INF060915

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Setembre 2006

Segona Quinzena

Preu: 2 €

276

La reforma dels estudis universitaris i la formació al CAATB

Comença l'any acadèmic Tema: Aquest curs 2006-2007 els estudiants d’arquitectura tècnica notaran poc els canvis que implica la reforma de Bolonya. P. 4 ■■

El noticiari

■■

P. 8

Construjove 06 obre les portes als futurs professionals El Reportatge

■■

P. 33

SUPLEMENT ESPECIAL FORMACIÓ

Aïllament ecològic amb llana natural

i276 portada.indd 1

18/9/06 11:46:23

i276 portada.indd 2

18/9/06 11:47:07

Tema Passos cap a Bolonya.

A la portada 3ARQUITECTURA TÈCNICA (Foto: Albert Casanovas)

P.4-6

T .

S R !

Ca & 7

Noticiari Tornen les jornades Construjove.

P.8

REFORMA DE BOLONYA. Els estudiants d’arquitectura tècnica comencen el curs acadèmic sense veure’s afectats per la reforma universitària acordada a Bolonya pels representants europeus.

3

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assessoria Formació El Sector Reportatge Espai Empresa Classificats Metròpolis Suplement especial: Formem futur

4 8 16 20 24 33 38 53 62

Sector Evolució dels nous habitatges iniciats.

P.24

Membres d'honor del CAATB

Reportatge Llana com a aïllant.

Assessoria Codi tècnic de l’edificació.

P. 33

P. 16

5

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de setembre Ca = 1,341 Propera actualització a 15 d'octubre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

Metròpolis Estocolm. P. 62

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 276. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i276 sumari.indd 4

18/9/06 11:48:33

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

El Tema:

T

inici del curs acadèmic

Primers passos cap a Bolonya Els estudiants d’arquitectura tècnica comencen el curs acadèmic sense veure’s afectats encara per la reforma universitària acordada en la Declaració de Bolonya

Joves estudiants d'arquitectura tècnica a la porta d'entrada de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona

A la província de Barcelona, actualment es pot estudiar arquitectura tècnica a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), de la Universitat Politècnica de Catalunya; a l’Escola d’Arquitectura i Enginyeria La Salle, adscrita a la Universitat Ramon Llull, i a l’Escola d’Arquitectura Tècnica de l’Escola Elisava, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra.

En tots tres casos, durant aquest curs acadèmic –iniciat al setembre, en les dues primeres escoles, i al començament d’octubre, a Elisava-, els alumnes d’arquitectura tècnica no es veuran afectats per la Reforma de Bolonya, que va endarrerida res■■■

i276 el tema.indd 4

pecte del calendari previst. El procés està endarrerit de manera similar en altres carreres universitàries.

La reforma de l’espai europeu d’ensenyament superior acordada a la ciutat italiana de Bolonya el 1999 implica que el 2010 les titulacions universitàries de la Unió Europea siguin homologables en tots els països.

La reforma reorganitza els estudis superiors en tres etapes: el grau, que substitueix les actuals llicenciatures i diplomatures; el postgrau, que equival als actuals màsters, i el doctorat.

El calendari preveia que entre aquest setembre i el primer trimestre de l’any que ve el Ministeri d’Educació aprovaria les directrius dels estudis d’engi-

L’hereu de l’arquitecte tècnic El Llibre blanc del títol de grau d’enginyeria de l’edificació va definir el novembre de 2004, d’acord amb els principis de Bolonya, el que ha de ser la continuació natural de l’actual arquitectura tècnica. La nova titulació tracta de definir un nou professional amb la incorporació a l’arquitectura tècnica d’aquells perfils emergents, com el project manager. El canvi de mot, d’arquitecte a enginyer, es deu ■■■

bàsicament que, en la majoria de països europeus, la titulació i professió assimilables a l’actual arquitectura tècnica recullen més el mot enginyer que el terme arquitecte. “L’enginyer de l’edificació és l’hereu universal de l’arquitecte tècnic. A més, resulta que és titulat superior”, explica en aquest sentit Francisco Javier Llovera, director de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona de la UPC.

18/9/06 11:49:28

c el tema inici del curs acadèmic

nyeria de l’edificació, que arran de la reforma de Bolonya, substituiran la carrera d' arquitectura tècnica. Però, com explica Esther Brosa, cap d’estudis a Arquitectura Tècnica de l’Escola Elisava, en l’última conferència de responsables de centres d’arquitectura tècnica, que va tenir lloc a Madrid el juny passat, no estava gens clar que entre aquest setembre i el març de l’any que ve sortissin directrius. Per la seva banda, Francisco Javier Llovera, director de l’EPSEB, indica: “Tal com estan les coses, no crec que es posi en marxa el grau, segons el model de Bolonya, abans del 2007-2008”.

i276 el tema.indd 5

2a quinzena setembre 2006

Bolonya afecta alumnes i professors

Nou pla d’estudis Les directrius –que marca el Ministeri d’Educació per a cada carrera– determinen els continguts mínims de cada titulació. A partir de les directrius, cada universitat proposa un pla d’estudis concret que, després que l’aprovi el Ministeri, es tira endavant. Són, doncs, bàsiques perquè cada escola pugui elaborar el seu nou pla d’estudis.

Llovera explica que l’EPSEB no preveu grans canvis en el seu pla d’estudis, que ha estat actualitzat periòdicament i és l’únic que contempla la seguretat i salut com a assignatura troncal i especialització. En tot cas, es preveu potenciar les àrees de la gestió, els processos, l’organització, que també es potenciaran en els futurs estudis d’enginyeria de darrera l’edificació de La Salle. En aquesta escola, per cert, ja han nomenat des de primers d’any un director de l’Escola d’Enginyeria de l’Edificació de La Salle, Gabriel Robert, que està desenvolupant els futurs estudis d’enginyeria alhora que La Salle continua impartint arquitectura tècnica. Pel que fa als estudis d’arquitectura tècnica d’Elisava, Brosa explica que, arran de la reforma de Bolonya, estan estudiant la possibilitat que hi hagi una línia d’intensificació en interiorisme, atès que Elisava és una escola de disseny de referència.

Actualment, cadascuna d’aquestes tres escoles té un sistema de crèdits diferents, i també varia la durada dels estudis: quatre cursos acadèmics, a l’EPSEB, i tres cursos acadèmics en les altres dues escoles. El nou sistema imposarà arreu dels països de la Unió Europea la mateixa durada (quatre anys) i els mateixos crèdits per a l’enginyeria de l’edificació, s’imparteixi on s’imparteixi. El Llibre blanc de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) proposa que la titulació d’enginyeria de l’edificació en tingui 240: un 70% per a matèries troncals i la resta per a matèries a determinar per part de cada universitat. Els nous crèdits s’anomenen European Credit Transit System i seran homologables arreu d’Europa. ■

L’informaTIU DEL CAATB

FRANCISCO JAVIER LLOVERA, DIRECTOR DE L’ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

GABRIEL ROBERT, DIRECTOR DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ DE LA SALLE

ESTHER BROSA, CAP D’ESTUDIS D’ARQUITECTURA TÈCNICA DE L’ESCOLA ELISAVA

■■■ Per a Francisco Javier Llovera, director de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, la reforma de Bolonya significa “un canvi absolut” en el sistema d’ensenyament superior respecte del model actual. Hi coincideixen Esther Brosa, cap d’estudis d’Arquitectura Tècnica de l’Escola Elisava, i Gabriel Robert, director de l’Escola d’Enginyeria de l’Edificació de La Salle. I aquest canvi important afecta tant els alumnes com els professors.

El nou sistema d’avaluació dels estudiants universitaris es basa en l’European Credits Transfer System (ECTS). Fins ara, deu hores lectives de classe equivalien a un crèdit. El nou crèdit ECTS canvia radicalment la situació: al voltant del 75% del crèdit es determina amb la feina feta per l’alumne en tallers, amb treballs i a classe, etcètera, amb o sense tutor, i el percentatge restant es qualifica a partir d’un sèrie de coneixements adquirits per l’alumne en classes magistrals. A propòsit dels canvis entre l’actual crèdit i el nou crèdit, Llovera explica: “En el nou sistema, hi haurà un material i l’alumne haurà de preparar-lo. És més un sistema de tutoria. Un crèdit ja no equivaldrà a hores de classes sinó a hores de treball de l’alumne. [El nou model] S’assembla una mica al que ara estem fent amb l’ensenyament presencial de segon cicle”.

Aquest nou sistema d’avaluació demana més canvis als professors que als alumnes. “L’alumne sempre és el protagonista”, explica Esther Brosa.

Alhora, destaca: “[La reforma de Bolonya] Significa un canvi radical en la manera d’impartir l’ensenyament, més que en com l’alumne el rep”. La cap d’estudis creu que el canvi és tan important per al professor com per a l’alumne. El professorat, acostumat a impartir l’assignatura d’una certa manera, haurà de rebre un reciclatge bastant important. A la seva escola, els professors rebran la formació a partir d’aquesta tardor. A l’EPSEB ja n’han rebut. On no semblen tan preocupats per la formació del seu professorat és a La Salle: Robert prefereix reclamar “professors amb visió àmplia, oberts a incorporar nous conceptes i idees”. ■

18/9/06 11:49:37

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

el tema inici del curs acadèmic

Els màsters marquen el camí

Els canvis de la Reforma de Bolonya comencen a aplicar-se en els estudis universitaris de postgrau

LES ESCOLES D’ARQUITECTURA TÈCNICA INICIEN AMB ELS MÀSTERS ELS CANVIS DE LA REFORMA DE BOLONYA

Els aparelladors i arquitectes tècnics de l’Estat espanyol no poden exercir com a tals arreu d’Europa perquè tant els estudis com les competències i responsabilitats, i el nom mateix del títol, són diferents. En uns països figuren en el sector de l’enginyeria i en d’altres, en el de la construcció. Des de 1998, arran d’una reunió a la Sorbona i altres de posteriors, s’està treballant per homologar títols i plans d’estudis, perquè arquitectura tècnica i altres tipus de carreres tècniques es facin d’acord amb un marc únic, amb la finalitat de poder homologar títol, professió i competències.

El nou sistema de titulació universitària que implanta l’actual Reforma de Bolonya s’impartirà en 40 països d’Europa i a tot arreu serà similar. Els estudiants podran triar universitat en aquests països. El document Suplement europeu al títol acompanyarà cadascun dels títols universitaris de caràcter oficial i tindrà validesa en tot el territori estatal. Inclourà informació personalitzada del títol universitari: els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals adquirides i el nivell de la titulació en el sistema estatal d’educació superior.

A partir de 2010, es preveu que surtin els primers titulats d’ensenyament tècnic superior d’acord amb la reforma de Bolonya. Actualment, s’està a l’espera de les directrius ■■■

i276 el tema.indd 6

que han de donar lloc als nous plans d’estudis, es comencen a perfilar els plans docents i s’imparteix formació de reciclatge als professors. Alhora, les escoles d’arquitectura tècnica entren dins la Reforma de Bolonya a través de màsters dirigits a arquitectes tècnics –i altres professionals-, plantejats ja segons l’enfocament de la nova reforma dels estudis universitaris. És a dir, el nou màster és un estudi de postgrau, que equivaldria a una part dels cursos de segon cicle i de cursos de doctorat actuals. El sistema d’avaluació és el nou crèdit europeu, conegut com crèdit ECTS (European Credits Tranfer System). A la pràctica i segons els estudis que es facin, en aquest nou sistema d’avaluació el valor del crèdit passa de 10 hores lectives a entre 25 i 30 hores de treball.

Aquesta manera de valorar el crèdit universitari es connecta amb la idea que l’estudiant sigui el principal actor del sistema universitari europeu.

L’Escola d’Arquitectura Tècnica La Salle, adscrita a la Universitat Ramon Llull, iniciarà aquest octubre un màster segons el model de Bolonya: Màster en Gestió Integral: Enginyeria de l’Edificació. A l’Escola Elisava, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, preveuen c ontinuar impartint el Màster en Disseny de l’Espai Interior.

Pel que fa a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Junta de Govern de la UPC ha

aprovat dos màsters propis de l’Escola seguint el model de Bolonya, previstos per al 2008. Un és de gestió immobiliària i de l’edificació, i l’altre se centra en l’execució d’obres. També hi ha aprovada una línia de doctorat en l’àmbit de la gestió immobiliària.

Adaptació Aquests màsters de Bolonya es plantegen com una de les diverses vies per acreditar experiència professional

Canvis en els plans docents Amb la reforma de Bolonya, els plans docents de les escoles universitàries també varien.

Esther Brosa, cap d’estudis a l’Escola d’Arquitectura Tècnica de l’Escola Elisava, explica que aquesta tardor començaran a preparar l’adaptació del pla docent d’arquitectura tècnica al model de Bolonya. En fer-ho, tindran en compte que els continguts a ensenyar han de venir determinats per les competències futures. El contrari del que es fa ara. “Per exemple: Què ha de fer el cap d’obra? I a partir de saberho, es tira enrere i es determinen quins són els tallers que ha de fer l’estudiant, les pràctiques, els continguts teòrics. S’inverteix el procés actual”, explica Brosa.

■■■

a les quals puguin acollir-se els professionals de l’arquitectura tècnica que vulguin adaptar-se a la nova titulació d’enginyer de l’edificació. Gabriel Robert, director de l’Escola d’Enginyeria de l’Edificació de La Salle, recorda que els qui inicien arquitectura tècnica podran acabar els estudis. Alhora, apunta que a la seva escola estudien fer l’adaptació entre arquitectura tècnica i enginyeria de l’edificació mitjançant el màster de Bolonya, que té rang de postgrau. “El màster és una injecció accelerada d’experiència en els alumnes, quan acaben la carrera”, explica Robert, que segueix dient: “El màster es pot entendre com una via ràpida per conèixer i resoldre els problemes que els alumnes es trobaran al llarg dels anys de vida professional.

Tindran una millor facilitat de progressió dins el món empresarial que els que no l’hagin fet”.

Per la seva banda, Francisco Javier Llovera, director de l’EPSEB, té dubtes sobre els màsters de Bolonya. Explica: “Els màsters de Bolonya no els veig gaire clars, excepte per a la gent que vol fer el doctorat”. Perquè es tractaria de fer el màster i a continuació posar-se a treballar en la tesi doctoral.

Esther Brosa, cap d’estudis d’Arquitectura Tècnica a Elisava, explica que els futurs màsters oficials, que aprova el Ministeri d’Educació i Ciència, de moment són pocs i conviuran amb els actuals màsters professionals que ofereixen totes les universitats. n

18/9/06 11:49:46

i276 el tema.indd 7

18/9/06 11:50:08

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

El Noticiari:

n

CONSTRUJOVE’06

A Construjove 06, el CAATB DÓNA SUPORT ALS JOVES EN L’INICI DEL SEU EXERCICI PROFESSIONAL

Construjove 06 obre les portes als futurs professionals El CAATB organitzarà el 8 i 9 de novembre la segona edició de les jornades d’orientació professional destinades als estudiants d’arquitectura tècnica i joves professionals ■■■ El CAATB organitzarà, entre el

8 i el 9 de novembre, la segona edició de Construjove, les jornades d’orien· tació professional destinades a donar a conèixer la professió als estudiants d’arquitectura tècnica i als recent col·legiats.

Després del gran èxit de partici· pació i la bona acollida que va tenir l’edició anterior de Construjove, el Col·legi vol repetir aquesta experi· ència, que permet als futurs arqui· tectes tècnics conèixer d’una forma viva i dinàmica les diferents sortides professionals que poden exercir dins del sector.

i276 Noticiari CAATB.indd 8

Amb aquesta activitat, el Col·legi es planteja acompanyar els futurs col· legiats en l’inici del seu exercici pro· fessional. A partir de professionals amb anys d’experiència, els partici· pants coneixeran els diferents perfils i les ocupacions que hi ha en el sector i com és el dia a dia d’un professional del camp de l’edificació. Els estudi· ants podran preguntar als ponents tots els dubtes i les inquietuds que tinguin sobre l’exercici professional, per preparar amb més garanties el seu inici dins del món laboral. A la vegada, Construjove també perme· trà que els estudiants coneguin les

principals empreses del sector i hi puguin establir contacte.

Espai de relació i trobada L’edició d’enguany presenta novetats respecte a l’edició anterior. Constru· jove tindrà lloc a la primera planta del CAATB, que aturarà la seva acti· vitat habitual per transformar-se en un espai de trobada, intercanvi i rela· ció social i professional entre tots els participants. Serà en aquesta planta on podran conèixer algunes de les empreses líder del sector, relacionars’hi per saber com treballen i quina és la seva política de contractació, i

deixar-los un currículum. Serà un espai on els estudiants podran crear la seva pròpia xarxa social de contac· tes, que els pot servir per introduirse en el món laboral. També a la pri· mera planta se serviran esmorzars i dinars gratuïts a tots els participants de l’activitat.

Conèixer la professió Aquesta edició de Construjove s’or· ganitzarà a partir de quatre tipus d’activitats, que permetran als estu· diants i recent col·legiats conèixer la professió i les empreses més impor· tants que hi ha en el sector. A Cons·

18/9/06 12:20:44

c

trujove 06 s’hi podran trobar taules rodones, casos pràctics, un fòrum d’empreses i tallers pràctics. En les taules rodones, els participants podran escoltar diferents professio· nals amb anys d’experiència que els explicaran com és la seva professió.

Així, hi haurà taules rodones on es parlarà sobre quines tasques des· envolupen el cap d’obra, el cap de grup, el project manager o el gestor urbanístic, entre d’altres ocupacions professionals. Les taules rodones de Construjove 06 també donaran peu a debatre temes que afecten l’exercici de la professió, com pot ser la respon· sabilitat dels tècnics, o a plantejar reptes que afecten la professió, com l’exercici professional fora d’Espa· nya o el futur de l’arquitectura tèc· nica.

L’informaTIU DEL CAATB

CONSTRUJOVE

2a quinzena setembre 2006

lar o bé a través de la seva agenda pro· fessional. Es veuran les ocupacions de coordinador de seguretat i salut, tècnic en rehabilitació, director d’execució, taxador i perit.

Fòrum d’Empreses

Més d’un centenar d’estudiants i joves professionals van participar a l’edició anterior de Construjove

A Construjove els participants coneixeran els diferents perfils que hi ha en el sector i com és el dia a dia d’un professional.

Els casos pràctics són una de les principals novetats de Construjove 06. Aquesta activitat està planteja· da per tal que els assistents puguin conèixer de primera mà com és el dia a dia d’un professional a través de la seva experiència en una obra singu·

NOTICIARI CAATB

A més, a Construjove 06, els estudi· ants i recent col·legiats també podran conèixer les principals empreses del sector de la construcció. En el Fòrum d’Empreses, els assistents trobaran moltes de les empreses líder del sec· tor de la construcció, que els explica· ran quin és el seu camp de negoci, el seu perfil empresarial i els principals llocs de treball que ofereixen. Aquí es podrà establir un contacte directe entre els participants i les empreses del sector. Totes les persones interes· sades a fer-ho podran deixar el seu currículum a les empreses que vul· guin. En aquest Fòrum d’Empreses també hi haurà espai per als diferents col·legis professionals i universitats, que oferiran els seus serveis per aju· dar els estudiants a iniciar la seva carrera professional. n

Més informació i inscripcions gratuïtes a

www.apabcn.cat/ construjove

El Fòrum d’Empreses és un espai idoni per conèixer i establir contactes amb empreses líder del sector.

Agenda CONSTRUJOVE 06 HORARI

DIMECRES 8

DIJOUS 9

09.30 - 10.00 h

BENVINGUDA als assistents

10.00 - 11.30 h

Taula rodona: El cap de grup, el cap d’obra i el tècnic d’estudis

10.00 - 11.30 h

Taula rodona: El project manager, el construction manager i el gestor urbanístic

11.30 - 12.00 h

Espai de relació

11.30 - 12.00 h

Espai de relació

12.00 - 12.30 h

Cas pràctic: La seguretat en una obra singular

12.00 - 12.30 h

Cas pràctic: En viu i en directe, el director d’execució d’obres ens explica en què consiteix el seu dia a dia

12.30 - 13.00 h

Espai de relació

12.30 - 13.00 h

Espai de relació

13.00 - 14.00 h

Taula rodona: L’exercici professional i la responsabilitat del tècnic

12.30 - 13.30 h

Taula rodona: el futur de la professió

14.00 - 15.00 h

DINAR

15.00 - 16.30 h

Taller pràctic: El camí de l’èxit i la felicitat professional

16.30 - 18.00 h

Taula rodona: L’arquitecte tècnic fora d’Espanya

i276 Noticiari CAATB.indd 9

Cas pràctic: La rehabilitació en una obra singular

Cas pràctic: En viu i en directe, el taxador i el perit ens expliquen en què consisteix el seu dia a dia

CLAUSURA Taller pràctic: Anem per feina (la intel·ligència emocional en una entrevista de feina)

18/9/06 12:20:52

10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena setembre 2006

DIVERSOS DINARS CONSTRUCCIÓ

Matins Construcció porta a debat la capacitat d’innovar del sector Hi ha un estat d’opinió generalitzat que el sector de la construcció innova poc; les xifres d’inversió en R+D així ho corroboren. Aquest fet contribueix que la construcció doni una imatge de sector poc industrial, causa principal de la baixa productivitat i la poca competitivitat del sector.

El Codi tècnic de l’edificació introdueix unes noves exigències pel que fa a l’edificació i podria ser un estímul i una oportunitat per innovar.

Però en l’activitat immobiliària la producció dels edificis és una part cada vegada més petita del valor de venda del producte. Aquesta realitat no sembla precisament un camp abonat per a la recerca i la innovació.

■■■

Marc per a la reflexió

Edificis d’habitatges al sector Can Roca de Terrassa, guanyadors als Premis

Per debatre i reflexionar sobre la situació del sector amb relació a la inno-

Catalunya Construcció 06 en execució i finalistes en innovació..

Els seus autors participaran en el debat.

Curs per a tècnics sobre la normativa de protecció contra incendis El Fòrum de la Prevenció del Foc, entitat constituïda per l’Administració i diferents col·legis professionals, entre els quals hi ha el CAATB, organitza un curs per a tècnics sobre la nova normativa de protecció contra incendis. El curs, que s’organitzarà del 17 al 26 d’octubre a la sala d’actes del CAATB, serà impartit per tècnics de Bombers de Barcelona i Tecnifuego/AESPI. 17 d’octubre > 1a sessió n Consideracions generals a la normativa de Protecció Contra Incendis

(CTE, SCIEI, RIPCI, LIIAA, OMAIIAA, OMCPI). n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Terminologia Document bàsic SI 1 - Propagació interior Document bàsic SI 2 - Propagació exterior Document bàsic SI 5 - Intervenció dels bombers

19 d’octubre > 2a sessió n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Document Bàsic SI 3 - Evacuació Document Bàsic SI 6 - Resistència la foc de l’Estructura n OMCPI (Ordenança municipal de condicions de protecció contra incendis)

24 d’octubre > 3a sessió

vació, el CAATB organitza aquesta edició de Matins Construcció, que tindrà lloc el proper dijous 19 d’octubre a la sala d’actes del CAATB. L’acte comptarà amb la participació de Mercè Sala, economista i presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. També hi assistiran representants del món empresarial, professional i institucional, que participaran en la posterior taula rodona.

