N'3 SEGONA QUINZENA GENER 92
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor, 5 08021
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
143311 Fax4143434
BARCELONA Tel. 209 a:
Delegacioi
La professió guanya més independència L'aparició de noves fórmules de treball, el reconeixement específic de determinades tasques professionals, així com el desenvolupament progressiu de la Llei d'Atribucions, són alguns del factors més remarcables que han propiciat canvis significatius en la tasca professional de l'arquitecte tècnic durant els darrers anys en què la conjuntura general del sector ha estat marcadament favorable. El sector de la construcció ha mantingut durant l'any 1991 un ritme de creixement apreciable que ha tingut el seu reflex en el treball de l'aparellador. Segons les dades del Col·legi, enguany els pressupostos de les obres vjsades s'han incrementat un 8,9% respecte 1990. L'augmentde contractes visats ha estat d'un 10,2%. Pel que fa als honoraris dels contractes visats, l'increment se situa en un 10%. La diferència entre l'evolució dels pressupostos i dels honoraris pol considerar-se un primer ïndicadordel canvi qualitatiu en el tipus de treball encarregat als aparelladors i arquitectes tècnics. Progressivament, s'integren a la professió treballs de gabinet que no depenen de forma directa d'un pressupost, tasques que excedeixen a l'habitual de direcció d'obra i que reafínuen l'obsolcscència del concepte tradicional de professional com a
Canvia la funció fiscal del Col·legi La substitució de la Llicència Fiscal per l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) produeix un canvi en la intervenció del Col·legi en els temes fiscals. Per a realitzar el tràmit de visat el Col·legi no farà cap comprovació ni exigirà cap document del col·legiat sobre la sevasituació fiscal. Els treballs s'han de realitzar, però, d'acord amb la normati va col·legial sobre contractació i han de ser visats pel Col·legi. En el cas de situacions dependents existeixen els sistemes establerts reglamentàriament tant de societat, com de situacions assalariades, com d'actuacions professionals en qualitat de funcionari. (Passa a la pàg. 3)
El proper 30 de març s'inaugurarà a la Sala d'Exposicions del Col·legi la mostra "Solucions de reparació de sostres ambbiguetesaluminoses". Paral·lelament se celebraran unes sessions de debat i de reflexió sobre les solucions presentades. El Col·legi, amb ia col·laboració de diverses institucions, està preparant la realització d'aquesta mostra, on es reunirà una selecció de solucions de reparació de les estructures afectades per l'alitminosi. Les persones o entitats interessades a presentar solucions hauran de posar-se en contacte amb els Serveis Tècnics situats a la tercera planta del Col·legi. Una comissió de selecció estudiarà les propostes presentades.
% HONORARIS VISATS
ajudant d'un altre tècnic. El conjunt de treballs que fa l'aparellador com a tècnic únic representen actualment el 20 % del total d'honoraris visats. (Continua a la pàg. 9) HONORARIS PER ANYS BASE 1983 = 100
439
!
— | —
400
••
364 j ^ ^
293
300
| 223 |
au 100
Una mostra recull les solucions contra Valum'mosi
152
1 76
4to-
73
81
100
104
fe
1
li
nH 1 1 11 985 EEEE1 1987JEHJL
iM
H Estructura de reforç.
U0HC»
SUMARI La professió guanya més independència (Pàg. li 9)
Els arquitectes tècnics poden elaborar projectes (Pàg. 3)
L'Assemblea aprova el pressupost per 1992 (Pàg. 4)
Els aparelladors d'Osona creen un laboratori (Pàg. S)
Entrevista JOSEP MARIA VALERI (Pàg. 11)
-i N F O R M A C 1 O COOPERATIVA
Ja són disponibles les cò- Assessorament informàtic a pies d'alta de l'IAE i de les la cooperativa. baixes de llicència fiscal. S'ha establert un servei peEls col·legiats que van tra- riòdic d'assessorament informitar l'alta de l'Impost sobre màtic per al col·legiat. Activitats Econòmiques o la Nicolau Sant i Bagunyà atenbaixa de llicència fiscal a les drà totes les consultes sobre oficines del Col·legi ja po- el tema que s'adrecin a aquest den passar-hi a recollir-ne Servei. les còpies. Dies: Tots els dijous a la tarSi algú desitja que se li en- da, a hores convingudes. viïn per correu, cal que ho Per a rebre informació, cal sol·liciti per escrita l'oficina telefonar a la Cooperativa del corresponent. Col·legi. Tercera Planta.
Dimarts i dijous de 9 a 1. i de 6 a 9 del vespre. Delegació del Vallès Occidental. Tel.: 780 II 00.
Algunes centrals de formigó preparat proporcionen el DELEGACIÓ DEL VALLÈS laboratori i els assaigs. ORIENTAL Ens hem assabentat que hi ha Servei de visats també els algunes centrals de formigó dimecres. preparat que proporcionen A partir del 15 de gener, en directament el laboratori, o aquesta Delegació, a més de fins i tot els assaigs per labovisar els dimarts i els dijous ratori acreditat, per al concom ja es feia, es visarà també trol de recepció de formigó. els dimecres de 9 a 1 hores. Això crea una situació en Delegació del Vallès Orienquè la Direcció Facultativa tal. Telèfon: 879 01 76 de l'obra no té garantia que els resultats dels assaigs efec- REHABILITACIÓ tuats siguin correctes, pel fel de no ser realitzats en la seva Ponències de les Jornades DELEGACIÓ DEL VALLÉS DELEGACIÓ D'OSONA totalitat (presa de mostres) Tècniques sobre el Ciment OCCIDENTAL Publicació sobre el ciment pel laboratori acreditat o pel Aluminós i els seus PrefaServei de visats a partir del aluminós. propi tècnic, i amb indepen- bricats. 14 de gener. Es poden encarregar en dència respecte a qui dema- Es troben a disposició dels professionals interessats al A partir del dia 14 de gener aquesta delegació. El preu na el control. s'ha iniciat un nou servei de és de 3.800 pessetes + IVA. Cal que la Direcció Faculta- preu de 3.800 pies +IVA. Es farà un descompte de tiva elimini aquest fet i reco- La publicació es pot adquirir visats en aquesta oficina. rri al laboratori contractat per a la Cooperativa Jordi Ca- Els horaris en què es presten 1.000 pessetes als col·legiats aquests serveis són de 6 a 9 de la comarca. la propietat perquè realitzi la pell. Tercera planta. del vespre. totalitat de l'assaig. Aquesta delegació obsequia
G
SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A
9"
de façana", a càrrec de Joan Camps i Casanovas, cap d'obres d'Adigsa. • Dijous 20 de febrer: "La necessitat del manteniment dels edificis", a càrrec de Michel Jouvent, delegat general d'Apogee-Perigée de París. -Preu sessió: 1.500 pessetes. Horari: de 7 a 9 del vespre. Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
Programació prevista per a les properes sessions tècniques "Els dijous de 7 a 9": • Dijous 23 de gener: "Higiene, seguretat i salut a l'obra en la CEE", a càrrec de Claude Mathurin, enginyer, membre de l'Agence Qualité-Construction de París. • Dijous 30 de gener: Sessió de vídeos de Rehabilitació. -Sessió gratuïta. • Dijous 6 de febrer: "Crite- JORNADES TÈCNIQUES ris per a l'elecció de material SOBRE LA FUSTA aïllant", a càrrec de Josep Soler i Bonet, arquitecte tèc- Jornades sobre Diagnosi, nic de Poliglàs. Patologies i Reparacions -Sessió gratuïta. d'Estructures de Fusta. • Dijous 13 de febrer: "Apli- Les Jornades sobre Diagnocació i revestiments prims si, Patologies i Reparacions
E
N
D
també a tots els col·legials d'aquesta comarca amb l'AGENDA 1992,que es pot passar a recollir a la mateixa seu. Delegació d'Osona. Telèfon: 885 26 11.
