INF061005 by sia16

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Octubre 2006

Primera Quinzena

Preu: 2 €

277

Sessions informatives i un ampli programa de formació

Entra en vigor el CTE Tema: Ja són de compliment obligat els documents bàsics de seguretat d'utilització i contraincendis i d'estalvi energètic. P. 4 ■■

El noticiari

■■

P. 8

Seminari europeu sobre formació en seguretat i salut en la construcció El Reportatge

■■

P. 33

Elastòmers de silicona monocomponents

i277 portada.indd 1

5/10/06 18:30:18

CY CMY

Sistemas para impermeabilización y drenaje de superfícies verdes

cubiertas edificios

Céped, plantas vivaces, arbustos, árboles

Sustrato

terrazas

Drentex Reten (opcional)

Drentex Impact Garden

cubiertas aparcamientos

Roofmate SL

Terram 500

Morterplas FP 4 Kg Garden + Morterplas PEc 3 Kg

Emufal I

Soporte

áreas comunes áreas comerciales

Ejemplo cubierta ajardinada intensiva invertida

Visítenos en CONSTRUTEC Stand 4D -410

i277 portada.indd 2

Sedums, plantas aromáticas, césped

Sustrato

Ejemplo cubierta ajardinada extensiva invertida

TEXSA, S.A. w w w . t e x s a . c o m MADRID BARCELONA Polígono Llanos de Jerez, 1 C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 28820 Coslada 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 91 669 38 70 Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 91 669 52 13 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com Servicio Atención Cliente (S.A.C.) Tel. 901 11 66 12

5/10/06 18:30:24

Tema Entra en vigor el Codi Tècnic de l'Edificació.

A la portada 320 HABITATGES UNIFAMILIARS A REUS (Fotografia proporcionada per Carlos Valls)

T . S R S Ca -

P.4-6

Noticiari Seminari europeu sobre formació en seguretat. P.8

PENSAR LA CONSTRUCCIÓ. Aquesta promoció d'habitatges de Landscape Espais projectada i dirigida per Carlos Valls, Josep Mogas i Juan Montes va ser seleccionada en la passada edició dels Premis Catalunya Construcció i ocupa la portada de L'Informatiu dedicada al Codi Tècnic de l'Edificació.

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assessoria Formació El Sector Reportatge Espai Empresa Classificats Metròpolis

4 8 16 20 24 33 36 51 56

Sector Els premis FAD inicien una nova etapa. P.24

Membres d'honor del CAATB

Reportatge Silicona monocomponent. P. 33

Serveis Unitat de Medi Ambient del CAATB. P. 16

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de setembre Ca = 1,341 Propera actualització a 15 d'octubre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

Metròpolis La Fenice de Venècia. P. 56

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 277. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Olga Caparrós. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i277 sumari.indd 4

5/10/06 18:31:46

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

El Tema:

CODI TÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ

El CTE impulsa un nou procés Des del 29 de setembre són de compliment obligat els documents bàsics del codi tècnic de l’edificació de seguretat d’utilització, de seguretat d’incendis i d’estalvi energètic

Sessió informativa sobre el Codi Tècnic de l'Edificació celebrada el passat 27 de setembre a Granollers

El Col·legi continua el seu pla de difusió dels continguts del Codi tècnic de l’edificació (CTE) amb el cicle de sessions informatives i tècniques que es va iniciar el juny passat. Aquestes sessions es fan a totes les seus col·legials, amb l’objectiu d’apropar els continguts del CTE a tots els arquitectes tècnics i per resoldre tots els dubtes sobre la seva aplicació. Amb aquest propòsit, Eva Maria París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB, i Sensi Gálvez, directora d’Assistència Professional del CAATB, van fer el 14 de setembre ■■■

i277 el tema.indd 4

a Manresa, a la Delegació del BagesBerguedà del CAATB, la xerrada informativa “L’arquitecte tècnic davant les exigències del CTE”. Eva M. París va parlar de l’aplicació i la interpretació del CTE en relació amb l’exercici dels arquitectes tècnics. Va explicar que l’estructura del CTE està formada pel Reial decret 314/2006 sobre el Codi i dues parts més. La primera recull les disposicions de caràcter general i les exigències bàsiques que han de satisfer els edificis per complir el CTE, i la segona recull els documents bàsics

Manteniment de l’edifici Eva M. París va explicar que el CTE reforça el paper del Llibre de l’edifici. També obliga els propietaris a encarregar a un tècnic competent les operacions programades per al manteniment de l’edifici i de les seves instal·lacions. I va explicar que ara com ara no està prou clar qui serà aquesta figura. ■■■

(DB) que donen compliment a les exigències bàsiques determinades a la primera part del CTE.

Dates clau La directora tècnica també va recordar algunes dates clau: el 17 de març de 2006 es va aprovar el CTE. El 28 de març, el codi tècnic va ser publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE núm. 74) i l’endemà, el 29 de març de 2006, va entrar en vigor el Codi. Aquesta darrera data és clau, perquè és a partir d’aquesta que es regulen les disposicions transitòries i dero-

5/10/06 18:33:18

c el tema Codi tècnic de l'edificació

gatòries del CTE, el règim d’aplicació del nou marc normatiu i la resta de normativa anterior, i el règim d’aplicació del CTE segons les dates de sol· licitud i de concessió de la llicència d’obres. En aquest sentit, París va recordar que els col·legiats que visin treballs a partir del 29 de setembre han de tenir clar que des d’aquesta data són de compliment obligat tres documents bàsics del CTE: el DB SU, de seguretat d’utilització; el DB SI, de seguretat d’incendis, i el DB HE, d’estalvi energètic. Queda, doncs, derogada la normativa anterior referent al que marquen aquests tres DB.

El CTE, amb les seves disposicions transitòries i derogatòries, va entrar en vigor el 29 de març de 2006 París va mostrar als assistents un quadre que resumeix de manera esquemàtica el règim d’aplicació dels DB del CTE i de la normativa anterior, i un altre que resumeix el règim d’aplicació del CTE segons les dates de sol·licitud i de concessió de la llicència d’obres. Els quadres poden ser consultats al web del CAATB (www. apabcn.cat). Semblantment, Eva M. París va explicar que qui tingui dubtes sobre les obligatorietats en el marcatge CE que marca el CTE pot trobar informació en la base de dades del CAATB, que pot ser consultada al web col·legial.

L’equip del Gabinet Tècnic del CAATB, responable de difondre entre els professionals el contingut de la nova normativa. D'esquerra a dreta: Anna Mestre, Eva París, Jaume Arbós i Pere Casademont

la sessió informativa L’arquitecte tècnic davant les exigències del CTE impartida el passat 14 de setembre a Manresa

■■■ Sensi Gálvez, directora d’Assistència Professional del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), va explicar en la sessió informativa de Manresa la relació entre el Codi tècnic de l’edificació i el visat. Després de recordar que les obres afectades pel CTE són les que estan incloses en l’àmbit d’aplicació de la LOE (l’article 2 de la LOE), va explicar els tipus de treballs d’obra als quals afecta el CTE. Aquests són: el projecte, la direcció d’obra, la direcció d’execució d’obra i les legalitzacions corresponents. A cadascun els correspon una documentació determinada. La directora d’Assistència Professional del CAATB va explicar que la documentació del procés constructiu segons el CTE es divideix en cinc blocs: el projecte (bàsic i d’execució); la documentació de seguiment d’obra, que prepararà el director d’obra (DO) i custodiarà la seu col· legial professional; la documentació de control de l’obra, que prepararà el director d’execució d’obra (DEO) i l’arxiu el tutelarà el seu col·legi professional; el certificat final d’obra (CFO), al qual s’adjuntaran un annex de modificació de projecte i un altre de relació de controls i resultats, i el Llibre de l’edifici, que no és obligació del tècnic sinó del promotor.

Projecte d’execució

sessió informativa celebrada a la seu de Barcelona, impartida per Eva París (Gabinet Tècnic) i Sensi Gálvez (Assistència Professional) el 19 de setembre

www.apabcn.cat Sessió informativa organitzada per la Delegació del Vallès Occidental i celebrada al Vapor Universitari de Terrassa el 21 de setembre

i277 el tema.indd 5

1a quinzena octubre 2006

El Codi tècnic de l’edificació i el visat del CAATB

Interès dels professionals La directora del Gabinet Tècnic del CAATB va fer un extens repàs del CTE. No va poder entrar en detalls però, amb aquest objectiu, va recordar que el CAATB ha programat sessions tècniques específiques. Tot plegat va interessar la sala, que va quedar plena. El cert és que aquestes sessions del CTE estan generant força expectativa entre els professionals als quals afectarà (tots, dins el sector de la construcció). Per aquesta raó aquesta sessió informativa sobre el CTE també s’ha fet el 19 i 28 de setembre a la seu del CAATB a Barcelona. ■

L’informaTIU DEL CAATB

Gálvez va explicar que el CTE contempla la possibilitat de fer el projecte bàsic i el projecte d’execució, però que el CAATB recomana treballar directament el projecte d’execució, perquè molt sovint cal presentar l’Estudi o Estudi bàsic de seguretat, que no es pot visar a partir de projectes bàsics. El projecte haurà d’incloure un apartat de compliment del CTE, o de justificació del CTE, i un pla o programa de control de qualitat complet, que abasti el que requereix el CTE. Pel que fa a la documentació de seguiment d’obra, Gálvez va explicar que els col·legis professionals arxivaran aquesta documentació. Finalment, va explicar el visat de direcció d’execució d’obra (DdEO) --direcció compartida amb un altre tècnic-- i el visat de direcció d’obra i de direcció d’execució de l’obra, en obres de tècnic únic. ■

5/10/06 18:33:28

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

el tema Codi tècnic de l'edificació

Els experts contemplen amb confiança l’arribada del CTE El Periódico de Catalunya organitza al CAATB una taula rodona per analitzar les conseqüències de l'entrada en vigor del Codi tècnic de l'edificació ■■■ El 20 de setembre va tenir lloc al

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) una taula rodona sobre el Codi tècnic de l’edificació (CTE). Hi van participar Eva M. París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB; Marta Recolons, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; Teresa Ugarte, en representació del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a Catalunya; Ramon Pérez, secretari del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, i Eduardo Domingo, director de Nova Construcció Catalunya d’Endesa Energia, SA. El moderador va ser el periodista Alfonso Espinet, d’El Periódico de Catalunya, que va ser qui va organitzar la taula rodona. En la primera part de la taula rodona, cadascun dels convidats va destacar de manera general algun aspecte del CTE. Eva M. París va recordar que aquest s’esperava al cap de dos anys de l’entrada en vigor, des del 6 de maig del 2000, de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), quan va sortir la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE), que afecta tothom en el sector de la construcció i que ha de portar a una millora de la qualitat. Va recordar que el CTE és un canvi normatiu en què, a més, apareixen noves normes, com és el cas de les que fan referència a les estructures de fusta i a l’estalvi d’energia, a camí de les normes europees. Ramon Pérez va explicar que el CTE significa “l’entrada bona” del seu col·legi professional al món de la construcció, perquè regula millor que fins ara els estudis geotècnics: les feines a fer i el contingut de l’estudi. Per la seva banda, Marta Recolons va destacar que els canvis del CTE requeriran que participin més tècnics en la fase de disseny de l’edifici. “El nou codi portarà a uns equips pluridisciplinaris, que hauran de treballar de costat per adaptar els edificis al CTE”, va explicar. Teresa Ugarte va recordar que el CTE ha regularitzat temes com els

i277 el tema.indd 6

D'esquerra a dreta: Eva Maria París, Eduardo Domingo, Ramon Pérez, Marta Recolons i Teresa Ugarte, participants en la taula rodona dedicada al CTE

càlculs geotècnics, d’estructures i de fonaments, i que això beneficia el seu col·lectiu, els enginyers de camins, canals i ports. Va destacar que “el Codi tècnic ens unirà a Europa i també serem més a prop de complir Kyoto, gràcies a tot allò que fa referència a l’estalvi d’energia”. Segons ella, el CTE és també “un pas endavant per a l’usuari”. Finalment, el representant a la taula rodona del sector energètic, Eduardo Domingo, va destacar que el canvi del CTE és una fita molt important, ja que l’evolució dels altres sectors és molt més ràpida que el de la construcció. En aquest sentit, va recordar que els cotxes dels anys 80 i els actuals tenen poc a veure, mentre que en el mateix període de temps, en els tancaments dels habitatges no hi ha hagut variacions.

Inquietuds i confiances A la taula rodona també s’hi van mostrar inquietuds provocades pel CTE. Domingo es va mostrar del parer que

Una cadena contínua Eva M. París va expressar a la taula rodona que és important saber que el Codi tècnic de l’edificació afecta tots els agents definits a la LOE, i això implica també promotors, constructors, laboratoris, entitats de control i fabricants de materials. La directora del Gabinet Tècnic del CAATB va advocar perquè no es trenqui la cadena que uneix tot el sector del procés constructiu. ■■■

caldrà millorar algun aspecte del Codi tècnic, perquè pot haver-hi petites contradiccions. Per exemple, el que fa referència al seu sector, l’energètic. En aquest sentit, Eva M. París va recordar que és important no interpretar els documents del CTE per separat. Les exigències d’estalvi energètic hauran de ser compatibles amb les d’acústica, o les de salubritat, l’ideal és que es puguin crear sinèrgies entre documents. Aleshores, Domingo es va mostrar dubtós sobre si el tècnic tindrà capacitat per controlar tantes coses. Ramon Pérez va reclamar complicitat i confiança entre els professionals dels diferents subsectors de la construcció, per superar els problemes que puguin sorgir. Per exemple, entre els geòlegs i el director de l’obra, pel que fa a l’abast de l’estudi geotècnic. Domingo va preveure que “el tempo” del procés es podria allargar. Marta Recolons va posar un exemple, per entendre com cal enfrontar-se a aquest i d’altres reptes del CTE. “Hem de canviar la concepció. És com l’euro: no pots anar convertint contínuament a pessetes. Has de pensar en euros”, va explicar de manera gràfica. Arribats en aquest punt de la taula rodona, Teresa Ugarte va explicar que no tenia clar que el CTE fos tan innovador com es diu. I aleshores van aparèixer a la taula les OCT, “els ulls de les companyies d’assegurances”, segons expressió d’Eva M. París, i es va plantejar el dubte col·lectiu de fins a quin punt seran receptives a les innovacions. Domingo també va treure el dubte de qui controlarà el CTE. Segons Eva M. París, s’ha de posar l’èmfasi en la responsabilitat dels tècnics, i no tan en qui el controlarà. Finalment, va sortir el tema de si amb el CTE- els preus dels habitatges pujaran (s’aventura un 10% d’encariment). Tothom es va mostrar del parer que l’augment no és justificable. Eva M. París va recordar que la millora de la qualitat –que impulsa el CTE- significa un estalvi de diners a posteriori. n

5/10/06 18:33:33

Anz_FD_210x297 E

31.03.2006

15:42 Uhr

Seite 1

La forma más elegante de controlar la luz

La nueva serie FD-Design combina un elegante diseño con materiales de alta calidad, como Aluminio o Acero. Su innovador diseño extraplano se integra perfectamente dentro de la idea moderna de interiorismo. Teclas de gran superficie, combinables y rotulables, para un amplio abanico de aplicaciones.

JUNG ELECTRO IBÉRICA, S.A. C-155, km. 14,2 08185 LLIÇÀ DE VALL Tel. 93 844 58 30 Fax. 93 844 58 31 e-mail: comercial@jungiberica.es www.jungiberica.es

i277 el tema.indd 7

5/10/06 18:33:34

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

El Noticiari:

Seguretat i salut

Formació: la clau de la seguretat en la construcció El CAATB participa en l’organització d’un seminari europeu sobre formació en seguretat i salut en la construcció que es farà a Barcelona el 23 de novembre ■■■ L’Auditori de l’IDEC de la Univer-

sitat Pompeu Fabra (carrer Balmes, 32, Barcelona) acollirà el dijous 23 de novembre el seminari europeu sobre formació en seguretat i salut en la construcció Formació: la clau de la seguretat en la construcció. El seminari ha estat organitzat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) i FOCUS, la xarxa europea de formació i acreditació en seguretat en la construcció. Durarà des de 2/4 de nou del matí fins a les sis de la tarda. Està previst que l’inauguri Jordi Valls, conseller de Treball i Indústria de la Generalitat. El seminari vol fer conèixer l’evolució de la formació sobre seguretat en la construcció en l’àmbit europeu des de l’aprovació de la Directiva sobre disposicions de seguretat i salut en les obres temporals o mòbils, i les tendències en aquesta matèria. Amb aquesta intenció, des de 2/4 de nou fins a les onze del matí, Cesira Macchia, del Politecnico de Milano, donarà una visió global de la forma-

i277 Noticiari CAATB.indd 8

ció en seguretat i salut en la construcció a Itàlia; Pierre Lorent, de la Societé Européenne pour la Formation, le Management et l’Expertise de Projects, explicarà la formació de projectistes, promotors i constructors a Bèlgica; Rolf Ghering, de la Féderation Europénne des Travailleurs du Bâtiment et du Bois, se centrarà en la formació de treballadors a Alemanya; Ezequiel Bellet, del CAATB, i Jaume Canadés, de l’Institut Gaudí, es repartiran les explicacions sobre la formació de coordinadors i treballadors a l’Estat espanyol, i el francès Jean Michel Hantz parlarà de la formació obligatòria de coordinadors al seu país.

Sistemes d’acreditació Després d’esmorzar i fins al migdia, G. Brumwel, de la Construction Skills Certification Scheme (CSCS), explicarà l’experiència d’acreditació de competències professionals i coneixements sobre seguretat i salut CSCS de Gran Bretanya. Jaume Guixà, de la Universitat Politècnica de Catalunya, explicarà com es veu

des de la Universitat l’enfocament de Bolonya i la formació per competències en la formació en seguretat i salut. Entre els agents que expo-

Sinistralitat. Més formació Arrel de la vaga dels treballadors de la construcció de la província de Barcelona del 29 de setembre, el dia anterior el president del CAATB, Josep Terrones, va ser entrevistat al canal informatiu de televisió 3/24. Terrones va explicar que en els informes de conjuntura del sector és detecta que hi ha una tendència a la baixa en els darrers anys, pell que fa al nombre d’accidents mortals i greus. “Anem cap a quotes de taxes de sinistralitat europees”, va explicar, per afegir que “la situació no deixa de ser crítica, per la gravetat que suposa”. Per millorar la situació, Terrones va reclamar més formació dels treballadors, un registre d’empreses i que tothom prengui consciència de la cultura de la seguretat. ■■■

sin la seva visió en aquest segon taller, està previst que hi hagi Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya; Joan Santaularia, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques; i Florentio Rodríguez, secretari de Construcció de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).

Línies de futur El tercer taller del seminari permetrà definir les estratègies i línies de progrés en matèria de formació en seguretat i salut de tots els implicats en el procés de construir, com a base per a la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors en les obres de construcció. S’iniciarà després de dinar, i hi participaran experts de França, Luxemburg, Alemanya i Bèlgica. El preu d’inscripció al seminari, que té com a patrocinadors principals Teyco i Espais, és de 100 euros. Se’n poden trobar més detalls al web del CAATB: www.apabcn.cat. n

5/10/06 18:41:37

Innovació: utopia o realitat?

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

Activitats professionals

2a quinzena setembre 2006

Matins Construcció porta a debat la capacitat d’innovar d’un sector que mostra una imatge poc industrial i amb baixa productivitat

El CAATB ha organitzat per al proper 19 d’octubre una nova edició de Matins Construcció, on en aquesta ocasió es parlarà sobre la innovació en el sector. Sota el títol La innovació en el sector: utopia o realitat?, el CAATB proposa un debat del sector de l’edificació amb relació a la innovació, prenent com a referència la innovació en el conjunt dels sectors productius del país. La jornada s’obrirà amb la ponència “Reflexió sobre la innovació”, que anirà a càrrec de Mercè Sala, economista i presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

l’Àrea d’Edificació de l’Institut Català del Sòl (INCASOL); Joan Sabaté, arquitecte, soci de l’Estudi Sabaté & Associats i cap de l’Àrea de Construcció de l’Escola d’Arquitectura La Salle; Josep Sotorres i Pere Riera, arquitecte tècnic i arquitecte d’RGA Arquitectes, respectivament, i Jean Michell Darbellay, director general de Qualibérica. La inscripció en aquesta activitat és gratuïta i es pot fer a www.apabcn. cat/matins. Matins Construcció té el suport de les empreses Espais, Qualibérica i Weber Cemarksa, així com d’El Periódico de Catalunya com a mitjà col·laborador. n

Taula rodona

Matins Construcció

■■■

Després, hi haurà una taula rodona amb la participació de Rafael Bellmunt, director d’Investigació del Centre Tecnològic de la Construcció iMat; Torsten Masseck, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL); Gonçal Marquès, cap de

nnn La innovació en el sector: utopia o realitat?

