de l’Edifici (TEDI) és un document tècnic que descriu la situació general de l’edifici i dóna informació sobre l’estat dels diferents elements comuns que el conformen. Té per finalitat establir la coherència tècnica de les actuacions de rehabilitació per a les quals se sol·licita una subvenció. El seu àmbit d’aplicació és tot Catalunya, i ja se n’han sollicitat uns 4.000 des de la publicació del Decret 455/2004, de 14 de desembre, que el regula en els seus articles ■■■

i260 el tema.indd 4

5 i següents. El TEDI és una iniciativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i és una fórmula de coneixement del parc d’habitatges pionera a tot l’Estat. S’elabora en cada cas a partir d’un encàrrec de la Direcció General d’Habitatge als col·legis professionals d’arquitectes i arquitectes tècnics, amb els quals la Generalitat ha signat conveni. Els col·legiats que van sol·licitar col·laborar en aquest

programa fan les inspeccions dels edificis per tal d’avaluar de manera ràpida (visual) les possibles deficiències que poden justificar l’inici d’una actuació de rehabilitació amb ajuts públics. Per posar en marxa aquest programa, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) va fer una jornada de presentació del TEDI al mes de gener passat, que va generar una gran expectativa: hi van assistir uns 400 professionals. Finalment, 155 arqui-

Validesa de 18 mesos. ■■■ El circuit del TEST DE L'EDIFICI (TEDI) és autònom respecte de la convocatòria d’ajuts per a les obres de rehabilitació. Un cop ha estat aprovat, el Test té una validesa de 18 mesos per poder sol·licitar-los.

28/9/05 11:00:39

c5 EL TEMA TEST DE L'EDIFICI

tectes tècnics van rebre una formació del CAATB i van començar a efectuar el TEDI. Amb data 12 de setembre, el CAATB tenia 1.301 TEDI assignats al Col·legi pendents d’assignar o assignats a aquests tècnics. El CAATB aporta al TEDI el suport de professionals tècnics especialitzats en rehabilitació. “Com a institució i tal com indiquen els Estatuts col·legials, [el CAATB] ha de donar un servei al públic i a l’Administració. Sempre que l’Administració ens demana suport, com va ser recentment en el cas del Carmel, l’hi hem donat”, explica Eva París, responsable del Gabinet Tècnic del CAATB, encarregada de la gestió dels TEDI. L’assignació del tècnic per part del Col·legi es fa tenint en compte la seva residència i disponibilitat horària compatible amb la del sol·licitant, malgrat el compromís acceptat pels tècnics de donar suport a tot l’àmbit provincial. Si aquest sistema d’assignació de l’encàrrec no és possible a causa de la quantia de la demanda, aleshores s’assigna un tècnic que visqui en una zona o comarca propera. La implantació d’aquesta eina de treball va requerir una fase de rodatge per a totes les parts implicades. Actualment, però, l’“èxit desbordant de sol·licituds de comunitats”, segons paraules de Mercè Codina, cap de Servei de Rehabilitació de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat, “ens farà plantejar més reforç tècnic per tal de donar resposta a les nombroses peticions”.

Sol·licituds de TEDI per mesos. Nre. SOL·LICITUDS TEDI

Nre. HABITATGES

Gener

176

2.489

Febrer

516

7.378

Març

561

8.919

Abril

592

9.778

Maig

635

9.987

Juny

438

7.270

Juliol

494

8.232

Agost

397

6.735

3.809

60.788

TOTAL

Sol·licituds de TEDI per mesos 600 500 400 300 200 100 0

FEBRER

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

Condició prèvia El TEDI el poden sol·licitar els ajuntaments, les comunitats de propietaris, els promotors d’obres de rehabilitació, i els llogaters d’habitatges en mal estat. La seva obtenció és una condició prèvia obligatòria per acollir-se al Programa d’actuacions protegibles en matèria de rehabilitació d’edificis. El seu cost l’assumeix íntegrament el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat però el pagament als tècnics es fa a través dels col·legis professionals. Mercè Codina recorda que ara com ara la sol·licitud per realitzar TEDI no es tancarà. “Mentre hi hagi la partida consignada per encarregar-ne, es podrà anar demanant”, explica. El que sí finalitza és el termini per presentar sol·licituds d’ajuts per a les obres de rehabilitació, a finals de setembre, d’acord amb el que assenyalava la convocatòria d’enguany. Però el nou Govern de la Generalitat va aprovar que aquests ajuts es convoquessin anualment i, per tant, la nova convocatòria està prevista per al mes de gener vinent. ■

JORNADA DE PRESENTACIÓ DEL TEDI A L’AUDITORI WINTERTHUR

L’EQUIP TÈCNIC DEL CAATB FORMAT PER JAUME ARBÓS, EVA PARÍS, ROGER COLL (DRETS), PERE CASADEMONT I MARTA DOMÈNECH

i260 el tema.indd 5

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

El CAATB controla la realització del TEDI ■ ■ ■ El Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) gestiona la tramitació del TEDI. Els tècnics Pere Casademont i Jaume Arbós, amb Marta Domènech com a administrativa i Roger Coll com a col·laborador, són els encarregats de comunicar als arquitectes tècnics les inspeccions que han de dur a terme, i de donar el vistiplau als informes que redacten. Pere Casademont explica que “el TEDI és una bona eina no solament per establir la coherència dels ajuts sinó per tenir un coneixement informatitzat del parc d’habitatges de Catalunya”. De totes maneres, Casademont afegeix una precisió important: “Els tècnics realitzen el TEDI en aquells edificis que tenen problemes o els propietaris dels quals volen millorar els seus serveis, com posar ascensors o posar al dia les instal·lacions”.

700

GENER

L’INFORMATIU DEL CAATB

Informe visual El model i el contingut del document és l’aprovat i consensuat per les parts signants del conveni i inclou les dades mínimes sobre l’edifici relatives al seu emplaçament, el nombre d’habitatges i locals, el nombre de plantes, les entitats inspeccionades, i els elements comuns, com els paraments exteriors, l’estructura, la coberta, les instal·lacions comunitàries i les condicions d’accessibilitat. No inclou proves de laboratori ni cales o altres treballs complementaris. S’hi pot recollir tota la informació facilitada pel sol·licitant del TEDI, com poden ser assaigs fets anteriorment, estudis, etc. En els casos en què no es pot visitar un nombre d’habitatges que sigui representatiu de l’edifici o aquells punts que es consideren imprescindibles, com la coberta o els soterranis, el tècnic realitza un TEDI amb la informació recollida però assenyalant alhora tot el que no ha pogut revisar. La Direcció General d’Habitatge valorarà la validesa del resultat d’aquest TEDI. “La responsabilitat que té el tècnic que fa l’informe és purament visual. No fa cap prova ni cap assaig. El TEDI és un informe previ perquè després, si cal, s’investigui la patologia existent i es realitzi una diagnosi”, explica Eva París, cap del Gabinet Tècnic del CAATB, del qual forma part l’Assessoria Tècnica. ■

28/9/05 11:00:43

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

EL TEMA TEST DE L'EDIFICI

Sol·licituds de TEDI segons el tipus d’obra a realitzar* EXPEDIENTS

Rehabilitació d’edificis amb patologies estructurals

HABITATGES

1.094

17.632

981

17.130

1.411

24.043

Instal·lació d’ascensor amb creació d’itinerari practicable global

505

6.359

Instal·lació d’ascensor

990

13.455

Supressió de barreres arquitectòniques fins a l’ascensor existent

227

4.387

Adequació de les xarxes de sanejament, aigua, electricitat i gas canalitzat

750

11.550

Millora d’aïllament tèrmic i/o acústic

254

3.166

246

252

3.595

Rehabilitació d’edificis afectats per deficiències constructives Rehabilitació d’elements puntuals en situació de risc

Instal·lació d’energies alternatives (placa solar o fotovoltaica) Actuacions mixtes (obres en elements comuns i interiors d’habitatges) * Sol·licituds entrades fins al 31 d’agost de 2005.

Actuacions a realitzar segons TEDI. ASCENSORS 23,8%

INSTAL·LACIONS 11,4% SOSTENIBILITAT 3,4%

Sol·licituds de Tests de l’Edifici (TEDI)* DEMARCACIÓ TERRITORIAL

EXPEDIENTS

HABITATGES

3.285

54.863

Girona

137

1.591

Lleida

178

1.582

Barcelona

Tarragona PATOLOGIES 57,9%

ACTUACIONS MIXTES 3,5%

La visita de l’edifici: l'opinió de tres tècnics ■ ■ ■ Quan el tècnic concerta la visita d’un TEDI, recorda al sol·licitant de la inspecció que necessitarà tenir accés a tot l’edifici, el que vol dir als interiors dels habitatges, la coberta i els elements comuns com els trasters, les cambres d’instal·lacions i la cambra de maquinària de l’ascensor, entre d’altres. També explica al sollicitant que el dia de la visita ha de tenir preparats tots els documents útils de què disposi, com plànols, informes i assaigs. Els tècnics que realitzen el TEDI tenen la llibertat professional d’inspeccionar i emetre el document segons el seu lliure criteri. Salvador Not, un arquitecte tècnic amb experiència en revisions d’edificis per a l’Administració, explica que la principal dificultat amb què es troba és que “moltes vegades intueixes lesions que no pots demostrar”. Per això creu que cal complementar els estudis tècnics en aquelles comuni-

i260 el tema.indd 6

Els inquilins. Augmenta la consciència pel manteniment de l’habitatge ■■■ L’acollida del TEDI per part dels ciutadans és positiva. “Hi ha una molt bona predisposició de la gent en la majoria de visites”, explica Ramon Graells, que quan fa una inspecció sol·licita la màxima participació de la gent que viu a la comunitat. “Hi ha una certa conscienciació per part de la ciutadania que els edificis requereixen un manteniment”, continua dient l’arquitecte tècnic, que n’indica com a factors clau “la tasca dels col·legis professionals i de l’Administració.“

TOTAL

209

2.752

3.809

60.788

* Sol·licituds entrades fins al 31 d’agost de 2005.

La principal dificultat en realitzar la inspecció de l’edifici és que aquesta és solament visual, i el tècnic de vegades intueix lesions que no pot demostrar tats en què el seu edifici requereix un estudi més aprofundit, és a dir: una diagnosi. En aquest desig coincideixen altres tècnics.

Limitacions Però a l’hora de fer la feina, el que sembla preocupar més els arquitectes tècnics que fan TEDI és que el document està una mica massa encaixonat. Aquest guiatge, que es valora positivament perquè evita oblidar-se de cap revisió, a vegades els impedeix “poder explicar-se una mica”. Ramon Graells, arquitecte tècnic també experimentat en revisions i valoracions d’edificis, sobretot a la perifèria de Barcelona, posa un exemple: “De quatre baixants, tres estan bé i un té fuites. Aleshores no pots marcar que l’estat dels baixants és deficient o perillós, però tampoc que és bo o acceptable”. No obstant això, en l’apartat d’observacions que hi ha a cada subsistema es poden fer

aquestes precisions i aclariments que l’estructura del document no permet. Euro Pardo, un arquitecte tècnic que ha fet mitja dotzena de TEDI, recorda finalment les dues aplicacions bàsiques d’aquest document. D’una banda, “serveix com a punt de coneixement del manteniment de la finca i, en aquest sentit, incideix en la seguretat dels usuaris”. De l’altra, “en l’àmbit del país, serveix per prioritzar els ajuts a la rehabilitació i controlar l’estat dels immobles”. Per aquesta darrera raó, els tres tècnics amb qui hem parlat coincideixen en el desig que algun dia es pugui ampliar a tot el nostre parc d’edificis. “El cotxe el portem a revisar però l’edifici encara no i també hauria de tenir un equivalent a la ITV”, conclou Not. ■

28/9/05 11:00:47

i260 el tema.indd 7

28/9/05 11:00:51

8c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Noticiari CAATB:

La realitat construïda ■ ■ ■ El col·loqui La realitat constr uïda, organitzat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona per comentar els darrers premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, va tenir la participació de Toni Gironès, finalista amb el projecte d’arquitectura Espai / Descobriment de tres forns industrials romans. Vilassar de Dalt; Fernando Tabuenca i Jesús Leache, finalistes amb el projecte d’interiorisme Caja Navarra. Pamplona; Josep Sotorres i Pere Riera, finalistes amb el projecte d’espais exteriors Passarel·la per a vianants al parc Vallparadís de Terrassa, i Javier Castellano i Rubens Cortés, finalistes i premiats amb el projecte d’espais efímers Manantial. Caja de resonancia. Granada. El col·loqui es va fer el 8 de setembre al vespre i va ser moderat per l’arquitecte tècnic Salvador Segura, membre del Jurat dels Premis. Els Premis els atorga l’ARQ-INFAD. Toni Gironès va explicar que el seu espai expositiu tenia poc pressupost i s’havia de fer de pressa, perquè formaria part d’un nou parc. Gironès va fer una xerrada molt tècnica, tot i que en alguns aspectes va ser molt bàsic: el vent –que havia estat important per als forns- va decidir l’orientació del nou espai. Aquest havia de ser “una experiència que ens parla del límit entre dos espais”, i ho aconseguia amb l’acer inoxidable reflectant de la porta d’entrada, la pedra dels murs i els tres focus de llum natural que travessaven el sostre i queien sobre els forns.

Arquitectura que resol problemes Fernando Tabuenca i Jesús Leache van explicar que el seu projecte té uns criteris bàsics, que s’haurien de repetir en la reforma de la resta d’oficines de Caja Navarra: ordre, eficàcia, productivitat, simplicitat, coherència i tranquil·litat –“fins i tot psicològica”- del client. La distribució de la planta que van haver de reformar estava formada per la unió de tres edificis. La parella d’arquitectes va resoldre el problema prolongant el sostre de la gran sala hipòstila a la mateixa alçada sobre altres espais. Aquest sostre té un doble fals sostre que amaga càmeres

i260 Noticiari CAATB.indd 8

PREMIS FAD

El col·loqui que va tenir lloc al CAATB sobre la darrera edició dels premis FAD d'arquitectura i interiorisme va posar l’èmfasi en la construcció

D'ESQUERRA A DRETA, SALVADOR SEGURA (JURAT FAD), CELESTÍ VENTURA (CAATB), QUIM LARREA (PRESIDENT FAD) I ENRIC PEÑA (CAATB)

de vigilància, difusors d’aire i similars, i és l’element que dóna personalitat a l’oficina. Pere Riera i Josep Sotorres van explicar la passarel·la del parc Vallparadís, que té vuitanta metres de llum i una barana sense cap element horitzontal, que va motivar la polèmica, però ells la van voler mantenir perquè “sense la barana, el pont només és una ostentació tècnica”. Per dissenyar-lo, van anar a Txèquia, d’on és la patent i on n’hi ha diversos de similars. Aquí no abunden: la passarel·la de Terrassa és la segona d’Espanya. Té una sola feta amb 34 dovelles de formigó prefabricat collocades de manera senzilla però, sobretot, enginyosa: una màquina

L’ARQ-INFAD. Premis: noves bases ■■■ L’arquitecte Quim Larrea es va estrenar amb el col·loqui del CAATB com a president de l’ARQ-INFAD i va aprofitar l’ocasió per explicar que la seva junta donarà un gir als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Cap al final de l’any hi haurà unes noves bases, que indicaran que els premis es donaran a la tardor, impulsaran l’interiorisme i la qualitat de les obres, i posaran l’èmfasi en la rehabilitació dels edificis.

petita n’agafava una des d’un lateral i la posava sobre els dos cables portants del pont. Des de l’altra banda, estiraven la dovella fins al seu lloc. I s’aguanta bé: set petits camions el van travessar alhora. Finalment, Javier Castellano i Rubens Cortés van explicar que Granada s’està rehabilitant totalment. Per això, hi abunden les bastides. En un d’aquests passadissos foscos en què es converteixen les voreres, van dissenyar-hi el seu projecte, que va captar l’atenció dels vianants durant cadascun dels 15 segons que tardaven a travessar-lo durant un mes i mig, fins que un autobús va xocar contra la caixa i es va haver de retirar. ■

28/9/05 11:07:20

c9 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

JUNTA D E GOVERN

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Josep Terrones és el nou president del CAATB TONI GIRONÈS, FINALISTA AMB EL PROJECTE

PROJECTE D’ARQUITECTURA ESPAI

DE VILASSAR VA CONVIDAR ELS ASSISTENTS

/ DESCOBRIMENT DE TRES FORNS

A VISITAR AQUEST ESPAI ARQUEOLÒGIC

INDUSTRIALS ROMANS

FERNANDO TABUENCA I JESÚS LEACHE,

PROJECTE FINALISTA DELS PREMIS

HAN ESTABLERT CRITERIS BÀSICS

FAD D’INTERIORISME CAJA NAVARRA.

D’ACTUACIÓ PER A CAJA NAVARRA

PAMPLONA

Josep Terrones i Marin ha assumit la presidència del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) en substitució de Xavier Bardají, president des de l’any 1999 qui, en la sessió de Junta de Govern que va tenir lloc el passat 5 de setembre, va presentar la seva renúncia al càrrec per motius professionals. El nomenament de Josep Terrones, que en aquell moment ostentava el càrrec de vicepresident del Col·legi, es va produir en compliment del que marquen els Estatuts en aquesta matèria. La Junta de Govern ja ha manifestat la seva voluntat de mantenir els objectius establerts i les línies estratègiques marcades en l’inici del seu mandat, amb la convicció de seguir donant servei als col·legiats i col·legiades i aportant valor afegit a la professió. La Junta de Govern del CAATB mantindrà la seva composició que ara estarà formada per Josep Terrones (president), Joan Gurri (secreta■■■

JAVIER CASTELLANO I RUBENS CORTÉS,

INSTAL·LACIÓ GRANADINA MANANTIAL,

ES VAN ENDUR ENGUANY EL PREMI FAD

CAJA DE RESONANCIA

D’ESPAIS EFÍMERS

JOSEP SOTORRES (FOTO) I PERE RIERA

PASSAREL·LA PER A VIANANTS AL PARC DE

VAN PRESENTAR LA SEVA MAGNÍFICA

VALLPARADÍS DE TERRASSA

PASSAREL·LA PER A VIANANTS DE TERRASSA

i260 Noticiari CAATB.indd 9

ri), Raimon Salvat (comptador), Enric Peña (tresorer), Celestí Ventura, Rosa Remolà, Jaume Arimany, Esteve Aymà i Jaume Garolera (vocals). ■

Perfil. Josep Terrones té 38 anys i és arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment exerceix com a professional liberal especialitzat en valoracions immobiliàries, taxacions hipotecàries, assessorament immobiliari i peritatges judicials. També manté una línia professional en l’àmbit de la direcció d’obra, la seguretat en la construcció i la rehabilitació. Destaca la seva intervenció en obres com la Biblioteca Central Vapor Badia de Sabadell i Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet o la collaboració en treballs d’envergadura com ara la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu. ■ ■■■

28/9/05 11:07:37

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Detalls de Glenn Murcutt El prestigiós arquitecte destaca pels valors ecològics i paisatgístics de les seves obres i un peculiar ús dels materials ■ ■ ■ El CAATB acull del 20 d’octubre al 3 de novembre una exposició de maquetes de detalls constructius de l’arquitecte australià Glenn Murcutt. La mostra recull un conjunt de maquetes de detalls constructius a escala 1:1 d’alguns edificis d’aquest arquitecte preparades pels alumnes d’arquitectura i arquitectura tècnica de l’Escola La Salle. Glenn Murcutt és un prestigiós arquitecte australià que l’any 2002 va guanyar el premi Pritzker i ha estat molt difós en els darrers anys en els mitjans de comunicació i revistes del sector. L’arquitectura de Murcutt destaca pels seus valors ecològics i paisatgístics i per la importància que prenen els materials de construcció i els seu assamblatge. L’arquitecte ha desenvolupat la major part del seu treball a Austràlia, on és conegut pel disseny de cases modernes, en les quals empra una gran varietat de materials com pedra, fusta, vidre i metall. Destaca també per la utilització de tècniques constructives pròpies de la mà d’obra local. Les maquetes que es podran veure en aquesta exposició provenen dels alumnes de segon curs de l’assignatura de construcció de l’Escola la Salle. En aquesta assignatura s’estudien tots els temes dels envoltants i la transmissió energètica interior-exterior dels edificis. ■

més noticies ENTORN COL·LEGIAL

El CAATB, amb l’Estatut de Catalunya El CAATB, a través del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, es va adherir a un comunicat conjunt de més de 30 col·legis professionals catalans per donar suport a un nou Estatut, que es va fer públic en motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. El comunicat subratllava que “sense un instrument estatutari posat al dia no ens serà possible progressar com a poble” i emplaça els partits polítics a sumar esforços i deixar de banda els legítims interessos partidistes. ■

■■■

CASA FREDERICKS, A NOVA GAL·LES DEL

LA FUSTA ÉS UN DELS MATERIALS AMB QUÈ

SUD, UNA DE LES OBRES QUE HA CONVERTIT

MÉS TREBALLA MURCUTT

MURCUTT EN UN REFERENT

Canal CONSTRUIR dedica el seu últim número a la formació Juntament amb aquest número de L’Informatiu, els col·legiats trobaran el setè número del CanalCONSTRUIR, un monogràfic que prepara l’Àrea de Comunicació del CAATB sobre el procés constructiu i els seus professionals i que també es publica amb El Periódico de Catalunya. En aquesta ocasió, el tema central d’aquesta publicació és la formació dels professionals del procés de l’edificació. ■

■■■

INTERIOR DE LA CASA MARIE SHORT, A

LA CASA MARIE SHORT, OBRA D’AQUEST

KEMPSEY (AUSTRÀLIA), PROPIETAT DE

PRESTIGIÓS ARQUITECTE AUSTRALIÀ

SEPTIEMBRE 2005

CANAL

DIVERSOS

Segona visita al Museu Egipci

Mostra d’eficiència energètica a Sabadell

FORMACIÓN EN LA

COMPETITIVIDAD

visites culturals i altres

FORMACIÓN

MURCUTT

La Delegació del Vallès Occidental participarà en la Mostra d’Eficiència Energètica i Energia Solar que s’organitza al Parc Central del Vallès de Sabadell del 17 al 23 d’octubre per la Setmana de l’Energia. La delegació col·laborarà en l’organització d’una jornada tècnica sobre l’ordenança solar tèrmica de Sabadell i Barberà que es farà el dijous 20 a les 18h. Rosa Remolà, delegada territorial, participarà en l’obertura de la jornada i un membre del Gabinet Tècnic del Col·legi parlarà sobre el futur Codi Tècnic de l’Edificació i l’estalvi energètic. ■

CONSTRUCCIÓN

■■■

La darrera Memòria Col·legial recull totes les activitats i accions que s’han portat a terme des del CAATB durant l’any 2004. Totes? Hem de dir que malauradament no s’inclou pas tot el que s’ha fet. Advertits pels col·legiats del Vallès Oriental, l’Àrea de Comuncació del CAATB ha detectat que no es recullen les accions culturals que es van emprendre des d’aquesta delegació vallesana, a causa d'una errada. Volem que aquestes línies serveixin per recordar que la cultura també forma part de les accions de la Delegació del Vallès Oriental i demanar disculpes per aquest error i d’altres que hi pugui haver. ■

■■■

i260 Noticiari CAATB.indd 10

Dins del programa d’accions culturals, el CAATB va organitzar el passat 10 de setembre una segona visita guiada al Museu Egipci de Barcelona, després del gran interès que va despertar la primera visita. 21 persones van assistir en aquesta activitat, que va permetre conèixer la col·lecció permanent d’aquest museu, visitar la mostra temporal “Joies dels Faraons”, fer una degustació dels plats típics de l’època i veure una demostració de dansa oriental. ■

■■■

PROFESIONALIDAD

Accions culturals del Vallès Oriental

28/9/05 11:07:43

i260 Noticiari CAATB.indd 11

28/9/05 11:07:46

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

ACTIVITATS COL·LEGIALS

La professió des de l’experiència ■■■ El CAATB organitzarà entre el 9 i el 10 de novembre el Construjove 2005, unes jornades d’orientació professional destinades a donar a conèixer als estudiants, nous titulats i alumnes de màsters i postgraus les diferents sortides professionals que tenen al seu abast i posar-los en contacte amb empreses del sector.

