NM PRIMERA I QUINZENA I DESEMBRE 9 1
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor, 5 08021
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
BARCELONA Tal. 20982 99 - «14 33 11 Fax*143434
Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa.
Llei de l'Habitatge, un text necessari però incomplet
SUMARI El Parlament de Catalunya aprova la Llei de l'Habitatge Els errors de projecte, primera causa de sinistre Anton Maria Checa, nomenat nou director de l'ITEC Canvis en l'assegurança de Responsabilitat Civil
La Llei regula elements nous i interessants, però pateix excessivament l'actual conjuntura L'alta del nou impost fiscal acapolítica sense establir de manera definitiva una garantia real de la qualitat dels habitatges. ba el 13 de desembre El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el passat 13 de novembre la Llei de l'Habitatge que fixa una sèrie de mesures per garantir la qualitat, transmissió, ús i rehabilitació o adaptació de les vivendes. La Generalitat pretén completar així la legislació estatal sobre la matèria. Com és ja sabut, el Govern de l'Estat té en estudi una llei de l'edificació, centrada en el procés constructiu i en la identificació i responsabilitats dels diversos protagonistes. L'aparició de la Llei de l'Habitatge pot considerar-se un fet positiu pel que representa d'intent de regular, des del punt de vista de l'usuari, el tema de l'habitatge. La Llei presenta nous elements com són la definició del promotor com a agent cabdal del procés edificatori i destaca la necessitat d'establir una garantia respecte als vicis i defectes de la construcció. El nou text legal estableix que cal donar informació exhaustiva i transparent al consumidor. Es crea el Llibre de l'Edifici com a document que n'identifica les característiques i el
Errors de projecte causen el 45% dels sinistres Els errors en el projecte són la causa del major percentatge dels danys en la construcció: un 45% del total de sinistres. A continuació ve l'execució de l'obra amb un 23% i els materials defectuosos amb un 18%. La falta de manteniment per part de l'usuari provoca un 11% dels sinistres. Les dades de què disposa el Col·legi han permès estudiar les causes principals de sinistraiitat produïda als habitatges de les comarques de Barcelona durant l'any 1991. L'estudi constata que les reclamacions per danys en edificis i habitatges tenen una marcada tendència a créixer. • (Més informació a la pàg. 3)
seguiment de la seva vida útil i que donarà les pautes per a l'ús i conservació dels habitatges. Es destaca la promoció pública de sòl residencial i s'estableix un règim disciplinari per garantir el compliment de les prescripcions legals. Tot i així, després d'unapetita anàlisi de l'articulat, s'hi adverteix el seu caràcter incomplet i fins i tot desdibuixat. La Llei aborda d'una manera molt tímida i esbiaixada el que seria una regulació de la qualitat garantida de l'habitatge com a objecte social, emparat per la Constitució.
Per una banda, el temor a no entrar en aspectes de competències entre Estai i autonomies; per l'altra, l'anunciada Llei de l'Edificació, sembla que ha fet tendir cap a una fórmula que pretén desenvolupar una sèrie de garanties pera l'usuari i, a la vegada, donar més consistència a diferents aspectes regulats ja per disposicions de rang inferior. A tot això s'hi afegeixen els darrers esdeveniments en matèria d'habitatge que han obligat a treure precipitadament del calaix el text de la Llei, el projecte de la qual s'estava elaborant des de 1987. El resultat obtingut esdevé un intent lloable però desaprofitat d'una oportunitat necessària i urgent. Una vegada més, sembla que la conjuntura ha tingut prioritat sobre el treball responsable ilesnecessitatssocials. •
Neix L'INFORMATIU, nou mitjà per a la comunicació enatgeaun dels pares del neo-realisme Nora Ancarola i Joan Bayó a
l'AiiariTomar Els Dijous de 7 a 9 acaba amb èxit el primer trimestre El Col·legi parla d'aluminosi a Catalunya a debat La delegació de Terrassa s'inaugura el 12 de desembre Granollers compleix el seu primer aniversari
(Mès informació a la pàg. 10)
SECCIONS Informació / Agenda
2
Editorial / Enquesta
3
El sac/La foto
7
Breus/Bústia Premsa
8
Legislació /Demandes Petits anuncis
9
Entrevista 11 Andrzej Tomaszewski La degradació del Tercer Món és una tragèdia
1 N F O R M A C I Ó relat i higiene en cl treball. • Aprovació del pla de seguretat. • Control i seguiment del pla.
PROFESSIONAL
Full d'encàrrec específic per als treballs de seguretat Els treballs de seguretat disposen d'un full d'encàrrec específic, que serà exigit a partir de 1' 1 de desembre d'enguany. Aquest full inclou els aspectes formals i les condicions generals del contracte, i caldrà utilitzar-lo en les actuacions professionals següents:
2.Per encàrrec del promotor si no hi ha contractista o per encàrrec del contractista principal (actuació no preceptiva): • Redacció del pla de seguretat. Es trobadisposiciódels col·legials: alServeid'Informació.alaofícina de visats de Barcelona i a totes les delegacions.
tarifes d'honoraris amb Ics darreres modificacions, com és el cas de la nova tarifa 5.15 i la modificació de la tarifa IX. • Càlcul d'honoraris Reedició de la publicació: "Criteris per al càlcul d'honoraris per treballs no compresos en les tarifes vigents". Els criteris recollits en la publicació seran d'aplicació obligatòria a partir de 1' 1 de desembre d'enguay. ASSESSORIES
Dilluns a divendres de 9.30 a 14.30 hores. Segona planta. • Assessoria fiscal: Dimecres de 10 a 14 hores. • Assessoria laboral: Dimarts de 16a 18 hores. Per dirigir-se a Ics assessories fiscal i laboral caldrà demanar hora prèviament a Fe Pérez. Segona planta. COOPERATIVA Ofertes actuals La Cooperativa manté la seva interessant oferta d'eines i de material: • Escleròmetre Volmòs italià: P.V.P. 48.000.-, Preu d'oferta: 38.750.-
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Antoni Guasch i Carretó, col·legiat número 76, esdevinguda el 28 d'octubre, als 78 anys d'edat.
COAATM. C/Maestro Victoria, 3 - Madrid. Telèfon: 91/522.90.60.
LPerencàrrecdelpromolor(actuaciópreceptivasegonselReial Decret 84/90): • Redacció de l'estudi de segu
Publicacions sobre tarife àlcul d honoraris • Tarifes d'honoraris Reedició de la publicació sobre
Es recorda l'horari de les assessories així com el seu funcionament:
ASSEMBLEA
talunya i l'Institut Italià de Cultura. Restarà exposada fins al 13 de desembre. Horari: De 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores, de dilluns a divendres. Plamabaixa.
