INF060324 by sia16

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Març 2006

Segona Quinzena

Preu: 2 €

269

El marc normatiu que regirà l’edificació

S’aprova el Codi tècnic Tema: El Consell de Ministres aprova la norma que estableix les exigències bàsiques de qualitat, seguretat, habitabilitat i sostenibilitat dels edificis

El noticiari

■■

P. 4

P. 6

Arriba el Gescol 4.0, el Visat Digital El Reportatge

■■

P. 25

Els plafons sandvitx constitueixen un vertader sistema constructiu

i269 portada_2.indd 1

24/3/06 13:00:56

��

Laboratori d’Assaigs per a la Construcció

i269 portada_2.indd 2

24/3/06 13:01:28

El Tema Codi tècnic de l’edificació. P.4-5

A la portada 3 EDIFICI DE PAU CLARIS

T N S R� 7

El Noticiari Arriba el Gescol 4.0. P.6

EDIFICI D’HABITATGES A BARCELONA. Aquest edifici d’habitatges, ubicat al carrer Pau Claris, 99 de Barcelona, és un clar exemple que l’arquitectura sostenible és possible i és capaç d’estalviar energia. L’obra és dels arquitectes Felipe Pich Aguilera i Teresa Batlle, amb direcció d’execució de l’arquitecte tècnic Josep M. Salarich.

SUMARI ■

El Tema

■

El Noticiari

■

Formació

■

El Sector

■

Reportatge

■

Espai Empresa

■

Classificats

■

Metròpolis

4 6

Sector Decret d’ecoeficiència energètica. P.20

16 20

Reportatge Plafons sandvitx. P. 25

Metròpolis Saint Louis, Senegal. P. 60

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de març Ca = 1,33 Propera actualització a 15 d'abril

Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 269. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i269_sumari.indd 4

24/3/06 13:06:00

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

El Tema:

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

LA CONSTRUCCIÓ D’EDIFICIS I LA REHABILITACIÓ DELS EXISTENTS HAN DE COMPLIR UNA NORMATIVA QUE ABASTA ELS ASPECTES DE QUALITAT, SEGURETAT, HABITABILITAT I SOSTENIBILITAT.

S’aprova el Codi tècnic de l’edificació Es crea el Consell per a la sostenibilitat, innovació i qualitat de l’edificació (CSICE) com a òrgan de participació de les administracions públiques i dels agents de l’edificació ■■■ El Consell de Ministres va aprovar el passat 17 de març el nou Codi tècnic de l’edificació (CTE), el marc normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat, seguretat i habitabilitat dels edificis i les seves instal·lacions, perquè el sector de la construcció s’adapti a l’estratègia de sostenibilitat econòmica, energètica i mediambiental i que els edificis siguin més segurs, més habitables, més sostenibles i de més qualitat. Aquesta nova normativa, que regularà la construcció de tots els edificis nous i la rehabilitació dels existents, tant els destinats a habitatges com els d’ús comercial,

i269 el tema.indd 4

docent, sanitari, esportiu, industrial o sociocultural, introdueix elements novedosos sobre materials i tècniques constructives amb l’objectiu d’aconseguir edificis més segurs i eficients des del punt de vista energètic i estableix requisits que abasten des de la funcionalitat fins als relatius a la seguretat i habitabilitat. L’estructura del codi s’ordena a l’entorn de dues parts: la primera defineix el contingut, objecte i àmbit d’aplicació del projecte i els anomenats Documents reconeguts. La segona part està formada per una sèrie de Documents bàsics que recullen les exigències bàsiques per a seguretat

Els efectes La nova normativa pretén aconseguir un major grau d’exigència en la construcció, propiciar noves solucions constructives i incorporar el concepte de sostenibilitat. Igualment propiciarà una major garantia jurídica per als agents i una major garantia documental per a l’usuari final. L’aplicació del Codi tècnic representarà un increment en el cost, probablement petit. Així es va posar de manifest en la taula rodona sobre el CTE organitzada pel CAATB i celebrada el passat 26 de gener.

■■■

estructural, seguretat en cas d’incendi, seguretat d’utilització, higiene, salut i protecció del medi ambient i estalvi d’energia.

Consell per a la sostenibilitat Amb el Codi tècnic es va aprovar també la creació i constitució del Consell per a la sostenibilitat , innovació i qualitat de l’edificació (CSICE), en el que amb la participació de totes les administracions públiques, representants dels agents de l’edificació i associacions representatives dels ciutadans, es pretén fer el seguiment i avaluació de la seva aplicació així com l’actualització periòdica seguint

24/3/06 13:07:29

c5 EL TEMA CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

l’evolució de la tècnica i demanda de la societat. També es crea el Registre general del Codi tècnic de l’edificació, adscrit a la Direcció general d’arquitectura i política d’habitatge, que tindrà caràcter públic i informatiu i en el qual s’inscriuran i es faran públics els Documents reconeguts. Es preveu que el Codi tècnic entri en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOE. No obstant, s’ha establert un període d’aplicació voluntària durant dotze mesos, excepte en allò que es refereix a l’estalvi energètic i la seguretat contra incendis, els preceptes dels quals hauran d’aplicar-se als sis mesos. El CAATB prepara un programa d’acció amb la preparació d’eines i cursos de formació per facilitar la tasca dels professionals i la posada en marxa de la normativa.

i269 el tema.indd 5

2a QUINZENA MARÇ 2006

Matins Construcció va avançar el debat

Les principals innovacions Les innovacions més importants que aporta el Codi tècnic de l’edificació són les següents: 1. Edificis amb estructures més segures: la nova regulació de les estructures suposarà un reforç per al sistema d’assegurança desenal de danys i implica un avenç en el procés de convergència amb la normativa europea. 2. Edificis amb més seguretat contra incendis: s’estableixen mesures per impedir la propagació dels incendis, es facilita l’evacuació dels ocupants en condicions de seguretat, es preveu la instal·lació de sistemes de detecció, control i extinció, es millora la intervenció dels bombers i es regula la resistència al foc de l’estructura. 3. Major seguretat d’utilització: es regulen els riscs més freqüents com són les caigudes per lliscament en els edificis, els accidents que es deriven d’una il·luminació inadequada o els accidents deguts a la presència de vehicles en moviment. 4. Edificis més saludables: el document de salut, higiene i protecció del medi ambient vol cobrir un buit normatiu i pretén afrontar diversos problemes que afecten la salut de les persones i a la protecció del medi ambient en l’entorn edificat. Vol disminuir els problemes de patologies per humitats, s’estableixen mesures per afavorir l’estalvi d’aigua, es regulen aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire interior i també amb la gestió i reciclatge dels residus. 5. Edificis més sostenibles i eficients energèticament: té com a objectiu aconseguir un ús més racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint el consum energètic i utilitzant fonts d’energia renovables. ■

L’INFORMATIU DEL CAATB

CARLOS AYMAT VA EXPLICAR L’ABC DEL CODI TÈCNIC A MATINS CONSTRUCCIÓ.

■■■ El sector de la construcció esperava amb expectació que el Ministeri d’Habitatge aprovés finalment el CTE, com ho demostra el fet que més de 600 professionals van acudir el passat gener a la jornada de Matins Construcció organitzada pel CAATB i en la qual es van reunir experts i representants dels diferents agents del sector afectats per debatre els continguts i els efectes de l’entrada en vigor de la norma. La cita va comptar amb la participació com a ponent de Carlos Aymat, director del Gabinet tècnic del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya; Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat de la Generalitat; Xavier Humet, arquitecte tècnic; Joan Pedreny, cap de la divisió d’operacions del Servei de prevenció d’incendis; Jordi Pérez, cap del departament de Projectes d’Espais; Amadeu Escriu, cap del Gabinet tècnic de Cecam; i Eva París, directora del Gabinet tècnic del CAATB.

Un canvi progressiu

EL CODI TÈCNIC TINDRÀ UNA INFLUÈNCIA SIGNIFICATIVA EN LA REDACCIÓ DELS PROJECTES

ELS EDIFICIS DE TIPUS INDUSTRIAL

LA REHABILITACIÓ D’EDIFICIS HAURÀ

TAMBÉ ESTARAN AFECTATS PER LA NOVA

D’AJUSTAR-SE ALS REQUERIMENTS DE

NORMATIVA

QUALITAT, SEGURETAT I SOSTENIBILITAT

El president del CAATB, Josep Terrones, va obrir aquesta sessió per indicar que aquesta norma d’inspiració europea “ha de suposar l’inici d’una profunda transformació en la manera de construir”. I va afegir que “la tasca dels col·legis professionals del sector davant l’aprovació del CTE ha de ser la de donar la màxima difusió, per facilitar que l’adopció del Codi sigui un canvi progressiu i no traumàtic”. Per la seva banda, Andreu Muñoz, president del Consell de Collegis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, va assenyalar que “el CTE és una gran oportunitat, ja que representa l’evolució de la normativa tècnica, que farà que el sector arribi a la seva maduresa”. Hi va coincidir Carlos Aymat, director del Gabinet Tècnic del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya, qui va indicar que el CTE és “una oportunitat perquè el sector de l’edificació, unit, preocupat, conscient del seu pes com a sector productiu, estiri el marc normatiu i així pugui avançar”. Els professionals interessats trobaran tota la informació així com el vídeo íntegre de la sessió de Matins Construcció dedicada al Codi tècnic de l’edificació a www. apabcn.es. ■

24/3/06 13:07:43

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

Noticiari CAATB:

VISAT DIGITAL

Visat Digital: una nova manera de treballar El CAATB llança el nou Gescol 4.0 que permet visar a distància a qualsevol hora els 365 dies de l’any i amb el mateix rigor que fer-ho presencialment.

■■■ Els col·legiats ja tenen a la seva disposició la nova versió del programa Gescol, el programari de Gestió Col·legial, que introdueix com a principal novetat la possibilitat de visar digitalment en format PDF impresos i qualsevol tipus de documentació tècnica amb el màxim rigor i professionalitat, igual que si s’hagués visat presencialment al Col·legi.

Gestió documental Aquesta millora s’aconsegueix en passar de visar documents en format paper a generar documents visats en format electrònic. Si fins ara, el visat es materialitzava mitjançant un document en paper amb una etiqueta de visat, amb el Gescol 4.0 s’aconsegueix un document electrònic en format PDF amb la signatura electrònica del CAATB, i amb les mateixes garanties que un visat presencial. El format PDF permet estandarditzar qualsevol tipus de document per tal que pugui ser llegit en qualsevol ordinador, però no pot ser modificat; s’assegura així la seguretat i, a la vegada, la professionalitat de l’arquitecte tècnic. El Visat Digital verifica que s’han realitzat els documents obligats segons la legislació i els altres visats que es recomanen. Finalment, també garanteix la màxima qualitat formal.

Més enllà del Visat Però més enllà de la tramitació del Visat, amb el llançament del Gescol 4.0 el CAATB obre les portes a una nova manera de treballar per al professional. La voluntat del Col·legi a l’hora de llançar aquest programa és facilitar la tasca dels tècnics en el moment de documentar tot el procés

i269 Noticiari CAATB.indd 6

d’execució de l’obra, i minimitzar la inversió de temps que es necessita per realitzar i tramitar tota aquesta documentació. Amb el Gescol 4.0, el tècnic podrà visar tota la documentació des d’allà on vulgui i quan vulgui, sense necessitat de desplaçar-se al Col·legi ni haver d’esperar-se per aconseguir el Visat.

Avançar-se al futur A més, amb el Visat Digital, s’avança al futur, ja que estableix les bases perquè el col·legiat pugui tramitar amb tercers molt més ràpidament tota la documentació generada durant el procés d’execució de l’obra. En un futur proper, el col·legiat podrà enviar per Internet la documentació visada pel Col·legi als seus clients o bé la podrà fer servir per tramitar amb l’administració. Amb el Visat Digital, el CAATB s’avança a la voluntat ja expressada per l’administració de

Més avantatges. Arxiu digital dels treballs professionals ■■■ El Visat Digital permet que el tècnic deixi de guardar tot el seu arxiu dels diferents treballs que ha visat al llarg del temps. A través d’un sistema de validació, el col·legiat podrà accedir en qualsevol lloc i moment a la Plataforma del Visat Digital, un espai a Internet des d’on el col·legiat podrà accedir i recuperar una còpia visada de qualsevol treball que hagi fet. D’aquesta manera, tant el CAATB com el professional compartiran la mateixa còpia visada en format pdf, i el col·legiat podrà deixar de guardar tota la documentació visada en paper.

poder tramitar tota la documentació necessària dins del procés d’execució digitalment. En aquest cas, al document ja visat amb el Gescol 4.0, el col·legiat només li haurà d’adjuntar la seva signatura digital per poder-lo tramitar amb l’administració i que tingui tota la validesa jurídica.

Oficina virtual El Gescol 4.0 també és un programa que li permet al tècnic gestionar de manera eficaç tots els seus encàrrecs professionals i la seva base de dades de clients. És un programa que li facilita al tècnic tota la seva gestió professional i que l’ajuda a organitzar el seus treballs professionals, convertint-se en una autèntica oficina virtual per a l’aparellador o arquitecte tècnic. A més, el Gescol 4.0 també guia al professional en tot el procés del visat i l’assessora en decidir quins són els diferents treballs que s’han de visar en cada cas. ■

24/3/06 13:20:04

persianes

f‡cil col∑locaciÛ

acabats perfectes

gran resistËncia

qualitat i eleg‡ncia

SAS posa a la seva disposiciÛ una extensa gamma díelements decoratius - de gran resistËncia i f‡cils de col∑locar - pels seus murs i tanques de jardÌ, piscines, jardineres, balustrades Ö

COMPROMÕS DE QUALITAT Si desitja rebre un cat‡leg gratuÔt enviÔ aquest cupÛ a :

i269 Noticiari CAATB.indd 7

Nom AdreÁa C.P.

PoblaciÛ

ica06-per

Prefabricats de FormigÛ, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona TelËfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

24/3/06 13:20:20

8c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MARÇ 2006

TROBADA +55

D’ESQUERRA A DRETA, MARISA MAS, DIRECTORA DE L’ASSESSORIA JURÍDICA DEL CAATB; JOSEP MARIA LLESUY, APARELLADOR I EXVOCAL DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE MUSAAT; JOSEP TERRONES, PRESIDENT DEL CAATB, I RAFAEL CERCÓS, EXPRESIDENT DE PREMAAT.

Preparar el camí cap a la jubilació Més de 150 persones assisteixen a la Trobada +55, una sessió informativa destinada a orientar els professionals en el camí cap a la jubilació. ■■■ Més de 150 persones van fer petita la sala d’actes del CAATB el passat 28 de febrer per assistir a la Trobada +55, una jornada organitzada pel Col·legi per tal d’informar i orientar els col·legiats majors de 55 anys en la planificació d’aquesta etapa de la vida professional. La gran afluència de gent va fer necessari adaptar un monitor de TV a la cafeteria per tal que les persones interessades que no van cabre a la sala d’actes poguessin seguir el desenvolupament de la jornada. La trobada es va plantejar com una sessió d’informació i assessorament per als col·legiats majors de 55 anys en dos aspectes concrets: la responsabilitat civil i la jubilació. Josep Terrones, president del CAATB, va explicar en la presentació de l’acte que la voluntat del Col·legi a l’hora d’organitzar aquesta activitat era “parlar de la situació que ens trobarem quan deixem la vida professional i aclarir els dubtes que tenim quan es

i269 Noticiari CAATB.indd 8

va acostant el moment d’encarar la jubilació”. El president del Col·legi va apuntar que amb aquesta activitat es volia donar “un toc d’atenció per poder reaccionar a temps quan la situació no està ben gestionada”. Terrones es va basar en uns estudis publicats darrerament en la premsa, on s’explicava que el 91% dels ciutadans de l’Estat espanyol desconeixien què cobrarien en el moment de jubilar-se, una xifra molt superior a la de la resta de països de la Unió Europea.

Responsabilitat civil Després de la seva presentació, Josep Terrones va deixar pas a Josep Maria Llesuy, aparellador i exvocal del Consell d’Administració de la MUSAAT, que va pronunciar una ponència sobre l’exercici professional i la responsabilitat civil. Llesuy va començar per recordar que els aparelladors i arquitectes tècnics estan sotmesos, per llei, a

uns períodes de responsabilitat tant en l’obra en curs (obra viva) com després d’acabar la feina (obra morta). Igualment va recordar els períodes de responsabilitat que tenen els arquitectes tècnics i durant els quals se’ls pot reclamar indemnització tant en obres sotmeses a la LOE com en les que sigui d’aplicació l’article 1591 del Codi civil. Llesuy va explicar que és important que els aparelladors i arquitectes tècnics tinguin en consideració aquests períodes de responsabilitat a l’hora d’elegir la cobertura més indicada amb la companyia d’assegurances. L’exvocal del Consell d’Administració de la MUSAAT també va explicar les característiques i el funcionament de la pòlissa d’inactius, el tipus d’assegurança que la MUSAAT posa a disposició dels professionals jubilats. Llesuy va explicar que per accedir a aquesta pòlissa gratuïta s’han de tenir els 65 anys complerts, estar donat de baixa del cens d’Hisenda i mantenir la col-

legiació. Aquesta pòlissa, que té una cobertura de la mitjana de la garantia contractada en els darrers 5 anys, també cobreix els casos d’invalidesa i defunció. Finalment, Llesuy va explicar els mètodes que posa a disposició la MUSAAT per reduir el cost de la prima per baixa activitat.

La jubilació El segon ponent de la Trobada +55 va ser Rafael Cercós, expresident de la PREMAAT, que va fer una reflexió sobre les necessitats econòmiques a l’hora d’arribar a la jubilació i els diferents sistemes de previsió i estalvi per aconseguir uns ingressos supletoris quan es redueixen els ingressos professionals. Cercós també va reflexionar sobre el sistema actual de Seguretat Social i va afirmar que aquest sistema, que fins ara ha assegurat una jubilació confortable dins de l’estat del benestar, no serà capaç de mantenir aquest nivell de vida per a les generacions futures. Per arribar

24/3/06 13:20:25

a aquesta conclusió, Cercós es va basar en diferents estudis sobre la previsió de població activa i jubilada en el nostre país, així com l’evolució de la natalitat i l’envelliment de la població a l’Estat espanyol. Cercós també va explicar el funcionament de diferents sistemes de previsió i estalvi que es poden trobar: sistemes de previsió social tant públics com privats, fons de pensions, inversions immobiliàries, inversions mobiliàries i sistemes d’hipoteca inversa. Cercós va exposar que els ciutadans de l’Estat espanyol, a diferència de la majoria dels ciutadans de països europeus, dipositen els seus estalvis en efectiu en comptes corrents. Segons Rafael Cercós, s’ha d’impulsar una nova forma d’estalvi a llarg termini i finalista, basada en una cultura de la previsió social complementària. Finalment, l’expresident de la PREMAAT va donar algunes estratègies amb vista a encarar la jubilació i va indicar que en la PREMAAT, a diferència del règim general de la Seguretat Social i la RETA, és compatible cobrar la jubilació amb l’exercici professional.

i269 Noticiari CAATB.indd 9

NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

TROBADA +55

2a QUINZENA MARÇ 2006

Els serveis del CAATB

LA TROBADA +55 VA PERMETRE ORIENTAR ELS COL·LEGIATS MÉS GRANS EN LA PLANIFICACIÓ D’AQUESTA ETAPA DE LA VIDA PROFESSIONAL.

LA BONA ACOLLIDA DE LA JORNADA VA OBLIGAR A INSTAL·LAR UN MONITOR DE TV A LA

Marisa Mas, advocada i directora del Servei d’Assessoria Jurídica del CAATB. Mas va explicar els serveis que ofereix el Col·legi per ajudar els professionals a planificar aquesta etapa de la vida professional i preveure la jubilació. La responsable del Servei d’Assessoria Jurídica del CAATB va explicar que cada arquitecte tècnic ha de fer les seves previsions sobre la base de les seves circumstàncies personals i professionals. Aquestes depenen especialment de la modalitat en què s’ha exercit professionalment. Marisa Mas va posar alguns casos pràctics a través de les qüestions que més habitualment es fan arribar al Servei d’Assessoria Jurídica del CAATB. Després de la seva intervenció, va haver-hi un petit torn obert de paraules per resoldre dubtes concrets. Les persones interessades en la documentació que es va lliurar en aquesta jornada la poden recollir gratuïtament al Punt d’Informació i a les delegacions. ■

www.apabcn.es

CAFETERIA DEL CAATB.

