N»2 SEGONA QUINZENA DESEMBRE 9 1
INFORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS m Pastor, 5 08021 BARCELONA
-
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA 414 34 34 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa.
La construcció puja un 5,8% el 1991
SUMARI La construcció puja un 5,8 % (Pàg.l) S'estrena la delegació del Vallès Occidental
''.',
<Pàg.3)
Conveni per detectar l'aluminosi
Les dades dels 10 primers mesos de l'any indiquen que el sector manté un apreciable ritme de creixement.
(Pàg.3)
Mesures del Col·legi davant l'IAE (Pàg.4)
El sector de la construcció no està en regressió. Segonsels pressupostos visats al Col·legi, es manté encara el creixement. Els 10 primers mesos del 1991 les obres han augmentat un 5,8% respecte al 1990.
L'Arquitectura Tècnica, una professió europea PER RAMON PUIG (Pàg.9)
La posada a punt del Centre de Documentació
Durant els 10 primers mesos de 1991, els pressupostos d'habitatges visats s'han incremental un 7% respecte al TIPUS DPEDIF1CIS mateix període de l'any anterior. L'activitat residencial ha tingut uns PRESSUPOSTOS VISATS EN % SOBRE EL TOTAL PER SEMESTRE increments importants el primer i, 1991 Tipus sobretot, el segon trimestre, respecte r'Sem. 2*"1 Sem. als mateixos trimestres de l'any anterSem. 2°" Sem. 52 54 Habitatges 55 53 rior. Les dades del lercer trimestre de 1991 són similars a les de 1990, i les 12 7 10 13 Industrials del mes d'octubre apunten un creixe15 23 23 16 Comercials ment d'un 10% respecte al mateix 12 16 18 21 Equipaments mes de l'any passat.-És evident que des del 1990 s'ha produït un alenti100 100 100 100 TOTAL ment de l'activitat constructiva, però e del 1991 Uns de cap manera es pot afirmar que hagi començat una tendència regressiva. La construcció d'habitatges es manté; però també mantenen la seva actiX À (A VitA vitat la resta d'edificacions. Durant A OUMPltt.QUfll· í V ' fttó so ÉS «es; \ els 10 primers mesos de l'any els s S CASA |VIEI/A, CUAN 1 1 Í A Poftift " C P ^ = / pressupostos visats han estat, en geneME'N UAIÍ; oo/j/iior 1 TTtlJCrt AUTDftifti•, [ ral, un 5,8% superiors al maleix peV CflfUPlJT" 'fltYP ríode de l'any anterior. ^ A SE M'OSdf N UN / Respecte al que s'està construint actualment destaca el lleuger inU crement de l'habitatge, la caiguda de l'edificació industrial, l'increment important de l'edificació comercial i el manteniment dels equipaments. Tomant als habitatges, els plurifamiliars tomen a situar-se en primer lloc. Aquest nou predomini és conseqüènciatantdeladismínuciód'obres de segones residències com de l'esgotament del sòl urbà i també de l'inici d'habitatges a preus més assequibles. La rehabilitació es manté en un 19% del total de pressupostos visats en habitatges. •
ME Mi
A
PER JAUME ROSELL (Pàg. 11)
SECCIONS Informació / Agenda
2
Breus/Bústia Premsa
6
Demandes / Anuncis
7
L'Aparellagrama
9
Els aparelladors, en desacord amb l'IAE La Junta de Govern, fent-se ressò del malestar existent entre els col·legiats per la implantació de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (1AE), ha publicat un manifest de protesta a la premsa diària i ha presentat escrits d'alegacions contra el nou tribut dirigits al Ministeri d'Economia i Hisenda i a l'Ajuntament de Barcelona. En aquestes alegacíons es demana la suspensióde l'impost, l'aplicació progressiva i ponderada i el respecte pels principis de justícia fiscal. D'altra banda, s'han establert mesures per facilitar la tramitació del visat en qualsevol de les diferents situacions que puguin originar-se a causa del nou Impost. •
/ sions privades i dues reprensions per escrit. FESTES DE NADAL Es recorda que les oficines del Col·legi romandran tancades a tols els efeclcs, el divendres 27 de desembre, amb motiu de les fesics de Nadal.
ASSESSORIA JURÍDICA Comissió Deontologia Durant e! mes de novembre s'han enregistrat dues noves denúncies i ja s'han iniciat les corresponents diligències informali ves. En aquest mateix període s'han arxivai nou expedients i estan en tràmit de ser finalitzats cinc expedients disciplinaris. Així mateix, la Junta de Govern lia imposat quatre sancions decaràcler lleu consistents en dues repren-
REHABILITACIÓ Han estat editades les ponències de les Jornades Tècniques sobre el ciment aluminós. El Col·legi va organitzar del 24 al 27 d'abril unes jornades tècniques sobre el ciment aluminós que van aplegar els millors especialistes en la utilització d'aquest material en laconsïrucció. Les ponències que es van presentar al llarg de les jornades han cslal editades recentment i es troben a disposició dels professionals interessats al preu de 3.800 pessetes + IVA. La publicació es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta.
N
F
0
SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A 9" El mes de gener de 1992 es reemprenen les sessions tècniques de "Els dijous de 7 a 9". amb la següent programació: • Dijous 9 de gener "Aplaçats de façana amb pedra natural", a càrrec d'Antonio Otero i Puentes, arquitecte tècnic de l'empresa Mecanotubo. • Dijous 16degener:"Durabilitat i envelliment", a càrrec de Jordi Lleal i Giralt, arquitecte tècnic. • Dijous 23 de gener: "Higiene, Seguretat i Salut a l'obra en la CEE", a càrrec de Claude Mathurin, enginyer, membre derAgenceQualité-Construction de París. • Dijous 30 de gener: Sessió de vídeos de Rehabilitació. Les sessions 2a. i 3a. tenen un cost de 1.500 pessetes, per totes aquelles persones que no estiguin inscrites en el curs complet. La la. sessió i la 4a. Horari: de 19 a 2 l hores. Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
Curset d'acreditació del Test Habitatge Dimecres, 22 de gener de 1992, a les 17 hores. Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. Totsels professionals interessats a acreditar-se, es poden apuntar als cursos que s'aniran convocant periòdicament, partint d'una llista oberta a aquest efecte. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. Romandrà oberta fins al 13 de desembre. Horari: De 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores, de dilluns a divendres. Fins al 13 de desembre. Planta baixa.
M
A
C
Ó
• Material topogràfic:
Continuen les oportunitats d'ofertes de material tècnic i topogràfic llençades per la Cooperativa.
Mira telescòpica. (Article nou) Mirade4m. Divisió dobles mm. PVP: 15.000,- pessetes. Preu d'oferta: 11.000,- pessetes.
• Màquines reproductores de plànols:
• Telèmetre ulLrasònic digitape. Mesurador de distàncies per ones de so.
Model Omnitrac 120. Sistema Amoníac. Capacitat de 384 m/h. PVP: 362.000,- pessetes. Oferta de promoció: 315.500,- pessetes i obsequi d'un rotlle de paper amoníac 110 x 50 m. • Màquina de retolar MUTOH ET505. Memòria per 7.000 caràcters. Possibilitat d'ampliar la capacitat amb cassettes. PVP. 225.000,- pessetes. Preu d'oferta: 186.000,- pessetes i obsequi d'un mòdul de 3 calaixos.