Orientació professional El Construjove s’estructura a partir de taules rodones, sessions i tallers que permetran als professionals més joves conèixer els diferents perfils professionals que té la professió i resoldre els dubtes que tinguin. Es tracta que professionals amb expe-

activitats DEL COL·LEGI

JORNADES PROFESSIONALS

CONSTRUJOVE Jornades d’orientació professional destinades a donar a conèixer les diferents sortides professionals.. Construjove també tindrà un Fòrum d’Empreses, un espai reservat per establir contacte directe entre diferents empreses del sector i els estudiants i recent titulats. Dates de les jornades i exposició: dies 9 i 10 de novembre Horari: de 9.30 a 13.30 hores Lloc: sala d’actes TALLER DE TÈCNIQUES DE CERCA DE FEINA

Dia i hora: 9 de novembre de 15 a 17 h. Dates del Fòrum d’empreses: dies 9 i 10 de novembre Horari: de 9.30 a 18h. Lloc: sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

riència expliquin com és el dia a dia del seu perfil professional i que resolguin els dubtes que tinguin els par-

ticipants per tal que aquests puguin triar l'ocupació que més s’adapti a les seves característiques.

Efectes cromàtics de Monika Ventura a l’Espai d’Art

Lloc: Delegació del Vallès Occidental. C. Sant Francesc, 18 de Terrassa Preu: 35€ IVA inclòs, per persona

Monika Ventura combina la seva professió dins l’arquitectura tècnica amb la pintura, i barreja olis i acrílics amb tècniques experimentals. Dates: Fins al 3 de novembre Lloc: Espai d’Art, primera planta del CAATB Horari: de 8.30 a 19 hores INFORMACIÓ:

Departament de Cultura cultura@apabcn.es

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES:

Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 93 780 11 10 caatvocc@apabcn.es

Bicicletada a Gallecs La Delegació del Vallès Oriental organitza una excursió en bicicleta a Gallecs, amb esmorzar inclòs. Data: 22 d’octubre Les inscripcions són gratuïtes. Telèfon: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es

e f e c t e s

c r o m a t i c s

Exposició Premis Construcció L’exposició dels Premis Catalunya Construcció 2005 viatja fins a la Delegació del Vallès Oriental. Dates: fins al 28 d’octubre Lloc: Delegació del Vallès Oriental INFORMACIÓ

Telèfon 93 879 01 76

Sopar anual de Col·legiats del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental organitza el seu tradicional sopar anual del col·legiat. Data: 25 de novembre Lloc: Restaurant Mas de Sant Lleí de

Vilanova del Vallès Preu: 35 € INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

ACTIVITATS SOCIALS

Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es

EXPOSICIONS

Maquetes de detalls constructius a escala 1:1 d’obres de l’arquitecte Glenn Murcutt, preparades pels alumnes d’arquitectura i arquitectura tècnica de l’Escola d’Arquitectura La Salle. Dates: del 20 d’octubre al 3 de novembre Lloc: sala d’exposicions del CAATB Horari: de 8.30 a 20 hores INFORMACIÓ:

Departament de Cultura · cultura@apabcn.es

i260 Noticiari CAATB.indd 12

PREMIS

III Premis Ecoviure La Delegació del Bages-Berguedà participa en l’organitza dels Premis Ecoviure que s’atorguen durant la fira Ecoviure 2005 que té lloc a Manresa entre els dies 21 i 23 d’octubre. Data: Els premis es lliuraran el 21 d’octubre Horari: a les 17.30 hores Lloc: Palau Firal de Manresa INFORMACIÓ:

Fira de Manresa · Telèfon: 93 877 63 10 www.ecoviure.com

MÉS INFORMACIÓ:

Tel.: 93 240 20 60 · informacio@apabcn.es

Aprendre a construir construint

A més, el Construjove també permetrà conèixer com funciona un procés de selecció de personal i què és el que busquen les empreses i els despatxos professionals a l’hora de contractar un arquitecte tècnic. S’organitzaran dues taules rodones on els despatxos professionals i les empreses del sector explicaran com organitzen un procés de selecció de personal. Aquestes sessions es complementaran amb un taller pràctic on tècnics del Departament de Mercat de Treball i Consultoria de Recursos Humans donaran eines i recursos per preparar una entrevista de feina, fer un currículum o una carta de presentació. ■

Sopar d’Aparelladors de la Delegació del Vallès Occidental La Comissió Territorial de la Delegació del Vallès Occidental organitza el XIV Sopar d’Aparelladors de la Delegació del Vallès Occidental. A més del sopar es lliuraran els I Premis del Concurs de Fotografia "L'anècdota a l’obra" i es presentarà el nou disseny de L’Informatiu. La trobada es clourà amb el reconeixement als col·legiats amb més de 25 anys de professió i un espectacle de màgia. Data: divendres 21 d’octubre Hora: a les 21 hores

SESSIONS FISCALS

Cafè Tècnic La Delegació del Vallès Oriental organitza una sessió fiscal amb el títol, Planificació i tancament de l’exercici 2005, a càrrec de José Antonio Bernàldez (advocat i assessor fiscal). Data: dimarts 29 de novembre Horari: de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes de la Delegació Les inscripcions són gratuïtes. Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es

JORNADES TÈCNIQUES

Viatge a Sevilla La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge a la ciutat de Sevilla, per fer visites guiades a Los Reales Alcázares, l'Antigua Judería, La Isla de la Cartuja, l’Expo’92, entre d’altres. Dates: 11,12 i 13 de novembre Preu: 290 € regim de mitja pensió i trasllats Allotjament: Hotel Sevilla Congresos Plaçes limitades INFORMACIÓ:

Telèfon: 93 879 01 76 caatvori@apabcn.es

Paviments Continus. Nous conceptes a l’arquitectura d’avui Ardex organitza una sessió tècnica sobre les principals novetats de l’aplicació dels paviments continus en la construcció. Dia i hora: 24 d’octubre de 2005, a les 19 h. Lloc: sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

Tel.: 93 240 20 60 · informacio@apabcn.es

28/9/05 11:07:52

i260 Noticiari CAATB.indd 13

28/9/05 11:07:58

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB

EL NOTICIARI DEL COL·LEGI

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

EL NOU INFORMATIU

Mirades actuals L’Informatiu presenta un nou disseny i un contingut renovat que ofereix tota la informació col·legial i posa èmfasi en l'entorn de la professió Els canals de comunicació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona segueixen la línia de renovació de l’entitat, que té la voluntat de donar resposta a les necessitats actuals dels col·legiats i col·legiades i del sector de la construcció. En aquest sentit, L’Informatiu ha renovat el seu disseny, és a dir, l’ha posat al dia incorporant les noves tendències. Això s’ha fet al servei d’un contingut que també s’ha revisat, mantenint aquelles seccions que la relació amb els lectors ha confirmat que són vàlides i incorporantne de noves. La informació col·legial, les notícies d’utilitat professional, el coneixement i la relació

■■■

dels professionals, la noves funcions, els aspectes de tecnologia i nous materials i la informació de les empreses, són apartats de l’entorn professional que els mitjans de comunicació col·legials han d’abordar. Així ho han manifestat repetidament els col·legiats en els diferents sondeigs d’opinió que s’han fet sobre la validesa dels canals de comunicació del Col·legi. La qualitat de la informació professional, la millora de la comunicació, però també la imatge que ofereix com a institució i, en definitiva, com a professió, ha guiat aquest procés de renovació de L’Informatiu i per això s’ha tingut cura del contingut i també de la forma. ■

��

�� ■■

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

w www.apabcn.es/informatiu

f 932 40 20 61

��

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

B ARCELONA

El tema

3a6

��

Un disseny per no perdre’s res

��

� ��

��

Punts de vista

��

Assistència 12 ��

��

Noticiari CAATB

� ��

��

�

��

El nou disseny ordena el contingut de L’Informatiu en sis grans seccions, que són El Tema, El Noticiari, El Sector, Tecnologia i Professió, Espai Empresa i Anuncis Classificats. Cadascuna d’aquestes ha estat distingida amb un color particular. A la portada, s’ha optat per una il·lustració suggestiva que ocupa tota la plana. ■

■■■

Noticiari Sector ��

� ��

��

SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2005 Preu = 2 �

259

�

��

� � � � ��

��

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

��

�

��

� � ��

�

�� ■■

��

Un nou sumari �� ■■

�� ■■

�� SEGONA QUINZENA MARÇ 2005 • SUPLEMENT DE L’INFORMATIU 251 • www.apabcn.es/informatiu

i260 Noticiari CAATB.indd 14

��

Perquè el lector trobi ràpidament el que busca, el nou sumari de L’Informatiu presenta el contingut dividit en sis blocs. D’entrada, el tema de la quinzena, i a continuació, els blocs dedicats al CAATB, el sector i els professionals, la tecnologia i l’empresa i els anuncis classificats. ■ ■■■

28/9/05 11:08:16

c 15

��

�

��

EL NOTICIARI DEL COL·LEGI

L’INFORMATIU DEL CAATB

EL NOU INFORMATI9U

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

��

El Tema ■■■ Ofereix l’actualitat del món de la construcció i del dia a dia professional que pot interessar més el col·lectiu de l’arquitectura tècnica, tractada de manera àmplia. ■

��

El Noticiari CAATB

��

És un apartat per a les notícies empresarials i la divulgació dels productes de la construcció. Inclou reportatges i articles dedicats als fabricants de materials i empreses del procés constructiu. ■

i260 Noticiari CAATB.indd 15

��

�

��

�

��

�

��

Espai Empresa ■■■

��

�

��

�

��

■■■ ��

��

�

��

� � � � ��

��

�

��

■■■ Inclou diversos espais d’actualitat com ara: Notícies del Sector. Informa sobre allò que succeeix al nostre entorn professional. Notícies Gràfiques. Es parla sobre l’activitat constructiva i arquitectònica del nostre país i d’arreu. Els Nostres Professionals. Recull l’activitat i també l’opinió dels aparelladors i arquitectes tècnics i altres professionals de l’edificació. Perfil i Funció. És una nova secció que dissecciona i exemplifica l’activitat dels professionals que intervenen en el procés de construcció d’un edifici, així com les noves formes d’exercici professional. ■

��

�

■ ■ ■ ��

El Sector

■ ■ ■ ��

�

■■■ En aquesta secció s’informa de l’actualitat del Col·legi i dels seus serveis com ara: Assistència Professional. Ofereix l’actualitat en àmbits tan diversos com el jurídic o el tècnic. Formació. S’hi poden consultar tots aquells cursos, seminaris i postgraus que serveixen per mantenir al dia els coneixements i complementar-los. Mercat de Treball. Informa de la conjuntura laboral. Afiliació. Comunica els nous serveis i aquells aspectes relacionats amb la col·legiació juntament amb el punt de vista dels col·legiats. La secció Espai web, de propera aparició, estarà dedicada als canals de comunicació electrònics del CAATB i l’actualitat de les tecnologies de la comunicació. ■

��

�

��

■ ■ ■ ��

��

�� ■ ■ ■ ��

■ ■ ■ ��

��

■■■ ��

��

�� ■ ■ ■ ��

Anàlisi d’obra i noves tecnologies És un bloc dedicat a les noves tecnologies constructives i els nous materials. Inclou: Reportatge d’Obra, una secció de L’Informatiu que sempre ha estat molt ben valorada pels collegiats. Materials i Noves Tecnologies, amb una descripció del procés de fabricació d’un material i les seves característiques. El Punt de Vista del professional, amb publicació dels articles que aporten els lectors i referits a l’àmbit tecnològic de l’exercici professional. ■ ■■■

Anuncis Classificats Hi figuren les activitats de formació, les demandes de treball i les activitats amb totes aquelles dades necessàries per a la inscripció i l’ús d’aquests serveis. ■

■■■

28/9/05 11:08:28

16 c

L’INFORMATIU DEL CAATB

EL NOTICIARI DEL COL·LEGI

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

MATINS CONSTRUCCIÓ

Assistència:

PROFESSIONAL

El visat, una garantia de qualitat per a la societat L'element que certifica davant l’Administració, el client i la societat que els diferents processos d’una construcció s’han fet correctament i en el moment precís de donar fe d’aquesta garantia a través del visat.

■■■ La societat cada vegada és més exigent amb la qualitat de la construcció. Com a contrapartida al gran esforç econòmic que s’ha de fer per accedir a un habitatge, la societat reclama més qualitat per allò que compra. La seguretat, la sostenibilitat, la innovació o la qualitat dels materials, són criteris que cada vegada s’exigeixen més en una edificació o construcció. Aquestes demandes són recollides per les diferents administracions, que promulguen noves lleis i marcs jurídics per adaptar el sector a les necessitats actuals: la LOE, les Normes Bàsiques de l’Edificació, el futur Codi Tècnic de l’Edificació... El visat és l’eina que té tant l’Administració com la societat per garantir que les diferents fases del procés constructiu s’han dut a terme tal com indica el marc jurídic i en el moment en què calia fer-les. Visar (del francès viser, que a la vegada prové del llatí videre “veure”) és veure, comprovar i registrar documents. En el camp de la construcció, els col·legis professionals tenen la funció delegada per l’Administració de donar fe i registrar una sèrie de documents que certifiquen que el procés constructiu s’ha efectuat com indica la legislació i en el moment en què pertocava. El visat, doncs, certifica que el procés d’obra s’ha fet correctament i és, per tant, la garantia que té la societat de la qualitat de la construcció. El Col·legi té la missió

Què ofereix el visat? ■

■

■ ■

Una eina de garantia professional Per al professional, visar significa acreditar i posar en valor la seva tasca. En visar, el professional obté una certificació que ha fet correctament la seva feina. D’aquesta manera garanteix la seva professionalitat i la de l’obra en què participa. Com més processos de l’obra es presentin a visar, més garanties tindrà el professional davant el seu client, l’Administració i la societat, que tant ell com l’obra reuneixen tots els elements necessaris de qualitat que s’exigeixen. A més, sense el visat no es poden aconseguir certs tràmits administratius necessaris per construir i fer ús de l’edifici. Aquest és el cas, per exemple, de la llicència d’obres, la cèdula d’habitabilitat, l’escriptura d’obra nova, la llicència d’ocupació... Una altra de les funcions que també té el visat és certificar la identitat, titulació i habilitació legal i professional del tècnic per exercir la seva tasca i garantir també així la seva professionalitat. Finalment, en anar certificant tot el procés de construcció d’una obra a través del visat, el professional crea un arxiu documental de tot el procés de l’edificació. ■

Dades visats 2004

El visat és l’element de garantia de la qualitat del procés de construcció. Certifica davant l’Administració, el client i la societat que els diferents processos d’una construcció s’han fet correctament i en el moment precís. Com més processos de l’obra es presentin a visar, més garanties oferirà el professional de la qualitat de la seva feina i de l’obra en què ha treballat. És una garantia de l’habilitació legal del professional. Representa una garantia de futur per al professional, ja que dona fe de la data d’acabament de l’obra i, per tant, del període de la decennal de responsabilitat civil, i és un registre documental del procés d’edificació.

i260 Noticiari CAATB.indd 16

28/9/05 11:08:31

i260 Noticiari CAATB.indd 17

28/9/05 11:08:36

18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Formació:

OFERTA FORMATIVA

Urbanisme, una àrea emergent ■■■ En els darrers anys, el Departament de Formació ha detectat un fort increment de l’interès entre els professionals per l’àmbit de l’ d’Urbanisme. Només en el curs anterior, més de 260 persones es van formar en un dels 12 cursos que es van programar dins d’aquesta àrea. Enguany, el Departament de Formació es proposa donar un nou impuls en aquesta àrea amb l’organització, a banda dels cursos de Formació Oberta que s’impartiran a Barcelona i a les delegacions, d’un postgrau dedicat exclusivament a aquesta matèria. El Postgrau s’iniciarà el proper 18 d’octubre i va dirigit a formar professionals capaços de dirigir i gestionar operacions urbanístiques a partir del coneixement de la legislació i els models de planejament. El curs s’estructurarà de forma modular i estarà format per set mòduls diferents que es podran cursar lliurement. D’aquesta manera, els professionals interessats a obtenir una visió global es podran matricular del Postgrau sencer, i els que tinguin interès per una àrea concreta podran optar per inscriure’s en un mòdul concret. Aquests darrers

també podran completar el Postgrau a mesura que vagin cursant els mòduls de les properes edicions del curs. El professorat del curs està format per un equip plurisdisciplinar de professionals que intervenen en les diferents àrees de l’urbanisme. Entre aquest equip destaquen Esteve Aymà, arquitecte tècnic, perit judicial i director acadèmic del curs; Xavier Berga, cap del Gabinet de Gestió de Projectes i Expropiacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Josep Maria Dedeu, president de l’Agrupació dels Arquitectes del Servei de l’Administració Pública de Catalunya; Clara Galiano, cap del Servei de Documentació i Estudis de la Direcció General d’Urbanisme, i Santiago Juan, sotsdirector general d’Actuació de la Direcció General d’Urbanisme. El 18 d’octubre, coincidint amb la inauguració del curs, hi haurà la conferència inaugural del curs, que anirà a càrrec de Joan Llort, director general d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Aquest acte estarà obert al públic. ■

Mòduls del Postgrau d’Urbanisme Planejament urbanístic DATES: del 18 d’octubre al 15 de novembre

Llicències i parcel·lacions urbanístiques

de 2005

DATES:del 7 de febrer a l’1 de març de

DURADA: 32 h PREU: 592 €

Gestió urbanística DATES: del 16 de novembre al 20 de

desembre de 2005 DURADA: 32 h PREU: 592 €

Valoracions urbanístiques DATES: del 10 al 24 de gener de 2006 DURADA: 20 h PREU: 370 €

Instruments de la política del sòl i habitatge

2006 DURADA:8 h PREU: 148 €

La responsabilitat patrimonial de l’Administració en matèria urbanística DATES: del 7 al 14 de març de 2006 DURADA: 32 h PREU: 592 €

Habilitats directives DATES: del 15 al 28 de març de 2006 DURADA:16 h PREU: 296 €

Casos pràctics

DATES: del 25 al 31 de gener de 2006

DATES: del 29 de març al 4 d’abril de 2006

DURADA: 20 h PREU: 370 €

DURADA: 8 h PREU: 148 €

El postgrau es pot cursar tot sencer o només els mòduls que interessin

i260 Noticiari CAATB.indd 18

Postgrau de Seguretat. Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic Europeu Amb aquest curs, l’alumnat podrà adquirir les competències necessàries per desenvolupar correctament les funcions del coordinador de seguretat, seguint els requeriments europeus i les recomanacions de formació del Projecte Focus. Això permetrà exercir aquesta feina adequadament i, a més, a qualsevol país de la Comunitat Europea.

■■■

A QUI VA DIRIGIT? Aquest curs va dirigit als tècnics que segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i execució d’obres, que es vulguin especialitzar i vulguin complementar la seva formació. També a estudiants o recents titulats que volen iniciar-se en aquesta tasca.

QUIN ÉS EL PROGRAMA DEL CURS? 1 . La coordinació de seguretat 2. Normativa en matèria de seguretat 3. La documentació per a l’aplicació del RD 1627/97 4. Responsabilitat dels agents del procés d’edificació en matèria de seguretat 5. Metodologia de coordinador en fase de projecte i execució 6. Habilitats del coordinador de seguretat 7. Mesures tècniques de seguretat davant riscos del procés d’edificació 8. Complements de seguretat 9. Treball

28/9/05 11:08:39

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 19 FORMACIÓ

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

OFERTA FORMATIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

formació

CURSOS DESTACATS DEL CAATB

Seguretat per a caps d’obra

Dates: del 17 al 26 d’octubre Durada: 16 h

Normativa de regulació d’incendis (Terrassa) Dates: del 18 al 25 d’octubre Durada: 8 h

Càlcul d’humitat de condensació i capil·laritat Dates: novembre Durada: 12 h

Comença la formació a les delegacions ■ ■ ■ L’oferta formativa que s’organitza aquest any al CAATB també inclou cursos de formació que s’imparteixen a les delegacions. El passat 20 de setembre va començar el primer d’aquests cursos, que estava dedicat a les Llicències d’obres i disciplina

urbanística, i que es va fer a la seu de la Delegació del Vallès Occidental. Un total de 9 persones van participar en aquesta acció formativa. Fins al desembre, està previst que s’organitzin 12 cursos a les delegacions, que abastaran diverses de les àrees en què

es divideix el catàleg de formació Els professionals interessats trobaran cursos d’Urbanisme, Seguretat i Salut, Organització i Gestió en la Construcció i Normativa. ■

ACTUALITAT

Estructura d’obra. Càlcul i execució

Dates: del 19 d’octubre al 16 de novembre Durada: 25 h

Estratègies de negociació Dates: 21, 28 i 29 d’octubre Durada: 12 h

Finances per a no-financers

Estructures de parets de càrrega en edificis existents

Estructures metàl·liques El CAATB ha programat per al proper mes de novembre un curs sobre Estructures metàl·liques, que pretén perfeccionar els coneixements dels tècnics sobre la realitat d’aquest tipus de construcció. El curs té com a objectiu aplicar les millors solucions per a l’execució, el control i el manteniment de les construccions amb estructures metàl·liques. El programa del curs s’estructura en nou temes diferents a partir dels quals es parlarà sobre la tipologia i les parts de les estructures; el càlcul i l’anàlisi en funció de la tipologia i del procés de construcció, i l’acer com a material davant el foc i la corrosió. El curs l’impartirà David García, arquitecte i director tècnic de Consultors BIS Arquitectes. ■ ■■■

■■■ El Departament de Formació del CAATB, en la seva aposta per l’avanç cap a la millora permanent dels seus programes, ha desenvolupat un pla de formació per a formadors per tal de millorar les capacitats del seu claustre de professors pel que fa al mètode per impartir les seves classes. Aquest pla de formació té com a objectiu desenvolupar les habilitats dels docents per a la utilització de les tècniques apropiades en cada fase del procés formatiu. ■

Dates: 19 d’octubre Durada: 4 h

Dates: del 26 d’octubre al 30 de novembre Durada: 12 h

formació

El CAATB posa al dia el seu claustre de professors amb un pla formatiu pensat per a docents

Reforç estructural amb fibres de carboni

Dades del curs Estructures metàl·liques Dates: del 3 al 15 de novembre de 2005 Durada: 20 h Horari: Dimarts i dijous, de 16 a 21 hores

Dates: del 2 al 9 de novembre Durada: 12 h

Assaig de laboratori. Cas pràctic Dates: 2 de novembre Durada: 4 h

Estructures metàl·liques

Dates: del 3 al 15 de novembre Durada: 20 h

Gestió del tancament de l’obra i la postvenda Dates: 5 i 12 de novembre Durada: 10 h

Estructures de fusta. Diagnosi i tractament

Dates: del 7 al 21 de novembre Durada: 24 h VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 52

i260 Noticiari CAATB.indd 19

28/9/05 11:08:45

20 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

FORMACIÓ OFERTA FORMATIVA

Wednesday Speaking, dimecres dedicats a l’anglès ■ ■ ■ Entre les diverses accions que s’han organitzat des del Departament de Formació per impulsar l’àrea d’Idiomes, destaca el Wednesday Speaking. Aquesta és una activitat de portes obertes plantejada com a punt de trobada que oferirà a tots els professionals un espai on poder practicar la llengua anglesa un cop per setmana. En aquestes sessions es farà un col·loqui sobre un tema d’interès, ja sigui d’actualitat o bé del sector, amb l’objectiu de millorar la parla en llengua anglesa. Els grups de treball seran petits, de no més de 15 persones, per tal de crear una bona dinàmica i permetre que tothom parli i practiqui aquesta llengua. En el quadre adjunt trobareu el programa previst. ■

i260 Noticiari CAATB.indd 20

Wednesday speaking class: Subject matters for term 1 (19th October – 21st December) Date

Subject

19th October

Growth of building, infrastructure and effects (past, present & future) on the mediterranean environment. El creixement de l’edificació, les infraesctructures i els efectes (passat, present i futur) a l’àrea mediterrània.

