INF060206

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Febrer 2006

Primera Quinzena

Preu: 2 €

266

El marc normatiu que regirà la pràctica constructiva

Codi tècnic de l’edificació El Tema: El CAATB va organitzar una sessió de Matins Construcció amb més de 600 assistents

El Noticiari

■■

■■

P. 4

P. 8

Arquitectura tradicional mediterrània: exposició i cicle de conferències El Reportatge

■■

P. 31

Habitatges de lloguer per a joves a Les Corts

i266 portada_a.indd 1

6/2/06 11:00:21

Nuevo video aplicación aislamiento acústico R

Tabiquería seca Tabiquería húmeda Techos Suelos

el sile nc io

Bajantes

no

oc

Cubiertas metálicas

u

p

a lu

ga

r ®

Video

aplic

ación

s i s t e m a a i s l s d e a m i e n t o a c ú s t i c o

®

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

e mas d siste stico o acú mient aisla

i266 portada_a.indd 2

TEXSA, S.A. C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com

Solicíta DVD G R AT I S e n w w w. t e x s a . e s

6/2/06 11:00:26

Tema Arriba el Codi tècnic de l’edificació. P.4-6

5

A la portada 3 HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

T N S � R Noticiari Viure a la Mediterrània. P.8

62 HABITATGES DE LLOGUER per a joves a la Travessera de Les Corts de Barcelona. L’equip format per Eulàlia Aran, Anna Harder, Manolo Ruisánchez, Viví Castelló i Roger Ríos van merèixer el Premi Catalunya Construcció 05 a la Direcció i Execució de l’Obra.

7

La Gent Josep López Picañol rep un premi a la seguretat en la construcció. P.25

Sector Barcelona esgota el sòl edificable. P.24

ÀLEX DÍAZ I ESTHER GALLARDO Àlex Díaz i Esther Gallardo van participar en el projecte pilot de la façana solar Schott Ibérica, un innovador envidrament fotovoltaic de color. P.24.

5

Reportatge Habitatges de lloguer per a joves a Les Corts. P. 31

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Mercat de Treball Formació Afiliació El Sector La Gent Reportatge Espai Empresa Classificats

4 8 14 16 19 20 24 31 40 52

5

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 13 de gener Ca = 1,299 Aplicable fins a l’1 de març de 2006 Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

Ca

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 266. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas, Òscar Ferrer. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. BagesBerguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura.

Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i266_sumari.indd 4

6/2/06 11:02:17

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

El Tema:

T

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

EL CAATB VA ORGANITZAR UNA SESSIÓ DE MATINS CONSTRUCIÓ PER INFORMAR TOTS ELS PROFESSIONALS DE L’EDIFICACIÓ DEL CONTINGUT QUE TINDRÀ EL CODI TÈCNIC

El Codi tècnic arribarà amb tranquil·litat Els participants a Matins Construcció van coincidir que el futur marc normatiu de l’edificació introduirà noves metodologies i una visió diferent del procés constructiu ■■■ El sector de la construcció espera amb expectació que el Ministeri d’Habitatge aprovi el Codi tècnic de l’edificació (CTE), el marc normatiu que es desprèn de la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE) i que regirà a l’Estat espanyol la pràctica constructiva del futur. Ho demostra el fet que més de 600 professionals van acudir el passat 26 de gener a la jornada que Matins Construcció va dedicar-hi. La cita la va organitzar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) a l’Auditori Winterthur de la Diagonal de Barcelona, i va tenir la participació de mitja dotzena de tècnics i professionals,

i266 el tema.indd 4

que van veure-hi aspectes positius i punts encara pendents de millorar, al CTE, però que van coincidir a llençar un missatge de tranquil·litat als assistents.

Va obrir la jornada el president el CAATB, Josep Terrones, que va indicar que aquesta norma d’inspiració europea “ha de suposar l’inici d’una profunda transformació en la manera de construir”. I va afegir que ”la tasca dels col·legis professionals del sector davant l’aprovació del CTE ha de ser la de donar-li la màxima difusió, per facilitar que l’adopció del Codi sigui un canvi progressiu i no traumàtic”.

Per la seva banda, Andreu Muñoz,

Alguns efectes ■

■

■ ■

■

■ ■

Major grau d’exigència de la construcció Augment de cost, probablement petit Noves solucions constructives Més garantia jurídica per als agents Més responsabilitat dels subministradors Incorporació de la sostenibilitat Garantia documental per a l’usuari final

president del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, va assenyalar que “el CTE és una gran oportunitat, ja que representa l’evolució de la normativa tècnica, fent front a una situació que fins ara s’ha anat eludint i que farà que el sector arribi a la seva maduresa”. Hi va coincidir Carlos Aymat, arquitecte tècnic i director del Gabinet Tècnic del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya, que va ser el ponent encarregat de presentar el CTE. Aymat va indicar que el CTE és “una oportunitat perquè el sector de l’edificació, unit, preocupat, conscient del seu pes com a sector produc-

6/2/06 11:04:14

c5 EL TEMA CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

tiu important del país, estiri el marc normatiu i així pugui avançar”.

Aymat va fer una exposició del CTE extensa i clara, en què van aparèixer temes pendents i per millorar, però el seu missatge va ser positiu.

En aquest sentit, l’arquitecte tècnic Ramon Puig, que va moderar el debat posterior a la intervenció d’Aymat, va recordar que el sector ja té experiència amb altres normatives que

i266 el tema.indd 5

1a QUINZENA FEBRER 2006

L’estat actual i el debat pendent del CTE

La tasca dels col·legis professionals del sector davant l’aprovació del CTE passa per donar-li la màxima difusió han significat un canvi en el procés constructiu, com per exemple la de seguretat, i això ha permès veure que “l’impacte real en el procés constructiu d’aquest canvi no és immediat”.

Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat, va indicar que el CTE planteja a tothom “un repte en positiu” i que la Generalitat està treballant des de fa temps amb els col·legis professionals per facilitar eines de treball senzilles d’aplicació del CTE als professionals.

També va recordar que la nova normativa implicarà un augment de la coresponsabilitat compromesa dels agents. En aquest sentit, l’arquitecte tècnic Xavier Humet va explicar que el recull del pla de control de qualitat haurà d’estar dipositat als col·legis professionals o a l’Administració, per a consulta de qui hi tingui un interès legítim. Ara bé: també és cert que Humet va ser el més crític sobre l’efectivitat del CTE: l’augment de documentació que implicarà el CTE no creu que millori la professionalitat en l’execució de l’obra, que ell “pateix” cada dia.

Joan Pedreny, cap de la Divisió d’Operacions del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, va manifestar el seu desig que el CTE derogui el reglament d’espectacles.

Finalment, Eva Mª París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB, va tornar a recuperar la idea que el nou marc normatiu implicarà un canvi progressiu i que a més, els col·legis professionals estan preparant una àmplia gamma d’eines per facilitar la feina als tècnics.

En la sessió hi van participar, a més, Jordi Pérez, cap del departament de projectes d’Espais i Amadeu Escriu, cap del gabinet tècnic de CECAM. Matins Construcció compta amb el patrocini d’Espais, Qualibérica, Technal, Weber Cemarksa i CECAM i amb la col·laboració d’El Periódico de Catalunya. ■

L’INFORMATIU DEL CAATB

El calendari del Codi tècnic de l’edificació (CTE) ha anat allargantse des del seu inici, el 2000, quan va entrar en vigor la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE). Carlos Aymat va recordar aquesta prolongació dels terminis previstos en la seva exposició. Va explicar que el maig del 2002 hi va haver el primer projecte de CTE, que va ser enviat a Brussel·les el gener del 2004. Aquell abril, quan ja hi havia un nou govern a l’Estat espanyol, la Comissió Europea el va aprovar, però encara hi va haver al·legacions de les comunitats autònomes al final de l’any. El 25 de juliol de 2005, el CTE va ser remès al Consell d’Estat, que va emetre un informe el setembre passat.

■■■

CARLOS AYMAT VA SER EL PONENT ENCARREGAT D’EXPLICAR EL CODI TÈCNIC

Publicació al BOE

NÚRIA PEDRALS, SUBDIRECTORA

JOAN PEDRENY, CAP DE LA DIVISIÓ

GENERAL DE QUALITAT, SOSTENIBILITAT I

D’OPERACIONS DEL SERVEI DE PREVENCIÓ I

REHABILITACIÓ DE L’HABITATGE

EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENT

XAVIER HUMET, ARQUITECTE TÈCNIC EN

EVA Mª PARÍS, DIRECTORA DEL GABINET

EXERCICI LIBERAL

TÈCNIC DEL CAATB

JORDI PÉREZ, CAP DEL DEPARTAMENT DE

AMADEU ESCRIU, CAP DEL GABINET TÈCNIC

PROJECTES D’ESPAIS

DE CECAM

Aymat va explicar que, actualment, el CTE ha estat remès als subsecretaris d’Estat, i s’espera que sigui aprovat i publicat al BOE aquest mes de febrer o bé al març. Entrarien en vigor alguns dels seus Documents Bàsics el setembre de 2006, i la resta uns dotze mesos més tard, tot i que en els propers mesos es podran ja utilitzar un parell de documents.

De totes maneres, encara hi ha un debat pendent entorn del CTE. Aymat va comentar com a temes d’aquesta discussió pública l’assegurança triennal de danys en els elements rehabilitats constructius i les instal·lacions o l’aplicació del CTE en edificis rehabilitats. Tampoc queda prou definida la responsabilitat dels propietaris i usuaris respecte del manteniment dels edificis rehabilitats i la professionalització dels constructors.

Encara hi ha més temes que caldrà aclarir en els primers mesos de rodatge del CTE. Aymat va indicar que el CTE també necessita una definició més concreta de les exigències i ha de millorar la seva coherència interna. També s’ha de disposar de manera efectiva de models de bones pràctiques amb garantia jurídica de compliment del CTE i cal aclarir la comprovació sobre els projectes, entre d’altres coses. “El CTE és un tema que ens ocuparà durant molt de temps i amb gran intensitat”, va concloure. ■

6/2/06 11:04:40

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

EL TEMA CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Prestacions en comptes de prescripcions ■ ■ ■ El Codi tècnic de l’edificació (CTE) recopila part de la normativa existent i l’actualitza en permanent progressió, per establir els mínims tècnics que la societat demana als edificis. El seu objectiu és apropar-se a la normativa de la resta d’Europa i establir un marc on es vagin encaixant les innovacions tecnològiques que sorgeixin, així com la reglamentació d’aspectes com l’estalvi energètic, la protecció al soroll, el medi ambient, la salubritat, l’eliminació de residus, la seguretat d’utilització o la seguretat estructural. La seva diferència bàsica respecte d’altres tipologies de codis és que està basat en prestacions en comptes d’en prescripcions.

Dit amb paraules de Carlos Aymat, es basa “en la satisfacció de l’usuari”.

Aymat és arquitecte tècnic i director del Gabinet Tècnic del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE). Al Matins Construcció del 26 de gener va explicar amb detall i de manera clara el Codi tècnic de l’edificació. Va començar per indicar que un codi tècnic és una compilació normativa que recull el coneixement científic en un sector –en aquest cas, l’edificació-, estableix uns requisits mínims, incorpora una metodologia ordenada i té un caràcter reglamentari. El CTE estableix les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis per satisfer requisits relatius a la seguretat i habitabilitat que exigeix la LOE, i determina els procediments que permeten acreditar el compliment de les exigències amb suficients garanties tècniques.

Documents bàsics i reconeguts Aymat va explicar que el CTE té dues parts. La primera part conté les disposicions i condicions generals d’aplicació i les exigències bàsiques que han de complir els edificis. Aquesta és una part de “només” 36 pàgines, ja que la segona part del CTE, formada pels documents bàsics de cada àrea constructiva, té entre 800 i 1.200 pàgines, segons les característiques d’impressió.

L’arquitecte tècnic va explicar que els documents bàsics es recolzen en el coneixement consolidat de les tècniques constructives, i s’actualitzaran i aprovaran reglamentàriament. El

i266 el tema.indd 6

Carlos Aymat, director del Gabinet Tècnic del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya, va explicar amb detall el Codi tècnic a Matins Construcció tiran amb altres normes, com l’EHE, l’EFHE o la Norma Sismoresistente.

En qualsevol cas, per facilitar-ne el compliment –és a dir, la correcta interpretació i aplicació del CTEAymat va explicar que el tècnic pot recórrer als anomenats documents reconeguts pel CTE, que són especificacions, guies tècniques, codis de bones pràctiques, solucions constructives, programes informàtics, bases de dades, etc. En definitiva, es tracta de material que, sense tenir un caràcter reglamentari, estarà reconegut per les administracions públiques i serà d’accés obert.

Aspectes a destacar

CARLOS AYMAT VA TRANSMETRE ALS PROFESSIONALS EL SEU CONEIXEMENT DEL CTE, QUE HA VIST EVOLUCIONAR DE MANERA PROPERA, PERQUÈ DES DEL CGATE HA PARTICIPAT ACTIVAMENT EN L’ELABORACIÓ DEL DOCUMENT EN REPRESENTACIÓ DELS COL·LEGIS D’APARELLADORS

El tècnic de capçalera ■■■ Carlos Aymat va indicar que el Codi tècnic de l’edificació introdueix -entre les seves diverses novetats- que en cada comunitat de propietaris hi haurà d’haver un tècnic competent, encarregat de les operacions programades per al manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions. “Ja veurem què passa amb les comunitats petites”, es va preguntar.

seu contingut es basa en la caracterització de les exigències bàsiques i la seva quantificació sempre que sigui possible, establint nivells o valors límits de les prestacions. També recullen procediments la utilització dels quals acrediti el compliment de les exigències del CTE, com mètodes de verificació o solucions provades.

Aymat va repassar per sobre els documents bàsics, perquè abunden: Seguretat estructural, Fonamentacions (inclou estudi geotècnic), Estructures de fàbrica, Estructures de fusta, Estructures d’acer, Seguretat en cas d’incendi, Salubritat, etc.

Alguns d’aquests, va indicar, coexis-

Entre els aspectes que va destacar Aymat del CTE, hi ha que s’aproxima a les Building Regulations europees i que s’hi mantenen els agents amb les seves funcions. En aquest sentit, Aymat va indicar que el CTE és “una eina transversal” que articula el procés constructiu. Afecta la forma de treballar de tots els agents del procés constructiu: projectista, promotor, constructora, arquitecte tècnic, etc.

El promotor haurà d’autoritzar les modificacions del projecte.

Aymat va explicar que el projectista pot optar per adoptar les solucions tècniques que proposen els documents bàsics o bé adoptar solucions alternatives, sota la seva responsabilitat, havent de justificar que compleixen els requisits bàsics. Al director de l’execució de l’obra l’afecta, per exemple, exigir l’obligatorietat del marcatge CE i tot allò relatiu al reconeixement de marques, segells i distintius de qualitat. No s’inclou cap control extern (OCT). També va indicar que les institucions o entitats que intervinguin en el visat haurien de realitzar, dintre de les seves respectives funcions i competències, les comprovacions que resultin de l’aplicació del CTE. ■

Els professionals interessats trobaran el vídeo íntegre de la sessió Matins Construcció a www. apabcn.es

■■■

6/2/06 11:04:45

i266 el tema.indd 7

6/2/06 11:04:48

8c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

N

Noticiari CAATB:

ARQUITECTURA TRADICIONAL

“VIURE A LA MEDITERRÀNIA” MOSTRA DETALLS DELS HABITATGES TRADICIONALS DE LA MEDITERRÀNIA I DE LA MANERA COM LES SOCIETATS HI VIUEN.

Viure a la Mediterrània El CAATB acull una exposició divulgativa sobre l’arquitectura tradicional mediterrània.

■■■ La sala d’exposicions del CAATB

acollirà del 9 de març al 20 d’abril l’exposició “Viure a la Mediterrània”, una mostra que té per objectiu generar una reflexió sobre els valors, i la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional, així com la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni.

La mostra -que es podrà veure per primera vegada a Catalunya en aquesta exposició que s’organitza al CAATB- consta de 12 plafons amb fotografies que il·lustren els trets definitoris de l’arquitectura tradicional mediterrània adaptats a les particularitats de cada una de les regions que formen aquest espai. L’exposició permet acostar-se a les tradicions i formes de ser de les diferents cultures de la Mediterrània a través de l’arquitectura.

“Viure a la Mediterrània” és una exposició itinerant que difon els coneixements recollits i elaborats pel projecte CORPUS, fruit del par-

i266 Noticiari CAATB.indd 8

tenariat de 15 països dins de l’espai MEDA. El projecte CORPUS es va desenvolupar amb la participació destacada del CAATB entre els anys 1998 2001 i va ser finançat per la Unió Europea dins el programa Cultural Euromed Heritage. Actualment, el projecte RehabiMed que lidera el CAATB dóna continuïtat a aquestes iniciatives i promou la rehabilitació d’aquest valuós patrimoni.

Aquesta exposició està promoguda pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, l’Institut Europeu de la Mediterrània, el govern de la regió Provence-AlpesCôte d’Azur (França) i el Ministeri de la Regió Wallonne (Bèlgica).

Acostar-se a l’arquitectura L’exposició vol que l’espectador s’apropi a l’arquitectura tradicional mediterrània, una arquitectura en transformació constant, sotmesa a les influències dels diferents pobles

Calendari de conferències ■■■ L’exposició anirà acompanyada de les conferències següents: ■ 14 de març. “L’arquitectura tradicional mediterrània i la seva rehabilitació. Projecte RehabiMed”, a càrrec de Xavier Casanovas. Project manager de RehabiMed ■ 21 de març. “Com hem de rehabilitar la nostra arquitectura tradicional”, a càrrec d’Antoni González MorenoNavarro, arquitecte en cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona ■ 28 de març. “El Caire islàmic i la seva rehabilitació”, a càrrec de Mahmoud Isamil. Enginyer, director del Bureau Culturel d’Egipte a Paris.

Les conferències es faran a la sala d’actes del CAATB

que l’han habitada al llarg de la història i que permet conèixer les cultures i les identitats que hi conviuen.

Es tracta de contribuir a definir estratègies i instruments que, mitjançant trets culturals comuns, ajudin a la creació d’un espai estable de cohabitació, de coneixement i d’intercanvi dins del marc social, econòmic i ambiental. També, de definir camins per millorar les condicions de vida, la sostenibilitat i les perspectives de futur d’un ampli espectre de la població.

Molts dels elements arquitectònics tradicionals que mostra aquesta exposició estan directament vinculats a l’estil de vida de Catalunya, que s’emmarca, evidentment, dins del paradigma de vida mediterrani.

L’arquitectura tradicional, doncs, representa també un element per definir la cultura mediterrània.

“Viure a la Mediterrània” s’organitza a partir de tres grans eixos temàtics: el Mediterrani, un espai circular

6/2/06 11:17:07

c9

Punt de trobada de civilitzacions

LA MEDITERRÀNIA ÉS UN PUNT DE TROBADA ENTRE DIFERENTS CIVILITZACIONS I CULTURES QUE HA DONAT LLOC A UNA ARQUITECTURA RICA I DIVERSA.

L’exposició parla de la necessitat de preservar aquest important patrimoni arquitectònic i cultural El segon dels eixos se centra en les cases, una de les primeres manifestacions arquitectòniques que fa qualsevol poble a l’hora d’assentarse en qualsevol territori. En aquest apartat, l’exposició ensenya com es construeixen i per quins motius els diferents habitatges en diferents punts del Mediterrani. A la vegada, també explica la riquesa de formes i

L’INFORMATIU DEL CAATB

ARQUITECTURA TRADICIONAL

1a QUINZENA FEBRER 2006

solucions constructives que els artesans han utilitzat al llarg del temps que, a la llarga, ha generat un patrimoni de valor excepcional.

Finalment, “Viure a la Mediterrània” parla de la necessitat de conservar aquest important patrimoni arquitectònic, evitar la degradació d’aquests espais i el seu abandonament per part dels seus habitants, i potenciar polítiques públiques que en promoguin la preservació. L’exposició també es fa ressò de la necessitat de revitalitzar els oficis tradicionals i de potenciar la cultura del manteniment i la rehabilitació per preservar aquest patrimoni arquitectònic.

urbanitzat i modelat per l’home; la casa, concebuda per a la intimitat i la vida social i arrelada a l’entorn i a la cultura i, finalment, la rehabilitació de l’arquitectura tradicional i les seves problemàtiques.

En el primer dels eixos, l’exposició mostra com l’espai de la Mediterrània ha estat al llarg de la història un punt de trobada i interacció entre diferents cultures i civilitzacions.

Aquest contacte i la presència de múltiples cultures ha motivat un intercanvi constant, un mestissatge i una integració a l’entorn i l’espai, que també s’ha vist reflectit en l’arquitectura.

NOTICIARI CAATB

L’EXPOSICIÓ TAMBÉ SE CENTRA EN EXPLICAR ELS DIFERENTS OFICIS TRADICIONALS AMB QUÈ AL LLARG DEL TEMPS S’HAN CONSTRUÏT ELS HABITATGES A LA MEDITERRÀNIA.

Cicle de conferències Aquesta exposició anirà acompanyada d’un cicle de conferències sobre arquitectura tradicional mediterrània i criteris de preservació i rehabilitació. Hi haurà tres conferències sobre aquesta temàtica. La primera girarà entorn al Projecte RehabiMed, un projecte europeu que lidera el CAATB per reforçar l’activitat de rehabilitació i manteniment com a factor de desenvolupament sostenible (social, econòmic i mediambiental) en tots els països del Mediterrani.

La segona conferència tindrà com a objectiu explicar els criteris d’intervenció en arquitectures tradicionals.

L’última ponència servirà per exposar el cas concret de l’arquitectura tradicional a Egipte. ■

El butlletí de RehabiMed recull les conclusions del primer simposi del projecte ■■■ El projecte europeu RehabiMed,

que lidera el CAATB, edita trimestralment un butlletí per informar de les accions que s’emprenen des d’aquest projecte. El darrer número d’aquest butlletí recull, entre d’altres temes, les conclusions del primer simposi que va organitzar el consorci a Marsella el setembre passat. Un total de 230 experts en rehabilitació de 24 països diferents van participar en aquest simposi, que va plantejar el futur de la rehabilitació mediterrània.

El programa es va dividir en tres apartats: L’hàbitat mediterrani, La rehabilitació urbana i La rehabilitació dels edificis. El butlletí recull els informes dels diferents experts que van participar en els vuit blocs de treball. També s’inclouen les conclusions generals basades en les aportacions dels experts que conformen el projecte però també debatudes en el

i266 Noticiari CAATB.indd 9

primer any de treball del projecte.

A banda del seminari de Marsella, el darrer número del butlletí del consorci RehabiMed també recull les millores de rehabilitació que s’han fet a Istanbul, es fa ressò de la constitució del Comitè Científic del projecte i de la realització de la tercera Assemblea, i reflexiona sobre els incidents i col·lapses ocorreguts a França, Espanya i Itàlia en edificis tradicionals on mancaven accions de manteniment i rehabilitació per a la seva conservació.

El projecte Rehabimed El projecte RehabiMed de rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània forma part del programa europeu Euromed Heritage, sorgit com a programa cultural després de la conferència de Barcelona de 1995, que tenia com a objectiu la creació d’un espai de pau i de prosperitat

en tota la conca mediterrània. Entre els objectius del projecte RehabiMed, destaquen el reforç de l’activitat de rehabilitació i manteniment com a factor de desenvolupament en tots els països del Mediterrani, la contribució a la millora de les condicions de vida d’un ampli espectre de la població mediterrània, i la creació de sinergies i xarxes d’experts transnacionals en els diferents àmbits de manteniment d’edificis. El consorci vol desenvolupar eines, estratègies i metodologies per a la rehabilitació, i experimentar i demostrar les possibilitats i efectes d’una bona política de rehabilitació amb l’execució de quatre projectes pilot.

Els professionals interessats trobaran més informació de participació i d’activitats, les properes convocatòries i tots els butlletins editats del consorci RehabiMed al web: www. rehabimed.net. Des d’aquí es poden

descarregar tots els butlletins en format pdf o subscriure’s per rebre’ls en format paper en qualsevol de les llengües de treball del projecte. ■

6/2/06 11:17:25

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA FEBRER 2006

ACTIVITATS

Preparar el camí cap a la jubilació

Amb la Trobada +55, el CAATB vol donar suport als col·legiats d’entre 55 i 65 anys en la planificació d’aquesta etapa de la vida professional.

