L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Novembre 2006
Segona Quinzena
Preu: 2 €
280
Noves mesures contra la sinistralitat laboral
Per una construcció més segura
Tema: Els índex d'accidentalitat s'han reduït els últims anys a Catalunya amb l'aplicació de la Llei de prevenció de riscos laborals P. 4-16 ■■
El noticiari
■■
P. 18
Seguretat i responsabilitat a Matins Construcció El Reportatge
■■
P. 37
Premi Catalunya Construcció'06 a la coordinació de seguretat
i280 portada.indd 1
16/11/06 08:49:53
i280 portada.indd 2
16/11/06 08:50:01
Tema Stop als accidents!
A la portada 3 SEGURETAT LABORAL
P.4-19
5
T . S R ! Ca & Noticiari La prevenció d'accidents. P.20
STOP ALS ACCIDENTS. Motor de l'economia espanyola els últims anys, la imatge del sector de la construcció dins la societat no deixa de perdre punts per culpa de la sinistralitat. L'Informatiu dedica aquest número especial a analitzar la situació que viu el sector i proposar solucions.
3
SUMARI
El Tema ■ El Noticiari ■ Formació ■ Assessoria ■ El Sector ■ Reportatge ■ Espai Empresa ■ Classificats ■ Metròpolis ■
4 20 24 27 28 35 42 54 58
Sector Premis Preventia 2006. P.28
Membres d'honor del CAATB
Reportatge Comissaria Sants-Montjuïc. P. 35
Assessoria Nou Document a l’abast sobre bastides. P. 27
5
VISATS
Coeficient d’actualització d’honoraris a 15 de novembre Ca = 1,329 Propera actualització a 15 de desembre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2
La Foto Capvespre a Sydney. P. 58
VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es
Crèdits:
L’Informatiu 280. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.
i280 sumari.indd 4
16/11/06 11:27:37
c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
El Tema:
T
SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
Tots els agents del sector han de conèixer les seves obligacions i responsabilitats, així com les seves funcions en matèria de seguretat i salut
Stop als accidents! S'aproven noves mesures legals, administratives i penals per lluitar contra la sinistralitat laboral al sector de la construcció Maite Baratech
Periodista informatiu@apabcn.cat
El sector constructiu viu hores baixes de popularitat. Motor de l’economia espanyola els últims anys, la seva imatge dins la societat no deixa de perdre punts per culpa de la sinistralitat. El ritme frenètic de l’activitat, la incorporació massiva en les plantilles de població immigrant amb un baix coneixement de l’ofici i els successius nivells de subcontractacions són factors que fan difícil preservar la seguretat de les obres. Tot i això, la gran quantitat d’esforços fets per administracions, empreses i corporacions com el CAATB comencen a donar els seus fruits. Així ho demostra un recent estudi del Gabinet Tèc■■■
i280 el tema.indd 4
Vaga per protestar contra la sinistralitat La mort de cinc treballadors en una obra del 22@ el juliol passat va ser el detonant d’una vaga provincial al sector el 29 de setembre, convocada pels sindicats UGT i CCOO per protestar contra la sinistralitat i la temporalitat. La vaga va afectar sobretot les grans obres de l’àrea metropolitana (Línia 9 del metro, Ciutat Judicial, l’AVE…) i, en canvi, va tenir poca incidència en les obres petites, que són, precisament, les que registren taxes més altes d’accidents. Arrel de la vaga dels treballadors de la construcció, el dia anterior el ■■■
president del CAATB, Josep Terrones, va ser entrevistat al canal informatiu de televisió 3/24. Terrones va explicar que ens els informes del sector es detecta que hi ha una tendència a la baixa en els darrers anys pel que fa al nombre d’accidents mortals i greus. “Anem cap a quotes de taxes de sinistralitat europees”, va explicar, per afegir que “la situació no deixa de ser crítica, per la gravetat que suposa”. Per millorar la situació, Terrones va reclamar més formació dels treballadors, un registre d’empreses i que tothom prengui consciència de la cultura de la seguretat.
nic del Col·legi, que ha analitzat i comparat les xifres d’accidents del sector constructor barceloní, català i espanyol. L’estudi, titulat Accidentalitat laboral i seguretat, pren com a punt de referència l’enquesta de població activa (EPA); apunta que durant el període 2000-2005 Barcelona presenta uns índexs d’accidentalitat mortal en el sector que en termes mitjans són iguals als de Catalunya i la resta de l’estat espanyol, 0,14 morts per cada mil ocupats. En el cas dels accidents greus, l’índex és d’1,4, en la mateixa línia que Catalunya i lleument inferior al del conjunt espanyol, amb una ràtio d’1,6 accidents greus per cada mil treballadors. De seguir la tendència dels primers mesos d’enguany, es calcula que el 2006 tancarà amb una
16/11/06 11:37:28
c el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
incidència a Barcelona de 0,13 casos, mentre que a Catalunya i l’Estat espanyol se situarà en 0,11 casos. D’acord amb l'estudi, la construcció pateix més accidents mortals i greus que la resta d’àmbits econòmics, on la mitjana es troba en 0,05 casos a Barcelona i Catalunya, i en 0,06 casos a l’Estat. En el cas dels greus, la incidència va dels 0,52 casos de Barcelona als 0,66 d’Espanya. Quant als mortals, l’anàlisi preveu que les diferències encara s’accentuïn més, ja que la incidència prevista per al 2006 es manté per al global dels sectors (al voltant dels 0,05 casos per mil ocupats), mentre que, com s’ha comentat, creix en construcció.
L’accidentalitat mortal del sector en relació a la població ocupada ha baixat a Barcelona entre el 2000 i el 2005 Mortalitat a la baixa Comparant la sinistralitat del sector a Barcelona amb la dels altres sectors econòmics, s’extreu que la construcció ocupa, en cadascun dels anys analitzats, el primer lloc del rànquing d’accidentalitat mortal i “de mitjana la construcció té una incidència dels accidents mortals tres cops més elevada que la del global de sectors”, tot i que entre el 2000 i el 2005 es registra una reducció de l’accidentalitat mortal relativa, que ha passat de 0,19 casos, el 2000, a 0,08 casos, el 2005. En el cas de l’edificació, principal subsector d’activitat dels arquitectes tècnics, l’estudi ha analitzat dades de la Mútua Asseguradora dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics (MUSAAT) relatives al 2005. Durant aquest període, la major part dels vuit accidents mortals registrats en edificació es van produir en obra nova. Un 37,5 per cent van succeir en la construcció d’habitatges unifamiliars, i la resta es distribueix entre un habitatge plurifamiliar, un d’industrial, un edifici d’oficines, una reforma i un enderroc. Les dades del primer semestre d’enguany són similars. Dels set accidents mortals registrats, el 43 per cent corresponien a habitatges unifamiliars, i la resta es repartia entre un edifici plurifamiliar, una nau industrial, una rehabilitació i treballs d’enderroc. Com succeïa el 2005, en una minoria de casos el pressupost de l’obra superava 1,5 milions d’euros; en la majoria dels accidents, era d’uns 100.000 euros. ■
Més informació:
www.apabcn.cat
i280 el tema.indd 5
Incidència segons la gravetat dels d’accidents a la construcció i al conjunt de sectors a Barcelona, Catalunya i Espanya. Període 2000-2006. Casos per 1.000 ocupats Greus A. Barcelona 2000 1,64 2001 1,52 2002 1,53 2003 1,40 2004 1,39 2005 1,10 2006 *
Construcció
Total
Accidents Mortals Lleus
Accidents Mortals Lleus
Totals
Greus
Totals
0,19 0,14 0,17 0,13 0,14 0,08 0,13
147,13 137,69 124,12 111,07 91,60 90,51
148,97 139,36 125,82 112,60 93,13 91,69
0,54 0,58 0,58 0,51 0,51 0,41
0,05 0,05 0,05 0,05 0,04 0,02 0,05
68,59 68,79 63,35 57,60 51,80 46,25
69,18 69,42 63,98 58,16 52,35 46,69
B. Catalunya 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 *
1,41 1,50 1,55 1,38 1,35 1,14
0,17 0,13 0,17 0,12 0,13 0,10 0,11
133,97 128,77 124,98 104,53 88,85 88,39
135,55 130,40 126,70 106,03 90,34 89,63
0,54 0,60 0,59 0,53 0,52 0,43
0,05 0,05 0,07 0,05 0,05 0,03 0,05
65,72 66,19 63,67 56,02 50,17 45,93
66,31 66,85 64,32 56,61 50,74 46,39
C. Espanya 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 *
1,80 1,81 1,78 1,66 1,48 1,31
0,17 0,14 0,15 0,14 0,12 0,13 0,11
136,91 131,44 124,53 107,99 97,85 101,06
138,88 133,39 126,46 109,79 99,45 102,50
0,75 0,71 0,64 0,58 0,51 0,66
0,06 0,07 0,06 0,05 0,05 0,06 0,05
57,81 55,63 49,87 47,87 47,13 52,94
58,63 56,41 50,57 48,51 47,69 53,66
* Estimació segons tendència elaborada pel CAATB. Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, MTAS, INE i elaboració pròpia.
Sentència de presó per morts en accident L’Audiència de Madrid va ratificar al setembre una condemna de penes d’entre dos anys i dos anys i mig de presó per a sis responsables d’una obra en què van morir dos treballadors. Entre els inculpats hi ha un empresari, un delegat de zona, el cap d’obra i el coordinador de seguretat. El cas ha activat les alarmes entre els professionals, i en especial els arquitectes tècnics, i ha reobert el debat sobre les causes i les mesures que cal adoptar per reduir de manera efectiva la sinistralitat del sector. En aquest sentit, el president del ■■■
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid, Jesús Paños, va declarar en un comunicat que “pensar que empresonant els tècnics s’avançarà en la reducció de la sinistralitat és no tenir voluntat real d’afrontar el problema ni criteri per analitzar-ne les causes”. A continuació, va demanar l’establiment d’un sistema de formació “adequat, que garanteixi coneixements en matèria de prevenció i, sobretot, la qualificació professional en el procés constructiu, a tots els treballadors del sector”.
Creació d’una Fiscalia Especial La Fiscalia General de l’Estat no ha volgut quedar al marge del problema de la sinistralitat al sector i ha creat la figura del fiscal coordinador de sinistralitat laboral, càrrec que des de l’abril passat ocupa Juan Manuel Oña. Oña s’ha d’encarregar d’impulsar polítiques actives contra els accidents, i de coordinar i fixar criteris d’actuació en tota la xarxa de fiscals especialitzats que es va completar l’estiu passat. A més, té pendent d’establir una coordinació amb la Inspecció de Treball i una ■■■
base de dades comuna, en suport informàtic, amb informació estadística sobre els casos que arriben als tribunals. També a Catalunya s’estan duent a terme iniciatives per lluitar contra els accidents, com ara el conveni de col·laboració signat entre el Departament de Treball i la Fiscalia de Catalunya per potenciar la cooperació en aquest camp. Entre d’altres coses, els tècnics de Treball donen suport pericial i ofereixen assessorament en els procediments judicials.
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
Llum verda a la llei que limita els subcontractes ■■■ El Congrés dels Diputats va apro-
var al final de setembre una llei que vol posar el seu gra de sorra en la lluita contra la sinistralitat. Es tracta de la Llei reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, segons la qual les companyies que es dediquen a la subcontractació en aquest ram hauran de tenir un percentatge mínim de personal fix en les seves plantilles, que haurà de ser d’un 10 per cent el primer any de vigència i arribarà al 30 per cent
Les empreses de subcontractació hauran de tenir un mínim de personal fix durant el tercer any. A més, es limita a només una subcontractació quan es tracti d’activitats amb mà d’obra intensiva i a un màxim de tres en el cas de treballs especialitzats. Quant als autònoms, no podran subcontractar els encàrrecs sol·licitats per l’empresa principal. D’altra banda, s’estableix que cada empresa haurà de disposar d’un Llibre de subcontractació on constin les societats que intervenen en cada procés, el motiu del contracte, la identificació de la persona que exerceix les facultats d’organització i direcció de cada subcontractista i els seus plans de seguretat. D’aquesta manera, la Inspecció de Treball podrà comprovar en qualsevol moment el compliment del requisit d’estabilitat en l’ocupació i fer-se una idea clara de la cadena de responsabibilitat en cas de produirse alguna irregularitat.
La Inspecció de Treball podrà comprovar en qualsevol moment el compliment del requisit d’estabilitat en l’ocupació La norma, que ha d’entrar en vigor a l’abril després de passar el tràmit del Senat, només ha estat rebutjada per CiU i PNV. Els sindicats, que havien fet de la subontractació un dels seus grans cavalls de batalla, l’han acollit amb satisfacció. ■
16/11/06 11:37:29
c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
Entrevista
Josep Terrones
El president del CAATB analitza la situació en matèria de sinistralitat laboral en el sector
“Volem que el 2007 sigui l'any de la seguretat en la construcció” TENDÈNCIA
“Empresonant els tècnics no s’avançarà en la reducció de la sinistralitat”
RESPONSABILITATS
“Tots els agents del sector de la construcció han de conèixer les seves obligacions i responsabilitats”
DIFUSIÓ
“Per dignificar la feina de seguretat s’ha de fer difusió de les bones pràctiques i dels bons professionals”
■■
■■
■■
Carles Cartañá Director de L'Informatiu infomatiu@apabcn.cat
que entre el 2002 i el 2006 confirma una baixada contínua tant dels accidents greus com dels mortals. El que succeeix és que aquestes estadístiques tenen en períodes curts, un elevat índex de variabilitat, és a dir, presenten unes línies de dents de serra accentuades. “Tot i així, des del CAATB estem convençuts que aquests resultats tenen un important marge de millora. Cal que tots els agents (administracions, sindicats, promotors, constructors, treballadors i professionals) analitzin amb seriositat els problemes del sector, i es marquin unes fites i accions que segur que tindran efectes positius per baixar la sinistralitat, més enllà de pretendre resoldre el problema per la que sembla que és la via actual, la via sancionadora i repressiva.”
“Em refereixo a aquesta sentència i a moltes altres declaracions relatives a aquesta sentència i a d’altres accidents que hem patit en els darrers mesos. Més enllà de comentar aquesta sentència o d’altres que estan sotmeses a un determinat procés encara en curs, el que hem d’observar és la tendència a criminalitzar determinats agents com a única mesura per reduir la sinistralitat. Si em permet, és com aplicar les propostes recents sobre seguretat vial a la construcció, només que sense carnet pel mig i amb l’agreujant que aquí qui té tots els números per perdre els punts (en el nostre cas guanyar la presó) són els tècnics (cosa que no passa a la carretera). Pensar que empresonant els tècnics s’avançarà en la reducció de la sinistralitat és no tenir voluntat real d’afrontar el problema.”
El Gabinet d’Estudis del CAATB ha enllestit un informe sobre sinistralitat laboral en la construcció que mostra una disminució continuada en l’índex d’accidentalitat els darrers anys. Els resultats d’aquest informe ens permeten ser optimistes? ■■■
“Parlar de seguretat en termes estadístics és força complicat i ho és en general en qualsevol camp i activitat. Els punts a l’alça o a la baixa són casos concrets de tragèdies humanes. A vegades, i sobretot després de cada accident, surt a la llum un allau d’estadístiques que de forma interessada donen una realitat esbiaixada de les tendències de la sinistralitat laboral, en el nostre cas de la construcció. La tendència que marca l’informe del CAATB, analitzant un període de temps suficientment llarg, és lleugerament a la baixa. És, per tant, molt similar al darrer Avanç estadístic d’accidents de treball i malalties professionals, publicat pel Ministeri de Treball,
i280 el tema.indd 6
Es refereix a la sentència que recentment s’ha decidit a Madrid, una sentència condemnatòria per al director d’obra, cap d’obra i coordinador de seguretat, sentència que ha estat molt difosa en els mitjans de comunicació? Creu que els professionals no fan prou bé la seva feina?
Segons la seva opinió, què és el que cal fer per reduir els accidents i millorar la imatge del sector? “Primer, assumir que la seguretat és cosa de tots, com diu la darrera campanya de l’Administració. Tots els agents del sector han de conèixer les
seves obligacions i responsabilitats, així com les seves funcions, fins i tot els jutges, a qui no es demana laxitud en les sentències sinó més coherència en la determinació de responsabilitats. “Segons les darreres declaracions de la majoria d’agents, el focus del problema es podria resumir en la precarietat laboral (temporalitat), la manca de formació dels treballadors i la contractació en cadena (subcontractació). “D’aquestes tres causes, la que els col·legis professionals hem denunciat repetidament i sobre la qual hem proposat solucions concretes és la formació, ja no només dels treballadors sinó de tots els agents en general. La formació és bàsica, com la informació; en canvi, per part de les administracions no hi ha un sistema d’acreditació ni de comprovació i control d’aquesta formació. Hi ha exemples en altres països propers. Nosaltres hem demanat el compromís dels agents per regularse en aquest sentit, adoptant un sistema similar al que és vigent al Regne Unit, on de forma voluntària tots els treballadors de la construcció passen per uns cursos de capacitació profes-
16/11/06 11:37:30
c el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
sional per a cada funció i ocupació, i on es té en compte la formació específica de seguretat segons els riscos d’aquestes ocupacions. Es tracta d’un sistema renovable que és personal i va amb el treballador quan aquest canvia d’empresa; tot i ser voluntari ja l’adopta gairebé el 50% de la població activa, malgrat que només fa uns anys de la seva implantació. Això fa que cada treballador disposi d’una targeta identificativa on consten les seves dades, categoria professional i ocupació, així com la seva formació en matèria de seguretat.”
Quina opinió té de notícies com la recent aprovació de la llei que regula les subcontractacions en la construcció o el nomenament d’un fiscal especial per a la sinistralitat laboral? Creu que conformen mesures que contribuiran a la reducció dels accidents? “La Llei reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció ens hauria de permetre fer un millor control de la contractació en cadena en les obres de construcció, limitant la contractació en cascada i evitant
i280 el tema.indd 7
situacions que es poden donar en l’actualitat, com contractar empreses alienes al sector per fer activitats de construcció. També ha de permetre disposar de registres d’empreses i fora bo que els poguéssim fer servir per diferenciar entre aquelles empreses bones i aquelles que presenten elevats índexs de sinistralitat, això en un context en què en la construcció apareixen 33 empreses noves cada dia i se’n tanquen 27 també cada dia. Pel que fa a la creació d’una fiscalia específica per combatre la sinistralitat laboral, crec que en qualsevol cas les estructures han d’estar al servei de les estratègies i no al revés. És per això que abans dèiem que és tan important identificar les causes, i actuar amb seriositat i rigor. Si la fiscalia es limita a marcar tendències només en la línia que el fiscal de sala, el senyor de Oña, comentava en una entrevista recent a la pregunta de si s’observava negligència o actituds descuidades entre els treballadors, a la qual responia que hi ha jurisprudència constant del Suprem que al treballador se l’ha de protegir d’ell mateix, i afegia: “La actitud del lesi-
onado puede concurrir con la imprudencia del empleador, incluso reducir algo su responsabilidad, pero ésa no es la idea, al trabajador hay que protegerlo frente a su propia imprudencia”. Això, juntament amb altres declaracions pelegrines, com la possibilitat de regularitzar immigrants que pateixin accidents laborals, és generar una sobrepressió que no facilita les accions que de veritat han de solucionar una lacra que afecta tota la societat. “Tots hem d’entendre quina és la realitat del sector: la construcció és el principal motor de l’economia a l’Estat espanyol. Aquesta situació genera una alta demanda de mà d’obra, que en general és poc qualificada. No es disposa de mecanismes de regulació i controls professionals, tret de casos comptats en què l’ocupació requereix una formació prèvia (determinades instal·lacions, ascensors, gas, etc.). Afecta de manera especial aquest sector l’arribada i la incorporació de mà d’obra estrangera, a vegades amb importants dèficits de formació i cultures laborals molt diferents. En general la manca de formació és extensiva a tots els agents del sector; no hi ha requeriments especials per ser promotor o constructor. En definitiva i com a conseqüència, el sector pateix una manca de dignificació i reconeixement social. “Davant de tot això, tots els agents implicats, des de les administracions fins al darrer treballador, han de ser conscients que la solució és complexa i requereix la voluntat de tots per millorar un sector que, com diem, és el principal motor d’economia de tota la societat.”
Quina acció du a terme el CAATB per contribuir a incrementar la prevenció en les obres i reduir el nombre d’accidents? “El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona va fer una decidida aposta ja fa molts anys per millorar la formació específica de seguretat dels professionals del procés de l’edificació. Enguany, el CAATB imparteix la 15a edició del Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic Europeu. A aquest postgrau s’han de sumar els nombrosos cursos de formació oberta també en matèria de seguretat. “Participem activament amb les administracions i la resta d’agents per tal d’analitzar metodologies i procediments que millorin la implantació de mesures de seguretat a les obres. El darrer any i per requeriment de la directora general de Relacions Laborals de la Generalitat, tenim la possibilitat de consensuar aquests procediments amb la Inspecció de
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
Treball. Creiem que això és molt positiu, perquè identifica allò que valora la Inspecció i permet complementar en certa manera el paper d’aquesta amb l’acció dels tècnics. Continuarem analitzant els factors que produeixen accidents. Ja fa tres anys que disposem d’un servei de perits d’intervenció ràpida que actuen immediatament quan es produeix un accident, ajudant el col·legiat en moments difícils i fent un informe, en el lloc dels fets, imparcial i professional, que serveix per identificar causes i motius que generen riscos i que després s’analitzen per proposar mesures alternatives i millores. “L’any vinent, el 2007, es compliran 15 anys de la Directiva europea 92/57/CEE, de 24 de juny, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut que han d’aplicar-se en les obres de construcció, i es compleixen també 10 anys del RD 1627/97, de 24 d’octubre, en què es fa la transposició al dret espanyol de la Directiva citada. És un any important i des del CAATB volem dedicar-lo a la seguretat, amb la intenció que sigui aquest any quan s’aconsegueixin definitivament aquelles mesures i propostes que millorin el sector. “En aquest sentit, hem preparat un pla d’acció que, iniciat en aquesta publicació, amb un monogràfic de seguretat a L’Informatiu, finalitzi a finals de 2007 amb l’organització a Barcelona d’un Congrés Internacional sobre Coordinació de Seguretat en la Construcció. Les accions de difusió i debat proposades són, entre d’altres: un Seminari Europeu sobre Formació en Seguretat i Salut en la Construcció, organitzat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, el CAATB i FOCUS, fet el 23 de novembre; un Matí Construcció per debatre la seguretat i salut a les obres, el proper 19 de desembre i que duu per títol, Seguretat i responsabilitat en l’edificació: les bones pràctiques per prevenir els accidents; diverses publicacions en mitjans i premsa, i la consolidació de l’Informe de Seguretat, que periòdicament elabora el CAATB, des del seu Observatori de l’Edificació, i que ha de donar un major coneixement del sector a casa nostra i a d’altres països. “També creiem que per dignificar la feina de seguretat i per extensió el sector de l’edificació, s’ha de fer difusió de les bones pràctiques i dels bons professionals. En aquest sentit, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona convoca cada any (aquesta serà la 4a edició) els Premis Catalunya Construcció, amb tres categories: Innovació, Direcció i Gestió, i Seguretat i Salut. Són uns premis oberts a tot el sector i a tot Catalunya.” ■
16/11/06 11:37:32
c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
Entrevista
Mar Serna
Directora general de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat
“Encara no s‘identifica el risc a la feina com un risc per a la vida” PREVENCIÓ
“Les polítiques de prevenció han de començar a la gerència i arribar a l’últim treballador”
FUTUR
“Hem de treballar pel futur, sensibilitzant els nens i les nenes, que seran els nostres treballadors”
■■
■■
Maite Baratech informatiu@apabcn.es
nització de l’empresa i cal que tota la línia de comandament estigui assabentada i sensibilitzada i prengui totes les mesures relacionades amb la prevenció de riscos. No volem que els accidents a la feina s’atribueixin només als treballadors. És una idea falsa perquè, en primer lloc, aquests han d’estar informats i formats en prevenció de riscos. En segon lloc, la informació ha de ser suficient i adequada. En tercer lloc, se’ls ha de donar els mitjans per fer aquesta prevenció i, en quart lloc, l’empresa té el poder de dirigir i de prendre les mesures per integrar la prevenció en l’organització.”
