L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Novembre 2005
Primera Quinzena
Preu: 2 €
262
La directiva europea afecta el 30% dels productes
Materials amb marca CE El Tema: El CAATB organitza una sessió informativa i de debat dins del cicle Matins Construcció P. 4 ■■
El Noticiari
■■
P. 18
L’avantprojecte de la Llei del dret a l’habitatge protagonitza Barcelona Meeting Point El Reportatge
■■
P. 29
Llar d’infants Les Oliveres a Sant Fruitós de Bages
i262 portada_5.indd 1
8/11/05 11:56:30
i262 portada_5.indd 2
8/11/05 11:56:36
Tema El marcatge CE: una assignatura pendent. P.4-5
A la portada 3 MARINA
T N S R ¿ 5
Noticiari El CAATB inaugura l’any acadèmic. P.6
153 HABITATGES PER A JOVES. L’edifici del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’estudi B01 Arquitectes va ser seleccionat en els Premis Catalunya Construcció 05 per la seva cura per la sostenibilitat de l’edifici i les solucions innovadores quant als materials i sistemes constructius.
Sector La Llei de l’Habitatge protagonitza BMP. P.18
Perfil i Funció Project Manager. P.24
MOR ÀNGEL ANTON Juntament amb Elvira Altadill va guanyar el Premi Catalunya Construcció'05 per la seva tasca en la construcció del Museu de la Ciència. P.22.
5
Reportatge Llar d’infants Les Oliveres a Sant Fruitós de Bages. P. 33
CREU QUE EL NOU ESTATUT MILLORARÀ LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DEL SECTOR?
PODEU ENVIAR LES VOSTRES RESPOSTES SI, NO O NS/NC A:
informatiu@apabcn.es
Crèdits:
SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
El Tema El Noticiari Assistència Formació El Sector La Gent Perfil i Funció Reportatge Espai Empresa Classificats
4 6 12 16 18 22 24 29 36 50
5
?
L’Informatiu 260. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.
i262_sumari.indd 4
8/11/05 11:58:33
4c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
T
El Tema:
CERTIFICACIÓ CE DELS MATERIALS
L'EDIFICI BERLAIMONT A BRUSSEL·LES, SÍMBOL I SEU DE LES OFICINES DE LA CEE, ÉS UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC DE LA CURA QUE CAL TENIR DELS MATERIALS.
El marcatge CE: una assignatura pendent La complexitat dels processos establerts per la Directiva 89/106/CE fan que la marca CE en els productes de la construcció no estigui plenament normalitzada. ■ ■ ■ Des que la Directiva 89/106/CE de productes de construcció va establir, l’any 1989, que els productes de construcció que es posessin en les obres dins la Unió Europea havien de disposar obligatòriament d’una marca de conformitat (marca CE), han anat apareixent una munió de resolucions amb llistats de productes que la necessitaven i els períodes d’aplicació tant voluntària com obligatòria. Es calcula que el desenvolupament de la Directiva afecta ja un 30% dels productes del sector. La realitat és, però, que tot i el seu caràcter obligatori, hi ha força fabricants que encara no l’han demanada
i262 el tema.indd 4
per als seus productes i a l’obra no hi ha el costum d’exigir la marca ni molt menys la documentació que habitualment ha d’acompanyar el material. La complexitat dels processos establerts per la Directiva, la tebiesa de l’Administració en la promoció del marcatge CE i en la vigilància dels fabricants que encara no la compleixen, la dificultat de saber quins productes han de tenir marca i quins no, i la poca claredat en les obligacions i possibles responsabilitats dels agents implicats si no compleixen, fan que la marca CE en els productes de la construcció no estigui plenament normalitzada.
A qui implica el marcatge CE? Cal veure quin és el paper en el marcatge CE que haurien de tenir els agents que participen en el procés constructiu, quines són les seves obligacions i responsabilitats. Tant els fabricants com els distribuïdors han de facilitar la documentació que en molts casos ha d’acompanyar els productes amb marca quan aquests se subministren a l’obra. Així mateix, la normativa vigent especifica un seguit d’obligacions que afecten diversos agents del procés constructiu i que cal tenir en compte. Segons la LOE, l’acceptació o el rebuig dels productes que es reben
La foto. ■■■ L’edifici Berlaimont a Brussel·les, símbol i seu de les oficines de la CEE, abans de canviar la seva imatge de façana en ser substituïts els pannells que contenien amiant per d’altres lliures d’aquest material i amb més protecció solar. La CE ha procurat, darrerament, fer un esforç per millorar la qualitat i la sostenibilitat dels materials de construcció. La progressiva implantació del marcatge CE n’és una de les accions de major abast des de la Directiva 89/106/CE de productes de construcció de l’any 1989.
8/11/05 12:00:19
c5 EL TEMA HABITATGE CERTIFICACIÓ DE SUPERFÍCIE MÍNIMA
a l’obra li correspon al constructor i indirectament, com a representant tècnic seu a l’obra, al cap d’obra. A aquest li pertoca comprovar si els productes que han de tenir marca CE, la tenen o no. Igualment, la direcció d’execució de l’obra (DEO) ha de verificar si els productes que entren a l’obra han de disposar de marca CE, si la tenen i si s’ha aportat la documentació corresponent segons la directiva i que depèn de cada producte i del seu ús. A més, aquesta documentació s’ha de conservar durant el període de garantia, ja que pot ser útil per fer front a responsabilitats futures que es poden exigir tant a fabricants com a constructors i tècnics. Quants de nosaltres hem incorporat aquestes pràctiques en les nostres obres? Conscient de la realitat i de les dificultats d’implantació en el sector que planteja el marcatge CE, i decidit a donar suport al tècnic col·legiat perquè pugui tenir el paper que li correspon, el Col·legi ha preparat un Matins Construcció dedicat al marcatge i ha pres la iniciativa d’elaborar una eina de suport al tècnic, que l’ajudi a conèixer en tot moment quins són els productes afectats. ■
Matins Construcció. El Marcatge CE i les responsabilitats dels tècnics i constructors
Una jornada dedicada al marcatge CE
Data i hora: Dijous, 1 de desembre de 9 a 14 hores a la sala d’actes del CAATB Taula rodona amb: Sonia Zarroca, geòloga. Responsable de certificació de productes bàsics de construcció d’APPLUS+ Josep Solé, arquitecte tècnic. Asociación Nacional de Materiales Aislantes (ANDIMA). Ferran Pelegrina, arquitecte tècnic i arquitecte. FP+a Serveis d’Arquitectura i Urbanisme. Salvador Gili, arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB. Representant de l’empresa constructora COMSA (nom per confirmar).
Les jornades Matins Construcció són gratuïtes. Inscripcions: Tel.: 933 93 37 97 · www.apabcn.es/matins
i262 el tema.indd 5
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Accions del Col·legi per al marcatge CE
■■■ Ponència principal a càrrec de Joaquim Martell, director de l’Àrea de Qualitat de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC)
Patrocinen: ESPAIS QUALIBERICA TECHNAL WEBER CEMARKSA Col·laboren APPLUS+ EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
L’INFORMATIU DEL CAATB
■■■ Amb l’objectiu de conèixer més de prop la directiva europea 89/106/CE i debatre’n les dificultats de la posada en pràctica, el Col·legi organitza el proper 1 de desembre una edició de Matins Construcció sobre el marcatge CE. Hi participaran representants dels agents implicats i serà l’ocasió per aprofundir en la seva pràctica diària. Més informació: Punt d’Informació del CAATB. Telèfon: 93 393 37 97 · www.apabcn.es/matins
■■■ Una de les dificultats més importants que té el tècnic per impulsar el marcatge en l’obra és poder saber quins dels productes que té en una obra concreta han de disposar de la marca CE. La informació que apareix a les pàgines de l’Administració acostuma a ser difícil de consultar, perquè no està pensada per al tècnic usuari i, a més, conté informació no actualitzada. Per donar resposta a aquesta necessitat, el CAATB està a punt de posar en marxa un sistema d’informació, permanentment actualitzat, a partir d’una base de dades de productes amb marca, que serà consultable a través del web del Col·legi. Permetrà saber des del despatx o l’obra: ■ Quins materials i productes per a una obra concreta han de tenir obligatòriament el marcatge CE. ■ El període d’aplicació voluntària i la data a partir de la qual la marca CE és obligatòria per a cada producte. ■ La normativa harmonitzada europea que determina les característiques que ha de complir cada producte per obtenir el marcatge. ■ El tipus de documentació addicional que s’ha d’exigir al fabricant o distribuïdor del producte per part del constructor a través del cap d’obra, perquè en quedi constància documental. ■ També ofereix informació dels organismes autoritzats de tot l’Estat als quals els fabricants s’han d’adreçar per obtenir el marcatge CE dels seus productes (organismes notificats), així com les tasques que aquest i el fabricant han de dur a terme.
La informació estarà permanentment actualitzada gràcies al seguiment sobre la legislació del sector que fa des de fa temps el Centre de Documentació. Aquest sistema d’informació sobre marcatge es presentarà al Matins Construcció de l’1 de desembre. Per al tècnic, és molt important integrar dins les seves funcions professionals tots els controls i les comprovacions que aquest marcatge li exigeix i deixar-los documentats. L’abast d’aquestes tasques i les possibles responsabilitats que se’n poden derivar per no prestar l’atenció que es mereix al tema, seran objecte d’anàlisi i debat a Matins Construcció. ■
8/11/05 12:00:32
6c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
N
El Noticiari:
INAUGURACIÓ ANY ACADÈMIC
Inauguració de l’any acadèmic
Jorge Wagensberg, científic i artífex del Cosmocaixa, pronuncia la ponència d’inici de curs el dia que es presenta el Pla formatiu 2005-2006
D’ESQUERRA A DRETA: EMILI MATA, (MODERADOR DE L’ACTE), JOSEP TERRONES, JORGE WAGENSBERG I TERESA PALLÀS.
El passat 11 d’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’any acadèmic, que va donar el tret de sortida a tots els cursos que s’organitzen enguany al CAATB. L’acte, en què van assistir més de 80 persones, va ser presidit per Josep Terrones, president del CAATB, i va tenir com a convidat Jorge Wagensberg, divulgador científic, director de l’Àrea de Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”, i exdirector del Cosmocaixa, que va impartir la lliçó magistral d’inici de curs. En la seva presentació, Josep Terrones va manifestar que “un any més el CAATB es recolza en la formació per donar resposta a les necessitats del professional”. El president del CAATB es va referir al procés de reforma de les carreres universitàries, que aposta per la formació continuada i canvia el concepte d’ensenyament pel d’aprenentatge. “En aquest marc, la formació continuada és un objectiu estratègic per al professio■■■
i262 Noticiari CAATB.indd 6
nal”, va ressaltar Terrones.
Sentit estètic i el procés de comprendre La ponència de Wagensberg va girar entorn la bellesa de la ciència i la relació entre l’estètica i el procés de comprendre. El físic i divulgador va explicar a l’auditori les similituds del mètode científic per comprendre la realitat i la capacitat dels artistes per crear bellesa amb el seu art. A través de la seva ponència, Wagensberg va desgranar els processos que intervenen en el sentit estètic i va afirmar que aquest és molt anterior al coneixement abstracte i a la comprensió. “Bellesa es pot definir com una part de l’ordre dins del desordre” –va explicar Wagensberg-. “Comprendre és buscar què hi ha de comú entre allò divers”. Wagensberg va tancar la lliçó inaugural afirmant que “la grandesa de la ciència és que pot comprendre sense intuir. Però els artistes poden intuir sense necessitat
Formació. Una aposta consolidada. ■■■ Durant l’any 2004-2005, el Departament de Formació va realitzar més de 150 accions formatives, que han contribuït a formar els més de 2.400 professionals que han estat alumnes del CAATB. Durant aquest curs s’han dut a terme 116 cursos de Formació Oberta, monogràfics i sessions de curta durada per posar-se al dia pel que fa a les darreres novetats tècniques del sector. En el programa de Màsters i Postgraus, s’han impartit 13 cursos per on han passat 369 professionals. Aquests cursos també s’han dut a terme fora de Catalunya amb la col·laboració d’altres col·legis professionals. Finalment, també s’han impartit 25 cursos de formació a mida per a les empreses, on s’ha elaborat un programa de formació adaptat a les necessitats del professional.
de comprendre”. En acabar, Teresa Pallàs, directora de Formació del CAATB, va presentar el Pla formatiu del CAATB per al curs 2005-2006, marcat per l’aposta per la qualitat.
Millorar les habilitats professionals Pallàs va explicar que la programació d’aquest any s’ha fet amb la voluntat d’oferir una formació que reculli les principals novetats i que ajudi els tècnics a millorar les seves habilitats. La formació preparada pel Col·legi vol respondre les exigències d’un sector en evolució constant, amb la perspectiva de la innovació i la qualitat. De les accions formatives programades per enguany, cal destacar l’augment del nombre de cursos de Formació Oberta, l’ampliació de l’àmbit d’actuació a l’Estat espanyol i l’augment de l’oferta de postgraus amb dos cursos nous dedicats a l’Urbanisme i a la Gestió de la producció de l’obra. ■
8/11/05 13:28:10
Premis
06
CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
Tu també pots aconseguir el Premi Catalunya Construcció Després de l’èxit de les anteriors convocatòries, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) vol premiar novament els professionals que amb el seu treball contribueixen a millorar la qualitat del procés constructiu a Catalunya. Les categories que es premien són: I. II. III. IV.
Premi a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra Premi a la Innovació en la Construcció Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut Premi a la Trajectòria Professional
S’admetran les candidatures fins al 15 de març. Pots consultar les bases a www.apabcn.es/premis Més informació al Secretariat dels Premis: Bon Pastor, 5 (3a planta) 08021 Barcelona Tel. 933 93 37 10 premis@apabcn.es
i262 Noticiari CAATB.indd 7
8/11/05 13:28:16
8c L’INFORMATIU DEL CAATB
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACTIVITATS DEL COL·LEGI
El nou Estatut a debat a Dinars Construcció ■■■ L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, serà el proper convidat de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés de l’edificació, on els participants dinaran plegats i després escoltaran el punt de vista de la persona convidada. L’acte, que tindrà lloc el proper 29 de novembre a les 13.30 h, a l’Hotel Hilton de Barcelona, permetrà conèixer el punt de vista del president de la Generalitat entre 1980 i 2003. Pujol parlarà sobre la situació que viu actualment el país i donarà una ponència que portarà per títol “El perquè del nou Estatut”.
Visita guiada al Museu de la Xocolata Dins del programa d’activitats culturals, el CAATB ha organitzat una visita guiada al Museu de la Xocolata de Barcelona, que es farà el proper 26 de novembre. La sortida està oberta a adults i infants. Mentre els adults visiten el Museu, els més petits podran participar en el taller en què aprendran a fer de pastissers i elaboraran figures de xocolata. Després tots els membres del grup esmorzaran xocolata amb melindros. El preu per persona és de 7,60€. Les inscripcions es poden fer trucant al telèfon 933 93 37 97 ■
■■■
i262 Noticiari CAATB.indd 8
Edificis i somnis al CAATB
La sala d’exposicions del Collegi acull, del 17 de novembre al 23 de desembre, l’exposició pictòrica Edificis i somnis, de l’artista badalonina Lluïsa Pla. La mostra recull un conjunt de pintures que simbolitzen a través de l’art l’acte de construcció del propi jo. La inauguració es farà el 17 de novembre i hi assistirà l’artista. Lluïsa Pla és l’autora de la pintura del pòster de La Nit de la Construcció que es va celebrar enguany a la Sala Oval del MNAC. ■
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930) va ser el primer president de la Generalitat elegit democràticament després de la dictadura franquista. Va arribar al Palau de la Generalitat l’any 1980, on va substituir Josep Tarradellas, president a l’exili, i en va sortir el 2003, després de renunciar a tornar a encapçalar la llista del seu partit. Durant la dictadura, va protagonitzar diverses activitats en la lluita antifranquista. El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i en va ser escollit secretari general. Actualment, és el president d’aquest partit. Els professionals interessats es poden inscriure en aquesta activitat a www.apabcn.es/dinars ■
ACTIVITATS PROFESSIONALS I CULTURALS
ENTORN COL·LEGIAL
■■■
President de la Generalitat
més notícies
activitats
15 anys de la Delegació del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat per al proper divendres 25 de novembre, al Mas de Sant Lleí, a Vilanova del Vallès, el seu tradicional Sopar del Col·legiat, amb què enguany se celebra el 15è aniversari de la Delegació. Sota el nom de “La màgia dels 15 anys”, la Delegació ha preparat un sopar, una benvinguda amb sorpresa, un espai màgic i un ball de fi de festa amb barra lliure. Les inscripcions, que es poden fer a la Delegació, estan obertes fins al 16 de novembre. ■
■■■
Concert de Nadal dedicat al Gospel ■ ■ ■ El CAATB convida tots els col·legiats, familiars, amics i col·laboradors, al Concert de Nadal que tindrà lloc el proper 15 de desembre a la basílica de Santa Maria del Mar. Enguany us proposem recórrer junts un camí d’esperança, el llarg camí que els esclaus del delta del Mississipí van fer fins a la llibertat, i que reviurem a ritme d’antigues cançons africanes, de negro spirituals i de gospel. El concert, en què participaran més de 100 veus, anirà a càrrec de Gospel Viu! i de la Coral Sant Jordi. Les entrades es podran recollir a qualsevol de les seus col·legials, o bé al telèfon 93 393 37 97, a partir del 21 de novembre. ■
L’exposició dels Premis, a Vic La seu de la Delegació d’Osona acull, des de l’11 de novembre, la mostra de les obres seleccionades i finalistes de l’edició d’enguany dels Premis Catalunya Construcció. L’exposició es podrà veure a Vic fins al 26 de novembre, quan anirà cap a la Delegació del Bages-Berguedà, on s’inaugurarà el proper 12 de desembre. D’aquesta manera, l’exposició dels Premis Catalunya Construcció d’enguany haurà recorregut totes les seus del CAATB. ■
■■■
8/11/05 13:28:24
c9
Bones pràctiques per la sostenibilitat L’Agenda de la Construcció Sostenible (ACS), plataforma sobre la construcció sostenible impulsada pel CAATB, és un dels projectes que l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona ha recollit en el catàleg 100 bones idees, un conjunt de bones pràctiques dels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Aquesta catàleg s’ha publicat amb motiu del tercer aniversari de l’aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, en què es va adherir el CAATB com a mostra del seu compromís mediambiental. Aquest catàleg s’acompanya d’un vídeo on hi ha exemples d’alguns dels avenços identificats en el camp de la sostenibilitat i on també surt reflectida la tasca que porta endavant l’Agenda de la Construcció Sostenible i el CAATB en aquest camp. L’Agenda de la Construcció Sostenible (www.csostenible.net) vol ser un punt de referència per als tècnics,
NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
ACTIVITATS DEL COL·LEGI
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Premi Ecoviure a l’UPC de Castelldefels
■■■
L’Escola d’Agricultura del Campus de l’UPC a Castelldefels estat la guanyadora de la 3a edició dels Premis a la Construcció Sostenible que es lliuren en el marc de la Fira Ecoviure de Manresa, el certamen manresà del medi ambient i la vida natural. L’edifici ha estat premiat per “contemplar la recerca de solucions per afrontar els
■■■
constructors, fabricants, estudiants i totes aquelles persones interessades a fer una construcció més sostenible, i pretén donar resposta a les preguntes i necessitats que es tenen a l’hora d’intentar reduir els impactes de la construcció sobre l’entorn. ■
problemes mediambientals, i basar-se en el control ambiental i en la gestió dels recursos, evitant l’agressió de l’edifici sobre el lloc”. La Delegació del Bages-Berguedà del CAATB, juntament amb altres col·legis professionals, participen en l’organització i el jurat d’aquests premis. ■
Edificació sostenible
L’eficiència energètica, a debat a Sabadell En el marc de la Setmana de l’Energia que organitza per tercer any consecutiu el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, els ajuntaments de Sabadell i Barberà van organitzar la 2a Mostra d’Eficiència Energètica i Energia Solar a Sabadell. Aquesta mostra, que va tenir lloc del 19 al 22 d’octubre, va tenir la collaboració de la Delegació del Vallès Occidental del CAATB.
