L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Desembre 2005
Segona Quinzena
Preu: 2 €
264
Anàlisi de la reforma estatutària
Catalunya vol un nou Estatut El Tema: Jordi Pujol diu a Dinars Construcció que “s’ha d’esgotar totes les possibilitats” P. 4 ■■
El Noticiari
■■
P. 22
Un any marcat per la dificultat d’accés a l’habitatge El Reportatge
■■
P. 33
Anàlisi d’obra i materials de construcció ‘05
i264 portada_b_OK.indd 1
21/12/05 13:50:24
i264 portada_b_OK.indd 2
21/12/05 13:50:27
Tema La reforma de l’Estatut. P.4-8
A la portada 3 SANT JORDI I EL DRAC
T N S � R ¿ 5
Noticiari Construjove 05: La professió des de l’experiència. P.10
RELLEU MITOLÒGIC DE SANT JORDI. Obra de l’escultor Eusebi Arnau, per a la casa Ametller, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. La casa Ametller és l’obra més completa de la primera època de Puig i Cadafalch segons el crític d’art Alexandre Cirici, una obra on destaca la utilització de l’escultura, la ceràmica i l’esgrafiat, amb al·lusions a nombrosos temes històrics. 7
La Gent Entrevista a Francesc Bacardit i Josep Malgosa. P.28
Sector Un any marcat per la dificultat d’accés a l’habitatge. P.22
FRANCESC BACARDIT I JOSEP MALGOSA
Menció al Premi Catalunya Construcció en Direcció d'Execució d’Obra per a l’edifici de FUPAR de Terrassa. P.26.
5
Reportatge La construcció a Catalunya. P. 33
SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
CREU QUE S’ACABARÀ APROVANT EL NOU ESTATUT DE CATALUNYA?
PODEU ENVIAR LES VOSTRES RESPOSTES SI, NO O NS/NC A:
informatiu@apabcn.es
Crèdits:
El Tema El Noticiari Assistència Formació Afiliació El Sector La Gent Perfil i Funció Reportatge Espai Empresa Classificats
4 10 16 18 20 22 26 28 33 40 54
5
?
L’Informatiu 264. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.
i264_sumari.indd 4
21/12/05 13:52:14
4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
El Tema:
T
LA REFORMA DE L’ESTATUT
MÉS DE 250 PERSONES VAN ACUDIR A ESCOLTAR JORDI PUJOL EN EL DARRER DINARS CONSTRUCCIÓ, QUE VA TENIR LLOC A L’HOTEL HILTON DE BARCELONA.
Catalunya es troba en una cruïlla Jordi Pujol va parlar en la vuitena edició de Dinars Construcció del procés de reforma del nou Estatut de Catalunya, i va dir que s'ha d'arribar fins al final ■■■ Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003, va ser el ponent de la vuitena edició de Dinars Construcció, on va parlar del perquè del nou Estatut de Catalunya. En aquesta ocasió, el 29 de novembre, unes 250 persones -més gent que maivan assistir al dinar organitzat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). Pujol no va parlar gaire directament de l’Estatut. Però al final va reconèixer que “mirant les coses fredament, hauríem de dir que no van bé”, en el procés de reforma de l’Estatut.
i264 el tema.indd 4
Pujol va parlar sobretot de la situació a què fa front la reforma plantejada del nou (el tercer) marc d’autogovern català. I va fer-ho utilitzant la imatge d’una cruïlla en què hi ha mitja dotzena de problemes que, segons com Catalunya n’enfoqui la sortida, faran que el país vagi bé o no hi vagi. L’expresident va començar per situar en la cruïlla el repte de la competitivitat, sobre el qual va dir que “hem de fer un gran esforç”, a tot Espanya també, però encara més a Catalunya, ja que “Catalunya té una economia més sofisticada” que la
resta d’autonomies espanyoles i, per tant, “més sensible”. Un segon repte que va veure Pujol a la cruïlla és el de les noves tecnologies, “en què Catalunya ha d’estar al dia”, i un tercer el de la globalització, “que té els problemes de la deslocalització”. Encara un altre punt de conflicte que va anomenar és la reforma social, amb temes problemàtics com l’edat de jubilació.
País d’èxit Pujol es va estendre una mica més sobre el repte de la immigració i
El carbó de la màquina. Jordi Pujol va indicar que “volen que siguem una màquina de tren que estiri Espanya, però una màquina de tren necessita carbó, més carbó”. Una metàfora que utilitza també el conseller d’Economia, Antoni Castells quan, per la seva banda, procura apagar els focs que el PP encén contra el nou Estatut.
■■■
21/12/05 14:26:18
c5 EL TEMA LAHABITATGE REFORMA DEDE SUPERFÍCIE L’ESTATUT MÍNIMA
la seva complexitat amb vista al futur de Catalunya. Va explicar que Catalunya és el país d’Europa que rep més immigració i que no pot regular-ne els fluxos, entre d’altres raons, “perquè Espanya els regula malament”. Però “la immigració només va als països amb èxit”, va recordar. Igualment va indicar que Catalunya ha necessitat sempre immigració i que, històricament, “ha estat capaç de crear més riquesa de la que li correspon i ha demostrat la seva capacitat per acollir i integrar gent”. Perquè en aquest punt, l’important per a Pujol és que “Catalunya ha estat capaç de promocionar els immigrants”, cosa que, va explicar, ha fallat a França –on s’ha vist recentment el conflicte social que pateix–. Segons Pujol, en aquest país veí ha fallat “l’ascensor social”; és a dir, França no ha estat capaç de promocionar les generacions descendents d’immigrants. A Catalunya, va exposar, aquesta situació no s’ha produït. I ho va reforçar indicant que un immigrant que hagués arribat al barri de Bellvitge feia dècades, ja en arribar “podia saber que el seu fill viuria millor que ell”.
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Pujol vol esgotar totes les possibilitats
EL PRESIDENT PUJOL VA SER REBUT PEL PRESIDENT DEL CAATB, JOSEP TERRONES I PEL PRESIDENT DEL CONSELL CATALÀ, ANDREU MUÑOZ.
Tres objectius Finalment, Pujol va parlar de la reforma de l’Estatut de Catalunya. Va explicar que la seva reforma persegueix tres objectius. El primer, “el reconeixement de la personalitat pròpia de Catalunya”, que va indicar que s’expressa amb una frase de construcció tan senzilla com és ‘Catalunya és una nació’. El segon objectiu, que Catalunya tingui més competències, tant polítiques com administratives. I va explicar que ell, que durant uns 24 anys ha estat president de la Generalitat de Catalunya, havia hagut de viure i patir en nombroses ocasions diverses trampes i argúcies en aquest aspecte per part del Govern central, que va indicar que promet, es compromet i després no compleix. El tercer objectiu del nou Estatut és el financer: “Més diners, més capacitat normativa i la necessitat de modificar els criteris de solidaritat amb l’Estat espanyol”, va indicar. Els lectors insteressats trobaran el text complet de la proposta estatutària a www.parlament-cat.net ■
L’INFORMATIU DEL CAATB
EL PRESIDENT DEL CAATB, JOSEP TERRONES, VA OBRIR DINARS CONSTRUCCIÓ.
■■■ Jordi Pujol va explicar en la vuitena edició de Dinars Construcció que amb la reforma de l’Estatut de Catalunya “s’ha arribat a un punt on no es creia arribar”, perquè a Catalunya mateix hi havia qui volia un nou Estatut “molt prim, que Zapatero pogués votar”, o fins i tot un Estatut que es pogués votar que no. Però per a l’expresident de la Generalitat, no està escrit el futur del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre i actualment a Madrid. “La perspectiva no és bona –és molt incerta i preocupant- però hi ha gent molt compromesa entremig i s’han d’esgotar totes les possibilitats fins al final”, va indicar. Per cert, la seva valoració pessimista coincideix amb la de Josep-Lluís Carod Rovira, que havia afirmat el dia anterior als Dinars i després de la reunió quinzenal de la direcció d’ERC, que “les coses no van bé” en el procés de l’Estatut (Avui, 29/11/905).
Suport al nou text
DINARS CONSTRUCCIÓ ÉS EL PUNT DE TROBADA DELS PROFESSIONALS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU.
Podeu escoltar la ponència íntegra de Jordi Pujol a: www.apabcn.es
■■■
L’expresident de la Generalitat va indicar que la reforma estatutària s’ha plantejat ara perquè amb el Partit Popular al govern de l’Estat no era oportú fer-ho. Va recordar que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que donaria suport al nou text, i també va recordar que tant el Govern com l’oposició catalana (fent referència clara a Convergència i Unió) l’han defensat. Pujol va fer un repàs ràpid a la història de l’Estatut de Catalunya. Va recordar que el 1932 es va aconseguir un primer Estatut, anul·lat després de la guerra civil, el 1939. El 1979, es va aconseguir el segon, en un moment en què a Espanya “hi havia una certa consciència de favor cap a la maltractada Catalunya”, que va recuperar l’Estatut alhora que altres autonomies que ni es plantejaven tenir-ne un. Aquest “cafè per a tots”, va explicar, va comportar dèficits seriosos per a l’Estatut català. Les lleis posteriors, com la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas, dels anys vuitanta, tampoc van anar bé per a Catalunya que ara, 25 anys més tard, vol revisar el seu grau d’autonomia. ■
EL PRESIDENT PUJOL VA PARLAR DE COMPETITIVITAT I NOVES TECNOLOGIES.
i264 el tema.indd 5
21/12/05 14:26:26
6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
EL TEMA LA REFORMA DE L’ESTATUT
L’Estatut. La proposta catalana a Madrid Joan Carles Peris Periodista ■■■ L’Estatut tirarà endavant o s’en-
callarà en el tràmit parlamentari de Madrid? Es completarà el cicle i serà sotmès a referèndum o el quadripartit farà ús de la clàusula acordada entre CiU, PSC, ERC i ICV-EuiA de retirar-lo si és substancialment rebaixat? Contra el que podria semblar, aquesta ja no és la principal incògnita que plana sobre la política catalana i el procés estatutari. Des que l’Estatut va sortir de Catalunya, la qüestió és saber en què quedarà, quina mutació experimentarà en el trànsit pel Parlament espanyol. Per això convé, ara que s’ha de desencadenar la negociació definitiva, recordar els trets principals de l’acord votat afirmativament per quasi el 90% dels diputats catalans: és la “proposta catalana”, en termes del president Maragall. És possible que, a l’hora del referèndum, hagi quedat només com un valuós referent polític, però sense transcendència jurídica, com no la van tenir ni l’Estatut de Núria ni el de Sau, que també van sortir de les Corts amb uns perfils ben diferents de com van entrar-hi.
Les institucions i la justícia La incorporació del món local a l’Estatut mereix un subratllat especial en el títol dedicat a les institucions. S’hi considera el municipi i les futures vegueries com a ens essencials de l’organització territorial, i es preveu la regulació de les comarques. Són els elements del futur mapa de Catalunya amb una Barcelona oficialment reconeguda per primera vegada com a capital del país. La relació entre la Generalitat i els ajuntaments és un dels aspectes que el grup socialista ja ha anunciat que vol esmenar al Congrés, com demanen molts alcaldes que no veuen prou garantida l’autonomia municipal. El marc institucional –president,
del Poder Judicial ja ha deixat clar que considera quasi tot aquest apartat clarament inconstitucional.
Els drets, els deures, les competències Gairebé quaranta articles del projecte d’Estatut estan dedicats a proclamar drets i deures dels ciutadans i de l’Administració. Des dels drets de les dones, els menors, les persones grans; el dret a morir amb dignitat; els drets lingüístics, mediambientals, laborals, dels consumidors… fins als principis rectors que ha de seguir el Govern en l’àmbit socioeconòmic, l’habitatge, la mobilitat o els mitjans de comunicació social, per exemple. Tot i que hi havia forces –Convergència i Unió, princi-
Finançament, la clau de volta
Els símbols El projecte d’Estatut representa un canvi qualitatiu pel que fa al reconeixement simbòlic i identitari. El primer article és tota una declaració de principis, quan proclama que Catalunya és una nació. Aquesta frase l’han convertit en argument central de confrontació els defensors i els detractors més radicalitzats del text. S’estableixen també altres símbols que eren absents a l’Estatut vigent, com l’himne i la diada nacional. S’introdueix el deure –no només el dret- de conèixer el català, que s’equipara formalment amb el castellà. A més, en el títol preliminar es fa una primera referència als drets històrics com un dels fonaments de l’autogovern de Catalunya. El debat sobre l’abast d’aquests drets, que ha estat un dels punts conflictius en la tramitació catalana, pot reproduirse a Madrid, tot i que es preveu més complexa encara la discussió sobre la definició de les relacions amb l’Estat, regides, segons el projecte, pels principis de plurinacionalitat de l’Estat i bilateralitat.
i264 el tema.indd 6
una vintena d’articles n’hi va haver prou per enumerar les competències de la Generalitat, i que es tripliquen de llarg en el projecte actual. Però també és cert que la conflictivitat quasi compulsiva entre el Govern català i el central durant 25 anys ha estat provocada per acusacions mútues d’invasió de competències. Ara, amb una relació detallada i diferenciada entre competències exclusives, compartides i executives, es pretén marcar clarament el terreny de joc. És una fórmula de blindatge per evitar interferències de la legislació estatal. A més, és un objectiu declarat dels reformadors de l’Estatut la seva adequació als nous temps. Defensen, per això, que la Generalitat tingui competències sobre noves realitats -estrangeria, telecomunicacions, etc.- i en plantegen algunes que en altres moments han estat autèntics tabús, i que ara poden trobar fórmules de viabilitat, com la capacitat de convocar referèndum o la gestió de ports i aeroports.
Govern, Parlament, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual- incorporarà una nova figura: el Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan hereu del Consell Consultiu, que mantindrà com a principal objectiu vetllar perquè les actuacions de la Generalitat s’ajustin a l’Estatut i la Constitució. És novetat també en l’arquitectura institucional del país la creació del Consell de Justícia. Es tracta del màxim òrgan de govern de la justícia a Catalunya, peça clau en el títol dedicat al poder judicial. La majoria conservadora del Consell General
palment- partidàries de deixar fora de l’articulat aquesta relació detallada i exhaustiva de drets i deures, finalment la ponència va decidir incloure-la per reforçar-ne el compromís públic de promoure’ls i protegir-los. La prolixitat d’aquest títol i del títol competencial ha fet que el text aprovat pel Parlament sigui qualificat d’intervencionista, de voler arribar a tots els àmbits de la vida dels ciutadans, i de baixar a la reivindicació concreta de competències de manera impròpia d’una norma general com ha de ser un Estatut. És cert que el 1979 amb
Com s’han de pagar les misses del nou Estatut? Quina és la prova del nou Estatut perquè el procés reformador no sembli un voluntariós brindis al sol? La revisió del sistema de finançament, la gran mancança de l’Estatut vigent. És aquí on es planteja l’autèntica batalla. El quadripartit ha redactat una proposta articulada, i no només alguns principis generals, com pretenia el Govern espanyol. En essència, es tracta d’un sistema que atorga a la Generalitat capacitat normativa i de gestió de tots els impostos recaptats a Catalunya a través d’una agència tributària pròpia. Una comissió mixta Estat-Generalitat determinaria l’aportació catalana a la hisenda estatal, en concepte de pagament de serveis i de solidaritat. Aquestes són les bases d’un sistema amb perfils molt pròxims al concert basc que fan saltar espurnes al Ministeri d’Hisenda i a les seus dels grans partits espanyols. S’oposen a la bilateralitat en matèria de finançament i remeten la revisió al cafè per a tothom del Consell de Política Fiscal i Financera. Però Rodríguez Zapatero, que es juga molt amb l’Estatut, i que ho fa amb un ull posat en el País Basc, sap que només se’n sortirà oferint una fórmula que doni suficiència financera a les majors expectatives d’autogovern que s’han obert a Catalunya. ■
21/12/05 14:26:33
c7 EL TEMA LA REFORMA DE L’ESTATUT
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
A qui interessa l’Estatut? Joan Carles Peris Periodista ■■■ Ha arribat l’hora de desmuntar un dels mites més sòlidament installats en la política catalana els últims mesos, que ve a dir que “l’Estatut no interessa ningú”. Ho sentencien tertulians i ho escriuen articulistes que, com els saurins que troben pous d’aigua amb l’ajuda d’un branquilló de freixe, són capaços d’identificar “allò que realment interessa la gent”. Defensen aquesta tesi amb la vehemència de qui ha de recórrer a la contundència i al tremendisme per dissimular l’absència de raó. Ho repeteixen fins i tot alguns polítics – no necessàriament del PP- que veuen en el debat estatutari un risc gratuït i una desviació del temps i les energies que la Història havia reservat per fer el gran salt endavant de les transformacions socials i econòmiques, aprofitant la coincidència de governs d’esquerres a Madrid i Barcelona. Déu n’hi do, una qüestió que no interessa ningú, l’enrenou que provoca. Potser és veritat que no existia un clam popular reclamant un nou Estatut. Que han estat els partits els que l’han situat al bell mig de l’agenda política i mediàtica fins a l’obsessió. Ni Artur Mas quan trencava amb un dels tabús del pujolisme i proposava la reforma estatutària en aquella conferència “Un nou horitzó per a Catalunya” que el llançava com a candidat el 2003, ni el PSC, ERC i ICVEUiA quan posaven el nou Estatut en el frontispici del Pacte del Tinell, eren del tot sincers. Tots treballaven amb una idea instrumental de l’Es-
Allò que havia de ser un martell contra el frontó de la dreta espanyola és ara un text articulat amb vocació de llei orgànica. tatut. Era una fita útil, un element cohesionador davant la que es preveia encara llarga travessa del desert sota govern del PP. Però Al Qaeda, Acebes i la democràcia van canviar el guió. I allò que havia de ser un martell contra el frontó de la dreta espanyola és ara
i264 el tema.indd 7
un text articulat amb vocació de llei orgànica que ha superat les primeres etapes a Catalunya i que es començarà a debatre en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, si res no es torça, el febrer de 2006. Ara ja no és discutible que de l’Estatut n’han sortit derivades i implicacions que fan que, quan obrim un diari, en trobem referències a totes les seccions. Com un virus informàtic que ha infectat tot el sistema,
que la definició de Catalunya com a nació. Que del finançament en pengen les expectatives de mantenir i millorar infraestructures i serveis, i la precària xarxa d’estat de benestar que, amb penes i treballs, s’ha anat construint. No només és un problema dels polítics, encara que l’hagin creat ells, i encara que alguns s’hi juguin el futur. Diu en privat el líder d’un dels principals partits catalans sobre
tindrien els dies comptats. Associar els dos processos –l’Estatut i el final de la violència d’ETA- és, malgrat el fàstic que pugui provocar en l’opinió pública catalana, inevitable. No ho fa només el PP. Els dirigents dels partits catalans també ho reconeixen, sovint amb la boca petita i fora de micròfons. En aquest escenari fràgil, tot està ara en mans de la intel·ligència política del Govern del PSOE, del quadripartit català i, fins i tot, del PP. Uns i altres hauran d’administrar fermesa negociadora, flexibilitat pactista, tàctica partidista i estratègia de país. Que ho facin en les proporcions adequades produirà un resultat o un altre. Els precedents, en moments històrics molt diferents -1931 i 1979-, van estar marcats per negociacions fins a l’últim minut, i per l’acord sobre textos força diferents dels que havia proposat Catalunya. També ara tothom assumeix ja que hi haurà retallades, relectures i transaccions, i que de l’aspecte clau
Tot està ara en mans de la intel·ligència política del Govern del PSOE, del quadripartit català, i fins i tot, del PP. apareix quan es discuteix sobre educació (la LOE), quan es prenen grans decisions econòmiques (l’OPA de Gas Natural sobre Endesa) o fins i tot quan es fa tertúlia esportiva (la crisi del R. Madrid i els èxits del Barça com a metàfora del moment polític). S’arriba a l’extrem d’introduir l’Estatut en la vida quotidiana dels ciutadans promovent, amb cert èxit, el boicot a productes catalans. A Catalunya, les audiències televisives i radiofòniques i el consum de diaris amb motiu de l’aprovació de l’Estatut al Parlament i de la seva posterior presentació a Madrid ratifiquen que ha deixat de ser preocupació exclusiva dels polítics. És lògic que una qüestió que comporta controvèrsia i conflicte faci pujar els audímetres. Però també deu ser cert que, finalment, els ciutadans han començat a detectar que, darrere l’Estatut, hi ha alguna cosa més
José Luis Rodríguez Zapatero que o és un actor excel·lent o es creu de debò l’aposta pel canvi de marc de l’Estat autonòmic. S’hi ha compromès tant que el seu futur polític depèn de l’èxit de l’operació. Enmig d’un bombardeig mediàtic i polític, que segons les enquestes comença a donar resultats, el cercle pròxim al president es pregunta si no s’ha posat massa èmfasi en la reforma del model d’Estat, i ara Zapatero només tindrà possibilitats de ser reelegit si culmina el procés de l’Estatut sense trencadisses i si ETA, finalment, –com asseguren cercles habitualment ben informats del que passa a l’organització terrorista- anuncia una treva per cap d’any i s’engega un veritable procés de pau. En cas contrari, si ETA -o un sector d’ETA- decidís tornar a posar morts damunt la taula, el futur del procés de reformes, i qui sap si el mateix Govern socialista,
del finançament potser en quedin principis generals a l’articulat. Que alguns capítols, com els de drets i deures o competències, que els mateixos redactors han qualificat d’exhaustius, detallats i ultrareguladors, poden simplificar-se a canvi de compromisos legislatius del Govern fora de l’Estatut. Que la fórmula i el lloc on es reconeixerà el caràcter nacional de Catalunya no acabarà d’agradar del tot ningú. És encara l’hora de la política, i a última hora els ciutadans hi diran la seva. Fa temps que fer pronòstics en política ha esdevingut un esport de risc. Els partits asseguren que no hi ha un “pla B” si l’Estatut no culmina amb un referèndum. De l’escenari d’una retirada del text si no qualla la negociació a Madrid no en volen parlar gaire en públic, però portes endins avaluen l’abast que podria tenir un fracàs estatutari sobre l’actual generació de dirigents polítics. ■
21/12/05 14:26:42
8c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
EL TEMA LA REFORMA DE L’ESTATUT
L’Estatut i els arquitectes tècnics Joan Gay Advocat i sociòleg ■■■ Sense entrar en polèmiques, en les dificultats del tràmit parlamentari, ni en les pressions de tota mena del que es podria anomenar “entorn espanyol”, interessa conèixer fins a quin punt els parlamentaris han pensat a modificar el marc actual de l’exercici professional i del Col·legi. En primer lloc, cal destacar que una de les característiques del nou Estatut és la seva extensió, resultat d’un afany d’exhaustivitat en els temes que aborda, segurament amb vistes als conflictes legals amb l’Estat o possibles retallades, però que té l’efecte negatiu que sempre, per molt que detallis, falta alguna cosa o bé apareixen noves situacions que no queden regulades. L’Estatut de 1979 tenia 56 articles, 7 disposicions addicionals i 7 de transitòries. En canvi, la proposta de reforma conté 227 articles, 11 disposicions addicionals, 3 de transitòries, 1 de derogatòria i 5 de finals. Un altre aspecte remarcable és la preocupació per definir una societat moderna, democràtica i social, respectuosa amb el medi ambient i la sostenibilitat, i preocupada per tots els aspectes que avui defineixen la societat. Dit això, interessa destacar, des del sector, tres aspectes clau: l’habitatge, l’exercici professional i els col·legis professionals.
Habitatge L’Estatut de 1979 feia referència d’una manera genèrica, en el seu article 9.9, a la competència exclusiva en ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. La proposta de reforma, en l’article 137, dedicat solament a l’habitatge (el 145 el dedica a l’ordenació del territori i l’urbanisme) detalla aquesta competència exclusiva i indica que correspon a la Generalitat, entre d’altres: ■ La planificació, ordenació, gestió, inspecció i control de l’habitatge, d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. ■ Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. ■ Les normes sobre habitabilitat. ■ La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. ■ La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
i264 el tema.indd 8
■
seva aplicació. Les condicions dels edificis per a la instal·lació de les infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable.