Procés de muntatge de la façana de la torre Turning Torso a Malmö (Suècia)

data: 19 d’octubre horari: de 9 a 13 hores lloc: Sala d’actes del CAATB informació: www.apabcn.es

Sessions tècniques del CTE Diluns 6 de novembre de 2006

Dijous 16 de novembre de 2006

n Documents bàsics de seguretat estructural:

n Documents bàsics de seguretat estructural: Acer DB SE-A, Fàbrica DB SE-F i Fusta DB SE-M

Bases de càlcul DB-SE, accions en l’edificació DB SE-AE i fonaments DB SE-C Programa: 17.00 h Presentació de la jornada 17.15 h “DB SE Seguretat estructural: bases de càlcul: SE 1 Resistència i estabilitat. SE 2 Aptitud al servei. “Seguretat estructural: DB SE-AE. Accions en l’edificació” Ponent: Luis Vega Catalan, arquitecte. Cap de les Unitats de Suport al Codi Tècnic de l’Edificació, Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. 19.00 h “Seguretat Estructural: DB SE-C Fonaments Ponent: Joan Franch i Vaca, geòleg. Consultor de GEOsuport 19.50 h Col·loqui Moderadora: Eva M. París, arquitecta tècnica. Directora del Gabinet Tècnic del CAATB

i277 Noticiari CAATB.indd 9

Programa: 17.00 h Presentació de la jornada 17.10 h “Seguretat Estructural: DB SE-F Fabrica” Ponent: Carlos Villagrà, arquitecte. Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. 17.00 h “Seguretat Estructural: DB SE-M Fusta” 18.05 h “Seguretat Estructural: DB SE-A Acer” Ponent: Carlos Villagrà, arquitecte. Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. Moderadora: Gemma Muñoz, arquitecta i arquitecta tècnica del Gabinet tècnic del CAATB Ubicació: Auditori Winterthur (av. Diagonal, 547. 08029 Barcelona) Organitza: CAATB Informació i inscripcions: Telèfon: 93 240 20 60. www.apabcn.cat

5/10/06 18:41:41

10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena OCTUBRE 2006

DIVERSOS DINARS CONSTRUCCIÓ

Construjove’06: fer el salt cap a la professió Ja estan obertes les inscripcions per a les segones jornades d’orientació professional destinades als estudiants d’arquitectura tècnica que tindran lloc el 8 i 9 de novembre ■■■ El CAATB organitzarà, entre el

8 i el 9 de novembre, la segona edició de Construjove, les jornades d’orien· tació professional destinades a donar a conèixer la professió als estudiants d’arquitectura tècnica i als recent col·legiats. Després del gran èxit de participa· ció i la bona acollida que va tenir l’edi· ció anterior de Construjove, el Col·legi vol repetir aquesta experiència, que permet als futurs arquitectes tècnics conèixer d’una forma viva i dinàmica les diferents sortides professionals que poden exercir dins del sector. Amb aquesta activitat, el Col·legi es planteja acompanyar els futurs col· legiats en l’inici del seu exercici pro· fessional. A partir de professionals amb anys d’experiència, els partici· pants coneixeran els diferents perfils i les ocupacions que hi ha en el sector i com és el dia a dia d’un professional del camp de l’edificació. Els estudi· ants podran preguntar als ponents tots els dubtes i les inquietuds que

tinguin sobre l’exercici professional, per preparar amb més garanties el seu inici dins del món laboral. A la vegada, Construjove també perme· trà que els estudiants coneguin les principals empreses del sector i hi puguin establir contacte.

Conèixer la professió Aquesta edició de Construjove s’orga· nitzarà a partir de quatre tipus d’acti· vitats, que permetran als estudiants i recent col·legiats conèixer la pro· fessió i les empreses més importants que hi ha en el sector. A Construjove 06 s’hi podran trobar taules rodones, casos pràctics, un fòrum d’empre· ses i tallers pràctics. En les taules rodones, els participants podran escoltar diferents professionals amb anys d’experiència que els explica· ran com és la seva professió. Així, hi haurà taules rodones on es parlarà sobre quines tasques desenvolupen el cap d’obra, el cap de grup, el project manager o el gestor urbanístic, entre

d’altres ocupacions professionals. Les taules rodones de Construjove 06 també donaran peu a debatre temes que afecten l’exercici de la professió, com pot ser la responsabilitat dels tècnics, o a plantejar reptes que afec· ten la professió, com l’exercici pro· fessional fora d’Espanya o el futur de l’arquitectura tècnica. Els casos pràctics són una de les principals novetats de Construjove 06. Aquesta activitat està planteja· da per tal que els assistents puguin conèixer de primera mà com és el dia a dia d’un professional a través de la seva experiència en una obra singu· lar o bé a través de la seva agenda pro· fessional. Es veuran les ocupacions de coordinador de seguretat i salut, tècnic en rehabilitació, director d’execució, taxador i perit.

sector de la construcció. En el Fòrum d’Empreses, els assistents trobaran moltes de les empreses líder del sec· tor de la construcció, que els explica· ran quin és el seu camp de negoci, el seu perfil empresarial i els principals llocs de treball que ofereixen. Aquí es podrà establir un contacte directe entre els participants i les empreses del sector. Totes les persones interes· sades a fer-ho podran deixar el seu currículum a les empreses que vul· guin. En aquest Fòrum d’Empreses també hi haurà espai per als diferents col·legis professionals i universitats, que oferiran els seus serveis per aju· dar els estudiants a iniciar la seva carrera professional. n

Fòrum d’Empreses A més, a Construjove 06, els estudi· ants i recent col·legiats també podran conèixer les principals empreses del

Més informació i inscripcions a

www.apabcn.cat/ construjove

Agenda CONSTRUJOVE 06 (La inscripció a Construjove és gratuïta) HORARI

DIMECRES 8

DIJOUS 9

09.30 - 10.00 h

BENVINGUDA als assistents

10.00 - 11.30 h

Taula rodona: El cap de grup, el cap d’obra i el tècnic d’estudis

10.00 - 11.30 h

Taula rodona: El project manager, el construction manager i el gestor urbanístic

11.30 - 12.00 h

Espai de relació

11.30 - 12.00 h

Espai de relació

12.00 - 12.30 h

Cas pràctic: La seguretat en una obra singular

12.00 - 12.30 h

Cas pràctic: En viu i en directe, el director d’execució d’obres ens explica en què consiteix el seu dia a dia

12.30 - 13.00 h

Espai de relació

12.30 - 13.00 h

Espai de relació

13.00 - 14.00 h

Taula rodona: L’exercici professional i la responsabilitat del tècnic

12.30 - 13.30 h

Taula rodona: el futur de la professió

14.00 - 15.00 h

DINAR

15.00 - 16.30 h

Taller pràctic: El camí de l’èxit i la felicitat professional

16.30 - 18.00 h

Taula rodona: L’arquitecte tècnic fora d’Espanya

i277 Noticiari CAATB.indd 10

Cas pràctic: La rehabilitació en una obra singular

Cas pràctic: En viu i en directe, el taxador i el perit ens expliquen en què consisteix el seu dia a dia

CLAUSURA Taller pràctic: Anem per feina (la intel·ligència emocional en una entrevista de feina)

5/10/06 18:43:23

c 11 NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS DINARS PROFESSIONALS CONSTRUCCIÓ

1a quinzena OCTUBRE 2006

Conferència Rehabimed: últims dies per presentar els resums de les comunicacions El proper 31 d’octubre finalitza el període per presentar els resums de les comunicacions per a la Primera Conferència Regional Euromediter· rània: Arquitectura Tradicional Mediterrània - Present i Futur, que tindrà lloc a Barcelona del 12 al 15 de juliol de 2007. Aquesta conferència, organit· zada per RehabiMed –projecte liderat pel CAATB- vol ser un fòrum de debat on se sentin representats tots els àmbits i sectors per exposar les seves experiències i opinions pel que fa a la rehabilitació de l’arquitectura tradi· cional dels països mediterranis. Les persones interessades tro· baran més informació i els procedi· ments per presentar els resums de les comunicacions a www.rehabimed. net. En aquest web, també es pot fer la inscripció per a la conferència i sol· licitar les beques per als participants que les requereixin. ■ ■■■

Curs per a tècnics sobre la normativa de protecció contra incendis El Fòrum de la Prevenció del Foc, entitat constituïda per l’Administració i diferents col·legis professionals, entre els quals hi ha el CAATB, organitza un curs per a tècnics sobre la nova normativa de protecció contra incendis. El curs, que s’organitzarà del 17 al 26 d’octubre a la sala d’actes del CAATB, serà impartit per tècnics de Bombers de Barcelona i Tecnifuego/AESPI. 17 d’octubre > 1a sessió n Consideracions generals a la normativa de Protecció Contra Incendis

(CTE, SCIEI, RIPCI, LIIAA, OMAIIAA, OMCPI). n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Terminologia Document bàsic SI 1 - Propagació interior Document bàsic SI 2 - Propagació exterior Document bàsic SI 5 - Intervenció dels bombers

19 d’octubre > 2a sessió n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Document Bàsic SI 3 - Evacuació Document Bàsic SI 6 - Resistència la foc de l’Estructura n OMCPI (Ordenança municipal de condicions de protecció contra incendis)

24 d’octubre > 3a sessió n CTE (Codi tècnic de l’edificació) Document Bàsic SI 4 - Detecció, control i extinció de l’incendi - Instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI) - Instal·lacions de detecció - Instal·lacions d’extinció - Instal·lacions de manteniment d’aigua - Protecció passiva

26 d’octubre > 4a sessió n RSCIEI (Reglament de seguretat contra incendis en edificis industrials) Horari i lloc: De 16 a 20 h, Sala d’actes del CAATB. Preu per a col·legiats: 100 € · Preu per a no col·legiats: 150 € Informació i inscripcions al telèfon: 93 240 20 60 i a www.apabcn.cat

i277 Noticiari CAATB.indd 11

Pilar de Torres, a Dinars Construcció ■ ■ ■ Pilar de Torres, presidenta de Gestió d’Infrastructures, SA (GISA), serà la protagonista de la propera edi· ció de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu, que tindrà lloc el proper dimarts 24 d’octubre a l’Hotel Prince· sa Sofia de Barcelona. De Torres, que el mes de maig de 2005 va assumir la presidència de GISA, pronunciarà la ponència “La qualitat de l’obra pública a Catalunya”. La pre· sidenta de l’empresa encarregada de projectar i construir tota l’obra públi· ca promoguda per la Generalitat de Catalunya completa el cercle de perso· nalitats del món polític, empresarial i institucional que, al llarg de l’any, han participat en els Dinars Construcció per donar el seu punt de vista sobre diferents aspectes relacionats amb el sector de la construcció.

Un ampli currículum Pilar de Torres (Barcelona, 1956) és llicenciada en economia per la UAB i Màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics. Ha estat directora de PricewaterhouseCoopers, al Depar· tament de Corporate Finance; res·

ponsable de l’Àrea de Catalunya i Balears de Fusions i Adquisicions i de Projectes de Finançament; direc· tora d’Empreses del BBVA, i directo· ra de Banca Corporativa Catalunya d’Argentaria. Les persones interessades en aques· ta activitat es poden inscriure per telè· fon, al 93 240 20 60, o bé a www.apabcn. cat/dinars abans del 20 d’octubre. Dinars Construcció és una acti· vitat que té el suport de les empre· ses Sather, Gaesco, Teyco, Applus i Grupo Select. El diari El País col· labora en l’activitat, i Texsa i Pana· sonic, membres d’honor del Col·legi, també hi donen suport. ■

5/10/06 18:43:40

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena OCTUBRE 2006

ACCIÓ CULTURAL

El CAATB s’associa amb l’Ateneu Barcelonès El conveni entre el CAATB i l’Ateneu afavoreix l’intercanvi de serveis i avantatges entre els membres d’ambdós col·lectius ■■■ El Col·legi d’Aparelladors i Arqui·

tectes Tècnics de Barcelona (CAATB) i l’Ateneu Barcelonès van establir el 20 de setembre un conveni de col· laboració entre ambdues entitats, que facilita el treball conjunt en l’àm· bit cultural i afavoreix l’intercanvi de serveis i avantatges entre els mem· bres d’ambdós col·lectius. Van signar el conveni el president del CAATB, Josep Terrones, i el president de l’Ate· neu Barcelonès, Oriol Bohigas. En l’acte de la firma del conveni, que va tenir lloc a les 7 del vespre al pati de l’Ateneu Barcelonès, Josep Terrones va explicar que l’omplia de satisfacció i orgull anunciar l’acord de col·laboració entre l’Ateneu Bar· celonès i l’entitat que ell presideix. Terrones va recordar que enguany l’Ateneu celebra els 100 anys d’exis· tència i que el CAATB encara no ha arribat als cent anys però ha dedicat també bona part dels seus esforços al desenvolupament cultural del país.

JOSEP TERRONES I ORIOL BOHIGAS,

LA DEESSA ATENEA PROTEGEIX L’ENTRADA

PRESIDENT DEL CAATB I L’ATENEU

DEL CASAL NEOCLÀSSIC DEL BARÓ DE

BARCELONÈS, RESPECTIVAMENT, DURANT

SAVASSONA, SEU DE L’ATENEU BARCELONÈS

LA SIGNATURA DEL CONVENI

Parlar de cultura Terrones va presentar el CAATB a l’Ateneu Barcelonès. Va recordar que el seu homòleg a l’Ateneu, Oriol Bohigas, coneix prou bé i de primera mà quin va ser el paper del CAATB, junt amb altres institucions, en la llui· ta antifranquista i durant la transició cap a la democràcia, “quan parlar de cultura i, sobretot, de cultura catala· na, era molt dur”. I va explicar que força personatges clau per a la histò· ria recent del país han desfilat per la seu col·legial del CAATB. “Al Col·legi, vam reunir una bona part de les per· sones que volien un país diferent”, va explicar Terrones. Terrones va exposar també que, un cop normalitzades les institu· cions democràtiques, els col·legis professionals han anat aprofundint el seu paper de suport a la tasca pro· fessional dels seus col·legiats però no per això han deixat de tenir un paper social i de difusió cultural. Oriol Bohigas va reafirmar el discurs de Terrones, en recordar que el CAATB sempre ha destacat per la seva acti· tud extraprofessional de promoció del debat i la cultura. ■

i277 Noticiari CAATB.indd 12

A L’ATENEU HI HA EN MARXA UN PROJECTE

LA JUNTA ACTUAL ASPIRA A MODERNITZAR

DE RESTAURACIÓ, REFORMA I ADEQUACIÓ

LES INSTAL·LACIONS DE L’ATENEU

ARQUITECTÒNICA

BARCELONÈS, TOT PRESERVANT ELS ÀMBITS MÉS GENUÏNS

Intercanvi de serveis i avantatges El CAATB esdevé soci col·lectiu de l’Ateneu Barcelonès, raó per la qual abonarà la quota anual establerta. Els col·legiats i altres membres del CAATB que vulguin associar-se a l’Ateneu Barcelonès, des del 20 de setembre ho poden fer amb un descompte del 25% de la quota durant el primer any. nn Els socis de l’Ateneu Barcelonès poden gaudir de l’oferta formativa del CAATB amb els descomptes i avantatges que pactin ambdues institucions nn L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu podrà generar, a petició del CAATB, cursos de redacció o vinculats al món de l’escriptura per als col·legiats. nn

L’Ateneu celebra el seu Any ■■■ Enguany, l’Ateneu Barcelo· nès celebra cent anys. Es va fundar l’any 1872, però va ser el 1906 quan es va traslladar a la seva seu actual del Palau Savassona, un edifici de propietat situat al carrer de la Canu· da, a Ciutat Vella de Barcelona. Per celebrar l’efemèride, la institució ha posat en marxa, en clau d’esdeve· niment, l’Any Ateneu, que amb un ampli programa d’activitats (xerra· des, projeccions i concerts) i l’inici d’importants reformes a l’històric edifici de l’entitat, vol actualitzar una institució considerada com a pedra angular de la vida cultural i cívica de l’àmbit barceloní i català, que actualment té uns 3.000 socis. La història de l’Ateneu és la his· tòria de la seva progressiva obertura cap a tota la societat, més enllà de les elits benestants que el van fundar. En l’actualitat, la modernització de l’Ateneu és irreversible. Els projec· tes en marxa així ho confirmen. Van començar tímidament el 1998, amb la presidència de l’escriptor Jordi Sar· sanedas, i des de desembre de 2003, han pres més volada amb la presi· dència de l’arquitecte Oriol Bohigas. L’Ateneu vol tornar a convertirse en un espai de crítica, capaç de donar veu als grups de pressió dels grans projectes de la ciutat. Es trac· ta de fer de l’Ateneu “l’altaveu de l’opinió pública”, “la societat priva· da més extravertida de Catalunya”, en paraules de Bohigas. De moment, els socis han augmentat i bona part d’aquest augment correspon a joves. Fins i tot les cèlebres tortugues que havien fet cau al jardí de l’Ateneu –on van viure fins a la remodelació de 1991– hi han tornat per quedars’hi. ■

nn Els col·legiats i d’altres membres

del CAATB podran accedir als serveis de cessió d’espais de l’Ateneu Barcelonès per realitzar reunions de tipus professional, en les condicions preestablertes, amb un descompte del 50% en el preu. nn L’Ateneu i el CAATB facilitaran l’accés dels associats i col·legiats d’una i altra entitat a les respectives biblioteques i arxius històrics, en el cas que necessitin fer consultes específiques. nn L’Ateneu i el CAATB organitzaran plegats conferències i activitats públiques relacionades amb temes d’interès comú.

5/10/06 18:44:24

c 13

Inauguració de l’exposició ”Efímer”

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS COL·LEGIALS

1a quinzena OCTUBRE 2006

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

“Converses pedagògiques” a Vic

■■■ El CAATB va inaugurar el passat

21 de setembre l’exposició “Efímer”, obra de l’artista suïssa Marika. La mostra retrata la intervenció a l’espai urbà a través de la rehabilitació d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat al carrer Ginebra de Barcelona. L’acte d’inauguració va ser presidit per Enric Peña, tresorer de la Junta de Govern del CAATB; Patrick Schaffter, cònsol de Suïssa a Barcelona, i Martí Abella, director de Promoció i Comu· nicació de Foment de Ciutat Vella i l’artista Marika. En la seva interven· ció, Peña va destacar que la mostra aprofundeix en la dicotomia entre el que es construeix i el que es descons· trueix i “és aquesta contradicció el que fa l’exposició suggeridora”. Per la seva banda, Patrick Schaffter va destacar que amb aquesta intervenció Marika “crea ponts d’unió entre Suïs· sa i Barcelona”. Finalment, Abella es va mostrar satisfet per poder ajudar a crear “punts d’unió entre l’urbanisme i l’art”.

“Efímer” retrata el procés de

La mostra recull fotografies de tot

transfiguració d’una façana

el procés d’intervenció

Exposició dels Premis Catalunya Construcció a Granollers ■ ■ ■ L’exposició

dels III Premis Catalunya Construcció es pot veure a la seu de la Delegació del Vallès Occidental del 20 d’octubre al 3 de novembre. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons. ■

Col·loqui Com a punt i final de l’exposició, el CAATB acollirà el 20 d’octubre el col· loqui sobre art urbà Transfiguració urbana. El debat plantejarà qüesti· ons al voltant de les intervencions artístiques a l’espai exterior amb la participació d’artistes, estudiosos i representants de l’Administració. ■

La Delegació d’Osona acull, des del 6 d’octubre i fins al 4 de novembre, l’exposició “Converses pedagògiques. Cultura i educació”, una mostra de 17 artistes que reflexionen sobre el paper de l’educació com a activador de l’interès per la cultura. Aquesta exposició està vinculada a una jornada amb el mateix nom que tindrà lloc el 26 d’octubre a la Universitat de Vic. ■ ■■■

D’esquerra a dreta: Enric Peña, Marika, Carles Cartañá (Comunicació CAATB), Patrick Schaffer i Martí Abella.

visites culturals i altres DIVERSOS

Sopar de la Delegació del Vallès Occidental La Delegació del Vallès Occidental organitza el proper 20 d’octubre el seu tradicional Sopar del Col·legiat a les instal·lacions de la fàbrica Solomat, a Terrassa. Enguany la Delegació celebra els seus 15 anys i el sopar tindrà la participació especial de la companyia de teatre La Cubana. ■ ■■■

Exposició dels 15 anys del Vallès Occidental

Viatge a Chicago

Canal Construir Juntament amb aquest Informatiu, els professionals hi trobaran el darrer número del Canal Construir, el suplement sobre els professionals del sector que edita el CAATB juntament amb El Periódico de Catalunya. En aquesta ocasió aquest monogràfic se centra en la gestió dels recursos humans en les empreses del sector. ■ ■■■

■ ■ ■ Un grup de 24 persones va participar en el viatge a Chicago que el CAATB va organitzar entre l’1 i el 7 de setembre. El viatge va permetre conèixer l’arquitectura i el panorama cultural d’aquesta ciutat nord-americana. ■

i277 Noticiari CAATB.indd 13

■■■ Fins al 29 de setembre es va poder veure a la seu de la Delegació del Vallès Occidental, l’exposició commemorativa dels 15 anys de la Delegació amb un ampli recull de les activitats i exposicions més significatives. ■

5/10/06 18:44:39

14 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena OCTUBRE 2006

ACTIVITATS DIVERSES

La Fira Ecoviure convida a reflexionar sobre la sosteniblitat ■■■ Del

20 al 22 d’octubre s’organitza a Manresa la Fira Ecoviure 2006, la mostra que anualment vol ser el punt de trobada de les persones i els professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. Enguany, el lema d’aquesta fira és “Vida ecològica en un món sostenible i solidari”. El Palau Firal de Manresa acollirà més de 3.500 m2 amb estands, vitrines, activitats i exposicions dedicats al medi ambient i la sostenibilitat, i on la construcció sostenible i les energies renovables tindran

activitats del col·legi

MATINS CONSTRUCCIÓ

Innovació en el sector, a Matins Construcció El CAATB organitza una nova edició de Matins Construcció sobre La Innovació en el sector, utopia o realitat?, que tindrà com a ponent principal Mercè Sala, presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. També hi assistiran representants del món empresarial, professional i instituci· onal, que participaran en la taula rodona. Dia, hora i lloc: dijous, 19 d’octubre, a les 9.30 hores. Sala d’actes del CAATB Inscripcions: Telèfon, al 93 240 20 60, o bé des de www.apabcn.cat. L’entrada és lliure i gratuïta, però cal inscrip· ció prèvia.

