INF060308

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Març 2006

Primera Quinzena

Preu: 2 €

268

Informe sobre la tipologia d’habitatges i la superfície construïda

Construcció d’habitatges Tema: L’activitat constructiva mantindrà el seu dinamisme a Catalunya durant el 2006

El noticiari

■■

■■

P. 4

P. 8

21 consells per a un habitatge sostenible El Reportatge

■■

P. 35

Edifici de la Fundació President Amat Roumens a Terrassa

i268 portada_OK.indd 1

8/3/06 11:48:49

i268 portada_OK.indd 2

8/3/06 11:49:02

Tema La construcció d’habitatges continua creixent. P.4-6

5

A la portada 3 REIAL MONESTIR DE SANTA ISABEL

T N S � R Ca � Noticiari 21 consells per a un habitatge sostenible. P.8

COL·LEGI REIAL MONESTIR DE SANTA ISABEL. La imatge de portada mostra un detall de la remodelació que es fa actualment de l’antic monestir de monges clarisses establert al carrer Rocabertí de Sarrià, una part del qual es va convertir en col·legi l’any 1946. La remodelació de les instal·lacions actuals les duu a terme l’empresa Dragados. Eduard Pérez Ramírez n’és l’arquitecte tècnic i Josep Llobet l’arquitecte.

7

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assistència El Sector La Gent Perfil i funció Reportatge Espai Empresa Classificats La Foto

La Gent Entrevista a l’arquitecte tècnic Josep Baquer. P.24

Sector Tercera convocatòria de la Llei de barris. P.22

4 8 14 20 24 26 31 40 48 58

JOSEP BAQUER SISTACH

Va participar en el I Congrés de Consultors d’estructures celebrat el passat mes de febrer. P.24

5

Reportatge Fundació Amat Roumens a Terrassa. P. 31

5

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 16 de febrer Ca = 1,30 Aplicable fins a l’1 de març de 2006 Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

La Foto Un punt de vista de Nova York. P. 58

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 268. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Marta Esther Mulero, Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Marc Planas, Teresa Pallàs, Maties Pueyo, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i268_sumari.indd 4

8/3/06 11:53:34

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

T

El Tema:

HABITATGE DE SUPERFÍCIE MÍNIMA

LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES VA CRÉIXER EL 2005 A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA, ESPECIALMENT A L’ALT PENEDÈS, L’ANOIA, EL BAGES I OSONA

La província creix pels extrems El 2005 es van iniciar a la demarcació de Barcelona 56.060 habitatges, un 8,5% més que l’any anterior. L’increment es beneficia de l’augment de la construcció a les comarques interiors ■■■ La construcció de nous habitatges als municipis i les comarques de la demarcació de Barcelona va créixer el 2005 un 8,5% respecte del 2004. L’increment estableix un nou rècord històric de 56.060 habitatges, i s’ha vist accentuat pel creixement de la construcció d’habitatges a la tercera corona de la província de Barcelona. En aquesta àrea, formada per les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona, es van construir l’any passat 10.344 habitatges, la qual

i268 el tema.indd 4

cosa representa el 18,45% dels habitatges construïts l’any passat a les comarques de Barcelona.

Les dades es van fer públiques el passat de febrer per part del Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), que va analitzar els visats d’inici d’obra nova referits a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2005.

L’any anterior, el CAATB havia visat l’inici d’obra de 51.657 habitatges de nova construcció, una xifra que

establia un rècord històric, des que el 2001 va començar el darrer cicle alcista de l’habitatge. Aquest any el rècord ha estat superat gràcies a la construcció en una zona –la tercera corona- on solament hi viu el 8,74% de la població de les comarques de Barcelona. Segons l’arquitecte tècnic Ramon Puig, col·laborador del Gabinet Tècnic i autor de l’anàlisi de les dades, aquest fenomen està provocat pel desplaçament de les promocions cap a zones on el sòl és

Corbes oposades ■■■ Les dades del CAATB mostren que les comarques barcelonines de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona el 2004 ja van tenir creixements molt superiors a la resta del territori (un 15%). La seva corba de creixement és totalment oposada a la de la ciutat de Barcelona, que en els darrers anys ha dibuixat una figura pràcticament plana.

8/3/06 11:56:39

c5 EL TEMA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

més barat, amb l’objectiu de posar al mercat habitatges menys cars que a Barcelona i la seva àrea.

Increment dels dèficits La construcció d’habitatges a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona va créixer el 2005 a un ritme quatre vegades superior (21,50%) respecte al conjunt format per la resta de municipis de la província de Barcelona. Puig observa que aquest increment “més gran del que pertoca” en les quatre comarques es deu que hi ha més demanda d’habitatges, ja que el preu del sòl és aquí més barat que a la ciutat de Barcelona i la seva anella metropolitana. “La gent no pot comprar a Barcelona i n’ha de marxar”, indica Puig.

Però els canvis no són solament quantitatius, perquè alhora que es construeix més, en les comarques citades més allunyades de Barcelona també hi ha hagut modificacions substancials en les tipologies dels habitatges. Així, els habitatges plurifamiliars ara ja representen el 80% dels habitatges que es construeixen a les quatre comarques citades, quan el 1995 tan sols significaven el 56%.

Puig indica que tot plegat suposa “un creixement demogràfic centrífug molt accelerat” que accentuarà els dèficits existents en determinades infraestructures d’aquestes comarques (carreteres, trens, etcètera) i en crearà de nous, si no es planifica amb molta agilitat, en àmbits com l’ensenyament o la sanitat. “La gent va marxar d’aquestes comarques els anys cinquanta i seixanta per anar a les ciutats a buscar feina, i ara hi torna per un problema d’habitatge”, conclou l’arquitecte tècnic.

Comarques de Barcelona. Habitatges iniciats.

Variació 2004-2005 Font: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Departament de Visats

3.018 3.704 Bages 22,73%

2.155 3.248 Alt Penedès 50,72%

i268 el tema.indd 5

5.415 5.802 Maresme 7,15%

8.483 8.059 Barcelonès -5,00%

5.782 5.355 Baix Llobregat 7,97%

+ del 15% del 0 al 15% 2.277 2.400 Garraf 5,40%

Dades 2004

del 0 al -15%

Dades 2005

menys del -15%

Evolució total habitatges iniciats a les comarques de Barcelona. �� �� �� �� �� �� �

��������

��������

��������

���������������� ������������������������������������������������ ������������������������������������������������ ����������������������������������������

Habitatges iniciats comarques Barcelona. ÀREA

2005

2000

Barcelona ciutat 5.841 5.119 1a corona (Àrea Metropolitana exclosa BCN) 11.026 12.629

1995

3.109 8.793

2a corona (Regió I exclosa l’Àrea Metropolitana)

28.849 22.876 13.389

3a corona (Resta de comarques BCN) Totes les comarques

10.344 5.689 3.019 56.060 46.313 28.310

POBLACIÓ 2005

1.593.075 3.176.706 456.573 5.226.356

Evolució habitatges iniciats a Catalunya. �� �� �� �� �� �� �� �

�������� ���������������������� ����������������������

1a QUINZENA MARÇ 2006

La construcció disminuirà lleugerament el 2006

5.771 6.404 Vallès Oriental 13.673 13.986 Vallès Occidental 0,29%

1.852 2.579 Anoia 39,25%

Catalunya D’altra banda, segons les dades del CAATB, els habitatges iniciats a la província de Barcelona l’any passat van representar el 50,64% del total de Catalunya, on es van iniciar 110.709 habitatges. A les comarques de Girona, es van iniciar 18,248 habitatges (un 16,48% respecte del total de Catalunya), i a les comarques de Tarragona 25.401 (22,94%). Les comarques de Lleida van ser les que menys activitat constructiva van experimentar el 2005, amb 11.000 habitatges iniciats (9,94%).

Si s’analitza el conjunt de Catalunya, també s’observa aquest fenomen de centrifugació de les comarques de Barcelona cap a les altres tres demarcacions: Girona, Lleida i Tarragona. Fa deu anys a les comarques de Barcelona s’hi construïen el 65% dels habitatges de Catalunya, mentre que ara sols representen poc més del 50%. ■

2.750 3.222 Osona 17,16%

862 839 Berguedà -2,67%

L’INFORMATIU DEL CAATB

�������� �������������������

�������� �������������������

■ ■ ■ El nombre d’habitatges projectats a Catalunya va créixer un 8,4% el 2005 respecte de l’any anterior, segons l’Informe de l’Habitatge de 2005 i les previsions per al 2006 presentat el gener pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

L’informe mostra la xifra rècord de 105.432 habitatges projectats el 2005.

La xifra, que supera per primer cop els sis dígits, garanteix que durant el 2006 l’activitat constructiva catalana mantindrà el seu dinamisme, perquè aquests habitatges es començaran a construir en un termini de dos a deu mesos, tot i que hi haurà un lleuger descens.

Segons va indicar durant la presentació de l’informe el degà dels col·legi dels arquitectes catalans, Jesús Alonso, les obres projectades l’any passat que s’iniciaran els propers mesos asseguren un creixement de la construcció residencial del 8% en el primer semestre d’aquest any.

Aquest creixement tendirà a reduirse fins a un 5% al final d’any. Així que el 2006 es tancarà amb un augment mitjà dels habitatges projectats que rondarà el 6%.

Increments diferents L’informe del COAC analitza el nombre de projectes d’habitatge demarcació per demarcació, i això permet adonar-se que els increments del 2005 respecte de l’any anterior són molt diferents. Així, a la demarcació de Girona els projectes d’habitatges visats el 2005 van créixer el 65,7% i a les Terres de l’Ebre, el 49,7%. Però la província de Barcelona va tenir només un 4,7% més de projectes que el 2004; la de Tarragona, un 3,%, i a Girona van disminuir un 12,1%. Per tipologia, el 77% dels habitatges projectats el 2005 són blocs plurifamiliars, que creixen a costa del xalet aïllat. Els habitatges unifamiliars en filera es mantenen en l’11,7%.

Les dades van ser obtingudes pel Sistema d’Informació Geogràfica (SIGCOAC) desenvolupat pel COAC, que recopila i analitza les dades de tots els projectes visats amb l’objectiu, entre d’altres, de conèixer les dinàmiques de l’edificació, en especial de l’habitatge, i preveure futurs comportaments del sector. ■

8/3/06 11:56:59

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

EL TEMA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

Evolució habitatges per promoció (total) �� �� �� �� �� �� � � � � �

Evolució habitatges plurifamiliars (per promoció) �� ��

�������� ��������

��

�������� ��������

�� �

����������������

��������������� ��������������������� ����������

���������������� ����������������� ��������������

�

�����������������

����������������

������������������ ������

Evolució habitatges unifamiliars no aïllats �

����������������

��������������� ��������������������� ����������

����������������� ��������������

����������������� ������������������ ������

Evolució habitatges unifamiliars aïllats �

� �

� �������� ��������

� �

�������� �������� �

� �

����������������

��������������� ��������������������� ����������

���������������� ����������������� ��������������

����������������� ������������������ ������

Es construeixen més habitatges, però més petits En el període 1996-2005, el nombre d’habitatges de totes les tipologies per promoció ha augmentat un 9% al conjunt de les comarques de Barcelona. Alhora, en aquest període la superfície mitjana dels habitatges, considerant totes les tipologies, ha disminuït un 12% en el conjunt de les comarques. L’augment d’habitatges per promoció més significatiu es dóna a les comarques més allunyades de la ciutat de Barcelona; concretament, l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona, on també es construeixen habitatges cada vegada més petits. Així que es pot concloure que la demarcació de Barcelona creix pels seus extrems però amb habitatges cada vegada més reduïts. Les dades per arribar a aquestes conclusions surten de l’informe elaborat pel Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona sobre l’evolució de la mida de les promocions i de la superfície construïda dels habitatges a les comarques de Barcelona en el període 1996-2005.

L’informe del CAATB entra en detall. Així, explica que l’augment del 9% en el nombre d’habitatges significa passar de 5,5 habitatges

■■■

i268 el tema.indd 6

per promoció a 6, en general. L’increment més gran es produeix a la comarca del Berguedà, on s’ha doblat el nombre d’habitatges per promoció. Si es comparen àmbits geogràfics més grans, es constata que a la tercera corona (l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona), la mida mitjana de les promocions s’ha incrementat fins a un 75%, passant de 3 habitatges per promoció a 5,3.

En les promocions d’habitatges plurifamiliars, el nombre d’habitatges per promoció ha disminuït en el període citat un 11%, si es considera el conjunt de les comarques de Barcelona. Només s’incrementa a Barcelona ciutat (15%) i, sobretot, a la tercera corona (48%). Pel que fa a les promocions d’habitatges unifamiliars en filera i entre mitgeres, la mida d’aquestes promocions només creix a la tercera corona, on augmenta un 42% de mitjana. Finalment, la mitjana d’habitatges unifamiliars aïllats per promoció disminueix un 9% si es considera el conjunt de les comarques de Barcelona. Cal tenir però en compte que en aquesta tipologia és on es concentra la major part de promotors individuals (autopromotors).

�

����������������

��������������� ��������������������� ����������

���������������� ����������������� ��������������

����������������� ������������������ ������

Un informe del CAATB indica que la mida de les promocions de les comarques de Barcelona ha crescut els darrers cinc anys, alhora que ha disminuït el dels habitatges Superfície construïda Pel que fa a l’evolució de la superfície construïda dels habitatges els darrers cinc anys, el CAATB ha observat que la superfície construïda mitjana dels habitatges de la província de Barcelona, considerant totes les tipologies, ha passat de 133 a 117 m2.

La disminució més gran es produeix a les comarques del Bages i el Berguedà, on ha disminuït un 25% i un 32% respectivament, mentre que tan sols al Garraf es produeix un insigni-

L’excepció.

Habitatges en filera i entre mitgeres.

■■■ Només la superfície dels habitatges unifamiliars no aïllats ha augmentat un significatiu 9% en el conjunt de les comarques de Barcelona durant els últims 10 anys, segons el CAATB. Aquests habitatges han passat de tenir 150 m2 a 164 m2. On es fan amb més superfície (221 m2/habitatge) és al Baix Llobregat. Els més petits es construeixen al Maresme (100 m2).

ficant augment d’un 1%.

On la disminució de la superfície dels habitatges és més evident és en els habitatges plurifamiliars, que en 10 anys ha disminuït un 17%, si es considera el conjunt de les comarques de Barcelona. Ha passat de 123 a 102 m2 per habitatge. És a la tercera corona on hi ha la disminució més acusada (28%), atès que els habitatges construïts en aquesta zona han passat de ser els més grans (134 m2) a ser els més petits (97 m2) del conjunt de les comarques barcelonines. On els pisos són més petits és a la comarca del Bages i al Maresme (95 m2), mentre que al Garraf és on es construeixen els més grans (110 m2).

Pel que fa a la mitjana de la superfície construïda dels habitatges unifamiliars aïllats, ha augmentat un 6% entre els anys 1996 i 2005, el que significa que avui la mitjana d’aquests habitatges se situa en 179 m2. Al Barcelonès és on són més grans (282 m2), i més concretament a la ciutat de Barcelona (298 m2), tot i que sols s’hi construeix el 0,82% dels habitatges unifamiliars de les comarques de Barcelona. Els més petits es construeixen al Baix Llobregat, amb 153 m2, l’única comarca on la superfície d’aquest tipus d’habitatge ha disminuït (un 10%). ■

8/3/06 11:57:20

Premis

06

CATALUNYA CONSTRUCCIÓ del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Francesc Mitjans.

Premi a la Trajectòria Professional 2005

Roger Rios, Viví Castelló, Manuel Ruisànchez, Eulàlia Aran i Anna Harder.

Premi a la Direcció d'Execució d'Obra 2005

Angel Antón i Elvira Altadill.

Premi a la Coordinació de Seguretat 2005

RGA Arquitectes i Enginyeria Raventós.

Premi a la Innovació en la Construcció 2005

Nova convocatòria dels Premis Catalunya Construcció El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) convoca la tercera edició dels Premis Catalunya Construcció. L'objectiu d'aquests premis és fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l'execució de les obres, mitjançant la distinció de persones, individualment o en equip, per la seva actuació professional o empresarial amb relació a una obra de referència que s'hagi acabat dins dels anys 2004 i 2005. La convocatòria s'adreça a tot el sector de la construcció de Catalunya. Les categories que es premien són: I. II. III. IV.

Premi a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra Premi a la Innovació en la Construcció Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut Premi a la Trajectòria Professional

S’admetran les candidatures fins al 15 de març.

Podeu consultar les bases a www.apabcn.es/premis Més informació al Secretariat dels Premis: Bon Pastor, 5 (3a planta) 08021 Barcelona Tel. 933 93 37 10 premis@apabcn.es

Perquè des del CAATB sabem que l’esforç en la millora del procés constructiu és un valor de futur.

i268 el tema.indd 7

8/3/06 11:57:33

8c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

N

Noticiari CAATB:

MEDI AMBIENT

21 consells per a un habitatge sostenible La regidora Imma Mayol presidirà el proper 6 d’abril la presentació d’una guia de l’Ajuntament de Barcelona redactada pel CAATB sobre l’ús sostenible dels habitatges. tals del planeta, com és l’augment del CO2 o la destrucció de la capa d’ozó, i la part de responsabilitat que hi tenen els edificis. El segon bloc el formen pròpiament els consells per tenir un habitatge sostenible.

■■■ La sala d’actes del CAATB acollirà el proper dijous 6 d’abril a les 7 de la tarda, l’acte de presentació del llibre 21 consells per tenir un habitatge sostenible, realitzat pel Gabinet Tècnic del CAATB i editat per l’Ajuntament de Barcelona dins de la collecció Guies d’educació ambiental.

Aquesta publicació forma part de les accions que emprèn l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Agenda 21. En l’acte de presentació d’aquest llibre, que tindrà lloc a partir de les set de la tarda, hi participaran Imma Mayol, presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans, i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Terrones, president del CAATB, i els arquitectes tècnics autors dels textos Lara Trujillo i Toni Floriach.

L’objectiu és que es puguin fer petites accions que ajudin a reduir l’impacte ambiental dels edificis Com tenir un habitatge sostenible estalviant cada dia, fent manteniment, triant al comprar i fent obres a casa conformen la part dedicada als consells. El text inclou aspectes com ara el consum d’aigua i energia, l’ús dels aparells domèstics, el manteniment de les diferents parts de l’edifici i de les instal·lacions, l’aïllament tèrmic i acústic, els materials, les fonts d’energia renovables o la gestió dels residus de la construcció.

L’assistència en aquesta sessió és gratuïta, però les places són limitades. Per això, cal inscripció prèvia, que es pot fer per telèfon al 932 40 20 60 o bé per correu electrònic a informacio@apabcn.es. Es lliurarà un exemplar de la guia a totes les persones assistents a l’acte. ■

Ajuda per l’usuari La guia està plantejada com una ajuda a tots els usuaris dels edificis d’habitatges per tal que, en el transcurs de la vida quotidiana, es puguin portar a terme petites accions que ajudin a reduir l’impacte ambiental dels edificis i que, a la vegada, poden suposar un estalvi econòmic important a curt termini.

La guia està estructurada en dos blocs. El primer és una breu introducció als grans problemes mediambien-

El decret d’Ecoeficiència energètica de la Generalitat a Matins Construcció ■■■ El CAATB ha organitzat

per al proper 27 d’abril un Matí Construcció dedicat als criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, on es posarà especial atenció al Decret 21/2006 sobre ecoeficiència energètica en els edificis que va aprovar la Generalitat el passat mes de febrer.

Aquesta és una normativa pionera a tot l’Estat espanyol, que té com a objectiu reduir el malbaratament de l’energia i de l’aigua en el sector domèstic.

La ponència principal d’aquest

i268 Noticiari CAATB.indd 8

Matí Construcció anirà a càrrec de Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge.

També hi participaran representants dels fabricants i empreses així com tècnics especialistes en eficiència energètica i construcció sostenible El decret fa referència a obra nova, edificis amb canvi d’ús i

grans rehabilitacions i s’aplicarà en edificis d’habitatges, residencials col·lectius o administratius, entre d’altres. Amb aquestes mesures es pretén que els nous habitatges construïts emetin un 28% menys de contaminació atmosfèrica i, a més, assolir un estalvi en la despesa energètica de les llars catalanes i una major protecció del medi ambient. Als tècnics del procés constructiu, el decret els afecta en aspectes com ara els requeriments d’estalvi d’aigua i d’energia, l’elecció dels

materials i sistemes constructius o els residus de la construcció.

Els professionals interessats trobaran més informació a www. apabcn.es/matins, on també trobaran la fitxa d’inscripció.

Les inscripcions són gratuïtes i també es poden fer per telèfon al 932 40 20 60.

8/3/06 12:07:48

c9

Sessions sobre el CTE a les Delegacions Durant el passat mes de febrer, el CAATB ha organitzat sessions informatives sobre el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a totes les delegacions del Col·legi. Aquestes sessions s’han programat davant el fort interès entre els professionals que ha despertat la imminent aprovació d’aquest nou marc legal que regirà, en el futur, la pràctica constructiva al nostre país.

■■■

Interès dels professionals Aquestes sessions, que van ser conduïdes per Eva París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB, van recollir les principals conclusions, dubtes i inquietuds que van sorgir en el darrer Matí Construcció, que va tenir lloc el passat 26 de gener a l’Auditori Wintherthur de Barcelona. La presència de més de 500 professionals en

aquesta sessió va evidenciar l’interès que aquest tema desperta en els professionals i la necessitat de realitzar aquestes sessions informatives.

