INF061101

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Novembre 2006

Primera Quinzena

Preu: 2 €

279

El CAATB convoca la 4a edició dels Premis Catalunya Construcció

Innovar per sobreviure Tema: La necessitat de fer una construcció més sostenible centra el debat sobre la innovació a Matins Construcció. P. 4 ■■

El noticiari

■■

P. 8

La qualitat de l’obra pública a Dinars Construcció El Reportatge

■■

P. 31

La ceràmica colorista de Toni Cumella

i279 portada.indd 1

3/11/06 10:35:10

i279 portada.indd 2

3/11/06 10:35:16

Tema La innovació en la construcció.

A la portada 3 HABITATGES A MANRESA (Foto proporcionada per SaAS)

T .

S R !

Ca -

P.4-5

5

Noticiari Qualitat de l'obra pública a Dinars Construcció.

P.8

40 HABITATGES A LA PARADA. MANRESA. Edifici d'habitatges en règim de lloguer per a gent jove promogut per l'INCASOL. Els arquitectes Joan Sabaté i Horacio Espeche (SaAS) i els arquitectes tècnics Miguel Ángel Simón, Jesús Gorrindo i Críspulo Pérez van quedar amb aquesta obra finalistes en la categoria d'Innovació als Premis Catalunya Construcció 2006..

3

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari Assessoria Formació El Sector Reportatge Espai Empresa Classificats Metròpolis

4 8 18 20 24 31 35 52 60

Sector Atorgats els Premis FAD d'Arquitectura.

P.24

Membres d'honor del CAATB

Reportatge La ceràmica de Toni Cumella.

P. 31

Assessoria Responsabilitat civil professional. P. 18

5

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 d'octubre Ca = 1,332 Propera actualització a 15 de novembre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

Metròpolis Pripyat: La no-ciutat.

P. 60

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

L’Informatiu 279. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i279 sumari.indd 4

3/11/06 11:10:05

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

T

El Tema:

Innovació en la construcció

MERCÈ SALA, PRESIDENTA DEL CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA, VA OBRIR AMB LES SEVES REFLEXIONS SOBRE LA INNOVACIÓ LA DARRERA EDICIÓ DE MATINS CONSTRUCCIÓ titulada La innovació en LA construcció: utopia o realitat?

El sector de la construcció no innova Els participants en la tretzena edició de Matins Construcció van coincidir que el sector de la construcció ha de canviar l’actitud i innovar més per garantir el seu futur Hi ha un estat d’opinió generalitzat que el sector de la construcció innova poc i les xifres d’inversió en R+D així ho corroboren. El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona va dedicar el 19 d’octubre la sessió de Matins Construcció, que va portar el títol La innovació en la construcció: utopia o realitat?, a analitzar aquesta situació.

L’economista i presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Mercè Sala, va ser l’encarregada de pronunciar la ponència inicial. Sala va fer una exposició sobre la innovació que va abastar tots els sectors productius. Pel que fa a la construcció, l’economista va mostrar-se del parer que la majoria ■■■

i279 el tema.indd 4

d’empreses -excepte les grans empreses i moltes de les especialitzades- no consideren la innovació com un factor determinant de la seva estratègia. A més, en moltes ocasions, no registren ni exploten degudament els processos innovadors. També va explicar que el sistema públic d’I+D és desconegut per la major part del sector. L’Administració, segons Sala, tampoc no ha tingut mai clarament definida una política tecnològica per a aquest sector. I les decisions dels concursos públics no afavoreixen, en general, la introducció d’innovacions. “Mentre els concursos es regeixin pel preu, innovarem poc”, va afirmar Sala.

Darrer lloc en investigació En la taula rodona i el debat posterior a la intervenció de Mercè Sala, Rafael Bellmunt, director d’Investigació del Centre Tecnològic de la Construcció iMat, va recordar que la construcció ocupa el darrer lloc en innovació, per darrere del sector agrari i molt per sota de la indústria i els serveis. “Els arquitectes i els que participen en l’execució no innoven i, si ho fan, la indústria no tira endavant els projectes”, es va lamentar Bellmunt, que va concloure: “Avui no s’innova perquè no hi ha temps. Després no s’innovarà perquè no hi haurà diners”. La seva afirmació va ser compartida per altres participants en aquesta 13a edició de Matins Construcció.

Bellmunt també va recordar que hi ha massa distància entre la universitat i l’empresa, i alhora es dóna la paradoxa que el sector de la construcció és el que realitza més certificacions de producte. L’excessiva distància entre el món acadèmic i el professional també la va criticar Torsten Masseck, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL).

Masseck, que va explicar la façana amb què va ser finalista dels Premis Catalunya Construcció 2006 en la categoria d’Innovació, va mostrarse del parer que cal publicar més els resultats, per buscar la crítica positiva. “Aquí tenim poca cultura de pre-

3/11/06 11:20:01

c el tema Innovació en la construcció

sentar els resultats”, va afirmar.

El 2006 i igual que Masseck, Pere Riera, arquitecte, i Josep Sotorres, arquitecte tècnic, de l’equip d’RGA Arquitectes, van ser finalistes del citat premi d’innovació. En la seva intervenció a Matins Construcció, Riera va recordar que “en la vida es necessita innovar, per adaptar-se als canvis permanents”. I va afirmar que, almenys per a ell, la innovació és una forma de viure. Tampoc es referia a qualsevol innovació. “S’ha de ser crític amb el mercat, que ens ven com a progrés interessos comercials”, va afirmar l’arquitecte.

Riera va reclamar col·laboració per innovar. I el seu company de l’equip RGA, Josep Sotorres, va fer referència als maldecaps que de vegades produeixen algunes OCT quan es vol innovar. “No et contesten amb el mateix rigor amb què has fet la proposta”, va explicar, per continuar: ”Les OCT examinen els projectes amb criteris d’estandardització”.

Sotorres també va fer referència a la mà d’obra poc qualificada.

Gonçal Marquès, cap de l’Àrea d’Edificació de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), va matisar que el problema per a la innovació no és tant l’OCT com la companyia d’assegurances. També va explicar que cal innovar en els processos –“construir d’una altra manera”-. Marquès també va recordar que l’usuari final no té una percepció de la innovació, i que el constructor i promotor es troben en un mercat captiu.

Joan Sabaté, arquitecte i soci de l’Estudi Sabaté & Associats i cap de l’Àrea de Construcció de l’Escola d’Arquitectura La Salle, va ser qui va tenir el discurs més radical. De manera general, va reclamar una reducció dràstica de les emissions contaminants a l’atmosfera, perquè sinó “ens avançarà la realitat”.

Finalment, Jean Michel Darbellay, director general de l’organisme de control tècnic (OCT) Qualibérica, va mostrar-se del parer que el CTE convidarà a innovar i va reclamar la necessitat d’organitzar les obres com un equip de treball. Darbellay es va mostrar a favor de la innovació, però va voler posar alguns matisos. “La innovació no ve en sèrie, a la construcció”, va afirmar Darbellay, que va explicar que l’usuari compra un ordinador justament perquè sap que recull les últimes innovacions, però que no li atrau comprar una casa on s’ha innovat.

Així que es va mostrar prudent amb la innovació en la construcció. “No es poden fer proves amb una casa, que és un bé venut”, va afirmar. Aquesta edició dels Matins va ser patrocinada per Espais, Qualibérica i Weber Cemarksa i compta amb la col·laboració de El Periódico de Catalunya. ■

i279 el tema.indd 5

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

Catalunya ha de fer més recerca L’economista i presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Mercè Sala, va explicar en la 13a edició de Matins Construcció –dedicada a la innovació en la construcció- que el creixement econòmic català i espanyol es caracteritza per tenir poc valor afegit i molta mà d’obra immigrant, i que no hi ha una concordança entre el PIB per càpita i la situació d’R+D+I. Sí que hi ha avenços en el procés de convergència de Catalunya amb Europa, en el percentatge de recerca sobre el PIB. El 1987, aquest era del 0,87% i el 2004, de l’1,44%. Però encara s’està lluny de l’objectiu de destinar el 3% del PIB a la recerca. Sala va explicar que el resultat de tot plegat és que la balança tecnològica espanyola reflecteix la situació de dependència externa.

Entre les causes d’aquesta situació general, l’economista va citar l’entrada de nous treballadors disposats a cobrar menys del que els pertocaria, el fet que els empresaris no tinguin pressió per innovar perquè el negoci ja els va bé, la manca d’infraestructures, i l’excés de regulacions en el camp del comerç i la distribució.

■■■

EL PRESIDENT DEL CAATB, JOSEP TERRONES, VA SER L’ENCARREGAT DE PRESENTAR LA SESSIÓ DE MATINS CONSTRUCCIÓ i la ponent Mercè Sala

RAFAEL BELLMUNT, DIRECTOR

TORSTEN MASSECK, PROFESSOR DE L’ESCOLA

D’INVESTIGACIÓ DEL CENTRE TECNOLÒGIC

TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DEL

DE LA CONSTRUCCIÓ IMAT va participar en

VALLÈS (ETSAV) I RESPONSABLE DEL CENTRE

la taula rodona

D’INVESTIGACIÓ SOLAR (CISOL)

Iniciatives en marxa

GONÇAL MARQUÈS, CAP DE L’ÀREA

JOAN SABATÉ, ARQUITECTE, SOCI DE

D’EDIFICACIÓ DE L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL

L’ESTUDI SABATÉ & ASSOCIATS I CAP DE

(INCASOL)

L’ÀREA DE CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA D’ARQU ITECTURA LA SALLE

PERE RIERA, ARQUITECTE i Josep

JEAN MICHEL DARBELLAY, DIRECTOR

Sotorres, arquitecte tècnic DE L’EQUIP

GENERAL DE QUALIBÉRICA

RGA ARQUITECTES

De totes maneres, Sala no es va mostrar totalment decebuda i va explicar que hi ha coses que funcionen en la innovació. Per exemple, hi ha iniciatives, com els parcs de recerca universitària, el CIDEM, el Centre de Supercomputació de Catalunya i el Pla de recerca i innovació de Catalunya.

També va destacar com a positiva la internacionalització del teixit empresarial.

Finalment, a presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya va explicar què caldria fer per millorar en innovació. Primer de tot, aprofitar les oportunitats, com per exemple les que hi ha en serveis de tecnologies de la informació, en recerca biomèdica, en el camp de l’oci, en els quals va afirmar que l’Estat creix a un ritme de vegades superior al dels altres països europeus. Després, entre d’altres coses, cal solucionar els problemes que fomenten la inhibició de les empreses en recerca, pensar que la innovació no ha de ser solament en producte sinó que ho pot ser també en processos, i potenciar la mediació entre la universitat i l’empresa, paper que va atorgar a institucions com el CAATB. ■

3/11/06 11:20:14

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

el tema II PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

Premis Catalunya Construcció El Col·legi convoca la quarta edició dels Premis a la Direcció d’Execució, la Innovació en la Construcció, i la Coordinació de Seguretat i Salut ■■■ Per quart any consecutiu, el Col·

legi convoca els Premis Catalunya Construcció, que tenen com a finali· tat reconèixer l’esforç dels professi· onals i les empreses del sector. Amb els Premis, el CAATB vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innova· ció o la seguretat en la construcció, i que fan possible que el producte edifi· cat respongui a les expectatives dels clients. Els Premis s’adrecen a tots els agents del procés constructiu, com ara projectistes, directors facul· tatius, coordinadors de seguretat, caps d’obra d’empresa constructora, empresaris, promotors, industrials i fabricants de materials i sistemes aplicats a la construcció.

1

2

3

211 Candidatures Els Premis Catalunya Construcció han gaudit d’una bona acceptació per part del col·lectiu professional en la seva curta història, amb 211 candidatures rebudes si se sumen les tres edicions convocades. La cate· goria d’Innovació en la construcció ha estat la més participada, amb 101 candidatures, seguida de la de Direc· ció d’execució d’obra, amb 92, mentre que tan sols s’han presentat 15 candi· datures en la categoria de Coordina· ció de seguretat. Aquesta última, no obstant això, ha estat la més disputa· da, atesa l’alta qualitat dels treballs presentats.

Aparelladors i arquitectes tèc· nics han estat majorment els candi· dats que s’han presentat en la cate· goria de Direcció o gestió de l’obra, ja sigui com a directors d’execució o com a caps d’obra, i també en la de Coordinació de seguretat, mentre que en la categoria d’Innovació en la construcció, els candidats són, a més d’arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers en les seves diferents espe· cialitats o bé empresaris. Les obres de referència es troben ubicades arreu de Catalunya i amb una gran diversitat de tipologies: habitatges, escoles, oficines, edificis esportius, equipaments culturals, comissari· es, naus industrials i també obres de rehabilitació o que fan referència a la intervenció en el patrimoni.

Totes les candidatures seleccio· nades en les tres categories es publi·

i279 el tema.indd 6

5

4

quen en un llibre i conformen una exposició itinerant que es pot visitar a totes les delegacions col·legials i en diferents col·legis, associacions professionals i ajuntaments d’arreu de Catalunya. Els Premis Catalunya

Construcció disposen d’una pàgina web on els professionals interessats trobaran tota la informació sobre les tres primeres edicions i la manera de participar en la quarta (www.apabcn. cat/premis). ■

1. Lluís Maria Pascual Roca (Trajectòria’06); 2. Josep Sotorres i Raül Sebastián. (Direcció/Execució’06); 3. Carolina Cuevas (Coordinació’06); 4. Josep Malgosa i Francesc Bacardit (Innovació’06); 5. Sergi Serra i Marta Adroer (Innovació’06)

3/11/06 11:21:24

c el tema II premis catalunya construcció

1

■■■ 1. Premi a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra. Es valoraran les tasques de la persona o l’equip responsable de dirigir l’execució o gestionar la producció d’una obra d’edificació, sobre la base dels resultats obtinguts tenint en compte els paràmetres d’adequació al projecte, qualitat de l’obra, compliment de les previsions de temps i cost, planificació i organització del procés d’execució, i aportació a la constructibilitat.

2. Premi a la Innovació en la Construcció. Es valoraran aquelles persones o equips, professionals o empresaris que hagin impulsat la innovació (productes, sistemes, processos o obres), aplicada en una obra, ja sigui en els aspectes tècnics, organitzatius, de prevenció de riscos laborals o de sostenibilitat.

■■■

2

3

3. Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut. Es distingirà la persona o l’equip responsable de la coordinació de seguretat i salut d’una obra d’edificació, en funció de les aportacions a la sensibilització de les empreses i/o treballadors que hagin participat en l’obra, i la innovació tècnica i organitzativa que hagi suposat una eliminació o reducció de riscos i, per tant, una millora de les condicions de treball.

■■■

Tres anys de premis recollits en un llibre

La sala d’actes del CAATB acollirà el proper 29 de novembre a les 19 h l’acte de presentació de la quarta convocatòria dels Premis Catalunya Construcció, així com del llibre Premis Catalunya Construcció 04/05/06, que recull les referències de totes les candidatures que han estat seleccionades, finalistes o premiades en les tres primeres edicions i que serà lliurat gratuïtament a tots els assistents. En la sessió es presentaran les bases de la nova convocatòria, que finalitzarà el 16 de març.

■■■

4

1. Habitatges Can Roca II de Terrassa (Premi Direcció’06); 2. Comissaria SantsMontjuïc (Premi Coordinació’06); 3. Habitatge a Matadepera. (Premi Innovació’06); 4. Casa a Camallera (Premi Innovació’06)

i279 el tema.indd 7

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

Tres categories i un premi especial ■■■ El Col·legi d’Aparelladors i Arqui-

tectes Tècnics convoca la quarta edició dels Premis Catalunya Construcció. L’objectiu d’aquests premis és fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l’execució de les obres, mitjançant la distinció de persones, individualment o en equip, per la seva actuació professional o empresarial amb relació a una obra de referència que s’hagi acabat dins dels anys 2005 i 2006. La convocatòria s’adreça a tot el sector de la construcció de Catalunya.

Les categories que es premien són tres: Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra, Innovació en la Construcció, i Coordinació de Seguretat i Salut. Hi haurà, també, un premi especial a la Trajectòria Professional. Poden presentar-se a les tres primeres categories dels premis, qualsevol persona o equip, de l’àmbit professional o empresarial, amb domicili professional a Catalunya, amb el benentès que una mateixa persona o equip pot optar a més d’una categoria o bé presentarhi diverses actuacions. Les obres de referència han d’haver estat construïdes a Catalunya i acabades durant els anys 2005 i 2006.

Fins al 16 de març Els professionals interessats poden presentar les seves candidatures fins al 16 de març de 2007. Les candidatures s’han de formalitzar mitjançant la fitxa de candidat que tots els col·legiats rebran al seu domicili i que també es pot trobar a www.apabcn.cat/premis. La poden enviar al Secretariat dels Premis per fax, al 93 240 23 60; per correu electrònic, a premis@apabcn.cat; per correu convencional, a Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona, o bé portar-la personalment a qualsevol delegació del Col·legi. La documentació que completa la candidatura s’ha de fer arribar al Secretariat dels Premis personalment o bé per correu convencional. La inscripció és totalment gratuïta.

Els guardons dels Premis Catalunya Construcció es lliuraran el dia 5 de juliol durant la celebració de La Nit de la Construcció 07. Les persones interessades trobaran tota la informació necessària per participar en aquesta convocatòria a www. apabcn.cat/premis.

Més informació:

www.apabcn.cat

3/11/06 11:21:46

c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

n

El Noticiari:

DINARS CONSTRUCCIÓ

Més qualitat a l’obra pública La presidenta de GISA, Pilar de Torres, explica a Dinars Construcció les eines per millorar la qualitat de l’obra pública de Catalunya Pilar de Torres Sanahuja, presidenta de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), va ser la protagonista de la darrera edició de Dinars Construcció, que va tenir lloc el passat 24 d’octubre a l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona.

De Torres va pronunciar la ponència “La qualitat de l’obra pública a Catalunya” davant d’un auditori de gairebé 200 persones.

L’acte el va obrir Josep Terrones, president del CAATB, que va donar la benvinguda a tots els assistents, i va presentar la ponent. Terrones va destacar que la primera tasca que va haver d’afrontar GISA van ser les obres relacionades amb l’acabament de les infraestructures arran dels Jocs Olímpics de Barcelona. Després, les competències de GISA han augmentat fins centrar-se en la millora de les xarxes de comunicacions viàries, com l’Eix Transversal, el túnel de Collabós o les noves línies del metro de Barcelona. El president del Col·legi va explicar que en edificació destaca la construcció d’equipaments, com ara escoles, jutjats o comissaries.

■■■

La tasca de GISA Després de la presentació, Pilar de Torres va començar la seva ponència.

La convidada va començar agraint la invitació del CAATB i reconeixent la seva tasca per crear fòrums d’opinió dins del sector, que va exemplificar en els Dinars Construcció i en La Nit de la Construcció.

Ja dins de la ponència, De Torres va explicar què és GISA i quin tipus d’obres du a terme. La ponent va puntualitzar que GISA se centra a projectar, construir i promoure totes les infraestructures i edificacions per encàrrec directe del Govern de la Generalitat de Catalunya, i que divideix els seus projectes en tres grans divisions: carreteres, transports i edificació.

La ponent va analitzar els canvis que s’han produït en aquesta empresa pública els darrers anys i en va destacar l’evolució que s’ha fet des de 1990, quan s’executaven les obres públiques ordenades pel Departament de Política Territorial d’Obres Públiques, a l’actualitat, quan el procediment els porta a considerar com a clients –amb les seves necessitats i opinions pròpies- cada una de les con-

i279 Noticiari CAATB.indd 8

Pilar de Torres en un instant de la seva intervenció a Dinars Construcció

selleries que els fa un encàrrec.

L’altre fet que ha provocat canvis en la manera d’actuar de GISA, ha estat el cas del Carmel, on una comissió parlamentària va proposar una sèrie de mesures correctores per evitar una altra situació semblant.

“El cas del Carmel ens ha fet canviar la manera de fer les coses, i ha provocat un canvi radical en els procediments”, va explicar de Torres.

Licitar el control de qualitat La presidenta de GISA va explicar que, fruit d’aquest canvi de plantejament, s’ha reforçat el nombre de persones que treballen a l’empresa pública de Gestió d’Infraestructures, s’ha reforçat l’Àrea de Seguretat i Salut, i s’ha modificat el sistema de control de qualitat de les obres, on s’ha passat d’un sistema d’autocontrol que portava a terme el contractista mateix, a un sistema de control extern, que també es licita per tal d’augmentar el nivell de qualitat Tot i aquest increment dels procediments, Pilar de Torres va destacar l’augment del volum d’obres licita-

des els darrers anys -que ja és superior a l’obra pública de la comunitat de Madrid-, i va mostrar com durant aquest 2006 se superarà el nombre d’obres licitades respecte al 2005. De totes les obres que GISA ha fet els darrers temps, de Torres va destacar els treballs en el transport ferroviari, com l’ampliació de la línia 5 i la línia 9 de metro o el perllongament

dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa i Sabadell. Pel que fa a edificació, va destacar les 97 escoles lliurades al Departament d’Educació el setembre d’enguany i gairebé el centenar que s’acabaran abans que comenci el proper curs, així com les comissaries dels Mossos d’Esquadra de Barcelona i del Vallès.