DINARS CONSTRUCCIÓ

Pilar de Torres, a Dinars Construcció Pilar de Torres Sanahuja, presidenta de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), parlarà sobre la qualitat de l’obra pública a Catalunya al proper Dinars Construcció, punt de troba· da per a la reflexió i el debat dels professio· nals del procés constructiu. Dia i hora: dimarts, 24 d’octubre, a les 13.30 hores Lloc: Hotel Princesa Sofia (plaça Pius XII, 4) , de Barcelona. Inscripcions: Telèfon, al 93 240 20 60, o bé des de www.apabcn.cat/dinars abans del 20 d’octubre.

i277 Noticiari CAATB.indd 14

Construcció sostenible

un paper destacat. La Delegació del Col·legi del Bages-Berguedà participa activament en els actes de la fira Ecoviure 2006.

En aquest marc també es lliuraran per quart any consecutiu els Premis Construcció Sostenible, amb què els col·lectius que d’una manera o altra estan vinculats al món de la tecnologia, de l’edificació i de l’urbanisme volen reconèixer la sensibilitat dels estudiants i dels professionals que apliquen en els seus treballs criteris de sostenibilitat. La Delegació del Bages-Berguedà està present en el jurat d’aquests premis. Els professionals interessats trobaran més informació a www.ecoviure.cat ■

Jornada sobre el CTE Paral·lelament a la Fira, s’organitzen diverses jornades tècniques destinades a tractar amb més profunditat cada un dels aspectes que s’hi treballen. Així, el 18 d’octubre hi haurà una jornada dedicada al nou Codi tècnic de l’edificació (CTE), on participarà com a ponent Anna Mestre, responsable de la Unitat de Medi Ambient i Construcció Sostenible del CAATB.

JORNADES i seminaris

Construjove 06 El CAATB organitza la segona edició de les jornades d’orientació professional destinades als estudiants d’arquitectura tècnica i joves professionals, Construjove 2006. També per· metrà que els assistents coneguin les princi· pals empreses del sector i hi puguin establir contacte. Dates: 8 i 9 de novembre Lloc: Sala d’exposicions i sala d’actes. Més informació i inscripcions gratuïtes a: www.apabcn.cat/construjove

Seminari per a tècnics sobre normativa contra incendis El Fòrum de la Prevenció del Foc, entitat cons· tituïda per l’Administració i diferents col·legis professionals, entre els quals hi ha el CAATB, organitza un curs per a tècnics sobre la nova normativa de protecció contra incendis, que serà impartit per tècnics de Bombers de Barcelona i Tecnifuego/AESPI. Dates, hora i lloc: del 17 al 26 d’octubre, de 16 a 20 h. Sala d’actes del CAATB Preu per a col·legiats: 100 € Preu per a no col·legiats: 150 € Més informació i inscripcions: Telèfon 93 240 20 60

Seminari europeu El CAATB, la xarxa europea Focus i el Depar· tament de Treball i Indústria de la Generalitat organitzaran un seminari europeu sobre la Formació en Seguretat i Salut en la Cons· trucció. Els objectius són conèixer l’evolució de la formació sobre seguretat i salut en la construcció; compartir les experiències de diversos sistemes d’acreditació de la formació i les competències professionals d’empresaris, treballadors i professionals, i definir estratègies i línies de progrés en matèria de formació en seguretat i salut.

Dia: 23 de novembre Lloc: sala d’actes del CAATB Informació: www.apabcn.cat

Cafè Tècnic sobre Cobertes ecològiques El proper 18 d’octubre, la Delegació del Vallès Oriental acollirà un Cafè Tècnic sobre Cobertes Ecològiques, que anirà a càrrec de Wendy Paz, arquitecta de l’empresa Composan. La jornada permetrà conèixer solucions cons· tructives específiques, detalls de lliuraments, materials, plantes... Data: 18 d’octubre Horari: de 17 a 19 L’entrada és lliure, però cal reservar plaça a la Delegació. Informació: caatvori@apabcn.es

EXPOSICIONS

La transfiguració de l’espai urbà L’exposició Efímer, de l’artista plàstica suïssa Marika retrata la intervenció artística a l’espai urbà a través de la rehabilitació d’una paret mitgera d’un edifici enderrocat. La mostra és un conjunt de fotografies d’una instal·lació que l’artista va fer al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Com a punt i final de l’exposició, el CAATB acollirà el proper 20 d’octubre, a les 19.30 h, un col·loqui sobre art urbà que tindrà per títol Transfiguració urbana. Dates, hora i lloc: fins al 26 d’octubre, de 9 a 19.30 hores. Sala d’exposicions L’entrada al col·loqui és gratuïta, però cal ins· cripció prèvia, que es pot fer per telèfon al 93 240 20 60 o bé a informacio@apabcn.cat

Segimon Pedragosa exposa al CAATB Grans ciutats és el títol de l’exposició de Segi· mon Pedragosa. La mostra és un recull de pin·

tures a l’oli i al pastel que intenten captar el moviment de les grans ciutats com Nova York, Barcelona, Xangai o Amsterdam. Dates i lloc: del 28 de setembre fins al 30 d’octubre. Espai d’Art del CAATB Informació: cultura@apabcn.es

Exposició dels Premis Catalunya Construcció a Manresa La Delegació del Bages Berguedà acull l’exposició dels III Premis Catalunya Cons· trucció que atorga anualment el CAATB i que es lliuren en el marc de la Nit de la Construcció. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons així com un video amb imatges de l’acte de lliu· rament dels Premis en el marc de la Nit de la Construcció. Dates: de l’11 al 22 de desembre Informació: caatbages@apabcn.es

ALTRES

Sortida al Pont de Millau La Delegació d’Osona organitza una visita al Viaducte de Millau (França), fins ara el pont més alt del món. Les persones interessades poden sol·licitar més informació a la Delega· ció al telèfon 93 885 26 11. Dates a confirmar.

Sopar a Terrassa amb La Cubana La Delegació del Vallès Occidental organitza el seu tradicional Sopar del Col·legiat, a les instal· lacions de Solomat, al Polígon Industrial Nord de Terrassa. La companyia teatral La Cubana animarà la vetllada amb un espectacle especi· al per celebrar els 15 anys de la Delegació. Dia: divendres 20 d’octubre informació: caatvocc@apabcn.es

5/10/06 18:45:04

i277 Noticiari CAATB.indd 15

5/10/06 18:45:10

16 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

Formació:

MÀSTER I POSTGRAUS

Equip de professors del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme

Màster Project Manager: el valor clau és l’experiència PEDAGOGIA

El mètode formatiu del CAATB es basa en la transmissió dels coneixements a través de l’experiència.

FORMACIÓ

L’equip de professors està format per 35 professionals experts en el management.

METODOLOGIA

El contingut del curs es desenvolupa a través de l’anàlisi de casos pràctics i reals.

■■

Aquest octubre comença una nova edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme, la formació de més alt nivell qualificatiu que s’imparteix al CAATB. El curs està centrat en la figura del project manager, un perfil professional de forta implantació en molts països i que poc a poc es va estenent dins del sector. El project manager és el professional que impulsa i dirigeix un projecte immobiliari des d’una perspectiva global, i s’ocupa de la seva planificació, coordinació i seguiment, des de la concepció del projecte fins al lliurament de les claus. El mètode formatiu del CAATB es basa en la transmissió d’uns coneixements apresos a través d’una llarga experiència. Més enllà d’uns coneixements teòrics sobre cada matèria, el Col·legi ofereix una formació basada en el coneixement de la realitat i de la pràctica del dia a dia professional. Per això, la formació del CAATB es distingeix per confiar la impartició de tots els cursos a un equip de professors -professionals en actiu- que fa anys que treballen en el sector, i que poden transmetre els seus coneixements a través de la pràctica professional. Això permet actualitzar contínuament els continguts del programa en funció de les normatives del sector i

de les necessitats de l’entorn laboral, i mostrar als alumnes la problemàtica diària d’aquesta especialitat.

Per acostar encara més el contingut del Màster a la situació actual del sector i a les demandes del mercat sobre la figura del project manager, el curs es complementa amb un seguit de taules rodones, visites tècniques i conferències, on es conviden professionals que permeten als alumnes conèixer de primera mà casos concrets i debatre qüestions que la realitat professional. El contingut de les sessions d’aquest curs es desenvolupa a través de l’exposició dels continguts teòrics complementats anàlisi de casos pràctics i reals fruït de l’experiència dels professors que imparteixen el curs. Aquesta metodologia permet a l’alumne potenciar les seves capacitats i desenvolupar els seus coneixements i habilitats per a obtenir, finalment, les competències clau del Project Manager. ■

■■■

i277 Noticiari CAATB.indd 16

Gran equip professional L’equip de professors del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme està format per 35 professionals experts en els diferents àmbits que intervenen en la gestió global de projectes immobiliaris. Entre els membres d’aquest claustre de professors, hi trobem professionals amb una llarga experiència en el món del project management, en obres de diferent envergadura i que han treballat tant per a l’Administració com per a l’empresa privada. Aquests professionals són els encarregats de transmetre els seus coneixements per tal que els alumnes obtinguin de manera ràpida, segura i efectiva, els coneixements necessaris per exercir amb eficiència la tasca del project manager. A més, a banda dels professionals del sector, entre el professorat del Màster també hi trobem professionals de prestigi reconegut en altres disciplines, que completaran els coneixements necessaris per als alumnes. Així, hi trobem especialistes en el món del dret, l’economia, l’urbanisme, la psicologia i els recursos humans.

Tota la informació a

www.apabcn.cat/ formació

Quadre de professors ■■■

■■

■

Drets, d’esquerra a dreta Daniel Roca. Arquitecte tècnic, enginyer tècnic d’obres públiques i euroenginyer. Gerent de Gesplan Management, director tècnic de Qualitas Social Resort, soci fundador de Rehabitek Obres i Projectes, i president de la cooperativa d’habitatges Prohabitat2000. Ha treballat, entre d’altres llocs, en l’ampliació del centre de control aeri regional a l’aeroport del Prat de Llobregat. ■ ■ Carles Albiol. Director de Promocions d’Espais Promocions Immobiliàries, SA. Diplomat en assessoria i consultoria immobiliària, en gestió immobiliària operacional i en direcció de màrqueting. ■■ Michèle Butzbach. Llicenciada en filologia, en lingüística general i en pedagogia. Directora del Gabinet Geoda Formacions, SL. Consultora de la Comunitat Europea. Ha treballat com a consultora i formadora de directius d’empreses com Sony, HP, Grup Qualitat i l’Institut Català de la Salut. ■■ Celestí Ventura. Arquitecte tècnic. Director general de Metro-3, SA. Va exercir com a director tècnic de Metro-3 durant 19 anys abans de ser-ne el director general. ■■ Leandro Casero. Arquitecte. Especialista en gestió del sòl i valoracions urbanístiques. Responsable de la gestió urbanística dins de l’Àrea d’Urbanisme de l’empresa CRM Arquitectura i Enginyeria de l’Edificació. Amb aquesta empresa ha participat en projectes com la reparcel·lació de l’àmbit de La Catalana a Sant Adrià del Besòs i el Pla general d’Andorra la Vella. ■■ Miquel Gambau. Llicenciat en història. Titulat en direcció comercial. Gerent de l’Àrea de Residencial

5/10/06 18:45:44

P to

■

g d la d p

■

o d vo e d m

■

g G p

■

C à

■

c 17 formació Màster i postgraus

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena OCTUBRE octubre 2006

enginyer tècnic Gerent de GesQualitas Social bres i Projectes, atges Prohabis, en l’ampliació eroport del Prat

ocions d’Espais at en assessoria mobiliària opera-

n filologia, en linora del Gabinet de la Comunitat a i formadora de Grup Qualitat i

c. Director generector tècnic de r-ne el director

ecialista en gesResponsable de banisme de l’emde l’Edificació. n projectes com ana a Sant Adrià Vella. stòria. Titulat en de Residencial

Barcelona-Girona de Farré Consulting Immobiliari, SA. ■■ Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. Director acadèmic del Màster. ■■ Josep Maria Forteza. Aparellador. Project manager. Director general de Tècnics G-3, SL. ■■ Montserrat Montalbo. Arquitecta i project manager. Tècnica gestora de Projectes de l’Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Gestiona la redacció de plans directors d’equipaments, estudis de programació i projectes executius d’equipaments públics municipals. ■ ■ Francesc Martínez. Arquitecte tècnic. Project manager. Director tècnic del Grup Inbesos. ■■ Antoni Ollé. Arquitecte tècnic i Màster en Valoracions Immobiliàries. Gerent del Consorci del Besòs, des d’on ha participat, entre d’altres projectes, en el desenvolupament del sector de La Catalana a Sant Adrià i en el desenvolupament dels diferents sectors d’actuació definits en la modificació del PGM del Front Litoral i marge dret del riu Besòs. ■■ Rubén Navarro. Arquitecte tècnic. Project manager. Director de projecte de Gerens Management Group, SA. Actualment treballa en les obres del complex arquitectònic i monestir de Sant Benet del Bages. ■■ Jordi Gosalves. Arquitecte tècnic. Gerent de TR Corporació Immobiliària, promotora constructora amb àmbit d’actuació a Catalunya i Aragó. Asseguts, d’esquerra a dreta Alejandro Martín. Director de TDSystem (consultora en desenvolupament organitzatiu) i PDD per ■■■ ■■

i277 Noticiari CAATB.indd 17

l’IESE. ■■ Luis Miguel Calderón. Arquitecte, arquitecte tècnic i Màster en Valoracions Immobiliàries. Cap del Servei de Patrimoni de les Institucions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Mancomunitat de Municipis, Entitat Metropolitana del Medi Ambient i Entitat Metropolitana del Transport. ■■ Xavier Aldabó. Director general de la Divisió Residencial del Grup Farré. Ha dirigit el Pla estratègic d’expansió de la divisió a Alacant i Llevant. ■ ■ Josep Lluís Gil. Aparellador. Director de l’Àrea Tècnica de Servihabitat, SA. Entre d’altres treballs, ha desenvolupat la gestió dels projectes immobiliaris del sector terciari del 22@. ■■ Xavier Serrano. Arquitecte tècnic. Va ser director general de la promotora Grup Satorsa, des d’on va participar en més de 80 promocions. Actualment és soci i administrador de la promotora constructora Promou. ■■ Antonio Azpiazu. Llicenciat en dret i diplomat en organització de l’Administració. Exerceix com a professor titular del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC, impartint l’assignatura Aspectes legals de l’edificació i gestió urbanística. Altres professors: Elena Iborra. Llicenciada en psicologia. Formadora de Recursos Humans. Coach organitzacional. ■ ■ Jordi Bachs. Doctor en ciències econòmiques i empresarials. Gerent de l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de la Província de Barcelona. ■■ Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de ■■■ ■■

Seguretat. Gerent de Prevenció de Riscos Laborals a les obres de GISA. ■■ Mònica Clemente. Llicenciada en dret. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATB ■■ José Ignacio Galán. Arquitecte. Project manager. Director d’L-35 Arquitectes. ■■ Enric Lambies. Advocat. Tècnic urbanista. Director de coordinació i recursos del Sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ■ ■ Lluís Martinell. Aparellador. Project manager. Director tècnic de La Llave de Oro. ■ ■ Joan Antoni Nadal. Gerent de Nadal i Busquets Consultors, SL ■■ Teresa Puig. Llicenciada en psicologia. Consultora en Formació i Recursos Humans. ■■ Albert Ribera. Arquitecte tècnic. Project manager. Professor titular de l’EPS de la Universitat de Girona. ■ ■ Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project manager. Professor titular de l’EPS de la Universitat de Girona. ■■ Fernando Valdivia. Doctor en dret. Magistrat jutge del Jutjat de 1a Instància número 4 de Barcelona. ■ ■ Anna Maria Vidal. Professora externa de Cep i Collège Romand de PNL. ■■ Manel Vilaplana. Advocat. Diplomat en assessoria i gestió tributària. Diplomat en dret fiscal internacional. Soci director de Mavica Assessors, SLU. ■■ Jaume Viñals. Arquitecte tècnic. Project manager. Director de Promocions de Voluminètric, SA. ■■ Cristina Yuste. Arquitecta tècnica. Directora tècnica d’L-H – 2010 SPM, SA.

5/10/06 18:45:47

18 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

FORMACIÓ ENTREGA DIPLOMES

Formació Oberta

Els alumnes de Formació Oberta del curs 20052006 recullen els seus diplomes en un acte organitzat pel CAATB

1. D’esquerra a dreta: Emili Mata, director de Màrqueting del CAATB, Enric Peña, tresorer i Joan Gurri, secretari del CAATB; 2. Els professors Joaquim Martín I Arcadi de Boves, junt amb els membres de la Junta de Govern del CAATB, lliuren els diplomes.; 3 i 4. Diverses imatges de l’acte

El CAATB va organitzar el passat 20 de setembre l’acte acadèmic de lliurament de diplomes dels cursos de Formació Oberta realitzats durant el curs acadèmic 2005-2006. Més de 130 persones van omplir la sala d’actes per assistir a l’acte, que va estar presidit per Enric Peña i Joan Gurri, tresorer i secretari de la Junta de Govern del CAATB, respectivament. Per començar, Peña va felicitar tots els alumnes per haver invertit temps en la seva formació i per haver superat amb èxit el curs que van elegir. També va felicitar els professors, sense els quals no s’haurien pogut realitzar tots els cursos. El tresorer del CAATB va explicar que la Formació del Col·legi es basa en dos grans pilars: el servei i la qualitat. “La nostra voluntat de servei la ■■■

i277 Noticiari CAATB.indd 18

determina el Model de competències, un estudi que identifica i ordena tots els professionals del sector i que ens defineix com ha de ser un professional”, va indicar. Per això, per respondre a les necessitats que els professionals i la societat demanen, Peña va explicar que el CAATB va organitzar durant el curs anterior 135 cursos de Formació Oberta, distribuïts en 14 àrees temàtiques diferents.

El valor de la qualitat Pel que fa a la qualitat, el representant de la Junta de Govern va explicar que l’ISO 9001 de gestió de la qualitat i l’ampli equip de professors del Col· legi –tots ells professionals en actiuavalen que la formació del CAATB superi amb escreix els nivells de qualitat establerts. Les dades recolzen aquest grau de qualitat: més de 1.500

Nou curs nnn El CAATB va iniciar el 2

d’octubre el curs acadèmic 20062007. Amb gairebé un centenar de cursos de Formació Oberta distribuïts en 14 àrees temàtiques diferents, el Departament de Formació presenta una proposta ambiciosa per donar resposta a totes les necessitats dels professionals. L’aplicació del CTE, la nova normativa que afecta el sector, les aplicacions informàtiques, els treballs d’obra nova, rehabilitació i manteniment, i un reforç de l’àrea d’idiomes són les principals apostes d’aquest nou curs. Les persones interessades trobaran a www.apabcn.cat/formacio tota la programació de cursos d’enguany.

professionals s’han format durant aquest curs al CAATB, dels quals més del 16% han fet dos cursos i més del 8%, tres. “Tot i això, sabem que podem fer les coses millor i tenim la voluntat de fer-les així”- va dir Peña- i per això us demanem que ens digueu tot allò que creieu que s’ha de millorar.” Després, van pujar a la taula Joaquín Montón, professor del curs Tractament d’humitats; Arcadi de Boves, del curs d’Instal·lacions; Eduard Penón, professor de Control de qualitat dels materials, i Fernando Aparicio, del curs Control econòmic de l’obra, que van ajudar a lliurar els diplomes a tots els presents. Peña va tancar l’acte tornant a felicitar els alumnes i esperant que “aquesta formació serveixi per fer millors professionals i ajudar la societat”. n

5/10/06 18:46:39

c 19 FORMACIÓ APuNTS

L’InFORMATIU DEL CAATB 1a quINzENA OcTubRE 2006

FORMACIÓ OBERTA ÀREA DE CONEIXEMENT: GESTIÓ DEL TEMPS

Gestió del temps: aprendre a organitzar-se de manera eficient per ser més competitius Professors dels curs: Alejandro Martín ■■■ ■

■

Objectius

Distingir entre el que és urgent i el que és important. Organitzar l’agenda destinant a cada tasca el temps que li pertoca. Gestionar el temps de manera eficient per ser més competitiu.

Apunts Un dels pocs recursos la quantitat del qual és la mateixa en totes les persones és el TEMPS Si vostè es trobés en una illa deserta vivint de renda, tindria agenda? Segurament no. La memòria li seria suficient. Si en aquesta illa deserta, a poc a poc, assumís més tasques, arribaria un moment en què preferiria oblidar-se de la memòria i faria una llista. Si amb el temps assumís més i més tasques, necessitaria una agenda, ja que tindria feina no només per a avui sinó també per a demà i demà passat. Si arribés un moment en què no arribés a complir totes les tasques pendents, hauria de prioritzar.

Lleis del temps: ■

■

1a llei. El temps que requereix una tasca creix en proporció al nombre de vegades que és interrompuda o recomençada. 2a llei. Programar o dur a terme una tasca llarga suposa dificultats superiors a les d’una tasca curta. 3a llei. El valor d’una tasca no creix proporcionalment al temps que se li dedica.

