INF060117

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Gener 2006

Segona Quinzena

Preu: 2 €

265

Aprofitar una bona conjuntura econòmica

Un Col·legi fort i orientat al servei El Tema: L’Assemblea aprova el pla d’acció col·legial i el pressupost per al 2006 P. 4 ■■

El Noticiari

■■

P. 8

El marcatge CE de productes de la construcció El Reportatge

■■

P. 31

Estucats i esgrafiats de façanes

i265 portada_e_OK.indd 1

17/1/06 11:17:36

i265 portada_e_OK.indd 2

17/1/06 11:17:37

Tema L’Assemblea aprova el pressupost del 2006.

A la portada 3 EL SIMBOLISME D’UNA A

T N S � R ¿ P.4-6

5

Noticiari El marcatge CE a Matins Construcció. P.8

POEMA VISUAL PER A UNA FAÇANA. El juny de 1983 s’inaugurava el Poema visual per a una façana que Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va concebre per afegir personalitat a la façana del Col·legi. El poema juga amb la disposició de 50 lletres que conformen el nom del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. La lletra “A” d’aquest conjunt fa referència al nostre col·lectiu professional i juntament amb el llagost d’acer forma part del conjunt que ja es troba plenament integrat en el paisatge ciutadà.

7

La Gent Entrevista a Felipe Pich-Aguilera i Teresa Batlle. P.28

Sector La construcció d’habitatges creixerà menys al 2006. P.24

FELIPE PICH-AGUILERA I TERESA BATLLE

Van quedar finalistes en el Premi Catalunya Construcció de la convocatòria 2005 en la categoria d’Innovació. P.28.

5

Reportatge Esgrafiats de façana. P. 31

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

CREU QUE EL CODI TÈCNIC AFECTARÀ LA PRÀCTICA PROFESSIONAL?

PODEU ENVIAR LES VOSTRES RESPOSTES SÍ, NO O NS/NC A:

informatiu@apabcn.es

Crèdits:

El Tema El Noticiari Assistència Formació El Sector La Gent Reportatge Espai Empresa Classificats

4 8 20 22 24 28 31 38 52

5

?

L’Informatiu 265. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura.

Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i265_sumari.indd 4

17/1/06 11:06:47

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

El Tema:

T

ACCIÓ COL·LEGIAL 2006

L’Assemblea aprova el pressupost per al 2006 La Junta de Govern presenta un pla d’acció ambiciós aprofitant la bona conjuntura econòmica i l’activitat del sector.

Desenvolupar un Col·legi fort, més professional, més orientat a la prestació de serveis, que sigui capaç de donar un servei de qualitat als collegiats i que tingui vocació de lideratge en el sector de l’edificació. Aquesta és la orientació que guia el pla d’acció col·legial així com l’aplicació del pressupost previst per al 2006.

El passat 13 de desembre va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de col·legiats i col·legiades, en què la Junta de Govern va presentar el projecte de pressupost que acompanyarà el programa de govern corresponent a l’any 2006. La sessió va ser presidida per Josep Terrones, president del CAATB; Joan Gurri, secretari; Raimon Salvat, comptador, i Enric Peña, tresorer de la Junta de Govern.

■■■

Diversificació d’ingressos El comptador Raimon Salvat va exposar a l’Assemblea les línies bàsiques d’un pressupost col·legial que parteix d’una hipòtesi d’estabilització de l’activitat constructiva i que vol representar un pas endavant en l’estratègia de consolidació del model econòmic de la institució, orientat cap a la diversificació. El pressupost per al 2006 ha estat elaborat de manera que permeti reaccionar davant possibles canvis de tendència de la conjuntura econòmica.

La previsió d’ing ressos és d’11.400.173 € que representa un increment del 4% sobre la previsió de tancament del 2005. L’Assemblea va aprovar un increment del 4% de la quota col·legial, d’acord amb l’IPC previst de Catalunya i la congelació de les quotes de jubilats. Quant als drets de visat, el pressupost del 2006 estableix un increment mitjà de les tarifes del 3,2 %, quasi un punt per sota de l’IPC. Els ingressos totals per aquest concepte es preveu que creixi un 7% atès l’increment previst de l’activitat. Els ingressos per serveis col·legials s’incrementen i es potencia l’apartat d’ingressos per publicitat i patrocinis, que dóna suport a les activitats de posicionament i projecció institucional.

i265 el tema.indd 4

L’ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS VA SER PRESIDIDA PER, D’ESQUERRA A DRETA, JOAN GURRI (SECRETARI), JOSEP TERRONES (PRESIDENT) I RAIMON SALVAT (COMPTADOR).

El pressupost de despesa previst per a aquest any serà de 9.842.900 €, que representa un increment del 3% sobre la previsió de tancament de 2005. Com es veu, la despesa manté una clara contenció respecte l’incre-

Acords de l’Assemblea general ordinària de col·legiats ■■■ Els acords adoptats per l’Assemblea General Ordinària de col·legiats del 13 de desembre de 2005 van ser els següents: 1. Aprovar l’acta de l’Assemblea General Ordinària que va tenir lloc el 31 de març de 2005. L’acord es va prendre per unanimitat.

2. Aprovar el projecte de pressupost per a l’any 2006 presentat per la Junta de Govern per un import de 11.400.173 €. L’acord es va prendre per majoria amb 1 vot en contra i 1 abstenció.

ment d’activitat, malgrat que hi hagi una aposta per potenciar la quantitat i la qualitat de les activitats i els serveis de suport als col·legiats i professionals del sector. L’any 2006 es posarà un èmfasi especial en l’àrea tècnica i l’atenció col·legial.

Rigor i disciplina en la despesa Els pressupostos del 2006 preveuen mantenir el rigor i la disciplina en les partides de despesa corrent, en benefici de l’increment de l’activitat i els serveis col·legials de més valor afegit. La partida més important, relativa al personal del CAATB, seguirà la tendència dels últims anys en el sentit de professionalització i orientació al servei, que es reflecteix en el seu increment dins dels pressupostos del 2006. El resultat final previst per a l’any 2006 preveu un superàvit del 12% del total d’ingressos, la qual cosa mantindrà el plantejament de consolidació econòmica per al Col·legi del futur. I això permetrà assolir futurs projectes estratègics per liderar el sector, com ara l’ampliació de les instal·lacions del CAATB, el Col·legi Virtual i el creixement territorial.■

El sector i la política col·legial El president del Col·legi, Josep Terrones, va exposar a l’Assemblea la situació actual que viu el sector i els seus professionals, així com els principals trets que defineixen la política col·legial. La nova Llei d’urbanisme de Catalunya o el projecte de Llei del dret a l’habitatge, la Llei de col·legis professionals o la situació de la reforma dels estudis universitaris, van ser alguns dels temes tractats.

El president va parlar també del futur Codi tècnic de l’edificació amb el corresponent pla d’acció col·legial, i l’actualitat institucional amb la tasca que desenvolupa al Consell de Col·legis de Catalunya o l’acció que el CAATB du a terme al Consell d’àmbit estatal.

Amb relació a l’activitat col·legial, destaca l’impuls del CAATB a l’activitat de projecció exterior de la professió i l’increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis al col·legiat.

■■■

17/1/06 11:27:33

c5 EL TEMA

L’INFORMATIU DEL CAATB

ACCIÓ COL·LEGIAL 2006

Estructura dels ingressos 2005-2006*

2a QUINZENA GENER 2006

Estructura de la despesa 2005-2006*

(en milers €)

(en milers €) 5.662 6.055

VISATS

3.927 4.365

PERSONAL 0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

1.758 1.666

DESPESES GENERALS 1.614 1.786

FORMACIÓ I CONSULTORIA 999 1.065

QUOTES

INTERMEDIACIÓ

IMPOSTOS SOCIETATS

INGRESSOS FINANCERS

734 509

TRIBUTS

300 253

SERVEIS AL PROFESSIONAL 2%

PRESSUPOST 2006

4%

6%

8%

12%

10%

82 92

301 0 0%

ara la subvenció europea per al projecte Rehabimed o els treballs de realització del TEDI per un valor total de 2.112 € amb la corresponent despesa de caràcter extraordinari.

TANCAMENT 2005 PRESSUPOST 2006

140 59

DESPESES EXTRAORDINÀRIES

* Fem referència als ingressos corrents als quals cal afegir els ingressos extraordinaris com

Estructura dels ingressos 2006

154 162

DESPESES FINANCERES

16%

14%

147 413

COMPRES

TANCAMENT 2005

211 163 0%

626 665

INSTITUCIONAL

696 759

ALTRES INGRESSOS

917 811

AMORTITZACIONS

743 810

COMERCIAL

1.510 1.610

TREBALLS EXTERNS

5%

10%

COMPRES 1%

ALTRES INGRESSOS 2%

TRIBUTS 2%

INGRESSOS FINANCERS 4%

IMPOST DE SOCIETATS 4%

INTERMEDIACIÓ 7%

VISATS 54%

COMERCIAL 7%

25%

30%

35%

40%

45%

DESPESES FINANCERES 1%

INSTITUCIONAL 7%

PERSONAL 44%

AMORTITZACIONS 8%

QUOTES 9%

TREBALLS EXTERNS 16%

FORMACIÓ I CONSULTORIA 16%

DESPESES GENERALS 17%

Evolució de les principals línies d’ingressos ( en milers €) 2006 Pressup.

2003 2004 2005previst % 03-05 TOTAL TOTAL TOTAL TOTAL

% 03-06

Quotes

850

934

999

17%

1.065

25%

Visats

4.219

5.096

5.652

34%

6.055

44%

Formació i consultoria

881

991

1.593

81%

1.786

103%

Productes i serveis al professional

172

275

210

22%

163

-5%

Intermediació financera

641

685

681

6%

759

18%

Comercial

402

499

771

92%

810

101%

7.165

8.479

9.906

38%

10.639

48%

Nombre col·legiats

6.851

7.120

7.347

7%

7.587

11%

Evolució IPC Catalunya (Base 2003)

100,00 103,37

107,09

7%

111,37

11%

Evolució habitatges Catalunya

39.498 47.769

52.546

33%

56.300

43%

TOTAL INGRESSOS

20%

Estructura de la despesa 2006

SERVEIS AL PROFESSIONALS 1%

Concepte

15%

Evolució CAATB i sector Edificació

Com evolucionen els serveis? Una lectura ràpida del quadre adjunt mostra com la formació i l’àrea comercial aporten els ingressos que més han crescut percentualment des de l’any 2003 acumulat. Ha baixat el pes de la quota i ha crescut el visat en la mateixa relació que l’evolució de la construcció a Catalunya. Això demostra la voluntat del CAATB en la diversificació dels ingressos i la menor dependència del visat i quotes col·legials malgrat el pes que continuen tenint els visats dins dels ingressos totals.

Aportacions estatutàries 2006 ■■■ L’Assemblea General Ordinària de col·legiats del passat 13 de desembre va aprovar les quotes col·legials per a l’any 2006 que s’especifiquen a continuació.

Quota col·legial ordinària La quota col·legial passa a ser de 149,24 € a l’any, amb un increment de 5,74 € Quota d’incorporació La quota d’incorporació passa a ser de 107,12 € Col·legiats jubilats La quota anual dels companys que es jubilen durant l’any no varia i es manté en 32,76 €

■■■

i265 el tema.indd 5

Tota la informació a

www.apabcn.es

17/1/06 11:27:34

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

EL TEMA ACCIÓ COL·LEGIAL 2006

Una economia en creixement

Evolució de les col·legiacions.

8.500 8.000 7.500 7.000 6.500 6.000

5.693

6.294

5.968

6.851

6.613

7.120

7.347

2004

2005

7.587

5.500 5.000

Una visió general de l’economia col·legial ens permet aprofundir en el coneixement de la seva estructura. Destaquem, en primer lloc, la bona conjuntura econòmica que viu el sector. Els pressupostos creixen cada any, amb una millora continuada dels serveis i de l’acció col·legial.

El CAATB té una estructura d’ingressos que descansa en un 50%, aproximadament, en el visat. L’increment en valors absoluts d’aquest capítol ha estat conseqüència de la bonança econòmica i la forta activitat, més que no pas d’un increment significatiu dels drets de visat. Per al 2006, el pressupost parteix d’una hipòtesi de creixement del 3% en nombre d’intervencions, amb un increment previst d’ingressos d’un 7%. El preu mitjà dels visats s’incrementa enguany un 3,2%, per sota de l’increment previst de l’IPC (4,3%).

La resta d’ingressos es cobreix de manera diversificada. Destaca l’increment dels ingressos de l’àrea de formació i consultoria i els de l’àrea comercial amb l’explotació de recursos de publicitat i patrocini d’activitats que són els que més creixen.

Cal fer esment de la quota col·legial que té un creixement molt moderat.

Els ingressos per aquest concepte són producte més de l’increment del nombre de col·legiats que de l’augment de ■■■

l’import. Per a l’any 2006, la previsió de creixement net de col·legiats és de 240, amb un increment del 3,3%. La previsió d’increment dels ingressos per aquest concepte se situa en el 7%, mentre que la quota col·legial té el mateix increment que l’IPC previst de Catalunya (4%) i es congela la quota dels aparelladors jubilats. Com es veu en el quadre adjunt relatiu a les principals línies de facturació, el CAATB ha fet un gran esforç durant aquests tres últims anys per incrementar els ingressos que no tenen una vinculació directa a l’activitat de visats i quotes.

Un increment de l’activitat L’estructura de despeses disminueix pel que fa a despeses generals com a resultat del rigor i la disciplina en les partides de despesa corrent, en benefici de l’increment de l’activitat i el servei al col·legiat. L’apartat de treballs externs creix el 2006 a causa dels costos de col·laboradors tècnics i la preparació d’un programa d’atenció al col·legiat en matèria del nou Codi tècnic de l’edificació (CTE). Destaca igualment la consolidació de les delegacions amb una estructura fixa i de servei similar a la de la seu central de Barcelona. La partida de personal creix en nombre absolut, però el seu pes sobre el conjunt de la despesa ha anat perdent rellevància. ■

1999

2000

2001

2002

2003

2006

Evolució facturació d’ingressos 5.662.000

6.000.000

5.989.591 VISATS

5.040.417

5.500.000 5.000.000

4.160.650

4.500.000 4.000.000 3.489.984 3.500.000

3.409.853 2.883.277

3.000.000 2.500.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2.000.000 1.785.652 1.750.000

1.614.248

FORMACIÓ I CONSULTORIA

1.500.000

1.250.000

1.000.000 744.311 750.000

685.272 579.889 472.370

754.184 640.635

624.680

607.602 500.000

361.333

327.783

406.883

999.018 939.766

743.169 696.030

513.082 401.958

351.840 234.436

1.073.604 1.065.456

759.240

296.115 210.800

REHABIMED QUOTES

809.796

684.525 498.775

602.484 402.579

318.731

250.000

880.768 850.483

991.035 934.612

COMERCIAL INTERMEDIACIÓ FINANCERA I ASSEGURANCES

SERVEIS 192.900

0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Resum del programa col·legial 2006 ■■■ Estructura del CAATB Consolidació de l’estructura professional del CAATB i millora dels processos interns mitjançant la utilització de les noves tecnologies.

Continuació de la línia de certificació de la qualitat en els nostres processos interns: implantació de l’ISO 9001 de formació i visats, el Pla d’acció mediambiental (ISO 14001 i certificació EMAS), etc.

Suport als professionals amb un equip de perits d’intervenció ràpida que actuaran en cas de sinistralitat en les obres.

■ Formació de màxima qualitat quant als continguts, instal·lacions, materials i logística.

■ Consolidarem la borsa de treball en línia.

■ Continuarem apostant pels joves arquitectes tècnics amb l’organització de les segones jornades d’orientació professional.

■■■ Serveis al col·legiat

■■■ Descentralització

Volem conèixer més bé l’opinió i les necessitats dels nostres col·legiats per renovar i millorar l’oferta de serveis.

■ Potenciarem els serveis d’assessorament al col·legiat amb una atenció especial en l’aplicació del nou Codi tècnic de l’edificació (CTE).

Obrirem noves oficines de servei en el territori per ser més a prop dels professionals (Terrassa i Mataró).

■ Oficina de serveis al Vapor Universitari de Terrassa.

■ Nova delegació del CAATB del Maresme a Mataró.

■■■ Processos interns

i265 el tema.indd 6

■

■■■ Àrea tècnica

Potenciarem l’Àrea Tècnica del CAATB per oferir una millor informació i assessorament, i per preparar eines de suport a l’exercici professional.

■ Potenciarem el lideratge de la professió en el procés constructiu amb la difusió del Model de competències del procés constructiu.

■■■ Projectes

■■■ Comunicació

Millora dels mitjans de comunicació amb els col·legiats i consolidació del web.

■ Acció en premsa generalista i del sector.

■■■ Relacions externes

Conjunt d’accions que afavoreixen la nostra relació amb els col·legiats i amb la societat.

■■■ Posicionament del CAATB

Continuarem treballant conjuntament amb el Consell Català en el seguiment de la preparació de les lleis i normatives que regulen el sector.

Potenciarem l’Àrea Comercial amb la cerca de noves línies de finançament.

■ Avançarem en l’establiment d’un veritable observatori del sector, per poder recollir i treballar les dades de la professió, detectar tendències de futur i poder-nos avançar en les decisions dirigides al professional, al sector i a la tècnica constructiva.

■ Treballarem en projectes internacionals com ara Rehabimed, un projecte de la Unió Europea que lidera el CAATB amb l’objectiu d’establir metodologies per a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic dels països mediterranis.

17/1/06 11:27:36

c7 EL TEMA ACCIÓ COL·LEGIAL 2006

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

ENTREVISTA

Josep Terrones i Marin President del CAATB

“Volem un Col·legi fort, orientat al servei i amb vocació de lideratge” Carles Cartañá Director de L’Informatiu ■■■

El pressupost col·legial previst per a aquest any preveu un superàvit.

Com s’han d’aplicar aquests ingressos?

Hem aplicat una política continguda quant als ingressos i a les despeses. Pel que fa als ingressos, però, apostem fort pels que no són ni visats ni quotes, és a dir, pels que provenen de la prestació de serveis directes, com ara formació i consultoria, els d’intermediació i els de tipus comercial amb la publicitat i patrocinis, que creixen molt per sobre de la mitjana.

Amb els visats hem estat més prudents; són l’aportació directa dels collegiats i s’ha establert un increment de preus inferior a l’IPC. No obstant això, som conscients del moment econòmic que vivim i és clar que el creixement de l’activitat tindrà un reflex directe en l’increment dels ingressos del Col·legi. Hem d'apostar per una línia d’ingressos que no depengui tan directament de la conjuntura econòmica.

La nostra posició davant el pressupost i l’acció col·legial segueix una línia establerta en el Pla de Futur H07, que és la que s’ha seguit els darrers anys i que consisteix a buscar línies noves en la generació de recursos i utilitzar-los per tal de desenvolupar un Col·legi més professional, més fort, més orientat a la prestació de serveis, que sigui capaç de donar un servei de qualitat als col·legiats i que tingui vocació de lideratge en l’àmbit del sector de l’edificació.

El Col·legi es fa gran, tant si volem com si no. Avui ja som 7.400 col·legiats, però d’aquí a quatre anys podríem ser prop de 10.000, i en els quatre anys següents, arribar als 15.000 col·legiats. Des del començament d’aquesta legislatura s’ha anat buscant una nova ubicació per a una nova seu o bé per fer les activitats més fàcilment externalitzables, com ara la formació, que avui pateix directament la manca d’unes installacions adequades.

Però és que, a més a més i com ja definíem l’any 1999 en el Pla de Futur H07, volem que el Col·legi assoleixi quatre grans objectius: «Orientar, potenciar i donar suport al procés d’adaptació dels professionals als nous marcs socials, tecnològics, econòmics i jurídics», «Consolidar-se com a entitat prestadora de serveis», «Assegurar la viabilitat i la independència econòmica del Col·legi» i «Esdevenir un referent en el sector de la construcció i projectar-se al conjunt de la societat», i per invertir en aquesta línia cal que aprofitem ara els bons moments que està vivint el nostre sector.

També preparem el desenvolupament del projecte de Col·legi Virtual, perquè tots els col·legiats puguin gaudir d’una millor accessibilitat al Col·legi des del despatx i des de casa, un projecte que aquest any començarà a veure la llum i que haurà de donar més prestacions en la mesura que avanci d’acord amb la resta de col·legis catalans.

L’Assemblea general de collegiats ha aprovat el pressupost i el programa d’acció col·legial per al 2006.Quina ha estat la política pressupostària que s’ha aplicat per elaborar el pressupost?

i265 el tema.indd 7

Podria resumir les prioritats del programa d’acció per a l'any 2006?

En primer lloc tenim la posada en marxa del nou codi tècnic, amb un seguit de jornades d’informació i de formació. Vivim una època de canvis amb la reforma de les titulacions universitàries en l’entorn europeu, la normativa tècnica o la nova llei de col·legis professionals que demana una estructura col·legial capaç d’adaptar-se als canvis i projectar-se cap al futur. Volem consolidar l’estructura professional del Col·legi i millorar-ne els serveis, potenciar l’area tècnica, millorar la comunicació i potenciar encara més les relacions amb el nostre entorn.

Creu que el Col·legi pot oferir més suport als segments més febles de la professió?

Sí, i creiem que és la seva obligació, però no només per als més febles sinó per a tots. En aquest sentit, el Col·legi ja va posar en marxa l’any 2005 una primera actuació pensada per als més joves amb l’objectiu de facilitar l’ingrés dels futurs professionals en el món laboral i que aquest primer contacte es fes acompanyat de la mà del Col·legi, mitjançant companys que representessin els diferents perfils professionals i les diferents sortides laborals i les empreses més representatives del sector. Això s’ha fet justament en un moment en què l’activitat és intensa i no falta feina i per això és bo escoltar els companys més experts per escollir adequadament el que més ens interessa. Volem que els valors de la nostra professió es puguin transmetre dels grans als més joves.

En l’altre extrem, els dels companys més grans, ens trobem amb situacions problemàtiques i injustes. Penso que el Col·legi pot ajudar a preparar aquest trànsit entre la vida laboral i la jubilació. Quan ens trobem entre els 55 i els 60 anys hi ha decisions que cal prendre que poden ser molt importants per al futur. En aquesta línia hem preparat unes jornades, una primera sessió d’informació i assessorament als col·legiats d’edat que es farà al CAATB el proper mes de febrer, en la qual tindrem ocasió de recollir les inquietuds d’aquest col·lectiu, a l’hora que intentarem donar respostes a les qüestions que ens preocupen.