Més qualitat en els projectes

Lliçons apreses En els poc menys de 18 mesos que porta en el càrrec, Pilar de Torres ja ha tingut temps per veure quins són alguns dels problemes que han d’afrontar les obres públiques. Entre aquests, va destacar els problemes legals i administratius, les dificultats derivades d’obres amb pressupostos i terminis ajustats, la problemàtica dels acabats i la difícil relació amb els industrials en obres emblemàtiques.

■■■

Per augmentar la qualitat de les obres públiques que es fan a Catalunya, de Torres va reflexionar sobre les mesures que cal emprendre. Primer de tot, va demanar més qualitat en els projectes. Una qualitat que s’ha d’estendre a la seva funcionalitat i estètica, i que ha de convertir els edificis en obres emblemàtiques, innovadores i integrades a l’entorn on es troben ubicades. També va destacar que s’ha de treballar amb la qualitat dels acabats de les edificacions i amb uns costos que no siguin desproporcionats. De Torres va posar com a exemple d’obra pública de qualitat la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, que ha estat guardonada recentment

3/11/06 12:49:06

c

amb el Premi FAD d’Arquitectura.

Pilar de Torres també va explicar que des de GISA també es posen mesures per augmentar la qualitat de les obres. En aquest sentit, va exposar el sistema de selecció de projectes a dues voltes, que intenta millorar la qualitat de les obres per a qualsevol licitació de GISA i els concursos d’idees per a projectes que es promouen des de l’Administració.

La presidenta de GISA també va destacar que s’han dotat les direccions d’execució d’obra de capacitat per controlar la qualitat directament, licitant els controls de qualitat de les obres, i es busca l’encaix mediambiental de tots els projectes i obres que s’executen. Finalment, de Torres va lamentar la pèrdua dels oficis en els operaris de la construcció i, davant d’aquesta situació, es va mostrar partidària d’introduir i impulsar la construcció industrial sistematitzada en els equipaments públics.

Els professionals interessats poden trobar la conferència sencera de Pilar de Torres en vídeo a www. apabcn.cat/dinars. Aquesta edició de Dinars Construcció va tenir el suport de les empreses Applus, Gaesco, Teyco, Grupo Select, Sahter i la col· laboració del diari El País. n

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

DINARS CONSTRUCCIÓ

1a quinzena novembre 2006

Més de dues centes persones van escoltar amb atenció les paraules de la presidenta de GISA i van participar en el col·loqui celebrat a continuació

una medición correcta para estar en paz con el ruido

medición de vibraciones Cálculo de niveles de vibración producido por actividades y maquinaria.

Gran Vía Corts Catalanes, 658 1º1ª 08010 - Barcelona Tel. 902 010885 - Fax 93 4124706 www.onacustica.es

mediciones sonométricas Cálculo de niveles de presión sonora producido por actividades y maquinaria.

cálculo aislamiento Obtención del nivel de Aislamiento Acústico “in situ” (Ruido Aéreo - Ruido de Impacto).

mapas acústicos PARTNER TECNÓLOGICO:

MIEMBRO DE:

i279 Noticiari CAATB.indd 9

Simulación acústica a partir de datos reales. Predicción y Previsión. Impacto Acústico.

Cumplimiento de Normativa en Materia de Contaminación Acústica Ordenanzas Municipales Ley 3/1998 - Ley 16/2002 - Ley 37/2003 NBE-CA-88 - Decret 245/2005 - Decret 21/2006 - Decret 286/2006 UNE-EN ISO 104-4 - UNE-EN ISO 104-5 - UNE-EN ISO 140-7 UNE-EN ISO 140-14 - UNE-EN ISO 717-1 - UNE-EN ISO 717-2

w w w.aldovier.com

3/11/06 12:49:09

10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena novembre 2006

VALLÈS DINARS OCCIDENTAL CONSTRUCCIÓ

Una festa d’aniversari molt especial La Cubana anima la festa dels 15 anys de la Delegació del Vallès Occidental La Delegació del Vallès Occidental va organitzar el passat 20 d’octubre el tradicional Sopar del Col·legiat, amb què enguany celebrava el seu 15è aniversari. Per ferho, la Delegació va organitzar una vetllada molt especial amb la participació de la companyia teatral La Cubana, que va preparar un espectacle ideat especialment per a l’ocasió.

L’acte va ser presidit per Josep Terrones, president del CAATB; Maria Rosa Remolà, delegada territorial al Vallès Occidental, i Francesc Xavier Martín, regidor de la Societat del Coneixement i la Informació en nom de l’Ajuntament de Terrassa. nnn

1

L’espectacle Els assistents al sopar van veure transformada una nau industrial de productes de la construcció en un restaurant on se celebraven els 15 anys de casament del matrimoni Sant Francesc - Vallès, i la unió de les famílies Vapor Universitari – Sant Francesc Vallès. L’espectacle de La Cubana jugava amb els noms del carrer on està ubicada la seu de la Delegació i el nom de l’edifici on s’obrirà la nova oficina de serveis. Durant tot el sopar, els assistents van gaudir de l’espectacle de la Cubana, que a més, permetia degustar les últimes invencions en “cuina desconstructiva”. n

2

3

5

4

La Delegació del Vallès Occidental vol agrair la col·laboració de les diferents empreses que han contribuït al desenvolupament del sopar.

i279 Noticiari CAATB.indd 10

1.La foto de grup junt amb els membres de la Cubana; 2 i 3. Escenificació de la presentació dels plats del sopar; 4. Detall d’una de les taules amb companys vallesans; 5. La festa d’aniversari es va celebrar en una nau magatzem de l’empresa Solomat. hi van asSistir els col·legiats i col·legiades de la comarca acompanyats pels membres de la junta de govern i els expresidents del caatb

3/11/06 12:51:00

c 11

Vallès Occidental: 15 anys El 12 de desembre de 1991 es va inaugurar a Terrassa, al carrer Sant Francesc número 18, la seu de la Delegació del Vallès Occidental. La inauguració d’aquesta Delegació –la quarta després de les d’Osona, BagesBerguedà i Vallès Oriental- va significar un pas més en la descentralització administrativa del CAATB per apropar el Col·legi als seus membres i als ciutadans.

A més d’oferir una oficina de visats per evitar els desplaçaments a Barcelona, des de la Delegació s’han fet molts actes i activitats: exposicions, jornades tècniques, cursos de formació, sessions informatives, signatures de convenis, campanyes... En aquests 15 anys la Delegació ha impulsat un bon nombre d’activitats amb dos objectius bàsics: donar suport al col·legiat en la seva tasca professional i projectar la importància de la seva feina dins de la societat.

Una de les fites més importants que s’han aconseguit en aquests 15 anys des de la Delegació és la creació el 2003 de la Intercol·legial Tècnica del Vallès, integrada per les delegacions del Vallès del CAATB, del COAC i dels enginyers industrials. La Intercol· legial representa una experiència pionera en la voluntat d’aquests tres col· legis per aprofundir en el treball comú i en xarxa en aspectes que puguin ser d’interès. Actualment, la Delegació del Vallès Occidental n’exerceix la presidència. nnn

Nova Oficina de Serveis al Vapor Universitari El futur de la Delegació passa per la nova Oficina de Serveis que la Delegació obrirà al Vapor Universitari de Terrassa. El 12 de desembre –coincidint amb el dia exacte en què es va inaugurar la seu del carrer Sant Francesc- el Col·legi inaugurarà les noves oficines de serveis en aquest espai. Aquesta nova oficina representarà un guany en accessibilitat i en facilitat d’aparcament respecte a la seu del carrer Sant Francesc, que continuarà com a seu col·legial. A més, l’edifici disposa de serveis que convertiran la nova Oficina en molt més que un lloc per anar a visar: sala de conferències, biblioteca, restaurant, Cooperativa Jordi Capell... La nova Oficina de Serveis del Vapor Universitari –situada a la cruïlla entre la carretera de Montcada i el carrer Colom de Terrassa- donarà més servei i millor al col·legiat.. n

i279 Noticiari CAATB.indd 11

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

VALLÈS OCCIDENTAL

1a quinzena novembre 2006

Josep Terrones: “La nostra professió és coneguda i valorada en el territori” La Delegació del Vallès Occidental del CAATB celebra quinze anys amb un important bagatge d’activitats en l’àmbit institucional, tècnic i cultural. Quina és la valoració que el president del Col·legi fa d’aquest aniversari? nnn

“En faig una valoració altament positiva. La Delegació del Vallès Occidental ha demostrat una gran implicació en el territori, en el seu entorn, i ha traslladat molt encertadament la voluntat de les diferents juntes de govern del nostre Col·legi, quant a la representació d’aquest i la projecció de la professió a la societat que ens envolta. La Delegació sempre s’ha caracteritzat per tenir un equip humà, molt actiu, voluntariós, que s’estima el Col·legi i que ha sabut fer veure a les institucions locals (que sempre ens han recolzat) la importància de tenir a mà l’opinió de bons professionals, l’opinió del nostre Col·legi, i comptar amb nosaltres en el creixement de les nostres ciutats i les millores de les condicions de l’entorn i l’hàbitat dels ciutadans”.

En aquesta ocasió encara anem més lluny, ja que al desembre s’inaugurarà la nova oficina de serveis del Vapor Universitari. Quins avantatges aportarà als professionals de la comarca i a l’entorn ciutadà?

“Aquesta voluntat d’implicació en el territori, de treball conjunt amb les administracions i, sobretot, l’encertada feina realitzada per la nostra delegada i membre de la Junta de Govern del Col·legi, Maria Rosa Remolà, ha permès que en breu puguem disposar d’unes noves instal·lacions, que permetran solucionar alguns problemes d’accessibilitat i millora dels serveis actuals de les oficines del carrer de Sant Francesc.”

Osona (1974), Bages - Berguedà (1988), Vallès Oriental (1990) i Vallès Occidental (1991) i ja es veu en l’horitzó l’obertura de la nova Delegació del Maresme a Mataró. Creu que l’esperit que va crear les delegacions col·legials continua vigent?

“La història de les delegacions, la seva creació, se situa en alguns casos, com ara la de la comarca d’Osona, ara fa més de 32 anys, i la més recent, la del Vallès Occidental, fa 15 anys. Sobretot

EL PRESIDENT DEL CAATB, JOSEP TERRONES

les primeres, en un període en què la societat no gaudia de gaires llibertats, les delegacions, com també les oficines del Col·legi a Barcelona, esdevenien lloc de trobada de moltes persones que volien treballar per millorar la societat. A més, evidentment, complien la funció d’apropar el Col·legi principalment als col·legiats i també a aquelles institucions que començaven a treballar per fer avançar el sector.

“El denominador comú de totes les delegacions (inclosa ara la del Maresme) és disposar d’un col·lectiu de companys amb vocació de servei al Col·legi i a la professió, i amb ganes de tirar endavant una aventura a costa de molts esforços personals i de molta dedicació altruista, però que és molt important, perquè, a la vegada, aporta la visió del professional i les seves necessitats als òrgans de direcció”.

Quins són els passos que cal seguir per continuar apropant els serveis i la institució col·legial als professionals i als ciutadans?

“Avui disposem d’un Col·legi fort i molt professionalitzat, orientat al servei del col·legiat i del sector, i que ha de continuar millorant i potenciant encara més aquests serveis. Un Col· legi que s’ha de situar com un referent en totes aquelles qüestions on té coses a dir, que sigui el referent dels professionals del procés d’edificació.

Un Col·legi que faciliti als col·legiats serveis que li són propis i necessaris,

que tingui, a més, una important presència i que conreï aquells aspectes que ens donen valor afegit (culturals, solidaris, etc.). Tot això ho podem fer perquè tenim una estructura professional, forta i econòmicament sanejada, preparada per assumir els reptes; s’ha de fer amb coneixement de l’entorn i el sector, amb determinació però amb cura i rigor, amb sostenibilitat, amb un creixement raonable i amb criteri.

“Avui, la delegació (als efectes de visats) més utilitzada pels nostres col·legiats és la no-presencial, Internet, i ho serà cada vegada més. És per tot això que crec que ara ha arribat el moment de fer un creixement controlat des de dins, des de l’estructura, coneixent els límits i no tant depenent d’altres factors externs, que amb el pas del temps han variat. S’ha d’actuar amb una estratègia comuna, perquè els serveis que s’ofereixin depenguin de l’àmbit de la gestió més professional del nostre Col·legi i en siguin responsabilitat; també, perquè allà on es pugui, com sempre ha estat en les delegacions, la representació i funció delegada de la Junta i, per tant, de la visió de la política professional, correspongui als professionals mateixos, companys i companyes, com ara els nostres delegats i delegada, membres de les comissions territorials, i la resta de membres de la Junta de Govern, que en cada moment assumeixin les tasques de govern del Col·legi”. n

3/11/06 12:51:04

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena novembre 2006

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Continua el pla de difusió del CTE El CAATB continua amb el pla de difusió dels continguts del CTE per tal d’apropar aquesta nova nor· mativa a tots els professionals del sector de l’edificació. Aquest pla de difusió inclou diverses sessions tècniques dedicades a cada un dels diferents documents bàsics (DB) que conformen aquest nou marc norma· tiu. Les sessions estan pensades per aportar una visió de caràcter tècnic sobre els continguts dels diferents documents bàsics (DB) que inclou el nou marc normatiu.

El passat 16 d’octubre va tenir lloc a l’Auditori Winterthur de Barcelona la darrera d’aquestes sessions on es va analitzar el Document Bàsic de Salubritat (DB-HS). Més de 300 perso· nes van assistir en aquest acte on es va parlar sobre els diferents seccions que conformen el DB-HS. Els profes· sionals interessats que no van poder assistir a la jornada, poden trobar a www.apabcn.cat el video complert de la sessió tècnica.

D’altra banda, el Col·legi també va participar en una jornada sobre el CTE el passat 18 d’octubre dins del marc de la Fira Ecoviure que es va celebrar a Manresa. Anna Mestre, del Gabinet Tècnic del CAATB, va participar en aquesta jornada on es plantejava les aportacions que fa el Codi tècnic de l’edificació en el camp de la sostenibilitat en l’edificació n nnn

Sessió tècnica del CTE sobre el DH-HS a l’auditori Winterthur

El CAATB promou la construcció sostenible a la fira ecoviure de Manresa

Nit d’Ombres i Llums en el sopar de col·legiats del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat per al proper 24 de nov· embre el seu tradicional Sopar del Col·legiat. La trobada, que enguany porta per títol Nit d’Ombres i Llums, tindrà lloc al restaurant Can Ribas de Montbui de Bigues i Riells.

La vetllada s’iniciarà a les 9 del vespre als jardins del restaurant, on hi haurà la recepció de tots els assis· tents i un aperitiu. Després, a partir de ¾ de 10 del vespre, començarà el sopar, seguit d’espectacle i ball, que animaran la trobada anual dels col· legiats i col·legiades de la comarca. nnn

Homenatge Durant el transcurs del sopar, es farà un acte d’homenatge als col·legiats de la comarca amb més de 25 anys

i279 Noticiari CAATB.indd 12

d’exercici professional. També hi haurà un espai per donar la benvin· guda als joves professionals que han entrat a formar part del Col·legi el darrer any.

En el sopar dels col·legiats del Vallès Oriental hi haurà obsequis per a tots els participants, així com sorteigs de diferents premis entre tots els assistents. Entre aquests sor· teigs, destaquen el d’un viatge i un ordinador portàtil. n Les inscripcions per al sopar, que està obert a tots els col·legiats i col·legiades del CAATB i que té un cost de 40 € per persona, es poden fer presencialment, a la Delegació, o bé per telèfon, al 93 879 01 76.

3/11/06 12:51:40

c 13 noTiCiari CaaTB

L’informaTiU DEL CaaTB

aCTiviTaTS CoL·LeGiaLS

1a quinzena novembre 2006

Col·loqui sobre art urbà i transfiguració de l’espai El CAATB va acollir el passat 20 d’octubre un col·loqui sobre art urbà que va portar per títol Transfiguració Urbana. El debat va plantejar qüestions al voltant de les interven· cions artístiques a l’espai exterior de les ciutats.

El col·loqui va tenir la participació de l’artista plàstica Marika, autora de l’exposició “Efímer”, que es va poder veure al CAATB entre els mesos de setembre i octubre d’enguany; Michele Freiburghaus, arquitecta i col·laboradora científica del Fons Municipal d’Art Contemporani de Ginebra, i Josep Roy, professor del Departament d’Escultura de la UB. nnn

Tres etapes Cadascun dels participants va apor· tar una visió de les tres etapes dife· rents d’una intervenció artística en l’espai urbà: la intervenció mateixa, la intervenció artística fusionada amb la ciutat i la intervenció no com a element decoratiu sinó com a forma de dignificació de l’espai que ens envolta.

miCHeLe freiburGHauS, mariKa i JoSep roY duranT eL CoL·Loqui.

Marika va posar com a exemple la seva experiència en la intervenció que va fer al carrer Ginebra de Barcelona, on es va proposar crear un element artístic dins de l’espai urbà mateix.

Per la seva banda, Michele Frei·

burghaus va explicar l’experiència de la ciutat de Ginebra per contex· tualitzar l’art contemporani a l’en· tramat del teixit urbà, on l’objectiu és que arquitecte i artista treballin junts per poder fondre l’obra amb

l’arquitectura.

Finalment, Josep Roy va parlar sobre els aspectes socials de l’art públic, que intenten dignificar un espai buit, donar·li sentit, i fer·lo útil per a la societat. n

assemblea general de col·legiats Hemeroteca on line de L’informatiu

La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar assemblea General ordinària de Col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

Col·legi, informa de l’actualitat professional

Dia: dimarts 12 de desembre Hora: a les 18.30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores en segona Lloc: sala d’actes del CaaTb

i mostra les novetats en les tècniques de

Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent:

L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el

construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat/informatiu

ordre del dia provisional 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea general anterior 2. informe del president 3. proposta d’aprovació del pressupost de l’any 2007 4. Torn obert de paraules 5. els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’assemblea general fins al 27 de novembre. aquests propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’assemblea. informació Secretaria Telèfon: 93 240 20 55

i279 Noticiari CAATB.indd 13

3/11/06 12:51:49

14 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena OCTUBRE 2006 novembre 2006

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Concert de Nadal ■■■ El CAATB convida tots els apare·

lladors i arquitectes tècnics al tradi· cional Concert de Nadal, que tindrà lloc el proper dijous 14 de desembre, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i que compta amb el patroci· ni de Texsa. Enguany, el Concert por· tarà per títol La llum del Nadal i serà protagonitzat pel Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona, i per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigida per Quim Térmens, que ofe· riran un programa basat en la música clàssica. Ambdues formacions inter· pretaran dues obres de Joseph Haydn: la Missa en sol major “Sant Nicolau” i la Simfonia dels adéus, a banda de les tradicionals peces nadalenques.

Les dues formacions El Cor Jove de l’Orfeó Català, que té el patrocini de L’Aliança, és una for· mació jove que combina la seva activi· tat concertística amb la pedagògica.

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48, que té el patrocini de l’Obra Social de la Caixa de Terrassa, el Departa· ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria de Cul· tura de l’Ajuntament de Terrassa, està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l’activitat musical d’aquesta ciutat.

Les entrades per al concert es poden recollir gratuïtament a qualsevol de les seus col·legials a partir del 20 de novembre. Les reserves, un màxim de 6 per col·legiat/ada, es poden fer al tel.

93 240 20 60, a informacio@apabcn.cat o bé a www.apabcn.cat. ■

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

“Edificis i somnis”, a Terrassa

El Cor Jove de l’Orfeó Català prepara els cantants per al seu futur ingrés a l’Orfeó Català.