Quan els col·legiats i col·legiades es troben entre els 55 i els 65 anys, hi ha decisions a prendre que poden ser importants per al futur. Per això, el CAATB organitza una jornada, el dia 28 de febrer, dirigida als professionals majors de 55 anys per ajudar-los a planificar aquesta etapa de la seva vida professional. La jornada permetrà recollir les inquietuds d’aquest col·lectiu i trobar estratègies per facilitar el pas entre l’etapa activa i la jubilació.

■■■

Planificar el futur Amb aquesta jornada, el CAATB es planteja informar i assessorar els col·legiats davant la nova situació que se’ls planteja i donar resposta als principals dubtes i inquietuds que puguin tenir. El Col·legi vol atendre les necessitats i escoltar les impressions que tinguin els membres d’aquest important col·lectiu per ajudar-los a planificar la seva jubilació.

En aquesta sessió hi participaran

ELS PROFESSIONALS TAMBÉ HAN DE SABER PLANIFICAR EL PAS ENTRE L’ETAPA ACTIVA I LA JUBILACIÓ

Convocatòria

Tècnics per a la realització del Test de l’edifici (TEDI) El CAATB ha obert la convocatòria destinada als professionals interessats a realitzar les visites d’inspecció i la redacció del Test de l’edifici (TEDI) que el Departament de Medi Ambient i Habitatge encarregui al Col·legi en aplicació del conveni de col·laboració vigent entre ambdues entitats.

■■■

■■■

El període de sol·licitud serà del 13 al 28 de febrer.

■■■ Els requeriments professionals són els següents: - Estar col·legiat/ada a Barcelona.

- Estar habilitat/ada per exercir la professió en règim lliberal.

- Estar disposat/ada a fer la formació exigida i seguir el procediment establert per la Generalitat i el CAATB. - Disposar de la pòlissa de responsabilitat civil

Es faran sessions formatives en les quals s’exposarà la metodologia de treball, els honoraris i el sistema de facturació dels encàrrecs. Els tècnics col·laboradors de l’any 2005 no hauran de presentar la sol·licitud i queden automàticament integrats en el llistat de tècnics per al 2006, a excepció dels que vulguin causar baixa que hauran de comunicar-ho per escrit.

■■■

■■■ La inscripció es pot fer personalment al Punt d’Informació, a Barcelona i a les delegacions, al telèfon 932 40 20 60 i a la pàgina web del CAATB (www. apabcn.es) omplint un petit formulari.

i266 Noticiari CAATB.indd 10

aparelladors destacats i que han ocupat càrrecs en institucions, com ara PREMAAT i MUSAAT. La jornada l’obrirà Josep Terrones, president del Col·legi, que donarà la benvinguda als assistents i farà la presentació de l’acte. Després hi haurà una taula rodona en què participaran Josep Maria Llesuy, aparellador i exvocal del Consell d’Administració de la MUSAAT, i Rafael Cercós, aparellador i expresident de la PREMAAT. En aquesta taula rodona es parlarà sobre l’exercici professional i la responsabilitat civil, i sobre com preparar la jubilació. Després, Mari-

sa Mas, advocada i cap de l’Assessoria Jurídica del CAATB, parlarà sobre el canvi professional entre la situació d’actiu i la de jubilat i exposarà, amb diversos casos pràctics, la tasca d’assessorament que es duu a terme des del CAATB. Finalment, s’obrirà un torn de paraules entre els assistents per resoldre dubtes. La sessió acabarà amb un refrigeri que servirà de cloenda a la jornada. L’assistència en aquesta jornada és gratuïta i és oberta per a tots els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats. Tot i això, es demana inscripció prèvia. ■

Trobada +55. Estructura de la jornada ■■■ El dimarts 28 de febrer el CAATB organitza una jornada dirigida als professionals majors de 55 anys per ajudar-los a planificar aquesta etapa de la seva vida professional. Lloc: Sala d’actes del CAATB (Bon Pastor, 5)

PROGRAMA 18.00 h Acollida dels assistents 18.10 h Presentació de la jornada a càrrec de Josep Terrones, president del CAATB 18.30 h Taula rodona: “Exercici professional i respon-

sabilitat civil”. Ponent: Josep Maria Llesuy, aparellador i exvocal del Consell d’Administració de MUSAAT “Preparar la jubilació”. Ponent: Rafael Cercós, aparellador i expresident de PREMAAT. “El trànsit professional entre la situació d’actiu i jubilat. Servei d’assessorament del CAATB i casos pràctics”. Ponent: Marisa Mas, advocada i cap de l’Assessoria Jurídica del CAATB 20.00 h Col·loqui i debat.

En finalitzar, se servirà un refrigeri.

Inscripcions al telèfon: 93 393 37 97

6/2/06 11:17:29

c 11 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

MEDI AMBIENT

1a QUINZENA FEBRER 2006

Participació ciutadana i desenvolupament sostenible L’Agenda CS vol ser un punt de referència per als tècnics, constructors, fabricants, estudiants i tots aquells interessats a fer una construcció més sostenible.

■■■ L’Agenda de la Construcció Sostenible (Agenda CS) dedica el seu últim butlletí electrònic a analitzar el fenomen de la participació ciutadana i la seva relació amb el desenvolupament sostenible. L’apartat d’El tema del número 59 d’aquest butlletí electrònic que es realitza des del CAATB, està centrat a analitzar com la participació ciutadana pot contribuir a millorar el desenvolupament sostenible de la societat.

Des del butlletí s’explica que la participació ciutadana s’ha d’entendre com “a expressió de la democràcia ciutadana i com un procés continuat i progressiu”. Però també se subratlla que perquè aquest procés sigui possible cal una voluntat política i un procés d’aprenentatge de la societat. Des de l’Agenda de la Construcció Sostenible es remarca el paper cabdal de la participació ciutadana “per tal d’assolir un desenvolupament sostenible en els plans i projectes de desenvolupament urbà i de regeneració urbana”, i s’apunta que és necessària la participació de tots els ciutadans per garantir l’èxit del resultat. Un exemple del procés

Què és l’Agenda CS?

participatiu el trobem en el districte de Nou Barris, on des de l’any 1996 s’ha iniciat un procés de participació ciutadana per aconseguir un ecobarri involucrant tots els agents implicats.

Aquest projecte inclou, entre d’altres temes, una correcta gestió de l’aigua, l’energia i els residus.

A banda del tema del mes, que tracta diferents aspectes d’actualitat

relacionats amb la construcció sostenible, a cada Newsletter es pot trobar un seguit d’enllaços, publicacions i llibres relacionats amb aquest tema, una agenda d’activitats per estar informat d’alguns dels actes que es fan arreu del món sobre construcció sostenible i un apartat de notícies breus de diferents temes relacionats amb la sostenibilitat.

L’Agenda de la Construcció Sostenible –accessible des d’Internet a www.csostenible.net– vol ser un punt de referència per als tècnics, constructors, fabricants, estudiants i tots aquells interessats a fer una construcció més sostenible, i pretén donar resposta a les preguntes i necessitats que es tenen a l’hora d’intentar reduir els impactes de la construcció sobre l’entorn.

L’Agenda CS és un projecte liderat pel CAATB, en què també participen l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, l’Associació d’Estudis Geobiològics i l’Institut Cerdà.

El Newsletter de l’Agenda de la Construcció Sostenible és una publicació electrònica de caràcter mensual que es pot rebre gratuïtament per correu electrònic. Aquest Newsletter permet estar al dia de les últimes novetats en matèria de construcció sostenible, seleccionades i avaluades pels professionals que fan l’agenda.

Per rebre aquesta publicació només cal emplenar un senzill formulari que es pot trobar al web www.csostenible.net. La inscripció és gratuïta i no comporta cap tipus d’obligació. ■

Ecoeficiència ambiental i edificació El CAATB ha participat darrerament en dues jornades que s’han organitzat sobre ecoeficiència ambiental i edificació. D’una banda, el passat 12 de gener Carme Trilla, directora general d’Habitatge de la Generalitat, va presentar el Decret pel qual es regularà l’adopció de criteris d’ecoeficiència ambiental en els edificis, que sembla que s’aprovarà en un futur immediat. En el mateix acte es va presentar un estudi que ha realitzat l’Institut Cerdà sobre la contribució de l’habitatge de Catalunya a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest marc, Anna Mestre, del Gabinet Tècnic del Col·legi, va participar en una taula rodona que es va organitzar en aquest

■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 11

acte i on es van presentar les conclusions presentades en aquest estudi i els efectes que tindrà l’entrada en vigor d’aquest nou marc legal. L’estudi demostra, entre d’altres aspectes, el pes que té l’habitatge existent en el parc d’edificis de Catalunya.

Jornada sobre ecoeficiència En aquest sentit, cal remarcar que el CAATB està a l’espera de l’aprovació d’aquest decret de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge per organitzar una jornada sobre ecoeficiència ambiental, on s’explicaran totes les novetats i els canvis que suposarà l’entrada en vigor d’aquest nou marc legal.

Paral·lelament, en el marc del

Projecte Brasília de transferència de tecnologia, l’Escola d’Arquitectura La Salle va organitzar unes jornades sobre Tecnologia i Sostenibilitat en l’Edificació, que van tenir lloc els dies 17 i 25 de gener. En aquestes sessions es va fer una anàlisi sobre el sistema energètic actual i es va oferir un espai on debatre i reflexionar sobre el model de consum de la societat i avaluar possibles elements de millora de l’eficiència energètica i la seva investigació en l’àmbit de l’edificació. El Gabinet Tècnic del Col·legi també va participar en aquestes jornades amb una ponència que portava per títol “La gestió de la demanda en els edificis: conceptes i eines”. ■

6/2/06 11:17:36

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA FEBRER 2006

CULTURA I DIVERSOS

Inauguració d’El Mur La mostra, que inaugura el cicle d’exposicions d‘aquest any, es podrà veure a la sala d’exposicions del Col·legi fins al 23 de febrer El passat 19 de gener una cinquantena de persones es van reunir en l’acte d’inauguració de l’exposició “El Mur”, de l’artista Oriol Rius. La mostra, que es podrà veure a la sala d’exposicions del Col·legi fins al 23 de febrer, inaugura el cicle d’exposicions que es podran visitar aquest any al CAATB. “El Mur” és una exposició instal·lació que tracta sobre la barbàrie humana que porta a separar territoris, famílies i persones a través de muralles i murs. La mostra consta de dotze escultures reforçades amb projeccions d’imatges i fotografies.

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

Exposició de Domènec Triviño

■■■

La Delegació del Vallès Occidental acull, del 16 de febrer fins al 10 de març l’exposició de pintures “Suite natura”, una mostra de pintures de l’artista Domènec Triviño.

L’acte d’inauguració d’aquesta exposició es farà el mateix dia 16. ■

■■■

“EL MUR” TRACTA LA IDEA D’UNA SOCIETAT QUE EXCLOU PART DELS SEUS MEMBRES.

Compartir sentiments Antoni Poch, arquitecte i director de la sala d’art APunt de Badalona va ser l’encarregat de presentar l’exposició.

Poch va explicar que les obres són un “reflex de la personalitat de l’artista”.

Després, referint-se directament a “El Mur”, va subratllar que “en aquesta exposició, el missatge i les idees són més forts que el material”.

A continuació va intervenir Oriol Rius, que va explicar els motius que l’havien conduït a crear les diferents obres que es poden veure a la sala i va convidar els presents a enderrocar els murs que ens envolten. “Darrere d’aquesta obra el que hi ha és un conjunt d’idees i sentiments. L’art és compartir sentiments i jo us convido a compartir els meus” va dir Rius per presentar l’exposició. ■

La seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Terres de l’Ebre, a Tortosa, acull de l’1 al 17 de febrer l’exposició dels Premis Catalunya Construcció 2005. La mostra es va poder veure durant la segona quinzena de gener a la seu del Col·legi de Tarragona. ■

■■■

NOMÉS ENTRAR, ELS VISITANTS HAN DE TRAVESSAR UN MUR PER PODER VEURE L’EXPOSICIÓ.

visites culturals i altres

DIVERSOS

Exposició de Gruart a l’Espai d’Art ■ ■ ■ L’Espai d’Art de la primera planta de la seu de Barcelona del CAATB acull, des del 9 de febrer fins al 14 de març, l’exposició “Finestres Obertes. Un Vol de Sentiments per les Onades dels Desigs”, de l’artista Joan Gruart. L’obra d’aquest pintor de Sant Feliu de Guíxols està plena de referències a les màscares venecianes, l’exotisme i el misteri femení. ■

i266 Noticiari CAATB.indd 12

L’exposició dels Premis a Tortosa

Col·loquis ·loquis de presentació dels Premis a les delegacions ■■■ El CAATB ha organitzat per a les delegacions unes sessions de presentació i col·loqui dedicades als Premis Catalunya Construcció per tal de donar a conèixer de primera mà les candidatures seleccionades i guanyadores d’edicions anteriors. Aquestes sessions permeten conversar amb els autors de les obres i compartir el seu punt de vista sobre l’última convocatòria d’aquests premis. Les propera d’aquestes sessions serà el 15 de març a la Delegació del Bages-Berguedà. ■

Maridatge de formatges i vins ■ ■ ■ La Delegació del Vallès Oriental organitza una sortida a les Bodegues Torres, on es farà un curs sobre Maridatge de formatges i vins. La sortida tindrà lloc el proper 25 de febrer i inclourà una visita a les bodegues, el curs, una degustació de vins i formatges, un aperitiu especial, un obsequi i un dossier informatiu. El preu de la sortida és de 40 euros. Les inscripcions s’han de fer a la Delegació. ■

6/2/06 11:18:03

c 13 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

ACTIVITATS

1a QUINZENA FEBRER 2006

Salvador Alemany, a Dinars Construcció ■■■ Salvador Alemany, conseller dele-

gat de l’empresa Abertis, serà el proper convidat a Dinars Construcció, que tindrà lloc el proper 2 de març a l’Hotel Melià Barcelona (av. Sarrià, 50).

Després del dinar, Alemany pronunciarà la ponència La iniciativa privada en les infraestructures públiques: constructors, concessionàries, fons d’inversió. Salvador Alemany (Barcelona, 1944) és llicenciat en econòmiques per la UB. Des de l’any 2003 és conseller delegat d’Abertis, corporació dedicada a la gestió d’infraestructures de transport i comunicacions.

Gestió d’infraestructures Abertis és una de les empreses més implicades en la gestió d’infraes-

activitats DEL COL·LEGI

tructures d’Espanya. Sota la direcció d’Alemany, ha liderat un consorci que ha adquirit recentment la major part del capital de Sanef, la tercera firma d’autopistes francesa.

Abertis està formada per més de 60 empreses que operen en el sector de les autopistes, infraestructures de telecomunicacions, aeroports i plataformes logístiques.

Les persones interessades per assistir en aquest Dinar Construcció es poden inscriure a www.apabcn. es/dinars o bé trucant al 933 93 37 37. Dinars Construcció té el suport de les empreses Sather, Gaesco, Teyco, Select i Panasonic i el diari El País és el mitjà de comunicació collaborador. ■ Dia: 2 de març Hora: de 13.10 a 16 hores Lloc: Hotel Melià de Barcelona INFORMACIÓ: Telèfon 93 393 37 37

SESSIONS TÈCNIQUES PREMIS

Premis Catalunya Construcció 2006 El Col·legi convoca la tercera edició dels premis a la Direcció d’execució, la Innovació en la construcció, la Coordinació de seguretat i salut i la Trajectòria professional, amb la finalitat de reconèixer l’esforç dels professionals i les empreses del sector. Amb els Premis, el CAATB vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció.

Termini de presentació de propostes: 15 de març de 2006 INFORMACIÓ: www.apabcn.es/premis

Col·loquis de presentació dels Premis a les delegacions El CAATB ha organitzat per a les delegacions unes sessions de presentació i col·loqui dedicades als Premis Catalunya Construcció per tal de donar a conèixer de primera mà les candidatures seleccionades i guanyadores. Les propera d’aquestes sessions serà el 15 de març a la Delegació del BagesBerguedà.

INFORMACIÓ: ccaatbages@apabcn.es

DINARS CONSTRUCCIÓ

Carta de Bolonya La Delegació del Vallès Oriental organitza un cafè tècnic sobre el futur dels estudis universitaris que anirà a càrrec de Ramon Puig.

Dia: 23 de febrer Horari: d’11.00 a 13.00h INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

Sessió +55 El CAATB organitza una jornada dirigida als professionals majors de 55 anys per donar-los suport en la planificació d’aquesta etapa de la vida professional. La jornada informarà i assessorarà els col·legiats davant la nova situació que se’ls planteja i donarà resposta als principals dubtes que puguin tenir.

Data: 28 de febrer Horari: de 18 a 20 hores Lloc: sala d’actes INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

Punt d’Informació Tel.: 93 240 20 60 ■ informacio@apabcn.es

ESPAI EMPRESA

Dinars Construcció, amb Salvador Alemany

Morters Polimèrics 3D Cotegran

El proper Dinars Construcció que organitza el CAATB anirà a càrrec de Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis.

Texsa Morteros organitza juntament amb el CAATB una sessió tècnica sobre el Marcatge CE per a morters de façanes. La ponència

i266 Noticiari CAATB.indd 13

EL CONSELLER DELEGAT D’ABERTIS SERÀ EL PROPER CONVIDAT A DINARS CONSTRUCCIÓ.

anirà a càrrec de Luis Cuairán Navarro, aparellador i responsable de relacions amb organismes oficials, col·legis i escoles tècniques.

Data: 14 de febrer Hora: de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. c/Bon Pastor 5, Barcelona INSCRIPCIONS:

Tel. 93 240 20 60 o a informacio@apabcn.es

EXPOSICIONS

Viure a la Mediterrània L’IEMED i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya organitzen l’exposició “Viure a la Mediterrània”.

L’objectiu és generar una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional.

Dates: del 9 de març al 20 d’abril Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

Gruart a l’Espai d’Art L’Espai d’Art de la primera planta del CAATB mostrarà l’exposició “Finestres Obertes. Un Vol de Sentiments per les Onades dels Desigs”, de l’artista Joan Gruart. L’obra d’aquest pintor està plena de referències a les màscares venecianes, l’exotisme i el misteri femení.

Dates: del 9 de febrer al 14 de març Lloc: Espai d’Art de la primera planta del CAATB de Barcelona (Bon Pastor, 5).

INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

Domènec Triviño La Delegació del Vallès Occidental acollirà l’exposició de pintures “Suite natura”, de l’artista Domènec Triviño.

Dates: del 16 de febrer al 10 de març Lloc: Delegació del Vallès Occidental INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.es

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Assemblea general de col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar l’Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi.

Dia, hora i lloc: dijous 30 de març a les18.30 hores en 1a convocatòria i 19 hores en 2a convocatòria, a la sala d’actes del CAATB Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent al 2005, balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2005 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2005 5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea General dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2006 6. Proposta de constitució de la nova Delegació del Maresme, amb efectes a partir de l’inici de la nova legislatura resultant de les eleccions col·legials del 2007 7. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea General, fins al 15 de març. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitu de l’Assemblea.

INFORMACIÓ: secretaria@apabcn.es

6/2/06 11:18:14

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Mercat de Treball:

M

NOTICIARI CAATB

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

BORSA DE TREBALL

La Borsa de Treball gestiona més de 400 ofertes laborals La majoria d’empreses busquen un professional jove, amb menys de 5 anys d’experiència, i que treballi en el perfil de Gestió de la Producció de l’Obra.

BT en Línia

■ ■ ■ Durant l’any 2005 el Servei de Borsa de Treball i Consultoria del CAATB ha gestionat un total de 474 ofertes laborals d’empreses que buscaven arquitectes tècnics per desenvolupar càrrecs dins de la seva estructura. Aquest alt grau de demanda d’empreses que es dirigeixen al Collegi per cercar professionals consolida la Borsa de Treball com un servei amb gran demanda i un referent per a aquells professionals que busquen una feina o que volen progressar professionalment.

La gran majoria d’ofertes, el 50,8% del total, anaven dirigides a professionals del perfil de la Gestió de la Producció, un camp d’actuació on les principals ocupacions són les de cap de grup, cap de producció i cap d’obra. A molta més distància, amb l’11’1% de les demandes, es troben els professionals englobats en el camp de la Direcció Tècnica, com són els directors d’obra o els directors de l’execució de l’obra.

Cal destacar que durant aquest any, un total de 58 empreses s’han dirigit al CAATB per buscar professionals a través del Servei de Consultoria de Recursos Humans. Aquest servei permet deixar a les mans dels especialistes en recursos humans del CAATB la cerca directa del professional més adequat per a un determinat lloc de treball. La Consultoria gestiona el 12% de les demandes de personal que arriben al CAATB.

Però sens dubte, el principal canal per vehicular les demandes de personal és la Borsa de Treball en Línia, un servei que es va presentar renovat i potenciat el novembre passat, quan va entrar en funcionament una nova plataforma per gestionar les ofertes de treball des d’Internet. També és important destacar que, per tipologia d’empreses, la major part de les que es dirigeixen a la Borsa de Treball són constructores i promotores, i en segon lloc, estudis d’arquitectura i enginyeria. Finalment, també cal dir que la majoria busquen professionals joves, amb menys de 5 anys d’experiència, o fins i tot amb una experiència inferior a 1 any. Tot i això, gairebé el 10% de les ofertes volen trobar professionals amb una sòlida i constrastada experiència de més de 6 anys.

Professionals joves Pel que fa a la demanda, durant el 2005 s’han donat d’alta a la Borsa de Treball 261 persones. La majoria són professionals joves, menors de 30 anys en un 51%, o en la forquilla dels 31-35, en un 26%. La seva experiència es basa majoritàriament en funcions de Gestió de la Producció (53,6%) i només el 21% s’han dedicat a la Direcció Tècnica. Per feines preferents, la gran majoria busca tasques en el camp de la Gestió de la Producció (el 58,2% del total) i en el de la Direcció Tècnica, en un 18%. ■

Funcions demandades 2005.

ALTRES 15% ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 8% PERICIAL 4% SEGURETAT 4% AUDITORIA EXTERNA TÈCNICA DE QUALITAT 1% DIRECTIU 1%

i266 Noticiari CAATB.indd 14

Número d’ofertes per activitat de l’empresa DIRECCIÓ TÈCNICA DE L’OBRA 11%

CONSTRUCTORA/PROMOTORA 241

ESTUDIS D’ARQUITECTURA/ENGINYERIA 135

EMPRESES DE MATERIALS 17

PROJECT MANAGEMENT 5%

CONSTRUCTORA/PROMOTORA 36

CONSTRUCTORA/PROMOTORA 12

GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE L’OBRA 51%

CONSTRUCTORA/PROMOTORA 33 0

50

100

150

200

250

300

6/2/06 11:18:21

Afiliació: COL·LEGIACIÓ

Sessió de presentació per als nous col·legiats

A

c 15 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

El CAATB organitza sessions periòdiques sobre l’inici de l’exercici professional.

■■■ El CAATB va organitzar el passat 25 de gener una sessió per a nous col·legiats on es van explicar, entre d’altres temes, quins són els serveis que ofereix el CAATB i l’inici de l’exercici professional. Una vintena de persones van assistir en aquesta sessió per informar-se de tots els serveis que poden trobar al seu abast al Col·legi. Des de les pàgines de L’Informatiu els volem donar a tots i totes la benvinguda al Col·legi.

El CAATB realitza periòdicament aquestes sessions de presentació i benvinguda per tal d’explicar tot el que els aparelladors i arquitectes tècnics poden trobar al Col·legi i resoldre dubtes sobre l’inici de l’exercici professional. La propera d’aquestes sessions es realitzarà el 22 de febrer.

Les persones interessades a assistir-hi poden trucar al telèfon 932 40 23 83. ■

Properes sessions Dies: 22 de febrer, 29 de març, 26 d’abril, 31 de maig i 28 de juny Hora i lloc: 17.30 h, sala d’actes del CAATB. També es faran sessions informatives a les delegacions. Cal que confirmeu assistència.