■■■ L’abril passat, el Departament de Treball endegà la campanya “A la feina, cap risc”. Sis mesos després, quin balanç es pot fer d’aquesta iniciativa de sensibilització?
“Fem tasques de sensibilització perquè és part de la feina de les administracions públiques. Penso que la campanya ha tingut un efecte de sensibilització no només en la població en general sinó també en l’empresa, que ha pres consciència que té una responsabilitat en aquest camp. La campanya específica d’aquest any, que s’engloba en una de més àmplia, tenia dues fases: la primera, que s’ha desenvolupat durant el primer semestre de l’any, i la segona, que comença al novembre, amb el missatge que els accidents es poden prevenir molt abans que passin i que cal integrar la prevenció en l’orga-
i280 el tema.indd 8
Encara no està integrada realment la prevenció en l’empresa? “Malauradament no perquè la major part de les empreses deleguen a serveis de prevenció aliens la prevenció però obliden que la responsabilitat última és de l’empresa. Es pot exter-
nalitzar la prevenció però integrantla en l’empresa. Quan un directiu de compres, per exemple, decideix adquirir determinats productes, des d’un cadira a una màquina o una bastida, ha de tenir en compte el tema de la prevenció. Aquest no és un assumpte que competeixi únicament al Servei de Prevenció sinó que afecta tots els estaments de l’organització i tots els nivells. El Servei de Prevenció ha de realitzar les seves tasques específiques però les polítiques de prevenció han de començar a la gerència i arribar a l’últim treballador.”
Diversos accidents ocorreguts els darrers mesos han encès de nou les alarmes sobre la seguretat a les obres. A què hem d’atribuir aquests accidents? “Els accidents es produeixen perquè no es prenen les mesures de seguretat adequades. Hem detectat que un 83 per cent de les empreses no pateix cap
accident, la qual cosa significa que hi ha un 17 per cent que sí en pateix. D’altra banda, en parlar de sinistralitat hem de parlar d’índex d’incidència, ja que si tenim una població molt gran de treballadors és més probable que hi hagi més accidents. I tot i que els índexs de sinistralitat en construcció han baixat els últims anys, amb això no n’hi ha prou perquè encara dupliquen i de vegades tripliquen la mitjana de tots els sectors econòmics en aquest aspecte. A més, en el darrer gran accident va quedar palès que hi ha un gran volum de treballadors immigrants, molts d’ells segurament sense formació; a més, hi havia moltes empreses treballant-hi i la coordinació no era probablement adequada, i finalment, hi havia una manca de mesures de seguretat. Casos com aquest no es poden permetre perquè estem jugant amb la vida de les persones. En el cas dels accidents de trànsit sembla que estem molt sensibilitzats
16/11/06 11:37:36
c el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
amb el fet que una persona pot provocar un accident en un espai públic. En construcció és més complicat perquè es tracta d’una persona que contracta, que dóna instruccions, que fa inversions i que té unes responsabilitats. Els poders públics hem de fer el que ens diu la llei: sensibilitzar, informar, formar, vigilar i sancionar, cosa que estem fent. En aquest país creiem que falta sensibilització ciutadana. No es reacciona igual que en els accidents de trànsit i encara no s‘identifica el risc a la feina com un risc per a la vida. I si tenim en compte que un 20 per cent dels treballadors del sector són estrangers, tenim un problema afegit, per les diferències en la concepció de la seguretat i en la formació i informació. Alhora, hem de treballar pel futur, sensibilitzant els nens i les nenes, que seran els nostres treballadors.”
Així, doncs, no s’ha avançat en matèria de prevenció? “No suficientment. Hem avançat perquè a Catalunya, per primer cop, els índexs de sinistralitat van baixar l’any 2005 i, tot i ser molt alts, es van situar per sota de la mitjana espanyola. És cert que la xifra d’accidents ha baixat molt entre el 2003 i el 2005. Anem avançant, però ara estem preocupats per la incidència mortal i, sobretot, per la mortalitat en la construcció, motiu pel qual hem iniciat campanyes específiques de seguiment, vigilància, control i inspecció d’obres.”
L’any 2007, el Decret 1627/97, que regula la figura del coordinador de seguretat, compleix deu anys. Creu que aquesta figura ha contribuït a millorar les condicions de seguretat a les obres? “Jo crec que sí, ja que el coordinador té un paper fonamental en la prevenció, tot i que li falta un cert suport per part del promotor quan, en canvi, té molta responsabilitat. És una figura necessària. Per això, fa poc que, dins l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia, s’ha aprovat un document segons el qual en tota contractació i subcontractació pública es donarà suport de forma important a la independència del coordinador en les seves preses de decisió en matèria de prevenció. D’altra banda, es preveu que els estudis i plans de seguretat tinguin relació amb l’obra i que les empreses contractistes exposin en les seves ofertes si subcontractaran o no els projectes.”
Aquesta iniciativa es troba en la mateixa línia que la recentment aprovada Llei de regulació de la subcontractació?
i280 el tema.indd 9
“Efectivament, però en aquest cas fa referència concreta a les obres de l’Administració pública.”
El Departament de Treball té signat un conveni de col·laboració amb la Fiscalia. En què es concreta aquest acord? “L’acord es va signar l’any 2005 i el vam valorar positivament perquè augmenta la coordinació entre ambdós organismes; s‘ha materialitzat amb unes tasques d’assessorament directe d’un professional de Treball en matèria de prevenció de riscos laborals desplaçat expressament a la Fiscalia. Dissortadament té força feina perquè en el moment en què hi ha accidents mortals o determinats accidents molt greus s’obren diligències penals. També se n’obren quan es detecta un risc greu o imminent i es paralitza l’obra. El problema no és només dur a terme accions penals sinó iniciar-les, és a dir, tenir tot el suport tècnic per fer-ho. Era una assignatura pendent. D’altra banda, s’ha establert una tasca de formació conjunta dels membres de la carrera fiscal i de la Inspecció de Treball en l’àmbit de la prevenció per millorar la seva coordinació i la seva capacitació.”
“Cal que tota la línia de comandament estigui assabentada i sensibilitzada, i prengui mesures per a la prevenció de riscos” Al setembre es va conèixer una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que condemnava uns tècnics a presó. Hem arribat al punt que aquesta és l’única via per fer front a la sinistralitat? “És una via extrema però ha de ser contundent per a les empreses i per als responsables de les empreses que incompleixen les seves obligacions. Un punt important de la sentència és el relatiu a la formació, ja que s’esmenta que el treballador no havia rebut la formació necessària per a la manipulació d’un elevador. Després d’aquesta sentència queda clara la importància de la informació i de la formació. Hem de treballar en aquest camí, en la formació hi ha la clau, ja que amb formació es poden exigir els mitjans de prevenció, les eines.”
Deixant de banda grans empreses i grans projectes, que ja tenen molt organitzada la prevenció, creu que les empreses més petites, i sense voler generalitzar perquè hi ha excepcions, prefereixen a vegades pagar les sancions en lloc de pren-
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
dre mesures de seguretat? “És cert, i el problema és que ara hauran de respondre penalment. A més, la Inspecció no dubtarà a paralitzar obres, la qual cosa costa molt més que pagar una sanció. És possible, fins i tot, que moltes empreses, dins dels seus pressupostos, tinguin previst el pagament d’una sanció.”
I s’estan paralitzant gaires obres? “Aquest any la tendència indica que està augmentant el volum de paralitzacions i sembla que aquesta continuarà sent la línia, ja que és l’única manera de fer força. Si només amb sancions no es reacciona i existeix un risc greu, s’ha de paralitzar i comunicar-ho a la Fiscalia.”
Amb aquest escenari, quin consell es pot donar als arquitectes tècnics que treballen en la seguretat de les obres? “Els diria que estiguin formats i informats i que siguin conscients de les seves responsabilitats, però no per tenir por del que pot succeir sinó per prendre les mesures adequades i tenir independència en la seva feina: si han de paralitzar una part d’una obra que ho facin, que facin valer la seva credibilitat, són professionals de la prevenció de riscos. Comprenem, però, que és una tasca difícil…”
…que pot estar en contradicció amb els interessos de l’empresa. “Sí, però han de tenir en compte la seva independència. Si l’empresa no ho valora, en el futur l’arquitecte tècnic tindrà problemes. Ha de ser valent, la seva tasca i la seva professionalitat han d’anar per davant d’això. Ha d’utilitzar totes les eines al seu abast per garantir la seguretat. També els demanaria que els plans de seguretat siguin reals, cosa que no és habitual, són un “retalla i enganxa”, gairebé tots són iguals i no contenen els riscos específics de cada obra. Si els plans de seguretat són paper i la formació no és adequada, ho tenim difícil. En la major part d’accidents en construcció trobem que molts dels riscos no estaven identificats. El coordinador de seguretat ha de demanar que el pla sigui adient, pel seu propi bé i pel de l’obra. En molt poques ocasions el promotor ha analitzat econòmicament què suposa un accident. És una despesa importantíssima, derivada de la paralització de l’obra, de la paralització de l’activitat dels subcontractistes, de la cura hospitalària de l’accidentat, de les diligències penals, dels aspectes laborals… i tot sense comptar el que és més important, la pèrdua de la salut de les persones, quan no és la pèrdua de la vida, el cost humà, un cop que marca per a tota la vida.” ■
16/11/06 11:37:44
10 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
ENTREVISTA
Fernando Lacaba Pres¡dent de l’Audiència Provincial de Girona
“Cal canviar les condicions de treball” FUNCIONS
“L’Administració falla en la seva tasca de prevenció perquè no disposa de prou personal d’inspecció”
SANCIONS
“No es pot permetre que el Codi penal sigui molt més dur amb els aparelladors que amb alguns delinqüents”
■■
■■
Maite Baratech informatiu@apabcn.es
trucció han deixat de ser un assumpte administratiu i la Fiscalia té instruccions d’actuar amb duresa a través de les fiscalies especialitzades. Alguns fiscals, juntament amb la policia, visiten les obres per comprovar-ne els riscos i avaluar-ne les mesures de seguretat. El problema és que el fenomen de la sinistralitat laboral no es resol, va en augment, i Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més accidents. El problema de fons es troba en les persones que treballen a les obres de construcció, un col·lectiu on la població immigrant és cada cop més nombrosa. I els terminis d’execució són molt ajustats. Per fer front al problema, s’ha optat per la mà pura i dura, per l’extensió del dret penal a la vida diària, com ha succeït amb el carnet per punts, en què conduir a determinada velocitat és delicte.”
El president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba (Borja, Saragossa, 1956), coneix de prop el sector de la construcció i tota la normativa que el regula. Col·laborador habitual del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, ha desenvolupat tota la seva trajectòria judicial a Catalunya des que hi ingressà, l’any 1982. Després d’exercir a jutjats de la província de Barcelona, fou ascendit a Magistrat l’any 1987, el mateix any en què es va traslladar a Girona, on ha ocupat diversos càrrecs de la carrera judicial. El 28 de febrer passat va ser nomenat president de l’Audiència Provincial de Girona. ■■■
Els arquitectes tècnics estan darrerament molt preocupats arran d’una sentència de l’Audiència de Madrid que, per primer cop, imposa penes de presó a tres aparelladors, que superen els dos anys i comporten, doncs, l’entrada a presó per la seva responsabilitat en la mort de dos operaris d’una obra. Creu que aquesta sentència marcarà un abans i un després en la jurisprudència en aquest tipus d’assumptes? “No hi ha cap dubte. Aquí ha entrat el dret penal. Els accidents en la cons-
i280 el tema.indd 10
És difícil d’entendre que el Codi penal sigui molt més dur amb uns professionals com els arquitectes tècnics que amb la delinqüència habitual. “És cert que s’ha fet un primer pas que potser ningú no s’havia atrevit a fer i crec que aquesta serà la tònica general, més tenint en compte la pressió de diferents col·lectius i sindicats, que estaven tips de reclamar solucions i que han vist que la solució la troben per la via penal. Així, crec que hi haurà
més sentències en aquesta línia, tot i que continuo pensant que la inhabilitació professional esdevé una doble incriminació.”
Aquest cas concret, en el qual es condemna fins a una desena de responsabilitats, no és una demostració de la dificultat de delimitar les responsabilitats de cada agent? “Sí, sens dubte, però els tribunals, en cada cas amb què es troben, s’adonen que hi ha moltes empreses i agents implicats en el procés i, al final, els condemnen a tots; consideren que totes les empreses, incloses les subcontractades que coincideixen en un lloc són una mateixa obra i per tant han de respondre conjuntament. També cal un aclariment de les atribucions professionals dels agents perquè, per exemple, no hi ha cap regulació del cap d’obra, una peça fonamental de l’obra, i en parlar del coordinador d’obra es parla de la seva formació “segons l’habilitació corresponent” i queda obert si serà un arquitecte o un arquitecte tècnic, si podrà fer aquestes tasques un prevencionista… Ni la Inspecció de Treball mateixa té clara la distinció entre coordinador i prevencionista, i això és greu. I si ni l’Administració mateixa no la hi té, com podem pretendre que la Justícia la tingui clara, uns jutges no formats especialment en aquest
camp, a menys que es tracti d’un jutge molt interessat a conèixer l’entramat del complex món de la construcció? En resum, la norma és bona però ineficaç perquè si la seva aplicació no està controlada, no serveix. Els ajuntaments no han de donar permisos a la lleugera, han de fer una comprovació que els plans de prevenció se segueixen i són adients per a l’obra. I la Inspecció ha de fer controls al llarg de tota l’obra, sense deixar aquesta tasca a la Fiscalia, que ha d’actuar únicament quan es produeix un accident.”
I en el cas del constructor, no creu que caldria delimitar i regular la seva funció i l’accés al sector? “Sí, perquè de promotor en pot ser qualsevol persona. El cert és que ens falta cultura d’empresari, de què significa i de les seves responsabilitats. Jo crec que com que el problema de la sinistralitat és tan important, molt superior a d’altres països europeus, la normativa és molt complexa i extensa, formada per lleis, decrets i modificacions que conformen una amalgama de normativa dispersa. Ara per ara caldria refondre tota la normativa i fer una única disposició en què quedi clara la responsabilitat de cada agent, els requisits i les persones en les quals pot recaure de manera més directa la responsabilitat. La dispersió normativa fa
16/11/06 11:37:47
c 11 el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
Entrevista en breu. El coordinador, en una posició compromesa Davant les noves perspectives, què poden fer els professionals que es dediquen en aquest camp? “El consell que els donaria és que, en primer lloc, es conscienciïn plenament del que significa la prevenció i, en segon lloc, que contractin una bona assegurança i en comprovin la cobertura. Molts tècnics entren en empreses noves que ja disposen de determinades pòlisses, però és molt important que coneguin l’abast de les cobertures, l’empara. D’altra banda, no vull que s’estengui el pànic arran de la sentència de l’Audiència de Madrid perquè, com he comentat, caldrà que es clarifiquin les funcions de cadascun dels agents del sector si no volem entrar en una nebulosa confusa. És veritat que si un coordinador, responsable de la seguretat, veu que una bastida no compleix les condicions, pot paralitzar l’obra. Però quin coordinador paralitzarà una obra a l’empresari? Potser és la darrera obra que aturarà perquè es pot córrer la veu i els empresaris no el voldran contractar. Pot, en canvi, deixarne constància al Llibre d’incidències, corrent el risc que si passa alguna cosa pot esdevenir una prova.” ■■
que sigui difícil la seva comprensió per part dels jutges, sobretot penals.”
Existeix alguna iniciativa dirigida a emprendre la fusió normativa que esmentava? “No. L’única iniciativa és, repeteixo, la mà dura i l’enduriment de les penes, però encara no hi ha hagut cap plantejament de refondre la legislació.”
La pressió penal és l’única arma possible per combatre els accidents? “Jo crec que a banda d’actuar en aquesta direcció caldria canviar les condicions de treball, basades en les presses i els objectius econòmics, en les penalitzacions per l’incompliment de terminis… Per accelerar el procés es contracten persones que no sempre estan qualificades, la qual cosa és terreny adobat per als accidents de treball. Si a això afegim que els coordinadors de seguretat s’han de preocupar de 40 obres a l’hora o que les obres estan controlades per coordinadors externs, qui vetlla pel procés constructiu?”
què cada situació és diferent. La conclusió a què podem arribar és que tota aquesta dispersió legislativa no ha pogut posar fre a la sinistralitat laboral. I com que l’actuació administrativa, a través d’inspeccions i sancions, no ha tingut cap efecte dissuasiu, ara entrem en la fase més dura, l’aplicació del Codi penal, que pot arribar a penes de presó, com és el cas de la sentència de l’Audiència de Madrid.”
I a partir d’ara, amb el nou escenari, creu que baixaran les xifres d’accidents? “Malauradament crec que no, perquè deu anys després de l’aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, la sinistralitat no s’ha reduït, la normativa s’ha endurit i han crescut les exigències. Alguna cosa falla, perquè els accidents no baixen. L’excessiva regulació i el ventall de responsabilitats repartides fan que, al final, s’apliqui la responsabilitat en cascada i es reparteixin responsabilitats entre tots aquells que hi tenien alguna implicació.”
Deu anys després de l’aprovació del Reial decret, s’ha avançat en matèria de sinistralitat?
No creu que, abans d’aplicar el Codi penal, s’hauria de fomentar la línia de la prevenció?
“No s’ha avançat gens, malgrat la nova normativa. El cert és que la llei s’està avançant a la realitat i vol preveure moltes situacions, i això és difícil per-
“Sí, però s’ha vist que no funciona. Aquesta prevenció s’hauria de concretar en inspeccions més nombroses i rigoroses per part de la Inspecció de
i280 el tema.indd 11
Treball, amb inspeccions in situ; però les plantilles són curtes i el que s’ha fet és recórrer a inspeccions per part de tècnics de seguretat i salut (se n’han incorporat més de 7.000 que fins ara feien funcions administratives), que aixequen actes d’infracció i les propostes de sanció són posteriorment revisades per la Inspecció. La prevenció no pot ser tasca de despatx; no s’ha de limitar, com fan molts ajuntaments, a la petició dels “papers” relacionats amb la prevenció abans de concedir un permís d’obra.”
L’Administració no pot incidir més en tasques de formació i informació en prevenció de riscos? “La tasca de formació i informació li correspon a l’empresari, el qual s‘ha de conscienciar sobre el munt d’obligacions i responsabilitats que té. I el dia que succeeix alguna cosa, es posen en marxa els mecanismes que té previstos l’Administració per exigir-li responsabilitats. Però l’Administració falla en la seva tasca de prevenció perquè no disposa de prou personal d’Inspecció i perquè no controla suficientment. Podria, per exemple, fer tries aleatòries entre empreses de risc per avaluar les condicions de treball. Sembla que ara l’Administració vol entrar en aquesta línia, així com controlar la subcontractació. Fins ara l’Administració
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
tenia una posició còmoda en delegar en l’empresa principal el control de les subcontractes. En aquest sentit, també l’Administració hauria de prendre part activa en aquesta tasca.”
Servirà aquesta duresa administrativa per expulsar del mercat els constructors “no professionals”, atrets només pel negoci però desconeixedors de l’ofici? “Sí, amb un control seriós i sever i unes sancions administratives dures, podríem aconseguir aquest efecte dissuasiu. El que no es pot permetre, però, és que el Codi penal sigui molt més dur amb uns professionals com els aparelladors que amb alguns elements de la delinqüència habitual. I aquest és un tema molt preocupant. Que un professional ingressi a presó per un assumpte així és un estigma, amb totes les seqüeles personals que comporta. I si a més resulta inhabilitat durant cinc anys, aquesta persona queda marcada per a tota la vida. Mentrestant, delinqüents habituals surten molt més ben parats. Sembla ser que davant un cas així s’inverteix la presumpció d’innocència, ja que es dóna per feta una culpabilitat i els acusats han de demostrar que no ho són. La llosa de la presumpció d’innocència desapareix.”
Amb la mateixa voluntat de lluitar contra la sinistralitat s’ha posat en marxa la Fiscalia Especial. En quines línies treballa? “Treballa en la línia que solapa la tasca de la Inspecció pel que fa al control de la sinistralitat laboral en col·laboració amb el cos policial. Les instruccions són clares pel que fa al control, sobretot, de l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, un delicte que fins fa poc només es perseguia en casos de mort. Ara s’ha volgut anar més enllà en considerar que a banda de les lesions i les imprudències hi ha un delicte d’incompliment de normativa. Per això, l’única forma de detectar aquest incompliment és mitjançant visites sorpresa, que al meu parer hauria de dur a terme la Inspecció però que s’han delegat a la Fiscalia. Una entrada tan severa del Codi penal en aquest sector pot ser contraproduent.”
En quin sentit pot ser contraproduent? “Perquè pot produir l’efecte fugida de bons tècnics i professionals que, atesos els riscos, no es vulguin dedicar a aquesta feina de coordinació. Quan van aparèixer aquestes noves professions relacionades amb la seguretat s’obrien grans perspectives laborals per als aparelladors. Per la meva experiència com a professor en cursos de prevenció de riscos laborals, puc dir que la d’aparellador és una professió d’alt risc.” ■
16/11/06 11:37:54
12 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
Entrevista
Francisco Javier Llovera
Director de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB)
“L’Escola de Barcelona és la que imparteix més formació en prevenció” Maite Baratech informatiu@apabcn.es Aparellador i advocat, Francisco Javier Llovera és al capdavant de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB). Coincidint amb la commemoració del desè aniversari de l’aprovació de l’RD 1627/97, que instaurava la figura del coordinador de seguretat, l’any que ve organitzarà, conjuntament amb el CAATB, unes jornades jurídiques que tindran com a protagonistes la responsabilitat penal i civil dels arquitectes tècnics. ■■■
Quin pes tenen les matèries relacionades amb la seguretat i la salut en el pla d’estudis dels futurs arquitectes tècnics que estudien a l’EPSEB? “En les matèries troncals de Seguretat i prevenció, Coordinador de seguretat i Projecte de seguretat, l’alumne rep la formació que aconsellava la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, una formació que coincideix amb la figura del perfil tècnic europeu de la formació
i280 el tema.indd 12
postgrau que imparteix el Col·legi. Aquestes matèries es complementen amb Dret de la construcció i Economia de la construcció. El conjunt d’aquestes assignatures representa les 200 hores establertes en el seu dia per la comissió esmentada. En acabar la carrera, els alumnes reben el corresponent diploma de coordinador de seguretat en construcció. D’altra banda, la carrera està estructurada en quatre àmbits d’especialització: gestió, execució d’obres, interiorisme i prevenció de riscos. El contingut d’aquesta darrera línia es correspon amb l’establert per l’autoritat laboral en les matèries que ha de superar el tècnic superior en prevenció de riscos. Els alumnes que segueixen aquesta línia, aproximadament un 25%, aconsegueixen la titulació de tècnic superior en prevenció de riscos laborals.”
