INF071101

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Novembre 2007

Primera Quinzena

Preu: 2 €

295

S’aprova el DB-HR de reducció de risc de soroll

Protecció contra el soroll

El Sector: La nova normativa introdueix elements nous sobre materials i tècniques de construcció per aconseguir edificis lliures de contaminació acústica. P. 16 ■■

Noticiari:

■■

P. 8

El CAATB convoca la 5a edició dels Premis Catalunya Construcció Reportatge:

■■

P. 33

Ceràmica manual hidrofugada

i295 portada_B.indd 1

5/11/07 08:48:20

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Haz tu proyecto “on-line” en www.texsa.com Memoria descriptiva del sistema

Sin necesidad de registrarte Acceso instantáneo a la solución

Precios descompuestos de la solución

Toda la documentación abierta y en formato editable En concordancia con el nuevo Código Técnico de la Edificación (CTE) y el marcado CE

Detalles (archivos Autocad)

Precios descompuestos de la solución en formato Excel

Fichas de los productos

Planos de CAD, compatibles con AutoCad y Catia Fichas técnicas de los productos en formato Word.

Plan Mantenimiento

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

Integra sistemas de impermeabilización, aislamiento térmico y acústico

Pliego de condiciones técnicas

La forma más rápida y sencilla de realizar la memoria constructiva de la cubierta * Para más información, soluciones especiales o solicitud de muestras contacte con el Departamento Técnico: Tel. 901 11 66 12

TEXSA, S.A. BARCELONA C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80

i295 portada_B.indd 2

www.texsa.com MADRID Polígono Llanos de Jerez, 1 - 28820 Coslada Tel. (+34) 91 669 38 70 - Fax (+34) 91 669 52 13

5/11/07 08:48:21

Tema Coordinació de seguretat a Europa.

P.4

5

T .

A la portada 3 (© Chopo / Fotomuntatge: geuve)

Noticiari 5a edició dels Premis Catalunya Construcció.

P.8

SUMARI

El Tema ■ El Noticiari ■ El Sector ■ Assessoria ■ Formació ■ Reportatge ■ Innovació ■ Espai Empresa ■ Metròpolis ■ Suplement legislació urbanística ■

APROVAT EL DB-HR DE PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL. La nova normativa tècnica busca solucionar les carències de la legislació vigent per reduir el risc i les molèsties provades pel soroll als usuaris.

5

4 8 16 26 28 33 38 40 60

Patrocinadors preferents del CAATB:

Sector Document Bàsic (DB-HR) contra el soroll.

S R !

P.16

Reportatge Ceràmica manual hidrofugada.

Assessoria Proposta de modificació de la Instrucció RC-03.

P. 33

P. 26

5

VISATS Coeficient d’actualització d’honoraris a 13 d'octubre Ca = 1,37 Propera actualització a 15 de novembre Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2007: 390 €/m2

Ca

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.cat

Crèdits:

Metròpolis Tombuctú.

P. 60

L’Informatiu 295. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.cat http://www.apabcn.cat. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Marc Planas, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs i Carles Cartañá. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Perfil i Funció) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas. Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats.

Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.cat Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: C/Colom, 114. 08222 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: Presidenta: Rosa Remolà. Vicepresident: Celestí Ventura. Secretari: Raimon Salvat. Comptadora: Carolina Cuevas. Tresorera: Maria Àngels Sánchez. VOCALS TERRITORIALS: Bages-Berguedà: Joan Carles Batanés.

Maresme: Toni Floriach. Osona: Santi Garolera. Vallès Occidental: Jaume Casas. Vallès Oriental: Esteve Aymà.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i295 sumari.indd 4

5/11/07 08:50:15

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena NOVEMBRE 2007

T

El Tema:

I Col·loqui europeu de seguretat © Foto cedida per Vertisub

4c

EL primer COL·LOQUI EUROPEU SOBRE COORDINACIÓ DE SEGURETAT i salut en la construcció TINDRÀ LLOC A BARCELONA EL 21 i 22 DE FEBRER DE 2008

La coordinació de seguretat a debat El Primer Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat i Salut en la Construcció ha rebut una quarantena de resums de comunicacions El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (www.apabcn.cat) i la Xarxa Europea Focus (www.focusnet.eu) estan organitzant, conjuntament amb el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, el Primer Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat i Salut en la Construcció. L’objectiu d’aquest col·loqui és analitzar en profunditat la situació i les perspectives de futur d’aquesta funció professional en l’àmbit de la Unió Europea. El col·loqui, que tindrà lloc el 21 i el 22 de febrer de 2008 al World Trade Cen-

■■■

i295 el tema.indd 4

ter de Barcelona (Moll de Barcelona, s/n - Edifici Est), s’estructurarà en cinc tallers d’exposició i debat: Formació, Funcions i Responsabilitats, Legislació, Eines i Bones Pràctiques, i Investigació i Innovació. Fins a mitjans d’octubre, el conjunt dels cinc tallers ha rebut una quarantena de resums de comunicacions, que es presentaran públicament durant la celebració del col·loqui.

En el taller sobre Formació, s’han presentat comunicacions sobre la formació mínima, la formació que han de tenir els coordinadors de seguretat i salut, i la complementarietat entre

formació de base i formació específica dels treballadors del sector de la construcció. En el taller Funcions i Responsabilitats, es podran conèixer les millors pràctiques en la implantació de la Directiva 92/57/CEE en la fase de projecte a Finlàndia. També s’analitzarà, des de l’òptica tècnica i jurídica, els aspectes legals més controvertits de les responsabilitats del coordinador de seguretat en la fase d’execució i els límits de les accions del coordinador de seguretat per no envair competències durant l’execució de l’obra. La idea clau en aquest cas és: coordines o vigiles? En aquest

segon taller, també està previst que es tractin qüestions com: per què en la coordinació de seguretat i salut en les obres de construcció no sempre es respecten les competències segons la titulació acadèmica?

En el taller sobre Legislació, s’han presentat comunicacions que insisteixen que la seguretat en la construcció espanyola comença en el projecte, tal com recull la directiva europea. En aquest taller, també es donaran a conèixer aplicacions pràctiques en el control de l’accés a les obres. Així mateix, es buscaran causes de l’alta accidentalitat en el

5/11/07 08:51:08

c5 el tema

L’informaTIU DEL CAATB

I Col·loqui EUROPEU DE SEGURETAT

1a quinzena NOVEMBRE 2007

Primer col·loqui europeu sobre coordinació de seguretat i salut en la construcció. Dies 21 i 22 de febrer de 2008 Tindrà lloc al World Trade Center de Barcelona i coincidirà amb una Exposició d’entitats de Seguretat en la Construcció DIA 21 DE FEBRER DE 2008

sector de la construcció i es donaran a conèixer propostes innovadores, que afecten l’Administració, les empreses, els coordinadors de seguretat i altes entitats que intervenen en la seguretat de les obres. També es tractarà l’enfocament de la Inspecció de Treball en l’aplicació dels principis generals de la prevenció en les obres de construcció.

08.30h

Recepció de participants

09.00h

Inauguració a càrrec de Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya; M. Rosa Remolà, presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona; i Xavier Casas, president de GISA

09.45h

Conferència inaugural a càrrec de Jukka Takala, director de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball

10.30h

Pausa cafè Taller 2 FUNCIONS I RESPONSABILITATS. JURISPRUDÈNCIA Moderadors: Bernard Manchel (HBH) i Mònica Clemente (Assessoria Jurídica del CAATB)

Taller 3 LEGISLACIÓ Moderadors: J. Javier Rodríguez i J. Pierre Van Lier

11.15h

Taller 1 FORMACIÓ Moderadors: Jaume Guixà i Daniele Verdesca (Formedil)

Taller 4 EINES I BONES PRÀCTIQUES Moderadors: Pierre Lorent (Société Européenne pour la Formation, le Management et l’Expertise de Projects -SEFMEP) i Bruno Renders (Institut de Formation Sectoriel du Bâtiment -IFSB)

Taller 5 INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ Moderadors: Cesira Macchia (Politecnico di Milano - INDACO) i Luis Rosel

Tema 1A

Tema 2A L’exigència de responsabilitats.

La diversitat europea.

A càrrec de: Juan Carlos Hortal, professor de Derecho Penal de la Universidad de Barcelona (UB) i magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona.

Tema 3A La Directiva 92/57/CEE, 15 anys després A càrrec de: Angel M. Fuente

Tema 4A Promoure i compartir bones pràctiques A càrrec de: Gilles Parard (OPPBTP)

Tema 5A Ergonomia A càrrec de: Ilias Banoutsos

Tema 1B L’adquisició de noves competencias A càrrec de: Michèle Butzbach i Didier Dessonay

Tema 2B Funcions i responsabilitats en la fase de projecte A càrrec de: Philip Baker

Tema 3B L’aplicació dels principis generals de prevenció en les obres de construcció.

L’enfocament de la inspecció de treball.

A càrrec de: Francisco Castillo

Tema 4B La coordinació de grans projectes d’enginyeria civil A càrrec de: Responsable de construcció del pont de SuèciaDinamarca

Tema 5B Dispositius de protecció individual i col·lectiva A càrrec de: Barney Green

Tema 1C La formació per a la coordinació en fase de projecte A càrrec de: Barbara Rontini

Tema 2C Funcions i responsabilitats durant l’execució i el manteniment A càrrec de: Jesús Esteban (COAATM)

Tema 3C Taula rodona del sector sobre la funció de coordinació de seguretat i salut A càrrec de: CCOC, Gremi de Constructores, APCE, CONC, UGT i l’Associació de Coordinadors

Tema 4C La coordinació de grans projectes urbans A càrrec de: l’ Expo Zaragoza o Forum BCN

Tema 5C Innovar en la formació en l’obra A càrrec de: Bruno Renders (Institut de Formation Sectoriel du Bâtiment -IFSB)

11.30h

La formació de coordinadors A càrrec de: Jacques Rondal

13.00h

DINAR

14.30h

Eines i bones pràctiques Pel que fa al taller Eines i Bones Pràctiques, hi ha prevista la presentació d’un sistema de prevenció davant el risc de llamps durant la construcció d’edificis de gran alçada a Madrid, i de nous sistemes de control d’accés a túnels, concretament, de la línia d’alta velocitat entre Astúries i Lleó. En aquest taller, també s’argumentarà sobre per què rebutjar les bastides tradicionals de les obres de construcció i tot allò exigible a les bastides de façana de components prefabricats perquè el seu ús sigui segur.

El col·loqui tindrà lloc quan farà deu anys de la transposició a l’Estat espanyol de la Directiva europea 92/57/CEE, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció temporals o mòbils, i quinze anys, de l’aprovació de la normativa europea. Focus i el CAATB clausuren amb el col·loqui la iniciativa 2007 Un any per la seguretat, iniciada el novembre de 2006.

El I Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat en la construcció finalitzarà amb la cerimònia de lliurament de la XIV edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica a la Seguretat en la Construcció que convoca el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espanya. n

i295 el tema.indd 5

16.00h

DIA 22 DE FEBRER DE 2008

09.00h

10.30h

11.15h

Tema 1D Formació de base vs formació específica A càrrec de: Xavier Font (ITOP)

Tema 2D Dificultats per a la lliure circulació dels coordinadors a Europa.

A càrrec de: Bufete Cuatrecasas

Tema 3D Estudis i plans de seguretat i salut.

Instruccions per a intervencions ulteriors A càrrec de: M. Àngels Sanchez (Junta de Governdel CAATB)

Tema 4D La coordinació de projectes de rehabilitació La participació social i la coordinació.

A càrrec de: Carlos Aymat (CGATE)

Tema 5D Eines de simulació A càrrec de: Cesira Macchia (Politecnico di Milano - INDACO)

Tema 2E El contracte del coordinador A càrrec de: Jean-Pierre Van Lier (ISHCCO)

Tema 3E L’enfocament de la coordinació de seguretat i salut en els països membres de la UE A càrrec de: Justyna Snigurska

Tema 4E La coordinació d’obres mitjanes i petites A càrrec de: Jean Pierre Bontoux

Tema 5E La investigació dels nous riscos A càrrec de: Luis Rosel (FLC)

Pausa cafè Tema 1E L’estudi de seguretat com a eina de prevenció A càrrec de: Oriol Poch (COAC)

13.00h

DINAR

14.30h

Conclusions

16.00h

XIV edició dels Premis de la Arquitectura Tècnica a la Seguretat en la Construcció convocats pel Consejo General de la Arquitectura Técnica de España

5/11/07 08:51:11

6c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena NOVEMBRE 2007

el tema I Col·loqui EUROPEU DE SEGURETAT

Seguretat en les obres: creure-se-la o practicar-la Els participants en la taula rodona sobre la transposició de la directiva de seguretat van debatre sobre les seguretat a les obres Jordi Marlet informatiu@apabcn.cat El 2 d’octubre L’Informatiu va organitzar una taula rodona sobre la transposició espanyola mitjançant el Reial decret 1627/1997 de la Directiva europea de seguretat i salut en les

■■■

L’empresari ha de posar els mitjans per no fer la feina insegura obres de construcció 92/57/CEE. Hi van participar Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i gerent de Prevenció de Riscos Laborals en Obres de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA); Carolina Cuevas, arquitecta tècnica, tècnica de la Gerència d’Actuacions dels Departaments de Salut i Presidència de GISA i comptadora de la Junta de Govern del CAATB; Xavier Font, pre-

i295 el tema.indd 6

sident de la Comissió de Seguretat i Salut del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya; Ramon Puig, arquitecte tècnic i president de la Xarxa Europea Focus; Javier Rodríguez, arquitecte i president de l’Associació de Coordinadors de Seguretat (ACS), i Maria Àngels Sànchez, arquitecta tècnica, coordinadora de seguretat i salut i tresorera de la Junta de Govern del CAATB. El col·loqui va girar al voltant dels cinc temes de debat del Primer Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat i Salut en la Construcció, que organitza el CAATB, Focus i la Generalitat de Catalunya per al 21 i 22 de febrer de 2008 al World Trade Center de Barcelona.

El primer tema de debat al col· loqui europeu serà la formació. Ezequiel Bellet va explicar que a l’Estat espanyol “ara sí” que hi ha un bon trajecte formatiu (universitat més

postgraus, com el que organitza el CAATB), que permet que els coordinadors adquireixin els coneixements adequats per al seu exercici. Tothom hi va coincidir, tot i que Ramon Puig va afegir que Focus –que des del 2001 promou la formació i acreditació de treballadors, empresaris i professionals del sector de la construcció en matèria de seguretat i salut– va establir que els requisits mínims per certificar la professionalitat dels coordinadors de seguretat són una formació postsecundària en construcció, dos anys d’experiència i una formació específica en coordinació.

Xavier Font va avançar que a partir del gener el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques vol portar a terme la creació d’un registre estatal per als col·legiats que treballin com a coordinadors de seguretat, que hauran de tenir

formació específica o experiència, com a mesura per a la millora de la qualitat i eficiència dels treballs professionals per al seu posterior visat.

Funcions i responsabilitats El col·loqui europeu dedicarà un segon taller a debatre les funcions, la responsabilitat i la jurisprudència dels coordinadors de seguretat. En abordar aquest apartat, els participants en la taula rodona van coincidir que, quan es compleixen deu anys de la transposició espanyola de la directiva europea de seguretat, la figura del coordinador de seguretat està consolidada dins el sector. Ara bé, com va recordar Javier Rodrí-

Independència professional ■■■ Ezequiel Bellet va recordar que el gener entrarà en vigor la llei de l’obra pública catalana, Llei 3/2007, de 4 de juliol de 2007, que estableix que en l’obra civil els coordinadors han de ser independents de la direcció d’obra. Bellet –que s’hi va mostrar a favor, amb matisos- va reclamar alhora: “El coordinador ha d’actuar amb independència del que són els diferents interessos presents en el procés constructiu i enfocar les coses des del punt de vista de la seguretat, encara que simultàniament porti la direcció de l’obra”. “Quan fas direcció i coordinació, estàs per la producció, la certificació, la qualitat de l’obra i la seguretat”, va afirmar Cuevas. ■

5/11/07 08:51:11

c7 el tema I Col·loqui EUROPEU DE SEGURETAT

guez, la figura es pot imposar més.

Especialment, en el tema pendent de l’aplicació de la coordinació de seguretat en la fase de projecte. “Moltes causes bàsiques dels sinistres estan integrades en el projecte i després s’ha d’arreglar el problema”, va afirmar el president de l’ACS. “El coordinador ha d’anar a les reunions de la direcció d’obra, perquè les indefinicions que hi ha al projecte provoquen un canvi constant”, va dir Maria Àngels Sànchez. Per la seva banda, Ezequiel Bellet va afirmar que: “Hi ha molts papers que després, per circumstàncies molt variades, no es compleixen”. Segons Bellet, el concepte de seguretat “es va degradant a mesura que baixes en l’organigrama de l’execució de l’obra”.

Puig va explicar que continua sent difícil justificar un coordinador de seguretat independent de la direcció facultativa, en les obres petites.

“Tothom pot tenir arnés i el que calgui però la clau de la seguretat és la forma de treballar. Calen més coses que xarxes i baranes perquè l’obra sigui segura”, va afirmar Font, que va explicar que per superar els dèficits, el coordinador de seguretat s’ha d’adaptar a l’obra. Cuevas va queixar-se de la manca d’iniciativa dels treballadors per tenir cura de la pròpia seguretat.

“Ells mateixos no tenen la iniciativa de fer-ho per la seva pròpia vida”, va afirmar. Sànchez va destacar que: “L’empresari ha de posar els mitjans per no fer la feina insegura”.

Ara, havent començat el debat amb la coincidència que la figura del coordinador de seguretat està consolidada en el sector, semblava que el sector no es creia la seguretat. La contradicció, la va explicar Bellet. “Tothom es creu la necessitat de seguretat a l’obra, fins

i295 el tema.indd 7

i tot els treballadors. Però això no hi té res a veure, perquè som en un país on la gent creu una cosa i en fa una altra”, va afirmar.

Puig va explicar que “només un terç de les causes dels accidents mortals a les obres de construcció tenen l’origen en la fase d’execució”.

En aquest sentit, Rodríguez va afirmar: “Coordinar no es posar pegats, improvisar”. Però tampoc la seguretat està tan pitjor a les obres d’aquí que a la d’altres països europeus.

“Els països nòrdics són els que potser fa més temps que han aconseguit integrar la seguretat en el procés constructiu”, va explicar Puig que, alhora, va recordar que allà l’obra està molt més industrialitzada.

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena NOVEMBRE 2007

Ezequiel Bellet ■■ “Tothom es creu la necessitat de seguretat a l’obra. Però som en un país on la gent creu una cosa i en fa una altra”

Carolina Cuevas ■■ “Quan fas direcció i coordinació, estàs per la producció, la certificació, la qualitat de l’obra i la seguretat”

José Javier Rodríguez ■■ “Moltes causes bàsiques dels sinistres estan integrades en el projecte i després s’ha d’arreglar el problema”

Maria Àngels Sànchez ■■ “El coordinador ha d’anar a les reunions de la direcció d’obra, perquè les indefinicions que hi ha al projecte provoquen un canvi constant”

Ramon Puig ■■ “Només un terç de les causes dels accidents a les obres de construcció tenen l’origen en la fase d’execució”

Xavier Font ■■ “La clau de la seguretat és la forma de treballar.

Calen més coses que xarxes i baranes perquè l’obra sigui segura”

Legislació En tractar el tema de la legislació, Bellet va fer referència a l’acord marc firmat recentment entre el Ministeri de Treball, el d’Habitatge i la Fiscalia General i va explicar que “fa por que de tot plegat en resultin més cops als tècnics”. I es va coincidir a reclamar formació per als tècnics de la inspecció i fins arribar als jutges. Puig va fer referència a la por a sentències que no s’ajustin a la responsabilitat de les funcions de cadascú. Bellet, però, va afirmar: “Jo crec que els jutges les saben [les funcions de cadascú], una altra cosa és com les interpretin”. A l’hora de parlar de les eines, les bones pràctiques, i la investigació i la innovació (quart i cinquè tallers de debat del col·loqui europeu), Xavier Font va explicar que moltes vegades a l’obra l’operari no sap utilitzar els invents i les novetats en seguretat. Així que va reclamar: ”La formació [en seguretat] hauria de permetre que la gent practiqués”. ■

5/11/07 08:51:16

8c L’INfORmATIU DEL CAATB 1a qUINzeNA NOvembRe 2007

N

Noticiari CAATB:

PRemIS CATAlUNyA CONSTRUCCIÓ 2008

Cinquena edició dels Premis Catalunya Construcció El CAATB presenta el proper 20 de novembre la cinquena edició d’aquests guardons en un acte en què intervindrà l’arquitecte Josep maria montaner ■ ■ ■ Per cinquè any consecutiu, el CAATB convoca els Premis Catalunya Construcció, amb la finalitat de posar en valor l’esforç i la tasca dels professionals i les empreses del sector. Amb aquests premis, el Col·legi vol guardonar les persones que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció, i que fan possible que el producte edificat respongui a les expectatives del client.

Els premis estan oberts a tots els agents del procés constructiu, com ara projectistes, directors facultatius, coordinadors de seguretat i salut, caps d’obra d’empreses constructores, empresaris, promotors, industrials i fabricants.

Acte de presentació Per presentar l’edició d’enguany, el CAATB ha organitzat un acte per al proper 20 de novembre, on estan convidats tots els col·legiats i collegiades, les persones que s’han presentat en les edicions anteriors i qualsevol professional interessat.

En aquesta sessió es farà un balanç de les quatre edicions anteriors dels guardons i es presentaran les principals novetats de la convocatòria del 2008. La jornada donarà el tret de sortida al període de presentació de candidatures per a la propera edició dels Premis. L’acte estarà precedit d’una conferència a càrrec de Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de Composició arquitectònica de l’ETSAB. L’entrada és lliure, però cal inscripció prèvia al telèfon: 93 240 20 60.

La jornada també servirà per presentar el llibre Premis Catalunya Construcció 2007, que recull totes les referències de les candidatures seleccionades, finalistes i premiades de la quarta edició d’aquests guardons.

Tots els assistents a l’acte rebran gratuïtament un exemplar d’aquesta publicació.

l’eSTUCADOR JORDI CAmPReCIÓS, PRemI eSPeCIAl A lA TRAJeCTÒRIA PROFeSSIONAl. A lA DReTA, UNA ImATge Amb TRebAllS ReAlIzATS Pel SeU TAlleR A lA PlAÇA Del PI De bARCelONA

Premis consolidats

JORDI ROIg, JOAN NOgUÉ, ANDReU PUyAl I TXemA ONzAIN vAN gUANyAR el PRemI eN lA CATegORIA D’INNOvACIÓ Pel SeU SISTemA

Poc a poc, els Premis Catalunya

INDUSTRIAlITzAT mODUlAR APlICAT A l’eSCOlA gARIgOT De CASTellDeFelS

i295 noticiari_CAATB.indd 8

5/11/07 08:52:29

c9

NOTICIARI NOTICIARI CAATB CAATB PRemIS

L’INfORmATIU DEL CAATB

DINARS CATAlUNyA CONSTRUCCIÓ

1a qUINzeNA NOvembRe 2007

Premis 2008

vICeNÇ TOmÀS gAlIANA I eDUARD gASCÓN vAN RebRe el PRemI eN lA CATegORIA De DIReCCIÓ I geSTIÓ De l’eXeCUCIÓ De l’ObRA PeR lA ReCONveRSIÓ DelS ANTICS lAbORATORIS URIACH eN HAbITATgeS

mARÍA lUz PÍRIz vA gUANyAR eN COORDINACIÓ De SegUReTAT PeR lA TASCA De COORDINACIÓ De lA TORRe Del gAS A bARCelONA

Construcció es van consolidant com uns guardons amb prestigi i reconeguts per la professió i els professionals. En les quatre edicions anteriors s’han presentat un total de 317 candidatures en les diverses categories; destaquen, per sobre de tot, les presentades per a la Direcció d’Execució de l’Obra, una de les funcions professionals principals dels arquitectes tècnics. També el volum d’obres de la categoria d’Innovació en la construcció augmenta any rere any.