VISAT A LLORET DE M A R
El Laboratori d'Assaigs de Lloret de Mar disposa de servei de visats. Pot realitzar-se de 9 a 1 i de 4 a 6:30 hores cada dia. Laboratori d'Assaigs. Carretera Antiga de Vidreres.PoIígon industrial. Illa Q. Nau, D. Número 18, 17310 Lloret de Mar. Telèfon: 972/ 37 1223.Fax:972/37 1015. N
O
T
A
La redacció demana disculpes al lecior pels erroni apareguis a la pàgina número 11 de L'INFORMATIU anterior, deguts a errades de maquetacid.
A
d'Estructures de Fusta, or- darrers Intercanvis Internaganitzades pel Servei Reha- cionals. bilitació tindran lloc els dies •Dimarts 21 de gener. "Budapest, un eixample de! XLX". 4, 5, 6 i 7 de març. Les comunicacions definiti- •Dimarts 28 de gener. "Construcció i oficis tradives -els resums de les quals cionals a la ciutat de Fes ja han estat entregats-, cal (Marroc)". que es presentin abans del • Dimarts 4 de febrer. "Atlas 14 de febrer. informatitzat de Béns CultuCoordinador: Ramon Graus. rals a la Calàbria (Itàlia)". Servei d'Informació. Tots els actes tindran lloc a Planta baixa. les 7 del vespre. Sala d'Acies. SESSIÓ DOCUMENTACIÓ Primera Planta. Presentació de la nova Classijlcació de Matèries. Dilluns dia 27 de gener a les 7:30 de la tarda. Sala de Conferències. Primera planta. ACTES INTERCANVIS INTERNACIONALS
Actes de presentació dels
Delegació d'Osona,
Plaça Major, 8 - 08500 Vic. Telèfon: 885 26 11 ESPAI ANAR I TORNAR
Instal·lació "Fragment de qualsevol cosa".. Instal·lació de l'artista Noel Tatú que romandrà oberta fins al 31 de gener. Horari: de 9 a 21 hores. Vestíbul de la planta baixa.
DELEGACIÓ D'OSONA
PREMIS REHABITEC
Instal·lació del Grup Helicón, format per Robert Meyeri Willem Nel amb el títol "Silenciosa Inocència". Romandrà oberta de 1' 1 al 25 de febrer. Horari: feiners i festius de 19 a 21 hores (els dilluns tancat).
2"" Convocatòria dels Premis Rehabitec-92, a ta millor obra de rehabilitació. La data límit de presentació de la documentació és el dia 31 de gener. Informació: ITEC, WeIlington 19 - 08018 Barcelona. Telèfon: 309 34 04.
JonUdi Coirni dd CoUtll d'ApaitlUdon
INFORMATIU
:TABU, COHKE CTACIÓ:
J. Ml·lú UílltJ l Cu DOCUMENTACIÓ:
f. Xavier Bintijf i R
StnmCo
IMPRESSIÓ! Romiíjnf S A DIPÒSIT LEGAL: B-ilMS-l Wl
i l i rejroJgmí dtli uctalli piNktu
L Els arquitectes tècnics poden elaborar projectes Nombroses sentències del Suprem i de tribunals autonòmics No existeix cap reconeixen les atribucions. monopoli professional Les atribucions no haurien de ser motiu de conflicte entre professions. La "revolució" que va representar la Llei 12/1986 sobre atribucions dels arquitectes i enginyers tècnics consisteix a reconèixer la plenitud d'intervenció en l'àmbit de la seva especialitat sense cap altra limitació quantitativa que les derivades de la formació i els coneixements de les tècniques de la seva titulació. Tampoc no es poden establir situacions de dependència en el seu exercici professional respecte d'altres tècnics universitaris. Cada vegada més les sentències, tant del Tribunal Suprem, com dels Tribunals Superiors de les diferents comunitats autònomes venen definint un àmbit competencial derivat de la Llei í 2/1986 amb un ple reconeixement de la capacitat dels arquitectes tècnics per a elaborar projectes. Canvis d'us, adaptació de locals i reformes d'habitatges i edificis són les actuacions més àmpliament reconegudes així com la reparació i substituxió d'elements estructurals dels edificis. La limitació derivada de les actuacions que requereixin projecte arquitectònic obliga els tribunals a mantenir el criteri del mètode de "casos", és a dir, l'anàlisi de les condicions que concorren en cada obra. Una sentència del Tribunal Suprem de 30 d'octubre del 1991 dóna la raó a l'arquitecte tècnic que va projectar les
obres d'acondicionament d'un local obert al públic, amb canvi d'ús. distribució interior, escalade comunicació, construcció de finestrals i aparadors en façana, etc. considerant que les obres, si bé modifiquen la composició del local, no alteren la configuració arquitectònica de l'edifici. També, darrerament diverses sentències han reconegut el dret a realitzar projectes de naus agrícoles, ja que al no ser competència exclusiva dels arquitectes, els arquitectes tècnics no es poden trobar en una condició inferior a la resta de tècnics de grau mitjà. Finalment, el Tribunal Superior d'Andalusia a més de reconèixer el dret a la realització d'un projecte de legalització de nau agrícola, condemna l'ajuntament corresponent a abonarà l'arquitecte tècnic els honoraris devengats. •
La Revista Jurídica de Catalunya en el seu número 4/1991, publica un article de E. Lecumberri, magistrat ,i F.J. Llovera, catedràtic de laUPC i director de l'Escola, sobre competència dels arquitectes tècnics en la redacció d'instruments urbanístics. L'anàlisi de dues sentències, una en contra i una altra a favor, referides a redacció de projecte d'estudi de detall, urbanització i reparcel.Iació i a projecte de delimitació de sòl urbà, permet als autors arribar a les següents conclusions: a) no existeix un monopoli competencial de l'urbanisme per part d'una professió determinada; b) les atribucions professionals dels arquitectes tècnics són plenes en l'àmbit de la seva especialitat; c) les tècniques urbanístiques exigeixen la intervenció d'equips pluridisciplinars; d) la titularitat de l'elaboració del projecte correspon a l'Administració i, per tant, el conjunt de documents elaborats pels diferents professionals no poden ser considerats en sentit estrictament jurídic com a projecte tècnic.