Les conclusions d’aquestes trobades hauran de servir a tot el col·lectiu per programar, amb independència de la seva edat, la seva vida laboral.

Com es compagina una política d’increment de la nostra presència territorial amb un major desenvolupament del Col·legi Virtual?

L’oficina i futura delegació de Mataró s’obre perquè hi ha un col·lectiu de companys compromesos a fer més present la nostra institució al territori i perquè aquesta petició ha estat d’acord amb el nostre marc estatutari. No obstant això, l’aposta forta és el Col·legi Virtual, entès com a xarxa i vincle entre Col·legi i col·legiat, on puguem trobar tots els nostres serveis i gaudir-ne. Això no és incompatible amb el que representen les delegacions. Una delegació és quelcom més; representa el compromís d’un col·lectiu dels nostres professionals que, de manera delegada, du a terme una acció que va més enllà del servei tècnic al professional. ■

17/1/06 11:27:38

8c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

N

Noticiari CAATB:

MARCATGE CE

El marcatge CE: una obligació desconeguda La jornada de Matins Construcció sobre marcatge posa de manifest el desconeixement que hi ha entre els tècnics de l’obligatorietat en alguns productes.

EVA PARÍS, DIRECTORA DEL GABINET TÈCNIC DEL CAATB PRESENTA JOAQUIM MARTELL, PONENT DE LA JORNADA MATINS CONSTRUCCIÓ

La marca CE per a productes de construcció és, des de fa temps, obligada per a alguns productes de construcció, però gairebé ningú no l’exigeix. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada de Matins Construcció, del desembre passat, en la qual van intervenir representants de l’ITeC, d’organismes certificadors que ajuden els fabricants a aconseguir la marca (Applus) i d’associacions de fabricants de materials (ANDIMA), a més de tècnics vinculats a la pràctica professional.

Tant les intervencions com el debat que es va obrir al final van posar de manifest el desconeixement que, encara a hores d’ara, hi ha sobre ■■■

i265 Noticiari CAATB.indd 8

el marcatge CE de productes entre els tècnics, tot i que aquests haurien de tenir un paper important a l’hora d’exigir-la ja que, a més, pot afectar la seva responsabilitat professional en futures reclamacions.

Parlem de les obres... o només dels productes?

Tal com es va posar de manifest en algunes de les intervencions, hi ha una petita contradicció en la Directiva de productes de la construcció, que estableix que les obres han de complir uns determinats requisits essencials, encara que ho vol garantir només regulant determinades característiques dels productes.

L’experiència professional ens

Una visió múltiple ■■■ La sessió El marcatge CE i les responsabilitats dels tècnics i constructors dins el cicle Matins Construcció va reunir el passat 1 de desembre al CAATB representants de bona part dels agents implicats en la fabricació, certificació, verificació i control dels productes de la construcció. La sessió va comptar amb el patrocini de les empreses Applus, Espais, Qualiberica, Technal i Weber Cemarksa i la col·laboració d’El Periódico de Catalunya.

ensenya que, per assegurar aquests requisits essencials, els problemes que apareixen en la posada d’obra i els que es deriven dels sistemes constructius són tan o més importants que els provocats pels productes. La Directiva parla d’aquests darrers, però no de la posada en obra ni de les exigències dels sistemes constructius.

La marca CE i el control de qualitat També es va debatre la relació del marcatge CE amb el control de qualitat. La conclusió a què es va arribar, que ja es coneixia, és que estan relacionats però són diferents, perquè la marca CE no estalvia cap acció de control de qualitat de les que actual-

17/1/06 11:38:16

c9

ment es duen a terme, ni substitueix cap segell de qualitat.

En aquest sentit, és important recordar el nou enfocament que el Codi tècnic dóna al control de qualitat, tant durant la recepció, com en l’execució i el funcionament correcte de l’edifici i en el control documental que fixa per a tot el procés.

Informació actualitzada En qualsevol cas, es va veure necessari disposar d’una base de dades actualitzada que permetés tenir als tècnics permanentment informats dels productes que han de disposar de marca CE per ser col·locats en obra, i la documentació que cal exigir en cada cas del fabricant o distribuïdor.

El Matins Construcció sobre el marcatge CE ha estat una primera oportunitat perquè tots plegats prenguéssim consciència de la necessitat d’abordar-ho seriosament, perquè ens afecta directament en les nostres tasques professionals en obra i en la nostra responsabilitat, però no serà l’única; en seguirem parlant i des del CAATB hi anirem treballant per oferir eines útils als tècnics. ■

i265 Noticiari CAATB.indd 9

MARCATGE CE

2a QUINZENA GENER 2006

El Col·legi ofereix al col·legiats una base de dades, permanentment actualitzada, que es pot consultar a través del web i que permet saber des del despatx o l’obra: ■ Quins materials i productes han de tenir obligatòriament el marcatge CE. ■ El període d’aplicació voluntària i la data a partir de la qual la marca CE és obligatòria per a cada producte.

■ La normativa harmonitzada europea que determina les característiques que ha de complir cada producte per obtenir el marcatge.

■ El tipus de documentació addicional que el constructor ha d’exigir al fabricant o distribuïdor del producte a través del cap d’obra, perquè en quedi constància documental.

■ Els organismes autoritzats de tot l’Estat als quals els fabricants s’han d’adreçar per obtenir el marcatge CE dels seus productes (organismes notificats), així com les tasques que aquest i el fabricant han de dur a terme.

■■■

ELS ASSISTENTS VAN PODER CONÈIXER LA REALITAT DEL MARCATGE CE DE MÉS APROP

El marcatge CE és un requisit per a la comercialització d’un producte a la UE Es va constatar també la gran dificultat que hi ha per obtenir la documentació escrita que el fabricant i/o distribuïdor ha de subministrar obligatòriament al constructor per a una bona part de productes.

Va quedar clar que la responsabilitat que els productes que l’han de tenir disposin de marca CE és del fabricant i que alguns dels productes que n’haurien de tenir, encara no en tenen. Sembla que ja s’hi ha publicat el 30% de les normes harmonitzades, encara que només tenen 18% d’aplicació real entre tots els productes.

L’INFORMATIU DEL CAATB

Una eina al servei dels tècnics: una base de productes CE

La marca CE i els tècnics Tothom va estar d’acord que el marcatge CE és més una qüestió administrativa i comercial que no pas tècnica, perquè és un requisit per a la comercialització del producte a la Unió Europea. Però la realitat és que ens afecta de forma inexcusable, ja que els tècnics vinculats d’una manera o d’una altra a l’obra exerceixen l’activitat professional en la darrera fase del procés constructiu, i això els obliga a documentar tant com es pugui el procés, en general, i el marcatge dels productes, en particular. També al Codi tècnic hi ha una menció explícita a l’obligatorietat de documentar tant una cosa com l’altra.

NOTICIARI CAATB

JOAQUIM MARTELL, DIRECTOR DE L’ÀREA DE

YAGO MASSÓ, REPRESENTANT DE

LA QUALITAT DE L’ITEC

L’ASSOCIACIÓ DE FABRICANTS D’AÏLLANTS (ANDIMA)

SÒNIA ZARROCA, RESPONSABLE DE

FERRAN PELEGRINA, ARQUITECTE TÈCNIC I

CERTIFICACIÓ DE PRODUCTES DE

ARQUITECTE

CONSTRUCCIÓ D’APPLUS

SALVADOR GILI, ARQUITECTE TÈCNIC DEL

RAMON PUIG, ARQUITECTE TÈCNIC DEL

CAATB

CAATB I MODERADOR DEL DEBAT

La informació està permanentment actualitzada gràcies al seguiment sobre la legislació del sector que fa des de fa temps el Centre de Documentació. La base de dades de productes amb marca CE és la primera eina de suport als tècnics sobre aquesta qüestió, però no serà l’única.

Al web del CAATB també podeu accedir a un seguit de preguntes i respostes relatives al marcatge CE i a la seva pràctica. A més, el Gabinet Tècnic té previstes algunes iniciatives més per completar la base de dades, que anirem presentant en els propers informatius. ■

■■■ Podeu accedir a tota la informació relativa al marcatge CE a l’apartat “Marcatge CE”, dins del capítol “Centre de Documentació” del web del CAATB a www.apabcn.es

17/1/06 11:38:29

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA GENER 2006

MEDI AMBIENT

Edificació i canvi climàtic El CAATB participa en el 1r Seminari sobre energia, edificació i canvi climàtic, per donar a conèixer les noves experiències en sostenibilitat ■■■ El Col·legi d’Arquitectes de Cata-

lunya va acollir al final de novembre el 1r Seminari sobre Energia, Edificació i Canvi Climàtic, organitzat per ECO-UNION, associació multidisciplinària sense afany de lucre, que agrupa joves professionals de Barcelona preocupats pel medi ambient i pel desenvolupament sostenible.

El seminari va reunir les ponències d’arquitectes, enginyers i consultors destacats; aquestes ponències poden consultar-se al web de l’associació www.eco-union.org. El seminari va comptar amb la col·laboració del CAATB i la participació d’Ana Mestre, arquitecta tècnica i responsable deMedi Ambient del Gabinet Tècnic del CAATB. Els objectius del seminari han estat donar a conèixer experiències exitoses en edificació sostenible i arquitectura bioclimàtica, intercanviar coneixements al voltant de tècniques que permeten crear edificis més eficients energèticament, valorar la situació actual, i orientar sobre quina ha de ser la nova mirada cap a una arquitectura compromesa amb el medi ambient, si realment es vol deixar un planeta en condicions a les generacions futures. Sembla molt important, per valorar la bondat de les noves propostes, partir d’uns referents vàlids i disposar d’una normativa que reguli el consum d’energia i que orienti sobre els criteris de disseny. Respecte al tema de quines han de ser les eines metodològiques adequades per a una certificació energètica, Jordina Vidal, doctora en física de materials i professora de la URL, va dir que no s’ha de començar fent servir eines restrictives; ella troba molt més adequat invertir en formació amb vista a generacions futures i per això demana que la inversió es faci a la universitat des d’una nova manera d’entendre l’arquitectura més enllà de la forma, que ajudi els nous arquitectes.

Considerant que Espanya és en aquests moments el país de la UE amb més emissions de gasos amb efecte hivernacle -aquestes emissions han augmentat en un percentatge del 42% entre 1990 i 2003- (El País, 28 de novembre de 2005), sembla que és hora de començar a revisar la metodologia i els criteris projectuals

i265 Noticiari CAATB.indd 10

D’ESQUERRA A DRETA, LES ARQUITECTES TÈCNIQUES JÈSSICA FERRER I ANNA MESTRE EN LA SEGONA JORNADA DEL SEMINARI D’ECOUNIÓN SOBRE ENERGIA, EDIFICACIÓ I CANVI CLIMÀTIC

en l’entorn per tal d’anar controlant aquests nivells exageradament elevats, sobretot perquè la indústria de la construcció és responsable del 40% d’aquestes emissions. És evident que el motor que impulsa el “boom” edificatori que hi ha no neix del no-res. El model d’economia nacional i la política que bonifica l’adquisició de nous habitatges són els generadors d’aquesta expansió del sector de la construcció. Les dades exposades per Albert Cuchí, doctor arquitecte de l’ETSAV, de la

Adreces d’interès www.csostenible.net www.eco-union.org ■■ www.eve.es ■■ www.factorco2.com ■■ www.ent-consulting.com ■■ www.upc.es/mediambient ■■ www.ocuc.org ■■ www.apabcn.com ■■ www.geotics.net ■■ inicia.es/de/solavent/ ■■ www.gencat/mediambient ■■ www.archinform.net ■■ ■■

UPC, indiquen que el 13% dels habitatges de Catalunya estan vacants, el 15% són segones residències i la resta, el 72%, corresponen a primera residència. Si es té en compte que cada metre quadrat que es construeix genera en la fabricació del material unes emissions de CO2 de 0,57 Tm i que cada metre quadrat habitat genera un consum energètic que produeix també emissions a l’atmosfera (1,2 Tm/habitant i any), es veu que és hora de començar a valorar des dels projectes, en primer lloc, quins han de ser els materials més adients i en quina proporció s’han de fer servir per tal d’estalviar energia en el procés edificatori i, en segon lloc, com han de ser les instal·lacions que fan funcionar aquests nous edificis per tractar de proposar solucions alternatives a les del consum d’energies procedents dels recursos fòssils que, com se sap, s’esgoten.

Mesures immediates Hi ha molts punts per on començar a treballar, però el més important és fer-ho immediatament. Des de les escoles, amb l’educació mediam-

biental. Des de casa, controlant el consum d’aigua i energia. Des de les escoles d’arquitectura, ensenyant les tecnologies associades a aquest tipus d’arquitectura. Des de les administracions públiques, promovent l’ús d’energies renovables. Jørgen Stig Nørgård, professor emèrit de la Universitat Tècnica de Dinamarca, deia amb contundència durant la seva ponència, que si les emissions de CO2 són superiors a les que el planeta pot suportar, caldrà un altre planeta. Nørgård feia també una crítica a la societat desenvolupada, en què l’excés de confort produeix individus amb malalties com l’obesitat. El balanç entre energia produïda per la ingesta d’un individu contemporani i l’energia utilitzada en activitats quotidianes sol ser cada vegada més desequilibrat; ascensors, assecadores, comandaments a distància i ordinadors han canviat els costums i provoquen l’excessiva oferta de centres d’esport a les ciutats. El confort òptim és un desastre per a l’individu.

Sembla, per tant, que s’ha de començar per aquí, per restar aquest confort exagerat. ■

17/1/06 11:38:31

c 11 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

PATRIMONI

2a QUINZENA GENER 2006

“Els tècnics hem de facilitar més informació a l’usuari” ■■■ Jèssica Ferrer (Barcelona, 1974) (en la foto) col·labora amb el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona en temes de rehabilitació arquitectònica i medi ambient.

També és tècnica d’Eco-Unión, una associació que va crear la primavera passada amb sis persones més, per contribuir a millorar les condicions mediambientals del seu entorn. L’associació va organitzar al novembre l’ecoseminari Energia, Edificació i Canvi Climàtic. Una Visió Europea.

Què és Eco-Unión i quins objectius persegueix?

“Eco-Unión és una associació multidisciplinària sense ànim de lucre que va néixer fa mig any, amb la inquietud de contribuir a millorar la situació actual, mitjançant la realització d’estudis tècnics, i activitats al voltant de la sensibilització i educació mediambiental. Pel que fa a la manera d’aconseguir-ho, per a nosaltres és molt important el principi “Pensa globalment, actua localment”.

Quina ha estat la seva conclusió al final del seminari?

“Doncs que queda molt per fer, en tots els nivells: del fabricant, de l’arquitecte, de l’arquitecte tècnic, de l’usuari final i de l’Administració.

S’ha d’aconseguir la col·laboració i participació de tots els actors. Crec que tothom veu el tema de les emissions de CO2 com una cosa externa, que no el compromet directament.

La xerrada de Jørgen Stig Nørgard, de la Universitat Tècnica de Dinamarca, anava justament sobre el fet que hem de ser conscients que la reducció del consum energètic i de les emissions de CO2 ens afecten en el nostre comportament diari. Hem de portar el tema del medi ambient a tots els àmbits, des del de l’edificació fins al domèstic.”

Quins són els reptes més importants que ha d’assolir el nostre sector per tenir un major respecte pel medi ambient?

“Jo crec que l’esforç s’ha de fer de forma general, el procés de cons-

JÈSSICA FERRER, A LA SEU DEL CAATB A BARCELONA

trucció o rehabilitació ha de ser un procés interactiu entre grups de tècnics especialitzats amb un mateix objectiu: la minimització de l’impacte mediambiental. En paral·lel, el tècnic ha d’apropar l’edifici a l’usuari final. Els tècnics hem de mirar de facilitar la informació a l’usuari final.

Nosaltres entenem de què estem par-

Rehabimed impulsa la rehabilitació tradicional mediterrània ■ ■ ■ Rehabimed, projecte europeu liderat pel CAATB, continua els seus treballs per potenciar l’activitat de la rehabilitació i el manteniment com a factor de desenvolupament sostenible.

El primer seminari Rehabimed sobre Rehabilitació i Paisatge Urbà va tenir lloc el passat novembre a Lefkosia (Xipre) i hi van assistir representants dels països participants i collaboradors. En aquest seminari es va donar una visió tècnica centrada en la gestió de la rehabilitació urbana i rural, i en la rehabilitació de les façanes urbanes i els problemes d’humitats. També es va parlar sobre l’arquitectura tradicional de Xipre i es va presentar l’operació pilot que

i265 Noticiari CAATB.indd 11

Rehabimed portarà endavant a la ciutat de Leftkara. Aquesta operació pretén experimentar un model de rehabilitació basat en la metodologia Rehabimed per potenciar el nou nucli urbà d’aquesta ciutat.

Totes les novetats del projecte, així

lant però la parella de joves que vol comprar-se un habitatge ha de veure molt clara la informació sobre els seus aspectes mediambientals. Ha de poder veure i entendre les xifres, les comparatives. Això és una cosa que no s’està fent, que se suposa que solucionarà la qualificació energètica obligatòria del nou Codi tècnic.” ■

Rehabilitació i Artesans Rehabimed organitza un seminari sobre Rehabilitació i Artesans a El Caire (Egipte) de l’1 al 8 de febrer.

Aquest seminari comparteix el mateix objectiu de formació que el que es va organitzar a Xipre. S’hi tractaran aspectes essencials de la rehabilitació i es donarà una visió més tècnica sobre la intervenció en espais urbans, el rol dels artesans i possibles problemes d’humitats en els edificis. Finalment, també s’hi exposarà l’arquitectura tradicional del país. ■ ■■■

com les conclusions del Simposi Regional Rehabilitar l’Arquitectura Tradicional Mediterrània celebrat a Marsella el novembre passat, es poden trobar en el quart butlletí que edita Rehabimed.

El butlletí i tota la informació es pot trobar a www.rehabimed.net ■

17/1/06 11:38:43

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA GENER 2006

CULTURA

“El Mur” o la brutalitat humana de l’exclusió Una exposició al CAATB retrata la incomoditat i el patiment d’aquells que veuen tallada la seva vida quotidiana per un mur o una muralla.

La sala d’exposicions del CAATB acull des del 19 de gener fins al 23 de febrer, l’exposició “El Mur”, de l’artista d’Esparreguera Oriol Rius.

“El Mur” és una exposició instal·lació que tracta sobre la barbàrie humana que porta a separar territoris, famílies i persones a través de muralles i murs. L’exposició consta de més d’una desena d’escultures, totes relacionades amb els murs que separen i cal traspassar, realitzades amb ferro, coure, acer i formigó, reforçades amb projeccions d’imatges i fotografies.

■■■

Separació i exclusió Aquesta exposició parla -mitjançant imatges i textos- de murs com a font de separació i exclusió. La mostra ensenya la utilització que ha fet l’home al llarg de la història de muralles i murs per separar territoris i comunitats. Així, s’ensenyen imatges del Berlín de la Guerra Freda i de la Palestina actual, però també es veuen altres tipus de muralles, potser no tan evidents però que proliferen en la societat actual: barris residencials ben emmurallats i fortificats, comunitats tancades al Brasil, Xile, Argentina, Califòrnia i Florida, així com la Puerta del Hierro a la Moraleja de Madrid. Això sense tenir en compte les referències menys visibles però més resistents a ser demolides i destruïdes, com les que exclouen els “intocables” o encerclen aquells que són estrangers en guetos, barris marginals o nous apartheids.

LES ESCULTURES I FOTOGRAFIES QUE ES PODEN VEURE A L’EXPOSICIÓ “EL MUR”, RETRATEN LA INCOMODITAT HUMANA I EL PATIMENT DE LES

Un homenatge als damnificats

PERSONES QUE VEUEN DIVIDIDA LA SEVA TERRA EN DIFERENTS TROSSOS I QUE SÓN SEPARADES DELS SEUS AMICS I FAMILIARS.

“El Mur” vol ser un homenatge a tots aquells que sofreixen i han estat separats per la brutalitat d’una muralla que talla la seva vida quotidiana, els separa dels seus familiars i amics, i divideix la seva terra en dos trossos o més.

L’exposició porta l’espectador a posar-se en la situació d’aquestes persones que pateixen en veure’s separades per murs i muralles. Aquesta és una exposició simbòlica, que condueix l’espectador a reflexionar sobre l’existència dels murs, tant els reals

com els imaginaris, que limiten la llibertat de moviment i de pensament i que separen de l’entorn. Només en entrar a la sala d’exposicions, l’espectador ja haurà de traspassar un mur que li permetrà accedir a la resta de l’exposició.

El treball que dóna nom a aquesta exposició instal·lació, “El Mur”, té un paper cabdal no només en aquesta exposició, sinó també en el treball artístic i en la vida quotidiana de l’autor. Oriol Rius expressa la seva

i265 Noticiari CAATB.indd 12

incomoditat pel benestar de què gaudeix el món occidental en contraposició als problemes de molta gent al llarg de la història, que han sofert la fractura i la divisió de la seva terra.

Per crear aquesta exposició, l’artista es va inspirar en una imatge d’Albert Camus que el va obsessionar: un home davant d’un mur incapaç d’anar endavant i a la vegada de saber què hi ha al darrere. Aquesta fotografia també es podrà veure a l’exposició.

Oriol Rius (Esparreguera, 1944) és un artista visual i polifacètic que ha desenvolupat la seva trajectòria com a escultor, pintor, fotògraf, cineasta i escriptor. Membre de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i Soci de l’Institut del Cinema Català, exposa regularment, des del 1990, les seves escultures i pintures en exposicions individuals i col·lectives. Les seves obres són presents a diverses col·leccions particulars i institucionals. ■

17/1/06 11:38:47

c 13

L’estreta relació entre l’arquitectura i l’art ■■■ El CAATB ha organitzat per al proper 2 de febrer un col·loqui titulat “Arquitectura i Art” per debatre les relacions que s’estableixen entre la construcció i les diferents expressions artístiques. Aquest col·loqui està plantejat com el punt i final de l’exposició “L’Arquitectura dels Somnis”, d’Ignasi Puig, que es pot veure a l’Espai d’Art del CAATB fins al 2 de febrer.

L’obra de Puig fuig de la contemplació estètica i planteja una interacció anímica amb l’expectador.

L’art com a complement En aquest col·loqui es reflexionarà sobre com, al llarg de la història, la relació entre l’arquitectura i l’art ha estat molt estreta i, fins i tot, a vegades, ha arribat a fusionar-se. El col·loqui plantejarà com alguns arquitectes han buscat en l’art el complement per aportar

i265 Noticiari CAATB.indd 13

a les seves obres una riquesa estètica.