Les obres de referència presentades responen a gran varietat de tipus de construcció, tant d’obra pública com de privada. S’hi poden trobar tant construccions d’obra nova d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars, edificis singulars, equipaments esportius i escolars, rehabilitacions, construccions de naus i treballs en vies públiques. Per ubicació, al llarg de la història d’aquests premis, s’han presentat obres d’arreu de Catalu-

i295 noticiari_CAATB.indd 9

nya, i també sistemes constructius ideats per professionals i empreses del nostre país i que s’han aplicat arreu.

Així mateix, els professionals que s’han presentat en aquests premis

són majoritàriament aparelladors i arquitectes tècnics, tot i que també hi trobem un bon nombre d’arquitectes, enginyers, empresaris i d’altres professionals del sector. ■

Un llibre amb totes les candidatures ■■■ El llibre Premis Catalunya Construcció 2007 és una publicació que recull totes les candidatures seleccionades, finalistes i guanyadores de la darrera edició d’aquests guardons.

Cada obra de referència té la seva pròpia fitxa, on es pot veure el nom de la candidatura, els diferents agents que van intervenir-hi, diverses fotografies del procés constructiu i de l’obra acabada, i una descripció dels motius. A més, també es pot trobar l’acta del jurat amb el veredicte i l’exposició de motius. Tots els assistents a l’acte de presentació de la nova edició dels Premis prevista per al proper 20 de novembre rebran gratuïtament un volum d’aquesta publicació. ■

■■■ l’objectiu d’aquests premis és fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l’execució de les obres, mitjançant la distinció de persones, individualment o en equip, per la seva actuació professional o empresarial amb relació a una obra de referència que s’hagi acabat dins dels anys 2006 i 2007. les categories que es premien són tres: Direcció o gestió de l’execució de l’Obra, Innovació en la Construc· ció, i Coordinació de Seguretat i Salut. Hi haurà també un quart premi especial a la Trajectòria Professional per reconèixer la trajectòria d’una persona per la seva contribució con· tinuada a la qualitat de l’edificació.

Pot optar als premis a la Direcció o gestió de l’execució de l’Obra, a la Innovació en la Construcció, i a la Coordinació de Seguretat i Salut qualsevol persona o equip, de l’àmbit professional o empresarial, amb domicili professional a Catalunya.

Una mateixa persona o un mateix equip pot optar a més d’una cate· goria. les obres de referència de les candidatures s’han d’haver construït a Catalunya, excepte en la categoria d’Innovació, la qual pot haver·se aplicat arreu, i s’han d’haver acabat durant els anys 2006 i 2007.

Procés i terminis els professionals interessats a presentar·s’hi, han de formalitzar la seva candidatura mitjançant la fitxa de presentació, que es pot trobar al web del Col·legi o al CAATb. la fitxa, degudament emplenada, cal fer·la arribar al Secretariat dels Premis Catalunya Construcció per correu electrònic, a l’adreça premis@apa· bcn.cat; per fax, al 93 240 23 60; per correu convencional (al c/ bon Pastor, 5, 08021 barcelona) o per· sonalment, a qualsevol delegació del CAATb. la data límit de presentació de candidatures finalitza el 13 de març de 2008. la documentació que completa la candidatura es pot fer arribar al Secretariat dels Premis, personalment o bé per correu postal. la inscripció és totalment gratuïta. els guanyadors dels premis es coneixeran el mes de juliol en el marc de la Nit de la Construcció.

Totes les persones interessades trobaran més informació del tema, així com les bases completes a www. apabcn.cat/premis. ■ Tota la informació a

www.apabcn.cat/ premis

5/11/07 08:52:37

10 c L’INfORmATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a qUINzeNA NOvembRe 2007

PROJeCTe DINARS CONSTRUCCIÓ ReHAbImeD

www.rehabimed.net Rehabimed posa a l’abast de tots els professionals interessats, mitjançant el seu web, els resultats de tot el treball que han generat tres anys de projecte

el Web Del ReHAbImeD FACIlITA lA CONSUlTA, eN CINC IDIOmeS, Del TRebAll ReAlITzAT I PeRmeT lA DeSCÀRRegA gRATUÏTA De TOTeS leS SeveS PUblICACIONS

Un dels objectius fonamentals del projecte RehabiMed és posar a l’abast del major nombre de professionals possible, de forma àgil i gratuïta, els resultats de tot el treball que han generat tres anys de projecte. Des de les publicacions especialitzades, com el Mètode RehabiMed, a les actes dels seminaris. El web és un portal obert a tots aquells professionals vinculats al sector de la rehabilitació de l’arquitectura tradicional.

Un projecte de la complexitat de RehabiMed, amb accions paral·leles en diferents països obliga a sistematitzar els resultats a l’hora de posar-los a l’abast dels professionals. Aquesta mateixa complexitat ha comportat l’exposició dels continguts de forma molt sumària, intentant facilitar la consulta i la descàrrega dels documents i les publicacions, tot incorporant nous formats, com els vídeos, que permeten una presa de contacte ràpida amb les diferents accions dutes a terme. Cinc idiomes faciliten la internacionalització d’un treball que vol arribar al major nombre de professionals possible d’arreu del món. El darrer any les visites s’han realitzat

■■■

i295 noticiari_CAATB.indd 10

des de 149 països diferents, amb una mitjana mensual de 3.900 usuaris.

Àrees Els continguts que desenvolupa estan estructurats en diferents àrees. Les dues àrees centrals del projecte són la Tècnica i la d’Operacions Pilot.

L’Àrea Tècnica és imprescindible per conèixer la xarxa d’experts tant en la rehabilitació urbana, com en la rehabilitació d’edificis i experiències de rehabilitació en tot l’àmbit del territori mediterrani. Més de 500 experiències dutes a terme els darrers anys, s’han posat a l’abast en una base de dades. Aquesta àrea inclou també un recull de les cartes internacionals referents al patrimoni tradicional.

L’Àrea de les Operacions Pilot està dedicada als laboratoris pràctics, de participació regional, que són la posada en pràctica de la metodologia RehabiMed i que es duen a terme a: Lefkara (Xipre), on s’ha rehabilitat la millora de l’espai urbà; Kairouan (Tunísia), on es realitza una intervenció dirigida a la potenciació dels espais urbans per integrar-los dins de les rutes turístiques de qualitat; El Caire (Egipte), on

es continua treballant en la rehabilitació d’una wekala, en què treballen artesans, amb la consegüent millora del seu àmbit de treball, i Marràqueix (El Marroc), on s’ha finalitzat la rehabilitació de les tres cases tradicionals, fomentant la cohesió social. En cadascuna de les operacions s’inclou una breu descripció del projecte i es fa un seguiment de la rehabilitació, incorporant les accions de formació i participació prèvies a l’obra i a les activitats de sensibilització dirigides als nens de cada indret.

Altres àmbits permeten un coneixement més global de l’arquitectura tradicional. S’inclou un apartat d’enllaços amb portals dedicats a la gestió de la rehabilitació en el Mediterrani i en l’àmbit internacional, i una agenda de més de 50 activitats en curs directament relacionades amb el sector. Especial interès aporta l’Àrea de la Biblioteca, on es pot accedir en línia al catàleg de documents bibliogràfics i videogràfics especialitzats en l’arquitectura tradicional del Centre de Documentació del CAATB. Per a tots aquells que per primera vegada accedeixen al web i desconei-

xen el projecte, els seus objectius, les seves accions, els països que hi collaboren i els professionals que dirigeixen cadascun dels àmbits, el portal els ofereix una síntesi i una relació d’aquelles activitats més importants realitzades per RehabiMed en l’àmbit mediterrani i internacional. Els usuaris que vulguin conèixer totes les publicacions i descarregar-se’n els continguts, poden fer-ho directament en una àrea específica, de la mateixa manera que visionar els vídeos tant de les intervencions de la Conferència RehabiMed, com de les activitats de sensibilització, les operacions pilot o l’exposició de fotografia digital “Mirades Creuades”, mostrada a la seu del CAATB. En definitiva, un web dinàmic, que té com a objectiu fonamental aportar una transparència absoluta dels treballs i de les accions realitzades per RehabiMed. ■

www.rehabimed.net

5/11/07 08:52:41

c 11 NOTICIARI CAATB

L’INfORmATIU DEL CAATB

NOUS SeRveIS DINARS CONSTRUCCIÓ

1a qUINzeNA NOvembRe 2007

Wi-Fi a totes les seus del CAATB El CAATB oferirà gratuïtament accés a Internet des de totes les seus col·legials a través d’una xarxa sense fils El CAATB posarà en funcionament al principi de desembre un servei de connexió sense fils a Internet mitjançant la tecnologia Wi-Fi. Aquest servei permetrà que tots els professionals es puguin connectar gratuïtament a Internet des de qualsevol seu col·legial per tal de navegar, consultar el correu electrònic, utilitzar la telefonia per Internet, visar en línia, etc. L’accés serà restringit per a col·legiats.

El CAATB engega aquesta iniciativa per impulsar l’ús de les noves tecnologies entre tots els col·legiats i collegiades, i és un pas més per oferir serveis de valor afegit mitjançant l’ús de les noves prestacions tecnològiques.

■■■

Com funciona?

La tecnologia Wi-Fi és un sistema de transmissió de dades, a través d’ones electromagnètiques, que permet crear una xarxa d’ordinadors, sense necessitat de cables, dins d’una mateixa àrea de cobertura. Amb aquesta tecnologia, us podeu connectar a

Internet mitjançant, per exemple, un ordinador portàtil, una PDA o un mòbil de tercera generació, i aprofitar d’aquesta manera la xarxa que posa a la vostra disposició el Col·legi.

A cada seu del CAATB s’instal·larà un equip emissor de Wi-Fi que permetrà connectar-se a Internet des

de qualsevol dels espais destinats al públic de totes les seus col·legials (les cinc plantes de Barcelona i també totes les delegacions).

Què es necessita?

Per connectar-se a la xarxa Wi-Fi del CAATB només cal tenir un dispositiu

mòbil amb targeta Wi-Fi. La pràctica totalitat dels portàtils nous ja el porten incorporat i només en el cas d’ordinadors més antics és necessari aconseguir una targeta externa.

Un altre dispositiu que també es pot connectar a Internet des de la xarxa Wi-Fi del Col·legi són els ordinadors de butxaca o PDA i els telèfons mòbils de tercera generació. Qualsevol dispositiu amb targeta Wi-Fi situat dins del radi adequat, es podrà connectar a Internet a través de la xarxa del Collegi.

Un cop l’ordinador o la PDA reconegui la xarxa Wi-Fi del Col·legi, per accedir-hi s’haurà d’introduir el número de col·legiat i la contrasenya d’accés per assegurar que qui utilitza la xarxa és un col·legiat o col·legiada.

Aquesta contrasenya serà la mateixa que la que s’empra per accedir als serveis restringits del web del CAATB. Si no la recordeu, el sistema us donarà l’opció d’enviar-la al vostre correu electrònic introduint el número de col·legiat. ■

Campanya de renovació de la pòlissa de mUSAAT 2008 la pòlissa de responsabilitat civil de mUSAAT té una vigència temporal i s’ha de renovar anualment. la renovació es fa automàticament mantenint les mateixes condicions de l’any anterior.

De ReHAbIlITACIÓ De lA vAll De m’zAb eSTÀ DeSeNvOlUPANT UNA TASCA De ReHAbIlITACIÓ INTeReSSANT mAlgRAT lA en cada renovació s’obre unl’OFICINA període de temps per sol·licitar canvis a la pòlissa. Fins al 14 de desembre de 2007el PReCARIeTAT DelS SeUS ReCURSOS eCONÒmICS . professional té temps per fer les modificacions que li puguin interessar.

modificacions que es poden fer 1. Ampliació o reducció de la cobertura 2. Canvi del pagador de la prima 3. Canvi de domiciliació bancària Amb motiu de la propera renovació, el Col·legi envia a tots els col·legiats i col·legiades assegurats a mUSAAT, un escrit en què facilita l’imprès per formalitzar totes les modificacions, i posa a disposició de tots els col·legiats els serveis següent: 1. Atenció telefònica al tel. 932 40 20 60 – Horari: de 9.00 a 19 h 2. Resposta a les preguntes més freqüents al web: www.apabcn.cat/musaat 3. Impresos de modificació al web: www.apabcn.cat/musaat les sol·licituds de modificacions es poden fer arribar per correu, fax o personalment.

Oficines de barcelona i delegacions · Fax 933 93 37 77 El termini per formalitzar les modificacions finalitza el 14 de desembre Trobareu totes les modificacions de la pòlissa d’enguany a www.apabcn.cat/musaat

i295 noticiari_CAATB.indd 11

5/11/07 08:52:44

12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI NOTICIARI CAATB CAATB

1a quinzena novembre 2007

cultura DINARS diversos ICONSTRUCCIÓ DIVERSOS i agenda

Concert de Nadal

activitats

■■■ Un any més, el CAATB convida tots els col·legiats, amics i familiars al tradicional Concert de Nadal, que enguany tindrà lloc el proper dijous 13 de desembre, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Aquesta serà l’onzena edició del concert i, en aquesta ocasió, serà protagonitzat per la Coral Madrigal, que oferirà un recital basat en la música clàssica.

El programa del concert, que es presenta amb el nom de Les veus del Mar, estarà compost per trets motets de J. S. Bach per a cor i baix continu, i una segona part de música religiosa amb obres de Joaquim Homs, Josep Vila i Maurice Duruflué. El concert finalitzarà amb peces tradicionals nadalenques.

Sopar de Col·legiats del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Ori· ental organitza, per al proper 30 de novembre, el seu Sopar de Col· legiats. L’edició d’enguany tindrà lloc al Circuit de Catalunya de Montme· ló, i estarà plena de sorpreses i acti· vitats a la pista del circuit. El sopar es farà a la sala de premsa del circuit mateix. Més informació i inscripci· ons a la Delegació. ■

■■■

Itinerari per la Barcelona Jueva Santa Maria del Mar es tornarà a omplir per acollir el Concert de Nadal del CAATB

Obres “a cappella” El cor Madrigal és una formació fundada l’any 1951 per Manuel Cabero. Actualment està integrat per cantants amb una sòlida formació musical i vocal, i interpreta un repertori que se centra en obres a cappella, tot mostrant un especial interès per les composicions d’autors catalans del segle XX. El cor, que està dirigit des de 1993 per Mireia Barrera, té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.

La sol·licitud d’entrades –un màxim de sis per col·legiat- es pot fer a partir del 21 de novembre presencialment, a qualsevol seu col·legial, o bé per telèfon, al 93 240 20 60. El Concert de Nadal del CAATB té el suport de l’empresa Texsa com a patrocinador preferent del Col·legi. ■

CULTURA I DIVERSOS

■■■ El CAATB ha organitzat per al proper dissabte 24 de novembre un itinerari guiat per descobrir la histò· ria jueva de Barcelona. Amb el nom de “Les empremtes de Sefarad: la Barcelona jueva”, la visita permetrà conèixer com era el barri del Call de Barcelona i quina era la vida quo· tidiana de la gent que hi vivia. Les persones que vulguin inscriure’s en l’activitat, que té un cost de 12,50 € per persona, poden fer-ho trucant al 93 240 20 60. ■

Els Records de Gemma Masriera

Els membres del Cor Madrigal que oferiran el Concert de Nadal d’enguany

Exposició i col·loqui dels Premis FAD

Viatge a Praga

■■■ L’Espai d’Art del CAATB acull, del 20 de novembre al 18 de desembre l’exposició “Records”, de Gemma Masriera. La mostra és un conjunt de pintures a l’oli d’aquesta artista, que retraten diversos paisat· ges urbans de la ciutat de Florència.

La inauguració serà el dijous 22 de novembre a les 20 h. ■

Àngels Jordà exposa a Vic Fins al 17 de novembre es pot veure a la seu de la Delegació d’Osona l’exposició “Branques”, que recull obres de fotografia i vídeo de l’artista Àngels Jordà. ■

■■■

■■■ El CAATB acollirà, del 19 al 30 de novembre, l’expo· sició dels Premis FAD amb les obres finalistes i guanya· dores de les cinc categories premiades. Paral·lelament a l’exposició, també s’organitzarà un col·loqui que tindrà lloc el proper 27 de novembre a les 19.30 h a la sala d’actes, on participaran diversos finalistes d’aquests guardons. El col·loqui serà moderat per Joel Vives, arquitecte tècnic i membre del jurat. ■

i295 noticiari_CAATB.indd 12

■■■ Un grup de 25 col·legiats van participar en el viatge a Praga que va organitzar la Delegació del Vallès Oriental del 4 al 7 d’octubre. El viatge va permetre descobrir l’arquitec· tura d’aquest país i conèixer els seus edificis i indrets més emblemàtics. ■

5/11/07 08:52:54

i295 noticiari_CAATB.indd 13

5/11/07 08:52:59

14 c L’INfORmATIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

1a qUINzeNA NOvembRe 2007

NeCROlÒgIqUeS DINARS CONSTRUCCIÓ

Nou Servei d’Atenció microinformàtica

necrològiques

Assistència tècnica i assessorament informàtic gratuït per a tots els col·legiats i col·legiades.

ens dol comunicar als nostres col·legiats la defunció dels nostres companys:

el Servei d’Atenció microinformàtica dóna resposta a imprevistos derivats del programari estàndard de microsoft, de l’ordinador personal, Internet, xarxes locals, tallafocs o antivirus. També s’ofereix assistència bàsica en d’altres dispositius i un servei d’assessorament microinformàtic quan el col·legiat necessiti l’opinió d’un expert en informàtica.

Telèfon

93 240 20 60

A través d’aquest telèfon es posarà en contacte gratuïtament el col·legiat amb un tècnic informàtic per resoldre qualsevol tipus de problema. es podrà sol·licitar el servei d’assistència presencial amb el cost del desplaçament.

Servei d’Atenció microinformàtica De dilluns a dijous, de 9 a 14 i de 15 a 18 h, i divendres, de 9 a 15 h Telèfon: 93 240 20 60 microinformatica@apabcn.cat

i295 noticiari_CAATB.indd 14

Jorge Juan de Diego Ramos, col·legiat 8.764, esdevinguda el 27 de juny a l’edat de 35 anys Salvador González Herrera, col·legiat 2.190, esdevinguda el 9 de juliol, a l’edat de 69 anys Jaume Vivó i Carreras, col·legiat 315, 9 de juliol, a l’edat de 95 anys Pere Comengés i Esteva, col·legiat 3.447, esdevinguda el 16 de juliol, a l’edat de 63 anys.

Lluís Peidró i Isó, col·legiat 1.015, esdevinguda el 31 de juliol, a l’edat de 79 anys. francesc Rifé i Krentzer, col·legiat 2.386, esdevinguda el 3 de setembre, a l’edat de 67 anys.

Antoni Gañet i Sol, col·legiat 1.213, esdevinguda el 3 de setem· bre, a l’edat de 72 anys.

Teodoro Lopategui García, col·legiat 409, esdevinguda el 3 de setembre a l’edat de 86 anys.

Antoni Palet i Güell, col·legiat 2.723, esdevinguda el 25 de set· embre, a l’edat de 65 anys.

Jordi Asencio i Torramilans, col·legiat 1.185, esdevinguda el 25 de setembre, a l’edat de 91 anys.

Evaldo martín Garzarán, col·legiat 527, esdevinguda el 25 de setembre, a l’edat de 85 anys.

5/11/07 08:53:01

c 15 NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

jornades DINARS CONSTRUCCIÓ i agenda

1a quinzena novembre 2007

Ramon Folch, a Dinars Construcció El socioecòleg parlarà sobre edificació, canvi climàtic i sostenibilitat ■ ■ ■ El biòleg i socioecòleg Ramon Folch serà el proper convidat a Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del sector de la construcció. Els assistents podran dinar plegats i després escoltar la ponència de Folch, que parlarà sobre edificació, canvi climàtic i sostenibilitat. L’activitat tindrà lloc el proper dimarts 27 de novembre a l’hotel Font del Lleó de Barcelona (Doctor Fleming, 10 · Barcelona).

Les pers ones que vulguin assistir en aquesta activitat, que té un cost de 30 €, es poden inscriure al 93 240 20 60 o bé a www.apabcn.cat/dinars.

Ecologia i sostenbilitat Ramon Folch (Barcelona, 1946) és llicenciat i doctor en biologia i es defineix com a socioecòleg. El seu camp d’actuació és la recerca i la ges-

activitats del col·legi

dinars construcció

Ramon Folch a Dinar Construcció Ramon Folch, socioecòleg i director gene· ral d’ERF, parlarà en la18a edició de Dinars Construcció sobre“Edificació, canvi climàtic i sostenibilitat”.

Dia i hora: 27 de novembre Horari: de 13.30 h a 16.00 h Inscripcions: www.apabcn.cat

exposicions

Premis Catalunya Construcció’07 a Manresa L’exposició dels Premis Catalunya Construc· ció 07 es podrà veure a Delegació del BagesBerguedà de l’11 al 21 de desembre.

Informació: cultura@apabcn.cat

Exposició i col·loqui dels Premis FAD El CAATB acollirà, l’exposició dels Premis FAD amb les obres finalistes i guanyadores de les cinc categories premiades.

Paral·lelament a l’exposició, també s’organitza· rà un col·loqui que tindrà lloc el proper 27 de

i295 noticiari_CAATB.indd 15

tió territorial i urbanística des d’una aproximació sostenibilista, un enfocament que ell mateix ha contribuït novembre a les 19.30 h a la sala d’actes, on participaran diversos finalistes d’aquests guar· dons. El col·loqui serà moderat per Joel Vives, arquitecte tècnic i membre del jurat.

Dates: del 19 al 30 de novembre, Informació: cultura@apabcn.cat

recorreguts

Descobrir la Barcelona jueva El CAATB ha organitzat un itinerari guiat per descobrir la història jueva de Barcelona. Amb el nom de “Les empremtes de Sefarad: la Barce· lona jueva”, la visita permetrà conèixer com era el barri del Call de Barcelona i quina era la vida quotidiana de la gent que hi vivia. Entre d’altres llocs, es visitarà la Sinagoga Major, els banys públics i es coneixeran les restes d’una de les comunitats jueves més importants d’Europa.

