L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Abril 2006
Segona Quinzena
Preu: 2 €
270
Un sistema eficaç per detectar la presència de ciment aluminós
Test Aluminós
Tema: El CAATB ha encarregat la realització de 50.000 proves de laboratori segons la metodologia posada a punt l’any 1991 per donar suport a la tasca inspectora del tècnic P. 4 ■■
El noticiari
■■
P. 8
100 candidats opten als Premis Catalunya Construcció El Reportatge
■■
P. 29
Habitatges al barri de Santa Caterina de Barcelona
i270 portada.indd 1
6/4/06 16:58:48
i270 portada.indd 2
6/4/06 16:59:15
Tema El servei Test Aluminós. P.4-7
5
A la portada 3 LABORATORI DE MATERIALS (Foto: Chopo)
T � S R Noticiari Cent candidats als Premis Catalunya Construcció P.8
TEST ALUMINÓS. La imatge de portada mostra una muntanya formada per les restes de biguetes de formigó que han estat analitzades en el laboratori de materials de l’ETSEB i que han estat útils per aprofundir en el coneixement tècnic sobre el comportament d’aquest material.
SUMARI ■
El Tema
■
El Noticiari
■
Formació
■
El Sector
■
Reportatge
■
Espai Empresa
■
Classificats
■
La Foto
Sector Codi tècnic de l’edificació. P.18
4 8
16 18
29
CENTRE TECNOLÒGIC DE CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA
36
L’iMAT es configura com una entitat privada per al desenvolupament de la tecnologia. P.22.
58
66
5
Reportatge Habitatges al barri de Santa Caterina. P. 29
5
VISATS
Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de març Ca = 1,33 Propera actualització a 15 d'abril
Ca
Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2
VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es
Crèdits:
La Foto Milà a vol d’ocell. P. 66
�
L’Informatiu 270. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.
i270_sumari.indd 4
6/4/06 17:01:55
4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
T
El Tema:
TEST ALUMINÓS
EL TEST ALUMINÓS QUE EL CAATB VA POSAR EN MARXA JUNTAMENT AMB LA UPC ARA FA 15 ANYS ÉS ENCARA VIGENT COM A EINA DE SUPORT AL TÈCNIC
Un servei anomenat Test Aluminós El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona gestiona des de 1991 el Test Aluminós, dels quals s’han realitzat uns 50.000 a la província de Barcelona El 1991 la problemàtica que més va absorbir l’activitat dels serveis tècnics del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) va ser la generada entorn del ciment aluminós. Aleshores, el CAATB va posar en marxa una recerca científica amb la col·laboració de diversos professionals i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va establir contactes amb experts internacionals per conèixer l’experiència d’altres països i va preparar una proposta d’investigació sobre estructures construïdes amb ciment aluminós, presentada a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Alhora, va organitzar jornades tècniques sobre el ciment aluminós i els seus prefabricats, va ■■■
i270 el tema.indd 4
dur a terme un assessorament personalitzat i va signar diversos convenis amb l’Administració autonòmica i diversos ens locals, per tal de realitzar treballs de detecció i diagnosi d’edificis. Els col·legiats i la societat en general van tenir a la seva disposició el servei Test Aluminós per a la detecció del ciment aluminós d’una manera ràpida, fiable i econòmica. Aquell any es van analitzar 3.297 mostres de formigó per analitzar. Quinze anys més tard, s’han realitzat uns 50.000 tests aluminosos. El Test Aluminós continua, doncs, vigent. El 2005 el CAATB en va realitzar 3.155; l’any anterior, 2.916, i el 2003, 3.274. Eva M. París, cap del Gabinet Tècnic del Col·legi, explica que el CAATB segueix oferint el servei tant
Llei de l’habitatge ■■■ La nova Llei pel dret a l’habitatge –l’avantprojecte de la qual es va publicar el 7 de desembre de 2005 al DOCG– pretén millorar la situació del parc construït actual, en obligar a realitzar inspeccions de l’habitatge. Però no defineix quins assaigs s’han de fer, com el Test Aluminós. “És raonable que els tècnics realitzin diversos tests, però [la Llei de l’Habitatge] no precisa quins ha de fer”, explica Eva M. París, cap del Gabinet Tècnic del CAATB.
als col·legiats com als particulars. Les mostres s’envien al Laboratori de Materials de l’Escola Tècnica Superior de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya, on es realitzen el 100% dels Test Aluminós de la província de Barcelona. El Test és un assaig que proporciona informació de l’existència de ciment aluminós a la mostra de formigó que s’analitza. Per aquesta raó, cal tenir en compte que no permet establir cap altra tipus de valoració. Així, doncs, l’estat de degradació, transformació, resistència, porositat, etcètera, no es pot obtenir mitjançant aquest assaig. El Test tampoc estableix cap vincle amb l’edifici d’on s’ha extret la mostra. És a dir, s’evita expressament vincular la mostra amb
6/4/06 17:05:37
c5 EL TEMA TEST ALUMINÓS
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
un edifici en concret, per evitar un mal ús dels resultats. “El test confirma la presència de ciment aluminós a la mostra realitzada, a partir d’aquí, el tècnic decideix quin és el pla de control a realitzar en la zona afectada i, si existeix patologia, es procedeix a la seva reparació”, indica París.
L’aluminosi i el ciment aluminós
Revisió de l’edifici El tècnic té, doncs, la responsabilitat d’escollir correctament les mostres. París cita, entre d’altres factors a tenir en compte, les diferents etapes en què es va construir, si s’hi ha dut a terme alguna rehabilitació i si hi ha hagut alguna remodelació en concret. “Normalment defineixes un pla de treball, realitzant un control estadístic per zones a inspeccionar”, explica la tècnica, que segueix: “En aquest control per arribar a unes conclusions fiables, sovint et veus obligat a realitzar bastants cales”. Josep Maria Genescà, arquitecte tècnic i consultor d’estructures, recorda que les comunitats de veïns estan preocupades pels seus edificis però, alhora, la gent quan compra un pis no sap amb quina seguretat l’està comprant. “El promotor parla de la distribució de les habitacions, del tipus de rajoles però, i de la seguretat? El que compra segurament deu pensar que els tècnics han projectat seguint unes normes que garanteixen la seguretat. I és així. Però la seguretat de les normes és una seguretat mínima”. Genescà recorda que hi ha països on la seguretat dels habitatges és molt inferior a la dels habitatges de l’Estat espanyol i altres amb una seguretat superior. On és el punt intermedi? I amb quins criteris uns països es gasten més que d’altres en seguretat? “Doncs depèn de les situacions socioeconòmiques”, conclou el consultor. ■
Tests aluminosos efectuats al CAATB (Demanats per particulars i institucions i conveni CTR)
i270 el tema.indd 5
1991
3.927
1992
(sense dades)
1993
4.194
1994
3.736
1995
3.316
PROVETA CILÍNDRICA SOTMESA A UN ASSAIG DE RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ. ES POT OBSERVAR LA PART NO CARBONATADA AMB EL VIRATGE DE LA FENOLFTALEÏNA
■■■ Joan Ramon Rosell, director del Laboratori de Materials de l’Escola Tècnica Superior de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha hagut d’aclarir moltes vegades la confusió entre ciment aluminós i aluminosi. I no solament al públic o als mitjans de comunicació, sinó fins i tot als jutges. Del text que ens ha facilitat se’n pot extreure la definició que va fer d’un i altre. Així, ciment aluminós és “un conglomerant fabricat per fusió, i posterior molturació, d’una barreja concreta de bauxites i calcàries. Bàsicament, es tracta d’un compost d’aluminats monocàlcics”. Pel que fa al terme aluminosi, Rosell explica que té diverses interpretacions en el context de la construcció. Sobre la interpretació correcta, escriu: “Els formigons fabricats amb ciment aluminós pateixen amb el temps, i a temperatures normals, una transformació en l’estructura cristal·lina del ciment adormit, coneguda com conversió, passant d’una forma estable a una pèrdua parcial de resistència i un augment de porositat. Aquests formigons, en contacte amb l’aire, també es carbonaten, és a dir, el ciment adormit fixa CO2 atmosfèric. Aquest procés, absolutament natural, comporta una pèrdua de protecció davant la possibilitat de corrosió de les armadures que conformen el formigó armat.
La hidròlisi alcalina PER REALITZAR L’ASSAIG ÉS NECESSÀRIA UNA
EL TEST ALUMINÓS ÉS UN MÈTODE RÀPID I
MOSTRA D’APROXIMADAMENT 3 X 2 X 1 CM.
FIABLE PER ESTUDIAR EL CONGLOMERAT.
1996
3.230
1997
3.230
1998
3.608
1999
3.136
2000
2.610
2001
2.472
EL TEST DE CARBONATACIÓ UTILITZA UNA
TRACTAMENT D’UNA SECCIÓ DE BIGUETA PER
2002
2.878
SOLUCIÓ DE FENOLFTALEÏNA.
A LA SEVA ANÀLISI.
2003
3.274
2004
2.916
2005
3.155
Imatges extretes del Manual de diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics, editat pel CAATB l’any 1993. Els autors són Xavier Casanovas, Ramon Graus i Joan Ramon Rosell.
“Finalment, i potser en un pla més especulatiu, pot aparèixer un tercer procés de degradació del material, conegut com hidròlisi alcalina. Es tracta de la descomposició de l’estructura resistent del ciment adormit com a conseqüència d’un atac simultani d’àlcalis, CO 2 i humitat suficient, en formigons de ciment aluminós de gran porositat”. La interpretació incorrecta de l’aluminosi es va difondre a principi de 1991. L’11 de novembre de 1990 es va produir l’enfonsament parcial dels forjats d’un pis del barri del Turó de la Peira de Barcelona. Concretament, en l’edifici 33 del carrer Cadí, amb la mort d’una veïna. En l’informe citat, Rosell explica: “Aquells dies es va interpretar col·loquialment i de manera incorrecta tècnicament el terme aluminosi com la presència de ciment aluminós”. ■
6/4/06 17:05:43
6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
EL TEMA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
La cultura del manteniment d'edificis El consultor d’estructures Josep Maria Genescà creu que el ciutadà no és conscient que s’han de mantenir els edificis. També troba a faltar més investigació tècnica en la rehabilitació La tragèdia del Turó de la Peira de 1990 va fer aflorar el problema del ciment aluminós amb què es fabricaven aleshores algunes bigues. Ara, l’esquerda en un mur de càrrega del número 338 del passeig de Fabra i Puig, al mateix barri, ha portat als mitjans de comunicació la fatiga del materials. Però, com recorda Josep Maria Genescà, arquitecte tècnic especialitzat en el càlcul d’estructures, tot i que amb l’accident en el Turó de la Peira sembla que vingui de nou la fatiga dels materials, aquest és un problema que ja existeix fa temps. “De fet, hi ha un sentiment heretat dels nostres avantpassats en la forma que exigim que els nostres edificis tinguin una seguretat, una estabilitat”, explica el consultor. ■■■
“Hi ha un sentiment heretat dels nostres avantpassats en la forma que exigim que els nostres edificis tinguin una seguretat”
Esperit perdut. Cal més investigació tècnica Tant per al consultor d’estructures Josep Maria Genescà com pel professor Joan Ramon Rosell, especialista en materials, l’esperit investigador iniciat el 1990 amb l’accident del Turó de la Peira s´ha perdut. Ells van ser dels que van contribuir activament a generar coneixement. Ara troben
■■■
i270 el tema.indd 6
a faltar, per exemple, un protocol d´actuació en estructures construïdes en formigó armat. “Aquell moviment científic, tècnic, de tirar endavant aspectes no coneguts, poc estudiats i que serveixin perquè el tècnic prospeccioni amb criteri, tot això s´ha perdut”, conclouen.
Genescà recorda que els elements verticals, sotmesos a càrrega gravitatòria, són molt fràgils, amb trencament agre, sobtat, sense avís previ. “Tu veus una paret, que en aquest cas “[l’esquerda descoberta el 15 de març al Turó de la Peira] devia ser de material de molt baixa qualitat, i veus que la seva entitat estructural es va degradant amb el temps i, sense avís previ, s’esgota. Això també passa amb els pilars de formigó armat”, explica el tècnic.
Vida útil La vida útil d’un edifici no es pot calcular. Genescà recorda que, quan es projecta un edifici, es tenen en comp-
te uns materials que tenen una resistència normalitzada i uns coeficients de seguretat. Si s’actua com diuen les normes i es construeix amb criteri, l’edifici ha de durar un temps. Quin? Doncs aquí hi té molt a dir l’usuari final. El consultor explica: “Hi ha edificis que duren molt, potser perquè la gent els cuida molt. Però no hi ha una cultura de manteniment. Les bigues fabricades amb ciment aluminós tenen les mateixes característiques que les fabricades amb portland.
“Hi ha edificis que duren molt, potser perquè la gent els cuida molt. Però no hi ha una cultura de manteniment” El que passa és que, enfront d’una agressió, es deterioren més ràpidament. Què cal fer en aquests casos? Més manteniment. Adreçar-se a les comunitats i dir-los: si mantenen les cobertes, els terrats, les galeries, els banys, les cuines, si tenen cura de tot això i asseguren que no hi haurà una agressió ambiental, no passa res amb les biguetes de ciment aluminós”. Pel que fa a les intervencions de rehabilitació, Genescà recorda que hi ha una norma reglamentària catalana, l’NRE-AEOR-93, que revisa a la baixa les seguretats i càrregues en els habitatges existents. Explica: “La norma rebaixa les càrregues de l’edifici a partir del fet que durant un temps l’edifici ja ha demostrat que ha funcionat acceptablement”. Segons ell, semblantment al desenvolupament del Test Aluminós, la norma va ser una conseqüència de la crisi del ciment aluminós al Turó de la Peira. ■
6/4/06 17:05:46
c7 EL TEMA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Bigues de ciment aluminós amb un envelliment normal Joan Ramon Rosell, director del Laboratori de Materials de la UPC, explica el desenvolupament de l’aluminosi en les bigues de ciment aluminós, així com la necessitat de fer una correcta diagnosi dels forjats ■■■ El 1989 es va publicar a Materiales de la Construcción (núm. 216, pàg. 37-51) un article divulgatiu firmat per R. Talero i altres autors, titulat “La aluminosis del cemento aluminoso o un término nuevo para una clásica enfermedad”, en què es batejava amb el terme aluminosi el conjunt de tres fenòmens: conversió més carbonatació més hidròlisi alcalina. Joan Ramon Rosell, director del Laboratori de Materials de l’Escola Tècnica Superior de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica que totes les bigues construïdes amb ciment aluminós els anys 50 i 60 estan pràcticament “convertides” al 100%. És a dir, han passat d’una forma cristal·lina metaestable a una altra estable. “Això implica que el formigó no perdrà més resistència. De fet, la possible pèrdua de resistència va acabar al cap dels 7 o 10 anys de la seva fabricació”, indica Rosell.
A l’Estat espanyol es calcula que entre els anys 50 i 70 es van construir uns 900.000 habitatges amb ciment aluminós Pel que fa a la carbonatació del formigó aluminós d’aquella època, és a dir, la fixació per part del ciment adormit de CO2 atmosfèric, de forma natural, Rosell explica que les armadures ja no tenen la protecció química inicial respecte a la corrosió. En aquestes circumstàncies, si apareixen problemes repetits d’humitat, apareixerà la corrosió en les armadures de les bigues; així en disminuirà la seguretat i, en el límit, es provocarà el col·lapse del forjat. Respecte
i270 el tema.indd 7
al fenomen conegut com hidròlisi alcalina, el director del Laboratori de Materials explica que no se n’ha demostrat l’existència.
Per conèixer la seguretat, la durabilitat, i per detectar les possibles bigues en situació de risc de col·lapse, Rosell recorda que és necessari fer una diagnosi dels forjats. ‘Patir aluminosi’ A l’Estat espanyol es calcula que entre els anys 50 i 70 es van construir uns 900.000 habitatges amb ciment aluminós, que ja fa anys que no s’utilitza per a la fabricació de bigues. Rosell explica que pràcticament totes les bigues construïdes en aquella època amb ciment aluminós ‘pateixen aluminosi’. Les cometes les posa ell, per posar l’èmfasi en què han envellit de forma normal. “Certament, poden presentar menys prestacions que els seus primers anys d’existència, però això no significa automàticament una situació de seguretat insuficient, i molt menys un risc de col·lapse”, explica l’arquitecte tècnic. Per conèixer la seguretat, la durabilitat, i per detectar les possibles bigues en situació de risc de col·lapse, Rosell recorda que és necessari fer una diagnosi dels forjats. I que això és vàlid per a qualsevol tipus de bigues, ja siguin de formigó de ciment aluminós, de ciment portland, de fusta, metàl·liques. Semblantment passa amb els forjats de ceràmica armada i altres materials. ■
Boom immobiliari dels 50 i 60. Falta d’acer i de capacitat industrial ■■■ La ciutat de Barcelona es va veure els anys 50 i 60 impactada fortament per la immigració. Però el boom immobiliari es va trobar amb la inexistència d’indústria de la construcció i la falta d’acer i ciment portland. Els fabricants de biguetes no donaven l’abast a la demanda i necessitaven fer fortes inversions per ampliar la indústria o aconseguir un ciment d’adormiment ràpid, que permetés donar
més rotació als motlles. Això va provocar l’ús massiu del ciment aluminós en biguetes, malgrat ser més car que el portland. Amb el pas dels anys es van fer més inversions en les indústries dels prefabricats, van aparèixer millors ciments portland, additius acceleradors de la presa, el curat al vapor, etc, que van desplaçar l’ús del ciment aluminós.
6/4/06 17:05:48
8c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
N
Noticiari CAATB:
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
100 candidatures als Premis 1
4
En la tercera edició els Premis Catalunya Construcció es consoliden com un referent en el sector amb una participació molt elevada.
2
5
3
6
1. MERCAT DE SANTA CATERINA I HABITATGES DE L’AVINGUDA CAMBÓ. 2. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA. 3. FAÇANA FOTOVOLTAICA INTEGRADA SCHOTT IBÉRICA. 4. HOTEL HESPERIA TOWER A L’HOSPITALET. 5. HABITATGES A L’AVINGUDA DELS PAÏSOS CATALANS DE TARRAGONA. 6. COMISSARIA DE MOSSOS D’ESQUADRA DEL DISTRICTE SANTS-MONTJUIC. SÓN UNA MOSTRA DE LES OBRES QUE S’HAN PRESENTAT EN LES DIVERSES CATEGORIES DELS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ. ■■■ L’edició d’enguany dels Premis Catalunya Construcció ha tingut un gran èxit de convocatòria. Un total de 100 candidatures s’han presentat en aquests Premis, que organitza anualment el CAATB per reconèixer l’esforç dels professionals del sector de la construcció. El gran nombre de persones, equips professionals i empreses que participen en l’edició d’enguany ha superat totes les expectatives previstes. L’anàlisi de les xifres de participació en els tres anys de vida d’aquests premis demostren que, poc a poc, el guardons es van consolidant com un referent en el sector. Si en la primera convocatòria s’hi van presentar 51 equips professionals, en el segon any la xifra arribava a les 59 candidatures. Les 100 que s’han presentat enguany han superat totes les expectatives previstes i mostren el camí ascendent que prenen aquests premis.
i270 Noticiari CAATB.indd 8
Les categories Per categories, on s’han presentat més candidatures enguany és al Premi a la Innovació en la Construcció, amb 49 candidatures, seguida de la categoria a la millor Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra, amb 46 professionals o equips de professionals presentats. Finalment, en la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut s’hi han presentat un total de 5 candidatures. També hi haurà el premi a la Trajectòria Professional, en què el jurat destaca una persona que hagi tingut una contribució continuada a la millora de l’edificació. Les obres presentades són d’una gran varietat d’estils, tant d’obra pública com d’obra privada. Hi destaquen la construcció o ampliació d’escoles, parcs de bombers o biblioteques i, fins i tot, s’hi han presentat obres que fan referència a instal·lacions esportives. També hi ha obres d’edificació o rehabilitació d’edificis d’habitatges
Composició del Jurat El Jurat dels Premis Catalunya Construcció començarà en breu la seva anàlisi i valoració dels treballs presentats, que finalitzaran amb l’elecció de les candidatures guanyadores. Les persones que enguany formaran el Jurat són: Eulàlia Aran, arquitecta tècnica i guanyadora de la passada edició dels premis; Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat i salut; Josep Maria Forteza, arquitecte tècnic, project manager i director de Tècnics-G3; Arcadi Pla, arquitecte i professor de projectes de l’ETSA La Salle de Barcelona, Celestí Ventura, arquitecte tècnic i director general de Metro-3; Joan Ramon Cases, enginyer de camins i Josep Terrones, president del CAATB que també ho és del Jurat. ■■■
tant plurifamiliars com unifamiliars. Per ubicació, hi ha obres edificades a tot el territori català. Tot i que la majoria d’obres se situen a les comarques de Barcelona, també s’han presentat obres de Tarragona, Lleida i Girona.