26th October

Alternative energies and overcoming resistance to application. Energies alternatives i la superació de les reticències per aplicar-les.

2nd

The future of the architect, technical architect and the quantity surveyor. El futur de l’arquitecte, l’arquitecte tècnic i el tècnic de mesures

November

9th November

Labour employment, management and health & safety. Contractació, gestió i seguretat i salut de la mà d’obra

16th November

The implications of european health & safety regulations in the workplace. Les implicacions de la normativa europea de seguretat i salut al lloc de treball

23rd November

Vanguard versus traditional architecture in Barcelona. Arquitectura d’avantguarda versus arquitectura tradicional a Barcelona.

30th November

The forum in hindsight and on balance. El Forum, retrospectiva, anàlisi i balanç.

7th December 14th December 21st December

The Carmel disaster, politics and public administration. El desastre del Carmel, política i administració pública. Redefining dignity: the 30m2 studio flat and changing lifestyles, habits and expectations. Redefinint la dignidad: els pisos de 30m2 i estils de vida que canvien, hàbits i expectatives. The current and future situation of the construction and property markets in Spain. La situació actual i futura de la construcció i el mercat immobiliari a Espanya

28/9/05 11:16:06

i260 Noticiari CAATB.indd 21

28/9/05 11:10:32

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

El Sector:

ARQUITECTURA I CIUTAT

“No es tracta d’una torre ni d'un gratacel...” Barcelona inaugura un nou símbol de la ciutat, la Torre Agbar, un impressionant edifici de 142 metres d’altura, el tercer després de la Torre Mapfre i l’Hotel Arts Carles Cartañá informatiu@apabcn.es “No es tracta d’una torre ni d’un gratacel en el sentit nord-americà de la paraula, sinó d’una emergència única al centre d’una ciutat més aviat tranquil·la". L’arquitecte Jean Nouvel ens parlava l’any 2001 del seu projecte per a la plaça de les Glòries com un “reflex llunyà de velles obsessions formals catalanes”. Avui, quan ja som a l’octubre de 2005, la Torre Agbar ha estat inaugurada amb tots els honors i amb l’assistència dels reis d’Espanya i del president de la Generalitat de Catalunya, que encapçalaven els més de 250 convidats a l’acte. L’amfitrió era Ricard Fornesa, president de la companyia d’Aigües de Barcelona, promotor del projecte juntament amb el Grup Layetana. Pocs dies més tard es posava en fun■■■

i260 Noticiari CAATB.indd 22

cionament la il·luminació de la torre, tant o més espectacular que l’edifici i protagonista ja indiscutible de la nit barcelonina. Han estat prop de cinc anys al llarg dels quals els ciutadans han pogut anar veient tot el procés d’elevació d’una estructura singular. També els professionals de l’edificació en general: arquitectes tècnics i aparelladors, enginyers i arquitectes han anat seguint les diferents fases de construcció de l’edifici.

Execució d'obra Els redactors de L’INFORMATIU van tenir ocasió de parlar ara fa un any, quan finalitzava la fase estructural, amb el director d’execució de l’obra, l’arquitecte tècnic Josep Gilabert, qui va descriure la seva gran complexitat. L’aixecament de l’estructura de formigó ha estat el més complicat,

atesa la forma ovoïdal de la secció i amb finestres totes iguals però cadascuna amb una distribució diferent. La Torre Agbar ha plantejat nombrosos reptes. La disposició de les finestres en diagonal fa que les càrregues es transmetin a través d’un sol punt, per la qual cosa es van haver de fer unes creuetes especials. A partir del pis 26, s’atura la construcció de l’anella exterior i s’ha de fer una cúpula d’acer i vidre de més de 30 metres d’altura i de muntatge complex, amb una fase de premuntatge a peu d’obra. De la planta 27 a la 31, a l’interior de la cúpula, els forjats són posttesats. Però la complexitat també es troba sota terra. Per baixar el nivell freàtic a vuit metres de la rasant de la Diagonal van necessitar 29 bombes que es van aturar un cop equilibrada la seva empenta amb l’estructura. Un aspecte que no hem d’oblidar i

menys en una obra d’aquestes característiques és la seguretat dels treballadors. L’arquitecte tècnic Jesús Montero de Novoa va encarregar-se de la coordinació de seguretat i salut de la Torre Agbar l’abril del 2001. Tres anys i sis mesos després va ser entrevistat per L’INFORMATIU, perquè la seva feina va merèixer una menció especial dels Premis Catalunya Construcció que atorga el CAATB. I la tasca no va ser gens senzilla, com ho prova el fet que Montero va aturar l’execució de l’estructura vint-i-cinc vegades i la façana setze vegades, i va haver de fer fora tres empreses i una trentena de treballadors. Destaquem en primer lloc, la importància que la societat promotora va donar des del principi a la seguretat i el recolzament total al coordinador designat (fins i tot en circumstàncies delicades com són la paralització dels treballs).

28/9/05 11:10:43

c 23 NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

ARQUITECTURA I CIUTAT

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Fitxa tècnica. Torre Agbar Edifici d’oficines per a Aigües de Barcelona. Ubicació: avinguda Diagonal, 209. Barcelona. Alçada: 142 metres. Plantes: 32 + 3 plantes tècniques. Superfície total sobre rasant: 30.000 metres quadrats. Superfície total sota rasant: 17.500 metres quadrats. Promotor: Layetana Inmuebles, SL. Ocupant: Grup Agbar. Projecte i direcció d’obra: Jean Nouvel i Fermín Vázquez. Estructures: Rober Brufau Associats i Obiol i Moya Arquitectes Associats. Instal·lacions: Ibering/Gepro. Consultor de façana: Arnauld de Bussierre & Associés. Gestió de projecte: Argos Management. Direcció de l’execució de l’obra: Josep Gilabert. Constructor: UTE Dragados, Axima, Emte i Thyssen. Altres empreses participants: Excavacions Benjumea, Rodio, Permasteelisa. Coordinació de seguretat i salut: Jesús Montero de Novoa (Atisae). Inversió econòmica: 132 milions d’euros. ■■■

En segon lloc, el canvi significatiu que va consistir en la industrialització del procés de ferrallat com a conseqüència del primer accident (lleu) que es va produir al muntar l’armadura in situ. Finalment, el resultat aconseguit: cap accident mortal ni greu i tan sols tres accidents lleus en una obra que va durar 22 mesos amb una mitjana de 150 persones treballant sotmeses a un especial risc de caiguda d’altura.

Escola de construcció La construcció de la Torre Agbar ha estat una experiència difícilment repetible per als que hi han participat i una escola de construcció per als que han anat seguint els seus progressos. Encara s’ha d’escriure molt per difondre tots els ensenyaments que se’n deriven. De moment, deixeu-nos gaudir de dia d’aquest nou edifici i, ara també, de nit. La premsa ha estat atenta aquests dies a aquest esdeveniment ciutadà i malda per descobrir-ne tots els secrets. Rosario Fontova comentava a El Periódico de Catalunya (16/09/05) que en una de les seves visites a l’obra, Jean Nouvel va decidir alterar la composició dels finestrals (n’hi ha 4.400 disposats com en un joc d’escacs) per retre homenatge a Antoni Gaudí. “Just en la direcció de la Sagrada Família, diu Fontova, en les coordenades sud-oest, les finestres de totes les plantes són més grans perquè el temple pugui veure’s sencer des de l’interior de la torre”. Finalitzem aquest article amb el comentari final que Josep Maria Montaner publica en El País (17/09/05): “A les obres del modernisme, al Pavelló de Mies, als exemples d’arquitectura moderna i a d’altres fites s’afegeix ara la torre Agbar, inevitablement híbrida, que corona una Barcelona més globalitzada i genèrica i a la vegada més cosmopolita i més capital internacional de l’arquitectura. En l’horitzó del seu perfil al mar, sobre el pla tan construït, brilla ara aquest gratacel policrom i puntillista, emblema de la nostra condició actual”. ■

i260 Noticiari CAATB.indd 23

28/9/05 11:10:53

La Gent:

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

ENTREVISTA

Francesc Mitjans

L’arquitecte va guanyar el Premi Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional

“La meva arquitectura és prudent i amable” L’arquitecte Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 1909), guanyador del Premi Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional, viu en un edifici d’habitatges del carrer Amigó de Barcelona que va projectar fa més de seixanta anys, on l’anem a entrevistar. Va escollir el pis del capdamunt, el sisè, allunyat del soroll, tot i que en aquella època no hi havia el que hi ha ara: recorda que aquí encara hi baixaven a pasturar les cabres. Arquitecte postracionalista, al llarg de l’entrevista Mitjans recordarà alguns dels edificis que va construir. L’estadi del Futbol Club Barcelona és el que li va donar més anomenada, però en el seu currículum també destaquen illes senceres de pisos com la de Telefònica, a l’avinguda Roma de Barcelona; hotels com l’Araxa, a Palma de Mallorca; edificis d’oficines com el de Harry Walker, i molts habitatges unifamiliars que va construir pel boca orella: les visites dels clients es convertien en nous clients. Potser no ha creat escola però ha dotat de prestigi l’arquitectura, cosa que exemplifica una de les diverses anècdotes de l’entrevista, que en aquest cas recorda la seva filla, Clara Mitjans, que ens acompanya: Álvaro Siza va acceptar fer un càmping quan va saber que La Ballena Alegre de Viladecans havia estat projectat per Mitjans. ■■■

El Camp Nou del Barça és el projecte que li ha donat més fama? “Sí. El Barça tenia moltíssim pes,

i260 Noticiari CAATB.indd 24

amb tota la seva graderia i tot el seu historial, però també me l’han donat illes senceres de cases que he fet.”

Quin és el seu propi edifici favorit? “Mirin... Mentre els estava esperant, mirava un llibre d’arquitectura de Barcelona on he trobat una façana neta de maó [carrer Freixa, 29, de Barcelona, del 1961, reformada per Garcés el 1999] i m’he dit: em sembla molt maca. És molt senzilla, molt petita, d’una torre amb una sola planta baixa. La subscric i la faig meva. Em fixo en els balustres, i en la pèrgola, que no entenc, però és posterior. I després, i això em despista, resulta que la casa va ser projectada per mi l’any 1959. És una anècdota.”

Com ha de ser una casa per a vostè? Clara Mitjans: “Les escales han de ser còmodes per pujar i baixar. Això sol ja val una barbaritat. També són importants els àmbits: arribes aquí [el pis on fem l’entrevista] i veus tres llums –la sala, l’habitació del costat i l’altra-, veus aquesta successió d’espais lligats entre si. Aquesta va ser de les primeres cases on no va existir passadís. Hi ha una frase d’un venedor que deia que ell volia cases per vendre i tu [es dirigeix a Francesc Mitjans] li deies “no vull parlar amb vostè perquè jo vull cases per viure-hi”. Això, quan ja estaves construint cases de blocs massius en l’antic camp de les Corts.” Mitjans: “Que tingui una sala

d’estar que s’annexiona al menjador però que no és el menjador.” Clara Mitjans: “En aquests moments hi ha gent que ens diu: ‘Com que quan he viscut amb els meus pares he viscut en una casa de Mitjans, quan m’he casat he buscat una casa de Mitjans’. I a més, sorprenentment, algunes vegades veus en el diari anuncis de venda de pisos que s’anuncien dient ‘Casa de Mitjans’, cosa que normalment no es diu de cap altre arquitecte.”

Un edifici contemporani que li agradi?

Què li sembla el moment constructiu i arquitectònic que viu Barcelona?

Vostè va estar al GATCPAC.

“No em sembla bé, però això ja és urbanisme.”

Però vostè no va renunciar a fer urbanisme. “No. Si podia en feia.”

Per exemple, separant l’edifici del carrer. “Sí, a la casa que he trobat mentre els esperava hi ha un mur des del carrer fins al nivell del jardí, que té vegetació. Així la casa no es veu en absolut. Aquí [on viu], les cases en aquesta alçada de carrer tenen reglamentada la profunditat de construcció. Bé, en comptes de construir donant al carrer i fins a una certa profunditat, vaig agafar la profunditat, vaig començar pel fons que permetia el solar i vaig pujar cap endavant. Així em va quedar un tros gran per posar-hi terrasses i entrar a la casa per un jardí, que em resulta molt agradable com a usuari.”

“La majoria d’edificis de Coderch. En l’època de les pèrgoles, la construcció de Rubió i Tudurí. I moltes coses de Puig i Cadafalch en el parc, pujant cap al Tibidabo.”

Sert? “Sert únicament va fer un edifici d’habitatges a Barcelona, el del carrer Muntaner, i entenc que va ser un error.”

“Vaig ser soci estudiant només.”

Compartia el seu decàleg? “El seu decàleg de sortir de les empremtes ja trillades, sí. Quant al que pròpiament va fer el GATCPAC a Barcelona, que va ser molt escàs, no. La casa de Sert al carrer Muntaner és de dos pisos per replà i cada pis té dues plantes. Naturalment, això significa que el menjador i el saló estan a la planta baixa i té la cuina a dalt, el que suposa un mínim de dues persones de servei: una rebent els plats del muntacàrregues i l’altra a la cuina. Això significa un pis gran i costós, per tant, d’un nivell econòmic alt. En aquests pisos resulta que la cara que no dóna al carrer no és possible, queda afogada. Això és una tara.”

I algun altre adjectiu que creu que quadra amb el seu estil? “[Això és] molt difícil... Prudent i amable.” ■

28/9/05 11:10:56

c 25 LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Treballar amb algú perfeccionista ■ ■ ■ Manuel Baquero (Saragossa, 1928) i Jaume Sala (Barcelona, 1924) són dos dels arquitectes tècnics que van treballar amb Francesc Mitjans. Tots dos recorden que a l’estudi de l’arquitecte es treballava amb molt rigor, perquè “era autoexigent i exigia a la gent fer les coses molt bé, que estiguessin molt estudiades”, segons paraules de Baquero, que continua dient: “Si calia fer el projecte de nou, es feia de nou, encara que hi haguessin els plànols amb tots els detalls desenvolupats”. Sala el completa: “Sempre acceptava el diàleg, però com és lògic i natural, havies de seguir la pauta marcada per ell”. Sala va treballar amb Mitjans cap a 25 anys. Baquero uns deu anys menys, perquè va començar la seva pròpia trajectòria com a arquitecte. Coincideixen en què si un s’adaptava al plantejament de serietat i treball de Mitjans, no era difícil treballar amb ell. En aquest sentit, Sala desitjaria

i260 Noticiari CAATB.indd 25

Equip tradicional. Sinèrgies entre arquitecte i aparellador ■■■ Francesc Mitjans va treballar de manera acurada i exigent amb aparelladors i arquitectes tècnics del nivell d’Andreu Casaus, Alfons Hernández i Vicenç Galiana, Manuel Baquero i Jaume Sala.

MANUEL BAQUERO

JAUME SALA

que en les obres de direcció hi hagués sempre un arquitecte semblant. “Les visites d’obra es feien molt puntuals, no hi fallava mai ningú i el que no venia se la carregava. A més, en la primera volia que hi fóssim tots, per conèixer-nos. Ara això s’ha perdut molt i ho trobo a faltar”. Baquero recorda elements essencials de l’arquitectura de Mitjans,

com la manera d’incorporar l’interior a l’exterior pròpia de Mitjans, les galeries incorporades a la façana, les cases enretirades del carrer. Quan el projecte es construïa, “hi havia una simbiosis entre lloc, forma i materials”. També explica la perfecció que Mitjans tenia en detalls petits però importants, com les aixetes de les dutxes, que mai estaven sota el raig

d’aigua, o les banyeres, una mica encastades al terra. “Aquells sibaritismes que fan que la vida sigui més agradable”. L'arquitecte coincideix amb Sala en què això és en part degut al fet que els clients de Mitjans han estat sempre una burgesia potent econòmicament i culta, que també li demanava qualitat i categoria de composició. ■

28/9/05 11:11:01

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Perfil i Funció: EL COORDINADOR DE SEGURETAT

El coordinador: una visió diferent de la seguretat L’avaluació de riscos i l’adopció de mesures adequades de prevenció són activitats d’especialistes que a més de conèixer el sector desenvolupen una visió diferent M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es El coordinador de seguretat (CS) és una figura de recent aparició, que ha representat un pas endavant en el sector. Es tracta d’una figura encara emergent, però de creixent implantació en l’àmbit europeu una vegada demostrada l’eficàcia i eficiència de la seva intervenció en un sector d’elevada accidentalitat i de complexa organització, ja que una obra de construcció, independentment de la seva magnitud, no és el resultat d’una suma d’accions o intervencions aïllades, sinó del desenvolupament de veritables processos. La seva complexitat prové essencialment d’aspectes vinculats a la productivitat (que afecten els temes de costos i temps). Comença ja en el disseny del producte, i passa per la gestió de la producció dels recursos materials i la seva logística i, ineludiblement, per la gestió dels recursos humans que hi intervenen. Efectivament, en el procés constructiu d’una obra hi intervenen una pluralitat d’agents (amb capacitat d’impulsar, dissenyar, planificar i decidir), un elevat nombre d’empreses (contractades i subcontractades) i proveïdors, i diversitat de professionals i treballadors de diferents nivells de formació i procedència geogràfica. És en aquest context que el coordinador de seguretat desplega un seguit de funcions, reconegudes i valorades pels agents del procés, que tenen a veure tant amb la tècnica constructiva com amb les metodologies de gestió. ■■■

■

Es tracta d’una nova funció professional amb perspectives substancials de formació i d’ocupació. Es preveu que a Europa, el sector engegui i mantingui una forta demanda de CS (com a mínim es necessiten uns 2.500 coordinadors per a les obres més importants i uns 10.000 més per a les obres més modestes). Per tant, molts professionals ja experimentats del món

i260 Noticiari CAATB.indd 26

EL COORDINADOR PARTICIPA A LES VISITES D’OBRA DE SEGURETAT I FA EL CONTROL DEL LLIBRE D’INCIDÈNCIES

de la construcció tindran noves oportunitats d’evolució en la seva carrera, i és molt probable que els nous professionals trobin aquesta feina apassionant.

Normativa. Un nou marc jurídic per a una nova cultura de la prevenció Al llarg de les darreres dues dècades, la legislació europea ha introduït pràctiques que han modificat profundament les condicions de treball de tots els sectors industrials. Als anys 90, la UE va impulsar un seguit de mesures per aconseguir un procés constructiu més segur. La Directiva europea 92/57/CEE, aplicable al sector de la construcció, i la seva transposició a l’Estat espanyol en el Decret 1627/97, va responsabilitzar els promotors i projectistes d’avaluar els riscos i de garantir la integració de la prevenció de riscos en els conceptes arquitectònics i organitzatius del projecte. Així es va crear la funció del coordinador de seguretat (CS). Concretament la missió del CS era integrar la prevenció en 3 nivells de l’obra: en la fase de projecte, en la fase d’execució, i durant el seu manteniment i transformació. ■■■

■

Aquest perfil professional es pot desenvolupar seguint una formació específica (certificada en l’àmbit europeu), a partir de la formació bàsica d’aparellador o arquitecte tècnic, enginyer, enginyer tècnic o arquitecte. La seva missió és minimitzar els riscos, evitar els accidents i disminuir-ne la gravetat. El coordinador vetlla per l’aplicació dels principis generals de l’acció preventiva i pel compliment de les normes de seguretat a les obres.

28/9/05 11:11:03

c 27

■

Bàsicament, es tracta de prevenir els possibles riscos que es puguin originar arran de les intervencions simultànies o successives dels diversos treballadors de l’obra. Quan intervé? Ja intervé en la fase de projecte, d’estudi i d’elaboració de l’obra i durant la seva realització. Promou també que, en la fase de projecte, es tingui en compte la seguretat en els treballs de postconstrucció, com ara el manteniment i la conservació de l’edifici.

El CS s’ocupa de la coordinació de les més diverses activitats de l’obra que poden afectar la seguretat: el control de l’accés a l’obra, l’acollida de les noves empreses o treballadors o de la signatura dels Convenis de Prevenció i Coordinació. ■

■

■ ■

■

Evitar els riscos Avaluar els riscos que no es poden evitar Combatre els riscos a l’origen Adaptar el treball a la persona (ergonomia) Tenir en compte l’evolució de la tècnica Substituir allò perillós per allò poc perillós o gens Planificar la prevenció Donar preferència a les proteccions col·lectives davant de les individuals Donar les instruccions als treballadors

i260 Noticiari CAATB.indd 27

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Què diu la Llei (art. 3.4 RD 1627/1997)

Quins coneixements ha de tenir

EL COORDINADOR DE SEGURETAT EN LA PRÀCTICA

Coneixement del procés constructiu i els seus agents ■ Coneixements tècnics i organitzatius ■ Coneixements de psicologia industrial ■ Coneixements de conceptes i principis de prevenció de riscos ■ Coneixement del marc jurídic ■

Què ha de saber fer

Analitzar els riscos. Identificar i avaluar riscos. Elaborar l’auditoria de seguretat. ■ Formular alternatives tècniques i organitzatives. Escoltar, motivar, convèncer i negociar. ■

LA COMPLEXITAT D’UNA OBRA EXIGEIX ACCIONS PREVENTIVES

La designació de coordinadors no eximeix el promotor de les seves responsabilitats. Les responsabilitats del promotor, de la direcció facultativa i dels coordinadors no eximeixen de les seves responsabilitats contractistes i subcontractistes. ■■■

El CS no és, doncs, l’únic responsable de la seguretat a l’obra ni el principal, sinó que assumint les seves responsabilitats i no les dels altres participants en el procés, ha de ser l’estrateg de la seguretat capaç d’establir objectius, ambiciosos però assolibles per a cada obra i compartits per tots els participants. ■■■

■■■ És un important transmissor de la cultura de la prevenció. La seva intervenció supera l’estricte enfocament del compliment administratiu de les disposicions legals i actua en un sentit més ampli: és l’impulsor de la seguretat des de la cooperació, la motivació i el convenciment.

ser necessari explicar i fer comprendre adequadament la seva funció i trencar la falsa imatge inicial, per evitar que el coordinador s’assimilés a qualsevol altre agent de seguretat de les obres. Les funcions del coordinador no substitueixen les de cap altra persona activa en el projecte i l’obra. Les seves intervencions no han de modificar la naturalesa ni l’extensió de les responsabilitats que tenen els altres treballadors. El coordinador per si mateix no té cap mena de poder. Tot depèn de la importància que el promotor li vulgui reconèixer mitjançant contracte. Cal que el promotor confiï en el seu coordinador. És essencial si es vol que el coordinador sigui reconegut i que les mesures que proposi s’apliquin; també ho és que li atorgui autoritat. Autoritat implica admetre que el coordinador tingui l’última paraula pel que fa a la prevenció de riscos i a la seguretat a l’obra. ■■■

■

COORDINADOR DE SEGURETAT

apunts

ABAST DE LA SEVA INTERVENCIÓ

■■■ Els coordinadors no són “superpolicies”. En la primera fase d’implantació va

El CS segueix els principis generals de prevenció

L’INFORMATIU DEL CAATB

el coordinador de seguretat

Treballa amb un principi irrenunciable: fer que la prevenció i la seguretat siguin compatibles amb la qualitat, el cost limitat i el termini ajustat. Desenvolupa importants habilitats en el camp de la psicologia industrial, la comunicació i la negociació. D’una banda ha de fomentar la cooperació entre tots els agents participants en el procés: des de la implicació personal del promotor fins a l’últim treballador. De l’altra, atès que l’actuació preventiva exigeix evitar tota mena de conflictes, el seu treball ha d’estar coordinat amb patronals i sindicats. El CS està implicat en l’anomenat diàleg social, essencialment com un negociador, com un “facilitador” que coneix la seva professió.