Data: dissabte, 24 de novembre Preu: 12,50 € per persona Inscripcions: Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabcn.cat

delegacions

Sopar de Col·legiats del Vallès Oriental La Delegació del Vallès Oriental organitza el seu Sopar de Col·legiats al Circuit de Catalu· nya de Montmeló, i estarà plena de sorpreses i activitats a la pista del circuit. El sopar es farà a la sala de premsa del circuit mateix.

Data: 30 de novembre.

Més informació i inscripcions: Delegació, caatvori@apabcn.cat

a definir i a desenvolupar. Des del 1994 dirigeix el seu propi estudi professional (ERF, Gestió i Comunicació

Ambiental, SL), i des del 2004 és president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. És conegut per haver redactat gran nombre de llibres i articles sobre medi ambient, educació ambiental, ecologia i sostenibilitat.

També ha dirigit i participat en diversos projectes televisius de divulgació sobre el medi i la natura. Des de l’estudi professional ERF impulsa pautes d’actuació i solucions projectuals per a empreses públiques i privades que siguin operativament eficients i socioambientalment sostenibles.

Aquest Dinar Construcció té el suport de les empreses Applus, Gaesco, Grupo Select, Sather i Teyco, i de Texsa, Weber Cemarksa i Panasonic com a patrocinadors preferents del CAATB. ■

Assemblea General Ordinària de col·legiats i col·legiades La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar l’Assemblea Gene· ral Ordinària de col·legiats i col·legiades, segons estableixen els Esta· tuts del Col·legi.

Dia: dimarts, 18 de desembre Hora: a les 18.30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores en segona Lloc: sala d’actes del CAATB Ordre del dia provisional 1. Informe de la presidenta.

2. Proposta d’aprovació del pressupost de l’any 2008.

3. Proposta per a la seu de la Delegació d’Osona.

4. Designació de tres interventors per a l’aprovació de l’acta de l’As· semblea general, de conformitat amb allò previst en l’última frase de l’article 36 dels Estatuts col·legials.

5. Torn obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea General fins al 26 de novembre. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’Assemblea.

5/11/07 08:53:02

16 c

s

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

1a quinzena novembre 2007

construmat’07

El Sector:

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Aprovat el DB HR La nova normativa busca solucionar les carències de la legislació vigent per reduir el risc i les molèsties provades pel soroll als usuaris distribució o acabat interior, de forma incompatible amb la conservació d’aquests edificis.

El BOE del passat dimarts 23 d’octubre va publicar la redacció definitiva del BD HR, de protecció contra el soroll. Aquesta normativa es va aprovar en el Consell de Ministres del divendres 19 d’octubre i és d’aplicació des de l’endemà de la seva publicació, tot i que s’ha establert un període transitori de dotze mesos durant el qual es pot optar per aplicar l’anterior norma bàsica (NBE CA-88). La nova normativa introdueix elements nous sobre materials i tècniques de construcció per aconseguir edificis més lliures de contaminació acústica. El principal objectiu és solucionar les carències de la legislació actual vigent quant a les condicions acústiques de l’edificació per reduir el risc i les molèsties provocades pel soroll als usuaris.

■■■

El compliment de les solucions tècniques basades en aquest DB justifica el compliment de l’exigència de protecció davant el soroll. El projectista o director de l’obra podrà, però sota la seva responsabilitat, adoptar solucions alternatives (totalment o parcialment diferents de les establertes al DB), sempre que justifiqui documentalment que l’edifici projectat compleix les exigències bàsiques de protecció davant el soroll, perquè les seves prestacions són, al menys, equivalents a les que s’obtindrien per l’aplicació dels DB. A més, complint les exigències de protecció davant el soroll, s’entén que l’edifici s’adequa a les exigències acústiques derivades de l’aplicació dels objectius de qualitat acústica a l’espai interior de les edificacions incloses en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll i els seus desenvolupaments reglamentaris.

Objectius Aquest document bàsic té com a objectiu donar resposta al requisit bàsic “Protecció davant el soroll”, mitjançant el compliment de les exigències bàsiques establertes en l’article 14 de la part I del CTE:

Principals mesures “L’objectiu del requisit bàsic ‘Protecció davant el soroll’ consisteix a limitar, dintre dels edificis i en condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll pugui produir als usuaris com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment.”

“Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran i mantindran de tal forma que els elements constructius que conformen els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per reduir la transmissió del soroll aeri, del soroll d’impactes, i del soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i per limitar el soroll reverberant dels recintes.”

“El Document bàsic DB HR, Protecció davant al soroll, especifica paràmetres objectius i sistemes de verificació el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del

i295 noticiari_SECTOR.indd 16

requisit bàsic de protecció davant el soroll.”

Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació d’aquest DB amb caràcter general és el mateix que estableix el CTE (part I), exceptuantse els casos següents: a) Els recintes sorollosos, que es regiran per la seva reglamentació específica. b) Els recintes i edificis destinats a espectacles, com auditoris, sales de música, teatres, cines, etc., que seran objecte d’estudi especial quant al seu disseny, i es consideraran recintes d’activitat respecte a recintes protegits i als recintes

habitables adjacents. c) Les aules i les sales de conferències amb volum major a 350 m3, que seran objecte d’un estudi especial quant al seu disseny i es consideraran recintes protegits respecte a d’altres recintes i a l’exterior. d) Les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació en els edificis existents, llevat de quan es tracti de rehabilitació integral.

S’exclouen però les obres de rehabilitació integral dels edificis protegits oficialment segons la seva catalogació com a béns d’interès cultural, quan el compliment de les exigències suposi alterar la configuració de la façana o la seva

Les principals mesures introduïdes són: ■ Millora dels nivells d’aïllament incrementant les exigències.

Així, s’augmenten els nivells d’aïllament de soroll aeri (música, crits, veus...) i de soroll d’impacte (cops...) exigits entre recintes, passant de 45 decibels en laboratori a 50 decibels efectius, és a dir, en comportament real.

■ Verificació del compliment de les exigències d’aïllament mitjançant paràmetres verificables en mesuraments in situ.

■ Les exigències afectaran tots els elements constructius que constitueixen un recinte, (envans, forjats, cobertes i façanes), i no només l’element de separació entre els recintes, com fins ara.

■ Es regula l’eco i les males condicions acústiques, quantificant el temps de reverberació en recintes com aules, menjadors, restaurants i sales de conferències.

■ S’introdueixen noves regles constructives per disminuir el soroll de les instal·lacions de fontaneria

5/11/07 08:55:00

c 17

i sanejament (baixants, ascensors, etc.), i mètodes i pràctiques per minimitzar la transmissió de soroll i vibracions provocades per les instal·lacions.

Per al disseny i dimensionat de l’aïllament acústic a soroll aeri i a soroll d’impacte dels elements constructius, el DB permet escollir entre l’opció simplificada o l’opció general.

L’opció simplificada proporciona solucions d’aïllament acústic per al conjunt d’elements que conformen un recinte i que influeixen en la transmissió del soroll i vibracions entre recintes adjacents o entre l’exterior i un recinte (separacions verticals i horitzontals, envans, mitgeres, façanes i cobertes). L’opció general conté un procediment de càlcul basat en el model simplificat per a la transmissió acústica estructural de l’UNE EN 12354, parts 1,2 i 3. També podrà utilitzar-se el model detallat que s’especifica en aquesta norma.

Durant el període transitori de dotze mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest reial decret es podrà optar per aplicar l’anterior norma bàsica (NBE CA-88) o les exigències bàsiques desenvolupades en el Docu-

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

1a quinzena novembre 2007

ment bàsic DB HR, Protecció davant el soroll, del CTE.

Reglament sobre la Llei del soroll El BOE del 23 d’octubre també publica el Reglament que desenvolupa la Llei del soroll (Reial decret 1367/2007). En aquest reglament es reforça la lluita contra la contaminació acústica i es busca tractar, mitjançant mesures preventives i correctores, els problemes que causa el soroll ambiental a la nostra societat. El reglament estableix objectius de qualitat acústica i limitacions a les emissions sonores, amb zonificacions acústiques que contemplen tant les activitats econòmiques com la població i la seva proximitat. Aquest reial decret va entrar en vigor 24 d’octubre de 2007. A www. apabcn.cat trobareu més informació sobre les dues reglamentacions. ■

Més informació:

www.apabcn.cat C

i295 noticiari_SECTOR.indd 17

notícies del sector

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

5/11/07 08:55:03

18 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

1a quinzena novembre 2007

construmat’07 DIVERSOS

Massa emissions de CO2 La Convenció Catalana del Canvi Climàtic espera reduir 5,33 milions de tones d’emissions de CO2 anuals

notícies sector

El Consell espanyol premia la seguretat

Trenta-cinc candidatures s’han presentat en la XIV edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica a la Seguretat en la Construcció, que atorga el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya: vint-i-un treballs, en la categoria d’Innovació i Investigació; deu, en la de Millor Feina Informativa, i quatre, en la de Millor Iniciativa Pública. La decisió del jurat es coneixerà el 31 de desembre. ■ ■■■

■■■ La Convenció Catalana del Canvi Climàtic, creada el 2006 sota la direcció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i reunida el 17 d’octubre a Barcelona, treballa amb l’objectiu de reduir 5,33 milions de tones d’emissions de CO2 anuals entre el 2008 i el 2012. Per això prepara un pla d’acció, que haurà d’aprovar el Govern, que se centra en la disminució de les anomenades “emissions difuses”, les del sector del transport, residencial i de serveis, agrícola, ramader i de residus.

A Catalunya, gairebé el 35% dels gasos que produeixen efecte hivernacle provenen de les instal·lacions industrials recollides en la Directiva de comerç d’emissions, que posa límits en les emissions d’activitats industrials. El 65% restant correspon a emissions difuses, que són les que augmenten més i en les quals se centrarà el pla d’acció que ultima la Convenció Catalana del Canvi Climàtic.

L’energia solar a Barcelona

El 17 d’octubre es va presentar a la sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) el llibre del professor de l’escola Xavier Casanovas: L’energia solar a Barcelona, l’Ordenança solar tèrmica. Una de les conclusions és que l’energia solar no resoldrà cap dels problemes energètics si només s’instal·la als edificis de nova construcció.

“S’ha d’incorporar en la rehabilitació dels edificis existents”, explica Casanovas. ■ ■■■

EL PLA DE L’ENERGIA, EL DECRET D’ECOEFICIÈNCIA, LES DIRECTRIUS DE MOBILITAT I ELS NOUS PLANS TERRITORIALS HAN DE PAL·LIAR LES EMISSIONS DE C02

Les emissions de sectors difusos han augmentat una mitjana del 3,12% anual entre el 1990 i el 2005 a Catalunya. En aquest sentit, la convenció treballa amb la hipòtesi d’un creixement de les emissions dels sectors difusos

Remolà, Pedrals i Comellas parlen del futur del sector

del 2% anual. La reducció no serà suficient i es planteja un escenari inicial de disminució addicional de 5,33 milions de tones de CO2 a l’any durant el període 2008-2012 per al compliment del Protocol de Kyoto. n

Jaume Casas modera una taula sobre contaminació

La Triennal de Mataró

■ ■ ■ L’escola bressol Els Menuts de Mataró ha guanyat la 2a edició de la Triennal d’Arquitectura del Maresme, en la categoria de Rehabilitació. Pere Contreras va ser l’arquitecte tècnic de l’obra, realitzada per l’arquitecta Anna Llop. El jurat va valorar l’esforç realitzat per tal de rehabilitar i dotar d’un nou ús el pavelló d’estil modernista on es tractaven els menuts de l’antic escorxador, per destinar-lo a escola bressol i donar un nou significat a l’antic nom. ■

Construmática, una referència del sector

Rosa Remolà, presidenta del CAATB, va participar en una conferència sobre la situació actual dels sector de l’edificació i les previsions de futur que va tenir lloc el passat 10 d’octubre en el marc de la l’Assemblea General del Gremi de Rajolers de Catalunya. Remolà va intervenir al costat de Núria Pedrals, directora general de Qualitat en l’Edificació i Rehabilitació d’Habitatges, i Maria Comellas, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. L’acte va ser presidit per Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques. ■

■■■

i295 noticiari_SECTOR.indd 18

■■■ Jaume Casas, vocal de la Junta de Govern i delegat del

Vallès Occidental, va moderar una conferència sobre la contaminació i el clima, que va anar a càrrec de José Luis Gállego, periodista ambiental, escriptor i col·laborador de mitjans de comunicació com TV3 i El Periódico. L’acte va tenir lloc el passat 4 d’octubre en el marc de l’Ecofòrum’07 , unes jornades sobre contaminació atmosfèrica que va organitzar l’Ajuntament de Terrassa amb la col· laboració del CAATB. ■

■ ■ ■ Construmática (www.construmatica.com), la plataforma web d’informació i continguts relacionats amb l’arquitectura, l’enginyeria i la construcció, té més de 7.000 professionals registrats, 220.000 usuaris i més d’1.100.000 pàgines vistes auditades per l’OJP el mes de setembre. ■

5/11/07 08:55:09

i295 noticiari_SECTOR.indd 19

5/11/07 08:55:10

20 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

1a quinzena novembre 2007

construmat’07 AGENDA

activitats DEL SECTOR

FIRES I CONGRESSOS

Qualicer ‘08 Del 10 al 13 de febrer del 2008 tindrà lloc el dècim Congrés mundial de la qualitat de la rajola i del paviment ceràmic, amb l’objectiu de mostrar al món els avenços del sector ceràmic i afins.

El Congrés permetrà posar-se al dia dels avenços en matèria de gestió, mercats, recobriments ceràmics i construcció, producció, processos i medi ambient o disseny.

Dates: Del 10 al 13 de febrer del 2008 Lloc: Castellón (Espanya) Informació: www.qualicer.com / 964 356 515

Samoter 2008 Samoter, Saló Internacional Triennal de Màquines pel Moviment de Terres, d’Obres i per a la Construcció, presenta al públic la més àmplia gamma de propostes i oportunitats que el mercat del sector ofereix als seus operadors.

Dates: Del 5 al 9 de març del 2008 Lloc: Barri Firal de Verona, Itàlia.

Informació: http://www.samoter.com/ minisiti_es.asp

CONEXPO-CON/AGG 2008

EXPOSICIONS

Passió i negoci: l’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII A través d’una important selecció de pintures, dibuixos, gravats escultures i llibres, l’exposició vol mostrar al públic les característiques fonamentals de l’art venecià dels segles XVII i XVIII. Les obres exposades reflecteixen l’esplendor de Venècia al segle XVI i el seu desenvolupament posterior, que coincideix amb els inicis de la decadència de la República.

Dates: Fins al 27 de gener de 2008 Horari: De dilluns a diumenge de 10:00 h. a 20:00 h.

Lloc: La Pedrera, C.Provença, 265 de Barcelona.

Preu: Entrada gratuïta.

La ciutat viva La Junta d’Andalusia organitza una conferència internacional, La ciudad viva, perquè agents, ciutadans i administracions s’impliquen en la recuperació de les nostres ciutats, quant a demandes de sostenibilitat i necessitats del segle XXI. Dates: 15 i 16 de febrer Lloc: Sevilla Informació: Red de Ciudades Sostenibles laciudadviva@redciudadesostenible.org

La major exposició internacional del món que es realitzarà al 2008 pels diversos sectors de la construcció i de materials per a la construcció, exhibint l’últim en equips, serveis i tecnologies més avançades.

Dates: De l’11 al 15 de març de 2008 Lloc: Las Vegas, Estats Units Informació: http://www.conexpoconagg.com/

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Com t’agradaria que fos el paisatge?

Disseny ceràmic Cevisama organitza un concurs de disseny ceràmic que té com a objectiu la presentació de productes ceràmics per l’arquitectura i que responguin a criteris de: innovació formal o estètica, innovació funcional, desenvolupament decoratiu, bona relació qualitat/preu, seguretat i respecte al medi ambient. Poden participar en el concurs els alumnes inscrits en qualsevol escola de disseny, belles arts, arquitectura, arquitectura tècnica i enginyeries, així com els estudiants de postgrau i màster.

Dates: Inscripcions fins al 14 de desembre del 2007. Recepció de les peces fins al 14 de Gener del 2008. Cevisama, del 5 al 9 de febrer de 2008.

Lloc: Feria de València.

Informació: www.feriavalencia.com/cevisama / gteschendorff@feriavalencia.com

CONFERÈNCIES PREMIS

Premis a la seguretat a la construcció El Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya convoca la XIV edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica a la Seguretat en la Construcció. L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc a Barcelona en el marc dels actes del Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat i Salut Laboral que se celebraran els dies 21 i 22 de febrer de 2008.

Informació: Consejo General de la Arquitectura Técnica de España. Telèfon: 91 570 55 88

LLIBRES

Presentació d’una publicació sobre Joan Rubió El Col·legi d’Arquitectes i la Cooperativa Jordi Capell presenten el llibre Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista. Aquest llibre i catàleg de l’exposicio sobre l’obra de l’arquitecte modernitsa Joan Rubió i Bellver, explica detalladament i, com a part essencial de la seva obra, les torres urbanes que l’arquitecte va construir a Barcelona.

Inauguració: Dijous 29 de novembre,20 h.

Lloc: Col·legi Major Ramon Llull, Universitat de Barcelona, Comte d’Urgell, 187 de Barcelona.

Informació: www.coac.net

i295 noticiari_SECTOR.indd 20

Construir a l’Àfrica Arquitectes sense Fronteres organitza un cicle de conferències sobre Construir a l’Àfrica, que tindran lloc al Centre d’Estudis Africans de Barcelona. Aquest cicle consta de xerrades que ens apropen a diferents experiències de cooperació en construcció a l’Àfrica subsahariana, de la mà d’arquitectes que han treballat sobre el terreny. Moçambic, Costa d’Ivori, Burkina Faso i Mali són els països als quals es farà referència en aquestes conferències. n Centre de formació per a agricultors, a càrrec de Maria Grande, arquitecta, col·laboradora d’arquitectes sense fronteres Catalunya Dia: 30 de novembre, a les 19 hores. n De Monza a Bamako, experiència i projectes, a càrrec de Emilio Caravatti, arquitecte que ha realitzat diversos projectes a Burkina Faso i Mali.

Dia: 14 de desembre, a les 19 hores Lloc: Centre d’Estudis Africans de Barcelona C/Mare de Deu del Pilar, 15 de Barcelona Informació: Arquitectes sense Fronteres. Telèfon: 93 306 78 19 asfcatcomunicacio@coac.net www.asfes.org

L’Observatori del Paisatge està treballant en el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Els catàlegs de paisatge són instruments per protegir, gestionar i ordenar el paisatge. És per aquesta raó que l’Observatori i la Direcció General de Participació Ciutadana han organitzat quatre sessions informatives i quatre tallers participatius amb l’objectiu de donar a conèixer el catàleg de paisatge i afavorir la participació ciutadana en la seva elaboració.

Sessions i tallers Sessió informativa a Mataró, el 21 de novembre de 19.30 a 21 hores al Centre Cívic Pla d’en Boet (C. Juan Sebastián Elcano, 6). Taller participatiu: l’1 de desembre de 9 a 14 hores.

Lloc: Centre Cívic Pla d’en Boet (C. Juan Sebastián Elcano, 6).

Sessió informativa a Barcelona, el 22 de novembre, de 19 a 20.30 hores. Taller participatiu, el 15 de desembre de 9 a14 hores.

Lloc: Consorci de El Far (C. Escar, 6-8) Informació

www.catpaisatge.net Inscripcions: Telèfon: 93 552 60 63 Dgparticipacio.ri@gencat.net

5/11/07 08:55:11

i295 noticiari_SECTOR.indd 21

5/11/07 08:55:15

22 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

%

el tema

SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALT

Entrevista

Joaquim Bordoy

Director de Qualitat, Prevenció i Medi Ambient de Construccions Rubau, SA

“Si tots fem la nostra feina correctament, els accidents disminuiran molt” Formació

“És molt important incloure la prevenció de riscos laborals en els plans de formació de les empreses.”

Responsabilitat

“La clau de la prevenció de riscos laborals és la corresponsabilitat i els treballadors també en tenen.”

Corresponsabilitat

“Si tots fem la nostra feina correctament, complint el marc legal actual, els accidents disminuiran molt.”

■■

■■

■■

Jordi Marlet informatiu@apabcn.cat

de riscos laborals en el sector de la construcció, destinada a millorar tant la documentació tècnica com la formació i informació dels treballadors del sector que va comptar amb la col·laboració del CAATB i de la qual en la darrera fira Construmat es van repartir 10.000 exemplars gratuïts.

la identificació i gestió dels riscos de la maquinària mòbil, la maquinària fixa, les plantes i instal·lacions de l’obra, els elements auxiliars, les proteccions individuals i les proteccions col·lectives. Per acabar s’inclou també un grup de fitxes dedicades als primer auxilis.

La publicació La prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció consta de 332 fitxes. Amb quins criteris han seleccionat les fitxes?

“És molt important incloure la prevenció de riscos laborals en els plans de formació de les empreses, de manera que tots els treballadors periòdicament rebin formació i informació”

Joaquim Bordoy (Sant Gregori, Girona, 1966) és director de Qualitat, Prevenció i Medi Ambient (i de RH) de Construccions Rubau, SA, empresa que ha destacat pels seus innovadors sistemes de gestió en camps com la qualitat, el medi ambient i la responsabilitat corporativa. També en la prevenció de riscos laborals, camp en què l’empresa té des del 1996 un sistema de gestió de prevenció de riscos laborals perfectament integrat en la seva gestió general. El compromís de l’empresa amb la seguretat –que ha estat reconegut amb nombrosos reconeixements– també es manifesta amb accions com la campanya “Construïm Segurs”, que aporta tant eines tècniques com pedagògiques per combatre l’accidentalitat laboral, i la publicació La prevenció

■■■

i295 noticiari_SECTOR.indd 22

“En primer lloc, teníem molt clar que l’abast de la publicació havia de ser tant l’obra civil com l’edificació, de manera que les fitxes havien de cobrir les necessitats preventives de la construcció en el seu conjunt. Amb aquesta premissa, la publicació disposa d’un primer grup de fitxes que identifiquen i gestionen els riscos de les diferents activitats de l’obra.

Els apartats següents comprenen

En segon lloc, cal recordar que un grup important dels usuaris de la

publicació el formen els treballadors de les obres, de manera que s’ha buscat una redacció fàcil i entenedora, acompanyada per definicions, fotografies i gràfics. En aquesta línia la publicació no només s’ha editat en format llibre sinó que en el mateix llibre hi figura un CD-Rom, on tota la informació està ordenada, amb menús que permeten als seus usuaris importar la informació o imprimir-la.”

Com s’han documentat?

