L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Octubre 2005
Segona Quinzena
Preu: 2 €
261
El projecte APTM torna a l'actualitat
Habitatge mínim
El Tema: Anàlisi econòmica de sis prototipus d'habitatge de superfície mínima P. 4 ■■
El Noticiari
■■
P. 10
Aplicar les TIC en el sector de la construcció El Reportatge
■■
P. 33
Reforç estructural amb fibres de carboni
i261 portada_ok.indd 1
19/10/05 13:34:02
i261 portada_ok.indd 2
19/10/05 13:34:17
Tema Habitatges de superfície mínima. P.4-8
A la portada 3 APTM
T N S R ¿ 5
Noticiari Aplicar les TIC en el sector de la construcció. P.10
L’HABITATGE MÍNIM de Santiago Cirugeda ha estat instal·lat al número 1117 del carrer Àlaba de Barcelona, perquè s’hi visqués prop de mig any, i després la persona (o persones) expliqués l’experiència per treure’n conclusions. Però l’Ajuntament ha considerat que aquest prototipus de minipis està en un solar amb un ús destinat per a equipaments i no per a habitatges, i finalment no es podrà habitar.
Sector L'edificació viu una etapa de boom constructiu. P.24
RGA ARQUITECTES. Entrevista als autors de la pasarel·la per a vianants del Parc de Vallparadís de Terrassa. P.28.
5
Reportatge Reforç estructural amb fibres de carboni. P. 33
CREU QUE EL SECTOR CONTINUARÀ AMB TENDÈNCIA A L'ALÇA?
PODEU ENVIAR LES VOSTRES RESPOSTES A:
SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
El Tema El Noticiari Assistència Afiliació Formació Mercat de Treball El Sector La Gent Reportatge Espai Empresa Classificats
4 10 18 19 20 22 24 28 33 37 52
5
?
INFORMATIU@APABCN.ES
Crèdits:
L’Informatiu 260. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.
i261_sumari.indd 4
19/10/05 13:37:51
4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
T
El Tema:
HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
PROJECTE DE L'ARQUITECTE SANTIAGO CIRUGEDA INSTAL·LAT EN UN SOLAR AL POBLENOU (BARCELONA).
Torna l'habitatge mínim El projecte APTM busca els límits físics de l'habitatge que ha estat una de les preocupacions fonamentals de les avantguardes arquitectòniques. Transcorregut mig any des de la seva presentació a Construmat, el projecte APTM torna a estar d’actualitat. De fet, això no ha d’estranyar, perquè aquest projecte d’habitatges mínim va néixer impulsat pel Ministeri de l’Habitatge per continuar investigant en les propostes d’habitatge mínim. Però ara, quan s’ha volgut habitar una d’aquests propostes, la de l’arquitecte Santiago Cirugeda, instal·lat en un solar del barri de Poblenou de Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat ■■■
i261 el tema.indd 4
no ha donat el permís. Cirugeda s’ha mostrat al llarg de la seva curta trajectòria com un arquitecte amb una ànima social que el porta a anar més enllà del que és habitual. La seva preocupació per aprofitar espais públic té antecedents, entre els quals destaquen dues ocupacions legals, una a Sevilla i una altra al barri de Lavapiés de Madrid, realitzades el 2003. El seu habitatge mínim ha estat instal·lat al número 11-17 del carrer
Àlaba de Barcelona, perquè s’hi visqués prop de mig any, i després la persona (o persones) expliqués l’experiència per treure’n conclusions. Però l’Ajuntament ha considerat que aquest prototipus de minipis està en un solar amb un ús destinat per a equipaments i no per a habitatges. Hi ha qui diu que l’habitatge de Cirugeda és poc habitable. Això s’ha pogut tornar a comprovar si és veritat o mentida dels dies 21 al 23 d’octubre a Eme3. Perquè l’apartament
L'autor. ■■■ Santiago Cirugeda va estudiar arquitectura a l’ETSA de Sevilla i va acabar la carrera a Barcelona. En els darrers anys desenvolupa projectes allunyats de l’urbanisme tradicional: des d’ocupacions sistemàtiques d’espais públics amb contenidors fins a la construcció de pròtesis a façanes, patis, cobertes i solars.
19/10/05 13:39:39
c5 EL TEMA HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
forma part d’aquest festival d’arquitectura, que ha reunit 15 propostes que reflexionen sobre l’arquitectura i l’urbanisme, i mostren la interacció de l’arquitectura amb disciplines com el teatre, el cinema o la música. Havia de ser quan sortís del projecte de Cirugeda el darrer visitant que algú havia d’entrar al minipis i començar a habitar-lo. APTM busca els límits físics de l’habitatge, que ha estat una de les preocupacions fundacionals de les avantguardes arquitectòniques. Des del segon congrés del CIAM, el 1929, fins ara la discussió sobre la quantitat i qualitat de l’habitatge social ha estat un tema arquitectònic sotmès a un procés de retorn perpetu. A Barcelona però també a la resta de l’Estat espanyol es viu actualment un d’aquests retorns. El projecte APTM proposa una casa flexible, tecnològica, sostenible, ecològica i, sobretot, assequible. Representa una nova oportunitat per aprofundir i estendre les condicions especials i ideològiques de l’habitatge assequible, prefigurant futurs que les noves normes (els plans autonòmics d’habitatge i les ordenances dels ajuntaments) i les empreses promotores i constructores podran recollir com a idees i variables per a un canvi en el nostre espai residencial. D’acord amb aquesta filosofia del projecte, l’habitatge de Cirugeda està destinat a augmentar el mercat de lloguer, no el de compra. I en determinats llocs: les ciutats. Perquè el projecte considera molt important tot allò que és comunitari, la definició de la comunitat, que no acaba a la porta de casa, sinó que s’estén a la ciutat mateixa. Com ha manifestat en diverses ocasions l’impulsor d’APTM, l’arquitecte Josep Bohigas, són molt diferents 30 metres quadrats al barri de Gràcia de Barcelona que a la perifèria de la ciutat o al camp.
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Eme3 mostra una quinzena de propostes d'habitatge L’Edifici Pollastre –com ha estat qualificat l’habitatge mínim de Cirugeda- s’ha pogut veure al festival d’arquitectura Eme3, que entre els dies 21 i 23 d’octubre hi ha hagut a diversos llocs del barri del Poblenou de Barcelona. Bàsicament, al Centre Cívic Can Felipa –que ha acollit una exposició monogràfica sobre el treball de Cirugeda-, a la nau Palo Alto –on s’han realitzat diversos tallers- i a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IACC) –on s’han fet els debats. Eme3 va néixer el 1999 i aquesta ha estat la seva tercera edició. La innovació d’aquest any és el que s’ha anomenat Eme3 escala 1:1, un apartat que ha consistit en construccions d’edificis, jardins i altres instal·lacions en una desena de solars repartits pel Poblenou. Entre els treballs presentats, destaca la casa de Cirugeda bastida al carrer Àlaba, feta íntegrament de materials de construcció reciclats. Però també hi ha participat l’equip parisenc Exyzt, amb una estructura entre dos edificis on s’han projectat imatges del barri, “una mena d’edifici tele”, en paraules del director del festival, Javier Planas. Així mateix, hi ha hagut un jardí de reciclatge creat pel grup Uno por Ciento, de Castelló. Al festival, també s’hi ha pogut veure el projecte espanyol Habitaines d’habitatge en contenidors, com també altres projectes que s’han construït a Holanda. ■■■
ESTRUCTURA D'ENVANS DE LAY HER DEL COL·LECTIU FRANCÈS EXYZT.
PROJECTE DURMIBUS.
Aixecat en una setmana L’apartament on de moment ningú viurà té trenta metres quadrats i forma de contenidor. A dins hi ha un lavabo, una cuina, un dormitori i espai per a un menjador. Construït amb materials reciclats, pot ser aixecat en una setmana. Està al solar del districte tecnològic del 22@ de Barcelona des del més de juliol passat. La proposta d’instal·lar-lo al Poblenou formava part d’un projecte d’ocupació temporal i legal, a través d’un règim de lloguer, de solars públics en què no estigués previst construirhi durant un llarg període de temps. Amb la negativa a cedir el solar com a residència, encara que sigui provisional, el govern de Barcelona ha manifestat que vol evitar que algun inquilí es negui a abandonar el minipis. ■
i261 el tema.indd 5
Pretext per passejar PROJECTE ARQUITECTURA NÒMADA D'IRVING DE LA ROSA.
PROJECTE HABICAN DE LUÍS RODRÍGUEZ
ESTRUCTURA DEL COL·LECTIU FRANCÈS
ALONSO.
EXYZT.
Els organitzadors d’Eme3, l’Associació Cultural Mutidisciplinar (ADN), han repartit els quinze prototipus per espais oberts i tancats –espais públics, solars i obres- del districte del Poblenou de Barcelona, amb l’objectiu de generar nous pretextos per passejar per aquest barri en transformació. El públic els ha pogut visitar i aprofitar per interactuar-hi. Eme3 va aparèixer per donar resposta a una realitat on els límits que separen les disciplines es confonen. Per això s’hi donen cita projectes vinculats a l’arquitectura i el disseny però també disciplines aparentment allunyades dels sectors de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme, com la música, el cinema o la dansa. ■
19/10/05 13:39:48
6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
EL TEMA HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
ABALOS &HERREROS
MIQUEL SUAU
SANTIAGO CIRUGEDA
LACATON & VASSAL
APTM Memòria del procediment J/T Ardèvol i Associats, SL ■ ■ ■ En l’estudi de costos que s’ha dut a terme sobre els sis prototipus mínims de l’APTM, s’ha procurat homogeneïtzar tots els elements comuns al procés constructiu per establir un comparatiu de les solucions presentades a Construmat 2005. S’ha considerat que calia dividir analíticament els costos de construcció, promoció i venda en tres capítols, per a una millor comprensió i identificació dels complexos i variats sumatoris que participen en la valoració a l’hora de fixar un preu de venda final. Aquests capítols són: els sistemes constructius, les despeses de promoció i la repercussió del sòl. S’ha previst un edifici ideal de 16 plantes d’alçada (excepte en la proposta de Cirugeda) d’una superfície en planta aproximadament igual. En cada cas, el tipus de proposta arquitectònica modifica les superfícies comunes i l’ocupació en planta. Els sistemes constructius es poden dividir en dos: comuns i propis, en funció dels treballs a realitzar. Els comuns són tots aquells que formen part del procés constructiu bàsic. Són: els moviments de terres, els fona-
i261 el tema.indd 6
ments, l’estructura, la coberta, les façanes, el para-sol fotovoltaic (s’han equipat totes les solucions presentades amb aquesta premissa a la planta coberta), els nuclis de comunicació, les caixes d’escala, les circulacions interiors de distribució de la planta i els elevadors, amb una previsió d’uns cinc habitatges per ascensor. Els propis són els sistemes de disseny específics i els materials de cada proposta. Es reflecteixen en: les divisions interiors, els paviments, la fusta interior i l’exterior i, en alguns casos, l’equipament-mobiliari. En la solució d’Iñaki Ábalos & Juan Herreros formen un frontal d’armari amb doble alçada amb equips integrats. Cirugeda proposa un element autònom que pot ser muntat a qualsevol ubicació. Jorge Cortés, Sergio García i Borja García organitzen un lateral a la semiplanta amb equipaments. Gustavo Gili Galfetti presenta una solució mixta: una part es realitza en obra i la part de l’habitatge, amb les instal·lacions –recicla un contenidor marítim i l’equipa amb tots els serveis i installacions–. Anne Lacaton &Philippe Vassal creen una part de reserva per a un ús a determinar i un entresolat que recull en la seva part inferior les parts
GUSTAU GILI
SERGIO GARCIA
El despatx J/T Ardèvol i Associats, Aparelladors i Arquitectes Tècnics, ha realitzat l’estudi de costos dels sis prototipus d’habitatge mínim d’APTM de l’habitatge amb les instal·lacions. Finalment la solució més radical és la de Suau, que prefabrica tot el conjunt i el col·loca a l’indret assignat. S’ha considerat que les variables dels equips del mobiliari, cuines, serveis sanitaris i les instal·lacions seran en tots els casos iguals per contenir el mateix nombre d’aparells i respondre a les mateixes necessitats. No s’han considerat els costos derivats de la construcció de possibles balcons i terrasses; la seva incidència
Finançament. Una entitat bancària ha estudiat les hipoteques. Per fer més creïble la múltiple experiència dels projectes presentats a APTM, s’ha demanat a una entitat bancària l’estudi del finançament de cada una de les operacions. Aquestes dades s’adjunten al final dels estudis de costos. En el cas de l’arquitecte Santiago Cirugeda, en no tenir solar, no hi ha registre i no hi ha hipoteca. La resta està en paràmetres del mercat actual. ■■■
no és significativa. En el capítol de despeses de la promoció s’ha contemplat la intervenció dels tècnics, punt cabdal per a la progressió i millora de les futures propostes (es resol amb una mínima participació en els costos, tot i les responsabilitats derivades en el procés constructiu). S’han considerat, així mateix, els costos de permisos, taxes, escomeses, etc., municipals, i els derivats dels processos de registre, les despeses pròpies de l’empresa que inicia tot el procediment des de la compra del solar fins a l’entrega de claus, amb tots els agents i les despeses financeres que hi participen. Finalment, hi ha la part més agraïda: el benefici que pugui resultar de l’operació, que en els darrers nou anys ha progressat espectacularment. El darrer capítol, assignat al valor del terreny -solar que s’ha ubicat a la corona metropolitana de Barcelona per assolir un preu competitiu–, per la seva importància s’ha volgut destacar com un únic i problemàtic concepte. El cost derivat de la compra del solar i la repercussió en el cost final –es mou al voltant d’un exagerat 50%– fan inviable qualsevol aportació arquitectònica en la millora del preu de venda. ■
19/10/05 13:39:59
c7 EL TEMA HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
APTM - Estudi de costos. Quadre resum comparatiu CONCEPTE
m2
A&H
construïts per unitat d’habitatge
CIRUGEDA
C-G-G
GGG
L&V
SUAU
-
37
36
40
36
30
42
37
43
49
81
38
180,19
351,68
177,17
155,53
188,26
167,92
458,45
697,99
572,28
411,11
336,20
542,39
construït amb reperCost execució material per cussió de zones comunes (€/m2)
638,64
1049,67
749,46
566,64
524,46
710,31
Costos finals amb despeses constructives (€/m2)
759,98
1.249,11
891,85
674,30
624,11
845,26
Despeses procedents dels agents de la promoció (€/m2)
1.140,74
562,10
1.200,08
1.102, 19
1.079,60
1.179,12
1.775
okupa ?
1775
1.774
1.775
1.775
155.299,41
66.351,23
166.181,55
172.713,83
281.775,75
143.110,04
Costos / amb repercussió de superfície zones comunes (€/m2)
3.675,73
1.811,21
3.866,94
3.551,49
3.478,71
3.799,38
Costos / m2 sobre superfície construïda d’habitatge sense repercussió zones comunes (€/m2)
4.853,11
1.811,21
4.648,44
4.337,36
7.827,10
4.770,33
655,00
?
700
725
1.190
605
645
280
690
715
1.175
595
m2
construïts amb repercussió de zones comunes per unitat d’habitatge
Ràtio sistemes constructius comuns (€/m2) Ràtio sistemes constructius propis
(€/m2)
m2
Repercussió del solar per m2 habitatge (€/m2) Costos totals per unitat habitatge (€) m2
Compra: quota mensual hipotecària (€/m2) Lloguer: quota mensual (€/m2)
Habitatges mínims de més de 30 m2 Josep Olivé informatiu@apabcn.es A partir d’unes xerrades amb Josep Bohigas sobre el fet singular dels d’habitatges mínims, Joan Ardèvol (1) va proposar complementar les propostes construïdes de l’APTM presentades a Construmat amb un estudi de costos rigorós (2), el resultat del qual es presenta i comenta a continuació. En comparar les dades del quadre resum, el primer que es veu és que només un dels prototips s’ajusta als 30 m2. Tots els altres els superen, fins als 40 m2 de Gili, o fins als 81 m2 de Lacaton i Vassal, si es compten les terrasses! (3). És molt encertat haver dividit els costos entre sistemes constructius comuns i propis perquè permet veure que les despeses generals són molt semblants per a tots (4) i, per tant, les diferències de cost estan sobretot en les propostes més equipades, que tenen uns costos més alts. Tenint en compte les ràtios del cost final construït, es veu que les diferències oscil·len entre els 624 i els 891 €/m2 (ja no es compara la propos■■■
i261 el tema.indd 7
ta de Cirugeda); són significatives i gairebé proporcionals a les dels sistemes constructius propis ja citats. La probable conclusió que es pot treure d’aquestes dades és que els costos depenen del tipus de construcció, però sobretot del nivell d’acabat. En canvi, no s’aprecia una relació directa entre cost i volum. Com es por veure, la majoria de propostes compensen la falta d’espai en planta amb un volum més elevat que l’estàndard dels 2,60 m (5). Tampoc factors com la major o menor prefabricació de la proposta o el grau de compartimentació dels espais sembla que afectin sensiblement els costos, ja que les més fragmentades i, casualment, les més prefabricades (Gili i Suau), es troben a la part mitjana dels costos/m2. En l’apartat dels imports totals finals s’observa que la proporció és directa entre cost total i superfície (6); així doncs, el més barat és el mòdul prefabricat de 30 m2 de Suau, tot i ser dels més cars de construir per m2, gràcies a la seva baixa repercussió sobre el sòl. Tenint en compte el cost/m2, en canvi, el mòdul de Gili és una mica més rendible, en disposar
Una conclusió que es pot treure de l’estudi de costos dels projectes APTM és que els costos depenen del tipus de construcció, però sobretot del nivell d’acabat de més m2 per al mateix ús a un cost/ m2 només lleugerament superior. Aquí influeix el gran espai de terrassa de la proposta de Lacaton i Vassal, que eleva el seu cost absolut a quasi el doble –com era d’esperar– del de la resta de propostes. Amb tot, la realitat és que no es veuen diferències molt substancials entre les 5 propostes comparables, ni en el preu final ni en el cost/m2. ■
Notes (1) Els autors del treball són Joan Ardèvol i Ana Caamaño, de J/T Ardèvol i Associats. (2) Això equival a dir que un projecte no és mai complet sense la part econòmica, moltes vegades part fonamental en les decisions de projecte, la qual cosa defensa L’Informatiu des de fa 10 anys, en concret en l’anàlisi d’obra. (3) Sembla que a tots els arquitectes els hagi fet una mica d’angúnia projectar habitatges de només 30 m2. Tots han buscat maneres de compensar la manca d’espai amb zones compartides, altells, balcons o terrasses, dobles espais... Ja es veu que,
independentment que hi hagi qui es pugui sentir a gust en espais tan reduïts, 30 m1 pt són pocs per viure d’una manera –diguem-ne– normal. (4) Hi ha com a excepció la proposta de Cirugeda, molt més cara que les altres; per molts altres motius, no és comparable a les altres i, per tant, es descarta dels comentaris d’aquí en endavant. (5) Pràcticament tots els projectes proposen una alçada lliure considerable. Els mòduls de l’APTM no s’ajustarien a la majoria de normatives urbanístiques dels municipis de Catalunya. Això vol dir que les normatives estan desfasades i que haurien de modificar-se per admetre alçades lliures de pis majors que les actuals. Fins i tot, caldria obligar a fer-ho en llocs on aquestes majors alçades permetessin homogeneïtzar el perfil del volum construït; així es podrien solucionar els problemes d’aïllament i formals de les mitgeres que queden a la vista, sense incrementar la densitat d’habitatges d’una zona. (6) La crua realitat: a més superfície, més cost absolut, motiu quasi únic de justificació de l’APTM.
19/10/05 13:40:04
8c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
EL TEMA HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
Els minipisos han simplificat el problema Taula rodona per analitzar el panorama actual de l'habitatge a Catalunya tenint com a referència el projecte APTM. Jordi Marlet informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ El passat 7 de setembre, L’Informatiu va reunir sis professionals vinculats als sectors de l’habitatge i la construcció en una taula rodona per analitzar el panorama actual de l’habitatge a Catalunya tenint com a referència el projecte APTM, que es va mostrar en la darrera fira Construmat. Hi van participar Joan Ardèvol, arquitecte tècnic, que ha elaborat l’estudi econòmic del projecte APTM; Josep Bohigas, arquitecte i coordinador del projecte APTM; Josep Castañé, president de l’Associació ProHabitatge (www.prohabitatge.org) i membre del Consell d’Administració de l’organització europea FEANTSA; Eugeni Forradellas, president del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat, i Celestí Ventura, arquitecte tècnic i director general de Metro-3. La primera qüestió va ser si els minipisos responen a una demanda real o els imposa el mercat. Es va estar d’acord que hi ha una demanda d’habitatges més ajustats a les necessitats de preu i d’espai. Tot i que hi va haver matisos. Celestí Ventura va explicar que “els minipisos són una solució a un problema que en pot generar un altre a llarg termini”, des del punt de vista del promotor. “El fet de fer més petit un pis possibilita que el preu sigui més barat en valors absoluts però més car en termes relatius perquè, paradoxalment, com que mantindríem el negoci seguiríem pressionant més la compra del sòl i, per tant, pagaríem més pel sòl”, va dir Ventura. Josep Bohigas va indicar que “hi ha una certa hipocresia pel que fa als
i261 el tema.indd 8
pisos petits, perquè la realitat és que existeixen”. Una altra cosa és que els minipisos siguin legals, que hagin d’estar millor o que costin molts diners. En aquest darrer punt hi va coincidir explícitament Josep Castañé, que des de ProHabitatge, l’any passat a tot Catalunya va atendre uns trenta cinc mil joves demandants d’habitatge; però tan sols va poder intermediar en uns set-cents contractes d’arrendament, entre d’altres raons perquè “l’habitatge que està de lloguer és l’habitatge antic, i aquests pisos són molt grans i cars”. Núria Pedrals va fer aleshores una apreciació: que l’habitatge mínim des de la Generalitat no l’entenen com a definitiu i que “acaba sent més car, quan estem analitzant la relació entre el preu i els metres quadrats” Així que Pedrals “no el plantejaria com a solució”, a menys que tingui un espais comunitaris que n’ampliïn la capacitat, com passa en alguns països nòrdics on està culturalment acceptat.
“els espanyols avui, són més pobres que ahir i que ningú s’escandalitzi davant l’habitatge”. Per tant, segons el promotor, si no es regula el mercat, cada vegada es faran els habitatges més petits. “Els dels rics també són més petits”, va indicar el president de Metro-3. Llavors Joan Ardèvol va recordar que “l’habitatge és el problema d’un usuari molt variable, no concentrat en el jovent i la gent gran, sinó fins i tot en situacions de cadascú de nosaltres: separats, vidus”. I va fer punts suspensius, que va tancar Forradellas, en indicar que el problema avui en dia dels promotors públics és que “teníem una determinada tipologia de clients; avui en dia aquesta tipologia ha canviat moltíssim”. Castañé va indicar que s’ha de situar l’habitatge “com a dret dels individus” i que “el problema és si l’Estat pot garantir o no l’habitatge digne i adequat”. També va indicar que els tècnics haurien de poder veure
Hi ha demanda
El dubte. El més important? La ubicació.
Eugeni Forradellas va precisar que quan es planteja la reducció de la llar, no sempre es vol dir menor demanda de superfície. “El gran inconvenient per a la gent normalment és el preu. Com que no pot pagar, se li ofereix el pis més petit, i més econòmic. Però no caiguem en el parany. És que hi ha una demanda”, va indicar Forradellas, que també va explicar que, “com a promotor d’habitatge públic, la prioritat de l’Ajuntament de Barcelona no és fer pisos de 30 metres quadrats”. Finalment, Joan Ardèvol va dir que la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana necessita “aquests equipaments” de trenta metres quadrats. “Siguin de lloguer, de compra, d’estades curtes, llargues, el que sigui”, va precisar. Celestí Ventura va recordar que
■■■ Els clients han explicat a Celestí Ventura, director de Metro-3, que la seva primera preocupació en comprar un habitatge és la ubicació: al costat del col·legi dels fills i de la família. La segona preocupació són els metres quadrats i la tercera el preu. “Si jo no puc pagar la segona [preocupació], vaig rebaixant els metres quadrats”, va indicar Ventura a la taula rodona, per explicar les accions dels compradors. I va afegir que només la quarta preocupació és la qualitat.