És evident que una sèrie de funcions ja les estava exercint la Generalitat en funció d’aquest caràcter exclusiu genèric que era l’habitatge. Però ara, en detallar, n’apareix alguna que podria afectar de manera important, com són les normes tècniques. Podria afectar l’aplicació del Codi Tècnic? En principi sembla que sí. La inspecció i el control sobre la qualitat es podrien estendre a tot el que fa referència als materials i la
relació amb aquestes institucions són les següents: La regulació del model organitzatiu, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció dels drets i deures dels seus membres i del règim disciplinari. ■ La creació i atribució de funcions. ■ La tutela administrativa. ■ L’establiment del sistema i procediment electorals. ■ La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. Com a competència compartida li correspon: ■
zacions professionals i les corporacions de dret públic (entre les quals hi ha els col·legis professionals) han de ser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin”. Aquest concepte és molt més ampli que el que recollia la llei de col·legis catalana i també l’estatal sobre el dret dels col·legis a ser consultats sobre temes concrets relacionats amb la professió o l’exercici professional. Amb aquest nou redactat, els temes que poden afectar els professionals són molt més amplis que els directament relacionats amb l’exercici, com podrien ser la regulació del sector, de l’habitatge, de temes econòmics d’incidència directa o indirecta, etc.
Exercici professions titulades En matèria d’exercici de les professions titulades, l’article 125 de la proposta de reforma correspon a la Generalitat: ■ La determinació dels requisits i les condicions d’exercici i l’accés a l’exercici. ■ Drets i obligacions dels professionals titulats i règim d’incompatibilitats. ■ La regulació del secret professional, l’intrusisme, les actuacions irregulars i les prestacions professionals de caràcter obligatori. ■ El règim disciplinari de l’exercici.
seva homologació i certificació. La innovació tecnològica i la sostenibilitat apuntarien en el mateix sentit. D’aquesta manera, es podria interpretar que es tendeix a una estructura tècnica pròpia relacionada amb la construcció d’habitatges. En aquest punt caldria salvar la distància entre edificació i habitatge, que portaria novament a una situació compartida, definida per una legislació sobre edificació d’àmbit estatal i una sobre habitatge d’àmbit autonòmic.
Professions i col·legis L’article 9.23 de l’Estatut de 1979 feia referència a la competència exclusiva sobre col·legis professionals i l’exercici de les professions titulades, sens perjudici d’allò que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució. L’article 125 està dedicat també als col·legis i a l’exercici de les professions titulades Les diferents facultats que formen la competència exclusiva en
■
La definició dels col·legis i els requisits per crear-ne i per ser-ne membre.
Dins de la competència exclusiva no hi ha canvis. Només destacaria un cert interès per part de la Generalitat d’anar a un sistema de col·legi únic, atès que destaca la funció d’agrupació i no es parla de segregació. En canvi, pel que fa a la competència compartida (aquella que significa potestat de legislar, reglamentar i executar, en el marc dels principis, els objectius o els estàndards que fixi l’Estat en normes de rang de llei), la Generalitat cedeix una part de la potestat que havia estat exercint, creant col·legis de professions que no estaven organitzades en l’àmbit estatal o determinant, com en el projecte de col·legis professionals que estava preparant, la decisió sobre l’obligatorietat o no de la col·legiació. D’altra banda, cal indicar que l’article 45.7 assenyala que ”Les organit-
Aquí no hi ha cap canvi significatiu respecte a la situació anterior, tenint en compte que el Reial decret llei 5/1996 va declarar de caràcter bàsic una sèrie d’articles que tenien per objectiu situar els professionals i els seus col·legis en el marc de la lliure competència i que mantenen la seva vigència.
Com a resum La proposta de nou Estatut, si prosperés amb el text actual, representaria: a) En l’aspecte tècnic relacionat amb l’habitatge, s’optaria per un marc propi que podria diferenciar-se de l’estatal. No és així pel que fa a l’edificació que no és habitatge. b) Quant als col·legis, es mantindria la situació actual, llevat de la creació de col·legis i dels requisits per formar-ne part, que esdevindria competència compartida. c) En relació amb l’exercici professional no hi hauria canvis significatius. ■
21/12/05 14:26:44
Premis
06
CATALUNYA CONSTRUCCIÓ del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Francesc Mitjans. Premi a la Trajectòria Professional 2005
Roger Rios, Viví Castelló, Manuel Ruisànchez, Eulàlia Aran i Anna Harder. Premi a la Direcció d'Execució d'Obra 2005
Angel Antón i Elvira Altadill. Premi a la Coordinació de Seguretat 2005
RGA Arquitectes i Enginyeria Raventós. Premi a la Innovació en la Construcció 2005
Nova convocatòria dels Premis Catalunya Construcció El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) convoca la tercera edició dels Premis Catalunya Construcció. L'objectiu d'aquests premis és fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l'execució de les obres, mitjançant la distinció de persones, individualment o en equip, per la seva actuació professional o empresarial amb relació a una obra de referència que s'hagi acabat dins dels anys 2004 i 2005. La convocatòria s'adreça a tot el sector de la construcció de Catalunya. Les categories que es premien són: I. II. III. IV.
Premi a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra Premi a la Innovació en la Construcció Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut Premi a la Trajectòria Professional
S’admetran les candidatures fins al 15 de març. Podeu consultar les bases a www.apabcn.es/premis Més informació al Secretariat dels Premis: Bon Pastor, 5 (3a planta) 08021 Barcelona Tel. 933 93 37 10 premis@apabcn.es
Perquè des del CAATB sabem que l’esforç en la millora del procés constructiu és un valor de futur.
i264 el tema.indd 9
21/12/05 14:26:50
10 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
N
Noticiari CAATB:
CONSTRUJOVE’O5
Conèixer la professió des de l’experiència Més de 120 persones participen en el Construjove 05, les primeres jornades d’orientació professional dirigides a estudiants i recent col·legiats. ■■■ El CAATB va organitzar entre el 9 i 10 de novembre el Construjove 05, les primeres jornades d’orientació professional dirigides a estudiants d’arquitectura tècnica, recent col·legiats i estudiants de màsters i postgraus. Més de 120 persones van participar en aquesta activitat, que va permetre orientar els futurs arquitectes tècnics en el seu inici dins del món laboral. Les jornades estaven plantejades com un seguit de xerrades, ponències i tallers pràctics on professionals amb experiència van poder explicar als estudiants i recent col·legiats quin era el dia a dia de la seva professió. Així, durant dos dies, els assistents van poder conèixer de primera mà les diferents ocupacions que pot exercir un arquitecte tècnic, les funcions i tasques més habituals, els tipus d’empreses on es pot treballar, les relacions contractuals que es poden establir, el sou aproximat segons l’experiència i la formació recomanable. A més, també van poder preguntar directament i resoldre tots els dubtes que tenien. Durant aquests dies, la sala d’exposicions del Col·legi va acollir un fòrum d’empreses, que va servir per apropar els futurs professionals a algunes de les empreses líders del sector.
CONSTRUJOVE’05 VA APROPAR ELS ESTUDIANTS A LES EMPRESES DEL SECTOR
Josep Santpedro Recent col·legiat
Mario Guillén Escola Elisava
Com valores les jornades? M’han semblat molt interessants. És molt enriquidor conèixer el punt de vista de professionals amb anys d’experiència. Estàs treballant? Actualment sí. Vaig començar a treballar en un despatx abans de començar a estudiar i encara hi col·laboro. Com veus el teu futur? Com ha dit un dels ponents, llarg; hi ha 40 anys per endavant, però interessant i amb ganes de desenvolupar-me en aquest món.
i264 Noticiari CAATB.indd 10
Com valores les jornades? Les trobo molt interessants ja que ens ajuden a aclarir moltes idees que tenim els estudiants i dubtes a l’hora d’acabar la carrera. Estàs treballant? Ara mateix no, busco feina. Com veus el teu futur? Suposo que durant els primers anys estaré aprenent molt i “tocant” llocs de treball diferents dins de la professió. Ja veurem què passarà més endavant.
Ramon Buixeda EPS de Girona Com valores les jornades? Són molt enriquidores. No m’esperava aquesta infraestructura i està tot molt bé. Estàs treballant? Estic treballant en una promotora constructora que també fa de despatx d’arquitectura. Com veus el teu futur? De moment, no el veig. Estic estudiant i treballant a la vegada per agafar una mica de criteri i veure les coses com funcionen per, després, decidir què faig.
Núria Fernández Estudiant d’un mòdul Com valores les jornades? Són molt informatives i interessants per aprendre coses noves. Serveixen per acostar els estudiants al món laboral. Estàs treballant? No. Com veus el teu futur? M’agradaria treballar de cap d’obra. Prefereixo estar a peu d’obra que no pas en un despatx.
21/12/05 14:39:01
c 11
Preguntes i respostes Les jornades es van obrir amb una ponència de Ramon Puig, membre del Gabinet Tècnic del CAATB, sobre els nous perfils emergents. Puig va fer una repassada a quines són les claus del sector dels professionals del procés constructiu i com es preveu que siguin les evolucions en els propers anys. Tot seguit, va començar la primera sessió informativa dedicada a les sortides professionals. Nou arquitectes tècnics de diferents perfils i ocupacions professionals, amb experiència i prestigi dins del seu camp d’actuació, van explicar diferents ocupacions que pot exercir un arquitecte tècnic. Després d’una breu explicació sobre quines són les principals tasques que es realitzen en cada ocupació, els ponents donaven resposta als dubtes i preguntes que tenien els estudiants. Quines són les tasques que realitza un DEO? Quan pot arribar a cobrar un cap d’obra? Quines són les responsabilitats d’un Project Manager? Aquests van ser alguns dels dubtes que van plantejar els assistents a Construjove i que els diferents ponents van respondre segons cada perfil professional. Ràpidament, es va desenvolupar un diàleg fluid entre els joves estudiants i els ponents, que va permetre que la jornada fos molt dinàmica i profitosa, i que cap de les preguntes dels assistents quedés sense resposta.
i264 Noticiari CAATB.indd 11
L’INFORMATIU DEL CAATB
CONSTRUJOVE’O5
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Es busca arquitecte tècnic
UNA DE LES TAULES RODONES QUE VAN PERMETRE ALS MÉS JOVES DESCOBRIR ELS DIFERENTS PERFILS PROFESSIONALS DE L’ARQUITECTE TÈCNIC.
EL FÒRUM D’EMPRESES VA PERMETRE QUE ELS ESTUDIANTS ESTABLISSIN CONTACTE AMB LES EMPRESES DEL SECTOR.
■■■ Els assistents a Construjove 05 van sentir en gairebé totes les sessions i conferències que, segons els informes publicats en els darrers anys, els arquitectes tècnics són els professionals universitaris més demanats pel mercat. Després d’uns quants anys d’encapçalar les llistes de titulacions més requerides per les empreses, sembla que han estat atrapats pels diplomats en administració i direcció d’empreses. Tot i això, les enquestes continuen afirmant que el mercat necessita més arquitectes tècnics que els que surten de les universitats. Això, a priori, voldria dir que un arquitecte tècnic no hauria de tenir problemes per accedir a un lloc de treball. Però, és així? Per saber quin és el perfil d’arquitecte tècnic que cerca el mercat, dins de Construjove es van organitzar dues taules rodones per analitzar què busca un despatx professional o una empresa del sector a l’hora de contractar un arquitecte tècnic.
Ètica professional
Fòrum d’empreses Simultàniament a les conferències, jornades i tallers, la sala d’exposicions del Col·legi va acollir un Fòrum d’Empreses on els assistents podien conèixer de primera mà algunes de les empreses més destacades del sector. Aquest Fòrum estava plantejat com un espai de trobada on els estudiants podien conversar amb els representants de les empreses i deixar-los el seu propi currículum si estaven interessats a entrar-hi a treballar. L’acte de clausura va ser presidit per Francesc Castellana, director general del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i per Josep Terrones, president del CAATB. En el seu discurs, Castellana va subratllar que Construjove 05 havia estat una iniciativa molt profitosa ja que es basava en la “combinació per donar a conèixer una primera impressió de la realitat laboral amb diferents visions de la professió”. Per la seva banda, Josep Terrones va remarcar la tasca que es fa des del Col·legi per apropar la professió als futurs professionals i va encoratjar els presents a encarrilar profitosament el seu futur professional. ■
NOTICIARI CAATB
MÉS D’UN CENTENAR DE PERSONES VAN PODER CONÈIXER LA PROFESSIÓ A TRAVÉS DEL CONSTRUJOVE.
ALEJANDRO AYALA (ESQUERRA) VA SER UN DELS AFORTUNATS QUE VAN GUANYAR EL VIATGE A LONDRES QUE SE SORTEJAVA DURANT EL CONSTRUJOVE. AYALA RECULL EL PREMI DE MANS D’EMILI MATA, DIRECTOR DE MÀRQUETING DEL CAATB.
Representants i responsables de recursos humans de despatxos professionals i d’empreses van explicar en aquestes taules rodones quins són els elements que valoren a l’hora de contractar un arquitecte tècnic i quines són les característiques que tenen en compte i demanen als aspirants a un lloc de treball. Les conclusions que es poden extreure d’aquestes taules rodones són que les empreses i els despatxos professionals busquen persones amb ètica professional, que siguin “bones persones”, tinguin capacitat per treballar en equip, sentin passió per la feina, posseeixin esperit de lideratge, estiguin disposats a ampliar la seva formació, i tinguin capacitat d’implicació en la feina i en l’empresa o despatx on treballin. Els ponents van fer especial esment del fet que la formació és bàsica, però no és l’únic que importa, i que un mateix ha d’anar formant-se al llarg de tota la vida laboral. Tots els ponents també van coincidir a afirmar que aquesta professió té un ampli ventall d’ocupacions laborals i que cadascú ha d’analitzar en quins aspectes i habilitats sobresurt i en quins té mancances, per tal de reforçar els punts positius i resoldre els negatius. ■
21/12/05 14:39:09
12 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
DELEGACIONS
15 anys del CAATB a Granollers En aquests anys la Delegació s’ha destacat per oferir un ampli programa d’activitats professionals, culturals i lúdiques, obertes a tots els col·legiats. ■■■ El 18 d’octubre de 1990 s’inaugurava a Granollers la seu de la Delegació del Vallès Oriental del CAATB, la tercera de les delegacions del Col·legi després de les de Vic i Manresa. Amb aquesta nova delegació, el CAATB potenciava la descentralització i acostava els serveis del Col·legi a tots els arquitectes tècnics i ciutadans del Vallès Oriental. Ben aviat, l’edifici que va acollir la Delegació es va quedar petit per a les necessitats dels col·legiats del Vallès Oriental. L’any 1996 es va inaugurar l’actual emplaçament de la Delegació, al carrer Josep Piñol de Granollers. Les inquietuds de la primera Comissió Territorial passaven per donar suport a la professió davant les entitats i administracions, organitzar activitats -tant de caire professional i tècnic com culturals, lúdiques i festives- i per dinamitzar l’activitat dels aparelladors i arquitectes tècnics de la comarca. En aquest sentit, el 14 de desembre de 1990 van organitzar el primer Sopar del Col·legiat, un dels eixos vertebradors de tota l’activitat de la Delegació.
1
2
4
3
5
1. EL 1990 S’INAUGURAVA LA SEU DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL. EL LLAVORS PRESIDENT DEL CAATB, CARLES PUIGGRÒS, I
Un gran nombre d’activitats
L’ALCALDE DE GRANOLLERS, JOSEP PUJADES, VAN PRESIDIR L’ACTE.
Aquest esperit per potenciar la implicació del col·lectiu s’ha mantingut al llarg del temps, i ha convertit la Delegació del Vallès Oriental en una delegació rica i diversa en l’organització d’actes professionals, culturals i lúdics, que serveixen per apropar els col·legiats a la Delegació i enfortir el col·lectiu. Aquest treball es fa coordinadament i aprofitant les sinergies amb la resta de delegacions i la seu de Barcelona. En aquest sentit, la Delegació organitza activitats tècniques sobre temes molt concrets amb què es pretén donar resposta als dubtes i inquietuds que puguin tenir els professionals. Aquestes activitats s’engloben en els Esmorzars i Cafès Tècnics, que tracten temes professionals i d’àmbit col·legial, i aspectes de la construcció i nous productes i solucions constructives, respectivament. També s’han organitzat altres jornades i campanyes de divulgació sobre diferents aspectes de la construcció. Cal destacar les II i III Jornades Internacionals de Seguretat, Jornades d’Energies
DE DIVERSOS ESTILS I FORMATS. 3. LA FORMACIÓ I LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TÈCNICS DELS COL·LEGIATS DEL VALLÈS ORIENTAL
i264 Noticiari CAATB.indd 12
2. L’ENTRADA DE LA DELEGACIÓ ACULL MENSUALMENT EXPOSICIONS
ES VEHICULA A TRAVÉS DE CURSOS I SEMINARIS. 4. DES DE LA DELEGACIÓ S’ORGANITZEN SORTIDES I VIATGES PER POTENCIAR LA PARTICIPACIÓ DELS COL·LEGIATS, COM AQUESTA, A LES COVES DEL TOLL (MOIÀ.) 5. LA DELEGACIÓ VA ORGANITZAR UN VIATGE A SEVILLA EL MES DE NOVEMBRE PASSAT, EN QUÈ VAN PARTICIPAR 17 PERSONES. A LA FOTO, ELS PARTICIPANTS A LA PLAÇA D’ESPANYA.
Una aposta decidida per la cultura L’espai d’entrada de la Delegació acull mensualment exposicions de diverses tècniques i formats que fan més agradable l’espera del col·legiat. Al llarg del temps, s’han acollit exposicions de pintura, fotografia, maquetes, ceràmica i vitralls d’artistes de la comarca, que troben en la Delegació una sala on poder exposar les seves obres. També s’acullen les exposicions itinerants que s’organitzen des de qualsevol de les seus del CAATB. La Delegació també està oberta a convenis per a exposicions itinerants amb altres entitats. Actualment, es treballa en la possibilitat d’obrir la sala a colleccions d’objectes proporcionats pels col·legiats.
■■■
Renovables i Domòtica, trobades de Tècnics Municipals i la campanya La Casa en Forma. Finalment, la seu de la Delegació també acull cursos de formació tant presencialment com a través de videoconferència.
Participació La Delegació també treballa per potenciar la participació dels aparelladors i arquitectes tècnics en activitats de caire més cultural i d’oci, que serveixin per motivar la coneixença i la complicitat entre tots els col·legiats. Així, des de 1991 s’ha participat en el Torneig Anual de Futbol del CAATB i s’han organitzat viatges culturals a Bilbao, València i Sevilla. També s’han fet excursions pels paratges naturals i entorns de la comarca del Vallès Oriental. La trobada anual de tot el col·lectiu en
el Sopar del Col·legiat és una de les activitats més importants i amb més tradició dins del programa de la Delegació. Al llarg del temps, també s’han organitzat altres activitats de tipus cultural, que han tingut força èxit: concerts, visites al teatre, espectacles... Finalment, també cal dir que la Delegació està implicada en diversos fòrums de representació institucional, que asseguren que s’escolti l’opinió dels arquitectes tècnics. En aquest aspecte, cal destacar la participació en la Fira de l’Ascensió de Granollers, la creació l’any 2000 de la Fundació d’Arts i Oficis de la Construcció, i la tasca que es fa a través de la Intercol·legial Tècnica del Vallès - juntament amb la Delegació del Vallès Occidental- i amb els ajuntaments de Granollers, Mollet, la Llagosta i Parets, entre d’altres. ■
21/12/05 14:39:20
c 13
Festa al Vallès Oriental La celebració dels 15 anys de la Delegació protagonitza la trobada anual dels col·legiats vallesans. El passat 25 de novembre va tenir lloc al restaurant Mas Sanllehí de Vilanova del Vallès, el tradicional Sopar del Col·legiat del Vallès Oriental. L’acte, en què van assistir més de 200 persones, va ser presidit per Oriol Safont i Pere Ortega, alcalde i regidor de Medi Ambient de Vilanova del Vallès, respectivament; Albert Camps, regidor d’Obres i Projectes de Granollers; Jordi López, de la Delegació del Vallès del COAC i Lídia Condal, degana del Col·legi d’Advocats de Granollers. En repercussió del CAATB, hi van assistir el president, Josep Terrones, i Joan Gurri i Enric Peña, secretari i tresorer, respectivament, amb el delegat Esteve Aymà com a amfitrió. Els assistents al sopar van gaudir d’un espectacle commemoratiu dels 15 anys de la Delegació, que va anar a càrrec de la companyia Gog i Magog, mentre prenien l’aperitiu. L’espectacle va acabar amb una encesa d’espelmes per celebrar l’aniversari. Més tard va començar el sopar i els espectacles finals, conduïts pel Doctor Flo, que van consistir en un homenatge als nous col·legiats i als professionals amb més de 25 any d’exercici, un sorteig i un espectacle d’il·lusionisme i ombres xineses, a càrrec de Sergi Buka. La Delegació va lliurar en aquest acte una publicació commemorativa dels 15 anys. ■
NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
DELEGACIONS
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
més noticies ENTORN COL·LEGIAL
Mar Martín exposa al CAATB ■■■ L’Espai d’Art del CAATB acull, fins al 5 de gener, l’exposició “Els Colors de la Fertilitat”, de l’artista manresana Mar Martín. La mostra recull una sèrie de quadres sobre flors pintats per aquesta autora i molts d’aquests inspirats en les obres de la pintora nord-americana Georgia O’Keeffe. Martín utilitza la tècnica del pastel per fer arribar a l’espectador la percepció de sensibilitat i bellesa. ■
■■■
MÉS DE 200 PERSONES VAN ASSISTIR
GOG I MAGOG VAN REPRESENTAR UN
EN AQUEST SOPAR AL MAS SALLENT DE
ESPECTACLE COMMEMORATIU DELS 15
VILANOVA DEL VALLÈS.
ANYS DE LA DELEGACIÓ VALLESANA.
Biennal de Fotografia de Vic ■■■ La seu de la Delegació d’Osona és una de les sales de Vic on, fins al 15 de gener de 2006, es poden veure les obres seleccionades i guanyadores de la IV Biennal de Fotografia de la capital d’Osona. Aquesta Biennal és una iniciativa de l’Ajuntament de Vic, l’Associació per a les Arts Contemporànies i diverses entitats de la ciutat. ■
“Moments d’Evocació”, a Terrassa DURANT EL SOPAR ES VA FER EL SORTEIG
EL SOPAR VA PERMETRE RECONÈIXER ELS
DELS PREMIS QUE VAN SER OBSEQUI DELS
NOUS COL·LEGIATS DEL VALLÈS ORIENTAL I
PATROCINADORS.