24/3/06 13:20:36

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MARÇ 2006

DINARS CONSTRUCCIÓ

Els agents de les concessions

Dinars Construcció va tenir com a ponent Salvador Alemany. El conseller delegat d’Abertis va parlar de la iniciativa privada en les infraestructures públiques

EL CONSELLER DELEGAT D’ABERTIS, SALVADOR ALEMANY, VA EXPLICAR A MATINS CONSTRUCCIÓ EL PAPER QUE JUGUEN ELS AGENTS PRIVATS EN LES CONCESSIONS PÚBLIQUES.

■ ■ ■ El conseller delegat d’Abertis, Salvador Alemany, va ser el ponent de la novena edició de Dinar Construcció, el fòrum de trobada i debat sobre el món de la construcció organitzat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que en aquesta ocasió es va celebrar el 2 de març a l’Hotel Melià de Barcelona. Alemany va parlar de la iniciativa privada en les infraestructures públiques. Concretament, de la participació de les empreses concessionàries i contractistes i els fons d’inversió en aquestes infraestructures. Alemany (Barcelona, 1944) va donar una xerrada pedagògica. Va començar explicant que els agents tradicionals d’una concessió administrativa són quatre. El primer és l’usuari o client, “que es qüestionarà el pagament”. El segon agent és el grup d’administracions públiques, perquè el règim de concessió li permet demandes creixents, fomenta l’economia i assegura a l’adminis-

i269 Noticiari CAATB.indd 10

tració que no li caldran recursos per al manteniment. En aquest sentit, Alemany va explicar que quan es van fer les primeres autopistes de peatge de concessió administrativa a l’Estat espanyol a mitjan els anys seixanta, la de Montgat a Mataró i la del Mediterrani, actualment l’AP7, les concessions van permetre realitzar unes obres que d’una altra manera no s’haguessin pogut realitzar, perquè no hi havia diners. El tercer agent és la societat concessionària, l’empresari, que inverteix capital propi i el quart el sistema financer; concretament, “diners que esperen el retorn a llarg termini”. Alemany va explicar que aquests agents de les concessions havien anat canviant, perquè ja no es poden anar allargant les concessions, ja que s’ha evolucionat cap a un sistema basat en el concurs. Així que aquella societat concessionària que al principi posava els diners ha anat evolucionant cap a una societat concessionària que

Diversifica i guanya ■■■ El grup d’infraestructures Abertis va tancar el 2005 amb uns benefici net total de 511 milions d’euros i un creixement net comprable del 12% respecte de 2004. Aquest resultat significa superar per primera vegada els 500 milions d’euros, i és significatiu en un any en què la companyia va diversificar els seus negocis. Les inversions d’Abertis el 2005 van pujar fins els 941 milions d’euros. El 82% d’aquestes inversions corresponen a projectes d’expansió, principalment la companyia aeroportuària britànica TBI, de qui Abertis en va agafar el control el gener de 2005 a través del consorci ACDL -90% Abertis i10% Aena Internacional- en una operació valorada en 788 milions d’euros. Les autopistes es mantenen però, com el principal sector del grup, amb uns ingressos de 1.209 milions d’euros.

sobretot busca recursos. “No posen mai més del 25% de recursos propis. El nou model és molt més financer”, va indicar el conseller delegat.

Garantir-se la feina El conseller delegat també va indicar que els contractistes o constructors apareixen com a agents de les concessions per garantir-se la construcció. Va explicar que en les noves concessions són més competitius que els concessionaris tradicionals. “Estan acostumats a la negociació a la curta amb l’administració i són més audaços”, va indicar. I encara va definir dos nous grups d’agents. Un, format pels fons d’inversió, els bancs de negocis i les asseguradores. L’altre, format per consorcis que combinen diversos tipus d’agents. Quin factor ha motivat aquesta evolució? Alemany va destacar les experiències positives, tant en aparcaments com en autopistes, i les oportunitats creixents a tot el món.

24/3/06 13:20:46

c 11

Va explicar que el negoci de concessió administrativa neix al sud d’Europa –Espanya, Portugal, França- però que ara hi ha oportunitats arreu del món. “Estats Units serà una gran oportunitat”, va apuntar. I va afegir: “Tot Europa està creixent cap al finançament privat de les infraestructures”.

amb

Més coherència

DINARS CONSTRUCCIÓ

2a QUINZENA MARÇ 2006

EL PRESIDENT DEL CAATB, JOSEP TERRONES DÓNA LA BENVINGUDA A DINARS CONSTRUCCIÓ AL CONSELLER DELEGAT D’ABERTIS, SALVADOR ALEMANY.

Joan Antoni Baron i Espinar, alcalde de Mataró, serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu, on els participants poden dinar plegats i escoltar el punt de vista d’una personalitat rellevant.

Joan Antonion Bar i Espinar , alcalde de Mataró Bar i Espinar , amb Joan Antonion alcalde de Mataró Ba amb Joan Antonion alE Bar i amb Joan Antonion Bar i Esp amb Joan Antonion

Finalment, Alemany va explicar que la inversió privada necessita, pel que fa a les concessions administratives, coherència econòmica dels projectes, claredat, estabilitat i seguretat jurídica. Tot plegat propiciarà que s’aconsegueixi un model harmònic de tarificació de les infraestructures, és a dir, s’aconseguirà millorar l’actual. Però per això cal redissenyar el sistema de les concessions administratives en les infraestructures públiques,”avui en dia mancat de coherència”. En aquesta part final de l’acte, Alemany va fer una breu referència al paper dels polítics a l’hora de resoldre els problemes del nou model de concessions privades. Però no els va atorgar cap paper significatiu. Va explicar que “el problema [del futur de les concessions] no és polític sinó dels elements pensants de la societat civil”. I va concloure destacant que el redisseny del sistema en positiu el resoldrà en part la globalització, perquè en una societat cada vegada amb més exigències de qualitat, els diners públics no es podran destinar a finançar les grans vies. Aquesta edició de Dinars Construcció va ser patrocinada per Gaesco, Teyco, Select, Panasonic, Sather i va comptar amb la col·laboració del diari El País. La desena edició serà el 4 d’abril. Tindrà com a ponent l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. ■

i269 Noticiari CAATB.indd 11

L’INFORMATIU DEL CAATB

Joan Antoni Baron, proper convidat a Dinars Construcció

“Tot Europa està creixent cap al finançament privat de les infraestructures” Alemany va explicar que l’evolució cap al nou model també té com a factor clau que els nous promotors sumen activitats i obtenen resultats a curt termini, la potència dels grans contractistes i l’enorme disponibilitat de recursos financers internacionals. Davant aquesta situació, el sector privat ha d’aportar mentalitat empresarial –“el concepte de risc i ventura, va indicar-, solvència i visió a llarg termini, i la capacitat de convocar recursos financers. “El tema del finançament és essencial, en aquest sector”, va indicar el conseller delegat, que va afegir que la capacitat de diàleg amb l’administració també és essencial.

NOTICIARI CAATB

EL CONSELLER DELEGAT, A LA TAULA

ALEMANY I TERRONES CONVERSEN EN UN

PRESIDENCIAL.

MOMENT DEL DINAR .

L’alcalde de Mataró pronunciarà la ponència Mataró, una ciutat per viurehi i treballar-hi.

"MATARÓ, UNA CIUT AT PER VIURE-HI I TREBALLAR-HI" Data: 4 d’abril 4 d’abril de Horari: 2006,a lesa13.30 lesh 13.30 h Lloc: Hotel Hilton de Barcelona.

"MATARÓ, UNA CIUT AT PER VIURE-HI I TREBALLAR-HI" Construcció suport dealesles 13.30 h 4Dinars d’abril deté el 2006,

empreses Sather, Panasonic, Gaesco, Teyco, Select"M i Applus. El diari El CIUT ATARÓ, UNA AT PER VIUR País col·labora en l’activitat i Texsa, 4 com a empresa membre d’honor del CAATB, també dóna "MATARÓ, UNAhi CIUT ATsuport. PER VIURE-HI I TRE

alcalde

alcalde de

d’abril d "MATARÓ, UNA CIUT AT PER VIURE-HI I 4TREBALLAR 4 d’abril de 2006, EL PRESIDENT DEL CAATB VA SER

EL CONSELLER DELEGAT VA DONAR UNA

L’ENCARREGAT DE PRESENTAR SALVADOR

PONÈNCIA PEDAGÒGICA DAVANT DE MÉS DE

ALEMANY.

DOS-CENTS ASSISTENTS.

LA 9A A EDICIÓ DE DINARS CONSTRUCCIÓ VA REUNIR UNA AUDIÈNCIA NOMBROSA FORMADA PER ARQUITECTES TÈCNICS I PER PROFESSIONALS DE LA CONSTRUCCIÓ EN GENERAL

La inscripció es pot fer a www. apabcn.es/dinars o bé al telèfon 932 40 20 60.

24/3/06 13:21:27

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MARÇ 2006

ACTIVITATS DIVERSES

21 consells per a un habitatge sostenible ■■■ La sala d’actes del CAATB acollirà el proper dijous 6 d’abril a les 7 del vespre, l’acte de presentació del llibre 21 consells per tenir un habitatge sostenible, elaborat pel Gabinet Tècnic del CAATB i editat per l’Ajuntament de Barcelona dins de la col·lecció “Guies d’Educació Ambiental”. Aquesta publicació forma part de les accions que emprèn l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Agenda 21. En l’acte de presentació d’aquest llibre participaran Imma Mayol, presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Terrones, president del CAATB, i Lara Trujillo i Toni Floriach, arquitectes tècnics i autors del llibre.

Ajuda per a l’usuari La guia 21 consells per tenir un habitatge sostenible està plantejada com una ajuda a tots els usuaris dels edificis d’habitatges per tal que, en el transcurs de la vida quotidiana, puguin portar a terme petites accions que ajudin a reduir l’impacte ambiental dels edificis i que, a la vegada, suposin un estalvi econòmic important a curt termini. La guia està estructurada en dos blocs. El primer és una breu introducció als grans problemes mediambientals del planeta, com és l’augment de CO2, la destrucció de la capa d’ozó, el canvi climàtic, la pluja àcida, l’exhauriment dels recursos naturals o l’augment progressiu dels residus,

i la part de responsabilitat que hi tenen els edificis en la transformació del medi ambient. El segon bloc el formen pròpiament els consells que han de seguir els ciutadans per tenir un habitatge sostenible, que es troben agrupats en cinc capítols: com tenir un habitatge sostenible estalviant cada dia, fent manteniment, triant en comprar o fent obres a casa nostra. L’assistència en aquesta sessió és gratuïta, però les places són limitades. Per això, cal inscripció prèvia, que es pot fer per telèfon, al 932 40 20 60, o bé per correu electrònic, a informacio@apabcn.es. Es lliurarà un exemplar de la guia a totes les persones assistents a l’acte. ■

L’ensorrament d’edificis a debat

0,7

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per a l’any 2006

Imma Mayol presidirà el 6 d’abril la presentació d’una guia sobre habitatge sostenible al CAATB.

La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre la convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2006. La contrapart ha de ser una ONG, una associació o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. Els programes o projectes que es vulguin presentar hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció o bé vinculats amb la formació en aquesta matèria. Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual. El CAATB valorarà, entre d’altres aspectes, que els projectes introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu. També, que promoguin la participació de professionals i estudiants en el moviment de la cooperació internacional i que les candidatures de les entitats justifiquin estar acollides a la Llei de mecenatge 49/2002.

Es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Documentació requerida: - Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària. - En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’hauran d’adjuntar plànols i el pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar. - Carta de la contrapart demostrant el seu interès i el seu tipus d’implicació en el projecte.

El termini màxim de presentació és el 28 d’abril de 2006

Demaneu el formulari per a la presentació de projectes trucant al 93 393 37 10 o bé enviant un correu electrònic a comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per Internet a l’adreça www.apabcn.es/ convocatoria2006 i baixar-vos els formularis.

i269 Noticiari CAATB.indd 12

LA JORNADA VA REUNIR UN BON NOMBRE DE TÈCNICS INTERESSATS

La Delegació del Bages-Berguedà del CAATB, del COAC, la UPC i els Bombers de la Generalitat van organitzar el passat 3 de març a la Casa Lluvià de Manresa una jornada dedicada als Ensorraments d’edificis: causes, efectes i actuacions. La jornada, dirigida a tècnics de la construcció i a bombers, va aplegar més de vuitanta

■■■

persones per analitzar la problemàtica dels ensorraments dels edificis. L’activitat, que es planteja que pugui tenir continuïtat, va servir per trobar possibles solucions davant d’aquesta problemàtica i va reunir el punt de vista dels diversos agents de la construcció que hauran de treballar, cadascú des del seu àmbit d’actuació. ■

24/3/06 13:21:43

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

��

� ��

��

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge

��

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agència Catalana de l'Aigua Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agència Catalana de Residus Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

i269 Noticiari CAATB.indd 13

��

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca Direcció General de Productes i Indústries Agroalimentàries ��

Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i Seguretat Social Direcció General de Salut Pública

��

24/3/06 13:21:46

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MARÇ 2006

ACTIVITATS

Viure a la Mediterrània El CAATB inaugura una exposició sobre l’arquitectura tradicional i la seva rehabilitació, que es podrà veure fins al 20 d’abril. El passat 9 de març el CAATB va inaugurar l’exposició “Viure a la Mediterrània” una mostra que té per objectiu reflexionar sobre els valors i la identitat cultural de l’arquitectura tradicional. Prop de cent persones van assistir en aquest acte, que va tenir la presència de Josep Terrones, president del CAATB; Joan Ganyet, director General d’Arquitectura i Paisatge, i Sénen Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED.

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

Sortida a Chicago

■■■

■■■ Després de l’èxit i la bona aco-

Espai fràgil Josep Terrones va dir que “aquesta exposició parla d’allò que ens uneix als diferents pobles de la Mediterrània” i la va contraposar a “El Mur”, l’anterior exposició del CAATB, que parlava sobre les muralles que ens separen. Terrones va recordar que aquesta mostra difon els coneixements recollits pel projecte CORPUS i que actualment RehabiMed, el projecte internacional que lidera el CAATB, segueix aquests treballs. En el seu torn, Sénen Florensa va explicar que el Mediterrani és un espai “fràgil” i que cal tenir-ne cura per tal de preservar el patrimoni. “Aquesta exposició demostra optimisme en aquesta causa”, va afegir Florensa. Joan Ganyet va parlar sobre el gran valor cultural i d’identitat que té l’arquitectura i va afegir que aquesta mostra “ens convida a reflexionar sobre el present i el futur del nostre patrimoni”. ■

L’EXPOSICIÓ ESTÀ FORMADA PER

LA INAUGURACIÓ VA APLEGAR MÉS D’UN

DIFERENTS PLAFONS EXPOSITIUS.

CENTENAR DE PERSONES.

llida que va tenir la sortida a Escòcia el setembre de l’any passat, departament de Cultura del CAATB prepara un viatge a la ciutat nordamericana de Chicago. El viatge, que tindrà lloc el proper setembre, està pensat per combinar una sortida d’oci amb un viatge cultural, i poder descobrir aquesta ciutat a la riba del llac Michigan amb un fons arquitectònic i constructiu considerable. Les persones interessades a rebre més informació, poden trucar al telèfon 932 40 20 60 o bé enviar un correu a cultura@apabcn.es ■

Inauguració de l’exposició ‘Al costat d’un punt’

JOSEP TERRONES, SÉNEN FLORENSA I JOAN GANYET ATENEN LES EXPLICACIONS DE LA HISTORIADORA MONTSERRAT VILLAVERDE. ■ ■ ■ La

visites culturals i altres

Maridatge de formatges i vins

DIVERSOS

Sortida al Puigmal

Delegació d’Osona va inaugurar el passat 3 de març l’exposició “Al costat d’un punt”, de l’artista Eduard Fontseré. Un centenar de persones van assistir a la inauguració d’aquesta exposició, que és una interpretació de la realitat en tots els seus àmbits des de la mínima expressió d’un punt.. ■

“Mind games”, a Granollers La Delegació del Vallès Oriental acull des del 20 de març i fins al 21 d’abril l’exposició de pintures ‘Mind games’, de Magdalena Jiménez. L’exposició pren el nom d’una cançó de John Lennon per il·lustrar unes obres que juguen amb els números, les lletres, els traços i els colors. ■ ■■■

La Delegació del Vallès Oriental va organitzar el passat 25 de febrer una sortida a les Bodegues Torres de Vilafranca de Penedès per fer un curs de Maridatge de formatges i vins. Una desena de persones van participar en aquesta activitat, que va incloure una visita a les bodegues, el curs, una degustació de vins i formatges, un aperitiu especial, un obsequi i un dossier informatiu. ■

■■■

Un grup de companys d’Osona van organitzar el passat 4 de març una travessia amb esquís de muntanya al Puigmal. Els participants van fer un recorregut d’anada i tornada des del Santuari de Núria. ■

■■■

i269 Noticiari CAATB.indd 14

24/3/06 13:22:09

c 15 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

ACTIVITATS

2a QUINZENA MARÇ 2006

Dinars Construcció dedicat a Mataró Joan Antoni Baron i Espinar, alcalde de Mataró, serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu, on els participants poden dinar plegats i escoltar el punt de vista d’una personalitat rellevant. L’alcalde de Mataró pronunciarà la ponència “Mataró, una ciutat per viure-hi i treballar-hi” el proper 4 d’abril, a les 13.30 h, a l’Hotel Hilton de Barcelona.

■■■

Un alcalde lligat a la ciutat Joan Antoni Baron (Melilla, 1955) és l’alcalde de la capital del Maresme des del maig de 2004, quan va agafar el relleu de Manuel Mas, elegit diputat per al Congrés. La seva vida

activitats DEL COL·LEGI

DINARS CONSTRUCCIÓ

L’alcalde de Mataró, a Dinars Construcció Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu. Data, hora i lloc: 4 d’abril, 13.30 h, Hotel Hilton (Diagonal 589-591) de Barcelona. INSCRIPCIONS: Telèfon 93 240 20 60 o a www.apabcn.es/dinars.

MATINS CONSTRUCCIÓ

Ecoeficiència energètica El CAATB organitza un Matí Construcció dedicat als criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, on es posarà especial atenció al Decret 21/2006 sobre ecoeficiència energètica en els edificis que va aprovar la Generalitat el passat mes de febrer. La ponència principal anirà a càrrec de Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge. Data, hora i lloc: 27 d’abril, a les 9.30 hores, Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ I NSCRIPCIONS:

Tel.: 93 240 20 60 - www.apabcn.es/matins

s’ha desenvolupat des de sempre a la ciutat de Mataró, on va arribar quan tenia 9 anys amb els seus pares en una de les múltiples onades de migració dels anys 60. L’any 1995 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Mataró dins del grup municipal del PSC, on ha desenvolupat diferents càrrecs, entre els quals cal esmentar el de regidor d’Obres, Serveis Municipals i Manteniment. Dinars Construcció té el suport de les empreses Sather, Panasonic, Gaesco, Teyco, Select i Applus. El diari El País col·labora en l’activitat i Texsa, empresa Membre d’Honor, també hi dóna suport. La inscripció es pot fer a www.apabcn.es/dinars o bé al telèfon 932 40 20 60. ■

ACTE DE PRESENTACIÓ

21 consells per a un habitatge sostenible El CAATB organitza l’acte de presentació del llibre 21 consells per tenir un habitatge sostenible, elaborat pel Gabinet Tècnic del CAATB i editat per l’Ajuntament de Barcelona dins de la col·lecció “Guies d’Educació Ambiental”. Aquesta publicació forma part de les accions que emprèn l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Agenda 21. En l’acte de presentació d’aquest llibre participaran Imma Mayol, presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Terrones, president del CAATB, i Lara Trujillo i Toni Floriach, arquitectes tècnics i autors del llibre. Data, hora i lloc: dijous, 6 d’abril, a les 19 hores. Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ I NSCRIPCIONS: Telèfon: 93 240 20 60 - www.apabcn.es/matins L’assistència en aquesta sessió és gratuïta, però les places són limitades. Es lliurarà un exemplar de la guia a totes les persones assistents a l’acte.

EXPOSICIONS

Viure a la Mediterrània L’IEMED i la direcció general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya organitzen l’exposició “Viure a la Mediterrània”. Una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional. Cicle de conferències: Dates: fins al 20 d’abril Horari: de 8.30 a 19.30 hores Lloc: Sala d’exposicions del CAATB INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

“Feguars” a l’Espai d’art Joaquim Ferrer Guallar; “Feguars” exposa a l’Espai d’art la mostra Aguaita (mira), un nom que evoca els orígens aragonesos de l’autor i que convida a entrar, a través de les obres exposades, en un món de càlids jocs de color, de sorpreses per a la vista i d’estímuls per a la ment. Dates: fins al 18 d’abril Lloc: Espai d’art de la primera planta Hora: a les 20 hores.