A través de la participació d’arquitectes, arquitectes tècnics i artistes, es veurà com aquestes dues disciplines es complementen i es fusionen, i creen noves perspectives i formes de veure les coses. El debat pemetrà veure l’arquitectura com una disciplina més i a la vegada entendre l’art com la millor manera de complementar l’arquitectura. Ignasi Puig afirma que “Les variades interralecions existents entre arquitectura i art són infinites com la ment de l’home i la seva inspiració”.

En el col·loqui hi participaran Antoni Picas, investigador d’art; Ignasi Reventós, arquitecte tècnic i pintor; Lluïsa Pla, artista, i Ignasi Puig, artista, també. El col·loqui tindrà lloc el proper 2 de febrer a les 19.30 hores, a la sala d’actes del CAATB .

Està obert al públic. ■

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

CULTURA

2a QUINZENA GENER 2006

El CAATB organitza un col·loqui obert que complementa l’exposició d’Ignasi Puig

LA RELACIÓ ENTRE L’ARQUITECTURA I L’ART SERÀ OBJECTE DE DEBAT EN EL COL·LOQUI QUE ORGANITZA EL CAATB EL PROPER 2 DE FEBRER

17/1/06 11:38:52

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

NOTICIARI CAATB PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

Comencen a arribar les primeres candidatures als Premis El termini màxim per presentar les candidatures als Premis Catalunya Construcció 2006 al CAATB finalitza el dia 15 de març.

■ ■ ■ Tot

i que encara falta mig any per al lliurament dels premis, ja han començat a arribar les primeres candidatures als Premis Catalunya Construcció, que aquest 2006 convoca per tercera vegada el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). Els premis es lliuraran el dia 6 de juliol al Palau de Congressos, i seran l’acte destacat de la Nit de la Construcció, que cada any aplega tot el sector de la construcció. Els professionals interessats poden presentar les seves candidatures fins al 15 de març. Es pot fer personalment, a qualsevol de les seus del CAATB; per fax, al 932 402 360; per correu electrònic, a l’adreça <premis@apabcn.es>, o per correu postal, al Secretariat dels Premis (Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona). Les candidatures s’han de formalitzar mitjançant la fitxa de presentació de candidatura, que tots els col·legiats han rebut al seu domicili, que es pot trobar a la pàgina web dels premis (www.apabcn.es/premis) i que també es facilita al CAATB.

temps i de cost, de planificació i d’organització del procés d’execució, i aportació a la constructibilitat.

En segon lloc, es premia la innovació en la construcció. Amb aquest premi es volen distingir les persones o equips, els professionals o els empresaris que hagin impulsat la innovació (productes, sistemes constructius, processos o obres), sempre que s’hagi aplicat en una obra, ja sigui en els aspectes tècnics, organitzatius, de prevenció de riscos laborals o de sostenibilitat.

Finalment, el Premi a la coordinació de seguretat i salut distingeix la persona o l’equip responsable de la coordinació de seguretat i salut d’una obra o bé d’una fase d’obra, segons les aportacions a la sensibilització de les empreses i els treballadors, i la innovació tècnica i organitzativa que hagi representat una eliminació o una reducció efectiva de riscos i, per tant, una millora de les condicions de treball.

Hi ha també un premi especial a la trajectòria professional, amb què es vol reconèixer la contribució continuada d’una persona a la qualitat de l’edificació, la docència, la millora del procés constructiu, la innovació, el medi ambient, la modernització del sector o la funció social de l’edificació. En aquest darrer cas és el comité organitzador qui trasllada al Jurat les nominacions presentades.

Reconeixement de les persones L’objectiu dels Premis Catalunya Construcció és fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l’execució de les obres, mitjançant la distinció de persones, individualment o en equip, per la seva relació professional o empresarial amb una obra de referència que s’hagi acabat dins dels anys 2004 i 2005. La convocatòria s’adreça a tot el sector de la construcció de Catalunya.

Es premien tres categories, amb el benentès que una mateixa persona o un mateix equip pot optar a més d’una categoria o bé presentar-hi diverses actuacions. En primer lloc, es premia la direcció o gestió de l’execució de l’obra, que valora la capacitat de dirigir o gestionar l’execució o la producció d’una obra d’edificació, sobre la base dels resultats obtinguts tenint en compte els paràmetres d’adequació al projecte, de qualitat, de compliment de les previsions de

i265 Noticiari CAATB.indd 14

Les persones.

Proposi la candidatura de qui desitgi.

■■■ Els Premis Catalunya Construcció guardonen les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la sostenibilitat, la gestió, la seguretat o la innovació en la construcció, i que han respost a les expectatives del client. Qualsevol persona pot presentar una candidatura d’una actuació feta per ella mateixa des del capdavant d’un equip tècnic o com a

membre. Però també pot presentar la candidatura d’una obra en què no hagi participat, si en justifica les raons. L’equip organitzador dels Premis s’encarrega de posar-se en contacte amb l’autor o els autors proposats i els demana si accepten la candidatura. L’any passat, una dotzena d’obres candidates als Premis van ser presentades per persones que no n’eren els autors.

Premi dissenyat per Brossa Els guardons dels premis consisteixen en una reproducció d’una escultura dissenyada pel poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) que reprodueix la A del col·lectiu professional i la llagosta que és al capdamunt de la seu central del Col·legi a Barcelona.

La “A” foma part del Poema visual per a una façana que Joan Brossa va concebre el 1983 per renovar la façana del Col·legi. El poema juga amb les 50 lletres que conformen el nom de la institució. La “A” simbolitza el col·lectiu i forma part del conjunt escultòric que s’ofereix com a premi als Catalunya Construcció. ■

17/1/06 11:38:55

c 15

Salvador Alemany, a Dinars Construcció ■■■ Salvador Alemany, conseller delegat de l’empresa Abertis, serà el proper convidat a Dinars Construcció, que tindrà lloc el proper 2 de març a l’Hotel Melià Barcelona (Av. Sarrià, 50). Els Dinars Construcció són el Punt de trobada dels professionals del sector, on els participants poden dinar plegats i escoltar el punt de vista d’una personalitat rellevant del nostre entorn professional.

Salvador Alemany (Barcelona, 1944) és llicenciat en econòmiques per la UB. Des de l’any 2003 és conseller delegat d’Abertis, corporació dedicada a la gestió d’infraestructures de transport i comunicacions. És també president d’Acesa, conseller delegat de Saba, vicepresident de l’Associació de Societats Espanyoles Concessionàries d’Autopistes, Túnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA) i conseller

i265 Noticiari CAATB.indd 15

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

DINARS CONSTRUCCIÓ

2a QUINZENA GENER 2006

El conseller delegat d’Abertis serà el convidat que pronunciarà la ponència el 2 de març

d’Iberpistas. Alemany també havia estat membre de la Junta Directiva del FC Barcelona.

Gestió d’infraestructures Abertis és una de les empreses més implicades en la gestió d’infraestructures d’Espanya. Sota la direcció d’Alemany, Abertis ha liderat un consorci que ha adquirit recentment la major part del capital de Sanef, la tercera firma d’autopistes francesa.

Abertis està formada per més de 60 empreses que operen en el sector de les autopistes, infraestructures de telecomunicacions, aeroports, aparacaments i desenvolupament de plataformes logístiques.

Les persones interessades per assistir en aquest Dinar Construcció es poden inscriure a www.apabcn.es/ dinars o bé trucant al 933 93 37 37. ■

SALVADOR ALEMANY, CONSELLER DELEGAT D’ABERTIS, PROTAGONITZARÀ EL PROPER DINAR CONSTRUCCIÓ EL 2 DE MARÇ.

17/1/06 11:39:32

16 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA GENER 2006

CULTURA I DIVERSOS

Concert de Gospel Més de 2.000 persones assisteixen al tradicional Concert de Nadal, organitzat pel CAATB, a Santa Maria del Mar ■■■ El CAATB va organitzar el 15 de desembre el tradicional Concert de Nadal a Santa Maria del Mar. Més de 2.300 persones –entre col·legiats, familiars, amics i col·laboradors– van assistir en aquest acte, que es va plantejar com un homenatge a la pau, la llibertat i la unió entre ètnies i cultures.

La proposta d’enguany era més agosarada que les anteriors. Dos grups, la Coral Gospel Viu! i la Coral Sant Jordi van ser les encarregades d’interpretar un repertori que, sota el nom de Gospel Marchin’to Freedom - Joy to the World, va permetre recórrer un camí d’esperança, el llarg camí que els esclaus del delta del Mississipí van fer fins a la llibertat a ritme d’antigues cançons africanes, de negro spirituals i de gospel.

Les gairebé 100 veus que van participar en el concert van fer un repertori que va començar amb les cançons ètniques africanes fins arribar al gospel, passant per les èpoques d’influència blanca en les cançons que cantaven els esclaus i les músiques més espirituals. El públic que va omplir Santa Maria del Mar va vibrar a ritme de cançons tan conegudes com Amazing Grace, Hey Man, The Marchin’saints i O happy day. El concert va acabar amb la interpretació de La nadala de les campanes i el Cant dels ocells, dues nadales que no podien faltar en un concert com

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

“L’Arquitectura dels Somnis”

L’Espai d’Art del CAATB acull fins al 2 de febrer, l’exposició “L’Arquitectura dels Somnis” d’Ignasi Puig. La mostra és un recull d’olis de l’artista que mostren una visió particular del món que l’envolta.

Aquesta exposició anirà acompanyada d’un col·loqui titulat “Arquitectura i Art”. En aquest col·loqui es reflexionarà sobre com, al llarg de la història, la relació entre l’arquitectura i l’art ha estat molt estreta i, fins i tot, a vegades, ha arribat a fusionar-se. El col·loqui tindrà lloc el proper 2 de febrer, a les 19.30 h, a la sala d’actes del CAATB i està obert al públic. ■

■■■

L’INCOMPARABLE ESCENARI DE SANTA MARIA DEL MAR VA SER ON VA TENIR LLOC EL CONCERT DE NADAL.

Ceràmica i pintura La Delegació del Vallès Oriental acull fins al 3 de febrer, l’exposició de ceràmica i pintura “Forma Diversa”, de l’artista Carles Florenza. La mostra recull un conjunt d’obres d’aquest artista que treballa tant amb ceràmica com amb pintura per expressar la seva recerca personal. ■

■■■

GAIREBÉ UN CENTENAR DE VEUS VAN PROTAGONITZAR EL CONCERT DE GOSPEL.

visites culturals i altres DIVERSOS

Trobada dels participants d’Escòcia’05

Exposició de L’Informatiu La Delegació del Vallès Occidental acull del 12 de gener fins al 3 de febrer de 2006 l’exposició commemorativa dels 14 anys de L’Informatiu, la revista col·legial del CAATB. ■

■■■

El 26 de novembre es va fer una visita al Museu de la Xocolata en què hi van participar 22 persones, entre adults i infants. ■

■■■

i265 Noticiari CAATB.indd 16

■■■ El passat 26 de novembre, els companys i companyes que van participar en el viatge a Escòcia al setembre, es van retrobar i van sopar plegats en un restaurant libanès, on van poder degustar plats típics d’aquesta cuina mediterrània. El sopar va estar animat per un espectacle de dansa. ■

17/1/06 11:39:49

c 17 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

ACTIVITATS

2a QUINZENA GENER 2006

Viure a la Mediterrània ■■■ La sala d’exposicions del CAATB

acollirà del 9 de març al 20 d’abril l’exposició “Viure a la Mediterrània”, promoguda pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, l’Institut Europeu de la Mediterrània, el govern de la regió Provence-AlpesCôte d’Azur (França) i el Ministeri de la Regió Wallonne (Bèlgica).

Acostar-se a l’arquitectura L’objectiu d’aquesta mostra és generar una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional i la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni.

La mostra consta de 12 plafons

activitats DEL COL·LEGI

L’EXPOSICIÓ PERMET VEURE L’ARQUITECTURA DELS HABITATGES TRADICIONALS A LA MEDITERRÀNIA

Hora: de 13.10 a 16 hores Lloc: Hotel Melià de Barcelona INFORMACIÓ: Telèfon 93 393 37 37

SESSIONS TÈCNIQUES PREMIS

Premis Catalunya Construcció 2006 El Col·legi convoca la tercera edició dels premis a la Direcció d’execució, la Innovació en la construcció, la Coordinació de seguretat i salut i la Trajectòria professional, amb la finalitat de reconèixer l’esforç dels professionals i les empreses del sector. Amb els Premis, el CAATB vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció i que fan possible que el producte edificat respongui a les expectatives dels clients.

Termini de presentació de propostes: 15 de març de 2006 INFORMACIÓ: www.apabcn.es/premis

Aïllament acústic a l’edificació Juan Venero, director tècnic de la divisió acústica, d’Asfaltos Chova presenta un cafè tècnic a Granollers sobre aïllament acústic, amb el programa següent: ■ Conceptes bàsics d’aïllaments acústic ■ Resum de les exigències NBE i futur CTE ■ Presentació de productes específics d’aïllament acústic.

■ Característiques tècniques i recomanacions d’instal·lació ■ Solucions constructives orientades al compliment del futur CTE ■ Exposició de casos pràctics (separació d’habitatges, caixes d’escala, etc...)

Dia: 7 de febrer Horari: de 18.30 a 20.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

DINARS CONSTRUCCIÓ

Dinars Construcció

Morters Polimèrics 3D Cotegran Texsa Morteros organitza juntament amb el CAATB una sessió tècnica sobre el Marcatge CE per a morters de façanes. La ponència anirà a càrrec de Luis Cuairán Navarro, aparellador i responsable de relacions amb organismes oficials, col·legis i escoles tècniques.

Data: 14 de febrer Hora: de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. c/Bon Pastor 5, Barcelona

Viure a la Mediterrània L’IEMED i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya van concebre aquesta mostra amb la vocació de pensar la Mediterrània potenciant la seva riquesa i diversitat cultural. L’objectiu de “Viure a la Mediterrània” és generar una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional, i la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni.

Dates: del 9 de març al 20 d’abril Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

INSCRIPCIONS:

Tel. 93 240 20 60 o a informacio@apabcn.es

EXPOSICIONS

El Mur d’Oriol Rius El treball que dóna nom a aquesta exposició/ instal·lació, El Mur, d’Oriol Rius expressa la seva incomoditat pel benestar de què gaudeix el món occidental en contraposició als problemes de molta gent al llarg de la història.

Inauguració: dijous 19 de gener de 2006 Dates: del 19 de gener al 23 de febrer Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ:

El proper Dinars Construcció que organitza el CAATB anirà a càrrec de Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis.

Dia: 2 de març

Ceràmica i pintura La Delegació del Vallès Oriental acull fins al 3 de febrer, l’exposició de ceràmica i pintura “Forma Diversa”, de l’artista Carles Florenza.

La mostra recull un conjunt d’obres d’aquest artista que treballa tant amb ceràmica com amb pintura per expressar la seva recerca personal.

Exposició de L’Informatiu La Delegació del Vallès Occidental acull fins al 3 de febrer de 2006 l’exposició commemorativa dels 14 anys de L’Informatiu, la revista col·legial del CAATB.

cultura@apabcn.es

ACTIVITATS SOCIALS

Visita a les Bodegues Torres Carta de Bolonya La Delegació del Vallès Oriental organitza un cafè tècnic sobre el futur dels estudis universitaris que anirà a càrrec de Ramon Puig.

Dia: 23 de febrer Horari: d’11.00 a 13.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

i265 Noticiari CAATB.indd 17

ESPAI EMPRESA

amb fotografies que il·lustren els trets definitoris de l’arquitectura tradicional mediterrània adaptats a les particularitats de cada una de les regions que formen aquest espai. L’exposició permet acostar-se a les tradicions i formes de ser de les diferents cultures de la mediterrània a través de l’arquitectura. “Viure a la Mediterrània” és una exposició que permet recollir i difondre els coneixements recollits pel projecte CORPUS de revalorització de l’arquitectura tradicional mediterrània en què va participar el CAATB i que es va desenvolupar entre 1988 i 2001. Actualment, el projecte Rehabimed, que lidera el Col·legi, continua la tasca del projecte CORPUS. ■

La Delegació del Vallès Oriental organitza una sortida a les Bodegues Torres per assistir al curs sobre maridatge de formatges i vins. La visita també inclou una degustació de vins Torres i formatges catalans, aperitiu especial, un obsequi i dossier informatiu.

Dia: 25 de febrer INFORMACIÓ:

caatvori@apabcn.es

17/1/06 12:30:01

18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

�

Punts de vista:

L’EXPOSICIÓ DE GLENN MURCUTT

La millor manera d’aprendre a construir és construint El CAATB va acollir una mostra de maquetes del curs Construcció II de La Salle

LA SALA D’EXPOSICIONS AMB LES MAQUETES REPRODUEIXEN DETALLS CONSTRUCTIUS A ESCALA 1:1

Josep Olivé Arquitecte, professor de l’Escola d’Arquitectura La Salle Fins al final d’octubre es va poder visitar al Col·legi l’exposició “APRENDRE A CONSTRUIR CONSTRUINT. Detalls de Glenn Murcutt”.

El que es va poder veure és el resultat d’un treball de la part pràctica dels alumnes de segon curs de Construcció per a arquitectes i aparelladors de l’any 2004-05, de l’Escola d’Arquitectura de La Salle. Aquest curs té per objectiu estudiar a fons tots els temes dels envoltans i la transmissió energètica interior-exterior dels edificis.

El dia de la inauguració algú va fer notar que les maquetes “estaven mal fetes”, és a dir, que eren bastes i si es miraven bé tenien errors. Naturalment, no són perfectes perquè, d’una banda, són exercicis d’escola, i de l’altra, la construcció sempre és “incòmode” ja que s’han de dominar un cert nombre de materials per ferlos fer el que es vol i els materials sempre es revelen i posen dificultats en aquesta acció.

Tampoc no es tractava de reproduir exactament el que Murcutt havia construït, que com va explicar quan va venir a l’Escola, era molt ■■■

i265 Noticiari CAATB.indd 18

més complex i sofisticat del que es podia intuir en la informació gràfica de què es disposava; sinó d’estudiar els sistemes constructius, aplicats de forma real a edificis concrets, plantejar una construcció coherent amb les imatges arquitectòniques dels edificis escollits, i arribar a comprendre-les i explicar-les de forma clara i suficient.

Lògica constructiva La pràctica es concentra en l’estudi d’una part representativa de cada edifici, per comprendre la seva lògica constructiva, però sense perdre mai la visió de conjunt de tot l’edifici. Els punts d’encontre entre plans horitzontals i verticals són els llocs on “passen més coses”, on els sistemes constructius s’interrompen i s’han d’acoblar i relacionar els uns amb els altres, allà on la complexitat constructiva i funcional de l’arquitectura és més elevada.

Per acostumar-los a conèixer i saber com costa de manipular i ajuntar amb ordre i fiabilitat els materials (això és la construcció), es fa treballar els alumnes a escala 1/1 perquè es creu que és la manera més directa de comprendre el problema constructiu en tots els seus components (estabili-

Agraïments ■■■ En primer lloc, a l’Àrea de Comunicació del CAATB, per haver acollit l’exposició a la seu del Col·legi, i especialment a la coordinadora de Cultura Montse Calvo; sense la seva tasca l’exposició no s’hauria pogut dur a terme. En segon lloc, als alumnes que han fet l’esforç de recuperar una feina de fa un any i esmerçar algunes hores, després de classes, per tornar a tenir la seva maqueta a punt.

També als operaris de GROP, l’empresa de muntatge, per haver entès i col·laborat en la idea de l’exposició.

Igualment, a la Fundació Mies van der Rohe, per haver possibilitat que l’arquitecte Glenn Murcutt assistís a la cita amb l’Escola, i a l’arquitecta francesa Françoise Fromonot, per haver aportat les fotografies de l’exposició. Finalment, als departaments de Cultura i Producció de Vídeo i a la Biblioteca de La Salle, per la informació aportada.

tat, materials, muntatge, estanquitat a l’aigua i a l’aire...) en la seva complexitat tridimensional (encontres, geometria, cavalcaments, volum...) i la seva mida real (proporcions, mides, components, pes...).

Glenn Murcutt Es va escollir Glenn Murcutt perquè és un dels arquitectes actuals que més té en compte la lògica de la construcció en l’origen dels seus projectes, de manera que els seus edificis, a més de confortables i bonics, són exemplars quant als sistemes constructius i tenen una elevada coherència entre imatge i construcció, la qual cosa facilita la comprensió i l’aprenentatge de l’alumnat.

Glenn Murcutt, aprofitant que venia a Barcelona amb motiu de Construmat, va acceptar la invitació de l’Àrea de Construcció de l’Escola d’Arquitectura La Salle i el 16 d’abril de 2005 va corregir i comentar els treballs dels alumnes. El vídeo que es va poder veure en l’exposició és part de la seva intervenció a l’Escola, una mena de conversa amb els alumnes, en què va ensenyar als que van treballar tant temps amb les seves cases, moltes coses i els va meravellar amb d’altres. ■

17/1/06 11:40:08

i265 Noticiari CAATB.indd 19

17/1/06 11:40:13

Assistència:

A

20 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA GENER 2006

ACTIVITATS

PROFESSIONAL

COMUNICACIÓ/NOTA ENCÀRREC I PRESSUPOST DE SERVEIS PROFESSIONALS CIF o NIF

PROMOTOR

Nom i cognoms, o raó social

Domicili:

Carrer

Núm.

Codi postal Població

Telèfon NIF

Nom i cognoms del representant

CIF o NIF

CONTRACTANT

Nom i cognoms, o raó social

Domicili:

Carrer

Núm.

Telèfon

Nom i cognoms del representant

NIF Membre societat professional

Nom i cognoms

Núm. de col·legiat/ada % obra Exerceix com a(*)

(1)

I/O APARELLADOR/A

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

Codi postal Població

(2) (3)

Domicili:

Núm.

Carrer

Codi postal Població

DNI

(1)

Visat del Col·legi

(2) (3)

( * ) Exerceixo/im com a:

1 Liberal/s

2 Liberal/s en obra oficial

3 Funcionari/s 4 Assalariat/s

Declaro/em que no estic/em afectat/s per incompatibilitat legal respecte a aquest encàrrec.

Pressupost honoraris (opcional)

Descripció dels serveis professionals

FULL D’ASSUMEIX

Total IVA no inclòs Descripció de l’obra

Tipus d’obra (2) Ús principal (3) Tipus promotor (4)

Emplaçament:

Carrer

Codi postal

Núm.

Pressupost inicial d’execució material

Nombre d’habitatges (si pertoca)

(2) (3)

Domicili:

Carrer

Núm.

