INF061216 by sia16

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Desembre 2006

Segona Quinzena

Preu: 2 €

281

El CAATB acull la segona edició de Construjove

Els joves miren cap al futur Tema: Els joves arquitectes tècnics veuen el seu futur amb optimisme P. 4-6 ■■

El noticiari

■■

SUPLEMENT ESPECIAL

P. 10

Jornades jurídiques sobre responsabilitat civil i penal El Reportatge

■■

CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

P. 31

La construcció a Catalunya

i281 portada_d.indd 1

14/12/06 10:13:05

CY CMY

El mejo r g o l p e

Sistemas para impermeabilización y drenaje de super fícies verdes ®

cubiertas edificios terrazas cubiertas aparcamientos áreas comunes áreas comerciales I n f ó r m a t e e n : w w w. t e x s a . c o m

TEXSA, S.A. MADRID BARCELONA Polígono Llanos de Jerez, 1 C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 28820 Coslada 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 91 669 38 70 Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 91 669 52 13 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com Servicio Atención Cliente (S.A.C.) Tel. 901 11 66 12

i281 portada_d.indd 2

14/12/06 10:13:07

Tema Jornades Construjove P.4-6

A la portada 3 CONSTRUJOVE

T . S R Noticiari La clau de la seguretat en la construcció. P.8

CONSTRUJOVE’06. Les segones jornades d’orientació professional destinades als estudiants i a joves arquitectes tècnics han estat un èxit de convocatoria i han permès un contacte directe entre els participants i les empreses del sector (El Tema, pàgines 4-6).

SUMARI

El Tema 4 ■ El Noticiari 8 ■ Formació 18 ■ El Sector 24 ■ Reportatge 31 ■ Espai Empresa 36 ■ Classificats 52 ■ Metròpolis 60 ■ Suplement especial: Codi Tècnic de l'Edificació ■

Sector Barcelona Meeting Point 10 anys. P.22

Membres d'honor del CAATB

Reportatge Balanç de la construcció a Catalunya 2006. P. 31

VISATS

Coeficient d’actualització d’honoraris a 15 de novembre Ca = 1,329 Propera actualització a 15 de desembre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2006: 372 €/m2

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.es

Crèdits:

Suplement Codi Tècnic de l’Edificació. cial Suplement espe ó l'Edificaci Codi Tècnic de

L’informatiu

rs Col·legi d’Aparellado a Tècnics de Barcelon i Arquitectes

E Especial CT Seu central: a 5. 08021 Barcelon Bon Pastor, a Vic, Manresa, Delegacions Granollers i Terrassa

Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61

www.apabcn.cat/ informatiu informatiu@ apabcn.cat

Suplement a L’informatiu Nº

281

Segona Quinzena Desembre 2006

CTE IC CODI TÈCN CIÓ DE L’EDIFICA

Metròpolis Bukhara. P. 60

L’Informatiu 281. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Emili Mata, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs, Carles Cartañá i Sergi Pons. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.es Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: President: Josep Terrones. Secretari: Joan Gurri. Comptador: Raimon Salvat. Tresorer: Enric Peña. Vocals: Celestí Ventura. Bages - Berguedà: Jaume Arimany. Osona: Jaume Garolera. Vallès Occidental: M. Rosa Remolà. Vallès Oriental: Esteve Aymà. Director general: Sergi Pons. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i281 sumari.indd 4

14/12/06 10:14:15

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

El Tema:

ELS JOVES PROFESSIONALS

Els joves veuen el seu futur amb optimisme Més de 280 nois i noies participen a Construjove 06, les segones jornades d’orientació professional del CAATB dirigides als estudiants i recent col·legiats

Construjove 06 va permetre que els estudiants i recent col·legiats coneguessin de primera mà els diferents perfils professionals de l’arquitectura tècnica.

Quins són els perfils professionals que pot tenir un arquitecte tècnic? Com és el dia a dia d’un professional? Què s’ha de fer per tenir coberta la responsabilitat d’una obra? Pot un arquitecte tècnic treballar fora del nostre país? Aquests són alguns dels dubtes que els estudiants d’arquitectura tècnica i els recent col·legiats van poder resoldre a Construjove 06, les segones Jornades d’Orientació Professional del CAATB, que van tenir lloc el 8 i 9 de novembre a la seu del Col·legi. Aquestes jornades van aplegar gairebé 300 futurs professionals de l’arquitectura tècnica, que van poder conèixer de primera mà les diferents ■■■

i281 el tema.indd 4

ocupacions que podran exercir com a arquitectes tècnics i resoldre molts dels dubtes a l’hora d’iniciar la seva carrera professional.

La professió des de l’experiència “L’objectiu d’aquestes jornades és acompanyar-vos en la sortida de les aules i en l’entrada al món laboral”, va explicar Josep Terrones, president del CAATB, en l’acte d’inauguració de Construjove, “i això s’ha de fer amb el màxim possible d’informació i coneixent de primera mà de tot allò que us trobareu en el futur”. I això és precisament el que es van trobar els estudiants a Construjove: taules rodones sobre els diferents perfils

Utilitzar els serveis del CAATB Josep Terrones, president del Col·legi, va donar uns quants consells als assistents a Construjove 06 durant la sessió de cloenda. En primer lloc, el president del CAATB va recomanar als alumnes que no tinguessin pressa a l’hora d’accedir al món laboral, que primer coneguessin amb profunditat el procés d’execució, la raó bàsica de la funció professional dels aparelladors. En segon lloc, que triessin bé la primera feina, més enllà dels valors econòmics. ■■■

I finalment, que fessin servir el col·legi. “L’assessorament tècnic i jurídic, la borsa de treball, l’àrea de formació, les jornades tècniques i de debat... L’obligació del Col·legi és ajudar el professional i aquí ens trobareu sempre que ens necessiteu”, va concloure Terrones. Construjove va comptar amb el suport dels col·legis d’aparelladors de Girona, Lleida i Tarragona, a més de les escoles d’arquitectura tècnica de Catalunya.

14/12/06 12:55:34

c el tema Els joves professionals

professionals, casos pràctics per analitzar com és el dia a dia d’un arquitecte tècnic, conferències sobre quins són els reptes de la professió que els futurs arquitectes tècnics hauran de resoldre, la manera com funciona el visat i les assegurances de responsabilitat civil, experiències per treballar fora de l’Estat espanyol... I tot amb el benefici afegit que els ponents eren tots professionals amb experiència que van transmetre uns coneixements basats en la realitat de la professió. Uns continguts, doncs, allunyats dels coneixements més teòrics que s’aprenen a la universitat. El que més va atreure l’atenció dels estudiants van ser les conferències on es parlava dels diferents perfils professionals dels arquitectes tècnics. Cap d’obra, director d’execució, cap de grup, tècnic d’estudis... La sala d’actes i la sala de conferències es van omplir d’estudiants que escoltaven amb atenció l’explicació dels professionals a propòsit de la seva tasca i les seves responsabilitats a l’obra. Els nous perfils professionals emergents dins de l’arquitectura tècnica també van despertar molt l’interès entre els estudiants. Així, més d’un centenar de persones van assistir a la taula rodona sobre el project manager i el gestor urbanístic, dos perfils professionals que estan molt de moda i dels quals tothom parla. Els estudiants van agrair que professionals amb experiència fessin una explicació detallada sobre aquesta tasca.

Fòrum d’Empreses Simultàniament a les conferències, la sala d’exposicions del Col·legi va acollir el Fòrum d’Empreses, on els assistents podien conèixer de primera mà algunes de les empreses més destacades del sector. Aquest fòrum estava plantejat com un espai de trobada en què els estudiants podien conversar amb els representants de les empreses i deixar-los el seu currículum si estaven interessats a treballar-hi. Durant els esmorzars i dinars, gratuïts per a tots els assistents, els estudiants podien utilitzar Construjove per fer networking, crear la seva pròpia xarxa social de contactes i veure com funcionen diferents empreses de la construcció. Més de 36 empreses i institucions del sector van participar en aquest fòrum, que va servir per facilitar i promoure el contacte entre els professionals i els joves estudiants d’arquitectura tècnica. Una altra de les activitats destacades va ser el taller d’intel·ligència emocional, on els alumnes van aprendre diferents habilitats que han de tenir en compte a l’hora de preparar una entrevista de feina. ■

i281 el tema.indd 5

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Lluís Grande, sotsdirector general de Foment de l’Ocupació de la Generalitat, Josep Terrones, president del CAATB, i Marta Esther Mulero, directora de la consultoria de recursos humans del CAATB, en l’acte d’inauguració

Enric Bisquert. Estudiant de la Universitat de Girona Què et semblen les jornades? Em semblen molt interessants. Em faltava una mica de coneixements sobre els diferents perfils professionals que puc exercir. La titulació d’arquitecte tècnic abraça moltes coses i ara tinc més clar a què em puc dedicar. Estàs treballant? No, només estic estudiant. Vaig estar treballant en pràctiques, però ara només estic estudiant. Com veus el teu futur professional? Es veu molt esperançador. A curt termini sembla que hi ha molta feina. L’empresa amb què vaig treballar a l’estiu ja volen que hi treballi més. De moment, pinta bé.

Raquel Alaguero EPSEB Què et semblen les jornades? Per tenir una idea general de tot estan molt bé. M’ha interessat molt la taula rodona sobre el project manager, amb diversos punts de vista de cada professional. Treballes? Treballo i estudio. Treballo en un despatx fent amidaments. Com veus el teu futur professional? No ho sé. Hi ha tantes sortides... Per això sóc aquí, per saber totes les possibilitats que tinc i per decantar-me per una o altra.

Xavier Manert. Acaba de finalitzar els estudis a l’Elisava Què et semblen les jornades? En faig una bona valoració. El meu objectiu era conèixer els diferents perfils a què em puc dedicar i això ho he vist. S’assemblen molt... Les jornades m’han permès fer-me una idea més detallada. Estàs treballant? Ara estic en un despatx d’arquitectura treballant com a liberal. Però tinc intenció de dedicar-me a fer de cap d’obra. Com veus el teu futur professional? Ara mateix no ho sé, però el que està clar és que hi ha molta feina. Fas diverses entrevistes, envies currículums... Gairebé et podria dir que pots escollir a quina empresa vols anar a treballar.

Marta Sensat EPSEB Què et semblen les jornades? Molt interessants i pràctiques. Totes les ponències estan molt bé i el que més m’ha agradat és que et presenten casos pràctics, les seves vivències. I veus que no has de tenir por de començar a treballar. Treballes? De moment estic fent el projecte. Busco alguna feina de mitja jornada, però no tinc cap pressa per entrar a treballar. Com veus el teu futur professional? Vull ser a l’obra. Tocar obra. En el sector hi ha molta feina, i veig el futur molt bé.

L’exercici professional ■■■ La taula rodona L’exercici profes-

sional i la responsabilitat civil del tècnic va servir per donar als futurs aparelladors una petita pinzellada d’un dels temes més importants que han de tenir present: la seva responsabilitat professional. Mònica Clemente, advocada i membre de l’Assessoria Jurídica del CAATB, va explicar les responsabilitats que tenen els tècnics tant en l’obra viva com en l’obra morta, i els diferents procediments que es poden obrir per exigir aquesta responsabilitat. En segon lloc, Sensi Gálvez, directora d’Assistència Professional, va explicar la funció del visat com a garantia de la professionalitat de l’arquitecte tècnic a l’hora de fer la seva tasca. “Documentar la feina és una bona manera per assegurar-se les espatlles”, va subratllar.

Esperar i pensar Adrià Guevara, director d’execució d’obra, va explicar que fa més de 20 anys que es dedica a aquesta professió i que encara dubta en moltes ocasions. Per això, aquest arquitecte tècnic va recomanar als assistents que busquessin el suport dels altres tècnics de l’obra i que no tinguessin por de cercar informació sobre la millor manera de solucionar un problema. Finalment, Rafael García, director tècnic de l’asseguradora Asefa, va explicar quin és el paper de les empreses asseguradores. ■

14/12/06 12:55:41

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

el tema Els joves professionals

Una professió amb un bon futur

Construjove 06 dóna pistes sobre quin serà el futur de la professió i inicia el debat sobre l’entrada en joc dels nous enginyers de l’edificació

Joves arquitectes tècnics es preparen per el salt a la professió

Estudiants coneixent de prop les sortides professionals al Fòrum d’Empreses

Josep Bohigas i Josep Terrones en la sessió de cloenda

La conferència sobre el futur de la professió va omplir la sala d’actes

Joves de 18 a 23 anys. Estudien bàsicament a l’EPSEB, a la Universitat de Girona i a la de Lleida, però escoles com Elisava i La Salle també formen un bon grapat d’estudiants. Molts ja treballen. Les empreses els busquen quan encara estan estudiant perquè comencin a veure el món al qual es volen dedicar. Són conscients que formen part d’un dels col· lectius amb més demanda dins del mercat laboral. Per això, no tenen pressa per entrar a treballar. Saben que poden triar l’empresa que més els interessi o la que millor respongui a les seves expectatives. Són les darreres promocions d’arquitectura tècnica. Darrere seu vindran els futurs enginyers de l’edificació i això els neguiteja una mica. Aquesta podria ser una radiografia dels assistents a Construjove 06 i, segurament, es podria extrapolar a la resta d’estudiants d’arquitectura tècnica. Són el futur de la professió i, per tant, s’hauran d’enfrontar a molts dels reptes que encara queden pendents. Aquests reptes i quin serà el futur de l’arquitectura tècnica van ser els temes de debat de la darrera taula rodona de Construjove, on van participar representants del món ■■■

i281 el tema.indd 6

empresarial, educatiu i professional del sector de l’edificació. D’entre les intervencions més importants, cal destacar la d’Enric Peña, membre de la Junta de Govern del CAATB, que va emplaçar els assistents a aconseguir que el reconeixement que té la professió dins el sector es traspassi a la societat. Per la seva banda, Raimon Carreras, director general de l’empresa Ull Blau, va marcar cinc punts com a principals reptes per als joves professionals: el sacrifici personal, l’aprenentatge continu, les relacions personals de confiança i la participació en la direcció i en la propietat de les empreses del sector.

Enginyers de l’edificació Javier Llovera, director de l’EPSEB, va desvetllar una de les grans preocupacions dels estudiants: com serà el procés que conduirà als futurs estudis d’enginyeria de l’edificació. Llovera va explicar que està previst que els nous estudis es comencin a impartir durant el curs 2008-2009, però que el procés es podria avançar un any, ja que es tracta d’una decisió política. També va explicar que l’EPSEB i

Destrumat nnn Josep Bohigas va participar

en la cloenda de Construjove. L’arquitecte va explicar que els darrers deu anys han estat els del darrer gran boom constructiu. “Fa 10 anys que entapissem tot el que quedava del nostre territori”. Bohigas es va mostrar horroritzat davant d’aquesta situació i va dir que cal apostar per una arquitectura compatible amb el medi. Bohigas es va mostrar partidari del que va anomenar la desconstrucció de la construcció, un procés per trobar eines innovadores en el procés de desconstrucció. Va explicar als assistents que estava a les seves mans fer una construcció més respectuosa amb el medi. “Cal construir menys, i quan es construeix, s’ha de pensar a poder reutilitzar i reciclar tots els materials.” L’arquitecte va aixecar un gran somriure a l’auditori quan va dir que, després de l’èxit del projecte APTM –el dels habitatges de 30m2– en la darrera edició de Construmat, proposaria a l’organització del certamen un cicle d’activitats paral·leles amb el nom de Destrumat, on posar en pràctica aquestes idees.

l’escola de València han desenvolupat una proposta sobre com haurien de ser les habilitacions i els canvis en els plans d’estudis. Aquesta proposta consisteix que els estudiants triïn entre si volen acabar els estudis d’arquitectura tècnica o volen passar-se al nou pla d’estudis d’enginyeria de l’edificació. Per als que ja són titulats, Llovera va explicar que les directrius amb què es treballa impliquen que els professionals que vulguin habilitar el seu títol com a enginyers de l’edificació hauran de revisar el seu expedient acadèmic i veure quines assignatures i quins cursos complementaris s’han cursat per reforçar aquelles àrees que no quedin prou cobertes. En aquesta mateixa línia, Josep Castellano, de la Universitat de Girona, va destacar que el mercat valorarà cada vegada més les competències del professional, més que no pas la seva titulació. Per la seva banda, Josep Gasià, de la Universitat i del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, va explicar la relació i bona entesa que ha d’existir entre els col·legis professionals i les universitatsper enfocar el futur amb força. n

14/12/06 12:55:56

i281 el tema.indd 7

14/12/06 12:55:58

c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

El Noticiari:

Seguretat i salut

JOSEP TERRONES, PRESIDENT DEL CAATB; MAR SERNA, DIRECTORA GENERAL DE RELACIONS LABORALS DEL DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERALITAT, I RAMON PUIG, PRESIDENT DE LA XARXA EUROPEA FOCUS, VAN OBRIR EL SEMINARI DE FORMACIÓ

La formació és la clau de la seguretat en la construcció El CAATB, el Departament de Treball de la Generalitat i la Xarxa Europea Focus van organitzar el 23 de novembre un seminari sobre formació en seguretat i salut en la construcció en què van participar una vintena d’experts europeus nnn El seminari europeu Formació: la

clau de la seguretat en la construcció, que va tenir lloc el 23 de novembre a l’Auditori IDEC de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va donar resposta als tres objectius de partida: conèixer l’evolució de la formació, descobrir experiències, i definir estratègies i línies de progrés. Els objectius van ser tractats en tres blocs específics, en què van participar una vintena d’experts de mitja dotzena de països europeus. La conclusió general va ser la que ja avançava el títol del seminari: que la seguretat

i281 Noticiari CAATB.indd 8

comença amb la formació. La jornada va ser organitzada per la xarxa europea de formació i acreditació en seguretat en la construcció Focus, el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). En l’obertura de la jornada, Mar Serna, directora general de Relacions Laborals i avui consellera de Treball de la Generalitat, va recordar que un dels indicadors fonamentals del desenvolupament d’un país és la sinistralitat laboral i què s’està fent per a

la prevenció dels riscos laborals. I va preveure que la Llei de la subcontractació en la construcció i el Projecte de llei d’obra pública donaran properament nous elements per reduir la sinistralitat. Per a la nova titular del Departament de Treball, “la formació és una inversió de futur”. Josep Terrones, president del CAATB, va recordar que, tot i que els accidents a la construcció a l’Estat espanyol tendeixen cap a la baixa -“cap a cotes europees”, va especificar-, els percentatges encara continuen sent massa alts. Fent referència

a la recent condemna de privació de llibertat i inhabilitació professional a tres arquitectes tècnics que desenvolupaven funcions de cap d’obra, cap de grup i coordinador de seguretat i salut en una obra situada a Madrid on van morir dos treballadors, el president del CAATB va recordar que: “La formació és la clau per canviar aquesta situació [de manca de seguretat a la construcció], i no mesures repressores com la presó”. Per la seva banda, Ramon Puig, president de la Xarxa Focus, va afirmar que és molt difícil avançar en la

14/12/06 13:09:24

millora de les condicions de treball si els que hi participen no tenen una visió de treball en equip. I va recordar que: “El sector de la construcció té poca tirada a treballar formant un sol equip”.

L’informaTIU DEL CAATB

SEGURETAT I SALUT

2a quinzena desembre 2006

El futur vist des de la realitat actual

Experiències de formació A banda de la conclusió general, el seminari va aportar força conclusions específiques. En el taller sobre experiències de formació, les conclusions a què es va arribar van ser que la formació i la seguretat han d’estar integrades. La formació ha de ser teòrica però sobretot pràctica, amb caràcter adaptable i realitzada de forma continuada i progressiva. La formació serveix per responsabilitzar tothom però també ha de generar un reconeixement professional. Per aconseguir-ho, cal que s’integri en un sistema de certificació racional d’àmbit europeu. En el taller d’acreditació es va donar especial importància a la formació específica en l’obra mateixa, entesa com una exigència real i no solament formal. També es va concloure que hi ha una situació erràtica en la convergència cap al model comú de l’espai d’educació superior europeu definit per la declaració de Bolonya, tot i que es comença a veure la llum al final del túnel. Aquest model cal que contempli una formació general impartida en el grau professional, i una d’especialitzada a través de màsters. També es va donar transcendència a la implicació del promotor en l’àmbit de la formació. El primer d’aquests promotors que n’ha de prendre nota –almenys a l’Estat espanyol– és l’Administració; no en va és el primer promotor del país. L’avanç ha d’arribar a través de la concertació i, perquè no vagi llastrat, cal eliminar del mercat de la construcció els que posen pals a les rodes.