La coberta plana a Terrassa La Delegació del Vallès Occidental l’exposició La coberta plana, un passeig per la seva història, una exposició que fa un recorregut pels diferents usos i tècniques constructives de la coberta al llarg de la història. L’exposició, ideada amb motiu del 50è aniversari de l’empresa TEXSA (1954- 2004), ha estat produïda pels Departaments de Construccions Arquitectòniques I i II i Composició Arquitectònica de la UPC. Dates: fins al 14 d’abril Lloc: Delegació del Vallès Occidental INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.es

de John Lennon per il·lustrar unes obres que juguen amb els números, les lletres, els traços i els colors. Dates: fins al 21 d’abril Lloc: Delegació del Vallès Oriental INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

VIATGES I VISITES

Viatge a Berlín La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge de quatre dies per conèixer la ciutat de Berlín durant el cap de setmana del pont de maig. El viatge està obert a tots els col·legiats, familiars i amics que vulguin descobrir plegats la capital d’Alemanya. La sortida permetrà conèixer llocs tan emblemàtics com el Reichstag, la Porta de Brandenburg i la Postdamer Platz. Dates: del 29 d’abril a l’1 de maig INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es

Sortida a Chicago El CAATB prepara un viatge a la ciutat nordamericana de Chicago. El viatge, que tindrà lloc el proper setembre, està pensat per combinar una sortida d’oci amb un viatge cultural, i poder descobrir aquesta ciutat a la riba del llac Michigan amb un fons arquitectònic considerable, entre el qual destaca l’obra de Mies van der Rohe. Les persones interessades a rebre més informació, poden trucar al telèfon 932 40 20 60 o bé enviar un correu a cultura@apabcn.es

“Mind games”, a Granollers La Delegació del Vallès Oriental acull l’exposició de pintures ‘Mind games’, de Magdalena Jiménez. L’exposició pren el nom d’una cançó

i269 Noticiari CAATB.indd 15

24/3/06 13:22:21

16 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

Formació:

POSADA AL DIA

MÀSTERS I POSTGRAUS

Comença el Postgrau de Gestió de la Producció Aquest curs de postgrau ofereix els coneixements i mètodes de gestió necessaris per assumir amb eficàcia la direcció dels processos constructius d’un grup d’obres ■■■ El passat 17 de febrer va començar la primera edició del Postgrau de Gestió de la Producció de l’Obra, una nova oferta formativa que proporciona al tècnic una visió directiva de la gestió de la producció, que li permetrà ser capaç de gestionar tots els processos de l’obra i liderar els agents implicats en els recursos tècnics, humans i materials. Aquest postgrau combina una metodologia de treball basada en l’adquisició de coneixements teòrics amb la posada en pràctica del contingut après a través de diversos casos reals. Els alumnes també poden veure com es desenvolupa el dia a dia

del treball professional amb diverses sortides a obres, que permeten veure en primera persona la tasca dels tècnics que treballen en la gestió de la producció de l’obra. Així, el passat 24 de febrer, els alumnes van assistir a una visita d’obra amb classe pràctica de Jesús Godes, director de contractació de Dragados, SA i professor del curs, i els responsables de l’obra que es va desenvolupar a les obres de la plaça de braus de Les Arenas.

Coses que no s’aprenen a la facultat Joan Grandes és un dels alumnes d’aquest curs que es va decidir a

més notícies FORMACIÓ

fer-lo perquè l’entorn laboral el va empènyer a ampliar els seus coneixements. “Treballo com a cap de grup” –explica aquest arquitecte tècnic-“ i necessitava coneixements de gestió i treball en equip. Els coneixements tècnics ja te’ls expliquen a la carrera, però hi ha moltes altres coses importants que no s’aprenen a la facultat”. La seva experiència en els primers dies de classe és positiva i en valora especialment tot el que fa referència a les habilitats personals i directives que s’han de fer servir per treballar en el camp de la gestió de la producció de l’obra. “Ja vaig fer un altre curs amb el CAATB centrat en la gestió de

grups de treball i gestió del temps”, explica Grandes, “i el vaig trobar molt interessant i amb un equip de professors molt bo. En veure que molts professors eren els mateixos, no vaig dubtar a inscriure-m’hi”. Per Joan Grandes la formació és un concepte molt important. “Durant el dia a dia tens massa feina i no tens temps per pensar com pots millorar la teva feina. Veure les coses en un altre context és molt positiu per tenir una visió global. A més, aquest és un món molt endogàmic i veure coses noves i com les fan altres professionals és una experiència molt interessant”. ■

Inauguració del Postgrau de Viabilitat

Obertes les inscripcions per al Màster ■■■ El CAATB ha obert el període per sol·licitar l’admissió

a la 14a promoció del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme, que començarà el proper octubre. Aquest curs es dirigeix a empresaris, directius i professionals de l’edificació amb un mínim de cinc anys d’experiència. L’objectiu del Màster és formar professionals capaços de dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del producte. Té com a objectiu complir els requeriments del client respectant els nivells de qualitat. Més informació al telèfon 932 40 20 60 i a formacio@apabcn.es ■

i269 Noticiari CAATB.indd 16

■■■ El passat 24 de febrer va tenir lloc l’acte d’inauguració de la 8a edició del Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries, que organitza el CAATB. Un total de 23 alumnes participen en aquest curs, que ofereix els coneixements bàsics per poder dur a terme els estudis tècnics, econòmics i financers; per establir els indicadors de rendibilitat, i per determinar els objectius d’operacions immobiliàries. ■

24/3/06 13:22:37

c 17 FORMACIÓ MÀSTERS I POSTGRAUS

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

CURS: POSTGRAU EN CONSTRUCTION MANAGEMENT

Nous models de gestió. Noves estratègies* Alguns promotors estan gestionant el procés d’una manera diferent a la que ha estat la forma tradicional de fer-ho. Adopten nous models organitzatius com a resultat d’haver-se plantejat noves estratègies. La gestió del procés immobiliari, com qualsevol procés productiu, requereix: ■ Una estratègia global ■ Un model organitzatiu

El Construction Manager organitza, contracta, dirigeix i gestiona l’execució de l’obra. Substitueix el contractista general. Presenta al promotor una oferta o valoració econòmica de l’execució de l’obra. Segons el tipus de relació contractual que tingui amb el promotor: ■ Actua de consultor delegat (contracta i paga el promotor) ■ Fa l’obra claus en mà (assumeix riscos)

Segons molts promotors el model tradicional comença a ser poc operatiu. Els nous models de gestió que s’adopten en el sector els podem classificar de la següent manera: ■ Models amb Management Contracts: - Project Manager - Construction Manager - Contracte de projecte i obra

En la majoria de casos intervé en la fase de projecte (estudi econòmic) o la seva intervenció inclou una auditoria econòmica del projecte. Té un paper estratègic: compromès amb la modernització del sector. El seu avantatge competitiu és la seva capacitat per: ■ Millorar les deficiències del sistema tradicional. ■ Millorar la coordinació del procés i la comunicació entre agents. ■ Aportar noves metodologies de gestió i desenvolupament del projecte. ■ Aplicar les noves tecnologies de la informació.

■■■

Aquesta classificació és purament descriptiva ja que en realitat poden haver-hi moltes combinacions, totes vàlides (no hi ha models bons o dolents; només són adequats els que resulten eficaços). Es descriuen a continuació aquests models, començant pel tradicional. S’indica l’organigrama bàsic de cada model i la distribució de les responsabilitats bàsiques de gestió (vegeu taules).

I, en conseqüència, obtenir millors resultats. El Construction Manager, per obrir-se mercat, ha de demostrar dues coses: ■ L’eficàcia del sistema (no és avui en la construcció un model conegut i àmpliament implantat). ■ La seva capacitat especialitzada per portar-lo a terme.

MODEL TRADICIONAL PROMOTOR

PROJECTISTA

DIRECCIÓ F.

AUDITORIA

CONTRACTISTA

CONTROL

SUBCONTRACTISTA

Gestió Promoció

Disseny

Execució

Comercialització

Promotor Projectista Direcció Contractista

PROJECT MANAGER

El Project Manager (PM) és una organització de serveis que es responsabilitza de la direcció i gestió de tot el procés immobiliari. És el cap i responsable d’un equip, ja sigui un equip propi, si es tracta d’una organització de serveis de Project Management amb personal, ja sigui un equip contractat específicament. Té autoritat delegada. Actua per delegació del promotor; segons el tipus de relació contractual, contracta directament o ho fa el promotor i el PM actua com a consultor. La seva existència modifica el sistema tradicional de jerarquies

Es tracta d’aconseguir aportar més valor afegit que el que pugui obtenir el client per si mateix, amb els seus coneixements, mitjans i organització. En aquest negoci, el Construction Manager competeix amb els seus propis clients. La professionalització del Construction Management, com a organització de serveis, exigeix una filosofia empresarial i una estratègia pròpies. La missió del Project Manager ha de compatibilitzarse amb la missió del promotor client. Conflueixen en l’operació. El Construction Manager ha de convertir-se en l’aliat estratègic del promotor client. ■

CONSTRUCTION MANAGER

(*) Apunts extrets del Postgrau en Construction Management. Professor: Carles Puiggròs

PROMOTOR

PROMOTOR PROJECT MANAGER

AUDITORIA CONTROL

EQUIP DE GESTIÓ Projecte - Direcció - Administració - Seguiment

PROJECTISTA

CONTROL

Tota la informació a

www.apabcn.es

CONTRACTISTES CONTRACTISTES CONTRACTISTES

Gestió

Promoció Disseny

Promotor Project Manager

i269 Noticiari CAATB.indd 17

CONTROL

AUDITORIA

CONTRACTISTES CONTRACTISTES CONTRACTISTES

Promoció

AUDITORIA

CONSTRUC. MANAGER

Execució

Comercialització

Disseny

Execució

Comercialització

Promotor Projectista Direcció F. Construct Manager

24/3/06 13:22:52

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

FORMACIÓ

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ OBERTA

ÀREA D’INTERIORISME

Dissenyar espai per vendre El CAATB acull una taula rodona sobre el disseny dels espais interiors ■ ■ ■ L’Àrea de Formació va organitzar el passat 13 de febrer una taula rodona sobre el disseny dels espais comercials. La tertúlia va ser l’última acció formativa del curs El disseny d’interiors en espais comercials. En aquesta activitat hi van participar els alumnes del curs Conrad Carrasco i Carles Tejada, arquitectes i professors, i tres propietaris d’espais comercials: Marta Ventós, de la botiga de mobiliari Arkitectura; Enric Majoral, de Joies Majoral, i Julie Sohn, dissenyadora de roba amb dues botigues a Barcelona.

La funció principal Enric Majoral va explicar que ell es va dirigir a un equip d’especialistes perquè “volia un espai contemporani, culturalment ben integrat i amb sensibilitat per entendre el meu producte”. Majoral va recordar que la funció principal és la venda d’un producte i, per tant, l’espai ha de ser “pràctic per a la venda”. La tertúlia va repassar quin ha de ser el paper del promotor i la del dissenyador. En aquest punt un dels alumnes va intervenir per explicar que és molt important que el client sàpiga què vol, però també és important que tingui una mentalitat oberta i deixi fer als dissenyadors. Aquest punt de vista va ser compartit pels diferents promotors, però van apuntar que també s’ha de tenir present quin paper hi té el pressupost i que moltes vegades no es pot assolir tot el que es volia.

Espais i temps La durabilitat del projecte va ser un dels temes on el debat va ser més profund. Marta Ventós va explicar que en el nostre país hi ha el costum d’ensorrar ràpidament els edificis, i que això no és sempre positiu. “Els espais estan pensats per a una determinada funció i si la funció està ben solucionada, l’espai pot ser etern”, va explicar Ventós. Però en canvi, els professors del curs van posar com a exemple determinats clients que volen fer un determinat canvi en la seva botiga però tenen la idea que el disseny els duri un temps concret. La dissenyadora Julie Sohn va explicar que segons ella, el més important és l’estil de botiga. “L’estil de la botiga

i269 Noticiari CAATB.indd 18

m’acompanya i és perfecte per al tipus de producte que venc. Potser canviaria si volgués fer entrar aire nou al meu estil de producte”. La taula rodona va acabar amb una visió general de la situació dels espais comercials a Barcelona. ■

Cursos de Formació. Habilitats directives. Tècniques de cerca de personal ■■■ Dins de l’àrea d’Habilitats directives, el CAATB iniciarà properament un curs dedicat a les Tècniques de cerca i selecció de personal, on s’analitzarà com ha de ser un procés de selecció de personal per a una empresa del sector de la construcció, des de la planificació fins a la recerca activa, posant en pràctica tècniques de selecció i avaluació.

Tota la informació a

www.apabcn.es

Marta Ventós: “Els espais estan pensats per a una determinada funció i si la funció està ben solucionada, l’espai pot ser etern”

formació

CURSOS DESTACATS DEL CAATB

Obra nova Instal·lacions d’electricitat i il·luminació (Granollers) Dates: 4 i 6 d’abril Durada: 8 h

Enric Majoral: “Jo volia un espai contemporani, culturalment ben integrat i amb sensibilitat per entendre el meu producte”

Activitats pericials

Julie Sohn: “L’estil de la botiga m’acompanya i és perfecte per al tipus de producte que venc”

TCQ 2000. Mòdul de seguretat

Certificats d’habitabilitat Dates: 25 d’abril Durada: 3 h

Habilitats directives Presentacions en públic Dates: 25 i 27 d’abril Durada: 8 h

Informàtica i TIC aplicades al sector

Dates: 3 i 5 d’abril Durada: 6 h

VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 52

24/3/06 13:23:12

c 19 FORMACIÓ FORMACIÓ OBERTA

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

CURS: PRESENTACIONS EN PÚBLIC. OBJECTIU: COMUNICAR.

Utilització dels mitjans visuals en les presentacions En una presentació en públic, el nostre objectiu principal és comunicar: que el nostre oient rebi sense malentesos ni distorsions la informació que nosaltres li volem transmetre. Són aspectes molt importants en la comunicació, directament lligats a les aptituds de l’emissor: la veu, la mirada, els gestos, l’actitud... El suport gràfic és un element d’ajuda. No actua com a substitut del transmissor principal, que som nosaltres mateixos. És necessari utilitzar un suport de tipus visual en una presentació? Sí Per què? Segons les dades publicades en el llibre Tècniques per a presentacions eficaces, d’Andrew Bradbury, recordem de forma efectiva: ■ El 20% del que escoltem ■ El 30% del que veiem ■ El 50% del que veiem i escoltem ■ El 70% del que fem ■■■

Hem de pensar les nostres presentacions per a ambdós hemisferis cerebrals. Quan els dos hemisferis col·laboren, la presentació és molt més efectiva. L’hemisferi esquerre és l’hemisferi de la raó i la lògica. L’hemisferi dret és el creatiu. Una manera de captar l’atenció de l’hemisferi dret és el material visual.

Selecció del tipus de suport. Els més comuns Pissarra

Rotafolis

Retroprojector

Fàcil utilització

Mitjà participatiu

Punts forts

Mitjà participatiu

Canó de diapositives

Mitjà flexible

Es pot preparar amb antel·lació i completar amb diferents intervencions

Fàcil d’utilitzar Superposició de transparències

Tot el que s’ha escrit queda registrat

Obtenció d’una exposició estructurada que genera seguretat al ponent Admet multitud d’imatges Treballa amb color Permet introduir efectes

Espai limitat Punts febles

Bona lletra

Obliga al ponent a moure’s molt amb risc de perdre el fil

Hem de provar el mitjà abans d’utilitzar-lo

Dirigit a Grups fins a 30 persones grups reduïts

Accepta grups grans

Permet tot tipus de grups

S’ha de tenir bona lletra No queda registrat

Característiques

Recomanació És millor no intentar utilitzar molts tipus diferents de suport una primera vegada, sobretot si no hi ha personal de suport a la sala. Els canvis de suport poden provocar talls en la fluïdesa de la presentació. ■

Apunts del curs: Presentacions en públic. Hores: 8. Dates: del 25 d’abril al 27 d’abril. Dimarts i dijous, de 16.30 h a 20.30h Professora: Michèle Butzbach.

CURS: CERTIFICATS D’HABITABILITAT

Redacció del certificat d’habitabilitat d’habitatge usat ■■■ Per a la redacció d’un certificat d’habitabilitat

■

d’habitatge usat, el tècnic pot: ■ Adquirir al seu col·legi l’imprès autocopiatiu amb el visat corresponent, el qual es donarà registrat i visat. Aquest imprès incorpora també les dades a emplenar per a la sol·licitud de cèdula d’habitabilitat. Si no el sol·licita el col·legiat mateix, cal que la persona que ho faci dugui una autorització d’aquest. ■ També es poden descarregar els formularis des del web del Col·legi. El tècnic haurà d’emplenar el certificat d’habitabilitat i visar-lo al Col·legi. ■ Finalment, si disposa de signatura electrònica, el col·legiat pot emplenar el certificat d’habitabilitat d’habitatge usat en línia i visar-lo electrònicament.

■

Després de la revisió de l’habitatge, i si aquesta és satisfactòria, el col·legiat ha d’emplenar la part de l’imprès corresponent al certificat d’habitabili-

i269 Noticiari CAATB.indd 19

■

tat (espai inferior, on figuren les dades de l’habitatge o habitatges i del tècnic que signa el certificat). ■ A la part inicial de la certificació s’hi han de detallar les dades del tècnic que la signarà.

Seguidament cal emplenar el quadre en el qual s’especifiquen les dades de l’habitatge, com ara la situació dins l’edifici (escala, pis i porta), el nombre de peces (sala, habitacions, cuina, cambres higièniques, sala-cuina i altres peces que es poden independitzar), la superfície útil interior de l’habitatge i l’ocupació màxima recomanada. L’estructura del quadre està prevista perquè a cada fila s’hi pugui certificar un habitatge. Aquest format del certificat permet acreditar l’habitabilitat de tres habitatges d’un mateix immoble. Finalment, hi ha un segon apartat on es poden ressenyar aquelles circumstàncies rellevants de què ens interessi deixar constància. ■

Apunts del curs: Certificats d’habitabilitat. Hores: 3. Data: 25 d’abril, de 18.00h a 21.00 h. Professor: Josep Lluís Gallego

24/3/06 13:23:25

20 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

El Sector:

MEDI AMBIENT

EDIFICI D’HABITATGES A BARCELONA UBICAT AL CARRER PAU CLARIS, 99 QUE INCORPORA CRITERIS DE SOSTENIBILITAT.

Criteris d’ecoeficiència en els edificis El CAATB destaca la claredat del Decret d’ecoeficiència aprovat el 14 de febrer i el valora com a eina pionera a l’Estat espanyol El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) valora positivament el nou Decret d’ecoeficiència català. Aquesta normativa, aprovada pel Consell Executiu del Govern català el 14 de febrer de 2006, ha estat impulsada de manera pionera a l’Estat espanyol per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental de les edificacions que regula. Pretén ser una eina per a un canvi necessari en la tendència actual de creixement del consum d’energies d’origen fòssil, en racionalitzar els consums d’aigua i la millora de la gestió de residus en els edificis. “El decret obre una nova etapa, que ha de contribuir positivament a avançar en ■■■

i269 Noticiari CAATB.indd 20

la línia de la construcció i l’edificació sostenible”, destaca Anna Mestre, cap de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del Gabinet Tècnic del CAATB. El Decret classifica en quatre apartats les mesures de l’ecoeficiència: aigua, energia, materials i solucions constructives, i residus, i els regula amb accions que representen millores per al medi ambient. Igualment aporta una nova visió dels subministraments i recursos que utilitzen els edificis, entre d’altres coses. Per exemple, exigeix la producció de part de l’aigua calenta sanitària amb energia solar pràcticament en tots els habitatges d’obra nova. “És un decret pràctic més que teòric i pensem que això en facilitarà l’aplicació”, indica

Mestre. Regula els edificis d’obra nova, les reconversions amb canvi d’ús i les grans rehabilitacions, i s’aplicarà en els usos següents: habitatges, residencials col·lectius, administratius, docents, sanitaris i esportius. Afronta l’impacte ambiental de tot el cicle de vida de l’edifici: concepció, disseny, construcció i ús; afecta, per tant, tots els actors que hi intervenen: tècnics, constructor, fabricants i usuaris. “L’aplicació del Decret suposa un canvi conceptual i un canvi cultural”, destaca Mestre.