Codi postal Població

Superfície per construir o rehabilitar

(2) (3)

Nom i cognoms, o raó social

Població

DADES ESTADÍSTIQUES

Nova creació

m2 d’habitatges

Edificació

m2 altres usos

Sobre rasant

Dels quals són HPO

m2 total edificació

Sota rasant

Alçada edifici sobre rasant

m2 urbanització

Nombre d’edificis

m3 enderroc

Plantes

Sup. m2

Edifici entre mitgeres No Sí Un costat Més d’un costat que intervenen com a

Ús de l’edifici Venda Lloguer

Nom i cognoms del representant Ús propi

Geotècnic Sí No Control de qualitat extern Sí Nivell de control Normal Reduït Alt

Descripció dels serveis professionals Direcció d’execució d’obra

No

Direcció d’obra + Direcció d’execució d’obra

Visat del Col·legi

Companyia assegurança decennal de danys

Titulació

DESIGNACIÓ DE COORDINADOR/A DE SEGURETAT ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

Data

LA SIGNATURA DEL PROMOTOR I LA DE L'ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

Segons el projecte redactat per Visat núm.

Els signants sol·licitem al Col·legi de ______________________________________el visat de la intervenció professional i de la documentació corresponent i autoritzem el Col·legi a la utilització informativa d’aquestes dades a l’efecte professional i estadístic.

____________________________________________ , __________ d__________________________ de ___________ ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

NEP1-05

CODI:

AQUEST DOCUMENT NO ÉS VÀLID SENSE EL VISAT DEL COL·LEGI,

Vist i plau

CONTRACTANT I/O PROMOTOR

DNI

(1)

Pressupost seguretat

Existents

Conjuntament amb els facultatius

Núm. de col·legiat/ada

(1)

Nom i cognoms I/O APARELLADOR/A

OBJECTE DEL TREBALL

DE L’ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

AQUEST DOCUMENT NO ÉS VÀLID SENSE LA SIGNATURA

TIPOLOGIA D’OBRA

Nom i cognoms I/O APARELLADOR/A

Observacions

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

Codi tipus (1) d’intervenció

Núm. de col·legiat/ada

(1) (2) (3)

Domicili:

Carrer

Codi postal Població

Núm.

DNI

(1) (2) (3)

Nom i cognoms, o raó social

Nom i cognoms del representant Descripció dels serveis professionals Coordinador/a de seguretat i salut en fase de projecte

TOTALS EDIFICACIÓ m2

Totals urbanització

m2

Volum enderroc

m3

Coordinador/a de seguretat i salut en fase d’execució d’obra

L’assumpció efectiva per part de l’arquitecte/a tècnic/a i/o aparellador/a dels treballs encomanats en aquest Full d’assumeix i la consegüent responsabilitat professional estan condicionades al fet que el promotor li acrediti l’obtenció de la llicència d’obres i li comuniqui fefaentment la data prevista per a l’inici dels treballs.

TÈCNICS

LA SIGNATURA DEL PROMOTOR I LA DE L'ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

AQUEST DOCUMENT NO ÉS VÀLID SENSE EL VISAT DEL COL·LEGI,

ASS1-05

CODI:

Nou catàleg d’impresos per visar Núm.

Autor/a del projecte

Titulació

Director/a de l’obra

Director/a de l’execució de l’obra

Autor/a de l’Estudi de seguretat

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

L’assumpció efectiva per part de l’arquitecte/a tècnic/a i/o aparellador/a dels treballs encomanats en aquesta Designació i la consegüent responsabilitat professional estan condicionades al fet que el promotor li acrediti el contingut de la llicència d’obres i li comuniqui fefaentment la data prevista per a l’inici dels treballs.

El CAATB posa a disposició dels col·legiats els impresos al web perquè es puguin emplenar des d’Internet

____________________________________________ , __________ d __________________________ de___________

i265 Noticiari CAATB.indd 20

Aquests impresos són aplicables des de l’1 de gener, tot i que s’admetran visats fets amb els documents antics durant un temps.

Els impresos a Internet La novetat principal és que tots els impresos es poden trobar a Internet en format PDF editable. D’aquesta manera, els professionals hi poden accedir en línia, per emplenar directament des del seu ordinador el formulari que necessitin i després imprimir-lo per portar-lo a visar al Col·legi.

El format PDF és un tipus de document electrònic que permet veure el document i només modificar-ne unes parts determinades. Utilitzant aquesta tecnologia es facilita i s’agilita la tasca dels arquitectes tècnics, se’n preserva la professionalitat i

COR1-05

A partir d’aquest mes de gener, els professionals tenen al seu abast el nou catàleg d’impresos per visar.

Aquest catàleg és fruit d’un treball conjunt dins del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya –entitat de què és membre el CAATB– per adaptar aquests impresos als nous temps, utilitzar les prestacions que donen les noves tecnologies i unificar els diferents tipus de documents de manera que siguin comuns per a tot Catalunya.

El nou catàleg inclou 21 models d’impresos diferents, alguns de nova creació, que han estat revisats i redissenyats per fer-ne més senzill i intuïtiu l’ús i perquè es puguin utilitzar a tot Catalunya, de manera que faciliti la tasca dels professionals que treballen en obres que s’han de visar en diferents col·legis.

■■■

CODI:

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A I/O APARELLADOR/A

Noves tarifes A més d’aquests impresos, a partir del gener també entren en vigor les noves tarifes de visats per a l’any 2006. L’Assemblea General de col·legiats del passat 13 de desembre va aprovar l’actualització de preus, que serà vigent fins al 31 de desembre. Coincidint amb l’inici de l’any, també s’han actualitzat els preus de la prima complementària de la pòlissa de RC de la MUSAAT. La llista de les noves tarifes es pot aconseguir a qualsevol de les seus col·legials o bé a www.apabcn. es/visat.

■■■

s’impedeix que es pugui modificar tot el document.

La possibilitat de trobar tots els impresos de visats a Internet i emplenar-los directament des de l’ordinador comporta un gran progrés, ja que permet estalviar molt de temps i augmentar el grau de qualitat dels treballs visats al Col·legi. A més, treballar amb els impresos penjats a Internet té altres avantatges. Al catàleg d’impresos del web els professionals poden trobar tots els models existents per visar en versió catalana i castellana, i una explicació de cadascun dels impresos: quin imprès és, quina funció té, quins paràmetres s’hi han d’incloure i quins són els agents que l’han d’omplir i signar.

Per acabar, també cal dir que, accedint al web, els professionals no s’han de preocupar d’actualitzacions

17/1/06 11:40:23

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 21 ASSISTÈNCIA

Telèfon: 93 240 20 56 assessories@apabcn.es

i modificacions de documents, ja que els canvis es fan automàticament. A més, des d’Internet, el professional també es pot informar abans de totes les novetats i tots els avenços que impulsa el CAATB amb vista a la digitalització dels serveis col·legials.

Els professionals que, malgrat els avenços en temps i agilitat que representa el format PDF, prefereixin continuar treballant amb els documents en format paper, poden trobar els impresos més usuals al taulell de visats del Col·legi. Per trobar tots els documents cal accedir al web del Col·legi.

Estructura formal Tots els documents tenen la mateixa estructura formal, llevat d’aquells la disposició dels quals és regulada per decret. El text s’organitza en caixes de dades per escriure-hi tota la informació necessària, mentre que el visat se situa sempre a la banda superior dreta.

La signatura del col·legiat és sempre a la part inferior dreta, mentre que a l’esquerra hi ha el codi de l’imprès i una anotació que indica tot el que cal perquè el document sigui vàlid.

La regularització i la unificació de criteris a l’hora de dissenyar aquests

nous documents s’ha fet per facilitar i agilitar l’acció d’omplir-los.

A banda, també s’han afegit dos models nous d’impresos –la liquidació de final d’obra (model segons la LOE) i la certificació final d’expedients d’activitat– i s’han introduït altres modificacions per adaptar els impresos de visats a les noves realitats del sector de la construcció i per assegurar la fiabilitat de les dades per als informes estadístics.

Els professionals es poden descarregar els impresos des de www. apabcn.es en format PDF editable, per omplir-los en línia i portar-los a visar al CAATB. ■

PROFESSIONAL DEL COL·LEGI

L’INFORMATIU DEL CAATB 1A 2a QUINZENA OCTUBRE GENER 2006 2005

Nou catàleg d’impresos.

De nova creació i unificats.

■■■ El nou catàleg inclou 21 models d’impresos, alguns dels quals són de nova creació, que s’han redissenyat i unificat, de manera que són comuns per a tot Catalunya.

■ Els impresos són aplicables a partir de l’1 de gener, tot i que durant un període de temps també s’acceptaran els antics.

■ Els professionals es poden descarregar els impresos des de www.

apabcn.es en format PDF editable, per omplir-los en línia i portar-los a visar al CAATB. ■ Tots els documents tenen la mateixa estructura formal per evitar errors i facilitar-ne la utilització.

S’hi han afegit dos models de documents de nova creació: la liquidació de final d’obra (model segons la LOE) i la certificació final d’expedients d’activitat.

Novetats 2006 ■■■ Coeficient d’actualització d’honoraris a 16 de desembre Ca = 1,295 Aplicable fins a l’1 de març de 2006 Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372€/m2

Més informació: VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Nou mòdul bàsic de referència per al 2006

PEM màxim per als estudis bàsics al 2006

La Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha acordat aprovar l’increment del nou mòdul per a l’any 2006. El mòdul previst serà de 372 €. Als treballs visats al CAATB serà aplicable obligatòriament a partir de l’1 de març de 2006.

El CAATB i el COAC han acordat fixar en 250.000 € el pressupost d’execució material (PEM) màxim per als estudis bàsics de seguretat.

Aquest nou PEM màxim és aplicable des de l’1 de gener.

Les bastides de Barcelona no compleixen tots els paràmetres d’accessibilitat L’Ajuntament de Barcelona està disposat a prendre mesures sancionadores contra el muntatge incorrecte de bastides a la via pública quan dificultin la circulació dels vianants. L’ample de pas insuficient, la manca de proteccions per als vianants i la manca de visibilitat són tres factors que agreugen de manera notable el problema de la mobilitat a la ciutat i de manera molt especial als barris amb els carrers estrets, com Gràcia o Ciutat Vella. Els problemes es produeixen també durant el procés de muntatge i desmuntatge de l’estructura de les bastides quan amb aquest procés s’envaeixen les voreres.

■■■

representants dels col·lectius professionals afectats. A més, revisarà el text de la llicència sobre les bastides pel que fa al projecte i a l’ocupació de la via pública. Els professionals interessats poden demanar més informació a l’Àrea d’Assessoria Tècnica del CAATB. Les imatges que acompanyen aquesta nota han estat facilitades per L’Ajuntament de Barcelona. ■

Manual d’accessibilitat Per resoldre aquest problema, els representants municipals han tingut reunions amb els col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics i d’arquitectes amb la intenció de sensibilitzar els tècnics que han de supervisar el muntatge i el desmuntatge de bastides. L’Ajuntament, a més, prepara l’edició d’un manual sobre accessibilitat a les bastides i signarà un conveni de col·laboració amb els

i265 Noticiari CAATB.indd 21

17/1/06 11:40:45

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

Formació:

F

OFERTA DE CURSOS

Formació especialitzada Amb el Postgrau de Gestió de Producció de l’Obra i el d’Anàlisi de Viabilitat, es completa la formació de Màsters i Postgraus del CAATB L’oferta formativa de Postgraus del Col·legi es completa el proper mes de febrer amb l’inici de dos cursos dedicats a la Gestió de la Producció de l’Obra i a l’Anàlisi de Viabilitat.

Encara queden places lliures per matricular-s’hi i els professionals interessats s’hi poden apuntar abans que finalitzi el període d’inscripcions.

Aquests dos cursos tancaran l’oferta formativa de Màsters i Postgraus del curs 2005-2006.

■■■

Gestió de Producció de l’Obra El Postgrau de Gestió de Producció de l’Obra és una de les novetats en el programa de formació d’enguany.

S’adreça bàsicament a professionals, amb provada experiència, que treballen en la producció de l’obra (cap d’obra, cap de grup i directors tècnics), vinculats a l’empresa constructora.

El desenvolupament del postgrau es realitza mitjançant l’exposició de continguts, que es combina amb l’anàlisi i la resolució de casos pràctics reals, casos tècnics, constructius i econòmics de l’obra. El curs fonamenta bona part de l’adquisició de coneixements en casos pràctics, que permetran als alumnes conèixer, per exemple, com s’han de fer els processos previs d’una obra; la realització, el seguiment i l’actualització dels diferents plans de treball, o el pla de viabilitat d’una obra.

També es treballarà la descomposició d’una unitat pressupostària, la comparació d’un amidament pressupostari amb un amidament real, i l’elaboració de la producció i certificació i el seguiment mensuals.

Finalment, el cas pràctic també farà incidència en l’elaboració d’un quadre comparatiu del ram de paleta i l’elaboració del preu contradictori en la fonamentació.

Anàlisi de Viabilitat L’objectiu del Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objec-

i265 Noticiari CAATB.indd 22

tius d’Operacions Immobiliàries és formar professionals capaços de fer l’avaluació financera de projectes i l’anàlisi estratègica i de viabilitat.

Els alumnes adquiriran els coneixements bàsics d’aquestes matèries aplicades en l’àmbit immobiliari, que són imprescindibles per poder dur a terme els estudis tècnics, econòmics i financers; per establir els indicadors de rendibilitat, i per determinar els objectius d’operacions immobiliàries.

El curs combina l’adquisició de conceptes amb la posada en pràctica dels coneixements apresos en diversos casos reals d’estudis de viabilitat. Aquesta aplicació pràctica dels coneixements permet oferir als alumnes una visió àmplia de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari.

Durant el Postgrau s’analitzen quatre casos pràctics reals d’estudis de viabilitat. Els estudis reflecteixen tipologies diferents d’edificis que donen una visió global i real sobre els coneixements apresos aplicats a promocions de diferents característiques. En concret, es fan anàlisis de viabilitat d’un edifici plurifamiliar, d’un edifici plurifamiliar amb permuta, d’una promoció a llarg termini i d’un edifici d’oficines de lloguer. ■

Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra.1a edició ■■■ Dates: del 17 de febrer al 15 de juny de 2006 Durada: 160 h Horari: divendres a la tarda i dissabtes al matí

Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries. 8a edició ■■■ Dates: del 24 de febrer al 20 de maig Durada: 100 h Horari: divendres a la tarda i dissabtes al matí

17/1/06 11:40:49

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 23

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

FORMACIÓ

2a QUINZENA GENER 2006

formació

CURSOS DESTACATS DEL CAATB

Urbanisme. Casos pràctics Dates: de l’1 al 15 de febrer Durada: 12 h

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000

Totes les instal·lacions ■■■ El proper mes de febrer, comença

una de les grans apostes del programa formatiu d’aquest segon trimestre. Es tracta d’una formació modular dedicada a les diferents tipologies d’instal·lacions més habituals.

Aquesta acció serveix per obtenir criteris bàsics sobre la posada en obra i el control de les instal·lacions més habituals, i es divideix en mòduls on es tractaran: comunicacions, calefacció i climatització, electricitat i il·luminació, fontaneria, aigua calenta sanitària i sanejament, i gas i combustible. Aquesta oferta formativa està pensada de manera

que els tècnics puguin seguir tots els cursos o només els mòduls dedicats a les instal·lacions que més els interessin.

En els diferents mòduls no es tractaran temes de disseny de les instal·lacions, sinó la metodologia, els criteris i el predimensionat que s’han de tenir en compte a l’hora de la posada en obra de cada una de les instal·lacions. Els diferents mòduls també tractaran variables que s’introdueixen en el futur Codi tècnic de l’edificació. El curs tindrà lloc en les aules del CAATB a Barcelona, del 21 de febrer al 23 de març. ■

Les dades INSTAL·LACIONS

DATES: del 21 de febrer al 23 de març ■

Comunicacions: 21 de febrer

■ Calefacció i climatització: del 23 de febrer al 2 de març ■ Electricitat i il·luminació: 7 i 9 de març / 4 i 6 d’abril (Granollers) ■ Fontaneria, aigua calenta sanitària i sanejament: del 14 al 21 de març ■

Dates: de l’1 al 15 de febrer Durada: 20 h

AUTOCAD per a no-dibuixants Dates: del 3 al 10 de febrer Durada: 10 h

Planificació a l’obra Dates: del 6 al 20 de febrer Durada: 12 h

Tractament d’humitats Dates: del 7 de febrer al 14 de març Durada: 18 h

La seguretat en la fase de planificació i organització d’obres Dates: del 8 al 15 de febrer Durada: 2 h

Gas i combustible: 23 de març

El finançament hipotecari Dates: del 9 de febrer al 2 de març Durada: 10 h

Dictàmens pericials.

Casos pràctics Dates: del 10 de febrer al 3 de març Durada: 20 h

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat Dates: del 14 de febrer al 7 de març Durada: 14 h

La seguretat en les obres Dates: del 17 de febrer al 7 d’abril Durada: 40 h

Protecció contra el foc El CAATB ha organitzat per al proper mes de febrer un curs dedicat a La protecció passiva contra incendis, on s’analitzaran les condicions que han de reunir els edificis per protegir els ocupants i els edificis pròxims davant els riscos originats per un incendi.

Entre d’altres temes, el curs tractarà sobre la resistència dels ele■■■

i265 Noticiari CAATB.indd 23

ments constructius al foc i el càlcul d’estabilitats al foc de les estructures.

També es donarà a conèixer l’actual norma CPI/96 sobre condicions de protecció passiva contra el foc i s’explicaran les novetats que introduirà el Codi tècnic de l’edificació en aquest aspecte. El curs permetrà conèixer diferents solucions constructives i productes per a la protecció passiva

que es poden trobar actualment en el mercat. ■

Les dades

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project Dates: del 17 de febrer al 10 de març Durada: 16 h

LA PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA INCENDIS

DATES: del 13 al 27 de febrer DURADA: 20 h

VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 52

17/1/06 11:40:56

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

El Sector:

S

INFORME EUROCONSTRUCT

La construcció d’habitatges creixerà menys el 2006 L’informe presentat per l’organisme europeu Euroconstruct destaca que el sector de la construcció seguirà influint en l’economia espanyola ■ ■ ■ El sector de la construcció continua exercint una potent influència en l’economia espanyola, segons el darrer informe d’Euroconstruct.

Alhora, la bona salut de l’economia del país —en termes de mercat de treball i de condicions financeres— estimula molts espanyols a invertir en construcció, sigui com a valor d’ús o com a valor d’inversió. Segons l’informe, estem presenciant, per tant, com el fenomen de l’economia del maó s’està realimentant, aparentment sense solució de continuïtat i sense immutar-se per factors externs —mercat del cru o balança exterior— que tant estan afectant altres sectors de l’economia. Això serà així durant tot aquest 2006, en què es podria esperar una mica de desgast, però sense ser gaire significatiu: el 3,7 % de creixement, previsió que encara situaria Espanya entre els tres països de l’Europa occidental amb un sector de la construcció més dinàmic, per sobre d’altres grans mercats de referència com el francès, l’italià o el

i265 Noticiari CAATB.indd 24

Puja la rehabilitació

■■■ Euroconstruct destaca el bon estat de salut del subsector de la rehabilitació, que el 2005 ha arribat a una cota de referència: per cada dos euros gastats en edificació de nova planta —residencial i no residencial— s’està destinant un euro a rehabilitació. Segons l’informe, el dinamisme del sector immobiliari té bona part de responsabilitat en el fenomen anomenat efecte riquesa,

és a dir, la percepció dels propietaris d’habitatges de l’increment del valor dels seus immobles i la manera que això redunda en la seva confiança com a consumidors. Aquesta combinació de reconeixement de l’habitatge com un bé valuós —és més, de valor en alça—, juntament amb un bon accés al finançament, fan possible aquest bon comportament de la rehabilitació a Espanya.

britànic. Les previsions a un termini més llarg dibuixen un panorama positiu –hi continua havent creixement–, però una mica més moderat.

Els subsectors de més pes específic –residencial i enginyeria civil– ja poden haver tocat sostre.

Euroconstruct és un organisme format per 19 instituts públics europeus d’anàlisi del sector. A l’Estat espanyol, el representa l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC), que a la fi de novembre va presentar el citat informe. Aquest destaca que el sector de la construcció tanca l’exercici 2005 després d’haver generat un 4,6 % més de valor que el 2004, que ja havia estat un any excepcional. Es compleixen, per tant, quatre anys consecutius amb creixements anuals d’entre el 4 i el 5 %, i amb una evolució clarament per sobre de la marxa del PIB espanyol.

Recol·locació de l’estoc La hipòtesi d’Euroconstruct per al subsector estrella –l’edificació

17/1/06 11:41:08

c 25

residencial– és que a partir del 2007 es podria anar satisfent la demanda sense necessitat de crear oferta als ritmes tan extrems dels darrers anys, mitjançant la recol·locació gradual d’estoc d’habitatges en mans d’inversors, aparentment voluminós. L’informe indica que el ritme al qual s’aniria produint tot això té molt a veure amb el grau de benefici que l’increment de preus de l’habitatge vagi provocant. Pel que fa a l’edificació no residencial, oficines, comerços i logística s’han introduït en el 2005 amb una certa debilitat; la contrapartida ha estat la indústria i la promoció pública. La tendència a mitjà termini és d’un creixement molt discret.

NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

CONJUNTURA ECONÒMICA

2a QUINZENA GENER 2006

Evolució dels diferents mercats. Índex 2001 = 100, preus constants

Augment en l’enginyeria L’informe també indica que l’evolució de l’enginyeria civil recent ha estat fins i tot més espectacular que la de l’edificació residencial –més del 6,5 % de mitjana anual en els passats tres anys– i el seu futur immediat sembla positiu, a la vista dels ambiciosos plans del Govern espanyol respecte a infraestructures i transport. ■

i265 Noticiari CAATB.indd 25

FONT: EUROCONSTRUCT BARCELONA, NOVEMBRE DE 2005

17/1/06 11:41:22

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

2a QUINZENA GENER 2006

DIVERSOS

Scalae enregistra tres Estudi rigorós sobre la masia catalana arquitectes tècnics ■■■ A la pàgina web Scalae Podcast s’hi pot escoltar una conversa entre el president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), Josep Terrones, i dos arquitectes tècnics més, Salvador Segura i Miguel Ángel Sáez. Els tres tècnics conversen sobre els motius de la seva elecció personal, les dificultats de simultaniejar la feina i la vida fora de la feina, la formació i les perspectives professionals de l’arquitecte tècnic.

