INF060515 by sia16

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Maig 2006

Segona Quinzena

Preu: 2 €

272

Una formació específica per als professionals

Formació postgrau

Tema: Programes de formació postgrau per donar resposta a les necessitats del sector de l’edificació P. 4 ■■

Pòster central

■■

Suplement especial Codi tècnic de l’edificació El Reportatge

■■

P. 31

Habitatges de lloguer per a joves a Mataró

i272 portada.indd 1

15/5/06 14:55:01

i272 portada.indd 2

15/5/06 14:55:04

Tema El professional i la formació postgrau. P.4-6

A la portada 3 FORMACIÓ POSTGRAU (Foto: Chopo)

T � S � R Ca � Noticiari Assemblea General de Col·legiats. P.8

VISITA A LES OBRES DE LES ARENES. Un grup d’estudiants del Postgrau de Gestió de la producció de l’obra visita les obres de Les Arenes guiats per Jesús Godes, professor del postgrau.

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assessoria Formació El Sector Reportatge Espai Empresa Classificats Metròpolis

4 8 16 18 22 31 40 56 66

Sector Ecoeficiència energètica en els edificis. P.22

Membres d'honor del CAATB

Assessoria Codi tècnic de l’edificació. POSTER CENTRAL

Reportatge 23 Habitatges per a joves a Mataró. P. 31

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 15 de maig Ca = 1,323 Propera actualització a 15 de juny

La Foto Londres, entre el passat i el futur. P. 66

Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 272. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Assessorament lingüístic: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i272_sumari.indd 4

15/5/06 14:56:27

4c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

El Tema:

FORMACIÓ MÀSTER I POSTGRAU

El professional i la formació postgrau El mercat busca, cada cop més, professionals que no han aturat la seva formació amb la llicenciatura o la diplomatura. Professionals al dia.

AULA DE FORMACIÓ A LA SEU CENTRAL DEL CAATB ■■■ En temps de gran competitivitat en tots els mercats i sectors tècnics, fer evolucionar el rendiment i la qualitat d’un producte al mateix ritme que la competència és una de les màximes preocupacions de l’empresa. En aquesta variable de progrés constant, el paper més important el tenen els professionals, que són els que, amb la seva adaptació a nous corrents de treball i a innovacions tècniques, constitueixen el factor d’evolució d’una empresa. El mercat és conscient d’aquesta característica i busca, cada cop més, professionals

i272 el tema.indd 4

que no han aturat la seva formació amb la llicenciatura o la diplomatura. Professionals al dia. Quan un arquitecte tècnic acaba la carrera, ja està treballant. Per això, sovint, no acaba els seus estudis universitaris en el moment en què li correspon finalitzar-los. Hi ha estudiants recent titulats que continuen la formació cursant un postgrau en la facultat on s’ha llicenciat; d’altres, simplement segueixen treballant, ja que el sector ofereix remuneracions prou atractives. La pregunta és, doncs, per què un professional que

Formem futur. El CAATB ofereix un complet programa de formació de Màsters i Postgraus concebuts per impulsar el progrés professional dels alumnes i afavorir l’adquisició de competències dels diferents perfils del procés de l’edificació. El programa és fruit d’una rigorosa anàlisi dels perfils professionals i de les necessitats del mercat. L’oferta formativa inclou el Màster Project manager i 7 Postgraus. ■■■

fa cinc anys que treballa ha de continuar formant-se? El valor afegit que pot aportar la formació contínua a un arquitecte tècnic és, sens dubte, l’especialització. Després de rebre una formació genèrica per a una professió determinada, el següent pas natural és especialitzar el professional per a un perfil i unes funcions determinades. Primer caldrà passar per uns anys de treball amb els quals s’adquirirà una experiència molt valuosa per a la futura carrera professional. Més endavant, els màsters i postgraus

15/5/06 14:58:09

c5 EL TEMA FORMACIÓ MÀSTER I POSTGRAU

proporcionen una orientació cap a unes ocupacions concretes dins el món laboral del procés constructiu. De resultes d’aquest objectiu, l’alumne que decideix cursar un màster o un postgrau també aprèn a treballar d’altres maneres; rep nous punts de vista sobre el treball en equip, sobre tasques d’investigació, sobre com valer-se per si mateix, i en definitiva, potencia les seves habilitats humanes, més enllà de les tècniques, que se li pressuposen.

Valoració de la formació postgrau en les ofertes professionals de les empreses* 12%

10%

i272 el tema.indd 5

2a QUINZENA MAIG 2006

Saber elegir el millor curs i el moment per fer-lo

8% ■■■ El mercat ofereix una gran diversi-

El món canvia i cal una adaptació a les noves tècniques i habilitats que demana el mercat. El concepte de “formació al llarg de tota la vida” cada cop es va estenent més. Els professionals i les empreses han de ser conscients que no n’hi ha prou amb els coneixements apresos durant els anys d’universitat. El món canvia i cal una adaptació a les noves tècniques i habilitats que demana el mercat. Les empreses, com qualsevol altre sector, davant d’un currículum d’un professional especialitzat (a través d’un màster o postgrau) i d’un que no ho està, es decanta pel primer. A més, l’especialització també sol ser sinònim d’experiència, una variable molt valuosa per a tasques de responsabilitat. Arran de la formació contínua, es genera competitivitat en el mercat laboral. Cada persona que acaba un curs de formació postuniversitària eleva el nivell d’exigència del sector i això el mercat ho sap, ho reconeix i ho valora. Efectivament, la valoració no és només quant a categoria professional, sinó també pel que fa a expectatives econòmiques, perspectives de promoció dins d’una empresa i evolució personal en general per arribar a un nivell de satisfacció amb la feina que es duu a terme. Però quan parlem de mercat, no només ho fem de mercat local, perquè a Espanya la formació permanent encara ha de superar la majoria d’edat. Molt lluny estadísticament dels països escandinaus o el Regne Unit (en què hi participa el 25 i 35 % de la població), Espanya és dels països de la Unió Europea amb més poca representació de la població postuniversitària en la formació permanent, per sota, fins i tot, d’alguns països de l’Est, com la República Txeca o Polònia. En un món en globalització constant, la competitivitat dels mercats supera fronteres i formar-se esdevé encara més important. ■

L’INFORMATIU DEL CAATB

DIRECCIÓ 2000-2001

EXECUCIÓ

TÈCNICS

2001-2002

EMPLEATS

TOTAL OFERTA

2002-2003

2003-2004

* INFORME INFOEMPLEO 2004

On es poden seguir cursos de màster i postgrau en edificació? Fundació UPC 103 màsters i postgraus de l’àrea d’arquitectura, edificació i urbanisme ■ 43 màsters i postgraus dirigits, entre d’altres professionals, a arquitectes tècnics ■■■ ■

Elisava 16 màsters i postgraus dins de l’àrea d’espai ■ 8 dirigits, entre d’altres professionals, a arquitectes tècnics ■■■ ■

Escola La Salle 3 màsters de l’àrea d’arquitectura, construcció i tecnologia, dirigits, entre d’altres professionals, a arquitectes tècnics

■■■ ■

Universitat de Barcelona 5 màsters i postgraus de l’àrea d’urbanisme i territori 2 dels quals dirigits, entre d’altres professionals, a arquitectes tècnics

■■■ ■

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona 8 màsters i postgraus dirigits específicament a aparelladors i arquitectes tècnics

■■■ ■

Perfil dels alumnes del Màster del CAATB COL·LEGIATS

76%

NO COL·LEGIATS

24%

HOMES

71%

DONES

29%

MITJANA D'EDAT

33 anys

TITULACIÓ Arquitecte tècnic

80%

Arquitecte

11%

Enginyer industrial

Enginyer de camins, canals i ports

Altres

tat d’ofertes de formacions d’alt nivell qualificatiu, basades en màsters i postgraus. Saber elegir el millor curs i el moment ideal per fer-lo pot ser clau per assegurar l’èxit d’aquesta formació. D’entrada, el professional s’ha de preguntar què vol fer. No és el mateix una persona que tot just acaba d’iniciar la seva vida professional i una altra que ja fa uns quants anys que treballa. En segon lloc, s’ha d’elegir el lloc on es vol seguir aquest curs. L’elecció del centre dependrà de dues variables importants: el nivell acadèmic de la formació i el programa formatiu, que el determinen bàsicament els objectius, els continguts, el quadre de formadors i una metodologia en la impartició on l’anàlisi i resolució de casos pràctics superi la teoria. Aquestes variables definiran la qualitat del màster o del postgrau, i el reconeixement que s’obtindrà de les empreses. En aquest punt, el professional interessat a cursar un màster o postgrau haurà d’examinar el programa dels cursos. Ha de tenir en compte punts com ara el temari, la durada del curs, el procés d’admissió –que demostra l’interès de la institució per complir uns determinats criteris de qualitat–, la inclusió de casos pràctics, o la llista de professors que imparteixen el curs. Serà aconsellable escollir les institucions que tenen una vinculació amb la professió i que tendeixen a tenir com a professorat professionals en actiu, que tenen uns coneixements pràctics de l’actualitat professional.

El model de competències El tret diferencial de la formació que es duu a terme al CAATB és el resultat de l’aplicació del Model de competències dels professionals del procés de l’edificació. Aquest estudi, elaborat juntament amb la Consultoria PriceWaterhouseCoopers, identifica i ordena els diferents perfils professionals i les ocupacions que poden exercir els arquitectes tècnics, i defineix les competències i habilitats que han de tenir els professionals per desenvolupar la seva tasca. La vinculació del CAATB amb el dia a dia professional ha permès desenvolupar aquest estudi i veure quines són les necessitats dels professionals i el futur de la professió. ■

15/5/06 14:58:10

PTE DE

6c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

EL TEMA FORMACIÓ MÀSTER I POSTGRAU

Els alumnes donen la seva opinió “Cal aprofitar l’experiència dels professionals i l’ampliació de coneixements”

■ ■ ■ Des

del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona hem parlat amb professionals que han decidit continuar-se formant més enllà del seu títol universitari. Ens expliquen el perquè i coincideixen que, un cop acumulada l’experiència d’anys en actiu, torna a ser el torn del coneixement per a no estancar-se. L’ambició de salt professional i la formació permanent són sinònims.

Quan un arquitecte tècnic surt de la universitat, ”aquesta manca de coneixements i experiència pot crear-te inseguretat i, per això, has de procurar cobrir-te les esquenes.” Aquest és el suport que busca especialment quan cursa un postgrau o un màster; l’altre és “l’expectativa de millorar la meva situació professional; crec que amb aquesta formació ha de ser així”.

Jordi Jové Arquitecte tècnic Màster de Disseny d’Interiors Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme (CAATB)

RICARD HERRERO Arquitecte tècnic Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic Europeu (CAATB) Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres (CAATB) Postgrau de Valoracions Immobiliàries (CAATB)

Jordi Jové té clar que: “la formació permanent en l’àmbit professional permet enriquir-me i desenvoluparme millor.” El fet d’estar al dia pel que fa al mercat, la professió i les novetats és un element a recalcar, ja que “des que vaig acabar els estudis que estic en actiu”, circumstància no excloent per continuar la formació. “No és que tingui unes expectatives que la meva

Ricard Herrero té experiència en la formació postuniversitària i admet que, a través d’aquests cursos: “se m’han obert moltes portes del món laboral, he fet amistats i he conegut molts companys de carrera; això va molt bé per a l’agenda de telèfons, sobretot quan tots ens anem especialitzant”. I és que, els màsters i postgraus són, a més, un bona via per ampliar la xarxa personal de contactes. Té expectatives de fer un pas endavant professionalment? “El Postgrau de direcció d’execució i control d’obres, per exemple, m’ha donat una base i una seguretat per introduir-me en la direcció sense tanta por.

“M’agrada que la formació postgrau sigui molt pràctica i que toqui el dia a dia de la professió” situació professional canviï substancialment, però això m’amplia la perspectiva professional. Què valora més positivament de la formació postuniversitària? “M’agrada el fet que no sigui una formació simplement teòrica, sinó que estigui molt lligada al camp professional, cosa que ja esperava; resulta interessant que sigui molt pràctica, ja que toques el dia a dia de la professió.”

“A través dels cursos he conegut nous companys de carrera”

JORDI ALBERT SOLER Arquitecte tècnic Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres (CAATB) Màster en Prevenció de Riscos Laborals Jordi Albert Soler valora com una circumstància lògica i natural continuar-se formant en la professió“ bàsicament perquè a la universitat no hi ha prou temps”; per tant reconeix que és el moment d’aprofitar “l’experiència dels professors i l’ampliació de coneixements tècnics i pràctics”.

i272 el tema.indd 6

VISITA A LES OBRES DE L’EDIFICI DE GAS NATURAL A BARCELONA DINS DEL POSTGRAU DE CAP D’OBRA-GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Ara espero que em pugui sortir una bona oportunitat de treball en aquest camp. Anar perfilant una mica els teus coneixement et dóna més seguretat, al marge de l’experiència.” Un altre arquitecte tècnic que ha continuat la seva formació que incideix en el concepte de seguretat del professional vers les seves tasques. Ricard Herrero també valora que “als màsters i postgraus ells donen un 20% i la resta ho has de posar tu, és molt pràctic.”. ■

15/5/06 14:58:14

i272 el tema.indd 7

15/5/06 14:58:17

8c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

El Noticiari:

ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS

La professió respon en un sector cada cop més exigent L’Assemblea General de col·legiats aprova els comptes i la gestió de l’any 2005, marcats per una intensa activitat professional i col·legial ■■■ Durant l’any 2005, el sector de la construcció va mantenir un ritme d’activitat creixent i progressiu. A Catalunya es van iniciar 110.000 habitatges de nova construcció, 56.061 dels quals corresponen a les comarques de Barcelona. Va ser un altre any de creixement, amb un 8,53% d’increment en el nombre d’habitatges iniciats respecte de l’any anterior. Un factor positiu a destacar és l’evolució de la sinistralitat laboral. Si parlem de l’índex d’incidència sobre la població ocupada, l’any 2005 hi va haver una disminució del 9% d’accidents lleus, del 23% de greus i del 33% de mortals. No obstant això, la sinistralitat es manté en nivells molt elevats i cal incrementar els esforços per aconseguir millorar any rere any.

Un ambiciós programa d ‘acció col·legial La professió ha continuat en unes cotes molt altes d’ocupació, gràcies a la versatilitat, el grau d’adaptació a les necessitats del sector i el ritme elevat de la construcció d’aquests últims anys. La titulació d’arquitecte tècnic ha estat la titulació universitària més sol·licitada per les empreses del sector de la construcció. En aquest context professional, el passat 30 de març va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de collegiats, en què la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l’informe de gestió que resumeix l’activitat duta a terme l’any passat. Segons l’informe econòmic, presentat per Raimon Salvat, comptador del CAATB, l’exercici del 2005 s’ha tancat amb un resultat positiu de 256.389 euros. La forta activitat del sector, amb un elevat nivell d’activitat professional, i el desenvolupament d’un ambiciós programa d’acció col·legial han estat els principals factors responsables d’aquest resultat. El president del Col·legi, Josep Terrones, va exposar en l’assemblea els trets fonamentals de la política col·legial que ha marcat l’activitat de l’any 2005. La consolidació de l’es-

i272 Noticiari CAATB.indd 8

L’ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS VA SER PRESIDIDA PER, D’ESQUERRA A DRETA, JOAN GURRI (SECRETARI), JOSEP TERRONES (PRESIDENT) I RAIMON SALVAT (COMPTADOR).

Nova delegació al Maresme ■■■ Quant a l’organització territorial de la professió, Josep Terrones va destacar el nou impuls al Consell Català i la intensa activitat que s’està duent a terme des del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya. En l’àmbit territorial del CAATB, l’Assemblea de col·legiats va aprovar la constitució de la nova Delegació del Maresme, que disposaria d’una oficina a la capital, Mataró, i que podria començar a funcionar a mitjans de l’any vinent. El president Terrones va anunciar que ja s’ha enllestit l’informe previ per a la viabilitat de la creació d’un Museu de la Construcció a través del CAATB.

Aquest treball ha estat desenvolupat els darrers mesos per encàrrec de la Junta de Govern, arran de la proposta d’un grup de col·legiats. Una comissió interna del CAATB ha coordinat aquest treball, que ha tingut la col·laboració desinteressada de diversos professionals experts en la història de la construcció i l’arquitectura, així com l’ajut d’una empresa especialitzada en patrimoni i museografia. Una comissió formada per diversos col·legiats i per membres de la Junta de Govern analitzarà les conclusions de l’informe i vetllarà pel desenvolupament futur d’aquesta iniciativa.

tructura interna del CAATB, l’impuls cap al col·legi virtual, la potenciació de la comunicació i la projecció dels professionals, la millora dels serveis i l’aposta per la formació de qualitat, la posada a punt d’un gabinet tècnic per afrontar els nous reptes de futur, la tasca de les delegacions i l’expansió de la unitat comercial per a la diversificació d’ingressos, van ser alguns dels temes destacats pel president. Terrones es va referir també als temes d’actualitat professional en els quals el Col·legi ha tingut un paper important, com ara el Projecte de llei del dret a l’habitatge o la Llei de col·legis professionals a Catalunya, la nova titulació acadèmica com a integració de la nostra carrera a l’espai europeu d’educació superior o el repte que representarà l’aplicació del Codi tècnic de l’edificació. ■

15/5/06 15:06:30

Consolidació d’un nou organigrama intern que potencia el treball en equip i la transversalitat. Pla de formació interna i potenciació del portal de l’empleat com a eina de gestió.

Un any de molta activitat

■■■

Algunes de les activitats destacades del 2005 que es recullen en la Memòria d’activitats són les que s’enumeren a continuació.

■■■ S’han visat 83.544 interven-

■■■ Estudis tècnics, projectes i eines

Més de 200 estudiants i joves arquitectes tècnics van prendre part en les I Jornades ConstruJove d’orientació professional.

■■■

■■■ A l’octubre de 2005 sortia el nou L’Informatiu amb una nova presentació gràfica més racional i moderna i mantenint la periodicitat quinzenal. Emissió del flaix informatiu, un sistema d’avisos electrònic als més de 3.500 col·legiats que disposen de correu electrònic.

��

d’utilitat professional, com ara la coordinació de la diagnosi i l’avantprojecte de façanes del barri del Carmel de Barcelona, la redacció de la guia 21 consells per tenir un habitatge sostenible, la millora i ampliació del programa informàtic CDEO, el desenvolupament del Test Mantenimiento, la participació en comissions tècniques o en l’organització del congrés de l’arquitectura tècnica Contart.

■ ■ ■ Han tingut lloc 5 sessions de Matins Construcció, amb prop de 800 participants, i 5 Dinars Construcció, amb 780 assistents.

Pla d’acció mediambiental del CAATB i manteniment de les acreditacions al sistema de gestió ISO 14001 i al sistema comunitari i auditoria mediambiental EMAS. ■■■

Destacada participació al Saló Construmat amb dos estands i un expositor en l’àmbit de la construcció sostenible. Participació amb un estand a la fira Preventia.

■■■

�� ■■■

Segona edició del Premis Catalunya Construcció, amb 62 candidatures presentades i una exposició ��per �� itinerant tot� Catalunya. A La Nit �� de la��Construcció van assistir-hi més de 800 aparelladors i arquitectes tècnics i d’altres professionals de l’edificació.

�� ■■

��

�� ■■

■ ■ ■ 8 exposicions, 5 sortides i activitats dins del nostre entorn cultural. Viatge a Escòcia. Espai d’Art a la cafeteria del CAATB.

■ ■ ■ Participació en 4 projectes de cooperació mitjançant el 7 % del pressupost. El Concert de Nadal va reunir més de 2.000 persones.

Nou espai web www.apabcn. es. Un milió més de pàgines vistes que l’any 2003. Agenda de la Construcció Sostenible www.csostenible. net i nou web del projecte internacional Rehabimeb www.rehabimed.net.

■■■ Acords amb 265 empreses per a publicitat i patrocini.17 sessions Espai Empresa, amb més de 2.000 persones. Algunes empreses collaboradores durant aquest any: Akzo Nobel, Alkor Draka, Anaip, Ceràmiques Foix, Garan, Gas Natural, Grohe España, Hydro Building, Ibertrac, Nou Bau, Panasonic, Quadis, Qualiberica, Restaura, Roca Cerámica, Simon, Technal i, com a membre d’honor, TEXSA.

��

52 activitats informatives i de formació, jornades tècniques i seminaris a totes les delegacions. 30 exposicions tècniques i culturals. Participació en fires i jornades. Relacions institucionals amb ajuntaments, consells comarcals, col·legis professionals, gremis del sector i entitats culturals. Activitats de lleure i tradicional sopar anual dels col·legiats i col·legiades.

■■■

i272 Noticiari CAATB.indd 9

L’INFORMATIU DEL CAATB

ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS

2a QUINZENA MAIG 2006

■■■ L’Assessoria Jurídica ha atès prop

de 4.000 consultes de col·legiats. Més de 150 col·legiats han realitzat 1.402 inspeccions per al Test de l’edifici (TEDI). El Centre de Documentació ha fet 4.000 préstecs i ha respost més de 3.500 consultes tècniques.

cions, que corresponen a 214.286 treballs. 2.220 col·legiats disposen del programa Gescol. El 18% dels visats es tramiten electrònicament.

■ ■ ■ S’han impartit 197 cursos de formació, que han representat un total de 5.258 hores lectives per a 2.414 alumnes.

��

■■■ 319 nous titulats han formalitzat la seva alta al CAATB; el total de collegiats al final de l’any era de 7.300.

NOTICIARI CAATB

■■■

Acords de l’Assemblea ■■■ Els acords adoptats per l’Assemblea General Ordinària de col·legiats, que va tenir lloc el 30 de març de 2006, van ser els següents:

1. Aprovar l’acta de l’Assemblea General Ordinària que va tenir lloc el 13 de desembre de 2005. L’acord es va prendre per unanimitat. 2. Aprovar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2005, tancat amb un superàvit de 256.389 €, el balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2005 i l’informe de la Comissió Econòmica designada per l’Assemblea General. L’acord es va prendre per unanimitat. 3. Aprovar l’informe de gestió presentat per la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2005. L’acord es va prendre per unanimitat. 4. Elegir els col·legiats Josep Mas, César Giménez, Victoria Piera, Guillem Torres, Albert López Iborra i Sebastià Moreno, que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2006. 5. Aprovar la constitució de la nova Delegació del Maresme, amb efectes a partir de l’inici de la nova legislatura resultant de les eleccions col·legials del 2007. L’acord es va prendre per majoria amb una abstenció. Els professionals interessats trobaran l’Informe de gestió del Col·legi corresponent al 2005 a www.apabcn.es. Tots els col·legiats rebran al seu domicili al final del mes vinent un exemplar de la Memòria d’activitats 2005.

15/5/06 15:06:49

10 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MAIG 2006

CODI TÈCNIC DINARS CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Sessions tècniques sobre el CTE ■■■ El CAATB ha programat unes sessions tècniques sobre el contingut del Codi tècnic de l’edificació (CTE) per tal d’apropar aquesta nova normativa a tots els professionals del procés constructiu. Des d’aquest mes de juny i fins al final de l’any, el CAATB organitzarà dotze sessions per explicar cada un dels documents bàsics del CTE. Les sessions estan pensades per aportar una visió de caràcter tècnic sobre els continguts dels diferents documents bàsics (DB) que inclou el nou marc normatiu. Aquests documents contenen les exigències bàsiques per al compliment dels requisits de seguretat i habitabilitat que marca el CTE, i també estableixen la metodologia per validar i integrar els nous sistemes i solucions constructives que apareguin en el mercat. Durant les sessions també es presentarà el pla formatiu especial sobre el CTE que ha desenvolupat el CAATB per aprofundir els coneixements d’aquesta nova normativa.

Les sessions Les primeres sessions estaran dedicades als primers documents bàsics que entren en vigor a partir del 29 de setembre. Així, el 14 de juny es parla-

Josep Anton Acebillo, a Dinars Construcció ■■■ Josep Anton Acebillo, comissionat de l’Alcaldia d’Infraestructures i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, serà el proper convidat de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés de l’edificació. Acebillo pronunciarà la ponència “Barcelona: el futur de la ciutat” en un acte que tindrà lloc el proper divendres 30 de juny, a les 13.30 h, a l’Hotel AC Barcelona Fòrum. Els assistents podran dinar plegats i després escoltar les paraules de l’arquitecte.