■■■
i262 Noticiari CAATB.indd 9
La mostra incloïa jornades tècniques i divulgatives, tallers de formació i un itinerari solar. M. Rosa Remolà, delegada territorial del CAATB, va participar en l’acte d’inauguració d’aquesta mostra i en una jornada tècnica dedicada a fer un balanç de l’Ordenança solar tèrmica de Sabadell i Barberà del Vallès en el marc del nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Remolà (a l’esquerra a la
imatge) va parlar amb detall sobre els treballs que ha impulsat el Col·legi en el camp de l’eficiència energètica, les experiències de Barcelona, Sabadell i Barberà en aquest camp, i sobre quines sembla que seran les línies d’actuació del futur CTE en el camp de la reducció del consum d’energia i l’increment de l’eficiència energètica, per contribuir a donar compliment al Protocol de Kioto. ■
El CAATB va col·laborar en l’organització d’un congrés sobre edificació sostenible que va tenir lloc a Mataró el passat 19 d’octubre. El congrés es va centrar en l’aprovació imminent del Decret d’ecoeficiència en els habitatges, que elevarà els estàndards en la construcció en matèria d’eficiència energètica, consum d’aigua, gestió de residus i utilització de materials. En aquest congrés es va parlar, entre d’altres coses, de la certificació energètica d’habitatges a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa i de les diverses metodologies d’avaluació energètica. ■
■■■
8/11/05 13:28:33
10 c L’INFORMATIU DEL CAATB
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
1A QUINZENA NOVEMBRE OCTUBRE 2005 2005
ACTIVITATS DEL COL·LEGI
Els estudiants exposen al CAATB El CAATB va inaugurar el passat 20 d’octubre l’exposició Detalls de Glenn Murcutt, una mostra de maquetes a escala 1:1 de detalls constructius d’edificis d’aquest arquitecte australià. Les maquetes són obra d’estudiants d’arquitectura i arquitectura tècnica de l’Escola La Salle. A l’acte d’inauguració hi van assistir un centenar de persones, entre les quals, els autors de les maquetes, companys, amics i familiars. Enric Peña, tresorer de la Junta de Govern, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als presents i d’explicar la intenció del CAATB a l’hora d’acollir aquesta exposició. Peña va parlar de l’estreta col·laboració que ■■■
activitats DEL COL·LEGI
LA SALA D’EXPOSICIONS VA ACOLLIR ELS TREBALLS DELS ESTUDIANTS DE L’ESCOLA LA SALLE
Lloc: Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ:
Punt d’informació Telèfon: 93 24 20 60
EXPOSICIONS DINARS CONSTRUCCIÓ
Jordi Pujol, proper convidat a Dinars Construcció L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, serà el proper convidat de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu. Pujol oferirà als assistents el seu punt de vista sobre el projecte del nou Estatut. Dia: 29 de novembre Horari: a les 13.30 hores Lloc: Hotel Hilton de Barcelona. Els professionals interessats es poden inscriure en aquesta activitat a www.apabcn. es/dinars
MATINS CONSTRUCCIÓ
Premis Catalunya Construcció L’exposició dels Premis Catalunya Contrucció 2005 que es va poder veure a La Nit de la Construcció i a les delegacions del Vallès Occidental i Oriental es podrà veure a: Delegació d’Osona: de l’11 al 26 de novembre Delegació del Bages-Berguedà: del 12 al 2 de desembre INFORMACIÓ: Tel. 93 879 01 76 · comunicacio@apabcn.es
Edificis i somnis de Lluïsa Pla La sala d’exposicions del Col·legi acull l’exposició pictòrica Edificis i somnis, de l’artista badalonina Lluïsa Pla. La mostra recull un conjunt de pintures que simbolitzen la continuació en l’acte de construcció del propi jo. La inauguració es farà el 17 de novembre i hi assistirà l’artista. Lluïsa Pla és l’autora de la pintura del pòster de La Nit de la Construcció que es va celebrar enguany a la Sala Oval del MNAC. Dates: del 17 de novembre al 23 de desembre Lloc: Sala d’exposicions del CAATB Horari: de 8.30 a19 hores INFORMACIÓ:
Departament de Cultura · cultura@apabcn.es
Marcatge CE El Col·legi organitza la novena edició de Matins Construcció sobre el marcatge CE i la responsabilitat de tècnics i constructors. Hi participaran representants dels agents implicats i serà l’ocasió de conèixer la normativa europea en aquesta matèria i la situació al nostre país. Dates: 1 de desembre Horari: de 9.30 a 13.30 hores
i262 Noticiari CAATB.indd 10
L’Informatiu 1991-2005 Exposició sobre l’evolució dels 15 anys de L’Informatiu del CAATB Delegació d’Osona: de l’11 al 26 de novembre Delegació del Bages-Berguedà: del 12 al 2 de desembre INFORMACIÓ: informatiu@apabcn.es
ACTIVITATS SOCIALS
hi ha d’haver entre el Col·legi i l’Escola, una col·laboració que es repetirà amb el Construjove, les primeres jornades d’orientació professional que organitza el CAATB Després va parlar Robert Terradas, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) La Salle, que es va mostrar exigent amb els alumnes i els va explicar que no n’hi ha prou amb la suficiència sinó que s’ha de buscar l’excel·lència. L’últim a parlar va ser el professor Joan Sabaté, cap de l’Àrea de Construcció de La Salle d’arquitectura, que va explicar la filosofia que s’aplica a l’escola per ensenyar a construir, “construint”. ■
SESSIONS FISCALS
Cafè Tècnic La Delegació del Vallès Oriental organitza una sessió fiscal amb el títol, Planificació i tancament de l’exercici 2005, a càrrec de José Antonio Bernàldez (advocat i assessor fiscal). Data: dimarts 29 de novembre Horari: de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes de la Delegació Les inscripcions són gratuïtes. Tel.: 93 879 01 76 · caatvori@apabcn.es
Concert de Nadal 2005 El CAATB convida tots els col·legiats, familiars, amics i col·laboradors, al Concert de Nadal que tindrà lloc a la basílica de Santa Maria del Mar. Aquest any es farà un concert de negro spirituals i de gospel. El concert, en què participaran més de 100 veus, anirà a càrrec de Gospel Viu! i de la Coral Sant Jordi. Les entrades es podran recollir a qualsevol de les seus col·legials a partir del 21 de novembre. Data: 15 de desembre Hora: a les 20.30 hores Lloc: Basílica de Santa Maria del Mar INFORMACIÓ: Punt d’Informació · Telèfon: 93 240 20 60
Sopar anual de Col·legiats del Vallès Oriental Enguany se celebra el 15è aniversari de la Delegació. Sota el nom de “La màgia dels 15 anys”, la Delegació ha preparat un sopar, una benvinguda amb sorpresa, un espai màgic i un ball de fi de festa amb barra lliure. La Delegació del Vallès Oriental organitza el seu tradicional sopar anual del col·legiat. Data: 25 de novembre Lloc: Restaurant Mas de Sant Lleí de Vilanova del Vallès Preu: 35 € INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Telèfon: 93 879 01 76 caatvori@apabcn.es
CONVOCATÒRIES
Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi . Dia: dimarts 13 de desembre Hora: a les 18:30 h, en primera convocatòria. A les 19 h en segona convocatòria Lloc: sala d’actes del Col·legi Ha estat aprovat per la Junta de Govern, el següent: Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de L’assemblea general anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació del pressupost per a l’any 2006 4. Torn obert de paraules Els Col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’assemblea general fins al 28 de novembre. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’assemblea. INFORMACIÓ:
Secretaria · Telèfon: 93 240 20 60
8/11/05 13:28:37
i262 Noticiari CAATB.indd 11
8/11/05 13:28:52
12 c
Assistència:
A
L’INFORMATIU DEL CAATB
EL NOTICIARI DEL COL·LEGI
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
MATINS CONSTRUCCIÓ
PROFESSIONAL
MUSAAT incrementa la cobertura de la pòlissa d’RC L’entitat asseguradora amplia el ventall de cobertures per adaptar-se a les necessitats dels professionals i a la forta activitat que viu el sector ■ ■ ■ MUSAAT, companyia asseguradora especialitzada en assegurances de responsabilitat civil de la construcció, ha decidit ampliar les cobertures de les seves pòlisses de responsabilitat civil fins a un màxim de 910.000 €. Aquesta decisió s’ha pres després que una anàlisi dels sinistres gestionats per l’entitat asseguradora demostrés que, en els darrers temps, s’han incrementat les reclamacions per responsabilitat civil dels arquitectes tècnics per imports superiors als 100.000€, la cobertura mínima que ofereix la companyia. Aquest fet ha donat lloc a situacions en què els arquitectes tècnics assegurats han hagut de fer front amb el seu patrimoni a part dels costos de la demanda de responsabilitat civil. En conseqüència, MUSAAT recomana a tots els aparelladors i arquitectes tècnics que s’assegurin de tenir contractada una suma suficient segons les seves necessitats. Les cobertures que enguany ofe-
i262 Noticiari CAATB.indd 12
reix MUSAAT no varien en les cobertures bàsiques ja existents: 100.000, 130.000, 190.000, 250.000 i 310.000 €. La novetat es troba en la desaparició de les antigues pòlisses d’excés i, en el cas de cobertures superiors a 310.000 €, s’ofereixen 3 alternatives possibles: 460.000, 610.000 i 910.000 €. Aquells professionals que vulguin cobertures superiors a les indicades, les poden sol·licitar a MUSAAT (oficina de Barcelona).
Ara és el moment per ampliar Durant els primers dies de novembre, tots els aparelladors i arquitectes tècnics que tinguin contractada una pòlissa de MUSAAT rebran per correu ordinari els fulls per a la renovació de l’assegurança, on es poden fer totes les modificacions que el professional cregui convenients: domiciliació bancària, pagador de la prima fixa o cobertura. MUSAAT recorda que si el professional vol canviar la cobertura de la seva pòlissa, ara és el millor moment per fer-ho, ja que no s’haurà
d’aplicar cap període de carència. En cas contrari, si es vol ampliar la cobertura de la pòlissa durant l’any natural, la suma assegurada només serà d’aplicació en aquells sinistres produïts 30 dies després de la data d’aquesta ampliació i per a treballs visats després d’aquesta data.
Quan es produeixen les reclamacions de responsabilitat civil? MUSAAT també recorda que l’assegurança de responsabilitat civil professional per a aparelladors i arquitectes tècnics garanteix les reclamacions efectuades durant la vigència de la pòlissa. És a dir, davant d’una reclamació –ja sigui d’una obra en curs o d’una obra acabada en anys anteriors–, la cobertura que protegeix l’arquitecte tècnic és la que el professional té en vigor en el moment que s’interposa la reclamació. L’entitat asseguradora fa especial incidència en aquest punt, ja que la majoria de reclamacions es produeixen anys després de l’acabament
de l’obra, i són una minoria les que es realitzen quan l’obra està “viva”. Per aquesta raó, MUSAAT aposta per mantenir una garantia d’assegurança suficientment alta fins i tot quan l’activitat del tècnic baixa, ja que la decisió de disminuir la cobertura de la pòlissa quan el professional redueix la seva activitat professional pot Continúa a la pàgina 16
Visats. Ca ■■■ Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 d’octubre Ca = 1,294 Mòdul bàsic de referència per al 2005: 335€/m2
Més informació: VISATS Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es
8/11/05 13:28:54
i262 Noticiari CAATB.indd 13
8/11/05 13:29:00
n.es
L’INFORMATIU DEL CAATB
i: Àrea d’assistència del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
14 c ASSISTÈNCIA PROFESSIONAL
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Telèfon: 93 240 23 68 www.apabcn.es/musaat
Ve de la pàgina 16
ser econòmicament molt perjudicial per a l’aparellador o arquitecte tècnic. Per això, a l’hora de triar quina és la cobertura adequada, el professional ha de tenir en compte les obres que té en funcionament durant l’any, per les responsabilitats derivades “d’obra viva”, i les acabades en anys anteriors, per les possibles responsabilitats en “obres mortes”. Les responsabilitats per obra viva poden ser reclamades a partir del moment en què es produeix el dany. Si es tracta de danys materials, les reclamacions solen ser immediates, mentre que si es tracta de danys personals, el més habitual és que es rebin fins i tot en els 2 i 3 anys posteriors a l’accident.
Terminis i garanties Segons la LOE, els terminis de responsabilitat i les garanties es determinen segons els tipus de danys i tenen una prescripció de dos anys. Els tipus són: ■ 10 anys per a danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin
els fonaments, pilars, bigues, forjats, murs de càrrega o altres elements estructurals i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici. ■ 3 anys per a danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius i instal·lacions que provoquin l’incompliment dels requisits bàsics d’habitabilitat. ■ 1 any per a danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes d’execució que afectin els elements d’acabats de l’obra (d’aquests respon l’empresa constructora). En les obres en què és d’aplicació l’article 1591 del Codi Civil, el període en què es poden rebre reclamacions es pot dilatar en el temps fins a un màxim de 25 anys després de l’acabament de l’obra. Aquest termini es deu al fet que els danys poden haver aparegut en els 10 anys posteriors a l’acabament de l’obra i que la persona perjudicada disposa de 15 anys més per reclamar. El més habitual, però, és rebre reclamacions en el tercer o quart any després de l’acabament, i en molts casos en el novè. ■
Campanya de renovació de la pòlissa de MUSAAT 2006 La pòlissa de responsabilitat civil de MUSAAT té una vigència temporal i s’ha de renovar anualment. La renovació es fa automàticament mantenint les mateixes condicions de l’any anterior. En cada renovació s’obre un període de temps per sol·licitar canvis a la pòlissa. Fins al 30 de novembre de 2005 el professional té temps de fer les modificacions que li puguin interessar. Modificacions que es poden fer: 1. Ampliació o reducció de la cobertura 2. Canvi del pagador de la prima 3. Canvi de domiciliació bancària Amb motiu de la propera renovació, el Col·legi envia a tots els col·legiats assegurats a la MUSAAT, un escrit en què facilita l’imprès per formalitzar totes les modificacions, i posa a disposició dels col·legiats els serveis següents: 1. Atenció telefònica al tel. 932 40 23 68 - Horari: de 9.00 a 19.00 h 2. Resposta a les preguntes més freqüents al web: www.apabcn.es/musaat 3. Impresos de modificació al web: www.apabcn.es/musaat Les sol·licituds de modificacions es poden fer arribar per correu, fax o personalment: Oficines de Barcelona i delegacions · Fax 933 93 37 77 El termini per formalitzar les modificacions finalitza el 30 de novembre.
i262 Noticiari CAATB.indd 14
8/11/05 13:29:03
i262 Noticiari CAATB.indd 15
8/11/05 13:29:08
16 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA OCTUBRE 2005 NOVEMBRE 2005
Formació:
F
OFERTA FORMATIVA
Formació especialitzada El CAATB iniciarà el proper febrer dos postgraus més dedicats a la Gestió de la Producció de l’Obra i l’Anàlisi de Viabilitat que completaran l’oferta formativa de Màsters i Postgraus Dins del seu programa de formació de Màsters i Postgraus, el CAATB inciarà el proper mes de febrer dos Postgraus dedicats a la Gestió de la Producció de l’Obra i a l’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries. Aquests dos cursos completaran l’oferta formativa d’alt nivell qualificatiu que vetlla pel desenvolupament de la carrera professional i que afavoreix l’adquisició de les competències i habilitats de cadascun dels perfils del procés de l’edifiació. ■■■
Gestió de la Producció Amb el Postgrau de Gestió de Producció de l’Obra, el CAATB ofereix al tècnic una visió directiva de la gestió de la producció. Amb aquest curs, que s’organitza per primera vegada, el professional serà capaç de gestionar tots els processos de l’obra i liderar els agents implicats en els recursos tècnics, humans i materials. D’aquesta manera, podrà assegurar que en l’obra que gestiona, els responsables d’execució que estan sota la seva responsabilitat assoleixen els objectius previstos en el procés d’edificació. Aquest curs va dirigit a professionals amb provada experiència que treballen en la producció de l’obra (cap d’obra, cap de grup i directors tècnics), vinculats a l’empresa constructora.
Programa 1. Processos previs a la implantació de l’obra 2. Habilitats directives per a la gestió de la producció 3. Planificació del procés constructiu (econòmica, certificació i contractacions) 4. Preestudi i previsió de costos d’obra 5. Contractacions. Aspectes legals i jurídics
i262 Noticiari CAATB.indd 16
1
2
6. Càlcul mensual de la producció i anàlisi de resultats. Facturació 7. Control mensual de la producció (costos, planificació, incidències, seguretat i salut, qualitat, etc.) 8. Qualitat i seguretat 9. Gestió mediambiental El curs, que té una durada de 160 hores, començarà el 17 de febrer i acabarà el proper mes de juny, en horari de divendres tarda i dissabte al matí.
3
Anàlisi de Viabilitat El CAATB presenta la vuitena edició d’aquest curs amb què es vol garantir l’èxit de l’operació immobiliària, així com analitzar-ne la viabilitat i determinar-ne els objectius. Per fer-ho adequadament, és necessari que el professional conegui i sàpiga analitzar i aplicar, a més dels paràmetres tècnics, tots els factors econòmics, de màrqueting, financers, d’urbanisme i de dret que determinen els resultats de qualsevol operació immobiliària. Per facilitar aquesta tasca, el CAATB ofereix aquest Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries. El curs va dirigit a professionals que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment de la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o bé de dret). El curs es realitzarà de febrer a maig de 2006.
4
Programa 1. 2. 3. 4.
Anàlisi de mercat Fiscalitat immobiliària Principis d’economia financera Anàlisi de viabilitat d’operacions immobiliàries ■
1. IMPORTANTS OBRES D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS A LA GRAN VIA DE BARCELONA I L’HOSPITALET 2. LA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI FÒRUM A BARCELONA. 3. DETALL DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA FAÇANA DE LA TORRE AGBAR 4. OBRES D’EDIFICACIÓ A TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL)
8/11/05 13:29:15
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 17 FORMACIÓ
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
OFERTA FORMATIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE OCTUBRE 2005
formació
CURSOS DESTACATS DEL CAATB
Bastides i escales
Dates: del 23 al 30 de novembre Durada: 9 h
Atenció al client i reclamacions
Dates: del 23 al 30 de novembre Durada: 12 h D’ESQUERRA A DRETA, EDUARD ROSELL, JOSEP TERRONES, ESTEVE AYMÀ I ÁLVARO CECILIA.
Comença el primer Postgrau d’Urbanisme El passat 18 d’octubre va començar el Postgrau d’Urbanisme, el primer que organitza el CAATB dedicat específicament a aquesta matèria. Més de 20 professionals s’han inscrit en aquest curs, que té com a objectiu facilitar la metodologia per dirigir i gestionar operacions urbanístiques. Aquest Postgrau, organitzat amb la col·laboració de la Direcció General d’Urbanisme, estableix un nou iti■■■
nerari formatiu amb què el Col·legi vol que els tècnics aconsegueixin els seus objectius professionals i siguin més competitius. En l’acte d’inauguració d’aquest curs hi van participar Eduard Rosell, sotsdirector general de Planejament de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya; Josep Terrones, president del Col·legi; Esteve Aymà, director acadèmic del
curs, i Álvaro Cecilia, coordinador del Postgrau. El professorat d’aquest curs està format per un equip pluridisciplinari de professionals que intervenen en les diferents àrees de l’urbanisme. El Postgrau té la particularitat que està estructurat de forma modular i que es pot realitzar tot sencer o només cursar-ne els mòduls que siguin d’interès per al professional. ■
Càlcul d’estructures amb el Tricalc
Dates: del 23 de novembre al 2 de desembre Durada:16 h
Normativa de regulació d’incendis (Manresa)
Dates: del 24 de novembre a l’1 de desembre Durada: 8 h
Amiant: diagnosi i tractament
Dates: del 29 de novembre a l’1 de desembre Durada: 10 h
Control de qualitat dels materials en obres d’urbanització
Dates: del 29 de novembre a l’1 de desembre Durada: 6 h
Canvis d’ús (Granollers) Dates:1 de desembre Durada: 4 h
AutoCAD per a nodibuixants
Dates: del 12 al 21 de desembre Durada: 10 h
La gestió dels residus. Cas pràctic
Dates: del 13 al 15 de desembre Durada: 6 h
La seguretat en treballs verticals
Dates: del 13 al 15 de desembre Durada: 6 h
PRESENTACIÓ DEL CURS A CÀRREC D’EZEQUIEL BELLET, MIREIA XERCAVINS I MONTSE CASADO.
Coordinador de Seguretat Una vintena de professionals van iniciar el passat 20 d’octubre el Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic Europeu. Aquesta és la 14a edició que es fa d’aquest curs, que té com a objectiu proporcionar els coneixements, la metodologia i les eines necessàries per dur a terme amb eficiència la tasca de coordinador de seguretat ■■■
i262 Noticiari CAATB.indd 17
seguint els requeriments europeus. Aquest Postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi ofereix des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i les habilitats per
exercir-la. El contingut del programa formatiu és impartit per un claustre de professors que combinen la seva activitat professional amb la docència. Això permet actualitzar contínuament els continguts del programa en funció de les normatives del sector i de les necessitats de l’entorn laboral, i mostrar als alumnes la problemàtica diària d’aquesta especialitat. ■
Planificació i control de projectes amb Microsoft Project
Dates: del 13 al 22 de desembre Durada: 20 h
Llicències d’obres i disciplina urbanística Dates:15 de desembre Durada: 4 h
VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 56
8/11/05 13:29:20
18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
El Sector:
S
BARCELONA MEETING POINT
EL SALÓ BARCELONA MEETING POINT VA REBRE PROP DE 170.000 VISITANTS I VA COMPTAR AMB 625 EXPOSITORS.
El dret a l’habitatge protagonitza BMP Els agents del sector immobiliari no van restar indiferents davant l’esborrany d’avantprojecte de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya L’esborrany d’Avantprojecte de la llei del dret a l’habitatge a Catalunya no va deixar indiferent ningú al saló Barcelona Meeting Point (BMP), que va tenir lloc del 25 al 30 d’octubre a Fira de Barcelona. El Saló barceloní va rebre més visitants que mai, uns 170.000, i va organitzar simposis sobre el turisme urbà com a catalitzador de les ciutats, i les noves direccions en la inversió en propietats immobiliàries i mercats emergents, entre d’altres. Tot plegat és el que atrau els professionals: uns 20.000 en aquesta ocasió, especialment intermediaris i representants de l’Administració, que també van poder escoltar diversos líders internacionals del sector quan explicaven les claus del seu èxit. Però el que va superar l’àmbit de l’especialització va ser el citat avantprojecte, que havia presentat el 24 d’octubre Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Dos dies més tard, Milà va defensar l’avantprojecte en un esmorzar al Saló, en què també va participar Joaquim Nadal, con■■■
i262 Noticiari CAATB.indd 18
L’opinió del CAATB. L’exercici professional dels arquitectes tècnics. ■■■ El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), a través del seu president, Josep Terrones, en un comunicat del 25 d’octubre, va voler posar l’èmfasi no tant en els aspectes polèmics de la llei que s’acaben de comentar, com en els que afecten directament l’exercici professional dels arquitectes tècnics. El CAATB encoratja que s’incorporin a l’avantprojecte, a més dels requisits d’habitabilitat, funcionalitat, seguretat i accessibilitat, “els criteris de sostenibilitat, tant social com ambiental, d’ecoeficiència, de visibilitat i d’accessibilitat dels habitatges”. El CAATB destaca l’aposta de la futura Llei del dret a l’habitatge per
seller de Política Territorial i Obres Públiques. Però Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE), que va seure
donar prioritat a la conservació i rehabilitació dels edificis d’habitatge, “àmbit en què som experts els aparelladors i arquitectes tècnics”. Remarca la regulació del Llibre de l’Edifici -que va aparèixer com a novetat ja fa catorze anys- “com a instrument d’informació de la vida de l’habitatge i prescriptor de les seves necessitats de conservació i manteniment periòdiques”. Finalment, defensa que “s’ha de distingir clarament entre la responsabilitat civil derivada del procés de l’edificació, regulada en la LOE, i les infraccions per incompliment de les prescripcions de la Llei d’habitatge, definides en el seu règim sancionador corresponent”. a un pam dels consellers, venia amb les crítiques a punt; crítiques que en aquells dies arribarien també des d’altres sectors.
Els president dels promotors i constructors catalans va ser especialment dur quan va comentar la possibilitat d’expropiar habitatges en desús de l’avantprojecte. “Ens deixa dubtes i ens preocupa el caràcter imperatiu de l’expropiació, que podria fins i tot ser inconstitucional”, va manifestar Reyna, que també va indicar que el caràcter “intervencionista” de l’avantprojecte pot fer que la futura Llei del dret a l’habitatge “arribi a ser un fre per al sector de la construcció, motor ara com ara de l’economia”. Per a Reyna, s’ha de precisar què és vol dir en l’avantprojecte amb conceptes com pis buit o sobreocupat, “per no crear inseguretats jurídiques”.