Coordinador: Ramon Graus Pre-inscripcions, fins al 13 de gener. Informació:Servei d'Informació. PREMIS Planta baixa. Premis "Ciutat de Barcelona 1991". CENTRE DE Modalitats: Arquitectura i UrbaDOCUMENTACIÓ nisme. Restauració d'edificis. Presentació de la classificació Disseny d'interiors. Organitza l'Ajuntament de Barcelona. topogràfica del Centre. Dimarts 19 de desembre a les Informació: Centre d'informació del Palau 19,30 hores. de la Virreina: La Rambla, 99. Sala d'Actes. Primera planta. De dilluns a divendres de 10a 14 i de 16 a 20 hores. Dissabtes de VISITES CULTURALS 10 a 14 hores. Dijous, 16 de gener: Visita al clavegueram que es construeix BEQUES al passeig de Sant Joan-DiagoBeques INTEMAC. naL La trobada serà a les 11 del matí Cobreixen la meitat del cost del davant l'església de les Salcses, curs monogràfic: "Forjados uni(passeig de Sant Joan-carrer direccionales y forjados sin vigas" (Calculo, construcción, paValència). tologia), que es realitzarà del 17 al21 defebrerde 1992aMadrid. CURSET Organitzat pel Consejo General Acreditada del Test Habitatge de la Arquitectura Tècnica de Dimecres, 22 de gener de 1992, Espana. a les 17 hores. Data límit de presentació de Sala d'Actes del Col·legi. Pri- sol·licituds, el 9 de gener. mera planta. Telèfon: 91/ 570.15.35 Inscripcions: Servei d'Infomnació. Planta baixa.
• Assessoria Jurídica:
G
Convocatòria d'Assemblea General Ordinària de Col·legiats, per la Junta de Govern. Se celebrarà el dia 19 de desembre a les 18,30 hores en primera convocatòria i el mateix dia a les 19 hores, en segona convocatòria Sala d'Actes de la seu col·legial. Primera planta. Convocatòriad'AssembleaGeneral Extraordinària de Col·legiats, per la Junta de Govern. Se celebrarà el dia 19 de desembre a les 20 hores en primera convocatòria i el mateix dia a les 20,30 hores, en segona convocatòria. Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. ESPAI ANAR I TORNAR
VideoinstaLlació de Nora Ancarola i Joan Bayó amb el títol "Correcció". Romandrà oberta fins al 13 de desembre. Horari: De 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores, de dilluns a divendres. Fins al 13 de desembre. Planta baixa. SALA D'EXPOSICIONS
"Ciao Zavattini". Exposició fotogràfica organitzada en col·laboració amb la Filmoteca de la Generalitat de Ca-
SESSIONS TÈCNIQUES
"Els dijous de 7 a 9", sessions tècniques. Dijous 12 de desembre: 'Transformació constructiva de la casa del s. XV11I al s. XIX a Ciutat Vella", a càrrec de Pere Giol i Draper, arquitecte. Les sessions puntuals tenen un cost de 1.500 pessetes. Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Inscripció: Servei d'Informació. Planta baixa. JORNADES
Jornades sobre Diagnosi, Patologies i Reparacions d'Estructures de Fusta, organitzades pel Servei Rehabilitació. Se celebraran els dies 4, 5, 6 i 7 de març de 1992. S'ha previst estructurar-les en dues parts: unes exposicions de caire teòric i unes altres amb la presentació d'experiències professionals concretes. Els resums de les comunicacions que aportin els assistents caldrà presentar-los abans del 13 de gener de 1992. Les comunicacions definitives cal que es presentin abans del 14 de febrer.
. Teodolit Pentax TH-E20F, electrònic i automàtic: P.V.P. 405.000.-, Preu d'oferta: 350.000.• Màquina d'enquadernar, nio de! Dompa DB100. amb capa citat de perforació de 25 fulls: P.V.P. 54.500.-, Preu d'oferia: 33.900.-
E N D A
Toia persona interessada a acreditar-se. es polapuntarals cursos que s'aniran convocant periòdicament. partim d'una llista oberta a aquest efecte. Inscripcions: Sen-ei d'Informació, Carme Elies. Planta baixa.
CONGRÉS
// Congreso Nacional de Aparejadores y Arquitectos Técnicos al servicio de las Adminïstraciones Públicas. Organitza el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Las Palmas. Del 10 al 13 de desembre. Informació: Telèfon: 928/24.74.70 SEMINARI La Fundació Narcís Monturiol disposa de la publicació del seminari: "Impacte formal de l'obra civil a l'entorn urbà", desenvolupat en el marc de la Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya, UNTEC9I. Informació i comandes: Fundació Narcís Monturiol, c/EI Vergós, 16 - 08017 Barcelona. Telèfon: 205.62.65 i 205.68.56. SIMPOSI
// Simposi sobre actuacions en cl patrimoni edificat: CURSOS La restauració de l'arquitectura "Curso sobre instalaciones de dels segles IX i X. Barcclonasaneamiento urbano". Berga, 10 i 11 de desembre. Organitza la Comisión de Tec- Organitza el Servei del Patrimonologia y control de calidad del ni Arquitectònic. Colegio Oficial de Aparejado- Informació: res y Arquitectos Técnicos de C/Comte d'Urgell, 187, Madrid. Se celebrarà els dies 2, planta baixa. 3,4,9, 10 i 11 de desembre al Telèfon: 402.21.73
J u l i it Go.ira d d CoUcjl d'Apur
INFORMATIU
PRESIDENT:
Clíltt Plngpfe i [J
SECRETARI:
GaipirGutLl i Uu fit oiitríí
•MI Ddttartò dri V«Htí Uctidtnul:
DOCTJMEVTACllï:
Senti* Ci
IMPRESSIÓ: Romrpif SA DIPÒSIT LEGAL: B-422S9-I&
t*fn»31> 40 Fb flrtkfc* ifjcul* *úi
l l i rtjmtació òcburtalli pu
Els errors de projecte, primera causa de sinistre Les reclamacions per defectes en la construcció creixen un 20 %, segons un estudi del Col·legi. LA SINISTRALITAT
DURANT
EL 1991
TIPUS DE SINISTRE. OBRA MORTA
3,1%
Toler
Esquerdes Humitats
Degradació
^M
Pèrd
Emw projecte
Prob
Emar execució
Acci<
Delecta materials
:
" '.