Matins Construcció té el suport de les empreses Espais, Qualibérica, WeberCermarksa i El Periódico de Catalunya com a mitjà col·laborador.

Les persones interessades a participar en aquesta activitat es poden inscriure per telèfon, al 93 240 20 60, o bé des de www.apabcn.cat. L’entrada és lliure i gratuïta, però cal inscripció prèvia. ■

Seminari sobre formació en seguretat El CAATB, la xarxa europea Focus i el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat organitzaran conjuntament el proper 23 de novembre un seminari europeu sobre la Formació en Seguretat i Salut en la Construcció.

Els objectius d’aquest seminari seran conèixer l’evolució de la formació sobre seguretat i salut en la construcció en l’àmbit europeu; compartir les experiències de diversos sistemes d’acreditació de la formació i les competències professionals d’empresaris, treballadors i professionals, i definir estratègies i línies de progrés en matèria de formació en seguretat i salut.

■■■

La Xarxa Focus La Xarxa Focus treballa en l’àmbit de la formació i la certificació europees sobre seguretat i salut en la construcció. Hi participen universitats, organitzacions professionals i empreses de cinc països europeus. Des dels seus inicis, el CAATB ha impulsat i liderat aquesta xarxa, que s’ha convertit en tot un referent en la formació per a coordinadors de seguretat a Europa. L’arquitecte tècnic Ramon Puig, col·laborador del Gabinet Tècnic del CAATB, n’és el president actual. Les persones interessades trobaran més informació a www.apabcn.cat ■

n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Document Bàsic SI 4 - Detecció, control i extinció de l’incendi - Instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI) - Instal·lacions de detecció - Instal·lacions d’extinció - Instal·lacions de manteniment d’aigua - Protecció passiva

26 d’octubre > 4a sessió n RSCIEI (Reglament de seguretat contra incendis en edificis industrials) Horari i lloc: De 16 a 20 h, Sala d’actes del CAATB. Preu per a col·legiats: 100 € · Preu per a no col·legiats: 150 € Informació i inscripcions al telèfon: 93 240 20 60 i a www.apabcn.cat

i276 Noticiari CAATB.indd 10

18/9/06 12:23:33

c 11

La transfiguració de l’espai urbà

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS DINARS CULTURALS CONSTRUCCIÓ

2a quinzena setembre 2006

L’exposició “Efímer” retrata la intervenció artística a l’espai urbà a través de la rehabilitació d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat

L’exposició “Efímer” retrata el procés de reconstrucció d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat. A les imatges, diferents moments del procés de reconstrucció que es podran veure a l’exposició.

La ciutat com a font d’inspiració i escenari per al treball artístic.

En aquesta idea es basa l’exposició “Efímer”, de l’artista plàstica suïssa Marika, que es pot veure a la sala d’exposicions del CAATB del 21 de setembre al 26 d’octubre.

La mostra és un conjunt de fotografies d’una instal·lació que l’artista va fer al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Es tracta de la rehabilitació d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat d’aquest districte (al carrer Ginebra número 6), a partir de les empremtes encara existents i visibles de l’edifici que abans ocupava aquest solar.

■■■

Instal·lació a l’espai públic La idea de la instal·lació sorgeix davant la fascinació de Marika (nom artístic de Marieke Palocsay) per les imatges de les restes de cases enderrocades dels barris del centre històric de

i276 Noticiari CAATB.indd 11

Barcelona. Aquesta fascinació porta l’artista a crear una instal·lació a partir de les empremtes d’un d’aquests habitatges. Marika parteix de les restes encara presents en una paret mitgera per fer la seva intervenció.

Així l’artista reconstrueix el solar, les rajoles trencades, la pintura de les habitacions i els sòcols de les escales.

Marika acaba reconstruint tot l’edifici i donant lloc a una nova forma artística integrada a l’espai i al barri.

L’objectiu principal d’aquesta intervenció efímera -ja que només existirà fins a l’enderrocament imminent de la casa contigua- és integrar l’obra a l’espai públic i recuperar la dignitat de l’edifici. El propòsit de l’autora és despendre’s del quadre com a forma d’exposició i obtenir una instal·lació espacial integrada als elements arquitectònics del lloc.

La instal·lació es va presentar al barri el passat 2 de juny de 2005 i va

ser tot un èxit de convocatòria amb la presència de més de 200 persones.

L’exposició La mostra que es podrà veure al CAATB és un recull fotogràfic que retrata el procés de creació d’aquesta obra. Distribuïda en 24 capítols, l’exposició explica com va ser el procés de creació de la instal·lació. En les fotografies es podrà veure des de la situació de l’habitatge fins a les diferents intervencions per reinventar tot l’edifici.

La instal·lació de Marika al carrer Ginebra de Barcelona va tenir el suport del Departament d’Afers Culturals de Ginebra, del Fons Cantonal d’Art de Ginebra, del Centre Cívic de la Barceloneta de Promoció i Comunicació del Foment de Ciutat Vella. i del Consolat Suís de Barcelona. El CAATB també col·labora en aquesta instal·lació, juntament amb la Fundació Pro Helvetica n

Col·loqui nnn Com a punt i final de l’exposició, el CAATB acollirà el proper 20 d’octubre, a les 19.30 h, un col·loqui sobre art urbà que tindrà per títol Transfiguració urbana. El debat plantejarà qüestions al voltant de les intervencions artístiques a l’espai exterior, i es debatran punts com ara la ciutat i les relacions entre els professionals de l’urbanisme, l’arquitectura i l’art, i la sobrecàrrega visual i els sons de la ciutat.

En el col·loqui hi participaran l’artista Marika; Josep Roy, professor del Departament d’Escultura de la UB, i Michèle Freiburghaus, arquitecta i col·laboradora científica del Fons Municipal d’Art Contemporani de Ginebra. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia, que es pot fer per telèfon al 93 240 20 60 o bé a informacio@apabcn.cat

18/9/06 12:23:43

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena setembre 2006

ACCIÓ CULTURAL

La Cubana animarà el XV Sopar de la Delegació del Vallès Occidental nnn La Delegació del Vallès Occiden-

tal organitzarà el proper divendres 20 d’octubre el seu tradicional Sopar del Col·legiat, amb què enguany celebrarà el seu XV aniversari. El Sopar tindrà lloc a les instal·lacions de Solomat, al Polígon Industrial Nord de Terrassa. La companyia teatral La Cubana serà l’encarregada de l’espectacle del sopar d’enguany. Els membres de la companyia de teatre animaran aquesta excepcional vetllada amb un espectacle ideat especialment per a l’ocasió.

Exposició commemorativa Per complementar els actes de celebració dels 15 anys de la Delegació,

fins al 29 de setembre es pot veure a la seu del carrer de Sant Francesc de Terrassa una exposició commemorativa, on es fa un recorregut per les diferents exposicions i actes importants organitzats des de la Delegació fins a aquest darrer any. Les inscripcions per al sopar, que està obert a tots els col·legiats i col·legiades i que té un cost de 40 euros per persona, s’obriran el proper 2 d’octubre. n

Les persones interessades es poden inscriure presencialment a la Delegació o bé per telèfon, al 93 780 11 10.

Visita guiada al Teatre del Liceu

Sortida als Jardins Artigas de Gaudí nnn El CAATB va clausurar el passat

22 de juliol l’exposició “Llum, espai i equilibri”, dedicada al centenari dels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, amb una visita guiada als jardins, obra d’Antoni Gaudí.

L’activitat, en què van participar 21 persones, va permetre conèixer de primera mà aquests jardins que Gaudí va projectar en una estada a la Pobla de Lillet.

A més dels jardins, els participants també van visitar el Museu de Ciment Asland de Castellar de n’Hug, les ruïnes de la fàbrica Asland i la fàbrica de Clot de Moro. Els assistents també van tenir temps per visitar la Pobla de Lillet i dinar plegats. La visita als Jardins la van fer acompanyats per Carme Rosell, alcaldessa de la Pobla de Lillet, i Rafel García, regidor de Turisme del mateix ajuntament. n

nnn El passat 15 de juliol va tenir lloc la darrera visita guiada al Teatre del Liceu de Barcelona, que ha organitzat el CAATB dins del seu programa d’acció cultural.

La visita, programada en exclusiva per al CAATB, va aplegar 16 persones, que van poder descobrir els espais més interessants del teatre, fins i tot l’escenari, que per motius tècnics no forma part del recorregut habitual de les visites que s’organitzen al Liceu. Altres espais que també es van poder veure en aquesta visita van ser el vestíbul històric, la sala principal, la Sala Foyer, el Saló dels Miralls i els espais del Cercle del Liceu. n

i276 Noticiari CAATB.indd 12

18/9/06 12:26:01

c 13

Concert a Granollers Lucky Guri i Carme Canela protagonitzen el Concert d’Estiu que la Delegació del Vallès Oriental organitza a Granollers El piano de Lucky Guri i la veu de Carme Canela van protagonitzar el Concert d’Estiu que la Delegació del Vallès Oriental va organitzar el passat 13 de juliol a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Més de 160 persones, entre col·legiats, amics i familiars, van assistir en aquest concert que la Delegació va organitzar per donar pas a l’estiu. A l’acte van assistir Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Oriol Safont, alcalde de Vilanova del Vallès, i diversos regidors de l’Ajuntament de Granollers, així com Lídia Condal, degana del Col·legi d’Advocats de Granollers.

La representació del CAATB va anar a càrrec d’Esteve Aymà, delegat del Vallès Oriental.

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS COL·LEGIALS

2a quinzena setembre 2006

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

Sortida al Pont de Millau ■■■ La Delegació d’Osona organit· za per als dies 6, 7 i 8 d’octubre una visita al Viaducte de Millau (França), fins ara el pont més alt del món. Les persones interessades poden sol· licitar més informació a la Delega· ció, al telèfon 93 885 26 11. ■

■■■

“Interior - Exterior” a Granollers

Lucky Guri i Carme Canela van interpretar plegats diferents peces.

Músiques de tots els estils L’activitat va començar puntualment a les 21.30 h, després d’acollir i donar la benvinguda a tots els assistents.

Lucky Guri va començar el concert tocant diverses peces d’estils ben diferents: jazz, rock i cançons melòdiques van ser les protagonistes de la primera part del concert. Després, s’hi va afegir Carme Canela, que va acompanyar el piano de Guri cantant diverses cançons. En acabar el concert, es va servir un petit refrigeri a tots els assistents al pati de l’església de Sant Esteve. ■

■■■ La Delegació del Vallès Orien·

tal acull, des del 18 de setembre i fins al 13 d’octubre, l’exposició “Interior - Exterior”, de l’artista Margarida Llobet. La mostra és un recull de pintures a l’oli d’aquesta artista que retraten la seva visió de la ciutat de París. ■

Segimon Pedragosa exposa al CAATB El delegat Esteve Aymà al costat de Josep Mayoral, alcalde de Granollers.

visites culturals i altres

Visita a Les Arenes

DIVERSOS

Travessa per les Gorgues de Carançà

■ ■ ■ “Grans ciutats” és el títol de l’exposició de Segimon Pedragosa que es pot veure a l’Espai d’Art del CAATB des del 28 de setembre fins al 30 d’octubre. La mostra s’in· augura el 28 de setembre a les 8 del vespre i la presentació de l’acte anirà a càrrec de Juan Llop, direc· tor de la revista Gal-Art. En acabar, hi haurà un vernissatge amb la pre· sència de l’artista. ■

Exposició col·lectiva d’aparelladors La Delegació del Vallès Occi· dental ha obert el termini per a la presentació d’obres per a la “IV exposició artística col·lectiva d’apa· relladors”. En aquesta mostra hi poden participar tots els aparella· dors i arquitectes tècnics que vulguin aportar el seu treball artístic: pintura, escultura, fotografia, audiovisuals, ceràmica o multimèdia. ■ ■■■

La Delegació del Bages-Berguedà va organitzar el passat 15 de juliol una visita tècnica a les obres de la plaça de braus de Les Arenes de Barcelona. Una vintena de per· sones van participar en aquesta activitat, que va permetre conèixer el procés de rehabilitació de la plaça de braus amb l’explicació de Joan Forn, arquitecte tècnic manresà que forma part de l’equip tècnic d’aquesta obra. ■ ■■■

■■■ La Delegació d’Osona va organitzar els dies 8 i 9 de

juliol una travessa per les Gorgues de Carançà. Dotze persones van fer aquesta excursió, que va començar a Núria i va acabar al poble francès de Toes. ■

i276 Noticiari CAATB.indd 13

18/9/06 12:26:08

14 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena setembre 2006

DINARS CONSTRUCCIÓ

Pilar de Torres, a Dinars Construcció La presidenta de GISA parlarà sobre la qualitat de l’obra pública a Catalunya Pilar de Torres Sanahuja, presi· denta de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), serà la propera convidada de Dinars Construcció, el punt de tro· bada dels professionals del procés de l’edificació. De Torres pronunciarà la ponència “La qualitat de l’obra pública a Catalunya” en un acte que tindrà lloc el proper dimarts 24 d’octubre, a les 13.30 h, a l’Hotel Princesa Sofia (plaça Pius XII, 4). Els assistents podran dinar plegats i després escoltar les paraules de la màxima responsable de l’empre· sa encarregada de projectar i construir tota l’obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya.

■■■

activitats del col·legi

MATINS CONSTRUCCIÓ

Innovació en el sector, a Matins Construcció El CAATB organitza una nova edició de Matins Construcció sobre La Innovació en el sector, utopia o realitat?, que tindrà com a ponent principal Mercè Sala, presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. També hi assistiran representants del món empresarial, professional i institucional, que participaran en la taula rodona.

Dia, hora i lloc: dijous, 19 d’octubre, a les 9.30 hores. Sala d’actes del CAATB Inscripcions: Telèfon, al 93 240 20 60, o bé des de www.apabcn.cat.

L’entrada és lliure i gratuïta, però cal inscripció prèvia.

DINARS CONSTRUCCIÓ

Economista amb experiència

cursos i seminaris

Construjove 06 El CAATB organitza la segona edició de les jornades d’orientació professional destinades als estudiants d’arquitectura tècnica i joves professionals, Construjove 2006. També permetrà que els assistents coneguin les principals empreses del sector i hi puguin establir contacte.

Dates: 8 i 9 de novembre Lloc: Sala d’exposicions i sala d’actes.

Més informació i inscripcions gratuïtes a: www.apabcn.cat/construjove

Sessió sobre el CTE a Vic El CAATB ha preparat una sessió informativa sobre els continguts del CTE per tal d’apropar aquesta nova normativa a tots els col·legiats d’Osona.

Data: Dilluns 9 d’octubre Horari: de 17 a 20 h Lloc: Sala Verdaguer i Callís - Edifici del diari El 9 Nou (Plaça de la Catedral, 2 Vic) Les sessió es gratuïta, però cal inscripció prèvia a la Delegació, telèfon: 93 885 26 11.

Pilar de Torres, a Dinars Construcció

Curs per a tècnics sobre normativa contra incendis

Pilar de Torres Sanahuja, presidenta de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), parlarà sobre la qualitat de l’obra pública a Catalunya al proper Dinars Construcció. De Torres pronunciarà la ponència La qualitat de l’obra pública a Catalunya.

Dia i hora: dimarts, 24 d’octubre, a les 13.30 hores Lloc: Hotel Princesa Sofia (plaça Pius XII, 4) , de Barcelona.

Inscripcions: Telèfon, al 93 240 20 60, o bé des de www.apabcn.cat/dinars abans del 20 d’octubre.

El Fòrum de la Prevenció del Foc, entitat constituïda per l’Administració i diferents col·legis professionals, entre els quals hi ha el CAATB, organitza un curs per a tècnics sobre la nova normativa de protecció contra incendis, que serà impartit per tècnics de Bombers de Barcelona i Tecnifuego/AESPI. Dates, hora i lloc: del 17 al 26 d’octubre, de 16 a 20 h. Sala d’actes del CAATB Preu per a col·legiats: 100 € Preu per a no col·legiats: 150 € Més informació i inscripcions: Telèfon 93 240 20 60

i276 Noticiari CAATB.indd 14

Així mateix, ha ocupat el càrrec de directora de la sucursal de Barcelona de Dresdner Bank i ha estat directora d’Es· panya de Banca Corporativa a Madrid del Chase Manhattan Bank, NA. Les persones interessades en aquesta activitat es poden inscriu· re per telèfon, al 93 240 20 60, o bé a www.apabcn.cat/dinars abans del 20 d’octubre. Dinars Construcció és una activitat que té el suport de les empreses Sather, Gaesco, Teyco, Applus i Grupo Select. El diari El País col·labora en l’activitat, i Texsa i Panasonic, membres d’honor del Col· legi, també hi donen suport. ■

Pilar de Torres Sanahuja és presi· denta de GISA des del mes de maig de 2005. Nascuda a Barcelona l’any 1956, de Torres és llicenciada en Economia per la UAB i màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School Economics. Ha estat direc· tora de PricewaterhouseCoopers, Departament de Corporate Finance, responsable de l’Àrea de Catalunya i Balears de Fusions i Adquisicions i de Projectes de Finançament, direc· tora d’Empreses del BBVA, i directo· ra de Banca Corporativa Catalunya d’Argentaria.

Formació en seguretat El CAATB, la xarxa europea Focus i el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat organitzaran un seminari europeu sobre la Formació en Seguretat i Salut en la Construcció. Els objectius són conèixer l’evolució de la formació sobre seguretat i salut en la construcciÓ; compartir les experiències de diversos sistemes d’acreditació de la formació i les competències professionals d’empresaris, treballadors i professionals, i definir estratègies i línies de progrés en matèria de formació en seguretat i salut.

Dia: 23 de novembre Lloc: sala d’actes del CAATB Informació: www.apabcn.cat

EXPOSICIONS

La transfiguració de l’espai urbà L’exposició Efímer, de l’artista plàstica suïssa Marika retrata la intervenció artística a l’espai urbà a través de la rehabilitació d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat. La mostra és un conjunt de fotografies d’una instal·lació que l’artista va fer al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Com a punt i final de l’exposició, el CAATB acollirà el proper 20 d’octubre, a les 19.30 h, un col·loqui sobre art urbà que tindrà per títol Transfiguració urbana.

Dates, hora i lloc: fins al 26 d’octubre, de 9 a 19.30 hores. Sala d’exposicions L’entrada al col·loqui és gratuïta, però cal inscripció prèvia, que es pot fer per telèfon al 93 240 20 60 o bé a informacio@apabcn.cat

Interior - Exterior a Granollers La Delegació del Vallès Oriental acull Interior Exterior, de l’artista Margarida Llobet. La mostra és un recull de pintures a l’oli d’aquesta artista que retraten la seva visió de la ciutat de París.

Dates: fins al 13 d’octubre Lloc: Delegació del Vallès Oriental Informació: caatvori@apabcn.es

Segimon Pedragosa exposa al CAATB Grans ciutats és el títol de l’exposició de Segimon Pedragosa. La mostra és un recull de pintures a l’oli i al pastel que intenten captar el moviment de les grans ciutats com Nova York, Barcelona, Xangai o Amsterdam.

Dates i lloc: del 28 de setembre fins al 30 d’octubre. Espai d’Art del CAATB Informació: cultura@apabcn.es

Exposició dels Premis Catalunya Construcció La Delegació del Vallès Occidental acull, del 20 d’octubre al 3 de novembre, l’exposició dels III Premis Catalunya Construcció que atorga anualment el CAATB i que es lliuren en el marc de la Nit de la Construcció. 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons així com un video amb imatges de l’acte de lliurament dels Premis en el marc de la Nit de la Construcció.

ALTRES

Sortida al Pont de Millau La Delegació d’Osona organitza per als dies 6, 7 i 8 d’octubre una visita al Viaducte de Millau (França), fins ara el pont més alt del món. Les persones interessades poden sol·licitar més informació a la Delegació al telèfon 93 885 26 11.

Sopar a Terrassa amb La Cubana La Delegació del Vallès Occidental organitza el seu tradicional Sopar del Col·legiat, a les instal· lacions de Solomat, al Polígon Industrial Nord de Terrassa. La companyia teatral La Cubana animarà la vetllada amb un espectacle especial per celebrar els 15 anys de la Delegació.

Dia: divendres 20 d’octubre Informació: caatvocc@apabcn.es

18/9/06 12:26:40

i276 Noticiari CAATB.indd 15

18/9/06 12:26:52

i276 Noticiari CAATB.indd 16

18/9/06 12:29:58

Assessoria:

A

ASSESSORIA

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

DOCUMENTS

ANÀLISI GLOBAL DEL CTE

c 17 L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

Codi tècnic de l’edificació (I) Gabinet Tècnic assessoriatecnica@apabcn.cat

■

CTE

ESTRUCTURA DEL CTE Els documents reglamentaris del Codi tècnic de l’edificació són: Reial decret 314/2006, de 17 de març, d’aprovació del Codi tècnic de l’edificació, BOE 28.03.2006.

■

■

Part I. Conté les disposicions i condicions generals d’aplicació del CTE i les exigències bàsiques de qualitat que han de satisfer els edificis.

Es tracta d’un document d’importància per a l’arquitectura tècnica perquè afecta la recepció dels materials i el control de qualitat. Aquesta primera part es recull en poc menys de vint pàgines, la qual cosa demostra com n’és de concisa la redacció.

Part II. Està formada pels documents bàsics (DB). Els DB contenen la caracterització i quantificació de les exigències bàsiques i els procediments, els mètodes de verificació o les solucions que acreditin el compliment de les exigències bàsiques.

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

ministeris, concretament del de Foment (EHE, EFHE, NCSE-02) i el d’Indústria (REBT 2002 i RSCIEI). Com a aclariment del marc normatiu existent de caràcter estatal i català, el CAATB va preparar un suplement publicat en L’Informatiu de la segona quinzena de maig, on s’indicava la convivència entre les normes bàsiques (NBE), el Codi tècnic i l’altra normativa no contemplada en el CTE.

La classificació dels edificis i les seves zones es farà segons el que disposa l’article 2 de la LOE.

Condicions generals ■ La responsabilitat de l’aplicació del CTE és dels

■

■

Documents bàsics aprovats: l

l

Requisit de Seguretat: - DB-SE: Seguretat estructural - DB-SE-AE: Accions en l’edificació - DB-SE-C: Fonamentacions - DB-SE-F: Estructures de fàbrica - DB-SE-M: Estructures de fusta - DB-SE-A: Estructures d’acer - DB-SI: Seguretat en cas d’incendi - DB-SU: Seguretat d’utilització Requisit d’Habitabilitat: - DB-HS: Salubritat - DB-HE: Estalvi d’energia

Com a complement dels documents bàsics, es crearan els documents reconeguts del CTE, definits com a documents tècnics, sense caràcter reglamentari, que tenen el vistiplau del Ministeri d’Habitatge, que en mantindrà un registre públic.