25 anys lligat a l’urbanisme Responsable dels projectes estratègics de futur de la ciutat, fa més de 25 anys que Acebillo està lligat a l’urbanisme de Barcelona. A més de ser

i272 Noticiari CAATB.indd 10

El CAATB organitza sessions tècniques per analitzar els diferents documents bàsics que conformen el nou marc normatiu rà sobre la part primera del CTE i el DB-SU Document bàsic de seguretat en la utilització. El 20 de juny s’analitzarà el DB-HE Document bàsic d’estalvi energètic i el 26 de juny, el DB-SI Document bàsic de seguretat en cas d’incendi. Amb vistes a la tardor, el programa d’aquestes sessions tècniques inclourà la resta de documents bàsics que entraran en vigor successivament. Les persones interessades a participar en aquestes sessions es poden inscriure per telèfon, al 93 240 20 60. Les jornades es faran a l’Auditori Winterthur (Av. Diafonal, 547. Barcelona), són gratuïtes per a col·legiats i tenen un cost de 30 € per a no-col·legiats. La inscripció ja és oberta. ■

Sessions tècniques sobre el CTE 14 de juny, de 10 a 13 h. Part primera del CTE i DB-SU Document bàsic de seguretat en la utilització ■■■ 20 de juny, de 17 a 20 h. DB-HE Document bàsic d’estalvi energètic ■■■ 26 de juny, de 17 a 20 h. DB-SI Document bàsic de seguretat en cas d’incendi ■■■

L’arquitecte parlarà sobre diversos projectes urbanístics que configuren el futur de la ciutat de Barcelona l’assessor en urbanisme de l’Ajuntament, és també conseller delegat de Barcelona Regional -agència pública de caràcter tècnic per a la reflexió, consulta i actuació en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona- i professor i degà de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Mendrisio (Suïssa). Les persones interessades en aquesta activitat es poden inscriure per telèfon, al 93 240 20 60, o bé a www. apabcn.es/dinars abans del 28 de juny. Dinars Construcció és una activitat que té el suport de les empreses Sather, Gaesco, Teyco i Grupo Select. El diari El País col·labora en l’activitat, i Texsa i Panasonic, membres d’honor del Col·legi, també hi donen suport. ■

15/5/06 15:06:53

i272 Noticiari CAATB.indd 11

15/5/06 15:06:56

12 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MAIG 2006

LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ

Arriba la Nit de la Construcció Sopar, espectacle i ball als jardins del l’Hotel Rei Joan Carles I en una nit per a la trobada de tots els aparelladors i arquitectes tècnics ■ ■ ■ La Caixa Màgica del Palau de Congressos de Catalunya i els jardins de l’Hotel Joan Carles I acolliran el proper 6 de juliol La Nit de la Construcció, la gran trobada festiva dels aparelladors i arquitectes tècnics que cada any organitza el CAATB. Hi haurà sopar, espectacle d’humor i ball fins a la matinada per celebrar l’entrada a l’estiu. Tots els col·legiats, els seus amics i acompanyants podran gaudir d’un programa molt atractiu i de qualitat per un preu molt assequible (46 €). La tradicional trobada dels aparelladors serà l’escenari ideal per a la cerimònia de lliurament dels Premis Catalunya Construcció que organitza el CAATB i que enguany ha obtingut una participació extraordinària amb un centenar de candidatures.

Tots els col·legiats i col·legiades, els seus amics i acompanyants podran gaudir d’una festa molt completa a un preu assequible L’autor del cartell de La Nit 2006 ha estat Perico Pastor (La Seu d’Urgell, 1953), un dels artistes plàstics contemporanis joves que avui estan més reconeguts i cotitzats. Amb un festival de tonalitats del blau nocturn, Pastor ha aconseguit reflectir a la perfecció el clima de la festa sobre l’sky-line de la ciutat. La trobada festiva començarà a dos quarts de 8 del vespre als jardins de la Torre Melina, a tocar de l’entrada posterior del Palau de Congressos. A continuació ens traslladarem a la gran sala del Palau i cap a les 9 s’iniciarà la cerimònia de lliurament de la tercera edició dels premis. Un cop finalitzada es farà el sopar amb un menú de festa i, desprès, un espectacle d’humor basat en el conegut espectacle de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya titulat Alguna pregunta més? Després de l’espectacle hi haurà ball a l’envelat dels jardins amb el DJ David Gil, que té una llarga trajectòria en locals com ara Satanasa, District, Extravaganza, Fans, Otto Zutz i La Paloma, entre d’altres. I barra lliure. Els que no vulguin ballar i

i272 Noticiari CAATB.indd 12

La Nit ■■■ La Nit de la Construcció 06 Lliurament dels Premis Catalunya Construcció

Dia: Dijous 6 de juliol. Hora: Trobada a les 19.30h i fins a les 2 de la matinada. Lloc: Palau de Congressos de Catalunya i Jardins de l’Hotel Rei Joan Carles I. Barcelona Preu: 46 € (inclou aperitiu, sopar, espectacle d’humor, festa-disco, espai chill-out i barra lliure) Inscripcions: al tel. 93 240 20 60

EL CARTELL DE LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ 06 ÉS OBRA DE L’ARTISTA PERICO PASTOR.

prefereixin una estona més relaxada podran prendre una copa a la fresca en l’espai chill out preparat als jardins de l’hotel. Serà una nit memorable en la qual els aparelladors i arquitectes tècnics,

els seus companys i amics, joves i grans, tots els professionals del sector que hi vulguin assistir seran benvinguts. Una celebració de qualitat a la qual no hi pot faltar ningú. La inscripció ja és oberta. ■

El Palau de Congressos

■ ■ ■ El Palau de Congressos de Catalunya és un dels equipaments culturals que identifica l’entrada sud-occcidental de la ciutat de Barcelona, a l’inici de l’autopista A-2. Es troba ubicat al costat de l’Hotel Rei Joan Carles I i els seus jardins i ofereix les seves dues façanes principals al carrer Torre Melina (oest) i a l’avinguda Diagonal (nord). L’edifici dels arquitectes Carlos Ferrater i Josep Maria Cartañá i l’aparellador Rafael Alabèrnia té una forta vocació urbana. La seva forma exterior fragmentada deixa pas a un interior d’una gran unitat

volumètrica i espacial. El conjunt està format per un seguit de peces que s’organitzen entre si com una mini ciutat. Destaca la gran sala, la caixa màgica, amb la seva identificable imatge exterior i una gran cura en el tractament de la llum. El que més identifica aquest edifici extraordinari és la seva estructura, així com l’ús del formigó blanc i acabats a la vista. Un edifici d’aquestes característiques, multifuncional, necessita disposar d’espais de dimensions molt variades exemptes de pilars. Un sol material cobreix la varietat de la volumetria, dotant així l’edifici d’unitat i austeritat. El formigó amb ciment i sorra blancs, àrid gris, que ofereix resistències de fins a 400 kg/cm2, adopta diferents formes i modela la totalitat del conjunt, transformant l’esquelet en forma. La caixa màgica es converteix així en una gran finestra a la ciutat i als jardins de la Torre Melina.

Avanç de programa 19.30h Acollida dels assis tents i aperitiu als Jardins de l’Hotel Rei Joan Carles I Exposició dels Premis Catalunya Construcció 06. Es lliurarà a tots els assistents un exemplar del llibre Premis Catalunya Construcció 04-05 21.00h Salutació del president i lliurament de la III edició dels Premis Catalunya Construcció, conduïda pel periodista Antoni Bassas. 22.00h Inici del sopar 23.45h Espectacle d’humor Alguna pregunta més? 00.30h Trasllat als Jardins de l’Hotel on hi haurà un envelat convertit en discoteca amb el DJ David Gil, que té una llarga trajectòria en locals com ara Satanasa, District, Extravaganza, Fans, Otto Zutz i La Paloma, entre d’altres. Amb barra lliure. O bé una copa a la fresca en l’espai chill out preparat als Jardins de l’Hotel. 02.00h Fi de festa Patrocinen ADIGSA ALMEDA MOTORS GAS NATURAL PANASONIC RESTAURA Membre d’honor TEXSA Col·laboren CINCO DÍAS EL PAIS PRESTIGE GROUP

15/5/06 15:07:25

i272 Noticiari CAATB.indd 13

15/5/06 15:07:29

14 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MAIG 2006

ACTIVITATS DINARS CULTURALS CONSTRUCCIÓ

Restaurem?

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

El CAATB inaugura una exposició sobre restauració, que posa en valor la tasca de recuperació dels elements arquitectònics

Conferència de Lluís Permanyer a Vic

Una vintena de persones van assistir el passat 27 d’abril a la conferència que va oferir el periodista Lluís Permanyer a la seu de la Delegació d’Osona. Permanyer va parlar sobre el seu llibre La Barcelona lletja, on es recullen detalls d’edificis que representen el més lleig i dolent de l’arquitectura barcelonina. ■

■■■

■■■ El passat 4 d’abril es va inaugurar a la sala d’exposicions del CAATB la mostra “Restaurem?”, una exposició que vol posar de relleu la restauració dels elements arquitectònics i les diferents professions que treballen al voltant de la seva recuperació. A l’acte d’inauguració hi van participar Enric Peña, membre de la Junta de Govern del CAATB; Anna Rosat, arquitecta tècnica i comissària de l’exposició, i Ricard Barrera, gerent de l’Institut del Paisatge Urbà

activitats

de Barcelona. Peña va convidar tots els presents a visitar una exposició tècnica que “invita a fer tasques de rehabilitació en petites coses”. També va destacar que la mostra ensenya la importància de treballar amb equips pluridisciplinaris.

Preservar el patrimoni Per la seva banda, l’arquitecta tècnica Anna Rosat, comissària de l’exposició, va agrair la tasca de totes les persones que han aportat els seus

coneixements i materials per poder fer l’exposició. “Amb aquesta mostra volem demostrar que es pot preservar correctament el patrimoni i apropar la tasca dels professionals de la restauració als arquitectes tècnics”, va explicar Rosat. Finalment Ricard Barrera, gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona, va destacar la tasca duta a terme per l’Institut al llarg de molts anys per preservar el patrimoni arquitectònic a la ciutat. ■

Visita tècnica a la passarel·la de Vallparadís

DIVERSES

Sopars a les delegacions Les delegacions d’Osona i del Bages-Berguedà organitzen el sopar del col·legiat els propers 9 i 16 de juny. La trobada dels col·legiats d’Osona es farà al restaurant Serrat del Figaro, a Taradell, i la dels col·legiats del BagesBerguedà, al restaurant Carles Pressegué, Masia Noguera, de Monistrolet de Rajadell. Per a més informació, podeu dirigir-vos a la delegació corresponent. ■

■ ■ ■ L’Espai

d’Art de la primera planta del CAATB acull, del 25 de maig al 27 de juny, una exposició de Joaquim Vilanova. La pintura d’aquest artista ha evolucionat dins de l’abstractisme i presenta quadres minimalistes amb tocs de color. Aquesta exposició s’inaugura el 25 de maig a les 20 h. ■

Concurs de Paletes La Delegació del Bages-Berguedà és una de les entitats que organitzen, el proper 3 de juny, el tradicional Concurs de Paletes de Manresa i Comarca. El campionat, que tindrà lloc en un dels trams del passeig de Manresa, està organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors de Manresa i Comarques i la Delegació del Bages-Berguedà del COAC. ■

■■■

i272 Noticiari CAATB.indd 14

Joaquim Vilanova exposa al CAATB

La Delegació del Vallès Occidental va organitzar el passat 26 d’abril una visita guiada a la passarel·la per a vianants del Parc de Vallparadís de Terrassa. La visita va ser conduïda per Josep Sotorres, d’RGA Arquitectes, autors d’aquesta obra reconeguda amb el Premi Catalunya Construcció 2005 a la Innovació en el Procés Constructiu. ■ ■■■

15/5/06 15:07:38

c 15 NOTICIARI CAATB

L’INFORMATIU DEL CAATB

DIVERSOS I AGENDA

2a QUINZENA 1a MAIG 2006

Viatge a Berlín La Delegació del Vallès Oriental va organitzar un viatge a Berlín aprofitant el cap de setmana del pont de maig. La sortida, en què van participar 42 persones, entre aparelladors i arquitectes tècnics, amics i familiars, va permetre descobrir alguns dels llocs més interessants de la capital d’Alemanya compartint el viatge amb companys. El viatge estava plantejat com una combinació de sortida cultural i viatge d’oci. Els participants van poder veure llocs tan emblemàtics de la capital d’Alemanya com el Reichstag -la seu del nou Parlament alemany, -la porta de Brandenbug, la Postdamer Platz i l’Alexanderplatz.

■■■

Arquitectura històrica També hi va haver temps per recor-

activitats DEL COL·LEGI

DINARS CONSTRUCCIÓ

Amb Josep Anton Acebillo Josep Anton Acebillo, comissionat de l’alcaldia d’Infrastructures i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, serà el proper convidat de Dinars Construcció. Acebillo donarà la ponència Barcelona: el futur de la ciutat. Responsable dels projectes estratègics de futur de la ciutat, Acebillo porta més de 25 anys lligat a l’urbanisme de Barcelona. Acebillo és també conseller delegat de Barcelona i professor i degà de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Mendrisio (Suïssa). Dia i hora: 30 de juny, a les 13.30 Lloc: Hotel AC Barcelona Fòrum. INSCRIPCIONS: per telèfon al 93 240 20 60 o bé a www.apabcn.es/dinars abans del 28 de juny.

MATINS CONSTRUCCIÓ

Les bastides en edificació En aquesta ocasió, la jornada portarà a analitzar el projecte, muntatge i utilització de les bastides en la ciutat. Sota el títol Bastides en edificació: seguretat, accessibilitat i materials, la jornada vol implicar tots els agents que hi tenen relació. Data, hora i lloc: 7 de juny, de 9.30 a 13.30 hores. Sala d’actes del CAATB INFORMACIÓ I NSCRIPCIONS: La inscripcions és gratuïta al telèfon: 93 240 20 60 o bé a www.apabcn.es/matins.

i272 Noticiari CAATB.indd 15

dar alguns dels moments més significatius de la història recent d’Alemanya i veure, per exemple, algun dels punts que encara queden drets del mur de Berlín, les construccions de l’època de la segona guerra mundial o l’arquitectura desenvolupada en plena Guerra Freda per l’Alemanya comunista. Els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans també van visitar el memorial de l’Holocaust, un impressionant monument format per 2.711 blocs de formigó de diverses mides, inaugurat fa poc més d’un any en record de les víctimes de l’Holocaust. Finalment, els participants també van visitar el Museu Pergamon, un dels museus d’arquitectura més importants del món. ■

SESSIONS TÈCNIQUES

Sessions sobre el CTE El CAATB ha programat unes sessions tècniques sobre el contingut del Codi tècnic de l’edificació (CTE) per tal d’apropar aquesta nova normativa a tots els professionals del sector de l’edificació. Programa de sessions 14 de juny, de 10 a 13 h. Part primera del CTE i DB-SU Document bàsic de seguretat a la utilització 20 de juny, de 17 a 20 h. DB-HE Document bàsic d’estalvi energètic 26 de juny, de 17 a 20 h. DB-SI Document bàsic de seguretat en cas d’incendis Lloc: Auditori Winterthur. Av. Diagonal, 547. Barcelona INSCRIPCIONS: Les persones interessades en participar en aquestes sessions es poden inscriure per telèfon al 932 40 20 60 o bé a www.apabcn.es. Les jornades són gratuïtes per col·legiats i tenen un cost de 30 € per a no col·legiats

Sessió divulgativa sobre la metaBase de l’Itec a Granollers La Delegació del Vallès Oriental organitza una sessió divulgativa sobre metaBase i les necessitas d’informació, la base de dades de l’Itec, a càrrec de Xavier Casademont i Torrents, Cap de la Unitat del Banc BEDEC de l’Itec. Data i hora: 14 de juny, a les 17 hores Lloc: Delegació del Vallès Oriental. C/ Josep Piñol, 8. Granollers INFORMACIÓ: Delegació del Vallès Oriental, Tel. 938 790 176

EXPOSICIONS

Fons d’art de Terrassa La Delegació del Vallès Occidental organitza una exposició que recull tot el fons d’art de

ELS PARTICIPANTS DEL VIATGE, A LA POSTDAMERPLATZ.

la Delegació. La mostra es basa en el fons patrimonial que té la Delegació i en les diferents aportacions que han fet els artistes que hi han exposat. Dates i lloc: fins al 16 de juny. C/Sant Francesc, 18 de Terrassa INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.es

Restaurem? El CAATB acull l’exposició Restaurem?, una mostra sobre la restauració dels elements arquitectònics i les diferents professions que treballen al voltant de la recuperació d’aquests elements. Data: fins al 8 de juny. Horari: de 9 a 19 h. Lloc: Sala d’exposicions del CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona INFORMACIÓ: ww.apabcn.es

Joaquim Vilanova exposa a l’Espai d’Art L’Espai d’art de la primera planta del CAATB acull, , una exposició de Joaquim Vilanova. La pintura d’aquest artista ha evolucionat dins de l’abrastactisme i presenta quadres minimalistes amb tocs de color. Dates: fins al 27 de juny Horari: de 9 a 19 hores INFORMACIÓ: cultura@apabcn.es

Pintures de Casper, a Vic La Delegació d’Osona acull una exposició de pintures de l’artista Casper. Dates i lloc: fins al 9 de juny. Pl. Major, 6 de Vic. INFORMACIÓ: caatosona@apabcn.es

VIATGES I VISITES

Viatge a Chicago El CAATB prepara un viatge a la ciutat nordamericana de Chicago. El viatge, que tindrà lloc de l’1 al 7 setembre, està pensat per combinar una sortida d’oci amb un viatge cultural, i poder descobrir aquesta ciutat a la riba del llac Michigan amb un fons arquitectònic considerable, entre el qual destaca l’obra de Mies van der Rohe. Les persones interessades a rebre més informació, poden trucar al telèfon 93 393 37 10 o bé enviar un correu a cultura@apabcn.es

SOPARS A LES DELEGACIONS

Sopars a Delegacions Les Delegacions d’Osona i del Bages-Berguedà organitzen els seus respectius sopars del col·legiat. Delegació d’Osona:. La trobada dels collegiats d’Osona serà en el restaurant Serrat del Figaro a Taradell, el dia 9 de juny. INFORMACIÓ: caatosona@apabcn.es Delegació del Bages-Berguedà: el sopar dels col·legiats del Bages-Berguedà, serà en el restaurant Carles Pressegué, Masia Noguera, de Monistrolet de Rajadell el dia 16 de juny. INFORMACIÓ: caatbages@apabcn.es

15/5/06 15:07:46

16 c

Assessoria:

L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA MAIG 2006

DINARS CONSTRUCCIÓ

GABINET TÈCNIC

ENTREVISTA

Eva Maria París

Directora del Gabinet Tècnic del CAATB

“El Codi tècnic obre una porta a la innovació” LA NORMA

MÉS SUPORT

LA DIFUSIÓ

“Ara tenim un Codi tècnic d’obligat compliment que estableix uns requisits prestacionals bàsics”

“La norma no farà canviar la funció del tècnic; però ens haurem d’adaptar a una nova metodologia”

“El Col·legi ha activat un pla de difusió que ja va començar abans que s’aprovés el CTE.”

Carles Cartañá informatiu@apabcn.es

nova metodologia que, en principi, t’ajudarà a efectuar un millor control. És a dir, la norma no farà canviar la teva funció com a tècnic; el que t’ofereix és un suport, una eina que, tal com és, et permet no estancar-te fent sempre les coses igual sinó que t’obre una porta cap a la innovació.”

tar un problema. Perquè, qui tindrà aquest criteri de validació, qui podrà demostrar això? D’aquí que el Codi tècnic deixi oberta la porta a l’aparició dels anomenats documents reconeguts. I d’aquests, se’n podran anar fent contínuament, de manera que es podran anar trobant solucions innovadores.”

■■

■■■ Eva M. París (Barcelona, 1971) és, des de fa un any, la directora del Gabinet Tècnic del CAATB. La seva incorporació respon a l’objectiu del CAATB de reorganitzar i potenciar l’equip de tècnics del Col·legi per millorar el suport i l’assessorament que s’ofereix als col·legiats. Eva M. París ha format part de l’equip tècnic que va revisar els diferents esborranys del Codi tècnic de l’edificació (CTE), el marc normatiu que regularà el procés edificatori en l’àmbit de l’Estat espanyol, que va ser aprovat per reial decret el passat 17 de març. El Gabinet Tècnic del CAATB va organitzar al gener, dos mesos abans de publicar-se, una primera sessió informativa, en què van assistir més de 600 persones. Ara, l’equip que dirigeix Eva M. París ja prepara un cicle de sessions per abordar de manera més específica cadascuna de les exigències del Codi tècnic (CTE) i la manera en què els tècnics hauran d’aplicar-la.

L’aplicació del CTE farà variar la funció dels tècnics de l’edificació? “Quan algun tècnic em fa aquesta pregunta sempre li contesto: ‘Ets tècnic i professional, per tant no variarà la teva funció com a tècnic; el que passa és que hauràs d’adaptar-te a aquesta

i272 Noticiari CAATB.indd 16

■■

El Codi tècnic és un compendi de les normatives que ja existien anteriorment? “S’ha fet un compendi de diferents normes disperses que s’han anat aprovant al llarg dels últims anys i ara tenim un Codi tècnic d’obligat compliment que estableix uns requisits prestacionals bàsics”

Aquest caràcter prestacional ja el tenien les normatives anteriors? “No. Les anteriors tenien un caràcter més prescriptiu. L’enfocament és diferent. Ara tens dos camins: o adoptes unes solucions constructives com et definien les normatives anteriors al CTE o et diuen que has d’arribar a una fita, per exemple, de resistència o d’aïllament tèrmic i, per arribar-hi, tens una metodologia de verificació, “segueix-la i demostra-ho”, ens diu ara la norma. Si compleixes això, doncs, okey. Així es deixa camí obert per a la innovació. “Però això també pot represen-

■■

Alguns capítols del CTE entraran en vigor a l’octubre. “El CTE va entrar en vigor el 28/03/2006. Però estableix en unes disposicions transitòries un període de sis i de dotze mesos d’aplicació voluntària del CTE, en què pots aplicar en el projecte i en el procés constructiu tant les antigues normes bàsiques com els nous documents. Són sis mesos durant els quals pots fer servir l’NBE-CPI 96 i la CT- 79 o bé incorporar ja les noves normes SI de seguretat contra incendis, SU de seguretat d’utilització i HE d’estalvi energètic. “Durant dotze mesos podràs fer servir les antigues normes bàsiques referents als requisits de seguretat en l’estructura, les NBE-EA 95 per a estructures d’acer, les NBE-FL 90 de fàbrica de maó o l’NBE-AE 88 d’accions en l’edificació o els equivalents en el CTE, que són l’SE-A (acer), SE-F (fàbrica) i SE-AE (accions). Però també podràs començar a aplicar la nova SE-

C Fonaments, sobre els quals no hi havia cap normativa de compliment obligat, o bé l’SE-M Fusta, que tampoc tenia cap normativa a l’Estat espanyol i havíem de fer servir l’Eurocodi 5.”

Quina és la diferència entre l’aplicació que n’ha de fer un projectista i la que n’ha de fer un director facultatiu? “El projectista o el director d’obra han d’aplicar els criteris que indica la norma en el moment de projectar i de redactar el plec de condicions. Han de projectar complint les exigències del CTE de cadascun dels documents bàsics i han d’arribar a la fita que es vol assolir per complir els requisits bàsics a què ja feia referència la LOE. “Pel que fa a la funció del director de l’execució de l’obra, aquesta queda definida en la primera part d’aquest Codi tècnic. Un director de l’execució de l’obra ha de fer el control de recepció de materials (etiquetatge, marcatge de qualitat i control documental en general). Després, en cadascun dels documents bàsics et parla del control d’execució que s’ha de dur a terme: què és el que ha de verificar, com ho ha de fer i com l’ha de complir. Finalment, quan s’acaba l’obra es defineixen les proves de serveis.”