E
N
D
Distàncies entre 8 i 15 m.
Càlcul d'àrees i volums. PVP: 9.000,- pessetes. Preu d'oferta: 6.500,- pessetes. Demaneu més informació a la Cooperativa.
Ens dol comunicar a tols els col·legiats la defunció dels nostres companys: Manuel Adell i Segarra, col·legiat número 732, esdevingudael I9denovembre, als 65 anys d'edat. Alexandre Castro i Onrúbia,
col·legiat número 3.139, esdevinguda el 18 de novembre de 1991, als 46 anys d'edat.
Horari: De dilluns a divendres de 8,30 a 14,30 hores. Els dimarts i els dijous obert també a la tarda de 17 a 20 hores.
A
presentar-los abans del 13 de gener de 1992. Les comunicacions definitives cal que es presentin abans del 14 de febrer. Coordinador: Ramon Graus Pre-inscripcions, fins al 13 de gener. Informació: Servei d'Informació. Planta baixa. SESSIÓ CENTRE DE DOCUMENTACIÓ Presentació de la nova Classificació de Matèries. Dilluns 27 de gener, a les 19,30 hores. (Rectificació de la convocatòria de dimarts 19 de desembre apareguda a L'INFORMATIU 1). Sala de Conferències. Primera planta.
VISITES CULTURALS JORNADES TÈCNIQUES SOBRE LA FUSTA
1
COOPERATIVA
G CURSET TEST HABITATGE
R
ATENCIÓ:
Jornades sobre Diagnosi, Pato- La visita al clavegueram que logies i Reparacions esconstrueixal passeigdeSant d'Estructures de Fusta, or- Joan-Diagonal, s'ha hagut ganitzades pel Servei Reha- d'ajornar a causa del retard bilitació. en les obres. Se celebraran els dies 4, 5, 6 i 7 Tant bon punt sapiguem la de març de 1992. data en què es durà a terme ho Els resums de les comunicacions publicarem a L'INFORque aportin els assistents caldrà MATIU.
ACTES INTERCANVIS INTERNACIONALS
Actes de presentació dels darrers Intercanvis Internacionals. "Budapest, un eixample del XDÍ", a càrrec dels participants en l'intercanvi. Dimarts 21 de gener. "Construcció i oficis tradicionals a la ciutat de Fes (Marroc)", a càrrec dels participants en l'intercanvi. Dimarts 28 de gener. "Atlas informatitzat de Béns Culturals a la Calàbria (Itàlia)", a càrrec dels participants en l'intercanvi i de l'equip directiu del projecte. Dimarts 4 de febrer. Tots els actes tindran lloc a les 19 hores. Sala d'Actes. Primera Planta. ESPAI ANAR I TORNAR Instal·lació de l'artista Noel Tatú que porta per títol, "Fragment de qualsevol cosa". Romandrà oberta del 8 al 31 de gener. Horari: de 8,30 a 22 hores. Vestíbul de la planta baixa. DELEGACIÓ D'OSONA Instal·lació de Pep Cerezo amb el títol "Siprotisme Cabiüta".
Fotografia i poesia. Romandrà oberta del 14 de desembre al 6 de gener. Horari: feiners i festius de 19 a 21 hores (els dilluns tancat). Conferència sobre "Les mostres d'art avui", a càrrec de Glòria Picazo, crítica d'art. Organitza l'Associació per a les Arts Contemporànies, amb la col·laboració del Col·legi. Dimecres, 15 de gener de 1992, a les 20 hores. Informació: Delegació d'Osona, Plaça Major, 8-08500 Vic. Telèfon: 885.26.11 DELEGACIÓ DEL VALLÉS OCCIDENTAL Exposició pictòrica de Pep Sallés Mauri. Romandrà oberta fins al 12 de febrer. L'exposició inaugura aquest nou espai d'art contemporani al Vallès Occidental. Horari: Dimarts i dijous de 9 a 13, i de 6 a 9 hores. Dilluns, dimecres i divendres de 6 a 9 hores. Informació: Delegació del Vallès Occidental. Carrer de Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Telèfon: 780.11.10
SECRETARIA. CORRECCIÓ
MAQL'ETÀCIÓ: Àngels BAIUIÍ
Elisfftti Pücun
ADMINISTRACIÓ I DISTRIB IÓ: MmucmtAIenuny D1SSEKYGRAFICMNTOGKAF1A: Eiudi R.OJL DOCUMENTACIÓ: Servei. CoUtfii
L'ÍNFORMATO"
'"""'
JTVes-cents convidats estrenen la delegació del Vallès Occidental Royes, Puiggròs i Navarro presideixen la inauguració de la nova seu de Terrassa El Col·legi ha posat en servei la quarta delegació a les comarques de Barcelona desprès de la d'Osona, a Vic, la més antiga, i les de BagesBerguedà, a Manresa, i Vallès Oriental, a Granollers, ambdues de recent creació. El dijous 12 de desembre es va inaugurar oficialment a Terrassa la nova oficina que aciuarà com a delegació a la comarca del Vallès Occidental. La seu col·legial acostarà la funció professional als ciutadans mitjançant la prestació de serveis d'assessorament, informació i consulta sobre el món de la construcció i de l'habitatge. També participarà directament en les activitats i en el debat social de la comarca. L'acte va ser presidit per Manuel Royes, alcalde de Terrassa, Carles Puiggròs, president del Col·legi i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental. Autoritats de les administracions autonòmica i local van ser també presents ala inauguració acompanyats demésde dos-cents col·legiats residents a la comarca. Royes va destacar "la importància que té per a la ciutat l'establiment del nou centre professional i cultural que apropa encara més els aparelladors als ciutadans". Carles Puiggròs va felicitar i encoratjar els col·legiats vallesans per l'entusiasme demostrat i va animar a tots els professionals de la
Manuel Royes talla la cinta inagural (Foto: Chopo) comarca a mostrar als ciutadans "la utilitat i versatilitat d'una professió capaç de respondre satisfactòriament en un ampli camp de treball". Salva-
dor Navarro va destacar "l'esforç dels companys de totes les ciutats i pobles de la comarca per fer realitat la nova delegació del Vallès Occidental" •
Conveni amb el Patronat Municipal per detectar Valuminosi en els edificis
Entre les més importants de tot l'Estat L'elevada població de la comarca del Vallès Occidental, més de sis-cents mil habitants, i la gran importància econòmica de la zona, col·loquen la nova seu entre les deu més importants de tot l'Estat. L'immoble on està instal·lada la delegació consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i pati amb una superfície total construïda de 500 metres quadrats. A la planta baixa hi ha l'oficinade visats així com la sala d'exposicions. Al primer pis, la sala de juntes, la biblioteca i la sala d'informàtica. I en la segona planta, les sales de conferències i de cursets. L'interiorisme, amb una especial atenció al color, ha estat a càrrec del pintor Pep Sallés que és, al mateix temps, l'autor de la primera exposició que es presenta en la sala. L'aparellador i arquitecte Cesc Duran ha fet el projecte de rehabilitació. La delegació estarà oberta tots els dies a la tarda per atendre consultes i poder visitaries exposicions. L'oficina de visats funcionarà a partir del mes de gener.