Podran tenir el contingut següent: especificacions, guies tècniques, codis de bones pràctiques, solucions constructives, programes informàtics, etc. Aquesta novetat documental enllaça amb la voluntat del CTE de ser un document obert, que s’anirà adaptant i actualitzant. Quan apliquem les solucions que proposen aquests documents reconeguts sabrem que estem complint les especificacions del CTE. Cal recordar que hi ha una sèrie de normes que es mantenen i que coexisteixen amb el CTE, que seran referències externes i que depenen d’altres

i276 Noticiari CAATB.indd 17

NOVETATS I ASPECTES A DESTACAR EN L’EXERCICI DELS ARQUITECTES TÈCNICS Àmbit d’aplicació El CTE serà d’aplicació a les obres i edificis segons els termes establerts en la LOE i: ■ Obres de nova construcció, excepte aquelles construccions amb senzillesa tècnica i escassa entitat constructiva, que no tinguin caràcter residencial o públic, es desenvolupin en una única planta i no afectin la seguretat de les persones.

■ Obres d’ampliació, modificació, reforma i rehabilitació(1) en edificis existents, sempre que aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, si escau, el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. La possible incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar en el projecte i, si escau, compensar-se amb mesures alternatives que siguin tècnicament i econòmicament viables.

(1)

S’entén per obres de rehabilitació aquelles destinades a l’adequació estructural, l’adequació funcional o la remodelació d’un edifici amb habitatges (modificació de la superfície destinada a habitatges o el nombre d’habitatges o remodelació d’un edifici sense habitatges amb finalitat de crear-los). S’entén per obra de rehabilitació integral la destinada a tots els fins anteriors.

Canvi d’ús de l’edifici, encara que això no impliqui necessàriament la realització d’obres; s’haurà de comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE.

agents que participen en el procés d’edificació (LOE capítol III) i es mantenen les seves funcions tal com es defineixen en la Llei d’ordenació de l’edificació.

S’ha de justificar el compliment del CTE adoptant solucions tècniques basades en els DB o bé solucions alternatives equivalents sota la responsabilitat del projectista, amb la prèvia conformitat del promotor i justificades documentalment.

Per als productes, equips o sistemes, el CTE estableix l’obligatorietat del marcatge CE, si escau, i incorpora el reconeixement específic de marques, segells i certificacions de conformitat reconeguts per les administracions públiques competents. Pel que fa als productes innovadors, s’amplia l’avaluació tècnica favorable de la seva idoneïtat per a l’ús previst mitjançant els documents d’idoneïtat tècnica (DIT), els documents d’adequació a l’ús (DAU) i d’altres.

Condicions del projecte ■

■

■

■

El projecte d’edificació es podrà desenvolupar en dues etapes als efectes de tramitació administrativa: projecte bàsic i projecte d’execució.

Es defineix el seu contingut en l’annex I de la part I .

El projecte bàsic no serà suficient per començar la construcció de l’edifici.

Els arquitectes tècnics podran redactar projectes bàsics en els casos en què estiguin habilitats per redactar projectes d’execució, que és el cas d’obres del grup c (LOE article 2).

Quan el projecte executiu incorpori projectes parcials o d’altres documents tècnics necessaris per al seu desenvolupament, s’han d’integrar en el projecte sota la coordinació del projectista.

Condicions en l’execució de les obres ■

■

L’execució de les obres es farà d’acord amb el projecte. Les seves modificacions les ha d’autoritzar el director d’obra, amb la prèvia conformitat del promotor.

Els controls que el director d’execució de l’obra ha de fer durant la construcció de l’obra es divideixen en tres fases: 1) Control de recepció en obra de productes,

18/9/06 12:29:59

18 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

ASSESSORIA CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

I SUPLEMENT #4% INDD

Marc normatiu a Catalunya abans i després de lʼaprovació del CTE La normativa no citada en aquest quadre no queda afectada, en principi, pel Codi tècnic i, per tant, segueix sent vigent.

Requisits bàsics (1) de qualitat que han de satisfer els edificis, segons la LOE

I SUPLEMENT #4% INDD

■

i276 Noticiari CAATB.indd 18

29/03/2007

29/09/2006

29/03/2007

Decret 135/95 (4)

Decret 135/95 (4)

Accessibilitat

Ordre ITC/1077/2006 (5)

Telecomunicacions Ordre ITC/1077/2006 (5)

RD 401/2003 (6)

RD 401/2003 (6)

Ordre CTE/1296/2003(7) RD llei 1/1998 (8)

Ordre CTE/1296/2003 (7) RD llei 1/1998 (8)

Seguretat Estructural

Decret 117/00 (9) Decret 116/00 (10) Decret 172/99 (11)

Decret 117/00 (9) Decret 116/00 (10) Decret 172/99 (11)

Decret 89/99 (12)

Decret 89/99 (12)

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’ han de satisfer: SE1. Resistència i estabilitat SE2. Aptitud al servei

NBE-AE-88 NBE-FL-90 NBE-EA-95

quedarà s ubstituïda per: quedarà s ubstituïda per: quedarà s ubstituïda per:

DB DB DB DB DB DB

SE SE-AE SE-F SE-A SE-C SE-M

SE SE-AE SE-F SE-A SE-C SE-M

NRE-AEOR-93 EHE EFHE-02 NCSE-02

NRE-AEOR-93

Incendis

DB DB DB DB DB DB

NBE-AE-88 NBE-FL-90 NBE-EA-95

EHE EFHE-02 NCSE-02 Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer: SI1 Propagació interior SI4 Instal lacions SI2 Propagació exterior SI5 Intervenció de bombers SI3 Evacuació dels ocupants SI6 Resistència estructural

NBE-CPI-96 RSCIEI

quedarà s ubstituïda per:

DB SI RSCIEI

NBE-CPI-96

DB SI

RIPCI Decret 241/94(16)

RIPCI Decret 241/94 (16) RD 2816/1982 (17)

RD 2816/1982 (17),

RD 2816/1982 (17)

parcialment derogat el 29/03/2006

Utilització

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer: SU1 Caigudes SU2 Impacte o atrapament SU3“Aprisionamiento” (quedar-se tancat) SU4 Il luminació inadequada

SU5 SU6 SU7 SU8

Alta ocupació Ofegament Vehicles en moviment Acció del llamp

DB SU Decret 259/03 (14)

DB SU Decret 259/03 (14)

Habitabilitat Protecció contra el soroll

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer: HR. Protecció contra el soroll

NBE-CA-82

Salubritat

NBE-CA-82, vigent fins que s’aprovi el DB HR

DB HR (en procés de redacció) Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer: HS1 Protecció humitat HS4 Subministrament aigua HS2 Eliminació residus HS5 Evacuació aigua HS3 Qualitat de l’aire interior

NBE-QB-90 (13),

NBE-QB-90 (13)

derogada el 29/03/2006

NB IISDA-75

Estalvi d’Energia

Queda substituïda per l’exigència bàsica HS4 Subministrament d’aigua, inclosa al DB HS DB HS Decret 21/06 (15)

NB ISSA-75

DB HS Decret 21/06 (15)

Exigències bàsiques (2) del CTE que s’han de satisfer: HE1 Limitació demanda energètica HE2 Instal. tèrmiques HE3 Instal lacions d’il luminació

Condicions de l’edifici

La part I del CTE disposa de tres annexos.

L’annex I, on es detalla el contingut del projecte. Com a novetats importants que caldrà incloure hi ha la justificació del compliment del CTE durant els períodes transitoris; a la memòria del projecte

29/09/2006

Els as pect es rel ati us a l a utilització est a n i nclos os en ca das c un dels d oc um ents b àsics (DB)

Utilització

NBE-CT-79

ANNEXOS DE LA PART I DEL CTE

Normativa per aplicar a partir del (*)

Normativa derogada a partir del ( *)

Funcionalitat

RITE

Es reforça el paper del Llibre de l’edifici: es constitueix en una eina bàsica perquè els propietaris i usuaris puguin exercir les seves obligacions relatives al manteniment de l’edifici. La LOE ja en definia el contingut i hi havia un decret autonòmic específic (206/1992).

El CTE estableix que s’inclourà en el Llibre de l’edifici la documentació del control de recepció en obra de productes, equips i sistemes que s’incorporen a l’obra.

També contindrà les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat amb el seu pla de manteniment programat.

Així mateix, el CTE crea la figura legal del tècnic de manteniment, existent en altres països d’Europa. S’obliga els propietaris a dur a terme el pla de manteniment i encarregar a un tècnic competent les operacions programades per al manteniment de l’edifici i de les seves instal·lacions. Igualment, s’han de documentar durant la vida útil de l’edifici totes les intervencions i consignar-les en el Llibre de l’edifici.

CTE Documents bàsics (3) que entren en vigor

Normativa vigent fins a la data d’aprovació del CTE Catalana Estatal

equips i sistemes: ■ Control de la documentació dels subministraments. Tots els productes han d’arribar a l’obra amb un full de subministrament i etiquetatge, on apareixen les seves característiques tècniques juntament amb un certificat de garantia firmat per una persona física. El constructor ha d’exigir-lo al subministrador. A més, si es tracta de documents de conformitat o autoritzacions administratives (inclòs el marcatge CE) hi haurà d’haver també les característiques que l’emparen.

■ Control mitjançant distintius de qualitat (no s’ha de confondre amb el marcatge CE). El subministrador haurà de presentar una còpia del certificat, amb les seves característiques, que ratifica aquest distintiu (marca AENOR, etc.) o en el cas d’avaluacions tècniques de qualitat i els seus seguiments actualitzats (DIT, DAU o d’altres). El director d’execució de l’obra verificarà que la documentació és correcta i pot ser admesa.

■ Control, mitjançant assaigs segons especificacions de projecte, del que estableix la reglamentació o per ordre del director d’execució de l’obra o del director de l’obra, si hi ha modificacions de projecte.

2) Control d’execució de l’obra. S’atribueix en exclusiva al director d’execució de l’obra i inclou totes les verificacions i els controls que s’han de realitzar, amb l’adopció dels procediments i les metodologies contemplades en les d’avaluacions tècniques d’idoneïtat (DIT, DAU, etc.).

3) Control de l’obra acabada - Comprovacions finals i proves de serveis.

S’elaborarà la documentació reglamentària exigible de seguiment d’obra detallada a l’annex II de la part I.

REBT

HE4 Contribució solar ACS HE5 Contrb. fotovoltàica elèctrica

DB HE Queda substituïda per l’exigència bàsica HE1: Limitació demanda energètica, inclosa al DB HE Actualment, el RITE desenvolupa l’exigència bàsica HE2: Instal. tèrmiques, Tot i així, s’està elaborant un nou RITE L’exigència bàsica HE3 Instal lacions d’il luminació recull alguns aspectes que ja estaven inclosos a l’REBT Decret 21/06 (15) NRE-AT-87

NBE-CT-79

DB HE RITE vigent el de 1998, fins que s’aprovi el nou que s’està elaborant REBT Decret 21/06 (15) NRE-AT-87

Definicions i aclariments (*) Cal tenir en compte els períodes de convivència de l’antiga normativa amb el CTE que estableix el Reial decret.

(1) Requisits bàsics de qualitat que han de satisfer els edificis, segons la LOE (projecte, construcció, manteniment i conservació).

(2) Exigències bàsiques: Exigències que han de complir els edificis per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, segons la LOE. (3) Documents bàsics (DB): Contenen sistemes i solucions constructives consolidades per al compliment de les exigències bàsiques. També estableixen la metodologia per validar i integrar les noves solucions i sistemes constructius que vagin apareixent en el mercat.

(4) Decret 135/1995: Codi d’accessibilitat. Aquest tema s’inclourà properament en el CTE per manament de la LIONDAU (Llei d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat) (5) Ordre ITC/1077/2006: Instal. col lectives de recepció de televisió digital terrestre i es modifiquen aspectes administratius i tècnics de les infraestructures comunes de telecomunicació a l’interior dels edificis.

(6) Reial decret 401/2003: Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis.

(7) Orden CTE/1296/2003: desenvolupa el reglament del RD 401/2003 d’infrastructures comunes de telecomunicació.

(8) Reial decret llei 1/1998: infraestructures comunes en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació.

(9) Decret 117/2000: Regulació de la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl lit.

(10) Decret 116/2000: Regulació de la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de telecomunicacions per cable.

(11) Decret 172/1999: Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.

(12) Decret 84/1999: Direcció General de Radiodifusió i Televisió diverses funcions sobre les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicacions a l'interior dels edificis.

(13) NBE-QB-90: Tot i que no té caràcter reglamentari, es pot consultar per a la realització de cobertes amb materials bituminosos.

(14) Decret 259/2003: Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.

(15) Decret 21/2006: Regulació de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, que entra en vigor el dia 14/08/2006.

(16) Decret 241/1994: Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

(17) RD 2816/1982: Reglament General de Policia d'Espectacles i Activitats Recreatives. Els articles 2, 9 , 20 i 23 queden derogats el dia 29/03/2006, excepte l'apartat 2 de l'art. 20 i l'apartat 3 de l'art. 22.

En cap moment s’ha fet referència a les ordenances municipals, ja que molts municipis tenen reglamentació específica, que s’haurà de tenir en compte a l’hora de la realització del projecte.

s’ha d’indicar l’opció adoptada per al compliment del CTE, és a dir, si el compliment de les prestacions de l’edifici es satisfà mitjançant els documents bàsics corresponents o bé amb la normativa anterior al CTE (NBE). Si el projecte es desenvolupa en dues fases, projecte bàsic i projecte d’execució, a la memòria del projecte bàsic es prendrà el compromís de compliment del CTE, definint les prestacions que ha de satisfer l’edifici. A la memòria del projecte d’execució es desenvoluparan, amb els documents necessaris, els compromisos fixats en el projecte bàsic. Hi ha l’obligatorietat d’incloure en el projecte d’execució (com a annex a la memòria) les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici. També, hi ha l’obligatorietat de prescriure a la memòria del projecte que els productes emprats en la construcció han de disposar de marcatge CE. L’annex II conté: Les disposicions relatives a la documentació

del seguiment de l’obra, que una vegada acabada serà dipositada pel director de l’obra en el col·legi professional corresponent i/o, si escau, a l’Administració pública competent que n’asseguri la conservació i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut a qui n’acrediti un interès legítim. En el cas de les obres del grup c) definit a la LOE, en les quals els arquitectes tècnics poden fer de directors d’obra, hauran de dipositar en el seu col·legi professional corresponent o, si escau, a l’Administració pública competent que n’asseguri la conservació i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut a qui n’acrediti un interès legítim, els següents documents: ■ Llibre d’incidències en matèria de seguretat i salut ■ Projecte, amb els seus annexos i modificacions ■ Llicència d’obres ■ L’obertura del centre de treball

18/9/06 12:30:28

i: Assessoria Tècnica del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 19

cursos

ASSESSORIA

formació, posada al dia

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Telèfon: 93 240 20 60 assessoriatecnica@apabcn.cat · www.apabcn.cat

■

■

El certificat final d’obra amb els dos annexos: a) Descripcions de les modificacions introduïdes durant l’obra acceptades pel promotor i compatibles amb les condicions de la llicència. b) Relació dels controls realitzats durant l’execució de l’obra i els seus resultats.

No es requereix el Llibre d’ordres perquè en el nostre cas no existeix, però s’acceptarà que hi hagi el llibre d’obra.

També conté la documentació del control de l’obra, que va a càrrec del director d’execució de l’obra, que normalment és l’arquitecte tècnic, en les obres dels grups a), b) i c) definits a la LOE. Aquesta documentació serà lliurada al seu col·legi professional corresponent o, si escau, a l’Administració pública competent que n’asseguri la tutela i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut a qui n’acrediti un interès legítim. Aquesta documentació consta del control de recepció, del control d’execució i del control de l’obra acabada, com s’ha comentat abans pel que fa a les condicions en l’execució de les obres.

També estableix que serà el constructor, el cap d’obra, l’encarregat de recollir tota la documentació dels subministradors de materials i productes.

L’ha de lliurar a la direcció d’execució de l’obra, que podrà autoritzar, si així ho considera convenient, que aquesta documentació passi a formar part del control de qualitat de les obres.

I finalment l’annex III inclou la terminologia per a l’aplicació del CTE.

Els arquitectes tècnics i el CTE Els arquitectes tècnics han col·laborat des del principi amb el Ministeri d’Habitatge, presentant 264 al·legacions al primer projecte del Codi tècnic de l’edificació, de les quals 248 han estat incorporades.

El Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE) ha treballat amb Promotors (APCE) i el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) per elaborar propostes conjuntes. També ha treballat amb el Ministeri i l’Institut Eduardo Torroja.

El CGATE té el compromís d’elaborar guies tèc-

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

niques i altres documents reconeguts que facilitin a tots els agents del sector l’aplicació del CTE. S’ha consensuat, en l’àmbit del consell de col· legis catalans, la interpretació i aplicació del CTE amb relació als arquitectes tècnics i les seves implicacions en el tràmit de visats. Per això, el CAATB ha programat una sèrie de sessions d’informació a l’arquitecte tècnic davant les exigències del CTE, així com continuar oferint les sessions tècniques dels diferents documents bàsics del CTE. S’adjunta, així, un quadre resum de les diferents sessions tècniques programades fins ara. Aquesta informació també es podrà obtenir al web del Col·legi.

En propers números de L’Informatiu es publicarà la segona part d’aquesta anàlisi global del CTE, on s’explicarà cada una de les exigències definides en cada Document bàsic. Es farà especial èmfasi als sistemes constructius, paràmetres d’habitabilitat i control de l’obra. Continuarem elaborant documentació d’interpretació del CTE per facilitar les tasques del dia a dia dels nostres tècnics. ■

Calendari de sessions informatives i tècniques del cte PROGRAMA

DATA

HORARI

LLOC

L’ARQUITECTE TÈCNIC DAVANT LES EXIGÈNCIES DEL CTE

28/09/2006

De 19 a 20.30 h

Sala d’actes · C. Bon Pastor, 5 · 08021Barcelona

DECRET 314 / PART I I LES EXIGÈNCIES BÀSIQUES. DB-SU/ DB-SI/DB-HE

9/10/2006

De 17 a 20 h

Sala Verdaguer i Callís de l’edifici del diari El 9 Nou · Plaça de la Catedral, 2 · Vic

DOCUMENT BÀSIC DE SALUBRITAT DB--HS

16/10/2006

De 17 a 20 h

Auditori WINTERTHUR · Av. Diagonal, 547. Barcelona

DOCUMENTS BÀSICS DE SEGURETAT ESTRUCTURAL: BASES DE CÀLCUL DB-SE / ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ DB SE-AE / FONAMENTS DB SE-C

6/11/2006

17 a 20 h

Auditori WINTERTHUR · Av. Diagonal, 547. Barcelona

DOCUMENTS BÀSICS DE SEGURETAT ESTRUCTURAL: ACER DB SE-A / FÀBRICA DB SE-F / FUSTA DB SE-M

16/11/2006

17 a 20 h

Auditori WINTERTHUR Av. Diagonal, 547. Barcelona

Règim d’aplicació del CTE segons les dates de sol·licitud i de concessió de la llicència d’obres 2006

2007

març abril maig i col·legiades juny juliol set. Tenen octubre gener febrer prèvia, marçqueabril Les sessions són gratuïtes per als col·legiats del CAATBagost i TargetAccés. un cost denov.

30 € per a des no col·legiats.

Cal inscripció es pot fer per telèfon, al 93 240 20 60, al web www.apabcn.cat o presencialment.

28/09/06

29/03/06

Llicència·sol·licitada Abans del 29/03/06 No és d’aplicació el CTE, sempre que es comencin les obres en el termini màxim de 3 mesos (*), a partir de la data de concessió de la llicència

Llicència·sol·licitada Entre el 29/03/06 i el 28/09/06 És d’aplicació obligatòria la part I del CTE, excepte el capitol 3 sobre les exigències bàsiques.

Són d’aplicació voluntària els DB SU, SI i HE.

29/03/07

Llicència·sol·licitada

A partir del 29/03/07

És d’aplicació obligatòria la part I del CTE i els documents bàsics SI, SU i HE. La resta de DB són d’aplicació voluntària (DB SE i DB HS).

El CTE és d’aplicació en la seva totalitat.

L’inici de les obres no està limitat (solament per les condicions de la llicència d’obres) Fins l’aprovació del DB HR, es continuarà aplicant la NBECA/88.

També és d’aplicació la normativa anterior al CTE que no faci referència als DB aplicats.

Llicència·concedida

Llicència·concedida

Llicència·concedida

Abans del 29/03/06

Entre el 29/03/06 i el 28/09/06

Entre el 29/09/06 i el 28/03/07

El compliment del CTE s’ha de realitzar d’acord amb la data de la sol·licitud de la llicència.

Les obres s’han de començar en un termini màxim de 3 mesos des de la concessió de la llicència. Si no, s’ha de refer el projecte aplicant el CTE (*).

El compliment del CTE s’ha de realitzar d’acord amb la data de la sol·licitud de la llicència.

Les obres s’han de començar en un termini màxim de 3 mesos (*) des de la concessió de la llicència. Si no, s’ha de refer el projecte aplicant el CTE.

No és d’aplicació el CTE, ja que la llicència es va concedir d’acord amb la normativa anterior.

Llicència·sol·licitada

Entre el 29/09/06 i el 28/03/07

Llicència·concedida A partir del 29/03/07 El compliment del CTE s’ha de realitzar d’acord amb la data de la sol·licitud de la llicència.

Si aquesta data és anterior al 29//03/07, s’han de començar les obres en un termini màxim de 3 mesos (*) des de la concessió de la llicència. Si no, s’ha de refer el projecte aplicant el CTE.

(*) Com es compten els 3 mesos per començar les obres? a) b) c)

Llicència concedida en base a la presentació simultània del projecte Bàsic i el d’Execució: El comput s’inicia a partir de la data de concessió de llicència.

Llicència concedida en base a la presentació només del projecte bàsic: Es comença a comptar a partir de la data en què hi ha constància de recepció del Projecte d’Execució per part de l’Ajuntament o de la comunicació a aquest de l’existència del Projecte d’Execució visat.

Llicència concedida amb un termini determinat d’inici de les obres: Es comença a comptar a partir de la data en què es permet l’execució.

i276 Noticiari CAATB.indd 19

18/9/06 12:30:30

20 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA GESCOL 4.0

2a quinzena setembre 2006

El Gescol 4.0, una bona eina per al professional La nova versió del programa augmenta dia a dia el nombre d’usuaris, que es mostren molt satisfets pel seu funcionament. La versió 3.1 deixarà de ser operativa l’1 d’octubre ■■■ El CAATB va posar en funciona-

ment el passat 22 de març el Gescol 4.0, la nova versió del programa de Gestió Col·legial, que introdueix com a principal novetat la possibilitat de visar digitalment en format PDF impresos i qualsevol tipus de document tècnic.