■■■ La Delegació del Vallès Occidental acull, del 9 de novembre a l’1 de desembre l’exposició “Edificis i somnis”, de l’artista Lluïsa Pla. Aquesta exposició pictòrica retrata, d’una forma simbòlica, l’acte de construcció del propi jo. Lluïsa Pla és l’autora del pòster de La Nit de la Construcció de l’any 2005. La inauguració de l’exposició, que tindrà lloc el dijous 9 de novembre a les 19 h, tindrà la presència de l’artista i un refrigeri que s’oferirà a tots els assistents. ■

“Tu i jo”, a l’Espai d’Art

Fins al 19 de desembre es pot veure a l’Espai d’Art del CAATB l’exposició “Tu i jo”, de l’artista Maria Puig. “Tu i jo” és una selecció d’acrílics d’aquesta artista, que van des del 2002 al 2005, on la intenció és, mitjançant el cos humà, plasmar en un petit gest o en una expressió, les emocions i les sensacions que ens estructuren a tots per igual. ■ ■■■

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l’activitat musical de Terrassa.

visites culturals i altres

Visita tècnica a Sant Benet del Bages

DIVERSOS

Exposició de Xaro Sánchez a Granollers La Delegació de Granollers acull, del 13 de novembre al 15 de desembre, l’exposició “Sistema solar”, de l’artista Xaro Sánchez. La mostra és un recull d’aquarel·les i gravats d’aquesta artista. ■ ■■■

IV Biennal artística col·lectiva d’aparelladors. Termini de presentació d’obres ■■■ Fins al 15 de desembre teniu temps per presentar les vostres obres a la “IV biennal artística col·lectiva d’aparelladors”, que organitza la Delegació del Vallès Occidental per a tots els col·legiats i col·legiades del CAATB. En aquesta mostra es pot presentar qualsevol tipus de treball artístic: pintura, escultura, fotografia, audiovisuals, ceràmica o multimèdia. Amb les obres presentades es farà una exposició que es podrà veure de l’1 de febrer al 2 de març a l’Oficina de Serveis de la Delegació al Vapor Universitari. Més informació a la Delegació. ■

i279 Noticiari CAATB.indd 14

Premis Catalunya Construcció, a Vic La Delegació del Bages-Berguedà organitza una visita tècnica a les obres del Monestir de Sant Benet del Bages per al proper dissabte 25 de novembre. La visita, dirigida a tots els col·legiats, permetrà conèixer de primera mà les obres de restauració d’aquest monestir a partir dels directors tècnics de l’obra: l’arquitecte Josep Maria Esquius, i els arquitectes tècnics Jaume Juanola i Josep Emili Puig. Les inscripcions es poden fer a la Delegació. ■ ■■ ■

■ ■ ■ Fins al 22 de novembre es pot veure a la seu de la Delegació d’Osona l’exposició dels Premis Catalunya Construcció 06, que atorga anualment el CAATB. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons. ■

3/11/06 12:51:59

_)NFINITAMENTE DEPORTIVO

Ins Herak micro_ESP_105x295.indd 1

i279 Noticiari CAATB.indd 15

_!SPECTO NOBLE

(ERAKUSTIK MICRO

(ERAKUSTIK STAR

3OLUCIONES PARA TECHOS Y PAREDES DECORATIVAS CON LA SUPERFICIE DE PORO FINO DE 4RAVERTIN MICRO -ATERIAS NATURALES VARIEDAD INFINITA EN DISE×O

,A PLACA DE VIRUTA DE MADERA EXTRAFINA DE MM INIGUALABLE POR SU ESTÏTICA Y ACÞSTICA ARQUITECTURAL -ATERIAS NATURALES MÞLTIPLES POSIBILIDADES DE APLICACIØN

-ÉS INFORMACIØN EN EL LIBRO DE PÉGINAS (ERADESIGN u)NFINITAS POSIBILIDADES DE DISE×Ov

$ESCUBRA LAS NUEVAS SOLUCIONES PARA ACÞSTICA ARQUITECTURAL EN EL LIBRO DE PÉGINAS DE (ERADESIGN u)NFINITAS POSIBILIDADES DE DISE×Ov

(ERAKLITH %SPA×A 3 , 4EL % -AIL ACUSTICOS HERAKLITH NET WWW HERAKLITH NET

(ERAKLITH %SPA×A 3 , 4EL % -AIL ACUSTICOS HERAKLITH NET WWW HERAKLITH NET

25.08.2005 Ins17:09:33 Herak star_ESP2_105x295.indd Uhr 1

25.08.2005 17:21:45 Uhr

3/11/06 12:52:03

16 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena novembre 2006

agenda

El CAATB acull l’exposició dels Premis FAD Del 14 de novembre a l’1 de desembre es pot visitar a la sala d’exposicions del CAATB la mostra de les obres finalistes i guanyadores dels Premis ARQ-InFAD d’Arquitectura i Interiorisme d’enguany. L’exposició permetrà veure les 30 obres finalistes de les quatre categories actuals d’aquests guardons: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge, i Intervencions Breus. L’exposició consta d’uns plafons explicatius de l’obra finalista i les seves característiques tècniques il·lustrades amb plànols i fotografies.

A la 48a edició dels Premis FAD s’hi ■■■

activitats del col·legi

Concert de Nadal

La llum del Nadal El CAATB convida tots els aparelladors i arquitectes tècnics al tradicional Concert de Nadal. Enguany, el Concert portarà per títol La llum del Nadal i serà protagonitzat pel Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona, i per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigida per Quim Térmens, que oferiran un programa basat en la música clàssica.

Dia, hora i lloc: 14 de desembre, 20.30 hores. Basílica de Santa Maria del Mar Informació i reserves: Les entrades per al concert es poden recollir gratuïtament a qualsevol de les seus col·legials a partir del 20 de novembre. Les reserves, un màxim de 6 per col·legiat, es poden fer al telèfon 93 240 20 60, a informacio@apabcn.cat

JORNADES i seminaris

van presentar un total de 504 treballs de tota la península, un rècord respecte a totes les edicions anteriors.

El jurat va reduir aquest gran nombre d’obres a les 30 finalistes: 20 per a la categoria d’Arquitectura, 3 per a la d’Interiorisme, 4 per a la de Ciutat i Paisatge (que substitueix Espais Exteriors), i 3 en la categoria d’Intervencions Breus (que substitueix Espais Efímers). Aquests guardons es van entregar el passat 18 d’octubre. Josep Llinàs, Joan Vera i Jaume Martí es van emportar el Premi d’Arquitectura per la Biblioteca Jaume Fuster. ■

Cafè Tècnic a Granollers sobre planificació fiscal La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat un Cafè Tècnic sobre Planificació i tancament fiscal de l’exercici 2006, a càrrec de José Antonio Bernáldez, advocat i assessor fiscal.

Dia: 13 de desembre Horari: de 18.30 a 20 .30 h Lloc: Delegació del Vallès Oriental inscripcions: caatvori@apabcn.es

EXPOSICIONS

i279 Noticiari CAATB.indd 16

La Delegació del Bages Berguedà acull l’exposició dels III Premis Catalunya Construcció que atorga anualment el CAATB i que es lliuren en el marc de la Nit de la Construcció. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons així com un video amb imatges de l’acte de lliurament dels Premis en el marc de la Nit de la Construcció.

Dates: fins al 22 de desembre Informació: caatbages@apabcn.es

altres

Nit d’ombres i llums, sopar al Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental organitza el seu tradicional sopar del col·legiat, que enguany porta per títol Nit d’ombres i llums.

Data i lloc: div. 24 de novembre. Restaurant Can Ribas de Montbui de Bigues i Riells.

Preu: 40 € per persona inscripcions:Les inscripcions es poden fer fins al 10 de novembre a la Delegació. caatvori@apabcn.es

Exposició dels Premis FAD La sala d’exposicions del CAATB acull l’exposició de les obres finalistes i guanyadores dels Premis ARQ-InFAD d’Arquitectura i Interiorisme d’enguany. L’exposició mostrarà les 30 obres finalistes de les quatre categories actuals: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge, i Intervencions Breus. Paral·lelament a aquesta exposició, el 15 de novembre el CAATB acollirà un debat que portarà per títol Construir una arquitectura de qualitat.

Dates: fins a l’1 de desembre Informació i inscripcions: L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Telèfon 93 240 20 60 i informacio@apabcn.cat

Seminari europeu El CAATB, la xarxa europea Focus i el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat organitzaran un seminari europeu sobre la Formació en Seguretat i Salut en la Construcció. Els objectius són conèixer l’evolució de la formació sobre seguretat i salut en la construcció; compartir les experiències de diversos sistemes d’acreditació de la formació i les competències professionals d’empresaris, treballadors i professionals, i definir estratègies i línies de progrés en matèria de formació en seguretat i salut.

Dia: 23 de novembre Lloc: sala d’actes del CAATB Informació: www.apabcn.cat

Exposició dels Premis Catalunya Construcció a Manresa

Tu i jo a l’Espai d’Art L’Espai d’Art del CAATB acull l’exposició Tu i jo, de l’artista Maria Puig. Tu i jo és una selecció d’acrílics de l’artista que van des del 2002 al 2005 on la intenció és, mitjançant el cos humà, plasmar en un petit gest o en una expressió, les emocions i les sensacions que ens estructuren a tots per igual.

Dates: fins al 19 de desembre Lloc: Espai d’Art de la primera planta del CAATB Informació: cultura@apabcn.es

Edificis i somnis, a Terrassa La Delegació del Vallès Occidental acull l’exposició “Edificis i somnis”, de l’artista Lluïsa Pla. Aquesta exposició pictòrica retrata, d’una forma simbòlica, l’acte de construcció del propi jo. Lluïsa Pla és l’autora del pòster de La Nit de la Construcció de l’any 2005.

Dates: del 9 de novembre a l’1 de desembre Informació: caatvocc@apabcn.es

Exposició de Xaro Sánchez a Granollers La Delegació de Granollers acull l’exposició “Sistema solar”, de l’artista Xaro Sánchez.

La mostra és un recull d’aquarel·les i gravats d’aquesta artista.

Dates: fins al 15 de desembre Informació: caatvori@apabcn.es

Els Premis Catalunya Construcció, a Vic Fins al 22 de novembre es pot veure a la seu de la Delegació d’Osona l’exposició dels Premis Catalunya Construcció 06, que atorga anualment el CAATB. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons.

Informació: caatosona@apabcn.es

CONVOCATÒRIES

Assemblea general de col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi.

Dia, hora i lloc: dimarts 12 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores en segona. Sala d’actes del CAATB Ha estat aprovat per la Junta de Govern: Ordre del dia provisional 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea general anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació del pressupost de l’any 2007 4. Torn obert de paraules 5. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea general fins al 27 de novembre. Aquests propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’assemblea. informació:

Secretaria Telèfon: 93 240 20 55

3/11/06 12:53:49

i279 Noticiari CAATB.indd 17

3/11/06 12:54:18

18 c

Assessoria:

A

L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a quinzena novembre 2006

DINARS CONSTRUCCIÓ

Responsabilitat civil

Exercici professional i assegurança de responsabilitat civil El nou marc normatiu que regula l’exercici de la professió estableix l’obligatorietat legal de disposar d’assegurança de responsabilitat civil professional Fins a la recent entrada en vigor, el passat 9 de setembre de 2006, de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals (DOGC 4651, de 9/6/2007), era imprescindi· ble i recomanable (encara que no fos legalment obligatori) tenir cobertes les responsabilitats de tipus civil i/o penal fixades per la legislació vigent, mitjançant la subscripció d’una pòlissa de responsabilitat civil (de la MUSAAT o d’altres companyies d’assegurances, segons els casos), que s’havia de mantenir mentre hi hagués risc de reclamacions, això és, en els terminis assenyalats en els apartats següents.

Tal com ja es va exposar en l’arti· cle publicat a L’Informatiu núm. 275, de la segona quinzena de juliol d’en· guany, on s’explicaven els aspectes ■■■

i279 Noticiari CAATB.indd 18

més significatius de l’esmentada Llei de col·legis professionals catalana, i al web del CAATB, aquesta llei estableix com a novetat que els professionals titulats tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió i que els col·legis han d’adoptar les mesures necessàries per promou· re i facilitar el compliment suficient del deure d’assegurança dels seus col· legiats. Per tant, allò que fins ara cons· tituïa una necessitat imprescindible per exercir la professió d’arquitecte tècnic, amb la nova Llei esdevé una obligació legal. Únicament s’exceptuen d’aques· ta obligació els professionals que actuïn exclusivament al servei d’una administració pública i els que exer· ceixin exclusivament com a assalari·

ats, sempre que l’empresa tingui una assegurança que cobreixi la respon· sabilitat dels professionals.

Qualsevol tipus d’actuació professional L’arquitecte tècnic que exerceixi la professió, tant si treballa com a liberal com si ho fa com a assalariat, adquireix, en funció de les interven· cions professionals que realitzi, una sèrie de responsabilitats de tipus civil i/o penal fixades per la legisla· ció vigent.

L’arquitecte tècnic que intervin· gui en l’execució d’una obra adqui· reix les responsabilitats civils i/o penals derivades de l’obra viva pels danys materials o personals que es produeixin durant el seu procés, tant a l’obra mateixa com a tercers. És realment important tenir en

compte que no només pot contraure aquesta responsabilitat d’obra viva l’aparellador que ha assumit la direc· ció d’execució de l’obra o la funció de coordinador de seguretat en fase d’execució, sinó també el que es trobi a l’obra duent a terme qualsevol altra intervenció tècnica (col·laborador de la direcció facultativa en les visites d’obra, representant tècnic de la pro· pietat a l’obra...) i el que desenvolupi les funcions de qualsevol altre perfil professional (project manager, cap d’obra, etc.).

Pel que fa a aquest aspecte, segons la jurisprudència, en cas d’accident, uns dels arguments que utilitzen els jutges per condemnar són la titu· lació i qualificació professional i la jerarquia en l’obra, que suposen la formació i els coneixements tècnics i la situació de comandament necessa·

3/11/06 12:54:45

c 19 ASSESSORIA RESPONSABILITAT CIVIL

ris per poder haver evitat un sinistre.

Per tant, mai no s’hauria de trepitjar una obra sense tenir concertada una pòlissa d’assegurances que cobreixi aquesta responsabilitat civil.

L’arquitecte tècnic que signi el projecte i/o assumeixi la direcció facultativa de l’obra, a més de les responsabilitats derivades de l’obra viva descrites en el paràgraf anterior, una vegada acabada l’obra, contrau la responsabilitat derivada de l’obra morta o responsabilitat civil decennal, establerta fins ara en l’article 1591 del Codi Civil, o la responsabilitat triennal o decennal, prevista per l’article 17 de la LOE, pels defectes que apareguin en l’edificació durant els anys especificats des del seu aca· bament. Els períodes esmentats s’allarguen, a més, durant el temps en què legalment es poden interposar les accions judicials de reclamació (15 anys per a les obres no regides per la LOE i 2 anys per a les obres a les quals els sigui d’aplicació la nova LOE).

Hi ha d’altres intervencions profes· sionals (taxacions, dictàmens, infor· mes, valoracions, etc.), que també poden comportar responsabilitat i que, per tant, convé tenir cobertes.

Responsabilitat civil dels assalariats Com hem assenyalat anteriorment, la nova Llei exclou de l’obligació de cobertura individual als que exercei·

xin exclusivament com a assalariats (no els que compaginen la seva acti· vitat professional com a assalariats i liberals a la vegada), sempre que l’empresa tingui una assegurança que cobreixi la responsabilitat dels professionals. Per tant, convé que l’arquitecte tècnic assalariat compro· vi no només que l’empresa disposa de l’assegurança preceptiva sinó també que aquesta pòlissa sigui l’adient en funció de les necessitats de cobertura que tingui. Per tant, és important que revisi, entre d’altres aspectes, l’objec· te de la pòlissa, les seves exclusions, qui figura com a assegurat, l’import de la cobertura, si hi ha franquícia o no, etc. També haurà de preveure en quina situació queda si el pro· fessional deixa de formar part de la plantilla de l’empresa o l’empresa no renova la pòlissa mentre subsisteixi la responsabilitat del tècnic per a les obres que hagi realitzat per compte d’aquesta empresa.

En el cas que l’empresa no dis· posi d’assegurança que cobreixi els tècnics o que aquesta sigui insufici· ent, l’arquitecte tècnic haurà de con· tractar una pòlissa individual que asseguri la seva responsabilitat. En aquests casos, el més habitual és que l’assalariat pacti amb l’empresa que sigui aquesta qui assumeixi el cost de la pòlissa individual de la MUSAAT o d’una altra que contracti l’arquitecte tècnic.

Responsabilitat civil de societats professionals Actualment es troba en fase de tra· mitació parlamentària el Projecte de llei sobre societats professionals, d’àmbit estatal, que constituirà la norma essencial a través de la qual es regularà l’exercici associat i col· lectiu de les activitats professionals que requereixen per al seu compli· ment tenir titulació universitària o titulació professional i estar col· legiat.

Aquest projecte de llei regula, entre d’altres qüestions, la respon· sabilitat civil de la societat mateixa i la dels professionals. S’estableix expressament que dels deutes que es derivin de l’exercici de l’activitat professional, respondrà solidària· ment la societat i els professionals, socis o no, que hagin actuat; i, a més, que l’anterior règim de responsabili· tat s’estendrà als professionals que, sense constituir-se en societat, desen· volupin col·lectivament una activitat professional, sota una denominació comuna o col·lectiva, o emetin docu· ments, factures, minutes o rebuts amb la denominació esmentada.

Per tant, d’aquesta normativa també es derivarà la necessitat de cobrir, a través d’una assegurança, la responsabilitat civil de la societat, a banda de l’obligació legal que ja tenen els professionals de disposar de la seva pròpia pòlissa.

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

Canvis en el tràmit del visat En aplicació de la nova Llei de col· legis professionals, el CAATB ha revisat el procediment del visat i ha consensuat amb la resta de col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics catalans la introducció dels canvis necessaris per facilitar el compli· ment per part dels col·legiats exer· cents de la seva obligació de disposar d’una assegurança de responsabili· tat civil professional. En aquest sen· tit, es modificarà l’imprès de Comu· nicació / Nota encàrrec i pressupost de serveis professionals, afegint-hi una declaració mitjançant la qual el tècnic manifestarà: “Declaro que no em trobo en situ· ació d’inhabilitació professional ni afectat/ada per incompatibilitat legal o causa de prohibició respecte a aquest encàrrec. També declaro que disposo d’una assegurança que cobreix la responsabilitat civil que se’n pugui derivar i que la mantindré vigent.”

Per tant, els col·legiats que fins ara no estaven d’alta a la MUSAAT i no disposaven d’una altra pòlissa de responsabilitat civil hauran de con· tractar-la per complir la seva obliga· ció legal. Amb caràcter general, en el cas de la pòlissa de la MUSAAT, és requisit per a la cobertura d’un deter· minat sinistre que prèviament s’hagi visat la intervenció professional. ■

Campanya de renovació de la pòlissa de MUSAAT 2007 La pòlissa de responsabilitat civil de MUSAAT té una vigència temporal i s’ha de renovar anualment. La renovació es fa automàticament mantenint les mateixes condicions de l’any anterior.

En cada renovació s’obre un període de temps per sol·licitar canvis a la pòlissa. Fins al 15 de desembre de 2006 el professional té temps de fer les modificacions que li puguin interessar.

Modificacions que es poden fer: 1. Ampliació o reducció de la cobertura 2. Canvi del pagador de la prima 3. Canvi de domiciliació bancària Amb motiu de la propera renovació, el Col·legi envia a tots els col·legiats assegurats a la MUSAAT, un escrit en què facilita l’imprès per formalitzar totes les modificacions, i posa a disposició dels col·legiats els serveis següents: 1. Atenció telefònica al tel. 932 40 20 60 - Horari: de 9.00 a 19.00 h 2. Resposta a les preguntes més freqüents al web: www.apabcn.es/musaat 3. Impresos de modificació al web: www.apabcn.es/musaat Les sol·licituds de modificacions es poden fer arribar per correu, fax o personalment: Oficines de Barcelona i delegacions · Fax 933 93 37 77

El termini per formalitzar les modificacions finalitza el 15 de desembre.

i279 Noticiari CAATB.indd 19

3/11/06 12:54:46

20 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

f

FORMACIÓ ENTREGA DIPLOMES

Estada per aprendre anglès a Londres

Formació:

APRENDRE ANGLÈS

Piccadilly Circus, una de les zones comercials més importants de Londres.

El CAATB organitza una estada formativa a Londres per perfeccionar el nivell d’anglès dels professionals i conèixer la situació del sector de la construcció a Anglaterra El CAATB ha organitzat per al mes de setembre del 2007 una estada a Londres per tal d’ajudar tots els aparelladors i arquitectes tècnics a millorar els seus coneixements de la llengua anglesa i a conèixer la realitat del sector de la construcció a la capital del Regne Unit. L’estada s’organitza amb la col·laboració d’Aston Idiomes, una empresa especialitzada en l’ensenyament d’idiomes d’acord amb les necessitats de cada persona.