Com afecta l’arquitectura tècnica Des de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del CAATB es recalca que les mesures adoptades per al compliment d’aquest decret han

d’estar definides des del projecte bàsic, i en el projecte d’inici d’obres, amb la inclusió d’un document justificatiu. L’arquitecte i l’arquitecte tècnic hauran de consensuar, des de l’inici, aquestes mesures. El Decret obliga l’arquitecte tècnic a controlar en l’obra diverses exigències, com la realització de la doble xarxa de sanejament, que permeti separar les aigües pluvials de les residuals, i la recepció i instal·lació de les aixetes i altres mecanismes economitzadors d’aigua. També ha de vetllar per la correcta execució en l’obra de les solucions adoptades per complir els nous requeriments d’aïllament tèrmic i acústic, els tipus d’escalfadors per a l’aigua calenta sanitària i la captació solar per a la

24/3/06 13:23:30

c 21 NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

MEDI AMBIENT

2a QUINZENA MARÇ 2006

Matins Construcció dedicat al Decret d’ecoeficiència

LA SEU DE L’AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE LA MOGODA ES

L’EDIFICI BIOCLIMÀTIC DE PLANES DE SON (PALLARS SOBIRÀ) APLICA

VA CONSTRUIR AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

ELS PRINCIPIS DE PRESERVACIÓ DE L’ENTORN

seva producció. Igualment obliga a incorporar des del projecte executiu un pla de residus. Referent a l’apartat de materials i sistemes constructius, el decret conté 18 solucions constructives valorades per punts. Cal adoptar un mínim de dues de les solucions per arribar a una puntuació de 10. Gairebé tots aquests punts s’han d’incorporar en la fase de disseny. Afecten les façanes i les cobertes ventilades o enjardinades, l’aprofitament de la llum natural, la incorporació de detectors de presència d’enllumenat comunitari, l’increment de l’aïllament tèrmic i acústic, la ventilació creuada, i el reaprofitament d’aigües pluvials.

PANELLS DE CAPTACIÓ D’ENERGIA SOLAR A L’ESCOLA D’ARQUITECTURA LA SALLE DE BARCELONA

Execució sostenible. 150 preguntes per a l’autoreflexió del tècnic La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat ha impulsat el manual Pràctiques de la sostenibilitat en l’edificació, que conté un extens apartat destinat a l’execució d’obres de construcció d’edificis, editat per l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). L’apartat conté un qüestionari amb unes 150 preguntes que ha de facilitar l’autoreflexió del tècnic, amb l’objectiu de reduir tant com es pugui l’impacte que ocasiona al medi ambient l’activitat de construir. A aquest efecte, s’hi avalua la repercussió global de la construcció, mitjançant l’anàlisi dels vectors que lliguen aquesta indústria amb ■■■

Qualitat ambiental Altres solucions d’aquest llistat van dirigides a la tipologia de materials constructius, com la reutilització de residus petris generats a l’obra, l’adopció de solucions amb sistemes preindustrialitzats, i la utilització de productes obtinguts mitjançant reciclatge de residus. Un acció nova sobre materials exigida pel Decret és la d’incorporar una família de productes amb distintiu de qualitat ambiental. Des del CAATB es facilitarà que l’arquitecte tècnic faci una bona aplicació del Decret. Els professionals interessats trobaran tota la informació disponible a www.apabcn.es ■

i269 Noticiari CAATB.indd 21

el seu entorn natural. És a dir: les emissions contaminats a l’aire, a l’aigua i al sòl; la generació de residus, i el consum de recursos naturals, com l’aigua, l’energia i els materials. Els professionals poden sol·licitar gratuïtament la publicació al Servei d’Atenció del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). El CAATB també ha col·laborat en la redacció del manual –concretament, l’apartat destinat a les pràctiques sostenibles en l’ús dels edificis–, mentre que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha redactat un tercer apartat sobre paràmetres de sostenibilitat en el disseny de l’edifici.

■ ■ ■ El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), conscient de la importància que representa per al futur professional la pràctica d’una construcció més sostenible, ha organitzat per al 27 d’abril una sessió de Matins Construcció per informar els professionals del contingut del Decret 21/2006, que regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis. La cita és a la sala d’actes del CAATB, a Barcelona, des de les nou del matí fins a dos quarts de dues del migdia. Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge, obriran la sessió amb una ponència sobre els reptes professionals de construir sosteniblement. En la taula rodona posterior, hi participaran cinc convidats: María José Sarrias, cap de la Secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, parlarà dels productes de l’edificació amb distintius de qualitat. Rafael Bellmunt, director del Programa R+D+I de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), explicarà la planificació i gestió dels residus de la construcció i de l’impacte dels materials i de les solucions constructives. Toni Floriach, arquitecte tècnic en exercici liberal, se centrarà en la construcció sostenible des del dia a dia professional. Lluís de Tomàs, cap de Qualitat d’Industrias Ramón Soler, SA, tractarà les mesures d’estalvi d’aigua i de recursos, mentre que Josep Solé, director tècnic d’URSA Ibérica Aislantes, SA parlarà sobre l’impacte del Decret d’ecoeficiència per als productes aïllants tèrmics i acústics. Anna Mestre, arquitecta tècnica i responsable de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del CAATB, a més d’explicar l’acompliment dels criteris d’ecoeficiència per a l’arquitectura tècnica, moderarà la taula rodona. Els professionals interessats poden fer la seva inscripció al telèfon 93 240 20 60 i també a www. apabcn.es ■

24/3/06 13:23:48

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

2a QUINZENA MARÇ 2006

ACTIVITATS

activitats

DEL SECTOR EN GENERAL

FIRES I CONGRESSOS

Congrés nacional d’àrids La Asociación Nacional de Empresarios Fabricantes de Áridos organitza el I Congrés nacional d’àrids, un fòrum dirigit a empresaris, professionals, científics i tècnics relacionats amb el sector dels àrids, en què es tractaran temes com ara les etapes prèvies a l’inici d’una explotació fins als productes als quals es destinen. Hi haurà sessions tècniques amb experiències pràctiques, formació i investigació. DATES: 5,6, i 7 d’octubre LLOC: Auditori de Saragossa´C/Eduardo Ibarra, 3 de Saragossa. INFORMACIÓ: www.auditoriozaragoza.com

Interbuild 2006 Interbuild 2006 s’emmarca en l’àmbit de la indústria de la construcció angle-

i269 Noticiari CAATB.indd 22

sa. Seminaris, conferències i exposicions , entre d’altres, constituiran una oportunitat per intercanviar experiències i coneixements amb professionals de la construcció de la Gran Bretanya, així com la presentació de novetats tecnològiques aplicades a la indústria de la construcció internacional. DATES: del 23 al 27 d’abril LLOC: NEC Birmingham Rosebery Ave 151, London INFORMACIÓ: www.interbuild.com

Seguretat contra incendis GIDAI i la Universitat de Cantàbria organitzen un congrés internacional sobre La Seguretat contra Incendis en Edificis de Gran Alçada, per presentar les principals invocacions tecnològiques, de disseny, de selecció de materials de sistemes actius i passius etc. emprats a la seguretat contra incendis ,a directius, professionals i tècnics del sector. DATES: 19 d’octubre LLOC: ETS de Ingenieros Industriales y de Telecomunicación, Universidad de Cantabria Av. Los Castros, s/n, Santander INFORMACIÓ: www.grupos.unican.es/ GIDAI

EXPOSICIONS

La Barcelona Medieval La sala de les voltes romàniques del Museu d’Història de la Ciutat acull el proper mes de maig una exposició dedicada a la vida quotidiana, política i social de la Barcelona de l’Alta Edat Mitjana (segles VIII-XIII). DATES: del 4 de maig 30 de maig LLOC: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Conjunt Monumental de la plaça del Rei , s/n. INFORMACIÓ: www.museuhistoria.bcn.es

que el GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) va donar a l’arquitectura i a l’urbanisme moderns durant la dècada dels anys trenta. DATES: del 19 de maig al 8 d’octubre de 2006 LLOC: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Casa Padellàs del Conjunt Monumental de la plaça del Rei, s/n. INFORMACIÓ:

www.museuhistoria.bcn.es PREMIS I CONCURSOS

Prevenció de Riscos Laborals

Una nova arquitectura Una nova arquitectura per a una nova ciutat 1928-1939 mostra la contribució

La Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals ha convocat els Premis sobre Prevenció de riscos laborals. Aquests guardons consten de tres categories: premi a la trajectòria professional, a l’actuació empresarial més destacada a la prevenció de riscos laborals, i la labor informativa i de divulgació. DATES: 28 d’abril TERMINI DE PRESENTACIÓ: 04/04/ 2006 INFORMACIÓ: www.funprl.es

24/3/06 13:23:57

i269 Noticiari CAATB.indd 23

CY CMY

24/3/06 13:24:02

piedra irregular

textura

adoquín francés

adoquín recto

Pavimentos S.L.

california

i269 Noticiari CAATB.indd 24

madera

pizarra

guadarrama

24/3/06 13:24:13

Reportatge: PLAFONS SANDVITX

A fons Un vertader sistema constructiu

REPORTATGE

PLAFONS SANDVITX

c 25 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

Taula Característiques tècniques del producte

Empreses Fabricants i distribuïdores a Catalunya

i269 el reportatge.indd 25

24/3/06 13:28:00

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE PLAFONS SANDVITX

Plafons sandvitx Els plafons sandvitx constitueixen un vertader sistema constructiu que millora dia a dia les seves prestacions Josep Olivé informatiu@apabcn.es ■■■ Ens hem desplaçat fins a la fàbrica d’una empresa capdavantera en la producció de panells o plafons sandvitx per a cobertes, façanes i cambres frigorífiques. És una empresa d’origen finlandès, d’aquí el nom (Hurre, que vol dir “rosada” en finès), però actualment de capital totalment català i que prové del món de la química. Per aquesta darrera circumstància una de les característiques més importants del producte és la substitució del poliuretà per poliisocianurat en la capa d’aïllament intermèdia dels panells. Sense entrar en detalls de química orgànica, Marc García, el director comercial de la firma, ens explica que tant el poliuretà (PUR) com el poliisocianurat (PIR) es produeixen a partir de la reacció química de dos components, que són el poliol i l’isocianat. La diferència entre un producte i l’altre es troba en la proporció d’aquests components. A partir d’un valor i, anomenat índex d’isocianat, es considera que el material resultant és un PUR o és un PIR. Si se supera un

segon valor en la proporció d’isocianat, aleshores s’anomena HI-PIR. I per què aquest nou material en substitució del poliuretà? Doncs per les seves característiques. Mentre que el PUR és inflamable (en la normativa espanyola és classificat d’M2) l’HI-PIR no ho és (classificat d’M1). Si els comparem en la nova normativa europea, la diferència encara és major, tal com es pot veure en el quadre. Aquesta propietat fa molt més segurs els panells d’HI-PIR davant el foc.

Procés de fabricació El procés de fabricació és el següent: La xapa d’acer lacat de les dues cares d’acabat dels panells prové d’una fàbrica externa en bobines. El gruix de la xapa és de 0,5 mm per a les grecades i de 0,7 mm per a les dels panells llisos. Les xapes es passen per una taula de rodets que les perfilen en paral·lel. Immediatament a la de sota se li estén la barreja de poliol i isocianat amb una pinta de brocs que procura un repartiment de la pasta en la superfície tan homogeni com sigui possible. Això és important per assegurar una uniformitat en l’expansió de

l’espuma, que farà que el panell sigui sòlid i efectiu. A partir d’aquí s’ajunten les dues xapes al gruix determinat final del panell i s’introdueixen en un forn que expandirà el PIR i una premsa de plats que farà que s’adhereixin les tres capes i que assegurarà la forma prevista al panell. D’aquí surten els panells ja conformats en una zona de refredament i immediatament es tallen, amb una serra mòbil i ja passen a la zona d’expedició on, de forma gairebé automàtica, s’apilen, embalen i col·loquen sobre palets de poliestirè expandit, a punt per carregar i transportar a obra. Tot aquest procés és continu: els panells no s’aturen ni un moment. Així doncs, mentre l’amplària del panell és sempre el mateix (en aquest cas 115 cm), atesa l’amplada del tren de fabricació, la longitud podria ser infinita. La producció és contínua perquè es disposa de dues desbobinadores per a cada nivell, de manera que quan una bobina s’acaba s’empalma amb la nova i només s’ha de rebut-

PARC EMPRESARIAL GRANDLAND A BADALONA. EL TIPUS DE PANELL COLOR SILVER METÀL·LIC EN POSICIÓ HORITZONTAL

Continua a la pàgina 32

HI-PIR Taula de característiques tècniques Gruix

Des de 30 mm fins a 200 mm, segons el tipus de panell

Tipus de panell

HI-CT ; HI-CP ; HI-STS ; HI-STL; HI-OD; HI-F

Comanda mínima

300mts

Gruix de la xapa

0,5mm o superior Revestiments: polièster 25, PVDF, PET

Acabat exterior

Estàndard, llis, microperfilat

Ànima de panell

Escuma rígida de polisocianurat (PIR) (Densitat nominal 40 Kg/m3 )

Conductivitat tèrmica UNE 41-950

0,020 w/mºC

Resistència compressió UNE 41-950

> = 1Kg/cm2

Resistència tracció UNE 41-950

> = 1Kg/cm2

Estabilitat dimensional (+80ºC Y –20ºc) UNE 41-950

Variació de gruix < 2%

Reacció al foc EN 13501-01

B, S2, d0

i269 el reportatge.indd 26

CONCESSIONARI MERCEDESA TERRASSA. EL TIPUS DE PANELL UTILI EN POSICIÓ VERTICAL.

24/3/06 13:28:06

c 27 REPORTATGE PLAFONS SANDVITX

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

UN MOMENT DE LA FABRICACIÓ DELS PANELLS A LA PLANTA DE FABRICACIÓ DE CASSÀ.

NA. EL TIPUS DE PANELL UTILITZAT EN AQUESTA OBRA ÉS PANELL DE FAÇANA HI-PIR ST LLIS

ONTAL

ELS PANELLS SANDVITX PASSEN PER UN PROCÉS CONTINU DE FABRICACIÓ.

��

�

��

TIPUS DE PANELL UTILITZAT ÉS PANELL DE FAÇANA HI-PIR ST LLIS COLOR SILVER METÀL·LIC I= ÍNDEX DE ISOCIANURAT (QUANTITAT DE ENLLAÇOS PIR)

i269 el reportatge.indd 27

ESCUMES DE POLIISOCIANURAT

24/3/06 13:28:17

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

REPORTATGE PLAFONS SANDVITX

Ve de la pàgina 30

Sistemes de plafons sandvitx

jar el tros de panell on hi ha el junt. Evidentment, els panells es tallen a una mida màxima de 15-16 m per permetre el transport i la manipulació adequats. La longitud mínima del panell també ve donada per la forma de fabricació, en concret resultat de la màquina de serrar: dos metres és la longitud de panell que passa des que la serra acaba de fer un tall fins que retrocedeix i es col·loca en posició per començar el següent.

Els productes auxiliars faciliten molt la feina dels projectistes, directors d’obra i col·locadors, en donar solucions per resoldre els punts singulars i de remat més usuals Per encàrrec La fàbrica treballa just in time, és a dir, per encàrrec i sense estocs. Els panells es tallen a la mida que es col·locaran a l’obra, la qual cosa exigeix una planificació molt ben controlada de la producció. En no tenir emmagatzematge i ser inexistent la manipulació manual i reduïda al mínim imprescindible la mecànica, s’eviten desperfectes en els panells i s’abarateix considerablement el cost total de fabricació. Finalment, en el cas que ens ocupa, tot i provenir del món de la química, crec que l’empresa ha entès molt bé les necessitats del món de la construcció i, per complementar els panells, ofereix una gamma de productes auxiliars que faciliten molt la feina dels projectistes, directors d’obra i col·locadors, en donar solucions per resoldre els punts singulars i de remat més usuals en aquest tipus de tancaments, constituint un vertader sistema de construcció. Tots aquests elements es produeixen de forma menys sofisticada i a part del sistema de panells, a excepció dels cavalcaments entre panells a la coberta, quan els vessants tenen més de 16 m de longitud. En aquests casos es col·loca una banda semiadhesiva en l’amplada de xapa, que s’haurà de cavalcar abans d’abocar l’HI-PIR i es talla, amb la serra, la xapa inferior i l’espuma, però no la xapa superior. D’aquesta forma, a l’obra, només cal estirar la banda semiadhesiva, que s’ha deixat sortint pels laterals, per aconseguir el séc que permet cavalcar una xapa sobre l’altra, de forma eficaç i ràpida. ■ POLÍGON INDUSTRIAL LES GUIXERES DE BADALONA. TIPUS DE PANELL: PANELL DE FAÇANA HI-PIR OD EN COLOR SUMMER BLUE I PANELL DE COBERTA HI-PIR CT.

i269 el reportatge.indd 28

24/3/06 13:28:27

c 29 REPORTATGE PLAFONS SANDVITX

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

Taula. Empreses fabricants plafons sandvitx HURRE IBERICA

Telèfon: 972 46 30 85 www.huurreiberica.com huurre@huurreiberica.com

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN SA

www.composan.com

KNAUF MIRET

Telèfon: 93 890 69 22 www.knauf.fr www.knauf.f

ROBERTSON ESPAÑOLA

www.britishrobertson.es

ROLLER IBERICA

Telèfon: 972 86 44 01

ISOCUBER

Telèfon: 973 254 533 isocuber@isocuber.com isocuber@isocuber.com

ACIEROID

www.acieroid.es www.acieroid.es

PLANTA DE FABRICACIÓ A CASSÀ. COBERTA I FAÇANES REALITZATS AMB PANELLS PROPIS.

i269 el reportatge.indd 29

24/3/06 13:28:34

Espai Empresa:

30 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

PREFABRICACIÓ INDUSTRIALITZADA

Prefabricació d’escoles i semiprefabricació d’habitatges Enric Xercavins i Valls Josep Xercavins i Batlló Enginyers, consultors d’estructures PBX Centre de Càlcul ■■■ L’any 2002 vam publicar en el núm. 11 de la revista Quaderns d’Estructures de l’ACE –Associació de Consultors d’Estructures–, un article sobre la prefabricació en edificis singulars. Parlant del permanent debat entre prefabricació i semiprefabricació, dèiem que hi ha tècnics i institucions que defensen una construcció totalment industrialitzada, quasi en sec; altres, en canvi, pensem que en l’edificació hi han de conviure, col·laborant, elements semiprefabricats i formigó abocat en l’obra, amb estructures absolutament hiperestàtiques per la continuïtat del seu formigonatge. En els últims anys s’han produït importants moviments demogràfics. D’una banda, ha tingut lloc la fugida de les grans ciutats, en el nostre cas Barcelona, de ciutadans que busquen un preu més assequible d’habitatge; de l’altra, l’arribada de nouvinguts estrangers, sobretot del nord d’Àfrica, Sud-amèrica i Centre Europa. Aquests fluxos migratoris estan provocant un creixement sobtat de les poblacions dels cinturons situats entorn de la capital. D’aquesta manera, han augmentat les zones urbanes, amb la construcció de molts habitatges; com a conseqüència, hi ha un dèficit d’equipaments socials: sanitaris i sobretot escolars perquè la major part dels nouvinguts són parelles joves en edat de tenir fills. Aquest dèficit s’ha de cobrir amb una construcció molt ràpida, mitjançant la industrialització dels materials que componen les estructures, que es fan rígides amb enginys mecànics que donen continuïtat als nusos. Així es prefabrica una arquitectura que dignifica aquests equipaments socials d’urgència. Aquesta arquitectura contrasta amb l’arquitectura de formigó in situ en estructura i a vegades també en tancaments, en què s’encofra i s’apuntala manualment, que es duu a terme quan el factor temps no és determinant.

i269 espai empresa.indd 30

GRUP ESCOLAR A L’AV. BOGATELL (BARCELONA) DE J. L. SERT, ARQ. GATCPAC. PROGRAMA D’ALFABETITZACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, 1931.