Qui serà el responsable d’aplicar en

15/5/06 15:07:51

c 17 ASSESSORIA GABINET TÈCNIC

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

poden aplicar. Però et deixa obert un camí per anar incorporant noves solucions, documentades mitjançant els documents reconeguts, que es podran incorporar, sense caràcter obligatori, però sí amb caràcter reconegut pel Ministeri d’Habitatge, que en mantindrà un registre públic.”

Qui pot preparar aquests documents? “En aquests moments això queda obert: un professional, una empresa, una entitat col·legial o un laboratori de control de qualitat pot redactar una guia funcional o qualsevol document que faciliti l’aplicació del CTE, comprovant que compleixen els requisits que marca el Codi tècnic, i presentarlo. No està vedat a ningú.”

A un tècnic coneixedor de l’antiga normativa li serà fàcil adaptar-se a la nova normativa? “Fàcil no seria la paraula adequada. Ha de seguir un procés d’adaptació. La norma està enfocada d’una manera diferent a com ho estava fins ara, la qual cosa pot dur a confusions. Tenim uns documents amb unes exigències i hem de ser capaços de crear sinergies amb cadascun per aconseguir una bona solució constructiva. Per exemple, per aïllar tèrmicament hem de complir les exigències que ens indica el DB –HE però a la vegada hem d’ajustar-nos a les exigències de ventilació.

una obra els requeriments del Codi tècnic? “La direcció facultativa és la màxima responsable de l’obra. Aquesta haurà de tenir cura del compliment d’aquest marc normatiu. En tot cas, en la primera part de la norma s’indica que el facultatiu haurà de dipositar en el col·legi professional que pertoqui o en l’administració competent, la documentació del seguiment de l’obra o la del control de l’obra per assegurar la seva conservació o tutela, segons el cas, i emetre certificacions del seu contingut a qui n’acrediti un interès legítim.”

Quins altres agents del procés d’obra queden afectats pel Codi tècnic? “El promotor, el constructor i tots els industrials. El promotor ha de complir aquesta llei. Les obres que promou han d’ajustar-se a aquests requisits d’habitabilitat i de seguretat, perquè, per llei, la LOE obliga a garantir a l’usuari que s’estan complint aquestes exigències bàsiques i, al final, quan s’acabi l’obra, està obligat a lliurar al comprador el Llibre de l’edifici. Per tant, ell ha de vigilar que això es compleixi fins al final; hi està obligat tant per la LOE com pel Codi tècnic. El promotor ha de garantir a l’usuari aquestes prestacions finals. “El constructor és qui ha d’efectu-

i272 Noticiari CAATB.indd 17

ar part d’aquest control documental i lliurar-li al director facultatiu. És qui contacta amb l’industrial i amb el subministrador de materials i qui ha de garantir aquest mínim de qualitat. “El fabricant de materials haurà de complir totes les exigències que estableix cadascun dels documents bàsics per ajustar-se als mínims d’habitabilitat i seguretat que marca el Codi tècnic. Ho haurà de documentar i facilitar al constructor per lliurar-ho a la direcció facultativa.”

Amb vista a l’aplicabilitat de la llei, ara quins passos se segueixen? “Primer de tot hi ha aquest temps de 6 o 12 mesos de transitorietat. A tots aquells projectes que ja havien entrat abans del 29 de març es pot aplicar la normativa anterior. Els nous projectes que vagin entrant tenen aquesta disposició voluntària, si bé és convenient que els agents del procés constructiu es vagin adaptant. Els col·legis professionals i l’Administració estan analitzant els documents bàsics per preparar unes guies de bones pràctiques d’aplicació a l’obra. Això per a cadascun dels professionals.”

Els documents bàsics del CTE tenen prou contingut tècnic per ser aplicats? ““Sí, els documents bàsics del CTE es

Codi tècnic. Sessions informatives El Codi tècnic de l’edificació (CTE) va ser publicat al BOE el 28 de març de 2006 i va entrar en vigor l’endemà. Tot i així, es va establir un període d’aplicació voluntària de dotze mesos, excepte pel que fa a seguretat contra incendis, seguretat d’utilització i estalvi energètic, en què el període transitori és de sis mesos, durant els quals conviuen les Normes bàsiques de l’edificació (NBE) i el CTE. En aquests tres casos, a partir del 29 de setembre només seran vigents les disposicions del CTE. Per aquest motiu, el CAATB ha organitzat tres sessions tècniques que abordaran aquests tres temes i amb les quals s’inicia el pla de difusió del CTE. Les sessions es faran els dies 14, 20 i 26 de juny a l’Auditori Winterthur. Seran gratuïtes per als col·legiats i tindran un preu de 30 € per als no-col·legiats. Els professionals interessats es poden inscriure a www.apabcn.es o bé trucant al telèfon 93 240 20 60. ■■■

Una solució que va molt bé com a aïllant tèrmic pot ser que no solucioni el problema de l’aïllament acústic...”

Creu que l’aparició del Codi tècnic facilita la tasca del director facultatiu? “Ni la facilita ni la complica. Suposo que li farà canviar una mica la rutina de sempre. Quan fas un projecte, has d’ajustar-te a unes normes. Ara tens un marc normatiu i has de complir unes exigències per anar cap a una millora de la qualitat en els edificis. Es tracta d’unes exigències de caràcter més prestacional que fins ara no havíem d’aplicar. És un canvi de concepció.”

La preparació d’aquestes guies funcionals es fa de manera coordinada entre els diferents col·lectius professionals? “Sí. Els arquitectes treballen molt en la preparació dels projectes; els arquitectes tècnics ens ocupem més de la fase d’execució de l’obra. I ho fem creuant la informació per tal que el resultat pugui ser veritablement útil per a tots. També treballem conjuntament amb les administracions, especialment, a casa nostra, amb la Generalitat.”

A part de la redacció de les guies funcionals, què teniu previst de fer en l’àmbit del Col·legi amb vista a promoure l’aplicació de la norma? “El Col·legi ha activat un pla de difusió que ja va començar abans que s’aprovés el Codi. Un cop s’ha aprovat i s’ha publicat al BOE, ara hi ha previst de fer sessions tècniques i preparar documentació tècnica per facilitar la tasca del dia a dia del professional. “En paral·lel i a part de les sessions tècniques, estem preparant un pla de formació. Els cursos de formació es plantegen per a cadascuna de les exigències, de manera que es vagin adaptant, amb casos pràctics, exemples de l’aplicació i la metodologia que estableix el Codi.”

Creu que el sector en general ha reaccionat bé a l’aparició del Codi tècnic? “Penso que sí. Ja en fase de preparació del Codi, els agents del sector hi van col·laborar de forma activa”.

Com rebrà el ciutadà final l’aparició d’aquesta normativa tècnica? “La LOE ja parlava d’aconseguir una millora de la qualitat i sostenibilitat dels edificis mitjançant l’aplicació d’un codi tècnic. Han passat sis anys llargs, però aquest codi ha acabant sortint. És un codi flexible, que caldrà interpretar i aplicar. L’usuari final tindrà un habitatge més sostenible? Més innovador, amb més qualitat? Això és el que es pretén. Ara s’ha de demostrar.” ■

15/5/06 15:07:55

18 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Formació:

POSADA AL DIA

MÀSTERS I POSTGRAUS

Reptes de futur per a l’urbanisme El CAATB clausura la primera edició del Postgrau d’Urbanisme amb una taula rodona sobre els diferents models urbanístics

D’ESQUERRA A DRETA ANTONI OLLÉ, GERENT DEL CONSORCI DEL BESÒS, ORIOL CLOS, DIRECTOR DE PLANS I PROJECTES URBANS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I ESTEVE AYMÀ, DIRECTOR DEL POSTGRAU.

■■■ El passat 20 d’abril va tenir lloc l’acte acadèmic de clausura de la primera edició del Postgrau d’Urbanisme que organitza el CAATB. Aquest Postgrau, dirigit a empresaris, directius i professionals del sector de l’edificació, ha tingut un total de 24 alumnes, que s’han format en la metodologia per dirigir i gestionar operacions urbanístiques. Per a la clausura del curs, l’Àrea de Formació del Col·legi va organitzar una taula rodona que, sota el nom Anàlisi de diferents models urbanístics, va convidar a examinar diferents models de desenvolupament urbà que es porten a terme a Barcelona. Com a ponents, van intervenir en aquesta taula Oriol Clos, director de Plans i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona; Antoni Ollé, gerent del Consorci del Besòs, i Esteve Aymà, director del Postgrau que va actuar com a moderador.

Línies de futur per a Barcelona En la seva intervenció, Oriol Clos va

repassar la història de l’urbanisme a Barcelona durant els primers 26 anys de democràcia. Però va remarcar que ara s’obren nous temes en el debat urbanístic i que “no s’han de buscar excuses per afrontar problemes que traspassen l’àmbit d’actuació propi de la ciutat”. Entre aquests nous problemes actuals, Clos va destacar l’habitatge, les infraestructures i el transport, i va reclamar actuacions en aquests àmbits a través d’un “urbanisme d’oportunitat” que aprofiti les situacions conjunturals. Per afrontar les actuacions davant el marc actual, el director de Plans i Projectes Urbans va marcar quatre línies d’actuació que actualment s’emprenen des de l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, va destacar l’estratègia territorial de concentrar-se en la franja costanera, “d’obrir la ciutat cap al mar”, i va posar com a exemple d’aquest urbanisme les zones del Fòrum i del 22@. En segon lloc, Clos va apuntar que és necessari un urbanisme de

més notícies FORMACIÓ

transformació i sostenible, on “s’utilitzi al màxim el sòl per reutilitzar el territori”. En aquest sentit, va posar com a exemple el 22@, un pla conservacionista que s’ha de convertir en el nou paradigma de l’urbanisme de Barcelona. El tercer repte, Clos el va definir com a “verd estratègic”, on cal veure les zones verdes urbanes com una part de la ciutat. Finalment, va apostar per fer projectes de ciutat que definissin el caràcter de Barcelona i tinguessin gran capacitat d’influència, com el Fòrum, les casernes de Sant Andreu o l’estació de la Sagrera.

La gestió al Besòs En la seva intervenció, Antoni Ollé es va centrar més en els aspectes de gestió en el camp de l’urbanisme. El gerent del Consorci del Besòs va explicar quina era la tasca d’aquest consorci lligat als ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona per garantir una unitat d’acció en matèria urbanística en un territori que afecta els

dos municipis. Ollé va destacar la gran aposta de l’Administració per impulsar, mitjançant la inversió pública, una zona i fer atractiva per als promotors privats una zona que abans no ho era. El gerent del Consorci va explicar les principals línies de futur d’aquesta entitat, entre les quals destaquen la construcció de 500 habitatges, el desenvolupament del sector de “La Catalana”, i la creació d’un vial que uneixi el sector amb la Sagrera i el Campus Interuniversitari del Besòs. Ollé es va entretenir a enumerar cinc temes que, segons la seva opinió, marquen el dia a dia dels professionals dedicats a l’urbanisme: la dificultat per trobar professionals de la gestió urbanística, els problemes que suposen els reallotjaments, les relacions amb les empreses immobiliàries i l’acompliment dels terminis previstos. Finalment, Ollé va demanar al col·lectiu una reflexió sobre les problemàtiques relacionades amb les expropiacions. ■

Obertes les inscripcions per al Màster ■■■ El CAATB ha obert el període per sol·licitar l’admissió a la 14a promoció del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme, que començarà el proper octubre. Aquest curs es dirigeix a empresaris, directius i professionals de l’edificació amb un mínim de cinc anys d’experiència.

Objectiu Formar professionals capaços de dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del producte edificat a l’usuari.

Tota la informació a

www.apabcn.es/ formació

i272 Noticiari CAATB.indd 18

Continguts Management. Promoció i gestió del sòl per edificar. Mercat i màrqueting immobiliari. Avaluació financera de projecte. Anàlisi de viabilitat de promocions immobiliàries. Habilitats directives. Gestió del projecte. Gestió de la producció de l’obra. Projecte. Project management Durada: 500 h Horari: divendres a la tarda i dissabtes al matí. Places limitades ■

15/5/06 15:08:01

c 19 FORMACIÓ APUNTS

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

FORMACIÓ OBERTA ÀREA DE CONEIXEMENT: HABILITATS DIRECTIVES DATES: DEL 6 AL 27 DE JUNY

El fitness mental o la gimnàstica del cervell per millorar la capacitat de dirigir i gestionar Professors i autors dels apunts: Gerard D. Picas Ramon Sallés

Realització

■■■ Aquesta és una proposta innovadora. Si estem

d’acord que hem de mantenir el cos en forma, també hauríem d’admetre la necessitat de mantenir el nostre cervell actiu, tonificat, àgil. Es presenta aquest nou curs com si d’una sessió de posada en forma es tractés. S’oxigenarà la ment, s’eixamplaran els horitzons de comprensió, i es millorarà la capacitat per a la gestió i la direcció, tant en el treball com en la vida privada. El cervell és la més poderosa de les eines i ve sense “manual d’instruccions”. Durant el curs es prendrà consciència de com s’usa l’eina per aconseguir un rendiment òptim dels coneixements, les vivències i les experiències acumulades. S’aprendrà a alternar l’ús dels hemisferis cerebrals en funció de l’habilitat requerida en cada moment, a bloquejar els determinismes i les respostes arbitràries i a explorar el potencial innat.

Companys

Protector

Líder

Seguretat

Desenvolupament

Protegit

Militant

SAM SAM © (Scanning Analysis Method). Lectura prèvia. Copyright Gerard D. Pincas. El SAM consisteix a observar persones, situacions objectes, empreses, etc., de manera específica i segons un criteri determinat per endavant. Les tècniques del SAM són molt simples i permeten a qualsevol persona la seva aplicació, després d’haver adquirit una mica de pràctica. En síntesi, aquesta tècnica consisteix en: 1. Una observació: dels detalls (de l’empresa, persones, objectes o situacions). 2. Una classificació: d’aquests detalls (segons les tècniques del SAM). 3. Una interpretació: d’aquesta classificació 4. Coneixement i sentit: de la situació i a l’adopció de l’estratègia adequada, segons els diferents casos.

Desajustament Dominador - Víctima

Els quatre universos del mètode SAM són els següents: Desenvolupament - Seguretat - Desajust - Realització

nyer a algun grup o col·lectiu, des d’associacions veïnals a ONG. Li agrada dedicar-se a alguna cosa o a algú. És amant de la naturalesa, li agraden els animals domèstics i la seva il·lusió és tenir una casa al camp amb jardí per fugir de la ciutat. Sempre busca tranquil·litat i confort.

Univers del desenvolupament

Univers del desajust

La persona en el desenvolupament es mou fonamentalment per una causa: l’èxit. Estarà constantment en competició amb els altres, sempre intentarà ser la primera en tot. És una persona emprenedora, amant del risc. Les seves principals motivacions són: els diners, els honors, les possessions i els títols. Necessita els altres per demostrar el seu èxit, que posseeix fortuna i béns materials, i intentarà per tots els mitjans demostrar les seves qualitats als seus companys.

L’home que es troba en l’univers de la tensió és l’etern disconforme amb ell mateix i amb tot el que l’envolta. La manipulació, la mentida, la dominació són característiques pròpies d’aquest univers. Són els principals instigadors de fenòmens com el bullying o el mobbing. Són persones que dominen o se senten dominades, humilien o se senten humiliades. Aquesta constant insatisfacció amb tots i amb tot produeix freqüentment una sensació de ser rebutjat per l’entorn, que per a ells és el responsable de la situació.

Univers de la seguretat La característica principal de la persona en la seguretat és l’afectivitat. Té un alt concepte de l’amistat i és realista. Somia a refer el món i canviar la humanitat. Necessita amb freqüència pertà-

i272 Noticiari CAATB.indd 19

Univers de la realització L’equilibri és la principal característica d’aquest univers. És l’univers dels “homes lliures”, que han trobat aquí l’autonomia, la independència, la cre-

ativitat, l’empatia, la comprensió i la indulgència. Tenen una visió molt realista de la vida, el que els permet desenvolupar-se en totes les situacions, aprofitant-se’n, ja siguin bones o dolentes. Són persones molt adaptables, no tenen problemes en relacionarse o treballar amb individus d’altres universos, fins i tot en situacions de tensió són sinceres i inspiren confiança. La seva estratègia és la comprensió i prefereixen treballar en una tasca justa abans que en una altra que consideren injusta. L’important és que sigui creativa i els permeti desenvolupar la seva personalitat i la dels altres. L’anàlisi efectuada amb el SAM proporcionarà la imatge de l’individu en un moment i en un entorn determinat. Cal tenir en compte que la personalitat de l’individu està en evolució constant. No es pot considerar el SAM com un model aplicable a situacions estàtiques. ■ Curs: Fitness mental Àrea del coneixement: Habilitats Directives Professor: Gerard D. Pincas i Ramon Sallés Dates: del 6 al 27 de juny Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 12 hores

15/5/06 15:08:04

APUNTS

2a QUINZENA MAIG 2006

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.es

MÀSTER I POSTGRAUS

“Documentació del treball de la direcció d’execució d’obres” Professor i autor dels apunts: Adrià Guevara ■■■

Dates: del 7 al 21 de juny Durada: 8 h

Llicències Urbanístiques

Contingut

i272 Noticiari CAATB.indd 20

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

Paviments de fusta i la seva patologia

Objectiu

La certificació mensual és una de les fites més importants. Si intervenim, no dependrà de la relació contractual amb el client. Si ho fem, fem-ho bé. Les fotos avui són el nostre aliat. Proven a més a més la nostra assistència i són la nostra memòria. Recordem que ens trobem en una visió empresarial. El nostre objectiu és mantenir la nostra empresa informada i coberta; si demà hi ha una incidència, cal que ens puguem defensar. El control de qualitat: el seu seguiment és òbviament necessari. Què fem amb un promotor: Bàsicament i en essència el mateix. Les visites d’obra han de ser contemplades a l’acta. És habitual que aquestes visites siguin una “tempesta

CURSOS DESTACATS DEL CAATB

Dates: del 6 al 22 de juny Durada: 14 h

Tractar d’ordenar la documentació d’obra i de recollir totes aquelles dades que puguin ser d’interès tècnic o simplement de seguiment intern.

Què he de fer? Segons el nostre client: 1. Li hem de demanar un projecte executiu complet (i hem d’estudiar-lo, hem de comparar-lo amb el solar, no seria la primera vegada que tenim un projecte igual a l’anterior sense considerar la topografia) 2. Si ja hi ha constructor l’hem de conèixer: com treballa, hem de saber més d’ell que ell de nosaltres 3. Fem actes!!! (no hem d’ignorar-les, no caure en la noacta). Potser les actes siguin cada 2 o 3 visites d’obra. Amb la certificació hem de marcar fites on tots els participants indiquin la seva intervenció i decisió. Nosaltres ho anotem en una llibreta i fem l’acta (amb fotos, documents) segons el nostre criteri.

formació

J. LEIVA

FORMACIÓ

Dates: del 8 al 22 de juny Durada: 8 h

Materials i sistemes per a façanes Dates: del 13 al 27 de juny Durada: 20 h

La seguretat bàsica en les obres d’idees”. Els projectes no són projectes immutables, sinó que ofereixen multitud d’interpretacions. L’arquitecte reinterpreta el seu projecte, el promotor que no tenia clara la idea l’acaba definint, el constructor també hi diu la seva i nosaltres, doncs, també... I la conclusió – no n’hi ha-: quants cops se sent a l’obra: i com havíem quedat? La nostra feina ha de ser aquesta. Si ho aconseguim serem “el pal de paller”, si escrivim en una llibreta i en la pròxima visita abans d’iniciar-la es passa l’acta, tot va molt millor. No som taquígrafs ni escrivents, però sí hem d’establir les bases de tot el que es diu. ■ Postgrau: Direcció d’Execució i Control d’Obres Professor: Adrià Guevara Inici: octubre 2006

Dates: del 13 al 22 de juny Durada: 12 h

Direcció d’equips de treball

Dates: del 19 al 26 de juny Durada: 12 h

Piscines: projecte i construcció

J. LEIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANEU MÉS INFORMACIÓ

20 c

Dates: del 26 de juny al 10 de juliol Durada: 12 h VEGEU L’OFERTA COMPLETA DE CURSOS DE FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB A LA PÀGINA 56

15/5/06 15:08:16

i272 Noticiari CAATB.indd 21

15/5/06 15:08:27

22 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

El Sector:

MATINS CONSTRUCCIÓ

El Decret d’ecoeficiència rep una bona acollida Uns 250 tècnics van assistir a l’onzena edició de Matins Construcció, dedicada al pioner Decret 21/2006 de la Generalitat, que regula criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis ■■■ L’onzena edició de Matins Construcció, titulada Els criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, va estar dedicada al Decret 21/2006, que regula l’adopció de criteris mediambientals i d’ecoeficiència en els edificis. El Decret va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya de manera pionera a l’Estat espanyol el passat 14 de febrer. L’interès especial que ha despertat va fer que el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona decidís ubicar la sessió de Matins Construcció organitzada per explicar i debatre el seu contingut a l’auditori de l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra. Fins al carrer Balmes de Barcelona, el 27 d’abril s’hi van acostar uns 250 tècnics i altres professionals del sector de la construcció i l’habitatge. Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, va obrir la jornada amb la ponència És possible construir sosteniblement? Núria Pedrals està convençuda que sí. I que la majoria de la gent també. Tot i que alhora va indicar que estava “sorpresa” per la bona acollida que havia tingut el Decret 21/2006. “També entre els industrials i els promotors”, va precisar. Pedrals va anunciar que el seu departament treballa juntament amb els col·legis professionals d’arquitectes tècnics i d’arquitectes, i amb els tècnics municipals, en el desenvolupament d’unes fitxes que facilitaran al tècnic l’aplicació del Decret. Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l’Habitatge del departament de Pedrals, va ser l’encarregat d’explicar a fons el Decret 21/2006. Salvador va comentar tots els punts de la nova llei, entrant en precisions com per exemple que, per millorar l’ecoeficiència d’aigua, el sistema separatiu de la xarxa de sanejament en aigües pluvials i residuals s’ha de realitzar encara que l’Ajuntament no tingui encara una xarxa general separada. “Aleshores els edificis ja estaran preparats”, va indicar.

i272 Noticiari CAATB.indd 22

EL DECRET D’ECOFICIÈNCIA VA SER EXPLICAT A MATINS CONSTRUCCIÓ PER NÚRIA PEDRALS I CARLES SALVADOR, DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT. AL CENTRE DE LA IMATGE, JOSEP TERRONES, PRESIDENT DEL CAATB.

Llistat d’ecoetiquetes Com que una de les parts més importants del Decret són els paràmetres d’ecoeficiència, un altre responsable de Medi Ambient, Maria José Sarrias, cap de secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental, va realitzar una introducció a les ecoetiquetes, de les quals en va donar noms concrets i va recordar que se’n pot trobar el llistat a la web del seu departament (mediambient. gencat.net/). Sarrias va lamentar que de moment hi hagi pocs productes amb ecoetiquetes però es va mostrar convençuda que quan hi hagi demanda els fabricants s’animaran a produir-ne més. “És el peix que es mossega la cua”, va indicar. De totes maneres, Xavier Ferret, director de Recerca i Desenvolupament de l’empresa d’aixetes Industrias Ramon Soler, va recordar a continuació de Sarrias que el Decret d’ecoeficiència pot ser problemàtic per als fabricants, perquè el que demana no coincideix sempre amb la normativa europea.

Ecoeficiència en la rehabilitació ■■■ Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació de l’Habitatge del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va explicar a l’onzena edició de Matins Construcció que el seu departament no està preocupada solament en l’ecoeficiència en els edificis de nova construcció. També treballa, juntament amb l’Institut Cerdà, en l’estudi de la rehabilitació energètica dels edificis. Preveu presentar els resultats per abans de final d’any.