Manca manteniment Mal
ús
No determinades
anys i que donaven un retrat robot de la reclamació caracteritzat per: obra morta, en els darrers anys de la decennal i en habitatges pluri familiars. El tipus tècnic de sinistre ens diu que les esquerdes (31%) i les humies produeix la reclamació de tats (25%) són les causes més frel'usuari i correspon fonamental- qüents, seguides de la degradació del ment a comunitats de propietaris. material o element constructiu (14%). Els sinistres en obra morta ten- Les esquerdes tendeixen a localitzardeixen a concentrar-se en els dos se en les estructures, mentre que les primers anys després d'acabada humitats es troben més en tanl'obra (33%) i en els dos darrers caments i en menor proporció a les anys que tanquen la responsabili- estructures i a la coberta. De les hutat decennal (35%). Aquí també mitats, el 61% són per filtracions. s'ha invertit la tendència i s'ha Les causes tècniques ens situen al passat d'un 5% el 1977 a l'actual nivell d'Europa i mostren on caldria 35%. Aquestes dades confirmen les intervenir per assegurar una més tendències detectades en anteriors gran qualitat dels habitatges. •
L'estudi tècnic dels sinistres, tramitats per mitjà del Col·legi, quant a habitatges de les comarques de Barcelona durant l'any 1991, fa palès que la causa més freqüent són elserrorsdeprojecte(45%),seguida dels errorsen l'execució (23 %) i dels materials defectuosos (18 %). La manca de manteniment per part de l'usuari és causa d'un 11% dels sinistres. Engeneral, les reclamacions persínistres en edificis i habitatges tenen una tendència a créixer. Aquest any ha augmentat més del 20% respecte a l'any passat. Del conjunt de reclamacions, un 16% correspon a obra viva o obra en construcció i un 84% a obra acabada o obra morta. Es interessant desiacar que la sinistralitat ha sofert un gir extraordinari: el 1977 les reclamacions corresponien a obra viva en un 77%. Això indica que, cada vegada més,
ENQUESTA
MIQUEL SOLDEVILA I NADAL M'agrada moll !a biblioteca i el centre de documentació. Pel que fa a la resta, crec que la primera planta és poc utilizada, ja que només s'usa quan tenim reunions. FÈLIX RUIZ IGORRINDO coLIrRÍaí JIJJJH. 7.075* Barcrlomi.
L'edifici del Col·legi és molt millor ara que abans. Hi ha més espai i crec que el disseny, amés d'haver-se fet amb gust, lé la seva funcionalitat. La biblioteca ha millorat. La consulta.
• el dijous N de novembre en el si fi d Informació del Col·legi, a Barcelona.
L'INFORMATIU és la nova publicació del CoLlegi. Una altra? Sí, però amb vocació diferent. No és un butlletí, ni un full informatiu, ni una circular. L'INFORMATIU vol ser un diari, un diari quinzenal, un diari nostre, en el qual es podrà trobar tot allò d'interès que faci referència a la professió, als professionals, al Col·legi, al sector. Aquesta és una primera experiència d'un mitjà de comunicació que enceta el que podríem denominar premsa del professional. El seu objectiu és cobrir un buit informatiu que no pot donar la premsa diària ni fins la premsa especialitzada, i, alhora, servir de vehicle de comunicació, de relació entre els col·legiats i entre aquests i el Col.Iegi. I també vol ser la finestra a través de la qual ens veuran els de fora i ens projectarem a l'exterior. L'INFORMATIU pretén tenir un estil periodístic. Oferir la notícia, la informació, l'entrevista, la novetat, el comentari, d'una manera àgil, assequible. Avui el món es mou per la informació. Ens cal estar informats. Informats de tot el que passa arreu, peròmoltprincipalmentd'allòque afecta la nostra activitat professional i el seu entorn. Neix L'INFORMATIU, el diari de la professió.
Anton Maria Checa, nomenat nou director de l'ITEC
El Ple del Patronat de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (LTEC), en la reunió extraordinària que va tenir lloc el 12 de novembre va acordar nomenar Anton Maria Checa com a nou director general de la institució. Checa s'incorporà a l'ITEC l'any JOAN CALVETIVIADER 1981. Fou cap de l'Area de RehabilicoLUgiat núm. 681. Barcelona. tació, posteriorment gerent de la UniM'agrada. Crec que s'ha millorat molt la tat de Suport Tècnic i darrerament imatge del Col·legi cap a l'exterior. sots-director general. L'estructura està pensada, i els mateRecentment, el Patronat havia rials. Tol plegat resulta més acollidor, acceptat la petició de Josep Maria molt més modern. Valen de ser rellevat del seu càrrec de director general, càrrec que exerJ. CASES ISANTA-OLALLA cia des de la fundació de l'Institut, a El resultat de les obres és positiu. l'agost del 1978. Sota la seva L'edifici resulta més agradable; la coo- direcció l'ITEC ha seguit una línia perativa! la biblioteca estan molt bé. Les continuada de creixement, orientada despeses potser han estat una mica for- a la millora de la qualitat de la constes, però ha valgut la pena. trucció i al servei de tots els agents Els professionals es van elegir aleatòriament. implicats en el sector. •
Què opina de les obres de reforma de l'edifici del Col·legi? coLlegial nlím. 2.40S. Barcelona.