Després de sis mesos, tant l’Àrea d’Assistència Professional del CAATB com els diferents col·legiats i col·legiades que han utilitzat el programa han mostrat la seva satisfacció pel seu bon funcionament i la seva facilitat d’ús. En aquest temps s’ha demostrat que el Gescol 4.0 s’està convertint en una eina imprescindible per a la tasca professional i que suposa un gran estalvi de temps, desplaçaments i despeses a tots els col·legiats que l’utilitzen.

Aquest fet ha motivat que, després d’un període de proves en què han coexistit la versió 3.1 i la versió 4.0, i de comprovar l’eficàcia i el bon funcionament del Gescol 4.0, la versió 3.1 deixarà de ser operativa l’1 d’octubre, dia en què només es podrà visar en línia a través de la nova versió.

tipus de documents que necessita per visar en funció del treball que realitza. El sistema d’ajuda li resol els dubtes que pugui tenir i, per a una atenció més personalitzada, pot recórrer al Servei d’Atenció Informàtica del Gescol, que li donarà resposta a qualsevol problema que tingui.

Més avantatges Cada cop més usuaris Per aconseguir el Gescol 4.0, només cal assistir a una de les sessions acreditatives que el CAATB organitza periòdicament i en què ja han participat més de 1.300 col·legiats. Un miler de professionals han signat el contracte d’utilització del programa i ja s’han visat més de 2.000 documents amb aquesta nova versió del Gescol. En aquests moments, l’Oficina Virtual del Gescol gestiona el 20% del total de treballs que es visen al CAATB. Aquestes dades demostren que, d’una forma inaturable, el Gescol s’està convertit en una eina cada cop més utilitzada pels professionals i imprescindible per al seu dia a dia laboral.

Després de visar les primeres vegades, el col·legiat aprèn la metodologia que fa servir el programa i utilitzar-lo és fàcil. El Gescol guia el professional en el procés que ha de seguir per aconseguir els diferents

i276 Noticiari CAATB.indd 20

Els avantatges que ofereix aquesta nova eina són múltiples. D’una banda, representa un estalvi de temps i desplaçaments, ja que es pot

visar des del despatx o des de casa i estalviar-se així el viatge a qualsevol de les oficines col·legials. La majoria dels treballs representen una inversió mínima de tres desplaçaments per visar –alta del visat, tràmit intermedi i certificat final d’obra-. Amb el Gescol 4.0 no cal cap desplaçament, ja que es pot visar des de qualsevol ordinador que estigui conectat a Internet. La gran majoria dels visats s’aconsegueixen immediatament, sense haver d’esperar que es revisin, ja que la validació formal del visador

Dades sobre el Gescol 4.0 Més de 1.300 professionals han assistit a les sessions acreditatives.

Gairebé 1.000 col·legiats han signat el contracte d’utilització del visat digital. nnn Ja s’han visat més de 2.000 documents amb el Gescol 4.0. nnn L’Oficina Virtual del Gescol ja gestiona el 20% de tots els treballs visats al CAATB. nnn nnn

Principals avantatges del Gescol 4.0 Estalvi de temps, despeses i desplaçaments.

Millora de la qualitat formal i rigor del treball professional. nnn Facilitat d’ús un cop s’ha assimilitat la metodologia de treball del Gescol 4.0. nnn Amb l’augment del PEM fins a 600.000 €, es poden visar el 90% dels treballs. nnn Sistema d’ajuda i autocontrol per facilitar la utilització del programa. nnn Possibilitat de recuperar la còpia d’arxiu visada del CAATB a través d’Internet. nnn Actualitzacions automàtiques del programa. nnn nnn

es fa postvisat. Només en un percentatge molt petit (projectes, estudis i estudis bàsics de seguretat), cal una validació del visador abans del visat.

En aquest cas, la resposta que en aquests moments s’està oferint des del CAATB es troba en una mitjana de dues hores, una inversió de temps molt inferior de la que representa desplaçar-se des del despatx per venir al CAATB i visar qualsevol treball. En aquesta revisió es valida el mateix que quan es fa la revisió presencialment al Col·legi. Així doncs, un document visat amb el Gescol passa els mateixos controls de qualitat i rigor que si s’hagués visat presencialment al Col·legi. D’aquesta manera, el visat que s’obté té les mateixes garanties que si s’hagués visat a qualsevol de les oficines del Col·legi.

Actualitzacions automàtiques Una altra de les característiques del programa és que s’actualitza periòdicament i de forma automàtica quan s’engega. Cada cop que es troba una incidència o hi ha un aspecte que es pot millorar se’n programa una nova versió. Així es garanteix que els professionals sempre tinguin al dia el programa. En aquests moments hi ha en funcionament la versió 4.04 i està prevista una altra actualització per al final de setembre. No només s’actualitzen les incidències sinó que també s’introdueixen millores com, per exemple, la possibilitat de modificar documents a distància, una funcionalitat que s’ha incorporat després de la posada en funcionament del programa.

Finalment, una de les característiques més valorades pels col·legiats és el fet de poder recuperar en qualsevol moment la còpia visada que guarda el CAATB. Amb el Gescol, el professional crea el seu propi arxiu de visats compartit amb el Col·legi. D’aquesta manera, es crea un arxiu documental de tot el procés constructiu de cada obra, que es pot recuperar fàcilment i en qualsevol moment des d’Internet amb l’ajuda del Gescol. ■

18/9/06 12:33:22

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 21

cursos

ASSESSORIA

formació, posada al dia

OFICINA VIRTUAL

Telèfon: 93 240 20 60 assessoriatecnica@apabcn.cat · www.apabcn.cat

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

“La valoració del 4.0 és molt positiva”

L’equip de l’Oficina Virtual del CAATB, format per dues arquitectes tècniques i dues visadores analitza la implantació del Gescol 4.0

Quina valoració es fa des del CAATB del Gescol 4.0?

■■■

“La valoració és molt positiva. Més de 1.300 persones han assistit a les sessions d’acreditació i ja s’han visat més de 2.000 documents. Ens trobem a ple rendiment. Els col·legiats han donat una resposta molt important a aquesta nova versió. I la seva valoració a través de les enquestes que tenim és molt positiva. Majoritàriament no han tingut problemes a l’hora d’instal·lar el programa ni en el moment de fer el seu primer visat.

Només han hagut d’adaptar-se a la metodologia que suposa treballar amb el format PDF. Amb aquest programa, la nostra intenció és ajudar el col·legiat a gestionar millor el seu temps. Avui en dia és necessari deixar constància escrita de la feina feta i complir els requeriments de la legislació i la normativa, i això requereix temps. La nostra feina és ajudar-lo en aquest sentit.”

Què opinen els col·legiats de la nova versió?

“Hi ha un alt grau de satisfacció. Hi havia una gran expectativa per veure com funcionava el programa i aquest ha donat resposta a les expectatives amb escreix. A l’hora d’utilitzar-lo, molts diuen que genera més feina que no pas la versió 3.1, però això és en un primer moment. Després, quan ja han agafat més rodatge és més fàcil. En realitat, aquesta feina de més que suposa el Gescol 4.0 es deu al sistema d’autocontrol, que permet no equivocar-se amb les dades i fer amb el màxim de garanties la feina.

El Gescol tria automàticament quins són els models d’impresos i tipus de documents tècnics que es necessiten per a un determinat tipus de treball, proporcionant així un valor afegit.”

“Amb aquest programa, la nostra intenció és ajudar el col·legiat a gestionar millor el seu temps.”

Quins són els principals avantatges respecte a la versió anterior?

“El 3.1 era pràcticament un editor d’impresos. Es comunicava al Col·

i276 Noticiari CAATB.indd 21

Els membres de l’Oficina Virtual d’esquerra a dreta: Cristina Rocamora, Neus Pujades, Eva Molins i Sensi Gàlvez (asseguda)

legi un encàrrec professional i a canvi es retornaven etiquetes de visats.

Aquesta versió fa dos passos endavant: d’una banda, és un gestor d’expedients i per tant un gestor de tots els documents que es tenen visats, i per l’altra, a través del Gescol, el professional pot disposar sempre de la còpia d’arxiu, l’exemplar original del Col·legi en format digital.”

Quins són els trets que més en destaquen els col·legiats?

“En destaquen principalment l’estalvi de temps i desplaçaments. Poden visar qualsevol tipus de document des de casa o des del despatx sense haver de venir al Col·legi. Valoren, especialment, poder fer tràmits intermedis sense haver de desplaçar-se a les nostres oficines. Per exemple, les actes d’aprovació del pla, que sovint representen repetits viatges cada cop que entra un nou industrial a l’obra.

A més, com que el que s’envia és un fitxer digital que encara no s’ha imprès, si es detecta alguna incidència la poden corregir des de casa sense haver de tornar al Col·legi ni gastar-se diners en les còpies. I això

és un gran avantatge.

Un altre aspecte que valoren molt positivament és disposar de la còpia d’arxiu del Col·legi, accessible a través d’Internet, que a més representa una còpia de seguretat dels seus expedients custodiats pel Col·legi.”

Quin és el circuit que fa un visat?

“Darrere del visat digital hi ha un seguit de persones que som les que fem funcionar aquesta oficina virtual. La funció d’aquest equip és la mateixa que en qualsevol oficina presencial: fer la validació formal de la documentació i donar suport i assessorament al col·legiat durant tot el procés.

En la majoria dels casos, es du a terme una validació automàtica de les dades i la revisió de la documentació es fa després d’haver visat el treball; per això el col·legiat obté el visat immediatament. Només en alguns casos concrets, com ara el projecte i els estudis de seguretat, o les modificacions de documents, la revisió es fa abans del visat. En aquest cas, l’atenció funciona a través d’una cua virtual. El primer visat que arriba és

el primer que es valida. El temps d’espera compromès és d’un màxim d’una jornada laboral, però actualment, és d’unes 2 hores com a molt. Si tot és correcte, es visa. Si hi ha alguna incidència, s’envia un missatge al col·legiat i el professional el pot corregir quan encara no ha fet les còpies en paper.

Això també representa un estalvi de temps i diners per al col·legiat.”

Quan es podrà tramitar amb tercers?

“La tramitació en línia amb tercers, sobretot amb l’Administració, és el següent pas d’aquest projecte.

Podem dir que nosaltres ens hem avançat en el temps. Hem establert contactes amb diferents administracions per poder tramitar en línia llicències i d’altres documents. De fet, ja es pot visar digitalment el certificat d’habitatge usat i tramitar en línia la cèdula d’habitabilitat amb la Generalitat. Però és un pas que requereix temps, encara que sabem que l’Administració hi està molt interessada i que ben aviat començaran a implantar algunes d’aquestes tramitacions en línia.” ■

18/9/06 12:33:24

22 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena JUNY 2006

F

Formació:

NOU ANY ACADÈMIC

Nou programa de formació per als professionals El Codi tècnic de l’edificació protagonitzarà el programa formatiu d’enguany del CAATB El CAATB inicia aquest mes de setembre el curs acadèmic 20062007. L’Àrea de Formació del CAATB presenta un complet programa de formació amb un ampli ventall de cursos pensats per donar resposta a totes les necessitats formatives dels professionals del sector. S’han previst més d’un centenar d’accions per tal de fer conèixer les darreres novetats tècniques, legislatives i de solucions constructives a tots els professionals del sector.

La formació preparada pel Col· legi vol respondre a les exigències d’un sector en evolució constant, amb la perspectiva de la innovació i la qualitat.

■■■

Formació sobre el CTE La formació del CAATB s’estructura en cursos de Formació Oberta –sessions tècniques, monogràfics i cursos de curta durada per posar-se al dia pel que fa a les darreres novetats del sector- i cursos d’alt nivell qualificatiu, de Màster i Postgrau, per impulsar el progrés professional dels alumnes i

formació

Màsters i Postgraus 2006-2007

Màster Project Manager

Dates: D’octubre de 2006 a octubre de 2007 Horari: Divendres a la tarda i dissabtes al matí

Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut afavorir l’adquisició de competències dels diferents perfils del procés de l’edificació.

Els cursos centrats en el Codi tècnic de l’edificació (CTE) són la principal novetat del programa de formació d’enguany. Se n’han programat alguns per explicar de forma genèrica els continguts del CTE i d’altres d’específics per als diferents documents bàsics que ja han entrat

en vigor. De la mateixa manera, a mesura que vagin entrant en vigència la resta de documents bàsics del CTE, se’n programaran més d’específics.

Els cursos de Màster i Postgrau també s’han adaptat a les noves exigències que detalla el CTE per als professionals del sector i també incorporen els continguts específics sobre aquesta nova normativa. ■

L’economista Pedro Nueno impartirà la lliçó magistral d’inici de curs el proper 10 d’octubre El Departament de Formació ha programat per al proper 10 d’octubre l’acte acadèmic d’inici de curs, on es presentarà el Pla de formació del CAATB per al curs 2006-2007. Aquest acte tindrà com a convidat especial Pedro Nueno, professor de l’IESE i especialista en temes relacionats amb innovació empresarial, creació i direcció d’empreses. Nueno farà la lliçó magistral d’inici de curs amb una conferència que portarà per títol “La construcció vista a distància”.

■■■

Innovació i iniciativa Pedro Nueno (Barcelona, 1944) és arquitecte tècnic, enginyer industrial i doctor en Business Administration per la Universitat de Harvard.

i276 Noticiari CAATB.indd 22

Des de 1974 és professor a l’Escola de Negocis IESE, on des de 1987 és titular de la Càtedra Fundació Bertrán d’Iniciativa Empresarial.

Els treballs de Nueno se centren en iniciativa i innovació empresarial, dues matèries on és reconegut com un dels grans especialistes en la matèria. També s’ha dedicat a la gestió de marques existents i la creació d’empreses de negocis. Des de l’any 2005 és president executiu de la China Europe International Business School (CEIBS).

L’acte d’inauguració del curs acadèmic és una activitat que té el suport de la Caixa d’Enginyers. L’activitat està oberta a alumnes del CAATB, exalumnes, empreses i institucions del sector. La inscripció a aquest acte és gratuïta, però cal inscripció prèvia, que es pot fer al 93 240 20 60. ■

Dates: Del 20 d’octubre de 2006 al 24 de febrer de 2007 Horari: Divendres a la tarda i dissabtes al matí

Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres

Dates: Del 6 d’octubre de 2006 a l’1 de juny de 2007 Horari: Divendres a la tarda

Postgrau de Cap d’Obra

Dates: Del 27 d’octubre de 2006 al 3 de març de 2007 Horari: Divendres a la tarda i dissabtes al matí

Postgrau d’Urbanisme

Dates: Del 27 d’octubre de 2006 al 31 de març de 2007 Horari: Divendres a la tarda i dissabtes al matí

Postgrau de Patologies i Estudis de Construcció Existents

Dates: Del 21 d’octubre de 2006 al 31 de març de 2007 Horari: Dissabtes al matí

ConegUeu la formació del CAATB amb el Suplement Especial Formació

Tota la informació a

www.apabcn.cat/ formació

18/9/06 12:34:07

c 23 formació Màster i postgraus

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena JUNY 2006

FORMACIÓ OBERTA

Nou programa de Formació Oberta ÀREA

CURS Propagació i resistència estructural davant el foc (DB SI)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Els paviments: risc de caigudes - lliscament (DB SU) Piscines: projecte, seguretat i construcció (DB SU)

REHABILITACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

25

06/11/2006

04/12/2006

Dl., de 16 a 21 h

25

16/11/2006

21/12/2006

Dj., de 16 a 21 h

12

11/12/2006

18/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 20 h

12

13/12/2006

20/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 20 h

12

26/10/2006

09/11/2006

Dt. i dj., de 17 a 20 h

10

18/10/2006

23/10/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Tractament d’humitats

18

17/10/2006

21/11/2006

Dt., de 18 a 21 h

Parets de tàpia

12

04/12/2006

18/12/2006

Dl., de 16.30 a 20.30 h

30

06/11/2006

22/11/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

24

03/10/2006

24/10/2006

Dt. i dj., de 16 a 20 h

30

16/11/2006

05/12/2006

Dt. i dj., de 16 a 21 h

20

12/12/2006

21/12/2006

Dt. i dj., de 16 a 21 h

10

18/10/2006

25/10/2006

Dl. i dc., de 18 a 21.30 h

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Eficiència energètica d’instal·lacions tèrmiques i il·luminació (DB HE) CTE

HORARI

CTE

Limitacions de la demanda energètica (DB HE)

MEDI AMBIENT

ACABAMENT

CTE

El llamp. Prevenció i protecció (DB SU) La il·luminació (DB SU)

INICI

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Evacuació i instal·lacions de protecció contra incendis. Intervenció dels bombers (DB SI) OBRA NOVA

DURADA CTE

Energies renovables en la construcció (DB HE) Programes LIDER/CALENER (DB HE)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

L’amiant en els edificis Pla de gestió de residus. Cas pràctic

9

23/10/2006

30/10/2006

Dl. i dt., de 16 a 19 h

INTERIORISME

Introducció al disseny de l’espai interior

20

08/11/2006

29/11/2006

Dc., de 16 a 21 h

CONTROL QUALITAT

Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

12

02/10/2006

09/10/2006

Dl. i dc., de 16 a 20 h

Control econòmic de l’obra

16

19/10/2006

09/11/2006

Dj., de 16.30 a 20.30 h

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

14

06/11/2006

27/11/2006

Dl. i dc., de 19 a 21 h

La seguretat en fase de planificació i organització d’obres

12

14/11/2006

21/11/2006

Dt. i dj., de 16.30 a 20.30 h

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

SEGURETAT I SALUT ACTIVITATS PERICIALS

URBANISME

FINANCES I FISCALITAT EMPRESARIAL HABILITATS DIRECTIVES

IDIOMES

La seguretat en els treballs verticals

6

23/11/2006

30/11/2006

Dj., de 18 a 21 h

Patologia de la construcció per a tècnics municipals

20

30/10/2006

27/11/2006

Dl., de 16.30 a 20.30 h

Planejament i gestió urbanística

9

11/10/2006

25/10/2006

Dc., de 18 a 21 h

Servituds i relacions de veïnatge

9

08/11/2006

22/11/2006

Dc., de 18 a 21 h

Responsabilitats dels tècnics municipals

5

17/11/2006

17/11/2006

Dv., de 9 a 14 h

El finançament hipotecari

10

06/11/2006

27/11/2006

Dl., de 18.30 a 21 h

Gestió del temps

12

18/10/2006

30/10/2006

Dl. i dc., de 18 a 21 h

Intel·ligència emocional

12

07/11/2006

16/11/2006

Dt. i dj., de 18 a 21 h

Anglès I

24

02/10/2006

18/12/2006

Dl., de 9 a 11 h

Anglès I

24

02/10/2006

18/12/2006

Dl., de 9 a 11 h

Anglès II

24

03/10/2006

19/12/2006

Dt., de 9 a 11 h

Anglès II

24

03/10/2006

19/12/2006

Dt., de 9 a 11 h

Wednesday speaking

NORMATIVA

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

15

04/10/2006

20/12/2006

Dc., de 9 a 10.30 h

RD 314/2006 Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

CTE

12

02/10/2006

16/10/2006

Dl., de 16 a 20 h

RD 314/2006 Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

CTE

12

26/10/2006

09/11/2006

Dj., de 16 a 20 h

RD 314/2006 Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

CTE

12

07/11/2006

14/11/2006

Dt., de 16 a 20 h

Exigències del DB SU del CTE en projecte i execució

INFORMÀTICA

CTE

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

16

08/11/2006

29/11/2006

Dc., de 16 a 20 h

La nova llei del sòl estatal

4

20/10/2006

20/10/2006

Dv., de 10 a 14 h

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

20

14/09/2006

28/09/2006

Dt. i dj., de 17 a 21 h

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

20

18/10/2006

30/10/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000

20

11/12/2006

20/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

16

03/10/2006

31/10/2006

Dt. i dj., de 19 a 21 h

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

16

17/11/2006

25/11/2006

Dv., de 17 a 21 h, i ds., de 9.30 a 13.30 h

AutoCAD I. Nivell 2D

34

02/11/2006

30/11/2006

Dt. i dj., de 17 a 21 h

AutoCAD per a no-dibuixants

10

02/10/2006

16/10/2006

Dl. i dc., de 19 a 21 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

6

18/09/2006

20/09/2006

Dl. i dc., de 17 a 20 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

6

20/10/2006

21/10/2006

Dv., de 17 a 20 h, i ds., de 9.30 a 12.30 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

6

29/11/2006

01/12/2006

Dc. i dv., de 17 a 20 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

6

15/12/2006

22/12/2006

Dv., de 17 a 20 h

Podeu trobar la relació sencera de cursos així com el pla d’acció formativa del Codi Tècnic a www.apabcn.cat/formacio

i276 Noticiari CAATB.indd 23

18/9/06 12:34:08

24 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

El Sector:

S

ACTIVITAT

La província de Barcelona canvia el model de creixement Els municipis del voltant de Barcelona visen un 28,4% més d’habitatges el primer semestre del 2006 L’activitat de nova edificació residencial ha crescut espectacularment (19,1%) el primer semestre del 2006 respecte del primer semestre de l’any anterior, a la província de Barcelona. S’hi han iniciat 32.749 habitatges nous. En la dinàmica de creixement hi contribueix l’acceleració considerable del nombre d’habitatges nous visats a la primera corona de la província, que abasta els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, exceptuant la capital catalana. Aquesta corona ha visat un 28,4% més d’habitatges nous el primer semestre del 2006. Així s’indica a l’informe de l’evolució dels nous habitatges iniciats a la província de Barcelona el primer semestre del 2006, que el juliol va presentar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB).

■■■

Increment global L’informe semestral assenyala que l’increment global de la província és força més elevat que el que hi va haver entre el primer semestre del 2005 i del 2004 (12,4%). Aquest fort increment ja s’observa el primer trimestre del 2006 (15,4%), fet que situa la demarcació per sobre del creixement del conjunt de Catalunya (13,2%). Pel que fa a l’acceleració de la primera corona provincial durant el semestre, l’informe assenyala que no havia tingut lloc en tot el període 2000-2005, quan el seu creixement va ser d’un -12,7%. En aquesta zona, destaca el creixement del Vallès Occidental (25,5% de creixement el primer semestre), el Barcelonès (22,6%) i el Baix Llobregat (17,4%), només superades pel dinamisme del Bages (82,5%). L’informe apunta que el comportament de la corona és semblant al de la província de Barcelona dins el context de Catalunya.

Respecte a les altres zones de la província, l’informe assenyala que la tercera corona de Barcelona també ha continuat creixent de forma espectacular aquest primer semestre del 2006, un 35,2% (un 22%, el primer semestre del 2005). La seva

i276 Noticiari CAATB.indd 24

Creixement i estructura de la creació de nous habitatges a la demarcació de Barcelona.

2005-2006 Habitatges en valors absoluts, creixements i pesos en percentatge i diferència en punts percentuals.

I sem.