Premis al reconeixement Els Premis Catalunya Construcció són els premis que atorga anualment el CAATB en reconeixement a l’esforç dels professionals que amb el seu treball contribueixen a millorar la qualitat del procés constructiu de Catalunya. L’acte de lliurament d’aquests Premis tindrà lloc el proper 6 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya en el marc de La Nit de la Construcció, la trobada anual dels aparelladors i arquitectes tècnics. A més, el conjunt de les obres seleccionades i finalistes es recollirà en una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats de tot Catalunya. ■
6/4/06 17:07:55
i270 Noticiari CAATB.indd 9
6/4/06 17:08:00
10 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA ABRIL 2006
DIVERSOS
Osona impulsa el comerç accessible
La Delegació d’Osona signa un conveni de col·laboració per millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques
■■■ El passat 22 de març, en un acte
CAATB i el COAC es comprometen a elaborar una llista conjunta de tècnics i equips professionals especialitzats en accessibilitat i rehabilitació d’edificis, amb l’objectiu que efectuïn els treballs necessaris per millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques dels centres comercials de la comarca d’Osona.
que va tenir lloc al Consell Comarcal de la comarca, la Delegació del CAATB d’Osona, la Delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes i l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO) van signar un conveni per tal de promoure l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques en els establiments comercials de la comarca.
Millorar la societat
Qualitat de vida La signatura d’aquest conveni s’emmarca en la campanya que organitza l’ADFO Comerç accessible, que pretén eliminar les barreres arquitectòniques dels establiments comercials de la comarca d’Osona per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans. A través d’aquest conveni, el
i270 Noticiari CAATB.indd 10
SANTI GAROLERA, A LA DRETA, EN EL MOMENT DE SIGNAR EL CONVENI
Santi Garolera, delegat d’Osona del CAATB, destaca que la signatura d’aquest conveni és “un granet més de sorra per tal de millorar la societat”. Garolera afirma que la signatura d’aquest conveni va amb la línia de les accions que s’emprenen des de la Delegació per tal de representar el col·lectiu dins de la societat i aportar la seva tasca professional en diferents àmbits on pugui ser útil. ■
6/4/06 17:08:07
c 11
Els reptes de la construcció sostenible
i270 Noticiari CAATB.indd 11
construir sosteniblement. Després s’encetarà una taula rodona que tindrà representants de professionals i empreses del sector, així com tècnics especialistes en eficiència energètica
L’INFORMATIU DEL CAATB
DIVERSOS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Matins Construcció analitzarà els reptes professionals davant una construcció més sostenible
■■■ El CAATB ha organitzat per al pro-
per 27 d’abril una sessió Matins Construcció dedicada als criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, on es posarà especial atenció al Decret 21/2006 sobre ecoeficiència energètica en els edificis, que va aprovar la Generalitat el passat mes de febrer. Aquesta és una normativa pionera a tot l’Estat espanyol, que té com a objectiu reduir el malbaratament de l’energia i de l’aigua en el sector domèstic. La ponència principal d’aquest Matins Construcció anirà a càrrec de Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i de Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge. Els dos parlaran sobre els reptes professionals a l’hora de
NOTICIARI CAATB
i construcció sostenible.
Estalvi energètic El Decret d’ecoeficiència fa referència a obra nova, edificis amb canvi
d’ús i grans rehabilitacions, i s’aplicarà en edificis d’habitatges, residencials col·lectius o administratius, entre d’altres. Amb aquestes mesures es pretén que els nous habitatges construïts emetin un 28% menys de contaminació atmosfèrica i, a més, assolir un estalvi en la despesa energètica de les llars catalanes i una major protecció del medi ambient. Als tècnics del procés constructiu, el decret els afecta en aspectes com ara els requeriments d’estalvi d’aigua i d’energia, l’elecció dels materials i sistemes constructius o els residus de la construcció. Els professionals interessats trobaran més informació a www. apabcn.es/matins, on també hi ha la fitxa d’inscripció. Les inscripcions són gratuïtes i també es poden fer per telèfon, al 932 40 20 60. ■
6/4/06 17:08:41
12 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a QUINZENA ABRIL 2006
VISITES CULTURALS
Visita cultural al Liceu ■■■ Dins del programa d’accions culturals, el CAATB ha organitzat per al proper diumenge 14 de maig una visita guiada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona oberta a col·legiats, familiars, amics i companys. La visita, programada en exclusiva per als membres del CAATB, permetrà veure els espais més interessants del teatre, fins i tot l’escenari, espai que per raons tècniques no forma part de la majoria de visites guiades que es fan al Liceu. La sessió començarà a les 10 del matí i es visitaran els espais públics del teatre: la sala principal, el vestíbul històric, el Saló dels Miralls i la Sala Foyer. Després es podrà veure el Cercle del Liceu, un club privat a l’estil anglès que conté un important fons d’obres pictòriques. Finalment, arribarà el plat fort de la jornada: una visita a l’escenari del teatre acompanyats per membres de l’equip tècnic del Liceu, que explicaran la composició i les funcions de l’àrea més gran de tot el conjunt del teatre.
notícies
ENTORN COL·LEGIAL
XII Torneig de Futbol del CAATB ■■■ Les instal·lacions esportives del Congost a Manresa acolliran, el proper 6 de maig, la XII edició del Torneig de Futbol del CAATB, on participa un equip de cadascuna de les seus del CAATB: Bages-Berguedà, Barcelona, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Després dels diferents partits, hi haurà l’acte de lliurament de trofeus i un dinar conjunt amb tots els participants. Les persones interessades es poden inscriure a cada delegació i, en el cas de Barcelona, trucant al telèfon 933 93 37 10. La Delegació del Bages-Berguedà és l’organitzadora de l’edició d’enguany d’aquest torneig. ■
“Obra recent”, a l’Espai d’Art
El Liceu El Gran Teatre del Liceu va ser creat el 1847 a la Rambla de Barcelona i al llarg dels anys ha mantingut la seva funció de centre cultural i artístic, i símbol de la ciutat. Des de llavors, el Liceu ha mantingut el seu paper com a referent en l’espai artístic amb una àmplia representació d’òpera, dansa i música. Les inscripcions per a aquesta sortida, que té un cost per persona de 20 €, es poden fer per telèfon, al 93 240 20 60, o bé al correu electrònic, a informacio@apabcn.es. Les places són limitades. ■
EL CAATB HA ORGANITZAT UNA VISITA GUIADA AL LICEU QUE PERMETRÀ VEURE ENTRE D’ALTRES, L’ESCENARI DEL TEATRE
visites culturals i altres DIVERSOS
Exposició “Natural”, a Terrassa Del 20 d’abril al 12 de maig es podrà veure a la seu de la Delegació del Vallès Occidental l’exposició fotogràfica “Natural”, de Francesc Muntada. Muntada és un fotògraf que s’ha especialitzat en fotografia de la natura, tant de paisatges com de la flora i la fauna. La inauguració de l’exposició serà el 20 d’abril, a les 19 h. ■ ■■■
i270 Noticiari CAATB.indd 12
Viatge a Berlín La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge de quatre dies per conèixer la ciutat de Berlín durant el cap de setmana del pont de maig. El viatge està obert a tots els col·legiats, familiars i amics que vulguin descobrir plegats la capital d’Alemanya. La sortida permetrà conèixer llocs tan emblemàtics com el Reichstag, la Porta de Brandenburg i la Postdamer Platz. Per a més informació i inscripcions, cal posar-se en contacte amb la Delegació. ■ ■■■
■ ■ ■ L’Espai d’Art de la primera planta del CAATB acull, del 20 d’abril al 23 de maig, l’exposició pictòrica “Obra recent”, de l’artista Miquel Oliveres. Algunes de les obres que s’exposaran en aquesta mostra són escenes preses en el restaurant “La Cigale” a Nantes. Va ser en aquest poble on l’autor va obrir els ulls a les possibilitats que li oferia la pintura i va experimentar amb diferents llenguatges dins del seu treball plàstic. ■
Thambos 7 ■ ■ ■ La Delegació d’Osona del CAATB és una de les sales de Vic que acull, del 31 de març al 30 d’abril, les obres de la 7a edició de Thambos, un projecte amb el compromís de transmetre optimisme i confiança vers nous artistes i processos creatius. Les obres de Thambos 7 també es podran veure al Temple Romà, al Casino de Vic i a la seu de la Delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes. ■
6/4/06 17:08:54
c 13 NOTICIARI CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
DIVERSOS I AGENDA
2a QUINZENA ABRIL MARÇ 2006
La restauració arquitectònica ■■■ El CAATB acollirà des del 4 de maig i fins al 8 de juny l’exposició “Restaurem?”, una mostra sobre la restauració dels elements arquitectònics i les diferents professions que treballen al voltant de la recuperació d’aquests elements. L’exposició es planteja com un apropament entre els col·lectius que treballen en el sector de la restauració, especialment entre els arquitectes tècnics i els restauradors, dos col·lectius que, tot i treballar plegats per a un mateix objectiu, moltes vegades es desconeixen.
Cicle de conferències L’exposició s’acompanyarà d’un cicle de conferències que anirà a càrrec de professionals que treballen en
activitats
el camp de la recuperació d’elements arquitectònics. Així, el 23 de maig, Manel Clivillé, cap del Departament Tècnic de “Barcelona posa’t guapa”, parlarà sobre la restauració d’edificis a Barcelona i l’experiència d’aquesta campanya. El 30 de maig, Francesc Potau, restaurador i propietari de l’empresa GROC, pronunciarà una ponència sobre el tractament de façanes amb revestiments singulars. Finalment l’1 de juny a la conferència tractarà sobre la importància del treball multidisciplinari en el procés de restauració i anirà a càrrec del geòleg Lluís Prada i la historiadora Maria Gràcia Salvà. La inscripció per assistir en aquestes conferències es pot fer per telèfon, al 932 40 20 60. ■ culum fins al 20 de maig a idavila@apabcn.es INFORMACIÓ: www.rehabimed.net
DEL COL·LEGI
MATINS CONSTRUCCIÓ
Ecoeficiència energètica El CAATB organitza un Matí Construcció dedicat als criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, on es posarà especial atenció al Decret 21/2006 sobre ecoeficiència energètica en els edificis que va aprovar la Generalitat el passat mes de febrer. La ponència principal anirà a càrrec de Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge. Data, hora i lloc: 27 d’abril, a les 9.30 hores, Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ I NSCRIPCIONS:
Tel.: 93 240 20 60 - www.apabcn.es/matins
REHABIMED
Rehabilitació i turisme sostenible Rehabimed organitza un seminari sobre Rehabilitació i turisme sostenible a Kairouan, Túnísia. El seminari s’impartirà en francès i el projecte Rehabimed assumeix els costos de viatge, allotjament i manutenció dels participants seleccionats. Dates: del 19 al 26 de juny Inscripcions: Es pot enviar sol·licitud i currí-
i270 Noticiari CAATB.indd 13
Natural, a Terrassa
Viatge a Berlín
La seu de la Delegació del Vallès Occidental acull l’exposició fotogràfica Natural, de Francesc Muntada. Muntada és un fotògraf que s’ha especialitzat en fotografia de la natura, tant de paisatges com de la flora i la fauna que es pot trobar en el medi natural. Dates: fins al 12 de maig Lloc: delegació del Vallès Occidental. C/Sant Francesc, 18 de Terrassa INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.es
La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge de quatre dies per conèixer la ciutat de Berlín durant el cap de setmana del pont de maig. El viatge està obert a tots els col·legiats, familiars i amics que vulguin descobrir plegats la capital d’Alemanya. La sortida permetrà conèixer llocs tan emblemàtics com el Reichstag, la Porta de Brandenburg i la Postdamer Platz. Dates: del 29 d’abril a l’1 de maig INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.es
VIATGES I VISITES EXPOSICIONS
Thambos 7, a Vic La Delegació d’Osona és una de les sales de Vic que acull les obres de la 7a edició de Thambos, un projecte nascut ara fa 12 anys amb el compromís de transmetre optimisme i confiança en els nous artistes i processos creatius. S’hi podran veure obres d’Albert Coma, Xavier Auseller i Dani Freixas. Les obres de Thambos 7 també es podran veure al Temple Romà, al Casino de Vic i a la seu de la Delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes. Dates: fins al 30 d’abril Lloc: Pl. Major, 6 de Vic INFORMACIÓ: caatosona@apabcn.es
Obra recent, a l’Espai d’Art L’Espai d’Art de la primera planta del CAATB acull l’exposició pictòrica Obra recent, de l’artista Miquel Oliveras. Algunes de les obres que s’exposaran en aquesta mostra són escenes preses en el restaurant Le Cigale a Nantes. Va ser en aquest poble on l’autor va obrir els ulls a les possibilitats que li oferia la pintura i va experimentar amb diferents llenguatges dins del seu treball plàstic. Dates: del 20 d’abril al 23 de maig Lloc: Espai d’Art del CAATB INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es
Visita al Liceu Dins del programa d’acció cultural, el CAATB organitza una visita guiada al Liceu de Barcelona oberta a col·legiats, familiars, amics i companys. La visita, programada en exclusiva per als membres del CAATB, permetrà veure els espais més interessants del teatre i tindrà com a plat fort poder veure l’escenari, espai que per raons tècniques no forma part de la majoria de visites guiades que es fan al Liceu. Dates: 14 de maig Lloc: Gran Teatre del Liceu Preu: la sortida té un preu per persona de 20 € INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Les inscripcions es poden fer per telèfon, 932 40 20 60, o bé per correu electrònic, informacio@apabcn. es. Les places són limitades.
Sortida a Chicago El CAATB prepara un viatge a la ciutat nordamericana de Chicago. El viatge, que tindrà lloc el proper setembre, està pensat per combinar una sortida d’oci amb un viatge cultural, i poder descobrir aquesta ciutat a la riba del llac Michigan amb un fons arquitectònic considerable, entre el qual destaca l’obra de Mies van der Rohe. Les persones interessades a rebre més informació, poden trucar al telèfon 93 393 37 10 o bé enviar un correu a cultura@apabcn.es
6/4/06 17:09:01
14 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Assessoria:
A
VISAT DIGITAL
ENTREVISTA
Sensi Gálvez
Directora de l’Àrea d’Assistència Professional del CAATB
“Amb el Visat Digital farem un visat sense papers” DOCUMENTACIÓ
EL PROFESSIONAL
TECNOLOGIES
“La documentació és una eina necessària i cada cop més imprescindible per poder fer bé la feina.”
“El temps s’ha d’invertir a portar obres i documentar l’execució, no a fer cues per tramitar.”
“El Gescol és l’eina informàtica que permet visar digitalment a través d’Internet.”
Sensi Gálvez és la directora de l’Àrea d’Assistència Professional del CAATB. Entre les seves funcions, destaca la coordinació i direcció de Visats, un dels departaments més importants de tot el Col·legi. Com a responsable d’aquesta àrea, lidera el projecte del Visat Digital, desenvolupat conjuntament amb l’Àrea d’Informàtica i Sistemes, el Gabinet Tècnic i l’Assessoria Jurídica. Aquest projecte s’emmarca en el que s’anomena Projecte Col·legi Virtual. Quan un arquitecte tècnic visa qualsevol tipus de treball, el professional i el Col·legi certifiquen que aquell procés de l’execució s’ha dut a terme d’acord amb la normativa legal i s’ha documentat de forma adient. El Codi tècnic de l’edificació, aprovat recentment, és un exemple que documentar els treballs és imprescindible i que deixar-ne constància al Col·legi és una obligació legal. Conscients de la importància que té el visat per als col·legiats i de la necessitat d’adaptar-lo al món actual, on la rapidesa i l’estalvi de temps són conceptes clau, el CAATB acaba de treure el Gescol 4.0, un nova versió del programa de Gestió Col·legial que permet als col·legiats visar a distància amb les màximes garanties, i amb el mateix rigor i qualitat que si hagués visat presencialment al Col·legi.
Quan es va iniciar aquest procés cap al Visat Digital?
manats durant el procés d’edificació, i és un arxiu documental, tutelat pel Col·legi, de l’historial del visat dels encàrrecs professionals dels arquitectes tècnics. El visat, a més, és una garantia de cobertura de responsabilitat civil per als col·legiats assegurats amb la MUSAAT. “Visar és una obligació legal per als arquitectes tècnics que dóna una seguretat jurídica al col·legiat. És la garantia que pot donar l’arquitecte tècnic de la seva professionalitat i que ha efectuat correctament la seva tasca. El visat garanteix la competència i responsabilitat davant el promotor, el contractat, l’Administració i, en definitiva, davant la societat. “És clar que la millor garantia de professionalitat és la feina ben feta. Però el millor valor afegit que pot aportar un arquitecte tècnic és deixar constància de la seva feina. I la documentació és una forma de fer-ho. Si a més, aquesta documentació està visada es converteix en un aval.”
■■
■■■
i270 Noticiari CAATB.indd 14
■■
“Aquest projecte es va iniciar fa gairebé 5 anys. El primer visat a distància amb el Gescol es va fer el novembre del 2002 a través del que anomenem l’oficina virtual. Avui, tot i les limitacions actuals del Gescol, a través de l’oficina virtual es visen el 20% de tots els treballs que es porten al Col·legi. Amb el nou Gescol i l’ampliació del PEM fins a 600.000 euros, es podria arribar al 95% dels visats. “Però per poder oferir aquest servei, el Visat Digital ha d’assegurar el compliment de les garanties que ofereix el visat. Per això ha estat necessària una anàlisi profunda de la funció del visat, per tal d’assegurar el compliment de la seva funció pública.”
Quina és aquesta funció pública que duu a terme el visat? “El Col·legi és una entitat de dret públic que té delegada de l’Administració la funció del visat. A través del visat, el Col·legi valida la identitat i titulació de l’arquitecte tècnic i la seva habilitació legal per exercir la professió; registra els treballs professionals i valida la competència i les atribucions professionals; verifica els documents obligats, que el collegiat ha de fer segons la legislació actual, i també d’altres que són reco-
■■
I aquest aval és el visat? “Així és. Què fa el visat? El visat dóna el que es diu garantia de data certa. En el segell que col·loquem, posem la data i registrem la documentació. Això vol dir que, davant qui sigui, el visat és una garantia que l’arquitecte tècnic ha fet aquella
feina i en el moment en què ho havia de fer. És un registre on queda constància dels diferents processos que s’han fet en l’execució de l’obra i en el moment en què s’han fet. És la forma d’assegurar la professionalitat del tècnic en la seva feina. En el moment de visar, el Col·legi dóna aquest valor afegit a la tasca del tècnic”. “L’aparellador és una persona que ha d’estar a l’obra i documentar l’execució, però no ha d’invertir temps a tramitar-la. Ell és un tècnic i creu que la seva feina és ser a l’obra. Des del CAATB entenem aquesta perspectiva, però la tendència de futur és que cada cop s’haurà de deixar més constància del que s’hi fa. El Codi tècnic és un primer exemple, ja que obliga a documentar tot el procés de l’execució. El futur ens porta a documentar cada vegada més la tasca que es fa a l’obra. La documentació és una eina necessària, no un mal menor, i cada cop és més imprescindible per poder fer bé la feina i poder complir la responsabilitat que té el tècnic. “Des del CAATB volem ajudar els arquitectes tècnics a complir el que diu la llei sense que a l’aparellador li suposi deixar de fer la seva feina: anar a l’obra i fer de tècnic. Per fer-ho hem d’incorporar un nou mètode de treball per tal que registrar tota la feina feta al Col·legi sigui tan fàcil com sigui
6/4/06 17:09:07
c 15
són ideals per evitar-li al tècnic els desplaçaments als diferents llocs on s’ha de tramitar tota la documentació. Les administracions ja treballen per tal d’admetre documentació en format digital per aconseguir els tràmits administratius. “El projecte del Visat Digital del CAATB va néixer per tal d’aconseguir que el col·legiat pogués interactuar des d’allà on fos amb el Col·legi, però també amb la voluntat de ser un intermediari en la tramitació amb tercers. Nosaltres som una entitat de dret públic, que duem a terme una activitat delegada per l’Administració, i la nostra funció és fer de pont i facilitar el contacte entre els arquitectes tècnics i l’Administració”.
Un visat més senzill?
possible. Venir al CAATB i esperar-se davant del taulell de visats per registrar una documentació es considera una pèrdua de temps. Els arquitectes tècnics pensen que la seva feina és fer de tècnics, no de buròcrates, i jo també ho penso. El seu temps s’ha d’invertir a encarregar-se d’obres, no a fer cues per tramitar documentació. El Collegi treballa en aquest sentit. Però el preu no ha de ser no fer la documentació necessària o fer-la malament, sinó que s’ha de valorar que documentar les coses és un valor afegit a la feina i que quedi registrat al Col·legi és un aval.”