En incorporar-se al món laboral, els recent titulats assumiran unes funcions relacionades amb un seguit de responsabilitats, no únicament tècniques sinó de caràcter civil, i fins tot de tot tipus. Són prou cons-
cients del nivell de responsabilitats a què hauran de fer front en el seu treball diari? “A l’escola els oferim tota la formació i informació pel que fa a aquest aspecte. A més, en el claustre de professors hi ha cinc inspectors de treball i dos magistrats, un de dret civil i un de dret penal. Així, entre tots els hem espantat prou, però cap d’ells no ha canviat d’especialitat, encara que alguns pensen que mai no s’hi dedicaran. Jo mateix, com a aparellador, si algú em demanés que m’ocupés d’aquests temes, amablement declinaria l’oferta.”
Com valora la recent sentència de l’Audiència de Madrid, que condemna a presó diversos tècnics d’una obra, inclosos els responsables de seguretat? “És cert que la societat difícilment digereix aquest tipus d’accidents i estem en la mateixa situació suscitada a partir de l’article 1591 del Codi civil sobre responsabilitat, que fa que l’afectat hagi de ser indemnitzat, sense entrar a considerar si la responsabilitat és de l’arquitecte,
de l’aparellador, del promotor o del constructor. Així, s’ha optat per la responsabilitat solidària, tot i saber que no és tal. L’objectiu, per damunt de tot, és garantir que el perjudicat rebi una reparació pel dany infringit. Jo crec que cal buscar les responsabilitats individuals.”
Jutges i fiscals tenen prou informació i coneixement del sector i de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per poder jutjar aquest tipus d’accidents? “En aquests casos, el paper dels perits que nomenen els jutjats és molt important, i ells s’han d’informar de les causes i dels efectes dels accidents. És vital. Ara bé, per a ells, les circulars de la Fiscalia, algunes ja una mica antigues, continuen sent vigents i busquen, per damunt de tot, rescabalar el dany causat. És la postura més còmoda. Si la responsabilitat s’atribueix a un únic agent, serà molt difícil que pugui assumir el cost del dany. Ara bé, si els responsabilitzem a tots, entre col·legis, mútues de col·legis i implicats es pot arribar a cobrir aquesta reparació.” ■
16/11/06 11:37:58
c 13 el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
ASSESSORIA
Obligacions dels agents en matèria de seguretat i salut segons l’RD 1627/97 Mònica Clemente Assessoria Jurídica assessoriajuridica@apabcn. cat El marc normatiu que regula la seguretat i salut en les obres de construcció és bàsicament el Reial decret 1627/97, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (RD 1627/97), que suposa la transposició en l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva europea 95/57/CEE, de 24 de juny, així com el desenvolupament en l’àmbit de l’edificació de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL). Posteriorment s’ha produït una reforma d’aquesta legislació que es concreta en la Llei 54/2003, que ha reformat la Llei de prevenció de riscos laborals i la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social; l’RD 171/2004, que desenvolupa l’article 24 de l’LPRL, i l’RD 604/2006, que modifica l’RD 39/1997, que va aprovar el Reglament dels Serveis de Prevenció, i l’RD 1627/97. La normativa esmentada estableix les obligacions dels diferents agents en matèria de seguretat i fixa detalladament les seves funcions per garantir la protecció dels treballadors i la seva salut. I amb aquest efecte, ha instituït una àmplia sèrie de garanties i responsabilitats per protegir els treballadors davant els riscos derivats de les condicions de treball. Si bé l’RD 1627/1997 va crear la figura del coordinador de seguretat en fase d’execució i li va concedir moltes atribucions i alhora també obligacions i responsabilitats -ja que entre les seves feines es troba l’aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat-, no és l’únic responsable en matèria de seguretat i salut. És important prendre consciència que l’existència del coordinador no eximeix en absolut de responsabilitat a la resta dels agents de la construcció i especialment a la direcció facultativa, en relació amb la necessitat d’adoptar les mesures de prevenció de riscos i seguretat oportunes. Per tant, la seguretat és cosa de tots. ■■■
OBLIGACIONS Promotor Persona física o jurídica per compte de la qual es fa una obra. ■ Nomenar un tècnic competent perquè elabori l’Estudi de seguretat i salut o l’Estudi bàsic (quan no calgui coordinador en fase de projecte, ja que si no serà aquest últim qui el prepari).
i280 el tema.indd 13
ball. Manipulació dels diferents materials i utilització dels mitjans auxiliars. ■ Control periòdic de les instal·lacions. ■ Delimitació de les zones d’emmagatzematge, amb especial cura de les substàncies perilloses. ■ Recollida de materials perillosos utilitzats. ■ Evacuació de residus i runes. ■ Adaptació del període de temps efectiu a dedicar als diferents treballs. ■ Cooperació entre contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. ■ Incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball que es faci a l’obra o prop d’aquesta. ■ Complir i fer complir al seu personal el Pla de seguretat i salut. ■ Complir la normativa sobre prevenció tenint en compte les obligacions de coordinació empresarial (article 24 de l’LPRL). ■ Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut de l’annex IV de l’RD 1627/1997. ■ Informar i donar instruccions sobre seguretat i salut als treballadors autònoms. ■ Garantir que els treballadors reben una informació comprensible i adequada de totes les mesures que s’hagin d’adoptar a l’obra per a la seva seguretat i salut. ■ Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador en matèria de seguretat i salut, o de la direcció facultativa. ■ Fer anotacions al Llibre d’incidències, sobre el control i seguiment del Pla de seguretat i salut, quan sigui necessari (article 13.3 de l’RD 1627/1997). ■ Elaborar el Pla de seguretat i salut en aplicació de l’Estudi o Estudi bàsic de seguretat i salut. ■ Tenir el Pla de seguretat i salut a l’obra a disposició permanent de qui estableix l’RD 1627/1997 (articles 7.4, 7.5 i 19.2). ■ Consultar els treballadors i permetre’n la participació en allò que afecta la seguretat i salut a l’obra, coordinant-ho amb les altres empreses. ■ Facilitar una còpia del Pla de seguretat i salut als representants dels treballadors de l’obra. ■ Comunicar l’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent.
■
■
■
■
■
Designar un coordinador de seguretat i salut durant la fase d’elaboració del projecte quan, en aquesta elaboració, intervinguin diversos projectistes. Designar un coordinador de seguretat i salut durant la fase d’execució de l’obra quan, en aquesta execució, intervinguin més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diferents treballadors autònoms. Fer un avís previ i lliurar-lo a l’autoritat laboral competent (Serveis Territorials del Departament de Treball de la Generalitat) abans de l’inici de l’obra i exposar-lo a l’obra de forma visible juntament amb el full de designació de coordinador. Assumir les obligacions del contractista en relació amb els treballadors autònoms que contracti directament (excepte en les obres de l’habitatge propi).
Contractista Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant del promotor, amb mitjans humans i materials propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o part de les obres amb subjecció al projecte o al contracte. També tindrà aquesta consideració el promotor que contracti directament treballadors autònoms. ■■ Aplicar els principis de l’acció preventiva de l’article 15 de l’LPRL i en particular l’article 10 de l’RD 1627/1997: ■ Manteniment de l’obra en bon estat. ■ Emplaçament dels llocs i de les àrees de tre-
Subcontractista Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant del contractista, empresari principal, el compromís de fer determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al projecte
16/11/06 11:37:59
14 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
■
pel qual es regeix l’execució. ■■ Aplicar els principis de l’acció preventiva de l’article 15 de l’LPRL i en particular l’article 10 de l’RD 1627/1997: ■ Manteniment de l’obra en bon estat. ■ Emplaçament dels llocs i de les àrees de treball. ■ Manipulació dels diferents materials i utilització dels mitjans auxiliars. ■ Control periòdic de les instal·lacions. ■ Delimitació de les zones d’emmagatzematge, amb especial cura de les substàncies perilloses. ■ Recollida de materials perillosos utilitzats. ■ Evacuació de residus i runes. ■ Adaptació del període de temps efectiu a dedicar als diferents treballs. ■ Cooperació entre contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. ■ Incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball que es faci a l’obra o prop d’aquesta. ■ Complir i fer complir al seu personal el Pla de seguretat i salut. ■ Complir la normativa sobre prevenció tenint en compte les obligacions de coordinació empresarial (article 24 de l’LPRL). ■ Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut de l’annex IV de l’RD 1627/1997. ■ Informar i donar instruccions sobre seguretat i salut als treballadors autònoms. ■ Garantir que els treballadors reben una informació comprensible i adequada de totes les mesures que s’hagin d’adoptar a l’obra per a la seva seguretat i salut. ■ Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador en matèria de seguretat i salut, o de la direcció facultativa. ■ Fer anotacions al Llibre d’Incidències, sobre el control i seguiment del Pla de seguretat i salut quan sigui necessari (article 13.3 de l’RD 1627/1997).
Contractista / Subcontractista El contractista i el subcontractista tenen la consideració d’empresaris i són responsables directes de l’execució correcta de les mesures preventives aplicables a l’obra. També són responsables solidaris de les conseqüències que es derivin de l’incompliment de les mesures preventives segons l’article 42.2 de l’LPRL. Les responsabilitats del promotor, de la direcció facultativa i dels coordinadors no eximeixen contractistes i subcontractistes de les seves responsabilitats (article 11.3 de l’RD 1627/1997).
■
■■ També
es tindrà en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi o estudi bàsic de seguretat i salut, així com les previsions i la informació útil sobre seguretat i salut a què es refereixen l’article 5.6 i l’article 6.3 de l’RD 1627/1997, durant les fases de concepció, estudi i elaboració del projecte. ■■ El redactor de l’Estudi o Estudi bàsic de seguretat i salut també haurà de tenir en compte els principis esmentats en el moment de la seva elaboració.
Coordinador de seguretat en la fase de projecte Tècnic competent designat pel promotor per coordinar, durant la fase de projecte d’obra, l’aplicació dels principis citats en l’apartat anterior. S’haurà de designar quan en l’elaboració del projecte intervinguin diversos projectistes. ■ Elaborar o fer que s’elabori, sota la seva responsabilitat, l’Estudi o Estudi bàsic de seguretat. ■ Quan sigui l’encarregat de redactar l’Estudi o Estudi bàsic de seguretat i salut, serà ell qui haurà de tenir en compte els principis esmentats en l’apartat anterior. ■ Coordinar tots els aspectes esmentats en l’apartat anterior.
Coordinador de seguretat en la fase d’execució d’obra
■
■
■
■
■
■
Treballador autònom Persona física, distinta del contractista i del subcontractista, que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant del promotor, el contractista o el subcontractista el compromís de fer determinades parts o instal·lacions de l’obra. Si aquest ocupa a l’obra treballadors per compte d’altri, tindrà la consideració de contractista o subcontractista. ■ Aplicar els principis de l’acció preventiva de l’article 15 de l’LPRL i de l’article 10 de l’RD 1627/1997. ■ Complir el Pla de seguretat i salut.
i280 el tema.indd 14
En prendre les decisions constructives, tècniques i d’organització, amb la finalitat de planificar els diferents treballs o fases de treball que es desenvoluparan simultàniament o bé successivament. En estimar la durada requerida per executar els diferents treballs o fases de treball.
Complir les obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos (article 29.1 i 29.2 de l’LPRL). Complir les disposicions mínimes de l’annex IV de l’RD 1627/1997. Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador en matèria de seguretat i salut, o de la direcció facultativa. Fer anotacions al Llibre d’incidències sobre el control i seguiment del Pla de seguretat i salut, quan sigui necessari (article 13.3 de l’RD 1627/1997). Utilitzar equips de treball en les condicions establertes a l’RD 1215/1997, i elegir i utilitzar els equips de protecció individual segons allò establert a l’RD 773/1997. Ajustar la seva actuació al deure de coordinació d’activitats empresarials establerta a l’article 24 de l’LPRL.
En tenir la doble condició d’empresari d’ell mateix i de treballador per a ell mateix, ha de complir les obligacions que la legislació de prevenció estableix per als empresaris i per als treballadors.
Projectista Autor o autors, per encàrrec del promotor, de la totalitat o part del projecte de l’obra. ■■ Tenir en compte els principis generals de prevenció (establerts a l’article 15 de l’LPRL) en matèria de seguretat i salut, durant l’elaboració del projecte i en particular:
Tècnic competent integrat en la direcció facultativa, designat pel promotor quan en l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa constructora, o una empresa i treballadors autònoms, o diversos treballadors autònoms, per coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat (establerts a l’article 15 de l’LPRL i a l’article 10 de l’RD 1627/1997) durant l’execució de l’obra. ■■ Coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat: ■ En decidir la planificació dels diferents treballs que es desenvolupin simultàniament o successivament. ■ En estimar la durada requerida per als diferents treballs. ■■ Coordinar les activitats de l’obra per garantir
que s’apliquin correctament els principis de l’acció preventiva per part d’empreses i treballadors autònoms. ■■ Aprovar el pla o plans de seguretat i salut i les seves modificacions (o informar-lo, en el cas de l’Administració pública). ■ Adoptar les mesures de control d’accés a l’obra. ■ Tenir cura del Llibre d’incidències, que ha d’estar sempre a l’obra. ■ Organitzar la coordinació d’activitats empresarials (segons l’article 24 de l’LPRL). ■ Coordinar les accions i funcions de control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball. ■ Fer anotacions al Llibre d’incidències, sobre el control i seguiment del Pla de seguretat i
16/11/06 11:38:01
c 15 el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
■
■
■
salut, quan sigui necessari (article 13.3 de l’RD 1627/1997). Advertir el contractista dels incompliments en matèria de seguretat i salut, deixant-ne constància al Llibre d’Incidències. Disposar la paralització de l’obra total o parcial en cas de risc greu o imminent, donant-ne compte a la Inspecció de Treball, als contractistes i subcontractistes afectats i als representants dels seus treballadors. Enviar còpia, en un termini de 24 hores, de les anotacions fetes al Llibre d’incidències a la Inspecció de Treball i notificar-ho al contractista afectat i als representants dels seus treballadors.
■
■
Coordinador de seguretat Impartir, per delegació del promotor, les instruccions a què es refereix l’article 8 de l’RD 171/2004 a les empreses concurrents en l’obra relatives als riscos existents en el centre de treball i a les mesures per prevenir-los. S’hauran de donar per escrit quan els riscos siguin greus o molt greus, i es formularan abans de l’inici de les activitats i quan es produeixi un canvi en els riscos existents. ■ Deixar constància en el llibre d’incidències de l’absència dels recursos preventius designats per cada contractista en les fases de l’obra en què fossin preceptius. ■ Acreditar la seva presència, dedicació i activitat en l’obra, en consonància amb les seves funcions de coordinador. ■ Comprovar, abans d’aprovar el Pla de seguretat, que consigna l’existència del preceptiu Pla de prevenció de riscos laborals; que esmenta que s’ha realitzat l’avaluació psicofísica dels treballadors per a les feines que han de complir; que declara la disponibilitat dels recursos preventius; que indica expressament quines activitats requereixen la presència dels recursos preventius, i que determina la planificació de les activitats preventives pròpies de l’obra. ■
Fer anotacions al Llibre d’incidències, sobre el control i seguiment del Pla de seguretat i salut, quan sigui necessari (article 13.3 de l’RD 1627/1997). Advertir el contractista dels incompliments en matèria de seguretat i salut, deixant-ne constància en el Llibre d’incidències (article 14.1 de l’RD 1627/1997). Disposar la paralització de l’obra totalment o parcialment en cas de risc greu o imminent per a la seguretat i salut dels treballadors, donantne compte a la Inspecció de Treball, als contractistes i subcontractistes afectats i als representants dels seus treballadors (article 14.1 de l’RD 1627/1997).
La direcció facultativa (quan no és obligatori el coordinador) Aprovar el pla o plans de seguretat i salut i les seves modificacions (o informar-lo i elevar-lo a l’òrgan que hagi fet l’adjudicació de l’obra, en el cas de l’Administració pública) (article 9, apartat c). ■ Adoptar les mesures de control d’accés a l’obra (article 9, apartat f). ■ Tenir cura del Llibre d’incidències, que ha de ser sempre a l’obra. ■ Enviar còpia, en 24 hores, de les anotacions fetes al Llibre d’incidències a la Inspecció de Treball i notificar-ho al contractista afectat i als representants dels seus treballadors. ■
Novetats principals com a conseqüènciade la reforma del marc normatiude la prevenció de riscos laborals La Llei 54/2003, que ha reformat la Llei de prevenció de riscos laborals i la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social. ■ L’RD 171/2004, que desenvolupa l’article 24 de l’LPRL, ha comportat modificacions quant a les obligacions dels diferents agents en matèria de seguretat i salut laboral. ■ L’RD 604/2006, que modifica l’RD 39/1997 que va aprovar el Reglament dels serveis de prevenció i l’RD 1627/97. ■
Promotor ■
Informar els empresaris concurrents en l’obra sobre els riscos propis del centre de treball i les mesures de protecció, prevenció i emergència (article 7 de l’RD 171/2004), abans de l’inici de les activitats i quan es produeixi un canvi en els riscos propis del centre de treball. S’haurà de
i280 el tema.indd 15
2a quinzena novembre 2006
diferents, caigudes en alçada, soterraments, enfonsaments, exposicions a agents químics, a radiacions, excavacions de túnels, pous...). ■ Facilitar als seus treballadors la informació necessària que permeti la identificació dels recursos preventius. ■ Ha de constar expressament en el Pla de seguretat i salut la forma en què s’ha de portar a terme la presència dels recursos preventius, dotantlos dels signes distintius necessaris perquè el personal d’obra els reconegui.
La direcció facultativa(quan és preceptiu el coordinador) ■
L’informaTIU DEL CAATB
donar per escrit quan els riscos es qualifiquin de greus o molt greus. Aquest deure s’entendrà complert pel promotor mitjançant l’Estudi / Estudi bàsic de seguretat. ■ Comprovar que l’Estudi / Estudi bàsic de seguretat i salut no presenti deficiències o carències significatives i greus, i que s’inclogui la informació a les empreses concurrents esmentada en el punt anterior. ■ Impartir les instruccions de l’article 8 de l’RD 171/2004 als empresaris concurrents en l’obra, relatives a la prevenció dels riscos que puguin afectar els treballadors i les mesures a aplicar en cas d’emergència. S’hauran de donar per escrit quan els riscos es qualifiquin de greus o molt greus. Aquest deure s’entendrà complert pel promotor mitjançant el coordinador de seguretat durant l’execució de l’obra. ■ Comprovar que els coordinadors de seguretat presten una presència, dedicació i activitat adequades a l’obra.
Constructor ■
Designar els recursos preventius que hauran de ser presents a l’obra sempre que hi hagi concurrència d’operacions que es desenvolupin successivament o simultàniament, i que requereixen un control específic de la correcta aplicació dels mètodes de treball. També quan es duguin a terme activitats perilloses o amb riscos especials, tal com es relacionen en l’annex II de l’RD 1627/97 (concurrència d’operacions
Direcció facultativa (Quan no es requereixi la designació de coordinador de seguretat en fase d’execució) Impartir, com a òrgan col·legiat, les instruccions a què es refereix l’article 8 de l’RD 171/2004 als empresaris concurrents. ■ Aprovar el Pla de seguretat fent prèviament les comprovacions establertes en l’apartat precedent. ■ Deixar constància en el Llibre d’incidències de l’absència dels recursos preventius designats per cada contractista en les fases de l’obra en què fossin preceptius.
■
Recursos preventius Tindran obligacions concretes en matèria de vigilància del compliment i de l’eficàcia de les mesures contingudes en el Pla de seguretat, com a controladors del risc laboral. ■ Hauran de quedar-se en el centre de treball durant tot el temps en què es mantingui la situació que va determinar-ne la presència. ■ Els recursos preventius de cadascuna de les empreses hauran de col·laborar entre ells i amb el coordinador de seguretat i salut. ■ En cas d’incompliment de les activitats preventives planificades, hauran de donar les instruccions necessàries per al seu compliment correcte i immediat. També posaran en coneixement de l’empresari aquesta circumstància perquè adopti les mesures necessàries. ■ ■
16/11/06 11:38:02
16 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
ASSESSORIA
Comentaris sobre jurisprudència en matèria de seguretat i salut en les obres de construcció i recomanacions per prevenir i defensar la responsabilitat derivada dels accidents laborals Sergi Mercè Klein Advocat penalista assessoriajuridica@apabcn. cat
tiu a la presó. Per tant, si es desestimen el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i la petició d’indult, que possiblement es formularan, els acusats condemnats a dos anys, sis mesos i un dia de presó hauran d’ingressar en un centre penitenciari. En aquest sentit, el cert és que molt pocs recursos d’empara són estimats i molt pocs són els indults que es concedeixen. La transcendència de la sentència és enorme, ja que fins al moment els supòsits en què en primera instància s’havien dictat sentències condemnatòries a una pena superior als dos anys de presó, les sentències esmentades eren habitualment revocades per les diferents audiències provincials, que sempre havien rebaixat la durada de les penes de presó imposades, de manera que les persones condemnades no arribaven a ingressar a la presó. En el cas de la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Madrid s’ha donat el supòsit invers, ja que l’Audiència ha incrementat la pena inicialment imposada, elevant-la per sobre dels dos anys de presó.
La recent sentència dictada per l’Audiència Provincial de Madrid ha generat una gran preocupació en el col·lectiu dels arquitectes tècnics i ha tingut una àmplia difusió en els mitjans de comunicació, en tractar-se de la primera resolució que condemna tres arquitectes tècnics a penes de presó que, per superar els dos anys de durada, no admeten la suspensió en el seu compliment. ■■■
Sentència número 279/06 dictada per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid Amb data 20/07/06 la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid va dictar una transcendent sentència per la qual va condemnar diverses persones, entre elles tres arquitectes tècnics, per dos delictes d’homicidi imprudent (article 142 del Codi penal) i un delicte contra la seguretat en el treball (article 316 del Codi penal), a la pena de dos anys, sis mesos i un dia de presó per a cada un d’ells, així com a la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la professió durant el mateix període. Els condemnats són l’arquitecte tècnic de la direcció facultativa, autor de l’estudi de seguretat; l’arquitecte tècnic cap d’obra; el president d’una de les empreses que intervenien a l’obra, i el coordinador de seguretat de l’obra. Així mateix, es condemna a dos anys de presó l’encarregat d’obra i un treballador designat per una de les empreses per controlar la seguretat a peu d’obra. Finalment, resulten absolts els dos arquitectes i dos dels arquitectes tècnics de la direcció facultativa de l’obra. La sentència esmentada resol els diversos recursos interposats contra la sentència dictada en primera instància pel Jutjat Penal número 19 de Madrid. Aquesta sentència inicial condemnava dos dels acusats, concretament el coordinador de seguretat i el treballador designat per una de les empreses per controlar la seguretat a peu d’obra, a la pena de dos anys de presó i a la pena de tres anys d’inhabilitació per a l’exercici de la professió, i absolia la resta dels acusats. La sentència estableix un perillós precedent, ja que és la primera vegada que un arquitecte tècnic és condemnat per una audiència provincial a una pena superior als dos anys de presó. Aquesta condemna resulta molt preocupant ja que, d’acord amb el Codi penal, les condemnes de dos anys de presó i inferiors no suposen ingrés efec-
i280 el tema.indd 16
L’accident
tiu a la presó, sempre que es compleixin una sèrie de requisits, entre els quals hi ha el fet de no tenir antecedents penals. Al contrari, les condemnes a penes de presó superiors als dos anys, com és el cas de la sentència, sí que suposen l’ingrés efec-
Els fets que van donar lloc a la incoació del procediment que ha finalitzat en aquesta sentència tan dura van consistir en l’accident mortal patit per dos treballadors quan es trobaven desmuntant una plataforma mòbil motoritzada. La causa de l’accident va ser l’error per part d’un dels treballadors consistent a prémer el botó de pujada en comptes del de baixada, després d’haver afluixat els cargols d’un tram del pal; això va fer que la plataforma pugés pel tram que ja havia quedat fluix, amb la qual cosa la plataforma va caure, ocasionant la mort dels treballadors. La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid valora el fet que ni en l’estudi de seguretat ni en el pla de seguretat es preveia la utilització d’una plataforma mòbil motoritzada. Així mateix, també recull que almenys un dels dos treballadors accidentats estava mancat de formació i informació per al maneig de la plataforma, malgrat que el manual d’instruccions d’aquesta preveia expressament que el muntatge, ús i desmuntatge els havien d’efectuar personal especialitzat i sota la supervisió d’un responsable de l’obra. Segons sembla, els treballadors tampoc no tenien a la seva disposició els corresponents equips de protecció individual, com ara cinturons i arnesos.
