EDITORIAL Next Generation
Fons per una cultura de la rehabilitació Celestí Ventura i Cisternas President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (caateeb)
E
l juny del 2020 la Comissió Europea va donar el tret de sortida al rellançament d’una economia europea maltractada per la pandèmia amb l’aprovació dels fons Next Generation. Una inversió de 750.000 milions d’euros, la més alta en tota la història de la Unió, amb el propòsit de reorientar el creixement d’Europa cap a una economia verda, que aposti per la digitalització i les tecnologies netes.
Entre els seus principals objectius figura la reducció de les emissions de CO2. El parc edificat del continent és el responsable del 40% d’aquestes emissions, cosa que converteix la rehabilitació energètica en una de les protagonistes del Green Deal europeu. Així ho reflecteix el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència, que defineix l’estratègia espanyola per a la distribució dels fons europeus, on la rehabilitació de l’habitatge és el segon apartat més dotat, amb un total de 6.820 milions d’euros, 5.820 dels quals s’han de destinar a la rehabilitació energètica. Estem davant una oportunitat única de millorar un parc edificat obsolet. A Catalunya, prop del 60% dels edificis van ser construïts abans del 1980, quan Espanya va reglamentar per primera vegada una norma sobre aïllament tèrmic,
6
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Març 2022
Els Next Generation representen una ocasió única per adequar l’envellit parc d’habitatges
i el 70% són anteriors al 2006, quan per primera vegada una norma parla d’estalvi d’energia. Les oportunitats, si no s’aprofiten, passen de llarg. La UE ha establert que el 70% dels projectes candidats a rebre subvencions han de ser aprovats entre el 2021 i el 2022, i el 30% restant ho hauran de ser el 2023. A més, tots els treballs relatius a aquests projectes han d’acabar-se abans del 2026. Hem fet servir tot el 2021 a concretar la canalització dels recursos que s’han d’utilitzar per a la rehabilitació energètica dels plans de barris, d’edificis i d’habitatges, i s’ha traspassat la gestió i l’administració d’aquesta part dels fons als governs autonòmics. A Catalunya -si es compleixen les previsions- li correspondran el 16,6% en proporció amb la seva població, cosa que suposa 1.132 milions en subvencions.