Nivells de prefabricació industrialitzada ■■■ Passant a la pràctica de l’estudi de la prefabricació industrialitzada en la construcció d’habitatges i equipaments escolars en concret, i seguint una mica el guió establert per Incasol en el seu concurs d’idees podem classificar el grau de prefabricació en: ■ Semiprefabricació, amb estructura principal de pilars o pantalles i bigues de formigó armat “in situ” i amb l’estructura secundària de forjats semiprefabricats. ■ Prefabricació total, amb pilars, murets, jàsseres, tancaments i forjat prefabricats, afegint a obra com a màxim la capa de compressió. Dins d’aquest nivell es pot fer una altra subdivisió en funció del sistema d’industrialització de l’estructura principal: Sistemes d’industrialització pesant. Pòrtics de jàsseres i pilars prefabricats de formigó armat i/o pretesat. Sistemes d’industrialització lleugera. Mòduls metàl·lics tridimensionals, que engloben una planta amb terra, muntants i sostre.

HOTEL HESPERIA. ESTRUCTURA SEMIPREFABRICADA DE PANTALLES DE FORMIGÓ IN SITU I PRELLOSES ATEFOR.

Referències històriques Amb tot, en altres moments de la història, també hi ha hagut preocupació per millorar la qualitat de vida de les persones pel que fa a habitatge i equipaments. Així, per fer un petit preàmbul de referència històrica a Catalunya, una exposició sobre l’arquitecte Josep Lluís Sert, a la Fundació Miró de Barcelona la primavera del 2005, ens recordava que en la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, el govern autònom català tenia grans projectes de construccions de serveis col·lectius escolars, sanitaris i d’habitatges socials, i l’activitat del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) es va orientar cap a aquests programes. En el Programa d’alfabetització de la Generalitat de Catalunya, es preveia la construcció de nous centres escolars a totes les comarques per aconseguir l’escolarització de tothom. Les condicions econòmiques de l’època reclamaven des de GATCPAC, mètodes de muntatge ràpid a partir d’una indústria capaç de respondre a aquestes necessitats mitjançant la producció en sèrie d’elements i tipologies, que són els precursors dels mètodes de prefabricació actuals. ■

24/3/06 13:30:32

i269 espai empresa.indd 31

24/3/06 13:32:00

32 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONSTRUIR AMB PREFABRICATS

1. Arquitectura, construcció, edificació i prefabricació ■ ■ ■ Els tècnics que treballem en la construcció, arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers, hem hagut de buscar solucions per donar resposta immediata i urgent a la manca d’habitatges socials i sobretot d’equipaments, investigant processos constructius que retallin els terminis d’execució de les edificacions, prefabricant industrialment, a partir dels materials bàsics, els elements que compondran l’edifici final i investigant aquells útils mecànics que produeixin estructures hiperestàtiques. El Departament de Política Territorial de la Generalitat, conjuntament amb l’Institut Català del Sòl va convocar el 2003 un concurs d’idees per a la incorporació de nous sistemes i tecnologies per projectar la construcció d’habitatges socials, en tres modalitats: Fonamentació i Estructura; Façanes i Tancaments,

i269 espai empresa.indd 32

La construcció industrialitzada aprofita la prefabricació per aconseguir una arquitectura òptima en temps d’execució i qualitat

CEIP GERBERT D’ORLHAC (SANT CUGAT DEL VALLÈS) PREFABRICAT DE FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT. VA GUANYAR EL CONCURS D’IDEES CONVOCAT PEL PTOP I L’INCASOL EL 2003

i Idea Completa d’Edifici. En Fonamentació i Estructura, es van premiar les idees de Pich-Aguilera Arquitectes, amb sistemes d’edificacions de tipus industrial, però fent rígids els nusos dels pòrtics per aconseguir estructures hiperestàtiques: pilars prefabricats que surten del calze dels enceps o amb perns roscats encaixats a les cantonades, jàsseres prefabricades armades, o millor pretesades en T invertida, per rebre les diferents tipologies de forjats de prelloses o plaques alveolars; s’aconsegueix la rigidesa global mitjançant armadures passants de continuïtat i connectors transversals. En Façanes i Tancaments, Coperfil Group va presentar la solució de façana industrialitzada lleugera, com a doble pell deixant un espai intermedi de cambra d’aire i pas d’instal·lacions. ■

24/3/06 13:32:27

i269 espai empresa.indd 33

24/3/06 13:32:36

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONSTRUIR AMB PREFABRICATS

2. Semiprefabricació en edificis d’habitatges La promoció d’aquest edifici pretén cobrir diferents tipologies d’habitatges, segons la subdivisió amb envans prefabricats d’una planta quadrada de 12 m x 12 m, diàfana, amb només quatre pilars a les cantonades i deixant el triangle que queda entre la mitgera esquerra i el quadrat per a les comunicacions verticals d’escala i ascensor. En la primera reunió en què vam intervenir com a consultors d’estructures, se’ns va proposar calcular una llosa postesada, per solucionar el sostre amb cantell mínim i garantir que la deformació no superés 1 cm de fletxa activa, com demana l’actual norma EHE, per no afectar els envans de separació entre habitatges i entre les diferents zones de cadascun. També s’havia de preveure el pas d’instal·lacions per dins de la llosa, en la zona de cuines i serveis, per conduir-les a les mitgeres. Nosaltres vam raonar una solució semiprefabricada de pòrtics ortogonals rígids paral·lels a la mitgera dreta i transversalment prelloses pretesades de 12 m de llum, que al mateix temps d’encofrar la llosa s’armarien amb cables per pretesar la placa final alleugerida amb poliestirè expandit entre nervis. Amb aquesta solució i aprofitant les tecnologies actuals d’encofrat i apuntalament dels pòrtics i sotaponts de les prelloses, s’estalviava l’encofrat horitzontal i mà d’obra; a més, es donava solució al pas d’instal·lacions entremig dels nervis, que estan connectats a la prellosa mitjantçant gelosies. Encara que les jàsseres armades de la vora pengen per sota la llosa, aquesta, en estar formada per prelloses pretesades, té un cantell, amb la qual cosa no se supera l’alçada reguladora marcada per les normes urbanístiques de Manresa. Les instal·lacions passen entre els nervis de la llosa alleugerida per no travessar el sostre; recullen totes les conduccions dels habitatges de cada planta, que tenen les zones de servei en la mateixa alineació, i arriben a les mitgeres, on baixen verticalment fins a la planta baixa, on es connecten al col·lector general. I a la inversa: les instal·lacions elèctriques pugen des de la connexió de servei general per les mitgeres fins als diferents sostres, on entren per les conduccions previs-

Habitatges a Manresa de Fargas - Grané - Romero, arquitectes i J. M. Morató i J. Freixenet, arquitectes tècnics i amb PBX com a calculistes tes entre nervis. D’aquesta manera les mitgeres queden separades 20 cm de l’estructura per poder-hi passar les installacions i es folren mitjantçant un trencaclosques de prelloses, que es connecten en sec a les jàsseres amb angulars metàl·lics.

■■■

i269 espai empresa.indd 34

Execució de l’estructura

LES INSTAL·LACIONS ES VAN PREVEURE ENTRE ELS NERVIS DE LA LLOSA PRELLOSES PRETESADES ATEFOR, DE 12 M,

ALLEUGERIDA AMB POLIESTIRÈ EXPANDIT,

ENTRE JÀSSERES DE CANTELL

CONDUINT-LES A LES MITGERES

DETALL DE LA CONNEXIÓ DE LA PRELLOSA DE LA JÀSSERA AMB EL FONS FORMIGONAT

PRELLOSA ESPECIAL EN EL TERRA DE L’ÀTIC, AMB EL RETRANQUEIG PREVIST PER A L’ESCALA INTERIOR DELS DÚPLEXS.

ESCALA DE FORMIGÓ IN SITU, ESGLAONADA COL·LOCACIÓ EN SEC D’UNA PRELLOSA DE

EN LA PART SUPERIOR I INFERIOR,

MITGERA PER CREAR LA CAMBRA DE PAS DE

CONTRAPUNT A L’ESTRUCTURA GLOBAL

TOTES LES INSTAL·LACIONS.

SEMIPREFABRICADA.

L’execució de l’estructura va compaginar la construcció in situ dels pòrtics de pilars i jàsseres de cantell amb la prefabricació de les prelloses, a càrrec de l’empresa ATEFOR. Es va coordinar el subministrament amb el ritme de l’obra, de forma que arribessin a l’obra amb els fons de les jàsseres penjades formigonats. Així es podien descarregar amb grua mòbil les prelloses des del camió i col·locarles directament en el sostre corresponent. Amb l’alleugeriment de poliestirè expandit i amb la ferramenta de l’armadura passiva superior i inferior de connexió es va formigonar el dia següent d’arribar les prelloses. La coberta de l’àtic es va solucionar amb estructura lleugera metàllica, perquè en recular respecte a la façana principal, s’apuntalava sobre l’últim sostre tipus, que al mateix temps va solucionar amb prelloses especials els forats d’escala dels dúplexs. L’escala principal es va encaixar en el triangle format entre la mitgera esquerra i la planta quadrada descrita i es va formigonar a l’obra, esglaonada a la part superior i inferior. En va resultar una petita escultura de formigó, que contrasta amb la semiprefabricació de la resta d’estructura. Com a resultat final es va aconseguir una edificació construïda mitjantçant l’ús equilibrat del formigonatge in situ de l’estructura principal i la semiprefabricació de l’estructura secundària amb prelloses pretesades, base d’una llosa final alleugerida entre nervis, connectats a la capa de compressió amb gelosies i deixant previst el pas horitzontal de les instal·lacions dels habitatges, que després circulen verticalment entre l’estructura i la mitgera, folrada també amb prelloses, però aquestes connectades en sec als pòrtics de vora. ■

24/3/06 13:33:48

i269 espai empresa.indd 35

24/3/06 13:34:04

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONSTRUIR AMB PREFABRICATS

3. Prefabricació total en edificació escolar (I) ■ ■ ■ Sant Cugat és l’exemple paradigmàtic de ciutat difusa, que en els últims 20 anys ha crescut com una taca d’oli ocupant tot el sòl urbà possible, duplicant la seva població i fent necessària la creació de tot tipus d’equipaments, entre els quals els escolars. El nou barri de La Guinardera, situat al nord-oest, encara s’està urbanitzant, i l’Ajuntament de Sant Cugat va cedir el terreny perquè GISA construís amb urgència el nou CEIP L’Olivera, que cobrirà la demanda escolar del futur barri però que ara acollirà nenes i nens d’altres barris de la ciutat amb manca de places escolars. El projecte d’arquitectura s’adapta al terreny amb un desnivell de cotes important entre les plataformes superior i inferior, i separa per juntura de dilatació dos cossos rectangulars de 14 m d’amplària per 25 m i 40 m de llargada. Es tracta d’un cos de dues plantes contigu al preescolar existent i un altre de tres plantes que conté en la planta semisoterrània el preceptiu gimnàs de 5 m d’alçada lliure, diàfan de pilars, que condiciona el tipus d’estructura. L’esquema estructural és de 3 pòrtics longitudinals amb pilars cada 7,50 m i dues crugies de forjat transversal de 6 i 8 m. El fet d’arribar al gimnàs i no poder baixar els pilars centrals fins als fonaments va implicar la collocació de dues jàsseres, de 14 m de llum, d’estintolament dels dos pilars centrals i de 50 cm d’amplària i 150 cm de cantell, que es van fer a l’obra, atesa la dificultat de transport. La resta de l’estructura: pilars, jàsseres, plaques nervades en el gimnàs i plaques alveolars en sostre tipus, així com els tancaments, els van prefabricar les empreses MDM i TRUMES a Sta. Coloma de Queralt; així es va aconseguir acabar la construcció de l’escola en sis mesos, per començar el curs 2005-06. La juntura de dilatació definida en funció de la llargada de la planta també actua de juntura d’assentament entre els dos cossos de l’edifici, perquè el cos inferior de tres plantes es fonamenta mitjantçant sabates aïllades encastades en una capa d’argiles margoses de qa=3 kg/cm2. El cos superior, de dues plantes, sense semisoterrani, queda en una capa de reomplerts sobreposats i es va haver de buscar la mateixa capa anterior,

i269 espai empresa.indd 36

CEIP L’Olivera de Sant Cugat, de Barrera i Domènech (arquitectes), Àngels Atoche, Àlex Martin i Raúl Rueda (arquitectes tècnics), i Cristina Hidalgo (cap d'obra) i amb PBX com a consultors d’estructures

JÀSSERA “IN SITU” D’ESTINTOLAMENT DE

ESTRUCTURA PREFABRICADA MDM DE

DOS PILARS CENTRALS DE L’ESTRUCTURA

PILARS, JÀSSERES EN T INVERTIDA I

PREFABRICADA, PER SOLUCIONAR EL

PLAQUES ALVEOLARS RECOLZADES AMB

GIMNÀS LLIURE D’OBSTACLES.

NEOPRÈ SOBRE L’ESGLAÓ DE LA JÀSSERA.

superiors de les jàsseres que es van prefabricar amb els estreps descoberts per connectar amb la capa de compressió del forjat. A la coberta les armadures dels pilars es creuen en ala d’avió per assegurar la continuïtat del pòrtic. Les jàsseres es van fabricar en T invertida per preveure el recolzament de les plaques alveolars que cobreixen el forjat de dos trams. Les jàsseres descansen en les mènsules dels pilars amb un tac de neoprè per centrar la càrrega, de la mateixa manera que les plaques alveolars ho fan en els esglaons laterals de les jàsseres amb una banda continua de neoprè. Les característiques mecàniques dels pilars i jàsseres són: Formigó HA-30 Resistència característica fck = 30 N/mm2 Acer B 500 S Límit elàstic fy = 510 N/mm2 Acer cables Y1770 C Límit elàstic fy = 1.530 N/mm2

MUNTATGE DE L’ESTRUCTURA AMB ELS NUSOS PILAR-JÀSSERA RESOLTS AMB MÈNSULES EN ESGLAÓ EMBEGUDES I ARMADURA PASSANT PEL PILAR

FAÇANA D’ENTRADA AL CEIP AMB ELS

FAÇANA DE L’EDIFICI PREFABRICAT DE

TANCAMENTS PENJATS DE L’ESTRUCTURA I

PÒRTICS DE FORMIGÓ ARMAT, AMB PILARS,

LA TESTERA EN TRENCACLOSQUES.

JÀSSERES I PLAQUES ALVEOLARS.

però amb pilons de 7 m encastats 1,50 m en la capa portant descrita. Per a la construcció de l’estructura prefabricada va caldre una acurada planificació i coordinació entre l’empresa constructora, TEYCO, i la de prefabricació, MDM, per aconseguir el ritme d’obra necessari per complir el pla de treball general.

tàtica. Es van projectar els nusos pilar-jàssera mitjantçant mènsules laterals als pilars que reben les contramènsules de les jàsseres, per aconseguir que les dels pilars quedessin embegudes dins les jàsseres i no pengessin per sota. Aquestes mènsules només van treballar en la fase de construcció perquè en els pilars es van preveure passadors d’armadures superiors que es formigonaven al mateix temps que s’omplien els 10 cm

Estructura L’estructura es va calcular hiperes-

Com s’ha dit, els tancaments també són de formigó armat, encara que de resistència HA-20; solucionen els ràfecs sobre les portes del gimnàs, els ampits de les finestres, les banderes o elements verticals que pauten la façana i es coronen a la coberta amb una peça en T invertida que protegeix la façana i remata la impermeabilització. Les testeres també es resolen amb peces prefabricades formant un dibuix aleatori de dames. Tots aquests elements es connecten a l’estructura amb mènsules metàlliques, que consten de dos elements, l’encaix previst dins els pilars estructurals i els braços amb pivot, inserits en les peces de tancament. El resultat final és un edifici en què l’estructura i els tancaments són tots de formigó prefabricat, amb l’excepció de les jàsseres d’apuntalament descrites. Es va construir en sis mesos, amb grues mòbils potents per poder moure i encaixar tots els elements, sense necessitar els encofrats i estintolaments que caldrien en una estructura tradicional. L’edifici pintat de colors mironians ressalta en el marc de la urbanització de La Guinardera, amb vistes a Collserola, Montserrat i Sant Llorenç. ■

24/3/06 13:34:37

Amb una experiència de varis anys en el sector de la construcció, Estructures Olot, S.L. va ser constituida l'any 1988, com una empresa dedicada a la construcció d'estructures de formigó armat. Gràcies a una política centrada en tres parametres fundamentals –seguritat, qualitat i rapidesa– aquesta companyia a lograt, al llarg de la seva trajectòria, una cartera de clients formada per promotors, contratistes i particulars, en la comarca gironina de la Garrotxa. Estructures Olot, S. L. té una plantilla formada per una vintena de treballadors, i altres empreses col·laboradores. L'empresa disposa d'unes instal·lacions ubicades en la localitat de Sant Joan les Fonts (Girona), on ocupa en conjunt una extensió de 600 m2 format pels magatzems i administració. Per oferir als seus clients un aval de qualitat, Estructures Olot ha certiﬁcat els seus processos segons les normes ISO 9001:2000, que va obtenir en el mes de Setembre de l'any 2002.

i269 espai empresa.indd 37

24/3/06 13:34:53

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONSTRUIR AMB PREFABRICATS

4. Prefabricació total en edificació escolar (i II) ■ ■ ■ Terrassa celebra amb entusiasme que han arribat als 200.000 habitants, però les mares i els pares del barri de Can Roca surten al carrer per manifestar-se demanant urgentment la nova escola per als seus fills i filles. Can Roca era una antiga masia de Terrassa envoltada de camps i vinyes, que s’han convertit en l’eixample del nord de la ciutat, mirant cap a Sant Llorenç. Aquest barri, amb un esplèndid parc central però amb torres d’habitatges de fins a dotze plantes d’alçada, ha proveït d’habitatge moltes famílies, que necessiten equipaments de tot tipus. Ara el més urgent és un centre d’educació infantil i primària (CEIP). L’any 2004 es va construir el preescolar, amb sis aules; per al curs 2005-06 es va projectar l’edifici de primària, amb dotze aules. El projecte d’execució es va dur a terme els mesos de desembre de 2004 i gener de 2005. L’estructura es va començar per Setmana Santa. L’edifici es va acabar al final de l’agost. GISA va licitar aquests equipaments escolars amb caràcter d’urgència. Va adjudicar conjuntament projecte i construcció. Així es van presentar constructors amb el projecte final d’arquitectura, estructura i instal·lacions amb els mètodes constructius propis. En el cas del CEIP de Can Roca, va guanyar el concurs DRACE amb el projecte d’arquitectura d’AAVV Arquitectes Associats. En el projecte d’estructura ens vam adaptar al seu sistema de mòduls metàl·lics prefabricats o contenidors prismàtics amb terra i sostre estructurals i tancaments de fibra de vidre incorporats. El projecte d’arquitectura, de dues plantes, va jugar amb combinacions flexibles dels diferents tipus de mòduls per aconseguir complir tot el programa de primària de dotze aules normals, aules de reforç, biblioteca, plàstica, menjador i gimnàs, que en aquest cas queda integrat dins del collegi aprofitant el desnivell existent entre els dos carrers que el limiten, per tenir l’alçada preceptiva lliure de 4,50 m i una amplada de 10,80 m, que correspon a un dels tipus de mòduls.

Execució Els fonaments d’aquesta estructura es van solucionar amb pantalletes encastades en una capa de roca que es

i269 espai empresa.indd 38

CEIP Can Roca a Terrassa amb Alaminos i Vidal, arquitectes, Àngels Atoche, arquitecta tècnica, Gemma Feliu, cap d’obra i amb el PBX Centre de Càlcul, com a consultors d’estructures

ELS MÒDULS PREFABRICATS DE LA

MUNTATGE DELS MÒDULS SOBRE

FACTORIA DRACE DE SEVILLA SÓN UNA

L’ESTRUCTURA D’ESTINTOLAMENT DE

CAIXA AMB DIMENSIONS MÚLTIPLES DE 2,70

PLANTA BAIXA, PER ACONSEGUIR ESPAIS

M EN PLANTA I ALÇADA LLIURE DE 2,88 M.

DIÀFANS AL VESTÍBUL I MENJADOR.

MUNTATGE DELS MÒDULS SOBRE

GIMNÀS: MÒDULS DE 2,70 M X 10,80 M SOBRE

L’ESTRUCTURA D’ESTINTOLAMENT DE

PÒRTICS DE 4,50 M AMB PERFILS TUBULARS.

PLANTA BAIXA, PER ACONSEGUIR ESPAIS

ES VA APROFITAR LA DIFERÈNCIA DE NIVELL

DIÀFANS DE VESTÍBUL I MENJADOR.