Una assegurança per a tots els col·legiats Tots els col·legiats disposen d'una assegurança de responsabilitat civil professional que cobreix les reclamacions que es produeixin durant aquest any 1992 en relació amb qualsevol obra o treball acabat o en vies de realització, sempre que hagi estat visat. El Col·legi assumeix amb càrrec al pressupost de 1992 l'import total de la prima corresponent per donar una cobertura basicade 10 milions de pessetes atots els col·legiats, sense necessitat que aquests facin cap aportació directa. En el cas que al seu dia no s'hagués visat determinat treball, caldrà, si és que es vol que quedi cobert per la pòlissa, fer el tràmit corresponent de visat. La pòlissa de responsabilitat civil es renova anualment. La pòlissa cobreix els sinistres o reclamacions que es produeixen durant l'any sobre obres realitzades anteriorment o sobre obres en curs. La Junta de Govern del Col·legi recomana a tots els col·legiats que hagin dirigit obres importants que ampliïn la seva cobertura en proporció a les possibilitats de risc. Un aspecte a tenir en compte és que aquesta ampliació s'ha de mantenir anualment fins al moment en què es prevegi que no es produirà cap reclamació. •
ENQUESTA
(Vedelapàg.I)
Ha notat si hi ha crisi al sector?
Canvia la funció fiscal del Col·legi
J. L. PASCUAL I CANELLAS.
P. MOLINA MONCHO.
Col·legial núm. 2.161. Siarcttona
Col·legial núm. 5.729. fíarctlona.
V. MOYA ITORREBADELL. CoLltglal núm. J.08I. Barcelona.
De moment, no. Però els promotors es plantegen començar coses noves perquè no hi ha perspectives de vendre. Ara, cl que es va fent són les obres de les èpoques normals. La cosa no variarà mentre no es bellugui el lema dels crèdits.
j realitzar el dijous 9 de gener en el si
De la mateixa manera que es va establirque no hi hagués mediació mediació per part del Col·legi en el cobrament dels honoraris, també passa a ser un tema de directa responsabilitat del col·legial la seva relació i compliment d'obligacions amb el fisc. El Col·legi, per disposició legal, ha de facilitar, però, qualsevol informació ANTONI VILA MARTÍNEZ. que sobre un col·legiat li sigui demaCoUeginl núm. 4.811. Sani Cagat dtl Vallès. nada per Hisenda, a més de les obligaSí que hi ha crisi. Ja fa ben bé un any i cions formals de caràcter general. potser més. Des de la guerra del Golf s'ha El Col·legi es reserva el dret de demanotat que les vendes de pisos han baixat. Jo sóc promotor i crec que el refredament nar informació a Hisenda sobre les que viu arael sector durarà ben be lot el 92 persones donades d'alta en l'Impost i e! 93. La situació continuarà així mentre d'Activitats Econòmiques per tal d'actuar contra aquelles que treballin no baixin els tipus d'interès. sense estar col·legiades o amb un clar incompliment de la normativa corporativa. • Els professionals ei Jo treballo en un Ajuntament i no puc noiar-ho, però nombrosos companys m'han dil que noten que hi ha crisi. Molls arquitectes em diuen que no hi ha feina i que no [enen massa perspectives d'aconseguir-nc. Si fa un temps no donaven abast, ara han d'anar trucant a portes.
La crisi es comença a notar. I les perspectives són també de crisi, se n'eslan donant tots els símptomes: hi ha poques iniciatives perquè hi ha un estoc d'habitatges per vendre. Després d'un moment d'eufòria per construir, ara costa mollíssim començar coses noves.
iú dt'l CuLlegi, a Barcelona.
celebrada el dijous 19dedesembrede contribució bàsica de tots els col.legiats, en 1.000 pessetes. 1991 van ser; 1 .-Aprovació de la proposta de modi- Visat ficació dels articles 8, 24 i 32 dels -Despeses contractuals: 5% dels honoraris visats. Estatuts del Col·legi. Tots els acords es van prendre per -Quota sobre honoraris: 5% dels honoraris visats. El dijous 19 de desembre es va cele- brada el dijous 19 de desembre de unanimitat. S'incremenia la quota de retenció per brar l'Assemblea General Ordinària 1991 van ser: visat, que del 3% anterior passa a ser de col.Iegiatsen laqual es va presentar l.-Aprovació de l'Acta de l'Assem- Modificacions del 5%, tal com era fa dos anys. Aquesel Projecte de Pressupost per al 1992. blea General Ordinària de col·legiats de les aportacions estatutàries El mateix dia vatenir lloc l'Assemblea celebrada el 21 de març de 1991. Com a conseqüència de l'aprovació ta variació es justifica per l'augment General Extraordinària en què es va 2,-Aprovació del Projecte de Pres- del pressupost col·legial per al 1992, de l'assegurança de responsabilitat proposar la modificació dels articles supost presentat per la Junta de les aportacions estatutàries a partir del civil i per la disminució dels interes8,24, i 32 dels Estatuts del Col·legi. Govern que inclou el Compte d'Ex- primer de gener de 1992 seran les sos, com a conseqüència de retomarse tots els dipòsits per visats. plotació, Compte de Resultats i Pro- següents: posta d'Inversions per al 1992. Acords de l'Assemblea Quota col·legial Assegurança Els acords adoptats per l'Assemblea Els acords adoptats per l'Assemblea -Quota 1992: 10.000 pessetes/any General Ordinària de col·legiats cele- General Extraordinària de col·legiats S'actualitza la quota ordinària, com a de responsabilitat civil El Col·legi manté a càrrec del pressupost de 19921'import total de la prima de l'assegurançade responsabilitat civil en la seva cobertura bàsica de 10 milions de pessetes.