Intervencionista o regulador En la seva resposta a Reyna, Milà va fer una encesa defensa de l’avantprojecte de llei, que per al conseller no és gens intervencionista; és “regulador”. El conseller va assegurar que el text de l’avantprojecte no parla d’expropiació sinó “d’habitatges que
8/11/05 13:29:26
c 19
no compleixen la seva funció social”, tot i que l’article 6.2 de l’avantprojecte inclou la paraula ‘expropiació’. Diu: “La incorporació d’un habitatge al Registre [Registre d’Habitatges que no Compleixen la Funció Social] porta implícita la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació, i faculta l’Administració competent per a la seva expropiació”. Quines són aquestes situacions antisocials? Edificis tan mal conservats que no s’hi pot viure, desocupats permanentment o sobreocupats, entre altres casos, tots ells recollits en l’article 5 de l’esborrany citat. Per la seva banda, Joaquim Nadal, en un to més conciliador, va recordar que l’esborrany, abans no acabi al Parlament, pot rebre matisacions. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques també es va mostrar partidari que, en el cas que s’hagi d’expropiar, s’expropiï sòl abans que habitatges. “Si el principal element condicionador del preu de l’habitatge és el sòl, té més sentit començar per l’origen del problema”, va afirmar el conseller. El que va dir Nadal coincideix amb la idea de la ministra d’Habitatge de l’Estat, María Antonia Trujillo, que
també va visitar el Saló Barcelona Meeting Point. No en va aquest és un bon aparador de l’oferta actual en habitatge -hi van acudir uns 625 expositors,
la meitat dels quals són espanyols i la resta, d’una vintena de països, que van ocupar 50.000 metres quadrats d’exposició- i el departament de Trujillo està
NOTÍCIES DEL SECTOR
L’INFORMATIU DEL CAATB
BARCELONA MEETING POINT
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
acabant el text de la Llei del sòl, que està previst que entri al Parlament estatal les properes setmanes. “El Govern ni expropia pisos, ni els expropiarà”, va indicar la ministra, que va explicar que la llei el que farà és incentivar els propietaris perquè posin les seves cases al mercat de lloguer. De totes maneres, l’avantprojecte de la llei catalana –que iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestre del 2006- també va motivar crítiques fora del saló organitzat pel Consorci de la Zona Franca, a través de la seva filial Barcelona Meeting Point. L’avantprojecte té apartats que convencen, com la creació d’un Registre Únic de Sol·licitants de l’Habitatge Protegit a Catalunya, que ha d’evitar confusions a la ciutadania. Però el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, Joan Oller, va indicar en el suplement ‘Propiedades’ del diari El País del 28 d’octubre, que el text de la Generalitat és “poc valent”. Al seu costat, el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Jesús Alonso, es lamenta del “to intervencionista de la redacció”, i que s’hi parli poc dels tècnics i la seva feina. ■
������������������������������ �������������������������������������� ����������������������������������������������������������
��������������������
i262 Noticiari CAATB.indd 19
������������������
8/11/05 13:29:35
20 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
DIVERSOS
El FAD presenta el llibre Racons públics
El País edita un suplement setmanal
El FAD va presentar a la fira d’habitatge Eme3, que va tenir lloc a Barcelona a l’octubre, el llibre Racons públics, que recull deu propostes de ciutadans de Barcelona per millorar deu racons públics de Ciutat Vella.
■ ■ ■ L’edició catalana d’El País encarta cada divendres des del 21 d’octubre el suplement Propiedades. Aquest suplement, que ja porta cinc anys funcionant a Madrid, analitza en profunditat temes d’habitatge des d’un punt de vista econòmic i immobiliari. Posa l’èmfasi en les qüestions que afecten Catalunya, tot i que té algunes pàgines compartides amb l’edició de Madrid. El suplement, d’unes 40 pàgines, informa sobre les promocions més rellevants, les polítiques urbanístiques que incideixen en l’oferta o la situació del mercat, i també té espais per a la consulta dels lectors. Per a l’elaboració del suplement, El País compta amb una selecció de fonts d’informació expertes i limitades, entre les quals compta amb la col·laboració periòdica de l’Àrea de Comunicació i Premsa del CAATB. ■
■■■
Millorar Ciutat Vella Les propostes són les més bones d’un concurs amb el mateix nom que el llibre, que el FAD va organitzar durant l’Any del Disseny 2003. El concurs tenia per objectiu millorar deu racons de Ciutat Vella amb propostes ciutadanes. Els ciutadans interessats podien enviar al FAD les seves propostes i un jurat de professionals de l’arquitectura i l’urbanisme decidia quina era la proposta més adequada per a cada racó. Aquesta iniciativa va aconseguir una gran participació ciutadana, amb 533 projectes presentats i més de mil participants.
i262 Noticiari CAATB.indd 20
El projecte va tenir el suport de Foment de Ciutat Vella, Sapic i El Periódico de Catalunya, que a través de les seves pàgines, durant l’any 2003, cada mes va publicar alguna de les convocatòries que ara es poden veure a les pàgines del llibre Racons Públics. Aquest ha estat editat i imprès conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i el FAD. ■
EL PAIS
Propiedades
VIERNES 30 DE SEPTIEMBRE DE 2005 NÚMERO 268
Publicidad contra los abusos El empleo de cláusulas abusivas en los contratos de compraventa descendería si el Gobierno hace obligatoria su inscripción en el Registro de Condiciones Generales de Contratación Si se comparan las 120.000 transacciones de viviendas en la Comunidad de Madrid durante 2004 con las reclamaciones efectuadas en la Dirección General de Consumo, 900, no llegan al 1%; el porcentaje sube si se añaden las dirigidas a las organizaciones de consumidores. No todas las irregularidades se denuncian ni funcionan todos los filtros de control. Para mejorar los mecanismos de defensa del comprador de vi-
vienda nueva, las oficinas de atención al ciudadano proponen que se dé mayor uso al Registro de Condiciones Generales de la Contratación (RCGC). Este registro recoge, además de sentencias declarando la nulidad de una cláusula abusiva, contratos de grandes suministradores de servicios para que tanto los consumidores como las instituciones puedan revisar su clausulado e instar su nulidad si es abusivo.
Las relaciones entre promotores y clientes han cambiado. Los promotores desarrollan grandes ofertas; en consecuencia, hace tiempo que no pactan los contratos de compraventa porque se dirigen a importantes volúmenes de clientes. Por esta razón hay expertos que proponen que se dé publicidad en el RCGC de los contratos de cada promoción. En 2001, la patronal propuso
un contrato tipo, pero sin mucho éxito. Así que se pide al Gobierno que ejerza la capacidad de imponer el registro de los contratos de cada promoción. Esta medida va en la misma dirección que el anteproyecto que declara abusivas cláusulas que revierten al comprador gastos del promotor, caso de la subrogación de hipoteca. Página 3
El IBI estrena nuevo tipo Un 0,8% para los valores más altos Desde mañana, y hasta el 30 de noviembre, los madrileños podrán pagar el IBI. Los bienes con valores catastrales más altos estrenan tipo de gravamen. Página 2
Un entorno que frena el urbanismo En Valdemaqueda sólo caben 200 casas El municipio de Valdemaqueda está en una zona de especial protección medioambiental, lo que limita su crecimiento urbanístico, que está pendiente de la aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales. Mientras tanto sólo quedan por edificar 200 viviendas para agotar la capacidad de crecimiento residencial. A pesar de las restricciones urbanísticas, la población ha aumentado un 30% durante los últimos dos años, gracias a la mejora del transporte público. Buena parte de los nuevos vecinos son inmigrantes que adquieren para primera residencia los pocos unifamiliares que se edifican en Valdemaqueda, con un precio de unos 1.500 euros por metro cuadrado construido. Página 6
Las infraviviendas del paseo de la Dirección, en Tetuán, se convertirán en 1.700 pisos nuevos
ULY MARTÍN
En el distrito de Tetuán, una de las zonas más degradadas del centro de Madrid, todas las miradas están puestas en el paseo de la Dirección —declarado Área de Rehabilitación Concertada—, donde las infraviviendas van a dar paso a 1.700 pisos que podrían convertirse en 2.400 si cada unidad cuenta con 80 metros cuadrados. Las casas, a la venta en 2010 o 2012, podrían costar 5.600 euros por metro. Actualmente en la zona oeste del distrito hay pisos de dos dormitorios a precios de entre 294.000 y 312.000 euros. Página 5
CLASIFICADOS
HIPOTECAS
Las mejores oportunidades Más de 3.000 ofertas clasificadas por zonas, precios y tamaños. Páginas 15 a 51
Para emigrantes
Actualidad Los honorarios que paga la Sociedad Pública
de Alquiler por captar pisos e inquilinos. Página 4
Soluciones Casas que propician salud y felicidad. Página 10
Entidades financieras españolas dan créditos para comprar vivienda en Ecuador. Página 12
Euribor (1 año) En %
2,365
Abr.
2,193
May.
2,103 Jun.
Fuente: Banco de España
2,168
2,223
Jul.
Ago. EL PAÍS
PORTADA DEL NOU SUPLEMENT PROPIEDADES
8/11/05 13:29:42
c 21
El Consejo convoca els premis a la seguretat
Tres categories
activitats
DEL SECTOR EN GENERAL
EL CONSELL GENERAL HA ORGANITZAT DOTZE EDICIONS D’AQUEST PREMI DE SEGURETAT.
DATES: del 15 al 18 de desembre LLOC: COAC INSCRIPCIONS: Secretaria de l’AADIPA INFORMACIÓ: www.coac.net
CURSOS I JORNADES
60a Conferència Euroconstruct: La rehabilitació. L’ITEC organitza la propera reunió Euroconstruct sobre sobre la conjuntura econòmica que viuen els països de la Unió Europea i la seva traslació a la construcció. S’analitzaran les tendències dels mercats europeus en les àrees d’edificació residencial, no residencial i enginyeria civil, en els propers tres anys. DATES: 28 i 29 de novembre LLOC : ITEC INFORMACIÓ:
www.euroconstruct.org · www.itec.es
Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic El Col·legi d’Arquitectes organitza el XXVIII Curset del Patrimoni tractant la intervenció de l’arquitectura en el patrimoni teatral. Aquestes jornades ofereixen l’oportunitat de conèixer els projectes acabats darrerament o recuperacions com la del Teatre Real de Madrid. A més de l’experiència de l’”arquitecte” es comptarà també amb la participació de professionals de les arts escèniques.
i262 Noticiari CAATB.indd 21
FIRES I CONGRESSOS
CONEERR 05, Congrés Nacional sobre Energies Renovables L’Agencia de Gestió d’Energia de la Regió de Múrcia (AGERM) organitza el Congrés Nacional sobre les Energies Renovables: claus pel S. XXI. L’esdeveniment constituirà un punt de trobada per a tots aquells professionals, investigadors i comunicadors interessats en les novetats tecnològiques i metodològiques de les energies renovables. DATES: del 14 al 16 de novembre LLOC: Auditor i Palau d’Exposicions i Congressos Victor Villejas de Múrcia. INFORMACIÓ: Agencia de Gestión del Energia de la Región de Múrcia ■ c/ Montijo,1 1r ■ Múrcia ■ Tel. 968 22 38 31 ■ www. argem.regionmurcia.net/coneerr2005
L’INFORMATIU DEL CAATB
DIVERSOS
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Es valoren la millor iniciativa pública, innovació i investigació i millor eina informativa
■ ■ ■ El Consejo General de la Arquitectura Técnica ha convocat els Premis a la Seguretat en la Construcció, que són la continuació del que fins ara eren els Premis Caupolicán, que es van convocar durant dotze edicions. Amb un nom o un altre, la voluntat és que siguin un testimoni del compromís del Consejo amb la prevenció de riscos laborals en el sector, i actuïn com a fórmula per estimular la implicació de la societat en la millora de les condicions de seguretat i salut en les obres.
Els premis tenen tres categories: Premi a la Millor Iniciativa Pública, Premi a la Innovació i Investigació, i Premi a la Millor Feina Informativa. El primer premia les administracions i entitats oficials dels estats membres
NOTÍCIES DEL SECTOR
de la Unió Europea i no té dotació econòmica; el segon, de 6.000 euros, va dirigit a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i el tercer, també dotat amb 6.000 euros, va dirigit a professionals del periodisme i els mitjans de comunicació. Les accions candidates tant al Premi a la Innovació i Investigació com al Premi a la Millor Feina Informativa, es poden haver realitzat entre l’1 de gener de 2004 i el 30 de desembre de 2005. S’han d’enviar al Consejo General de la Arquitectura Técnica abans de les 14 hores del 30 de desembre de 2005. El lliurament dels premis es farà al Palau de Congressos de Valladolid, el juny de 2006, coincidint amb la celebració de la IV Convenció Tècnica i Tecnològica de l’Arquitectura Tècnica, CONTART 2006. Més informació a: www.arquitectura-tecnica.org. ■
consultoria d’estructures. DATES: 9 i 10 de febrer del 2006 LLOC: Palau de Congressos de Catalunya , Av. Diagonal 661-671, Barcelona. HORARI: de 9 a 14 i de 16 a 19h. INFORMACIÓ: Associació de Consultors de Estructures ■ Tel. 93 401 63 12 ■ www.consultorsestructures.org.
sigui obra civil o edificació. DATES: del 14 al 17 de novembre de 2005-10-28 LLOC: Auditori de Saragossa INFORMACIÓ: ETSI Caminos, Canales y Puertos ■ Laboratorio de Estructuras ■ Tel.: 91 336 66 98 ■ www.e-ache.net/ congreso2005.
I Trobada Nacional Visions arquitectòniques
VECOGAL 2005
L'Associació Nacional per a l'Habitatge del Futur ( ANAVIF) organitza un fòrum de reflexió i trobada en què els professionals dels sector puguin debatre sobre les solucions aplicables al plantejament sostenible, la innovació arquitectònica i la integració de les noves tecnologies i l'habitatge mínim i social. DATES: 17 de novembre del 2005 LLOC: Aula Magna de l’ Escola Universitària d’Estudis Empresarials HORARI: de 15h a 20:30h. INFORMACIÓ: Associación Nacional para la Vivienda del Futuro ■ Tel. 96 322 33 33 ■ www.anavif.com
Congrés de Consultors d'Estructures
III Congrés sobre Ponts i Estructures de l’Edificació.
L’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) organitza un primer congrés amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències entre professionals, professors, estudiants i representants d’empreses o de l’Administració relacionades amb la
El Congrés triennal d’ACHE, amb el lema “ Les estructures del S.XXI”, té com a objectiu servir de fòrum de debat i punt de trobada als tècnics espanyols relacionats amb les estructures de formigó i les estructures mixtes de formigó i acer, ja
El Saló Monogràfic del Tancament pretén ser el gran aparador on promocionar els drets, interessos i prestigi del sector del tancament i apropar els professionals del sector a les innovacions tecnològiques que sorgeixen gairebé a diari, mitjançant jornades tècniques i conferències. DATES: del 17 al 20 de novembre de 2005-10-28 LLOC: Institut Firal de Vigo HORARI: de 11h. a 20h. INFORMACIÓ: Vecogal ■ www.plannerproceltha.com/vecogal
INTERMAT 2006 L’Exposició Internacional de Maquinària i Tècniques per a les Obres Púbiques, la Construcció i la Indústria dels Materials tractarà temes relacionats amb la prevenció de riscos, seguretat i salut dels treballadors a l’hora entre d’altres. DATES: del 20 al 29 d’Abril del 2006 LLOC: Parc d’Exposicions de París ■ Nord Villepinte ■ França HORARI: de 9h a 18h. INFORMACIÓ: www.intwrmat.fr
8/11/05 13:29:46
AL BARR
CARRER
La Gent:
22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
ENTREVISTA
Elvira Altadill i Àngel Antón Van guanyar el Premi Catalunya Construcció en Seguretat per la coordinació del Museu de la Ciència.
“És bo aportar diferents punts de vista” ■■■ Elvira Altadill i Àngel Antón van coordinar la seguretat i salut de les obres de reforma i ampliació del Museu de la Ciència de Barcelona, amb projecte i direcció dels arquitectes Robert i Esteve Terradas. Altadill treballa al Servei de Prevenció Gaudí i Antón a Assessors de Construcció Associats, i les dues empreses van crear una UTE per dur a terme la feina. La seva tasca comuna els va fer mereixedors del primer premi en la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut dels darrers Premis Catalunya Construcció. Altadill ja havia guanyat la primera edició del premis celebrada l’any passat, en la mateixa categoria. Ha assegurat que no s’hi tornarà a presentar, i probablement sigui cert, perquè al Museu de la Ciència va realitzar la darrera coordinació directa de seguretat i salut: ara se centra en la coordinació de coordinadors a Gaudí –que Altadill assegura que continuaran participant en els premis–. Antón és fundador d’Assessors de Construcció Associats, una empresa creada el 1994, però fa molts més anys que treballa en temes de seguretat. A l’obra, la parella només va tenir dos accidents lleus, en els primers forjats, d’alçades reduïdes. En l’entrevista següent, Altadill i Antón parlen de l’obra premiada i també de l’actualitat vinculada a la coordinació de seguretat.
Fundació ‘la Caixa’] –que treballava independentment amb una empresa i l’altra- ens va dir que en tot “allò gros” volia que aquestes dues empreses de confiança treballessin juntes.
Com es van organitzar? EA: Nosaltres, en portar dos anys en els preliminars de l’obra, ja havíem establert una pauta de treball amb la propietat, els arquitectes... D’alguna manera, l’Àngel es va haver d’adaptar al que estava ja establert perquè, és clar, si ja funcionava, per què s’havia de canviar? Ell va ser el primer que va dir que si tots els protocols ja funcionaven, doncs que seguíem així.
Treballaven junts? EA: Ens repartíem una mica la feina en el sentit que si una setmana puges tu l’altra pujaré jo, ens comunicàvem... A la reunió, hi anàvem els dos. Quan n’hi faltava un, hi havia l’altre. AA: Ho vam fer com s’havia de fer. L’obra, els dos l’han de conèixer en el dia a dia, perquè si un està actuant durant una fase en què l’altra persona no té cap responsabilitat, no pots estar sis mesos a casa sense saber què està passant. A més, és bo aportar diferents punts de vista, perquè ella pot veure coses que jo no veig, i al revés.
Per què una UTE de coordinació? Tampoc n’hi ha gaires.
No hi va haver contractació en la fase de projecte. La clau perquè sí n’hi hagi és que sigui obligatòria, per llei?
Elvira Altadill (EA): És la primera que conec. Àngel Antón (AA): Vam formar una UTE pel que és la coordinació en la fase d’execució d’obra, però ells [Servei de Prevenció Gaudí] van intervenir-hi abans. Llavors la propietat [la
EA: Sí. En aquest país, fins que no poses una llei que sanciona, la gent no comença a fer cas de les normes. Nosaltres [Servei de Prevenció Gaudí] oferim tot el projecte: estudi, pla i coordinació. Hi ha molts clients que et contracten l’estudi i el confonen amb la coordina-
i262 Noticiari CAATB.indd 22
ció en fase de projecte. AA: Això no ho tenen clar, les promotores.
Quines dificultats van tenir? En alguna fase més que en alguna altra? EA: En temes de seguretat, tota l’obra és complicada. Era una estructura prefabricada i hi havia trossos que es muntaven a peu d’obra i trossos que venien ja muntats. AA: El tema de la seguretat ve relacionat amb el fet que és una obra singular. Cada dia tenies alguna cosa nova a què no estaves acostumat en un edifici d’habitatges.
La seguretat també pot ser creativa? EA: Sí, però no s’inventa res, com les línies de vida, les xarxes... [La creativitat] Depèn, com l’Àngel diu, que és un edifici singular. AA: Has d’adaptar els mitjans que es disposen per als edificis normals a aquests edificis singulars. L’operari està acostumat a moure’s en superfícies planes on, més o menys, ja té una visió de l’espai. Al Museu de la Ciència havies de tenir molt en compte que el treballador es trobaria amb coses amb què habitualment no es troba. EA: De totes maneres, per realitzar les parts més emblemàtiques, com és l’estructura metàl·lica, els pilars, la cúpula, van venir empreses especialitzades. No es va agafar el manobre de tota la vida acostumat a fer un forjat a 2 o 3 metres, per fer-les.
Van inventar alguna solució nova en matèria de seguretat? EA: No, perquè l’edifici era emblemàtic i diferent però els mitjans actuals del mercat s’hi adaptaven molt
bé. En lloc de col·locar unes xarxes normals, com estem acostumats a fer en un edifici d’habitatges, aquí potser s’havien de cosir molt més o d’una altra manera. O sigui, calia adaptar aquests mitjans que existeixen a l’engranatge de la singularitat de l’obra. AA: A la secció de l’Amazònia, com que es treballava alhora en dos nivells, vam haver de muntar una bastida fins a la cúpula, on vam posar una tarima de fusta, i sobre la tarima unes teles asfàltiques, per evitar que caigués aigua.
Quines dificultats actuals hi ha en la coordinació? EA: L’eventualitat i la cadena de contractacions. Jo crec que és un dels fronts que té obert el Govern ara mateix, i que no hi està posant solució. En aquestes obres grans, sí que es controla bastant. En la del Museu de la Ciència només es podia arribar fins a la tercera subcontractació en cadena. Però en l’edifici normal això no es controla. I el món de la construcció no són aquestes obres emblemàtiques. AA: Jo diria que s’ha d’incidir més que el contractista o constructor, a més d’entregar els mitjans de seguretat, segueixi la seguretat. Creu que havent donat els mitjans i fet un curset, la seva funció ja ha acabat. Per què? Perquè té un coordinador de seguretat que és el “dolent”, el que “donarà canya” i es preocuparà per la seguretat.
Què pensen del recurs preventiu? [figura nova en la coordinació de seguretat, que rep una formació bàsica de 50 hores en seguretat i salut, i fa de suport al coordinador a peu d’obra, quan hi ha treballs de risc.]
8/11/05 13:29:51
c 23 LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
EA: Clar, feta la llei, feta la trampa. El que han fet els empresaris és fer fer a tots els seus encarregats el curs de 50 hores i, per tant, ja tenen el recurs preventiu. I és clar, llavors passa el que passa. Els operaris quan fan el curset, es llegeixen el reial decret i diuen “ei, aquí hi ha molta responsabilitat”. Aquesta figura en teoria és bona, però a la pràctica... Si tu fas fer el curs de preventiu a l’encarregat que, a més, s’ha d’encarregar de la resta de l’obra... L’home és humà, no pot estar a tres llocs a la vegada... AA: ...S’encarrega de la productivitat. L’home està pel que ha d’estar: fer forjats. Quan s’han de fer dues coses alhora, la seguretat queda difuminada.