Es tracta d’una proposta formativa que combina l’adquisició de coneixements orals de la llengua anglesa amb la coneixença de la realitat constructiva d’un altre país europeu, a partir de les obres singulars que actualment s’estan construint. És una estada a la mida de les necessitats dels arquitectes tècnics que vulguin millorar la seva capacitat d’expressar-se en anglès i vulguin descobrir el funcionament del sector a Anglaterra i la seva cultura empresarial. L’experiència permetrà conèixer en primera persona el funcionament del sector a Anglaterra i veure les possibilitats de treball que té la figura de l’arquitecte tècnic al Regne Unit. A més, l’estada també permetrà gaudir de l’àmplia oferta lúdica i cultural de Londres.

■■■

Un curs pràctic El plantejament del curs és eminentment pràctic i basat en la comprensió i comunicació de la llengua a partir de la conversa i de casos pràctics reals. Els alumnes assistiran a una classe, conferència o taula rodona sobre un dels aspectes del sector de la construcció a Anglaterra i després

i279 Noticiari CAATB.indd 20

posaran en pràctica allò après a través de la visita a una obra de rellevància que en aquell moment s’estigui desenvolupant a Londres.

Membres de l’equip tècnic responsable del desenvolupament de l’obra seran els encarregats d’acompanyar els participants en aquesta visita d’obra i donaran totes les explicacions als alumnes. Així, els assistents podran veure a través d’exemples reals tot allò après a classe i parlar amb els professionals anglesos sobre la realitat del sector i les tècniques constructives que es fan servir en les seves obres.

Detall del Big Ben.

Les obres de les Olimpíades La programació de les visites tècniques farà especial èmfasi en les obres que es desenvolupen a Londres amb vista als Jocs Olímpics del 2012, que tindran lloc a la capital d’Anglaterra.

La construcció de grans recintes esportius, els nous eixos de transport, la vila olímpica i la transfiguració urbanística de Londres seran alguns dels temes de debat que es proposaran durant l’estada i que es podran contemplar a través de les visites tècniques.

L’estada no oblidarà els aspectes més lúdics i culturals. El programa d’activitats també inclourà visites turístiques a Londres per conèixer aquesta magnífica ciutat, així com tots els encants que s’hi poden trobar.

El curs es dirigeix bàsicament a alumnes i exalumnes dels cursos de Màster i Postgrau del CAATB i a tots els professionals que, per motius professionals, estiguin interessats a

L’Ajuntament de Londres, obra de

Vista de Londres amb el London Eye i el

Norman Foster.

Big Ben al fons.

Curs d’anglès

millorar el seus coneixements d’anglès i a conèixer el funcionament del sector a Anglaterra.

Curs d’anglès per preparar l’estada a Londres dates: del 2 de febrer al 13 de juliol horari: Divendres, de 13.30 a 15 h preu: curs + estada, 1.400 € preu no col·legiat/ada: curs +

estada 1.800 €

Estada a Londres dates: Del 2 al 8 de setembre de 2007 lloc: Regent London (al costat de

Trafalgar Square i Charing Cross) Més informació i inscripcions: Telèfon 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat www.apabcn.cat/formacio

Curs previ per preparar l’estada Per tal d’assegurar els coneixements mínims necessaris per poder desenvolupar aquesta estada a Anglaterra, així com la comprensió del vocabulari específic del sector de la construcció que s’utilitzarà, el CAATB ha programat un curs previ per a totes les persones interessades en l’estada.

Aquest curs es desenvoluparà de gener a juliol del 2007. Serà un curs pràctic destinat a millorar la comprensió i la comunicació de l’anglès des del punt de vista de la llengua –deixant més de banda la redacció i la gramàtica-, basat en la partici-

3/11/06 12:55:26

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 21 formació

Telèfon: 93 240 23 73 formacio@apabcn.cat

formació oberta

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

Conèixer Londres i aprendre anglès Per a la realització d’aquesta estada, el CAATB té la col·laboració d’Aston Idiomes, una empresa especialitzada en la realització de cursos d’anglès a la mida de les necessitats de col·lectius professionals. Teresa Pallàs, directora de Formació del CAATB, i Edi Soler i John Heavers, gerent i coordinador dels cursos d’anglès d’Aston Idiomes, respectivament, reflexionen en aquesta entrevista sobre aquesta estada.

■■■

Per què el CAATB organitza una estada formativa a Anglaterra?

Teresa Pallàs. Des del Col·legi hem detectat que als arquitectes tècnics, a diferència d’altres professionals, els costa molt sortir a l’exterior. Per això, des del CAATB vam apostar per fer una estada a Anglaterra per tal que els aparelladors adquireixin nous coneixements, i coneguin noves cultures, nous perfils professionals i altres àmbits on desenvolupar la seva carrera. pació de l’alumnat i el coneixement del vocabulari específic del sector de la construcció. Tot i que la seva realització no és obligatòria per poder participar en l’estada, sí que és molt recomanable fer-lo per assegurar que s’aprofitarà al màxim aquesta oportunitat de conèixer com funciona el sector en un altre país. Les persones interessades a participar en l’estada però que no vulguin fer el curs, hauran de superar una prova de nivell per certificar els seus coneixements d’anglès.

Aquesta estada forma part del programa d’accions formatives en llengua anglesa que desenvolupa el CAATB per tal de formar els seus professionals en el coneixement d’aquesta llengua. Aquesta línia va

i279 Noticiari CAATB.indd 21

començar amb cursos d’anglès i els Wednesday Speaking, una aposta innovadora on els alumnes poden perfeccionar el seu domini de la llengua a través de sessions de conversa en anglès sobre temes d’actualitat del sector de la construcció. Aquesta estada representa un pas endavant en l’interès del CAATB que els professionals puguin millorar els seus coneixements d’anglès. ■

Més informació:

Tel. 93 240 20 60 www.apabcn.cat

Què hi trobarà el professional en aquesta estada?

Edi Soler. Primer de tot, es trobarà en un país de llengua anglesa i, per tant, tot el que faci ho haurà de fer en aquest idioma. En segon lloc, hi trobarà una bona combinació de tot el que busca: la planificació està estructurada de forma que al matí hi ha classes d’anglès enfocades al món de l’arquitectura tècnica i a la tarda visites d’obres per veure com s’estructura en la realitat tot allò que s’ha vist a classe. Finalment, Londres és una ciutat que dóna moltes oportunitats en el camp cultural i lúdic, i també hi haurà temps per a això.

TP. El gran diferencial amb qualsevol altra oferta formativa que hi

ha en el mercat és que aquí hi ha dos agents clarament diferenciats.

D’una banda, els professors d’anglès, que marquen el perfil acadèmic i que dirigeixen l’aprenentatge de l’anglès, i de l’altra, el perfil professional. El tàndem entre aquests dos agents és el que assegura el bon èxit del curs.

El curs introductori de gener a juny com s’estructurarà?

John Heavers. El model és el Wednesday Speaking, on es presenta un tema i es posa a discussió de tots els alumnes. D’aquesta manera, a través de la conversa, s’aprenen conceptes de gramàtica i vocabulari.

ES. L’objectiu del curs és que l’arquitecte tècnic pugui entendre’s amb un professional de parla anglesa. Per tant, tant el curs previ com l’estada es basaran en ens enyar un vocabulari bàsic, la gramàtica necessària per construir frases i, sobretot, aprendre a parlar.

Per què aquesta estada a Londres i no a qualsevol altra ciutat?

ES. Hem agafat aquesta ciutat per la varietat d’edificis i construccions que hi ha. És una gran combinació entre la modernitat i l’antiguitat. A més, Londres està vivint una transformació molt important amb vista a les Olimpíades del 2012.

JH. Londres viu un dels seus millors moments dels darrers anys.

La transformació que hi haurà amb vista al 2012 serà impressionant. Bàsicament en la ciutat hi haurà un procés de rehabilitació d’una de les zones que han quedat més degradades, l’Eastend. Per a mi, el canvi més important que hi haurà serà aquest procés d’obertura d’una zona immensa i de cohesió amb el centre de la ciutat. ■

3/11/06 12:55:32

22 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI formació CAATB formació

1a quinzena novembre 2006

oberta DINARS CONSTRUCCIÓ

formació oberta tercer TRIMESTRE

2006 OBRA NOVA

Piscines: projecte, seguretat i construcció (DB SU)

■■■ OBJECTIUS:

Saber com executar el projecte d’instal·lació d’una piscina de tipus unifamiliar i de tipus col·lectiu, aplicant el DB SU del Codi tècnic de l’edificació programa:

1. Requisits i exigències 2. Definició i terminologia

3. Projecte i execució 4. Control de recepció 5. Control documental i assaig 6. Proves de servei 7. Toleràncies 8. Manteniment 9. Solucions constructives 10. Cas pràctic

Dates: del 13/12/06 al 20/12/06 horari: dll i dc, de 16 a 20 h preu matrícula: 216,00 € preu col·legiat/ada: 108,00 € responsable acadèmic:

Eva M. París. Arquitecta tècnica. Directora del Gabinet Tècnic del CAATB.

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

Parets de tàpia

■■■ OBJECTIUS:

Analitzar les característiques i els comportaments de les parets de tàpia, les seves principals patologies i les terapèutiques adequades, així com les diferents intervencions, avaluant-ne la idoneïtat programa:

1. Introducció. Història i geografia de les

construccions de tàpia 2. Diferència entre parets de tàpia i d’adob 3. La tècnica de la tàpia 4. La lesió d’aixafament a la paret mitgera de tàpia 5. Altres patologies a la tàpia 6. Terapèutica 7. Casos pràctics

Dates: del 04/12/06 fins al 18/12/06 horari: dll, de 16,30 a 20,30 h preu matrícula: 202,20 € preu col·legiat/ada: 161,76 € professor:

Félix Ruiz. Arquitecte tècnic, enginyer civil i enginyer d’obres públiques. Perit judicial i tècnic de l’Administració local.

SEGURETAT I SALUT A LES OBRES

La seguretat en els treballs verticals

3. Mètodes de treballs verticals 4. Factors que intervenen en la caiguda i repercussions 5. Criteris per als plans d’evacuació urgent Dates: del 23/11/06 fins al 30/11/06 horari: dj, de 18 a 21 h preu matrícula: 101,10 € preu col·legiat/ada: 80,88 €

professor:

professor:

1. Introducció i objectius 2. Pressupost

3. Pla de treball 4. Pla de progrés 5. Certificacions 6. Utilitats Dates: del 11/12/06 fins al 20/12/06 horari: dll i dc, de 16 a 21 h preu matrícula: 337,00 € preu col·legiat/ada: 269,60 €

■■■ OBJECTIUS:

ments electrònics visats

• Emplenar la documentació d’acord amb els requeriments legals i de validació del visat • Crear documents tècnics en format PDF amb Adobe Acrobat Standard, seguint els requeriments del visat digital • Visar treballs i documents tècnics en format electrònic PDF • Signar electrònicament i enviar docu-

programa:

preu col·legiat/ada: 30,00 €

• Estructura i funcionament del Gescol 4.0 • Casos pràctics: visat de certificat d’habitatge usat, visat d’informe, visat d’obra i seguretat, tramitació d’actes • Documents tècnics en PDF Dates: del 29/11/06 fins al 01/12/06 horari: dc i dv, de 17 a 20 h

Manel García. Professor d’informàtica del CAATB Cristina Rocamora. Gestora de Visats del CAATB Cristina Giménez. Gestora de Visats del CAATB

■■■ OBJECTIUS:

Adquirir una formació tècnica específica per a l’elecció, inspecció, supervisió i control dels treballs verticals programa:

1. Criteris i normativa bàsica 2. Equips de proteccions individuals i col·lectives

David Godoy. Tècnic en prevenció de riscos laborals i tècnic especialista en treballs verticals. Director del Departament de Formació de Vertisub.

Núria Martínez. Tècnica en prevenció de riscos laborals i tècnica especialista en treballs verticals. Membre del Departament de Formació de Vertisub.

INFORMÀTICA I LES TIC APLICADES AL SECTOR

Pressupostos i seguiment d’obres amb TCQ2000

■■■ OBJECTIUS:

• Dominar les aplicacions del programa • Aprendre a fer la planificació, i intercanviar informació i fitxers amb altres programes informàtics programa:

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

Olga Cid. Arquitecta tècnica. Tècnica municipal. Experta en programes informàtics d’amidaments i pressupostos.

preu matrícula:

30,00

€

professor:

Podeu trobar la relació sencera de cursos així com el pla d’acció formativa del Codi Tècnic a www.apabcn.cat/formacio

i279 Noticiari CAATB.indd 22

3/11/06 12:55:33

i279 Noticiari CAATB.indd 23

3/11/06 12:55:37

24 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

El Sector:

S

PREMIS FAD 2006

Aquest any, els premis organitzats per l’Arquinfad es van entregar el 18 d’octubre al vespre en una festa al CosmoCaixa de Barcelona. A la foto, finalistes, guanyadors, membres del Jurat, autoritats i patrocinadors.

La Biblioteca Jaume Fuster guanya el Premi FAD d’Arquitectura Els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme es van lliurar el 18 d’octubre en una festa al CosmoCaixa de Barcelona La Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps de Barcelona, dels arquitectes Josep Llinàs i Joan Vera i de l’arquitecte tècnic Jaume Martí Almestoy, va guanyar el premi FAD en la categoria d’Arquitectura, per davant d’altres obres emblemàtiques com la Torre Agbar i la remodelació del mercat de Santa Caterina, o la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid - Barajas. En la categoria d’Interiorisme, el premi FAD ha estat compartit en aquesta ocasió entre el disseny de la nova seu corporativa d’Hermenegildo Zegna, de Sant Quirze del Vallès, obra de l’arquitecte Alfred Arribas i on l’arquitecte tècnic va ser Francesc Gatell, i els pavellons del restaurant Les Cols d’Olot, dels arquitectes Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda, amb Manuel Alejandro Linares com a arquitecte ■■■

i279 Noticiari CAATB.indd 24

tècnic.

Els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme es donen en més categories, que han estat revisades en aquesta edició com a resultat de l’entrada d’una nova Junta Directiva a l’Ar-

quinfad, presidida per l’arquitecte Quim Larrea. El disseny de les estacions de metro de Porto (Portugal), de l’arquitecte portuguès Eduardo Souto de Moura, va merèixer el Premi FAD Ciutat i Paisatge. En la catego-

Festa al CosmoCaixa nnn L’acte va començar amb

l’obertura de l’exposició de les obres finalistes i va continuar amb una conferència del membre del jurat Juhani Pallasmaa sobre el paper de l’arquitectura en l’era de la globalització. Es va comptar amb la presència en l’acte de lliurament dels premis de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

En la foto, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona i Enric Peña, vocal de cultura i tresorer del CAATB

ria d’Intervencions Breus, el premi va ser per a l’exposició interactiva “Canal accessible”, de l’artista Toni Abad, que va tenir lloc a finals de l’any passat al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona. En la nova categoria Pensament i Crítica, es va guardonar el llibre La disolución de la estancia.

Transformaciones domésticas, de José Morales Sánchez, que ha estat publicat per l’editorial Rueda.

El jurat dels premis –que va rebre el nombre rècord de 504 treballs i va recórrer més de 10.000 quilòmetres per visitar les obres- va estar compost per Manuel de Solá-Morales, president; Enric Peña, Anna Vaz, Manuel Gallego, Juhani Pallasmaa, Iago Pericot, Juan Antonio Ramírez, David Soldevila, Jordi Torres i Susana Solano, i Quim Larrea, president de l’Arquinfad. ■

3/11/06 12:56:17

c 25 notícies del sector

L’informaTIU DEL CAATB

PREMIS FAD

1a quinzena novembre 2006

premis FAD 2006 guanyadors

Guanyadior d’Arquitectura. Biblioteca Jaume Fuster.

Guanyador a Intervencions Breus.

30 Canal Accesible

c. Lesseps, 20-22 de Barcelona Arquitectes: Josep Llinás Carmona, Joan Vera Garcia Enginyer: Grupo Jg, S.a Arquitecte tècnic: Jaume Martí Almestoy ■■■

■■■ Centre d’Art Santa Mònica Autor: Toni Abad

Guanyador d’Interiorisme.

Nova seu d’Hermenegildo Zegna, de Sant Quirze del Vallès

Guanyador d’Interiorisme.

Pavellons del restaurant Les Cols d’Olot

Guanyador Ciutat i paisatge.

Estacions de metro de Porto (Portugal)

■■■ Rnda dels Mallols, 23/27; Sant Quirze del Vallès Autor: Alfredo Arribas Enginyer: Lluis Moya Arquitecte tècnic: Francesc Gatell

■■■ Crta. de la Canya, s/n, Olot Autor: Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramon Vilalta Arquitecte tècnic: Manuel Alejandro Linares

■■■

sevicio técnico

902 010 885 QUADRA®

es

la

Porto. Portugal Arquitecte i Arquitecte tècnic: Eduardo Soto De Moura Enginyer: Cenor, Coba, Cjc, Via Ponte

info@quadra.es

www.quadra.es

revolucionaria

técnica contemporánea que permite instalar un sistema

antivibratorio

modular en cualquier superficie, con el mínimo de problemas y la máxima efectividad. Es un modo diferente de realizar una losa flotante sin necesidad de hormigonar “in situ”, eliminando así el tiempo de fraguado y sobrecargas innecesarias. El sistema QUADRA® es muy flexible. La superficie de losas se puede ir ampliando según la cantidad de máquinas a instalar. Simplifica cualquier cambio de ubicación que se realizará de forma rápida y limpia, sin necesidad de demolición y reutilizando las mismas piezas.

Sencillez de unión en base a pletinas y tornillos inoxidables de nivelación. Ampliable a la superficie deseada. Adaptable a la correcta relación de pesos “máquina-losa” mediante la superposición de losas.

La totalidad de la losa se apoya y se nivela sobre el pavimento existente mediante elementos antivibratorios puntuales de caucho-muelle. Las aguas pluviales pueden circular libremente por debajo sin afectar al elemento antivibratorio. En interiores se puede colocar sobre un

Equipos de climatización Compresores frigoríficos Grupos de presión y bombas Grupos electrógenos Grupos transformadores Prensas rotativas Línea de montaje Talleres Estudios de grabación Salas de aeróbic Pistas de paddle Equipos de ventilación

antivibratorio continuo, según los requerimientos. Una vez montada, se puede proceder a la instalación inmediata de la maquinaria.

tanto ruido para nada

i279 Noticiari CAATB.indd 25

www.aldovier.com

3/11/06 12:56:30

26 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

1a quinzena novembre 2006

DIVERSOS I AGENDA

Seminari amb el Centre de Documentació del CAATB

Ecoviure premia una masia sostenible

■■■ Francesca Moya, responsable del

■■■ Durant l’acte inaugural de la Fira

Centre de Documentació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, va participar el 17 d’octubre en el seminari Serveis als usuaris. Gestió del coneixement i la documentació, organitzat per la consultoria en recursos de la informació Doc 6. Moya va explicar els serveis als usuaris, i la gestió del coneixement i la documentació del Centre de Documentació. Entre d’altres eines, Moya va parlar del plecinstant, que permet elaborar a través d’Internet (www. apabcn.cat) tota la legislació i normativa que s’ha d’emplenar en un projecte. “És molt valorat pels aparelladors i arquitectes tècnics, perquè els estalvia molta feina”, va explicar Moya a propòsit del plecinstant, que ja es pot consultar adaptat al CTE segons els requisits de Seguretat,

Ecoviure de Manresa–que va tenir lloc del 20 al 22 d’octubre– es va fer el lliurament del Premi a la Construcció Sostenible, promogut per diversos gremis i col·legis professionals, entre els quals hi ha la Delegació del BagesBerguedà del CAATB. El guanyador d’aquesta quarta edició va ser l’empresa Geotics Innova, que va presentar un projecte de masia sostenible basat en l’aprofitament dels recursos existents. El jurat va valorar la innovació que representa aconseguir generar energia a partir dels residus fins ser autosuficients en calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració, sense la utilització de cap combustible fòssil. Va considerar-la una aposta transversal, que recull aspectes de capital humà i de vertebració del territori. Al premi hi optaven set projectes. ■

activitats DEL SECTOR

FIRES I CONGRESSOS

Congrés Nacional d’Enginyeria Sísmica Científics, tècnics i professionals involucrats en el camp de l’enginyeria sísmica podran retrobar-se un any més al 3r Congrés Nacional d’Enginyeria Sísmica que se celebrarà al maig a Girona. Aquest congrés pretén constituir-se en un fòrum de debat, d’intercanvi d’experiències i de difusió de l’estat del coneixement per a totes les persones interessades i/o amb responsabilitats públiques o privades en les diferents disciplines relacionades amb l’enginyeria sísmica i camps afins.

Dates i lloc: del 8 a l’11 de maig de 2007. Auditori del Palau de Congressos de Girona.