L'Assemblea aprova el pressupost per 1992
sa
DIVERSES APLICACIONS DE MALLES ELECTROSOLDADES PLANES I DOBLEGADES MURS PANTALLA FORMACIÓ DE L'ARMADURA
r
\t
SOUICIO1 I
" " ( H = 30a 70 cm.
B = 0.50a2m. L = 2a12m. barreslongiludinals = 0 1Oa0 25(sep. 10a30cm.) barres transversals = 06-08(sep.2Ocm.)
I "
•'
•'
•
•'<]
AVANTATGES DEL SISTEMA Estalvi d e rigldtóadors Facilitat d e transport i moviment a l'obra Amuntegament d 1 armadures poc voluminós Indeformabilltat de les armadures
Modificació dels Estatuts Han estat modificats els articles següents dels Estatuts del Col·legi: Article 8.- Es substitueix el paràgraf que diu: "Per a la col.legiació de professionals estrangers, caldrà que aquests compleixin els requisits que, en cada moment, determinin les disposicions vigents." pel següent: "Els professionals estrangers que pertanyin a la CEE es podran incorporar com a col·legiats o habilitar per a exercir quan, reunint les condicions necessàries exigides en el seu propi país, posseeixin els requisits establerts a l'Estat espanyol per a intervenir com a arquitecte tècnic. La resta de professionals estrangers, per a col.legiar-se, caldrà que posseeixin els requisits que en cada moment determinin les disposicions vigents." Article 24,-Se suprimeix del text: "Peral'exercici liberal de la professió el col·legiat haurà de figurar d'alta a la llicència d'activitats professionals i tenir coberta la seva responsabilitat civil professional per mitjà d'una assegurança concertada pel Col·legi o, mancant aquest, pel mateix col·legiat." la frase: "'...figurar d'alta a la llicència d'activitats professionals" quedant el redactat següent:
ARMADURA PRINCIPAL 0 8 a 0 25 (sep. 10 a 30 cm.) ARMADURA TRANSVERSAL; 0 6 a 0 1 6 (sep. 15 / 20 / 30 on.) SUBMNISTRAMENT EN MALLES PLANES I DOBLEGADES EN DIMENSIONS TRANSPORTABLES
COL·LECTORS, CANALS, DIPÒSITS, LLOSES FONAMENTS
"Per a l'exercici liberal de la professió, el col·legiat haurà de tenir coberta la seva responsabilitat civil professional per mitjà d'una assegurança concertada pel Col·legi o, mancant aquest, pel mateix col·legiat." Article 3 2 - Se substitueix el text: "L'assemblea general es reunirà amb caràcter ordinari dues vegades l'any, unaelprimertrimestreiraltrael quart trimestre...", quedant el redactat següent: "L'assemblea general es reunirà amb caràcter ordinari dues vegades l'any, una el primer semestre i l'altra el quart trimestre." •
Els aparelladors d'Osona creen un laboratori
Entrevista a Terrassa sobre les atribucions Carles Puiggròs, president del Col·legi, i Salvador Navarro, cap de la Delegació deí Vallès Occidental, es van enirevistarel passat lOde desembre amb l'alcalde de Terrassa i alhora president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, per tractar del reconeixement de les atribucions professionals perpart d'aquesta administració municipal. Els representants del Col·legi van plantejar especialment a Manuel Royes que s'accepti la intervenció d'aparelladors en dos punts: els permisos de legalitzacions i els projectes de naus industrials. L'alcalde de Terrassa es va mostrar disposat a parlar, si més no. del tema i va indicar que l'Ajuntament estudiarà les peticions col·legials. També va manifestar que, en la seva opinió, la regulació de les professions canviarà el 1993 en la Comunitat Europea per la qual cosa cal estudiar i preparar ja des d'ara la nova situació. Paral·lelament a l'entrevista s'ha produït un fet significatiu arran de la inauguració de la nova seu del Col .legi a Terrassa. La Gerència Municipal d'Urbanisme, va donar el vist-i-plaua la llicència d'activitats d'oficines per a l'edifici de la Delegació del Vallès Occidental, petició que anava signada per dos aparelladors. Els aparelladors del Vallès Occidental han acordat crear una comissió que negociarà amb els ajuntaments de la comarca el ple reconeixement de les atribucions professionals. •
A començaments de febrer d'aquest any podria entrar en funcionament el laboratori tècnic d'assaigs Lostec (Laboratori Osona Tècnic) que han impulsat un grup d'aparelladors í arquitectes tècnics de la comarca d'Osona, ainicialivadeladelegació del Col .legi a Vic. El laboratori es dedicarà, d'entrada, a les anàlisis de formigó fresc, encara que no es descarta que s'hi puguin realitzar anàlisis d'altres materials en el futur. Actualment, la posada en marxa del laboratori depèn de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, que és qui ha d'autoritzar l'acreditació del laboratori en l'anàlisi de formigó fresc. Loslec s'ha estructurat com una so-
cietat anònima en la qual participen directament 49 col·legials de la comarca. Hi ha l'interès, però, que en siguin accionistes tots els companys que resideixen a la zona. Aquest fet és força important, ja que la iniciativa comença aplegant més del 90% dels professionals en actiu de la comarca. La inversió inicial per posar en marxa el laboratori és de 15 milions de pessetes. El laboratori Loslec és el primer d'aquestes característiques i, segons la delegació de Vic, respon a la voluntat d'oferir un nou servei ala comarca d'Osona i, alhora, promoure la participació directa dels aparelladors en accions que donin suport a l'activitat professional. •