“Considerant que es pretenia que la publicació fos utilitzada pel conjunt dels agents que intervenen en el procés constructiu, des d’un primer moment es tenia clar que s’havia de buscar la col·laboració d’una gran quantitat d’aquests agents, tant a l’hora de buscar informació com de consensuar el contingut final de la publicació. D’aquesta manera i des del 2000, més de 80 empreses i institucions

5/11/07 08:55:16

c 23 l’entreVista el tema sÍnDrome seGuretat De L’eDiFici maLaLt i saLut

construccions rubau. consolidació d’un model ■■ construccions rubau, sa va ser fundada per Joan rubau (1908–1971) els anys cinquanta del segle passat, en el començament del desenvolupament turístic i industrial de catalunya. la seva constitució com a societat anònima va tenir lloc el 1968 a Girona. en aquells inicis, l’empresa va realitzar tot tipus d’obra civil, molt especialment la construcció d’infraestructures. l’empresa ja disposava aleshores d’una pedrera d’àrids, una planta de fabricació de barreges bituminoses en calent, una planta de formigó i maquinària de moviment de terres. en aquesta primera fase, es va convertir en una de les empreses líder en el sector de la construcció a la província de Girona.

des del 1992, gràcies a una nova estratègia basada en la qualitat, el creixement, la diversificació de l’activitat i l’expansió geogràfica, l’empresa ha estructurat la seva organització, s’ha consolidat a catalunya i ha ampliat la seva activitat constructora a escala nacional, tant en l’obra pública com privada. destaca, el creixement de l’Àrea d’edificació de la companyia. més recentment, amb Pedro Buenaventura com a nou conseller delegat, s’ha obert una nova etapa, amb un pla estratègic basat en el creixement sostenible, la qualitat, la rendibilitat i la diversificació de la producció. s’estructura en Grup rubau, constituït fonamentalment per tres grans àrees de negoci: la construcció, la immobiliària i la concessionària. ■

l’informatiU del caatB 1a quinzena novembre 2007

el marc legal actual, els accidents disminuiran molt. Això no vol dir que actualment no hi hagi molta gent que estigui treballant molt seriosament, amb molta responsabilitat, i aquí incloc determinats promotors públics i privats, moltes constructores, molts treballadors i molts tècnics, però és evident que encara avui hi ha promotors públics i privats que poden pujar el percentatge del pressupost de seguretat a les obres, hi ha constructores que poden comprar més baranes, hi ha treballadors que es poden posar el casc més sovint i hi ha tècnics que poden ser més diligents.”

Hi ha prou formació en prevenció de riscos laborals?

“Decididament, no. És molt important incloure la prevenció de riscos laborals en els plans de formació de les empreses, de manera que tots els treballadors periòdicament rebin formació i informació. En aquest sentit, vull destacar la meva aposta personal per la formació in situ a les obres sobre els aspectes preventius que realment són necessaris en aquella obra. Si els treballadors reben d’una manera continuada formació no només millorem el seu comportament preventiu sinó que milloren considerablement la seva mentalització i predisposició, atès que els estem transmetent que la seguretat és un aspecte bàsic en la seva feina.”

Quina és la responsabilitat dels treballadors en la seguretat en la construcció?

públiques de tot Espanya han facilitat documentació dels seus productes o experiències de manera desinteressada i, un cop acabat, l’esborrany del projecte va ser revisat i consensuat amb representants dels agents socials i col·legis professionals. En aquest punt vull agrair de manera especial la important aportació que va realitzar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Igualment, destaca l’important paper que han tingut tant el Departament de Treball de la Generalitat, a través del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Girona, com Asepeyo, Mútua d’Accidents de Treball i Malalties de la Seguretat Social.”

la publicació aporta també un apartat de gestió, on es fixen criteris d’integració i actuació a l’hora de gestionar la prevenció de riscos laborals a les obres. Quina és

i295 noticiari_SECTOR.indd 23

la norma general en mesures preventives dels riscos laborals en el sector de la construcció?

“Com qualsevol àrea empresarial, la seguretat ha de gestionar-se a partir d’una política, d’una planificació, d’una verificació i d’una revisió que li permetin assolir els cànons de millora contínua necessaris. Fins que no siguem capaços d’entendre això, el que es fa és improvisar i ‘sortir del pas’. Igualment, aquesta gestió no pot romandre al marge de les altres àrees de l’empresa sinó que s’ha d’integrar amb igualtat de condicions en qualsevol dels altres vectors empresarials, i formar part de totes les estructures de l’organització, de manera que el seu exercici es realitzi de forma regular i natural.”

Per què van decidir crear el projecte citat?

“El 2000 Construccions Rubau, SA, en

el marc del seu compromís estratègic per a l’eliminació de la sinistralitat a les obres, va iniciar la campanya “Construïm Segurs”, per generar i implantar tot una sèrie d’eines i tècniques pedagògiques que permetin millorar la nostra activitat preventiva.

La campanya conté vuit eixos d‘actuació, entre els qual figura la definició i implantació del llibre La prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció. Per tant, la funció d’aquest llibre té una clara vocació formativa i informativa, que ha de permetre, entre d’altres coses, identificar els riscos i les mesures preventives associades a les diferents activitats de l’obra.”

Quina és la clau per rebaixar el percentatge d’accidents en la construcció catalana?

“Probablement, la corresponsabilitat de totes les parts. Si tots fem la nostra feina correctament, complint

“Tal com he apuntat anteriorment, la clau de la prevenció de riscos laborals és la corresponsabilitat i és evident que els treballadors també en tenen.

En aquest sentit, cal dir que avui dia a les obres tenim treballadors molt mentalitzats, que col·laboren amb les activitats preventives, però que en contrapartida també n‘hi ha molts d’altres que posen les coses molt difícils.”

la llei de la subcontractació millorarà el panorama de la seguretat a les obres?

“Depèn molt de la capacitat que tingui l’Administració de fer-la complir. Des del meu punt de vista, té un principi bàsic molt important, que és el de millorar el nivell de professionalitat de les empreses del sector.

Si això és possible, segur que millorarem també l’aportació preventiva d’aquestes empreses.” ■

Més informació:

www.apabcn.cat

5/11/07 08:55:17

24 c l’informatiU del caatB 1a quinzena novembre 2007

P

el tema

sÍnDrome De L’eDiFici maLaLt

Punts de vista:

sector i economia

Sobre l’anunciada crisi econòmica mercè sala i schnorkowski Presidenta del consell de treball, econòmic i social de catalunya ■■■ Sembla que, després de l’estiu, es va estenent entre els ciutadans la percepció que iniciem un període de crisi econòmica. L’augment del preu d’alguns productes, com ara el pa i la llet, per posar dos exemples ben propers en les economies domèstiques, estimula els comentaris d’aquest signe pessimista.

Certament, els comentaris tenen raó de ser. El fet que l’endeutament familiar hagi arribat al 127% de la renda disponible i que en el seu 90% respongui a deutes hipotecaris és una bona raó. L’endeutament va ser la resposta de les economies domèstiques en un context de tipus d’interès prou baixos i taxa de creixement del índex de preus al consum igual o, fins i tot, superior, tot plegat en una època d’expansió. Ara bé, aquesta actitud pot tornar-se perillosa si el cicle d’expansió econòmica canvia de signe i el tipus d’interès va pujant. La qüestió, per tant, és saber si les persones amb hipoteques podran pagar les quotes o bé anirem cap a una crisi immobiliària, com ha passat als Estats Units.

Crèdits hipotecaris Com ja sabem, la crisi en aquell país és una conseqüència de l’abús en la concessió de les hipoteques denominades subprime. Cal entendre el seu mecanisme per tal de valorar si la situació pot repetir-se en el mercat hipotecari i immobiliari espanyol.

Aquesta modalitat de crèdits hipotecaris, que ha proliferat sobretot als Estats Units, consisteix a concedir els préstecs a persones amb poca solvència i a tipus d’interès elevats.

El Banc converteix aquests préstecs en títols, els treu de la seva cartera i els ven als hedge funds, literalment, ‘empreses de cobertura’, que de fet, són fons d’alt risc. Aquests, al seu torn, poden ser adquirits per fons de pensions. Així, si qui ha rebut el crèdit hipotecari no paga les quotes, el

i295 noticiari_SECTOR.indd 24

Banc no té problema, sinó que el té el hedge fund i, per efecte dominó, la persona que ha invertit en el fons de pensions.

També hi ha una segona raó: l’atur ha pujat als mesos d’estiu a Catalunya. Però aquest augment, que va ser tan sols d’un 0,04% a l’agost respecte al juliol, ha quedat corregit amb les dades del setembre, que s’han conegut al començament d’octubre.

En tot cas, la percepció d’aquests factors: pujada dels preus d’alguns productes, pel possible encariment de les hipoteques i l’atur, són símptomes d’un futur menys pròsper o bé preocupant, segons qui fa l’anàlisi de la situació.

Tot i així, sembla que la pujada del preus dels cereals i els productes derivats (pa, làctics o carn) pot ser conjuntural, per efecte de determinats moviments al sector bioenergètic, per exemple, i que no tindrà reper-

cussions sobre l’IPC, segons l’opinió dels experts. D’altra banda, tampoc ha de ser necessàriament traslladable al nostre país una crisi hipotecària com la nord-americana. Aquí les circumstàncies són diferents perquè no s’han desenvolupat de forma tan estesa les subprime esmentades. Per tant, la repercussió no hauria de ser la mateixa. L’atur, d’altra banda, ja ha baixat al setembre. És conegut que a l’agost acostuma a repuntar perquè les empreses de la construcció opten per enviar els treballadors a l’atur per un mes en comptes de donar-los vacances.

Previsions Atenent a aquests fets i malgrat les percepcions de part dels ciutadans, es mantenen les previsions de creixement per a aquest any i es rebaixen lleugerament per a l’any 2008. Segons els experts, ni la demanda interna

experimentarà canvis significatius; el consum públic pot veure’s incrementat en un any electoral i possiblement el Banc Central Europeu acordaria baixar els tipus d’interès l’any 2008, motius per pensar que no ens encaminem cap a una crisi.

Així, el panorama no és tan negre com es pinta a les converses de carrer. Els senyals que tenim no són determinats d’una gran crisi, tot i assumir que ningú no té la capacitat d’asseverar res sobre el futur. És possible que s’alenteixi el creixement però l’alentiment quedaria atenuat, en aquesta ocasió, diferent de crisis anteriors i en aquestes circumstàncies, per l’aplicació dels sistemes de protecció social i per la disposició d’un superàvit pressupostari capaç d’afavorir l’aplicació de polítiques públiques compensatòries, arribat el cas. A més, cal considerar que no està clar quin abast pot tenir l’anunciada crisi del sector de la construcció.

Les previsions per al sector, però, apunten a un aterratge suau pel que fa a l’ocupació, atès que bona part dels treballadors que avui estan ocupats en el sector privat podrien ocupar-se a l’obra pública per a la qual es preveu un creixement destacat.

Per modular les opinions que tendeixen al negre pessimisme, cal encara una reflexió final: ens hem de fixar també en la millora relativa de la competitivitat de les empreses, que es demostra mitjançant l’augment del ritme d’exportacions; en l’increment d’inversions (també en béns de capital, per segon any consecutiu); en la creixent capacitat i el potencial d’innovació, i en la seva internacionalització ja consolidada a pràcticament tots els sectors d’activitat. També el de la construcció que ha estat capaç de penetrar en altres països i, més concretament, en el camp de la gestió immobiliària i de l’obra civil. ■

5/11/07 08:55:18

i295 noticiari_SECTOR.indd 25

5/11/07 08:55:22

26 c

Assessoria:

a

L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI el tema CAATB SÍNDROME DE

1a quinzena novembre 2007

L’EDIFICI MALALT ACTIVITATS I AGENDA

normativa TÈCNICA

Proposta de modificació de la instrucció RC-03 El Ministeri de Foment difon el Document 0 per a la revisió de la Instrucció RC-03 ■ ■ ■ La Comissió Permanent del Ciment, en la reunió del 15 de juny de 2007, va aprovar també la difusió pública del Document 0 - Proposta de modificació de la Instrucció RC-03.

Actualment el Document 0 el trobareu a l’enllaç del web del Ministeri de Foment: http://www.fomento.es/MFOM/ LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/ORGANOS_ COLEGIADOS/CPC/CPC_documento0.htm

cia en el mercat del distintiu de qualitat de caràcter voluntari que, com a condició bàsica, ha d’aportar un valor afegit als requisits generals exigibles als ciments.

■■ 3. Adaptació del control d’obra de les estructures de formigó a l’article 7 de la part I del CTE. Detalla el control de recepció, control d’execució i control d’obra acabada.

En l’apartat de recepció es comprendrà: ■ 3.1 Control de documentació, inclosos els distintius de qualitat, si escau, i del seu etiquetatge.

■ 3.2 Control del subministrament mitjançant inspecció visual.

■ 3.3 Si escau, control mitjançant assaigs.

Directrius de la Proposta de modificació de l’RC-03 (Document 0) Els principals objectius d’aquesta actualització són: ■ Concordança amb les normatives actuals El passat 29 de març de 2007 els documents bàsics estructurals que componen el Codi tècnic de l’edificació van passar a ser de compliment obligat. En la reunió del 9 de març de 2007 es va aprovar la difusió pública de l’anomenat Document 0 per a la revisió de la Instrucció de formigó estructural (EHE). És, per tant, necessària una concordança amb totes les normatives actuals.

■ Incorporació del marcatge CE S’incorpora el marcatge CE per a productes de construcció com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 89/106/CEE.

Principals novetats de la Proposta de modificació de l’RC-03 (Document 0) Entre les novetats més significatives obtingudes en el Document 0, destaquen les següents: ■■ 1. Èmfasi en l’obligació de l’homologació dels ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats, i disposicions que la desenvolupen.

Es divideix en tres grups: ■ 1.1 Ciments amb marcatge CE. ■ 1.2 Ciments que no disposen de la corresponent norma harmonitzada però que compleixen el Reial decret 1313/1988.

i295 noticiari_SECTOR.indd 26

Divisió de la Instrucció

■

En aquests ciments, però, quan acabi el període d’implantació del marcatge CE, aquest serà obligatori i passarà a ser l’única via possible per posar-los al mercat.

1.3 Ciments no inclosos en cap dels apartats anteriors.

Està previst, però, que els ciments dels apartats 1.2 i 1.3 vagin passant a estar subjectes al marcatge CE al llarg del temps, quan es publiquin en el Diari oficial de la Unió Europea.

■■ 2. La Instrucció preveu l’existèn-

La divisió del Document 0 de la Instrucció RC ha variat substancialment amb la normativa actual. En aquest Document 0 els capítols principals detallen els temes de novetat: marcatge CE, control d’obra, emmagatzematge... i, en canvi, tots els aparts de descripció de ciment, qualificacions i designacions, es poden trobar en els annexos.

A continuació s’indica un petita descripció dels annexos. ■

Descripció dels annexos Annex 1

Ciments subjectes al marcatge CE

Descripció dels morters que tenen per obligació aportar el marcatge CE

Annex 2

Ciments subjectes al Reial decret 1313/1988

Descripció dels morters que s’han de regular segons el decret esmentat

Annex 3

Components del ciment

Apartat molt semblant a l’actual en la normativa vigent

Annex 4

Explicació detallada de la documentació del subministrament, incloent la desCondicions de subministrament relacionades amb la cripció de l’etiqueta del marcatge CE. Inclou les dades obligatòries a incloure recepció en els albarans, certificats CE...

Annex 5

Recepció mitjançant la realització d’assaigs

En general, la comprovació del compliment de les prescripcions mitjançant la realització d’assajos es podrà portar a terme segons l’establert en els apartats següents: a) En dues etapes, de forma que els assaigs complementaris només es portin a terme quan l’obtenció de resultats satisfactoris en els assaigs d’identificació ho faci convenient. b) En una etapa única, realitzat a la vegada els assaigs d’identificació i complementaris.

Annex 6

Assaigs aplicables en la recepció dels ciments

Llistat de possibles assaigs a realitzar en els morters

Annex 7

Garanties associades al marcatge CE

Es detalla el procediment per obtenir el marcatge

Annex 8

Recomanacions d’ús

Annexos 9 i 10

Requisits per al reconeixement oficial dels distintius Es descriuen els passos que s’han de dur a terme per tal d’obtenir-los de qualitat

5/11/07 08:55:25

i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 27

cursos

ASSESSORIA el tema

formació, posada al dia

SÍNDROME NORMATIVA DE L’EDIFICI MALALT

Telèfon: 93 240 20 60 assessoriatecnica@apabcn.cat · www.apabcn.cat

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Proposta de modificació de la instrucció EAE El Ministeri de Foment difon el Document 0 per a la revisió de la Instrucció EAE ■ ■ ■ La Comissió Permanent del Ciment, en la reunió del 12 de novembre de 2004, va aprovar també la difusió pública del Document 0 de la Instrucció EAE. Actualment el Document 0 el trobareu a l’enllaç del web del Ministeri de Foment: http://www.fomento.es/MFOM/ LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/ORGANOS_ COLEGIADOS/CPA/EAE/

Aquesta normativa és aplicable a les estructures i elements d’acer estructural d’edificis i obres d’enginyeria civil, tal com s’indica en la introducció d’aquest Document 0.

Tot i així, atesa l’entrada en vigor del DB SE-A del Codi tècnic de l’edificació, aquest document ha quedat en segon pla. Cal recordar que el Document bàsic d’acer és aplicable a tot tipus d’edificacions.

La normativa derogada és l’NBE EA-95, que contemplava tant edificacions com obra civil. Per tant, actualment, fins que no surti la modificació de la Instrucció EAE per a obra civil en l’apartat d’acer, no s’obtindrà una normativa clara i concisa.

Les directius que cal tenir en compte són molt semblants a tots els referents actuals: CTE, EHE 2007 i Document 0 RC-03.

En els propers números de L’Informatiu s’explicaran les diferències substancials entre aquesta Instrucció EAE i el DB SE-A. Tot i així, esmentem les directrius principals que cal tenir en compte en aquest Document 0, que són molt semblants a tots els referents actuals: CTE, EHE 2007 i Document 0 RC-03.

Tal com hem comentat anteriorment, hi ha una demanda d’una concordança actual entre normatives i la incorporació de tots els materials amb marcatge CE.

Novetats principals a tenir en compte Entre les novetats més significatives obtingudes en el Document 0, destaquen les següents: ■ 1. Separació per tipus d’estructura de la vida útil de cada element: la

i295 noticiari_SECTOR.indd 27

■

■

■

obra estratègica, pas superior sobre una via important, marquesina d’aparcament, etc.).

3. Adaptació dels valors de coeficients de seguretat i coeficients de simultaneïtat amb els valors representats en el CTE en l’apartat DB SE. 4. Adaptació de formes de càlcul a través dels estats límit últims i de servei, tal com es realitza també en el CTE. 5. Finalment, realització del control d’obra de les estructures de formigó semblant a l’article 7 de la part I del CTE (control de recepció, control d’execució i control d’obra acabada), on es fa un èmfasi especial en la realització d’assajos i la seva metodologia.

Acers exclosos en la normativa citada ■

Estructura metàl·lica de la cúpula de l’Hotel Hesperia Gran Via

■

vida útil depèn del tipus d’estructura i ha ser fixada prèviament per la propietat a l’inici del projecte. Tot i així, mai no serà inferior al que s’indica en la taula que espot veure al peu d’aquesta plana.

2. Obligació de col·locació en una classificació de tots els elements de l’estructura, segons la seva execució en el Plec de prescripcions tècniques del projecte. Caldrà

facilitar la descripció de requisits i la valoració de la seva execució i el seu control. Ha d’incloure un estudi detallat dels nivells de risc, que es valoraran segons les indicacions de la normativa.

El nivell de risc d’una obra defineix les conseqüències que podria tenir la seva fallada estructural durant la construcció o el servei (edifici públic, magatzem privat,

■

■

1. Les estructures realitzades amb acers especials, tals com els acers d’alt límit elàstic, superior a 460 N/ mm2, menys en elements d’unió, i els acers provinents d’aliatges especials, com l’acer inoxidable.

2. Els elements estructurals mixtes d’acer estructural i formigó.

3. Els elements estructurals de formigó que formen part d’una estructura metàl·lica d’acer, com per exemple, forjats, nuclis o murs. ■

Vida útil segons el tipus d’estructura Tipus d’estructura

Vida útil nominal

Estructures de caràcter temporal (*)

Entre 3 i 10 anys (*)

Elements estructural reemplaçables que no formen part de l’estructura pricipal (per xemeple, baranes, Entre 10 i 25 anys recolzment de canalitzacions) Edificis (o instal·lacions) agrícoles o industrials i obres marítimes

Entre 15 i 50 anys

Edificis de vivendes o oficines, ponts o obres de pas longitudinal total inferior a 10 metres i estructures 50 anys d’enginyeria civil (excepte obres marítimes) de repercusió econòmica baixa o mitjana Edificis públics, de salut i d’educació

75 anys

Edificis de caràcter monumental o d’importància especial

100 anys

Ponts d elongituud total igual o superior a 10 metres i altres estructures d’enginyeria civil de repercusió 100 anys econòmica alta

5/11/07 08:55:27

28 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Formació:

F

el tema

SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALT

formació oberta

L’exercici professional i la gestió del despatx Un curs per dominar la metodologia de gestió per realitzar els tràmits més habituals de la pràctica professional reunions amb clients, constructors, subministradors o industrials; pujant i baixant; revisant projectes o execucions a peu d’obra; fent d’actor i, si cal, fent veure amb cara de pocs amics que al cap i a la fi nosaltres som els responsables... arribem al despatx i la nostra feina no s’ha acabat, se sorprendria.

A més de destinar hores i hores a trucades i consultes de cada projecte, de revisar i revisar documents que ens faciliten, o no, ens queda gestionar les nostres feines: pressupostos d’honoraris, factures (les que suportem i les emeses), control dels visats, les primes complementàries i, ah! que paguin i saber quan paguen.

Però espereu, que després hi ha l’IVA o l’IRPF i, si tens personal, les nòmines i els TC. És clar, que tot això li ho pots donar al gestor, però ho has de preparar i has de tenir el suficient control per saber què estàs fent. Ets l’administrador de la teva empresa. Molts de nosaltres després de la feina, és a dir, de fer d’aparelladors, hem de fer de botiguers. A ningú li és estrany que algú hagi de treballar tot un cap de setmana per preparar els “números” o endreçar els papers.

El nostre exercici professional es pot endreçar, els papers són part de la nostra feina, no una cosa estranya que ens pertorba constantment com un obstacle que les administracions ens posen al davant. No pot ser una carrera d’obstacles, cal saber aprofitar tots els entrebancs per agafar més impuls i veure darrere de cada problema una oportunitat. ■

Adrià Guevara Arquitecte tècnic Professor de l’Àrea d’Organització i Gestió del CAATB ■■■ La formació tècnica no permet la

consolidació de tots els coneixements necessaris per exercir la professió.

Després, ens adonem que els coneixements tècnics que hem adquirit són només l’aperitiu d’un gran dinar que no arriba mai als postres.

No triguem gaire temps a percebre les mancances que una formació tècnica ens deixa entreveure. Per formació ignorem, però és així la nostra vocació, totes aquelles habilitats que són necessàries, és més, complementàries a la nostra activitat. Lamentem, després, haver menyspreat els coneixements de fiscalitat i finances, que si en un principi poc tenen a veure amb un tècnic, descobrim que no li són pas alienes. Encara que la primera mancança que trobem ja des del primer dia és la falta d’habilitats amb les persones: tota la nostra base cientificotècnica necessita, irremeiablement, una correcta transmissió cap als altres. Encara que de rebre ordres ja en sabem (una cosa és que les complim o no), sí que som conscients que les ordres es compleixen no només per una autoritat jeràrquica sinó per altres factors, moltes vegades invisibles. El problema es planteja quan nosaltres hem de donar les ordres. Els patrons de què disposem són els que hem patit i hem de regirar el nostre cervell per trobar models que ens puguin servir de guia.