Informació: Telèfon: 91 523 26 85 www.aeis.es n aeis@telcom.es

Saló Ecocity 2007 Ecocity, Saló de l’Equipament per les Ciutats i el Medi Ambient, és el resultat de sumar a l‘oferta d’Ecomed, Saló Internacional de l’Energia i el Medi Ambient, el sector de serveis municipals i equipaments per les ciutats i la indústria. Els visitants podran trobar més oferta amb les soluci-

i279 Noticiari CAATB.indd 26

FRANCESCA MOYA, RESPONSABLE DEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DEL CAATB

Habitabilitat i Funcionalitat amb les seves exigències. Els altres centres que van participar en el seminari van

ser l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Escola Agrària de Cogullada. ■

ons mediambientals més avançades.

Dates: Del 27 de febrer al 2 de març Lloc: Recinte Gran Via, Pavelló 1 de la Fira de Barcelona Informació: Telèfon 902 233 200 o bé, www.ecocity.es

dirigit a arquitectes, projectistes i desenvolupadors que operen internacionalment.

Dates: Del 15 al 20 de gener del 2007 Lloc: Nou recinte firal de Múnich Informació: Firamunich, S.L. Telèfon 93 488 17 20 / www.bau-muenchen.com

SCI 2007 Seguretat contra incendis El Congrés de Seguretat contra Incendis SCI 2007, organitzat per l’Asociación Española de Sociedades de Protección contra Incendios, TECNIFUEGO-AESPI, oferirà coneixements d’avantguarda, a més de les últimes tecnologies i un debat obert pel que fa a legislació, problemàtica i reptes futurs de la Seguretat contra Incendis.

Aquest congrés reunirà a més de cinquanta experts –30% internacionals– en normativa, assaigs i certificacions, tecnologia, desenvolupament i innovació.

Dates: 7, 8 i 9 de març Lloc: IFEMA, Feria de Madrid Informació: Telèfons 91 577 68 47 n 696 12 68 92 n www.sci2007.org n www.tecnifuego-aespi.org

BAU 2007 El nou recinte firal de Múnich acull el 17è Saló Internacional de Materials de Construcció, Sistemes de Construcció i Restauració d’edificis. Els temes clau que es tractaran a BAU 2007 són els embolcalls intel·ligents pels edificis, construcció sostenible, seguretat dels edificis, protecció antiincendis i la construcció en el patrimoni immobiliari existent. BAU és un certamen

CONFERÈNCIES

Energia i Cooperació per al Desenvolupament L’Organització No Governamental Enginyeria Sense Fronteres ofereix aquest curs d’introducció que té com objectiu identificar i analitzar estratègies, programes i projectes que incloguin el subministrament energètic per a usos domèstics, comunitaris, de servei o productius.

Dates: fins al 15 de desembre de 2006 Lloc: C/ Pelai 52 de Barcelona Informació: Telèfon 93 167 44 19 n www.isf.es n formacion@isf.es

Domènech i Montaner: historiador, arquitecte i ateneista L’Ateneu Barcelonès organitza una conferència a càrrec d’Arnau Puig, Lluís Domènech, Enric Granell, Antoni Ramon i Joaquim Coll. Oriol Bohigas, president de l’Ateneu Barcelonès, s’encarregarà de dur a terme la presentació.

Dates: 28 de novembre de 2006 Lloc: C/Canuda 6, Barcelona Informació: Tel. 93 343 61 21 o www.ateneubcn.org n info@ateneubcn.org

EXPOSICIONS

Tèxtil i arquitectura al segle XX La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull una exposició que combina una selecció de dissenys tèxtils fets per arquitectes amb suports dissenyats per la firma tèxtil internacional Ailanto i produïts per Santa&Cole.

Dates: fins al 9 de desembre Lloc: Sala d’exposicions de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Plaça Nova, 5, Barcelona) Informació: Telèfon 93 268 84 95 n comunicacio-bcn@coac.net ALTRES

Visites a l’antiga fàbrica: Caixa Fòrum Els secrets que amaga l’antiga fàbrica i l’espectacularitat de la transformació actual ens expliquen moltes coses sobre la història de Barcelona i sobre els canvis que ha experimentat l’arquitectura durant l’últim segle. La Fundació “La Caixa” permet descobrir totes les cares d’aquest bell exemple de l’arquitectura modernista industrial. Aquesta recull, a més, les intervencions artístiques de Sol Lewitt i Lucio Fontana, les quals singularitzen la zona més moderna de l’edifici.

Dates: de dim. a div., a les 10.00 h.

Informació: Telèfon: 902 33 22 11

3/11/06 12:56:32

i279 Noticiari CAATB.indd 27

3/11/06 12:56:44

28 c

notícies del sector

1a quinzena novembre 2006

premis fad 2004

Entrevista

Entrevista:

%

L’informaTIU DEL CAATB

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

Miquel Vilaró

Finalista dels Premis Catalunya Construcció en la categoria d’Innovació

“No existeixen residus, existeixen materials reutilitzables” INNOVACIÓ

“No es va innovar gratuïtament, sinó per optimitzar els resultats a partir dels recursos que teníem”

EDIFICI LA VOLA

“Suposem que pot tenir fins a un 40% menys de consum que un edifici convencional”

RESIDUS

“Es va pactar ja des del començament que cada industrial es gestionés els seus propis residus”

■■

■■

■■

■■■ Ja des de la seva etapa d’estudiant

“Sí. Però no innovador gratuïtament, sinó per optimitzar els resultats a partir dels recursos que teníem.

Aleshores, aquest innovar passava per apurar al màxim el rendiment de qualsevol material que es col·loqués en aquesta obra. No hi ha cap element que sigui gratuït sinó que cada un compleix la seva funció i, si pot ser, aquesta és doble –en l’àmbit tècnic i decoratiu-, i cal conjuntar-les.

També es volia que fos, si podia ser, pràcticament autònom. Això vol dir aprofitar al màxim tant la captació passiva –aquí l’orientació i el disseny eren bàsics- com la captació activa, a base de panells solars fotovoltaics i tèrmics, que són orientables per seguir el recorregut del sol.

Dins l’edifici, tenim una façana sud important i, per tant, vam muntar-hi un mur Trombe, un invent que ja fa anys que es va començar a aplicar a Alemanya, que es basa en l’efecte hivernacle. Es tracta de posar una façana vidrada, que permet entrar el raig solar i captar el màxim d’energia en una massa tèrmica que hi ha al darrere, que és un mur. Això a l’hivern provoca un escalfament en l’hivernacle.”

És una galeria coberta millorada.

d’arquitectura tècnica a la UPC, Miquel Vilaró (Vic, 1970) va treballar en despatxos d’arquitectura on es tenia en compte la construcció sostenible. El 1995 va crear juntament amb tres socis més el despatx Diob (www. diob.net), des d’on realitzen direccions d’obra al més acurades i harmòniques possible. Entre aquestes, hi ha la de l’ecoedifici de l’empresa de Manlleu La Vola · Serveis per a la Sostenibilitat (www.lavola.com), amb què van quedar finalistes en l’apartat d’Innovació dels darrers Premis Catalunya Construcció. L’edifici de La Vola és un del models del projecte europeu sobre construcció d’ecoedificis SARA, que va començar el 2004 i està previst que acabi el 2008.

Per què l’edifici de La Vola és innovador? “És la conjunció de molts petits subsistemes: la geometria, l’orientació, els umbracles, el tipus de coberta, els colors. Tot plegat fa que aquest edifici funcioni de manera molt correcta.”

Des del principi es volia ser innovador?

i279 Noticiari CAATB.indd 28

“Exacte. Per això és totalment tancat. A l’estiu obrim unes trapes que generen una ventilació creuada. A l’hivern les tanquem i l’aire, que no circula, sobreescalfa la massa amb inèrcia tèrmica important del mur Trombe. Durant la nit, la temperatura passa cap a dins.”

Què més destacaria de l’edifici?

“El disseny geomètric. Tots els finestrals estan orientats entre sud i oest.

Hi ha una sèrie d’umbracles que permeten regular la llum que entra i les obertures al nord són bastant petites i controlades. També em sembla interessant la pell de l’edifici, que és una façana ventilada feta sobre la base d’un formigó acolorit que, per tant, no requereix cap tipus de manteniment i, evidentment, és desmuntable. Ens interessava que, un cop acabada la seva vida útil, l’edifici fos desmuntable.”

Quina vida útil té? Cinquanta anys?

“Tots els edificis tenen una vida útil cada vegada més curta. La vida i la societat és canviant, per tant, els edificis van canviant. On ara viu gent

demà hi faran una acadèmia. L’edifici es podria mantenir però, en tot cas, la seva funció és canviant, i segur que l’interior serà canviat; i, per què no, també l’exterior. No perquè l’edifici mateix ho exigeixi sinó per la dinàmica social i empresarial; pot ser que no duri dos o tres cents anys. Per tant, un dia o altre s’haurà de desconstruir.

Som realistes i partim de la base que no ens agradaria que s’enderroqués sinó que es desconstruís. Aleshores tot el tema de residus queda obsolet.

No existeixen residus, existeixen materials reutilitzables.”

Com va néixer el projecte?

“L’encàrrec el va rebre l’arquitecte Miquel Sitjà, que és al capdavant del despatx Ecosit Arquitectes i també treballa en la línia de l’arquitectura sostenible. La Vola té una llarga història en assessorament, dinàmiques, estudis i tot tipus de gestions respecte al medi ambient. És una empresa que ha anat creixent i la seu principal, a Manlleu, necessitava més espai. Com que no estan d’acord amb la deslocalització d’empreses, van decidir quedar-se a Manlleu i fer un edifici que els permetés, d’una banda, desenvo-

3/11/06 12:57:40

c 29 ENTREVISTA PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

La Vola.

Disseny integral i sostenible

■ ■ ■ La fusió del projecte arquitectònic realitzat per Miquel Sitjà i del projecte d’enginyeria elaborat pels enginyers de La Vola Alfons Nòria, Esteve Maneja i Josep Carrera -amb Miquel Vilaró com a arquitecte tècnic- ha permès dissenyar per a La Vola · Serveis per a la Sostenibilitat, un edifici d’acord amb les necessitats de l’empresa i segons diversos criteris de sostenibilitat: determinació dels requeriments en la tria de materials i instal·lacions, per tal que l’ecoedifici consumeixi menys recursos i generi menys residus durant tot el seu cicle de vida; integració en l’entorn urbà, que és un solar urbà rectangular envoltat d’habitatges; adaptació a la climatologia local, i concepció d’un espai flexible que permeti la relació fàcil entre els llocs de treball i que es pugui adaptar als canvis d’organització de l’empresa.

Per aquesta raó, el 2004 l’edifici va rebre el Premi a la Sostenibilitat per a Projectes Professionals del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

lupar el seu treball amb harmonia i, de l’altra, que l’edifici fos exemplar del treball que estaven fent.”

Com van treballar?

“La Vola funciona amb un sistema cooperativista. Es demana molt l’opinió del personal. Ells mateixos van voler fer un equip de treball interdisciplinari en què tots els professionals que hi interveníem tinguéssim una relació estreta entre nosaltres i, alhora, amb el seu personal. Així que vam parlar molt temps amb la gent que ocuparia l’edifici, perquè fos al més adequat possible al seu sistema de treball i manera de funcionar. A partir d’aquest programa de necessitats, es van definir un volum i uns materials.

“Vam crear un equip de treball entre els enginyers, l’arquitecte i l’aparellador. Per exemple, no podia ser que algú decidís un element prou potent com el mur Trombe ignorant el càlcul de quilocalories que requeria l’enginyer responsable del terra radiant. Una cosa i l’altra anaven relacionades. Pel que fa a la construcció, va ser un edifici construït molt a taller. Això comportava una bona

i279 Noticiari CAATB.indd 29

coordinació dels industrials que vindrien a col·locar materials i, al mateix temps, permetia tenir molts avantatges en seguretat. [Miquel Vilaró també va encarregar-se de la coordinació de seguretat de l’edifici La Vola].

“També cal dir que La Vola volia treballar amb gent de la zona. Les plaques, si haguessin vingut des de França, haguessin estat insostenibles. Així es beneficiava el municipi i s’instruïa algú que era un potencial industrial per a futures promocions.

De fet, La Vola ara està assessorant promotors i constructors per treballar en aquesta línia [de la construcció sostenible].”

Quina va ser per a vostè la dificultat més important?

“La més important, fer entendre la innovació als industrials.”

“ Una cosa en què es va instruir molt va ser en la gestió dels residus.

Es va pactar ja des d’origen que cada industrial es gestionés els seus propis residus. Qui feia metall gestionava el seu contenidor de metalls, qui feia plàstic, ceràmica... Cadascú recollia els seus residus, i això a més de beneficiar la seguretat i higiene va fer possible que la gestió de residus fos mínima, perquè cadascú s’havia de pagar els contenidors.”

I els promotors estan interessats a construir d’aquesta manera?

“Sí. Cada vegada més ens trobem amb promotors que ens vénen a buscar perquè creuen en aquest sistema.

A més, veuen que l’Administració pública li dóna suport –apareixen decrets i ordenances que l’avalen-. Jo crec que el promotor està cada vegada més sensibilitzat i es va autoconvencent a base d’experiència.”

I què els falta aprendre?

“Que es poden combinar els mateixos elements i materials de forma diferent i tenir resultats més eficaços quant a rendiment, funcionament tèrmic, etcètera. Però hi havia molt bona predisposició.

Quins avantatges mediambientals té aquest edifici?

“D’entrada, els consums. D’aquí a un any en parlarem, perquè es fa un treball important amb els informàtics de l’empresa mateixa [La Vola], amb

els quals es va crear un programa domòtic que permet agafar dades de temperatures i de consums energètics. En funció de com va evolucionant aquest edifici al llarg de les quatre estacions de l’any, en què li farem el seguiment, traurem resultats i intentarem optimitzar-ne la gestió.”

Hi ha unes previsions?

“Suposem que pot tenir fins a un 40% menys de consum que un edifici convencional [gas, electricitat, aigua], la qual cosa ens permet parlar d’amortitzacions, si ho convertim en euros.

Això és important per a una empresa a la qual, a part de la pròpia subsistència, li preocupa ser una mica profètica i testimonial, i que econòmicament sigui viable.”

L’edifici va tenir un sobrecost respecte d’un de menys innovador?

“No. Vam calcular que era un edifici equivalent als convencionals i que, a més a més, la inversió feta s’amortitza a la llarga. No crec que la manera de treballar influís en absolut en un sobrecost. Per sort, hi ha unes lleis que cada vegada ens penalitzen més a l’hora de fer les coses malament.” ■

3/11/06 12:57:48

i279 Noticiari CAATB.indd 30

3/11/06 12:57:56

Reportatge:

R

c 31 L’informaTIU DEL CAATB

1a quinzena novembre 2006

LA CERÀMICA DE TONI CUMELLA

Entrevista Generar emocions

Obra nova Ceràmica al servei del projecte

Restauració Park Güell

i279 el reportatge.indd 31

3/11/06 10:39:09

32 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2005

reportatge LA CERÀMICA DE TONI CUMELLA

“Nosaltres pretenem generar emocions” ■■■ El taller de Toni Cumella s’inicia

Li interessa la recerca tecnològica?

amb l’avi, Josep Regàs, terrisser fill de Breda (La Selva) –on hi ha una tradició de taller de ceràmica per anar al foc–. Quan aquest es va instal·lar a Granollers (Vallès Oriental), va continuar amb la ceràmica tradicional d’olles i cassoles. El pare, Antoni Cumella, va transformar el taller familiar en una fàbrica aplicada a l’arquitectura, que alhora, li servia com a estructura per fer la seva reconeguda obra personal.

Toni Cumella (Granollers, 1951) va estudiar enginyeria industrial i fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Barcelona. L’ofici l’ha après treballant tota la vida al costat del seu pare, “un bon mestre”. Ara bé, no va voler competir-hi, “ni per acció ni per reacció”, i es va centrar en la producció per als estudis d’arquitectura. La seva part més artística l’ha expressat de manera destacada a través de la fotografia.

“Evidentment, però bàsicament el que nosaltres fem és vendre emocions. Respecto moltíssim la gran indústria del sector, però la veig llunyana, i no pas perquè estigui centrada a Castelló. La respecto però la veig més pròxima a l’òfset que a la ceràmica, com a ofici. I, algunes vegades, aquesta alta tecnologia ceràmica està posa da al servei del kitsch, per imitar altres materials i vendre’ls més barats, en detriment del concepte ceràmic”.

Com va ser l’inici de la seva continuació de l’ofici familiar de ceramista?

“El meu pare [Antoni Cumella] va tenir contacte amb arquitectes com Subias, Fernández Alba, Javier Carvajal, Antoni Moragas, Coderch, Xavier Busquets, el Grup R, Max Bill, Alberto Sartoris, Lucien Kroll, etc., una generació capdavantera, ja gran en el moment en què vaig començar a treballar sol. En arribar en aquest punt, entre els anys 85-90, he d’agrair l’ajut rebut de Josep Maria Botey i dels arquitectes de l’estudi PER, format per Cristian Cirici, Pep Bonet, Steegmann, Mireia Riera, Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Aquests van donar sentit al fet d’enfocar el taller a la producció de ceràmica per a l’arquitectura a través dels arquitectes”.

Què està realitzant actualment?

“Estem fent un edifici d’habitatges amb una façana ventilada a Barakaldo, obra de l’arquitecte de Madrid José Ignacio Linazasoro, al mateix temps que d’altres projectes encara en estat incipient.”

i279 el reportatge.indd 32

En el Modernisme va ser quan la ceràmica va florir més?

“En el Modernisme en general tots els oficis van tenir un bon moment.

Per això van ser possibles obres tan importants, en què oficis com la forja, la fusta, el vidre i la ceràmica sobresortien. Després hi ha hagut un parèntesi de més de mig segle d’anar decaient, abans de recuperar-se; però és una producció amb una visió més seriada.”

Quin moment viu la ceràmica aplicada a la construcció?

“Viu un bon moment. L’Estat espanyol és el segon fabricant mundial de ceràmica. Però ha hagut de sortir d’on estava encasellada, que era la sala de bany i la cuina. Llavors, tota la producció de ceràmica per a façanes ventilades ha potenciat l’ús de la ceràmica a l’arquitectura. Aquesta gran producció ha anat en detriment de la tercera dimensió de la ceràmica; ara es produeixen peces planes, en dues dimensions. Això em suggereix que en l’actualitat s’apliquen tècniques que són més pròximes a l’òfset que a la ceràmica, perquè fins i tot s’utilitzen per imitar, a través de quadricromies, la pedra i el parquet de fusta.”

Vostè té un catàleg? ”No. Tenim procediments. Tenim diverses línies de producció. L’extrusió, per fer seccions longitudinals constants, que es van tallant, planes

o amb relleu. Un sistema de premsat, per obtenir formes irregulars simples que es poden produir amb motlles de dues peces. I, quan la peça és molt més complexa, fem servir el sistema de collage, amb pasta líquida. Moltes vegades, en el projecte intervenen els tres procediments de fabricació. I ens agrada molt solucionar la peça especial, perquè és allà on es vesteixen els projectes.

“Nosaltres realitzem peces i sèries curtes, que a les empreses grans els costa fer. Treballem també en sèrie i tenim un tracte molt directe amb l’arquitecte i la propietat. El constructor generalment prefereix treballar amb empreses grans, amb productes estàndards. Som un cas una mica atípic, comercialment parlant; ens basem bàsicament en el “boca-orella”. Així, la producció seriada no la tenim gaire treballada, segurament perquè hem anant tenint feina en projectes concrets procedents directament dels arquitectes. Si existim, és gràcies als arquitectes.”

EL CERAMISTA TONI CUMELLA SEGUEIX L’OFICI INICIAT PEL SEU AVI

Als arquitectes?

“Sí. Hi ha hagut un lapsus de temps en què els arquitectes innovadors no tenien en compte la ceràmica. Nosaltres hem subsistit -tots aquests anys en què la ceràmica no s’aplicavamoltes vegades gràcies que ens hem hagut de crear la necessitat d’usar la ceràmica. En aquests moments, el nostre taller té una bona acceptació, cosa que agraïm enormement.”

Com es relaciona amb els professionals?

“Jo sempre he estat molt partidari de la idea que un projecte el duu a terme un equip. Aleshores, intento que la feina es parli entre l’arquitecte, l’arquitecte tècnic, el cap d’obra i nosaltres. El problema és que hi ha molt desconeixement del que és la ceràmica. Moltes vegades el ceramista és qui marca la pauta tècnica. La situació millora cada dia però es porta un endarreriment respecte del món del vidre o de l’acer, per exemple.” ■

AL TALLER DEL CERAMISTA TONI CUMELLA HI TREBALLEN UNA DESE

3/11/06 10:39:12

c 33 reportatge LA CERÀMICA DE TONI CUMELLA

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2005

La mateixa actitud en dues formes de treball oposades

A LA TEULADA DEL MERCAT DE SANTA CATERINA S’HI VAN UTILITZAR 67 COLORS DIFERENTS

CI INICIAT PEL SEU AVI

EL PARC DELS COLORS DE MOLLET DEL VALLÈS, ON VA INTERVENIR TONI CUMELLA

EL PAVELLÓ ESPANYOL A L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL D’AICHI (JAPÓ)

TREBALLEN UNA DESENA DE PERSONES

i279 el reportatge.indd 33

TENIA 12.000 PECES CERÀMIQUES

■■■ El ceramista Toni Cumella sempre procura tenir la mateixa actitud quan col·labora en projectes d’arquitectura: la ceràmica posada al servei del projecte. Aquesta fidelitat es pot veure en formes de treball fins i tot oposades. És el cas de la seva col·laboració amb els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliablue, d’una banda, i Alejandro Zaera Polo, de l’altra.