2005

I sem.

2006

Taxes de Creixement

Pes I sem.

2005 5,7 4,7 6,6 10,6 13,8 1,5 4,8 10,7 5,8 24,3 11,5 9,6 18,4 53,4 18,5 100,0

1.566 1.142 -27,1 Alt Penedès 1.286 1.346 4,7 Anoia 1.805 3.295 82,5 Bages 2.900 3.405 17,4 Baix Llobregat 3.803 4.663 22,6 Barcelonès 405 446 10,1 Berguedà 1.306 1.365 4,5 Garraf 2.951 3.455 17,1 Maresme 1.598 1.798 12,5 Osona 6.680 8.384 25,5 Vallès Occidental 3.171 3.434 8,3 Vallès Oriental 2.651 3.104 17,1 Barcelona ciutat 5.059 6.496 28,4 1a corona 14.683 16.264 10,8 2a corona 5.094 6.885 35,2 3a corona 27.487 32.749 19,1 Demarcació Font: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Pes I sem.

2006 3,5 4,1 10,1 10,4 14,2 1,4 4,2 10,5 5,5 25,6 10,5 9,5 19,8 49,7 21,0 100,0

Diferència pesos -2,2 -0,6 3,5 -0,2 0,4 -0,1 -0,6 -0,2 -0,3 1,3 -1,1 -0,2 1,4 -3,8 2,5

Aportació al creixement -8,1 1,1 28,3 9,6 16,3 0,8 1,1 9,6 3,8 32,4 5,0 8,6 27,3 30,0 34,0

Superfície mitjana construïda útil destinada a nous habitatges iniciats segons tipologies. 2005-2006 Unifamiliars no aïllades I sem I sem I sem I sem I sem I sem 2005 2006 2005 2006 2005 2006 64 59 63 58 94 78 Barcelona ciutat 78 73 70 67 106 89 1a corona 82 80 70 67 133 130 2a corona 86 82 75 72 121 120 3a corona Demarcació 81 77 70 67 124 119 Font: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Total

Plurifamiliars

Unifamiliars aïllades I sem I sem 2005 2006 164 173 145 154 130 141 119 127 131 141

aportació a l’increment global de la demarcació és del 34%. La ciutat de Barcelona incrementa un 17,1% l’inici d’habitatges nous, xifra per sota de la mitjana de la seva província, però superior a la que va enregistrar el primer semestre del 2005, un 14,8%. La segona corona metropolitana creix un 10,8%.

Més habitatges plurifamiliars L’anàlisi segons trams de grandària dels municipis ha permès al CAATB detectar que les poblacions de menys de 1.000 i menys de 5.000 habitants han vist com els nous habitatges visats creixien substancialment: un 36,1% i un 28%, respectivament, amb relació al primer semestre del 2005.

L’informe del CAATB destaca també que poblacions que comprenen entre els 50.000 i els 100.000 habitants i les que acullen entre els 100.000 habitants i el milió també veuen com l’activitat constructora en edificació residencial augmenta de forma rellevant; un 34% i un 18,3%, respectivament.

L’informe del CAATB té en compte no solament els factors temporal i territorial sinó també les característiques de les diferents tipologies d’habitatges. Així, destaca que continua creixent la construcció d’habitatges plurifamiliars, que han passat de representar el 82,8% dels habitatges iniciats el primer trimestre de 2005 a representar-ne el 85,2%, en el mateix període de temps del 2006. La tercera i la primera corona metropolitana lideren aquest creixement.

Menys superfície Pel que fa a les superfícies, l’informe del CAATB destaca que continua la tendència a la seva disminució en els nous habitatges. Es redueix tant la superfície construïda (de 114 m2 a 108 m2) de les noves promocions, com la superfície útil mitjana, que passa de 81 m2 a 77 m2. A la ciutat de Barcelona, la reducció d’aquesta darrera és del 9,2 % i els habitatges passen de 64 m2 útils a 59 m2. ■

18/9/06 12:34:13

c 25

La construcció espanyola creix menys sense sobresalts

i276 Noticiari CAATB.indd 25

L’informaTIU DEL CAATB

ECONOMIA I SECTOR

2a quinzena SETEMBRE 2006

L’informe d’Euroconstruct destaca també que Europa tocarà sostre

■■■ La construcció espanyola afronta

sense sobresalts una etapa de menors expectatives de creixement, segons van explicar el 15 de juny a Barcelona Anton Maria Checa, director general de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), i Josep R. Fontana, membre de la Unitat de Prospectiva Econòmica d’aquest institut. Checa i Fontana van fer pública la conclusió durant la presentació de l’informe d’estiu d’Euroconstruct, per a qui l’ITeC elabora l’informe d’Espanya.

Segons l’informe de l’ITeC, el sector sembla encaminar-se a acabar el 2006 amb creixements en l’òrbita del 4,4%, gràcies a la bona salut de l’enginyeria civil i l’enèsima “pròrroga” del boom residencial. Com que no se supera el contundent 5,6% registrat l’any passat, Checa va destacar que es pot parlar de desacceleració de

notícies del sector

banda d’entre l’1,5 i el 2,5%.

Europa toca sostre

Font: ITeC, informe Euroconstruct juny 2006

la construcció el 2006, malgrat que el clima continuï sent optimista.

Aquest panorama podria continuar

el 2007 i 2008, i s’arribaria a presenciar com el creixement s’encamina d’una manera no traumàtica a la

Euroconstruct és un grup independent d’anàlisi format per 19 instituts europeus. Checa i Fontana van explicar que, en l’àmbit europeu, la conclusió del grup és que la construcció apunta a una acceleració -concretament un 2,6%- gràcies a l’edificació residencial de nova planta, i que una recuperació d’aquesta envergadura permetrà que el 2006 es produeixi una cosa que no es presenciava des de fa temps: que la construcció europea creixi a un ritme superior al de l’economia. Serà en tot cas un fenomen fugaç. El “pic” en el sector es manifestarà especialment a Alemanya i França, tot i que els mercats de l’Europa Central i de l’Est continuen creixent a ritmes superiors a la mitjana. ■

18/9/06 12:34:17

26 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

2a quinzena SETEMBRE 2006

ACTUALITAT

Jordi Hereu abandera el canvi generacional a l’alcaldia de Barcelona El socialista (PSC) Jordi Hereu va agafar el 8 de setembre les regnes de l’Ajuntament de Barcelona, en un ple extraordinari en el qual Joan Clos va deixar de ser alcalde de la ciutat, per començar una nova etapa com a ministre d’Indústria. Hereu (Barcelona, 1965) significa un relleu generacional previst per a l’Ajuntament de Barcelona que, com ha dit el mateix Clos, ha arribat abans d’hora.

Ja va ser promocionat per Clos arran de la crisi de govern de l’abril passat, quan van ser canviats 11 consellers, i ell va ser nomenat portaveu municipal i cinquè tinent d’alcalde.

■■■

Política municipal Llicenciat i màster en direcció d’empreses, Hereu porta gairebé set anys ficat en política municipal. En aquest mandat, ha dirigit també la Regidoria de Seguretat i Mobilitat,

i276 Noticiari CAATB.indd 26

des d’on ha impulsat l’àrea verda d’aparcament, qualificada de polèmica però eficaç. Tot i que alguna vegada ha dit que el seu cognom no l’ajudava, ha estat nomenat el número 1 de la seva llista en les eleccions municipals de finals de maig de 2007. ■

18/9/06 12:35:56

c 27

activitats DEL SECTOR

FIRES I CONGRESSOS

III Biennal de Restauració Monumental La Junta de Andalucía organitza un congrés dedicat a la desrestauració en el patrimoni monumental. Un seguit de conferències i taules rodones sobre aspectes teòrics, tècnics i experimentals sobre l’art de restaurar a càrrec d’experts en el tema. La desrestauració analitza intervencions anteriors del patrimoni per tal de recuperar l’original.

Dates: 23, 24 i 25 de novembre Lloc: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, Camino de los Descubrimientos, s/n Sevilla .

Informació: cooperacion2.iaph.ccul@juntadeandalucia.es Tel. 955 037 099

i276 Noticiari CAATB.indd 27

Jornades d’Energia i Cooperació per al Desenvolupament Enginyeria sense fronteres organitza unes jornades que inclouen activitats, debats treballs en grup etc. dirigides a identificar i analitzar estratègies, programes i projectes que incloguin el subministrament energètic per a usos domèstics, comunitaris, de servei o productius.

Dates: del 9 d’octubre al 15 de desembre Informació: www.isf.es

V Congrés Internacional Restaurar la Memòria AR&PA 2006 organitza un congrés que planteja la problemàtica del Patrimoni i el territori que inclou obra singular, paisatge urbà i rural dins d’àrees connectades cultural, ambiental o històricament.

El congrés inclou ponències, una taula rodona i comunicacions on hi participen especialistes relacionats amb el tema .

Dates: 10, 11 i 12 de novembre.

Lloc: Salón de convenciones de la Feria de Valladolid. Avda. de Ramón Pradera s/n.

Informació: www.jcyl.es, 600 414 732

EXPOSICIONS

Domènech i Muntaner i la descoberta del romànic El MNAC organitza una exposició que mostra una important selecció del material que l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner va recollir per a l’elaboració d’una monografia sobre el romànic català, que mai va dur a terme.

Es tracta de notes, fitxes, fotos i dibuixos recopilats entre 1904 i 1906.

Dates: fins al 29 d’octubre Lloc: MNAC. Palau Nacional. Parc de Montjuïc. Barcelona Informació: www.mnac.es, tel. 93 622 03 76

Cicle de conferències “Els camins, el viatge, els artistes” El Departament d’Art Romànic i el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC han organitzat un cicle de conferències dedicat a analitzar el tema del viatge artístic des de l’època romànica fins al segle XIX.

notícies del sector

L’informaTIU DEL CAATB

arquitectura AGENDA i activitats

2a quinzena SETEMBRE 2006

Dates: octubre de 2006 (consulteu l’agenda del museu) Lloc: MNAC. Palau Nacional. Parc de Montjuïc. Barcelona Informació: www.mnac.es, tel. 93 622 03 76 PREMIS I CONCURSOS

XIX Premis Habitàcola Després d’uns quants anys dedicats a l’estudi de la problemàtica de l’habitatge, aquest any els Premis Habitàcola, dirigits a estudiants de disseny i d’arquitectura matriculats en algun centre universitari durant el curs 2006-07, proposen el disseny d’un lavabo públic ubicat al nucli antic d’una ciutat qualsevol: el WC-city.

Dates de recepció de treballs: fins al 21 de febrer de 2007 Lliurament de premis: 19 d’abril de 2007 Lloc de lliurament de treballs: Secretaria d’Aqruinfad, Pl. dels àngels, 5 08001 Barcelona Informació: www.arquinfad.org, tel. 93 443 75 20

18/9/06 12:35:57

28 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

Entrevista

Entrevista:

%

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

Josep Sotorres i Raül Sebastian

Guanyadors del Premi Catalunya Construcció en la categoria de Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra

“Els processos industrialitzats tenen un futur esplèndid” CONTROL D’OBRA

“La voluntat a RGA Arquitectes sempre és dur a terme un control d’obra molt exhaustiu”

FAÇANA

“Aquesta façana es muntarà molt: hem tingut moltes trucades per saber com l’hem feta”

AÏLLAMENT

“Hi ha pocs edificis d’habitatges que tinguin l’aïllament acústic d’aquest”

■■

■■

■■

Josep Sotorres i Raül Sebastian han guanyat el Premi Catalunya Construcció 06 en la categoria de Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra, per la seva feina en la construcció de 129 habitatges de protecció pública a Terrassa (Vallès Occidental), que va realitzar RGA Arquitectes. El promotor va ser la Societat Municipal d’Habitatges de Terrassa (Somuhatesa) i la construcció va anar a càrrec de Dragados. Sotorres, arquitecte i arquitecte tècnic, és responsable de l’Àrea Tècnica d’RGA, i Sebastián, arquitecte tècnic, s’encarrega del control d’obra i el suport a l’Àrea Tècnica. Els blocs d’habitatges van ser presentats també en la categoria d’Innovació dels Premis, en la qual van quedar finalistes. L’equip d’RGA, en què col·laboren unes 25 persones, ja havia guanyat l’any passat el premi en l’apartat d’Innovació pel projecte de la passarel·la de vianants de Vallparadís.

construïble i desconstruïble”. Acabada l’obra, la caracterització és encara vàlida?

Com és la façana?

■■■

En l’entrevista a L’Informatiu feta arran de guanyar el Premi Catalunya Construcció 05 en la categoria d’ Innovació, un soci del seu despatx, Pere Riera, va definir els 129 habitatges –que aleshores preparaven- com “una construcció

i276 Noticiari CAATB.indd 28

Josep Sotorres: “Sí. A part de l’estructura, que és convencional de formigó, la resta de l’edifici està força fet amb criteris de muntatge i desmuntatge més que de construcció tradicional.

La façana és molt industrialitzada i bona part de l’edifici està construït seguint aquests criteris.”

La façana va marcar l’execució de la resta de l’edifici?

JS: “Sí. Va ser una idea molt clara de Pere Riera, que va proposar intentar guanyar el màxim de superfície útil, ja que són habitatges de protecció oficial. Això descartava la utilització del maó. Vàrem investigar quins sistemes s’havien utilitzat en altres tipus d’edificis, però hi havia molt poca informació publicada, les empreses que subministraven el producte amb què volíem treballar no tenien cap catàleg basat en el disseny sense maó; aleshores vàrem inventar aquesta solució per a aquest edifici en particular.”

Raül Sebastian: “També hi havia la voluntat d’un procés de muntatge de la construcció en sec.”

JS: “Està constituïda per una sèrie de productes que es troben al mercat, però que tots no formen una solució de conjunt. Està muntada bàsicament en tres fulles. La fulla intermèdia, d’un material amb base de ciment i partícules de sis mil· límetres de gruix, se subjecta a una estructura de cartró guix i ve exactament al pla de la façana. La comercialitza la mateixa empresa que comercialitza la fulla exterior: Naturonda.

En aquesta mateixa estructura de cartró guix s’hi aguanten els bastiments previs de les fusteries i s’hi suporta el tancament interior de cartró guix. A la part exterior hi ha unes guies, que suporten un aplacat exterior d’alta densitat de fibres i base de ciment. Intercalat amb aquestes tres fulles, a la banda interior, hi ha un aïllament tèrmic fet amb plaques de llana de roca i, a l’exterior, llana de roca projectada com a aïllament acústic.”

És una façana innovadora?

JS: “Jo n’he vist algunes altres, però sempre aplacades amb paret de totxo.

A nosaltres ens interessa molt la recerca i la innovació constructiva.”

Amb les OCT, tinc entès que hi va haver problemes.

JS: “Hi va haver problemes inicialment, perquè l’Ajuntament [de Terrassa] ens va dir que hi havia tres OCT i només una, Qualibérica, ens va dir que estarien disposats a fer l’obra, si presentàvem documentació tècnicament suportable. La relació [amb Qualibérica] va ser molt bona des del principi i va propiciar una col· laboració intel·ligent. Recordo com a anècdota que la guia que suportava els plafons exteriors, la vàrem dissenyar nosaltres. I vam dur a terme un control d’obra molt rigorós.”

Més del normal?

RS: “Sí. Però la voluntat al despatx sempre és fer un control d’obra molt exhaustiu. Ja abans de començar el projecte mirem què volem controlar i amb quina intensitat. En aquest projecte, la façana era el tema estrella, perquè no s’havia fet mai, i ens vàrem plantejar un control en el cent per cent de la façana. Aquestes són les exigències derivades de la voluntat de recerca.”

Quines particularitats va tenir aquest control?

18/9/06 12:35:59

c 29 ENTREVISTA PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

L’obra.

129 habitatges de protecció pública a Terrassa

RGA Arquitectes (www.rga.es) és un equip creat fa gairebé 25 anys al capdavant del qual hi ha cinc socis i que té uns 25 col·laboradors. El despatx va ser creat pels arquitectes Pere Riera i Josep M. Gutiérrez. Els altres tres socis són Josep Sotorres, Montserrat Batlle i Barto Busom. Tot i que la feina sigui d’equip, el responsable més directe del projecte i la direcció d’obra dels 129 habitatges de protecció del sector Can Roca II de Terrassa és Barto Busom. Josep Sotorres, arquitecte i arquitecte tècnic, i Raúl Sebastián, arquitecte tècnic, van ser els directors de l’execució de l’obra, que va construir Dragados.

■■■

RS: “Eren tres edificis i cada edifici tenia tres façanes d’aquest tipus.

Quan el constructor tenia col·locada tota una primera placa d’una cara, ens cridava. Anàvem a l’obra i ho repassàvem tot de dalt a baix. Vam crear una sèrie de fitxes de repàs on anàvem anotant-ho tot -què estava bé, què malament- i fèiem fotografies perquè en quedés una documentació. Ens va anar bé plantejar-nos-ho així, perquè vàrem trobar nombroses incidències, que s’anaven solucionant al moment. Entre els temes d’execució, per exemple, pel que fa a la placa intermèdia, en la cinta que segellava entre placa i placa, et trobaves la típica cantonada on estava mal adherida.”

això obliga a ser meticulós i rigorós.

A més, seguint aquesta metodologia guanyes molt temps, perquè no has de pensar gaire, sinó emplenar la fitxa, i treballes amb més criteri.”

RS: “Abans de començar l’obra hi ha un temps de preparació però després guanyes molt temps. Per exemple, si no cal, no repassem una cosa dos cops.”

JS: “Un altre avantatge és que tot queda documentat. Si em preguntes: ‘El pilar 23 de la planta tercera s’ha repassat?’, t’ho puc dir. Sé segur quines parts de l’obra s’han repassat i quines no. Això et proporciona seguretat davant un control.”

Les fitxes eren especials?

JS: “No, és més cara però, tenint en compte que una façana tradicional d’obra vista té 30 centímetres de gruix i aquesta façana en té 21, guanyem molts centímetres de superfície útil, que és el que es ven en protecció oficial. Aquests 9 centímetres significaven tres habitatges en tota l’obra, 270 metres quadrats. El preu de venda de tres habitatges de 90 metres quadrats útils són diners i no ens va costar gaire convèncer l’Ajuntament

RS: “Les fem per a totes les obres.”

JS: “Per experiència, ens imaginem les patologies que es poden presentar i quines són les incidències que a vegades es produeixen a l’obra.

Com a mínim, aquests punts s’anoten a la fitxa i això t’obliga a repassar-los en cadascuna de les zones de l’obra, per controlar que s’hi treballa de la manera correcta. Es tracta d’anar fent creus en cadascun del temes;

i276 Noticiari CAATB.indd 29

És una façana més barata que la d’obra vista?

que [el projecte] podria ser rendible.

A l’inici tothom tenia recances, fins i tot el constructor.”

llana de roca també va ser una innovació interessant. Crec que hi ha pocs edificis amb aquest aïllament acústic.”

També els futurs inquilins?

RS: “Al principi. La gent que passava pel carrer es pensava que col·locàvem cartró guix a la façana.”

JS: “Però ara tothom està encantat. Els usuaris ja els van poder veure en les jornades de portes obertes i ens consta que tothom està encantat.”

La construcció en sec és el futur?

JS: “Jo crec que el totxo sobre totxo sempre existirà però no crec que tingui un gran futur. En divisòries interiors, el cartró guix ja s’imposa. Crec que els processos industrialitzats tenen un futur esplèndid, amb vista a la sostenibilitat.”

Quins altres aspectes dels habitatges destacarien?

JS: “Per exemple, les escales del bloc són a l’exterior, una a cada extrem, i això proporciona una ventilació creuada. Són metàl·liques i, quan estava feta una planta, venia el camió i en una hora estava muntada l’escala.

Això també anava molt bé per a la seguretat en l’obra. El projectat de la

Què els ha semblat el premi a l’execució?

JS: “Ens ha fet molta il·lusió. En una col·laboració exitosa hi ha d’haver una confabulació. En aquest cas, tots hi vam posar el coll i una part important [de la feina] era el control de la façana. En Raúl va comptar les anotacions que havíem fet de patologies possibles a les façanes i en van sortir 300. Quan tens 300 anotacions detectades, tens un control rigorós, i això ens va fer decidir a presentar-nos als Premis.”

RS: “És el reconeixement de la feina que fem en el dia a dia i, que te’l doni el Col·legi, que qui t’estan valorant siguin companys de professió, ens anima a continuar amb la voluntat de fer les coses com les fem.”

Aquesta façana, la tornaran a fer?

JS: “Jo la tornaria a fer. És que es muntarà molt, aquesta façana. Hem tingut moltes trucades per saber com l’hem feta i els que venen el producte ens ha dit que n’han duplicat les vendes.” ■

18/9/06 12:36:02

30 c

Punts de vista:

P

L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI ASSESSORIA CAATB GABINET TÈCNIC

2a quinzena setembre 2006

DINARS CONSTRUCCIÓ

Gestió de la qualitat

Control de recepció del formigó a l’obra El control del formigó mitjançant la confecció de provetes cilíndriques a partir d’una mostra de formigó fresc requereix un tractament molt acurat José Luis Calvo Hidalgo Enginyer industrial Exdirector tècnic de PROMSA jlcalvofidalgo@telefonica.net ■■■ Fa temps parlàvem de l’afegiment

d’aigua al formigó. Avui parlarem sobre els controls de recepció del formigó mitjançant la confecció de les provetes cilíndriques per part d’alguns dels diferents laboratoris homologats existents.

El control del formigó mitjançant la confecció de provetes cilíndriques a partir d’una mostra de formigó fresc requereix un tractament molt acurat, com si s’estigués preparant una mostra per analitzar qualsevol material de laboratori.

La proveta cilíndrica és més delicada del que sembla a primer cop d’ull. S’ha de confeccionar segons les normes UNE 83300:84 - 83301:91 - 83303:84 i 83304:84. Cal tenir cura, a més, que els cops del punxó siguin els estipulats, fets com si s’estigués cosint, és a dir, unint una capa amb la següent i així amb les tres capes; posteriorment s’ha d’allisar la cara superior correctament i procurant que les provetes estiguin totalment horitzontals. També s’ha de tenir en compte la conservació a l’obra durant les primeres 48 hores següents (com a màxim). S’haurien de conservarse entre 17 ºC i 27 ºC i en condicions d’humitat òptimes (per tant no expoLABORATORIS

A

B

sades al sol o al vent). En els inicis del formigó preparat, les provetes s’enterraven en sorra de riu, que malauradament ara és difícil de tenir a les obres. Actualment el tema encara no està resolt i s’estan fent proves per protegir-les amb materials aïllants que permetin mantenir-ne les condicions ideals.

A part queda el trasllat, la curació en la cambra humida, l’escairat amb morter de sofre i, finalment, el trencament amb la premsa i l’anotació dels resultats. Una cambra que no estigui en condicions d’humitat superior al 95% d’humitat relativa pot variar substancialment el resultat de les provetes; es poden trobar diferències de fins a un 30% pel que fa a les mateixes provetes amb una correcta curació. Qualsevol variació en els diferents factors pot afectar des d’un 10% fins a un 40% en les resistències finals, en funció que el factor sigui de confecció o ambiental.