La interpretació La diferència més rellevant entre la sentència
16/11/06 11:38:04
c 17 el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
dictada pel Jutjat Penal i la sentència dictada per l’Audiència Provincial, a més de l’ampliació del nombre de persones condemnades, es basa en la interpretació, molt discutible en aquest cas, que efectua l’Audiència Provincial sobre la relació entre el delicte contra la seguretat en el treball de l’article 316 del Codi penal i el delicte d’homicidi imprudent de l’article 142 del Codi penal. Per entendre la relació entre ambdós delictes cal partir de la base que el delicte contra la seguretat en el treball és un delicte dels anomenats de perill. Això significa que perquè es pugui incoar un procediment i dictar-se una sentència condemnatòria per aquest delicte no resulta necessari que es produeixi un accident, sinó que n’hi hauria prou amb un simple incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals que posi en perill greu la vida o la integritat física dels treballadors. Al contrari, el delicte d’homicidi imprudent és un delicte dels anomenats de resultat, és a dir, només resultarà aplicable quan s’hagi produït el resultat, que pot ser la mort d’un treballador (delicte d’homicidi imprudent) o les lesions patides per un treballador (delicte de lesions imprudents). En analitzar la relació entre ambdós delictes, el Tribunal Suprem ha assenyalat que, per regla general, quan es produeixi un accident causat per una infracció de les normes de prevenció de riscos laborals, només aplicarà el delicte de resultat (homicidi o lesions imprudents) i no el delicte de perill (delicte contra la seguretat en el treball), ja que, d’acord amb l’article 8.3 del Codi penal, aquest darrer quedaria absorbit pel primer. Aquest és l’argument utilitzat pel jutge del Jutjat Penal per absoldre els acusats del delicte contra la seguretat en el treball i condemnar únicament per dos delictes d’homicidi imprudent, castigant amb un any de presó cada un dels homicidis. Tanmateix, el Tribunal Suprem també ha establert que quan el resultat produït (la mort o les lesions del treballador) sigui només un dels resultats possibles derivats de la infracció de les normes de prevenció de riscos laborals, sí que és procedent penar ambdós delictes (el de resultat i el de perill)
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
per separat. Aquest seria el cas, per exemple, d’una infracció de les normes de prevenció de riscos laborals que provoca que diversos treballadors corrin un perill en el desenvolupament del seu treball, dels quals un o diversos però no tots pateixen un accident i en resulten lesionats o morts. En aquests casos el resultat produït només ha estat un dels resultats possibles, ja que aquell altre o aquells altres treballadors que no van patir l’accident també van estar exposats al perill. En aquests casos, sí que és procedent condemnar per ambdós delictes (de perill i de resultat) per separat. Precisament aquest és l’argument utilitzat per l’Audiència Provincial de Madrid per condemnar per dos delictes d’homicidi imprudent (un per cada treballador mort) i per un delicte contra la seguretat en el treball.
La pena La conseqüència d’aquesta interpretació és una pena de dos anys, sis mesos i un dia de presó en comptes dels dos anys inicialment imposats pel Jutjat Penal. En el cas de la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Madrid, aquesta argumentació resulta molt discutible perquè realment no s’explica ni quins altres treballadors van córrer un suposat perill en el desenvolupament del seu treball ni en quin moment concret el van córrer. Finalment, resulta també rellevant que als quatre condemnats a dos anys, sis mesos i un dia de presó se’ls imposa també, d’acord amb l’article 142.3 del Codi penal, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la professió pel mateix període de temps. La pena d’inhabilitació per a l’exercici de la professió provoca que el subjecte quedi inhabilitat per exercir la seva professió per un període que pot arribar fins als cinc anys. Resulta molt indicatiu que s’hagi imposat una pena com aquesta, ja que el Tribunal Suprem ha manifestat reiteradament que la inhabilitació per a l’exercici de la professió queda reservada exclusivament per als supòsits en què s’hagi produït “un incompliment extraordinari de la precaució i cautela, basat en una imperícia inexplicable, inaudita, també extraordinària.” ■
Resolucions favorables ■■■ Tot i l’alarma que ha creat en l’àmbit professional la sentència, que a més
denota que ens trobem en una etapa d’enduriment especial de la activitat inspectora i de l’enjudiciament i condemna dels sinistres derivats d’accidents laborals, no tota la jurisprudència és desfavorable i, en molts casos, es dicten resolucions que absolen els tècnics. Una sentència favorable de la Secció Setena de l’Audiència Provincial de Barcelona de 26 de setembre Afortunadament són moltes les sentències que acullen els nostres arguments de defensa i absolen el tècnic, sigui de la direcció facultativa o coordinador de seguretat. A tall d’exemple podem citar una recent sentència de la Secció Setena de l’Audiència Provincial de Barcelona, concretament de data 26 de setembre de 2006, que confirma una anterior sentència dictada pel Jutjat Penal número 13 de Barcelona. En aquestes sentències, en les quals l’encarregat d’obra resulta condemnat, s’absol l’arquitecte tècnic dels dos delictes que li eren imputats, pels quals se li sol·licitaven penes de dos anys i dos mesos de presó, i dos anys i dos mesos d’inhabilitació per a l’exercici de la seva professió. Absolució L’accident que va motivar la incoació del procediment va consistir en la caiguda d’altura d’un treballador quan s’estava enderrocant una nau, la qual cosa li va causar greus lesions. El que és rellevant d’aquesta sentència és que, malgrat que s’aprecia
i280 el tema.indd 17
que va existir una infracció de la normativa de seguretat i que aquesta infracció va ser la causa de l’accident, s’absol l’arquitecte tècnic perquè vam poder acreditar en l’acte del judici que havia efectuat un seguiment correcte de l’evolució de l’obra; que havia donat les instruccions necessàries sobre el procediment que s’havia de seguir per realitzar el treball; que tant en l’estudi de seguretat com en el pla de seguretat s’havien previst de forma correcta les mesures de seguretat que calia adoptar; que a l’obra hi havia equips de protecció individual a disposició dels treballadors, i que l’accident es va esdevenir perquè es van desobeir les instruccions concretes que l’arquitecte tècnic havia impartit. Per tot això, s’absol l’arquitecte tècnic, i es condemna exclusivament l’encarregat d’obra, atès que és aquesta la persona que va rebre les instruccions de l’arquitecte tècnic i que no va vetllar perquè s’acomplissin. Mesures de seguretat Així mateix es reconeix en la sentència del Jutjat Penal, confirmada per l’Audiència Provincial, que no es pot exigir als tècnics una presència permanent a l’obra –“que hagi de romandre dia i nit a peu d’obra” s’afirma textualment en la sentència- ni que siguin ells qui s’hagin de dirigir a cada un dels treballadors per recordar-los el compliment de les mesures de seguretat. Sentències com aquesta demostren que no pot derivar-se responsabilitat per al tècnic quan aquest efectua un seguiment estricte de les mesures de seguretat donant instruccions concretes sobre el seu compliment correcte, fins i tot quan aquestes instruccions no les hagin obeït els responsables a peu d’obra. ■
16/11/06 11:38:09
18 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
ASSESSORIA
Recomanacions generals rellevants per evitar determinats accidents i reduir les possibles responsabilitats en què puguin incórrer els tècnics Sergi Mercè Klein Advocat penalista assessoriajuridica@apabcn. cat ■■■
2.
3.
4.
5.
6.
7.
1. Evitar que els estudis de seguretat siguin documents idèntics els uns dels altres, independentment del tipus d’obra i les seves característiques. L’estudi de seguretat no s’ha d’entendre com un mer tràmit per aconseguir la llicència d’obres, sinó com un document important en el qual s’han d’incloure les situacions de risc específiques de l’obra i la forma d’evitar-les, d’acord amb allò previst a l’article 5 del Reial decret 1627/97. Evitar que el pla de seguretat sigui una còpia de l’estudi de seguretat, com passa de forma massa habitual. El pla de seguretat ha de ser l’adaptació de l’estudi de seguretat als mitjans i procediments concrets que pretén utilitzar el contractista i, per tant, hi han d’estar previstos detalladament aquests mitjans i procediments i la forma d’evitar els riscos que en derivin. L’article 7 del Reial decret 1627/97 estableix que el pla de seguretat ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes a l’estudi de seguretat, i no ser-ne simplement una còpia. El coordinador de seguretat no ha d’aprovar qualsevol pla de seguretat que se li presenti, sinó que ha d’examinar-lo detalladament per conèixer quins mitjans i procediments pretén utilitzar l’empresa. Únicament mitjançant un coneixement així podran proposar-se alternatives que minimitzin el risc. Qualsevol modificació dels mitjans o procediments de treball que constaven en el pla de seguretat ha de comportar la corresponent modificació d’aquest, a fi d’adaptar el pla esmentat al procediment concret que s’utilitzarà. Així ho estableix l’article 7.4 del Reial decret 1627/97. Els treballadors han de signar una acta de recepció dels equips de protecció individual lliurats per l’empresari, d’acord amb l’article 17 de la Llei 31/95, la qual cosa suposa, en cas d’accident per no utilitzar-los, l’assumpció de part de responsabilitat al treballador. De la mateixa manera, és important que els treballadors que hagin d’intervenir a l’obra estiguin degudament formats i informats dels riscos del seu treball (article 15 del Reial decret 1627/97, i articles 18 i 19 de la Llei 31/95), cosa que pot comprovar el coordinador de seguretat. És molt recomanable que s’emeti un document signat pel treballador on consti que ha rebut aquesta formació. És molt recomanable, també, que la direcció facultativa de l’obra i el coordinador de segure-
i280 el tema.indd 18
tat facin constar continus recordatoris sobre el compliment de les mesures de seguretat en el llibre d’ordres o en les actes que s’estenguin a aquest efecte, i aquestes ordres hauran d’estar signades per algun responsable a peu d’obra. 8. L’article 7 del capítol I de la Llei 54/03 preveu la presència de recursos preventius per a les obres de construcció regulades en el Reial decret 1627/97, i estableix la preceptiva presència de recursos preventius per part de cada contractista, la funció del qual serà vigilar el compliment de les mesures incloses en el pla de seguretat i comprovar-ne l’eficàcia. La designació d’aquests recursos preventius, amb presència permanent a l’obra i encarregats de controlar els riscos existents, pot evitar que es produeixin molts dels accidents, així com excloure en determinats supòsits la responsabilitat del tècnic. És molt important, per tant, que es fomenti, controli i exigeixi el nomenament d’aquests recursos preventius. 9. Considerant la dificultat que suposa per a la majoria dels tècnics la paralització de la totalitat de l’obra per absència de mesures de seguretat, la paralització d’algun tall concret representa una solució efectiva i contundent sense les dificultats i conseqüències negatives que suposa la seva paralització total. L’article 14 del Reial decret 1627/97 permet la paralització de la totalitat de l’obra o d’algun dels talls. 10. No poden oblidar-se les obligacions de l’empresa pel que fa a la prevenció de riscos. Aquestes han
d’elaborar el corresponent pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de riscos, la formació i informació als treballadors, i constituir una organització preventiva, d’acord amb la Llei 54/03, capítol I, en el qual es contemplen determinades modificacions en allò que ja preveia la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals. 11. Així mateix, últimament s’estan produint nombroses inspeccions a les obres, a càrrec de la Inspecció de Treball, en les quals no només es vigila el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, sinó també de forma molt estricta que tots els documents exigibles estiguin elaborats correctament. Resulta indispensable, en conseqüència, que abans d’iniciarse els treballs s’hagin elaborat documents com ara l’avís previ, l’estudi de seguretat, el pla de seguretat, l’acta d’aprovació del pla de seguretat, les adhesions al pla de seguretat o la designació de coordinador de seguretat. De la mateixa manera, la Inspecció de Treball està exigint acreditació per escrit del correcte seguiment que el coordinador de seguretat efectuï de l’obra, per la qual cosa resulta indispensable que en cada una de les visites del coordinador s’estengui una acta degudament signada pel coordinador mateix i per un responsable a peu d’obra. 12. Finalment, sobre la base de la meva experiència en els nombrosos judicis per accidents laborals en què he intervingut, he pogut comprovar que en un percentatge elevat dels
16/11/06 11:38:10
c 19 el tema SEGURETAT A LA CONSTRUCCIÓ
accidents que s’esdevenen en construcció, hi concorre una part rellevant de culpa del treballador mateix accidentat. Un gran nombre d’accidents parteixen d’una imprudència del treballador no supervisada o deficientment supervisada pels seus superiors jeràrquics, però el factor inicial que desencadena l’accident és en moltes ocasions una actitud temerària per part del treballador.
Obligacions En aquest sentit, no es pot oblidar que la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals, en el seu article 29 estableix una sèrie d’obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos, entre les quals hi ha les de vetllar per la seva pròpia seguretat, utilitzar adequadament els mitjans amb els quals desen-
i280 el tema.indd 19
volupen la seva activitat, fer servir correctament els equips de protecció i cooperar amb l’empresari per garantir unes condicions de treball segures. Així com els tècnics i la majoria d’empresaris ja estan molt mentalitzats sobre la rellevància de la seguretat i la necessitat del seu acompliment, sobretot arran de les dures conseqüències penals i administratives que pot tenir per a ells l’incompliment de la normativa de seguretat -no es pot negar que la dura repressió ha tingut efectes positius pel que fa al control de la seguretat per part de tècnics i empresaris-, els que no han adquirit aquesta consciència són els treballadors mateixos, que actuen en moltes ocasions amb un alarmant excés de confiança i una alarmant absència de percepció de risc en el treball que desenvolupen. Són molts els comentaris que he sentit de
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
nombrosos tècnics, referents a la desobediència permanent per part dels treballadors de les ordres que se’ls donen en matèria de seguretat. Les instruccions que el coordinador de seguretat pugui donar en matèria de seguretat es compleixen quan aquest és a l’obra i, en massa ocasions, deixen de complir-se quan se’n va.
Cultura preventiva Per això, fins que no s’instauri una veritable cultura preventiva entre els treballadors o, si de cas hi manca, un sistema de sancions aplicable i efectiu mitjançant el qual els empresaris –i fins i tot els tècnics- tinguin capacitat real per sancionar els treballadors que cometin actes imprudents, serà molt difícil reduir de forma significativa la sinistralitat en la construcció. ■
16/11/06 11:38:14
20 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
n
El Noticiari:
SEGURETAT I RESPONSABILITAT
Treballadors de la construcció equipats per fer treballs en altura en la façana d’un edifici d’habitatges a Barcelona
Les bones pràctiques per prevenir els accidents Matins Construcció convida els agents del sector a reflexionar sobre la seguretat i les responsabilitats en edificació i sobre la conducta que cal mantenir per disminuir el nombre d’accidents durant el procés constructiu El CAATB ha organitzat per al proper dimarts 19 de desembre una nova edició de Matins Construcció per analitzar, en aquesta ocasió, la situació que pateix el sector amb relació a la seguretat. Sota el títol Seguretat i responsabilitat en l’edificació: les bones pràctiques per prevenir els accidents, Matins Construcció es proposa esbrinar quines bones pràctiques corresponen a cadascun dels agents per tal d’aconseguir unes bones obres més segures. Quines són les funcions i responsabilitats de cadascun dels agents en matèria de responsabilitat? Què vol dir redactar un estudi de seguretat àgil, específic i aplicable? Com ha de ser un pla de seguretat perquè es pugui aplicar a l’obra? Com s’ha de nnn
i280 Noticiari CAATB.indd 20
plantejar una bona coordinació de seguretat? Existeix la innovació en l’àmbit de la seguretat? Per tal de contestar aquestes preguntes, Matins Construcció convida tots els agents del sector a participar en aquest debat i donar el seu punt de vista sobre els elements que han de portar a millorar la prevenció dels accidents.
Obligacions i responsabilitats dels agents La presentació de la jornada anirà a càrrec de Josep Terrones, president del CAATB. Després, hi haurà la ponència principal de la jornada, a càrrec del doctor Juan Carlos Hortal Ibarra, magistrat suplent de l’Audiència Provincial de Barcelona i pro-
fessor de dret penal a la Universitat de Barcelona. Hortal pronunciarà una ponència que portarà per títol “Obligacions i responsabilitats dels diferents agents de l’edificació en matèria de seguretat i salut segons el Reial decret 1627/97”. En acabar la ponència principal, s’obrirà una taula rodona, en què participaran diversos professionals del sector que treballen en el camp de la seguretat. Aquest debat vol respondre els dubtes sobre com millorar la seguretat en la construcció a través dels estudis de seguretat, el pla de seguretat, la coordinació a l’obra, el pla de prevenció a l’empresa i la innovació en el camp de la seguretat. Hi participaran Ezequiel Bellet, gerent de prevenció de riscos laborals de
GISA; Miguel Ángel Martínez, responsable de seguretat i salut de Ferrovial; Maria Àngels Sánchez, arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat de SegurarTec; Imma Costa, coordinadora de seguretat i salut del Servei de Prevenció Gaudí, i Pilar Almagro, directora gerent de VertiSub. Les inscripcions a Matins Construcció són gratuïtes, però les places són limitades. Per això cal inscripció prèvia, que es pot fer per telèfon, al 93 240 20 60, o bé a www.apabcn. cat/matins. Aquesta activitat té el suport de les empreses WeberCemarksa, Espais i Qualibérica , així com Texsa i Panasonic, membres d’honor del CAATB, i compta amb la col·laboració de El Periódico de Catalunya. ■
16/11/06 11:40:56
c 21 NOTICIARI CAATB
L’informaTIU DEL CAATB
ACTIVITATS COL·LEGIALS
2a quinzena novembre 2006
L’Agenda CS posa a debat la gestió dels residus de la construcció El darrer butlletí de l’Agenda de la Construcció Sostenible (Agenda CS) es fa ressò de la problemàtica de la gestió de residus de la construcció en el nostre país. Segons les dades aportades per aquest butlletí electrònic, tot i que hi ha un increment en el volum de residus de la construcció que es reciclen, les xifres encara són molt lluny dels objectius fixats per l’Administració. En aquest sentit, l’Agenda CS aposta per l’elaboració de plans de residus que s’han d’ajuntar a totes les sol·licituds de llicències d’obres i enderrocs. El butlletí posa èmfasi especial a recordar que el recentment aprovat Decret d’ecoeficiència reforça l’obligatorietat d’elaborar la memòria de gestió de residus i l’obligació d’incorporar als projectes executius un pla de gestió de residus. Finalment, el butlletí també
denuncia que el CTE no fa cap referència als residus de la construcció i lamenta l’oportunitat perduda amb aquesta llei per incrementar el nivell de reciclatge i l’aprofitament dels residus que es generen tant a les obres com als enderrocs.
nnn
L’Agenda CS
Residus a la construcció que es generen en operacions d’enderroc
Calendaris per al 2007
L’Agenda CS (www.csostenible.net) és un portal d’Internet creat i impulsat pel CAATB per tal de donar resposta a les preguntes i necessitats que sorgeixen a l’hora d’introduir paràmetres ambientals en el procés constructiu. El professional hi trobarà aquí tant la resposta a preguntes habituals com temes més de fons sobre sostenibilitat i medi ambient. Per estar al dia de totes les novetats, es pot demanar gratuïtament la subscripció al Newsletter que edita mensualment l’Agenda CS. n
Assemblea general de col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. Dia: dimarts 12 de desembre Hora: a les 18.30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores en segona Lloc: sala d’actes del CAATB Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent: Ordre del dia provisional
nnn Per acompanyar l’entrada al 2007,
el CAATB ha editat un joc de calendaris (de paret i de butxaca) per a tots els col·legiats i també per als seus col·laboradors, amics i companys. En aquesta ocasió, els protagonistes són les candidatures presentades a les tres edicions dels Premis Catalunya Construcció, que anualment convoca el Col·legi. Per això, el calendari de paret reprodueix imatges de les obres de referència d’aquests guardons. Acompanyant el calendari de cada
i280 Noticiari CAATB.indd 21
mes, es pot veure una imatge d’una de les obres premiades, o bé que han rebut una menció, i que s’ha destacat per la seva qualitat fotogràfica. Al final del calendari, es poden veure totes les obres guanyadores. Tots els col·legiats interessats poden passar a recollir el seu joc de calendaris al Punt d’Informació del CAATB, al taulell de Visats o a qualsevol de les delegacions, a partir del 15 de desembre. n
1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea general anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació del pressupost de l’any 2007 4. Torn obert de paraules 5. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea general fins al 27 de novembre. Aquests propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’assemblea. Informació Secretaria Telèfon: 93 240 20 55
16/11/06 11:41:00
22 c L’informaTIU DEL CAATB
NOTICIARI CAATB
2a quinzena novembre 2006
DINARS ACTIVITATS COL·LEGIALS CONSTRUCCIÓ
Continua el pla de difusió del CTE
notícies
ENTORN COL·LEGIAL
Exposició de Xaro Sánchez a Granollers
La Delegació de Granollers acull, del 13 de novembre al 15 de desembre, l’exposició “Sistema solar”, de l’artista Xaro Sánchez. La mostra és un recull d’aquarel·les i gravats d’aquesta artista. ■ ■■■
Realitats casuals a l’Espai d’Art del CAATB
■■■ L’Espai
Imatge de la darrera sessió tècnica del CTE, que va tenir lloc a l’Auditori Winterthur el passat 6 de novembre.
El CAATB continua el pla de difusió dels continguts del Codi tècnic de l’edificació (CTE) per tal d’apropar aquesta nova normativa a tots els aparelladors i arquitectes tècnics. Aquest pla inclou diverses sessions tècniques de cada un dels diferents documents bàsics (DB). El passat 6 de novembre va tenir lloc a l’Auditori Winterthur de Barcelona una d’aquestes sessions, on es van analitzar tres documents bàsics de seguretat estructural: el DB-SE, el nnn
DB-SE-AE i el DB-SE-C. Més de 400 persones van assistir en aquest acte. Qui estigui interessat en aquesta sessió en pot trobar el vídeo a www. apabcn.cat.