PERFIL I FUNCIÓ

■■■ El coordinador és el director d’orquestra de la prevenció. El coordinador que des d’un principi no expliqui quines són les seves funcions pot tenir problemes per guanyar-se el respecte i l’autoritat. ■■■ El CS com a professional de la seguretat aconsella el promotor i el documenta. Ha d’actuar però amb independència, un aspecte bàsic que cal afegir a la seva competència, professionalitat, formació i experiència. ■■■ Les seves recomanacions en matèria de seguretat poden tenir influència sobre la manera de treballar a les obres. En aquest sentit la intervenció del CS és també una prestació intel·lectual. ■

Com ha de ser ■ ■

Competent Independent

La missió del CS

Coordinar i motivar tots els participants perquè la prevenció dels riscos s’integri d’una forma coherent en tot el procés de disseny, organització, producció i utilització de les construccions. ■ Millorar les condicions de treball durant el desenvolupament de l’obra i també durant la seva utilització posterior, motivant i fent aportacions perquè s’adoptin solucions tècniques i organitzatives més segures. ■ Fer comprendre, a tots aquells que intervenen en el procés de la construcció, la necessitat de col·laboració mútua i la seva responsabilitat col·lectiva en tot allò relacionat amb la seguretat i la salut en el treball. ■ Aconseguir que tots els que intervenen en el procés de la construcció coneguin i assumeixin les seves funcions i responsabilitats en relació amb la seguretat i la salut. ■ Introduir aquesta col·laboració en totes les etapes, des del disseny fins a l’explotació i la conservació de la construcció, integrant la seguretat i la salut en tot el procés, com un element més de la qualitat. ■ Evitar, i en tot cas resoldre mitjançant la negociació, els conflictes que la previsió i l’aplicació de mesures i mitjans de prevenció de riscos puguin generar entre les parts. ■ ■

28/9/05 11:11:07

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

PERFIL I FUNCIÓ COORDINADOR DE SEGURETAT

ENTREVISTA

Pierre Lorent

Com a coordinador de seguretat i salut creu que la infravaloració de les condicions de treball és a l’origen de l’accidentalitat.

“Prevenció és donar a l’ésser humà la importància que cal” LA SEGURETAT

“Ni l’arquitectura ni la tècnica constructiva incorporen suficientment la seguretat”

LA PREVENCIÓ

SUPORT AL COORDINADOR

■■

“La dimensió de la prevenció pot aportar nous aspectes al projecte”

■■ “És fonamental que el coordinador tingui el ferm suport de la propietat, del promotor”

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es

La formació en arquitectura ha ignorat l’ergonomia, la dimensió de l’home a l’obra?

tecte... no s’accepta fàcilment l’arribada d’un nou personatge que fa posar l’atenció en la seguretat de les persones, que els diu que l’edifici tal com es planteja en termes de disseny i en terminis d’execució i atenent a les capacitats humanes de producció i la seguretat del procés, no es pot construir. Evidentment, com en totes les professions, de CS n’hi ha de més bons i de més dolents, com passa amb els arquitectes o amb els metges. Però val més escoltar-los perquè el 60% dels accidents són riscos que es poden detectar i prevenir ja en la fase de concepció de l’obra (projecte) i en la seva planificació.

Pierre Lorent és el “pare” de la Directiva 92/57/CEE. Amb l’objectiu d’aixecar la qualitat del sector, la Comissió Europea em va encarregar un informe sobre els riscos professionals i la seguretat en la construcció. El document va inspirar la redacció de la Directiva 92/57/CEE, considerada un notable avanç perquè relaciona qualitat amb seguretat, incorpora un nou concepte (les funcions del coordinador de seguretat (CS)), i integra la prevenció en totes les fases del procés d’edificació. ■■■

Com veu la relació entre el coordinador que s’ocupa de la prevenció i la seguretat a l’obra i el projectista que dissenya l’edifici? Són dues cultures diferents. La cultura arquitectònica és artística i la del tècnic, més realista i pragmàtica. Tot i això, ni l’arquitectura ni la tècnica constructiva incorporen suficientment la seguretat. Hem de trobar el denominador comú que existeix entre la creació arquitectònica i la creativitat del tècnic que dissenya solucions en el seu àmbit.

i260 Noticiari CAATB.indd 28

Ara, a les escoles d’arquitectura de França i de Bèlgica, als joves estudiants els atrauen els aspectes chantier (obra) i securité (seguretat), així com analitzar la seva relació sobre el terreny. La prevenció dels accidents es veu com un camp interessant sobre el qual es pot aplicar la creativitat de què parlàvem, i cal ferho. Descobreixen la dimensió humana a l’obra, l’home al treball, l’home en relació amb el seu lloc de treball, l’ergonomia. Descobreixen que la dimensió de la prevenció pot aportar aspectes al projecte que abans no hi eren, que ni tan sols sospitaven i que, de fet, són un enriquiment al projecte mateix. Com a conseqüència d’això, hi ha també un corrent de joves arquitectes i enginyers que volen esdevenir coordinadors de seguretat. A Espanya la situació és una mica diferent perquè és l’únic país d’Europa on hi ha arquitectes tècnics, que estan ja molt sensibilitzats i abocats als temes de prevenció i seguretat.

És, però, encara difícil que s’accepti la intervenció del CS des de la fase de projecte? Entre la gent que intervé en la fase de projecte, el promotor, l’arqui-

Els grans despatxos d’arquitectura han de tenir la presència del CS més assumida. Hi ha petits despatxos d’arquitectura que treballen amb CS i n’hi ha de grans que no fan coordinació de seguretat a cap nivell.

Parli’m més de FOCUS. Amb FOCUS volem formar coordinadors que puguin circular per Europa, que hagin rebut la mateixa base formativa i que només els calgui conèixer les legislacions particulars de cada país. Amb el finançament de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut al Treball, amb seu a

Bilbao, també forma part del projecte l’edició de guies de bones pràctiques, ara traduïdes a set idiomes, basades en experiències constructives reals, documentades, molt gràfiques, de cada país. Mostren exemples de què s’ha fer i de què no s’ha de fer.

Treballen cada vegada més amb les associacions sindicals? És una col·laboració necessària perquè són ells qui veuen i enregistren els accidents cada dia, ja sigui per mala arquitectura, per mala organització de l’obra, etc. i saben també com es podrien evitar perquè hi ha un factor de repetició de causes molt clar. Abans ja eren les empreses les que deien als treballadors què es pot fer millor. A partir d’aquesta collaboració ara són també els sindicats els que diuen a les empreses què es pot fer millor.

Les condicions de construcció no han estat mai bones. Sintetitzant la història de l’arquitectura, podem dir que els homes van començar a construir per protegir-se dels animals, dels altres homes, de les inclemències meteorològiques, fins que els arquitectes es van posar a disposició del poder, que volia expressar la seva potència a través de “megaconstruccions”. A partir del moment

28/9/05 11:11:09

c 29

Trajectòria. Pierre Lorent ■■■ És enginyer industrial en el sector de l’edificació i l’enginyeria civil, i impulsor de la Directiva europea 92/57/CEE, que ha originat la creació de la figura del coordinador de seguretat en tots els països de la UE.

Actualment és president de FOCUS (xarxa internacional per a l’acreditació de la formació de coordinadors de seguretat). Interessat per la millora de les condicions de treball, es va formar en seguretat i salut laboral a la Universitat Lliure de Brussel·les, on va esdevenir expert en seguretat i salut en la construcció i expert en seguretat i salut dels llocs de treball (ergonomia). Forma part del CNAC (Comitè National d’Actions dans la Construction) i dirigeix la societat SEFMEP, formada per 12 coordinadors de seguretat per a projectes i obres a Bèlgica, França i Luxemburg.

en què el client (la propietat), el promotor de l’obra, és un rei, un monarca, etc., l’arquitectura esdevé un acte de poder. Es perd la idea de la dimensió de l’home que l’havia d’habitar/ utilitzar i la dimensió de l’home que l’havia de construir (normalment condemnats, presoners...).

Recuperar la idea de prevenció de riscos i seguretat en la construcció deu haver estat difícil. Tant que encara no l’hem recuperat en la mesura que caldria. El nostre principal bastió és ara la figura del CS, una nova funció que treballa a partir d’una premissa molt clara: l’obra ha de ser un lloc on la gent pugui treballar sense risc.

Però la idea de la prevenció i la seguretat s’estén? Ara, en un estat de dret, la preocupació per la seguretat va més enllà dels professionals i pot arribar a afectar també els polítics. La seguretat s’entén com una responsabilitat de les autoritats, una responsabilitat pública. És un tema molt seriós en la nostra societat. Els mitjans de comunicació hi han contribuït malgrat la seva visió superficial del problema i malgrat el consegüent sensacionalisme. Un mort en la construcció és un breu als diaris i poc més.

i260 Noticiari CAATB.indd 29

La legislació diu que el client (el promotor) és el responsable del seu projecte. Els qui promouen una obra han de respondre quan les coses no han anat bé, tenen responsabilitat. Han d’escollir bé els especialistes perquè la seguretat estigui en tota la cadena, en tota la jerarquia de l’elaboració i execució d’un projecte, inclosos els que han d’estudiar el projecte a fons en matèria de seguretat per evitar de forma anticipada que es produeixin accidents.

Hi ha situacions en què el CS no pot fer res contra els accidents? Els punts negres de la CS són les persones; els professionals que es fan dir coordinadors i fan de coordinadors sense haver seguit una formació adequada. Per això FOCUS busca implementar una formació certificada i homologada que també faci pedagogia de la prevenció d’accidents i la seguretat a l’obra. Amb el CS s’ha aconseguit professionalitzar una funció. El coordinador ara és la professió per excel·lència que s’ocupa de la prevenció de riscos i de la seguretat en la construcció.

Els treballadors saben que la intervenció del CS pot ser-los útil, que els pot salvar la vida? Els CS se senten competents i això

és un guany que també obtenen en sentir-se reconeguts en tota la cadena humana de producció d’un edifici. De la mateixa manera que el CS ha de saber parlar amb l’arquitecte el llenguatge de l’arquitecte, també ha de saber parlar a tots els interlocutors de l’obra de tu a tu, d’igual a igual. I això, si ho sap fer, es reflecteix en els resultats de la seguretat.

Quin és el balanç avui de l’aplicació de la Directiva 92/57/CEE? Els resultats són bons. Es demostra útil, tot i que continua havent-hi problemes de comunicació en l’àmbit de l’obra i continua oberta la batalla per tal que s’exigeixi formació i competència. La majoria de països diuen, també, sobre la base de les estadístiques, que la situació ha canviat, que es nota un punt d’inflexió en la corba de l’accidentalitat que fins ara només era creixent. Però 13 anys són pocs. Encara és molt d’hora. Hi ha hagut una gran dispersió en la seva aplicació. França l’aplica des del 94, Espanya des del 97 i Bèlgica des del 2001.

En preveu una evolució? L’evolució correcta de qualsevol instrument de regulació d’un sector industrial ha de ser natural, ha d’estar d’acord amb l’evolució de la indústria i els seus processos. La professió del

PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

COORDINADOR DE SEGURETAT

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

CS ho ha de fer així. Per exemple, amb l’auge de la prefabricació apareixen a l’obra elements prefabricats de mides diverses i sovint molt pesats. Els treballadors no haurien d’intentar agafar plaques, per exemple, que no estan preparades per ser agafades. Davant això, per a la seva manipulació, cal utilitzar màquines i si no n’hi ha, accessoris de protecció. La prevenció comença quan donem al factor humà la importància que li correspon.

Assistim a un important canvi en la cultura de la prevenció? La reflexió que s’ha provocat aporta una visió diferent de la seguretat. Significa recuperar la dimensió de l’home dins de l’obra. Una obra és una escola extraordinària i, en aquest sentit, una obra escola com les que visiten els nostres estudiants CS és clarament una escola d’ergonomia. Allà condueixen camions, transporten materials, s’enfilen a cobertes, s’embruten de pols i de ciment, i coneixen el dolor del treball de l’obrer, les condicions de treball de l’últim element de l’engranatge de producció.

El projectista ja pensa més en com es construirà el seu projecte des del punt de vista ergonòmic. Això és una revolució? Això és respectar l’home que treballarà per a ell. Un creador com Leonardo da Vinci s’interessava per les condicions de treball dels seus ajudants, sabia que podien morir, una preocupació que també simbolitza el seu dibuix de l’Home de Vitrubi. L’arquitecte també fa una obra d’art i malgrat tot hi ha molts treballadors que moren a l’obra; aquest és l’endarreriment que ens pot recordar altres èpoques més remotes de la història de la construcció. Però cal que deixem les coses al seu lloc, ja que ara és el CS qui fa la funció de control de seguretat a l’obra en la fase d’execució, però també abans pot passar 10 dies estudiant el projecte sobre la taula i potser proposi modificacions. Això encara no es fa de forma generalitzada quan aquesta és la solució a moltes qüestions de seguretat a l’obra. Hi ha procediments molt importants i interessants que si no es posen en marxa en la fase de projecte es perden. Això pot enriquir el projecte molt més que el control de la seva execució.

Hem de recuperar aquesta visió, l’ergonomia del procés de producció d’un edifici? La construcció moderna no pot no voler veure, ignorar, que l’home és limitat i que arriba fins on arriba. La corda no es pot tensar massa si no volem que es trenqui. El projecte s’ha d’adaptar també a l’home que l’ha de construir. ■

28/9/05 11:11:10

��

i260 Noticiari CAATB.indd 30

��

28/9/05 11:11:22

Reportatge:

CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON A fons Un exemple d’integració en el paisatge

Projecte Concepció bioclimàtica per a un centre de desenvolupament sostenible

i260 el reportatge.indd 31

c 31 L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Anàlisi El cost de les solucions constructives

28/9/05 11:21:14

32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

Integració en el paisatge Planes de Son. El Centre de Natura presenta un factor de sostenibilitat molt important com és la flexibilitat funcional Josep Olivé informatiu@apabcn.es

Per explicar l’edifici, en primer lloc cal indicar en què consisteix un centre de natura des del punt de vista arquitectònic. D’una banda, el centre té un caire pedagògic i divulgador amb relació al desenvolupament sostenible i la preservació de la natura i el paisatge. Per tant, l’arquitectura ha de ser conseqüent amb aquesta idea i ha de ser sostenible i estar integrada en el paisatge tant com es pugui. D’altra banda, quant a l’ús, l’equipament ha de servir per allotjar tant les persones que visiten el centre com les que ofereixen serveis. El conjunt del Centre està compost de diverses construccions: l’edifici principal, un observatori astronòmic, una microcentral hidroelèctrica i una bassa depuradora d’aigües. El reportatge se centrarà en l’edifici principal, que des del punt de vista del programa, tipològicament al que més s’assembla és a un alberg de muntanya, amb habitacions amb bany, menjadors i cuina, sales d’estar (que en aquest cas es converteixen en biblioteca i aules), però amb dues particularitats: la presència d’una gran sala d’actes per a dues-centes persones i un planetari. Si en un reportatge anterior (1) dèiem que una de les majors qualitats de la casa unifamiliar que analitzàvem era que començava a integrar la construcció en els requeriments energètics, donant com a resultat arquitectura nova i atractiva tant des del punt de vista funcional com estètic, en l’edifici que ocupa aquest reportatge la integració es quasi total. Només les plaques fotovoltaiques són un element superposat a la cornisa de coronament de la façana. Malgrat això, passen totalment desa■■■

i260 el reportatge.indd 32

percebudes des de l’exterior. Les plaques solars per a l’escalfament d’aigua calenta formen part del tancament de la façana sud. La resta de mecanismes d’estalvi energètic són fruit del disseny de l’arquitectura mateixa: ■ Una encertada situació respecte al sol –en la vessant sud de la muntanya– i una col·locació respecte a la topografia a recer del vent i amb la possibilitat d’enterrar-se. ■ Una hàbil disposició i un aprofitament del programa en situar enterrades contra les torres una part important de les estances que no necessiten llum natural o vistes. L’edifici –com tants altres de l’arquitecte Quico Rius– s’entén en secció, una secció que és sempre la mateixa però que es va adaptant a cada requeriment. Això és: una coberta única, amb inèrcia tèrmica i integrada al paisatge; obertures en la part sud; un eix de circulació central, que es repeteix en la planta soterrània en una galeria d’instal·lacions, i els serveis contra el terreny, amb la perforació del sostre amb lluernaris allà on cal llum, a la cuina i el bany. En ambdós casos els lluernaris –almenys de moment– són molt eficients. L’únic espai fosc, on sempre hi ha il·luminació artificial és el passadís. La llum filtrada a través de les estances de planta baixa i de les habitacions (si tenen les portes obertes), juntament amb el tractament dels materials d’aquest espai, li donen un aire càlid i protegit, acollidor, volgut per l’arquitecte; segurament el nivell d’il·luminació seria suficient si no fos perquè la resta d’espais tenen una quantitat tan gran de llum que el contrast en passar dels uns a l’altre és massa fort per ser còmode a la vista. En tot cas tots els punts de llum són de baix consum i força eficients.

Uns detalls especials Quant a les solucions constructives a part d’uns acabats impecables, destaca la coberta i la façana sud. La coberta està formada per una llosa massissa de formigó armat, inclinada uns 11º, amb jàsseres de cantell invertides i una impermeabilització usual per a aquest tipus de coberta, com es pot veure a la secció. De baix a dalt, està formada per llana de roca, com a aïllament tèrmic; dues teles impermeables; una tela antiarrels; una capa perforada de poliuretà, de drenatge; un geotèxtil, i 50 cm de gruix de terra. El que és especial d’aquesta coberta és que l’aigua de la coberta es recull en el drenatge de la part inferior del mur de contenció, que fa a la vegada de canaló. Això ha obligat a fer el mateix tractament en el mur que en la coberta. Es pot dir que la coberta baixa fins al terra, de fet. La façana sud es tanca amb un mur cortina que té dues particularitats: una, que els panells d’ampit i del capçal de la planta del pis són captadors solars que escalfen, mitjançant un intercanviador, l’aigua calenta sanitària i la de calefacció per terra radiant de l’edifici. La segona particularitat és que darrere del mur cortina hi ha un element cec en dues terceres parts del que, des de fora, semblen obertures, amb una planta en forma d’embut, que aconsegueixen captar una gran quantitat de calor del sol. Quan el sol es pon, uns porticons metàl·lics amb l’ànima de material aïllant tanquen els forats de les obertures i impedeixen que el calor acumulat s’escapi altre cop cap a l’exterior. D’altra banda, la forma trapezoïdal dels brancals permet que, en la proximitat de la finestra, la visió de l’exterior s’ampliï enormement. Aquest sistema totalment passiu i integrat a la façana ha tingut un rendiment tan alt que a la primavera i la tardor, quan les temperatures no són

VISIÓ DES DEL SUD D’UN DELS DOS COSSOS DE QUÈ CONSTA L’EDIFICI.

ESPAI CONTINU DE MENJADORS I SALES DE REPÒS DE PLANTA BAIXA

28/9/05 11:21:17

c 33 REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

tan rigoroses i l’angle d’incidència del sol, ha resultat que els guanys solars són fins i tot excessius. Està previst col·locar properament uns tendals a la part exterior de la façana per resoldre aquest problema. I és que malgrat el clima de muntanya, la latitud fa que la intensitat del sol sigui enorme i s’hagi de pensar no només en el fred sinó també en la calor. Des d'un punt de vista positiu això dóna unes perspectives molt optimistes d’estalvi energètic amb vista a futurs edificis als Pirineus.

Adaptació a usos canviants

PASSADÍS INTERIOR DE DISTRIBUCIÓ A DOBLE ALÇADA

Finalment, voldria comentar un factor de sostenibilitat del qual aquest edifici n'és un exemple positiu i que no s’esmenta prou sovint: la flexibilitat funcional, que permetrà, en el futur, adaptar-lo a nous usos sense haver de fer grans obres. Aquest edifici sembla fàcil d’adaptar a nous usos, ja que els espais diàfans i neutres ho permeten, l’esquema circulatori i la distribució són molt clares, les partions s’han fet amb envans de cartró guix en sec i que recorre tot l'edifici i disposa d'una galeria de serveis que pot admetre noves instal·lacions sense haver de destrossar paraments i sostres. ■ (1) Vegeu L’Informatiu núm. 245

GALERIA DE SERVEIS QUE RECORRE TOT L’EDIFICI PEL SOTERRANI

SALA D’ACTES

i260 el reportatge.indd 33

28/9/05 11:21:26

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

Fitxa tècnica. Planes de Son DADES DE L’OBRA

Nom de l’obra Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus ■■ Emplaçament LES PLANES DE SON, Alt Àneu, Pallars Sobirà ■■ Propietari/Promotor CAIXA DE CATALUNYA, FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE Departament Tècnic de Projectes i Direcció d’Obra Caixa de Catalunya ■■ Director Alfons Font i Rovira ■■ Tècnic seguiment d'obra Ferran Clua i Clivilles ■■ Projecte Francesc Rius i Camps, arquitecte ■■ Estructures Manuel Arguijo Vila ■■ Instal·lacions Trama Tecnoambiental. Jaume Serrasolses i Marti ■■ Direcció de l’obra Arquitecte director: Francesc Rius i Camps Arquitectes tècnics: Pere Rius i Camps – Jaume Ordi i Ros Estudi de seguretat i control de qualitat: Pere Rius i Camps – Jaume Ordi i Ros ■■ Empresa constructora COPCISA ■■ Cap d’obra Ramon Caballé i Castells ■■

SALA D’ESTAR AMB XEMENEIA EN EL COS QUE ARTICULA ELS DOS EDIFICIS PRINCIPALS

DADES D'OBRA

Superfície construïda 3.000 m2 ■■ Data d'inici de l'obra 24 d’octubre de 1998 ■■ Data d'acabament 1r i 2a fase 2001 – 3a fase 2002 ■■

LLISTA D'INDUSTRIALS

Instal·lacions JORFE ■■ Fusteria interior desembre de 2000 ■■ Fusteria exterior d'alumini REYNARES. Benet Torrecilla ■■ Laboratori Control de Qualitat Consorci Lleidatà de Control ■■ Instal·lacions cuina INCOTEL, José M. Real Tarés ■■ Divisòries KNAUF Interior Mall ■■ Impermeabilització Coberta IMPERSEGRE ■■ Captadors solars LKN. Sistemes. Pl. Congost ■■

LA ZONA DE BANY SEPARADA EN DUES PARTS INDEPENDENTS: WC I DUTXA

MÒDUL D’HABITACIÓ, AMB ELS PORTICONS QUE TANQUEN LES OBERTURES

UNA VISIÓ DE L’EDIFICI INTEGRAT EN EL PAISATGE

i260 el reportatge.indd 34

28/9/05 11:21:34

c 35 REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

Una concepció bioclimàtica que adopta la tradició local

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

La gestió d'un edifici sostenible: mínim impacte, integració al paisatge, elevat grau d’estalvi energètic, i tractament acurat de residus

CABANA DE PASTORS JUST AL COSTAT DE L’EDIFICI (LES ESTAQUES MARQUEN EL LÍMIT DE LA COBERTA) AMB EL MATEIX CONCEPTE: COBERTA SOTERRADA I OBERTURES A SUD

Francesc Rius Arquitecte El Centre de Natura s’ubica en el paratge anomenat Les Planes, a Son del Pi, al municipi d’Alt Àneu, situat a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà). L’edifici es troba a 1.540 m d’alçada, al marge nord d’una pastura de muntanya d’una vall ampla, orientada d’oest a est amb un fons de relleus suaus per on discorren la riera de les Cabanyeres al costat nord, i la riera del Tinter al costat sud. L’edifici es desenvolupa linealment en el sentit de la vall en tres blocs consecutius que totalitzen 100 m de longitud, articulats sota una coberta única i amb girs de 15º entre si per adaptar-se al relleu sense alterar-lo. El conjunt de la façana és convex. La discontinuïtat entre els tres blocs de ■■■

i260 el reportatge.indd 35

l’edifici ve marcada per murs de pedra que sobresurten ortogonalment de la façana, la trenquen i l’escurcen visualment, en quedar cada cos de l’edifici tapat per l’anterior. La superfície edificada és de 3.000 m2. La secció de l’edifici, organitzada en una planta baixa fonda (15 m) i una planta de pis més reduïda (7 m), està oberta a una única façana orientada predominantment al sud. Permet semisoterrar l’edifici, de manera que la coberta sigui una continuació del prat posterior. L’orientació solar de la façana permet situar les finestres i els elements de captació d’energia solar. En el primer bloc de l’edifici no hi ha planta de pis; el porxo queda obert i a doble alçada. Aquest cos allotja l’habitatge del guarda en un espai semisoterrat. Així l’edifici, obert a sud i est i tancat a nord i oest, adopta la disposició

de les cabanes de pastor adossades als marges i amb sostre d’herba. Aquesta disposició proporciona un mínim impacte de l’edifici tant als seus costats est i oest com especialment des de les vistes enlairades de les muntanyes, des d’on és quasi imperceptible, excepte per la façana sud. La integració visual al medi es completa amb un revestiment de pedra granítica als murs divisoris entre blocs i extrems. S’aprofita un petit marge existent davant la façana per organitzar l’espai exterior immediat formant una era. En la planta baixa de l’edifici se situen les àrees següents: ■ Bloc 1: Porxo d’entrada, accés i aixopluc per a activitats a l’aire lliure ■ Bloc 2: Recepció, cafeteria menjador i cuina

■

Bloc 3 : Activitats: aules, laboratori de recerca, auditori (200 places), ludoteca, biblioteca i planetari.