Hi ha experiències reals en què unes provetes deixades al sol a l’estiu, amb temperatures de 30 - 34 ºC, al cap de set dies van donar resultats de 80 kg/cm2. Preveient que al cap de 28 dies les provetes bessones no donarien resultats, es va decidir regar contínuament (3 vegades al dia) els pilars omplerts amb aquest formigó durant els vint dies següents. Doncs bé, mentre les provetes cilíndriques bessones al cap de vint-i-vuit dies van donar C

D

E

F

G

H

CI -CR

N/nm2

TOTALS

>20

N/nm2

1

>10

N/nm2

13

1

>5

N/nm2

25

1

>2,5

N/nm2

6

>1

N/nm2

1

N/nm2

46

I

1 3

6

1

5

2

1 3

1

1 4

110 kg/cm2, els testimonis extrets dels pilars van donar 230 kg/cm2.

Les cambres de gairebé totes les empreses de formigó estan dissenyades de manera que hi ha aspersió de pluja fina, que cau en els compartiments. Aquests estan concebuts de manera que la pluja d’aigua passa dels prestatges superiors als inferiors, de manera que totes les provetes estan en les mateixes condicions d’humitat, superior al 95% i a 20º +/2º C de temperatura.

Això no significa que els laboratoris homologats tinguin tots les cambres que no compleixen la normativa, ni de bon tros, però més d’una vegada n’he vist alguna que no estava en les condicions adequades.

Molts facultatius poden pensar que les provetes haurien d’estar conservades en l’ambient de l’obra, que és el real i per tant el més representatiu. Primerament, el formigó de l’obra, com tots sabem, ha d’estar també curat.

En segon lloc, el nucli d’un pilar o de la massa de formigó de l’obra té una part superficial, que està afectat per les condicions climàJ

Nbre. d’incidències 1 1 16

i276 Noticiari CAATB.indd 30

12

2

5

3

4

1

1

2

18/9/06 12:36:03

i: escriviu a L’Informatiu del CAATB Per participar en la secció Punts de vista

c 31

cursos

Telèfon: 93 240 23 76 informatiu@apabcn.cat

formació, posada al dia

tiques; però el seu nucli, proper a la fibra neutra o a l’eix dels pilars, en estar envoltat d’humitat i temperatura està degudament curat per la humitat de la capa superficial del formigó. Això no té lloc a la proveta, perquè el seu diàmetre és de 15 cm; per tant, les condicions de conservació l’afecten considerablement.

En tercer lloc, els càlculs ja contemplen la resistència característica; al

i276 Noticiari CAATB.indd 31

mateix temps hi ha els coeficients de majoració i minoració. I en quart lloc, i definitiu, és l’únic mètode per mesurar el formigó i és el metre amb què es mesura; aquest “metre” no pot ser ni més llarg ni més curt, per això hi ha les normes, que especifiquen com ha de ser.

Una prova contundent que aquest metre no s’aplica correctament és el quadre següent, extret de les incidències de diferents empreses de formigó al llarg d’un any pel que fa a les diferents obres sotmeses a control. S’hi veuen les diferències obtingudes per laboratoris (A, B, C...) de Catalunya i Aragó, entre el control d’informació - CI (testimonis) i el control de recepció - CR (provetes cilíndriques) en la taula inferior.

A partir de l’estudi d’aquest quadre, es pot veure que hi ha un laboratori que té una diferència inacceptable entre testimonis i provetes cilíndriques, és a dir, en el control de recepció en l’obra. Però cal tenir en compte també les diferències de 10 N/

NOTICIARI PUNTS DECAATB VISTA

L’informaTIU DEL CAATB

Gestió DINARS de CONSTRUCCIÓ la qualitat

2a quinzena setembre 2006

mm2, pràcticament 100 kg/cm2, amb un total 13 incidències, i els de major de 5 N/mm2, amb 25 incidències.

Lògicament s’entén que els resultats de la característica estimada del control de recepció en obra estaven per sota del 90% per a la seva acceptació immediata i que gràcies als assajos d’informació mitjançant testimonis in situ van ser falses alarmes. No hi ha dubte que donen lloc a imprevistos, nervis, males cares i perjudicis.

També es dedueix que hi ha laboratoris que tenen més incidències que d’altres, encara que realment hi ha laboratoris que fan molts més assajos que d’altres, per la qual cosa potser el que té 16 incidències és millor, relativament, que el que en té 5.

A partir d’aquestes dades es demostra que les provetes que es confeccionen en les obres per als diferents laboratoris, per si mateixes en principi no són articles de fe. A més, els laboratoris haurien d’extremar la cura en totes les fases, procurant la seva confecció amb personal especialitzat, mantenint les cambres de curació en condicions perfectes i fent escairats molt precisos.

També els facultatius haurien d’exigir que els encarregats tinguessin cura del control a l’obra mantenint les provetes a la intempèrie.

No hi ha dubte que hi ha laboratoris molt curosos, en què els resultats del control de recepció a l’obra pel que fa al d’informació coincideixen.

Afortunadament les reclamacions reals per mala qualitat del formigó són poques.

Actualment s’estan fent assajos amb provetes cúbiques de 10.10.10 o 15.15.15 per establir d’aquesta manera la correcta correlació entre la cúbica i la cilíndrica; d’aquesta manera s’eliminarien els defectes d’escairat i manipulació, i s’eliminarien els residus del sofre. Aquests fets contribuirien a la millora del medi ambient.

D’altra banda, les tendències de futur aposten pel control exterior a la fàbrica mateixa, per part de laboratoris independents, perquè amb el control exhaustiu per part l’administració, sigui directa o delegada, no sigui necessari el control a l’obra o es minimitzi. Les noves normes europees contemplen aquest tipus de control i alguns països europeus ja l’han establert.

En definitiva crec que cal una col·laboració més estreta entre laboratori, empresa de formigó i obra; d’aquesta manera ens estalviaríem problemes i disgustos. ■

18/9/06 12:36:04

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Sistemas para impermeabilización y drenaje de superfícies verdes

cubiertas edificios

Céped, plantas vivaces, arbustos, árboles

Sedums, plantas aromáticas, césped

Sustrato

Sustrato

terrazas

Drentex Reten (opcional)

Drentex Impact Garden

Drentex Impact Garden

cubiertas aparcamientos

Roofmate SL

Roofmate SL

Terram 500

Terram 500

Morterplas FP 4 Kg Garden + Morterplas PEc 3 Kg

Morterplas FP 4 Kg Garden + Morterplas PEc 3 Kg

Emufal I

Emufal I

Soporte

Soporte

áreas comunes áreas comerciales

Ejemplo cubierta ajardinada intensiva invertida

Visítenos en CONSTRUTEC Stand 4D -410

i276 Noticiari CAATB.indd 32

Ejemplo cubierta ajardinada extensiva invertida

TEXSA, S.A. w w w . t e x s a . c o m MADRID BARCELONA Polígono Llanos de Jerez, 1 C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 28820 Coslada 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 91 669 38 70 Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 91 669 52 13 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com Servicio Atención Cliente (S.A.C.) Tel. 901 11 66 12

18/9/06 12:36:07

reportatge:

AÏLLAMENT EcoLÒgic DE LLANA NATuRAL procés Reciclatge i manipulació

r

reportatge AÏLLAMENT DE LLANA

c 33 L’informatiU DeL CaatB

2a quiNzENA SETEMBRE 2006

propietats Aïllant tèrmic i acústic

aplicació Tancaments d'edificis

i276 el reportatge.indd 33

18/9/06 12:01:55

34 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

reportatge AÏLLAMENT DE LLANA

Aïllaments de llana Procés d’aprofitament de la llana natural per aconseguir un producte ecològic per a la construcció: un aïllant tèrmic i acústic per a tancaments d’edificis Josep Olivé informatiu@apabcn.es ■■■ El material del reportatge d’avui

és, d’una banda, innovador, però de l’altra, conegut i manipulat per l’home des de temps immemorials: la llana d’ovella. En aquest cas la innovació del material rau en l’aplicació com a aïllant tèrmic i acústic en els tancaments d’edificis. La primera matèria d’aquest producte és la llana de l’esquilada del be i, també, del reciclatge de matalassos. Victermofitex es dedica al tractament de llana per a teixits, com moquetes, i és l’única empresa a l’Estat espanyol que, actualment, també fabrica mantes per a aïllament tèrmic amb aquest material. En cada cas, la llana rep uns tractaments adequats abans de convertir-la en mantes. Ens hem desplaçat a Santa Eulàlia de Ronçana, on l’empresa té la planta on es reben, classifiquen i s’apliquen alguns dels tractaments previs a la confecció de les mantes. En altres plantes, que no hem visitat però de les què publiquem algunes imatges, es fan els processos posteriors.

En aquesta planta es recull la llana verge i en primer lloc es classifica per colors, gruixos i llargàries.

Les que faran servir per a les mantes són les més fosques. Les clares les usaran per fer moquetes i teixits.

Posteriorment s’embalen i es porten a rentar a una planta exterior que compleixi tots els requisits mediambientals obligatoris a la CE. Les llanes procedents de matalassos també s’embalen i es porten a rentar, però en cada cas les operacions són diferents. La llana sense usar s’esterilitza i es renta de greixos, mentre que l’altra, sobretot, s’ha de desinsectar (àcars). Posteriorment, ja en la planta de Santa Eulàlia, se li fan

i276 el reportatge.indd 34

tractaments contra el foc amb sals bòriques (amb dos nivells o graus de protecció, segons es necessiti un producte simplement poc inflamable per si -euroclasse F- o resistent a les flames -euroclase D-S3), i contra les arnes i altres insectes que poden fer malbé la llana o perjudicar la salut.

La selecció i tractament de les llanes és una operació molt important amb vista a aconseguir productes finals homogenis quant a característiques i nivells de qualitat, de manera que permetin la normalització i certificació dels productes per part d’empreses de control.

La primera matèria d’aquest producte és la llana de l’esquilada del be i, també, del reciclatge de matalassos.

Primers tractaments Un cop fets els tractaments, la llana ja està a punt per ser manufacturada. La primera operació que es fa és el cardatge, que consisteix a fer passar els flocs per una sèrie d’enormes corrons o cilindres amb pues que orienten i paral·lelitzen les fibres. A partir d’aquí les fibres per fer mantes segueixen ja un camí del tot diferenciat de les que serviran per fer moquetes.

Hi ha dos sistemes per fer les mantes, el punxonat i el termofixat.

El punxonat consisteix a passar les fibres per una màquina que les travessa i les entrellaça mitjançant unes agulles amb ganxos. La llana s’entrellaça bé gràcies al fet que és una fibra amb escates microscòpiques. Aquest és un sistema que es fa servir des de

1

5

fa almenys 100 anys i amb aquest procés s’aconsegueixen mantes de gruixos petits, de fins a 20 mm.

El termofixat consisteix a barrejar la llana amb fibres de polièster, ja abans del cardatge, que un cop paral·lelitzades s’escalfen per aconseguir que el polièster es fongui i adhereixi les fibres entre si.

Les mantes fabricades amb aquest sistema poden tenir un gruix de fins a 100 mm, amb un 20% de polièster i un 80% de llana. Els gruixos diferents s’aconsegueixen addicionant més o menys capes de llana.

Les màquines que manipulen la llana obtenen unes mantes d’entre 210 i 250 cm d’amplària i llargària contínua.

Per poder ser manipulable a l’obra, aquestes mantes es tallen en amplades de 60 cm i llargades d’entre 10 i 40 m, que són enrotllades i empaquetades a punt per transportar al lloc de destinació.

9

Tots els processos estan fets amb uns costos energètics molt baixos, comparats amb els dels productes competidors, les llanes de roca i de vidre.

13

Costos energètics Tots dos processos estan fets amb uns costos energètics molt baixos, sobretot comparats amb els dels productes directament competidors, les llanes de roca i de vidre. El punxonat és una màquina que fa molt poc esforç i, per tant, necessita molt poca potència.

Quant al termofixat, aquest s’aconsegueix amb unes temperatures de forn molt baixes, al voltant dels 150º C, de manera que es pot considerar la

18/9/06 12:02:13

c 35 reportatge AÏLLAMENT DE LLANA

2

3

4

6

7

8

10

11

12

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

El procés de fabricació de les plaques de suro premsat consta de diverses etapes: 1. Sacs de llana verge acabada d’arribar a la planta 2. Matalassos en espera de ser reciclats 3. Procés d’embalatge de la llana dels matalassos per ser transportada a rentar 4. SELECCIÓ de llana fosca per a fer aïllament, abans DE RENTAR 5. Màquina per al tractament ignifugant i DE DESINSECTACIÓ de la llana 6. Llana ja rentada i a punt de ser tractada 7. Mostres de llana per fer estudis 8. Màquina de cardar de laboratori 9. Floc de llana tractada amb ignifugant 10. Mostres de llana 11. En aquest procés es formen els vels que surten de la carda 12. En el carro de blamir es forma el gruix i es comença a definir el producte 13. Manta de llana produïda per termofixat. S'aprecia en estirar-la les diferents capes o vels que formen el gruix de la manta

i276 el reportatge.indd 35

18/9/06 12:02:58

36 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

reportatge AÏLLAMENT DE LLANA

llana tractada amb ignifugant.

Fa flama que s'extingeix sense propagar-se.

Floc de llana tractada amb

TERMOFITEX LAN 40: El material col·locat en obra

LA MANIPULACIÓ de les mantes no

ignifugant. No fa flama

presenta cap problema ni perill per a la salut. El seu tacte és agradable

TERMOFITEX LAN 40/60/80/100 AF

TERMOFUSIÓ

Quadre llana/aïllament . Característiques tècniques

TERMOFITEX LAN 20 S-20

TERMOFITEX LAN S-10 llana un producte força sostenible.

A les característiques ja enumerades s’han d’afegir altres qualitats: ■ La llana en aquests moments és un subproducte, quasi un excedent, de la indústria pecuària nacional, amb un cost de compra molt baix –els costos finals són sobretot resultat de la manipulació i tractament.

■ Excel·lent comportament higroscòpic: pot absorbir fins a un 35%

i276 el reportatge.indd 36

Mides

40 mm

550 g/m2

0,40/0,60 m x 20m

125

20,09

60 mm

850 g/m2

0,40/0,60 m x 10m

250

30,30

80 mm

g/m2

0,40/0,60 m x 10m

100 mm

20 mm

PUNXONATS

TERMOFITEX LAN 20 S-20 AF

Densitat

20 mm

10 mm

1100

1350 g/m2

750 g/m2

750 g/m2

Conductivitat

Acústica Freqüència R (Octaves)

Gruix

0,043

0,40/0,60 m x 10m

0,40/0,60 m x 40m

0,40/0,60 m x 40m

450 g/m2

del seu volum en aigua sense perdre les seves característiques aïllants.

■ Permeabilitat al vapor (transpirant).

■ Durabilitat i reciclatge: la llana, si no està totalment tancada en ambients molls, si respira, pot durar cents d’anys. Finalment, és un producte natural molt dòcil i que no necessita precaucions per ser manipulat a l’obra; segons els

1m x 15m

0,034

0,034

500

42,50

1000

50,80

2000

42,70

4000

45,70

125

20,30

250

29,40

500

44,90

1000

51.10

2000

42,80

4000

46,10

125

20,30

250

29,40

500

44,90

1000

51,10

2000

42,80

4000

46,10

0,034

directius de Victermofitex, la facilitat de col·locació envers les competidores permet compensar amb escreix el lleuger major preu del producte, amb igualtat de prestacions que les llanes de roca i vidre.

Victermofitex és l’única fàbrica que produeix llana per a aïllament de l’Estat espanyol, amb la marca Termofitex, amb els productes que es descriuen a la taula superior. ■

Agraïments.

■■ Agraïm la col·laboració a Ramon Colomer, gerent de Victermofitex; Jordi Iglesias, tècnic especialitzat en primeres matèries, i Albert Collell, cap de vendes, que ens han introduït una mica en el complet i extens món de la llana.

www.termofitex.com

18/9/06 12:03:10

i276 el reportatge.indd 37

18/9/06 12:03:15

Espai Empresa:

38 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena SETEMBRE 2006

SOSTENIBILITAT

Ecoedifici de referència a Manlleu La Vola desenvolupa un projecte revolucionari i innovador com a companyia de serveis per a la sostenibilitat ■■■ El divendres 16 de juny va tenir

lloc l’acte inaugural de l’Ecoedifici, la seu de LA VOLA a Manlleu. El professor Antoni Lloret, científic pioner en l’aplicació d’energies renovables a la construcció i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya, va destacar la necessitat de canvi del model d’energia actual i de tirar endavant accions concretes, i va posar l’Ecoedifici com un clar exemple d’actuació real i revolucionària.

La nova seu de LA VOLA, tal i com va esmentar Lloret, ja compleix amb tots els requisits necessaris per estar associat al projecte europeu sobre construcció d’ecoedificis SARA, actualment en vies de desenvolupament.

Prèviament a la seva intervenció, Pere Pous, director de LA VOLA, va realitzar un repàs de la trajectòria de l’empresa, i posteriorment Miquel Sitjà, arquitecte de l’Ecoedifici, va explicar-ne el procés de conceptualització i disseny arquitectònic a més de destacar les solucions d’enginyeria aplicades en l’edifici, fruit de l’equip d’enginyers de LA VOLA. L’arquitecte tècnic que va dirigir l’execució de l’obra va ser Miquel Vilaró, mentre que la construcció va anar a càrrec de Joig Constructors.

L’ecoedifici La fusió del projecte arquitectònic realitzat per Miquel Sitjà i del projecte d’enginyeria, elaborat pels propis enginyers de La Vola, ha permès dissenyar un edifici d’acord amb les necessitats de l’empresa i seguir els criteris de sostenibilitat: ■ Determinació dels requeriments en la tria de materials i instal· lacions per tal que l’ecoedifici consumeixi menys recursos, materials, aigua i energia, i generi menys residus durant tot el seu cicle de vida: construcció, ús i funcionament i deconstrucció.

■ Integració en l’entorn urbà existent: solar urbà rectangular envoltat d’habitatges ■ Adaptació a la climatologia local ■ Concepció d’un espai flexible que permeti la relació fàcil entre els llocs de treball, i que es pugui adaptar als canvis d’organització de l’empresa. ■

i276 espai empresa.indd 38

Disseny i arquitectura, l’adaptació a les millors solucions

La Vola El conjunt de projectes d’instal·lacions de l’ecoedifici de La Vola han estat premiats pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, CETIB, amb el Premi a la sostenibilitat per a projectes professionals 2004 i ha estat també finalista als Premis Catalunya Construcció del CAATB en la categoria d’Innovació a la Construcció.

■■■

La Vola

Servei de construcció eficient Av. Roma 252 08560 MANLLEU enginyeria@lavola.com www.ecoedifci.com

Un moment de la inauguració de l’ecoedifici de La Vola

18/9/06 12:05:05

c 39 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

SOSTENIBILITAT

2a quinzena SETEMBRE 2006

Grup de circulació per a instal·lacions d’energia solar ■■■ Standard Hidraúlica, SAU, fabri-

cant capdavanter de vàlvules per a aigua, gas i calefacció, ha ampliat el catàleg 2006 de calefacció amb una nova gamma, els grups de circulació per a instal·lacions de calefacció i ACS amb sistemes d’energia solar tèrmica. Les ajudes ofertes en l’àmbit nacional i municipal per a la inversió en programes orientats a la implantació de sistemes alternatius per a l’obtenció d’energia han motivat l’increment els últims anys d’instal·lacions d’energia solar.

Es tracta de grups completament muntats, amb bomba de circulació (DN25, 180 mm), cable de connexió de 2 m, vàlvula de bola de 3 vies amb fre de gravetat amb ajustament manual i termòmetre de contacte integrat a la vàlvula (escala 20ºC÷150°C).

Inclouen un conjunt de seguretat amb vàlvula de seguretat amb TÜV (Identificador H, pressió nominal 6 bar), manòmetre (escala 0÷10 bar), vàlvula d’ompliment i buidatge, amb adaptador per a mànega i tancament, i connexió al vas d’expansió. També, limitador de cabal per a instal·lacions tipus Highflow i Lowflow amb vàlvula d’ompliment i buidatge i rentatge, que inclou adaptador per a mànega i tancament integrat. Igualment, accessoris per a instal·lació mural i caixa d’aïllament en 2 peces d’EPP. El grup incorpora un cabalímetre de 1÷19 l/min. amb indicador. També, equip per a instal·lacions de fins a 12 metres quadrats de col·lector; aquesta mesura és orientativa i dependrà també dels altres paràmetres de DN

25 22 mm (rosca interior ¾”)

Materials d’aïllament

Wilo Star ST 25/6 125 mm Llautó i caixa d’aïllament en EPP l = 0,04 W / (mK), vidre PTFE (tefló), segellament de fibres sense amiant, EPDM

Dimensions (1 línia)

400 x 125 x 225 mm (H x B x T)

Dimensions (2 línies)

420 x 250 x 246 mm (H x B x T)

Visualització de temperatura Temperatura de treball Grup de seguretat Manòmetre Nota

i276 espai empresa.indd 39

Fáb Las C l’Instit Xunqu tant la per fac lupam d’Insta En

Av. FerrerIa 73-75 - Ap. correUs 67 08110 - Montcada i Reixac cborras@standardhidraulica.com www.standardhidraulica.com

Connexió inferior

Material

Col·la i form

Standard Hidráulica, SAU

22 mm (rosca interior ¾”)

Distància entre eixos

L’ constr associ en la m de la c en fom i qual això q labora del sec instal· ■■■

la instal·lació (pèrdua de càrrega, etc.). Totes les estacions descrites aquí estan previstes per funcionar en instal·lacions solars amb barreja d’aigua/propilenglicol. La utilització d’un altre mitjà no està permesa.

Tots els equips incorporen connexió ràpida a la instal·lació mitjançant una junta plana. L’equip es lliura premuntat i provat. D’aquesta manera, es redueix el temps d’instal·lació; a més, per a l’instal·lador significa menys riscos i més seguretat en la instal·lació.

S’inclou un sistema de frenada per gravetat per tal d’impedir una circulació no desitjada de la gravetat, tant a l’aixeta esfèrica de l’estació solar d’una sola línia com a les dues aixetes esfèriques de l’estació solar de dues línies. Aquestes poden obrirse manualment modificant la posició de la maneta giratòria en aproximadament 45° cap a la dreta a partir de la “posició de topall”.