ELS PROFESSIONALS AMB MÉS DE 25 ANYS.
sessions tècniques DIVERSOS
Visita a la fàbrica de vidre Saint Gobain
La seu de la Delegació del Vallès Occidental acull, fins al 9 de gener, l’exposició “Moments d’Evocació”, de la pintora Montserrat Sagarra. La mostra recull un conjunt de pintures d’aquesta artista que retraten la seva particular visió de la natura i els esdeveniments naturals. ■
■■■
Canal CONSTRUIR El Codi Tècnic de l’Edificació a Matins Construcció ■■■ L’any 2006 s’aprovarà finalment el nou Codi Tècnic de l’Edificació, el marc normatiu que es desprèn de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i que regirà a l’Estat espanyol la pràctica constructiva del futur. El CAATB ha organitzat una sessió de Matins Construcció que se celebrarà el proper dijous 26 de gener per tal d’informar tots els professionals de l’edificació del contingut que tindrà el Codi, de les transformacions que representarà per a l’exercici professionals dels arquitectes tècnics. . La inscripció ja és oberta al telèfon: 93 393 37 97 i a www.apabcn.es/matins ■
i264 Noticiari CAATB.indd 13
■■■ Juntament amb aquest núme-
■■■ La Delegació d’Osona, amb la col·laboració de l’empresa Vidres Barnoles, va organitzar el passat 18 de novembre una sortida conjunta entre totes les seus del CAATB per visitar les instal·lacions de la fàbrica de vidre pla per a la construcció que el Grup Saint Gobain té a l’Arbós (Tarragona). A la sortida hi van participar 31 persones, que van poder visitar les instal·lacions, assistir a una sessió tècnica sobre el vidre i dinar plegades. ■
ro de L’Informatiu, els col·legiats trobaran el vuitè número de CanalCONSTRUIR, un monogràfic que prepara l’Àrea de Comunicació del CAATB sobre el procés constructiu i els seus professionals, i que conjuntament es publica amb El Periódico de Catalunya. En aquesta ocasió, el tema central d’aquesta publicació són les noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’edificació. ■
21/12/05 14:39:24
14 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
POLÍTICA PROFESSIONAL
Andreu Muñoz, nou president del Consell
Neix la Intercol·legial Tècnica del Bages
■■■ Andreu Muñoz i Granados (foto) és el president de la nova Junta de Govern del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. La Junta va ser constituïda de conformitat amb els Estatuts d’aquesta Corporació i per acord unànime dels seus membres el 21 de setembre de 2005, arran del canvi esdevingut en la presidència del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Ernest Oliveras i Aumallé hi actua com a secretari, i els vicepresidents són Julio Baixauli i Cullaré, Ramon Ferré i Capellades, i Josep Terrones i Marin. Andreu Muñoz és també el president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, i substitueix en el càrrec de president del Consell a Xavier Bardají, que va deixar la presidència del CAATB i del
Les delegacions del BagesBerguedà del CAATB, del Col·legi d’Arquitectes, del Col·legi d’Enginyers Industrials i del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, van signar el passat 16 de novembre un conveni de col·laboració per impulsar la Intercol·legial Tècnica del BagesBerguedà. Aquesta entitat neix amb la volun-
i264 Noticiari CAATB.indd 14
■■■
Consell per motius professionals. El nou president ha indicat que entre les seves prioritats es troben potenciar la unió entre tots els collegis catalans i la utilització dels serveis col·legials dels diferents organismes per tal de millorar la tasca professional arreu de Catalunya. ■
tat d’estructurar una plataforma per tal de donar a conèixer a l’opinió pública i a les administracions el seu parer en relació amb els temes que siguin d’interès general o dels seus col·lectius professionals. La plataforma també es planteja organitzar conjuntament actes i jornades en què concorrin aspectes tècnics comuns entre els enginyers i els arquitectes..■
21/12/05 14:39:30
c 15 NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
CULTURA I DIVERSOS
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
“El Mur” d’Oriol Rius al CAATB ■■■ La sala d’exposicions del CAATB
acollirà del 19 de gener al 23 de febrer, l’exposició “El Mur”, de l’artista d’Esparreguera Oriol Rius. El treball que dóna nom a aquesta exposició instal·lació, “El Mur”, té un paper cabdal no només en aquesta exposició, sinó també en el treball artístic i en la vida quotidiana de l’autor. Oriol Rius expressa la seva incomoditat pel benestar de què gaudeix el món occidental en contraposició als problemes de molta gent al llarg de la història, que han sofert la fractura i la divisió de la seva terra. “El Mur” vol ser un homenatge a tots aquells que sofreixen i han estat separats per la brutalitat d’una
activitats DEL COL·LEGI
“EL MUR” PARLA SOBRE ELS OBSTACLES CREATS PER L’HOME MATEIX PER SEPARAR I DIVIDIR LA TERRA. L’EXPOSICIÓ ES PODRÀ VEURE AL CAATB FINS AL 23 DE FEBRER.
Hora: de 9. a 13.30 Lloc: Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ: Telèfon 93 393 37 97
DINARS CONSTRUCCIÓ PREMIS
Premis Catalunya Construcció 2006 El Col·legi convoca la tercera edició dels premis a la Direcció d’execució, la Innovació en la construcció, la Coordinació de seguretat i salut i la Trajectòria professional, amb la finalitat de reconèixer l’esforç dels professionals i les empreses del sector. Amb els Premis, el CAATB vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció i que fan possible que el producte edificat respongui a les expectatives dels clients. Termini de presentació de propostes: 15 de març de 2006 INFORMACIÓ: www.apabcn.es/premis
MATINS CONSTRUCCIÓ
El nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) L’any 2006 s’aprovarà el nou Codi Tècnic de l’Edificació, el marc normatiu que es desprèn de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i que regirà a l’Estat espanyol la pràctica constructiva del futur. El CAATB ha organitzat una sessió Matins Construcció per tal d’informar tots els professionals del contingut que tindrà el nou Codi, de les transformacions que representarà per a l’exercici professionals dels arquitectes tècnics i del paper de suport i assessorament que el Col·legi oferirà per a la seva posada en pràctica. Dia: 26 de febrer
i264 Noticiari CAATB.indd 15
Dinars Construcció El proper Dinars Construcció que organitza el CAATB anirà a càrrec de Salvador Alemany d’Avertis. Dia: 23 de febrer Hora: de 1.30 a 16 hores Lloc: Hotel Hilton de BArcelona INFORMACIÓ: Telèfon 93 393 37 97
SESSIONS TÈCNIQUES
Aïllament acustic a l’edificació Juan Venero, director tècnic de la divisió acustica, d’Asfaltos Chova presenta un cafè tècnic a Granollers sobre aïllament acústic, amb el programa següent: ■ Conceptes bàsics d’aïllaments acústic ■ Resum de les exigències NBE i futur CTE ■ Presentació de productes específics d’aïllament acústic. ■ Característiques tècniques i recomanacions d’instal·lació ■ Solucions constructives orientades al compliment del futur CTE ■ Exposició de casos pràctics (separació d’habitatges, caixes d’escala, etc...) Dia: 7 de febrer Horari: 18.30 a 20.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es
Topografia, casos pràctics
Carta de Bolonya
La Delegació del Vallès Oriental organitza un cafè tècnic sobre topografia, que anirà a càrrec de Josep M. Agustin, d’Al Top Topografia. Dia: 12 de gener Hora: 17.00 a 19.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es
La Delegació del Vallès Oriental organitza un cafè tècnic sobre el futur dels estudis universitaris que anirà a càrrec de Ramon Puig. Dia: 23 de febrer Horari: 11.00 a 13.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es
Productes de la Guia Weber-Cemarksa La Delegació d’Osona organitza una jornada sobre L’aplicació de productes de la Guia Weber-Cemarksa. Dia: 17 de gener INFORMACIÓ: caatosona@apabcn.es
Responsabilitat civil dels tècnics municipals Granollers organitza un esmorzar tècnic sobre la responsabilitat civil dels tècnics municipals que anirà a càrrec d’Esteve Aymà, delegat de la Delegació del Vallès Oriental. Dia: 23 de gener Horari: 10.00 a 13.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es
EXPOSICIONS
El Mur d’Oriol Rius El treball que dóna nom a aquesta exposició/instal·lació, El Mur, d’Oriol Rius expressa la seva incomoditat pel benestar del que
muralla que talla la seva vida quotidiana, els separa dels seus familiars i amics, i divideix la seva terra en dos trossos o més. “El Mur” és una reflexió sobre els obstacles creats per l’home mateix. Oriol Rius s’inspirà en una imatge d’Albert Camus que el va obsessionar, un home davant d’un mur, incapaç d’anar cap endavant i a la vegada de saber què hi havia al darrere. L’exposició consta de més d’una desena d’escultures, totes relacionades amb els murs que separen i cal traspassar, realitzades amb ferro, coure, acer i formigó, principalment reforçades amb projeccions d’imatges i fotografies. ■
gaudeix el món occidental en contraposició als problemes de molta gent al llarg de la història. Inauguració: dijous 19 de gener de 2006 Dates: del 19 de gener al 23 de febrer Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ:
cultura@apabcn.es
L’Arquitectura dels somnis d’Ignasi Puig Ignasi Puig exposa L’Arquitectura dels somnis a l’Espai d’Art del CAATB. Dins el marc d’aquesta exposició hi harà un col·loqui titulat Arquitectura i Art, previst per al dijous 2 de febrer de 2006. Inauguració: dijous, 12 de gener Dates: del 10 de gener al 7 de febrer Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Espai d’Art de la 1a planta del CAATB INFORMACIÓ:
cultura@apabcn.es
Moments d’evocació La Delegació del Vallès Occidental acull una exposició de pintura de Montserrat Sagarra. Dates: fins al 9 de gener INFORMACIÓ:
Telèfon: 93 780 11 10
ACTIVITATS SOCIALS
Visita a les Bodegues Torres La Delegació del Vallès Oriental organitza una sortida a les Bodegues Torres per assistir al curs sobre maridatge de formatges i vins. La visita també inclou una degustació de vins Torres i formatges catalans, aperitiu especial, un obsequi i dossier informatiu. Dia: 25 de febrer INFORMACIÓ:
caatvori@apabcn.es
21/12/05 14:39:38
16 c
Assistència:
A
L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
ACTIVITATS
PROFESSIONAL
ELS MEMBRES DE L’ASSESSORIA JURÍDICA DEL CAATB. D’ESQUERRA A DRETA, FINA PASTOR (SECRETÀRIA JURÍDICA), I ELS ADVOCATS XAVIER ABAD, MARISA MAS I MÒNICA CLEMENTE.
Un equip per donar suport jurídic i legal als col·legiats L’Assessoria Jurídica del CAATB ofereix serveis d’assessorament i gestió jurídics en temes relacionats amb l’exercici professional. Els col·legiats i col·legiades del CAATB tenen a la seva disposició, l’Assessoria Jurídica del Col·legi, un servei d’assessorament i gestió jurídics expert i especialitzat en l’àmbit de la professió de l’arquitecte tècnic i del sector de la construcció, que els dóna suport en els diferents aspectes relacionats amb el seu exercici professional, amb una visió global. Un equip format per tres advocats i una secretària jurídica són els encarregats d’oferir aquest servei de qualitat, per tal de cobrir les necessitats jurídiques i legals de tots els col·legiats, sigui quina sigui la seva modalitat d’exercici i el seu perfil professional: directors d’execució d’obra, project managers, coordinadors de seguretat, caps d’obra, perits, tècnics municipals, etc., un assessorament de qualitat i amb una visió global de l’exercici. Els col·legiats es poden dirigir a l’Assessoria Jurídica per aclarir dubtes, resoldre i preveure problemes, i conèixer el marc normatiu aplicable ■■■
i264 Noticiari CAATB.indd 16
a la professió i al sector. L’Assessoria Jurídica els orientarà i els oferirà suport davant de qualsevol incidència professional que puguin tenir. L’Assessoria Jurídica del CAATB treballa en dues línies: l’Assessoria Jurídica Corporativa, que dóna resposta a les necessitats de la Junta de Govern, dels diferents departaments de la institució i de les delegacions, i l’Assessoria Jurídica per al Col·legiat, que inclou el servei d’assessorament jurídic i els serveis de gestió jurídica per al col·legiat.
Assessorament jurídic El servei d’assessorament jurídic consisteix a donar suport i orientar els col·legiats en qualsevol dubte o problemàtica legal que puguin tenir relacionat amb l’exercici professional. S’atenen gairebé 4.000 consultes l’any, de forma presencial, telefònica o per correu electrònic, que plantegen els col·legiats. El coneixement especialitzat que té l’equip d’asses-
Conèixer, preveure i resoldre ■■■ El coneixement de les qüestions jurídiques és imprescindible per a l’exercici de la professió. El Col·legi assegura i resol les necessitats i els problemes que puguin tenir els col·legiats en aquest àmbit a través de l’Assessoria Jurídica, que els manté al dia de l’actualitat legislativa que afecta el sector de l’edificació. En concret, en aquests moments, s’estan estudiant les implicacions jurídiques que tindran per als professionals les futures lleis de l’habitatge, la d’exercici de les professions titulades i de col·legis professionals, i el Codi Tècnic de l’Edificació.
sors i l’habilitat per resoldre de forma pràctica els problemes concrets que plantegen els arquitectes tècnics assegura que es puguin resoldre la gran majoria de consultes de forma immediata: el 95% de les consultes es responen durant el mateix dia. Els principals dubtes i consultes que arriben a l’Assessoria Jurídica fan referència a les atribucions i a l’exercici professional, així com a la responsabilitat civil dels tècnics. D’altra banda, des d’aquest servei també es fan servir els diferents mitjans de comunicació que té el Collegi (L’Informatiu, el web, l’edició de publicacions...) per tal de fer arribar als col·legiats de forma general les novetats legislatives, els dubtes i les problemàtiques més recurrents a què s’enfronta la professió.
Gestió jurídica L’Assessoria Jurídica tramita diversos serveis de gestió jurídica adreçats als col·legiats. Aquests serveis són: la
21/12/05 14:39:41
i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 17 ASSISTÈNCIA
Telèfon: 93 240 20 56 assessories@apabcn.es
PROFESSIONAL DEL COL·LEGI
Servei d’assessorament jurídic al col·legiat 2005. Total consultes: 3903
L’INFORMATIU DEL CAATB 1A 2a QUINZENA DESEMBRE OCTUBRE 2005
Serveis de gestió jurídica per al col·legiat Servei de defensa d’atribucions professionals: Redacció de 98 informes als Ajuntaments en defensa de les competències dels arquitectes tècnics. ■
CONTR. LLIBERAL 6%
FISCAL 9%
LABORAL 11%
SOCIETATS 2%
■
RC 33%
LEGISLACIÓ 2%
■
INICI 3%
ATRIBUCIONS / EXERCICI 34%
defensa d’atribucions professionals, des d’on es redacten informes per als ajuntaments en defensa de les competències dels arquitectes tècnics; la reclamació amistosa d’honoraris; el registre de societats professionals, i la gestió d’oficis judicials i certificats.
Assegurances A més, des de l’Assessoria Jurídica s’ofereixen serveis de defensa jurídica per al col·legiat per resoldre
incidències administratives, urbanístiques, de responsabilitat civil i d’exercici professional. També es dóna suport en matèria d’assegurances professionals, com per exemple la revisió de pòlisses i la redacció i revisió de clàusules particulars, en cas de conflicte amb les asseguradores. Finalment, l’Assessoria Jurídica està coordinada amb altres serveis jurídics externs especialitzats en matèries concretes, com pot ser el cas de l’àmbit fiscal i laboral. ■
Servei de reclamació amistosa d’honoraris: 19 expedients tramitats Registre de societats professionals: 23 altes / 5 baixes / 310 societats en total vigents Gestió d’oficis judicials i certificats: 105 oficis judicials/ 264 certificats Gisa
■
Visats. Ca
Assessoria Jurídica De 9 h a 14 h, de dilluns a divendres De 16 h a 19 h, de dilluns a dijous Atenció presencial (amb cita prèvia) Tel. 93 240 20 56 Fax 93 240 23 57 assessoriajuridica@apabcn.es www.apabcn.es
■■■ Coeficient d’actualització d’honoraris a 16 de desembre Ca = 1,295 Aplicable fins a l’1 de març de 2006 Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372€/m2
Més informació: VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es
Principals camps d’assessorament de l’Assessoria Jurídica del CAATB ■ 1. Modalitats d’exercici professional - Liberal - Assalariat - Funcionari - Modalitats mixtes ■ 2. Inici d’activitat professional com a liberal.
RETA/PREMAAT - Declaració censal inici activitat (model 037 Hisenda). - RETA/PREMAAT. - Obligacions fiscals (IVA, IRPF, llibres, altres obligacions tributàries). - Cobertura responsabilitat civil. ■ 3. Laboral/Seguretat Social - Orientació prèvia a la contractació laboral (estudi oferta treball, tipus contracte, salari, condicions...). Salaris mínims d’arquitecte tècnic segons els diferents convenis col·lectius. - Revisió nòmines. - Suport davant rescissió contracte i acomiadaments (preavís, càlcul quitança, indemnitzacions, tràmits CEMAC i magistratura del social...). - Seguretat Social (cotització, prestacions, convenis especials...). Compatibilitat cobrament pensió jubilació i exercici com a liberal (afiliat a PREMAAT) ■ 4. Contractació liberal - Models de contractes - Honoraris professionals i problemàtica derivada del seu impagament - Redacció/revisió clàusules específiques. ■ 5. Societats professionals - Avantatges/inconvenients exercici liberal de forma associada. - Orientació constitució societat i altres tràmits
i264 Noticiari CAATB.indd 17
(ITPAJD, CIF, IAE, inscripció Registre Mercantil...). - Fiscalitat societats professionals. ■ 6. Fiscal ■ 7. Contractació per a l’Administració - Suport en el procés de contractació (interpretació plecs de clàusules, orientació per a la preparació de les propostes de licitació...). ■ 8.
Contractació assalariada: assessorament laboral i de Seguretat Social
■ 9. Funcionaris - Orientació sobre les condicions especials del personal al servei de l’Administració ■ 10. Atribucions professionals - Divulgació de les competències professionals dels arquitectes tècnics. Interpretació de la normativa vigent (LOE, Llei d’Atribucions). - Assessorament en conflictes concrets d’atribucions. ■ 11. Exercici professional - Assessorament davant conflictes concrets (problemes amb el CQ; emissió CFO en casos especials; paralització de l’obra; incompliment de les ordres de la direcció facultativa, conflictes entre promotor i constructor...). - Assessorament en cas de renúncia. ■ 12. Responsabilitat civil / assegurances - Informació sobre la responsabilitat civil derivada de l’exercici professional - Orientació sobre la pòlissa i la cobertura adequades. - Anàlisis i/o comparatiu de pòlisses. Concurrència
de cobertures. - Assessorament davant conflictes concrets en l’obra per evitar futures reclamacions i preveure la millor defensa (anotacions en el llibre d’ordres i altres mitjans, renúncia en casos extrems). - Assessorament davant accidents laborals (actuacions immediates recomanables, previsió per a una possible defensa, comunicació preventiva de sinistre). ■ 13. Legislació específica del sector - LOE - Decret 1627/97 sobre seguretat i salut en les obres - Normativa col·legial - Normativa autonòmica (Llei d’habitatge, Llei d’urbanisme, Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental…) - Normativa local (ordenances municipals…) - Altres ■ 14. Legislació relacionada amb l’exercici
professional Serveis de gestió jurídica ■ 1. Servei de defensa d’atribucions professionals ■ 2. Servei de reclamació amistosa d’honoraris ■ 3. Registre de societats professionals ■ 4. Gestió d’oficis judicials i certificats
Es poden consultar amb més detall els temes d’assessorament jurídic al web del CAATB.
21/12/05 14:39:42
18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Formació:
F
OFERTA DE CURSOS
Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra El CAATB iniciarà el proper mes de febrer un postgrau dedicat a la Gestió de la Producció de l’Obra. Aquesta és la primera edició que es programa d’aquest curs, que ofereix al tècnic una visió directiva de la gestió de la producció. Els continguts d’aquest postgrau donaran els coneixements necessaris per gestionar tots els processos de l’obra i liderar els agents implicats en els recursos tècnics, humans i materials. ■■■
industrial i director de Contractació de Construccions PAI, SA, ha desenvolupat la seva carrera professional com a cap d’obra i cap de grup. Ha definit el postgrau i n’és director acadèmic. Aquest curs està dirigit a professionals, amb provada experiència, que treballen en el camp de la producció de l’obra (cap d’obra, cap de grup i directors tècnics vinculats a l’empresa constructora). ■
Programa 1. Processos previs 2. Habilitats directives per a la gestió de l’obra 3. Planificació tècnica de l’obra 4. Pla de viabilitat econòmica 5. Contractacions 6. Aspectes legals i jurídics de la gestió de l’obra 7. La gestió de la postvenda 8. Gestió de la qualitat, seguretat i medi ambient Roman Cortasa, enginyer tècnic
Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra.1a edició. ■■■ Dates: del 17 de febrer al 16 de juny de 2006 Durada: 160 h Horari: divendres a tarda i dissabtes al matí
més notícies FORMACIÓ
Lliurament de diplomes a Alacant
Comença el Màster a València El CAATB imparteix una edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme a València amb la col·laboració del COATT de València. Aquesta és la primera col·laboració entre les dues entitats per impartir formació per als arquitectes tècnics de València. En el curs, que es va inaugurar el passat 13 de desembre i que es va iniciar el 16 del mateix mes, s’han inscrit un total de 40 arquitectes tècnics que volen aprofundir els seus coneixements de management. El curs s’impartirà en horari de divendres a la tarda i dissabtes al matí, i finalitzarà el primer trimestre del 2007. ■
■■■
i264 Noticiari CAATB.indd 18
■■■ El passat 24 de novembre va tenir lloc l’acte acadèmic de lliurament de diplomes als alumnes que han finalitzat el Màster Project Manager que el CAATB ha organitzat a Alacant amb la col·laboració del COATT d’Alacant. Un total de 18 alumnes van recollir el diploma acreditatiu per haver superat el curs. En l’acte, que va ser presidit per Antonio Morata, president del CAATA; Carles Puiggròs, director acadèmic del curs, i Teresa Pallàs, directora de Formació del CAATB, es van lliurar també els Premis al Millor Treball Final de Curs, que va recaure en Lluís Moltó i Marcos Torregrosa. ■
21/12/05 14:39:49
i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 19
Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es
NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
FORMACIÓ
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
formació
CURSOS DESTACATS DEL CAATB
Anglès nivell I Dates: del 9 de gener al 23 de març Durada: 24 h
Anglès nivell II Dates: del 10 de gener al 28 de març Durada: 24 h
El llamp. Prevenció i protecció El CAATB ha programat per al proper mes de gener el curs dedicat a El Llamp. Prevenció i protecció. L’objectiu d’aquest curts és facilitar als tècnics que es dediquin al disseny i/o execució d’instal·lacions en edificis, les bases per a la correcta execució dels sistemes de protecció integral contra el llamp. El programa del curs fa una breu introducció teòrica a aquest fenomen atmosfèric i els diferents models de descàrregues atmosfèriques que ■■■
existeixen, així com als efectes dels llamps en les xarxes elèctriques. D’altra banda, durant el curs també es parlarà sobre la protecció externa i interna contra el llamp i els sistemes de detecció, localització i mesura de les característiques elèctriques de les tempestes. Finalment, el curs també tracta les novetats sobre aquesta temàtica que s’introduiran en el futur Codi Tècnic de l’Edificació. Hi ha prevista l’aprovació de l’apartat S1 8 “Segure-
Wednesday speaking Dates: de l’11 de gener al 29 de març Durada: 12 h
Disseny i modificació de plànols 2D i 3D
tat davant el llamp” que substituirà l’NTE IPP 73 (Instal·lació de parallamps). ■
Les dades EL LLAMP. PREVENCIÓ I PROTECCIÓ
DATES: del 31 de gener al 14 de
febrer HORARI: dimarts i dijous, de 17 a
21 h DURADA: 20 h
Dates: del 16 de gener al 21 de febrer Durada: 139 h
Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions Dates: del 16 al 30 de gener Durada: 20 h
Planificació i control de projectes amb Microsoft Project Dates: del 17 de gener al 9 de febrer Durada: 16 h
AutoCAD. Nivell 2D Dates: del 21 de gener al 4 de març Durada: 34 h
Disseny d’espais comercials Dates: del 24 al 31 de gener Durada: 10 h
Direcció d’equips de treball
Curs de control de soldadures ■ ■ ■ El CAATB ha programat per al final de gener un curs d’iniciació al Control de soldadura en obra. El curs consta de dues parts. La primera estarà centrada en una presentació de la soldadura com a element d’una construcció, sobretot en les estructures. La segona part –i la que concentrarà el gruix del curs- es dedicarà a les necessitats dels arquitectes tècnics
i264 Noticiari CAATB.indd 19
des del punt de vista de càlcul i normativa. El programa se centrarà en les noves normatives d’aplicació segons EN, en els sistemes de control END en obra acabada i en posar en pràctica els continguts apresos a través d’experiències de casos reals. Aquest curs estarà impartit per Guillermo González, enginyer tècnic i director de l’Institut Català de la Soldadura. ■
Les dades CONTROL DE SOLDADURA EN OBRA
DATES:
del 24 de gener al 31 de
Dates: del 30 de gener al 6 de febrer Durada: 12 h
Urbanisme. Casos pràctics Dates: de l’1 al 15 de febrer Durada: 12 h
Pressupostos i seguiment d’obres amb TCQ2000 Dates: de l’1 al 15 de febrer Durada: 20 h
març HORARI: dimarts i dijous, de 16.30 a
20.30 h DURADA: 12 h
VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 54
21/12/05 14:39:52
20 c
A
L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
MATINS CONSTRUCCIÓ
Afiliació:
Els recent col·legiats coneixen els serveis que el CAATB posa al seu abast ■ ■ ■ El departament d’Afiliació del CAATB realitza periòdicament sessions per a nous col·legiats destinades a explicar, entre d’altres temes, quins són els serveis que ofereix el CAATB i tot allò que cal saber per a l’inici de l’exercici professional. En aquestes sessions hi assisteixen recent collegiats que volen conèixer tots els serveis que posa al seu abast el CAATB i com iniciar la seva carrera professional. La darrera d’aquestes sessions va tenir lloc el passat 23 de novembre, i hi van assistir setze nous col·legiats (en la foto). Des d’aquí els hi volem donar la benvinguda al CAATB. Les persones interessades en assistir en una d’aquestes sessions periòdiques, es poden dirigir al telèfon 932 40 23 83. ■
i264 Noticiari CAATB.indd 20
SERVEIS AL COL·LEGIAT Recordatori El CAATB vol recordar els col·legiats que ens han deixat aquest any. FERRAN EGEA JIMÉNEZ EMILI PALAU ROYO JORDI CASTELLVÍ MARTÍNEZ JOAQUIM RUBIO CLAVÉ CARLOS SANFELIU CORTÉS LEONARDO HERETER DE ANDRÉS JOSEP SARRÓ FORT MANUEL TORRES VALLESPIR MIQUEL RIBERA LAGUARDA JOAQUIM PASCUAL CID GUSTAU ROCA JORDI JOSEP M. ORTEGA TORDABLE DOMINGO BOSCH VIDAL LLUÍS BRAVO FLORES ISABEL RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ FERNANDO CAMINO BALSA ALBERT CASAUS DE LA FUENTE MASIP JOSEP BERNAL INIESTA JOSÉ FERNÁNDEZ BLANCO JAUME NOGUERA LÁZARO JOSEP PAGÈS LLOBET JORDI BADRINAS VANCELLS EMILIO TOR SAFONT CRESCENSI CIURANA GONZALEZ LLIBERT ESTANYOL ARGELÉS JOAQUIM GUARCH REY ÀNGEL ANTÓN ANTÓN FULGENCIO BAÑOS RODRÍGUEZ FRANCESC XAVIER MARCÈ ANGLARILL MIQUEL SAMON PIFERRER BARTOMEU ROVIRA MITJAVILA FCO. JAVIER REY-STOLLE PEDROSA La llista s’ha tancat a 20 de desembre de 2005
21/12/05 14:39:57
i264 Noticiari CAATB.indd 21
21/12/05 14:40:03
22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
El Sector:
S
RESUM DE L’ANY
PROMOCIÓ PÚBLICA D’HABITATGES PER A GENT GRAN A SABADELL FETA PER VIMUSA.