Claus per a una reunió eficaç: Abans: ■ Fixar objectius clars. ■ Preparar l’ordre del dia detallat. ■ Fixar un temps límit. Durant: ■ Definir les regles del joc. ■ Dinamitzar el grup. ■ Utilitzar exemples. ■ Evitar interrupcions. Després: ■ Redactar una acta de treball amb temes. ■ Fer una relació de decisions amb el responsable. ■ Establir dates.

5. Identificar la nostra “agenda vital”. 6. Fer coincidir la nostra “agenda vital” amb la nostra agenda estratègica. 7. Agilitar la presa de decisions que afectin altres persones. 8. Convocar les reunions amb temps suficient. 9. Procurar no interrompre l’activitat que s’està realitzant. 10.Treballar jornades raonables. Complir l’horari. ■

Decàleg per aprofitar el temps 1. Identificar les activitats importants i no urgents. 2. Identificar les activitats importants i urgents. 3. Identificar les activitats delegables i delegarles. 4. Identificar les activitats no urgents i no importants i minimitzar-les.

i277 Noticiari CAATB.indd 19

“Es mejor hacer el verdadero trabajo (= efectividad) que hacerlo verdaderamente (= eficiencia)” (Peter Drucker)

Curs: Gestió del temps Formador: Alejandro Martín Inici: 18/10/2006 Horari: Dilluns i dimecres, de 18 h a 21 h Durada: 12 hores Preu col·legiats/des: 161,76 euros Preu no col·legiats/des: 202,20 euros

5/10/06 18:46:54

20 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena OCTUBRE 2006

FORMACIÓ FORMACIÓ OBERTA

FORMACIÓ OBERTA

Nou programa de Formació Oberta ÀREA

CURS

DURADA

INICI

ACABAMENT

HORARI

06/11/2006

04/12/2006

Dl., de 16 a 21 h

16/11/2006

21/12/2006

Dj., de 16 a 21 h

11/12/2006

18/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 20 h

13/12/2006

20/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 20 h

26/10/2006

09/11/2006

Dt. i dj., de 17 a 20 h

18/10/2006

23/10/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

Tractament d’humitats

17/10/2006

21/11/2006

Dt., de 18 a 21 h

Parets de tàpia

04/12/2006

18/12/2006

Dl., de 16.30 a 20.30 h

06/11/2006

22/11/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

03/10/2006

24/10/2006

Dt. i dj., de 16 a 20 h

16/11/2006

05/12/2006

Dt. i dj., de 16 a 21 h

12/12/2006

21/12/2006

Dt. i dj., de 16 a 21 h

L’amiant en els edificis

18/10/2006

25/10/2006

Dl. i dc., de 18 a 21.30 h

Pla de gestió de residus. Cas pràctic

23/10/2006

30/10/2006

Dl. i dt., de 16 a 19 h

Introducció al disseny de l’espai interior

08/11/2006

29/11/2006

Dc., de 16 a 21 h

Control econòmic de l’obra

19/10/2006

09/11/2006

Dj., de 16.30 a 20.30 h

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

06/11/2006

27/11/2006

Dl. i dc., de 19 a 21 h

La seguretat en fase de planificació i organització d’obres

14/11/2006

21/11/2006

Dt. i dj., de 16.30 a 20.30 h

La seguretat en els treballs verticals

23/11/2006

30/11/2006

Dj., de 18 a 21 h

Patologia de la construcció per a tècnics municipals

30/10/2006

27/11/2006

Dl., de 16.30 a 20.30 h

Planejament i gestió urbanística

11/10/2006

25/10/2006

Dc., de 18 a 21 h

Servituds i relacions de veïnatge

08/11/2006

22/11/2006

Dc., de 18 a 21 h

Responsabilitats dels tècnics municipals

17/11/2006

Dv., de 9 a 14 h

El finançament hipotecari

06/11/2006

27/11/2006

Dl., de 18.30 a 21 h

Gestió del temps

18/10/2006

30/10/2006

Dl. i dc., de 18 a 21 h

Intel·ligència emocional

07/11/2006

16/11/2006

Dt. i dj., de 18 a 21 h

Propagació i resistència estructural davant el foc (DB SI)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Evacuació i instal·lacions de protecció contra incendis. Intervenció dels bombers (DB SI) CTE

OBRA NOVA

Els paviments: risc de caigudes - lliscament (DB SU)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Piscines: projecte, seguretat i construcció (DB SU) El llamp. Prevenció i protecció (DB SU) La il·luminació (DB SU)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

REHABILITACIÓ Limitacions de la demanda energètica (DB HE)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Eficiència energètica d’instal·lacions tèrmiques i il·luminació (DB HE) MEDI AMBIENT

CTE

Energies renovables en la construcció (DB HE)

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Avaluació de la demanda energètica segons CTE: programa LIDER

INTERIORISME

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

SEGURETAT I SALUT ACTIVITATS PERICIALS

URBANISME

FINANCES I FISCALITAT EMPRESARIAL HABILITATS DIRECTIVES

NORMATIVA

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

INFORMÀTICA

RD 314/2006 Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

CTE

26/10/2006

09/11/2006

Dj., de 16 a 20 h

RD 314/2006 Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

CTE

07/11/2006

14/11/2006

Dt., de 16 a 20 h

08/11/2006

29/11/2006

Dc., de 16 a 20 h

La nova llei del sòl estatal

27/10/2006

Dv., de 10 a 14 h

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

14/09/2006

28/09/2006

Dt. i dj., de 17 a 21 h

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

18/10/2006

30/10/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000

11/12/2006

20/12/2006

Dl. i dc., de 16 a 21 h

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

17/11/2006

25/11/2006

Dv., de 17 a 21 h, i ds., de 9.30 a 13.30 h

AutoCAD I. Nivell 2D

02/11/2006

30/11/2006

Dt. i dj., de 17 a 21 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

18/09/2006

20/09/2006

Dl. i dc., de 17 a 20 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

20/10/2006

21/10/2006

Dv., de 17 a 20 h, i ds., de 9.30 a 12.30 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

29/11/2006

01/12/2006

Dc. i dv., de 17 a 20 h

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

15/12/2006

22/12/2006

Dv., de 17 a 20 h

Exigències del DB SU del CTE en projecte i execució

CTE CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Podeu trobar la relació sencera de cursos així com el pla d’acció formativa del Codi Tècnic a www.apabcn.cat/formacio

i277 Noticiari CAATB.indd 20

5/10/06 18:48:21

Assessoria:

ASSESSORIA

PROGRAMARI

Eines de suport

Nova versió del Clau 2000

c 21 L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

La versió 0.6 d’aquest programa informàtic es pot recollir gratuïtament al Punt d’Informació i a qualsevol seu col·legial El CAATB posa a disposició de tots els col·legiats i col·legiades la nova versió del programa Clau 2000, un complet paquet ofimàtic que ajuda i dóna resposta a les necessitats del tècnic pel que fa a aspectes de manteniment. El programa està pensat per facilitar la tasca dels tècnics en la preparació del Llibre de l’Edifici en el cas dels habitatges nous i establir-ne la posterior gestió del manteniment, i per ajudar el tècnic en la realització de les tasques d’inspecció d’edificis existents. La versió 0.6 del programa Clau 2000 –compatible amb els sistemes operatius Windows 2000 i Windows XP- incorpora algunes millores tècniques per tal d’optimitzar el rendiment del programa i augmentar-ne la velocitat d’ús. El CAATB ofereix aquest programa gratuïtament a tots els col·legiats interessats, que el poden recollir al Punt d’Informació de la seu de Barcelona o bé a qualsevol de les delegacions col·legials. ■■■

Tres programes en un La nova versió del Clau 2000 està integrada per tres programes diferents: el Llibre de l’Edifici, el Test Manteniment i el Reports. El Llibre de l’Edifici té com a objectiu facilitar la tasca tècnica de preparar el Llibre de l’Edifici per a edificis nous i establir la posterior gestió del manteniment. La nova versió del programa s’ha adaptat als continguts establerts per la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE), i a la vegada dóna resposta a les exigències establertes en el Decret 206/92, que regula el Llibre de l’Edifici per a habitatges d’obra nova a Catalunya. El programa està concebut com una eina que estructura la informació de l’edifici i genera els documents necessaris: el quadern de registre, el document d’especificacions tècniques i l’arxiu de documents. El segon programa que incorpora el paquet Clau 2000 és el Test Manteniment, un programa que té per objectiu facilitar les tasques d’inspecció d’edificis existents. Per això,

i277 Noticiari CAATB.indd 21

Gescol Serveis i Tecnologies Clau 2000 és un programa creat i comercialitzat pel Col·legi a través de Gescol Serveis i Tecnologies, una societat constituïda pel CAATB dedicada a oferir millors productes, serveis i projectes tecnològics tant als professionals com a les entitats i els organismes del sector de l’edificació. La creació d’aquesta societat respon a l’interès del CAATB per optimitzar l’activitat dels professionals i també per col·laborar amb les organitzacions col·legials en la millora i el desenvolupament de les noves tecnologies. Gescol Serveis comercialitzarà el Clau 2000 amb altres col·legis professionals de la resta de l’Estat. nnn

incorpora fitxes de camp, fitxes de consulta de lesions tipificades, pantalles interactives per a l’estructuració i preparació d’un dictamen escrit... D’altra banda, el Test Manteniment també proporciona instruccions concretes d’ús i manteniment durant els pròxims deu anys, alhora que disposa de l’opció per exportar tasques i recursos a un programa de gestió.

una eina que facilitarà al tècnic la redacció d’informes, dictàmens, certificats o peritatges. El Reports consta de diversos documents en format Word que es gestionen com una guia bàsica i pràctica per redactar-los. ■

Valoració dels aspectes mediambientals El programa també està pensat per apropar el tècnic als problemes mediambientals de l’edifici. Per aquest motiu, es defineixen els paràmetres que poden afectar la salut dels ocupants, els elements que desfavoreixen l’eficiència energètica i els materials utilitzats poc respectuosos amb el medi, i es donen pautes per a una futura gestió d’aquests residus. Finalment, el Clau 2000 inclou un darrer programa anomenat Reports,

Més informació:

Tel. 93 240 20 60 www.apabcn.cat Aconseguiu el Clau 2000 al Punt d’Informació o a qualsevol de les delegacions.

5/10/06 18:48:23

22 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena OCTUBRE 2006

Serveis:

Gabinet tècnic

Entrevista

Anna Mestre

Responsable de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del CAATB

“El CTE posa pautes per construir vigilant el consum energètic” MEDIAMBIENT

“El tècnic, poc a poc, haurà de començar a introduir criteris d’arquitectura bioclimàtica”.

PROFESSIÓ

“L’objectiu és que es construeixi millor minimitzant els impactes vers el medi”.

NORMATIVA

“Amb l’ISO 14001 i el sistema EMAS, el CAATB es proposa disminuir i controlar l’impacte ambiental”.

■■

Anna Mestre (Barcelona, 1959) és la responsable de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Gabinet Tècnic del CAATB. Des d’aquesta unitat es treballa per tal de resoldre els dubtes dels col·legiats relacionats amb el medi ambient i la construcció per situar la figura de l’arquitecte tècnic dins del debat sobre la construcció sostenible. Per a aquesta arquitecta tècnica, l’entrada en vigor del Codi tècnic de l’edificació (CTE) i del Decret d’ecoeficiència marquen un punt d’inflexió per tal de donar paràmetres que permetin una construcció més respectuosa amb el medi. Però, diu, “encara queda molt camí per fer”.

de la Construcció Sostenible (www. csostenible.net).”

14001/96 i el sistema EMAS. Això vol dir que entre els objectius del CAATB hi ha el compromís d’una millora contínua i la voluntat de tota l’orga· nització per treballar, mesurar i redu· ir l’impacte ambiental que genera la nostra activitat. Això ho fem tant actuant en els aspectes directes de la nostra activitat, com amb accions destinades a aportar coneixements i sensibilitzar la professió i la societat en general sobre els impactes de la construcció vers el medi. “Ara, el 2006 hem adequat el nos· tre compromís renovant aquestes dues certificacions. Aquesta renova· ció ha comportat avaluar de nou els aspectes i impactes de les activitats que desenvolupa el CAATB com a organització, la redacció d’una nova política ambiental, i l’adequació dels objectius i del compromís de l’orga· nització a la nova reglamentació de l’ISO 14001 de l’any 2004.”

■■■

Quines són les línies de treball de la Unitat de Medi Ambient i Sostenibilitat del CAATB? “La unitat es va crear per donar resposta a les preguntes tècniques dels col·legiats en temes relacionats amb el medi ambient i la sostenibi· litat. Cada dia hi ha més normativa i un dels nostres objectius és donar suport i resposta directa al col·legiat davant de dubtes o problemes amb què es pugui trobar. Això ho podem fer bé directament, a través de les consultes que ens arriben des del Servei d’Assessoria Tècnica del Col· legi, o bé a través del web de l’Agenda

i277 Noticiari CAATB.indd 22

Quin és el treball que es fa des del punt de vista institucional? “Com a institució col·legial, se’ns demana des de diferents àmbits la nostra opinió pel que fa als impactes sobre el medi i les estratègies per a la sostenibilitat de la construcció. Des d’aquesta unitat, col·laborem amb diferents administracions, enti· tats, organitzacions i institucions acadèmiques -tant en l’àmbit local com nacional i internacional- per analitzar quin ha de ser el paper de la professió per contribuir a fer una construcció més sostenible. “Entre les accions d’aquest any 2006 podem destacar la redacció d’un Pla d’acció del compromís ciutadà per la sostenibilitat de la seu de Barcelona com a participant en l’Agenda 21 de Barcelona, on el CAATB és una de les gairebé 400 enti· tats signants. Aquest Pla amb 7 línies d’acció es pot consultar a http://www. bcn.es/agenda21”

En aquesta mateixa línia cal incloure l’aposta del CAATB pels sistemes de gestió ambiental? “L’any 2003 el Col·legi, com a organit· zació, va optar per certificar-se en dos sistemes de gestió ambiental: l’ISO

Des del punt de vista del medi ambient i la sostenibilitat, què suposa l’aparició d’una normativa tan important com el CTE? “Malauradament en aquest país s’ha construït molt els darrers anys i no s’han vigilat els impactes dels models de construcció des de cap vessant de la sostenibilitat. Fins ara, no hi havia cap marc legal d’àmbit general que

introduís el terme de sostenibilitat lligat a l’edificació. “És cert que hi ha diverses iniciati· ves: les ordenances solars (la pionera va ser la de Barcelona, l’any 1999); a Catalunya, el Decret 201/94, de residus de construcció, o en l’àmbit estatal, la Norma d’aïllament tèrmic del 1979. “El CTE posa pautes i regula per tal que es construeixi vigilant el con· sum energètic que tindrà l’edifici. De fet, la part del CTE que afecta el docu· ment d’estalvi d’energia neix com un requeriment pendent de transposar la directiva europea sobre eficiència energètica en els edificis. “És doncs una assignatura pen· dent i ara tenim l’oportunitat de sensibilitzar el sector de l’edificació de l’esperit final d’aquest document bàsic del CTE: adoptar mesures per rebaixar el consum energètic dels edi· ficis, augmentar l’eficiència i els ren· diments de les instal·lacions, i afegir en les construccions energies substi· tutives de les no renovables. També el document bàsic HS de salubritat del CTE tracta els temes de recollida de residus, qualitat de l’aire, subminis· trament i evacuació de les aigües amb l’objectiu de protecció del medi.”

En què afecta el CTE la tasca de l’arquitecte tècnic? “El CTE disposa que dissenyar, cons·

5/10/06 18:48:55

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 23

cursos

SERVEIS

formació, posada al dia

GABINET TÈCNIC

Telèfon: 93 240 20 60 assessoriatecnica@apabcn.cat · www.apabcn.cat

1a quinzena OCTUBRE 2006

da més car, la despesa energètica d’un edifici serà un tema incorporat en el criteri de compra. En termes similars, podem parlar d’un altre recurs: l’ai· gua. L’objectiu final és que es constru· eixi millor minimitzant l’impacte que té la construcció, tant des de la vessant energètica com la de materials.”

El Decret d’ecoeficiència i el CTE no són dues normes redundants i que poden donar lloc a incongruències i incompatibilitats? “El Decret d’ecoeficiència és un text en què l’Administració catalana hi ha treballat dos anys. De fet, és una normativa que si hagués aparegut un temps abans, hagués suposat un avanç del CTE i el sector a Catalunya ja estaria més ben situat. “Pel que sigui, no ha estat així. Però és absurd voler comparar les dues normatives quan el Decret d’ecoeficiència es resumeix en qua· tre pàgines i el CTE en té més de mil. La Generalitat ha treballat per evitar incongruències entre ambdues nor· matives i ha redactat aclariments.”

Què regula el Decret d’ecoefiència? “El decret regula paràmetres relacio· nats amb l’aigua, l’energia, els mate· rials, les solucions constructives, i els residus domèstics i de la construcció. La gestió d’aquests últims li pertoca

truir i mantenir l’edificació tenint en compte el vector de l’estalvi energètic ja no és un tema voluntari, sinó que és un tema de compliment obligat. Això vol dir que el disseny de l’edifici –el projecte bàsic i el projecte execu· tiu- ha de tenir en compte una sèrie de paràmetres propis de l’arquitectura bioclimàtica: com està orientat, com són les obertures, els tancaments, els ponts tèrmics, les fusteries, l’aporta· ció d’energies renovables... “Tot això vol dir que els tècnics parlaran amb uns termes amb els quals no estaven acostumats a ferho; treballaran sobre l’envoltant dels edificis, com les façanes i cobertes, amb noves solucions constructives, i hauran de controlar la recepció d’obra. L’arquitecte tècnic ha de fer el seu paper en la cadena de la cons· trucció de l’edifici. Ha de garantir que s’acompleixin en l’execució de l’obra tots els requeriments que en aquest apartat exigeix el CTE.”

Quins objectius i reflexions hi ha darrere d’aquestes noves normatives? “Que l’edifici sigui capaç d’estalviar el màxim d’energia o malbaratar-ne la mínima possible durant la seva vida útil. Un edifici és, normalment, la inversió més cara que una persona fa al llarg de la seva vida. En un escenari on l’energia és un bé escàs i cada vega·

i277 Noticiari CAATB.indd 23

L’informaTIU DEL CAATB

Agenda de la Construcció Sostenible

L’equip tècnic de la Unitat de Medi Ambient: d’esquerra a dreta, Irene Marzo, Toni Floriach, Anna Mestre, Jèssica Ferrer i Gemma Morató

El CAATB és una entitat pionera a promoure coneixement sobre la construcció sostenible. Ja l’any 1996 va crear -juntament amb la UPC, l’Institut Cerdà i l’Associació GEA- l’Agenda de la Construcció Sostenible. L’Agenda CS (www.csostenible.net) és un portal d’Internet creat per donar resposta a les preguntes i necessitats que sorgeixen a l’hora d’introduir paràmetres ambientals en el procés constructiu. El professional hi trobarà aquí tant la resposta a preguntes habituals com temes més de fons sobre sostenibilitat i medi ambient. Des del portal es poden consultar les diferents bases de dades: productes, empreses i exemples de projectes de bones pràctiques de construcció sostenible. Per estar al dia de totes les novetats, es pot demanar gratuïtament la subscripció al Newsletter que edita mensualment l’Agenda CS.

habitualment a l’aparellador. La idea és minimitzar, valoritzar i finalment, si cal, abocar els residus. Si abans dèiem que l’energia cada vegada serà més cara, l’abocament dels residus també tendirà a incrementar-se de preu.”

Quins temes queden pendents? “Hi ha una millora, però encara queda molt per fer en el camp de la sosteni· bilitat. Primer hem de ser capaços d’acomplir els requeriments d’estal· vi del CTE i després queden pendents estratègies relacionades amb el pla· nejament urbanístic, la mobilitat i el model de ciutat. Com volem viure? Com han de ser els models de ciutat del futur? I els edificis? Hem de consu· mir tanta quantitat de territori?”

I en rehabilitació? “Gran part de la població vivim en ciutats amb un parc d’habitatges construït pendent de revisió. Què farem amb tot aquest parc existent? Com hem d’actuar? Com s’han de plantejar les rehabilitacions? “Però si el procés constructiu de l’obra nova és complex, encara ho és més la rehabilitació. Tenim doncs una altra assignatura pendent enca· ra d’una regulació més difícil i de més especialització. Hi ha molts temes relacionats en les rehabilitacions urbanes i la transformació de bar· ris urbans vinculats a models més o menys sostenibles de creixement i d’adaptació de les ciutats.”

El pas següent és aquesta directiva de certificació energètica? “De fet, la total transposició de la directiva sobre certificació energèti· ca tindrà lloc l’any 2009. La voluntat de la directiva és que els pisos dispo· sin d’informació sobre el seu con· sum energètic, de forma que un local tingui una categoria A, B, C o D en funció del consum energètic durant la seva utilització. Els usuaris sen· sibilitzats escolliran abans un local, pis o edifici amb una qualificació A, ja que a la llarga estalviaran diners amb la despesa energètica durant la fase d’ús. Però per tal que això sigui un argument de compra, cal molta tasca de sensibilització.”