En la planta primera (i única) de l’edifici hi ha: ■ Blocs 2 i 3: Residència amb capacitat per a noranta-dues places d’allotjament. Un passadís central per les installacions configura un tercer nivell longitudinal al subsòl de l’edifici. Entre els equipaments de divulgació externs a l’edifici hi ha un centre de fauna que permet al públic acostar-se als animals autòctons en unes instal·lacions que mantenen estrictament el seu hàbitat natural. També, un observatori astronòmic que conté una cúpula destinada a la instal·lació d’un telescopi reflector de 600 mm.

28/9/05 11:21:37

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

Aspectes innovadors. L’edifici assoleix un alt grau d’excel·lència en el seu aïllament. Aplicant la norma vigent d’aïllament tèrmic d’edificis NRE.AT–87, així com els coeficients K d’aïllament emprats en cadascuna de les zones d’estudi, hi ha un estalvi del 81% de la potència necessària per compensar les pèrdues energètiques respecte a la màxima permesa per la normativa. Aquesta xifra, obtinguda pel conjunt de l’edifici, posa de manifest l’excel·lent concepció bioclimàtica d’aquest.

■■■

DETALL DE FINESTRA CAPTADORA DE PLANTA BAIXA

Elements tècnics i mediambientals S’han fet compatibles l’equipament destinat al gran públic amb la construcció i gestió d’un edifici sostenible, és a dir: mínim impacte, integració al paisatge, elevat grau d’estalvi energètic, autosuficiència i tractament acurat de residus. S’ha basat en els paràmetres següents: ■ Valoració i respecte del marc natural on s’implanta (funció essencial del centre) ■ Assumpció de les condicions del terreny: topografia, accés, orientació i marc paisatgístic ■ Disseny en planta, minimització de l’impacte visual ■ Coberta verda ■ Resposta senzilla al programa funcional ■ Edifici tranquil, net, lluminós i confortable ■ Construcció de fàcil manteniment

i260 el reportatge.indd 36

■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

■

Gestió sostenible de residus Tractament biològic d’afluents d’aigua residual Arquitectura bioclimàtica Aïllament excel·lent Autosuficiència energètica Ús d’energia solar passiva (finestres galeria) Aigua calenta i calefacció solar Generació fotovoltaica Caldera de biomassa Recuperació de calor d’aire Il·luminació natural zenital Microcentral hidroelèctrica Pressió d’aigua per gravetat Equips elèctrics de consum eficient Terra radiant de baixa temperatura Supressió de tota refrigeració ambiental Depuració d’aigua amb llum ultraviolada alimentada per energia fotovoltaica. ■

Aquest elevat nivell d’eficiència ha estat possible amb la utilització d’eines informàtiques que han permès simular el funcionament bioclimàtic de l’edifici a partir de les dades climàtiques mitjanes a Son del Pi i recrear un any tèrmicament típic. Amb aquest model s’ha pogut estudiar l’efecte de determinats canvis addicionals o formes d’estalvi sobre el resultat final de demanda de calefacció. A més, s’ha dissenyat un intercanviador de calor per a la recuperació del calor de l’aire viciat, que representa un estalvi d’energia del 18%. La potència de calefacció calculada per a un any típic és de 110 kW, que s’ha vist incrementada un 30%, tenint en compte que els episodis de temperatures molt més baixes comporten majors necessitats, establintse així en 143 kW la potència installada. Si s’haguessin menyspreat els guanys tèrmics que s’obtenen del disseny de l’edifici, s’obtindria una potència instal·lada necessària de 250 kW. En definitiva, la consideració en fase de disseny dels guanys gratuïts ha permès estalviar un 57% en potència instal·lada.

Autosuficiència energètica Les fonts d’energia primària del centre són tres: solar, elèctrica i tèrmica de combustió. L’autosuficiència energètica s’assoleix aprofitant l’energia solar tant de manera activa com passiva (com s’ha explicat a l’apartat anterior), generant la pròpia electricitat, i emprant fonts biològiques renovables (biomassa)

de preferència per a la generació tèrmica. S’ha construït una cornisa per a la instal·lació d’una bateria de 24 panells amb cèl·lules fotovoltaiques, destinades a proveir les necessitats elèctriques de la casa del guarda. La potència total installada és de 4 kW. El centre disposa d’una caldera alimentada amb biomassa de 248 kW de potència, dimensionada per cobrir les necessitats de l’edifici durant l’època hivernal. El consum de biomassa és de 0,3 Kg/kW x h. Actualment s’empren residus de la indústria forestal local: encenalls i serradures; també és possible alimentar-la amb residus de la neteja del bosc i sotabosc. Un sistema de captació solar incorporat al mur cortina de la façana sud fa la funció de tancament envidrat i aïllament tèrmic, i alimenta la instal·lació d’aigua calenta i la calefacció. El camp solar està format per dos rengles de captadors per a cada ala de l’edifici, cadascun dels quals té diverses sèries de sis captadors, i té una superfície total de 144 m2. L’acumulador principal té una capacitat de 4.000 litres i està connectat al circuit primari per mitjà d’un bescanviador de plaques. Un segon acumulador, de 1.000 litres, dóna el servei de subministrament d’aigua calenta i disposa de bescanviadors interns connectats a la caldera. Durant la temporada d’hivern, el sistema dóna suport a la calefacció per terra radiant de baixa temperatura. S’han instal·lat dos recuperadors de calor en el circuit de renovació d’aire, amb un rendiment mitjà del 65 i 56% respectivament. Finalment, i pel que fa els materials, la construcció s’ha fet amb absència de PVC en conduccions i cablejat. Els aïllants tèrmics emprats són no sintètics (llana de roca) i s’han emprat amb preferència materials d’origen natural (pedra i fusta) que impliquen una menor manipulació i ús energètic en la seva transformació. ■

Balanç energètic ambiental. Producció energètica solar tèrmica 89 MW x h Recuperadors de clor en circuit de renovació d’aire 23 MW x h Central elèctrica microhidràulica (en projecte) 300 MW x h Instal·lació fotovoltaica 1,5 MW x h Caldera de biomassa de 250 a 300 MW x h TOTAL de 663 a 713,5 MW x h anuals

28/9/05 11:21:39

c 37 REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Una bona coordinació del procés constructiu En un edifici concebut per al desenvolupament sostenible calia un procés constructiu conseqüent Pere Rius Arquitecte tècnic

PORXO D’ENTRADA A L’EDIFICI

■■■

Educació ambiental en un edifici bioclimàtic L’arquitectura es posa al servei de la societat en una vessant diferent, la de la conscienciació continuada de la necessitat de l’estalvi energètic Eugenio Rojas Aparicio Director del Centre Planes de Son

El fet que des d’una revista, com la que edita el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, ens demani la nostra opinió pel que fa a l’arquitectura bioclimàtica de l’edifici on desenvolupem la nostra tasca diària, no pot menys que provocar-nos un moment de reflexió, si més no per pensar “i què els podem explicar nosaltres a un col·lectiu de tècnics?”. Òbviament, no podem entrar en una anàlisi de dades... però sí en el que suposa l’experiència diària, l’observació continuada dels diferents mecanismes que integren el nostre edifici. I aquest aspecte es troba realçat pel fet que l’ús principal de l’edifici és fer educació ambiental. Tots som conscients de la neces■■■

i260 el reportatge.indd 37

Des de el primer moment en què es va gestionar el projecte, La Fundació Territori i Paisatge promotora del projecte, ens involucrà en les dues idees principals que han motivat l’execució de l’edifici a l’alta muntanya, la conservació dels espais naturals i la promoció del desenvolupament sostenible. Aquests propòsits també lògicament es van tenir molt presents durant l’execució del treballs, es tractava de vestir un edifici en un prat d’una de les valls més boniques dels Pirineus procurant de no malmetre l’entorn en les inevitables activitats pròpies d’una obra. El fet de treballar en l’execució d’un edifici on les noves tecnologies basades en el desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient, feia necessari més que mai, que hi hagués una bona sintonia i coordinació per part de tots els agents que intervenen en el procés constructiu. Per part de l’empresa constructora el recolzament va ser total, el cap d’obra, persona de la comarca totalment identificada amb les noves tècniques i amb els problemes de la natura, va tenir especial cura en planificar els treballs evitant desordres en els magatzems de materials, restituint substrats especialment dels treballs efectuats fora del àmbit de l’obra, captació d’aigua, dipòsits d’aigua i biomassa i la construcció de basses de depuració ecològica de les aigües residuals i controlant que els residus fossin transportats als respectius abocadors. El projecte previst per adaptar-se al màxim al relleu, es recolza sobre el llit d’una morena glacial, que malgrat les previsions del projecte de trobar rocs granítics, alguns d’ells eren de mida tan considerable, que va fer aconsellable canviar la fonamentació de sabates aïllades per la d’una llosa contínua, evitant excavacions

de més, trencament dels rocs i l’augment del transport de terres a fora de l’obra controlat com a mínim des de el l’inici del projecte.

sitat de l’estalvi d’energia, de l’ús d’energies renovables, de la necessitat d’un ús racional de l’aigua... No obstant això, potser el nostre dia a dia ens fa caure constantment en els mateixos errors. Per tant és aquí on juga un paper important l’arquitectura de l’edifici. Treballem diàriament en un edifici ideat i construït per estalviar energia i per aprofitar les energies renovables. Aquest fet fa que nosaltres mateixos, com a empleats del Centre, siguem alhora conscients de la necessitat de no malbaratar aquests recursos. En definitiva, l’arquitectura es posa al servei de la societat en una vessant diferent, la de la conscienciació continuada de la necessitat de l’estalvi energètic. Una invisible però gran aportació. ■

Llosa nervada de formigó Un dels elements més singulars del projecte i de l’execució de l’obra, és la llosa que cobreix l’edifici. Es tracta d’una llosa nervada de formigó armat, amb un onze per cent d’inclinació per facilitar el drenatge. La cara inferior de la llosa queda vista per l’interior de l’edifici. La part superior suporta, una capa de regularització de morter de ciment, la barrera de vapor d’asfalt polimèric, l’aïllament tèrmic de llana de roca de 80 mm. de gruix col·locat adherit sobra la barrera de vapor, la impermeabilització a base d’una membrana bicapa adherida, composta per una làmina elastomèrica de 4 Kg/m2 amb armadura de vel de vidre i una làmina de 5 Kg/m2. composta a base de betum elastomèric SBS, amb tractament especial antiarels, autoprotegida amb granulis minerals i armadura de poliester reforçat, una placa drenat perforada de poliestiré expandit, les corresponents làmines separadores de polipropilé i 50 cm. de terra vegetal que a més d’actuar també com a aïllament tèrmic, serveix de substrat del prat d’herba que restitueix la praderia primitiva. Cal destacar també, el mur cortina que serveix de tancament a la façana de l’edifici que porta integrats entre els finestrals del pis superior, els captadors solars, previstos per la producció de l’aigua calenta sanitària i escalfament primari de la calefacció del terra radiant que se sobrealimenta amb la caldera de biomassa. ■

28/9/05 11:21:41

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

L’ARTICULACIÓ DELS DIVERSOS COSSOS DE L’EDIFICI I LA RELACIÓ AMB LA TOPOGRAFIA

ELS SERVEIS DE PLANTA BAIXA AMB IL·LUMINACIÓ NATURAL ZENITAL A TRAVÉS DE CONDUCTES A COBERTA

El cost de les solucions constructives La construcció presenta un valor afegit: la integració i conservació de l’entorn i la voluntat d’adoptar criteris de sostenibilitat mediambiental Jordi Olivés informatiu@apabcn.es Per a l’estudi del pressupost, cal tenir en compte la ubicació de l’edifici, construït a la cota 1.600 m, a una distància de 2 km per pista forestal de la població de Son, poble situat a la cota 1.400 m. Així mateix, cal remarcar les característiques de la proposta arquitectònica i les solucions constructives pel que fa a la integració i conservació de l’entorn, i a la voluntat d’adoptar criteris de sostenibilitat mediambiental, que aporten un valor afegit a la construcció i la seva explotació, aspecte que cal valorar ja que habitualment és difícil mantenir aquesta voluntat. Dit això, s’analitza el cost de l’edifici separat dels complements exteriors per poder efectuar un examen més transparent de la part d’edificació. En la taula exposada s’han agru■■■

i260 el reportatge.indd 38

pat alguns capítols del pressupost per intentar reduir-ne el nombre, i així simplificar el resum i proporcionar una fàcil lectura del perfil de cost, és a dir, de la distribució de costos per temàtiques. Aquesta agrupació s’ha fet per conceptes constructius i/o disciplines, de manera que mostrin alhora la composició de l’obra. S’han separat les instal·lacions i equipaments especials en un capítol a part, conceptes que, plegats, assoleixen un 11% de la inversió en l’edificació i suposen un pes important en la repercussió del cost/m2. D’aquest percentatge, la meitat correspon a les instal·lacions de captació solar i de gestió i control, i l’altra meitat, als equipaments. Seguint aquesta lectura, s’ha elaborat el gràfic circular on apareix la distribució del cost de l’edificació sense ‘extres’, és a dir, sense les instal·lacions i els equipaments especials. El gràfic

mostra clarament que: ■ Una quarta part del pressupost correspon a les activitats de moviment de terres + fonaments + estructura. ■ Dues quartes parts del pressupost corresponen a la resta de les disciplines que anomenem de construcció: façanes + cobertes + ram de paleta + paviments + revestiments i acabats + fusteria, vidrieria i serralleria. ■ L’altra quarta part del pressupost correspon als treballs de les diferents instal·lacions. Això és així pel que fa al pressupost de l’edifici, però en canvi el pressupost d’exteriors es deu majoritàriament a les instal·lacions. La taula de pressupost per capítols es trasllada també a un gràfic de barres que mostra el perfil de cost i la incidència de cada concepte sobre el global d’activitats. De fet, es reflecteixen dues dades en el mateix diagrama: de valor absolut de cost i de repercussió per metre quadrat. En l’anàlisi de les ràtios de cost unitari per metre quadrat s’observa la forta incidència dels paviments, valor que, a més, es correspon directament amb l’amidament de superfície i el preu mitjà de paviment que hi repercuteix. També té una forta incidència el capítol de revestiments i acabats, que si se sumés al cost dels paviments donaria un import fins i tot superior al d’estructures. Com a conjunt, la repercussió de cost per superfície construïda és de 1.105 €/m2, tenint en compte que es tracta de PEC, i amb les condicions de situació i accessibilitat ja esmentades. Si es fa la repercussió sense el capítol d’equipaments i instal·lacions

especials, la ràtio queda en 982 €/m2. La repercussió del pressupost sobre les 92 places d’allotjament del centre dóna com a resultat uns 36.000 €/plaça d’allotjament. Tot i això cal tenir en compte que el programa de l’equipament inclou força altres serveis i que no seria directament assimilable a un ús d’alberg. Les actuacions exteriors, malgrat que no són estrictament un cost de l’edificació, sí que són absolutament necessàries per a la posada en servei de l’edifici i la seva activitat. La repercussió dels costos de les intervencions a l’exterior representa un cost afegit sobre la superfície construïda de 400 €/m2, valor que fa que el total de la inversió per a l’edificació i els exteriors representi una repercussió de cost sobre la superfície construïda de 1.505 €/m2. Pel que fa a totes aquestes dades, cal assenyalar que la lectura d’un pressupost sempre ha d’estar caracteritzada per allò a què ens referim, és a dir, que sempre ha de ser en funció de les propietats i valors que s’examinen. No s’hi val prendre els imports de forma ‘neutral’, sinó que cal saber-ne la referència per, llavors, poder usar i interpretar aquestes xifres. ■

DETALL DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CÚPULA DEL PLANETARI AMB PANELLS DE CARTRÓGUIX

28/9/05 11:21:45

c 39 REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Pressupost de l'edifici. Resum econòmic Ràtios EUROS

%COST

€/m2

CAPÍTOLS 40.560,06

MOVIMENT DE TERRES

163.072,00

4,92%

54,36

ESTRUCTURA

531.197,89

16,03%

177,07

309.005,24

9,33%

103,00

REVESTIMENTS

100.980,51

33,66

FUSTERIA

208.024,73

69,34

ACABATS

14.582,90

4,86

IMPERMEABILITZACIONS

84.052,40

28,02

AÏLLAMENTS

50.570,99

16,86

154.441,08

COBERTES

LLUERNES

PAVIMENTS SOLERES I RECRESCUTS PAVIMENTS

MOVIMENT DE TERRES 1,2%

INSTAL. I EQUIPAMENTS ESPECIALS 15% ALTRES INSTAL·LACIONS 15%

FONAMENTS 4,9% 1 2 ESTRUCTURA 16% 3 4 5 FAÇANES 6 9,3% 7 8 COBERTES 9 4,7% 10 11 RAM DE12 PALETA 4,9% 13 14 15 PAVIMENTS

CALEF. I VENTILACIÓ 4,4% FONTANERIA I CONTRAINCENDIS 4,4% INST. ELÈCTRIQUES 6,2% ELEVADORS 0,5% SANEJAMENT I DRENATGES 1%

6,2%

FUSTERIA, VIDRIERIA I SERRALLERIA 8,4%

REVESTIMENTS I ACABATS 13,4%

INSTAL. I EQUIP. ESPECIALS 122,12 € /m2 ALTRES INSTAL·LACIONS 17,48 € /m2

28,40

205.101,28

6,19%

68,37 7,65 60,72

443.590,09

13,39%

147,86 109,27

CEL RASOS

77.076,09

25,69

PINTURES

38.701,00

FUSTERIA INTERIOR

12,90 277.516,00

FUSTERIA, VIDRERIA I SERRALLERIA

8,38%

92,51

129.488,00

43,16

VIDRIERIA

63.683,00

21,23

SERRALLERIA

84.345,00

28,12 32.544,72

SANEJAMENT I DRENATGES

0,98%

10,85

DRENATGES

15.325,23

5,11

SANEJAMENT

17.219,49

5,74

APARELLS ELEVADORS INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ELECTRICITAT

130.537,00

LLUMINÀRIES

73.929,80

CONTRAINCENDIS

0,45%

4,98

6,17%

68,16 43,51 24,64

4,44%

113.343,34

11,31 285.816,31

CALEFACCIÓ

166.432,31

VENTILACIÓ

119.384,00

49,09 37,78

33.934,08

CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ

SEGURETAT

14.946,86 204.466,80

147.277,42

FONTANERIA I CONTRAINCENDIS

GAS

FONTAN. I CONTRAINCENDIS 49,09 € /m2

2,57%

182.158,00

8,63%

95,27 55,48 39,79

52.432,85

ALTRES INSTAL·LACIONS

CALEF. I VENTILACIÓ 95,27 € /m2

1,75 85.192,00

327.813,00

FONTANERIA

Cost d’edificació. Repercussió €/m2

51,48

22.943,28

REVESTIMENTS I ACABATS REVESTIMENTS

4,66%

5.234,79

RAM DE PALETA

Distribució del cost d’edificació

13,52

FONAMENTS

FAÇANES

LA COBERTA SOTERRADA DES DE L’OEST

1,22%

1,58%

17,48

10.943,36

3,65

4.542,31

1,51 4,74

INSTAL. ELÈCTRIQUES 68,16 € /m2

TV I COMUNICACIONS

14.222,44

APARELLS ELEVADORS 4,98 € /m2

INFORMÀTICA / DADES

15.695,27

5,23

7.029,47

2,34

SANEJAMENT I DRENATGES 10,85 € /m2

MEGAFONIA

INSTAL. CAPTACIÓ SOLAR

REVESTIMENTS I ACABATS 147,86 € /m2

GESTIÓ I CONTROL

PAVIMENTS 68,37 € /m2

EQUIPAMENTS

RAM DE PALETA 28,40 € /m2

PLANETARI

COBERTES 51,48 € /m2 FAÇANES

366.365,21

INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPECIALS

FUSTERIA, VIDRERIA I SERRALL. 92,51 € /m2

TOTAL PRESSUPOST EDIFICI

103,00 € /m2

11,06%

122,12

104.253,99

34,75

84.404,22

28,13

154.180,00

51,39

23.527,00

7,84 3.313.525,81

100,00%

1.104,51

ESTRUCTURA 177,07 € /m2

- Superfície total construïda, m2 = 3.000,00

FONAMENTS 54,36 € /m2

- Els imports es refereixen al PEC (Pressupost d'Execució per Contracte) (sense IVA, és clar)

MOVIMENTS DE TERRES 13,52 € /m2 TOTAL PRESSUPOST EDIFICACIÓ 1.104,51 € /m2

i260 el reportatge.indd 39

- Total places allotjament = 92,00

28/9/05 11:21:48

40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

REPORTATGE CENTRE DE NATURA LES PLANES DE SON

El plànol.

i260 el reportatge.indd 40

28/9/05 11:21:57

Espai Empresa:

c 41 L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

MATERIAL ELÈCTRIC

Sistemes de control en edificis

Avantatges d’una instal·lació KNX-EIB davant la instal·lació elèctrica convencional

■ ■ ■ Davant unes determinades necessitats de control en l’immoble o edifici, el projectista ha de plantejar-se la solució que ha d’adoptar. Aquesta solució pot estar basada en simples mecanismes convencionals, electromecànics o electrònics, tots independents entre si, o bé es pot optar per l’ús d’un sistema de control. A continuació s’analitzaran les diferents opcions i es procurarà explicar en quines situacions és més adequada cadascuna.

Mecanismes o automatismes convencionals Es tracta simplement d’elements convencionals, d’origen electrònic o electromecànic, però que generalment no tenen una microelectrònica de control, o la que tenen és força bàsica. En aquest grup es poden classificar des d’interruptors o polsadors convencionals fins a petits autòmats, passant per simples contactors o telerruptors. També aquí es pot englobar una àmplia oferta de components de molts fabricants, com reguladors de llum, detectors de moviment, mòduls telefònics per a telecontrol, cronotermòstats, programadors horaris, sensors crepusculars, etc. Aquests elements permeten dotar la instal·lació d’un determinat grau d’automatització, que en ocasions és suficient per aconseguir els objectius marcats. El problema d’aquesta opció és que cada tipus d’automatisme inserit té la seva pròpia filosofia de funcionament i el seu cablejat independent, i tots ells poden ser incompatibles entre si. És a dir, en els exemples anteriors, difícilment es pot aconseguir que el mateix polsador de control de la persiana sigui també capaç d’encendre el llum controlat pel detector de moviment.