Un any marcat per la dificultat d’accés a l’habitatge El 2005 el sector de la construcció ha mantingut una forta activitat i a Catalunya s’han presentat propostes legislatives amb una important repercussió en l’exercici professional. ■■■ El 2005 el sector de la construcció ha hagut de donar resposta als problemes de la gent per accedir a un habitatge, algunes amb major acceptació que d’altres. Es va veure a Construmat, per exemple, i també al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) mateix, que va organitzar diverses jornades i debats sobre el tema. L’Informatiu va orga-
nitzar un debat sobre els habitatges mínims. De totes maneres, aquest any el sector –que ha continuat vivint una etapa eufòrica que va arrencar el 1999també ha generat altres notícies, que L’Informatiu ha anat seguint, juntament amb les activitats col·legials. El 2005 va començar amb l’aprovació per part del Parlament d’una modificació substancial de la Llei 2/2002
d’urbanisme de Catalunya, per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el plantejament urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local. El 25 de gener es va constituir la Mesa de la Construcció, en un acte que va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona, impulsada per la Comissió de Cons-
trucció de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. La proposta de Llei de col·legis professionals de Catalunya i l’esborrany de Llei per al dret a l’habitatge presentats per la Generalitat tanquen un any curull de novetats per al sector de la construcció i la nostra professió. Vegeu a continuació alguns dels aspectes més destacats de l’any que ja s’acaba. ■
■ ■ ■ L’exposició “Barcelona Hermètica” (i les activitats complementàries) va mostrar al febrer la relació entre la ciutat de Barcelona i la tradició hermètica. El CAATB va participar en la seva organització.
L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va explicar les claus per a la qualitat de vida de la seva ciutat en el cinquè Dinars Construcció organitzat pel CAATB, que va tenir lloc el 23 de febrer a l’Hotel Hilton de Barcelona. ■■■
i264 Noticiari CAATB.indd 22
A Lleida, al febrer també es decidia que era oportú implantar-hi una Escola d’Arquitectura Tècnica. La iniciativa havia sorgit del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. ■■■
■■■ L’Informatiu va publicar el mes de març un reportatge sobre el naixent projecte promogut per la Unió Europea RehabiMed, un projecte internacional liderat pel CAATB per a la preservació del patrimoni arquitectònic mediterrani, que es prolongarà fins al 2007.
21/12/05 14:40:24
3a5
��� ���� �� ����
�
9 c 23
Ricard Fernández va parlar el 17 de març a Matins Construcció –al CAATB– de les eines Assistència per a una política d’habitatge efectiva del nou Govern català. ������� ■■■
8
���������� ��������������
NOTÍCIES DEL SECTOR
L’INFORMATIU DEL CAATB
RESUM DE L’ANY
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
������������������� ���������������� �������������������������
������ ����� ���� ��
���
Noticiari CAATB
■■■
A l’abril i el dia que enterraven Joan Pau II, Antoni Bassas va emetre
La 14a edició del Saló Construmat –que va tenir lloc
■■■
Mercat de Treball 14que vaEl 10 reportatge des del Col·legi el seu programa de Catalunya Ràdio, servir perquè els entre l’11 i el 1641 d’abril- va superar àmpliament les expectaoients coneguessin millor la funció dels arquitectes tècnics.���������� tives i va acabar sent la major celebrada fins ara. Però el saló ��������������������� serà recordat per la polèmica dels minipisos, arrancada per la ������������������ ���� ministra d’Habitatge, María Antonia Trujillo. El CAATB va fer una ������������������ ������� ■■■ La setena edició de Matins Consgran aposta en l’edició d’enguany, on va optar per muntar tres
�����������������������������������������������
trucció, dedicada a la coordinació de la estands -el més gran, de 240 m2-, per donar a conèixer la tasca, seguretat a Europa, va coincidir amb la objectius i les activitats del Col·legi així com la funció dels SEGONA QUINZENA ABRILels2005 fira biennal Preventia, que va tenir lloc aparelladors i arquitectes tècnics. El programa CDEO, desen=2� del 7 al 9 de juny a Montjuïc, Barcelona. Preuvolupat pel CAATB, l’Institut Tecnològic de Lleida i l’empresa
252
Al juny, arquitectura tècnica tornava a mostrar-se com la carrera més demanada pel mercat de treball de l’Estat espanyol, per tercer any consecutiu.
ATEH, va ser el guanyador del Premi Construmat de Producte per a la Construcció en l’apartat de Processos Constructius. ������������������
■■■
■ ■ ■ El mes de juny va començar amb l’acte de lliurament de diplomes dels cursos de Màsters i Postgraus organitzats pel CAATB entre el 2002 i el 2005. L’acte va tenir lloc a l’Auditori de la Pedrera i va reunir més de 250 persones.
������������ ������������������������ ����������������������������������
������� ����
������� ��������
���������
���
���������������������
����� �����
���������������� ������������������������������� ��������������������� ������ ■■
�������� ����� ■■
��������������� ��������������� �������������� ������ ■■
����������������� �������������� ������
i260 portada_ok.indd 1
28/9/05 10:56:01
L’Informatiu va presentar al setembre un nou disseny i un contingut renovat, amb l’objectiu d’oferir tota la informació col·legial i posar èmfasi en l’entorn de la professió i les innovacions en el procés constructiu. ■■■
Oriol Bohigas va criticar al Dinars Construcció del 21 de juny el pes de l’assignatura de Projectes en els estudis d’arquitectura. El mateix dia, els Premis FAD reconeixien la valentia d’Eduardo Souto en l’Estadi Municipal de Braga (Portugal). José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres van guanyar el FAD en la categoria d’Espais Exteriors amb l’esplanada i la planta fotovoltaica del Fòrum Barcelona 2004.
■■■
■■■ El 13 de juliol al vespre, 800 persones van assistir a La Nit de la Construcció, on es van lliurar els Premis Catalunya Construcció, segona edició, amb 21 seleccionats. La festa va tenir lloc a la sala oval del MNAC. Va presidirla Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Francesc
Mitjans va guanyar el premi a la Trajectòria Professional.
Tenint com a referència el projecte APTM, L’Informatiu va organitzar al setembre una taula rodona per analitzar el panorama actual de l’habitatge a Catalunya. Hi van participar mitja dotzena de representants de diversos sectors professionals vinculats a l’habitatge.
Al setembre, Josep Terrones i Marin va assumir la presidència del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), en substitució de Xavier Bardají, president des de l’any 1999. ■■■
■■■ El CAATB va posar en marxa el 2 de novembre el nou servei de Borsa de Treball en Línia, que permet als professionals consultar en qualsevol lloc i moment les ofertes laborals.
■■■
■■■ El 9 i 10 de novembre, el CAATB va organitzar Construjove 05, unes jornades d’orientació professional per a nous titulats i alumnes de màsters i postgraus.
El dret a l’habitatge va protagonitzar Barcelona Meeting Point, que va tenir lloc del 25 al 30 d’octubre, on es va conèixer l’esborrany de l’Avantprojecte de llei de l’habitatge de Catalunya, acusada d’intervencionista per una part del sector de la construcció.
■■■
A l’octubre es comprovava que el Test de l’Edificació tenia una bona acollida a tot Catalunya: se n’havien sol·licitat més de 4.000, des del desembre passat. El TEDI és una iniciativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i s’aplica a tot Catalunya. El CAATB hi gestiona la participació dels arquitectes tècnics.
■■■
i264 Noticiari CAATB.indd 23
El president de la Generalitat entre els anys 19802003, Jordi Pujol, va ser el convidat de la vuitena edició de Dinars Construcció, que va tenir lloc el 29 de novembre al Hilton de Barcelona. Pujol va explicar el perquè del nou Estatut de Catalunya, que havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya al setembre i que ara s’ha de ratificar a Madrid.
■■■
21/12/05 14:40:47
24 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
DIVERSOS
Un pis a Barcelona ja costa 6.000 euros el metre quadrat La barrera psicològica dels 6.000 euros el preu del metre quadrat va ser superada l’octubre a Barcelona. Segons una anàlisi de la consultora Aguirre Newman, el cost mitjà d’un metre quadrat a la ciutat va ser de 6.065 €, el doble que fa només tres anys. La zona més cara de la capital catalana continua sent l’Eixample, on el preu del metre quadrat en habitatges d’obra nova va ser de 8.876 € (un 25,8% més car en un any). El segueix el districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb un preu metre quadrat de 7.940 € (amb un encariment d’un 12,6% en l’últim any). El districte on el preu del metre quadrat s’ha incrementat més és Sants–Montjuïc, un 51,1%, fins arribar a 5.351 €. El preu d’un habitatge mitjà se situava l’octubre a la ciutat en 558.455 €, un 14,4% més que un any enrere.
El preu creixerà menys en els propers anys amb una tendència a la moderació. Moderació a l’alça
■■■
activitats
DEL SECTOR EN GENERAL
LA CIUTAT DE BARCELONA PATEIX DES DE FA ANYS UNA SITUACIÓ D’ENCARIMENT DESPROPORCIONAT DEL PREU DE L’HABITATGE
el III Premi Construcció i Innovació, sempre girant al voltant de les energies renovables i la construcció d’un món més sostenible. DATES: del 26 al 29 d’abril del 2006 LLOC: Bilbao Exhibition Center INFORMACIÓ:
FIRES I CONGRESSOS
Congrés de Consultors d'Estructures L’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) organitza un primer congrés amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències entre professionals, professors, estudiants i representants d’empreses o de l’Administració relacionades amb la consultoria d’estructures. DATES: 9 i 10 de febrer del 2006 LLOC: Palau de Congressos de Catalunya , Av. Diagonal 661-671, Barcelona. HORARI: de 9 a 14 i de 16 a 19h. INFORMACIÓ: Associació de Consultors de Estructures ■ Tel. 93 401 63 12 ■ www.consultorsestructures.org.
Construlan 2006 Bilbao Exhibition Center acull El Saló de la Construcció Equipament i Instal·lacions 2006 el qual aposta per potenciar especialment sectors com el mobiliari, el de cuina i bany i maquinària d’obres públiques. El seu objectiu és estimular la innovació tecnològica i qualitat entre els fabricants i empreses del sector. El certamen comptarà amb un ampli programa de jornades tècniques i actes paral·lels com
i264 Noticiari CAATB.indd 24
L’informe d’Aguirre Newman remarca alhora la tendència a la moderació a l’alça dels preus i recorda que l’any 2004 el cost del metre quadrat va pujar un 35%, i les previsions per al proper exercici són d’un increment del 10%. Coincideix en la tendència amb les previsions del Servei Immobiliari d’Estudis del BBVA, que a mitjan novembre també va assegurar que el mercat immobiliari està en un procés de desacceleració ordenat. Però el BBVA va pronosticar un encariment del preu dels habitatges de només el 5% per a l’any que ve. D’altra banda, el Servei d’Estudis d’aquesta entitat financera descarta que una pujada de tipus d’interès provoqui problemes en el mercat de l’habitatge. ■
www.bilbaoexhibitioncentre.com Telèfon: 94 928 54 00
Bautec 2006 Del 21 al 25 de febrer se celebrarà a Berlín, la Fira Internacional de Tecnologia per a la Construcció, Bautec 2006, que s’ha establert com una de les fires més importants d’Alemanya. Empreses de tot el món del sector de a construcció tenen l’oportunitat de conèixer nous clients i crear lligams dins del mercat europeu. DATES: del 21 al 25 de febrer de 2006 INFORMACIÓ: www.bautec-berlin.de
Intermat 2006 L’Exposició Internacional de Maquinària i Tècniques per a les Obres Púbiques, la Construcció i la Indústria dels Materials vol oferir en aquesta edició veritables oportunitats per a joves i interessats en el sector. Es tractaran temes relacionats amb la prevenció de riscos, seguretat i salut dels treballadors a l’hora entre d’altres. DATES: del 20 al 29 d’Abril de 2006 LLOC: Parc d’Exposicions de París- Nord Villepinte.- França HORARI: de 9h a 18h. INFORMACIÓ: www.intermat.fr
Baufach + Innbau 2006 La Fira de la construcció Baufach tindrà lloc a Leipzig (Alemanya) de l’1 al 4 de febrer. Entre els sectors representats cal destacar el pavelló titulat La Fascinació de la rajola. Hi haurà també un fòrum d’empreses que tractarà la importància dels processos moderns de fabricació, superfícies i materials i noves tècniques, etc. DATES: de l’1 al 4 de febrer de 2006 LLOC: Leipzig ( Alemanya) INFORMACIÓ: Ana Mamarbachi ■ Internacional Business ■ Telèfon: 93 302 05 23 JORNADES
Projecte Brasília La Salle celebra la tercera jornada sobre Eficiència energètica, que té com objectiu fer una anàlisi sobre el sistema energètic actual i avaluar possibles elements de millora de l’eficiència i la seva investigació en l’àmbit de l’edificació. DIA I HORA: 25 de gener , de 16 a 19 h LLOC: Sala Paraninf de l’EEA La Salle. C/Quatre Camins 30 de Barcelona) INFORMACIÓ: brasilia@salleurl/.edu ■ Telèfon 93 290 24 74. PREMIS I CONCURSOS
Premi Internacional “Light of tomorrow” Velux convoca el II Premi Internacional Light of Tomorrow, anima a estudiants d’arquitectura i disseny a explorar les
múltiples possibilitats de la llum natural. TERMINI D’INSCRIPCIONS: 10 de febrer. ENTREGA DE PROJECTES: 5 de maig LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-
tria de Sabadell C/Alfons XIII, 39-45 de Sabadell INFORMACIÓ: www.VELUX.com/A
Concurs de mobiliari domèstic La Fundació Maria Martínez Otero, organitza un concurs per a estudiants i professionals del disseny d’interiors en què hauran de realitzar un moble, en fusta o derivats, per a l’habitat domèstic. Els projectes han de ser reproduïbles industrialment. TERMINI:24 de febrer de 2006 LLOC: Fundación Maria Martínez Otero INFORMACIÓ: Telèfon: 986 588 199 www.fundacionmariamartinezotero.org EXPOSICIONS
Barcelona & Fotografia El Centre d’Interpretació i Acollida del Parc Güell organitza una exposició fotogràfica dedicada a l’entorn urbà de Barcelona . El seu objectiu és analitzar la relació entre la ciutat i la fotografia, i retre homenatge a la capacitat de la fotografia per captar i mostrar la realitat urbana i desvetllar-ne les facetes visibles o amagades, amables o desagradables. DATES: fins al 31 de març del 2006 LLOC: Museu d’Història de la Ciutat .Pl. del Rei s/n Barcelona, Tel.93 315 11 11 INFORMACIÓ: www.museuhistoria.bcn.es
21/12/05 14:40:53
i264 Noticiari CAATB.indd 25
21/12/05 14:40:58
La Gent:
26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
ENTREVISTA
Francesc Bacardit i Josep Malgosa
Arquitecte i arquitecte tècnic del nou edifici de la FUPAR de Terrassa
“Si un edifici és discret, polit i endreçat, sempre fa amics” Jordi Marlet informatiu@apabcn.es ■■■ La construcció de la nova seu de
la Fundació President Amat Roumens (FUPAR), a Terrassa (Vallès Occidental), va ser considerada finalista en la categoria de Direcció i Gestió de l’Execució de l’Obra, en la segona edició dels Premis Catalunya Construcció. L’edifici va ser projectat per l’arquitecte Francesc Bacardit (Terrassa, 1949), que també en va dirigir l’obra, i Josep Malgosa (Terrassa, 1961) va ser l’arquitecte tècnic que va dirigir-ne l’execució. Bacardit i Malgosa són dos dels cinc socis de BAMMP Arquitectes i Associats, on treballen una vintena de professionals. El seu despatx, creat al començament dels anys 90, es caracteritza més per la capacitat de resoldre problemes que per un estil propi. No solament perquè hi treballen conjuntament força arquitectes, sinó sobretot perquè tenen molt en compte l’entorn on s’ubicarà l’edifici i les necessitats dels clients. No pas casualment, Bacardit és professor universitari d’urbanisme. En el cas de FUPAR, aquesta fundació que treballa amb gent que té disminucions físiques i psíquiques necessitava
i264 Noticiari CAATB.indd 26
un espai multifuncional de grans dimensions. Bacardit va projectar un edifici que té les dimensions que se li demanaven i alhora no les imposa al seu entorn. Per dins resol amb efectivitat i discreció les necessitats del seu programa de funcions.
Com es va plantejar el projecte arquitectònic? Francesc Bacardit: “El projecte estava determinat pel programa de necessitats, que marcava molt: hi ha el garden, que també té servei de jardineria exterior; igualment existeix tot el tema industrial i el de centre de rentada de cotxes, una escola de manualitats i un espai que ha de ser per a l’edifici del costat, destinat a llar d’ancians. Hi havia cinc activitats que calia col·locar, complementar i lligar. D’altra banda, hi havia la qüestió de la col·locació urbana de la peça, perquè està en un lloc bastant sensible: davant té un eixample residencial, mentre que a ponent hi ha la zona esportiva de Terrassa i al sud, un edifici dels anys 40, la llar d’ancians. Era, per tant, una condició a tenir en compte, ja que l’edifici té molt metratge -quasi 14 mil metres quadrats-, i es tractava que no fos excessivament voluminós i d’adaptar-lo a l’entorn.”
Hi ha algun concepte que defineixi l’edifici? Josep Malgosa: “És un edifici una mica diferent però és difícil definir-lo amb una sola paraula. L’aspecte principal és que està fet per tal que hi treballin persones disminuïdes. Així que gairebé tots els elements són d’adaptació, perquè aquestes persones puguin treballar, però tampoc sense fer l’edifici molt diferent d’altres. Un dels reptes ha estat que els materials d’acabat han estat al mateix temps els elements estructurals. Hi ha dependències, com sales d’entrevistes, zones d’entrada o zona de despatxos, on l’edifici no pot ser tan auster, però gairebé tot és de formigó. Els elements de façana són placa prefabricada i U-Glass, un vidre en forma de U que es va encaixant l’un amb l’altre. A la coberta hi ha unes bigues de 24 metres que tenen forma de V i estan tombades, de manera que creen un lluernari sobre una sala que s’utilitza com a taller i magatzem, que té uns 100 metres de llarg per 24 d’ample.”
Per què es va escollir el prefabricat? FB: “Tot va començar amb un concurs que va convocar la Caixa de Terrassa [vinculada directament a FUPAR] i que vàrem guanyar. Ales-
hores vàrem fer un primer edifici que era com un sistema de paraigües metàl·lics però, en fer els números, el pressupost es disparava. Així, que al final vàrem acordar trobar un sistema de prefabricació i vàrem canviar el projecte; no l’organització de l’espai ni l’estructura, sinó el sistema d’adequar-lo.”
Aquestes bigues en forma de V les van escollir per la seva estètica o per la seva funcionalitat? FB: “Quan fèiem els paraigües ja buscàvem la llum. La gent que treballa aquí té minusvalidesa i buscàvem que l’espai on treballessin fos alegre. Ens vam quedar amb aquesta biga, que és molt bonica, perquè dóna claror a l’espai alhora que recull l’aigua, però també perquè aguanta unes llums molt grans.”
Hi va haver dificultats durant l’execució de l’obra? JM: “Aquest edifici tenia molt volum però no el volíem fer emergir perquè, un edifici d’aquesta mida, situat al mig de la ciutat, pot tenir un impacte excessiu. Llavors, el que s’ha fet és baixar-lo molt. Vàrem començar traient 40.000 metres cúbics de terra, per baixar-lo dos pisos i li vam
21/12/05 14:41:04
c 27 LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
El fet de ser de Terrassa, amb tots aquests vapors tèxtils, els deu haver marcat?
fer una mena de pati anglès al voltant. Per això vàrem haver d’aguantar els carrers amb una gran pantalla sense ancoratges, perquè teníem habitatges al voltant. La pantalla té més de 10 metres d’alçada. L’execució d’una obra és complexa; quasi mai els que intervenen en el procés són els mateixos i el producte és sempre únic.”
JM: “Això forma part de la nostra genètica. Poder viure o treballar en un vapor rehabilitat (com el del despatx), és un privilegi i un signe d’identitat ”.
Què estan preparant ara? Quina acceptació ha tingut l’edifici? JM: “Fa poc que hi vaig passar i vaig parlar amb el director. Em va dir que els anava molt bé, que no hi havia cap problema. És un edifici en què tot ha quedat molt ben posat, on tot s’ha entès molt fàcilment. Quan entres a l’edifici et quedes sorprès de veure que allà dins hi ha tot allò. En canvi, quan vas per fora i el veus, és fàcil d’entendre. A tothom li agrada.” FB: “Si un edifici és discret, polit i endreçat, sempre fa amics.”
Pel fet d’estar destinat a treball per a gent amb disminucions, en què es va haver de posar més atenció? FB: “Hi ha els temes de mobilitat: gent que camina malament, que va amb cadira de rodes...”. JM: “Nosaltres hem treballat en diversos edificis per a discapacitats i
i264 Noticiari CAATB.indd 27
t’adones que el que necessiten és gairebé el que necessita tothom. A part de l’accessibilitat, no volen gaire res més.”
Com treballa el seu despatx? JM: “L’arrel d’aquest despatx surt de Francesc Bacardit, l’any 1977. El 1987, ens hi vam afegir Jaume Armengol, que és arquitecte, i jo mateix, i després Joaquim Mompel i Ferran Pont. El tenim organitzat en petits grups de treball, que se solen formar amb dues o tres persones juntament amb un cap.”
Se’ls pot identificar amb alguns tipus d’arquitectura? FB: “No. Una cosa és identificar un despatx amb la seva capacitat de resoldre problemes, la seva solvència, i una altra és identificar-lo per les seves obres. A nosaltres ens consideren per la primera raó, per ser normals i solvents, i no ens determina un tipus d’arquitectura clar. No tenim estils propis, perquè som molts arquitectes que treballem conjuntament. Alhora, ens sembla que cada lloc ha tenir una forma. S’ha de mirar el lloc, el país…”.