Les sessions es van celebrar a Terrassa el passat 9 de febrer, amb la presència de 23 professionals, a Granollers el 16 de febrer amb 39 collegiats, a Vic el 23 de febrer amb 22 participants, i el passat 28 de febrer es va celebrar a Manresa amb l’assistència de 35 persones.

En aquestes sessions es va informar sobre quins són els principals canvis que es preveu que introduirà aquest nou marc legal i les repercussions que tindrà en l’exercici professional.

Els col·legiats interessats, poden trobar els vídeos amb les ponències del darrer Matí Construcció sobre el CTE a www.apabcn.es ■

Espai Empresa al CAATB PROPERES SESSIONS

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

SESSIONS AL CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

El Codi tècnic de l’edificació ha despertat un gran interès entre els professionals

LA SESSIÓ SOBRE EL CTE A LA SEU DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Sistemes SCHLÜTER-SYSTEMS, recobriments ceràmics

La fusta de coníferes en la construcció ■■■ Sistemes SCHLÜTER-SYSTEMS,organitza, per al proper 3 d’abril, una jornada sobre col·locació de recobriments ceràmics, les seves patologies i les seves solucions: impermeabilització i desolidarització.

■■■ American Softwoods organitza, el proper 27 de març, una jornada

sobre la recepció, posada en obra i control d’execució i manteniment de la fusta de coníferes en la construcció.

Contingut de la jornada: - Característiques i aplicacion - Normativa: EUROCODI 5 i Codi Tècnic de l’Edificaci - Recepció, emmagatzematge i protecció de l’obra de fusta: critèris d’us i manteniment Ponents: Sr. Juan Ignacio Fernández. Director del Laboratori d’estructures de Fusta de l’INIA-ME Sr. Leonardo Marcos. Arquitecte tècnic, delegat de Xylacel per a Cataluny Sr. Ignacio Martínez Elcoro. Delegat d’American Softwoods per al Mediterrani.

Contingut de la jornada: - Patologies: El desenvolupament històric en les tècniques de col·locació de rajoles ceràmiques.

- Solucions Schluter-Systems per a la col·locació de rajoles ceràmiques sobre suports crítics i zones problemàtiques: terrasses, balcons y zones humides.

- Làmines d’impermeabilització i desolidarització.

Ponents: Jorge Viebig, gerent de SCHLÜTER-SYSTEMS i Xavier Urbano, delegat de la zona nord-est de SCHLÜTER-SYSTEMS Dia i hora: 3 d’abril de 2006 de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona.

Dia i hora: 27 de març de 2006 de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona.

Més informació i inscripcions Punt d’Informació ■ Telèfon: 93 240 20 60 Fax. 93 240 20 61 ■ informacio@apabcn.es

i268 Noticiari CAATB.indd 9

Més informació i inscripcions Punt d’Informació ■ Telèfon: 93 240 20 60 Fax. 93 240 20 61 ■ informacio@apabcn.es

8/3/06 12:07:58

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

SERVEIS COL·LEGIALS

Noves oficines a Terrassa El Col·legi signa un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per obrir unes noves oficines de la Delegació del Vallès Occidental al Vapor Universitari ■■■ La Delegació del Vallès Occidental del CAATB obrirà unes noves oficines al Vapor Universitari de Terrassa, al costat mateix de la Demarcació del Vallès del COAC, que es destinaran a la tramitació del visat i prestació de serveis als professionals i ciutadans. Aquest és el principal punt del conveni de col·laboració entre el CAATB, l’Ajuntament de Terrassa que es va firmar el passat 16 de febrer a la sala de govern de l’Ajuntament.

A través d’aquest conveni, l’Ajuntament cedeix a la Delegació durant els propers 15 anys un espai de 232 m2 a la primera planta del Vapor Universitari (al carrer Colom cantonada amb la carretera de Montcada), per tal que el Col·legi hi pugi obrir unes noves dependències administratives.

El conveni permetrà, doncs, que les dependències del CAATB i del COAC

VAN SIGNAR EL CONVENI ROSA REMOLÀ, DELEGADA DEL VALLÈS OCCIDENTAL, JOSEP TERRONES, PRESIDENT DEL CAATB, PERE NAVARRO, ALCALDE DE TERRASSA, XAVIER MARTÍN, CONSELLER DELEGAT DEL VAPOR UNIVERSITARI I JORDI LUDEVID, PRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA DEL COAC.

El Vapor Universitari

■■■ Les instal·lacions del Vapor Universitari de Terrassa, situades a la cruïlla entre la carretera Montcada i el carrer Colom, van ser inaugurades l’any 1995. El Vapor forma part del Campus Universitari, el complex teixit d’instal·lacions i centres dedicats a la docència, el coneixement i la innovació que s’ha anat creant al voltant de l’antiga Escola Industrial de Terrassa. En aquest campus, actualment s’hi imparteixen 37 titulacions universitàries de diferents de centres com la UPC, la UAB, la UNED o la UB. A banda de la docència i la inves-

i268 Noticiari CAATB.indd 10

tigació, el Vapor Universitari també acull les seus de diferents institucions i entitats com el Centre Català del Plàstic, l’Associació Espanyola de Fabricants i Comerciants de Transmissions Oleohidràuliques i Pneumàtiques o l’Escola Municipal d’Arts.

Per als col·legiats, la nova oficina al Vapor Universitari permetrà aprofitar les sinergies amb la Delegació del Vallès del COAC i poder gaudir d’un espai molt ben comunicat i amb més facilitat d’aparcament, en un dels centres emblemàtics de la ciutat de Terrassa.

estiguin de costat, paret amb paret, i facilitarà que els tràmits que han de fer els professionals en els dos collegis es puguin fer amb més facilitat i rapidesa. La nova ubicació de la Delegació permetrà aprofitar les sinergies entre els dos Col·legis, ja siguin de cara al professional, donant més facilitats per obtenir la documentació visada en els dos col·legis, com institucional, aprofundint en les relacions i el treball conjunt.

Les noves oficines del Col·legi s’obriran al públic després de l’estiu, un cop finalitzats els treballs de millora i reforma que s’hi han de fer.

Aquestes noves oficines permetran que el CAATB disposi de dos espais a la ciutat de Terrassa. Per una banda, al Vapor Universitari, amb dependències administratives i espais divulgatius, i per l’altre al carrer Sant Francesc, que continuarà com a seu de la Delegació i punt de trobada, sala d’exposicions i reunions.

Projecte comú En l’acte de signatura del conveni, Pere Navarro, alcalde de Terrassa, va destacar els beneficis que suposarà per la ciutat que les dues dependències del CAATB i del COAC estiguin juntes. “Els col·legiats podran fer les seves gestions amb més eficiència”, va explicar Navarro, per qui aquesta nova oficina dels aparelladors i

arquitectes tècnics permetrà que “els tècnics estiguin més presents en un àmbit que afecta la ciutadania i que col·laborin en el disseny i la construcció de la ciutat” Per la seva banda, Josep Terrones, president del CAATB, va agrair a l’Ajuntament que tingui “la sensibilitat de voler encaixar una nova manera de treballar dels col·legis professionals”. Terrones va recordar la importància que tenen els arquitectes tècnics, que s’han de convertir en autèntics “tècnics de capçalera” per a la societat.

Desplegament territorial Rosa Remolà, delegada territorial del CAATB al Vallès Occidental, va incidir en què aquest conveni augmenta el desplegament territorial del Col·legi per donar més bon servei als col·legiats i a la societat. Remolà va agrair l’àmplia col·laboració del COAC davant del projecte que la Delegació els va proposar. “Amb la signatura d’aquest conveni, s’ha evidenciat que la relació amb el COAC és bona”.

Al seu torn, Jordi Ludevid i Jordi López, representants del COAC, van transmetre la seva voluntat de treballar plegats en projectes comuns.

“Aquesta signatura posa de manifest que hi ha moltes coses que uneixen aquests dos col·legis”, van explicar. ■

8/3/06 12:08:06

c 11 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

ACTIVITATS DEL CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

Control de qualitat dels materials, a Manresa

Valladolid acull Contart del 7 al 9 de juny

■■■ La Delegació del Bages-Berguedà va organitzar el entre els dies 16 i 23 del passat mes de febrer unes jornades sobre el Control de qualitat dels materials dirigides a adquirir els conceptes i criteris sobre el control de qualitat dels materials dins de l’EHE i de l’EFHE. Una vintena de persones van omplir la sala d’actes de la Delegació per assistir en aquestes jornades, que van estar conduïdes per l’arquitecte tècnic Jaume Juanola.

Durant les dues sessions, es va fer especial incidència en la normativa existent, el tipus de control que s’exigeixen i en els tipus de materials a controlar. Les sessions es van recolzar en un cas pràctic on es van exemplificar el pla de control de qualitat, el programa, el registre i el certificat i la determinació del nombre de sèries i de lots. ■

El CAATB participarà activament en la convenció d’aparelladors i arquitectes tècnics que se celebrarà del 7 al 9 de juny a Valladolid. Aquesta edició de Contart du per títol L’arquitectura tècnica: l’enginyeria del futur i girarà a l’entorn de quatre matèries principals: el Codi tècnic de l’edificació, la gestió de la qualitat, la sostenibilitat i la seguretat laboral en el procés constructiu. El CAATB serà present en aquesta trobada d’arquitectes tècnics de tot l’Estat amb una àmplia representació, tant institucional com de professionals del Col·legi.

Contart és la convenció trianual dels aparelladors i arquitectes tècnics de tot l’Estat espanyol, que promou el Consell General de l’Arquitectura Tècnica. Els professionals interessats trobaran tota la informació per participar-hi a www.contart.net. ■

Assemblea general de col·legiats

0,7

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per a l’any 2006

■■■

La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre la convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2006. La contrapart ha de ser una ONG, una associació o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. Els programes o projectes que es vulguin presentar hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció o bé vinculats amb la formació en aquesta matèria. Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual.

El CAATB valorarà, entre d’altres aspectes, que els projectes introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu. També, que promoguin la participació de professionals i estudiants en el moviment de la cooperació internacional i que les candidatures de les entitats justifiquin estar acollides a la Llei de mecenatge 49/2002.

La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar l’Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi.

Dia, hora i lloc: dijous 30 de març a les18.30 hores en 1a convocatòria i 19 hores en 2a convocatòria, a la sala d’actes del CAATB Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent al 2005, balanç de situació comptable tancat el 31 de

Es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Documentació requerida: - Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària.

- En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’hauran d’adjuntar plànols i el pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar.

- Carta de la contrapart demostrant el seu interès i el seu tipus d’implicació en el projecte.

El termini màxim de presentació és el 28 d’abril de 2006

Demaneu el formulari per a la presentació de projectes trucant al 93 393 37 10 o bé enviant un correu electrònic a comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per Internet a l’adreça www.apabcn.es/ convocatoria2006 i baixar-vos els formularis.

i268 Noticiari CAATB.indd 11

desembre de 2005 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2005

5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea General dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2006

6. Proposta de constitució de la nova Delegació del Maresme, amb efectes a partir de l’inici de la nova legislatura resultant de les eleccions col·legials del 2007

7. Torn obert de paraules INFORMACIÓ: secretaria@apabcn.es

8/3/06 12:08:10

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

ACTIVITATS DIVERSES

Cicle de conferències sobre rehabilitació ■■■ El CAATB acollirà aquest mes de març un cicle de conferències sobre la rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània i el projecte Rehabimed, programa europeu liderat pel CAATB sobre la rehabilitació d’aquesta arquitectura. Aquest cicle de conferències començarà el proper 14 de març amb la ponència “L’arquitectura tradicional mediterrània i la seva rehabilitació. Projecte Rehabimed”, que anirà a càrrec de Xavier Casanvoas, project manager del projecte, que explicarà en què consisteix el projecte i quins són els seus objectius. La segona conferència, que tindrà lloc el 21 de març, anirà a càrrec d’Antoni González Moreno Navarro, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, que explicarà la seva experiència en la rehabilitació d’edificis a Catalunya . Aquesta ponència portarà per títol “Com hem de rehabilitar la nostra arquitectura actual”.

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

“Feguars” a l’Espai d’art

Joaquim Ferrer Guallar, “Feguars”, exposa a l’Espai d’art de la primera planta del CAATB del 16 de març al 18 d’abril. “Feguars” exposa la mostra Aguaita (mira), un nom que evoca els orígens aragonesos de l’autor i que convida a entrar, a través de les obres exposades, en un món de càlids jocs de color, de sorpreses per a la vista i d’estímuls per a la ment. El dijous 16 de març, a les 20 h, hi haurà un vernissatge amb la presència de l’autor. ■

■■■

La coberta plana a Terrassa

Viure a la Mediterrània El cicle s’acabarà el 28 de març amb la ponència “El Caire Islàmic i la seva rehabilitació”, que anirà a càrrec de Mahmoud Isamil, enginyer i director del Bureau Culturel d’Egipte a París, que explicarà les tasques de rehabilitació que s’han realitzat a la capital d’Egipte. Aquest cicle de conferències s’emmarca dins dels actes de l’exposició “Viure a la Mediterrània”, que es pot veure al fins al 20 d’abril a la sala d’exposicions del CAATB ■

■ ■ ■ La

L’EXPOSICIÓ PARLA DE LA PRESERVACIÓ DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL MEDITERRÀNIA

visites culturals i altres

Visita a la fàbrica TER

DIVERSOS

Canal Construir Encartat amb aquest número de l’Informatiu, els professionals trobaran el darrer número de Canal Construir, el suplement especial sobre els professionals de l’edificació que realitza El CAATB amb la col·laboració de El Periódico de Catalunya. En aquest número es pot trobar una entrevista a Josep Terrones, president del CAATB i un anàlisi sobre l’estat de l’arquitectura i la construcció a Catalunya. ■

Delegació del Vallès Occidental acull, del 23 de març al 14 d’abril l’exposició La coberta plana, un passeig per la seva història, una exposició que fa un recorregut pels diferents usos i tècniques constructives de la coberta al llarg de la història fins a arribar al seu protagonisme actual. L’exposició, ideada amb motiu del 50è aniversari de l’empresa Texsa (1954- 2004), ha estat preparada pels Departaments de Construccions Arquitectòniques I i II i Composició Arquitectònica de la UPC. ■

■■■

i268 Noticiari CAATB.indd 12

Visita als laboratoris CECAM Una quinzena de companys de la Delegació d’Osona van participar en la sortida tècnica que va organitzar la Delegació a l’edifici industrial TER (Tecnologia Electrònica del Ripollès) a Sant Joan de les Abadesses. Joan Puigcorbé, arquitecte de la fàbrica, va acompanyar els col·legiats mentre durava la visita. Aquesta visita va complementar l’exposició Aspectes tècnics de l’edifici industrial TER que va acollir la Delegació. ■ ■■■

La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat per al proper 31 de març una visita guiada al Laboratori i Centre d’Estudis de la Construcció CECAM (Celrà) i que és propietat del CAAT de Girona. Les inscripcions són gratuïtes, però cal confirmar l’assistència a la mateixa Delegació. ■

■■■

8/3/06 12:08:40

c 13 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

MEDI AMBIENT

1a QUINZENA MARÇ 2006

Joan Antoni Baron a Dinars Construcció Joan Antoni Baron i Espinar, alcalde de Mataró, serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu on els participants tenen ocasió de dinar plegats i escoltar una personalitat rellevant de l’entorn professional. L’alcalde de Mataró pronunciarà la seva ponència en un acte que tindrà lloc el proper 4 d’abril, a les 13.30 hores a l’Hotel Hilton (Diagonal, 589) de Barcelona.

■■■

Un alcalde lligat a la ciutat Joan Antoni Baron (Melilla, 1955), és l’alcalde de la capital del Maresme des del 10 de maig de 2004, quan va agafar el relleu de Manuel Mas, elegit diputat per al Congrés. La seva vida

activitats DEL COL·LEGI

DINARS CONSTRUCCIÓ

L’alcalde de Mataró, a Dinars Construcció Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu.

Data, hora i lloc: 4 d’abril, 13.30 h, Hotel Hilton (Diagonal 589-591) de Barcelona.

INSCRIPCIONS: Telèfon 93 240 20 60 o a www.apabcn.es/dinars.

MATINS TÈCNICS TERRASSA

Solucions d’impermeabilització i aïllament acústic La Delegació del Vallès Occidental organitza un Matí Tècnic a càrrec de l’empresa Texsa. S’hi explicaran des dels conceptes generals fins a la seva aplicació amb diferents solucions.

Data i hora: 23 de març de 12 a 14 h Lloc: Delegació del Vallès Occidental INSCRIPCIONS: L’assistència al Matí Tècnic és gratuïta, però cal inscriure’s al telèfon 93 780 11 10 o per correu electrònic: caatvocc@apabcn.es.

PREMIS

Premis Catalunya Construcció 2006 El Col·legi convoca la tercera edició dels premis a la Direcció d’execució, la Innovació en la construcció, la Coordinació de seguretat i salut i la Trajectòria professional, amb la fina-

i268 Noticiari CAATB.indd 13

s’ha desenvolupat des de sempre a la ciutat de Mataró, on va arribar quan tenia 9 anys de la mà dels seus pares en una de les múltiples onades de migració dels anys 60. Va estudiar Biologia i es va especialitzar en Botànica, i aviat va començar a exercir com a mestre en una escola.

L’any 1995 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Mataró dins del grup municipal del PSC, on ha desenvolupat diferents càrrec, entre els que cal esmentar el de regidor d’Educació i, en el darrers temps, regidor d’Obres, Serveis Municipals i Manteniment.

Dinars Construcció té el suport de les empreses Sather, Panasonic, Gaesco, Teyco, Select i Texsa i la col·laboració del diari El País. ■ litat de reconèixer l’esforç dels professionals i les empreses del sector. Amb els Premis, el CAATB vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció.

Termini de presentació de propostes: 31 de març de 2006 INFORMACIÓ: www.apabcn.es/premis

EXPOSICIONS

Viure a la Mediterrània L’IEMED i la direcció general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya organitzen l’exposició “Viure a la Mediterrània”. Una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional.

Cicle de conferències: ■ 21 de març. “Ús o abús? Restauració o pitafi?”, a càrrec d’Antoni González Moreno-Navarro, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ■ 28 de març. “El Caire islàmic i la seva rehabilitació”, a càrrec de Mahmoud Isamil. Enginyer, director del Bureau Culturel d’Egipte a Paris Dates: del 9 de març al 20 d’abril Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

Pintura a Osona La Delegació d’Osona acull, l’exposició de pintura “Al Costat d’un Punt”, de l’artista Eduard Fontseré.

Dates: del 3 al 25 de març INFORMACIÓ: caatosona@apabcn.es

“Feguars” a l’Espai d’art Joaquim Ferrer Guallar; “Feguars” exposa a l’Espai d’art la mostra Aguaita (mira), un nom que evoca els orígens aragonesos de l’autor i que convida a entrar, a través de les obres exposades, en un món de càlids jocs de color, de sorpreses per a la vista i d’estímuls per a la ment.

JOAN ANTONI BARON ÉS L’ALCALDE DE LA CAPITAL DEL MARESME I SERÀ PROTAGONISTA DE LA DESENA EDICIÓ DELS DINARS CONSTRUCCIÓ.

Inauguració-vernissatge: 16 de març Dates: del 16 de març al 18 d’abril Lloc: Espai d’art de la primera planta Hora: a les 20 hores.

La coberta plana a Terrassa La Delegació del Vallès Occidental l’exposició La coberta plana, un passeig per la seva història, una exposició que fa un recorregut pels diferents usos i tècniques constructives de la coberta al llarg de la història. L’exposició, ideada amb motiu del 50è aniversari de l’empresa TEXSA (1954- 2004), ha estat produïda pels Departaments de Construccions Arquitectòniques I i II i Composició Arquitectònica de la UPC. Dates: del 23 de març al 14 d’abril Lloc: Delegació del Vallès Occidental INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.es

VIATGES I VISITES

Viatge a Berlín La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge de quatre dies per conèixer la ciutat de Berlín durant el cap de setmana del pont de maig. El viatge està obert a tots els col·legiats, familiars i amics que vulguin descobrir plegats la capital d’Alemanya. La sortida permetrà conèixer llocs tan emblemàtics com el Reichstag, la Porta de Brandenburg i la Postdamer Platz. Per a més informació i inscripcions, cal posar-se en contacte amb la Delegació del Vallès Oriental.

INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

Visita als laboratoris CECAM La Delegació del Vallès Oriental organitza una visita guiada al Laboratori i Centre d’Estudis de la Construcció CECAM, situat a Celrà, i que és propietat del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.

Dia: 31 de març INSCRIPCIONS: Les inscripcions són gratuïtes, però cal confirmar l’assistència a la Delegació del Vallès Oriental: Telèfon: 93 879 01 76 o per correu electrònic: caatvori@apabcn.es

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Assemblea general de col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar l’Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi.