D'ESQUERRA A DRETA, JOAN ARDÈVOL, JOSEP CASTAÑÉ, JORDI MARLET (L'INFORMATIU), CELESTÍ VENTURA, JOSEP OLIVÉ (L'INFORMATIU), NÚRIA PEDRALS, , EUGENI FORRADELLAS, JOSEP BOHIGAS I CARLES CARTAÑÁ (L'INFORMATIU)
quines són les necessitats dels nous segments socials i que a Catalunya es necessita que “els tècnics siguin com treballadors socials”. El president de ProHabitatge va indicar que un iglú o una caravana pot complir els requisits per ser considerat un habitatge digne. Va explicar que del que es tracta és que un habitatge mínim tingui una seguretat jurídica en la tinença, una disponibilitat de serveis, materials i infraestructures, unes despeses suportables, una habitabilitat, i sigui adequat culturalment a la realitat del seu entorn.
Habitatges per sempre S’entra, doncs, en la realitat cultural on, en el tema de l’habitatge, a l’Estat espanyol és bàsica que es vol tenir un habitatge de propietat. Núria Pedrals va indicar que aquest
19/10/05 13:40:05
c9 EL TEMA HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
Joan Ardèvol
“L’habitatge és el problema d’un usuari molt variable, no concentrat en el jovent i la gent gran”
■■
Josep Castañé
desig l’ha propiciat el mercat del preu hipotecari i el preu del lloguer. Però també és perquè, “atesa la pujada de preus tan forta que hi ha hagut en els habitatges, la gent té aquests com un valor patrimonial que és una garantia per al seu futur”. Castañé va explicar que el Govern espanyol ha tingut i té la seva responsabilitat en aquesta situació, cosa que no es pot dir de tots els governs d’Europa. “Aquí només pel fet de tenir l’habitatge principal amb una hipoteca, ja et desgrava”, va indicar Castañé. Celestí Ventura va explicar aleshores que de cada dos habitatges que construeixen a Metro3, un és per a inversió. Forradellas va recordar que sempre és el ministre d’economia qui defineix els temes de l’habitatge. “Ara que fins i tot hi ha ministre d’habitatge, tothom parla de Solbes”, va indicar. Això vol dir, segons Forradellas, que hi ha d‘haver una prioritat en el tema del parc públic de lloguer que no ha existit durant molts anys. “S’ha de fer front a un parc públic de lloguer que s’ha de crear”, va dir Forradellas, que va considerar que fan
i261 el tema.indd 9
falta “diversos mandats electorals” per normalitzar aquesta situació fent habitatge nou, rehabilitant i posant al mercat el parc buit a través de borses d’habitatge i la xarxa social.
“El problema és si l’Estat pot garantir l’habitatge digne i adequat”
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Josep Bohigas
“Hi ha una certa hipocresia pel que fa als pisos petits, perquè la realitat és que existeixen”
■■
Eugeni Forradellas
“Com a promotor d’habitatge públic, la prioritat de l’Ajuntament de Barcelona no és fer pisos de 30 metres quadrats”
■■
■■
Núria Pedrals
Celestí Ventura
Mercat de lloguer Castañé va mostrar-se inquiet pel fet que a Catalunya hi hagi “una corrent que pensa que l’habitatge públic és molt més fàcil que sigui de venda, ja que és molt més barat per a l’Administració, perquè així no ha de cuidar el parc públic de lloguer”. Ell està convençut que l’única possibilitat per tenir habitatges assequibles és que hi hagi un mercat de lloguer prou important i prou potent per permetre a la gent elegir lliurament. Al final, Núria Pedrals va recordar que actualment la Llei d’urbanisme preveu que en qualsevol sector que es faci un nou planejament s’ha de reservar un 20% de sòl per fer habitatge protegit i un altre 10% per fer habitatge de preu concertat. ■
“L’habitatge mínim acaba sent més car, quan estem analitzant la relació entre el preu i els metres quadrats”
■■
“Els minipisos són una solució a un problema que en pot generar un altre a llarg termini”
■■
19/10/05 13:40:16
10 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
N
Contruir amb les TIC
El Noticiari:
MATINS CONSTRUCCIÓ
Matins Construcció analitza l’impacte i les darreres tendències de les tecnologies de la comunicació en el sector de la construcció
D’ESQUERRA A DRETA, EMILI MATA, DIRECTOR DE MÀRQUETING DEL CAATB I MODERADOR DE L’ACTE, JOSEP TERRONES, PRESIDENT DEL CAATB I EL PROFESSOR ALFONS CORNELLA..
El passat 29 de setembre va tenir lloc la vuitena edició de Matins Construcció, on es va debatre sobre l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el sector de la construcció i les estratègies de futur, avaluant l’ús real de les TIC en el sector i la seva contribució en la millora de la competitivitat dels professionals i les empreses. Més de 70 persones van assistir en aquest acte que tenia com a convidat especial i principal ponent Alfons Cornella, fundador i president d’Infonomia, una xarxa d’innovadors que comparteixen idees i reflexions sobre la innovació i l’aplicació de noves tecnologies en el món empresarial. En la presentació de l’acte, Josep Terrones, president del CAATB, va destacar que l’interès del Col·legi per organitzar debats dins de la professió sobre les TIC no és nou, ja que l’any 2001 ja es van organitzar unes jornades en aquest sentit amb la collaboració de la Cambra de Contractis■■■
i261 Noticiari CAATB.indd 10
tes i el Departament de Política Territorial de la Generalitat. “El CAATB s’ha compromès en l’impuls de les TIC incorporant les noves tecnologies a la gestió col·legial. Treballem des de l’any 2001 en la posada a punt del Col·legi Virtual i hem treballat igualment en la creació d’eines per al dia a dia professional”, va explicar Terrones. El president del Col·legi va emplaçar els assistents a escoltar la ponència de Cornella per veure com l’ús de les noves tecnologies ha contribuït a la millora de la competitivitat de les empreses.
Tecnologia amb imaginació Alfons Cornella va començar la seva exposició explicant que volia aportar “una visió generalista del que està passant en el món de la tecnologia i com ho estan aprofitant les empreses per millorar la seva competitivitat”. El president d’Infonomia va explicar que els darrers estudis que s’han fet sobre el món empresa-
Matins Construcció. Mostra i conferències. ■■■ Aquest Matí Construcció dedicat a les TIC va ser el punt i final d’unes jornades dedicades a les tecnologies de la informació i comunicació, que va organitzar el CAATB del 27 al 29 de setembre. Aquestes jornades, que incloïen una mostra de productes i conferències tècniques, van permetre que els professionals de la construcció coneguessin les darreres novetats tecnològiques aplicades al camp de la construcció. En aquesta mostra d’empreses i les jornades tècniques van participar Adobe, Vodafone, Atlantic Devices, Albanova, ATEH, Amena, Seys, IB2, Telefónica, UrbiCAD, Al-Pi, IN2, la Cooperativa Jordi Capell i HP. L’Informatiu prepara un ampli reportatge de conclusions d’aquestes jornades que seran publicades en un número opcional.
rial destaquen que “les noves tecnologies per si mateixes no aporten cap avantatge a les empreses”. Cornella va explicar que el valor diferencial es troba en l’aplicació d’aquestes tecnologies amb imaginació, per tal de canviar processos i rendibilitzar les prestacions que ofereixen. Cornella va començar explicant que una empresa ha de fer tres coses: inventar un producte, fer-lo i vendre’l. “L’empresa en xarxa és conseqüència de la sobreexplotació del mercat. És molt difícil que una empresa ho pugui fer tot i, per tant, s’obre a l’especialització: que cadascú faci el millor que sap fer. Per primera vegada tenim la tecnologia que ens permet treballar a distància a baix cost”. Cornella va posar multitud d’exemples d’empreses que havien vist que no es podien fer càrrec dels tres processos i van optar per treballar en xarxa amb altres empreses. A partir d’aquí, també va parlar de diferents anàlisis i experiències
19/10/05 13:50:34
c 11
que estan portant endavant diverses empreses, sempre amb la línia d’explorar les noves possibilitats que obren les noves tecnologies. En segon lloc, Cornella va parlar sobre tecnologia i construcció. Va fer una breu panoràmica de diverses experiències d’aplicacions tecnològiques que funcionen en altres països i que són interessants. Entre d’altres, cal destacar la creació de directoris amb valor afegit, l’aparició de catàlegs en línia que permeten a l’usuari veure el producte en el seu entorn real i comprar-lo, o la utilització de tecnologia per seduir el client. Finalment, Cornella es va aventurar a preveure cap a on anirà el futur. Va apostar per uns usos insospitats de la tecnologia que ens permetran a les empreses descobrir nous mercats de negoci i beneficiaran l’usuari, ja que podrà utilitzar noves aplicacions i utilitzacions. “El món està esperant que li solucionem els problemes amb aplicacions intel·ligents de la tecnologia”, va concloure Cornella.
i261 Noticiari CAATB.indd 11
L’INFORMATIU DEL CAATB
MATINS CONSTRUCCIÓ
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
generar les TIC, com el tecnoestrès i la tecnodependència. Teresa Ugarte, directora tècnica d’FCC Construcción, va fer especial esment a les possibilitats que obre la tecnologia sense fils i la comunicació a distància en el sector de la construcció. Van cloure la jornada Joaquim Romero i Borja Romero, de B&J Adaptaciones SL, empresa dedicada a utilitzar les noves tecnologies per aconseguir habitatges més accessibles per a persones disminuïdes.
Automatitzar un habitatge
LA SALA D’ACTES DEL CAATB VA ACOLLIR UNA MOSTRA D’EMPRESES.
Experiències d’empreses Posteriorment, hi va haver la taula rodona amb convidats del món empresarial i professional de sector de la construcció. Els participants van recollir la idea del ponent d’aplicar amb imaginació les possibilitats que donen les tecnologies de la informació i la comunicació per explicar els diferents usos que es fan d’aquestes tecnologies en el seu dia a dia professional o dins de la seva empresa. Va obrir la taula rodona Ricard Sanjosé, conseller delegat d’Espais, que va explicar la relació d’aquesta empresa amb les TIC. Sanjosé va destacar el fet que des d’Espais s’ha potenciat un departament propi de sistemes per tal de generar programari propi per a l’empresa per a tots els àmbits operatius i funcionals, que faciliten la tasca professional i reverteixen en l’usuari final. Fe r r a n Te rs a , r e s p o n s a bl e de l’Àrea de Telecomunicacions d’IDOM, va exposar la situació central i capital que en aquests moments representen les TIC per a aquesta empresa. Va posar com a exemples diferents projectes en què treballen actualment, entre els quals destaquen sistemes d’Intranet pròpia de l’empresa per compartir coneixements i webs pròpies per a cada projecte, on els diferents agents que intervenen en una obra poden consultar i introduir informació per compartir-la. Miquel Vilaró, gerent de DIOB, va exposar les necessitats que els professionals demanen a les TIC. Va ressaltar que sempre s’ha de tenir present el binomi qualitat-temps i va advertir dels possibles problemes que poden
NOTICIARI CAATB
ALFONS CORNELLA, FUNDADOR
MIQUEL VILARÓ, GERENT DE DIOB, VA
D’INFONOMIA.COM, VA DONAR LA PONÈNCIA
RESSALTAR EL BINOMI QUALITAT-TEMPS.
PRINCIPAL.
Joaquim i Borja Romero van explicar la seva experiència basada en el cas real de Joaquim, que té diagnosticada una esclerosi múltiple. Aquests dos arquitectes tècnics han desenvolupat un sistema, anomenat Sistema B&J, d’automatització de l’habitatge, a través del qual, una persona amb discapacitat física pot augmentar la seva qualitat de vida guanyant graus d’autonomia. Consisteix en un control a través d’un ordinador i d’altres elements per a facilitar les tasques de la vida diària com entrar i sortir del llit; anar al lavabo; dutxar-se; vestirse i desvestir-se; controlar les llums, les persianes i la calefacció. El sistema és una combinació de comandaments i receptors adaptats i personalitzats a les necessitats de l’usuari que li permeten suplir aquelles tasques que la seva situació no li permet realitzar. El projecte parteix d’una avaluació de les necessitats de l’usuari segons la seva discapacitat i de la realització d’un estudi on es veuen quines tasques es poden automatitzar i quins tipus de comandaments i receptors s’han d’utilitzar en funció de les discapacitats i demandes de la persona.
Execució del projecte
FERRAN TERSA, DE L’EMPRESA IDOM, VA
JOAQUIM ROMERO VA EXPLICAR LA
EXEMPLIFICAR L’ÚS DE LES TECNOLOGIES
SEVA EXPERIÈNCIA D’AUTOMATITZACIÓ
EN LA SEVA EMPRESA.
D’HABITATGES.
EL CONSELLER DELEGAT D’ESPAIS, RICARD
TERESA UGARTE, D’FCC CONSTRUCCION,
SAN JOSÉ, AFIRMÀ QUE LES TECNOLOGIES
EMPRESA QUE APOSTA PER LA TECNOLOGIA
REVERTEIXEN EN L’USUARI.
SENSE FILS.
Després s’executa aquest projecte dins de l’habitatge de la persona discapacitada. Segons van explicar als assistents, aquesta és la part més complicada del seu sistema, ja que els habitatges no estan dissenyats pensant en possibles necessitats futures de la persona. Així, per exemple, van explicar les seves dificultats per encabir dins dels habitatges la gran quantitat de cables que es necessiten per aquest sistema. Joaquim i Borja Romero van acabar la seva intervenció, que va clausurar les jornades, demanant que quan es projecta un habitatge es tingui en compte les necessitats futures que pot tenir la persona que l’habita. ■
19/10/05 13:50:45
12 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
SIMPOSI REHABIMED
El futur de la Mediterrània RehabiMed va organitzar al setembre a Marsella el simposi Rehabilitar l’Arquitectura Tradicional Mediterrània, en què van participar 230 experts de 24 països Marsella, una ciutat francesa que pot ser vista com l’encarnació de la vida mediterrània, va acollir els dies 23, 24 i 25 de setembre el simposi de RehabiMed Rehabilitar l’Arquitectura Tradicional Mediterrània, en què van participar 230 experts de 24 països. El simposi va ser organitzat per l’École d’Avignon i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. El programa del simposi es va dividir en tres apartats principals, L´hàbitat mediterrani, La rehabilitació urbana i La rehabilitació dels edificis, on uns quaranta ponents de 14 països van presentar les seves experiències i van reflexionar sobre el paper de la rehabilitació en el futur del Mediterrani. Uns interessants debats amb els assistents van ■■■
MÉS DE 24 PAÏSOS VAN PARTICIPAR EN ELS DEBATS DEL SIMPOSI DE MARSELLA.
Arquitectura tradicional. El CAATB lidera el projecte Rehabimed.
completar i enriquir les diferents intervencions. La síntesi de les idees presentades durant el simposi, debatudes també durant molt temps per la xarxa d’experts de RehabiMed, va permetre arribar a una sèrie de conclusions.
Patrimoni viu
■■■ El CAATB lidera RehabiMed, un projecte per a la rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània que durant tres anys vol contribuir amb la preparació d’eines metodològiques i experiències pilot de rehabilitació sostenible, a la millora de les condicions de vida d’un ampli sector de la població mediterrània, i a la conservació de la identitat cultural i històrica del seu patrimoni arquitectònic tradicional. El projecte està finançat per la Comissió Europea i compta amb la participació de la majoria de països del Mediterrani. RehabiMed toca un àmbit d’especial interès per als aparelladors i
i261 Noticiari CAATB.indd 12
arquitectes tècnics: el de la rehabilitació. Forma part del programa Euromed Heritage III i es prolongarà fins a finals del 2007. El desenvolupa un Consorci format per sis institucions vinculades a la conservació del patrimoni; concretament, i a més del CAATB, que el dirigeix i el coordina; l’École d’Avignon, de França; el Ministry of Communications and Works Department of Antiquities of Cyprus; el Bureau Culturel de l’Ambassade de la République Arabe d’Egypte en France; el Centre Méditerranéen de l’Environnement Marrakech, del Marroc, i l’Institut National du Patrimoine, de Tunísia.
La primera conclusió és que el valor de l’arquitectura tradicional del Mediterrani no està reconegut socialment i els grans canvis del món actual, com la globalització, resulten una amenaça. Tot i això, aquesta arquitectura tradicional és un patrimoni viu, per habitat, i encara som a temps de preservar aquest llegat cultural que dóna entitat a la mediterraneïtat. Una altra conclusió és que les ciutats i els pobles mediterranis presenten algunes dificultats per donar resposta a les necessitats actuals i es veu amenaçada per les pressions socials, urbanístiques i econòmiques. De totes formes, constitueixen estructures plenament consolidades, que poden adaptar-se a les exigències de la vida actual i tenen el privilegi de ser el veritable cor de la ciutat. També es va coincidir en què el món rural mediterrani presenta una economia sempre dèbil, que avui amenaça la ruptura de l’equilibri històric entre l’home i la naturalesa. Tot i això presenta una xarxa extraordinària que organitza el territori
per als seus usos i serveis, i representa el nostre paisatge cultural i la riquesa mediambiental. Es va estar d’acord en què el parc construït d’arquitectura tradicional mediterrània està envellit i és objecte de rehabilitacions realitzades sense suficient coneixement ni respecte. En aquest parc s’hi troba un important potencial econòmic i social, alhora que és l’expressió de la memòria cultural de la societat que l’ha construït.
Premisses essencials Sobre la base de les conclusions del simposi, es va constatar que una bona rehabilitació ha de recolzar-se en tres premisses essencials. Una d’aquestes és que ha de tenir en compte els tres pilars de la sostenibilitat i una visió holística a llarg termini. També ha de trobar un equilibri entre la millora de les condicions de vida dels habitants i la preservació dels valors patrimonials. I la tercera premissa és que ha de tenir un bon coneixement del territori, de la ciutat i de l’edifici, per adaptar-los a la realitat de cada lloc. Al simposi també s’hi va constatar que per a l’èxit de les operacions pilot de rehabilitació és imprescindible recolzar-se en els tres pilars de la rehabilitació: el compromís polític, la sensibilització i capacitació dels professionals i agents del sector, i la participació i la implicació de la població. ■
19/10/05 13:50:48
i261 Noticiari CAATB.indd 13
19/10/05 13:51:19
14 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
DIVERSOS
Un nou pla territorial per al Bages
L’exposició dels Premis, a Granollers
Viatge a Sevilla La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat per al proper 11, 12 i 13 de novembre una sortida a Sevilla. Es visitaran, entre d’altres llocs d’interès, la catedral de Sevilla, los Reales Alcázares, la Giralda, el Monasterio del Campo, el recinte de l’Expo 92, la Isla de la Cartuja i el barri de la Judería. Les inscripcions estan obertes. ■
■■■
Superar limitacions Per a la Taula de la Construcció, aquesta situació no és exclusiva de Manresa. En aquest sentit, destaquen que “la redacció del Pla parcial territorial de la Catalunya Central i el Pla director urbanístic han de ser les peces clau per tal de vertebrar el nostre territori dins del país”. El text acaba afirmant que “caldria superar les limitacions imposades per l’actual sistema de gestió de les competències en matèria urbanística, que recauen de forma fragmentada en cada municipi per separat. ■
ACTIVITATS PROFESSIONALS I CULTURALS
ENTORN COL·LEGIAL
■ ■ ■ La seu de la Delegació del Vallès Oriental acull, fins al 28 d’octubre, l’exposició de les obres seleccionades, finalistes i guanyadores de la 2a edició dels Premis Catalunya Construcció. Aquesta mateixa exposició es podrà veure a la seu de la Delegació d’Osona de l’11 al 26 de novembre. ■
La Taula de la Construcció de Manresa, entitat de la qual forma part la Delegació del Bages-Berguedà, ha fet públic un manifest on, davant les previsions d’increment de la població de la capital del Bages i rodalies fins a 300.000 habitants cap a l’any 2020, demana una revisió del pla urbanístic de Manresa i de tota la comarca del Bages. Des d’aquesta taula es posa de manifest que falta sòl tant industrial com residencial, i que és necessari engegar al més aviat possible el debat sobre com ha de ser la Manresa i el Bages dels propers 20 anys. En aquest sentit, creuen que és urgent “engegar la discussió i posterior redacció del nou POUM (Pla d’ordenació urbanístic municipal) que s’hauria d’aprovar definitivament el 2008, a tot estirar”. ■■■
més notícies
activitats
Excursió al Carlit 11è Torneig de Futbol del CAATB
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, serà el proper convidat de Dinars Construcció. L’acte, que tindrà lloc el proper 29 de novembre a l’Hotel Hilton de Barcelona, permetrà conèixer el punt de vista del que va ser president de la Generalitat entre 1980 i 2003. Els professionals interessats es poden inscriure en aquesta activitat a www.apabcn.es/dinars ■ ■■■
i261 Noticiari CAATB.indd 14
El proper dissabte 5 de novembre, a les instal·lacions d’El Montanyà (Seva), tindrà lloc la 11a edició del Torneig de Futbol del CAATB, on participarà un equip de cadascuna de les seus del Col·legi. L’activitat començarà a les 9 del matí, i després d’haver jugat tots els partits, hi haurà l’acte de lliurament de trofeus i un dinar per a jugadors i acompanyants. Les persones interessades es poden inscriure a la seva delegació o bé a Barcelona al telèfon: 93 393 37 10. ■
■■■
Jordi Pujol, ponent a Dinars Construcció
■■■ Un grup de 10 companys de la Delegació d’Osona van participar en la sortida al cim del Carlit, a l’Alta Cerdanya, que es va organitzar des d’aquesta Delegació el cap de setmana del 17 i 18 de setembre. El Carlit, amb una alçada de 2.921 m és la muntanya més alta de tota la Cerdanya i del Pirineu oriental. ■
19/10/05 13:51:25
i261 Noticiari CAATB.indd 15
19/10/05 13:51:29
16 c L’INFORMATIU DEL CAATB
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
1A 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
ACTIVITATS DEL COL·LEGI
Viatge a terres de mites i llegendes 25 persones participen en la sortida a Escòcia organitzada pel CAATB per descobrir les ciutats d’Edimburg i Glasgow en un viatge per combinar cultura i oci Dins del programa d’activitats culturals, el CAATB va organitzar del 15 al 17 de setembre un viatge a Escòcia per a aparelladors, arquitectes tècnics, amics i familiars, en què van participar 25 persones. El viatge, pensat com una combinació entre viatge cultural i sortida d’oci, va permetre conèixer dues de les ciutats més importants i amb més encant del nord de les Illes Britàniques: Edimburg i Glasgow. A més, el fet que fos un viatge organitzat pel CAATB i pensat per a aparelladors i arquitectes tècnics, donava el tret diferencial en aquesta activitat. El grup va sortir dijous al matí per dirigir-se cap a Glasgow i instal·lar-se a l’hotel. Abans, però, va poder fer una visita a la ciutat medieval d’Stirling i conèixer un dels castells escocesos més ben conservats de l’època. L’endemà el grup es va dirigir cap a Edimburg, on hi havia programat un dels plats forts de la sortida: la visita al Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles. Es va fer un recorregut per dins l’edifici guiat per John Gibbons i Eric McKinsey, un dels arquitectes de l’obra i el coordinador de les visites al Parlament, respectivament. ■■■
EL CASTELL D’EDIMBURG VA PERMETRE
LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CASA ON VA
L’ARQUITECTE JOHN GIBBONS (DRETA) I ERIC
CONÈIXER EN PRIMERA PERSONA LA
VIURE MACKINTOSH I LA SEVA ESPOSA VA
MCKINSEY (ESQUERRA) EN EL MOMENT DE
TRADICIONAL SIMPATIA ESCOCESA
SER UNA PARADA OBLIGADA DURANT EL
RECOLLIR L’OBSEQUI DESPRÉS D’HAVER FET
PASSEIG PER GLASGOW
LA VISITA AL PARLAMENT D’ESCÒCIA
EL CASTELL D’STIRLING, ESCENARI DE
DURANT LA CERIMÒNIA DELS HAGGIS,
EL DARRER DIA ES VA PODER GAUDIR DE LA
MOLTES LLUITES I UN DELS BRESSOLS
EL GRUP VA PODER ESCOLTAR MÚSICA
BELLESA DEL PAISATGE ESCOCÈS AMB UN
DEL NACIONALISME ESCOCÈS, VA SER EL
TRADICIONAL I DEGUSTAR AQUEST PLAT
RECORREGUT FINS A HOPETOUN HOUSE
LLOC ELEGIT PER EXPLICAR ELS ORÍGENS
TÍPIC ESCOCÈS ACOMPANYAT D’UN BON
HISTÒRICS D’ESCÒCIA
WHISKY
NO ES POT VIATJAR A ESCÒCIA SENSE
FOTO DE FAMÍLIA DEL TOTS ELS PARTICIPANTS DEL VIATGE DINS DEL PARLAMENT D’ESCÒCIA
ATURAR-SE EN UNA DESTIL·LERIA
AMB DOS CONVIDATS D’EXCEPCIÓ: JOHN GIBBONS I ERIC MCKINSEY, QUE VAN SER ELS
D’AUTÈNTIC WHISKY ESCOCÈS DE MALT
ENCARREGATS DE GUIAR EL GRUP I FER LES EXPLICACIONS PERTINENTS DURANT LA VISITA
Conèixer tots els detalls La visita guiada va permetre veure tots els detalls constructius i conèixer com va ser el procés de construcció d’aquesta obra. En acabar, el grup va poder passejar per la ciutat d’Edimburg, i conèixer alguns dels edificis i monuments més importants de la capital d’Escòcia. El dia va finalitzar amb una visita a la destil·leria Glenkinchie, on es va poder conèixer el procés d’elaboració del whisky de malt escocès i, fins i tot, fer un tast d’aquest apreciat licor.