Més informació: Servei d’Atenció al CAATB. Telèfon: 93 240 23 83 sac@apabcn.es

■■■

Aportacions estatutàries per al 2006 L’Assemblea General Ordinària de Col·legiats del passat 13 de desembre va aprovar les quotes col·legials per a l’any 2006 que s’especifiquen a continuació: ■ Quota col·legial ordinària: La quota col·legial passa a ser de 149,24 € a l’any, amb un increment de 5,74 € ■ Quota d’incorporació: La quota d’incorporació passa a ser de 107,12 € ■ Col·legiats jubilats: La quota anual dels companys que es jubilen durant l’any no varia i es manté en 32,76 €

ELS NOUS COL·LEGIATS QUE VAN ASSISTIR A LA DARRERA DE LES TROBADES PERIÒDIQUES D’INFORMACIÓ QUE ORGANITZA EL CAATB.

Calendari col·legial de cobrament ■■■

El calendari col·legial de cobrament queda de la següent manera:

Concepte

Quantitat

Data de cobrament

Quota col·legial

74,62 € en cada cobrament (16,38 € en el cas dels jubilats)

Gener i juliol

Quota PREMAAT

Segons aportacions i trams Dia 5 de cada d’edat mes

Quota MUSAAT

Segons pòlissa individual, 1 de febrer i 1 el 50 % de la prima fixa en de maig cada cobrament

Pòlissa col·lectiva d’assegurança de vida

Segons cobertura individual

■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 15

15 de gener

Tarifes de Visats i MUSAAT per al 2006 ■■■ L’Assemblea de Col·legiats també

va aprovar les noves tarifes de visats per a l’any 2006. Com ja és habitual, el CAATB ha editat un quadre de tarifes amb els preus de visats per a l’any 2006 i amb les modificacions de càlcul de la MUSAAT. Els col·legiats interessats poden aconseguir aquest quadre a qualsevol de les seus collegials o bé descarregar-se’l des del web del Col·legi.

Tota la informació a

www.apabcn.es

6/2/06 11:18:27

16 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

F

Formació:

OFERTA DE CURSOS

MÀSTERS I POSTGRAUS

“Unir la visió d’obra amb l’estratègica” El CAATB inicia aquest mes de febrer una nova edició del Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries.

CARLES PUIGGRÒS, DIRECTOR ACADÈMIC DEL POSTGRAU D’ANÀLISI DE VIABILITAT

Carles Puiggròs, arquitecte tècnic, project manager i director acadèmic d’aquest curs, defineix dos objectius per a aquest postgrau: analitzar la viabilitat d’una operació immobiliària i definir els objectius a assolir, un cop establerts els marges de risc. Per a un professional de perfil tècnic, el curs és un complement formatiu que li permet endinsar-se en una visió més àmplia, la de l’operació immobiliària, des del punt de vista estratègic, econòmic i financer”, explica Puiggròs. Aquest punt de vista és compartit per Susana Chimeno, una exalumna d’aquest curs: “L’anàlisi de viabilitat és una de les fases del procés de desenvolupament del producte immobiliari en què normalment no intervinc, però volia conèixer-lo millor per tenir una visió global de tot el procés”.

■■■

Complementar coneixements Concepció Pujadas, també exalumna d’aquest curs, apunta altres motius que la van impulsar a inscriure-s’hi: “Em va sortir l’oportunitat de participar en una petita promoció i vaig creure oportú recolzar-la en la meva experiència professional, tot i que era conscient que tenia molts buits específics i que els havia d’omplir”.

“El temari del curs –explica Puiggròs- es desenvolupa en quatre grans àrees: anàlisi del mercat immobiliari, fiscalitat immobiliària, principis d’economia financera i anàlisi de viabilitat d’operacions immobiliàries”. Cada una d’aquestes àrees engloba diferents temes que, en el seu conjunt, donen una visió global sobre com funciona l’anàlisi de viabilitat i la determinació d’objectius en l’àmbit immobiliari. El curs

es complementa amb una part més pràctica basada en casos reals, que serveix per posar en pràctica tot allò que s’aprèn.

La valoració que fa Concepció Pujadas de la seva participació en el postgrau és positiva: “El curs m’ha aportat més seguretat a l’hora de reafirmar-me en temes que coneixia i que practicava d’una forma autodidacta, sobretot en el mètode i l’ordre”.

La valoració que fa Susana Chimeno també és positiva: “Aquest curs m’ha ajudat a ampliar els meus coneixements sobre aquesta part del procés i a conèixer els factors que s’hi han de tenir en compte”.

Un perfil emergent El gran dinamisme del sector de l’edificació i la gran varietat de perfils professionals que poden exercir els

arquitectes tècnics fa que, cada vegada més, sorgeixin perfils emergents que poden desenvolupar els arquitectes tècnics. “Allò interessant del perfil és la complementarietat entre la visió estratègica de l’operació immobiliària i l’experiència d’obra.

El sector necessita i valora l’aportació d’aquest tipus de professional en la presa de decisions”, apunta Carles Puiggròs. ■ ■■■ POSTGRAU D’ANÀLISI DE VIABILITAT I DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES. 8 EDICIÓ

DATES: del 24 de febrer al 20 de maig DURADA: 100 h HORARI: divendres a la tarda i dissabtes al matí

MÀSTERS I POSTGRAUS

Postgrau de Construction Management ■ ■ ■ El CAATB ha programat per al proper 31 de març l’inici de la 7a edició del Postgrau de Construction Management. El curs, que té una durada de 80 hores, finalitzarà el proper mes de juny.

Aquest Postg rau vol formar professionals capaços de dirigir el procés de construcció d’una obra d’edificació, per tal de complir els requeriments del client, de manera que l’operació finalitzi a temps, d’acord amb els costos autoritzats i respectant els nivells de qualitat establerts.

Carles Puiggròs, arquitecte tècnic, project manager i director aca-

i266 Noticiari CAATB.indd 16

dèmic d’aquest curs explica que “la figura del construction manager està molt implantada en d’altres països i que aquí cada vegada va adquirint més importància, que els models organitzatius en el sector són cada vegada més flexibles i molts promotors confien en aquests professionals per assegurar els comandaments de l’execució”.

Per això, els objectius d’aquest postgrau són assegurar que els alumnes adquiriran els coneixements bàsics per assumir les funcions de construcion manager. Segons Puiggròs, aquestes funcions consisteixen a “liderar i conduir els equips

que intervindran en el procés de construcció, controlar els costos, i assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat”. ■

POSTGRAU DE CONSTRUCTION MANAGEMENT

■■■

DATES: del 31 de març al 10 de juny de 2006 DURADA: 80 h HORARI: divendres a la tarda i dissabtes al matí

6/2/06 11:18:37

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 17

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

FORMACIÓ

1a QUINZENA FEBRER 2006

MÀSTERS I POSTGRAUS

Aprendre a liderar la gestió de la producció de l’obra Dins del programa de Màsters i Postgraus, el CAATB presenta per a aquest 2006 una novetat remarcable. Es tracta de la primera edició del Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra, un curs pensat específicament per a professionals que treballen en la producció de l’obra (caps d’obra, caps de grup i directors tècnics) vinculats a l’empresa constructora.

Roman Cortasa, enginyer tècnic industrial, director de Contractació de Construccions Pai, SA i director acadèmic d’aquest postgrau destaca que “aquest curs vol oferir als professionals coneixements i mètodes de gestió per assolir amb eficàcia la direcció dels processos constructius d’un grup d’obres com a responsable d’una empresa constructora”. Per això, el programa del curs se centrarà a donar als tècnics una visió global de la gestió de la producció.

Segons Cortasa, aquest postgrau ofereix als assistents “una visió directiva de la gestió de les obres”.

S’adreça a professionals que han ■■■

de dirigir, coordinar i supervisar la feina dels diferents agents que participen en el procés de construcció, i per tant, aquests professionals han de tenir una visió que els permeti fer la seva tasca amb tanta qualitat com sigui possible.

Liderar els diferents agents “Amb aquest postgrau, el professional serà capaç de gestionar tots els processos de l’obra i liderar els agents implicats en els recursos tècnics, humans i materials”- explica Cortasa-. “D’aquesta manera, podrà assegurar que en les obres que ell gestiona, els responsables d’execució que estan sota la seva responsabilitat assoleixen els objectius previstos en el procés de l’edificació.”

El desenvolupament d’aquest programa es realitza mitjançant una metodologia formativa que combina l’exposició de continguts amb l’anàlisi i resolució de casos pràctics reals, casos tècnics, constructius i econòmics de l’obra, sempre potenciant el

ROMAN CORTASA, DIRECTOR ACADÈMIC DEL POSTGRAU, AMB MERCÈ CASALS, PROFESSORA D’AQUEST CURS.

feedback entre alumne i professor, i el treball en grup. Aquesta metodologia permet a l’alumnat potenciar les seves capacitats. Els continguts del programa formatiu s’enriqueixen amb la realització de taules rodones, on l’alumne podrà analitzar les característiques de la professió.

Una feina amb demanda El director de Contractacions de Construccions Pai explica que la titulació d’arquitecte tècnic és una de les que té més demanda en el mercat. Tanta, que fins i tot en alguns casos costa trobar bons professionals per fer determinades tasques. Aquest curs de postgrau vol ajudar els tècnics a desenvolupar-se professionalment en el camp de la gestió de la producció de l’obra,

un camp on els professionals que hi intervenen són, segons Cortasa, “els tècnics que a través de la gestió dels recursos humans i materials fan possible que allò que s’ha projectat en un despatx sigui una realitat a escala 1:1”. Sempre pensat amb 5 punts totalment interelacionats: qualitat, termini, cost, seguretat i respecte al medi ambient. ■ POSTGRAU DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE L’OBRA. 1A EDICIÓ

■■■

DATES: del 17 de febrer al 15 de juny de 2006 DURADA: 160 h HORARI: divendres a la tarda i dissabtes al matí

FORMACIÓ OBERTA

Aïllament acústic en l’edificació Per a l’inici del proper mes de març, el CAATB ha programat la tercera edició del curs L’aïllament acústic en l’edificació. Aquesta formació es programa després de la bona acollida i els bons resultats que han tingut les dues edicions anteriors.

El curs es planteja amb dos objectius clars. D’una banda, els alumnes aprendran a determinar, mitjançant càlculs senzills, aïllaments acústics entre habitatges, a la façana, i respecte al soroll aeri i d’impacte. D’altra banda, els professionals adquiriran coneixements per analitzar les aplicacions tècniques existents per a l’aïllament dels edificis i els errors més freqüents de disseny i execució.

A més d’aquests punts, el programa del curs també tractarà sobre els ■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 17

conceptes bàsics en aïllament, la legislació existent, els mesuraments acústics i el condicionament acústic de sales. A banda dels aspectes més teòrics, aquesta formació es complementarà amb una sessió pràctica on es farà una visita a un laboratori d’assaig d’aïllament acústic.

El curs serà impartit per Josep Lluís González Moreno-Navarro, doctor arquitecte i catedràtic de Construcció de l’ETSAB. ■ ■■■ L’AÏLLAMENT ACÚSTIC EN L’EDIFICACIÓ

DATES: del 2 al 23 de març DURADA: 16 h HORARI: dijous, de 16 a 20 h

6/2/06 11:18:47

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

FORMACIÓ

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ OBERTA

formació

FORMACIÓ OBERTA ENTREVISTA

Lluís Caula

CURSOS DESTACATS DEL CAATB

Director acadèmic del curs Impermeabilització de cobertes

“Oferirem criteris per saber quin és el sistema i el producte més adequat” ■■■ Quin objectiu té el curs Impermeabilització de cobertes?

Aquest curs vol proporcionar els elements pràctics per afrontar d’una forma tècnica la solució d’impermeabilització més idònia per a cada projecte.

Els tècnics poden trobar en el mercat multitud de productes per a la impermeabilització. La qualitat de tots aquests materials -si han passat els controls de qualitat pertinents- és similar. Però, encara que el producte sigui molt bo, ens podem trobar que el sistema no sigui l’adequat o que les propietats d’aquell material no siguin les més idònies. En aquests casos, la utilització d’aquest producte per solucionar un problema d’impermeabilització pot provocar errors.

Amb aquest curs volem oferir criteris per tal que el tècnic pugui saber quin és el producte més adequat davant d’una situació concreta, així com quina és la seva posada en obra i control. El tècnic no pot ser especialista en tot. L’arquitecte tècnic és el responsable de la posada en obra del plantejament que ha fet l’arquitecte en el projecte. I és l’arquitecte tècnic qui ha d’assegurar que el procés de construcció sigui correcte i que la solució d’impermeabilització funcioni, i veure si la solució que s’ha adoptat en el projecte és la més idònia. Aquest curs no pretén fer especialistes, el que es vol és que el tècnic tingui un criteri d’exigència.

Podríem dir que el curs vol oferir al tècnic una metodologia de treball?

Sí, amb aquest curs el tècnic veurà una metodologia de treball que l’ajudarà a tenir unes directrius per fer la seva feina. No es tracta de repetir el que sempre es repeteix: la història dels productes, quines són les seves propietats, el grau de qualitat que

i266 Noticiari CAATB.indd 18

Aplicat en el cas de les impermeabilitzacions, el marcatge CE assegura que un determinat producte és impermeabilitzant, però no li diu al tècnic de quina manera ha d’estar en el sistema o com funcionarà en una determinada coberta. Posar qualsevol producte impermeabilitzant en una coberta sense valorar les seves propietats i com respondrà en el sistema pot generar problemes greus.

D’altra banda, en el Codi tècnic no estaran definits tots els detalls.

Haurem d’esperar la publicació dels documents complementaris que apareixeran posteriorment per tenir una visió més concreta. En el cas de les impermeabilitzacions sobre rasant, aquests documents complementaris ja estan molt definits i encara que no siguin oficials ja s’hi pot treballar. tenen... Cada producte té els seus punts forts i punts febles, i es tracta de donar criteris per tal que l’arquitecte tècnic pugui discernir quin és el més adequat per a una determinada situació en què es pugui trobar. Tampoc no entrarem en detall a explicar la normativa, sinó que el que volem és que el tècnic sàpiga el camí per trobar la solució idònia amb seguretat i dins de la legalitat. Aquest és un curs pràctic que servirà el tècnic per tenir una metodologia per saber quin és el millor material per a cada un dels casos.

Què passarà quan entri en vigor el Codi tècnic de l’edificació?

En el Codi tècnic de l’edificació (CTE) es parteix d’un plantejament de lliure mercat. En aquesta línia, el Codi definirà propietats i exigències dels productes, però no servirà per orientar ni per prescriure determinats productes. En aquest sentit, concorda amb el marcatge CE que han de portar tots els productes per poder ser comercialitzats a Europa.

Cap a on tendeix el mercat de la impermeabilització?

Hem evolucionat molt poc en el món de les cobertes. Estem fent el mateix tipus de cobertes que en el segle XIX i no hem tingut en compte que hi ha hagut molts canvis: els materials, els acabats, la mà d’obra i fins i tot els oficis.

La tendència és fer sistemes en l’edificació que siguin per a persones que no provinguin tant dels oficis tradicionals sinó que siguin més tecnificats. Anem cap a sistemes prefabricats, d’una capa sobre l’altra, amb mà d’obra especialitzada però no tant com abans. Ens hem d’oblidar del paleta i que la coberta la pugui fer un instal·lador. Per al cap d’obra això serà una gran simplificació.

També tindrem més exigències de caràcter tècnic, de manteniment i de sostenibilitat. Els consumibles com el gas cada vegada seran més cars i el que s’ha de fer es treure el màxim rendiment de l’energia que es posa dins d’un edifici a través d’una bona impermeabilització. ■

La seguretat en les obres Dates: del 17 de febrer al 14 de març Durada: 40 h

Planificació i control de projectes amb MS-Project Dates: del 17 de febrer al 10 de març Durada: 16 h

Impermeabilització de cobertes Dates: del 9 al 30 de març Durada: 20 h

TCQ 2000 Mòdul de seguretat Dates: del 3 al 5 d’abril Durada: 6 h

Instal·lacions Dates: del 21 de febrer al 23 de juny Durada: 40 h

Instal·lacions de comunicacions Dates: 21 de febrer Durada: 4 h

Instal·lacions de calefacció i climatització Dates: del 23 de febrer al 2 de març Durada: 12 h

Intel·ligència emocional Dates: de l’1 al 8 de març Durada: 12 h

Estructura d’obra. Càlcul i execució Dates: de l’1 al 29 de març Durada: 25 h

Contractació i gestions amb companyies de subministrament Dates: del 6 al 13 de març Durada: 9 h

Tota la informació a

www.apabcn.es VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 54

6/2/06 11:18:54

i266 Noticiari CAATB.indd 19

6/2/06 11:19:23

20 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

El Sector:

S

URBANISME

PER CADA METRE QUADRAT DE SÒL PRIVAT QUE HA CONSUMIT UN PIS D’HABITATGE PLURIFAMILIAR, L’UNIFAMILAIR EN FILERA N’HA CONSUMIT 2,91 I L’UNIFAMILIAR AÏLLAT 11,63

La província de Barcelona esgota el sòl edificable L’economista Agustí Jover prediu en l’informe 2005 de l’Observatori del Risc l’esgotament del sòl edificable a la província de Barcelona en una dotzena d’anys.

Si es té en compte l’activitat edificatòria del decenni 1995-2004, el potencial teòric d’habitatge en sòl urbà i urbanitzable que contenen els sectors i polígons classificats com a tals l’any 2004 (319.162 habitatges) s’esgotarà com a màxim l’any 2021 en el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona, i també a la província de Barcelona. En el cas de treballar amb dades del període 2000-2004, l’horitzó s’escurça fins al 2018. Així ho afirma l’economista Agustí Jover en el capítol sobre sostenibilitat i eficiència del sòl d’ús residencial de l’informe 2005 de l’Observatori del Risc: Habitatge.

Cohesió social i sostenibilitat, editat per l’Institut d’Estudis de la Seguretat (www.seguretat.org). “És obvi, doncs, que aquest horitzó temporal és un problema de curt termini en termes de transformació urbanística. Així, doncs, i derivat d’aquesta estimació, és avui que cal prendre decisions al voltant d’un model urbanístic per al futur de les nostres generacions”, indica Jover.

■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 20

Previsió sòl urbanitzable per comarques BARCELONÈS

2005

ANOIA

2009

BARGUEDÀ

2011 2012

2015

BAIX LLOBREGAT

2015

MARESME OSONA

2017

2015

VALLÈS ORIENTAL

2018

2016

VALLÈS OCCIDENTAL

2018

2015

2019

ALT PENEDÈS

2016

BAGES

2016

GARRAF

Tipologia d’habitatges

2017

2014

2019 2020

2017

RMB TOTAL PROVÍNCIA 2004

2009

Dades d’Urbanisme Jover ha treballat amb dades de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i del Collegi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, i fa una anàlisi quantitativa bàsicament de les comarques de Barcelona. En qual-

2014

la densitat mitjana de la província de Barcelona se situa al voltant dels 21,30 habitants per hectàrea, fet que “reafirma la vigència d’aquest tipus de model”.

2021

2018

2021

2018

2021

2019

2024

sevol cas, l’esgotament del sòl no és únicament un problema de quantitat per a l‘economista, per a qui “la variable densitat és la que discrimina de manera més contundent la vigència o no del model urbanístic definit popularment com la ‘caseta i l’hortet’”. Ho afirma tenint en compte que

Jover recorda que la densitat no ha de portar a interpretacions generalitzades. Però indica que el fet que hi hagi densitats baixes a les diferents comarques catalanes, desemboca en un ineficient consum de les tipologies d’habitatges que s’estenen per tota la geografia de Catalunya (habitatge unifamiliar aïllat, unifamiliar en filera i habitatge en bloc). I aporta dades per demostrar el condicionament de les tres classes de tipologia.

Dels 328.556 habitatges acabats en el període 2000-2004 a Catalunya, un 24% van ser de tipologia unifamiliar (aïllat i en filera) i un 76%, habitatge plurifamiliar. Però els primers van consumir el 64% del sòl privat total, en detriment dels plurifamiliars, que en van consumir el 36% restant. ■

6/2/06 11:19:37

c 21

Qualitat i seguretat, conceptes qualitatius i quantitatius “Els conceptes de qualitat i seguretat en el procés d’edificació han estat fins ara, moltes vegades, més condicions o valors que han de presentar els elements o productes que unes prestacions o finalitats que hagi d’assolir el conjunt edificatori”.

Així de clarament comencen l’arquitecte tècnic i arquitecte Joan Briz, i els arquitectes Lucila Calleja, Natividad Casado, Francesc Labastida, Oriol Poch i Jaume Ratera el capítol dedicat a la qualitat i la seguretat en l’edificació del llibre Habitatge. Cohesió social i sostenibilitat. Informe 2005 de l’Observatori del Risc. I els autors indiquen que aquesta actitud s’ha d’acabar i s’acabarà.

Després de fer un repàs del paper dels agents del procés de l’edificació, de la LOE i el CTE, del comportament del mercat i fins i tot de la tradició, els sis autors acaben recordant com a conclusió que la normativa de l’edificació es troba en un moment molt innovador, a punt de fer un canvi fonamental, ja que fins ara era prescriptiva –amb paràmetres que cal complir- i ara esdevindrà prestacional –és a dir, amb requisits que cal garantir–. I assenyalen també la voluntat de transversalitat de les reglamentacions actuals.

NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

ARQUITECTURA I URBANISME

1a QUINZENA FEBRER 2006

més notícies ARQUITECTURA

Lesseps té un centre de lectura amb vistes

■■■

El districte de Gràcia de Barcelona va estrenar el novembre passat la biblioteca Jaume Fuster, la major de la xarxa pública local de Barcelona, i la més visitada del barri.

Aquesta obra de l’arquitecte Josep Llinás i l’arquitecte tècnic Jaume Martí té més de 5.000 m2, consta de tres pisos i

■■■

la seva forma allargada és senzilla i funcional. Les sales de lectura, amb 300 places, són molt lluminoses. La consulta ofereix 78.000 documents. També hi ha un auditori de 270 places, una sala d’exposicions, un espai per a nens fins a 13 anys i l’arxiu documental del districte. ■

Incidències econòmiques i de garanties Els autors que hem citat anteriorment recorden que aquest canvi, que es produirà d’aquí a tres o quatre anys, no solament alterarà el sector de l’edificació, sinó que també tindrà incidències econòmiques i de garanties. Per això observen que caldrà que al llarg dels propers cinc anys es faci un seguiment connex dels resultats d’aplicació de les noves normatives a través de l’Institut de Qualitat de l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge, en què s’integrin també els collegis professionals, les associacions de promotors i de constructors, i la resta d’agents implicats. La finalitat és constatar la idoneïtat de les mesures adoptades i modificar, si escau, els aspectes que presentin problemes. ■

i266 Noticiari CAATB.indd 21

Girona estrena auditori

El nou parc dóna a Cornellà 40.000 m2

A l’espera d’instal·lar-hi els equipaments tècnics i el mobiliari, està previst que l’Auditori Palau de Congressos de Girona s’inauguri aquest abril. L’equipament, obra dels arquitectes Manel Bosch, Joan Tarrús i Jordi Bosch, amb direcció de l’execució d’obra a càrrec de Ferran Pelegrina, té tres sales, una de música simfònica per a 1.250 persones, una altra de 400 localitats per a música de cambra, i la tercera, amb 200 seients per a congressos i concerts de piano. L’obra haurà costat 18 milions d’euros. (Foto Jordi S. Carrera) ■

■■■ El Parc Esportiu Llobregat de Cornellà de Llobregat –inaugurat al principi de gener– té més de 40.000 m2 i ha suposat una inversió de més de 20 milions d’euros. Amb projecte de Álvaro Siza i Lluís Fullola com a arquitecte tècnic, inclou un pavelló esportiu i cívic per a unes 2.500 persones, una piscina coberta, una àrea de bany a l’aire lliure i un gimnàs amb més de 720 m2. Hi destaca la zona de bany coberta, amb més de 2.000 m2 i un sostre que té una semicúpula foradada. ■

■■■

6/2/06 11:20:00

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

1a QUINZENA FEBRER 2006

DIVERSOS

Menys mortalitat en la Luis Mansilla i Emilio construcció Tuñón, a Scalae ■ ■ ■ La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va fer públic al gener que en el període 20012005 el nombre d’accidents mortals en el sector de la construcció catalana va ser de 19 per cada 100.000 treballadors. Segons els contractistes, aquest percentatge situa la construcció per sota d’altres 13 activitats econòmiques, entre les quals destaquen la pesca, el petroli i el transport aeri, pel que fa a taxa d’accidents laborals mortals. “El tòpic que la construcció és l’activitat econòmica amb major sinistralitat no es correspon amb la realitat”, va indicar el president de la CCOC, Rafael Romero.