Evidentment, la nostra formació tècnica també va oblidar com disposar d’unes mínimes habilitats humanes, econòmiques i gestores. Per cops camina el burro, i a vegades l’encerta i a vegades no.

Però els problemes no s’han acabat. Si no en teníem prou amb les mancances de formació o les permanents adaptacions normatives, ens veiem abocats a gestionar la nostra feina. Si per un moment poguéssim explicar a algú, aliè a la professió, que després d’una jornada de feina aquí i allà;

i295 noticiari_SECTOR.indd 28

Programa del curs Programa del curs 1. L’exercici professional de l’arquitecte tècnic. Les diferents modalitats i sortides professionals 2. El client. Què demana? Què oferim?

3. L’oferta de serveis. Els honoraris professionals. La preparació del pressupost 4. L’organització del despatx. Què necessitem i per què?

5. És necessari el finançament? Què hem de saber? Portem la nostra comptabilitat

Més informació a www.apabcn.cat/formacio

Per saber-ne més L’exercici professional i la gestió del despatx Dates: del 22 al 29 de novembre Horari: de 16 a 21 h Durada: 10 h Preu curs: 168,50 € Preu col·legiats/ades: 134,80 € Professorat: Adrià Guevara. Arquitecte tècnic. Professional lliberal. Direcció d’execució d’obres.

5/11/07 08:55:30

i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 29

cursos

formació el tema

formació, posada al dia

SÍNDROME formació DE L’EDIFICIoberta MALALT

Telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat

La seguretat en els treballs d’enderroc l’obra: treballs previs, desmuntatge d’equips, instal·lacions, ascensors, calefacció, refrigeració, grups electrògens, revestiments i acabats, cobertes, interiors, façanes, elements estructurals i tractaments de sòls.

■ Riscos existents en cada fase: identificació i avaluació, mesures preventives, i proteccions col·lectives i individuals ■n 5) L’amiant en l’enderroc: RD 396/2006, mitjans de protecció individuals, col·lectius i organitzatius, i definició del Pla de treball ■n 6) Gestió dels residus. Normativa.

Residu inert, no especial i especial. Mesures correctives: reducció, reutilització, reciclatge, incineració i abocament. ■

Dins dels cursos dedicats a la seguretat i salut en les obres, el CAATB n’ha programat un sobre la seguretat en els treballs d’enderroc per a aquest mes de novembre.

El curs està pensat perquè els professionals adquireixin els coneixements relatius a les tècniques de prevenció de riscos laborals per aplicar en treballs d’enderroc i en aquells en presència d’amiant.

■■■

Normativa, tasques i responsabilitats Entre d’altres temes, el programa del curs analitza la normativa, les tasques i les responsabilitats dels diferents agents, així com els procediments de prevenció aplicables a enderrocs totals o parcials. També s’hi explica quin ha de ser el contingut, el redactat i la tramitació dels estudis o plans de seguretat i salut, i els estudis específics que cal fer en cas de treballs d’enderroc en presència d’amiant. Finalment, també hi ha un apartat dedicat a la maquinària i els seus riscos, i a les mesures preventives, la formació i la informació dels riscos als treballadors.

El curs serà impartit per Elisabet Llosa, enginyera tècnica industrial, coordinadora de seguretat i tècnica superior en PRL, especialitat en seguretat.

Programa ■n 1)

Normativa legal aplicable: Lleis 31/1995, 50/1998 i 54/2003; RD 1627/1997; RD 39/1997; RD 171/2004; Llei 32/2006 i RD 604/2006 ■n 2) Funcions i responsabilitats dels agents que hi intervenen ■n 3) Documentació preceptiva a l’obra: contingut mínim i responsables ■n 4) L’Estudi i el Pla de seguretat: Definició i continguts ■ Desenvolupament del contingut segons les diferents fases de

La seguretat en treballs d’enderroc Barcelona Dates: del 7 al 21 de novembre Horari: dimarts, de 16.30 a 20.30 h Granollers Dates: del 3 al 17 de desembre Horari: dilluns, de 16 a 20 h Durada: 12 h Preu: 202,20 € Preu col·legiats/ades: 161,76 €

Cicle sobre instal·lacions Dins del programa de Formació Oberta, el CAATB ha programat un cicle de cursos avançats dedicats a les instal·lacions. El cicle, que tindrà lloc al llarg de tot l’any acadèmic, treballarà en quatre àmbits diferents: electricitat, fontaneria, sanejament i combustibles. Tots aquests cursos estan pensats per introduir l’arquitecte tècnic en el control de cada una d’aquestes instal·lacions durant tot el procés de l’edificació, des de la concepció fins al final de l’obra. Cadascun està adaptat a les noves exigències que introdueix el Codi tècnic de l’edificació (CTE).

El proper curs del cicle està dirigit

i295 noticiari_SECTOR.indd 29

1a quinzena novembre 2007

La Llei de subcontractació ■■■ El CAATB ha programat una sessió divulgativade formació gratuït per a tots els col·legiats i col·legiades per analitzar quin és el nou marc normatiu sobre la subcontractació en el sector de la construcció després de l’aprovació del Llei 32/2007 i el RD 1109/2007 que la desenvolupa.

La sessió s’adreça especialment als tècnics que treballen en l’àmbit d’empreses constructores i als que exerceixen funcions de directors d’execució d’obra i/o coordinadors de seguretat i salut.

Programa El programa començarà per explicar el nou marc normatiu i el seu àmbit d’aplicació, i analitzar el nou règim jurídic de la subcontractació. Després, també es parlarà sobre quins són els requisits per a la contractació i subcontractació en l’àmbit de la construcció, i s’examinarà el paper de la direcció facultativa en el nou marc legal. Finalment, el programa també inclou un apartat dedicat a les responsabilitats i el règim sancionador, i a la nova normativa d’utilització del llibre d’incidències. La sessió l’impartirà Lluís Capdevila, advocat i assessor jurídic del grup immobiliari Casa, i Mònica Clemente, advocada i membre de l’Assessoria Jurídica del CAATB. ■

La Llei de subcontractació en el sector de la construcció Data: 28 de novembre Hora: dimecres, de 16 a 20 h Durada: 2 h Preu curs: 33,70 h Preu col·legiats/ades: gratuït S’entregarà certificat d’assistència

parlarà sobre la posada en obra i el control. L’impartirà Arcadi de Bobes, arquitecte i professor de l’ETS Arquitectura Vallès - UPC. El cicle continuarà a partir del gener de 2008 amb el curs dedicat al sanejament i als combustibles. ■

■■■

Instal·lacions de fontaneria

L’informaTIU DEL CAATB

a les instal·lacions de fontaneria. El seu programa engloba un primer apartat sobre les descripcions, la normativa, els elements i el material, i un segon punt per analitzar el càlcul, el projecte, els amidaments i les valoracions. Finalment també es

Instal·lacions a l’edificació. Cicle avançat: fontaneria Dates: del 28 de novembre al 12 de desembre Durada: 15 h Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Preu curs: 252,75 € Preu col·legiats/ades: 202,20 €

Tota la informació a

www.apabcn.cat /formacio

5/11/07 08:55:31

i: Àrea de formació del caatB demana mÉs informació

30 c l’informatiU del caatB 1a quinzena novembre 2007

el formació tema

cUrsos

telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat

sÍnDrome PostGrau De L’eDiFici i FormaciÓ maLaLt oberta

FormaciÓ, PosaDa aL Dia

Curs gratuït per introduir-se en el CTE L’Àrea de Formació ha posat en funcionament un itinerari formatiu de gran abast per tal apropar els continguts del CTE a tots els professionals del sector. Aquest itinerari s’estructura en tres fases, que pretenen que l’arquitecte tècnic s’apropi d’una forma gradual a la nova normativa legal per tal d’aprendre’n el seu contingut, saber com aplicar-lo en la seva tasca, i aprofundir en els coneixements en un àmbit concret.

■■■

CTE

CNIC CODI TÈ CIÓ A IC IF DE L’ED

visió global La primera fase de l’itinerari és un curs de curta durada pensat per introduir el professional en els continguts del CTE. Amb el títol RD 314/2006 CTE: aspectes principals i documents bàsics, el curs aporta una visió global del nou marc normatiu i n’explica les principals novetats, l’estructura, els requisits i les exigències. També s’hi analitzen els avantatges dels codis basats en prestacions i s’hi expliquen les condicions tècniques i administratives que s’implanten amb el CTE.

El Col·legi, conscient de la importància que té per a tots els professionals conèixer i saber aplicar amb rigor el Codi tècnic, ofereix a tots els col·legiats i col·legiades aquest curs de forma totalment gratuïta. ■

rd 314/2006 cte: aspectes principals i documents bàsics objectius conèixer les novetats, els objectius: requisits i les exigències del cte. analitzar els avantatges dels codis basats en prestacions.

Programa introducció al cte. estructura del cte: reial decret 314/2006. Part i. Part ii. àmbit d’aplicació. condicions generals. condicions del projecte. condicions en l’execució de les obres. condicions de l’edifici. terminologia per a l’aplicació del cte. exigències dels documents bàsics de: seguretat estructural - Db se Habitabilitat - salubritat - Db Hs Habitabilitat - estalvi energètic - Db He seguretat en cas d’incendi - Db si utilització - Db - su acústica Db-Hr Hores: 12 h Preu: 216 € Preu col·legiats/ades: gratuït Programació: mensual. inici de properes edicions a: vic, 8 de novembre; barcelona, 20 de novembre; manresa, 9 de gener; terrassa, 21 de gener, i Granollers, 6 de febrer.

Inici dels nous cursos de Màster i Postgrau ■ ■ ■ El passat mes d’octubre es va donar el tret de sortida a l’inici dels cursos de Màster i Postgrau del CAATB. Han començat vuit dels cursos d’alt nivell qualificatiu que organitza el Col·legi; concretament, el Màster Project Manager i els postgraus d’Urbanisme, Patologies, Coordinadors, DEO i Cap d’Obra.

En total, més de 200 alumnes es formen en algun dels cursos que organitza el CAATB. A més, el Col·legi també organitza màsters i postgraus a d’altres col·legis professionals. Concretament, una cinquantena de professionals d’Alacant i Castelló segueixen els màsters que el CAATB imparteix amb la col·laboració d’aquests dos collegis professionals.

Progrés professional El mes de març, el Col·legi iniciarà

i295 noticiari_SECTOR.indd 30

imatGe De L’inici De La nova eDiciÓ DeL PostGrau De coorDinaDors De seGuretat

les noves edicions dels postgraus d’Anàlisi de Viabilitat i Construction Management. Tota aquesta formació està concebuda per impulsar el progrés professional dels alumnes i afavorir l’adquisició de competèn-

cies dels diferents perfils del procés de l’edificació. Els cursos combinen l’adquisició de coneixements teòrics a l’aula amb visites d’obres per tal de veure com s’estructuren en la realitat els coneixements apresos a l’aula. ■

formació

nomenaments DeProFessors

carles albiol, nou director regional de reyal Urbis carles albiol ha estat nomenat director regional de reyal urbis a catalunya i balears. albiol accedeix al càrrec en substitució de Jordi moix, fins ara màxim responsable de l’empresa a la zona i que és el nou director general d’expansió internacional de reyal urbis. carles albiol col·labora amb l’àrea de Formació del caatb com a professor del Màster Project Manager i del Postgrau d’anàlisi de viabilitat.

Josep lluís Gil, gerent de GesoB Josep Lluís Gil és el gerent de l’empresa G esob – Project & construction management. aquest arquitecte tècnic col·labora amb el caatb en la realització del Màster Project Manager i dels postgraus Construction Management i Direcció d’execució i control d’obres. també és professor de diversos cursos de Formació oberta de l’àrea d’organització i Gestió en la construcció.

Tota la informació a

www.apabcn.cat /formacio

5/11/07 08:55:38

c 31

PLa De FormaciÓ DeL caatb avanç Programació novembre - desembre 2007 el tema

sÍnDrome De L’eDiFici maLaLt

l’informatiU del caatB

1a quinzena novembre 2007

Àrea

Curs

Durada

OBRA NOVA -CTE

Estructures d’acer (DB SE A)

24

OBRA NOVA -CTE

Resistència, estabilitat i aptitud al servei. Accions en l’edificació (DB SE)

12

OBRA NOVA

Instervenció en pilars de formigó armat

4

OBRA NOVA

Construcció i execució de façanes. Adaptat al CTE

15

OBRA NOVA -CTE

Estudi geotècnic i fonamentacions (DB SE C)

20

OBRA NOVA

Instal·lacions a l’edificació. Cicle avançat: Electricitat

15

OBRA NOVA

Instervenció en jàsseres de formigó armat

4

OBRA NOVA

Intervenció en sostres de formigó armat

4

OBRA NOVA

Instal·lacions a l’edificació. Cicle avançat: Fontaneria

15

REHABILITACIÓ

Estintolaments. Casos pràctics

9

REHABILITACIÓ

Diagnòstic, patologies i rehabilitació d’estructures de fusta

20

REHABILITACIÓ

Reforç estructural amb fibres de carboni

8

REHABILITACIÓ

Estintolaments II. Casos pràctics (Granollers)

9

INTERIORISME

El projecte lumínic. Cas pràctic

15

INTERIORISME

Disseny lumínic d’espais interiors

20

CONTROL QUALITAT

Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

12

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat

16

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

Control econòmic de l’obra

16

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

Gestió a l’empresa promotora

14

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

L’exercici professional i la gestió del despatx

10

SEGURETAT I SALUT

La seguretat en els treballs de manteniment

20

SEGURETAT I SALUT

La seguretat en fase de planificació i organització d’obres

12

SEGURETAT I SALUT

Guia pràctica del coordinador de seguretat. Cas pràctic

10

ACTIVITATS PERICIALS

L’informe tècnic. Iniciació a la perícia

30

URBANISME

La llei del sòl

4

URBANISME

Planejament i gestió urbanística

9

URBANISME

Transformació jurídica del sòl

5

FINANCES I FISCALITAT EMPRESARIAL

Fiscalitat del professional

9

HABILITATS HUMANES

Les habilitats humanes en el sector de la construcció

60

HABILITATS HUMANES

Com influir en els altres sense poder jeràrquic (lideratge)

6

HABILITATS HUMANES

Com aconseguir el compromís amb els objectius de l’equip (treball en equip)

6

HABILITATS HUMANES

El moviment com a comunicació (llenguatge corporal)

6

HABILITATS HUMANES

Jo em comunico i els altres no m’entenen (la comunicació)

6

HABILITATS HUMANES

L’entusiasme i la implicació de tota la resta (motivació)

6

IDIOMES

English Construction Class

25,5

NORMATIVA

La contractació dels agents del procés constructiu

8

NORMATIVA

Modalitats de contractació i d’exercici dels tècnics

4

INFORMÀTICA

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

20

INFORMÀTICA

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ2000

20

INFORMÀTICA

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

16

INFORMÀTICA

AutoCAD I. Nivell 2D

34

INFORMÀTICA

AUTOCAD per a no dibuixants

10

INFORMÀTICA

GESCOL 4.0 Visat digital. Cas pràctic

6

MÀSTER

Màster Project Manager en edificació i urbanisme

500 h

POSTGRAUS

Postgrau d’urbanisme

200 h (150 + 50)

POSTGRAUS

Postgrau de Cap d’obra

200 h (150 + 50)

POSTGRAUS

Postgrau de Coordinadors de seguretat en la construcció. Perfil tècnic europeu

200 h (150 + 50)

POSTGRAUS

Postgrau de Patologia i estudi estructural de construccions existents

150 (100 + 50 h)

POSTGRAUS

Postgrau de Director d’execució i control d’obra

200 h (150 + 50)

i: Àrea de formació del caatB demana mÉs informació

i295 noticiari_SECTOR.indd 31

telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat/formacio

5/11/07 08:55:46

i295 noticiari_SECTOR.indd 32

5/11/07 08:55:54

reportatge:

r

reportatge

CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

a fons Ceràmica manual hidrofugada

c 33 L’informatiU DeL CaatB

1a qUINzENA NOvEMbRE 2007

el material taula de característiques

La producció El procés de fabricació pas a pas

i295 el reportatge.indd 33

5/11/07 08:57:16

34 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

reportatge CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

Ceràmica manual hidrofugada Ceràmica fabricada amb processos força artesanals però amb una qualitat al nivell de les exigències actuals Josep Olivé informatiu@apabcn.cat ■■■ El paviment de ceràmica s’ha fet

servir des dels orígens de la tecnologia de coure el fang, ja que se n’han trobat mostres en cultures molt remotes. L’aspecte dels productes actuals no difereix gaire del que es pot veure en les millors mostres antigues; això es deu que, en essència, la manera de fabricar les peces és molt semblant a la d’aleshores: el procés que se segueix és el que “demana” el material i un cop descobert, les variacions o possibilitats de millora són costoses i escasses. Però n’hi ha, i la majoria han sorgit de la tècnica.

L’aspecte dels productes actuals no difereix gaire del que es pot veure en les millors mostres antigues; això es deu que, en essència, la manera de fabricar les peces és molt semblant a la d’aleshores.

La fàbrica que ens ha ajudat a fer aquest reportatge, San Genís, fa servir la tècnica però hàbilment complementada amb uns processos força artesanals, que donen com a resultat unes ceràmiques d’aspecte més aviat rústic però amb una qualitat al nivell de les exigències actuals.

Com a excepció a la norma d’aquesta secció, en aquest reportatge explicarem dos processos paral·lels de fabricació: el totalment manual i el semimanual (1), ja que difereixen en només dos passos, com veurem, i per això ens ha semblat interessant d’analitzar-los i comparar-los.

Inici del procés El procés comença amb l’obtenció

i295 el reportatge.indd 34

de la primera matèria, l’argila, que a San Genís tenen a la fàbrica mateix, com totes les bòbiles tenien en altres temps. L’argila, un cop extreta de la muntanya, ha de reposar -en l’argot es diu confitar- un any sencer en uns munts que es fan al pati de la fàbrica, anomenats canyets (pudrideros).

Durant aquest any, l’argila, en estar exposada a la intempèrie, sofreix canvis de temperatura i humitat que li permeten oxigenar-se, pas imprescindible per a una bona cocció posterior.

D’aquests munts es van agafant porcions de tots els estrats i es porten a una màquina anomenada esmicoladora, que en tritura els terrossos. En la tremuja s’afegeixen, ocasionalment, altres argiles foranes, segons el producte que es vol realitzar i, sempre, la xamota, que és la mòlta de les peces de fang que serveixen per mantenir en la seva posició les rajoles, durant la cocció al forn. Aquesta argila cuita i triturada dóna consistència i facilita la cocció i l’assecatge de la peça. Un cop feta la barreja, passa per uns sedassos que n’extreuen les impureses i d’aquí va als molins martell, que la molen fins convertir-la en una pols molt fina.

Emmotllatge a màquina Ara ja està preparada per a ser amassada. Per això passa a l’extrusora, que és una sola màquina, anomenada pastera, que amb uns cargols sens fi i amb l’addició d’aigua en la proporció adequada i de carbonat de bari, per evitar les eflorescències, amassa l’argila i alhora l’empeny cap a una cambra de buit on se li treu tot l’aire possible. Això fa que la massa sigui molt densa. Finalment l’obliga a passar pel motlle d’extrusió que s’esculli, segons la peça a fabricar.

Aquests motlles de formes complexes permeten fins i tot fer peces buides i en angle, com són graons i trencaaigües. El prisma continu i tou que surt de l’extrusora es talla amb fil i se’n fa una primer control de quali-

1. La matèria primera d’extracció de la muntanya i les piles d

procés d’oxidació a la intempèrie, en els munts o pilons artificial

tat, es retorna a l’amassadora totes les peces que tinguin defectes. Les peces bones es dipositen en uns carros i es deixen assecar al natural uns cinc o sis dies abans d’introduir-les a l’assecadora uns altres cinc dies, on amb ventiladors i escalfor es procura de treure’ls tota la humitat possible, que és l’enemic més perillós de la ceràmica en el moment de coure-la.

Peces totalment fetes a mà En el procés manual, en comptes de ser una màquina qui emmotlla la peça és una persona qui amb unes safates i motlles amb la forma requerida pasten el fang, que en aquest cas ha de ser esponjós -és a dir amb aire en la pasta- per poder-se manipular bé. Amb la col·locació prèvia

5. A la sortida de l’extrusora, es recullen les peces manualment

El prisma continu i tou que surt de l’extrusora es talla amb fil i se’n fa una primer control de qualitat. d’una capa de sorra a la safata per poder desprendre la peça després, es premsa amb les mans el fang. Aquesta pasta és força menys dura i més porosa que la feta a màquina i té una textura irregular que la fa molt apreciada per la seva calidesa. El procés es bifurca a l’hora de pastar l’argila i es retroba, un cop emmotllades les peces, en l’assecador. A partir d’aquí ja no hi haurà més diferències en el procés de fabricació.