■■■

També queda molt per fer en l’àmbit de les energies renovables. “El CTE dóna prioritat a l’escalfament solar de l’aigua sanitària i a l’energia elèctrica obtinguda amb tecnologia fotovoltaica. Aquestes només són una part de les alternatives de substitució de les energies tradicionals. Tot el dis· curs de l’energia va molt lligat al per· fil energètic i les apostes per l’energia que vol fer un país. Això va més enllà de la tasca de l’arquitecte tècnic, però la professió no pot ignorar que aquest és un debat de futur.” ■

5/10/06 18:49:01

24 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

El Sector:

PREMIS FAD 2006

Els premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme inicien una nova etapa Els Premis FAD s’entregaran el 18 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelona La 49a edició dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme arriba amb diversos canvis introduïts per la nova Junta de l’Arquinfad, l’entitat que els organitza, presidida per l’arquitecte Quim Larrea des del juliol del 2005. El Jurat dels premis -que s’entregaran el 18 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelona- ha seleccionat 30 obres, que opten als premis en quatre categories: Arquitectura té 20 finalistes; Interiorisme, 3 finalistes; Ciutat i Paisatge (que substitueix Espais Exteriors) té 4 finalistes, i Intervencions Breus (que substitueix Espais Efímers), 3 finalistes. Hi ha una nova categoria, Pensament i Crítica, que reconeix el paper de ‘l’arquitectura escrita’, de la qual se sabran els finalistes el mateix de l’entrega dels guardons. Pel que fa al Premi de l’Opinió, que s’escull durant la festa de lliurament dels premis i de forma paral·lela als premis del Jurat, se ■■■

i277 Noticiari CAATB.indd 24

n’ha restringit la participació, que es limita als socis de l’Arquinfad.

Restricció dels finalistes El Jurat, presidit per l’arquitecte i urbanista Manel Solà-Morales, ha assumit el repte de reduir a 30 el nombre de finalistes, perquè ha vol-

gut apreciar sobretot el compromís professional i el risc intel·lectual en les obres presentades. En observar la llista de finalistes, es pot veure que hi ha més projectes institucionals que privats. En la categoria d’Arquitectura, a Madrid hi ha la Terminal 4 de l’aeroport

Obres presentades Aquest any s’han presentat 504 treballs als Premis, el que suposa un increment de 54 treballs respecte de l’any anterior. Per zones, Catalunya és la que registra un major índex d’inscripció, amb un 54,5%, seguida de la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol, en què destaca Madrid, i que suposa el 38%. També s’observa una tendència a l’alça en la inscripció d’obres de Portugal (els premis abasten tota la península ibèrica), que aquest any ja són el 8% del total d’obres. nnn

de Madrid-Barajas, de l’equip de Richard Rogers, Simon Smithson i l’Estudio Lamela; el Teatro Olimpia de la plaça de Lavapiés, d’Ángela García de Paredes i Ignacio Pedrosa, amb Luis Calvo com a arquitecte tècnic, i l’edifici El Mirador, d’MVRDV i Blanca Lleó Fernández, amb Enrique Gil d’arquitecte tècnic. A Barcelona, la Biblioteca Jaume Fuster, de Lesseps, de Josep Llinàs Carmona i Joan Vera García, amb Jaume Martí Almestoy com a arquitecte tècnic; la rehabilitació del Mercat de Santa Caterina, d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, amb José Miguel Díez d’arquitecte tècnic; l’Edifici de 62 habitatges de lloguer per a joves de la Travessera de les Corts, 86-94, de Barcelona, de Manuel Ruisánchez Capelastegui, amb Eulàlia Aran com a arquitecta tècnica, i la Torre Agbar de Jean Nouvel i Fermín Vásquez, amb Josep Gilabert com a

5/10/06 18:49:40

c 25

arquitecte tècnic. A l’apartat de Ciutat i Paisatge hi ha com a finalista la intervenció a la muralla nassarita i el seu entorn de Granada, que ha generat polèmica entre els veïns, de l’arquitecte Antonio Jiménez Torrecillas, amb Mª Jesús Conde Sánchez i Miguel Ángel Ramos Puertollano com a arquitectes tècnics, i les fases tres i quatre del Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, de Claudi Aguiló Riu i Martí Sanz, amb Lluís Roig i Rosa Romero com a arquitectes tècnics. En Interiorisme, entre les obres que han arribat a la final dels premis hi ha els pavellons del restaurant Les Cols d’Olot, de Rafael Aranda Quiles, Carme Pigem i Ramon Vilalta, amb Manuel Alejandro Linares Arcos d’arquitecte tècnic. Pel que fa a les Intervencions Breus, hi ha finalista la que van realitzar a la tanca d’obres d’un solar d’FGC a Sarrià Arola Balanzó, Xavi Codina, Oriol Roselló i Gianni Ruggiero, amb Jaume Arderiu com a arquitecte tècnic.

notícies del sector

L’informaTIU DEL CAATB

PREMIS FAD 2006

1a quinzena OCTUBRE 2006

premis FAD 2006 SELECCIÓ DE FINALISTES

Biblioteca e Centro de Artes de Sines.

Biblioteca Jaume Fuster.

Edifici de 62 habitatges de lloguer per a joves

Finalista d’Arquitectura

Trav. de Les Corts 86-94 de Barcelona Arquitecte: Manuel Ruisánchez Capelastegui Enginyer: D. Martin, M. Sala (R. Brufau i Associats) Arquitecta tècnica: Eulàlia Aran i Corbella ■■■

Rua Candido Dos Reis com Rua Marqués De Pombal. Sines, Portugal. Arquitectes: Francisco Aires Mateus, Manuel Aires Mateus Enginyer: Miguel Villar, Galvâo Teles, Raul Serafim Arquitecte tècnic: Jorge P. Silva

■■■ c. Lesseps, 20-22 de Barcelona Arquitectes: Josep Llinás Carmona, Joan Vera Garcia Enginyer: Grupo Jg, S.a Arquitecte tècnic: Jaume Martí Almestoy

Projecto De Reconversâo de Palheiro na Cortegaça

Intervención en la Muralla Nazarí y su entorno

Finalista d’Arquitectura

Finalista Ciutat i Paisatge

■■■

Calendari ampli Els premis tenen un calendari d’actes més ampli i complet que en edicions passades. El dimarts 10 d’octubre, a la seu de l’Arquinfad (plaça dels Àngels, 5, Barcelona) hi ha programada a les 8 del vespre una conferència de l’escenògraf Iago Pericot, que parlarà sobre el llenguatge i la teatralitat. Posteriorment, s’inaugurarà l’exposició dels finalistes dels Premis FAD, que mostrarà fotografies i maquetes. L’exposició podrà ser visitada fins al 26 d’octubre. L’exposició estarà tancada el 18 d’octubre a la tarda. I és que aleshores la programació es traslladarà a CosmoCaixa (carrer Teodor Roviralta, 47-51, Barcelona) on se celebrarà la festa de lliurament dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2006. A dos quarts de nou del vespre l’arquitecte Juhami Pallasmaa pronunciarà la conferència “The Task of Architecture in the Era of Globalism” (“El paper de l’arquitectura en l’era de la globalització”) amb traducció simultània. A les nou del vespre, es farà l’entrega dels premis i, posteriorment, hi haurà un sopar i festa.Posteriorment, l’exposició es podrà veure a la sala d’exposicions del CAATB del 14 de novembre a l’1 de desembre. L’acte de lliurament dels premis i el sopar posterior tenen un preu de 30 euros, excepte per als socis de l’Arquinfad, per als quals és gratuït. Cal confirmar l’assistència abans, al telèfon 93 481 36 21. La pàgina web de l’Arquinfad (www.arquinfad.org) completa la informació. ■

i277 Noticiari CAATB.indd 25

Cortegaça, Mortágua,portugal Arquitecte: Joâo Mendes Ribeiro Enginyer: Paulo Maranha Nunes Tiago, Fernando Uriel Canha, Teresa Alfaiate Arquitecte tècnic: Manuela Nogueira, Jorge Texeira Dias

Ermita De San Miguel Alto. Albaicín Alto, Granada Arquitecte: Antonio Jiménez Torrecillas Enginyer: Vicente Del Amo, Jesús Torres, David Arredondo, Alberto García Moreno Arquitecte tècnic: M. Jesús Conde Sánchez, Miguel Angel Ramos Puertollano

Capella Sant Francesc Xavier

Tanca d’obres al solar de FGC a Sarrià

Finalista Interiorisme

Finalista a Intervencions Breus

■■■ C/Casp 25 De Barcelona Autor: Carles Francesch De Herralde,araceli Manzano Martín-Caro

■■■ C/Vergós / Cardenal de Sentmenat / Via Agusta Autor: Aurora Balanzó, Xavi Codina, Oriol Roselló, Gianni Ruggiero Enginyer: David Lamolla Arquitecte tècnic: Jaume Arderiu

Parc de la Muntanyeta, Fases III i IV Finalista Ciutat i Paisatge

■■■ ■■■

■■■ Ronda Sant Ramón De Sant Boi De Llobregat Arquitecte: Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz Enginyera: Catalina Montserrat Arquitecte tècnic: Arcadi De Bobes

30 Canal Accesible Finalista a Intervencions Breus

■■■ Centre d’Art Santa Mònica Autor: Toni Abad

5/10/06 18:50:09

26 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

1a quinzena octubre 2006

ACTUALITAT

Ezequiel Bellet és el nou gerent de seguretat i salut a GISA Des d’aquest 1 de setembre, Ezequiel Bellet és el gerent de seguretat i salut a les obres a Gestió d’Infraestructures, SA (GISA). Bellet (Barcelona, 1949), arquitecte tècnic en execució d’obres i coordinador de seguretat en obres de construcció, perfil europeu, havia estat anteriorment supervisor general de seguretat i salut a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA). ■■■

Trajectòria A Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, va ser responsable de Logística General d’Obres, Seguretat i Salut i Medi Ambient, i supervisor general de les obres pel que fa a la seguretat en la construcció, de les obres del Fòrum 2004 de Barcelona. Com a professional lliberal, ha desenvolupat treballs de coordi-

APACAR

Gisa té cada mes unes 200 obres en marxa arreu de Catalunya nador de seguretat i salut en fase d’execució a obres de GISA, ACA i per a diversos promotors privats, com M-3 i SGAB. En el seu currículum també destaca la participació com a expert en el grup de treball de seguretat i salut del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya, i la responsabilitat acadèmica, la coordinació i la docència en Seguretat al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. El nou gerent de seguretat i salut a les obres explica que GISA té mensualment unes 200 obres en marxa i que confia que tot el sector treballi plegat, per aconseguir millorar-ne la seguretat i salut. En aquest sentit, aposta per evitar els conflictes: “Que passem de treballar en seguretat a actuar en prevenció”, declara. ■

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l’assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •‑Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i277 Noticiari CAATB.indd 26

5/10/06 18:50:42

c 27

Barcelona s’exhibeix a la Biennal de Venècia

FIRES I CONGRESSOS

III Biennal de Restauració Monumental La Junta de Andalucía organitza un congrés dedicat a la desrestauració en el patrimoni monumental. Conferències i taules rodones sobre aspectes teòrics, tècnics i experimentals sobre l’art de restaurar a càrrec d’experts en el tema. Dates: 23, 24 i 25 de novembre Lloc: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, Camino de los Descubrimi‑ entos, s/n Sevilla . Informació: cooperacion2.iaph.ccul@ juntadeandalucia.es Tel. 955 037 099

Congrés Nacional d’Enginyeria Sísmica Científics, tècnics i professionals involu‑ crats en el camp de l’enginyeria sísmica podran retrobar-se un any més al 3r Congrés Nacional d’Enginyeria Sísmica que se celebrarà al maig a Girona. Aquest congrés pretén constituir-se en un fòrum de debat, d’intercanvi d’experiències i de difusió de l’estat del coneixement per a totes les persones interessades i/o amb responsabilitats públiques o privades en

i277 Noticiari CAATB.indd 27

1a quinzena OCTUBRE 2006

Manifest En la clausura, es llegirà el “Manifest per a les Ciutats del Segle XXI”, centrat en el desenvolupament del potencial de les ciutats per contribuir a un món més sostenible, democràtic i igualitari. El Lleó d’Or a la trajectòria professional ha estat en aquesta ocasió per a l’arquitecte Richard Rogers. Més informació a www.labiennale.org/en/architecture/. ■

16 ciutats

DEL SECTOR

arquitectura AGENDA i activitats

superior als cinc milions d’habitants, representatives d’experiències urbanes a tot el planeta. A més de Barcelona, hi són representades Berlín, El Caire, Caracas, Istambul, Johannesburg, Londres, Los Ángeles, Ciutat de Mèxic, Milà -Torino, Mumbai, Nova York, São Paulo, Shanghai i Tokyo.

La desena edició de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia (Itàlia), que pren el lema Ciutats, Arquitectura i Societat, pretén informar i provocar el debat sobre com s’està construint el futur de les societats urbanes. En la programació del festival, destaca l’exposició que recull l’experiència de 16 ciutats del món. Entre aquestes, hi ha representada la ciutat de Barcelona.

activitats

L’informaTIU DEL CAATB

La capital catalana és una de les 16 ciutats de l’exposició central de la Biennal d’Arquitectura de Venècia

■■■

La Biennal d’Arquitectura de Venècia és va inaugurar el 10 de setembre i durarà fins al 19 de novembre. L’exposició central -dirigida per l’arquitecte i urbanista Richard Burdett- aplega a la Corderie dell’Arsenale, en 300 m2, vídeos, fotografies, maquetes, etcètera, de ciutats en desenvolupament, la majoria amb una població

notícies del sector

La megàpoli xinesa de Shanghai supera ja els 12 milions d’habitants

les diferents disciplines relacionades amb l’enginyeria sísmica i camps afins. Dates i lloc: del 8 a l’11 de maig de 2007. Auditori del Palau de Congressos de Girona. Informació: Telèfon: 91 523 26 85 www.aeis.es n aeis@telcom.es

Arqueologia Industrial L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya organitza les VII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya: El Patrimoni Industrial de les Terres de l’Ebre. Dates: del 18 al 21 d’octubre Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell. Pas‑ seig de la Ribera, 11, 43500 Tortosa Informació I INSCRIPCIONS: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Tel.: 93 780 37 87. n www.jornadesaic.es CURSOS

Energia i Cooperació per al Desenvolupament L’Organització No Governamental Enginyeria Sense Fronteres ofereix aquest curs d’introducció que té com objectiu identificar i analitzar estratègies, progra‑ mes i projectes que incloguin el submi‑ nistrament energètic per a usos domès‑ tics, comunitaris, de servei o productius. Dates: fins al 15 de desembre de 2006 Lloc: C/ Pelai 52 de Barcelona

Informació:

Telèfon 93 167 44 19 n www.isf.es n formacion@isf.es CONFERÈNCIES

Domènech i Muntaner: historiador, arquitecte i ateneista L’Ateneu Barcelonès organitza una jornada sobre la figura de Domènech i Montaner, a càrrec d’Arnau Puig, Lluís Domènech, Enric Granell, Antoni Ramon i Joaquim Coll. Oriol Bohigas, president de l’Ateneu Barcelonès, s’encarregarà de dur a terme la presentació. Dates: 28 de novembre Hora: A les 19 hores Lloc: C/Canuda 6, Barcelona Informació: Telèfon 93 343 61 21 www.ateneubcn.org n info@ateneubcn.org

Anàlisis de sistemes de control de fums Conferència organitzada per la Subco‑ missió de Riscos Laborals de la Comis‑ sió de Seguretat. La creixent aplicació dels sistemes de control de fums i l’apari‑ ció de les guies de projecte contingudes en les UNE-23585 i UNE-23586 fan necessari fer una presentació de la nor‑ mativa aplicable, els criteris de disseny, els equips emprats i els detalls construc‑ tius dels sistemes esmentats.La confe‑ rència anirà a càrrec de Carles Tomás, cap tècnic de Colt España S.A. Dates: 31 d’octubre

Lloc: Auditori Pompeu Fabra, Via Laie‑ tana, 39, 5a planta, Barcelona. Informació: Cal reserva al telèfon 93 319 23 04 o bé a reserves@eic.es EXPOSICIONS

Domènech i Muntaner i la descoberta del romànic Important selecció del material que l’arquitecte modernista va recollir per a l’elaboració d’una monografia sobre el romànic català, que mai va dur a terme. Es tracta de notes, fitxes, fotos i dibui‑ xos recopilats entre 1904 i 1906. Dates: fins al 29 d’octubre Lloc: MNAC. Palau Nacional. Parc de Montjuïc. Barcelona Informació: www.mnac.es, n tel. 93 622 03 76

Exposició joves arquitectes Amb motiu de l’Any del Comerç a Barcelona es podran veure els projectes premiats del concurs per a Joves Arqui‑ tectes per la reforma i nous conceptes de botigues a Barcelona, convocat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associa‑ ció Catalana de l’Empresa Familiar de Comerç (Comertia), l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya i el COAC. Dates:19 d’octubre al 4 de novembre Lloc: Espai Picasso de la seu del COAC Informació: www.coac.net

5/10/06 18:50:44

28 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

Entrevista

Entrevista:

SEGURETAT I CONSTRUCCIÓ

Ramon Puig

President de la xarxa europea de formació i acreditació en seguretat en la construcció Focus

“La formació és la peça clau per millorar la prevenció” ACCIDENTS

“L’estima de la pròpia vida és diferent perquè les prioritats són diferents.”

PREVENCIÓ

“No s’ha aconseguit passar de la prevenció documental a la prevenció real.”

INNOVACIÓ

“Tota innovació, com que afecta el procés, pot afectar els riscos.”

■■

■■■ Des del 3 d’abril, l’arquitecte tèc-

promoure la formació de qualitat en seguretat i salut de tots els que treballen en el sector de la construcció: operaris, directius, empresaris, tècnics, tothom. Hi ha un altre objectiu de Focus, que no hem desenvolupat gaire, que és la certificació de coordinadors, a partir d’una formació estandarditzada, la formació Focus.”

mació que trobar un sistema eficient i pràctic de certificació professional, quan la realitat és que no hi ha gaires professionals que es moguin fora del seu país. Seria un gran esforç per a un petit resultat i calia centrar-se en la formació que, estratègicament, és la peça clau per millorar tot el tema de la prevenció.”

Per què no s’ha desenvolupat la certificació?

Qui són els socis de la Xarxa Focus?

nic Ramon Puig (Castellbell i el Vilar, Bages, 1949) és president de la xarxa europea Focus per a la formació en seguretat i salut en la construcció, una associació privada sense ànim de lucre que va néixer el 2001 i té la seu social a Brussel·les (Bèlgica). El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) és l’agència nacional per a l’Estat espanyol de la Xarxa Focus (www. focus.net), que abasta una desena de països europeus. Puig, col·laborador del CAATB, succeeix al capdavant de la xarxa a l’expert europeu en seguretat i salut en la construcció, l’enginyer de construcció Pierre Lorent.

Com va néixer la Xarxa Focus? “La Xarxa Focus va néixer un cop acabat el projecte europeu amb el mateix nom sobre formació i acreditació en seguretat i salut en la construcció, que és va realitzar entre el 1997 i el 2000, gestionat des del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona amb finançament de la Comissió Europea. Com a resultat del projecte i ja pel nostre compte, els socis del projecte vam crear aquest xarxa, que té com a principal objectiu

i277 Noticiari CAATB.indd 28

“L’activitat de coordinador neix d’una directiva europea, la 92/57/CEE, i tot faria pensar que una activitat nascuda d’una norma europea hauria de ser homogènia arreu: res més lluny de la realitat. Cada país va fer la seva transposició a la directiva i, amb la transposició, va començar a haver-hi diferències. En alguns casos, són uns requisits que cal complir i que no està en mans de Focus resoldre. Anem treballant a través d’acords bilaterals amb països per intentar resoldre aquest tema, però vam pensar que era molt més important treballar per la formació, donar mètodes, pautes i continguts a qui ens els encarrega –nosaltres no donem formació directament. Així que vam considerar que era preferible fomentar una bona for-

“La majoria són institucions -organitzacions patronals i paritàries, universitats- però també hi ha experts interessats en la formació en seguretat. Tots ens movem en la formació en seguretat. Els cinc països que van formar part del projecte Focus i van fundar la Xarxa Focus són Espanya, Luxemburg, Portugal, Bèlgica i Itàlia. Amb posterioritat, han entrat a la Xarxa Focus organitzacions o persones de Gran Bretanya, França, Alemanya i –a través d’un acord amb una associació de coordinadors europea- hem ampliat el territori a Àustria, Suïssa i Holanda. Tenim la seu social a Brussel·les, a Bèlgica.”

Quins és el seu programa en assumir la presidència de la Xarxa?

“És el programa que va aprovar l’assemblea del dia 3 d’abril. A banda dels objectius genèrics, de créixer en membres, una voluntat que sempre és present en qualsevol organització, ens vam proposar un canvi en l’estratègia de la xarxa. Ens havíem centrat pràcticament en la formació de coordinadors de seguretat i salut –buscar metodologies, fer intercanvis, etcètera- i pensem que aquest objectiu ja està bastant satisfet. En canvi, hi ha la demanda no resolta d’organitzacions que es dediquen a la formació de treballadors –ja siguin organitzacions empresarials o organitzacions paritàries-. Ens han començat a encarregar que els preparem continguts i metodologies del productes que fan ells, per formar de manera eficient els treballadors. I volem donar prioritat al tema de la formació de treballadors, que preocupa arreu. Que la formació només sigui un certificat no serveix de res; cal que sigui un valor per a les empreses i pels mateixos treballadors.”

Quina és la seva opinió sobre la vaga de la construcció del passat 29 de setembre per reclamar més seguretat a les obres?

5/10/06 18:52:15

c 29 ENTREVISTA PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena OCTUBRE octubre 2006

amb els comandaments i els treballadors que tenen al costat. Aleshores és molt fàcil crear situacions de risc. Hi ha un altre aspecte a tenir en compte i és que, depenent dels països, la cultura de la prevenció és molt diferent. L’estima de la pròpia vida és diferent perquè les prioritats són diferents.”