Glasgow i Mackintosh L’endemà el dia va estar dedicat a conèixer la ciutat de Glasgow. Els participants van visitar la Glasgow School of Arts, obra de Charles Rennie Mackintosh, que encara avui dia funciona com a escola d’art i que conté mobiliari d’aquest genial arquitecte i dissenyador escocès. També va haver-hi temps per conèixer el Museu Burell.Per últim l’equp de companys va gaudir d’un sopar de comiat amb una degustació de plats típics escocesos. ■
i261 Noticiari CAATB.indd 16
19/10/05 13:51:41
c 17 NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
VIATGE A ESCÒCIA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Maquetes de Murcutt al CAATB ■ ■ ■ El CAATB acull fins al 3 de novembre una exposició de maquetes de detalls constructius de l’arquitecte australià Glenn Murcutt. La mostra recull un conjunt de maquetes de detalls constructius a escala 1:1 d’alguns edificis d’aquest arquitecte, preparades pels alumnes d’arquitectura i arquitectura tècnica de l’Escola La Salle. Glenn Murcutt és un prestigiós arquitecte australià que l’any 2002 va guanyar el Premi Pritzker i ha estat molt difós en els darrers anys en els mitjans de comunicació i les revistes del sector. L’arquitectura de Murcutt destaca pels seus valors ecològics i paisatgístics i per la importància que
activitats DEL COL·LEGI
DINARS CONSTRUCCIÓ
LA CASA MARIE SHORT, OBRA D’AQUEST PRESTIGIÓS ARQUITECTE AUSTRALIÀ
Horari: de 9.30 a 13.30 hores Lloc: sala d’actes TALLER DE TÈCNIQUES DE CERCA DE FEINA
Dia i hora: 9 de novembre de 15 a 17 h. Dates del Fòrum d’empreses: dies 9 i 10 de novembre Horari: de 9.30 a 18h. Lloc: sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Jordi Pujol, proper convidat a Dinars Construcció L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, serà el proper convidat de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu. Pujol oferirà als assistents el seu punt de vista sobre l’important moment que està vivint el nostre país. Dia: 29 de novembre Horari: a les 13.30 hores Lloc: Hotel Hilton de Barcelona. Els professionals interessats es poden inscriure en aquesta activitat a www.apabcn. es/dinars
Tel.: 93 240 20 60 · informacio@apabcn.es
EXPOSICIONS
Aprendre a construir construint Maquetes de detalls constructius a escala 1:1 d’obres de l’arquitecte Glenn Murcutt, preparades pels alumnes d’arquitectura i arquitectura tècnica de l’Escola d’Arquitectura La Salle. Dates: fins al 3 de novembre Lloc: sala d’exposicions del CAATB Horari: de 8.30 a 20 hores INFORMACIÓ:
Departament de Cultura · cultura@apabcn.es
Indrets de Sant Gervasi
JORNADES PROFESSIONALS
CONSTRUJOVE Jornades d’orientació professional destinades a donar a conèixer les diferents sortides professionals.. Construjove també tindrà un Fòrum d’Empreses, un espai reservat per establir contacte directe entre diferents empreses del sector i els estudiants i recent titulats. Dates de les jornades i exposició: dies 9 i 10 de novembre
i261 Noticiari CAATB.indd 17
Pintures d’Ignasi Reventós a l’Espai d’Art. Un recorregut pels indrets de Sant Gervasi amb una visió abstracta i sintètica entre l’arquitectura i el paisatge. Dates: del 4 de novembre al 9 de desembre Lloc: Espai d’Art, primera planta del CAATB Horari: de 8.30 a19 hores Inauguració: dijous, 3 de novembre a les 19.30 hores INFORMACIÓ:
Departament de Cultura · cultura@apabcn.es
Exposició Premis Construcció L’exposició dels Premis Catalunya Construcció 2005 viatja fins a la Delegació del Vallès Oriental. Dates: fins al 28 d’octubre. Lloc: Delegació del Vallès Oriental. De l'11 al
26 de novembre es trasllada a la Delegació d'Osona INFORMACIÓ: Telèfon 93 879 01 76
prenen els materials de construcció i els seus assemblatges. L’arquitecte ha desenvolupat la major part del seu treball a Austràlia, on és conegut pel disseny de cases modernes, en les quals empra una gran varietat de materials com pedra, fusta, vidre i metall. Destaca també per la utilització de tècniques constructives pròpies de la mà d’obra local. Les maquetes que es podran veure en aquesta exposició provenen dels alumnes de segon curs de l’assignatura de Construcció de l’Escola La Salle. En aquesta assignatura s’estudien tots els temes dels envoltants i la transmissió energètica interior-exterior dels edificis. ■
SESSIONS FISCALS
Cafè Tècnic ACTIVITATS SOCIALS
Sopar anual de Col·legiats del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental organitza el seu tradicional sopar anual del col·legiat. Data: 25 de novembre Lloc: Restaurant Mas de Sant Lleí de Vilanova del Vallès Preu: 35 € INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es
Viatge a Sevilla La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge a la ciutat de Sevilla, per fer visites guiades a Los Reales Alcázares, l'Antigua Judería, La Isla de la Cartuja, l’Expo’92, entre d’altres. Dates: 11,12 i 13 de novembre Preu: 290 € regim de mitja pensió i trasllats Allotjament: Hotel Sevilla Congresos Plaçes limitades INFORMACIÓ: Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es
11è Torneig de Futbol del CAATB L’11a edició del Torneig de Futbol del CAATB, on hi participarà un equip de cadascuna de les seus del Col·legi se celebrarà a les instal·lacions del Muntanyà a Seva. L’activitat començarà a les 9 del matí, i després d’haver jugat tots els partits, hi haurà l’acte de lliurament de trofeus i un dinar per jugadors i acompanyants. Dia: dissabte, 5 de novembre Horari:a les 9 del matí Lloc: instal·lacions de El Muntanyà (Seva) INSCRIPCIONS: Punt d’Informació del CAATB i a les delegacions
La Delegació del Vallès Oriental organitza una sessió fiscal amb el títol, Planificació i tancament de l’exercici 2005, a càrrec de José Antonio Bernàldez (advocat i assessor fiscal). Data: dimarts 29 de novembre Horari: de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes de la Delegació Les inscripcions són gratuïtes. Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es
CONVOCATÒRIES
Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi . Dia: dimarts 13 de desembre Hora: a les 18:30 h, en primera convocatòria. A les 19 h en segona convocatòria Lloc: sala d’actes del Col·legi Ha estat aprovat per la Junta de Govern, el següent: Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de L’assemblea general anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació del pressupost per a l’any 2006 4. Torn obert de paraules Els Col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’assemblea general fins al 28 de novembre. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’assemblea. INFORMACIÓ:
Secretaria · Telèfon: 93 240 20 60
19/10/05 13:51:44
18 c
Assistència:
A
L’INFORMATIU DEL CAATB
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
2A QUINZENA 1A OCTUBRE 2005
MATINS CONSTRUCCIÓ
PROFESSIONAL
El Visat Digital, el visat del futur El CAATB es prepara per introduir millores en el visat que serveixin per millorar, agilitar i rendibilitzar el treball professional Avui dia ningú discuteix la gran aportació que fan els avanços tecnològics en tots els camps professionals. Tots els sectors han viscut una autèntica revolució per l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Però es podria dir que el canvi tot just acaba de començar: la rapidesa amb què milloren les capacitats informàtiques fa que cada vegada hi hagi més aplicacions i sistemes per millorar, agilitar i rendibilitzar el treball professional. El CAATB treballa per apropar al màxim aquestes novetats als professionals de l’edificació, i ja fa temps que aposta per aprofitar les prestacions que ofereixen les noves tecnologies. Un dels projectes amb què es treballa i que ben aviat sortirà a la llum és el Visat Digital, que parteix de la voluntat de donar un valor afegit al fet de visar. El visat és l’element de garantia de la qualitat del procés de construcció, però amb el Visat Digital, el Col·legi vol donar un pas endavant i convertir-lo en una eina que ofereixi noves prestacions i més valor afegit a la tasca del professional.
de Catalunya per tal que sigui possible visar digitalment qualsevol document en aquest àmbit territorial. El Visat Digital, doncs, no és només una manera d’agilitar el treball professional sinó que és un pas més per aconseguir un Col·legi més d’acord amb el temps en què vivim, en ple segle XXI i on les noves tecnologies són una eina de treball quotidià: un Col·legi Virtual que sigui l’autèntica plataforma de serveis col·legials del futur.
■■■
Un visat en format pdf L’objectiu del Visat Digital és aconseguir un visat electrònic amb les mateixes garanties de qualitat i seguretat que qualsevol visat que es pugui fer presencialment al Col·legi. Aquest projecte parteix de passar de visar documents en format paper a generar documents visats en format electrònic. Si fins ara, amb el fet de visar s’aconseguia un document en paper amb una etiqueta de visat, amb el Visat Digital s’aconseguirà un document electrònic en format pdf amb les signatures electròniques del col·legiat i del CAATB, i amb les mateixes garanties que un visat tradicional. El format pdf permet estandarditzar qualsevol tipus de document per tal que pugui ser llegit en qualsevol ordinador, però no pot ser modificat; s’assegura així la seguretat i, a la vegada, la professionalitat de l’arquitecte tècnic.
i261 Noticiari CAATB.indd 18
Les possibilitats que s’obren amb el Visat Digital ■ Es podrà visar des d’on es vulgui i
El Visat Digital permetrà visar des d’allà on es vulgui i quan es vulgui, sense necessitat de desplaçaments al Col·legi, i amb la total garantia que ofereix el CAATB. El professional podrà enviar digitalment tots els documents necessaris per aconseguir el visat, i el CAATB li retornarà aquesta documentació visada electrònicament. Aquesta informació podrà ser recuperada en qualsevol moment i, si convé, es podrà enviar una còpia del treball visat a tercers, com ara clients, l’Administració... Això suposarà un guany per a l’arquitecte tècnic, ja que així es podrà donar més valor afegit a la seva tasca professional. D’una banda, amb aquest sistema en línia assegurarà la qualitat del seu treball professional com si l’hagués visat presencialment al Col·legi i de l’altra obtindrà amb immediatesa un document que podrà enviar als seus clients o que podrà fer servir per aconseguir tràmits administratius
Una finestra oberta La voluntat del CAATB amb aquest projecte és convertir el Collegi en una finestra oberta, un punt de trobada on puguin coincidir el col·legiat, altres professionals, els clients i l’Administració. Aquesta finestra estarà oberta per al col·legiat per tal que pugui visar des d’on vulgui i quan vulgui, les 24 hores del dia i tots els dies de l’any; així guanyarà
temps, agilitat i eficàcia. A la vegada, també està previst que sigui una finestra oberta des d’on el col·legiat podrà accedir al seu historial de documentació visada i podrà agilitar els tràmits que hagi de fer amb tercers. El Col·legi, doncs, es convertirà en un arxiu des d’on, les persones autoritzades podran accedir d’una forma totalment segura a l’arxiu de documentació visada. Aprofitant al màxim les noves tecnologies, el Visat Digital permetrà fer en línia tràmits del procés de l’edificació que fins ara només es podien dur a terme de forma presencial. S’han fet convenis i s’han portat a terme algunes experiències per tramitar a través d’Internet documentació tant amb l’Administració local com amb l’Administració del Govern de Catalunya. En aquest sentit, es poden destacar la tramitació del certificat d’habitatge usat a través del portal CAT365, i diverses experiències amb diferents administracions locals per poder tramitar electrònicament diversos tipus de documents. El CAATB no està sol en aquest projecte. Per impulsar el Visat Digital, s’han fet convergir els esforços de diferents administracions i entitats. Així, per exemple, s’ha potenciat la creació de la Plataforma Catalana del Visat en Línia, una entitat que neix amb la voluntat de reunir els col·legis professionals d’arquitectura tècnica
■
■ ■
■
■
quan es vulgui, sense necessitat de desplaçaments al Col·legi; així es guanyarà temps, agilitat i eficàcia. El visat serà a temps real, les 24 hores del dia i tots els dies de l’any. Facilita la gestió col·legiat/Collegi i amb l’Administració. La documentació visada en format pdf es podrà enviar a través d’Internet a qualsevol dels clients del professional o a les administracions per aconseguir els tràmits administratius necessaris per al desenvolupament de l’obra (llicència d’obra, certificat final d’obra, cèdula d’habitabilitat...) . A través de la Plataforma Catalana del Visat, es podran visar digitalment treballs de tot l’àmbit territorial català. És una finestra oberta, des de la qual es podran fer tràmits tant amb l’Administració com amb altres professionals i clients. ■
Visats. Ca ■■■ Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 d’octubre Ca = 1,294 Mòdul bàsic de referència per al 2005: 335€/m2 Més informació: VISATS Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es
19/10/05 13:51:47
Afiliació:
A
SERVEIS AL COL·LEGIAT
c 19
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
L’INFORMATIU DEL CAATB
MATINS CONSTRUCCIÓ
1A QUINZENA 2A OCTUBRE 2005
ADSL i telefonia a més bon preu amb Al-Pi ■■■ El CAATB ha arribat a un acord amb Al-Pi Telecomunicacions mitjançant el qual els col·legiats es podran beneficiar d’un servei de qualitat amb avantatjoses condicions. Al-Pi és un operador de telecomunicacions especialitzat en oferir serveis als professionals, a les empreses i institucions situats dins de l’àmbit català oferint solucions de qualitat de veu, dades i Internet. El conveni de col·laboració inclou dues promocions especials per a collegiats: ■ ADSL 2 Mbps més totes les trucades nacionals gratuïtes per 36 €. ■ ADSL 4 Mbps més totes les trucades locals gratuïtes per 36 €.
Ambdues promocions estan limi-
tades a la zona de cobertura i consum mínim i inclouen la primera mensualitat gratuïta, així com la connexió ADSL especificada i la tarifa plana seleccionada sense límits de trucades.
Veu, dades i internet Al-Pi és un operador de telecomunicacions especialitzat a oferir solucions de veu, dades i Internet per a les empreses i professionals de Catalunya. Està participat per la Generalitat de Catalunya i té el suport tecnològic de France Telecom. Un dels eixos estratègics és la innovació que es demostra amb el llançament de serveis tan punters com Giganet, la primera xarxa públi-
ca Gigabit Ethernet, i d’IPhone, una completa gamma de solucions de comunicació professional, basades en tecnologia IP. Al-Pi és una empresa que basa la seva estratègia competitiva en la innovació tecnològica. Dins dels sectors d’activitat econòmica estratègics per al seu desplegament es troben les universitats, i les activitats dels collectius professionals que gestionen grans volums d’informació, com és el cas del CAATB. Com a operador especialitzat en el servei a les empreses, professionals i institucions de Catalunya, Al-Pi telecomunicacions està desenvolupant un ambiciós Pla Estratègic que suposa una inversió superior als 188 milions d’euros fins el 2008. Gran part
d’aquesta inversió es destina a infraestructures d’alta capacitat, que permeten oferir serveis avançats. Per contractar els seus serveis o demanar més informació, cal trucar al número 902 78 99 89. ■
���������������
��������������������������������������������������������������������� �������������������������������������������������������������������������������������������������� ��������������������������������������������������������������
i261 Noticiari CAATB.indd 19
19/10/05 13:51:50
20 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA 1A OCTUBRE 2005
Formació:
F
OFERTA FORMATIVA
Nous cursos amb altres col·legis El CAATB continua exportant la seva formació i ampliant l’oferta formativa que es realitza amb altres col·legis UN TOTAL DE 36 ALUMNES REALITZEN EL POSTGRAU DE DEO A SANTA CRUZ DE LA PALMA DE TENERIFE.
El programa formatiu del Collegi s’ha convertit en tot un referent en les diferents empreses i institucions del sector de l’edificació del nostre país. Cada vegada hi ha més demanda d’entitats i empreses interessades a conèixer la formació que s’imparteix al CAATB i demanen un programa de formació adaptat a les seves necessitats. El passat 7 d’octubre es va inaugurar una nova edició del Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres, que s’organitza a la seu de la Palma del Col·legi de Santa Cruz de Tenerife. Aquest curs es duu a terme després que el CAATB i el Col·legi de La Palma arribessin a un acord, que es va signar en la darrera edició de Construmat, per tal d’impulsar la formació dels seus tècnics. Aquest curs el realitzen un total de 36 alumnes sobre un col·lectiu de 120 tècnics membres d’aquest Col·legi. També cal destacar l’inici, el pas■■■
sat 30 de setembre, del segon any acadèmic del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme, que s’organitza a Alacant amb el COAAT d’Alacant. El segon any d’aquest curs, que segueixen 34 alumnes, acabarà el proper mes de març, i després els alumnes hauran de fer una tesina per demostrar els coneixements apresos. A banda d’aquestes col·laboracions, el CAATB també ha exportat la seva formació a altres col·legis professionals d’arreu d’Espanya, entre els quals cal destacar els COAAT d’Osca, Lleida i Eivissa. En aquesta línia cal destacar l’acte de presentació que es farà el proper 7 de novembre a València d’una edició del màster Project Manager que es farà amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València. La previsió és que aquest curs comenci abans d’acabar l’any. ■
Curs. Estructures de fusta. Diagnosi i tractament. El CAATB ha programat del 7 al 21 de novembre una nova edició del curs dedicat a les Estructures de fusta. Diagnosi i tractament. Aquesta formació pretén oferir als assistents coneixements sobre les propietats de la fusta, els diferents agents de degradació i els tractaments més adequats per fer-hi front. Ser capaç de dur a terme un diagnòstic correcte, avaluar l’estat de l’estructura i optar per alguna de les solucions possibles són els altres objectius que es planteja aquest curs. ■■■
El programa del curs engloba diferents apartats que van des de les característiques i propietats de la fusta com a material de construcció, fins a fonaments de càlcul d’estructures de fusta i diferents
i261 Noticiari CAATB.indd 20
tipus d’intervencions, passant pels agents degradants i els tractaments que s’han de dur a terme davant d’aquests agents. El curs també té un apartat reservat a la participació d’empreses. En aquest bloc es convidaran diferents empreses que treballin en productes i solucions constructives amb la fusta per tal que presentin les seves novetats i aplicacions. El curs estarà dirigida per Joaquín Montón, arquitecte tècnic i professor de la UPC i responsable de l’Àrea de Fusta del Laboratori de Materials de l’EPSEB. DADES DEL CURS Dates: del 7 al 21 de novembre Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 21 h Durada: 24 h
EL PASSAT 30 DE SETEMBRE VA COMENÇAR EL SEGON ANY ACADÈMIC DEL MÀSTER PROJECT MANAGER A ALACANT.
Curs. Normativa de regulació d’incendis. Per analitzar la normativa vigent de regulació d’incendis i saber com aplicarla en l’execució d’obres, el CAATB ha programat per al 7 i 14 de novembre, un curs sobre Normativa de regulació d’incendis.
■■■
El curs pretén presentar un breu panorama de tota la normativa vigent sobre prevenció d’incendis, el reglament d’installacions de protecció contra incendis i la norma bàsica d’instal·lacions. També es parlarà sobre quines poden ser les tendències futures en aquest tipus de reglamentació i dels plans d’autoprotecció.
ons de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona, i per Antoni Cabeza, enginyer tècnic industrial i cap de programes de Protecció Civil a Bombers de Barcelona. DADES DEL CURS (BARCELONA) Dates: 7 i 14 de novembre de 2005 Horari: dilluns, de 16.30 a 20.30 h Durada: 8 h DADES DEL CURS (MANRESA) Dates: del 24 de novembre i 1 de desembre Horari: dijous, de 16.30 a 20.30 Durada: 8 h
Aquest curs estarà impartit per Joan Pedreny, cap de la Divisió d’Operaci-
19/10/05 13:51:56
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 21 FORMACIÓ
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
OFERTA FORMATIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005
formació
CURSOS DESTACATS DEL CAATB
Control econòmic de l’obra (Vic)
Dates: del 8 al 17 de novembre Durada: 16 h
Control de qualitat dels materials. Cas pràctic
Comença la 12 edició del Màster Project Manager El passat 30 de setembre va començar la 12a edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme que el CAATB organitza a Barcelona. Un total de 45 professionals s’han inscrit en aquest curs per formar-se en les funcions que ha de desenvolupar aquest perfil professional del procés de l’edificació que s’encarrega d’impulsar i dirigir el projecte des d’una perspectiva de ■■■
globalitat. Com a principal novetat, l’edició d’enguany del Màster presenta una reestructuració en 9 mòduls formatius diferents per afavorir una adquisició més ordenada i seqüencial de coneixements i l’especial importància que s’ha donat a l’apartat d’habilitats personals. Cal destacar que, en aquesta àrea, per primera vegada s’ha programat un outdoor training,
un cap de setmana de formació vivencial per tal fomentar les habilitats personals dels participants, ja que aquestes habilitats són d’especial importància per a aquest professional del procés constructiu. A l’acte d’inauguració del Màster van participar Carles Puiggròs, director acadèmic del curs, i Teresa Pallàs, directora de l’Àrea de Formació i Mercat de Treball del CAATB. ■
Dates: del 7 al 21 de novembre Durada: 9 h
Estratègia de comunicació empresarial Dates: del 8 al 22 de novembre Durada: 15 h
La seguretat en els treballs d’enderrocs
Dates: del 14 al 21 de novembre Durada: 12 h
La seguretat en treballs verticals (Terrassa)
Dates: del 15 al 22 de novembre Durada: 6 h
Posada en obra d’instal·lacions
Dates: del 15 al 22 de novembre Durada: 12 h
Números gordos en el projecte d’estructures
Dates: 17 i 24 de novembre Durada: 16 h
Il·luminació de l’espai interior
Dates:17 i 24 de novembre Durada: 10 h
Estratègies de contractació a l’obra
Dates: 19 i 26 de novembre Durada: 8 h
Canvis d’ús
S’inicien les classes del Postgrau de Cap d’Obra Les classes de la 3a edició del Postg rau de Cap d’Obra que el CAATB organitza a Barcelona es van iniciar el divendres 7 d’octubre. En aquesta tercera edició d’aquest Postgrau s’han inscrit un total de 26 persones, que es formaran en una de les tasques fonamentals del pro-
■■■
i261 Noticiari CAATB.indd 21
cés d’execució i control econòmic de l’obra, per orientar i coordinar el complex engranatge de la producció. Aquest postgrau té un quadre acadèmic format per professionals en actiu que exerceixen com a caps d’obra en empreses constructores. El director acadèmic n’és Jesús Godes, de l’em-
presa Dragados. Aquests experts oferiran una visió pragmàtica i real de les funcions que ha de desenvolupar un cap d’obra, i aportaran als alumnes una sèrie de recursos per millorar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la producció de l’obra. ■
Dates: 21 de novembre Durada: 4 h
Planejament i gestió urbanística
Dates: del 22 a l’1 de desembre Durada: 9 h
Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004
Dates: del 23 al 30 de novembre Durada: 9 h
VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 52
19/10/05 13:52:02
22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA 1A OCTUBRE 2005
M
Mercat de treball:
CONSTRUJOVE '05
Construjove 05, per volar més alt
El CAATB organitza les primeres jornades d’orientació professional per donar a conèixer la professió entre els futurs professionals xen. Aquí es podrà establir un contacte directe entre els participants i les empreses del sector. Totes les persones interessades podran deixar el seu currículum a les empreses que més els interessin.