Dia, hora i lloc: dijous 30 de març a les18.30 hores en 1a convocatòria i 19 hores en 2a convocatòria, a la sala d’actes del CAATB

Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent al 2005, balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2005 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2005 5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea General dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2006 6. Proposta de constitució de la nova Delegació del Maresme, amb efectes a partir de l’inici de la nova legislatura resultant de les eleccions col·legials del 2007 7. Torn obert de paraules

INFORMACIÓ: secretaria@apabcn.es

8/3/06 12:08:44

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Assistència:

A

PROFESSIONAL

Arriba el Gescol 4.0, el Visat Digital El CAATB llança la nova versió del programa de Gestió Col·legial, que permet visar digitalment impresos i documents tècnics amb més garanties ■■■ A partir d’aquest mes de març, els

col·legiats tenen a la seva disposició la nova versió del programa Gescol, el programari (software) de Gestió Col·legial, que introdueix com a principal novetat la possibilitat de visar digitalment en format PDF impresos i qualsevol tipus de documents tècnics amb el màxim rigor i professionalitat, igual que si s’hagués visat presencialment al Col·legi. Això ha permès ampliar l’abast del visat en línia a obres amb pressupost més gran (fins a 600.000 €) L’avanç més significatiu que suposa aquest programa respecte a la versió 3.1 és l’augment d’elements de seguretat per tal de garantir l’habilitació i la competència professional del tècnic i el rigor en tot el procés de visat.

Aquesta millora s’aconsegueix en

i268 Noticiari CAATB.indd 14

passar de visar documents en format paper a generar documents visats en format electrònic. Si fins ara, el visat es materialitzava mitjançant un document en paper amb una etiqueta de visat, amb el Gescol 4.0 s’aconsegueix un document electrònic en format PDF amb la signatura electrònica del CAATB. El format PDF permet estandarditzar qualsevol tipus de document per tal que pugui ser llegit en qualsevol ordinador, però no pot ser modificat; s’assegura així la seguretat i, a la vegada, la professionalitat de l’arquitecte tècnic.

El Visat Digital garanteix la competència professional del col·legiat d’acord amb la LOE i la resta de normativa vigent, i fa possible la gestió i tramitació del visat amb total confidencialitat. És una garantia per a l’obra i de futur, perquè verifica

que s’han realitzat els documents obligats segons la legislació i els altres que es recomanen. Finalment, també garanteix la màxima qualitat formal.

El Gescol 4.0 és un complet programa informàtic que permet gestionar els expedients de visat; tenir una base de dades de clients, tècnics i contractistes; fer l’edició d’impresos, el càlcul de despeses i l’elaboració de minutes; visar en línia, i gestionar el propi arxiu digital de documents visats.

El funcionament del programa El Gescol 4.0 és una eina que permet enregistrar els diferents agents, clients, proveïdors i altres tècnics que col·laboren amb l’arquitecte tècnic, gestionar els encàrrecs professionals que tingui cada tècnic i visar digital-

ment a distància.

Un cop instal·lat el programa, el professional podrà gestionar la seva base de dades de clients, contractistes o altres tècnics, introduir les dades de l’encàrrec i emplenar els impresos per visar.

El Gescol 4.0 disposa d’un assistent que detecta errors i adverteix quan hi ha alguna incoherència en les dades emplenades, de manera que ajuda a avançar en el procés complint els requisits del visat.

Aquest assistent genera missatges d’ajut amb definicions objectives de conceptes i codificacions del visat, fa una tria automàtica dels models de documents necessaris en funció del tipus de treball, mostra qüestionaris de comprovació d’atribucions professionals, i duu a terme el càlcul automàtic de despeses del visat i des-

8/3/06 12:08:46

c 15 ASSISTÈNCIA NOU VISAT DIGITAL

peses de prima complementària de MUSAAT i el càlcul de pressupost de referència.

Un cop introduïdes les dades de l’encàrrec a visar, el programa genera tots els models d’impresos que s’han de visar per a aquell treball. El professional podrà acabar d’emplenar tots els documents des de l’ordinador, seguint els nous models d’impresos de visats aprovats pel Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

notícies GESCOL

Adobe Acrobat Standard, a més bon preu

En format digital Si l’encàrrec requereix visar documents tècnics –siguin projectes, estudis de seguretat, informes tècnics, pressupostos...–, en aquest punt el professional podrà afegir un arxiu electrònic en format PDF per tal que també es pugui visar. Si la documentació s’ha elaborat amb diversos programes informàtics –Word, Excel, AutCAD, MsProject, Presto, TCQ2000...– s’haurà d’incloure en un sol document en format PDF que contingui tota la informació per aconseguir el visat. Això garantirà la integritat formal del document tècnic elaborat pel tècnic. Un botó d’ajuda acompanyarà el professional en tot moment. A més, en cas de problemes, el col·legiat podrà recórrer a un equip d’experts en informàtica i en el funcionament del programa, i a un equip de professionals del CAATB especialitzats en la gestió de visats, a través de dos telèfons.

Un cop emplenats tots els impresos de visats i afegit l’arxiu PDF amb els documents tècnics, aquest treball ja es podrà visar en línia. Mitjançant un codi de seguretat i una contrasenya es pot accedir a la Plataforma de Visat Digital restringida del Col·legi, que garanteix la confidencialitat de totes les dades. El programa envia per Internet tota la informació i els documents tècnics preparats anteriorment i, automàticament, s’aconsegueix el visat.

crear el seu propi arxiu del procés constructiu de l’obra. A més, aquesta informació es podrà recuperar en qualsevol moment a través del Gescol.

El professional també pot optar per enviar electrònicament els documents visats a tercers, com ara els seus clients, o bé per realitzar tràmits amb administracions públiques que admetin tramitació telemàtica.

En aquest cas, per tal que tinguin validesa, el col·legiat haurà d’afegir la seva signatura electrònica. En el mercat es poden trobar diversos tipus de signatures electròniques i només haurà d’escollir la que més li convingui. Amb aquesta possibilitat, s’avança cap a les darreres tendències de l’Administració d’oferir tràmits telemàtics.

que és accessible al tècnic sempre que el necessiti. Es tracta d’un arxiu segur en espai restringit al col·legiat, accessible a través d’Internet mitjançant un codi i una contrasenya.

Què s’ha de fer per visar en línia?

El CAATB ha programat unes sessions d’informació i acreditació perquè els col·legiats puguin començar a visar digitalment sense problemes, amb la màxima informació i amb totes les garanties. En aquestes sessions, es resoldran tots els dubtes que puguin haver-hi sobre el Visat Digital. En acabar la sessió –que també servirà per renovar l’acreditació dels usuaris que feien servir la versió 3.1- el tècnic haurà de signar un contracte d’utilització del Visat Digital i ja podrà obtenir gratuïtament el programa. ■

Arxiu accessible La documentació visada es pot recuperar digitalment en qualsevol moment a la Plataforma de Visat Digital. El CAATB crea un arxiu de la documentació de cada obra visada

Més informació i inscripcions:

www.apabcn.es

Telèfon: 93 240 20 60

Segur i amb garanties El CAATB valida les dades, comprova els documents i els visa amb la signatura electrònica del Col·legi, que assegura la validesa de tots els impresos i la documentació tècnica.

El visat de treballs amb el Gescol 4.0 és immediat, exceptuant els casos de projectes i estudis de seguretat, que seran validats en un temps màxim d’un dia laborable. Pel que fa a la resta de documents i impresos, el collegiat podrà disposar del document visat immediatament després d’haver-lo enviat amb el Gescol 4.0.

Un cop obtinguts els documents visats, el professional podrà imprimir-los i signar-los per lliurar-los als seus clients, o bé guardar-los per

i268 Noticiari CAATB.indd 15

El programa Gescol 4.0 és totalment gratuït per als col·legiats.

Però per poder aprofitar totes les prestacions d’aquest programa, els tècnics també necessitaran el programa Adobe Acrobat Standard per generar arxius en format PDF. El CAATB ha aconseguit un preu especial d’aquest programa per a tots els seus col·legiats de 185 €, que suposa un estalvi de més del 50% en el preu oficial del producte. A més, el Col·legi subvencionarà fins al final de l’any l’adquisició d’aquest programa per a tots els seus membres que contractin el Visat Digital i l’oferirà en exclusiva per un cost de 149 €. ■ ■■■

Principals avantatges del Gescol 4.0 respecte a la versió 3.1 La introducció del format PDF introdueix més garanties i assegura l’habilitació, les competències professionals i el rigor del tècnic que realitza el visat amb el programa Gescol.

■■■ El format PDF també permet que el tècnic pugui guardar una còpia dels documents visats, enviar-la electrònicament als seus clients o bé fer-la servir en aquells casos que s’admeti la tramitació electrònica amb signatura electrònica del col·legiat (certificat final ■■■

d’obra, cèdula d’habitabilitat...).

Augmenta el valor màxim del PEM de les obres que es poden visar: de 180.000 € en la versió 3.1 a 600.000 € en el Gescol 4.0.

■■■ La documentació visada es pot recuperar digitalment en qualsevol moment a la Plataforma de Visat Digital. D’aquesta manera, el CAATB crea un arxiu de la documentació de cada obra visada que està a disposició del tècnic sempre que el necessiti.

■■■

Sessions d’acreditació a Barcelona i les delegacions Les sessions informatives i d’acreditació per aprendre a utilitzar el programa Gescol 4.0 començaran el proper 22 de març i tindran lloc a Barcelona tots els dimecres de les 18 a les 20 h a la sala d’actes del CAATB. També es faran sessions informatives a les delegacions: a Terrassa, el 3 i 18 d’abril; a Granollers, el 27 de març i el 24 d’abril; a Vic, el 4 d’abril, i a Manresa, el 28 de març. Paral·lelament, també s’han organitzat cursos de formació per aprofundir en el funcionament del programa de l’Adobe Acrobat. ■

■■■

Traspàs de dades des del Gescol 3.1 Els professionals que tinguin la versió 3.1 del programa instal·lada podran recuperar fàcilment totes les dades que hi tinguin introduïdes i traspassar-les al nou Gescol.

Aquests usuaris podran seguir utilitzant la versió 3.1 fins passat l’estiu, quan ja no s’admetran més visats en línia fets amb el Gescol 3.1. ■ ■■■

8/3/06 12:09:01

16 c

M

L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

MEDI AMBIENT

Mercat de treball:

El temps és or

ASSESSORIA

És important que els professionals de l’edificació siguem capaços de planificar i gestionar el temps. Així s’aconsegueix influir positivament en el nostre treball.

Mireia Xercavins treball@apabcn.es ■■■ En la societat actual, els professionals senten que hi ha una manca de temps per atendre les seves necessitats. Dia rere dia es troben amb el repte de fer front al que exigeixen els altres i assumir les responsabilitats que tenen. Per això, és freqüent que en els entorns laborals se senti a dir: “Necessitaria que els dies fossin de 40 hores”, “No tinc temps per a res”, “Em falten hores”... Trobar-se en aquesta situació no és fruit de la incompetència del professional sinó que és el resultat d’una pèrdua de capacitat per gestionar i planificar eficaçment el temps. Els factors que identifiquen una mala gestió del temps poden ser, entre d’altres, no saber distingir el que és important del que és urgent, no saber delegar les tasques i patir interrupcions en l’elaboració de les feines.

El temps de què disposen té un gran valor i per aquest motiu és important saber-lo organitzar per donar una resposta eficaç a totes les seves responsabilitats.

Un professional eficaç és el que coneix fins a on pot arribar, i sap identificar allò que és realment important.

Un professional eficaç és aquell que coneix fins a on pot arribar, i sap identificar i limitar-se a allò que és realment important. És a dir, aquell que treballa per aconseguir el màxim, amb la millor qualitat i economitzant temps. S’entén per planificació, la capacitat per identificar, avaluar i programar quines accions s’han d’emprendre per aconseguir un objectiu específic, com s’han de dur a terme i durant quant temps, i quins recursos són necessaris per complir l’objectiu final. Un pas previ a la planificació és l’anàlisi del moment present, per veure quins són els punts forts i dèbils de l’actual gestió del temps.

La planificació ha de ser àgil i flexible, tant com ho permetin les activitats a realitzar i els objectius a assolir.

i268 Noticiari CAATB.indd 16

La planificació s’inicia amb la fixació d’objectius. Aquests han de ser: molt concrets i específics, pocs però importants, que siguin compatibles entre si, quantificables i assolibles.

Tenir definits els objectius vol dir que tenim una idea clara del que es vol aconseguir; a partir d’aquí, hem de marcar les prioritats de cadascun.

Aquests aniran condicionats per les motivacions del professional, l’objectiu i les necessitats externes.

D’altra banda, no s’ha de confondre la planificació amb la programació. Amb la planificació decidim què volem aconseguir i en quant temps; amb la programació assignem la quantitat de temps per a cada una de les tasques a realitzar per aconseguir

el nostre objectiu. Una eina útil per programar és destinar uns minuts al dia a preparar una llista de les coses a fer i revisar-la diàriament per tenir presents els objectius que s’han d’aconseguir.

Gestión del temps La millor manera de gestionar el nostre temps no és dedicant menys estona a cada una de les activitats sinó invertint en cadascuna el temps necessari. S’ha de ser realista i conscient de les limitacions del temps, ja que si es programa fer les coses que realment es poden dur a terme, es generarà un sentiment estimulant; en canvi, si es programen més tasques de les que es poden realitzar, es

tendirà a un sentiment de frustració.

També hem de tenir en compte els imprevistos; per tant, és important deixar marges de temps entre activitats, com també ho és agrupar les activitats que tenen alguna relació entre si. Si s’aprèn a gestionar el temps de forma correcta, s’aconsegueix a influir positivament en el treball que es desenvolupa. Planificar el temps dóna tranquil·litat i seguretat, compromet a objectius concrets i permet aprofitar-lo de manera eficaç. És important que els professionals del procés de l’edificació siguem capaços de planificar i gestionar el temps, ja que acostumen a patir interrupcions, imprevistos i urgències en el seu dia a dia. ■

8/3/06 12:09:07

i268 Noticiari CAATB.indd 17

8/3/06 12:12:37

18 c

Afiliació:

A

L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a QUINZENA MARÇ 2006

MEDI AMBIENT

SERVEIS AL COL·LEGIAT

Conveni amb Infassi d’assessorament informàtic

El conveni amb Infassi permet als col·legiats obtenir avantatges informàtics

■ ■ ■ El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa d’assistència informàtica Infassi per tal que tots els col·legiats i familiars rebin un tracte preferent en els serveis d’assessorament informàtic que ofereix aquesta empresa. A través d’aquest conveni Infassi els col·legiats obtindran avantatges en l’adquisició de material i serveis informàtics amb condicions preferents respecte el mercat. A més, els col·legiats també obtindran una atenció professional més personalitzada en qualsevol, de les gestions que realitzin. ■

Més informació consulteu:

www.infassi.com

ALBERT RICART, DIRECTOR GENERAL D’INFASSI I EMILI MATA, DIRECTOR DE MÀRQUETING DEL CAATB.

Assemblea general de col·legiats

El Col·legi unifica els horaris d’atenció al col·legiat A partir de l’1 d’abril, els serveis del CAATB presentaran un horari unificat d’atenció al col·legiat. La seu central de Barcelona obrirà al públic de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 19 h. L’horari de les oficines de visats serà de dilluns a divendres de 9 a 19 h sense interrupció. Es recorda que tota la informació col·legial es troba disponible a ww.apabcn.es

Sessió de presentació per als nous col·legiats

La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar l’Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. Aquesta assemblea s’ha convocat per al proper dijous 30 de març, a les 18.30 en primera convocatòria i a les 19 h en segona convocatòria, a la sala d’actes del CAATB.

■■■

Ordre del dia provisional 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent al 2005, balanç de la situació comptable tancat el 31 de desembre de 2005 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2005.

5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea General dels collegiats que constituiran la Comis-

i268 Noticiari CAATB.indd 18

CAATB va organitzar el passat 22 de febrer una sessió per a nous col·legiats on es van explicar, entre d’altres temes, quins són els serveis que ofereix el CAATB així com tot allò que cal saber per a l’inici de l’activitat professional. Una quinzena de persones van assistir en aquesta sessió per informar-se de tots els serveis que poden trobar al seu abast al Col·legi. Des de les pàgines de L’Infor■■■

sió Econòmica per a l’exercici 2006.

6. Proposta de constitució de la nova Delegació del Maresme, amb efectes a partir de l’inici de la nova legislatura resultant de les eleccions col·legials del 2007.

7. Torn obert de paraules Per a més informació dirigiu-vos a secretaria@apabcn.es ■

matiu els volem donar a tots i totes la benvinguda al Col·legi.

El CAATB realitza periòdicament aquestes sessions de presentació i benvinguda per tal d’explicar tot el que els aparelladors i arquitectes tècnics poden trobar al Col·legi. La propera d’aquestes sessions es realitzarà el 29 de març. Les persones interessades a assistir-hi poden trucar al telèfon 932 40 20 60. ■

8/3/06 12:13:05

i268 Noticiari CAATB.indd 19

8/3/06 12:13:44

20 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

S

El Sector:

MILLORA URBANÍSTICA

EL NUCLI ANTIC DE MANRESA TÉ ADJUDICAT EL PROJECTE D’INTERVENCIÓ DES DE LA PRIMERA CONVOCATÒRIA DE LA LLEI AL 2004

S’obre la tercera convocatoria de la Llei de barris El govern català destina 99 milions d’euros a projectes municipals que tinguin com a finalitat la millora urbanística, econòmica i social de zones degradades Una de les iniciatives més emblemàtiques del Govern català, la Llei de barris, va donar un altre pas endavant el 7 de febrer, quan el Consell executiu va aprovar la tercera convocatòria de les ajudes que aquesta iniciativa legislativa atorga a les zones urbanes més necessitades de Catalunya, per un import de 99 milions d’euros. La quantitat es completarà amb una altra de similar aportada pels municipis que aconsegueixin entrar en aquest programa de rehabilitació urbanística, econòmica i social.

La Llei de barris és un programa per a poblacions amb problemes específics, que ja ha tingut dues edicions.

En cadascuna d’elles els ajuts de la Generalitat, sempre 99 milions d’eu■■■

i268 Noticiari CAATB.indd 20

ros , s’han destinat a cofinançar fins al 50% del pressupost dels projectes seleccionats. D’aquesta manera, amb les aportacions dels respectius ajuntaments, s’haurà generat en les tres primeres convocatòries una inversió global de 594 milions d’euros per a la rehabilitació integral de barris.

Entre les dues primeres convocatòries, adjudicades el 2004 i el 2005, el Govern ha atorgat ajuts a 30 projectes, 13 en la primera convocatòria i 17 en la segona. Amb la convocatòria d’enguany s’hauran incorporat a aquest programa més de 40 barris. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades, que hauran generat una inversió propera als 800 milions d’euros en uns 60 barris de tot Catalunya.

Uns quinze projectes ■■■ El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el 10 de febrer la resolució que obre la tercera convocatòria dels ajuts previstos per la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. A partir de l’endemà i durant dos mesos, els ajuntaments podran presentar les sol·licituds per optar als ajuts, que sumen 99 milions d’euros i es destinen a finançar fins al 50% del pressupost de cada projecte. Es preveu que els ajuts s’adjudiquin abans de l’estiu i beneficiïn prop d’una quinzena de projectes.

La Comissió de gestió del fons de foment del Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial analitza els projectes presentats pels ajuntaments i proposa al conseller de Política Territorial i Obres Públiques quins poden ser finançats i per quina quantia, per tal que adopti la resolució definitiva. Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris es basen en aspectes com els dèficits d’equipaments i serveis de la zona, característiques demogràfiques, problemes socials com l’atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, i dèficits socials i urbans com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. També es té en compte el criteri d’equitat territorial. ■

8/3/06 12:14:01

c 21

Trenta barris amb projecte adjudicat Trenta barris a tot Catalunya tenen ja projecte d’intervenció adjudicat, dins el marc de la Llei de barris, que arriba a la tercera convocatòria.

La primera convocatòria de la Llei, el 2004, va incloure el centre històric de Balaguer, el nucli antic de Manresa, el barri del Carme de Reus, els barris de Collblanc i la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, els barris de la Serra d’en Mena a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona, els barris de Santa Caterina i de Roquetes de Barcelona, el barri de Salt 70 de Salt, el barri de Ca n’Anglada de Terrassa, el barri de l’Erm de Manlleu, el nucli històric d’Olot i el barri de la Mariola de Lleida. Des de mitjan gener passat s’estan constituint els Comitès d’avaluació i seguiment de tots aquests barris i es constata l’avanç important dels processos de rehabilitació en curs.

La segona convocatòria, el 2005, va beneficiar al barri del Poble Sec de Barcelona, al nucli antic de Berga, a la barriada nova de Canovelles, al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, al barri de la Marca de l’Ham de Figueres, al barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla de Girona, al barri de Cerdanyola de Mataró, al barri de la Ribera de Montcada i Reixac, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, al Barri vell de Ripoll, al Parc fluvial del riu Ripoll de Sabadell, al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat, al barri de Can Folguera de Santa Perpètua de Mogoda, al nucli antic de Solsona, al barri de Campclar de Tarragona, al casc antic de Tortosa i als Barris sud de Vic.

NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

ARQUITECTURA I DIVERSOS

1a QUINZENA 2a FEBRER MARÇ 2006

més notícies ARQUITECTURA

Un tirabuixó convertirà a Xicago en la ciutat més alta

■■■

■■■ Amb 609 metres d’alçada, el Fordham Spire Hill House que Santiago Calatrava ha projectat a la ciutat de Xicago serà l’edifici més alt d’Estats Units, ara com ara. La torre destaca també perquè la seva façana de vidre produeix un efecte de tirabuixó, aconseguit mitjançant una innovació estructural: cada pis individual de la torre es construirà fora

del nucli central, com una caixa separada, amb corbes suaus i costats còncaus.