I pel que fa a l’actitud d’imputar penalment el coordinador? EA: És molt greu estar imputat penalment en una accident, quan tu ja no pots fer-hi res més. Administrativa-
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ment i civilment la responsabilitat no et preocupa, perquè hi ha unes asseguradores al darrere, tens una empresa... Però la penal és personal i intransferible. O sigui, una imputació judicial penal és el més greu que et pot passar. I crec que s’imputa penalment perquè s’ha posat de moda; és una moda imposada pels advocats. AA: També succeeix que els treballadors no són conscients dels riscos que ells mateixos tenen. EA: La tasca de la inspecció de treball hauria de ser educativa i, malauradament, l’únic al que es dedica és a sancionar, i sancionar a qui no toca, perquè moltes vegades arriben a l’obra, veuen el treballador actuant temeràriament i sancionen l’empresa, quan els mitjans són allà, al terra. A una petita o mitjana empresa, una sanció de 7 o 8 milions l’enfonsa, per la temeritat d’aquell senyor que té els mitjans i no els fa servir. AA: I qui sanciona l’inspector? ■
Mor Àngel Antón Àngel Anton va morir el 22 d’octubre passat en accident de trànsit. Antón havia nascut a Navarra l’any 1949 i havia treballat en tasques de gestió tècnica i direcció d’obres. Especialment cal destacar la tasca de gestió integral de projectes en el camp sanitari, així com obres de tipus residencial o de caràcter corporatiu, ja sigui en obra nova o bé rehabili-
■■■
tació. Finalment va dur a terme la coordinació de seguretat i salut en fase d’execució de l’ampliació del Museu de la Ciència de Barcelona, pel que va rebre, juntament amb Elvira Altadill el Premi Catalunya Construcció 2005. Una setmana abans de tenir l’accident, L’Infomatiu va fer aquesta entrevista que reproduïm, com a homenatge al nostre company.
Adéu Àngel Antón ■■■ Quan algú ja se n’ha anat per a sempre, resulta difícil i fins i tot estrany parlar
de la seva trajectòria. I molt més, quan, després de quatre llargs anys d’estreta col·laboració, braç a braç, construint i intuint a duo, una es fa conscient que aquestes situacions, llocs i converses mai més no tornaran a repetir-se. L’Àngel era molt tossut en el seu treball i, no sé ni com, em treia de polleguera la seva gran obstinació, tot i que en moltes ocasions es convertia tant en una benaurança com en l’únic camí a seguir per assolir les nostres fites. Era la seva versió del mapa i funcionava. Sempre vam aconseguir arribar amb el seu itinerari allà on ens proposàrem. I aquí quedarà. Abans que qualsevol ull aliè fruís del resultat del Museu de la Ciència de Barcelona, nosaltres ja en vèiem junts els colors, la vida pròpia i la rotunditat. Encara que de dues empreses diferents, vàrem formar un tot comú, per a una gran finalitat que ni tan sols era destinada a nosaltres. Sabíem que el fruit del nostre esforç era el gaudi de moltes persones que vindrien darrere. Luxe. Veritable i inequívoc luxe. Aquesta és la paraula que vaig pensar en el seu moment, i que més tard, mitjançant una tràgica notícia, confirmà les meves sospites de la seva presència en la nostra vida, en la nostra obra... Ara només em queda l’immens dolor d’agrair-li tot el temps compartit, de discrepàncies i èxits, i de trobar molt a faltar el que significava per a tots els qui teníem el privilegi d’estar, encara que fos petits instants, al seu costat, encadenats al seu somriure. Tantes persones hi ha que no aconsegueixen en una vida el respecte que un únic minut aconseguia la seva tendresa. És clar, que el trobaré molt a faltar, a cada bocí de formigó. Et vull fer arribar un fort petó, senyor Àngel Antón, on sigui que hagis decidit d’estar, tot i sabent que l’obra que has començat ara res té a veure amb les que fèiem aquí a baix. No et preocupis, allà ens veurem d’aquí a un temps, per seguir discutint com aconseguir que ningú es faci cap mal... Elvira Altadill
i262 Noticiari CAATB.indd 23
Amic Àngel ■■■ Estic vertaderament content que el Jurat de Premis Catalunya Construcció t’hagi atorgat el Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut juntament amb Elvira Altadill, pel vostre esforç i dedicació a la feina. D’això voldria parlar, de la dedicació. Tots els que et coneixem, a part de dir-te Angelito, sabem, i jo potser més que ningú per haver compartit despatx amb tu en aquells anys olímpics, des de l’abril del 1989, i després en la societat de què hem format part, A. C. Associats, que el teu tarannà ha estat de dedicació constant i tossuderia fins arribar a desgranar qualsevol fórmula per fer la feina millor. El premi ha estat per la coordinació de seguretat, però podia haver estat per qualsevol altra cosa, per l’amistat. Sí, Angelito, val molt la pena conèixer persones com tu, en què saps que pots comptar i comptes per tirar endavant reptes com el de les Olimpíades... Recordo tots aquells vespres junts compartint els problemes de les obres: si van bé, molt bé segurament no, o corregint qualsevol desviació... o podent parlar de la família, els pares, els germans i els fills. Això després ha estat una constant que ens ha quedat a dins de cada un de nosaltres. És important saber que ets allà. Com bé ha dit el teu germà, has estat una persona que sempre has anat amb el cor a la mà. Gràcies a aquest esperit puc dir als que llegeixin aquesta nota que aquest cor encara continua funcionant. Angelito, no sé què més et puc dir. Podria dir moltes coses, però em quedo amb una. Gràcies per aquests anys que hem pogut estar junts i disfrutar plegats. Un amic per sempre.
Joan Gurri Arquitecte tècnic Secretari del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
8/11/05 13:29:55
24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005 OCTUBRE 2005
P
Perfil i Funció: PROJECT MANAGER
El Project Manager (PM), des de zero fins al final El PM és el nexe, el punt d’unió, entre l’inversor (la propietat), una decisió estudiada (el projecte), el seu desenvolupament en el procés constructiu i el món (o mercat) immobiliari M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es ■■■ El Project Management (PM) o la Direcció Integrada de Projectes (DIP) en l’edificació és una eina de gestió i direcció —una funció professional hiperespecialitzada— cada vegada més utilitzada tant pel sector públic com pel sector privat, en projectes d’edificació residencial (habitatge), terciaris (oficines, hotels, grans superfícies comercials...), o edificació logística o infraestructural vinculada per exemple al transport o a grans equipaments (culturals, sanitaris...). Actualment, el PM —que ha estat fins ara una eina inexcusablement utilitzada en els grans projectes urbans que cerquen la creació d’entorns de nova centralitat d’ús mixt (residencial i terciari) a partir de la reconversió d’àmplies zones abans industrials, avui obsoletes—, és ja un mecanisme cada vegada més implementat també en projectes d’edificació de menor escala, però en què hi ha com a constants una vessat urbanística (gestió de sòl), una vessant constructiva i una vessant immobiliària, que és la que tanca el cercle. El Project Management porta associades les accions de planificació i seguiment i control de tots els aspectes d’un projecte, així com de motivació de tots aquells que hi estan implicats per tal aconseguir uns objectius específics (quantitatius i qualitatius) definits segons paràmetres de temps, costos i qualitat.
El Project Management, avui El PM va irrompre en el món de l’empresa i dels negocis ja en la dècada dels 90 com una nova figura organitzativa, especialment en aquells projectes de fortíssima inversió i de gran complexitat, però ara és quan està mostrant un creixement molt accelerat arreu del món. I és fàcil entendre per què: el Project Management, com a eina i com a disciplina, serveix perquè aporta flexibilitat a estructures i processos rígids, i serveix molt a l’hora d’afrontar amb agilitat i rigor els
i262 Noticiari CAATB.indd 24
PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA. PROMOTORS: CONSORCI DE LA ZONA FRANCA - AJUNTAMENT DE BARCELONA - GENERALITAT DE CATALUNYA - CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA. ARQUITECTES: MANUEL BRULLET I ALBERTO DE PINEDA. APARELLADORS: FRANCESC XURIGUER I IMMA CASADO. CONSTRUCTOR: UTE ACS-COMSA. PROJECT MANAGER: GPO.
Funció. Quin és el paper del Project Manager? El Project Manager actua com a catalitzador dins del procés de desenvolupament de l’operació. Catalitzar un projecte vol dir accelerar, possibilitar la seva realització, el seu desenvolupament. El PM és un catalitzador de recursos humans, materials i financers. Ha de saber liderar, programar i conduir l’operació cap als objectius de temps, cost i qualitat definits. Realitza, doncs, una funció complexa i, per això en el seu terreny es parla d’operacions. Es mou en un doble àmbit: en l’engranatge del procés constructiu i, al mateix temps, en el context del mercat immobiliari. El PM s’ocupa de la planificació i de la gestió integral i estratègica d’un projecte. És responsable d’haver valorat, amb encert o no, la seva viabilitat i el seu risc, de la seva planificació i del disseny de les línies mestres per a la seva realització. El PM és un coordinador entre totes les peces de l’estrat directiu de l’operació, en el seu nivell més elevat. És el nexe, l’element comú entre el nivell polític i el nivell tècnic. També ho és entre els professionals que actuen de manera parcial en el procés i en la relació amb l’equip de col·laboradors. És fonamental en la relació amb els agents que hi intervenen. ■■■
moviments que es produeixen en un entorn en canvi constant. Quin és, però, el veritable detonant de l’aplicació expansiva d’aquesta fórmula? Segurament ho és el fet que aplega, reuneix, tantes parts d’un projecte o subprojectes com siguin necessàries sota una direcció i gestió única, sota una forma d’organització que ja ha esdevingut un model recognoscible i d’eficiència provada. A més, el Project Management es presenta també com una activitat professional que és totalment transferible de sector a sector, de projecte a projecte, de professió a professió, de negoci a negoci. El PM es presenta com una metodologia organitzativa, ja molt estandarditzada, aplicable a les més complexes activitats econòmiques. Aplicable tant a la construcció del pont penjant més llarg o d’un gratacel, com al desenvolupament d’un nou programa informàtic o d’un nou medicament.
8/11/05 13:30:01
c 25
El Project Manager El Project Manager (PM) és el nexe, el punt d’unió, entre l’inversor (la propietat), una decisió estudiada (el projecte), el seu desenvolupament en el procés constructiu i el món (o mercat) immobiliari. El PM és l’encarregat d’impulsar i dirigir el projecte des d’una perspectiva de globalitat, portant a terme els treballs de planificació, coordinació i seguiment de tota l’operació. Partint de la voluntat inversora del promotor, el Project Manager actua des de la primeríssima concepció del projecte, des del seu moment més primari, abans que tingui la forma que li donarà el projectista, fins al lliurament del producte edificat al client final o fins i tot a l’usuari final. Situat al costat del promotor, el PM és, d’aquesta manera, el primer agent del projecte. El PM es reclama sobretot quan entre un projecte d’inversió / de negoci (complex i de llarg termini), el seu desenvolupament i el lliurament a un propietari final hi ha una distància molt dilatada que fa necessari un seguiment que aproximi aquests moments tant en l’espai com en el temps, així com que aporti un seguiment especialitzat en l’àmbit tècnic corresponent. Això assegura a aquell inversor que canalitza els seus recursos des de grans àrees de l’economia (entitats financeres, fons d’inversió...) cap a projectes de negoci situats en sectors (i fins i tot territoris) que no són el seu i que, per tant, no coneix bé, que el projecte avançarà de forma ordenada, organitzada i controlada, des de zero, des del moment en què es genera, fins al final desitjat. L’inversor / el promotor / la propietat diposita la seva confiança en el PM per coordinar, supervisar i dirigir el projecte. El PM és la persona en qui l’inversor confia i a qui encarrega la responsabilitat de la planificació i el desenvolupament d’un projecte, per a l’acompliment de les expectatives de benefici predeterminades. El Project Manager és qui es responsabilitza de l’eficàcia de la inversió. El PM és, davant de l’inversor, la garantia de rendibilitat i operativitat. És responsable de la presa de decisions. Cada decisió que pren un PM és entesa com alguna cosa que beneficia directament el projecte, en el sentit que ajuda al control del risc i a la minimització de la incertesa. El gran avantatge que aporta el PM a l’inversor és que representa profundament els interessos dipositats en el projecte, perquè els coneix a fons i de primera mà. Davant de tercers, el PM és per a l’inversor també un interlocutor molt vàlid, no només pel que fa a la negociació, sinó també en l’àmbit tècnic perquè incorpora el coneixement sectorial que ell no té. ■
i262 Noticiari CAATB.indd 25
el project manager ABAST DE LA SEVA INTERVENCIÓ
PERFIL I FUNCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB
EL PROJECT MANAGER
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
apunts
EL PROJECT MANAGER EN LA PRÀCTICA
Quins coneixements ha de tenir
OBRES DE L’ENVERGADURA DEL GASÒMETRE DE VIENA REQUEREIXEN DE LA GESTIÓ D’UN PROJECT MANAGER
Què se li demana al Project Manager?
■ Un coneixement pluridisciplinari. A banda de coneixements empresarials, de màrqueting immobiliari, jurídics, financers, fiscals, ha de conèixer les tècniques de relació interpersonal: lideratge, negociació, coaching... i desenvolupar les habilitats directives que li permetin una gestió avançada dels recursos humans. ■ Ha d’estar familiaritzat amb les “tècniques dures” de la gestió de projectes: estructura de desglossament del treball, Gantt, PERT, estimació de pressupostos i de riscos... ■ Conèixer els aspectes sectorials i tecnològics del sector (construcció, químic, aeronàutic...) en el qual es desenvolupa el projecte. ■ Conèixer les tendències en PM (darrerament es defensa un model en què guanya pes la interacció humana en els processos directius davant dels processos extremament rígids o jeràrquics, extremament mecanitzats o tecnificats). ■
■■■ Comprensió del seu paper de catalitzador, del valor de la seva gestió i del caràcter estratègic de la seva missió. ■ ■ ■ Capacitat de direcció i lideratge i consciència de la importància de les habilitats directives, la comunicació, la professionalitat i l’ètica, per tal de saber motivar l’equip. ■■■
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECT MANAGER
Consciència dels riscos de l’operació i capacitat de gestionar-los.
■■■ Capacitat d’organització del seu propi treball i del seu equip implementant una estructura de funcions-responsabilitats. ■■■ Consciència i capacitat d’establir un marc d’actuació i unes bases per a la coordinació de tots els agents implicats en l’operació.
Visió de conjunt. Ser capaç de posicionar-se equilibradament davant els objectius de temps, cost i qualitat de l’operació. Adquirir una visió general del procés de disseny, contractació, execució i lliurament d’una operació immobiliària. Planificació. Definició d’escenaris. Definició de missions. Definició de l’organigrama. ■■■
■■■
+ informació
Visió estratègica i capacitat de reacció.
■■■ Saber definir la informació bàsica que necessita cada intervinent per comprendre clarament el paper que ha de desenvolupar i com s’ha de relacionar i interactuar amb els altres. ■■■ Conèixer els models de gestió del procés d’edificació, la seva evolució en el temps i les tendències de futur.
Recursos a la web
■ http://www.apabcn.es/nweb/ formacio/master-pre.asp (Màster Project Manager /CAATB) ■ http://www.aedip.org (Asociación Española de Dirección Integrada de Proyectos) ■ http://www.apm.org.uk/ (Association for Project Management (Regne Unit) ■ http://www.pmi.org (Project Management Institute (USA)) ■ http://cmaanet.org (Construction Management Association of America (CMAA)) ■ http://www.managementsupport.com/project-management. htm ■
■■■ Determinar els paràmetres de control del desenvolupament de l’operació. Establir i implementar un sistema de control continuat dels seus processos clau.
8/11/05 13:30:03
26 c L’INFORMATIU DEL CAATB
PERFIL I FUNCIÓ
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
PROJECT MANAGER
1
2
4
5
A PEU D’OBRA
Project Managers
En ple boom expansiu al nostre país, els PM són el perfil de referència d’un model de gestió que s’imposa també en l’àmbit constructiu i immobiliari
Entre l’experiència local i el model global JOSEP M. BADOSA (CIUTAT JUDICIAL. GPO)
“Aquí només existeix la figura del PM en els grans projectes i es confon amb el Construction Manager, que s’anomena erròniament Project Manager"
ROSA SABARICH (GRAÓ OBRES)
EUSEBI SOLÀ BOVIS LEND LEASE
■■
■■
“Aquí la funció del PM no està regulada, no està reconeguda per la LOE, i no es coneix suficientment”
“No penso que a d’altres països es faci un molt millor Project Management que aquí, on tenim professionals que podem exportar perfectament i que estan a l’alçada del projecte”
MERITXELL LÓPEZ (GRUP COMSA)
CARLES PUIGGRÒS (L’H 2010)
JORDI PÉREZ PIBERNAT (ESPAIS)
“S’ha de tenir en compte la tradició que tenim a cada país dels rols de cadascun dels agents que participen en el procés”
■■
■■
■■
“La mobilitat és viable però abans de marxar, el PM hauria d’estudiar com és i com funciona el sector en el país de destinació”
“No pot haver-hi un model strictu sensu perquè la forma de veure i pensar la construcció és diferent a cada país”
M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es
xons—, es planteja ara com a primer referent dels models de gestió més moderns. Amb un paper important en la modernització del sector i en la millora de la competitivitat, el Project Management no és però un model indiscutible. Encara que sembla que són majoria aquells que defensen aquest model, l’ortodòxia del Project Management, la seva expansió, també té detractors quan és percebut com una fórmula d’importació. Ens trobem davant una confluència de models de PM? Una forma de fer local que conviu amb un model internacional? Sis arquitectes tècnics en actiu
com a Project Managers ens donen la seva visió. Josep M. Badosa, Project Manager en la construcció de la Ciutat Judicial, considera que, tot i que hem adaptat la figura del PM a les característiques del nostre mercat, hi ha vigent un model internacional. De totes formes, vol puntualitzar que “aquí entenem la figura del Project Manager i del Construction Manager d’una manera difusa, quan als EUA, per exemple, estan clarament diferenciades. Aquí només existeix la figura del PM en els grans projectes i, sobretot, existeix la figura del Construction Manager, que s’anomena erròniament Project Manager.
■■■ La direcció integrada de projectes (DIP) o Project Management (PM) és un nou model de gestió immobiliària carregat de futur. Mentre que l’any 1998 va moure 55 milions d’euros, segons dades de l’AEDIP, aquesta activitat mourà gairebé 6.000 milions el 2006. En ple boom expansiu al nostre país, aquesta nova funció professional encapçalada per la figura del Project Manager —que es va començar a implantar amb força ja els anys 90, especialment en els països anglosa-
i262 Noticiari CAATB.indd 26
■■
Rosa Sabarich, Project Manager en projectes de Graó Obres, SL, creu que la figura del PM a qualsevol país no varia gaire ja que la finalitat de la seva tasca, la seva missió, és sempre la mateixa: aconseguir els objectius garantint el termini, el cost i la qualitat exigida. Sí que hi ha països on aquesta figura està més consolidada, com ara Gran Bretanya, Alemanya o els Estats Units, però aquí la funció del PM no està regulada, no està reconeguda per la LOE, per exemple, i no es coneix suficientment. Per a Eusebi Solà, Project Manager en la transformació de Les Arenes en un centre lúdic, el Project Management com a tal s’ha heretat
8/11/05 13:30:18
c 27
2
3
1
2
3
4
5
6
5
6
del mon anglosaxó, amb els seus avantatges i inconvenients, i l’hem adaptat a la nostra pròpia idiosincràsia, potser per millorar-ne el resultat. No penso que a d’altres països es faci un molt millor Project Management que aquí, on tenim professionals que podem exportar perfectament i que estan a l’alçada del projecte. En qualsevol cas, la fusió entre experiències, professionals i coneixements de diferents procedències és molt positiva i aquest és el cas de Bovis Lend Lease, on un mateix model s’aplica a tot el món amb resultats similars, derivats de la seva adaptació al sector de cada país o regió. Meritxell López treballa pel grup
i262 Noticiari CAATB.indd 27
d’empreses de Comsa. Considera important conèixer els sistemes dels altres països, però creu que, irrenunciablement, s’ha de tenir en compte la tradició que tenim a cada país dels rols de cadascun dels agents que participen en el procés, i que s’ha de tenir en compte cada “filosofia constructiva”. Carles Puiggròs, Project Manager a L’H 2010 i director acadèmic del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme del CAATB, també es mostra convençut que el PM permet l’adaptabilitat de cada projecte, la capacitat per dur a terme aquesta funció en qualsevol país, tenint en compte la cultura edificatòria del
PERFIL I FUNCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB
PROJECT MANAGER
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Josep M. Badosa ■■ “El PM és un gestor professional del procés d’edificació” Jordi Pérez Pibernat ■■ “El PM és bàsicament un dinamitzador d’equips. L’AT és idoni per a la funció de Project Manager, ja que ha de saber de tot, però sense ser especialista en res, la qual cosa, històricament, els aparelladors han hagut de saber fer. Parlem de geotècnia, sense ser geòlegs; d’estructures, sense ser calculistes; d’instal·lacions, sense ser enginyers, i cada vegada van apareixent més especialistes: el controller del planning, el controller de costos, el controller financer, etc” Rosa Sabarich ■■ “El PM ha de tenir la visió general del projecte i la necessitat de conèixer molt bé les necessitats del client. Aconseguirà així que el projecte s’hi adeqüi” Meritxell López ■■ “El PM és el responsable de la coordinació i el seguiment de la gestió d’una operació immobiliària, en qualsevol de les seves fases, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i minimitzant al màxim tots els riscos” Carles Puiggròs ■■ “El PM és indubtablement la figura que lidera l’execució d’un producte immobiliari, desenvolupant tot allò que comporta el planejament, el control i la coordinació del projecte, des del començament fins al final” Eusebi Solà ■■ “Si la promoció, el disseny i la construcció d’un determinat projecte d’edificació es poguessin comparar amb la travessia d’un vaixell, el PM en seria el capità, i al mateix temps el mecànic, encarregat de tenir sempre a punt la maquinària per portar-lo al seu destí en el mínim temps i el mínim cost, i amb la màxima seguretat, a més d’aconseguir que el viatge fos al mateix temps bonic i sobretot repetible. Estaria en tot el procés informant constantment al comandant de la nau de les circumstàncies del viatge i planificant-ne sempre les millors trajectòries”
lloc. La “missió” d’un Project Manager, si fa o no fa, és igual a tot arreu i, per tant, la mobilitat és viable. Però el context de treball no és igual. El sector de la construcció presenta diferències importants d’un país a un altre: estructura, tipus d’agents, models de gestió, costums, etc. Tenint present que el PM ha de liderar l’operació i ha de coordinar tots els agents, és evident que necessita conèixer aquest context. I, abans de marxar, com a mínim, hauria d’estudiar com és i com funciona el sector en el país de destinació. Igualment ho haurien de fer els PM abans de venir aquí. Jordi Pérez Pibernat, cap de pro-
jectes d’Espais, puntualitza que no pot haver-hi un model strictu sensu perquè la forma de veure i pensar la construcció és diferent a cada país i perquè la forma de pensar i actuar dels Project Managers també varia d’un país a altre. Però hi ha molts punts en comú; tots tenen els mateixos objectius perquè els actors del procés constructiu, amb petites variants, també es repeteixen: sempre hi ha una propietat sensibilitzada pel planning, el cost i la qualitat; una direcció facultativa sensibilitzada pel projecte, la qualitat i els costos, i una constructora, o diverses, sensibilitzades per obtenir una rendibilitat en la realització de l’obra. ■
8/11/05 13:30:32
i262 Noticiari CAATB.indd 28
8/11/05 13:30:35
Reportatge:
LLAR D’INFANTS DE SANT FRUITÓS DE BAGES A fons Tradició i tecnologia
Procés constructiu Sostenibilitat i ecologia
i262 el reportatge.indd 29
R
c 29 L’INFORMATIU DEL CAATB
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Anàlisi El cost de l’edificació
8/11/05 12:02:26
30 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
REPORTATGE LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE SANT FRUITÓS DE BAGES
Tradició i tecnologia Les Oliveres, la llar d’infants municipal de Sant Fruitós de Bages uneix elements arquitectònics tradicionals amb la tecnologia actual. Imma Villacorta informatiu@apabcn.es
El parvulari municipal de Sant Fruitós de Bages s’engloba en el tipus d’edificacions concebudes des de la fase de projecte amb criteris de sostenibilitat, amb la particularitat que no s’ha sobrepassat el pressupost de partida, que d’altra banda, no era superior a les previsions que s’estimen per a un edifici de serveis projectat sense tenir en compte el concepte de sostenibilitat. Part de l’èxit d’aquest edifici rau en el fet d’haver-se proposat objectius ambiciosos, com és la sostenibilitat per a un edifici de petites dimensions (que mesura 51,22 m de llarg per 17,20 m d’ample), sense caure en l’error de pensar que s’està construint alguna cosa excepcional. Això suposa entendre que la construcció sostenible pot executar-se en qualsevol obra; no és necessari que es tracti d’un edifici emblemàtic o de gran pressupost. Així es demostra que es poden tenir en compte aquests criteris com a normals, i unir elements arquitectònics tradicionals amb la tecnologia actual. La implantació al solar, poc condicionada en ser un terreny municipal de poc pendent i dimensió suficient, obeeix gairebé exclusivament a l’orientació solar. La geometria de partida de l’edifici és un rectangle amb el costat major orientat al sud i desenvolupat en una única planta que es distribueix a partir d’un passadís traçat d’oest a est pel qual s’accedeix a les aules dels nens bolcades al pati jardí orientat a sud, i als despatxos de direcció, la sala de professors i la zona de cuina al costat nord. La distribució de les aules optimitza els recorreguts de les installacions pel fet d’estar agrupades de dues en dues. Entre cada dues aules hi ha un espai central compartit des■■■
i262 el reportatge.indd 30
tinat a lavabo i zona de preparació. Totes les aules disposen d’una paret de vidre no practicable que dóna al porxo del pati sud. D’aquesta manera, s’obté la màxima entrada de llum. Per controlar l’efecte hivernacle d’aquesta vidriera, s’ha utilitzat el tradicional porxo, que a l’estiu –quan el sol és alt– evita l’entrada de rajos a l’interior, però que a l’hivern –quan el sol és baix– permet que la calor arribi fins a l’interior de l’edifici, de manera que els dies assolellats gairebé no hi fa falta la calefacció. Per a l’ús pràctic de mestres i nens hi ha un accés directe des de cada aula al pati, que s’efectua a través d’un reixat on s’ha col·locat un lavabo de nens perquè puguin rentar-se les mans i la cara quan entrin del pati. El control lluminós a la zona per a bressols de les aules dels més petits es fa simplement amb cortines.