El CAATB organitzarà el 9 i 10 de novembre Construjove 05, unes jornades d’orientació professional destinades a donar a conèixer als estudiants, nous titulats i alumnes de màsters i postgraus les diferents sortides professionals que tenen al seu abast i posar-los en contacte amb empreses del sector. El Col·legi, amb la col·laboració de moltes empreses del sector, ofereix una oportunitat única per entrar al món professional i desenvolupar-hi les qualitats i el potencial dels participants. Amb Construjove 05, el CAATB vol orientar els professionals més joves en les diverses ocupacions i perfils professionals que poden desenvolupar dins del camp de l’edificació. A través de l’experiència de professionals en actiu, el assistents coneixeran les diverses ocupacions que poden exercir amb la seva titulació i resoldran els dubtes concrets que puguin tenir sobre el món empresarial. ■■■
Un procés de selecció A més, Construjove 05 també permetrà conèixer què és el que busquen les empreses i els despatxos professionals quan volen contractar un arquitecte tècnic. S’organitzaran dues taules rodones en què els despatxos professionals i les empreses del sector explicaran com s’organitza un procés de selecció de personal. Aquestes sessions es complementaran amb un taller pràctic en què tècnics del Departament de Mercat de Treball i Consultoria de Recursos Humans donaran eines i recursos per preparar una entrevista de feina o fer un currículum i una carta de presentació. Les persones interessades a inscriure’s al Construjove 05 trobaran més informació i el formulari d’inscripció a www.apabcn.es/construjove ■
Fòrum d'empreses A més, en el Construjove 05, els estudiants i recent col·legiats també podran conèixer les principals empreses del sector de la construcció. En el Fòrum d’Empreses, els assistents trobaran 17 empreses líder del sector de la construcció que els explicaran quin és el seu camp de negoci, el seu perfil empresarial i els principals llocs de treball que oferei-
SORTEIG DE DOS CAPS DE SETMANA A LONDRES El CAATB sortejarà entre tots els inscrits a Construjove 05 dos caps de setmana a Londres.
■■■
Agenda. Programa de Construjove 05. ■■■
DIMECRES 9 DE NOVEMBRE
Presentació de les Jornades d’Orientació Professional i ponència “Els perfils emergents” Inaugura: Josep Terrones, president del CAATB Condueix: Ramon Puig Horari: de 9.30 h a 10 h Sessió: Les sortides professionals • Eulàlia Aran. Arquitecta tècnica. Directora d’execució d’obres. • Josep Lluís Gil. Arquitecte tècnic. Director de l’Àrea de Project Management de Servihabitat XXI. • Núria Carles. Arquitecta tècnica. Cap de Producció de SEOP. • Miguel Ángel Sáez. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. • Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB • Fèlix Ruiz. Arquitecte tècnic, enginyer civil
i261 Noticiari CAATB.indd 22
i d’obres públiques. Perit judicial. Director de Formació del Col·legi d’Enginyers d’Obres Públiques de Catalunya • Josep Linares. Arquitecte tècnic. Cap del Servei d’Obres d’ADIGSA. • Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit Pericial i d’Urbanisme al CAATB. • Jordi Mas. Arquitecte tècnic. Responsable d’Edificació i Materials. Centre de Construcció APPLUS. Condueix: Joan Ardèvol. Aparellador, membre de J/T Ardèvol i Associats Taller: Tècniques de cerca de feina Procés de selecció: carta de presentació, currículum, entrevista i màrqueting personal Horari: de 15 h a 18 h ■■■
DIJOUS 10 DE NOVEMBRE
Taula rodona I: Quin és el perfil d’arquitecte
tècnic que cerca un despatx professional? Condueix: M. Rosa Remolà, arquitecta tècnica. Administradora de la propietat immobiliària (API), administradora d’Oliva–Remolà, Estudi d’Arquitectura, SL. Màster en Edificació per la Universitat Politècnica de Catalunya. Horari: de 9.30 h a 11 h Ponents: • Josep Maria Valeri. Arquitecte tècnic. Director general de Valeri Consultors Associats, SRL • Minerva Embuena. Arquitecta tècnica. Experta en patologies de l’edificació • Josep Maria Forteza. Aparellador i Project Manager. Director de Tècnic G-3, SL • Enric Peña. Arquitecte tècnic. Director general d’AT-3 SCP Taula rodona II: La selecció d’un arquitecte tècnic en les empreses del sector Procés de selecció explicat des de la visió
d’algunes empreses Condueix: Celestí Ventura (Metro-3, director general) Horari: d’11.30 h a 13 h Ponents: • Ajuntament de Barcelona (Santos Martínez, director de RH), • G-56 (Ferran Mur, administrador), • Grup Qualitat (Ramon Llenas, director de Capital Humà), • Contratas y Obras (Ángela Montenegro, directora de RH) CLOENDA Acte de tancament de les Jornades Horari: de 13 h a 13.30 h Francesc Castellana. Director general del Servei d’Ocupació de Catalunya Sergi Pons. Director general del CAATB Teresa Pallàs. Directora del Departament de Formació i Mercat de Treball del CAATB
19/10/05 13:52:03
i: Àrea de Mercat de Treball DEMANA MÉS INFORMACIÓ
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
Un nou sistema per buscar feina
c 23 MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB
BORSA ON LINE
1A QUINZENA 2A OCTUBRE 2005
La nova Borsa de Treball en línia dóna noves prestacions i permet als professionals consultar en qualsevol lloc i moment les ofertes laborals
■ ■ ■ El proper 2 de novembre, el CAATB posarà en funcionament el nou servei de Borsa de Treball en Línia. Ja fa temps que el Departament de Borsa de Treball ofereix a tots els col·legiats i col·legiades un servei de cerca de feina a través d’Internet. Ara, però, el servei es presenta renovat, amb noves prestacions i molt més dirigit i personalitzat per als professionals del procés de l’edificació.
Què és la Borsa de Treball en Línia? És un servei del Col·legi que té per objectiu facilitar l’accés al món laboral dels professionals de l’edificació que cerquen feina, així com fomentar la millora contínua i la promoció professional. A través de la nova Borsa de Treball en Línia –accessible des de www. apabcn.es- , el tècnic interessat pot consultar totes les ofertes de feina que diàriament arriben al CAATB. Després d’emplenar un senzill formulari curricular, el professional pot consultar les demandes que hi hagin vigents i enviar el seu currículum a les ofertes que més s’adiguin al seu perfil professional i a les seves expectatives. El candidat podrà saber l’estat de la seva sol·licitud: si l’empresa ha rebut el currículum, si l’està avaluant, si està preseleccionat o si no s’adequa al lloc de treball. També tindrà la possibilitat d’autodescartar-se en el cas que no desitgi optar a una oferta a què ja havia enviat el currículum.
■
■
■
■
A qui va dirigit? És un servei que va dirigit als estudiants d’arquitectura tècnica (TargetAccés), col·legiats i estudiants de Màster i Postgraus del CAATB que cerquen feina i que busquen millores en la seva trajectòria professional.
Quins avantatges aporta a les empreses? ■
Quins són els avantatges que aporta als col·legiats i col·legiades? ■
La Borsa de Treball en Línia és un servei fàcil d’utilitzar, senzill i molt intuïtiu. Aprofitant al màxim les noves tecnologies, permet veure en qualsevol lloc i moment totes les ofertes de feina que es gestionen des de la Borsa de Treball del Col·legi i enviar el currículum en aquelles que millor responguin als interes-
i261 Noticiari CAATB.indd 23
sos del professional. El professional té al seu abast un servei de qualitat que li permet gestionar ofertes de treball de forma ràpida i sense intermediaris. És l’únic mitjà on es poden trobar, actualitzades en tot moment, les demandes de feina que les empreses i els despatxos professionals fan arribar al CAATB. És un servei dirigit exclusivament als arquitectes tècnics i d’altres professionals formats al CAATB i avalat per l’experiència i la professionalitat del Col·legi, que comprova que totes les ofertes de treball s’ajustin als diferents perfils professionals que es poden exercir en el camp del procés de l’edificació. El candidat pot actualitzar ell mateix el seu currículum a mesura que avanci la seva carrera professional.
■
Les empreses i els despatxos professionals trobaran a la Borsa de Treball en Línia el millor sistema per difondre les seves demandes de treball entre un públic molt segmentat. D’aquesta manera s’asseguraran que els professionals que les responguin tinguin exactament el perfil que necessiten. Les empreses interessades podran inserir l’anunci per si mateixes, indicant les dades que creguin més rellevants, amb el suport de l’equip de professionals del CAATB. ■
��93 441 10 44
19/10/05 13:52:04
24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA 1A OCTUBRE 2005
S
El Sector:
ACTIVITAT CONSTRUCTORA
L’evolució de la construcció i els nous reptes professionals L’edificació ha viscut una etapa, la que va del 1999 fins al 2004, de boom constructiu sense parió, que ha assolit rècords quasi inimaginables Joan Gay informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ Sembla que ara, dins d'aquest any, la producció residencial entrarà en una fase de transició, que donarà pas a una nova etapa, més estable, en què es mantindrà una construcció força important d’habitatges, que es perllongarà, com a mínim, fins al 2010, a partir de l’establiment d’un equilibri entre oferta i demanda. Molts indicis permeten augurar que potser sense “boom” el sector mantindrà un creixement important dins d’una economia global en creixement, uns tipus d’interès que continuaran baixos -encara que tinguin petits augments-, i una demanda que es mantindrà potent, tant pels factors de demografia autòctona com per la immigració. Aquesta situació permet preveure un nivell elevat de treball professional, especialment per als professionals vinculats al procés de la construcció residencial i, especialment, per als aparelladors
i261 Noticiari CAATB.indd 24
i arquitectes tècnics. En aquest sentit, es pot dir que el treball professional en el sector residencial es troba avui en un període d’èxit. No solament la construcció d’obra nova, sinó també la rehabilitació, el desenvolupament d’altres aspectes associats com la seguretat, la qualitat i el seu control, o la valoració i taxació d’immobles, sense oblidar les empreses de materials, motors de la innovació en el sector, estan demanant contínuament professionals preparats i, fonamentalment, que tinguin com a base la titulació d’arquitectura tècnica. Lluny queden etapes, dures, com les del mitjan dels anys vuitanta o la posterior als Jocs Olímpics, que no obstant això, van servir per obrir noves vies als aparelladors i arquitectes tècnics. Va ser el moment de la rehabilitació, del treball a l’Administració municipal, del control de qualitat, de la seguretat, que van permetre consolidar la figura de l’arquitecte tècnic i superar una conjuntura pro-
fessional difícil. L’arquitecte tècnic sempre ha estat un professional que ha sabut adaptar-se a les situacions. A vegades l’havien comparat amb aquells exploradors que avancen arrapats al terreny, salvant els obstacles en forma d’enemics o de forces de la naturalesa que els dificulten l’avenç.
Arriben canvis Una bona conjuntura i un professional que s’adapta a les situacions és un bon còctel per fer front a alguns canvis importants que ens afectaran properament. Algun no ho farà fins d’aquí a uns anys i caldrà veure quins efectes tindrà i com es desenvoluparà. És el cas del nou sistema universitari fruit de la Declaració de Bolonya, que podria donar lloc a un nou professional, nascut de l’actual arquitecte tècnic, que amb una titulació de segon grau, equiparable a la resta de titulacions tècniques, se situï d’una manera més consolidada com a protagonista del procés constructiu.
Aquesta nova situació no afectarà el professional d’avui, que mantindrà les seves atribucions legals i que continuarà sent competitiu, sempre que es mantingui competent professionalment. També es prepara per a d’aquí a qui pocs mesos una nova Llei d’habitatge de Catalunya, que intentarà actuar com a palanca de desenvolupament d’una política d’habitatge social. En aquest aspecte tot sembla indicar que s’afavorirà el procés de construcció d’habitatges i, com a conseqüència, es mantindrà en xifres elevades la producció residencial, cosa que continuarà beneficiant el treball professional. Fins i tot s’està preparant una nova llei de col·legis professionals de Catalunya. Però aquesta, al marge de mantenir la força, el paper i la responsabilitat social de les titulacions col·legiades, no ha de representar cap canvi significatiu en relació amb la professió. Hi ha, però, dos canvis que sí tindran repercussió, i molta.
19/10/05 13:52:06
c 25
El Codi Tècnic Un és el Codi Tècnic. Es preveu que s’aprovi aquest any i que entri en vigor el gener del 2007. El Codi Tècnic representarà un canvi substancial, no tant pel que fa als sistemes constructius i als materials, sinó quant als mètodes, la qualitat i, sobretot, la manera d’acreditar el compliment de les normatives en les diferents fases del procés. És aquí on la figura de l’arquitecte tècnic prendrà una importància cabdal i requerirà un esforç important d’adaptació, reciclatge i incorporació de nous coneixements. Al marge de l’assimilació de noves informacions a incorporar i de les modificacions i actualitzacions de normatives, especialment les relacionades amb la qualitat, l’aïllament, la seguretat estructural, etc., caldrà adoptar nous mètodes per desenvolupar el treball professional, especialment el de director de l’execució de l’obra.
L’organització interna Tot això porta a un segon canvi, que s’està insinuant des de fa temps, però que es produirà de manera immediata, i és la necessitat d’introduir un nou concepte de professional liberal, basat en l’emprenedoria, és a dir, la capacitat d’actuar com a emprenedor, com a empresari, a partir d’una organització del treball i d’uns criteris basats en la gestió d’empreses. Cada vegada més, el professional liberal individual té els dies comptats. El treball en equip, ja sigui entre companys o multidisciplinar, i un sistema eficient d’organització tecnicoadministrativa seran necessaris per poder competir amb èxit. Precisament, aquest tipus d’organització ha de permetre un altre element indispensable d’aquesta nova era: la formació. Ja s’ha dit molt que el professional ha de mantenir tota la seva vida útil un nivell de preparació, que l’obligarà a un reciclatge i a una formació permanent. Molt sovint, en períodes de molta feina, el professional tendeix a baixar la guàrdia en aquest tema, a vegades de manera molt perillosa. Aquest “estar en forma” contínuament serà possible en la mesura que es disposi d’un equip adequat i d’una manera de treballar planificada, rigorosa, sense dependre d’un dia a dia que se’ns menja, sense donar-nos cap possibilitat. En resum, podem aventurar que continuarem immergits en una activitat molt intensa, però amb la necessitat urgent d’adaptar-nos a uns nous mètodes i aplicar unes noves normatives, que ens exigirà una organització professional més adaptada i capaç de mantenir-se al dia contínuament. ■
i261 Noticiari CAATB.indd 25
NOTÍCIES DEL SECTOR
L’INFORMATIU DEL CAATB
ARQUITECTURA I CIUTAT
1A QUINZENA 2A OCTUBRE 2005
més notícies NOTÍCIES GRÀFIQUES
Quan els dics cedeixen ■■■ Aquests dies hem pogut veure en els mitjans de comunicació els efectes devastadors que ha tingut el pas de l’huracà Katrina. Milers de morts, desapareguts i refugiats, vandalisme i una ciutat que ha desaparegut pel pas de les aigües. Una ciutat, Nova Orleans, que va ser construïda per colons francesos l’any 1718 al delta del riu Mississipí, al costat del llac Pontchartrain. Amb el pas dels anys, la ciutat va necessitar créixer i, per guanyar espai, es van dessecar terrenys per edificar allà on abans només hi havia aigua. Una xarxa de dics protegia la ciutat, que va arribar a tenir el 80% del seu territori sota el nivell del mar. Eren els anys de grandesa d’aquesta ciutat, que es va convertir en punt de trobada de múltiples cultures i que va donar fruits tan importants com el jazz, el rhythm and blues, una arquitectura i una construcció típiques i uns carnavals que –val la pena dir-ho– provenen de la immigració de les illes Canàries del segle XVIII.
Vents de 280 quilòmetres El sistema de dics no va poder resistir els forts vents huracanats de més de 280 quilòmetres per hora que va portar el Katrina. Alguns van cedir, com a mínim, per quatre punts, amb bretxes d’entre 60 i 250 metres de longitud, que van
Santa Caterina celebra el seu nou mercat El dimecres 21 de setembre, el barri de Santa Caterina de Barcelona va celebrar al voltant del seu nou mercat -inaugurat el passat 10 de maig- i dels remodelats carrers i places de l’entorn, una festa popular que es prolongarà amb diversos actes festius al Casc Antic de Barcelona al llarg de la tardor. ■
■■■
provocar el pas de les aigües i, conseqüentment, l’ofec de la ciutat. El procés de reconstrucció de Nova Orleans durarà mesos, però no tot es podrà recuperar. Aquesta plàcida ciutat del sud dels Estats Units quedarà marcada per sempre pel pas del Katrina i l’efecte sobre els seus dics. ■
La Turning Torso a Nova York Des d’aquest 18 d’octubre i fins al gener del 2006, el Metropolitan Museum de Nova York organitza l’exposició Santiago Calatrava: Sculpture into Architecture, en la que es podrà contemplar els dibuixos de la Turning Torso de Malmö (Suècia) que ha tingut una important participació catalana en la fabricació dels seus components. ■
■■■
19/10/05 13:52:14
26 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
DIVERSOS
La Veu del Carrer tracta l’habitatge ■ ■ ■ Amb una portada monopolitzada per l’èxplicit títol L’habitatge, un esquer car i pervers, la publicació bimestral La Veu del Carrer reflexiona a fons sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona en el número 92, de setembre i octubre d’enguany. Aquest Carrer especial té la col·laboració d’una vintena de firmes, que aporten una visió àmplia de la situació. Editat per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (www. lafavb.com), el número conté una entrevista a Carme Trilla, directora general d’Habitatge, on el títol posat entre cometes diu que “La llei obligarà els ajuntaments a reservar sòl”. L’urbanista Jordi Borja explica en el dossier que l’habitatge urbà és “una necessitat bàsica però també un mecanisme pervers per fabricar marginalitat”. Máximo Loizu, responsable de Sogeur, recorda en el seu article
i261 Noticiari CAATB.indd 26
El Consejo convoca “Contart” Contart, una convenció per a arquitectes tècnics enfocada a prendre el pols de l’actualitat de la tècnica i la tecnologia de l’edificació, organitzarà la seva quarta edició els dies 7, 8 i 9 de juny de l’any que ve, al Centre de Congressos de Valladolid. La convenció porta aquest any el títol Arquitectura Técnica, la Ingeniería del Futuro i girarà entorn de quatre matèries principals: el Codi Tècnic, la gestió de la qualitat, la sostenibilitat i la salut laboral. La promou el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya i l’organitza el Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Castella i Lleó. Respecte del Codi Tècnic, promulgat aquest any, Contart assegura als seus congressistes que tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els detalls tant de la seva gestió com del seu procés d’actualització
■■■
que el règim cooperatiu aconsegueix preus de fins a un 35% per sota del preu del mercat, mentre que Albert Martínez, membre de l’Assemblea d’Okupes de Barcelona, escriu que moltes sentències fan referència al caràcter reivindicatiu dels okupes en defensa de l’habitatge digne. ■
previst. Pel que fa a la gestió de la qualitat, els organitzadors de la convenció proposen per a aquesta ocasió la presentació i discussió dels últims avenços en la matèria, tant pel que fa a les novetats nacionals com a les estrangeres. La convenció té programada també debats sobre aspectes tècnics i estratègies de la sostenibilitat i la seguretat.
Quotes i comunicacions Contart (www.contart.net) té lloc cada tres anys i va dirigit especialment als prop de 50.000 aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats actualment a l’Estat espanyol. La quota anticipada d’inscripció a Contart és de 350 euros, mentre que si la inscripció es fa amb posterioritat al 31 de desembre de 2005, costarà 400 euros. Els col·legiats interessats poden presentar comunicacions. ■
19/10/05 13:52:20
c 27
Adaptar l’espai públic per millorar la mobilitat de les persones
activitats FORA DEL COL·LEGI
60a Conferència Euroconstruct: La rehabilitació. L’ITEC organitza la propera reunió Euroconstruct sobre la rehabilitació la qual concentra el major potencial en un sector de la construcció amb incertesa a mig termini. S’analitzaran les tendències dels mercats europeus en les àrees d’edificació residencial, no residencial i enginyeria civil, en els propers tres anys. DATES: 28 i 29 de novembre LLOC : ITEC INFORMACIÓ: www.euroconstruct.org , www.itec.es
Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic El Col·legi d’Arquitectes organitza el XXVIII Curset del Patrimoni tractant la intervenció de l’arquitectura en el patrimoni teatral. Aquestes jornades ofereixen l’oportunitat de conèixer els projectes acabats darrerament o recuperacions com la del Teatre Real de Madrid. A més de l’experiència de l’”arquitecte” es comptarà també amb la participació de professionals de les arts escèniques.
i261 Noticiari CAATB.indd 27
DIVERSOS
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
onat des de concepte d’eliminació de barreres arquitectòniques al de “disseny per a tothom”.
Dret a la mobilitat
AL BARRI DE LA FE DELGADO, UNA DE LES PROTAGONISTES DEL LLIBRE, HI HA TRAMS DE CARRERS AMB ESCALES.
DATES: del 15 al 18 de desembre LLOC: COAC INSCRIPCIONS: Secretaria de l’AADIPA INFORMACIÓ: www.coac.net
CURSOS I JORNADES
L’INFORMATIU DEL CAATB
La Diputació de Barcelona edita un nou manual de la col·lecció Espai Públic Urbà dedicat a l’accessibilitat universal a la ciutat
■■■ En l’actualitat, un 9% de la pobla-
ció espanyola pateix algun tipus de discapacitat de tipus físic, sensorial o cognitiu. Però si a aquest col·lectiu hi sumem les persones que, a causa de la seva edat o per motius puntuals –com poden ser la seva activitat laboral, una lesió o un embaràs -, veuen limitada la seva mobilitat, el segment de població amb problemes d’accessibilitat augmenta fins al 30%. Moure’s per l’espai públic, l’accessibilitat en primera persona de Josep Maria Valls i editada per la Diputació de Barcelona per a la col·lecció Espai Públic Urbà té com a objectiu promoure la reflexió sobre el concepte d’accessibilitat universal a l’espai públic. És per això que s’ha evoluci-
NOTÍCIES DEL SECTOR
FIRES I CONGRESSOS
BATIMAT 2005 El propòsit de la fira internacional BATIMAT és reunir empresaris, promotors, prescriptors i comerciants del sector de la construcció per presentar nous projectes, promoure empreses i establir contactes comercials dins el sector. El tema de la fira francesa d’aquest any és el desenvolupament dostenible. DATES: del 7 al 12 de novembre LLOC: Paris Expo ■ Porte de Versalles Paris ■ França. INFORMACIÓ: www.batimat.com
Investigació en conservació i restauració El Grup Espanyol IIC amb la col·laboració de la Facultat de Belles Arts de la UB i el MNAC convoca un segon congrés per promoure l’intercanvi de coneixements entre professionals que intervenen en la conservació i restauració del patrimoni cultural i la difusió d’innovacions que proporcionen investigacions recents. DATES: 9,10 i 11 de novembre LLOC: Paranimf de la Universitat de Barcelona ■ Gran Via Corts Catalanes, 585 INFORMACIÓ: www.2congresogeiic.com
EXPOSICIONS
Disseny contemporani austríac al FAD El FAD exposa una mostra actual del disseny industrial austríac més modern. Una exposició de peces selectes de mobiliari i il·luminació, sessions de DJ austríacs i una galeria amb fotografies d’objectes de disseny recreen una Àustria moderna i creativa. DATES: del 27 al 12 de novembre LLOC: FAD. Plaça dels Àngels, 5-6 de Barcelona INFORMACIÓ: www.fadweb.com ■ Tel.: 93 443 75 20
PREMIS I CONCURSOS
Concurs de fotografia d’arquitectura Constructiva convoca la 1a edició del Concurs de fotografia d’Arquitectura amb el lema “A la innovació tecnològica i constructiva”, el que es podran presentar totes les obres realitzades des del 1999 fins a la data de termini de presentació. S’adreça a professionals i aficionats a la fotografia d’arquitectura sense límit geogràfic. TERMINI: 17 de setembre LLOC: Passeig de Gràcia 101, 7-3 de Barcelona INFORMACIÓ: Constructiva ■ Tel: 93 416 02 40 ■ concurso@constructiva.pixel.es ■ www.pixel.es/constructiva/concursos
Sis són els seus protagonistes, ciutadans i ciutadanes de poblacions i extracte social diferents, que tenen en comú el fet de formar part d’alguns col·lectius –no són els únics, n’hi ha d’altres- que veuen limitat el seu dret a moure’s amb plena autonomia i independència per l’entorn urbà i que ofereixen vivències significatives pel que fa a la superació de les seves limitacions. El podeu trobar a la biblioteca del CAATB i a la llibreria de la Diputació i als serveis municipals dels ajuntaments. ■
BANYEO Concurs Internacional de disseny industrial en equipaments de bany El 24è Saló Internacional Cevisama convoca el concurs BANYEO on estudiants i professionals tindran l’oportunitat de presentar els seus dissenys sobre equipaments, mobiliari i accessoris de bany. El concurs s’adreça a dissenyadors, industrials, arquitectes tècnics, altres tècnics i estudiants. TERMINI: inscripcions abans del 15 de desembre de 2005 i entrega de peces el 16 de gener de 2006. LLOC: Feria Valenciana/ CEVISAMA, Av. de las Ferias, s/n. 46035 VALÈNCIA. INFORMACIÓ: CEVISAMA TELÈFON: 902 74 72 54 www.feriavalencia.com/cevisama.