8 - 9. Tant les peces manuals com les d’extrusió es deixen ass

Cocció Un cop les peces estan a punt, es preparen en els vagons on passaran al forn. Com que les peces no s’han de tocar entre si perquè es coguin homogèniament, es disposen com es veu a la imatge, suportant-se amb 12. Sortida d’un carro del forn d’assecatge. El Continua a la pàgina 36

transportador (blau) el durà immediatament a l’entrada del forn de cocció que es veu al fons

5/11/07 08:57:20

c 35 reportatge CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Procés d’obra

4. L’argila va essent pressionada per 2. L’abocament i garbellament de

muntanya i les piles d’argila en el

procés

munts o pilons artificials

l’hèlix cap a la màquina d’extrusió. En la tremuja que es veu al fons se li ha

l’argila ja “confitada” per iniciar el 3. Addició de la xamota abans de la primera trituració

afegit l’aigua i el carbonat de bari líquid

recullen les peces 6. En la producció manual, el fang pastat ben flonjo s’introdueix en el motlle

7. El desemmotllat es fa amb unes palanques accionades pel peu

11. Col·locació de les peces en els carros que entraran al forn. Se separen perquè l’escalfor arribi a tota la superfície i es fixen amb unes franges

xtrusió es deixen assecar de forma natural uns dies

al fons

de fang sense coure que un cop passades pel forn es

cambres d’assecatge forçós uns quants dies més

trenquen i es reciclen (xamota)

14. Un cop tretes les peces del forn i refredades

ecatge. El

ament a

10. Posteriorment totes les peces passen a unes

13. Part superior del forn de cocció (ocupa tota la

poden passar pel tractament hidrofugant per

15. Un cop acabades les peces s’embalen i es posen en

nau) amb els injectors de fuel i gas

immersió en la imprimació hidrofugant

palets, a punt de transportar-les

i295 el reportatge.indd 35

5/11/07 08:57:33

36 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

reportatge CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

Colors de la terra

16. Amuntagament de terres pròpies, -extretes de la mateixa muntanya a tocar de la bòbila- i de fora, per

17. Peça feta amb una barreja d’argiles que, un cop

aconseguir els colors desitjats (que no tenen res a veure amb el color original de la terra)

cuita, té color negre

Feina manual

19. S’aprofita per fer un primer 21. La preparació de la ceràmica per a la cocció també És

control de qualitat. Peces rebutjades que aniran altre cop a la pastera per

20. L’habilitat i rapidesa de les mans de l’operari conformen

una feina feta totalment a mà i s’ha de fer de forma molt

reaprofitar el fang

l’aspecte de les peces fetes a mà

acurada

La cocció

L’assecatge

22. El moment més delicat del procés, on ja no hi ha volta enrera. Forat de registre del forn. Allà baix

23-24. Les bòbiles, sobretot en els assecadors,

25. El control de la temperatura és molt simple

s’està a 1.000 graus

sempre han tingut un punt de màgic o de fascinant

però efectiu

i295 el reportatge.indd 36

5/11/07 08:57:42

c 37 reportatge CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

L’informatiU DeL CaatB 1a qUINzENA NOvEMbRE 2007

L’extrusionat

LA tèCNICA DE L’ExtRUsIó pERMEt FER pECEs DE tREs DIMENsIONs, COM sóN AqUEsts GRAONs qUE Es FAbRIqUEN DE DOs EN DOs I CApICULAts. UNs CILINDREs DEL MAtEIx FANG, qUE DEspRés s’ELIMINARAN, COL·LOCAts EN tOtA LA sUpERFíCIE DE LA pEçA, pERMEtEN qUE NO Es DEFORMIN EN LA FAbRICACIó I qUE NO Es tRENqUIN DURANt EL tRANspORt. LA sEvA FORMA CILíNDRICA FACILItA DEsENGANxAR-LEs qUAN Es NECEssItI EL GRAó A L’ObRA I tAMbé Es MARCA AMb UN FIL EL pUNt DE tRENCAMENt pERqUè sIGUI FÀCIL LA sEpARACIó DE LEs DUEs pECEs

taula de característiques

ve de la pàgina 34

peces crues i humides que un cop han passat pel forn, es molen i es converteixen en la xamota, de la qual ja hem parlat abans.

El procés de cocció té lloc en dos forns: el primer, anomenat preforn, és on les peces s’escalfen a baixa temperatura (sobre els 50 ºC) per treure’ls la humitat residual que pot quedar a l’argila; s’hi estan 24 hores. L’altre és molt més llarg i s’hi posen immediatament després de treure-les de l’anterior. És el forn pròpiament dit i té tres parts. En la primera, les peces es preescalfen perquè no sofreixin un xoc tèrmic que les trenqui. En la segona es fa la cocció a una temperatura entre els 700 i els 1.000 ºC, amb bufadors de gas natural i de fuel. La tercera part és la de refredament; aquesta part s’ha de controlar molt bé i fer molt a poc a poc el descens de temperatura, pel mateix motiu d’abans: no provocar tensions tèrmiques en l’argila que facin que s’esberli. Cada un d’aquest passos dura 24 hores més, per la qual cosa les peces triguen tres dies des que entren fins que surten del forn.

Un cop les peces surten del forn, passen per un curt període de refredament natural, mentre s’acosten amb els vagons a la zona de desmun-

i295 el reportatge.indd 37

tatge, on es fa la darrera inspecció de qualitat i es col·loquen les peces en palets.

Tractaments d’acabat Encara se’ls pot donar dos tractaments posteriors. L’hidrofugatge i l’envelliment. L’hidrofugatge consisteix a submergir les peces en una solució líquida de producte hidrofugant i una segona de repel·lent als olis que, gràcies a la porositat del material, s’absorbeixen i s’impregnen en una capa gruixuda. Les dues solucions són transpirables, de manera que la humitat no pot penetrar però sí que pot sortir de l’argila.

Aquest tractament es pot fer a tots els productes, tant manuals com semimanuals. ■ NOTA (1) Segons la nomenclatura de Sant Genís les dues classes que es veuen en el reportatge són: - Semimanual (feta a màquina) - Artesanal (feta a mà)

agraïments.

■■ A Albert sanllehí, de Ceràmiques sant Genís, per les seves explicacions i atencions en la visita a la fàbrica.

5/11/07 08:57:50

38 c L’informatiU DeL CaatB 1a qUINzENA NOvEMbRE 2007

innovació:

I

reportatge CERÀMICA MANUAL HIDROFUGADA

NOvEtAts I tENDèNCIEs

Paviments ceràmics col·locats en sec, sense morter ni adhesiu

Salvador gili Arquitecte tècnic sgili@apabcn.com

■■■ La col·locació correcta dels pavi-

ments ceràmics requereix una mà d’obra especialitzada que no sempre és fàcil de trobar. En canvi, hi ha al mercat altres tipus de paviments, com ara els parquets flotants de fusta o laminats, o fins i tot les moquetes, que són molt més senzills i ràpids de posar i no necessiten tant de temps abans de ser trepitjats com els ceràmics. Buscant una manera d’abaratir els costos, alguns fabricants de paviments ceràmics han llançat al mercat un sistema de col·locació sobre la base d’un travat mecànic de les peces, enginyós i ràpid, que no demana morter de base ni cap mena de cola ni adhesiu, i que no necessita mà d’obra especialitzada.

El sistema consisteix en una base de plàstic adherida a cada peca ceràmica que porta un sistema d’unió que varia segons el fabricant i que uneix les peces de forma mecànica. Depenent del fabricant, aquestes unions poden ser per un sistema d’encadellat, semblant a la unió de làmines de parquet flotant, o per pius que s’insereixen en uns orificis de la base de la peça contigua. En el primer cas, la col·locació es fa amb els estris que s’utilitzen per col·locar el parquet flotant i, en el segon cas, es pot fer a mà sense cap mena d’estri.

El muntatge s’ha de realitzar sempre damunt d’una superfície anivellada, amb una làmina prèvia de poliestirè expandit de 3 mm. Les bases de plàstic ja deixen uns junts constants entre les peces, que es poden rejuntar

i295 el reportatge.indd 38

en sec amb uns perfils elastomèrics que subministra el fabricant mateix en alguns casos o amb material de reblert, en d’altres.

El pes del conjunt del paviment és pràcticament el de la peça ceràmica; per tant, la sobrecàrrega no és molt elevada i es pot aplicar damunt d’un paviment ja existent sense cap problema. El resultat és un paviment perfectament pla i lleuger, de peces força ben encaixades, que ja es pot trepitjar mentre es va col·locant i que és tan fàcil de muntar com de desmuntar. En ser muntable i desmuntable sense obres, és també reutilitzable, la qual cosa el fa ideal per pavimentar espais efímers o per a canvis funcionals. En el cas que una peça es malmeti, es pot canviar sense perjudicar greument la resta de paviment.

Alguns fabricants afirmen que és apropiat per a terres radiants i que la base plàstica té resistència al foc de classe 1. En funció del disseny de la base plàstica, diferent per a cada fabricant, es crea una cambra d’aire entre aquesta i la làmina de poliestirè, que permet el pas d’instal·lacions elèctriques, de telefonia o informàtiques. ■

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat/informatiu

mÉS informaCiÓ: DRy systEM (tAU)

http://www.ese3.com EAsyKER

http://www.easykersystem.com FAENzA CLIp tILE (Itàlia)

http://www.faenzacliptile.com ROCA CERÁMICA

sistema “prêt à porter” presentat a Casa barcelona de Construmat 2007

5/11/07 08:57:56

i295 el reportatge.indd 39

5/11/07 08:58:00

40 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Espai Empresa:

acústica i solucions constructives

El CTE i la protecció contra el soroll Ignacio Llamas Director Territorial Zona Llevant de Certum ■ ■ ■ El passat 29 de març acabava el termini d’aplicació voluntària d’alguns documents contemplats en el Codi Tècnic d’Edificació, acabat els períodes transitoris que es van fixar des que el 28 de març de 2006 entrés en vigor el Codi Tècnic.

Un d’aquests Documents Bàsics és el DB-HR o de protecció del soroll, que abans fins i tot de la seva aprovació ja ha donat molt de què parlar.

Control en obra David Casadevall, consultor acústic i arquitecte tècnic, resumia en un article publicat en Acústica Web, les diferents visions dels agents implicats en el CTE DB-HR. Així, indica la reticència amb la qual la majoria del sector de la construcció veu el nou document: els arquitectes hauran de projectar amb criteris acústics, els arquitectes tècnics haurien de controlar molt més els materials col· locats en obra, els constructors no vol escoltar parlar de comprovacions d’aïllament “in situ” i els fabricants es posicionen amb uns productes que tots compleixen el DB, tot i que encara no hi ha Documents Reconeguts ni Catàlegs de Materials oficials.

Sense oblidar el fet de les contradiccions o incompatibilitats en les quals entra aquest Document de Protecció Acústica, amb altres parts del CTE, m’intentaré centrar en el mateix DB-HR. És indubtable que la seva entrada en vigor permetrà la desaparició del que no compleixi alguns dels requisits marcats en la norma anterior, la NBE-CA 88 , gràcies a l’obligatorietat de certes proves de control acústic, que fins a la data no s’exigirien. És el cas dels materials. Amb els paràmetres fixats en la citada norma NBE-CA 88, s’haurien de complir totes les prescripcions acústiques de la nova norma; no és necessària la utilització de nous materials per al seu compliment. La diferència de la DB-HR, respecte a la seva antecessora, insisteixo, radica en l’obligatorietat que existeixi una eina de control.

Que es facin inspeccions i proves finals per comprovar que es compleixen les exigències de la norma és el

i295 espai empresa.indd 40

que impedirà que l’espavilat que se saltava la norma a la torera, posant un material més barat, no ho pugui fer, ja que les proves el delataran.

Compliment de requisits D’aquesta manera, pel que que ja complia els requisits, quant a materials es refereix, amb l’antiga normativa, la seva aplicació no li suposarà cap cost addicional, ja que pot seguir realitzant el seu treball com fins a la data. El qui no complia, si veurà una diferència significativa en el cost final. Així, per exemple, algun d’aquests “espavilats” posen mig peu de maó buit en la separació entre habitatges, quan aquesta separació ha de ser com a mínim de mitjà mig peu de maó massís, ja que el primer costa la meitat. Són aquests els que notaran l’increment del cost. On

pot estar el cost addicional amb la DB-HR?, en qui tingui les proves, el preu de les quals és ridícul i pot oscil· lar entre els 750 euros d’una façana d’un habitatge unifamiliar, fins a uns costos que dependran del nombre d’habitatges a assajar en cas d’un bloc o complexos residencials.

Finalment, caldria assenyalar com es va a regular el seu compliment. L’obligatorietat de complir les proves, fins ara, ho exigien les Comunitats Autònomes a través de Decrets Autonòmics. En la Comunitat Valenciana, per exemple, aquest decret ja existia amb anterioritat a l’aprovació del CTE i obligava al seu compliment.

L’escull radica que, fins ara, eren els ajuntaments els encarregats de vigilar que així sigui a través de la concessió o no de la cèdula de primera ocupació, en funció de la tinença

o no del certificat acústic. Són molt pocs els ajuntaments que ho han estat exigint. De mantenir-se aquest procediment, crec que és difícil que es produeixi un canvi respecte al seu compliment. El que està clar és que la legislació és per a tots i, una vegada que la societat tingui en coneixement que les edificacions requereixen d’un nivell d’aïllament acústic mínim, ho exigiran. La diferència: que ara existirà un tècnic o empresa acústica que realitzarà aquest assaig acústic, el resultat del qual remetrà a la Direcció facultativa, responsable últim que s’executi l’obra amb els paràmetres de qualitat, en aquest cas d’aïllament acústic. ■

certum

www.certum.com

5/11/07 08:59:27

i295 espai empresa.indd 41

5/11/07 08:59:37

42 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

espai empresa acústica i isolucions solucions constructives

Tres guies tècniques sobre acústica Armstrong, líder mundial en sostres suspesos, ha elaborat i publicat tres guies, disponibles per a tots els professionals que les sol·licitin. En aquestes guies es mostra com amb un bon rendiment acústic s’aconsegueix un confort, sense distraccions sonores, que beneficia la producció i l’enteniment entre les persones. La intel·ligibilitat dels missatges, la privadesa en parlar i la concentració són necessitats acústiques comunes per a tots els ocupants de qualsevol espai (despatxos, oficines obertes, cafeteries...). Per garantir-les, cal disposar d’una absorció acústica apropiada, d’un bon aïllament sonor i d’un temps de reverberació adequat.

D’aquesta manera, s’evita que els diferents sons que es generen al voltant (telèfon, ordinadors, tràfic...) repercuteixin en l’activitat diària i en les relacions interpersonals.

■■■

Acústica activa i acústica passiva L’eficàcia acústica dels sostres

Armstrong posa a disposició de qui ho sol·liciti les tres guies tècniques en què es mostra l’eficàcia dels sostres en acústica activa i passiva.

Armstrong els converteixen en una peça clau per gestionar la relació senyal - soroll (el que es vol entendre i el que no es vol sentir) en diversos espais funcionals, és a dir, en aquells llocs ocupats i amb diverses fonts de soroll. Les plaques de sostre suspès, segons la seva porositat, espessor i densitat, influeixen en l’absorció i

l’aïllament acústic d’una estança.

El sostre, juntament amb el terra o els mobles són elements importants d’acústica passiva. No obstant això, després de nombrosos assaigs en diferents espais, s’ha comprovat que a vegades són insuficients. Davant d’aquesta limitació és recomanable utilitzar tractaments d’acústica activa. Els sostres Armstrong integren sistemes de so que gestionen de forma activa la relació senyal - soroll mitjançant la difusió d’una font d’àudio amplificada a través d’una xarxa d’altaveus en un espai delimitat (iceilings). D’aquesta manera, el tractament acústic passiu es completa.

Per activa i per passiva, els sostres suspesos Armstrong garanteixen un bon confort acústic. ■

armstrong

www.armstrong.es Telèfon: 91 642 04 99

Armstrong Architectural Products Armstrong és un dels líders mundials en sostres suspesos.

Els sostres que fabrica i comercialitza tenen altes prestacions acústiques i un bon disseny.

Pràcticament el 90% de la seva producció està destinada a usos comercials: oficines, centres de salut, col·legis, transports i altres segments. Armstrong Architectural Products pertany a la multinacional Armstrong amb seu a Lancaster (Pensilvània) i número 1 mundial en la fabricació i comercialització de terres, sostres i mobles de cuina. Amb una facturació de 5 bilions d’euros anuals, Armstrong disposa de 41 plantes productives, dóna feina a 14.600 persones i comercialitza els seus productes a 138 països. ■

■■■

una medición correcta para estar en paz con el ruido

medición de vibraciones Cálculo de niveles de vibración producido por actividades y maquinaria.

Gran Vía Corts Catalanes, 658 1º1ª 08010 - Barcelona Tel. 902 010885 - Fax 93 4124706 www.onacustica.es

mediciones sonométricas Cálculo de niveles de presión sonora producido por actividades y maquinaria.

cálculo aislamiento Obtención del nivel de Aislamiento Acústico “in situ” (Ruido Aéreo - Ruido de Impacto).

mapas acústicos PARTNER TECNÓLOGICO:

MIEMBRO DE:

i295 espai empresa.indd 42

Simulación acústica a partir de datos reales. Predicción y Previsión. Impacto Acústico.

Cumplimiento de Normativa en Materia de Contaminación Acústica Ordenanzas Municipales Ley 3/1998 - Ley 16/2002 - Ley 37/2003 NBE-CA-88 - Decret 245/2005 - Decret 21/2006 - Decret 286/2006 UNE-EN ISO 104-4 - UNE-EN ISO 104-5 - UNE-EN ISO 140-7 UNE-EN ISO 140-14 - UNE-EN ISO 717-1 - UNE-EN ISO 717-2

w w w.aldovier.com

5/11/07 08:59:37

i295 espai empresa.indd 43

5/11/07 08:59:45

44 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

espai empresa

acúustica acústica i isolucions solucions constructives

ANAPE millora la qualitat de l’EPS ANAPE ha apostat per millorar els criteris que defineixen la qualitat tèrmica del Poliestirè Expandit Des del passat 1 de juliol i com a conseqüència de l’entrada en vigor del CTE i del Decret d’Eficiència Energètica, ANAPE ha recomanat als fabricants i majoristes d’EPS que procedeixin a marcar i identificar en el mercat com a productes per Aïllament Tèrmic aquells que proporcionen una conductivitat tèrmica (lambda) menor de 0.039 w/mk en general i menor de 0.033 w/mk per cobertes en particular.

Segons declaracions d’Àngel Teso, gerent d’ANAPE “La recomanació es deu a que els productes amb conductivitat tèrmica més baixa s’adeqüen millor a les noves exigències tèrmiques, fet que permetrà complir amb la nova normativa en matèria de limitació de la demanda energètica en edificis, és a dir, el Codi Tècnic de l’Edificació i el Real Decret de Certifi-

■■■

sevicio técnico

cació Energètica d’Edificis”.

“Amb aquesta recomanació pretenem aïllar molt més i millor sense necessitat de posar necessàriament més espessor d’aïllament” afegeix Teso.

La indústria de l’EPS ha evolucionat notablement en els últims anys, fet que permet oferir al sector de la construcció productes de la màxima qualitat, conformes al Codi Tècnic de l’Edificació i a preus molt competitius. L’evolució en la matèria prima i en el procés productiu ha donat lloc a altres tipus d’EPS millorats com són l’eps-h utilitzat per cobertes gràcies a la seva resistència a l’aigua, l’epse també conegut com elastificat per aïllament acústic i l’eps gris, de baixa conductivitat tèrmica, per alts requeriments.

No s’ha d’oblidar, que aquesta mesura està en consonància a la importància que té l’aïllament en construcció per afavorir l’estalvi

902 010 885 QUADRA®

es

la

Anape

energètic dels edificis i combatre a la vegada el fenomen del canvi climàtic. Per promoure un major aïllament el govern proposarà una modificació del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia que incrementarà a partir del 2010 les exigències en l’edificació i adaptar-ho al nou pla d’acció 2008-2012 d’estalvi i Eficiència energètica. En aquest estadi, el Poliestirè Expandit es posiciona com el millor aïllant que dóna resposta als principis de la construcció sostenible. ■ anape

www.anape.es

info@quadra.es

■■■ ANAPE és l’Associació Nacional que agrupa a la indústria espanyola del Poliestirè Expandit (EPS). L’activitat principal d’ANAPE es centra en la representació del sector davant els diversos interlocutors, així com el desenvolupament d’activitats per potenciar el coneixement i utilització dels productes de Poliestirè Expandit.

El Poliestirè Expandit o EPS, és un material plàstic molt lleuger utilitzat tant en el sector de la construcció, principalment com aïllant tèrmic i acústic, com en el camp de l’Envàs i Embalatge per innumerables sectors d’activitat.

La seva capacitat d’aïllament tèrmic, amortidor d’impactes, versatilitat i material 100% reciclable són algunes de les característiques més importants. ■

www.quadra.es

revolucionaria

técnica contemporánea que permite instalar un sistema

antivibratorio

modular en cualquier superficie, con el mínimo de problemas y la máxima efectividad. Es un modo diferente de realizar una losa flotante sin necesidad de hormigonar “in situ”, eliminando así el tiempo de fraguado y sobrecargas innecesarias. El sistema QUADRA® es muy flexible. La superficie de losas se puede ir ampliando según la cantidad de máquinas a instalar. Simplifica cualquier cambio de ubicación que se realizará de forma rápida y limpia, sin necesidad de demolición y reutilizando las mismas piezas.

Sencillez de unión en base a pletinas y tornillos inoxidables de nivelación. Ampliable a la superficie deseada. Adaptable a la correcta relación de pesos “máquina-losa” mediante la superposición de losas.

La totalidad de la losa se apoya y se nivela sobre el pavimento existente mediante elementos antivibratorios puntuales de caucho-muelle. Las aguas pluviales pueden circular libremente por debajo sin afectar al elemento antivibratorio. En interiores se puede colocar sobre un

Equipos de climatización Compresores frigoríficos Grupos de presión y bombas Grupos electrógenos Grupos transformadores Prensas rotativas Línea de montaje Talleres Estudios de grabación Salas de aeróbic Pistas de paddle Equipos de ventilación

antivibratorio continuo, según los requerimientos. Una vez montada, se puede proceder a la instalación inmediata de la maquinaria.

tanto ruido para nada

i295 espai empresa.indd 44

www.aldovier.com

5/11/07 08:59:46

espai empresa espai acústica i empresa

solucions TANCAMENTS constructives

Reynaers presenta GP 51, un sistema per a envidrament de terrasses El nou sistema combina disseny, modularitat i utilització senzilla

c 45 L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Seguro..

El perfil original Schlüter®-SCHIENE les ofrece más: Solo este perfil cuenta con un separador que garantiza una junta homogénea entre el perfil y la baldosa. Además, el cabezal reforzado, la inclinación de 87o y la escocia interior ofrecen mayor protección para cualquier tipo de recubrimiento cerámico.

El sistema GP 51 es pot utilitzar en un ampli ventall d’aplicacions: envidrats de terrasses i galeries, verandes i portes interiors corredisses de vidre

El nou sistema Glass Patio (GP) 51 consisteix en plafons individuals de vidre sense marcs verticals. És una solució modular per envidrar terrasses o per fer separacions internes d’oficines complint els requeriments de modernitat, lleugeresa i transparència de l’arquitectura actual. Amb assemblatge i instal·lació ràpids i senzills, el sistema es caracteritza per la solució de guia inferior invisible i l’absència de llindar, que permet el pas a la terrassa amb facilitat a persones grans o discapacitades. El GP 51 permet gaudir de l’entorn durant tot l’any.

■■■

Màxima transparència i modularitat El sistema GP 51 de Reynaers per a l’envidrament de terrasses és un mitjà pràctic i estètic per utilitzar la terrassa com a espai extra i protegit de les inclemències meteorològiques.

Com que no té perfils verticals, ofereix una visió transparent i sense obstacles. Els plafons corredissos de vidre es poden obrir o tancar molt fàcilment i un cop oberts s’agrupen en un costat i ocupen molt poc espai.

i295 espai empresa.indd 45

Aquest sistema té diverses aplicacions: envidrament de terrasses, galeries i verandes, i portes interiors corredisses de vidre.

Els perfils, que tenen una profunditat de 51 mm, es poden equipar amb vidres de 6, 8 i 10 mm d’amplària, amb unes dimensions màximes de 2.800 mm d’alçada per 800 mm d’amplària.

El sistema s’adapta tant a configuracions rectes com en angle.