Josep Terrones observa que és un ofici sobre el qual en els anys de formació no es té prou informació com per fer-lo vocacional i que, alhora, en la majoria d’ocasions quan un s’hi dedica ho acaba fent amb vocació.

Condueix la conversa l’arquitecte Fèlix Arranz, responsable d’aquest projecte digital que es pot consultar a l’adreça www.arranz.net/scalaepodcast/indice.html. Els professionals

Com a objecte arquitectònic, la masia catalana és conseqüència del sentit comú i el seny de la cultura rural. Això queda clar des de l’inici del llibre La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració, escrit conjuntament per diversos autors del Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i pels arquitectes Antoni González Moreno-Navarro i Jeroni Moner, i l’arquitecte tècnic Ramon Ripoll.

El llibre, amb fotografies de Kim Castells i Robin Townsend, el va publicar al juny passat Brau Edicions. És un estudi rigorós i complet que -després d’una exhaustiva anàlisi del paper dels masos des de la seva aparició a l’edat mitjana fins a l’època actual- posa l’èmfasi en la construcció i la restauració de les masies (els materials, els elements, els sistemes estructurals i la durabi-

■■■

interessats poden recollir gratuïtament el darrer número de la revista SCALAE al Punt d’Informació del CAATB i a les delegacions ■

litat). Inclou un annex gràfic amb sis exemples de restauracions ajustades a una funcionalitat no agrícola, que no cauen en un folklorisme agressiu i banalitzador. ■

���������������

��������������������������������������������������������������������� �������������������������������������������������������������������������������������������������� ��������������������������������������������������������������

i265 Noticiari CAATB.indd 26

17/1/06 11:41:36

c 27

Joaquín Romero rep el Premi Accés

activitats

DEL SECTOR EN GENERAL

LA CONSELLERA DE BENESTAR SOCIAL, ANNA SIMÓ, ENTREGA EL PREMI DE LA FUNDACIÓ SALA A JOAQUIM ROMERO PEL SISTEMA B&J DE CONTROL DOMÒTIC D’ENTORN

el III Premi Construcció i Innovació, sempre girant al voltant de les energies renovables i la construcció d’un món més sostenible.

DATES: del 26 al 29 d’abril del 2006 LLOC: Bilbao Exhibition Center INFORMACIÓ:

FIRES I CONGRESSOS

Congrés de Consultors d'Estructures L’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) organitza un primer congrés amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències entre professionals, professors, estudiants i representants d’empreses o de l’Administració relacionades amb la consultoria d’estructures.

DATES: 9 i 10 de febrer del 2006 LLOC: Palau de Congressos de Catalunya , Av. Diagonal 661-671, Barcelona.

HORARI: de 9 a 14 i de 16 a 19h.

INFORMACIÓ: Associació de Consultors de Estructures ■ Tel. 93 401 63 12 ■ www.consultorsestructures.org.

Construlan 2006 Bilbao Exhibition Center acull El Saló de la Construcció Equipament i Instal·lacions 2006 el qual aposta per potenciar especialment sectors com el mobiliari, el de cuina i bany i maquinària d’obres públiques. El seu objectiu és estimular la innovació tecnològica i qualitat entre els fabricants i empreses del sector. El certamen comptarà amb un ampli programa de jornades tècniques i actes paral·lels com

i265 Noticiari CAATB.indd 27

www.bilbaoexhibitioncentre.com Telèfon: 94 928 54 00

Bautec 2006 Del 21 al 25 de febrer se celebrarà a Berlín, la Fira Internacional de Tecnologia per a la Construcció, Bautec 2006, que s’ha establert com una de les fires més importants d’Alemanya. Empreses de tot el món del sector de la construcció tenen l’oportunitat de conèixer nous clients i crear lligams dins del mercat europeu.

DATES: del 21 al 25 de febrer de 2006 INFORMACIÓ: www.bautec-berlin.de

Intermat 2006 L’Exposició Internacional de Maquinària i Tècniques per a les Obres Púbiques, la Construcció i la Indústria dels Materials vol oferir en aquesta edició veritables oportunitats per a joves i interessats en el sector. Es tractaran temes relacionats amb la prevenció de riscos, seguretat i salut dels treballadors a l’hora entre d’altres.

DATES: del 20 al 29 d’abril de 2006 LLOC: Parc d’Exposicions de París- Nord Villepinte.- França HORARI: de 9h a 18h.

INFORMACIÓ: www.intermat.fr

L’INFORMATIU DEL CAATB

DIVERSOS I ACTIVITATS

2A QUINZENA GENER 2006

El premi s’atorga al Sistema B&J per a solucions d’accessibilitat i adaptabilitat.

■■■ El Sistema B&J de control domò-

tic d’entorn de l’empresa B&J Adaptaciones, creada per l’arquitecte tècnic Joaquín Romero, va merèixer el Premi Accés de la Fundació Salas en la categoria d’Investigació. Els premis es van lliurar, per primera vegada, el passat 29 de novembre, en un acte que va tenir lloc a La Pedrera i presidit per la consellera de Benestar Social, Anna Simó. En l’altra categoria del Premi, Aplicació, es va guardonar la feina d’ASPACE (Associació de la Paràlisi Cerebral) en la utilització i recerca continuada de millores de control d’entorn, i d’eines d’avaluació que facilitin la vida independent de les persones amb discapacitat dins del seu habitatge.

El jurat va atorgar el premi al Sistema B&J per la recerca de solucions d’accessibilitat i de control integral

NOTÍCIES DEL SECTOR

Baufach + Innbau 2006 Aquesta Fira de la construcció tindrà lloc a Leipzig (Alemanya) de l’1 al 4 de febrer.

Entre els sectors representats cal destacar el pavelló titulat La Fascinació de la rajola.

Fòrum d’empreses: la importància dels processos moderns de fabricació, materials i noves tècniques, etc.

DATES: de l’1 al 4 de febrer de 2006 LLOC: Leipzig ( Alemanya) INFORMACIÓ: Ana Mamarbachi ■ Internacional Business ■ Telèfon: 93 302 05 23

Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

La Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Porto organitza el 2n Congrés de Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

DATES: del 20 al 21 de març LLOC: Universitat d’Enginyeria de Porto INFORMACIÓ: Cesar.Diaz@upc.edu PREMIS I CONCURSOS

Concurs de mobiliari domèstic La Fundació Maria Martínez Otero, organitza un concurs per a estudiants i professionals del disseny d’interiors en què hauran de realitzar un moble, en fusta o derivats, per a l’habitat domèstic. Els projectes han de ser reproduïbles industrialment.

TERMINI:24 de febrer de 2006 LLOC: Fundación Maria Martínez Otero INFORMACIÓ: Telèfon: 986 588 199 www.fundacionmariamartinezotero.org

d’entorn adaptades a les necessitats de les persones amb discapacitat. Va destacar que, partint d’una necessitat concreta s’hagi generat un producte i una empresa de comercialització.

La Fundació Salas és una entitat privada sense finalitat de lucre creada el 2004 per un grup de professionals de l’empresa Salas Serveis Immobiliaris. Desenvolupa accions que contribueixen a l’accessibilitat dels habitatges i el seu entorn. El Jurat d’aquesta primera edició ha estat format per Daniel Guasch, director de la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC; Francesc Pérez, president del Comité Català de Representants de Minusvàlis; Carme Trilla, directora general de l’Habitatge i Montserrat Minobis, periodista, així com també per representants dels col·legis professionals. ■

EXPOSICIONS

Barcelona & Fotografia El Centre d’Interpretació i Acollida del Parc Güell organitza una exposició fotogràfica dedicada a l’entorn urbà de Barcelona . Analitza la relació entre la ciutat i la fotografia, i ret homenatge a la capacitat de la fotografia per captar i mostrar la realitat urbana.

DATES: fins al 31 de març del 2006 LLOC: Museu d’Història de la Ciutat .

Pl. del Rei s/n Barcelona INFORMACIÓ:

Tel.93 315 11 11 www.museuhistoria.bcn.es

“Refugios”, fotografies i vídeos Amb aquesta instal·lació, l’artista gallega Carmen Nogueira reflexiona sobre l’urbanisme actual, que viu de la il·lusió d’haver arribat a la solució universal de l’habitabilitat. Nogueira genera, a través de subtils estructures de cartró que recorden els refugis urbans dels “sense sostre”, un dispositiu habitable que propicia una lectura crítica del context socioeconòmic de la ciutat.

DATES: fins al 28 de gener de 2006 LLOC: Metrònom, Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani. Fusina, 9, Barcelona.

INFORMACIÓ:

http://www.metronom-bcn.org Tel. 93 268 42 98

17/1/06 11:41:41

La Gent:

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

ENTREVISTA

Felipe Pich-Aguilera i Teresa Batlle

Van ser finalistes en el Premi Catalunya Construcció a la Innovació de la convocatòria 2005.

“ Els recursos es poden estalviar” PROJECTE

PARÀMETRES BIOCLIMÀTICS

SOSTENIBILITAT

■■ “L’edifici va sorgint de tots els “chispazos” positius entre els especialistes”

■■ “El sobrecost de construir els paràmetres bioclimàtics depèn d’on vulguis arribar”

■■ Vam començar millorant els processos constructius i hem arribat a la sostenibilitat”

■■■ Felipe Pich-Aguilera (Barcelona,

fos tradicional. Aleshores, vam estar buscant amb la casa Escofet un sistema industrial per fer panells esgrafiats. I amb un cost molt menor a fer-la artesanalment, vam aconseguir fer una façana esgrafiada.

FP-A: “Nosaltres el que fem amb la indústria no és agafar els motllos que ja tenen sinó veure què podem fer junts.”

Renofol, més sofisticada que un PVC. La indústria que el col·loca aporta tot el sistema: la làmina, les plantes, com es recull l’aigua.”

A més de per la façana, l’edifici destaca per les seves aportacions bioclimàtiques.

Quin avantatge mediambiental aporta el pati central?

1960) i Teresa Batlle (Barcelona, 1961) van ser finalistes en la categoria d’Innovació en el procés constructiu dels Premis Catalunya Construcció del 2005 per l’esgrafiat industrialitzat d’uns edificis d’habitatges del carrer Pau Claris de Barcelona. Però l’edifici té altres aportacions, que el fan capdavanter en la investigació bioclimàtica aplicada als edificis.

De fet, es va beneficiar d’una ajuda en aquest sentit del programa Alterner de la Comissió Europea i va ser seleccionat per al Green Building Challenge.

Per què van escollir una façana esgrafiada?

Felipe Pich-Aguilera: “Allà hi havia dos edificis antics sense un valor específic. La solució va ser tirar-los a terra però vam agafar el compromís amb l’Ajuntament i amb nosaltres mateixos que l’edifici que fèiem de nou no fos una mena de parèntesi dins l’Eixample sinó que la façana fos una continuació de la textura i la imatge de les façanes de l’Eixample. Així, que vam decidir fer una façana esgrafiada. Però quan vam voler fer-la vam veure que avui en dia ja no hi havia gent que fes esgrafiat nou i vam mirar si era possible fer un esgrafiat amb un sistema que no

i265 Noticiari CAATB.indd 28

La innovació, en què consisteix exactament?

FP-A: “En el motllo. Són dos tipus de panells, diferents només en la textura aparent, perquè el motllo és el mateix. És un sistema de treball que permet que la textura final del panell sigui diferent en cada cas.”

Es podran utilitzar els panells en altres obres?

FP-A: “Sí. Ara estem fent un projecte amb l’esgrafiat que va una mica més enllà, amb relleu.”

Teresa Batlle: “El sistema que hem investigat, en què Escofet i l’Equip Arquitectura Pich-Aguilera estaven treballant des de fa anys, ara es comercialitza.”

Vostès treballen molt a prop de la indústria.

FP-A: “Els industrials són els nostres aliats.”

TB: “En aquest cas de Pau Claris, Escofet ja l’incorporem a la que comencem amb uns compromisos per fer esgrafiat.”

FP-A: “Sí, vam poder testar en projecte estalvis d’energia, emissions de CO2, el comportament d’un edifici des d’un punt de vista bioclimàtic.”

El manteniment de la coberta de l’edifici -un espai de trobada dels veïns, amb piscina i tot- és més complicat que el d’una coberta habitual?

FP-A: “El verd sempre és verd, perquè sempre està humit per capillaritat. L’aigua és de pluja i, si passa dos mesos sense ploure, com a vegades a l’estiu, hi ha una boia que, quan l’aigua arriba a cinc centímetres, aporta aigua del carrer. L’aigua es gasta per evaporació i per rec hidrofònic.”

TB: “És una coberta plana amb aigua i vegetació, plastificada amb una làmina impermeable col·locada ‘quirúrgicament’ que té la durabilitat més garantida que en altres casos, perquè no té tantes diferències de temperatura. És una làmina de tipus

FP-A: “L’edifici té una profunditat de 30 metres, que és molt gran perquè un habitatge de 90 m2 doni al davant i al darrere. Aleshores, nosaltres el que vam fer és concentrar tots els patis al centre, de forma que no és un edifici foradat sinó dos edificis, un que dóna al carrer i l’altre que dóna a l’interior. I en aquest pati interior, pel seu disseny, s’aprofita l’aire que produeix, que permet que tots els habitatges tinguin una ventilació creuada.”

TB: “El pati baixa la temperatura i, amb les ventilacions creuades, acabes produint una temperatura més baixa en l’habitatge.”

Però hi deu haver aire condicionat.

FP-A: “Una cosa no treu l’altra.

La idea és que els sistemes convencionals actuïn com a complement dels sistemes naturals. Hi ha aire condicionat, i calefacció, però si en un habitatge convencional funciona a deu, aquí està funcionant a cinc o sis. Hi ha menys consum i un estalvi energètic.”

17/1/06 11:41:44

c 29 LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

especialistes. Amb l’industrial, amb l’enginyer sobre el tema de fluxos, amb l’enginyer sobre el tema de l’aire condicionat, amb el solar... L’edifici va sorgint de tots aquests ‘chispazos’ positius entre la gent.”

Quin és el sobrecost de construir tenint en compte paràmetres bioclimàtics?

TB: “Depèn d’on vols arribar.

En el projecte, i amb els materials, igual: si vols ser 100% ecològic, hi ha materials que no pots utilitzar, però tampoc és pot ser radical, en aquest aspecte.”

FP-A: “Per fer un edifici que estalviï un cinquanta per cent, per donar dades una mica esquemàtiques, podríem dir que estàs en un sobrecost d’un 5%. Però aquest 5%, amb el que estalvies, l’amortitzes en set anys.

En el nostre clima mediterrani, el confort està en una franja de deu graus, entre 15 i 25 graus. Si aconsegueixes controlar deu graus la temperatura de l’interior respecte de l’exterior, en el 80% de l’any en tens prou. Aquests deu graus, amb sistemes naturals es poden controlar.”

En la construcció bioclimàtica, qui és més important, l’industrial o el promotor?

TB: “I també hi ha plaques solars que alimenten l’aigua calenta sanitària, que en el moment del projecte encara no eren obligatòries. La façana de ponent, que dóna a l’interior d’illa, recupera una mica la idea de les galeries de l’Eixample. És una mena de coixí tèrmic que filtra la temperatura, amb unes lames davant la façana i un sistema de tendals.”

L’obra.

Habitatges del carrer Pau Claris de Barcelona

FP-A: “És veritat: el promotor és fonamental.”

TB: “Nosaltres vam poder testar en el projecte com es comportava l’edifici gràcies a un ajut europeu que vam aconseguir. Però després el promotor està entusiasmat: vol que en cadascuna de les promocions que fem per a ell hi incorporem coses en l’àmbit de sostenibilitat: geotèrmica, plaques solars... S’ho creu i ho ha posat com un element distintiu seu.”

Vostès, la sostenibilitat la tenen molt clara des de sempre?

Quan serà habitual la sostenibilitat en els edificis?

TB: “Fa quinze anys vam començar amb la voluntat de millorar els processos constructius. I hem arribat directament al que és la sostenibilitat, els recursos, els estalvis.”

FP-A:“El procés potser és el contrari de l’habitual. Primer vam voler millorar els processos i els processos ens van fer ser conscients que els recursos es poden reciclar, que es pot estalviar.”

FP-A: “Estic convençut que d’aquí a cinc o deu anys això serà el normal.

Hi haurà unes normatives, un sistema d’avaluació on s’assignarà per a cada edifici un cupó energètic i si no sortirà caríssim.”

TB: “Ja hi ha una directiva europea que està exigint que el Govern tingui paràmetres per avaluar els edificis des del punt de vista de consums. En el Codi Tècnic de l’Edificació, tota la part d’energia està sortint per aquesta exigència europea.”

En la seva manera de projectar, l’enginyer és molt important.

FP-A: “El conjunt d’enginyeria. Tradicionalment, l’arquitecte dibuixa i acaba amb un projecte que es construeix. Aquí és totalment el contrari: hi ha unes taules on l’arquitecte munta els equips i produeix les idees però en realitat es va produint per interacció de tots els diferents

i265 Noticiari CAATB.indd 29

Autors: Felipe Pich-Aguilera, arquitecte, i Teresa Batlle, arquitecta Caps de grup: Xavi Milanés i Ángel Sendarrubias (Estudi Pich-Aguilera, Arquitectes) Caps de projecte: Xavi Milanés, Max Radt i Xell Manresa (Estudi Pich-Aguilera, Arquitectes) Col·laboradors interns: Núria Sala, Èlia Roca, Max Sanjulián Col·laboradors externs: - Assessorament energètic: Josep Lluís Rovira, de - l’Institut Cerdà Estructures: BD Consultores Instal·lacions: PGI Ingeniería. Agefred, instalaciones Direcció arquitecte tècnic: José M. Salarich Direcció Project Management: Marta Olano Promotor: ICASA, Promotora Inmobiliaria Constructora: Bosch-Pascual, Construcciones

Què va significar guanyar el Premi Catalunya Construcció?

TB: “Principalment, que l’industrial s’engresqui a continuar. Que vegi que no és solament una cosa dels arquitectes sinó que hi ha un ressò i que interessa el sector. Però a Escofet estan animadíssims.” ■

17/1/06 11:41:48

30 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2A QUINZENA GENER 2006

LA GENT PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’edifici de Pau Claris va ser finalista als Catalunya Construcció ■■■ L’edifici d’habitatges dels arquitectes Felipe Pich Aguilera i Teresa Batlle ubicat al barri de l’Eixample de Barcelona (c. Pau Claris, 99) és un clar exemple que l’arquitectura sostenible és possible. L’edifici, finalista dels Premis Catalunya Construcció en la categoria d’Innovació, és capaç d’estalviar fins a un 40% de l’energia, i ha estat presentat en la Conferència Internacional sobre Edificació Sostenible que va tenir lloc a Tokio al mes de setembre passat.

L’edifici, que ha rebut ajuda del programa Altener de la Comissió Europea (1), era un dels quatre escollits pel Ministeri de l’Habitatge i el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya per representar el nostre país en la principal trobada internacional sobre arquitectura sostenible.

Dels quatre edificis presentats (2), el de l’estudi Pich Aguilera és el que va sortir més ben avaluat, si bé en conjunt, Espanya va rebre un dels cinc premis que es van donar a Tokio per l’esforç realitzat en aquests últims anys en els programes d’avaluació energètica dels edificis, pels projectes ensenyats i per la presentació d’aquests.

L’immoble de Pau Claris es divideix en dos blocs, units per un pati interior o túnel de vent que al mateix temps fa les funcions d’accés a la finca (ascensors, escales, recepció) i que permet la ventilació creuada de cada un dels 40 habitatges a través d’un sistema de reixes i lamel·les. El pati canalitza els corrents dominants i es crea un microclima especial ajudat pels testos hidropònics on creixen plantes enfiladisses que pugen a través d’uns cables pels túnels esmentats. “Amb aquest sistema, a l’estiu aconseguim rebaixar uns sis graus la temperatura”, expliquen els arquitectes, després d’assenyalar que aquests graus a vegades són suficients per aconseguir un clima confortable sense haver de recórrer a l’aire condicionat.

Les façanes que donen a l’exterior, realitzades amb criteris energètics, han estat dissenyades en coherència amb la tipologia de l’Eixample. La que dóna al carrer Pau Claris homenatja al tradicional esgrafiat modernista, però amb una òptica nova: “vam ampliar un tros de la túnica d’una

i265 Noticiari CAATB.indd 30

L’immoble és un clar exemple que l’arquitectura sostenible és possible. Va ser presentat en la Conferència Internacional celebrada al setembre a Tokio sobre edificació sostenible nitari. S’hi ha instal·lat un solarium, una piscina i un zona verda ubicada sobre un aljub que recull l’aigua de pluja. Sobre l’aljub, d’uns 20 centímetres d’espessor, hi ha un llit de formigó porós i una capa de substrat vegetal, de manera que les plantes no necessiten rec. “La làmina d’aigua –afirmen els arquitectes- serveix a més com a element aïllant per als pisos superiors”.

A la terrassa s’han col·locat unes plaques solars tèrmiques que garanteixen el 63% de l’aigua calenta sanitària. L’edifici, a més, té l’electricitat a través de bombes d’absorció, la qual cosa permet gastar menys energia que en els sistemes tradicionals, així com dispositius d’estalvi d’aigua. Cal destacar també la utilització de materials reciclats en l’entrada de l’edifici les parets de fusta de la qual estan fetes amb un conglomerat d’encenalls i catifes, amb retalls de pneumàtic.

Amb la combinació de tots els sistemes utilitzats, l’edifici “estalvia un 40% en el consum d’energia”, expliquen els arquitectes després de subratllar que “no es tracta d’un edifici experimental, sinó d’un edifici de promoció privada i amb una tipologia de mercat aplicable a molts altres casos”. “Construir aquest edifici sostenible ha costat un 5% més, però amb els anys l’estalvi econòmic és molt superior, a més dels beneficis globals de treballar amb criteris sostenibles”, afegeixen. Estalviar energia és un dels compromisos espanyols adquirits amb la signatura del Protocol de Kioto contra el canvi climàtic. I el sector de l’edificació consumeix un 40% del total de l’energia. ■

cariàtide de la façana del Gremi de Velers fins que es van veure els píxels; vam plasmar aquest dibuix gairebé abstracte en unes grans peces de formigó que es van penjar a la façana”, expliquen els arquitectes, després d’assenyalar que tot aquest material és reciclable en un futur.

Per a la façana posterior que dóna a un ampli pati d’illa es va optar per les tradiocionals galeries de l’Eixample, que actuen com a matalàs tèrmic necessari en aquesta façana d’orientació sud-oest. Per evitar la insolació

dels habitatges, les galeries disposen d’uns tendals verticals i unes reixes de ventilació que impedeixen l’acumulació de bosses de calor.