FB: “Últimament estem fent molt planejament urbanístic, des de planejaments amplis fins a molt petits. I això està bé, perquè, si tens sort, pots fer el procés complet. Pots planejar la distribució del sòl i arribar a edificarlo. Tenim diversos projectes en fase de concurs. També, edificis d’habitatges plurifamiliars, edificis socials, edificis esportius i sanitaris…”
Quina opinió tenen del Premi Catalunya Construcció? FB: “Ens ha agradat molt, perquè el premi no es dóna a un edifici, sinó a un grup de treball.” JM: “Crec que la feina del Col·legi al voltant del premi (selecció, exposició, entrega, etc.) fan que aquest sigui un referent en el món de l’arquitectura i la construcció, i per tant, em sento orgullós d’haver estat premiat.” ■
21/12/05 14:41:06
28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
P
Perfil i funció: DEO / DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRA
Direcció executiva de l’obra: passar del projecte a la realitat El director d’execució d’obra (DEO) fa la interpretació tècnica d’un projecte arquitectònic i en dirigeix la seva materialització constructiva. M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es ■■■ No és possible parlar de la direcció executiva d’obres d’edificació (DEO) sense parlar del marc normatiu que regula aquesta funció professional. Efectivament, el darrer marc legal, la Llei d’ordenació de l’edificació, aprovada al Congrés dels Diputats el 21 d’octubre de 1999 (Llei 38/1999, de 5 de novembre) va suposar, en aquest sentit, una veritable ordenació de quins eren els principals agents involucrats en el procés constructiu i quines eren les seves funcions i responsabilitats, i traçava un camí per a la seva interrelació allunyada de dubtes o conflictes.
Els tècnics i la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE) A banda d’introduir també novetats, com ara un sistema de garanties i responsabilitats o la figura del coordinador de seguretat, la LOE, la llei marc del sector, ha actuat consolidant les competències pròpies, les facultats tradicionals, d’aparelladors i arquitectes tècnics en l’exercici de la seva activitat professional dins el procés constructiu, mentre defineix un sistema d’intervencions professionals respectuós amb la realitat del sector: la Llei vincula els arquitectes amb les tasques de projecte i direcció de les obres d’edificació; els aparelladors o arquitectes tècnics amb l’execució d’aquestes. Així, la Llei ha consolidat així un model de direcció facultativa col·legiada (director d’obra i director de l’execució de l’obra), integrada per arquitecte i aparellador o arquitecte tècnic, amb l’exigència d’intervenció d’aquest últim en totes les obres (de nova planta i construïdes, en aquest cas quan s’alteri la seva configuració arquitectònica), els usos de les quals es corresponguin amb edificacions de caràcter administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural, així com en totes les edificacions de l’àmbit de l’enginyeria, si la direcció d’obra l’ocupa un arquitecte.
i264 Noticiari CAATB.indd 28
HOSPITAL GENERAL DE SANTA CATERINA. FINALISTA ALS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 2005 EN LA CATEGORIA DE DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. PROMOTOR: INSTITUT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA. PROJECTE I DIRECCIÓ DE L’OBRA: MANUEL BRULLET I ALBERT DE PINEDA. DIRECCIÓ DE L’EXECUCIÓ DE L’OBRA: JOAN SUBIRÓS, DE CAST, SA. CONSTRUCTOR: NECSO, SA
Director d’execució d’obra (DEO) ■
■
■
■
■
■
■
■
No és un perfil directiu ni un perfil de project management on predomina la gestió. És un perfil de direcció tècnica. Li preocupa l’organització i el control de l’execució de l’obra. És un perfil tècnic. Li preocupa la bona execució tècnica d’un projecte però entén també el projecte i el llenguatge del projectista. És un perfil polifacètic. El DEO està relacionat amb l’execució de l’obra, però també amb el projecte. La seva visió del procés: l’obra com a punt de confluència d’interessos dels agents (promotor, direcció facultativa, constructora). Entre els seus objectius (control de costos, control de temps, control de seguretat i control de qualitat) també hi ha el de màxima adaptació al projecte. Les funcions, competències i coneixements d’un arquitecte tècnic adquirides en la seva formació es corresponen àmpliament amb les d’un director d’execució d’obres. Un arquitecte tècnic és, quasi per definició, un DEO. L’arquitecte tècnic, l’aparellador, és un perfil perfecte per a la direcció executiva d’una obra.
La direcció facultativa És l’equip tècnic que dirigeix l’execució de l’obra. Està format pel director de l’obra, el director d’execució de l’obra i el coordinador de seguretat durant l’execució de l’obra. L’equip el coordina el director de l’obra. No s’ha de confondre el director d’obra amb el director d’execució de l’obra. El director de l’obra és l’agent (en obres d’edificació, és un arquitecte) que dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la llicència d’edificació i altres autoritzacions preceptives, i les condicions de contracte amb l’objecte d’assegurar la seva adequació al fi proposat. Poden dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del direc■
21/12/05 14:41:16
c 29
tor d’obra. Quan el director d’obra no ha elaborat el projecte, assumeix les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició que pogués correspondre-li davant el projectista.
el DEO / director d’execució d’obra VERIFICA, CONTROLA, CONTRASTA, DOCUMENTA I DIRIGEIX
Obligacions del director d’obra ■
■
Designar el tècnic director de l’execució de l’obra que tingui la titulació professional habilitant. Lliurar el Llibre de l’edifici al promotor una vegada finalitzada l’obra.
El director de l’execució de l’obra és l’agent (en obres d’edificació, és un aparellador o arquitecte tècnic) que assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i de controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat del que s’ha edificat. ■
Obligacions del director de l’execució de l’obra ■ Estar
en possessió de la titulació acadèmica i professional habilitant i complir les condicions exigibles per a l’exercici de la professió. ■ Quan les obres a realitzar tinguin per objecte la construcció d’edificis per als usos indicats en el grup a) de l’apartat 1 de l’article 2, la titulació acadèmica i professional habilitant és la d’arquitecte tècnic. És aquesta, així mateix, la titulació habilitant per a les obres del grup b) que siguin dirigides per arquitectes. En els altres casos, la direcció de l’execució de l’obra pot ser ocupada, indistintament, per professionals amb la titulació d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic. ■ Verificar la recepció en obra dels productes de construcció i ordenar la realització d’assaigs i proves precises. ■ Dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i amb les instruccions del director d’obra. ■ Consignar en el Llibre d’ordres i assistències les instruccions precises. ■ Subscriure l’acta de replanteig o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades. ■ Col·laborar amb els agents restants en l’elaboració de la documentació de l’obra executada i aportar els resultats del control realitzat. ■
i264 Noticiari CAATB.indd 29
Els integrants de la direcció facultativa d’una obra (director de l’obra, director d’execució de l’obra i coordinador de seguretat) representen tècnicament els interessos del promotor durant l’execució de l’obra. ■■■
■■■ ■
■
■
■
Què ha de saber fer
Interpretar el projecte executiu vinculant memòria, plànols, plecs, amidaments i pressupost. Conèixer i controlar les condicions de posada en obra, els mètodes de control d’activitat establerts per les empreses, i acceptar o rebutjar les unitats d’obra executades en relació amb les exigències dels processos de qualitat establerts en el projecte i en el contracte. És convenient que col·labori amb el seu client, el promotor, en la millor elecció del contractista adjudicatari i en l’establiment de les condicions del contracte per a la seva major eficàcia. És convenient que col·labori amb el coordinador de seguretat i salut per al compliment de la seva tasca. Així mateix ha de col·laborar amb la Inspecció de Treball si observés un incompliment greu en matèria de seguretat i salut a l’obra que posés en perill la integritat dels participants en la seva execució.
■■■
Abans d’iniciar l’obra
Objectiu: conèixer a fons l’obra. Prèviament al començament de les obres, s’ha de verificar la coherència entre els documents contractuals i advertir, si escau, el promotor de les disfuncions que s’observin tenint en compte les definicions del projecte, adequant-los si escau als requeriments que presumiblement es puguin plantejar durant l’execució. Cal fer especial atenció al coneixement del sòl (estudi geotècnic) del solar on s’aixecarà l’obra, i entendre el moviment de terres com a moment crític de la construcció del projecte. L’acta de replanteig és un document signat per la direcció facultativa i l’empresa constructora. La documentació del projecte ha de permetre construir l’obra d’acord amb els volums, materials i cost previstos pel projectista. ■■■
Durant l’execució
Ha d’impartir instruccions complementàries per a l’adequat compliment de les condicions establertes i en coherència amb els documents d’índole tècnica i econòmica, tenint en compte en tot cas no modificar les condicions de seguretat i salut per a treballadors, les econòmiques establertes per a empreses i treballadors autònoms, i les de qualitat dels futurs usuaris. Ha de consignar instruccions al Llibre d’ordres i col·laborar en l’elaboració de la documentació de l’obra. Cal tenir en compte el paper de les OCT (oficines de control tècnic), els laboratoris de control de la qualitat dels materials, etc., i les modificacions en la normativa, com ara les que aportarà el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació). Són molt importants les visites d’obra d’una forma periòdica i estipulada. També, l’atenció especial a moments crítics de l’execució, com ara el de formigonat. ■■■
Final d’obra
El director d’obra i el DEO que subscriuen el certificat de final d’obra (CFO) són responsables de la veracitat i exactitud del document. Es lliura al promotor el Llibre de l’edifici (projectista / director de l’obra).
PERFIL I FUNCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB
DEO
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
apunts
ELS DEO EN EL MODEL DE COMPETÈNCIES
Les funcions del director d’execució d’obres (DEO) coincideixen amb les funcions que tradicionalment ha dut a terme l’aparellador o arquitecte tècnic. L’estudi Model de competències i coneixements dels perfils professionals de l’edificació, elaborat pel CAATB junt amb PriceWaterhouseCoopers, situa el DEO com una de les 6 ocupacions principals del perfil de direcció tècnica de l’obra, al costat d’altres com el director d’obra, el tècnic de seguiment a peu d’obra, el tècnic de control de qualitat dels materials i el tècnic de control econòmic. El DEO destaca en aquest grup perquè se li identifiquen competències genèriques, com ara tenir un elevat nivell en gestió de projectes i, junt amb el director d’obra, una acurada organització del propi treball. Per dur a terme la seva funció se li demana també el domini de competències tècniques d’anàlisi i tractament de la informació, la gestió de la documentació, les tècniques de control econòmic de l’obra i, igual que al director d’obra, se li demana tenir una visió global del procés constructiu. El DEO està relacionat amb l’execució de l’obra, però també amb el projecte. Les funcions, competències i coneixements d’un arquitecte tècnic es corresponen àmpliament amb les d’un director d’execució d’obres. Es pot dir que un arquitecte tècnic és, quasi per definició, un DEO.
L’arquitecte tècnic, un perfil perfecte per a la direcció executiva d’una obra
L’arquitecte/a tècnic/a és un professional d’intervenció obligada en obres de construcció, com a director de la seva execució, responsable que l’edificació es faci d’acord amb el projecte i controlant la qualitat dels materials. Els AT, per la seva preparació acadèmica, desenvolupen un repertori molt ampli d’activitats en el marc de l’edificació, de la gestió i de l’organització del sector de la construcció. Aquesta mateixa formació els predetermina alhora com la figura perfecta per ordenar i dirigir l’execució material dels obres.
21/12/05 14:41:19
ecte a r la sició ra ecte ctònic
30 c L’INFORMATIU DEL CAATB
PERFIL I FUNCIÓ
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
DEO
ENTREVISTA
Maria Roger Directora d’execució
Fascinació per construir l’arquitectura EL PROJECTE
“L’arquitecte demana saber fer la transposició més pura del projecte arquitectònic”
LA DIRECCIÓ
“Crec molt en la formació de l’AT (arquitecte tècnic) com a personatge resolutiu a l’obra”
■■
■■
M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es
TDA Tècnica, l’oficina tècnica d’un gran despatx d’arquitectura?
Què implica, què vol dir, dirigir l’execució d’una obra?
Sí, encara que estem preparats per fer projectes amb independència. TDA Tècnica és l’empresa per a l’execució tècnica d’Arquitecturas Óscar Tusquets Blanca. Té un equip de 30 persones. Treballem bàsicament en tres àrees: l’Àrea de Projecte d’Execució i Direcció d’Obres d’Arquitectura, l’Àrea d’Economia, i l’Àrea de Direcció d’Execució. L’organització dels despatxos d’arquitectura tècnica ha canviat. Ara, igual que passa amb els arquitectes, des de fa uns anys, podem parlar també d’aparelladors o d’arquitectes tècnics associats.
Dirigir l’execució d’una obra és aconseguir que la construcció sigui la interpretació del projecte. Aquest és el protagonisme, el punt de creativitat que s’amaga sota la professionalitat del tècnic que assumeix la DEO. Podríem dir que aquesta és la responsabilitat real del DEO. El respecte al projecte, la seva implicació amb el projecte, l’esforç per aconseguir que s’executi de forma impecable. Dirigir una obra no és veure que s’està fent malament; és sobretot preveure que es faci correctament. Quan en una obra alguna cosa s’ha fet malament no deixa de ser un fracàs del que tu no has vist.
■■■ Maria Roger és membre de TDA
Tècnica. Col·labora amb ella en feines de DEO, Susanna Pavón (Barcelona, 1970), arquitecta tècnica especialitzada en DEO i professora de Resistència dels materials a l’Escola d’Edificació de la UPC. Coincideixen en la seva visió de l’arquitectura tècnica al servei de la bona construcció. Els preocupa la tendència creixent a suprimir la participació de l’arquitecte tècnic (AT) com a part de la direcció facultativa independent. Tenen més coses en comú: transmeten una visió estrictament professional, rigorosa, disciplinada, del que és l’execució d’un projecte. Els agrada la vessant humana, tractar amb els equips de treball. Finalment, també estan d’acord que no negarien que existeix una estètica, i fins i tot una poètica, a l’hora d’elaborar la arquitectura en el curs del seu procés constructiu.
Quan es produeix el salt professional? La meva trajectòria com a arquitecta tècnica molt especialitzada en la direcció d’execució d’obres es va consolidar a partir de l’associació de Carles Díaz i Óscar Tusquets. Alhora, però, he fet algun incís col·laborant amb projectes d’arquitectes com ara Jaume Duró o Francesc Rius.
i264 Noticiari CAATB.indd 30
Un bon arquitecte sempre ha volgut tenir un bon arquitecte tècnic. La col·laboració d’Òscar Tusquets m’ha donat molt. He après de molts arquitectes però la consolidació en un despatx d’aquesta talla dóna confiança, seguretat en la forma de veure les coses. Tens una força diferent davant el promotor. La situació no és la mateixa que quan treballes com a professional independent o liberal. Així hem fet obres com ara les Caves Chandon, l’edifici Vèrtex de la UPC, o l’ampliació del Palau de la Música... Ara tenim en curs la construcció d’un equipament hoteler a l’edifici Miramar, a Montjuïc, o la rehabilitació del Teatre Pérez Galdós, a Las Palmas de Gran Canària.
Aquesta és la funció clàssica, la que tradicionalment ha fet l’AT ? Crec que aquesta és la feina que essencialment ens toca fer als AT: vetllar perquè l’obra estigui ben feta. Crec que el DEO és una gran ajuda per aconseguir una bona construcció. És possible que a les joves generacions de la facultat no se’ls expliqui, que no ho sàpiguen. A mi això no m’ho van explicar.
Li doneu una importància primordial a la interpretació del projecte. L’arquitecte mateix et demana saber fer la transposició més pura del projecte arquitectònic. Tenim la
responsabilitat d’interpretar amb la màxima fidelitat el que l’arquitecte ha projectat. Aquí és on pren sentit l’expressió “construir l’arquitectura”. L’objectiu de l’arquitecte tècnic dirigint l’execució d’una obra d’edificació ha de ser aconseguir que la construcció sigui la interpretació del projecte.
Una vegada interpretat el projecte... Després ens queda l’adaptació constructiva i és quan comencem una relació amb tres agents: el promotor, l’arquitecte i el constructor. El DEO té aquí una funció de control i conciliació d’interessos. Ha de respectar el que formalment, en l’àmbit d’imatge, ha volgut el projectista, ha de respectar els acords econòmics i d’imatge volguts per la promotora, i ha de fer possible que així ho faci l’empresa constructora.
Ha de vetllar també per l’economia de l’obra. Això és el que li demana la promotora. També el projectista confia en la gestió econòmica del DEO perquè és qui, en cas de modificacions, sabrà distribuir o redistribuir les partides pressupostàries en favor del projecte. Amb la constructora és on hi ha la relació més tensa, perquè aquí el DEO és un agent de seguiment i control. Jo delego moltes coses en la direcció de l’execució, l’economia no. És una
21/12/05 14:41:24
c 31
generalistes, tot terrenys, organitzadors, negociadors, conciliadors. Pots aconsellar el promotor, l’arquitecte sobre un material nou o rebutjar un material que et proposa la constructora. Crec molt en la formació de l’AT com a personatge resolutiu a l’obra.
La visió tècnica de l’arquitectura? Vol dir tenir en compte sempre els valors, la imatge del projecte, del projecte com a primera premissa de l’execució. He de ser agnòstica amb l’arquitectura. No tinc tendència a convertir-me en projectista. Si una arquitectura no m’agrada, no em plantejo la intervenció per canviarla. És un tema de respecte, de tolerància personal.
Quines característiques ha hagut de desenvolupar? Al principi tens la sensació que no saps res. Estàs formada per fer, però no saps fer. A mesura que avances aprens. És important que el DEO i el director de l’obra sàpiguen quin és el seu paper. Hi ha arquitectes i també arquitectes tècnics que confonen funcions. Hi ha arquitectes que són molt constructius i hi ha aparelladors, arquitectes tècnics, que són molt projectistes. Però si cadascú sap què ha de fer, la relació és perfecta. A TDA aquest tema ha estat sempre molt clar. àrea a la qual no m’agrada renunciar perquè proporciona molta informació sobre el procés del projecte.
L’economia, els costos com a part important del projecte. Al costat de la interpretació. L’estat de mides/amidaments el comencem a fer en paral·lel a l’avanç del projecte. Al mateix temps, col·laborem amb l’arquitecte per fer-ho així. És una molt bona col·laboració, que fa que el resultat, que el cost econòmic final i el projecte, s’ajustin, estiguin ben adaptats. Això ens dóna prou seguretat amb vista al promotor.
Costa més treballar així? Sí perquè no estàs elaborant un document administratiu, un tràmit, sinó que estàs col·laborant amb el projecte realitzable. I el promotor ho nota. El projecte surt amb un acord econòmic amb el promotor. No cal que esperi a fer oferta de les obres per saber què li valdrà el projecte.
Com són els equips amb què es troba l’AT a l’obra? Hi ha empreses que tenen gent molt preparada, però altres, no. La gent jove en anys de molta construcció ha anat molt de pressa a aprendre però li falta la maduresa que et proporciona l’experiència. Tenen molta responsabilitat i poca experiència.
I els professionals caps d’obra? Cada vegada més, en empreses grans hi trobem el perfil d’enginyer de camins més que aparelladors fent aquesta funció. Tendeixen a la gestió. Saben organitzar molt bé però de construcció no en saben tant. Ens trobem amb equips molt preparats per organitzar però que en temes de
construcció fallen.
Ara sembla que està de moda estalviar-se l’arquitecte tècnic. Hi ha promotors que es queden amb la figura del director de l’obra i eliminen la figura del DEO. Si l’aparellador és de la immobiliària fa de tècnic del promotor i el dia a dia, els replantejos, el seguiment i control de l’obra queden per fer. La relació amb el constructor també és diferent. Es prescindeix de la independència del tècnic.
PERFIL I FUNCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB
DEO
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Trajectòria. Maria Roger Casamada
Com és el dia d’un DEO? Tens una programació de la jornada i a la primera trucada has de canviar el pla. Les obres se’t mengen moltes hores i també necessites moltes hores de despatx. És difícil trobar tranquil·litat per als papers... i acabes emportant-te el treball a casa.
Un aspecte de l’obra, de la seva feina, que li agradi molt. Tinc, sento, una veritable fascinació per l’arquitectura, pel procés de construir-la. En totes les seves fases, des de l’organització de l’obra passant per la relació humana, professional, amb els equips, hi ha un component de relacions humanes en el temps que dura una obra... fins que l’obra s’acaba. També m’agrada saber que, l’endemà, però, en començarà una altra i serà un altre procés constructiu en marxa, diferent dels anteriors. Únic. És apassionant començar de nou. Cada vegada que fas una obra tornes a començar amb una altra gent. És una renovació constant, com si canviessis de feina. També és dur, però quan acabes i analitzes els resultats és molt satisfactori.
Un aspecte de l’obra que no li agrada gens. Tinc una opinió molt pròpia sobre la seguretat. Hauríem d’aconseguir una cosa dificilíssima que mai hauria de fer el DEO i és que no coincidís en la mateixa persona la direcció d’execució i la coordinació de seguretat. Que hagis de canviar de barret hauria d’estar prohibit. Però és molt difícil de fer-ho entendre. ■
DESPATX DE TDA TÈCNICA. MARIA ROGER DURANT L’ENTREVISTA AMB L’INFORMATIU ■■■ Maria Roger Casamada (Barcelona, 1951). Trajectòria: graduada el 1973 com a arquitecta tècnica en execució d’obres per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), estudis que completa amb formació continuada en Gestió de la rehabilitació d’habitatges, en Project Management en Edificació i Urbanisme (postgrau), i en Direcció i Organització d’Empreses del Sector Construcció (màster). Experiència professional: Comença a les empreses Grop (constructora), Narthex, SA (consultora d’arquitectura i construcció), i exerceix després com a professional independent dirigint l’execució d’obres projectades per arquitectes com Joan Pasqual, Eduard Calafell, Joan Arias, Cristian Cirici, Carles Bassó o Carles Díaz. A partir del 1985 comença la col·laboració permanent amb Carles Díaz. En l’actualitat és responsable de la gerència tècnica de les empreses que constitueixen TDA Grup, que inclou Arquitecturas ÓscarTusquets Blanca, TDA Tècnica- TDA Arquitectura y Urbanismo, Gespert XXI i NB35 Barcelona.
Els arquitectes tècnics esteu molt preparats per organitzar. Tenim una formació que ens permet moure’ns bé en qualsevol tema organitzatiu. Ens és fàcil posar-nos en el paper del project manager (PM), per exemple. Hi ha moltes empreses que introdueixen la figura de PM però cal anar en compte de no introduir massa burocràcia a l’obra. Els AT hem de ser
i264 Noticiari CAATB.indd 31
MARIA ROGER I SUSANNA PAVÓN EN VISITA A L’OBRA DE CONSTRUCCIÓ D’UN HOTEL.
21/12/05 14:41:39
i264 Noticiari CAATB.indd 32
21/12/05 14:41:42
Reportatge:
R
c 33 L’INFORMATIU DEL CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
La pregunta Quin és l’estat de la construcció al nostre país i cap a on ha d’anar? La realitat avui Arquitectura d’imatge i cultura constructiva
Anàlisi d’obra i materials Renovació tecnològica i treball en equip
i264 el reportatge.indd 33
21/12/05 13:54:33
34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
REPORTATGE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
Construcció a Catalunya Parlem d’innovació, de la despesa de les grans edificacions, de sostenibilitat i d’execució. Josep Olivé Arquitecte ■ ■ ■ Fa uns anys, en aquestes dates tan propenses als regals com als balanços, ens va arribar a les mans un llibre recopilatori d’habitatges unifamiliars construïts a la dècada dels 90 als Estats Units (1). Una de les impressions que em va fer va ser que aquells tipus de cases no podrien ferse al nostre país ja que les propostes eren, en la majoria dels casos, molt extremes quant al disseny i molt més innovadores quant a la construcció del que la immensa majoria de clients s’atrevirien a fer, aquí, aleshores. Cases com la Paulk, amb l’expressivitat de la fusta en la totalitat de la casa; els estudis de Convent Avenue, amb murs de tàpia, o la casa Burnette, amb una estructura de pantalles de bloc de formigó armat posttesat i amb un disseny d’un pati amb un estanc que regulen el microclima de la casa, eren impensables aquí, no perquè no es coneguessin les tècniques, sinó perquè no era probable de trobar un promotor que s’avingués a gastar-se els diners en sistemes constructius tan estranys.