Claude Mathurin parlarà sobre seguretat El cicle de sessions "Els dijous de set a nou" comptarà amb la presència, el 23 de gener, de Claude Malhurin, enginyeri membre de l'AgenceQualiléConstruction de París, que desenvoluparà el tema "Higiene, seguretat i salut a les obres de construcció en la CE." Mathurin és col·laborador del Centre ScientifiqueetTechniqueduBariment (CSTB) i, és autor d'un informe sobre responsabilitats, garanties i assegurances en la construcció a Europa. La presència de Mathurin permetrà conèixer de ben a prop les accions que prepara laComuni tat Europeaper adequar la legislació sobre salut laboral en el sector en els països membres. •
Instal·lació de Noel Tatú a l'Anar i Tornar Des del 8 de gener, i fins al pròxim dia 31 la instal·lació "Fragment de qualsevol cosa" de Noel Tatú omple l'espai d'art contemporani Anar i Tomar, situat al vestíbul del Col·legi. Les quatre peces que presenta Tatú,han estat elaborades amb materials industrials com és ara el vellut, pilotes de tennis o guants. Amb la presentació de tots aquests objectes d'ús quotidià fora del seu context habitual, Tatú convida l'espectador a mirar-los més enllà del seu ús corrent. (Foto: Chopo)
Properament inici Seminaris/Cursos dirigits a:
ENGINYERS 0 ARQUITECT ÚLTIMS CURSOS O ACABATS DE TITULAR
ENGINYERIA DE MAQUINÀRIA I INSTAL·LACIONS D'ELEVACIÓ I TRANSPORT Demanar informació bàsica a: BONCOMPTE FORMACIÓ Barcelona-Telèfon 447 26 69 trucar matins
BREUS
ASSESORIA
Espanya, quart productor europeu de la construcció el 1992.
a Espanya que no va més enllà del 16%. Aquestes dades Ics va facilitar l'Institut de Tecnologia de la Construcció en la conferència d'Euroconstnictcelebradael 12 de desembre passat a Barcelona.
El fort creixement que el mercat espanyol de la construcció ha experimentat en els darrers cinc anys ha anat equilibrant el volum de producció amb la mitjana europea, fins al punt que es preveu que l'any 1992 passí a ocupar el quart lloc del ranking, amb més de 8 bilions de producció total, al darrere d'Alemanya, França i Itàlia.
Visarà Tarragona es més fàcil
El creixement previst per 1992 és de 1' \% respecte al 1991, si bé a Catalunya es preveu un augment superior a la mitjana estatal. La construcció residencial, lano-residencial i l'enginyeria civil ocupen, al mercat de laconstrucció europeu, parcel·les gairebé idèntiques, al voltant del 20% del mercat. Mentre que la rehabilitació representa gairebé el 30% del volum total amb una forta tendència a augmentar. Aquesta contrasta amb el volumdenegoci dedicata la rehabilitació
-Poden realitzar-se assaigs de control a nivell reduït en formigons de 175 Kp/cm2 ? -La nova instrucció del formigó EH91 permet, efectivament, la realització d'assaigs de control a nivell reduït en formigons d'una resistència característica, l'efecte de càlcul, de 175 Kp/ cm2, sempre que es mantinguin les Des de fa algun temps, els profes- limitacions següents: sionals habilitats pel Consell de Ca- -TC>=1,7 talunya no han trobat dificultats es- -Ciment de classe 35 o superior pecials per visar els seus treballs a -Contingut de ciment 300 Kg/m3 en Tarragona. formigons armats i 250 Kg/m1 en forCal recordar els esforços realitzats migons en massa en els darrers anys per tal d'arribar a Aquesta possibilitat permet realitzar un sistema que permeti el treball pro- determinades obres sense l'obligació fessional a qualsevol indret de Cata- d'elaborar i trencar provetes, però cal lunya sense trabes, col·laboradors o ser prudents en la seva aplicació. No recàrrecs i que van culminar, en uns es pot oblidar que aquest tipus de acords presos al Consell, amb la crea- control no és factible quan els projecció del carnet d'habilitat. tes preveuen per als càlculs un formiSembla que, amb el tarannà de la gó de Fck=l75 Kp/cm2 i TC=1,5, exinova Junta de Govern del Col·legi de gènciaque es manté igualment per a la Tarragona, s'ha donat un pas enda- pràctica totalitat de les autoritzacions vant important. d'ús de sostres unidireccionals de for-
En les estructures Què passa de ciment aluminós amb la informàtica cal vigilar la humitat professional?
JOAN CALVETIVIADER
migó armat, que es troben en el mercat. Una bona solució consistiria, doncs, a sol·licitar un formigó de 300 Kg de ciment per m3 i de resistència característica 175 Kp/cm2. També seria molt interessant que els fabricants de sostres unidireccionals aconseguissin fitxes d'autoritzacions d'ús per a un formigó d'aportacióde 175Kp/cm 2 iunic=l,7. Convé, en cas de fer un control estadístic a nivell reduït, recordar l'obligació de realitzar un control documental, organolèptic i de consistèncíaambelcond'Abrams encara que no hi hagi ruptura de provetes. Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional.
Assegurança de vida i accidents
BÚSTIA
Estic una mica sorprès de la gran magnitud que ha anat agafant el problema de la utilització del ciment aluminós i les patologies que presenta. Tots els materials de construcció utilitzats en estructures horitzontals es degraden en major o menor proporció amb la humitat. Tradicionalment passava amb la fusta i més tard amb l'acer. Ara es descobreix que la humitat també afecta el formigó i més si està preparat amb ciment aluminós, atès que en aquest cas les conseqüències són veritablement preocupants. Al meu entendre és, doncs, la humitat el que s'ha de controlar i cal assegurar ta protecció de les estructures enfront d'aquesta. Cal tenir una vigilància especial als terrats i les estructures sota teulada i, pel que fa als habitatges, a les cambres de bany i cuines.