EDITORIAL
Canvi en l'assegurança de Responsabilitat La Companyia Cresa ha procedit a rescindir la pòlissa de Responsabilitat Civil que tenia concertada amb el Col.legia partirdel11 degenerde 1992. Els motius han estat l'excés de sinistralitatquehaproduït un dèficit tècnic de la pòlissa. Cresa, però, es farà càrrec de tots els sinistres en tràmit així com els que es puguin produir fins a final d'any. Això ha obligat a iniciar immediatament les gestions, a través del "broker" Camarasa, per trobar una altra companyia. Aquestasituacióéspreocupant perquè, certament, les reclamacions contra aparelladors i arquitectes tècnics augmenten dia a dia, així, aquest any han tingut un incrementd'un20% respecte a l'any 1990. Les companyies tendeixen a mostrar-se poc inclinades a admetre aquesta pòlissa, en part pel seu risc i en part per un gran desconeixement d'aquesta. En l'àmbit estatal, una part important de col·legis, principalment els petits, estan agrupats en laMusaat. El plantejament mutualista no ha aconseguit, però,abaratirlapòlÍssa.A Barcelona ens costaria unes tres vegades més si estiguéssim en la Musaat. Això ha fet que els col·legis catalans haguem buscat altres alternatives que, fins al moment, ens han estat favorables. Dintre de pocs dies es coneixerà la nova companyia així com l'import de la prima. Actualment la prima bàsica per a una cobertura de lOmUïonsde pessetes per a tots els col·legiats ha estat de 140 milions de pessetes, que han anat a càrrec del pressupost col·legial. Les notícies que tenim ésque aquest any la prima pot superar els 200 milions de pessetes. •
Neix L'INFORMATIU, nou mitjà per a la comunicació El Col·legi inicia amb el primer número de LTNFORMATIU una nova etapa pel que fa a la comunicació amb els col·legiats. La nova publicació quinzenal unifica en un sol mitjà tot allò que caracteritza la informació col·legial: les notícies professionals, ei recull d'activitats, l'opinió i la informació d'utilitat immediata per al col·legiat, acompanyat dels recursos gràfics que completen una publicació professio-
nal, àgil i viva. El professional trobarà a L'INFORMATIU les notícies i tota la informació que li interessa i que reflecteix l'actualitat de la professió traciada amb tècnica periodística. Però és la participació del lector el que dotarà el mitjà del seu veritable sentit. La idea d'incloure algunes seccions pensades exclusivament per aconseguir la resposta del lector esdevé una eina de primer ordre per
facilitar la relació participativa que ha d'existir entre Col.legí i col·legiat. El Col.legi desenvolupa paral·lelament una al travessant comunicativa com és la transparència envers els mitjans de comunicació. Per això ha posat a punt un gabinet de premsa íntimament lligat a la redacció de L*INFORMATIU amb la voluntat d'augmentar la presència del col·lectiu en el debat ciutadà. El col·legiat disposa així d'un canal obert de participació i pot contactar amb el gabinet, ja sigui per opinar sobre els temes professionals o col·legials, ja sigui col·laborant en la tasca de relació amb els mitjans de comunicació. •
ÜERMSsa DIVERSES APLICACIONS DE MALLES ELECTROSOLDADES PLANES I DOBLEGADES MURS PANTALLA FORMA DE SUBMINISTRAMENT
H = 30a 70 cm. B=0,50a2m. L = 2a12m, barres longitudinals = 0 1Oa0 25(sep. 10a30cm.) barres transversals = 0 6 - 0 6 (sep. 20 cm.)
FORMACIÓ DE L'ARMADURA
AVANTATGES DEL SISTEMA Estalvi de rigidítzadors Facilitat de transport i moviment a Cobra Amuntegament d'armadures poc voluminós Indelormabílitat de les armadures
MURS
L'alta fiscal acaba el dia 13 El divendres 13 de desembre finalitza el termini per a presentar declaracions d'alta en el nou Impost sobre Activitats Econòmiques. Es recorda que sense estar donat d'alta al nou impost no serà possible l'exercici liberal de la professió. És important donar-se de baixa de llicència fiscal si no es té previst continuar l'any vinent l'activitat que requereix el nou impost. Per a qualsevol informació sobre el tema, es pot acudir al Col·legi. •
ARMADURA PRINCIPAL 0 8 a 0 25 (sep. 10 a 30 cm.) ARMADURA TRANSVERSAL 0 6 a 0 l 6 ( s e p . 15/20/30 cm.) SUBMINISTRAMENT EN MALLES PLANES I DOBLEGADES EN DIMENSIONS TRANSPORTABLES
COL·LECTORS, CANALS, DIPÒSITS, LLOSES FONAMENTS
Ciao Zavattini ret homenatge a un dels pares del neo-realisme italià Cesare Zavattini, una de les figures clau de la cultura italiana des dels anys 40, és el centre d'una exposició fotogràfica documental que des del passat dia 20 de novembre i fins el pròxim dia 13 omple la sala d'exposicions del Col·legi. L'exposició, que recorda la vida i l'obra de Zavattini forma part d'un homenatge que s'ha organitzat conjuntament amb l'Institut Italià de la Cultura i la Filmoteca de la GeneraCesare Zavattini litat de Catalunya. En el seu àmbit, la
Filmoteca ha programat la projecció chino Visconti a Bellissima (1951). de 64 films on Zavattini va col·laborar A banda del cinema i d'alguna incurque seran projectats fins a mitjans sió a televisió (el fulletó Ligabue va desembre. obtenir un premi al festival de MonL'exposició Ciao Zavattini, es va treal 1978), Cesare Zavattini també completar, el mateix dia 20, amb una va cultivar la literatura, essent les conferència que pronuncià el crític seves obres més conegudes el llibrereportatge Unpaese publicatel 1955 cinematogràfic Jean Gili. Zavattini, conegut sobretot per la amb fotografies de Paul Strand. Zavattini va practicar el periodisseva faceta de cineasta, va col·laborar amb Vittorio De Sica escrivint els me en revistes com ara Vie Nuove i guions de Ladri di bicilette (1948) i Època on va publicar articles i escrits Miracoio a Milano (1951) i amb Lu- humorístics. •
ARMADURES PRISMÀTIQUES ELECTROSOLDADES PILOTS ARMADURES STANDARD (CR NTE 1.977) Llargada: 6 m. Esteps: 0 6/20 Pilot Form.
©jh
©Ir
Armadura
Kg /m. L
5012
5.33
6012
6.56
7012
7.78
8 0 12
9.04
ARMADURES ESPECIALS Armadures prismàtiques. Estr. 0 6-8/20 cm.
MOSTRES - ENCEPATS - PILARS - IASSERES
Armadura longitudinal: 0 10 a 25 Estreps: 0 6 - 0 8 - 0 1 0 . (sep. 15 / 20 / 30 cm.)