Inversió en tecnologia El que ha passat just des d’aleshores no deixa de sorprendre, ja que any rere any es veu un increment d’habitatges unifamiliars executats amb tècniques no tradicionals i amb solucions constructives poc comunes o innovadores (2), en una proporció molt més elevada que en qualsevol altra tipologia constructiva. Per fer objectivable -que no objectiuaquest argument, només cal veure els premis FAD dels darrers anys: ja el 1998 s’atorgava el premi -després de molts anys sense fer-ho- a un habitatge unifamiliar, però el mèrit principal d’aquest era una actitud radical davant un entorn i una imat-
i264 el reportatge.indd 34
ge minimalista però coneguda (casa J. Cantarell, a Púbol, de L. Jubert i E. Santacana). Per contra, l’any 2002 el premi va recaure sobre un parell d’habitatges en què el factor constructiu té un pes important (cases M&M, a Bellaterra, de J. M. Roldán i M. Berengué) i el 2003 es va donar el FAD a un altre habitatge unifamiliar (casa Garriga-Poch, a Lles de Cerdanya, d’A. Frediani), sobretot per haver vençut unes ordenances però amb un component constructiu important, amb solucions i sistemes gairebé inventats. Al marge dels FAD, poden citar-se la casa a Bellaterra d’F. Fernández, C. Puig i X. Bancells; els habitatges Muntaner i Garriga, de X. Claramunt i ADD+arquitectura; les cases al Maresme dels Soldevila; diverses de les cases de l’estudi RCR a la Garrotxa; les de l’estudi MejónFité, a la plana de Lleida; la casa de Pich-Aguilera o la Villa Bio, a Llers, de Ruíz Geli, entre moltes d’altres. Això vol dir que els qui estan fent una aposta i una inversió més gran en noves tecnologies en la construcció en aquests moments al nostre país són els promotors particulars per a ús propi. No se sap si aquest fenomen és bo o no ho és, però sí que sorprèn que qui té pocs o molt pocs recursos sigui qui els arrisqui més. I que qui, en principi, hauria d’invertir en investigació i desenvolupament tècnics (l’Administració en alguns dels seus estaments, ja que li interessa des d’un punt de vista públic i té recursos, així com les grans empreses promotores, a les quals interessa des d’un punt de vista econòmic i de competitivitat i que també disposen d’amplis recursos) no ho facin. Els motius d’aquest desinterès potser cal buscar-los en un posicionament més conservador de l’Administració pública (3) i, pel que fa al sector privat, a l’actual conjuntura economicosocial actual, on el cost de la construcció
és un percentatge poc rellevant en el cost total d’una promoció i on hi ha un mercat que permet treure amb èxit qualsevol producte, per la qual cosa l’interès per innovar sembla innecessari (4).
Edificis singulars i cultura constructiva Un segon fenomen característic dels últims anys és la construcció -en alguns casos ja acabada, en d’altres encara per fer- d’un grup, reduït en nombre absolut però gran en nombre relatiu, d’edificis singulars, generalment de grans dimensions, que han requerit solucions constructives força especials per dur-la a terme. El complex de congressos del Fòrum, de MAP arquitectes; l’edifici Fòrum, de Herzog i De Meuron, i la gegantesca pèrgola fotovoltaica de Martínez La Peña i Torres, tots al recinte del Fòrum; la Torre Agbar, de Nouvel i Vázquez; la rehabilitació del MNAC, de Gae Aulenti; l’edifici de Gas Natural i el mercat de Sta. Caterina, d’EMBT; el Centre Biomèdic, de Brullet, o la rehabilitació de Les Arenes, de Rogers i Alonso-Balaguer, en són els exemples més destacats però no els únics. En la majoria d’aquests edificis, al contrari dels xalets citats abans, la construcció s’ha supeditat -i algunes vegades complicat fins a nivells escandalosos- a una imatge, una forma, un efecte visual, fins i tot més que a una funció. Els edificis reclam, l’arquitectura com a símbol de poder, encara que el tipus de poder hagi canviat, no és un fenomen ni d’aquest moment ni només d’aquest país (si s’observa l’emplaçament, la majoria són a la capital, Barcelona, com a símbol del poder de la capital, també), sinó que totes les ciutats o regions que volen ser presents en un cert circuit de cultura i turisme, estan fent el mateix. Com va dir Glenn Murcutt en la seva darrera visita a
CASA GARRIGA-POCH A LLES DE CERDANYA, D’A. FREDIANI, AMB EST
CASA BURNETTE, A ARIZONA, ESTRUCTURA DE PANTALLES DE BLOC ESTANC QUE REGULEN EL MICROCLIMA DE LA CASA.
21/12/05 13:54:36
c 35 REPORTATGE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Barcelona: “Es fan certes coses perquè es poden fer, només per això” (5). El problema és que es disposa de tècniques i recursos econòmics per fer coses que només tenen justificació en si mateixes i que, en molts casos, costen un preu desorbitat al contribuent o a l’usuari (6). En la seva part positiva, hi ha la implantació o/i creació de noves tecnologies que s’incorporaran a la cultura constructiva del país per obrir-ne el ventall de possibilitats i per millorar-ne la qualitat.
Sostenibilitat i estalvi energètic
CASA PAULK, DE JAMES CUTLER A SEABECK (WASHINGTON), AMB SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ PLATFORM FRAME, TOTALMENT DE FUSTA.
. FREDIANI, AMB ESTRUCTURA D’ENTRAMAT METÀL·LIC I FAÇANES LLEUGERES DE FUSTA.
ESTUDIS DE CONVENT AVENUE DE RICK JOY ARCHITECT A TUCSON (ARIZONA) AMB MURS DE TÀPIA EN LA TOTALITAT DE L’EDIFICI QUE REGULEN LA TEMPERATURA INTERIOR.
Si fins aquí la crítica a les administracions públiques no ha estat gaire positiva, en canvi és just reconèixer que en el camp de la sostenibilitat i l’estalvi energètic aplicat a la construcció són els estaments públics els que n’estan a l’avantguarda i fan més esforços per a la seva aplicació i difusió. Algunes corporacions municipals i, sobretot, les empreses que gestionen les construccions escolars i universitàries, són especialment sensibles a dissenyar els seus edificis amb criteris de sostenibilitat i a incorporar solucions d’estalvi energètic d’una manera seriosa i racional. En aquest sentit, és molt interessant el programa de la UPC, que no només exigeix als seus edificis una eficiència molt per sobre de la mitjana sinó que, a més, en fa un seguiment per, després d’uns quants anys, extreure’n conclusions que confirmin o no la idoneïtat de les solucions aplicades (7), un vertader estudi científic de la construcció del qual s’esperen, amb paciència i impaciència, els resultats. Reflex de l’interès i la preocupació pel tema de la sostenibilitat és el nombrós grup d’entitats, agrupacions i fundacions que han sorgit en els darrers anys dedicades al tema (la darrera coneguda com a AuS, Agrupació per l’Arquitectura i Sostenibilitat), que hauran de lluitar per implantar els necessaris criteris de sostenibilitat en la construcció i desconstrucció, en una societat molt poc conscienciada, de moment.
Qualitat de la construcció
PANTALLES DE BLOC DE FORMIGÓ ARMAT POSTESAT I AMB UN DISSENY D’UN PATI AMB UN
ASA.
CASES M&M BELLATERRA, DE J.M.ROLDÁN I M.BERENGUÉ, D’UNA RACIONALITAT ESTRUCTURAL EXTREMA.
i264 el reportatge.indd 35
És indubtable que l’interès per millorar la qualitat de la construcció ha augmentat enormement en els darrers anys, com ho mostra la convocatòria de nombrosos premis que abasten els diferents aspectes del procés de l’edificació, començant pels més recents, els Premis Catalunya Construcció que organitza el CAATB, i els premis Bonaplata, Construmat, Dècada de la Fundació Tusquets Blanca o el ProjecteCasaBarcelona, liderat per Ignacio Paricio, o fins i tot en el món de l’usuari no especialitzat: fa molt temps que no sento dir “abans
21/12/05 13:54:44
36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
REPORTATGE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
es construïa millor” (8). Actualment, els materials i les tècniques de construcció són molt millors que fa uns anys, però hi ha un factor que, en la meva opinió, esdevé fonamental -i al qual l’usuari és molt sensible, ja que és qui en gaudeix o en pateix les conseqüències-. Em refereixo a la qualitat de l’execució. Tothom sap que un bon material o una bona solució constructiva no són gaire efectives sense una bona execució i que cal una bona direcció i control per garantir que aquesta es realitzi correctament. Hi ha, en canvi, una percepció entre els qui treballen en aquest camp (9) que últimament s’està donant més protagonisme a professionals externs dels qui depèn poc o gens la qualitat final de la construcció. Hi ha una sensació (10) que l’Administració i els promotors estan tendint a procurar millorar la qualitat posant controladors que controlin els controladors, en un procés que pot tendir cap a l’infinit. Aquest sistema ja s’ha demostrat totalment ineficaç en altres camps de la gestió. El camí correcte és el contrari: reforçar la figura de qui dirigeix i controla l’execució de l’obra, prestigiant la seva feina i facilitant la col·laboració i l’intercanvi d’informació, abans i després de l’obra, entre dissenyador i director, i demanar-li que tingui una presència més continuada a l’obra, que li permeti un control exhaustiu de les operacions. Això té un cost econòmic però, a més de la qualitat, la rendibilitat i racionalització de les obres millorarien; es compensarien així amb escreix els costos dels honoraris.
HABITATGES AL PASSEIG VALLDAURA DE BARCELONA, PREMI A LA DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ
Exigència social
VILLA BIO A LLERS (GIRONA), DE RUÍZ GELI, UNA PROPOSTA “PEDAGÒGICA” DE CONSTRUCCIÓ
Per acabar, no voldria que aquestes línies s’interpretessin com una visió global de la situació actual. Hi ha departaments de l’Administració, municipal, provincial, de la Generalitat, etc., que tenen cura, en la mesura de les seves possibilitats, de la construcció i la innovació. Hi ha també força promotors, alguns de grans, altres de petits, que també innoven i aposten per fer un producte de qualitat. Per contra, una bona part dels hàbitats construïts fa poc no són sostenibles, gasten molta energia i són molt poc innovadors o tenen una qualitat arquitectònica molt baixa. És necessari que l’esforç que tants professionals estan fent en aquest moment per millorar la qualitat de la construcció arribi a ser conegut per qui, precisament, en serà el beneficiari. Cal que qui es vagi a comprar un pis demani no només qualitat en els acabats sinó en tota la construcció, que sàpiga que hi té dret i que hi ha mitjans per saber-ho. També, que qui es vol fer un xalet o l’empresa que planeja construir una nova seu
SOSTENIBLE AMB UN LLENGUATGE FORMAL MODERN.
i264 el reportatge.indd 36
DELS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 04.
EDIFICI AL CAMPUS DE LA UPC DE L’EDIFICI DE GAS NATURAL, AMB UN VOLA-
CASTELLDEFELS DEL QUAL SE N’ESTÀ FENT
DIU DE 30 M, QUE HA SUPOSAT UN REPTE
UN SEGUIMENT ENERGÈTIC AMB EL PRO-
ESTRUCTURAL ENORME.
GRAMA ACA2 DE LA UPC.
conegui i valori els criteris de sostenibiliat que pot (i hauria) d’aplicar perquè contamini menys i estalviï, a més de permetre-li estar més confortable. Cal que qui hagi de contractar els serveis d’un tècnic tingui més clar què li pot oferir aquest tècnic, quina és la seva funció en una obra i quines responsabilitats cobreixen els honoraris que li pagarà. Tot això ho pot fer l’Administració, ho fan els tècnics que treballen en la construcció, però sobretot, ho han de fer, per credibilitat i per capacitat de difusió, els col·legis i les associacions professionals. Si realment es vol millorar la qualitat de la construcció, els collegis han d’explicar a la societat -que ja està conscienciada de la necessitat de qualitat- quins són els mitjans per aconseguir-ho, perquè només quan la demanda sigui una construcció de qualitat l’oferta serà una construcció de qualitat. ■
NOTES: (1) Casas norteamericanas, editat per Óscar Riera Ojeda per a Benedikt Taschen verlag GmbH, el 1998, traduït de la publicació, en anglès, de l’any anterior publicada per la Whitney Library of Desing. El subtítol del llibre: Innovaciones en el diseño y la ejecución, ja indica quins en són els continguts. A més de l’interès constructiu de moltes de les obres seleccionades, en publica una fitxa constructiva i nombrosos detalls constructius. (2) Si bé diferents a les americanes i poc influenciades per la publicació que se cita. (3) Hi ha excepcions: algunes administracions municipals i, en l’àmbit nacional, els centres d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que des de fa molts anys, s’atreveixen a acceptar propostes noves en cada projecte gràcies a la qual cosa estan estenent per tot el territori un bon nombre d’escoles amb una gran qualitat arquitectònica que -en contrast amb el panorama gris dels immobles heretats del franquisme- milloren el disseny i, en molts casos, introdueixen innovacions constructives que bona falta fan per, des de l’exemple, educar els futurs usuaris i promotors d’arquitectura del país. (4) Per a més dades sobre aquest tema, cal veure “El Tema” i “Sector” en nº 261 de L’Informatiu, i la portada d’El Periódico del 9/12/05. (5) Glenn Murcutt: conferència col·loqui a l’Escola d’Arquitectura de La Salle, abril de 2005. (6) En una entrevista a El País, de 3/11/05, J. L. Mateo donava a entendre alguna cosa semblant quan es referia a intervencions d’alguns arquitectes estrangers i a l’actitud de certes administracions quant a la qualitat d’allò que construeixen. (7) Cal veure l’article sobre ACA2 de la UPC a L’Informatiu nº 226, d’octubre de 2003. (8) Ha contribuït considerablement a desfer aquest mite la intensa activitat de rehabilitació i reparació dels edificis, que ha fet descobrir a molts que també en altres temps es construïa malament. (9) En bona part són aparelladors i arquitectes tècnics, als qui la LOE dóna competències exclusives en obres majors, per al control d’execució. (10) És errònia si s’observa que les competències de cada agent són diferents i no encavalcades, però comprensible quan, per exemple, els honoraris que una OCT demanava –en el passat perquè ara no hi ha tanta diferència- per fer un control estadístic d’una part de l’obra, eren majors que els de la direcció facultativa per la totalitat de la responsabilitat d’execució de l’obra.
21/12/05 13:54:55
Nuevo video aplicación aislamiento acústico R
Tabiquería seca Tabiquería húmeda Techos Suelos
el sile nc io
Bajantes
no
oc
Cubiertas metálicas
u
p
a lu
ga
r ®
Video
aplic
ación
s i s t e m a a i s l s d e a m i e n t o a c ú s t i c o
®
ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL
e mas d siste stico o acú mient aisla
i264 el reportatge.indd 37
TEXSA, S.A. C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com
Solicíta DVD G R AT I S e n w w w. t e x s a . e s
21/12/05 13:54:58
38 c L’INFORMATIU DEL CAATB
REPORTATGE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Renovació tecnològica i treball d’equip en la construcció catalana Des de l’any 1994, L’Informatiu ha publicat, amb periodicitat variable, un seguit d’articles amb l’objectiu d’oferir una visió completa de l’obra arquitectònica, des de l’encàrrec del projecte fins al resultat final, passant pels processos d’obra, l’anàlisi de preus i les solucions constructives. Es tracta de la secció Anàlisi d’obra, realitzada per un grup de professionals en actiu, arquitectes tècnics i arquitectes, la composició del qual ha anat variant i renovant-se al llarg dels anys segons les obligacions professionals de cadascú. Anàlisi d’obra, cal dir-ho, ha estat una de les seccions més ben valorades pels lec-
■■■
�����������
����������������������������������
������ ����������� ������������� ��������������
�������� ���������� ����������������� ��������������� ���������������� ����������
�
����� ������������ ���������� ����������� ������������
als sinó sobretot als processos constructius. La localització de les obres ha estat també dificultosa, ja que les obres de major difusió, a les quals resulta més fàcil accedir, són les que prevalen pels seus aspectes formals i la construcció queda sovint amagada, relegada a la satisfacció personal del tècnic que la realitza. Malgrat aquestes dificultats, les obres mostrades al llarg d’aquest temps han mantingut un considerable nivell, en el benentès que segurament moltes obres interessants no s’han pogut publicar per desconeixement. Donar una visió completa de l’obra arquitectònica era el segon objectiu.
�����������
�
����������������������������������������
��
�
������� ����������� �������������� �������������
����� ������������ ���������� ����������� ������������
�
L’Informatiu inicia una nova etapa amb l’anàlisi d’obres d'un elevat nivell de qualitat tècnica i arquitectònica i reportatges sobre el procés de fabricació dels materials de construcció
realització. Això se seguirà fent, malgrat que preocupa que algunes vegades sigui difícil obtenir les xifres econòmiques. Es continua publicant, també, la fitxa de característiques i de dades de l’obra, inclosos els principals industrials que hi han intervingut, ja que d’ells depèn també el resultat final d’una obra.
Qualitat tècnica i arquitectònica En aquesta nova etapa que s’inicia, les obres que s’escolliran per fer el reportatge estaran marcades pels criteris que s’han exposat anteriorment. Les úniques condicions objectives són que l’edifici tingui qualitat
�����������
���������������������������������������
������ ��������� ������������
������� ����������� ��������������� ����������
�
����� ������������ ����������
����������� �������������
Serà un reportatge que explicarà el procés de fabricació d’un material, tradicional o de nova tecnologia, freqüent en la construcció però que els que l’apliquen en desconeixen moltes de les característiques. Aquestes característiques sovint vénen donades, precisament, pel procés de fabricació, extracció o manipulació del material. No és un reportatge del sistema d’aplicació, exceptuant quan la creació i l’execució del material coincideixen. Està previst que inclogui, sempre que sigui possible, un exemple d’obra realitzada amb aquest material o aquesta tècnica i una relació d’empreses fabricants
����������� ���������������������
�
����� ������������ ����������
����������� �������������
������� ����������� ������������
LES PORTADES DELS REPORTATGES D'ANÀLISI D'OBRA I MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ DES DE LA PRESENTACIÓ DEL NOU INFORMATIU
tors al llarg de la història d’aquesta publicació col·legial. Els objectius que es van fixar des de l’inici no han variat gaire al llarg del temps i aquests passen fonamentalment per la renovació tecnològica i la idea de l’arquitectura com a treball d’equip. La idea ha estat presentar noves tècniques que milloressin la qualitat de la construcció, sense haver de recórrer a grans projectes ni a experiències singulars. Acomplir el primer objectiu ha estat una tasca difícil. Des de fa tres anys, el Col·legi convoca els Premis Catalunya Construcció amb una categoria dedicada específicament a la Innovació i se sap que, en aquest àmbit, la innovació és escassa, no tant pel que fa als materi-
i264 el reportatge.indd 38
En els articles s’ha intentat destacar la complexitat de l’obra, així com el paper de tots els seus actors, des de l’encàrrec del projecte fins a la seva materialització i, fins i tot, al seu ús i posterior manteniment. Finalment, es vol fer una anàlisi crítica de les obres publicades, amb comentaris que pretenen aportar elements de reflexió sobre la pràctica professional. Aquest punt de vista ha estat contrastat amb l’opinió escrita dels autors de l’obra, una de les parts més enriquidores de la presentació de l’obra.
El cost de l’obra Des del principi, s’ha inclòs, com a part del reportatge, el cost de l’obra, en ser una dada important de la seva
tècnica i arquitectònica, que s’hagi acabat com a màxim dos anys abans de la publicació del reportatge i que s’hagi construït a Catalunya (amb algunes excepcions justificades, fins ara). S’intentarà, però, intercalar tot tipus d’obres: grans, petites, de tipologies variades, amb més interès constructiu o més interès mediàtic, d’autors reconeguts o no tan coneguts, etc. En l’etapa que ara s’inicia, que ja inclou alguns números, s’ha pres el compromís de publicar l’anàlisi d’una obra cada mes. Com que la periodicitat de L’Informatiu és quinzenal, el reportatge es mantindrà en cada número amb una nova temàtica, que alternarà amb la d’obra.
del material o que apliquin la tècnica en qüestió en l’àmbit de Catalunya. Amb aquesta secció es pretén omplir un buit informatiu, ja que és un plantejament únic en les revistes tècniques actuals. Té per nom Materials i noves tecnologies. Ja se n’han publicat dos des del canvi de maqueta. S’espera que amb aquests canvis, el reportatge continuï sent una de les seccions predilectes dels lectors. A ells se’ls vol demanar disculpes si en alguna ocasió s’han comès petites errades i agrair-los que hagin fet possible la publicació del reportatge durant aquests onze anys. Podeu consutar l’hemeroteca electrònica de L’Informatiu a www. apabcn.es ■
21/12/05 13:55:08
c 39 REPORTATGE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
reportatges d’anàlisi d’obra i materials 2005
L’equip de redacció d’Anàlisi d’obra i Materials i noves tecnologies està format per Gabriela Schön, Xavier Oliva, Ana Moreno, Imma Villacorta, Jordi Olivés, Vicenç Font, Xavier Aumedes i Cristina Arribas. Coordinació: Josep Olivé i Elisenda Pucurull.
L’Informatiu 247. Segona quinzena de gener de 2005 Ampliació del Palau de la Música Catalana El somni de Lluís Domènech i Montaner
L’Informatiu 261. Segona quinzena d’octubre de 2005 Reforç estructural amb fibres de carboni Reforç d’estructures
■■■ L’operació d’ampliació i reforma del Palau de la Música Catalana, després de vint anys
d’obres, va finalitzar amb la construcció del Petit Palau, una sala de música de cambra amb capacitat per a 650 persones, un edifici de serveis de quatre plantes per a administració i una plaça pública en el solar de l’església de Sant Francesc de Paula. El projecte és de l’estudi d'Óscar Tusquets, i la direcció de l’execució de TDA Tècnica, de Maria A. Roger Casamada i Susana Pavón guanyadors d’una menció especial en la primera edició dels Premis Catalunya Construcció del CAATB. ■
Les fibres de carboni ofereixen una elevada eficiència per les seves propietats físiques, químiques i mecàniques. La seva aplicació com a reforços en estructures de formigó es deu a raons diverses: quan les sobrecàrregues superen la capacitat portant de l’element, per restitució de la resposta estructural original, o com a alternativa en la substitució d’armadures degradades per problemes de durabilitat. Aquests materials compostos, designats com a FRP (Fiber Reinforced Polymers), utilitzen generalment fibres de carboni com a component principal, atès que el seu mòdul d’elasticitat és similar al de l’acer. ■
L’Informatiu 250. Primera quinzena de març de 2005 Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Sostenibilitat, economia i arquitectura
L’Informatiu 262. Primera quinzena de novembre de 2005 Llar d’infants de Sant Fruitós de Bages Tradició i tecnologia
■■■ La nova Casa Consistorial de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), ubica-
da en el solar que quedava entre l’antic ajuntament i la mitgera final de l’illa d’edificació, és fruit del projecte que va guanyar el concurs restringit que va promoure la Diputació amb premisses d’emplaçament i programa, i d’utilització de criteris de sostenibilitat. El projecte el va guanyar l’equip d’arquitectes Esteve Aymerich, Ton Salvadó, Josep M. Rieradevall i Angelika Rutzmoser, amb Toni Güell i Avelino Alcocer com a arquitectes tècnics, que es van endur una menció especial en els Premis Catalunya Construcció 2004. ■
El parvulari municipal de Sant Fruitós de Bages, d’Antoni Franch (arquitecte) i Joan Carles Batanés (arquitecte tècnic) s’engloba en el tipus d’edificacions concebudes des de la fase de projecte amb criteris de sostenibilitat, amb la particularitat que no s’ha sobrepassat el pressupost de partida, que d’altra banda, no era superior a les previsions que s’estimen per a un edifici de serveis projectat sense tenir en compte el concepte de sostenibilitat. Part de l’èxit d’aquest edifici rau en el fet d’haver-se proposat objectius ambiciosos, com és la sostenibilitat per a un edifici de petites dimensions construint alguna cosa excepcional. ■
L’Informatiu 260. Primera quinzena d’octubre de 2005 Centre de Natura Les Planes de Son Integració en el paisatge
L’Informatiu 263. Segona quinzena de novembre de 2005 Galvanitzat en calent Recobriments de galvanitzat en calent
■ ■ ■ El centre té un caire pedagògic i divulgador amb relació al desenvolupament sostenible i la preservació de la natura i el paisatge. Per tant, l’arquitectura, obra de l’arquitecte Quico Rius, amb Pere Rius i Jaume Ordi com a arquitectes tècnics, és conseqüent amb aquesta idea i ha de ser sostenible i estar integrada en el paisatge tant com es pugui. D’altra banda, quant a l’ús, l’equipament serveix per allotjar tant les persones que visiten el centre com les que ofereixen serveis. El conjunt del Centre està compost de diverses construccions: l’edifici principal, un observatori astronòmic, una microcentral hidroelèctrica i una bassa depuradora d’aigües. ■
■■■ El procés de zincat o galvanitzat en calent assegura alts nivells de protecció a les peces tractades. Aquest material és molt freqüent en la construcció i no pas nou. Malgrat això, hi estan generalitzades certes confusions, sobretot quant als diversos tractaments de protecció de l’acer que es poden realitzar amb zinc. El procés de zincat o galvanitzat en calent consisteix a introduir l’element d’acer a protegir en un bany de zinc fos a 450º C. Durant la immersió es produeix la difusió del zinc sobre la superfície de l’acer. ■
i264 el reportatge.indd 39
■■■
■■■
21/12/05 13:55:21
40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Espai Empresa: CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES
L’ús de l’acer en la construcció
ASCEM vetlla per la promoció i divulgació dels avantatges de la construcció amb estructures metàl·liques
Joan Delriu Real President d’ASCEM ■■■ L’Associació per a la Construcció
d’Estructures Metàl·liques (ASCEM) té la missió de representar i ordenar l’exercici de la professió d’estructures d’acer per aconseguir la seva promoció tècnica, social i econòmica, i per projectar la seva tasca social. La seva aportació al procés constructiu és molt important. Contribueix a dur a terme edificis reciclables i participa en el procés de construcció sostenible. Per desenvolupar amb major eficiència la seva missió, ASCEM assumeix el paper d’associació patronal del sector, no només per als associats (estructuristes i empreses afins) sinó també com a entitat de serveis per a la resta de professionals i empreses del sector de la construcció que desitgin tenir relació amb l’estructura d’acer. ASCEM és l’associació a l’Estat espanyol que ostenta la representació de l’European Convention for Constructional Steelwork (ECCS), que és la Federació Europea d’Associacions d’Estructurites d’Acer i està formada per 22 països. Des d’ASCEM es volen vèncer les reticències que hi ha d’utilitzar l’estructura d’acer en el moment de dissenyar els edificis. La normativa aplicada en la regulació de la protecció contra incendis fa que el disseny dels edificis es basi en l’enfocament prescriptiu i no en la moderna enginyeria del foc ISAI, que adopta un enfocament basat en prestacions, combina les mesures actives (detecció, extinció, evacuació…) amb les passives (sectorització, estabilitat, protecció...); aquest enfocament causa un perjudici directe en el moment de l’elecció de l’estructura. Convé recordar que la inhalació de fum tòxic és la principal causa de mortalitat en els incendis. L’objectiu d’ASCEM és aconseguir que la construcció en estructura metàl·lica creixi en tots els àmbits, especialment en els edificis multiplanta.