Cadascuna de les ‘caixes’ independents gira una mica més de dos graus sobre la de sota. El resultat és que els pisos roten al voltant del nucli com si ascendissin, donant a la façana la impressió de moviment. ■

Premien la ceràmica del pavelló espanyol al Japó

Centre històric de Lleida És de preveure que aquells municipis que no van aconseguir ajudes en els anys anteriors, tornin a sol·licitar-les en aquesta tercera convocatòria. A les comarques lleidatanes, el candidat més clar és el centre històric de la ciutat de Lleida, on el 19 de novembre passat es va desplomar un bloc de pisos.

Els ajuntaments que es vulguin collir a aquesta convocatòria podran trametre les seves sol·licituds i la documentació corresponent per mitjà de l’extranet de les administracions catalanes (www.eacat.net). ■

i268 Noticiari CAATB.indd 21

El pavelló espanyol de l’Expo Universal celebrada a Aichi (Japó) el 2005, d’Alejandro Zaera-Polo i Farshid Moussavi (FOA), va guanyar els IV Premis Azulejos de España d’Arquitectura i Interiorisme, en la categoria d’arquitectura.

El jurat del premi, presidit pel Premi Nacional d’Arquitectura

■■■

Guillermo Vázquez, va destacar la sensació d’ordre aliè a la convenció geomètrica dels tancaments del pavelló, fets amb 11.000 peces de ceràmica realitzades pel ceramista Toni Cumella i l’empresa Cerámica Decorativa. L’obra ja havia tingut molt d’èxit a Aichi, cuna de la ceràmica japonesa. ■

8/3/06 12:14:10

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

1a QUINZENA MARÇ 2006

DIVERSOS I ACTIVITATS

Eros i la psique de l’arquitecte ■■■ L’exposició Erotica Architectonica ha mostrat al febrer a la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Terrassa (Vallès Occidental), la relació entre l’arquitectura i l’erotisme. L’exposició tenia quatre apartats, entre els quals destacava el que vinculava l’erotisme amb els espais. Aquest apartat relacionava formes com torres i menhirs (que tenen a veure més amb la comprensió de la naturalesa que amb allò fàl·lic) amb el gènere masculí, i estructures com els arcs de triomfs amb el femení.

Entre els edificis seleccionats per a l’exposició, hi havia la Capella Ronchamp de Le Corbusier i el cementiri d’Igualada d’Enric Miralles i Carme Pinós, obres preferides per l’arquitecte Fredy Massad, que va organitzar l’exposició conjuntament amb la historiadora de l’art Alicia Guerrero. Semblantment, aquesta va destacar a la premsa local

activitats

DEL SECTOR EN GENERAL

FIRES I CONGRESSOS

Construlan 2006 Bilbao Exhibition Center acull El Saló de la Construcció Equipament i Installacions 2006 el qual aposta per potenciar especialment sectors com el mobiliari, el de cuina i bany i maquinària d’obres públiques. El seu objectiu és estimular la innovació tecnològica i qualitat entre els fabricants i empreses del sector. El certamen comptarà amb un ampli programa de jornades tècniques i actes paral·lels com el III Premi Construcció i Innovació, sempre girant al voltant de les energies renovables i la construcció d’un món més sostenible.

DATES: del 26 al 29 d’abril del 2006 LLOC: Bilbao Exhibition Center INFORMACIÓ:

www.bilbaoexhibitioncentre.com Telèfon: 94 928 54 00

Intermat 2006 L’Exposició Internacional de Maquinària i Tècniques per a les Obres Púbiques, la Construcció i la Indústria dels Materials vol oferir en aquesta edició veritables oportunitats per a joves i interessats en

i268 Noticiari CAATB.indd 22

el projecte d’una església ortodoxa de Herzog i De Meuron, que no es va arribar a construir.

Entre els edificis seleccionats per a l’exposició, hi havia la Capella Ronchamp de Le Corbusier i el cementiri d’Igualada d’Enric Miralles i Carme Pinós.

L’EXPOSICIÓ EROTICA ARQUITECTÒNICA ES VA MOSTRAR A LA DELEGACIÓ DEL COAC AL VALLÈS OCCIDENTAL DURANT EL MES DE FEBRER

el sector. Es tractaran temes relacionats amb la prevenció de riscos, seguretat i salut dels treballadors a l’hora entre d’altres.

DATES: del 20 al 29 d’abril de 2006 LLOC: Parc d’Exposicions de París- Nord Villepinte.- França HORARI: de 9h a 18h.

INFORMACIÓ: www.intermat.fr

Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

La Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Porto organitza el 2n Congrés de Patologia i Rehabilitació d’Edificis.

DATES: del 20 al 21 de març LLOC: Universitat d’Enginyeria de Porto INFORMACIÓ: Cesar.Diaz@upc.edu

Arquitectura Blanca La Cátedra Blanca de Valencia de l’ETSAV organitza el CIAB-2, el II Congrés Internacional d’Arquitectura Blanca.

L’objectiu de la trobada és la presentació pública de les obres realitzades amb formigó blanc o acolorit i els treballs històrics, estilístics o tècnics sobre el formigó.

Dominique Perrault i Nieto Sobejano, entre d’altres coneguts professionals, participaran com a ponents a les jornades simultànies que s’hi han preparat.

DATES: 23, 24 i 25 de març LLOC: Universidad Politécnica de Valencia.

Camino de Vera, 14. Valencia 46022.

INFORMACIÓ: Cátedra Blanca de Valencia www.upv.es/catedrablanca

PREMIS I CONCURSOS

Premis per a la prevenció de riscos La Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals ha convocat els Premis per a la Prevenció de Riscos Laborals.

Aquests guardons consten de tres categories relacionades amb la implantació de sistemes preventius eficaços i la contribució en la consolidació de la cultura de la prevenció: Premi a la Trajectòria Professional, a l’Actuació Empresarial més Destacada en la Prevenció de Riscos Laborals, i a la Tasca Informativa i de Divulgació.

TERMINI DE PRESENTACIÓ:

4 d’abril de 2006 INFORMACIÓ: www.funprl.es

Premis Azulejos ASCER organitza els Premios Azulejos de España de Arquitectura e Interiorismo amb la finalitat de difondre el coneixement i l’ús de la rajola ceràmica espanyola en el camp de l’arquitectura i la decoració. Arquitectes, aparelladors, paisatgistes, interioristes i decoradors hi poden participar presentant obres on s’hagin utilitzat rajoles ceràmiques de fabricació espanyola.

TERMINI DE PRESENTACIÓ: 30 d’octubre de 2006 LLOC: ASCER, Camino Caminás, s/n 12003 Castellón. Telèfon: 96 472 72 00 INFORMACIÓ: www.asecr.es

Guerrero també va declarar a la premsa que estava convençuda que Eros està sempre amagat a la psique de l’arquitecte, i es manifesta no solament en la forma de l’edifici sinó també en la forma de treballar el material i de concebre l’espai. Ara se’n farà un llibre ■

EXPOSICIONS

La passió del dibuix El Museu Picasso de Barcelona presenta Picasso: la passió del dibuix.

L’exposició reuneix més de 240 dibuixos de l’artista en un recorregut cronològic que comença amb els esbossos d’estil clàssic que va traçar durant la seva infància, repassa l’evolució de l’artista cap al cubisme i recull les seves últimes obres, dibuixos que Picasso va fer tres mesos abans de morir.

DATES: fins al 7 de maig LLOC: Museu Picasso Montcada, 15 de Barcelona.

INFORMACIÓ:

Telèfon: 93 319 63 10 www.museupicasso.bcn.es

Gaudí i el Park Güell Arquitectura i Natura El Museu d’Història de la Ciutat organitza l’exposició Gaudí i el Park Güell.

Arquitectura i Natura, que mostra la manera com Gaudí entenia l’urbanisme i com el plantejà al Park Güell, posant èmfasi en el diàleg entre arquitectura i natura.

DATES: fins al 30 de maig de 2006 LLOC: Pavelló de Consergeria. Park Güell C/Olot, s/n. Barcelona.

INFORMACIÓ:

Tel. 93 285 68 99 www.museuhistoria.bcn.es

8/3/06 12:14:21

c 23 NOTÍCIES NOTÍCIESDEL DEL SECTOR SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

URBANISME ARQUITECTURA I PAISATGE I ACTIVITATS

1a QUINZENA MARÇ 2006

Barcelona celebra la 4a Biennal Europea de Paisatge ■ ■ ■ Amb el lema ‘Paisatge/Un producte-una producció’, Barcelona acollirà els dies 23, 24 i 25 de març la quarta edició de la Biennal Europea de Paisatge, en el marc de la qual es lliurarà el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, al qual s’han presentat 457 projectes. La cita comptarà amb la participació de professionals de diverses disciplines artístiques procedents de diversos països, que debatran i aprofundiran sobre les accions en el paisatge des de la perspectiva global i integral del territori.

Deu intervencions finalistes La Biennal està organitzada pel Collegi d’Arquitectes de Catalunya, el Màster en Arquitectura del Paisatge de la UPC i l’Associació d’Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya i té el suport de l’Àrea d’Espais Natu-

i268 Noticiari CAATB.indd 23

rals de la Diputació de Barcelona.

Enguany, el certamen compta amb una comissària internacional, la prestigiosa paisatgista Catherine Mosbach, i també s’ha creat el Consell de la Biennal, l’espai de trobada de les institucions que hi donen suport i hi col laboren. Pel que fa al Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, premia intervencions construïdes a Europa entre el 2001 i el 2005. És un premi únic, amb una dotació de 15.000 euros, que es lliurarà en el transcurs de la biennal. Entre les deu intervencions finalistes del premi, hi ha la urbanització del passeig Garcia Faria de Barcelona, entre els carrers Bilbao i Josep Pla; l’Espai/descobriment de tres forns industrials romans a Vilassar de Dalt, de l’arquitecte Toni Gironès, i el Parc de Pedra Tosca a les Preses. ■

8/3/06 12:15:15

La Gent:

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA 1a MARÇ 2006 FEBRER 2006

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

ENTREVISTA

Josep Baquer Arquitecte tècnic i consultor d’estructures.

Consultor d’estructures: una professió transversal ■■■ L’arquitecte tècnic Josep Baquer

ha estat membre del Comitè Tècnic del Primer Congrés de Consultors d’Estructures, que ha tingut lloc els dies 9 i 10 de febrer al Palau de Congressos de Barcelona. El congrés ha estat organitzat per l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), obert a tots els professionals d’Espanya. S’hi van tractar tant temes tècnics fronterers: el formigó d’altes prestacions, els pretesats, les estructures metàl·liques, etc., com temes professionals i associatius.

Baquer, que és membre de l’associació, es mostra satisfet amb el resultat obtingut. “Hi van participar uns 300 congressistes, i això és important perquè compartíem una mateixa especialitat, tot i que procedíem de carreres universitàries diferents: arquitectura, arquitectura tècnica i enginyeries”. I afegeix: “És per això que parlem de ‘transversalitat’ de la nostra professió”.

Baquer (Barcelona, 1946) treballa com a lliberal des del seu despatx de Sant Cugat del Vallès. Va arribar al càlcul d’estructures després d’estudiar filosofia i també teologia. Actualment, no té temps per realitzar pràcticament cap altra feina que el càlcul d’estructures i l’assessorament a obra, tot i que continuen oferint-li direccions d’obres. “Realitzar el càlcul i la direcció de l’obra és el millor per tenir-ne un bon control”, indica. Explica que l’associació a què pertany va ser creada ara fa prop de vint anys. Té gairebé un centenar de socis numeraris, a banda de socis

i268 Noticiari CAATB.indd 24

protectors, adherits, estudiants i aspirants; edita la publicació Quaderns d’estructures, i té cura de la formació dels seus associats. Ell posa l’èmfasi que cal tenir en compte que va ser la primera en agrupar els professionals del projecte, el càlcul i l’assessoria d’estructures, i només ha estat seguida recentment per una associació anàloga creada a Madrid, l’Asociación de Consultores Independientes de Estructures (ACIES), que va donar suport al congrés. Era, doncs, neces-

sari poder trobar-se per compartir no solament problemes de formació –que Baquer recorda que és contínuasinó inquietuds professionals.

Situació única Baquer recorda que els consultors d’estructures tenen el mateix ofici tot i provenir de diferents carreres tècniques. Això fa que tinguin una problemàtica professional específica.

Especialment, el tema de les assegurances i el visat, l’autoria dels projec-

Els consultors d’estructures aposten per la transversalitat

■■■ L’Associació de consultors d’estructures (ACE) va organitzar el passat febrer a

Barcelona el seu primer congrés, que va comptar amb la col·laboració del CAATB. La transversalitat de la professió va ser el tema de la taula rodona de clausura, en la qual hi van participar representants dels col·legis i les organitzacions professionals d’enginyers, arquitectes i arquitectes tècnics. Els professionals interessats trobaran tota la informació a www.consultorsestructures.org; http://www.consultorsestructures.org. ■

tes, la possibilitat de direcció de l’obra estructural, etcètera, que van lligats.

Era doncs d’esperar que en el primer congrés que organitzaven es tractés aquesta problemàtica, i es mostra satisfet pel resultat obtingut.

“Hi van participar uns 300 congressistes, i això és important perquè compartíem una mateixa especialitat.”

Un dels actes més esperats del primer congrés de consultors d’estructures, quant als temes professionals, va ser la participació per primera vegada en una taula rodona de representants dels principals col·legis professionals als quals pertanyen la majoria dels consultors d’estructures (vegeu L’Informatiu número 267). En aquesta taula es va parlar del fet de la transversalitat de la professió del consultor d’estructures i les implicacions que això comporta pel que fa als diversos col·legis professionals als quals pertanyen. I a tothom li va semblar bé la idea que aquella havia de ser la primera d’una sèrie de trobades més enllà del congrés, per debatre aquest tema. Baquer recorda que, en aquest sentit, es va proposar d’endegar una comissió intercol·legial en què participaran membres de l’ACE, per tal de seguir-ne parlant. “Es preveu d’establir un ritme biennal per a propers congressos”, conclou. ■

8/3/06 12:15:46

i268 Noticiari CAATB.indd 25

8/3/06 12:15:53

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

P

Perfil i funció: EL CAP D’OBRA (II)

Construir amb “Q” de qualitat La qualitat constructiva es decideix definitivament a l’obra. I és el cap d’obra qui la potencia desenvolupant dia a dia, de forma discreta però continuada, un estil avançat de gestió i control per obtenir, al final del procés, un edifici amb la millor nota.

LA DIRECCIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA TORRE TURNING TORSO (MALMÖ, SUECIA) REALITZADA PER L’OFICINA TÈCNICA DEL GRUP FOLCRÀ VA SER FINALISTA DELS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 05 EN LA CATEGORÍA INNOVACIÓ.

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ La qualitat és un factor transversal en tot el procés de producció i en totes les seves fases. Encara que sembli que es manté en segon o tercer terme, després del fort pes que té a l’obra el control de costos i terminis, la preocupació per la qualitat és present des de la fase de projecte de l’edifici fins a la seva comercialització als usuaris finals. Formant part intrínseca i inherent de la totalitat del procés de construcció d’un

i268 Noticiari CAATB.indd 26

edifici, la qualitat és un factor que no només orienta l’elecció de materials, sistemes i processos, sinó que és sobretot una filosofia, una cultura i una actitud. També és el resultat tangible d’haver posat en línia tots aquests elements.

De ple en un canvi de concepte La qualitat, en la idea tradicional d’identificar-la amb la seva vigilància i control en obra i amb la realització d’alguns assajos, ha quedat substituïda per les noves fórmules del control total que afecten totes les fases i

activitats del procés constructiu dins d’un sistema en el qual el control de la qualitat, en el sentit tradicional, és només una peça de l’engranatge, una part més del complex procés que s’ha obert per garantir-la.

La qualitat ha tingut el seu moment d’irrupció en el nostre context econòmic i professional, però, ens agradi o no, ara ja no se’n parla tant en congressos monogràfics perquè ha superat les seves primeres fases d’implementació. Som de ple en un canvi de concepte. La qualitat ha deixat de ser una moda. Ja no és

una paraula comodí que serveixi per respondre fàcilment qüestions que no són fàcils. Tampoc, un aspecte que en algun moment o altre del procés constructiu es comenta; no és un adjectiu ni una paraula de significat limitat, sinó un substantiu, un concepte que es podria escriure en majúscules perquè al seu darrere hi ha molta feina i la intervenció de molts professionals.

Es podria dir que hem entrat en la nova cultura de la qualitat. I les regulacions i normatives, tant comunitàries (UE) com estatals i autonò-

8/3/06 12:16:01

c 27

miques, la reforcen perquè la seva aplicació sigui realment efectiva.

La constructora i la qualitat La idea que la qualitat és transversal en tot el procés i que afecta, doncs, tots els agents que hi intervenen ha desterrat la idea preconcebuda que qui exerceix la qualitat en l’edificació és la direcció facultativa, la veu tècnica de la propietat. De fet, el control i les comprovacions de materials, sistemes i processos constructius són uns aspectes clau que afecten tots els agents que, a peu d’obra, defensen, d’una banda, els interessos del promotor i, de l’altra, els de l’empresa constructora.

En aquest enfocament, hem de considerar doncs obligatòriament el pes de la constructora, com a important entitat valedora de la qualitat de l’obra. L’empresa constructora té ben interioritzada la importància de controlar la qualitat del que produeix, la qualitat dels seus productes.

Així, el cap d’obra, com a màxima figura de comandament per part de la constructora a peu d’obra, com la part amb més rang de l’equip tècnic de l’obra, i com a coordinador i controlador de recursos i processos a peu d’obra, a més de ser un controlador de la rendibilitat, és també un veritable guardià de la qualitat. El cap d’obra té un veritable compromís amb la qualitat.

Qualitat vol dir per al cap d’obra actuar pensant a complir els objectius de qualitat marcats en el projecte, alhora que els de rendibilitat i qualitat de la constructora.

El cap d’obra com a gestor de la qualitat En l’activitat diària d’aquest gestor de l’execució de l’obra, la qualitat té un gran pes específic. El control de la qualitat és una part important de la tasca que realitza el cap d’obra. La seva permanència constant a l’obra el fa un perfil pertinent i adequat per a aquesta funció. El cap d’obra té, doncs, una intervenció decisiva en la qualitat final de l’obra pel fet de ser-ne el gestor executiu i el primer aplicador de la política de qualitat de l’empresa. Qualitat vol dir per al cap d’obra actuar pensant a complir els objectius de qualitat marcats en el projecte, alhora que els de rendibilitat i qualitat de la constructora,

i268 Noticiari CAATB.indd 27

contribuint a mantenir la seva reputació i posicionament en el mercat. I tant la constructora com el seu equip de producció de l’obra saben que això no s’aconsegueix si no es construeix pensant en l’usuari. En aquest sentit, la tasca que duu a terme el cap d’obra té, en termes de qualitat, un elevat valor afegit.

En la fase d’execució de l’obra, la qualitat material és un element important que està en joc i en el qual es fa indispensable la relació entre els diferents professionals de la direcció facultativa i la producció de l’obra, tots ells molt exigents pel que fa a la qualitat. La qualitat es decideix, per tant, definitivament, a peu d’obra.

PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

CAP D’OBRA (II)

1a QUINZENA FEBRER MARÇ 2006

gestió de la producció EL CAP D’OBRA I LA QUALITAT

El control de la qualitat des de l’empresa constructora El cost de la no-qualitat, és a dir, els danys o defectes constructius que pugui presentar una obra una vegada finalitzada està sotmesa a un sistema de garanties i responsabilitats, com ara la responsabilitat decennal de què són responsables la promotora i la constructora. Si això es produeix, l’empresa constructora demanarà explicacions al cap d’obra.

L’empresa constructora té un fort interès (i així es reflecteix en les seves polítiques internes) per tot allò que signifiqui millora de la qualitat en tant que abaratiment de costos, simplificació de sistemes i aplicació de metodologies d’execució de processos. També li interessa la mecanització d’accions de resposta en moments claus.

Aquest context fa que la implementació de sistemes de normalització de la qualitat sigui per a aquestes empreses un important instrument de gestió, alhora que un important requeriment per mantenir el seu posicionament empresarial i respondre a les exigències del marc d’hipercompetitivitat en què es mouen.

El sector exigeix a les constructores que facin un control de la qualitat, que disposin d’un sistema de qualitat, que treballin amb els criteris de la millora contínua. I que ho certifiquin amb entitats acreditades (AENOR), fonamentalment dotantse de les ISO 9001 i 14001.

Procediments, planificació, supervisió i documentació de l’obra són de gran utilitat per al cap d’obra en la realització efectiva de les seves tasques i són també uns sistemes útils per identificar la qualitat dels múltiples intervinents (proveïdors, subcontractistes, noves entitats de control de qualitat de l’obra, que fan d’assessors tècnics i reforcen la direcció facultativa, o les noves entitats (OCT- oficines de control tècnic) imposades per les empreses asseguradores). ■

Totes les funcions del cap d’obra tenen relació amb la qualitat ■■■ És el responsable de la bona gestió de l’execució de l’obra sobre el terreny.

■■■ Coordina i controla el treball dels equips humans. La bona organització (té al dia les planificacions) crea un clima laboral que influeix sobre la qualitat del procés constructiu.