IV Premis Azulejos de España d’ Arquitectura i Interiorisme L’ Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics (ASCER) convoca la quarta edició dels Premis Azulejos de España d’Arquitectura i Interiorisme, amb l’objectiu de difondre el coneixement i l’ús de les rajoles ceràmiques espanyoles en l‘àmbit nacional i internacional. DATA: projectes fins al 3 de novembre de 2005 INFORMACIÓ : http://spaintiles.info/p
19/10/05 13:52:22
La Gent:
28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA 1A OCTUBRE 2005
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
ENTREVISTA
RGA Arquitectes
La seva passarel·la de Terrassa va guanyar el Catalunya Construcció d'Innovació
“El nostre pont és una sala de museu”
D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX: JOSEP SOTORRES, MONTSERRAT BATLLE, BARTO BUSOM, JOSEP M. GUTIÉRREZ I PERE RIERA.
RGA Arquitectes és un despatx amb 23 anys d’història en què treballen uns 25 professionals. El despatx va dissenyar la passarel·la per a vianants del parc Vallparadís de Terrassa (Vallès Occidental), mereixedora del premi a la Innovació en la Construcció dels Premis Catalunya Construcció 05, que atorga el Collegi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. La passarel·la és un element clau en la restauració i integració urbana de les esglésies de Sant Pere de Terrassa: unirà aquest conjunt medieval únic a Europa amb un futur museu que també ha projectat RGA. La candidatura de la passarella va ser presentada als Catalunya Construcció per Josep Sotorres, arquitecte i arquitecte tècnic. Però el projecte i la direcció d’obra de la passarel·la correspon també a Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez, Montserrat Batlle i Barto Busom, conjuntament amb Manel Reventós i Albert Mas, enginyers de camins, responsables del projecte estructural. Perquè RGA, possiblement de manera atípica, respecta i es basa en les individualitats artístiques i tècniques però sobretot posa l’èmfasi en la complexitat i sinèrgia de la feina conjunta. Per això els cinc membres principals d’RGA van participar plegats en l’entrevista següent.
Aquesta és la idea que tenien al cap o volien fer un pont penjat?
El seu projecte arquitectònic recorda aquells ponts medievals amb habitatges a banda i banda.
“Ja estava previst perquè no es podia fer un encofrat d’una peça tota contínua. Per motius de construcció,
■■■
i261 Noticiari CAATB.indd 28
“És tot alhora, perquè no hem d’oblidar mai que aquest pont, a més de ser un carrer de la ciutat, és una sala de museu. Perquè el futur Museu de les Esglésies de Sant Pere estarà a l’altre cantó del torrent. Per tant, és un pont ambivalent: per això està tancat, per això té música i pot tenir indicacions acústiques. És a dir, és una sala de museu, és un recorregut museístic i alhora és un carrer de la ciutat.”
És una sala o un hall? “Sala, recorregut. Al museu hi haurà l’explicació de les esglésies, i des del museu es contemplarà i es farà un recorregut fins a les esglésies. El pont ensenyarà la localització geogràfica de les esglésies, que en la seva època de construcció era molt important, perquè se situaven en un esperó per temes defensius o perquè hi havia aigua a baix. La comprensió del marc geogràfic és vital per entendre la significació del monument en la seva formació, en la seva època, com a element civilitzador.”
Pel que fa a la resolució constructiva, quins són els adjectius que la defineixen més bé: sostenible, imaginativa? Estava prevista inicialment la idea d’instal·lar les dovelles amb una petita grua?
es va decidir fer unes peces prefabricades, les dovelles, i aleshores era evident que el sistema de construcció era aquest. A part, teníem les instruccions clares de malmetre al mínim possible el parc.”
Quines dificultats tècniques van tenir? “Diverses, lògicament. La més punyetera semblava ser trobar el substrat per recolzar els repilons i les pantalles, però es va superar de forma relativament senzilla. També ens va succeir que no es van fabricar amb precisió els forats de les dovelles i era impossible fer-hi passar el cable per l’interior. Així que les dovelles es van haver de retirar i retornar al País Basc, on les van fabricar, perquè ens en portessin unes de noves. Després, hi va haver les típiques discussions econòmiques.”
Van anar a Txèquia a mirar com es construïen aquest tipus de ponts. “Sí, perquè allà hi havia tres o quatres exemples de ponts similars, fets a la dècada dels 70-80. Aquest és un sistema constructiu que ja es feia servir antigament a la Xina però mai tenien aquestes dimensions ni eren tan amples; diguem que eren una mica més domèstics. Ens preocupava si fimbrejaven molt i veure com es conservaven.”
El pont es caracteritza pels tirants i les dovelles? “Hi ha uns morts al comença-
ment i al final, uns cables traçats i la parabòlica que configura la corba. Però no és un pont penjat, sinó un pont de banda tesa. És el vuitè més llarg del món amb aquesta sistema i a Espanya és el segon que es construeix. Aquesta tècnica de les dovelles és bastant recent, de fa 20 o 30 anys. Per cert, que aquest pont és actualment finalista en un premi internacional Footbridge Awards 2005”.
A Terrassa, però, hi ha hagut dificultats per comprendre el projecte. A vostès això els deu haver desil·lusionat? “No, tampoc és tan així. Però sí que és veritat que tothom s’havia imaginat una barana més habitual, amb el típic passamà i l’alçada estàndard.”
Quina ha estat la relació amb els enginyers? “La idea d’aquest pont es va tenir fa 10 anys, en un concurs que vam guanyar nosaltres, on ja vam collaborar amb l’enginyer que ha fet el càlcul del pont [Manel Reventós]. Va ser amb ell que es va decidir on aniria aquest pont i quina seria la seva tecnologia.”
Quan es va fer la prova de càrrega, com es va comportar el pont? “Es va comportar molt bé. Es van escollir uns camions que pesaven entre 7 i 10 tones cadascun. Era francament impressionant veure aquells set camions allà dalt. L’amplada del
19/10/05 13:52:26
c 29 LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
En quina fase està el projecte del museu? “[Riuen] Buscant diners desesperadament.”
El Premi a la Innovació en la Construcció què els va semblar?
En quins aspectes creuen que hauria de posar l’èmfasi la innovació en l’habitatge?
“És dels premis que ens fan més goig, per la seva capacitat de valorar la gestió dels recursos i la innovació tecnològica. Això ens sembla que és absolutament fonamental. Per tant, tenir aquest premi ens sembla una cosa bàsica. Estem francament orgullosos que el pont pugui ser dipositari d’aquest premi.” PASSAREL·LA PER A VIANANTS AL PARC DE VALLPARADÍS DE TERRASSA
Com treballa el seu despatx?
i261 Noticiari CAATB.indd 29
1A QUINZENA 2A OCTUBRE 2005
als bastant atípics, de dues, tres i fins i tot quatre habitacions. Estan fets amb uns criteris de sostenibilitat, de materials, de forma d’executar, d’innovació tecnològica, d’idees que creiem que val la pena tenir en compte. És una construcció construïble i desconstruïble al mateix temps. Però no ens enganyem: avui dia i a diferència de fa 20 anys, ningú arrisca res en la manera tipològica de fer els pisos. Per tant, el tipus de planta que hem pogut fer venia molt marcat”.
pont és de 2,70 metres (2,50 metres i les baranes) i un camió té una amplada de 2,40 metres. L’anècdota és que un dels xofers va situar els camions dels altres perquè aquests no gosaven fer-ho.”
“Una cosa molt important és que som de diverses edats. Perquè tenim la voluntat que el despatx treballi de manera diversa incorporant plantejaments de diferents èpoques. Ens sembla importantíssim que hi hagi
L’INFORMATIU DEL CAATB
com un flux vital genèric, més enllà de les biografies de cadascú. És a dir, aglutinar en una sola història diversitats diferents. En aquest sentit, ens sembla que som un despatx clarament innovador. Som joves, en
aquest sentit; estem sempre per descobrir.”
En quines obres estan treballant? “Estem fent uns habitatges soci-
“Primerament, en el fet que l’habitatge no pot ser un negoci desesperat. Però estem així: l’habitatge i l’especulació amb el sòl són el fonament del nostre mercat econòmic. Pel que fa a l’arquitecte, aquest avui en dia ha de gestionar els recursos, perquè el planeta no està per malbaratar-los. Els projectes han de quedar bonics i interessants però alhora no s’ha de buscar la monumentalitat, sinó la patrimonialització, l’interès de la bona construcció, gestionant bé els recursos.” ■
19/10/05 13:52:30
Punts de vista:
P Hi ha una altra manera 30 c
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
L’OPINIÓ DELS PROFESSIONALS
de fer de Project Manager? Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i Project manager A l’entrevista que em varen fer al CANAL CONSTRUIR d’El Periódico de Catalunya del 15 de setembre es destacava la frase Project management: “és un error aplicar mimèticament el model anglosaxó”. Com que la frase ha merescut alguns comentaris, m’explicaré. La frase volia plantejar dues opinions personals. Una òbvia: que la manera d’actuar aquí d’algunes organitzacions de serveis de management no m’agrada. I una altra menys explícita: que opino que hi ha altres maneres de fer de project manager. Haig de reconèixer que en dir aquesta frase estava pensant en dos tipus de destinataris: els que s’han sentit al·ludits, això també és obvi, i els bons professionals liberals tradicionals (arquitectes i aparelladors) que, en un nombre més o menys elevat, en públic o en privat, deixen malament els project managers. Els que assistiu amb regularitat als Dinars Construcció que organitza el Col·legi recordareu la mala opinió –segurament derivada d’experiències professionals negatives- que en tenen Juli Capella i Oriol Bohigas. L’aparició del project manager al nostre país, especialment en el món de l’edificació, ve lligada a la creixent complicació del procés de construcció, a les dificultats de gestionar-lo i a la professionalització del promotor immobiliari. Avui, les relacions entre tots els agents que hi intervenen són molt complexes. La necessitat de reforçar el comandament únic del procés i de millorar la coordinació s’està traduint en l’adopció d’una diversitat de models de gestió del procés immobiliari. Un d’aquests –no necessàriament el millor o el més adequat a cada casés el model amb project management. El sistema significa gestionar el procés d’una manera diferent a la que ha estat la tradicional. No consisteix només en la incorporació d’un project manager com a nou agent a sumar a la llista d’agents habituals. Es tracta realment d’un nou model de gestió. Qui decideix fer-ho així és el promotor i ho fa perquè considera que aquest model és el més adequat a les seves estratègies. És un canvi de
entre empreses o a la intervenció d’especialistes i consultors. Menys encara a tenir un project manager com a intermediari que representa el client-promotor i dirigeix el procés. De tot hi ha a la vinya del Senyor, però en general aquests professionals tradicionals tenen bon ofici, experiència i saben el que fan. La seva incorporació als nous models de gestió no es
■■■
i261 Noticiari CAATB.indd 30
Cal tenir present que el sector aquí i avui té unes especificitats, unes regulacions i uns costums.
model que trastoca alguns rols i moltes maneres de fer. És per això que estan apareixent nous perfils professionals en el camp del management (project manager, construction manager, etc.) que són més habituals en altres latituds que aquí; alhora, s’està produint una flexibilització en la distribució de compe-
es deriven. És un sistema que ha perfilat una professionalitat que encara impregna la formació universitària i, en molts casos, la manera d’exercir. Ho podem considerar desfasat i caduc. Personalment, penso que aquest aspecte que regula la LOE parteix d’un plantejament obsolet, que ja no es correspon amb la rea-
L’aparició del project manager al nostre país, especialment en el món de l’edificació, ve lligada a la creixent complicació del procés de construcció, a les dificultats de gestionar-lo i a la professionalització del promotor. tències de les professions tradicionals. I això crea tensions perquè “ataca” un model professional molt arrelat. Cal tenir present que el sector aquí i avui té unes especificitats, unes regulacions i uns costums. Les professions tradicionals són professions reglades, protegides, amb unes atribucions determinades i, sobretot, amb les responsabilitats que d’això
litat d’avui i que la pretesa funció “garantista” del sistema no justifica la “cotilla” a l’evolució i al progrés que sovint comporta. Però, és el que hi ha i no ho podem obviar. Molts professionals tradicionals estan poc acostumats que en el seu àmbit considerat “propi” hi intervingui més gent, al treball en equips pluridisciplinaris, a la col·laboració
pot fer sense potenciar el seu paper; allò de bo que han aportat sempre i que han de seguir aportant amb independència del model organitzatiu i de gestió que s’adopti. Tenen un paper i unes responsabilitats que ni es contradiuen amb l’existència d’un project manager ni han de quedar relegades per aquest fet. És un error que s’hi sentin incòmodes o menyspreats com sovint posen de manifest. Les noves exigències derivades de l’evolució del sector comporta per part seva un esforç. Però la responsabilitat principal és del project manager, ja que el seu paper comporta precisament liderar l’operació en el sentit més ampli, coordinar a tots els que hi intervenen i, quan calgui, prendre decisions. I ha de tenir les habilitats relacionals i directives per fer-ho. Hi ha moltes maneres de fer de project manager. I també molts manuals. Una organització prestadora de serveis de project management ha de tenir una cultura -uns valors propis- i una forma pròpia d’organitzar els recursos que configuren el seu model de gestió, els seus processos i els seus procediments. I, en cada cas, ha d’adoptar un model organitzatiu adequat a la prestació del servei tenint en compte que desenvolupa la seva missió en un context determinat i per a un client determinat. I això que és obvi en la cultura empresarial actual es pot percebre com a prepotència –no dic que ho siguien el nostre sector. Cal evitar-ho. Per acabar i tornant a la frase inicial, les paraules clau eren mimèticament i model, no anglosaxó. ■
19/10/05 13:52:36
i261 Noticiari CAATB.indd 31
19/10/05 13:54:37
i261 Noticiari CAATB.indd 32
19/10/05 13:54:49
Reportatge:
REFORÇ ESTRUCTURAL AMB FIBRES DE CARBONI
i261 el reportatge.indd 33
R
c 33 L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
19/10/05 14:05:04
34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REPORTATGE REFORÇ ESTRUCTURAL
Reforç d’estructures Les fibres de carboni ofereixen una elevada eficiència per les seves propietats físiques, químiques i mecàniques Anna Moreno Arquitecta i arquitecta tècnica informatiu@apabcn.es
■■■ La utilització de materials compostos en la indústria aeronàutica, nàutica i automobilística, en multitud de productes del món de l’esport i darrerament en l’àmbit de la construcció ve determinada per l’elevada eficiència d’aquests materials quant a lleugeresa, elevada capacitat elàstica o de deformació, i resistència química davant ambients agressius. S’apliquen sobretot en reforços d’estructures de formigó o sobre fàbriques ceràmiques, però també s’estan fent servir en estructures situades en ambients marins o agressius, com a substituts de les armadures principals d’acer. La seva aplicació com a reforços en estructures de formigó es deu a raons diverses: quan les sobrecàrregues superen la capacitat portant de l’element, per restitució de la resposta estructural original, o com a alternativa en la substitució d’armadures degradades per problemes de durabilitat. Aquests materials compostos, designats com a FRP (Fiber Reinforced Polymers), utilitzen generalment fibres de carboni com a component principal, atès que el seu mòdul d’elasticitat és similar al de l’acer.
No existeix en aquests moments una normativa comuna redactada de forma independent per al disseny, la recepció de materials i el control d’execució, i això provoca prudència en la seva recomanació. En un moment en què la sostenibilitat és un tema que implica a tots i totes, sembla que val la pena no perdre de vista alternatives que rendibilitzen costos en el transport, muntatge i posada en obra?
Components i propietats Els materials compostos estan formats per una quantitat variable de fibres embegudes en una matriu polimèrica, capaç de transmetre els esforços fibra a fibra; per això, és tan important la qualitat de les fibres, en aquest cas la del polímer. Hi ha dos formats d’FRP: a) Laminats preformats compostos. b) Fulls de fibra de carboni pur, laminables in situ amb capes successives de resina.
taula 1. El mòdul d’elasticitat de l’acer és de 210 GPa i la seva densitat 7.8. Les fibres de vidre i aramida presenten mòduls inferiors al de l’acer, la qual cosa normalment condiciona l’elecció de les de carboni per a solucions de reforços a flexió, cosits de fissures o increment de ductilitat davant la resta de fibres.
REFORÇ ESTRUCTURAL DE LA COL·LEGIATA DEL SALVADOR DE SEVILLA
Atac químic Les fibres de carboni i aramida presenten un molt bon comportament davant els atacs químics. La majoria de fibres de vidre, en canvi, no reaccionen bé en mitjans alcalins per qüestions de durabilitat; no s’esdevé així si el medi és àcid. La capacitat d’absorció d’humitat de la fibra d’aramida és amb diferència molt superior a la de les altres dues i per aquesta raó pot presentar problemes d’adherència a la interfase fibra-resina.
Rajos ultraviolats Aquests compostos s’han d’aplicar sobre la superfície de l’element estructural (normalment, formigó) a reforçar amb cura, de manera que el pont d’unió formigó-polímer quedi garantida. La majoria de compostos utilitza fibres de carboni, vidre o aramida (Kevlar n’és el nom comercial). Les seves propietats apareixen a la
L’exposició directa als rajos ultraviolats (llum solar) de les resines estructurals dels materials compostos pot arribar a provocar rigidització i pèrdua d’elasticitat del compost. En aquests casos es pot recórrer a l’aplicació d’una protecció de pintures amb base de poliuretà alifàtic de color clar, inalterable en aquestes
Taula 1. Propietats de les fibres de carboni, vidre i aramida TENSIÓ DE RUPTURA A TRACCIÓ (MPa)
MÒDUL ELÀSTIC (GPa)
ELONGACIÓ (%)
DENSITAT
4300-4900 2740-5490 2600-4020
230-240 294-329 540-640
1.9-2.1 0.7-1.9 0.4-0.8
1.8 1.78-1.81 1.91-2.12
Vidre
2400-3500
70-85
3.5-4.7
2.6
Aramida
3200-3600
124-130
2.4
1.44
FIBRA
Carboni
i261 el reportatge.indd 34
Alta resistència Mòdul alt Mòdul molt alt
ENCERCLAT DE CÚPULES D’OBRA DE FÀBRICA AMB MATE RIALS CO
19/10/05 14:05:08
c 35 REPORTATGE REFORÇ ESTRUCTURAL
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
condicions i amb capacitat per reflectir part de la radiació.
Resistència a les temperatures elevades i al foc
CONFINAMENT DE PILARS
La fibra de vidre manté les seves propietats resistents fins a temperatures de 1.000º C; les fibres de carboni, fins a 650º C, i l’aramida, fins a 200º C. Les resines d’adhesió d’aquestes fibres presenten problemes de vitrificació entorn els 80º C i aquest serà el punt determinant i crític davant un atac de foc o una temperatura elevada. Així doncs, sembla que qualsevol reforç estructural amb fibres ha d’estar ben protegit de les radiacions solars, que en superfícies exposades poden arribar a provocar temperatures properes a les de transició vítria de les resines o rigidització i, per tant, pèrdua d’elasticitat.
Les resines Les resines són generalment de naturalesa epoxi (lliures de dissolvents), bicomponents, amb viscositat i consistència segons el sistema d’aplicació en cada cas.
Formats
CONFINAMENT DE PILARS.
AMB MATE RIALS COMPOSTOS AMATS A BASE DE FIBRES DE CARBONI
i261 el reportatge.indd 35
El mercat disposa de dos formats: laminats preformats i fulls de fibres, a més de perfils preformats per al confinament de columnes i pilars i perfileria en “L” per al reforç a tallant. El laminat prefabricat es produeix mitjançant un procés d’extrusió industrial. En un procés continu, les fibres de carboni queden embegudes en una matriu de resina epoxi i s’endureixen mitjançant escalfament. Sembla que per raons tècniques del sistema d’extrusió, el contingut màxim de fibres d’un laminat no pot superar el 70% i això provoca que
REFORÇ D’UN FORJAT RETICULAR
19/10/05 14:05:15
36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REPORTATGE REFORÇ ESTRUCTURAL
Taula 2. Propietats mecàniques dels laminats MATERIAL COMERCIALITZAT
Laminat
Prefabricat
Corbes tensió-deformació.
TENSIÓ DE RUPTURA A TRACCIÓ (MPa)
MÒDUL ELÀSTIC (GPa)
ELONGACIÓ (%)
DENSITAT
2500
150-200
1.5-1.6
-
els laminats que habitualment es comercialitzen tinguin unes propietats mecàniques una mica minvades: E = 150-200 GPa (vegeu taula 2). Amb els diferents tipus de fibres de carboni que hi ha al mercat, amb mòduls d’elasticitat i resistències a tracció diferents, es poden aconseguir laminats pretesats amb fibres d’alta capacitat de deformació. Això condueix que el comportament del laminat sigui elàstic sobre un major nombre de rang de deformacions. El full de fibra és una làmina flexible composta per filaments de fibra orientada principalment en una sola
direcció. Amb la incorporació d’un sistema de resines específiques, s’aconsegueix un laminat polimèric d’aplicació in situ. Aquests fulls de fibra es comercialitzen en estat pur o preimpregnats, amb curat a l’obra mitjançant l’aplicació de calor o catalitzador. Les propietats resistents dels compostos depenen de la quantia incorporada i de l’alineació de les fibres dins la matriu. Habitualment s’utilitzen fulls unidireccionals (de fibres de carboni), malgrat que per a fulls de vidre i aramida es poden trobar fulls bidireccionals. ■
CORBES TENSIÓ-DEFORMACIÓ DE L’HF30 CONFINAT AMB FRP DE VIDRE
Agraïments ■
Per fer aquest reportatge agraïm la col·laboració de:
Carles Cots Corominas Enginyer tècnic d’obres públiques Servei Tècnic de Building Systems España Albert Berenguel Puigdomènch Llicenciat en ciències químiques Cap del Servei Tècnic de Building Systems España
CORBES TENSIÓ-DEFORMACIÓ DE L’HF30 CONFINAT AMB FRP DE CARBONI
Degussa. Polígon Palau Plegamans
ASSAJOS DE LABORATORI AMB APLICACIÓ ASSAJOS DE CARACTERITZACIÓ IN SITU PER
D’FRP`POSTESATS AMB GATS HIDRÀULICS,
VERIFICACIÓ D’ADHERÈNCIA I LONGITUD
PER RECUPERAR DEFORMACIONS FORJATS
D’ANCORATGE
I JÀSSERES
CORBES TENSIÓ-DEFORMACIÓ DE L’HF70 CONFINAT AMB FRP DE VIDRE
ASSAJOS DE LABORATORI AMB APLICACIÓ D’FRP POSTESATS AMB GATS HIDRÀULICS,
ASSAJOS DE CARACTERITZACIÓ IN SITU PER
PER RECUPERAR DEFORMACIONS FORJATS
VERIFICACIÓ D’ADHERÈNCIA I LONGITUD
I JÀSSERES
D’ANCORATGE
i261 el reportatge.indd 36
CORBES TENSIÓ-DEFORMACIÓ DE L’HF70 CONFINAT AMB FRP DE CARBONI
19/10/05 14:05:19
Espai Empresa:
c 37 L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
La intervenció en les estructures existents Toni Floriach Arquitecte tècnic informatiu@apabcn.es ■■■ Els últims anys, el subsector de la rehabilitació i el manteniment ha anat agafant un pes específic important en el global del sector de la construcció. Com a conseqüència d’aquesta tendència, el nombre d’obres de rehabilitació ha experimentat també un notable creixement. Així mateix, els requeriments que les normatives actuals exigeixen als edificis fan que les estructures construïdes en altres èpoques amb uns requeriments i unes sol·licitacions diferents quedin obsoletes, o amb uns nivells de seguretat molt baixos, quan s’analitzen amb els mètodes i requeriments actuals en proposar-se una reforma integral o el canvi d’ús d’un edifici. A aquest fet cal afegir-hi els processos de degradació i envelliment que hi pugui haver en cada cas, en funció del tipus d’estructura: fusta, ferro, formigó, parets de càrrega de tàpia o ceràmiques… A més, cal no oblidar tota la problemàtica dels sostres construïts amb biguetes de ciment aluminós, o l’escàs o nul manteniment que tenen en molts casos els edificis en general que fa que els processos de degradació propis del pas dels anys es vegin accelerats per altres factors externs com pot ser la presència d’aigua. Hi ha, doncs, un marc actual en què els processos de rehabilitació de les estructures, per diverses causes, estan a l’ordre del dia, i la resposta que els tècnics hi hem de donar ha de ser adequada i dimensionada a cada situació.