Terrassa d’aljub “Hem entès l’edifici com el marc on la gent no solament pot viure sinó també conviure. És per això que l’hem dotat d’unes zones comunes on els veïns es poden relacionar els uns amb els altres”, expliquen els arquitectes. La planta coberta és el marc principal de l’activitat de l’oci comu-

Notes: (1) Programa Altener per a un estudi extrapolable en la incorporació de sistemes passius i actius d’estalvi energètic en nuclis urbans.

(2) Els altres edificis presentats a Tokio són: la nova seu del Centre Nacional d’Energies Renovables, de Sarriguren (Navarra), de César Ruiz Larrea, Luis Miguel Suárez i Antonio Gómez; un edifici d’oficines d’Emilio Miguel Mitre i Carlos Expósito, a Madrid, i dos edificis d’habitatges de Margarita Luxán i Gloria Gómez, també a Madrid.

17/1/06 11:41:52

També permet jugar, sense cap mena de por, amb els colors i les seves combinacions, i fer tantes proves com es vulgui.

I tot això partint de la carta de colors 3031 de Pinturas Procolor, la qual cosa assegura que els colors del projecte són colors reals, els colors que podran reproduir gràcies al sistema tintomètric Procolor Mix. Prescripció Pinturas Procolor disposa d’un equip de prescripció format per arquitectes tècnics, enginyers i prescriptors comercials especialitzats en rehabilitació i restauració. Aquests professionals estan avalats per l’experiència adquirida amb la realització de més de 2.000 informes en què aconsellen l’elecció dels nostres productes més adequats per a cada situació i la seva correcta aplicació per assegurar el resultat final.

Després d’una visita a les obres, prescriuen la pintura i els sistemes idonis que s’han d’aplicar en cada cas. Tot això queda reflectit en els informes d’obra, que ells mateixos elaboren i que faciliten al seu interlocutor (propietari, cap d’obra, pintor, arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic o distribuïdor). És un servei directe, sense intermediaris.

Membre col.laborador de L’ANY DELS OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ EL CONCEPTE RENOVA Pinturas Procolor aporta un valor afegit al mercat emergent i cada dia més exigent de la restauració i la rehabilitació d’edificis. Gràcies a l’experiència acumulada en l’elaboració i aplicació pràctica dels diversos plans de color i estudis cromàtics, col·labora amb els professionals del sector efectuant informes, dictàmens, estudis cromàtics i cursos de formació i informació d’arquitectura i color.

Renova és un nou concepte per a la construcció i rehabilitació, que ofereix una gamma completa de productes per a façanes i serveis addicionals.

Renova és l’especialista en rehabilitació i serveis complementaris.

Els serveis que ofereix Renova són: prescripció, plans de colors, cursos a tècnics titulats i pintors professionals, Projections, estudis de color i servei tècnic d’atenció al client.

CONCEPTE RENOVA – PLANS DE COLOR I ESTUDIS CROMÀTICS Amb l’objectiu de recuperar el color original amb què els edificis donaven vida als barris històrics de les ciutats i els pobles del nostre país, des de fa diversos anys Pinturas Procolor desenvolupa plans de color i estudis cromàtics. També treballa conjuntament amb els serveis tècnics municipals de les localitats sol·licitants posant al seu servei un equip d’especialistes, que després de visitar l’obra i conèixer les tasques que s’han de dur a terme, facilita la prescripció tècnica i cromàtica corresponent. Pinturas Procolor té una experiència àmplia en la recuperació i revivificació de barris històrics, així com en projectes específics per a edificis singulars.

Els objectius dels plans de color i els estudis cromàtics són: - recuperar els colors originals dels barris històrics de les poblacions; - crear una gamma cromàtica d’acord amb aquests colors, que es plasma en una carta de colors pròpia; - potenciar l’ús del color en la construcció. És per això que es treballa des de dues vies complementàries: formant tècnics titulats i estudiants d’arquitectura i arquitectura tècnica, i col·laborant amb ens públics i privats per dur a terme estudis cromàtics i/o plans de color.

Servei Tècnic Comercial i del Color És un servei telefònic i in situ creat per assessorar i resoldre de forma directa i permanent els dubtes o problemes que sorgeixin en l’aplicació dels nostres productes o en la preparació prèvia del suport que cal pintar o del producte. Telèfon de contacte: 93 484 27 81.

També inclou assessoria sobre qualsevol assumpte relacionat amb temes de colorimetria i màquines de mescla (Procolor Mix). Telèfon de contacte: 93 484 25 21.

Procolor Mix és un sistema automàtic de dosificació controlat per ordinador, que garanteix la repetició exacta de cada color en pintura tantes vegades com sigui necessari i en tan sols uns minuts.

Amb el sistema Procolor Mix es poden reproduir tots els colors recollits a les cartes Renova, 3031, RAL i NCS, amb la seguretat que aquests colors han estat formulats un per un per comprovar la seva correcta dosificació i estabilitat de color.

Formació Pinturas Procolor ha desenvolupat un curs sobre sistemes d’aplicació dels productes Renova. Aquest curs, del qual es lliura un certificat d’assistència, està pensat per impartir-se tant al professional pintor com al prescriptor (arquitecte, arquitecte tècnic…). En aquest curs s’especifiquen els sistemes, productes i processos més adequats per a qualsevol projecte de restauració i rehabilitació d’edificis.

Per a més informació de tots els serveis de Renova, podeu posar-vos en contacte amb el Departament d’Arquitectura & Color (tel. 93 484 25 23).

CONCEPTE RENOVA – ELS PRODUCTES S’ha atorgat el segell de qualitat, Renova Rehabilitació i Plans de Color, a una selecció de productes destinats a la protecció i decoració de tots i cadascun dels diferents elements i materials que constitueixen una façana.

Des de tractaments per a la protecció, restauració o creació de pedra, i tractaments d'antihumitat i sistemes d’impermeabilització, fins al recobriment de tot tipus de suports: acabats, estucs, obra vista, manposteria, elements de fusta i elements metàl·lics, entre d’altres.

A més, Renova aporta la seva pròpia carta de colors. La carta de colors Renova és una selecció de tonalitats, feta per experts en el camp del color, basada en referents històrics utilitzats per a la restauració de centres històrics de diverses èpoques i estils sense obviar les tendències d’arquitectura actual. www.procolor.es

CONCEPTE RENOVA – SERVEIS Pinturas Procolor en seu afany per col·laborar en les tasques de rehabilitació mitjançant la protecció dels paraments amb processos de pintat, posa a disposició el servei Projections. Projections és un sistema informàtic que permet veure diferents opcions de pintat de façanes; el sistema treballa tant amb fotografies com amb plans i fa possible conèixer l’efecte definitiu de les diferents combinacions de colors en façanes, com si ja s'haguessin pintat.

Els experts de Procolor assessoren sobre una proposta de color i la desenvolupen. La informàtica fa possible pintar plans o fotografies i assegurar el resultat final sense haver d’imaginar com quedarà la combinació dels xips que es mostren en les cartes de color tradicionals.

i265 Noticiari CAATB.indd 31

17/1/06 11:41:54

i265 Noticiari CAATB.indd 32

17/1/06 11:42:02

Reportatge: L’OFICI D’ESTUCADOR

Passió per l’estuc

Restaurar o refer

i265 el reportatge.indd 33

R

c 33 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

Calç i pigments

17/1/06 11:49:27

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

REPORTATGE L’OFICI D’ESTUCADOR

Passió per l’estuc La restauració permet el retorn de l’esplendor de la tècnica milenària de l'estucat.

■ ■ ■ L’estuc és una tècnica d’embelliment artesanal que s’utilitza per a l’acabament dels revestiments estesos i el seu engalanament. L’estucat és la materialització d’aquesta tècnica. S’obté per aplicació d’una pasta feta amb calç i sorra de marbre, a manera d’arrebossat, en superfícies tant d’interiors com d’exteriors.

S’utilitza també per fer motlluratge en decoracions arquitectòniques.

A més, l’aplicació de l’estucat entra dins el camp artístic de l’ornamentació, com a peça accessòria que acompanya les obres principals d’una composició i que serveix per adonar-les.

L’estucador és el mestre artesà de l’estucat. Exponent de la tècnica millenària de l’estuc, pot donar fruits artístics de gran interès. Els grecs ja utilitzaven aquesta tècnica, i normalment incorporaven en la barreja pols de marbre per a tapajunts. Però va ser durant l’imperi romà que va ser utilitzat amb més assiduïtat i de forma més diversa: imitació de marbre, pintures murals, etcètera. A l’edat mitjana es va utilitzar l’estuc daurat.

A Catalunya, és en la darrera meitat del segle XVIII que l’estuc esgrafiat es desenvolupa amb molta força tant en façanes com en els patis, explica la historiadora Montserrat Villaverde, que segueix indicant que en el segle XIX el canvi de mentalitat comporta una nova arquitectura on l’esgrafiat no hi té cabuda: són els estucs planxats i totes les imitacions de marbres les que s’apliquen tant en façanes com en vestíbuls. Progressivament i coincidint amb l’arquitectura de fi de segle i la revalorització dels oficis artesans l’estuc esgrafiat, l’estuc planxat i altres variants tornen a ser elements imprescindibles en l’acabat dels edificis. I Villaverde destaca en aquest període el nom d’arquitectes com Puig i Cadafach o Jeroni F. Granell, que dibuixen els

i265 el reportatge.indd 34

elements a esgrafiar i contracten sempre el mateix obrador d’estucs.

També en recorda altres com Josep Maria Jujol, que no sols els dibuixen sinó que tallen amb les seves pròpies mans. Poc temps després, explica que serà el Noucentisme qui retornarà als orígens inspirant-se amb l’esgrafiat més popular: el barroc.

Hi ha arquitectes a qui els interessa l’estucat, com Oscar Tusquets, Jordi Garcés, Enric Sòria, Tonet Sunyer o Rafael Moneo. Però en el món de la construcció, en general s’abandona l’estuc en el moment en què surten tècniques alternatives més barates, explica Oriol García, un estucador esgrafiador que des del 1993 és mestre artesà per la Generalitat de Catalunya, i és la quarta generació d’estucadors de la seva família.

Finalitzada l’exposició de 1929 –que va generar feina a tota la construcció- els estucadors es guanyaran la vida fent metres i metres de façana, modificant la tècnica tradicional i introduint materials del mercat com el ciment. Però això ho diu tothom i ningú alhora.

Crisi vocacional García treballa amb Tusquets i realitza estucs però, sobretot, restaura estucs, com el de la casa modernista Sant Miquel del Cros Can Garí d’Argentona, de la fundació Jaume Bofill, del monestir de Carracedo a Cacabelos (Lleó) i de Sant Cebrian de Mazote (mossàrab del segle XI) a Valladolid. A ell el monocapa no li ha fet mal perquè, tot i que té un taller petit -mitja dotzena de persones- fa feines exclusives. Per això, García creu que l’estuc no està en crisi. “El que està en crisi és fer porqueries, coses mal fetes”, diu, i observa que “avui en dia la gent vol la immediatesa de les coses”. Es refereix a cursos ràpids per a diplomes per fer de muntador, mentre que un ofici “és una

cosa més complicada”.

De totes maneres, l’ofici té una continuïtat complicada, i això es deu que no hi ha relleu generacional ni tampoc formació. A García, possiblement el seguirà el seu fill, però Joan Miró, un estucador de Badalona que ha seguit l’ofici del seu pare i del seu avi, explica que en la seva família l’ofici s’acabarà amb ell perquè és una artesania atractiva –“És una feina molt maca, que es veuen els resultats. Quan acabes la feina i baixes dius: ‘Òndia, que bonic t’ha quedat això’. És molt agradable”, diu-, però reconeix que és dura: tot el dia a la intempèrie.

FAÇANA ESGRAFIADA OBRA DELS MIRÓ DE BADALONA.

Diverses tècniques Els Miró han estucat bona part de Badalona i de més enllà. Tot i que ara com ara el 80% del que fan són “feines velles, estucats que s’han de reformar o parets que tornen a fer de nou.” Alguns dels estucs que refan els havia fet l’avi o el pare de Joan Miró.

Passejar amb Joan Miró i el seu pare, Pere Miró, pel seu barri és fer un passeig per les diverses tècniques de l’estucat, que expliquen amb passió. Comenten que saben imitar les ratlles fosques dels marbres dels bars antics, el marbre d’Alacant i de Figueres, la pedra de Montjuïc i del Figaró; fer sòcols amb arrambadors i pedres embotides desbastades, i realitzar totes les varietats d’estucats amb juntes d’ala de mosca, de punxó, de paletí i de bisellat, entre d’altres coses.

Els Miró expliquen –i Oriol García hi coincidiria- que en general els estucs es poden classificar en dos grups: els raspats, que tenen una textura rugosa, i els lliscats, de textura fina i mat, que es poden combinar tots entre si. En qualsevol cas, per estucar s’estenen capes successives de pasta.

La primera capa de pasta és la que té

ESGRAFIAT ENLLUSTRAT EN CALENT DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARI

JOAN MIRÓ CIRERA I RESTAURAT EL 1980 PEL SEU NÉT, JOAN MIRÓ R

17/1/06 11:49:32

c 35 REPORTATGE L’OFICI D’ESTUCADOR

ESGRAFIAT DE LA CASA PUIG DE 1773. CARRER DE LA BLANQUERIA,

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

l’àrid de major granulometria i s’acaba amb la del que en té menys.

Amb els Miró, descobrim estucats raspats i lliscats mentre expliquen com s’ha de barrejar la calç amb la pols de marbre, i tot el procediment de l’estuc. Expliquen detalls com que, de tots els bidons on barregen la calç amb sorra de marbre, sempre en guarden un bidó que no tingui sorra de marbre, per lliscar l’última capa, perquè quedi fina. Expliquen que, per fer estucs d’imitació fusta, tiren una mica de cervesa en la tinta. Però per aprendre amb detall la tècnica de l’estuc, res millor que el llibre Guía práctica de la cal y el estuco (Editorial de los Oficios, León, 1998), on els capítols d’estucat i apagat de la calç són del citat Oriol García. L’explicació és planera i les il·lustracions són dibuixos d’obres que han estat realitzades. ■

14 DE BARCELONA. RESTAURACIÓ REALITZADA PEL TALLER DE RESTAURACIÓ CIUTAT VELLA EL 2003.

ALONA.

GUILLERMO PÉREZ FOLCH VA SER UN DELS MILLORS

PERE MIRÓ ASSENYALA LA JUNTA ENTRE DUES

ESTUCADORS DEL DARRER SEGLE. COMPAGINÀ LES

IMITACIONS DE PEDRA D’UN FAÇANA A BADALONA

TASQUES D’ESTUCADOR AMB LES DE PROFESSOR ARTESÀ A L’ESCOLA MASSANA DE BARCELONA. FOTO: ÀQABA. DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA

ÉSIA DE SANTA MARIA DE BADALONA, REALITZAT ELS ANYS TRENTA DEL SEGLE PASSAT PER

ESTUC ENLLUSTRAT EN CALENT (IMITACIÓ MARBRE) PER ESTUCS MIRÓ DEL MUSEU D’ART ROMÀ DE MÈRIDA

EU NÉT, JOAN MIRÓ REIG

PROJECTAT PER RAFAEL MONEO (1986)

i265 el reportatge.indd 35

17/1/06 11:49:45

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

REPORTATGE L’OFICI D’ESTUCADOR

ACOLORINT ESTUC PERQUÈ SEMBLI PEDRA

ESGRAFIAT DE LA CASA PUIG DE 1773.

NETEJANT ESTUCS AL FOC AMB AB-57 DEL

BACALLÀ D’ESGRAFIATS MIRÓ PER A UNA

DE MONTJUÏC

C/ DE LA BLANQUERIA, 14 DE BARCELONA

CARRER PRINCESA 37 DE BARCELONA

BACALLANERIA DE BADALONA

ESGRAFIAT DE LA CASA NADAL DE 1771. PLACETA DE SANTA CATERINA, 1 DE BARCELONA. RESTAURACIÓ REALITZADA PEL TALLER DE RESTAURACIÓ CIUTAT VELLA EL 2002

Restaurar o refer En el manteniment dels estucs apareixen noves tècniques, que generen el debat entre els professionals ■ ■ ■ El manteniment dels estucs, hi ha moltes maneres d’entendre’l. Hi ha qui el tirarà a terra i el tornarà a fer sense més, qui documentarà el que hi havia abans de refer-lo de cap i de nou, i qui el documentarà i restaurarà.

L’estucador Oriol García explica gràficament que en les intervencions de restauració, els criteris a seguir depenen de “si l’esgrafiat l’ha tallat Joan Miró o un Oriol García d’una altra època”. Si és aquest segon cas, “i el que tu fas el fas amb les matei-

i265 el reportatge.indd 36

xes eines i els mateixos materials, [l’estuc] es pot camuflar tranquillament”, explica. Alhora, ell deixa documentada la seva intervenció en la restauració.

Cristina Thió, des del capdavant del taller de restauració del patrimoni edificat Chroma i del taller de conservació i obres d’art i antiguitats Ciutat Vella, no ho veu exactament igual. Ella no treu mèrit a cap Oriol García de cap època. “Al meu entendre, en una façana històrica és un crim trencar aquell esgrafiat perquè

un estucador d’avui en dia el faci”, explica Thió, que el que vol és que l’artesà no es quedi només documentat en els papers.

En les restauracions que fa, Thió mai buixardarà la pedra, perquè és delicada i quan li treus la pàtina superficial, perd la protecció. Tampoc restaurarà paraments amb ciment portland, que té una duresa que arranca tot el que té al seu voltant. “S’ha de posar un material igual o més fluix del que restaures”, indica. Els estucadors poden actuar semblantment. Però Thió utilitza productes que els Oriol García de qualsevol època posarien en qüestió, com el silicat potàssic, transparent, perquè va bé com a consolidant, i resines i nous pigments, que explica que en els noranta del segle passat s’incorporen a la restauració del patrimoni edificat.

Thió també injecta rere l’estuc productes per consolidar-lo i pinta ombres en els esgrafiats que han perdut molt volum. Mentre que en aquest cas un estucador el que tendirà a fer és picar l’estuc i tornar-lo

a fer amb volum, Thió el que fa és netejar-lo i donar-li el volum que ha perdut ajudant-se amb tècniques de gravat, donant línies d’ombra allà on hi havia més volum, per tornar a donar-ne la il·lusió.

Thió creu que últimament s’està descobrint que es poden restaurar les façanes d’una altra manera, i que s’està més obert a provar com queda.

“Fa cinc anys no acceptaven ni escoltar-nos i ara es va veient que som un mercat a tenir en compte”, conclou. ■

Agraïments.

■■ Oriol García, d’Estucs, Esgrafiats i Res-

tauració Oriol García (tel. 932 106 108).

■■ Joan Miró, d’Estucs Miró (tel. 972 255 615), i el seu pare, Pere Miró.

■■ Cristina Thió, de Chroma (tel. 93 301 27 03).

■■ Montse Villaverde, historiadora especialitzada en rehabilitació (tel. 934 519 294).

FOTO DE PORTADA: Esgrafiats en la planta coronament d’una finca a l’Eixample de Barcelona. Foto: àqaba. documentació històrica

17/1/06 11:49:53

c 37 REPORTATGE L’OFICI D’ESTUCADOR

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

Calç i pigments Aconseguir la calç, els pigments i els altres elements bàsics dels estucs demana temps i ofici ■ ■ ■ La calç dels estucs es pot comprar feta a algú que la vengui de qualitat. Oriol García, que té encara una bassa de calç al seu taller, on en fan un parell de vegades l’any, explica que abans es deia que com més blanca millor però que avui en dia podria ser una mica grisosa, “perquè estucs blancs blancs no en fas, per una qüestió de moda”.

En cas de preparar-la un mateix, la calç per fer la massa de l’estuc ha de ser viva, ben calcinada. García la posa dins la bassa en una proporció de tres litres d’aigua per un quilogram de calç. La desfà i la garbella. A dalt de la bassa queden els trossos que no són de calç i a sota la calç pura. Quan es decanta, queda una aigua, que ell recicla per tornar a desfer calç, o la reserva i filtra, perquè aquesta aigua té poders de carbonatació: quan faci una restauració d’estuc, la podrà, doncs, polvoritzar per sobre de l’estuc i així el protegirà. Aquesta calç ha d’estar com mínim mig any sota l’aigua, perquè quan es faci l’aplicació no porti problemes.

Pel que fa als pigments, García explica que és bàsica la seva resistència envers la calç. Si es fa servir qualsevol pigment d’adrogueria, la calç se’l menja. A més, sempre es juga també amb el handicap que els colors han de ser resistents als raigs ultraviolats, per si han d’anar a l’exterior, resistents als àlcalis i resistents als àcids. Per això, García explica que “hi ha molts pigments que no funcionen i alguns que funcionen”. Ell ha

anat buscant els que més li interessen amb el pas del temps. Un pot ser del Rosselló i l’altre venecià. I gasta un òxid de cobalt que val més de 100 euros el quilogram.

García explica que saber quins colors funcionen i quins no és tan senzill com agafar el pigment i tirarli una gota de salfumant: si canvia de color, no és resistent als àcids; agafar una gota de lleixiu i tirar-li a un altre pigment i, si es deteriora, no és resistent als alcalins, i agafar una làmpada de raigs ultraviolats, reservar mitja mostra tapada i l’altra mitja tenir-la destapada i mirar si hi ha variació.

Pintura plàstica D’altra banda, García explica que aplicar pintura plàstica damunt un estucat és matar-la. “L’estuc és transpirable. Si a sobre li apliques una capa de pintura plàstica, li atures la transpirabilitat”, explica, i continua dient: “Les humitats interiors, l’estuc les deixa treure a l’exterior; si el pintes, es perd aquest pont”. Així que és una mala pràctica fer l’estucat nou i al final igualar el color de l’estucat vell i el nou amb pintura plàstica.

García explica que es pot pintar amb pintura amb calç. Ell dóna una vida de cinc sis anys a una paret pintada amb pintura plàstica mentre que d’un estucat no en pot predir el final.