No creiem en solucions úniques de reparació
Conveni amb ajuntaments i ens públics per usar el Test Aluminós El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona ha signat un conveni amb el Col·legi per a la detecció de Valuminosi en els edifícis mitjançant l'aplicació del Test Aluminós. Col·legi està signant convenis amb ajuntaments i organismes públics en relació amb la detecció i la diagnosi d'habitatges i edificis afectats per aquesta patologia estructural. Fins ara els acords s'han establert amb els ajuntaments de Badalona, Abrera, Santa Maria de Palautordera, Santa Coloma de Gramenet i, darrerament, amb cl Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Amb l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llo-
bregat el Col·legi ha iniciat també contactes. El Test Aluminós i els sistemes de laboratori que el complementen han estat demanats igualment per la Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori del Govern Balear. La investigació que el Col·legi i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van iniciar ja fa un any ha anat produint bons resultats, els quals han estatja aplicats en els serveis oferts als
professionals. La fase de laboratori està Finalitzant i actualment es treballa en la preparació d'un programa de recàlcul d'estructures. Fins al 12 desembre han estat analitzades 5.833 mostres de formigó mitjançant el Test Aluminós. El Col·legi encara espera la resposta de la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat pel que fa al projecte d'investigació que, el mes de juliol d'enguany, va proposar conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes i la Universitat Politècnica de Catalunya per afrontar de manera coordinada i sistemàtica el problema. •
Actualment també es treballa en l'estudi i l'anàlisi de possibles sistemes de reparació d'estructures per tal de posar a disposició del professional un ampli ventall de possibilitats i escolliria més idònia en cada cas. En aquest sentit cal tenir en compte que la casuística que es presenta en els edificis ha de contemplar moltes variables la qual cosa permet manifestar que fins avui no són vàlides les solucions úniques.
_l
•
H
F
O
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Bages-Berguedà, a favor de la qualitat dels materials
Impost sobre Activitats Econòmiques ELS APARELLADORS NO HI ESTEM D'ACORD Els Aparelladors i Arquitectes Tècnics manifestem la nostra inquietud a les autoritats municipals de Barcelona i d'altres municipis de les comarques barcelonines davant la propera aplicació de l'Impost sobre Activitats Econòmiques. Ens unim a la protesta pública contra aquesta aplicació precipitada, deficientment elaborada i que pot produir irreparables conseqüències negatives a l'activitat professional
perquè • • • •
Agreuja la pressió fiscal. Ho fa de manera discriminada. No té en compte la capacitat econòmica del contribuent. Produeix un encariment dels serveis que els professionals presten als usuaris, en un moment totalment inoportú.
Col·loqui a l'Instituí Lacetània (Foto Regió 7)
demanem • • • •
Que se suspengui la seva aplicació. Que s'apliqui de manera gradual i ponderada. Ques'elabori el cens tcninlen compte els principis de capacitat econòmica. Que la pressió fiscal resultant no sigui superior a l'actual.
En la línia que ha caracteritzat el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona reclamem que se'ns tingui com a interlocutors de la professió i oferim la via del diàleg i la col·laboració perquè siguin respectats en tot moment els principis de justícia fiscal.
Mesures del Col·legi davant l'IAE La Junta de Govern, conscient de la importància que l'aplicació del nou Impost sobre Activitats Econòmiques {IAE} pot arribar a tenir per la fiscalitat del professional, ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives: comunicació al col·legiat mitjançant una carta del Secretari dels acords adoptats; presentació d'escrits diri-
gits, d'una banda, al Delegat Provincial d'Hisenda, per al seu tràmit al ministeri i, de l'altra, a l'alcalde de Barcelona; manifest públic a través de la premsa; i establiment de mesures internes administratives que permetin separar estrictament el tema fiscal dels requisits col·legials de visat i exercici professional.
La Delegació del Bages-Berguedà divulgar la bondat dels seus producporta a terme una àmplia campanya tes avalats per l'existència de segells per a la millora del procés de control i marques de qualitat. de recepció dels materials de cons- La darrera reunió va tenir Hoc el trucció. passat 17 de desembre a Berga i va Per això es va constituir a ta Dele- aplegar tots els aparelladors i argació la Comissió de Control de Qua- quitectes tècnics del Berguedà així litat formada per col·legiats i mem- comelsconstructorsieísdistribuïdors bres de la Junta de Delegació. de materials de construcció de la La tasca desenvolupada per la co- comarca. missió ha estat convocar en suc- D'altra banda, Alexandre Mazcucessives reunions tant els constructors íïàn i Antoni Casas, delegat del Bacom els fabricants de materials per ges-Berguedà, van oferir a l'Institut facilitar la tasca de control dels tèc- Lacetània de Manresa una xerradanics. Gremi de constructors, empre- col.loqui a estudiants de Formació ses de formigons i prefabricats, fabri- Professional sobre els problemes decants de materials i magatzemistes en rivats de la degradació del ciment general han dut a terme reunions que aluminós. Els conferenciants van fer han permès conjugar els interessos una referència històrica del ciment d'ambdues parts, això és, l'obligació aluminós i van tractar de la seva de controlar la recepció dels mate- patologia, els símptomes i les causes rials i l'interès de les empreses per de degradació. •
Pep Cerezo Visita a Sant Pau del Camp
exposa fotografia i poesia a Vic
Una excursió per la comarca d'Anoia i la visita a l'església romànica de Sant Pau del Camp a Barcelona han estat els dos punts de trobada inclosos en el cicle de visites culturals del darrer trimestre de l'any. Organitzades des del 1982 per Lluís Maria Pasqual, les excursions desperten un gran interès entre els professionalsjubilats i, cada vegada més, entre els col·legiats en general.
|..(Foto:Chopo)
La sala d'exposicions de la Delegació d'Osona acull fins al 6 de gener una exposició de Pep Cerezo, un artista que combina fotografia i poesia. La mostra, titulada "Siprotisme Cabilita",està formada per fotografies de gran format presentades en color sèpia. Les imatges van acompanyades d'un recull de poemes de Víctor Sunyol. El tema que es mostra està relacional amb la història recent de l'estàtua "L'estudiant" situada a la plaça Don Miguel de Clariana o plaça de L'estudiant de Vic • .