ESTINTOLAMENT DE BIGUES DE COBERTA
constructives i productes específics per a la diagnosi, reparació i/o substitució dels elements constructius ha experimentat un notable creixement i, actualment, l’oferta que hi ha al mercat és força extensa i completa. Una fase de tot el procés d’intervenció en què sovint no s’hi presta gaire atenció és la de diagnosi. Aquest fet és especialment greu pel que fa a les estructures, ja que conèixer a fons l’element sobre el qual s’intervindrà és el primer pas per dissenyar una intervenció ben dimensionada i adaptada específicament a cada situació.
El procés d’intervenció i les solucions constructives La casuística i la problemàtica que comporta intervenir en les estructures existents són força variades i poden abastar des de “senzilles” intervencions puntuals en el marc d’unes d’obres de reforma d’un local, com podria ser l’obertura d’un nou pas en una paret de càrrega, fins a la substitució funcional de totes les biguetes dels sostres d’un edifici d’habitatges. És també en aquest sentit que el nombre de solucions
i261 espai empresa.indd 37
ESTINTOLAMENT DE PARETS DE CÀRREGA
Continúa a la pàgina 38
19/10/05 14:13:13
38 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
Ve de la pàgina 37
Suport a la diagnosi Un bon aixecament gràfic de l’edifici, un bon reportatge fotogràfic, el coneixement de les dades tècniques dels elements en què s’actuarà, efectuant si és necessari assaigs de laboratori sobre mostres de materials extretes de punts estratègics, ajuden a conèixer millor l’edifici sobre el qual s’intervindrà. No és gens estrany trobar-se amb intervencions sobredimensionades que s’haurien pogut ajustar millor si s’hagués tingut l’ajut d’una acurada inspecció de tots els elements estructurals, que hagués permès un millor coneixement de les característiques dels materials, les solucions constructives utilitzades, les seves patologies i seves les causes, amb el consegüent estalvi de recursos i diners. En aquesta línia, els 8 Manuals de Diagnosi, publicats pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, són un bon suport i guia a l’hora de tractar les diferents tipologies i materials emprats en les estructures.
i261 espai empresa.indd 38
REHABILITACIÓ DEL SOSTRE D’UNA COBERTA D’HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT
Una vegada es disposa de totes les dades i la informació que el procés de diagnosi proporciona, ja es pot dissenyar la intervenció. En aquest punt sorgeix la disjuntiva: intervenció tradicional versus noves tecnologies.
La millor opció per a les solucions constructives El ventall de solucions i sistemes constructius o materials “miraculosos” que actualment hi ha és prou ampli com perquè la persona més
avesada a fer aquest tipus d’obres s’hagi trobat en més d’una ocasió amb aquesta problemàtica. A l’hora d’escollir la millor opció, són diversos els factors que faran que la balança s’inclini cap a una banda o una altra: si el cost final de la intervenció és l’objectiu, cal pensar que no sempre els materials més econòmics suposaran un major estalvi final, ja que altres factors com el procés d’execució i les possibilitats d’accedir als elements a reparar amb unes mínimes condicions correctes de treball poden condicionar-lo considerablement. També la mida i les dimensions finals dels reforços que es col·loquin, per posar un exemple, poden condicionar a l’hora d’escollir la millor opció. Cal no oblidar tampoc que, en ocasions, hi ha edificis catalogats en què els condicionants patrimonials portaran a prioritzar una opció davant una altra. En definitiva, escollir la millor tècnica d’intervenció per a cada cas no resulta fàcil, i són molts els factors que cal tenir en compte. En aquest punt, es torna a fer palès que un bon procés de diagnosi és el millor passaport a l’hora de plantejar-se intervenir en les estructures existents. ■
19/10/05 14:13:15
c 39 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Rehabilitació de la plaça de braus Las Arenas ALONSO-BALAGUER I ARQUITECTES ASSOCIATS, RICHARD ROGERS PARTNERSHIP
Ariadna Álvarez Garreta Arquitecta La plaça de braus de Las Arenas de Barcelona va ser construïda l’any 1899 per l’arquitecte August Font i Carreras, quan encara no s’havia urbanitzat el seu entorn. Es tracta d’una estructura circular de maçoneria (maó) que combina elements propis de l’arquitectura Modernista −com la utilització de ceràmiques de colors i rajoles hidràuliques amb decoracions florals, l’estructura com a element de disseny que arriba al seu zenit en deixar el maó de la façana vist sense estucar...− amb un estil neoàrab que es reflecteix en l’ús d’arcs de ferradura a les façanes i alguns motius decoratius. Com a equipament, la seva vida ha estat curta ja que es va inaugurar el 1900, l’última cursa de braus va tenir lloc el 1977 i es va clausurar al públic l’any 1990. Urbanísticament ha estat un edifici que no s’ha integrat plenament amb el seu entorn, ja que en ser construït abans de l’execució dels vials perimetrals de l’Eixample no coincideixen les rasants; així, s’alça 4 metres respecte al nivell dels carrers adjacents. D’aquesta manera, durant gairebé tota la seva existència, l’accés es va dur a terme mitjançant una gran escalinata frontal situada a la Gran Via de les Corts Catalanes. Al seu torn, la disposició en planta va comportar una manifesta asimetria, que es tradueix en un desplaçament cap al carrer Diputació, que redueix la seva vorera a menys de 2 metres, i cap al carrer Tarragona, amb la qual cosa es produeix un escanyament de la vorera i la plaça és un element que d’alguna manera obstrueix el pas del vianant. La façana, tot i el poc valor arquitectònic ha estat des del primer moment una peça interessant per l’equip d’arquitectes atès el seu interès simbòlic ciutadà. Constructivament l’edifici consta de dues façanes de maó, dues pells concèntriques amb un radi exterior d’aproximadament 48,5 metres i un intereix entre aquestes de 7 metres. La façana exterior −que es conserva en el projecte de centre lúdic− està resolta amb un sistema de mòduls de pilars i arcs de maó massís; la interior és més oberta i lleugera i es resol amb ■■■
i261 espai empresa.indd 39
VISTA AÈRIA DE L’ESTAT DE LA PLAÇA DE TOROS LAS ARENAS A FEBRER DE 2005
un sistema de pilars de fosa amb arcs i jàsseres metàl·liques entre aquests. El sistema de forjat utilitzat consisteix en voltes de rajola amb biguetes metàl·liques. A aquestes façanes s’acoblen des de l’exterior un conjunt d’edificacions d’una planta (zones est i oest) i per l’interior, les grades, que juntament amb les dues façanes formen un conjunt estructural. Els fonaments dels murs són superficials i poc profunds, i com s’ha indicat anteriorment, l’edifici s’assenta sobre un sòcol de terres de 4 metres d’altura respecte al nivell de les vies perimetrals.
El projecte de reconversió El projecte planteja reconvertir la plaça de toros de Las Arenas en un
nou i potent equipament ciutadà d’ús recreatiu i comercial, així com crear una nova edificació, anomenada E-Fòrum, que allotjarà espais complementaris a la Fira de Barcelona i destinats a la implantació noves tecnologies. Abandonada en el seu ús des de 1990, la plaça es troba estretament i profundament ancorada a la retina de la ciutat. És per això que des del primer moment es va plantejar el manteniment, conservació i rehabilitació de la façana de maó vermellós, malgrat que el seu valor arquitectònic no era destacable, però sí simbòlic. Aquesta premissa conjuga perfectament el tradicional respecte de la ciutat cap al seu passat amb el seu esperit innovador d’aposta de futur i avantguarda.
El projecte arquitectònic es recolza en tres paquets conceptuals, que es concreten en: ■ Manteniment, conservació i rehabilitació de la façana actual. ■ Disposició de l’edifici com a element de sutura urbanística en l’eix definit pel carrer Tarragona. ■ Solució específica arquitectònica a l’edificació. A l’interior de la façana conservada, s’integrarà el nou cos edificat, on es portaran a terme diferents activitats, algunes de les quals estan actualment en fase d’estudi i poden Continúa a la pàgina 38
19/10/05 14:13:22
40 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
Ve de la pàgina 37
ser modificades en la data d’obertura del centre. Aquests usos s’agrupen en els àmbits de restauració (bars i restaurants), comerç (botigues), oci (cinemes i una zona d’espectacles sota la cúpula que coronarà l’edifici, amb capacitat per a una audiència de 2.000 persones) i esport (amb un centre de salut i esport). Com a nous elements que s’incorporen a l’exterior de l’edifici, hi ha una torre a la cantonada sudoest del solar −que distingirà l’edifici des de lluny i allotjarà l’ascensor per accedir directament a la zona d’espectacles−, i un edifici annex d’oficines de vuit plantes que ocuparà la façana del carrer Llança, per on s’accedirà a l’aparcament subterrani. Tot això es recolzarà sobre cinc nivells de plantes soterrani, que inclouran zones d’oci per a famílies −primer nivell− i aparcaments −quatre nivells restants−. La planta baixa es transformarà en un espai diàfan i públic amb una cota inferior a l’actual i amb idèntica rasant que els carrers adjacents, de manera que per accedir a l’edifici el visitant travessarà l’antiga façana.
Criteris d’intervenció El projecte planteja un nou edifici dintre d’un contenidor existent, la façana exterior, que s’apuntalarà totalment per constituir un nou nivell públic. Aquest contenidor ha sofert danys al llarg del temps i després del seu abandonament s’ha fet evident el mal estat de la façana i altres parts, com la coberta i certs elements ornamentals. S’han dut a terme diverses alteracions estructurals, principalment diversos apuntalaments i tibaments durant el període de 1970, que successivament han anat “cosint” l’edificació. La seva volada, controlada i estabilitzada, arriba a 30 cm en algunes de les pilastres. Les estructures internes i els edificis annexos es troben en un estat de deterioració important. La façana exterior està en millors condicions; a la coberta, s’han desprès alguns merlets, que rematen l’edifici. Després de l’eliminació dels cossos annexos a la façana exterior es van observar les patologies següents: deterioració general per descrostaments, eflorescències i taques; grafits en gran part dels paraments; restes d’enrajolats i paraments revocats; baixants i canonades al descobert, i bigues de fusta i perfils metàl·lics que perforen el mur i altres perforacions. El projecte de reforma suposa la rehabilitació integral de la façana exterior una vegada s’ha arribat a la fase d’apuntalament, ja que es tracta de lesions que no afecten l’estructura interna, que es garanteix en aquesta fase.
i261 espai empresa.indd 40
ESTRUCTURA PROVISIONAL DE SUPORT DE LA FAÇANA EXTERIOR, SISTEMA DE TRANSMISSIÓ D’ESFORÇOS DE LA FAÇANA A CONSERVAR A UNA ESTRUCTURA PROVISIONAL (FASE IV).
El projecte estructural té com a objectiu mantenir la façana exterior −façana principal− que es torna a recolzar sobre la nova planta baixa −amb el rebaixament de quatre metres respecte al nivell de l’antiga plaça−, i suportar el nou edifici de set plantes sobre rasant (planta baixa, cinc plantes de pis i la coberta en forma de cúpula transitable) i cinc sota rasant (soterranis). En iniciar els treballs previs es disposarà un anell circular de suport temporal de la façana que es vol conservar, que s’apuntalarà posteriorment, des de la cota de suport actual (+ 4 m) fins a la cota 0 de les voreres circumdants. Per a la transferència de càrregues amb els nous fonaments es disposaran jàsseres circulars tibades, i pilars en forma de “V” de suport. Una vegada apuntalada i rehabilitada, l’antiga façana funcionarà com una pell externa i posteriorment quedarà exempta de contacte directe amb la nova edificació. S’establirà una passarel·la metàl·lica perimetral, tibada mitjançant molles i tensors, que complirà una triple funció: la de tibament pròpiament dit, la de passadís d’evacuació protegit al públic, i la de serveis, instal·lacions i aprovisionament de mercaderies al centre i als seus usuaris. Després de l’escrupolosa restauració i rehabilitació de tots els seus elements, es dissenyarà la nova rematada superior de la façana, o element prefabricat, que enllaçarà amb la cúpula i acabarà de completar la solució final adoptada.
El procés constructiu de manteniment de la façana
PROCÉS D’ESTINTOLAMENT DE FAÇANA
FINAL DEL PROCÉS D’ESTINTOLAMENT DE LA FAÇANA
VISTA DEL CARRER LLANÇÀ DES DE
VISTA DE L’ESTAT DE LA PLAÇA AL MES DE
L’INTERIOR
JULIOL
El projecte d’execució s’ha desenvolupat en cinc fases fins arribar a l’apuntalament definitiu de l’antiga façana, per construir tot seguit la nova estructura que suportarà els espais que s’edifiquen a l’interior de la plaça. ■ La fase I ha contemplat una primera actuació d’enderrocament de totes les edificacions perimetrals, així com les grades i els envans interiors. ■ La fase II inclou la preparació dels elements estructurals (pantalla i micropilotatge) sobre els quals es recolzarà també l’estructura provisional d’estabilització de la façana principal. ■ En la fase III s’inicia la construcció d’una estructura de suport de la façana principal a conservar, que es disposa per la part exterior de la façana, ja que encara existeix l’estructura formada per la façana interior, els forjats i els envans. Alhora es va rebaixant el terreny interior de la plaça per aconseguir la cota final, començant pel centre per no afectar l’estructura exis-
19/10/05 14:13:35
c 41
tent. El sistema d’apuntalament de la façana es pot anar muntant paral·lelament als treballs d’execució del mur pantalla i pilotatge, ja que l’execució d’aquest no influeix ni molesta en el desenvolupament de les altres operacions que s’han de dur a terme. Aquest element estructural es pot col·locar de manera aleatòria i intercalada. ■ La fase IV inclou l’enderrocament de la façana interior, els forjats i els envans, així com el final de la construcció de l’estructura exterior per estabilitzar la façana a conservar. Alhora, es comença a construir la biga de suport de formigó prefabricat que abraça, interiorment i exteriorment, la façana en tot el seu perímetre, i constitueix l’apuntalament de la façana. Aquesta biga d’apuntalament s’anirà realitzant per trams, fins recórrer les 52 pilastres d’obra de fàbrica que componen la façana, i aniran connectades a aquestes pilastres a través d’unes barres d’acer; així s’impedirà el possible desplaçament no desitjat de la façana en sentit vertical, i s’aconseguirà l’apuntalament controlat de la façana. ■ En la fase V, un cop la façana a conservar ben apuntalada, es muntaran els pilots que formaran l’anell interior de la plaça (que és el nou contingut). Una vegada construït aquest i apuntalada la façana es fa el rebaixament de terres fins aconseguir la cota desitjada. Aquests períodes poden alterarse o sobreposar-se durant el procés d’execució de l’obra segons ho cregui convenient i ho dictamini la direcció facultativa, ja que en tractar-se d’un edifici de gran envergadura es poden executar les diferents fases per trams. El projecte de reconversió de l’antiga plaça de braus de Las Arenas és un repte al conjunt de tècnics que hi intervenen i els agents implicats en la seva construcció, per la combinació de la complexitat del disseny i les possibilitats de construcció. L’apuntalament de l’antiga façana suposa la construcció d’una estructura temporal −amb els seus fonaments−, que se simultanieja amb l’estructura mateixa del nou edifici. La coberta en forma de cúpula serà l’única de la ciutat d’aquestes característiques i una de les més grans d’Europa. La interacció entre aquesta, la façana i les seves estructures internes, la geometria corbada i la profunditat dels soterranis són aspectes importants. Quan s’hagi acabat, l’edifici serà alhora una nova fita per a la ciutat, amb el grau d’implicació que aquesta ha obtingut per part de la seva Administració i la ciutadania en general. ■
i261 espai empresa.indd 41
ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Fitxa tècnica. Las Arenas DADES DE L’OBRA
Emplaçament: solar delimitat entre els carrers Tarragona, Diputació, Gran Via dels Corts Catalanes i Llança, de la ciutat de Barcelona. ■■ Propietat: Nova Plaça de Toros, SL (participada per Sacresa, Planeta i ACS) ■■ Arquitectes: Richard Rogers Partnership, AlonsoBalaguer i Arquitectes Associats. Miquel Bargalló, Jim Leathern, M. Ángeles Fernández, Martin Kehoe, Ronald Lammerts Van Bueren, Iñaki Díez, David Ardill. ■■ Project Manager: Eusebi Solà (Bovis) ■■ Arquitectes tècnics: Grup Tècnic G-3, SL ■■ Col·laboradors en l’estructura: Brufau, Obiol, Moya & Associats, SL (BOMA) ■■ Col·laboradors en instal·lacions: Ingeniería de Instalaciones Grupo JG ■■ Constructora: Dragados ■■
ALTRES DADES LA FAÇANA PRESENTA UNA ESTRUCTURA PROVISIONAL DE SUPORT QUE ES DESMUNTARÀ QUAN S’ACABI EL BUIDAT DE TERRES
UNA VISTA ESPECTACULAR DEL SUPORT DE
TREBALLS D’APUNTALAMENT PROVISIONAL
LA FAÇANA
DE LA FAÇANA (FASE V).
FINAL DEL PROCÉS D’APUNTALAMENT DE
VISTA DE L’ESTAT DE L’INTERIOR DE LA PLAÇA
LA FAÇANA.
AL MES DE JULIOL
Any del projecte: 2002 ■■ Any previst de l’acabament de l’obra: octubre de 2007 ■■ Superfície construïda: 100.600 m2 (dels quals 32.400 m2 són sobre rasant). ■■
19/10/05 14:13:51
42 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
La solució final a les humitats de capil·laritat
Fa 22 anys les tècniques d’assecament per electroosmosi se centraven en monuments. En els últims anys Rehabilit les aplica en qualsevol tipus d’edifici gràcies a la tècnica Mursec.
■■■ Les humitats de capil·laritat són
les que provenen del subsòl i pugen pels fonaments fins assolir una certa alçada. Es manifesten a través de taques d’humitat a una altura força uniforme i amb la presència de sals. Les sals hidrosolubles són dissoltes per l’aigua i transportades per ascensió capil·lar fins cristal·litzar a la superfície en evaporar-se la humitat. En aquest procés les sals poden arribar a augmentar fins a un 40% el seu volum, per la qual cosa els seus efectes són molt clars.
Causes La causa de les humitats es pot resumir en dos factors: ■ 1. Absorció capil·lar. Qualsevol líquid contingut en un recipient és absorbit per un tub que s’hi introdueix, assolint menor o major altura en funció del seu diàmetre. Aquest fenomen és conegut com tensió superficial i ròtula de contacte i es dóna d’igual forma en murs on hi ha una xarxa infinita de capil·lars. ■ 2. Electroosmosi. La diferència de potencial existent entre el terra i la paret (de només de 0,5 a 0,8 volts) genera un corrent elèctric que ionitza les molècules d’aigua fent que aquestes es desplacin del pol positiu al negatiu. Aquest fenomen, descobert fa més de 200 anys pel físic Reuss, es produeix de forma natural en les parets poroses amb presència d’aigua i sals.
Cas pràctic: En aquest article es voldria incidir més en els aspectes pràctics que poden ajudar a diagnosticar i soluci-
onar els problemes que en una explicació teòrica del problema. Cada cas té una particularitat que fa que sigui necessària l’acció d’un especialista. En aquest cas es comentarà l’assecament d’una casa particular de construcció molt senzilla de Badalona amb escassament 40 metres lineals de parets afectades. Rehabilitada feia poc més de 6 mesos, les humitats ja apareixien altre cop. Lamentablement és molt comú haver d’intervenir en un habitatge poc temps després de la seva rehabilitació total. La causa sol ser un mal
diagnòstic que porta associada una intervenció errònia. En aquest cas concret hi havia: ■ 1.Humitats discontínues en alçades variables. ■ 2. Parets amb terres laterals que carregaven escassament 20 centímetres. ■ 3. Parets amb forta presència de sals. ■ 4. Condensacions en certs punts.
des a l’aplicació d’un morter inadequat amb què es pretenia aturar l’ascensió capil·lar però que provocava l’efecte contrari. L’alçada actual d’humitat ja arribava a un metre vint, mig metre per sobre de l’alçada d’humitat inicial. ■ 2. Algunes de les parets de totxo massís estaven directament enguixades i l’alçada d’humitat no superava els 25 centímetres. S’havia cregut que aquelles parets
En l’anàlisi de les humitats es va fer ús de les eines específiques de què es disposava: ■ 1. Hidròmetre electrònic. ■ 2. Mesurador del grau d’humitat intern del mur amb la bomba de carbur. ■ 3. Analitzador de sals. ■ 4. ...i sobretot l’experiència que aporta haver vist tots els casos possibles. Un cop analitzats els diferents paràmetres es va veure que: ■ 1. Les alçades variables eren degu-
i261 espai empresa.indd 42
19/10/05 14:13:53
c 43 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Sistema Mursec Avantatges que va aportar en aquest cas ■■■ Intervenció mínima en parets i murs. Es va dur a terme una sola perforació cada dos metres per a la inserció dels elèctrodes.
No importa la composició ni la gruixària del mur afectat. El sistema s’adapta a tots els materials i permet assecar en un mateixa obra parets de pedra, tàpia o totxo massís.
■■■
Aplicable amb terres laterals. Els murs de pedra on carregaven terres laterals es van poder assecar sense cap problema, cosa que no es pot aconseguir amb cap altra tècnica.
■■■
■■■ Economia. La tècnica Mursec és totalment competitiva i s’aplica en qualsevol tipus d’edifici. La tècnica requereix molt poca mà d’obra i això representa un estalvi del 50% respecte a la tècnica Traber.
Humitats de condensació. En aquest cas no va caldre actuar sobre el problema de les humitats de condensació ja que la solució de la capil·laritat va permetre reduir dràsticament la humitat ambient. ■■■
■■■ Tots els tractaments d’electroosmosi gaudeixen d’una garantia decennal emesa per la companyia d’assegurances Lepanto, del Grup Catalana Occident. La mateixa tècnica que s’ha aplicat per assecar l’edifici del Parlament de Catalunya s’aplica dia a dia per assecar infinitud de cases particulars, locals comercials i soterranis. El més important és que en tota rehabilitació on pugui haver-hi problemes d’humitats es faci el diagnòstic d’un especialista que garanteixi la solució del problema a temps. Això permet estalviar molts diners i sobretot molts mals de cap.
en qüestió no tenien humitat, cosa que s’hauria pogut comprovar amb una senzilla anàlisi. ■ 3. Després d’analitzar-se amb la bomba de carbur, una de les parets que semblava més seca i que en un principi no es pensava tractar tenia una humitat real del 16%. Aquest és un valor molt alt. Sota el guix s’amagaven 3 centímetres de morter impermeable i al darrere una paret de pedra on hi carregaven escassament 20 centímetres de terres laterals. ■ 4. Les condensacions eren degudes a la humitat ambiental excessiva però també a la manca d’aïllament amb els consegüents ponts tèrmics.
La solució L’actuació en aquest cas va consistir en: ■ 1. Repicar l’arrebossat i enguixat afectat. ■ 2. Instal·lar el sistema Mursec d’electroosmosi. ■ 3. Arrebossar els paraments amb el morter microporós Draining. ■ 4. Pintar al cap de quinze dies amb pintura Pliolite. En d’altres casos cal aplicar altres solucions per adaptar-se a la patologia de cada obra. Hi pot haver: ■ 1. Entrada física d’aigua en soterranis. ■ 2. Humitats de condensació sense presència de capil·laritat. ■ 3. Humitats en soterranis. ■
REHABILIT, SL
www.rehabilit.es rehabilit@rehabilit.es Telèfon: 93 456 14 53 Fax: 93 436 72 85
i261 espai empresa.indd 43
19/10/05 14:13:56
44 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
Làmines de fibra de carboni amb bolons ■ ■ ■ Els avantatges d’utilitzar plaques reforçades de fibra de carboni (PRFC) per reforçar estructures de formigó, fusta i acer són òbvies: al contrari que l’acer, les PRFC són molt lleugeres i posseeixen una força de tensió alta. Poden aplicar-se de forma senzilla i econòmica. A més, la fibra de carboni no es corroeix, de manera que les estructures reforçades tenen una llarga vida i un cost de manteniment baix.