NOTICIARI CAATB

nnn En la Taula de futur del seminari

LA TAULA DE FUTUR VA ESTAR FORMADA PER MARIE CRISTINE MICHEL, AL FARISTOL. D’ESQUERRA A DRETA, BRUNO RENDERS, DANIELE VERDESCA I EZEQUIEL BELLET, I LA MODERADORA, TERESA PALLÀS

EL TALLER DE FORMACIÓ VA ESTAR INTEGRAT PER BRUNO RENDERS. ASSEGUTS HI HA: CESIRA MACCHIA; PIERRE LORENT; EL MODERADOR, BERNARD MANCHEL; JAUME CANADÉS, I CHRISTIN BÜRGEMEISTER

Xarxa europea Focus

europeu Formació: la clau de la seguretat en la construcció, Marie-Christine Michel, de l’Organisme Prévention du Bâtiment et des Travaux Publics OTTP, va posar l’èmfasi que cal tenir en compte que els propers anys hi haurà molta gent que desapareixerà del mercat laboral, perquè es jubilarà, i també hi apareixerà molta gent nova. Michel va recordar que aquesta mobilitat dels professionals que han de rebre formació en seguretat no sempre es té en compte a l’hora de planificar esforços i estratègies. A França, té calculat que d’aquí al 2010 desapareixeran el 60% dels quadres, entre els quals, els responsables de la prevenció. Bruno Renders, de l’Institut de Formation Sectoriel du BâtimentIFSB, que va parlar de les organitzacions empresarials a Luxemburg, va recordar que encara avui dia la seguretat és vista com un objectiu paral·lel, imposat, perifèric. Daniel Verdesca, de la institució italiana Formedil, va destacar que el futur de l’educació i la formació passa per la integració. I va recordar que actualment en cada país de la Unió Europea hi ha un univers diferent. En aquest sentit, d’aprofitar els coneixements, Verdesca va fer referència al sistema britànic d’acreditació de competències professionals i coneixements sobre seguretat i salut a Gran Bretanya, que havia explicat Michel Dwyer, de CITB-Construction Skills. Cal integrar els programes i les xarxes per evitar duplicacions.

Taula de futur

Des de petits

Pel que fa al tercer taller del seminari, la Taula de futur, es va concloure que el futur de la seguretat en la construcció passa pel replantejament de la formació, i cal posar-s’hi ja. Cal integrar la formació en seguretat dins tots els plans formatius. La metodologia formativa i els recursos didàctics han de ser atractius i amplis: e-learning, jocs, eines pedagògiques, formació a l’obra, etcètera. Aquesta formació –avaluada– ha de ser per a tothom però alhora ha d’estar sectoritzada. També cal aprofitar les xarxes entre països per intercanviar experiències. El seminari va ser patrocinat per les empreses Espais i Teyco, i va tenir la col·laboració de Mútua Intercomarcal i Applus. ■

Ezequiel Bellet, director acadèmic del Postgrau de Cordinadors de Seguretat i Salut del CAATB, va afirmar que: “Si la formació no és un valor de cadascú, sigui quin sigui el seu lloc a l’escala, no acabarem fent res”. I va reclamar una formació que ha d’iniciar-se en l’etapa escolar i ha d’estar inclosa dins totes matèries formatives. Mentre el futur de la formació en seguretat a la construcció arriba, Bellet creu que tots els actors han de voler ser els primers a donar exemple. És a dir, a rebre formació. Però quins són aquests actors? Bellet va enumerar-ne un ampli rang, en el qual va incloure els inspectors d’obres i també els membres de la judicatura. n

i281 Noticiari CAATB.indd 9

nnn El passat 24 de novembre es va celebrar a la seu del CAATB una assemblea de la xarxa en què es va presentar la nova imatge i la nova pàgina web que a partir d’ara tindrà domini propi www. focusnet.eu. L’assemblea, en la qual van participar 10 socis de 5 països, va aprovar el conveni entre FOCUS i l’Associació Internacional de Coordinadors de Seguretat en la Construcció (ISHCCO) pel qual les dues organitzacions coordinen les seves activitats en matèria de formació (prioritat de FOCUS) i el reconeixement professional (ISHCCO) Es va posar en marxa un pla de treball 2007-2010 basat en 6 grups de treball:

bones pràctiques, formació de treballadors, expansió de la xarxa, projectes europeus, recerca i desenvolupament, i intercanvis d’estudiants i formadors. Finalment, es va acordar impulsar l’organització d’un col·loqui europeu sobre coordinació de seguretat i salut en la construcció amb motiu dels 15 anys d’aprovació de la Directiva europea sobre seguretat en les obres de construcció. Aquest col·loqui se celebrarà a Barcelona i tindrà una durada de 2 dies i s’estructurarà en diversos tallers on es podran tractar diferents aspectes de la coordinació: funcions i responsabilitats; legislació; formació; eines; i recerca i innovació.

14/12/06 13:09:30

10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena desembre 2006

DINARS RESPONSABILITAT PROFESSIONAL CONSTRUCCIÓ

Campanya per demanar Jornades jurídiques l’indult de tres aparelladors professionals al febrer El CAATB s’afegeix a la sol·licitud d’indult i recull signatures per evitar que els tres companys entrin a la presó ■■■ La Secció 2a de l’Audiència Pro-

vincial de Madrid ha condemnat, entre altres agents, tres arquitectes tècnics que desenvolupaven les funcions de cap de grup d’obra, cap d’obra, i coordinador de seguretat i salut, respectivament, a penes de dos anys i sis mesos de presó i inhabilitació professional, com a conseqüència d’un accident laboral en una obra situada a Madrid, en què van morir dos treballadors. La sentència és ferma i suposarà l’entrada efectiva a la presó dels tècnics condemnats. La sentència dictada, segons el criteri dels lletrats defensors, vulnera alguns preceptes constitucionals, al mateix temps que denota la manca de coneixement en profunditat per part del Tribunal del marc normatiu que regula la prevenció de riscos laborals i la seguretat i salut en les obres de construcció. Davant això, el Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid (COAATM) ha iniciat una campanya de suport i de recollida de signatures per tal de demanar l’indult d’aquests tres companys i evitar així que compleixin la pena de presó.

Carta del president Josep Terrones Tots els col·legiats i col· legiades van rebre al novembre una carta de Josep Terrones on el president del Col·legi fa una aposta ferma i decidida per polí· tiques que ajudin tots els agents del sector a complir les seves obligacions i responsabilitats en matèria de seguretat i salut. Terrones apunta tres línies d’ac· tuació necessàries per minimitzar l’accidentalitat laboral en la cons· trucció: millorar el mercat laboral amb polítiques de formació con· tínua i “d’acreditació” de coneixe· ments, racionalitzar l’estructura empresarial, i implantar una cul· tura de prevenció i seguretat que tota la societat assumeixi. nnn

i281 Noticiari CAATB.indd 10

El president del CAATB recorda que des del Col·legi es treballa per millorar la seguretat en les obres en tres àmbits: donant suport i consell a l’Administració, apostant per la formació de qua· litat i l’organització de jornades i seminaris sobre seguretat, i potenciant el servei de perits d’in· tervenció ràpida, que dóna suport als professionals que pateixen accidents a l’obra. Així mateix, Josep Terrones avança que el Col·legi està preparant un ampli programa d’activitats sobre seguretat en la construcció amb vista al 2007, un any que el Col·legi dedicarà a la seguretat i prevenció.

El CAATB s’ha afegit en aquesta campanya i està disposat a fer costat i donar suport als companys condemnats del Col·legi de Madrid, impulsant aquesta recollida de signatures per sol·licitar-ne l’indult. El Col·legi demana en aquest sentit la col· laboració de tots els col·legiats i col· legiades per aconseguir tantes signatures com sigui possible per demanar l’indult d’aquests companys i evitar així que entrin a la presó. Els professionals trobaran en el web del CAATB i en qualsevol de les seus col·legials, els impresos de recollida de signatures, tant les individuals com les col·lectives, on es poden afegir les signatures de familiars, amics i col·laboradors. Aquests impresos s’han d’emplenar, signar i retornar personalment al Punt d’Informació del CAATB o a qualsevol de les Delegacions. ■

El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i l’Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona (EPSEB) organitzen per als propers 16 i 17 de febrer unes jornades jurídiques sobre responsabilitat civil i penal dels agents de l’edificació. L’objectiu és generar un major coneixement i un apropament entre la magistratura, la fiscalia i els professionals de l’edificació. Les sessions tindran lloc el divendres 16 a la tarda i el dissabte 17 al matí, a la sala d’actes del Col·legi i a l’Aula Magna de l’EPSEB, respectivament. La sessió de divendres estarà dedicada a la responsabilitat penal en l’edificació. Les ponències principals aniran a càrrec del magistrat del Tribunal Suprem Carlos Granados i del fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Cumpido. Després, s’obrirà una taula rodona, amb la participació dels ponents i diversos agents implicats en la matèria. Hi participaran un advocat penalista, un arquitecte tècnic i coordinador de seguretat, i un promotor constructor. En acabar, i després del torn de paraules, hi haurà la lectura de conclusions. nnn

Cándido CondeCumpido, fiscal general de l’Estat, i magistrats del Tribunal Suprem participaran en les jornades jurídiques de responsabilitat civil i penal L’endemà, la jornada estarà dedicada a la responsabilitat civil en l’edificació. Els ponents principals seran Xavier O’Callaghan i Ignacio Sierra, ambdós magistrats del Tribunal Suprem de l’Estat. Com en la jornada anterior, després de les ponències s’obrirà una taula rodona, en què participaran diferents agents implicats en la temàtica. Les persones interessades en aquesta activitat es poden inscriure a www.apabcn.cat, trucant al 93 240 20 60 o bé enviant un correu electrònic a informacio@apabcn.cat. L’entrada en aquesta jornada és lliure, però cal inscripció prèvia. n

14/12/06 13:11:24

c 11 NOTICIARI CAATB

L’INfORmATIU DEL CAATB

SeGUReTAT I SALUT

2a qUINzeNA DeSembRe 2006

Jornada sobre seguretat a Manresa més de 150 persones participen en una jornada sobre seguretat organitzada per la Delegació del bages-berguedà del Col·legi La Delegació del Bages-Berguedà del CAATB va organitzar el passat 17 de novembre, juntament amb el Gremi de Constructors de Manresa i la Delegació del Bages-Berguedà del COAC, la 5a edició de la jornada La seguretat és un actiu, al Centre Tecnològic de Manresa. Aquesta jornada, en què van participar més de 150 persones, va significar un punt de trobada entre els diferents agents que intervenen en el procés de l’edificació per tal de posar en comú diverses iniciatives per augmentar la seguretat en les obres. Enguany, les sessions es van centrar en el fenomen de la subcontractació i el repte que planteja respecte a la seguretat i la salut laboral. La taula rodona de la jornada estava forma■■■

da per l’arquitecta tècnica Carolina Cuevas, recentment guardonada en els Premis Catalunya Construcció 2006, en la categoria de Seguretat i Salut en la Construcció; Gemma Carol, gerent del Servei de Prevenció Gaudí; Ricard Gordí i Esteve Galobart, tècnics de Prevenció de Grup Soler; Xavier Puigvert, responsable del Departament Jurídic Laboral del Gremi de Constructors, i Lourdes Barbal, inspectora de Treball. A la mateixa jornada es va poder veure una exposició de material de seguretat i prevenció laboral per als treballadors del sector, amb el títol, La seguretat és un actiu. Va comptar amb el suport de la Generalitat, Caixa Manresa, Cambra de Comerç i Mútua Intercomarcal. ■

Hemeroteca on line de L’Informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que difon els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional

www.apabcn.cat/informatiu

i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

i281 Noticiari CAATB.indd 11

14/12/06 13:11:34

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena desembre 2006

ACTIVITATS CULTURALS

Arquitectura de qualitat al CAATB La Sala d’actes del CAATB acull el col·loqui cultural dedicat als premis FAd d’enguany El 15 de novembre al vespre va tenir lloc al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) el col·loqui Construir una arquitectura innovadora i de qualitat, en el qual van prendre part quatre dels participants en els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2006: Josep Llinàs i Jaume Martí, arquitecte i arquitecte tècnic, respectivament, de la biblioteca Jaume Fuster, obra guanyadora dels Premis FAD en la categoria d’Arquitectura; Lluís Clotet, arquitecte de l’obra finalista Habitatges Illa de la Llum a Diagonal Mar, i Javier García-Solera, arquitecte d’una altra de les obres finalistes dels premis FAD, Habitatges Tutelats i Centre de Dia de Sant Vicente del Raspeig (Alacant). L’acte va tenir la participació de Quim Larrea, president de l’Arquinfad, l’entitat que atorga anualment els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, i va ser moderat per Enric Peña, membre de la Junta de Govern i vocal de Cultura del CAATB, com també membre del jurat en l’edició d’aquest any dels premis citats. ■■■

Espai de sociabilitat Josep Llinàs va obrir la jornada explicant que a l’hora de plantejar la biblioteca de la plaça Lesseps de Barcelona va tenir en compte on s’ubicaria la biblioteca en la plaça, de grans dimensions i amb problemes de pendent, respecte a la qual el volum de la biblioteca no era prou gran. Per això va decidir situar-la en un dels extrems de la plaça, “des del qual parla amb el propi espai obert i genera un espai important de sociabilitat al davant”, va explicar l’arquitecte. Pel que fa a l’edifici, Llinàs va considerar especialment la coberta, que va convertir “en argument exterior i interior” de la biblioteca i que dóna unitat al seu projecte. Llinàs va explicar que donarli sentit a una biblioteca és “fer-la transparent”; és a dir, “que des de fora es pugui veure l’interior i que des de dins puguis veure gent desconeguda que fa el mateix que tu”. Pel que fa a les dificultats, va destacar el repte de la instal·lació de la fusteria. Jaume Martí, l’arquitecte tècnic de la biblioteca, va afegir que també hi va haver els reptes plantejats pel terreny, on hi havia hagut unes cotxeres

i281 Noticiari CAATB.indd 12

La sessió va ser presidida per Enric Peña, tresorer del CAATB i Quim Larrea, president de l’Arquinfad

Jaume Martí, arquitecte tècnic

Biblioteca Jaume Fuster, ubicada a la Plaça Lesseps de Barcelona, guanyadora dels Premis FAD en la categoria d’Arquitectura

Josep Llinàs, arquitecte

14/12/06 13:12:12

c 13

i per sota del qual passava un línia de metro. Com a problema afegit, Martí va recordar el de la durada de l’obra, que va prolongar-se tres anys i es va realitzar en dues fases. Lluís Clotet va explicar que ell i el seu soci -l’arquitecte Ignacio Paricio- es van haver de cenyir a un marc molt estricte, que fixava clarament el volum i les alçades dels tres edificis que van a Diagonal Mar de Barcelona. I els calia col·locar 33.000 metres quadrats de superfície. També va afirmar que ell i el seu soci “no se sentien gaire a prop de la manera d’entendre la ciutat d’aquell planejament urbanístic”, i es referia a l’àrea on van treballar.

NOTICIARI CAATB

L’INfORmATIU DEL CAATB

ACTiViTATs CuLTurALs

2a quinzenA desemBre 2006

LLuís CLoTeT, ArquiTeCTe de L’oBrA FinALisTA HABiTATges iLLA de LA LLum A HABiTATges iLLA de LA LLum A diAgonAL mAr

diAgonAL mAr

Usos poc definits Clotet va explicar que cada vegada té menys clar què és un habitatge. Per això projecta edificis en què defineix poc els usos. “Intentem fer un tipus d’arquitectura que es limiti a qualificar l’espai, més que a donar respostes concretes”, va afirmar. El que sí tenia clar és que costa molt tirar endavant les idees. Moltes vegades pot convèncer el promotor, però després topa amb els venedors de pisos, “que no et deixen passar ni una petita aportació”. Va lamentar que això hagués passat en les dues torres i el bloc d’habitatges de Diagonal Mar, les plantes de les quals, va explicar, tenien unes possibilitats que finalment no s’han vist materialitzades. Ara bé, d’acord amb el que acabava d’afirmar sobre la indefinició de l’habitatge, va concloure: “És igual, perquè les plantes han de ser ambigües i han de permetre qualsevol cosa”. Per la seva banda, Javier GarcíaSolera va posar força èmfasi en l’entorn del seu edifici Habitatges Tute-

APACAr

JAVier gArCíA-soLerA, ArquiTeCTe deLs ConJunT residenCiAL i CenTre de diA de sAnT ViCenT deL rAspeig (ALACAnT)

HABiTATges TuTeLATs d’ALACAnT

lats i Centre de Dia, que al contrari del projectat per Clotet, no té la possibilitat de bones vistes. El rodejava un mur –l’expressió és d’algú del públicd’edificis per tres bandes. Per sort, a la quarta banda hi havia un bosquet de pins, que va estimular la creativitat de García-Solera. Aquest va decidir arraconar l’edifici en aquesta banda del solar, i enjardinar i deixar

Larrea, va qualificar conjuntament els tres projectes acabats d’explicar amb una cita de Manuel Solà-Morales, president del jurat del Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme d’aquest any: “Els Premis [FAD d’aquest any] han estat més sensibles a l’èxit de l’arquitectura que a l’arquitectura d’èxit”. ■

amb l’accés obert la resta del solar.

Millorar l’entorn García-Solera va mostrar-se convençut que l’arquitecte pot projectar en qualsevol lloc. El repte és que “quan te’n vagis el lloc sigui millor que quan vas arribar”, segons expressió seva. Com a conclusió del col·loqui, el president de l’Arquinfad, Quim

informació i assessorament en la compra de vehicles

el cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • • •

informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •-Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i281 Noticiari CAATB.indd 13

14/12/06 13:12:22

14 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a quinzena desembre 2006

ACTIVITATS col·legials

I Torneig de Golf d’aparelladors Més de 70 persones participen en la primera edició del torneig de golf dirigit als aparelladors i arquitectes tècnics, que destina tots els beneficis al Casal d’Infants del Raval de Barcelona 1

nnn

Guanyadors categoria superior

1r. Joan Ardèvol, 46 punts 2n. Miquel Arredonda, 46 punts nnn

Guanyadors categoria inferior

1a. Mercè Marco, 39 punts 2n. Luis García, 38 punts nnn

■■■ El passat 16 de novembre va tenir

Repartiment de premis

lloc la primera edició del Torneig de Golf per a Arquitectes Tècnics orga· nitzat pel CAATB. Més de 120 perso· nes es van trobar a les instal·lacions del Club de Golf Montanyà per pas· sar un dia agradable entre companys practicant aquesta afecció. Aquesta és la primera vegada que el Col·legi organitza una activitat com aquesta. Davant la bona acollida i l’interès que ha despertat entre els professionals, no es descarta que es pugui repetir en posteriors ocasions. El torneig tenia dues categories principals: una per als jugadors amb un handicap superior a 17,5 i una altra per als jugadors amb un handicap inferior. En la primera categoria hi van participar 60 persones i en la sego· na, 16. El circuit estava format per 18 forats que els participants havien de recórrer amb el mínim possible de cops. Al llarg del recorregut, en forats determinats, els jugadors havien de superar una prova especial i demos· trar les seves habilitats en aquest joc.

El torneig va finalitzar amb un ape· ritiu i un dinar conjunt amb tots els participants. Després del dinar, Josep Terrones, president del CAATB, es va adreçar a tots els assistents per mostrar la seva il·lusió per l’organit· zació d’un torneig com aquest. Ter· rones va remarcar la necessitat de crear espais com aquest, de trobada lúdica i relacional, i va avançar que es podria repetir l’any vinent. En acabar, hi va haver el repartiment de

Patrocinador principal

i281 Noticiari CAATB.indd 14

Patrocinadors

trofeus als dos primers classificats en les dues categories i en els forats especials. També hi va haver diver· sos sorteigs entre tots els assistents, que van poder guanyar diversos obse· quis de les empreses patrocinadores i col·laboradores. El CAATB farà arri· bar tots els diners obtinguts en la inscripció d’aquest torneig al Casal d’Infants del Raval de Barcelona, per tal que pugui portar a terme la seva tasca educativa i social. ■

Premis especials

Bola més propera a la bandera en el forat 14. Agustín Martínez, a 7,5 m Premi al driver més llarg en el forat 10. Miquel Ballester Premi al driver més llarg en el forat 18. Carlos Tarragona Premi a la bola més propera a la bandera en el forat 2. Jaime de Lara, a 1,9 m Premi a la bola més propera a la bandera en el forat 6. Jaume González, a 5,7 m 1. Foto de grup de tots els participants. 2. jugadors en el transcurs del Torneig de Golf. 3. Joan Ardèvol, guanyador de la categoria superior amb el president del CAATB. 4. Mercè Marco, guanyadora de la categoria inferior amb el president Josep Terrones.