I observa que algunes tècniques, com pintar amb color i aigua de calç o a la caseïna, són més barates que la pintura plàstica. ■

ORIOL GARCIA I CONESA TALLANT UN ESGRAFIAT. FOTO: ÀQABA. DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA

i265 el reportatge.indd 37

17/1/06 11:50:03

Espai Empresa:

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

Tècniques d’intervenció

En la mateixa obra poden ser necessaris diferents sistemes de neteja segons les seves característiques específiques

Manuel Iglesias Restaurador Director tècnic de Restauració-MPA, SL ■■■ Entre els diferents sistemes existents per a la neteja de materials constructius en treballs de restauració o rehabilitació, hi ha dos grans grups: els químics, basats en la dissolució i l’estovament de brutícia amb aigua o productes químics, i els mecànics, que es basen en l’abrasió o arrencada dels dipòsits superficials, a més de la combinació d’ambdós. En els últims anys, a aquests mètodes, s’ha afegit el principi de la fotoablació per a l’eliminació de dipòsits superficials mitjançant làser.

Quan es realitza una intervenció de neteja, es planteja l’eliminació de la brutícia i dels dipòsits superficials que es troben sobre els materials constructius, que són, o poden ser, nocius per a la seva conservació i/o dificulten la lectura i comprensió de l’obra. Aquesta fase, que acostuma a ser la primera que es duu a terme en el conjunt de l’obra, és també una de les més delicades i que major atenció requereix, atès principalment, el seu caràcter irreversible.

Per aquest motiu, en qualsevol intervenció és necessari un estudi preliminar per tenir un major coneixement dels materials constructius i de les seves alteracions, de la interacció entre ambdós, i de l’evolució històrica de l’edifici. L’obtenció de totes aquestes dades és imprescindible per saber quins dipòsits són els que s’han d’eliminar i en quin moment s’aturarà la neteja. En aquesta fase prèvia s’han de realitzar també diferents proves i assajos per concretar el mètode més adequat en cada cas, valorant-ne els avantatges, els inconvenients i les limitacions tècniques.

Cal tenir present que no existeix un únic mètode de neteja i que en una mateixa obra, poden ser necessaris diversos sistemes per aconseguir els objectius fixats en la fase prèvia d’anàlisi i projecte, tenint sempre en compte les prioritats imposades per les característiques del material i el tipus de brutícia.

Després de la realització dels assajos previs hi ha unes premisses generals que cal tenir en compte a l’hora de valorar la neteja, que es sintetit-

i265 espai empresa.indd 38

FIGURA 1. EQUIP PER A LA REALITZACIÓ DE TREBALLS DE NETEJA PER PROJECCIÓ D’ABRASIUS: COMPRESSOR (1), TRACTAMENT D’AIRE (2), MÀQUINA (3), MÀNEGA I FILTRE (4).

zen en la necessitat de: ■ No generar residus de tractament perjudicials per a la conservació dels materials.

■ No produir canvis ni modificacions que puguin accelerar-ne el deteriorament posterior (microfissures, microfractures, fortes abrasions...).

■ Un seguiment precís per part de l’operari de la neteja que està realitzant i de com aquesta actua. Es tracta de dur a terme un control gradual i selectiu dels diferents tipus de brutícia que s’elimina.

Tot seguit tractarem els sistemes de neteja més comuns.

Neteja química Les neteges químiques es fonamenten en l’acció dissolvent o reactiva entre el producte utilitzat i la brutícia, i resulten eficaces per a certs dipòsits superficials. S’inclouen en aquest tipus de neteges tant les realitzades amb aigua com amb productes químics, perquè el principi d’actuació és el mateix. Normalment és necessària, a més, una acció mecànica per arrossegar els residus de la neteja, ja sigui mitjançant aigua a pressió o aigua nebulitzada acompanyada d’un raspallat de la zona tractada. El

control de la neteja no és immediat, ja que no pot observar-se fins que el material està totalment sec.

Les neteges realitzades amb aigua i amb productes químics solen ser econòmiques i poden eliminar la majoria dels dipòsits i brutícies presents en els materials, però necessiten realitzar-se amb control per evitar alguns desavantatges que poden presentar, com la migració de sals solubles, taques per dissolució de components naturals del material, creixements biogènics, infiltració d’aigua per fissures i juntes, i possible accés de l’aigua a l’interior del mur. En el cas de les químiques, els inconvenients poden ser majors segons la forma d’aplicació i el tipus de neutralització realitzat.

Neteja mecànica Les neteges mecàniques, en canvi, es basen en l’abrasió o arrencada dels dipòsits superficials presents sobre els materials constructius. Aquest tipus de neteja pot aconseguir una acció puntual del tractament; es pot actuar, segons els paràmetres que s’utilitzin, sobre superfícies delicades. Els riscos o inconvenients d’aquestes neteges realitzades sense el control necessari vénen determinats per la possibilitat

de pèrdues de petits fragments o erosió de superfícies, si els treballs no es realitzen correctament.

Les neteges mecàniques es poden dividir en dos grups: els mètodes mecànics simples i la projecció d’abrasius. En ambdós casos l’eina actua sobre la superfície, depenent de la manera com s’aplica, a baixa velocitat per acció manual (raspall, pinzell, espàtula, bisturí, punxó...) o bé, a alta velocitat per mitjà de motor o pressió (vibroincisor, torn, projecció...). Tant en una com en l’altra, la neteja es produeix per efecte de fregament, tall o penetració, arrencada, abrasió o impacte, sobre la brutícia.

Dins dels sistemes mecànics simples es poden incloure la neteja amb raspalls, espàtules, bisturís..., així com els torns de dentista, vibroincisors, microescarpes... A causa de la lentitud del procés, acostumen a utilitzar-se en treballs en laboratori o en zones molt puntuals dels edificis, com a complement d’altres tècniques. Els mètodes mecànics simples permeten ser utilitzats de forma localitzada i delimitada; possibiliten un control continu del treball en realitzar-se en sec; és necessària experiència per part de l’operari per no afectar els materials durant l’execució dels treballs.

17/1/06 11:55:29

c 39

Neteja per projecció d’abrasius

Neteja per ultrasons

Les neteges per projecció d’abrasius consisteixen en la impulsió de diferents partícules mitjançant aire a pressió a través d’un filtre sobre la superfície que es tracta. Segons l’equip de treball utilitzat es pot parlar de microprojecció o de projecció.

De la mateixa manera que en les neteges amb aigua en les quals s’ha anat eliminant l’ús del doll d’aigua a pressió per tractaments de nebulització i/o vaporització, en les neteges amb abrasius s’ha passat de l’ús de projecció de doll de sorra a pressió elevada, a sistemes de projecció a baixa pressió, que en permeten un control important, i que, juntament amb la diversificació dels abrasius utilitzats, fan possible aconseguir una qualitat significativa en aquest tipus de treballs.

Aquest tipus de neteges per projecció a baixa pressió, normalment en sec, no presenta els problemes que poden generar els mètodes químics o basats en aigua (infiltració, aparició de taques...). Pot emprar-se en zones molt concretes i delimitades, i existeix una gran varietat de màquines i abrasius per dur-la a terme.

Un altre sistema de neteja esmentat al principi és el realitzat mitjançant ultrasons. Està basat en la separació de la brutícia per ones d’ultrasons, que es realitza mitjançant equips que transmeten vibracions a través d’una pel·lícula d’aigua. La seva aplicació principal és per a l’eliminació de crostes sobre substrat sa, però a causa de la seva lentitud s’acostuma a utilitzar en zones puntuals de l’obra i en elements de poca grandària, i moltes vegades com a sistema complementari a d’altres mètodes.

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

2a QUINZENA GENER 2006

FIGURA 2. DIFERENTS FORMES D’ABRASIUS HABITUALS EN RESTAURACIÓ: (1) MICROESFERA, (2) VIDRE MICRONITZAT, (3) SILICAT D’ALUMINI.

Neteja per làser L’altre sistema de neteja apuntat és la neteja amb làser. El concepte difereix totalment del de les tècniques habituals utilitzades en façanes –dissolució o extracció de la brutícia– i s’utilitza principalment per a l’eliminació de dipòsits de brutícia compactats i crostes, sense entrar en contacte amb el material subjacent.

El làser és un instrument que pro-

FIGURA 3. DIFERENTS TIPUS DE NETEJA MITJANÇANT PROJECCIÓ D’ABRASIUS: (1) ELIMINACIÓ DE CROSTA NEGRA SOBRE MATERIAL CALCARI AMB VIDRE MICRONITZAT. (2) DETALL DE CALA DE NETEJA DE DIPÒSITS COMPACTATS DE BRUTÍCIA SOBRE CAPA D’EMBLANQUINAT MICROCROM AMB VIDRE MICRONIZAT. (3) NETEJA DE DIPÒSITS COMPACTATS DE BRUTÍCIA

Continua a la pàgina 42

AMB ALTA ADHERÈNCIA A SUBSTRAT CALCARI MITJANÇANT PROJECCIÓ DE SILICAT D’ALUMINI. (4) ELIMINACIÓ D’EMBLANQUINATS MITJANÇANT PROJECCIÓ DE SILICAT D’ALUMINI.

��93 441 10 44

i265 espai empresa.indd 39

17/1/06 11:55:35

i265 espai empresa.indd 40

17/1/06 11:55:39

i265 espai empresa.indd 41

17/1/06 11:55:46

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA GENER 2006

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

Ve de la pàgina 39

dueix radiacions lluminoses d’alta energia com a resultat d’una emissió estimulada i controlada. En el procés de neteja, el feix lluminós premut procedent de la font làser, generat per llums, és absorbit per la capa de brutícia superficial (figura 5.1).

L’actuació mitjançant làser evita la major part dels inconvenients que presenten els mètodes químics o mecànics utilitzats normalment en restauració / rehabilitació, i les anàlisis realitzades demostren que tant la pàtina com la superfície del material romanen sense alteracions després de la neteja. Es fa necessari un control dels diferents paràmetres: freqüència i durada del pols, distància i densitat d’energia, perquè la neteja resulti òptima (figura 5.2).

Per a l’eliminació de crostes negres i dipòsits de brutícia compactats, s’ha pogut comprovar que FIGURA 5. NETEJA LÀSER (1) DETALL DEL

humitejant la superfície que s’ha de netejar amb aigua, la neteja es realitza de forma més ràpida i genera una superfície més uniforme visualment després de l’eliminació de la brutícia, ja sigui per augment de la diferència de coloració entre els materials o per augment de l’efecte mecànic i tèrmic sobre la superfície.

Tot i ser una tècnica, és necessari determinar mitjançant assajos els paràmetres adequats a utilitzar per a la neteja del material, ja que a causa de l’ús d’energies molt elevades i segons els components dels materials poden produir-se canvis de coloració i canvis morfològics en la superfície. Com tota actuació de neteja, la realitzada amb làser també és irreversible i es necessita el suport dels estudis previs per realitzar-la correctament.

Actualment, a causa del seu rendiment mitjà-baix i cost elevat, s’empra en zones molt localitzades: en façanes amb conjunts escultòrics d’importància artística. Se sol utilitzar acompanyada d’altres tècniques, com la microprojecció o apòsits, en alguns casos. ■

FEIX LLUMINÓS EN CONTACTE AMB LA BRUTÍCIA. (2) ELIMINACIÓ DE CROSTA NEGRA

MPA

SOBRE SUBSTRAT CALCARI.

miglesias@mpa/.es ■ www.mpa.es

i265 espai empresa.indd 42

Bibliografia general ■ Cooper, M. I. (1998): Laser Cleaning in Conservation: An Introduction. Butterworth Heinemann.

■ Esbert, R. M., J. Ordaz, F. J. Alonso i M. Montoto (1997): Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y cerámicos. Manual de Diagnosis nº 5. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, p. 70-77.

■ Iglesias Campos, M. i A. García Alcocer (2004): Prácticas de tratamiento y conservación de la piedra. Máster de Restauración de Patrimonio Histórico. Murcia. Vol. 3: Intervención y técnicas. COAMCOAATM, p. 219-232.

■ Lazzarini, L. i M. Laurenzi Tabasso: Il restauro della pietra.

CEDAM. Ed. Dott. Antonio Milani, p.

107-166.

■ AAVV (2005): Tratamiento

de superficies en entorno urbano por proyección de abrasivos y láser. Dossier Técnico de 6ª Aula-Taller, MPA, SL.

17/1/06 11:56:00

c 43

Una història centenària per a un estucador de façanes ■■■ C& J Casadevall és un taller centenari que ha restaurat i realitzat estucs especials i complexos des de 1881. Els Casadevall van aprendre el seu ofici en la família i en diferents llocs de Catalunya i d’Itàlia. La major part de les seves obres importants es troben en l’àrea de Barcelona.

Alguns dels seus treballs han merescut l’aprovació publica, com la joieria Joaquim Berao, amb el premi FAD d’Interiorisme; la Casa dels Velers, a la Via Laietana, i la casa Amatller al Passeig de Gràcia amb el Premi Ciutat de Barcelona de Restauració i la finca situada en el carrer Navarro i Reverter, també a Barcelona, amb el Premi Construmat de Rehabilitació.

Els Casadevall posseeixen un

i265 espai empresa.indd 43

extens assortiment de tècniques en el seu saber, basades en l’estuc tradicional, la composició bàsica del qual

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

2a QUINZENA GENER 2006

C&J Casadevall restaura i realitza estucs des de l’any 1881 i ha rebut nombrosos premis i reconeixements públics per la qualitat dels seus treballs

és: calç apagada, sorra de marbre i color, incorporat al material bé amb terres minerals o a força de pigments sintètics.

Els diferents tipus d’estucs que realitzen són planxats al foc, estucat tipus venecià, llaurats, acabats rústics, pintures al fresc, estuc imitació a pedra i esgrafiats, moderns, clàssics o policromats. També tenen coneixements en restauració d’aquests estucs tant en la tècnica com en la realització in situ. Treballen en la restauració de façanes tant modernistes com tradicionals, fons de façanes, balconades, forjats, etc. i el tractament adequat en cada cas perquè recuperin la personalitat i la seguretat que van tenir.

Entre les obres a destacar hi ha

l’edifici del Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella, el Palau Marc en les Rambles de Barcelona, el Palauet Albéniz de Montjuïc, el restaurant Flo i el bar Sisi, el Museu Etnologic i el Monestir de Pedralbes.

Fora de Barcelona, destaquem la Casa Duren de Cervera, l’edifici de l’Ajuntament de Granollers, la Casa Negre de Sant Joan Despí, el Museu Comarcal de l’Anoia, i l’Església del Roser a Súria. ■

C & J CASADEVALL

Telèfon: 93 358 11 99 estucs-casadevall@telefonica.net www.estucs1881.com www.lasguias.com/estucs-casadevall

17/1/06 11:56:04

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA GENER 2006

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

Murprotec , una activitat científica única a Europa ®

■■■ L’empresa Murprotec s’enorgulleix

Les injeccions

d’una experiència de més de 50 anys en la lluita contra la humitat. Creada a la Gran Bretanya el 1954, Murprotec es va anar convertint progressivament en el líder europeu del tractament contra la humitat.

Les seves especialitats són els fenòmens de capil·laritat, les infiltracions laterals, la condensació i el tractament de l’aire. En 5 països d’Europa, els equips Murprotec conceben, apliquen i aconsellen procediments únics i patentats. No hi ha cap més empresa que pugui oferir-li tanta experiència i eficàcia.

L’objectiu de les injeccions és collocar una barrera d’estanqueïtat d’un gruix de 20 a 25 centímetres a la base de la paret. Segons les diferències de nivell entre el terra interior i exterior i la presència o no d’una cambra d’aire, s’adoptarà el mètode d’injecció.

Aquest tractament consisteix a injectar a pressió un producte siliconat de característiques hidròfobes, que polimeritzen en contacte amb l’aigua.

Perforem la base de la paret, amb un angle que varia en funció del gruix que s’hagi de tractar, i hi fem forats d’un diàmetre de 14 mm, cada 11 cm. Es fa una línia de perforació horitzontal a 11cm del sòl més alt. A continuació, s’injecta aquest producte successivament en aquestes perforacions, amb una pressió variable en funció de la porositat del material, amb una profunditat d’11 a 13 cm, fins a arribar a 5 cm del costat oposat de la paret.

El radi d’expansió de les injeccions és d’una mitjana d’15 cm. Al voltant del punt d’injecció, les injeccions se superposen tant en profunditat com en longitud, i això evita qualsevol risc de no saturació de la maçoneria. Les injeccions a pressió asseguren una perfecta saturació dels murs tractats, a diferència de les injeccions per gravetat. Aquesta tècnica també redueix la durada de les intervencions i no genera tantes molèsties als habitants del lloc.

El material portàtil ens dóna una gran mobilitat i l’accessibilitat a qualsevol tipus d’obra. Les injeccions es poden efectuar en qualsevol època de l’any, llevat en períodes en què la temperatura estigui sota de 0º. ■

Humitat per capil·laritat: Origen El procés natural anomenat “atracció capil·lar” fa que l’aigua pugi del terra als materials porosos, com ara els maons. Com que no troba obstacles en el camí, travessa els fonaments, puja per les parets i forma taques d’humitat i floridura damunt dels sòcols a les plantes baixes, amb important deteriorament dels arrebossats o revestiments. Aquest fenomen és irreversible.

En efecte, la gota d’aigua que s’evapora de la paret, n’atreu una altra que hi hagi al sòl. En les edificacions modernes s’impedeixen aquestes pujades capil·lars amb la col·locació d’una membrana estanca entre els fonaments i la maçoneria. Si no hi ha res que impedeixi el bon funcionament d’aquesta membrana (per exemple, terra emmagatzemada en la part exterior del mur) i si no es desgasta, podrà eliminar amb eficiència el risc d’humitat per capil·laritat.

i265 espai empresa.indd 44

17/1/06 11:56:06

c 45 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

2a QUINZENA GENER 2006

®

Sistema MURPROTEC Procediment en cas de Pedra vista

Perforacions

Nivell teòric

®

Sistema MURPROTEC Comparativa amb diferents sistemes

El client primer La satisfacció del client és el nostre objectiu permanent. Els milers d’obres realitzades amb èxit des de fa més de 50 anys són la nostra millor demostració de qualitat!

■■■

Tecnologia punta L’empresa MURPROTEC es compromet a mantenir-se com a líder del sector, sent sempre la primera referència en matèria de tecnologia punta en tractaments contra la humitat.

■■■

Motivació En tots els nivells de l’empresa hi ha la mateixa motivació: des del personal administratiu al tècnic, passant pels verificadors...

■■■

i265 espai empresa.indd 45

17/1/06 11:56:10

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA GENER 2006

BREUS

Remmers presenta una nova tecnologia contra la humitat La barrera horitzontal contra la humitat ascendent en els murs amb preparats de silificació líquids té ja una tradició de diverses dècades en la firma Remmers Baustofftechnik GmbH, amb seu a Löningen, a la Baixa Sajonia, Alemanya. Amb aquest sistema, s’han sanejat de forma duradora edificis a Alemanya i a l’estranger, per exemple, l’Òpera de Frankfurt, els fonaments de la qual tenen fins a 2,80 m de gruix. El producte líquid s’injecta a través d’orificis trepats inclinats en el mur, on es reparteix formant una barrera horitzontal impermeable a l’aigua.

Fins ara, en algunes aplicacions, la injecció del producte era problemàtica. Existia, per exemple, la difi■■■

i265 espai empresa.indd 46

cultat de practicar orificis inclinats a l’interior d’un edifici sota sostre o en una maçoneria molt fluixa amb grans zones deteriorades a l’interior. Fins aquest moment era necessari aplicar un morter per omplir aquestes zones deteriorades abans de poder tornar a trepar i injectar el concentrat impermeabilitzant. La nova tecnologia de Remmers ha estat desenvolupada especialment per a aquestes aplicacions problemàtiques. Es tracta del producte Aida Injektionscreme (Aida Crema d’Injecció).

Procediment d’injecció Tal com n’indica el nom, es tracta d’un producte especial amb consistència cremosa que es reparteix de

Un producte en crema amb injecció complementa el sistema d’impermeabilització d’obres amb la creació d’una barrera horitzontal impermeable maçoneria. D’aquesta forma, es pot formar una barrera d’orificis trepats fins i tot directament sota sostre, on no és possible realitzar orificis amb inclinació cap avall. Com que aquests orificis es fan a la junta, no enlletgeixen l’estètica de l’obra, fins i tot quan la impermeabilització es realitza des de fora en la zona del sòcol. ■ manera uniforme en la maçoneria, fins i tot en les zones defectuoses, perquè el producte no pot sortir de forma incontrolada dels orificis. La crema d’injecció s’introdueix, igual que el producte líquid, a través d’orificis trepats que, no obstant això, poden tenir un diàmetre més petit i es poden fer horitzontalment en la

REMMERS BAUSTOFFTECHNIK GMBH

Bernhard-Remmers-Strasse 13 49624 - Löningen (Alemanya) Marcos Fernández Telèfon: 0049 5432 83 344 Fax 0049 5432 83 709 mfernandez@remmers/.de www.remmers.de/es

17/1/06 11:56:14

c 47

Solucions ràpides als problemes d’humitat Juanjo Torres Enginyer tècnic ■■■ La humitat present en qualsevol construcció o reforma és un dels principals problemes que endarrereixen i deterioren el desenvolupament de tota l’obra. El procés natural d’assecatge sol ser com a mínim de setmanes i, en ocasions, de mesos per poder aplicar pintures o qualsevol tipus de recobriment sobre terres, parets i sostres. El problema s’agreuja en el cas de materials com linòleums, cautxú, PVC, resines, recobriments de fusta, etc., que requereixen un grau d’humitat màxim per assegurar la seva perfecta adherència i que oscil·la entre un 2,5 i un 3% d’humitat.

i265 espai empresa.indd 47

Aquest problema afecta directament el temps d’entrega de l’obra i causa endarreriments en el termini de lliurament, amb la consegüent penalització. Per solucionar aquest tema hi ha sistemes d’acceleració d’assecatge de la humitat en els materials de construcció: ■ Deshumidificació per mitjà d’equips específics.

■ Aplicació directa de calor i ventilació.

Els deshumidificadors actuen recollint aigua de l’aire i reduint, per tant, la humitat ambient. La circulació d’aire produeix que la humitat surti dels materials cap a l’ambient.

Aquest sistema requereix espais

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

2a QUINZENA GENER 2006

Dins el procés d’obra és important que el procés d’assecatge sigui ràpid per evitar endarreriments

completament tancats per evitar el continu assecatge de l’aire de l’ambient exterior i, per tant, la no- actuació sobre els materials. La seva utilització és idònia en locals en què una aplicació de calor afectaria l’equipament del local; també, en locals que són humits per naturalesa o poc aïllats, per controlar el grau d’humi-

tat: bodegues, soterranis i locals poc ventilats o poc assolellats a prop de rius o del mar.