Ancoratge mecànic de làmines de fibra de carboni La introducció en el mercat de làmines de fibra de carboni multidireccionals elimina l’última raó que existia per utilitzar acer en el reforç d’estructures. Aquestes làmines tenen fibres de carboni que no només s’apliquen en direcció longitudinal, sinó també en les direccions +45º, 45º i 90º. Això suposa un enorme pas endavant quant a la qualitat de les fibres de carboni per reforçar estructures: fins ara, totes les làmines de carboni eren unidireccionals, la qual cosa suposa certs desavantatges, com la fragilitat i l’alt cost de la protecció antiincendis. Aquests inconvenients desapareixen automàticament amb l’aplicació de PRFC multidireccionals. A diferència del que ocorre amb les PRFC unidireccionals, que únicament poden encolar-se, les làmines de carboni multidireccionals també poden tenir bolons, sistema mitjançant el qual les forces es transfereixen de la làmina al formigó. Aquest sistema preveu el defecte anomenat “esquinçada del formigó”, que es deu al fet que la capa de formigó no reforçat, ubicada entre la làmina i les barres de reforç, ha de transmetre les forces a tallants i les forces de tensió de la làmina a la zona reforçada del formigó. El formigó té una resistència molt baixa a les forces a tallants i a les forces de tensió. El fet que, utilitzant CarboComp multidireccional aquestes forces es poden transmetre mitjançant bolons, elimina el principal problema de treballar amb PRFC unidireccional. El fet que hi hagi bolons a les làmines aporta també altres avantatges: mitjançant el pretesat dels bolons és possible transmetre majors forces al formigó. A més, si les zones de les làmines ancorades amb bolons es protegeixen utilitzant
i261 espai empresa.indd 44
un producte a prova d’incendis, en cas de foc la zona no protegida de la làmina actuarà com a suport de tensió i la capacitat de càrrega de l’estructura romandrà assegurada. Per tant, no serà necessari protegir tota la làmina amb un sistema antiincendis, la qual cosa pot ser una bona manera d’estalviar costos en el reforç d’estructures. L’ús de PRFC multidireccionals pot estendre’s al reforç d’estructures construïdes amb formigó de baixa qualitat, ja que el formigó està assegurat amb un ancoratge sòlid. Gràcies a l’ús de làmines de fibra de carboni multidireccionales, pot assegurar-se un factor de seguretat molt elevat. ■
BETEC
betecatalana@betec.es www.betec.es
19/10/05 14:14:07
c 45 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Ús indiscriminat del reforç de forjats amb bigues mixtes de ferro-formigó Jordi Maristany Doctor arquitecte Davant la creixent demanda de rehabilitació de forjats deteriorats, han anat sorgint una sèrie de solucions estructurals per reforçar-los. Pràcticament totes les solucions avalades pel seu DIT corresponent pretenen cobrir els dèficits estructurals dels forjats a reforçar tenint com a tema prioritari la facilitat d’execució i de transport, atès que a vegades s’ha d’actuar en edificis molt deteriorats i fins i tot apuntalats; per tant, es necessiten sistemes de col·locació fàcil i ràpida. Així doncs, hi ha patents que aporten diferents solucions: bigues soldades, bigues mixtes de ferro, bigues telescòpiques d’alumini -que són molt lleugeres- etc. Les solucions es decanten bé per afegir noves biguetes autoportants sota les ja existents, menyspreant completament la col·laboració del forjat existent (sistema evidentment més segur i conservador), bé per unir les dues bigues amb connectors i pretendre aprofitar la col·laboració estructural del formigó de les biguetes deteriorades; es crea així un sistema nou que funciona com si fos una biga mixta de ferro-formigó. Cadascuna de les dues solucions té els seus avantatges i inconvenients. Lògicament, la substitució física fent servir només la capacitat resistent de la bigueta autoportant té l’avantatge de garantir per si mateixa, si es dimensiona correctament, el suport de les càrregues exteriors, en no dependre de les condicions en què es troba la biga afectada. En canvi, la substitució funcional transformant l’element resistent en una biga mixta, normalment té l’avantatge de poder ser més econòmica que la primera, en aprofitar el formigó de la biga deteriorada. En una primera aproximació, i sense mirar altres aspectes, es podria afirmar que l’aplicació de la primera solució seria més aconsellable en edificis força deteriorats, mentre que la segona es reservaria per reforçar aquells forjats amb patologies poc greus. Fins aquí tot seria normal si no fos perquè el més fàcil és fixar-se pràcticament només en el preu final del reforç i decidir-se per col·locar d’una forma massa poc reflexiva el segon tipus de reforç, la biga mixta. S’acos■■■
i261 espai empresa.indd 45
EXTEND
®
SISTEMA PATENTAT
DOCUMENT D’IDONEÏTAT TÈCNICA Nº 270 Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja
LA SOLUCIÓ DEFINITIVA AL PROBLEMA DE L’ALUMINOSI AVANTATGES DE LA BIGA EXTEND: • • • • tuma a donar per fet que el formigó del cap de compressió de la bigueta deteriorada que es vol reforçar està en suficient bon estat. Moltes vegades es prenen decisions sense fer cap assaig a compressió del formigó de la bigueta. L’esforç rasant que es produeix amb la unió d’ambdues biguetes (la nova, metàlContinúa a la pàgina 46
• • • •
Poc pes. Fàcil transport i manipulació. Ajustament exacte a la longitud necessària. Varies seccions de perfils per a diferents càrregues i longituds. Sense soldadures ni cargols. Gran solidesa i fiabilitat. Sense manteniment. Molt econòmica.
www.seneton.com
Importador exclusiu de la biga EXTEND®
S E N E T O N® SOCIETAT ANÒNIMA
Muntaner, 472 08006 BARCELONA Tel.: 93 414 00 16 Fax: 93 202 31 12
19/10/05 14:14:08
46 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES
Ve de la pàgina 45
lica, amb la vella, de formigó) el suporten d’una forma correcta tant els nous connectors clavats al formigó com, el més difícil, el formigó malmès de la bigueta que es reforça. La nostra instrucció de formigó actualment en vigor, la coneguda EHE, en el seu articulat dóna com a valor límit inferior de la resistència nominal del formigó els 20 N/mm2. És evident que el formigó de les biguetes que es feien abans no cobria habitualment, ni de bon tros, aquest valor de la resistència a la compressió i, per tant, d’entrada estaríem admetent que en aquests casos no es compleix aquesta instrucció fent servir aquests reforços. La dispersió dels formigons utilitzats aleshores era bastant més gran que l’actual; així doncs, s’han de fer comprovacions de les resistències del formigó. Es pot arribar a la conclusió que si bé en alguns casos en què hi ha hagut poca degradació en els forjats de l’edifici que es pretén reforçar, la solució de substitució funcional fent servir la biga mixta és prou fiable i
i261 espai empresa.indd 46
podria ser una bona solució, en molts altres els promotors apliquen massa a la lleugera el principi únic d’agafar la solució més econòmica sense tenir en compte el risc que corren de trobar un formigó en mal estat. Crec que en tot això, nosaltres, els tècnics, oblidem massa sovint les nostres responsabilitats directes, més quan es tracta, com és el cas, d’un tema que afecta directament la seguretat de l’immoble que ens han encarregat de vetllar. ■
SENETON
Telèfon: 93 414 00 16 seneton@seneton.com www.seneton.com
19/10/05 14:14:13
c 47 ESPAI EMPRESA DIVERSOS
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Ibercal aposta per les cases de fusta L’Oficina Tècnica de Control IBERCAL (www.ibercal.com) aposta decididament per les cases de fusta dins l’àmbit de l’assegurança de danys. Aquesta companyia madrilenya està treballant en dues direccions. D’una banda, a través d’Augusto Cruzado, president de l’Associació de Fabricants i Constructors de Cases de Fusta (AFCCM), les dues parts estan col·laborant en el sentit de proposar i dur a terme auditories dels sistemes constructius dels associats. De l’altra, IBERCAL s’ofereix a efectuar el control tècnic de les promocions, d’una en una, amb els corresponents informes a l’asseguradora.
a l’assegurança de danys: tots aquells associats que ho sol·licitin seran auditats per IBERCAL, de manera que es revisaran els sistemes i materials que utilitzen. Si s’observa que són aptes prèviament per complir els requisits de l’assegurança decennal de danys, se’ls concedirà el certificat d’aptitud prèvia. Aquest document té l’avantatge que quan s’entri obra per obra per fer el control tècnic, no caldrà demanar en cadascuna tota la documentació del material, sistemes constructius, certificats, etc., perquè ja estarà auditat.
Ibercal i AFCCM
El control tècnic de les promocions neix d’un estudi geotècnic seguit d’una revisió de les característiques de materials i sistema constructiu. Es duu a terme revisant l’adequació
■■■
La col·laboració d’IBERCAL amb AFCCM es basa en un protocol de requeriments per a l’obtenció del certificat IBERCAL d’aptitud prèvia per
i261 espai empresa.indd 47
El control tècnic de les promocions
de la fusta elegida al tipus de risc corresponent, revisant el projecte com a tal, comprovant la qualificació de la mà d’obra i estudiant el manual de muntatge dels elements estructurals. Així, s’efectua el control d’execució de l’obra i l’emissió dels informes estandarditzats a l’asseguradora. Sens dubte, hi haurà per part d’IBER-
CAL condicions econòmiques especials per als membres de l’AFCCM. ■
AFCCM ASSOCIACIÓ DE FABRICANTS I CONSTRUCTORS DE CASES DE FUSTA
Tel.: 91 547 89 43 ■ feim@feim.org www.casasdemadera.org
19/10/05 14:14:15
48 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
DIVERSOS
Metrowall, un nou concepte en decoració Metrowall® és un nou sistema per revestir parets i façanes fabricat per JAI, SA. Es tracta de bandes postformades unides mitjançant guies ocultes, que presenten les més altes resistències, gràcies a la seva superfície de melamina. Aquest revestiment té una excel·lent qualitat d’acabat, que li confereix una durabilitat excepcional. La seva lleugeresa, 10 mm d’espessor, i la seva estabilitat el fan adequat per revestir tot tipus de parets i façanes, tant en obra nova com en rehabilitació. Algunes de les característiques que ofereix Metrowall® són: gran resistència als impactes, al fregament, al rallat i a la humitat; no-alteració en el temps per l’acció del sol; facilitat de muntatge, i disposició en el mateix disseny d’una gran collecció de perfils i complements. Així mateix, s’amplia la gamma ■■■
i261 espai empresa.indd 48
de prestacions i es completa amb un sistema d’instal·lació molt simple sobre la base de llistons, grapes i guies ocultes, que permeten installar les bandes a tocar les unes de les altres. ■
JAI, SA
Telèfon: 902 44 00 45
ASEFA presenta els seus productes a BMP ■ ■ ■ Per quart any consecutiu, ASEFA, entitat asseguradora especialitzada en exclusiva en assegurances per al sector de la construcció, participa en el Barcelona Meeting Point per presentar els seus productes i serveis, així com les novetats esdevingudes durant aquest any. Entre aquestes darreres destaca l’obtenció del Certificat de Registre d’Empresa d’AENOR per la conformitat del seu sistema de gestió de la qualitat amb la norma UNE-EN ISO 9001:2000. ASEFA edita la Guia per a la contractació de la seguretat decennal, com a suport al promotor i a tots els que intervenen en el procés constructiu. A la fira la companyia presenta la quarta edició d’aquest pràctic manual de consulta, que explica de forma clara els passos per contractar l’assegurança decennal. L’oferta asseguradora d’ASEFA es divideix en dues
àrees: construcció (assegurança decennal de danys, assegurança de construcció, responsabilitat civil i garantia triennal) i financera (finançament de quantitats anticipades i fiances davant l’Administració). ■
ASEFA
Telèfon: 93 265 85 87
19/10/05 14:14:20
i: Puntd’Informació al CAATB INSCRIPCIONS
c 49
Telèfon: 93 40 20 60 informacio@apabacn.es
Espai Empresa al CAATB PROPERES SESSIONS
ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SESSIONS TÈCNIQUES
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Il·luminació tècnica. Experiències pràctiques.
Protecció Passiva contra incendis en els edificis ■■■ LAMP LIGHTING organitza una jornada tècnica sobre il·luminació que anirà a càrrec de Toni Cusidó, director comercial de LAMP, Ramon Magnet, cap del departament tècnic de LAMP i Miquel Fàbregas, responsable del departament de projectes de LAMP.
■■■ Euroquímica organitza una sessió tècnica sobre materials i solucions contra incendis a càrrec de M. Carme Bufí Planas, enginyera química i directora tècnica d’Euroquímica.
Temari: -Anàlisi d’un projecte -Paràmetres bàsics d’il·luminació, luminàcia i eficiències. -Fonts de llum: IRC, temperatura del color i tipus de làmpades -Lluminàncies: Fotometries i rendiments
Temari: -Noves exigències reglamentàries -RD 312/2005-Adequació de les solucions possibles -Materials involucrats en la protecció passiva d’incendis -Presentació de solucions Euriquímica per a la PPCI i mostres de materials. -Normes d’aplicació i manteniment de solucions de protecció contra incendis.
Dia i hora 7 de novembre de 2005 a les 19 hores.
Dia i hora 21 de novembre de 2005 de 19 a 21 hores
Inscripcions Punt d’Informació
Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents.
■
Telèfon: 93 240 20 60
Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Es lliurarà documentació als assistents. Inscripcions Punt d’Informació
■
Telèfon: 93 240 20 60
Arquitectura innovadora cap a la sostenibilitat. Integració arquitectònica de l’energia solar.
SCHOTT Ibérica organitza una jornada a càrrec de Luís Trías ( Product manager “Vidrios para Arquitectura” SCHOTT Ibérica), Angela Vogel ( Product manager “Energia Solar” SCHOTT Ibérica) i Torsten Masseck ( Arquitecte i professor responsable del Centre d’investigació Solar de la UPC)
■■■
Temari: Vidres especials per arquitectura: Valor afegit a l’arquitectura Fotovoltaica i tèrmica solar a l’arquitectura actual Integració arquitectònica de la tecnologia fotovoltaica: exemple de nova façana solar SCHOTT Ibérica. Dia i hora 14 de novembre de 2005 de 19 a 21hores. Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents. Inscripcions Punt d’Informació
i261 espai empresa.indd 49
■
Telèfon: 93 240 20 60
19/10/05 14:14:22
GUIA ACTIVA
50 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1
La teva solució profesional. Busques una empresa? si vols ampliar la teva cartera de proveïdors consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
ESTRUCTURES
2
COBERTES
3
AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
4
FAÇANES
7
i261 espai empresa.indd 50
5
TANCAMENTS I DIVISIONS
6
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
REHABILITACIÓ
19/10/05 14:14:28
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
c 51 GUIA ACTIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SOLUCIONS PROFESSIONALS
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS.
9
10
8
INSTAL·LACIONS
11
INTERIORISME
URBANISME I MOBILIARI URBÀ
14
INFORMÀTICA
15
SANITARIS
BASTIDES
21
AUTOMOCIÓ
22
APUNTALAMENTS
TANCAMENTS PRACTICABLES
16
i261 espai empresa.indd 51
20
SERVEIS PROFESSIONALS
19/10/05 14:14:37
52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
postgraus
C
Cursos:
FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS
2005
Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries. 7a edició ■■■ OBJECTIUS : Els assistents aprendran a rendibilitzar al màxim l’operació immobiliària i evitar-ne els riscos. Igualment, a dur a terme els estudis tècnics, econòmics i financers; establir els indicadors de rendibilitat, i determinar correctament els objectius de qualsevol operació immobiliària. DIRIGIT A: Professionals que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret). DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: febrer de 2006 DURADA: 80 h
Postgrau de Construction Management. 6a edició ■ ■ ■ Les funcions del construction manager, com a responsable de la producció de l’obra, són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés d’edificació. Així mateix ha de liderar i conduir els equips que hi intervenen, per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l’obra. Entre altres tasques, també ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat. OBJECTIUS: Amb aquest prostgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu. DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra. DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
i261 cursos i serveis.indd 52
19/10/05 14:23:21
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 53 SERVEIS CURSOS
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
formació oberta: per estar al dia en el procés constructiu TERCER TRIMESTRE
2005 OBRA NOVA
E31801 Estructures metàl·liques
■■■ OBJECTIUS:
PROGRAMA
• Aplicar les millors solucions per a l’execució, control i manteniment de les construccions amb estructures metàl·liques • Perfeccionar els coneixements sobre la realitat de les construccions metàl·liques
1. Tipologia i parts de les estructures 2. Càlcul i anàlisi en funció de la tipologia i del procés de construcció 3. L’acer com a material davant el foc i la corrosió 4. Unions: soldadures o cargolades 5. Control de la fabricació 6. Muntatge a l’obra
E31003 Números gordos en el projecte d’estructures
■■■ OBJECTIUS:
3. Acer: bigues, corbes i pilars metàl·lics, plaques base i unions 4. Diversos: suport de forjat en mur, sisme i vent 5. Execució i durabilitat
• Conèixer els problemes estructurals més freqüents i saber utilitzar els nombres per resoldre’ls.
Antonio Romero. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos. DATES: 17 i 24 de novembre de 2005 HORARI: dijous, de 9.30 a 19.00 h
PROGRAMA
1. Què és un número gordo? 2. Formigó: fonaments, mur soterrani, pilars, bigues, armadures, fletxes, lloses i punxonament
7. Patologies i mètodes de diagnosi 8. Productes i solucions actuals 9.Presentació i anàlisi d’obres construïdes DATA: del 3 al 15 de novembre HORARI: dimarts i dijous, de 16 a 21 h DURADA: 20 h PREU CURS: 337,00 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 269,60 €
PROFESSORAT
DURADA: 16 h
Juan Carlos Arroyo. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.
PREU CURS: 269,60 €
■■■ OBJECTIUS:
PROFESSORAT
DATES: 27 d’octubre de 2005
• Analitzar les possibilitats, qualitats i posada en obra de la tecnologia de les fibres de carboni per al reforç d’estructures en els edificis.
Javier Díez de Güemes. Enginyer tècnic d’Obres Públiques. Responsable de Formació Externa SIKA, SA
DURADA: 4 h
■■■ OBJECTIUS:
2. Possibles disfuncions estructurals. 3. Les parets dels nostres edificis. 4. Metodologia de diagnosi. Campanyes d’assaigs. 5. Avaluació estructural. Un exemple d’aplicació de la metodologia de diagnosi. 6. Intervencions sobre parets de tàpia. 7. Estintolament d’una paret mestra.
8. Actuacions en edificis amb parets de càrrega. Diagnosi i intervenció. 9. La problemàtica de les construccions de tàpia. DATES: del 2 al 9 de novembre de 2005 HORARI: dilluns i dimecres de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 €
Característiques i propietats 2. Tipologia tradicional de construcció amb fusta 3. Agents degradants biòtics i abiòtics 4. Coneixements per dur a terme una inspecció 5. Exemples d’inspeccions 6. Tractaments davant els agents degradants i exemples 7. Fonaments de càlcul d’estructures de fusta 8. Intervencions en estructures de fusta. Estudi dels casos
DIRECCIÓ ACADÈMICA
PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS
R10202 Reforç estructural amb fibres de carboni
R12004 Estructures de parets de càrrega en edificis existents
• Reforçar, apuntalar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció habitual del nostre país (tàpia, paredat i fàbrica de maó). PROGRAMA
1. Disfuncions estructurals de les parets de càrrega. Simptomatologia.
R12802 Estructures de fusta. Diagnosi i tractament
■■■ OBJECTIUS:
• Dur a terme un diagnòstic correcte. • Conèixer les propietats de la fusta, els diferents agents de degradació i els tractaments més adequats per fer-hi front. • Ser capaç, mitjançant els fonaments de càlcul necessari, d’avaluar l’estat de l’estructura i optar per alguna de les solucions possibles. PROGRAMA
1. La fusta com a material de construcció.
i261 cursos i serveis.indd 53
HORARI: dijous, de 16 a 20 h PREU CURS: 67,40 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €
Joaquín Montón. Arquitecte tècnic. Professor de Materials de construcció del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC. Responsable de l’Àrea de Fusta del Laboratori de Materials de l’EPSEB. DATES: del 7 al 21 de novembre de 2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 21 h DURADA: 24 h PREU CURS: 404,40 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 323,52 €
19/10/05 14:23:22
54 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
CURSOS FORMACIÓ, POSADA AL DIA
MEDI AMBIENT
M11012 Gestió dels residus. Cas pràctic
■■■ OBJECTIUS:
• Conèixer la situació actual de la problemàtica dels residus de construcció per actuar en l’obra
dels residus. Escenaris de gestió 3 Cas pràctic d’aplicació de la gestió de residus a l’obra DIRECCIÓ ACADÈMICA
PROGRAMA
1 Problemàtica global dels residus. 2 Marc legislatiu de la gestió de residus. Caracterització dels residus. Avaluació
Antoni Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB. Eladi Oliva. Enginyer Industrial en
l’especialitat d’Estructures. Cap de l’Àrea Industrial d’Enginyeria GECSA. Direccions d’obres de construcció d’edificis. DATA: 13 i 15 de desembre de 2005 HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 80,88€
CONTROL DE QUALITAT
Q11201 Assaig de laboratori. Cas pràctic
■■■ OBJECTIUS:
• Analitzar els procediments i els assaigs de laboratori i valorar la informació que es pot extreure. PROGRAMA
2. Fase d’execució 3. Partides finalitzades
DATES: 2 de novembre HORARI: dimecres, de 16.30 a 20.30 DURADA: 4 h
DIRECCIÓ ACADÈMICA
PREU CURS: 67,40 €
Joan Leiva Navarro. Arquitecte tècnic. Director d’execució d’obra.
PREU COL·LEGIATS (-20%): 53,92 €
3. Materials per a controlar. Els mínims (formigó, maons, ferro per armats, sostres, i acer per armar) 4. Programa, registre i certificació 5. Tramitacions 6. Els diferents documents a recepcionar 7. Resolució d’un exemple: programa, registre de resultats i certificat de compliment.
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Informació a l’inici de l’obra
Q10223 Control de la qualitat dels materials. Cas pràctic
■■■ OBJECTIUS:
• Adquirir la metodologia per redactar el programa de control de qualitat i el registre de resultats que exigeix la Generalitat. PROGRAMA
1. La legislació del control de qualitat 2. Els agents del control de qualitat
Q10902 Control de qualitat dels materials en obres d’urbanització
■■■ OBJECTIUS:
• Donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d’urbanització. PROGRAMA
1. Condicionants previs 2. Parts d’una urbanització a efectes de
control de qualitat 3. Control de qualitat d’instal·lacions en urbanització: xarxa de desguàs i clavegueram, xarxes de serveis (electricitat, telecomunicacions, etc.) 4. Assaigs més comuns en materials utilitzats en moviment de terres 5. Prescripcions tècniques dels materials
Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Assessor tècnic del CAATB. DATA: del 7 al 21 de novembre HORARI: dilluns, de 18 a 21 h DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 121,32€
utilitzats en obres d’urbanització DATES: 29 de novembre i 1 de desem-
bre HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ
G10608 Gestió del tancament de l’obra i la postvenda
■■■ OBJECTIUS:
• Lliurar un producte final que satisfaci el client i que respongui a la qualitat prevista i les expectatives generades.
3. Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses 4. Cas pràctic: com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/ mitjana
DATES: 5 i 12 de novembre HORARI: dissabtes, de 9 a 14 h DURADA: 10 h PREU CURS: 168,50 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 134,80
€
PROGRAMA
G10202 Estratègies de contractació a l’obra
1. Abast i objectius del tancament. 2. Etapes del procés del tancament: Finalització d’obra. Lliurament de claus
DIRECCIÓ ACADÈMICA
■■■ OBJECTIUS:
2. Estratègies de contractació 3. Metodologia per a la selecció de contractistes o industrials 4. Relació client-contractistes 5. Consideracions de les variacions i modificacions durant l’execució de l’obra 6. Variacions durant l’obra. Valoració d’obra feta. Pagaments a compte 7. Resolució de contractes. Defectes i acabats. Finalització i liquidació 8. Modalitats d’actuació professional
• Analitzar les diferents modalitats de contractació i conèixer com gestionar els contractes, els reformats i els preus contradictoris. • Analitzar la paquetització, selecció, negociació, seguiment i tancament de contractació a l’obra. PROGRAMA
1. Tipus de contractes
i261 cursos i serveis.indd 54
Jaume Viñals i Cardó. Arquitecte tècnic. Project manager. DIRECCIÓ ACADÈMICA
Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titular de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. DATES: 19 i 26 de novembre HORARI: dissabtes, de 9 a 13 h DURADA: 8 h PREU CURS: 134,80 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 107,84 €
19/10/05 14:23:23
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 55 CURSOS
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
FORMACIÓ, POSADA AL DIA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ
S12004 La seguretat en els treballs d’enderrocs
■■■ OBJECTIUS:
• Adquirir el coneixement de les tècniques de prevenció de riscos laborals per aplicar en treballs d’enderroc i en treballs amb presència d’amiant. • Millorar la metodologia que cal seguir des del projecte, l’estudi i pla de seguretat i salut fins, fins a l'execució de l’enderroc. PROGRAMA
2. Estudis de seguretat i salut. Estudis específics per treballs d’enderroc en presencia d’amiant. Contingut i redacció 3. Plans de Seguretat i Salut. Contingut, redacció i tramitació 4. Procediments de prevenció aplicables a enderrocs totals o parcials 5. La maquinària i els seus riscos 6. Mesures preventives, formació i informació dels riscos al personal.