Avantatges de l’acer en la construcció Mentre en altres països la utilització de l’acer en la construcció és cada vegada major, a Espanya el mercat
i264 espai empresa.indd 40
COMICSA VA CONSTRUIR AMB ESTRUCTURA METÀL·LICA LA SEU DEL BANC SABADELL A SANT CUGAT.
de l’estructura metàl·lica representa tan sols el 10% de la construcció. I és que encara es desconeixen els avantatges de l’acer davant altres sistemes constructius: Rapidesa d’execució. Es fabrica en taller a partir de perfils normalitzats existents en el mercat. Les inclemències del temps no n’afecten la fabricació. En edificis multiplanta es poden col·locar 3 plantes de pilars alhora. Fiabilitat. És un material que es veu, que duu els seus certificats de siderúrgica, que totes les empreses fabricadores posen, que no té paranys. Sostenibilitat. Una estructura metàl·lica cargolada té la premissa que al final del cicle de l’edifici, en un hipotètic desmuntatge de les bigues i pilars, podria tenir una nova utilització. Construcció ecològica. L’estructura metàl·lica és totalment ecològica. Construcció reciclable. La ferralla s’utilitza per fabricar perfils i tornar a reutilitzar-los. No genera residus. Excel·lent comportament en les
accions sísmiques. Encara que pràcticament a Espanya no s’utilitza el càlcul, l’estructura metàl·lica resisteix amb un grau de seguretat suficient les accions sísmiques que previsiblement puguin actuar-hi a sobre al llarg de la seva vida útil molt millor que els altres tipus estructurals. Flexibilitat. L’estructura metàllica té una excel·lent relació entre la seva capacitat estructural i el seu pes, la qual cosa li dóna una lleuge-
Avantatges de l’acer en la construcció Els avantatges són els següents: ■ Rapidesa d’execució ■ Fiabilitat ■ Sostenibilitat ■ Construcció ecològica ■ Construcció reciclable ■ Excel·lent comportament en les accions sísmiques ■ Flexibilitat ■ Adaptabilitat ■ Alta resistència ■ Ductilitat ■ Facilitat de transport ■■■
resa superior a les altres tipologies estructurals. Adaptabilitat. Té la possibilitat d’adaptar-se perfectament a solars irregulars. És molt versàtil en ampliacions o reforços estructurals (rehabilitació). Alta resistència. Excel·lent comportament plàstic davant tot tipus de sol·licituds. Ductilitat. Gran capacitat de deformació sense trencament en accions dinàmiques. Facilitat de transport. Pel fet de ser un material lleuger, la seva facilitat de transport és inqüestionable. Molts edificis emblemàtics s’han construït amb estructura d’acer. Tot i això des d’ASCEM es vol arribar al gran públic, als edificis de pisos, oficines, hotels, hospitals, etc., per deixar constància que ofereix mols avantatges tant per al promotor com per a l’usuari i que si es vol fer una construcció sostenible i reciclable l’estructura d’acer és la millor opció. ■
ASCEM
www.ascem.org
21/12/05 14:03:45
i264 espai empresa.indd 41
21/12/05 14:03:48
42 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES
Estructures metàl·liques lleugeres Actualment els arquitectes i promotors es plantegen els seus nous projectes com espais amb personalitat i caràcter propis, on l’edifici va més enllà del concepte tradicional. Molts edificis i cases unifamiliars ja es projecten aglutinant la funcionalitat del seu espai amb el disseny, l’elegància i la creativitat. Per desgràcia, els sistemes tradicionals coarten aquesta llibertat i obliguen els professionals a renunciar a noves formes i espais. Tot i això, les noves idees es mereixen sistemes que estiguin a l’alçada, que permetin als professionals crear espais lliures i innovadors sense necessitat de patir per les solucions constructives. Des de fa anys, les ■■■
L’estructura metàl·lica lleugera proporciona les millors solucions quan els sistemes tradicionals no són tan eficaços
estructures metàl·liques lleugeres proporcionen solucions òptimes i creatives allà on els sistemes tradicionals no són tan eficaços. La incorporació al mercat d’aquest sistema garanteix la fermesa i consistència de tota la vida i permet obrir pas als nous projectes del segle XXI.
Perfils lleugers galvanitzats Els responsables d’aquest nou sistema són els perfils lleugers galvanitzats. Per les seves característiques, s’utilitzen molt en la resolució de cobertes inclinades, tot i que les seves possibilitats no acaben aquí. Gràcies a aquests perfils, l’obra pot gaudir d’una excel·lent ràtio pes/resistència i d’una ràpida col·locació sense que
PER LES SEVES CARACTERÍSTIQUES, ELS PERFILS GALVANITZATS LLEUGERS S’UTILITZEN EN LA RESOLUCIÓ DE COBERTES INCLINADES.
AQUESTES ESTRUCTURES PERMETEN UNA INTERESSANT REDUCCIÓ DE COSTOS I FACILITEN LA LLIBERTAT CREATIVA EN EL PROJECTE.
importi el pendent. En molts casos aquestes estructures permeten una interessant reducció de costos en proporció als sistemes tradicionals i faciliten a l’arquitecte la llibertat creativa. Des de fa més de 10 anys, Perlisa posa en pràctica aquesta filosofia en tots els projectes que arriben a les seves mans. Amb un acurat estudi de cada obra, l’empresa ha solucionat problemes d’habitabilitat i distribució de càrregues, i ha donat vida a idees aparentment impossibles. La combinació de diferents formes de perfils lleugers i la sòlida unió amb cargols han permès la creació d’espais amplis i consistents, que garanteixen la mateixa estabilitat que les solucions clàssiques.
mes diferents d’estructures metàlliques que s’adeqüin a qualsevol necessitat. La utilització d’aquestes estructures permet que edificis amb problemes d’espai disposin, sota les teulades, de noves zones habitables, aplicant el sistema per-golfa, i més àrees no habitables però útils, substituint els envans morts pel sistema per-tabic. A més, el sistema per-cavall ofereix la possibilitat de projectar amplis espais sense suports. Substituint l’últim forjat i els envans morts per aquest sistema, s’aconsegueix salvar llums de grans dimensions i crear formes inimaginables amb els sistemes tradicionals. Així doncs, amb les estructures metàl·liques lleugeres, innovació i tecnologia es posen al servei de la imaginació. ■
Diferents solucions constructives Cada projecte requereix una solució a la seva mida. Per això, al llarg dels anys Perlisa ha concentrat els seus esforços a desenvolupar tres siste-
i264 espai empresa.indd 42
PERLISA PERFILES LIGEROS, SA
Jaume Fernández Telèfons: 93 456 23 44 / 629 864 511 www.perlisa.com
21/12/05 14:03:51
i264 espai empresa.indd 43
21/12/05 14:03:55
44 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES
Estructures i tancaments metàl·lics Comicsa fa trenta anys que es dedica a la fabricació de tot tipus d’estructures i tancaments metàl·lics. Això li permet assessorar els seus clients sobre quins són els millors productes, dissenys i solucions per a cada projecte i treure el màxim profit dels avantatges que ofereix la construcció metàl·lica: la versatilitat i idoneïtat per als nous dissenys arquitectònics, la resistència i durabilitat, la rapidesa d’instal·lació -que permet reduir-ne els terminis d’execució i per tant disminuir-ne el cost-, i la gran capacitat per al reciclatge, fonamental per a la construcció sostenible, tan necessària actualment en la societat. Interessada per aprofundir en els
La construcció metàl·lica implica versatilitat i idoneïtat per als nous dissenys arquitectònics, resistència, durabilitat, rapidesa d’execució i sostenibilitat amb els fabricants per optimitzar i adaptar la instal·lació a les diferents demandes i obtenir així la imatge desitjada. Té en compte la importància de la imatge en les façanes i cobertes, sense deixar de banda la qualitat i garantir el bon funcionament. Per aquest motiu, utilitza exclusivament, tant en estructures com en tancaments, materials certificats amb la garantia dels fabricants. ■
■■■
i264 espai empresa.indd 44
TENNIS CORNELLÀ (FEDERACIÓ CATALANA)
avantatges i la millora de la qualitat de l’estructura metàl·lica, és un dels membres fundadors de l’Associació per a la Construcció d’Estructures
Metàl·liques (ASCEM). Comicsa treballa amb qualsevol perfil de tancament metàl·lic existent al mercat en estreta col·laboració
21/12/05 14:03:59
i264 espai empresa.indd 45
21/12/05 14:04:04
46 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES
L’acer en la construcció ■■■ ARCELOR, un dels líders mundials de l’acer, amb una plantilla de 94.000 persones treballant en més de 60 països, va decidir crear el Departament BCS (Building & Construction Support), constituït per arquitectes i enginyers, amb la missió d’assessorar projectes, des del disseny fins a l’execució. Es tracta d’una organització de tipus transversal, capaç d’oferir solucions globals en acer, mostrar al mercat les últimes innovacions, i comportar-se com el motor d’I+D+i de la construcció dins del grup. L’acer és un aliatge metàl·lic format majoritàriament per ferro i quantitats variables de carboni, níquel, crom i molibdè. Actualment es troben catalogats més de 3.000 graus d’acers disponibles. És un material en contínua evolució, que gràcies al gran esforç d’I+D+i realitzat, ha fet possible que acers que ni tan sols es coneixien fa 20 anys es fabriquin avui. A més de les seves qualitats inherents, l’aplicació controlada de solucions constructives que recorren a l’acer en les seves diferents formes serveix per donar resposta a nombroses necessitats. Per la seva capacitat per oferir grans obertures, permet reduir el nombre i la selecció dels punts de suport, amb la qual cosa suposa un estalvi d’espai. Combina solidesa i lleugeresa, fet que permet reduir els fonaments i alhora proporcionar un estalvi de temps, ja que els productes prefabricats redueixen la duració de l’obra i afavoreixen l’encadenament de les diferents fases del treball. Estalviar temps implica reduir costos. La construcció en acer permet l’ús de productes prefabricats que per la seva lleugeresa, se subministren a les obres acabades i llestes per al muntatge. D’aquesta manera es redueix el treball in situ i els requisits del transport, amb la qual cosa s’aconsegueix una obra més econòmica. Les construccions metàl·liques afavoreixen l’aplicació de solucions d’aïllament de l’exterior, que contribueixen a millorar el balanç energètic i el control dels ponts tèrmics. Visible o ocult, l’acer acompanya altres materials i afavoreix les associacions intel·ligents, l’acer i el formigó (construcció mixta), l’acer i
i264 espai empresa.indd 46
el vidre, l’acer i l’escaiola, l’acer i la fusta, l’acer i l’aïllament, etc. És un material segur: ofereix seguretat davant moviments sísmics i en combinació amb altres materials com pintura, escaiola, formigó, garanteix una resistència contra incendis adequada o superior a les necessitats. Les construccions metàl·liques són respectuoses amb la persona i el medi ambient. L’acer és 100% reciclable i pot ser aprofitat de manera indefinida sense que perdi qualitats.
És un material en contínua evolució, que gràcies al gran esforç d’I+D+I ha fet possible que acers que ni tan sols es coneixien fa 20 anys es fabriquin avui
Més de la meitat de la producció metal·lúrgica de la Unió Europea i el 40% de la producció mundial es fabrica a partir d’acer reciclat. En la fase de construcció, l’ús de l’acer representa un estalvi d’un 41% en el consum d’aigua. Quan les construccions d’acer deixen de ser necessàries en el lloc on es troben, poden ser desmuntades i reconstruïdes en un altre lloc. L’habitatge particular de l’arquitecte alemany Werner Sobeck, a Stuttgart, és un bon exemple d’arqui-
tectura sostenible en acer. Inclou deu tones d’acer, que es poden desmuntar i reciclar. Es tracta d’una estructura que es va muntar en quatre dies; els forjats i les escales es van col·locar en dos. Funciona perfectament sense sistemes de climatització. Gràcies a la seva poca inèrcia i a la flexibilitat d’espais es refreda i s’escalfa ràpidament. ■
WWW.CONSTRUCTALIA.COM
21/12/05 14:04:13
i264 espai empresa.indd 47
21/12/05 14:04:18
48 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
BREUS
Technal presenta al COAC els seus nous manuals sobre l’eficiència energètica ■■■ La reflexió entorn a l’aportació i l’estudi de les empreses dedicades al món de la construcció juntament amb l’objectiu d’aconseguir edificis energèticament eficients van ser l’objectiu de debat de les dues conferències que va organitzar Technal al COAC, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el passat 19 d’octubre. Els arquitectes Joan Lluís Zamora i Mestre i Fructuós Mañà i Reixac, en representació de l’ITeC, van ser els encarregats de presentar els dos nous manuals tècnics publicats per Technal: Quadern tècnic: comportament energètic d’una façana envidriada i Disseny de façanes lleugeres. Manual d’introducció al projecte arquitectònic. En l’acte, al qual van assistir unes 100 persones, es van tractar temes tan importants com l’eficiència energètica que el Codi Tècnic imposa com a camí cap a la projecció
d’edificis més sostenibles. En aquest sentit, Zamora va qualificar de molt rellevant el paper de Technal juntament al de l’ITeC a l’hora d’aportar dades per a l’elaboració d’aquests documents bibliogràfics.
Impacte mediambiental “Com a projectors i també com a prescriptors, és bàsic que existeixin aquest tipus de manuals. És difícil trobar empreses que tinguin en compte l’impacte mediambiental, les incompatibilitats amb altres productes, l’ecologia...” va comentà Mañà, que ha dirigit l’edició dels dos manuals. La segona conferència va anar a càrrec de l’arquitecte Torsten Masseck, del CISOL, que va explicar l’estalvi energètic aconseguit mitjançant una façana amb panells serigrafiats i fotovoltaics. “És difícil la competitivitat entre una façana
Texsa nomena nou director general ■ ■ ■ TEXSA, SA, empresa dedicada a la fabricació i comercialització de làmines impermeabilitzants i aïllaments, ha nomenat Josep Maria Sala Rovira nou director general, càrrec que ocupava fins ara Francesc Valls Albert, president del Grup TEXSA. Josep Maria Sala, enginyer, exercia des del 2002 la direcció general adjunta de TEXSA, i es responsabilitzava directament de l’expansió de la companyia a Europa. Té, a més, una àmplia experiència en el sector de materials per a la construcció. Anteriorment a la seva incorporació a TEXSA, va ser membre del Comitè de Direcció de Poliglas, SA (Divisió d’Aïllants del Grup Uralita), en què va ocupar diversos càrrecs executius i va estar directament implicat en el desenvolupament internacional de la divisió. Aquest nomenament té lloc en un moment d’expansió de TEXSA, una companyia amb una facturació prevista per a aquest any de 85 milions d’euros. L’empresa acaba d’adquirir el 50% de TEXSA América, SA, del seu soci mexicà, amb la qual cosa augmenta la seva participació en la
i264 espai empresa.indd 48
filial fins al 100%. TEXSA América centra la seva activitat comercial en el Carib i els països d’Amèrica Central. El 2003, la companyia va adquirir el 50% restant de TEXSA Índia Ltd. en un procés similar al de TEXSA América. Al febrer d’aquest any va adquirir el 75% de l’empresa italiana ARTHA, dedicada a productes especials per a l’aïllament. ■
TEXSA
www.texsa.es
TECHNAL VA PRESENTAR ELS SEUS MANUALS EN UN ESTAND A LA SEU DEL COAC.
fotovoltaica i la manera tradicional d’obtenir energia, ja que el cost de la primera és bastant més elevat, fins al moment”, va comentar. És important integrar poc a poc l’energia solar en l’arquitectura. No és la solució defi-
nitiva però és un primer pas cap a la sostenibilitat. ■
TECHNAL
www.technal.es
Sostres, bastiments i terres Fermacell ■■■ L’activitat de Fermacell a Espanya es desenvolupa des de Xella Sistemes de Construcció Seca, SL, que confia a Intergypsum la gestió de vendes i la logística de producte, i actua com a importador oficial d’aquests productes per a la Península i les Balears. Les construccions amb Fermacell s’executen de forma rendible i ràpida, sense període d’assecament, sense brutícia i sense problemes estàtics. El programa complet de Fermacell inclou des d’obra nova fins a obra antiga, des de solucions parcials fins a projectes complets: ■ Panell home de 150 x 100 cm i 10 mm d’espessor, per al reglejat de sostres. És pràctic i segur per a l’aprofitament de les golfes i la rehabilitació d’edificis. ■ Format Alçada de local de Fermacell, des de 10 mm fins a 18 mm d’espessor. És útil per a un muntatge rendible de bastiments d’envà i té excel·lents propietats. ■ Format Super de 254 x 600 cm. Es pot aplicar en habitatges prefabricats de qualitat i en la construcció industrial de panells sandvitx.
Els elements del terra: esmorteeixen sorolls d’impacte, fan d’aïllament tèrmic i protegeixen del foc. Rendibilitzen tota l’obra nova i la rehabilitació. ■ Panells compostos amb poliestirè expandit per a l’aïllament tèrmic addicional, i en el format 150 x 100 cm per a l’aïllament tèrmic posterior amb barrera de vapor o sense. ■ Un programa complet d’accessoris permet optimitzar els resultats i està elaborat en sintonia amb l’especial composició de Fermacell. ■ Panell d’exteriors HD, el panell per a exteriors en els sistemes d’estructura de fusta portant. ■ ■
XELLA-FERMACELL
Telèfon: 902 368 009 www.fernacell.com fermacell-es@xellacom
21/12/05 14:04:24
i264 espai empresa.indd 49
21/12/05 14:04:29
GUIA ACTIVA
50 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
5
ESTRUCTURES
TANCAMENTS I DIVISIONS
7 6
2
COBERTES
3
AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
4
FAÇANES
GUIA ACTIVA i264 espai empresa.indd 50
REHABILITACIÓ
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
21/12/05 14:04:36
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
c 51 GUIA ACTIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SOLUCIONS PROFESSIONALS
2a QUINZENA NOVEMBRE 2005
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES.
GUIA ACTIVA 14 La seva solució professional.
INFORMÀTICA
Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
8
INSTAL·LACIONS
10
11
9
15
SANITARIS
16
SERVEIS PROFESSIONALS
TANCAMENTS PRACTICABLES
INTERIORISME
GUIA ACTIVA i264 espai empresa.indd 51
URBANISME I MOBILIARI URBÀ
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
21/12/05 14:04:45
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
52 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
2a QUINZENA NOVEMBRE 2005
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES.