Millorar la seguretat La CCOC ha analitzat dades oficials del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat dels darrers cinc anys. En la presentació públi-

APACAR

Els arquitectes Luis Mansilla i Emilio Tuñón expliquen a l’Scalae #06 (www.scalae.com) el funcionament del despatx que comparteixen a Madrid i la seva relació amb les persones i l’arquitectura. Expliquen que “el coneixement de l’arquitectura és similar a una cadira amb quatre potes que li donena estabilitat: l’ensenyament, la investigació, la crítica i la pràctica”. A ells els interessa la sensació de seguretat que els proporcionen els quatre suports. En la Respuesta a un estudiante, indiquen que els concursos guanyats abasteixen de treball real la seva oficina i, els concursos perduts, d’idees i entorns d’investigació.

En altres seccions del número, Josep Crosas i Josep Quetglas es lamenten que actualment “es robin” ciutats senceres, “solament i directament [per] diners”.

■■■

ca de les dades, Romero va animar les empreses constructores que millorin la seguretat en les seves obres per tal de reduir la sinistralitat. ■

Els professionals interessats poden recollir gratuïtament el darrer número de la publicació al Punt d’Informació del CAATB i a les delegacions. ■

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •-Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i266 Noticiari CAATB.indd 22

6/2/06 11:20:15

c 23 NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

DIVERSOS I ACTIVITATS

1a QUINZENA FEBRER 2006

José Antonio Otero, reelegit a Madrid

Congrés de consultors d’estructures

José Antonio Otero Cerezo va ser elegit president del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España. Otero va tenir el suport pràcticament unànime dels presidents dels col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics, reunits a l’Assemblea General de la institució professional, a Madrid, al final de novembre del 2005. Un mes abans i complint les previsions contingudes en els Estatuts vigents de la institució professional, que no preveuen la presentació de candidatures, Otero havia estat proclamat candidat únic a la presidència del màxim òrgan de representació dels aparelladors i arquitectes tècnics.

Otero, que continuarà al capdavant del col·lectiu professional durant quatre anys, té una gran experiència en aquesta tasca. Presideix el Consejo des de fa 20 anys. Nascut a Segovia,

■ ■ ■ L’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) organitza el Primer Congrés de Consultors d’Estructures els dies 9 i 10 de febrer de 2006 al Palau de Congressos de Catalunya (av. Diagonal 661-671 de Barcelona). Els temes principals del congrés són la competitivitat, el disseny i la investigació, les noves edificacions, la fabricació i la construcció, la durabilitat, i l’art actual i les futures tendències.

L’ACE és l’organització que acull els professionals de la consulta, el disseny, el càlcul i la direcció d’obres d’estructura, ja siguin de formigó armat, acer, fusta o fàbrica en general. Ja des de la seva fundació, ha fomentat i ha procurat la participació i afiliació de tot el conjunt dels professionals que es dediquen a les estructures, amb independència de la seva formació acadèmica. Així, l’ACE es nodreix, indistintament,

■■■

activitats

DEL SECTOR EN GENERAL

FIRES I CONGRESSOS

Construlan 2006 Bilbao Exhibition Center acull El Saló de la Construcció Equipament i Instal·lacions 2006 el qual aposta per potenciar especialment sectors com el mobiliari, el de cuina i bany i maquinària d’obres públiques. El seu objectiu és estimular la innovació tecnològica i qualitat entre els fabricants i empreses del sector. El certamen comptarà amb un ampli programa de jornades tècniques i actes paral·lels com el III Premi Construcció i Innovació, sempre girant al voltant de les energies renovables i la construcció d’un món més sostenible.

DATES: del 26 al 29 d’abril del 2006 LLOC: Bilbao Exhibition Center

va ser president del Col·legi d’Aparelladors de la seva ciutat natal. Actualment, és també vocal de MUSAAT i vicepresident d’Unió Professional, l’organització que aglutina els collegis professionals del nostre país. ■

de tot el món del sector de la construcció tenen l’oportunitat de conèixer nous clients i crear lligams dins del mercat europeu.

DATES: del 21 al 25 de febrer de 2006 INFORMACIÓ: www.bautec-berlin.de

Intermat 2006 L’Exposició Internacional de Maquinària i Tècniques per a les Obres Púbiques, la Construcció i la Indústria dels Materials vol oferir en aquesta edició veritables oportunitats per a joves i interessats en el sector. Es tractaran temes relacionats amb la prevenció de riscos, seguretat i salut dels treballadors a l’hora entre d’altres.

DATES: del 20 al 29 d’abril de 2006 LLOC: Parc d’Exposicions de París- Nord Villepinte.- França HORARI: de 9h a 18h.

INFORMACIÓ: www.intermat.fr

Bautec 2006 Del 21 al 25 de febrer se celebrarà a Berlín, la Fira Internacional de Tecnologia per a la Construcció, Bautec 2006, que s’ha establert com una de les fires més importants d’Alemanya. Empreses

i266 Noticiari CAATB.indd 23

Ecobuild, saló dedicat a l’arquitectura i a les solucions constructives des d’un punt de vista ecocompatible, presenta un panorama sobre les metodologies, els materials i l’arquitectura del green building. Un recorregut expositiu i un programa de conferències, permetrà posar-se al dia sobre les solucions més innovadores en el sector de l’arquitectura, de les tecnologies i dels serveis per a la construcció.

DATES: del 21 al 23 de febrer de 2006 LLOC: Earls Court, 2, Londres. Regne Unit.

INFORMACIÓ: www.ecobuild.co.uk

PREMIS I CONCURSOS

INFORMACIÓ:

www.bilbaoexhibitioncentre.com Telèfon: 94 928 54 00

Building a sustainable future

Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

La Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Porto organitza el 2n Congrés de Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

DATES: del 20 al 21 de març LLOC: Universitat d’Enginyeria de Porto INFORMACIÓ: Cesar.Diaz@upc.edu

d’arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers de camins, enginyers industrials, enginyers forestals i enginyers tècnics. Més informació a www.consultorsestructures.org. ■

CURSOS I JORNADES

Habitar la casa: visions de l’espai domèstic L’Institut d’Humanitats de Barcelona i la UPC organitzen una sèrie de conferències que proposen set visions de la casa com a espai que desborda la condició material de l’arquitectura i que constitueix un lloc de trobada per a la comunitat; obrir camps de reflexió que puguin compartir usuaris i creadors i que integrin diferents experiències i perspectives de la cultura d’habitar.

DATES: del 15 de març al 10 de maig LLOC: Institut d’Humanitats, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

C.Montalegre, 5, 08001 Barcelona INFORMACIÓ: www.cccb.org/instituthumanitats EXPOSICIONS

Concurs de mobiliari domèstic

Construyendo de Manolo Benjumea

La Fundació Maria Martínez Otero, organitza un concurs per a estudiants i professionals del disseny d’interiors en què hauran de realitzar un moble, en fusta o derivats, per a l’habitat domèstic. Els projectes han de ser reproduïbles industrialment.

TERMINI:24 de febrer de 2006 LLOC: Fundación Maria Martínez Otero INFORMACIÓ: Telèfon: 986 588 199 www.fundacionmariamartinezotero.org

El COAC organitza al nou espai expositiu (Eph), una exposició de fotografia, que mostra els treballs realitzats pel fotògraf Manolo Benjumea relacionats amb l’arquitectura contemporània.

DATES: fins al 18 de febrer LLOC: Espai Photogràfic (ePh) del COAC Pl. Nova, 5 de Barcelona.

INFORMACIÓ: Telèfon: 93 306 78 06 www.coac.net

6/2/06 11:20:25

La Gent:

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

ENTREVISTA

Àlex Díaz i Esther Gallardo Van participar en el projecte pilot de la façana solar Schott Ibérica.

Una façana solar i atractiva

ESTHER GALLARDO I ÀLEX DÍAZ, SOCIS D’DF-STUDIO, HAN PARTICIPAT DE MANERA DIRECTA EN LA PROVA PILOT DE LA FAÇANA SOLAR SCHOTT IBÉRICA.

Els arquitectes tècnics Àlex Díaz i Esther Gallardo (socis d’DFStudio) van participar en el projecte de la façana solar Schott Ibérica, un innovador envidrament fotovoltaic de color que la multinacional del sector del vidre Schott té instal·lat de manera pilot a la seva fàbrica de Sant Adrià del Besòs. La façana és obra de l’arquitecte alemany Torsten Masseck, amb qui Díaz va col·laborar en el projecte, mentre que Gallardo es va encarregar de l’execució de l’obra i la seguretat, que es va realitzar en sis setmanes i sense interrompre la producció de la fàbrica, just abans del darrer Construmat.

Díaz explica que el projecte tenia tres premisses fonamentals: el desenvolupament del nou producte, la seva integració en una façana, i l’anàlisi i optimització de tot l’edifici. Pel que fa al primer punt, el resultat és un element d’aïllament format pel panell fotovoltaic semitransparent ASI THRU, col·locat a l’interior del doble vidre de color Schott Imera. Un cablejat que circula pels muntants connecta les plaques fotovoltàiques a la xarxa. “No és solament una façana sensual sinó que també té una funció tècnica, perquè s’aconsegueix integrar el confort mediambiental i l’estètica”, explica Díaz, que afegeix: “A més, es pot recuperar en part la inversió perquè les plaques fotovoltaiques produeixen energia, que es ven a la xarxa elèctrica” (la normativa espanyola no permet acumular l’energia que es produeix per consumir-la).

Pel que fa a la integració de la ■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 24

façana, a la part inferior d’aquesta els panells Imera tenen serigrafiat el logotip d’Schott i, en comptes de tenir intercalats panells fotovoltaics, s’obren en forma de finestra veneciana, que permet una ventilació natural

sota el principi de l’efecte xemeneia.

Respecte de l’optimització de l’edifici, un cop instal·lats, els vidres es van “monitoritzar” amb uns sensors que calculen cada hora la temperatura, amb l’objectiu de veure durant un

SCHOTT HA ESCOLLIT LA SEVA SEU A SANT ADRIÀ DEL BESÒS COM A SHOW ROOM DE LA INNOVADORA FAÇANA SOLAR QUE HA DISSENYAT.

any la seva resposta. “S’ha vist que certs colors són més captadors que d’altres”, explica Díaz, gairebé com una anècdota.

Show room El projecte va sorgir perquè Schott tenia ja presència en el sector de la construcció a Espanya però volia publicitar-se amb major intensitat.

Així, que va decidir realitzar alguna obra a la seu de Sant Adrià de Besòs, que actués com a show room. Va contactar amb Masseck, que estava al capdavant del CISol - Centre d’Investigació Solar ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat amb què Díaz col·laborava en l’optimització mediambiental d’alguns dels seus edificis.

Díaz explica que l’edifici al qual es va enfrontar juntament amb l’arquitecte tenia unes prestacions tèrmiques deficients al capdamunt de l’escala, “a causa de ponts tèrmics, falta de protecció solar i manca de possibilitats per a la ventilació natural”.

Així que en la part superior del forat de l’escala -orientada al sud-oest- s’arribaven a aconseguir temperatures que rondaven els 50º C a l’estiu. Amb el nou mur cortina, aquest problema de sobreescalfament sembla que ha quedat solucionat: Díaz explica que la temperatura ha baixat uns 10º C a l’estiu i també està previst que el consum global anual de calefacció i refrigeració de l’edifici es redueixi un 8%.

D’aquesta manera es preveu evitar la producció d’uns 5.600 quilograms de CO2 a l’any. ■

6/2/06 11:20:34

c 25 LA GENT ELS NOSTRES PROFESSIONALS

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Integració d’un sistema de prevenció Constructora de Calaf, SA va ser guardonada en la quarta edició dels Premis a la Seguretat en la Construcció que atorga la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), per la integració de sistemes preventius de riscos en el seu sistema productiu, que és el d’una empresa d’un centenar de treballadors. L’arquitecte tècnic Josep López Picañol va recollir el premi, que va ser lliurat el 14 de novembre de 2005, en el transcurs de la IV Jornada sobre Seguretat en la Construcció, organitzada per la CCOC. El juny de 2005, la constructora ja havia rebut un premi similar de la Unió Empresarial de l’Anoia.

López Picañol (Barcelona, 1970) és des de 1998 cap del Departament de Qualitat, Prevenció i Medi Ambient de Constructora de Calaf. Explica que l’empresa –amb 41 anys d’antiguitat- abans d’aconseguir l’OSHAS 18001, de gestió de prevenció de riscos ■■■

i266 Noticiari CAATB.indd 25

Premis a la Seguretat en la Construcció

JOSEP LÓPEZ VA REBRE EL PREMI PER A CONSTRUCTORA DE CALAF DE MANS DEL

■■■ L’arquitecte tècnic Josep López Picañol va recollir el Premi a la Integració de la Seguretat en Pimes que es va lliurar a Constructora de Calaf, en la quarta edició dels Premis a la Seguretat en la Construcció que atorga la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) .

CONSELLER DE TREBALL I INDÚSTRIA DE LA GENERALITAT, JOSEP M. RAÑÉ.

laborals, ja s’havia adaptat per aconseguir les certificacions conforme a les normes ISO 9001 de qualitat i ISO 14001 de gestió de medi ambient. “El fet d’estar certificat t’ajuda a entrar en un cercle viciós de perfecció”, observa l’arquitecte tècnic, que creu

que “la forma que s’està demostrant més eficient per augmentar l’efectivitat en seguretat és que les coses es diguin per escrit”. Però hi ha més coses a fer, és clar: la formació, “que dóna coneixement i permet acotar responsabilitats”; els mitjans i recur-

sos que l’empresa proporciona al treballador, “que aconsegueixen que el treballador se senti més obligat”, i les auditories anuals obligatòries de les normes, “que posen en evidència les desviacions del sistema i, per tant, el compromís de l’empresa”. ■

6/2/06 11:21:20

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

P

Perfil i funció: EL CAP D’OBRA

El procés de producció de l’obra, en directe El cap d’obra és l’artífex inqüestionable del complex entramat que suposa l’execució material d’un projecte arquitectònic. Respon de la rendibilitat empresarial de la seva construcció alhora que és, també, un veritable guardià de la seva qualitat constructiva.

De què depèn l’èxit empresarial d’un procés constructiu? Evidentment de la suma de l’acció de tots els agents i professionals que hi intervenen, des del promotor fins al constructor. Però recau especialment en l’empresa constructora la responsabilitat de l’execució material del projecte.

I és per dur a terme aquesta missió que l’empresa activa sobre el tauler de joc una de les seves peces principals, el cap d’obra (CO), i la col·loca al seu lloc: a peu d’obra.

L’empresa constructora és l’agent, el subjecte més (in)directament al·ludit cada vegada que es parla d’assolir els objectius de cost, qualitat i temps (terminis). De la seva gestió empresarial, del bon joc i la bona relació entre aquests elements depèn arribar amb èxit a un doble resultat final, que és l’obra ben construïda tot mantenint marges de rendibilitat. Ara, però, a més a més, la partida es complica i als tres elements que tradicionalment han condicionat l’èxit d’una obra s’afegeixen, com a nous objectius a assolir, la seguretat i el medi ambient, que també poden condicionar l’èxit o el fracàs d’una gran obra.

■■■

Una actuació pràcticament empresarial de l’obra Ocupar-se del desenvolupament del procés constructiu en la fase d’execució ha estat una de les tasques genèriques del cap d’obra, però avui el seu camp d’actuació s’expandeix més enllà dels aspectes purament tecnicoconstructius cap a la concepció de l’obra com una empresa de curta durada.

D’aquesta manera, la responsabilitat de seguretat, qualitat i terminis; la millora de mètodes; la productivitat; els costos; l’organització del treball... i en definitiva tota la gestió econòmica i tècnica recauen sobre el cap d’obra. Definitivament, la producció de l’obra demana també l’exercici de funcions i responsabilitats pràcticament empresarials.

i266 Noticiari CAATB.indd 26

EL CAP D’OBRA HA DE TENIR UNA VISIÓ GLOBAL DEL PROCÉS CONSTRUCTIU I DE LES FUNCIONS DELS AGENTS D’AQUEST PROCÉS

L’organització de la producció Funcionalment, el cap d’obra és el màxim responsable de la gestió general de l’execució de l’obra. Forma part de l’organigrama de l’empresa constructora, especialment en mitjanes i grans constructores.

El cap d’obra és la interfície entre la constructora i les empreses proveïdores i subcontractades que hi intervenen. No es pot entendre la figura del cap d’obra sense tenir en compte que és el màxim representant a peu d’obra de l’empresa constructora, especialment definida aquesta per la LOE com un dels agents del procés constructiu i situada, doncs, al costat del promotor, el projectista, el director de l’obra i el director d’execució de l’obra. D’altra banda, la Llei mateixa considera igualment agents intervinents en el procés constructiu (i amb els quals el cap d’obra també intervé) les entitats

i els laboratoris de control de qualitat, els subministradors de productes i els propietaris i usuaris.

El Model de competències, elaborat pel CAATB, defineix la funció del cap d’obra com la que s’ocupa de planificar, coordinar i supervisar l’execució de les obres que l’empresa constructora li hagi assignat, seguint les directrius de la direcció facultativa (DF), i assenyala que ha d’informar periòdicament de l’estat de les obres pel que fa a la planificació, costos i qualitat i de les seves desviacions a la DF i al cap de grup.

En qualsevol cas, a ell correspon l’organització del treball, vetllar per la seguretat i la salut dels empleats, controlar especialment el cost, els terminis i la qualitat de la construcció, procurar la millora dels mètodes que incideixin en el resultat esperat i, moltes vegades, fer d’intermediari entre la

constructora i el client (el promotor).

Un bon cap d’obra estalvia milions.

Competències i habilitats No és un càrrec directiu, és un comandament intermedi. No és un perfil de direcció tècnica sinó un perfil de gestió (gestió de la producció de l’obra).

El cap d’obra entra, doncs, en escena en la fase d’execució de l’obra (és el responsable sobre el terreny de la bona execució de l’obra). És la màxima figura de la constructora a peu d’obra (l’obra és seva). I d’aquí prové la seva autoritat. I la necessita: a més de treballar amb metodologies provades, cal que tingui un mapa mental molt clar de com interactuen tots els elements que intervenen en la producció de l’obra.

Lidera l’equip d’obra i fa de transmissor de la informació de producció necessària a tota la cadena de l’or-

6/2/06 11:21:29

c 27

ganització de l’obra. És la màxima autoritat a l’obra a partir de la qual transmet les ordres, però també els criteris per a la bona construcció.

Sens dubte, la cultura empresarial de la constructora impregna cada obra.

La seva funció és complexa també perquè ha de tenir relació amb multiplicitat d’interlocutors. El cap d’obra té relació amb la propietat, la direcció facultativa (una relació molt important amb el coordinador de seguretat especialment pel seu paper actiu en l’elaboració i seguiment del Pla de seguretat i salut), els diferents industrials, els treballadors i l’empresa constructora. Segueix, d’una banda, les directrius de rendibilitat i qualitat acordats per l’empresa constructora i, de l’altra, les directrius de la DF en relació amb el projecte.

A banda de preveure els problemes generals que poden sorgir en la producció (temps, costos, qualitat, seguretat i medi ambient), ha de preveure els problemes materials i humans de tots els oficis de la construcció, controlar-ne els resultats i avaluar-ne la productivitat.

El cap d’obra ha de tenir una visió global del procés constructiu i de les funcions dels agents d’aquest procés.

Seguidament ha de tenir molta capacitat d’organització i de planificació, i ha de conèixer i aplicar mètodes i tècniques per constituir, organitzar i integrar equips de treball.

El cap d’obra té menys exigències de lideratge i de negociació que el cap de grup, tot i que aquestes es demanen cada vegada més. Igualment, però, ha de desenvolupar habilitats en matèria de comunicació i negociació per a la resolució de conflictes i per a realització de tasques orientades al client.

La seva feina li demana capacitat de resistència a la pressió. També ha de ser capaç d’estimular els potencials personals (liderar i motivar equips de treball) aplicant tècniques de recursos humans que ajudin a millorar la producció de l’obra. ■

gestió de la producció: el cap d’obra LLISTA DE CONTROL

Més informació: formacio@apabcn.es

i266 Noticiari CAATB.indd 27

1a QUINZENA FEBRER 2006

apunts

GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE L’OBRA: EL CAP D’OBRA

■■■ La llista de coses que ha de saber fer, controlar i tenir en compte un cap d’obra potser és de les més llargues, ja que interrelaciona els elements més diversos del procés constructiu (check list) .

Una obra és una empresa.

I a les empreses la rendibilitat econòmica és una condició de la seva existència. Així, cada obra de construcció es dota de qui vetllarà pels interessos de l’empresa que la construeix. I el cap d’obra és qui s’ocupa que tots els elements i tots els processos constructius de l’obra (materials i humans) es mantinguin dins la línia de la rendibilitat.

El cap d’obra organitza la totalitat del procés de producció d’una obra.

El control econòmic de l’obra

■■■

■ ■ ■ ■ ■ ■

Planifica Organitza Coordina Supervisa Contracta Negocia

El cap d’obra transmet criteris per a la bona construcció

■■■

■ ■ ■ ■ ■

Criteris de cost Criteris de qualitat Criteris de temps Criteris de seguretat Criteris de medi ambient

El cap d’obra desenvolupa una sèrie d’habilitats i capacitats ■■■

■ ■ ■ ■ ■ ■

Orientació als resultats Autoritat, lideratge Treball en equip Comunicació Capacitat de resposta i resolució de problemes Resistència a la pressió

■■■ El cap d’obra ha de desenvolupar una sèrie de competències tècniques ■ ■

Control econòmic de l’obra Gestió de recursos (humans, materials, equips i mitjans auxiliars) Gestió i administració de la contractació Visió global del procés constructiu

■■■

POSTGRAU DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIO DE L’OBRA DATES: Del 17 de febrer al 16 de juny de 2006

CAP D’OBRA

■■■

■

Davant de la creixent demanda en el sector de la construcció i la complexitat de les funcions i competències que recauen en els professionals de l’entorn del cap d’obra, el CAATB posa en marxa cursos de Postgrau especialitats en la gestió de la producció.

L’INFORMATIU DEL CAATB

Una obra és una empresa

■

La Formació

PERFIL I FUNCIÓ

■■■ El cap d’obra ha d’haver adquirit una bona base de coneixements ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Tècniques de planificació i organització Eines informàtiques per al procés constructiu Anàlisi, auditoria i control de projectes Bases jurídiques de contractació del procés constructiu Tècniques específiques de prevenció, seguretat i salut laboral Control de la qualitat dels materials i els sistemes constructius Tècniques de mesura, pressupost i dismensionament de costos del procés Tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius)

■■■ La complexitat d’una obra és clara. Les planificacions hi són vives (mutants) d’un dia a l’altre.

■■■ El cap d’obra actua com a mur de contenció davant qualsevol indici o proposta de desviació a l’alça en la producció de l’obra que suposi una disminució del guany previst. És un gran gestor de la qualitat, ja que ho és de l’execució de l’obra.

Fer conviure el control de costos amb la qualitat és un repte difícil. El cap d’obra és un veritable guardià de la rendibilitat, però ho és també de la qualitat.

La qualitat, un valor irrenunciable

L’acció del cap d’obra va més enllà dels aspectes tècnics de control i movent-se entre el binomi rendibilitat - qualitat, dóna resposta, d’una banda, a la major demanda de rendibilitat en un context empresarial de les mitjanes i grans constructores, que tendeixen a la diversificació i a una creixent internacionalització. De l’altra, a la major exigència de qualitat en els edificis per part de la societat.