Petits sistemes de control: Vía Radio o similars En el moment en què es vulguin integrar diferents funcions de control en la instal·lació, deixa de ser recomanable utilitzar solucions convencionals o petits automatismes, ja que solen ser incompatibles entre si i compliquen la instal·lació. En aquests casos cal començar a pensar a utilitzar un sistema de control.

i260 espai empresa.indd 41

Els sistemes tenen l’avantatge que ja estan pensats per integrar diferents funcions, totes amb un mateix cablejat o mitjà de transmissió i amb una mateixa filosofia. Aquests fan possible, generalment, la integració de funcions d’il·luminació, control de persianes, detecció de presència, etc., dins un mateix protocol de comunicació. En aquest camp s’estan implantant significativament les tecnologies basades en la transmissió Vía Radio. Aporten una bona solució, especialment en obres de rehabilitació o actualització d’instal·lacions, ja que requereixen molt poc cablejat, i acostumen a aprofitar el ja existent. A més, la seva posada en marxa és pràcticament de tipus plug&play, per la qual cosa està a l’abast de qualsevol instal·lador, sense necessitat

d’una especialització. Proporcionen també un elevat grau de flexibilitat davant futures modificacions d’ús o ampliacions. En aquest sentit, el sistema Vía Radio de Jung aporta bones solucions per al control d’il·luminació, i permet el control remot de llum pel que fa a accionament i també regulació, comandaments a distància i detecció de moviment. Tot això, amb molt poc cablejat, ja que els comandaments emissors són tots sense fils. Aquests existeixen en versió de comandament portàtil, i també en versió polsador per a caixa universal i fins i tot de superfície.

Sistemes bus: Instabús EIB/KNX. En molts casos es requereix un elevat nivell d’automatització i es fa necessària una tecnologia capaç

de transmetre gran quantitat d’informació de forma fiable. Es tracta d’instal·lacions per a edificis, o habitatges amb un alt nivell de funcionalitat en les instal·lacions. En aquest àmbit, comença a no ser aconsellable l’ús de petits sistemes de control, ja que generalment tenen limitacions que els impedeixen arribar a aquests nivells de funcionalitat. Aquí pot ser convenient l’aplicació de tecnologies més potents, capaces de respondre i manejar un gran nombre de variables. En aquesta franja d’automatització, el mercat ofereix moltes menys alternatives que en les anteriors. Les tecnologies més modernes estan ja quasi totes basades en sistemes de bus de comunicació, que ofereixen solucions descentralitzades, amb els avantatges que això ofereix:

28/9/05 11:31:04

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

MATERIAL ELÈCTRIIC

■ ■ ■ ■ ■ ■

Simplificació del cablejat de control. Independència entre els diferents components de la instal·lació. Major grau de fiabilitat. Flexibilitat i facilitat d’ampliació. Reducció de costos d’instal·lació i manteniment. Tota la informació disponible en qualsevol punt del sistema.

Més informació. Avantatges d’una instal·lació KNX-EIB Reducció de la línia de 220 V AC, a favor d’una línia de baixa tensió de seguretat, de 24 V. Això implica, entre altres coses, una reducció del perill d’incendi, un augment de seguretat de la instal·lació i una disminució de la radiació electromagnètica.

■■■

Major simplicitat de la instal·lació. S’acaba amb els complexos entramats de cables i connexions que requereixen els commutadors, encreuaments, etc. Tots els polsadors van connectats als dos fils del bus i la relació entre aquests i els actuadors es defineix mitjançant programari.

■■■

Dins d’aquesta clara tendència, el mercat està optant cada vegada més per solucions estàndards, que ofereixen molta més seguretat i una major gamma de productes. El sistema Instabús KNX/EIB ofereix una solució de bus descentralitzat, i està dins un protocol estàndard. Jung va apostar per aquest camí ja al final dels anys 80. És, a través d’una de les seves empreses filials, un dels socis fundadors d’aquesta tecnologia. El sistema Instabús KNX/EIB està basat en una topologia descentralitzada en què sensors i actuadors es comuniquen entre si mitjançant un parell trenat de baixa tensió de seguretat, 24 V. Aquest parell proporciona l’alimentació per a l’electrònica dels diferents components, i

Facilitat en les ampliacions i flexibilitat. Una instal·lació convencional permet pocs canvis, i requereix sempre un recablejat davant ampliacions o modificacions d’ús. Una instal·lació tipus bus permet canvis d’ús amb solament una reprogramació d’alguns components, i les ampliacions són generalment senzilles de dur a terme, si s’ha deixat el cable de bus previst. Com a únic inconvenient es pot citar que els components són més cars que els mecanismes convencionals.

■■■

també transmet la informació entre si. Cada component del sistema té un acoblador de bus, BCU. Quan s’acciona qualsevol dels polsadors s’envia un telegrama al bus amb una codificació determinada, que es compon bàsicament de les dades a

transmetre i la direcció del destinatari. Aquest telegrama serà rebut per tots els actuadors del sistema, però solament el que tingui la direcció de destinatari serà el que executi l’ordre prescrita. No és necessari instal·lar cap tipus d’element central, perquè

la comunicació es porta a terme entre sensors i actuadors. Aquest sistema és capaç de direccionar més de 11.500 components en el seu estat bàsic i és ampliable fins a multiplicar aquesta xifra per quatre. Cada un dels components pot disposar de diversos canals, per la qual cosa es tracta d’un sistema modular de gran potència. La programació del sistema es fa mitjançant el programari ETS, que és únic i vàlid per a tots els fabricants, la qual cosa simplifica significativament la tasca de posada en marxa, si s’utilitzen components de diferents marques. Cada fabricant certifica els seus productes a través de l’associació Konnex. Obté així el segell KNX/EIB, que garanteix la perfecta compatibilitat d’aquest component amb tots els que hi hagi en el mercat fins a la data. ■

JUNG

Antonio Moreno Barroso Responsable tècnic de Jung Electro Ibérica, SA www.jungiberica.es

��

i260 espai empresa.indd 42

��

28/9/05 11:31:07

c 43 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

MATERIAL ELÈCTRIIC

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Aplicacions del sistema en el sector residencial i terciari El sistema KNX/EIB té una topologia totalment descentralitzada i modular, amb la qual cosa és aplicable tant en petites com en grans instal·lacions, siguin del sector residencial o terciari. Aplicacions en habitatges En aquest capítol es pren com a base d’estudi un petit habitatge. Les funcions descrites a continuació serien extrapolables a habitatges més grans.

■■■

Control d’il·luminació en habitatges. La il·luminació és la segona font de consum d’energia elèctrica en un habitatge. Es tracta d’aconseguir les majors cotes de confort, amb el mínim consum d’energia possible. Control de persianes i tendals en habitatges. L’ús de motors en persianes es va estenent cada vegada més. Té especial importància la motorització dels tendals, on un adequat control pot contribuir a un major nivell de confort, al mateix temps que augmenta la seguretat. Evidentment, una correcta protecció solar també contribueix a un millor aprofitament de l’energia necessària per obtenir una adequada temperatura de confort. Control de climatització. La calefacció i l’aire condicionat són els primers consumidors d’energia en un

habitatge, al mateix temps que uns dels principals responsables del confort. En aquest cas, el sistema KNX/EIB disposa de controladors, com el termòstat digital de JUNG, mitjançant els quals es pot portar a terme un control de climatització molt avançat. Control d’alarmes tècniques i d’intrusió. El sistema permet integrar tot el control de fuites d’aigua, gas, etc., i tallar automàticament els subministres implicats i enviar un avís per mòdul telefònic. A més, ja hi ha en el mercat centrals d’alarma amb connexió directa al sistema. Visualització i control remot. Gran part dels fabricants adherits al protocol ofereixen en els seus catàlegs elements i programes de visualització per al sistema, que permeten la monitorització i el control central de la instal·lació des d’un punt o diversos. Alguns dels programes de visualització, com el programari Elvis, permeten fins i tot el control de la instal·lació via Internet. ■

Il·luminació d’habitacions. La majoria dels hotels moderns incorporen un lector de targeta a l’interior de cada habitació. Per a aquest cas, el sistema permet captar el senyal d’un targeter convencional a través d’una entrada binària, de manera que quan l’hoste entri a l’habitació se li encengui una determinada configuració de llums. En marxar i extreure la targeta, s’apaguen totes. Al costat del llit es pot instal·lar també un polsador des d’on desconnectar tota la il·luminació de l’habitació en anar a dormir.

i260 espai empresa.indd 43

■ ■ ■ Moltes de les funcions a dur a terme en oficines són similars a les que es poden portar a terme en habitatges. Per exemple, també en les oficines és convenient disposar d’un apagament centralitzat de la il·luminació, d’un bon control de clima o d’una adequada gestió de la protecció solar. No obstant això, les oficines tenen certes peculiaritats d’ús, que fan necessari implementar algunes funcions, utilitzant certs censors o actuadors que no tenen aplicacions en habitatges.

Regulació automàtica d’il·luminació. Al llarg del dia, les condicions de llum natural van canviat, per la qual cosa l’aportació d’aquesta font de llum és variable, mentre que la llum artificial interior sol estar en un nivell fix. El resultat és que sovint hi ha a l’edifici un excés d’il·luminació, o bé els llums estan encesos innecessàriament. La solució que ofereix el sistema KNX/EIB per a aquests casos, és la instal·lació d’un sensor en el sostre, capaç de captar la lluminositat interior

en tot moment, i a partir d’aquí regular la intensitat de la llum artificial interior. Detecció de presència. Un altre factor a tenir en compte en unes oficines és la presència o no del personal. En aquesta faceta, Jung ofereix detectors de presència per a muntatge en el sostre, amb una àmplia funcionalitat: 1r de temps, al final del qual es desconnecta la climatització en aquest despatx. Aquesta vegada la temportizació serà major, d’uns 10 minuts, ja que la temperatura ambient té una certa inèrcia i, per tant, no és convenient que la climatització es connecti i desconnecti en curts intervals de temps. Quan la persona torna al despatx, novament es posa en funcionament la climatització, si és que s’havia desconnectat. El llum s’encén si la lluminositat ambient que proporciona la llum natural està per sota d’un determinat nivell. A més, quan l’edifici està desocupat, es pot enviar al detector un telegrama que el posi en mode alarma. ■

Anàlisi de costos del sistema

Aplicacions en hotels ■■■ Les funcions anteriors també són aplicables a instal·lacions hoteleres, per la qual cosa es mostren funcions més específiques per a aquests establiments.

Aplicacions a oficines

Climatització. La integració de funcions permet que en extreure la targeta del lector s’enviï al termòstat una ordre mitjançant la qual aquest canviarà la temperatura de consigna a un nivell menys exigent que quan l’hoste es troba dins de l’habitació. Control d’escenes en salons. Els salons que els hotels lloguen per celebrar, congressos, reunions d’empresa, etc. solen estar dotats d’una bona il·luminació, que sovint no s’explota convenientment. Visualització i control central. El programari de visualització Elvis permet un control central de l’hotel des d’un PC o més, situats en qualsevol punt de l’hotel. ■

En aquest punt és necessari tractar la qüestió pressupostària, que és un assumpte sempre determinant a l’hora d’escometre qualsevol tipus d’instal·lació automatitzada. És freqüent establir comparacions entre el cost dels materials en una instal·lació convencional i en una instal·lació equipada amb el sistema KNX/EIB. També és molt freqüent procurar establir uns barems de preus en funció de la mida de la instal·lació. Qualsevol estimació resultant d’aquests plantejaments resulta inadequada si no es tenen en compte les funcions que cal dur a terme. És a dir, si la instal·lació d’il·luminiació, per exemple, no tindrà cap més funcionalitat que la d’apagar i encendre les llums, s’estima que el cost total ■■■

d’una instal·lació amb KNX/EIB, amb mà d’obra inclosa, sobrepassa aproximadament en un 30% a la d’una de convencional. Està clar que per a una mateixa funcionalitat no té sentit fer aquesta inversió en automatització. Ara bé, simplement afegint la funcionalitat d’un apagament general dels llums des d’un polsador veiem que el cost de la instal·lació convencional, amb mà d’obra inclosa, ja s’iguala a la de la instal·lació amb KNX/EIB. Això s’esdevé perquè, un cop instal·lat el sistema, es pot augmentar sensiblement la funcionalitat de la instal·lació amb poc augment de cost. En canvi, amb una instal·lació convencional, encara que la inversió inicial sigui més baixa, qualsevol petit augment de funcionalitat implica uns costos importants. ■

28/9/05 11:31:08

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

MATERIAL ELÈCTRIIC

Solatube, un sistema de captació, transport i difusió de la llum natural A finals de 1998 Soltecnic va començar la distribució d’un producte totalment pioner a Catalunya: el Solatube. El Solatube és un sistema de captació, transport i difusió de la llum natural que permet aprofitar la llum de l’exterior per il·luminar zones interiors. El funcionament d’aquest sistema és molt senzill. Una cúpula acrílica transparent, amb l’ajuda d’un reflector i del sistema RayBender®, és l’encarregada de captar la màxima quantitat de llum possible. Tota la llum captada és transportada a través de tubs molt reflectants (els tubs incorporen la tecnologia Infinity® 99,7% de reflectivitat) que poden conduir-la al lloc desitjat fins a uns 20m de distància*. Al final del recorregut la llum es difon mitjançant un difusor que il·lumina l’estança amb llum ■■■

natural incolora i filtrada dels raigs nocius provinents del sol. Aquest sistema va arribar a Catalunya a finals dels 90 però el Solatube ja fa més de 25 anys que funciona a Austràlia i als Estats Units. Actualment es poden trobar distribuïdors pràcticament a qualsevol país del món. A Catalunya aquest producte està obtenint molt bona acceptació. Soltecnic disposa d’instal·ladors qualificats que instal·len el Solatube ràpidament i aprofitant al màxim les seves qualitats. Algunes de les seves principals qualitats són la seva mida reduïda que dóna com a resultat una molt bona integració en qualsevol tipus de coberta, el fet de no haver de fer canvis en l’estructura de l’edifici, la nul·la transferència tèrmica, que no requereix de cap tipus de manteniment, que té 10 anys de garantia

Basor Elèctric s’incorpora al catàleg Acae ■■■ El fabricant de safates portacables Basor Elèctric s’ha incorporat a la col·lecció de catàlegs de productes per a la construcció realitzats per Acae. ACAE està especialitzada en crear, reunir i sistematitzar catàlegs digitals de productes per la construcció. Els productes de Basor apareixen també en el portal de catàlegs per a la construcció d’Acae, primer mitjà de difusió digital de la construcció auditat per OJD, amb 600.000 pàgines mensuals de mitjana. A més a més dels catàlegs lliurats directament per el fabricant, la col·lecció té una distribució de 12.000 exemplars cada quatre mesos en DVD, completament gratuïts, dels quals més de 8.000 s’envien a subscriptors individuals i la resta es distribueixen a través de Col·legis professionals. Per mantenir la informació sempre actualitzada, Acae reedita els catàlegs amb freqüència. recentment s’ha reeditat el catàleg de doble vidre de Cristal Glass. Acae ha publicat fins ara més de 130 CD-ROM per a fabricants de tots

i260 espai empresa.indd 44

(sempre i quan estigui instal·lat per un instal·lador qualificat), que no consumeixi electricitat i, potser la més important de totes, és el fet que la llum provinent del sistema Solatube és llum 100% natural que gràcies a les seves reconegudes qualitats millora notablement la qualitat de vida dels qui en gaudeixen. L’especialització en aquest producte ha permès a Soltecnic manipular el sistema Solatube fins a poder realitzar bifurcacions de tub (una captació amb diverses sortides), instal·lacions horitzontals amb la captació de llum des de la façana o bé des del jardí i la realització d’installacions molt personalitzades (diversitat d’acabats). Solatube s’adapta perfectament a qualsevol edifici, estigui ja acabat o en construcció i en qualsevol tipus de coberta. ■

Productes d’il·luminació natural i plàstics Stabilit Europa, empresa de fabricació i comercialització de productes d’il·luminació natural i laminats plàstics, es va fundar a l’any 2000. És la filial europea d’Stabilit, empresa que pertany al sent per sent al mexicà Grup Imsa. Stabilit és una de les empreses més importants del món en la manufacturaria de laminats plàstics reforçats amb fibra de vidre i la companyia número u a Llatinoamèrica, amb més de 40 anys d’experiència. A l’any 2002 va absorbir Lightfield, empresa que pertanyia al Grup Uralita i que des de fa més de cinquanta anys que es dedica a la fabricació de laminats plàstics reforçats amb fibra de vidre com part de Poliglas. Stabilit Europa és va crear per abastir el mercat espanyol i l’europeu i centra la seva activitat en dos línies de negoci: els productes translúcids i els productes opacs.

llum natural a naus d’ús industrials o agrícola. Stabilit Europa té dues línies de fabricació de laminats plàstics, la de poliester, i la acrílica. L’acrílica produeix un nou material de major qualitat i amb excel·lents propietats de difusió de llum i resistència a l’envelliment. Stabilit és pionera en la introducció de l’acrílica en el mercat europeu i és, actualment, l’única companyia que fabrica contínuament un producte d’aquestes característiques.

Translúcids

STABILIT EUROPA

Laminats plàstics reforçats amb fibra de vidre destinats a facilitar

Telèfon: 93 729.00.90 info@stabiliteuropa.com

■■■

DETALL DEL CATÀLEG DE BASOR ELECTRIC.

els sectors de la construcció, amb 6 Gb de informació i més de 13.000 detalls constructius. Es tracta d’una col·lecció molt pràctica per al professional, ja que la seva instal·lació, organització i consulta són completament homogenis, en estar basats en el programa Presto. ■

SOLTECNIC

Telèfon: 972 270 240 www.solatube.com www.lacasaverda.com

Opacs Laminats plàstics opacs reforçats amb fibra de vidre destinats a revestiments i falsos sostres en el mercat de la construcció i a la vegada per revestiments en la indústria del fred i de la carrosseria. ■

ACAE

Tzvia Rubin Telèfon: 935 550 458 tzvia.rubin@acae.es

28/9/05 11:31:09

c 45 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

MATERIAL ELÈCTRIIC

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Il·luminació al detall de petites superfícies Troll Iluminación investiga noves solucions luminotècniques amb l’ocupació de materials o processos productius d’última generació i personalitza productes acabats en funció de les necessitats concretes d’utilització que sol·liciten els seus clients i dels nous desenvolupaments tecnològics del sector. Troll Il·luminació basa la seva estratègia en el disseny, desenvolupament i innovació dels seus productes. Diversos premis de disseny avalen la seva trajectòria en aquest camp. Des del Delta de Plata (d’ADI Fad als premis IF (Industrie Forum Design Hannover) aconseguits en la dècada dels 90. La lluminària Focus de Troll Il·luminació és un nou model de reduïdes dimensions. Aquests llums són especialment adequades per a la il·luminació de petites superfícies i destaquen per la seva llarga vida. El model Focus incorpora el sistema Varifocus accionat manualment per a controlar l’obertura del feix lumínic en funció de la necessitat d’il·luminació. Focus està disponible en dos models: amb òptica fixa i amb òptica orientable (gir de 180º i basculació de 35º). ■■■

Ambdós estan fabricats en alumini i disposen de molls d’acer inoxidable per a la seva fàcil instal·lació. La font lumínica del Focus és un sol LED d’alt rendiment (de 1W o 3W) i està disponible en una àmplia gamma de colors. El seu preu va de 132.40 a 186.10 euros. Les aplicacions són diverses: il·luminació comercial integrada en vitrines, expositors i mobiliari, arquitectura corporativa, iIl·luminació de petits objectes en museística i exposicions, efectes decoratius cromàtics, il·luminació permanent en zones d’accés, entrada a habitacions en hotels, ascensors, passadissos, vestíbuls, etc. ■ TROLL ILUMINACIÓN

Telèfon: 93 218 63 65 ealvarez@informacionmedia.com

Gestió empresarial de Microsoft per al sector ■■■ Ibdos organització de consultoria i serveis informàtics, líder en la implantació de solucions Microsoft®, va presentar del 27 al 29 de setembre a les Jornades de les TIC de Barcelona, el seu ampli ventall de solucions verticals de gestió, per al sector de la construcció i derivats. Organitzada pel CAATB aquesta trobada va apropar als seus visitants i expositors, tot el coneixement relatiu a les múltiples possibilitats que les tecnologies de la informació, ofereixen al sector de la construcció. Amb tecnologia 100% Microsoft® Business Solutions, Navision i Axapta, IBdos e-Project Plus s’adapten fàcilment a les necessitats i requeriments d’empreses dels sectors de la construcció, promoció, enginyeries, consultoria o qualsevol altre tipus

i260 espai empresa.indd 45

d’empreses que tinguin en els projectes el centre de la seva gestió. A més, permet avançar en el control dels projectes integrant la gestió econòmica amb la comptabilitat financera. A més IBdos e-Project Plus compte en l’actualitat amb un important nombre de solucions de gestió empresarial adaptades a les necessitats i requeriments específics per a empreses directament relacionades amb el món de la construcció, com per exemple, les solucions de gestió per a obres públiques/privades; enginyeria civil; plantes cimenteres; producció de maó, etc. ■ IBDOS

Telèfon: 902 119 437 ecolado@ibdos.com www.ibdos.com

28/9/05 11:31:13

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

INSTAL·LACIONS

Implantar solucions integrals amb garantia d’èxit. El control independent d’instal·lacions ■ ■ ■ Després de la intensa activitat normativa i legal dels últims anys, que ens obliga a incorporar en els nostres edificis l’energia solar, les telecomunicacions d’última generació o els ascensors renovats, entre d’altres, cal reconèixer les dificultats de les exigències relacionades amb les instal·lacions. No sembla que aquest moviment de millora dels serveis, la seguretat i la qualitat que tots els usuaris esperen perdi força. Més enllà del coneixement precís i responsable que s’exigeix al promotor o als projectistes, la dificultat resideix en les garanties que es puguin donar a les instal·lacions. Sabem que també és una dificultat important fer un correcte seguiment de les obres i una supervisió de la recepció de les diferents instal·lacions. Per això, és un fet que des de les empreses de consultoria, Project Management i empreses auditories, com les OCT de primer nivell, s’ha detectat una nova demanda procedent de les constructores i, en menor mesura, de les promotores, d’un control independent de les instal·lacions en un edifici. Per què les constructores? Bàsicament perquè solen subcontractar nombrosos industrials o col·laborarhi quan aquestes soles han de garantir al seu client el funcionament correcte de les instal·lacions del seu edifici. Gràcies a l’assessorament facilitat, el control independent proporciona una garantia en temps real i una base per negociar costos i terminis d’execució amb els industrials. Quant als promotors, cal dir que seguint el mateix patró volen obtenir unes garanties per presentar-les als seus clients, particulars o empreses, molt sensibles pel que fa als temes d’acabats i d’instal·lacions. D’una banda, part de la imatge d’una promotora a vegades es genera aquí i, d’altra banda, es redueix dràsticament la part del benefici total de l’operació que es perdia en costos d’atenció postvenda. La demanda en relació amb aquest control independent es pot resumir en tres apartats: ■ El control del projecte d’installacions En aquest punt cal respondre a la pregunta: El projecte compleix la normativa? També per als millors

i260 espai empresa.indd 46

assessors s’arriba a fer una valoració del caràcter idoni i òptim de les solucions i els equips proposats. ■ El control de l’execució de les instal·lacions El seguiment de l’execució i la presència d’un especialista assessorant la constructora o el promotor en les reunions amb els industrials limita les desviacions pressupostàries o de termini. ■ El control de la recepció de les instal·lacions

És la punta que aporta el control i assegura que les instal·lacions funcionen tal com estava previst. Cal ser optimistes i afavorir aquesta nova sistemàtica. En efecte, el fet objectiu que valida aquest nou concepte d’organització el trobem en l’acollida favorable per part dels industrials i dels projectistes, perfectament conscients dels avantatges competitius que els suposa aquest control independent. ■

Jean-Michel Darbellay Director Zona Est Qualiberica

28/9/05 11:31:19

i260 espai empresa.indd 47

28/9/05 11:31:20

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

MATERIAL ELÈCTRIIC

Recobriments de PVC per a cables ■■■ Avui en dia, una de les vessants més importants de qualsevol projecte presentat per arquitectes i aparelladors és la seguretat de l’edificació. Està clar que la seguretat d’una construcció depèn de múltiples factors i un d’aquests és l’elecció de materials òptims, capaços de resistir en situacions extremes, com per exemple un incendi. Més de dos terços de la producció del PVC a Espanya es destinen a productes de la construcció. A més, el sector de l’electricitat i l’electrònica representa un 6,5% del consum d’aquest plàstic a Espanya; es converteix així en el polímer més utilitzat en l’aplicació de cables. Aquest fet es deu fonamentalment a les seves excel·lents propietats conjugades amb un cost realment atractiu. L’electricitat potencia gairebé tots els aspectes de la nostra vida, en el treball o a casa. En moltes aplicacions es transporta a través de cables aïllats i/o recoberts amb PVC; d’aquesta manera es protegeixen de forma eficaç els usuaris. En l’última dècada, la indústria dels cables ha experimentat una sèrie de canvis, tant comercialment com tecnològicament. Aquest canvis s’han produït en la majoria dels sectors d’aplicació del cable, però han estat més significatius en els camps de transmissió d’energia, telecomunicacions i sistemes de fibra òptica. El canvi més significatiu ha estat conseqüència de les especificacions, cada vegada més estrictes, imposades als materials polimèrics quant a la seva resistència al foc.