Col·laborador

14/12/06 13:13:11

c 15

Sopar de col·legiats del Vallès Oriental

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

ACTIVITATS COL·LEGIALS

2a quinzena desembre 2006

notícies

ENTORN COL·LEGIAL

Realitats casuals a l’Espai d’Art del CAATB

■■■ L’Espai

L’entrada al restaurant.

Imatge del sopar.

El delegat Esteve Aymà adreçant-se als assistents.

Representació durant el sopar.

nnn La Delegació del Vallès Oriental

va organitzar el passat 24 de novem· bre el seu tradicional Sopar del Col· legiat, que enguany va tenir lloc al Restaurant Can Ribas de Montbui, de Bigues i Riells. Més de 250 perso· nes van assistir en aquesta activitat que va portar per títol Nit d’Ombres i Llums. L’activitat va començar amb un aperitiu als jardins del restau· rant, que va estar amenitzat pel grup

de teatre La Cònica / lacònica, que va interpretar un espectacle basat en la utilització de les ombres.

Personalitats i homenatges Després va començar el sopar, que va ser presidit per Esteve Aymà, delegat territorial i Celestí Ventura, vocal de la Junta de Govern del CAATB; Oriol Safon, alcalde de Vilanova del Vallès; Jaume Vilaregut, tinent d’alcalde de

visites culturals i altres DIVERSOS

Viatge a Viena

Bigues i Riells, i d’altres personali· tats del món polític i institucional de la comarca, així com representants d’altres col·legis. En acabar el sopar, es va fer un homenatge als col·legiats amb més de 25 anys d’exercici professional, als nous col·legiats i al personal de la Delegació. La festa va continuar amb ball fins a la matinada. n

d’Art del CAATB acull, del 21 de desembre de 2006 al 30 de gener de 2007 l’exposició foto· gràfica “Realitats casuals”, del fotò· graf afeccionat Daniel Medina. La mostra és un conjunt de fotografies d’aquest jove arquitecte tècnic que, en un món dominat per la digitalitza· ció, prefereix la tècnica fotogràfica tradicional i el revelat manual que fa ell mateix per a les seves fotogra· fies. L’exposició recull fotografies espontànies, que destaquen pel seu caràcter íntim i minimalista. Per inaugurar l’exposició, el 21 de desembre, hi haurà un vernissatge amb la presència de l’autor. ■

L’exposició dels Premis Catalunya Construcció, a Terrassa

La Delegació del Vallès Occi· dental acull, del 2 al 26 de gener, l’exposició dels III Premis Catalunya Construcció que atorga anualment el CAATB i que es lliuren en el marc de La Nit de la Construcció. La mos· tra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons, així com un vídeo amb imatges de l’acte de lliurament dels Premis en el marc de La Nit de la Construcció. ■ ■■■

Biennal d’art de Vic

■■■ Gairebé 40 persones, entre col·

■■■ La seu de la Delegació de Vic

legiats, amics i familiars, van participar en el viatge a Viena que va organitzar la Delegació del Vallès Oriental del 17 al 19 de novembre. Els participants van poder descobrir plegats la capital d’Àustria i els seus principals edificis i museus: l’edifici de l’Òpera, el Museu Bessons, el Palau d’Hivern... El viatge també va permetre fer una excursió pels voltants de Viena i els pobles del costat. A la fotografia, el grup a l’Aba· dia de Santa Creu i en un dinar en un restaurant tradicional. ■

Llum i silenci

i281 Noticiari CAATB.indd 15

és una de les sales de la capital d’Osona que acull les obres selec· cionades a la “5a biennal d’art de Vic”. Aquesta exposició es pot veure fins al 28 de gener de 2007. ■

La Delegació de Granollers acull, del 18 de desembre al 19 de gener, l’exposició “Llum i silenci”, de l’artista Cabestany, una expo· sició de pintura a l’oli centrada en paisatges de cases i habitatges. ■ ■■■

14/12/06 13:13:27

16 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

2a QUINZENA DESEMBRE 2006

ACTIVITATS COL·LEGIALS

Calendaris per al nou any ■■■ Per acompanyar l’entrada al 2007,

el CAATB ha editat un joc de calendaris (de paret, de taula i de butxaca) per a tots els col·legiats i també per als seus col·laboradors, amics i companys. En aquesta ocasió, els protagonistes del calendari de paret són obres de referència de les candidatures presentades en les tres edicions dels Premis Catalunya Construcció que anualment convoca el Col·legi.

Imatges de les obres Acompanyant el calendari de cada mes, es pot veure una imatge d’una de les obres premiades, o bé que han estat finalistes, i que s’ha escollit per la seva qualitat fotogràfica. Al final del calendari, es poden veure el llistat

activitats DEL COL·LEGI

de totes les obres de les candidatures guanyadores. El calendari de taula representa el mateix recull d’imatges muntades sobre un suport de cartró. El calendari de butxaca destaca per la seva dimensió, que permetrà tenir-lo guardat còmodament a la cartera o bé al moneder. ■

Tots els col·legiats interessats poden passar a recollir el seu joc de calendaris gratuïtament al Punt d’Informació del CAATB, al taulell de Visats o a qualsevol de les delegacions, a partir del 15 de desembre.

Inscripcions: La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia a la Delegació. També hi ha inscripció en línia. INFORMACIÓ:

caatvori@apabcn.cat ■ www.apabcn.cat

JORNADES JURÍDIQUES

Responsabilitat civil i penal en l’edificació El CAATB i l’Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona organitzen unes jornades jurídiques sobre responsabilitat civil i penal dels agents de l’edificació. L’objectiu és un major coneixement i apropament entre la magistratura, la fiscalia i els professionals de l’edificació. Les ponències principals sobre responsabilitat penal aniran a càrrec del magistrat del Tribunal Suprem Carlos Granados i del fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Cumpido. La jornada dedicada a la responsabilitat civil en l’edificació anirà a càrrec de Xavier O’Callaghan i Ignacio Sierra, ambdós magistrats del Tribunal Suprem de l’Estat. Dies: divendres 16 i dissabte 17 de febrer Lloc: sala d’actes del Col·legi i Aula Magna de l’EPSEB, respectivament. Inscripcions: L’entrada en aquesta jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. INFORMACIÓ: Telèfon 932 40 20 60 www.apabcn.cat ■ informacio@apabcn.cat

CAFÈ TÈCNIC

El CTE segons les auditories de risc (OCT) La Delegació del Vallès Oriental organitza un Cafè Tècnic amb el nom Anàlisi del nou marc normatiu: el CTE segons les auditories de risc (OCT) en el projecte i l’execució d’obra. La sessió anirà a càrrec de l’empresa Qualibérica. Dia: 22 de gener Hora: de 17.30 a 19.30 h Lloc: Delegació del Vallès Oriental

i281 Noticiari CAATB.indd 16

EXPOSICIONS

Premis Catalunya Construcció, a Terrassa La Delegació del Vallès Occidental acull l’exposició dels III Premis Catalunya Construcció que atorga anualment el CAATB i que es lliuren en el marc de La Nit de la Construcció. La mostra recull 8 plafons amb les obres finalistes i guanyadores de l’edició d’enguany d’aquests guardons, així com un vídeo amb imatges de l’acte de lliurament dels Premis en el marc de La Nit de la Construcció. Dates: del 2 al 26 de gener Lloc: Delegació del Vallès Occidental INFORMACIÓ: caatvocc@apabcn.cat

Hemeroteca on line de L’Informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que difon els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

Exposició de Cabestany a Granollers La Delegació de Granollers acull, del 18 de desembre al 19 de gener, Llum i silenci, de l’artista Cabestany, una exposició de pintura a l’oli centrada en paisatges de cases i habitatges. Dates: fins al 19 de gener de 2007 Lloc: Delegació del Vallès Oriental INFORMACIÓ: caatvori@apabcn.cat www.apabcn.cat

www.apabcn.cat/informatiu

SORTIDES CULTURALS

Grease al Teatre Victòria La Delegació del Bages-Berguedà organitza una sortida al teatre per anar a veure el musical Grease al Teatre Victòria de Barcelona. Dia: 20 de gener Preu: 40 € per a col·legiats i 50 € per a no col·legiats (l’autobús + berenar + entrada). INSCRIPCIONS: caatbages@apabcn.cat

14/12/06 13:14:00

i281 Noticiari CAATB.indd 17

14/12/06 13:14:07

18 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Formació:

Màster i postgrau

Equip de professors del Postgrau de Direcció d’Execució d’Obres

Postgrau de DEO: aprendre de l’experiència PEDAGOGIA

És l’única oferta formativa de tot Catalunya dedicada específicament a la direcció d’obra.

FORMACIÓ

El curs està plantejat per transmetre als arquitectes tècnics una metodologia i unes línies de treball.

QUALITAT

Els professors del curs són professionals amb gran experiència en la direcció d’execució.

■■

El setembre de 2004 el CAATB va iniciar la primera edició del Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres (DEO), un curs que, encara ara, és l’única oferta formativa a tot Catalunya dedicada específicament a la direcció d’obra. Després de cinc edicions, el postgrau s’ha consolidat com una de les ofertes amb més acceptació i demanda entre els professionals. Sobretot, entre els arquitectes tècnics joves, que es comencen a iniciar en la direcció d’execució de l’obra i veuen en aquest curs el camí més directe per aprendre moltes coses que, fins ara, només es podien aprendre amb molts anys d’experiència a les obres. El postgrau, que el passat mes d’octubre va començar la seva 5a edició, amb 35 alumnes, està plantejat per transmetre als arquitectes tècnics més joves - acabats de titular o amb pocs anys d’experiència -, una metodologia i unes línies de treball clares a seguir per desenvolupar correctament les tasques de direcció d’execució de l’obra. Per això, el curs està impartit per un grup de professionals amb una experiència llarga i dilatada, que a través dels coneixements apresos en molts anys a l’obra, ensenyen als professionals com fer la seva tasca de la forma millor i més

efectiva. Els directors d’execució, per la feina que desenvolupen, són uns dels elements clau per a la bona marxa de les obres. El fet que la seva missió sigui força àmplia (garantir una bona interpretació dels projectes, dirigir l’execució i posada en obra de les diferents partides dels pressupostos, i encarregar-se del control econòmic i el control de qualitat corresponent) fa que hagin de tenir molts coneixements i competències. Entre aquestes cal destacar les d’anàlisi de projectes, tècniques de control d’execució, anàlisi econòmica, seguretat i salut, organització i planificació habilitats directives... El curs està dividit en vuit mòduls, que aprofundeixen en cada un d’aquests aspectes i que donen una resposta pràctica a les necessitats dels professionals que s’han d’enfrontar a la direcció de l’obra.

ha d’altres professionals de diferents disciplines, com el dret i els recursos humans, que complementen els continguts del curs amb matèries que d’una manera o altra incideixen en la tasca del DEO. Aquesta combinació permet actualitzar contínuament els continguts del programa en funció de les noves normatives del sector i de les necessitats de l’entorn laboral, i mostrar als alumnes la problemàtica diària de l’entorn laboral. El contingut de les sessions d’aquest curs es desenvolupa a través de l’exposició dels continguts teòrics complementats amb l’anàlisi de casos pràctics i reals fruit de l’experiència dels professors que imparteixen el curs. Aquesta metodologia permet a l’alumne potenciar les seves capacitats i desenvolupar els seus coneixements i habilitats per obtenir, finalment, les competències clau del director d’execució d’obra. ■

■■■

i281 Noticiari CAATB.indd 18

Un ampli equip de professionals Un equip de professors format per 14 persones són els encarregats d’impartir el curs. La gran majoria són professionals de la direcció d’execució de l’obra en actiu que, després de molts anys de treball, han assolit el reconeixement de la professió i desenvolupen tasques de responsabilitat en empreses del sector. A més, hi

Tota la informació a

www.apabcn.cat/ formació

Quadre de professors ■■■ D’esquerra a dreta

■■ Jordi Lleal. Aparellador i arquitecte tècnic. Professor de l’Escola d’Arquitectura La Salle. Col·laborador en articles de revistes del sector i en la redacció del Diccionari visual de la construcció. Ha estat director de les obres d’ampliació de Museu Picasso i de rehabilitació de la Casa Batlló. ■■ Adrià Guevara. Arquitecte tècnic. Finalista dels Premis FAD 04. Finalista dels Premis Catalunya Construcció 04 Professional lliberal. Director d’execució d’obres. ■■ Xavier Aumedes. Arquitecte tècnic. Director d’execució i control d’obra. Professional lliberal. Professor associat a Departament de Construcció i Materials de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Salle. ■■ Eulàlia Aran. Arquitecta tècnica. Premi FAD 97 amb l’obra Escola Riumar a Deltebre. Premi Catalunya Construcció 05 a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra per 62 habitatges per a joves, escola bressol, dependències de serveis socials i aparcament. Professional lliberal. ■■ Carles Oliver. Aparellador. Direcció d’execució materia d’obres amb més de 30 anys d’exercici professional, amb obres com l’ampliació del Museu Picasso, el Palau Meca

14/12/06 13:14:36

c 19 formació Màster i postgrau

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Conferències i taules rodones per ampliar coneixements Des de fa temps, els cursos de màster i postgrau inclouen dins de la seva programació diverses taules rodones i conferències, amb la participació de diversos especialistes. El sector de la construcció i de l’edificació és un dels més sotmesos als canvis davant l’aparició de nous models de treball, de productes i solucions constructives o de noves demandes del mercat que fan introduir canvis en la manera de treballar. Per això, tots els màsters i postgraus del Col·legi complementen el seu pla formatiu amb aquestes activitats; així s’acosten als alumnes les darreres tendències que es discuteixen a la professió. El CAATB, conscient que cal apostar per una formació de continuïtat que posi al dia i complementi els coneixements adquirits en els cursos de màster i postgrau, convida tots els exalumnes d’aquests cursos i el seu quadre acadèmic a assistir a les conferències programades. De les darreres conferències que s’han organitzat, cal destacar la que va tenir lloc el passat 17 de novembre dins del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme sobre “La figura del project manager. Funcions i responsabilitats d’un project manager en funció del tipus de projectes a gestionar”, a càrrec d’Antoni Puntí, arquitecte tècnic i director de Construcció de Layetana Immobiliària. El 24 de novembre, dins del Postgrau d’Urbanisme, també hi va haver la conferència “Novetats principals del reglament de la Llei d’urbanisme en matèria de gestió urbanística”, que va anar a càrrec de Gemma Segura, doctora en dret, advocada i sòcia de Pareja & Associats, advocats. n nnn

s diverses escoles i CAP. Soci i fundador de GPCAT.

d’estructures de Gran Via II. Director acadèmic del Postgrau. ■■ Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Gerent de seguretat i

e tècnic. Professor de orador en articles de Diccionari visual de obres d’ampliació del Casa Batlló. Finalista dels Premis nya Construcció 04. ó d’obres. c. Director d’execució Professor associat al s de l’Escola Tècnica

Premi FAD 97 amb Catalunya Construcució de l’Obra per 62 ependències de serlliberal. ó d’execució material ci professional, amb asso, el Palau Meca i

■■■ Asseguts ■■ Mónica Clemente . Llicenciada en dret. Advocada de

l’Assessoria Jurídica del CAATB. ■■ Montserrat Casado. Coordinadora de Postgrau. ■■ Alejandro Martín. Llicenciat en ciències socials. Màster en Direcció de Recursos Humans. Màster en Desenvolupament Organitzatiu. PDD per IESE. Director de TDSystem (consultora en desenvolupament organitzatiu). ■■ Marisa Mas. Llicenciada en dret. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATB.

■■■ Altres professors ■■ Toni

Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució. Construction Management. Coordinador de l’Agenda de la Construcció Sostenible del CAATB. Director d’execució del Premi FAD 2001 d’habitatge M+M. Director d’execució

i281 Noticiari CAATB.indd 19

salut a les obres de GISA. Director acadèmic del Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció del CAATB. ■■ Josep Lluís Gil. Arquitecte tècnic. Director de l’Àrea Tècnica de Servihabitat XXI. Entre d’altres treballs, ha desenvolupat la gestió dels projectes immobiliaris del sector terciari del 22@ i ha estat el project manager de l’Hotel Mediterráneo de Port Aventura. ■■ Joan Leiva. Arquitecte tècnic. Lliberal. Expert en patologies. Perit judicial. Ha treballat com a membre de l’equip tècnic del Laboratori de Materials de l’EUPB. Actualment desenvolupa treballs com a director d’execució d’obra. ■■ Jordi Ramoneda. Arquitecte tècnic. Director general adjunt de SOCOTEC IBERIA. ■■ Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project manager. Professor titular de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. ■■ Imma Zalabardo. Arquitecta tècnica. Enginyera industrial. Delegada de Catalunya de Metrovacesa. Professora de Planificació i organització d’obres de l’EUPB (Departament d’Organització d’empreses de la UPC).

Tota la informació a

www.apabcn.cat/ formació

14/12/06 13:14:40

20 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI formació CAATB formació

2a quinzena desembre 2006

oberta DINARS CONSTRUCCIÓ

Estar al dia en les darreres novetats del sector Ben aviat, tots els col·legiats rebran a casa el nou catàleg de cursos de Formació Oberta dels mesos de gener a març de 2007. El programa presenta gairebé una cinquantena de cursos dividits en 13 àrees de coneixement diferents per tal que tots els professionals puguin posar al dia els seus coneixements en les darreres novetats del sector. El programa té 10 cursos nous i tres més amb actualitzacions del temari per tal d’adaptar els cursos a la nova normativa existent.

postgraus destacats del CAATB

Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres

nnn

Formació Oberta

Dates: del 2 de març al 16 de juny de 2007 Horari: divendres, de 16 a 21 h, i dissabtes, de 9 a 14 h Durada: 200 h

Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat

Cursos especialitzats

Dates: del 16 de març al 2 de juny de 2007 Horari: divendres, de 16 a 20.30 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h Durada: 100 h

Gener - Març 2007

Postgrau de Construction Management

Cursos sobre el el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) Precisament, pel que fa a normativa, el CAATB ha programat vuit cursos diferents per aprofundir en diferents aspectes del Codi tècnic de l’edificació (CTE), el nou marc legal del sector i que, poc a poc, els professionals han de conèixer per tal d’adaptar la seva feina als nous requeriments. Entre aquests cursos cal destacar el de Resistència, estabilitat i aptitud al servei. Accions en l’edificació sobre el

formació

DB-SE; el de Seguretat en cas d’incendi. DB-SI: Mesures passives i actives, i el d’Estudi geotècnic i fonaments (DB-SE). Pel que fa a les altres àrees, cal destacar el Curs bàsic de planejament i gestió urbanística, de l’àrea d’Urba-

nisme, i Les habilitats humanes en el sector de la construcció, de l’àrea d’Habilitats Humanes. Els professionals interessats poden trobar la relació de cursos sencera a www.apabcn.cat/formacio. n

Dates: del 20 d’abril al 16 de juny de 2007 Horari: divendres, de 16 a 20.30 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h Durada: 80 h Tota la informació a

www.apabcn.es/ formació

Inscripció oberta per als Postgraus de DEO, Anàlisi de Viabilitat i Construction Management El proper mes de març el CAATB donarà el tret de sortida a la sisena edició del Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres i a la novena del d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries. El proper abril, a la vuitena del de Construction Management. nnn

Objectius dels cursos El Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres està pensat per proporcionar metodologia i criteris professionals per controlar l’execució de l’obra i assegurar-ne la qualitat, planificació, organització i economia, dins del marc jurídic establert. L’objectiu del Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat és formar professionals capaços d’establir indicadors de rendibilitat i determinar objectius

i281 Noticiari CAATB.indd 20

d’operacions immobiliàries; així es rendibilitza al màxim l’operació i s’eviten els riscos. El Postg rau de Construction Management està pensat per formar professionals que organitzin l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu fet contractant i coordinant els industrials que participaran en el procés de construcció, liderant els equips humans, i controlant els costos, alhora que s’assegura que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat. n

Tota la informació a

www.apabcn.es/ formació Aquests dos nous postgraus ampliaran l’oferta formativa del CAATB.

14/12/06 13:15:04

c 21 NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

formació oberta

2a quinzena desembre 2006

formació oberta PRIMER TRIMESTRE

2007 Àrea

OBRA NOVA

REHABILITACIÓ

MEDI AMBIENT

INTERIORISME

Codi

Curs

Durada

Inici

Final

Aula

Horari

Preu curs

dm, de 16.30 a 19.30 h 216,00

Preu col.