0° - Aixeta esfèrica oberta, fre de gravetat en funcionament 45° - Aixeta esfèrica i fre de gravetat oberts 90° - Aixeta esfèrica tancad Les estacions solars estan equipades amb unes aixetes de rentatge amb un limitador de cabal integrat. ■

Connexió superior Bomba

U p

20 ºC – 150 ºC 110 ºC (temporalment possible fins a 130 ºC) 6 bar 0 – 10 bar Connexió per a vas d’expansió, ¾” AG

18/9/06 12:05:09

40 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena SETEMBRE 2006

diversos

Gecoinsa aposta per la construcció GECOINSA, companyia fundada l´any 1987, va centrar inicialment la seva activitat en l’obra civil. En aquest àmbit, ha col·laborat amb els Ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues, Montmeló, Granollers,... amb la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, així com amb empreses de telecomunicacions i elèctriques, amb les quals segueix treballant.

Coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, GECOINSA va ampliar els seus serveis dedicantse a la urbanització d’espais públics a la construcció d´aparcaments i a la instal·lació de serveis en general.

També han participat en projectes de rehabilitació d’edificis i construcció de naus industrials. Finalment, i amb l’experiència acumulada d’aquests vint anys, GECOINSA aposta per l’activitat constructora.

■■■

i276 espai empresa.indd 40

“La nova estratègia”, declara Guillem Casas, recentment nomenat director general de GECOINSA,“es basa en consolidar la reputació aconseguida durant aquests vint anys d’activitat per tal d’aconseguir nous clients que ens permetin posicionar-nos com a constructora de qualitat”. En aquesta nova etapa que ara inicia, s’impulsarà la construcció d´habitatge residencial, mantenint una filosofia basada en criteris de màxima qualitat. En concret, es preveu construir urbanitzacions properes als grans nuclis urbans, tant a Catalunya com a fora, integrades amb el seu entorn.

Els darrers projectes en que ha participat GECOINSA en aquest sentit, son l’edificació de tres habitatges unifamiliars a El Masnou i la de 12 habitatges amb aparcament a Vilafranca del Penedès. ■ GECOINSA

www.gecoinsa.info

18/9/06 12:05:15

i276 espai empresa.indd 41

18/9/06 12:05:21

42 c L’informaTiU DEL CaaTB

EsPai EmPrEsa

2a quinzena SeTeMBRe 2006

DiVeRSOS

Industrialització en la façana ventilada ■■■ La cambra ventilada suposa un

pas més en l’evolució constructiva cap al confort i el medi ambient, ja que suposa uns avantatges directes sobre la climatització i “salut” tèrmica de l’edifici: ■ Aïllament uniforme de l’edifici, sense ponts tèrmics, reduint els costos de climatització o les molèsties en els espais interns.

■ Disminució dels moviments estructurals deguts a les variacions de temperatura exterior i de les dilatacions diferenciades entre els diversos materials que composen un edifici.

■ Millor restitució de la calor absorbida per les mateixes. La paret ventilada restitueix la calor que ha absorbit durant la fase de funcionament de la instal·lació, alentint gradualment el refredament de l’ambient; ■ Menors costos de gestió per a les instal·lacions de climatització,

■

■

■

gràcies a les menors dispersions; Millora de l’abatiment acústic com a conseqüència de la construcció en capes de les façanes ventilades i a la utilització de materials fonoabsorbents;

revestiment exterior en condicions de seguretat i està projectada en funció de càrregues incidents.

L’estructura permet compensar els eventuals problemes de verticalitat que podrien tenir les parets de l’edifici mitjançant estrebats i compenetració dels perfils presents en els estreps d’ancoratge.

L’estructura està estudiada per a permetre les dilatacions i les contraccions dels diversos materials amb moviments lineals, evitant punts de ruptura a nivell de forjats, cantonades etc., degudes a dilatacions per expansió de maó ceràmic. ■

Innovació i qualitat El sistema està concebut sobre una estructura metàl·lica que afegeix al conjunt un seguit d’avantatges addicionals : ■ L’estructura permet suportar el

EUroPErfiL DEParTamEnT DE façanEs VEnTiLaDEs

façanesventilades@europerfil.es

3/,!45"% ÏS L ORIGINAL LLUERNARI

TUBULAR D ALT RENDIMENT "AIXANT PER ESPAIS PETITS 3/,!45"% PRO PORCIONA UNA GRAN IL LUMINACIØ :ONES QUE lNS ARA EREN FOSQUES

ARA ES PODEN IL LUMINAR AMB LLUM SOLAR DE MANERA NATURAL I ECOLÛGI CA lNS I TOT ELS DIES ENNUVOLATS .O CREA HUMITATS NO TÏ MANTENI MENT I A MÏS BLOQUEJA ELS RAIGS 56 ¡S UNA NOVA SOLUCIØ SENZILLA

SEGURA I ECONÛMICA DE PORTAR LA LLUM NATURAL A LA SEVA LLAR O AL SEU TREBALL 'ARANTIA PER ANYS

¡S UN PRODUCTE ENÒRGETICAMENT ElCIENT .O TRANSMET LA CALOR NI EL FRED 2ECOMANAT PER A LA CONS TRUCCIØ SOSTENIBLE

$)342)"5Å$/2 /&)#)!,

"%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL

"%.15). 3/,!45"% INDD

i276 espai empresa.indd 42

18/9/06 12:05:23

c 43 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

DIVERSOS

2a quinzena SETEMBRE 2006

Technal rehabilita una casa antiga ■■■ El projecte plantejat per l’arqui-

tecte Ariel Bercovich ha consistit en la rehabilitació d’una casa creada l’any 1930. Malgrat que el seu ús original estava destinat a habitatge unifamiliar, en les últimes dècades es va habilitar per utilitzar-la com a escola bressol.

El principal desafiament ha estat el fet d’adequar la finca a un programa d’habitatge actual, respectant la condició històrica de la casa i el volum construït. Quant a la superfície, atesa la impossibilitat de créixer cap al pati posterior, s’ha optat per fer-ho cap avall, passant així de quatre a cinc plantes, malgrat les limitacions d’espai que es tenia per treballar i la complexitat d’excavar sota una finca tan antiga. A causa de la seva excessiva compartimentació, s’ha optat per eliminar els murs interiors respectant únicament les façanes mitgeres i els forjats per aconseguir una visió interior més

i276 espai empresa.indd 43

Fitxa tècnica Obra: Casa Ifni Arquitecte: Ariel Bercovich Director d’obra: Joan Artés Arquitectes tècnics: Toni Floriach, Rafael Cosin i Sami Claret Fusteria d’alumini: Technal

Fotografia: José María Molins i Ariel Bercovich

àmplia i evitar les barreres per al pas de la llum natural. L’objectiu ha estat el d’aconseguir un espai diàfan en cadascuna de les plantes i definir-ne molt bé la funcionalitat.

Els tancaments, la clau de l’estètica interior i exterior A causa de l’obligació de preservar la configuració original de la façana, s’ha optat pel perfil d’alumini amb el

menor marc que existeix actualment en el mercat, la finestra Unicity de Technal. Amb això s’ha aconseguit una major entrada de llum natural a l’habitatge, recolzada pel lluernari situat a l’última planta, i una estètica sòbria, d’acord amb l’estil original de la façana. Les persianes han estat un altre dels handicaps amb què els arquitectes s’han trobat. Atesa la impossibilitat d’instal·lar pantalles (screens), en no ajustar-se a les necessitats d’una façana històrica, s’han col·locat les persianes tradicionals mallorquines com en els habitatges veïns però amb la diferència que en lloc de ser de fusta són d’alumini. En total s’han instal·lat tretze mallorquines de quatre fulles replegables, d’obertura exterior i lamel·les mòbils i opaques de la sèrie VX Esmeralda de la marca Technal. ■ Technal

Telèfon: 902 22 23 23

18/9/06 12:05:30

44 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena SETEMBRE 2006

DIVERSOS

Texsa Morteros adquireix Unicapa ■■■ TEXSA Morteros, empresa espe-

cialitzada en la fabricació i comercialització de morters industrials, va adquirir el passat 31 de maig la societat Unicapa, companyia productora i distribuïdora de morters monocapa.

El propòsit de l’acord és enfortir el posicionament de TEXSA Morteros en el conjunt del mercat peninsular i particularment a la zona de Múrcia.

TEXSA Morteros va tenir l’any 2005 unes vendes de 40 milions d’euros, reuneix una plantilla de 143 treballadors i disposa de cinc centres de producció repartits per tot el territori espanyol: Pontevedra, Toledo, León, Màlaga i Barcelona. Gràcies a la recent incorporació d’Unicapa, TEXSA Morteros ha reforçat la seva presència a la península elevant fins a sis les seves plantes de producció.

La companyia Unicapa va facturar l’any passat un total de 7 milions d’euros i en l’actualitat té una plantilla de 26 persones. El seu centre de produc-

i276 espai empresa.indd 44

Fàbrica de TEXSA Morteros ubicada a Villa Luenga (Toledo)

ció es troba a la localitat d’Albatera, un municipi situat estratègicament entre les capitals d’Alacant i Múrcia.

La ubicació d’aquesta planta permetrà a TEXSA Morteros proveir la franja de llevant amb la seva gamma de morters monocapa, ciments cola

i morters tècnics, comercialitzats amb els noms de Cotegran, Cleintex i Lanko, respectivament.

TEXSA Morteros pertany al grup internacional ParexGroup, un actor mundial de primer ordre en l’àmbit dels morters especialitzats. La seva

importància en l’àmbit internacional està avalada tant pel prestigi de les marques locals que el formen com per la qualitat dels productes que fabrica i comercialitza. Especialista en productes per a la construcció, ParexGroup disposa de 32 plantes de producció distribuïdes per tot el món i reuneix una plantilla de 1.600 professionals. Amb un volum de facturació de més de 400 milions d’euros el 2005, aquest grup internacional integrat per 11 grans empreses es caracteritza pel seu interès en la investigació i el desenvolupament de noves solucions.

La recent adquisició de la societat Unicapa ha permès consolidar TEXSA Morteros com una de les empreses més rellevants del mercat constructiu espanyol. ■

TEXSA MORTEROS

Telèfon: 93 206 55 55 www.texsamorteros.es

18/9/06 12:05:36

ES DE VEHICLES LOSA TRAMA es pot col·locar sobre una subbase similar a una carretera o un pàrquing de vehicles. uportar trànsit de vehicles pesants la subbase necessita a mínim 15 cm de gruix de tot-ú compactat. Sobre la ase es col·locarà una capa de 3-4 cm de graveta 2/5 mm serà la base de la LLOSA TRAMA. a trànsit de vehicles lleugers, si el terreny està consolidat ament realitzarem la capa de sorra.

40 x 40 x 12 cm.

Dades tècniques Pes

25 kg

Densitat

2123 kg/m3

Carga de trencament

28,8 kN

Absorció d’aigua

4,8 %

c 45

USSOS m utilitzar la LLOSA ILLA en pendents i talussos o en als de lleres de rius. al que el talús sigui estable, les lloses es col·locaran a cajunts amb una inclinació aproximada de 40º.

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

DIVERSOS

2a quinzena SETEMBRE 2006

Llosa Trama de Breinco

BRAR I SEGAR optimitzar el consum d’aigua, l’opció més apropiada és un per degoteig. Hem dissenyat la LLOSA TRAMA de manera a la seva part inferior té unes cavitats per on s’instal·larà aella de reg amb línies cada 40 cm. El reg per degoteig ta diferents avantatges: la possibilitat d’utilitzar aigua no ble i la utilització d’una quantitat d’aigua controlada ■■■ La Llosa Trama és una peça de ns l’àrea a regar.

12cm de gruix quecol·locada, crea una supervegada instal·lat el reg i la LLOSA TRAMA de gespa a la vegada pliran les cavitats ambfície substrat franc iarenós 70% desuporta càrregues de vehicles. a rentada amb 30% delas terra vegetal adobada. És Es crea un tramat de formigó de cm d’ample enient atacar la terra amb l’objectiu que el llit5de sembra que aportal’absència estabilitat la llosa i que ui ben compactat i així garantir de acàmeres envolta les illes de gespa de 8x8cm. e.

Aproximadament el 40% l’àrea de embra es realitzarà amb una mescla de llavors de de gespa la peça és àrea verda el poa 60% distrins la zona climàtica (10% lolium perenne, 10i% les càrregues a les capes infeense, 10% Agrostis 70bueix % festuques).

Es recobrirà la llavor una fina capa de terrariors. mitjançant un rasclet o un raspall i garà abundantment.

La Llosa Trama combat l’erosió vegada s’ha sembrat s’ha de regar causada cada dia. Quan les del terreny pels efectes del tules arribin als 2 centímetres d’alçadai s’ha de reduir la trànsit, l’aigua el vent evita l’arrosüència de reg gradualment i regar,deenlacanvi, més i proporcisegament vegetació undament. ona un excel·lent drenatge a través dels seus forats.

Àrees de vehicles La Llosa Trama es pot col·locar sobre una subbase similar ala d’una carretera o un pàrquing de vehicles.

Per suportar trànsit de vehicles pesants la subbase necesita com a mínim 15 cm de gruix de tot-ú com-

i276 espai empresa.indd 45

llosa trama 40 x 40 x 12 cm

Dades tècniques Pes 25 kg Densitat 2123 kg/m3 Carga de trencament 28,8 kN Absorció d’aigua 4,8 %

pactat. Sobre la subbase es col·locarà lleres de rius. Per tal que el talús una capa de 3-4 cm de graveta 2/5 mm sigui estable, les lloses es col·locaran que serà la base de la LLOSA TRAMA. a trencajunts amb una inclinació Tel. 938 460 951 /Fax 938 712 533 Per a trànsit de vehicles lleugers, si el aproximada de 40º. e-mail: comercial@breinco.com www.breinco .com terreny està consolidat únicament realitzarem la capa de sorra.

Sembrar i segar Per optimitzar el consum d’aigua, Talussos l’opció més apropiada és un reg per Podem utilitzar la Llosa Illa en degoteig. Hem dissenyat la LLOSA pendents i talussos o en laterals de TRAMA de manera que a la seva

part inferior té unes cavitats per on s’instal·larà la graella de reg amb línies cada 40 cm. El reg per degoteig aporta diferents avantatges: la possibilitat d’utilitzar aigua no potable i la utilització d’una quantitat d’aigua controlada segons l’àrea a regar.

Una vegada instal·lat el reg i la LLOSA TRAMA col·locada, s’ompliran les cavitats amb substrat franc arenós 70% de sorra rentada amb 30% de terra vegetal adobada. És convenient atacar la terra amb l’objectiu que el llit de sembra estigui ben compactat i així garantir l’absència de càmeres d’aire.

La sembra es realitzarà amb una mescla de llavors de gespa segons la zona climàtica. ■

BREINCO

comercial@breinco.com www.breinco .com

18/9/06 12:05:52

46 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena SETEMBRE 2006

SOSTENIBILITAT DIVERSOS

Lliscants o plegables, manuals o automàtics: els porticons ■■■ Els porticons, siguin de fulles llis-

cants o plegables, són en l’actualitat uns dels elements decoratius més expressius de les façanes dels edificis d’oficines i habitatges particulars. En l’arquitectura moderna, s’utilitzen cada vegada més com a element decoratiu per la seva versatilitat i possibilitat de variacions estilístiques i de tons, així com per la seva funcionalitat i disseny, adaptats als nostres temps.

Actualment els porticons proporcionen un elevat nivell de confort i són un element important en la imatge d’un edifici. Es poden integrar amb harmonia pràcticament en qualsevol tipus de façana: estil autòcton, habitatge modern i, fins i tot, edifici històric.

Des de fa molts anys, Hawa és un dels fabricants de ferramentes més prestigiosos i innovadors en el sector dels porticons. Aquesta empresa

i276 espai empresa.indd 46

Cannatech, el nou i més eficaç aïllament ecològic Isolana incorpora a la seva gamma de productes, els aïllaments ecològics. Cannatech és una flassada aïllant fabricada amb fibra natural obtinguda de la planta del cànem, emprada com aïllant tèrmic i regulador de la humitat. El cànem és una planta de fàcil cultiu i ràpid creixement, que respecta totalment la naturalesa. Aquesta peculiar planta s’empra per a protegir el sòl evitant l’erosió i el creixement de dolentes herbes. En ser refractària a les plagues no necessita protecció de pesticides. Com matèria primera dóna una producció continuada, sense perill d’esgotament i amb possibilitat de reciclatge.

A partir de fibres de cànem unides es fabrica un excel·lent aïllant tèrmic per a sòls, parets i sostres. La seva flexibilitat permet la fàcil aplicació ant en construccions noves com en tot tipus de restauració. Es presenta ■■■

suïssa disposa d’una solució idònia i de qualitat per a pràcticament qualsevol aplicació. Alhora ha contribuït al “renaixement“ d’aquest element, que s’ha mantingut en l’oblit durant molt de temps. Els sistemes de ferramentes per a fulles plegables i lliscants de Hawa es desenvolupen i fabriquen a Suïssa; són fiables, senzills, i fàcils de muntar i utilitzar. ■

Häfele

La Garriga 08530 info@hafele.es ■ www.haefele.com

en panells de 120 x 60 cm, amb grossors de 40, 60, 80,100, 140 i 180 mm.

Isolana, aposta per l’estalvi energètic i la protecció mediambiental. ■ ISOLANA

Telèfon: 93 261 54 35

18/9/06 12:05:58

i276 espai empresa.indd 47

18/9/06 12:06:16

48 c L’informaTiU DEL CaaTB

EsPai EmPrEsa

2a quinzena SeTeMBRe 2006

SOSTeniBiLiTaT

Portes corredisses Krona en la reforma d’una casa antiga

Construccions metàl·liques Grau ■■■ El

Sota el nom de projecte Ifni, la rehabilitació d’aquesta casa dels anys 30, de quatre plantes i situada a la zona alta de Barcelona, es presentava com un exercici amb tots els ingredients per convertir un espai limitat en un conjunt d’ambients diàfans i habitables. Amb una reforma estructural, s’ha passat d’una distribució original compartimentada a un sistema de distribució oberta amb particions mínimes i flexibles.

Per optimitzar l’espai, s’ha collocat a la majoria de divisions de la casa el sistema de portes corredisses ocultes de Krona, que llisquen dintre l’envà mitjançant l’armadura Kit Futura, dissenyat específicament per a parets interiors de cartró guix.

L’armadura, integrada en la partició, permet que la fulla quedi totalment oculta a l’interior. D’aquesta manera, s’aconsegueix mantenir l’amplitud de l’espai al mateix temps que es ■■■

Centre Penitenciari Can Brians 2 a Sant Esteve de Sesrovires, la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet i una terminal de l’aeroport del Prat confien les seves obres a Construccions Metàl·liques Grau SL, empresa que continua la seva expansió en nous mercats i projectes. ■

respon a les necessitats de privadesa dels dormitoris i lavabos de la casa.

Model Kleos Les portes model Kleos installades a la casa van del terra al sostre en un únic pla. Estan acabades amb essència de roure blanquejat, que aporta lluminositat i sensació d’amplitud a cadascuna de les estances. En la primera planta, estan col·locades tant en els dormitoris individuals com en els lavabos. El dormitori principal, situat a la segona planta, té la fulla corredissa Kleos d’1,5 m, que actua com un veritable plafó lliscant. Una porta intermèdia comunica el dormitori amb el lavabo, espai que s’obre a la planta també amb una porta Kleos. ■

GraU ■

Nou sistema modular de portes ■■■ El sistema per a portes corredis-

ses de fusta i cristall, fabricat en acer inoxidable AISI 316, incorpora una tècnica modular que permet l’adaptació a les mesures existents en obra amb la major rapidesa i diversitat. ■

Krona

sUminisTros foBEL, sa

Telèfon: 93 591 04 10

www. fobel.biz

aPacaR informació i assessorament en la compra de vehicles

Jung llança la seva nova sèrie Antracita ■■■ L’arquitectura moderna mostra

el cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• contractació de l’assegurança. informació Tercera planta del col·legi Telèfon: 932 40 20 57 fax: 932 40 23 64 auto@apabcn.es

i276 espai empresa.indd 48

www.cmgrau.com

signes d’un canvi de tendència pel que fa als models actuals. En línia amb les noves propostes que a poc a poc s’implanten en edificis i habitatges, Jung llança la seva nova sèrie Antracita.

Aquest mecanisme, que integra una síntesi de forma i funcionalitat, uneix l’elegància d’un disseny intemporal amb un valor afegit respecte a les possibilitats tècniques.

La fórmula de la nova sèrie Antracita de Jung és ben simple: un tractament aplicat sobre la superfície original d’alumini, per aconseguir una textura especial per al color negre antracita, unit a una tecnologia multifuncional d’avantguarda. En aquesta sèrie, el quadrat minimalista de l’LS 990 no ha perdut l’efecte de les seves línies clares i ben definides. És més, la seva forma clàssica s’ha enriquit: la combinació d’alumini autèntic amb un lacat d’antracita proporciona un acabat original amb una freda aparença metàl·lica.

Aquest mecanisme permet fer un gran nombre de combinacions i acabats combinant les tecles i plaques amb els marcs de qualsevol variant de la sèrie LS. D’aquesta manera,

només afegint una junta de forrellat, és possible aconseguir un grau d’estanqueïtat IP 44 per a una gran quantitat d’aparells.

La sèrie Antracita no només té un bon disseny i qualitat en els materials, sinó també un ampli espectre de possibilitats tècniques. La seva gamma d’aplicacions abasta des del sistema de control tècnic d’instal·lacions Instabus KNX/EIB fins a sistemes de control d’il·luminació, control de persianes i sistema via ràdio, passant pel control de temperatura. La seva elegància i intemporalitat permeten la integració en qualsevol ambient. ■

JUnG ELECTro iBÈriCa

Tel.: 93 844 58 30 www.jungiberica.es comercial@jungiberica.es

18/9/06 12:06:23

i: Punt d’informació al CaaTB insCriPCions

c 49

Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabacn.es

Espai Empresa al CaaTB

EsPai EmPrEsa

L’informaTiU DEL CaaTB

DiVeRSOS

2a quinzena SeTeMBRe 2006

Seguro..

nou sistema industrialitzat de façana flotant (siff)

Europerfil presenta un nou sistema constructiu que substitueix l’obra humida per obra en sec, que anirà a càrrec de: ■■■

■

Pedro martín martín, arquitecte de la firma arTEfaCTo arQUiTECTos

■

antonio ángel Jiménez sierra, arquitecte de la firma arTEfaCTo arQUiTECTos

■

Lluís Paguera, responsable de prescripció d’EUroPErfiL

Schlüter®-KERDI es la impermeabilización segura en combinación con recubrimientos cerámicos. La lámina de polietileno impermeable se coloca con cemento-cola como si fuese un papel pintado. Para los detalles también suministramos bandas impermeables, ángulos y manguitos para el paso de las tuberías. Además, la impermeabilización se conecta a nuestros desagües Schlüter®-KERDI-DRAIN para garantizar una evacuación segura del agua.

Dia, hora i lloc: 2 d’octubre de 2006, de19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del caaTB. c/. Bon pastor, 5. Barcelona inscripcions a les sessions d’Espai Empresa L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. inscripcions al punt d’informació: Telèfon: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

Hilti PD 38, l’eficiència és només per als professionals Hilti organitza per al CaaTB una jornada tècnica que presentarà el nou sistema de medició Hilti PD 38.