Com es pot millorar encara més la seguretat? “Del que es tracta és de treballar en equip per millorar les condicions de seguretat dels treballadors o no ens en sortirem. Les organitzacions que representen els diferents actors, sindicats, organitzacions empresarials i professionals, i les administracions, han d’aparcar, en aquesta qüestió, les diferències que puguin tenir, que són absolutament legítimes, i treballar plegats. Tirant-nos els trastos pel cap i culpant-nos els uns als altres, no avancem. Cal un gran pacte sòlid, realista i on hi sigui tothom qui hi te responsabilitats. Per altra banda, a l’obra, de l’única manera que es pot avançar és que tots els que hi fan feines se sentin part d’un mateix equip que, en matèries de seguretat, té uns objectius. Si et falla una anella de la cadena, això peta.”

Com afecta el CTE a la seguretat i salut?

“La formació és la clau per millorar les condicions de seguretat i salut. Però és una carrera de fons i la situació és greu. Només s’ha de mirar les estadístiques. El sector de la construcció és el que té més accidents de tota mena. Està per davant del sector primari, de la indústria i del sector serveis. I això passa no només a Catalunya, no només a l’Estat espanyol, sinó que passa pràcticament a tot Europa. Hi ha casos diferents, però la situació és dolenta a tot arreu.”

Projectes. Formació de coordinadors i treballadors

“El CTE aporta condicions que han de complir els edificis. Per tant afecta els materials que es fan servir i com es fan servir, i afectarà els requeriments de seguretat dels edificis i els seus usuaris. La seguretat dels treballadors, l’afectarà en la mesura que provocarà l’aparició de nous productes i sistemes i, probablement, la modificació de determinats processos. De tots aquests canvis, en sortiran riscos que ara no hi són. Tota innovació, com que afecta el procés, pot afectar els riscos. En positiu i en negatiu.”

Però s’ha millorat.

Què destaca del període que ha passat des l’aplicació del Reial Decret 1627/97, amb el qual va néixer a l’Estat la figura del coordinador de seguretat?

“Evidentment que sí, això ho reconeix tothom. En seguretat i salut, s’inverteix més, es fan més coses i es treballa millor. Però queda molt per fer. Aquí sí que portàvem uns anys de millora però ja l’any passat hi va haver un canvi de tendència, i aquest any a Catalunya no pinta gens bé. Per tant, vol dir que no ho tenim resolt. A més, guanyem terreny en algunes coses però ens apareixen factors nous de risc, com podria ser el tema de la immigració. Hi ha uns problemes de comprensió –és difícil formar aquestes persones si no t’entenen prou bé- i, a més, hi ha la dificultat que entenguin les ordres i relacions que tenen

“Jo crec que aquests nou anys s’ha avançat en el compliment legal i documental del que diu el reial decret. Els papers que s’havien de fer es fan, la formació dels treballadors, almenys sobre el paper es fa. Ara bé, no s’ha aconseguit d’una manera generalitzada passar de l’aplicació documental a l’aplicació real. Es fan estudis, on hi ha d’haver un pla de seguretat hi és, però la qualitat d’aquests estudis i plans hauria de millorar. Haurien de ser ajustats a l’obra i entenedors i senzills. No es poden mesurar per pes, els estudis i els plans. I, en passar dels papers a la realitat, veus que està gairebé tot per fer”. ■

i277 Noticiari CAATB.indd 29

■■■ El CAATB va organitzar el 1996 el primer curs pilot per a coordinadors de seguretat i salut en la construcció, conjuntament amb Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i l’Estat espanyol. L’experiència va ser l’origen del Projecte FOCUS el qual va permetre identificar les necessitats i els continguts de la formació, entre d’altres, dels coordinadors. Això va ajudar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a millorar el seu curs de postgrau en Coordinació de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil europeu, del qual aquest 20 octubre en comença la catorzena edició. Aquest postgrau es nodreix del coneixement aportat per la xarxa FOCUS, que es va crear un cop finalitzat el Projecte del mateix nom. Entre altres projectes, actualment la Xarxa Focus està desenvolupant, a petició de Luxemburg, un projecte de formació en seguretat dirigida no pas als coordinadors de seguretat sinó als treballadors de la construcció per oferir-lo posteriorment a la resta de països europeus.

5/10/06 18:52:21

i277 Noticiari CAATB.indd 30

5/10/06 18:52:27

Reportatge:

ELASTÒMERS DE SILICONA MONOCOMPONENTS

REPORTATGE SEGELLADORS DE SILICONA

c 31 L’INFORMATIU DEL CAATB 1a QUINZENA OCTUBRE 2006

A fons Segelladors de silicona

Empreses Frabricants i distribuïdors amb seu a Catalunya

Aplicació Façana de la Turning Torso a Malmö

i277 el reportatge.indd 31

5/10/06 19:00:57

32 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

reportatge SEGELLADORS DE SILICONA

Segelladors de silicona La fabricació de silicona monocomponent dóna lloc a productes per a la construcció que s’utilitzen com a segelladors Josep Olivé informatiu@apabcn.es El material de què parlarem tot seguit és tan important a les obres d’avui en dia com poc conegut en si mateix: la silicona. Per fer-ho, ens hem desplaçat fins a l’empresa Olivé Química, una de les més importants del nostre país i de les més antigues en aquest camp. Van començar a treballar els segelladors el 1959, amb les massilles de peix (màstics), i des de 1974 treballen en la producció de silicones. Sota el nom genèric de silicona s’amaga una gran varietat de productes. En aquest reportatge ens centrarem en els segelladors per a la construcció i descriurem més concretament un parell de productes. Tant el material com el procés de fabricació es troben de ple en el camp de la química; tot i això intentaré explicarme de forma entenedora per a tots els que no som químics. ■■■

Orígens i composició Els orígens de la silicona es troben en

investigacions del segle XIX. La similitud entre els àtoms de silici i carboni va fer pensar que es podria obtenir una sèrie de nous productes sintètics amb la substitució, en molècules orgàniques, d’àtoms de carboni pels de silici, productes que podrien tenir qualitats tant dels materials orgànics com dels inorgànics. No va ser, però, fins al 1940 quan es va produir un gran avenç quant a la fabricació del material en si, en fer reaccionar silici amb gas monoclorometà amb

La fabricació consisteix en certes reaccions químiques que es barregen físicament amb els components la finalitat d’aconseguir clorosilà líquid, la primera matèria per a la fabricació de silicones. Aquest producte, mitjançant complexos processos químics i addicions d’altres

materials, es converteix en fluids de silicona, resines de silicona i elastòmers de silicona. D’aquests tres tipus de productes, avui tractarem els elastòmers, que són cadenes orgàniques de forma espiral, que s’entrellacen entre si de manera que tenen una forta unió però són elàstiques. Dins d’aquest grup, ens fixarem especialment en els monocomponents, en què el producte no cal barrejar-lo amb cap altre a l’hora d’aplicar-lo. Així doncs, podem dir que la silicona que veiem en els cartutxos consta d’un fluid de polímers de silicona* (diol-polidimetil-siloxans i dimetilpolidimetil-siloxans) que aporten la consistència, plasticitat i reticulació, barrejat amb altres additius, com potenciadors de l’adhesió –molt important-, pigmentadors, productes fungicides, dissolvents, reticulants, etc., en funció de l’ús concret a què vagi destinat el producte.

Esquema significatiu de producte amb base de silicona Fluids Resines - extrusió Vulcanitzables en calent HTV

- injecció

Elastòmers

Bicomponents RTV 2K

Olivé 9098

- moldeig

- condensació - addició

Monocomponents - reactius de curat RTV 1K

Fabricació La reticulació és la capacitat d’una silicona de passar de l’estat pastós

OLIVÉ SILICONA 9098. Característiques tècniques

Situació òptima, en referència als materials de contacte a segellar

Les propietats físiques d’OLIVÉ 9098 abans de la seva reticulació són les següents : Aspecte

Pasta tixòtropa

Densitat

1,16 g./ml

Temperatura d’aplicació

+5ºC a + 40ºC

Formació de pell

90 min.

Les propietats bàsiques després de la seva reticulació són les següents: Temperatura de servei

-40ºC a +90ºC

Capacitat de moviment

+100% / -50%

Les propietats mecàniques són: (mesurades en una làmina de 2 mm. després de 7 dies) Duresa Shore A

16 (DIN 53505)

Mòdul 100%

0,30 Mpa (DIN 53504)

Resistència al trencament

2,20 Mpa (DIN 53504)

Allargament al trencament

> 1000% (DIN 53504)

i277 el reportatge.indd 32

Interrupció del procés de fabricació i obertura del tanc del

colorant) en procés de barrejar-se i homogeneïtzar-se i les

5/10/06 19:01:22

c 33 reportatge SEGELLADORS DE SILICONA

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

a l’estat de sòlid elàstic. El procés consisteix en una reacció química (el contacte amb el vapor d’aigua de l’atmosfera produeix una hidròlisi del reticulant), que forma la curació des de la superfície a l’interior. Hi ha quatre famílies de reticulants, cadascuna amb característiques pròpies: ■ Sistema amina. Pràcticament està en desús per l’olor i els problemes d’estabilitat del material. ■ Sistema àcid. Desprèn àcid acètic en la curació. S’adhereix molt bé en la majoria de materials, menys el metall i materials porosos, per la qual cosa és el més usat. ■ Sistema neutre. Desprèn una oxina en la curació. Fins i tot té millor adherència que l’anterior i és més versàtil, per la qual cosa l’està substituint progressivament en molts camps. ■ Sistema alcohol o alcoxi. Desprèn etanol o metanol en curar. S’usa per a aplicacions molt concretes, sobretot en el camp de l’electrònica, però ja també en el de la construcció.

de productes

extrusió

moldeig

njecció

condensació

addició -amina - àcid

eactius de curat - neutre -alcohol/Alcoxi

Productes amb base de silicona i auxiliars fabricats per Olivé Química. En variar els components s'aconsegueixen productes de molt diverses propietats

Fabricants i distribuïdors amb seu a Catalunya DOW CORNING IBÉRICA, SA www.dowcorning.com SIKA www.sika.es COLLAK SA www.collak.com ADA DISTRIBUCIONES TECNICAS, SL www.ada-distribuciones.com

erials de contacte a segellar, de la silicona que es descriu en aquest reportatge

ESLO solucions quimiques SA www.eslo.com Especialidades Químicas ESQUIM SA www.esquim.com CEYS, SA www.mundoceys.com HENKEL ADHESIVOS Y TECNOLOGIAS www.henkel.es LABORATORIOS RAYT, SA www.rayt.com FISCHER www.fischer.es RULO PLUMA, SA www.rulopluma.com

bertura del tanc del reactiu. S'aprecia la pasta (blanca o negra segons el

omogeneïtzar-se i les pales circulars i de vaivé que produeixen la mescla

i277 el reportatge.indd 33

OLIVÉ QUIMICA www.olive.com

La fabricació de la silicona monocomponent consisteix a preparar les primeres matèries i introduirles en uns grans dipòsits tancats, anomenats reactors, en què, d’una banda, es produeixen certes reaccions químiques i, de l’altra, es barregen físicament tots els components mitjançant unes pales giratòries i de vaivé. Un cop la massa és homogènia, es passa a la secció d’envasat on, de forma automàtica, s’introdueix en el recipient adequat per a la seva aplicació. Tot aquest procés es fa ocult a la vista.

OLIVÉ 9098 El producte concret que descrivim és una silicona neutra monocomponent d’una elevada elasticitat i estabilitat als agents atmosfèrics, especialment recomanada per al segellament de juntes de dilatació i segellament de vidre amb alumini en façanes lleugeres. ■

* Per a qui estigui interessat en qüestions químiques, els polímers de silicona són cadenes d’àtoms de silici i oxigen (grups siloxans), amb la particularitat que les cadenes no estan unides entre si, ja que els àtoms tetravalents de silici estan saturats per grups poc reactius. Aquests grups són hidrogen, hidroxil, halògens o d’altres radicals orgànics. Conjuntament amb la longitud de la cadena principal, aquests radicals són els que determinen les propietats finals de la silicona.

5/10/06 19:01:27

34 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

reportatge SEGELLADORS DE SILICONA

Fitxa tècnica. ■■ Empresa: Grupo Folcrà Edificació S.A. ■■ Ubicació tallers: Martorell (Baix Llobregat) ■■ Ubicació edifici: Malmö (Suècia) ■■ Data d’acabament: Desembre del 2004 (fabricació) ■■ Promotor: HSB ■■ Constructor: NCC ■■ Projecte: Santiago Calatrava ■■ Direcció d’obra: Invar Nohlin ■■ Direcció de l’execució de l’obra: Oficina Técnica Grupo Folcra Edificación Juan Grau Iglesias, J. Fernández, P.Estañol, J.Pereiro, S.Castel, J.Villau, S. Estañol, A.Vila.

Sol·licitacions de la façana Càrrega de vent: +-2.5a +-4.5kPa segons túnel del vent Aïllament acústic façana: Rw + Ctr >/ 36 dB segons ISO 717-1 Aïllament tèrmic façana: Absència de condensacions i transmitància tèrmica U</0.63 W/m2 oK segons les següents condicions psicomètriques: exteriors temperatura humitat relativa interiors oficines temperatura humitat relativa apartaments temperatura humitat relativa

hivern estiu min –16ºC max 25ºC 95% 50% min 22ºc 30%

max 24ºc 60%

min 22ºc 40%

max 28ºc 50%

infiltració aire: 1.5 m3/h·m2 per a elements fixos i 2.0 m3/h·m2 per a elements practicables i juntes perimetrals a 640 i 1040 pa de pressió. infiltració d’aigua: 2.0 l/min·m2 amb pressió de 0 a 1040 Pa durant 70 min

El Turning Torso ha fet servir silicona en les façanes lleugeres Turning Torso és una torre de 180 m d’ús combinat d’habitatge i oficina realitzat per l’arquitecte valencià Santiago Calatrava a la ciutat sueca de Malmö. La forma de l’edifici es genera a partir d’una placa pentagonal en forma de vèrtebra que rota respecte un punt a cada planta, fins a aconseguir un gir de 90º entre la planta baixa i la coronació. La volumetria de l’edifici queda definida per 9 parts iguals anomenades cubs que se suspenen d’un nucli central vertical. El conjunt queda rematat per una faça■■■

i277 el reportatge.indd 34

na envidrada construïda en la part posterior de la vèrtebra. A aquesta zona se l’anomenada espina. Estructuralment l’edifici es conforma des de un gran nucli central de formigó per on passen els serveis (instal·lacions, escales i ascensors), des del que surten uns forjats de voladís.

La façana La façana de Turning Torso és del tipus lleuger formada per panells modulars fabricats en les instal· lacions de Martorell de l’empresa

Grup Folcrà Edificación. Les façanes lleugeres són aquelles que estan conformades per elements metàl·lics i de vidre, el pes dels quals no supera els 50kg/m2 realitzades amb elements prefabricats a mida amb unions “seques” amb base a gomes i segelladors. La correcta solució dels nusos i juntes així com l’adequat dimensionat dels elements implicarà que les prestacions de la façana quant a estabilitat estructural, confort acústic i absència d’infiltracions d’aire i aigua compleixi amb els requisits definits.

La façana lleugera modular es fabrica i s’ensambla en fàbrica, enviant a l’obra mòduls totalment acabats (envidrats i segellats), restant només la seva col·locació i el seu ancoratge en obra. En aquest cas el segellat entre vidre i alumini es va realitzar en el taller amb silicona 9098. El procés de fabricació a Martorell de la façana de la Torre Turning Torso va resultar finalista en els Premis Catalunya Construcció 2005 que atorga el CAATB en la categoria d’Innovació en la construcció. ■

5/10/06 19:01:39

i277 el reportatge.indd 35

5/10/06 19:01:45

Espai Empresa:

36 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

MATERIAL ELÈCTRIC, IL·LUMINACIÓ I DOMÒTICA

Krona presenta Klik, l’interruptor de llum sense cables per a portes corredisses ■■■ Krona, empresa especialitzada en

solucions integrals per a portes corredisses, ha dissenyat el nou interruptor de llum Klik per a portes corredisses ocultes. Klik s’instal·la sense cables i es pot aplicar a la zona de la paret a l’interior de la qual s’ha col·locat la carcassa (malla d’arrebossar o cartó guix). Funciona mitjançant un sistema de radiofreqüència. S’evita així una instal·lació amb cables i haver de donar un gruix superior a la paret per allotjar el cablejat elèctric.

Klik es pot ubicar a la zona de paret en la qual s’ha col·locat la carcassa de la porta corredissa oculta

segons a 4 hores. L’interruptor consta de dues peces: la placa de suport que es fixa a la carcassa i la caixa que allotja la botonera i el receptor de funcions, fixada a la placa de suport amb dos cargols. Klik mesura 11,5 x 8 cm i la botonera tan sols 1 cm de gruix. ■

Instal·lació El seu format extraplà fa possible que la botonera quedi allotjada al mateix nivell de la paret, sense sobresortir-ne i oferint una superfície llisa i estètica. Klik s’instal·la fàcilment, possibilita la commutació de les llums i disposa de temporitzadors que permeten prémer l’interruptor i mantenir la llum de 30

Krona Portes corredisses ocultes

Telèfon: 93 591 04 10

MITAD MUEBLE,

MITAD PEQUEÑO MATERIAL ELÉCTRICO. bjc

Nacida como una serie de pequeño material eléctrico distinguida por su belleza, por sus altas prestaciones y por su tamaño noble.

i277 espai empresa.indd 36

Con sus exclusivos acabados en madera y cristal auténticos, que la convierten en un elemento de decoración, integrándola como una parte más del mobiliario. ¿Mueble o material eléctrico?

5/10/06 20:11:49

c 37 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

IL·LUMINACIÓ I DOMÒTICA

1a quinzena octubre 2006

Fontini presentarà les seves noves propostes a Matelec 06 ■■■ Un any més, Fontini estarà present

en la propera edició de la Fira Internacional del Material Elèctric i Electrònic (Matelec), que tindrà lloc a Madrid del 24 al 28 d’octubre, a l’estand 8B-205. Aprofitant aquest marc, Fontini presentarà dues noves sèries de mecanismes elèctrics decoratius, que completaran l’oferta actual de la marca. Amb aquesta aposta, Fontini pretén situarse com a líder indiscutible en aquest segment, gràcies a l’amplitud de la seva oferta en mecanismes elèctrics decoratius de qualitat. En aquests moments, les col·leccions Fontini 06 proporcionen una solució per a cada un dels estils decoratius d’un habitatge: estil rústic, estil clàssic, estil provençal i estil minimalista.