16
SERVEIS PROFESSIONALS (Continuació)
20
BASTIDES
22
APUNTALAMENTS
21
AUTOMOCIÓ
23
CONSTRUCTORES
GUIA ACTIVA
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
L’Informatiu desitja un bon any 2006 als seus lectors i anunciants ATAYO AUXITESA BANSABADELL FINCOM BARNA PARK BASF ESPAÑOLA BECK & HEUN ASFALTOS CHOVA BETEC CATALANA HYDRO BUILDING KLONA ADOBE SYSTEMS CDC CAIXA D’ENGINYERS CASADO IRIARTE LECUMBERRI MAILHARIN CATALANA DE TELECOMUNICACIONS S.O.X CECAM CERAMICAS DEL FOIX CLAR REHABILITACIÓ CLINICA BAVIERA COALSA COINTECS COMACE IMPORT COMERCIAL COLL VILA 324 COMICSA CONSTRUCCIONS EN FUSTA PALLARS CONSTRUCTORA EUROBARNOBRES COOPERATIVA D’ARQUITECTES JORDI CAPELL COPYFAX EQUIP COSENTINO DAISALUX DALIFORMA DANOSA DISELAUTO DUMOCAR EDIFICACIONES E INGENIERIA
i264 espai empresa.indd 52
ENCOFRADOS J. ALSINA ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS ENVANS I SOSTRES GRUP GINE ESCOLA POLITÉCNICA SUPERIOR D’EDIFICACIÓ ESG ESTRUCTURAS CONDAL ESTRUCTURAS OLOT ESTRUCTURES PECOFRIS ESTUCS 1881 EUROQUIMICA DE BUFÍ Y PLANAS EUROVALLS MATERIALES PARA LA CONST FABRICA ELECTROTECNICA JOSA (BJC) FABRICA PROTEC CAR FIGUERAS TECNIFUSTA FINANCIERA MADERERA (FINSA) FIRA DE BARCELONA CONSTRUMAT FIXCER PRODUCTS, FUNDACIÓ RESTAURA FUNDACION INSTITUTO DE LA CONSTRUCCION CASTILLA Y LEÓN G. SOLAR EGARA FUNDACIÓN POLITÉCNICA DE CATALUNYA GAS NATURAL SDG GEAS INTEGRAL GERCASA GRES BREDA GRES DE LA MANCHA GRIFERIA MARTI SAMSUNG HERMANOS BERNÀ HERMS HILTI ESPAÑOLA
HOT PINT HYDRO BUILDING SYSTEMS IASO IBERTRAC IDENTITAT GESTIÓ DE PROJECTES IGUAZURI, IMPACTO DE COMUNICACIÓN INDUSTRIAL BREINCO INDUSTRIAS FAPP INEMA INESE CATALUNYA ISCHEBECK IBERICA ITEC JAI JANUS 27 JARDINERIA MOIX JIMTEN JTV ASSOCIATS JUNG ELECTRO IBERICA LAEC LCC LABORATORI CATALÀ DE CONTROL LA PREVISION MALLORQUINA DE SEGUROS LAMP LAYHER FONTINI FORO IBERICO DEL PVC - ANAIP FRAPONT FUJITSU ESPAÑA LGAI TECNOLOGICAL CENTER LOREFAR MANEJO INTEGRADO PLAGAS MAQUIGESTION EUROPEA MASA MATERIAS PRIMAS ABRASIVAS MAYDISA MECANOVIGA MECCO
PRESTIGE HOTELS MEDITERRÀNIA DE GEOSERVEIS MEDINA METAL MOBLES GRAU MUTUA INTERCOMARCAL MUT-SONIC MYTE NATURONDA NEXO DIAGONAL NOUMAC NOXIFER PANASONIC ESPAÑA PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME VENDRELL PAVIMENTS TURO PARK PAVINDUS PERLISA PERFILES LIGEROS PIEDRAS Y PIZARRAS MACAEL PISTA CERO PLAN MARKETING Y COMUNICACIÓN POLYDROS, S.A. PREFABRICADOS FRANMAM PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS, S.A. PROCEDIMIENTOS UNO PROMAT IBERICA PROTASA QUADIS PRECAR PUERTAS MNS QUALIBERICA REHABILIT REHABILITACIÓ CONTRACTA REHABILITACIÓ 9 REHAC SA REMIND MIX RESTAURI RUBICHEM RYCMAR
SAINT GOBAIN WEBER CEMARKSA SANITAS SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON SERVEI CONTROL QUALITAT SCHLÜTER-SYSTEMS SCHOTT Ibérica SÉNETON SIMON SISTEMAS BAL SISTEMES DE REFORÇ ACTIU SME Rehabilitación SOFTWARE TÈCNIC D’ARQUITECTURA SOL TÈCNIC ECOLÒGIC 2000 SOLGA DIAMANT DISTRIBUCION SOPREMA ESPAÑA STRUCTURALIA SUBEROLITA TATFORMS TECNOLOGIA Y SISTEMAS CORTAFUEGOS TEXSA TEXSA MORTEROS ROBERT BOSCH ESPAÑA TRAC VERTICAL UMBRAL DE TOLERANCIA UNICMALL URBICAD ARCHITECTURE URSA Ibérica Aislantes VELUX SPAIN VEROSOL IBERICA VIBCON VIC UNIVERSITAT INTERNACIONAL CATALUNYA VIPER VITRO CRISTALGLASS YESOS IBERICOS
21/12/05 14:04:49
i264 espai empresa.indd 53
21/12/05 14:04:59
54 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
postgraus
C
Cursos:
FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS
2006
Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries. 7a edició ■ ■ ■ DIRIGIT A: Professionals
que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret). DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: del 24 de febrer al 20 de maig HORARI: divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes, de 9.30 a 14 hores DURADA: 100 h
i264 cursos i serveis.indd 54
Postgrau de Construction Management. 6a edició ■■■ DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra. DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h
Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra ■■■ OBJECTIUS: Amb aquest postgrau els professionals aprendran a dirigir la gestió de la producció a l’obra. DATES: del 17 de febrer al 16 de juny de 2006 DURADA: 160 h
21/12/05 13:59:38
c 55 SERVEIS CURSOS FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
formació oberta PRIMER TRIMESTRE
2006 Cursos
Hores
Inici
Final
24 24 12 139 20 16 34 12 10 12 20
09/01/2006 10/01/2006 11/01/2006 16/01/2006 16/01/2006 17/01/2006 21/01/2006 24/01/2006 30/01/2006 30/01/2006 31/01/2006
27/03/2006 28/03/2006 29/03/2006 21/02/2006 30/01/2006 09/02/2006 04/03/2006 31/01/2006 13/02/2006 06/02/2006 14/02/2006
12 20 10 12 18 12 10 20 20 14 20 40 16 6 40 4 10 12 20
01/02/2006 01/02/2006 03/02/2006 06/02/2006 07/02/2006 08/02/2006 09/02/2006 10/02/2006 13/02/2006 14/02/2006 16/02/2006 17/02/2006 17/02/2006 20/02/2006 21/02/2006 21/02/2006 22/02/2006 23/02/2006 27/02/2006
15/02/2006 15/02/2006 10/02/2006 27/02/2006 14/03/2006 15/02/2006 02/03/2006 03/03/2006 27/02/2006 07/03/2006 02/03/2006 07/04/2006 10/03/2006 22/02/2006 23/03/2006 21/02/2006 01/03/2006 02/03/2006 13/03/2006
25 12 9 16 8 16 6 20 12 34 24 9 30 10 12 20 20 4 12 16 12
01/03/2006 01/03/2006 06/03/2006 06/03/2006 07/03/2006 07/03/2006 08/03/2006 09/03/2006 09/03/2006 09/03/2006 11/03/2006 13/03/2006 13/03/2006 13/03/2006 14/03/2006 15/03/2006 17/03/2006 23/03/2006 27/03/2006 28/03/2006 29/03/2006
29/03/2006 08/03/2006 13/03/2006 27/03/2006 09/02/2006 28/03/2006 15/03/2006 30/03/2006 23/03/2006 06/04/2006 08/04/2006 20/03/2006 03/04/2006 15/03/2006 21/03/2006 29/03/2029 07/04/2006 23/03/2006 03/04/2006 06/04/2006 05/04/2006
6 3 8 12
03/04/2006 25/04/2006 25/04/2006
05/04/2006 25/04/2006 27/04/2006
Gener Anglès nivell I Anglès nivell II Wednesday speaking Disseny i modificació de plànols 2D i 3D Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions Planificació i control de projectes amb Microsoft Project AutoCAD I. Nivell 2D Control de soldadura en obra Disseny d’espais comercials Direcció d’equips de treball El llamp. Prevenció i protecció
Febrer Urbanisme. Casos pràctics Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000 AUTOCAD per a no dibuixants Planificació a l’obra Tractament d’humitats La seguretat en la fase de planificació i organització d’obres El finançament hipotecari Dictàmens pericials. Casos pràctics La protecció contra incendis d’edificis. La protecció passiva Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat Qualificació energètica d’habitatges La seguretat a les obres Planificació i control de projectes amb Microsoft Project TCQ2000. Mòdul seguretat Instal·lacions Instal·lacions de comunicacions Nous espais de treballs Instal·lacions de calefacció i climatització Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions
Març Estructura d’obra. Càlcul i execució Intel·ligència emocional Contractació i gestions amb companyies de subministraments Intervenció en estructures de formigó Instal·lacions d’electricitat i il·luminació L’aïllament acústic en l’edificació Projectes de reparcel·lació Impermeabilització de cobertes Tècniques de venda AutoCAD I. Nivell 2D AutoCAD II. Nivell 3D La gestió dels residus Intervenció sobre l’espai interior. Procés i cas pràctic AUTOCAD per a no dibuixants Instal·lacions de fontaneria, aigua calenta sanitària i sanejament Presto II. Control de costos i planificació Fotografia digital Instal·lacions de gas i combustible Màrqueting personal Materials per a una construcció sostenible Estudi geotècnic. Cas pràctic
Abril TCQ2000. Mòdul seguretat Certificats d’habitabilitat Presentacions en públic La fiscalitat immobiliària
i:
Àrea de Formació del CAATB Telèfon: 93 240 23 73 / formacio@apabcn.es
i264 cursos i serveis.indd 55
21/12/05 13:59:43
Demandes:
56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres. Requisits: - Professional titulat en Arquitectura Tècnica, Arquitectura o Enginyeria. - Experiència professional d’entre 2 i 3 anys com a cap d’obra. - Coneixements a nivell d’usuari MS-Office (Word, Excel) i valorable TCQ2000 i/o Presto. - Vehicle propi. S’ofereix: - Jornada completa. - Retribució de 30.000€ bruts anuals i 10% dels beneficis de l’obra com incentius al finalitzar la mateixa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9113 a:
EMPRESA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i264 cursos i serveis.indd 56
Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb àmbit d’actuació a Catalunya,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9121 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
EMPRESA CONSTRUCTORA
Empresa constructora, amb àmbit d’actuació principal Barcelona i província,
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
PROCESSOS DE SELECCIÓ
Important empresa constructora especialitzada en edificació industrial i amb àmbit d’actuació nacional,
Selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS I PRESSUPOSTOS En dependència del responsable del departament de pressupostos, s’encarregarà d’estudiar i analitzar els projectes, elaborar amidaments i pressupostos, demanar ofertes als industrials, preparar el pressupost en base al projecte per fer l’oferta i participar en l’elaboració del planing d’obra. Treballarà en 2 o 3 projectes simultàniament. Requisits: - Valorable experiència professional en les funcions descrites. - Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office i Autocad. Es valorarà coneixement de Presto, Gest i MS-Project. - Es valorarà coneixement de francès. S’ofereix: - Contracte laboral i jornada completa. - Retribució d’entre 25.000 i 27.000€ bruts anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9022 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. - Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
21/12/05 13:59:44
i: Borsa de Treball del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 57 DEMANDES
Important empresa promotora-constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€.
Requisits: -
Arquitecte/a tècnic/a. Experiència professional d’aproximadament 5 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel). Cotxe propi.
S’ofereix: -
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats de creixement i projecció professional.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9166 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i264 cursos i serveis.indd 57
MERCAT DE TREBALL
EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA
IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.es
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
GRUP PROMCOVI, empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup, es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar el procés d’execució de vàries obres d’acord amb el projecte i les directrius de la direcció facultativa.
Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a. - Experiència mínima de 2 anys a peu d’obra en empresa constructora o promotora constructora. - Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MSOffice (Word i Excel). - Carnet de conduir. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal. - Remuneració: d’entre 30.000 € i 36.000 brut/anual negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement a l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a:
COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Enginyeria d’àmbit espanyol especialitzada en projectes d’edificació terciària i industrial,
Selecciona AJUDANT DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRES Actuarà per delegació del director d’execució d’obres i es responsabilitzarà de controlar les obres assignades per assegurar que es compleixin els objectius establerts en quant a temps, costos i qualitat. A mig termini signarà com a director d’execució d’obres. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a. - Valorable experiència professional. - Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Presto o TCQ2000. - Cotxe propi.
Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es
S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Jornada completa. - Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9020 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
21/12/05 13:59:49
58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
GRECCO – PROMOTORA INMOBILIARIA DEL GRUP HK EN PROCÉS D’EXPANSIÓ
Técnic/a coordinador/a de promoció Les persones incorporades es responsabilitzaran de les diferents fases del procés immobiliari des de la compra del terreny fins l’entrega del producte. Les seves funcions seran: relació amb ajuntaments, seguiment geotècnic, topografia, OCT, enderrocs, etc; control intern del projecte, amidaments i qualitats, relació amb constructores i direccions facultatives, coordinació amb el departament comercial i gestió de postvenda. PERFIL
Titulació d’Arquitecte/a Tècnic/a o Aparellador/a. Experiència en promotores immobiliàries i alts coneixements d’obra, constructures i preferiblement en obra residencial. Coneixements a nivell usuari avançat d’Autocad, Presto i Excel. Permis de conduir.
GESTION DE VALORACIONES Y TASACIONES - GESVALT
Taxador/a per a realitzar informes de diversos immobles. PERFIL
Titulació d’Arquitecte Tècnic. No es necessària experiència. Coneixements informàtics d’Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada parcial/completa. Sou negociable segona vàlua. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: oblasco@gesvalt. es a l’atenció d’Olga Blasco
S’OFEREIX
Retribució a negociar en funció dels valors i experiència aportades. Possibilitats de formació i desenvolupament professional en empresa en ple procés de creixement. Les persones interessades adreceu el currículum a l’atenció d’Isabel Pizarro a: ipizarro@grupohk.net Ref: 215
Ref: 234
BASF ESPAÑOLA, SA SELECCIONA PER LA SEVA DIVISIÓ COMERCIAL DE BARCELONA
AND, SA – CONSTRUCTORA DE TOT TIPUS D’OBRA
Tècnic/a comercial per responsabilitzar-se del assesorament directe als nostres clientsi als seus respectius departaments de venda i enginyeria respecte als nostres productes plàstics per aïllaments en la construcció, així com la preinscripció dels mateixos en el mercat final. PERFIL
Titulació d’arquitecte tècnic. Entre 3 i 5 anys d’experiència en construcció d’habitatges. Especialista en aïllaments tèrmics, acústics i sistemes. Imprescindible domini d’anglès i/o alemany. Disponibilitat de viatjar. S’OFEREIX
Jornada completa. Sou a partir de 30.000’- euros brut/anual. Contracte laboral. Incorporació immediata.
Cap del departament d’estudis per a confecció de pressupostos, petició d’ofertes a industrials, proveïdors, anàlisi de concursos i control pressupostari. PERFIL
Titulació d’arquitecte/t tècnic/a. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Presto, Autocad i MS Office a nivell usuari. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou a partir de 30.000’- euros brut/ anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: andsa@andsa.es
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: seleccion@basf.es a l’atenció d’Ana Angles Ref: 249
Ref: 239
ESCODA I ASSOCIATS, SCP – ENGINYERIA
DELTA PUNT 3000, SA
Tècnic/a de projecte i obres
Ajudant/a de cap d’obra
per l’elaboració de projectes per permisos d’obres i instal·lacions, direcció d’obra, cedul·les d’habitabilitat i tràmits varis relacionats amb el càrrec.
per estar en contacte entre gerència i el cap d’obra. Haurà de coordinar les obres amb l’equip tècnica, haurà de fer amidaments juntament amb gerència per poder donar preu dels enderrocs. També haurà de visitar les obres i coordinacions amb l’oficina.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Carnet de conduir i vehicle propi. S’ofereiex S’OFEREIX
Jornada completa. Sou a partir de 21.000’- euros brut/anual. Contracte laboral. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: escoda@escodaiassociats.com a l’atenció de Xavier Escoda
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. No es necessària experiència. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou a partir de 21.000’- euros brut/anual més despeses de benzina (en un futur possibilitat de vehicle d’empresa). Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a enderrocs@deltapunt.com a l’atenció d’Ana Sánchez.
Ref: 258
i264 cursos i serveis.indd 58
Ref: 212
21/12/05 13:59:50
c 59 DEMANDES MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
SOCIETAT DE TAXACIÓ
PSICOTEC
Controlador/a – validador/a
Tècnic/a de prevencio, seguretat i salut a l’obra
Empresa de taxacions líder en el sector amb forta presència a nivell nacional necessita controlador/a – validador/a per a la Delegació de Barcelona. Les seves funciones seran les de supervisió i control de les diferents taxacions immobiliàries realitzades a l’àmbit de la delegació (habitatges, promocions, naus, terrenys, locals, etc). Assessorament tècnic a la xarxa de taxadors independents, col·laboració en la formació de la xarxa de taxadors.
Les seves funcions seran les de coordinació de la seguretat i salut en fase de projecte, redacció d’estudis bàsics de seguretat i salut, aprovació de plans de seguretat i coordinació d’aquests en obres, revisió de documentació de subcontrates, informes i certificats per a montatge de bastides i altres equips col·lectius.
PERFIL
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Coneixements d’ofimàtica. Experiència mínima d’1 any en taxacions o en el seu control. Es valorarà formació de postgrau en urbanisme o valoracions urbanístiques. S’OFEREIX
Contracte laboral. Condicions econòmiques a negociar segons vàlua del candidat/a. Les persones interessades adreceu el currículum a: pdtorres@st-tasacion.es a l’atenció de Patricia de Torres
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Sou a partir de 30.000’- euros brut/anual a convenir segons experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: mmontava@psicotec.es a l’atenció de Mercedes Montava.
Ref: 252
Ref: 222
PSICOTEC
PSICOTEC
Director/a facultatiu/va
Cap d’obra
per a revisió de projectes d’execució d’obres, control i supervisió d’obra amb plena responsabilitat sobre ella. Realització d’amidaments, revisió de pressupostos i acceptació d’ofertes de l’empresa constructora. Control i aprovació de certificacions d’obra. Gestió i control de documentació tècnico-administrativa amb Organismes Oficials. Control de qualitat d’execució.
per a l’execució directa d’obres de construcció d’habitatges. Realització d’amidaments, confecció de pressupsots i formulació d’ofertes. Revisió de projectes d’arquitectura i adequació de la normativa i control i aprovació de certificacions.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Carnet de conduir i vehicle propi.
Titulació d’Arquitectura Tècnica. A partir de 5 anys d’experiència. Carnet de conduir i vehicle propi.
S’OFEREIX
S’OFEREIX
Jornada completa. Sou a partir de 45.000’- euros brut/anual a convenir segons experiència aportada. Incorporació immediata.
Jornada completa. Sou a partir de 48.000’- euros brut/anual. Incorporació en plantilla de sòlida empresa en fase d’expansió. Estabilitat en el treball i possibilitats de promoció. Interessant retribució econòmica en funció de les responsabilitats. Incorpiració immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum a: mmontava@psicotec.es a l’atenció de Mercedes Montava.
PERFIL
Les persones interessades adreceu el currículum a: mmontava@psicotec.es a l’atenció de Mercedes Montava. Ref: 223
Ref: 236
COPERFIL GROUP
COPERFIL GROUP
Tècnic/a de projectes de construcció
Cap d’obra
Empresa promotora, constructora i fabricant d’Edificis per a empreses, amb una facturació de més de 150 milions d’Euros i més de 650 empleats a Espanya, (www.coperfil.com ) necessita tècnic/a de projectes de construcció per a la seva seu central de Catalunya, per a realització de projectes executius, memòries i plànols.
Empresa promotora, constructora i fabricant d’Edificis per a empreses, amb una facturació de més de 150 milions d’Euros i més de 650 empleats a Espanya, (www.coperfil.com ) necessita cap d’obra per a la seva seu central de Catalunya, per a control d’execució tècnica i econòmica de les obres, negociacions amb la propietat, gestió de projecte, etc.
PERFIL
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Imprescindible habilitat en el dibuix I domini d’eines informàtiques. Carnet de conduir i vehicle propi.
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Carnet de conduir.
S’OFEREIX
Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.
Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: selector@copc.es. Ref: 208
i264 cursos i serveis.indd 59
S’OFEREIX
Les persones interessades adreceu el currículum a: selector@copc.es.
Ref: 207
21/12/05 13:59:50
P
60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA DESEMBRE 2005
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
SEOP – OBRES Y PROJECTES, SL
TRECE SETENTA Y NUEVE, SL – PROMOTORA D’OBRA NOVA
Ajudant/a de cap producció
Director/a d’execució de l’obra
en obra nova de 105 habitatges. No és necessaria experiència.
per a direccions d’obra, coordinació de seguretat i tasques de despatx: realització d’estats d’amidaments, etc.
PERFIL
Calen coneixements informàtics d’Excel, Word i Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Sou a partir de 27000’- euros brut/anual. Contracte laboral. Incorporació immediata.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. A partir de 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Presto, Word i Excel. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades (sou fix més honoraris professionals, actualment se estan construint 200 habitatges). Contracte laboral. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum a sgonzalez@seop.es a l’atenció de Silvia González.
Les persones interessades adreceu el currículum a: congessa@congessa.com a l’atenció de Juan Josep Costa
Ref: 219
Ref: 278
AGRUPACIÓ ACTIVIDADES E INVERSIONES PROMOTORA D’OBRA NOVA
GRAL. DE CONSTRUCCIÓ I SERVEIS ORVEX
Construcion manager
Tècnic/a de control econòmic
Entre 1 i 3 anys d’experiència. Nivell alt de català i mig d’anglès. Coneixements informàtics d’Excel, Word i Cad. Carnet de conduir i vehicle propi.
En dependència de gerència gestionarà el control econòmic i pressupostari de l’obra, planning, qualitat, relacions amb la propietat, direcció facultativa i administració, així com la contractació d’industrials per lots. Incorporació a empresa en expansió, d’àmbit nacional, per a Management d’obres de gran envergadura, possibilitat de promoció i sou negociable segons experiència. No es descartarà cap candidat/a per pretensions econòmiques.
S’OFEREIX
PERFIL
per assistència tècnica al departament de control de despeses i seguiment de les obres. PERFIL
Jornada completa. Sou a partir de 24.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a: egalera@grupoaisa.com a l’atenció d’Eva Galera
Coneixements informàtics de Presto, Word, Excel, Project, etc. Jornada completa. S’OFEREIX
Incorporació el 15 de gener. Les persones interessades adreceu el currículum a: oc_orvex@yahoo. es a l’atenció d’Oriol Caire
Ref: 220
Ref: 260
EUROCONSTRUC, SA
Tècnic/a d’estudis i pressupostos Empresa promotora-constructora de Barcelona especialitzada en edificació busca un tècnic/a d’estudis i pressupostos En dependència del cap de departament col·laborarà i assistirà en les tasques operatives derivades de l’efectuació d’amidaments i l’elaboració de pressupostos del projecte en estudi. PERFIL Valorable experiència professional. Coneixements informàtics a nivell usuari de Ms-Office, Autocad i valorable Presto. S’OFEREIX Contracte laboral en pràctiques i posteriorment indefinit. Jornada completa. Sou entre 18.000’- i 21.000’- euros brut/anual més una part variable. Formació a càrrec de l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9219 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans Bon Pastor, 5, 5a planta · 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Tota la informació al teu abast a
www.apabcn.es
Ref: 9219
i264 cursos i serveis.indd 60
21/12/05 13:59:51
Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i instal·lacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes. ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives i maquetes Professionals de 3D dedicats exclusivament a: fotomuntatges; animacions/recor-
i264 cursos i serveis.indd 61
reguts virtuals; plantes de venda; perspectives. Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 934 59 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com Scriptiva: especialistes en perspectives Empresa especialista en grans promocions i concursos, perspectives, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors, plantes de venda,… tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. SCRIPTIVA 934594617 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de Seguretat i Salut .Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 SANT AGUSTÍ, 3-5 1rD 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories
P
DEMANDES
MERCAT DE TREBALL
c 61 L’INFORMATIU DEL CAATB
2a QUINZENA DESEMBRE 2005
de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com S’ofereix arquitecte tècnic Rehabilitació i reforma (projectes i tramitació de llicències): Restauració de façanes, parets mitgeres, patis interiors. Restauració cobertes, sense augment de pes. Obres a vestíbuls i escales comunitàries. Reforma interior d’habitatges catalogats. Actuacions a estructures existents (reforços estructurals). Informes sobre l’estat de conservació d’elements d’edificis Obra nova: Direccions d’obres. Coordinacions de seguretat. Amidaments i programes de qualitat. Estudis i plans de seguretat. Comparatius pressupostos d’industrials I també: Legalitzacions d’activitats. Cèdules habitabilitat de 2a ocupació. Aixecaments d’estat actual. Josep ■ Telèfon: 609 342 477 S’ofereix equip de tècnics Equip de tècnics amb experiencia s’ofereixen per a realitzar amidaments, pressupostos, estudis de seguretat i salut, etc. Cristina Telèfon: 607 706 927 Es ven pis a Vilanova i la Geltrú Es tracta d’una finca centenària amb orientació sud-oest. És un segonn pis reformat totalment exterior amb instal·lacions noves. L’alçada de sostres és de 3,30m amb bigues de fusta. La superfície és de 123 m2 , més terrassa de 33, 75 m2. Preu: 399.700€ Telèfon: 93 893 12 28 S’ofereix delineant de plànols Delineant de plànols s’ofereix per a tot tipus de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2.000 fer treballs a casa. Experiència en empresa d’enginyeria i arquitectura. Preus econòmics. Telèfons: 93 418 56 76 ■ 686 97 93 68 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040 Serveis als professional Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: - Aixecaments de plànols - Perspectives professionals - Estudis de seguretat - Projectes d’enderroc - Projectes d’urbanització - Projectes de rehabilitació - Altres ( cèdules, informes, etc.) Víctor Telèfons: 637 200 931 ■ 677 538 021
21/12/05 13:59:53
62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA QUINZENA DESEMBRE 2005
serveis
A
Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).
Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00
i264 cursos i serveis.indd 62
Avantatges:
PER ALS COL·LEGIATS
Oferta especial de programes d’Autodesk
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk. Autodesk · Telèfon: 93 480 33 80
Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %). Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com
Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avan-
tatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com
Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70
d'Informació i: Punt del CAATB
DEMANA MÉS INFORMACIÓ
Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es
21/12/05 13:59:54
i264 cursos i serveis.indd 63
21/12/05 13:59:59
i264 cursos i serveis.indd 64
21/12/05 14:00:05