Per això el Visat Digital? “Sí. El Visat Digital és una forma àgil d’obtenir aquesta garantia sense haver de perdre temps per venir al Col·legi. El sentit del Visat Digital és doble. D’una banda, és una metodologia que et permet visar des d’on es vulgui i quan es vulgui, sense desplaçaments ni pèrdues de temps. La voluntat és que els arquitectes tècnics puguin visar des del despatx o des de l’obra, des d’allà on treballen. De l’altra, la documentació no només es visa per registrar-la al Col·legi sinó que és necessari visar-la per tramitar-la amb tercers, com ara la Generalitat, els ajuntaments o els clients del tècnic. El format digital i Internet
i270 Noticiari CAATB.indd 15
La Plataforma del Visat Digital Sensi Gálvez explica que un dels elements clau del nou Gescol 4.0 és la Plataforma del Visat Digital. Aquesta plataforma és “l’oficina virtual del col·legiat a Internet”, on hi ha tota la documentació que el col·legiat ha visat. Aquesta plataforma permetrà que en qualsevol lloc i moment es pugui accedir a tota la documentació visada. Gálvez també explica que aquesta plataforma és “un primer pas per poder fer la tramitació amb altres col·legis d’àmbit català.” De la mateixa manera que s’han unificat els models de documents i impresos que s’utilitzen arreu de Catalunya, a l’hora de preparar aquesta plataforma s’ha procurat de trobar un consens que permetés la tramitació de visats amb la resta de col·legis de Catalunya. Això farà possible que en un futur es puguin visar per Internet obres de la província de Lleida, per exemple. Ara només cal que la resta de col·legis facin el mateix procés d’adaptació cap a una eina informàtica que permeti visar per Internet. ■■■
“Exactament. El nostre objectiu és que l’aparellador pugui fer el que realment ha de fer: treballar a l’obra. La documentació s’ha de poder fer de la manera més fàcil possible i ha d’estar integrada dins del seu procés de feina. Nosaltres el volem ajudar que tingui mètode i que això ho pugui fer des de les obres. “Volem trencar el tòpic de la burocràcia. Amb el Visat Digital farem un visat sense papers. Som una àrea de papers i de tramitació, potser la més administrativa de tota la casa, però la volem convertir en una àrea sense papers, l’antítesi del que teòricament som.”
Per al Visat Digital s’ha de fer servir el Gescol. “El Gescol és una eina que té un doble sentit: poder tramitar amb el Col·legi i poder gestionar els encàrrecs. És l’oficina de l’aparellador en un CD. El Gescol és l’eina informàtica que permet visar digitalment a través d’Internet. És un programa que et permet introduir les dades del treball a visar i que fa una tria automàtica dels models d’impresos que es necessiten. Si s’ha d’afegir informació complementària es pot adjuntar un arxiu en format PDF. Tota aquesta informació s’envia per Internet a les oficines del CAATB, que retornen la informació visada amb el segell del Col·legi al professional. Amb el Gescol es pot visar tant tota la documentació que la normativa diu que s’ha de visar com aquella que és opcional però que convé que estigui visada. El nostre plantejament és que com que el visat és un valor afegit, és una forma de deixar constància que has fet la teva feina bé. Durant el procés d’execució hi ha molta documentació que enlloc diu que l’has de tenir visada –actes de visites d’obra, informes d’estat de l’obra, certificacions...- , però fer-ho implica donar un grau de qualitat i professionalitat a la tasca de l’arqui-
ASSESSORIA CAATB
L’INFORMATIU DEL CAATB
VISAT DIGITAL
2a QUINZENA ABRIL 2006
tecte tècnic. “A més, el Gescol també és una eina que permet enregistrar els diferents agents, clients, proveïdors i altres tècnics que col·laboren amb l’arquitecte tècnic i gestionar tots els encàrrecs professionals.”
Quins avantatges té el 4.0 respecte al 3.1? “El gran avantatge és que passem d’un visat en paper a un visat en PDF, que permet fer tràmits digitalment amb tercers. El Gescol és un camí que es va iniciar l’any 2002 amb la primera versió del programa. El camí va començar en no haver de desplaçarse al Col·legi per visar. Però només es podia fer en obres petites de fins a 180.000 € de pressupost d’execució material. “Amb l’última versió tenim un programa que permet interactuar amb el Col·legi i amb tercers. El programa permet aconseguir digitalment tota la documentació visada en format PDF i es pot enviar per Internet als clients, als ajuntaments o bé a la Generalitat. A més, el límit del pressupost d’execució material ha augmentat fins a 600.000 €, i això suposa pràcticament el 95% dels visats que es fan al Col·legi.”
Tots els col·legiats poden utilitzar el Gescol i estalviar-se de venir al Col·legi per visar? “Sí, tots els col·legiats poden utilitzar el Gescol. Només han d’assistir a una de les sessions d’acreditació i firmar el contracte d’utilització del programa. És veritat que hi ha coses que queden fora de la tramitació, com són les modificacions, les renúncies, els certificats de final d’obra, que s’hauran de fer presencialment al Col·legi. Això de mica en mica es resoldrà. Amb el Gescol 4.0 encara no, però el camí que està seguint el Col·legi és poder-ho tramitar tot.”
Quin és el punt final d’aquest viatge? “El punt final és que el professional tingui una oficina virtual a Internet des d’on ho gestioni tot. L’objectiu és aconseguir un autèntic Col·legi Virtual, des d’on el professional pugui gestionar la seva feina i interactuar amb el CAATB per aconseguir el visat i enviar-lo a tercers. “Volem que el col·legiat no hagi de venir al CAATB a visar, sinó que ho pugui fer des del despatx o des de l’obra. A més, tampoc volem que es desplaci per fer tràmits amb tercers: que pugui enviar per Internet els documents visats als ajuntaments, a la Generalitat o als seus clients. Això no només depèn de nosaltres, però ens consta que l’Administració ja treballa en aquesta línia.” ■
6/4/06 17:09:11
16 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
FORMACIÓ
Formació:
F
POSADA AL DIA
Nou programa de formació oberta Els propers dies, els col·legiats i col·legiades rebran per correu el catàleg del nou programa de cursos de Formació Oberta del tercer trimestre de l’any acadèmic. Aquest nou programa inclou més de 50 accions formatives pensades per donar resposta a les necessitats formatives dels professionals del sector. Inclou, també, les darreres novetats tècniques, així com noves edicions dels cursos que han tingut més acceptació en els trimestres anteriors. La formació preparada pel Col·legi vol respondre a les exigències d’un sector en evolució constant, amb una pers■■■
pectiva d’innovació i qualitat. Cal destacar que els cursos d’aquest nou trimestre ja inclouen els aspectes normatius del Codi tècnic de l’edificació, aprovat recentment pel Govern de l’Estat espanyol, i el Decret d’ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Formació programarà en breu una formació específica dedicada als canvis normatius que suposarà l’entrada en vigor del Codi tècnic. ■ Tota la informació a
www.apabcn.es/ formació
MASTERS I POSTGRAUS
MASTERS I POSTGRAUS
Acaba el Postgrau de Coordinadors de Seguretat
Finalitzen el màster i el postgrau de Lleida
El passat 24 de març va acabar la 14a edició del Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut que organitza el CAATB. Aquesta edició ha tingut un total de 17 alumnes, que s’han format per adquirir les habilitats i els coneixements necessaris per exercir aquesta funció professional. ■
■■■ El CAATB va clausurar el passat 25 de març l’11a edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme i la 6a edició del Postgrau de Construction Management, que s’han impartit a Lleida amb la col·laboració del CAAT de Lleida i l’Institut Tecnològic de Lleida. Un total de 25 alumnes han assistit en aquests cursos. ■
■■■
formació
CURSOS DESTACATS DEL CAATB
Criteris d’amidaments: conflictes i bones pràctiques Dates: del 2 a l’11 de maig Durada: 16 h
Planificació i control de projectes amb Microsoft Project Dates: del 2 a l’11 de maig Durada: 16 h
Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ 2000 Dates: del 3 al 17 de maig Durada: 20 h
AutoCAD per a nodibuixants
Dates: del 5 al 12 de maig Durada: 10 h
Control de qualitat dels materials. Cas pràctic Dates: del 8 al 29 de maig Durada: 12 h
Anglès I
Dates: del 8 al 26 de maig Durada: 14 h
Urbanisme. Casos pràctics Dates: del 9 al 30 de maig Durada: 12 h
AutoCAD I. Nivell 2D
Dates: del 9 de maig a l’1 de juny Durada: 34 h
Finances per a nofinancers
Dates: del 9 de maig al 6 de juny Durada: 12 h
Anglès II
Dates: del 9 de maig al 27 de juny Durada: 16 h
La seguretat en les obres (Granollers)
Dates: del 10 de maig al 7 de juny Durada: 40 h
Wednesday speaking
Dates: del 10 de maig al 28 de juny Durada: 12 h
Canvis d’ús
Dates: 16 de maig Durada: 4 h
VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 58
i270 Noticiari CAATB.indd 16
6/4/06 17:09:20
c 17 FORMACIÓ
L’INFORMATIU DEL CAATB
APUNTS
2a QUINZENA ABRIL MARÇ 2006
MÀSTER I POSTGRAUS OBJECTIU: CALCULAR EL LLINDAR DE RENDIBILITAT
Càlcul del llindar de rendibilitat ■ ■ ■ L’estudi del llindar de rendibilitat (UR) permet analitzar la relació existent entre el resultat de l’exercici (beneficis) i les vendes. També és conegut com a punt mort o punt d’equilibri. És la xifra de vendes que una empresa ha d’aconseguir per no tenir ni pèrdues ni beneficis. En aquest punt el total d’ingressos s’iguala al total de despeses:
Exemple:
Vendes Despeses variables Despeses fixes Benefici
Import
% s/vendes
280.000 € 150.000 € 110.000 €
100% 53,57%
20.000 €
INGRESSOS – DESPESES = 0 LLINDAR DE RENDABILITAT =
Per calcular la xifra de vendes del punt mort, s’han de conèixer: ■ Despeses fixes ■ Despeses variables en percentatge sobre les vendes.
1-
=
DESPESES VARIABLES EN % S/VENDES
1-
100 =
DESPESES FIXES MARGE BRUT %
110.000
53,57
0,4643
100
Per tant, si s’arriba a unes vendes de 236.915 s’aconsegueix un benefici = 0. Això vol dir que a partir d’una venda més es començaran a generar beneficis. També vol dir que és el mínim de vendes que hem d’obtenir si no volem generar pèrdues. ■
UR = DESPESES FIXES
=
UR = 236.915
S’aconsegueix obtenir el llindar de rendibilitat:
=
110.000
=
Curs: Màster Project Manager Mòdul: Anàlisi de viabilitat de promocions immobiliàries Professor: Celestí Ventura Inici del Màster: octubre de 2006
Vendes Despeses variables Despeses fixes
Import
% s/vendes
236.915 € 126.915 € 110.000 €
100% 53,57%
Benefici
0€
FORMACIÓ OBERTA OBJECTIU: CONÈIXER QUE AMB EL DESENVOLUPAMENT D’AQUESTA TASCA S’HA D’OBTENIR LA COORDINACIÓ DE LES ACTIVITATS EN L’OBRA PER GARANTIR QUE LES EMPRESES I ELS TREBALLADORS AUTÒNOMS APLIQUIN L’ACCIÓ PREVENTIVA.
Coordinació d’activitats en l’obra ■■■ Aquesta acció preventiva es basa en l’aplicació
dels principis generals de prevenció: 1. Evitar riscos 2. Avaluar els riscos que no es poden evitar 3. Combatre els riscos en el seu origen 4. Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb vistes a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir-ne els efectes en la salut 5. Tenir present l’evolució de la tècnica 6. Substituir el perill per tot allò que suposi poc perill o cap 7. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball 8. Adoptar mesures que anteposin la protecció collectiva a la individual Aquests principis han de tenir-se en compte:
i270 Noticiari CAATB.indd 17
a) En prendre les decisions constructives, tècniques i d’organització amb la finalitat de planificar els diferents treballs o fases de treballs que es desenvoluparan simultàniament o successivament. b) En estimar la durada requerida per a l’execució d’aquests diferents treballs o fases de treballs. c) Durant l’execució de l’obra, i concretament en les activitats següents: - Manteniment de l’obra en bon estat d’ordre i neteja. - Elecció de l’emplaçament dels llocs i de les àrees de treball, de les condicions d’accés, i determinació de les vies o zones de desplaçament, tenint en compte la circulació. - Manipulació dels diferents materials i utilització de mitjans auxiliars. - Manteniment, control previ a la posada en servei i control periòdic de les instal·lacions i dels dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, per corregir els defectes que poguessin afectar
la seguretat i salut dels treballadors. - Delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de materials o substàncies perilloses. - Recollida de materials perillosos utilitzats. - Emmagatzematge i eliminació o evacuació de residus i escombraries. - Adaptació, segons l’evolució de l’obra, del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases de treballs. - Cooperació entre contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. - Interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es faci a l’obra o a prop del lloc de l’obra. ■ Curs: Guia pràctica del coordinador de seguretat. Cas pràctic Dates: del 18 de maig a l’1 de juny de 2006 Professor: Ezequiel Bellet
6/4/06 17:09:28
18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
S
El Sector:
CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CODI TÈCNIC A MADRID. AL CENTRE, LA MINISTRA D’HABITATGE, MARÍA ANTONIA TRUJILLO. EN REPRESENTACIÓ DELS ARQUITECTES TÈCNICS VA ASSISTIR JOSÉ ANTONIO OTERO, PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA (EN LA FOTO, EL SEGON PER L’ESQUERRA).
Es presenta i es publica el Codi tècnic de l’edificació La ministra d’Habitatge, Maria Antonia Trujillo, va presentar oficialment el 30 de març a Madrid el Codi tècnic de l’edificació El Codi tècnic de l’edificació (CTE) va ser presentat oficialment el 30 de març per la ministra d’Habitatge, Maria Antonia Trujillo, al Palau Municipal de Congressos de Madrid. A l’acte de presentació hi van assistir 900 representants de col·legis professionals, administracions, empreses i altres entitats públiques i privades del sector de l’edificació. En representació dels aparelladors i arquitectes tècnics hi van assistir José Antonio Otero, president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica i Josep Terrones, president del CAATB. Així doncs, després d’anys esperant l’arribada del CTE, la seva presentació oficial ha succeït de pressa. El 17 de març, el Consell de Ministres aprovava el Reial decret ■■■
i270 Noticiari CAATB.indd 18
314/2006, que regula el CTE. El Codi es publicava al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 28 de març i entrava en vigor el dia anterior a la presentació duta a terme per la ministra. Trujillo va començar per explicar que la sostenibilitat, la innovació i la qualitat en l’edificació s’emmarquen dins els eixos estratègics de la política del seu govern en matèria d’habitatge. “L’objectiu és aconseguir l’accés dels ciutadans a un habitatge assequible que constitueixi la seva residència habitual, permanent o no, i en un entorn que permeti el ple exercici dels seus drets de ciutadania”, va destacar. En aquesta línia de treball i desenvolupant les seves competències, el seu ministeri “ha elaborat un ins-
Innovació ■■■ Maria Antonia Trujillo va recordar en la presentació del CTE que aquest avança cap a un marc reglamentari més obert, de caràcter prestacional, que fa compatibles les garanties dels nivells de seguretat i d’habitabilitat amb la demanda social, de manera flexible; que possibilita l’avenç de la innovació dins el sector, i que contribueix a millorar els seus nivells de productivitat. En aquest sentit, va destacar que “el CTE suposa la major reforma normativa del sector de l’edificació en els darrers trenta anys”.
trument de gran interès”, el CTE, que va definir com “el marc bàsic normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, d’acord amb allò previst en la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE) aprovada el 1999”. Maria Antonia Trujillo va recordar als presents que aquests requisits bàsics inclouen els relatius a la seguretat –la seguretat estructural, la protecció en cas d’incendi i la seguretat d’utilització- i els d’habitabilitat -la higiene, la salut i protecció del medi ambient, la protecció contra el soroll, l’estalvi d’energia i l’aïllament tèrmic.
6/4/06 17:09:33
c 19
Disposicions afectades del període de transició de sis mesos Disposicions afectades pel període de transició de SIS MESOS març
Fins al 28/03/2006 Només són vigents les NBE
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
A partir del 29/09/2006 Només són vigents les disposicions del Codi Tècnic
Del 29/03/2006 al 28/09/2006 (sis mesos) Es poden utilitzar tant les antigues NBE com les noves disposicions del Codi Tècnic equivalents
Normes Bàsiques
octubre
Noves disposicions Codi Tècnic equivalents
NOTÍCIES DEL SECTOR
L’INFORMATIU DEL CAATB
CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ
2a QUINZENA ABRIL 2006
Aplicació voluntària i transitòria del CTE
SEGURETAT � NBE-CPI-96 Condicions de protecció contra incendis als edificis.
S. INCENDI (SI) SI 1 Interior SI 2 Exterior SI3 Evacuació SI4 Protecció Instal.lacions SI5 Bombers SI6 Estr. incedi
S. UTILITZACIÓ (SU) SU1 caigudes SU2 impacte/atrapament SU3 “Aprisionamiento” SU4 Il luminació inadequada SU5 situacions d’alta ocupació SU6 ofegament SU7 vehicles moviment SU8 acció del llamp
�
■■■ El Codi tècnic de l’edificació (CTE)
HABITABILITAT �
ESTALVI ENERGÈTIC (HE)
HE 1: Demanda energètica
NBE-CT-79 Condicions tèrmiques als edificis
HE4: Contribució solar aigua calenta sanitària
HE2: Instal lacions tèrmiques HE5: Contribució fotovoltàica energia elèctrica HE3: Ef. Energ. Inst. Il luminació
Disposicions afectades del període de transició de dotze mesos Disposicions afectades pel període de transició de DOTZE MESOS març
abril
Fins al 28/03/2006 Només són vigents les NBE
maig
juny
2006 juliol
agost
set.
octubre
nov.
des
gener
febrer
Del 29/03/2006 al 28/03/2007 (dotze mesos) Es poden utilitzar tant les antigues NBE com les noves disposicions del Codi Tècnic equivalents
Normes Bàsiques
2007 març
abril
A partir del 29/03/2007 Només són vigents les disposicions del Codi Tècnic
Noves disposicions Codi Tècnic equivalents
SEGURETAT ESTRUCTURES (SE) NBE-AE-88 Accions en l’edificació
SE-AE Accions
NBE-EA-95 Estructures d’acer en l’edificació
SE-A Acer
SE1: Resist. Estabilitat SE2 :Aptitud al Servei SE-C Fonaments
NBE-FL-90 Murs resistents de fàbrica de maó
SE-F Fàbrica
SE- M Fusta
HABITABILITAT I SALUBRITAT (HS) HS1: protecció humitats HS2: eliminació residus HS3: qualitat aire interior NB IISDA-75 Normes bàsiques per a les instal lacions interiors de subministrament d’aigua
HS4: subministrament d’aigua HS5:evacuació aigües residuals
Informació preparada pel Gabinet Tècnic del CAATB. Més infomació a www.apabcn.es
Accessibilitat i soroll En l’acte de presentació de la norma també hi va assistir Eva Maria París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB. Eva M. París destaca que “l’aprovació del CTE és una continuïtat i alhora una ampliació que acaba amb el buit legal d’aquells aspectes de l’edificació que fins ara no estaven documentats a l’Estat espanyol, com és el cas de la fusta”. De moment han sortit publicats 10 dels 12 documents bàsics del CTE. Però Trujillo va anunciar que properament s’inclourà al CTE un document bàsic amb les exigències bàsiques d’accessibilitat universal. Aquest document configurarà les condicions bàsiques mínimes d’accessibilitat en les edificacions que han de ser aprovades pel
i270 Noticiari CAATB.indd 19
Govern, segons allò establert en la Llei d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal per a les persones. Trujillo també va anunciar que el seu ministeri, en estreta collaboració amb el Ministeri de Medi Ambient, culminarà el document bàsic que desenvolupa les exigències bàsiques de protecció enfront del soroll. Això permetrà donar satisfacció tant al corresponent requisit bàsic de la LOE com als objectius de la Llei estatal del soroll. Quan es publicaran els documents bàsics pendents? Trujillo va indicar: “Pretenem, i aquesta és la nostra voluntat política, que quan sigui obligatòria l’aplicació del CTE també ho siguin el document de pro-
és el document normatiu que fixa les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i les seves instal·lacions des del punt de vista del benestar de les persones, la salubritat, la seguretat en l’ús, la seguretat estructural i contra incendis, l’estalvi energètic, l’accessibilitat i la protecció contra el soroll. El Codi tècnic es va aprovar el 17 de març de 2006 i es va publicar al BOE (Reial decret 314/2006) el 28 de març de 2006.Va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació, és a dir, el 29 de març de 2006 (amb uns períodes d’aplicació voluntària). Segons la disposició transitòria primera del Reial decret 314/2006, que regula el CTE, aquest no serà d’aplicació en les obres de nova construcció i en les obres en edificis existents que tinguin sol·licitada la llicència d’edificació en el moment d’entrada en vigor del reial decret (29 de març). D’altra banda, totes les obres amb projectes realitzats amb l’antiga normativa, a les quals s’hagi concedit la llicència d’edificació en els períodes de transició (període de coexistència de les normes bàsiques i el CTE), hauran d’iniciar-se en el termini màxim de tres mesos, a comptar de la data de concessió de la llicència. En cas contrari, els projectes hauran d’adaptarse a les noves exigències del CTE (disposició transitòria quarta del Reial decret 314/2006).