Control de qualitat del formigó
Des de fa algun temps els col·legiats que hem seguit amb interès el tema de la informàtica professional al Col·legi ens trobem molt desassistits. Es dóna el cas que hem adquirit els programes d'ordinador preparats pel Col·legi i ara resulta que no hi ha una estructura de suport al darrera. Ara que hi ha hagut alguns canvis com ha passat amb l'augment de l'IVA o la modificació de les taules d'honoraris, qui ens actualitza els programes? Quan s'ha de demanar alguna ajuda no hi ha ningú al Col.legi que respongui a la nostra demanda. F.V.
LA SEVA OPINIÓ** ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi CoLlegi, pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement.
Com a conseqüència de l'aprovació del pressupost col·legial, tots els col·legiats disposen d'una assegurançade vida d'un milió de pessetes,sigui quina sigui la seva edad, i també d'una assegurança d'invalidesa total i permanent (aquesta solament fins als 65 anys) per la mateixa quantitat. També tots els col·legiats disposen d'una assegurança d'accidents que siguin causa de mort o d'invalidesa total i absoluta per un import d'un milió de pessetes, acumulable a l'anterior. D'altra banda, al marge de la cobertura anterior, el Col.legi ha contractat una pòlissa voluntària de vida i accidents que permet ampliar la cobertura donada pel Col.legi i que atorga el dret a una desgravació del 10% de la prima en la quota de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Les primes anuals per a cada milió contractat (impostos inclosos) són: Vida Fins n 35 anys
Accidents 1.500 pessetes
De36a4Oonys
2.000 pessetes
De 41a 45 anys
3.500 pessetes
De -16 a 50 anys
5.50OO pessetes
De 51 a 50 anys
8-500 pessetes
De 56 ü 60 anys
14.000 pessetes
De 56n 65 anys
22.500 pesselL-s
Prima per cada milió contractat ï per a qualsevol edat. 700 pessetes
•itl'ficala anul·lar aiacemipotutaaUumtdas. Per ala dota coLltitotMapl*
*
D'aquesta pòlissa també en poden gaudir els familiars i col·laboradors. En aquest cas, l'escalat de primes segons l'edat té un increment del 10% nteressades afer l'ampliació, ha hauran de Secretaria del CoUegL Quarta planta.
L
DEMANDES
LI BRE S
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL DUUHDESUBUDISfMnUL'II H H H M M I I H TODCOfM» Vegi's el signi fica! de la simbologia indicada al costat del número de referència; * Els col·legiats que els interessi poden demanar al Servei les dades per poder conlactar amb l'empresa.
Consulting d'arquitectura a Manresa
BELLMUNT I RIBAS, Rafael Manteniment Urbanització: fitxes/redacció: Rafael Bellmunt i Ribas i Nativïdad Casado Martínez. — Barcelona : Instituí de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC, 1991. Es publiquen dos models de fitxes: D'una banda fitxes d'obres d'urbanització: condicionament del terreny, paviments, mobiliari urbà, etc. Amb les possibles patologies, operacion s de mantederacions sobre la vida útil dels clements. D'altra banda, fitxes d'instal.lacions urbanes: sanejament, enllumenat, telefonia, energia, elc. Es considera la vida útil i les operacions de manteniment en cada cas i es fa referència als tècnics responsables d'aquesL
LOS BIENES INMUEBLES
RECENT TITULAT
Important empresa d'inspecció i control en immobiliària i obra civil
per col·laboració en treballs de despatx: am laments, memòries, djsseny assistit per ordinador. Formació a càrrec de l'empresa. In prescindible calaià escrit i coneixements d'informàtica. Jornada flexible. Sou a negociar, segons dedicació, 2-5.500.000 brut/any. Interessats enviar currículum vitae i fotografï; recent al Servei de Promoció i Mercat de Treball, indicant la referència, a: Universitat de Barcelona Convocatòria de concurs per cobrir una plaça d'aparellador. Publicat al DOGC núm. 1535 de data 30. 2.9
ARQUITECTE TÈCNIC
TÈCNIC COMERCIAL
per inspecció tècnica d'obres, control de malerials d'edificació i assessorament en control de qualitat i sol.lucions constructives. No cal experiència. Es valorarà franets i/o anglès. Cal comet de conduir 1 vehicle propi- Jomada oficial. Contracte laboral d'un any pmrrogable. Sou a convenir.
per participar en el desenvolupament ï comercialització del producte. Es valorarà experiència de 2 a 5 anys. Edat de 25 a 35 anys. Jomada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogable. Sou: 2.520.000 brut/any negociable.
Rcf: 4.891'
Empresa nacional de comercialització de vidres especials
Important comercial del vidre. Divisió vidres plans per construcció
Constructora d'estructures metàl·liques i naus industrials
Ajuntament de Mataró
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
per imp u Isar 1 a ve nda de vidres plans per construcció per mitja de distribuïdors a escala nacional. Cal experiència de 2 a6 anys. Preferible amb coneixements d'alemany i/o anglès. Jomada oficial. Contracte laboral. S ou: 4.500.000 brui/any orientatives. segons vàlua del candidat, i vehicle de l'empresa. Rtf: 4.893"
per promocionar la venda de vidres per mitjà de distribuïdor i tècnics prescriptors i organismes oficials. Cal experiència mfnima de 2 anys amb coneixements del mercai. Disponibilitat per viatjar per tot cl territori nacional. Jomada oficial. Contracte laboral. Sou orientatiu: 4.500.000 brut/any negociable segons
TÈCNIC D'OFICINA TÈCNICA I OBRA
per l'any 1992. Set vacants de tècnic mitjà o aparellador. Publicat al DOGC
per càlculs, pressupostos, amidaments i control d'obres. Es valorarà experiència en construcció de naus industrials. Cal carnet de conduir i vehicle propi. Edat maxima35anys.Contractelaboraldesis
núm. 1530 de data 16.12,91 i al BOP núm. 302 de data 18.12.91. Convocatòria i bases per cobrir places d'arquitecte tècnic o aparellador mitjançant oposició. Publicat al BOP núm. 304 de data 20.12.91 i DOGC núm. 1537 de data 3.1.92.
Estudi d'arquitectura tècnica a Barcelona
Empresa internacional de cobertes i naus metàl·liques
AJUDANT COL·LABORADOR TÈCNIC per realitzar dictàmens i valoració d'immobles a la zona del Maresme i província de Barcelona. No cal experiència. Jomada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir segons vàlua.