E34101

Resistència, estabilitat i aptitud al servei. Accions en l’edificació (DB SE)

1/30/2007

2/20/2007

E34801

Sostenibilitat i gestió de residus (DB HS)

1/31/2007

2/7/2007

dc, de 18 a 21 h

108,00

108,00 54,00

E31004

Números Gordos en el projecte d’estructures

2/8/2007

2/15/2007

dj, de 9.30 a 19 h

288,00

230,40

E35001

Subministrament i evacuació de les aigües (DB HS)

2/12/2007

3/26/2007

dll, de 18 a 21 h

360,00

180,00

E33501

Seguretat en cas d’incendis. DB SI: Mesures pasives i actives

2/22/2007

4/26/2007

dj, de 16,30 a 21 h

720,00

360,00

E34501

Estudi geotècnic i fonaments (DB SE)

2/27/2007

3/27/2007

dm, de 16 a 20 h

360,00

180,00 144,00

E34701

Protecció davant la humitat (DB HS)

2/27/2007

3/6/2007

dm, 9 a 19 h

288,00

E32202

Contractació i gestions amb companyies de subministraments

3/12/2007

3/26/2007

dll, de 18 a 21 h

151,65

121,32

R12305

Intervenció en estructures de formigó

1/17/2007

2/7/2007

dc, de 16 a 20 h

269,60

215,68

R12703

Tractament d’humitats

2/5/2007

2/6/2007

dll i dm, de 9 a 19 h

269,60

215,68

R13401

Estintolaments. Casos pràctics

3/12/2007

3/26/2007

dll, de 18 a 21 h

151,65

121,32

M13302

Energies renovables en la construcció (DB HE)

1/18/2007

2/22/2007

dj, de 16 a 21 h

540,00

270,00

M13402

Avaluació de la demanda energètica segons CTE: programa Lider (DB HE)

1/30/2007

2/15/2007

dm i dj, de 17 a 20 h

324,00

162,00

M13102

Limitacions de la demanda energètica (DB HE)

2/21/2007

3/28/2007

dc, de 16 a 21 h

540,00

270,00

I10703

Introducció al disseny de l’espai interior

1/24/2007

2/14/2007

dc, de 16 a 21 h

337,00

269,60

I10404

Disseny lumínic d’espais interiors

3/1/2007

3/29/2007

dj, de 16 a 20 h

337,00

269,60

G11022

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

2/6/2007

2/27/2007

dm i dj, de 19 a 21 h

310,72

248,58

G11504

Planificació a l’obra

2/7/2007

2/28/2007

dc, de 17 a 20 h

202,20

161,76

S10604

La seguretat en els treballs de manteniment

2/27/2007

3/27/2007

dm, de 16 a 20 h

337,00

269,60

S10115

Curs bàsic de seguretat

1/10/2007

3/28/2007

GRA

dc, de 17 a 21 h

700,00

350,00

S10116

Curs bàsic de seguretat

2/7/2007

5/9/2007

MANR

dc, de 17 a 21 h

700,00

350,00

S10117

Curs bàsic de seguretat

3/2/2007

5/25/2007

TER

A. PERICIALS

P10706

L’informe tècnic. Iniciació a la perícia

2/21/2007

3/28/2007

U11101

Curs bàsic de planejament i gestió urbanística

2/12/2007

6/11/2007

URBANISME

U10803

Projectes de reparcel·lació

2/14/2007

2/21/2007

U10902

Llicències urbanístiques

2/15/2007

ORGANITZACIÓ

SEGURETAT

HABILITATS HUMANES

IDIOMES

LEGISLACIÓ

INFORMÀTICA

dv, de 16.30 a 20.30 h 700,00

350,00

dc, de 16 a 21 h

505,50

404,40

dll, de 16 a 20 h

943,60

754,88

dc, de 18 a 21 h

101,10

80,88

3/1/2007

dj, de 18 a 21 h

151,65

121,32

C10405

Direcció d’equips de treball

2/5/2007

2/26/2007

dll, de 18 a 21 h

202,20

161,76

C10806

Economia financera

2/20/2007

3/27/2007

dm, de 19 a 21 h

202,20

161,76

C11204

Estratègies de negociació

3/8/2007

3/29/2007

dj, de 18 a 21 h

202,20

161,76

C12101

Les habilitats humanes en el sector de la construcció

2/1/2007

4/26/2007

dm i dj, de 18 a 21 h

880,00

704,00

C11803

Intel·ligència emocional

1/23/2007

2/1/2007

VIC

dm i dj, de 18 a 21 h

202,20

161,76

L10112

Anglès I

1/15/2007

3/26/2007

dll, de 9 a 11 h

370,70

0,00

L10113

Anglès I

1/15/2007

3/26/2007

dll, de 9 a 11 h

370,70

0,00

L10208

Anglès II

1/16/2007

3/27/2007

dm, de 9 a 11 h

404,40

0,00

L10209

Anglès II

1/16/2007

3/27/2007

dm, de 9 a 11 h

370,70

0,00

L10305

Wednesday speaking

16,5

1/17/2007

3/28/2007

dc, de 13 a 14,30 h

278,02

0,00

N11604

RD314/2006 Codi tècnic de l’edificació: principals aspectes i documents bàsics

1/15/2007

1/29/2007

dll, de 16 a 20 h

216,00

108,00

N11605

RD314/2006 Codi tècnic de l’edificació: principals aspectes i documents bàsics

2/7/2007

2/21/2007

dc, de 17 a 21 h

216,00

108,00

N11606

RD314/2006 Codi tècnic de l’edificació: principals aspectes i documents bàsics

3/7/2007

3/28/2007

dc, de 18 a 21 h

216,00

108,00

N11702

Exigències del DB SU del CTE en projecte i execució

3/8/2007

3/29/2007

dj, de 16,30 a 20,30 h 288,00

144,00

T30150

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

2/12/2007

2/26/2007

dll i dc, de 17 a 21 h

337,00

269,60

T30222

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000

2/28/2007

3/14/2007

dll i dc, de 17 a 21 h

337,00

269,60

T31366

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

1/29/2007

2/7/2007

dll i dc, de 17 a 21 h

269,60

215,68

T31367

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

3/9/2007

3/30/2007

dv, de 17 a 21 h

269,60

215,68

T21046

AutoCAD I. Nivell 2D

3/1/2007

3/29/2007

dm i dj, de 17 a 21 h

469,88

375,90

T21047

AutoCAD I. Nivell 2D

1/29/2007

3/26/2007

GRA

dll, de 17 a 21 h

469,88

375,90

T21724

AUTOCAD per a no dibuixants

1/30/2007

2/1/2007

dm i dj, de 16 a 21 h

138,20

110,56

T21725

AUTOCAD per a no dibuixants

3/26/2007

3/28/2007

dll i dc, de 16 a 21 h

138,20

110,56

T22323

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

1/23/2007

1/25/2007

dm i dj, de 17 a 20 h

30,00

T22324

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

3/19/2007

3/21/2007

dll i dc, de 17 a 20 h

30,00

T22325

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

2/14/2007

2/21/2007

GRA

dc, de 17 a 20 h

30,00

POSTGRAUS

E50106

Postgrau de Director d’execució i control d’obra

200 h (150 + 50)

3/2/2007

6/16/2007

dv 16 - 21 h / dss 9 a 14 h2.930,00

2.490,50

POSTGRAUS

G50909

Postgrau d’Anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries

100 h

3/16/2007

6/2/2007

dv 16 - 20.30 h / dss 9,30 1.950,00 a 14 h

1.657,50

POSTGRAUS

G50708

Construction management

80 h

4/20/2007

6/16/2007

dv 16 - 20.30 h / dss 9,30 1.560,00 a 14 h

1.326,00

i281 Noticiari CAATB.indd 21

14/12/06 13:15:06

22 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

El Sector:

Barcelona Meeting Point

BMP bat tots els rècords en el desè aniversari El saló immobiliari internacional que va tenir lloc a Barcelona del 7 al 12 de novembre va rebre 200.000 visitants i va generar un volum de negoci que podria rondar els 5.000 milions d’euros

La desena edició de Barcelona Meeting Point va ocupar setanta mil metres quadrats, vint mil més que el 2005

Unes dues centes mil persones, professionals i públic en general van visitar la desena edició del saló immobiliari internacional i simposi Barcelona Meeting Point (BMP), segons dades de l’organització, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que va informar en la seva clausura que s’havien superat tots els rècords. El saló va tenir lloc del 7 al 12 de novembre en diversos pavellons de Fira de Barcelona, a la plaça Espanya de la capital catalana. Durant la setmana es van fer 47 trobades professionals, amb 138 ponents i gairebé 2.500 participants. Hi va haver 650 empreses expositores i 7.315 empreses participants procedents de 57 països. Entre els nous països que s’han incorporat a BMP hi ha Brasil, Panamà, la República Dominicana, Turquia i Rumania. ■■■

i281 Noticiari CAATB.indd 22

BMP. Veus crítiques ■■■ Les veus crítiques amb Barcelona Meeting Point (BMP) es van sentir sobretot fora del saló. Durant la setmana en què va tenir lloc el saló, diverses plataformes que reclamen un habitatge digne van aprofitar la cita per airejar les seves queixes per l’especulació. Un grup de joves es van encadenar en un bidó de ciment i als fanals de la plaça Sant Jaume en una concentració de denúncia de la fira immobiliària. L’acte més multitudinari es va fer amb una concentració d’un miler de persones protestant davant les portes del saló.

14/12/06 13:17:05

c 23

Segons el president del Comitè Organitzador del BMP, Enrique Lacalle, el saló ha superat totes les expectatives. Segons Lacalle, les xifres consoliden l’esdeveniment com “la gran cita” immobiliària nacional i internacional.

Premis BMP Pel que fa als tradicionals premis que lliura el saló, el premi al Millor Projecte Immobiliari Nacional va ser per a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, un projecte de 660 milions d’euros de remodelació urbana en un espai de 32 hectàrees, que inclou 1.684 habitatges d’obra nova, amb la participació de diversos arquitectes de prestigi internacional, com Toyo Ito, Jean

i281 Noticiari CAATB.indd 23

L’informaTIU DEL CAATB

arquitectura i activitats

2a quinzena desembre 2006

Aprofiten BMP per reivindicar promeses en habitatge

5.000 milions d’euros s’ha dit que les vendes al saló comencen a reflectir que el sector immobiliari es troba en un moment de canvi. Però, tot i que es comenci a veure l’ampolla mig buida, les xifres de negoci obtingudes per les empreses presents en el saló immobiliari no són gens menyspreables. Lacalle va explicar que a BMP es van negociar operacions immobiliàries –comptant el saló de gran públic i el professional- que poden rondar els 5.000 milions d’euros. El president del Comitè Organitzador de BMP va precisar que les concrecions d’aquestes xifres es veuran en els propers mesos. La gran estrella de la fira va ser la companyia catalana Fbex, que en només cinc dies va vendre 161 habitatges per valor de més de 48 milions d’euros. Un portaveu de Fbex va informar que més de 10.000 persones van passar pel seu estand al BMP, on es podia escollir entre més de 4.000 pisos repartits en 80 promocions. Del total d’habitatges venuts, el 70% s’ubiquen a Catalunya; el 25%, al País Valencià, i un 5%, a les illes Balears. Per aconseguir l’allau de visitants, l’empresa va oferir poder reservar el pis amb la targeta de crèdit i moblar gratuïtament tot aquell habitatge que es comprés durant els dies de la fira. Altres empreses, com Metrovacesa, van apostar per descomptes econòmics per a les famílies amb fills. En la mateixa línia, la xarxa d’agents de la propietat immobiliària Comprar Casa, especialitzada en els habitatges de segona mà, va rebre al seu expositor més de 1.000 visitants, que sol·licitaven habitatges per sota dels 300.000 euros i, marcats pel preu, zones que cada cop s’allunyen més de la ciutat de Barcelona. Un altre cas significatiu, Fincas Corral, a més de fer uns 800 contactes per a possibles vendes de pisos de segona mà a Catalunya, es va veure desbordada pels interessats en la seva promoció immobiliària internacional, a Budapest, la República Dominicana i Mèxic.

notícies del sector

■■■ Durant la setmana en què es va

El CAATb va participar en una jornada sobre el nou Codi tècnic de l’edificació i l’eficiència energètica, que va anar a càrrec d’ Anna Mestre, responsable de Medi Ambient i Sostenibilitat del CAATB

tenir lloc la desena edició del saló immobiliari internacional Barcelona Meeting Point (BMP), organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que presideix executivament Manel Royes, no tot van ser mostres de satisfacció i admiració. Al saló immobiliari hi va haver sessions amb títols tan explícits com Los chicos de oro: ¿cómo lo consiguieron?. Alhora, Guillermo Chicote va avançar al saló que l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE), que presideix, ultima un decàleg amb mesures urgents que haurien de prendre les administracions per acabar amb la corrupció urbanística. L’opinió arribava en un moment en què el Ministeri d’Administracions Públiques prepara la nova Llei del govern local i del sòl, que renovarà i fixarà les competències dels municipis de l’Estat. El decàleg vol ser, per tant, el posicionament dels grups immobiliaris respecte a aquesta normativa, però també davant els nombrosos casos de corrupció urbanística que s’han destapat en els últims mesos en diversos municipis de l’Estat.

Sòl més àgil

BMP va tenir lloc als palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona

Nouvel i Carlos Ferrater. El Premi al Millor Projecte Immobiliari Internacional va ser per a la rehabilitació del barri del Pelourinho de Salvador de Bahía (Brasil), declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El Premi BMP al Millor Empresari va ser per a José Romera, president de Prasa, per la seva carrera professional de 40 anys, 25 dels quals al capdavant d’aquesta empresa familiar, que en

aquest període temps ha entregat 25.000 habitatges a tot l’Estat espanyol. Al saló també es va lliurar el Premi BMP al Millor Professional Immobiliari Internacional, que va ser per a Gerald D. Hines, fundador i president de la promotora Hines. Hi va haver un Premi Especial del Jurat per a Juan José Brugera, per la seva trajectòria com a conseller delegat d’Inmobiliaria Colonial, des de 1994 fins al 2006. ■

El conseller de Medi Ambient i Habitatge en funcions de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va aprofitar la seva presència a BMP per detallar que una de les prioritats del nou executiu català serà “agilitar els tràmits” d’ús del sòl de zones d’urbanització prioritària entre un 50% i un 60%. De fet, aquesta iniciativa ja es recull en la Llei del dret a l’habitatge que, segons va assegurar Baltasar, s’aprovarà aviat. Per la seva banda, Anna Mestre, responsable de Medi Ambient i Sostenibilitat del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, en una jornada que va tenir lloc a BMP sobre el nou Codi tècnic de l’edificació i l’eficiència energètica, va parlar de manera crítica sobre la doble realitat de la limitació de recursos naturals i la necessitat de controlar la demanda energètica. Entre altres coses, Mestre va reclamar un canvi en la tendència creixent de consum energètic associada al sector de l’edificació. ■

14/12/06 13:17:10

24 c L’INFORMATIU DEL CAATB

NOTÍCIES DEL SECTOR

2a QUINZENA DESEMBRE 2006

OBSERVATORI DE LA CONSTRUCCIÓ

El temps mitjà per construir habitatge nou augmenta El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona detecta un lleuger augment del temps mitjà de construcció d’habitatges d’obra nova a la província de Barcelona ■■■ L’Observatori de la Construcció

Més ràpid a Barcelona

del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha elaborat un informe que conclou que s’ha produït un lleuger augment del temps mitjà de construcció d’una obra nova d’habitatge a la província de Barcelona. S’ha passat d’1,9 anys, el 2000, a 2,2 anys, el primer semestre del 2006. Pel que fa a la construcció de 100 m2 de superfície d’obra nova, el 2000 s’esmerçaven 60,9 dies i el 2006 se n’empren 88,4, fet que implica un augment del 45%. L’informe de l’Observatori estudia el temps d’acabament de l’obra nova d’habitatges des de diferents punts de vista. Segons tipologies d’habitatges, l’informe assenyala que els plurifamiliars són els que experimenten un major augment del temps mitjà d’acabament de l’obra i de 100 m2 construïts. L’any 2000 el temps era d’1,8 anys i el primer semestre de 2006 és de 2,2 anys. Pel que fa als metres quadrats construïts, el 2000 es trigava 31 dies en acabar 100 m2 de superfície construïda d’un habitatge plurifamiliar i el 2006 aquest valor passa a ser de 47 dies. L’informe destaca que entre l’any passat i els 6 primers mesos del 2006, el nombre de dies necessaris per acabar 100 m2 construïts passa de 24 a 47 dies. Pel que fa als habitatges unifamiliars, tant aïllats com no aïllats, experimenten un lleuger augment del nombre d’anys de construcció. Tenen un augment de 0,1

En l’àmbit territorial, l’estudi destaca que es dóna un augment progressiu del temps de construcció a mesura que s’observen zones més allunyades de la ciutat de Barcelona, que precisament és on hi ha un nombre més alt d’habitatges nous acabats per direcció certificada. Així doncs, a la tercera corona metropolitana el temps mitjà per acabar 100 m2 construïts és de 54 dies; a la segona corona es redueix a 48 dies; a la regió metropolitana de Barcelona, a 44 dies, i a la ciutat de Barcelona, a 40 dies. Pel que fa a l’anàlisi específica dels habitatges plurifamiliars segons grandària de la promoció, l’informe de l’Observatori arriba a dues conclusions. En primer lloc, els autors de l’estudi se sorprenen de la poca diferència d’anys d’acabament que existeix entre promocions de grandària molt diferent. Mentre una promoció de més de 50 habitatges s’acaba en 2,3 anys, una de menys de 10 es fa en 1,8 anys. En segon lloc, es remarca la gran variabilitat del temps que es triga a construir 100 m2 segons la grandària de la promoció. Calen 9 dies per acabar 100 m2 construïts d’habitatges plurifamiliars en una promoció de més de 50 habitatges, mentre que en una promoció de menys de 10 habitatges se’n necessiten al voltant de 100. ■

i 0,2 anys, respectivament. Les dades analitzades per l’Observatori mostren una tendència al manteniment del temps d’acabament de l’obra nova visada de tot tipus. Un altre fet que permeten destacar és la

Gràfic 1. Anys necessaris per acabar una direcció d’obra. 2000-2006

i281 Noticiari CAATB.indd 24

correlació que existeix entre els anys de major creixement de l’ocupació en la construcció amb els anys en què hi ha una caiguda del nombre de dies necessaris per construir 100 m2 de nous habitatges plurifamiliars.

Gràfic 2. Termini d’acabament de 100 m2 construïts d’obra nova residencial. 2000-2006

14/12/06 13:17:39

www.apabcn.cat/informatiu

i281 Noticiari CAATB.indd 25

14/12/06 13:17:45

La Gent:

26 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

2a quinzena desembre 2006

premis fad 2004

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

Entrevista

Montse Bosch i Immaculada Rodríguez Especialistes en avaluació energètica d’edificis

Avaluació energètica dels edificis Les professores de la UPC Montse Bosch (Barcelona, 1964) i Immaculada Rodríguez Cantalapiedra (El Vendrell, 1956) són les autores del manual Avaluació energètica d’edificis. L’experiència de la UPC, una metodologia d’anàlisi, que recull l’experiència de 28 projectes de final de carrera (PFC) que han tutorat. Els PFC van ser auditories energètiques d’una tercera part dels edificis de la UPC, que en té una vuitantena. Tot plegat forma part del Pla d’eficiència en el consum de recursos que la UPC ha impulsat des de maig de 2003, actualment des del Centre Interdisciplinari de Tecnologia, Innovació i Educació per a la Sostenibilitat (CITIES), que ha editat el manual. Bosch és arquitecta tècnica i professora del Departament de Construccions Arquitectòniques II de l’Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona (EPSEB). Immaculada Rodríguez és arquitecta tècnica, doctora en ciencies físiques i catedràtica d’escola universitària del Departament de Física Aplicada de la UPC a l’EPSEB. Els PFC que han tutelat els ha permès redactar l’esquema bàsic de desenvolupament de qualsevol treball d’avaluació energètica. Bosch explica que aquest està organitzat en tres grans fases, a més de la prediagnosi, que serveix per definir l’escenari d’inici dels treballs. Bosch explica que l’avaluació energètica dels edificis comença pròpiament amb l’aixecament de dades estàtiques i dades dinàmiques, l’avaluació de la demanda, els sistemes, els aparells i el funcionament, i ■■■

i281 Noticiari CAATB.indd 26

el consum de recursos. El segueix la fase de diagnosi i línies d’actuació, en què es tenen en compte comparatives de referència i es conclou amb les propostes d’intervenció. Rodríguez explica que la majoria d’edificis on s’ha aplicat aquest esquema són dels anys 70, “quan no hi havia la concepció del problema energètic”. Amb el temps, els requeriments s’han fet més estrictes i els edificis han funcionat millor. Però, tot i així, alguns han experimentat el canvi d’ús i això pot fer que l’edifici no funcioni bé.