En el cas de la col·laboració amb Miralles i Tagliablue, tant al Parc del Colors de Mollet del Vallès com al parc de Diagonal Mar i la coberta del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, Cumella ha estat moltes hores a l’estudi dels arquitectes. La col·laboració ha estat tècnica i d’ajut. “Jo he interpretat la idea seva amb uns colors propis”, explica Cumella.

El ceramista explica que en el projecte de Santa Caterina, per exemple, es treballava en una pantalla d’ordinador, “que és una imatge transparent”.

Llavors li donaven una molt bona impressió sobre paper, “que és una tinta opaca, plana”. Tot això ho havia de representar amb un esmalt ceràmic. “El que havies d’interpretar era la filosofia i el valor dels colors entre si”, explica Cumella.

Amb l’estudi de Miralles i Tagliablue hi ha hagut la forma de treballar del Modernisme, que a Cumella li interessa mantenir. En canvi, amb Alejandro Zaera Polo, en tenir l’estudi a Londres, tota la relació va ser per correu electrònic. En aquest cas la col·laboració va centrar-se en el pavelló espanyol a l’Exposició Universal d’Aichi (Japó). L’estudi de Zaera Polo li va enviar unes referències del Pantone per al color, ell va interpretar aquests colors, va enviar unes mostres de colors ja físiques, ceràmiques, que es van acceptar i es van produir. Els plànols anaven de Londres al Japó, per una tema de responsabilitats, i l’empresa constructora li enviava els plànols a ell, que parlava directament amb Zaera Polo només de la part estètica i d’alguna dificultat tècnica i alguna correcció.

Són projectes molt diferents però en els dos preval la idea de la relació amb l’arquitecte. “El projecte està per sobre de l’arquitecte i nosaltres, per dir-ho d’alguna manera”, conclou Cumella. ■

3/11/06 10:39:25

34 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2005

reportatge LA CERÀMICA DE TONI CUMELLA

Colors i taques del banc del Parc Güell En la restauració hi ha una part objectiva i una de subjectiva ■■■ Toni Cumella va aprendre del seu

pare el concepte de llibertat. “Continuar l’obra directa del pare no era un acte de llibertat”, explica. La restauració, tampoc ho és. “Com més encasellat estic, menys gaudeixo”, afirma. El seu plantejament és vital.

Cumella parla amb l’experiència que li dóna haver participat en nombroses restauracions. “En la restauració, el que mana és la peça original, però també el criteri del professional, i aquest és molt subjectiu”, explica.

Això que afirma s’ha pogut observar en la restauració del banc del Parc Güell de Barcelona, on va ser l’encarregat de produir les peces que es van substituir. Allà Cumella es va trobar –sense poder-s’ho estalviar- de cara amb diferents tendències sobre restauració, unes més conservadores que les altres. Sobre aquest punt,

afirma: “Per a mi no hi ha una norma única; en funció de l’ús i el projecte, has de triar un camí o un altre”.

Avenços tècnics El ceramista va restaurar el banc del Parc Güell amb ceràmica d’alta temperatura. Si hi ha uns avanços tècnics, s’han d’aprofitar, “sempre que no es tergiversi el projecte”.

Explica que si s’hagués restaurat amb ceràmica de baixa temperatura, el banc no hauria aguantat l’Any Gaudí. El banc l’ha superat i en les rajoles noves hi queda marcat l’any en què es van posar: el 1993. “Mai no s’ha d’enganyar”, afirma Cumella.

Amb Cumella, es podria omplir un cassette només parlant del banc del Parc Güell. Per ser breu, explica que en la intervenció hi ha dues parts, una de subjectiva i una d’objec-

tiva. Explica que tota la part de colors blancs, com la del seient, és absolutament objectiva. Gaudí va utilitzar blancs de diferents procedències i per això hi havia diferents tons de blanc; perquè cada fàbrica tenia un blanc diferent. En la restauració, se’n van extreure unes mostres, es van contratipar i vàrem fer vint-i-un blancs diferents, estipulant un tant per cent de cada color. “Et garanteixo que el blanc era idèntic a com estava en origen. Un altra cosa és com havia envellit”, afirma el ceramista.

La part subjectiva de la intervenció al banc del Parc Güell és la reproducció de les taques de color de les peces de coronament. “És un tema molt inimitable. Per tant, és opinable”, explica Cumella. I ho és perquè “és impossible copiar una taca. Amb els mateixos materials, tres persones

diferents produeixen taques diferents. Fins i tot el que fas un dia no és el que faràs l’altre”, segons explica ell mateix. A més, el ceramista mai veu el que està fent. Per exemple: el color blau l’aconsegueix amb òxid de cobalt, que abans de coure és negre, igual que l’òxid de coure i el de manganès. “Treballes en blanc i negre i, quan surt del forn, veus el color”, explica Cumella.

Com Gaudí, Cumella és molt receptiu als avenços. Però hi ha un sector que no està per aquests canvis que ell veu tan clars. “Si les coses per qualsevol circumstància s’han fet malament, no s’han de fer malament sempre”, es lamenta, abans de concloure sobre la seva intervenció en la restauració del banc: “No hi ha cap falta de consciència. En tot cas, ens hem equivocat amb rigor”. ■

TONI CUMELLA VA REALITZAR 21 BLANCS CERÀMICS PER AL BANC DEL PARC GÜELL DE BARCELONA

i279 el reportatge.indd 34

ESMALTS FLUIDS, QUE CORREN AMB EL FOC, D’UNA TACA DEL BANC DEL PARC GÜELL

3/11/06 10:39:32

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat/informatiu

apacar informació i assessorament en la compra de vehicles

el cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• contractació de l’assegurança. informació tercera planta del col·legi telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 auto@apabcn.es

i279 espai empresa.indd 35

3/11/06 13:08:58

Espai Empresa:

36 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

acústica

Aïllament acústic en l’edificació Lluís Rigau

Enginyer electrònic, especialista en Imatge i So Director Mercat d’Aïllament Acústic de TEXSA ■■■ L’aïllament acústic és el mètode

principal de control de propagació del so. La utilització de materials i sistemes adequats per a aquest control en l’edificació són cada vegada més necessaris.

D’una banda, cal tenir en compte la creixent presència de sorolls en els pobles i ciutats, així com la sensibilitat cada vegada major de la societat pel que fa al soroll. De l’altra, hi ha l’aparició del Document de protecció enfront del soroll del Codi tècnic de l’edificació (CTE-HR), en què es veuen augmentats de forma significativa els nivells d’aïllament acústic exigits als diferents paraments de les edificacions.

TEXSA disposa de la gamma de productes Tecsound ®, de làmina sintètica, sense asfalt, d'alta densitat, elevada viscoelasticitat i gran adaptabilitat, per ser utilitzada com a aïllament acústic en tot tipus d’elements i sistemes constructius.

Conceptes Quan es parla d’aïllament acústic es parla de reduir la transmissió del soroll entre dos recintes o entre l’exterior i un recinte (o viceversa). Per tant, la funció d’un material aïllant és la d’impedir la propagació del so entre un emissor i un receptor.

El soroll en l’edificació pot transmetre’s per tres camins diferents: ■ Transmissió directa a través del parament. Les ones sonores incidents fan vibrar l’element constructiu sobre el qual incideixen; es transmet així l’energia a l’aire de l’espai adjacent i es genera el que s’anomena soroll aeri. Per aïllarles és necessària la utilització de materials d’una massa i elasticitat elevades; d’aquesta manera l’energia sonora incident tindrà més dificultat per fer vibrar el parament i, per tant, el seu aïllament acústic al soroll aeri serà major.

■ Transmissions laterals. La pressió sonora generada en un recinte no només fa vibrar el parament

i279 espai empresa.indd 36

■

sobre el qual incideix directament sinó que també provoca la vibració dels paraments adjacents, i per tant aquests aporten també energia al recinte receptor. Per evitar o minimitzar les transmissions laterals és necessari dessolidaritzar entre si tots els paraments.

Impacte directe en l’estructura.

Tot impacte directe sobre un parament (trepitjades, cops, vibraci-

ons de màquines…) genera unes vibracions que són transmeses a través de l’estructura fins que passen a un estat de transmissió aèria; es genera així el que s’anomena soroll d’impacte. Per aillarlo és necessari utilitzar materials flexibles que siguin capaços d’actuar com una molla, de manera que consumeixin part de l’energia generada per l’impacte en forma

d’energia mecànica i dessolidaritzin la superfície que rep l’impacte de la resta de paraments i l’estructura.

L’aïllament al soroll aeri pot aconseguir-se a través de dos tipus de paraments: ■ Paraments simples. El seu nivell d’aïllament ve determinat principalment per la seva massa super-

3/11/06 13:09:01

c 37

■

ficial (kg/m2) i la seva rigidesa.

Com més lleuger i més rígid sigui el parament, menor serà el seu nivell d’aïllament. Normalment serà complicat aconseguir aïllaments superiors a 45 dBA. Paraments dobles. Són aquells constituïts per un primer parament, una cambra d’aire i un segon parament. El nivell d’aïllament vindrà determinat principalment pel tipus de fulla d’un i altre parament i pel material que es col· loqui en la cambra d’aire. Aquest tipus de sistemes constructius són més efectius perquè introdueixen l’efecte de massa – ressort– massa, que permet dissipar part de l’energia acústica en energia mecànica.

A més, com més canvis de densitat trobi l’ona sonora, més energia perdrà pel camí i, per tant, menor serà l’energia transmesa.

En tot cas, per arribar als nivells d’aïllament acústic al soroll aeri adequats, es fa necessari l’ús de materials específics per a això, i més tenint en compte que en l’obra sempre es produeixen pèrdues d’aïllament.

D’una banda, hi ha l’ús de materials absorbents, que no aïllants, tipus llanes minerals en la cavitat per evitar les ressonàncies que hi hauria a l’interior de la cambra i que afeblirien

i279 espai empresa.indd 37

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ACÚSTICA

1a quinzena novembre 2006

l’aïllament del sistema; de l’altra, hi ha l’ús de materials aïllants acústics específics, com la làmina insonoritzant Tecsound® de TEXSA, que actuen com a barrera del so.

Tecsound®, a diferència d'altres làmines que es poden trobar en el mercat, és una làmina sintètica, sense asfalt, caracteritzada per la seva elevada elasticitat (a més elasticitat, major aïllament acústic), gran flexibilitat (no es clivella ni es trenca en doblegar-la) i la seva reacció al foc (B s2 d0 – no expandeix la flama, ni degota, ni desprèn partícules ardents).

Per a l’aïllament acústic al soroll d’impacte, és necessari dessolidaritzar la superfície que rep l’impacte, habitualment el sòl, de l’estructura.

Per a això cal col·locar sobre el forjat materials com escumes de polietilè, cautxús o llanes minerals, de la densitat i espessor necessaris en funció de l’aïllament requerit, per fer posteriorment la solera. És important en aquest cas, per evitar els ponts acústics amb els paraments verticals, entregar el material a les parets remuntant-lo per sobre del nivell que tindrà el paviment acabat. ■

TEXSA

www.texsa.es

3/11/06 13:09:06

38 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena novembre 2006

ACÚSTICA

Sistemes d’aïllament acústic Lluís Rigau

Enginyer electrònic, especialista en Imatge i So Director Mercat d’Aïllament Acústic de TEXSA, SA

A continuació es presenten diferents sistemes constructius d’aïllament acústic per als diferents elements que conformen un edifici.

Tots estan formats per diferents elements i materials la combinació dels quals permet arribar a elevats nivells d’aïllament acústic.

■■■

Aïllament acústic de parets ■ Mitgera d’envà humida

RA = 50 dBA

fèrics, gràcies a l'efecte amortidor de la vibració de la xapa.

■ Extradossats

RA = 58 dBA

■ Aïllament acústic de sòls

∆Lw = 22 dB

■ Aïllament acústic

de conductes i baixants

RA = 25 dBA

La col·locació del complex acústic Tecsound® 2FT, format per dos feltres absorbents fent sandvitx amb la làmina insonoritzant, permet obtenir una doble funció absorbent i aïllant al mateix temps. El sistema en la seva totalitat es comporta com un doble sistema massa – ressort, molt més eficaç que un amb cambra d’aire buida o llana mineral.

La incorporació del complex acústic Tecsound® 2FT entre l’envà a rehabilitar i l’estructura permet augmentar considerablement l’aïllament de la paret.

■ Mitgera d’envà seca

■ Aïllament acústic de sostres

RA = 55 dBA

RA sostre = 58 dBA

La col·locació de la làmina Tecsound® adherida a les plaques de guix laminar permet augmentar l'aïllament acústic de totes les freqüències d'interès, especialment les baixes, sense gairebé incrementar l'espessor, gràcies a l’amortiment que introdueix en les plaques. L'ús d'estructures independents ajuda també a incrementar l'aïllament i evita ponts acústics.

i279 espai empresa.indd 38

La col·locació del complex acústic Tecsound® FT adherit al forjat permet millorar l’aïllament original del forjat. La col·locació de la làmina Tecsound® adherida a les plaques de guix laminar permet augmentar l'aïllament acústic en totes les freqüències, especialment en les baixes, sense gairebé incrementar l'espessor, gràcies a l’amortiment que introdueix en les plaques.

La col·locació de l’escuma de polietilè Texsilen Plus entre el forjat i el paviment permet atenuar el soroll d’impacte generat per trepitjades, arrossegament de mobiliari… gràcies al seu funcionament tipus molla, que fa possible absorbir les vibracions en forma d’energia mecànica. És important col·locar el morter armat per evitar fissures o moviments en el paviment.

■ Aïllament acústic

de coberta metàl·lica

RA = 38 dBA La instal·lació de la làmina insonoritzant Tecsound® sobre la xapa metàl·lica de suport permet augmentar l'aïllament acústic al soroll aeri de la coberta, alhora que reduir el soroll d'impacte generat per agents atmos-

El soroll provocat per la descàrrega de fluids en baixants és un dels problemes més freqüents en edificació, a causa del nul aïllament acústic que proporcionen les canonades estàndards incorporades en parets i falsos sostres. La solució consisteix a recobrir el conducte amb un material que és combinació de material absorbent i membrana acústica. El conjunt actua com a barrera del so, alhora que esmorteix la vibració de la canonada generada per la descàrrega. ■

TEXSA

www.texsa.es

3/11/06 13:09:10

c 39 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ACÚSTICA

1a quinzena novembre 2006

Coberta “deck” d’Acieroid Sandvik Española confia en Acieroid per a la solució acústica de la seva fàbrica

Acieroid és una empresa especialitzada en el desenvolupament, fabricació i realització de cobertes, façanes i estructures metàl·liques.

La companyia aporta al mercat solucions per a projectes industrials, logístics i del sector terciari. Entre els seus recents projectes més emblemàtics destaquen la Pista d’esquí de Xanadú (Madrid) el Palau de les Arts (València) i el Circuit de Catalunya a Montmeló. L’empresa ha realitzat recentment la segona fase de la construcció de la fàbrica de Sandvik Española situada a Martorelles. Fundada al 1862 a Suècia, Sandvik Coromat és actualment un dels principals productors mundials d’eines per a tornejat, fresatge i perforat. Posseeixen delegacions en 60 països del món.

■■■

aquest cas, Sandvik tenia una necessitat especial de solucions acústiques pel soroll que produeixen les seves màquines de fabricació. Amb aquest objectiu, Acieroid ha combinat dos dels seus productes: 8000 m2 de coberta Deck Acústica i 1500 m2 de façana simple amb el Plafó Danubi.

Al setembre ha finalitzat el projecte amb la construcció de les oficines de la multinacional sueca. En aquest cas, la solució implantada per Acieroid són 1000 m2 de façanes de murs cortina i sandvich. La pell exterior atorga un caràcter estètic a l’edifici amb el Plafó Danubi gràcies a la seva fusteria d’alumini i el mur cortina. ■

Acieroid

Solucions acústiques per a naus industrials La primera fase ja finalitzada i també realitzada per Acieroid va ser la construcció de la nau industrial. En

Juan José Quero Ruano Tècnic comercial DR Catalunya – Comercial Envolventes Telèfon: 93 261 63 00 juanjo.quero@acieroid.es

guia activa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu.

Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a:

Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i279 espai empresa.indd 39

3/11/06 13:09:13

40 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena novembre 2006

control de qualitat

Control d’ancoratges en el terreny i auscultació Joan Figueras

Geòleg Dept. d’Enginyeria del Terreny Zona Nord – Est Applus+

Els ancoratges s’utilitzen cada vegada més en les obres d’edificació per a la subjecció de les pantalles al terreny. Amb la creixent necessitat de places d’aparcament, cada cop els pàrquings són més profunds; augmenta així la necessitat de garantir la seguretat de les obres i, per tant, la utilització dels ancoratges.

Segons la vida útil de l’ancoratge, se’n defineixen dos tipus: els temporals o provisionals (menys de dos anys, normalment durant el procés constructiu dels soterranis) i els permanents (més de dos anys). Segons la posada en càrrega, es diferencien els ancoratges actius (que es posen en càrrega mitjançant gats hidràulics) i els passius (són col·locats amb càrregues molt baixes o nul·les).

Pel que fa als assaigs dels ancoratges en el terreny, se’n diferencien quatre tipus: assaig d’investigació, assaig d’idoneïtat o adequació, assaig d’acceptació o recepció, i assaig de seguiment.

■■■

Assaigs d’investigació Els assaigs d’investigació serveixen per comparar els paràmetres de disseny utilitzats pel projectista amb els paràmetres reals del terreny.

Dins d’aquest grup es diferencien els assaigs següents: assaig d’investigació de la beurada d’injecció, assaig d’investigació de la capacitat de càrrega de l’ancoratge en el terreny, assaig d’investigació de protecció anticorrosiva i assaig d’investigació d’aïllament elèctric. Tenen un caràcter més científic que pràctic i a les obres no se solen fer.

Assaigs d’idoneïtat o adequació Els assaigs d’idoneïtat o adequació s’utilitzen com a model de referència durant l’execució del projecte. Es fan després que la DO hagi aprovat el disseny definitiu dels ancoratges. Es realitzen segons la norma EN 1537:1997.

Es recomana fer les proves d’idoneïtat en els primers ancoratges que es posen a l’obra, per tal de fer-los servir com a referència en els assaigs d’acceptació.

Assaigs d’acceptació o recepció Els assaigs d’acceptació o recepció

i279 espai empresa.indd 40

instal·lació d’una cèl·lula de càrrega en un ancoratge

(proves simples de càrrega) són una simplificació dels assaigs d’idoneïtat i els més àmpliament utilitzats a les obres. En aquests, es determinen les següents característiques dels ancoratges: capacitat per resistir una càrrega superior a la nominal, determinació del comportament tensodeformacional mitjançant la corba tensió - deformació, els components elàstics i plàstics, i la longitud lliure de l’ancoratge.

Els assaigs de seguiment permeten comprovar l’evolució de la càrrega residual en finalitzar l’obra. No és un assaig habitual i normalment està controlat únicament per l’executor mateix del tesat. La càrrega inicial no ha de ser inferior en un 5 % a la càrrega de projecte.

En el Plec de prescripcions tècniques generals per a les obres de carreteres i ponts, Ordre FOM/1382/02, es defineix què és un ancoratge, quins components té, assaigs, etc. Els mètodes de posada en càrrega dels ancoratges es defineixen en l’NLT 257 i NLT 258.

Els assaigs definits són necessaris per al correcte control dels ancoratges però no tenen en compte el producte acabat. La fase final d’instal·lació d’un ancoratge es fa amb la instal·lació del cap definitiu de l’ancoratge i el clavament dels escons. Però no es disposa d’informació sobre la pèrdua de càrrega en el moment en què el gat hidràulic deixa d’actuar. En assaigs recents, s’ha

comprovat que les pèrdues de càrrega poden ser de fins a un 10 % o un 15 % de la càrrega de tesat. Aquestes pèrdues són degudes a l’ajustament entre el cap de l’ancoratge, els escons i els cables d’acer.