S'editen les ponències sobre aluminosï Jornades tècníq sobre cl ciment altiTiüi
JWm
EI Col·legi ha recollit les ponències que van ser presentades al llarg de les jornades tècniques sobre el ciment aluminós celebrades el mes d'abril en una publicació que esdevé un material únic de gran valor per a tots els professionals de la construcció. El professional trobarà en aquest llibre tots els coneixements disponibles en l'actualitat: característiques del ciment aluminós i de la seva transformació, els factors que influeixen en la seva degradació i en la determinació de la vida útil d'un sostre, així com les possibles maneres de reparar-lo. Tot i el temps transcorregut des que es van fer les jornades, la informació recollida manté una vigència plena i mostra, sense cap mena de dubtes, l'estat de la qüestió en el moment actual. •
La construcció no dóna prou suport a la recerca sobre qualitat Existeix una veritable atonia de recerca al nostre país i, molt especialment, pel que fa a la indústria de la construcció. L'Estat espanyol és deficitari en recerca i desenvolupament d' aquest camp mal grat que, amb la seva contribució a les despeses comunitàries, està finançant treballs a d'altres països. Alvaro García Meseguer va fer aquestes consideracions en el transcurs de la sessió tècnica "La qualitat davant el Mercat Únic europeu" dins del cicle Els dijous de set a nou que organitza el Col·legi. El president delacomissió de Construcció de l'Associació Espanyola de la Construcció i del Ciment va explicar els treballs que es duen a terme actualment a Europa per establir una normativa comuna que garanteixi la qualitat de la construcció, i també va exposar la situació actual a Espanya. La redacció de normes comunitàries com són les directives o els eurocodis avancen molt lentament per la impossibilitat de posar-se d'acord els tècnics a l'hora d'unificar les diverses normatives. El mateix es podria dir de l'elaboració de les normes relatives a les garanties de qualitat en construcció, tot i que hi ha països en els quals els progressos són molt ràpids com és el cas de Noruega, Gran Bretanya i Holanda. Quant a les grans constructores de l'Estat espanyol, i des del punt de vista tècnic, es considera que estan en un bon nivell pel que fa a la qualitat,
Granollers s'integra al Tribunal Arbitral
La delegació del Vallès Oriental ha entrat a formar part del Tribunal Arbitral delacomarca,creat recentment, i que va ser presentat públicament el passat 28 de novembre al Museu de Granollers. El tribunal ha estat constituït per l'Associació per a l'Arbitratge, formada pel Col.legid'Advocats, el Gremi de Constructors d'Obres, l'Agrupació d'Industrials del Besòs, la Unió Empresarial Intersectorial, la delegació de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. La creació a la comarca del Tribunal Arbitral permet des d'ara sotmetre a la seva consideració qualsevol controvèrsia en matèria civil i mercantil, en tot allò que sigui de lliure disposició dels interessats, amb la garantia d'obtenir una resolució ràpida i dictada pels àrbitres designats per les parts o, en el seu defecte, pel propi tribunal. La major rapidesa en la resolució Alvaro García Meseguer dels conflictes entre particulars o en(Foto: Chopo) titats mercantils és un dels principals arguments que confirmen la necessisi bé quantitativament se situen cla- tat d'un òrgan com el Tribunal Arbirament per sota de les magnituds tral. europees. Cada vegada més, l'arbitratge és En el futur Mercat Únic, l'acom- una sortida amb reconeixement, com pliment de terminis i la qualitat seran ho demostra el fet que el percentatge els factors decisius i no ho serà tant de contractes mercantils que inclouen oferir un baix cost. Per García Mese- la submissió a arbitratge en cas de guer, l'elaboració d'un veritable conflicte creix cada dia. Manual de Qualitat per part de lots El Tribunal Arbitral pot oferir una els agents que intervenen en el pro- veritable alternativa al col·lapse de la cés esdevé la tasca més urgent. • justícia. •
REHABILHS.A.
Bon Nadal
HUMICONTOOL
Feliç Any Nou RESEMJRO SEÇsX c/ Padilla, 240 Tel. 45614 53 08013 Barcelona
!
JBREUS El món de la informació professional està canviant Els gabinets professionals d'arreu d'Europa van desestimant progressivament la informació escrita com a eina de treball per passar a utilitzar altres sistemes més àgils i de fàcil utilització en suport informàtic. L'ús de la teíemàtica, però sobretot, la informació periòdicament actualitzada continguda en disquets format CDROM ha esdevingut l'eina bàsica d'aquesta renovació tecnològica.
ElLabel Quatité, garantia de qualitat global aF ranca A França existeix des de fa uns quatre anys l'anomenat Nivell de Qualitat (Label Qualité). Es tracta d'una certificació expedida per un organisme oficial que s'atorga a les obres d'edificació, ja sigui residencial o no, i que es basa en un control de qualitat global que inclou el projecte,
l'execució i la futura vida útil de l'edifici. El nivell de qualitat depèn de diversos paràmetres com són la bondat del projecte, els materials utilitzats, la facilitat de manteniment, la durabililat i el cost final, entre d'altres.
La meitat de les obres no tenen pla de seguretat Solament el 44,7% de les obres que estan obligades a tenir plans de seguretat els tenen. Per tipus de promoció, el 66,3% de l'obra pública disposa de pla, mentre que la promoció privada solament el té en el 38% dels casos. El document més ben redactat és la memòria i el pitjor els plànols. En general, els plans de seguretat són millors a les obres públiques que a les privades. Aquestes dades les ha facilitat l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en un congrés sobre seguretat celebrat recentment a Madrid.
Edifici propietat del CoUegi destinat a lloguer d'oficines situat al número 71 del carrer Paris. Per amés informació: CAFUR, telèfon 3020536
BÚSTIA
PREMSA
Les innovacions no ens han de fer oblidar el factor humà
Som els pallassos de la construcció
La imatge professional que tenim els aparelladors no pot ser més degradaEl Col·legi s'ha modernitzat molt da- da. Fins i tot es pot dir que, entre els rrerament i crec que ofereix un bon diversos agents que intervenim en la servei al professional- De fet, la pro- construcció, els aparelladors estem fessió també ha canviat; només cal considerats poca cosa més que els veure la transformació de molts des- bufons de l'obra, aquells que, duranlla patxos professionals que, amb el des- festa, fan els acudits per divertir el envolupament progressiu de la infor- personal. màtica i dels sistemes de treball, i Intentem resoldre els errors del proposats a no tenir, no disposen ni de jecte durant l'execució seguint allò taules de dibuix, ja que avui tot es pot que la nostra experiència ens aconsefer per ordinador. lla o substituïm la manca de capacitat Pels que ja portem uns quants anys tècnica del constructor en allò que li de professió a l'esquena, potser els correspondria de fer-ho ell i, mentre, canvis ens fan sentir la professió una encara ens carreguem amb la nostra pròpia tasca i responsabilitat a l'obra. mica allunyada del que havia estat. Un exemple del bon servei que dis- Per contra, la consideració econòmica pensa el Col·legi és el Visat-Exprés, que rebem és inferior i el nom de que significa una gran comoditat, si bé l'aparellador sempre figura, quan hi penso que és també una mica fred. figura, al final. I amb minúscules. Trobo a faltar el factor humà en moltes d'aquestes innovacions. Jo prefereixo anar-hi personalment, al Col -legi, J.C. ja sigui per trobar-me amb algú o senzillament per fer alguna gestió. Per a mi el Col.legi ha de ser quelcom més que la tramitació pura i simple; perami anar al Col.legi esdevé un acte humà. M.R.D.
El bar del Col.legi no és car En contra del que s'escriu al número I de L'INFORMATIU, jo no crec que el bar del Col.legi sigui car, sí ho considerem d'una manera global. El tracte és correctíssim i el menjar i la cuina és de molt bona qualitat. Els preus són similars, o menors, als que podem trobar a la zona. J.R.