Mala gestió dels edificis El manual d’avaluació energètica també el firmen Galdric Ruiz, responsable d’Edificiació Sostenible del CITIES, i Fabian López, assessor del CITIES. No és un recull de projectes sinó que s’han utilitzat els exemples dels projectes segons les necessitats. Entre les propostes d’intervencions

que s’hi recullen, de vegades hi ha ponts tèrmics en els pilars, que no són immediats de solucionar, però en altres ocasions es millora el consum energètic de l’edifici de manera senzilla. Així, per exemple, hi ha PFC que proposen reduir a la meitat el nombre de fluorescents amb què s’il·lumina una aula i en altres ocasions del que es tracta és simplement de mirar que els radiadors no quedin tapats per mobles. Són problemes lligats més a la mala gestió de l’edifici que a una mala construcció.“Però el sentit comú és el menys comú dels sentits”, afirma Bosch. Als alumnes també els pot costar entendre que han de comprovar en diverses hores i dies l’ocupació de les aules, per poder mesurar la temperatura de les sales. En qualsevol cas, “l’educació és bàsica per canviar actituds”, tal com diu Rodríguez. Això signifca, per exemple, fer entenDocuments

3.1. FASE 1. AIXECAMENT DE DADES F1.DEa: Aixecament de dades estàtiques

Arquitectura

Què volem? Aquest document ha de permetre fer la primera aproximació a l’edifici amb l’objectiu de conèixer-ne les característiques formals, l’orientació, l’emplaçament i, en definitiva, de quina manera es relaciona amb el seu entorn.

(Vegeu els exemples 1, 2 i 3)

Cal fer-se les preguntes clau següents: • • • • •

On som? On és el nord? Estem aïllats o adossats? És un edifici esvelt o assentat? És obert o tancat? (porós o hermètic)

Amb quines eines? Cal utilitzar totes les fonts documentals disponibles per tal de recollir les dades existents i contrastar-les amb la primera aproximació a l’edifici: registre fotogràfic, plànols cadastrals, plànols d’arxiu, etc.

Fig. 4 Gràfic de situació del Campus Nord

Aquesta etapa, en el nostre cas, va comportar la recollida de dades dels arxius del Servei de Patrimoni de la UPC. Les dades referents a l’emplaçament les van obtenir els propis estudiants amb una primera visita de reconeixement de l’edifici. De quina manera? L’enregistrament de les diferents dades s’ha de fer en dos formats: Gràficament: actualitzant els plànols existents dels edificis i seguint el criteri de només enregistrar els canvis substancials de la forma i de l’envoltant, sense necessitat de fer-ne un aixecament exhaustiu.

Fig. 5 Vista de la façana nord de l’edifici de la FME del Campus Sud

Estadísticament: traduint a valors comparables les dades genèriques de l’arquitectura de l’edifici (volum, superfície total, proporció de ple-buit de façanes, etc.). Per dur a terme aquesta tasca, cal unificar la forma de recollir aquestes dades, ja que això facilitarà que es puguin utilitzar posteriorment i, sobretot, comparar amb els paràmetres de referència de la pròpia institució o d’altres referents externs.

dre que la temperatura de confort a l’estiu és de 24 graus centígrads i a l’hivern, de 20 graus. Però també s’ha de recollir el problema de l’usuari de l’edifici que s’avalua energèticament. “S’ha de fer copartícep el que utilitza l’edifici, per implicar-lo”, explica Bosch. Les dues professores universitàries es mostren convençudes que el resultat que han aconseguit va més enllà dels edificis que s’han auditat. Expliquen que els alumnes que han realitzat els PFC de les auditories generaran noves sinergies en els llocs on treballin. “Llegeixen l’edifici des d’una altra perspectiva”, afirma Bosch. Ella treu cada any a l’aula la gràfica del compromís fallit de l’Estat espanyol amb el protocol de Kyoto, i explica als seus alumnes: “Si vosaltres no sou els que imposeu la contenció, el propietari del pis no té res a fer”. Se suposa que les propostes d’intervenció que la UPC faci per al seu parc d’eficis tindran en compte les avalucions tutelades per Rodríguez i Bosch. “Canviar les finestres pot costar el mateix que posar aire condicionat”, mostra com a exemple Bosch. De moment, les auditories energètiques realitzades en els edificis de la UPC es poden consultar al web de la universitat (www.upc.edu). Bosch i Rodríguez continuaran tutorant PFC destinats a auditar el parc construït de la UPC. Paral·lelament, tenen previst realitzar les auditories energètiques d’edificis municipals de Sabadell, dins un conveni de transferència de tecnologia entre l’Ajuntament de Sabadell i la UPC. ■

14/12/06 13:18:26

c 27 la Gent arquiTeCTura i dissenY

Mor l’arquitecte Francesc Mitjans

partir dels anys 50. Especialment en l’habitatge col·lectiu, amb obres tan significatives a Barcelona com els habitatges del carrer Amigó 76 (1940), l’edifici d’habitatges Seida (1958), l’edifici CYT (1958), l’edifici Harry Walter (1959) o l’edifici d’habitatges dels carrers Mitre i Mandri (1959). L’arquitecte també va ser coautor del l’Estadi del Futbol Club Barcelona, i va projectar el Club Nàutic de Barcelona, el Club de Tennis de Palma de Mallorca i el gratacel del Banc Atlàntic a Barcelona, avui Banc Sabadell. Així mateix, va projectar el Càmping La Ballena Alegre i l’edifici d’oficines de Telefònica a Barcelona, entre d’altres. El 1990, Mitjans va ingressar com a Membre d’Honor a la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi. A partir dels anys noranta, va recollir el reconeixement dels professionals de l’arquitectura: el 2005, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona li va atorgar el Premi Catalunya Construcció a la Trajectòria Professional. ■

Miró (Barcelona, 1909), considerat un dels referents indiscutibles de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX, va morir el 20 de novembre a l’edat de 97 anys. Francesc Mitjans va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1942, després d’haver interromput els estudis a causa de la Guerra Civil Espanyola. Membre estudiant del GATCPAC, Mitjans era un gran admirador de les idees avantguardistes de Sert o Torres Clavé però també de la tradició de Duran i Reynals. La seva arquitectura va rebre influències de l’arquitectura moderna que imperava a Europa i Amèrica, especialment a través de l’obra de Mies van der Rohe, però també dels arquitectes Le Corbusier, Gropius, Neutra, Aalto o Jacobsen.

renovació de l’arquitectura catalana La figura de Francesc Mitjans és considerada clau per entendre la renovació de l’arquitectura catalana a

Anàlisi d’obra a Spain Architects ■■■

i281 Noticiari CAATB.indd 27

2a quinzena desembre 2006

aquest novembre desapareix un dels referents de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX

■■■ L’arquitecte Francesc Mitjans i

L’editorial Manel Padura ha publicat Spain Architects, Housing, un recull d’arquitectura residencial, i habitatges unifamiliars i plurifamiliars d’arquitectes espanyols que abasta obres construïdes entre el 2004 i el 2006. El que diferencia aquest llibre de molts d’altres amb temàtica semblant que apareixen periòdicament a les llibreries és el criteri seguit en la selecció i en la forma de mostrar els 39 edificis que es tracten en els dos volums de l’obra. S’utilitzen uns criteris de selecció semblants als de la secció Anàlisi d’Obra de L’Informatiu. A excepció de tres o quatre obres en què consideracions formals o d’altre tipus desvirtuen el rigor constructiu o funcional de l’edifici, les arquitectures presentades en aquests volums es podrien analitzar en la secció El Reportatge de L’Informatiu per la qualitat arquitectònica i l’interès constructiu. Entre els autors hi ha tant figures conegudes i consagrades, com Moneo o Torres-Martínez Lapeña, com arqui-

l’informatiU del caatB

tectes desconeguts però d’una vàlua indiscutible, als quals es proporciona una bona oportunitat per donar a conèixer la seva obra.

L’estructura La informació que es facilita de cada edifici és molt completa i està tractada de forma acurada. Sempre comen-

ça amb una fitxa on figuren les dades dels autors i col·laboradors, l’adreça de l’obra, el constructor, el promotor, l’any de construcció, les superfícies i el cost d’execució de l’obra. Al final del llibre hi ha una llista d’industrials de cada edifici. Igualment hi ha publicades totes les plantes representatives de l’edifici, els alçats i les seccions generals –tot dibuixat amb un codi gràfic unificat, que les fa fàcilment comparables–, i un detall constructiu d’un element rellevant –normalment la façana, també amb un codi gràfic comú o semblant-. Completen la informació una quantitat considerable de fotografies d’excel·lent qualitat però en què es busca més l’explicació del projecte que l’impacte visual de la imatge. Finalment, el disseny gràfic i la impressió s’han tractat amb el mateix nivell d’exigència que la informació que contenen. En definitiva, una edició excellent per conèixer, a fons i de forma extensiva, la interessant arquitectura espanyola dels darrers dos anys. ■

activitats aGenda seCTOr

fires i conGressos

BaU 2007 el nou recinte firal de múnich acull el 17è saló internacional de materials de Construcció, sistemes de Construcció i restauració d’edificis. els temes clau que es tractaran a bau 2007 són els embolcalls intel·ligents pels edificis, construcció sostenible, seguretat dels edificis, protecció antiincendis i la construcció en el patrimoni immobiliari existent. bau és un certamen dirigit a arquitectes, projectistes i desenvolupadors que operen internacionalment. dates: del 15 al 20 de gener del 2007 lloc: nou recinte firal de múnich informaciÓ: firamunich, s.L. Tel.: 93 488 17 20 www.bau-muenchen.com

14/12/06 13:18:34

28 c

notícies del sector

2a quinzena desembre 2006

premis fad 2004

Entrevista

Entrevista:

L’informaTIU DEL CAATB

PREMI CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

Josep Malgosa i Francesc Bacardit

Guanyadors ex aequo del Premi Catalunya Construcció 06 en la categoria d’Innovació

“Innovar no és ni inventar ni experimentar” INNOVACIÓ

“A la construcció hi ha molta innovació però en un sector molt determinat, que és l’industrial o el de grans edificis”

HABITATGE DE MATADEPERA

“Una característica d’aquesta obra és la de cuinar-la sense salses: una cuina a la japonesa, de material cru”

INDUSTRIALITZACIÓ

“Si es construeix només pensant en la industrialització, s’acaba fent una arquitectura molt insulsa”

■■

Jordi Marlet informatiu@apabcn.es

és ni inventar ni experimentar; és diferent. Tota la tecnologia que hem utilitzat en aquesta casa està comprovada. En els sistemes tecnològics mecànics de fabricació d’objectes, normalment la racionalitat, l’empirisme i, per tant, l’objectivitat i l’abstracció tenen un component molt fort. Es fa un model i es repeteix. En canvi, amb l’habitatge passa absolutament el contrari: [el que compta] és la subjectivitat del client, la concreció de l’obra i la varietat del programa. Cadascú pensa l’habitatge com pensa que ha de ser la seva vida.”

un edifici molt racional i modulat. Hi havia una economia estructural perquè, atès el terreny tan inclinat, vam fer una espècie de tancament al darrere i vam muntar una estructura de ferro, que era una estructura atirantada contraflectida. Hi havia també una economia constructiva i per això el sistema constructiu, fet en sec, pretenia pesar poc i ser muntat ràpidament sobre una plataforma. Això anava vinculat amb l’economia executiva, que va ser ràpida, sense desviacions ni sorpreses en el pressupost. “Hi havia una economia energètica: la casa està orientada de nord a sud, té una gran finestra protegida per una gelosia que fa de captadora solar i alhora regula el sol, i té un sistema de ventilació creuada. Hi havia una economia formal: és una sola forma rectangular, que es reitera diverses vegades. I finalment, hi havia una economia paisatgística, i això significa que l’edifici se situa en una vessant d’una muntanya i, pel fet de ser una peça fosca, gairebé es fon amb el fons.”

L’arquitecte Francesc Bacardit (Terrassa, 1949) i l’arquitecte tècnic Josep Malgosa (Terrassa, 1961) van guanyar el Premi Catalunya Construcció 06 en l’apartat d’Innovació –que aquest any s’ha donat ex aequo–, per la casa AV, un habitatge aïllat de nova planta aixecat en un fort pendent a Matadepera (Vallès Occidental). Malgosa i Barcardit són socis de Bammp Arquitectes i Associats, un despatx de Terrassa on treballen una vintena de professionals que es dedica tant a l’obra gran com petita. Entre altres projectes, el despatx actualment porta endavant a la seva ciutat la planificació d’un polígon industrial de 100 hectàrees i la construcció de 300 habitatges, alhora que realitza una plaça de 45 m2. ■■■

L’elecció del sistema tecnològic venia condicionat pel terreny, amb gran pendent? FB: ”Sí, bàsicament és una qüestió de l’orografia del terreny. Però hi havia condicionants de molts tipus, lligats a l’economia de treball i mitjans.”

Per què la casa és innovadora? Francesc Bacardit: ”Pel que tinc entès, el jurat va premiar que en la fabricació i el muntatge d’una casa familiar s’utilitzessin i es combinessin tecnologies que normalment s’usen en edificis de gran format o molt seriats. Innovar no

i281 Noticiari CAATB.indd 28

Quins eren aquests pressupòsits de partida? FB: ”Primer, hi havia l’economia territorial –ocupar el mínim terreny possible–. També hi havia una economia espacial, en el sentit que es va fer

Quina va ser la dificultat més important durant l’execució?

Josep Malgosa: “Hi havia molts elements estructurals que formaven part dels acabats. La pell del darrere de la casa és un mur de formigó que agafa la forma exterior. L’estructura metàl·lica és relativament senzilla, encara que tingui una gran volada. Però el muntatge no va ser gens complicat, només havies de vigilar la coordinació i que s’executés bé.” FB: “Una característica d’aquesta obra -i de les obres que acostumem a fer- és la de cuinar-la sense salses, per dir-ho d’alguna manera. És més una cuina a la japonesa, de material cru. Per exemple, a dintre, l’obra queda vista i l’escala s’aguanta en el pilar de l’estructura. És una qüestió d’optimització.”

El sector de la construcció a l’Estat espanyol ocupa el darrer lloc en innovació. Com es pot millorar la situació? FB: ”Et deus referir a l’I+D. I sí, n’hi ha molt poc. Que treballi amb els sistemes que utilitzem, hi deu haver un deu per cent de la gent, si s’hi arriba.” JM: ”El problema és que hi ha molta innovació, però en un sector

14/12/06 13:18:36

c 29 ENTREVISTA PREMI CATALUNYA CONSTRUCCIÓ

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Casa AV. Economia des del projecte fins a l’execució

La casa AV -projectada per l’arquitecte Francesc Bacardit i amb l’execució de l’obra a càrrec de l’arquitecte tècnic Josep Malgosa- està situada al nord de Matadepera (Vallès Occidental), en una franja de terreny estreta i llarga que segueix les corbes de nivell i té un fort pendent en sentit nord-sud. La geometria i l’orografia del solar en van condicionar la implantació, així com la forma i el volum. Per això es va col·locar paral·lela al pendent i es va conformar com un paral·lelepípede de planta rectangular. Per poder realitzar la majoria del programa residencial en una sola planta, dos cinquenes parts del paral·lelepípede volen sobre el terreny de cota inferior. Així es va aconseguir la plataforma horitzontal on ubicar l’habitatge i, alhora, es va alliberar el terreny inferior, creant una gran porxada que possibilita l’accés a la part semisoterrada de l’edifici, on hi ha el garatge, les instal·lacions i la sala de jocs. ■■■

molt determinat, que és l’industrial o el de grans edificis. En el que és pròpiament l’habitatge [unifamiliar], n’hi ha molt poca, perquè la gent no s’arrisca. És un producte que funciona i per què has d’innovar?” FB: ”Jo crec que la tendència és anar cap a la prefabricació industrialitzada. El problema és que si es construeix només pensant en la industrialització, s’acaba fent una arquitectura molt insulsa. Passaria el que va passar a França durant uns anys, quan els edificis públics es feien amb prefabricats molt reiteratius.” JM: ”A la construcció els passos per canviar sempre són molt lents, s’ha d’acceptar tot. Des de fer una paret de totxo fins a fer una paret de mòdul ha passat molt temps. El fet de passar de façanes d’obra vista a façanes de prefabricat està portant temps. S’està fent, però molt a poc a poc.”

La innovació, el tècnic pot fomentar-la? FB: ”En això, el que hem vist al llarg dels anys en el nostre ram és que el que val és la confiança; el que alguns en dirien prestigi. En aquest despatx,

i281 Noticiari CAATB.indd 29

normalment quan fem propostes i les raonem, acaben sent acceptades. Però fem propostes que sabem que poden ser païdes.” JM: ”Tenim clients que fa deu anys tenien un discurs totalment contrari al que tenen ara. Parlo de grans promocions. Els deies: ‘En aquest edifici, canviem; no fem obra vista ni arrebossat, anem a buscar pedra’. Et deien: ‘Ni pensar-ho’. Ara és al revés, els presentes un edifici amb obra vista, amb arrebossat, i diuen que volen aplacats. Però ha costat deu anys.”

L’any passat van ser finalistes en la categoria d’Execució de l’Obra i vam titular l’entrevista que els vam fer: “Que sigui discret, polit i endreçat sempre fa amics”. Com han valorat els clients la casa? FB: “Aquesta casa, des del punt de vista del sistema de vida, és absolutament tradicional, amb una planta i el garatge a baix. Hi podria viure molta gent. Ells diuen que hi viuen molt bé [riu]. Però també té un avantatge, aquesta casa, i és que té unes vistes esplèndides sobre tot el Vallès, amb el Mediterrani al fons. Així, és difícil

estar-hi malament”.

El seu despatx fa des d’obra petita fins a planificació urbanística. Amb quins criteris actuen? FB: ”És aquella frase famosa que “la mida no és l’escala”. Ni perquè sigui gran o petit, no has de canviar. Hi ha una qüestió bàsica que és la no-agressió al que ja hi ha. I això no vol dir ser conservacionista, ni molt menys, perquè a vegades l’agressió és conservar el que hi ha. Del que es tracta és que ja que disposem de molt poc territori, cada vegada en tenim menys, hem d’actuar sobre aquest territori de manera que no ho fem malament. “Bàsicament, m’inspiro amb el que tinc al costat. Per exemple, si tinc una ciutat, els valors i condicionants d’aquesta ciutat. I tinc en compte, lògicament, un programa d‘activitats i funcional. Si treballes amb aquests paràmetres, et pots equivocar però no et pots equivocar gaire.”

I els valors mediambientals, també els tenen presents? FB: ”Òbviament. Els valors mediambientals són els del lloc. El medi

ambient, actualment és una moda. Nosaltres hem estat mediambientals sempre. Si ets raonable, ets mediambiental. Una altra cosa és dir: ara faré un edifici mediambiental i, per tant, en comptes de fer una paret de maó calat m’inventaré tres sistemes de fibra de vidre i hi posaré una malla perquè hi creixin unes plantes. I amb tot això, què passarà el dia que s’espatlli el rec? Això és experimentació. Si algú vol experimentar, l’experiment s’ha d’aguantar. Està bé, experimentar, però em sembla redundant convertir l’experimentació en l’obra en si.”