ENTRE CARRERS.

troba a diferents profunditats perquè el solar era un antic rierol que naixia a Sant Llorenç i passava per Can Roca. Sobre els enceps s’inicien els pilarets que suporten el sanitari de la planta baixa, que està format per terres prefabricats com els dels mòduls. Les dimensions en planta d’aquests contenidors prefabricats són múltiples de 2,70 m; així hi ha contenidors de 2,70 x 5,40 / 2,70 x 8,10 / 2,70 x 10,80 i una alçada lliure de 2,88 m. Els punts de suport també poden ser variables, segons el dimensionat dels perfils inferiors; així les façanes fan entrants i sortints per proporcionar llum a les aules i trencar la possible monotonia d’un edifici modular prefabricat. Les característiques físiques del

terra dels mòduls són una plataforma emmarcada per IPN 220 / 280 / 360 corresponents a les llums de 5,40 / 8,10 / 10,80 m i biguetes de 2,70 m IPN 80 c/60 cm transversals. Els muntants són perfils tubulars de 100.3 i la coberta està formada per dues encavalladetes de 35 cm de cantell amb els cordons superiors i inferiors de 80 x 40 x 3 i una gelosia triangular que els connecta. Les característiques mecàniques de l’acer estructural laminat en fred dels perfils és: Acer estructural S 275 JR límit elàstic fy = 275 N/mm2 Per aconseguir la flexibilitat esmentada en la distribució d’aules i no tenir interferències de muntants

al mig d’una classe, es van calcular els mòduls com una estructura tridimensional en què el terra i la coberta estan també connectats per perfils verticals situats cada 2,70 / 5,40 / 8,10 / 10,80, segons convingui, formant bigues Vierendel compensades o no a cada cara lateral del contenidor, i soldant després en obra dos mòduls per formar un doble nucli simètric. La planta baixa té dos espais: el vestíbul principal i el menjador, en què és important no tenir cap element intermedi per aconseguir una bona circulació i aprofitament interior. Per solucionar aquests condicionants es van calcular pòrtics metàl·lics tradicionals amb perfils HEB d'estintolament dels mòduls prefabricats de la planta superior. Un últim punt per comentar és la juntura de dilatació necessària per la llargada de 70 m de l’edifici i també per la singularitat del gimnàs, projectat amb els mòduls més llargs, de 10,80 m, orientats en sentit contrari als mòduls de la resta de l’edifici i recolzats sobre una estructura de planta baixa especial amb pilars tubulars de 4,50 m d’alçada. Per no doblar pilars, es van dissenyar unes mènsules en els pilars del gimnàs sobre les quals es recolzen amb un punt de suport lliscant, però amb un pern amb recorregut, que eviti que l’estructura que s’hi recolza pugui tombar-se. L’execució d’aquest tipus d’estructura prefabricada va necessitar un replanteig molt acurat, quasi al mil·límetre, perquè si no la suma de toleràncies de cada mòdul produïa al final de l’edifici una acumulació d’error, que feia que el muntatge dels mòduls no encaixés i el seu recolzament fos en fals. Així doncs, amb aquesta prefabricació mitjantçant mòduls metàl·lics patentada per DRACE, el curs 200506 es va iniciar en el nou CEIP Can Roca. Es completava així el programa de GISA, que va començar l’any 2004 amb la construcció del preescolar, amb què comparteix el pati que queda en l’angle format entre els dos edificis, així com instal·lacions comunes, com són el menjador i la biblioteca. Amb tot, no es cobriran les necessitats del barri i ja s’està pensant i treballant amb Can Roca 2. ■

24/3/06 13:35:23

i269 espai empresa.indd 39

24/3/06 13:36:01

40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

ESPAI EMPRESA LABORATORIS I CONTROL DE QUALITAT

Espai Empresa:

CONTROL DE QUALITAT

Els efectes del foc sobre el formigó armat Gemma Soler Arquitecta tècnica Gabinet tècnic de CECAM Centre d’Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials ■ ■ ■ L’incendi que va tenir lloc a la Torre Windsor, a Madrid, va tornar a posar d’actualitat el debat sobre quines són les estructures que tenen millor comportament davant el foc i sobre quines mesures de protecció contra incendis cal adoptar. La conclusió, segons la majoria d’experts, és que no hi ha material millor o pitjor en si mateix, sinó que es tracta de la resposta de l’edifici en conjunt. Hi ha tres punts d’incidència especial: la detecció, l’evacuació i la reducció de

El comportament estructural davant del foc de les estructures de formigó armat és complex ja que es tracta d’un material mixt

l’impacte del foc en l’edifici. Aquests estudis de l’edifici en conjunt s’anomenen ISAI (ingeniería de seguridad ante incendio) i es basen en uns models de càlcul complexos. Un cop declarat un incendi, la seva gravetat recau en dos aspectes: d’una banda, en els gasos tòxics que es generen i que afecten les persones, i de l’altra, en la calor que s’assoleix i que afecta l’estructura. Aquest article se centrarà en els canvis que produeixen les elevades temperatures en el formigó armat. La resposta d’una estructura de formigó davant un foc és complexa perquè es tracta d’un material mixt (formigó i acer). A partir dels 200º C cada un té un comportament dife-

rent. S’analitzarà en primer lloc el comportament de cada material per separat i després en conjunt.

El formigó La conductivitat tèrmica del formigó és baixa. Per tant, la penetració de la calor a l’interior de la peça es pot considerar lenta. Tot i això, depenent de la geometria de la peça i les característiques del formigó (tipus d’àrid, porositat, etc.), la velocitat de propagació pot variar. No és el mateix un element de secció quadrada que un de circular, ni un àcid silícic que un de calcari, que té coeficient de conductivitat més baix. Com a exemple, en un dels casos

més habituals, com són els pilars de secció quadrada, les cantonades són les zones més dèbils davant d’un incendi, ja que la calor incideix per dos costats i, a més, normalment és en aquestes zones on el formigó es troba menys compactat. La pèrdua de resistència del formigó amb l’augment de la temperatura ve representada en la figura 1 extreta de l’Eurocodi 2 part 1-2, on s’observa que per a temperatures inferiors a 100º C no hi ha una pèrdua de resistència significativa. Per al rang de temperatures compreses entre els 100 i els 400º C hi ha una pèrdua de resistència a compressió progressiva fins arribar al 80% de la resistència

COEFICIENT Kc(Θ) DE DISMINUCIÓ DE LA RESISTÈNCIA CARACTERÍSTICA A COMPRESSIÓ (Fck) DEL FORMIGÓ D’ÀRIDS SILICIS A ALTES TEMPERATURES.

i269 espai empresa.indd 40

24/3/06 13:36:16

c 41 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

CONTROL DE QUALITAT

2a QUINZENA MARÇ 2006

0-100º C. PRÀCTICAMENT NO HI

100-300º C. ES COMENCEN A

300-600º C. EL FORMIGÓ

600-900º C. EL FORMIGÓ

>900º C. ES PRODUEIX LA

HA PÈRDUA DE RESISTÈNCIA

MARCAR LES PRIMERES FISSURES,

ADQUIREIX UNA TONALITAT

ADQUIREIX UNA SEGONA

DESTRUCCIÓ TOTAL DEL

A COMPRESSIÓ I L’ELEMENT

PRINCIPALMENT EN LA ZONA DELS

ROSA, PER L’ALTERACIÓ DELS

TONALITAT DE COLOR GRIS CLAR

CONGLOMERAT, EL FORMIGÓ

PRESENTA UN COLOR NEGRE

ESTREPS. EL FORMIGÓ ADQUIREIX

COMPOSTOS DE FERRO.

AMB PARTÍCULES VERMELLES

ADQUIREIX UN COLOR BLANC/

(EMMASCARAT).

UN COLOR GRIS CLAR.

QUE INDIQUEN UNA ALTA SUCCIÓ

GROC I ES TORNA TOU.

D’AIGUA.

inicial. La pèrdua més acusada de resistència es produeix a partir dels 400º C: s’arriba al 50% de la resistència inicial en temperatures pròximes als 600º C i a la destrucció del formigó al voltant dels 900º C. Aquesta pèrdua de resistència causada per les altes temperatures va acompanyada d’una transformació de l’aspecte extern del formigó, que es pot apreciar amb una inspecció ocular.

recobriment que acostumen a tenir. L’acer, en refredar-se, recupera part de la seva capacitat inicial. Es considera que per a temperatures inferiors a 500º C pràcticament pot recuperar el 100% de la seva capacitat, excepte en els acers deformats en fred (utilitzats entre els anys 1960 i 1975) i els acers de pretesar, que tenen comportaments diferents.

El formigó armat L’acer A l’hora d’analitzar el comportament de l’acer sotmès a elevades temperatures, cal diferenciar primer de tot si es tracta de barres d’armar o d’acer pretesat. Tal com es pot observar en les figures 2 i 3 de l’Eurocodi 2 part 1-2, la pèrdua de resistència de l’acer és molt major en acer pretesat que en acer d’armar. Com a exemple, es pot dir que a una pèrdua de resistència del 50% en l’armat s’hi arriba amb temperatures pròximes als 500-600º C, mentre que en el pretesat s’hi arriba amb temperatures de 400º C. Aquest fet és especialment important si es té en compte que la majoria d’acer pretesat utilitzat en edificis es localitza en biguetes de forjat, elements especialment sensibles a l’efecte de les altes temperatures pel poc

El principal problema que afecta una estructura de formigó armat exposada a temperatures elevades és la pèrdua d’adherència que es produeix entre l’acer i el formigó. Tot i tenir coeficient de dilatació semblant, l’acer és molt més bon conductor i pot aconseguir elevades temperatures en zones on fins i tot el formigó es troba relativament fred. En agafar més temperatura, es dilata i es produeixen unes tensions importants en el perímetre de la barra (zona d’unió del formigó-acer) amb la consegüent fissuració del formigó i la pèrdua d’adherència entre els dos materials. Aquesta pèrdua és major després de l’incendi, quan es refreda el material i s’originen nous moviments que arriben, en molts casos, al despreniment del formigó de recobriment.

Una altra conseqüència important és la pèrdua de durabilitat de l’element, ja que s’augmenta la fissuració, es redueixen els recobriments en evaporar-se de forma brusca l’aigua continguda en els porus, cosa que provoca unes tensions importants que originen el despreniment explosiu de part del formigó (efecte spalling), i a més, el formigó pateix un procés de carbonatació que provoca l’augment de profunditat del front de carbonatació.

Sistemes d’avaluació d’una estructura afectada Per a la correcta avaluació d’una estructura afectada pel foc, cal combinar la informació que es pot obtenir amb assaigs de laboratori amb una acurada inspecció visual. S’inicia l’avaluació amb una inspecció ocular, basant-se en l’aspecte que presenten els diferents elements, Continua a la pàgina 46

DESPRENIMENT DEL FORMIGÓ DE RECOBRIMENT

i269 espai empresa.indd 41

24/3/06 13:36:51

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONTROL DE QUALITAT

Ve de la pàgina 45

l’estat en què es troben els materials confrontats i la informació que poden facilitar els agents implicats (propietaris, bombers, veïns...) de les característiques de l’incendi (origen, evolució, distribució de les càrregues de foc, etc.), per realitzar una primera classificació dels elements segons el seu grau d’afectació. El següent pas és determinar per a

cada grau d’afectació la capacitat residual del formigó que, comparant-la amb la d’un element del mateix edifici que no hagi estat afectat, permetrà fer-se una idea aproximada de les temperatures que s’han assolit en la zona. També és d’utilitat l’observació dels altres materials pròxims a l’element de formigó armat, ja que el seu estat (fos, deformat o no afectat) ajudarà a conèixer les temperatures assolides. La determinació de la capacitat residual del formigó es realitza

mitjançant un estudi per ultrasons. Aquesta tècnica es considera la més fiable per a aquest tipus d’estudi, per dos motius principals: ■ En tractar-se d’un assaig no destructiu, es pot realitzar en la totalitat dels elements afectats i en diversos punts d’aquests en funció de la distribució del foc. ■ Hi ha una coincidència entre la temperatura en què es produeix la pèrdua d’adherència formigó-acer i la caiguda residual de la velocitat de propagació de les ones. Aquest és un paràmetre molt important a l’hora d’avaluar l’estructura. L’estudi per ultrasons es comple-

ta amb l’extracció de testimonis en punts on s’hagin obtingut valors de propagació característics per determinar la resistència real del formigó en aquest punt. El testimoni que s’extreu també permet determinar fàcilment el front de carbonatació aplicant-hi una dissolució de fenolftaleïna a l’1%. Si en aquesta primera fase es considera la viabilitat de l’element, cal realitzar un assaig complementari per garantir el correcte comportament de l’element en conjunt. Els assaigs que es duen a terme amb més freqüència són les proves de càrrega o la ruptura d’un element a laboratori. ■

Aspectes a tenir en compte en la inspecció de pilars ■■■ La calor té tendència a pujar; per tant, la part més afectada sol ser la part superior del pilar, on les temperatures que s’assoleixen són majors. ■■■ Els pilars centrals solen quedar més afectats, ja que no disposen de tancaments en algun dels seus laterals que els puguin protegir. ■■■ Com més gran sigui la quantia d’acer del pilar més sensible és a l’efecte del foc.

■■■ Cal anar amb compte amb pilars sotmesos a excentricitats, ja que el deteriorament més acusat de les cantonades pot provocar que la pèrdua de la capacitat a flexió sigui superior que a compressió. Es pot donar el cas que pilars que sotmesos a compressió centrada quedarien pel costat de la seguretat sotmesos a petites excentricitats quedin pel de la inseguretat.

Aspectes a tenir en compte en la inspecció de forjats ■■■ Les bigues de cantell queden més afectades que les planes, ja que tenen més superfície exposada. ■■■ Les biguetes són l’element que queda més afectat atès el petit diàmetre de les barres i els recobriments menors. ■■■ En biguetes armades, la ruptura es produeix després de l’incendi, en refredar-se l’armadura i en perdre l’adherència amb el formigó. ■■■ En biguetes pretesades, en escalfar-se es dilaten i perden el pretesat i col·lapsen durant l’incendi.

i269 espai empresa.indd 42

■■■ Cal inspeccionar sempre la cara superior d’un forjat que ha patit un incendi en el pis inferior, tot i que pugui semblar que no es troba afectat. En escalfar-se més la part inferior, els materials es dilaten més en aquesta zona i augmenta l’aparença de fletxa. Aquests canvis provoquen un augment de moments negatius fent que el punt de tallant màxim es desplaci cap al centre de l’element i es generen unes tensions en la cara superior, on l’armadura pot ser insuficient per absorbir-les.

24/3/06 13:36:57

c 43

Qualitat en la gestió i seguiment d’obra Jorge Gil Visús Cap del departament de Gestió de Certificació de la Divisió de Construcció Zona nordest

de formigó fresc i de formigó prefabricat, aquestes últimes situades a la comunitat autònoma d’Aragó.

Fira 2000 Applus+ Construcción s’ha adjudicat durant el segon semestre del 2005, tres dels projectes d’edificació més importants que actualment s’estan executant a Barcelona. El primer d’aquests és l’ampliació del Centre Penitenciari de Can Brians, construcció que gestiona GISA, però que dóna en dret de superfície a la societat BRIANS-2, SA, formada per Dragados - Proinosa - PAI. ■■■

Centre penitenciari Can Brians El projecte es basa en la construcció de 1.204 cel·les amb capacitat per a 2.408 reclusos, així com tots els serveis auxiliars necessaris per al seu funcionament. Amb una superfície edificada de 111.000 m2 i un pressupost de 69 M d’euros ha d’estar acabat l’abril del 2007. Applus+ Construcción es va adjudicar aquest contracte per dur a terme el control de qualitat de la fonamentació, estructures de formigó, estructures metàl·liques, façanes, cobertes, acabats i instal·lacions, així com l’assistència tècnica i el control de producció en fàbrica de les plantes

El segon projecte és l’ampliació del recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat, que promouen FIRA 2000, SA. Applus+ hi està participant encarregant-se del control de qualitat de materials i l’engegada de les instal·lacions de diversos pavellons.

Las Arenas Finalment, el tercer projecte és l’adjudicació de la fase 2 del nou Centre Lúdic i de Negocis “Las Arenas”, que promou la societat Compañía de la Nueva Plaza de Toros de Barcelona, SL, que pertany al grup SACRESA, on duu a terme el control de fonamentació, estructura i acabats, i l’auscultació de la façana existent. Aquest edifici es troba situat al carrer Tarragona de Barcelona. El seu ús anterior era de plaça de toros i espectacles diversos. Té com a particularitat el manteniment de la façana circular, que és en la seva totalitat d’obra de fàbrica ceràmica. S’ha dut a terme un canvi de fonamentació d’aquesta per poder construir sota rasant 5 plantes subterrànies i sobre rasant, planta baixa i 5 plantes de pis.

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

CONTROL DE QUALITAT

2a QUINZENA MARÇ 2006

Applus+ Construcción s’adjudica el control de qualitat de diverses obres singulars que es promouen a Barcelona L’obra té una superfície edificada de 101.714 m2 i un pressupost de 90 M d’euros a construir en 26 mesos. Per a l’adjudicació d’aquest tipus de projectes i per aconseguir un elevat nivell de qualitat i fiabilitat, Applus+ Construcción duu a terme la gestió i el seguiment de les obres, amb la participació de la resta de Divisions d’Applus+, com la de Qualitat, Medi Ambient i Prevenció, en els camps de seguretat i salut, (coordinacions i proteccions col·lectives) i medi ambient (vigilància mediambiental); la Divisió d’Indústria, en el camp d’inspeccions, o la de Materials i Processos Industrials, entre d’altres. Aquest és un element diferenciador i d’alt valor afegit.

Applus+ fa valer la participació d’especialistes integrats en una mateixa companyia per a cadascuna de les disciplines, els equips necessaris per a la verificació de l’execució i dels materials, així com l’àmplia xarxa que té per tota la geografia espanyola per als casos en què és necessari donar cobertura a aquest tipus d’obres respecte a la validació dels sistemes de producció en fàbrica. Tot això està coordinat a través d’un únic interlocutor d’Applus+ Construcción. ■

APPLUS+ CERTIFICATION TECHNOLOGICAL CENTER

AMPLIACIÓ DEL RECINTE FIRAL DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT,

i269 espai empresa.indd 43

24/3/06 13:37:10

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONTROL DE QUALITAT

Cultura de la qualitat José Luis Gómez Albarrán Responsable de Qualitat de CERTUM ■ ■ ■ El terme qualitat ha tingut i té nombroses accepcions, segons el context en què s’utilitzi i els objectius que es persegueixin. En conseqüència, és important delimitar-ne la conceptualització. En qualsevol cas, i al marge de les definicions de caràcter tècnic que es puguin trobar en qualsevol manual especialitzat, la qualitat ha de ser una convicció, un estat d’ànim. La qualitat és voler fer les coses bé i, si és possible, a la primera. Referent a això caldria anar una mica més enllà: “No n’hi ha prou amb fer les coses bé (eficàcia), sinó que també cal fer les adequades amb el mínim cost (eficiència)”. Per aconseguir-ho, cal tenir present la satisfacció dels nostres cli-

i269 espai empresa.indd 44

Quan en una empresa es viu la cultura de la qualitat es va molt més enllà del simple compliment dels requisits del client ents, tant els interns com els externs, ja que són ells la base fonamental de tot negoci. En aquest sentit, caldria puntualitzar que no és la nostra percepció sobre el client la que val, sinó la que el client té sobre la nostra organització, que és la que ens ajuda a aconseguir que els nostres productes/serveis vagin més enllà de les expectatives que tenen. “Res no es pot millorar si no es pot mesurar” és un altre axioma en què es basa la qualitat per controlar els objectius i processos de l’organització. Són els indicadors que ajuden a la direcció en la presa de decisions, ja sigui per corregir o per prevenir i millorar.

Formació continuada Un cop vaig llegir una entrevista feta a un gurú de la qualitat. Sento no recordar-ne el nom. Li preguntaven

24/3/06 13:37:18

c 45

quins creia que eren els principis en què es basava la qualitat. La resposta va ser rotunda: “Primer, la formació; després, la formació, i finalment, la formació”. És evident que la formació continuada és un dels pilars de les organitzacions que tenen la cultura de la qualitat. Hem arribat fins aquí i encara no hem parlat de les normes de gestió de la qualitat (per exemple l’ISO 9001:2000). És intencionat, perquè penso que quan es deixi de parlar de les normes, només perquè el seu compliment et proporciona una certificació, és quan realment començarem a viure la “cultura de la qualitat” en l’organització.