Mecanismes diversos L’especialització de la marca en l’àmbit dels mecanismes elèctrics decora-

i277 espai empresa.indd 37

tius d’alta gamma durant els últims anys, ha donat com a resultat una completa col·lecció de mecanismes de diversos estils, amb un acurat disseny i fabricats amb materials de qualitat com la porcellana, el vidre, la fusta o l’acer inoxidable. Aquest any Fontini participarà també en l’edició de CasaDecor Barcelona, que tindrà lloc al novembre a l’antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit, i a la propera edició de Construmat 07. La intenció de la firma és aprofitar aquests esdeveniments per presentar als clients les seves novetats, resultat de la contínua evolució, la innovació i el dinamisme. ■ FONTINI

C/Anoia s/n. Pol. Ind. Urvasa 08130 Santa Perpetua de Mogoda Telèfons: 93 574 33 30/574 32 70 www.fontini.es ■ info@fontini.es

5/10/06 20:12:00

38 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena octubre 2006

IL·LUMINACIÓ I DOMÒTICA

Nou catàleg de productes bjc diálogo

aparelladors.com

■■■ En la seva estratègia de potenci-

ació de la divisió domòtica, Fábrica Electrotécnica Josa publica el nou catàleg de BJC Diálogo. S’hi poden trobar totes les característiques i funcions del sistema, així com l’àmplia varietat de productes, accessoris i software que el componen. El catàleg, com a les anteriors edicions, es divideix en diferents categories de productes: nodes d’acció i control, nodes d’accés i configuració, fonts d’alimentació, accessoris, software, targetes d’ordinador, detectors, equips i material educatiu. A més, incorpora un exemple d’instal·lació que permet, de manera gràfica, observar els diferents elements que componen el sistema BJC Diálogo.

tors. Entre aquestes, cal destacar els nous accessoris de radiofreqüència (comandament a distància i receptor de canals), així com l’ampliació del nombre de fonts d’alimentació. ■

Novetats

Fàbrica Electrtècnica Josa

El nou catàleg presenta múltiples novetats en tres dels seus apartats: fonts d’alimentació, accessoris i detec-

Av. de la Llana, 95-105 08191 Rubí Telèfon: 93 561 05 00 ■ www.bjc.es

APACAR

■■■ Encara hi ha molts professionals

de la construcció que tanquen les portes del seu negoci a Internet, generalment per l’elevat cost que suposa. Actualment Internet s’ha convertit, però, en un canal de comunicació útil, on tothom troba resposta a les seves necessitats. Aquest fet fa que sigui indispensable disposar d’un web on presentar i oferir els serveis propis. Recentment, Áralos, una nova empresa de tipus tecnològic, ha creat un

nou concepte de web que ofereix tots els beneficis que suposa ser present a Internet fent una inversió mínima. Un dels atractius d’aquest servei és que permet a qualsevol usuari, fins i tot sense coneixements informàtics, gestionar i mantenir el web sense cap cost addicional. ■ Áralos

Telèfon: 902 88 43 11 www.aralos.com

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal

INFASSI 27704

• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l’assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •‑Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i277 espai empresa.indd 38

5/10/06 20:12:02

i277 espai empresa.indd 39

5/10/06 20:18:48

40 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena octubre 2006

IL·LUMINACIÓ I DOMÒTICA

Quant val una instal·lació domòtica? ■■■ El sector de la construcció cada

dia és més competitiu i els seus clients, cada vegada més exigents. La tecnologia sempre és sinònim d’avantguarda. Mitjançant la domòtica, els professionals poden realitzar projectes diferenciats. Molts professionals en el moment de fer un projecte es pregunten: Quant val una instal·lació domòtica? Mai no hi ha una resposta clara perquè hi ha moltes variables que modifiquen el cost de la instal·lació. A continuació indicarem unes pautes generals per calcular el cost real d’una instal·lació domòtica en un projecte. La implantació d’un sistema domòtic en un projecte comporta una instal·lació elèctrica especial, però no cal una doble instal·lació sinó simplement una manera diferent de fer-la. Aquest concepte l’ha de calcular un professional instal·lador. L’experiència indica que depenent de quin siste-

i277 espai empresa.indd 40

acostar-se als 1.500 euros, fins a cases de luxe amb tot tipus de solucions, on depenent de la marca i les funcions poden suposar més de 9.000 euros. Hi ha també altres tipus de projectes, com hotels, residències, comerços o oficines. Són projectes molt personalitzats i s’ha de fer un estudi previ per calcular aquest concepte. L’últim aspecte a tenir en compte és el servei de seguiment d’obra, programació i posada en marxa dels sistemes domòtics. Aquest concepte també varia en funció de la dimensió del projecte, però podem calcular que es troba entre el 15% i el 20% del valor total del material domòtic. ■

ma s’instal·li, aquest cost pot suposar aproximadament un 30% més que la clàssica instal·lació elèctrica. Un altre concepte més difícil de quantificar que cal tenir en compte és el material domòtic a incorporar

en el projecte, que dependrà de quantes solucions s’incorporin i de quin tipus siguin. Podem trobar des de projectes domòtics per a promotores, on es cobreixen solucions bàsiques de confort i seguretat, que poden

Activa Domotica

Daniel Villalba Telèfon: 93 450 80 17 info@activadomotica.com www.activadomotica.com

5/10/06 20:18:52

c 41 Espai EmprEsa

L’informaTiU DEL CaaTB

iL·LuMinaciÓ i DoMÒtica

1a quinzena octubre 2006

jung : la revolució del disseny ■■■ La nova sèrie FD-Design de Jung

Fusió de dissenys

suposa un canvi pel que fa a les tendències de disseny en les sèries de mecanismes. Les dimensions extraplanes d’aquest disseny innovador proporcionen una bona visió del mecanisme en la paret i fan que s’hi integri totalment. De forma discreta, apareix una visió harmònica i lleugera del mecanisme, sense ambició de destacar. Aquesta projecció s’accentua gràcies a la quantitat de possibilitats i la diversitat de materials disponibles. El ventall s’obre des de l’acer fins al to natural de l’alumini, passant per diversos acabats amb materials plàstics i el nou acabat amb antracita lacada sobre alumini. Aquesta varietat permet adaptar-se a qualsevol ambient o concepte d’arquitectura interior. Per al sistema domòtic KNX/EIB i Via Radio hi ha teclats d’1, 2, 3 i 4 fases disponibles. També hi ha una

A aquest disseny innovador es poden adaptar totes les plaques i tecles existents de les sèries LS 990, Acer, Alumini i Antracita, no solament per a bases d’endoll, sinó també per a connexions informàtiques o solucions d’electrònica. Aquesta fusió d’ambdós dissenys dóna com a resultat un nou concepte. Amb la gamma de materials disponibles de la sèrie FD-Design, els arquitectes amb expectatives innovadores trobaran sempre un recurs i una resposta a la seva creativitat. Amb l’ajuda dels diferents materials, colors i efectes que ofereix aquesta sèrie podran portar a terme múltiples combinacions que podran encaixar amb qualsevol disseny. ■

versió per a connexió de 24 V. Aquestes possibilitats permeten al projectista definir el grau de tecnificació de la instal·lació per a un mateix disseny. Les tecles permeten afegir funcionalitat i claredat en la seva utilització. Hi ha versions amb super-

fície llisa, amb símbols serigrafiats o retolables, segons les necessitats, mitjançant paper de transparència col·locat entre la tecla i una coberta transparent. D’aquesta forma queda clara per a l’usuari la funcionalitat de cada tecla.

JUng ELECTro iBÉriCa

telèfon: 93 844 58 30 www.jungiberica.es comercial@jungiberica.es

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el

www.apabcn.cat/informatiu

Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

i277 espai empresa.indd 41

5/10/06 20:19:03

42 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena SETEMBRE 2006

DIVERSOS

Heathrow presenta un innovador projecte de construcció modular Reynaers Aluminium, un dels líders europeus en sistemes d’alumini d’alta qualitat, desenvolupa l’ús de sistemes de fusteria d’alumini i vidre en la indústria de la construcció des de mitjans dels anys 60. Una àrea de recent interès para Reynaers ha estat la construcció ‘off-site’, un mètode cada vegada més popular en els edificis moderns d’avui dia, d’unitats prefabricades com, per exemple, lavabos, dormitoris d’hotel. Quan va haver d’iniciar-se un gran projecte de construcció per a l’aeroport de Heathrow, un dels més transitats del món, Reynaers va ser triat com col·laborador preferent. ■■■

Fabricat off-site i lliurat just-in-time en obra Es van construir els nous passadissos en mòduls transportables amb totes les instal·lacions ja completa-

Fitxa tècnica ■

Projecte de separació d’àrea d’embarcament – London Heathrow, Terminal 3, Àrea d’Embarcament 5

■ Arquitectes: Bryden Wood / Pascall & Watson ■ Equip de disseny i Cap de Projecte: Common Product team, BAA ■ Promotor principal: British Airport Authority ■ Contractista principal: Mace / Mansell ■ Fabricant: Glamalco Ltd. ■ Reynaers System: disseny de projecte a mesura basat en el sistema de mur cortina CW 86.

des, les quals consistien en un marc d’acer per aportar rigidesa estructural, un embolcall exterior per protegir-los de la intempèrie i amb tots els acabats interiors ja muntats, excepte la passarel·la mecànica que era instal· lada posteriorment. Aquests mòduls van ser fabricats en una instal·lació de producció dissenyada especialment off-site a Gatwick. Es va implementar un tipus de producció anomenat Flowline Manufacture (fabricació fluïda) així com el lliurament justin-time dels components. A mesura que es completaven, les unitats eren transportades per carretera fins a Heathrow. A continuació cadascun dels mòduls acabats era emmagatzemat al costat de la pista d’estacionament, llestos per a ser duts a la zona d’embarcament i col·locats en el seu lloc. Durant tot el procés el Common Product Team va arribar a acords amb els proveïdors i va treballar en estreta col·laboració amb els fabricants per a assegurar-se que s’acomplissin les especificacions exactes.

Sistema modular CW 86 de Reynaers Reynaers va basar el disseny en el seu sistema de mur cortina modular CW 86 i va treballar en estreta col·laboració amb el “Common Product Team” per assegurar la rigidesa estructural del conjunt combinat. Altra fita d’aquest equip va ser l’exclusiu disseny de les unions que ràpidament unien cada mòdul de passadís a mida que s’anaven col·locant en el

i277 espai empresa.indd 42

seu lloc per la grua, aconseguint així la immediata impermeabilització del conjunt. L’Embarcament 5 de la Terminal 3 de Heathrow tenia 61 mòduls de 14 tipus diferents. La seva fabricació va durar 22 setmanes i tot el passadís muntat mesurava 450 metres. Mace Construction va acabar el projecte abans d’hora i per sota del pressupost. Aquest nou passadís sèrie B va dur la fabricació un pas més enllà en tractar-se d’un disseny basat en els components i emprant una nova cadena de subministrament. El resultat va ser una fabricació més ràpida gràcies a una plantilla de persones multidisciplinària i a un disseny més lleuger, el que va significar major eficàcia per a totes les parts involucrades. Els proveïdors eren Glamalco que va fabricar el sistema CW 86 de Reynaers, Struthers que va realitzar els elements de sostre i sòl, ACE per al sostre interior, PAF per a la pavimentació, CHE per a les bigues i Prater per el recobriment de la coberta exterior. El producte acabat no sembla una estructura prefabricada. L’ús de materials lleugers i d’alta qualitat, així com l’atenció als detalls han creat una estructura que tindrà una esperança de vida equivalent a la de l’estructura original a la qual va ser afegida. ■ Reynaers Aluminium

Xavier Martínez Telèfon: 93 721 95 59 xavier.martinez@reynaers.com Més informació a: www.reynaers.es

5/10/06 20:19:12

c 43 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

DIVERSOS

2a quinzena SETEMBRE 2006

Nou model de claraboia de Velux La claraboia Velux és un sistema enginyós que transporta la llum solar que incideix a la coberta a l’interior de l’edifici, il·luminant amb llum natural les sales fosques de la llar. Els nous models, que garanteixen l’estanquitat de la instal·lació, incorporen tapajunts de color negre i vidre que recobreix l’exterior i és fàcil de netejar. La claraboia Velux aplica una avançada tecnologia a un concepte molt senzill. Un mòdul exterior que suporta una placa de vidre reforçat capta la llum solar que incideix sobre la superfície de la teulada i la transmet a l’interior d’un tub de parets reflectores. El conducte travessa la coberta i arriba al sostre de l’habitatge a través d’un difusor. La nova versió incorpora un tub telescòpic de 2 metres, amb superfície reflectora que maximitza el rendiment lluminós (reflectivitat del 98%) i dos colzes per sortejar obstacles a la sotacoberta. Aquest model està especialment recomanat per a rebedors, banys, passadissos i qualsevol sala sense llum natural on no sigui possible instal·lar una finestra de teulada Velux. Es pot col·locar en cobertes amb un pendent d’entre 15º i 60º, amb qualsevol material de coberta. En cuines, dormitoris i sales d’estar és preferible instal·lar una finestra de teulada Velux, que aporta més il·luminació i aire fresc a la sala. Els dos models de claraboia ofereixen solucions adaptades a les diferents distàncies entre la coberta i el sostre. El nou model de tub es recomana en instal·lacions d’entre 1,45 i 1,85 metres. Per a distàncies d’entre 1,85 i 6 metres és necessari afegir la nova extensió rígida de 90 cm de llarg. Per a les distàncies d’entre 0,40 i 2 metres és més indicat el

sense necessitat de fer forats addicionals a la teulada. Un senzill adaptador que es fixa a la juntura d’estanquitat i es completa amb un tub de ventilació aïllant i un ventilador mecànic –que hauran de ser subministrats per l’instal·lador- permeten l’entrada d’aire en una sala interior. Durant les hores en què no és possible disposar de llum solar, es pot afegir un equip d’il·luminació artificial com a complement a ambdues versions de la claraboia Velux. La instal·lació és molt senzilla: només és necessari disposar de presa de llum per connectar el cable. La claraboia se subministra amb anell embellidor de color blanc. També hi ha una gamma d’anells embellidors de color alumini, bronze i caoba. ■

■■■

i277 espai empresa.indd 43

VELUX Spain, SA.

Telèfon: 902 400 484 www.velux.es model amb tub flexible, que facilita la instal·lació en espais sota coberta amb obstacles (envanet de sostremort, bigues, biguetes, etc). La claraboia Velux no requereix grans obres. A més, el nou model es manté net durant més temps. El vidre incorpora una fina pel·lícula exterior que s’activa amb els raigs UV del sol, que juntament amb l’aigua de pluja o de la condensació, descompon la brutícia orgànica de la superfície del vidre.

Nous accessoris que milloren les prestacions del sistema Velux ofereix nous accessoris que milloren les prestacions de la gamma de claraboies, com són el nou equip d’il· luminació i l’adaptador de ventilació. Aquest nou adaptador permet la ventilació automàtica de l’interior,

5/10/06 20:19:19

c, es at

44 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena octubre 2006

IL·LUMINACIÓ OCT i CTE I DOMÒTICA

L’Auditoria de risc i els OCT davant l’entrada en vigor del CTE Domènec Dalmasso

i el paper del manteniment necessari dintre del conjunt del procés constructiu.

A grans trets, el CTE deroga i substitueix una part de la normativa bàsica sobre edificació, documentació de capçalera dels OCT: NBE AE88 -> DB SE-AE; NBE FL-90 -> DB F; NBE AE-95 -> DB SE-A; NBE CPI-96 -> DB SI i DB SU; NBE QB-90 -> DBHS –parcialment-, i NBE CA-88 -> DB HR –pendent-. Però, paral·lelament no es deroguen i coexistiran: l’EHE, EFHE, REBT, RITE, NSCE-02, RSIEI; les normatives autonòmiques d’aplicació, i moltes altres normes de definició “funcional” (urbanisme, medioambiental-activitat, etc.). El CTE conté fins a la data, 27 apartats en què es desenvolupen els 6 documents bàsics, DB, corresponents als requeriments bàsics. D’aquests, només es poden considerar realment innovadors –en l’àmbit estatal, ja que a Catalunya molts dels seus aspectes estan ja contemplats en la norma autonòmica- els DB SU de l’1 al 8 (riscos d’utilització) i els DB HS 1 i 3 (qualitat de l’aire interior). A part d’aquests, pot considerar-se que els DB HE de l’1 al 5 (estalvi d’energia) presenten canvis significatius sobre la norma anterior. La resta de DB són recapitulacions millorades i actualitzades de les normes en vigor. Amb això no es vol minimitzar el fet que el DB ES-M, la generalització de les fàbriques més enllà del maó, DB ES-F, i la introducció dels capítols referents a l’estudi geotècnic en el DB ES-C són novetats a l’Estat espanyol; tot i això la seva formulació és similar a la que ja s’emprava –per l’ús dels eurocodis, per pauta de decennal/OCT o norma autonòmica avançada.

En conclusió

Arquitecte Responsable tècnic de Qualibérica, SL ■■■

Canvis a l’assegurança decennal: fonaments i estructura Amb vista a l’activitat dels OCT, en l’àmbit decennal, no hi ha novetats significatives. En canvi, sí que hi ha molts canvis menors, als quals hauríem d’adaptar-nos. Per norma general, els canvis racionalitzen i regulen aspectes en la línia dels OCT aquests anys.

Canvis en entorns no estructurals Com a novetats, el CTE legisla sobre

i277 espai empresa.indd 44

temes de sentit comú en construcció: com evitar caigudes, evitar tancaments, etc. (DB SU). Agrupa i sistematitza normes diverses sobre emergències, i normalitza i justifica formalment la instal·lació de parallamps.

Canvis amb relació a la supervisió i el control No hi ha canvis en aquest aspecte. El CTE fa esment únicament del control intern dels agents de la construcció i els seus òrgans corporatius i no es planteja en cap punt la figura dels auditors externs, com els OCT. Tampoc apareix la figura de l’Administració com a garantia, ni en paper actiu (no es modifica l’àmbit de concessió de llicències), ni en passiu (no es responsabilitzarà cap òrgan administratiu d’incompliment prestacional d’edificis). Així doncs, l’actuació dels OCT continuarà regulat pel contracte privat.

Canvis amb relació al tràmit i la documentació del procés constructiu Aquest punt sí que representa un canvi relatiu i una aposta forta del CTE per potenciar el document projecte i el seu paper central en el procés constructiu. Així, regula continguts mínims i imprescindibles de projecte i documents que cal incloure-hi, responsabilitza projecte i projectista de la definició dels controls a efectuar

per acreditar que l’obra satisfà els requisits definits i, per tant, el CTE, i atorga facultat al projectista per dissenyar qualsevol solució, contemplada o no en els DB, que pugui provar que satisfà els requisits. Aquest aspecte del CTE tindrà importància cabdal en certs canvis en els nostres mètodes de treball, ja que podem arribar a tenir tants sistemes vàlids com projectes i comprovar-los segons estableixen. A més, probablement obligarà a formalitzar, per part de les companyies d’assegurances, els criteris de solució “assegurable” o “no assegurable”, amb vista a la nostra formalització d’informes.

Canvis amb relació a l’execució d’obra Supedita el control i el seguiment en execució a les definicions de projecte. Estableix controls documentals en recepció de productes (marcatge CE, etc.) -en línia amb l’establert ja per diverses legislacions autonòmiques- i imposa l’obligatorietat de sistematització, recollida i arxiu dels registres de control.

El CTE, com s’ha comentat en molts fòrums, s’ha concebut com un codi no prescriptiu (en línia amb la resolució del Consell de la UE de 5 de maig de 1985). Vol establir les exigències constructives i la manera de satisfer-les, però sense obligar a l’ús d’un procediment o una solució concreta. Sobre el paper, la Part I hauria de definir la quantificació dels nivells mínims de prestacions de l’edifici i cada DB, algun procediment tipus per assolirles i la manera de verificar-ho. La realitat? Caldrà viure-la. De moment, la redacció de la majoria dels DB i la normativa no derogada té tanta “densitat” que fa dubtar de la capacitat dels agents projectistes per definir solucions prestacionals i formals diferents i/o innovadores. De moment als OCT ens cal conèixer i aplicar els DB, perquè amb la dinàmica habitual de la indústria de la construcció a l’Estat espanyol, probablement més del 98% dels projectes s’acullin als seus redactats. En el camp de la decennal? Hi ha moltes novetats formals, que cal començar a conèixer i aplicar, i poques novetats reals, tant en l’àmbit de contingut tècnic de la nostra intervenció com en el nostre paper en el procés. Continuem sent un agent extern, amb una intervenció que es regula per contracte privat i uns criteris tècnics que variaran molt lleugerament. Amb tota probabilitat perdrem una mica de bases normatives, ja que aquestes són més àmplies i flexibles, i pujarà el paper dels criteris SDD. D’altra banda, obre per al sector de les auditores externes, unes expectatives àmplies de futur. Per molt que no estiguem regulats, quina altra organització o agent disposarà dels coneixements, metodologia, creativitat i mitjans tècnics per corroborar solucions prestacionals i constructives innovadores? ■

Amb relació al manteniment posterior

QUALIBERICA S.L.

Estableix el paper preponderant del Llibre de l’edifici, al qual s’incorpora el projecte “as build” i la documentació de control i seguiment. Estableix certes responsabilitats del propietari

Torres Cerdà C/ General Almirante, 4, 7 Mòdul B 08014 Barcelona Tel. 93 332 31 04 www.qualiberica.com

5/10/06 20:19:21

i277 espai empresa.indd 45

5/10/06 20:19:28

i: Punt d’Informació al CAATB INSCRIPCIONS

46 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena octubre 2006

ESPAI EMPRESA AL CAATB

Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabacn.es

Espai Empresa al CAATB Barcelona, del 10/11 al 10/12, 2006

Hilti PD 38, l’eficiència és només per als professionals Hilti organitza per al CAATB una jornada tècnica que presentarà el nou sistema de medició Hilti PD 38. La nova eina de medició en l’obra permet mesures tranferides simultaniament via bluetooth a croquis, plànols, fotografies i taules d’excel. Hilti Española, SA sortejarà un mesurador Hilti PD 38 entre tots els assistents a la presentacio de l’Espai Empresa. ■■■

Dia, hora i lloc: 16 d’octubre de 2006, de19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del CAATB. C/. Bon Pastor, 5. Barcelona Inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. Inscripcions al Punt d’Informació: Tel: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

EL CTE segons les auditories de risc (OCT) en el projecte i execució d’obra Qualiberica organitza per al CAATB una sessió sobre el nou marc normatiu: ■■■

El CTE segons les auditories de risc (OCT) en el projecte i execució d’obra, que anirà a càrrec de Domènec Dalamasso, coordinador tècnic de Qualiberica, SL. Dia, hora i lloc: 23 d’octubre de 2006, de19.00 a 21.00 hores. Sala d’actes del CAATB. C/. Bon Pastor, 5. Barcelona Inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. Inscripcions al Punt d’Informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

La prevenció de Patologies en els Morters Monocapa Weber Cemarksa organitza una jornada tècnica titulada La Prevenció de Patologies en els Morters Monocapa.

■■■

A la Jornada es tractaran els següents punts: ■ Exposició de les patologies que poden afectar als morters monocapa i els mecanismes

de prevenció. ■ Presentació de la nova generació dels morters monocapa. Josep Borrull Preixens, director de Mercat de Weber Cemarksa, serà qui farà de ponent a la Jornada.

Turn on, be different

Dia, hora i lloc: 30 d’octubre, a les 19 hores. Sala d’actes del CAATB. C/. Bon Pastor, 5. Barcelona Inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. Inscripcions al Punt d’Informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

Soroll, deteccions de les patologies i aplicació de solucions Aldovier, equip format per arquitectes, enginyers i tècnics en obra, organitza pel CAATB una jornada tècnica que tindrà lloc el pròxim 6 de novembre. ■■■

La jornada, que portarà com a títol Soroll, deteccions de les patologies i aplicació de solucions, tractarà com a objectiu principal la detecció, mesura, estudi i execució correcta de posada en obra de solucions per a la contaminació acústica.