Tant el promotor com la direcció facultativa demanen a la constructora qualitat constructiva. Les competències de gestió atribuïdes al cap d’obra fan considerar-lo una figura clau de la qualitat, ja que són majoritàriament els aspectes vinculats a la qualitat els que més identifiquen cada empresa constructora, a més de la seva dimensió i solvència. La qualitat és el valor de canvi entorn al qual gira l’activitat de l’empresa constructora i l’element que en diferencia les unes de les altres davant el mercat de clients potencials, que és el mercat de les empreses promotores i promotores constructores d’obres de construcció. ■ ■■■

6/2/06 11:21:35

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB

PERFIL I FUNCIÓ

1a QUINZENA FEBRER 2006

CAP D’OBRA

ENTREVISTA

Mercè Casals i Miquel Aguilà, caps d’obra

“Quan s’adjudica una obra, l’inici ha de ser immediat” L’EMPRESA

“Una obra és una empresa d’activitat i duració en el temps molt acotada, en què la pressió és constant”

■■

LA RENDIBILITAT

“La gestió de costos pot fer guanyar o perdre temps. Les contractacions són determinants”

■■

EL CAP D’OBRA VIU TOTES LES FASES D’EXECUCIÓ DE L’OBRA, DES DEL MOMENT EN QUÈ NOMÉS HI HA UN SOLAR BU

ELEMENTS DE FONAMENTACIÓ: FERROS, AIGUA, FANG I CIMENT, FINS QUE L’ESTRUCTURA DE L’EDIFICI ES COMENÇA A

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es

una formació d’arquitecte tècnic.

Però també moltes altres coses.

Mercè Casals i Miquel Aguilà són els caps d’obra del nou Centre Quirón, a Barcelona, amb una superfície de solar de 6.937 m2, una superfície construïda de 50.000 m2, una superfície assistencial de 32.000 m2, 457 places d’aparcament i 2.000 m2 de serveis comercials oberts al barri. La constructora és l’UTE Dragados, SA i Vias y Construcciones, SA.

Se us demana molta formació, 10 anys d’experiència, mobilitat geogràfica... A la facultat ja us pensàveu que faríeu aquesta feina?

■■■

El cap d’obra és un dels professionals del procés que més impressiona per les seves nombroses atribucions. Què és un cap d’obra? És alhora un gestor tècnic i un gestor econòmic en la fase de construcció d’una obra. Diríem que està al capdavant d’una empresa petita que té una durada (en construcció parlem més de mesos i no tant d’anys) i unes activitats concretes que es planifiquen perquè la seva duració sigui tan curta com sigui possible, ja que més temps vol dir més diners.

És habitual trobar a la premsa que un grup empresarial del sector de la construcció necessita incorporar un cap d’obra per ocupar-se de la direcció tècnica i econòmica de les obres que se li assignin.

Cert. I se’ns demana bàsicament

i266 Noticiari CAATB.indd 28

Quan sortim de la facultat ens fa il·lusió entrar en una constructora i ser caps d’obra. Amb la titulació tècnica que tenim, les nostres aspiracions professionals poden estar limitades dins de l’organigrama d’una constructora, per gran que sigui.

Se’ns pot promocionar fins arribar a cap de grup o delegat territorial, encara que totes les organitzacions varien en el seu sistema.

Feines que feu.

En primer lloc, cal deixar clar que una de les coses que fem és contractar i no subcontractar. Contractem especialitzacions o treballs especialitzats.

Contractar i coordinar la construcció són unes accions necessàries, positives i molt pròpies del cap d’obra.

Com és el primer contacte amb l’obra que us ha assignat la constructora?

El primer contacte és amb el solar, amb l’espai físic on s’implantarà l’obra. Anar a veure el solar ens fa molta il·lusió; és un dia feliç. No hi ha res, ni tan sols moviment de terres, ni

el primer indici d’excavació... A continuació, hi veiem aixecar la caseta de l’obra que serà tota una seu corporativa, un centre de treball de la constructora durant el temps que duri l’obra. En realitat, però, el primer contacte el tenim quan el delegat o el cap de grup comunica l’adjudicació de l’obra a l’empresa constructora per a la qual treballem.

Una trucada per telèfon anunciant la incorporació immediata?

No exactament, però sí que des que se’ns comunica l’adjudicació el temps comença a córrer. Molt sovint no hi ha el temps que ens permetria fer un treball previ amb el Departament d’Estudis, que ja coneix l’obra.

Quan s’adjudica una obra, l’inici ha de ser immediat perquè l’adjudicació de l’obra porta assignat contractualment un temps d’execució. Molt sovint els terminis no assolits, els incompliments, són penalitzats.

Adjudicació guanyada. L’obra és vostra.

El segon dia hem d’anar a recollir la documentació de l’obra. Som nòmades i la nostra feina ens fa canviar sovint de site, d’emplaçament, tot i que les primeres tasques les hem de fer encara des de la caseta de l’obra anterior, que just acabem de lliurar al promotor o hem deixat en una fase

controlada. Tot seguit, comencen les reunions de coordinació amb el cap de grup i l’encarregat de l’obra. L’organització de l’obra ja ha començat. I és, bàsicament, planificació tècnica, econòmica, pla de seguretat i salut, pla de qualitat i pla de medi ambient.

I quan fa una setmana que heu entrat en l’obra? Quin és el primer contacte amb els diferents agents?

L’empresa (la constructora), la direcció facultativa i la propietat (el promotor) elaboren l’Acta de replanteig. Es comprova que el solar sigui el que t’han dit i es comproven les cotes generals de l’edificació que s’hi ha de construir. Primer hem d’assegurar que l’edifici hi cap. Comencem per obtenir les llicències, els permisos, les assegurances necessàries. Continuen les contractacions de moviment de terres, fonaments, estructura (metàl·lica, formigó...), l’elecció del procés constructiu més adequat per al projecte i també les múltiples accions de contractació, compres o lloguer de materials, maquinària, sistemes i recursos susceptibles d’evitar possibles complicacions constructives o increments econòmics.

Ningú millor que el cap d’obra pot afirmar que “temps és igual a diners”.

El temps és cost. Amb el temps

6/2/06 11:21:41

c 29

litat i aposta per la qualitat. Quan la proposta inicial té indefinicions, podem proposar diferents materials, senzillament perquè sigui constructiva, i abans de contractar demanem sempre certificats de qualitat. La descripció dels materials als pressupostos ja és indicador de la qualitat proposada.

Com controleu la qualitat?

La metodologia és molt important i la documentació de l’obra és vital. Per a cada activitat clau que es desenvolupa dins una obra, l’empresa té un programa de punts d’inspecció on queda clar què hem de controlar en cada fase i això afecta tot l’equip del cap d’obra, que adapta la pauta genèrica a cada obra. Tenim també un sistema d’arxiu i un sistema de control de la documentació regit per procediments i per un sistema de qualitat (ISO 14001 i 9001), de manera que qualsevol que vingui nou pot localitzar i entendre tot allò relatiu a l’obra.

Productes nous...?

N’hi ha molts ara. Hem tingut experiències de tot. Molts productes nous ja tenen el seu propi equip d’instal·ladors.

HI HA UN SOLAR BUIT, PASSANT PER QUAN ESDEVÉ UNA MENA DE PAISATGE LUNAR ON PREDOMINEN ELS

IFICI ES COMENÇA A AIXECAR.

pots guanyar cost, contractant per exemple un equip de treball millor, i a la inversa, intentant reduir costos pots caure en una mala contractació d’un proveïdor i, com a conseqüència, perdre temps. En les contractacions el cap d’obra sempre corre un risc. També hi actuen altres factors que no podem controlar, com ara la meteorologia: una obra no és una fàbrica i si plou, per exemple, pot ser que moltes feines contractades no es puguin executar. Aleshores perdem temps i probablement diners.

L’objectiu del cap d’obra és estalviar diners a la constructora?

i el delegat aproven la proposta. En aquest sentit tenim tots els mateixos interessos que el cap de grup i el delegat: que l’obra acabi tal com ha estat planificada.

Què passa quan el pressupost s’enfronta a la realitat de l’obra?

Ens preguntem: quines contractacions ens permetrien corregir el que teníem previst i aportar millores?

Quina és la relació del cap d’obra amb la qualitat?

Intentem portar un control d’execució exhaustiu. L’empresa constructora treballa amb criteris de qua-

Projectes singulars comporten execucions d’obra singulars?

Sí. Una innovació, tot i estar prevista en el projecte, et demana temps per buscar qui la pot construir i ho tenim en compte en la planificació.

L’avantatge és que hi ha molts proveïdors que ho volen fer, perquè executar i intervenir en l’obra singular dóna prestigi.

Quina és la relació amb la direcció facultativa?

Ha de ser una relació cordial. La negociació no ha de ser una lluita.

Les visites d’obra moltes vegades arriben a ser multitudinàries i intentem atendre tothom (la propietat, la DF, l’enginyeria que dóna suport a l’arquitecte, el calculista d’estructu-

PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

CAP D’OBRA

1a QUINZENA FEBRER 2006

res...). Volen que es faci el que tenen previst fer sobre els plànols, però quan l’obra avança veuen coses que voldrien millorar i això vol dir canviar plànols i canviar pressupostos.

Aleshores hem de negociar.

Quines habilitats especials heu de tenir els CO? A més de tenir una base tècnica, hem de saber solucionar els imprevistos del dia a dia, tenir sentit comú, molta capacitat de reacció. També ens ha d’agradar el treball que fem i sobretot el treball en equip.

Diagrames de Gantt, mètode de ROY, la localització del camí crític, PERT...

L’empresa disposa dels seus programes per dur a terme una planificació, tant tècnica com econòmica.

Conèixer les eines de planificació és fonamental en la nostra feina. Una bona programació dels treballs ho requereix. Treballem amb sistemes que a partir de l’entrada de dades, prèviament analitzades, ens donen informació que ajuda a prendre decisions per a una correcta gestió de la producció de l’obra.

Es pot comparar fàcilment l’organització d’una obra amb l’organització d’una empresa?

La construcció d’un edifici, en cada una de les seves fases, implica posar en marxa tot un procés organitzacional i de producció, i comporta el treball de nombrosos professionals suficientment formats i especialitzats. Una obra és certament una empresa de dimensió, activitat i duració en el temps molt acotades.

En què es nota quan treballes en una bona empresa o en una gran empresa?

En la col·laboració dels diferents departaments que ens donen suport tant en estructura com en mitjans humans. En la formació i la informació que rebem. També, en la tecnologia. ■

És gestionar el pressupost d’adjudicació per construir el projecte. Però si fas guanyar diners, millor. La gestió de costos pot fer guanyar o perdre temps. Aquí les contractacions són determinants, són una cosa molt seriosa, perquè hi ha risc. Si la construcció final és deficient ens toca a nosaltres. I podria ser per haver-nos equivocat en una contractació.

No sempre contracteu el més barat.

Contínuament demanem preus al mercat i fem comparatius d’ofertes. I malgrat el que algú en alguna ocasió pugui pensar no sempre contractem el més barat sinó el que ens dóna més confiança. Abans d’una contractació el cap d’obra proposa, i el cap de grup

i266 Noticiari CAATB.indd 29

EL 2003 ES VA PRODUIR LA FUSIÓ DE LES CONSTRUCTORES ACS I DRAGADOS. EN LA FOTO, L’EQUIP D’OBRA DEL CENTRE QUIRÓN

6/2/06 11:21:53

i266 Noticiari CAATB.indd 30

6/2/06 11:22:01

Reportatge:

HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A LES CORTS A fons L’estructura és l’acabat

Anàlisi El formigó com a element d’acabat interior i exterior

i266 el reportatge.indd 31

R

REPORTATGE

HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

c 31 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Projecte Destaca per la seva qualitat en el seu concepte social

6/2/06 11:27:54

32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

Fer-lo bé a la primera 62 habitatges de lloguer per a joves a Les Corts. Eulàlia Aran i el seu equip van merèixer el Premi Catalunya Construcció 2005 en la categoria de Direcció i Execució de l’Obra .

Ana Moreno informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ En l’edifici d’habitatges de la Travessera, es desenvolupen tres programes diferents: 62 habitatges de lloguer, de superfície reduïda (37 - 38 m2) per a estudiants; una escola bressol, i unes dependències municipals per a serveis socials. La zona, pròxima al Campus Universitari, és prou adequada per a la creació d’aquest parc d’habitatges de lloguer baix: els estudiants poden desplaçarse amb facilitat als diferents centres d’estudi sense necessitat d’agafar el transport públic.

El solar ocupa aproximadament una tercera part de l’illa que dóna a la Travessera de les Corts i limita amb els carrers Benavent, Arizala i Felipe de Paz. La remodelació del barri i de la tipologia d’habitatges ha permès una nova definició de les alineacions i la configuració de nous volums.

La presència de les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, just al davant de la façana de Travessera, ha influït en la determinació dels nivells i en aspectes de tractament de les façanes. L’elecció del material principal, el formigó vist, i la determinació d’aplicar colors en els emmarcaments de les retícules de façana fan que s’estableixi un cert diàleg amb la gran estructura pètria del Camp Nou i amb els colors de les banderes que onegen al seu voltant els dies de partit.

Habitatges i serveis socials Dos blocs de 4 i 6 plantes es colloquen pivotant sobre el nucli d’escala, cadascun alineat amb el carrer al qual dóna. El bloc principal, el que té la façana a la Travessera, té doble amplada per poder acollir apartaments orientats al nord-oest i sudest, i un passadís central que serveix

i266 el reportatge.indd 32

als habitatges. El bloc més alt, el del carrer Benavent, només dóna servei a uns apartaments orientats al nordest i té els accessos directament des del vestíbul, que limita amb el nucli d’escala - ascensors.

L’escola bressol i els serveis socials estan situats a planta baixa i l’entresol. Això permet que es generi un dels accessos més interessants del projecte, mitjançant una plataforma lleugera, ampla i aixecada respecte al nivell de carrer, que s’inicia amb rampa des del pati interior d’illa.

Aquesta plataforma s’ajusta al nivell de la futura cota de planejament del l’àrea del FCB. Tot això beneficia la lluminositat i ventilació dels habitatges que resten alçats dos nivells respecte al carrer.

Una plataforma aixecada beneficia la lluminositat i ventilació dels habitatges.

La idea amb més força del projecte consisteix en el fet de d’organitzar aquest gran entramat de formigó, pantalles i lloses, retícula dels apartaments, de manera que l’estructura i l’acabat siguin un únic element; per tant, es tracta d’estalviar energia i cost en l’execució de capes superposades i concentrar els esforços en fer-ho bé “a la primera”. Aquesta idea portada fins al límit fa que els paviments interiors siguin el formigó mateix de la llosa, desbastat, polit i encerat; que les parets divisòries i el sostre dels habitatges siguin les pantalles i lloses estructurals amb una capa de pintura.

Només dins de l’habitatge apareix una paret ceràmica que genera l’espai del bany i divideix mínimament la zona

de dia i nit quasi com una insinuació, però deixant un alt grau de llibertat per organitzar l’espai al gust.

Nucli de comunicacions L’element emergent d’escala i ascensors es desvincula dels blocs i n’apareix com a eix articulador. El tractament de la seva pell -obra vista esmaltada de color fosc– fa entendre que es tracta del nucli de comunicacions, tant per la seva esveltesa i opacitat com pel color i la brillantor, que contrasta amb el gris del formigó i el plata de l’alumini.

Els tancaments a la façana de les cel·les es resol amb alumini i vidre.

D’una banda, hi ha un finestral de fulls corredissos, enretirat encertadament del cantell de la llosa per deixar espai suficient a la barana de vidre i a la protecció solar. De l’altra, una gelosia de lamel·les horitzontals, també d’alumini, que permet una ventilació de l’interior més controlada i discreta.

Possiblement els habitatges amb orientació sud-est, amb una façana molt captadora i escassa ventilació creuada, patiran l’efecte hivernacle durant els mesos de radiació més forta.

A l’hivern, segur que funcionaran molt millor; en tractar-se d’habitatges de superfície molt reduïda, no caldrà gaire energia per escalfar-los, i amb sistemes de programació es pot aconseguir que la inèrcia de l’estructura col·labori en el seu manteniment.

Em va agradar veure que dins els habitatges les instal·lacions són de superfície. Actualment, hi ha en el mercat suficient varietat de productes de qualitat per poder fer amb dignitat l’estesa de les instal·lacions vistes. Crec que no hi ha cap mal a veure els conductes, els endolls o els desguassos, si aquests estan col·locats adequadament, amb els materials que els pertoca i ben replantejats. ■

BLOC ALT AMB FAÇANA AL CARRER BENAVENT. TANCAMENTS D’ALU

PLATAFORMA DE FUSTA ELEVADA. ACCÉS LATERAL A L’EDIFICI. L’ACA

6/2/06 11:28:11

c 33 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

VISTA DE L’EDIFICI SENCER DES DE LA TRAVESSERA. ELS DOS VOLUMS D’APARTAMENTS S’ENTENEN VINCULATS AL COS CENTRAL DE COMUNICACIONS DE COLOR FOSC.

TANCAMENTS D’ALUMINI I GELOSIA DE VENTILACIÓ.

ESCOLA BRESSOL AMB DOBLE ESPAI QUE PERMET LA

NUCLI D’ASCENSORS. PAVIMENT DE FORMIGÓ ESTRUC-

IL·LUMINACIÓ NATURAL.

TURAL ACABAT AMB CERES ESPECIALS.

D’ESQUERRA A DRETA: ROGER RIOS (CAP D’OBRA), VIVI CASTELLÓ (ARQUITECTA), MANUEL RUISÁNCHEZ (ARQUITECTE) EULÀLIA ARAN (ARQUITECTA TÈCNICA) I ANNA HARDER (ARQUITECTA TÈCNICA COL·LABORADORA) EN UN DELS

AL A L’EDIFICI. L’ACABAT DELS GRAONS ÉS EL MATEIX FORMIGÓ DE L’ESTRUCTURA.

i266 el reportatge.indd 33

HABITATGES.

6/2/06 11:28:48

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

Fitxa tècnica.

Habitatges per a joves DADES DE L’OBRA

COBERTA ENJARDINADA AMB PLAQUES SOLARS PER LA PRODUCCIÓ D’ACS I SORTIDES DE LES VENTILACIONS DELS HABITATGES.

■■ Nom de l’obra: Habitatges per a joves, escola bressol, dependències municipals i aparcament ■■ Emplaçament: Travessera de les Corts, 94-86, Barcelona ■■ Propietari/Promotor: REGESA ■■ Tècnic de la propietat: Francesc Martí ■■ Projecte: Arquitecte director del projecte: Manuel Ruisánchez Arquitectes tècniques: Eulàlia Aran i Anna Harder (arquitecta tècnica col·laboradora) Estructures: Robert Brufau i Miquel Àngel Sala Instal·lacions: Despatx Manuel Ruisánchez Capelastegui; Instal·lacions escola bressol: Jesús M. Castillo - Oriol Vidal, enginyers ■■ Direcció de l’obra Arquitectes: Manuel Ruisánchez i Vivi Castelló (arquitecta col·laboradora) Arquitectes tècniques: Eulàlia Ara i Anna Harder Estudi de seguretat: Consultors Prevencionistes Agrupats Control de qualitat: Eulàlia Aran ■■ Empresa constructora: VOPI-4 ■■ Cap d’obra: Roger Rios

LLISTA D'INDUSTRIALS

Estructurista: Menfis 2000 Ferralla: Feroberica ■■ Ventilació cuines i banys: Ergon ■■ Material encofrat: Sten ■■ Fusta: Arpa ■■ Paviment de formigó: Pavisa ■■ Polidor de formigó: Pedro anguix ■■ Material de construcció: Plakabeton ■■ Formigó: Uniland, hormigones tarragona ■■ Estructura posttesada: CTT ■■ Material encofrat: Alsina ■■ Subministrament obra vista: La paloma ■■ Bastides façanes: Sten ■■ Instal·lador: Intemax ■■ U-glass - vidres: Masia ■■ Cuina escola bressol: Matachana ■■ Ventilació habitatges: Ergon ■■ Ventilació pàrquing: Inecsa ■■ Instal·lació solar: Solaring ■■ Coberta habitatges: Intemper ■■ Manyà: Metalúrgica Can Jardí ■■ ■■

PASSADÍS DEL BLOC DOBLE PER ACCÉS ALS HABITATGES.

ZONA COL·LECTIVA DE RENTADORES DE ROBA, EN UN DELS ESPAIS COMUNS.

El plànol. Planta tipus

DADES D'OBRA

Superfície construïda: 5.948 m2 ■■ Data d'inici: 13-01-2003 ■■ Data d'acabament: 10-12-2004 ■■

i266 el reportatge.indd 34

6/2/06 11:29:11

c 35 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Un projecte virtuós El projecte destaca per la seva qualitat en el seu concepte social i en la resolució de la combinació dels usos.

Ricard Fernández Ontiveros Secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) La promoció d’habitatge per a joves de la Travessera de les Corts condensa molts dels elements de la política d’habitatge que des de fa uns anys apliquen els ajuntaments catalans i que des del 2004 impulsa la Generalitat de Catalunya. D’una banda, aquests habitatges es destinen a cobrir necessitats d’emancipació dels joves, el sector més castigat per l’augment dels preus residencials i per la falta d’oferta de lloguer.

Recordem que es tracta d’habitatges petits i amb una renda mensual molt baixa, uns 150 €, que permeten l’estalvi dels usuaris.

El segon element és que aquests habitatges s’emplacen sobre un terreny qualificat d’equipaments on, efectivament, s’hi han fet els equipaments: una escola bressol i unes dependències de serveis socials, però, a més, s’ha aprofitat el vol per fer habitatge protegit. Com sabem, els planejaments determinen la reserva de molts equipaments la construcció dels quals ha estat ajornada per limitacions pressupostàries dels ajuntaments.

■■■

Política municipal d’habitatges A Barcelona, després de l’experiència d’habitatges per a joves de les Vores dels Cinturons, realitzada pel Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB), es va decidir generar una nova clau urbanística, el 10HJ, que compatibilitza usos d’equipaments amb usos residencials amb limitacions diverses: el règim de lloguer, els preus protegits i l’edat màxima dels arrendataris, 35 anys.

Aquesta política de l’Ajuntament de Barcelona va ser seguida per altres ajuntaments, majoritàriament en l’àmbit del PGM, i ha estat recollida per la reforma de la Llei d’urbanisme a través de la Llei 10/2004, que genera l’habitatge dotacional, adreçat també a habitatges per a la tercera edat, seguint novament l’estela marcada pel PMHB i altres empreses locals.

El tercer aspecte interessant de la promoció és la seva ubicació privilegiada, al districte de Les Corts i just

i266 el reportatge.indd 35

al davant de les taquilles del Camp Nou, coherentment amb la idea que l’habitatge protegit no es pot concentrar en barris humils i que s’ha de distribuir pel territori. Aquesta idea també troba ressò en la Llei 10/2004.

I, finalment, hem de destacar que es tracta d’un habitatge de molta qualitat per molts aspectes que han estat reconeguts pel CAATB en el lliurament del Premi Catalunya Construcció a la Direcció d'Execució de l’Obra. Qualitat en el seu concepte social, però qualitat també en la seva sàvia resolució de la combinació d’usos, en una volumetria marcada per dos cossos agermanats per sistemes de distribució i pel seu valent disseny; en la definició orgullosa d’una façana alegre; en la recerca de l’estalvi energètic, i en la selecció de materials resistents per facilitar-ne el manteniment.

Tota la gent que des de les empreses locals hem lluitat per l’habitatge social de lloguer trobem en aquests habitatges i en aquest Premi un nou estímul per continuar treballant.

En tots aquests punts va ser cabdal la comprensió entre l’empresa promotora, REGESA; l’arquitecte, Manolo Ruisánchez, i el seu equip, l’arquitecta tècnica Eulàlia Aran i la constructora VOPI-4, així com el districte de Les Corts i l’Institut municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Així ens ho va subratllar al conseller Milà i a mi Manolo Ruisánchez la nit del lliurament del Premi.

Premi a l’habitatge social Podeu, doncs, comprendre la satisfacció que com a secretari d’Habitatge sento per aquest Premi d’Eulàlia Aran i el seu equip. I encara més satisfet em sento d’haver estat fins a l’any 2002 el gerent de REGESA i haver participat en el naixement d’aquest projecte tan emblemàtic. Tot l’equip de REGESA i tota la gent que des

de les empreses locals hem lluitat durant tants anys per l’habitatge social de lloguer trobem en aquests habitatges i en aquest Premi un nou estímul per continuar treballant.