POSSIBILITAT DE COMBINAR MALLES DOBLEGADES I ARMADURES PER A LA FORMACIÓ DE QUALSEVOL PEÇA ARMADA PECES DE GRAN VOLUM
PER A QUALSEVOL ESTUDI CONSULTEU A LA NOSTRA OFICINA TÈCNICA O ACER AEH 500 S O SOLDADURA D'ACORD AMB EH-88 (Art. 71.5)
Nora Ancarola i Joan Bayo a l'Anar / Tornar La vídeo-instal.lació Correcció de Nora Ancarola i Joan Bayó ocupa l'espai d'art contemporani Anar i Tornar del Col·legi des del passat 26 de novembreifins al 13de desembre. Amb aquesta mostra, la secció de Cultura del Col·legi ha iniciat la seva col·laboració amb el servei de Cultura de la delegació d'Osona. Juli Pérez, que és el coordinador de la instal·lació a Vic, va presentar la vídeo-instal.lació a YAnar i Tornar. Correcció, tal com explica Nora Ancarola, es va originar "partint d'un text de Thomas Berhard i incorporant al tema de l'empremta el de l'aigua com a representació del moviment continu". •
Els Dijous de 7 a 9 acaba amb èxit el primer trimestre Amb la conferència Transformació constructiva de la casa del XVIII al XIX a Ciutat Vella a càrrec de l'arquiiecte Pere Giol i Draper, el pròxim dia 12 de desembre, el cicle de conferències que Dijous de Set a Nou finalitzarà la programació del primer trimestre del present curs. Les sis conferències que ja s'han realitzat han comptat amb una important assistència de públic amb una mitjana d'un centenar de persones per conferència. Una de les sessions de més èxit va ser la que el dia 24 d'octubre va protagonitzar Andrej Tomaszewski, director de l'ICCROM, el qual va parlar de la tasca del centre en matèriaderestauracióirehabilitació. •
Granollers compleix el seu primer aniversari
El Col·legi parla d'aluminosi a Catalunya a debat Joan Ramon Rosell, cap del Servei Qualitat del Col·legi va participar en el debat sobre problemes de l'aluminosi que va emetre TVE-Sant Cugat dins l'espai "Catalunya a debat" el passat 13 de novembre. EI programa, que s'emetia el mateix dia en què el Parlament de Catalunya havia aprovat la Llei de l'Habitatge, va dedicar la major part del seu temps a parlar del cas concret del Turó de la Peira, quan es compleix un any de l'esfondrament d'un edifici en aquest barri de Barcelona. Al debat hi eren representats, a més del Col·legi, l'Administració amb Francesc Ventura, director general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Joan Valls del Pa-tronat Municipal de l'Habitatge, Andrés Naya, de la Federació d'Associacions de Veïns, Francesc Femàndez, del Gremi de Constructors i l'arquitecte Víctor Seguí, de l'Institut de Tecnologia de la Construció (TTEC). Rosell, en la seva intervenció, va subratllar que és imprescindible comptar amb un pla d'investigació en profunditat per augmentar el conei-xement tècnic en tots els aspectes a resoldre dins el tema de l'aluminosi. Així els especialistes podran oferir la solució més adient a cada cas. j.
També va destacar la manca d'un marc legal específic que defineixi l'abast de les intervencions i les responsabilitats que hauran d'assumir els professionals. •
El passat 11 de novembre la delegació de Granollers va commemorar el seu primer aniversari amb una trobada amb la premsa. Frederic de Buen. delegat del Vallès Oriental va fer un balanç del primer any de funcionament de la delegació i va oferir una petita exposició als mitjans informatius sobre alguns aspecEl nou equip a la seu del Vallès Occidental. tes de l'actual situació de la construcció i l'habitatge a la comarca. De Buen va expressar la satisfacció de l'equip responsable de la delegació perracomplimentdeis objectius marcats inicialmentV'd'unabanda.els professionals del Vallès ens hem reforçat com a col·lectiu, hem aconseguit arribarà totsels col·legiats, i de l'altra,cal El dia 12 de desembre s'inaugura la Valldaura, Pere Segura, Joan Soler, nova oficina que actuarà com a de- Foncho Valls, Xavier Zamora i Fran- remarcar la tasca desenvolupada per a la formació i el reciclatge dels profeslegació del Col·legi a la comarca del cesc Ruano- Un dels seus membres sionals amb l'organització de sessioVallès Occidental. Aquesta seu terri- serà sempre de Sabadell per garantir ns tècniques i cursets, que era una de torial és la quarta que entra en servei Iarepresentativitatdelesduescapitals les nostres prioritats". després de la delegació de Vic, la més comarcals. Pel que fa a la part administrativa, antiga, i les de Manresa i Granollers, Aquesta junta, segons ha declarat Sal- l'oficina de Granollers ha resolt 2.526 de recent creació. La delegació està vador Navarro, s'ampliarà en el futur tramitacions entre contractes, certifisituada en la casa Flotats, propietat amb la creació d'equips de treball cats de final d'obra, minutes, certifid'una família d'industrials tèxtils de encarregats de fer funcionar cadascun cats de segona ocupació, expedients Terrassa, al cèntric carrer Sant Fran- dels serveis: visat, borsa de treball, per al control de qualitat i certificats cesc, número 18. informàtica, exposicions, conferències, etc. 'Test Aluminós". Les consultes ateL'elevada població d'aquesta comar- La intenció del nou equip, declara ses per l'Assessoria Professional i les ca, més de sis-cents mil habitants, i la Navarro, és obrir-se a tota la societat demandes dels propis usuaris comgran importància econòmica deiazona de la comarca. Per això es mantindran pleten un balanç satisfactori. Segons que gira entorn de Terrassa i Sabadell contactes amb ajuntaments, associa- De Buen. "amb el Test Aluminós, el col·loquen la nova seu entre les deu cions de veïns, constructors, arquitec- Test Habitatge i la tramitació de cèdutes, asessories, etc. "Volem que la les d'habitabilitat, la delegació ha inimés importants de tot l'Estat. La nova junta del Vallès Occidental gent i no només el sector sàpiga que el ciat el servei a la comarca, un servei l'encapçala Salvador Navarro i està Col·legi és una institució oberta que queesperemíniensificarenel futur"." formada per Rosa Remolà, Lluís pot atendre tota mena de consultes". •
La delegació de Terrassa s'inaugura el 12 de desembre
REHABIUT,S.A. Tel. (93) 45614 53 • Fax (93) 236 72 85
LA FOTO
EL SAC Salvador Navarro i Cardona Delegat de! Vallès Occidental
El pròxim 12 de desembre s'inaugura oficialment a Terrassa la nova oficina que actuarà com a delegació del Col·legi a la comarca del Vallès Occidental. Serà la quarta oficina descentralitzada desprès de les de Vic, Manresa i Granollers. Un sac de calç per a Salvador Navarro i per a l'equip de companys que han decidit assumir de manera entusiasta aquesta responsabilitat.
I Eduardo Gonzàlez Velayos President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid
El president del Col·legí de Madrid, per mitjà de l'editorial de la revista BIA del mes d'octubre, escomet contra "la moda nacionalista-separaüsta que s'eslén perillosament a l'àmbit professional" en clara referència a! desenvolupament dels consells autonòmics. Un sac de sorra per a Eduardo Gonzalez per la seva incomprensió de la realitat plurinacíonal de l'Estat que necessàriament ha de trobar un reflex adequat en les organitzacions professionals.