Laboratori d'assaigs de construcció a Terrassa
Los bienes inmuebles: aspeclos jurídícos y económicos de su valorarien I Jesús Moral Gon-
Empresa de construcció amb prefabricats metàl·lics
Rcf: 4.904 •
Rtf: 4.897 •
MORAL GONZALEZ, Jesús
• • Demandes amb pre-selecció. Per entrar en el procés de pre-sclecció, cal estar inscrit al Servei de Recerca Acliva de Treball. Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Rcf: 4.894 •
TÈCNICS COMERCIALS per promoció, introducció i venda de productes a Ics comarques de Barcelona i la resta de Catalunya. Es valorarà experiència. Dedicació exclusiva. Retribució en funció de resultats.
Rcf: 4.898 *
Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa
Sou: 2,7-3.000.000 brut/any.
Rcf.: 4.892'
OFERTA D'OCUPACIÓ PÚBLICA
Rtf: 4.89S "
Rtf: 4.896'
Promotora • Constructora a Barcelona
Estudi d'arquitectura a Barcelona
RESPONSABLE D'ESTUDIS ECONÒMICS
COORDINADOR D'OFICINA TÈCNICA
mitjançant sistema informàtic. Contacte amb industrials del sccior per obtenir preus i sistemes consiruciius. Cal experiència mínima de 2 a 5 anys en amidamenls i pressupostos. Jomada oficial. Contracte laboral indefinit previ pe node de prova. Sou: 3,5-4.000.000 brut/any negociable.
per organitzar el treball de delineació. confecciód'amidamcnisipressupostosi detalls constructius. Cal experiència minima de 1 a 2 anys i entendre català. Jornada oficial. Sou: 3.500.000 brut/any negociable.
Rtf.: 4.899"
Rcf: 4.900 • •
Empresa nacional de sostres i divisions mòbils
Constructora d'obra pública
DIRECTOR TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
TÈCNIC COMERCIAL
CAP D'OBRA
de luboratori per control i coordinació d'assaigs d'obres a Barcelona província (sobretot Vallïs Occidental). No cal experiència. Jomada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir.
per elaboració d'informes urbanístics i emplaçament de llicències sobre la cartografia de la ciutat. Es valorant experiència. Jomada oficial. Contracte laboral de 6 mesos. Sona convenir.
per visitar i assessorar clients a tol Catalunya. No cal experiència. Imprescindible cornet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos. Sou: 2-2,500.000 brut/any.
amb experiència en obra civi! preferentment. Jomada oficial. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Sou: 3-5.000.000 brut/any, en funció d'experiència.
Rtf.: 4.907 •
Rtf.;-4.905'
Rcf.-4.902 •
Rtf.: 4.906—
Ariel, 1991. Els diferenls plans d'Ordenació Urbanística i la nova Llei del Sòl són la basc de treball per a la valoració de tota classe de béns immobles en els dretsfiscal,civil, administratiu i forense. L'estudi general de cada figura i els diversos casos pràctics i exemples resolts són una eina important a l'hora de redactar qualsevol informe de taxació segons quina sigui la seva finalitat. Informació elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart de Construcció iArquitectura, on es poden consultar aquestes monografies.
PETITS ARQUITECTE
S'ofereix arquitecte amb nocions de topografia per a col·laborar de manera esporàdica amb aparellador o topògraf. Desitjaria perfeccionar-se en la tècnica. a canvi de la seva col·laboració desinteressada.
Pere Martínez Soler Telèfon: 209.66.27 (lot el dia)
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix pern la realització de topografia informatitzada amb sistemes CAD. replantejaments, anivellaments, cubteacions, del imitacions, ai xi com per a control i treballs d'obres. Taller Topografic-2. S.L. "COSTA" Carrer Bailèn. 95 Tel.: 257.05.46 - Fax: 207.66,63 (Joan Cosia)
ANUNCIS RESERVI El SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, oferies de treball; la secció Petits AnundsW permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIU mitjançant una senzilla trucada telefònica i a un cost muiim: Si vostè és col·legia! només ]í costarà 1.000 pessetes. Per als no col·legials, el cort is de 5.000 pessetes i, en cas que sigui estudiant, li coturt 3.000
Informada i inscripdí: Elisenda Pucurull, telèfon: 209.8199, extensió 284. De dilluns a divendres, de 12 * 20 hores.
Jk
LA FOTO
EL SAC Josep Maria Valen i Ferret or Generat de Í'ÍTEC
L'Institut de Tecnologia de la Construcció (TTEC) ha esdevingut una entitat pluridisciplinar i de prestigi dedicada a la millora del sector de la construcció. El Patronat de l'Institut ha acceptat la petició de Valeri de deixar el càrrec de director que exercia des de la seva fundació, l'any 1978. Un sac de calç per a Josep Maria Valeri que hadirigit durant 13 anys la institució en una línia continuada de creixement i superació.
Magí Miracle i Gubern Membre de la Junta de Govern de Premaat
Magí Miracle, col·legiat de Barcelona, ha estat nomenat comptador de la Junta de Govern de la Previsió Mútua, càrrec que començarà a exercir a partir del mes de gener. És aquest un primer pas per comptar en un futur amb un president català a la Mútua? Un sac de calç per Magí Miracle que ha manifestat repetidament la necessitat d'adaptar la institució a la realitat del professional d'avui.
Josep Lluís Gallego i Ferruz Negociat de Cèdules d'Hiibitabttitat de Barcelona
L'aplicació del decret sobre control de qualitat ha acabat convertintse, a Barcelona, en un greu problema de tramitació de papers per a l'obtencióde la cèdula d'habitabilitat. Aquesta situació sembla que ha millorat des que Gallego ha assumit la responsabilitat a la finestreta dels Serveis Territorials. Foto: Chopo
Un sac de calç per Josep Lluís Gallego que amb una actitud més oberta permet tornar a situar el tema del control de qualitat en la seva perspectiva real.
Trobarà la tarifa adient ?