Què va significar guanyar el Premi Catalunya Construcció? FB: ”Sempre que et donen un premi et donen una alegria, perquè un premi és un reconeixement. Nosaltres ja fa uns quants anys –i no està bé dir-ho, però és així- que cada any tenim un premi o dos. Si això es va produint d’aquesta manera, tens un sistema de referència.” JM: ”Veus que a la gent li agrada el que fas, t’ho premia pels conceptes que estàs donant. Per tant, veus que el que estàs fent no va per mal camí.” ■

14/12/06 13:18:46

i281 Noticiari CAATB.indd 30

14/12/06 13:18:51

reportatge:

reportatge

LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 1

c 31 L’informatiU DeL CaatB

2a qUINzeNA DeSeMBRe 2006

el debat Innovació en la construcció

anàlisi Les emissions de CO2 i l'efecte hivernacle

i281 el reportatge.indd 31

el futur La importància de les persones i la seva formació

14/12/06 13:25:39

32 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena DESEMBRE 2006

reportatge LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

Any 2006: l'estat de la construcció L'Informatiu analitza alguns dels fets que han marcat l'actualitat del sector constructiu i que caldrà tenir en compte en l'any que comença Josep Olivé Arquitecte informatiu@apabcn.cat Escriure aquest tipus d’articles, que volen ser el compendi de tot un any, obliguen a mirar enrere amb cura i intensitat per ser equànime. Tot i així, el pas del temps és molt poderós i fa el mateix amb la consciència del passat que la boira amb el paisatge: difumina el proper i no et deixa veure el que hi ha més enllà. Això té una explicació senzilla. Sense arribar a l’extrem d’aquella sentència que diu que l’únic que existeix és el present, és cert que el que més ens afecta, importa i mou és el que vivim, hem viscut recentment o viurem d’aquí a poc. Per això tots els resums anuals tendeixen a acumular i ressaltar les notícies dels últims mesos i a oblidar-se de les de principis d’any. Convido a qui vulgui fer-ho a observar aquest fenomen en els nombrosos programes o reportatges d’aquest caire que els mitjans de comunicació ens ofereixen durant aquests dies i fins al final de l’any. Per evitar caure en aquest parany (o per caure-hi de ple, segons com es miri) basaré la meva exposició en tres fets relativament recents que, en tot cas, estirant el fil, ens podran portar a temps passats, aconseguint d’aquesta forma l’objectiu pretès. ■■■

Matins Construcció: innovació en la construcció El darrer dels excel·lents debats que el CAATB organitza sobre variats temes del sector (1) va reunir un

i281 el reportatge.indd 32

grup d’experts en innovació, que van dir coses molt interessants i de les quals es podria desprendre, com a sensació general, que el sector no innova. Però, què vol dir que no innova? L’any passat, en l’article del Reportatge de L’Informatiu 264, citava com a fet curiós que l'àmbit de l’edificació en què més s’innovava era el dels habitatges unifamiliars (llegiu-hi xalets). Aquest any podríem afirmar el mateix, però hi podríem afegir altres tipologies d’edificis. Només cal veure l’elevat nombre de candidatures presentades en la darrera convocatòria en l’apartat d’Innovació dels Premis Catalunya Cons-

On més fallem a Catalunya no és en la innovació sinó en el seguiment d’aquesta innovació trucció d’aquest mateix Col·legi! Potser el que no fem bé és la pregunta. No hauríem de dir, més aviat, que no s’investiga? O, encara millor, no ens hauríem de preguntar per què hem d’innovar? Evidentment, l’objectiu és millorar, en tots els aspectes, la nostra construcció. Però innovar no garanteix millorar; al contrari, en principi comporta més riscos que “continuar” (això ho té molt clar la gent de carrer!). Perquè una innovació tingui èxit, s’ha de fer un seguiment i una correcció, un desenvolupament, de la idea inicial. En arquitectura, on no es poden fer models

L’objectiu que s’ha de marcar la construcció és el d’aportar la seva part d’estalvi energètic fiables (ni a escala, ni virtuals) ni tampoc prototips, pel seu elevat cost, només podem fer servir els edificis mateixos construïts com a models i aplicar solucions corregides, basades en una primera experiència, a nous edificis, que no seran estrictament innovadors sinó continuadors d’un procés innovador a major escala. Crec que on més fallem a Catalunya no és en la innovació sinó en el seguiment d’aquesta innovació, a traduir la innovació en investigació per arribar a sistemes que funcionin, fiables i econòmics. En el mateix acte, Torsten Masseck va fer notar que no es publiquen mai –o molt poc– resultats sobre el que s’ha fet. No hi ha cap revista que publiqui sistemàticament o regularment resultats d’investigacions en arquitectura, de manera semblant a les que hi ha en la resta de branques de la ciència i la tècnica (2). Innovar per innovar és estèril i costós perquè gasta molta energia per crear i transmetre coneixements, propicia errors i no s’aprofita de l’experiència. Des d’aquest punt de vista, el més efectiu seria confiar altre cop en els oficis (o les professions especialitzades, si se li vol posar un altre nom), amb els quals una part important dels coneixements no cal transmetre’ls, ja que estan implícits en qui

En la portada: 1. Habitatges públics al sector Can Roca II de Te

ha de dur a terme el que es projecta. En canvi, innovar conseqüentment, amb seguiment i comprovació dels resultats, no sols és correcte sinó que ens serà totalment necessari, especialment en un camp concret en què hem de canviar moltes coses si volem ja no millorar, sinó sobreviure: la sostenibilitat.

Informes sobre les emissions de CO2 i l’efecte hivernacle

En el Matins Construcció citat abans, la ponència que va desenvolupar el professor Joan Sabaté enllaça totalment amb aquesta qüestió. Basant-se en els darrers informes del

14/12/06 13:25:41

c 33 reportatge LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena DESEMBRE 2006

ctor Can Roca II de Terrassa. 2. Quaranta habitatges a Manresa. 3. Edifici d'oficines La Vola a Manlleu. 4. Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer a Sant Boi de Llobregat. 6. Mercat de Santa Caterina

Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de l’ONU, que preveuen una evolució exponencial de l’empitjorament de l’efecte hivernacle causat per el CO2 i altres processos dels quals és responsable l’home, Joan Sabaté va exposar que l’objectiu més important, amb diferència, que s’ha de marcar la construcció és el d’aportar la seva part d’estalvi energètic i de consum dels recursos naturals del planeta, i va reclamar que tothom s’hi senti implicat i faci el màxim esforç si volem mantenir la Terra mínimament habitable d’aquí a cinquanta anys. Just en els mateixos dies, no per

i281 el reportatge.indd 33

casualitat, s’ha publicat un informe del govern britànic (3) que planteja una situació encara més pessimista que la dels informes de l’ONU. Si bé el sector de la construcció no és el que més directament produeix o aboca excedents de CO2 a l’atmosfera, no hem d’oblidar que la petjada ecològica que deixen les nostres intervencions és important: des de la producció de materials que usen i gasten recursos naturals, sovint no renovables, i l’energia gastada en la construcció i posterior funcionament dels edificis, fins arribar a l’enorme quantitat de residus que genera l’enderroc o reforma dels edificis matei-

xos, per no parlar de la cada vegada major ocupació de sòl, precisament per part dels nostres edificis i les infraestructures que li donen accés i serveis. Tots aquests factors han de ser profundament qüestionats i revisats per aportar la part d’estalvi que ens correspon.

Sentència penal per un accident laboral El tercer i últim fet rellevant d’aquest final d’any ha estat una transcendent sentència de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid (4) per la qual s’han condemnat diverses persones, entre elles tres arquitectes

tècnics, a la pena de dos anys, sis mesos i un dia de presó efectiva per a cada un d’ells. Aquest fet que tant ens inquieta ara a tots els que treballem en les obres, era malgrat tot, previsible. Encara ha trigat molt més a arribar del que em pensava quan es va aprovar la legislació actual sobre seguretat i salut. El que llavors molts professionals van manifestar és el mateix que ara s’està tornant a reclamar, malauradament, quan ja hi ha un cas greu: que la llei no és efectiva i que, per tant, no evita la sinistralitat. Només assigna unes responsabilitats que, en alguns casos, com en els dels tècnics i coordinadors d’obra, no es

14/12/06 13:25:45

dus no es par

os.

34 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena DESEMBRE 2006

reportatge LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

poden realment assumir per tal evitar la sinistralitat, com queda demostrat en les estadístiques, malgrat els ardus i poc reconeguts esforços educatius que aquests mateixos tècnics fan des de fa molt temps. Preguntem-nos a qui beneficia treballar amb seguretat? Primer que tot i especialment, al treballador, que pot prendre mal o perdre la vida en un accident. Tots sabem que és qui té una menor consciència del perill, bàsicament perquè es refia massa de la seva experiència; perquè treballar segur és més costós, en principi; per l’absurditat d’algunes mesures de seguretat, que fan que es desconfiï de la seva efectivitat, i per una manca d’educació de l’autoestima, quan no per una cultura del risc associada a aquesta autoestima. També –no ho podem ignorar– per causa de pressions o errors dels superiors, però d’aquest tema ja en parlaré una mica més endavant.

Treballar segur La llei té tendència a emparar els treballadors com a complets ignorants als quals s’ha d’avisar de tots els perills que poden amenaçar-los. En la meva opinió, la forma d’evitar sinistres és la contraria: obligar a qualsevol operari que trepitgi una obra a tenir uns mínims coneixements sobre seguretat però, sobretot, ensenyar-li a fer-se responsable dels seus actes, ja que finalment, serà ell (o algú altre, que encara és més greu) qui patirà les conseqüències d’una imprudència. Sense consciència no hi haurà disminució dels accidents. Crec que el treballador hauria de ser el màxim responsable de la seva pròpia seguretat. I que els sindicats haurien de donar suport i exigir aquesta educació més que relacionar, tan directament, sinistralitat amb precarietat contractual. El segon agent que es pot beneficiar de la seguretat a l’obra és el constructor o contractista. Qualsevol lesió d’un dels seus treballadors que causi baixa li significa un problema logístic i d’organització de l’obra. A més, treballar segur també significa més probabilitats d’una feina ben feta: qui treballa segur, treballa més còmode i, per tant, millor. Malgrat aquestes raons, altres factors com els costos econòmics o els terminis de lliurament o, fins i tot, una desídia, voluntària o no, del constructor poden portar fàcilment a relaxar els mitjans de seguretat que han de proporcionar als seus operaris. En aquest cas, ja fa temps que es reclama que al capdavant de tota empresa constructora hi hagi una persona amb coneixements tècnics i legals que permetin ser conscient i assumir les responsabilitats que la llei, en

i281 el reportatge.indd 34

aquest cas encertadament, li dóna. Finalment, la tercera a beneficiarse de la manca d’accidents és la societat, i més directament l’Administració, pels enormes costos econòmics i socials que signifiquen tant els morts com els ferits en accident. L’Administració, que tan fàcilment va delegar les responsabilitats de control als tècnics en el moment de promulgar el decret, no ha assumit suficientment les seves de vigilant del compliment de les lleis que elabora. S’hauria de gastar deu vegades més en inspeccions -de manera que la probabilitat que una obra passés una inspecció fos alta- i encara ho recuperaria amb escreix en estalvi de despesa sanitària per baixes laborals. Inspecció, malauradament, és l’única paraula que entenen els que no volen prendre consciència o assumir la seva responsabilitat en seguretat. A més, la llei que no es fa complir es devalua i es desprestigia! Ara bé, la llei perquè es pugui complir ha de ser justa i raonable i, en matèria de seguretat (com en d’altres en el nostre país), algunes normes són difícilment aplicables en la realitat al peu de la lletra. En aquesta situació, què pot fer el tècnic (i encara el coordinador, si és una obra petita o mitjana) que va al centre de treball dues o tres hores, un cop o dos per setmana a tot estirar? Només donar certes instruccions

El treballador hauria de ser el màxim responsable de la seva pròpia seguretat raonables, que no hi ha cap garantia que es compleixin quan se’n vagi de l’obra! Torno a insistir que la llei no és realista en el tema de responsabilitats dels tècnics (a excepció de les grans obres) i l’Administració fa els ulls clucs davant la situació o bé s’ha vist impotent per corregir-la, replantejant-la. Poso un exemple: no s’ha reglamentat encara quins coneixements se li exigeixen a qui pot assumir la responsabilitat en la coordinació (5), ni tan sols –per les consultes que he fet– un tècnic que du a terme la direcció facultativa té mitjans legals per renunciar a la responsabilitat de coordinació en seguretat si el promotor no nomena expressament un coordinador de seguretat.

per sobre de qualsevol altre factor. Més que de la tècnica, depenen que algú comprovi que aquesta tècnica és vàlida i algú altre sàpiga aplicar-la bé, sàpiga construir, i rebre i donar la informació correctament. Per sobre de l’economia, hi ha d’haver algú que decideixi què podem fer i què no podem fer amb el nostre planeta i que aquest algú tingui el suport d’una majoria. I, finalment, més que les lleis, seran les persones conscienciades les que faran més segur treballar en la construcció. Una major part dels esforços per millorar la construcció haurien d’anar en aquest sentit, a donar importància a la persona i la seva formació. ■

NOTES (1) Matins Construcció: Innovar en la construcció, 19 d’octubre (vegeu El Tema de L’Informatiu 279). (2) En aquest sentit, en el meu article del Reportatge de L’Informatiu 264, exposava: “És molt interessant el programa de la UPC que [...] en fa un seguiment per, després d’uns quants anys, extreure’n conclusions que confirmin o no, la idoneïtat de les solucions aplicades; un vertader estudi científic de la construcció del qual esperem, pacients i impacients, els resultats”. Tindrem aquests resultats? (3) No he pogut identificar l’origen exacte ni la font d’informació d’aquest informe, però està basat en un projecte dut a terme per l’UK Meteorological Office, reflectit en un llibre titulat Avoiding Dangerous Climate Change, prologat per Tony Blair. (4) Vegeu els articles “Comentaris a la sentència”, de Sergi Mercé Klein, i “Sinistralitat en la construcció” d’aquest mateix número de L’Informatiu. (5) Un exemple que il·lustra l’actitud de l’Administració en aquest tema: com a arquitecte, oficialment no he cursat mai cap assignatura de seguretat en la meva carrera i, en canvi, puc exercir aquesta funció!

Persones formades Els tres objectius que té la construcció en aquests moments: millora de la qualitat, sostenibilitat i seguretat en obra, tenen una subtil però important cosa en comú: depenen, per aconseguir-los, del factor humà

Tota la informació a

www.apabcn.cat

14/12/06 13:25:54

i281 el reportatge.indd 35

14/12/06 13:26:00

36 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Espai Empresa:

construccions metàl·liques

Incendi a la Torre Espacio de Madrid Joan Delriu Real

President ASCEM - Associació per a la Construcció d’Estructures Metàl·liques ■■■ El passat 4 de setembre, un incen-

di en un edifici en altura va tornar a ser notícia, amb una càrrega mediàtica a la qual no va faltar res: retransmissió en directe de l’esdeveniment per a televisions i ràdios, periodistes buscant declaracions immediates i declarants parlant de tot de seguida. Fins aquí, tot normal en aquesta societat de la informació. Després, passada la immediatesa de la notícia i ja en pàgines interiors, van aparèixer els reportatges i articles d’opinió, més assossegats i documentats, on es donava cabuda a experts que feien llum sobre l’ocorregut. Per aquesta raó ens sorprèn l’article sobre aquest succés aparegut el dia 6 en el diari Expansión, titulat “Només un ensurt gràcies al formigó” (títol que ja és tota una declaració d’intencions) i amb un avanttítol en què es fa referència a l’incendi de l’edifici Windsor. En el text s’il·lustra el lector sobre els mínims danys causats i s’avancen hipòtesis sobre les causes i el material que es va cremar. Però hi ha una frase, atribuïda a la “constructora”, que diu literalment: “Si en comptes de formigó fos acer, potser no podríem ser tan optimistes”. Vegem. L’estructura d’acer ha estat l’única emprada, per ser l’única possible, per realitzar aquest tipus d’edificis en altura. Només molt recentment, amb el desenvolupament dels formigons d’alta resistència, s’està aconseguint construir edificis que podríem anomenar “alts”, però no encara gratacels. Benvinguda sigui aquesta innovació del formigó, ja que se’n beneficiaran els arquitectes, enginyers i el món de la construcció en general en tenir més opcions per al disseny, la construcció i el manteniment de les construccions. Però fins ara, el coneixement format al llarg del segle passat sobre el comportament estructural d’edificis en altura construïts amb estructura metàl·lica és aclaparadorament major que el de formigó. I la normativa aplicable a la seguretat contra incendis no fa distinció

i281 espai empresa.indd 36

entre sistemes constructius: només indica com un edifici ha d’assegurar la integritat dels seus ocupants i la seva evacuació, circumstàncies que poden aconseguir-se amb un sistema estructural o un altre. Una vegada més, hem de recordar que la majoria de morts en els incendis es produeixen per inhalació de fum, no per una altra circumstància.

Incendi a l’edifici Windsor Un altre argument a què es recorre quan es donen fets d’aquest tipus, és allò ocorregut en l’incendi de l’edifici Windsor. L’espectacular sinistre va fer caure gairebé tota l’estructura de façana, i van quedar en peus les crugies centrals de formigó. Però alguna cosa més va quedar en peus: una escala d’emergència construïda recentment amb estructura metàl· lica i amb totes les mesures i proteccions que s’exigeixen actualment. I un altre element va caure que no ha tingut gaire publicitat: un dels sis pòrtics de formigó es va desplomar juntament amb els seus forjats contigus. I aquest sinistre, juntament amb el de l’atemptat a les Torres Bessones (aquests gratacels que si existien era perquè tenim el coneixement a què abans ens hem referit i la possibilitat que únicament ens dóna l’estructura metàl·lica), són els temes recurrents que apareixen cada vegada que un succés d’aquestes característiques apareix en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Així se segueix engreixant aquesta “llegenda urbana” sobre la idoneïtat de l’ocupació de l’estructura metàl·lica en edificis en altura, sense cap base argumental i fent servir l’oportunisme. Finalment, i com a contribució a la tranquil·litat d’aquesta part de la societat a què van dirigits aquests tipus de missatges, volem manifestar que la majoria d’edificis en altura que hi ha al món (molts són hotels i hi poden dormir tranquils) estan construïts amb estructura d’acer pels múltiples avantatges que comporta, i per la idoneïtat d’aquest material, com explica la seva utilització generalitzada per part d’arquitectes, promotors, constructors, tècnics, etc. Esperem i desitgen no tornar a llegir articles d’opinió amb titulars semblants. ■

14/12/06 12:03:52

i281 espai empresa.indd 37

14/12/06 12:03:58

38 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena desembre 2006

construccions metàl·liques

Monesmet estructures metàl·liques Monesmet és una empresa dedicada des de fa més de quinze anys a la construcció d’estructures metàl·liques, especialment de centres comercials i naus industrials. Disposa d’un equip de professionals altament qualificats i un departament tècnic preparat també per realitzar el projecte. El personal utilitza procediments de soldadura homologats i du a terme un exhaustiu control de qualitat tant del procés de fabricació com del muntatge. Monesmet té unes instal·lacions de 2.000 m². Un dels seus objectius principals és el de millorar la qualitat i agilitar els terminis de lliurament de les seves obres. Per això tenen maquinària de soldar d’arc submergit per a fabricació de bigues armades, línia de foradament automàtic i un equip de tall per plasma. ■■■

Intervencions recents Entre les obres més importants en

i281 espai empresa.indd 38

què ha treballat l’empresa destaquen, entre d’altres, el centre penitenciari Can Brians 2, el centre comercial La Maquinista, la fàbrica Ford Almusafes a València i l’Auditori de Barcelona. Cal fer esment, també, d’una de les últimes obres que l’empresa Monesmet està duent a terme. Es tracta d’una estructura metàl·lica per a un edifici industrial en una de les plantes de Texsa Morteros; se’n pot veure el dibuix a la imatge. ■

Monesmet

monesmet@mundivia.es Telèfon: 93 588 68 00 www.monesmet.com

14/12/06 12:04:01

i281 espai empresa.indd 39

14/12/06 12:04:07

40 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena desembre 2006

diversos

Roca Cerámica a Casa Decor 2006 Roca Ceràmica és una de les companyies capdavanteres mundials en ceràmica en termes de volum de producció, avanços tecnològics, disseny i qualitat de les seves peces. És el major grup ceràmic espanyol i està entre els quatre majors del món. Roca Ceràmica pertany a Roca Corporació, multinacional fundada l’any 1917 i que actualment posseeix una xarxa comercial que s’estén a més de 80 països. Roca ha disposat d’un espai a Casa Decor Barcelona 2006 en l’antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit de la Plaça Catalunya de Barcelona, del 10 de novembre al 10 de desembre. CuldeSac ha dissenyat un ambient sense fi on es juga amb les llums i miralls creant una superfície d’il·lusió òptica. Una sala convencional passa a ser un espai ampli que envolta i transporta a un mar de tranquil·litat. L’ambient ens trasllada a l’antiguitat, ■■■

APACAR

a l’època en la qual els filòsofs promovien la recerca de l’assossec necessari per a una vida feliç i agradable en la qual el temor al destí no tenia cabuda. Una vida feta per a gaudir de cada segon amb tota la intensitat. En aquest espai

de serenitat el protagonista és el visitant i tots els elements estan disposats per oferir un moment de reflexió. Roca presenta un ambient ple d’innovació, disseny, solidesa, qualitat i benestar. Roca Ceràmica contribueix a arri-

bar a aquests atributs a través del MILLENIUM Blanco XLel CADI Gris i el CADÍ Negre. ■ Marta Ros

Tel. 93 891 76 14 ■ marta.ros@roca.net

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l’assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •‑Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i281 espai empresa.indd 40

14/12/06 12:04:08

i281 espai empresa.indd 41

14/12/06 12:04:43

42 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena desembre 2006

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

El canvi climàtic i les energies renovables ■■■ Les energies renovables són aque-

DobleC

lles que provenen de fonts energètiques que es renoven en un període prou curt a escala humana. L’energia solar, per exemple, es renova immediatament, perquè el sol contínuament està emetent radiació. Les energies renovables més utilitzades són les següents:

DobleC és una empresa creada per a atendre el mercat de totes les necessitats que exigeix el CTE i està preparada per a enfrontar el desafiament del futur, és a dir, ajudar al canvi climàtic, a través de les energies renovables. Ofereix, amb totes les qualificacions tècniques i legals, no solament les instal·lacions necessàries en cada cas, sinó també tota la gamma de serveis de manteniment, vigilància i prevenció. DobleC completa els seus serveis, amb instal·lacions i manteniment d’electricitat, aigua i gas, ja sigui en residències, indústries o comerços. ■■■

Solar tèrmica Les instal·lacions solars tèrmiques consisteixen en un sistema de captació de la radiació que prové del Sol (el captador solar), un sistema d’emmagatzematge de l’energia tèrmica obtinguda (el dipòsit acumulador) i un sistema de distribució de la calor i de consum. Aprofita la calor dels raigs solars del sol en instal·lacions adequades que transfereixen aquesta calor a algun tipus de fluid i que després aprofitem per a la calefacció, aigua calenta, etc. Les principals aplicacions solars tèrmiques a baixa temperatura són la producció d’aigua calenta sanitària (ACS), (dutxes, cuines, etc.) la calefacció d’habitatges i piscines.