�
Període voluntari tecció contra el soroll i el document sobre accessibilitat, perquè els edificis que es facin a partir del març de 2007 responguin completament a les demandes de la societat”. Entre els altres aspectes que va destacar Trujillo del CTE, hi ha que fomenta l’estalvi d’energia i l’aïllament tèrmic. La ministra va indicar: “Espanya recupera [amb el CTE] el temps perdut en la utilització de les energies renovables en l’edificació”. El CAATB està duent a terme un pla de comunicació i divulgació del Codi tècnic de l’edificació adreçat als professionals, que inclou sessions informatives, eines (guies i documents), i recursos de formació. Els professionals interessats trobaran tota la informació a www.apabcn.es ■
Tot i que l’entrada en vigor del CTE es va produir l’endemà de la seva publicació al BOE, s’ha establert un període d’aplicació voluntària de dotze mesos, excepte pel que fa a seguretat contra incendis, seguretat d’utilització i estalvi energètic, en què hi ha un període d’aplicació voluntària de sis mesos. S’inicia, per tant, un període transitori d’entre sis i dotze mesos, en què hauran de conviure la normativa actual (Normes bàsiques de l’edificació, NBE) i el CTE, i per tant d’ús indiferent de les normatives actuals i el text del CTE. El sector s’haurà d’adequar a les noves exigències tècniques que comportarà el CTE, que afectaran amb caràcter general tots els agents del procés, des del projecte fins a l’execució. Transcorregut aquest període, seran només d’aplicació els documents del CTE. ■
6/4/06 17:09:39
20 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
2a QUINZENA ABRIL 2006
NOTÍCIES GRÀFIQUES
notícies gràfiques CENTENARI DE LA CASA BATLLÓ
Crear com ho fa la natura Aquest mes de febrer es va celebrar a la Casa Batlló la festa Cents anys d’il·lusió i molts premis per celebrar-ho, que pretenia, per una banda, celebrar el centenari d’aquesta obra d’Antoni Gaudí i, per l’altra, recordar els premis amb què ha estat reconeguda la creativitat i expressivitat arquitectònica de l’edifici. La festa d’aniversari va comptar amb la presència com a mestre de cerimònies de l’arquitecte Jean Nouvel, admirador reconegut de l’arquitectura de Gaudí, de qui ha reconegut la influència en la seva obra. La Casa Batlló ha estat mereixedora de dos guardons importants. El juliol del 2005 va ser inclosa a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco i el juny de l’any anterior li va ser atorgada la Medalla per a la Conservació del Patrimoni Arquitectònic. Aquest any, per celebrar el centenari de la seva construcció, Correus ha aprovat un segell commemoratiu, que està previst posar en circulació el proper 8 de juny. Gaudí va remodelar de dalt a baix aquest edifici del Passeig de Gràcia de Barcelona del 1904 al 1906 fins transformar-lo en, més que una casa, una cova marina, amb trencadissos que simulen bombolles d’aire que pugen ondulants per la seva façana. Però la inspiració en la natura de l’arquitecte no es limitava a la imitació de les formes, sinó que l’observava per comprendre de quina manera crea. Així que en la façana de la Casa Batlló s’hi pot descobrir també columnes amb forma d’ossos i balcons inspirats en els orificis oculars i nasals humans. El gran finestral de la planta noble figura ser un ratpenat i el balcó de la princesa, al capdamunt de la façana, pren la forma del calze d’una flor. ■ ■■■
i270 Noticiari CAATB.indd 20
6/4/06 17:09:48
i270 Noticiari CAATB.indd 21
6/4/06 17:09:54
22 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
2a QUINZENA ABRIL 2006
DIVERSOS
Neix el Centre Tecnològic de la Construcció de Catalunya Materials i noves tecnologies
■ ■ ■ El 6 de març es va constituir el Centre Tecnològic de la Construcció de Catalunya, format inicialment per 21 empreses, majoritàriament fabricants de productes de la construcció, juntament amb els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Medi Ambient i Habitatge, i Treball i Indústria de la Generalitat, així com la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). El nou centre tecnològic es configura com una entitat privada amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat de les empreses mitjançant la generació i el desenvolupament de tecnologia per al sector. Té els estatuts propis d’una fundació però, tal com destaca Anton M. Checa, director general de l’ITeC, “neix amb voluntat empresarial; són les empreses les que marquen el ritme”.
Antoni Giró, nou rector de la UPC
0,7
Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per a l’any 2006
El primer president del patronat de la fundació és Francesc Valls, president del grup TEXSA, una de les empreses impulsores del projecte, al qual es preveu la incorporacio de noves empreses del sector de la construcció. Entre les principals àrees de treball que desenvoluparà el nou centre figuren les de materials i solucions constructives, tecnologia, medi ambient, normalització, prospectiva i internacionalització. El nou centre està ubicat al carrer Wellington, 23 de Barcelona, al costat de la seu de l’ITeC. Aquest ha posat al seu servei el coneixement i els serveis que ha estat desenvolupant en els camps de la investigació i la innovació, ja sigui per iniciativa i capacitat propis o en col·laboració amb el sector universitari. ■
La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre la convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2006. La contrapart ha de ser una ONG, una associació o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. Els programes o projectes que es vulguin presentar hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció o bé vinculats amb la formació en aquesta matèria. Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual. El CAATB valorarà, entre d’altres aspectes, que els projectes introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu. També, que promoguin la participació de professionals i estudiants en el moviment de la cooperació internacional i que les candidatures de les entitats justifiquin estar acollides a la Llei de mecenatge 49/2002.
Es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Documentació requerida: - Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària. - En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’hauran d’adjuntar plànols i el pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar. - Carta de la contrapart demostrant el seu interès i el seu tipus d’implicació en el projecte.
El termini màxim de presentació és el 28 d’abril de 2006
Demaneu el formulari per a la presentació de projectes trucant al 93 393 37 10 o bé enviant un correu electrònic a comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per Internet a l’adreça www.apabcn.es/ convocatoria2006 i baixar-vos els formularis.
i270 Noticiari CAATB.indd 22
El 29 de març, Antoni Giró Roca va prendre possessió com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en un acte presidit pel conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Solà, i amb la presència de la tinent d’alcalde, Marina Subirats i del rector sortint, Josep Ferrer Llop. En l’acte de presentació, Giró (Reus, 1949) va destacar els canvis que viurà la universitat com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior i va demanar la complicitat de l’administració i dels altres rectors per afrontar canvis a la Llei Orgànica d’Universitat (LOU). El nou rector va dir que cal recuperar el tarannà de la UPC, la seva especificitat i empenta, perquè el futur serà de les universitats que innovin i siguin creatives. “Això no ho podem fer sols, cal que fem pinya amb la resta d’universitats perquè la universitat catalana sigui un referent a l’Espai Europeu Educació Superior”, va indicar. En l’àmbit de l’ensenyament, Giró ■■■
va apostar per promocionar un nou model docent amb noves metodologies i processos d’aprenentatge per formar persones i professionals competents i adaptats al mercat laboral. Vol, a més, que els estudiants continuïn mantenint un contacte amb la Universitat després d’acabar els estudis i vol consolidar la UPC com a motor tecnològic i científic. ■
6/4/06 17:09:58
Está activando por teléfono la calefacción de su vivienda
Pantalla táctil SimonVOX.2
Control y seguridad del hogar a través del teléfono Incluir SIMON en la MEMORIA DE ACABADOS es un valor seguro, da una clara ventaja competitiva y marca la diferencia. Nos convertimos, si lo desea, en su partner: con asesoramiento técnico en sus proyectos y nuestro Servicio de Atención Técnica al Cliente, siempre cerca de usted. Convertimos viviendas en hogares
Tel. 902 109 100 • Servicio de atención técnica al cliente: Tel. 902 109 700 - e-mail: simonmail@simon-sa.es • www.simon.es
i270 Noticiari CAATB.indd 23
6/4/06 17:10:03
24 c L’INFORMATIU DEL CAATB
NOTÍCIES DEL SECTOR
2a QUINZENA ABRIL 2006
PATRIMONI INDUSTRIAL
El FAD dóna suport a la Plataforma Can Ricart ■ ■ ■ El Foment de les Arts Decoratives (FAD) dóna suport a la Plataforma Salvem Can Ricart (www. salvemcanricart.org). Per aquesta raó, en l’assemblea general de socis del FAD, del 27 d’abril, li atorgarà una de les medalles FAD d’aquest any. La condecoració ha estat atorgada a la plataforma per la seva tasca constant per evitar l’enderroc del complex fabril de Can Ricart, amb l’objectiu de conservar per a la ciutat aquest testimoni del patrimoni industrial i fer-lo reviure.
Una millora per a la ciutat Alhora, la medalla reconeix la capacitat de la plataforma d’agrupar esforços i esperances de col·lectius heterogenis (d’industrials a veïns, d’artistes a historiadors), al voltant d’un objectiu comú, demostrant així
i270 Noticiari CAATB.indd 24
Les medalles FAD són un reconeixement a activitats, iniciatives i trajectòries de qualsevol disciplina que es pot contribuir a la millora de la ciutat amb la creació de sinergies i l’obertura dels projectes urbans als ciutadans. Les medalles FAD són un
La plataforma proposa mantenir i rehabilitar íntegrament tot el conjunt patrimonial. reconeixement a activitats, iniciatives i trajectòries de qualsevol disciplina, tan personals com d’entitats. Can Ricart és un valuós exemple de la construcció fabril en superfície. La plataforma proposa mantenir i rehabilitar íntegrament tot el conjunt patrimonial, i fer dels seus carrers i les seves places espais al servei de la ciutat. ■
6/4/06 17:10:13
c 25 NOTÍCIES DEL SECTOR
L’INFORMATIU DEL CAATB
ACTIVITATS DIVERSES
2a QUINZENA ABRIL 2006
L’accessibilitat al lloc de treball és un avantatge per a tothom ■■■ La conferència Accessibilitat al treball per a tots; i també per a persones amb discapacitats, va fer adonar al públic de les nombroses dificultats que té la gent amb amb discapacitats per treballar en les mateixes condicions que algú sense limitacions físiques o psíquiques. La conferència va celebrar-se en l’entremig del saló Oficina Viva, que va donar a conèixer les solucions més avançades per a l’oficina i l’empresa del 13 al 25 de març a la seu del Foment de les Arts decoratives (FAD), organitzat per Sponsorship & Events. Va anar a càrrec de Begoña Pons, advocada del grup empresarial ISS Facility Services, Enrique Rovira-Beleta, arquitecte especialista en accessibilitat, i Joaquim Romero, arquitecte tècnic i gerent de B&J Adaptaciones, que ofereix solucions en consultoria i ajudes tècniques en l’adaptació del lloc de treball.
Accessibilitat laboral Begoña Pons va recordar l’obligació de reservar com a mínim el 2% dels llocs de treball per a discapacitats que tenen les empreses
activitats
DEL SECTOR EN GENERAL
FIRES I CONGRESSOS
Congrés nacional d’àrids La Asociación Nacional de Empresarios Fabricantes de Áridos organitza el I Congrés nacional d’àrids, un fòrum dirigit a empresaris, professionals, científics i tècnics relacionats amb el sector dels àrids, en què es tractaran temes com ara les etapes prèvies a l’inici d’una explotació fins als productes als quals es destinen. Hi haurà sessions tècniques amb experiències pràctiques, formació i investigació. DATES: 5,6, i 7 d’octubre LLOC: Auditori de Saragossa´C/Eduardo Ibarra, 3 de Saragossa. INFORMACIÓ: www.auditoriozaragoza.com
Seguretat contra incendis GIDAI i la Universitat de Cantàbria
i270 Noticiari CAATB.indd 25
L’ARQUITECTE ENRIQUE ROVIRA-BELETA I L’ARQUITECTE TÈCNIC JOAQUIM ROMERO
públiques i privades amb més de 50 treballadors. “Qualsevol tipus de discapacitat es pot integrar en el mercat ordinari laboral”, va indicar. I els dos ponents següents van confirmar la seva afirmació amb força exemples. Enrique Rovira-Beleta va referir-se a portes de fer 80 centímetres d’ampla en comptes de 70, tasses de wàter
organitzen un congrés internacional sobre La Seguretat contra Incendis en Edificis de Gran Alçada, per presentar les principals invocacions tecnològiques, de disseny, de selecció de materials de sistemes actius i passius etc. emprats a la seguretat contra incendis ,a directius, professionals i tècnics del sector. DATES: 19 d’octubre LLOC: ETS de Ingenieros Industriales y de Telecomunicación, Universidad de Cantabria Av. Los Castros, s/n, Santander INFORMACIÓ: www.grupos.unican.es/ GIDAI EXPOSICIONS
Una nova arquitectura Una nova arquitectura per a una nova ciutat 1928-1939 mostra la contribució que el GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) va donar a l’arquitectura i a l’urbanisme moderns durant la dècada dels anys trenta. DATES: del 19 de maig al 8 d’octubre de 2006 LLOC: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Casa Padellàs del Conjunt
que no han de ser poltrones elevades, extintors al terra perquè els pugui agafar tothom, varietat de colors per evitar maldecaps (literalment) a la gent amb poca visió, taules amb espai útil per sota del pla de treball. Romero va mostrar una càmera d’infrarojos i una gorra amb la que podia fer anar el ratolí, un commutador que
Monumental de la plaça del Rei, s/n. INFORMACIÓ:
www.museuhistoria.bcn.es
La Barcelona Medieval La sala de les voltes romàniques del Museu d’Història de la Ciutat acull el proper mes de maig una exposició dedicada a la vida quotidiana, política i social de la Barcelona de l’Alta Edat Mitjana (segles VIII-XIII). DATES: del 4 de maig 30 de maig LLOC: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Conjunt Monumental de la plaça del Rei , s/n. INFORMACIÓ: www.museuhistoria.bcn.es
es controla a base d’aspirar i bufar, un programa informàtic per escriure amb signes, un teclat ergonòmic. I un llarg etcètera de solucions que no tenen perquè ser més cares. “Hi ha falta de formació”, va indicar Rovira-Beleta. Fins i tot, quan hi ha bona predisposició: ell es mou amb una cadira de rodes sense motor i no va poder pujar a l’estrada perquè la rampa d’accés tenia més d’un 8% de desnivell. “Això és molt habitual”, va indicar l’arquitecte, autor del llibre blanc de l’accessibilitat, que va explicar que Barcelona és una de les ciutats del món que estan millor en aquest tema i això donava una idea de com estava la resta de món. “Partim de la mateixa situació d’igualtat pel fet de ser persones. Doncs adaptem la desigualtat”, va indicar Romero, que va poder pujar la rampa perquè portava una cadira de rodes motoritzada. Al final va quedar clar que el futur mica en mica serà millor. Entre altres raons, perquè “les empreses han començat a adonar-se que gràcies a l’accessibilitat hi ha menys riscos laborals i això ven”, segons va indicar Rovira-Beleta. ■
Antiga fàbrica modernista de CaixaForum CaixaForum organitza visites especialitzades per conèixer les intervencions a l’edifici d’arquitectura modernista industrial dels arquitectes Francisco Javier Asarta (restauració de la fàbrica), Roberto Luna (rehabilitació) i Robert Brufau (càlcul d’estructures). La visita recull, a més, les intervencions artístiques de Sol LeWitt i Lucio Fontana. També es realitzen visites comentades per al públic en general, per a grups i persones amb dificultats auditives. DATES: dissabtes 6 de maig i 3 de juny. LLOC:CaixaForum. Av. Marquès de Comillas, 6-8 , Barcelona INFORMACIÓ: www.caixaforum.com , inscripció prèvia al telèfon: 93 476 86 30
6/4/06 17:10:25
i270 Noticiari CAATB.indd 26
6/4/06 17:10:46
i270 Noticiari CAATB.indd 27
6/4/06 17:11:02
ES_StarLight_Catalan_RGI
03.03.2006
12:55 Uhr
Seite 1
Els experts de l’aigua recomanen Grohe:
“Sempre m’ha fascinat la perfecció del reflex” Stuart Hall, Fotògraf, Sydney
nou
Nou Essence amb Grohe StarLight® Reflexos sempre brillants i lluminosos: així és Essence de Grohe, gràcies a l’exclusiva tecnologia Grohe StarLight®. El seu cromat brillant es mantindrà intacte per molts anys gràcies a la seva alta resistència a taques i ratllades. Una nova estrella brillarà al seu bany.
www.grohe.com
i270 Noticiari CAATB.indd 28
6/4/06 17:11:10
Reportatge:
HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA A fons Habitatges Porta Cambó: Una intervenció amb vistes
R
REPORTATGE
Projecte Una idea integradora per al barri
HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
c 29 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Estudi econòmic Coherent amb l’entorn
En obra Problemes en l’estructura i sobrecost econòmic
i270 el reportatge.indd 29
6/4/06 17:15:19
30 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
Una intervenció amb vistes Habitatges Porta Cambó. Els habitatges situats al barri de Santa Caterina han col·laborat en la millora dels problemes urbans i humans del barri Cristina Arribas informatiu@apabcn.es Ens trobem al barri de Santa Caterina, on s’han concentrat la major part d’intervencions urbanístiques del nucli antic, en un del punts on calia resoldre una barreja de problemes urbans i humans. Els habitatges construïts a l’obertura de l’avinguda Cambó han col·laborat notablement en aquesta millora. Ens centrarem en l’illa d’habitatges situada entre els carrers Cambó, Fonollar, Giralt i Gombau, duta a terme pels arquitectes Lluís Bravo i Gustavo Conte-Pomi. Es tracta d’habitatges de nova planta a tota la part de la nova avinguda, i de conservació dels preexistents, la façana dels quals dóna als carrers Giralt i Gombau. En aquests últims es va portar a terme una acurada operació de rehabilitació. El lloc físic més interessant es troba en aquells habitatges on hi ha parts preexistents i parts de nova construcció: una veritable operació de cirurgia. El punt de partença dels seus autors va ser el replantejament del model urbanístic inicial proposat per un gran coneixedor del barri, Enric Miralles. En el seu Estudi de Detall s’incorpora el concepte de suma entre edificació vella i nova, una nova arquitectura amb una tipologia urbana que conserva el caràcter original de l’entorn. El resultat d’aquest document urbanístic consisteix en la proposta d’obertura del nou carrer i l’estudi de la volumetria dels edificis que el delimitarien. ■■■
i270 el reportatge.indd 30
L’eina bàsica de treball era una gran maqueta de l’àmbit d’intervenció i entorn, on es comprovaven els canvis. Un tret que considero lloable és que en la redacció definitiva del nou Pla urbanístic es va anteposar el projecte arquitectònic: primer arquitectura, després pla urbanístic. Sovint és palesa la impossibilitat de l’urbanisme per captar la ciutat. En el procés inicial de l’obra es varen trobar restes arqueològiques, com va succeir també en el Mercat. En aquest cas, es van extreure i documentar molt acuradament i es van prosseguir les obres. Es va fonamentar amb micropilotatge per fer tan poc malbé com fos possible l’estructura soterrada. Aquest fet va endarrerir força el procés natural de l’obra, com també: els filtres de Patrimoni i persones que o(k)upaven nocturnament els espais ja construïts i que calia desallotjar a mesura que s’avançava. Una intervenció com aquesta, en el barri en què es troba i amb un entorn sensibilitzat especialment per intervencions que no el té en compte, troballes arqueològiques, comissions de Patrimoni... no és senzilla. Cada pas s’ha d’analitzar des de diferents àmbits. Els arquitectes podrien anar explicant el procés de cada detall, cada pas fet, amb els seus entrebancs, canvis...
Característiques dels habitatges Es tracta de pisos de lloguer on viu la gent del barri que ha estat desplaçada per altres intervencions. Són habitatges d’1, 2 o 3 habitacions (50 m2, 60-70 m2 o 70-90 m2). Els acabats
interior són austers, però sabem que els usuaris no han canviat res: parets blanques, envans i falsos sostres de Pladur, paviments ceràmics i fusteries d’alumini. Les cuines són sempre cuina menjador, amb mobiliari baix, de fusta. Les obertures no tenen caixa de persiana; així, els interiors són més lluminosos. Totes les distribucions interiors es van projectar en el moment en què es va definir la volumetria exterior.
FRAGMENT DE FAÇANA A L’AVINGUDA FRANCESC CAMBÓ.