Més sessions durant el 2007 Amb vista a l’any vinent, el Col·legi té previst continuar aquest pla de difusió amb noves sessions informatives i tècniques per donar resposta a les necessitats dels professionals. El CAATB ja té previst fer les sessi-
visites culturals i altres
ons tècniques sobre els documents bàsics d’Acústica i Accessibilitat tan bon punt aquests es publiquin i se’n coneguin els continguts. També es duran a terme repeticions de les sessions tècniques anteriors. Per a aquells que vulguin un coneixement amb més profunditat del CTE, el CAATB posa a disposició el seu pla formatiu específic sobre aquesta normativa, amb més d’una trentena de cursos per conèixer tots els detalls de la nova normativa. n
Inauguració de Tu i jo
DIVERSOS
IV Biennal artística col·lectiva d’aparelladors. Termini de presentació d’obres Fins al 15 de desembre teniu temps per presentar les vostres obres a la “IV biennal artística col·lectiva d’aparelladors”, que organitza la Delegació del Vallès Occidental per a tots els col·legiats i col·legiades del CAATB. En aquesta mostra es pot presentar qualsevol tipus de treball artístic: pintura, escultura, fotografia, audiovisuals, ceràmica o multimèdia. Amb les obres presentades es farà una exposició que es podrà veure de l’1 de febrer al 2 de març a l’Oficina de Serveis de la Delegació al Vapor Universitari. Més informació a la Delegació. ■ ■■■
i280 Noticiari CAATB.indd 22
d’Art del CAATB acull, del 21 de desembre de 2006 al 30 de gener de 2007 l’exposició fotogràfica “Realitats casuals”, del fotògraf afeccionat Daniel Medina. La mostra és un conjunt de fotografies d’aquest jove arquitecte tècnic que, en un món dominat per la digitalització, prefereix la tècnica fotogràfica tradicional i el revelat manual que fa ell mateix per a les seves fotografies. L’exposició recull fotografies espontànies, que destaquen pel seu caràcter íntim i minimalista. Per inaugurar l’exposició, el 21 de desembre, hi haurà un vernissatge amb la presència de l’autor. ■
L’exposició dels Premis a Manresa
■ ■ ■ La Delegació del Bages Berguedà acull, de l’11 al 22 de desembre, l’exposició dels III Premis Catalunya Construcció que atorga anualment el CAATB. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons, així com un vídeo amb imatges de l’acte de lliurament dels Premis en el marc de La Nit de la Construcció. ■
“Biennal d’art de Vic”
■ ■ ■ L’Espai d’Art del CAATB va inaugurar el passat 9 de novembre l’exposició “Tu i jo”, de l’artista Maria Puig. Una cinquantena de persones van assistir al vernissatge d’aquesta exposició, que va tenir la presència de l’artista. La mostra és un selecció d’acrílics de l’artista, on mitjançant el cos humà es plasmen emocions i sensacions. ■
■■■ La seu de la Delegació d’Osona del CAATB és una de les sales de la capital d’Osona que acolliran les obres seleccionades a la “5a biennal d’art de Vic”. Aquesta exposició es podrà veure del 22 de desembre de 2006 al 28 de gener de 2007. ■
16/11/06 11:42:45
c 23 NOTICIARI CAATB
L’informaTIU DEL CAATB
agenda D’ACTIVITATS
2a quinzena novembre 2006
Concert de Nadal El CAATB convida tots els col·legiats i col·legiades, als seus familiars i amics al tradicional Concert de Nadal, que tindrà lloc el proper dijous 14 de desembre, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona , amb el patrocini de TEXSA. Enguany, el Concert portarà per títol La llum del Nadal i serà protagonitzat pel Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona, i per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigida per Quim Térmens, que oferiran un programa basat en la música clàssica. Ambdues formacions interpretaran dues obres de Joseph Haydn: la Missa de Sant Nicolau (en sol major) i la Simfonia núm. 45, Dels adéus, a banda de les tradicionals peces nadalenques. ■■■
activitats del col·legi
Concert de Nadal
La llum del Nadal El CAATB convida tots els aparelladors i arquitectes tècnics al tradicional Concert de Nadal. Enguany, el Concert portarà per títol La llum del Nadal i serà protagonitzat pel Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona, i per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigida per Quim Térmens, que oferiran un programa basat en la música clàssica. Dia, hora i lloc: 14 de desembre, 20.30 hores. Basílica de Santa Maria del Mar Informació i reserves: Les entrades per al concert es poden recollir gratuïtament a qualsevol de les seus col·legials a partir del 20 de novembre. Les reserves, un màxim de 6 per col·legiat, es poden fer al telèfon 93 240 20 60, a informacio@apabcn.cat
matins construcció
Seguretat i responsabilitat Sota el títol Seguretat i responsabilitat en l’edificació: les bones pràctiques per prevenir els accidents, Matins Construcció es proposa debatre quines bones pràctiques corresponen a cadascun dels agents per tal d’aconseguir unes bones obres més segures. Dia: 19 de desembre Hora: de 9.30 a 13.30 h Lloc: sala d’actes Informació: www.apabcn.cat/matins
i280 Noticiari CAATB.indd 23
Les dues formacions El Cor Jove de l’Orfeó Català, que té el patrocini de L’Aliança, és una formació jove que combina la seva activitat concertística amb la pedagògica. L’Orquestra de Cambra Terrassa 48, que té el patrocini de l’Obra Social de la Caixa de Terrassa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l’activitat musical. Cada col·legiat pot reservar un màxim de sis entrades, que es poden recollir a qualsevol de les seus col·legials. La reserva es pot fer per telèfon, al número 93 240 20 60; a informacio@apabcn.cat, o bé a www.apabcn.cat. ■
Cafè Tècnic a Granollers sobre planificació fiscal La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat un Cafè Tècnic sobre Planificació i tancament fiscal de l’exercici 2006, a càrrec de José Antonio Bernáldez, advocat i assessor fiscal. Dia: 13 de desembre Horari: de 18.30 a 20 .30 h Lloc: Delegació del Vallès Oriental inscripcions: caatvori@apabcn.es
la darrera edició del Concert de Nadal del CAATB amb la Basílica de Santa Maria del Mar plena de gom a gom.
i Intervencions Breus. Paral·lelament a aquesta exposició, el 15 de novembre el CAATB acollirà un debat que portarà per títol Construir una arquitectura de qualitat. Dates: fins a l’1 de desembre Informació i inscripcions: L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Telèfon 93 240 20 60 i informacio@apabcn.cat
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
Biennal d’Art de Vic La seu de la Delegació d’Osona del CAATB és una de les sales de la capital d’Osona que acolliran les obres seleccionades a la 5a Biennal d’art de Vic. Aquesta biennal, organitzada pe H. Associació per a les Arts Contemporànies, té l’objectiu de promocionar i difondre les arts visuals compromeses amb la contemporaneïtat. Dates: del 22 de desembre de 2006 al 28 de gener de 2007. Lloc: Pl. Major, 6 de Vic Informació: caatosona@apabcn.es
SESSIONS PROFESSIONALS
Presentació dels Premis 2007
Tu i jo a l’Espai d’Art
El CAATB presenta la 4a convocatòria dels Premis Catalunya Construcció en un acte que tindrà lloc el proper dimecres 29 de novembre a la sala d’actes del CAATB. La presentació anirà acompanyada d’una conferència a càrrec d’Ignacio Paricio Ansuategui, arquitecte i catedràtic de construcció. En el mateix acte també es presentarà el llibre “Premis Catalunya Construcció 2004/2005/2006”. Es lliurarà un exemplar del llibre a tots els assistents Dia: 29 de novembre Hora: 19.30 h Lloc: Sala d’actes del CAATB Inscripció en línia: http://www.apabcn.cat/nweb2/tramits/NovesActivitats. asp?activitat=AA0144 Informació: www.apabcn.cat/premis
L’Espai d’Art del CAATB acull l’exposició Tu i jo, de l’artista Maria Puig. Tu i jo és una selecció d’acrílics de l’artista que van des del 2002 al 2005 on la intenció és, mitjançant el cos humà, plasmar en un petit gest o en una expressió, les emocions i les sensacions que ens estructuren a tots per igual. Dates: fins al 19 de desembre Lloc: Espai d’Art de la primera planta del CAATB Informació: cultura@apabcn.es
Tancament exercici fiscal 2006 La Delegació del Vallès Occidental organitza una sessió informativa sobre Planificació i tancament fiscal de l’exercici 2006, a càrrec de José Antonio Bernáldez, advocat i assessor fiscal. Dia, hora i lloc: 16 de desembre, 19 h. Seu de la Delegació del Vallès Occidental Informació: caatvocc@apabcn.es
CONVOCATÒRIES
Assemblea general de col·legiats
EXPOSICIONS
Exposició dels Premis FAD
Exposició de Xaro Sánchez a Granollers
La sala d’exposicions del CAATB acull l’exposició de les obres finalistes i guanyadores dels Premis ARQ-InFAD d’Arquitectura i Interiorisme d’enguany. L’exposició mostrarà les 30 obres finalistes de les quatre categories actuals: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge,
La Delegació de Granollers acull l’exposició “Sistema solar”, de l’artista Xaro Sánchez. La mostra és un recull d’aquarel·les i gravats d’aquesta artista. Dates: fins al 15 de desembre Informació: caatvori@apabcn.es
La Junta de Govern convoca Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. Dia, hora i lloc: dimarts 12 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores en segona. Sala d’actes del CAATB Ha estat aprovat per la Junta de Govern: Ordre del dia provisional 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea general anterior 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació del pressupost de l’any 2007 4. Torn obert de paraules informació: Telèfon: 93 240 20 55
16/11/06 11:43:02
24 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2006
F
Formació:
Màster i postgrau
Pla de formació sobre els continguts del CTE El Departament de Formació dirigeix un ambiciós programa de cursos genèrics i específics per aplicar la nova normativa a tots els professionals Cursos genèrics i específics
Dins del pla d’accions de difusió del Codi tècnic de l’edificació (CTE) que porta a terme el CAATB, l’Àrea de Formació ha programat un pla de formació sobre els continguts del CTE per tal de proporcionar eines als professionals que vulguin aprofundir en els continguts d’aquest nou marc normatiu. A banda del cicle de sessions informatives i tècniques que ofereix el Col·legi, els professionals tenen al seu abast un complet programa de cursos que donen a conèixer les exigències i responsabilitats que defineixen els documents bàsics del Codi tècnic de l’edificació. El contingut d’aquest pla formatiu és transversal a la Formació Oberta que imparteix el Col·legi. Això implica que, a banda de cursos específics sobre aspectes concrets del CTE, s’han reformat tots els temaris de les activitats formatives del CAATB per adaptar-los als continguts del CTE. La metodologia emprada en el desenvolupament dels cursos és teòrica i pràctica; l’exposició del pautes teòriques va acompanyada de casos pràctics per tal que els alumnes vegin l’aplicació real dels continguts apresos. ■■■
Sessió tècnica del CTE sobre el DH-HS a l’auditori Winterthur
i280 Noticiari CAATB.indd 24
L’Àrea de Formació ha programat un curs genèric per tal de proporcionar a tots els professionals un coneixement general sobre què és el CTE. Amb el nom RD 314/2006: Codi tècnic de l’edificació. Principals aspectes i documents, els col·legiats tenen l’oportunitat de conèixer l’estructura, l’aplicació, els requisits bàsics i les exigències del CTE. En aquest curs, que s’anirà repetint un cop al mes durant tot l’any acadèmic, ja s’han inscrit més d’un centenar de professionals, i prop d’un centenar més han demostrat l’interès per participar en les pròximes sessions. D’altra banda, també es realitzen cursos específics sobre els diferents documents bàsics i sobre aspectes concrets que marca el CTE. D’entre tots els que hi ha programats, cal destacar el curs Seguretat en cas d’incendi. DB SI: mesures passives i actives, que s’impartirà el proper mes de febrer i que tindrà la participació activa de membres del Cos de Bombers de Barcelona. La direcció acadèmica del curs anirà a càrrec d’Eva M. París, directora del Gabinet Tècnic del CAATB, i de Joan Pedreny, arquitecte i arquitecte tècnic i cap de la Divisió d’Operacions de Bombers de Barcelona. ■
El CAATB presenta els continguts del CTE
16/11/06 11:43:35
i: Àrea de Mercat de Treball DEMANA MÉS INFORMACIÓ
c 25 formació
Telèfon: 93 240 23 58 treball@apabcn.cat
MÀSTERS I POSTGRAUS
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
Màsters i Postgraus Comencen els Màsters i Postgraus del CAATB. El cursos combinen l’adquisició de coneixements teòrics amb visites d’obra i jornades de formació vivencial per adquirir habilitats i competències El CAATB ha iniciat la seva oferta formativa de Màsters i Postgraus amb sis cursos d’alt nivell qualificatiu. Aquesta formació està concebuda per impulsar el progrés professional dels alumnes i afavorir l’adquisició de competències dels diferents perfils del procés de l’edificació. Els cursos combinen l’adquisició de coneixements teòrics a l’aula amb visites d’obres per tal de veure com s’estructuren a la realitat els coneixements apresos a l’aula. El 6 d’octubre va començar la 14a edició del Màster Project Manager i la 5a del Postgrau de Direcció d’Execució d’Obres, on es formen 37 i 35 alumnes, respectivament. El 20 d’octubre es va iniciar la 15a edició del Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut, on hi ha 22 alumnes, i el 27 d’octubre, la 4a edició de Postgrau de Cap d’Obra, que té 33 persones inscrites. Finalment, el 21 d’octubre va començar la primera edició del Postgrau de Patologies en Edificis Existents, una de les grans apostes del programa formatiu d’enguany, en què assisteixen 34 alumnes. ■■■
Treball en equip Els alumnes de la 14a edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme van posar a prova les seves habilitats de treballar en equip en una jornades que van tenir
lloc a l’Open Sports Club del Prat de Llobregat, el passat 10 d’octubre. Aquestes sessions estaven pensades per tal que els alumnes aprenguessin de forma vivencial una sèrie de conceptes relacionats amb la direcció d’equips de treball. La formació vivencial és un mètode de formació i desenvolupament professional que, per mitjà d’una sèrie d’activitats de caràcter lúdic i en equip, permet promoure determinades habilitats, competències o actituds en el personal d’una organització. El CAATB ja va organitzar el curs passat una jornada d’aquestes característiques, i davant de l’èxit obtingut, l’Àrea de Formació ha decidit repetir l’experiència. En primer lloc, els alumnes van haver de superar en equips unes proves de curta durada pensades per posar a prova la seva capacitat de treball en equip, coordinació i comunicació. Després, els equips es van haver d’organitzar per construir un cotxe de carreres. Amb el material que se’ls va donar, van haver de decidir-ne el disseny, comprar el material i construir un cotxe per guanyar una carrera, amb un ajustat pressupost. Amb aquesta prova es reforçava la comunicació i el treball en equip entre tots els membres del grup. En acabar l’activitat, es van posar a prova els cotxes i es va fer una cursa de relleus. ■
En el postgrau de DEO s’hi formen 35 persones
inauguració de la 15a edició del postgrau de coordinadors
Tots els participants en l’outdoor training amb els vehicles
Prova de treball en equip
Construcció del cotxe en l’outdoor
Propers cursos de Postgrau Postgrau de Cap de Grup. Gestió de la Producció
Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat
dates: de març a juliol de 2007 horari: divendres a la tarda
dates: de març a juliol de 2007 horari: divendres a la tarda i
i dissabtes al matí durada: 100 hores
dissabtes al matí durada: 100 hores
Més informació i inscripcions: Telèfon 93 240 20 60 ■ formacio@apabcn.cat ■ www.apabcn.cat/formacio Visita d’obra a les Arenes per part dels alumnes del postgrau de cap d’obra
i280 Noticiari CAATB.indd 25
16/11/06 11:43:52
26 c L’informaTIU DEL CAATB
NOTICIARI formació CAATB formació
2a quinzena novembre 2006
oberta DINARS CONSTRUCCIÓ
formació oberta tercer TRIMESTRE
2006 OBRA NOVA
Piscines: projecte, seguretat i construcció (DB SU)
■■■ OBJECTIUS:
Saber com executar el projecte d’instal·lació d’una piscina de tipus unifamiliar i de tipus col·lectiu, aplicant el DB SU del Codi tècnic de l’edificació programa:
1. Requisits i exigències 2. Definició i terminologia
3. Projecte i execució 4. Control de recepció 5. Control documental i assaig 6. Proves de servei 7. Toleràncies 8. Manteniment 9. Solucions constructives 10. Cas pràctic
Dates: del 13/12/06 al 20/12/06 horari: dll i dc, de 16 a 20 h preu matrícula: 216,00 € preu col·legiat/ada: 108,00 € responsable acadèmic:
Eva M. París. Arquitecta tècnica. Directora del Gabinet Tècnic del CAATB.
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS
Parets de tàpia
■■■ OBJECTIUS:
Analitzar les característiques i els comportaments de les parets de tàpia, les seves principals patologies i les terapèutiques adequades, així com les diferents intervencions, avaluant-ne la idoneïtat programa:
1. Introducció. Història i geografia de les
construccions de tàpia 2. Diferència entre parets de tàpia i d’adob 3. La tècnica de la tàpia 4. La lesió d’aixafament a la paret mitgera de tàpia 5. Altres patologies a la tàpia 6. Terapèutica 7. Casos pràctics
Dates: del 04/12/06 fins al 18/12/06 horari: dll, de 16,30 a 20,30 h preu matrícula: 202,20 € preu col·legiat/ada: 161,76 € professor:
Félix Ruiz. Arquitecte tècnic, enginyer civil i enginyer d’obres públiques. Perit judicial i tècnic de l’Administració local.
SEGURETAT I SALUT A LES OBRES
La seguretat en els treballs verticals
3. Mètodes de treballs verticals 4. Factors que intervenen en la caiguda i repercussions 5. Criteris per als plans d’evacuació urgent Dates: del 23/11/06 fins al 30/11/06 horari: dj, de 18 a 21 h preu matrícula: 101,10 € preu col·legiat/ada: 80,88 €
professor:
professor:
1. Introducció i objectius 2. Pressupost
3. Pla de treball 4. Pla de progrés 5. Certificacions 6. Utilitats Dates: del 11/12/06 fins al 20/12/06 horari: dll i dc, de 16 a 21 h preu matrícula: 337,00 € preu col·legiat/ada: 269,60 €
■■■ OBJECTIUS:
ments electrònics visats
• Emplenar la documentació d’acord amb els requeriments legals i de validació del visat • Crear documents tècnics en format PDF amb Adobe Acrobat Standard, seguint els requeriments del visat digital • Visar treballs i documents tècnics en format electrònic PDF • Signar electrònicament i enviar docu-
programa:
preu col·legiat/ada: 30,00 €
• Estructura i funcionament del Gescol 4.0 • Casos pràctics: visat de certificat d’habitatge usat, visat d’informe, visat d’obra i seguretat, tramitació d’actes • Documents tècnics en PDF Dates: del 29/11/06 fins al 01/12/06 horari: dc i dv, de 17 a 20 h
Manel García. Professor d’informàtica del CAATB Cristina Rocamora. Gestora de Visats del CAATB Cristina Giménez. Gestora de Visats del CAATB
■■■ OBJECTIUS:
Adquirir una formació tècnica específica per a l’elecció, inspecció, supervisió i control dels treballs verticals programa:
1. Criteris i normativa bàsica 2. Equips de proteccions individuals i col·lectives
David Godoy. Tècnic en prevenció de riscos laborals i tècnic especialista en treballs verticals. Director del Departament de Formació de Vertisub. Núria Martínez. Tècnica en prevenció de riscos laborals i tècnica especialista en treballs verticals. Membre del Departament de Formació de Vertisub.
INFORMÀTICA I LES TIC APLICADES AL SECTOR
Pressupostos i seguiment d’obres amb TCQ2000
■■■ OBJECTIUS:
• Dominar les aplicacions del programa • Aprendre a fer la planificació, i intercanviar informació i fitxers amb altres programes informàtics programa:
GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic
Olga Cid. Arquitecta tècnica. Tècnica municipal. Experta en programes informàtics d’amidaments i pressupostos.
preu matrícula:
30,00
€
professor:
Podeu trobar la relació sencera de cursos així com el pla d’acció formativa del Codi Tècnic a www.apabcn.cat/formacio
i280 Noticiari CAATB.indd 26
16/11/06 11:44:16
Assessoria:
A
DOCUMENTS A L’ABAST
c 27
NOTICIARI CAATB
L’informaTIU DEL CAATB
DINARS CONSTRUCCIÓ
2a quinzena novembre 2006
El Gabinet tècnic del CAATB prepara un nou Document a l’Abast sobre bastides nnn El mes de juny passat, es van reti-
rar dels punts de venda habituals els “Documents a l’Abast” (DA) sobre bastides (10.2 Bastides i 26 El projecte de bastida) per adequar-los a la normativa que va aparèixer a finals del 2004, el Decret 2177/04. Amb les conclusions que es van obtenir en el debat del cicle Matins Construcció sobre bastides del 7 de juny, va néixer el compromís de publicació d’un nou exemplar de “Document a l’Abast”, on es tractaran els temes relatius al Decret 2177/04 sobre treballs d’alçada. Es preveu l’edició d’aquest document durant el primer trimestre de l’any 2007.
Nou document ampliat Aquest nou DA recollirà l’anterior DA 26, El projecte de bastida, i l’ampliarà fent referència, primer, a la documentació que es demana en els ajuntaments quan aquests requereixen que hi hagi un tècnic que assumeixi la tasca de seguretat en el seu muntatge i desmuntatge, així com en la fase d’obra. De la mateixa manera,
s’hi inclouran els paràmetres d’accessibilitat necessaris a l’hora de muntar, col·locar, apilar material i desmuntar la bastida.
La segona part d’aquest nou volum farà referència als canvis en la normativa que hi ha hagut des de l’RD 1215/97 fins a la modifica-
ció d’aquest amb l’RD 2177/04, que introdueix una sèrie d’actuacions relatives a la utilització de les bastides: marcatge CE en bastides; resistència i estabilitat de bastides (nota de càlcul); Pla de muntatge, ús i desmuntatge (PMUD), especificant què és, quan es realitza i a quin tipus de bastides s’aplica, i finalment, quins són els professionals que hi poden intervenir, segons l’RD, i quines tasques poden dur a terme. Així mateix, s’hi afegiran unes llistes de control (check lists) per a la verificació correcta de tot el procés: les condicions de la documentació, l’elecció de la bastida segons el treball a realitzar, i el procés de muntatge, ús i desmuntatge. La tercera part tractarà les recomanacions professionals en la realització de les tasques “d’assumeix” de bastides, les implicacions professionals i la limitació de quina és la responsabilitat en cada cas. Amb caràcter informatiu, com a annex a tota aquesta documentació, s’afegirà un recull de tota la legislació aplicable en temes de bastides. n
Campanya de renovació de la pòlissa de MUSAAT 2007 La pòlissa de responsabilitat civil de MUSAAT té una vigència temporal i s’ha de renovar anualment. La renovació es fa automàticament mantenint les mateixes condicions de l’any anterior. En cada renovació s’obre un període de temps per sol·licitar canvis a la pòlissa. Fins al 15 de desembre de 2006 el professional té temps de fer les modificacions que li puguin interessar. Modificacions que es poden fer: 1. Ampliació o reducció de la cobertura 2. Canvi del pagador de la prima 3. Canvi de domiciliació bancària Amb motiu de la propera renovació, el Col·legi envia a tots els col·legiats assegurats a la MUSAAT, un escrit en què facilita l’imprès per formalitzar totes les modificacions, i posa a disposició dels col·legiats els serveis següents: 1. Atenció telefònica al tel. 932 40 20 60 - Horari: de 9.00 a 19.00 h 2. Resposta a les preguntes més freqüents al web: www.apabcn.es/musaat 3. Impresos de modificació al web: www.apabcn.es/musaat Les sol·licituds de modificacions es poden fer arribar per correu, fax o personalment: Oficines de Barcelona i delegacions · Fax 933 93 37 77
El termini per formalitzar les modificacions finalitza el 15 de desembre.
i280 Noticiari CAATB.indd 27
16/11/06 11:44:19
28 c L’INFORMATIU DEL CAATB 2a QUINZENA NOVEMBRE 2006
El Sector:
S
FÒRUM PREVENTIA
Es donen a conèixer els guanyadors dels Premis Preventia Els Premis Preventia 2006 han premiat aquest octubre empreses, institucions i persones que han destacat en la promoció i la divulgació de la seguretat i la prevenció ■■■ El 5 d’octubre va tenir lloc l’acte
de deliberació sobre les candidatures presentades en la quarta edició dels Premis Preventia. El jurat va premiar empreses, institucions i persones que han destacat per la seva activitat professional i per la seva tasca de promoció i divulgació dels valors de la seguretat i la prevenció. Aquest any, en la categoria Empresa, s’han guardonat tres companyies: Construcciones Rubau, SA; Fisiogestión Formación – Corporación Fisiogestión, i Mútua Intercomarcal. Construcciones Rubau és una empresa constructora dedicada tant a l’obra civil com a l’edificació, fundada l’any 1968. Va rebre el premi per ser l’empresa pionera a l’Estat espanyol en la implantació de sistemes de prevenció, així com per la seva campanya “Construïm segurs”, que té l’objectiu de definir les eines tècniques i pedagògiques amb la finalitat de millorar les condicions de treball, eines en els quals el CAATB hi ha fet diferents aportacions. Fisiogestión Formación – Corporación Fisiogestión, una empresa del sector sanitari fundada el 1970, va ser
i280 Noticiari CAATB.indd 28
premiada per l’especialització en tres àrees formatives: ergomotricitat, logopèdia i tècniques específiques de rehabilitació relacionades amb la seguretat i la prevenció. Pel que fa a l’entitat mutual sense ànim de lucre Mútua Intercomarcal, es va premiar el llançament del seu Programa equipara!, l’objectiu del qual és fomentar l’equiparació social i laboral de persones amb discapacitat, sensibilitzant administracions, empreses i professionals.