Schlüter ®- SCHIENE El original

De latón, aluminio, acero inoxidable Separador de juntas patentado Lado de remate de 87o Escocia interior Cabezal reforzado El original solo con trapecios

Confort i eficiència energètica L’envidrament de terrasses incrementa considerablement el confort: no només evita l’entrada de pluja i de vent sinó que a més redueix el soroll exterior. El sistema GP 51 actua com una capa aïllant extra; això permet estalvis d’energia i la reducció dels costos de calefacció. Aquest sistema és fàcil d’utilitzar gràcies a la seva única guia, integrada al terra. D’altra banda, l’absència de llindar garanteix l’accessibilitat a l’exterior, sobretot per a les persones grans i discapacitades. ■ reynaers

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

www.reynaers.es

5/11/07 08:59:48

46 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

espai espai empresa empresa acústica i seguretat solucions iconstructives salut

Acieroid: “La seguretat, la meva lluita vital” L’empresa Acieroid, especialitzada en serveis per al sector de la construcció, participa, a l’igual que totes les filials de Bouygues Construction, en un ampli programa de comunicació interna sobre el tema de la seguretat. Es realitzaran una sèrie d’accions inèdites a Europa amb la finalitat d’aconseguir “zero accidents” en les seves obres.

Grup Acieroid

■■■

■■■ Grup Acieroid és una de les deu grans filials de Bouygues Construction implantades a Europa, pertanyents a l’entitat Bouygues Enterprise FranceEurope - BYEFE. Ofereix serveis diversificats que cobreixen tota la cadena de valor del sector de la construcció: desenvolupament immobiliari, concepció i construcció, instal·lacions, etcètera. El seu desenvolupament a Europa es recolza sobre equips locals, propers als seus clients.

Xifra de negocis del 200 6: 2.200 M€, un terç d’aquesta quantitat és realitzat fora de França.

Col·laboradors: 8.500 col·laboradors, dels quals 2.000 són a fora de França.

Des de la seva creació a Espanya, l’any 1965, Acieroid s’ha desenvolupat contínuament en el disseny i aplicació de sistemes constructius per als mercats de l’edificació industrial, centres comercials i edificis singulars.

Entre alguns dels seus projectes més emblemàtics, destaquen la pista d’esquí de Xanadú (Madrid), el Palau de les Arts (València), el Circuit de Catalunya a Montmeló (Barcelona) i el Centre Comercial Plaza Norte 2 (Madrid). ■

“La seguretat, la meva lluita vital” Malgrat tenir els millors resultats del sector pel que fa a seguretat, l’empresa vol continuar baixant l’índex d’accidents. És per això que totes les filials de Bouygues Construction, com el Grup Acieroid, implanten un extens pla d’accions destinades a afavorir la presa de consciència de tots els seus col·laboradors i que van més enllà de la seva política de seguretat.

El programa d’accions, inèdit a Europa, va començar el 25 de setembre a Barcelona amb la Jornada Europea de la Seguretat, marcada per un lema imposat com a consigna: “La seguretat, la meva lluita vital”, i finalitzarà al final de gener de 2008.

A la jornada inicial, la totalitat dels 8.500 col·laboradors espanyols de BYEFE (Bouygues Enterprises France Europe) es van distribuir en més de 300 obres del nostre país, guiats per 600 encarregats i caps d’obra.

Per a Philippe Bonnave, director general de BYEFE (entitat que reuneix les deu grans filials de Bouygues Construction establertes a Europa), es tracta “d’operar un canvi radical dels comportaments, canviar les mentalitats, elevant el nivell d’exigència personal dels col·laboradors que treballen en l’obra i afirmant el principi de responsabilitat individual. Crec en la política del petit gest, que, multiplicat pel nombre de col·laboradors, ens permetrà generar grans efectes”. Concloent, “no en tenim prou amb un índex d’accidents en gran mesura inferior a les taxes del sector i volem aconseguir l’objectiu de ‘zero accidents’”.

La campanya s’estructura de la manera següent: ■ Distribució dels EPI, equips de protecció individual indispensables, en les obres: guants, cascos, ulleres, sabates i armilles.

■ Recordatori de l’obligació de preveure: buscar contínuament les

i295 espai empresa.indd 46

L’objectiu és aconseguir zero accidents en les seves obres

■

■

■

situacions de risc, vetllar per la resta i avisar de tot material danyat.

Reafirmació del dret a negar-se, recordant el text legal que estipula que cada col·laborador té la possibilitat de retirar-se d’una situació de treball que presenta un perill greu i imminent per a la vida o la salut.

Presentació d’un vídeo de seguretat amb el tema “Recorda-te’n sempre”, basat en els testimonis de companys ferits que parlen dels seus patiments.

Una nova estratègia de seguretat a llarg termini Més enllà de la necessària participació i implicació de tots els col· laboradors en les obres, el grup Acieroid considera que la seguretat és també responsabilitat de la direcció

i dels càrrecs intermedis.

Amb aquesta perspectiva, l’empresa ha decidit reforçar el seu pla de seguretat anual, amb noves accions a curt i llarg termini, que s’articulen al voltant de cinc temes principals: ■ La generalització dels supervisors en les obres, la missió de la qual és formar i garantir la promoció de la seguretat.

■ La formació, amb el desplegament d’un pla que es dirigeix a tots els col· laboradors de les obres (personal propi i subcontractat).

■ L’ergonomia, que consisteix a adaptar la feina a l’home, amb la implicació de tots els operaris en aquest nou enfocament (per exemple, escalfament en l’obra, gestos, postures, etcètera).

■ La promoció del concepte del

“deure d’alerta” i de la llei que estipula el “dret a negar-se”.

El desplegament de sancions conegudes per tots i la declinació de sancions intermèdies no existents fins ara, amb la finalitat d’evitar el recurs sistemàtic a sancions greus.

Aquesta nova política de seguretat té el suport d’un consell estratègic encarregat del desenvolupament i del seguiment de les accions.

Informació addicional del sector Malgrat nombroses accions de prevenció, formació i informació, les estadístiques europees demostren la urgència d’una solució. Un dels objectius de Grup Acieroid és operar un canvi radical dels comportaments, que redueixin les xifres següents, referents al sector de la construcció i la seva mitjana a Europa: ■ 1.000 morts per any a les obres.

■ 16.000 persones per any minusvàlides de per vida.

■ 720.000 ferits a l’any. ■ acieroid

Xavier Fillol Coordinador Prevenció i Medi Ambient Tel.: 93 261 63 00 ■ www.acieroid.es

5/11/07 08:59:49

espai empresa espai acústica i empresa

solucions tancaments constructives

Technal fusiona l’interior amb l’exterior

c 47 L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

Sense perdre propietats en l’aïllament tèrmic i acústic

Fitxa tècnica: Obra: Casa Ribas-Fortuny Arquitectes: Josep M. Ferran Mercadé i Gabriel Bosques Sánchez Arquitecte tècnic: Jordi Royo Contractista: Arias i Olive, SL Fusteria d’alumini: Technal Industrial: Aluminis Gómez (Red Aluminier Technal) Solucions utilitzades: Finestres Saphir Fxi

La casa, Ribas-Fortuny (Almoster, Tarragona) projectada pels arquitectes Josep M. Ferran Mercadé i Gabriel Bosques Sánchez, s’identifica per la seva silueta de formes cúbiques, parets de formigó vist i grans finestrals. L’habitatge, ubicat al Baix Camp (Tarragona), està dividit en dues “eles” simètriques i invertides, que permeten separar la zona de dia de la de nit. A l’interior de la casa es pot observar una successió de caixes de fusta d’usos diversos que, en estar separades de la façana vidrada, faciliten la possibilitat de realitzar recorreguts alternatius per les dues zones. La posició de la primera planta respecte a la planta baixa deixa coberta una part del jardí, convertint-lo així en un magnífic porxo amb vistes a la piscina.

■■■

Fusió interior-exterior La característica principal de la casa són els grans finestrals que recorren tota la façana i que permeten gaudir de les vistes del Camp de Tarragona i de la llum natural que hi entra durant tot el dia. La sèrie de finestra escollida de Technal ha estat la Saphir Fxi; s’aconsegueix així fusionar l’interior amb l’exterior sense perdre propietats en aïllament tèrmic i acústic. D’aquesta manera, la incursió de la naturalesa i la llum confereixen a l’habitatge una dimensió més diàfana i atractiva. A més de ser una finestra molt versàtil, Saphir Fxi és compatible amb les corredisses de la seva gamma i genera combinacions que conviuen en perfecta harmonia. ■

i295 espai empresa.indd 47

Finestres Saphir FXi Aquesta finestra practicable uneix la robustesa, el confort i l’elegància. Amb un mòdul de 52 mm, les finestres Fxi són compatibles amb les corredisses de la gamma Saphir FXi, on totes les possibles combinacions es realitzen en harmonia.

Les prestacions AEV i l’atenuació acústica la defineixen com una bona opció per als habitatges col·lectius o unifamiliars. ■

■■■

TECHNAL

Telèfon: 902 22 23 23 www.technal.es hbs.spain@hydro.com

5/11/07 08:59:57

48 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

espai espai empresa empresa acústica i rehabilitació solucions constructives

Clar rehabilita el Palau de Raixa ■ ■ ■ Clar –companyia espanyola dedicada a la rehabilitació integral d’edificis singulars– ha culminat la seva intervenció en l’històric Palau de Raixa, a Palma de Mallorca. La Fundació Biodiversitat –pertanyent al Ministeri de Medi Ambient– li havia encomanat la rehabilitació per convertir el palau en un dels principals centres d’investigació i formació mediambiental d’àmbit internacional.

Un dels objectius de Clar en la rehabilitació integral d’aquesta obra ha estat aconseguir un equilibri en tres aspectes fonamentals: la conservació de l’edifici, la preservació dels seus materials originals i la posada en valor del monument, de manera que sigui capaç d’adaptar-se a un ampli programa cultural i funcional.

L’edifici es convertirà en un referent internacional en investigació i formació mediambiental Clar

Els elements arquitectònics ocults deixen testimoni de les diferents fases històriques i arquitectòniques per les quals ha passat el Palau de Raixa

Aquesta complexa obra de rehabilitació ha tingut un pressupost de més de vuit milions d’euros. Hi ha intervingut un gran equip humà

de professionals especialitzats en diverses tècniques de rehabilitació, que han actuat sota les directrius de la direcció d’obra.

Un cop adjudicada l’obra, i constatat l’estat de l’edifici, Clar va sol· licitar una sèrie d’informes previs a especialistes en diferents matèries per esbrinar l’origen de les edificacions que composaven el nucli de Raixa. Així mateix, va realitzar estudis sobre els morters, les fustes, els béns historicoartístics i el paisatge.

Atesa la importància històrica i arquitectònica d’aquesta obra, ha estat imprescindible harmonitzar tot el conjunt de manera coherent i homogènia amb el seu context històric. A més, l’actuació de Clar ha estat respectuosa amb el medi ambient, d’acord amb el concepte més ampli de desenvolupament sostenible.

Fases de la rehabilitació Aquesta obra s’ha portat a terme en diverses fases: una fase prèvia d’anàlisi dels materials, neteja de l’edifici i recuperació dels diferents elements –com han estat façanes i forjats de bigues de fusta– i de xemeneies i estanys.

En una segona fase es van restaurar les balustrades, arcades, cúpules i templets, així com l’empedrat del pati central. També es va portar a terme la integració de noves cobertes, paviments i fusteries.

Finalment, en una tercera fase, es van instal·lar xarxes de veu i dades, sistemes de climatització i de protecció contra incendis, i ascensors.

Cal destacar que la intervenció ha tingut un caràcter minimalista, sense entrar en competència amb els valors del monument però resolent, de forma

i295 espai empresa.indd 48

Clar, empresa espanyola fundada el 1987, treballa en la rehabilitació d’edificis singulars i centra la seva activitat en la rehabilitació integral.

Clar es troba entre les companyies de referència del sector i els seus valors empresarials es fonamenten en l’experiència del seu equip humà i en la implantació de les noves tecnologies en cada projecte assignat.

Algunes de les seves obres més emblemàtiques han estat la rehabilitació del monestir de San Jerónimo de Yuste (Càceres), de la Torre del Oro (Sevilla), de l’Ajuntament de Màlaga, del Palauet de Marqués de Salamanca (Madrid), de la Torre de la Creu (Barcelona) i de la plaça de Navalcarnero (Madrid), per la qual va rebre el diploma Europa Nostra.

Recentment, ha estat la primera empresa de rehabilitació d’àmbit nacional a obtenir la certificació OHSAS 18001 de Prevenció de Riscos Laborals del Bureau Veritas. ■ ■■■

senzilla i poc agressiva, la problemàtica de les funcions i requisits de la societat actual. Amb això, s’ha retornat la qualitat espacial i organitzativa de l’edifici a un estat similar al d’origen: s’han recuperat les sales característiques de les edificacions rurals de l’època; s’han respectat els seus valors culturals, històrics, artístics, etnològics i ambientals, i se n’ha permès l’ús per a funcions d’oficina, actes de protocol i representació institucional.

S’ha convertit el Palau de Raixa en seu de la Fundació Biodiversitat per a la celebració de seminaris, cursos, conferències o reunions de comitès científics, així com de la Universitat de les Illes Balears i del Consell de Mallorca, que hi crearà un museu etnogràfic. També albergarà la subseu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

El passat 3 de setembre es va inaugurar el Palau en un acte presidit per la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol. A més, en aquest acte hi van assistir més de 200 convidats, pertanyents a la vida política, econòmica, social i cultural de Balears. ■ clar

www.clar.es

5/11/07 08:59:59

i295 espai empresa.indd 49

5/11/07 09:00:03

guia activa

50 c L’informaTIU DEL CAATB

guia activa

1a quinzena novembre 2007

solucions professionals

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures

2

COBERTES

4

façanes

5

Tancaments i divisions

6

revestiments i paviments

7

rehabilitació

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL





Cubiertas: Teja,Chapa y Fibrocemento Fachadas Ventiladas: Fibrocemento Tel. 93 666 72 59 - Fax. 93 666 38 57 cubiertaslrv@yahoo.es

guia activa i295 espai empresa.indd 50

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos.

Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

5/11/07 09:00:07

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

c 51 gUia aCTiVa

L’informaTiU DEL CaaTB

soLuCions professionaLs

1a quinzena novembre 2007

1. esTruCTures 2. CoberTes 3. aÏLLamenTs i impermeabiLiTzaCions 4. faÇanes 5. TanCamenTs i Divisions 6. revesTimenTs i pavimenTs 7. rehabiLiTaCió 8. insTaL·LaCions 9. inTeriorisme 10. urbanisme i mobiLiari urbà 11. TanCamenTs praCTiCabLes 12. enviDramenTs 13. miTJans auXiLiars 14. informàTiCa 15. saniTaris 16. serveis professionaLs 17. maquinària 18. inDusTriaLs 19. CLimaTiTzaCió 20. basTiDes 21. auTomoCió 22. apunTaLamenTs 23. ConsTruCTores 24. DemoLiCions. 25. proTeCCió perimeTraL. 26. soLuCions aCúsTiques.

8

insTaL·LaCions

14 9

informÀTiCa

inTEriorismE

gUia aCTiVa 10

UrBanismE i moBiLiari UrBÀ

15 11

17

maQUinÀria

19

CLimaTiTZaCió

20

BasTiDEs

TanCamEnTs praCTiCaBLEs

16

i295 espai empresa.indd 51

saniTaris

La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu.

sErVEis profEssionaLs

5/11/07 09:00:15

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

52 c L’informaTiU DEL CaaTB

gUia aCTiVa

1a quinzena novembre 2007

soLuCions professionaLs

1. esTruCTures 2. CoberTes 3. aÏLLamenTs i impermeabiLiTzaCions 4. faÇanes 5. TanCamenTs i Divisions 6. revesTimenTs i pavimenTs 7. rehabiLiTaCió 8. insTaL·LaCions 9. inTeriorisme 10. urbanisme i mobiLiari urbà 11. TanCamenTs praCTiCabLes 12. enviDramenTs 13. miTJans auXiLiars 14. informàTiCa 15. saniTaris 16. serveis professionaLs 17. maquinària 18. inDusTriaLs 19. CLimaTiTzaCió 20. basTiDes 21. auTomoCió 22. apunTaLamenTs 23. ConsTruCTores 24. DemoLiCions. 25. proTeCCió perimeTraL. 26. soLuCions aCúsTiques.

22

apUnTaLamEnTs

gUia aCTiVa

La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu.

26 23

ConsTrUCTorEs

24

DEmoLiCions

25

proTECCió pErimETraL

soLUCions aCÚsTiQUEs

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura.

Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat/informatiu

gUia aCTiVa La seva solució professional. busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu. La seva guia d’empreses i professionals especialitzada en el procés constructiu. properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal ■ Bitmap ■ Telèfon 932 40 20 57

i295 espai empresa.indd 52

5/11/07 09:00:22

Demandes:

c 53 L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA novEMBRE 2007

important institució financera fundada l’any 1926 per la Diputació de Barcelona i actualment amb una xarxa de 1.118 oficines exteses per Catalunya i Espanya, precisa pel seu departament d’obres i immobilitzat,

Selecciona TÈCNiC/A DE CoNTroL D’oBrES En dependència directa del responsable del Grup d’obres, participarà, des de l’inici fins al final, en tot el procés de l’obra realitzant el control dels treballs de les enginyeries i dels industrials. S’encarregarà de gestionar el procés constructiu de vàries obres i controlar que es compleixin els objectius en quan a qualitat, costos i terminis d’execució.

requisits:

· Arquitecte tècnic amb experiència professional mínima de 3 anys en un lloc similar. · Coneixements informàtics a nivell d’usuari de: MS·office (Word, Excel, Acces i power point), presto i Autocad. · Disponibilitat per fer viatges puntuals. · Cotxe propi.

S’ofereix:

· Jornada completa. · Contracte laboral indefinit. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat + beneficis socials. · formació a càrrec de l’empresa.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9341 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.cat

important entitat bancària fundada l’any 1.881, amb impor-

iMPorTANT ENTiTAT BANCÀriA

iMPorTANT iNSTiTUCiÓ fiNANCErA

pRoCESSoS DE SELECCió DEL CAATB

tant procés d’expansió i amb presència internacional, precisa per la Direcció d’obres i instal·lacions,

Selecciona CoorDiNADor D’oBrES En dependència del Director, s’encarregarà de planificar, coordinar i controlar l’execució de les obres que tingui sota la seva responsabilitat, dirigint un equip de tècnics externs i fent el seguiment perquè es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat. Actuarà com a representant de la propietat i firmarà com a director d’execució d’obres.

requisits:

· Arquitecte tècnic col·legiat, amb experiència professional mínima de 3 anys com a cap d’obra o direcció d’execució d’obres. · Domini de: MS·office (Word i Excel) i Autocad. · Disponibilitat per fer viatges per Espanya, amb estades màximes de 2 – 3 dies. · Cotxe propi.

S’ofereix:

· Jornada completa. · Contracte laboral indefinit. · Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat + beneficis socials. · Estabilitat i creixement professional.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9343 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.cat

ProMoTorA CoNSTrUCTorA D’HABiTATGES

Promotora constructora d’habitatges,

Selecciona CAP DE PrEVENCiÓ Es farà càrrec del Departament de Prevenció i del seu desenvolupament.

S’encarregarà de dissenyar l’estratègia de seguretat de l’empresa. Establirà els procediments i els sotmetrà a l’aprovació de la línia executiva de l’empresa, en farà l’aplicació, en comprovarà el compliment i hi introduirà les correccions oportunes. requisits: formació universitària. Experiència professional mínima de dos anys en el camp de la seguretat. Es valorarà l’experiència com a cap d’obra i la formació específica en seguretat. professional al voltant dels 30 anys.

Borsa de Treball en línia www.apabcn.cat/borsa

S’ofereix: possibilitat de promoció i creixement dins de l’empresa. formació continuada a càrrec de l’empresa. Remuneració en funció de l’experiència i vàlua del candidat.

interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9344 a: CoL·LEGi D’APArELLADorS i ArQUiTECTES TÈCNiCS DE BArCELoNA Consultoria de recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.cat

i295 cursos i serveis.indd 53

5/11/07 09:01:54

54 c L’iNforMATiU DEL CAATB 1a quinzEnA novEMBRE 2007

DEMANDES MERCAT DE TREBALL

CoNTrATAS Y oBrAS, ECSA

ASCENSorES GA-Lo, SL

Cap d’obra

Cap d’obra

Empresa d’àmbit nacional amb més de 30 anys d’experiència en el sector de la construcció i rehabilitació d’edificis, obra civil, promoció i desenvolupament immobiliari, requereix incorporar a la seva seu de Barcelona un/a Cap d’obra.

persona amb iniciativa, per integrar·se en una organització de prestigi i amb capa· citat de gestió i conducció d’equips humans, així com habilitat en el tracte amb els clients.

PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima d’1 any en direcció d’obres simultànies i gestió de gremis. Carnet de conduir.

Titulació d’Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 4 anys com a Cap d’obra. professional resolutiu, orientat a resultats, amb capacitat de lideratge, planificació, gestió, seguiment i control de l’obra. Coneixements informàtics de MS·office, MS· project i Autocad. Carnet de conduir.

S’OFEREIX

incorporació a projecte laboral estable de futur. formació i desenvolupament pro· fessional a càrrec de l’empresa. Sou aproximat entre 40.000 i 45.000 € bruts/ anuals en funció de la vàlua aportada.

Les persones interessades adreceu el currículum a: pau.devicente@ contratasyobras.com o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa) ref.: 1681

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

PERFIL

S’OFEREIX

Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat entre 33.000’· i 36.000’· euros brut/anual. (negociable en funció de la vàlua del candidat/a). incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: seleccion@ holdingiberia.es o inscriviu-vos a través de la borsa de treball en línia (www.apabcn.es/borsa)

ref.: 1688

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

i295 cursos i serveis.indd 54

www.apabcn.cat/informatiu

5/11/07 09:02:00

i295 cursos i serveis.indd 55

5/11/07 09:02:05

56 c L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

P

DEMANDES MERCAT DE TREBALL

anuncia’t

Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesu· raments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, infor· mes, peritatges, cèdules d’habitabili· tat.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desen· volupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projec· tes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tas·

Petits anuncis:

Serveis professionals i formació

ques pròpies de l’arquitecte tècnic.

ARINSA Tel. 93 323 87 61 629 379 289 Diputació 193 5è 08011 Barcelona www.arinsa.com arinsa@coac.net Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubi· cacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordi· nador, en blanc/negre o color, i Ren· der.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de pro· jectes bàsics i d’execució. Aixecament

d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’es· tructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomuni· cacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de ris· cos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memò· ria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives, vídeos i maquetes: Professionals del 3D dedicats exclu· sivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exte· riors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del cli·

ent. Complim amb la data d’entrega.

Recursos suficients per poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com Mònica Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspecti· ves i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, foto· muntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el cli· ent per a la venda de la seva promoció.

Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Com· plim amb la data d’entrega.

SCRIPTIVA Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixe· cament d’estat actual d’edificis i pre· sentacions.

APACAR Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l’assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 •‑Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i295 cursos i serveis.indd 56

5/11/07 09:02:05

c 57

anuncia’t

C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 M.: 679 06 55 61

Tel: 932 40 23 76

Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectives fotorealístiques, animaci· ons i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decora· ció, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens despla· cem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega.

Render & Design Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilita· ció i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i pro· grames de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tel.:696 39 29 25 649 46 12 16 jventura@apabcn.com egabas@apabcn.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza ami· daments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom

i295 cursos i serveis.indd 57

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors.