I Marïo Sànchez Plaza Secreiari del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ciudad Real
Foto; Ckopo
El secretari del Col·legi de Ciudad Real ha enviat al nostre Col·legi una carta escrita en alemany en què es lamenta del fet que ha arribat a les seves mans un vídeo-cassete parlat en català i en demana la seva traducció a la llengua de Castella-La Mancha. Un sac de sorra per a Mario Sànchez pel seu manifestat despreci davant la pluralitat cultural de l'Estat.
Composició tècnico-gastronòmica per als companys de les Terres de l'Ebre .
OFERTA DE NADAL MICROMAN
per a Col·legiats MICROMAN 286/16 MICROMAN 386/33 CACHE
86.900 Pts. 1 3 9 . 9 0 0 - Pts
1 Mb. RAM, 40 Mb. Disc dur. Monitor VGA Monocrom, FD 1, 44 Mb.
MICROMAN 486/33 CATXE
243.000,— Pts.
4 Mb. RAM, 120 Mb. Disc dur. Monitor VGA Monocrom, FD 1, 44 Mb. (IVA NO INCLÒS)
Equips homologats per al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona • UN ANY DE GARANTIA PER A D'ALTRES CONFIGURACIONS I MARQUES, CONSULTEU-HO •
REPARACIÓ I MANTENIMENT DE TOT TIPUS D'ORDINADORS •
SERVEI TÈCNIC OFICIAL OLIVETTI, EPSON, TOSHIBA.
MICROMAN, S. A. Marià Cubí, 7, 1.°- 1.a 08006 Barcelona. T. 415 44 09
JPREMSA
BREUS Ramon Puig reelegit president del Consell
el futur dels col·legis. Una de les conclusions va ser demanar al Consejo General que organitzi al més aviat possible el segon congrés estatal de la professió.
El Consell de Col·legis d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Catalunya ha elegit nova Junta de Govern, que esta- La Llei de l'Edificació rà formada pels presidents dels cinc col·legis catalans més un representant esposa en marxa de cada Col·legí que formaran l'Executiva. El Grup Socialista al Congrés de DiEl president és Ramon Puig, del putats ha instat el Govern que presenCol·legi de Barcelona, i actuaran com ti, dins del primer quadrimestre de a secretari, Josep Bayerri, del Col·legi 1992, un Projecte de Llei General de de les Terres de l'Ebre, i, com a comp- l'Edificació. tador-tresorer, Jesús Rodríguez, de Girona.
Demanen un segon congrés d'aparelladors
Revüalització de la Inter-coLlegial
Organitzades pel Col·legi de Madrid, s'han celebrat a Toledo unes Jornades sobre la professió (Jopartec), que han aplegat prop de cent cinquanta arquitectes tècnics de tot l'Estat. S'hi van abordar temes relacionats amb la identitat professional, la formació, la integració europea, la llei de l'edificació i
El Col·legi ha estat convidat a participar en la creació d'una organització que agrupi i coordini, a Catalunya, els col·legís de les diferents professions. No fa gaires anys que alguns col·legis, entre ells el nostre, participaven en la Inter-col.legial que lluitava per les llibertats democràtiques.
El preu dels pisos de primera i segona mà a Barcelona quasi igualats
Berlín pren Barcelona de model
Els preus dels pisos de segona mà a Barcelona són cada vegada més similars als dels pisos nous. La distància entre els uns i els altres s'ha escurçat els últims mesos, segons dades d'un estudi donat a conèixer per la publicació municipal "Barcelona economia". L'informe assenyala que en alguns casos els preus per metre quadrat s'han igualat o són més cars en el cas de les vivendes de segona mà. Elpreumitjàdelmetrequadratenunpis desegonamàaBarcelonaesvasituarel mes de maig passat en les 214.125 pessetes, segons les dades de l'estudi. La igualació depreusentre les vivendes novesi de segonamàésdegudaal fetque la disminució del ritme de creixement dels preus, iniciada el 1990, "és més marcada en el segment de les vivendes noves, mentre que el mercat secundari retarda aquest canvi de tendència".
"Els resultats de la cooperació entre polítics planificadors, arquitectes, enginyers i ta pròpia població de Barcelona són un model i un al·licient per a Berlín". Aquesta frase, escrita per l'alcalde de la capital de la nova Alemanya, Ebcrhard Diephen, descriu a laperfecciól'expectacióambquès'ha obert en aquesta ciutat l'exposició "Barcelona. Olympia Architektur". El projecte de ciutat dissenyat per Berlín conté també nombroses similituds amb el de Barcelona: s'insisteix en la reconstrucció de la ciutat, no en una expansió cap a la perifèria, i es parla també de la creació de quatre àrees olímpiques connectades eficaçment a través d'una via ràpida. La participació de Barcelona en la reconstrucció de Berlín passa també pels projectes elaborats pels professionals que han contribuït a aixecar la nova ciutat.
Diari de Barcelona, 21-XI-1991
El Periódico 13-XI-1991
BÚSTIA
Ens passem el dia omplint papers
El bar del Col·legi és massa car
Cada vegada més els aparelladors ens estem convertint en una mena de buròcrates. Quedaclarque, tal com s'entén en aquest país el control de qualitat, la seguretat en les obres, els llibres i les tramitacions de to-ta mena, sense comptar amb la trami-tació col·legial, la professió està donant un gir complet. Un paperam que sovint esdevé inútil i, en canvi, ocupa cada vegada més la major part del temps de què disposem.
Si bé el tracte és del tot correcte, cal dir que el bar del Col·legi és massa car. La decoració i l'ambient trobo que és molt fred. Això provoca que molts anem a esmorzar en d'altres llocs. Cal dir també que els telèfons de pagament que el Col·legi ha instal·lat la majoria de vegades no funcionen. Per què ens fan pagar ara els impresos de les minutes?
Qué fa el Col·legi davant l'abús del nou impost fiscal?
Edifici propietat del CoUegi destinat a lloguer d'oficines situat al número 71 del carrer Paris. Per amés informació: CAFÜR, telèfon 3020536
Amb sorpresa vam rebre la notícia del canvi de la llicència fiscal per un nou impost i amb consternació el que això representa econòmicament per al professional. Segons tenim entès, pot representar en alguns casos un augment del 100% en la tributació. Per què no es pren alguna mesura de caire col·lectiu? També caldria parlar de l'IVA i del reconeixement d'un altre tractament fiscal en l'Impost de la Renda.
Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. , El contacte pot efectuar-se perso- -J nalment, mitjançant una telefona-* da o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
IDEMANDES
LEGISLACIÓ Decret per facilitar la lliure circulació dels professionals a Europa El govern de l'Estat va aprovar, el 25 d'octubre, un decret que regula el reconeixement de títols d'ensenyament universitari d'una durada mínima de tres anys en l'àmbit de la Comunitat Europea. La disposició afecta 42 professions entre les quals es troben els arquitectes tècnics i permet la lliure circulació de persones i serveis aixf com l'establiment del professional per compte propi. El Reial Decret estableix que els professionals que reuneixin les condicions necessàries per exercir una professió determinada en un estat de la CE ho podran fer també a l'Estat espanyol si es compleixen les mateixes condicions que s'exigeixen a Espanya. Amb aquesta disposició s'aplica la directiva comunitària aprovada el desembre del 1988 pel Consell de les Comunitats Europees.
Decret sobre ajuts a la rehabilitació Ha estat publicat al Diari Oficial de laGeneralitatdeCatalunya un nou decret sobre ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats de patologies estructurals. El decret publicat té com a objectiu donar resposta a la creixent preocupació per la reparació estructural del parc d'habitatges de promoció privada i, més concretament, afrontar la problemàtica generada per la degradació de les estructures realitzades amb ciment aluminós. Hi ha poca concreció en la definició del que cal entendre per patologies estructurals i, com a conseqüència, dels treballs que poden acollir-s'hi, cosa que podria provocar alguns problemes en les tramitacions administratives. Esperem que aquest aspecte es definirà millor en la propera publicació dels barems de costos que preveu el decret. Reial Decret 20411991 de 16 de setembre. Publica! al DOGC mim. 1507 de 18 d'octubre. Els professionals interessats poden consultar la base de dades Alcalà, de disposicions oficials i normativa, del Centre de Documentació Josep Renarl. Cinquena planta del CoUegi.
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
Vegi's el significat deia simbologia indicada al costat del número de referència: * Els col·legiats que els interessi poden demanar al Servei les dades per poder contactar amb l'empresa. ** Demandes amb pre-selecció. Per entrar en el procés de preselecció, cal estar inscrit al Servei de Recerca Activa de Treball.
PROMOTORA D'HABITATGES A L'ÀREA METROPOLITANA
COORDINADOR D'OBRES responsable de la gestió i connol tècnic-económic d'obres. Edat de 30 a 40 anys. Jornada oficial.
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Constructora nacional a Martorell
Sou: 5.000.000 brut/any mínim garantit. Ref.: 4.874*
Empresa d'enderrocs
CAP D'OBRES
ARQUITECTE TÈCNIC
amb experiència de 3 a 4 anys en desenvolupament de projectes a peu d'obra, amidamenls i certificacions. Edat de 28 a 37 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos. Sou: 4.000.000 brut/any negociable.
sense experiència per gestió i coordinació d'obres. Promoció immediata a delegat de Catalunya. Edat 22-40 anys. Jornada oficial. Contracle laboral un any renovable. Sou a convenir i incentius.
Ref.: 4.873*
Empresa d'enderrocs de Formigó amb Tecnologia Especialitzada
DELEGAT DE CATALUNYA per a gestió i coordinació d'obres d'enderroc. No cal experiència. Formació a càrrec de l'empresa. Edat 22-40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d11 any, renovable. Sou a convenir Ref.; 4.866*
Estudi d'Arquitectura de Barcelona
Constructora Nacional d'Obra Oficial
Estudi d'Arquitectes de Barcelona
ARQUITECTE
CAP D'OBRA
ARQUITECTE
TÈCNIC
per a seguiment d'obres a Barcelona província, amb experiència mínima de 2-3 anys. Es valorarà el català escrit. Edat 25-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any. Sou 4.000.000 a 4.800.000 bru Is/ any, negociable.
per a aixecament de plànols i tasacions. Es valorarà el català. Disponibilitat per viatjar pel Vallès Oriental. Edat 20-25 anys. Jornada oficial (40 h/setmana). Sou a convenir. Ref.:4.862 **
Ref: 4.871 **
Constructora de Barcelona
Constructora Nacional
ARQUITECTE
AJUDANT DE CAP D'OBRA
TÈCNIC per a direcció d'obra. Es valorarà experiència d'un any en obres. Jornada oficial. Contracte laboraL Sou a convenir i cotxe de l'empresa.
en edifici singular a Barcelona. Cal experiència mínima d'un any a peu d'obra. Possibilitats de promoció en funció d'aptituds. Edat 22-30 anys. Jornada oficial. Contracte inicial de 6 mesos prorrogable fins finald'obra. Sou 2.500.000 bruts/any.
Ref: 4.868**
Ref: 4.870 **
P E T I T S TOPÒGRAF S'ofereix topògraf per a la realització dC replanteigs, aixecaments, taquimètrics. càlculs i tot tipus de treballs topogràfics. Disposa d'estació total electrònica i d'Auto-Cad. Marc Torres. Telèfon: 284.12.93 (al vespre).
UTILLATOES Es ven tauler de dibuix "Laster Ncstler - Júnior Florctt", de 92 x 150 cm. útils. Disposa de tcenígraf,desplaçament horitzontal. També llum i tamburet, pràcticament nous. Josep M. Valls i Martí. Telèfons:417.89.22i211.28.07,
TÈCNIC per a feines de despatx, principalment. Delineació de projectes, amidamenls i pressupostos i alguna direcció d'obra. Es valorarà experiència. Dedicació flexible (negociar mitja jornada o completa) Retribució a convenir. Ref.: 4.867**
Constructora-Promotora d'Edificació i Rehabilitació ARQUITECTE TÈCNIC per a seguiment, organització, supervisió i con tro 1 d "obres. Es val orarà experiènciad'l a 3 anys, Caiala escriu Edat 25-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogables. Sou 3.000.000 a 3.500.000 bruts/ any, negociable. Ref: 4.863**
Constructora Catalana d'Edificació
ARQUITECTE TÈCNIC peracomercial deprospecciód'obra (amb molt de suport de direcció), realització de pressupostos í intervenció en la contractació. Cal experiència de 2-3 anys. Jornada oficial o mitja jornada tardes. Contracte laboral de sis mesos, renovable a indefinit. Sou 3.000.000 a 3.500.000 bruts/ anys, negociable més incentius. Ref: 4.869"*
Important empresa nacionalfabricant de plaques acríliques
ARQUITECTE TÈCNIC depenent de direcció comercial per assumiria responsabilitat comercial de construcció, assessorament tècnic de projectes i captació de nous clients i solucions. Cal experiència en muntatges i estructures. Es valoraran coneixements d'anglès i d'alemany. Edat 25-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral temporal, segons aptituds. Sou: 4.000.000 bruts/any negociable. Ref. 4375 *
Demandes rebudes entre l'li i el 25 de novembre
A N U N C I S RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS
ANUNCIS
Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de treball; la secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIUmitjançont una senzilla trucada telefònica i a un cost mínim. Informació i inscripciO: Elisenda PucuniH. telèfon: 209.82.99. cxlensió. 284. De dilluns a divendres, de 12 a 20 hores.