Institucions i persones L’objectiu dels Premis Preventia, als quals aquest any s’han presentat més de 60 candidatures, és reconèixer públicament les persones, empreses, entitats i ens públics que han destacat per orientar els seus esforços a fomentar i divulgar la cultura de la prevenció, fent tot allò que sigui necessari per a la seva aplicació. En la categoria Institucions, els premis es va atorgar aquest any a la Fundació Lluís Nomen d’Unió de Pagesos de Catalunya, per treballar en la prevenció i la seguretat en les tasques agrícoles i ramaderes, i vet-
llar per la salut dels treballadors. També el va rebre la Direcció General de Trànsit, pel seu sistema de gestió anomenat Plan de Auditorías, Autoevaluaciones y Revisiones del Servicio de Prevención, que ha aconseguit una sistemàtica reducció de la sinistralitat laboral. Alhora, el premi va reconèixer a la Direcció General de Trànsit l’èxit de la iniciativa de l’aplicació del permís de conduir per punts, perquè ha permès reduir
Fòrum Preventia de Prevenció i Seguretat La celebració del sopar i acte de lliurament dels Premis Preventia va tenir lloc el 16 de novembre a Manresa (Bages), coincidint amb la cloenda del 7è Fòrum Preventia sobre Prevenció i Seguretat. ■■■
l’accidentalitat viària, així com conscienciar la població de la necessitat d’una conducció prudent. Finalment, en la categoria Persona, aquest any els Preventia han guardonat José Hernández Paterna i Antoni Molina Vall-llovera. El primer és funcionari del Cos de Titulats Superiors destinat a la Sotsdirecció General de Seguretat i Salut en el Treball del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, com a coordinador de l’Àrea de Promoció de la Prevenció. Va ser premiat per la seva tasca preventiva i pels seus treballs com a tècnic de seguretat i higiene, i d’assessorament i inspecció d’installacions. Antoni Molina Vall-llovera ha treballat com a coordinador de la fundació per a discapacitats Pere Mitjans en temes d’habitatge i acompanyament terapèutic. Així mateix, ha col·laborat permanentment amb les comissions de Transport i Urbanisme. El premi va destacar la seva feina en la integració de les persones discapacitades en la vida social i laboral. ■
16/11/06 11:44:45
i280 Noticiari CAATB.indd 29
16/11/06 11:44:52
30 c L’informaTIU DEL CAATB
notícies del sector
2a quinzena novembre 2006
SEGURETAT I SALUT
Girona estrena un simulador de riscos en la construcció
El simulador de riscos de Palou de Revardit és l’únic de les seves característiques
■■■ El Centre de Formació que la Unió
Llei i riscos laborals
d’Empresaris de la Construcció de Girona (UEC) té a Palol de Revardit (el Pla de l’Estany) disposa des del mes d’octubre d’un simulador de riscos en la construcció innovador. Es tracta d’una estructura de formigó de tres pisos, equipada amb proteccions col·lectives i individuals, on es recreen tots els elements d’una obra real. També s’hi poden mostrar i provar les mesures de prevenció d’accidents i lesions, fent un incís especial en les caigudes d’alçada, que són els accidents més greus que solen patir els treballadors de la construcció, i els riscos del sobreesforç i les lesions musculars, que són els que provoquen més baixes. Aquestes característiques fan que el simulador –inaugurat oficialment el 20 d’octubre- sigui únic a l’Estat espanyol, on n’hi ha d’altres tipus.
La iniciativa serveix per donar suport al compliment de la Llei de prevenció de riscos laborals, que estableix que les empreses de construcció estan obligades a donar formació teòrica i pràctica en aquest àmbit als seus treballadors. Al Centre de Formació de la UEC s’imparteix aquest tipus de cursos, i el simulador s’utilitza a la part final de pràctiques. El Centre de Formació de l’UEC a Palol de Revardit fa dos anys que va començar a funcionar. Els tècnics que van dissenyar el seu simulador el van concebre imaginant tots els riscos que tenen els treballadors d’una obra, des de caigudes de persones o objectes fins a la possibilitat de quedar atrapats entre diferents elements de la construcció o de lesionar-se amb algunes de les màquines que utilitzen. ■
activitats del sector
seguretat 2007
Protecció contra Incendis Passiva i Activa L’Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB) juntament amb el Servei de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona organitza el Fòrum de Seguretat Jornades Tècniques de Protecció contra Incendis Passiva i Activa. En aquestes Jornades els tècnics representants de les principals empreses del sector d’incendis donaran a conèixer les tècniques, sistemes i mètodes de protecció contra incendis passiva i activa, aportant solucions a professionals de l’arquitectura i enginyeria. Dates: 18 i 19 de desembre Lloc: Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona Informació: Telèfon 94 406 12 00 www.emersis.org/forobarcelona/
i280 Noticiari CAATB.indd 30
EL SIMULADOR DE RISCOS DE PALOL DE REVARDIT ES TROBA A PLE RENDIMENT
L’àmbit de la seguretat estarà present a Construmat’07 El 2007 Construmat seguirà essent àmbit de debat, reflexió i interès sobre el sector. En aquesta propera edició, tindrà una especial incidència l’àmbit de la seguretat i la prevenció en la construcció. Dates: del 14 al 19 de maig de 2007 Lloc: Fira de Barcelona Informació: www.construmat.com
Preventia’07 La Fira i el Fòrum Preventia coincidiran el 2007. Tant l’un com l’altre tracten temes de prevenció i seguretat: riscos laborals, seguretat vial, serveis assistencials, tecnologies de la seguretat, seguretat industrial i personal i prevenció mediambiental. La fira té caràcter bienal, mentre que el forum és anual i quan no coincideix amb la fira adopta un format itinerant, creant la ruta de les ciutats de la prevenció i la seguretat. Dates a consultar: www.preventia.org
Laboralia Laboralia és la Fira integral de la Prevenció, Protecció, Seguretat i Salut laboral. Amb el títol, Riesgo, tindrà lloc la seva IV edició a València, per tractar la gestió de la prevenció. Dates: del 30 de maig a l’1 de juny de 2007 Lloc: Feria Valencia. Av. de las Ferias, s/n. València. Informació: Telèfon: 902 747 280 www.feriavalencia.com/laboralia
XVI Congrés de Salut Laboral La Sociedad Española de Salud Laboral en la Administración Pública organitza un Congrés que portarà per títol La integració de la Prevenció en les Administracions Públiques: Utopia o realitat. Dates: 21, 22 i 23 de març de 2007 Lloc: Pamplona Informació: Telèfon 948 22 39 82 www.seslap.com seslap07@nccsl.com
Security 2007 La Cambra de Comerç i Indústria de Bulgària organitza per catorzena vegada l’Exhibició Internacional especialitzada i el Seminari per la Garantia, Seguretat i Protecció, que tindrà lloc del 13 al 17 de febrer de l’any 2007 al Palau Nacional de Cultura a la ciutat de Sofia, Bulgària. Security 2007 és el lloc per a concloure transaccions i per a establir nous contac-
tes de negoci. La mostra va adreçada a tots aquells que estiguin interessats en la seguretat. Dates: del 13 al 17 de febrer de 2007. Lloc: Palau Nacional de Cultura de Sofia, Bulgària. Informació: Telèfon (+359 2) 989 72 40 811 74 28 fairs@bcci.bg www.bcci.bg/fairs/security/
Congrés Internacional de Prevenció de Riscos Laborals L’associació Xilena de Seguretat (ACHS) anuncia la realització del 5è Congrés Internacional de Prevenció de Riscos Laborals (ORP 2007) que tindrà lloc a Santiago de Xile. L’objectiu d’ORP 2007 és continuar amb la tasca de consolidar un fòrum internacional per intercanviar informació sobre els avanços més recents en els mètodes i projectes de treball, les tècniques i les eines d’ergonomia, seguretat, higiene, medicina laboral, psicosociologia, gestió de la prevenció i disciplines afins. Dates: 9, 10 i 11 de maig de 2007 Lloc: Sheraton Santiago Hotel & Convention Center, Avenida Santa Maria 1742; Providencia. Santiago, Xile Informació: Telèfon: (56-2) 233 5000 www.prevencionintegral.com/orpconference/2007/
16/11/06 11:45:15
i280 Noticiari CAATB.indd 31
16/11/06 11:45:20
32 c
notícies del sector
2a quinzena novembre 2006
premis fad 2004
Entrevista
Entrevista:
%
L’informaTIU DEL CAATB
PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ
Carolina Cuevas
Guanyadora del Premi a la Coordinació de Seguretat i Salut dels III Premis Catalunya Construcció
“Fins que no hi ha una sanció, no ens posem les piles” COORDINADOR
“L’arquitecte tècnic ha de fer valer la seguretat dels treballadors com un aspecte valuós de l’obra”
EFICIÈNCIA
“Quan l’encarregat de l’obra i l’equip són conscients de la importància de la seguretat, es treballa millor”
INSPECCIONS
“Tot tipus d’empreses reben visites i també les petites són objecte de sancions.”
■■
■■
■■
Maite Baratech informatiu@apabcn.es
sóc professora en el Postgrau de Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció. En acabar la carrera, vaig entrar al Taller d’Enginyeria Ambiental, SL, amb l’objectiu de trepitjar l’obra. A l’empresa feia tasques de direcció d’execució d’obra, seguretat… I la meva gran experiència i definitiva va venir amb la coordinació de seguretat de les obres del Fòrum de les Cultures, on em vaig dedicar de manera exclusiva a les tasques de seguretat. És on em vaig començar a especialitzar, gairebé sense adonar-me, i on em vaig familiaritzar amb obres grans, terminis curts i molta pressió.”
també patien molta pressió pel que fa a terminis i rebien visites periòdiques de la consellera i d’alts càrrecs del Departament d’Interior. Finalment, al novembre de l’any passat em vaig incorporar a GISA, on m’ocupo sobretot de temes de gestió d’obra i he deixat el dia a dia de la direcció d’execució de les obres i les coordinacions de seguretat i salut.”
■■■ L’arquitecta tècnica Carolina Cue-
vas i Martín treballa des de fa un any a l’empresa pública GISA, on és responsable de grup d’obres d’actuacions dels departaments de Salut i Presidència. Abans, però, va treballar al Taller d’Enginyeria Ambiental, SL, empresa on es va especialitzar en direcció d’execució i coordinació de seguretat, uns coneixements que va demostrar amb escreix en el projecte del Fòrum Universal de les Cultures. Un dels seus últims treballs com a coordinadora de seguretat, i que li va valer el Premi Catalunya Construcció en la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut, va ser la comissaria dels Mossos d’Esquadra al districte de Sants - Montjuïc de Barcelona.
Quin ha estat el procés d’evolució de la seva trajectòria professional, que la va dur fins a la coordinació de seguretat? “Vaig entrar al CAATB com a becària, mentre estudiava, i vaig rebre força cursos de seguretat, fins al punt que alguns professors deien que al final en sabria més que ells. Actualment,
i280 Noticiari CAATB.indd 32
Va ser una experiència dura? “Sí, però tot el projecte estava molt ben coordinat, amb reunions periòdiques sota la direcció d’Ezequiel Bellet. I va haver molt bona coordinació entre tots els coordinadors, sense oblidar la presència de la Inspecció de Treball i la pressió dels sindicats, que ajudaven força al compliment de les obligacions, de manera gairebé instantània, ja que estaven al nostre costat. Posteriorment vam rebre els encàrrecs dels projectes de les comissaries dels Mossos d’Esquadra de Gràcia i de Sants - Montjuïc, que
L’any 2007 es compleix el desè aniversari del Reial decret 1627/97, de seguretat en la construcció, que va instaurar la figura del coordinador de seguretat. Creu que en aquest temps s’ha produït un canvi substancial pel que fa a l’assumpció dels aspectes de seguretat a les obres? “Crec que s’ha evolucionat bastant i en empreses mitjanes i grans moltíssim. En empreses petites és més difícil però la conscienciació està entrant, tot i que el que té més pes és l’amenaça; i això és el que em sap greu: no es reacciona si no hi una amenaça al darrere o quan se sap que ha de venir el coordinador de seguretat a inspeccionar una obra. Les empreses mitjanes i grans, per la seva part, ja disposen de tècnics especialitzats en aquest camp. A GISA, en licitar una obra es demana expressament a
les empreses tècnics especialitzats en seguretat, en qualitat i en medi ambient; són uns tècnics més que formen part de l’obra. En això s’ha avançat força. De la mateixa manera són molts els caps d’obra que estan conscienciats i saben de què els parlem quan fem esment de la seguretat.”
Podem dir, per tant, que la figura del coordinador està consolidada i és valorada com es mereix? “Dins de l’obra pública ja se separen clarament les figures de la direcció d’execució de l’obra, que s’ocupa de tot allò relatiu a direcció i control de qualitat, control de materials, pressupostos, etc., i la de coordinador de seguretat, que vetlla per aquests aspectes relacionats amb la prevenció de riscos laborals. Crec que, efectivament, han d’estar separades.”
I podem dir que avui les obres són més segures? “Sí, no sé si és perquè els tècnics insistim molt en aquest sentit i ho tenim en general molt assumit, però el cert és que ha augmentat la seguretat. I això no només és tasca del coordinador, ha de ser-ne de tot l’equip. I en aquest sentit és molt important la
16/11/06 11:45:49
c 33 EnTrEVisTa premis CaTaLunYa ConsTruCCiÓ
L’informaTiU DEL CaaTB 2a quinzena novembre 2006
feina de l’encarregat. Si ell és conscient dels perills i en parlar-ne t’escolta, és una figura clau. Les obres que conec on millor han funcionat els aspectes de seguretat són aquelles en què l’encarregat ha fet cas dels suggeriments i les indicacions, ha corregit de seguida els errors i ha permès que el coordinador marxi tranquil.”
Com valora la intervenció de la inspecció de Treball per vetllar perquè es compleixin tots els requisits de seguretat que marca la llei? “A mi em sembla perfecte perquè, malauradament, fins que no hi ha una sanció no ens posem les piles, com ha passat, per exemple, amb el carnet per punts: aquesta ha estat la manera perquè es deixessin de fer moltes imprudències. Quan les empreses saben que poden rebre la visita de la Inspecció de Treball i ser sancionades, reaccionen. Així, amb vista als coordinadors de seguretat em sembla molt bé. Com més persones i organismes tinguem al darrere donant suport a la nostra feina, millor. El mateix succeeix amb els sindicats, tot i que de vegades adopten postures molt dures, sobretot quan es produeixen accidents.”
Creu que estan justificades les queixes de les empreses, que opinen que només es persegueixen aquelles que ja fan esforços per complir les seves obligacions?
Premis Catalunya Construcció. “no hi havia cap guardó que reconegués les diferents funcions professionals dels aparelladors” Com a guanyadora del Premi Catalunya Construcció en la categoria de seguretat per la Comissaria de mossos d’Esquadra de sants-montjuïc, què destacaria del projecte que el fa singular? “un dels trets característics és el termini amb què s’havien de realitzar les tasques. L’1 de novembre, entraven els mossos d’esquadra a l’edifici i s’iniciava el desplegament dels mossos a barcelona. També destacaria que era una obra complexa, a realitzar en 10 mesos d’execució d’obra. “un altre aspecte a ressaltar és que l’empresa constructora, CopCisa, hi va assignar una persona dedicada en exclusiva al seguiment dels temes de seguretat, amb qui jo podia fer les visites, sabent que sempre que hi anés la trobaria. i és en obres com aquesta que t’adones que quan l’encarregat de l’obra i l’equip són conscients de la importància de la seguretat, es treballa millor. Jo, en alguns casos, m’he hagut d’enfrontar a una constructora per demanar-li que no permeti que un industrial determinat continuï treballant a l’obra per l’incompliment reiterat de normes de seguretat. en canvi, en obres com aquesta l’empresa mateixa ja prenia aquesta decisió i se’n preocupava. d’altra banda, era una obra on la seguretat estava molt ■■■
i280 Noticiari CAATB.indd 33
planificada i on els sindicats volien també fer visites d’obra i col·laborar. i tot això fa força per donar suport a la figura del coordinador. “També cal destacar que la metodologia de control seguida i la planificació de la seguretat eren vitals. s’havien de compaginar els esforços constructius amb la seguretat sempre per davant.” ■■■
Quina contribució poden fer al sector els Premis Catalunya Construcció? “en el món de la construcció estaven més valorats els premis que, com els fad, reconeixien projectes i equips d’arquitectes. en canvi, no hi havia cap guardó que reconegués una direcció d’execució d’obra, una coordinació de seguretat i salut, i les diferents funcions dels aparelladors. no existia aquesta possibilitat. per això sóc contrària que els arquitectes, amb els seus equips, es presentin als premis; ells ja tenen els seus. això a banda, crec que són uns premis cada cop més reconeguts i amb una importància cada vegada més gran dins del camp de la construcció. Cal que el nostre sector, amb actes com aquest, es doni a conèixer a la societat.”
“No crec que es facin controls només a un tipus d’empreses. Tot i ser cert que les grans empreses constructores tenen un seguiment més habitual, per la meva experiència puc dir que també les petites reben visites i són objecte de sancions.”
És l’arquitecte tècnic el professional més adient per liderar aquesta tasca de conscienciació perquè la resta d’agents col·laborin? “L’arquitecte tècnic forma part d’un equip. Ha de ser un agent comunicatiu, competent per parlar en públic, per exposar la seva metodologia de treball i el seu pla de treball, com el planificarà, les reunions que vol fer... Ha de fer valer la seguretat com un aspecte valuós de l’obra, que és necessària i s’ha de tenir en compte. He vist casos en què el coordinador és una figura més a qui no es fa cas. Això no pot ser. El coordinador de seguretat ha de fer bé la seva feina. Hi ha tècnics que signen una designació de seguretat i salut sense ser conscients de les responsabilitats que això suposa. Cal que els tècnics tinguin una formació suficient per poder realitzar la tasca correctament. D’altra banda, no s’ha de veure el coordinador de seguretat com una figura incòmoda sinó com algú que vol ajudar i collaborar en l’obra, i no només com algú que esbronca.” ■
16/11/06 11:46:00
i280 Noticiari CAATB.indd 34
16/11/06 11:46:06
Reportatge: COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
A fons Coordinació de seguretat i salut
Projecte El tancament és l'estructura
i280 el reportatge.indd 35
r
reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
c 35 L’informaTIU DEL CAATB
2a quinzena NOVEMBRE 2006
Obra Terminis inajornables
16/11/06 11:00:03
36 c L’informatiU DeL CaatB 2a qUINzeNA NOVeMBRe 2006
reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
Simplicitat i seguretat L'edifici de la comissaria de mossos d’esquadra de Sants-montjuïc, va quedar finalista en la categoria de direcció d'execució d'obra i va rebre el premi a la coordinació de seguretat dels Premis Catalunya Construcció'06. Carolina Cuevas Arquitecta tècnica ■■■ La
Comissaria del Districte de Sants - Montjuïc havia d’estar operativa a partir del mes de novembre de 2005 per tal que el desplegament dels Mossos a la Ciutat de Barcelona fos efectiu. Tècnicament es va plantejar un edifici de formigó, ja que aquest material oferia una imatge de mur adequada per a l’edifici, a més d’un manteniment baix al llarg del temps. Aquesta presència del formigó conviu amb patis interiors, que proporcionen llum i claror a les diferents estances i que queden protegits per diversos elements de gelosia de peces de formigó. Així, els materials exteriors i, per tant, visibles són el formigó, el vidre i les diferents gelosies pauta-
des estratègicament tant a l’exterior com a l’interior. L’edifici disposa de tres plantes, una sota rasant i dues sobre rasant: ■ En la planta soterrada (cota –4,27) hi ha l’aparcament, els vestidors i la zona de retinguts. ■ A la planta d’accés (cota ± 0,00) s’hi ubiquen quatre barres, separades pels seus corresponents patis d’illuminació, i perpendicularment a aquestes, el volum principal, amb la façana que dóna al carrer Ulldecona.
obra premiada En el volum de la barra principal s’hi disposen les estances d’atenció al públic, com el porxo d’accés, el vestíbul i la recepció, així com el programa de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà
(OAC). La barra oest incorpora el programa de l’Àrea Bàsica Policial (ABP), al final de la qual hi ha la sala de brífing, directament comunicada amb la zona de vestidors inferior i la sortida secundària al pati aparcament exterior. En la planta +1 (cota + 3,47) es distribueixen tot un seguit d’estances, en un principi sense determinació d’ús. En la planta coberta (cota + 7,92) s’ha previst una sortida per al seu manteniment, tant constructivament com pel que fa als elements tècnics: antenes i instal·lacions. La coordinació de seguretat i salut d'aquesta obra va rebre el Premi Catalunya Construcció'06 i va quedar finalista en la categoria de direcció d'execució. ■
VISTA geNeRAl de lA COMISSARIA eN qUè eS VeUeN elS MATeRIAl
el plànol
VISTA de VeSTíBUl de lA COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
i280 el reportatge.indd 36
16/11/06 11:04:03
c 37 reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena NOVEMBRE 2006
Fitxa tècnica dades de l’obra
Nom de l’obra: Comissaria de mossos d’esquadra del Districte de Sants – Montjuïc de Barcelona ■■ Emplaçament: C. Ulldecona, 14. Barcelona (Barcelonès) ■■ Promotor: GISA ■■ Constructor: COPCISA ■■ Projecte i direcció d'obra: Ramon Sanabria , Taller Tres Arquitectura ■■ Direcció de l'execució de l’obra: Josep Vila , Taller d'Enginyeria Ambiental ■■ Cap d'obra: Albert Ferrer ■■ Coordinació de seguretat: Carolina Cuevas , Taller d'Enginyeria Ambiental ■■
DADES D'OBRA
Superfície construïda: 5.700 m2 ■■ Data d'acabament: novembre de 2005 ■■
s veuen els materials exteriors: formigó i vidre
-Montjuïc
Vistes interiors de les dependències de la comissaria
i280 el reportatge.indd 37
16/11/06 11:04:09
38 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena NOVEMBRE 2006
reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
Proteccions col·lectives col·locades
Proves de càrrega realitzades a les
Proteccions amb xarxes verticals
Proteccions col·lectives amb baranes
per sota del forjat
xarxes horitzontals col·locades sota
rígides a les escales de l’obra.
i xarxa rígida. Accessos a les plantes
l’encofrat
Es pot apreciar el reforç inferior
de treball mitjançant escales de mà
amb malla tipus mosquitera per evitar la caiguda de materials
La seguretat és un repte si hi ha restricció temporal
Actuacions en matèria de seguretat i salut En la primera reunió amb el contractista, Copcisa, quan encara s’estava estudiant el Pla de seguretat i salut de l’obra, es va deixar molt clar que el nivell d’exigència en matèria de seguretat i salut en l’obra seria màxim des del primer dia, independentment de la restricció temporal. Es va demanar, llavors, incloure les actuacions en matèria de seguretat i salut dintre de la planificació general de l’obra i
Les obres de les comissaries dels Mossos d’Esquadra presenten el problema del En la majoria d’obres, termini en què s’han de realitzar El pressupost de l’obra era de 8.166.229,35 € i el termini d’execució, 10 mesos. Afortunadament el disseny del projecte va considerar de forma encertada aquesta restricció temporal, amb un disseny relativament senzill i repetitiu. Tot i això, el volum d’obra de nova planta era molt gran i la coordinació entre tots els agents constructius (arquitecte, direcció d’execució, coordinació de seguretat i salut, contractista, GISA i Departament d’Interior) era l’element fonamental per assolir el repte. Josep Vila en va ser el responsable de la direcció d’execució i Carolina Cuevas, la coordinadora de seguretat i salut, ambdós del Taller d’Enginyeria Ambiental, SL. ■■■
edificis, d’aquest. Contínuament hi havia visites dels responsables del Departament d’Interior per pressionar sobre la data d’acabament de l’edifici. En aquest marc (gran volum d’obra, terminis ajustadíssims, gran pressió de la propietat, etc.), en la majoria d’obres, la seguretat i salut de l’obra és la que acaba patint les conseqüències de la situació, ja que moltes de les actuacions de seguretat són obviades per no perdre temps i anar mes ràpid a l’obra.