També s’ha observat que aquestes pèrdues no sempre es prenen en consideració a l’hora de tesar els ancoratges. Per exemple, en un ancoratge projectat en una càrrega de treball de 75 Tm i en què es fa el clavament dels tascons quan la central hidràulica marca les 75 Tm, la càrrega real de treball pot variar entre 68 i 64 Tm.

Control adequat d’ancoratges Recentment hem tingut una experiència que creiem molt important de transmetre. Es tracta d’uns ancoratges definits en projecte amb una càrrega de treball de 75 Tm. Després del clavament dels escons, la càrrega real de treball era d’unes 45 Tm. Després d’un procés de prova i error i anàlisi es va concloure que el gat hidràulic no clavava els escons de forma correcta.

Tots els assaigs realitzats fins al moment eren satisfactoris. Si no s’haguessin comprovat les càrregues residuals, s’haurien acceptat els ancoratges amb una càrrega de treball del 60 % de la definida en projecte.

En la major part de manuals sobre el control d’ancoratges, es fa referència als assaigs de seguiment dels ancoratges amb caps retesables

per comprovar l’evolució de les càrregues. Aquests ancoratges permeten estirar el cap amb un gat hidràulic i la càrrega residual es pren directament del manòmetre del gat, en el moment en què els escons es comencen a separar del cap de l’ancoratge.

Per evitar aquests problemes, es recomana la utilització de cèl·lules de càrrega, que permeten conèixer les càrregues de tesat i les residuals d’una manera fàcil i econòmica. Els valors de la càrrega s’obtenen amb una caixa de lectura que transforma el senyal elèctric en càrrega.

Aquestes cèl·lules es poden instal·lar abans d’iniciar els assaigs d’idoneïtat i acceptació, i permeten tenir un millor control durant totes les fases d’assaig. Són especialment adequades per als ancoratges permanents, ja que permeten conèixer la càrrega residual. És necessari que els projectes contemplin la necessitat d’incloure una partida per a la instrumentació dels ancoratges mitjançant cèl·lules de càrrega, que representa un percentatge molt petit del pressupost global de l’obra i poden fer minvar el risc del projecte de forma notable.

Les cèl·lules de càrrega estan formades per dos anells d’acer inoxidable amb uns dispositius que tradueixen el senyal elèctric de forma proporcional a la càrrega. Les cèl· lules també poden ser hidràuliques i la lectura es fa directament amb un manòmetre. En la pràctica són més utilitzades les elèctriques, en ser-ne més fàcil la lectura en llocs d’accés difícil.

A part de la correcta execució dels ancoratges i de la instal·lació de cèl·lules de càrrega, és molt recomanable dur a terme una auscultació de les pantalles mitjançant inclinòmetres, extensòmetres, cèl·lules de pressió i control topogràfic. Aquests instruments tenen com a objecte mesurar els esforços i les deformacions durant el procés d’excavació i disminuir el risc dels edificis pròxims.

Per tant, controlant les variacions de les tensions dels ancoratges i els moviments de les pantalles, podrem corregir amb rapidesa qualsevol incidència que es produeixi durant l’execució de les pantalles. ■ APPLUS+

www.appluuscoorp.com

3/11/06 13:09:15

i279 espai empresa.indd 41

3/11/06 13:09:37

42 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena novembre 2006

ACÚSTICA

Ultima Canopy d’Armstrong: disseny innovador i molt bona absorció acústica En la seva línia Canopy de plafons decoratius, Armstrong ha dissenyat Ultima Canopy, una solució que ofereix un molt bon rendiment acústic. Ultima Canopy és un plafó de fibra mineral corbat que permet ressaltar una àrea i personalitzar-la.

La seva bona absorció acústica i la seva alta reflexió de la llum (86%) el converteixen en un producte adient per a espais diàfans, al mateix temps que millora el confort dels despatxos individuals.

■■■

Decoració d’espais La combinació dels plafons, còncaus o convexos, permet realçar àrees, delimitar espais i crear conjunts decoratius que provoquen una sensació de moviment. De color blanc, cada Canopy té unes mesures de 1.905 x 1.180 x 32 mm i pesa 23 kg.

APACAR

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •‑Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i279 espai empresa.indd 42

3/11/06 13:09:39

c 43

Fàcil de col·locar, Ultima Canopy permet donar un toc modern a un espai ja condicionat. S’instal·la mitjançant un sistema de suspensió amb cables de metall. Un regulador de longitud de cable permet baixar l’altura del Canopy per facilitar-ne la neteja i el manteniment.

Ultima Canopy resulta molt adequat per a espais oberts i exposats al públic, com recepcions, oficines open plan, sales, museus, centres d’atenció telefònica, hipermercats, hospitals, aeroports i fires.

Alt rendiment acústic Ultima Canopy proporciona una bona absorció acústica en espais oberts i en despatxos individuals.

Comparat amb un sostre Ultima Pla

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ACÚSTICA

1a quinzena novembre 2006

i per a la mateixa superfície, l’absorció acústica de Canopy Ultima és un 50% superior, en haver-hi absorció acústica per les dues cares del plafó. D’aquesta manera es redueix el temps de reverberació i el nivell sonor, i es millora la intel·ligibilitat d’una conversa. ■

Armstrong Building Products

Oficina de vendes Espanya/Portugal Immeuble Paryseine 3 Allée de la Seyne 94854 Ivry-sur-Seine França Telèfon: 91 642 04 99 info-espana@armstrong.com www.armstrong.es/techos

Ultima Canopy es pot instal·lar fàcilment sota forjat o un sostre ja existent.

i279 espai empresa.indd 43

3/11/06 13:09:43

44 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

1a quinzena novembre 2006

ACÚSTICA

Seguro..

Foto: Hisao Suzuki

El perfil original Schlüter®-SCHIENE les ofrece más: Solo este perfil cuenta con un separador que garantiza una junta homogénea entre el perfil y la baldosa. Además, el cabezal reforzado, la inclinación de 87o y la escocia interior ofrecen mayor protección para cualquier tipo de recubrimiento cerámico.

Sostres acústics Armstrong en els edificis de Can Jaumandreu

Schlüter ®- SCHIENE El original

De latón, aluminio, acero inoxidable Separador de juntas patentado

Fitxa tècnica ■ Obra: Edificis B i C de l’equipament 7@ de l’illa can Jaumandreu. Barcelona ■ Arquitecte: Josep Llinàs ■ Arquitecte tècnic: Jaume Martí Almestoy ■ Propietari i promotor: CAPE COD 2001, SL (Espais + Provasa) ■ Sostres: Armstrong ■ Instal·lador sostres: MAMPAR ■ Solucions utilitzades: Orcal Pc Bandas de 1.200 x 300 mm, microperforades amb vel acústic i perfil de 24 mm.

Lado de remate de 87o Escocia interior

■■■ El projecte liderat per l’arquitecte

Cabezal reforzado El original solo con trapecios

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i279 espai empresa.indd 44

Josep Llinàs de dos nous edificis a l’illa de can Jaumandreu, situada al districte de Poblenou de Barcelona, pretén integrar amb harmonia les dues noves construccions en un conjunt industrial del segle XIX. Ambdós edificis s’han construït a la mateixa escala que les edificacions originàries que quedaven en peu, una nau d’estructura de fàbrica de maó i pilars de fosa, i una xemeneia, també de fàbrica de maó molt ben executada i amb una presència imponent. Per mantenir l’estètica fabril, els nous edificis s’han aixecat amb maó vist, cobertes inclinades, estructura regular, i buits repetits a l’estructura. L’edifici més alt consta de planta baixa més quatre plantes,

soterrani i semisoterrani, mentre que el segon en alçada es compon de planta baixa més dues plantes i soterrani. L’ordre constructiu exterior, típic de les edificacions industrials, contrasta amb els interiors diàfans i lluminosos.

Sostres d’edificis d’equipaments L’ús dels edificis, destinat a equipaments, requereix un sostre amb unes bones prestacions quant a funcionalitat, comportament acústic i facilitat d’accés a les instal·lacions. Per això s’ha utilitzat Orcal Pc Bandas d’Armstrong, que a més reuneix els requisits d’estètica i flexibilitat en les mides de les bandes, que van de 300 a 6.000 mm, en acer, i de 300 a 4.000 mm, en alumini, per adaptar-se als

3/11/06 13:09:48

c 45

requeriments d’instal·lació.

Segons Andrea Tissino, arquitecte de l’estudi Josep Llinàs, les bandes Orcal Pc han permès la instal·lació de lluminàries de 1.200 mm i de plafons de ventilació. D’altra banda, “han proporcionat un acabat microperforat, que garanteix un bon rendiment acústic al mateix temps que una superfície pràcticament llisa amb una estètica acurada”.

Els edificis destaquen per les seves cobertes inclinades, especialment el de major altura, amb una coberta a dues aigües. Aquesta inclinació ha determinat la instal·lació del sostre en pendent en les últimes plantes d’ambdues construccions, amb una inclinació de 16º en l’edifici més alt i de 7º en el segon. ■

Armstrong Building Products

Tel. 91 642 04 99 Oficina de vendes Espanya / Portugal: Immeuble Paryseine, 3, Allée de la Seine 94854 Ivry-sur-Seine (França).

Info-espana@armstrong.com www.armstrong.es/techos

i279 espai empresa.indd 45

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ACÚSTICA

1a quinzena novembre 2006

Orcal Pc Bandas

■■■ Les bandes metàl·liques d’acer galvanitzat Orcal Pc ofe· reixen mides flexibles de 300 mm a 4.000 mm, en alumini, i de fins a 6.000 mm en el cas de l’acer, i els mòduls s’adapten als reque· riments d’instal·lació i estètica de l’edifici. Estan disponibles en cinc tipus d’acabats laterals. Pre· senten un bon rendiment acústic en llis, perforat i microperforat.

Orcal Pc Bandas estan cobertes amb una capa de polièster orgà· nic, disponible en blanc i, sota petició, en altres colors. S’instal· len i desmunten fàcilment amb perfils vistos Prelude 24 mm o perfil ample.

3/11/06 13:10:00

c, es at

46 c L’informaTiU DEL CaaTB

Espai EmprEsa

1a quinzena novembre 2006

acústica Diversos

Jung : la revolució del disseny ■■■ La nova sèrie FD-Design de Jung

Fusió de dissenys

suposa un canvi pel que fa a les tendències de disseny en les sèries de mecanismes. Les dimensions extraplanes d’aquest disseny innovador proporcionen una bona visió del mecanisme en la paret i fan que s’hi integri totalment.

De forma discreta, apareix una visió harmònica i lleugera del mecanisme, sense ambició de destacar.

Aquesta projecció s’accentua gràcies a la quantitat de possibilitats i la diversitat de materials disponibles.

El ventall s’obre des de l’acer fins al to natural de l’alumini, passant per diversos acabats amb materials plàstics i el nou acabat amb antracita lacada sobre alumini. Aquesta varietat permet adaptar-se a qualsevol ambient o concepte d’arquitectura interior.

Per al sistema domòtic KNX/EIB i Via Radio hi ha teclats d’1, 2, 3 i 4 fases disponibles. També hi ha una

A aquest disseny innovador es poden adaptar totes les plaques i tecles existents de les sèries LS 990, Acer, Alumini i Antracita, no solament per a bases d’endoll, sinó també per a connexions informàtiques o solucions d’electrònica. Aquesta fusió d’ambdós dissenys dóna com a resultat un nou concepte.

Amb la gamma de materials disponibles de la sèrie FD-Design, els arquitectes amb expectatives innovadores trobaran sempre un recurs i una resposta a la seva creativitat.

Amb l’ajuda dels diferents materials, colors i efectes que ofereix aquesta sèrie podran portar a terme múltiples combinacions que podran encaixar amb qualsevol disseny. ■

versió per a connexió de 24 V. Aquestes possibilitats permeten al projectista definir el grau de tecnificació de la instal·lació per a un mateix disseny. Les tecles permeten afegir funcionalitat i claredat en la seva utilització. Hi ha versions amb super-

fície llisa, amb símbols serigrafiats o retolables, segons les necessitats, mitjançant paper de transparència col·locat entre la tecla i una coberta transparent. D’aquesta forma queda clara per a l’usuari la funcionalitat de cada tecla.

JUng ELECTro iBÉriCa

telèfon: 93 844 58 30 www.jungiberica.es comercial@jungiberica.es

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el

www.apabcn.cat/informatiu

Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

i279 espai empresa.indd 46

3/11/06 13:10:14

i: Punt d’Informació al CAATB INSCRIPCIONS

Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabacn.es

c 47 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

DIVERSOS

1a quinzena novembre 2006

Control de l’aigua El control de l’aigua, aquest bé cada dia més preuat, comença a la casa de cadascú. En aquests moments, els consumidors exigents demanen alguna cosa més que poder activar un comandament per rentarse o beure: la tecnologia que impliqui l’estalvi màxim és fonamental.

En aquest sentit, la gamma de Tres s’adapta a les necessitats d’aquest consumidor conscienciat: l’estètica i el confort són presents en el producte, juntament amb l’aplicació de la tecnologia. Les aixetes de Tres són el resultat d’investigació i disseny per arribar a ser una bona solució per a les noves tendències de cuina i bany.

■■■

El Touch-Cool® La sèrie Lex, una de les novetats de la marca, presenta línies singulars, elegants i innovadores, i incorpora una acurada tecnologia. En totes les aixetes d’aquesta sèrie hi ha integrat el nou sistema desenvolupat per Tres: el Touch-Cool®. Aquest sistema permet que tot i que circuli aigua calenta per l’aixeta, aquesta continuï freda al tacte, evitant així la possibilitat de cremar-se en manipular-la. TouchCool® és útil per a qualsevol usuari, però està especialment pensat per als més petits de la casa. ■

Tres Comercial, SA

Departament de Màrqueting C. Penedès, 26 Polígon Industrial Can Prunera 08759 VALLIRANA Telèfon: 93 683 40 04 dserra@tresgriferia.com

Espai Empresa al CAATB

La façana invisible i els elements practicables Häfele organitza per al CAATB una jornada tècnica amb el títol La façana invisible i els elements practicables.

■■■

El contingut d’aquesta jornada tractarà els següents punts: ■ Els elements practicables envaeixen espai.

■ Amb les seves estructures de suport i ferramentes modulen els tancaments envidriats.

■ Múltiples i innovadores aplicacions de les ferramentes per a portes corredisses en diferents àmbits de la construcció.

En finalitzar la jornada se servirà un refrigeri.

Dia, hora i lloc: 20 de novembre, 18.45 h. Sala d’actes del CAATB. C/. Bon Pastor, 5.

Barcelona Inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. L’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. Inscripcions al Punt d’Informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es

i279 espai empresa.indd 47

3/11/06 13:10:18

guia activa

48 c L’informaTIU DEL CAATB

guia activa

1a quinzena novembre 2006

solucions professionals

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures & 4 5 3 6 $ 5 6 3 & 4

% &

4

façanes

5

Tancaments i divisions

' 0 3 . * ( »

# !V $EL 0ARC • #/2.%,,!

4ELF • 4ELF &AX %MAIL GRAUDEGRAUSA HOTMAIL COM

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7 6

2

rehabilitació

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL

3

aïllaments i impermeabilitzacions

guia activa La seva solució professional.

Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

i279 espai empresa.indd 48

3/11/06 13:10:26

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 49 gUia aCTiva

L’informaTiU DEL CaaTB

soLucions ProFessionaLs

1a quinzena novembre 2006

1. estructures 2. cobertes 3. aÏLLaments i imPermeabiLitzacions 4. FaÇanes 5. tancaments i Divisions 6. revestiments i Paviments 7. reHabiLitació 8. instaL·Lacions 9. interiorisme 10. urbanisme i mobiLiari urbà 11. tancaments PracticabLes 12. enviDraments 13. mitJans auXiLiars 14. inFormàtica 15. sanitaris 16. serveis ProFessionaLs 17. equiPaments 18. inDustriaLs 19. instaL·LaDors 20. bastiDes 21. automoció 22. aPuntaLaments 23. constructores 24. DemoLicions.

9

8

i279 espai empresa.indd 49

insTaL·LaCions

inTEriorismE

10

UrBanismE i moBiLiari UrBÀ

11

TanCamEnTs praCTiCaBLEs

12

EnviDramEnTs

14

informÀTiCa

15

saniTaris

3/11/06 13:10:36

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

50 c L’informaTiU DEL CaaTB

gUia aCTiva

1a quinzena novembre 2006

soLucions ProFessionaLs

1. estructures 2. cobertes 3. aÏLLaments i imPermeabiLitzacions 4. FaÇanes 5. tancaments i Divisions 6. revestiments i Paviments 7. reHabiLitació 8. instaL·Lacions 9. interiorisme 10. urbanisme i mobiLiari urbà 11. tancaments PracticabLes 12. enviDraments 13. mitJans auXiLiars 14. inFormàtica 15. sanitaris 16. serveis ProFessionaLs 17. equiPaments 18. inDustriaLs 19. instaL·LaDors 20. bastiDes 21. automoció 22. aPuntaLaments 23. constructores 24. DemoLicions.

16

sErvEis profEssionaLs

20

BasTiDEs

21

aUTomoCió

22

apUnTaLamEnTs

23

ConsTrUCTorEs

24

DEmoLiCions

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu.

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i279 espai empresa.indd 50

3/11/06 13:10:46

i279 espai empresa.indd 51

3/11/06 13:10:51

Demandes:

52 c L’iNforMATiU DEL CAATB

Empresa promotora immobiliària d’edificació residencial, industrial i d’equipaments amb seu a Vilanova i la Geltrú i amb àmbit d’actuació Catalunya,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 5 i 8 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-office (Word i Excel) i Autocad.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució: entre 48.000€ i 60.000€ bruts/anuals + una part variable.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- incorporació immediata. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9251 a:

iMPorTANT ENGiNYEriA DE BArCELoNA

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i279 cursos i serveis.indd 52

important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic i del director de projecte es responsabilitzarà de dirigir l’execució material de l’obra i controlar que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament. firmarà com a director d’execució d’obres.

requisits:

- Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites.

- Experiència en edificació terciària i industrials.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-office (Word i Excel) i valorable el MS-Project i Presto.

S’ofereix:

- Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució: 45.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9269 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

PRoCESSoS DE SELECCiÓ

iMPorTANT ENGiNYEriA DE BArCELoNA

iMPorTANT EMPrESA ProMoTorA-CoNSTrUCTorA

1a quinzEnA novEMBRE 2006

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament.

També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior. requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora.

- Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada.

- informàtica a nivell d’usuari d’MS-office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCq2000, MS-Project i Autocad.

- vehicle propi.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9259 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,

Selecciona DirECTor/A DE ProJECTES En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de representar l’empresa davant del client. Les seves funcions seran, entre d’altres, definir el projecte, preparar la documentació base, fer el seguiment, gestionar la contractació i responsabilitzar-se de la direcció de l’obra. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament.

requisits:

- Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites.

- Experiència en edificació terciària i industrial.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari de MS-office (Word i Excel) i valorable el MS-Project i Presto.

S’ofereix:

- Contracte laboral.

- Jornada completa.

- Retribució: 55.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9270 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

3/11/06 10:41:12

c 53 DEMANDES

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 3 i 4 obres, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: - Experiència professional demostrable d’entre 1 i 3 anys com a cap d’obra.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-office (Word i Excel), MS-Project i Presto.

- Carnet de conduir.

S’ofereix: - Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. L’empresa aporta cotxe i mòbil.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9271 a:

CoNSTrUCTorA D'EDifiCACiÓ i NAUS iNDUSTriALS

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa de rehabilitació de façanes i reforma integral edificis i habitatges amb àmbit d’actuació Barcelona i Vallès occidental,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap de producció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 5 i 8 obres simultàniament. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: - Experiència professional mínima de 2 anys en obres de rehabilitació.

- informàtica a nivell d’usuari d’MS-office i Autocad.

- Cotxe propi.

S’ofereix: - Contracte laboral indefinit i jornada completa.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + variable).

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

- incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9276 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i279 cursos i serveis.indd 53

iMPorTANT EMPrESA CoNTrUCTorA D'oBrA NoVA i rEHABiLiTACiÓ

Constructora d’edificació i naus industrials amb procés de creixement i expansió, amb seu al Vallès oriental i àmbit d’actuació província de Barcelona i Girona,

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

CoNSTrUCTorA D'EDifiCACiÓ i NAUS iNDUSTriALS

MERCAT DE TREBALL

L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA novEMBRE 2006

important empresa constructora d’obra nova i rehabilitació, amb més de 25 anys en el sector i àmbit d’actuació Espanya, precisa per a la seu central de Barcelona,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap d’àrea es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 1 i 3 obres, seguint les directrius de la direcció facultativa. Tindrà al seu càrrec un administratiu d’obra, un encarregat i en funció del volum de l’obra, un ajudant al cap d’obra.

requisits:

- Experiència professional mínim de 3 anys com a cap d’obra.

- Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’MS-office (Word i Excel), MSProject i Autocad. valorable coneixements de programes d’amidaments i pressupostos.

- Carnet de conduir.

S’ofereix:

- Contracte laboral.

- Jornada complerta.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + incentius).

- Pla de formació a càrrec de l’empresa.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9272 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

important empresa constructora d’edificació d’àmbit nacional precisa per la delegació de Catalunya,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del coordinador d’obres es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits:

- Experiència professional mínima de 3 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora o promotora constructora.

- vehicle propi.

S’ofereix:

- Contracte laboral .

- Jornada complerta.

- Retribució: 45.000€ bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9279 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

3/11/06 10:41:15

54 c L’iNforMATiU DEL CAATB

DEMANDES

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

Empresa promotora especialitzada en edificació residencial i amb la seu a Castelldefels,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 1 i 2 obres requisits: -

Arquitecte tècnic valorable experiència professional a peu d’obra.

Coneixements a nivell d’usuari d’MS-office (Word, Excel) i Autocad. imprescindible carnet de conduir.

S’ofereix:

- Contracte laboral indefinit.

- Jornada completa.

- Retribució entre 24.000 i 30.000 € bruts/anuals, en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

- incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9281 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

MERCAT DE TREBALLL

1a quinzEnA novEMBRE 2006

important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€. requisits: -

Arquitecte tècnic.

Experiència professional mínima de 8 anys com a cap d’obra.

Coneixements a nivell usuari de Presto i MS-office (Word i Excel).

Cotxe propi.

S’ofereix: -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats de creixement i projecció professional.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9282 a:

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional

www.apabcn.cat/informatiu

i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

i279 cursos i serveis.indd 54

3/11/06 10:41:24

c 55 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

FORUM, SA

Tècnic/a per manteniment d’edificis i patrimoni Adscrit a l’Àrea Tècnica, es responsabilitzarà del manteniment de tot el patrimoni immoble de la societat. Com a principals activitats hi ha la redacció i el desenvolupament de plans de manteniment preventiu, així com la programació i seguiment de les accions de manteniment corrector dels immobles que són propietat de la societat municipal.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Es requereix professional amb experiència en l’elaboració de dictàmens i diagnosi sobre l’estat de conservació de l’edificació, i en l’elaboració de plans de manteniment d’edificis. Persona amb sensibilitat social, amb predisposició i aptitud pel treball en equip, dinàmica, emprenedora i molt organitzada.

Coneixements informàtics de Presto, AutoCad, MS Project i MS Office. Carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral Sou aproximat de 31.500’- euros any.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: lviejo@forumsa.cat a l’atenció de Lourdes Viejo o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) Ref.: 982 TRESAT, SEGURETAT EN CONSTRUCCIO, EXPERTS EN SEGURAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

Coordinador de seguretat i salut PERFIL

Arquitecte tècnic o enginyer tècnic amb formació específica en matèria de seguretat i salut. Experiència mínima d’1 any en la realització de treballs de coordinació de seguretat i salut en fase d’execució d’obra.

S’ofereix

Contracte laboral o professional. Jornada completa o col·laboracions puntuals per obra, en funció de la disponibilitat del candidat. Sou entre 27.000 i 36.000’euros brut/anual més vehicle empresa i dietes. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: comercial@tresat.net o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 1010 KRATA, SA

Taxador/a amb experiència o sense per validacions.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Nivell mig de català.

S’ofereix

Relació laboral o liberal. Sou aproximat entre 15.000’- i 18.000’- euros brut/ anual. Tant la relació com la retribució serà a convenir. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: barcelona@krata.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 967

i279 cursos i serveis.indd 55

3/11/06 10:41:27

56 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

P

serveis

màster i postgraus

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores.

L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures.

Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol ■ Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusiva-

i279 cursos i serveis.indd 56

Petits Anuncis:

ment a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega.

Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal· lacions.

Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza‑amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip

dels professionals

d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio Tel.: 653 792 435 ■ 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització).

Col·laboracions externes amb despatxos.

Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 ■ Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seg uretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes.

Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura.

Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut.

Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat.

Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45 Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes i projectes bàsics.

CP consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Despatx d’arquitectes tècnics CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabi-

litat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat.

Telèfon: 93 372 04 94/ 678 77 32 62, casobi@telefonica.net Delineació per a taxadors (des de 4€/ encàrrec) Planfactoring li dibuixa els plànols a través d’internet de manera ràpida, eficient i econòmica, en un màxim de 24 hores. Dibuixem tres plànols gratis i sense compromís com a prova. Informació i tarifes, www.planfactoring.net, isabel@crmio.net Loft dúplex de lloguer Es lloga foft dúplex a estrenar de 120 m2 + 40 m2 de terrassa. Zona C/València/Meridiana. Passatge privat. Tel.: 93 421 84 27 alexneira99@yahoo.es Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: - Aixecaments de plànols - Plànols de venda - Perspectives professionals - Estudis de seguretat - Projectes d’enderroc - Projectes d’urbanització - Projectes de rehabilitació - Altres (cèdules, informes,etc.)

Víctor ■ Tels: 637 200 931 / 677 538 021 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040 Gran pis en el Gòtic Pis en venda al costat del C/Ample. 120 m2, quatre habitacions (una amb alcova), bany i lavabo. Exterior amb 3 balconades a la façana principal. És un quart pis, finca règia proveïda d’ascensor i pocs veïns (quatre). Sòl de mosaic ben conservat. Totalment reformat.

Preu: 478.000 €. Telèfon: 630 08 20 24.

Pis en venda Excel·lent pis situat a la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, Obra singular de Carlos Ferrater. Sortida 4 Ronda de Dalt. Metro línia 3 “Mundet” C/Arquitecte Moragas, Pis de 78 m2 dues habitacions. 4a planta, 2 veïns per vestíbul, fantàstiques vistes a muntanya, totalment equipat. Envoltat de zones verdes, equipaments esportius, docents, universitat, centres hospitalaris, gran supermercat. Preu 392.000 € cada pis. PLAÇA D’APARCAMENT INCLOSA. Telèfon: 679 394 817 ■ flopcan@yahoo.es Local en venda Es ven local per reformar, perfecte per muntar despatx. Situat al C/Trompetes, 3 cantonada C/Panses (El Born-Barcelona). Xamfrà amb grans obertures, sostre alt i parets de pedra. Superfície construïda 65 m2. Preu: 450.759,08 €.

Tekèfon: 659 671 230 (Juan Antonio Gómez) jagomez@grupcru.com (www.grupcru.com).

3/11/06 10:41:28

i279 cursos i serveis.indd 57

3/11/06 10:41:35

58 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006

A

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

serveis

Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col· laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Més informació: telèfon 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Més informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos

i279 cursos i serveis.indd 58

aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell.

El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses.

Informació: Tel.: 902 30 35 35

Avantatges:

per als col·legiats

http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles.

Més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router.

■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal· lació.

■ Kit WIFI gratuït.

Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client.

Més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12

mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i descomptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació.

A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada.

■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger.

Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habitació doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit.

■ Règim de pensió completa.

■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar.

■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels.

■ Préstec de binoculars Dates: 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com

Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant Déu i altres psicòpates de Daniel Serra, dirigida per Jaume Nadal i amb Empar López, Muntsa Tur i Àngel Amazares com a intèrprets.

Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte en vehicles Ford Almeda Motors, concessionari oficial Ford, ofereix a tots el col·legiats i familiars, descomptes, avantatges i una acurada selecció de vehicles seminous i KM.0.

Informació: Telèfon: 93 396 41 21 rcclientes@almedamotors.co

3/11/06 10:41:36

-

CoM es caNvia

el moN?

CANVIANT CADA DIA LA REALITAT DE MOLTS NENS I JOVES de la ciutat que ho NECESSITEN -

ET NECESSITEM PER CANVIAR EL MON,

T’HI SUMES?

www.casaldelraval.org “La Caixa”: c.c. 2100-3001-62-2500027076 | Caixa Catalunya: c.c. 2013-0087-16-0200448775

i279 cursos i serveis.indd 59

3/11/06 10:41:37

60 c L’InfORMaTIU DEL CaaTB

-

PRIPYAT

1a qUINzeNA NOVeMBRe 2006

Metròpolis:

PRIPYAT. LA NO-CIUTAT

Ghost Town és una Pompeia moderna. en ella el temps s’ha detingut. els rellotges no mesuren el temps, mesuren nivells de radiació.

Elena filatova informatiu@apabcn.cat ■■■ Començo el meu viatge en moto.

A la carretera no trobo gaires cotxes.

Aquest lloc té molt mala fama i la gent no hi ve gaire. Com més lluny vaig, més barata és la terra i menys gent hi ha.

Direcció nord Per entrar a la zona de Pripyat cal travessar un punt de control. He revisat el nivell del dipòsit i l’equip de reparació de pneumàtics. No vull quedar aïllada enmig d’aquest desert nuclear. S’ha de portar el dipòsit ple perquè totes les estacions de servei estan abandonades. A més per passar a la Zona Morta es necessita permís especial. Cada vegada que entro a la zona tinc la sensació d’entrar en un món irreal.

El silenci dels pobles, les carreteres i els boscos sembla comunicar coses que m’esforço per entendre, que m’atrauen i em repel·leixen al mateix temps. És increïblement estrany; és com entrar en el quadre dels rellotges tous de Salvador Dalí.

Pripyat, la ciutat fantasma Pripyat és coneguda com Ghost Town, la Ciutat Fantasma. És la població més propera a la central nuclear.

Quatre quilòmetres més endavant hi ha les portes de la ciutat fundada el 1970 i situada a quatre quilòmetres al nord del reactor. Tenia una població de 48.000 persones que estimaven la seva ciutat. El 1986 era un lloc modern, verd i acollidor.

A primera vista, la Ciutat Fantasma sembla normal. Hi ha una parada de taxis, una botiga d’alimentació, la bugada d’algun veí penjada al balcó i algunes finestres obertes. Però de sobte veig un eslògan en un edifici que diu: “El Partit de Lenin ens guiarà fins al triomf del comunisme”.

Llavors me n’adono que aquelles

i279 metropoli.indd 60

finestres es van obrir a l’aire de la primavera de l’abril de 1986 i mai no es van tancar.

Ghost Town és una Pompeia moderna. En la seva radiació ha quedat preservada l’era soviètica. En ella el temps s’ha detingut. Pot ser que sigui perquè els rellotges no mesuren el temps, mesuren nivells de radiació.

No hi ha servei de telèfon i els mòbils tampoc funcionen.

LA CIUTAT FANTAsMA seMBLA UNA CIUTAT NORMAL

600 anys La tarda del divendres 25 d’abril de 1986, la plantilla del reactor número 4 del complex nuclear de Txernòbil es va preparar per fer un experiment el dia següent. L’objectiu era esbrinar el temps que estarien les turbines girant i produint energia si tenia lloc una caiguda del subministrament elèctric. Es tractava d’un test que comportava riscos, però ja s’havia realitzat abans. Com a part de la preparació van desactivar alguns sistemes de control crítics, incloent els mecanismes de seguretat per a la parada automàtica.

“Hi ha zones on ningú no s’atreveix a anar.

El cementiri és un dels llocs més tòxics de la Terra”.

Immediatament després de la 1 h de la matinada del 26 d’abril es va produir una caiguda del cabal d’aigua de refrigeració i la potència de la central va començar a pujar. A la 1.23 h, un operari va intentar detenir el reactor per tal de deixar-lo en mode de baixa potència, però l’efecte dominó, conseqüència d’errors previs i de fallades de disseny, va provocar un augment molt brusc de la potència.

Aquest augment va provocar una gran explosió de vapor que va destrossar la llosa de 1.000 tones que cobria l’edifici de contenció del reac-

qUAN T’ACOsTes A TXeRNÒBIL AMB UN COMPTAdOR GeIGeR AqUesT sONA I eT

TOTes Les PORTes s

CONVIdAR A CANVIAR de RUTA.

eL TIPUs de VIdA qU

hI hA FINesTRes OBeRTes

3/11/06 10:43:28

c 61 METRÒPOLIS PRIPYAT. LA NO-CIUTAT

normal

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena NOVEMBRE 2006

La central nuclear des del terrat de l’edifici més alt de Pripyat

Totes les portes són obertes i mostren

Aquest és un dels punts de control. Cal permís especial per entrar-hi.

el tipus de vida que hi ha

La “Roda del Diable”

i279 metropoli.indd 61

Ruta de Pripyat. Silenci i pobles abandonats

3/11/06 10:43:40

L’InfORMaTIU DEL CaaTB 1a qUINzeNA NOVeMBRe 2006

METRÒPOLIS PRIPYAT. LA NO-CIUTAT

tor. Hi va haver una fusió del nucli del reactor i després una segona explosió que va arrencar fragments de l’ardent i altament radioactiu nucli de combustible nuclear. L’entrada d’aire va facilitar la combustió de diverses tones de blocs aïllants de grafit.

Quan el grafit comença a cremarse és gairebé impossible extingir-lo.

Es van trigar nou dies per apagar-lo i es van emprar helicòpters que van llançar 5.000 tones de sorra, bor, dolomita, argila i plom. La radiació va ser tan intensa que molts d’aquells heroics pilots van morir. Va ser el foc provocat per la combustió del grafit el que va alliberar la major part de la radiació de l’atmosfera; es van poder mesurar perillosos nivells de radiació atmosfèrica a milers de quilòmetres de distància.

La radiació romandrà a la zona de Txernòbil durant desenes de milers d’anys. Els experts preveuen que, per aquells dies, els elements més perillosos hauran desaparegut o estaran suficientment diluïts a l’aire, la terra i l’aigua de la resta del món.

Si el govern de la zona pot tenir els diners i l’interès polític suficients per finançar la investigació científica, potser es descobreixi alguna manera de neutralitzar abans la contaminació. En cas contrari, els descendents hauran d’esperar que disminueixi la radiació fins a uns nivells tolerables.

Segons les estimacions científiques més optimistes, això serà dintre de 300 anys, però alguns científics afirmen que pot trigar-se fins a 900 anys.

Fins al moment, només s’ha escapat una quantitat molt petita de la radiació continguda al sarcòfag.

Més del 95 % està és a dins. Gràcies a l’heroic sacrifici dels “liquidadors” es van salvar moltes vides i llocs, i no només aquí, probablement també a tota l’Europa de l’Est. Aquests van construir l’element de contenció sobre el reactor número 4 destruït, denominat sarcòfag.

Visita a la ciutat A Pripyat hi ha nombrosos llocs estructuralment insegurs o amb bosses de radiació intensa. Hi ha zones on ningú no s’atreveix a anar, com el “bosc de fusta vermella” o el cementiri. Les famílies dels que estan enterrats allí no poden visitar-los perquè, a més dels cossos, una gran part del grafit radioactiu del nucli del reactor està enterrat allí. És un dels llocs més tòxics de la Terra. És menys perillós romandre a l’aire lliure en aquesta ciutat fantasma que dintre de les cases, on es concentra la radiació. Fer un passeig sense un dispositiu de detecció de radioactivitat especial és com caminar per un camp de mines amb botes d’esquí.

El parc és la zona més radioactiva de

i279 metropoli.indd 62

PRIPYAT

62 c

CeMeNTIRI de COTXes de BOMBeRs ABANdONATs ATesA LA seVA ALTA RAdIACIó ReMANeNT

te, com un dia especial. Les bústies de correus es van quedar congelades també en aquell abril del 86. Més d’un mai no va rebre les seves cartes. Un parell de diaris i l’edició d’abril de la revista Caça i pesca així ho mostren.

Potser el seu propietari era fora de la ciutat. Podria ser que hagués sortit a pescar. El que és segur és que mai més no va tornar. Em pregunto com se sentiria llavors.

Hi ha una paret al fons, espellofada pel temps. Encara s’hi pot llegir alguna cosa escrita, una pintada de dos enamorats: Vovik + Tanya = amor. Disparo la meva camera i no puc evitar pensar si Vovik i Tanya van sobreviure. I si ho van aconseguir, on són ara i què és de les seves vides. Potser algun dia vegin aquesta foto i recordin dies més feliços.

Després de la catàstrofe algunes agències de turisme van intentar organitzar viatges a la ciutat. El primer grup de turistes que va arribar es va trobar amb un lloc immens amb un silenci esgarrifós. Havien pagat 1.200 hrívnies per una excursió de dues hores i, després de 15 minuts, només volien sortir corrent i tornar al món exterior. El silenci de la zona era ensordidor.■

Informació útil

LA FIRA Té UNA RAdIACIó de 103 MICROROeNTGeNIs PeR hORA.

“Totes les portes estan obertes i es percep un eco distant del que va ser la vida aquí.

Els nens van haver de deixar les seves joguines preferides”. la ciutat, ja que es troba davant de la planta nuclear.

Davant meu hi ha les restes d’unes atraccions de fira. Cada pas que faig cap als cotxes de xoc fa pujar 100 microroentgenis la lectura del meu comptador Geiger. En rus, una nòria és una “roda del diable” i la que veig al fons s’hi assembla molt. En el carrusel es llegeixen 103 microroentgenis per hora.

Es diu que la gent corria per salvar les seves vides mentre buscaven els seus fills enmig del fum radioactiu.

El 27 d’abril, el dia de l’evacuació, els nivells mitjans de radiació a la ciutat eren del voltant d’un roentgeni!

Un pont alt al carrer oferia una vista excepcional de l’esquerda del recinte de seguretat nuclear oberta

per l’explosió. L’endemà de l’accident, molts curiosos es van acostar aquí per fer un cop d’ull i es van veure envoltats d’un núvol mortal que emanava directament del nucli brillant.

Arribo als peus del que va ser l’edifici més alt de la ciutat. El dia del desastre, molta gent va pujar a la teulada per veure el núvol brillant que emergia per sobre de la planta nuclear. Totes les portes estan obertes i es percep un eco distant del que va ser la vida aquí. Els nens van haver de deixar les seves joguines preferides.

La gent va haver d’abandonar-ho tot, des de les fotos dels seus avis fins als seus cotxes. Increïble, les persones posseïen llars, amics, família, motos, garatges, cases de camp, diners...

Tenien les seves vides. Cadascú tenia el seu propi lloc. En qüestió d’hores, tot el seu món es va ensorrar. Els evacuats van passar hores de viatge en vehicles de l’exèrcit, després van ser sotmesos a una dutxa per eliminar la radiació, i van entrar així en una nova vida, nus, sense llar, sense diners, sense passat i amb un futur molt incert.

Al portal, l’ascensor està obert. Un calendari mostra el 26 d’abril, dissab-

Situació: Pripyat, és a 16 km de la frontera entre Ucraïna i Bielorússia i a 110 km al nord de la capital, Kíev.

Per entrar-hi cal travessar un punt de control.

Per passar a la zona Morta es necessita permís especial. s’ha de portar el dipòsit ple perquè totes les estacions de servei estan abandonades. La planta nuclear de Txernòbil es troba a 18 km al nord-oest de la ciutat de Pripyat.

■■ Població: Txernòbil havia tingut 48.000 habitants ■■ Ucraïna: ■ Idioma oficial: Ucraïnès ■ Capital: Kíev ■ Moneda: hrívnia (UAh) ■ Domini internet: .ua ■ Codi telefònic: +380 ■■

Per saber més www.elenafilatova.com ■ Revista Greenpeace núm. 1/06 ■■ ■

3/11/06 10:43:45

Auditorio y Palacio de Congresos, Castellón

Cosmocaixa, Barcelona

Ciudad Financiera del Grupo Santander, Boadilla del Monte, Madrid

Mercado de Santa Caterina, Barcelona

Estación AVE Zaragoza-Delicias

Oficinas Reig Patrimonia, Sant Julià de Lòria, Andorra

Para la fabricación e instalación de sus proyectos… FRAPONT TIENE MADERA Nuestro equipo técnico, cualificado y conocedor de la madera, asesora, fabrica, instala y realiza un seguimiento exhaustivo de cada proyecto en las fases de carpintería de madera y mobiliario.

CONSTRUCCIONES EN MADERA www.frapont.es Ciutat d’Asunción, 32 • 08030 Barcelona • Tel. 93 274 54 55 • Fax 93 346 76 07 • frapont@frapont.es

i279 metropoli.indd 63

3/11/06 10:43:47

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

aislamiento acústico R

Tabiquería seca Tecsound® SY, Tecsound® SY banda Tabiquería húmeda Tecsound® 2FT Techos Tecsound® FT, Tecsound® SY Suelos Texsilen, Texsilen Plus Bajantes Tecsound® FT AL, Tecsound® FT

el sile nc io

Cubiertas metálicas Tecsound®

no

oc

u

p

a lu

ga

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

r

i279 metropoli.indd 64

TEXSA, S.A. C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com

3/11/06 10:43:47