Josep Solé, director tècnic d’URSA Ibérica Aislantes, va explicar que el Decret posa molt d’èmfasi en l’aïllament, cosa que li va semblar correcte. “La fase de vida útil de l’edifici és la més llarga i la que té més inci-

dència, i el Decret ho recull correctament. Va afegir que el Decret no suposa un augment de l’aïllament sinó uns certs canvis en els hàbits constructius. Rafael Bellmunt, director del Programa R+D+I de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), va mostrar-se molt crític amb la gestió de residus a l’obra. Va indicar que l’obra representa tres quilos de residus per habitant i dia, el doble dels residus urbans per habitant i dia. Sobre aquest deure pendent també hi va fer èmfasis l’arquitecte tècnic Toni Floriach, a qui la poca efectivitat en l’aplicació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, el va portar a demanarse en veu alta què passarà amb l’aplicació del Decret 21/2006. Aquesta edició de Matins Construcció va ser patrocinada per Espais, Ramon Soler, Qualiberica i Weber Cemarska, amb la col·laboració d’El Periódico de Catalunya. ■

15/5/06 15:08:32

c 23

Els reptes de la construcció sostenible ■■■ El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació, el 16 d’agost. El Decret (DOGC núm. 4574, 16-02-06) incideix en els usos edificatoris més habituals fixant uns paràmetres d’ecoeficiència que s’agrupen en quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus. Com a forma operativa, preveu que tots els projectes d’edificació dels edificis que s’hi contemplen han d’integrar criteris, sistemes constructius, tecnologies i mesures que facin possible un desenvolupament sostenible del sector de l’edificació.

L’11A EDICIÓ DE MATINS CONSTRUCCIÓ VA OMPLIR LA SALA DE L’IDEC DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Ecoeficiència en quatre àmbits El Decret obliga a incorporar paràmetres ambientals i d’ecoeficiència en els edificis de nova construcció, en els que procedeixen de la reconversió d’antiga edificació i en els resultants d’obres de gran rehabilitació. Els paràmetres ambientals i d’ecoeficiència són d’aplicació en els edificis de titularitat pública o privada per habitar-hi, i d’ús residencial col·lectiu, administratiu, docent, sanitari i esportiu. Els paràmetres d’ecoeficiència que han de complir aquestes edificis fan referència a l’aigua, l’energia, els materials, i els sistemes constructius i residus. Per complir cada paràmetre, el Decret estableix accions específiques. Per exemple, les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles, o bé d’altres solucions que assegurin un coeficient mitjà de transmissió tèrmica de la totalitat de l’obertura < o = a 3,30 W/m2K. Pel que fa als paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius, el Decret indica que, en la construcció de l’edifici, caldrà obtenir una puntuació global mínima de 10 punts mitjançant la utilització d’alguna de les 18 solucions constructives que especifica. Per exemple, la construcció d’una façana ventilada en l’orientació sud-oest (± 90°) mereix cinc punts. Els requisits del Decret no seran d’aplicació en els edificis en construcció ni en aquells amb projecte visat amb anterioritat a la seva entrada en vigor. ■

i272 Noticiari CAATB.indd 23

NOTÍCIES DEL SECTOR

L’INFORMATIU DEL CAATB

MATINS CONSTRUCCIÓ

2a QUINZENA MAIG 2006

Seguretat i accessibilitat de les bastides en edificació

■■■ La rehabilitació d’edificis viu avui un moment de gran activitat i les ciutats s’omplen de bastides de tot tipus que han de facilitar i assegurar el treball dels operaris. Aquest treball s’ha de fer, a més, procurant causar les mínimes molèsties als vianants. Això no sempre és així. Massa sovint trobem estructures auxiliars que no tan sols són clarament insegures per als treballadors sinó que dificulten en gran mesura la mobilitat normal dels ciutadans ja sigui en el procés de muntatge i desmuntatge o en la fase de servei.

Massa sovint es veuen les bastides insegures i que dificulten la mobilitat del ciutadà. MARÍA JOSÉ SARRIAS, CAP DE LA SECCIÓ

JOSEP SOLÉ, DIRECTOR TÈCNIC D’URSA

DE SISTEMES DE QUALIFICACIÓ DE LA

IBÉRICA AISLANTES

GENERALITAT

Els aparelladors i arquitectes tècnics juguen un paper important a l’hora de redactar projectes d’installació de bastides i també durant tot el procés de realització de les obres. Avui són vigents diferents normatives que regulen aquests elements ja sigui pel que fa als aspectes de seguretat i salut com a la protecció de tercers i la mobilitat a la via pública. Són normatives d’àmbit estatal, nacional i municipal i fan referència tant a la seguretat com als materials o a l’accessibilitat.

Sessió de debat XAVIER FERRET, DIRECTOR DE RECERCA I

RAFAEL BELLMUNT, DIRECTOR DEL

DESENVOLUPAMENT D’INDÚSTRIAS RAMÓN

PROGRAMA R+D+I DE L’INSTITUT DE

SOLER

TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA (ITEC)

TONI FLORIACH, ARQUITECTE TÈCNIC EN

ANNA MESTRE, RESPONSABLE DE LA UNITAT

EXERCICI LIBERAL

DE MEDI AMBIENT DEL CAATB

Amb l’objectiu d’informar i debatre sobre tots aquests aspectes tan importants per a l’exercici professional, el CAATB ha organitzat la sessió Bastides en edificació: seguretat, accessibilitat i materials, que dins del cicle Matins Construcció, se celebrarà el proper 7 de juny a la sala d’actes de la seu col·legial. La sessió tindrà un plantejament muntidisciplinari amb la participació d’arquitectes tècnics, fabricants, muntadors i representants de l’administració. Les inscripcions són gratuïtes i es poden fer al 93 240 20 60 o bé a www. apabcn.es/matins, on també podran trobar tota la informació. ■

15/5/06 15:08:46

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

2a QUINZENA MAIG 2006

DIVERSOS

Medi Ambient i Habitatge es reestructura

El nou conseller Francesc Baltasar ha canviat l’organigrama del seu departament

■■■ Francesc Baltasar és el nou con-

seller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, després dels canvis en sis conselleries de la Generalitat fetes pel Govern català. Baltasar i la resta de nous consellers van prendre possessió del seu càrrec el dia 21 d’abril al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Pocs dies més tard, el fins ara secretari general del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat va reestructurar el departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, la nova secretària d’Habitatge és Carme Trilla, fins ara directora general d’Habitatge. L’antic secretari d’Habitatge, Ricard Fernández Ontiveros, passa a ser el nou secretari general de Medi Ambient i Habitatge i, per tant, ocupa el lloc de

activitats

DEL SECTOR EN GENERAL

Genoveva Català, que ha passat a ser la nova gerent de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Un aparellador a l’ACA

FRANCESC BALTASAR

CARME TRILLA

RICARD FERNÁNDEZ

MANUEL HERNÁNDEZ

LLOC: ETS de Ingenieros Industriales y de Telecomunicación, Universidad de Cantabria Av. Los Castros, s/n, Santander

Domènech i Muntaner i el descobriment del romànic

INFORMACIÓ:

www.grupos.unican.es/GIDAI FIRES I CONGRESSOS

Congrés nacional d’àrids La Asociación Nacional de Empresarios Fabricantes de Áridos organitza el I Congrés nacional d’àrids, un fòrum dirigit a empresaris, professionals, científics i tècnics relacionats amb el sector dels àrids, en què es tractaran temes com ara les etapes prèvies a l’inici d’una explotació fins als productes als quals es destinen. Hi haurà sessions tècniques amb experiències pràctiques, formació i investigació. DATES: 5,6, i 7 d’octubre LLOC: Auditori de Saragossa´C/Eduardo Ibarra, 3 de Saragossa. INFORMACIÓ: www.auditoriozaragoza.com

Seguretat contra incendis GIDAI i la Universitat de Cantàbria organitzen un congrés internacional sobre La Seguretat contra Incendis en Edificis de Gran Alçada, per presentar les principals invocacions tecnològiques, de disseny, de selecció de materials de sistemes actius i passius etc. emprats a la seguretat contra incendis, a directius, professionals i tècnics del sector. DATES: 19 d’octubre

i272 Noticiari CAATB.indd 24

Congrés de Finestres i Façanes lleugeres CIDEMCO, Centro de Investigación Tecnológica., organitza EL IV Congrés Nacional de Finestres i Façanes lleugeres, que tindrà lloc al Palau Miramar de San Sebastián, i suposarà un fòrum d’exposició i debat sobre les diverses àrees temàtiques de l’aïllament tèrmic, optimització de la fabricació i nous materials compostos. DATES: 15 i 16 de juny de 2006 LLOC: Palacio Miramar de San Sebastián

El MNAC , organitza, amb la col·laboració del COAC, una exposició sobre el romànic català i l’arquitecte modernista Lluís Domenech i Muntaner. La mostra presenta al públic una selecció del material que l’arquitecte va reunir en els seus viatges d’investigació. Notes, fotografies i dibuixos de l’artista, entre d’altres formen la col·lecció de pintura romànica del MNAC. DATES: fins al 10 de juny de 2006 LLOC: Museu Nacional D’art de Catalunya, Palau Nacional. Parc de Montjuïc INFORMACIÓ: www.mnac.es PREMIS I CONCURSOS

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

www.cidemco.es , Tel. 943 81 60 74 EXPOSICIONS

Una nova arquitectura Una nova arquitectura per a una nova ciutat 1928-1939 mostra la contribució que el GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) va donar a l’arquitectura i a l’urbanisme moderns durant la dècada dels anys trenta. DATES: del 19 de maig al 8 d’octubre LLOC: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Casa Padellàs del Conjunt Monumental de la plaça del Rei, s/n. INFORMACIÓ: www.museuhistoria.bcn.es

Premis d’investigació Fundación Escuela de la Edificación 2006 La FEE, el Colegio de Aparejadores de Madrid i Gas Natural, convoquen els premis que tenen com a objectiu fomentar entre els professionals del sector de l’edificació l’estudi i la investigació de sistemes, materials i procediment. Es convoquen les candidatures de la FEE i Gas Natural, dirigit a titulats universitaris relacionats amb l’edificació que hagin desenvolupat estudis d’investigació, i la candidatura de la FEE i el COAATM dirigit a aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats a la institució. DATES: desembre del 2006 ( a concretar)

El nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és Manuel Hernández, que fins ara era gerent de l’Agència de Residus de Catalunya. Hernández és aparellador. Ha estat president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMSHTR) del 1991 fins al 1999. També va ser vicepresident de l’Agència Metropolitana de Residus durant tres anys, i president de la Gestora Metropolitana de Runes, SA. Prèviament, va treballar com a director tècnic durant el procés de construcció de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona. ■

Sala d’actes del COAATM C/ Maestro Victoria num. 3, 28013, Madrid LLOC D’ENTREGA DE PROJECTES: Fundación Escuela de la Edifación, C/Maestro Victoria num.3, DATA LÍMIT D’ENTREGA: fins al 4 de setembre de 2006 LLOC:

INFORMACIÓ:

www.coaatm.es, www.esc-edif.org CURSOS

La ciutat medieval Amb el títol “Poder Llei i ordre a la Ciutat Medieval”, el Museu-Monestir de Pedralbes organitza unes jornades sobre els centres de poder de la baixa Edat mitjana i estableix una relació amb l’actualitat analitzant què es manté d’aquell concepte de poder i monarquia avui en dia. El programa de les jornades consta d’un seguit de conferències que tracten aspectes socials, culturals, econòmics i polítics de la Barcelona Medieval. DATES: 28, 29 i 30 de juny de 2006 LLOC: Museu-Monestir de Pedralbes (MHCB) Baixada del Monestir, 9 Barcelona. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

www.museuhistoria.bcn.es, reservesmhcb@mail.bcn.es, Tel 93 319 02 22

www.apabcn.es

15/5/06 15:11:17

i272 Noticiari CAATB.indd 25

15/5/06 15:12:09

26 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Perfil i funció: PERFIL DIRECTIU

Directius al capdavant de l’edificació El sector ha professionalitzat els perfils humans que el dirigeixen. Les direccions únicament tècniques no són suficients davant l’exigència d’una percepció més global per part de les empreses

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ Quins són els perfils directius en l’edificació? Seguint el Model de competències i coneixements dels perfils professionals del procés constructiu, elaborat pel CAATB, el perfil directiu el trobem ocupant càrrecs de director general o gerent, de delegat empresarial (constructores, promotores...), de director tècnic i de director de producció. Es tracta de càrrecs de màxima responsabilitat pel que fa a la direcció d’empreses, el manage-

i272 Noticiari CAATB.indd 26

Context ■■■ El sector de la construcció ha experimentat una important expansió internacional amb una clara tendència a la concentració empresarial i a la diversificació de l’activitat. Si bé des de l’any 2000 el sector viu un procés de canvi en una forma més accelerada i manifesta que en dècades anteriors, podem dir que el mercat està sortint de la fase de readaptació i que —tot i que

ha trobat línies mestres que orienten el seu comportament—, veiem contínuament la seva efervescència sobretot perquè les empreses estan utilitzant estratègies de creixement extern (compres de carteres i aliances) perceptiblement “agressives”. Aquesta situació és o no un repte per als directius del sector? En qualsevol cas, la rapidesa dels canvis i la incertesa que caracteritza un entorn

econòmic globalitzat obliga les companyies a disposar d’alts càrrecs directius capaços d’adaptar-se als nous escenaris i pilotar les solucions estratègiques més adequades, mantenint les actituds clàssiques de control i rigor davant el risc, però afegint-hi el component de l’agilitat, de la capacitat de reacció en dosis molt augmentades respecte al management de períodes anteriors.

15/5/06 15:12:19

c 27

ment. No els són exigibles els nivells de coneixements i les responsabilitats específiques que es demanen als perfils tècnics, però sí un òptim coneixement del sector i dels seus moviments estratègics.

La bona marxa de les empreses depèn de les persones que tenen al capdavant. L’estudi revela que el màxim nivell de competències (nivell 4) és el que es demana a un càrrec directiu del sector. El llistó està sempre molt alt per a un directiu. La gestió d’empreses en el sector de l’edificació té molta demanda de talent. I és en la pràctica de la seva funció professional on aquest es fa veure. I amb un dia a dia altament exigent, el sector observa els seus moviments. El perfil directiu és un dels 7 perfils professionals que estableix el Model citat. Però, per què el perfil directiu és una categoria tan important dins aquest estudi? Primerament, perquè la importància que té el sector dins de l’economia dels països no és gens irrellevant. La inversió en construcció representa una aportació elevada

El màxim nivell de competències (nivell 4) és el que es demana a un càrrec directiu. al PIB i a la generació d’ocupació. La bona marxa de l’economia depèn, doncs, en bona part de les empreses del sector i la bona marxa d’aquestes depèn de les persones que tenen al capdavant. És a dir, dels seus directius.

Perfil clau dins l’esquema empresarial El directiu té una funció clau dins l’esquema bàsic del funcionament empresarial. D’acord amb la missió o objecte de l’empresa, a ell correspon definir les polítiques de l’organització alineant-les de la millor manera amb els processos, els equips i els recursos de què disposa per dur-la a terme. Les seves decisions són determinants per al funcionament d’una organització a curt, mitjà i llarg termini. D’ell depenen aspectes clau de l’empresa com la filosofia o cultura empresarial o organitzacional que la identifica, diferencia i impulsa, la rendibilitat i la productivitat de l’empresa, el seu pes i projecció exterior, així com la perfecta sincronia entre tots aquests factors. ■

i272 Noticiari CAATB.indd 27

PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

PERFIL DIRECTIU

2a QUINZENA MAIG 2006

el perfil del directiu en l’edificació EL DIRECTIU

Els càrrecs directius en el sector ■■■ Les empreses volen rendibilitzar les seves inversions i per això són necessaris els millors professionals. Moltes vegades els càrrecs directius són professionals (arquitectes, tècnics, advocats, enginyers industrials...) que no han rebut en primer terme una formació en organització i direcció d’empreses. Hem preguntat a tres arquitectes tècnics que desenvolupen tasques directives sobre: (1) La formació que rep l’arquitecte tècnic. És suficient per a una activitat directiva? (2) Quina creu que és la primera qualitat que hauria de tenir un directiu?

■■

Jordi Gosalves: Arquitecte tècnic. Gerent de TR Corporación

(1) La Direcció General d’una companyia del nostre sector no està reservada a cap titulació concreta, però es fa evident que el director general ha de comprendre el que passa a totes les àrees de l’empresa. A un tècnic amb una sòlida experiència li és perfectament assumible incorporar una formació de tipus econòmic, fiscal, de màrqueting, jurídica, etc. Hi ha molts cursos en aquests àmbits i molt bons. Però un professional del dret, de l’economia o del màrqueting, quin curs ha de fer que li aporti bons coneixements sobre la tècnica, els terminis i els costos de la construcció? (2) El lideratge. El líder és el que aglutina l’equip, és l’exemple en responsabilitat, dedicació i esforç. El líder és el referent i és on rau la confiança de l’equip. Les empreses que sobresurten entre la resta és perquè tenen un equip humà motivat, incentivat, il·lusionat. Darrere de l’equip hi ha d’haver un líder que no necessàriament ha de ser el protagonista principal o únic. El nostre és un medi en canvi constant, en què incideixen permanentment canvis polítics, jurídics, normatius, econòmics, tecnològics, etc. Un directiu ha de dirigir persones i ha de prendre decisions.

Patrícia González: Arquitecta tècnica. Màster Project Manager en edificació i urbanisme. Gerent i administradora de l’empresa promotora Promocions SOL-URBA, S:XXI SA

■■

(1) La formació de l’arquitecte tècnic és, sens dubte, una formació que prepara bé per a la gestió i la direcció de qualsevol empresa relacionada amb l’àmbit constructiu. Proporciona una visió “gran angular” de tot el procés i de tots els agents que intervenen en la producció constructiva i immobiliària i li permet planificar, programar, preveure i avançar-se als diferents problemes que puguin aparèixer. Aquesta posició li permet aportar a l’avançada, per ser-hi a temps, un seguit de possibles solucions. (2) És impossible destacar només una de les característiques que ha de tenir un directiu. Totes són importants: la determinació, el coneixement del sector, la iniciativa, el dinamisme, la inquietud… Té molta importància transmetre seguretat en tot moment a l’hora de dur a terme el treball. Seriositat, constància, totes les qualitats són necessàries per aconseguir la participació activa i responsable de tots els agents que intervenen en el procés constructiu, de manera que es pugui aconseguir el trinomi perfecte entre qualitat, seguretat i eficiència amb vista als resultats. Ocupi el rang que ocupi en l’escala de la direcció, el directiu que aconseguirà millors resultats és el que està motivat també de manera individual. Parlem doncs d’implicació?

Antoni Oller: Arquitecte tècnic. Màster en valoracions immobiliaries. Gerent de CONSORCI DEL BESÒS

■■

(1) La formació que rep l’arquitecte tècnic no és en absolut suficient per dur a terme activitats directives. Però és lògic que sigui així: l’escola politècnica d’edificació ha de formar tècnics, no directius. L’evolució d’un professional cap a activitats directives dependrà de la seva predisposició i de les seves habilitats, i quan hagi d’afrontar activitats directives, ell mateix ha de poder considerar si li cal una formació específica que l’ajudi en la seva activitat. En tot cas, l’educació universitària rebuda proporciona un substrat de coneixements imprescindible, juntament amb l’experiència, per plantejar-se nous horitzons com a directiu d’una empresa. No aconsellaria exercir un càrrec directiu, encara que sigui amb una formació específica prèvia, sense abans haver tingut una formació universitària orientada a l’activitat que s’ha de desenvolupar. (2) Encara que sembli d’una simplicitat extraordinària, crec que l’habilitat en l’aplicació del sentit comú és la principal qualitat que ha de tenir un directiu. La gestió dels equips humans és també un dels principals reptes. Les relacions amb administracions, promotors i professionals presenten sovint conflictes d’interessos que requereixen també grans dosis de paciència i d’habilitats negociadores.

15/5/06 15:12:29

28 c L’INFORMATIU DEL CAATB

PERFIL I FUNCIÓ

2a QUINZENA MAIG 2006

PERFIL DIRECTIU

ENTREVISTA

Celestí Ventura Arquitecte tècnic Director general de METRO-3

“Modificant les circumstàncies preparem el futur” L’ACTIVITAT DEL PROMOTOR

”L’única forma d’afegir valor al sòl és fent el millor projecte possible” ■■

M. Lluïsa Selga informatiu@apabcn.es

premsa econòmica ens arriba tot un vocabulari: gestió del canvi, competitivitat, creixement... Els mitjans de comunicació repeteixen contínuament aquests conceptes en titulars fins que perden el seu sentit original. Són modes i ara toca això, però no ens equivoquem, tot és més senzill.

nosaltres i que no faria ningú si ho deixéssim de fer. Això és el que ens defineix. Un directiu és qui es responsabilitza i preocupa d’orientar els esforços del seu equip, departament o empresa cap als objectius que s’han marcat, sent fidel als seus valors i estil, entenent que és tan important aconseguir-los com mantenir i millorar la cohesió i capacitat de la seva gent. Perquè, si no ho fa ell, qui ho faria?”

Som realment en un entorn de canvi constant?

Quins serien els principals valors dels quadres directius?

“Sempre hem estat en una situació de canvi; potser ara el canvi és més ràpid, però no l’hem d’exagerar. La idea d’un entorn canviant no ens ha de posar nerviosos, l’hem de desmitificar. Personalment, m’avorreix la rutina. El dinamisme, el futur, ens ha d’estimular.”

“La capacitat d’anàlisi. Dirigir no és manar, és analitzar. Dirigir és marcar la direcció cap a on volem anar; per això és necessari saber on ens trobem i a on ens volem dirigir, quines són les nostres circumstàncies i limitacions, i actuar-hi en conseqüència. El futur d’una empresa es troba en la presa de decisions en la direcció adequada.”

■■■ Des de les escoles de negocis i la

Se’ns demana ser competitius. “Crec que el que hem de ser és competents. Fer bé la nostra feina per gaudir-ne. En tot cas, se’ns demana ser valents. “

Com definiria el directiu? “No és fàcil de contestar. El que de veritat som és el que fem únicament

i272 Noticiari CAATB.indd 28

Dirigir és exigir? “Si dirigir no és manar, molt menys és exigir. Una altra cosa és ser exigent amb un mateix i amb l’equip. Personalment, prefereixo compartir amb l’equip la reflexió prèvia a les decisions importants. És una qüestió d’actitud. Dirigir és decidir, però també

suggerir, ajudar i delegar.”

Una empresa és un conjunt de departaments: el comercial, el de projectes, el de costos, el financer... “I tots tenen diferents perspectives de la realitat, i és necessari tenir tot el conjunt d’opinions/visions si volem no sols reflexionar per prendre les millors decisions possibles, sinó també que tot l’equip reconegui com a pròpia cada decisió adoptada. Dirigir tampoc és controlar anant al darrere dels teus col·laboradors observant-los, sinó preveure els problemes abans que es produeixin, acudir-hi a temps per ajudar-los. D’alguna manera dirigir és liderar, però de cap manera imposar.”

Gestionar o dirigir? “No és el mateix. Gestionar és seguir el disseny d’un procés, fer accions predeterminades per aconseguir una finalitat. És més lineal, menys creatiu, sense voler menysvalorar l’activitat de gestió. Dirigir és més transversal, és atendre a l’evolució de totes les àrees d’actuació. Els directius preparem el futur modificant les circumstàncies.”

Els directors generals han de ser

tècnics? “No. En som una excepció. La veritat és que als aparelladors se’ns reconeix en el sector com a bons tècnics, però no solen comptar amb nosaltres per a la direcció general, cosa que no passa amb els advocats, economistes o enginyers. La qüestió és: ser aparellador amb experiència en la direcció tècnica incapacita per ser director general?”

“Més que competitius, el que hem de ser és competents” Això pot dificultar l’èxit? “No hagués acceptat el repte si no ho hagués identificat així. Desaprendre (que serà un altre concepte de moda dintre de poc) és a vegades una necessitat, ja que els punts de vista, les actituds i les formes d’actuar que poden ser necessàries per a un tipus de feina, serien contraproduents en una altra, i no ens permetrien ser eficaços.”