Ens oferim per fer tot tipus de projec· tes executius, obra nova o rehabilitació.

Direcció d’obra i certificats, peritaci· ons, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip d’aparelladors i arquitectes col· laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com

Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos labo· rals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotec· ció. Àrea de treball Catalunya.

Gregorio Tel.: 653 792 435 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arqui· tectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col·laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color.

Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictà· mens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, foto· muntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808

DEMANDES petits anuncis MERCAT DE

L’informaTIU DEL CAATB

TREBALL serveis professionals

1a quinzena novembre 2007

Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en preven· ció de riscos laborals a la construc· ció. Proporcionem recolzament als coordinadors de seguretat i salut, amb seguiment de l’obra, control de les empreses i/o subcontractistes, i assessorament continu (també als caps d’obra). Formació en prevenció per als treballadors de l’obra de mane· ra immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Auditories a empreses contractistes.

Telèfon: 647 62 67 11 info@fhprevencion.com www.fhprevencion.com Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules Continua a la plana 58

5/11/07 09:02:07

58 c L’iNforMATiU DEL CAATB

PETiTS CUrSoS ANUNCiS foRMACió

1a quinzEnA novEMBRE 2007

poSADA AL DiA SERvEiS pRofESSionALS

anuncia’t Tel: 932 40 23 76 vE DE LA pLAnA 57

d’habitabilitat, legalitzacions, informes i projectes bàsics.

Cp consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 93 284 59 05 benete@wanadoo.es Despatx d’arquitectes tècnics CASoBi, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, infor· mes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat.

Telèfon: 93 372 04 94 678 77 32 62 casobi@telefonica.net

i295 cursos i serveis.indd 58

Arquitecta tècnica Arquitecta tècnica lliberal, en col· laboració amb d’altres professionals, s’ofereix per a la realització de: · projectes bàsics i executius (edifica· ció, rehabilitació i urbanització) · projectes d’enderroc · projectes de rehabilitació de faça· nes · Estudis i plans de seguretat i salut · Estat d’amidaments i pressupostos · Direccions d’obra · programes de control de qualitat · Col·laboracions externes amb des· patxos · Redacció d’informes, dictàmens, peri· tatges i certificats · Cèdules d’habitabilitat pressupostos sense compromís.

Tel/fax: 93 192 18 37 Mòbil: 638 71 95 23 arkbcn@gmail.com Estudi d’arquitectura tècnica Estudi d’Arquitectura Tècnica s’ofe· reix per la realització de: coordinacions de seguretat i salut; estudis i plans de seguretat i salut; projectes de rehabili· tació i reforma; direccions d’obra; Llibre de l’edifici.

Josep Telèfon: 609 34 24 77

Lloguer de pis per despatx Es lloga pis per a despatx professional, zona plaça Catalunya. Superfície: 114 m2, amb excel·lents possibilitats.

Tel. 679 936 920, Àngel.

Es ven sobreàtic Es ven magnífic sobreàtic local·loft industrial de 200 m2, totalment condi· cionat i amb bona distribució. ubicat al carrer zamora dins la zona 22@ i a prop del Teatre nacional. Bones comunicaci· ons (Metro L1 i L4 + autobusos). Ade· quat per ubicar un o més d’un despatx professional o oficines tècniques. Apte també per a desenvolupar qualsevol activitat empresarial. preu: 375.000 € (directe propietari).

Telèfons: 630 924 204 606 433 914.

Lloguer de despatx compartit Busquem aparellador per ompartir oficina al centre de vilanova i la Geltrú amb arquitecte i dos enginyers. Tindria despatx individual, amb balcó, con· nexió en xarxa i ADSL, entre d’altres.

L’espai comú consta de cuina·sala de reunions, local servidor i bany. preu de lloguer: 191,5 €.

Més informació: 647 10 22 70 Es ven pis a prop del Col·legi d’Aparelladors Es ven pis situat a/Aribau/Marià Cubí, superfície de 110 m2 totalment reha· bilitat. per entrar a viure. 1er pis, 4 habi· tacions, 3 banys, saló·menjador, cuina, aire condicionat, calefacció, parquet. preu: 720.000 €.

Ana Maria Telèfon: 660 53 33 74 Traspàs de botiga Es traspassa botiga d’interiorisme i reformes a ple rendiment.

Travessera de les Corts/Equador de Barcelona. interessats trucar al telè· fon: 93 487 11 58 (Sr. Enrique)

5/11/07 09:02:09

Avantatges: per als col·legiats serveis Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col· laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics.

Per beneficiar-se del descompte cal iden· tificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Au· ditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones.

Més informació: telèfon 932 47 93 00

Compra de vehicles El CAATB i Quadis, empresa especialitzada en l’a ssessorament, comercialització i distribució de vehicles, han establert un conveni de col·laboració per oferir a tots els col·legiats i familiars descomptes i avan· tatges en la compra de vehicles. Si esteu interessats en canviar de cotxe, no dubteu en mirar les ofertes que QUADIS proposa als col·legiats.

Més informació: QUADIS Telèfon 902 42 42 41 colectivos@quadis.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excep· cionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Més informació: Departament CECO· TOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec. es/cecotoil. Contractacions al Servei d’In· formació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura

i295 cursos i serveis.indd 59

als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis.

Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diag· nòstic i tractament integral de la visió.

■ consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ ■ intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astig· matisme): 900 €/ull ■ Operació de cataractes: 1.104_/ull ■ 20% de descompte en la resta de tracta· ments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions cal· drà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vos· tres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. El contacte d’aquestes empreses el trobareu a la pàgina web www.elvendre· llturistic.com. Hi trobareu un ampli ventall d’allotjaments i serveis turístics del municipi del Vendrell.

Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

Telefonia a baix cost amb Orange Orange permet als col·legiats aconseguir telèfons gratuïts i descomptes en tots els serveis de telefonia. L’oferta inclou les següents condicions econòmiques: ■ Quota d'alta i quota mensual gratuites.

■ Descomptes fixos d'un 50% en trucades internes i números Orange.

■ Descomptes fixos d'un 25% en trucades nacionals i en números d’altres operadors.

■ Descomptes fixos d'un 25% en serveis SMS i MMS (i d'un 50% per a números Orange).

■ Trànsit de dades GPRS opcional.

■ Terminals sense cost.

■ Servei postvenda VIP i d'atenció al client personalitzat.

Només cal que us doneu d’alta del servei de postpagament d'Orange.

Informació: Tel.: 902 30 35 35 http://www.empresas.orange.es/empresas

A CURSOS

FORMACIÓ POSADA AL DIA

Serveis financers, borsaris i de gestió de patrimonis GAESCO, empresa que gestiona patrimonis amb més de 30 anys d'experiència, podreu planificar aspectes com els ingressos que tindreu en el moment de la jubilació per mitjà de diversos plans: ■ Pla Col·legi. Pla de pensions de renda fixa.

■ Pla Col·legi Borsa. Pla de pensions de renda variable.

■ Planificació financera personal. Servei per estudiar els diversos productes finan· cers que té vostè i la seva família, i veure si aquests s’adeqüen als vostres objectius patrimonials i al vostre perfil de risc.

A més, rebreu un descodificador de Televisió Digital Terrestre (TDT), la televisió del futur.

Més informació: Artur Agulló GAESCO Tel. 933 66 27 27 ■ Tel. 932 40 20 60 aagullo@gaesco.com https://segur.gaesco.com/

Instituts Odontològics Avantatges per a col·legiats i familiars.

Serveis gratuïts: ■ 1a visita, revisió, consulta i pressupost (no especialista) i revisions periòdiques ■ Fluoritzacions ■ Radiografies intrabucals Preu fix de 20 euros: ■ Extraccions simples ■ Higiene bucal ( tartrectomia) ■ Urgències (gratuïtes en cas d’efectuar-se tot el tractament) 20% de descompte en la resta de tracta· ments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances.

Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descompte per aprendre idiomes Aston és una empresa que imparteix classes d’anglès a domicili a particulars i empreses, organitza cursos d’idiomes a Barcelona i a l’estranger per a joves, adults i professionals, i ofereix serveis de traducció i interpretació.

A través d’aquest conveni, els col·legiats i els seus familiars es beneficiaran, entre d’altres, dels avantatges següents: ■ Atenció professional més personalitzada.

■ 5% de descompte en els cursos d’Aston, tant a Barcelona com a l’estranger.

Més informació: www.astonidiomas.com

Rutes Descobrir la natura amb Prestige Hotels Prestige Hotels ofereix visites al Centre de recuperació de tortugues i Parc natural de l’Albera, també visites al Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà i al Parc natural del Cap de Creus i Cadaqués Preu de venda: 400 € per parella i cap de semana ■ 240 € individual i cap de semana ■ 50% dte. Nens 2-12 anys compartint habi· tació amb dos adults Inclou: ■ Allotjament 3 dies (2 nits), en habitació

c 59 L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

doble en el Hotel Prestige Victoria Elit o Coral Platja Elit.

■ Règim de pensió completa.

■ Visites guiades ■ Trasllats i entrades a les àrees a visitar.

■ Quadern de camp amb el patrocini de Prestige Hotels.

■ Préstec de binoculars Dates: 03-05 novembre Més informació: prestigewelcome@prestigehotels.com

Tel. 902.200.414 Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix el 25 % de des· compte per a dues persones en els espec· tacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarro· el i Urgell de Barcelona) Tel. de taquilla: 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descomptes en vols turístics Infinit Air ha signat un acord amb el CAATB per tal que els col·legiats puguin beneficiarse de condicions especials i descomptes del 5% en vols turístics i panoràmics. Els vols tenen una durada d’1 hora en avions bimotors amb capacitat per a 5 persones.

Es poden planificar vols per Barcelona, la Costa Brava, Montserrat o els Pirineus.

Informació: Infinit Air, SL Aeroport de Sabadell Ctra de Bellaterra s/n Autopista C-58 Sabadell Sud Telèfon: 93 712 17 91 info@infinitair.com www.infinitair.com

Ofertes en vehicles Lexus Nipauto, concessionari Oficial Lexus, ofe· reix a tots els col·legiats i familiars condici· ons especials i ofertes de gerència, KM.0 i d’ocasió.

Més informació: Oscar Fernández Telèfon mòbil: 628 02 44 38 oscar.diagonal@nipauto.com

Assessorament informàtic amb Infassi El CAATB ha signat un conveni de col· laboració amb l’empresa Infassi per tal que els col·legiats i familiars rebin un tracte pre· ferent en els seus serveis d’assessorament informàtic.

Amb Infassi el col·legiat podrà beneficiarse de: ■ Condicions preferents respecte al mercat en adquisició de material i serveis informàtics.

■ Atenció professional personalitzada en qualsevol gestió que realitzi.

Més informació: http://apabcn.infassionline.com/wac/ Tel.: 93 418 78 88

5/11/07 09:02:09

60 c L’InfORMaTIU DEL CaaTB

-

Tombouctou

1a qUINzENA NOvEMBRE 2007

Metròpolis:

TOMBOUCTOU © RAMON CUEsTA

Tombouctou Tombouctou va ser una de les ciutats més importants de l’àfrica quan les grans caravanes travessaven el desert i Tombouctou era al centre de les grans rutes comercials.

Mercè Rius Arquitecta tècnica mercerius@apabcn.com Tombouctou és una ciutat de la República de Mali, a les portes del desert del Sàhara, al costat del riu Níger, situada en la ruta del comerç entre el Sahel i el Magreb. Té una població de 32.000 habitants. Va ser una de les ciutats més importants de l’Àfrica quan les grans caravanes travessaven el desert i Tombouctou era al centre de les grans rutes comercials, sobretot amb el comerç de l’or i de la sal.

■■■

La ciutat “llegenda” El nom de Tombouctou està relacionat amb el d’una dona que vivia a l’oasi on els nòmades tuaregs duien els animals a abeurar, “el lloc de la gran dona”. Cap al segle XI va deixar de ser un assentament de nòmades per convertir-se en una ciutat. La seva situació estratègica en la ruta de les caravanes i la creació de l’escola corànica de Sankoré cap al segle XV la van convertir, a més d’en un centre de comerç, en un centre intel·lectual, espiritual i de difusió de l’Islam per Àfrica. Algunes mostres d’arquitectura d’aquest període, com les mesquites Djingareyber, Sankoré i Sidi Yahia, són testimonis de l’esplendor econòmic i cultural de la ciutat.

Però Tombouctou, sobretot per als occidentals, era més llegenda que realitat. S’escamparen molts relats al voltant d’una ciutat que va estar tancada fins al principi del segle XIX als no musulmans.

Des del temps de Lleó l’africà fins al 1880, i si descomptem els andalusos de l’expedició marroquina del 1591, només quatre europeus van aconseguir violar el secret de Tombouctou i tornar vius per explicar-ho.

Però quan finalment van tornar, va resultar que no havien trobat res del que havien imaginat o somiat.

Va ser un mallorquí qui va contribuir a alimentar el mite de la ciutat,

i295 metropoli.indd 60

MEsqUITA DE sANkORé

recollint informacions de viatgers, mariners i comerciants que des d’una escola de cartògrafs que tenia molt prestigi de Mallorca preparaven cartes nàutiques que ajudaven a millorar la navegació. El que es va conèixer com a Atlas català del Magreb i del Sudan occidental, a més de situar amb precisió els principals pobles i ciutats, va dibuixar imatges, i entre Tombouctou i Gao hi va posar la figura d’un rei negre, vestit amb gran luxe amb una corona i un ceptre d’or i amb una palleta grossa com un puny a la mà dreta.

Tombouctou, per als occidentals, era més llegenda que realitat.

El paper de la ciutat va ser d’intercanvi. Tombouctou no tenia or, ni sal, ni altres mercaderies preuades, però era a la ruta per on passaven, en un moment en què a Europa les monedes d’intercanvi eren d’or. Del nord, a 700 km, arribava la sal de les salines de Taudenni; l’or venia del sud

PATI DE L’ORACIÓ DE LA MEsqUITA DE sANkORé.

5/11/07 09:03:06

c 61 METRÒPOLIS

© Ramon Cuesta

© Ramon Cuesta

TOMBOUCTOU, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

L’informaTIU DEL CAATB 1a quinzena novembre 2007

pel riu, encara que se’n desconeixia exactament l’origen. Per occident hi havia llegendes sobre el fet que l’or hi corria per arreu, però mai no es va quedar a Tomboctou.

Segons les llegendes, la sal es venia pel seu pes en or. Avui les mines de sal estan obertes i es transporta amb alguna caravana de camells, però també arriba en camions. Pel que fa a les mines d’or, la seva ubicació és coneguda i la seva explotació avui és a mans de companyies franceses.

Del domini francès a la independència

Finestra i gelosia de l’arquitectura tradicional

La ciutat va estar dominada pels francesos des del final del segle XIX, formant part del Sudan francès, fins que amb la descolonització, el 1960, va passar a formar part del país que es va denominar Mali.

Els anys 80 del segle passat, després de la gran sequera que va patir el Sahel, els tuaregs es van enfrontar al govern perquè se sentien oblidats del programes d’ajuda, a banda del poc reconeixement que tenen com a poble ja que es troben a cavall de quatre països. Els enfrontaments van durar uns deu anys fins que finalment el 1996 es van signar els acords de pau.

Pel carrer uns nens criden: “Toubab toubab, donnez-nous un bonbon”. © Ramon Cuesta

El 1988 Tombouctou va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i es van impulsar treballs d’estabilització de les dunes per frenar el descomunal avançament del desert sobre l’oasi.

Bressol de cultura islàmica

Forn de llenya per fer el pa, que és compartit amb vàries families

Tuaregs conversant

i295 metropoli.indd 61

En el període de màxim esplendor cultural, al principi del segle XV, hi havia vint i cinc mil estudiants, en una ciutat habitada per cent mil persones. La universitat i quatre escoles coràniques acollien estudiosos de tot el món islàmic per aprendre teologia, dret, història i arqueologia.

Una de les joies de la ciutat és l’important fons de manuscrits, alguns del període preislàmic. Hi ha uns quants centres, entre els quals la Biblioteca Andalusí de Tombouctou, en què s’acullen 3.000 volums dels segles XV i XVI dels andalusos que varen fugir de la península i que van conquerir la ciutat al final del segle XVI. El pas dels homes de l’al-Àndalus va deixar també empremta a l’arquitectura, amb la construcció de grans edificis de pedra amb arcs que guarneixen les façanes. Ara bé, com a tota

5/11/07 09:03:12

L’InfORMaTIU DEL CaaTB 1a qUINzENA NOvEMBRE 2007

METRÒPOLIS TOMBOUCTOU, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Tombouctou

62 c

la zona del revolt del Níger, predomina la construcció de fang, fang de la vora del riu barrejat amb palla per amalgamar, fusta per a les bigues, i la destresa i habilitat per construir no només cases i pallers, sinó també mesquites i madrasses d’una bellesa impressionat.

La fascinació dels pobles del desert Avui la ciutat és una barreja de cases tradicionals de fang, però també d’edificis de bloc de formigó sense arrebossar, mig acabats... Amb tot, Tombouctou conserva la fascinació dels pobles del desert, les mítiques històries dels homes blaus, els carrers colgats de sorra, de cases i mesquites de fang… els forns de pa compartits per diverses famílies, que són petites construccions amb cúpula al mig del carrer, que fumegen amb llenya...

Mirades profundes de personatges que vaguen pel carrer amb les túniques i el turbant al voltant del cap blau... i mentrestant, les dunes a les portes de la ciutat.

Molts dels viatgers actuals arriben a Tombouctou i se’n van decebuts. Hi van, com ja va succeir amb els primers exploradors que van poder accedir-hi, buscant indicis de la ciutat misteriosa i del ressò de les llegendes, i potser troben que només hi ha edificis migs ensorrats, campaments de refugiats, sorra per tot, calor, mosques...

“El misteri no es veu... se sent”, va escriure Albert Londres. A Tombouctou s’hi ha d’anar amb l’esperit obert per captar la fascinació de l’aire que envolta els carrers entre parets de fang i portes majestuoses i regies de fusta adornades amb peces daurades, amb carrers coberts de sorra, mirades profundes que es perden en les ombres de les túniques blaves que apareixen i s’esvaeixen per un revolt... El vent i la sorra creen en l’imaginari unes muralles inexistents, una música que et segueix arreu.

Esquivant els hipopòtams Segurament m’hagués agradat arribar-hi en una caravana de camells, però ho vaig fer pel riu, en el primer vaixell de la temporada que feia la ruta a Tombouctou des de la primera ciutat del nord en què el riu és navegable durant el període de pluges.

L’època humida, que acostuma a ser de juny a octubre, el Níger és la principal via de comunicació. Les pistes estan enfangades i les baches (el transport col·lectiu) no circulen.

El vaixell es diu Tombouctou i va ple de gom a gom. De tant en tant el capità ha de modificar el rumb pels hipopòtams. També se senten tot sovint els tam tam de petites viles

i295 metropoli.indd 62

vAIXELL DE PAssATgERs qUE vA LA RUTA PER LA zONA NAvEgABLE PINAssEs NAvEgANT PEL RIU NÍgER...

DEL RIU NIgER

FAMÍLIA DE NÓMADEs qUE DEsPREs DE RECOLLIR EL sEU CAMPAMENT Es POsEN EN MARXA CAP A UN ALTRE DEsTÍ.

on els nens donen la benvinguda al primer vaixell de la temporada. El Tombouctou amarra en algun petit moll on pugen i baixen homes, dones, nens i grans farcells plens de tot tipus de coses. També circulen pel rius les pinasses, algunes amb molta càrrega. Són barcasses negres sense carena. N’hi ha de diverses mides: les que fan trajectes amb càrrega tenen uns vint metres d’eslora, normalment, i una aparença fràgil i inestable, però n’hi ha a cents amb un gran domini per part dels barquers de l’art de navegar.

Després de tres dies de navegació, a mitjanit el Tombouctou arriba a Tombouctou. Aquí sí que s’organitza un moviment fascinant de gent pujant i baixant amb tot tipus d’estris: matalassos, portes, sacs amb cereals, cistells, farcells amb robes, criatures, etc.; la passarel·la és un formiguer de gent pujant i baixant. La majoria dels que baixen han de pujar unes quantes vegades a recollir els paquets amb què viatgen. Tot sembla indicar que al vaixell hi cap de tot: hi ha dones que encenen fogons on cuinen el mill i fregeixen peix.

Com és típic al tercer món, mai no se sap quan passarà el vaixell, és a dir, no té ni dia de sortida ni d’arribada, sempre depèn. Ara, això no és cap problema: veure passar el temps i esperar forma part de la vida quotidiana.

PLAÇA DEL MERCAT

Com sobreviure al desert Avui en dia encara es poden veure campaments de nòmades: uns tendals fets amb llana de camell agafats per un parell de pals enfonsats obliquament a la sorra, que els protegeix de la calor i de la frescor de la nit. Tot és fàcil de desmuntar i recollir: els tendals, les mantes, els coixins, els pocs estris de cuinar, carn seca de camell, algun paquet de pasta... tot és molt bàsic.

L’assentament es va desplaçant buscant pastures per als camells i les cabres.

L’Amaté té un petit comerç, d’aquests que venen cigarrets per unitats i productes bàsics com tomàquet concentrat, llumins, sabó i els productes més apreciats pels estrangers: aigua i Coca-Cola fresques. Ell diu que només li queden tres anys d’estalvi per poder casar-se, que ja té promesa, però que encara no pot pagar la dot i que si el proper any passa el Ral·li del Dakar, potser no haurà d’esperar tant per esposar-se.

M’explica que els anys en què els tuaregs es van enfrontar amb el govern per al reconeixement dels seus drets van ser molts durs, cap estranger visitava Tombouctou, però que des que es va signar l’acord de pau, les coses van començar a canviar a poc a poc.

Pel carrer uns nens criden: “Toubab toubab, donnez-nous un bonbon”. ■

Informació útil Tomboctou: Htöómvüktúôòm o Tomboctou és una ciutat mítica (la dels 333 sants que la custodien).

■ ■ Situada: prop del riu Níger (a sòls 7 km de distància del riu), en la República de Malí, Àfrica.

■■ Idiomes oficials: francès, bambara ■■ Moneda: CFA Franc ■■ Domini Internet: .ml ■■

5/11/07 09:03:23

i295 metropoli.indd 63

5/11/07 09:03:29

Auditorio y Palacio de Congresos, Castellón

Cosmocaixa, Barcelona

Ciudad Financiera del Grupo Santander, Boadilla del Monte, Madrid

Mercado de Santa Caterina, Barcelona

Estación AVE Zaragoza-Delicias

Oficinas Reig Patrimonia, Sant Julià de Lòria, Andorra

Para la fabricación e instalación de sus proyectos… FRAPONT TIENE MADERA Nuestro equipo técnico, cualificado y conocedor de la madera, asesora, fabrica, instala y realiza un seguimiento exhaustivo de cada proyecto en las fases de carpintería de madera y mobiliario.

CONSTRUCCIONES EN MADERA www.frapont.es Ciutat d’Asunción, 32 • 08030 Barcelona • Tel. 93 274 54 55 • Fax 93 346 76 07 • frapont@frapont.es

i295 metropoli.indd 64

5/11/07 09:03:29