Per part del Govern català, no puc deixar d’anotar que actualment hi ha a Catalunya un centenar de projectes d’habitatges dotacionals de lloguer, dels quals prop d’una tercera part són habitatges assistits per a la tercera edat i la resta habitatges d’emancipa-

ció per a joves. Això ha estat possible pels forts ajuts financers del Pla català per al dret a l’habitatge i del Pla espanyol i, sobretot, per les cessions de sòls dels ajuntaments catalans. La majoria d’aquestes promocions corresponen a l’Institut Català del Sòl i seran administrades per ADIGSA, dos instruments cridats a liderar clarament l’aplicació de la nova política d’habitatge a Catalunya. ■

6/2/06 11:29:31

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

Un programa, una estructura i un material En aquests edificis es busca la unitat mínima d’habitatge perquè són habitatges de lloguer i passaran a ser patrimoni de la ciutat Manuel Ruisánchez Arquitecte ■■■ A principi de l’any 2000 vam anar

amb Luis Roura i Fuensanta Alcalà de Regesa a veure un espai situat a la Travessera de les Corts, un solar d’una antiga fàbrica de ceràmica anomenada Can Bacardí. El lloc, destinat a habitatges per a joves i altres dependències municipals, estava barrat i en aquella època s’utilitzava

L’esquema

com a aparcament veïnal. El solar està molt a prop del camp del Barça, un edifici emblemàtic de la ciutat. La seva arquitectura és potent, de pantalles de formigó, molt repetitiva, amb un únic element de coronació, unes pantalles prefabricades. És un edifici que per la seva dimensió, per la forma i per la història, imposa. És un veí notori. El futur edifici es trobaria entre dos tipus de ciutat diferent. En direcció a L’Hospitalet, trobem l’es-

tructura urbana típica de Sants/Lers Corts, d’”illa tancada” amb aliniació de vial, habitatges entre mitgeres de dues o tres plantes de crugies petites. Un teixit continu, característic de la ciutat construïda amb fàbrica d’obra. En direcció al centre de la ciutat i la Ronda del Mig es produeix un teixit de torres i blocs aïllats amb zones verdes intersticials pròpies de la ciutat del Moviment Modern dels anys 60 i 70.

Unitat mínima d’habitatge L’edifici anava a situar-se just en la trobada entre aquests dos models (teixit continu vs edificacions disgregades) i havia de reconèixer la influència d’ambdós teixits. Amb relació al context el nostre edifici es convertia en l’objecte que realitzava

Vam decidir treballar amb formigó nu, net, vist i poc més la transició entre les dues formes de ciutat. S’estudia edificis per a gent jove (HJ, habitatges per a joves) són una nova qualificació del planeja-

ment de la ciutat. En aquest tipus d’edificis, per a una o dues persones, la unitat mínima d’habitatge, són habitatges de lloguer i patrimoni de la ciutat. Seran més un equipament que un habitatge: habitatges equipament. El concepte d’habitatge mínim i de programes especials es mou amb força des de fa pocs anys. No són uns habitatges convencionals, estan pensats perquè algú hi visqui un temps i després se’n vagi.

A més, han de tenir un equipament a l’edifici, que ha d’estar a la planta baixa (totalment o parcialment). En el nostre cas l’equipament era una escola bressol. Tot això ens va fer pensar en un edifici overcraft, un matalàs a sota i una estructura clara al damunt: un equipament a sota i els habitatges al damunt, surant. Amb aquestes dues idees al pensament teníem clar que hi hauria un accés a l’edifici a nivell de carrer però que el més important seria traslladar l’accés principal a la primera planta: un porxo que estigués damunt de l’equipament, no al carrer, i que seria l’espai de relació entre la gent que conviuria a l’edifici. L’entrada, per tant, havia de ser diferent. A més hi ha una plaça que vam relacionar clarament amb l’edifici ja que l’una ha donat la raó de ser a l’altre.

L’accés des de la plaça a l’edifici, per tant, es fa mitjançant una rampa que ens deixa al nivell del sòcol del Camp Nou. Es tractava que la nostra entrada es col·loqués al mateix nivell que la gran esplanada del camp del Barça. Això li donava una amplitud de vistes molt important.

Torçar el plànol Pel que fa al programa de l’habitatge, la idea era crear un espai únic i flexible, evitant l’aparició d’habitacions convencionals. En una unitat relativament estreta, la compatibilitat entre habitació i sala es resolia fent un lleuger moviment del plànol interior que organitza els usos.

No hi ha finestres, per tant, l’edifici quedava “sense façana”; era un edifici organitzat per l’estructura de les cèl·lules, gairebé com un edifici de contenidors. Nosaltres ens vam quedar amb el perímetre del contenidor, l’estructural: el terra i els laterals, mentre que el frontal quedava obert a l’exterior. Aquest aspecte es va reforçar amb la idea de “no posar paviment”, una opció molt experimental que no s’havia aplicat en un habitatge d’aquest tipus.

L’edifici utilitzaria materials del lloc: el formigó del Camp Nou. Vam decidir treballar amb formigó nu, net, vist i poc més; s’entenia la seva arquitectura com a resultat d’una estructura i un material bàsic. ■

i266 el reportatge.indd 36

6/2/06 11:29:34

c 37 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

El formigó com a element d’acabat interior i exterior La posada en obra ha comportat una anàlisi prèvia de cada part d’obra i la seva relació amb les altres parts Eulàlia Aran Anna Harder Arquitectes tècniques ■ ■ ■ Ja des del projecte es plantejava la utilització del formigó com a element estructural i alhora com a material d’acabat, principalment en la part de l’edifici destinada als habitatges, en tractar-se d’un material molt resistent a l’ús i de baix cost de manteniment. El control d’execució ha estat molt més alt que en un altre tipus d’obra, per la qual cosa ha estat necessari el treball en equip entre la direcció facultativa i el personal d’obra de la constructora Vopi-4, per aconseguir el resultat final.

Per a cada part d’obra s’ha dut a terme un estudi previ ajustant les necessitats de projecte als materials o elements complementaris existents en el mercat. Conjuntament amb els industrials o subministradors, s’ha anat perfilat la utilització d’uns elements complementaris o d’altres, des del tipus de panell d’encofrat fins al

tractament d’acabat dels paviments.

La posada en obra ha comportat una anàlisi prèvia, molt acurada, de cada part de l’obra i la seva relació amb les altres parts, en trobar-nos amb un procés constructiu sense possibilitat de rectificacions posteriors. Abans d’executar cada part d’obra s’estudiava cada detall, es feia un treball exhaustiu de tots els components i acabats necessaris. Això inclou des de la correcta definició dels matavius (berenjenos) fins a la previsió del connectors estructurals.

La planificació també ha estat un punt d’estudi important. Es va haver d’ajustar el rendiment desitjat d’acord amb la construcció simultània de tres parts d’obra ben diferenciades: les pantalles de façana amb encofrats trepants, les divisòries interiors de formigó vist amb panells d’acabat fenòlic i les lloses de forjat amb acabat vist en la part de l’encofrat inferior, i el tractament superior del formigó com a paviment continu d’acabat. ■

Pilars singulars ■■■ Quatre pilars suporten sis plantes de 177 m2 amb el primer forjat posttesat, amb una forma geomètrica complexa, alçada lliure superior a 5 m i acabat vist que forma part de la façana. Ha estat necessari un estudi inicial per a la comprovació de coherència amb els elements de suport del forjat tipus POT a col·locar en els caps de pilars, i la definició del procés d’execució i acabats. Ha calgut una planificació inicial fent una plantilla de fullola que ha permès la comprovació formal, la comprovació de la situació de l’armat i dels suports tipus POT. Aquesta plantilla ha servit de base per a la construcció a taller de l’encofrat amb fustes d’alta densitat tipus prodema o trespa amb un esquelet de fusta de pi, resistent a l’alta pressió del formigó. S’ha fet

i266 el reportatge.indd 37

Pantalles de façana Són pantalles de formigó vist amb dimensionat prefixat variable de 20 cm a 30 cm de gruix i la connexió a forjats. S’ha utilitzat encofrat trepant de planxes metàl·liques de tauler fenòlic; s’ha mimat el procés des de l’ordre de col·locació en les diferents posades per controlar la brillantor d’acabat, fins a l’aplicació dels desencofrants amb rodet de llana i repàs amb accessoris de fuster per garantir-ne la uniformitat. S’han utilitzat elements complementaris com: stabox per a la connexió estructural amb els forjats, matavius amb ales de pvc elàstic, que eviten les pèrdues de formigó, o un angular metàllic que marca la junta horitzontal de formigonatge. ■ ■■■

Divisòries d’habitatges

un procés acurat amb segellat de tots els junts per evitar les pèrdues de formigó amb silicones i escumes de poliuretà, formigonatge amb tongades d’1m3 amb embut metàl·lic i curat posterior molt acurat, i protecció durant la resta de l’obra. ■

■ ■ ■ Són pantalles de formigó vist acabat pintat amb dimensionat prefixat, variable de 20 cm a 30 cm de gruix. Hi ha encontres amb forjats vistos, tant a la part superior com a l’inferior. S’ha utilitzat encofrat de planxes metàl·liques de tauler fenòlic, que s’ha netejat entre cada posada i segellat de junts, i s’han col·locat matavius amb ales de pvc elàstic per evitar les pèrdues de formigó. ■

6/2/06 11:29:48

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

Forjat de la planta d’altell ■■■ És una llosa massissa alleugerida amb blocs

de poliestirè amb set jàsseres amb armat actiu i tres fases de posttesat, recolzat sobre 4 pilars i 6 plantes tipus superiors. L’alçada de l’encofrat és superior a 5 m. Correspon al nivell de planta tipus però l’altell en aquesta zona té un doble espai. Presenta una geometria complexa i de gran dimensionat. La cara inferior té una corba amb cantell de 80 cm a 100 cm. L’acabat és de formigó vist amb instal·lacions encastades.

Hi ha apuntalament de l’encofrat amb cintra per salvar l’alçada lliure superior a 5 m i amb capacitat de suportar el pes del forjat amb un cantell d’entre 80 i 100 cm, tenint en compte que hauran de mantenir-se les plataformes de treball en els extrems del voladís per als posteriors tesats. L’encofrat s’ha realitzat com a doble capa. La capa superior, en contacte amb el formigó, amb taulers de fusta d’encofrat de primera posada col·locats com a topall, seguint la curvatura establerta en el projecte. La capa inferior recull l’estructura pròpia de la cintra.

L’encofrat perimetral té acabat de panell fenòlic.

La col·locació de les caixes de les llumeneres encastades i la previsió de la corresponent instal·lació s’ha fet abans del formigonatge va ser la següent.

La planificació del formigonatge: 1. Un primer abocament de formigó de tota la superfície amb una alçada 7 – 8 cm. 2. Col·locació dels blocs de poliestirè i de l’armat superior. 3. Segon abocament del formigó. Tot el procés ha de ser prou ràpid per evitar les juntures de formigonada que quedarien vistes en el cantell del forjat. ■

Paviments

Forjats

Formigó del forjat amb acabat vist. Es fan proves in situ de la granulometria, escollint la prevista en projecte: àrid màxim de 20 mm, i del tractament final amb poliuretà alifàtic amb un acabat encerat, que se substitueix per poliment amb tres pedres 60, 120 i 320, i cristal·lització i encerat. S’ha dut a terme un procés acurat en: replanteig del nivell d’acabat del formigonatge, la cota final de cada forjat queda sempre molt visible en els cantells exteriors de façana. Es fa el reglejat amb estesa de mestres de nivell cada 2 m aproximadament amb el regle vibratori.

El vibrat i remolinat mecànic s’ha dut a terme en el transcurs de l’obra; atesa la dificultat del rebaixat, s’ha acordat no afegir la pols de quars.

S’ha fet el desbastat amb polidora de pedra de diamant el dia següent al formigonatge, abans de l’enduriment definitiu. S’ha dut a terme la recollida de fangs, de volum considerable, amb contenidor i s’han transportat a l’abocador.

S’ha protegit tota la superfície amb geotèxtil i làmines de polietilè.

■■■

Llosa massissa de 20 cm recolzada sobre les pantalles interiors de formigó i connectada a les pantalles de façana. L’acabat inferior és de formigó vist i l’acabat superior actua com a paviment de formigó vist. La posada en obra és acurada. S’utilitza encofrat de taulers de fusta tricapa (sense reforç metàl·lic perimetral), amb 4 posades, col·locats amb sotaponts que quedaran marcats en el formigó i tauler fenòlic en els extrems exteriors. Hi ha tractament dels taulers, amb neteja i reparació entre cada posada i segellat de junts, especialment en l’encontre amb les pantalles de formigó vist. Totes les pèrdues de formigó han de netejar-se posteriorment. Es col·loquen matavius en els cantells i per a la formació dels trencaaigües. El control de la connexió dels armats es fa amb els stabox de les pantalles. Es neteja mullant la zona dels taulers de fusta i amb compressor d’aire els taulers fenòlics, abans del formigonatge amb bomba amb una bona programació de servei de formigó. ■

■■■

Un banc de proves Hem fet un edifici on l’acabat final és el formigó, que s’ha tractat com si fos un material noble Roger Rios Cap d’obra de VOPI 4 ■■■ En primer lloc vull donar gràcies a

la persona que va tenir aquesta idea, ja que si no hagués imaginat l’edifici que avui s’aixeca a la Travessera de les Corts, no ens haguéssim pogut presentar al concurs. També, a la propietat, que ha apostat pel risc; a la meva empresa, per confiar en mi, i, finalment, a la tasca que va realitzar tot l’equip (Lluís Cuellas, J. M. Barnés, A. Moreno, A. Carmona i J. Canalis); sense ells no hagués estat possible.

i266 el reportatge.indd 38

Aquesta obra ha estat un banc de proves, d’idees, de rumiar, d’enraonar, de pactar. Totes les parts hem sabut posar en comú la feina. Els projectistes (Manuel Ruisánchez i Vivi Castelló) han impregnat el seu entusiasme als que realitzàvem la construcció posant atenció a totes les preocupacions i inquietuds d’un projecte atrevit i arriscat. Ens han involucrat amb una actitud de deixar-nos participar, escoltant i canalitzant les nostres propostes, triant sempre la que a ells més els interessava, sense postures arrogants ni tiràniques.

Hem tractat el formigó com si fos

marbre, fusta, un material noble, amb la consideració que es tracta d’una massa amorfa, on s’ha de fer un motlle, i que aquest és tan important com la primera matèria: com es tracta, com se segella, com es neteja, per poder tornar a fer-lo servir, ja que condiciona el resultat final.

En aquest edifici els ossos són de formigó com a gairebé tots els edificis, la peculiaritat d’aquest és que la

pell també ho és.

Pel que fa al treball que hem portat a terme l’empresa constructora, ha estat una feina apassionant i gratificant, tant per l’ambient que es respirava a les visites, ja que hi havia un compromís de tots on l’execució i la qualitat de l’obra era el tema principal, com el repte que suposava executar una obra diferent.

S’ha intentat posar el cinc sentits en tot el que es feia, preveure l’aspecte final que suposava un element de formigó, on la reparació és difícil d’amagar, i tots els entrebancs que suposa fer un acabat enmig de puntals i taulers.

També ha calgut tenir en compte altres aspectes necessaris per construir que poden variar l’element a fer: posar un tac de fusta a tots els puntals per quan hi hagi aigua, per tal que l’òxid del puntal no arribi al paviment i faci taques en un terra final; polir el paviment remolinat abans d’aixecar el sistema, ja que si no es feia al cap de dos dies d’haver formigonat, aquest era massa resistent i el rendiment era lent; dissenyar junts de taulers i bigues per als sostres de formigó i superar infinitats de proves fins trobar la millor solució. ■

6/2/06 11:29:53

c 39 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES

Un model econòmic

■■■ Analitzant els costos, es pot veure

reflectit aquest esforç fet en l’estructura que esdevé el 21% del cost final de l’edifici. Les instal·lacions són l’altre 21%. Fusteries, fonaments i ram de paleta representen entre l’11 i el 12%; la resta de capítols ocupen percentatges menys importants en el global de l’obra.

El cost /m2 (de PEM) ha estat molt ajustat en la globalitat de l’edifici:

PRESSUPOST % COST FINAL

589,71 €. Crec que és un bon model per a obres futures d’aquest tipus, no només pel preu, sinó per la claredat de la proposta. Els habitatges de lloguer per a gent jove, que està ocupant temporalment aquests espais, han de respondre a tipus d’esquema de mínims; no necessiten més espai que el que es proposa aquí. Han de ser fàcils de mantenir, estar ben il·luminats i ventilats, disposar d’unes zones comunes àmplies i endreçades. Aquí tot això s’aconsegueix amb elegància i professionalitat. ■

Distribució del cost d’edificació (PEM).

DIVERSOS 1% INSTAL·LACIONS 21% SERRALLERIA 2% FUSTERIA I VIDRIERES 11% EQUIPAMENTS 3% PINTURES, ESTUCATS I ENVERNISSATS 3% PAVIMENTS 4%

1a QUINZENA FEBRER 2006

Pressupost de l'edifici. Resum econòmic.

Els habitatges de lloguer per a gent jove han de disposar d’unes zones comunes àmplies i endreçades; tot això s’aconsegueix amb elegància i professionalitat.

Anna Moreno informatiu@apabcn.es

L’INFORMATIU DEL CAATB

ENDERROCS I MOVIMENTS 2% FONAMENTACIÓ I CONTENCIONS 12%

Enderrocs i moviment de terres Fonaments i contencions Estructura metàl·lica Estructura de formigó Ram de paleta Edificació 134.700,01 Habitatges 67.810,58 Serveis socials 53.678,01 Escola bressol 141.464,36 Aparcament 1.172,43

71.766,32 407.915,31 32.677,62 751.546,22 398.825,39

2,05% 11,63% 0,93% 21,43% 11,37%

12,07 68,58 5,49 126,35 67,05

Arrebossats i enguixats Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol

119.672,17

3,41%

20,12

160.873,37

4,59%

27,05

144.089,59

4,11%

24,22

Pintures, estucats i envernissats Edificació 12.671,67 Habitatges 69.143,48 Serveis socials 6.048,19 Escola bressol 7.063,35 Aparcament 2.422,94

97.349,63

2,78%

16,37

Equipaments

91.006,48

2,59%

15,30

387.356,40

11,04%

65,12

RAM DE PALETA 11% ARREBOSSATS I ENGUIXATS 3% REVESTIMENTS 5%

87.608,35

2,50%

14,73

737.398,75

21,02%

123,97

19.492,75 3.507.578,35

0,56% 100,00%

3,28 589,71

5.191,60 78.026,82 12.480,36 23.973,39

Revestiments Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol

119.816,84 12.616,79 2.065,87 26.373,87

Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol Aparcament

4.273,11 96.868,13 29.707,69 10.019,32 3.221,34

Paviments

ESTRUCTURA METÀL·LICA 1% ESTRUCTURA DE FORMIGÓ 21%

Ràtios €/m2

Edificació Habitatges Serveis socials

58,62 90.864,14 83,72

Fusteries i vidrieries Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol Aparcament

24.253,29 274.024,91 11.545,78 73.742,48 3.789,94

Serralleria Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol Aparcament

30.179,11 48.971,64 1.021,10 3.234,24 4.202,26

Instal·lacions Edificació Habitatges Serveis socials Escola bressol Aparcament Diversos TOTAL

379.231,65 143.882,33 54.618,70 138.743,61 20.922,46

Superfície total construïda = 5.948 m2 Els imports es refereixen al PEM (pressupost d’execució material) Total nombre d’habitatges: 62 unitats

i266 el reportatge.indd 39

6/2/06 11:30:02

40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Espai Empresa:

REVESTIMENTS CERÀMICS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Noves tendències La 24a edició de CEVISAMA, el Saló Internacional de Ceràmica i Equipament de Bany, té lloc a la Fira de València del 7 a l’11 de febrer. En les seves últimes cites, CEVISAMA ha reforçat els vincles entre rajola ceràmica i equipament de bany amb l’arquitectura i la decoració, presentant les millors propostes del mercat internacional.

La culminació de la reforma i ampliació de les instal·lacions de Fira de València ha fet possible una exposició espectacular. Més de 1.200 expositors de tot el món es troben a CEVISAMA, que s’ha convertit en el focus de difusió de tendències en paviments, revestiments i solucions constructives en ceràmica, així com dels últims avenços i dissenys en equipament de bany.

A través de CEVISAMA Indi, la fira difon les darreres innovacions i dissenys en aquesta matèria. Així mateix, el cicle de conferències Exco inclou com a ponents, professionals reconeguts internacionalment, que mostren el seu treball amb la ceràmica i l’equipament de bany.

Igualment, els Alfa d’Or premien els millors productes, els més innovadors i amb major projecció de futur que es presentie a CEVISAMA.

Nova edició de CEVISAMA, el Saló Internacional de Ceràmica i Equipament de Bany, i dels Premis Azulejo d’Arquitectura i Interiorisme

■■■

GALERIA D’IMATGES DE CEVISAMA 2005.

D’altra banda, els Premis de Disseny Indistile i Bañeo reconeixen el millor disseny entre els participants. La convocatòria d’Indistile es reserva

a estudiants i Bañeo, a estudiants i professionals. Indistile premia les millors propostes de producte ceràmic que responen a criteris d’innova-

ció formal, funcional i d’ús, la bona relació qualitat/preu, seguretat i respecte al medi ambient. Bañeo s’ha convocat en les categories d’equipament de bany, aixetes, mobiliari de bany i accessoris.

Aquest any CEVISAMA inclou una nova activitat dintre del programa Indi: l’exposició H2Show en la qual els expositors d’equipament de bany i cuina mostren en uns aparadors les seves novetats amb un interiorisme especialment acurat.

Les tècniques de col·locació del producte ceràmic és una altra de les activitats de CEVISAMA. Aquest any s’hi dóna un salt qualitatiu pel fet que la fira ha estat designada com la seu del Campionat Mundial de Collocació. Diversos equips dels països membre de la Unió Europea de Collocadors (UEF) competeixen amb el mateix projecte i els mateixos productes, mostrant les tècniques més avançades de cada país.

CEVISAMA també és el marc del lliurament dels IV Premios Azulejos de España de Arquitectura e Interiorismo, que convoca ASCER, que han adquirit en només quatre edicions un gran prestigi internacional. ■ www.feriavalencia.com/cevisama

Tota la informació sobre Qualicer 2006 Recentment s’ha llançat la nova web de Qualicer 2006 en al qual es pot consultar tota la informació relativa al IX Congrés mundial sobre la qualitat de la rajola i del paviment ceràmic que se celebrarà del 12 al 15 de febrer.

S’hi pot conèixer les últimes novetats, consultar les teories dels experts, informar-se sobre els últims avenços tècnics i les noves línies i tendències en disseny. Enguany el congrés es desenvolupa al voltant de tres àmbits: empresa cerámica i mercats, rajola i construcció, i fabricació de la rajola cerámica. ■ ■■■

www.qualicer.org

i266 espai empresa.indd 40

6/2/06 11:35:49

i266 espai empresa.indd 41

6/2/06 11:37:06

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

ESPAI EMPRESA REVESTIMENTS CERÀMICS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Trans/Hitos: simbiosi entre ceràmica i arquitectura TRANS/HITOS mostra en la seva segona edició, que té lloc coincidint amb la fira Cevisama 2006, l’associació i interacció de la ceràmica amb l’entorn i les persones que l’habiten, tant en àmbits privats com públics. Al mateix temps, fa públiques noves propostes sorgides de diversos i interessants projectes de simbiosi entre ceràmica i arquitectura, ceràmica i innovació tecnològica o les relacions entre ceràmica i altres materials.

En aquesta nova edició, que ha rebut el nom genèric de SIMBIOSIS, es pretén aglutinar les potencialitats ceràmiques al costat de la capacitat creativa des d’un enfocament que es dirigeix cap als nous usos. És a dir, es ■■■

vol crear connexions entre la ceràmica i l’arquitectura, el disseny i la tecnologia, el producte i l’hàbitat, la fabricació i l’experimentació amb un denominador comú: la creativitat a favor de la millora de l’entorn.

El principal objectiu de TRANS/ HITOS és promocionar el producte ceràmic, el sanitari i l’equipament de bany, proposant nous usos o noves funcionalitats amb la finalitat de transmetre als prescriptors les possibilitats tècniques i estètiques de la nova oferta.