Aplicant calor directa als materials amb màquines de calefacció industrial, es provoca l’evaporació ràpida de la humitat, i mitjançant la ventilació forçada del local, aquesta humitat s’evacua a l’exterior. Aquest sistema és molt més ràpid que el sistema de deshumidificació. Així, si el temps d’assecatge amb deshumidificadors és de dies o setmanes, aplicant calor i ventilació el temps d’assecatge és d’hores. ■

TORRES SL

Telèfon: 93 427 97 85

17/1/06 11:56:20

GUIA ACTIVA

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

2a QUINZENA GENER 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

6

ESTRUCTURES

2

COBERTES

3

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

4

FAÇANES

5

TANCAMENTS I DIVISIONS

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

7

REHABILITACIÓ

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i265 espai empresa.indd 48

17/1/06 11:56:28

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 49 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

2a QUINZENA GENER 2006

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES CONSTRUCTORES. 24. DEMOLICIONS.

10

8

15

SANITARIS

16

SERVEIS PROFESSIONALS

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

TANCAMENTS PRACTICABLES

INTERIORISME

GUIA ACTIVA i265 espai empresa.indd 49

INFORMÀTICA

INSTAL·LACIONS

11

9

14

La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

17/1/06 11:56:38

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

2a QUINZENA GENER 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

16

SERVEIS PROFESSIONALS (Continuació)

20

21

AUTOMOCIÓ

23

CONSTRUCTORES

22

APUNTALAMENTS

24

DEMOLICIONS

BASTIDES

GUIA ACTIVA

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

GUIA ACTIVA La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu.

Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i265 espai empresa.indd 50

17/1/06 11:56:45

i265 espai empresa.indd 51

17/1/06 11:56:48

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

postgraus

C

Cursos:

FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS

2006

Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries.

7a edició ■ ■ ■ DIRIGIT A: Professionals

que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret).

DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: del 24 de febrer al 20 de maig HORARI: divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes, de 9.30 a 14 hores DURADA: 100 h

i265 cursos i serveis.indd 52

Postgrau de Construction Management.

6a edició ■■■ DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra.

DATES: Inici: febrer de 2006 DURADA: 80 h

Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra ■■■ OBJECTIUS: Amb aquest postgrau els professionals aprendran a dirigir la gestió de la producció a l’obra.

DATES: del 17 de febrer al 16 de juny de 2006 DURADA: 160 h

17/1/06 12:03:00

c 53 SERVEIS CURSOS FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

formació oberta PRIMER TRIMESTRE

2006 Cursos

Hores

Inici

Final

24 24 12 139 20 16 34 12 10 12 20

09/01/2006 10/01/2006 11/01/2006 16/01/2006 16/01/2006 17/01/2006 21/01/2006 24/01/2006 30/01/2006 30/01/2006 31/01/2006

27/03/2006 28/03/2006 29/03/2006 21/02/2006 30/01/2006 09/02/2006 04/03/2006 31/01/2006 13/02/2006 06/02/2006 14/02/2006

12 20 10 12 18 12 10 20 20 14 20 40 16 6 40 4 10 12 20

01/02/2006 01/02/2006 03/02/2006 06/02/2006 07/02/2006 08/02/2006 09/02/2006 10/02/2006 13/02/2006 14/02/2006 16/02/2006 17/02/2006 17/02/2006 20/02/2006 21/02/2006 21/02/2006 22/02/2006 23/02/2006 27/02/2006

15/02/2006 15/02/2006 10/02/2006 27/02/2006 14/03/2006 15/02/2006 02/03/2006 03/03/2006 27/02/2006 07/03/2006 02/03/2006 07/04/2006 10/03/2006 22/02/2006 23/03/2006 21/02/2006 01/03/2006 02/03/2006 13/03/2006

25 12 9 16 8 16 6 20 12 34 24 9 30 10 12 20 20 4 12 16 12

01/03/2006 01/03/2006 06/03/2006 06/03/2006 07/03/2006 07/03/2006 08/03/2006 09/03/2006 09/03/2006 09/03/2006 11/03/2006 13/03/2006 13/03/2006 13/03/2006 14/03/2006 15/03/2006 17/03/2006 23/03/2006 27/03/2006 28/03/2006 29/03/2006

29/03/2006 08/03/2006 13/03/2006 27/03/2006 09/02/2006 28/03/2006 15/03/2006 30/03/2006 23/03/2006 06/04/2006 08/04/2006 20/03/2006 03/04/2006 15/03/2006 21/03/2006 29/03/2029 07/04/2006 23/03/2006 03/04/2006 06/04/2006 05/04/2006

6 3 8 12

03/04/2006 25/04/2006 25/04/2006

05/04/2006 25/04/2006 27/04/2006

Gener Anglès nivell I Anglès nivell II Wednesday speaking Disseny i modificació de plànols 2D i 3D Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions Planificació i control de projectes amb Microsoft Project AutoCAD I. Nivell 2D Control de soldadura en obra Disseny d’espais comercials Direcció d’equips de treball El llamp. Prevenció i protecció

Febrer Urbanisme. Casos pràctics Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000 AUTOCAD per a no dibuixants Planificació a l’obra Tractament d’humitats La seguretat en la fase de planificació i organització d’obres El finançament hipotecari Dictàmens pericials. Casos pràctics La protecció contra incendis d’edificis. La protecció passiva Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat Qualificació energètica d’habitatges La seguretat a les obres Planificació i control de projectes amb Microsoft Project TCQ2000. Mòdul seguretat Instal·lacions Instal·lacions de comunicacions Nous espais de treballs Instal·lacions de calefacció i climatització Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

Març Estructura d’obra. Càlcul i execució Intel·ligència emocional Contractació i gestions amb companyies de subministraments Intervenció en estructures de formigó Instal·lacions d’electricitat i il·luminació L’aïllament acústic en l’edificació Projectes de reparcel·lació Impermeabilització de cobertes Tècniques de venda AutoCAD I. Nivell 2D AutoCAD II. Nivell 3D La gestió dels residus Intervenció sobre l’espai interior. Procés i cas pràctic AUTOCAD per a no dibuixants Instal·lacions de fontaneria, aigua calenta sanitària i sanejament Presto II. Control de costos i planificació Fotografia digital Instal·lacions de gas i combustible Màrqueting personal Materials per a una construcció sostenible Estudi geotècnic. Cas pràctic

Abril TCQ2000. Mòdul seguretat Certificats d’habitabilitat Presentacions en públic La fiscalitat immobiliària

i:

Àrea de Formació del CAATB Telèfon: 93 240 23 73 / formació@apabcn.es

i265 cursos i serveis.indd 53

17/1/06 12:03:03

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

SERVEIS FORMACIÓ, POSADA AL DIA

OBRA NOVA

Estudi geotècnic.

Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 29 de març al 5 d’abril

PREU CURS: 210,24 €

Adquirir els coneixements necessaris per encarregar i analitzar estudis geotècnics.

HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

La protecció contra incendis d'edificis.

La protecció passiva

■■■ OBJECTIUS:

tius i l’estabilitat al foc de les estructures i saber quines són les possibilitats de protecció passiva dels elements constructius i de les estructures.

Impermeabilització de cobertes

Interpretar i aplicar els requeriments normatius contra incendis en les diferents tipologies i usos d’edificis. Conèixer la resistència al foc d’elements construc■■■ OBJECTIUS:

Millorar els coneixements del disseny constructiu referents a la impermeabilització de cobertes.

D’altra banda, escollir el producte i siste-

Instal·lacions

■■■ OBJECTIUS:

Instal·lacions de comunicacions

■■■ OBJECTIUS:

Tenir els criteris necessaris per a la tasca de posada en obra i control de les instal·lacions més habituals i conèixer els

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de comunicació, des de l’òptica que un altre

DURADA: 12 hores

DATES: del 13 al 27 de febrer de 2006 HORARI: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h DURADA: 20 hores PREU CURS: 350,40 € PREU COL·LEGIATS (-15%):280,32 €

mes segons cada circumstància constructiva i aplicar els nous productes de mercat.

DATES: del 9 al 30 de març de 2006 HORARI: dijous, de 16 a 21 h DURADA: 20 hores PREU CURS: 350,40 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 280,32 €

nous materials i sistemes d’instal·lacions.

DATES: del 21 de febrer al 23 de març HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21 h DURADA: 40 hores

professional (enginyer de telecomunicacions) és el responsable últim del seu funcionament.

DATES: 21 de febrer de 2006

PREU CURS: 700,80 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 560,06 €

HORARI: dimarts, de 17 a 21 h DURADA: 4 hores PREU CURS: 70,08 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 56,06 €

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

i265 cursos i serveis.indd 54

17/1/06 12:03:04

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 55 SERVEIS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, POSADA AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

OBRA NOVA (CONTINUACIÓ)

Instal·lacions de calefacció i climatització

■■■ OBJECTIUS:

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de

calefacció i climatització.

DATES: del 23 de febrer al 2 de març HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21h

DURADA: 12 hores

que es troben a l’abast del tècnic i realitzar la diagnosi.

DATES: del 7 de febrer al 14 de març HORARI: dimarts, de 17 a 20.30 h

DURADA: 18 hores

PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

Tractament d’humitats

■■■ OBJECTIUS:

Analitzar les diferents formes amb què l’aigua actua sobre els edificis, conèixer les diferents tècniques i eines per actuar

PREU CURS: 315,36 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 252,20 €

INTERIORISME

Disseny d’espais comercials

■■■ OBJECTIUS:

cials mitjançant l’estudi de casos pràctics.

DATES: del 30 de gener al 13 de febrer HORARI: dillunsi dimecres de 18 a 20 h

DURADA: 10 hores

Establir una metodologia de treball en la projectació i construcció d’espais comer-

Nous espais de treball

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 22 de febrer a l’1 de març

PREU CURS: 175,20 €

Analitzar com el disseny interior influeix en els sistemes de treball.

HORARI: dill. i dimecres de 18 a 21:30 h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 140,16 €

i265 cursos i serveis.indd 55

PREU CURS: 175,20 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 140,16 €

DURADA: 10 hores

17/1/06 12:03:06

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

SERVEIS FORMACIÓ, POSADA AL DIA

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

Planificació a l’obra

■■■ OBJECTIUS:

Realitzar una planificació tècnica i el seu seguiment, mitjançant tècniques i mèto-

des de gestió. També es durà a terme un pla de treball de l’obra.

DATES: del 6 al 20 de febrer de 2006 HORARI: dilluns de 17 a 21 h

DURADA: 12 hores

constructius i organitzatius amb la finalitat d’eliminar o disminuir riscos en la fase d’execució de l’obra.

DATES: del 8 al 15 de febrer de 2006

HORARI: dill. i dimecres, de 16:30 a 20:30h

constructius i organitzatius amb la finalitat d’eliminar o disminuir riscos en la fase d’execució de l’obra.

DATES: del 8 al 15 de febrer de 2006

HORARI: dill. i dimecres, de 16:30 a 20:30h

implantació de la seguretat en les obres.

DATES: del 8 al 15 de febrer de 2006 HORARI: divendres, de 16 a 21h

DURADA: 40 hores

PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES

La seguretat en fase de planificació i organització d’obres

■■■ OBJECTIUS:

Analitzar i preveure en fase de projecte tots els aspectes sobre les condicions de seguretat i solucionar els aspectes

DURADA: 12 hores PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES

La seguretat en fase de planificació i organització d’obres

■■■ OBJECTIUS:

La seguretat en les obres

■■■ OBJECTIUS:

i265 cursos i serveis.indd 56

Analitzar i preveure en fase de projecte tots els aspectes sobre les condicions de seguretat i solucionar els aspectes

Aplicar el marc legal de la seguretat a les obres i adquirir metodologia per a la

DURADA: 12 hores PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

PREU CURS: 700,80 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 560,06 €

17/1/06 12:03:09

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 57 SERVEIS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, POSADA AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

ACTIVITATS PARCIALS

Dictàmens pericials.

Casos pràctics

a tenir en compte en elaborar dictàmens.

DATES: del 10 de febrer al 3 de març HORARI: divendres, de 16 a 21h

DURADA: 20 hores

Aplicar la legislació, redactar dictàmens pericials i analitzar els diferents aspectes

■■■ OBJECTIUS:

DATES: de l’1 al 15 de febrer de 2006

PREU CURS: 210,24 €

Aprofundir en els procediments i les estratègies en matèria d’urbanisme, a partir de l’estudi de casos reals.

HORARI: dimecres i dijous de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

La fiscalitat immobiliària

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 2 al 23 de febrer del 2006

PREU CURS: 210,24 €

Adquirir coneixements sobre els tributs que afecten a l’operació immobiliària.

HORARI: dijous de 18:30 a 21:30h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 168,19 €

El finançament hipotecari

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 9 de febrer al 2 de març

Valorar les opcions de finançament hipotecari i decidir la més idònia per a cada operació immobiliària.

HORARI: dijous de 19 a 21:30h

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 1 i 28 de febrer de 2006(Vic)

Analitzar la normativa vigent de regulació d’incendis i saber com aplicar-la en l’execució d’obres.

HORARI: dimarts de 16:30 a 20:30h

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 27 de febrer al 31 de març

PREU CURS: 350,40 €

Dominar les aplicacions del programa Presto per a l’execució d’amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció.

HORARI:

dilluns i dimecres de 17 a 21h DURADA: 20 hores

PREU COL·LEGIATS (-15%): 280,32 €

Pressupostos i seguiment d’obres amb TCQ2000

■■■ OBJECTIUS:

DATES: de l’1 al 15 de febrer

PREU CURS: 350,40 €

Dominar les aplicacions del programa , aprendre a realitzar la planificació, i intercanviar informació i fitxers amb altres programes informàtics.

HORARI: dilluns i dimecres de 17 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 280,32 €

TCQ2000.

Mòdul de seguretat

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 20 i 22 de febrer de 2006

PREU CURS: 105,12 €

Fer servir el mòdul de seguretat del programa informàtic TCQ2000 per als estudis i per a la seguretat i salut.

HORARI: dilluns i dimecres de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 84,10 €

Autocad I. Nivell 2D

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 21 de gener al 4 de març

PREU CURS: 488,58 €

Realitzar projectes en 2D mitjançant el programa d’AutoCAD.

HORARI: dissabte de 9 a 14h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 390,86 €

Autocad per a no-dibuixants

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 3 al 10 de febrer de 2006

PREU CURS: 143,70 €

Adquirir els coneixements bàsics per fer petites modificacions en els documents realitzats amb l’AutoCAD.

HORARI: divendres de 16 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-15%): 114,96 €

■■■ OBJECTIUS:

PREU CURS: 350,40 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 280,32 €

URBANISME

Urbanisme.

Casos pràctics

DURADA: 12hhores

FINANCES I FISCALITAT

DURADA: 12 hores PREU CURS: 175,20 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 140,16 €

DURADA: 10h hores

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Normativa de regulació d’incendis

PREU CURS: 140,16 € PREU COL·LEGIATS (-15%): 112,13 €

DURADA: 8 hores

INFORMÀTICA I TIC

i265 cursos i serveis.indd 57

DURADA: 20 hores

DURADA: 6 hores

DURADA: 34 hores

DURADA: 10 hores

17/1/06 12:03:10

Demandes:

58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres.

Requisits: - Professional titulat en Arquitectura Tècnica, Arquitectura o Enginyeria.

- Experiència professional d’entre 2 i 3 anys com a cap d’obra.

- Coneixements a nivell d’usuari MS-Office (Word, Excel) i valorable TCQ2000 i/o Presto.

- Vehicle propi.

S’ofereix: - Jornada completa.

- Retribució de 30.000€ bruts anuals i 10% dels beneficis de l’obra com incentius al finalitzar la mateixa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9113 a:

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i265 cursos i serveis.indd 58

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa.

- Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project.

- Vehicle propi.

S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

EMPRESA CONSTRUCTORA

Empresa constructora, amb àmbit d’actuació principal Barcelona i província,

EMPRESA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb àmbit d’actuació a Catalunya,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9121 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

GRUP PROMCOVI, empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup, es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar el procés d’execució de vàries obres d’acord amb el projecte i les directrius de la direcció facultativa.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a.

- Experiència mínima de 2 anys a peu d’obra en empresa constructora o promotora constructora.

- Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MSOffice (Word i Excel).

- Carnet de conduir.

S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal.

- Remuneració: d’entre 30.000 € i 36.000 brut/anual negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats de creixement a l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

17/1/06 12:03:11

c 59 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA GENER 2006

IMAS – INSTITUT MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

QUALIBERICA, SL

Tècnic/a de projectes i obres

Tècnic/a de projectes i obres

per a la participació en l’elaboració de projectes, amidaments i pressupostos, petició d’ofertes a industrials, control de les certificacions i puntualment, visites d’obra. Titulació d’Arquitecte Tècnic.

pel control tècnic de qualitat en obres d’edificació en fase de projecte i obra.

PERFIL

Es valorarà experiència professional en les funcions descrites. Coneixements informàtics de Word, Excel, TCQ2000 i Autocad.

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a, arquitecte/a o enginyer/a amb especialitat en construcció. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Es valorarà experiència en càlcul d’estructures, geologia e instal·lacions. Coneixements informàtics de Word i Excel.

S’OFEREIX

S’OFEREIX

Jornada completa de 35 hores de 8 a 15 hores. Contracte laboral. Sou aproximat entre 21000 i 24000’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Jornada completa. Contracte laboral inicialment d’1 any i posteriorment indefinit. Sou aproximat entre 24000’- i 27000’- euros brut/anual negociable en funció dels valors aportats.

PERFIL

Les persones interessades adreceu el currículum a: agranell@imas.imim.es a l’atenció d’Anna Granell

Les persones interessades adreceu el currículum a: terrassa@qualiberica.com a l’atenció d’Enric Iglesias

Ref: 291

Ref: 293

R5R PROMOCIONS, SL

GRUMAN RESTAURACIO, SL

Cap d’obra

Tècnic/a d’obres

per al control d’execució d’obra nova i seguiment de costos.

PERFIL

per a tasques relacionades amb la construcció i manteniment d’obres en general.

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-Office, Presto, Autocad i MS-Project. Jornada completa. Contracte laboral.

PERFIL

S’OFEREIX

S’OFEREIX

Sou entre 33000’- i 36000’- euros brut/anual negociable en funció de l’experiència demostrada.

Jornada completa. Sou entre 21000’- i 24000’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum a: tecnics@r5r.es a l’atenció de Miquel Angel Luna

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: darcoiza@grupogruman.com

Ref: 281

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. No cal experiència. Carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball zona del Garraf.

Ref: 298

RESTON CONFORTING, SL

Tècnic/a d’obres per a la gestió, contractació i direccions d’obra.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel i Presto. Desplaçaments esporàdics per tota Espanya.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 24000’- euros brut/ anual.

Les persones interessades adreceu el currículum a: jximenis@reston.es a l’atenció de Jose María Ximenis

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

Ref: 294

i265 cursos i serveis.indd 59

17/1/06 12:03:14

i265 cursos i serveis.indd 60

17/1/06 12:03:19

Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i installacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes.

ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63

tatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís.

Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com

Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomun-

i265 cursos i serveis.indd 61

Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat.

Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat.

Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 ■ M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio ■ Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura

Especialistes en prevenció

Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61

S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres installacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com

Delineació de plànols Perspectives, vídeos virtuals i maquetes:

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01

2a QUINZENA GENER 2006

Serveis professionals

Serveis al professional

Serveis professionals

L’INFORMATIU DEL CAATB

Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61

MERCAT DE TREBALL

Perspectives professionals

Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions.

Estudis de color. Estudis de Seguretat i Salut .Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 SANT AGUSTÍ, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

Serveis tècnics d’arquitectura

P

DEMANDES

c 61

S’ofereix delineant de plànols Delineant de plànols s’ofereix per a tot tipus de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2.000 fer treballs a casa. Experiència en empresa d’enginyeria i arquitectura. Preus econòmics.

Telèfons: 93 418 56 76 ■ 686 97 93 68 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc.

Telèfon: 607 764 040 Es lloga despatx Despatx de 65m2 acabat de reformar al barri de la Ribera (Born), Barcelona, en finca catalogada. Amb sala de treball i sala de reunions, mobiliari nou (cadires Eames, etc.).

A compartir amb 2 arquitectes i fotògraf.

Possibilitat de col·laboracions. Línia telefònica amb número propi (quota mensual inclosa) i ADSL professional d’alta velocitat. Aire condicionat/ Calefacció. Despeses incloses. Es busca preferentment arquitecte tècnic, dissenyador gràfic o similar.190€/mes.

Telèfon: 93 185 08 98 Lloguer de despatxos Es lloguen 2 despatxos (junts o per separat) a empreses del sector de la construcció per a compartir amb empresa constructora. Situats a Cornellà centre, prop de la Rambla, molt ben comunicat, moblat, amb molta llum. És un 3r pis amb ascensor. Inclòs ADSL, despeses de llum, aigua i servei de recepcionista per 250 €/mes.

Negociable servei de fax i impressora DINA4 i DINA3.

Itziar ■ telèfon: 670 640 900 Numa ■ telèfon: 93 377 17 15 Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Telèfon: 607 314 373 / 93 218 33 43 Fax 93 218 33 43 jbarjau@ya.com

17/1/06 12:03:21

62 c L’INFORMATIU DEL CAATB QUINZENA 2a QUINZENA GENER 2006

serveis

A

Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic.

Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles.

Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el

i265 cursos i serveis.indd 62

CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol.

El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil.

Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell.

Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat.

Rb Just Oliveras, 48, 08901.

Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005.

Telèfon: 977 25 19 32

Avantatges:

PER ALS COL·LEGIATS

CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

rà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles.

Per més informació: http://www.pistacero.es

Estades amb descomptes Serveis financers, al Baix Penedès borsaris i de gestió de El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de patrimonis col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www. elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilita-

Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi

Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Alpi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router.

■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació.

■ Kit WIFI gratuït.

Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client.

Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

d'Informació i: Punt del CAATB

DEMANA MÉS INFORMACIÓ

Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

17/1/06 12:03:24

i265 cursos i serveis.indd 63

17/1/06 12:03:34

balustre BL-800

f‡cil col∑locaciÛ

acabats perfectes

gran resistËncia

qualitat i eleg‡ncia

SAS posa a la seva disposiciÛ una extensa gamma díelements decoratius - de gran resistËncia i f‡cils de col∑locar - pels seus murs i tanques de jardÌ, piscines, jardineres, balustrades Ö

COMPROMÕS DE QUALITAT Si desitja rebre un cat‡leg gratuÔt enviÔ aquest cupÛ a :

i265 cursos i serveis.indd 64

Nom AdreÁa C.P.

PoblaciÛ

ica06-bal

Prefabricats de FormigÛ, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona TelËfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

17/1/06 12:03:50