Cada habitatge és diferent i no hi ha una planta tipus. Fruit d’una intervenció com aquesta, amb preexistències que es conserven, noves aportacions... cada habitatge és diferent i no hi ha una planta tipus. No coincideixen els nous forjats interiors amb els marcats en les façanes existents que es conserven. Així que, d’aquest fet, sorgeixen unes terrasses i espais intermedis que filtren l’àmbit privat de l’habitatge de l’exterior. Un cop més, es tracta d’una operació ben acurada que esprem al màxim les possibilitats d’aquesta fusió entre allò nou i allò vell. Els autors no es limiten a deixar una pell morta i sense sentit. Molts edificis d’alguns barris de Barcelona han estat buidats de la carn i el suc que contenen i els donen la raó de ser; només hi resta la carcassa, una closca buida que serveix per justificar un Continua a la pàgina 32
VISTA DE L’ACCÉS AL VESTÍBUL DES DE LA PÈRGOLA EXTERIOR DEL M
6/4/06 17:15:23
c 31 REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
LA VERTICALITAT DE LES OBERTURES ERA UN TRET
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
ELS VOLUMS ES TREBALLEN ESCULTÒRICAMENT.
IMPORTANT DE PROJECTE.
ESC CAMBÓ.
L 'ÚS DELS COLORS I MATERIALS DIFERENTS COL·LABOREN EN DESMATERIALITZAR LA POTÈNCIA DE LA MASSA CONSTRUÏDA.
GOLA EXTERIOR DEL MERCAT VEÍ.
i270 el reportatge.indd 31
VISTA DE FAÇANA D'HABITATGES REHABILITATS AL CARRER GIRALT.
6/4/06 17:15:37
32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
Fitxa tècnica. Habitatges al barri de Santa Caterina
Ve de la pàgina 30
suposat respecte de record i memòria: una vergonya. En aquest cas, la pell continua sent la pell que envolta els habitatges es converteix en una pell que conté espais de filtre rics i plens de matisos. En les intervencions de façana es va trobar una gran barreja de materials que es van haver de cosir, cobrir o deixar vistos. El revestiment general és un estuc de calç aplicat amb llana (sistema italià) i la carta de colors terrosos va agradar tant que també es va aplicar als habitatges del mercat veí. Les obertures són sempre verticals, com les que hi ha al barri (no oblidem que l’arquitectura contemporània treballa en horitzontal). D’altra banda, no edificant en la planta baixa, s’aconsegueix mantenir recorreguts i en surt un de nou en vertical (perpendicular a Francesc Cambó), dels quals n’hi ha pocs, que dóna llum a un antic carrer fosc i sense sortida. Destacaria un tret que trobo molt encertat: no hi ha cap pati interior que no veiem. S’han obert tots: un veritable luxe! Fets com aquest expliquen com aquesta intervenció en un
DADES DE L’OBRA
Nom de l’obra: Habitatge a l’obertura Francesc Cambó ■■ Emplaçament: UA 2. C/ Cambó, Fonollar, Giralt, Gombau. Ciutat Vella, Barcelona ■■ Propietari/Promotor: Patronat Municipal de l’Habitatge ■■ Tècnic de la propietat: David Morros ■■ Projecte: Arquitectes directors del projecte: Luis Bravo i Gustavo Conte-Pomi Arquitecte tècnic: Carles Giner Estructures: Gerardo Rodríguez Instal·lacions: Taller d’Enginyeria Mediambiental, SL ■■ Direcció de l’obra Arquitecte director: Luis Bravo i Gustavo Conte Arquitecte tècnic: Carles Giner Estudi de seguretat i control de qualitat: CPV CEP Ibérica Cap d'obra: Jaume Riera i Carlos Pérez ■■
DADES D'OBRA ■■ Superfície construïda: 5.400 m2 ■■ ■■
No hi ha cap pati interior que no veiem. S’han obert tots: un veritable luxe! conjunt històric no cerca la protecció de la seva imatge. La nova volumetria obre noves perspectives i una nova avinguda, que es retalla sense perdre les visions pintoresques a què estem acostumats en aquest barri. Una intervenció, per tant, que resol escultòricament, l’escala i el gra del barri i que retalla, afegeix, emmarca, descobreix, allibera, filtra, respira... La proposta s’allunya de la volumetria regular i contundent engolidora de l’entorn. En aquest cas, s’aconsegueix “quadrar” els compassos entre l’arquitectura de fa més d’un segle que sona al seu entorn, amb la seva pròpia i contemporània: sincronia de ritmes, però no de temps. Davant tantes intervencions amb eslògans ridículs en boca de gestors que parlen amb la boca plena de ciment, davant tanta sordesa tonal i sensibilitats insospitades, encara trobem projectes com aquest, del tot interdisciplinaris, pensat per als qui hi viuran, els seus veïns, els que hi passejarem... sense demostracions d’orgull d’allò nou per sobre del temps, que accepta la complexitat sense amagar els seus darreres (de fet, ja no hi ha darreres).
i270 el reportatge.indd 32
Data d'inici de l'obra: 10-1998 Data d'acabament: 10-2003
LLISTA D'INDUSTRIALS ■■ Moviment de terra: Tort, SA
DETALL DE BALCONS I SOLUCIÓ INTERMITJA DE TRIBUNA EN GELOSIA DE FUSTA.
ES MANTENEN GRAN PART DELS TESTIMONIS D �ARQUITECTURA HISTÒRICA COM AQUESTA FINESTRA AL CARRER GOMBAU.
Qui no voldria viure en aquests habitatges, banyats de llum, amb vistes al mar ondulat de mil colors, en un barri carregat d’existència... No menys afortunats són els veïns, que tenen al seu davant aquesta escultura residencial, que omple les
seves llars de varietats visuals, noves perspectives i colors. La voluntat dels seus autors és que la seva intervenció desaparegui dins la complexitat de la ciutat històrica. La bona arquitectura s’integra sempre. Bravo! ■
■■ Micropilots: Trepanos y Recalces, SA ■■ Encofrador: Numiesta, SL ■■ Acer corrugat: Hierros y Montajes ■■ Maçoneria: Ejecuciones Pabul, SL ■■ Impermeabilització: Setor Impermeabilización, SL ■■ Gres i rajoles: Ceraworld Cerámicas, SA ■■ Ascensors: Kone Elevadores, SA ■■ Alumini i vidre: Reynalco, SL ■■ Serralleria: Cerrajería Comas, SA ■■ Protecció contra el foc d’estructures metàl·liques: Perlita y Vermiculita, SL ■■ Subministrament de graons: Vitage 2000, SL ■■ Pintor: Rieip, SL ■■ Fals sostre i extradossat autoportant: Isaphone, SA ■■ Fusteria: Miquel Morea ■■ Canalització i polipropilè: Yesos Villadecor, SL ■■ Estuc façana: Muntatge Santiga, SL ■■ Subministrament sanitari: Asoes Condal, SA ■■ Fontaneria, electricitat, plafons captadors solars i telecomunicacions: Integral de Instalaciones, SA ■■ Desinfecció de bigues fusta: Iberitac, SL ■■ Mobles de cuina: Servis Mobel, SL
6/4/06 17:15:43
c 33 REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Una idea integradora per al barri Millora substancial del sanejament, privacitat i confort en els interiors, i connectivitat i qualitat en l‘espai públic Luis Bravo Farre Gustavo Conte-Pomi Arquitectes ■■■ Des del punt de vista urbanístic, el projecte tracta de la transformació i regeneració del centre històric de Barcelona. Efectivament, el planejament existent proposava una intervenció que intentava evitar un traçat tan aliè a la morfologia del teixit urbà de la zona com hagués estat la prolongació rectilínia de l‘avinguda. El nostre projecte aprofundeix encara més en aquesta idea integradora, amb la voluntat d‘assimilar, d‘entendre, la dinàmica evolutiva històrica i específica del barri, a partir d‘una anàlisi perceptiva de les seves característiques arquitectòniques i urbanístiques (viabilitat, volumetries, textures, ritmes, composició...) i també d‘un coneixement de les seves necessitats i aspiracions des d‘una vivència quotidiana de contacte directe amb els seus habitants. Així doncs, es tractava d‘aconseguir una millora substancial en aspectes com sanejament, assolellament, ventilació, privadesa, en definitiva confort físic i psicològic en els interiors, i connectivitat i qualitat en l‘espai públic, potenciant alhora el manteniment del caràcter urbà peculiar de la zona en els seus aspectes visuals, sociològics i d‘entorn vital en general. Això es constata en el plànol urbanístic, en la nostra modificació de l‘Estudi de Detall, per crear un nou recorregut en direcció al mar (nou passatge per als vianants), articulat amb l‘avinguda Cambó mitjançant una plaça. D’aquesta manera es defuig de la superfície de local comercial a favor d‘una clara millora de l‘espai públic.
Conservació del patrimoni En el plànol arquitectònic, es mantenen alguns elements existents en total fusió i continuïtat amb la nova construcció. El criteri per a la seva conservació no és tant un suposat
i270 el reportatge.indd 33
valor patrimonial sinó la seva qualitat per reflectir el pas del temps i conservar la memòria del barri; així es contribueix a suavitzar l‘impacte de les noves edificacions. L‘arquitectura d’aquestes, en canvi, lluny de qualsevol mimetisme historicista, pretén captar i reproduir elements que permetin sintonitzar amb les temàtiques compositives i els ritmes
El plànol
El criteri per a la seva conservació no és tant un suposat valor patrimonial sinó la seva qualitat per reflectir el pas del temps i conservar la memòria del barri característics del lloc. Això es concreta en la disposició predominantment vertical de la façana i en el fet de suavitzar el caràcter massiu de la intervenció fragmentant perceptivament la volumetria i reflectint aquest mateix criteri en la forma d‘aplicar el color. Apareixen també reinterpretacions d‘elements tradicionals com la balconada o la gelosia.
Integrar la varietat i la diversitat Pel que fa a l‘interior, l‘excepcional verticalitat de les obertures (de sòl a sostre) i el traçat de les plantes permeten una il·luminació excel·lent i noves possibilitats visuals que suposen una millora clara en la tipologia residencial del barri i especialment en habitatges de protecció oficial. Es tracta d’arquitectura, doncs, que des d‘una concreció inequívocament actual, té la voluntat de dialogar i fusionar-se amistosament amb el ric teixit urbà de Ciutat Vella. Potencia així, una manera d‘integrar la varietat i la diversitat, que constitueix també el seu principal atractiu en el plànol social. ■
PLANTA DEL 4RT PIS
PLANTA DEL 5È PIS
6/4/06 17:15:57
34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
Problemes d’estructura Va ser fonamental la bona predisposició de totes les parts implicades, propietat, direcció d’obres, contractista, OCT i la nostra de direcció d’execució Carles Giner Arquitecte tècnic ■■■ En primer lloc, es va condicionar
el terreny, ja que es van descobrir uns quants pous i dipòsits d’emmagatzematge de líquids, tot això per sota de la cota zero. Aquests pous i dipòsits ens van facilitar la comprovació de la fonamentació dels edificis. Aleshores es va donar la coincidència que els arqueòlegs també ens van demanar que canviéssim el tipus de pilonatge previst en el projecte (pilons barrinats de 45, 55, 65 cm. de diàmetre). Per això, per uns altres de diàmetre reduït, es va prendre la decisió que tota la fonamentació de l’obra es realitzés amb micropilons de 15 cm. de diàmetre i amb injecció d’abeurada de ciment. S’ha de dir que tota la fonamentació es va realitzar a mesura que els arqueòlegs tenien les zones estudiades i analitzades. Aleshores és quan ens donaven el permís de perforar per zones. Això va comportar un inici dels treballs per blocs molt llarga i el plàning d’obres s’havia que revisar contínuament. També he de dir, que tot el conjunt de tres edificis amb quatre escales, estava perfectament definit pel Pla especial de modificació de l’ordenació de la prolongació de l’avinguda de Francesc Cambó.
tents, i el seu estat també era molt variable: des de les fissures o esquerdes, tant horitzontals com verticals, fins a la verticalitat de les pròpies parets. Les parets mestres van des de la paret de maó de tres quarts, la paret de maó de pam i mig, la paret de carreuons, el paredat de maçoneria, totes elles, a més, amb obertures fetes inicialment (llindes de pedra) o fetes posteriorment (llindes a plec de llibre), també vam trobar que alguna paret interior de càrrega no estava
lligada amb la paret de façana. Com a elements resistents horitzontals ens vam trobar amb biguetes de fusta, i evidentment, ens les vam trobar malmeses: amb fletxes, esbiaixades, amb els caps molt tocats per les humitats, alguna amb corcs, etc. Vam començar a donar solucions: cosir, injectar, lligar, estintolar, per poder refer les parets mestres; apuntalar per a reforçar sostres, estintolaments de caps de biguetes, canvi de biguetes de fusta per biguetes d’acer laminat, i així poder fer noves capes de compressió amb formigó i fer els forjats resistents; desmuntar façanes i recuperar les pedres de balcó, llindes, brancals, lleixes, escopidor, per tornar-les a muntar un cop es feia la nova façana, i també vam refer cornises; aquests dos edificis també tenien una part nova amb estructura de formigó armat amb pilars i sostre reticular, i una altra part, que vam haver d’enderrocar, es va refer amb una estructura metàl·lica de pilars, bigues i biguetes. Aquestes dues estructures les vam lligar amb la resta de l’edifici. En l’edifici A, l’estructura de formigó armat, pilars i sostres reticulars
i270 el reportatge.indd 34
Els tècnics comentàvem que aquesta obra era el cas ideal perquè els alumnes fessin visites. El resum de tota aquesta actuació estructural, es de que va ésser un cas pràctic del que ens van ensenyar a l’Escola quan estudiàvem i un compendi del que ens deia el Benavent, i en formigó armat el que ens començava a ensenyar el Montoya. Durant el transcurs de l’obra tots els tècnics que hi vam participar, comentàvem que aquesta obra era el cas ideal perquè els alumnes fessin visites periòdiques i veiessin in situ bona part del que poguessin aprendre en teòrica. Un cop resolta la problemàtica que ens va donar l’estructura, ens quedava per resoldre el sobrecost econòmic que això va comportar. D’acord amb la propietat, la primera disposició va ser canviar el tipus de calefacció, es va suprimir la de caldera amb radiadors i es va decidir ferla elèctrica, reforçant les línies dels endolls a totes les estances.
Trobar solucions
TRACTAMENT EXTERIOR DONAT A LES
EN L’EDIFICI A NO VA SORTIR CAP SORPRESA
FAÇANES AMB UN MORTER A LA CALÇ AMB
ESTRUCTURAL; ERA L’ORIGINAL
COLOR APLICAT ARREBOSSAT.
DE PROJECTE
COM A ELEMENTS RESISTENTS HORITZON-
DETALL D’UNA ZONA IMPERMEABILITZADA
TALS ENS VAM TROBAR AMB BIGUETES DE
PER TEXSA
Parets molt malmeses Quan vam començar a treballar dins dels edificis a rehabilitar (blocs B i C), ens vam trobar que algunes de les parets que s’havien de mantenir estaven tan malmeses que no es podien fer servir. Això comportava l’informe fet pels arquitectes (direcció d’obra) i per l’arquitecte tècnic (direcció d’execució) dirigida als organismes de l’Ajuntament per poder fer les coses amb seguretat i amb bones condicions constructives, ja que en teoria el volum i les característiques dels edificis s’havien de mantenir segons establia el Pla especial. En els edificis a rehabilitar, ens vam trobar tot tipus de parets resis-
era l’original de projecte, ja que tot ell era nou de trinca, encara que també es va fer una estructura metàl·lica, per lligar la de formigó armat amb un troç de façana vella que estava estintolada. Com que estava previst en el projecte original, podem dir que en aquest bloc A no hi va sortir cap sorpresa estructural.
FUSTA.
Després es va fer una repassada general a tota la fusteria, tant interior com exterior, on per cert vam trobar un altre problema ja que els porticons existents no es van poder aprofitar, i aquest va ser un capítol a on es va poder eixugar part de l’increment. Evidentment no només es va eixugar l’increment en aquests dos capítols, sinó també en el dia a dia i partida a partida durant el transcurs de tota l’obra. Es van intentar trobar solucions més enllà de les partides del pressupost. Va ser fonamental, per arribar a l’acabament de l’obra, la bona predisposició de totes les parts implicades, propietat, direcció d’obres, contractista, OCT i la nostra de direcció d’execució. Una altra cosa que em va agradar molt va ser el tractament exterior de les façanes amb un morter a la calç amb color aplicat arrebossat, i força colors. Per fi en aquell barri es fugia del color gris que tenen els edificis que altres administracions havien fet. Després d’altres ens van seguir la línia posant també color a les seves façanes. ■
6/4/06 17:16:01
c 35 REPORTATGE HABITATGES AL BARRI DE SANTA CATERINA
Coherent amb l’entorn L’estructura i els fonaments, juntament amb els enderrocs representen una proporció del 33% del pressupost Jordi Olivés informatiu@apabcn.es ■■■ Les rehabilitacions sempre tenen
un caràcter singular, molt específic i condicionat sobre allò en què s’actua, però en aquest cas encara és més acusat ja que l’edificació es troba en un entorn peculiar en el qual també s’incideix. El fet és que la rehabilitació va juntament amb l’enderroc d’una part d’edifici per obrir un carrer, de traça irregular, amb voluntat de reproduir unes imprecises preexistències i d’encaixar unes volumetries heterogènies, aparentment caòtiques, però que acaben definint una composició de conjunt que restableix el caràcter de barri amb una història plena de superposicions. Aquestes consideracions valen per introduir la idea que en aquesta promoció la inversió econòmica transcendeix l’obra mateixa, ja que es deu també a l’entorn sobre el qual, i de forma inherent, també s’està intervenint. En aquest sentit, els esforços i eventuals costos que es puguin derivar acaben sent rendibilitzats socialment per la ciutat, i de forma interactiva, pel valor afegit que proporciona al producte resultant. D’altra banda, per la naturalesa de la intervenció, les circumstàncies porten a una revisió continuada de projecte en paral·lel amb el transcurs de l’obra, per validar les hipòtesis considerades o per incorporar noves premisses i dades sobrevingudes. L’obra reflecteix la cura amb què s’han tractat aquests aspectes i la intenció d’aconseguir un resultat que reflecteixi l’autenticitat del que es mostra. S’observa l’encert de l’eliminació dels patis de ventilació interiors, fent que tots els tancaments esdevinguin façanes exteriors amb les obertures dels forats a tota alçada; també, l’encert de l’encaix entre els diferents volums i la permeabilitat aconseguida vers els carrerons dels voltants. En l’aspecte constructiu d’aquests habitatges cal destacar la dificultat i diversitat d’actuacions de caire estructural, que abasten des del con-
i270 el reportatge.indd 35
dicionament del terreny, les actuacions sobre fonaments –existents i nous–, les reparacions d’estructures existents i els reforços –tant en l’estructura vertical com en els forjats–, les noves estructures intercalades a vegades entre les existents, i tot plegat combinant materials i tipologies diferents de formigó, d’acer, de fusta, de parets de fàbriques diverses, etc. És complex intentar una modelització d’un conjunt estructural existent i dispar, i es fa necessari contrastar les solucions projectades conforme es desenvolupa l’obra i es mostra l’estat real dels elements.