■ ■ ■ Contracta i subcontracta. Selecciona proveïdors i empreses col·laboradores també segons la qualitat que acreditin.

■■■ Coneix el marc legal de la qualitat. Vetlla per l’aplicació de les directives, normes, reglaments i criteris, en matèria de seguretat, qualitat i medi ambient.

■■■ Té una visió àmplia dels impactes de la construcció i treballa per a una execució mediambientalment menys agressiva, tant en l’elecció de materials, sistemes i solucions constructives, com amb l’òptima gestió dels residus.

■ Està preparat per a la tramitació documental constant, entre d’altres la que generen les certificacions de control dels materials o els procediments derivats de les certificacions de qualitat, bàsicament l’ISO 9001 i l’ISO 14001.

■ Reacciona davant la falta de definició de requisits de qualitat aconseguint acords amb la direcció facultativa.

■ Té responsabilitats en el control de la qualitat de les compres. Li correspon avaluar proveïdors i subcontractistes. Comprar amb qualitat és una de les bases per produir amb qualitat.

■ Controla la recepció de materials.

■ Segueix la qualitat dels processos. La constructora necessita identificar, planificar i controlar els processos d’execució, d’instal·lació i de muntatge, i el servei postvenda.

■ La gestió i resolució de les no-conformitats també és un tema seu.

L’experiència i la formació del cap d’obra el capaciten per emetre directrius per: ■■■

■

■ ■ ■ ■

■

Verificar la idoneïtat dels materials, sistemes i processos que es vulguin utilitzar a l’obra.

Impulsar-ne la millora contínua.

Fer una previsió de resultats a obtenir i fer-ne un seguiment i control.

Anticipar la seva gestió per evitar no-conformitats.

Establir mètodes i indicadors en el projecte i en l’obra per la consecució de qualitat.

Identificar punts de conflicte en la consecució dels seus objectius de qualitat.

8/3/06 12:16:11

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB

PERFIL I FUNCIÓ

1a QUINZENA MARÇ 2006

CAP D’OBRA (II)

ENTREVISTA

Roger Rios Baldellou, cap d’obra de VOPI

“Tenim el poder de gestionar la qualitat” QUALITAT

“Durant el procés constructiu els caps d’obra reaccionem davant l’exigència de la qualitat” ■■

ROGER RÍOS BALLDELLOU, CAP D’OBRA A VOPI 4

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es Roger Rios Baldellou és cap d’obra a Vopi-4, una jove empresa catalanohongaresa que, amb poc més de 10 anys de trajectòria, s’especialitza a construir amb qualitat ■■■

certificada en el camp de l’edificació i l’obra civil. La seva intervenció ha estat clau en la construcció de l’edifici de 62 habitatges promogut per Regesa, guardonat en els darrers Premis Catalunya Construcció.

Quan entra en joc la qualitat?

La qualitat es fa ja en el projecte. És en l’estudi del projecte i la definició d’allò que no es troba en aquest abans que es realitzi. No val a dir que una unitat d’obra no és correcta quan està feta i que no es reflectia en el projecte com havia de ser. Qualitat no és només emplenar les fitxes de l’ISO 9001. La qualitat és bastant més que això.

No només parlem de materials.

El cap d’obra s’ha d’assegurar que el concepte de la Qualitat està ben integrat en la construcció de l’obra, transportant a la fase d’execució totes les exigències de qualitat que defineix el projecte arquitectònic.

La qualitat dels materials la marca la memòria del projecte arquitectònic. Però en la qualitat constructiva definitiva intervenim gairebé sempre els tècnics de la producció de l’obra.

Podem conèixer i saber a quina qualitat ens enfrontem demanant prèviament una anàlisi del projecte, de materials i de sistemes constructius.

Vol dir “construir amb qualitat”.

Què us preocupa més?

Que allò que realitzes a l’obra entra en la normativa, que constructivament i estèticament està ben realitzat, que té la funcionalitat demanada, que es pot realitzar, i que no afecta negativament altres partides d’obra.

Crec que el cap d’obra ha de tenir un gran respecte per les regles de la construcció, especialment si persegueix la qualitat. Tenim el compromís i reaccionem davant l’exigència de la qualitat. El cap d’obra té el poder de gestionar la qualitat i això no s’aconsegueix si no construïm pensant en l’usuari.

Més que la qualitat dels materials, que gairebé tots estan assajats i compleixen les normatives, ens preocupa la qualitat constructiva, que és més

difícil de controlar perquè hi intervé el factor humà. En la producció de materials, la qualitat està industrialitzada.

El procés constructiu, en canvi, ha de ser dirigit i depèn de la forma de treballar tant de l’industrial com de l’equip d’obra. Si la persona té al cap la idea de la qualitat, aleshores anem bé.

Avantatges de la industrialització de sistemes i de processos.

Treus el factor humà. La indústria et dóna més qualitat.

La forma de construir és una imatge de marca i la qualitat és el que més es veu?

No són només les grans constructores les que treballen amb major qualitat; una de petita pot tenir una qualitat molt alta. Els industrials pràcticament són els mateixos.

Industrialitzar per innovar?

Es pot innovar molt en la planificació del procés constructiu. Els sistemes industrials són més nets, més

sistematitzats que els tradicionals.

Al final la qualitat és més previsible.

Tenim una cultura constructiva massa artesanal.

Tenim la cultura constructiva que la societat (el nostre entorn local) ens demana. El resultat és que tots els edificis són molt semblants. El promotor també ho sap i defensa aquesta continuïtat perquè sap què és el que es ven.

La demanda estereotipada frena la innovació.

Què significa qualitat en el procés constructiu?

El procés és humà. És la preocupació d’algú pel que s’està construint, per voler fer-ho bé, algú que cregui que és important inculcar aquesta mentalitat en l’equip. Està clar que si alguna cosa no està ben feta s’ha de repetir. I, si pot ser, fer que la repetició no estigui renyida amb el pressupost. Més enllà dels costos i els terminis, als caps també ens preocupa integrar la qualitat al procés. ■

La qualitat la defineix cada equip d’obra.

Cada equip, cada obra, dóna a la qualitat una importància diferent.

i268 Noticiari CAATB.indd 28

EQUIP DE PRODUCCIÓ DE VOPI EN UNA OBRA NOVA D’HABITATGES A BARCELONA

8/3/06 12:16:23

c 29 PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

CAP D’OBRA (II)

1a QUINZENA MARÇ 2006

ENTREVISTA

Xavier García Domènech

“Qualitat és planificació” L’OBJECTIU

“Busquem la plena satisfacció del client en el lliurament de l’obra” ■■

XAVIER GARCIA DOMÈNECH, UNA FUNCIÓ PER A LA QUALITAT I EL MEDI AMBIENT

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es ■■■ Xavier García Domènech és arquitecte tècnic i cap del Departament de Qualitat i Medi Ambient d’una de les delegacions de l’empresa DRAGADOS a Catalunya. Realitza un treball d’assessorament i supervisió simultània del conjunt d’obres que té actualment en curs la Unitat Edificació I. Són prop d’una vintena.

Una aproximació a la qualitat?

No és només bons acabats. És elaborar un bon pla de qualitat d’acord amb els sistemes interns de l’empresa (ISO 9001) i un bon pla d’explotació per fer-ne el seguiment.

En el procés de producció de l’obra, com ho duen a la pràctica?

Tenim el PPI (Programa de punts d’inspecció), que parteix l’obra en zones de treball i permet fer una lectura més microscòpica de com està anant la qualitat. Detectem els problemes i si una operació no ha sortit bé tramitem la seva no-conformitat.

Moltes no-conformitats en el procés de construcció no volen dir que l’obra sigui dolenta. Justament el contrari: significa que es duu a terme un control més exhaustiu. Qualitat és també exigir als industrials i proveïdors certificats actualitzats de la qualitat que subministren.

La qualitat de l’obra edificada parla de la filosofia de l’empresa.

I també del treball de tot un equip humà de producció que treballa al costat del cap d’obra, l’encarregat, l’ajudant, els caps de producció... A l’obra també hi ha un tècnic de qualitat i medi ambient que fa una bona tasca i que no es pot deixar d’esmentar.

i268 Noticiari CAATB.indd 29

La clau de l’empresa constructora. És el coneixement de les necessitats del client, el promotor. Busquem la plena satisfacció del client en el lliurament de l’obra i per aconseguirla fem un treball en equip. Les empreses ja no demanen perfils únicament tècnics, sinó tècnics que incorporin també una mínima visió empresarial a la seva activitat. Vull dir que, al costat de les nostres especialitats, les coses que fem, les fem també per alguna raó vinculada a la cultura empresarial de l’entitat per a la qual treballem. I en un entorn competitiu com el nostre, la qualitat és un dels valors de les empreses que volen competir.

“Un producte tindrà major qualitat que un altre com més alt sigui el grau de satisfacció de necessitats o requeriments”?

Els requeriments del projecte expressen les necessitats del promotor. Per satisfer-les adequadament, el cap d’obra pot demanar un reestudi del projecte (fer recalcular les estructures, per exemple) per veure on es podrien proposar millores d’execució.

reputació. Si el cap d’obra és un professional reconegut, influeix. La preparació, la resolució, les capacitats de l’encarregat de l’obra també hi tenen un paper important. La qualitat de l’obra parla de la constructora. És la seva millor carta de presentació.

Baixes temeràries en els pressupostos? Què es pot fer?

Podria fer baixar la qualitat, fer contractar professionals més barats.

Es tracta de trobar solucions que no rebaixin el nivell de qualitat. Hi ha organismes que no adjudiquen al més barat sinó al que acompleix certs punts (certificacions, planificació...).

Què comporta el seu càrrec?

Crec que podria ser alguna cosa semblant al que fa el coordinador de seguretat i salut però aplicat als temes de qualitat i medi ambient.

De la qualitat al medi ambient.

Fa cinc anys no es parlava de medi ambient a les obres. Crec que arribarà un moment en què el medi ambient tindrà la mateixa importància que la qualitat, o més. Però encara no estem

prou mentalitzats. El medi ambient és un aspecte important de la bona construcció. La gestió del medi ambient també és qualitat.

Més control pel cap d’obra.

Els números han de sortir malgrat els incompliments en tota la cadena de producció. Als enginyers de camins, que cada vegada ocupen més càrrecs de direcció, en canvi els va bé començar en el sector fent de cap d’obra, els fa de trampolí de sortida. S’ha de revaloritzar la funció dels tècnics en la producció de l’obra.

Minimitzar els residus.

Generem residus “especials” i, sense eufemismes, “perillosos”, com olis, combustibles, components químics que s’han de gestionar. Es tracta de minimitzar les emissions contaminants, les emissions de pols i partícules a l’atmosfera, els abocaments de líquids; de minimitzar els de residus en les diferents etapes de l’obra, de derivar-los a un gestor de residus autoritzat... Hem assumit la seguretat i la qualitat en la construcció.

Ara ens queda l’assignatura del medi ambient. ■

Per què està encara tan de moda la qualitat?

Quan en el sector hi ha licitacions (concursos de pressupostos per a l’adjudicació d’una obra) es demanen cada vegada més certs requisits, com ara les certificacions de qualitat ISO. No és una moda, sinó que és una exigència. Amb la certificació demostres que duus a terme un seguiment del que fas.

Què implica la qualitat per a una empresa constructora?

Reputació demostrable. Incideix en les licitacions. La qualitat és un dels cavalls de batalla d’aquesta

EQUIP DE PRODUCCIÓ DE DRAGADOS EN EL COL·LEGI REIAL MONESTIR SANTA ISABEL

8/3/06 12:16:40

i268 Noticiari CAATB.indd 30

8/3/06 12:16:48

Reportatge: CAIXA TERRASSA-FUPAR

A fons Racionalitat i cura

i268 el reportatge.indd 31

R

REPORTATGE

CAIXA TERRASSA FUPAR

Projecte Formes regulars però no avorrides

c 31 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Anàlisi Com un procés industrial

8/3/06 12:21:13

32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

Racionalitat i cura Centre especial de treball per a discapacitats Fundació President Amat Roumens. L’objectiu és aconseguir la riquesa d’espais i l’adequació als usos amb un sistema constructiu auster Gabriela Schön informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ El gran repte d’aconseguir realitzar un edifici amb una funció complexa –que integra activitats diferents–, amb un pressupost molt delimitat i ajustat, i a més inserit en la confluència de dues trames urbanes diferents, se salda amb un molt bon resultat, tant formalment com quant al rèdit econòmic de la gestió.

En efecte, l’obra ha de cobrir necessitats que van des d’espai per a processos d’acabats industrials, menjador, sales d’ensenyament i teràpia ocupacional, espais d’usos múltiples, centre de jardineria, oficines, serveis i magatzems, fins a rentat de cotxes i aparcament. És notòria la sensibilitat del projecte tant en la composició dels volums com en la seva implantació urbana. El nou edifici se situa en una illa que limita amb la nova zona de l’estadi olímpic de Terrassa i amb illes d’eixample d’habitatges plurifamiliars, i ha d’annexar-se a l’edificació existent de la Llar d’Ancianitat, d’estil tradicional dels anys 40, que pertany a la mateixa fundació i amb la qual es comparteixen espais i relacions.

L’articulació dels volums En primer lloc, considero molt encertada la decisió de soterrar la nova edificació més d’una planta, atesa la seva gran envergadura (14.000 m2) i la seva imatge dominant de nau industrial, i no sobrepassar l’alçada de coberta de l’edifici existent, al qual s’annexiona en part, ja que en resulta un volum molt més amable en relació amb les edificacions veïnes. Conseqüentment amb aquesta operació, es van projectar patis anglesos per il·luminar i ventilar la planta enter-

i268 el reportatge.indd 32

rada. Gràcies al fet que bàsicament estan aprofitats com a accessos de vehicles i al bon acabat dels tancaments i els murs pantalla, aquests patis tenen cert encant, a diferència del que sol passar en aquests espais.

A més, la decisió de dividir l’edificació en dos volums, separats per un nou carrer per als vianants, assoleix una transició que integra eficaçment el volum major. Per a això es col·loca un volum més petit, divers formalment i amb un caràcter més exterior pel fet de constituir l’àrea de jardineria, que actua de frontissa en la connexió amb l’edifici existent. Ambdós volums estan alhora compostos de dos cossos. El menor es divideix en un espai més tancat i en un hivernacle. El volum major es forma amb dos cossos de diferents seccions, articulats per una altra “via” interior de comunicació, amb una rampa llarga, encara que exteriorment es formalitzi en un sol prisma.

És notòria la sensibilitat del projecte tant en la composició dels volums com en la seva implantació urbana.

El passatge per a vianants interior, amb un bonic paviment de peces de clínquer, no només és útil en la implantació de la nova edificació sinó, a més, molt atractiu espacialment, ja que en el seu recorregut s’aprecien diverses seqüències visuals de les construccions a banda i banda.

d’espais i la seva adequació als usos previstos, amb un llenguatge arquitectònic i un sistema constructiu basat en l’extrema austeritat. L’origen d’aquesta condició no és només econòmic, sinó que en part obeeix a requeriments de l’ús i a la racionalització del projecte i del procés constructiu. L’edifici està resolt principalment amb elements d’estructura i tancaments de formigó prefabricat –deixant-los vistos–, obertures de façanes amb elements estandarditzats de vidre o metàl·lics, divisòries interiors de bloc de formigó vist –pintat en algunes zones– o maó vist en els llenços més destacats, absència de revestiments, paviment continu de formigó, instal·lacions vistes, rampes i escales prefabricades.

Aquesta austeritat absoluta només deixa d’aplicar-se lleugerament en pocs casos: l’hivernacle, les oficines i el carrer interior. És un sistema de muntatge organitzat per quedar vist i acabat en si mateix. Això implica una planificació exhaustiva i un control en l’obra molt rigorós. Així, en fase de projecte es van definir estrictament, de manera conjunta amb els industrials, els plànols de l’estructura de formigó prefabricada, amb plaques alveolars de diferents cantells i les bigues en V variant shed de la coberta, les plaques de formigó prefabricades de façana (amb motlles especials), els eixos en funció de les mesures dels diferents components dels dos sistemes i els materials de les divisòries interiors.

L’èxit d’aquest mètode minuciós aconsegueix una estructura i envoltant nets, amb un bon acabat on els imprevistos mínims (com la necessitat d’abocar bastant més formigó per

CANTONADA DE LES FAÇANES SUDEST DE L’EDIFICI MAJOR, DES DEL P

Austeritat absoluta Però a més, l’èxit fonamental d’aquesta obra és aconseguir la riquesa

Continua a la pàgina 38

VISTA INTERIOR DE L’HIVERNACLE.

8/3/06 12:21:25

c 33 REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

VISTA DE LA ZONA DE RENTAT DE COTXES SITUADA EN LA PLANTA SOTERRANI.

DIFICI MAJOR, DES DEL PASSATGE DE VIANANTS.

SALA PRINCIPAL DE TREBALL I PART DE LA RAMPA I PASSADISSOS QUE CONNECTEN ELS DOS COSSOS DE L’EDIFICI.

L’EQUIP FORMAT PER FRANCESC BACARDIT, ARQUITECTE I JOSEP MALGOSA, ARQUITECTE TÈCNIC VAN SER ELS RESPONSABLES DE LA DIRECCIÓ DE L’OBRA.

i268 el reportatge.indd 33

8/3/06 12:21:50

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

Fitxa tècnica.

FUPAR

Ve de la pàgina 36

a la capa de compressió, atesa la diferència ocasionada per la contrafletxa de les plaques alveolars de gran llum) no l’entelen en absolut.

Un altre dels encerts és l’elecció de les bigues de coberta en forma de V, col·locades formant lluernes amb perfils d’alumini i policarbonat que proporcionen una bonica il·luminació. Afegint la llarga i baixa obertura a la façana nord (amb trams d’U-glass i finestres Hervent), que proporcionen una expansió visual a l’exterior, s’atorga una gran qualitat espacial a la sala més gran del conjunt. Lamentablement aquest sistema no es va utilitzar en el cos contigu. Allà la coberta està feta amb plaques alveolars i acabada amb grava; així queda una mica desafavorit l’espai del menjador que té menys il·luminació. En les oficines situades a la mateixa planta, es van utilitzar acabats una mica més elaborats; deixant igualment el paviment continu de formigó, es van col·locar mampares divisòries de major qualitat en els despatxos i un fals sostre de plaques de fibra de fusta aglomerada Heraklit. També es va instal·lar aire condicionat, ja que les obertures estan encarades al sud i no hi ha ventilació creuada. A la sala multiusos de la planta baixa, aquest problema es va solucionar en part col·locant cortines tipus screen.

DADES DE L’OBRA

EXTENSIÓ DE L’HIVERNACLE AMB PÈRGOLA DE LLISTONS DE FUSTA I ESTRUCTURA METÀL·LICA.

■■ Nom de l’obra: nou edifici Fundació President Amat Roumens, Caixa Terrassa-FUPAR ■■ Emplaçament: c. Campiones Olímpiques, 36-38 / c. Ancianiat, 35-37, de Terrassa ■■ Propietari/Promotor: Fupar (Caixa Terrassa) ■■ Direcció integrada: Toni Crusellas ■■ Delegat propietat: Sebastià Mas ■■ Projecte: Arquitecte director del projecte: Francesc Bacardit Arquitecte tècnic: Josep Malgosa Estructures: Robert Brufau Instal·lacions: Aureli Fabregat Altres col·laboradors: Anna Griera (Bammp Arquitectes i Associats, SL); Miguel Ángel Sala (Robert Brufau i Associats); Antonio Oriol (Hormipresa) ■■ Direcció de l’obra Arquitecte director: Francesc Bacardit Arquitecte tècnic: Josep Malgosa Estudi de seguretat i control de qualitat: Josep Malgosa Instal·lacions: Aureli Fabregat

DADES D'OBRA

Superfície construïda: 14.102,40 m2 ■■ Data d'inici de l'obra: 10-2002 ■■ Data d'acabament: 07-2004 ■■

Dissenyar amb cura La cura posada en el disseny de l’espai, la neteja i la nuesa dels elements que el conformen s’ha dut a terme des de la sala gran fins als passadissos de serveis. Les instal·lacions vistes estan molt ben replantejades i posades en obra. És notable l’absència de baixants vistos en tot el volum principal.

Així s’ha projectat un sistema de recollida que aboca només a 3 baixants, situats a l’espai intermedi entre els dos cossos. Això implica la formació de pendent inclinant les bigues en V de 26 m de llum i la col·locació de dos col·lectors de gairebé 100 m de llarg, un dels quals serveix com a desguàs del cos de coberta acabada amb grava.

Els col·lectors es van haver de tapar amb xapa per solucionar els problemes de dilatació, atesa l’exposició al sol i les seves grans dimensions. Gran part d’aquesta aigua s’emmagatzema en un dipòsit situat a la planta soterrani.

L’hivernacle destaca pel seu atraient espai, amb una coberta corba de policarbonat sobre estructura d’encavallades metàl·lics molt delicats, amb grans finestres obertes al carrer interior, protegits per una pèrgola de llistons d’ipé envernissats sobre

i268 el reportatge.indd 34

VISTA D’ACCÉS AL VESTÍBUL PRINCIPAL EN LA PLANTA BAIXA DES DEL CARRER DE VIANANTS.