Solar fotovoltaica La conversió fotovoltaica es basa en l’efecte fotoelèctric, és a dir, la transformació directa de l’energia lumínica provinent del Sol en energia elèctrica. Per aconseguir aquesta conversió calen uns dispositius anomenats cèl·lules solars. S’aprofita la llum solar per produir electricitat. Aquest tipus d’aprofitament és molt interessant per exemple en llocs on és molt inaccessible l’arribada de línies elèctriques o hi és molt difícil l’abastament d’energia. Els sistemes solars fotovoltaics es poden dividir en dos grans grups: sistemes autònoms de la xarxa elèctrica y Sistemes connectats a la xarxa elèctrica

zona climàtica on se situï l’edifici, del tipus d’ús de l’edifici i de la superfície construïda.

Manteniment i pla preventiu En la secció HE5 també es defineixen dos graons complementaris d’actuació, el pla de vigilància i el pla de manteniment preventiu. El pla de vigilància es refereix bàsicament a les operacions que permeten assegurar que els valors operacionals són correctes, incloent la neteja dels mòduls. El pla de manteniment preventiu consisteix en operacions d’inspecció i reposició d’elements fungibles, que han de permetre mantenir en condicions acceptables les condicions de funcionament. Inclourà almenys una revisió semestral, realitzada per personal tècnic especialitzat que conegui la tecnologia solar fotovoltaica. ■

Exigència bàsica de l’HE5 Aquesta secció del Codi Tècnic de l’Edificació obliga a què, en determinats edificis i a partir d’una determinada superfície o capacitat, s’incorporin sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments fotovoltaics. La potència mínima exigida dependrà de la

i281 espai empresa.indd 42

DOBLEC

Instal·lacions i manteniment Telèfon: 93 528 86 06 Fax: 93 528 86 06 Provençals, 4 local 2 08019 Barcelona doblec_carmine@auna.com

14/12/06 12:04:49

c 43 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ACÚSTICA

2a quinzena desembre 2006

Soroll: patologies i solucions Aldovier va oferir una jornada tècnica el passat 6 de novembre al CAATB, sobre el soroll, la detecció de les patologies i aplicació de solucions. Héctor Maristany, enginyer industrial i director tècnic de l’empresa Aldovier, va presentar les fases d’intervenció. Partint d’un mesurament sonomètric per comprovar l’estat inicial, es passa a la feina d’enginyeria i consultoria on totes les dades obtingudes en els mesuraments, juntament a les normatives vigents, ens ajudaran en la redacció del projecte correcte per a cada activitat. ■■■

Un mesurament correcte Pablo Reboredo, físic, responsable tècnic d’OnAcústica va explicar l’instrumental que s’utilitza per a un mesurament correcte, conforme a les normatives vigents. Concloent amb aquestes es va enfocar en el marc legal

i281 espai empresa.indd 43

aplicat a soroll ambiental, comentant les normes internacionals, Codi Tècnic, normes bàsiques i ordenances municipals. Per la seva banda, Rafael

Torres, màster en acústica i director tècnic de Vibcon va donar la seva aportació evidenciant la diferència entre el soroll aeri i el soroll d’impacte.

A l’àrea de vibracions, Rafael Torres va explicar en concret, algunes de les problemàtiques amb solucions reals i exemples pràctics. Inés Jackson, arquitecta i dissenyadora del Sistema Quadra® va parlar principalment de l’exigència d’innovació en el sector de l’acústica i de com es va desenvolupar el sistema antivibratori modular Quadra®. Va comentar nombrosos casos i solucions amb èxit. Finalment, Héctor Maristany va exposar un quadre molt clar de diferents focus de soroll i les solucions a plantejar. La participació molt atenta de la sala es va convertir en diàleg i intercanvi d’experiències acompanyat amb la degustació de castanyes i de vi ofert per WineLandResearch ®. Tot el material que va ser entregat a la jornada tècnica es pot demanar a dmc@aldovier.com. ■

14/12/06 12:04:51

i281 espai empresa.indd 44

14/12/06 12:04:56

i281 espai empresa.indd 45

14/12/06 12:05:11

46 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

2a quinzena desembre 2006

RESTAURACIÓ DE LA FUSTA

Salvem la nostra fusta ■■■ L’Eixample

de Barcelona es va edificar, en gran part, en una època en la qual la fusta era treballada amb una exquisitat i uns costos impossibles avui dia, una època en la que la fusta massissa de qualitat, encara era assequible. Aquest patrimoni artístic i arquitectònic irrepetible el tenim aquí, i la cura amb el qual es va fer ens recorda, la solidesa dels nostres valors culturals del passat, valors que no es poden perdre.

Complements a la rehabilitació. Una restauració professional de la fusta fixa Com a complement a les magnífiques rehabilitacions de façanes, escales i porteries que s’estan fent a la nostre

Entre les empreses de rehabilitació d’edificis i el restaurador de mobles hi ha un buit a resoldre

ciutat, és imprescindible una restauració professional de la fusta fixa que hi ha en elles: portes exteriors impressionants, ascensors –el moble més utilitzat de l’edifici- clàssics i modernistes, baranes, plafons, galeries… etc. La importància de la seva cura i restauració és evident i tant important com la de la resta de l’edifici. Imaginem-nos el recorregut que fa un client o empleat, des de la vorera fins el despatx de qualsevol agència de publicitat, gabinet d’advocats o consulta mèdica, dels que n’hi ha tants en els edificis de l’Eixample... Imaginem-nos la visita de familiars i amics, i els passos que recorren des del botó de l’intercomunicador fins al timbre de la nostra porta... De què serveix haver rehabilitat completa-

ment un pis, si en el ascensor de fusta de la finca hi ha ratllades en el vernís, hi manquen les motllures i el terra està completament gastat? Quantes portes exteriors de fusta estan repintades amb vàries capes de vernissos fosquejats, o amb pintura marró, que les fan boniques només vistes de lluny? En moltes ocasions la pintura amaga pi melis, cirerer, roure i altres fustes nobles...

i281 espai empresa.indd 46

Per a les empreses de rehabilitació d’edificis, que no compten amb personal especialitzat i volen assegurar els resultats, és important contractar experts del sector, per garantir la protecció i manteniment de la nostra fusta per a 80 anys més. ■

Moravia SL

Telèfon: 637 718 921 moravia@telefonica.net

14/12/06 12:05:21

c 47 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

adhesius

2a quinzena desembre 2006

Cemex llança tres nous adhesius ■■■ CEMEX Morteros amplia la seva

gamma d’adhesius de ciment -també anomenats morters cola- amb quatre productes dissenyats per col·locar rajoles.

Ibersec Tile Top Flex Hi destaca un morter nou, l’Ibersec Tile Top Flex. És un adhesiu per a rajoles d’ús universal, ja que permet col·locar ceràmica i pedra natural de qualsevol format sobre gairebé qualsevol tipus de suport que tingui una estabilitat dimensional acceptable. Es pot emprar sobre fusta, parquet, plàstic rígid, vidre, gres porcellànic, paviments antics, etc. Així mateix per la seva adherència i flexibilitat, és molt adient per col·locar rajoles en façanes de zones amb grans variacions climàtiques.

Ibersec Tile Flex Fluid El morter cola Ibersec Tile Flex Fluid és un adhesiu de ciment especialment dissenyat per a paviments de rajoles d’alta qualitat. Permet col·locar tot tipus de revestiments: ceràmics, pedra natural o artificial, etc. amb formats de fins a 60 x 60 cm2, amb total seguretat. S’estén bé i cobreix les rajoles amb facilitat, la qual cosa fa possible una aplicació de qualitat amb menor esforç. Això cal tenir-ho en compte quan s’han de col·locar rajoles de gran format o pavimentar grans superfícies. També està especialment indicat per a zones de tràfic intens: hotels, centres comercials, etc. D’altra banda, Ibersec Tile Flex Fluid és també molt flexible. Per aquest motiu es pot emprar en condicions d’adherència difícils: sòls amb calefacció radiant, paviments antics, col·locació de mosaic vidriat, etc. La flexibilitat d’aquest adhesiu és tan elevada que suporta perfectament les dilatacions i contraccions del paviment per variacions climàtiques.

Ibersec Tile Porcelànic Capa Gruesa Ibersec Tile Porcelànic Capa Gruesa és una altra de les novetats de CEMEX Morteros. Està especialment indicat per a la col·locació en interiors i exteriors de tot tipus de rajoles ceràmiques, i molt concretament de la pedra natural. L’adhesiu Ibersec Tile Porcelànic s’aplica en capa gruixuda de fins a 2 cm, que s’adapta a la irregularitat en els formats. És idoni, també, per col·locar rajoles sobre suports irregulars, com envans de maó.

i281 espai empresa.indd 47

Morters per rejuntar rajoles ceràmiques D’altra banda, els morters per rejuntar rajoles ceràmiques (Ibersec Junta Fina Blanca i Ibersec Junta Color) ara es troben en envasos de 5 kg, a més dels sacs de 25 kg. Aquests nous morters de cola completen l’extensa ofer ta de CEMEX Morteros, que cobreix qual-

sevol necessitat habitual en la construcció. Apareixen detallats al Catàleg de Morters 2006: morters d’ofici de paleta; morters cola per a rajoles; morters de projecció dissenyats per a la realització de paviments lliscats, arrebossats i estucats en fred de forma ràpida, amb bona qualitat i bons acabats; morters d’estucat en fred monocapa, amb gran varietat

de colors, per a revestiments de façanes; morters tixòtrops per decorar i recrear ambients especials (com els decorats de Terra Mítica), i morters autoanivellants. ■

Cemex Morteros

Telèfon: 91 377 93 11

14/12/06 12:05:22

guia activa

48 c L’informaTIU DEL CAATB

espai guia activa empresa

1a quinzena 2a desembre 2006 novembre

SESSIONS solucions professionals TÈCNIQUES

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures & 4 5 3 6 $ 5 6 3 & 4

% &

façanes

Tancaments i divisions

' 0 3 . * ( »

# !V $EL 0ARC • #/2.%,,! 4ELF • 4ELF &AX %MAIL GRAUDEGRAUSA HOTMAIL COM

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oﬁcinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

7 6

rehabilitació

revestiments i paviments

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL

aïllaments i impermeabilitzacions

guia activa La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu.

i281 espai empresa.indd 48

14/12/06 12:05:29

les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 49 gUia aCTiva

L’informaTiU DEL CaaTB

solucions ProFessionals

2a quinzena desembre 2006

1. estructures 2. cobertes 3. aÏllaments i imPermeabilitzacions 4. FaÇanes 5. tancaments i divisions 6. revestiments i Paviments 7. rehabilitaciÓ 8. instal·lacions 9. interiorisme 10. urbanisme i mobiliari urbà 11. tancaments Practicables 12. envidraments 13. mitJans auXiliars 14. inFormàtica 15. sanitaris 16. serveis ProFessionals 17. equiPaments 18. industrials 19. instal·ladors 20. bastides 21. automociÓ 22. aPuntalaments 23. constructores 24. demolicions.

i281 espai empresa.indd 49

insTaL·LaCions

inTEriorismE

UrBanismE i moBiLiari UrBÀ

TanCamEnTs praCTiCaBLEs

EnviDramEnTs

informÀTiCa

saniTaris

14/12/06 12:05:40

les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

50 c L’informaTiU DEL CaaTB

gUia aCTiva

2a quinzena desembre 2006

solucions ProFessionals

sErvEis profEssionaLs

BasTiDEs

aUTomoCió

apUnTaLamEnTs

ConsTrUCTorEs

DEmoLiCions

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu.

gUia aCTiva La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia activa de l’informatiu. la seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

les empreses interessades a presentar els seus productes al col·legi poden dirigir-se a: Esther vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i281 espai empresa.indd 50

14/12/06 12:05:50

c 51 espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

construccions metàl·liques

2a quinzena desembre 2006

L’Informatiu desitja un bon any 2007 als seus lectors i anunciants 3B PAVIMENTOS

COSME TODA

IASO

QUALIBERICA

ACTIVA DOMOTICA

DANOSA

IBERTRAC

REHABILIT

AD’IP

DOBLEC INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT

IMPACTO DE COMUNICACION

AENOR

EDILTEC AISLAMIENTOS

INDUSTRIAL BREINCO

AKZO NOBEL COATINGS

ENDESA

INFASSI ASISTÈNCIA INFORMÀTICA

ALAC - ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA

ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ENERNATURA

INTERNACIONAL PROTOCOL TECHNOLOGIES

ALCAN ALUMINIO ESPAÑA ENVANS I SOSTRES GRUP-GINE ALDOVIER

REHABILITACIÓ CONTRACTA I PROMOCIÓ D’OBRES REHAC RENTA CORPORACIÓN REAL ESTATE RESBRASI

ESG

INVERSIONES Y PROMOCIONES BENQUIN

RESINAS BARCELONA

ESTRUCTURAS OLOT

ISOPRACTIC

RETEVISION MOVIL

ESTRUCTURAS PECOFRIS

ITEC

REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLES

ESTUCS 1881

JAI

EURONIT FACHADAS Y CUBIERTAS

JANUS 27

RIVISA INDUSTRIAL DE CARRAMINETOS METÁLICOS

FABRICA ELECTROTECNICA JOSA

JUNG ELECTRO IBERICA

FIGUERAS TECNIFUSTA

JUNKERS

FINNFOREST IBÉRICA

LAMP

FINSA ARQUITECTURA

LAND ROVER

FIRMA BRAND COMMUNICATION

LGAI TECHNOLOGICAL CENTER

SCHLÜTER-SYSTEMS

FIXCER PRODUCTS

LOREFAR

SIMON

FONTINI

MANEJO INTEGRADO PLAGAS Y PATOLOGIAS

SISTEMAS HERMS

ALMEDA MOTORS ANTIKMORAVIA AÑURI ARCELOR ESPAÑA ARKTEC ASEFA ASFALTEX ATEH BOSCH & SERRET BVQI Servicios de Certificación CARMEN DIESTE CAMPOS CATALANA DE TELECOMUNICACIONS FRAPONT CECAM FUNDACIÓ PRIVADA RESTAURA CEMEX GARAN PUBLICIDAD CERÀMICA ACUSTICA GARCIA FAURA CERAMICAS DEL FOIX GAS NATURAL SDG CERTUM GEAS INTEGRAL CLAR REHABILITACION GECOINSA CLYSA GLAVERBEL IBERICA COALSA GOITAKIT CODIFEL COL·LEGI OFICIAL DE BIBLIOTECARIS DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA

REHABILITACIÓ 9

GRES BREDA GROUP M Publicidad Worldwide

COMACE IMPORT

GRUPO COBIT DESARROLLOS

COMERCIAL COLL VILA 324

HÄFELE HERRAJES ESPAÑA

COMICSA

MATERIAS PRIMAS ABRASIVAS

RYCMAR Speed Building SAINT GOBAN WEBER CEMARKSA SANITAS, S.A. DE SEGUROS SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU (NOU BAU) SOL TÈCNIC ECOLÒGIC 2000

MECANISMOS ANCLAJES Y SISTEMAS AUTOPORTANTES

SOLID PERFIL

MECANOVIGA, S.L.

SOPREMA ESPAÑA

MEDIA PLANNING

STANDARD HIDRAULICA,

MEDITERRÀNIA DE GEOSERVEIS

STRUCTURALIA

MODULAR GRC SYSTEMS MGS

SUBEROLITA, S.A.

MURPROTEC ESPAÑA

TABIQUES HISPALAM

NEXO DIAGONAL

TATFORMS

NIPAUTO BARCELONA PANASONIC ESPAÑA, PAVIMENTS TURO PARK

TEXSA THE MEDIA PARTNERSHIP TORRES, ALQUILER DE CALEFACCIÓN

HANSA ESPAÑA

PLANNER COMUNICACIÓN ESTRATÉGICA

TRAC VERTICAL

CONSTRUCCIONS DECO

HERAKLITH ESPAÑA

PRECAT

TRONCO HOUSE

CONTROL INGENIOS Y SISTEMAS

HERMS

PROCEDIMIENTOS UNO

UMBR AL DE TOLERANCIA

CONTROL Q

HIANSA

PROMAT IBERICA

URBICAD ARCHITECTURE

CONTROL TECNICO Y PREVENCIÓN DE RIESGOS

HILTI ESPAÑOLA

PUBLICIDAD ZABALIA

VIBCON

HOT PINT

PUBLITESA COMUNICACIÓ

VILATEL

HYDRO BUILDING SYSTEMS

QUADIS

ZENITHMEDIA

COOPERATIVA D’ARQUITECTES JORDI CAPELL

i281 espai empresa.indd 51

14/12/06 12:06:03

Demandes:

52 c L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA DEsEMBRE 2006

Selecciona DirECTor/A D’EXECUCiÓ D’oBrES En dependència del director tècnic, s’encarregarà de dirigir l’execució material de l’obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació i qualitat de l’operació. Es responsabilitzarà d’entre 2 i 3 obres. firmarà com a director d’execució d’obres. requisits: - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms-Office (Word i Excel). - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució: entre 30.000 € i 36.000 € bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - incorporació immediata. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9264 a:

iMPorTANT EMPrESA CoNTrUCTorA D'oBrA NovA i rEHABiLiTACiÓ

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i281 cursos i serveis.indd 52

important empresa constructora d’obra nova i rehabilitació, amb més de 25 anys en el sector i àmbit d’actuació Espanya, precisa per a la seu central de Barcelona,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del cap d’àrea es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’entre 1 i 3 obres, seguint les directrius de la direcció facultativa. Tindrà al seu càrrec un administratiu d’obra, un encarregat i en funció del volum de l’obra, un ajudant al cap d’obra.

requisits:

- Experiència professional mínim de 3 anys com a cap d’obra. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Ms-Office (Word i Excel), MsProject i Autocad. Valorable coneixements de programes d’amidaments i pressupostos. - Carnet de conduir.

S’ofereix:

- Contracte laboral. - Jornada complerta. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat (fix + incentius). - Pla de formació a càrrec de l’empresa. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9272 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

iMPorTANT EMPrESA ProMoTorA-CoNSTrUCTorA

Empresa promotora constructora de Montcada i reixac especialitzats en obra nova,

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

PROCEssOs DE sELECCiÓ

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament. També coordinarà i controlarà entre 1 i 2 caps d’obra júnior. requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 4 anys com a cap d’obra en empresa constructora. - Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada. - informàtica a nivell d’usuari d’Ms-Office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCq2000, Ms-Project i Autocad. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa com a cap de grup. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9259 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

important empresa constructora d’edificació d’àmbit nacional precisa per la delegació de Catalunya,

Selecciona CAP D’oBrA En dependència del coordinador d’obres es responsabilitzarà de planificar, coordinar i supervisar l’execució d’una obra, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació. requisits:

- Experiència professional mínima de 3 anys com a cap d’obra d’una empresa constructora o promotora constructora. - Vehicle propi.