Homogeneïtat en la distribució del cost El pressupost reflecteix la forta incidència dels capítols d’estructura i fonaments, que junt amb els enderrocs representen una proporció del 33% del pressupost (una tercera part de l’import total). En ràtio de cost assoleix un valor de 245 €/m2 (i això que es tracta d’una edificació existent; en canvi, s’acosta a valors gairebé de nova construcció). La resta de pressupost es reparteix en multitud de treballs, sense singularitats a destacar. A la taula s’han agrupat els capítols per conceptes constructius i disciplines. Es parteix del PEM, pressupost d’execució material, i s’hi incorpora una columna on s’afegeix el 19% de despeses generals i benefici industrial, per obtenir l’import a partir del qual es dedueixen les ràtios de cost unitari. En cap cas està considerat l’IVA. S’inclou també un gràfic de barres que reflecteix aquesta homogeneïtat en la distribució del cost. Només destaca la proporció del capítol de pintures i estucs, com un dels paquets més importants. Un cas contrari és el de les instal·lacions, que tenen una incidència molt baixa, en una proporció del 12% en conjunt i una ràtio de 85 €/m2. La ràtio final, de 728 €/m2, és molt continguda, sobretot tenint en compte la fracció que resta si es descompta el cost de l’estructura, dada que desprèn l’austeritat en tot tractament complementari als elements essencials de l’obra. ■
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Pressupost de l'edifici. Resum econòmic. CAPÍTOL
PRESSUPOST
Enderrocs i treballs previs Enderrocs Enderrocs edifici existent Estintolament de façanes Fonaments i murs Condicionament del terreny Murs i pantalles Pilons Enceps i riostres Estructures Reparacions estructurals Estructura metàl·lica Estructura de formigó Escales rampes Forjats Cobertes Tancaments de façana Fusteria i serralleria Bastiments Portes Finestres Balconeres Vidres Serralleria Sanejament Ram de paleta i acabats Arrebossats Aplacats Cel rasos Enrajolats Altres acabats Aparells sanitaris Pintures i estucs Paviments Pedra Terratzo Ceràmica Exteriors Instal·lacions elèctriques Electricitat Telecomunicacions Instal·lacions mecàniques Climatització Gas Fontaneria Protecció contra incendis Xarxes de serveis Altre equipament Aparells elevadors Mobiliari i electrodomèstics Jardineria Seguretat i Salut TOTAL
PEM
IMPORT (PEM+19%)
%
€/m 2
142.080,48
169.075,77
4,30%
31,31
448.857,68
534.140,64
13,59%
98,92
520.112,94
618.934,40
15,75% 114,62
75.757,89 308.733,18 251.167,90
90.151,89 367.392,48 298.889,80
2,29% 9,35% 7,60%
16,69 68,04 55,35
36.531,20 312.493,95
43.472,13 371.867,80
1,11% 9,46%
8,05 68,86
312.172,56 263.900,90
371.485,35 314.042,07
9,45% 7,99%
68,79 58,16
133.722,25
159.129,48
4,05%
29,47
252.237,10
300.162,15
7,64%
55,59
173.283,99
206.207,95
5,25%
38,19
85.597,09 3.930.549,00
2,18% 100,00%
15,85 727,88
50.201,26 10.197,55 81.681,67 3.965,58 6.358,50 399.874,45 38.659,15 79.320,53 37.577,66 68.979,87 24.561,38 309.673,50
25.553,33 45.206,56 85.012,57 33.992,72 46.862,31 14.540,41
192.308,05 10.802,35 14.665,80 25.704,13 20.974,25 48.039,37
32.358,63 145.003,21 7.504,69 79.034,37 87.155,31 46.566,94 187.785,88 14.389,47 40.706,24 5.909,26 3.446,25 117.385,64 49.740,72 6.157,63 71.930,33 3.302.982,35
- Superfície total construïda, m2 = 5.400,00 - Els imports es refereixen al PRESSUPOST TOTAL SENSE IVA, és a dir (PEM + 19% de DGO+BI). (Només caldria afegir l’IVA per obtenir el PEC)
Perfil del cost i salut SeguretatI SALUT SEGURETAT
2,18%
Altre equipament ALTRES EQUIPAMENTS
5,25%
Instal·lacionsMECÀNIQUES mecàniques INSTAL·LACIONS
7,64%
Instal·lacions elèctriques INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
4,05%
Paviments PAVIMENTS
7,99%
PinturesI ESTUCS i estucs PINTURES
9,45%
RamDE dePALETA paletaI ACABATS i acabats RAM
9,46%
Sanejament SANEJAMENT
1,11%
Fusteria i serralleria FUSTERIA I SERRALLERIA
7,60%
TancamentsDE deFAÇANA façana TANCAMENTS
9,35%
Cobertes COBERTES
2,29%
Estructures ESTRUCTURES
15,75%
FonamentsI iMURS murs FONAMENTS
13,59%
Enderrocs i treballsPREVIS previs ENDERROCS I TREBALLS
4,30%
0%
2%
4%
6%
8% 10% 12% 14% 16% 18% 20%
6/4/06 17:16:09
36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Espai Empresa: FUSTERIA I TANCAMENTS
Coníferes americanes per fusteria exterior ■■■ Les coníferes americanes són fus-
tes versàtils, estables i respectuoses amb el medi ambient. Algunes són naturalment resistents a la degradació causada per diversos agents i altres accepten fàcilment els tractaments de protecció. Encaixen en l’amplitud dels nous dissenys i permeten la rehabilitació més exigent.
Pi groc El pi groc –net i dúctil-, el pi d’Oregon –conegut pel seu color i la seva estabilitat– o el cedre vermell –d’enorme durabilitat–, són fustes disponibles, econòmiques i de subministrament
���������������������������������
��������������������������������� �������������������������������� ������������������������������� �������������������������������� ��������������������������������� ���������������������������������� ����������������������������������� �������������������������������� ��������������������������������� ����������������������������������� �������������������������������� ������������������������������������� ��������� ���������������������
������������������������������ ��������������������������������� ��������������������������������� �������������������
��������������������
����������� ������������������������������ �����������������
�������������������������������
i270 espai empresa.indd 36
Les coníferes americanes permeten a l’industrial de la fusteria exterior de fusta aprofitar al màxim el material per la seva extraordinària neteja i disponibilitat en totes les mesures usuals
garantit. La disponibilitat de fusta de pi groc en grans seccions i longituds permet al fuster dissenyar i fabricar finestres de gran grandària o vidrieres arriscades, sense presència de nusos en els perfils, amb un vetejat uniforme. Pel fet de ser tova, la fusta de pi groc es deixa cargolar, clavar, encolar i mecanitzar amb facilitat. La seva pols i les seves serradures no produeixen irritabilitat al fuster. El pi groc presenta una fusta clara, de veta marcada. Admet fàcilment el tint, així com textures d’acabat diverses:
llises amb el raspallat, rugoses amb l’envelliment, etc.
Cedre vermell El cedre vermell destaca per la seva resistència a la degradació. A més de la seva durabilitat natural, té d’altres prestacions, com l’estabilitat –si és degudament assecada-, i la resistència al desgast per l’acció atmosfèrica. Admet molt bé la pintura i ofereix al fuster gran facilitat de mecanització. El pi d’Oregon és únic i exclusiu. La seva fusta és molt bonica i estable i molt durable. Aplicat en fusteria exterior, es comporta molt bé en zones on les oscillacions de temperatura i humitat són extremes. Gràcies a la seva veta recta, permet fabricar perfils per a finestres i altres tancaments molt bonics i d’altíssimes prestacions.
Hemlock El hemlock és una espècie molt més clara que les anteriors, amb molt poca veta i sense resina, ideal per pintar o lacar la finestra. La fusta de coníferes d’Estats Units és apta per elaborar fulles de perfil gruixut o prim. Admet en tots els casos la incorporació en la finestra de junts d’estanqueïtat, envidraments amb cambra, unions acanalades en marcs i fulles. Aquest material permet dissenyar fusteries
per a situacions especials, com rehabilitacions d’edificis antics i obertures àmplies o irregulars, ja que d’un sol tauló és possible extreure diverses peces llargues i netes. Una finestra ben dissenyada amb fusta de cedre, hemlock, pi d’Oregon o pi groc, a més de garantir les prestacions exigibles és molt bonica i càlida. La finestra de fusta ofereix actualment una imatge de qualitat en la construcció. L’industrial disposa d’una gamma de mides àmplia i adaptada a les seves necessitats: fusta tractada, seca i raspallada, amb les especificacions requerides per a un projecte concret i per a l’aplicació que tindrà el tancament. La fusta de coníferes americanes es troba fàcilment en els magatzems del ram a tot Espanya, amb la qual cosa la seva disponibilitat és immediata. Actualment, i a causa de la intensificació de la producció i a una millor silvicultura, la producció de fusta de qualitat d’algunes espècies, com el pi groc, s’aconsegueix en cicles més curts, de 25 anys. S’obté, per tant, més fusta d’albeca. Per això, algunes coníferes americanes, com el pi groc, han d’incorporar els tractaments de proContinua a la pàgina 38
������������������
6/4/06 17:18:51
i270 espai empresa.indd 37
6/4/06 17:18:56
38 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
FUSTERIA I TANCAMENTS
Ve de la pàgina 36
tecció i acabament adequats, si han de ser emprades en fusteria exterior. La seva albeca és susceptible a l’emblaviment -decoloració per l’acció de fongs cromògens-, que deteriora l’aspecte però no destrueix la fusta. Simples detalls com insistir en pinzellar les testes, dissenyar correctament les fusteries, mecanitzar i encolar de forma adequada peces i unions, i fer regularment un manteniment senzill, garanteixen que aquesta fusta conservarà durant molt de temps la seva funcionalitat i les seves característiques estètiques.
Tractament per a la durabilitat de la fusta Avui en dia existeixen nombrosos productes i mètodes de tractament que asseguren la durabilitat de la fusta: brotxa, immersió, polvorització, dutxa, autoclaus... Les coníferes d’Estats Units els admeten tots i la protecció arriba a tota la seva secció. És molt fàcil introduir materials repellents a l’aigua a l’interior dels perfils en el moment de la fabricació. L’explotació forestal als EUA està subjecta a estrictes reglamentacions per assegurar la sostenibilitat, el mínim impacte en el territori en el
i270 espai empresa.indd 38
moment de les operacions silvícoles i la protecció rigorosa dels cursos d’aigua i la biodiversitat. La certificació SFI (Sustainable Forest Initiative) ha estat adoptada majoritàriament per la indústria forestal nord-americana, fet que assegura unes actuacions respectuoses amb el medi ambient. En conclusió, la fusta de coníferes d’Estats Units és un material versàtil, durador i natural per a fabricació de finestres. Com qualsevol fusta, requereix uns tractaments apropiats en la fase de disseny i fabricació, i és fonamental el tractament final. Pot incloure l’aplicació de productes fungicides i insecticides, però és igualment important impedir l’accés d’aigua a l’interior de les peces per les testes. Això s’aconsegueix amb un tractament especial en la fase de fabricació i muntatge, assegurant l’aplicació de productes que repel·lin l’aigua. Amb això la deterioració de la fusteria per causa de l’aigua queda virtualment anul·lada. Així s’assegura durant molts anys la bellesa i les magnífiques prestacions d’aquestes fustes. ■ AMERICAN SOFTWOODS
Av. Europa, 42 28224 Pozuelo de Alarcón - MADRID Tel. i fax: 91 351 14 49 info@americansoftwoods.net www.americansoftwoods.com
6/4/06 17:19:01
i270 espai empresa.indd 39
6/4/06 17:19:06
40 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
FUSTERIA I TANCAMENTS
Perfils Technal a la façana solar d’Schott Ibérica
La nova façana compleix dos dels objectius bàsics: la reducció del consum d’energia i l’augment de l’eficiència energètica, substituint així les energies fòssils per energies renovables. TECHNAL
El projecte de renovació de la façana de l’edifici Shott Ibérica, situat a Sant Adrià del Besòs (Barcelona), neix a causa de les seves deficients prestacions tèrmiques originades per ponts tèrmics, falta de protecció solar i ventilació natural de la façana original. Aquesta, formada per vidres translúcids i sense obertures practicables, originava un sobreescalfament que arribava fins als 50 ºC de temperatura a l’estiu. La nova façana, obra de l’arquitecte Torsten Masseck i fruit de la col·laboració entre Schott Ibérica, SA i el CISoL, Centre d’Investigació Solar ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya, compleix dos dels objectius bàsics: la reducció del consum d’energia i l’augment de l’eficiència energètica, substituint així les energies fòssils per energies renovables.
■■■
Façana lleugera
Protecció solar El disseny del serigrafiat dels vidres combina les propietats de la protecció solar amb un atractiu efecte de llums i ombres a l’interior de l’edifici. Actualment, l’edifici es troba monitoritzat amb 24 sensors de temperatura tipus termopar, que mesuren la temperatura superficial
i270 espai empresa.indd 40
MC PLUS La façana MC Plus, en la seva versió trama horitzontal, permet una àmplia composició d’efectes en funció de les necessitats del projecte, amb una tecnologia fiable i fàcil d’usar. Els plafons de vidre només estan fixats en les seves arestes longitudinals amb uns perfils d’alumini que emfatitzen l’horitzontalitat de la façana. L’aïllament tèrmic queda assegurat per un intercalari de poliamida horitzontal col·locat entre l’estructura i la contratapa. Les façanes realitzades amb MC Plus arriben a valors d’atenuació acústica de fins a 40 dB, fins i tot incorporant finestres ocultes pròpies del sistema. L’estanqueïtat de l’estructura s’assoleix amb contratapes lineals d’alumini equipades amb junts EPDM i drenatges en tapa i contratapa horitzontal. Pel que fa a l’envidrament, la trama horitzontal admet una àmplia gamma d’espessors, de 6 mm a 32 mm, i arriba a càrregues màximes de 400 kg. ■■■
TECHNAL
Per a la composició de la façana lleugera s’ha utilitzat el mur cortina MC Plus de Technal en la seva versió trama horitzontal, amb fixos i finestres projectants, format per una combinació de mòduls fotovoltaics en la part superior i vidres aïllants de color i serigrafiats a la part inferior. Aquest element fotovoltaic és molt innovador i consisteix en la combinació d’un panell de cèl·lules solars atractiu, semitransparent i de color, que enriqueix la integració arquitectònica de la façana. Aquesta solució crea una permeabilitat nova de la façana i permet una intensa relació visual entre l’interior i l’exterior. El vidre de color que s’ha utilitzat millora, a més, la protecció solar i evita l’enlluernament. Aquesta unió sorgeix com a resultat de l’estudi de les característiques d’insolació d’una façana orientada a sud-oest, proveïda d’obertures que permeten una ventilació natural sota el principi de l’efecte xemeneia.
MUR CORTINA MC PLUS
6/4/06 17:19:23
c 41
TECHNAL HYDRO BUILDING SYSTEMS
Zona industrial Autopistes C/Diesel, 1 08150 Parets del Vallès Telèfon: 902 222 323 hbs.spain@hydro.com www.technal.es
i270 espai empresa.indd 41
FUSTERIA I TANCAMENTS
2a QUINZENA ABRIL 2006
CHOPO
L’INFORMATIU DEL CAATB
CHOPO
TECHNAL CHOPO
dels diferents vidres utilitzats, tant a l’interior com a l’exterior. A més, sis datalogger tipus Test mesuren la temperatura de l’aire i els valors d’humitat relativa en diferents punts de l’edifici. Està previst que el consum anual de calefacció i refrigeració de l’edifici es redueixi un 8%, i que s’eviti la producció de 5.600 kg de CO2 a l’any, aproximadament. ■
ESPAI EMPRESA
Fitxa tècnica. SCHOTT DADES DE L’OBRA
Nom de l’obra: Façana solar Schott Ibérica, SA ■■ Arquitecte: Torsten Masseck ■■ Arquitectes tècnics autors de la façana solar: Àlex Díaz i Esther Gallardo ■■ Promotor: Schott Ibérica, SA ■■ fusteria d'alumini: Technal ■■ Industrial: Calvià, SL ■■ Solucions utilitzades: Mur cortina MC Plus Trama Horitzontal amb fixos i finestres projectants. ■■
6/4/06 17:19:36
i270 espai empresa.indd 42
6/4/06 17:19:44
c 43 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
ENVANS I DIVISIONS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Plafó de fibra de guix Fermacell La resistència del plafó de fibra de guix Fermacell està testada a prova d’impactes ■■■ Fermacell, compost per guix armat
amb fibra de cel·lulosa, resulta especialment adequat per a envans secs interiors en llocs de moviment continuat, com escoles, instituts o hospitals, gràcies a la seva alta resistència davant de càrregues i impactes mecànics. Es tracta d’un plafó de fibra guix que respon a les necessitats d’arquitectes, promotors i constructors tenint en compte els assajos duts a terme segons la normativa alemanya (DIN 4103-1), que demostren que es pot utilitzar un envà 1S11 (de 125 + 100 + 125 mm) amb resultat òptim fins i tot en zones d’ús molt intens. Aquesta solució pot substituir l’opció de cartró guix + arrimador de DM o similar per un plafó Fermacell de 125 mm, o fins i tot de 150 mm per a més reforç. D’aquesta manera, es pot reduir el cost de la solució completa augmentant les prestacions, ja que es proporciona una resistència superior a tot l’envà. Aquesta, a més, ha estat calculada mitjançant dos tests d’impacte diferents.
imitar situacions extremes com l’acumulació de persones en cas de pànic, consisteix a aplicar una càrrega a la zona reforçada per l’estructura fins arribar a una de flexió de 5 mm. En una segona prova, s’aplica una càrrega entre els muntants de l’estructura fins arribar als 5 mm i, finalment, es prova aplicant una força màxima fins trencar l’envà. El test d’impacte (cos dur) s’efectua deixant caure una bola de 63,5 cm de diàmetre i 1 kg de pes sobre un plafó Fermacell de 125 mm d’espessor des de diferents alçades. S’observen els resultats següents: des d’1 m i després de 15 caigudes no s’observa cap dany en el plafó; des de 4,5 m d’alçada i després de diverses caigudes apareixen marques a la part posterior del plafó però en cap cas es trenca. I des de 5 fins a 5,5 m, una alçada de caiguda poc freqüent, el plafó queda malmès i es trenca paral·lelament als suports. ■
FERMACELL
Test d’impacte El test d’impacte (cos tou), que intenta
Telèfon: 902 368 009 fermacell-es@xella.com ■ www.xella.es
TEST D’IMPACTE COS TOU
TEST D’IMPACTE COS DUR
i270 espai empresa.indd 43
6/4/06 17:19:50
i270 espai empresa.indd 44
6/4/06 17:19:54
c 45 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
ENVANS I DIVISIONS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Caditasa fa 20 anys Caditasa, fabricant d’envans d’estructura d’alumini per a oficines, presenta el seu nou web
El nou web www.caditasa.com vol transmetre el segell de la marca: disseny i qualitat. Organitzada de forma simplificada i amb fàcil navegació, s’hi ha dut a terme una actualització dels productes i serveis de l’empresa. Pensant sempre en l’usuari, s’ha incorporat un apartat dedicat a les obres executades, amb imatges i una memòria explicativa, on es mostren els detalls d’alguns dels projectes duts a terme. Tot ha estat pensat per facilitar l’elecció al client, donant-li idees i explicant les possibilitats existents a l’hora de dissenyar un projecte de compartimentació. Es tracta d’un web dinàmic, que anirà augmentant en continguts i prestacions. ■■■
Els primers envans de Caditasa Caditasa, fundada el 1986, continua mantenint l’esperit emprenedor i innovador dels seus inicis. El primer producte que la firma va fabricar va ser l’envà. Des de llavors, Caditasa va seguir dissenyant i innovant, llançant al mercat diversos envans, entre els quals l’Elegant Plus, que es manté totalment vigent avui dia i s’ha convertit en un referent pel seu disseny i la seva qualitat en els acabats. L’Elegant Plus va ser el primer
i270 espai empresa.indd 45
envà del mercat amb una separació entre plafons i marcs de només de 3 mm. Recentment, i pensant en el futur, Caditasa ha projectat l’envà Grains, que aporta majors avenços tècnics, sense oblidar el disseny. Es tracta d’un envà amb major capacitat d’insonorització, major robustesa i pensat per canalitzar per l’interior qualsevol tipus d’instal·lació elèctrica sense necessitat de cap treball de mecanització addicional. En definitiva, es tracta d’un envà per a grans instal·lacions. Al llarg de tota la seva trajectòria, Caditasa s’ha convertit en una referència en el sector en l’àmbit nacional. Avui, Caditasa distribueix el seu producte a tota la península i té un ventall de professionals altament qualificats. Són vint anys d’experiència, innovant en la creació de nous productes i perfeccionant els ja existents. Són vint anys dissenyant, fabricant i comercialitzant productes amb un denominador comú: la qualitat. ■
CADITASA
www.caditasa.com www.elegantplus.es www.grains.es
6/4/06 17:19:57
46 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
ENVANS I DIVISIONS
Protecció passiva contra incendis amb plaques Rafael Sarasola Enginyer de camins, canals i ports Director general de PROMAT IBERICA GRUP Etex ■ ■ ■ Una placa és un element autoportant sòlid, de forma de trapezi i secció rectangular en la qual dues de les seves dimensions predominen sobre la tercera. Els avantatges de les plaques respecte d’altres sistemes de protecció passiva són els següents ■ Gran versatilitat d’aplicació ■ Treball en sec ■ Instal·lació ràpida i neta ■ Espessors controlats ■ Molt bons acabats ■ Funcional des del moment de la instal·lació
i270 espai empresa.indd 46
Un dels sistemes de protecció passiva contra incendis mes coneguts i usats és el de protecció mitjançant plaques Les plaques, per la seva gran versatilitat, poden utilitzar-se en moltes aplicacions de protecció passiva: ■ Protecció d’estructura. ■ Protecció de forjats. ■ Falsos sostres. ■ Particions lleugeres. ■ Conductes de ventilació i extracció. ■ Protecció de safates de cables. ■ Registres de patinillos. ■ Segellat de juntes de mur cortina
Protecció d’estructura metàl·lica amb plaques Els perfils metàl·lics, tan versàtils i resistents a l’hora de dissenyar estructures portants, presenten l’inconvenient de la vulnerabilitat
6/4/06 17:20:08
c 47
enfront del foc. Els metalls, en estar en contacte amb focus de calor, augmenten la temperatura ràpidament, i amb aquest augment de temperatura, sobrevé una disminució de la seva resistència mecànica. En cas d’incendi, la capacitat de suportar càrrega de l’estructura, disminueïx amb l’augment de temperatura. En arribar a la temperatura crítica, perd la seva capacitat portant, i col·lapsa. Depenent de la càrrega aplicada, la temperatura crítica oscil·la entre 400 i 700 º C. Usualment, es pren com valor mitjà 500 ºC, per tant, és necessari protegir l’estructura i així augmentar el temps de resistència Els avantatges que presenta el sistema de plaques són les següents: ■ Sistema de muntatge net i ràpid. ■ Admeten diversos acabats. ■ Les superfícies metàl·liques no precisen tractament especial. ■ Fàcils de tallar, cargolar, engrapar... ■ Poden actuar des del mateix moment de la seva instal·lació ■ Classificació de R(EF) 30 a R(EF) 240.