LLISTA D'INDUSTRIALS ■■ Retirada d’arbres: Futur ecològic

COBERTA DE BIGUES VARIANT SHED IMPERMEABILITZADES I LLUERNARIS.

estructura metàl·lica. Lamentablement es va haver de pintar el policarbonat amb pintura ocre, per pal·liar l’excés lumínic.

Aquest és un edifici que es va projectar i executar amb racionalitat i cura. Això es nota fins i tot en la construcció de la tanca exterior

amb la recuperació de pedra natural de l’antiga tanca enderrocada, en la porta corredissa del moll de descàrrega amb planxa perforada, i en la porta del passatge per als vianants, amb l’extensió de part de l’element en L de formigó prefabricat com a ràfec. ■

■■ Tancaments de l’obra: Construmap ■■ Treballs previs: Sogesa ■■ Enderrocs: Ribera ■■ Moviment de terres: Ribera ■■ Murs pantalla: Kronsa ■■ Mòduls prefabricats: Balat ■■ Estructura prefabricada: Hormipresa ■■ Paleteria: Denia&Fornells ■■ Tancaments prefabricats: Julián Arumí ■■ Ascensors: EBYP ■■ Xarxa equipotencial: IPE ■■ Tren de rentat: Chist (Segutec) ■■ Fresat murs: Excayser ■■ Dipòsits prefabricats: Alpe ■■ Metalisteria: Construmap ■■ Seguretat incendis i comunicacions: FKT ■■ Electricitat i lampisteria: Sert-Ortega ■■ Climatització i gas: Sogesa ■■ Protecció contra el foc: Diaterm ■■ Centre de transformació: Meyvat

8/3/06 12:22:09

c 35 REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Una nova seu amb un ús molt “especial” L’edifici acull l’atenció a unes 280 persones discapacitades, amb un projecte de qualitat per millorar-ne la qualitat de vida.

Josep Ribera Director del Centre ■■■ La Fundació Amat Roumens, té com a missió principal proporcionar activitat laboral, formació professional, cultural i d’atenció diürna a persones adultes amb discapacitat psíquica, i amb minusvalideses físiques o sensorials, amb l'objectiu d'aconseguir, si s’escau, la seva inserció als medis normals de producció, així com la seva realització personal per millorar-ne la qualitat de vida.

La Fundació President Amat Roumens, entitat privada sense afany de lucre, va ser constituïda l'any 1985 com a entitat continuadora de l'activitat dels Tallers Protegits Amat Roumens, creats l'any 1971 per l'obra social de Caixa Terrassa, atenent una proposta efectuada per un grup de pares, que cercaven donar continuïtat al procés de formació i d'integració social dels seus fills, una vegada finalitzada l'etapa d'educació especial.

El projecte es va iniciar a partir d'un plantejament nou en el nostre país, basat en l'ocupació laboral com a forma d'integració i va significar en aquell moment una experiència innovadora a l'Estat espanyol.

La Fundació ofereix atenció a unes 280 persones discapacitades de les quals més de 160 estan contractades en el Centre Especial de Treball, i 120 estan assistides en el Centre Ocupacional. El personal de gestió i suport està integrat per més de 75 professionals, recolzats per un nombrós equip de voluntariat. El LGAI Technological Center, acredita que el sistema de gestió de la qualitat implantat per la Fundació Amat Roumens (FUPAR) és conforme a la norma ISO 9001:2000 per a les activitats que desenvolupa.

Les noves instal·lacions Aquesta nova seu està ubicada en un solar de 8.000 metres quadrats, a la part nord de la Llar de l'Ancianitat de la Fundació Torres Falguera, entre

i268 el reportatge.indd 35

els carrers de les Campiones Olímpiques, Pintor Vancells i Ancianitat.

A ponent, tocant el solar, se situa l'estadi municipal i les instal·lacions que l'acompanyen i formen l'àrea esportiva més important de Terrassa. L’arquitecte i autor del projecte és el terrassenc Francesc Bacardit, amb el suport de l’equip tècnic de Caixa Terrassa.

El projecte es va iniciar a partir d’un plantejament nou en el nostre país, basat en l’ocupació laboral com a forma d’integració.

Hi ha un carrer de vianants entre la nau dels tallers i el Centre de Jardineria (1.500 m2) que comunica els carrers de les Campiones Olímpiques i de l'Ancianitat, on hi ha l’entrada principal de la Fundació.

L’edifici té una superfície total de 14.000 metres quadrats. L’immoble consta de soterrani on s'ubica el rentatge de vehicles i la zona d'aparcament amb capacitat per uns 50 vehicles, l'espai multifuncional i el magatzem de jardineria, representant en total uns 6.400 m2. En la planta baixa es situen els tallers del Centre Especial de Treball (1.800 m2), el Centre Ocupacional (800 m2) i el magatzem amb moll de càrrega (950 m2). També hi ha en la mateixa planta els serveis generals de vestuaris i infermeria, així com vàries sales per realitzar-hi tallers extralaborals i altres activitats. En la planta pis, s'ubiquen l'administració, el despatx de producció, l'àrea psicosocial i el menjador ( en total 1.900 m2). Per aconseguir la il·luminació i ventilació naturals de la planta soterrada, al voltant de l'edifici s’ha construït un pati anglès que als costats nord i ponent serveix alhora de corredor perimètric de circulació rodada de l'edifici.

Reconeixements La Fundació aconsegueix emmarcar la seva estratègia de gestió orientantla cap a la millora dels seus processos per tal d’incrementar la seva eficàcia i eficiència, posant un gran èmfasi en la satisfacció de les persones ateses això com de les empreses, particulars i administracions. El Real Patronato sobre Discapacidad, va atorgar el Premi Nacional d’Integració Reina Sofía 1982, per la tasca d’integració sociolaboral de les persones amb discapacitat. També va rebre menció especial del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) pel compromís amb la qualitat 1999,

i el reconeixement del Departament de Benestar i Família per la trajectòria i treball desenvolupat per a les persones amb discapacitat a Catalunya 2003.

El mes de juny de 2005 i per segon any consecutiu, la revista Actualidad Económica va concedir un dels seus premis a la Fundació, el 2004 per la seva tasca social i el 2005 per la inauguració de la seva nova seu.

Finalment, va ser finalista als Premis Catalunya Construcció 2005, que atorga el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona en la categoria de Direcció i Gestió de l'Execució de l'Obra. ■

8/3/06 12:22:21

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

Formes regulars però no avorrides

A l’interior, les activitats socials d’ensenyament i treball s’ubiquen a la planta baixa; les de direcció i administració, a la primera planta, i les de rentat, aparcament i magatzems, a la planta del soterrani. La façana d’accés es troba al carrer Campiones Olímpiques, des d’on s’entra al garatge i aparcament, als tallers i al carrer de vianants que travessa el solar.

La juxtaposició d’elements de gran format amb elements vidrats de mida petita, La coberta és tan donen lloc a una construcció reposada i visible que es va tractar alhora lleugera com una façana més de l’edifici.

Francesc Bacardit Arquitecte ■■■ L’edifici de la Fundació President

Amat Roumens (FUPAR) s’emplaça en el terreny posant-se en relació amb l’edifici existent de la Llar. En planta, segueix les alineacions d’aquest a llevant i a ponent, i se separa de la façana nord de la Llar fins crear un nou carrer de vianants, a la cota de la planta baixa. En aquest nou carrer, se situen els accessos principals a l’edifici i la connexió amb la Llar d’Ancianitat – Fundació Torres Fal-

El plànol

guera. En secció, el projecte pren com a referència l’edifici de la Llar i manté la mateixa cota d’alçada.

Funcionalment, l’edifici acull les activitats de la Fundació President Amat Roumens i part de les de la Llar d’Ancianitat – Fundació Torres Falguera, amb la qual es complementen.

Les activitats més externes i amb més relació amb el públic se situen al llarg del nou carrer de vianants, que uneix el carrer de les Campiones Olímpiques amb el de l’Ancianitat. Part de les activitats es fan a l’aire lliure, en especial les de jardineria.

L’edifici és una peça parallelepipèdica amb el costat llarg direccionat de llevant a ponent, seguint el carrer de vianants. Està compost de dos cossos de dues i tres plantes, articulats per un eix connector situat a un terç dels costats curts de l’edifici.

A la banda nord d’aquest, a la planta baixa, es troben els tallers, i a la planta del soterrani, el garatge. La banda sud acull a la planta baixa el centre ocupacional, l’espai multifuncional específic i els serveis generals.

En la planta de pis, hi ha l’administració, l’àrea de psicologia i els

menjadors. La planta del soterrani acull l’espai multifincional comú i el magatzem de jardineria. El connector lineal entre els dos cossos fa de nexe, de sistema de circulació i evacuació, i de sistema d’instal·lacions i serveis. Està compost per passadissos, rampes, escales i ascensors que uneixen totes les plantes i les connecten amb el vestíbul general. El vestíbul general es troba a la part central de la façana principal, en posició perpendicular al connector lineal, i disposa d’escala i ascensor.

Els cossos nord i sud s’il·luminen zenitalment amb un sistema de lluernes orientades a llevant que conformen la coberta. L’espai del connector està rematat per un llarg recinte d’instal·lacions que es troba deprimit respecte de la coberta. Per la posició de l’edifici amb relació als carrers contigus i les edificacions que l’envolten, la coberta és molt visible i per tant es va tractar com una façana més de l’edifici.

A més de la il·luminació zenital, els cossos de l’edifici s’il·luminen a través de les façanes nord i sud mitjançant un sistema de murs vidrats amb finestres pivotants incorporades. Per aconseguir il·luminació i ventilació natural en la planta soterrada, al voltant de l’edifici es va construir un pati anglès que als costats nord i ponent serveix al mateix temps de corredor perimetral de circulacions rodades de l’edifici.

Sistemes de prefabricats L’edifici es va construir amb un sistema de prefabricats, tant quant a l’estructura, pilars, jàsseres i lloses, com pel que fa als tancaments.

Aquests són a base de panells de formigó armat i tractat en les seves parts massisses, i panells modulats de vidre i planxes metàl·liques en les seves parts obertes. La juxtaposició d’elements massissos de gran format amb elements vidrats de mida petita, en una composició apaïsada, dóna lloc a una construcció reposada i alhora lleugera, de formes regulars però no avorrides, que no pretenen competir amb les de les edificacions veïnes (Llar d’Ancianitat – Fundació Torres Falguera i Estadi Municipal), molt més marcades, sinó acompanyar i remarcar ambdós edificis.

L’edifici pren protagonisme dins del seu propi recinte: a l’exterior pel fet de conformar el carrer de vianants, i a l’interior, gràcies a les sales de grans dimensions, ben proporcionades i ben il·luminades, que en relacionar-se entre si i amb el seu exterior proper, esdevenen un espai de gran riquesa i confort, tant espacial com visual. ■

i268 el reportatge.indd 36

8/3/06 12:22:37

c 37 REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Un procés constructiu organitzat El resultat arquitectònic va complir amb les expectatives de la propietat, que l’arquitecte va definir i que l’execució va confirmar Josep Malgosa Arquitecte tècnic La direcció de l’obra d’un edifici d’aquestes dimensions (15.000 m²) i d’unes característiques molt marcades pels usos que tindrà, el tipus d’estructura, l’austeritat dels acabats, les persones a qui va destinat (discapacitats), així com l’impacte del seu volum dins una illa urbana, reunit tot sota el paraigües d’una arquitectura racional i convincent, planteja dos grans reptes: que la dimensió no porti només a abastar temes d’organització; i que les expectatives de l’arquitectura i les necessitats i possibilitats de la propietat tinguin un fi comú.

Iniciat el procés constructiu, el primer repte va ser col·locar l’edifici en planta de 8.000 m² a 6 metres per sota de la rasant del carrer, mitjançant el buidat de 40.000 m³ de terra; abans es va haver de crear una pantalla perimetral de 0,6 m d’ample per 14 m de profunditat sense ancoratges.

La formació dels fonaments, la quantitat de formigó i la coordinació dels treballs dels diferents subcontractats van fer que en aquest moment de l’obra la principal preocupació fos la planificació dels treballs i la qualitat dels materials.

El repte següent va ser l’aixecament de l’estructura prefabricada, on destaquen les jàsseres variant de 24 m de llargada per conformar la coberta de la nau principal. La precisió i organització del sistema va quedar reflectida en el temps de construcció, tres mesos per realitzar 15.000 m². Es va completar l’estructura amb el formigonatge de les capes de compressió que en la majoria dels llocs és el paviment definitiu. Un dels reptes va ser acceptar el material d’acabat en un element difícil de controlar, de reaccions imprevistes i poca reparació.

En iniciar la pell de l’edifici, hi havia dos nous elements que mar■■■

i268 el reportatge.indd 37

caven la línia de la construcció: la col·locació de peces prefabricades de formigó de grans dimensions i la impermeabilització d’una coberta (jàsseres variant) de difícil resolució. La combinació d’aquestes amb U-glass, finestres Hervent, juntament amb façanes de planxa ondulada i perforada, va conformar la pell, que no és més que, en alguns casos, un dins-fora que permet a la persona que està a dintre sentir que l’exterior penetra a l’edifici.

El control de qualitat és normalment el dels materials, però més enllà del material hi ha la qualitat del detall constructiu L’altre gran repte de l’edificació va ser la construcció d’un hivernacle i un umbracle on situar el centre de jardineria. Aquí la relació de la llum, l’assolellada, les plantes i les persones van portar a decisions constructives que no es plantegen normalment.

L’interior de l’edifici va ser marcat per l’austeritat dels materials i la combinació dels diferents usos que se li dóna a l’edifici: túnel de rentada, aparcament, magatzem, aules, tallers, naus de producció, oficines, vestuaris, cuines, jardineria, etc.

Un cop assolits els grans reptes de l’execució d’una obra com són la qualitat, la previsió del temps i de costos, la satisfacció més gran va ser que el resultat arquitectònic complís les expectatives que la propietat va marcar, que l’arquitecte va definir i que l’execució va confirmar.

Adequació al projecte La posada en marxa de l’execució va comportar diverses incògnites: la primera va ser la paquetització de l’adjudicació de l’obra, la qual cosa plantejava incògnites entre qui resol-

dria certs temes. El fet d’executar treballs juntament amb diversos industrials va provocar que la resolució dels problemes com de les deficiències es convertís en un dels temes de les visites d’obres. Per exemple, si es té una empresa d’excavacions i una de muntatge de ferro i formigonatge, qui es fa càrrec del replanteig, de la neteja dels fonaments o de l‘excés de formigó? Per tant, una de les feines més importants va resultar ser la de mediador entre empreses i propietat en el transcurs de l’obra, per tal de resoldre les competències i els costos de les diferents partides executades.

Des del punt de vista constructiu, és difícil entendre la paquetització si no es té el punt de vista de l’industrial i el de control de costos.

Una altra tasca important va ser saber interpretar els diferents agents que intervenien en la construcció per tal d’aconseguir que realment s’executés el projecte. És molt important que els treballs realitzats siguin entesos pel personal i transmetre no només ordres executives sinó també ordres explicatives del projecte.

Com sempre, la magnitud de l’obra feia difícil el detall, però la tasca de la propietat, industrials, cap d’obra i direcció facultativa va aconseguir diferenciar temes com són costos, qualitat i temps dins un projecte d’aquestes dimensions.

Qualitat El control de qualitat és normalment el dels materials, però més enllà del material hi ha la qualitat del detall constructiu. El repte que els materials inicials, com són els de l’estructura, siguin els materials d’acabat va ser un dels elements clau d’aquesta obra. La utilització de paviments de formigó, bloc de formigó, obra vista a l’interior, plaques prefabricades, instal·lacions vistes, absència de fals sostre... fan que l’estudi previ a la posada en obra sigui un element indispensable per acon-

seguir un nivell de qualitat en referència a les expectatives del projecte.

Igualment la posada en obra defineix també el resultat final, però aquí intervenen molts factors, com són la climatologia, els costos, el temps i la mà d’obra qualificada.

Temps i cost El compliment de les previsions d’execució de l’obra va ser un tema important. Gràcies a una bona planificació a l’inici de l’obres i amb una perspectiva adequada de la data de lliurament, els treballs es van acabar en els terminis fixats inicialment i sense necessitat de recórrer a temes contractuals per forçar el ritme de les obres. Les obres es van iniciar l’octubre de l’any 2002 i es van lliurar el juliol del 2004. Abans de la data inicial, ja s’havien realitzat els treballs d’enderroc i neteja del solar, així com els treballs previs d’instal·lacions...

El cost va ser un element condicionant tant del projecte com de l’execució. La tria de solucions constructives, com també de materials, van ser una constant; les necessitats de l’obra van ser sempre enteses i es van realitzar els pressupostos alternatius necessaris. Un dels temes que van influir en el cost final van ser les necessitats que va imposar el futur usuari sobre diferents temes no contemplats en el projecte inicial, però que van afectar alguns elements d’acabat o de mobiliari.

Aportació al procés constructiu L’aportació dins del procés constructiu va ser clara, ja que a part de tenir definides una sèrie de tasques molt clares, les principals van ser establir la relació entre la propietat, els subcontractats i el projecte; entendre el projecte; donar solucions constructives, solucions econòmiques i solucions de temps, i mantenir una dinàmica de treball adequada al ritme necessari per a un bon acabament de les obres. ■

8/3/06 12:24:08

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

Com un procés industrial

Pressupost de l'edifici. Resum econòmic.

CAPÍTOL

IMPORT

Moviments de terres i treballs previs Treballs previs i enderrocs Moviments de terres

538.063,64

La integració de totes les disciplines en la fase de projecte permet entrar en el detall de les solucions constructives

Complements estructura Estructura prefabricada formigó

Impermeabilització i aïllaments

Tancaments cartró-guix

Jordi Olivés informatiu@apabcn.es ■■■ El fet de concebre el projecte amb

austeritat i nuesa de materials fa imprescindible la qualitat i l’ordenació dels elements i les instal·lacions.

Concebre el projecte amb elements industrialitzats comporta la necessitat de definir amb detall els elements que integraran la construcció.

De fet, la primera de les claus és la valorització del projecte com a tal, ja que és la fase en què s’ha de pensar allò que es pretén fabricar, tal com es faria en qualsevol altre procés industrial. També cal considerar les normatives com els criteris directors, com aquells criteris que s’han d’adoptar, ja que això reverteix en la qualitat del projecte i del procés.

D’aquí es desprèn la importància de la integració de totes les disciplines en la fase de projecte, de manera que es pugui entrar en el detall de les solucions constructives i estudiar amb

els industrials uns sistemes que cada vegada haurien de ser més industrialitzats. Aquesta manera de fer hauria de portar a una major precisió en la determinació de les unitats d’obra, en la concreció dels treballs i en les especificacions que serviran també per establir les característiques de qualitat preteses, alhora que per acotar les ofertes i regular la paquetització de la contractació segons especialitats, modalitat que d’entrada se suposa que aporta una especialització i qualificació de mà d’obra.

32,49 2.469.882,00

37,43%

949.805,60

175,14 67,35

139.777,04

9,91

1.380.299,35

97,88 469.343,28

7,11%

433.876,90

33,28 30,77

35.466,38

Tancaments i Divisòries Parets d’obra

38,16 5,66

458.224,40

Cobertes i aïllaments Cobertes

€/m2

8,15%

79.839,24

Estructura i fonaments Fonaments i estructura metàl·lica

%

2,52 729.501,46

11,05%

51,73

151.309,51

10,73

57.050,12

4,05

Tancaments plaques formigó conformades

111.715,68

7,92

Tancaments i divisòries vidre

120.121,93

8,52

Tancaments metàlics

42.879,03

3,04

Tancaments fusta

23.647,19

1,68

Tancaments alumini

74.546,86

5,29

113.405,44

8,04

Tancaments acer Tancaments resines fenòliques

34.825,70

Revestiments i acabats Arrebossats i guixos

2,47 331.928,21

5,03%

23,54

4.088,66

0,29

Enrajolats

55.162,34

3,91

Aplacats

14.521,90

1,03

Cel rasos

13.511,19

0,96

Pintures

124.913,72

8,86

Serralleria

91.079,82

6,46

Sanitatris

28.650,58

2,03

La distribució del cost

Paviment

174.632,71

2,65%

12,38

Els capítols del pressupost s’han agrupat d’acord amb les característiques de l’obra per tal de facilitar una visió transparent dels conceptes que intervenen en el cost. A la taula es recullen els valors absoluts de l’import de cada capítol, el percentatge que representa respecte al total i la ràtio de cost amb relació al m2 total construït. S’incorpora, també, una

Sanejament

114.315,91

1,73%

8,11

72.080,44

1,09%

5,11

168.339,92

2,55%

11,94

Ascensors Altres Varis

24.547,32

1,74

Control de Qualitat

47.930,87

3,40

Seguretat i Salut

95.861,74

Climatització i ventilació Climatització Ventilació

6,80 400.233,66

6,06%

313.421,87 86.811,80

Altres Instal·lacions mecàniques

28,38 22,23 6,16

107.507,68

1,63%

7,62

Aire comprimit

17.095,69

1,21

Lampisteria

34.321,91

2,43

Gas combustible

11.412,37

0,81

Decantació aigües

29.781,11

2,11

Compressor 40 CV + Refrigerador

14.896,60

1,06

Instal·lacions elèctriques

331.988,28

Electricitat

216.674,19

Enllumenat

115.314,09

Telecomunicacions 42.988,98

Xarxa informàtica + Telefonia

43.276,22

Protecció contra incendis

23,54 15,36 8,18

86.265,19

Audiovisuals i de comunicació

5,03%

1,31%

6,12 3,05 3,07

156.056,14

2,36%

11,07

Extinció BIE-25

28.188,58

2,00

Extinció automàtica

79.851,88

5,66

Extintors portàtils Detecció d’incendis + Detecció de CO2 Seguretat i control Contraintrussió + Control d’accessos

4.446,23

0,32

43.569,45

3,09

0,00

Equipament especial Taulell+Mobiliari+Prestatgeries+Trasllats Retolació

14.571,76

0,22%

14.571,76

1,03 1,03

434.847,73

6,59%

160.527,87

30,84 11,38

22.314,88

1,58

156.200,59

11,08

Apilador lateral, elevador moll

40.909,69

2,90

Tunel de conexio

54.894,70

Túnel de rentat

TOTAL

3,89 6.599.558,04 100,00%

467,99

Superficie total construida, m2= 14.102,00 Els imports es refereixen al PRESSUPOST TOTAL SENSE IVA, és a dir (PEM + 19%de DGO+BI).