Formar-se per canviar, doncs? “Per evolucionar, que és diferent que canviar. No es pot anar a la direcció general amb la mentalitat de tècnic.”

15/5/06 15:12:35

c 29 PERFIL I FUNCIÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB

PERFIL DIRECTIU

2a QUINZENA MAIG 2006

Entrevista en breu. Les competències del directiu Adaptació i anticipació al canvi. Impossible sense una mentalitat oberta.

■■

Orientació per als resultats. Petites victòries poden ocultar que estem comprometent el nostre futur.

■■

Orientació al client. Sí, i recordar que el teu equip també és el teu client.

■■

Comunicació. He aconseguit transmetre la meva idea?

■■

Planificació. No n’hi ha prou amb bones intencions, falta un propòsit!

■■

Gestió de projectes. Inevitable.

■■

Iniciativa. Sense, és impossible ser directiu.

■■

Innovació. És necessària i ens hem d’atrevir.

■■

■■ Creativitat. Hi ha una altra manera de fer les coses de com les fem sempre.

Lideratge. A la teva manera. No es pot liderar amb l’estil d’un altre.

■■

■■ Negociació. No és guanyar sempre; és la capacitat d’arribar a acords.

Organització del propi treball. Saber què puc deixar de fer i què no.

■■

Organització. Totalment necessària.

■■

Una experiència personal? “El meu pas per EADA, als 45 anys, va ser tan transcendent com el pas per la universitat en el seu moment. Formarse en finances, aprendre nous punts de vista en màrqueting, descobrir que negociar no és tant defensar els teus interessos com la capacitat d’arribar a nous acords, posar en ordre les teves idees i aprendre la capacitat d’analitzar la realitat, saber millorar la teva capacitat de comunicació quan tens clar el que vols dir... són alguns dels aspectes que em van permetre evolucionar, redescobrir-me.”

Prendre decisions, la seva responsabilitat més característica? “El directiu ha de tenir la capacitat de prendre les decisions encertades i a temps. Però el fonamental és saber plantejar bé els problemes. No tenim l’obligació de tenir una resposta a tot el que ens passa, però sí de saber plantejar davant de quin problema som. Avui vivim amb presses, i sobretot els més joves volen resoldre ràpidament els dubtes, volen solucions i les demanen ja! Això és un error que un directiu no es pot permetre. Plantejar bé els problemes, despullant-los per arribar a l’arrel, és el que ens permet identificar-los.”

i272 Noticiari CAATB.indd 29

Amb una visió molt personal de la direcció d’empreses, considera que la capacitat d’anàlisi és el tret diferencial del directiu.

vans rígids. La fissura no és la causa del problema, és l’efecte. “Hem resolt el problema? Vàrem intentar resoldre l’efecte, però sabent que pot repetir-se dintre de dos anys. Però el més important és que continuem desconeixent el veritable problema i el repetirem indefinidament, fins i tot ens podem arribar a enfadar amb els paletes.”

Podríem posar un exemple? “Imaginem que tenim unes esquerdes als envans de distribució interior d’un bloc de pisos i el propietari se’ns queixa. Quin problema tenim? Una queixa! Doncs el que cal és resoldre’l. Cosim i reparem els envans al més aviat possible, pintem i ja està! Fins i tot ho podem fer en un temps rècord. Però, en realitat, quin problema teníem? Segurament estàvem utilitzant estructures de formigó armat reticular, que deformen com és lògic i d’esperar al cap de tres anys d’haver-se acabat l’obra. “Vàrem utilitzar envans de ceràmica tradicional. Amb la finalitat que resistissin les regates de les instal·lacions els vàrem retacar al sostre amb guix. Quin era doncs el problema? Evidentment que tenim una estructura elàstica, deformable i vàrem utilitzar uns elements d’en-

Extrapolable. “Efectivament. Passa el mateix en els departaments de recursos humans, màrqueting, producció... Els directius han de saber plantejar bé les situacions (els problemes), pensant que l’important és el diagnòstic, igual que en medicina. El tractament (la solució) ve després, i és més simple. I amb el temps t’adones que sovint la solució ja es troba en el plantejament del problema mateix.”

La marca Metro-3 es veu associada a rigor, a responsabilitat, a contenció, també a qualitat i a un cert estil o personalitat en les seves promocions. “Ens ag rada definir-nos com a fabricants de pisos a la ciutat de Barcelona, és a dir, creiem que pertanyem al sector industrial i ens res-

Relacions amb institucions i agents. Un aspecte important de l’activitat. ■■

Capacitat de resposta i solució dels problemes. Capacitat d’anàlisi de problemes. La solució és a dins, com en el pastís del dia de Reis.

■■

■■ Resistència a la pressió. Ens hem d’acostumar a prendre decisions sota pressió. ■■ Treball en equip. Un directiu no és ningú sense el seu equip. Pel seu equip, el coneixeràs.

Visió global estratègica. Amb consciència del punt de sortida i d’arribada, el camí podria no ser en línia recta.

■■

ponsabilitzem del bon funcionament dels nostres habitatges. Som una empresa barcelonina i estem compromesos a contribuir a fer la ciutat. Creiem que hem aconseguit transmetre el valor de l’arquitectura als edificis d’habitatges. L’única forma d’afegir valor al sòl és fent el millor projecte possible.”

Pot ser complicat treballar a Barcelona ciutat. “Es diu que no queden solars, però pensem que la ciutat no està acabada, que cal continuar millorant el parc d’habitatges, atendre als canvis d’ús i fins i tot queden obertes totes les opcions de la rehabilitació.”

Què l’anima a emprendre un nou projecte? “El més bonic de dirigir és imaginar en què estarem treballant d’aquí a tres o quatre anys. Això implica decidir quins solars i projectes són del nostre interès i no sempre escollim els més rendibles. Ser a determinades zones o barris de Barcelona pot ser més valuós des del punt de vista estratègic. El tipus de projecte i la seva repercussió al barri poden ser més importants.” ■

15/5/06 15:12:50

i272 Noticiari CAATB.indd 30

15/5/06 15:12:54

Reportatge:

HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ A fons Exercitar la innovació

REPORTATGE

HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

c 31 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Projecte Sistema constructiu industrialitzat adaptable Projecte “Obra grisa” i cost contingut

i272 el reportatge_B.indd 31

15/5/06 15:17:54

32 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

Exercitar la innovació Habitatges de promoció pública de lloguer per a joves a Mataró. L’atractiu de temptejar solucions en funció del projecte Jordi Olivés informatiu@apabcn.es ■ ■ ■ Ens trobem davant d’un edifici d’habitatges promogut per una empresa pública, destinat a una franja de població jove en règim de lloguer per a un termini limitat i com a pas intermedi en la cerca d’un habitatge propi. En aquest context, el projecte vol donar resposta a unes necessitats de caire social (destinació, ús i programa), així com satisfer uns requeriments i criteris d’índole tècnica (sostenibilitat i determinacions urbanístiques). En l’escrit d’aquest reportatge, queda clarament explicada per part dels autors del projecte la filosofia del projecte i la manera com s’han desenvolupat els objectius fins definir les solucions adoptades, tot plegat amb l’evident subjecció al programa de necessitats establert per la promoció. L’emplaçament és complex, en un solar de morfologia difícil, delimitat entre el carrer Teià i la façana del darrere de les construccions existents davant, amb una diferència de rasant de fins a 10 metres. El gran desnivell transversal se salva mitjançant murs de contenció en el pati d’illa. En sentit longitudinal, la construcció es desenvolupa en secció esglaonada per adaptar-se al pendent del carrer Teià. L’edifici s’alça sobre una planta de soterrani buidada en aquest solar de fort pendent, executada amb murs pantalla ancorats i amb estructura metàl·lica. Sobre aquest soterrani s’aixequen una planta baixa i quatre plantes de pis conformades mitjançant l’assemblatge d’uns grans plafons de formigó fabricats a peu d’obra que s’han anat encaixant successivament l’un amb l’altre per anar aixecant la construcció i que constitueixen alhora la doble funció d’estructura portant i de tancament.

i272 el reportatge_B.indd 32

Plafons de formigó El sistema constructiu de plafons de formigó fabricats a peu d’obra és, si més no, agosarat. El fet d’adoptar aquest sistema (Building System with Concrete Panel, de BSCP, SL) sorgeix en fase d’obra, i fa necessari repensar el projecte en la part d’estructura, així com elaborar una planificació d’obra específica. El sistema comprèn l’estructura vertical de suport, l’estructura horitzontal de forjats, i els elements de tancament de façana i interiors, que són els mateixos que fan d’estructura. Organitzar el procés és complex i cal incorporar al projecte / obra la participació de l’empresa autora d’aquest sistema, amb la qual s’han de definir i dimensionar cadascun dels plafons, amb el replanteig de les obertures arquitectòniques i els traçats i passos de les instal·lacions, i s’han d’elaborar els plànols de detall per a la fabricació. Això fa necessari l’esforç de l’equip autor del projecte i de la direcció d’obra per coordinar i supervisar tot el procediment, de manera que aquest sistema quedi plenament integrat en el projecte i en el resultat final. L’execució de l’obra queda fortament condicionada i obliga a un estricte control de fabricació dels elements en un procés de producció industrialitzat organitzat a peu d’obra. Com a resultat final, l’avantatge serà que un cop muntats els plafons s’haurà conclòs tant l’estructura com els tancaments envoltants de l’edifici i les divisòries interiors.

Aprofitament solar A la coberta s’integren uns captadors solars tèrmics. D’una banda, permeten escalfar l’aigua calenta sanitària amb el suport d’una caldera de gas, i de l’altra, a l’hivern, proporcionen un lleu sistema de calefacció per terra radiant a baixa temperatura

que escalfa la massa de formigó dels forjats. Aquest proporciona una inèrcia tèrmica general que cada usuari pot complementar mitjançant calefacció elèctrica per acabar d’assolir la temperatura de confort que desitgi. La mateixa instal·lació s’utilitza per refredar l’estructura a les nits d’estiu, fent circular l’aigua a través del circuit de calefacció amb l’objectiu que absorbeixi la calor adquirida per la massa estructural i condueixi aquesta energia per ser alliberada mitjançant l’efecte dissipant de la placa solar, que treballa a la inversa durant la nit. Tot plegat està comandat per un sistema de gestió informatitzat, que alhora permet recopilar les dades i trametre-les a un centre de control per a la seva valoració i anàlisi. Existeix també a la coberta una zona de plafons fotovoltaics en què l’energia produïda és venuda directament a la companyia.

FRAGMENT DE FAÇANA AL CARRER TEIÀ DE MATARÓ

El sistema constructiu de plafons de formigó fabricats a peu d’obra és agosarat. Cal reconèixer a la promoció i als projectistes el valor exemplificatiu d’aquesta opció d’aprofitar tota la superfície possible de la coberta per mitjà de la implantació de sistemes solars de captació d’energia. En aquest sentit, el projecte opta decididament per implantar un sistema d’aprofitament energètic solar: s’ha efectuat un acurat estudi dels escenaris possibles de situacions climàtiques i necessitats energètiques, en funció del qual s’ha dissenyat la instal·lació i el programa d’utilització per a la producció d’aigua calenta sanitària subministrada a cada usuari en funció de la demanda. I també, per al sistema bàsic de calefacció per

LA LLUM PENETRA ENTRE ELS PLAFONS DE FORMIGÓ QUE COMPONE

15/5/06 15:17:59

c 33 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

LA FAÇANA INTERIOR AMB LES PASSERES DISTRIBUÏDORES D’ACCÉS ALS HABITATGES

ATARÓ

UNS REBEDORS PREVIS EXTERIORS QUE FILTREN LA VISIÓ ALIENA

ORMIGÓ QUE COMPONEN LA FAÇANA

i272 el reportatge_B.indd 33

LA NEUTRALITAT DELS ESPAIS PERMET L’ADAPTACIÓ A CADA USUARI

15/5/06 15:18:11

34 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

terra radiant, que es repercuteix linealment entre tots els pisos. És difícil d’avaluar la rendibilitat d’actuar sobre la inèrcia del conjunt de l’edifici, ja que caldria fer un balanç energètic i de despeses globals tenint en compte que el sistema es manté funcionant permanentment, la qual cosa genera uns consums (bombes en funcionament, esgotament de la vida útil), un pla de manteniment, un sistema de gestió continu, i que existeixen unes demandes energètiques suplementàries a compte de cada usuari difícils d’estimar. En aquest edifici la instal·lació sembla viable, atesa la naturalesa d’equipament públic, que com a tal cal rendibilitzar tenint-lo sempre al 100% d’utilització. Una altra cosa passaria si es tractés d’un edifici sense tutelar, on potser seria més raonable preveure uns sistemes més passius i individualitzats, a fi d’alliberar cada unitat de les càrregues comunes i poder gestionar-les de forma independent per adequar-se a la diversitat de maneres de viure dels usuaris i valoritzar més l’actitud individual davant el consum energètic.

Fitxa tècnica. Habitatges de lloguer per a joves a Mataró DADES DE L’OBRA

LA PLACA SOLAR TÈRMICA EXERCEIX ALHORA DE COBERTA

Les solucions projectades La distribució interior dels habitatges respon a un programa mínim de: sala, habitació primera (que pot unir-se o independitzar-se de la sala amb una divisòria mòbil), estança unitària de menjador-cuina-rebedor-distribuïdor, habitació segona i bany. Els acabats són austers; sovint els materials es mostren nus, deixant les superfícies de formigó sense tractament addicional, i sempre es trien acabats durables i de baix manteniment. Sorprèn que no hi ha equip per rentar roba, sinó una bugaderia comunitària en un local de la planta baixa (on cal pagar per fer una rentadora), aspecte que els projectistes justifiquen pel fet de ser una residència de caràcter temporal. La disposició dels habitatges és transversal. Ocupen tota la fondària edificada, des de la façana principal del carrer (amb vistes al mar!) fins a la façana posterior, que dóna a un pati d’illa. Això fa que, excepte el bany, que se situa al centre, totes les estances donen directament a façana, alhora que permet una ventilació natural creuada. Destaquen els itineraris d’accés per arribar als habitatges a través d’un nucli vertical d’escala i ascensor, constituït amb la mateixa filosofia de formigó nu i espai obert a l’exterior amb il·luminació i ventilació natural, que desembarca en cada planta en unes passarel·les exteriors encastades a la façana del costat interior d’illa, que condueixen als replans individuals que actuen de vestíbul

i272 el reportatge_B.indd 34

Nom de l’obra: Edifici d’apartaments públics de lloguer per a joves ■■ Emplaçament: Carrer Teià núm. 5-9. Barri La Llàntia de Mataró ■■ Propietari/Promotor: Promocions Urbanístiques de Mataró, SA ■■ Tècnic de la propietat: Xavier Comas ■■ Projecte: Arquitectes: Durán & Grau Arquitectes i Associats, SL Estructures: Ángel Exojo Lozano (arquitecte) Instal·lacions: Durán & Grau Arquitectes i Associats, SL ■■ Direcció de l’obra Arquitecte: Durán & Grau Arquitectes i Associats, SL Arquitecte tècnic: Joan Valls Casanova Estudi de seguretat i control de qualitat: Joan Valls Casanova Empresa constructora: UTE Surava-Rabassa Cap d'obra: Pedro Suárez i Andrés Suárez ■■

DADES D'OBRA ■■ Superfície construïda:

2.520 m2 Data d'inici de l'obra: 24.04.01 ■■ Data d'acabament: 30.12.02 ■■

LLISTA D'INDUSTRIALS

BSCP, SL (projecte d’industrialització) TFM (captació solar fotovoltaica) Energie Solaire (captació solar tèrmica) Siemens (gestió electrònica)

AUSTERITAT DE MATERIALS I FORMIGÓ, FUSTA I ACER

(exterior) d’entrada a cada habitatge. El trajecte esta proveït d’un sistema d’il·luminació presencial que es va activant conforme s’hi transita. La disposició aconseguida aporta independència entre veïns, ja que no existeix un replà comú. El fet que les passarel·les discorrin longitudinalment per fora de la façana provoca un efecte d’element separador de la

visió directa des del costat oposat del pati d’illa, on s’aixequen els blocs del carrer oposat; això proporciona una certa privacitat a les obertures d’aquest costat; a la vegada que constitueix un element pròxim i propi delimita la perspectiva i esmorteeix l’impacte visual dels “darreres” de les edificacions enlairades del costat oposat. ■

15/5/06 15:18:19

c 35 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Edificació sostenible i energèticament eficient Els habitatges en règim de lloguer per a col·lectius amb dificultats econòmiques esdevenen tot un exemple en la política d’habitatges de l’Ajuntament de Mataró Genís Bargalló 3r tinent d’alcalde Regidor d’Habitatge President de Prohabitatge Mataró, SA Ajuntament de Mataró ■■■ L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret de tots els espanyols de gaudir d’un habitatge digne i adequat, i imposa als poders públics l’obligació de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer-ho efectiu. És la Generalitat de Catalunya qui ostenta la competència exclusiva en matèria d’habitatge, i a aquest efecte s’ha dotat de la cobertura legal necessària amb l’aprovació de diverses lleis i decrets. Les competències municipals estableixen que el municipi pot promoure tot tipus d’activitats i pot prestar tots aquells serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat. Entre aquestes competències pròpies, es troba la promoció i la gestió d’habitatges. Així doncs, l’Ajuntament de Mataró, fent ús de les seves competències i amb la voluntat de promoure les condicions i establir els mecanismes per fer efectiu el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, va elaborar l’any 2001 el Pla d’habitatge de Mataró, amb un programa a desenvolupar per un període de quatre anys, que planificava la construcció de 139 habitatges de protecció oficial. Els habitatges que s’han construït durant aquest període, entre els quals hi ha el que és objecte d’aquest reportatge, s’han destinat al règim de lloguer per a diferents col·lectius amb dificultats econòmiques. S’ha creat també el servei de mediació per al lloguer i s’han portat a terme mesures de foment de la rehabilitació. El passat 20 de febrer de 2006, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el nou Pla local de l’habitatge 2005-2015, que preveu la construcció d’uns 1.500 habitatges amb preu de protecció pública, l’adquisició d’uns

i272 el reportatge_B.indd 35

300 habitatges per ser rehabilitats i posats al mercat de lloguer, i l’aflorament d’uns 1.000 habitatges desocupats mitjançant la xarxa de mediació en el lloguer. L’edifici d’habitatges per a joves del carrer Teià, 5-9 va ser el segon que es va construir i va suposar una aposta municipal per la construcció d’una edificació sostenible i energèticament eficient. Es va concebre per minimitzar el consum d’energies convencionals i l’impacte ambiental, tant en la seva construcció com en el seu funcionament durant la seva vida útil, així com per al seu possible enderroc. L’immoble és un edifici entre mitgeres de soterrani, planta baixa i quatre plantes de pis, amb un total de 23 habitatges de 50 m2 útils cadascun. S’estructura amb un nucli vertical de comunicacions (escala i ascensor) i amb passarel·les que donen accés als habitatges. Així, aquests disposen de dues façanes (davant i darrere), amb ventilació creuada.

L’edifici es va concebre per minimitzar el consum d’energies convencionals i l’impacte ambiental S’ha construït amb un sistema industrialitzat consistent en la fabricació (en aquest cas a peu d’obra) de plafons de formigó armat, de forma que l’estructura, els tancaments i les distribucions s’aixequen al mateix temps, i amb els conductes per a les instal·lacions ja incorporats. Aquest sistema industrialitzat o prefabricat consumeix menys energia que els sistemes constructius convencionals (de caire més manual) i genera una molt menor quantitat de residus d’obra.

Estalvi energètic L’edifici incorpora, a més, dos sistemes de captació d’energia solar, la

fotovoltaica i la tèrmica. En una zona de la coberta plana i transitable s’ha instal·lat una pèrgola amb plaques fotovoltaiques per a la producció d’energia elèctrica, i la resta de la coberta incorpora 175 m2 de plaques tèrmiques per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària i calefacció comunitàries. En resum, aquest edifici s’ha construït amb un sistema adaptable a qualsevol geometria del solar i de projecte, que introdueix la industrialització en els processos de fabricació i de muntatge, i que incorpora la major part de les instal·lacions. Aquest sistema estalvia energia i minimitza els residus d’obra. Ha estat concebut per aprofitar les aportacions solars passives (a l’hivern). La doble façana facilita la ventilació creuada a l’estiu.

La gran inèrcia tèrmica interior, aïllada completament de l’exterior (sense ponts tèrmics) redueix el consum energètic. La coberta solar tèrmica dóna servei d’aigua calenta sanitària i calefacció de forma centralitzada i refreda l’edifici a l’estiu. L’estalvi energètic es completa amb la instal·lació d’una bugaderia comunitària amb pocs aparells i connectats a la xarxa d’aigua calenta solar, l’ús de detectors de presència per a l’encesa i apagada de l’enllumenat artificial dels espais comuns, i la col·locació d’estalviadors d’aigua amb barrejadors d’aire a les aixetes i inodors de doble descàrrega, així com la selecció de materials i combinacions d’aquests que permetin el total reciclatge de l’edifici el dia del seu enderroc. ■

15/5/06 15:18:25

36 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

Sistema constructiu industrialitzat L’edifici afronta els reptes de la sostenibilitat durant i després de la seva vida útil, i busca la disminució del cost econòmic i la racionalització Lluís Grau Arquitecte L’adopció d’un sistema constructiu industrialitzat adaptable a qualsevol geometria (per a l’estructura, tancaments i distribucions fixes), consistent en el especejament de tota l’obra en plafons massissos de formigó que es fabriquen a peu d’obra i posteriorment es munten, ha dotat el conjunt d’una gran rigidesa i d’una gran inèrcia tèrmica, i ha permès la rehabilitació del formigó com a material d’acabat. Com a producte sistematitzat en la seva fabricació i muntatge, ha resultat més econòmic, ha consumit menys energia que els sistemes tradicionals i ha produït un reduïda quantitat de residu d’obra. El sistema permet el total aïllament dels elements interiors amb total absència de ponts tèrmics (inclosos els balcons en voladís). L’adopció d’un tipus edificatori econòmic fa possible que amb un sol nucli de circulacions verticals i passarel·les posteriors obertes es

■■■

doni accés als 23 habitatges. Permet un servei centralitzat d’aigua calenta sanitària i climatització amb una única caldera de gas (com a sistema de suport a l’energia solar) en tot l’edifici. Té un sistema de detecció que controla i racionalitza la il·luminació dels espais comuns. També hi ha una bugaderia comunitària, que contribueix a la racionalització energètica del conjunt, en instal·lar una potència elèctrica conjunta menor de l’habitual i en fer servir unes màquines semiindustrials amb doble presa d’aigua segons el programa de rentat -freda o calenta procedent de l’acumulador solar- i a un menor cost de manteniment dels habitatges en reduir la potència elèctrica interior a contractar per cada usuari. La composició general, amb el mateix criteri d’ordenació de la planta tipus, organitza la planta de coberta permetent la integració total i l’orientació al sud d’un aparell solar concebut per a les nostres latituds. Aquest aparell consta d’uns capta-

dors tèrmics no vidrats –per tant de menor eficàcia però que generen menys excedents a l’estiu, suporten millor les altes temperatures i no estan tan subjectes a la geometria de la radiació solar com els vidrats- que són doblement estancs i que es constitueixen com a coberta metàl·lica alternativa a les diferents variants habituals. Doten l’edifici de l’energia per escalfar l’aigua calenta sanitària –amb el suport d’una caldera de gas- i de calefacció per forjat radiant durant els mesos d’hivern. En les nits d’estiu, els mateixos captadors –en no ser vidrats– refreden l’estructura en cedir a la volta del cel tota l’escalfor que s’ha acumulat durant el dia. Si els captadors tèrmics constitueixen la coberta inclinada dels habitatges tipus, sobre la variant del tipus on la coberta és plana i accessible s’ubiquen uns captadors fotovoltaics disposats com a pèrgola que remata un extrem del conjunt. Tota la producció de l’electricitat es venuda a la companyia.