Des del punt de vista de seguretat i salut, la coordinació s’ha hagut d’adaptar a les característiques singulars del projecte. El termini s’havia de complir fos com fos, ja que el desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona depenia, entre d’altres
i280 el reportatge.indd 38
formant part del camí crític, si la planificació així ho necessitava. La finalitat era integrar la seguretat i salut dintre del flux de treball de l’obra i no com un afegit sense cap relació. La constructora, des del primer dia, va nomenar el recurs preventiu i un responsable permanent i exclusiu de seguretat i salut en l’obra.
Coordinació de seguretat. Metodologia de treball Actes de visita d’obra, notificacions a l’empresa i, si calien, informes. ■■■ Petició de la formació i informació rebuda als treballadors. ■■■ Control del personal i control de la maquinària i els equips de treball. ■■■ Documentació d’entrega d’EPI. ■■■ Revisió de la implantació dels serveis provisionals de l’obra. ■■■
Un marc singular
la seguretat i salut de l’obra és la que acaba patint les conseqüències de terminis ajustats
Control de les implantacions dels mitjans auxiliars de l’obra. ■■■ Proves d’efectivitat de la seguretat implantada. ■■■ Coordinació de les activitats empresarials (Comissió de Seguretat). ■■■ Coordinació amb empreses alienes a l’obra (Fecsa, etc.). ■■■
Aquest interlocutor permetia que les instruccions i ordres del coordinador s’executessin de forma immediata. La supervisió permanent permetia un nivell de neteja elevat, amb la disminució de riscos que això comporta, com també un control exhaustiu de les proteccions personals i col·lectives del personal i dels treballadors. Des de l’inici, es va treballar amb diàleg i treball conjunt, en equip. S’havia d’aconseguir la implicació de tots els agents des del principi. Es duien a terme reunions prèvies a l’hora de fer qualsevol feina nova. Es negociava la solució a adoptar i s’aprovava o modificava fins aconseguir un grau de satisfacció suficient. D’aquesta manera, es van redactar annexos al pla de seguretat i salut. Temporalment s’efectuaven les reunions de la Comissió de Seguretat, on s’establien criteris i s’exposaven les problemàtiques en temes relatius a la seguretat, en què intervenien des de l’encarregat de l’obra fins al responsable de seguretat nomenat de cada empresa subcontractada. Els tres últims mesos es va afegir el problema de treballar els caps de setmana i amb molts oficis de forma simultània. La tasca principal va ser coordinar les diferents empreses integrant els requeriments de seguretat i salut a tots els industrials que s’anaven incorporant. Aquesta conscienciació per part del contractista i el fet d’introduir la variable de seguretat des de l’inici, així com els recursos que es van destinar a aquest fet, van ser un factor clau per poder finalitzar l’obra el dia establert amb la qualitat desitjada i sense cap incidència des del punt de vista de seguretat i salut. ■
16/11/06 11:04:42
c 39 reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena NOVEMBRE 2006
Solucions simples per agilitar l'execució d'obra El formigó s’utilitza per donar una imatge mural que sembla adequada per a aquest tipus d’edificis Ramon Sanabria Arquitecte El solar es troba al Districte de Sants - Montjuïc de Barcelona, a prop dels antics habitatges d’Eduard Aunós. El nou planejament urbà per al barri de la Marina, que en el moment de la redacció del projecte es trobava en fase de pla de millora urbana, estableix una àrea de caràcter dotacional, així com una gran zona verda vinculada. Es preveu que la nova urbanització del pla de la Marina faci pujar els nivells dels carrers actuals més d’un metre, per tal de solucionar els problemes de desguassos que pateix la zona. L’edifici de la Comissaria se situa 1,5 metres per sobre del nivell del carrer actual, per absorbir les futures modificacions de rasants que tindran lloc al seu voltant. ■■■
Façana principal Es disposa un volum principal, amb major alçada que la resta de l’edifici, al llarg del carrer Ulldecona. Aquest cos acull les dependències de caire públic de la Comissaria i té la intenció de donar la imatge més representativa de l’edifici cap a l’exterior. La resta del programa es troba distribuït en quatre barres, que surten perpendicularment del volum principal. Aquestes barres són ocupades per les dependències de funcionament intern de la Comissaria, que no són accessibles al públic en general. Per a la façana del carrer Ulldecona, orientada al sud i amb un caire més públic, s’ha plantejat una pell de vidre i pavès protegida per un gran teló de gelosia de formigó que penja de la coberta.
Dependències interiors Per a les dependències interiors de la Comissaria, disposades al llarg de les quatre barres perpendiculars, s’han buscat solucions que permetin l’entrada de llum natural a tots els espais sense perdre la privadesa necessària
i280 el reportatge.indd 39
La imatge més representativa de l’edifici cap a l’exterior
en aquest tipus de centres. S’han creat uns patis lineals de 3,5 metres d’amplada entre les barres, de manera que tant els despatxos com els passadissos disposen d’obertures a l’exterior. Variant la situació dels passadissos a les diferents plantes, s’aconsegueix que no hi hagi visió directa entre els diferents despatxos. A més, s’han situat uns marcs de gelosia de formigó al llarg dels patis per ajudar a controlar la radiació solar a l’estiu i donar una major privadesa a l’interior.
S’utilitza el formigó armat formant murs que fossin alhora estructura i tancament
Solucions que permeten l’entrada de llum natural a tots els espais
Formigó armat Un del requeriments més importants per a la construcció de la Comissaria era el curt termini de temps en què s’havia de realitzar. Es va decidir utilitzar el formigó armat formant murs que fossin alhora estructura i tancament. Per als forjats, es va plantejar una llosa de formigó alleugerida a l’interior amb cassetons de poliuretà, que proporciona un bon acabat de formigó vist als sostres. Amb aquestes solucions s’aconsegueix que un cop està construïda l’estructura, també es troben realitzats gran part dels tancaments. S’utilitza el formigó per donar una imatge mural, que sembla adequada per a aquest tipus d’edificis i a més ofereix un baix manteniment en el temps. Així, els materials exteriors que conformen la imatge de l’edifici són el formigó, el vidre i les diferents gelosies pautades estratègicament tant a les façanes exteriors com a les dels patis interiors. Les gelosies de formigó s’han fet amb marcs d’acer galvanitzat que s’han fixat a l’estructura de l’edifici. Els elements prefabricats de formigó que formen la gelosia s’han incorporat de manera tradicional a l’interior d’aquests
Marcs de gelosia de formigó per ajudar a controlar la radiació solar
marcs. Amb elements tradicionals de baix cost econòmic, s’aconsegueix crear uns telons de gelosia que tenen una imatge innovadora. Les dimensions de les barres de despatxos permeten establir sense dificultat una estructura de murs de formigó armat ajudats per pilars metàl·lics a les zones amb obertures. La voluntat del projecte era cercar la màxima simplificació i repetició de les solucions constructives, per agilitar el procés d’execució de les obres. Els paviments s’han realitzat amb
solucions contínues, amb formigó acabat amb pols de quars o amb paviment multicapa de resines. Als sostres només s’ha fet servir cel ras allà on era imprescindible per encabir-hi les instal·lacions. Així, la major part de dependències tenen com a acabat el mateix formigó del forjat. Els cel rasos que s’han triat per als passadissos estan formats per safates metàl· liques registrables, que permeten el manteniment o l’actualització de les instal·lacions. ■
16/11/06 11:04:51
40 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena NOVEMBRE 2006
reportatge COMISSARIA SANTS-MONTJUÏC
Terminis inajornables La Comissaria Sants-Montjuïc es va construir en un termini inajornable de 10 mesos, per necessitats de la Conselleria d’Interior Josep Vila Arquitecte tècnic La Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sants - Montjuïc, amb una superfície de 5.700 m2 i un cost de liquidació, IVA inclòs, d’uns 9.600.000 euros, es va haver de construir, per necessitats de la Conselleria d’Interior, en un termini inajornable de 10 mesos, de gener a octubre de 2005. Afortunadament el projectista, coneixedor de la precarietat de temps de què es disposaria per a la seva execució, va projectar un edifici amb estructura de murs i sostres de formigó, una bona part vistos, la qual cosa feia que amb l’estructura acabada es reduïssin molt les feines de tancaments i divisòries. També va contribuir a la rapidesa d’execució amb relació a d’altres solucions més tradicionals, l’ús d’extradossats, divisòries interiors i cels rasos de plaques de guix laminat, com també la col·locació d’un paviment continu i únic de resines i una coberta invertida acabada amb grava. També hi va haver una magnífica organització de l’empresa constructora, que va possibilitar que, malgrat els imprevistos, l’obra es pogués entregar en la data demanada per la Conselleria. ■■■
la superfície en planta; la segona, la resta de superfície, es va poder dur a terme a partir del moment en què la companyia elèctrica va fer el descàrrec de la instal·lació. Atès que de cap manera no es podia ajornar l’entrega de l’obra, tot això va comportar una major dificultat per a la seva organització i seguretat, a més d’un increment de costos. Des del punt de vista tècnic de l’obra, també vull esmentar la solució d’impermeabilització que es va emprar i que el projecte no contemplava, que té avantatges i inconvenients. Es tracta d’una impermeabilització per mineralitzadors d’una llosa de fonamentació i murs de contenció en un terreny permeable, de sorres, i amb un nivell freàtic situat, en el moment de l’excavació, a uns 60 cm per sota de la llosa. Aquest sistema consisteix a empolsinar el producte sobre el formigó de neteja amb l’armadura ja muntada. A continuació s’hi ha d’abocar el formigó. El producte penetra per osmosi al formigó i en satura els capil·lars, creant una barrera que impedeix el pas de l’aigua.
Proteccions col·lectives en la fase d’estructura
Avantatges de la impermeabilització ■
Imprevistos Hi van haver fonamentalment tres imprevistos: dos, arbres que s’havien de trasplantar i el desviament de clavegueram existent, es van resoldre de manera racionalment satisfactòria pel que fa als terminis de l’obra. El tercer imprevist va ser la presència d’una estació transformadora (ET) a l’interior del solar, que malgrat l’inici immediat de gestions per al seu trasllat i les pressions a tots nivells, va suposar no poder disposar de tot el solar fins a quatre mesos després d’haver començat l’obra (recordem que el termini per fer-la era de 10 mesos). Com a conseqüència, es va haver d’executar l’obra, fonaments inclosos, en dues fases. La primera, fins on l’ET permetia, va suposar aproximadament un 70% de
i280 el reportatge.indd 40
És més econòmic que la solució amb membrana, amb totes les capes necessàries per a la seva aplicació (geotèxtil sobre el formigó de neteja, membrana impermeable, geotèxtil i capa de protecció de morter). ■ És més ràpid de posada en obra.
Desavantatges ■
El sistema no està avalat per cap document de qualitat tipus DIT, DAU, etc. ■ La garantia amb pòlissa d’assegurança està limitada a tres anys. La de la membrana, també. ■ Aquesta garantia es perd si la fissuració és superior a tres dècimes. La capacitat de la membrana per adaptar-se a la fissuració és, depenent del tipus de membrana, sempre molt més ample.
Proteccions col·lectives col·locades per sota del forjat
Aquest darrer aspecte crec que és molt important amb vista a la bondat de la solució com a sistema autònom d’impermeabilització, atès que: qui pot assegurar, més enllà del que els càlculs determinin, que no hi haurà una fissuració de més de tres dècimes en una llosa de formigó HA-25 de 60 cm de cantell i on no es poden fer juntes de retracció eficaces sense tallar l’armadura superior de la llosa? En el cas de l’obra de referència, la condició del temps era determinant. Amb el coneixement de tots els agents, es va decidir aplicar aquesta solució confiant que el nivell freàtic estigués en un nivell alt, amb un període de retorn també alt, i que el gruix mateix de la llosa col·laborés,
en cas de fallada puntual de la barrera estanca, a impermeabilitzar el soterrani. Seria bo que els polítics i gestors, a l’hora de fixar els terminis d’execució de les obres, especialment els de les comissaries dels Mossos, tinguessin present que tanta rapidesa és incompatible amb un bon nivell de la qualitat de la construcció. El cas de la solució de la impermeabilització que acabo de comentar és un exemple de decisió presa en funció del temps però amb el risc de temptar una mica la sort. En general tota l’obra es ressent de les velocitats excessives d’execució. Ho tindran en compte en el futur? Estaria bé. ■
16/11/06 11:05:32
i280 el reportatge.indd 41
16/11/06 11:05:41
42 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
Espai Empresa:
cobertes
Cobertes amb làmines de PVC Les làmines dePVC, proporcionen actualment el millor balanç de propietats per a ser usades en aplicacions d’estanquitat. La seva versatilitat els hi permet ser utilitzades en situacions i condicions molt diverses. questa adaptació a cada cas particular, prové de la gran varietat de gamma existent. Les làmines de PVC, gràcies al seu procés de fabricació, es poden elaborar “a mida”. “Fabricació a mida” significa que es pot regular l’espessor més adequada, si la làmina ha de ser reforçada amb fibra tèxtil o no, quina és la fibra tèxtil idònia, formulació, color i un llarg etcètera de característiques encaminades a un clar objectiu: obtenir la millor làmina per a cada aplicació. Les làmines de PVC es poden utilitzar exposades directament a la intempèrie o encofrades, en cobertes enjardinades (amb el millor compor■■■
tament anti-perforació per arrels), o en piscines (amb gran varietat de colors i models i amb excel·lent resistència a moviments diferencials del terreny). Resumint l’anterior, es pot dir que les làmines de PVC: ■ Són idònies per a un gran nombre d’aplicacions ■ Per la seva versatilitat en la fabricació, es pot obtenir una làmina per a cada ús ■ Es poden reforçar amb suports tèxtils ■ Tenen el millor comportament anti-arrels per a cobertes enjardinades ■ S’usen per a impermeabilitzar piscines (primer ús o rehabilitació) En l’actualitat, les làmines per a cobertes de PVC formen part d’un
i280 espai empresa.indd 42
sistema complet d’estanquitat, en el qual existeixen tots els accessoris necessaris per a cada situació. En altres paraules, més que de làmines d’estanquitat, s’ha de parlar de sistemes complets de impermeabilització. Existeixen instal·ladors formats específicament per a aquesta comesa ja que la instal·lació és un procés clau per a l’òptima utilització de les làmines i l’èxit de l’obra. El sistema d’unió utilitzat és el sistema més senzill i fiable: la soldadura física per “llavi de calor” (corrent d’aire calent que duu a la làmina a una temperatura propera a la temperatura de remolliment, amb el que s’aconsegueix una unió perfecta). El resultat és una làmina única i contínua. Les unions només es distingeixen per la doble espessor de la soldadura (vores superposades), però d’aquesta forma s’aconsegueix, a efectes pràctics, una sola làmina. A mode d’exemple, ja s’han instal·lat amb èxit cobertes de 140.000 m2! Addicionalment, experts, prescriptors i instal·ladors, solen escollir aquest tipus de làmines per una propietat afegida: l’excel·lent comportament del PVC davant el foc. El PVC, és un polímer auto–extingible, que no propaga l’incendi (ja que no degota), i contribueix molt menys a la càrrega de calor que altres materials (doncs en la seva composició té un 57% de part inorgànica, que en conseqüència no crema). Per tot això, les làmines de PVC per a cobertes estan experimentant un gran creixement i cada dia són més els professionals de la construcció que opten pel seu ús. ■
FORO IBÉRICO DEL PVC
16/11/06 11:20:25
c 43 espai empresa
L’informaTIU DEL CAATB
DIVERSOS
2a quinzena novembre 2006
Electricitat i disseny ■■■ Fontini va presentar en l’edició
de Matelec 06, que va tenir lloc del 24 al 28 d’octubre, una nova col·lecció d’interruptors d’estil. Es tracta de la Col·lecció Dimbler, construïda amb un nou mecanisme basculant de maneta, una base de porcellana i una coberta de llautó amb acabats d’or, cromats mat i patiné americà. Aquest disseny, inspirat en antics mecanismes dels anys 30 i 40, va ser molt popular a l’Europa Central i també es va utilitzar en el nostre país.
Ventall de possibilitats Pel seu disseny i materials, aquesta nova col·lecció ofereix un aire molt noble i elegant, perfectament combinable amb decoracions senyorials, cases d’estil neocolonial, modernista, petits palauets, etc. Així mateix, pot ser combinat amb diferents bases de fusta, porcellana o llautó de Fontini permetent un ampli ventall de
i280 espai empresa.indd 43
possibilitats de personalització i de triar un producte a gust de l’usuari més exigent amb la seva decoració. Quant al funcionament elèctric, Fontini ha desenvolupat un nou conjunt de mecanismes que permeten les
diferents funcions elèctriques habituals, per a electricitat 10A-250V, amb contactes de plata d’alt poder de ruptura i construït amb materials termoplàstics avançats. Es posarà a la venda a partir de gener de 2007. ■
FONTINI
Polígon Industrial Urvasa C/ Anoia 15. 08130 Santa Perpetua de Mogoda Tel.: 902.120.103 ■ www.fontini.com
16/11/06 11:20:36
i280 espai empresa.indd 44
16/11/06 11:21:03
i280 espai empresa.indd 45
16/11/06 11:21:08
46 c L’INFORMATIU DEL CAATB
ESPAI EMPRESA
2a QUINZENA NOVEMBRE 2006
QUALITAT
Auditories Due Diligence d’edificis Salvador Rigol
d’una DDe pretén que al llarg del cicle de vida de l’edifici s’aconsegueixi una millora substancial en el seu funcionament en els tres nivells d’anàlisi comentades anteriorment: econòmic, tècnic i funcional.
Responsable tècnic Departament Edificació i Materials Zona NE Applus+ ■■■ Cada vegada més les organitza-
cions immobiliàries es plantegen qüestions al voltant de l’optimització dels costos, del bon funcionament de les instal·lacions i de la satisfacció de l’usuari en el seu entorn de treball. És a dir, l’obtenció de valor afegit com a conseqüència d’una millor gestió de les instal·lacions i dels serveis de l’edifici. La Due Diligence d’edificis (a partir d’ara DDe) que l’organització Applus+ té implantada és una eina de diagnòstic i gestió que tracta, precisament, de quantificar els paràmetres anteriors.
Definició La DDe és aquell procés sistemàtic i rigorós d’anàlisi d’investigació d’un immoble una vegada aquest ha estat ocupat amb l’objectiu d’obtenir seguretat i confiança en l’activitat o funció del mateix. Té un paper doncs de diagnòstic i de gestió oferint la possibilitat en la presa de decisions a qualsevol escala. La realització periòdica d’una DDe és també una oportunitat de desenvolupament. És a dir, no és només un exercici tècnic avaluatiu d’un edifici, sinó que és també una eina de gestió que permet un feedback periòdic del funcionament de l’edifici, amb la finalitat d’avaluar el progrés cap als objectius marcats per l’organització, ja siguin aquests a immediat o a llarg termini. Les accions a desenvolupar després del procés d’una DDe, són fruit de l’anàlisi de persones que estan dintre de la pròpia organització, la qual cosa implica tant una total seguretat i confiança en les dades i resultats exposats, com una total seguretat i confiança en les decisions a prendre i les accions a emprendre.
El funcionament de l’Edifici Com se suggereix en l’apartat anterior, l’origen de tota DDe es recolza en el que s’anomenaria el concepte de “funcionament de l’edifici”. Aquest concepte se sustenta sobre la idea que un edifici és un ens dinàmic que està dissenyat i construït per a donar suport en la consecució d’objectius i desenvolupament de les activitats d’una organització. El criteri de funcionament serà conseqüència dels objectius marcats per
i280 espai empresa.indd 46
TERMOGRAFÍA DE LOS EMBARRADOS DE CONEXIÓN CUADRO GENERAL SAI A
l’organització pel que fa a la utilització de l’immoble o del funcionament real. Aquest procés comparatiu és precisament l’essència de la DDe analitzant dades i informació concreta i rellevant, ja que aquesta informació ha de permetre un millor coneixement de la utilització/funcionament de l’edifici, la qual cosa permetrà realitzar l’exposició real de l’estat de situació. Evidentment els aspectes de funcionament/coneixement d’utilització tenen unes característiques comunes o afins uns d’entre uns altres. Així podem destacar: ■ Aspectes econòmics: El desenvolupament de la DDe ens permetrà conèixer la veritat econòmica sobre l’immoble podent facilitar la decisió de la seva compra, venda, reforma, rehabilitació, manteniment, etc... Ens permet doncs conèixer les seves despeses corrents o costos operatius derivats del funcionament i també les inversions tant realitzades com a realitzar per a la consecució dels objectius proposats per l’organització. ■ Aspectes tècnics: Pel que fa a les condicions que es troben els elements constructius i les installacions, com també aspectes orga-
■
nitzatius i de gestió del funcionament de l’edifici i els seus serveis. Aspectes funcionals: Com aspectes funcionals s’inclouen tant els aspectes relacionats amb les condicions físiques de l’edifici (Accessos, disponibilitat d’espai, previsió de futur, etc.) com aspectes de factor humà, és a dir, les relacions entre l’entorn de treball, els usuaris de l’edifici, les seves necessitats, l’impacte sobre ells (Qualitat materials, qualitat ambiental, espais de descans, qualitat del lloc de treball, arxius, etc.).