L’energia del sol Al costat nord, molt més opac i per tant protegit del fred a l’hivern, a més dels espais indicats, en el projecte s’havien previst un parell de patis oberts que il·luminaven lateralment el passadís i les sales de personal. En el desenvolupament de l’obra, el primer dels patis, que estava destinat a allotjar la caldera d’energia i dipòsits, es va cobrir per protegir del fred les instal·lacions; d’aquesta manera es disminueixen les pèrdues d’energia. A més dels criteris de disseny arquitectònic, que ajuden a aprofitar l’energia solar, per a la instal·lació de calefacció i aigua calenta sanitària s’han emprat per a l’aportació calòrica plaques solars, 18 col·lectors solars de 2,56 m2 de superfície útil efectiva cadascun, recurs ja inqüestionable. En segon pla, però no menys important, hi ha la instal·lació de sòl radiant, solució que es comprova òptima en aquest cas, ja que d’una banda, els nens poden passar el 90% del temps
asseguts directament al terra i de l’altra, s’eliminen radiadors, elements que no només destorben perquè ocupen espai sinó que són objectes amb els quals els nens poden fer-se mal fàcilment. Per a un clima continental d’hiverns freds, com és el cas de Sant Fruitós de Bages, l’elecció d’una correcta calefacció era primordial i ha estat encertada, ja que segons informen els usuaris del centre, la despesa en gas anual s’ha limitat aproximadament a 500 € per raó del bon rendiment de les plaques. Es pot comparar aquest cost amb el del rebut del gas de qualsevol habitatge amb calefacció de caldera de gas. Menys èxit ha tingut el control de la calor a l’estiu. Les vidrieres es van dissenyar fixes confiant que les dimensions del porxo evitarien l’entrada directa del sol, i per tant, no seria necessari un altre control solar. Tot i això a l’estiu, i malgrat que l’escola bressol està tancada durant els mesos de juliol i agost, les extremes temperatures d’aquesta zona fan necessari obrir portes per provocar la circulació d’aire. Així mateix el jardí o pati davanter és utilitzat a l’hivern, però a l’estiu prefereixen, encara que hi hagi menys espai, utilitzar el pati del darrere orientat al nord; d’aquesta manera s’evita l’excés de sol que tenen al jardí, en el qual segur que troben a faltar alguns arbres que facin ombra.
L’EDIFICI DISPOSA DE 18 PLAQUES SOLARS ORIENTADES A SUD, EN LA COBERTA .
L’elecció dels materials Així mateix, cal ressaltar la cura que s’ha posat en l’elecció dels materials reciclats i/o sostenibles tant per als acabats dels paviments, que són de linòleum per a l’interior de les aules i la zona de serveis, com per a la pavimentació dels patis exteriors, realitzats amb una base de sauló granulat i peces de goma procedents de reciclatge. Això no ha estat excusa per deixar de fer atenció al disseny
SOL RADIANT. ACABAT DE PAVIMENT REALITZAT AMB MATERIAL SOST
DE FUSTERIA QUE ABASTA DE SÒL A FORJAT DE MANERA QUE ES DÓ
8/11/05 12:02:33
c 31
REPORTATGE LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE SANT FRUITÓS DE BAGES
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
pràctic, que es tradueix en detalls com per exemple el fet que les portes disposin d’una part envidrada a nivell de la vista, però no a l’alçada d’un adult sinó a d’un nen petit, és a dir d’1 metre cap avall, de manera que abans d’obrir la porta es pugui veure si hi ha algú darrere. Els sanitaris estan adequats quant a alçades i dimensions, i totes les parets estan protegides mitjançant un arrimador de fusta fabricada de material de dei-
Fitxa tècnica. "Les Oliveres" DADES DE L’OBRA
Nom de l’obra Llar d’infants "Les Oliveres" ■■ Emplaçament Sant Fruitós de Bages. Carrer General Prim, s/n ■■ Propietari/Promotor Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ■■ Tècnic de la propietat Serveis Tècnics Municipals de Sant Fruitós ■■ Projecte i direcció de l’obra Arquitectes directors del projecte: Antoni Franch Camprubí Arquitectes tècnics: Joan Carles Batanés Subirana ■■ Estructures Dolmen Càlcul Estructures ■■ Instal·lacions Antoni Franch (col.laboració altres: enginyeria SUMMA) ■■ Direcció de l’obra Estudi de seguretat : Antoni Franch Camprubi Control de qualitat: Joan Carles Batanés Subirana Coordinador de seguretat en fase d'execució: Joan Carles Batanés Subirana ■■ Empresa constructora Promocions Navàs,S.A. ■■ Cap d’obra Josep Chacon ■■
BANY PER A DUES AULES QUE OPTIMITZA EL TRAÇAT DE LES INSTAL·LACIONS.
HI HA ACCÉS DIRECTE DE LES AULES AL PATI. LA PORTA DE VIDRE DISPOSA DE PROTECCIONS PER ALS DITS.
DADES D'OBRA
Superfície construïda 637,75 m2 ■■ Data d'inici de l'obra Febrer 2002 ■■ Data d'acabament Març 2003 ■■
LLISTA D'INDUSTRIALS
Energia solar ALTERSUN ■■ Instal·lacions OBRES I INSTAL·LACIONS PONS ■■
MB MATERIAL SOSTENIBLE: LINÒLEUM. FAÇANA SUD ENVIDRADA AMB UNA COMPOSICIÓ
DIPÒSITS ACUMULADORS AÏLLATS I A COBERT.
MANERA QUE ES DÓNA LA MÀXIMA ENTRADA DE LLUM.
i262 el reportatge.indd 31
8/11/05 12:02:49
32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
REPORTATGE LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE SANT FRUITÓS DE BAGES
LA FAÇANA NORD ÉS TANCADA I PROTEGIDA
EXTERIOR AMB BASE DE SAULÓ GRANULAT
TERMOSEGELLAT
DE LES INCLEMÈNCIES DEL TEMPS
ZONA TOBA EXTERIOR REALITZADA/ ACABADA AMB PECES DE GOMA RECICLADA
GRAN PORXADA DE FAÇANA SUD.
Sostenibilitat i ecologia Les obres pensades amb criteris mediambientals no resulten més cares ni més complexes en la seva execució Joan Carles Batanés Arquitecte tècnic ■■■ Considero que aquesta obra ja va tenir un bon inici i sembla que així ha continuat, fins ser guardonada en els Premis Ecoviure 2003 que atorga la Fira de Manresa, i servir de referència a d’altres edificis. Un bon inici va ser la manera d’adjudicar-se, ja que es va tractar d’un concurs de tècnics. Complint uns requisits inicials, cada equip va fer la seva proposta i la de l’arquitecte
i262 el reportatge.indd 32
del nostre equip va ser molt ben acollida. Un cop es va anar traduint el projecte en definitiu, l’Ajuntament de Sant Fruitós va acceptar la idea de la sostenibilitat i l’ecologia com a conceptes a introduir. Ara bé, també van remarcar que “tenien els diners que tenien i no més”. El resultat va ser una obra que va tenir molt present la utilització de materials reciclats, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, uns dissenys que l’afavorissin, i unes instal·lacions i energies que el
respectessin. Tot això va ser possible amb el mateix cost d’una obra que no tingués això en compte. D’aquesta manera es va aconseguir demostrar que l’ecologia i la sostenibilitat en els edificis són possibles sense necessitat de disparar els costos d’execució, ni els del seu manteniment posterior. A més, es va assolir un edifici bonic, acollidor, útil i d’aspecte comú, que va obtenir el Premi Ecoviure 2003 a la construcció sostenible.
Execució de l’obra Pel que fa a la fase de l’execució de l’obra pròpiament, hi ha haver un factor que vaig voler introduir des del principi: va ser fer veure al contractista de l’obra, que estàvem davant una obra “normal”, on hauríem d’introduir potser algun material poc emprat fins al moment. També, que tot es trobava en el mercat i que no faríem “invents”, sinó que gràcies a l’experiència de tots els participants en l’execució de l’obra, veuríem una obra més avançada. Crec que aquesta idea d’introduir el concepte de normalitat a l’obra va
ser molt positiva per tal que aquesta es desenvolupés en un ambient excellent i sense pensar que es tractaria de fer “proves estranyes” de nous materials i noves concepcions “ecològiques”. Tant va ser així que el resultat va ser l’execució de la llar d’infants amb una absoluta entesa entre contractista, operaris, tècnics, promotor i fins i tot directora del centre. A l’hora d’introduir aquests materials i d’executar les instal·lacions, que ens van donar el tret distintiu respecte d’altres concepcions d’obra més tradicionals, vam comprovar que la seva posada en obra es duia a terme de manera igual, sense major dificultat pel fet de ser materials reciclats o instal·lacions d’energia solar, etc. Crec que aquesta obra ens va ajudar molt a tots els participants en el fet que vam poder comprovar in situ que les obres amb el segell de “sostenibilitat” no han de ser més cares, ni més complexes en la seva execució. Me’n sento molt satisfet. ■
8/11/05 12:02:52
c 33
REPORTATGE
L’INFORMATIU DEL CAATB
LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE SANT FRUITÓS DE BAGES
El cost de l’edificació On més s’ha invertit és en la implantació de l’edifici, amb un correcte ús dels recursos energètics
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Pressupost de l'edifici. Resum econòmic. COST M2 €
TOTAL €
%
Moviment de terres
28.235,92
6,23%
44,27
Fonaments
21.391,01
4,72%
33,54
Estructures
89.911,22
19,82%
129,50
Cobertes
15.752,78
3,47%
22,69
Impermeabilitzacions i aïllaments
41.912,93
9,24%
65,72
Tancaments i divisòries
17.594,84
3,88%
27,59
Imma Villacorta informatiu@apabcn.es
Revestiments
30.976,32
6,83%
48,57
■■■ A partir de l’anàlisi del pressupost
Paviments
49.587,90
10,93%
77,75
Tancaments i divisòries practicables
35.294,99
7,78%
55,34
6.644,25
1,46%
10,42
Envidraments
14.575,77
3,21%
22,85
Instal·lacions d’evacuació
10.082,94
2,22%
15,81
Instal·lacions de calefacció i ventilació
59.022,22
13,01%
92,55
Instal·lacions d’enllumenat
12.891,56
2,84%
20,21
Instal·lacions de lampisteria i sanitaris
8.290,53
1,83%
13,00
Instal·lacions contra incendis i seguretat
1.231,52
0,27%
1,93
Equipaments
7.401,46
1,63%
11,61
Jardineria
1.086,55
0,24%
1,70
Diversos
1.697,62
0,37%
2,66
453.582,33
100,00 %
697,73
s’observa com curiosament no hi ha increment en els costos de les installacions ni en els acabats interiors. Si en algun concepte es pot dir que s’ha invertit més és en la implantació pròpiament dita de l’edifici: el moviment de terres amb el farciment de graves procedents de triturat d’enderrocs reciclats, la coberta plana invertida amb una superfície homogènia de grava per a drenatge procedent igualment d’un procés similar de reciclatge, o les impermeabilitzacions i aïllaments. És una bona aposta a favor de les construccions respectuoses amb el medi ambient, amb eficiència energètica i confort. Es tracta d’una edificació coherent amb els nous objectius, que utilitza solucions constructives amb les quals aplicar una correcta utilització dels recursos per a l’eficàcia energètica. ■
Proteccions i senyalització
TOTAL Pressupost material
El plànol.
i262 el reportatge.indd 33
8/11/05 12:02:58
� Més sobre 34 c
L’INFORMATIU DEL CAATB
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Punts de vista:
l’afegiment d’aigua al formigó José Calvo Fidalgo Enginyer industrial Exdirector tècnic de PROMSA He llegit amb molta atenció els articles de L’Informatiu sobre l’afegiment d’aigua al formigó. Com a tècnic de formigó (tot i que ara ja no exerceixo) amb molts anys d’experiència, des de 1967, i amb moltes “guerres viscudes”, els puc explicar la meva experiència i les meves consideracions. Primer de tot, no és veritat que les empreses de formigó no siguin responsables. Tots els tècnics de formigó sabem els nervis que es passen: al principi, dosificacions del pes dels components fetes manualment, àrids bruts, sorres brutes i, evidentment, els afegiments d’aigua. Quantes enrabiades i disgustos ens hem emportat per aquesta causa! Hi ha hagut grans savis en la matèria com Bolomey, Fernández Cánovas, Torroja... però puc dir que les empreses de formigó, i en aquestes hi incloc tots els tècnics, que ensenyem, vam ser els que vam introduir el concepte de formigó per resistència i el vam donar a conèixer, ja que al principi es demanava el formigó per dosificació (formigó de 200 o 300 i com a màxim formigó de 350), així com el concepte de consistència i grandària màxima i el control del formigó mitjançant la proveta cilíndrica. Moltes vegades he controlat jo mateix el formigó col·locat amb el simple escleròmetre i a vegades, davant un resultat que havia detectat baix, avisava el director de l’obra i ell amb un simple càlcul em deia que no em preocupés, que anava sobrat. Per cert, que ara ja ningú no s’hi atreveix, llevat honroses excepcions. Pel que fa a l’aigua, puc explicar ■■■
i262 el reportatge.indd 34
L’OPINIÓ DELS PROFESSIONALS Des que es dosificava per volum fins a l’actualitat han passat molts anys i ara les plantes estan informatitzades i supercontrolades perquè, a part, la normativa ho exigeix així.
moltes anècdotes, entre les quals una de, per sort, fa molts anys: a mi no m’han volgut firmar l’aigua perquè l’encarregat creia que li cobràvem, i això és tan cert com la vida. Afortunadament aquells anys ja han passat i el formigó no solament es demana per resistència, grandària màxima i consistència, sinó que a més per l’ambient a què ha d’estar sotmès al llarg dels anys de servei. Mirin la solució que el senyor Bardají apunta i sol·licita: el precintament de la clau de l’aigua de la cisterna. La vaig posar en
transportistes ni molt menys els tècnics de formigó hi guanyem res amb l’afegiment d’aigua. Molt al contrari: només disgustos als quals som aliens. El senyor Humet en dóna la clau: el formigó no manipulat va donar 27,8 N/mm2, contràriament al formigó al qual havien afegit l’aigua. Aquest procés tan desagradable i de cost elevat malauradament l’hem suportat tots els tècnics; els de formigó i l’empresa formigonera s’emporten la pitjor part, ja que és molt difícil
pràctica; ho vaig fer els anys 68 o 70! Vaig haver de cedir immediatament ja que les cisternes me les tornaven plenes o amb els precintes manipulats. D’altra banda, les formigoneres necessiten ineludiblement el dipòsit per netejar-les, ja que en cas contrari es va acumulant formigó endurit. Com bé diu el senyor Cañadas, ni les empreses formigoneres, ni els
trobar-ne la causa. El formigó pot donar resultats dolents no només per l’afegiment d’aigua, la causant en la majoria dels casos, sinó també per una mala curació o/i un mal vibrat. En aquestes condicions un formigó pot donar unes resistències menors de fins a un 30% respecte al formigó ben vibrat i amb una bona curació. Fa uns anys vaig visitar una planta de formigó a França i allà el formigó el controlava un laboratori acreditat, extern a l’empresa formigonera,
abans de descarregar (que és exactament com està concebut i quan encara no s’ha manipulat). A partir d’aquí tot el que passava a l’obra ja no era responsabilitat de la formigonera i els formigons acreditats en aquella època només eren: H-200, H-250, H300 i el H-350. No cal dir que llavors França, juntament amb Alemanya i Holanda, eren països capdavanters. No es posa en dubte la gran capacitat de la majoria de les constructores, facultatius i altres treballadors de la construcció, ja que coneixen els perills de l’aigua. Tot i això, palejar de 500 a 2.000 m 3 és molt dur i tots els tècnics som conscients d’això o hauríem de ser-ho. Actualment i des de fa molt de temps, existeixen plastificants i superfluïdificants que c o n t r i bu e i xe n a la plasticitat i que l’EHE mateixa contempla en els casos necessaris, amb la finalitat d’obtenir una fàcil i bona posada en obra quan les circumstàncies ho requereixen. Però aquí hi ha el cor de la qüestió: el formigó s’encareix i tots volem tenir un mercedes al preu d’un sis-cents. I això, tots ho sabem, no pot ser. No tingueu dubtes que des que es dosificava per volum fins a l’actualitat han passat molts anys i en les empreses serioses les plantes estan informatitzades i supercontrolades perquè, a part, la normativa ho exigeix així i s’ha de complir. Per tant, en sentit estricte no hi hauria d’haver problemes. Finalment vull dir que els autèntics policies hem estat els tècnics dels formigó i crec que ho continuem sent. I això francament no és agradable. ■
8/11/05 12:02:59
i262 el reportatge.indd 35
8/11/05 12:03:02
36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Espai Empresa: ACÚSTICA
Aïllament acústic en la construcció: és car? Lluís Gras Consultor lluisma@grasbalagauer.com ■ ■ ■ Durant el progrés de la nostra qualitat de vida hem avançat en molts aspectes i potser, de sobte, han aparegut nous problemes als quals no donàvem importància perquè el nostre nivell de necessitats no els percebia. Ja en la primera crisis energètica, als inicis dels anys setanta, i la més profunda, l’any 1979, es veu que s’ha d’estalviar en la factura energètica. Les administracions de tot el món, llavors, dicten normes i regles d’obligat compliment. La indústria de l’automòbil fabrica motors més rentables, que consumeixen menys gasolina i gas-oil, i redueixen el grau de penetració en l’aire, amb la qual cosa minva el fregament dels vehicles, especialment a velocitats avançades. Paral·lelament al creixement de la renda disponible, augmenta la venda d’automòbils i les administracions procuren vies de comunicació més ràpides. Immediatament s’aguditza el problema del soroll en l’automòbil i els fabricants, juntament amb la indústria auxiliar, estudien i desenvolupen tota una gamma de solucions aplicades a cada disseny. A més, durant tot aquest temps s’incrementen en els vehicles les millores de confort, estabilitat, rendiment del motor, seguretat, etc., mentre es redueixen els preus nominals. Només cal pensar què representa per a la butxaca la compra d’un automòbil fa 20 anys. Com s’ho fan? Algú s’imagina que hi hagi algun fabricant de vehicles que digui que aïllar-los acústicament i millorar-ne el confort i la seguretat és car? Segurament no existeix, perquè l’objectiu d’aquest sector ha estat sempre millorar el confort del conductor i dels usuaris, dedicant elevats recursos a la investigació i a la col·laboració de la indústria auxiliar, que li proporciona els productes i les solucions adequades a cada necessitat.