La nova eina de medició en l’obra permet mesures tranferides simultaniament via bluetooth a croquis, plànols, fotografies i taules d’excel. Hilti Española, sa sortejarà un mesurador Hilti PD 38 entre tots els assistents a la presentacio de l’Espai Empresa.

■■■

Dia, hora i lloc: 16 d’octubre de 2006, de19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del caaTB. c/. Bon pastor, 5. Barcelona inscripcions a les sessions d’Espai Empresa L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. inscripcions al punt d’informació: Telèfon: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

EL CTE segons les auditories de risc (oCT) en el projecte i execució d’obra

Schlüter ®- KERDI

La impermeabilización segura Láminas para una impermeabilización duradera en toda la superficie

Qualiberica organitza per al CaaTB una sessió sobre el nou marc normatiu:

Instalación fácil y rápida

El CTE segons les auditories de risc (oCT) en el projecte i execució d’obra, que anirà a càrrec de Domènec Dalamasso, coordinador tècnic de Qualiberica, sL.

Instalada en obra desde hace más de 10 años

■■■

Resistente al envejecimiento y elástico Gama de accesorios completa

Dia, hora i lloc: 23 d’octubre de 2006, de19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del caaTB. c/. Bon pastor, 5. Barcelona inscripcions a les sessions d’Espai Empresa L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. inscripcions al punt d’informació: Telèfon: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i276 espai empresa.indd 49

18/9/06 12:06:26

guia activa

50 c L’informaTIU DEL CAATB

guia activa

2a quinzena SETEMBRE 2006

solucions professionals

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures & 4 5 3 6 $ 5 6 3 & 4

% &

4

façanes

5

Tancaments i divisions

' 0 3 . * ( »

# !V $EL 0ARC • #/2.%,,!

4ELF • 4ELF &AX %MAIL GRAUDEGRAUSA HOTMAIL COM

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7

6

2

rehabilitació

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL

3

i276 espai empresa.indd 50

aïllaments i impermeabilitzacions

18/9/06 12:06:33

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 51 GUia aCTiVa

L’informaTiU DEL CaaTB

SOLuciOnS pROfeSSiOnaLS

2a quinzena JuLiOL 2006

1. eSTRucTuReS 2. cOBeRTeS 3. aÏLLaMenTS i iMpeRMeaBiLiTzaciOnS 4. faÇaneS 5. TancaMenTS i DiViSiOnS 6. ReVeSTiMenTS i paViMenTS 7. ReHaBiLiTació 8. inSTaL·LaciOnS 9. inTeRiORiSMe 10. uRBaniSMe i MOBiLiaRi uRBà 11. TancaMenTS pRacTicaBLeS 12. enViDRaMenTS 13. MiTJanS auXiLiaRS 14. infORMàTica 15. SaniTaRiS 16. SeRVeiS pROfeSSiOnaLS 17. equipaMenTS 18. inDuSTRiaLS 19. inSTaL·LaDORS 20. BaSTiDeS 21. auTOMOció 22. apunTaLaMenTS 23. cOnSTRucTOReS 24. DeMOLiciOnS.

9

8

i276 espai empresa.indd 51

insTaL·LaCions

inTEriorismE

10

UrBanismE i moBiLiari UrBÀ

11

TanCamEnTs PraCTiCaBLEs

12

EnViDramEnTs

14

informÀTiCa

15

saniTaris

18/9/06 12:06:43

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

52 c L’informaTiU DEL CaaTB

GUia aCTiVa

2a quinzena JuLiOL 2006

SOLuciOnS pROfeSSiOnaLS

1. eSTRucTuReS 2. cOBeRTeS 3. aÏLLaMenTS i iMpeRMeaBiLiTzaciOnS 4. faÇaneS 5. TancaMenTS i DiViSiOnS 6. ReVeSTiMenTS i paViMenTS 7. ReHaBiLiTació 8. inSTaL·LaciOnS 9. inTeRiORiSMe 10. uRBaniSMe i MOBiLiaRi uRBà 11. TancaMenTS pRacTicaBLeS 12. enViDRaMenTS 13. MiTJanS auXiLiaRS 14. infORMàTica 15. SaniTaRiS 16. SeRVeiS pROfeSSiOnaLS 17. equipaMenTS 18. inDuSTRiaLS 19. inSTaL·LaDORS 20. BaSTiDeS 21. auTOMOció 22. apunTaLaMenTS 23. cOnSTRucTOReS 24. DeMOLiciOnS.

16

sErVEis ProfEssionaLs

20

BasTiDEs

23

ConsTrUCTorEs

21

aUTomoCió

24

DEmoLiCions

22

aPUnTaLamEnTs

GUia aCTiVa

GUia aCTiVa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu.

GUia aCTiVa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i276 espai empresa.indd 52

18/9/06 12:06:53

PUBLICITAT

Gran Format Ceràmic i Ladryeso: Tecnologia, resistència, qualitat, i experiència En l’actualitat els productes ceràmics comprenen els fabricats amb caolín, argiles i guix, des de lozas i porcellanes fins a teules i maons.

la càrrega del edifici, i més resistents.

RESISTÈNCIA, són materials estructurals, que tenen bones propietats d’aïllament, i ofereixen

cops o fragments sense cap tipus de deformació.

Resistència al suport d’objectes en l’envà sense necessitat de reforços.

Els envans de Ladryeso i Gran Format son una bona solució per a les exigències del mercat actual.

Existeixen diferents productes de Gran Format, estàndard el Gran Format Ceràmic format per la peça de maó, sense estar enguixat i el Ladryeso, que és un producte molt nou que té la particularitat que la peça ja va revestida amb una capa de 1 cm d’escaiola.

TECNOLOGIA, la tabiquería d’interior ha permès realitzar argiles més lleugeres que redueixen

i276 cursos i serveis.indd 53

una excel·lent planimetría.

EXPERIÈNCIA, Tots dos productes serveixen per construir envans com els d’abans però amb un acabat impecable.

Amb més de 5 milions de m2 realitzats en tabiquería de Ladryeso i Gran Format Ceràmic, Grup-Gine s.l. s’ha consolidat en el mercat, oferint els sistemes més moderns, la màxima professionalitat i assegurant els millors acabats.

gran resistència al foc sense la necessitat de canvi de material.

Resistència acústica segons la normativa vigent, sense afectació per les regates.

La duresa superficial permet rebre

QUALITAT, És un producte respectuós amb el medi ambient, i ecològic en la seva fabricació. En la posada en obra amb el sistema de Ladryeso i Gran Format Ceràmic aconseguim un acabat perfecte, i

GRUP-GINE SL Telèfon: 93 458 71 29 www.grup-gine.com

18/9/06 12:44:18

Demandes:

54 c L’INFORMATIU DEL CAATB

i276 cursos i serveis.indd 54

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat.

Requisits: - Arquitecte tècnic o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa.

- Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project.

- Vehicle propi.

S’ofereix: - Contracte laboral o relació lliberal.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a:

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb seu a Vilanova i la Geltrú i amb àmbit d’actuació Catalunya,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel) i Autocad.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9251 a:

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Empresa promotora constructora de Montcada i Reixac especialitzats en obra nova,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament.

També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior.

Requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora.

- Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada.

- Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCQ2000, MS-Project i Autocad.

- Vehicle propi.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9259 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

2a QUINZENA SETEMBRE 2006

Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació.

Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. Firmarà com a director d’execució d’obres.

Requisits: - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel).

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9264 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

18/9/06 12:46:17

c 55 DEMANDES

Selecciona DIRECTOR/A D’EXECUCIÓ D’OBRES En dependència del director tècnic i del director de projecte es responsabilitzarà de dirigir l’execució material de l’obra i controlar que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament. Firmarà com a director d’execució d’obres.

Requisits:

- Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites.

- Experiència en edificació terciària i industrials.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel) i valorable el MS-Project i Presto.

- Incorporació setembre.

S’ofereix:

- Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució: 45.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9269 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Constructora d’edificació i naus industrials amb procés de creixement i expansió, amb seu al Vallès Oriental i àmbit d’actuació província de Barcelona i Girona,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 3 i 4 obres, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

Requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 1 i 3 anys com a cap d’obra.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-Office (Word i Excel), MS-Project i Presto.

- Carnet de conduir.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. L’empresa aporta cotxe i mòbil.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació setembre.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9271 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i276 cursos i serveis.indd 55

IMPORTANT ENGINYERIA DE BARCELONA

Important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ I NAUS INDUSTRIALS

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ I NAUS INDUSTRIALS

IMPORTANT ENGINYERIA DE BARCELONA

MERCAT DE TREBALL

L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA SETEMBRE 2006

Important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona DIRECTOR/A DE PROJECTES En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de representar l’empresa davant del client. Les seves funcions seran, entre d’altres, definir el projecte, preparar la documentació base, fer el seguiment, gestionar la contractació i responsabilitzar-se de la direcció de l’obra. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament.

Requisits:

- Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites.

- Experiència en edificació terciària i industrial.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel) i valorable el MS-Project i Presto.

- Incorporació setembre.

S’ofereix:

- Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució: 55.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9270 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa de rehabilitació de façanes i reforma integral edificis i habitatges amb àmbit d’actuació Barcelona i Vallès Occidental,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de producció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 5 i 8 obres simultàniament. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

Requisits: - Experiència professional mínima de 2 anys en obres de rehabilitació.

- Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office i Autocad.

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral indefinit i jornada completa.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + variable).

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9276 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

18/9/06 12:46:18

56 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

GRUP SERHS, SA

PROINOSA

Ajudant/a de cap d’obra

Tècnic/a de seguretat del servei de prevenció: nivell intermig

per donar suport en l’execució dels projectes d’obra, tant a nivell de coordinació d’operaris, de control de pressupost, de comandes de material, etc. S’ofereix incorporació a un projecte sòlid i de futur amb possibilitats de promocionar a mig termini, i d’iniciar un pla de carrers dins del grup.

S’ofereix

per a recolzament al Departament de Prevenció i Imatge Corporativa amb les següents actuacions: elaboració de plans de seguretat i salut, adequació de la documentació al sistema OHSAS 18001, control de documentació i registres, seguiment de les accions correctives i preventives, seguiment de reclamacions, edició/revisió/seguiment i auditoria de Pacs d’obra, pla anual de formació i organització de formació continua i seguiment, inspecció de treball, col·laboracions amb Utes, auditories internes del sistema de gestió, mantenir al dia els requisits legals aplicables, visites d’obra a mig i llarg termini, entrega roba de treball i EPIS i acollida, investigació d’accidents, coordinació activitats mutua, manteniment anual d’extintors i bies, imatge corporativa, realització manual d’acollida, entregal i control, etc.

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 15.000’- i 18.000’euros brut/anual. Incorporació immediata.

PERFIL Titulació d’Arquitectura Tècnica / Técnic Intermig en Prevenció de Riscos.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: anna.verdura@serhs.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 18.000’- i 21.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: cgomez@ccaler.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 821

Ref.: 822

INYPSA, enginyeria especialitzada en Project i Facility Management amb 36 anys d’implantació a Catalunya

TRAÇAT GABINET D’ARQUITECTURA TÈCNICA

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No cal experiència. Coneixements informàtics d’ofimàtica bàsica (Word, Excel, Acces...) i valorable programes de gestió d’obra. Carnet de conduir i vehicle propi.

Cap d’obra

Project Manager PERFIL

PERFIL

Arquitecte tècnic amb experiència entre 5 i 10 anys com a Project Manager o Director d’Execució. Coneixements informàtics d’Office, Ms Project, TCQ i Autocad. Català parlat i escrit. Carnet de conduir.

S’ofereix

Lloc de treball, Barcelona amb desplaçaments puntuals. Contracte indefinit a jornada completa (es pot estudiar jornada parcial de 25-30 h/setmana. Sou aproximat entre 32.000’- i 50.000’- euros brut/anual negociable, d’acord amb el perfil aportat. No es descartaran candidats per motius salarials. Incorporació immediata.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència en locals comercials. Coneixements informàtics d’Autocad i Ms-Office. Carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix

Jornada completa (de dilluns a dijous, divendres mitja jornada). Relació liberal.

Sou aproximat 33.000’- i 36.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: trasat@trasat.com o o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: ema@inypsa.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 834

Ref.: 835

QUALIBERICA, SL

EXISA, SA

Tècnic/a de projectes i obres

Cap de grup

pel control tècnic de qualitat en obres d’edificació en fase de projecte i obra.

per a la delegació de Catalunya/Llevant

PERFIL

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Es valorarà experiència en càlcul d’estructures, geologia e instal·lacions.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de dos anys com a cap de grup o bé més de cinc com a cap d’obra. Coneixements d’ofimàtica (paquet office o similar): word, excel, acces i programes de gestió d’obres tipus Itec, Presto, Menfis, etc.

S’ofereix

Jornada completa. Treball en equip. Contracte laboral d’un any i posteriorment indefinit. Sou aproximat entre 24.000’- i 29.000’- euros brut/anual negociable en funció dels valors aportats + incentius + desplaçaments + dietes. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: e.iglesias@qualiberica.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 839

i276 cursos i serveis.indd 56

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 42.000’- i 45.000’euros negociable segons experiència i vàlua del candidat/a. Vehicle facilitat per l’empresa. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: juanvives@exisa.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 823

18/9/06 12:47:25

c 57 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

2a quinzEnA sETEMBRE 2006

EXiSA, SA

SoBiNGEST BCN, SL

Cap d’obra

Tècnic/a d’estudis o pressupostos

per a la delegació de Catalunya/Llevant.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de dos anys com a cap d’obra. Coneixements d’ofimàtica (paquet office o similar): word, excel, acces i programes de gestió d’obres tipus itec, Presto, Menfis, etc.

S’oFEREIx

Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 33.000’- i 36.000’euros negociable segons experiència i vàlua del candidat/a. Vehicle facilitat per l’empresa. incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: juanvives@exisa.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 824

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

i276 cursos i serveis.indd 57

L’iNforMATiU DEL CAATB

Empresa de Project i Construction Management requereix arquitecte tècnic/a per realitzar tasques de despatx (amidaments, pressupostos, licitacions, contractacions...) dins del seu departament tècnic.

PERFIL

Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Ms-Office (Word, Excel), Presto i Autocad. Jornada completa (horari flexible). Contracte laboral.

Possibilitat de continuïtat dins de l’empresa.

S’oFEREIx

sou aproximant entre 24.000’- i 27.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: jordihinojosa@sobingest.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 840

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

18/9/06 12:47:27

58 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

TORRENT GESTIO, SL.

GIROSTRUC – Constructora d’obra nova

Cap d’obra

Ajudant de Cap d’obra

En dependència del director tècnic, es responsabilitzarà de la direcció d’execució de dues obres. Haurà de planificar, contractar, coordinar i gestionar els treballs d’execució, per tal de complir amb els objectius establerts quant a qualitat, temps, costos i seguretat.

per a Palafrugell.

PERFIL

S’ofereix

Titulació d’Arquitectura tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Presto, Ms-Office i Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No és necessària experiència. Carnet de conduir.

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 21.000’- i 24.000’euros brut/anual més vehicle empresa. Incorporació immediata.

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 27.000’- i 30.000’euros brut/anual segons vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: giroestruc@terra.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: sonia.abuin@jpgrup.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 817

Ref.: 756

SERCAS PROJECT MANAGEMENT, SL

EDE INMOSAN

Contractor manager

Direcció facultativa/Director d’execució d’obra

per a tasques de planificació, certificacions, coordinació, control d’execució, contractació, etc.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Persona amb ganes de progressar a nivell professional i econòmic. Coneixements informàtics d’Autocad i Office.

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral o possibilitat de relació liberal. Sou aproximat entre 27.000’- i 30.000’- euros brut/anual més incentius per objectius i vehicle empresa. S’incorporarà en equip de treball jove i dinàmic. Àmbit de treball Catalunya. Incorporació immediat.

per responsabilitzar-se del departament de direcció tècnica i control d’obres d’edificació. Serà també el responsable de l’equip d’arquitectes tècnics. Haurà de coordinar els projectes d’execució i control de l’obra conjuntament amb l’equip d’arquitectes, planificació i compliment dels objectius marcats per l’estudi d’arquitectura en fase de projecte executiu i direcció d’obra. També es responsabilitzarà de la Seguretat i Salut.

PERFIL

Titulació d’Arquitectuta Tècnica. Entre 5 i 8 anys d’experiència. Disponibilitat de viatjar per gestionar obres a la província de Barcelona i Girona.

S’ofereix

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: sercas@sercas.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 57.000’- i 60.000’euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: simona.assiero@gmail.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 863

Ref.: 869

EDE INMOSAN

NUÑEZ i NAVARRO

Adjunt/a a gerència o a Director tècnic

Tècnic/a de control econòmic

Sota la direcció del Cap de departament haurà d donar suport a la direcció i control d’obres d’edificació, estats d’amidaments, pressupostos, fitxes tècniques, elaboració d’estudis de seguretat i salut, etc.

per realitzar tasques de control econòmic d’obra, confecció d’estat d’amidaments, pressupost, certificacions, seguiment planificació i gestió adjudicacions industrials, etc.

PERFIL

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Carnet de conduir i vehicle propi.

Titulació d’Arquitectura Tècnic. No és necessària experiència. Coneixements informàtics d’Excel, Word, Presto i Arq+. Carnet de conduÏr.

S’ofereix

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral o possibilitat de relació liberal. Entre 24.000’- i 27.000’- euros brut/anual negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 24.000’- i 27.000’euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: simona.assiero@gmail.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 871

i276 cursos i serveis.indd 58

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: xalonso@nyn.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 756

18/9/06 12:47:48

Petits Anuncis: dels professionals anuncia’t Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores.

L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures.

Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusiva-

i276 cursos i serveis.indd 59

ment a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega.

Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal· lacions.

Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza‑amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip

P

DEMANDES

MERCAT DE TREBALL

c 59 L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com

nibles. Molt bon ambient. Tel. 93 572 63 58

Equip tècnic

Planfactoring li dibuixa els plànols a través d’internet de manera ràpida, eficient i econòmica, en un màxim de 24 hores. Dibuixen 3 plànols gratis i sense compromís com a prova. Informació i tarifes www.planfactoring.net, isabel@crmio.net.

Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio Tel.: 653 792 435 ■ 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització).

Col·laboracions externes amb despatxos.

Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 ■ Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seg uretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes.

Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura (Archicad). Amidaments i pressupostos. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut.

Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat.

Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45 Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. També som coordinadors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres.

CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es

Delineació per a taxadors (des de 4 €/encàrrec)

Despatx d’arquitectes tècnics CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat.

Telèfon: 93 372 04 94/ 678 77 32 62, casobi@telefonica.net Despatx a compartir Es comparteix estudi situat en una zona cèntrica de Barcelona, al barri de Gràcia (C/ Torrent de l’Olla). Amb espai suficient per a compartir amb diverses persones.

Telèfon: 647 68 97 66 Delineació per a taxadors (des de 4€/ encàrrec) Planfactoring li dibuixa els plànols a través d’internet de manera ràpida, eficient i econòmica, en un màxim de 24 hores. Dibuixem tres plànols gratis i sense compromís com a prova. Informació i tarifes, www.planfactoring.net, isabel@crmio.net Despatx per compartir Despatx d’arquitectura per compartir a l’Eixample- Zona Francesc Macià. Despatx completament equipat, amb connexió ADSL, aire condicionat, plotter, sala de reunions. 210€/mes. Mireia, tel. 666 410 519 Dos pisos en venda Excel·lents pisos situats a la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron. Obra singular de Carlos Ferrater. (Sortida 4 Ronda de Dalt. Metro línia 3 “Mundet” c/Arquitecte Moragas). Pisos de 76 m2 dos habitacions. 4a planta, 2 veïns per vestíbul, fantàstiques vistes a muntanya, totalment equipat. Envoltat de zones verdes, equipaments esportius, docents, universitat, centres hospitalaris, gran supermercat.

Preu: 392.000 € cada pis inclòs plaça d’aparcament.

Tel. 679 394 81 7 flopcan@yahoo.es

Despatx per compartir: Tipus loft situat a Major de Gràcia. Preu 200 €/ mes per taula. Tots els serveis. Tres taules dispo-

18/9/06 12:47:49

60 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena setembre 2006

A

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

serveis

Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col· legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Audito· ri obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacio· nal de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Més informació: telèfon 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distri· bució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofer· tes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcio· nals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tar· jeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les socie· tats professionals.

Més informació: Departament CECO· TOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Infor· mació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

i276 cursos i serveis.indd 60

Avantatges:

per als col·legiats

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la

continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties onco· lògiques ■ Atenció a les persones amb malalties infec· cioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psico· lògics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diag· nòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30c ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astig· matisme): 900 c/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tracta· ments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col· laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’impor· tants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconse· guir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu.

L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles.

Més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’ade· qüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router.

■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit auto· instalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació.

■ Kit WIFI gratuït.

Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client.

Més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finança· ment sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació:

Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i descomptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació.

A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada.

■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger.

Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habita·

ció doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit.

■ Règim de pensió completa.

■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar.

■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels.

■ Préstec de binoculars Dates: ■ 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de des· compte per a dues persones en els espec· tacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està repre· sentant Un poco de ARSÉNICO por COM· PASIÓN de Joseph Kesselring, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Rosa Morata, David Font, Jaume Nadal, Anna García, Marc Parejo, Peter Cladera, Carles Llorens i Joan Pascual com a intèrprets.

Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte en vehicles Ford Almeda Motors, concessionari oficial Ford, ofereix a tots el col·legiats i familiars, des· comptes, avantatges i una acurada selecció de vehicles seminous i KM.0.

Informació: Telèfon: 93 396 41 21 rcclientes@almedamotors.co

18/9/06 12:48:11

i276 cursos i serveis.indd 61

18/9/06 12:48:18

62 c L’INFORMATIU DEL CAATB

La Foto:

&

METRÒPOLIS

ESTOCOLM

2a QUINZENA SETEMBRE 2006

Kungsgatan - Estocolm ■■■ Sven Wallander, l’arquitecte que

FOTOGRAFIA DE JOSEP OLIVÉ, ABRIL DE 1986

i276 la foto.indd 62

va fer l’ordenació de la zona, va traçar, entre dos turons, el Kunsgsgatan com un eix comercial de l’eixample d’Estocolm. Allà on la vall i el carrer es torçaven cap a l’oest hi va projec-

tar dues torres, una de les quals va dissenyar i construir ell mateix el 1919 (alguns la consideren el primer gratacel d’Europa) i l’altre, lleugerament diferent, fou aixecada el 1925 per Ivar Callmander.

Ciutat sense gaires símbols, aquestes torres juntament amb els ponts dels carrers transversals Malmskillnadsgatan i Regeringsgatan representen l’Estocolm comercial i burgès del segle XX. ■

18/9/06 12:14:57

i276 la foto.indd 63

18/9/06 12:15:01

i276 la foto.indd 64

18/9/06 12:15:08