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col.legi, pot adreçarse a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
ElPladeVivenda arriba a la Comissió de Sots-secretaris El Pla de Vivenda 1992-1995 ha entrat a la recta final. EI Ministeri d'Obres Públiques i Transports ha tramès a laComissióde Sots-secretaris el contingut del pla perquè pugui passar despresa l'aprovació ; del Consell de Ministres. A més, '! està previst que I' 11 de gener se À signin convenis amb les comuni- > tats autònomes en matèria de dis- i ponibilitat de sòl. Una de les principals novetats que estableix el nou pla és que queda eliminada la distinció entre promotors públics i privats a l'efecte dels ajuts estatals. Altres aspectes són la creació de nous ajuts a la promoció d'habitatges amb lloguers taxats en proporció als preus màxims de les vivendes. Amés, s'amplia el finançament protegit a la rehabilitació (fins a 120 metres quadrats) sobretot per als habitatges de tipus estructural i per als que tenen trenta anys o més i també s'estableix un compromís pressupostari plurianual amb les comunitats autònomes i els ajuntaments. Directívos Construcción Octubre 1991
JDEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL MAUWD» KMBVDtS OfflU B. 3<Dl Vegi'sel significat de la simbo og a indicada al costat del número de referència: * Els col·legiats que els interessi podc n demanar at Servei les dades per poder contactar amb l'empresa. * * Demandes amb pre-selecc ó. >er entrar en el procés de preselecció, cal estar inscrit al Serve de Recerca Activa de Treball.
Ajuntament de Vilafranca del Penedès CONVOCATÒRIA DE CONCURS-OPOSICIO per provisió d'una plaça ü'arqui1ccte tècnic o aparellador. El termini de presentació d'instàncies es fora públic al BOE Publicat al DOGC nüm.1524 de data 29.11.91
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col.legi. De dilluns a divendres, de 9 u 1430
Empresa de Tarragona del Sector de Construccions Metàl·liques ARQUITECTE TÈCNIC amb bons conciíemcnls i experiència mciàl,liqües. Capacita! per organitzar, prendre decisions i dols per manar. Disponibilitat per viatjar. Condicions laborals j econòmiques a negociar segons vàlua dels candidais. Re/..-4.876*
Constructora Nacional a Martorell
Empresa Fabricant de Plaques Acríliques
CAP D'OBRES
ARQUITECTE TÈCNIC
amb experiència de tres a quatre anys en desenvolupament de projectes a peu d'obra.amidaments, certificacions. Edal 28-37 anys. Jornada oficial. Conlracie laboral de sis mesos.
per assumir la responsabilitat comercial de construcció, assessorament tècnic de projectes i captació de nous clients i solucions. Cal experiència en muntatges i estructures, Es valoraran coneixements d'anglès i alemany. Edat 25-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral temporal, segons aptituds. Sou.: 4.000.000 bruts/any, negociable.
Sou: 4.000.000 bruls/any negociable. He/.: 4.779*
Ref.: 4.875* Ref.: 4.873*
Comercial Fàbrica del Vallès
Taller de Ferro Preformat per Construcció
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
per visitar i caplorobrcscn l'apariat de ferro preformat, armadures, ctc. Es valorarà experiència mínima de clos anys. Idiomes: català i castellà. Cal canti de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable a fix.
per cspeccjomcnl del ferro a plànols d'obres de construcció. Es valorarà experiència mínima de dos anys Idioma català i castellà. Comet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable a fix.
Empresa de Construcció i Instal·lació de Perfils 1 Estructures d'Alumini ARQUTECTETÈCNIC per conlrol i planejament de treballs de construcció amb estructures. Es valorarà experiència. Jornada oficial. Contracte laboral en pràctiques.
Empresa Constructora Nacional C A P D'OBRA per delegació de Barcelona amb bona experiència en obres. Cal enviar el currículum al Col.legi indicant mim de referència. Sou a convenir segons experiència aportada.
Sou; 3.000.000 bruts/any, negociable.
Sou n convenir Ref.: 4,877'
Re/.: 4.878"
Ref.:4M0* Re/.: 4.879*
Ajuntament del Vallès ARQUITECTE TÈCNIC per supervisió d'equipaments serveis personals (instal·lacions i contractacions, manteniment serveis). Es valorant experiència en l'Administració Pública. Dedicació 35 h/setmana. Contracte laboral d'un any.
Empresa de Plàstics Industrials i Aïllants
Constructora de Badalona
TÈCNIC COMERCIAL
per seguiment t conlrol d'obres a Barcelona provjncia. No cal experiència. Eda! màxima 30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogables.
per captació de clients i manteniment de la cartera existent. Assessorament tècnic en obres. Es valorarà experienciade dos a cinc anys. Jornada oficial. Contracte
Sou: 3.5OO.OO0 bruts/any, negociable,
Important Empresa d'Aïllaments i Sostres
CAP D'OBRA
TÈCNIC COMERCIAL
Re/.; 4.883"
per detecció i seguiment de clients per la promoció de productes. Formació a càrrec de l'empresa. Es valorarà experiència d'un a cinc anys, no necessàriameni en el sector. Edat 25-35 anys. Jornada oficial, Contrate laboral indefinit. Sou: 3.000.000- 4.000.000 bruts/any mís cotte de l'empresa i avantaiges socials. Ref.: 4.890*
Important Empresa de Prefabricats de Formigó
Empresa Internacional de Prefabricats
CAP D'OFICINA TÈCNICA I ESTUDIS
CAP D'OFICINA TÈCNICA
Sou: 2.7O0.OOO-3.2OO.OOO bruis/any, negociable, mís incentius.
Sou: 2.855.986 bruts/any. Rr/.: 4.882*
Important PromotoraConstructora d'Edificació d'Habitatges ARQUTECTE TÈCNIC de recent titulació per a departament de projectes en fase d'introducció de disseny assistit per ordinador. Per desenvolupar projectes d'execució d'obres. Edal 23-28 anys. Contracte laboral indefinit Sou a convenir. Rtf.:4J84'
Re/.: 4M1"
Constructora de Barcelona
Estudi d'Aparellador
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
per control d'obres a lot Caialunya. Es valorarà experiència. Edal 25-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral.
per coordinació d'obres per part de propiew. No cal experiència (es valorarà, però). Edal màxima 30 anys. Jornada oficial. Temps de contractació: divuit mesos. Contracte d'arrendament
Sou: 2.500.000-3.000 000 bruis/any, negociable. No es desestimaran oferies per la retribució. Re/.: 4.885*
amb experiència de dos a cinc anys en càlcul d'estructures i prefabricats. Es valoraran coneixements de CAD. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit.
Sou: 4.000.000 bruls/any. negociable.
responsable de projectes í dissenys per Caravanes i Bungalows, amb Delegació a Fogars de Tordera. Es valorarà experiència de dos a sis anys i coneixements de CAD. Preferible amb coneixements d'anglès i/o francès. Jornada oficial (8.00 a 13.30h i de 15.30 a 17.00) Contracte laboral indefinit. Sou: 4.000.000 bruls/any, negociable
Ref.: 4.886*
Empresa de maquinària ARQUITECTE TÈCNIC per donar classes a Enginyers o Arquiiccies de recent titulació, referents D maquinària d'elevació i transport, i maquinaria de moviment de terres. Cal experiència mínima de Ires anys com a responsable directe o indirecte de maquinària d'obres. Dedicació sis h/setmana amb horari de tardes. Retribució a convenir
Ref.: 4.888"
Ref.: 4.889*
Ref.: 4.887**
PETITS
ANUNCIS «SERVI El SEU ESPAI A
TOPOGRAF
ARQUITECTE
TALLER TOPOGRÀFIC
UTILLATGES
S'ofcrcix topògraf per Ü la realització de replanteigs, aixecaments, taquimetrics, càlculs i tol tipus de treballs topogràfics. Disposa d'cslació total electrònica i d'Auto-Cad.