Dues crugies longitudinals clarament diferenciades, les zones de dia i de nit, optimitzen els 50 m2 útils per unitat que marcava el programa Per optimitzar els 50 m2 útils per unitat que marcava el programa, la planta s’organitza en dues crugies longitudinals clarament diferenciades, corresponents a les zones de dia i

Els plànols

PLANTA TERCER PIS

PLANTA DE LA COBERTA

i272 el reportatge_B.indd 36

de nit. La crugia de nit és un bloc perfectament rectangular que la conformen tres espais que són: dos dormitoris situats a la façana i un bany que, conjuntament amb els armaris i el pas general d’instal·lacions, ocupa la part central. El dormitori principal es complementa amb una terrassa. La crugia de dia la conformen, en un sol, la sala, el menjador-rebedor i la cuina oberta que ocupa la part central. La doble orientació garanteix un exposició solar mínima i una gran diversitat d’usos, en poder escollir en un sol espai ubicacions amb llum natural i radiacions directes o bé amb llum difusa i més fresques i ventilació creuada. La cuina i la sala es poden separar amb una porta corredera que, alternativament, pot tancar un o altre costat del moble de cuina. L’edifici també disposa d’elements de racionalització de l’ús de l’aigua com són: la inexistència de banyeres; els inodors de doble descàrrega; les aixetes dels lavabos, dutxes i aigüeres amb barrejadors d’aire; els circuits d’ACS amb retorn, amb què també s’estalvia energia, així com la instal·lació de la bugaderia comunitària dotada d’aparells de classe A, és a dir, que segons el programa de rentat la màquina escull aigua freda o calenta que, en el nostre cas, prové dels acumuladors solars. Aquestes disposicions han portat a un consum d’aigua de 100 litres per habitant i dia davant, per exemple, dels 128 l/hab. i dia de la Corporació Metropolitana de Barcelona o els 200 l/hab. i dia dels estàndards de càlcul en entorns urbans. Per tal que l’edifici pugui tancar el cicle de vida, els seus components i materials han estat escollits de forma que puguin ser reciclats per al seu ús després de la vida útil d’aquest i s’han evitar les combinacions de materials que, encara que reciclables por si mateixos, no ho són en combinació. Així el material més comú, que és el formigó armat, s’ha tractat amb pintura amb silicat en els exteriors i sense enguixat interior per no dificultar-ne l’aprofitament posterior. S’ha prescindit del PVC en les instal·lacions de sanejament i s’ha substituït per polietilè i fustes exòtiques. El sistema constructiu que s’ha fet servir permet especejar l’edifici en els mateixos components (plafons massissos de formigó armat amb les instal·lacions encastades) amb què va ser fabricat i el seu posterior reciclatge amb la total recuperació dels materials que el componen (formigó, acer i plàstics recuperables: prolipropilè i polibutilè). ■

RÈGIM DE FUNCIONAMENT DIES D'HIVERN

15/5/06 15:18:32

c 37 REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

L’aplicació d’un sistema industrial La direcció de l’execució de l’obra va demanar el control de fabricació de 1.400 peces de formigó i el seu muntatge Joan M. Valls Casanovas Arquitecte tècnic ■■■ Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA), empresa municipal, em va encarregar la direcció material d’obra, el programa de control de qualitat i la coordinació de seguretat i salut d’un edifici d’apartaments públics de lloguer per a joves. Es tractava d’un edifici de planta soterrani, planta baixa, quatre plantes tipus i planta tècnica de sota coberta. L’estructura era de pilars de formigó i sostres reticulars, els tancament de façana de peça ceràmica alleugerida, acabat exterior estucat, tancaments d’alumini, baranes de fusta i aplacat de marbre. A l’interior, les parets havien d’anar enguixades, arrebossades i enrajolats, el paviment de terratzo, o sigui amb acabats convencionals. El promotor, amb la finalitat de construir un edifici totalment sostenible, d’acord amb l’arquitecte i amb l’aparellador, va adjudicar l’obra al constructor Surava SL que és qui proposa construir l’edifici amb la variant de peces de formigó amb el sistema patentat per BSCP, inicialment més econòmic que totes les altres ofertes. La proposta d’industrialització de l’edifici, segons el sistema BSCP planteja la fabricació de peces de formigó ‘’in situ’’ per parets, murs, envans, sostres i, si es vol, també per al taulell de cuina. Aquest canvi fa que l’estructura de projecte hiperestàtica passi a ser una estructura isostàtica i converteix algunes parets del projecte inicial en parets de càrrega i sostres resistents en lloses horitzontals. L’empresa BSCP ven l’estudi d’industrialització de qualsevol projecte, que consisteix en elaborar els plànols de detall de totes les peces de formigó que s’han de realitzar per construir les parets, murs, envans, sostres, etc. i un plàning de fabricació i muntatge. L’estudi es realitza en base al projecte d’execució i un plànol topogràfic amb les mides molt ben acotades. Una vegada lliurat l’estudi o projecte d’industrialització l’empresa acaba

i272 el reportatge_B.indd 37

la seva feina. La documentació lliurada és responsabilitat d’aquesta però no pas en el procés constructiu. L’estudi detalla ordenadament el sistema de fabricació i muntatge de cada peça, presenta un plànol de detall de la peça de formigó amb l’armat que ha de portar, reforços especials, totes les instal·lacions que s’hi ha de col·locar, la ubicació de les caixes de mecanismes i els elements de fixació d’acer per a la fixació de les peces. Un dels aspectes importants de l’organització en l’obra rau en tenir una zona de fabricació, una petita central formigonera, una grua amb capacitat de manipular 5000 kg en punta com a mínim.

El projecte exigia una revisió total, el projecte tradicional s’havia convertit en un de nou, de peces de formigó Fabricació amb el sistema BSCP La fabricació de peces consisteix en un encofrat horitzontal de tauler fenòlic, cara per deixar el formigó vist, encofrat lateral amb perfils metàl·lics o taps amb el mateix tauler. Primer s’ha de tenir la forma de la peça amb les mides segons plànol i desprès es col·loquen l’armat de la peça, els de tubs d’instal·lació, els tacs de poliestirè per tal de deixar forats per a les posteriors connexions, i angles metàl·lics per a la fixació de la peça. Quan ja hi ha la peça armada i totes les instal·lacions previstes s’ha de formigonar. I així, peça per peça. S’ha d’anar seguint la planificació tant en la fabricació com en el muntatge de les peces. Pel sistema de fixació entre dues peces de paret, o sostre i paret, o sostre i sostre, es fa servir el mateix sistema de soldar els angles col·locats a les peces amb un passamà i d’unir-los entre ells amb un o dos rodons d’acer. Aquestes unions es tapen amb morter de reparació sense retracció. La veritat és que inicialment, i de la forma que es plantejava, el pro-

jecte exigia una revisió total. Aquell projecte tradicional s’havia convertit en un de nou, de peces de formigó. Fer la direcció de l’execució de l’obra demanava el control de fabricació de 1400 peces i el seu muntatge. Una de les meves preocupacions era que la qualitat de les peces de formigó, en relació al meu nivell d’exigència en la col·locació de peces de pedra artificial, fos igual de bona. Havia d’estudiar de nou el control de qualitat del formigó, i els criteris del pla de seguretat també s’havien d’analitzar de diferent manera que en l’estudi de seguretat. Una altra qüestió era saber si el constructor seria capaç durant tota l’obra d’aguantar els preus que s’havien aprovat en l’adjudicació. Els preus van ser donats en base als estudis previs fets per BSCP i inicialment semblaven bons, però la inexperiència del constructor en la fabricació de peces de formigó podia portar sorpreses. S’ha construït l’obra, gràcies a la bona predisposició de tots els integrants, principalment per part

de l’empresa Constructora Surava SL que es va agafar la construcció de l’edifici com un repte personal i guanyar-hi diners va passar a segon terme. Difícilment es trobaria alguna altra empresa constructora que tornés a fer un edifici amb les mateixes característiques. Una conclusió. El sistema d’industrialització d’un edifici patentat BSCP és molt senzill tant en la fabricació de les peces com en el muntatge, però després d’haver realitzat l’obra és recomanable tenir en compte: 1. Que en el moment de fer el projecte d’execució es pensi ja en la possibilitat de construir amb aquest sistema. 2. En els edificis amb moltes installacions, és preferible fer muntants principals independents dels prefabricats i pensar en l’opció de fer cel rasos en algunes zones. 3. Avaluar el fet que com menys peces s’hagin de fabricar el sistema resulta més econòmic. Això té relació amb la capacitat de càrrega de la grua de l’obra, que es fa servir per a fer el muntatge. ■

15/5/06 15:18:35

38 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

REPORTATGE HABITATGES DE LLOGUER PER A JOVES A MATARÓ

Resoldre necessitats de la promoció L’anomenada obra grisa representa la major incidència dins d’un cost global força contingut Jordi Olivés informatiu@apabcn.es ■■■ Quant al perfil de cost, sobresurt l’anomenada obra grisa, que comprèn els elements constructius de plafons de formigó que constitueixen l’estructura i els tancaments. La incidència del cost és una mica elevada malgrat incloure aquests dos capítols, ja que dins el concepte de tancaments caldria afegir-hi també el capítol que segueix, la qual cosa ens acostaria al 48% de l’import global. Però cal anar alerta, perquè també hi estan incloses les divisòries interiors i no existeix cap altre capítol de parets. Pel que fa a la resta, el capítol d’instal·lacions, en canvi, es manté en unes proporcions molt ajustades respecte al conjunt de la inversió, ja que sumant totes les disciplines es queda amb un 14%. El capítol de cobertes que apareix a la taula no és valorable ja que per la seva constitució queda distorsionat i barrejat amb les plaques solars i els revestiments, l’import del qual, per la seva banda, ja denota que inclou més conceptes que no pas els austers acabats dels habitatges. El gràfic reflecteix aquesta distribució del cost per grans famílies. A la taula es recullen les ràtios de cost/m2; d’aquestes cal parar esment en els 233 €/m2 construït relatiu als plafons de

i272 el reportatge_B.indd 38

formigó i en uns continguts 644 €/m2 construït d’import total (dades per reflexionar amb vista a com està el mercat).

Experimentar amb solucions En aquestes circumstàncies, les propostes introduïdes en el projecte encaixen en els paràmetres de cost d’un edifici d’aquestes característiques. És lloable la pretensió d’experimentar amb solucions, propostes i tractaments encaminats a resoldre tant les necessitats pròpies de la promoció com les de la col·lectivitat, en tant que actuacions contextualitzades en un entorn físic i social. Relligar el discurs de la sostenibilitat, de l’habitatge públic i de lloguer, de l’articulació urbana d’espais residuals i difícils, són tasques complexes que cal afrontar amb valentia. I per això els intents decidits són d’agrair, ja que, si més no, permeten avançar en la concreció de les alternatives i valorar-ne la viabilitat. Aquest propòsit afecta tots els nivells, des de la promoció, passant pel disseny o projecte, seguint pel procés d’execució, tant en les tècniques i els mitjans com en els materials, productes o sistemes, i finalment també en l’explotació o funcionament per satisfer els objectius inicialment plantejats i valorar-ne el grau d’idoneïtat o adequació assolit. ■

Pressupost de l'edifici. Resum econòmic. CAPÍTOL Moviment de terres Fonaments i murs de contenció Estructures Plafons de formigó (obra grisa) Tancaments i divisòries practicables Envidraments Cobertes Revestiments Paviments Proteccions i senyalització Instal·lacions d'evacuació Instal·lacions elèctriques Electricitat Telecomunicacions Instal·lacions mecàniques Lampisteria i sanitaris Fontaneria Ventilació i evacuació de fums Instal·lacions d’energia solar Equipament especial Instal·lacions de transport Mobiliari Extres Altres TOTAL

IMPORT 32.581,75 64.732,07 26.541,92 502.382,39 153.513,04 7.265,87 18.269,81 127.631,93 42.580,60 16.692,98 6.241,53 38.027,60

% 2,35% 4,66% 1,91% 36,20% 11,06% 0,52% 1,32% 9,20% 3,07% 1,20% 0,45% 2,74%

€/m2 15,13 30,05 12,32 233,22 71,27 3,37 8,48 59,25 19,77 7,75 2,90 17,65

29.910,14

2,16%

13,89

122.323,71 58.468,51

8,81% 4,21%

56,79 27,14

26.823,96 11.203,64 9.699,73 17.213,39 2.997,02

19.525,38 30.473,41 8.469,72 140.559,66 1.387.723,51

10,13% 65,25 100,00% 644,22 €

- Superficie total construïda, m2= 2.154,11 - Els imports es refereixen al PRESSUPOST TOTAL SENSE IVA, és a dir (PEM + 19 % de DGO+BI). (Només caldria afegir l’IVA per obtenir el PEC)

Perfil del cost ALTRES 10,13% EQUIPAMENT ESPECIAL 4,21% INSTAL. D'ENERGIA SOLAR 8,81% INSTAL. MECÀNIQUES 2,16% INTAL. ELÈCTRIQUES 2,74% INSTAL. D'EVACUACIÓ 0,45% PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 1,20% PAVIMENTS 3,07% REVESTIMENTS 9,20% COBERTES 1,32% ENVIDRAMENTS 0,52%

MOVIMENTS DE TERRES 2,35% FONAMENTS I MURS DE CONTENCIÓ 4,66% ESTRUCTURES 1,91% PLAFONS DE FORMIGÓ (OBRA GRISA) 36,20% TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES 11,06%

15/5/06 15:18:43

FireStop publi_240x340

28/4/06

12:42

Página 1

Sistemas Hilti de Protección Pasiva contra el Fuego

Sellado de juntas y pasos de instalaciones. Hilti. Superando expectativas.

Sistemas de sellados contra la propagación del fuego a través de juntas y pasos de instalaciones, ensayados y homologados de acuerdo a la normativa vigente. Asesoramiento técnico para la definición y ejecución de soluciones.

i272 el reportatge_B.indd 39

15/5/06 15:18:47

40 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Espai Empresa:

Codi tècnic i prevenció Rafael Sarasola President de Tecnifuego-Aespi El Codi tècnic de l’edificació (CTE), aprovat pel Govern en el Consell de Ministres del 17 de març, a través del Reial decret 314/2006, i publicat en el BOE número 74, de 28 de març, suposa el nou marc normatiu en una àrea tan àmplia com és l’edificació. La seva principal definició és que incorpora noves exigències de qualitat, seguretat i habitabilitat en els edificis i les seves instal·lacions. El CTE representa un dels canvis més importants en el disseny i l’aplicació dels elements constructius. Entre d’altres qüestions, obliga a la incorporació del marcatge CE en tots els materials que s’emprin ■■■

i272 espai empresa.indd 40

SEGURETAT I PREVENCIÓ

El CTE atorga un gran protagonisme a la seguretat contra incendis, incidint en una major seguretat en les estructures en la construcció, inclosos els destinats a la seguretat contra incendis. Les diferències més importants entre la normativa anterior (NBECPI) i el CTE són que atorga una major llibertat al tècnic responsable, que obtindrà les exigències normatives a través de prestacions, i no com en la norma anterior, que fixava unes prescripcions fixes. A més, dues de les seves grans qualitats són la unificació i l’ordenació del sistema.

Flexibilitat Després de la lectura del CTE, es pot apreciar que la gran novetat és la flexibilitat. El text fixa una tendència i Continua a la pàgina 42

15/5/06 15:25:17

i272 espai empresa.indd 41

15/5/06 15:25:20

42 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MAIG 2006

SEGURETAT I PREVENCIÓ

Ve de la pàgina 40

la possibilitat que hi hagi més llibertat en l’edificació a causa de les noves solucions constructives i els avanços tecnològics de materials, productes, aplicacions, etcètera. Tradicionalment, s’han seguit preceptes molt marcats per una normativa rígida, que exigirien solucions molt concretes. El nou CTE és un codi per prestacions, que utilitza enfocaments nous que s’estan aplicant des de fa anys en països com Canadà, Austràlia o els països nòrdics europeus. Aquests

Període transitori ■■■ El CTE va entrar en vigor el 29 de març. No obstant això, s’estableix un període d’aplicació voluntària durant sis o dotze mesos. En el sector de “Seguretat contra incendis” el període transitori és de sis mesos. Així doncs, durant els sis mesos posteriors a l’entrada en vigor del CTE, podrà continuar aplicant-se el Reial decret 2177/1996, de 4 d’octubre, pel qual s’aprova la norma bàsica de l’edificació NBE CPI.

i272 espai empresa.indd 42

Exigències bàsiques de seguretat contra incendis ■■■ Les mesures de seguretat contra incendis es contemplen en l’article 11 del CTE. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI): ■ 1. L’objectiu del requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi” consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. ■ 2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de manera que, en cas d’incendi, es compleixin

codis per prestacions pretenen aconseguir uns objectius, per exemple, de seguretat contra incendis en un edifici. La via per la qual s’aconsegueixi aquest objectiu és lliure. És el tècnic, juntament amb la propietat, qui tria la que creu que és més adequada. Els objectius es defineixen i especifiquen en el Codi. En aquest sentit, els codis per objectius plantegen més discussions i requereixen una gran capaci-

les exigències bàsiques que s’estableixen en els apartats següents. ■ 3. El Document bàsic DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments, el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones d’ús industrial als quals els sigui d’aplicació el “Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials”, en els quals les exigències bàsiques es compleixen mitjançant aquesta aplicació. tació en els professionals tant per a la seva aplicació com per al seu control posterior.

El seu antecedent: la LOE El CTE s’aprova atenent la demanda de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (LOE), que estableix els requisits bàsics següents: 1. Els relatius a la funcionalitat (ús, accessibilitat

i accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació). 2. Els relatius a la seguretat (estructural, en cas d’incendi i ús). 3. Els relatius a l’habitabilitat (higiene, salut i protecció del medi ambient, protecció contra el soroll, estalvi d’energia i aïllament tèrmic i d’altres aspectes funcionals). El text legal, a més, en la seva disposició final segona, va autoritzar el Govern per a l’aprovació d’un Codi tècnic de l’edificació que estableixi les exigències que han de complir els edificis en relació amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat. El CTE dóna gran protagonisme a l’apartat de seguretat. Per això, destaca una major seguretat en les estructures i en els incendis. En aquest cas, s’estableixen mesures per impedir la propagació d’un incendi, tant interior com exterior a l’edifici; es facilita l’evacuació d’ocupants en condicions de seguretat; es preveu la instal·lació de sistemes de detecció, control i extinció, i es millora la intervenció dels bombers i es regula la resistència al foc de l’estructura. A més, s’estableixen les condicions de reacció i resistència al foc que han de complir els elements constructius. ■

15/5/06 15:25:23

c 43 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SEGURETAT I PREVENCIÓ

2a QUINZENA MAIG 2006

Document bàsic de seguretat contra incendis (DB SI) En cas d’incendi, el Document bàsic (DB SI) té com a objectiu establir regles i procediments que permetin complir les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi. La correcta aplicació de cada secció suposa el compliment de l’exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que se satisfà el requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi”. Entre les seccions que es recullen en el DB SI hi ha la secció SI 4: “Detecció, control i extinció de l’incendi”. En aquesta secció es recull que els edificis han de disposar dels equips i les instal·lacions de protecció contra incendis que s’indiquen. A la taula 1 s’assenyala la instal·lació d’un seguit d’elements de protecció contra incendis, que han de tenir els edificis en general. En el text, a més, ■■■

i272 espai empresa.indd 43

s’assenyala la instal·lació complementària de sistemes de PCI, segons l’ús i les activitats que es desenvolupin en l’edifici (administratiu, pública concurrència, docent, residencial habitatge, hospitalari, etc.). El disseny, l’execució, la posada en funcionament i el manteniment d’aquestes instal·lacions, així com els seus materials, components i equips, han de complir l’establert en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI), en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que li sigui d’aplicació. La posada en funcionament de les instal·lacions requereix la presentació, davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, del certificat de l’empresa instal·ladora al qual es fa referència a l’article 18 del reglament citat.

Consells de seguiment Juntament amb el CTE, es va aprovar la creació del Consell per a la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat

TECNIFUEGO-AESPI L’Associació Espanyola de Societats de Protecció contra Incendis, TECNIFUEGO-AESPI, com a patronal del sector, celebra l’entrada en vigor del CTE, ja que creu que impulsarà la qualitat, la seguretat i la professionalitat. Per això, des de l’Associació es contribuirà a la divulgació i aplicació de la norma en el sector, organitzant jornades tècniques i aportant coneixements professionals en nom de la formació de tècnics qualificats. ■■■

de l’Edificació (CSICE), amb la participació de totes les administracions públiques, representants dels agents de l’edificació i associacions representatives dels ciutadans. Aquest Consell farà el seguiment i l’avaluació de la seva aplicació, així com la seva actualització periòdica d’acord amb l’evolució de la tècnica i demanda de la societat. A més, s’ha creat el Registre General del Codi Tècnic de l’Edificació, adscrit a la Direcció General d’Arquitectura i Política d’Habitatge, que tindrà caràcter públic i informatiu, i en el qual s’inscriuran i faran públics els documents reconeguts en el codi citat. ■

www.tecnifuego-aespi.org

15/5/06 15:25:25

44 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MAIG 2006

SEGURETAT I PREVENCIÓ

Prevenció en riscos laborals del sector de la construcció ■■■ L’elevada sinistralitat laboral és

una de les assignatures pendents del Ministeri de Treball, que reconeix que el sector amb majors incidències és, amb diferència, el de la construcció. La manca de cultura preventiva, juntament amb l’incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals, són els factors que marquen les estadístiques anuals de sinistralitat, que continuen augmentant. Des de fa deu anys i coincidint amb el fervor immobiliari que es viu, ha crescut la necessitat de mà d’obra urgent en la construcció. Això ha provocat la contractació d’operaris no qualificats, en molts casos, immigrants que no tenen formació específica i que, en ocasions, no entenen l’idioma. Actualment encara continuen morint cinc treballadors diàriament a Espanya, el que col-

i272 espai empresa.indd 44

loca el país en l’índex de sinistralitat més elevat de tota la Unió Europea i, d’aquests, més d’un treballador per dia laborable pertany al sector de la construcció.

Cultura preventiva Certum, companyia espanyola de serveis de control tècnic en l’edificació, ha reunit diversos directius d’empreses relacionades amb la construcció en una taula rodona sobre el tema. Julián Herranz Moreno, director general de Certum, es refereix a aquest problema com “un clar exemple de manca de cultura preventiva a Espanya en el sector de la construcció. La formació ha de ser obligatòria i és un aspecte que l’empresari, ja sigui constructor, promotor o cap d’una subcontracta, ha de tenir en compte a l’hora d’iniciar una obra”. Joaquín

15/5/06 15:25:30

c 45

Perona Lucas, responsable tècnic de Coordinació de Seguretat i Salut de Certum, aclareix que “la formació és obligatòria per llei i ha de fer-se una vegada a l’any per part de l’empresari, mentre que la informació és el que ha de rebre l’operari cada vegada que entra en un centre de treball nou. Potser haurien de replantejarse certs punts de la Llei de prevenció de riscos laborals per adaptar-se a la realitat del dia a dia del treballador.”

Obligatorietat de la formació Malgrat que la formació és obligatòria per llei, la seva responsabilitat recau sobre el que contracta, ja que hauria d’exigir un certificat de formació als operaris. En cas de no tenir-lo, aquest empresari hauria de facilitar la possibilitat de formar-se, segons Santiago Sanz, responsable de Seguretat i Salut d’Alternative Risk. Raúl Pérez Mozota, gerent de Coordinació de Seguretat i Salut de Certum, afegeix que en la majoria de casos la formació s’acredita mitjançant un paper signat per l’operari, en el qual, només algunes vegades, consta el nombre d’hores de formació. És

i272 espai empresa.indd 45

un paper poc fiable, ja que s’hi haurien de reflectir les dades i la titulació de l’instructor i el temari impartit, incloent les hores emprades en cada apartat, sobretot en petites empreses, generalment subcontractades, que no volen invertir diners en la formació dels seus empleats i, molt menys, restar-los hores de productivitat. En canvi, les empreses grans cada vegada aposten més per la formació, ja que pateixen sancions més elevades.