Ceràmica i arquitectura Entre la ceràmica i l’arquitectura existeix una simbiosi cada cop més evident que es pot descobrir en les solucions que la ceràmica aporta al

El principal objectiu de Trans/Hitos és promocionar el producte ceràmic, el sanitari i l’equipament de bany dins de la fira Cevisama 2006

món de la construcció per resoldre molts problemes, al mateix temps que l’arquitectura dóna prestigi als revestiments ceràmics mostrant nous àmbits d’aplicació i noves funcionalitats.

N’existeixen exemples clars. Un dels més destacats és la unió entre ceràmica i arquitectura a través de la façana, ja que en aquest cas la ceràmica ofereix protecció i ventilació a la construcció, mentre que l’edificació ofereix al material ceràmic la possibilitat d’ampliar les seves funcionalitats, igual que succeeix amb la utilització de la ceràmica en els espais públics.

Ceràmica i innovació tecnològica En la simbiosi ceràmica - innovació existeix una profunda relació establerta, atès que els avenços tecnològics han propiciat que la ceràmica tingui propietats excel·lents. De la mateixa manera, la ceràmica és un camp obert per a aquestes noves tecnologies, sense oblidar que les noves corrents estètiques aporten frescor i actualitat a un producte lligat des de sempre a la humanitat. La ceràmica es presta com a excel·lent suport perquè aquests corrents puguin expressar-se.

Ceràmica i altres materials D’altra banda, la relació de la ceràmica amb altres materials obre múltiples vies d’experimentació. Així, ofereix grans beneficis tant en la funció com en la forma. Ja existeixen relacions consubstancials amb la ceràmica arquitectònica, com les de ceràmica i vidre o les de ceràmica i metall. Tot i això serà molt enriquidor explorar i incorporar nous materials, com polímers o fustes.

TRANS/HITOS és una iniciativa que es va engegar l’any passat gràcies al suport de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència a través de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Impiva), i a més té la collaboració d’Ascer (Associació Nacional de Fabricants de Rajoles, Paviments i Rajoles Ceràmiques) i Aseban (Associació Espanyola de Fabricants d’Equipament per al Bany), a més de l’organització de la fira Cevisama. Alicer, el Centre d’Innovació i Tecnologia del Disseny Industrial Ceràmic, s’encarrega d’idear, dissenyar i executar aquesta mostra fins a l’edició de l’any 2007. ■

www.feriavalencia.com/cevisama

LA COBERTA DEL MERCAT DE SANTA CATERINA, UN EXEMPLE DE BONA CONNEXIÓ CERÀMICA-ARQUITECTURA.

i266 espai empresa.indd 42

6/2/06 11:37:21

i266 espai empresa.indd 43

6/2/06 11:37:25

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

ESPAI EMPRESA REVESTIMENTS CERÀMICS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Eumesa i MinottiCucine: innovació i avantguarda

Els productes MinottiCucine seleccionats per Eumesa mostren un equilibri entre la forma, la funcionalitat, la qualitat i el disseny.

La companyia MinottiCucine va ser fundada el 1949 per Adriano Minotti i fabrica mobles de cuina d’alta qualitat. MinottiCucine ha mantingut l’esperit artesà i l’interès per la fusta, tot i la seva dimensió industrial i la seva aposta per la investigació tecnològica i el disseny actual. Els productes MinottiCucine seleccionats per Eumesa i presentats en l’última edició de Casa Decor Barcelona, mostren un equilibri entre la forma, la funcionalitat, la qualitat i el disseny. El tractament amb nous materials d’avantguarda aporta solidesa i bellesa en totes les seves línies de producció.

Eumesa sempre ha volgut apostar per productes d’avantguarda; per això no és casual la relació interprofessional entre les dues empreses.

MinottiCucine és coneguda com un companyia innovadora, dedicada a la investigació, que ha sabut adoptar processos avançats de producció amb la finalitat de proposar solucions que permetin que els seus productes s’adaptin a qualsevol projecte.

■■■

La filosofia MinottiCucine En un món ple de transversalitats, on s’integren art, arquitectura i moda, volem presentar una nova dimensió del viure a través de l’experiència de la qualitat i del disseny. Volem transmetre un concepte nou d’art viscut en el món quotidià i en la decoració dels ambients. A aquest efecte, les cuines MinottiCucine fugen de les modes del temps i imposen sempre només allò essencial i el gust per la bellesa.

“Less is more” és a dir, quants menys ornaments i menys elements característics distingeixen un moble, major valor en el temps adquireix, resistint a les modes i als gustos del moment. Res de tiradors i agafadors, cap element en relleu, cap detall a la vista determinen la bellesa de l’objecte en el temps. Tot allò que no serveix, no és i tot allò que serveix és ocultat a la vista. Eliminar tot el superflu significa també focalitzar tota l’atenció en la persona, autèntica protagonista de l’ambient en què viu. Seguint amb la filosofia de MinottiCucine “menys és mes”, hem creat formes extreient matèria, no acumulant-la. El concepte de la substracció adquireix a Maya

i266 espai empresa.indd 44

MOBILIARI SENSE ORNAMENTS, UNIFORMITAT CROMÀTICA, SIMPLIFICACIÓ DE LES FORMES PER CREAR PRODUCTES D’AVANTGUARDA

la seva màxima expressió.

La sèrie Maya que Eumesa presenta, ofereix una gran uniformitat cromàtica entre la pedra i el metall amb que han estat fabricats els mobles, el taulell de cuina i els panells davanters. Una uniformitat que li dóna una acollidora atmosfera familiar.

Però no només el color se simplifica, també ho fan les formes, fins al punt que desapareixen de la vista el sòcol i les superfícies de treball.

Per a la fabricació de la línia Maya la fusta ha estat substituïda pel metall en els panells davanters, un metall que MinottiCucine ha

interpretat en una versió càlida i no freda com és el metall. Els seus nous volums s’han creat per a satisfer les exigències de l’home modern -que de la mateixa manera que la dona-, treballa a la cuina .

Per què aquesta simplificació de formes, elements i colors? Perquè igual que el veritable luxe són el silenci , l’espai i el temps, també ho és fer una cuina simple i essencial on l’autèntic protagonista sigui la pròpia persona que la “viu” . El disseny ha d’estar al nostre servei, - no a l ‘inrevés -, i proporcionar-nos emocions per a millorar la nostra qualitat de vida. Seria fantàstic que un pare de família cuinés una simple pasta, i aquest fet tan simple servís tant per a augmentar l’autoestima de l’home de la casa i com per fer feliç als éssers que volem, això seria el major resultat obtingut per un fabricant, que cuinar sigui tan simple, tan simple com fer una pasta per als que estimes . Aquest fet tan simple, podria interpretar-se com un gran repte per a un fabricant de cuines com MinottiCucine, ja que seria una prova de que el treball d’investigació que hi ha darrere de qualsevol dels seus productes aconsegueix els objectius bàsics. Els quals formen part de la filosofia de l’empresa.

D’aquest amanera, a Eumesa vam pensar que fer una cuina simple i essencial on l’autèntic protagonista i el color de l’espai sigui la persona, és una raó prioritària. El disseny ha d’estar al servei del client per a proporcionar-li emocions i oblidar-se de que la cuina és simplement un espai funcional.

Nous volums que s’han creat per a satisfer les exigències ergonòmiques de l’home modern que ha de treballar en la cuina. Observi bé, detenidament, fixi’s curosament en les seves línies perquè probablement vostè està veient la millor cuina del món. ■

EUMESA

Dipòsit, 12 ■ 08015 Badalona Tel. 93 465 2319 Andres Juberias a.juberias@retemail.es Telèfon: 670 488 988

6/2/06 11:37:31

i266 espai empresa.indd 45

6/2/06 11:37:38

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

ESPAI EMPRESA REVESTIMENTS CERÀMICS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Electrònica de consum per fer les llars més sostenibles Reduir el consum d’aigua és ja una necessitat davant l’escassetat d’aigua. El consum mitjà per persona i dia a Espanya és d’uns 240 litres d’aigua. ”A l’àrea de Barcelona, és de 135 litres per dia, despesa que es considera moderada o responsable, mentre que a altres àrees de Catalunya el consum és molt més elevat”, comenta Berta Viver, de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Per estalviar aigua, a les campanyes institucionals se sumen ara noves aixetes dissenyades per gastar menys. “ Permeten estalviar més d’un 50% amb mecanismes senzills, econòmics i fàcils d’instal·lar. Amb algunes solucions no és necessari canviar d’aixeta” explica Javier Cases, cap de Producte de Roca.

D’entre les solucions que fan possible estalviar aigua hi ha els sensors de presència, que s’instal·len a l’aixeta i fan que aquesta només funcioni quan es detecten les mans. Els sensors funcionen amb petites bateries a l’interior de l’aixeta. El més nou és que les bateries siguin solars, perquè l’aixeta s’alimenti de la llum ambient i les piles no s’acabin en un mal moment. L’ús d’aquest tipus d’aixetes (el sistema més car del mercat, des de 300 euros) pot estalviar fins a un 80% d’aigua.

Les aixetes intel·ligents ajuden a reduir el consum d’aigua a través dels sensors de cabal i les seves funcions electròniques sistemes per reduir el cabal. Consisteixen en la instal·lació d’uns limitadors a l’interior de l’aixeta que impedeixen que surti tot el volum d’aigua (uns 10 euros). Els fabricants ofereixen també la possibilitat d’instal·lar un cartutx regulador (uns 20 euros) que permet obrir l’aixeta en dues posicions: una d’econòmica, que només deixa sortir el 50% del cabal, i una altra de normal. El més innovador són les aixetes airejadores, un sistema de reducció que consisteix en proporcionar una barreja d’aire i aigua, amb la qual cosa l’estalvi es produeix sense sensació de pèrdua de potència. Estalvien més d’un 80% d’aigua i costen uns 40 euros. ■

■■■

Controlar la temperatura Una altra solució molt utilitzada en lavabos públics és l’aixeta temporitzada, que només funciona un temps programat. Algunes marques ja les venen per al seu ús a la llar. Si la regulació és la correcta, permeten disminuir el consum en un 40% (des de 200 euros).

Una tercera opció és el control de temperatura (aixetes termostàtiques, uns 150 euros). L’estalvi d’aigua -al voltant del 50%- s’aconsegueix perquè l’aixeta dóna la temperatura desitjada des que s’obre i no es malgasta ni un litre, al contrari que en la regulació manual, que se’n perd fins aconseguir els graus desitjats. Alguns models impedeixen que les calderes només s’activin a partir d’un cert volum d’aigua, amb la qual cosa s’estalvia energia.

Sense canviar l’aixeta Per a qui no vol canviar totes les aixetes també hi ha opcions d’estalvi: els

i266 espai empresa.indd 46

HANSA KWC ESPAÑA, S.A.U.

SENSORS DE CABAL, BATERIES SOLARS I FUNCIONS ELECTRÒNIQUES AJUDEN A REDUIR EL CONSUM.

C/ Agricultura, 35 08840 Viladecans ■ Barcelona Tel.: 93 637 44 60 ■ Fax: 93 637 45 68 www.hansa.es ■ www.kwc.ch pfernandez@hansa.es

Griferías Galindo Griferías Galindo, coneguda comercialment amb la marca GALINDO, és una empresa fabricant d’aixetes amb més de 76 anys d’experiència, caracteritzada pel rigor en els processos de fabricació, la implicació en I+D+i i la gran importància que atorga als aspectes estètics. Galindo va presentar a Construmat 05 els seus models més punters: Loveme i Hey Joe, ambdós dissenyats per Maurizio Duranti, que ja va col·laborar amb aquesta marca en models anteriors.

■■■

Loveme Es tracta del darrer model d’aixetes GALINDO. Són aixetes amb expressionisme propi, orgànic, confortable i natural. La seva aparent senzillesa amaga una molt bona tecnologia. En no tenir airejador, permeten que l’aigua flueixi lliurement. Aquestes aixetes van obtenir el Premi Good Design 2005. Estan disponibles en tota la gamma de peces de bany.

Hey Joe El model Hey Joe és un dels dissenys més singulars existents en el mercat actual de les aixetes. Es tracta d’una proposta elegant i equilibrada amb la dosi justa de solidesa de volum i lleugeresa de línies. Es tracta d’unes aixetes especials per a un públic sensible al disseny; han estat premiades amb el GOOD DESIGN AWARD 2003 i estan exposades permanentment al Museum of Contemporeny Art and Design de Chicago. Hey Joe es desenvolupa en tota la sèrie de bany: bany mural, bany d’encastar, bany de peu, dutxa, dutxa d’encastar, dutxa amb columna incorporada, lavabo, lavabo alt, lavabo mural, bidet i cuina, així com les seves varietats termostàtiques.

DADES DE L'EMPRESA

GRIFERIAS GALINDO Telèfon: 93 680 13 15 ■ www.griferiasgalindo.com

6/2/06 11:37:56

ESPAI EMPRESA REVESTIMENTS CERÀMICS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Venatto presenta la innovació de la ceràmica tecnològica ■■■ Venatto és una ceràmica tecnològica que destaca per l’excel·lent qualitat i pel procés de fabricació per extrusió. És un producte natural fabricat en massa per a posteriorment ser polit i rectificat; s’aconsegueixen així peces originals, que imiten la pedra natural. La matèria que el compon és la mateixa que la pedra de pedrera; és un material homogeni (les vetes, per tant, travessen tot el seu gruix). Cada peça és única i les vetes són fruit de les múltiples combinacions de les primeres matèries, de la mateixa manera que s’esdevé amb les pedres naturals. Es pot treballar com la pedra de pedrera fins aconseguir diferents acabats i poliments.

El Grupo Greco Gres exposa a CEVISAMA les últimes novetats en paviments i façanes ceràmiques d’alta tecnologia. La marca de ceràmica tecnològica Venatto amplia la seva gamma de colors i textures amb el llançament de la col·lecció Blanco

Laponia, un producte que proporciona una superfície suau i setinada de color blanc. Aquesta col·lecció destaca pel disseny acurat i l’acabat perfecte, així com la duresa, que assegura la resistència al pas del temps.

La col·lecció Venatto Pulidos proporciona ambients exquisits per a qualsevol projecte constructiu. Es tracta d’una col·lecció de disseny acurat i excel·lent resistència.

La seva utilització està indicada per a zones on es requereixin rigoroses especificacions tècniques de duresa, alta resistència, baixa porositat i mínima absorció d’aigua. Així, aquest producte és idoni per a oficines, comerços, restaurants, hotels i, en general, per a aquells projectes on calgui un paviment natural de qualitat, fàcil de netejar i que no necessiti manteniment. A la llar està especialment indicat per a cambres de bany, cuines, salons, passadissos i rebedors.

Les noves sèries Blava Boreal i Nero Antracita, i els nous tons de blanc se sumen a l’extensa gamma de colors, mides i peces de diversos formats que es poden combinar de diverses maneres.

Amb aquests llançaments, Venatto mostra el seu compromís amb la innovació i el desenvolupament de nous productes ceràmics de màxima qualitat, fabricats per extrusió amb sofisticades tècniques aplicades actualment a la indústria ceràmica.

Com la resta dels productes Venatto, la col·lecció Blanco Laponia és un producte natural, fabricat en massa per rectificar posteriorment; s’aconsegueixen així peces úniques i originals que són un reflex de la pedra natural.

El nou acabat mat resulta molt adient per a oficines, comerços, restaurants, hotels i, en general, projectes en què es requereix un paviment natural de màxima qualitat i fàcil neteja, que no exigeix manteniment. ■

GRUPO GRECO GRES

SALÓ REALITZAT AMB LA COL·LECCIÓ BEIX MAYA DE 40 X 60 CM, DE VENATTO

i266 espai empresa.indd 47

Av. Castilla La Mancha, 1 45240 Alameda de la Sagra ■ Toledo Tel.: 925 500 054 ■ Fax: 925 500 270 www.grecogres.net

c 47 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

Esto es seguro..

Las construcciones de terrazas y balcones de Schlüter-Systems son el camino seguro para obtener pavimentos cerámicos y de piedra natural duraderos y sin deterioros en exteriores. Los distintos elementos del sistema armonizan perfectamente y en la práctica han dado un buen resultado en miles de obras. No en vano los fabricantes de materiales de colocación mas importantes optan por alianzas con SchlüterSystems cuando se trata de colocaciones de baldosas cerámicas en exteriores. No importa si se colocan baldosas cerámicas en capa fina o placas espesoradas sueltas con gravilla: Schlüter-Systems ofrece para cada tipo de construcción una solución adecuada.

Schlüter ®-CONSTRUCCIÓN DE TERRAZAS T O DO DE UN FA B RI CA N T E Drenaje con Schlüter®-TROBA-PLUS Impermeabilización, desolidarización y equilibrio de la presión de vapor con Schlüter®-DITRA Bandas de impermeabilización Schlüter®-KERDI Juntas de movimiento Schlüter®-DILEX Perfiles vierteaguas Schlüter®-BARA Canalones de desagüe Schlüter-BARIN

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

6/2/06 11:37:59

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1a QUINZENA FEBRER 2006

BREUS

Algíss és la nova marca de guixos del Grup Uralita El 21 de setembre passat el Grup Uralita va fer el llançament oficial de la seva nova marca de guix manual i de projectar: Algíss. Des d’aquell moment, Algíss substitueix la denominació Uralita Guixos, la línia de negoci estratègic de guix en pols que, juntament amb Pladur, forma part de la Divisió de Guixos del Grup Uralita i que actualment suposa una considerable aposta de creixement del grup.

La nova marca Algíss, paraula de l’àrab hispànic que significa ‘pedra de guix’, està simbolitzada per una rosa del desert, la forma en què cristal·litza la roca de guix per l’evaporació i dessecació d’aigua salada.

Aquesta imatge coincideix amb la visió microscòpica de la perlita mineral, utilitzada per alleugerir el guix, que es mostra igualment en forma de rosa. Segons Bluemind, l’agència espanyola responsable de la creació i desenvolupament del projecte global de marca i comunicació d’Algíss, “la imatge de la rosa pretén simbolitzar el compromís i l’excel·lència en el servei al client”.

Algíss és una marca moderna que reflecteix l’esperit d’innovació del grup empresarial, el dinamisme ■■■

RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DE LA NOVA MARCA ALGISS D’URALITA. D’ESQUERRA A DRETA: JUAN JOSÉ CASENAVE, DIRECTOR GENERAL CREATIU DE BLUEMINS, JOSÉ LUIS POZO, DIRECTOR DE LA DIVISIÓ DE GUIXOS D’URALITA, JESÚS GONZÁLEZ INSAUSTI, DIRECTOR DE LA UO DE GUIX EN POLS I MARTA M. LÓPEZ, GERENT DE MÀRQUETING.

del qual, juntament amb la major visibilitat en el mercat, diferenciarà més clarament els seus productes i serveis. Com a resultat d’una inversió important en investigació i desenvolupament per part del Grup Uralita, Algíss ofereix una gamma àmplia de productes clàssics, com els guixos manuals, així com de guixos de major valor afegit en rendibilitat i qualitat, com és el cas del guix de projectar

alleugerit amb perlita. De la mateixa manera, Algíss és capdavanter en subministrament de guixos de projectar en sitges, amb un parc de gairebé 1.000 sitges a tota la Península Ibèrica.

Continuant amb la filosofia de protecció del medi ambient del Grup Uralita, Algíss seguirà apostant per l’explotació sostenible del guix en pedreres, com també implantant un sistema de gestió mediambiental que

minimitzi l’impacte en la natura i el paisatge de les activitats del grup.

Algíss és la manifestació del desig del Grup Uralita de garantir la qualitat i el servei, introduint l’ús de les noves tecnologies en els processos productius i en la seva relació amb els clients. En aquest sentit, Algíss aplicarà pròximament el Sistema de Posicionament Global GPS per a la localització de les seves sitges, així com un servei absolutament innovador en el sector industrial desenvolupat en collaboració amb British Telecom (BT): l’enviament de missatges SMS com a mitjà d’informació als clients.

La nova marca Algíss suposarà la consolidació de la implantació industrial i comercial del negoci del guix manual i de projectar a la Península Ibèrica amb una imatge més sòlida, definida i innovadora. ■

ALGÍSS

Tel. d’atenció al client: 900 35 36 35

DECO concilia competitivitat amb compromís en sostenibilitat ■■■ Construccions DECO ha rebut la certificació FORETICA pel compliment dels requisits de la Norma d’Empresa SGE 21. Es tracta de l’única norma de l’estat espanyol destinada a introduir una gestió ètica i responsable, de manera integral, a les organitzacions. La Norma SGE 21 incorpora criteris relatius a les relacions de l’empresa amb els seus grups d’interès: alta direcció, clients, proveïdors, empleats, entorn social i mediambiental, accionistes, competència i Administració. mb aquesta certificació, DECO busca conciliar el creixement i la competitivitat amb el compromís en el desenvolupament sostenible. Per això, incorpora les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de drets humans, a la seva estratègia de negoci. ■

i266 espai empresa.indd 48

NEXO DIAGONAL

Telèfon: 93 439 03 09 Fax: 93 439 43 61

6/2/06 11:38:13

c 49 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

BREUS

1a QUINZENA FEBRER 2006

Velux presenta una finestra adaptada a les noves tecnologies i acabat blanc ■■■ Velux ofereix l’acabat blanc, una estructura de fusta laminada amb una superfície de poliuretà que garanteix la resistència de la finestra i assegura un elevat nivell d’aïllament. La finestra GGU, d’obertura giratòria, disposa d’aleta de ventilació i rotació de la fulla de 180º per facilitar la neteja del vidre exterior.

Aquest acabat evita l’acumulació de brutícia i assegura una superfície que no necessita cap tipus de manteniment, a excepció de la neteja periòdica amb un drap humit. La finestra permet diverses activacions a distància: manuals (varetes i cordons) o elèctriques (amb polsador o comandament a distància).

La finestra GGU es pot combinar amb qualsevol dels elements de decoració Velux: estors, cortines

i266 espai empresa.indd 49

les tres versions de vidres: aïllant de seguretat, aïllant de seguretat i protecció solar, i aïllant.

El model Integra® és la millor opció per a una llar adaptada a les noves tecnologies: inclou el motor, el sistema elèctric i el sensor de pluja ja instal·lats, a més del receptor d’infrarojos i el comandament a distància.

La finestra GGU pot instal·lar-se en pendents de coberta entre 15º i 90º.

Per a una òptima visió, es recomana situar la part inferior del marc entre 0,90 i 1,20 m del terra i la part superior, entre 1,90 i 2,10 m. ■ prisades, venecianes i cortines d’enfosquiment. Igualment es pot completar amb les persianes i els tendals exteriors. Així mateix, disposa de cèrcols d’estanqueïtat adaptables

a tots els materials de coberta per a la seva instal·lació aïllada o Combi.

Com totes les finestres de la marca, incorpora vidre doble. La finestra blanca de Velux està disponible en

VELUX SPAIN, SA

Tel. d’Atenció al Client: 902 400 484 Servei Tècnic Oficial: 902 902 369 www.velux.es

6/2/06 11:38:23

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1a QUINZENA FEBRER 2006

BREUS

Aprofitar l’energia natural amb plaques solars termodinàmiques En moltes construccions que s’han de dur a terme a partir d’ara, instal·lar sistemes que aprofitin les energies naturals es converteix en una obligació. Tot i que són els municipis els que determinen les condicions d’aquesta ordenança, s’és conscient que el canvi climàtic i la contaminació es deuen a l’ús d’energies contaminants. Els derivats del petroli i el gas natural són els més utilitzats i els que més danys produeixen en l’ecosistema.

Les plaques solars termodinàmiques (PST), representades a Catalunya per Enernatura, són una solució per donar resposta no tan sols a aquesta ordenança, sinó també a la reducció de contaminants i estalvi en el consum d’energia, ja que funcionen tot l’any les 24 hores del dia.

El sistema solar PST el formen panells solars de darrera generació per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària, calefacció d’habitatges i climatització de piscines. Capta l’energia solar fins i tot en dies núvols o de pluja. Està basat en el principi del ■■■

físic francès Nicolas Carnot. Cada panell té les mides següents: 2,00 x 0,80 metres i tan sols pesa 8 quilos. Es pot col·locar indistintament en façanes, terrats, parterres o en qualsevol superfície.

Funcionament A través del circuit del panell circula un fluid refrigerant (Klea 134A) a

Espai Empresa al CAATB PROPERES SESSIONS

una temperatura d’entre -5º C i -15º C. Aquest fluid es gasifica amb el canvi de temperatura captada pel panell.