Situació en el sector Què passa, doncs, en el sector de la construcció? Després de la crisis energètica també van aparèixer nor-
i262 espai empresa.indd 36
EL WORLD TRADE CENTER DE BARCELONA S’HA CONSTRUÏT AMB LÀMINES SINTÈTIQUES INSONORITZANTS
mes que regulaven l’aïllament tèrmic necessari als edificis d’habitatge i d’altres usos perquè es millorés el rendiment de les instal·lacions de calefacció i aire condicionat. L’aplicació d’aquestes normes inicials i la posterior NBE han provocat un augment de l’aïllament dels edificis però sense cap control, tret del realitzat per a l’edificació oficial. Ara, s’està a l’espera l’aprovació del nou Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, que obligarà a un major control. Un habitatge a Espanya no es concep sense les seves pertinents installacions de calefacció i ja en moltes zones fins i tot d’aire condicionat. La realitat és que en funció de la temperatura exterior s’augmenta o redueix l’indicador del termòstat, és a dir, que el confort en gran mesura es resol amb la instal·lació connectada a un subministrador energètic, sense pensar que si l’habitatge estigués més ben aïllat s’hi reduiria dràsticament el consum d’energia. Aquí es pot comparar la decisió dels fabricants d’automòbils: produir motors més rentables energètica-
ment, incrementant la seva potència i reduint el consum de carburant, amb la que ha estat la posició dels promotors i arquitectes de l’edificació, que estan a l’espera de normatives que els obliguin. La investigació de materials per al sector de la construcció ha portat a l’ús de productes més lleugers, amb menor massa, fet que ha repercutit en una millora de l’aprofitament dels recursos naturals, que alleugera el pes suportat per l’obra. Això, que és un avantatge i un benefici ecològic, es transforma en un inconvenient per a l’usuari de l’habitatge. La reducció del soroll aeri entre habitatges necessita una combinació de massa i absorbent acústic. En utilitzar-se materials rígids més lleugers i que vibren més fàcilment es produeix una disminució de l’aïllament acústic, especialment entre la divisió d’habitatges contigus d’un mateix edifici. En els forjats s’utilitzen estructures molt rígides i amb connexions molt estretes entre els pilars i els terres. En aquest cas, la transmissió
de soroll d’impacte i aeri en les separacions entre pisos, en particular en els primers forjats, es fa encara més evident. Ja no cal ni dir el soroll provocat per l’ús dels baixants de PVC, molt més lleugers, que a l’hora d’instal·lar-se a tota l’alçada de l’edifici provoquen sorolls que abans s’apreciaven menys. Juntament amb tots aquests detalls més tècnics, cal tenir en compte que la societat cada dia és més exigent, valora més la intimitat i el descans, i considera que se’l mereix després de la jornada de treball. A aquesta societat se li exigeix un elevat pressupost mensual per a l’adquisició del seu habitatge i comença a queixar-se de la contaminació acústica a què està sotmesa. Són conscients els promotors, arquitectes, enginyers i les constructores d’aquest problema? Si els fabricants de cotxes s’afanyen a introduir totes les novetats tecnològiques i són capaços de contenir els preus, què Continúa a la pàgina 42
8/11/05 13:01:46
Colegio de Aparejadores-240X340.qxd
TECHOS
11/10/05
10:58
Page 1
SOLUCIONES [
Juntos, convertimos las ideas en realidad.]
CONSIGA EL MÁXIMO CONFORT CON NUESTROS TECHOS Los sistemas para techos de Armstrong ofrecen soluciones integrales que mejoran el confort de cualquier espacio : ya sean espacios de trabajo, de estudio, de paso o de carácter comercial... Nuestros sistemas de techos tienen como función algo más que el simple hecho de ocultar Confort acústico y estético
Entorno seguro y saludable
los servicios instalados en el plenum. Entre nuestras soluciones innovadoras, encontrará techos que mejoran el confort acústico y estético, dentro de un entorno seguro y saludable. ¿ Pero qué sería un elemento funcional sin un criterio estético ? Asímismo, Armstrong le invita a dar paso a nuevas ideas, seleccionando sistemas de diseño y opciones decorativas entre las múltiples soluciones
Fácil instalación y mantenimiento
Opciones creativas
de nuestra gama. Beneficiese con nuestras herramientas, instalaciones a medida y de fácil mantenimiento, y finalmente, deje libre a su imaginación. Descubra lo que Armstrong puede aportar a su próximo proyecto, contactanto con nuestros técnicos o visitando nuestra página web.
www.armstrong.es 91.642.04.99
i262 espai empresa.indd 37
8/11/05 13:01:51
38 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACÚSTICA
Ve de la pàgina 40
passa en el sector de la construcció? Deu ser que hi ha menys competència entre els promotors, que la demanda és superior a l’oferta, o s’és menys responsable i es necessita una normativa controlada per justificar aquestes millores. S’espera de l’Administració que reguli i obligui sense avançar-se a una oferta de confort i estalvi energètic.
Els costos en l’habitatge La compra d’un habitatge és un esforç econòmic per a la majoria de persones. Els costos de construcció pugen d’acord amb l’IPC, quan els preus de venda han pujat una mitjana del 15% en els últims set anys. Evidentment també els costos dels solars s’han encarit, i molt, amb relació a la demanda. Però no s’ofereixen solucions acústiques. És com si el sector de la construcció fos reactiu, és a dir, reacciona segons la demanda, a diferència de sector de l’automòbil, que és proactiu, s’endinsa en les necessitats i les aplica. La construcció d’una obra és difí-
EXEMPLE D’INSTAL·LACIÓ PER A INSONORITZACIÓ
cil d’organitzar. Només cal visitar una obra i veure com s’executen les diferents partides: els costos estan controlats basant-se en partides unitàries dels molts elements que hi intervenen, perquè cada obra és com una fàbrica, i tot això és argument suficient per no incorporar cap més cost. L’aïllament acústic ni se’l qües-
tionen si no en sorgeix la demanda. En l’habitatge, en la cultura de l’oferta preval més l’aspecte estètic i els acabats que el confort i l’estalvi que s’aconsegueixen amb els aïllaments acústics i tèrmics. Avui ningú discuteix la instal·lació d’aïllaments tèrmics en murs exteriors i les finestres amb doble vidre. Els costos
d’aquesta instal·lació són assumits sense controvèrsia. El cost net de la instal·lació d’aïllaments acústics en murs contigus, sòls i instal·lacions de desguàs sanitàries està per sota de l’1,5% del total del cost de construcció d’un habitatge mitjà de 90 m2. Decididament, l’oferta d’un confort acústic en l’habitatge no depèn del cost; només està en funció d’un canvi d’actitud, d’avançar-se a la demanda i a l’exigència de l’Administració. La demanda està, a més, força desprotegida davant la llei en el cas d’una reclamació per contaminació acústica. Els promotors d’habitatges i els arquitectes encarregats dels projectes han de procurar solucionar allò que ja pateixen en els seus propis habitatges. Han d’atrevir-se a oferir un habitatge protegit contra contaminació acústica, ben aïllat, i preveure el cost d’aquest aïllament en els seus projectes per tal que els constructors l’incloguin en els seus pressupostos i puguin executar amb seguretat les exigències del projecte. Tan senzill i tan complex alhora: avançar-se a la demanda, com ho fan els professionals del sector de l’automòbil. ■
s i n p ro b l e m a s d e r u i d o s
PROTASA, más de 60 años investigando el ruido para aislarlo
Efectivo, fácil y rentable , así es como descr iben los profesionales a SOUNDMIX GA, el producto perfecto para el aislamiento acústico de ruidos de impacto y aéreos, en forjados entre viviendas y especialmente en primeros forjados.
SOUNDMIX GA Atenuación acústica
Rw (C; Ctr) = 60 (-2; -6) dB ISO 717-1 a ruido aéreo. Ln,w (Ci) = 54 (0) dB ISO 717-2 a ruido de impacto.
Ficha técnica disponible en nuestra web
Toda la información técnica referente a SOUNDMIX GA la encontrará en nuestra web. más información en
w w w . p r o t a s a . c o m Ser vicio Atención al Cliente
Te l . : 9 3 5 6 5 1 9 8 0
Molí d’en Bisbe s/n Pol. Ind. Foinvasa 08110 Montcada i Reixac (Barcelona) Te l . : 9 3 5 6 5 1 9 8 0 | F a x : 9 3 5 7 5 0 2 2 0 division.construccion@protasa.es
i262 espai empresa.indd 38
8/11/05 13:02:00
i262 espai empresa.indd 39
8/11/05 13:02:20
40 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACÚSTICA
Enginyeria acústica en estudis musicals Des de certs sectors de la societat, cada dia es demana més l’habilitació d’espais per a assaig i gravació de música. Quan aquest tipus d’activitats s’ubiquen en nuclis urbans i a l’interior d’habitatges, sorgeix la necessitat de tractar convenientment aquests recintes per evitar molèsties als veïns. Tot i això, la complexitat d’aquest tipus d’obres no acaba aquí: es requereix una actuació especial entre les sales de l’activitat per tal d’independitzar-les (tant als paraments com a les instal·lacions) i és necessari un tractament per al seu condicionament acústic. ■■■
Casos reals A Barcelona es van plantejar dos casos, que si bé a priori resulten similars, requerien actuacions diferents.
Es tractava d’uns boxes d’assaig sota habitatges i d’un petit estudi de gravació municipal. Tot i que ambdós casos necessitaven un fort aïllament respecte als ambients contigus, en el cas de l’estudi calia un millor condicionament acústic, una comunicació visual i connexions electroacústiques entre les sales. D’altra banda, els sistemes de climatització emprats van ser totalment diferents.
Criteris generals Per arribar a assolir els aïllaments que es necessitaven, es va optar per la solució de paraments multicapa, que proporcionen millors aïllaments amb gruixos més reduïts. Així doncs, es va aportar una quantitat de massa
important amb obra tradicional (forjats i parets de totxo) en combinació amb diverses plaques de guix laminat amb làmines elastomèriques intermitges. Això aporta una bona massa al paràmetre lleuger i un millor aïllament de les baixes freqüències, així com un control en la freqüència crítica del guix laminat. D’altra banda, resulta necessari omplir les cavitats amb llanes de roca de densitat mitjana per evitar freqüències de ressonància no desitjades a les cambres, introduir el major nombre de canvis d’impedància a la solució i millorar l’aïllament per absorció gràcies a la llana.
És primordial que les solucions aportades estiguin convenientment desolidaritzades de la resta de paraments, per tal de minimitzar les transmissions estructurals i, com a conseqüència, els fenòmens de radiació. Així doncs, es requereix l’ús d’elements elastomèrics a les unions entre paraments, l’execució de la solució amb sistemes d’amortiment tipus Silentblock i la realització de soleres surants i sostres independents. Pel que fa a les instal·lacions, es va optar en ambdós casos per instal·lacions elèctriques en superfície, amb l’objecte de reduir al màxim els possibles
EXECUCIÓ DE LA FINESTRA DE L’ESTUDI
SALA DE MÚSICS DE L’ESTUDI ACABADA
i262 espai empresa.indd 40
RESULTAT OBTINGUT D’R’W ENTRE BOXES
8/11/05 13:02:30
c 41
ponts acústics. Pel que fa als sistemes de climatització, si bé als boxes es va instal·lar un sistema partit tipus Split, a l’estudi es va exigir una installació per conductes, que comportava un tractament especial basat en la instal·lació de silenciadors resistius, conductes fonoabsorbents i circuits totalment independents. En el cas de l’estudi, que requeria unes condicions de condicionament més exigents, es van introduir una sèrie de criteris en el disseny de les sales. Es va trencar el paral·lelisme de les parets per evitar els no desitjats flutter echo i es van posar panells al sostre amb peces de reïna de melamina amb el mateix objectiu. Quant a la sala de músics, es van tractar les parets amb panells industrials d’acer lacat perforat amb ànima de llana de roca per reduir el temps de reverberació. No és un material habitual per a aquest tipus d’instal·lacions, però un dels requisits del client era aconseguir un acabat molt resistent, ja que es tractava d’un espai d’ús públic i exhaustiu. Pel que fa a la finestra, es va instal·lar un doble finestral de 200 x 100 cm amb fusteries de faig independents i vidres acústics 4-1-4 i 5-1-5. Els vidres formen una cam-
i262 espai empresa.indd 41
ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
ACÚSTICA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
bra d’uns 10 cm que es va tractar perimetralment amb un material fonoabsorvent; se’ls va donar una lleugera inclinació per evitar les freqüències de ressonància. Per a l’accés a totes les sales es van instal·lar portes acústiques metàlliques de doble junta estanca i marc tancat de 49 dBA d’aïllament.
Solucions Algunes de les solucions aplicades es mostren en els detalls adjunts (vegeu detall).
Resultats Segons els assaigs realitzats pel Laboratorio de Ensayo y Certificaciones, SL, en el seu informe LI00023/05-0 s’indica que es van assolir aïllaments a veïns als boxes superiors als 80 dB i segons l’informe LI00025/05-0 aïllaments entre boxes de 70 dB, d’acord amb les Normes UNE-EN ISO 140-4 i 717-1 (vegeu reproducció de l'informe a la plana anterior). ■ DETALLS CONSTRUCTIUS EXECUTATS A BOXES
DEPARTAMENT TÈCNIC DE MUT-SONIC, SL
Tel. 902 20 30 23
8/11/05 13:02:36
42 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACÚSTICA
Urbanisme, indústria i soroll ■■■ L’ordenació del territori, i sempre sota el punt de vista del soroll, no s’hauria de limitar a la correcta ubicació de les infraestructures de transport sinó que ha de comprendre la de zones industrials i polígons industrials, i grans zones comercials i d’oci, mitjançant una gradació progressiva d’usos del sòl en el seu entorn i l’execució de mesures preventives i correctores de soroll en indústries i edificis d’habitatges. La consecució d’un medi més habitable, l’habitabilitat de l’edificació -que amb paraules de la LOE és la “protecció contra el soroll, de manera que el soroll percebut no posi en perill la salut de les persones i els permeti realitzar satisfactòriament les seves activitats”-, només es pot abordar i a menors costos si s’apliquen actuacions en un múltiple enfocament i pel següent ordre de prioritats: l’ordenació del territori, la disposició dels edificis, la distribució de l’espai interior i l’aïllament acústic dels habitatges. Quan no s’han tingut en compte alguns d’aquests factors, l’habitabilitat es veu seriosament compromesa i el cost social s’eleva considerablement, tant si repercuteix en la indústria o en l’habitatge.
Ordenació de l’espai L’ordenació i els usos de l’espai en polígons industrials permeten prendre mesures preventives de soroll mitjançant una zonificació de l’espai del polígon mateix, distanciant la implantació de les indústries més sorolloses de la proximitat de zones sensibles d’habitatges. Els magatzems, les indústries aparador, les indústries en naus totalment tancades, les indústries en naus amb ventilació a la coberta i les plantes químiques a l’aire lliure són tipus d’activitats que presenten una previsible gradació d’increment d’emissió sonora. Si se situen en l’espai del polígon en una successió lògica, per distància i per actuar uns edificis com a pantalles d’altres, atenuen sense costos addicionals l’impacte del polígon sobre zones pròximes més sensibles al soroll. La disposició d’edificis d’habitatges respecte a les fonts exteriors del soroll i la distribució de l’espai interior per part dels arquitectes, permet evitar l’exposició al soroll de les zones més sensibles, com són els dormitoris i les sales d’estar, si les situen a les façanes menys exposades al soroll. Quan en els plans d’urbanisme s’implanten o es permeten habitat-
i262 espai empresa.indd 42
ELS EDIFICIS D’HABITATGES HAN D’UBICAR-SE PENSANT EN LES FONTS DE SOROLL I AMB UNA CORRECTA DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI INTERIOR
ges molt propers a zones industrials, el que passa és que atesa l’absència de normativa, d’altra banda existent en altres països on no es permet edificar habitatges en zones de sorolls elevats, s’originen disfuncions importants. O bé s’acaba, com hem constatat en múltiples ocasions, exigint a les indústries nivells d’emissió tan baixos com en el medi urbà, de fet inassolibles, o els habitatges han de suportar molèsties, ja que la normativa existent avui en dia tampoc obliga a incrementar
aïllaments en els habitatges proporcionals al soroll exterior, ja sigui aquest procedent de trànsit o d’indústries. A l’espera que el Codi Tècnic de l’Edificació defineixi uns aïllaments acústics mínims i uns procediments de control més afins als actuals hàbits de vida i la qualitat mitjana europea, es recomana que el sector de la construcció es vagi adequant a construccions de major aïllament acústic, ja que si bé els aïllaments són calculables i predictibles, l’expe-
riència de nombrosos mesuraments d’aïllaments acústics en habitatges mostra que els hàbits acústics constructius s’han basat més aviat en mètodes de prova i error, que no pas en l’aplicació dels mètodes de càlcul existents i usuals en altres països de la Unió Europea . ■
JOSEP M. QUEROL
Enginyer industrial Consultor acústic
8/11/05 13:02:43
c 43 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
ACÚSTICA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ULTIMA: alt rendiment acústic
i262 espai empresa.indd 43
CI/SfB
(35) Xy December 2004
Ultima
�
�
� ULTIMA
Ultima + Interlude
�
diment, la sèrie Ultima proporciona a més d’una excel·lent absorció acústica (NRC: 0.70) i atenuació lateral (37 dB i 42 dB), una gran reflexió de la llum, resistència a la humitat i durabilitat, complint els requeriments més exigents i convertint l’entorn en un espai de treball més agradable. Així mateix, la seva superfície llisa, blanca, presenta un disseny distingit que s’adapta perfectament a les tendències arquitectòniques actuals. A més dels acabats laterals: Board, Tegular, Microlook i SL2, Ultima ofereix a l’especificador un nou acabat lateral: Vector. Instal·lada en un perfil de 24 mm, la placa Vector redueix l’amplada del perfil, i deixa a la vista un entrecarrer de 6 mm. Vector sembla un sostre continu però conserva l’accessibilitat al plènum. El seu desmuntatge cap a sota la converteix en una opció idònia per
a àrees on l’altura del plènum és mínima. Un altre avantatge és la possibilitat, en projectes de remodelacions, d’instal·lar Vector en un perfil de 24 mm ja existent, ja que aquest quedarà pràcticament ocult per la placa i no necessitarà ser restaurat. ■
6 mm Ultima + Silhouette
�
■■■ Amb acabat Armstrong d’alt ren-
3 mm Ultima + Silhouette
Ultima MicroLook
ARMSTRONG ARCHITECTURAL PRODUCTS
TelèfoN: 91 642 04 99 www.armstrong.es/sostres
8/11/05 13:03:00
44 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACÚSTICA
TECSOUND és l’aïllament acústic del nou hotel Vincci de Barcelona ®
La cadena hotelera Vincci està construint al carrer Consell de Cent de Barcelona un nou hotel de 4 estrelles i un total de 84 habitacions, que està previst que s’inauguri el proper 2006. Totes les divisions interiors de l’edifici estan formades per envans de placa de guix laminar. Per assegurar l’aïllament acústic necessari entre habitacions i entre habitacions i passadissos, corresponent a un hotel d’aquestes característiques, s’ha col·locat la làmina insonoritzant Tecsound® formant un sandvitx entre dues plaques de guix. Concretament, en els envans separadors entre habitacions aquest sandvitx s’ha instal·lat a banda i banda de l’estructura, mentre que en els envans entre habitació i passadís, s’ha col·locat en una banda el sandvitx de dues plaques de guix amb làmina Tecsound® ■■■
i262 espai empresa.indd 44
Tecsound®. Llàmina sintètica insonoritzant Es tracta d’una làmina sintètica insonoritzant, amb base polimèrica d’alta densitat sense asfalt. L’alta densitat, combinada amb la seva baixa rigidesa i la seva elevada viscoelasticitat, permet aconseguir bons nivells d’aïllament acústic en tot l’espectre sonor d’interès, incloses les baixes freqüències, i en els diferents tipus d’elements i sistemes constructius. El producte destaca per la seva reduïda espessor i la seva elasticitat (en ser una làmina sense asfalt ni cap tipus d’armadura), que permet tenir una alta flexibilitat que fa possible aplicar el producte sobre qualsevol tipus de forma i superfície i resoldre amb facilitat els encontres amb paraments i punts singulars. També destaca per la seva reacció al foc; en aquest sentit, disposa de certificat Euroclase amb una classificació de B s2 d0 (assaig realitzat sobre Tecsound S70), és a dir, no expandeix la flama, no goteja i no es desprenen partícules ardents. ■■■
i en l’altra dues plaques de guix.
Característiques úniques La làmina insonoritzant Tecsound® es caracteritza per ser una làmina sintètica, sense cap tipus d’asfalt ni armadura. Això li proporciona unes característiques úniques i molt diferenciades respecte a d’altres làmines insonoritzants però amb base d’asfalt o epdm. ■
DADES DE L'EMPRESA TEXSA, SA ■ C. Ferro, 7 ■ Pol. Can Pelegrí ■ 08755 ■ Castellbisbal (BCN) 93 635 14 00 ■ 93 635 14 80 ■ www.texsa.com
8/11/05 13:03:05
i262 espai empresa.indd 45
8/11/05 13:03:16
46 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
ACÚSTICA
URSA Ibérica presenta els requisists acústics i tèrmics del Codi Tècnic de l’Edificació en un nou manual ■ ■ ■ Partint de la normativa bàsica de seguretat i habitabilitat que estableix el nou Codi Tècnic de l’Edificació, URSA IBÉRICA AISLANTES S.A, ha creat dos nous manuals adaptats als diferents requisits acústics i tèrmics que hauran de complir els edificis amb l’objectiu de millorar la seva qualitat. D’una banda al Manual del Codi Tècnic de l’edificació Tèrmica URSA planteja un dels principals problemes ambientals: la limitació de la demanda energètica i la importància dels edificis com a responsables d’una tercera part del consum total d’energia. Per això estudia les diferents exigències que marca la normativa en façanes, obertures i cobertes, descriu les conseqüències de la nova norma, així com els valors mínims de qualitat tèrmica que han de complir els edificis per aconseguir una construcció sostenible.