Estructures de formigó Els elements de formigó poden ser dissenyats en obra nova amb l’adequada resistència al foc. En rehabilitacions (canvi d’ús), i en ocasions en obra nova, aquests elements poden no complir les especificacions. Element crític és l’armadura metàl·lica (anàleg a l’estructura metàl·lica).Un altre element crític és la secció i les càrregues suportades. Un cas particular de la protecció d’estructures portants de formigó, són els túnels; durant un foc en un túnel, la temperatura pot ascendir per sobre dels 1300 ºC, amb els consegüents efectes sobre els vehicles i sobre la pròpia estructura del túnel com l’efecte spalling. La protecció de formigó es realitza amb plaques d’alta densitat, fàcils d’instal·lar que prevenen l’ascens de la temperatura en la superfície del formigó, protegint-lo des del primer moment, en el cas dels túnels prevenint el fenomen del spalling, arribant a 180 minuts de resistència al foc.
Falsos sostres de plaques Molt freqüentment, i especialment en rehabilitació d’edificis, els sostres no compleixen les noves especificacions de protecció contra incendis. Això requereix especial importància en edificis d’ús no residencial com hospitals, hotels i oficines..., així com dintre del sector indústria, degut principalment a la important càrrega de foc present en els mateixos, i a l’elevat numero d’instal·lacions que els assisteixen. Per a garantir aquest tipus de protecció existeixen diverses solucions, sent les més importants les següents:
i270 espai empresa.indd 47
■
■
ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
ENVANS I DIVISIONS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Sostres estables: sostres dissenyats per a protegir del foc estructures i forjats. Estables al foc, no es desplomen durant un incendi Sostres independents: sostres classificats EI (RF) per si mateixos. Dissenyats per a protegir instal·lacions o realitzar compartimentacions .
Conductes de ventilació i extracció amb plaques Els conductes de ventilació tenen una importància cabdal en el desenvolupament d’un incendi. Tots els bombers són conscients, que el gran problema per a atacar amb èxit qualsevol foc en interiors, depèn de l’habilitat per a obtenir una bona ventilació i extracció de fums, que se sap són els factors de major risc, i causants de la majoria de desgràcies personals en aquest tipus de sinistres. Ha de concedir-se, per tant, una atenció molt seriosa a l’estudi dels mitjans d’eliminació dels fums i gasos que es produeixen en cas d’incendi, resultant molt necessari, que els conductes implicats en aquesta missió siguin resistents al foc, perquè puguin realitzar la seva funció durant el temps que dura l’evacuació, i l’actuació dels sistemes i equips d’extinció. Els conductes construïts o protegits a partir de plaques, són conductes resistents al foc i estables. Sistemes constructius assajats totalment. ■ Poden utilitzar-se com protecció de conductes existents. ■ Sistemes complets, per a foc interior-exterior, vertical-horitzontal ■ Fàcils de muntar. ■ Resistències al foc fins a 180’ (Norma d’Assaig UNEIX EN 1366 Part 1)
Compartimentació Gràcies a les propietats mecàniques dels panells, poden construir-se divisions de fins a 12 m. d’altura, reforçant els panells amb elements constructius. Per al sector de la construcció en general, els panells ofereixen diverses solucions de divisions, que es caracteritzen per la seva facilitat d’instal·lació, resistència a la humitat i grans resistències al foc amb petits espessors. En alguns casos, es precisa millorar la resistència al foc de determinats elements constructius, per a això es realitzen trasdossats amb el panell. Per al sector industrial, en la majoria de les ocasions es necessiten divisions amb una gran resistència mecànica, atès al fet que han de suportar càrrega. ■
www.adip-as.com
6/4/06 17:20:15
48 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
ENVANS I DIVISIONS
Sostre Ultima d’Armstrong: una bona acústica sense pertorbacions L’aïllament tèrmic i acústic deixarà de ser l’assignatura pendent de l’edificació espanyola. La nova legislació sobre eficiència energètica dels edificis introdueix, en el Codi tècnic de l’edificació (CTE), les exigències que han de complir els edificis per arribar als objectius d’eficiència energètica i aïllament acústic. Una de les novetats substancials del CTE és que incorpora les proves in situ de la qualitat acústica i tèrmica de l’edifici, tenint en compte els elements circumstancials que l’envolten; elimina, per tant, les proves d’assaig que es feien fins ara. El sostre acústic Ultima de fibra mineral d’Armstrong proporciona una excel·lent atenuació i absorció acústica i presenta un disseny depurat, amb la superfície llisa blanca i sense perforar. A més, Ultima ofereix molt bona reflexió de la llum (88%),
una bona intel·ligibilitat de conversa és un criteri primordial per a oficines, sales de lectura, aules, sales de conferències o teatres. De l’altra, l’eliminació de l’estrès causat pel soroll és important en espais com menjadors, sales de jocs o restaurants.
■■■
i270 espai empresa.indd 48
Criteris per a la qualitat acústica
resistència a la humitat i durabilitat, complint els requeriments més exigents. Altres prestacions d’Ultima són la durabilitat i fàcil manipulació. Ultima està disponible en bandes de diferents mides i acabaments late-
rals resistents. La solució acústica d’Armstrong es pot aplicar en una àmplia gamma d’instal·lacions en l’àmbit professional, comercial, sanitari, acadèmic, d’oci i de transports. D’una banda,
La qualitat acústica es calcula a través de dos criteris fonamentals: absorció i aïllament o atenuació acústica. L’absorció és la capacitat que té el material d’evitar que el so reboti i torni. L’aïllament descriu la capacitat de reduir la transmissió d’un so entre dos ambients que comparteixen un sostre comú. ■
ARMSTRONG
Telèfon: 91 642 04 99 www.ceilings-eu.armstrong.com
6/4/06 17:20:44
c 49 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
DIVERSOS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Mobilitat aplicada a l’àmbit professional Les noves tecnologies poden ajudar a ser més productiu en el treball des de qualsevol lloc i en qualsevol moment ■■■ Infassi Assistència Informàtica
se centra en el disseny i la implementació de la solució apropiada per a l’activitat professional i/o empresarial. En projectes de mobilitat, la combinació òptima entre dispositius, xarxes i aplicacions per a un arquitecte tècnic poden diferir molt de les d’un professional de qualsevol altre sector. La massificació de la informàtica en el mercat de consum ha creat la percepció que els dispositius en si ja aporten la solució que s’està buscant i això no és sempre cert; molts consumidors confonen una determinada solució amb el dispositiu que podria executar-la, de manera que adquireixen una màquina (que no acaba de fer d’una forma pràctica, fàcil i ràpida tot el que el màrqueting del fabricant diu que fa) que acaba en els calaixos de casa seva o de l’oficina. Això es pot produir per la falta d’assessorament professional de l’empresa que subministra les solucions tecnològiques, pel boom provocat per agressives campanyes publicitàries dels fabricants sobre una tecnologia encara no prou madura i difícil d’implementar o gestionar, pel fet de no ser compatible amb altres solucions més assentades en el mercat de què depèn, o perquè el dispositiu necessita altres aplicacions i/o infraestructures per ser realment útil.
Projectes de mobilitat En el cas dels projectes de mobilitat, Infassi dissenya les seves solucions amb ordinadors de mà (PDA), portàtils i Tablet pc de Hewlet Packard (www.hp.es). L’aposta per la mobilitat funcional d’HP es tradueix amb dispositius de gran autonomia, fiables, robusts i optimitzats ergonòmicament perquè siguin fàcils d’usar. Aquests dispositius s’associen a una connectivitat eficient, ràpida i disponible amb les xarxes desplegades per tot el territori de l’operador Vodafone Espanya (www.vodafone.es), capdavanter de mercat per la seva qualitat de servei i les seves tarifes 3G i GPRS. Per assegurar aquest trànsit de dades i la seva manipulació, implanta seguretat a partir del fabricant Cisco
i270 espai empresa.indd 49
Systems (www.cisco.es/pyme), que ofereix la tranquil·litat als clients davant atacs externs aleatoris, que podrien causar una caiguda dels sistemes i comunicacions. Tot això permet a Infassi assolir l’eficiència en entorns de màxima mobilitat. El programari és una altra peça de l’engranatge que no s’ha de descuidar. Microsoft ha fet accessible en els últims anys eines abans únicament disponibles per a grans corporacions, com el servidor de correu Exchange o els espais de col·laboració d’equips de persones com SharePoint Services. Transformar els entorns de treball en local o de grup de treball en entorns de treball centralitzats amb seguretat és una especialitat d’Infassi. Les possibilitats de paquets tipus Small Business Server, que integren productes de missatgeria per a petites organitzacions, en el rang comprès de 5 a 50 usuaris, són moltes i estan focalitzades a afavorir la mobilitat dels empleats. Per a les aplicacions que ja estan en ús en l’empresa o el sector, Infassi disposa d’un equip de programadors que s’encarreguen de crear ponts entre les dades de qualsevol aplicació i de desenvolupar un entorn web intuïtiu, segur i senzill on l’accés i la gestió es facin amb tota la flexibilitat espai - temps. Fruit de l’acord amb el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), els col·legiats i col·legiades poden dirigir les seves consultes sobre solucions de mobilitat o altres aspectes d’infraestructura tecnològica tant al web informatiu dels serveis (http://apabcn.infassionline.com), a la qual es pot accedir des del web del Col·legi (www.apabcn. com), com al Servei d’Atenció del Client (93 418 78 88). En el web també s’indiquen ofertes de productes i serveis confeccionades per al sector i amb uns avantatges econòmics. ■
INFASSI ASISTENCIA INFORMÁTICA, SL
c/Gaspar Fàbregas i Roses, 88-90 08950 Esplugues de Llobregat Tel: 93 418 78 88 www.infassi.com ■ comer@infassi.com
6/4/06 17:20:49
50 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
BREUS
Criteris de la inspecció de treball en la gestió preventiva en les obres El dia 6 de març va tenir lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la jornada Criteris de la Inspecció de Treball en la gestió preventiva en les obres. El ponent de la jornada va ser Antonio Benavides Vico, inspector de treball de Barcelona. L’exposició va consistir bàsicament en un repàs de la legislació vigent i de les obligacions que se’n deriven per a les empreses implicades en el sector de la construcció. L’inspector va fer algunes consideracions interpretatives que van causar certa perplexitat entre els assistents i que més tard s’analitzaran convenientment. El ponent va dur a terme una reflexió sobre la gran quantitat de normativa que s’ha elaborat en els últims anys referent al tema i sobre la complexitat que suposa per a les
tiva de l’obra, així com alguns dels documents més rellevants.
■■■
i270 espai empresa.indd 50
Responsabilitats Es van repassar els diferents tipus de responsabilitat (administrativa, disciplinària, penal i civil) en què es pot incórrer. Antonio Benavides va animar les empreses a sancionar disciplinàriament els treballadors davant d’incompliments preventius com a únic mitjà de demostrar la vigilància de l’empresa en el compliment de les mesures preventives. Va destacar que es poden incórrer en responsabilitats penals tot i no produir-se accidents. ■ empreses la seva aplicació. També va valorar que tot i que no s’havien assolit ni de bon tros els objectius, sí que hi havia molts indicadors que mostraven una millora substancial.
Destaca especialment la disminució del nombre d’accidents greus i les morts. En el cas de les mesures preventives es va analitzar els diferents actors implicats en la gestió preven-
MUTUA INTERCOMARCAL
Telèfon: 93 337 82 96 http://www.mutua-intercomarcal.com/
6/4/06 17:21:01
c 51 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
BREUS
2a QUINZENA ABRIL 2006
Novetats en material elèctric de Fontini ■■■ Fontini amplia la seva gamma de mecanismes de la línia F-37 amb l’F37 Natural Style. Aquesta nova collecció està composta per tres nous marcs de fusta massissa de freixe, amb acabats Wengué, Tabac i Cirerer. Disposa, a més, de nous acabats metal·litzats en els mecanismes, que ofereixen un toc de distinció i elegància. Es tracta d’una col·lecció que utilitza els materials més avantguardistes, així com un nou concepte de disseny en material elèctric amb mecanismes rotatius de gran qualitat. F-37 Glass Concept, de vidre i acer inoxidable, s’amplia ara amb l’F37 Natural Style, amb fustes naturals treballades, acabats metal·litzats i manetes d’acer inoxidable. Les seves línies minimalistes, de formes proporcionades i disseny original, atre-
uen a l’usuari més exigent i li aporten una notorietat excepcional. ■
FONTINI
Tel.: 93 574 33 30 ■ Fax: 93 574 21 19 info@fontini.com ■ www.fontini.com
Nova línia de Grohe ■■■ Grohe presenta aquest any la nova línia minimalista Essence, amb un disseny que sorprèn tant per la claredat de les seves formes cilíndriques com per l’originalitat i màxima qualitat en tots els seus detalls. Destaca la perfecta integració del aireador tipus “mousseur” en la canella de lavabo, el qual proporciona una singular sortida de l’aigua. Així mateix, el model per a bany i dutxa incorpora un sorprenent inversor situat lateralment que reforça el seu disseny minimalista. I gràcies al seu limitador de cabal, es facilita l’estalvi d’aigua. Aquesta bella gamma compta amb la coneguda qualitat de Grohe. ■
www.grohe.com
Segon concurs fotogràfic Alsina ■■■ El Grup Alsina organitza, juntament amb l’Agrupació Fotogràfica de Montcada, un concurs fotogràfic amb el tema “Formigó in situ” en qualsevol de les fases de la construcció d’estructures, tant en els processos d’execució com en els acabats. Amb aquest concurs, el Grup Alsina pretén manifes-
i270 espai empresa.indd 51
tar el seu interès per l’art i la cultura, i promoure la creativitat artística en el món de la construcció. Vol intentar que sigui el premi de fotografia més important i millor dotat econòmicament del sector de la construcció. ■ www.alsina.com
6/4/06 17:21:06
52 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA ABRIL 2006
SESSIONS TÈCNIQUES
Espai Empresa al CAATB PROPERES SESSIONS
Aïllament acústic en habitatges
L’estudi de viabilitat de promocions immobiliàries ■■■ Dai Inmo-R2 organitza una jornada sobre l’Estudi de viabilitat de promocions inmobiliàries. Les ponències aniràn a càrrec de Carles Puiggròs, arquitecte tècnic i director acadèmic del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme que imparteix el CAATB, i Albert Ribera, arquitecte tècnic i autor de l’aplicació Inmo-R2.
■■■ Danosa organitza una jornada sobre aïllament acústic en habitatges
integrals desenvolupats segons els futurs requisits del CTE.
Programa de la jornada: - Justificació i metologia per fer front a un estudi de viabilitat. - Estructura completa del procés d’estudi. - Simplificació del procediment. Dades que s’han de reconèixer. - Inmo- R2 la millor aplicació informàtica per analitzar la viabilitat de promocions immobiliàries.
Programa de la jornada: 19:00h.- Transmissió del so. Aïllament tridimensional. 19:20h.- Nous requeriments previstos en el C.T.E 19:30h.- Solucions acústiques de Danosa: mitjaneres, terres, sostres... 20:45h.- Dissenya el teu projecte amb les eines de Danosa 21:00h.- Cocktail
Dia i hora: 8 de maig, de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona.
Dia i hora: 9 de maig, de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona.
Més informació i inscripcions Podeu realitzar les inscripcions en línia a www.apabcn.es o bé al Telèfon: 93 240 20 60
Més informació i inscripcions Podeu realitzar les inscripcions en línia a www.apabcn.es o bé al Telèfon: 93 240 20 60
i270 espai empresa.indd 52
6/4/06 17:21:13
c 53 ESPAI EMPRESA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SESSIONS TÈCNIQUES
2a QUINZENA ABRIL MARÇ 2006
Terra radiant per a aigua calenta ■■■ ALB, empresa de tècniques en sistemes termohidrosanitaris organitza una jornada sobre terres radiants per a aigua calenta. La sessió donarà a conèixer els avantatges tècnics i d’estalvi energètic del sistema de terra radiant amb tub multicapa de l’empresa ALB. La sessió anirà a càrrec dels ponent Jordi Escuain, responsable del departament tècnic d’ALB.
Contingut de la jornada: - Principi físic i avantatges del terra radiant. - Innovació en la combinació de materials. - Aplicació en diversos àmbits ( domèstic, industrial...). - Criteris de càlcul. - Obres executades per ALB. Dia i hora: 15 de maig, de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona. Més informació i inscripcions Podeu realitzar les inscripcions en línia a www.apabcn.es o bé al Telèfon: 93 240 20 60
Condicionants de geotècnica, rehabilitació d’edificis i construcció amb fusta vistos pels OCT ■■■ Qualibérica organitza una jornada sobre condicionants de geotècnica, rehabilitació d’edificis i construcció amb fusta vistos pels OCT. La ponència anirà a càrrec de José Maria Laborada, director tècnic de la zona de Catalunya-Llevant de Qualibérica.
Dia i hora: 22 de maig, de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona. Més informació i inscripcions Podeu realitzar les inscripcions en línia a www.apabcn.es o bé al Telèfon: 93 240 20 60
Els sistemes de construcció seca amb plaques de guix laminat ■■■ L’Associació d’instaladors de plaques de guix laminat i sostres fal-
sos organitza, el proper 29 de maig, una jornada sobre sistemes de construcció seca amb plaques de guix laminat (PYL). Contingut de la jornada: - Avantatges constructives per al tècnic.Tipologia, característqiues i prestacions - Aplicacaions PYL: trasdosats, envans i sostres - La protecció passiva contra el foc amb sistemes PYL. Reacció del material i dels sistemes. - El nou CTE i l’anterior NBE davant dels requisists de Seguretat Contra Incendis (SI): Protecció contra el foc. Dia i hora: 29 de maig, de 19.00 a 21.00 h Lloc: Sala d’actes del CAATB. C/ Bon Pastor 5, Barcelona. Més informació i inscripcions Podeu realitzar les inscripcions en línia a www.apabcn.es o bé al Telèfon: 93 240 20 60
i270 espai empresa.indd 53
6/4/06 17:21:16
GUIA ACTIVA
54 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI GUIA EMPRESA ACTIVA
2a QUINZENA ABRIL 2006
DIVERSOS SOLUCIONS PROFESSIONALS
1
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
ESTRUCTURES � � � � � � � � � � � �
� � �
4
FAÇANES
5
TANCAMENTS I DIVISIONS
� � � � � � �
�����������������������•��������������� ������������������•������������������������ ������������������������������
Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es
6
2
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
7
REHABILITACIÓ
COBERTES
��������������������� ��������������� ����������� ������������������������������������ �����������������
3
i270 espai empresa.indd 54
AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
6/4/06 17:21:26
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
c 55 GUIA ACTIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SOLUCIONS PROFESSIONALS
2a QUINZENA ABRIL 2006
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.
9
INTERIORISME
12
10
URBANISME I MOBILIARI URBÀ
ENVIDRAMENTS
GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
8
i270 espai empresa.indd 55
INSTAL·LACIONS
11
14
INFORMÀTICA
15
SANITARIS
TANCAMENTS PRACTICABLES
6/4/06 17:21:40
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
56 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
2a QUINZENA ABRIL 2006
SOLUCIONS PROFESSIONALS
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.
16
SERVEIS PROFESSIONALS
20
BASTIDES
23
CONSTRUCTORES
21
AUTOMOCIÓ
24
DEMOLICIONS
22
APUNTALAMENTS
GUIA ACTIVA
GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
i270 espai empresa.indd 56
6/4/06 17:21:47
GLAPRD0257_SUNERGY ESP
5/01/06
16:34
Page 1
SUNERGY
®
Vidrio Selectivo
Estética innovadora
Responde a las máximas exigencias del diseño actual
Altas prestaciones Fotógrafo: M.Danesin
Control solar y baja emisividad
i270 espai empresa.indd 57
Arquitectura sostenible Balance energético equilibrado
C. Mallorca, 272-274 6º 5ª E - 0 8 0 3 7 B A R C E L O N A
Es por ello que Glaverbel es líder en acristalamientos con capa
Tel : +34 93 467 07 60 - Fax +34 93 467 07 70 info@sp.glaverbel.com
6/4/06 17:21:50
58 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
Cursos:
C
FORMACIÓ OBERTA
formació oberta SEGON TRIMESTRE
2006 Àrea
OBRA NOVA
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE INTERIORISME CONTROL DE QUALITAT ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ
SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES ACTIVITATS PERICIALS URBANISME FINANCES I FISCALITAT EMPRESARIAL HABILITATS DIRECTIVES
MARQUETING I VENDES
IDIOMES
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
INFORMÀTICA I TIC
i270 cursos i serveis.indd 58
Codi
Curs
Durada
Inici
Final
Horari
Preu curs
Preu col.