S'ofereix art^ui tec te anib nocions de topografia per a col·laborar. de manera esporàdica, amb aparellador o topògraf. Desitjaria perfeccionar-se en la tècnica, a canvi de la seva col·laboració desinteressada.
S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. A més, realitza treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres. Taller Topogrüfïc-2
Es ven tauler de dibuix "Laster Nestler - Júnior Florctt", de 92 x 150 cm. útils. Disposa de tecnígraf, desplaçament horitzontal. També es ven llum i tamburei. pràcticament nous.
Compra, venda o lloguer de rruucriíl, immobles i despauos. afectes de treball; li secciòPeliïsAnaneíi li permet imbírpunmjüfDcnt i amb tota comoditat als us mfl lectors de L-INFORhUTIUmitimçuil uns senzilla (rucada telefònica i » un cost mínim.
Marc Torres. Telèfon: 284.12.93 (al vespre).
Pere Martínez Soler Telèfon: 209.66.27 (tol cl dia)
Joan Costa Carrer Bailòn. 95 Telèfon: 257.05.46
Josep M. Valls i Martí. Telèfons:4I7.89.22i2M.28.07 (Durant tol cl dia)
Informació i inscripció: Elisenda Pucurull. telèfon: 209.8199. extensió 284. De dilluns a divendres, de 12 a 20 h.
perns ANUNCIS
APARELLAGRAMA El dissenyador d'aquest habitatge ha dccidii fer-nos suar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir una de Ics obres més interessants projectada per Josep Maria Jujol i realitzada entre 1915 i 1930, consistent en l'actuació sobre un edifici j a existent, així com la seva ubicació. Per aconseguir-ho, ens caldrà resoldre primer els enigmes del bany, dels dormitoris A i B i del menjador tal com ens indiquen les seves instruccions respectives. Les lletres que restin encerclades en aquestes quatre cambres són les que compondran el nom de l'obra que busquem. Només ens caldrà ordenar-les i situar-lo al dormitori C, on reposarà fins que esbrinem la ubicació de l'obra.
Cal de scobrir i 3 lletires amb fmoL ; proposa EN MA DES
Q
grup de
nifc.l
[ell els REC _ RÓ Í D NAT
»EL5 MOTS ENCREUATS
BANY
Cal completar cada paraula aníb l'única lleixa correcta possible. Encercleu lesi 2 lletres que
Cal Milocar a la 5 d'aquestes 6
rssare icnverticaL ÀLIAS-ENLLA-TASSA GELAT-FETCE-LLEIS
Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar la citada ubicació, també amb les lletres que reslin encerclades. Tan bon punt haguem aparellat obra i ubicació, ja només ens resta esperar Paparellagrama del proper mes.
i
r
T E S T ALUMINÓS Un servei de suport al professional i també al ciutadà
« COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
HORITZONTALS: 1 .L'edifici que conté mes uniformes. 2. Arriba a temps. 3.Neta de vinculacions lerroristcs. El seu cant és especialment conegui. 4.E1 pronom feble més relacional amb Steven Spiclbcrg. Donen crèdil. 5.Amb l'ànim en suspens. La resposta més adient d'in nuvi. 6.Palmera petita els fruits de la qual són nous riques en taní i greixos. Cent. 7.0nomatopeia de motor. Fam. 8-Pronunciarem. 9.La carta mes present als quioscos de Madrid. L'antiga matrícula de Girona. lO.Alaba. 11.Es necessari posar-ho a l'inrevés. Fòsfor. 12.EI líquid que expulsem amb més facilitat. VERTICALS: l.Amidar la llargària d'alguna cosa amb la cana. 2.Actíni. Motllura grossa, convexa i semicircular, relacionada amb la mitologia escandinava. Sego els dallonses. 3,La manera d'ingerir fruita líquida. Fer la feina dels governants. 4.L'aclivilal econòmica més relacionada amb aquest butlletí. Lleure. S.Sumptuós com un castell reial. La femella de l'au que pitjor camina. Nitrogen. 6,Les maquetes humanes amb què juguen molts infants. Entretingut. Si no camina, fa caminar. 7,Eslèril, lliure de gèrmens.
L'Arquitectura Tècnica serà, sens dubte, una professió europea l'àmbit europeu. És suficient tot això? Sens dubte que no. La realitat és molt més complexa. Hi ha les barreres lingüístiques i les terminològiques. Per a professions com la nostra el moviment dels professionals està molt lligat als inversors, i pertant, els fluxos de les inversions marcaran tendències. I també cal tenir present el fet social i cultural de l'arrelament, que és contrari a la mobilitat. Tot això fa pensar que, per ara, els moviments seran quantitativament petits encara que qualitativament poden ser més importants per allò del lligam amb les inversions immobiliàries.
RAMON PUIG I SOLER President del Consell de Col·legis d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Catalunya
l 21 de novembre del 1988. el Consell de la CEE va aprovar una directiva coneguda com a Directiva General de reconeixement de títol d'ensenyament superior per tal de permetre la lliure circulació de professionals que no tenien una directiva pròpia. El 4 de gener d'enguany va entrar en vigor a tots els països, malgrat que cap Estat membre no havia adaptat la seva legislació al que disposava aquesta directiva. El passat 25 d'octubre el Govern espanyol va aprovar el Reial Decret de Trasposició, és a dir, l'adaptació de la directiva general a l'ordenament jurídic espanyol. A més del nostre, hi ha quatre estats membres més que ja ho havien fet: Dinamarca, el Regne Unit, Irlanda i Portugal. 1 sembla que en poc temps la majoria de països hauran fet la transposició.
E
I ara què? Aquesta pregunta no té una sola resposta, sinó que per poder-la contestar cal fer diverses consideracions. En primer lloc, cal distingir entre qui i com podrà exercir d'arquitecte tècnic a Espanya, procedint d'un altre Estat membre, i de què podrem exercir els arquitectes tècnics en un altre país de la CEE. La directiva i els decrets de transposició estableixen els mecanismes de reconeixement de títols acadèmics que permeten exercir una professió reguladaenun país. Una professió regulada és aquella que per exercir-la és necessari tenir un títol acadèmic. Al nostre país l'Arquitectura Tècnica és una professió regulada-i qualsevol professional d'un
"Un decret del Govern del 25 d'octubre regula la lliure circulació de professionals" altre Estat com unitari que la vulgui exercir haurà de sol·licitar al Ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT) el reconeixement del seu títol com a equivalent al d'arquitecte tècnic. Això es realitzarà de forma directa quan la formació i les funcions coincideixin en allò que és essencial. En els altres casos s'exigirà un període de pràctiques d'un màxim de tres anys o bé una prova d'aptitud quan hi hagi diferències importants. El sol·licitant podrà escollir entre les dues fórmules. Un cop reconegut et seu títol com a arquitecte tècnic, podrà exerciral nostre país amb els mateixos drets i deures que tenim nosaltres. Això vol dir que tindrà les mateixes competències legals i estarà sotmès a la col.legiació o el visat, quan aquests siguin exigibles, i a les mateixes responsabilitats que qualsevol de nosaltres.