Recolzament als professionals Amb la finalitat de proporcionar una eina de gran recolzament tècnic pel professional, el manual tèrmic inclou en els seus capítols la classificació de les zones climàtiques del país i els seus mètodes d’assignació simplificat i general. També recull formules, les conseqüències d’espessors en façanes, cobertes i guies, així com exemples de solucions específiques per a cada projecte amb edificis tipus com referències. D’altra banda, el nou Manual del Codi Tècnic de l’Edificació Acústica ofereix un compendi de solucions per complir amb les exigències definides en acústica i subratlla la important contribució dels aïllants per aconseguir majors nivells de protecció contra el soroll. Aquest complert manual exposa als professionals del sector la importància de l’aïllament real entre locals, un anàlisis detallat sobre exigències definides al CTE , tipus de soroll, característiques acústiques dels elements constructius, mètodes de càlcul i la seva avaluació, tot acompanyat amb gràfics i pràctics exemples. URSA Ibérica Aislantes S.A continua participant activament en l’establiment del CTE com una peça fonamental dins el procés d’edificació recolzant amb aquests manuals la importància de complir amb els requeriments definits sobre acústica i tèrmica. ■
i262 espai empresa.indd 46
Ursa Ibérica. Aïllament amb llana de vidre URSA ACUSTIC ■■■ La llana de vidre URSA ACUSTIC ( P0081 Panell Acustic en rotllo) és la forma més natural de separar el soroll del silenci. Els tancaments dobles compostos per plaques de guix laminat suportades per perfils metàl·lics i un farciment de cavitat de llana de vidre URSA ACUSTIC basen la seva eficàcia acústica en el sistema massa-molla-massa.
La llana de vidre actua com un atenuador de la vibració acústica gràcies a la seva elasticitat i esmorteeix la ressonància de la cavitat gràcies a la seva porositat oberta. L’ús de materials rígids (d’alta densitat) o escumes plàstiques (de porositat tancada) disminueix l’eficàcia acústica d’aquests sistemes pel que la llana de vidre URSA ACUSTIC és l’element idoni i insubstituïble per a obtenir les màximes prestacions tant en la reducció de la transmissió directa de soroll com en l’eliminació de la radiació acústica induïda a través de les transmissions secundàries. AVANTATGES Màxim aïllament acústic gràcies a l’elevada elasticitat. ■ Facilitat d’allotjament d’instal·lacions sense necessitat de retallar els panells. ■ Ample i espessors adaptats a les diferents modulacions i tipus de perfils metàl·lics. ■ Facilitat d’allotjament de la llana de vidre en l’interior dels
■
■
■
muntants i canals. Minvaments reduïts gràcies a la presentació enrotllada, que permet adaptar-se a diferents altures. Mínim cost d’emmagatzematge i retransporte gràcies a la compressió de la llana de vidre en l’embalatge. Màxim aprofitament de la superfície de magatzematge.
RECOMANACIONS SISTEMA CONSTRUCTIU Recomanem el nostre P0081 Panell Acustic en rotllo, en sistemes de placa de guix laminat, per funcionar acústicament sota el principi de MASSA-MOLLA-MASSA, evitant utilitzar fàbriques de maó, i productes rígid com material aïllant. Es recomana també un augment de la separació entre les dues plaques de guix, perquè augmenti l’efectivitat acústica del sistema, i que tota la cavitat s’empleni amb el Panell Acustic evitant els tancaments buits que ens degradaria l’aïllament. En la nostra web www.ursa.es pot disposar dels assajos realitzats amb envans Placa de Guix Laminat simples, Múltiples, Especials, i d’Altes Prestacions.
■
DADES DE L'EMPRESA URSA IBÉRICA AISLANTES, S.L., ■ C/Caspe 17 ■ 6a Planta ■ 08010 Barcelona ■ Telèfon: 93 344 11 00 ■ Fax 93 344 11 11
8/11/05 13:03:20
i: Punt d’Informació al CAATB INSCRIPCIONS
c 47
Telèfon: 93 40 20 60 informacio@apabacn.es
Espai Empresa al CAATB
PROPERES SESSIONS
ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SESSIONS TÈCNIQUES
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
El binomi Solar – Gas. Una solució eficient en la producció d’aigua calenta sanitària.
Protecció Passiva contra incendis en els edificis Davant la propera publicació del nou Codi Tècnic de L’edificació, que farà obligatòria la incorporació de sistemes solars tèrmics en la producció d’aigua calenta sanitària, Gas Natural organitza una jornada que té per objecte donar a conèixer els conceptes generals d’aquestes instal·lacions i les possibles solucions existents per a l’edificació de l’habitatge.
■■■
■■■ Euroquímica organitza una sessió tècnica sobre materials i solucions contra incendis a càrrec de M. Carme Bufí Planas, enginyera química i directora tècnica d’Euroquímica.
Temari: -Noves exigències reglamentàries -RD 312/2005-Adequació de les solucions possibles -Materials involucrats en la protecció passiva d’incendis -Presentació de solucions Euriquímica per a la PPCI i mostres de materials. -Normes d’aplicació i manteniment de solucions de protecció contra incendis. Dia i hora 21 de novembre de 2005 de 19 a 21 hores
Programa: 18.45h Recepció d’assistents i recollida de documentació de la jornada 19.00h Presentació de la jornada tècnica 19.05h La directiva europea sobre l’eficiència energètica als edificis. Canvis en la legislació espanyola. 19.26h. “El binomi Solar- Gas”, solució eficient en la producció d’aigua calenta sanitària 20.45h Col·loqui i Clausura Dia i hora: 28 de novembre de 2005 a les 18.45h Lloc: Sala d’actes del CAATB. Assistència gratuïta, places limitades. Inscripcions: Punt d’Informació ■ Tel.: 93 240 20 60 ■ informacio@apabcn.es
Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Es lliurarà documentació als assistents. Inscripcions Punt d’Informació
■
Telèfon: 93 240 20 60
Arquitectura innovadora cap a la sostenibilitat. Integració arquitectònica de l’energia solar.
SCHOTT Ibérica organitza una jornada a càrrec de Luís Trías ( Product manager “Vidrios para Arquitectura” SCHOTT Ibérica), Angela Vogel ( Product manager “Energia Solar” SCHOTT Ibérica) i Torsten Masseck ( Arquitecte i professor responsable del Centre d’investigació Solar de la UPC)
■■■
Temari: Vidres especials per arquitectura: Valor afegit a l’arquitectura Fotovoltaica i tèrmica solar a l’arquitectura actual Integració arquitectònica de la tecnologia fotovoltaica: exemple de nova façana solar SCHOTT Ibérica. Dia i hora 14 de novembre de 2005 de 19 a 21hores. Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents. Inscripcions Punt d’Informació
■
Telèfon: 93 240 20 60 apareja-barnafibra05.indd
i262 espai empresa.indd 47
1
08/06/2005, 17:45
8/11/05 13:03:28
GUIA ACTIVA
48 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1
La teva solució profesional. Busques una empresa? si vols ampliar la teva cartera de proveïdors consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
ESTRUCTURES
2
COBERTES
3
AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
4
FAÇANES
7
i262 espai empresa.indd 48
5
TANCAMENTS I DIVISIONS
6
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
REHABILITACIÓ
8/11/05 13:03:50
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
c 49 GUIA ACTIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS.
9
8
INSTAL·LACIONS
INTERIORISME
10
URBANISME I MOBILIARI URBÀ
11
TANCAMENTS PRACTICABLES
14
INFORMÀTICA
15
SANITARIS
16
i262 espai empresa.indd 49
20
BASTIDES
21
AUTOMOCIÓ
22
APUNTALAMENTS
SERVEIS PROFESSIONALS
8/11/05 13:04:04
50 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
postgraus
C
Cursos:
FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS
2006
Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries. 7a edició
Postgrau de Construction Management. 6a edició ■ ■ ■ Les funcions del construction manager, com a responsable de la producció de l’obra, són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés d’edificació. Així mateix ha de liderar i conduir els equips que hi intervenen, per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l’obra. Entre altres tasques, també ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat. OBJECTIUS: Amb aquest prostgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu. DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra. DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h
■■■ OBJECTIUS : Els assistents aprendran a rendibilitzar al màxim l’operació immobiliària i evitar-ne els riscos. Igualment, a dur a terme els estudis tècnics, econòmics i financers; establir els indicadors de rendibilitat, i determinar correctament els objectius de qualsevol operació immobiliària. DIRIGIT A: Professionals que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret). DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: febrer de 2006 DURADA: 80 h
formació oberta TERCER TRIMESTRE
2005 OBRA NOVA
E31003 Números gordos en el projecte d’estructures
■■■ OBJECTIUS:
• Conèixer els problemes estructurals més freqüents i saber utilitzar els nombres per resoldre’ls.
3. Acer: bigues, corbes i pilars metàl·lics, plaques base i unions 4. Diversos: suport de forjat en mur, sisme i vent 5. Execució i durabilitat
Antonio Romero. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos. DATES: 17 i 24 de novembre de 2005 HORARI: dijous, de 9.30 a 19.00 h
PROGRAMA
1. Què és un número gordo? 2. Formigó: fonaments, mur soterrani, pilars, bigues, armadures, fletxes, lloses i punxonament
PROFESSORAT
DURADA: 16 h
Juan Carlos Arroyo. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.
PREU CURS: 269,60 €
■■■ OBJECTIUS:
dels residus. Escenaris de gestió 3 Cas pràctic d’aplicació de la gestió de residus a l’obra
l’especialitat d’Estructures. Cap de l’Àrea Industrial d’Enginyeria GECSA. Direccions d’obres de construcció d’edificis. DATA: 13 i 15 de desembre de 2005 HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 80,88€
PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €
MEDI AMBIENT
M11012 Gestió dels residus. Cas pràctic
• Conèixer la situació actual de la problemàtica dels residus de construcció per actuar en l’obra
DIRECCIÓ ACADÈMICA PROGRAMA
1 Problemàtica global dels residus. 2 Marc legislatiu de la gestió de residus. Caracterització dels residus. Avaluació
i262 cursos i serveis.indd 50
Antoni Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB. Eladi Oliva. Enginyer Industrial en
8/11/05 13:08:16
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 51 SERVEIS CURSOS
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
CONTROL DE QUALITAT
Q10902 Control de qualitat dels materials en obres d’urbanització
■■■ OBJECTIUS:
• Donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d’urbanització. PROGRAMA
1. Condicionants previs 2. Parts d’una urbanització a efectes de
control de qualitat 3. Control de qualitat d’instal·lacions en urbanització: xarxa de desguàs i clavegueram, xarxes de serveis (electricitat, telecomunicacions, etc.) 4. Assaigs més comuns en materials utilitzats en moviment de terres 5. Prescripcions tècniques dels materials
utilitzats en obres d’urbanització DATES: 29 de novembre i 1 de desem-
bre HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ
G10202 Estratègies de contractació a l’obra
■■■ OBJECTIUS:
• Analitzar les diferents modalitats de contractació i conèixer com gestionar els contractes, els reformats i els preus contradictoris. • Analitzar la paquetització, selecció, negociació, seguiment i tancament de contractació a l’obra. PROGRAMA
1. Tipus de contractes
2. Estratègies de contractació 3. Metodologia per a la selecció de contractistes o industrials 4. Relació client-contractistes 5. Consideracions de les variacions i modificacions durant l’execució de l’obra 6. Variacions durant l’obra. Valoració d’obra feta. Pagaments a compte 7. Resolució de contractes. Defectes i acabats. Finalització i liquidació 8. Modalitats d’actuació professional
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titular de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. DATES: 19 i 26 de novembre HORARI: dissabtes, de 9 a 13 h DURADA: 8 h PREU CURS: 134,80 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 107,84 €
SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ
S12605 Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004
■■■ OBJECTIUS:
• Proporcionar les eines necessàries per afrontar amb responsabilitat els muntatges de les bastides aplicant el nou RD.
4. Bastides tubulars 5. Norma UNE 76-502-90 6. Pla de muntatge, d’utilització i desmuntatge 7. Càlcul de resistència i estabilitat.
DATA: del
23 al 30 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h
PROGRAMA
S13001 La seguretat en els treballs verticals
Eduardo Sánchez. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals.
1. Introducció 2. Legislació aplicable 3. Classificació de bastides
DIRECCIÓ ACADÈMICA
DURADA: 9 h
Lluis Talamino. Arquitecte tècnic. Expert en bastides.
PREU CURS: 151,65 €
■■■ OBJECTIUS:
3. Mètodes de treballs verticals 4. Factors que intervenen en la caiguda i repercussions 5. Criteris per al plans d’evacuació urgent
DATA: 13 i 15 de desembre de 2005
• Adquirir una formació tècnica específica per a l’elecció, inspecció, supervisió i control dels treballs verticals. PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Criteris i normativa bàsica 2. Equips de proteccions individuals i col·lectives
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.
■■■ OBJECTIUS:
2. Les figures del planejament 3. La gestió i tramitació 4. Modificació i revisió del planejament 5. Sistemes de gestió: la compensació bàsica, per concertació, cooperació i expropiació 6. Cas pràctic de reparcel·lació i expropiació
PREU COL·LEGIATS: (-20%): 121,32 €
HORARI: dimarts i dijous, de 18 a 21 h DURADA: 6 h PREU CURS: 101,10 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 80,88 €
URBANISME
U10302 Planejament i gestió urbanístics
• Adquirir coneixements sobre la legislació, les figures de planejament urbanístic i la seva tramitació. • Desenvolupar un projecte de reparcellació. PROGRAMA
1. Normativa d’aplicació
DIRECCIÓ ACADÈMICA
Esteve Aymà. Arquitecte Tècnic i advocat. Perit judicial. DATES: del 22 a L'1 de desembre HORARI: dimarts i dijous,
de 18 a 21 h
DURADA: 9 h PREU CURS: 151,65 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 121,32 €
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es i262 cursos i serveis.indd 51
8/11/05 13:08:17
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
CURSOS
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
FORMACIÓ, POSADA AL DIA
URBANISME (CONTINUACIÓ)
U10703 Llicències d’obres i disciplina urbanística
■■■ OBJECTIUS:
• Adquirir coneixements de la normativa d’urbanisme, particularment de la Llei 2/2002, i el Reglament parcial de la Llei, i saber aplicar-los a casos reals
2. Tramitació de llicències 3. Silenci administratiu positiu 4. Disciplina urbanística, i infraccions i sancions
DATES: 14 de desembre HORARI: dijous, de 16.30 a 20.30 h DURADA: 4 h PREU CURS: 67,40€ PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Conceptes generals
Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. Perit judicial.
■■■ OBJECTIUS:
PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
• Situar l’atenció al client en l’estratègia de l’empresa. • Desenvolupar programes d’actuació en l’àmbit del servei al client.
1. La qualitat del servei. 2. El personal de contacte amb el client. 3. Tipus de comunicació amb el client. 4. El procés de l’atenció al client. 5. Tractament de les incidències. 6. El programa de servei al client. 7. Assegurar la satisfacció.
Alejandro Martín Revilla. Màster en Direcció de Recursos Humans. DATES: del 23 al 30 de novembre HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h DURADA: 12 h PREU CURS: 202,20 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 161,76 €
■■■ OBJECTIUS:
• Analitzar el marc legal on s’emmarca el canvi d’ús. • Conèixer els tràmits i la documentació necessària per realitzar un canvi d’ús.
antecedents. Contingut de la documentació 3. Aplicació pràctica: anàlisi de diferents casuístiques. Aplicació de solucions en grups
Institut Qualitas, a l’Àrea Processal i Immobiliària. M. Rosa Viñolas. Arquitecta tècnica. Tècnica de llicències d’obres de l’Ajuntament de l’Hospitalet.
PROGRAMA
DIRECCIÓ ACADÈMICA
1. Marc jurídic: responsabilitats. Atribucions. Llei de la propietat horitzontal 2. Marc teòric: competències dels professionals. Normativa aplicable. Estudi dels
Marisa Mas. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATB. Luis Capdevila. Llicenciat en dret i màster en Dret Immobiliari. Advocat del despatx
■■■ OBJECTIUS:
2. Introducció a les càrregues 3. Càlcul d’esforços 4. Càlcul de l’armat de les barres de formigó 5. Introducció i càlcul de murs de soterrani, cimentació i murs resistents 6. Càlcul de forjats
DATES:
4. Definició i assignació de recursos 5. Costos del projecte 6. Visualització i impressió del projecte
HORARI: divendres, de 17 a 21 h i dissabte de 9.30 a 13.30 h DURADA: 20 h
PROFESSORAT
T31358: DATA: del 13 al 22 de desembre de 2005 HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21 h DURADA: 20 h
PROGRAMA
MÀRQUETING I VENDES
V10201 Atenció al client i reclamacions
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
N11506 Canvis d’ús
DATA: 21 de novembre HORARI: dilluns de 16.30 a 20.30 h DURADA: 4 h PREU CURS: 67,40 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 53,92 €
INFORMÀTICA I TIC
T31202 Càlcul d’estructures amb Tricalc
• Dominar les aplicacions del programa. • Calcular les estructures mitjançant el programa informàtic. PROGRAMA
1. Geometria de l’estructura
T31357 i T31358 Planificació i control de projectes amb Microsoft Project
T21719 AutoCAD per a no-dibuixants
i262 cursos i serveis.indd 52
■■■ OBJECTIUS:
• Rendibilitzar les aplicacions que ofereix el programari per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i els recursos.
del 21 al 30 de novembre de
2005 HORARI: dilluns i dimecres, de 9 a 13
h
DURADA: 16 h PREU CURS: 269,60 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 215,68 €
PROGRAMA
Isidre Rodríguez. Professor d’informàtica. Director acadèmic de l’àrea d’informàtica del CAATB.
1. Calendari de projectes 2. Definició i edició de tasques 3. Relació entre tasques. Camí crític
T31357: DATA: del 18 al 26 de novembre de 2005
■■■ OBJECTIUS:
PROGRAMA
DATES:
• Adquirir els coneixements bàsics per fer petites modificacions en els documents realitzats amb l’AutoCAD.
1. Obrir i desar els fitxers i dibuixos 2. Interpretar un dibuix (capes, blocs i cotes) 3. Fer petites modificacions sobre el document 4. Visualitzar edicions elementals 5. Imprimir
2005
PREU CURS: 337,00 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 269,60 €
del 12 al 21 de desembre de
HORARI: dilluns i dimecres de 18.30 a
21 h DURADA: 10 h PREU CURS: 138,20 € PREU COL·LEGIATS: (-20%): 110,56 €
8/11/05 13:08:18
i262 cursos i serveis.indd 53
8/11/05 13:08:23
Demandes:
54 c L’INFORMATIU DEL CAATB
PROCESSOS DE SELECCIÓ
Empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura en fase d’expansió i amb seu a Sabadell,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES En dependència del coordinador tècnic de la Divisió de Construcció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària des de la concepció del projecte constructiu fins a la l'acabament de l’obra, essent l’interlocutor directe amb el promotor. També es responsabilitzarà de l’acompliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Requisits: - Experiència professional de més d’1 any com a tècnic/a de projecte Project Manager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement i projecció professional.
Empresa constructora, amb àmbit d’actuació principal Barcelona i província,
EMPRESA CONSTRUCTORA
EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Requisits: - Professional titulat en Arquitectura Tècnica, Arquitectura o Enginyeria. - Experiència professional d’entre 2 i 3 anys com a cap d’obra. - Coneixements a nivell d’usuari MS-Office (Word, Excel) i valorable TCQ2000 i/o Presto. - Vehicle propi. S’ofereix: - Jornada completa. - Retribució de 30.000€ bruts anuals i 10% dels beneficis de l’obra com incentius al finalitzar la mateixa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9113 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb àmbit d’actuació Catalunya,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9121 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
EMPRESA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8927 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i262 cursos i serveis.indd 54
Selecciona CAP D’OBRA
Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. - Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
8/11/05 13:08:23
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 55 DEMANDES
IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA
CONSTRUCTORA CORAMAR, empresa constructora d’habitatges, edificació industrial i que dóna serveis de manteniment industrial ubicada a Vilanova i la Geltrú,
Selecciona COORDINADOR D’OBRES Participarà, conjuntament amb la Direcció, en la planificació, coordinació i control d’execució de les obres i en les visites d’obra aportant l’experiència tècnica. Coordinarà la prevenció de riscos i col·laborarà en la implementació del sistema de qualitat ISO 9001-2000.
Requisits: - Experiència mínima d’un any a peu d’obra. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari MS-Project i Autocad. - Carnet de conduir.
S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9172 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,
Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
MERCAT DE TREBALL
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
EMPRESA CONSTRUCTORA D'HABITATGES
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Important empresa constructora especialitzada en edificació industrial i amb àmbit d’actuació nacional,
Selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS I PRESSUPOSTOS En dependència del responsable del departament de pressupostos, s’encarregarà d’estudiar i analitzar els projectes, elaborar amidaments i pressupostos, demanar ofertes als industrials, preparar el pressupost en base al projecte per fer l’oferta i participar en l’elaboració del planing d’obra. Treballarà en 2 o 3 projectes simultàniament. Requisits: - Valorable experiència professional en les funcions descrites. - Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office i Autocad. Es valorarà coneixement de Presto, Gest i MS-Project. - Es valorarà coneixement de francès. S’ofereix: - Contracte laboral i jornada completa. - Retribució d’entre 25.000 i 27.000€ bruts anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9022 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Important empresa promotora-constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€.
Requisits: -
Arquitecte/a tècnic/a Experiència professional d’aproximadament 5 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel). Cotxe propi.
S’ofereix: -
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats de creixement i projecció professional.
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9166 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,
Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i262 cursos i serveis.indd 55
8/11/05 13:08:25
56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
ENGINYERIA DE BADALONA
Arquitecte tècnic/a per a col·laborar en la redacció de projectes i direccions d’obra donant suport al responsable del projecte o de la direcció d’obra. L’àmbit de les seves tasques abarcarà la realització d’encaixos geomètrics i distribucions en els projectes d’edificació i obra civil en els quals estigui treballant, realització d’amidaments i pressupostos i redacció dels annexos corresponents. A nivell de direcció d’obra les seves tasques seran de suport a la Direcció d’obra, realitzant actes de la visita, col·laborant en la redacció de l’informe mensual, el control temporal i la revisió de les certificacions. PERFIL
Es valorarà haver realitzat tasques similars i coneixements de processos constructius i elaboració de pressupostos. Coneixements informàtics d’Autocad, TCQ i Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Lloc de treball Badalona. Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 24.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: fventura@emab-sl.com amb la Ref.: Arq. Tècnic.
SOCIETAT UNIPERSONAL DE L’AJUNTAMENT DE PIERA
Arquitecte/a tècnic/a per al recolzament en direcció d’important obra d’urbanització. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Coneixements informàtics d’Office, Presto i Autocad. Experiència o coneixements en control de qualitat, seguretat i salut i control de certificacions d’obra. Imprescindible carnet de conduir. S’OFEREIX
Contracte laboral de dos anys, amb possibilitats reals de convertir-se en indefinit.