E33101 La direcció d’obra en estructures de formigó
16
16/05/2006
25/05/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h
280,32
224,26
E31901 La protecció contra incendis d’edificis. La protecció passiva
20
17/05/2006
31/05/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
350,40
280,32
E31402 Materials i sistemes per a façanes
16
13/06/2006
20/06/2006 Dm, 9-13 i 15-19
280,32
224,26
E33201 Piscines
12
26/06/2006
10/07/2006 Dll, de 16 a 20 h
210,24
168,19
E33301 Construccions prefabricades
20
27/06/2006
11/07/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h
350,40
280,32
E30411 L’estudi geotècnic
12
10/07/2006
17/07/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h
210,24
168,19
R13201 Paviments de fusta
12
07/06/2006
21/06/2006 Dc, de 16 a 20 h
210,24
168,19
280,32
224,26
R13101 Patologies en edificis existents
16
28/06/2006
Varis: dc, de 9,30 a 13,30 i 12/07/2006 de 16 a 20 h
M12603 Qualificació energètica dels habitatges
20
12/06/2006
21/06/2006 Dll i dc, de 16 a 21 h
350,40
280,32
M10903 Construcció i urbanisme sostenibles
12
03/07/2006
10/07/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h
210,24
168,19
I10306
Nous materials. Nous interiors
20
17/05/2006
14/06/2006 Dc, de 16 a 20 h
350,40
280,32
I11101
Nous espais de treball
10
27/06/2006
04/07/2006 Dm i dj, de 17 a 20.30 H
175,20
140,16
I10901
Espai domèstic
10
11/07/2006
18/07/2006 Dm, de 16 a 21 h
175,20
140,16
Q10225 Control de qualitat dels materials. Cas pràctic
12
08/05/2006
29/05/2006 Dll, de 17 a 20 h
210,24
168,19
G11208 Criteris d’amidaments: conflictes i bones pràctiques
16
02/05/2006
11/05/2006 Dm i dj, de 17 a 21 h
280,32
224,26
G11020 Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat
14
09/05/2006
25/05/2006 Dm i dj, de 19 a 21 h
282,76
226,21
G10609 Gestió del tancament de l’obra i de la postvenda
10
01/07/2006
08/07/2006 Dss, de 9 a 14
175,20
140,16
S12902 La seguretat en les obres (granollers)
40
08/05/2006
07/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
700,80
560,64
S12211 Guia pràctica del coordinador de seguretat. Cas pràctic
10
18/05/2006
01/06/2006 Dj, de 17 a 20.30 H
175,20
140,16
S12502 La seguretat bàsica a les obres
12
13/06/2006
22/06/2006 Dm i dj, de 18 a 21 h
210,24
168,19
S10603 La seguretat en els treballs de manteniment
20
04/07/2006
18/07/2006 Dm i dj, de 16 a 20 h
350,40
280,32
P14403 Valoracions hipotecàries i drets reals
20
26/05/2006
16/06/2006 Dv, de 16 a 21 h
350,40
280,32
U10605 Urbanisme. Casos pràctics
12
09/05/2006
30/05/2006 Dm, de 18 a 21 h
210,24
168,19
U10901 Llicències urbanistiques
9
08/06/2006
22/06/2006 Dj, de 17 a 20 h
157,68
126,14
U11001 Expropiacions
9
28/06/2006
05/07/2006 Dll i dc, de 18 a 21 h
157,68
126,14
C10805 Finances per a no finances
12
09/05/2006
23/05/2006 Dm, de 17,30 a 21,30 h
210,24
168,19
C12001 Fitness mental
12
06/06/2006
27/06/2006 Dm, de 18 a 21 h
210,24
168,19
C11602 Gestió de projectes
12
03/07/2006
10/07/2006 Dll i dc, de 9.30 A 13,30 h
210,24
168,19
V51004 Màrqueting immobiliari
12
15/06/2006
29/06/2006 Dj, de 17 a 21 h
210,24
168,19
V10202 Atenció al client i reclamacions
12
19/06/2006
26/06/2006 Dll i dc, de 16 a 20 h
210,24
168,19
V10102 Màrqueting personal
12
06/07/2006
20/07/2006 Dj, de 16 a 20 h
210,24
168,19
L10107 Angles i
14
08/05/2006
26/06/2006 Dll, de 9h a 11h
245,28
0
L10108 Angles i
14
08/05/2006
26/06/2006 Dll, de 9h a 11h
245,28
0
L10109 Angles i
14
08/05/2006
26/06/2006 Dll, de 9h a 11h
245,28
0
L10205 Angles ii
16
09/05/2006
27/06/2006 Dm, de 9h a 11h
280,32
0
L10206 Angles ii
16
09/05/2006
27/06/2006 Dm, de 9h a 11h
280,32
0
L10303 Wednesday speaking
12
10/05/2006
28/06/2006 Dc, de 9h a 10.30H
210,24
0
N11509 Canvis d’ús
4
16/05/2006
16/05/2006 Dm, de 16:30 a 20.30
70,08
56,06
T30146 Presto i. Amidaments, pressupostos i certificacions
20
22/05/2006
07/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
350,40
280,32
T30147 Presto i. Amidaments, pressupostos i certificacions
20
28/06/2006
12/07/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
350,40
280,32
T30514 Presto ii. Control de costos i planificació
20
12/06/2006
26/06/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
350,40
280,32
T30220 Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb tcq2000
20
03/05/2006
17/05/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
350,40
280,32
T31403 Tcq2000. Mòdul seguretat
6
19/05/2006
26/05/2006 Dv, de 18 a 21 h
105,12
84,10
T31361 Planificació i control de projectes amb microsoft project
16
02/05/2006
11/05/2006 Dm i dj, de 9 a 13 h
280,32
224,26
T31362 Planificació i control de projectes amb microsoft project
16
09/06/2006
30/06/2006 Dv, de 17 a 21 h
280,32
224,26
T31363 Planificació i control de projectes amb microsoft project
16
17/07/2006
26/07/2006 Dll i dc, de 17 a 21 h
280,32
224,26
T21043 Autocad i. Nivell 2d
34
30/05/2006
22/06/2006 Dm i dj, de 17 a 21,15 h
488,58
390,86
T21044 Autocad i. Nivell 2d
34
04/07/2006
27/07/2006 Dm i dj, de 17 a 21,15 h
488,58
390,86
T21721 Autocad per a no dibuixants
10
05/05/2006
12/05/2006 Dv, de 16 a 21 h
143,70
114,96
T22301 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
04/04/2006
06/04/2006 Dl i dc, de 9,30 a 12,30 h
30,00
30,00
T22302 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
21/04/2006
28/04/2006 Dv, de 17 a 20 h
30,00
30,00
T22303 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
02/05/2006
04/05/2006 Dim i dj, de 18 a 21h
30,00
30,00
T22304 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
16/05/2006
18/05/2006 Dim i dj, de 9,30 a 12,30h
30,00
30,00
30,00
30,00
T22305 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
02/06/2006
Div de 17 a 20h i diss de 03/06/2006 9,30 a 12,30h
T22306 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
27/06/2006
29/06/2006 Dim i dj, de 18 a 21h
30,00
30,00
T22307 Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic
6
11/07/2006
13/07/2006 Dim i dj, de 9,30 a 12,30h
30,00
30,00
6/4/06 17:25:52
Demandes:
c 59 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
i270 cursos i serveis.indd 59
Selecciona AJUDANT A CAP D’OBRA En dependència del cap d’obra, donarà suport en el control diari de la producció de l’obra i dels agents que hi intervenen. Vetllarà pel compliment de la planificació, els costos i la qualitat. Requisits: - Valorable experiència professional. - Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MS-Office (Word i Excel). - Carnet de conduir. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal. - Remuneració negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement a l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa promotora constructora de Montcada i Reixac especialitzada en obra nova,
Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. Firmarà com a director d’execució d’obres.
Requisits: - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel). - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9237 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
Empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA
EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA
PROCESSOS DE SELECCIÓ
Empresa promotora constructora de Sant Vicenç de Montalt especialitzada en habitatges uni i plurifamiliars d’alta qualitat,
Selecciona RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ En dependència del director tècnic de l’empresa es responsabilitzarà de dirigir el cap d’obra pel que fa a la planificació, coordinació i supervisió de les obres assignades, i donar-li suport. Es responsabilitzarà d’assolir els objectius previstos de costos, temps i qualitat en l’execució.
Requisits:
- Experiència professional d’entre 3 i 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i valorable coneixements d’Autocad. - Es valorarà que el candidat resideixi a la zona del Maresme o Vallès Oriental - Cotxe propi.
S’ofereix:
- Contracte laboral indefinit. - Jornada completa. - Retribució: entre 40.000 € i 50.000 € bruts/anuals negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9236 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa promotora constructora de Moncada i Reixac especialitzats en obra nova,
Selecciona TÈCNIC/A DEL DEPARTAMENT DE COSTOS En dependència del director del departament de costos, donarà suport i recolzament en: l’elaboració del amidaments, petició d’ofertes als industrials, fer el comparatiu d’ofertes i gestionar les comandes del material d’obra. Requisits: - Estudiant d’arquitectura tècnica o professional recent titulat. - No és necessària experiència. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Mitja jornada. - Retribució: entre 13.000 € i 14.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9238 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
6/4/06 17:25:54
60 c
IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA i270 cursos i serveis.indd 60
MERCAT DE TREBALLL
Important empresa constructora especialitzada en la restauració d’edificis singulars i obra nova amb àmbit d’actuació principalment Barcelona ciutat,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 2 i 4 obres simultàniament seguint les directrius marcades per la direcció facultativa. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Professional titulat en arquitectura tècnica o enginyeria tècnica d’obres públiques. - Experiència professional a partir de 5 anys com a cap d’obra o construction mananager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel), MS-Project, Presto i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9246 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Enginyeria d’àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES I OBRES En dependència del responsable de l’àrea d’edificació, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Formarà part d’un equip pluridisciplinar per a la redacció de projectes. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 3 i 4 anys. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Jornada complerta. - Retribució: entre 39.000 € i 45.000 € bruts/anuals + una part variable, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9231 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA
IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA
2a QUINZENA ABRIL 2006
DEMANDES
IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA
L’INFORMATIU DEL CAATB
La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, per l’àrea de gestió d’obra,
Selecciona RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ EXTERNA En dependència del cap de l’àrea de gestió de l’obra, es responsabilitzarà de la producció externa d’elements singulars (formigó arquitectònic, vitralls, ceràmica, vidreria, etc.). S’encarregarà d’analitzar la documentació del projecte i adaptar-la a les necessitats de producció. Organitzarà el procés de producció perquè es compleixin els terminis i controlarà la qualitat de la producció i les possibles desviacions de costos.
Requisits:
- Arquitecte tècnic. - Experiència professional a partir de 5 anys, preferentment en tasques de producció. - Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel) i Autocad. - Domini del català escrit i parlat. - Cotxe propi.
S’ofereix:
- Contracte laboral indefinit. - Jornada completa (de dill. a dj. de 7:30 a 17:30h i div. de 7:30h a 14h). - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9247 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb seu a Vilanova i la Geltrú i amb àmbit d’actuació Catalunya,
Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES I OBRES En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9251 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
6/4/06 17:25:58
c 61 DEMANDES MERCAT DE TREBALL
L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
IMANAGEST, SRL
PARRYVA BCN 2000, SL
Director/a d’execució d’edificació residencial i docent
Direcció facultativa/director d’execució d’obres
Per desenvolupar tasques de gabinet i a peu d’obra parcial.
Es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’obra, contractació dels industrials i seguiment de l’execució dels treballs assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Firmarà com a director d’execució d’obres.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics de TCQ2000, Ms-Project, Autocad i Office. Carnet de conduir i vehicle propi. Possibilitats reals de promoció professional en organització de consultoria, projectes i direccions d’execució amb seu a Barcelona.
PERFIL
Experiència d’1 any com a mínim a peu d’obra. Coneixements a nivell d’usuari d’Ms-office (Word i Excel). Carnet de conduir i vehicle propi.
S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Retribució entre 20.000’- i 30.000’euros brut/anual negociable en funció de l’experiència aportada.
S’OFEREIX
Jornada intensiva de 35 hores setmanals (de 8 a 15 h). Relació liberal. Sou entre 18.000’- i 21.000’- euros brut/anual a concretar en funció de la vàlua i experiència del candidat.
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: imanagest@imanag.com a l’atenció d’Eva Guerrero o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: luis@turrens.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
Ref.: 511
Ref. 512
OBRES I CONTRACTES PENTA, SA
AUDING, SA
Cap d’obra
Director/a d’obra
per execució d’obres de rehabilitació i reforma, principalment per a l’Administració. Es responsabilitzarà del control directe de l’obra i del control econòmic, contractació i coordinació d’industrials, pressupostos, etc.
per a supervisió de contractistes, seguiment planificació de l’obra, relacions amb el client, recepcions d’obra, resolució de problemàtica associada a serveis afectats (expropiacions, tractes amb l’ajuntament...). Obres associades a la línia del tren d’alta velocitat a les rodalies de Barcelona, Estacions de Sant i El Prat.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima de 5 anys. Coneixements informàtics de TCQ2000, Excel i Autocad. Carnet de conduir.
PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Mínim 1 any d’experiència. Coneixements informàtics de Microsoft Office i valorable Cad.
S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou entre 42.000’- i 45.000’- euros brut/ anual més tiquets restaurant i vehicle d’empresa.
S’OFEREIX
Contracte laboral. Sou entre 36.000’- i 39.000’- euros brut/anual . Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: construccions@oic-penta.es a l’atenció de Ramón Codinachs o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/ borsa)
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: general@riazu.es a l’atenció de Silvia Oliva o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
Ref.: 508
Ref.: 536 HERCESA INMOBILIARIA, SA
Ajudant de cap d’obra En dependència del cap d’obra, donarà suport en el control diari de la producció de l’obra i dels agents que hi intervenen. Vetllarà pel compliment de la planificació, els costos i la qualitat. PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Office, Autocad, Presto, etc. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX
Jornada completa. Sou aproximat entre 21.000’- i 24.000’- euros brut/anual negociable en funció de l’experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: sballesteros@hercesa.com a l’atenció de Susana Ballesteros o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
Ref. 523
i270 cursos i serveis.indd 61
6/4/06 17:25:59
62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
HERCESA INMOBILIARIA, S.A.
Coordinador/a de seguretat i salut per vetllar pel compliment de les normes de seguretat a l’obra i de les seves aplicacions. PERFIL
Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Entre 1 i 3 anys d’experiència en seguretat. Coneixements informàtics d’Office. Carnet de conduir i vehicle. S’OFEREIX
Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 24.000’- i 27.000’- euros brut/anual negociable en funció de l’experiència aportada. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: sballesteros@hercesa.com a l’atenció de Susana Ballesteros o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
Ref.: 524
Tota la informació al teu abast a
www.apabcn.es
i270 cursos i serveis.indd 62
6/4/06 17:26:02
Petits Anuncis: DELS PROFESSIONALS anuncia’t
detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63
Tel: 932 40 23 76
Perspectives, vídeos virtuals i maquetes:
Serveis al professional Aixecament d’estat actual, Projectes bàsics i executius, Càlcul d’estructures i installacions, Mesuraments i pressupostos, Estudis i coordinació de seguretat, Expedients d’activitat i legalitzacions, Plans d’emergència i autoprotecció, Projectes de telecomunicacions, Gestió i control d’obra, Dictàmens de taxacions i informes. ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia
Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com
S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84
Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61
Perspectives
Serveis professionals
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36
Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com
Serveis tècnics d’arquitectura
Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio ■ Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura
Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net
Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61
Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com
Estudis de seguretat
Delineació de plànols
Especialistes en prevenció
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost,
S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01
S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930
Serveis al professional Serveis professionals
i270 cursos i serveis.indd 63
P
DEMANDES
MERCAT DE TREBALL
c 63 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes. Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat. Josep ■Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45 Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres. CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Es lloga despatx Es lloga despatx per compartir situat al carrer Fontanella ( tocant a la plaça Urquinaona) amb arquitecte tècnic o aparellador. Àngels ■ Tel.: 616 882 279 Despatx per compartir S’ofereix despatx per compartir tipus loft a Major de Gràcia. Tots els serveis, tres taules disponibles i molt bon ambient. Preu 200 €/mes per taula. Tel. 93 572 63 58 Empresa de serveis selecciona gabinet tècnic Empresa de serveis selecciona gabinet tècnic per col·laborar en el desenvolupament de projectes d’execució d’oficines i indústries. Interessats enviar informació detallada dels serveis, i referències de projectes dintre de l’àmbit de les oficines i la indústria realitzats. Interessats enviar la informació a Marta Tort, C/Josep Pla, 163, 3r 4a. Barcelona 08020
6/4/06 17:26:03
64 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA ABRIL 2006
serveis
A
Tel: 932 40 20 60 Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en cablejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00
Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats
i270 cursos i serveis.indd 64
poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104€/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com
Avantatges:
PER ALS COL·LEGIATS
Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70
Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat. Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses. Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/
Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Per més informació: http://www.pistacero.es
Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis
financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/
ADSL WIFI Al-Pi
Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Alpi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com
Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321
i: Punt d'Informació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ
Telèfon: 932 40 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es
6/4/06 17:26:05
cobremurs
f‡cil col∑locaciÛ
acabats perfectes
gran resistËncia
qualitat i eleg‡ncia
SAS posa a la seva disposiciÛ una extensa gamma díelements decoratius - de gran resistËncia i f‡cils de col∑locar - pels seus murs i tanques de jardÌ, piscines, jardineres, balustrades Ö
COMPROMÕS DE QUALITAT Si desitja rebre un cat‡leg gratuÔt enviÔ aquest cupÛ a :
i270 la foto.indd 65
Nom AdreÁa C.P.
PoblaciÛ
ica06-cub
Prefabricats de FormigÛ, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona TelËfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es
6/4/06 17:27:33
66 c L’INFORMATIU DEL CAATB
La Foto:
�
METRÒPOLIS
MILÀ
2a QUINZENA ABRIL 2006
El cel sobre Milà
FOTOGRAFIA FETA DES DE LA TEULADA DEL DUOMO CENTRANT L’OBJECTIU EN LA TORRE VELASCA. AUTOR DE TEXT I FOTO: CARLES CARTAÑÁ
i270 la foto.indd 66
■■■ No feia bon temps aquells dies de primavera a la capital de la Llombardia, però la ciutat es mostrava tal com és: dinàmica i molt activa. El romànic llombard és omnipresent i ens recorda el mestratge que va exercir sobre les petites esglésies romàniques del nostre Pirineu. Amb el mateix maó vermell, el Castello Sforza, de la família homònima, renaixentista i protectora de Leonardo de Vinci. A terra, al voltant de la fortalesa que també va ser presó, algú ha escrit amb pintura blanca “Com més conec els homes, més m’estimo els animals”, una declaració contra la guerra i la brutalitat humanes. O feminisme
militant, també. Després visitem edificis de l’arquitecte Donato d’Angelo Bramante, precursor de l’arquitectura del cinquecento. Tornarem enrere en el temps per arribar-nos a la plaça del Duomo, amb la gran i flamígera catedral. A dalt anem a buscar les gàrgoles i trobem uns increïbles monjos que floten en el cel però que, paradoxalment, contribueixen amb el seu pes a dirigir cap a terra la línia catenària d’esforços dels arcbotants. La ciutat se’ns mostra des d’aquí dalt una mica grisa. Destaca sobre la resta la Torre Velasca, neomedieval i metàl·lica, d’aparença pesada, sense ser-ho. L’animació tornarà
quan serem a les Galeries Vittorio Manuelle, paradigma de la construcció del ferro i que tenen entrada a la mateixa plaça. Ara ha sortit el sol i la modernitat se’ns mostra amb els mitjans col·lectius de transport, el ràpid tramvia de superfície i el metro, de concepció innovadora i tecnologia punta. No podrem marxar sense admirar el gratacel de la Pirelli, de Gio Ponti i Pier Luigi Nervi, que ens retorna, un cop més, el record de casa nostra, com a inspiració i mestratge de la torre atlàntica barcelonina dels nostres Santiago Balcells i Francesc Mitjans. Milà ens ha ofert una lliçó viva de construcció i arquitectura. ■
6/4/06 17:27:54
i270 la foto.indd 67
6/4/06 17:28:05
Auditorio y Palacio de Congresos, Castellón
Cosmocaixa, Barcelona
Ciudad Financiera del Grupo Santander, Boadilla del Monte, Madrid
Mercado de Santa Caterina, Barcelona
Estación AVE Zaragoza-Delicias
Oficinas Reig Patrimonia, Sant Julià de Lòria, Andorra
Para la fabricación e instalación de sus proyectos… FRAPONT TIENE MADERA Nuestro equipo técnico, cualificado y conocedor de la madera, asesora, fabrica, instala y realiza un seguimiento exhaustivo de cada proyecto en las fases de carpintería de madera y mobiliario.
CONSTRUCCIONES EN MADERA www.frapont.es Ciutat d’Asunción, 32 • 08030 Barcelona • Tel. 93 274 54 55 • Fax 93 346 76 07 • frapont@frapont.es
i270 la foto.indd 68
6/4/06 17:28:12