Eina de diagnòstic i gestió. Els pros i els contres La DDe ens permetrà conèixer la veritat o el que és el mateix: ■ Conèixer les deficiències ■ Conèixer els punts forts ■ Conèixer el grau d’implicació del personal ■ Conèixer el grau de complicitat del personal ■ Ens permet anar prenent decisions ■ Ens permet la comparació entre edificis ■ Ens permet l’estalvi econòmic
Metodologia El procés metodològic d’una DDe ha de regular-se (no afegint res de nou) com qualsevol procés auditor Due Diligence segons els següents passos. ■ D’una banda l’objecte. És fonamental la seva definició ja que garanteix que no es desviï l’objectiu d’anàlisi, és a dir, es tracta d’analitzar un procediment de gestió, o d’avaluar l’entorn productiu, d’avaluar el manteniment, o d’avaluar el contingut (instal·lacions, d’avaluar el continent, d’analitzar una ubicació, d’avaluar la seguretat, etc.) o TOT alhora. ■ En segon lloc una planificació. Aspecte no menys fonamental que l’anterior, la planificació dels recursos necessaris per a realitzar la investigació. En aquest punt és important la complicitat de tots els implicats, ja sigui des dels titulars jurídics propietaris de l’actiu als tècnics realitzadors de proves i inspeccions, passant pels mateixos usuaris i pels gestors actius de les activitats de funcionament. ■ En tercer lloc una coordinació i desenvolupament. Juntament amb la direcció de projecte, la coordinació de tot el personal implicat sota els criteris i responsabilitats pactats torna a ser fonamental per a la recollida d’informació, el procés de monitoratge i gestió, i l’avaluació i anàlisi de la informació recollida. ■ Finalment la presentació de resultats. A través d’un informe que presenti la veritat sobre l’abast proposat. L’objectiu El resultat principal de la DDe és l’obtenció, amb la periodicitat que es determini, d’informació sobre l’edifici, segons el marc de funcionament proposat i tornant a les paraules ja utilitzades en aquest article: amb l’objectiu d’obtenir seguretat i confiança en l’activitat i funció de l’edifici actual i futura. ■
En definitiva, la posada en marxa
16/11/06 11:21:37
i280 espai empresa.indd 47
16/11/06 11:21:45
L’informatiu DEL caatB
Espai EmprEsa
1a quinzena novemBre 2006
sessions TÈcniques
apacar informació i assessorament en la compra de vehicles
el cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • valoració orientativa del vehicle de segona mà. • assessorament fiscal en la compra del vehicle. • contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • contractació de l’assegurança. informació Tercera planta del col·legi Telèfon: 932 40 20 57 fax: 932 40 23 64 auto@apabcn.es
i280 espai empresa.indd 48
i: punt d’informació al caatB inscripcions
48 c
Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabcn.cat /espais
Espai Empresa al caatB sessions TÈcniques
una solució energètica per complir les exigències de l’habitabilitat del ctE rEpsoL gas organitza una sessió amb el títol Una solució energètica per complir les exigències de l’habitabilitat del CTE, dins l’Espai Empresa que ofereix el caatB. ■■■
la sessió anirà a càrrec de Xavier rico, gestor de construcció i manteniment de repsol Gas, i miguel Ángel muñecas, investigador del centre Tecnològic de repsol. ■ el gas propà com a solució energètica per a l’energia solar. ■ repsol Gas ofereix llibertat geogràfica. ■ Diferents alternatives i configuracions per a la instal·lació solar Dia, hora i lloc: 11 de desembre, 19h. sala d’actes del caaTB. inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. l’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. inscripcions al punt d’informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es/espais
El teu millor projecte és retenir el talent
grupo sELEct organitza una sessió per conèixer i gestionar millor els bons professionals, amb el títol El teu millor projecte és retenir el talent, que anirà a càrrec de miquel Bonet, advocat, professor de la uB i conseller del grupo select. ■■■
Dia, hora i lloc: 18 de desembre, 19h. sala d’actes del caaTB. inscripcions a les sessions d’Espai Empresa. l’assistència és gratuïta i s’entregarà documentació. inscripcions al punt d’informació: Tel.: 93 240 20 60 o a www.apabcn.es/espais
16/11/06 11:22:17
guia activa
c 49
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
1
estructures & 4 5 3 6 $ 5 6 3 & 4
% &
4
façanes
5
Tancaments i divisions
guia activa
L’informaTIU DEL CAATB
solucions professionals
2a quinzena novembre 2006
' 0 3 . * ( »
# !V $EL 0ARC • #/2.%,,! 4ELF • 4ELF &AX %MAIL GRAUDEGRAUSA HOTMAIL COM
Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es
7 6
2
rehabilitació
revestiments i paviments
COBERTES
%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL
3
aïllaments i impermeabilitzacions
guia activa La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
i280 espai empresa.indd 49
16/11/06 11:22:23
GUIA ACTIVA
50 c L’INFORMATIU DEL CAATB
GUIA ACTIVA
2a QUINZENA NOVEMBRE 2006
SOLUCIONS PROFESSIONALS
La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
9
8
i280 espai empresa.indd 50
INSTAL·LACIONS
INTERIORISME
10
URBANISME I MOBILIARI URBÀ
11
TANCAMENTS PRACTICABLES
12
ENVIDRAMENTS
14
INFORMÀTICA
15
SANITARIS
16/11/06 11:23:29
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
c 51 GUIA ACTIVA
L’INFORMATIU DEL CAATB
SOLUCIONS PROFESSIONALS
2a QUINZENA NOVEMBRE 2006
1. ESTRUCTURES 2. COBERTES 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 4. FAÇANES 5. TANCAMENTS I DIVISIONS 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS 7. REHABILITACIÓ 8. INSTAL·LACIONS 9. INTERIORISME 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ 11. TANCAMENTS PRACTICABLES 12. ENVIDRAMENTS 13. MITJANS AUXILIARS 14. INFORMÀTICA 15. SANITARIS 16. SERVEIS PROFESSIONALS 17. EQUIPAMENTS 18. INDUSTRIALS 19. INSTAL·LADORS 20. BASTIDES 21. AUTOMOCIÓ 22. APUNTALAMENTS 23. CONSTRUCTORES 24. DEMOLICIONS.
16
SERVEIS PROFESSIONALS
20
BASTIDES
21
AUTOMOCIÓ
22
APUNTALAMENTS
23
CONSTRUCTORES
24
DEMOLICIONS
GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.
GUIA ACTIVA La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57
i280 espai empresa.indd 51
16/11/06 11:23:37
Demandes:
52 c L’iNforMATiU DEL CAATB
i280 cursos i serveis.indd 52
Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,
Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament. També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior. requisits: · Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. · Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada. · informàtica a nivell d’usuari d’Ms·office (Word, Excel) i valorable coneixements de presto, TCq2000, Ms·project i Autocad. · vehicle propi. S’ofereix: · Contracte laboral. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. · Jornada completa. · possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9259 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,
Selecciona DirECTor/A DE ProJECTES En dependència del director tècnic es responsabilitzarà de representar l’empresa davant del client. Les seves funcions seran, entre d’altres, definir el projecte, preparar la documentació base, fer el seguiment, gestionar la contractació i responsabilitzar-se de la direcció de l’obra. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament.
requisits:
· Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. · Experiència en edificació terciària i industrial. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari de Ms·office (Word i Excel) i valorable el Ms·project i presto.
S’ofereix:
· Contracte laboral. · Jornada completa. · Retribució: 55.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments. · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.
interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9270 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
iMPorTANT ENGiNYEriA DE BArCELoNA
pRoCEssos DE sELECCiÓ
iMPorTANT EMPrESA CoNTrUCTorA D'oBrA NoVA i rEHABiLiTACiÓ
iMPorTANT ENGiNYEriA DE BArCELoNA
iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA
2a quinzEnA novEMBRE 2006
important enginyeria de Barcelona especialitzada en edificació terciària i industrial i amb àmbit d’actuació nacional,
Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic i del director de projecte es responsabilitzarà de dirigir l’execució material de l’obra i controlar que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat. Depenent del volum i de la dedicació de l’obra, portarà entre 1 obra o entre 4 i 5 obres simultàniament. firmarà com a director d’execució d’obres.
requisits:
· Experiència professional a partir de 5 anys desenvolupant les mateixes funcions o funcions similars a les descrites. · Experiència en edificació terciària i industrials. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari de Ms·office (Word i Excel) i valorable el Ms·project i presto.
S’ofereix:
· Contracte laboral. · Jornada completa. · Retribució: 45.000 € bruts/anuals. L’empresa es farà càrrec de les despeses per desplaçaments. · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins l’empresa.
interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9269 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
important empresa constructora d’obra nova i rehabilitació, amb més de 25 anys en el sector i àmbit d’actuació Espanya, precisa per a la seu central de Barcelona,
Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap d’àrea es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 1 i 3 obres, seguint les directrius de la direcció facultativa. Tindrà al seu càrrec un administratiu d’obra, un encarregat i en funció del volum de l’obra, un ajudant al cap d’obra.
requisits:
· Experiència professional mínim de 3 anys com a cap d’obra. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms·office (Word i Excel), Ms· project i Autocad. valorable coneixements de programes d’amidaments i pressupostos. · Carnet de conduir.
S’ofereix:
· Contracte laboral. · Jornada complerta. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + incentius). · pla de formació a càrrec de l’empresa. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.
interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9272 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
16/11/06 11:51:40
c 53 DEMANDES
Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap de producció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 5 i 8 obres simultàniament. Controlarà que es compleixin els objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits: · Experiència professional mínima de 2 anys en obres de rehabilitació. · informàtica a nivell d’usuari d’Ms·office i Autocad. · Cotxe propi. S’ofereix: · Contracte laboral indefinit i jornada completa. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + variable). · possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. · incorporació immediata.
interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9276 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
iMPorTANT EMPrESA ProMoTorA-CoNSTrUCTorA
Empresa promotora constructora de Montcada i reixac especialitzats en obra nova,
Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. firmarà com a director d’execució d’obres. requisits: · Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms·office (Word i Excel). · Cotxe propi. S’ofereix: · Contracte laboral. · Jornada complerta. · Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. · possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. · incorporació immediata. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9264 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
i280 cursos i serveis.indd 53
iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA
Empresa de rehabilitació de façanes i reforma integral edificis i habitatges amb àmbit d’actuació Barcelona i Vallès occidental,
EMPrESA DE SErVEiS D'ArQUiTECTUrA
CoNSTrUCTorA D'EDifiCACiÓ i NAUS iNDUSTriALS
MERCAT DE TREBALL
L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA novEMBRE 2006
important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,
Selecciona CAP D’oBrA En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€. requisits: · · · ·
Arquitecte tècnic. Experiència professional mínima de 8 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de presto i Ms·office (Word i Excel). Cotxe propi.
S’ofereix: · · · ·
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. possibilitats de creixement i projecció professional.
interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9282 a:
CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal,
Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat. requisits: · Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 5 anys en direcció d’execució d’obres. · Coneixements d’usuari d’Ms·office (Word, Excel), presto, TCq2000, Ms·project i Autocad. · vehicle propi. S’ofereix: · Contracte laboral o relació lliberal. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. · Jornada completa. · possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9149 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
16/11/06 11:51:42
54 c L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA novEMBRE 2006
DEMANDES MERCAT DE TREBALLL
ViViENDAS JArDiN, S.A.
GEBirA, SA
Direcció facultativa/director/a d’execució de l’obra
Cap d’obra
per a execució material, planificació i seguiment i control de les promocions immobiliàries.
En dependència del director tècnic de la companyia, es responsabilitzarà de la direcció d’obra, càlcul i amidaments de projectes i confecció de pressupostos a Tarragona ciutat i als seus entorns.
PERFIL
PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. valorable entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements bàsics d’anglès. Coneixements informàtics de Windows, Auto· cad i office. Carnet de conduir i vehicle propi. incorporació immediata en una empresa consolidada integrada en grup de primer ordre.
imprescindible titulació d’Arquitectura Tècnica o homologada en el cas d’haver cursat la carrera a l’estranger. Entre 3 i 5 anys d’experiència. imprescindible vehicle propi.
S’OFEREIX
Jornada completa. Relació laboral estable. sou aproximat entre 36.000’· i 39.000’· negociable. incorporació immediata.
Remuneració entre 30.000’· i 33.000’· euros brut/anual negociable en funció de la capacitat i experiència del candidat/a. Estabilitat professional. Jornada completa i contracte laboral. El interessats adreceu el currículum per a/e: lgn.rrhh@viviendasjardin.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
S’OFEREIX
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: moya@optar.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)
ref.: 1017
ref.: 1040 TiL·LErS ArQUiTECTUrA i CoNSTrUCCiÓ, SL
Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa
Tècnic/a de projectes i obres per a despatx d’arquitectura. Les seves tasques seran: desenvolupament de projectes bàsics i executius, seguiment i visites d’obra, estats d’amidaments, entre d’altres. PERFIL
Titulació d’Arquitectura Tècnica. no es necessària d’experiència. Coneixements informàtics d’Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi. Els desplaçaments en principi són per Barcelona i municipis pròxims. Tipus de relació: associat a despatx professional. S’OFEREIX
Jornada completa. Retribució entre 21.000’· i 24.000’· euros brut/anual. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: a.s@coac.net o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) ref.: 967
Tota la informació al teu abast a
www.apabcn.cat
i280 cursos i serveis.indd 54
16/11/06 11:51:45
i280 cursos i serveis.indd 55
16/11/06 11:51:49
56 c L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA novEMBRE 2006
P
SErVEiS
MÀsTER i posTgRAus
anuncia’t
Tel: 932 40 23 76 AriNSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics exe· cutius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat. ARinsA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net AriNSA Busquem col·laboradors per al desenvo· lupament de projectes, estats de mesura· ments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitec· te tècnic. ARinsA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delinea· ció dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. preu croquis: 700 pTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia s’ofereix realització d’aixecaments topogrà· fics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació serveis de delineació per enginyeria i arquitec· tura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. servei d’enginyeria. projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tèc· nics superiors en prevenció de riscos labo· rals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).
i280 cursos i serveis.indd 56
Petits Anuncis:
oriol Telèfon: 639 89 10 63
DELs pRoFEssionALs
Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com
Perspectives, vídeos i maquetes: professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. sCRipTivA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCriPTiVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i ani· macions de grans promocions, concursos, ani· macions virtuals, fotomuntatges, interiors i exte· riors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. pres· supostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. sCRipTivA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura serveis tècnics d’arquitectura, edició de docu· mentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TREsDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructu· res, projectes de rehabilitació i plans de man· teniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; con· fecció d’amidaments, pressupostos i progra· mes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal· lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com
Despatx arquitectura AEDEs, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en exe· cució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de preven· ció de riscos laborals s’ofereix per a la realit· zació d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. gregorio Tel.: 653 792 435 ■ 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofe· reix per: Realització de projectes bàsic i d’exe· cució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. projectes d’enderroc. informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. perspectives, fotomuntatges. Aixeca· ment de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 ■ núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 sant Agustí, 3·5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció
Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza·amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com gesprom C.nou, 9 sant quirze del vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols s’ofereix estudi de delineació·CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construc· ció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspec· tivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avan· çats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.
s’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o plans de seguretat i salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el pla de seg uretat. Auditories de Contrac· tistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes. Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com
Pressupostos, prevenció i altres serveis professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabili· tat, legalitzacions, informes i projectes bàsics. Cp consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Despatx d’arquitectes tècnics CAsoBi, equip d’arquitectes tècnics i arqui· tectes col·laboradors, amb àmplia experi· ència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estu· dis de viabilitat, informes, certificats, dictà· mens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordi· nacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat. Telèfon: 93 372 04 94/ 678 77 32 62, casobi@telefonica.net Delineació per a taxadors (des de 4€/ encàrrec) planfactoring li dibuixa els plànols a través d’internet de manera ràpida, eficient i eco· nòmica, en un màxim de 24 hores. Dibuixem tres plànols gratis i sense compromís com a prova. informació i tarifes, www.planfacto· ring.net, isabel@crmio.net Es busca arquitecte tècnic Busquem arquitecte tècnic per a compartir despatx (zona sagrada família). Es tracta d’una oficina equipada en espai diàfan de 73 m2 a compartir amb d’altres professionals (enginyers). possibles col·laboracions. Renda: 250 €/mes oriol Cardoner Telèfon: 609 242 239 oriol@oriolcardoner.com
Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau
Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en faça· nes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupa· ment de projectes d’execució d’arquitectura. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdu· les d’habitabilitat. Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45
www.apabcn.cat/informatiu
16/11/06 11:51:55
Avantatges:
MERCAT DE TREBALL
per als col·legiats serveis Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col· laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’ofe· rir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per benefici· ar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Au· ditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Més informació: telèfon 932 47 93 00
Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitza· da en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avan· tatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excep· cionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Més informació: Departament CECO· TOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Infor· mació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les perso· nes, famílies i entorn. El CAATB ha esta· blert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos
i280 cursos i serveis.indd 57
aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psi· cològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diag· nòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astig· matisme): 900 €/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tracta· ments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions cal· drà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com
Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres esca· pades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70
Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconse· guir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat. Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses. Informació: Tel.: 902 30 35 35
A
DEMANDES
http://www.amenaempresas.com/empresas/
Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material infor· màtic a bon preu. L’acord facilitarà descomp· tes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Més informació: http://www.pistacero.es
Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/
ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal· lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com
Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tracta· ments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12
c 57 L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena novembre 2006
mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321
Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i des· comptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació. A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada. ■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger. Més informació: www.astonidiomas.com
Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habitació doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit. ■ Règim de pensió completa. ■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar. ■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels. ■ Préstec de binoculars Dates: 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com
Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de des· compte per a dues persones en els espec· tacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està repre· sentant Déu i altres psicòpates de Daniel Serra, dirigida per Jaume Nadal i amb Empar López, Muntsa Tur i Àngel Amazares com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villar· roel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com
Descompte en vehicles Ford Almeda Motors, concessionari oficial Ford, ofereix a tots el col·legiats i familiars, des· comptes, avantatges i una acurada selecció de vehicles seminous i KM.0. Informació: Telèfon: 93 396 41 21 rcclientes@almedamotors.co
16/11/06 11:51:56
AUTORA DEL TEXT I LA FOTO:
MAITE OSÉS NADAL
i280 la foto.indd 58
&
vistes immillorables al viatger. Un dels millors moments que poden assaborir els que visiten la ciutat, i moltes de les persones que viuen als afores de Sydney i que es desplacen mitjançant els ferris (un mitjà més de transport en aquesta ciutat), és sense dubte el capvespre. En aquest moment la llum fa de tota la línia costanera un paisatge increïble, on es barregen petites embarcacions privades ancorades, amb la Sydney Opera House o el Sydney Harbour Bridge, dues icones d’aquesta ciutat que es veuen des multitud de llocs. Si hi ha un edifici que simbolitza la modernitat i que s’ha erigit en icona d’una ciutat és la Sydney Opera House. Situat al port de Sydney, ofereix multitud de postals al viatger. Ideat per l’arquitecte Jorn Utzon, que explicava als encarregats de la construcció que les peces eren com grills d’una taronja, la seva construcció va estar plena de dificultats, incloent fins i tot l’abandonament del projecte per part de l’arquitecte mateix. D’aquesta manera la construcció es va allargar des de l’any 1957 fins al setembre de 1973. ■
2a QUINZENA NOVEMBRE 2006
■■■ Sydney és una ciutat que ofereix unes
L’INFORMATIU DEL CAATB
Sydney
SYDNEY 58 c
La Foto: METRÒPOLIS
16/11/06 08:45:40
%NERGIE 3OLAIRE (ISPANO 3WISS 3 !
%NERGÓA 3OLAR AL SERVICIO DE LA EDIFICACIØN
%NERGIE 3OLAIRE (ISPANO 3WISS 3 ! ES LA FILIAL DE LA EMPRESA SUIZA %NERGIE 3OLAIRE 3 ! QUE DESDE SE DEDICA AL DESARROLLO FABRICACIØN COMERCIALIZACIØN E INGENIERÓA DE SOLUCIONES DESTINADAS AL APROVECHAMIENTO DE LA ENERGÓA SOLAR BASADAS EN UNA TECNOLOGÓA Y EQUIPOS DE PRODUCCIØN PROPIOS 3U GAMA DE PRODUCTOS INCLUYE ABSORBEDORES SOLARES PARA COLECTORES NO ACRISTALADOS Y ACRISTALADOS LA #UBIERTA 3OLAR !3 Y EL PANEL ACRISTALADO 883EL DE ALTO RENDIMIENTO !SIMISMO SOBRE LA BASE DE LA MISMA TECNOLOGÓA HA DESARROLLADO UN TIPO DE PANEL RADIANTE QUE PERMITE LA CLIMATIZACIØN FRÓO Y CALOR INTERIOR DE EDIFICIOS ,A BASE DE LA TECNOLOGÓA DE %NERGIE 3OLAIRE ES UN INTERCAMBIADOR DE CALOR PLANO COMPUESTO DE DOS LÉMINAS DELGADAS DE ACERO INOXIDABLE CON UN DISE×O ALTAMENTE EFECTIVO QUE ASEGURA UN ELEVADO COEFICIENTE DE TRANSMISIØN TÏRMICA $ICHO INTERCAMBIADOR DE CALOR ES DEBIDAMENTE TRATADO EN SU SUPERFICIE MEDIANTE UN RECUBRIMIENTO SELECTIVO DE CROMO NEGRO QUE PERMITE OPTIMIZAR EL APROVECHAMIENTO DE LA ENERGÓA SOLAR GRACIAS A UNAS PROPIEDADES ØPTICAS INMEJORABLES
#OEFICIENTE DE ABSORCIØN
#OEFICIENTE DE EMISIVIDAD
α ε
,A #UBIERTA 3OLAR !3 PERMITE UNA INTEGRACIØN ARQUITECTØNICA DE LA ENERGÓA SOLAR EXCEPCIONAL %S UN CERRAMIENTO MULTIFUNCIONAL DEL EDIFICIO QUE FUNCIONA TANTO COMO ÞLTIMA CUBIERTA ESTANCA Y RESISTENTE EN ACERO INOXIDABLE DEL EDIFICIO ASÓ COMO DE PANEL SOLAR TÏRMICO PARA APLICACIONES DE !#3 CALEFACCIØN A BAJA TEMPERATURA Y CALENTAMIENTO DE PISCINAS K7H M A×O %L COLECTOR ACRISTALADO 883EL ES UN COLECTOR PLANO DE ALTO RENDIMIENTO FRUTO DE LA EVOLUCIØN DE MODELOS ANTERIORES Y DE LA EXPERIENCIA DE MÉS DE A×OS QUE %NERGIE 3OLAIRE 3! OSTENTA #ONSIGUE UNA RELACIØN PRECIO PRESTACIONES QUE LO SITÞAN ENTRE LAS PRIMERAS MARCAS DEL MERCADO %NERGIE 3OLARIE (ISPANO 3WISS 3 ! APUESTA CLARAMENTE POR LA DIFERENCIACIØN TANTO EN CALIDAD DE PRODUCTO COMO DE SERVICIO ACOMPA×ANDO EN TODO EL PROCESO SUS INSTALACIONES DESDE SU DEFINICIØN Y CONCEPCIØN HASTA LA ASISTENCIA EN SU EJECUCIØN Y PUESTA EN MARCHA
ENERGIE?SOLAIRE? INDD
i280 la foto.indd 59
%NERGIE 3OLAIRE (ISPANO 3WISS 3! # #ANTIR 0 ) #AN -AGAROLA %SPARRAGUERA 4 & WWW ENERGIE SOLAIRE COM
16/11/06 08:45:41
C
i280 la foto.indd 60
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
16/11/06 08:45:42