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
Les persones interessades poden adreçar el seu currículum al núm. de fax: 93 776 00 36 (l’empresa es reserva la possibilitat d’efectuar al aspirant una prova tècnica).
Ref: 9173
Ref: 9176
CONSTRUCCIONS I CONTRACTES RIBO SL (LLEIDA)
CONSTRUCTORA PROMOTORA D’EDIFICACIÓ RESIDENCIAL
Cap d’obra
Cap d’obra
PERFIL
per a dues promocions.
Amb experiència, per gestionar, coordinar, controlar i supervisar la execució d’obra. Coneixements d’Ofimàtica (Outlook, Excel, Word) i TCQ. Imprescindible carnet de conduir.
PERFIL
S'OFEREIX
Lloc de treball Lleida i rodalies. Incorporació immediata a la plantilla de l’empresa amb dedicació total, parcial, amb sistema Project Management o altres possibilitats. Sou negociable en funció de la vàlua, temps de dedicació i experiència aportada.
Arquitecte tècnic/a junior amb 2 o 3 anys d’experiència en obres d’edificació. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel, Acces, Outlook i a ser possible altres programes de la suite office de Microsoft. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. S'OFEREIX
Zona de treball Barcelona i àrea metropolitana. Jornada completa. Contracte laboral, període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 39.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 973281833 a l’atenció de Josep Mª Pané o per a/e: jpane@ccribo.es
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 931851074 o per a/e: informatica@bdpromotors.com a l’atenció de Ferran Garrido
Ref: 9185
Ref: 9169
PROMOTORA CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ RESIDENCIAL
PROMOTORA INMOBILIÀRIA PART D’UN IMPORTANT GRUP INDUSTRIAL UBICADA EN EL VALLÈS OCCIDENTAL
Adjunt/a al director tecnic PERFIL
No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel, Acces, Outlook i a ser possible altres programes de la suite office de Microsoft. Àrea de treball Barcelona.
Arquitecte/a tècnic/a júnior per a integrar-se al Departament Tècnic de l’empresa. Recolzarà l’arquitecte tècnic responsable dels projectes residencials per anar assumit cada vegada més responsabilitats. PERFIL
S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Es valorarà experiència mínima d’1 any en promotora-constructora. Domini d’Office i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 185 10 74 o per a/e: informatica@bdpromotors.com a l’atenció de Ferran Garrido
Àrea de treball Vallès Occidental. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 18000’- euros bruts/anuals. Incorporació immediata.
Ref: 9170
Ref: 9187
i262 cursos i serveis.indd 56
Interessats adreceu el currículum per a/e: ht@human-talent.com a l’atenció d’Ana Borguñó.
8/11/05 13:08:26
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 57 DEMANDES
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
EMPRESA D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Director/a d’execucio d’obres d’edificació principalment per contractes amb l’empresa pública Gestió d’Infraestructures (GISA). Les funcions a realitzar serien les de coordinacor de grup a peu d’obra. PERFIL
Experiència mínima de 4 anys en direcció d’execució d’obres. Coneixements informàtics de TCQ i Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S'OFEREIX
Àrea de treball Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral. Sou a partir de 36.000’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 410 42 72 o per a/e: eel@ayesa.es
MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
CONSTRUCTORA DE REHABILITACIÓ D’HABITATGES
PROMOTORA DE REHABILITACIONS
Arquitecte/a tècnic/a
Tècnic/a de seguiment a peu d’obra
per a confeccionar pressupostos, control de les obres i gestió dels materials. PERFIL
Entre 2 i 5 anys d’experiència en l’elaboració de costos, demanda de pressupostos comparatius, control de compres, etc. Coneixements informàtics de Cype, Presto, Autocad i Excel. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball Barcelona. Dedicació mitja jornada. Contracte laboral o relació liberal. Sou entre 7.000 i 9.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum vitae al núm. de fax: 93 210 29 15 o per a/e: obras49@gmail.com
per a realitzar amidaments, pressupostos, etc. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball el Maresme i Barcelona província. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 754 90 04 a l’atenció d’Alejandro Luna o per a/e: alexlunaempresa@yahoo.es
Ref: 9188
Ref: 9174
Ref: 9193
PROMOTORA CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ D’HABITATGES
EMPRESA DE BARCELONA
Tècnic/a d’estudis i pressupostos
Arquitecte/a tècnic/a
En dependència del director tècnic, es responsabilitzarà d’analitzar els projectes i elaborar els pressupostos, realitzar el control de costos de les obres en execució, realitzar comparatius així com negociar la forma de contractació i planificació de la prestació de serveis.
Per encarregar-se de l’obra d’un Aparthotel al centre de Barcelona per període aproximat d’any i mig.
PERFIL
S’OFEREIX
Titulació d’Arquitecte Tècnic. Entre 1 i 2 anys d’experiència a peu d’obra o fent pressupostos per obres d’edificació. Coneixements de Presto (nivell alt) i Office (nivell usuari). Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Persona jove, dinàmica i amb ganes de desenvolupar la seva trajectòria professional amb l’empresa. S'OFEREIX
PERFIL
Convenient experiència mínima de dos anys en construccions similars. Relació liberal més complement d’honoraris. Possibilitat d’incorporació definitiva a l’estructura de l’empresa un cop finalitzada l’obra. Les persones interessades adreceu el currículum al fax: 93 346 76 07 o per a/e: frapont@frapont.es
Jornada completa. Contracte laboral. Remuneració en funció de la vàlua i experiencia del candidat. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm de fax: 93 274 78 01 a l’atenció de David Paredes o per a/e: d.paredes@grupsatorsa.com Ref: 9189
Ref: 9191
CONSTRUCTORA DE BARCELONA
CONSTRUCTORA DE BARCELONA
Cap d’obra
3 caps d’obra
Amb importants i sòlids coneixements tècnics, amb motivació professional per assolir objectius i amb gran capacitat de treball en equip.
En edificació d’habitatges.
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Imprescindible entre 2 i 3 anys d’experiència en edificació d’habitatges. Coneixements informàtics de MS-Project i Office. Edat entre 30 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Imprescindible entre 7 i 8 anys d’experiència com a cap d’obra. Coneixements informàtics de Ms-Project i Office. Edat entre 40 i 53 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i rodalies. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 45.000 i 60.000’negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 274 59 84 o per a/e: pai@conspai.es a l’atenció de Josep Subirats.
Ref: 9194
i262 cursos i serveis.indd 57
PERFIL
S’OFEREIX
Àrea de treball Barcelona i rodalies. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 38.000 i 48.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 274 59 84 o per a/e: pai@conspai.es a l’atenció de Josep Subirats.
Ref: 9195
8/11/05 13:08:27
58 c L’INFORMATIU DEL CAATB
DEMANDES
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
MERCAT DE TREBALLL
ENGINYERIA DE BARCELONA
Coordinador/a de seguretat en fase d’execució Per a diferents obres consistents en rehabilitacions i obra nova. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica i haver realitzat el curs de Postgrau de Coordinador de Seguretat. Entre 1 i 5 anys d’experiència en coordinacions de seguretat en obra. Coneixements informàtics de Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S'OFEREIX
Àrea de treball Catalunya. Tipus de jornada a negociar. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou aproximat 20.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Signatura d’obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 201 70 38 a l’atenció de Javier Biurrun o per a/e: xbiurrun@nexcal.com
ESTUDI D’ARQUITECTURA I CÀLCULS D’ESTRUCTURES DE FORMIGÓ I METÀL·LIQUES
Tècnic/a d’obres Per al seguiment de les obres, redacció del pla d’execució, memòries de bàsic + executiu, programa de control de qualitat, redacció del llibre de l’edifici, dimensionar i calcular estructures, estudis de seguretat i salut, col·laboració en l’execució del projecte, etc. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència en càlcul d’estructures en Cypecad (formigó armat+metàl·liques). Coneixements informàtics d’Autocad, Cypecad, Arquímedes, Photoshop, 3DStudio, Generador de Preus, etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball Igualada i comarca d’Anoia. Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal. Sou 15.695’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres, de 30 a 40 l’any. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 803 97 12 o per a/e: info@totrender.com a l’atenció de Joan Caballé
Ref: 9204
Ref: 9203 METROVACESA, S.A. IMMOBILIÀRIA GLOBAL
SERVEI D’ENGINYERIA, ARQUITECTURA I URBANISME
Tècnic/a de postvenda
3 tècnics/ques de projectes i obres Per a desenvolupar projectes d’execució, elaborar solucions constructives, estats d’amidaments, pressupostos, realitzar controls de qualitat i estudis de seguretat i salut. També haurà de portar a terme les direccions d’execució d’obres. PERFIL TITULACIÓ D’ARQUITECTURA TÉCNICA. Entre 1 i 3 anys d’experiència en les tasques indicades i en la redacció de projectes. Persona activa, amb facilitat de treball en grup. Coneixements d’Office, Autocad i TCQ. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX Àrea de treball Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral. Sou a partir de 21.000’euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata. Interessats envieu el currículum al fax: 93 265 13 77 o per a/e: valericonsult@terra. es a l’atenció Cati Muñoz.
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
Per a l’atenció directa i gestió de tot el que està relacionat amb la postvenda de les promocions de la delegació de Barcelona. Atenció directa amb els clients de les promocions de l’empresa. Revisió preentrega d’habitatges i preparació de les entregues.Coordinació i control del contracte amb Mondial Assistance per a l’atenció postvenda. Realització d’informes tècnics (avaluació de danys i origen, proposta de solucions, etc). PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 2 i 3 anys d’experiència. Àrea de treball Barcelona. S'OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 33.000-36.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: seleccion@metrovacesa.es
Ref: 9205
Ref: 9190
DESPATX D’ARQUITECTURA TÈCNICA / ARQUITECTURA
SOCIETAT DE TAXACIONS IMMOBILIÀRIES
Col·laborador/a tècnic/a
Taxadors/es externs
Per a la direcció d’execució, coordinació de la seguretat, control de la qualitat, amidaments i pressupostos, comparatius d’ofertes, etc. PERFIL
Imprescindible experiència mínima de 3 anys en les tasques esmentades. Coneixements informàtics de TCQ, Office, Excel i Autocad. Edat entre 28 i 40 anys. Idioma català i nocions d’anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball, CATALUNYA, bàsicament província de Barcelona. Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 28.000’- euros brut/anual més despeses de quilometratge i assegurança. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: tram.jhierro@terra.es a l’atenció de Josep Hierro
Ref: 9207
i262 cursos i serveis.indd 58
PERFIL
Entre 2 i 4 anys d’experiència en tasques de taxador i formació en l’àmbit de les valoracions i l’urbanisme. Coneixements informàtics entorn Windows, Autocad i recomenable Borsan. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball segons disponibilitat del candidat/a: Selva, Osona, Bages, etc. Tipus de dedicació flexible. Relació liberal. Retribució variable segons les necessitats de l’empresa, dedicació i àrea geogràfica. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 201 66 05 o per a/e: seleccion@ibertasa.com a l’atenció de Xavier Mir
Ref: 9186
8/11/05 13:08:28
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 59 DEMANDES
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
EMPRESA CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA
PROMOTORA CONSTRUCTORA DE SABADELL
Cap d’obra
2 ajudants/es de cap d’obra
Per planificar des del punt de vista tècnic i pressupostari les obres encarregades, controlar i supervisar les obres encarregades; control de pressupostos i amidaments; coordinació de treballs del personal propi i industrials subcontractats; en obres d’edificació i interiorisme.
Per al suport i recolzament al cap d’obra en tasques d’execució i gestió documental.
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 3 anys com a cap d’obra en empresa constructora realitzant els treballs anteriorment esmentats. Imprescindible carnet de conduir (vehicle d’empresa). S’OFEREIX
Contracte laboral per a jornada completa. Sou brut 28.000’- euros brut/anual més incentius en funció dels objectius aconseguits. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: tec@coter.es a l’atenció de H. Sánchez
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Molt valorable experiència en lloc similar com ajudant de cap d’obra (a peu d’obra). Nivell avançat de Word, Excel i molt valorable Presto. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball Vallès Occidental. Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 745 02 24 a l’atenció de Marta Moya o per a/e: rrhh@salasserveis.com
Ref: 9196
Ref: 9202
CONSTRUCTORA DE VILANOVA I LA GELTRU
EMPRESA DE INVERSIONS IMMOBILIÀRIES
Adjunt/a al cap d’obra i al departament tècnic
Tècnic/a d’obres
Per al control i direcció d’obres, realització d’amidaments, pressupostos i certificacions, gestió amb industrials i clients, etc. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència en les tasques esmentades. Coneixements informàtics d’Autocad 2D, Arquímedes i Office (Word, Excel i Acces). Nivell molt alt de català i castellà. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Residència en comarca del Garraf-Alt Penedès. S’OFEREIX
Àrea de treball província de Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou: 18.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
per al seguiment de les obres, anàlisi de qualificacions urbanístiques, control de la documentació relativa a OCT, etc. PERFIL
Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. No cal experiència. Coneixements informàtics de Ms-Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball, Mataró. Jornada intensiva. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 15.000’- euros brut/anual negociable més despeses pagades. Incorporació el mes de novembre. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 906 465 a l’atenció d’Alex Fernández o per a/e: afernandez@laietana.net
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax.938115787 o per a/e: cmaestro@sth95.es
Ref: 9197
Ref: 9160
ENGINYERIA D’OBRA CIVIL I MEDI AMBIENT
Arquitecte/a tècnic/a per desenvolupar direccions d’execució en dependència del cap del Departament d’Arquitectura. PERFIL
Imprescindible experiència. Es valorarà haver dut a terme plans de Seguretat i Salut. Coneixements informàtics de TCQ. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 33.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 74 91 a l’atenció de Josep Manel Castro o per a/e: josepm.castro@greccat.com
Ref: 9171
i262 cursos i serveis.indd 59
8/11/05 13:08:29
60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
EMPRESA DE REHABILITACIÓ D’EDIFICIS
GRUP EMPRESARIAL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Tècnic/a comercial
Ajudant/a tècnic/a d’obra
per a tasques comercials, de pressupostació, control d’obra, certificacions, etc. Titulació d’Arquitecte Tècnic.
per a control d’obra, control de facturació, control d’industrials i personal, amidaments, certificacions d’obra i suport al cap d’obra.
PERFIL
Experiència mínima de 5 anys en empreses de construcció/rehabilitació. Coneixements informàtics de Presto, Office i Autocad. Idioma català. Imprescindible carnet de moto.
PERFIL
Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a. Entre 1 i 2 anys d’experiència. Lloc de treball Barcelona. Persona jove, motivada i amb ganes d’involucrar-se en un projecte de clara expansió.
S’OFEREIX
Lloc de treball Barcelona. Mitja jornada (de 8 a 13 h). Contracte laboral. Sou aproximat entre 12.000 i 15.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
S’OFEREIX
Les persones interessades adreceu el currículum al fax: 93 436 72 85 o per a/e: rehabilit@rehabilit.es a l’atenció de Daniel Asensio
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 490 08 64 a l’atenció de Romina Pueyo o per a/e: rpueyo@habitat.es
Ref: 9201
Ref: 9206
Jornada completa. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
OFICINA D’ARQUITECTURA
Adjunt/a al director d’execució per a tasques d’ajudant a la direcció d’execució, seguiment dels plans de control de qualitat i coordinació de la seguretat. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència en el control d’obra (replantetgos, control d’estructura). Coneixements informàtics d’Office, Autocad i Presto. Edat fins a 27 anys. Bon nivell de català parlat i escrit. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S'OFEREIX
Àrea de treball Alt Penedès, Garraf, Tarragonès i Baix Camp. Es valorarà la proximitat geogràfica de residència a Vilafranca del Penedès. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 16.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 817 23 72 o per a/e: projectes@grup-orbis.com
DESPATX D’ARQUITECTURA I INTERIORISME
Arquitecte/a tècnic/a pel desenvolupament de projectes executius i direcció de les obres. PERFIL
Es valorarà experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Presto, Office i Excel. Castallà i català parlat i escrit correctament. Persona amb inicitiva i capacitat de treball en equip. S’OFEREIX
Àrea de treball Terrassa. Jornada completa. Relació liberal o contracte laboral (a convenir). Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el vostre currículum al número de fax: 93 761 41 63 o per a/e: atmarquitectes@coac.net
Ref: 9210
ESTUDI D’ARQUITECTURA I GESTIÓ DE CONSTRUCCIÓ
Director/a d’obra per a la direcció d’obra d’habitatges plurifamiliars a la zona del Vallès, control de qualitat de la construcció i coordinació de la seguretat. PERFIL
Experiència demostrable entre 1 i 2 anys. Es valorarà positivament que els candidats tinguin el tíol intermig o superior en prevenció de riscos laborals. Nivell avançat de Presto i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Àrea de treball Terrassa i rodalies. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 24.000 i 30.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 736 06 83 o per a/e: icorres@serralopez.com
Ref: 9212
Ref: 9211 DESPATX D’ARQUITECTURA TÈCNICA
ENGINYERIA ESPECIALITZADA EN LA GESTIÓ DE SERVEIS INTEGRALS
Arquitecte/a tècnic/a
Project Manager - Director/a d’execució
per a realitzar amidaments, estudis de seguretat i salut i seguiment d’obres. Convenient 1 any d’experiència en les tasques esmentades. PERFIL
Coneixements informàtics de Presto, TCQ, Excel i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Lloc de treball Terrassa. Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 20.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 750 21 95 a l’atenció d’Angel Gil o per a/e: agilh@angelgil.jazztel.es
Ref: 9213
i262 cursos i serveis.indd 60
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
PERFIL
Titulació d’Arquitecte Tècnic. Experiència mínima de 7 anys en control directe d’obres i amb llocs de responsabilitat com a cap d’obra, cap de producció, Project Manager, etc. Coneixements informàtics d’Excel, Ms Project i altres programes habituals en el desenvolupament de l’activitat de Project Management. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. S’OFEREIX
LLoc de treball Barcelona. Nivell C de català. Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat entre 24.000 i 40.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: ema@inypsa.es
Ref: 9214
8/11/05 13:08:30
Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i instal·lacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes. ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives i maquetes Professionals de 3D dedicats exclusivament a: fotomuntatges; animacions/ recorreguts virtuals; plantes de venda; perspectives. Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 934 59 46 17
i262 cursos i serveis.indd 61
Scriptiva: ampliació de despatx Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com Scriptiva: especialistes en perspectives Empresa especialista en grans promocions i concursos, perspectives, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors, plantes de venda,… tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. SCRIPTIVA 934594617 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com
Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de Seguretat i Salut .Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 325 66 04 Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com
P SERVEIS
MÀSTER I POSTGRAUS
c 61 L’INFORMATIU DEL CAATB
1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
Serveis professionals Enginyers de camins, amb Màster d’estructures (UPC) i Enginyeria i gestió d’energies renovables (ICT), ofereixen els seus serveis per a la realització d’estudis tècnics, dissenys estructurals i obres civils en general. Telèfon/fax: 93 841 07 14 Telèfon mòbil: 627 473 307 Despatx per compartir Es lloga despatx compartit amb decorador o arquitecte. Perfecta ubicació, el finestral dóna al carrer, telèfon directe, fax, a/a, sala de juntes. S’inclou en el preu l’aigua, llum i secretaria per a la recollida de trucades. Preu 540 € Domingo ■ Tel.: 687 575 927 S’ofereix arquitecte tècnic Rehabilitació i reforma (projectes i tramitació de llicències): Restauració de façanes, parets mitgeres, patis interiors. Restauració cobertes, sense augment de pes. Obres a vestíbuls i escales comunitàries. Reforma interior d’habitatges catalogats. Actuacions a estructures existents (reforços estructurals). Informes sobre l’estat de conservació d’elements d’edificis Obra nova: Direccions d’obres. Coordinacions de seguretat. Amidaments i programes de qualitat. Estudis i plans de seguretat. Comparatius pressupostos d’industrials I també: Legalitzacions d’activitats. Cèdules habitabilitat de 2a ocupació. Aixecaments d’estat actual. Josep: Telèfon: 609 342 477 Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: aixecaments de plànols, plànols de venda, perspectives professionals, estudis de seguretat, projectes d’enderroc, projectes d’urbanització, projectes de rehabilitació, altres (cèdules, informes, etc.) Víctor ■ 637 200 931 / 677 538 021 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040
Busco persones per compartir estudi Es comparteix estudi en zona cèntrica de Barcelona (barri de Gràcia). El local és moblat amb línia telefònica RSI amb dos números de telèfon diferents i connexió d’ADSL instal·lada. El local és suficientment ampli i el lloguer força econòmic. La incorporació pot ser immediata. Carlos Esteve ■ Tel.: 647 689 766
S’ofereix equip de tècnics Equip de tècnics amb experiencia s’ofereixen per a realitzar amidaments, pressupostos, estudis de seguretat i salut, etc. Cristina 607 706 927
Lloguem espai de treball Es lloga espai de treball en despatx d’arquitectes compartit, al costat del Palau de la Música. Preferentment per a arquitectes tècnics. Amb possibilitat de col·laboració professional. Preu: 240€/mes tot inclòs. Tel.: 93 315 26 07 ■ vvalls@coac.net
Lloguer de despatxos Disposo de dos despatxos professionals per a llogar a Gavà. De 14 i 20 m2 respectivament. Situació: cèntrics a tres carrers de la Rambla i tocant a la carretera Santa Creu de Calafell. Reformat, a estrenar, parquet i aire condicionat. Neus (falta telèfon)
8/11/05 13:08:31
62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1A QUINZENA NOVEMBRE 2005
serveis
A
Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).
Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00
i262 cursos i serveis.indd 62
Avantatges:
PER ALS COL·LEGIATS
Oferta especial de programes d’Autodesk
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk. Autodesk · Telèfon: 93 480 33 80
Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %). Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com
Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avan-
tatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com
Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70
d'Informació i: Punt del CAATB
DEMANA MÉS INFORMACIÓ
Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es
8/11/05 13:08:33
i262 cursos i serveis.indd 63
8/11/05 13:08:37
aislamiento acústico R
RA 57,9 dB(A)
RA 25 dB(A) ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL
RA 58,3 dB(A)
127 mm
145 mm
Ejemplo de pared medianera
Ejemplo de trasdosado
el sile nc io
no
oc
u
p
Ejemplo de bajante
a
lu
ga r ®
Las excelentes propiedades de TECSOUND permiten añadir masa a los sistemas constructivos tradicionales, sin prácticamente ocupar espacio, y reduciendo eficazmente la transmisión del sonido. más información:
www.texsa.com en mos s - Parlíl 1 L T A M a BATndI Q103. H Sta era e esp
TEXSA, S.A. C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain Tel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com
i262 cursos i serveis.indd 64
8/11/05 13:08:39