Les empreses grans cada vegada aposten més per la formació. Juan Luis Bellod López, director territorial de Zona Centre de Certum, considera que hi ha un factor important perquè les companyies promotores contractin els serveis de coordinació de seguretat i salut laboral, i és que hi hagi un tècnic especialitzat dedicat exclusivament a la seguretat de l’obra. Segons això, l’empresari hauria d’ocupar un paper pel qual gestionés i subvencionés els cursos de formació dels seus empleats.

“L’ideal seria implantar un sistema pel qual se supervisés la formació de cada operari que treballa a l’obra” apunta Alicia Díaz, coordinadora de Projectes del Grup Alcalá 70. En aquest aspecte coincideixen els participants del debat. A l’empresari final d’una obra és a qui cal exigir un grau de formació dels treballadors, així com un control periòdic dels coneixements, tant de base, com del lloc de treball on se situï l’obra. Alicia Díaz afegeix que “a més hi ha un problema en el cas de la figura de l’inspector de treball, ja que el seu nombre és escàs per a les obres que hi ha en marxa. Això és perjudicial, perquè aquesta figura contribueix que hi hagi un control que acrediti les mesures de seguretat per als treballadors”. Manuel Racionero, director de Seguretat d’Hercesa Immobiliaria, veu una manca de cultura preventiva a Espanya, que a poc a poc es va solucionant, però encara li queda molt camí. A més, confirma que “moltes de les xifres que facilita el Ministeri de Treball, quant a sinistralitat laboral en el sector de la construcció, inclouen els accidents in itinere”, això és, accidents que es produeixen

ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SEGURETAT I PREVENCIÓ

2a QUINZENA MAIG 2006

durant desplaçaments i que queden fora de l’abast de la formació. Un altre problema que es va plantejar en el debat va ser el consum de begudes alcohòliques o de drogues en la construcció; s’hauria d’exigir una normativa que controlés aquest consum, com passa a la carretera. Els operaris de la construcció exerceixen un treball més físic i, en ocasions, utilitzen maquinària pesada, per la qual cosa han d’estar concentrats, ja que podrien ocasionar accidents en els quals es veiessin implicades diverses persones d’una mateixa obra. ■

CERTUM ORGANISME DE CONTROL

C. Calders, s/n 08130 Santa Perpètua de la Moguda www.certum.es

15/5/06 15:25:32

46 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MAIG 2006

SEGURETAT I PREVENCIÓ

Nous conceptes en rehabilitació de façanes ■■■ La façana d’un edifici és la seva imatge, allò que el distingeix. Forma part de la seva essència. Però també és la zona que pateix, de forma directa, les agressions externes. La pluja, els canvis de temperatura, el sol, la pollució... Per això els arquitectes que dissenyen, rehabiliten i restauren edificis busquen solucions innovadores que responen a criteris de protecció i creativitat. A Sikkens dediquem molts esforços a la investigació i desenvolupem solucions de protecció decorativa que responen a totes les necessitats en els seus projectes.

Una gamma completa en revestiments Les façanes estan sotmeses a molts atacs. Per protegir-les, a més de decorar-les, les pintures han de complir uns requisits bàsics. Han de ser elàstiques, per acompanyar l’edifici en el seu assentament i evitar l’aparició de fissures. Han de ser transpirables, i evitar l’acumulació de la humitat en l’interior. Per la mateixa raó, han de ser impermeables. I per descomptat, han de conservar el seu aspecte molt de temps. Com la pell... Sikkens ofereix diferents gammes de sistemes per a les façanes que responen a tots els tipus de necessitats i problemàtiques.

Sistema de pintures minerals amb silicat Els sistemes amb silicat, gràcies al cristall líquid que contenen, penetren en la paret i reaccionen amb el suport. No formen pel·lícula, són molt permeables al vapor d’aigua i resisteixen molt bé la intempèrie. La gamma de silicat de Sikkens té tres acabats: llis (Setaliet), lleugerament sorrenc (Setaliet Farbe) i d’aspecte de granit (Intonaco ai Silicati). Es tracta d’una solució per renovar i restaurar antics edificis i retornarlos al seu esplendor original. Per a un resultat òptim, Sikkens ofereix dues emprimacions complementàries als acabats. El Sil Grund, capa pont, que permet repintar amb un sistema amb silicat sobre pintures orgàniques gràcies al seu excel·lent poder d’adherència. El Fons Setaliet, que s’utilitza com a emprimació o com a additiu per als acabats Setaliet, als quals confereix gran durabilitat.

Sistemes de pintures Polixiloxans La gamma Alphaloxan de Sikkens

i272 espai empresa.indd 46

Col·lecció Façanes de Sikkens Sikkens ofereix una col·lecció de 185 colors, dissenyats pensant en tots els professionals del sector de la construcció, que necessiten solucions creatives i innovadores que els permetin protegir i vestir les façanes dels edificis. Es tracta d’una collecció creada a partir de la tradició, l’actualitat i el futur de les tendències del món arquitectònic.

■■■

representa l’última tecnologia en pintures per a façanes. Una barreja de dispersió acrílica i siloxano (derivat de la silicona) que combina els avantatges d’ambdós components: alta permeabilitat i excepcional transpirabilitat. És una gamma que ofereix resultats molt superiors als sistemes tradicionals. Els pigments i les càrregues de la seva formulació proporcionen un acabat mat, i preserven la seva qualitat filmògena. La gamma de sistemes polisiloxans de Sikkens es compon de dos acabats: Alphaloxan Farbe, d’aspec-

Alphatex IQ és un revestiment de molt bona qualitat que ofereix Sikkens. Proporciona un acabat extremadament llis, d’aspecte mat sedós. És insaponificable i prové de la carbonatació.

Productes complementaris

te llis lleugerament aspre, i Alphaloxan Flex revestiment llis molt elàstic, completats amb un fons Alphaloxan Primer, que permet obtenir un sistema d’aplicació òptim altament impermeable a l’aigua i permeable al vapor d’aigua.

Sistemes de pintures acríliques Es tracta de pintures filmògenes el lligant acrílic de les quals confereix els avantatges principals d’un revestiment, com la facilitat d’aplicació i la resistència als àlcalis. Són impermeables a l’aigua i suporten adequadament a la intempèrie.

Per a l’èxit en la protecció d’una façana decorativa, és necessària la preparació adequada de la superfície i la curosa elecció dels productes. Només el sistema més indicat donarà resultats duradors. Els productes complementaris de Sikkens per a la preparació de superfícies completen els sistemes Façanes. ■ Alpha Aquafix. Emprimació amb aigua per a superfícies minerals poroses. ■ Alpha Fix. Fons en base dissolvent per fixar superfícies molt degradades o antigues pintures calcinades. ■ Alpha Desinfector. Solució fungicida preventiva i curativa per eliminar els fongs i algues que puguin haver-se allotjat en la superfície. ■ Alpha Neutralitzador. Solució aquosa per neutralitzar les superfícies alcalines i les sals de ferro en les rajoles. ■ www.sikkens.es

15/5/06 15:25:41

i272 espai empresa.indd 47

15/5/06 15:25:42

48 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

2a QUINZENA MAIG 2006

SEGURETAT I PREVENCIÓ

El Codi tècnic de l’edificació: un instrument al servei de la seguretat Manuel Cajide Enginyer de Mines Hilti Española ■■■El Codi tècnic de l’edificació, de recent entrada en vigor després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat, pretén respondre a la demanda creixent per part de la societat d’una major qualitat en els processos de l’edificació. Es tracta d’un instrument normatiu en què s’especifiquen una sèrie de requisits bàsics, relacionats amb la seguretat, entre els quals es fa èmfasi especial a la protecció contra els incendis, que resta descrita en el Document bàsic Seguretat en cas d’incendi (DB SI). Segons la primera de les exigències bàsiques, titulada Propagació interior (SI 1), els edificis s’han de compartimentar en sectors d’incendi. Aquesta afirmació no suposa cap

i272 espai empresa.indd 48

SEGELLAMENT DEL PAS DE SAFATES DE

SEGELLAMENT DEL PAS D’UN TUB DE

CABLES AMB COIXINETS INTUMESCENTS

METÀL·LIC AMB SEGELLADOR ELÀSTIC HILTI

HILTI CP 651.

CP 601-S.

novetat en comparació amb les normatives anteriors, si no fos perquè es fa explícita la referència als espais ocults, els segellaments de discontinuïtats, juntes i passos d’installacions col·locats en elements de compartimentació d’incendis, murs i forjats. Aquests espais ocults, que es defineixen en el Codi com passos verticals

d’instal·lacions (xemeneies verticals de ventilació), falsos sostres, etc., no són les localitzacions sense accés visual directe durant, per exemple, la rutina d’una inspecció per al control del compliment de l’exigència bàsica referida a compartimentació (SI 1 i Propagació interior). La resistència al foc requerida als elements de compartimentació

d’incendis s’ha de mantenir en els punts en què aquests elements són traspassats per instal·lacions, com cables, tubs, conduccions, conductes de ventilació, etc., mitjançant, per exemple, algun tipus d’element que en cas d’incendi obturi automàticament la secció de pas i garanteixi en aquest punt una resistència al foc d’almenys igual valor que la de l’element travessat. D’aquesta manera, es fa palesa la intenció del nou Codi tècnic de l’edificació d’impulsar la consideració de les aplicacions de segellaments de protecció passiva contra el foc, malgrat l’escassa referència als antics reglaments, el poc grau de definició en els projectes o la seva execució final en el projecte en fase d’obra, sotmesa a terminis d’entrega prèviament mal compromesos i pressupostos esgotats. ■

15/5/06 15:25:44

i272 espai empresa.indd 49

15/5/06 15:25:49

50 c L’INFORMATIU DEL CAATB

ESPAI EMPRESA

1a QUINZENA MAIG 2006

BREUS

Els usuaris prefereixen les plaques solars PST ■■■ Com a sistema ecològic és l’únic que garenteix el funcionament els 365 dies de l’any, les 24 hores i no necessita cap altre sistema de suport. En demanar diversos pressupostos la diferència és molt poca i molts els beneficis. A més les plaques pesen poc, no requereixen d’una orientació i inclinació específiques, el manteniment és pràcticament nul i no hi ha riscos amb les altes temperatures ni amb les baixes.” Els equips PST funcionen les 24 hores del dia perquè utilitzen els principis de la termodinàmica del físic francès Nicolas Carnot. Per a plaques, de 200 x 80 x 3 cm i un pes de 8 kg, passa un fluid fred Klea 134 A a temperatura molt baixa, 15 ºC sota zero, que es gasifica en escalfar-se amb la temperatura ambiental. Un compressor pren el gas i en comprimir-lo n’eleva la temperatura a 130 ºC. Mitjançant un intercanviador de calor es tenen els serveis als quals es vulgui destinar aquest potencial tèrmic. Un dels avantatges de les plaques és que no els cal tenir forçosament una orientació al sud; només necessiten aire al seu voltant, de manera que han d’estar separades de les parets o teulada un mínim de 20 centímetres. El bloc termodinàmic es va instal·lar a la cambra de la rentadora de roba

i l’antiga caldera de gas-oil, just a la màxima distància que hi pot haver entre les plaques i el compressor (25 metres). Els equips PST consumeixen 1/8 de la potència que generen, és a dir, que aquest equip consumeix 4.140 W i genera 31.430 W per cada hora de treball. El que pot semblar molest és el soroll que fa el compressor, encara que el compartiment d’acer inoxidable en què es troba tancat tingui aïllant acústic. És un detall important per a quan es decideixi on instal·lar el bloc. PST garanteix el funcionament de les plaques amb temperatures de fins a –5 ºC, encara que no hi hagi sol. ■

www.enernatura.com

ASEFA es consolida en el sector ■■■ ASEFA, entitat asseguradora especialitzada en exclusiva en assegurances per al sector de la construcció, ha obtingut el 2005 un volum de primes de 161,1 milions d’euros, xifra que representa un 16,3% més que l’exercici anterior. D’aquest total, 151,2 milions d’euros corresponen al grup d’assegurances de la construcció (decennal de danys, construcció i responsabilitat civil), el que suposa un 17% més enfront de 2004. El benefici després d’impostos va ascendir a 12 milions d’euros -dels quals 5,7 milions corresponen al resultat de la venda d’actius immobiliaris- davant dels 6,7 milions registrats el 2004, el que suposa un increment del 79,1%.

i272 espai empresa.indd 50

Un any més, l’equip directiu de ASEFA està satisfet amb els resultats obtinguts, on destaca novament el creixement en l’àrea de construcció, ja que una vegada més recull el fruit de la seva estratègia de negoci, basada en l’especialització. El 2006, ASEFA continuarà en la mateixa línia per a oferir sempre la màxima qualitat en el servei als seus clients i col·laboradors. L’entitat afronta aquest any com un repte apassionant en la seva història, ja que en els pròxims mesos té previst inaugurar una sucursal a Portugal, així com seguir ampliant la seva xarxa comercial a Espanya, amb l’obertura de la seva oficina a Castelló. ■

15/5/06 15:25:50

i: Punt d’Informació al CAATB INSCRIPCIONS

Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabacn.es

c 51 ESPAI EMPRESA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SEGURETAT SESSIONSI PREVENCIÓ TÈCNIQUES

2a QUINZENA MAIG 2006

Espai Empresa al CAATB

PROPERES SESSIONS TÈCNIQUES. L’ASSISTÈNCIA ÉS GRATUÏTA I S’ENTREGARÀ DOCUMENTACIÓ.

Solucions actuals per una correcta climatització. El confort tèrmic ■■■ PANASONIC CLIMA SOLUTIONS organitza una jornada tècnica en el seu camió-escola en què s’exposaran les solucions més adequades per a cada tipus d’instal·lacions a través d’exemples pràctics. Es podran conèixer les unitats on-line i les ajudes al prescriptor.

Dia i hora: 6 de juny de 9 a 11 hores o bé de 15 a 17 hores. Lloc: El camió-escola se situarà al carrer Riera Montealegre 2-12 de Badalona.

Disseny i càlcul de paviments rígids i flexibles ■■■ BREINCO PAISATGISME organitza una jornada tècnica sobre llambordes i lloses de formigó que anirà a càrrec de Gemma Pagès (arquitecta tècnica. Direcció Tècnica de Breinco) i Jaume Marquès (Enginyer tècnic agrícola).

Contingut de la jornada: ■ Case Studies: Estudis de casos reals amb aplicacions pràctiques. ■ Col·locació de llambordes, lloses i paviments verds ■ Disseny de paviments verds ■ Projecte, reg i sembra . Dia, hora i lloc: 12 de juny de 2006 a les 19 hores. Sala d’actes del CAATB

Falsos sostres registrables d’escaiola ■ ■ ■ EUROVALLS organitza una jornada sobre característiques diferencials i aplicacions constructives i la nova normativa europea i requeriments de certificació, a càrrec d’Eduard Martí, director de fabricació d’EUROVALLS, i Pere Manonelles, gerent comercial d’EUROVALLS.

Contingut de la jornada: ■ Descripció de la confecció i fabricació de les diferents solucions constructives amb plaques d’escaiola. ■ Característiques diferencials dels sostres d’escaiola. ■ Normatives i certificacions espanyoles i europees. Interpretació i requeriments. ■ Diferents aplicacions del producte. Instruccions per a una correcta instal·lació per evitar defectes constructius i solucionar possibles patologies. ■ Informació i comunicació: nou catàleg, web, CD, etc. ■ Consideracions comercials i econòmiques. Dia, hora i lloc: 19 de juny de 2006 a les 19h. Sala d’actes del CAATB

La mobilitat: eines professionals per a la qualitat de l’activitat laboral INFASSI organitza una jornada tècnica sobre eines que milloren el treball a l’obra.

■■■

Contingut de la jornada: Noves eines i solucions que faciliten el treball a peu d’obra. ■ Millores de productivitat associades a la mobilitat. ■ Cas d’èxit: com la mobilitat ha millorat els processos d’un despatx d’arquitectura ■ Cas pràctic: la posada en marxa d’una solució de mobilitat per als professionals del procés constructiu. Dia, hora i lloc: 15 de juny de 2006 a les 19 hores. Sala d’actes del CAATB ■

La col·locació i el rejuntat de la ceràmica i la pedra natural WEBER Cermarksa organitza una jornada sobre la normativa europea, assaigs de laboratori i prevenció de patologies de la ceràmica i la pedra natural. La ponència anirà a càrrec de Jospe Borull Preixens, Director de Mercat de Weber Cermarksa.

■■■

Dia, hora i lloc: 22 de juny de 2006 a les 19hores. Sala d’actes del CAATB

i272 espai empresa.indd 51

15/5/06 15:25:55

GUIA ACTIVA

52 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

2a QUINZENA MAIG 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

ESTRUCTURES � � � � � � � � � � � �

� � �

FAÇANES

TANCAMENTS I DIVISIONS

� � � � � � �

��•�� •��

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oﬁcinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

REHABILITACIÓ

COBERTES

��

i272 espai empresa.indd 52

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

15/5/06 15:26:04

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 53 GUIA ACTIVA

L’INFORMATIU DEL CAATB

SOLUCIONS PROFESSIONALS

2a QUINZENA MAIG 2006

1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.

INTERIORISME

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

ENVIDRAMENTS

GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

i272 espai empresa.indd 53

INSTAL·LACIONS

INFORMÀTICA

SANITARIS

TANCAMENTS PRACTICABLES

15/5/06 15:26:14

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB

GUIA ACTIVA

2a QUINZENA MAIG 2006

SOLUCIONS PROFESSIONALS

SERVEIS PROFESSIONALS

BASTIDES

CONSTRUCTORES

AUTOMOCIÓ

DEMOLICIONS

APUNTALAMENTS

GUIA ACTIVA

GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i272 espai empresa.indd 54

15/5/06 15:26:21

i272 espai empresa.indd 55

15/5/06 15:26:25

56 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Cursos:

FORMACIÓ OBERTA DEL CAATB

formació oberta SEGON TRIMESTRE

2006 Àrea

Codi

OBRA NOVA

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE INTERIORISME ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES ACTIVITATS PERICIALS HABILITATS DIRECTIVES MARQUETING I VENDES

IDIOMES

INFORMÀTICA I TIC

APACAR

Preu curs

Preu col.

Durada

Inici

Final

Horari

16 12 20 12 12

13/06/2006 26/06/2006 27/06/2006 10/07/2006 07/06/2006

20/06/2006 10/07/2006 11/07/2006 17/07/2006 21/06/2006

R13101 Patologies en edificis existents

28/06/2006

12/07/2006

M12603 M10903 I11101 I10901

Qualificació energètica dels habitatges Construcció i urbanisme sostenibles Nous espais de treball Espai domèstic

20 12 10 10

12/06/2006 03/07/2006 27/06/2006 11/07/2006

21/06/2006 10/07/2006 04/07/2006 18/07/2006

Dm, 9-13 i 15-19 Dll, de 16 a 20 h Dm i dj, de 16 a 20 h Dll i dc, de 16 a 20 h Dc, de 16 a 20 h Varis: dc, de 9,30 a 13,30 i de 16 a 20 h Dll i dc, de 16 a 21 h Dll i dc, de 16 a 20 h Dm i dj, de 17 a 20.30 H Dm, de 16 a 21 h

G10609 Gestió del tancament de l’obra i de la postvenda

01/07/2006

08/07/2006 Dss, de 9 a 14

175,20

140,16

S12502 S10603 U10901 U11001 C12001 C11602 V51004 V10202 V10102 L10107 L10108 L10109 L10205 L10206 L10303 T30147 T30514 T31362 T21044 T22307

12 20 9 9 12 12 12 12 12 14 14 14 16 16 12 20 20 16 34 6

13/06/2006 04/07/2006 08/06/2006 28/06/2006 06/06/2006 03/07/2006 15/06/2006 19/06/2006 06/07/2006 08/05/2006 08/05/2006 08/05/2006 09/05/2006 09/05/2006 10/05/2006 28/06/2006 12/06/2006 09/06/2006 04/07/2006 11/07/2006

22/06/2006 18/07/2006 22/06/2006 05/07/2006 27/06/2006 10/07/2006 29/06/2006 26/06/2006 20/07/2006 26/06/2006 26/06/2006 26/06/2006 27/06/2006 27/06/2006 28/06/2006 12/07/2006 26/06/2006 30/06/2006 27/07/2006 13/07/2006

210,24 350,40 157,68 157,68 210,24 210,24 210,24 210,24 210,24 245,28 245,28 245,28 280,32 280,32 210,24 350,40 350,40 280,32 488,58 30,00

168,19 280,32 126,14 126,14 168,19 168,19 168,19 168,19 168,19 0 0 0 0 0 0 280,32 280,32 224,26 390,86 30,00

E31402 E33201 E33301 E30411 R13201

Curs Materials i sistemes per a façanes Piscines Construccions prefabricades L’estudi geotècnic Paviments de fusta

La seguretat bàsica a les obres La seguretat en els treballs de manteniment Llicències urbanistiques Expropiacions Fitness mental Gestió de projectes Màrqueting immobiliari Atenció al client i reclamacions Màrqueting personal Angles i Angles i Angles i Angles ii Angles ii Wednesday speaking Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions Presto II. Control de costos i planificació Planificació i control de projectes amb microsoft project Autocad i. Nivell 2d Gescol 4.0 Visat digital. Cas pràctic

Dm i dj, de 18 a 21 h Dm i dj, de 16 a 20 h Dj, de 17 a 20 h Dll i dc, de 18 a 21 h Dm, de 18 a 21 h Dll i dc, de 9.30 A 13,30 h Dj, de 17 a 21 h Dll i dc, de 16 a 20 h Dj, de 16 a 20 h Dll, de 9h a 11h Dll, de 9h a 11h Dll, de 9h a 11h Dm, de 9h a 11h Dm, de 9h a 11h Dc, de 9h a 10.30H Dll i dc, de 17 a 21 h Dll i dc, de 17 a 21 h Dv, de 17 a 21 h Dm i dj, de 17 a 21,15 h Dim i dj, de 9,30 a 12,30h

280,32 210,24 350,40 210,24 210,24

224,26 168,19 280,32 168,19 168,19

280,32

224,26

350,40 210,24 175,20 175,20

280,32 168,19 140,16 140,16

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • • •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •-Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i272 cursos i serveis.indd 56

15/5/06 15:29:14

Demandes:

c 57 L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

i272 cursos i serveis.indd 57

Selecciona AJUDANT A CAP D’OBRA En dependència del cap d’obra, donarà suport en el control diari de la producció de l’obra i dels agents que hi intervenen. Vetllarà pel compliment de la planificació, els costos i la qualitat. Requisits: - Valorable experiència professional. - Coneixements informàtics a nivell usuari de Autocad, Presto i MS-Office (Word i Excel). - Carnet de conduir. S’ofereix: - Contracte laboral o possibilitat de relació lliberal. - Remuneració negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement a l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9216 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb seu a Vilanova i la Geltrú i amb àmbit d’actuació Catalunya,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9251 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA

Empresa promotora constructora de Vilafranca del Penedès especialitzada en habitatges unifamiliars i plurifamiliars,

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Important empresa constructora especialitzada en la restauració d’edificis singulars i obra nova amb àmbit d’actuació principalment Barcelona ciutat,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 2 i 4 obres simultàniament seguint les directrius marcades per la direcció facultativa. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Requisits: - Professional titulat en arquitectura tècnica o enginyeria tècnica d’obres públiques. - Experiència professional a partir de 5 anys com a cap d’obra o construction mananager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel), MS-Project, Presto i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9246 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Enginyeria d’àmbit espanyol especialitzada en projectes d’edificació terciària i industrial,

Selecciona AJUDANT DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRES Actuarà per delegació del director d’execució d’obres i es responsabilitzarà de controlar les obres assignades per assegurar que es compleixin els objectius establerts en quant a temps, costos i qualitat. A mig termini signarà com a director d’execució d’obres. Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a. - Valorable experiència professional. - Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Presto o TCQ2000. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Jornada completa. - Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9020 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

15/5/06 15:29:17

58 c

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA i272 cursos i serveis.indd 58

MERCAT DE TREBALLL

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona TÈCNIC DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat. Requisits: - Arquitecte tècnic o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. - Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Enginyeria d’àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid,

Selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTES I OBRES En dependència del responsable de l’àrea d’edificació, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. Formarà part d’un equip pluridisciplinar per a la redacció de projectes. Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 3 i 4 anys. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Jornada complerta. - Retribució: entre 39.000 € i 45.000 € bruts/anuals + una part variable, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9231 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

2a QUINZENA MAIG 2006

DEMANDES

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

L’INFORMATIU DEL CAATB

Important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€ . Requisits: - Arquitecte tècnic. - Experiència professional mínima de 8 anys com a cap d’obra. - Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-Office (Word i Excel). - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement i projecció professional. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9253 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa promotora constructora de Moncada i Reixac especialitzats en obra nova,

Selecciona TÈCNIC/A DEL DEPARTAMENT DE COSTOS En dependència del director del departament de costos, donarà suport i recolzament en: l’elaboració del amidaments, petició d’ofertes als industrials, fer el comparatiu d’ofertes i gestionar les comandes del material d’obra. Requisits: - Estudiant d’arquitectura tècnica o professional recent titulat. - No és necessària experiència. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: - Contracte laboral. - Mitja jornada. - Retribució: entre 13.000€ i 14.000€ bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - Incorporació immediata. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9238 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

15/5/06 15:29:19

c 59 DEMANDES

i272 cursos i serveis.indd 59

GORI, promotora familiar de Barcelona de reformes i obra nova amb àmbit d’actuació el Vallès i àrea metropolitana,

Selecciona ADJUNT/A AL DIRECTOR D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del cap del departament d’obres donarà suport al director d’execució d’obres per controlar l’execució de l’obra i assegurar que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat. Requisits: - Arquitecte tècnic col·legiat. - Experiència mínima de 3 anys a peu d’obra. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Retribució: entre 30.000€ i 36.000€, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9257 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

EMPRESA CONSTRUCTORA

PROMOTORA FAMILIAR DE BARCELONA

MERCAT DE TREBALL

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament. També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior. Requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. - Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada. - Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCQ2000, MS-Project i Autocad. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup. Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9247 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

15/5/06 15:30:07

60 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

SERVEIS MÀSTER I POSTGRAUS

RODRÍGUEZ TOZZI, SCP

SOCOTEC IBERIA, S.A. – ORGANISME DE CONTROL TECNIC

Tècnic/a especialista en rehabilitació

Coordinador/a de seguretat i salut

Per al desenvolupament de projectes i direcció d’obres.