Més important que tot això, per a mi, és de què o com podem treballar, en l'àmbit comunitari, els arquitectes tècnics. I aquí caldrà ferdues distincions. Quan la professió a exercir sigui regulada al país d'acollida o bé quan no ho sigui. Si es tracta d'una professió regulada, el procediment és el mateix que s'ha explicat abans. Caldrà sol·licitar a l'autoritat competenl (l'administració o l'organització professional segons els països) el reconeixement del títol, i un cop obtingut es podrà treballar amb aquelles competències, drets i obligacions que tinguin els professionals del país d'acollida amb qui ens haguem homologat. SÍ la professió que es vol exercirnoés regulada, en principi vol dir que qualsevol la pot exercir, i per tant, també un arquitecte tècnic. Això però, comportarà, a la pràctica, la necessitat d'arribar a acords bilaterals amb les organitzacions de professions similars a la nostra, per tal d'establir uns mecanismes de reconeixement professional que permetin la incorporació a aquestes organitzacions, cosa que, si bé no és una obligació legal, a la pràctica és fonamental per accedir al mercat de treball. L'estudi realitzat pel Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi de Barcelona, per encàrrec del Consejo General, ha permès d'establir que a cada país hi ha com a mínim una professió (i en algun país fins tres) que és similar per formació i per funcions a la nostra. Hi ha dues excepcions, França i Itàlia, amb qui pel nivell actual de formació no és possible establir una equiparació, si bé en el cas de França hi ha diverses professions no regulades a les quals podem accedir, i que tenen una forta implantació en el mercat de treball. Tots aquests mecanismes i normatives són els instruments que els professionals tenim al nostre abast per exercir el dret a la lliure circulació en
Per tot això cal dissenyar una política de futur per a la nostra professió que tingui en compte els punts següents: -Programes de formació, tant per als estudis universitaris d'Arquitectura Tècnica, com per als de post-grau, en cooperació amb d'altres països i universitats en el marc de programes establerts per la CEE. -Programes d'adaptació a d'altres títols similars amb especial atenció a l'idioma, la terminologia, l'organització del sector de la construcció i les especialitzacions.
"Falta una política de futur basada en programes de formació i de col·laboració transfonterera" -Programes de col·laboració especials per a les zones transfrontereres tant a nivell de formació com d'organitzacions professionals. Aquest aspecte té una especial importància per a Catalunya en la franja de contacte amb França. - Programes d'informació ales escoles i els col·legis sobre professions, mercat de treball, etc. dels altres països. Si som capaços, i ho som, de desenvolupar programes com aquests i amb els instruments legals d'homologació que tenim a les mans, podem assegurar que l'Arquitectura Tècnica serà una professió europea. •
Comentaris sobre la nova norma NBE QB 90 [I]
Impermeabilització de cobertes amb materials bituminosos 1. Introducció El 7 de desembre de l'any 1990 es va publicar al BOE la Norma Bàsica de l'Edificació NBE QB 90, Impermeabilización de Cubiertas con Materiales Bituminosos, elaborada per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge del MOPV. Aquesta normaés el resultat dels treballs que durant bastants anys han desenvolupat, conjuntament amb el Comitè Tècnic de Normalització (CNT-104 d'AENOR), el MOPV, el MINER i altres organismes oficials (Consells Superiorsde Col·legis oficials, Laboratoris especialitzats, eia). La Secretaria del Comitè Tècnic l'exercia ANI, Associació Nacional de la Impermeabilització i Química de la Construcció, entitat que agrupa fabricants i instal·ladors de materials impermeabilitzants. Si fem una petita anàlisi d'aquesta norma podrem observar diferents punts que la fan molt interessant í que, perla sevanovetal, caldrà tenir-los en compte. Per començar, aquesta norma, com totes les normes bàsiques, és de compliment obligatori i no afecta només els materials sinó també els sistemes i l'execució de les impermeabilitzacions, tant a les obres de nova planta com a les de reforma. Com a dada a remarcar especialment, per la seva novetat, és que inclou els treballs de manteniment i conservació de les impermeabilitzacions. 2. Aplicació de la norma Com ja es diu a l'inici del text, la norma afecta els materials bituminosos. Es denominen així elsmalerials que, en la seva composició, contenen derivats del betum asfàltic (oxiasfalts, betums asfàltics modificats, oxiasfalls modificats, etc), quitrans (naturals o modificats) i brees. 3. Materials El legislador marca les pautes per a identificar els materials tan bon punt arriben a l'obra. Així, per exemple, quan es tracla de làmines, les etiquetes han de contenir una informació clara sobre: a) el fabricant (nom, adreça, etc.) b) el producte (tipus de betum (oxiasfall, betum modificat, etc.), pes de la làmina, tipus i pes de l'armadura, data de fabricació, dimensions (llargada i amplada).
4. Sistemes d'impermeabilització La norma estableix diferents tipus de membranes, partint de dos grups bàsics: a) membranes per protecció pesant b) membranes autoprotegides En el primer cas distingeix entre sistemes adherits, semiadherits i no adherits, fixant els pendents mínims i màxims per les diferents solucions. Sobre les membranes autoprotegides admet només sistemes adherits però varia els pendents mínims d'acord amb el tipus d'autoproteccíó i de la composició de membranes. També, als sistemes es reconeix una gradació en la qualitat dels materials. Així les monocapes queden
reservades a les làmines de betum modificat, excepte a les cobertes invertides, que admeten monocapes amb làmines d'oxiasfalt modificat. Les làmines d'oxiasfalt queden pels sistemes bi o multicapes o com a complement de les lamines de betum elastòmers. S'admeten també com a monocapes les làmines de quitrà modificat per a sistemes amb protecció pesant (no hi ha làmines autoprotegides d'aquest material).
5. Execució de les cobertes L'apartat corresponent a l'execució de les cobertes és potser el més interessant per la seva novetat, i també el més extents. Això té una certa lògica perquè, per les característiques dels materials i la composició de les membranes, la NBE QB-90 remet el tècnic a una sèrie de normes UNE que tracten aquestes temes amb més extensió. En canvi, per la seva naturalesa, no s'escau una norma UNE que inclogui detalls de posada en obra. Entre els punts a destacar de la col·locació dels materials impermeabLlitzants, podem destacar els següents: 5.1 Condicions generals a) Condicions climatològiques.- Les temperatures ambientals mínimes de treball fixades per la norma estan relacionades amb les diferents qualitats dels materials. Aquestes temperatures són: +5 "C per a les làmines de base oxiasfalt 0 -C per a les làmines d'oxiasfalt modificat +5 eC per a les làmines de betum modificat b) Suport.- La norma és moll exigent quant a la preparació del suport. A més de les condicions òbvies de netedad, absència de greixos, olis, etc, exigeix que les cavitats o rebaves presents a la superfície no representin desnivells que superin el 20% del gruix previst per a la impermeabilització. c) Aïllament.- Si el suport és a la base de plaques aïllants, també es donen indicacions sobre la seva posada en obra, remarcant que cal posar-les a trencajunts i evitar les separacions entre les plaques.