AN EXCELLENT

DIFFERENCE

www.fontini.com

Le esperamos en CasaDecor ‘06 Consiga su entrada gratuita o con un 25%dto.* llamando al 902 120 103 (*) Hasta agotar existencias

i277 espai empresa.indd 46

Dia, hora i lloc: 6 de novembre, 18.45 a 21.00 h. Sala d’actes del CAATB. C/. Bon Pastor, 5. Barcelona Inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. Inscripcions al Punt d’Informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

5/10/06 20:19:37

i277 espai empresa.indd 47

5/10/06 20:19:39

guia activa

48 c L’informaTIU DEL CAATB

guia activa

1a quinzena octubre 2006

solucions professionals

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures & 4 5 3 6 $ 5 6 3 & 4

% &

façanes

Tancaments i divisions

' 0 3 . * ( »

# !V $EL 0ARC • #/2.%,,! 4ELF • 4ELF &AX %MAIL GRAUDEGRAUSA HOTMAIL COM

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oﬁcinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

rehabilitació

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL

i277 espai empresa.indd 48

aïllaments i impermeabilitzacions

5/10/06 20:19:48

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 49 gUia aCTiva

L’informaTiU DEL CaaTB

soLucions ProFessionaLs

1a quinzena octubre 2006

1. estructures 2. cobertes 3. aÏLLaMents i iMPerMeabiLitzacions 4. FaÇanes 5. tancaMents i DiVisions 6. reVestiMents i PaViMents 7. rehabiLitaciÓ 8. instaL·Lacions 9. interiorisMe 10. urbanisMe i MobiLiari urbÀ 11. tancaMents PracticabLes 12. enViDraMents 13. MitJans auXiLiars 14. inForMÀtica 15. sanitaris 16. serVeis ProFessionaLs 17. equiPaMents 18. inDustriaLs 19. instaL·LaDors 20. bastiDes 21. autoMociÓ 22. aPuntaLaMents 23. constructores 24. DeMoLicions.

i277 espai empresa.indd 49

insTaL·LaCions

inTEriorismE

UrBanismE i moBiLiari UrBà

TanCamEnTs praCTiCaBLEs

EnviDramEnTs

informàTiCa

saniTaris

5/10/06 20:19:59

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

50 c L’informaTiU DEL CaaTB

gUia aCTiva

1a quinzena octubre 2006

soLucions ProFessionaLs

sErvEis profEssionaLs

BasTiDEs

ConsTrUCTorEs

aUTomoCió

DEmoLiCions

apUnTaLamEnTs

gUia aCTiva

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu.

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i277 espai empresa.indd 50

5/10/06 20:20:12

Demandes:

c 51 L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA oCTuBRE 2006

i277 cursos i serveis.indd 51

Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat. requisits: · Arquitecte tècnic o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. · Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’Ms·office (Word, Excel), presto, TCq2000 i Ms·project. · Vehicle propi. S’ofereix: · Contracte laboral o relació lliberal. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. · Jornada completa. · possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a:

iMPorTANT EMPrESA ProMoTorA-CoNSTrUCTorA

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb seu a Vilanova i la Geltrú i amb àmbit d’actuació Catalunya,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: · Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms·office (Word i Excel) i Autocad. S’ofereix: · Contracte laboral. · Jornada complerta. · Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. · incorporació immediata. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9251 a:

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Empresa promotora constructora de Montcada i reixac especialitzats en obra nova,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament. També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior. requisits: · Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. · Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada. · informàtica a nivell d’usuari d’Ms·office (Word, Excel) i valorable coneixements de presto, TCq2000, Ms·project i Autocad. · Vehicle propi. S’ofereix: · Contracte laboral. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. · Jornada completa. · possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9259 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

iMPorTANT EMPrESA ProMoTorA-CoNSTrUCTorA

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

EMPrESA DE SErVEiS D'ArQUiTECTUrA

pRoCEssos DE sELECCiÓ

Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. firmarà com a director d’execució d’obres. requisits: · Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms·office (Word i Excel). · Cotxe propi. S’ofereix: · Contracte laboral. · Jornada complerta. · Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. · incorporació immediata. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9264 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

5/10/06 19:07:24

52 c

CoNSTrUCTorA D'EDifiCACiÓ i NAUS iNDUSTriALS

MERCAT DE TREBALLL

important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic i del director de projecte es responsabilitzarà de dirigir l’execució material de l’obra i controlar que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament. firmarà com a director d’execució d’obres.

requisits:

· Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. · Experiència en edificació terciària i industrials. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari de Ms·office (Word i Excel) i valorable el Ms·project i presto. · incorporació setembre.

S’ofereix:

· Contracte laboral. · Jornada completa. · Retribució: 45.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments. · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9269 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Constructora d’edificació i naus industrials amb procés de creixement i expansió, amb seu al Vallès oriental i àmbit d’actuació província de Barcelona i Girona,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 3 i 4 obres, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: · Experiència professional demostrable d’entre 1 i 3 anys com a cap d’obra. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms·office (Word i Excel), Ms·project i presto. · Carnet de conduir. S’ofereix: · Contracte laboral. · Jornada complerta. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. L’empresa aporta cotxe i mòbil. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. · incorporació setembre. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9271 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i277 cursos i serveis.indd 52

iMPorTANT ENGiNYEriA DE BArCELoNA

1a quinzEnA oCTuBRE 2006

DEMANDES

CoNSTrUCTorA D'EDifiCACiÓ i NAUS iNDUSTriALS

L’iNforMATiU DEL CAATB

important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona DirECTor/A DE ProJECTES En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de representar l’empresa davant del client. Les seves funcions seran, entre d’altres, definir el projecte, preparar la documentació base, fer el seguiment, gestionar la contractació i responsabilitzar-se de la direcció de l’obra. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament.

requisits:

· Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. · Experiència en edificació terciària i industrial. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari de Ms·office (Word i Excel) i valorable el Ms·project i presto. · incorporació setembre.

S’ofereix:

· Contracte laboral. · Jornada completa. · Retribució: 55.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments. · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9270 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa de rehabilitació de façanes i reforma integral edificis i habitatges amb àmbit d’actuació Barcelona i Vallès occidental,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap de producció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 5 i 8 obres simultàniament. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: · Experiència professional mínima de 2 anys en obres de rehabilitació. · informàtica a nivell d’usuari d’Ms·office i Autocad. · Cotxe propi. S’ofereix: · Contracte laboral indefinit i jornada completa. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + variable). · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. · incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9276 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

5/10/06 19:07:26

c 53 DEMANDES

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del coordinador d’obres es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits:

· Experiència professional mínima de 3 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora o promotora constructora. · Vehicle propi.

S’ofereix:

· Contracte laboral . · Jornada complerta. · Retribució: 45.000€ bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. · incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9279 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Borsa de Treball en línia www.apabcn.cat/borsa

i277 cursos i serveis.indd 53

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

important empresa constructora d’edificació d’àmbit nacional precisa per la delegació de Catalunya,

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

MERCAT DE TREBALL

L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA oCTuBRE 2006

Empresa promotora especialitzada en edificació residencial i amb la seu a Castelldefels,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurantse del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 1 i 2 obres requisits: · · · ·

Arquitecte tècnic Valorable experiència professional a peu d’obra. Coneixements a nivell d’usuari d’Ms·office (Word, Excel) i Autocad. imprescindible carnet de conduir.

S’ofereix:

· Contracte laboral indefinit. · Jornada completa. · Retribució entre 24.000 i 30.000 € bruts/anuals, en funció de la vàlua i experiència del candidat. · possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. · incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9281 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€. requisits: · · · ·

Arquitecte tècnic. Experiència professional mínima de 8 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de presto i Ms·office (Word i Excel). Cotxe propi.

S’ofereix: · · · ·

Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. possibilitats de creixement i projecció professional.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9282 a:

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

5/10/06 19:07:30

54 c L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA oCTuBRE 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

NoZAr, SA

Adjunt/a a gerència o a director tècnic

Borsa de Treball en línia

per encarregar·se de l’organització, seguiment i control de les obres que l’empresa realitzi a l’estació d’esquí, que engloba hotels, restaurants i apartaments. PERFIL Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Word, Excel, presto i Cad. Carnet de conduir i vehicle propi.

www.apabcn.es/borsa

S’OFEREIX Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 57.000’· i 60.000’· euros brut/anual. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e.: andres.plaza@nozar.es o inscriviuvos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref: 870 SEoP, oBrAS Y ProYECToS, SL

CEVASA

Cap de producció

Assistent tècnic/a – consultor/a

per al control d’execució, amidaments i gestió econòmica. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Mínim 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Excel, Word, Autocad i project. Carnet de conduir i vehicle propi. S’OFEREIX

per a l’assistència al cap del departament en la gestió de les diferents pro· mocions, contacte i gestions amb administracions, facultatius, constructores i industrials, recopilació de documentació per a la petició de pressupostos, muntatge de comparatius, confecció de dossiers tècnics, confecció i retoc de plànols i imatges, etc.

Jornada completa. sou aproximat entre 30.000’· i 33.000’· euros brut/anual. incorporació immediata.

PERFIL

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: sgonzalez@seop.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

S’OFEREIX

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, presto, office, Corel i photoshop. Carnet de conduir. Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 24.000’· i 27.000’· euros brut/anual. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: egarcia@cevasa.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 888

ref.: 922

TrCorPorACioN

D22 ArQUiTECTUrA, SCP

Project Manager

Tècnic/a de projectes i obres

En dependència del director tècnic, portarà el control i seguiment (projecte, execució i costos) de les obres de l’empresa a les delegacions de Tarragona i Lleida (La pobla de segur).

per incorporar·se a despatx d’arquitectura per realitzar amidaments i pres· supostos per a promocions privades i públiques, estudis de seguretat i salut, control de qualitat, planificació d’obres, ajudant a la Direcció d’Execució (en obra i en coordinació de seguretat i salut), control d’industrials, etc.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’ofimàtica (Word, Excel, outlook) i presto. Carnet de conduir i vehicle propi.

PERFIL

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 36.000’· i 48.000’· més variable, a convenir segons experiència i aptituds. Despeses a càrrec de l’empresa. incorporació immediata.

Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 21.000’· i 24.000’· euros brut/anual a convenir segons la vàlua del candidat/a. incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: promoarq@gmail.com inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: d22arquitectura@coac.net o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 929

ref.: 930

i277 cursos i serveis.indd 54

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Carnet de con· duir. Es valorarà professional amb capacitat organitzativa.

5/10/06 19:07:33

Petits Anuncis: dels professionals anuncia’t Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics exe· cutius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvo· lupament de projectes, estats de mesura· ments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitec· te tècnic. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delinea· ció dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogrà· fics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitec· tura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tèc· nics superiors en prevenció de riscos labo· rals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusiva·

i277 cursos i serveis.indd 55

ment a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i ani· macions de grans promocions, concursos, ani· macions virtuals, fotomuntatges, interiors i exte· riors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pres· supostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de docu· mentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructu· res, projectes de rehabilitació i plans de man· teniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; con· fecció d’amidaments, pressupostos i progra· mes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal· lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza‑amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construc· ció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspec· tivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avan· çats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip

d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en exe· cució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de preven· ció de riscos laborals s’ofereix per a la realit· zació d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 ■ 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofe· reix per: Realització de projectes bàsic i d’exe· cució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixeca· ment de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 ■ Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com

DEMANDES

MERCAT DE TREBALL

c 55 L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordi· nacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat. Telèfon: 93 372 04 94/ 678 77 32 62, casobi@telefonica.net Despatx a compartir Es comparteix estudi situat en una zona cèntrica de Barcelona, al barri de Gràcia (C/ Torrent de l’Olla). Amb espai suficient per a compartir amb diverses persones. Telèfon: 647 68 97 66 Delineació per a taxadors (des de 4€/ encàrrec) Planfactoring li dibuixa els plànols a través d’internet de manera ràpida, eficient i eco· nòmica, en un màxim de 24 hores. Dibuixem tres plànols gratis i sense compromís com a prova. Informació i tarifes, www.planfacto· ring.net, isabel@crmio.net Despatx per compartir Despatx d’arquitectura per compartir a l’Eixample- Zona Francesc Macià. Des· patx completament equipat, amb connexió ADSL, aire condicionat, plotter, sala de reu· nions. 210€/mes. Mireia, tel. 666 410 519 Dos pisos en venda

S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seg uretat. Auditories de Contrac· tistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes. Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com

Excel·lents pisos situats a la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron. Obra singular de Carlos Fer· rater. (Sortida 4 Ronda de Dalt. Metro línia 3 “Mundet” c/Arquitecte Moragas). Pisos de 76 m2 dos habitacions. 4a planta, 2 veïns per vestíbul, fantàstiques vistes a muntanya, totalment equipat. Envoltat de zones verdes, equipaments esportius, docents, universitat, centres hospitalaris, gran supermercat. Preu: 392.000 € cada pis inclòs plaça d’aparcament. Tel. 679 394 81 7 flopcan@yahoo.es

Serveis professionals

Loft Duplex

Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en faça· nes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupa· ment de projectes d’execució d’arquitectura. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdu· les d’habitabilitat. Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45

Es lloga loft duplex a estrenar de 120 m2 + 40 m2 de terrassa. Zona C/València /Meri· diana. Passatge privat. Telèfon:. 93 421 84 27. alexneira99@yahoo.es

Especialistes en prevenció

Pressupostos, prevenció i altres serveis

Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilita· ció de: aixecaments de plànols, plànols de venda, perspectives professionals, estudis de seguretat, projectes d’enderroc, projec· tes d’urbanització, projectes de rehabilitació, altres (cèdules, informes, etc.). Víctor. Telè· fons: 637 200 931/677 538 021

Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. També som coordina· dors de seguretat i podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes, projectes bàsics i direcció d’obres. CP consultors de construcció Telèfon. 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es

S’ofereix arquitecta tècnica

Despatx d’arquitectes tècnics

Delineant de 25 anys s’ofereix per a despatx d’arquitectura tècnica, arquitectura o engi· nyeria tècnica. Bernat Pacia Romeu. Telèfon: 690 873 357

CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arqui· tectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix

Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a tre· balls diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040 S’ofereix delineant per a despatx

5/10/06 19:07:35

56 c L’InfORMaTIU DEL CaaTB

LA FENICE

1a quinzena octubre 2006

Metròpolis:

venècia. la fenice

La nova fenice de Venècia. té un encant únic, sofisticat, amb glamour i decadent, que comparteix totalment amb la seva ciutat.

Josep Olivé informatiu@apabcn.es ■■■ Si des de l’Accademia es travessa

pel pont el Canal Grande, s’enfilen un seguit de campos en direcció a Rialto. Quan s’arriba al Campo Sant’Angelo, en comptes de seguir el curs marcat per l’eix ample del carrer, s’agafa un dels petits carrerons estrets que hi desemboquen, cap a la dreta. Al cap de poc, apareix un eixamplament considerable de l’espai i s’aixeca davant del vianant un volum enorme, inusual en el laberint de carrers i canals de Venècia. El volum està totalment envoltat de bastides i uns pocs llums il·luminen, des de dalt, les lones de color verd fosc que no deixen veure l’edifici. És una nit freda del principi de desembre, i la boira i els llums confereixen al volum un aire fantasmal. A la base, el verd fosc de les lones quasi es confon amb l’ombra del canal i la construcció sembla que sorgeixi directament de l’aigua. Vorejant el volum, sense poder-s’hi acostar perquè està envoltat d’aigua, s’entreveu, per una obertura en les lones, un interior ple de llum on uns operaris, tot i l’hora avançada de la nit, manipulen uns plafons de fusta. Per l’obertura no es veu res més. De cop se sent un soroll mecànic que prové de molt amunt. Hi mires i veus una grua torre que es confon amb la foscor del cel. Està descarregant material de construcció d’una barqueta -possiblement la de majors dimensions que pot arribar fins aquí pels estrets canals que envolten l’obra- amb la mateixa naturalitat amb què aquí es fa tot sobre l’aigua. A l’altra banda de les lones, a dins, se senten altres sorolls d’obrers treballant en diversos punts. Hi ha un motiu important per a tanta activitat: falta una setmana per reinaugurar l’obra, i l’obra és el Teatre de la Fenice. Dos anys exactes després que el Liceu, aquest teatre es va cremar completament, per segona vegada en la

i277 metropoli.indd 56

seva vida. Havia estat inaugurat el 1792 segons projecte i direcció d’obres de Gianantonio Selva i remodelat diverses vegades abans que, el 1836, patís el primer incendi. Al cap d’un any, segons projecte dels germans Tomasso i Gianbattista Meduna, tornava a l’activitat operística. Abans del segon incendi, de 1996, encara s’hi van fer diverses modificacions, l’última de les quals, el 1937, quan el Comune de Venècia va esdevenir propietari del Teatre.

Detall DelS PalcS ja reStauratS

El nou teatre La nova Fenice va obrir finalment les portes per primer cop després de l’incendi, el 14 de desembre de 2003, però no fou fins ben entrat el 2004 que s’hi va poder tornar a sentir òpera. Les obres van passar per complexes vicissituds: els primers guanyadors del concurs, el 1997, l’arquitecta milanesa Gae Aulenti i l’UTE Impregilo van ser impugnats per altres concursants; finalment es va adjudicar l’obra a l’arquitecte venecià Aldo Rossi i a l’empresa Holzmann. Poc després, Rossi moria en un accident de cotxe. Les obres van continuar amb el seu projecte però els successius retards en l’entrega van fer que Holzmann fos desallotjada de l’obra per la força pública el 2001. Des d’aleshores l’obra es va dividir en cinc zones d’actuació, confiades a cinc tallers que van treballar majoritàriament fora del teatre. Finalment, el llarg camí de la reconstrucció va costar 88.915.952 euros. El que es pot veure des d’aleshores és, bàsicament, un edifici nou amb una part de reconstrucció formal dels espais més representatius: salons, platea i llotges, escales... Tot i això la capacitat de la sala es va augmentar en quasi 200 espectadors fins arribar als 1.099. En canvi, les limitacions pròpies de Venècia fan que la superfície corresponent a l’ampliació sigui petita. La seva increïble ubicació -per als que no som venecians- tampoc ha fet possible millorar-ne l’accessibili-

Secció D’alDo roSSi Del teatre D’òPera De venècia

tat però s’ha conservat la possibilitat d’arribar-hi des de l’aigua, el que li dóna un encant únic, sofisticat, amb glamour i, només segons com es miri, decadent, que comparteix totalment amb la seva ciutat, Venècia. ■

Bibliografia: el País, 14 de desembre de 2003, article d’agustí fancelli ■■ inDe, informació i Debat, desembre 2003: La Fenice revisitada, de l. Dilmé i X. fabré ■ ■ inDe, informació i Debat, febrer 2006: Els Arquitectes porten el teatre a casa, de joaquim coca ■ ■ recupero e conservazione, núm. 57, 2004: La Fenice ■ ■ Domus 864, novembre 2003: Il teatro nel teatro, de laura bossi ■ ■ casabella 719, febrer 2004: La Fenice riconstruita: non è vero che “di Venezi non c’é piú nulla da dire”, d’alberto ferlenga ■■

DeSPréS De 630 Die

teatre la fenice, t

DeSeMbre De 2003

5/10/06 19:05:28

c 57 METRÒPOLIS venècia. la fenice

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

Planta de sotaplatea i guardaroba principal. i alçat. Secció longitudinal de la nova construcció

e Venècia

La Fenice. El teatre La Fenice va reobrir les seves portes amb un concert inaugural de Beethoven, Wagner i Stravinsky, el 14 de desembre de 2003. La primera òpera que s’hi va interpretar va ser La Traviata el novembre de 2004. ■■ Com arribar-hi: S’hi arriba fàcilment amb els mitjans públics (línia 1) que enllaça amb l’estació de trens i la terminal d’autobusos de Piazzale Roma. La parada és la de Santa Maria del Giglio. ■ ■ Informació d’espectacles, entrades i visites guiades: info@teatrolafenice.org Call Center Hello Venezia Telèfon: 041.2424 ■■

Després de 630 dies del greu incendi la Fundació

Teatre La Fenice, torna a inaugurar el teatre el 14 de

i tasques de cobertura de la sala

desembre de 2003

apolínea del 2002

i277 metropoli.indd 57

Venècia. La ciutat ■■ Venècia: (en italià Venezia) és una

ciutat del nord d’Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Venècia és famosa pels seus certàmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i també per la Regata Històrica, que té lloc el primer diumenge de setembre. ■ ■ Població: 266.181 hab., en un municipi de 421 km2 del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. ■■ Situació: La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nordoest del mar Adriàtic, situada a una latitud de 45° 26’ nord i una longitud de 12° 19’ est. Venècia està integrada per 118 illes, 400 ponts i 170 canals, dividida en sis districtes o sestieri.

5/10/06 19:05:51

58 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena octubre 2006

serveis

Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Més informació: telèfon 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Més informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/ cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos

i277 metropoli.indd 58

aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic. com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat. Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Avantatges:

per als col·legiats

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal·lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem

de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i descomptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació. A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada. ■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger. Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en

habitació doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit. ■ Règim de pensió completa. ■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar. ■ Quadern de camp amb el patrocini de

Prestige Hotels. ■ Préstec de binoculars

Dates: 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com

Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant Un poco de ARSÉNICO por COMPASIÓN de Joseph Kesselring, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Rosa Morata, David Font, Jaume Nadal, Anna García, Marc Parejo, Peter Cladera, Carles Llorens i Joan Pascual com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte en vehicles Ford Almeda Motors, concessionari oficial Ford, ofereix a tots el col·legiats i familiars, descomptes, avantatges i una acurada selecció de vehicles seminous i KM.0. Informació: Telèfon: 93 396 41 21 rcclientes@almedamotors.co

5/10/06 19:05:54

i277 metropoli.indd 59

5/10/06 19:06:02

i277 metropoli.indd 60

5/10/06 19:06:06