Les funcions de coordinació de seguretat i salut seran segons el RD 1627/1997 de 7 d’octubre.

PERFIL

Experiència mínima en el camp de la rehabilitació, 3 anys. Titulació d’Arquitectura Tècnica. Dedicació exclusiva. Experiència en l’ús de programes informàtics (Autocad. Office, programes d’amidaments com Presto o Menfis). Imprescindible permís de conduir i vehicle, moto. Àmbit de treball Barcelona, Barcelonès i Baix Llobregat. S’OFEREIX

Contracte laboral, jornada completa. Incorporació immediata. Continuïtat assegurada dins de l’empresa. Sou entre 22.000’- i 25.000’- euros brut/anual, en funció dels mèrits i experiència aportada.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència com a coordinador. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Jornada completa, contracte laboral indefinit després del període de prova. Formació a càrrec de l’empresa. Sou a convenir. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: selecciobcn@socoteciberia.es o o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: arodriguez. martin@apabcn.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref.: 620

Ref.: 602 VILA-SABARICH, SL

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

Project manager per responsabilitzar-se de la coordinació i optimització del projecte i execució de la gestió administrativa i control de l’obra, planificació, compliment dels objectius pressupostaris, certificacions, etc. així com direcció tècnica d’obres, confecció de pressupostos, etc. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Word, Excel, Autocad, Gest i Ms Project. Carnet de conduir i vehicle propi. Disponibiltat de viatjar per a gestionar obres fora de Barcelona. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. Possibilitats de continuïtat a l’empresa. Retribució entre 36.000’- i 39.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: x.vila@vila-associats.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref.: 631 AV ARQUITECTURA

Tècnic/a de projectes i obres amb experiència per a la direcció i control d’obres d’edificació, recolzament en tasques de projectes i dibuix, estats d’amidaments i pressupostos, fitxes tècniques, etc. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, Ms-Office, Word, Excel, Presto, Cype, etc. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral o possibilitat de relació liberal. Retribució entre 21.000’- i 28.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: avinals@coac.es o o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www. apabcn.es/borsa)

Ref.: 638

i272 cursos i serveis.indd 60

15/5/06 15:30:15

i272 cursos i serveis.indd 61

15/5/06 15:30:35

62 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

SERVEIS

MÀSTER I POSTGRAUS

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net

Petits Anuncis:

cions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos virtuals i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D

Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia

Serveis tècnics d’arquitectura

S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84

Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunica-

i272 cursos i serveis.indd 62

C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols

Estudis de seguretat

Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com

Serveis per a taxadors

DELS PROFESSIONALS

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos… som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 / 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seguretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes. Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat. Josep ■Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45 Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres. CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Equip tècnic amb àmplia experiència en projectes d’àmbit privat i públic S’ofereix per a col·laboracions en projectes bàsics, executius, d’enderroc, rehabilitacions, mesuraments i pressupostos, control de qualitat, estudis de seguretat, càlcul d’estructures, informes i dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Xavier: 629 134 191 tecnics_am@yahoo.es Es lloga despatx a l’ Eixample. Despatx independent dintre d’oficina, per una persona. Dret a sala de reunions, office, recepció i fax. Exterior, lluminós i tranquil. Edifici d’obra nova situat a la zona de l’eixample dret. 300 €/mes, subministres inclusos. Amb possibilitat de tenir més espai. Telèfon: 93 450 75 25

15/5/06 15:30:38

i272 cursos i serveis.indd 63

15/5/06 15:30:40

64 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA MAIG 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

serveis

Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos

i272 cursos i serveis.indd 64

aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104€/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. La petició de reserva d’allotjament i activitats turístiques, així com demanar informació dels seus productes, es pot fer directament amb l’establiment escollit. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Per més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client

Avantatges:

PER ALS COL·LEGIATS

personalitzat. Per contractar aquesta promoció només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses. Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Per més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Per més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Per més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples

■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se

tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i descomptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació. A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada. ■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger. Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habita-

ció doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit. ■ Règim de pensió completa. ■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar. ■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels. ■ Préstec de binoculars Dates: ■ 02-04 juny ■ 01-03 setembre ■ 29 setembre – 01 octubre ■ 03-05 novembre Per més informació: Reserves: prestigewelcome@prestigehot els.com Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant Un poco de ARSÉNICO por COMPASIÓN de Joseph Kesselring, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Rosa Morata, David Font, Jaume Nadal, Anna García, Marc Parejo, Peter Cladera, Carles Llorens i Joan Pascual com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

15/5/06 15:30:41

i272 cursos i serveis.indd 65

15/5/06 15:30:45

FOTO D’ALEJANDRO VERDUGO.

VISTA DE LA TORRE SWIS RE DES

DE L’ALTRA BANDA DEL TÀMESI

AMB LA TORRE DE LONDRES.

i272 la foto_B.indd 66

El passat i el futur s’entrecreuen a Londres. La capital d’Anglaterra respira un aire que barreja el rastre de la història amb les noves alenades de futur. Passejar per Londres és conèixer la seva història. Edificis, monuments, museus i places ens expliquen la vida d’aquesta ciutat, que s’ha convertit en una de les metròpolis més importants del planeta. Trafalgar Square, el pont de la Torre, Westminster i el Big Ben o el Museu Britànic, mostren al visitant quin ha estat el camí que ha recorregut la capital britànica per arribar on és ara. Però Londres també és modernitat, avantguarda i noves tendències. Diuen que si es vol conèixer quines són les propostes més innovadores i de futur, a una de les ciutats on s’ha d’anar és Londres. Música, moda, art i, no cal dir, arquitectura i construcció, les noves tendències per al present i futur es troben a la capital britànica. Tot, història, tradició, modernitat i avantguarda es combinen amb perfecta harmonia a la capital d’Anglaterra. Mostra d’aquest equilibri és aquesta imatge, a la riba del riu Tàmesi, on es pot veure la Torre de Londres –fortalesa que va arribar a ser Palau Reial i presó del regne i que actualment guarda les joies de la Corona– amb la Torre Swiss Re al fons. Aquesta obra arquitectònica, projectada per Sir Norman Foster, marca el camí que ha volgut emprendre la ciutat per encarar el camí cap al segle XXI. ■

2a QUINZENA MAIG 2006

■■■

L’INFORMATIU DEL CAATB

Londres, entre el passat i el futur

LONDRES 66 c

� La Foto: METRÒPOLIS

15/5/06 15:45:37

i272 la foto_B.indd 67

15/5/06 15:45:39

i272 la foto_B.indd 68

15/5/06 15:45:44

Especial CTE

Suplement Codi Tècnic de l'Edificació

L’informatiu

Seu central: Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

Telèfon: 932 40 20 60

www.apabcn.es/ informatiu

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

Fax: 932 40 20 61

informatiu@ apabcn.es

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Suplement a L’informatiu

Segona Quinzena

272

Maig 2006

Nº

El Codi tècnic i la resta de normativa de compliment obligatori Gabinet Tècnic Assessoria Tècnica assessories@apabcn.es

Els requisits bàsics de la LOE RELATIUS A

■■■

REQUISITS BÀSICS COMENTARI

L’origen del Codi tècnic

L’article 3 de la LOE estableix els requisits bàsics que han de satisfer els edificis. Per tal de poder garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i es conservaran de manera que es compleixin el següents requisits bàsics (veure quadre Requisits bàsics de la LOE).

Funcionalitat

Què és el Codi tècnic? El Codi tècnic de l’edificació (CTE) és el marc normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves instal·lacions, de manera que permeti el compliment dels requisits bàsics sobre seguretat i habitabilitat (disposició final segona de la LOE). Referent al requisit de funcionalitat, properament es desenvoluparà l’accessibilitat per manament de la LIONDAU (Llei 51/2003, Llei d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat).

Què són les exigències bàsiques i els documents bàsics (DB)? El contingut del CTE s’estructura en dues parts: ■ La primera part conté totes les condicions generals d’aplicació del CTE i estableix les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat que s’han descrit anteriorment. ■ La segona part està formada

i272 suplement CTE.indd 1

Seguretat

Utilització

La disposició i les dimensions dels espais i la dotació de les installacions han de facilitar la realització de les funcions previstes en l’edifici.

Accessibilitat

Cal que es permeti l’accés i la circulació per l’edifici a aquelles persones amb mobilitat i comunicació reduïda.

Telecomunicacions

Accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació.

Facilitació de l’accés als serveis postals

Mitjançant la dotació de les instal·lacions apropiades per a la tramesa dels enviaments postals, d’acord amb la normativa específica. (Aquest apartat s’ha introduït amb la Llei 24/2001, de 27 de desembre (mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm. 31/12/2001), art.82).

Seguretat estructural

Assegurar que en l’edifici no es produeixin danys originats en els fonaments, suports, jàsseres, forjats, murs de càrrega o d’altres elements estructurals que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

Seguretat en cas d’incendi

Assegurar que tots els ocupants d’un edifici el puguin desallotjar en condicions segures, es pugui limitar l’extensió de l’incendi dins de l’edifici i dels edificis veïns, i es permeti l’actuació dels equips de bombers.

Seguretat d’Utilització

Assegurar que l’ús normal de l’edifici no suposi cap tipus de risc per a les persones.

Higiene, salut i protecció del medi ambient

Adquirir condicions acceptables en salubritat i estanquitat a l’edifici, no deteriorar el medi ambient i garantir una bona gestió dels residus.

Protecció contra el soroll Cal que el soroll percebut no posi en perill la salut de les persones. Habitabilitat

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic

Aconseguir una utilització racional de l’energia necessària per a l’ús adequat de l’edifici.

Altres aspectes

Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les installacions que permetin un ús satisfactori de l’edifici.

Antiga normativa estatal DEL

DEPÈN

Ministeri de Foment

EHE, EFHE, NCSE-02, QB-90, RD.1650-77

Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

NBE-CPI-96, REBT, RITE, RSCIEI, RIPCI

Ministeri de l’Habitatge

NBE-CA-82, NBE-CT-79, NBE-FL-90, NBE-EA-95, NB IISA-75, Coordinació del contingut del CTE i la seva publicació

pels documents bàsics (DB), que contenen sistemes i solucions constructives consolidades per al compliment de les exigències bàsiques (EB). També estableixen la metodologia per validar i integrar els nous sistemes i solucions constructives que vagin apareixent en el mercat.

Marc normatiu estatal i català Fins a l’aprovació del Codi tècnic, les normes i reglaments estatals relatius a construcció depenien de tres ministeris diferents (vegeu quadre Antiga normativa estatal). Per tant, fins ara la normativa estatal aplicable a la construcció no depenia d’un sol ministeri. En aquest sentit, el Codi tècnic, en englobar un bon nombre d’aquestes disposicions, concentra en el Ministeri de l’Habitatge una bona part de la capacitat normativa del sector. A més, a Catalunya, a part de la normativa estatal, cal afegir la pròpia (vegeu quadre de la pàgina següent), d’acord amb les necessitats, que s’anirà adaptant als criteris que s’especifiquen en el CTE.

Convivència entre les normes bàsiques (NBE), el Codi tècnic i l’altra normativa no contemplada al CTE El CTE estableix un període d’aplicació voluntària de 12 mesos, excepte en seguretat contra incendis, seguretat d’utilització i estalvi energètic, que tenen un període d’aplicació voluntària de 6 mesos. Un cop exhaurits els períodes d’aplicació voluntària de sis i dotze mesos, només seran d’aplicació els DB i la resta de normativa existent no afectada pel CTE. ■

15/5/06 15:48:40

i272 suplement CTE.indd 2

15/5/06 15:48:42

Habitabilitat

Utilització

Incendis

Seguretat Estructural

CTE Documents bàsics (3) que entren en vigor 29/09/2006

29/03/2007

Normativa derogada a partir del ( *)

RD 2816/1982 (17)

RIPCI

NBE-CPI-96 RSCIEI

EHE EFHE-02 NCSE-02

NBE-AE-88 � NBE-FL-90 � NBE-EA-95 �

NBE-AE-88 NBE-FL-90 NBE-EA-95

DB DB DB DB DB DB

SE SE-AE SE-F SE-A SE-C SE-M

DB SI

Decret 259/03 (14)

DB SU

SU1 Caigudes SU2 Impacte o atrapament SU3“Aprisionamiento” (quedar-se tancat) SU4 Il�luminació inadequada

parcialment derogat el 29/03/2006

RD 2816/1982 (17),

NBE-CPI-96

SU5 Alta ocupació SU6 Ofegament SU7 Vehicles en moviment SU8 Acció del llamp

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer:

Decret 241/94 (16)

quedarà substituïda per:

SI1 Propagació interior SI4 Instal�lacions SI2 Propagació exterior SI5 Intervenció de bombers SI3 Evacuació dels ocupants SI6 Resistència estructural

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer:

NRE-AEOR-93

quedarà substituïda per: quedarà substituïda per: quedarà substituïda per:

SE1. Resistència i estabilitat SE2. Aptitud al servei

DB SU Decret 259/03 (14)

RD 2816/1982 (17)

RIPCI Decret 241/94(16)

DB SI RSCIEI

NRE-AEOR-93 EHE EFHE-02 NCSE-02

Decret 89/99 (12)

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’ han de satisfer:

Decret 117/00 (9) Decret 116/00 (10) Decret 172/99 (11)

Ordre CTE/1296/2003(7) RD llei 1/1998 (8)

Ordre CTE/1296/2003 (7) RD llei 1/1998 (8) Decret 117/00 (9) Decret 116/00 (10) Decret 172/99 (11)

RD 401/2003 (6)

Ordre ITC/1077/2006 (5)

Decret 135/95 (4)

RD 401/2003 (6)

Decret 135/95 (4)

DB DB DB DB DB DB

SE SE-AE SE-F SE-A SE-C SE-M

29/03/2007

Normativa per aplicar a partir del (*) 29/09/2006

Els as pect es rel ati us a l a utilització est a n i nclos os en ca das c un dels d oc um ents b àsics (DB)

Normativa vigent fins a la data d’aprovació del CTE Catalana Estatal

Telecomunicacions Ordre ITC/1077/2006 (5)

Accessibilitat

Utilització

Funcionalitat

Requisits bàsics (1) de qualitat que han de satisfer els edificis, segons la LOE

La normativa no citada en aquest quadre no queda afectada, en principi, pel Codi tècnic i, per tant, segueix sent vigent.

Marc normatiu a Catalunya abans i després de lʼaprovació del CTE

i272 suplement CTE.indd 3

15/5/06 15:48:45

REBT

RITE �

NBE-CT-79 �

NB IISDA-75 �

NBE-QB-90 (13)

NBE-CA-82

NB ISSA-75

Decret 21/06 (15) NRE-AT-87

REBT

RITE vigent el de 1998, fins que s’aprovi el nou que s’està elaborant

DB HE

Decret 21/06 (15)

DB HS

NBE-CA-82, vigent fins que s’aprovi el DB HR

DB SU Decret 259/03 (14)

En cap moment s’ha fet referència a les ordenances municipals, ja que molts municipis tenen reglamentació específica, que s’haurà de tenir en compte a l’hora de la realització del projecte.

(1) Requisits bàsics de qualitat que han de satisfer els edificis, segons la LOE (projecte, construcció, manteniment i conservació). (2) Exigències bàsiques: Exigències que han de complir els edificis per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, segons la LOE. (3) Documents bàsics (DB): Contenen sistemes i solucions constructives consolidades per al compliment de les exigències bàsiques. També estableixen la metodologia per validar i integrar les noves solucions i sistemes constructius que vagin apareixent en el mercat. (4) Decret 135/1995: Codi d’accessibilitat. Aquest tema s’inclourà properament en el CTE per manament de la LIONDAU (Llei d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat) (5) Ordre ITC/1077/2006: Instal. col�lectives de recepció de televisió digital terrestre i es modifiquen aspectes administratius i tècnics de les infraestructures comunes de telecomunicació a l’interior dels edificis. (6) Reial decret 401/2003: Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis. (7) Orden CTE/1296/2003: desenvolupa el reglament del RD 401/2003 d’infrastructures comunes de telecomunicació. (8) Reial decret llei 1/1998: infraestructures comunes en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació. (9) Decret 117/2000: Regulació de la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl�lit. (10) Decret 116/2000: Regulació de la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de telecomunicacions per cable. (11) Decret 172/1999: Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis. (12) Decret 84/1999: Direcció General de Radiodifusió i Televisió diverses funcions sobre les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicacions a l'interior dels edificis. (13) NBE-QB-90: Tot i que no té caràcter reglamentari, es pot consultar per a la realització de cobertes amb materials bituminosos. (14) Decret 259/2003: Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. (15) Decret 21/2006: Regulació de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, que entra en vigor el dia 14/08/2006. (16) Decret 241/1994: Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. (17) RD 2816/1982: Reglament General de Policia d'Espectacles i Activitats Recreatives. Els articles 2, 9 , 20 i 23 queden derogats el dia 29/03/2006, excepte l'apartat 2 de l'art. 20 i l'apartat 3 de l'art. 22.

NBE-CT-79

HE4 Contribució solar ACS HE5 Contrb. fotovoltàica elèctrica

DB HE Queda substituïda per l’exigència bàsica HE1: Limitació demanda energètica, inclosa al DB HE Actualment, el RITE desenvolupa l’exigència bàsica HE2: Instal. tèrmiques, Tot i així, s’està elaborant un nou RITE L’exigència bàsica HE3 Instal�lacions d’il�luminació recull alguns aspectes que ja estaven inclosos a l’REBT Decret 21/06 (15) NRE-AT-87

HE1 Limitació demanda energètica HE2 Instal. tèrmiques HE3 Instal�lacions d’il�luminació

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer:

Queda substituïda per l’exigència bàsica HS4 Subministrament d’aigua, inclosa al DB HS DB HS Decret 21/06 (15)

derogada el 29/03/2006

NBE-QB-90 (13),

HS1 Protecció humitat HS4 Subministrament aigua HS2 Eliminació residus HS5 Evacuació aigua HS3 Qualitat de l’aire interior

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer:

DB HR (en procés de redacció)

HR. Protecció contra el soroll

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer:

DB SU

SU7 Vehicles en moviment SU8 Acció del llamp

Definicions i aclariments (*) Cal tenir en compte els períodes de convivència de l’antiga normativa amb el CTE que estableix el Reial decret.

Estalvi d’Energia

Salubritat

Habitabilitat Protecció contra el soroll

Decret 259/03 (14)

SU3“Aprisionamiento” (quedar-se tancat) SU4 Il�luminació inadequada

i272 suplement CTE.indd 4

15/5/06 15:48:48

abril

�

� � � �

NBE-FL-90

NBE-EA-95

NB-IISDA-75

agost

DB SU

DB SE-M Fusta

DB-SE, Seguretat estructural (general) DB SE-C, Fonaments

HE2 inclòs al DB HE (confirma el RITE) DB SE-AE, Accions en l’edificació DB SE-F Fàbrica + DB SE-AE DB SE-A Acer + DB SE-AE DB HS-Salubritat

HE1 (inclòs al DB-HE)

DB-SI

+ la resta de la normativa vigent

RD-1650-77 (2)

NBE-QB-90 (1)

RD-2846-82 (3)

o bé

��

octubre

� � �

�

� �

�

� �

nov.

des

gener

o bé

DB SU

DB SE-M Fusta

DB-SE, Seguretat estructural (general) DB SE-C, Fonaments

DB SE-AE, Accions en l’edificació DB SE-F Fàbrica + DB SE-AE DB SE-A Acer + DB SE-AE DB HS-Salubritat

DB HE (confirma el RITE)

DB HE

DB SI

��

+ la resta de la normativa vigent

RD-2846-82 (3)

NBE-FL-90+ NBE-AE-88 NBE-EA-95+ NBE-AE-88 NB-IISDA-75

NBE-AE-88

RITE

��

�� Es poden utilitzar tant les disposicions anteriors al CTE com els documents bàsics del Codi tècnic equivalents

28/09/06

set.

� � �

�

� �

�

� �

abril

��

A partir del 29/03/2007 Només són vigents les disposicions del Codi tècnic

29/03/07

�� març

DB SU

DB SE-M Fusta

DB SE, Seguretat estructural (general) DB SE-C , Fonaments

DB HS-Salubritat

DB SE-A Acer

DB SE-AE, Accions en l’edificació DB SE-F Fàbrica

DB HE (confirma el RITE)

+ la resta de la normativa vigent

RD-2846-82 (3)

��

DB HE

DB SI

��

febrer

(1) Completament derogada i no substituïda. Tot i que no té caràcter reglamentari, es pot consultar per a la realització de cobertes amb materials bituminosos. (2) Completament derogada i no substituïda. (3) Reglament general de Policia d'Espectacles i Activitats Recreatives. Els articles 2, 9, 20 i 23 queden derogats el dia 29/03/2006, excepte l'apartat 2 de l'art. 20 i l'apartat 3 de l'art. 22.

+ la resta de la normativa vigent

RD-1650-77

NBE-QB-90

NBE-FL-90+ NBE-AE-88 NBE-EA-95+ NBE-AE-88 NB-IISDA-75

NBE-AE-88

�

NBE-CT-79

NBE-CPI-96

NBE-AE-88

RD-2846-82

�� juliol

��

RITE

� �

juny

Del 29/03/2006 al 28/09/2006 (sis mesos) Es poden utilitzar tant les disposicions anteriors al CTE com els documents bàsics del Codi tècnic equivalents

maig

RITE

NBE-CT-79

NBE-CPI-96

��

Fins al 28/03/2006 Només són vigents les NBE

29/03/06

març

Règim d’aplicació dels documents bàsics (DB) del CTE i de la normativa anterior.