(Només caldria afegir l’IVA per obtenir el PEC)

i268 el reportatge.indd 38

8/3/06 12:24:17

c 39 REPORTATGE CAIXA TERRASSA FUPAR

representació gràfica de la distribució del cost que ajuda a visualitzar la incidència de cadascun dels capítols ������������������� EQUIPAMENT ESPECIAL en el còmput global del pressupost. ������������������� SEGURETAT I CONTROL A partir de la lectura de les dades ������������������������� PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS s’observa, sintèticament: ����������������� TELECOMUNICACIONS ■ Força importància del moviment �������������������������� INST. ELÈCTRIQUES de terres, atesa la gran superfície �������������������������������� ALTRES INSTAL. MECÀNIQUES �������������������������� CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ ocupada. ������ ALTRES ■ Força incidència de l’estructura. En ��������� ASCENSORS una gran part de la superfície cons���������� SANEJAMENT truïda –el soterrani i la nau– l’obra �������� PAVIMENT està constituïda essencialment per ���������������������� REVESTIMENTS I ACABATS ����������������������� TANCAMENTS I DIVISÒRIES l’estructura. No obstant això, mal��������������������� COBERTES I AÏLLAMENTS grat ser el capítol més important, la ���������������������� ESTRUCTURA I FONAMENTS ràtio de cost d’estructura és molt conMOV. TERRES I TREBALLS PREVIS ������������������������������������� tinguda i representa un valor òptim que corrobora l’encert dels sistemes prefabricats que s’han adoptat. Cal SEGURETAT I CONTROL 0,22% PROTECCIÓ CONTRA tenir en compte que la repercussió INCENDIS 1,31% de l’estructura és linealment proporTELECOMUNICACIONS 1,31% cional a la superfície construïda per a INST. ELÈCTRIQUES 5,03% totes les tipologies que s’hi troben.

ALTRES INST. MECÀNIQUES ■ La repercussió de la façana és també 1,63% continguda, però de fet n’hi ha poca CLIMATIT. I VENTILACIÓ ja que hi ha molt perímetre de mur 6,06% que repercuteix sobre l’estructura.

ALTRES 2,55% ■ Els acabats no són representatius, i ASCENSORS 1,09% els valors es dilueixen i desfiguren SANEJAMENT 1,73% dins la superfície total, ja que molta PAVIMENT 2,65% de la superfície de nau i soterrani té REVESTIMENTS I ACABATS 5,03% una incidència mínima en els aca-

1a QUINZENA MARÇ 2006

bats.

Perfil del cost

i268 el reportatge.indd 39

L’INFORMATIU DEL CAATB

■ Les instal·lacions suposen relativa-

ment poc amb relació a la part de cost que representen, ja que també queden diluïdes en referir-les a les grans superfícies.

���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ���� ����� ���� ����� ����

�

�

��

��

��

��

��

��

��

EQUIPAMENT ESPECIAL 6,59% MOVIMENTS DE TERRES I TREBALLS PREVIS 8,15% ESTRUCTURA I FONAMENTS 37,43% COBERTES I AÏLLAMENTS 7,11% TANCAMENTS I DIVISÒRIES 11,05%

Els gràfics ajuden a copsar una peculiar distribució del cost segons grans famílies: gairebé 2/5 parts corresponen a estructura i fonaments, gairebé 2/5 parts es refereixen a conceptes anomenats d’obra o construcció si s’hi afegeix el moviment de terres, i entre totes les instal·lacions no arriben a 1/5 part del cost total.

Les ràtios de cost/m2 no són en aquest cas gaire significatives, ja que les magnituds de les superfícies dilueixen molt els valors, que acaben indicant una mitjana de tota l’obra, sense diferenciar la part de soterrani de la part sobre rasant, i les àrees de tipus nau de les altres zones de tipus administratiu. Tot i així, per la naturalesa dels espais i els sistemes constructius, l’austeritat dels materials i la baixa incidència dels acabats no és desencertat equiparar les repercussions de cost entre les tipologies que hi conviuen i assumir la ràtio mitjana com a resultat gens imprecís. ■

8/3/06 12:24:45

Espai Empresa:

40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

PAVIMENTS I REVESTIMENTS CONTINUS

Paviments i revestiments continus Les noves regulacions sobre seguretat i higiene obliguen el prescriptor, cada dia més, a definir paviments i revestiments amb majors prestacions i característiques més específiques, tant a l’interior com a l’exterior d’edificacions, per a ús industrial o comercial, públic o privat.

Un sòl industrial ha de ser resistent al pas continu de carretons, a l’impacte i a les càrregues puntuals.

En moltes ocasions, a més, haurà de resistir l’abocament ocasional de productes químics, ser impermeable, continu, fàcil de netejar i desinfectar, així com estar disposat de manera que faciliti l’evacuació de l’aigua.

Per a zones de vianants, carrils bici o aparcaments de vehicles, les exigències són diferents. En aquests espais, els paviments han de ser resistents a les maniobres dels vehicles, a la caiguda ocasional de carburants, així com antilliscants a corbes o rampes principalment, segurs al pas de vianants, decoratius i de fàcil manteniment.

A més, l’existència de junts a la majoria dels paviments origina punts especialment susceptibles de degradació (per atac mecànic, químic o biològic), cosa que es pot evitar donant continuïtat a l’acabat superficial amb l’aplicació de revestiments protectors (amb uns coeficients de dilatació majors que el formigó).

■ El paviment és la part superior del ferm. Garanteix la capacitat resistent de tot el conjunt, i ha de tenir un anivellament tan perfecte com sigui possible.

■ El revestiment protector és la capa del paviment col·locada a l’exterior i, conseqüentment, sotmesa a desgast. La seva aplicació es fa necessària perquè els paviments són superfícies que no compleixen per si mateixes el requisit que certes aplicacions els exigeixen. A més, l’existència de junts a la majoria dels paviments origina punts especialment susceptibles de degradació; aquest fet es pot evitar donant continuïtat a l’acabat superficial mitjançant l’aplicació d’aquests revestiments protectors. ■

Composan ofereix solucions als problemes de pavimentació urbana i industrial, i a l’elecció de revestiments continus i ha llençat al mercat el seu nou Manual de pavimentos continuos, el més complet que hi ha actualment.

■■■

i268 espai empresa.indd 40

Composan presenta el seu nou manual de paviments continus Composan Construcción ha llençat al mercat el seu nou Manual de pavimentos continuos, el més complet que hi ha actualment al mercat. Ha estat elaborat pels departaments de Projectes (que ofereix assessorament integral als professionals del sector) i Enginyeria de Composán. S’estructura en: nocions bàsiques que es converteixen en indispensables amb la nova regulació sobre seguretat i higiene; els

■■■

sistemes per camps d’aplicació, en funció dels usos als quals vagin destinats: parcs o jardins, pàrquings, indústria, laboratori...; i memòria descriptiva i detall constructiu per a sistemes, on s’analitzen solucions en detall; quadre de preus descompostos; plecs de condicions, i annexos amb mesures preventives.

Composan. Telèfon: 91 547 08 04

8/3/06 12:30:13

c 41 ESPAI EMPRESA PAVIMENTS I REVESTIMENTS CONTINUS

Quins revestiments poden ser continus?

Materials d’aplicació in situ, sense retracció i elàstics per absorbir moviments Aquestes característiques les compleixen els revestiments fets a base de resines sintètiques (plàstics endurits termoestables que es caracteritzen pel fet de polimeritzar en contacte amb un catalitzador). La seva composició és similar a la del formigó, però se’n milloren les propietats del producte final gràcies a la millor adhesivitat en el conglomerant (resina versus ciment).

L’elecció d’un tipus de revestiment protector o un altre es fa en funció de les exigències fisicoquímiques a què serà sotmès, avaluant la seva idoneïtat en funció de les seves propietats tècniques. La selecció d’un paviment dependrà de diversos factors: ■■■

■

■ ■

■

Propietats higienicosanitàries (molt exigents segons els usos) i incorporació d’additius antimicrobians (que bloquegen el desenvolupament de microorganismes).

Facilitat de neteja i desinfecció.

Requeriments mediambientals de no-absorció de líquids i no-contaminació per migracions.

Propietats antimicrobianes.

Legislatius de seguretat a la feina ■

Seguretat d’ús per la seva capacitat opcional antilliscant (amb la textu-

1a QUINZENA MARÇ 2006

Esto es seguro..

Las construcciones de terrazas y balcones de Schlüter-Systems son el camino seguro para obtener pavimentos cerámicos y de piedra natural duraderos y sin deterioros en exteriores. Los distintos elementos del sistema armonizan perfectamente y en la práctica han dado un buen resultado en miles de obras. No en vano los fabricantes de materiales de colocación mas importantes optan por alianzas con SchlüterSystems cuando se trata de colocaciones de baldosas cerámicas en exteriores. No importa si se colocan baldosas cerámicas en capa fina o placas espesoradas sueltas con gravilla: Schlüter-Systems ofrece para cada tipo de construcción una solución adecuada.

De funcionalitat i durabilitat ■

■

■

■

Legislatius i sanitaris ■

ra adient del suport o del sistema), resistència al foc (segons la legislació en vigor) i absència d’olor.

Propietats opcionals conductives (per dissipar les càrregues electroestàtiques).

L’INFORMATIU DEL CAATB

■

Resistència mecànica a l’absorció (a desgast), impactes, càrregues puntuals i trànsit de persones o vehicles.

Resistència tèrmica a temperatures extremes, xoc tèrmic, vapor i glaçades.

Facilitat de reparació i manteniment.

Resistència química a vessaments d’olis, greixos, dissolvents, àcids, bases, sals dissoltes i agents de neteja.

Adequada preparació del suport (resistent, llis, porós, net, sec, sense beurades superficials, així com a temperatures i grau d’higrometria adequats per a la cura de la pel·lícula).

Estètics ■

Propietats estètiques de coloració, disseny i acabat superficial: creen atmosfera de treball potenciant la productivitat i transmeten imatge d’empresa amb vista a l’exterior. ■

Schlüter ®-CONSTRUCCIÓN DE TERRAZAS TODO DE UN FABRICANTE Drenaje con Schlüter®-TROBA-PLUS Impermeabilización, desolidarización y equilibrio de la presión de vapor con Schlüter®-DITRA Bandas de impermeabilización Schlüter®-KERDI Juntas de movimiento Schlüter®-DILEX Perfiles vierteaguas Schlüter®-BARA Canalones de desagüe Schlüter-BARIN

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i268 espai empresa.indd 41

8/3/06 12:30:16

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

ESPAI EMPRESA PAVIMENTS I REVESTIMENTS CONTINUS

ARDEX, renovació i anivellament de paviments

La finalitat és aconseguir una superfície contínua, dura, seca, llisa i neta, una base òptima per a l’aplicació de revestiments de resines.

■■■ Ardex Ifs és un producte específicament formulat per a la renovació i l’anivellament de paviments de formigó amb la finalitat d’aconseguir una superfície contínua, dura, seca, llisa i neta, una base òptima per a l’aplicació de revestiments de resines.

Les principals característiques d’Ardex Ifs són: ■ facilitat d’aplicació ■ baix manteniment ■ alta durabilitat ■ rapidesa de posada en servei ■ ús de la tecnologia Ardurapid

Quan es barreja amb aigua, Ardex Ifs produeix un morter fluid autoanivellant i bombable per a aplicacions d’entre 5 i 12 mm en una sola capa.

Quan són necessaris espessors de fins a 50 mm, es pot utilitzar Ardex Ifs Mix, que obté les mateixes prestacions i efectivitat a un cost raonable.

El morter no té retracció i la superfície obtinguda és altament resistent al trànsit intens. Es tracta d’un producte idoni per a la renovació d’aparcaments, magatzems i àrees de producció.

Procés d’aplicació 1. Preparar i netejar el suport. La humitat residual no pot superar el 2,5%. Aplicar Ardex A45 per cobrir les barraques. Utilitzar Ardex Fix per fixar juntes i perfils, i Ardex EP2000 + àrid per segellar les fissures.

2. Aplicar l’emprimació amb corró.

Segons el suport i el seu estat, s’ha d’escollir entre: ■ ARDEX P51: per a suports absorbents. Realitzar una primera capa diluïda 1:3 amb aigua i esperar aproximadament 1 h per aplicar la segona capa diluïda 1:1. El morter s’estendrà al cap d’1 a 24 h.

■ ARDEX EP2000: per a suports no absorbents o amb necessitat de reforç addicional amb malla, que a més actua com a bloqueig de la humitat per capil·laritat. Aplicar una primera capa, col·locar la malla (si s’escau), aplicar la segona mà, empolvorar l’àrid i aspirar.

3. Preparar els materials: sacs d’Ardex Ifs, aigua fresca i aigua neta sobrant, galledes preparades

i268 espai empresa.indd 42

amb l’osca per a 5 ¼ litres d’aigua (Ardex Ifs) o 4 litres d’aigua (Ardex Ifs Mix), pastador agitador i bidons de 100 litres.

4. Pastar el morter sempre amb la correcta quantitat d’aigua. És convenient assegurar-se un pastat correcte fins aconseguir una barreja homogènia.

5. Abocar i repartir la barreja per després allisar-la i desairejar-la.

6. Tractar els junts de dilatació: cal respectar els junts de dilatació del paviment original; per tant, cal marcar-los amb precisió i repararlos abans d’estendre el morter. Collocar un perfil o encofrat per evitar el farciment amb el morter autoanivellant. Finalment, cal segellarlos amb Mastikpol.

7. Tractar els junts de retracció o treball: són junts susceptibles de tenir moviment. Per aquest motiu, convé respectar-los com a mesura de precaució. Primer s’han d’emplenar amb Ardex A45 o Ardex Fix, marcar-los a la paret, estendre el morter Ardex Ifs i tallar-los a les 24 h amb una radial.

8. Fer el segellat final de l’Ardex Ifs Una vegada realitzat l’anivellament no és necessari escatar la superfície ni aplicar cap emprimació. Per l’estructura mateixa del morter Ardex Ifs, s’hi adhereixen les resines de forma òptima; es poden aplicar resines en pintures, multicapes, autoanivellants i morters.

Quan es pot aplicar el revestiment?

Epoxy amb aigua, Poliuretà amb aigua, Acrílic: al cap de 12 h (20º) si l’espessor és igual o inferior a 10 mm i al cap de 24 h si l’espessor és superior.

Epoxy dissolvent, Epoxy sòlids i Poliuretà: al cap de 24 h si l’espessor és igual o inferior a 10 mm i al cap de les 48-72 h si l’espessor és superior. ■

ARDEX CEMENTO, SA

C. Holanda, 18 ■ Pol. ind. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 846 62 52 ■ Fax 93 846 74 38 ardex@ardex.es ■ www.ardex.es

8/3/06 12:30:20

c 43 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

BREUS

1a QUINZENA MARÇ 2006

Formigó autocompactable Prefabricats de Catalunya (PRECAT)

Prefabricats de Catalunya, SA (Precat) és la primera empresa a Estat espanyol que dissenya amb la premissa de l’ús del formigó autocompactable (HAC) en tota la seva fabricació, des que va prendre aquesta decisió quan es va crear l’empresa, l’any 2002. Precat centra la seva activitat en el prefabricat d’edificació industrial i edificació d’habitatges.

■■■

Avantatges de la utilització de formigó autocompactable Les característiques bàsiques de la instal·lació en què es nota la influència d’aquesta premissa són: ■ Línies de producció de 300 m, perfectament ordenades optimitzant l’espai de la instal·lació.

■ Exigència en el disseny de les peces prefabricades. Amb l’ús de l’HAC s’obtenen peces esveltes, ben armades i amb acabats molt bons.

■ Absència de vibradors acoblats als motlles. Això suposa l’absència de sorolls per vibració.

■ Col·locació del formigó mitjançant una cisterna giratòria que es desplaça sobre rail per damunt de la línia de producció D’aquesta manera, el formigó es pasta de forma contínua abans de la

Precat Precat és una empresa dedicada a la fabricació d’elements prefabricats de formigó, que ofereix solucions integrals en matèria de construcció industrialitzada, i s’encarrega de totes les fases del procés de construcció: el projecte inicial, l’execució de l’obra i el seguiment posterior. Està situada a Vila-Rodona (Tarragona), i té unes instal·lacions amb una superfície de més de 200.000 m2.

■■■

seva col·locació. El sistema d’abocament que s’empra permet l’ajustament de la fluïdesa mitjançant l’afegiment d’additius en cas d’aturada accidental i momentània de la producció. Aquestes característiques permeten obtenir el màxim partit de l’HAC, escurçant al mínim els temps de fabricació i optimitzant el capital humà.

Investigació en formigó autocompactable La col·laboració entre les empreses Precat i Sika va permetre definir unes composicions òptimes per als HAC que la instal·lació requeria en funció dels diferents tipus de peces per fabricar.

Un cop analitzats els materials locals, es va optar per la utilització d’un àrid picat procedent d’una pedrera propera. Es va buscar una sorra amb una aportació de fins important, partint de la premissa que aquests fins havien de procedir de la trituració del material.

Analitzades les corbes granulomètriques, es va fer el disseny preliminar d’una barreja òptima per a cada categoria resistent a utilitzar.

Es va optar per obtenir unes dosificacions teòriques i un ajustament posterior en els assajos industrials. Les dosificacions teòriques es van elaborar mitjançant el càlcul per Bolomey.

Per al disseny dels formigons es va optar per una grandària màxima de l’àrid de 12 mm, per evitar problemes de col·lapse entre les armadures de les peces més esveltes i armades.

Els assajos industrials realitzats van donar com a resultat formigons d’autocompacitat perfecta i les resistències van ser superiors a les estimades en un principi. Actualment l’empresa Precat fabrica una mitjana de 200 m3 d’HAC al dia per a la producció dels seus prefabricats. ■ www.precat.es

i268 espai empresa.indd 43

8/3/06 12:30:29

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

ESPAI ESPAI EMPRESA EMPRESA PAVIMENTS I

BREUS REVESTIMENTS CONTINUS

Breinco: una nova estètica per a façanes ventilades ■■■ La façana ventilada és avui en dia

una solució constructiva totalment consolidada. Ha de proporcionar a l’edifici estanquitat, ventilació, aïllament i durabilitat, sense oblidar la imatge exterior.

Amb aquestes premisses, BREINCO ha desenvolupat la llosa ventscreen®. Es tracta d’una llosa amb una estètica innovadora, sorprenent i agradable al mateix temps. Una llosa de formigó d’alta qualitat en què la textura i el color són els protagonistes. La peça estàndard de la llosa vent-screen® té unes mides de 120 x 60 x 6 cm. Hi ha la possibilitat de fabricar altres mides sobre comanda.

L’impacte del color Els pigments utilitzats en la seva fabricació són òxids de ferro que

i268 espai empresa.indd 44

garanteixen la resistència del color als raigs ultraviolats i a la climatologia. Es disposa d’informes d’assaig d’envelliment artificial accelerat segons normes UNE EN ISO 11341 i UNE EN ISO 4892/2. Els colors romanen al llarg dels anys i són totalment innocus per al medi ambient. Utilitzant pigments d’alta qualitat és pos-

sible a més a més obtenir una tonalitat cromàtica constant i un elevat poder colorant.

rior de l’edifici que, combinat amb un aïllament termo-acústic, millora l’ habitabilitat i redueix les despeses de climatització. El sistema de subjecció és una subestructura completament realitzada d’alumini de gran resistència a la flexió, resistent a les corrosions però molt lleugera (5 kg / m2) i amb ancoratges ocults. La fixació de la fulla exterior al tancament es realitza mitjançant perfils verticals i està calculada únicament per a càrregues de vent. Per tant, el pes només el rep l’estructura de l’edifici.