Cables de PVC: l’opció més segura La seguretat dels edificis és, avui en dia, un dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de realitzar un projecte. El nivell de seguretat d’un producte per a l’edificació es mesura, entre d’altres paràmetres, per la seva resistència en cas d’incendi. Per això se n’ha d’analitzar el comportament davant del foc a través de diferents assajos, que permetran conèixer les característiques d’ignifugació de cada tipus de material. Ateses les característiques intrínseques de la resina mateixa de PVC, els cables de PVC presenten un comportament davant el foc excel·lent, ja que: ■ El PVC és un material IGNÍFUG i AUTOEXTINGIBLE

i260 espai empresa.indd 48

Classificacions segons normes i proves d’assaig europeus i mundials PAÍS

MÈTODE DE PROVA

CLASSIFICACIÓ

FRANÇA

NF P92-501

ALEMANYA

DIN 4102 –1

REGNE UNIT

BS 476 – 6 y -7

Classe 1

ITÀLIA

CSE RF3

Classe 1

EUA

ASTM E84

Classe 1

EUROPA

EN 13501-1

Euroclasse B

Gràcies a la presència de l’element clor en la seva molècula, que representa més de la meitat del seu pes, el PVC només entra en combustió a una temperatura que oscil·la entre els 330ºC i 400ºC (la fusta s’incendia entre 210ºC i 270ºC). Així doncs, és un material naturalment ignífug, propietat que el fa particularment apte per a la utilització en la construcció. La majoria dels productes de PVC són difícilment inflamables. Com s’ha indicat anteriorment, són necessàries temperatures molt altes i una constant aplicació de la font del calor sobre el material perquè aquest es comenci a cremar. Quan les temperatures a què està sotmès no són el suficientment elevades perquè cremi, el PVC s’estova (com tots els termoplàstics) però mai no goteja. Aquesta característica és molt important a l’hora d’avaluar la capacitat de propagació de l’incendi. A més , el PVC és un material autoextingible. Això significa que quan es retira la font de calor, el PVC deixa de cremar. Aquesta particularitat també contribueix que el comportament del PVC davant el foc

sigui millor que el d’altres materials alternatius. ■ El PVC és un material NO PROPAGADOR DE LA FLAMA, amb una VELOCITAT D’ALLIBERAMENT DE CALOR MOLT BAIXA La prova de propagació de la flama vertical del Laboratori UL94V és àmpliament acceptada i els compostos de PVC solen arribar a una classificació alta (94V.0). Generalment, els compostos de PVC mostren una velocitat de propagació de la flama de menys de 50 mm per minut. Una altra mesura important per conèixer la contribució potencial d’un material a la propagació de l’incendi és el calor alliberat en els tres primers minuts després de la seva ignició. En aquest aspecte, el PVC es comporta esplèndidament, amb un alliberament de calor molt menor que el d’altres materials ignifugats o no ignifugats, i d’un tipus similar al de la fusta. Aquestes propietats inherents al material han fet que els productes de PVC obtinguin les classificacions següents segons les diferents normes

i proves d’assaig europeus i mundials (vegeu taula). A més d’aquestes característiques especials, els cables amb recobriment de PVC permeten proporcionar els requeriments tècnics sol·licitats pels usuaris gràcies a la següent sèrie d’avantatges: ■ Bones propietats elèctriques en un ampli ventall de temperatures. ■ Excel·lent durabilitat i molt llarga vida útil (40 anys o més). ■ Fàcil processament per arribar a les especificacions desitjades en el producte final, ja siguin físiques, mecàniques o elèctriques. ■ Resistència a mitjans agressius. ■ Compliment dels requisits més severs de seguretat. ■ Resistència als raigs UV i a la degradació oxidativa. ■ Fàcil instal·lació gràcies a les seves propietats de flexibilitat i maneig.

El reciclatge dels cables de PVC Des de sempre la recuperació del coure i de l’alumini s’ha dut a terme en el sector dels cables. La recuperació del PVC que recobreix aquest cables ha arribat de forma natural amb els avanços tecnològics en l’àmbit de reciclatge mecànic. Un nova tecnologia desenvolupada per la pròpia indústria productora del polímer i anomenada Vinyloop®1 permet que avui en dia es puguin reciclar tots els residus del PVC procedents dels cables. Aquest innovador tipus de reciclatge, fonamentalment mecànic, revolucionarà els sistemes tradicionals de reciclatge en permetre recuperar el PVC fins i tot quan aquest està barrejat amb altres materials. La tecnologia Vinyloop® està basada en la utilització d’un dissolvent biodegradable selectiu del PVC contingut en els residus complexos i difícilment separables per mètodes mecànics. El material es dissol primer selectivament i es recupera per precipitació. El dissolvent es regenera en un bucle tancat d’evaporació – condensació. El compost de PVC resultant és de gran qualitat i s’utilitza per a la fabricació de nous productes. ■ 1

Tecnologia desenvolupada pel Grup Solvay

FORO IBÉRICO DEL PVC

www.aboutpvc.org info@aboutpvc.org

28/9/05 11:31:22

c 49 ESPAI EMPRESA BARCELONA MEETING POINT

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Barcelona acull un nou Meeting Point ■■■ Barcelona Meeting Point arriba a

la vuitena edició precedida per l’èxit internacional i el creixement constant experimentat fins avui, essent sense cap dubte, un punt de referència mundial reconegut. L’esdeveniment immobiliari més important d’Europa torna, del 25 al 30 d’octubre, al recinte firal de Fira Barcelona. Barcelona Meeting Point ha experimentat un creixement espectacular des de la seva primera edició de 1997, i avui en dia pot considerar-se el saló immobiliari internacional i simposi més important d’Europa. Quan va néixer BMP, va comptar amb 10.000 metres quadrats d’exposició, i en la darrera edició va comptar amb 625 empreses expositores participants i 200.000 visitants. Al llarg dels anys s’ha anat incrementant fins arribar als 45.000 metres quadrats en la seva última edició.

i260 espai empresa.indd 49

Aquest any el simposi que se celebra a cada edició comptarà amb la intervenció de 104 ponents de primera línia i disposarà d’una superfície d’exposició de 45.000 metres quadrats. El saló professional tindrà lloc del 25 al 27 d’octubre, mentre que el dedicat al gran públic se celebrarà entre el 26 i el 30 d’octubre.

Saló professional BMP 2005 ha introduït importants novetats al Saló Professional per augmentar la rendibilitat i satisfacció dels seus expositors i visitants. El perfil de l’expositor són empreses d’intermediació, promotors immobiliaris, administració i institucions públiques (ajuntaments, comunitats autònomes, etc.), empreses constructores, bancs, caixes i entitats financeres, consultories i bufets d’advocats, assegurances, firmes d’arquitectura i

INSTANTÀNEA D ELA PASSADA EDICIÓ DEL BARCELONA MEETING POINT

enginyeria, gestors d’infrastructures i edificis, serveis immobiliaris, revistes tècniques, empreses dedicades al turisme i oci. És important destacar que aquest any el saló compta amb un major nombre d’empreses i promocions

estrangeres, ja que hi seran presents els següents països: Alemanya, Cabo Verde, Dubai, Estats Units, Estònia, Grècia,.El Marroc, Panamà, Polònia i Portugal. També hi seran presents el Regne Unit, la República Dominicana, Suïssa i Turquia. ■

28/9/05 11:31:24

GUIA ACTIVA

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

SOLUCIONS PROFESSIONALS

La teva solució profesional. Busques una empresa? si vols ampliar la teva cartera de proveïdors consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

ESTRUCTURES

COBERTES

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES

i260 espai empresa.indd 50

TANCAMENTS I DIVISIONS

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

REHABILITACIÓ

28/9/05 11:31:31

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 51 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS.

INSTAL·LACIONS

INTERIORISME

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

INFORMÀTICA

SANITARIS

BASTIDES

AUTOMOCIÓ

APUNTALAMENTS

TANCAMENTS PRACTICABLES

i260 espai empresa.indd 51

SERVEIS PROFESSIONALS

28/9/05 11:31:42

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Cursos:

FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS

màster i postgraus 2004-2005

Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres. 3a edició La bona marxa de les obres depèn en gran part del treball del director d’execució d’obres. La seva tasca consisteix a interpretar correctament els projectes, saber dirigir l’execució i posada en l’obra de les diferents partides dels pressupostos, i encarregarse del control econòmic i de qualitat corresponents. La formació que els tècnics reben a les universitats no contempla moltes de les tasques que actualment desenvolupen els directors d’execució. Per això, el CAATB ha programat l’únic curs de postgrau de Catalunya de direcció d’execució i control d’obres, amb la finalitat de proporcionar els coneixements i les aptituds necessàries per poder desenvolupar amb eficàcia totes les seves funcions i garantir uns bons resultats. OBJECTIU: Proporcionar metodologia i criteris professionals per controlar l’execució de l’obra i assegurar la seva qualitat, planificació, organització i economia, dins del marc jurídic establert. DIRIGIT A: Arquitectes tècnics que s’iniciïn dins del perfil professional de director d’execució de l’obra, en l’àmbit de la nova construcció o la rehabilitació. També s’adreça a professionals amb una experiència mínima de dos anys en l’àmbit de l’edificació que vulguin encaminar la seva trajectòria professional cap a la direcció de l’obra.

Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries. 7a edició

■■■

■ ■ ■ Una de les primeres tasques que cal fer per garantir l’èxit de l’operació immobiliària és analitzar-ne la viabilitat i determinar-ne els objectius. OBJECTIUS : Els assistents aprendran a rendibilitzar al màxim l’operació immobiliària i evitar-ne els riscos. Igualment, a dur a terme els estudis tècnics, econòmics i financers; establir els indicadors de rendibilitat, i determinar correctament els objectius de qualsevol operació immobiliària. DIRIGIT A: Professionals que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret). DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h

Postgrau de Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu. 14a edició

PROGRAMA

■■■ El coordinador de seguretat és el pro-

PROGRAMA

1. El procés constructiu i la direcció d’execució d’obres 2. Habilitats directives per a la direcció d’execució d’obres 3. Documentació del projecte 4. L’inici i el control del projecte executiu 5. Medi ambient 6. Tècniques de control d’execució 7. Seguretat 8. Cas pràctic DIRECCIÓ ACADÈMICA: Toni Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució i construction manager. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB. Director d’execució del premi FAD 2002 d’Arquitectra Cases M&M. Director d’execució d’estructures Gran Via II. DATES: Inici: 14 d’octubre de 2005 Final: febrer de 2006 DURADA: 120 h INFORMACIÓ: telèfon 932 40 23 73 www.apabcn.es

fessional competent encarregat de vetllar per la seguretat dels diferents agents que intervenen en l’obra. Representa un dels perfils professionals més requerits del sector de la construcció. Els alumnes podran adquirir les competències necessàries per desenvolupar correctament les funcions del coordinador de seguretat, seguint els requeriments europeus i les recomanacions de formació del Projecte FOCUS. OBJECTIU: Formar professionals capaços de vetllar per les normes de seguretat i salut a l’obra, avaluar-hi els riscos, i proposar solucions i alternatives a les problemàtiques que hi pugui haver. DIRIGIT A: Tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i execució d’obres i que es vulguin especialitzar o vulguin complementar la seva formació en l’àmbit de la coordinació de seguretat, així com estudiants o recent titulats que volen iniciar-se en aquesta especialitat.

1. La coordinació de seguretat 2. Normativa en matèria de seguretat 3. La documentació per a l’aplicació del RD 1627/97 4. Responsabilitat dels agents del procés d’edificació en matèria de seguretat 5. Metodologia de la coordinació en fase de projecte i execució 6. Habilitats del coordinador de seguretat 7. Mesures tècniques de seguretat davant riscos del procés d’edificació 8. Complements de seguretat 9. Treball DIRECCIÓ ACADÈMICA: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Supervisor de seguretat i salut d’Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA.

i260 cursos i serveis.indd 52

DATES

Inici: 20 d’octubre de 2005 Final: maig de 2006 DURADA: 200 h INFORMACIÓ:

telèfon 932 40 23 73 · www.apabcn.es

Postgrau de Construction Management. 6a edició ■ ■ ■ La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. Les funcions del construction manager, com a responsable de la producció de l’obra, són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés d’edificació. OBJECTIUS: Amb aquest prostgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu. DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra. DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h

28/9/05 11:35:03

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 53 SERVEIS CURSOS

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

L’INFORMATIU DEL CAATB

FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA

1A QUINZENA OCTUBRE 2005

formació oberta: per estar al dia en el procés constructiu TERCER TRIMESTRE

2005-2006 OBRA NOVA

E32401 Instal·lacions

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 18 d’octubre al 24 de novem-

• Tenir els criteris necessaris per a la tasca de control i posada en obra de les instal·lacions • Reconèixer els nous materials i sistemes de les instal·lacions

bre de 2005 HORARI: dimarts i dijous, de 16 a 20 h DURADA: 40 h PREU CURS: 674,00 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 539,20 €

E33001 Estructura d’obra. Càlcul i execució

■■■ OBJECTIUS:

HORARI: dimecres, de 9 a 14

• Calcular de les estructures d’obra per fer una correcta execució de l’obra DATES: del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2005

DURADA: 25 h

E31801 Estructures metàl·liques

■■■ OBJECTIUS:

PROGRAMA

• Aplicar les millors solucions per a l’execució, control i manteniment de les construccions amb estructures metàl·liques • Perfeccionar els coneixements sobre la realitat de les construccions metàl·liques

1. Tipologia i parts de les estructures 2. Càlcul i anàlisi en funció de la tipologia i del procés de construcció 3. L’acer com a material davant el foc i la corrosió 4. Unions: soldadures o cargolades 5. Control de la fabricació 6. Muntatge a l’obra

E31003 Números gordos en el projecte d’estructures

■■■ OBJECTIUS:

3. Acer: bigues, corbes i pilars metàl·lics, plaques base i unions 4. Diversos: suport de forjat en mur, sisme i vent 5. Execució i durabilitat

• Conèixer els problemes estructurals més freqüents i saber utilitzar els nombres per resoldre’ls.

PREU CURS:

421,25 €

PREU COL·LEGIATS: (-20%): 337,00 €

7. Patologies i mètodes de diagnosi 8. Productes i solucions actuals 9.Presentació i anàlisi d’obres construïdes DATA: del 3 al 15 de novembre HORARI: dimarts i dijous, de 16 a 21 h DURADA: 20 h PREU CURS: 337,00 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 269,60 € Antonio Romero. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos. DATES: 17 i 24 de novembre de 2005 HORARI: dijous, de 9.30 a 19.00 h

PROGRAMA

1. Què és un número gordo? 2. Formigó: fonaments, mur soterrani, pilars, bigues, armadures, fletxes, lloses i punxonament

Enric Corbat. Arquitecte. Professor de l’ETS Arquitectura Vallès UPC DIRECCIÓ ACADÈMICA:

PROFESSORAT

DURADA: 16 h

Juan Carlos Arroyo. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.

PREU CURS: 269,60 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS

R12901 Càlculs d’humitats de condensacions i de capil·laritat

■■■ OBJECTIUS:

PROFESSORAT

HORARI: dimarts

• Resoldre les diagnosis d’humitats de condensació i capil·laritat. • Dictaminar els tractaments més adients en les humitats aplicant els càlculs.

Minerva Embuena. Arquitecte tècnic. Experta en patologies de l’edificació..

20.30

DATES: del 18 al 25 d’octubre de 2005

PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 €

R10202 Reforç estructural amb fibres de carboni

■■■ OBJECTIUS:

PROFESSORAT

DATES: 27 d’octubre de 2005

• Analitzar les possibilitats, qualitats i posada en obra de la tecnologia de les fibres de carboni per al reforç d’estructures en els edificis.

Javier Díez de Güemes. Enginyer tècnic d’Obres Públiques. Responsable de Formació Externa SIKA, SA

DURADA: 4 h

i dijous, de 16.30 a

DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 €

HORARI: dijous, de 16 a 20 h PREU CURS: 67,40 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

S12304 Seguretat per a caps d’obra

■■■ OBJECTIUS:

• Aplicar els criteris de seguretat que els cap d’obra han d’implantar i controlar en el procés de producció de l’obra. PROFESSORAT

Ignacio de Ferrater. Enginyer tècnic. Cap

i260 cursos i serveis.indd 53

de prevenció de Dragados SA. Manel González. Director de seguretat i salut construcció Catalunya SGS, Tecnos, SA. Jaume Montanera. Enginyer tècnic industrial. Assessor en seguretat. Miguel Àngel Sáez. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

DATA: del 17 al 26 d’octubre de 2005 HORARI: dilluns i dimecres de 17 a 21 h DURADA: 16 h PREU CURS: 269,60 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €

28/9/05 11:35:03

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

CURSOS FORMACIÓ, POSADA AL DIA

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

R12004 Estructures de parets de càrrega en edificis existents

■■■ OBJECTIUS:

• Reforçar, apuntalar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció habitual del nostre país (tàpia, paredat i fàbrica de maó). PROGRAMA

1. Disfuncions estructurals de les parets de càrrega. Simptomatologia.

R12802 Estructures de fusta. Diagnosi i tractament

■■■ OBJECTIUS:

• Dur a terme un diagnòstic correcte. • Conèixer les propietats de la fusta, els diferents agents de degradació i els tractaments més adequats per fer-hi front. • Ser capaç, mitjançant els fonaments de càlcul necessari, d’avaluar l’estat de l’estructura i optar per alguna de les solucions possibles. PROGRAMA

1. La fusta com a material de construcció.

2. Possibles disfuncions estructurals. 3. Les parets dels nostres edificis. 4. Metodologia de diagnosi. Campanyes d’assaigs. 5. Avaluació estructural. Un exemple d’aplicació de la metodologia de diagnosi. 6. Intervencions sobre parets de tàpia. 7. Estintolament d’una paret mestra.

8. Actuacions en edificis amb parets de càrrega. Diagnosi i intervenció. 9. La problemàtica de les construccions de tàpia. DATES: del 2 al 9 de novembre de 2005 HORARI: dilluns i dimecres de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 €

Característiques i propietats 2. Tipologia tradicional de construcció amb fusta 3. Agents degradants biòtics i abiòtics 4. Coneixements per dur a terme una inspecció 5. Exemples d’inspeccions 6. Tractaments davant els agents degradants i exemples 7. Fonaments de càlcul d’estructures de fusta 8. Intervencions en estructures de fusta. Estudi dels casos

DIRECCIÓ ACADÈMICA

Joaquín Montón. Arquitecte tècnic. Professor de Materials de construcció del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC. Responsable de l’Àrea de Fusta del Laboratori de Materials de l’EPSEB. DATES: del 7 al 21 de novembre de 2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 21 h DURADA: 24 h PREU CURS: 404,40 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 323,52 €

MEDI AMBIENT

M11012 Gestió dels residus. Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

• Conèixer la situació actual de la problemàtica dels residus de construcció per actuar en l’obra

dels residus. Escenaris de gestió 3 Cas pràctic d’aplicació de la gestió de residus a l’obra DIRECCIÓ ACADÈMICA

PROGRAMA

1 Problemàtica global dels residus. 2 Marc legislatiu de la gestió de residus. Caracterització dels residus. Avaluació

Antoni Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB. Eladi Oliva. Enginyer Industrial en

l’especialitat d’Estructures. Cap de l’Àrea Industrial d’Enginyeria GECSA. Direccions d’obres de construcció d’edificis. DATA: 13 i 15 de desembre de 2005 HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 80,88€

CONTROL DE QUALITAT

Q11201 Assaig de laboratori. Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

• Analitzar els procediments i els assaigs de laboratori i valorar la informació que es pot extreure. PROGRAMA

2. Fase d’execució 3. Partides finalitzades

DATES: 2 de novembre HORARI: dimecres, de 16.30 a 20.30 DURADA: 4 h

DIRECCIÓ ACADÈMICA

PREU CURS: 67,40 €

Joan Leiva Navarro. Arquitecte tècnic. Director d’execució d’obra.

PREU COL·LEGIATS (-20%): 53,92 €

3. Materials per a controlar. Els mínims (formigó, maons, ferro per armats, sostres, i acer per armar) 4. Programa, registre i certificació 5. Tramitacions 6. Els diferents documents a recepcionar 7. Resolució d’un exemple: programa, registre de resultats i certificat de compliment.

DIRECCIÓ ACADÈMICA

1. Informació a l’inici de l’obra

Q10223 Control de la qualitat dels materials. Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

• Adquirir la metodologia per redactar el programa de control de qualitat i el registre de resultats que exigeix la Generalitat. PROGRAMA

1. La legislació del control de qualitat 2. Els agents del control de qualitat

Q10902 Control de qualitat dels materials en obres d’urbanització

■■■ OBJECTIUS:

• Donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d’urbanització. PROGRAMA

1. Condicionants previs 2. Parts d’una urbanització a efectes de

i260 cursos i serveis.indd 54

control de qualitat 3. Control de qualitat d’instal·lacions en urbanització: xarxa de desguàs i clavegueram, xarxes de serveis (electricitat, telecomunicacions, etc.) 4. Assaigs més comuns en materials utilitzats en moviment de terres 5. Prescripcions tècniques dels materials

Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Assessor tècnic del CAATB. DATA: del 7 al 21 de novembre HORARI: dilluns, de 18 a 21 h DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 121,32€

utilitzats en obres d’urbanització DATES: 29 de novembre i 1 de desem-

bre HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €

28/9/05 11:35:04

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 55 CURSOS

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ, POSADA AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

G10608 Gestió del tancament de l’obra i la postvenda

■■■ OBJECTIUS:

• Lliurar un producte final que satisfaci el client i que respongui a la qualitat prevista i les expectatives generades.

3. Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses 4. Cas pràctic: com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/ mitjana

DATES: 5 i 12 de novembre HORARI: dissabtes, de 9 a 14 h DURADA: 10 h PREU CURS: 168,50 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 134,80

€

PROGRAMA

G10202 Estratègies de contractació a l’obra

1. Abast i objectius del tancament. 2. Etapes del procés del tancament: Finalització d’obra. Lliurament de claus

DIRECCIÓ ACADÈMICA

■■■ OBJECTIUS:

Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titular de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. DATES: 19 i 26 de novembre HORARI: dissabtes, de 9 a 13 h DURADA: 8 h PREU CURS: 134,80 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 107,84 €

1. Tipus de contractes

2. Estratègies de contractació 3. Metodologia per a la selecció de contractistes o industrials 4. Relació client-contractistes 5. Consideracions de les variacions i modificacions durant l’execució de l’obra 6. Variacions durant l’obra. Valoració d’obra feta. Pagaments a compte 7. Resolució de contractes. Defectes i acabats. Finalització i liquidació 8. Modalitats d’actuació professional

■■■ OBJECTIUS:

PROFESSORAT

DATES: del 17 al 26 d’octubre

• Aplicar una metodologia per gestionar la informació econòmica que es genera al llarg del procés d’edificació.

Maria Mercè Casals. Arquitecta tècnica. Cap d’obra de Dragados, SA.

HORARI: dilluns i dimecres, de 16.30 a

• Analitzar les diferents modalitats de contractació i conèixer com gestionar els contractes, els reformats i els preus contradictoris. • Analitzar la paquetització, selecció, negociació, seguiment i tancament de contractació a l’obra. PROGRAMA

G11103 Control econòmic de l’obra

Jaume Viñals i Cardó. Arquitecte tècnic. Project manager. DIRECCIÓ ACADÈMICA

20.30 h DURADA: 16 h PREU CURS: 269,60 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €

SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

S12004 La seguretat en els treballs d’enderrocs

■■■ OBJECTIUS:

• Adquirir el coneixement de les tècniques de prevenció de riscos laborals per aplicar en treballs d’enderroc i en treballs amb presència d’amiant. • Millorar la metodologia que cal seguir des del projecte, l’estudi i pla de seguretat i salut fins, fins a l'execució de l’enderroc. PROGRAMA

2. Estudis de seguretat i salut. Estudis específics per treballs d’enderroc en presencia d’amiant. Contingut i redacció 3. Plans de Seguretat i Salut. Contingut, redacció i tramitació 4. Procediments de prevenció aplicables a enderrocs totals o parcials 5. La maquinària i els seus riscos 6. Mesures preventives, formació i informació dels riscos al personal.

1. Normativa. Tasques i responsabilitats

S12605 Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004

■■■ OBJECTIUS:

• Proporcionar les eines necessàries per afrontar amb responsabilitat els muntatges de les bastides aplicant el nou RD.

Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Eladi Oliva. Enginyer Industrial, en l’ especialitat d’Estructures. DATA: del

14 al 21 de novembre de

2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 €

4. Bastides tubulars 5. Norma UNE 76-502-90 6. Pla de muntatge, d’utilització i desmuntatge 7. Càlcul de resistència i estabilitat.

Eduardo Sánchez. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals. DATA: del

23 al 30 de novembre de

2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h

PROGRAMA

S13001 La seguretat en els treballs verticals

DIRECCIÓ ACADÈMICA

1. Introducció 2. Legislació aplicable 3. Classificació de bastides

DIRECCIÓ ACADÈMICA

DURADA: 9 h

Lluis Talamino. Arquitecte tècnic. Expert en bastides.

PREU CURS: 151,65 €

■■■ OBJECTIUS:

3. Mètodes de treballs verticals 4. Factors que intervenen en la caiguda i repercussions 5. Criteris per al plans d’evacuació urgent

DATA: 13 i 15 de desembre de 2005

• Adquirir una formació tècnica específica per a l’elecció, inspecció, supervisió i control dels treballs verticals. PROGRAMA

DIRECCIÓ ACADÈMICA

1. Criteris i normativa bàsica 2. Equips de proteccions individuals i col·lectives

Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

PREU COL·LEGIATS: (-20%): 121,32 €

HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €

i260 cursos i serveis.indd 55

28/9/05 11:35:05

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

CURSOS FORMACIÓ, POSADA AL DIA

ACTIVITATS PERICIALS

P10705 L’informe tècnic. Iniciació a la perícia

■■■ OBJECTIUS:

• Dominar les tècniques i la lingüística per a la confecció d’informes, coneixent els tràmits administratius judicials. PROGRAMA

1. Introducció a l’activitat pericial 2. L’activitat pericial de part 3. Els documents: estructura, tipologia,

continguts i exemples 4. Arquitectura legal 5. Casos pràctics 6. Normativa d’aplicació 7. Introducció als processos patològics més freqüents

Perit judicial. DATA: del 4 de novembre al 16 de desem-

bre HORARI: divendres de 16 a 21 h DURADA: 30 h PREU CURS: 505,50 €

DIRECCIÓ ACADÈMICA

PREU COL·LEGIATS: (-20%): 404,40 €

Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat.

URBANISME

U10302 Planejament i gestió urbanístics

■■■ OBJECTIUS:

• Adquirir coneixements sobre la legislació, les figures de planejament urbanístic i la seva tramitació. • Desenvolupar un projecte de reparcellació. PROGRAMA

2. Les figures del planejament 3. La gestió i tramitació 4. Modificació i revisió del planejament 5. Sistemes de gestió: la compensació bàsica, per concertació, cooperació i expropiació 6. Cas pràctic de reparcel·lació i expropiació

1. Normativa d’aplicació

U10703 Llicències d’obres i disciplina urbanística

■■■ OBJECTIUS:

• Adquirir coneixements de la normativa d’urbanisme, particularment de la Llei 2/2002, i el Reglament parcial de la Llei, i saber aplicar-los a casos reals

DIRECCIÓ ACADÈMICA

Esteve Aymà. Arquitecte Tècnic i advocat. Perit judicial. DATES: del 22 al 29 de novembre HORARI: dimarts i dijous,

de 18 a 21 h

DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 121,32 €

2. Tramitació de llicències 3. Silenci administratiu positiu 4. Disciplina urbanística, i infraccions i sancions

DATES: 15 de desembre HORARI: dijous, de 16.30 a 20.30 h DURADA: 4 h PREU CURS: 67,40€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €

DIRECCIÓ ACADÈMICA PROGRAMA

1. Conceptes generals

Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. Perit judicial.

HABILITATS DIRECTIVES

C11203 Estratègies de negociació

■■■ OBJECTIUS:

• Planificar el procés de negociació. • Desenvolupar les habilitats personal per dur a terme una negociació eficaç. • Establir un procés de seguiment dels acords de la negociació.

3. El procés de la negociació 4. L’argumentari en la negociació 5. Estratègies de negociació 6. Gestió de conflictes 7. Seguiment dels acords DIRECCIÓ ACADÈMICA

PROGRAMA

1. Modalitats de negociació 2. Punts forts i punts febles en la negociació

Michèle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga. Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.

Elena Iborra. Psicòloga. Postgrau d’Anàlisi i conducció de grups. Màster en Formació de Formadors. DATA: 21, 28 i 29 d’octubre HORARI: divendres, de 16 a 20h, i dissabtes de 9 a 13 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 €

MÀRQUETING I VENDES

V10301 Estratègia de comunicació empresarial

■■■ OBJECTIUS:

• Implementar polítiques de comunicació en el despatx professional de l’arquitecte tècnic. • Elaborar un pla de comunicació del sector de l’edificació.

2. Comunicació corporativa. 3. Comunicació de marca. 4. Eines comunicatives. 5. Pla de comunicació. 6. Estratègies de comunicació.

1. Fonaments de comunicació.

V10201 Atenció al client i reclamacions

i260 cursos i serveis.indd 56

HORARI: dimarts de 16 a 21 h DURADA: 15 h PREU COL·LEGIATS (-20%): 202,20 €

Gemma Vallet. Creative & Brand Consultant de DareStep Interactive Agency of

• Situar l’atenció al client en l’estratègia de l’empresa. • Desenvolupar programes d’actuació en l’àmbit del servei al client.

3. Tipus de comunicació amb el client. 4. El procés de l’atenció al client. 5. Tractament de les incidències. 6. El programa de servei al client. 7. Assegurar la satisfacció.

PROGRAMA

DIRECCIÓ ACADÈMICA

1. La qualitat del servei. 2. El personal de contacte amb el client.

Alejandro Martín Revilla. Màster en Direcció de Recursos Humans.

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 8 al 22 de novembre

PREU CURS: 252,75 € DIRECCIÓ ACADÈMICA

PROGRAMA

CapGemini.

DATES: del 23 al 30 de novembre HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 161,76 €

28/9/05 11:35:05

Demandes:

L’INFORMATIU DEL CAATB

En dependència del coordinador tècnic de la Divisió de Construcció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària des de la concepció del projecte constructiu fins a la l'acabament de l’obra, essent l’interlocutor directe amb el promotor. També es responsabilitzarà de l’acompliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Requisits: - Experiència professional de més d’1 any com a tècnic/a de projecte Project Manager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement i projecció professional. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8927 a:

IMPORTANT ENGINYERIA DE BARCELONA

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i260 cursos i serveis.indd 57

Important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES En dependència del cap del departament d’obra civil es responsabilitzarà de desenvolupar l’avantprojecte a nivell de pressupost. S’encarregarà d’elaborar el projecte bàsic per a la sol·licitud de llicència d’obra i d’elaborar el projecte executiu. Treballarà amb equip amb la resta de departaments de l’empresa. Requisits: - Experiència professional d’entre 4 i 6 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. - Valorable experiència professional en el desenvolupament de projectes d’obra industrial i terciària. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel), MS-Project i Presto. - Incorporació setembre. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitats de relació lliberal. - Jornada completa. - Retribució entre 33.000 i 38.000� bruts anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència aportades. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9098 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA

EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura en fase d’expansió i amb seu a Sabadell,

c 57 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

Important empresa constructora especialitzada en edificació industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS I PRESSUPOSTOS En dependència del responsable del departament de pressupostos, s’encarregarà d’estudiar i analitzar els projectes, elaborar amidaments i pressupostos, demanar ofertes als industrials, preparar el pressupost en base al projecte per fer l’oferta i participar en l’elaboració del plàning d’obra. Treballarà en 2 o 3 projectes simultàniament. Requisits: - Valorable experiència professional en les funcions descrites. - Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office i Autocad. Es valorarà coneixement de Presto, Gest i MS-Project. - Es valorarà coneixement de francès. S’ofereix: - Contracte laboral i jornada completa. - Retribució d’entre 25.000 i 27.000� bruts anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9022 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

Selecciona TÈCNIC/A D’ESTRUCTURES En dependència del director del departament d’estructures es responsabilitzarà de fer l’estudi previ del projecte d’estructures, realitzar el predimensionat de l’estructura i el càlcul. També s’encarregarà de tenir el contacte amb l’OCT i d’atendre els caps d’obra per a la interpretació de plànols.

Requisits: - Professional titulat en arquitectura tècnica o enginyeria. - Experiència professional mínima d’un any en un despatx d’arquitectura. - Coneixements a nivell usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad, es valorarà el coneixement de programes de càlcul d’estructures (Promonal, Cype).

S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració: 24.000€ brut/anual. - Possibilitats de continuïtat i creixement en l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9112 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,

Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

28/9/05 11:35:06

58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Ajudant/a d’obra EMPRESA CONSTRUCTORA

Empresa constructora, amb àmbit d’actuació principal Barcelona i província,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres. Requisits: - Professional titulat en Arquitectura Tècnica, Arquitectura o Enginyeria. - Experiència professional d’entre 2 i 3 anys com a cap d’obra. - Coneixements a nivell d’usuari MS-Office (Word, Excel) i valorable TCQ2000 i/o Presto. - Vehicle propi.

EMPRESA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Es valorarà entre 1 i 3 anys d’experiència en les tasques esmentades. Coneixements informàtics de Word, Excel i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Àrea de treball Barcelona. Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 204 16 82 a l’atenció d’Ernest Medina.

S’ofereix: - Jornada completa. - Retribució de 30.000€ bruts anuals i 10% dels beneficis de l’obra com incentius al finalitzar la mateixa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. - Incorporació immediata.

Ref: 9133 DESPATX DE PROJECT MANEGEMENT DE BARCELONA

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9113 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i260 cursos i serveis.indd 58

per al seguiment i control de reparacions d’humitats, estructures, instal·lacions, etc.

Cap d’obra per a la direcció, planificació, contractació d’industrials i seguiment econòmic d’una edificació de cases en filera amb urbanització, a la zona de l’Alt Empordà. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència de 3 anys com a cap d’obra en edificació, valorable experiència en obra civil. Professional rigorós, amb capacitat per a la captació, avaluació i direcció dels industrials que intervindran en l’execució de les obres. Empresa jove, dinàmica i amb molta empenta. Possibilitat de responsabilitats en l’àrea del manegement. Vehicle d’empresa. S’OFEREIX

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb àmbit d’actuació Catalunya,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9121 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Relació liberal o contracte laboral. Sou entre 30.000 i 42.000’- euros brut/ anual segona la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: j.serrano@apabcn.com indicant la referència “cap d’obra”. Ref: 9138 EMPRESA PROMOTORA I ESTUDI D’ARQUITECTURA

Aparellador/a per a cap d’obra i direcció facultativa Tasques de cap d’obra i direcció facultativa en les promocions de l’empresa i en els projectes de l’estudi. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No es necessària experiència. Coneixements informàtics de Word, Excel i Cad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Àrea de treball Barcelona i província amb desplaçaments esporàdics a nivell nacional. Jornada completa.Sou aproximat 21000 euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 224 70 10 o per a/e: promociones@grupoparryva.com a l’atenció de Luis Turrens. Ref: 9134

28/9/05 11:35:07

i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 59 DEMANDES

Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es

MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

ENGINYERIA INDUSTRIAL

DESPATX D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Adjunt/a al project manager

Tècnic/a de projectes

per responsabilitzar-se de la realització dels projectes i de la coordinació i direcció de naus industrials.

per a desenvolupar i redactar projectes, memòries, amidaments, plànols i plecs de condicions.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 3 anys en redacció de projectes tècnics, estudis de seguretat i salut, control pressupostari i direcció d’obres. Coneixements informàtics d’Autocad, Presto, Cype o similar. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 2 anys en despatx d’arquitectura, enginyeria o constructora. Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, Word, Excel i Presto.

S’OFEREIX

Lloc de treball Badalona. Jornada completa, divendres tarda no es treballa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de l’experiència aportada. Incorporació immediata.

Àrea de treball Barcelona amb visites d’obres dins la província. Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat entre 30.000 i 36.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934127603 a per a/e: rmindustrial@telefonica.net a l’atenció de Rosa Morató.

S’OFEREIX

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 460 16 49 a l’atenció de A. Escofet o per a/e: greenworld@nowdata.es

Ref: 9136

Ref: 9140

PROMOTORA CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ D’HABITATGES

GESTIÓ I PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA DE SARAGOSSA

Director/a d’obres

4 tècnics/ques de projectes i obres

per responsabilitzar-se dels projectes assignats: contacte amb tallers d’arquitectura, revisió dels projectes, revisió de l’estat d’amidaments, realització de pressupostos, contractació d’industrials, coordinació general de les obres, aprobació dels certificats d’obra, etc.

per a redacció de projectes d’edificació, càlcul d’amidaments, disseny del projecte, control econòmic i tècnic de les obres assignades així com dels recursos propis tècnics i humans, etc.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Convenient experiència. Coneixements informàtics d’Autocad. Convenient carnet de conduir.

Arquitecte tècnic col·legiat. Dilatada experiència en la construcció d’habitatges i habituat al domini d’eines informàtiques així com de la gestió integral de projectes constructius. S'OFEREIX

Excel·lents perspectives a mig termini. Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

PERFIL

S'OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal. Sou aproximat entre 18.000’- i 30.000’- euros brut/anual negociable més incentius per objectius. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 58 59, per a/e: spelles@human.es o enviar-ho a Human Catalunya, S.A. c/ Balmes, 201, pral. 2a. 08006 Barcelona

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 976 21 80 75 o per a/e: administracion@aranade.es

Ref: 9135

Ref: 9137

DESPATX D’ARQUITECTURA DE GRANOLLERS

ENTITAT FINANCERA CATALANA

Tècnic/a de projectes

Cap d’obra

per a col·laboracions en el desenvolupament de projectes bàsics i executius d’edificació (disseny, dibuix, gestió i relació amb els clients, etc.).

per coordinar, supervisar obres i control pressupostari, realitzar i coordinar els informes tècnics de viabilitat i adquisició, coordinar els equips d’arquitectes i aparelladors, etc.

PERFIL

Imprescindible experiència en despatxos professionals. Es valorarà experiència en obra. Coneixements informàtics d’Autocad 2005, Excel i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Àrea de treball Vallès Oriental. Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 938707391 o per a/e: dl2cat@coac.es

PERFIL

Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Imprescindible experiència mínima de 7 anys en la gestió d’obres i coneixements en instal·lacions i climatització i domòtica. Coneixements informàtics d’Office. Imprescindible carnet de conduir. S’OFEREIX

Àrea de treball Vilafranca del Penedès amb desplaçaments a la resta de Catalunya, Aragó, País Valencià i Madrid. Jornada completa. Contracte laboral indefinit desprès de període de prova. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada més vehicle d’empresa i avantatges socials. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: ibuendia@caixapenedes.com

Ref: 9139

i260 cursos i serveis.indd 59

Ref: 9141

28/9/05 11:35:08

60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

DESPATX D’INTERIORISME I CONSTRUCTOR AGREMIAT

Tècnic/a d’obres

Arquitecte/a tècnic/a

per a la direcció de les obres i gestió dels pressupostos.

per dibuixar plànols, realització d’estats d’amidaments i pressupostos, direcció d’obres d’habitatges, etc.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Experiència mínima de 2 anys en direccions d’obra, obres de reforma i edificació. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi (cotxe o moto). S’OFEREIX

Àrea de treball Barcelona i província. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat a partir de 23.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportades, més incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 265 20 86 o per a/e: info@sicetres.com a l’atenció de Carles Lacambra o contacteu per telèfon al núm. 93 265 64 11

PERFIL

Imprescindible experiència en direcció d’obres d’habitatges. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i opcional programes d’estats d’amidaments i pressupostos (Presto o similar).Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Lloc de treball Sentmenat (Vallès Occidental). Es valorarà positivament que el candidat/a visqui a les rodalies d’aquesta població. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 22.000’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: cesc@calidae.net o bé al núm. de fax: 93 715 45 00 a l’atenció de Cesc Permanyer (enviar preferiblement per mail).

Ref: 9144 EMPRESA DE GESTIÓ INTEGRAL D’INSTAL·LACIONS

CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ I INTERIORISME

2 caps d’obra

Ref: 9142

Tècnic/a d’obres per a la programació, coordinació i direcció d’obres.

PERFIL

Imprescindible entre 4 i 5 anys d’experiència en la realització d’obres d’edificació en totes les seves àrees. Coneixements informàtics de Presto, Super Project i Excel. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Imprescindible experiència. Coneixements informàtics entorn Windows. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Àrea de treball Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 39.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

S’OFEREIX

Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments esporàdics a la resta de Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 452 07 58 a l’atenció de Joan Dalmau o per a/e: j.dalmau@geinsabcn. com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 488 12 59 o per a/e: p.arjona@codecsa. com a l’atenció de Pilar Arjona

2 Project manager En dependència del Director de Projectes tindrà com a missió realitzar el seguiment i control de les obres al seu càrrec, col·laborant amb l’oficina tècnica en la gestió i coordinació de projectes. PERFIL Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Imprescindible entre 4 i 5 anys d’experiència com a project manager o similar (cap d’obra o cap de grup). Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. S’OFEREIX Àrea de treball qualsevol punt d’Espanya. Imprescindible tenir alts coneixements d’anglès. Jornada completa. Retribució negociable a partir de les aptituds i experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 321 12 86 a l’atenció de Laia Pascual o per a/e: laia.pascual@kiven.es

Ref: 9146

Ref: 9143

IMPORTANT EMPRESA DE CONSTRUCCIÓ

Ref: 9147

CONSTRUCTORA DE SABADELL

Cap d’obra per planificar des del punt de vista tècnic i pressupostari del projecte encarregat, responsabilitzar-se del control i supervisió de les obres, coordinar la feina del personal assignat de la pròpia empresa o dels industrials subcontractats, controlar, coordinar i supervisar els replantejaments i repassos. PERFIL

Convenient experiència mínima de 2 anys com a cap d’obra o ajudant d’obra. Coneixements informàtics d’Excel, Word i Cad. Imprescindible carnet de conduir.

Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es

S’OFEREIX

Àrea de treball Barcelona àrea metropolitana. Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat entre 30.000’- i 40.000’- euros brut/anual negociable més vehicle empresa. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 726 07 78 o per a/e: seleccion@asinco.com a l’atenció de Pilar Diaz Ref: 9148

i260 cursos i serveis.indd 60

28/9/05 11:35:08

Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional – Aixecament d’estat actual – Projectes bàsics i executius – Càlcul d’estructures i instal·lacions – Mesuraments i pressupostos – Estudis i coordinació de seguretat – Expedients d’activitat i legalitzacions – Plans d’emergència i autoprotecció – Projectes de telecomunicacions – Gestió i control d’obra – Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives i maquetes Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - fotomuntatges - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - perspectives

i260 cursos i serveis.indd 61

Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 934 59 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx i els seus serveis Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb les eines següents: - Perspectives: amb la màxima claredat de textures. - Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte. - Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn. - Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte. - Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com Especialistes en perspectives/ scriptiva Empresa especialista en grans promocions i concursos, perspectives, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors, plantes de venda,… tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. SCRIPTIVA 934594617 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01

Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: Perspectivas fotorealístiques, Animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, Fotos/ videomuntatges, Decoració d’interiors i estands, Estudi de textures i llums, Plantes de venda, Books de venda, Disseny, creació i entrega de logotips i promocions d’empresa díptics, tríptics, banners..) amb número il·limitat de còpies, Disseny i maquetació de pàgines web, Disseny de tanques publicitàries amb perspectives. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tels.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: - Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització) - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions - Estudis de color - Estudis de Seguretat i Salut - Projectes d’enderroc - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Disseny d’espais i mobles - Perspectives, fotomuntatges - Aixecament de plànols estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 325 66 04 Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. - Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra.

P SERVEIS

MÀSTER I POSTGRAUS

c 61 L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

- Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat - Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com S’ofereix equip de tècnics Equip de tècnics amb experiència s’ofereixen per a realitzar amidaments, pressupostos, estudis de seguretat i salut, etc. Cristina ■ Telèfon: 607 706 927 Casa en venda

Es ven casa al nucli antic d’Olesa de Montserrat a 30 minuts de Barcelona. Totalment reformada. Pàrquing i traster inclòs. Cuina de disseny. Habitacions àmplies. Dues entrades per carrers diferents. Llum tot el dia. Preu: 415.000 € Telèfon: 607 557 899 Es ven col·lecció completa de CAU Es ven una col·lecció completa i en impecable estat de la revista CAU del Col·legi d’Aparelladors. Preu 300€ Telèfon: 669 968 617 Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad. Telèfon: 607 314 373 / 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 a/e: jbarjau@ya.com Serveis al profesional Equip tècnic s’ofereix per realització de: -aixecaments de plànols -plànols de venda -perspectives professionals -estudis de seguretat -projectes d’enderroc -projectes d’urbanització projectes de rehabilitació altres (cèdules, informes, etc.) Víctor Telèfon: 637 200 931 / 677 538 021 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cedules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040

28/9/05 11:35:10

62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005

serveis

Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00

i260 cursos i serveis.indd 62

Avantatges:

PER ALS COL·LEGIATS

Oferta especial de programes d’Autodesk

Cecotel: tarifes de mòbil més barates

Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk. Autodesk · Telèfon: 93 480 33 80

Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %). Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avan-

tatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

d'Informació i: Punt del CAATB

DEMANA MÉS INFORMACIÓ

Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

28/9/05 11:35:25

i260 cursos i serveis.indd 63

28/9/05 11:35:32

i260 cursos i serveis.indd 64

28/9/05 11:35:48