d) Arestes.- També queda constància, a la norma, de la necessitat d'evitar les arestes, suavitzant-les mitjançant mitges canyes o aixafranant-les. e) Baixants.- Han d'estar situats, com a mínim, a 50 cm. de les baranes i a 1 m. dels racons. 5.2 Impermeabilització a) Incompatibilitats.- Cal que hi hagi afinitat entre els productes que s'utilitzen: si la impermeabilització s'ha de fer amb materials derivats del betum asfàl tic, els productes complementari s que s'emprin, per exemple les imprimades, hauran de ser de la mateixa naturalesa. No es poden barrejar, per tant, els productes derivats del quitrà amb els derivats del betum asfàltic. b) Imprimades.- Es important l'ús de les imprimades a totes les zones on la impermeabilització ha d'anar adherida. c) Superposició de capes.- Les capes successives no han d'anar creuades, sinó a treneajunts i s'han d'adherir completament l'una amb i'altra. 5.3 Punts singulars S'anomenen així els elements de les cobertes que requereixen un tractament especial. a) Aiguafons i careners.- Cal reforçar-los quan et pendent sigui superior al 5% b) Contorns.- La impermeabilització ha de pujar, com a mínim, 15 cm per damunt del nivell de la protecció de la zona plana. Per evitar l'entrada d'aigua pel darrera, es fixarà completament al suport i, a més, es reforçarà amb material igual o similar a l'utilitzat en la resta de la coberta. Es preveuen també casos en què calen acabaments especials o fixacions mecàniques. c) Baixants.- A més de tractar de les ubicacions dels baixanls respecte als paraments verticals, s'exigeixen elements que els protegeixen de possibles obturacions. d) Perímetres.- Quan a l'extrem d'un vessant no hi ha barana i l'acabat es fa amb perfUs, es donen indicacions sobre la forma de col.locar-los i el reforç de la impermeabilització. e) Juntes.- Es marquen també les pautes per al tractament dels diferents tipus de juntes (de l'edifici, de la coberta i de la protecció), fixant les distàncies màximes, ubicació, reforços, etc. Es important ressaltar l'exigència de juntes perimetrals per als enrajolats i que la distància màxima entre les juntes d'aquests no pot superar els cinc metres. f) Sobreeixidors.- Fixa els casos en què cal preveure sobreeixidors a les cobertes, per exemple quan només hi ha un punt de desguàs. •
ALÍCIA GAVTN LASHERAS JOSEP M. MINO VES I PRATS
La posada a punt del Centre de Documentació Josep Renart (I) El fons de publicacions periòdiques ha estat renovat
5) Augmentar els butlletins i les publicacions institucionals que editen els organismes de recerca i sala. Els exemplars endarrerits i tota la resta de títols es troben ordenats al magatzem, que és d'accés públic, en fase d'inventari i amb protecció antifurt. L'objectiu és que totes aquestes operacions, inclosa la catalogació definitiva, s'hagin enllestit a final d'aquest any 1991. Processament i difusió de la informació El Centre indexa, és a dir, estudia i resumeix, una quarentena de revistes de tècniques de la construcció. Aquest treball s'introdueix a la base de dades B1TI (el nom és encara provisional) que és a disposició dels usuaris. D'altra banda, s'indexen també, si bé de forma no tan completa, més de 30 revistes d'arquitectura, les dades de les quals s'entren a la base QUAR (nom provisional) que també es pot consultar a la sala de lectura. Aquestes bases de dades tenen uns 800 registres cada una i està previst que experimentin un creixement d'uns 800 registres cada any. Divuit revistes d'urbanisme es troben indexades en la base de dades URBÏSOC que es pot consultar en CD-ROM.
Es reben 10 revistes de referències bibliogràfiEt Centre de Documentació Josep Renart. (Foto: Chopo) ques i també és possible consultar en CD-ROM, un 25% són revistes que han deixat de publicar-se dues de les bases de dades més importants de consperò que per la seva importància resten en els fons trucció: ICONDA (250.000 referències, moltes de les quals són d'articles de revista), i URBAMET del Centre. Durant el darrer any el fons s'ha renovat. Un cen- (150.000 referències). Molts dels materials de retenar de publicacions han estat substituïdes per al- ferència es poden trobar al Centre. SÍ no en disposa, es poden demanar, però cal tenir en compte que tres de més adients, amb els criteris següents: les comunicacions internacionals no funcionen de 1) Augmentar el nombre de publicacions sobre tècmanera prou àgil. niques de construcció. 2) Estabilitzar, en l'essencial, el nombre de revistes La publicació BIT BIT d'arquitectura i d'urbanisme. El quadre ens mostra que de les 400 publicacions 3) Desestimar totes les publicacions que no BIT BIT és una publicació bimestral que neix de la periòdiques que es poden consultar al Centre, perd'informació del sector. un75% són actives, és a dir.es reben periòdicament, Tots aquests títols ja es poden consultar en el catà- base de dades BITI. BITBiTpermetconèixerràpidamentallòques'ha i un 25% són revistes que han deixat de publicar- leg automàtic del Centre, si bé encara s'està trebase però que per la seva importància resten en els llant en la catalogació. L'últim número de cada una publicat sobre un tema en les millors revistes del fons del Centre. de les 200 publicacions més importants està expo- país i de l'estranger, darrerament aparegudes. De cada número, se'n distribueixen 5.000 exemDurant el darrer any el fons s'ha renovat. Un cen sat a la tanyin a l'àrea específica del Centre. plars, de manera rotativa, entre 15.000 professio75% són actives, és a dir, es reben periòdicament, i 4) Augmentar les publicacions de bibliografia. nals de la construcció (arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers) de l'àrea de parla catalana. Només als professionals o institucions que ho han de9 2 11 0 0 manat expressament se'ls envien tots els números. BUTLL ARQUITECTES TÈCNICS • 0 39 17 22 39 0 0 0 0 Actualment s'atenen 1.000 peticions, un 30% de 16 16 11 2 0 3 0 0 0 les quals corresponen a professionals que no són BUTLL INSTITUCIONS SECTOR | 27 17 4 0 4 0 26 1 2 arquitectes tècnics. 1 81 39 76 14 10 15 3 3S BIT BIT ofereix un servei d'adquisició d'articles 12 11 12 0 0 0 0 0 fotocopiats, la demanda del qual ha evolucionat positivament. 3. ARQUITECTURA | 63 6 37 26 34 30 9 e 6 El Centre de Documentació Josep Renart de cons0 0 O 29 20 4 * 24 2 3 9 2 7 5 2 trucció i arquitectura assoleix, amb la posada a punt 20 18 0 0 17 4 del fons de publicacions periòdiques, un dels objec17 0 e 1 1 3 0 tius priori taris en aquesta primera fase de depuració, DOCUMENTACIÓ 1 TERMINOLOGIA 9 5 2 1 9 0 0 0 renovació, informatització i tractament dels seus fons ALTRES REVISTES , . per tal de poder-se projectar amb força cap el món • « ° ° ° ° de la construcció. •
La informació que es troba en les revistes és la més recent i nova i, sovint, fins molt més tard no serà publicada en forma de llibre; per això és tan important el conreu de les publicacions periòdiques.En aquest escrit, Jaume Rosell, director del Centre de Documentació Josep Renart, analitza la naturalesa de les publicacions que es reben i, a la vegada, explica els mecanismes de la seva difusió.
119
ECONOMIA
DE
INTERIORISME
LA
1
CONSTRUCCIÓ
DECORACIÓ
1
|
1
(*) Publicacions indexades en la base de dades URBISOC del CS1C
JAUME ROSELL
Una sòlida vocació de servei
CAIXA DE CATALIMA Plaça Antoni Maura, 6-Barcelona