S’ofereix:

- Contracte laboral . - Jornada complerta. - Retribució: 45.000€ bruts/anuals, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. - incorporació immediata.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9279 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

14/12/06 13:26:57

c 53 DEMANDES

i281 cursos i serveis.indd 53

L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA DEsEMBRE 2006

Empresa de serveis integrals d’edificació, amb creixement des de la seva creació fa més de 20 i amb àmbit d’actuació Espanya i Portugal,

Selecciona CAP D’oBrA

Selecciona ProJECT MANAGEr

En dependència d’un cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’entre 2 i 3 obres d’entre 1’5 MM€ i 5 MM€. requisits: -

Arquitecte tècnic. Experiència professional mínima de 8 anys com a cap d’obra. Coneixements a nivell usuari de Presto i Ms-Office (Word i Excel). Cotxe propi.

S’ofereix: -

Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats de creixement i projecció professional.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9282 a:

EMPrESA DE SErvEiS iNTEGrALS D'EDifiCACiÓ

important empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb més de 50 anys en el sector,

En dependència del cap del departament d’edificació, es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària abastant totes les seves fases, depenent del promotor, així com responsabilitzar-se dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat. requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 5 anys com a cap d’obra o director d’execució d’obres. - Valorable experiència com a project manager. - informàtica a nivell d’usuari d’Ms-Office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCq2000, Ms-Project i Autocad. - Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada. - Vehicle propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Retribució (fix + variable) negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. - Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9296 a:

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada família precisa per l’àrea de construcció,

Selecciona AJUDANT A CAP D’oBrA En dependència del cap de l’àrea de construcció, es responsabilitzarà de controlar la producció d’una part de l’obra. Participarà en l’anàlisi del projecte i en la preparació de la producció de l’obra. Participarà en la planificació de l’obra i controlarà i supervisarà la seva execució. farà el control dels materials, els replantejos i coordinarà els encarregats de taller, fusteria, picapedrer, obra i manteniment. requisits: - Arquitecte tècnic. - Experiència professional mínima de 2 anys. - Coneixements a nivell usuari de Ms-Office (Word i Excel) i domini de l’Autocad. - Domini del català escrit i parlat. - Cotxe propi. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Jornada completa (de dilluns a dijous de 7:30 a 17:30h i divendres de 7:30h a 14h). - Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9297 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

iMPorTANT ProMoTorA iMMoBiLiÀriA DE PriMEr NivELL

JUNTA CoNSTrUCTorA DEL TEMPLE EXPiATori DE LA SAGrADA fAMÍLiA

iMPorTANT EMPrESA CoNSTrUCTorA

MERCAT DE TREBALL

important promotora immobiliària de primer nivell, amb àmbit d’actuació principalment Catalunya,

Selecciona DirECTor TÈCNiC En dependència directa de la direcció general del grup, les seves tasques consistiran principalment en portar a terme la gestió de les promocions immobiliàries de la companyia, que inclou la gestió urbanística de projectes, la gestió de la contractació i el control de qualitat, costos i planificació. Per això comptarà amb un equip d’entre 6 i 7 persones, entre elles 4 arquitectes tècnics. requisits: - Arquitecte tècnic amb experiència professional d’entre 3 i 5 anys com a project manager o director tècnic. - imprescindible haver cursat el Master de Project Manager. - Coneixements de la normativa legal vigent. - Molt valorable haver treballat en una empresa certificada amb la isO 9001. - Es valoraran coneixements d’anglès. - Dedicació exclusiva. S’ofereix: - Contracte laboral indefinit. - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Jornada completa. interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9298 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

14/12/06 13:26:59

54 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

DEMANDES MERCAT DE TREBALLL

INGAL, SL

GEZE IBERIA, SRL

Cap d’oficina tècnica

Prescriptor/a

per responsabilitzar-se del departament d’obres, coordinació de l’equip d’oficina tècnica, control i desenvolupament de projectes d’obres de naus industrials, així com la direcció d’obres dins d’un equip multidisciplinari.

Multinacional alemanya líder en control de portes i automatismes cerca un prescriptor/a per a la zona de Catalunya, Balears i Aragó per a projectes d’edificació. La seva funció serà la de visitar arquitectes i constructores per tal d’incloure els nostres productes a les memòries o execucions de grans edificis.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics de programes de càlcul, Cype, Presto i Microsoft Project. Carnet de conduir i vehicle propi. S’ofereix

Jornada completa. Sou aproximat entre 36.000’- i 39.000’- euros brut/anual negociable segons experiència. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: amogica@ingal.es

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Coneixements informàtics d’Office, Internet i Autocad. Disponibilitat per viatjar. Formació continua i estabilitat laboral. S’ofereix

Sou aproximat entre 32.000’- i 36.000’- euros brut/anual més vehicle d’empresa i incentius. Jornada completa. Contracte laboral. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: c.correro@geze.es

Ref.: 1059

Ref.: 1055

EDIFICACIONS MONTSENY, SL

RP PROPERTIES, SL

Adjunt/a a gerència o a director tècnic

Director/a d’execució d’obres

per formar part del departament tècnic de l’empresa. Farà les tasques de control i direcció de les obres, seguiment dels costos, pressupostos, certificacions, coordinació, industrials, compliment de les normes de seguretat i selecció dels sistemes constructius, entre d’altres.

de les pròpies promocions (visant), planificant i fent el control de costos de les mateixes. Recolzament en petició de pressupostos, fent comparatives i gestionant la contractació i adjudicació.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No és necessària experiència. Coneixements informàtics d’Autocad i a nivell usuari d’Excel, Word, Ms-Project i valorable Arq+ (programa d’amidaments i pressupostos). Carnet de conduir.

Valorable entre 3 i 5 anys d’experiència. Es valorarà coneixements d’Autocad, Presto i d’Ofimàtica en general. Carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball el Gironès, la Selva i el Vallès Oriental. Jornada completa. S’ofereix

Retribució entre 21.000’- i 24.000’- euros brut/anual. Condicions contractuals i econòmiques negociables. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: celonesa@celonesa.com, o bé enviar-lo a l’apartat de correus nº 52, 08470 Sant Celoni

PERFIL

S’ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 27.000’- i 30.000’euros brut/anual més vehicle d’empresa. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: maria@rp-properties.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

Ref.: 1075

Ref.: 1096 PROMOU

Cap d’obra per a realitzar les tasques pròpies d’un cap d’obra: planificació, contractació, seguiment de l’execució i del pressupost, certificacions d’obra, etc. Incorporació a una petita empresa promotora-constructora, amb un equip de gestió professional i amb molta experiència en el sector de la promoció i construcció. Es busca una persona per integrar-se en un projecte amb el que es pugui sentir indentificat i pugui desenvolupar les seves pròpies iniciatives professionals en el marc de la promoció d’habitatges, amb possibilitats de participar i formar-se en el management de la promoció, en funció de les inquietuds del candidat/a, i un desenvolupament de la seva carrera cap aquesta especialització a mig termini. Bon ambient de treball. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 1 i 3 anys d’experiència. Es busca professional que ja hagi tingut contacte amb l’obra i que li agradi arribar a l’excel·lència en el seu treball, cuidant el detall de la feina. Coneixements informàtics de Presto, Project, Excel i Word. Carnet de conduir i vehicle propi. S’ofereix

Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat entre 36.000’- i 39.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: j.serrano@promou.es

i281 cursos i serveis.indd 54

14/12/06 13:27:00

c 55 DEMANDES MERCAT DE TREBALL

oCTAU, SL

Direcció facultativa / director/a d’execució d’obra En dependència del director tècnic de l’empresa, es responsabilitzarà de supervisar els projectes bàsics i executius (especialment dels amidaments) i realitzar la direcció d’execució de les obres confeccionant les certificacions d’obra mensuals. L’oferta comporta l’assumeix de la direcció d’execució de les obres i control de la qualitat dels materials. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència en lloc similar o com cap d’obra. Coneixements a nivell d’usuari d’Autocad, arquímedes o programes d’amidaments similars i Ms-Office. Carnet de conduir i vehicle propi. S’oFEREIx

Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 45.000’- i 48.000’euros brut/anual més dietes més importants incentius per objectius. Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: octau@apabcn.com inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) ref.: 1106

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

i281 cursos i serveis.indd 55

L’iNforMATiU DEL CAATB 2a quinzEnA DEsEMBRE 2006

GrUP ALZE: EMPrESA ProMoTorA iMMoBiLiÀriA AMB MÉS DE 30 ANYS D’EXPEriÈNCiA EN EDifiCACiÓ rESiDENCiAL

Ajudant/a a director técnic En dependència de la direcció tècnica del grup immobiliari. s’encarregarà de supervisar amidaments, control de costos, planificació, fer comparatiu d’ofertes i gestió industrial, petició ofertes industrials i supervisar certificacions. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Entre 3 i 5 anys d’experiència. Coneixements informàtics de Ms-Office (Word, Excel; MsProject) i Autocad. Carnet de conduir i vehicle propi. S’oFEREIx

Jornada completa. Contracte laboral. sou aproximat entre 30.000’- i 33.000’euros brut/anual en funciò de la vàlua del candidat/a. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: egresorts@egresorts.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 1114

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

14/12/06 13:27:06

56 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

serveis

màster i postgraus

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic. ARINSA Tel. 93 323 87 61 ■ 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com ■ arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 ■ Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ■ Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 ■ M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 ■ Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

i281 cursos i serveis.indd 56

Petits Anuncis:

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

dels professionals

Render & Design ■ Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Perspectives, vídeos i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com ■ www.scriptiva.com Mònica ■ Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA ■ Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com ■ scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD ■ Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal· lacions. Tel.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 ■ 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 ■ Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD ■ 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció

Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza‑amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 ■ M.: 679 06 55 61 Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 ■ Fax: 932 37 49 01 Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectivas fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/ videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Formació en prevenció per a treballadors de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Estudis o Plans de Seguretat i Salut per a les seves obres, i/o formació per a treballadors de l’obra d’acord amb el Pla de Seg uretat. Auditories de Contractistes, coordinació d’activitats empresarials a les obres i als subcontractistes. Telèfon: 647 62 67 11 fhprevencion@fhprevencion.com Serveis professionals Estudi d’arquitectura tècnica s’ofereix per a la realització de projectes de rehabilitació en façanes, reformes, cobertes, reforços. També es fan estudis de seguretat i salut, plans de seguretat per a constructors. Programes i registres de resultats de control de qualitat. Desenvolupament de projectes d’execució d’arquitectura. Direcció d’obra. Coordinació de seguretat i salut. Expedients de legalitzacions d’activitats. Cèdules d’habitabilitat. Josep ■ Telèfons: 93 845 50 70 M.609 34 24 77 ■ Fax: 93 845 54 45

Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes i projectes bàsics. CP consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 ■ 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Despatx d’arquitectes tècnics CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat. Telèfon: 93 372 04 94/ 678 77 32 62, casobi@telefonica.net Aparellador: Ofereixo els meus serveis professionals en règim liberal a pymes, particulars i altres professionals en el camp de lÁrquitectura Tècnica: • Sol·licitud de cèdules d’habitabilitat per a habitatge usat. • Dictàmens, certificats, peritatges i d´ altres documents per a lÁdministració. • Projectes de reforma, rehabilitació, enderrocs. • Delineació de plànols i croquis per a col· laboracions externes. • Direcció déxecució dóbra • etc. Només treballs a Barcelona i àrea metropolitana. Telèfon: 606 590 938 ■ Sergio Fax: 93 441 54 62 ■ rosillo@apabcn.com Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.) Víctor ■ Tels. 637 200 931 ■ 677 538 021 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040. Es lloga lloc de treball en despatx compartit Completament equipat. Lluminós. 275 € /mes. C/ Provença /Aribau Tel. 935 010 214 / 605 566 423. Despatx compartit - Ofereixo despatx amb serveis comuns i assistència. - Individual o doble en edifici noble i cèntric. Tel. 636 48 45 99

14/12/06 13:27:07

i281 cursos i serveis.indd 57

14/12/06 13:48:25

58 c L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

serveis

màster i postgraus

serveis

Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col· laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Més informació: telèfon 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’assessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avantatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats. Més informació: QUADIS ■ Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Més informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos

i281 cursos i serveis.indd 58

aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils ■ Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ tenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 ■ 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. ■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendrellturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell. Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Serveis de telefonia a baix cost amb Amena El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb Amena que permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites. ■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Amena. ■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors. ■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Amena). ■ Trànsit de dades GPRS opcional. ■ Terminals sense cost. ■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat. Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d’Amena Empreses. Informació: Tel.: 902 30 35 35

Avantatges:

per als col·legiats

http://www.amenaempresas.com/empresas/

Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3% i un 10% en cablejats, ordinadors i consumibles. Més informació: http://www.pistacero.es

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis Us presentem el nou servei que el CAATB ha posat en marxa, amb la col·laboració de GAESCO, i que us facilita, de forma exclusiva, l'accés als millors serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis. Amb GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa. ■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable. ■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes financers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc. A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur. Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

ADSL WIFI Al-Pi Al-pi ofereix en promoció per a col·lectius la següent oferta econòmica: ■ ADSL WIFI 4 Mbps + totes les trucades nacionals gratuïtes per 30 €/mes (Kit WIFI gratuït) A diferència d’altres operadors, l’oferta d’Al-pi li ofereix: ■ Preu gratüit en trucades nacionals i sense suplements de manteniment del mòdem o router. ■ Instal·lació gratuïta. A diferència d’un kit autoinstalable, Al-pi li envia un tècnic a casa que sense cap cost s’encarrega de la instal· lació. ■ Kit WIFI gratuït. Per contractar aquesta promoció només cal que especifiqueu el codi de promoció (MO/0063) en el telèfon d’atenció al client. Més informació: Tel.: 902 789 989 Codi de promoció: MO/0063 www.al-pi.com

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars. Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12

mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descompte per aprendre idiomes El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb Aston Idiomas que permet als col·legiats obtenir avantatges i descomptes en cursos d’idiomes. Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació. A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada. ■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger. Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habitació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habitació doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit. ■ Règim de pensió completa. ■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar. ■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels. ■ Préstec de binoculars Dates: 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com

Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant Déu i altres psicòpates de Daniel Serra, dirigida per Jaume Nadal i amb Empar López, Muntsa Tur i Àngel Amazares com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte en vehicles Ford Almeda Motors, concessionari oficial Ford, ofereix a tots el col·legiats i familiars, descomptes, avantatges i una acurada selecció de vehicles seminous i KM.0. Informació: Telèfon: 93 396 41 21 rcclientes@almedamotors.co

14/12/06 13:27:11

CoM es caNvia

el moN?

CANVIANT CADA DIA LA REALITAT DE MOLTS NENS I JOVES de la ciutat que ho NECESSITEN -

ET NECESSITEM PER CANVIAR EL MON,

T’HI SUMES?

www.casaldelraval.org “La Caixa”: c.c. 2100-3001-62-2500027076 | Caixa Catalunya: c.c. 2013-0087-16-0200448775

i281 cursos i serveis.indd 59

14/12/06 13:27:12

60 c L’InfORMaTIU DEL CaaTB

BUKHARA

2a qUinzenA desemBRe 2006

Metròpolis:

BUKHARA

Bukhara, situada en un oasi, va ser un dels enclavaments més importants de la Ruta de la seda

Esther Oriol informatiu@apabcn.cat En passejar per Bukhara es té la sensació de retrocedir en el temps. El sol abrasador et recorda que et trobes al mig del desert de l’Àsia Central, i el color terrós de les seves construccions contribueixen a incrementar una sensació de pols i de set, que t’aconsegueix convèncer que realment has retrocedit mil anys. Així i tot, Bukhara es troba en un oasi. Això explica que s’establís aquí un dels enclavaments més importants en la Ruta de la Seda, una ciutat esplendorosa, capital de les arts i les ciències en època d’Ulugbek.

diferents tallers artesanals, alhora que els resguardava, a ells i als compradors, del sol inclement.

■■■

Oasi Si això de l’oasi resulta estrany, només cal pujar els 105 graons que duen al capdamunt del minaret de Kalan per veure com el blanc sorrenc de les cases es troba esquitxat ara i adés amb taques de color verd, abundants grups d’arbres que trenquen la monotonia de les edificacions que s’estenen fins a l’horitzó. Des d’aquí es pot admirar també algunes de les joies arquitectòniques que guarda la ciutat: als peus, la mesquita de Kalan, amb el seu immens pati interior, davant per davant de la madrassa de Miri-Arab, amb la façana resplendent pels seus mosaics.

Prendre’s un te en la taula d’un bar és saberse envoltat d’una gran varietat d’ètnies Cap a l’oest, l’Ark o antiga ciutadella, limitada per un gruixut mur de parets panxudes que parlen d’intrigues i traïcions en l’època dels emirs. Cap a l’est, un conjunt de cúpules que cobreixen diversos carrers i les seves cruïlles constitueix el mercat, una solució perfecta per ubicar els

i281 metropoli.indd 60

Mesquites i madrasses Més enllà poden distingir-se innombrables mesquites i madrasses. Una de les construccions més originals és Chor Minor, la mesquita dels quatre minarets; o el mausoleu d’Ismaïl Samani, un senzill edifici amb l’única decoració de la diferent disposició en l’espai dels maons de terra cuita. Les parades són obligades per restablirse de l’esgotament que suposa visitar una ciutat com aquesta.

L’antiga ciutadella parla d’intrigues i traïcions en l’època dels emirs Prendre’s un te en la taula d’un bar i saber-se envoltat de la gran varietat d’ètnies que conviuen en aquest racó de món és una experiència curiosa. Al davant, quatre ancians tajiks de llargues barbes blanques se saluden a la manera islàmica, cobrint-se el rostre amb les mans, com si es rentessin la cara. Al costat, una parella d’enamorats uzbeks es miren en silenci amb aquells immensos ulls foscos, ell amb el barret de pelfa típic de la zona; ella, amb el vel que li tapa tan sols els cabells. Més lluny, dues noies russes criden l’atenció amb la seva vestimenta occidental i els seus cabells rossos... Em pregunto què deuen pensar tots ells de nosaltres? El sol es pon a Bukhara, omplint d’ombres els espais que queden entre els maons dels edificis i l’empedrat dels carrers, tenyint de roig l’ocre dels murs i el blau dels mosaics, concedint un momentani alè d’aire fresc a la ciutat, ara igual que fa mil anys. ■

el mAUsoleU d’ismAïl sAmAni s’emmiRAllA soBRe Un llAc ARtif

14/12/06 13:28:58

c 61 METRÒPOLIS BUKHARA

L’informaTIU DEL CAATB 2a quinzena desembre 2006

Una posta de sol des del minaret de Kalan

La madrassa de Miri-Arab

sobre un llac artificial

i281 metropoli.indd 61

A mig pla, cúpules que cobreixen el mercat

14/12/06 13:29:33

L’InfORMaTIU DEL CaaTB

METRÒPOLIS BUKHARA

2a qUinzenA desemBRe 2006

BUKHARA

62 c

Bukhara la seva història Bukhara (‫ ﺍﺭﺍﺥُﺏ‬en persa, Buxoro o Бұхара en uzbek, Бухара en rus i Boxara en tàtar) és una de les ciutats principals de l’Uzbekistan. És la capital de la regió de Bukhara (Buxoro Wiloyati, 39.400 km2 i 1.536.424 hab. el 2005) i està situada a l’extrem occidental del gran oasi de zeravsan. la majoria de la població de la ciutat (247.661 habitants segons l’estimació del 2005) són tadjiks de llengua persa. Juntament amb samarcanda són els centres principals de la cultura i la història persa tadjik. fou capital d’un khanat fins al 1920. durant l’època soviètica, aquests dos centres foren annexats a la República socialista soviètica de l’Uzbekistan, a desgrat dels tadjiks de l’Àsia central. des d’aleshores, les autoritats uzbekes han dut a terme un ambiciós i sever programa d’assimilació i confinament cultural dels tadjiks de l’Uzbekistan. A Bukhara també hi viu un important nombre de jueus, els avantpassats dels quals es van instal·lar a la ciutat durant l’època romana. precisament el terme jueu de Bukhara és usat sovint per descriure tots els jueus procedents de l’Àsia central. Bukhara ha estat, històricament, un dels centres principals de la civilització iraniana. la seva arquitectura i restes arqueològiques formen un dels pilars de la història i l’art dels perses. durant un llarg període de temps, la regió de Bukhara va formar part de l’imperi persa. l’origen dels seus habitants es remunta a l’època de la immigració ària a la regió. els perses sogdians van habitar l’àrea i alguns segles més tard el persa va esdevenir la llengua dominant entre ells. ■■

els mURs de lA ciUtAdellA

Un pAsseig en cARRo pels cARReRs de sAint loUis

lA mesqUitA de KAlAn i el seU cHoR minoR, lA mesqUitA dels qUAtRe minARets

i281 metropoli.indd 62

minARet

14/12/06 13:30:00

i281 metropoli.indd 63

14/12/06 13:30:02

i281 metropoli.indd 64

14/12/06 13:30:09