Les fixacions estan dissenyades de

El sistema constructiu El sistema de façana ventilada amb llosa vent-screen® crea una cambra d’aire amb característiques intermèdies, amb l’interior i l’exte-

BREINCO

Tel. 938 460 951 ■ Fax 938 712 533 e-mail: comercial@breinco.com www.breinco .com

8/3/06 12:30:39

GUIA ACTIVA

c 45

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

5

ESTRUCTURES � � � � � � � � � � � �

� � �

GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1a QUINZENA MARÇ 2006

TANCAMENTS I DIVISIONS

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

� � � � � � �

�����������������������•��������������� ������������������•������������������������ ������������������������������

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7 6

i268 espai empresa.indd 45

2

COBERTES

3

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

4

FAÇANES

REHABILITACIÓ

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

8/3/06 12:30:54

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

1a QUINZENA MARÇ 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

10

11 8

9

i268 espai empresa.indd 46

14

INFORMÀTICA

15

SANITARIS

16

SERVEIS PROFESSIONALS

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

TANCAMENTS PRACTICABLES

INSTAL·LACIONS

INTERIORISME

8/3/06 12:31:13

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 47 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1a QUINZENA MARÇ 2006

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

16

SERVEIS PROFESSIONALS (Continuació)

20

21

AUTOMOCIÓ

23

CONSTRUCTORES

22

APUNTALAMENTS

24

DEMOLICIONS

BASTIDES

GUIA ACTIVA

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

GUIA ACTIVA La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu.

Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i268 espai empresa.indd 47

8/3/06 12:31:24

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

postgraus

C

Cursos:

FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS

2006

Postgrau de Construction Management 6a edició

DATES: del 21 d’abril a l’1 de juliol HORARI: divendres de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h DURADA: 80 hores DIRECCIÓ ACADÈMICA:

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L’H 2010 SPM SA

Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció.

La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris.

L’objectiu del Postgrau és formar professionals capaços de dirigir el procés de construcció d’una obra d’edificació, per tal de complir amb els requeriments del client, de manera que l’operació finalitzi a temps, d’acord amb els costos autoritzats i respectant els nivells de qualitat establerts.

■■■

PROFESSORS DEL CURS:

Michèle Butzbach Formadora i consultora en recursos humans.

Ezequiel Bellet Coordinador de Seguretat.

Joan Antoni Nadal Tècnic en prevenció de riscos laborals i en gestió de la qualitat.

Toni Floriach. Construction management.

Josep Lluís Gil. Arquitecte tècnic.

Lluís Martinell. Project Manager.

Carles Puiggròs. Project Manager.

Jesús Rodríguez. Project Manager.

Jaume Viñals. Project Manager.

formació oberta PRIMER TRIMESTRE

2006 OBRA NOVA

Estudi geotècnic.

Cas pràctic

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 29 de març al 5 d’abril

PREU CURS: 210,24 €

Adquirir els coneixements necessaris per encarregar i analitzar estudis geotècnics.

HORARI: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

Instal·lacions de gas i combustible

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 23 de març de 2006

PREU CURS: 70,08 €

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de gas i combustibles.

HORARI: dijous, de 17 a 21 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 56,06 €

Instal·lacions de fontaneria, aigua calenta sanitària i sanejament

■■■ OBJECTIUS:

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions de fontaneria, aigua calenta sanitària i

sanejament.

DATES: del 14 al 21 de març de 2006 HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21 h DURADA: 12 hores

Instal·lacions d’electricitat i il·luminació

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 4 i 6 d’abril de 2006

PREU CURS: 140,16 €

Fer el control i seguiment adequat per a la posada en obra de les instal·lacions d’electricitat i il·luminació.

HORARI: dimarts i dijous, de 16 a 20 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 112,13 €

i268 cursos i serveis.indd 48

DURADA: 12 hores

DURADA: 4 hores

PREU CURS: 210,24 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

DURADA: 8 hores

8/3/06 12:38:17

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 49 SERVEIS CURSOS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

formació oberta PRIMER TRIMESTRE

2006 MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

Materials per a una construcció sostenible

del 28 de març al 6 d’abril de

DURADA: 16 hores

■■■ OBJECTIUS:

DATES:

Aplicar els criteris necessaris per a la selecció de materials en els edificis.

2006

PREU CURS: 280,32 €

HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 21 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 224,26 €

■■■ OBJECTIUS:

ball de l’obra.

PREU CURS: 210,24 €

Realitzar una planificació tècnica i el seu seguiment, mitjançant tècniques i mètodes de gestió. Dur a terme un pla de tre-

DATES: del 14 al 23

de març de 2006 HORARI: dimarts i dijous, de 17 a 20 h DURADA: 16 hores

PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

■■■ OBJECTIUS:

la redacció de la certificació.

DURADA: 3 hores

Analitzar la legislació que afecta les cèdules d’habitabilitat i facilitar les pautes per a

DATES: 25 d’abril de 2006

PREU CURS: 52,56 €

HORARI: dimarts, de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 42,02 €

Presentació en públic

■■■ OBJECTIUS:

bal (to de veu, ritme, pauses, gestos...).

DATES: del 25 al 27 d’abril de 2006 HORARI: dimarts i dij., de 16:30 a 20:30h

DURADA: 8 hores

Tècniques de cerca i selecció de personal

■■■ OBJECTIUS:

DATES:

Ser capaç de planificar un procés de selecció des de la cerca, posant en pràctica tècniques de selecció i avaluació.

2006

■■■ OBJECTIUS:

DATES:

Ressaltar els punts forts d’un mateix per tal d’aprendre a “vendre’s”.

Construir la pròpia imatge.

2006

Presto II. Control de costos i planificació

■■■ OBJECTIUS:

DATES: del 15 al 29 de març de 2006

PREU CURS: 350,40 €

Aprofundir en els coneixements de Presto I. Dur a terme el control de costos i la planificació mitjançant aquesta eina informàtica.

HORARI:

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h DURADA: 20 hores

PREU COL·LEGIATS (-20%): 280,32 €

TCQ2000.

Mòdul de seguretat

■■■ OBJECTIUS:

DATES: 3 i 5 d’abril de 2006

PREU CURS: 105,12 €

Fer servir el mòdul de seguretat del programa informàtic TCQ2000 per als estudis i per a la seguretat i salut.

HORARI: dilluns i dimecres de 18 a 21h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 84,10 €

Fotografia digital

■■■ OBJECTIUS:

DATES:

Retocar i optimitzar les imatges fotogràfiques digitals.

2006

PREU CURS: 287,40 €

HORARI: divendres, de 16 a 21 h

PREU COL·LEGIATS (-20%): 229,92 €

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

Planificació a l’obra

ACTIVITATS PERICIALS

Certificats d’habitabilitat HABILITATS DIRECTIVES

Preparar una presentació i realitzar-la controlant la comunicació verbal i no ver-

del 28 de març al 6 d’abril de

PREU CURS: 140,16 € PREU COL·LEGIATS (-20%): 112,13 €

DURADA: 16 hores PREU CURS: 280,32 €

HORARI:

dimarts i dijous, de 16.30 a

PREU COL·LEGIATS (-20%): 224,26 €

del 27 de març al 3 d’abril de

DURADA: 12 hores

dilluns i dimecres, de 16.30 a

PREU COL·LEGIATS (-20%): 168,19 €

20.30 h

MÀRQUETING I VENDES

Màrqueting personal

PREU CURS: 210,24 €

HORARI:

20.30 h

INFORMÀTICA I TIC

i268 cursos i serveis.indd 49

DURADA: 6 hores

del 17 de març al 7 d’abril de

DURADA: 20 hores

8/3/06 12:38:19

Demandes:

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

i268 cursos i serveis.indd 50

Empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,

Selecciona AJUDANT A CAP D’OBRA En dependència del cap d’obra, donarà suport en el control diari de la producció de l’obra i dels agents que hi intervenen. Vetllarà pel compliment de la planificació, els costos i la qualitat.

Requisits: - Valorable experiència professional.

- Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MS-Office (Word i Excel).

- Carnet de conduir.

S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal.

- Remuneració negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats de creixement a l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora constructora de Sant Vicenç de Montalt especialitzada en habitatges uni i plurifamiliars d’alta qualitat,

Selecciona RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ En dependència del director tècnic de l’empresa es responsabilitzarà de dirigir el cap d’obra pel que fa a la planificació, coordinació i supervisió de les obres assignades, i donar-li suport.

Es responsabilitzarà d’assolir els objectius previstos de costos, temps i qualitat en l’execució.

Requisits:

- Experiència professional d’entre 3 i 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i valorable coneixements d’Autocad.

- Es valorarà que el candidat resideixi a la zona del Maresme o Vallès Oriental - Cotxe propi.

S’ofereix:

- Contracte laboral indefinit.

- Jornada completa.

- Retribució: entre 40.000 € i 50.000 € bruts/anuals negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9236 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

1a QUINZENA MARÇ 2006

Enginyeria d’àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid,

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRES En dependència del responsable de l’àrea d’edificació, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Formarà part d’un equip multidisciplinari per a la redacció de projectes.

Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 3 i 4 anys.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad.

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral indefinit.

- Jornada completa.

- Retribució: entre 39.000€ i 45.000€ bruts/anuals + una part variable, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9231 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora constructora de Montcada i Reixac especialitzada en obra nova,

Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació.

Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. Firmarà com a director d’execució d’obres.

Requisits: - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel).

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9237 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

8/3/06 12:38:22

c 51 DEMANDES

Empresa promotora constructora de Moncada i Reixac especialitzats en obra nova,

Selecciona TÈCNIC/A DEL DEPARTAMENT DE COSTOS En dependència del director del departament de costos, donarà suport i recolzament en: l’elaboració del amidaments, petició d’ofertes als industrials, fer el comparatiu d’ofertes i gestionar les comandes del material d’obra.

Requisits: - Estudiant d’arquitectura tècnica o professional recent titulat.

- No és necessària experiència.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Mitja jornada.

- Retribució: entre 13.000 € i 14.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9238 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

APACAR

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Important empresa promotora constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector i amb àmbit d’actuació principalment Barcelona ciutat,

Selecciona CAP DE GRUP En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de dirigir entre 3 i 4 caps d’obra pel que fa a la planificació, coordinació i supervisió de les obres assignades, i donar-los suport. Es responsabilitzarà d’assolir els objectius previstos de costos, temps i qualitat en l’execució d’aquestes obres.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a.

- Experiència professional a partir de 4 anys com a cap de grup en empresa constructora o promotora constructora, preferiblement en obres d’habitatges.

- Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel).

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9239 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • • •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •-Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i268 cursos i serveis.indd 51

8/3/06 12:38:27

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

CONSTRUCTORA FEL

GRUPO SABERT-SINGLE

Tècnic/a d’obres

Cap d’obra

per al seguiment de la ISO de qualitat i medi ambient, tasques d’oficina tècnica en general i recolzament als cap d’obra i/o encarregats a peu d’obra.

per a responsabilitzar-se directament sobre la gestió, coordinació i supervisió de l’execució de l’obra. Previsió de la producció a termini. Seguiment de costos, terminis i qualitats. Supervisió de la seguretat i higiene en obra. Realització d’amidaments. Aprovació de certificacions. Control, seguiment i arxiu de la documentació: Bon nivell de contacte i relacions amb industrials per la seva contractació.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No es necesària experiència. Coneixements informàtics d’Ofimàtica, Autocad, Presto o similar. Carnet de conduir i vehicle propi.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 3-5 anys en edificació (preferentment en constructora). Imprescindible experiència en supervisió executiva i gestió d’obra. Capacitat d’organització i priorització de tasques. Dots de comunicació. Habilitat en la gestió d’equips de diferent qualificació. Dinàmic i actiu. Es valorarà formació complementària en postgrau de Management o Gestió de l’Obra.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 18.000’- i 21.000’euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: alazaro@puigfelsa.es a l’atenció d’Antoni Lázaro o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 36.000’- a 39.000’- euros brut/ anual negociable en funció de la vàlua aportada.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: josepmas@sabert.es a l’atenció de Josep Mas o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 458

Ref: 453

PERSONALIZA, CONSULTORIA DE RRHH

A.V. ARQUITECTURA

Cap d’obra

Tècnic/a de projectes i obres

Pel seu client G-56, prestigiosa empresa que proporciona serveis integral d’Arquitectura, Enginyeria i Consrucció en edificació tant per a l’Administració com pel sector privat. En dependència del director tècnic desenvoluparà les següent funcions: confecció del planning detallat de l’obra, revisió de les condicions de l’inici d’obra, col·laborar en la contractació dels industrials; seguiment de l’obra, dels terminis d’entrega, assistència a les visites d’obra, seguiment econòmic, compres de manterial, manteniment de les mesures de seguretat, entre d’altres.

per a la direcció i control d’obres d’edificació, control i sistema de qualitat ISO 9001-2000, elaboració d’estats d’amidaments i pressupostos, fitxes tècniques, detalls constructius, recolzament en tasques de dibuix.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, Ms-Office, Word, Excel, Presto, Cype, etc. Carnet de conduir i vehicle propi.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 4 anys en lloc similar (supervisió, coordinació, control econòmic i tècnic d’obres). També es valorarà experiència en reformes i en el canal retail. Coneixements informàtics d’Autocad; Presto i Microsoft Office. Carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral o possibilitat de relació liberal. Retribució netre 21000’- i 24000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència. Incorporació immediata.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 40.000’- i 50.000’- euros brut/ anual a determinar segons vàlua. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu urgentment el currículum a: candidatos@personaliza.net o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: avinals@coac.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 421

Ref. 435 INDRET, GRUP IMMOBILIARI

Direcció facultativa / director/a d’execució d’obra La funció principal serà la de dirigir obres a la zona de la província de Barcelona. A part de ser la direcció facultativa, exercirà de cap d’obra, haurà de negociar amb els industrials, fer els amidaments, pressupostos; en definitiva, serà el màxim responsable de l’obra. Atès que es tracta d’una mitjana empresa, es preveu que en un futur passi a ser el cap del departament tècnic.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 5 i 8 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Office i Autocad. Les obres són a fora de Barcelona, per la qual cosa és imprescindible tenir vehicle.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 48.000’- i 51.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua aportada. També s’aplicaran incentius en funcio d’acompliment d’objectius.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: afite@indret.es a l’atenció d’Alexandre Fité o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 466

i268 cursos i serveis.indd 52

8/3/06 12:38:30

c 53 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

FREYSSINET, SA

INEL 2000, SL

Cap d’obra

Direcció facultativa/director/a d’execució d’obres

Es responsabilitzarà de dirigir l’execució material de les obres que li siguin assignades. Organitzarà els treballs d’acord amb el projecte que els definiexi i el planning de temps establert. S’encarregarà del control d’execució tècnica i econòmica de les obres, negociacions amb la propietat, subcontractistes i proveïdors, coordinarà els equips de treball i subcontractats. Controlarà la implantació en obra i farà complir la normativa vigent en matèries de seguretat i qualitat.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. No es necessària experiència. Coneixements informàtics a nivell usuari d’Office i Autocad. Imprescindible carnet de conduir.

S’OFEREIX

per desenvolupar els treballs en tasques de seguiment de les obres en quant a direcció d’obra.

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. Experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics d’Autocad i Presto. Predisposició a viatjar.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 30.000’- i 33.000’- euros brut/ anual negociable en funció de l’experiència i vàlua aportada.

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 27.000 i 30.000’euros brut/anual negociable més una part variable en funció dels resultats més vehicle d’empresa. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: barcelona@freyssinet-es.com a l’atenció de Bonoît Alleaume o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: central.badalona@inel-2000 o o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref: 469

Ref: 448

SELECTORS GRANOLLERS – CONSULTORIA DE RECURSOS HUMANS

Tècnic/a de projectes de construcció necessita incorporar pel seu client, COPERFIL GROUP, empresa promotora, constructora d’Edificis per empreses, amb una facturació de més de 150 milions d’euros i més de 650 empleats a Espanya (www.coperfil.com) precisa per a la seva central a Catalunya per a la realització de projectes executius, memòries i plànols.

Borsa de Treball en línia

www.apabcn.es/borsa

PERFIL

Titulació d’Arquitecte Tècnic. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Imprescindible habilitat en el dibuix i domini d’eines informàtiques. Carnet de conduir i vehicle propi.

S’OFEREIX

Jornada completa. Sou entre 18.000’- i 21.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immmediat.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: selector@copc.es a l’atenció d’Olga Lozano o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref. 437

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es i268 cursos i serveis.indd 53

8/3/06 12:38:36

i268 cursos i serveis.indd 54

8/3/06 12:38:43

Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t

detalls i documentació gràfica).

Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63

Tel: 932 40 23 76

Perspectives, vídeos virtuals i maquetes:

Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i installacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes.

ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost,

i268 cursos i serveis.indd 55

vgbcn@hotmail.com Serveis al professional

Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega.

Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís.

Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61

Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom ■ C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61

Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16

MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio ■ Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura

Serveis professionals

P

DEMANDES

c 55

Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions.

Estudis de color. Estudis de seguretat i salut.

Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat.

Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos.

Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat.

Josep ■Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45 Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format.

També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres.

CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Es ven o lloga despatx Local de 113 m2 en venda o lloguer, al centre de Cardedeu. És un entresol lluminós, amb escala independent.

Es pot transformar en habitatge.

Tel. 973 14 33 66

8/3/06 12:38:52

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

serveis

A

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic.

Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats

i268 cursos i serveis.indd 56

poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol.

El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil.

Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104€/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell.

Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat.

Rb Just Oliveras, 48, 08901.

Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005.

Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

Avantatges:

PER ALS COL·LEGIATS

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu.

L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles.

Per més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis

financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi

Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Alpi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router.

■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació.

■ Kit WIFI gratuït.

Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client.

Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

i: Punt d'Informació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

8/3/06 12:38:54

i268 la foto_a2.indd 57

8/3/06 12:45:38

58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA MARÇ 2006

�

La Foto: METRÒPOLIS

Downtown de Nova York, un tall de cel vertical ■■■ El centre financer de Nova York,

dels Estats Units i, segons com es miri, del món sencer, es concentra a la part baixa de l’illa de Manhattan, en centenars d’altíssimes masses edificades, prismàtiques o esglaonades, la majoria anodines des del punt de vista de l’arquitectura i anorreants des del punt de vista humà, però impressionants i aclaparadores pel que fa a l’espai urbà. Generen una sensació entre agradable i desagradable. Agradable quant a la sensació de poder, d’energia i de capacitat constructiva de l’home. Desagradable, una mica pel mateix, pel fet que recorda la petitesa i la insignificança de l’individu davant les grans empreses i el món en general, individu que es pot identificar amb cada un dels forats de les finestres, iguals i repetits fins a l’infinit, de qualsevol d’aquests edificis. ■

Fotografia feta des de la sortida del metro de Broad Street al carrer mirant cap al sud. Dimarts, 21 de juny de 2005. Autor: Josep Olivé

i268 la foto_a2.indd 58

8/3/06 12:45:44

i268 la foto_a2.indd 59

8/3/06 12:45:52

� Calcula pòrtics amb barres de formigó, acer i fusta; desde una biga o un pilar a un pòrtic complert. � Càrregues en barres, en nusos, de vent i sisme segons NCSE-2002. Moments fora del plà. � Armat segons EHE, amb opcions definibles, diferents tipus de plànols d'armat i composició automàtica. � Amb les barres d'acer i de fusta realitza la comprovació i optimització segons NBE-EA95 i EC-5. � Fitxers compatibles amb Tricalc i Tricalc Bàsic. Amidaments automàtics en els formats Gest i FIEBDC. Més informació a http://www.arktec.com/new_tporticos.htm

� Pressupostos en capítols i partides o en arbre. Amidaments amb línies d'amidament. De molt fàcil ús. � Certificacions per import, per percentatge i per línies d'amidaments; a origen i parcials. � Diagrames de temps (Gantt) en funció del pressupost. Partides amb amidaments vinculats. � Preus unitaris, descompostos i paramètrics. Utilització de bases estàndar del mercat en FIEBDC. � Quatre formes de llistats: programats, programables, formularis en WMF i Editor Visual d'Informes.

Més informació a http://www.arktec.com/gest.htm

� Estudis, Estudis Bàsics i Plans de Seguretat en el mateix programa. � Base de coneixements per cada tasca amb mesures de seguretat, mitjants i proteccions. Inclou detalls CAD. � Conexió amb altres programes de pressupostos en FIEBDC. Conversió Automàtica d'Estudis en Plans. � Genera automàticament les tasques a incorporar en funció de les unitats d'obra utilitzades. � Inclou les taules d'Avaluació de Riscos amb els graus de cada risc. Organització jeràrquica de riscos.

Més informació a http://www.arktec.com/segur.htm

Oferta Aparelladors i Arquitectes Tècnics

150 € (Inclou Tricalc Pòrtics ) Solució Pressupostos+Temps+Seguretat .....................

395 € (Inclou Gest Bàsic + Segur: Estudis i Plans) Solució completa Arktec....................................... 495 € (Inclou Tricalc Pòrtics + Gest Bàsic + Segur) Solució Estructures ...............................................

Informació i comandes al 93 265 21 84

Arktec

Software per arquitectura, enginyeria i construcció

www.arktec.com Bailén, 7 - 08010 Barcelona Tel. 93 265 21 84 - Fax 93 265 28 69 barna@arktec.com - www.arktec.com

Cronos, 63 - Edificio Cronos - 28037 Madrid Tel. 91 556 19 92 - Fax 91 556 57 68 madrid@arktec.com - www.arktec.com Moratín, 17 - 46002 Valencia Tel. 96 112 07 20 - Fax 96 112 07 05 valencia@arktec.com - www.arktec.com

Preu +16% I.V.A. o impostos equivalents. Oferta aplicable a Aparelladors i Arquitectes Tècnics col·legiats.

Inclou 1 any de Suport tècnic, manuals en CD, videos on-line i despeses d’enviament per correu a Península i Balears.

Programes pel seu ús en el mateix lloc de treball. Oferta vàlida fins el 31 de maig del 2006.

i268 la foto_a2.indd 60

8/3/06 12:46:03