Certificació En aquesta cultura, qualsevol norma val per demostrar, davant la certificació o amb fins contractuals, “l’eficàcia del sistema de gestió de la qualitat per donar compliment als requisits del client” (norma ISO 9001:2000). Però quan en una empresa es viu la cultura de la qualitat es va molt més enllà del simple compliment dels requisits del client. Es procurarà, sense perdre de vista la rendibilitat del negoci, sobrepassar les expectati-

i269 espai empresa.indd 45

ves del client amb productes / serveis cada vegada més competitius. Amb tot l’exposat, no vull dir que les normes no valguin, ja que són guies lògiques, que ajuden, per exemple, que el sistema documental tingui la coherència i traçabilitat necessària: que sigui entès no només pel personal de l’empresa, sinó pels clients i auditors externs. Ajuda a sistematitzar els procediments d’actuació, per no saltar-se passos vitals,

suggerint (obligant) emprendre accions o prendre decisions que sense la norma no s’emprendrien, ja que no es tindria la informació tan completa.

Burocratització La cura que cal tenir amb les normes és procurar no omplir-se de papers, ja que és molt normal, i ho dic per experiència, que les organitzacions s’encotillin amb documentació excessiva de processos irrellevants

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

CONTROL DE QUALITAT

2a QUINZENA MARÇ 2006

i improductius. Si la documentació s’estructura únicament i exclusivament sota un enfocament administratiu no tindrà sentit, no aportarà valor afegit i caurà pel seu propi pes, produint l’efecte contrari al desitjat. Per tant, la norma i la documentació que genera han de ser un instrument complementari i de suport a la gestió, no un vehicle burocràtic que embussi la fluïdesa de les activitats d’una organització. Certum, que duu 3 anys certificada amb l’ISO 9001:2000, pretén donar el salt qualitatiu de deixar de parlar de les normes i començar a viure instal·lada en la cultura de la qualitat. Per això, la seva direcció general, liderada per Julián Herranz, ha engegat el projecte d’integrar el sistema de la qualitat en el sistema de gestió de l’empresa. Com a primer pas, ha fet que el procés de satisfacció del client depengui directament de la direcció general i ha establert una sèrie d’objectius i indicadors que no només ajudin a preveure, sinó a treballar en la millora continuada. ■

CERTUM ORGANISME DE CONTROL

www.certum.es

24/3/06 13:37:35

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

BREUS

Nova biga Òptyma de Precat ■■■ Precat ha dissenyat la nova biga Óptyma, de 90 cm de cant i 1,20 m d’ales. El disseny i les dimensions d’aquesta biga permeten llums de fins a 33 m i intereixos màxims de 9,2 m. A més, està dissenyada amb un ànima de 10 cm, que permet arribar a una RF-90. Amb aquesta biga, Precat obté una nova opció per al seu sistema de cobertes de naus industrials. Precat aposta per un disseny de cobertes de corba lleugera tipus sàndvitch, per al qual utilitza les bigues Còndor, Copa i Óptyma de secció constant, entre 0,90 a 1,20 m. Precat ha desenvolupat, juntament amb els fabricants de xapa corba, perfils de xapa plegada, amb ràdios de curvatura i espessors suficientment capaços de suportar cordes de fins a 8 m, arribant a projectar cobertes corbes amb intereixos de bigues de fins a 10 m.

i269 espai empresa.indd 46

PRECAT respon amb solucions adaptades a cada tipus de mercat i projectes A més d’Óptyma, Precat ofereix les bigues Còndor i Copa. Amb la biga Còndor, de cantell de 1,20 m i 2 m d’ales, Precat posa al mercat una solució integral de coberta per a naus compartimentades, en el qual la mateixa estructura de formigó de coberta dóna resposta a una resistència al foc normalitzada amb valors de RF-120, biga exposada a tres cares i EF-90 a un metre per cada costat de l’eix dels paràmetres divisoris de les naus. La biga Copa, en canvi, és de 1,20 m de cant però 0,74 cm d’ales, cosa que permet llums de fins a 40 m i intereixos màxims de 9,2 m, amb un ànima de 15 cm que permet arribar a una RF-120. ■

www.precat.es

24/3/06 13:37:48

c 47 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

BREUS

2a QUINZENA MARÇ 2006

Clar inaugura oficines noves a Màlaga ■■■ Grup CLAR, especialista en restauració i conservació d’edificis i monuments, va inaugurar el passat 23 de febrer les seves noves installacions a Màlaga, convertint-se així en la setena delegació del Grup CLAR present a Alacant, Barcelona, Madrid, Murcia, Sevilla i València. La rehabilitació a Màlaga d’edificis tan significatius com el seu Ajuntament, les Esglésies dels Sants Màrtirs i San Juan han dut a Grup CLAR a inaugurar aquesta seu, donant suport així el compromís d’aquesta ciutat amb el seu patrimoni i aconseguint un acostar-se més als seus clients amb la finalitat d’atendre cada vegada millor les seves necessitats. Les intervencions més destacables que ha realitzat Grup CLAR en els últims anys són l’Estació de Príncep Pío (Madrid), la casa Fuster (Barcelona), Hotel Tres Àncores (Gandia, València), Museu Picasso (Màlaga) o la Torre de l’Or (Sevilla).■

GRUP CLAR

Carrer Badia Blanca, 36 Polígon Industrial San Luis ■ Màlaga www.clar.es

Schlüter-Systems patrocina el I Campionat Europeu de Col·locació de Ceràmica Del 7 al 10 de febrer de 2006 va tenir lloc, durant la fira de CEVISAMA, a València, el Primer Campionat de Col·locació de Ceràmica. Aquesta nova competició és una iniciativa de la Unió Europea d’Associacions de Col·locadors (EUF) i l’Associació de Col·locadors Professionals Espanyols (PROALSO), i ha estat patrocinat i organitzat per Schlüter-Systems. Aquest campionat europeu cobreix el buit existent entre les competicions nacionals i el Campionat Mundial Worldskills. Col·locadors de ceràmica de set països membres de la EUF van presentar en directe des del pavelló 2 de la Fira de València el seu mestratge en la col·locació de rajoles ceràmiques. En dos dies i mig, els joves collocadors van dur a terme els treballs ■■■

i269 espai empresa.indd 47

requerits d’enrajolat i soldatge en un bany amb un plat de dutxa d’obra davant un públic internacional. Un jurat europeu compost per mestres col·locadors i especialistes en màrqueting va triar els tres guanyadors, que finalment van combinar millor els criteris de funcionalitat, creativitat i acabat en els treballs. Durant una roda de premsa, el jurat i el director de CEVISAMA, Daniel Roldán, van lliurar els diplomes a: Frédéric Biaunier, França: Rajola d’Or Darío Ariano, Luxemburg: Rajola de Plata Björn Bünge, Alemanya: Rajola de Bronze La segona edició d’aquest campionat europeu tindrà lloc l’any 2008. ■

24/3/06 13:37:55

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MARÇ 2006

CONSTRUIR DIVERSOS AMB PREFABRICATS

Espai Empresa al CAATB PROPERES SESSIONS

Patologies estructurals. Tractaments específics dels edificis de la costa

Sistemes SCHLÜTER-SYSTEMS, recobriments ceràmics ■■■ Sistemes SCHLÜTER-SYSTEMS,organitza, per al proper 3 d’abril, una jornada sobre col·locació de recobriments ceràmics, les seves patologies i les seves solucions: impermeabilització i desolidarització.

Contingut de la jornada: - Patologies: El desenvolupament històric en les tècniques de col·locació de rajoles ceràmiques. - Solucions Schluter-Systems per a la col·locació de rajoles ceràmiques sobre suports crítics i zones problemàtiques: terrasses, balcons y zones humides. - Làmines d’impermeabilització i desolidarització. Ponents: Jorge Viebig, gerent de SCHLÜTER-SYSTEMS i Xavier Urbano, delegat de la zona nord-est de SCHLÜTER-SYSTEMS Dia i hora: 3 d’abril de 2006 de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona. Més informació i inscripcions Punt d’Informació ■ Telèfon: 93 240 20 60 Fax. 93 240 20 61 ■ informacio@apabcn.es

i269 espai empresa.indd 48

■■■ Clar Rehabilitació ofereix una sessió d’Espai Empresa als professionals interessats sobre Patologies estructurals. Tractaments específics dels edificis de la costa. La sessió anirà a càrrec de Núria Garcia, dra. en Ciències químiques, Silvia Sanz, arquitecta tècnica i Àngel Hernández, arquitecte tècnic.

Contingut de la sessió: - L’entorn marí - Tipologies edificatòries - Patologies estructurals. Causes físiques i químiques. Aluminosi, oxidacions, corrosió,etc. - Tractaments i solucions tècniques (casos pràctics d’obra) Dia i hora: dilluns, 24 d’abril de 2006, de 19 a 21 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona.

Més informació i inscripcions Punt d’Informació ■ Telèfon: 93 240 20 60 Fax. 93 240 20 61 ■ informacio@apabcn.es

24/3/06 13:38:21

GUIA ACTIVA

c 49

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

ESTRUCTURES � � � � � � � � � � � �

� � �

GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

2a QUINZENA MARÇ 2006

TANCAMENTS I DIVISIONS

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

� � � � � � �

��•�� •��

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oﬁcinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7 6

i269 espai empresa.indd 49

COBERTES

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES

REHABILITACIÓ

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

24/3/06 13:38:43

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

2a QUINZENA MARÇ 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

i269 espai empresa.indd 50

INFORMÀTICA

SANITARIS

SERVEIS PROFESSIONALS

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

INSTAL·LACIONS

TANCAMENTS PRACTICABLES

INTERIORISME

24/3/06 13:39:11

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 51 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

2a QUINZENA MARÇ 2006

SERVEIS PROFESSIONALS (Continuació)

AUTOMOCIÓ

CONSTRUCTORES

APUNTALAMENTS

DEMOLICIONS

BASTIDES

GUIA ACTIVA

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i269 espai empresa.indd 51

24/3/06 13:39:27

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

postgraus

Cursos:

FORMACIÓ, MÀSTER I POSTGRAUS

2006

Postgrau de Construction Management 6a edició Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. L’objectiu del Postgrau és formar professionals capaços de dirigir el procés de construcció d’una obra d’edificació, per tal de complir amb els requeriments del client, de manera que l’operació finalitzi a temps, d’acord amb els costos autoritzats i respectant els nivells de qualitat establerts. ■■■

i269 cursos i serveis.indd 52

DATES: del 21 d’abril a l’1 de juliol HORARI: divendres de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h DURADA: 80 hores DIRECCIÓ ACADÈMICA:

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L’H 2010 SPM SA PROFESSORS DEL CURS:

Michèle Butzbach Formadora i consultora en recursos humans. Ezequiel Bellet Coordinador de Seguretat. Joan Antoni Nadal Tècnic en prevenció de riscos laborals i en gestió de la qualitat. Toni Floriach. Construction management. Josep Lluís Gil. Arquitecte tècnic. Lluís Martinell. Project Manager. Carles Puiggròs. Project Manager. Jesús Rodríguez. Project Manager. Jaume Viñals. Project Manager.

24/3/06 13:44:58

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 53 SERVEIS CURSOS

Telèfon: 93 240 23 73 formació@apabcn.es

FORMACIÓ, MÀSTER I POSADA POSTGRAUS AL DIA

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

formació oberta SEGON TRIMESTRE

2006 Àrea

OBRA NOVA

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE INTERIORISME CONTROL DE QUALITAT ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES ACTIVITATS PERICIALS URBANISME FINANCES I FISCALITAT EMPRESARIAL HABILITATS DIRECTIVES

MARQUETING I VENDES

IDIOMES

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

INFORMÀTICA I TIC

i269 cursos i serveis.indd 53

Codi

Curs

Durada

Inici

Final

Horari

Preu curs

Preu col.

E33101 La direcció d’obra en estructures de formigó

16/05/2006

25/05/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h

280,32

224,26

E31901 La protecció contra incendis d’edificis. La protecció passiva

17/05/2006

31/05/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

350,40

280,32

E31402 Materials i sistemes per a façanes

13/06/2006

20/06/2006 Dm, 9-13 i 15-19

280,32

224,26

E33201 Piscines

26/06/2006

10/07/2006 Dll, de 16 a 20 h

210,24

168,19

E33301 Construccions prefabricades

27/06/2006

11/07/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h

350,40

280,32

E30411 L’estudi geotècnic

10/07/2006

17/07/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h

210,24

168,19

R13201 Paviments de fusta

07/06/2006

21/06/2006 Dc, de 16 a 20 h

210,24

168,19

280,32

224,26

R13101 Patologies en edificis existents

28/06/2006

Varis: dc, de 9,30 a 13,30 i 12/07/2006 de 16 a 20 h

M12603 Qualificació energètica dels habitatges

12/06/2006

21/06/2006 Dll i dc, de 16 a 21 h

350,40

280,32

M10903 Construcció i urbanisme sostenibles

03/07/2006

10/07/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h

210,24

168,19

I10306

Nous materials. Nous interiors

17/05/2006

14/06/2006 Dc, de 16 a 20 h

350,40

280,32

I11101

Nous espais de treball

27/06/2006

04/07/2006 Dm i dj, de 17 a 20.30 H

175,20

140,16

I10901

Espai domèstic

11/07/2006

18/07/2006 Dm, de 16 a 21 h

175,20

140,16

Q10225 Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

08/05/2006

29/05/2006 Dll, de 17 a 20 h

210,24

168,19

G11208 Criteris d’amidaments: conflictes i bones pràctiques

02/05/2006

11/05/2006 Dm i dj, de 17 a 21 h

280,32

224,26

G11020 Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

09/05/2006

25/05/2006 Dm i dj, de 19 a 21 h

282,76

226,21

G10609 Gestió del tancament de l’obra i de la postvenda

01/07/2006

08/07/2006 Dss, de 9 a 14

175,20

140,16

S12902 La seguretat en les obres (granollers)

08/05/2006

07/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

700,80

560,64

S12211 Guia pràctica del coordinador de seguretat. Cas pràctic

18/05/2006

01/06/2006 Dj, de 17 a 20.30 H

175,20

140,16

S12502 La seguretat bàsica a les obres

13/06/2006

22/06/2006 Dm i dj, de 18 a 21 h

210,24

168,19

S10603 La seguretat en els treballs de manteniment

04/07/2006

18/07/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h

350,40

280,32

P14403 Valoracions hipotecàries i drets reals

26/05/2006

16/06/2006 Dv, de 16 a 21 h

350,40

280,32

U10605 Urbanisme. Casos pràctics

09/05/2006

30/05/2006 Dm, de 18 a 21 h

210,24

168,19

U10901 Llicències urbanistiques

08/06/2006

22/06/2006 Dj, de 17 a 20 h

157,68

126,14

U11001 Expropiacions

28/06/2006

05/07/2006 Dll i dc, de 18 a 21 h

157,68

126,14

C10805 Finances per a no finances

09/05/2006

23/05/2006 Dm, de 17,30 a 21,30 h

210,24

168,19

C12001 Fitness mental

06/06/2006

27/06/2006 Dm, de 18 a 21 h

210,24

168,19

C11602 Gestió de projectes

03/07/2006

10/07/2006 Dll i dc, de 9.30 A 13,30 h

210,24

168,19

V51004 Màrqueting immobiliari

15/06/2006

29/06/2006 Dj, de 17 a 21 h

210,24

168,19

V10202 Atenció al client i reclamacions

19/06/2006

26/06/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h

210,24

168,19

V10102 Màrqueting personal

06/07/2006

20/07/2006 Dj, de 16 a 20 h

210,24

168,19

L10107 Angles i

08/05/2006

26/06/2006 Dll, de 9h a 11h

245,28

L10108 Angles i

08/05/2006

26/06/2006 Dll, de 9h a 11h

245,28

L10109 Angles i

08/05/2006

26/06/2006 Dll, de 9h a 11h

245,28

L10205 Angles ii

09/05/2006

27/06/2006 Dm, de 9h a 11h

280,32

L10206 Angles ii

09/05/2006

27/06/2006 Dm, de 9h a 11h

280,32

L10303 Wednesday speaking

10/05/2006

28/06/2006 Dc, de 9h a 10.30H

210,24

N11509 Canvis d’ús

16/05/2006

16/05/2006 Dm, de 16:30 a 20.30

70,08

56,06

T30146 Presto i. Amidaments, pressupostos i certificacions

22/05/2006

07/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

350,40

280,32

T30147 Presto i. Amidaments, pressupostos i certificacions

28/06/2006

12/07/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

350,40

280,32

T30514 Presto ii. Control de costos i planificació

12/06/2006

26/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

350,40

280,32

T30220 Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb tcq2000

03/05/2006

17/05/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

350,40

280,32

T31403 Tcq2000. Mòdul seguretat

19/05/2006

26/05/2006 Dv, de 18 a 21 h

105,12

84,10

T31361 Planificació i control de projectes amb microsoft project

02/05/2006

11/05/2006 Dm i dj, de 9 a 13 h

280,32

224,26

T31362 Planificació i control de projectes amb microsoft project

09/06/2006

30/06/2006 Dv, de 17 a 21 h

280,32

224,26

T31363 Planificació i control de projectes amb microsoft project

17/07/2006

26/07/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h

280,32

224,26

T21043 Autocad i. Nivell 2d

30/05/2006

22/06/2006 Dm i dj, de 17 a 21,15 h

488,58

390,86

T21044 Autocad i. Nivell 2d

04/07/2006

27/07/2006 Dm i dj, de 17 a 21,15 h

488,58

390,86

T21721 Autocad per a no dibuixants

05/05/2006

12/05/2006 Dv, de 16 a 21 h

143,70

114,96

T22301 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

04/04/2006

06/04/2006 Dl i dc, de 9,30 a 12,30 h

30,00

T22302 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

21/04/2006

28/04/2006 Dv, de 17 a 20 h

30,00

T22303 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

02/05/2006

04/05/2006 Dim i dj, de 18 a 21h

30,00

T22304 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

16/05/2006

18/05/2006 Dim i dj, de 9,30 a 12,30h

30,00

T22305 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

02/06/2006

Div de 17 a 20h i diss de 03/06/2006 9,30 a 12,30h

T22306 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

27/06/2006

29/06/2006 Dim i dj, de 18 a 21h

30,00

T22307 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

11/07/2006

13/07/2006 Dim i dj, de 9,30 a 12,30h

30,00

24/3/06 13:45:01

Demandes:

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB

i269 cursos i serveis.indd 54

Empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,

Selecciona AJUDANT A CAP D’OBRA En dependència del cap d’obra, donarà suport en el control diari de la producció de l’obra i dels agents que hi intervenen. Vetllarà pel compliment de la planificació, els costos i la qualitat. Requisits: - Valorable experiència professional. - Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MS-Office (Word i Excel). - Carnet de conduir. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal. - Remuneració negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement a l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora constructora de Montcada i Reixac especialitzada en obra nova,

Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. Firmarà com a director d’execució d’obres.

Requisits: - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel). - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9237 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

2a QUINZENA MARÇ 2006

Empresa promotora constructora de Sant Vicenç de Montalt especialitzada en habitatges uni i plurifamiliars d’alta qualitat,

Selecciona RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ En dependència del director tècnic de l’empresa es responsabilitzarà de dirigir el cap d’obra pel que fa a la planificació, coordinació i supervisió de les obres assignades, i donar-li suport. Es responsabilitzarà d’assolir els objectius previstos de costos, temps i qualitat en l’execució.

Requisits:

- Experiència professional d’entre 3 i 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i valorable coneixements d’Autocad. - Es valorarà que el candidat resideixi a la zona del Maresme o Vallès Oriental - Cotxe propi.