Un cop gasificat es transmet al compressor. En aquest procés i, per les seves característiques, eleva la seva temperatura fins als 110º C /130º C. La transmet a l’aigua del termoacumulador mitjançant un intercanviador de temperatura. D’aquesta manera,

hi ha aigua calenta a una temperatura d’entre 50 i 55º C, obtinguda de l’energia solar, però també de la temperatura ambient, del vent i la pluja, durant les 24 hores del dia.

Avantatges dels panells PST. Són fàcils d’instal·lar, incombustibles i no s’oxiden, en ser d’alumini anoditzat.

El gas utilitzat per a la refrigeració (Klea 134A) no és tòxic, ni inflamable, ni fa malbé el medi ambient. No es congelen. Pel panell tan sols circula fluid fred; per tant, no l’afecten les aigües dures, el ferro, la calç, etc.

Inconvenients dels panells clàssics.

Tenen un elevat pes, fins a 250 kg.

Per aquest motiu en alguns casos cal reforçar les estructures de l’edificació. Són complexos d’instal·lar.

No funcionen a l’hivern, a excepció de quan hi ha sol. Necessiten fonts d’energies alternatives. ■

ENERNATURA

enernatura@enernatura.com Tels.: 932 23 30 45 ■ 659 13 84 33 http://enernatura.com

Criteris de la inspecció de treball en la gestió preventiva a les obres

Morters polimèrics 3D de Cotegran La Mútua Intercomarcal organitza una sessió d’Espai Empresa conjuntament amb el CAATB sobre els Criteris de la inspecció de treball en la gestió preventiva a les obres. La sessió anirà a càrrec d’Antonio Benavides, inspector de Treball de Barcelona.

■■■

tècnica sobre el Marcatge CE per a morters de façanes. La ponència anirà a càrrec de Luis Cuairán Navarro, aparellador i responsable de relacions amb organismes oficials, col·legis i escoles tècniques.

Temari: - Responsabilitat dels arquitectes tècnics - Valoració general de les mesures de gestió preventiva en les obres - La rellevància del Pla de seguretat - El paper del coordinador de seguretat en fase d’execució

Dia i hora 14 de febrer de 2006, de 19 a 21 hores

Dia i hora dilluns, 6 de març de 2006, a les 19 hores

Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades.

Lloc Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents.

■■■ Texsa Morteros organitza conjuntament amb el CAATB una sessió

Inscripcions Punt d’Informació

i266 espai empresa.indd 50

■

Telèfon: 93 240 20 60

■

informacio@apabcn.es

Inscripcions Punt d’Informació

■

Telèfon: 93 240 20 60

■

informacio@apabcn.es

6/2/06 11:38:26

GUIA ACTIVA

c 51

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

5

ESTRUCTURES � � � � � � � � � � � �

� � �

GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1a QUINZENA FEBRER 2006

TANCAMENTS I DIVISIONS

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

� � � � � � �

�����������������������•��������������� ������������������•������������������������ ������������������������������

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7 6

i266 espai empresa.indd 51

2

COBERTES

3

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

4

FAÇANES

REHABILITACIÓ

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

6/2/06 11:38:45

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

1a QUINZENA FEBRER 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

10

11 8

9

i266 espai empresa.indd 52

14

INFORMÀTICA

15

SANITARIS

16

SERVEIS PROFESSIONALS

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

TANCAMENTS PRACTICABLES

INSTAL·LACIONS

INTERIORISME

6/2/06 11:39:15

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 53 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1a QUINZENA FEBRER 2006

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

16

SERVEIS PROFESSIONALS (Continuació)

20

21

AUTOMOCIÓ

23

CONSTRUCTORES

22

APUNTALAMENTS

24

DEMOLICIONS

BASTIDES

GUIA ACTIVA

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

GUIA ACTIVA La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu.

Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i266 espai empresa.indd 53

6/2/06 11:39:28

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

postgraus

C

Cursos:

FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS

2006

Postgrau d’anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries.

7a edició ■ ■ ■ DIRIGIT A: Professionals

que han de prendre decisions i valorar aspectes tècnics, econòmics, fiscals i urbanístics, independentment a la seva formació (ja siguin carreres tècniques, econòmiques, empresarials o de dret).

DIRECCIÓ ACADÈMICA: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. DATES: del 24 de febrer al 20 de maig HORARI: divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes, de 9.30 a 14 hores DURADA: 100 h

i266 cursos i serveis.indd 54

Postgrau de Construction Management.

6a edició ■■■ DIRIGIT A: Professionals de l’edificació amb una experiència màxima de tres anys en la gestió de l’execució de l’obra.

DATES: Inici: 31 de març de 2006 DURADA: 80 h

Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra ■■■ OBJECTIUS: Amb aquest postgrau els professionals aprendran a dirigir la gestió de la producció a l’obra.

DATES: del 17 de febrer al 16 de juny de 2006 DURADA: 160 h

6/2/06 11:50:29

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 55 SERVEIS CURSOS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

formació oberta PRIMER TRIMESTRE

2006 OBRA NOVA

Estudi geotècnic.

Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 29 de març al 5 d’abril

PREU CURS: 210,24 €

Adquirir els coneixements necessaris per encarregar i analitzar estudis geotècnics.

HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

Impermeabilització de cobertes

■■■ OBJECTIUS:

mes segons cada circumstància constructiva i aplicar els nous productes de mercat.

Millorar els coneixements del disseny constructiu referents a la impermeabilització de cobertes.

D’altra banda, escollir el producte i siste-

Instal·lacions

■■■ OBJECTIUS:

Instal·lacions de comunicacions

■■■ OBJECTIUS:

Instal·lacions de calefacció i climatització

Tenir els criteris necessaris per a la tasca de posada en obra i control de les instal·lacions més habituals i conèixer els

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de comunicació, des de l’òptica que un altre ■■■ OBJECTIUS:

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de

DURADA: 12 hores

DATES: del 9 al 30 de març de 2006 HORARI: dijous, de 16 a 21 h DURADA: 20 hores PREU CURS: 350,40 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 280,32 €

nous materials i sistemes d’instal·lacions.

DATES: del 21 de febrer al 23 de març HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21 h DURADA: 40 hores professional (enginyer de telecomunicacions) és el responsable últim del seu funcionament.

DATES: 21 de febrer de 2006

PREU CURS: 700,80 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 560,06 €

HORARI: dimarts, de 17 a 21 h DURADA: 4 hores PREU CURS: 70,08 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 56,06 €

calefacció i climatització.

DATES: del 23 de febrer al 2 de març HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21h

DURADA: 12 hores

logia de diagnosi, i les eines que hi ha a l’abast . Transmetre l’experiència en alguns dels sistemes d’intervenció.

DATES: del 6 al 27 de març de 2006

HORARI: dilluns, de 16 a 21h

PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

Intervenció en estructures de formigó

■■■ OBJECTIUS:

Analitzar els principals problemes que afecten les estructures de formigó armat, adquirir el coneixement d’una metodo-

DURADA: 16 hores PREU CURS: 280,32 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 224,26 €

INTERIORISME

Intervenció sobre l’espai interior.

Procés i cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

Intervenció sobre l’espai interior.

Procés i cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

Adquirir actituds que permetin entendre l’interiorisme, mirar els espais interiors des del compromís amb la creativitat i

Adquirir actituds que permetin entendre l’interiorisme, mirar els espais interiors des del compromís amb la creativitat i

remarcar la prioritat dels conceptes per sobre de les formes. Garantir la consistència de les decisions projectuals.

DATES: del 13 de març al 3 d’abril

HORARI: dill. i dimecres de 17 a 21:30h DURADA: 30 hores PREU CURS: 525,60 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 420,48 €

remarcar la prioritat dels conceptes per sobre de les formes. Garantir la consistència de les decisions projectuals.

DATES: 13 de març al 3 d’abril de 2006

PREU COL·LEGIATS (-20%): 420,48 €

diant escenaris diversos.

PREU CURS: 282,76 €

DATES: del 14 de febrer al 7 de març

PREU COL·LEGIATS (-20%): 226,20 €

HORARI: dill. i dimecres, de 17 a 21.30 h DURADA: 30 hores PREU CURS: 525,60 €

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

i266 cursos i serveis.indd 55

■■■ OBJECTIUS:

Dur a terme estudis de viabilitat fent servir un full de càlcul.i agilitar els càlculs estu-

HORARI: dilluns de 19 a 21 h DURADA: 14 hores

6/2/06 11:50:38

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

SERVEIS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, POSADA AL DIA

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES

La seguretat en les obres

implantació de la seguretat en les obres.

DATES: del 8 al 15 de febrer de 2006 HORARI: divendres, de 16 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 560,64 €

■■■ OBJECTIUS:

la redacció de la certificació.

DURADA: 3 hores

Analitzar la legislació que afecta les cèdules d’habitabilitat i facilitar les pautes per a

DATES: 25 d’abril de 2006

PREU CURS: 52,56 €

HORARI: dimarts, de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 42,02 €

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 8 al 15 de març de 2006

PREU CURS:105,12 €

Adquirir coneixements sobre la legislació urbanística i la seva aplicació per efectuar reparcel·lacions.

HORARI: dimecres, de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 84,10€

Presentació en públic

■■■ OBJECTIUS:

bal (to de veu, ritme, pauses, gestos...).

DATES: del 25 al 27 d’abril de 2006 HORARI: dimarts i dij., de 16:30 a 20:30h

DURADA: 8 hores

Intel·ligència emocional

■■■ OBJECTIUS:

confiança en la resta de persones.

PREU CURS: 210,24 €

Ser capaç de sentir, entendre i aplicar eficientment el poder de les emocions per tal de potenciar la creativitat i el liderat, i la

DATES: de l’1 al 8 de març de 2006

■■■ OBJECTIUS:

l’execució d’obres.

DATES: 21 i 28 de febrer de 2006 (Vic) HORARI: dimarts, de 16:30 a 20:30h

DURADA: 8 hores

Dominar les tècniques per incrementar les vendes mitjançant la presa de contacte amb nous clients, i fidelitzar-los pos-

teriorment. Entendre i fer servir les tècniques i habilitats necessàries per fer front a vendes adaptant-se a les característiques dels clients.

del 9 al 23 de març de 2006 dijous, de 16:30 a 20:30h DURADA: 12 hores PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 27 de febrer al 31 de març

PREU CURS: 350,40 €

Dominar les aplicacions del programa Presto per a l’execució d’amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció.

HORARI:

dilluns i dimecres de 17 a 21h DURADA: 20 hores

PREU COL·LEGIATS (-20%): 280,32 €

TCQ2000.

Mòdul de seguretat

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 20 i 22 de febrer de 2006

PREU CURS: 105,12 €

Fer servir el mòdul de seguretat del programa informàtic TCQ2000 per als estudis i per a la seguretat i salut.

HORARI: dilluns i dimecres de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 84,10 €

Autocad per a no-dibuixants

■■■ OBJECTIUS:

realitzats amb l’AutoCAD.

DURADA: 10 hores

Adquirir els coneixements bàsics per fer petites modificacions en els documents

DATES: 13 i 15 de març de 2006

PREU CURS: 143,70 €

HORARI: dilluns i dimecres, de 9 a 14 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 114,96 €

■■■ OBJECTIUS:

Aplicar el marc legal de la seguretat a les obres i adquirir metodologia per a la

DURADA: 40 hores PREU CURS: 700,80 €

ACTIVITATS PERICIALS

Certificats d’habitabilitat URBANISME

Projectes de reparcel·lació

DURADA: 6 hores

HABILITATS DIRECTIVES

Preparar una presentació i realitzar-la controlant la comunicació verbal i no ver-

PREU CURS: 140,16 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 112,13 €

PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

HORARI: dill. i dimecres, de 16:30 a 20:30 DURADA: 12 hores

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Normativa de regulació d’incendis

Analitzar la normativa vigent de regulació d’incendis i saber com aplicar-la en

PREU CURS: 140,16 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 112,13 €

MÀRQUETING I VENDES

Tècniques de venda

■■■ OBJECTIUS:

DATES:

HORARI:

INFORMÀTICA I TIC

i266 cursos i serveis.indd 56

DURADA: 6 hores

6/2/06 11:50:40

Demandes:

c 57 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

i266 cursos i serveis.indd 57

Selecciona AJUDANT DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRES Actuarà per delegació del director d’execució d’obres i es responsabilitzarà de controlar les obres assignades per assegurar que es compleixin els objectius establerts en quant a temps, costos i qualitat. A mig termini signarà com a director d’execució d’obres.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a.

- Valorable experiència professional.

- Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Presto o TCQ2000.

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral indefinit.

- Jornada completa.

- Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9020 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Enginyeria d’àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid,

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRES En dependència del responsable de l’àrea d’edificació, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Formarà part d’un equip pluridisciplinar per a la redacció de projectes.

Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 3 i 4 anys.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad.

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral indefinit.

- Jornada complerta.

- Retribució: entre 39.000€ i 45.000€ bruts/anuals + una part variable, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9231 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA

Enginyeria d’àmbit espanyol especialitzada en projectes d’edificació terciària i industrial,

Important empresa promotora-constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€.

Requisits: -

Arquitecte/a tècnic/a.

Experiència professional d’aproximadament 5 anys com a cap d’obra.

Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel).

Cotxe propi.

S’ofereix: -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9166 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans,

Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Grup d’empreses promotores constructores, amb més de 25 anys en el sector i amb seu a Sabadell, que es distingeixen per una construcció d’alta qualitat i per treballar amb arquitectes de prestigi,

Selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS I PRESSUPOSTOS Dependrà del director tècnic i del gerent de l’empresa. Es responsabilitzarà d’estudiar i analitzar el projecte i elaborar el pressupost. També s’encarregarà de demanar ofertes als industrials, fer el comparatiu així com negociar les condicions de contractació i temps de prestació de serveis. Realitzarà visites a les obres juntament amb el director tècnic per recolzar i donar suport als encarregats.

Requisits:

- Experiència professional d’entre 3 i 5 anys a peu d’obra.

- Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Presto i Autocad.

- Carnet de conduir.

S’ofereix: -

Possibilitat de contracte laboral o relació lliberal.

Jornada completa.

Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement a l’empresa.

Incorporació setembre.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9232 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

6/2/06 11:50:45

58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

CONTRATAS Y OBRAS, ECSA

CONSTRUCCIONS A. FEU, SA

Tècnic/a d’estudis o pressupostos

Cap d’obra

per a estudi i anàlisi dels projectes, elaboració d’ofertes econòmiques i de la documentació tècnica necessària, estudi d’alternatives, etc.

Grup constructor ubicat en el Baix Llobregat en fase d’expansió.

La seva missió serà responsabilitzar-se de la planificació, execució i control de les obres assignades, així com la gestió dels recursos, relació amb la direcció facultativa i coordinació amb industrials i subcontratistes.

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima d’1 any en el sector de la construcció. Coneixements informàtics de Microsoft Office, Ms-Project, Presto, Autocad, TCQ i Corel.

S’OFEREIX

Incorporació en plantilla d’empresa i possibilitats de creixement personal. Retribució entre 24.000’- 28.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat/a.

Les persones interessades adreceu el currículum a: rrhh@contratasyobras.com a l’atenció de Laura Julve o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 5 i 8 anys d’experiència com a cap d’obra. Coneixements informàtics de Ms-Project, Office, Presto (nivell alt) i Navisión. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Àrea metropolitana de Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 40.000’- 50.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: pmarin@cfeu.com a l’atenció de Patricia Marin o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 300

Ref. 301

CONSTRUCCIONS A. FEU, SA

INEL 2000, SL – ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Cap d’obra

Tècnic/a de projectes i obres

Grup constructor ubicat en el Baix Llobregat en fase d’expansió.

La seva missió serà responsabilitzar-se de la planificació, execució i control de les obres assignades, així com la gestió dels recursos, relació amb la direcció facultativa i coordinació amb industrials i subcontratistes.

per a la redacció de projectes bàsics i executius d’obres, redacció d’estudis de seguretat, confecció d’estats d’amidaments, tasques auxiliars de despatx, etc.

Titulació d’aquitecte/a tècnic/a.

PERFIL

Experiència requerida menys d’1 any. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel, Presto o TCQ. Carnet de conduir.

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 2 i 4 anys d’experiència com a cap d’obra. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Àmbit de treball àrea metropolitana de Barcelona. Sou entre 35.000’- 45.000’euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: pmarin@cfeu.com a l’atenció de Patricia Marin o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

PERFIL

S’OFEREIX

Contracte laboral. Jornada completa. Sou entre 18.000’- 21.000’- euros brut/ anual negociable segons experiència professional.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum per a/e: maria.ibanez@inel-2000.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 302

Ref: 310

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

i266 cursos i serveis.indd 58

6/2/06 11:50:46

c 59 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

BATLLE I ROIG, ARQUITECTES

Tècnic/a de projectes i obres

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

RIERA CAMPS ASOCIADOS, SL – ESTUDI D’ARQUITECTURA I URBANISME

Direcció facultativa/director d’execució de l’obra

per a l’assistència a la direcció d’execució, coordinació de seguretat i salut i seguiment del control de qualitat. Redacció d’estats d’amidaments i pressupostos, estudis de seguretat i salut, programes de control de qualitat, control tècnic de projectes, recerca de materials, etc.

per desenvolupar els treballs en tasques de seguiment de les obres en quant a direcció d’obra, seguretat i coordinació.

PERFIL

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics de TCQ2000, Cad 2004, Ms-Office. Carnet de conduir i vehicle propi. La possibilitat de mobilitat es requereix per a les visites d’obra.

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima d’1 any. Coneixements informàtics d’Autocad i TCQ.

S’OFEREIX

Jornada completa. Relació liberal o contracte laboral. Sou aproximat de 27.000’- a 30.000’- euros brut/anual negociables segons experiència i vàlua aportada pel candidat. La retribució ofertada és pel primer any.

Jornada completa. Sou aproximat entre 21.000 i 24.000’- euros brut/anual.

Relació laboral de 40 h setmanals amb preu/hora pactat + hores extres i despeses a part.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: tecnica@birbcn.net a l’atenció d’Oriol Marin o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa

S’OFEREIX

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: montserrat@riera-camps.e.telefonica.net o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 336

Ref: 367

MAHECO, SA – CONSTRUCTORA PROMOTORA

RESTON CONFORTING, SL

Cap d’obra

Tècnic/a d’obres

Es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius estaberts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics a nivell usuari de Ms-Office i Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Jornada completa. Sou entre 27.000’- i 30.000’- euros brut/anual. Possibilitats reals de continuïtat i de creixements dins l’empresa.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: elimagan@maheco.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

per a la gestió, contractació i direccions d’obra.

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Word, Excel i Presto. Desplaçaments esporàdics per tota Espanya.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 24000’- euros brut/ anual.

Les persones interessades adreceu el currículum a: jximenis@reston.es a l’atenció de Jose María Ximenis o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 370

Ref. 294

CONTRATAS Y OBRAS, ECSA

SPAN-DECK CATALANA, SA – FABRICANT DE PREFABRICATS D’EDIFICIS INDUSTRIALS

Cap d’obra En dependència del cap d’àrea es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar el procés d’execució de les obres.

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima de 3 anys. Coneixements informàtics Ms-Office, Ms-Project i Autocad. Es valoraran coneixements d’amidaments i pressupostos.

S’OFEREIX

Jornada completa. Sou entre 39.000 i 42.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat/a. Incorporació immediata en plantilla d’empresa. Possibilitats de continuïtat i desenvolupament professional.

Auxiliar tècnic/a de projectes / delineant/a per dibuixar amb Autocad els edificis prefabricats, plànols de fabricació i muntatges, etc.

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Excel i Word. Lloc de treball El Bruc. Cal que el candidat tingui la residència a la comarca de l’Anoia.

S’OFEREIX

Les persones interessades adreceu el currículum a: rrhh@contratasyobras.com a l’atenció de Laura Julve o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 18000’- i 21000’- euros brut/ anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: admon@spandeck.com a l’atenció del departament de personal o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn. es/borsa)

Ref: 373

Ref: 379

i266 cursos i serveis.indd 59

6/2/06 11:50:48

60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

NATUR SYSTEM - EMPRESA DEDICADA A LA REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ D’EDIFICIS

R5R PROMOCIONS, SL

Cap d’obra

Tècnic/a de projectes i obres

per al control d’execució d’obra nova i seguiment de costos.

PERFIL

PERFIL

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics a nivell usuari d’Ms-Office, Presto, Autocad i Ms-Project. Carnet de conduir i vehicle propi.

Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima demostrable de 3 anys en obres de rehabilitació. També es valorarà experiència en departament d’estudis en empreses del sector. Carnet de conduir.

S’OFEREIX

S’OFEREIX

Jornada completa. Sou entre 33.000 i 36.000’- euros brut/anual negociable segons experiència aportada.

Jornada completa. Sou entre 24.000’- i 27.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: tecnics@r5r o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: rrhh@natursystem.com o inscriviu-vos ala borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 349

Ref: 371

KNAUF ESPAÑA

Adjunt/a a gerència o a director tècnic per a la gestió de projectes, assessorament tècnic, gestió d’assajos i certificats i elaboració de fulles tècniques.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. Experiència mínima demostrable d’1 any en obra o oficina de projecte.

Imprescindible anglès i/o alemany.

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

S’OFEREIX

Lloc de treball Cornellà i Barcelona. S’ofereix formació a càrrec de l’empresa i contracte inicial de 6 mesos. Sou negociable en funció dels valors aportats.

Les persones interessades adreceu el currículum a: seleccion0022@hotmail.com a l’atenció d’Oliver Márquez o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref: 343

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

i266 cursos i serveis.indd 60

6/2/06 11:50:54

Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i installacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes.

ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63

tatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís.

Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com

Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomun-

i266 cursos i serveis.indd 61

Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos.

Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat.

Josep ■Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■Fax: 93 845 54 45

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio ■ Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura

Especialistes en prevenció

Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61

S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres installacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com

Delineació de plànols Perspectives, vídeos virtuals i maquetes:

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01

1a QUINZENA FEBRER 2006

Serveis professionals

Serveis al professional

Serveis professionals

L’INFORMATIU DEL CAATB

Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61

MERCAT DE TREBALL

Perspectives professionals

Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions.

Estudis de color. Estudis de Seguretat i Salut .Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 SANT AGUSTÍ, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

Serveis tècnics d’arquitectura

P

DEMANDES

c 61

S’ofereix delineant de plànols Delineant de plànols s’ofereix per a tot tipus de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2.000 fer treballs a casa. Experiència en empresa d’enginyeria i arquitectura. Preus econòmics.

Telèfons: 93 418 56 76 ■ 686 97 93 68 Es lloga despatx Despatx de 65m2 acabat de reformar al barri de la Ribera (Born), Barcelona, en finca catalogada. Amb sala de treball i sala de reunions, mobiliari nou (cadires Eames, etc.).

A compartir amb 2 arquitectes i fotògraf.

Possibilitat de col·laboracions. Línia telefònica amb número propi (quota mensual inclosa) i ADSL professional d’alta velocitat. Aire condicionat/ Calefacció. Despeses incloses. Es busca preferentment arquitecte tècnic, dissenyador gràfic o similar.190€/mes.

Telèfon: 93 185 08 98 Despatx de 120m2 Despatx de 120m2 . Tot exterior i molt lluminós. Totalment equipat. Amb 2 places de pàrquing. Situat en edifici d’alt nivell, de 7 anys d’antiguitat. Molt ben comunicat.

Directe de propietari.

Montse ■ Telèfon: 600 60 75 75 .

Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format.

També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres.

CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Es comparteix despatx Despatx d’arquitectura a compartir al centre de Barcelona.

Jaume.

Telèfons: 93 458 02 35 ■ 639 95 27 87

6/2/06 11:50:56

62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA FEBRER 2006

serveis

A

Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic.

Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats

i266 cursos i serveis.indd 62

poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol.

El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil.

Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104€/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell.

Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat.

Rb Just Oliveras, 48, 08901.

Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005.

Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

Avantatges:

PER ALS COL·LEGIATS

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu.

L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles.

Per més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis

financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi

Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Alpi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router.

■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació.

■ Kit WIFI gratuït.

Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client.

Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

i: Punt d'Informació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

6/2/06 11:51:05

i266 cursos i serveis.indd 63

6/2/06 11:51:12

i266 cursos i serveis.indd 64

6/2/06 11:51:20