1. Normativa. Tasques i responsabilitats
S12605 Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004
■■■ OBJECTIUS:
• Proporcionar les eines necessàries per afrontar amb responsabilitat els muntatges de les bastides aplicant el nou RD.
4. Bastides tubulars 5. Norma UNE 76-502-90 6. Pla de muntatge, d’utilització i desmuntatge 7. Càlcul de resistència i estabilitat.
PROGRAMA
S13001 La seguretat en els treballs verticals
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Eladi Oliva. Enginyer Industrial, en l’ especialitat d’Estructures. DATA: del
14 al 21 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 161,76 € Eduardo Sánchez. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals. DATA: del
23 al 30 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65 €
1. Introducció 2. Legislació aplicable 3. Classificació de bastides
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Lluis Talamino. Arquitecte tècnic. Expert en bastides.
PREU COL·LEGIATS: (-20%): 121,32 €
■■■ OBJECTIUS:
3. Mètodes de treballs verticals 4. Factors que intervenen en la caiguda i repercussions 5. Criteris per al plans d’evacuació urgent
DATA: 13 i 15 de desembre de 2005
• Adquirir una formació tècnica específica per a l’elecció, inspecció, supervisió i control dels treballs verticals. PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Criteris i normativa bàsica 2. Equips de proteccions individuals i col·lectives
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.
■■■ OBJECTIUS:
continguts i exemples 4. Arquitectura legal 5. Casos pràctics 6. Normativa d’aplicació 7. Introducció als processos patològics més freqüents
HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €
ACTIVITATS PERICIALS
P10705 L’informe tècnic. Iniciació a la perícia
• Dominar les tècniques i la lingüística per a la confecció d’informes, coneixent els tràmits administratius judicials. PROGRAMA
1. Introducció a l’activitat pericial 2. L’activitat pericial de part 3. Els documents: estructura, tipologia,
Perit judicial. DATA: del 4 de novembre al 16 de desem-
bre HORARI: divendres de 16 a 21 h DURADA: 30 h PREU CURS: 505,50 €
DIRECCIÓ ACADÈMICA
PREU COL·LEGIATS: (-20%): 404,40 €
Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat.
URBANISME
U10302 Planejament i gestió urbanístics
■■■ OBJECTIUS:
• Adquirir coneixements sobre la legislació, les figures de planejament urbanístic i la seva tramitació. • Desenvolupar un projecte de reparcellació. PROGRAMA
2. Les figures del planejament 3. La gestió i tramitació 4. Modificació i revisió del planejament 5. Sistemes de gestió: la compensació bàsica, per concertació, cooperació i expropiació 6. Cas pràctic de reparcel·lació i expropiació
1. Normativa d’aplicació
U10703 Llicències d’obres i disciplina urbanística
■■■ OBJECTIUS:
• Adquirir coneixements de la normativa d’urbanisme, particularment de la Llei 2/2002, i el Reglament parcial de la Llei, i saber aplicar-los a casos reals
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Esteve Aymà. Arquitecte Tècnic i advocat. Perit judicial. DATES: del 22 al 29 de novembre HORARI: dimarts i dijous,
de 18 a 21 h
DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 121,32 €
2. Tramitació de llicències 3. Silenci administratiu positiu 4. Disciplina urbanística, i infraccions i sancions
DATES: 15 de desembre HORARI: dijous, de 16.30 a 20.30 h DURADA: 4 h PREU CURS: 67,40€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €
DIRECCIÓ ACADÈMICA PROGRAMA
1. Conceptes generals
i261 cursos i serveis.indd 55
Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. Perit judicial.
19/10/05 14:23:23
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
CURSOS
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
FORMACIÓ, POSADA AL DIA
MÀRQUETING I VENDES
V10301 Estratègia de comunicació empresarial
■■■ OBJECTIUS:
• Implementar polítiques de comunicació en el despatx professional de l’arquitecte tècnic. • Elaborar un pla de comunicació del sector de l’edificació.
2. Comunicació corporativa. 3. Comunicació de marca. 4. Eines comunicatives. 5. Pla de comunicació. 6. Estratègies de comunicació.
1. Fonaments de comunicació.
V10201 Atenció al client i reclamacions
HORARI: dimarts de 16 a 21 h DURADA: 15 h PREU COL·LEGIATS (-20%): 202,20 €
Gemma Vallet. Creative & Brand Consultant de DareStep Interactive Agency of
• Situar l’atenció al client en l’estratègia de l’empresa. • Desenvolupar programes d’actuació en l’àmbit del servei al client.
3. Tipus de comunicació amb el client. 4. El procés de l’atenció al client. 5. Tractament de les incidències. 6. El programa de servei al client. 7. Assegurar la satisfacció.
PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. La qualitat del servei. 2. El personal de contacte amb el client.
Alejandro Martín Revilla. Màster en Direcció de Recursos Humans.
■■■ OBJECTIUS:
protecció activa contra incendis. RIPCI. Reglament de seguretat 2. NBE. CPI. Restriccions a la ocupació. Compartimentació. Evacuació. Condicions d’entorn i accessibilitat per a serveis d’intervenció Decret 241/94. Ordenança municipal de condicions de protecció contra incendis 96 i tendències futures. Plans d’autoprotecció
■■■ OBJECTIUS:
DATES: del 8 al 22 de novembre
PREU CURS: 252,75 € DIRECCIÓ ACADÈMICA
PROGRAMA
CapGemini.
DATES: del 23 al 30 de novembre HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 161,76 €
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
N10604 Normativa de regulació d’incendis
• Analitzar la normativa vigent de regulació d’incendis i saber com aplicar-la en l’execució d’obres. PROGRAMA
1. Presentació. Normatives de protecció contra incendis. NBE.CPI-96. Estabilitat al foc. Resistència al foc. Reacció al foc. Certificacions. Casos pràctics. Locals de risc especial. Instal·lacions de
N11506 Canvis d’ús
Joan Pedreny. Arquitecte tècnic. Cap de la Divisió de Prevenció de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona. DATA: 7 i 14 de novembre HORARI: dilluns de 16.30 a 20.30 h DURADA: 8 h PREU CURS: 134,80 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 107,84 €
• Analitzar el marc legal on s’emmarca el canvi d’ús. • Conèixer els tràmits i la documentació necessària per realitzar un canvi d’ús.
antecedents. Contingut de la documentació 3. Aplicació pràctica: anàlisi de diferents casuístiques. Aplicació de solucions en grups
PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Marc jurídic: responsabilitats. Atribucions. Llei de la propietat horitzontal 2. Marc teòric: competències dels professionals. Normativa aplicable. Estudi dels
Marisa Mas. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATB. Luis Capdevila. Llicenciat en dret i màster en Dret Immobiliari. Advocat del despatx
■■■ OBJECTIUS:
• Aprofundir en els coneixements de Presto I, i dur a terme el control de costos i la planificació mitjançant aquesta eina informàtica.
3. Costos indirectes 4. Comparatiu d’ofertes 5. Control de costos 6. Multiobres 7. Connexió Presto-Cad
PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Planificació 2. Certificacions
Olga Cid. Arquitecta tècnica. Experta en programes informàtics d’amidaments i
■■■ OBJECTIUS:
pressupost 2. Ajustament del pressupost 3. Certificacions i comparatius 4. Control de costos 5. Elaboració d’un estudi i un pla de seguretat i salut
■■■ OBJECTIUS:
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Institut Qualitas, a l’Àrea Processal i Immobiliària. M. Rosa Viñolas. Arquitecta tècnica. Tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet. DATA: 21 de novembre HORARI: dilluns de 16.30 a 20.30 h DURADA: 4 h PREU CURS: 67,40 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €
INFORMÀTICA I TIC
T30512 Presto II. Control de costos i planificació
T31102 Amidaments amb Gest
• Dominar les aplicacions del programa. • Realitzar els pressupostos de l’obra amb el programa informàtic. PROGRAMA
1. Generació automàtica i manual d’un
i261 cursos i serveis.indd 56
pressupostos. DATA:
del 16 al 30 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h DURADA: 20 h PREU CURS: 337,00 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 269,60 €
DATA:
del 2 al 16 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 9 a 13 DURADA: 20 h PREU CURS: 337,00 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 269,60 €
19/10/05 14:23:24
Demandes:
c 57 L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES En dependència del coordinador tècnic de la Divisió de Construcció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària des de la concepció del projecte constructiu fins a la l'acabament de l’obra, essent l’interlocutor directe amb el promotor. També es responsabilitzarà de l’acompliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Requisits: - Experiència professional de més d’1 any com a tècnic/a de projecte Project Manager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement i projecció professional. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8927 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
EMPRESA CONSTRUCTORA
Empresa constructora, amb àmbit d’actuació principal Barcelona i província,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres. Requisits: - Professional titulat en Arquitectura Tècnica, Arquitectura o Enginyeria. - Experiència professional d’entre 2 i 3 anys com a cap d’obra. - Coneixements a nivell d’usuari MS-Office (Word, Excel) i valorable TCQ2000 i/o Presto. - Vehicle propi. S’ofereix: - Jornada completa. - Retribució de 30.000€ bruts anuals i 10% dels beneficis de l’obra com incentius al finalitzar la mateixa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9113 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i261 cursos i serveis.indd 57
IMPORTANT ENGINYERIA DE BARCELONA
Empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura en fase d’expansió i amb seu a Sabadell,
EMPRESA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS
PROCESSOS DE SELECCIÓ
Important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES En dependència del cap del departament d’obra civil es responsabilitzarà de desenvolupar l’avantprojecte a nivell de pressupost. S’encarregarà d’elaborar el projecte bàsic per a la sol·licitud de llicència d’obra i d’elaborar el projecte executiu. Treballarà amb equip amb la resta de departaments de l’empresa. Requisits: - Experiència professional d’entre 4 i 6 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. - Valorable experiència professional en el desenvolupament de projectes d’obra industrial i terciària. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel), MS-Project i Presto. - Incorporació setembre. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitats de relació lliberal. - Jornada completa. - Retribució entre 33.000 i 38.000� bruts anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència aportades. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9098 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb àmbit d’actuació Catalunya,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9121 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
19/10/05 14:23:24
58 c L’INFORMATIU DEL CAATB
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. - Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project. - Vehicle propi.
CONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ
CONSULTORIA DE BARCELONA
Caps d’obra
1-3 arquitectes tècnics/ques
per al control a peu d’obra, confecció de pressupostos, visites d’obra amb els tècnics de la propietat, facturació d’obres, metratges, etc. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Imprescindible entre 5 i 10 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal. Sou aproximat 30.000’euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
PERFIL Experiència mínima de 5 anys en direccions d’obra i/o com a cap d’obra d’edificació. Coneixements informàtics a nivell usuari d’office. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barcelona província. S’OFEREIX Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: jpx@rehabcirp.e.telefonica.net
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 320 36 50 o per a/e: mercedes.meler@sgs.com
Ref: 9110
Ref: 9129
S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a:
En dependència de la Direcció d’edificació, dirigirà i gestionarà contractes d’assistència tècnica (direcció d’obra / gestió de projectes), coordinant als diferents tècnics que intervenen.
CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ I OBRA INDUSTRIAL
Tècnic/a d’obra En recolzament de la direcció facultativa i sota la supervisió del cap de producció, durà a terme les tasques de seguiment i coordinació de la gestió de l’obra. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Ms-Office, Autocad i Presto o similar . Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona. S’OFEREIX
IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 27.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Important empresa promotora-constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,
Les persones interessats adreceu el currículum al núm. de fax: 93 574 98 91 a l’atenció de Jordi Hernández o per a/e: jordi.h@cycons.com Ref: 9151
Selecciona CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€.
Requisits: -
Arquitecte/a tècnic/a Experiència professional d’aproximadament 5 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel). Cotxe propi.
S’ofereix: -
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats de creixement i projecció professional.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9166 a:
CONSTRUCTORA D’OBRA RESIDENCIAL
Cap d’obra pel control de costos, de planificació i d’organització de l’obra. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball, Terrassa. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada més possibilitat de vehicle d’empresa. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 731 18 19 a l’atenció d’Emili Sanchez o per a/e: tblasi@blaucentre.es
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,
Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i261 cursos i serveis.indd 58
Ref: 9152
19/10/05 14:23:25
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 59 DEMANDES
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
COPERFIL GROUP
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA RESIDENCIAL
Tècnic/a d’estudis
Tècnic/a de qualitat i postvenda
Promotora, constructora i fabricant d’edificis per a empreses, amb una facturació de més de 150 milions d’euros i més de 650 empleats a Espanya, cerca per a la seva seu central a Catalunya un tècnic/a d’estudis per a la realització de pressupostos, avantprojectes i ofertes i defensar-los davant dels clients.
En dependència directa de direcció general serà el responsable del departament de control de qualitat i postvenda. Haurà de controlar la qualitat a l’obra, coordinar els repassos i fer el seguiment, diagnosticar els desperfectes que puguin reclamar els clients i canalitzar les solucions, etc.
PERFIL
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima d’1 any en lloc similar. Persona amb bons coneixements tècnics dins del sector de la construcció, habituada a la defensa de projectes i amb aptituds per a la negociació.
Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Imprescindible experiència mínima de 2 anys en obra i gestió d’acabats. Imprescindible carnet de conduir. Àrea actual de treball, província de Barcelona. S’OFEREIX
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: selector@copc.es
Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou aproximat 36.000’- euros brut/anual negociable més dietes. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 58 48 a l’atenció de Matilde Lozano o per a/e: matildelozano@promedibe.com
Ref: 9157
Ref: 9153
PROMOTORA CONSTRUCTORA
PROMOTORA INMOBILIARIA DE COMUNITATS RESIDENCIALS
Tècnic/a de projectes i obres
Responsable tècnic/a
per desenvolupament de projectes bàsics i d’execució d’edificació, complementat amb visites d’obra, redacció i control de pressupostos, redacció i coordinació d’estudis de seguretat i salut, etc.
per al seguiment a obra de les diferents promocions a nivell de: control i gestió de materials d’acabats, seguiment i coordinació amb el responsable de la promotora a obra del projecte, gestions amb ajuntaments (petició de llicències d’obres, primeres ocupacions,...), seguiment d’incidències d’obra i notificació al departament de producte. Dependrà directament del responsable del Departament de Producte.
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. A partir d’1 o 2 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad 2005, Presto, tractament de textos, fulls de càlcul, etc. Convenient carnet de conduir. Àrea de treball, Piera. S'OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat entre 21.000-24.000’- euros negociables + % dels honoraris oficials dels Estudis i Coordinacions de Seguretat i Salut. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 776 00 28 o per a/e: margalida@intertraube.com
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Valorable experiència. Coneixements informàtics de Word, Excel i Autocad. Lloc de treball, Barcelona amb desplaçaments a Andalusia i Tarragona. S'OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 20.000’-€ / brut anual, valorable en funció de la vàlua i l’experiència aportades. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 363 36 66 o per a/e: mcoma@medgroup.es
Ref: 9159
Ref: 9158
GRUP PROMOTOR IMMOBILIARI
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA DEL VALLÈS ORIENTAL
Cap d’obra
Cap d’obra
En dependència del director tècnic del grup, es responsabilitzarà de la contractació d’industrials. Control i direcció d’obres (terminis d’execució, qualitat, seguretat, etc.). Confecció i control dels pressupostos, gestió de tota la documentació necessària per l’obra i tot el que li sigui delegat per la Direcció tècnica.
Per a la direcció d’obres d’edificis plurifamiliars. En dependència del director d’edificacions s’encarregarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar tot el procés d’execució d’obra i del projecte. Coordinarà amb altres professionals intervinents, subcontractes i proveïdors en general. Controlarà la seguretat a l’obra i el control de qualitat.
PERFIL
Arquitecte/a tècnic/a amb els coneixements necessaris pel correcte desenvolupament d’aquestes responsabilitats i amb experiència demostrable en direcció d’obres. Edat de referència entre 28 i 40 anys. Cotxe propi i disponibilitat de desplaçament per Catalunya. Persona creativa, amb do de gents i acostumada a treballar en equip. Informàtica a nivell usuari.
PERFIL
S’OFEREIX
Remuneració competitiva. Lloc de treball a Barcelona. Bon ambient laboral.
Contracte laboral. Jornada completa. Retribució segons experiència i vàlua. Incorporació immediata.
Interessats adreceu el vostre currículum adjuntat fotografia recent i les vostres pretensions econòmiques a: mcosta@eriasa.com
Enviar currículum a: areatecnica@picsa.e.telefonica.net a l’atenció de Jesús Garcia.
Ref: 9161
Ref: 9163
i261 cursos i serveis.indd 59
Arquitecte/a tècnic/a. Imprescindible 4 anys d’experiència en lloc similar i en edificacions plurifamiliars de 5.000 m2 aprox. Edat 25-35 anys. Usuari MsOffice (Word i Excel). Carnet de conduir. S’OFEREIX
19/10/05 14:23:26
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
DEMANDES
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
MERCAT DE TREBALLL
EMPRESA DE SERVEIS IMMOBILIARIS
PROMOTORA CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ RESIDENCIAL
Construction manager
Adjunt/a al director tècnic
per al control directe, a peu d’obra, dels treballs de construcció d’un edifici d’oficines. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica amb experiència mínima d’obra de 3 anys, en execució i seguiment d’obra. Coneixements sobre sistemes constructius i funcionament de les obres. Es valorarà especialment experiència en empreses constructores. Coneixements informàtics a nivell usuari d’Office, Autocad i Ms Project. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Barcelona. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou aproximat entre 26.000 i 29.000 € brut/anual, més tiquets de dinar i assegurança d’accidents. Incorporació immediata.
PERFIL
No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel, Acces, Outlook i a ser possible altres programes de la suite office de Microsoft. Àrea de treball, Barcelona. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 185 10 74 o per a/e: informatica@bdpromotors.com a l’atenció de Ferran Garrido
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 413 33 07 o per a/e: atabernilla@servihabitat.com a l’atenció d’Arantxa Tabernilla Ref: 9164
Ref: 9170
CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ D’HABITATGES, NAUS INDUSTRIALS
CONSTRUCTORA PROMOTORA D’EDIFICACIÓ RESIDENCIAL
Arquitecte/a tècnic/a
Cap d’obra
per portar diverses obres a punt d’iniciar-se, realització de pressupostos, cap d’obra, tasques de coordinador de seguretat i salut, etc. També s’encarregarà de dur a terme les futures obres que es realitzin. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Convenient entre 1 i 2 anys d’experiència en les tasques esmentades. Coneixements informàtics d’Autocad, Presto i Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, el Baix Llobregat. S’OFEREIX
Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat entre 20.000 i 30.000’- euros brut/anual més quilometratge i dietes. Signatura d’obres (l’empresa pagarà totes les despeses de responsabilitat civil pels projectes que es signin). Incorporació immediata.
per a dues promocions. PERFIL
Arquitecte/a tècnic/a júnior amb 2 o 3 anys d’experiència en obres d’edificació. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel, Acces, Outlook i a ser possible altres programes de la suite office de Microsoft. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Zona de treball, Barcelona i àrea metropolitana. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral, període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 39.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 185 10 74 o per a/e: informatica@bdpromotors.com a l’atenció de Ferran Garrido
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: personalsav@yahoo.es a l’atenció de David Garcia. Ref: 9165
Ref: 9169
EMPRESA DE INVERSIONS IMMOBILIÀRIES
ENGINYERIA D’OBRA CIVIL I MEDI AMBIENT
Tècnic/a d’obres
Arquitecte/a tècnic/a
per al seguiment de les obres, anàlisi de qualificacions urbanístiques, control de la documentació relativa a OCT, etc.
per desenvolupar direccions d’execució en dependència del cap del Departament d’Arquitectura.
PERFIL
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. No cal experiència. Coneixements informàtics de Ms-Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Mataró.
Imprescindible experiència. Es valorarà haver dut a terme plans de Seguretat i Salut. Coneixements informàtics de TCQ. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.
S’OFEREIX
S’OFEREIX
Jornada intensiva. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 15.000’- euros brut/anual negociable més despeses pagades. Incorporació el mes de novembre.
Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 33.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937906465 a l’atenció d’Alex Fernández o per a/e: afernandez@laietana.net Ref: 9160
i261 cursos i serveis.indd 60
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 74 91 a l’atenció de Josep Manel Castro o per a/e: josepm.castro@greccat.com
Ref: 9171
19/10/05 14:23:27
Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional – Aixecament d’estat actual – Projectes bàsics i executius – Càlcul d’estructures i instal·lacions – Mesuraments i pressupostos – Estudis i coordinació de seguretat – Expedients d’activitat i legalitzacions – Plans d’emergència i autoprotecció – Projectes de telecomunicacions – Gestió i control d’obra – Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives i maquetes Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - fotomuntatges - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - perspectives Ens desplacem a l’estudi del client.
i261 cursos i serveis.indd 61
Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 934 59 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx i els seus serveis Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb les eines següents: - Perspectives: màxima claredat de textures. - Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte. - Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn. - Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte. - Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com Especialistes en perspectives/ scriptiva Empresa especialista en grans promocions i concursos, perspectives, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors, plantes de venda,… tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. SCRIPTIVA 934594617 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de
10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració d’interiors i estands, estudi de textures i llums, plantes de venda, books de venda, disseny, creació i entrega de logotips i promocions d’empresa díptics, tríptics, banners..) amb número il·limitat de còpies, disseny i maquetació de pàgines web, disseny de tanques publicitàries amb perspectives. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: - Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització) - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions - Estudis de color - Estudis de Seguretat i Salut - Projectes d’enderroc - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Disseny d’espais i mobles - Perspectives, fotomuntatges - Aixecament de plànols estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 325 66 04 Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. - Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. - Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de
P SERVEIS
MÀSTER I POSTGRAUS
c 61 L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
Seguretat - Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad. Telèfon: 607 314 373 / 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 a/e: jbarjau@ya.com Despatx d’arquitectura a compartir Es comparteix despatx d’arquitectura a l’Eixample, zona de Francesc Macià. Despatx completament equipat amb connexió d’ADSL, aire condicionat, plotter, sala de reunions. Preu: 410 €/mes. Mireia ■ Tel.: 666 410 519 Busco persones per compartir estudi Es comparteix estudi en zona cèntrica de Barcelona concretament en el barri de Gràcia. El local és moblat amb línia telefònica RSI amb dos números de telèfon diferents i connexió d’ADSL instal·lada. El local és suficientment ampli i el lloguer força econòmic. La incorporació pot ser immediata. Carlos Esteve ■ Tel.: 647 689 766 Lloguem espai de treball Es lloga espai de treball en despatx d’arquitectes compartit, al costat del Palau de la Música. Preferentment per a arquitectes tècnics. Amb possibilitat de col·laboració professional. Preu: 240€/mes tot inclòs. Tel.: 93 315 26 07 ■ vvalls@coac.net Serveis professionals Enginyers de camins, amb Màster d’estructures (UPC) i Enginyeria i gestió d’energies renovables (ICT), ofereixen els seus serveis per a la realització d’estudis tècnics, dissenys estructurals i obres civils en general. Telèfon/fax: 93 841 07 14 Telèfon mòbil: 627 473 307 Despatx per compartir Es lloga despatx compartit amb decorador o arquitecte. Perfecta ubicació, el finestral dóna al carrer, telèfon directe, fax, a/a, sala de juntes. S’inclou en el preu l’aigua, llum i secretaria per a la recollida de trucades. Preu 540 € Domingo ■ Tel.: 687 575 927 Delineant de la construcció S’ofereix delineant de la construcció per a projectes bàsics, executius i des eguretat i slut, per treballar en despatx o a casa. Estic donada dalta en règim d’autònomes i cotitzant a la seguretat social. Tinc ordinador amb programa de Word, Excel i A Cad 14. Amb molta experiència. Marta Martínez ■ Tel.: 93 218 28 78 607 188 976 ■ martanez@auna.com
19/10/05 14:23:27
62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA OCTUBRE 2005
serveis
A
Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).
Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00
i261 cursos i serveis.indd 62
Avantatges:
PER ALS COL·LEGIATS
Oferta especial de programes d’Autodesk
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk. Autodesk · Telèfon: 93 480 33 80
Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %). Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com
Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avan-
tatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com
Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70
d'Informació i: Punt del CAATB
DEMANA MÉS INFORMACIÓ
Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es
19/10/05 14:23:28
i261 cursos i serveis.indd 63
19/10/05 14:23:31
i261 cursos i serveis.indd 64
19/10/05 14:23:31