S’ofereix:

- Contracte laboral indefinit. - Jornada completa. - Retribució: entre 40.000 € i 50.000 € bruts/anuals negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9236 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora constructora de Moncada i Reixac especialitzats en obra nova,

Selecciona TÈCNIC/A DEL DEPARTAMENT DE COSTOS En dependència del director del departament de costos, donarà suport i recolzament en: l’elaboració del amidaments, petició d’ofertes als industrials, fer el comparatiu d’ofertes i gestionar les comandes del material d’obra. Requisits: - Estudiant d’arquitectura tècnica o professional recent titulat. - No és necessària experiència. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Mitja jornada. - Retribució: entre 13.000 € i 14.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9238 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

24/3/06 13:45:05

c 55 DEMANDES

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA i269 cursos i serveis.indd 55

Important empresa promotora constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector i amb àmbit d’actuació principalment Barcelona ciutat,

Selecciona CAP DE GRUP En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de dirigir entre 3 i 4 caps d’obra pel que fa a la planificació, coordinació i supervisió de les obres assignades, i donar-los suport. Es responsabilitzarà d’assolir els objectius previstos de costos, temps i qualitat en l’execució d’aquestes obres. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a. - Experiència professional a partir de 4 anys com a cap de grup en empresa constructora o promotora constructora, preferiblement en obres d’habitatges. - Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel). - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9239 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

Important empresa constructora especialitzada en la restauració d’edificis singulars i obra nova amb àmbit d’actuació principalment Barcelona ciutat,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 2 i 4 obres simultàniament seguint les directrius marcades per la direcció facultativa. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Professional titulat en arquitectura tècnica o enginyeria tècnica d’obres públiques. - Experiència professional a partir de 5 anys com a cap d’obra o construction mananager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel), MS-Project, Presto i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9246 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

APACAR La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, per l’àrea de gestió d’obra,

Selecciona RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ EXTERNA En dependència del cap de l’àrea de gestió de l’obra, es responsabilitzarà de la producció externa d’elements singulars (formigó arquitectònic, vitralls, ceràmica, vidreria, etc.). S’encarregarà d’analitzar la documentació del projecte i adaptar-la a les necessitats de producció. Organitzarà el procés de producció perquè es compleixin els terminis i controlarà la qualitat de la producció i les possibles desviacions de costos.

Requisits:

- Arquitecte tècnic. - Experiència professional a partir de 5 anys, preferentment en tasques de producció. - Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel) i Autocad. - Domini del català escrit i parlat. - Cotxe propi.

S’ofereix:

- Contracte laboral indefinit. - Jornada completa (de dill. a dj. de 7:30 a 17:30h i div. de 7:30h a 14h). - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9247 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l’assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 auto@apabcn.es

24/3/06 13:45:13

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

MANAGEMENT TECHNIC INTEGRAL, SCP

BARNASFALT, SA

Cap d’obra

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica amb experiència mínima de 5 anys com a cap d’obra. Coneixements informàtics de Presto, Autocad, Windows i Office. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou aproximat entre 39.000’- i 42.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: MTI-BCN@teleline.es a l’atenció de Carlos Carulla o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

per a coordinació i planificació d’obra pública i edificació industrial a peu d’obra, control econòmic d’obra i certificacions. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No és necessària experiència. Coneixements informàtics a nivell usuari. Persona responsable, dinàmica, amb iniciativa i professionalitat. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat/a. Oportunitat de promoció interna com a cap d’obra. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: tenic@barnasfalt.com a l’atenció de cap de recursos humans o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/ borsa)

Ref.: 422

Ref.: 484

VOLUMÈTRIC. PROMOTORA CONSTRUCTORA

CONTRATAS Y OBRAS, ECSA

Cap d’obra

Cap de planificació d’obra

En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de la planificació, coordinació i supervisió del procés d’execució d’una obra a Lleida capital de 220 habitatges de promoció pròpia.

per a definició dels objectius de les obres adjudicades, així com estudis, reestudis, liquidacions, repassos i terminacions de les mateixes.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència en el sector de la contrucció. Coneixements informàtics avançats. Disponibilitat per viatjar.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 5 anys. Coneixements informàtics a nivell usuari de Ms-Office (Word, Excel), Presto o similar. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral fixe en plantilla. Sou entre 48.000’- i 51.000’- euros brut/anual més bonus anual segons objectius. Possibilitats reals de continuïtat i creixement en una empresa en expansió. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: carlos.barrado@volumetric.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref.: 481

PERFIL

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 33.000’- i 36.000’- euros brut/ anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Possibilitats de desenvolupament professional. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: rrhh@contratasyobras.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 494

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es i269 cursos i serveis.indd 56

24/3/06 13:45:22

c 57 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

CISA

AYNOVA, SA

Cap d’obra

Tècnic/a de projectes i obres

per responsabilitzar-se de l’execució directe d’obres de construcció d’habitatges amb plena responsabilitat sobre les mateixes.

per recolzament al director d’execució d’obra, seguiment econòmic, temporal, control de qualitat, direcció d’execució d’obra i per formar part de la plantilla de l’equip d’edificació.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència de 5 anys en el sector d’obres. Coneixements informàtics d’Excel, Word, Autocad i Presto. Carnet de conduir i vehicle propi.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica/Aparellador/a preferentment. Experiència mínima d’3 any (es valorarà experiència en obres amb GISA). Coneixements informàtics de TCQ, Autocad i entorn Windows. Carnet de conduir.

S’OFEREIX

Àrea de treball província de Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 48.000’- i 51.000’- euros brut/anual.

S’OFEREIX

Jornada completa (flexibilitat horària). Contracte laboral. Retribució entre 30.000’- i 33.000’- euros brut/anual negociable, dietes.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: jibanez@contrataseinfraestructuras.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: erd@aynova.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) o por correu Enrique Rodríguez Díaz Avinguda Diagonal 478-1ªplanta, 08006 BCN

Ref. 498

Ref.: 485

AYNOVA, SA

ASESORS, S.A.

Direcció facultativa / director/a d’execució de l’obra

Coordinador/a d’obres ASESORS, SA

per confeccionar pressupostos i comparatius, coordinació d’obres, direcció de projectes, etc. Treball en equip. Tracte directe amb els clients (tècnics). Obtenció de permisos i contractacions. Realització d’obres i reformes.

per a Gisa; seguiment econòmic, temporal, control de qualitat, direcció d’execució d’obra i per formar part de la plantilla de l’equip d’edificació. Dirigirà a un ajudant de direcció d’obra i a un tècnic de seguretat i salut.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 5 i 8 anys d’experiència.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 8 i 10 anys d’experiència. Es valorarà experiència en obres amb Gisa. Coneixements informàtics de TCQ (no imprescindible), Autocad i entorn Windows.

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 39.000’- i 42.000’euros brut/anual (segons resultats participarà en beneficis d’obra). Incorporació immediata.

S’OFEREIX

Jornada completa amb flexibilitat horària. Contracte laboral. Sou aproximat entre 42.000’- i 45.000’- euros brut/anual negociable i possibilitat de vehicle empresa i dietes. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: erd@aynova.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) o por correu Enrique Rodríguez Díaz Avinguda Diagonal 478-1ªplanta, 08006 BCN

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: asesors@ctv.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 505

Ref. 509 CAPITAL AGRUPADO, SA

Cap d’obra per a realitzar el planning i execució de l’obra, contractació i coordinació d’industrials, control econòmic i certificacions d’obra. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 3 anys com a cap d’obra en edificis d’habitatges. També es valorarà experiència prèvia en gestió d’obra (companyies sumministradores, llicències d’obra, etc. Capacitat de treball i de complir els objectius d’acord amb gerència. Coneixements informàtics de Presto, Office 2000, Autocad, 3D, etc. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat entre 42.000’- i 45.000’- euros brut/anual. Possibilitat de promoció dins de l’empresa. Zona de treball Barcelona i primer cinturó. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: dguinart@casa.info o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref. 489

i269 cursos i serveis.indd 57

24/3/06 13:45:23

58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i installacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes. ARINSA Diputació 193, 5è ■ 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01

Petits Anuncis:

amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 Scriptiva: ampliació de despatx

Des de 1992 ajudem a ensenyar un projecte abans de l’inici de l’obra amb: Perspectives: màxima claredat de textures; Perspectives nocturnes: una forma diferent de presentar el projecte; Fotomuntatges: permeten situar el projecte en el seu entorn; Animacions: ensenyen amb “vida” el projecte; Plantes de venda/exonomètriques: permeten que el client entengui les distribucions dels espais. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim la data d’entrega. Pressupostos sense compromís Tel. 934594617 ■ www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D

S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84

Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com

Perspectives

Serveis tècnics d’arquitectura

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61

Serveis de topografia

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos virtuals i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes

i269 cursos i serveis.indd 58

Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01

DELS PROFESSIONALS

Perspectives professionals

Serveis professionals

Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat. Josep ■Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio ■ Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres. CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040 Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: ■ aixecaments de plànols ■ plànols de venda ■ perspectives professionals ■ estudis de seguretat ■ projectes d’enderroc ■ projectes d’urbanització ■ projectes de rehabilitació ■ altres (cèdules, informes, etc.) Víctor Tels.: 637 200 931 ■ 677 538 021 ¿Problemes amb el teu ordinador?

Es reparen ordinadors a domicili Neteja de virus Problemes amb Internet ■ Recuperació de dades ■ Configuració de xarxes ■ Diagnòstics ■ Pàgines Web David Tel.: 93 218 09 74 ■ 637 555 760 ■ ■

Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres installacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com

Es lloga despatx Es lloga despatx per compartir situat al carrer Fontanella ( tocant a la plaça Urquinaona) amb arquitecte tècnic o aparellador. Àngels ■ Tel.: 616 882 279

24/3/06 13:45:26

Avantatges:

MERCAT DE TREBALL

PER ALS COL·LEGIATS serveis Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats

i269 cursos i serveis.indd 59

poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104€/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

DEMANDES

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat. Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses. Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Per més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis

c 59 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi

Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Alpi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

i: Punt d'Informació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

24/3/06 13:45:30

60 c L’INFORMATIU DEL CAATB

�

SAINT LOUIS

2a QUINZENA MARÇ 2006

Metròpolis: SAINT LOUIS

Saint Louis, Senegal Aquesta ciutat deixa entreveure a través de les escletxes dels seus edificis, la grandesa d’un passat esplendorós

Esther Oriol informatiu@apabcn.es

■■■ La ciutat més coneguda del Senegal és, sens dubte, Dakar, pel ral·li que l’ha fet mundialment famosa. Dakar és la primera ciutat del país en població, i la capital econòmica i administrativa. Però fins al 1957, la capital del Senegal es trobava uns quilòmetres més al nord, a prop de la frontera amb Mauritània; era Saint Louis. Saint Louis és la primera vila fundada pels europeus a la costa de l’Àfrica occidental. Considerada actualment com la capital intel·lectual del país, ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. L’estiu de 1998, vaig tenir la fortuna d’arribar-hi sense haver-ne sentit a parlar; potser per això en vaig quedar captivada, tant per la seva bellesa com perquè, havent visitat diversos països de l’Àfrica subsahariana, una ciutat com aquella era del tot inesperada. Ens havíem passat el matí de viatge, entre boscos de baobabs i petits poblats. En arribar a Saint Louis, ja ens vam adonar que era força gran, sobretot tenint en compte les poblacions que havíem anat trobant a la part sud del país. La ciutat queda dividida en tres parts pels dos braços del riu Senegal, les aigües del qual són completament marrons. Mentre recorrem els carrers de la banda més continental, veiem grups cada cop més nombrosos d’homes que fan les seves oracions: és divendres. Surten de les botigues, de les cases, i es postren sobre petites catifes, a la vorera, per resar junts de cara a la Meca. La veritat és que impressiona força. Tot i que la gent és negra, les vestimentes que duen són d’un estil molt més àrab del que havíem vist fins ara. De la part continental es passa al que s’anomena île Saint Louis per un únic indret: el pont Faidherbe, una obra d’enginyeria impensable en d’altres indrets d’Àfrica. Dissenyat per Gustav Eiffel al segle XIX,

i269 metropoli.indd 60

el pont fa més de mig quilòmetre de llargada i té una calçada central per als vehicles, amb passarel·les de fusta a banda i banda per als vianants. Tot i els seus immensos arcs d’acer, té la capacitat d’obrir-se per deixar passar les barcasses que naveguen pel riu cap l’oceà. Un cop a l’île Saint Louis, l’ambient canvia: els seus carrerons emanen tranquil·litat, el sol del migdia atrofia els sentits, els colors es tornen més suaus. Sembla que tot s’hagi alentit. Els edificis que ens envolten són d’arquitectura típicament colonial, de tres i quatre pisos. Gairebé tots, però, estan en deplorables condicions: despintats, escantonats, mig derruïts... ningú no els deu haver tocat des de l’època dels francesos. És com una ciutat fantasma, però d’altra banda, clarament habitada i plena de vida. Arribem a l’hotel La Poste, que és on ens allotjarem. L’edifici és també colonial, però mínimament reformat: les parets són molt blanques, les baranes dels balcons brillen, el pati interior està decorat amb plantes abundants... tot plegat proporciona una gran sensació de benestar. Després de dinar visitem la ciutat. Com a primera presa de contacte, ens passegem en un carro estirat per un burro. Així podem observar les fileres d’edificis de colors suaus, les portes de fusta a la planta baixa, els balcons amb baranes de ferro forjat als pisos de dalt. L’estat de conservació és pèssim: aquí, un esvoranc de dalt a baix; allà, un porticó que penja, més enllà, falta mig balcó... D’altra banda, traient el nas de darrere les portes, hi ha nens que somriuen quan passem i les dones, que seuen tranquil·lament al balcó en runes, semblen felices, alienes a la decrepitud que les envolta. Hi ha diversos edificis emblemàtics que sí han estat reformats: l’hotel La Poste, la mesquita, l’església (sembla que és la més antiga de Senegal), l’edifici de Correus, la casa del governador (un antic fortí, convertit ara

EL RIU SENEGAL AL SEU PAS PER SAINT LOUIS, PROP DE LA DESEMBO

24/3/06 13:47:58

c 61 METRÒPOLIS SAINT LOUIS

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MARÇ 2006

en un casalot imponent)... En aquest ambient i sentint com repiquen els burros en l’empedrat dels carrers, es té la sensació de trobar-se en una altra època; per això sorprèn trobar tot d’un plegat, en un carreró que és com qualsevol altre, un semàfor. Tot i que no passa ningú, els carros el respecten. Després continuem a peu. Voregem el riu, on un grup de nens es banyen tot esquitxant els vianants i fent grans riallades. Un cop travessat el pont Mustapha Malick Gaye, entrem al barri dels pescadors. La gent aquí ens mira amb certa desconfiança. Hem canviat a un ambient ben diferent: les casetes color pastel són molt més senzilles, d’una sola planta, i els carrerons enfangats menen cap a la platja.

EL SOL ES PON A L’ATLÀNTIC MENTRE DOS PESCADORS XERREN RECOLZATS EN UNA PIRAGUA

EDIFICIS COLONIALS EN UN TRIST ESTAT DE CONSERVACIÓ

, PROP DE LA DESEMBOCADURA

i269 metropoli.indd 61

PATI DE L’HOTEL LA POSTE

Hi ha nens que somriuen quan passem i les dones, que seuen tranquil·lament al balcó en runes, semblen felices, alienes a la decrepitud que les envolta. Allà, la posta de sol a l’Atlàntic ens ofereix una imatge espectacular: la platja atapeïda de piragües, pintades de colors vius; la gran gentada, que ajuda els pescadors a entrar les barques i descarregar-ne la captura del dia; les barques de mar endins, amb fogates a coberta; el cel, que va canviant del vermell al groc i al negre fins a fondre’s amb el mar... és molt bonic. La nit encara ens reserva una última sorpresa. Després de sopar prop de l’hotel i visitar alguns bars d’ambientació ètnica, però clientela blanca, i quan del grup inicial només quedem tres noies, un tal Oswaldo, que acabem de conèixer, ens porta a La Chaumière. Pel que ens diuen, és un lloc de culte entre els habitants de Saint Louis. La discoteca es troba vora el mar, en el barri dels pescadors. Passem moments de dubte a l’hora de travessar el pont; tan sols fa unes hores ens han dit que no passéssim de nit a l’altra banda, que podia ser perillós. Però se’ns oblida de seguida, perquè l’ambient a dins és extraordinari: música de Youssou N’Dour, gran majoria d’homes, que ballen amb un ritme que els surt de l’ànima, i molts cops entre ells. Hi ha molt poques noies, sempre acompanyades i molt mudades (contrastant amb els homes, entre els quals hi ha de tot). De cop, aturen la música, la pista es buida i surten quatre nois a fer un concert impressionant de tambor, amb ballarins inclosos. Nosaltres estem al·lucinant. Se’ns fan les tantes i tornem totes acompanyades. ■

24/3/06 13:48:51

L’INFORMATIU DEL CAATB

METRÒPOLIS SAINT LOUIS

2a QUINZENA MARÇ 2006

SAINT LOUIS

62 c

Informació útil. Quan anar? Requisits País Senegal Localització geogràfica: es troba situada a la costa atlàntica, al Nord de Senegal, vora el riu del mateix nom, a una trentena de quilòmetres de la seva desembocadura, i prop de la frontera amb Mauritània. Va ser fundada en 1659 pel normand Louis Caullier. ■ ■ El nom: El nom el van posar els francesos en honor del rei Lluis XIV. ■■ Millor moment per visitar-la: el millor moment és a l’estació seca, que abarca els mesos de novembre a maig. ■ ■ Temperatura: la temperatura és bastant constant durant l’any (2230ºC), però cal distingir l’estació de les pluges, que comença a final de juny i acaba l’ octubre, de l’estació seca, de novembre a maig, quan el clima és més agradable i els vents del mar refresquen l’ambient. Així i tot, de gener a març, els vents harmattan provinents del desert provoquen calor i dies polsegosos. ■■ Població: al voltant de180 000 habitants ■■ Hora local: GMT ■■ Prefix telefònic: del país 221 ■ ■ Idioma: francès (oficial), uolof, pulaar, diola, mandingo, serer,... ■■ Sistema de govern: democràcia parlamentària amb un sol cos legislatiu ■■ Forma d’estat: república presidencialista multipartidista ■■ Moneda: franc CFA ■ ■ Requisits d’entrada: els ciutadans de la Unió Europea poden visitar el país sense visat durant un màxim de 90 dies. Cal passaport vàlid. ■■ Requisits mèdics: La vacuna de la febre groga és només obligatòria per als viatgers procedents de zones infectades. De totes maneres, es recomana la vacunació contra febre groga, hepatitis A i B i tètanos, així com el tractament profilàctic contra la malària, que té caràcter endèmic al Senegal. ■■

■■

BOSC DE BAOBABS EN EL CAMÍ CAP A SAINT LOUIS

UN PASSEIG EN CARRO PELS CARRERS DE SAINT LOUIS

CARRER DE L’ÎLE SAINT LOUIS

i269 metropoli.indd 62

DETALL D’UNA BARCA DE PESCA, AL BARRI DELS PESCADORS

24/3/06 13:49:36

i269 metropoli.indd 63

24/3/06 13:49:44

C/ Penedès, 6 • 25005 LLEIDA Tel. 973 24 76 14 • Fax 973 24 76 90 icec@lleida.com

C/ Borrassà, s/n • 17600 FIGUERES Tel. 972 51 34 66 • Fax 972 51 34 73 mail@igeotest.com

Parc Tecnològic del Vallès - Edifici Europroject - Ronda Can Fatjó, 8 - 08290 Cerdanyola del Vallès

LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L’Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció. El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades. Com a agrupació d’empreses, ALAC s’encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d’un marc d’autèntica lleialtat i ètica professional.

C/ Montclar, nau 25 • Polígon Polizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS Tel. 935 94 46 60 • Fax 935 80 57 85 cerdanyola@intecasa.com

El conjunt dels laboratoris d’ALAC compta amb les següents acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa o armat i els seus materials constituents). 4 acreditacions HC (Formigó en massa i els seus materials constituents). 6 acreditacions HF (Formigó sec). Vials: 7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials). Mecànica de sòls: 7 acreditacions SE (Mecànica del sòl. Assaigs de laboratori). 2 acreditacions ST (Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades, assaigs i proves in situ de sòls). Ceràmica: 6 acredatacions CE (Ceràmica) Acer estructural: 2 acreditacions AS /(Acer per a estructures. Control in situ de l’execució de la soldadura d’elemts estructurals d’acer).

��

i269 metropoli.indd 64

INSTITUTO DE AUSCULTACIÓN ESTRUCTURAL Y MEDIO AMBIENTE, S.L. Centre Tecnològic Europroject Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS Tel. 935 86 61 40 • Fax 935 86 61 08 inema@europroject.es

Av. de la Riera, 28 Polígon Industrial Sudoest núm. 1 08960 SAN JUST DESVERN Tel. 93 372 83 00 • Fax 93 473 03 09 a2bl@intemac.es

C/ Miquel Servet, s/n Polígon Industrial Can Trias 08232 VILADECAVALLS Tel. 93 733 01 21 • Fax 93 733 04 10

Av. de la Ferreria, 57 Polígon La Ferreria 08110 MONTCADA I REIXACH Tel. 93 575 28 34 • Fax 93 564 59 00 central@paymacotas.com

C/ Praga, 16-18 Polígon Industrial Cova Solera 08191 RUBÍ Tel. 93 588 78 76 • Fax 93 588 64 79 tecinco@tecinco.com www.appluscorp.com

��

24/3/06 13:49:48