ENTREVISTA
Andrzej Tomaszewski
"ha degradació del TercerMón és una tragèdia V italià d'origen polac Andrzej Tomaszewski és el director de l'Iccrom, el Centre Internacional d'Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals. Aquestens científic, intergovernamentaliautònom, creat el 1959 per la Unesco, té la seu a Roma i és la màxima autoritat mundial en formació, recerca, documentació i orientació per a Ja conservació del patrimoni cultural de la humanitat. La veu de Tomaszewski és, doncs, una de les més importants en la matèria i quan parla ho fa en nom de 83 estats membres i de 93 organitzacions de tota mena associades. Abans de donar una conferència al Col·legi dins del programa 'Els dijous de set a nou', va respondre per escrit a la següent entrevista exclusiva per al primer número de L'INFORMATIU. Foto: Chopo —En la preservació dels béns culturals hi ha un vell dilema: conservar o restaurar. —Conservar significa realitzar un manteniment bo i sistemàtic d'un monument històric. Si es fa així. no hi ha cap necessitat d'emprendre inter~--v.encions de restauració. La falta de manteniment provoca que ens hàgim de cuidar d'edificis en mal estat tècnic per evitar-ne la destrucció. La restauració és el 'malum necessarium*, una trista conseqüència de l'escassa cultura de la societat i de la falla de mitjans. Però tota restauració s'ha de basar en estudis documentats i ha de respectar els materials originals. Una intervenció mínima, però necessària. No oblidem que cada monument és un document històric que no es pot falsificar. —El tècnic-restaurador és també un artista? —La restauració és una disciplina humanística per excel·lència, perquè la seva finalitat ho és: conservar i transmetre a les generacions futures el patrimoni monumental de la humanitat en la seva forma original. Però la restauració és una activitat pluridiscipünar: utilitza mitjans humanístics, cienÍÍJT
\J n tècnic en restauració també ha de saber crear" lífics, tècnics. Els representants de les diverses disciplines han de col·laborar en la restauració arquitectònica. La base de tota intervenció ha de ser l'estudi de cada monument, però el projecte de la restauració és sempre un projecte creatiu. No sé si un tccnic-reslaurador ha de scrun artista, però ha de saber crear. Tothom que treballi en la restauració, encara que tingui una bona formació tècnica no pot oblidar l'objectiu humanístic de la nostra disciplina. —Quin efecte tindrà la distensió internacional en la preservació del patrimoni? —El final de la guerra freda entre els dos
blocs enemics ha creat una atmosfera favorable a la cooperació mundial. Els primers resultats importants són visibles sobretot al vell continent. Els països d'Europa central tenen governs democràtics i són membres del Consell d'Europa. La descomposició de l'imperi soviètic ha causat la independència dels països bàltics que fa poques setmanes han esdevingut membres de la Unesco. Ens trobem més a prop de la creació de la gran Europa comú. Però els processos d'integració han evocat també el desenvolupament de desitjós d'una independència o d'una autonomia dels pobles coexistents dins dels organismes estatals. Es tracta d'un procés significatiu i força positiu de cara al desenvolupament cultural de l'Europa unida, on no pot faltar cap cultura nacional o regional. La diversitat és la riquesa, la força i el futur de la cultura europea. —Els estats i els organismes tenen els mitjans adequats per mantenir el patrimoni? —No hi cap Estat, ni el més ric del món, que tingui els mitjans i les possibilitats suficients per mantenir i restaurar el patrimoni arquitectònic nacional. Les necessitats financeres i tècniques són enormes. El Govem hauria d'assegurar una bona llei de tutela dels béns culturals i crear els mecanismes socials i econòmics per aconseguir una gestió justa. La protecció i el manteniment ha de formar part del programa polític de cada Estat. Però la seva realització és un deure de tota la societat, en primer lloc d'aquells que són els propietaris dels monuments històrics. Els organismes internacionals, com la Unesco, la CE o el Consell d'Europa, són pobres i només poden oferir ajuda financera en casos excepcionals, de gran perill. No obstant, sí que han de contribuir a crear una col·laboració internacional per a la tutela dels bens culturals. especialment en la recerca i !a formació en els països i regions pobres. —Quins són ara els monuments més amenaçats? —A Europa coneixem poc els béns culturals de la resta del món i la seva situació. Malgrat que
en el nostre petit continent tinguem molts problemes per resoldre, la situació no es pot ni comparar amb la del Tercer Món. La degradació dels monuments històrics sense tenir la possibilitat d'aturar el procés per falta de diners^ de materials, d'especialistes i de mecanismes socials és una tragèdia de la cultura humana. Donar ajuda des d'Europa és una obligació que ens pertoca. —Com han d'intervenir en el procés de conservació els patrocinadors o mecenes que aporten mitjans econòmics privats? —Els recursos econòmics de mecenes i propietaris privats han de jugar un paper important en cada un dels programes estatals de manteni-
L·/a història dels segles i la moderna conviuen a Barcelona" ment. Però aquests mitjans s'han d'utilitzar bé, en intervencions fetes segons els principis científics de la restauració, és a dir, en col·laboració amb els especialistes. Els recursos mal emprats signifiquen un gran perjudici per a l'autenticitat dels béns arquitectònics. —Què opina de la conservació que es fa a Catalunya i a Espanya? —No conec la situació prou a fons. El patrimoni arquitectònic és molt ric i variat. Per tant. els problemes són també molt diversos. És obligació de l'iccrom participar-hi i ajudar. La visita a Barcelona m'ha permès veure molts treballs ben fets. El centre històric no perd la seva autenticitat. La història dels segles i la història moderna es completen i coexisteixen en aquesta ciutat tan bella. Felicito a tots els barcelonins i els expresso els millors desitjós. • R.C.B.
Una sòlida vocació de servei
CAIXA DE CATALU Plaça Antoni Maura, 6 - Barcelona