La s< lucion para la junta de dilata cion ei estrücturas de Hormiaon ar nadó GOU CARCmS TRANSVERSALES ELEVADA5
fncuentro f orjodo/pilor s vip/pJcr, Lo epturión de una mtniulo te ha tuprimido coloundo "Guions" CRET.
l u «tnxturu dupikadal, hWi cama porti»! dobla, mvrai doUei, d e poed» w suprimid» mtdnnhi la müiutión de les ' G ^ j o n i ' CÍH
>ELEC ACIC NES
La professió evoluciona dins d'una conjuntura favorable (Vedepàg.I) L'evolució anual dels honoraris en la dècada 19801990, prenem 100 com a base dels honoraris de 1983, ens permet avaluar la progressió dels darrers anys tant pel que fa a honoraris com a pressupostos. Malgrat altres indicadors que alerten sobre la incertesa del moment, cal pensar que. per l'activitat que registra la professió, laconjunturahaesiat marcadament favorable. El mateix es pot dir, i amb un increment important, si l'evolució dels honoraris es calcula amb el valor relatiu d'una pesseta de 1983 i el seu poder adquisitiu al llarg dels anys. Més independència professional La distribució d'honoraris segons la tasca desenvolupada permet valorar com, en tot un conjunt de treballs, l'aparellador pot actuar ara amb una important independència i sense haver de compartir forçosament el treball amb d'altres tècnics. La Llei d'Atribucions ha esdevingut un factor favorable per a l'evolució de la professió, si bé, els honoraris directament relacionats amb la seva aplicació representen un 5% del total. Cal destacar Pescassa proporció entre aquest resultat en pessetes i l'esforç que esmercen algunes corporacions d'arquitectes per dificultar-ne l'aplicació.
I
161 202 11B 111
94
90
100
94
1*5
I i I 1í li
Nombre de col·legiats . a Barcelona (Dades novembre de 1991) - Residents: 4.400 - No residents: 225 - Col·legiats de Barcelona que tre ballen també a d'altres col·legis de Catalunya: 491 - Habilitats procedents d'altres col·legis de Catalunya: 83
L | |
•11 I I"
Factors del canvi en l'exercici professional
primer treball o millorar el que ja tenien. És significatiu que a través de la borsa de treball del Col·legi es produeixi un augment de la oferta d'aparelladors malgrat no es detecti una situació d'atur. Els llocs de treball de l'aparellador també evolucionen. Mentre que abans es parlava exclusivament de la feina de direcció a peu d'obra o la col·laboració en estudis d'arquitectura, ara abunden noves tasques que han aparegut amb la mateixa evolució del sector. Actualment cal parlar d'economia, gestió d'obra i coordinació tècnica, i d'aparició de nous llocs de treball en empreses no vinculades directament al sector però que disposen d'un patrimoni immobiliari que és necessari gestionar, rehabilitar, mantenir o transformar.
Alguns dels factors que han propiciat canvis significatius sobre el tipus d'exercici professional han estat els següents:
1.-Adaptació progressi va del treball tradicional entès com a realitzat pràcticament només des de la direcció d'obra a noves fórmules en la prestació de serveis de recent aparició. 2.-Aplicació de la Llei d'Atribucions de 1986. Tot í laconflictivitatque va provocar inicialment, s'han anat mostrant aspectes positius com és el reconeixement reiterat i ja consolidat d'un camp de treball propi de la professió, que sota el títol genèric d'intervencions parcials, engloba obres de reforma, Sense eufòria però també sense atur reparacions, canvis d'ús i rehabilitacions. Les dades de contractació en règim laboral cor- Balanç positiu i expectant responents al 1991 indiquen que la xifra de de- Les dades de contractació de tècnics i de visat 3.-Reconeixement específic de la competència per areaUtzardeterminadestasques.comaconseqüència mandes de professionals no s'han incrementat sig- d'habitatges mostren que ens trobem en un moment nificativament però tampoc no reflecteixen un des- en què s'està a l'expectativa. En qualsevol cas, de l'acceptació de la plena competència professiocens sensible en la contractació en relació amb la l'activitat no es preveu fàcil en un futur immediat, nal. Aquest és el cas de l'estudi de seguretat, el que s'havia registrat el 1990. al contrari de com havia estat fins fa ben poc quan programa de control de qualitat, els certificats d'habitabilitat pera segona ocupació o els informes Alguns indicadors mostren que no hi ha l'eufòria es contractava en un clima d'eufòria. sobre valoracions hipotecàries. que hi havia anteriorment. Les dades de què disposa Cal fer, però, una valoració positiva de la situació 4.-Increment de l'actuació de l'aparellador com a el Servei de Promoció i Mercat de Treball indiquen de la professió, tant pel que fa al creixement de assalariat d'empreses de serveis, gabinets una davallada del nombre general de demandes de l'activitat professional durant 1991, com de la pro- d'enginyeria, empreses immobiliàries o l'exercici les empreses promotores. En canvi, augmenta, per gressiva conversió, en els darrers anys, de la direc- en associació de professionals segons diverses fórexemple, la contractació en les empreses de mate- ció d'obra en una feina que es complementa cada mules de societat. L'augmentd'aquestes modalitats rials de construcció. vegada més amb una tasca de gabinet, qualitat que de treball es produeix en general en els períodes de Pel que fa a les ofertes, és una dada important que, aporta una moderada dosi d'independència i ajuda més activitat del sector, tal i com ha passat en els malgrat que no hi ha encara atur, augmenta quasi en a configurar un espai propi d'actuació entre els darrers anys. un 20% el nombre de col·legiats que volen un professionals del sector. % HONORARIS VISATS DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS 1990 2°" Sem.
T'Sem.
2°" Sem.
T"Sem.
2°" Sem.
Edificació residencial
65
58
54
53
53
Edificació industrial
8
15
17
16
17
17
12
14
13
14
Reformes Obres menors
6
3
3
3
3
Estudis de seguretat
1
6
8
9
8
Varis
3
6
4
6
5
Les dades amb què s'ha irehallal per a la redacció d'aquest informe han estat proporcionades per l'oficina de vhats. el servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Assessoria Professional.
Comentaris sobre la nova norma NBE QB 90 (II)
Impermeabilització de cobertes amb materials bituminosos 6. Controls de qualitat
l'ús que s'ha previst en el projecte. És freqüent que cobertes visitables però no transitables es converteixin en llocs d'esplai o, més sovint, en magatzem de llenya o d'estris diversos (bombones de butà, mobles vells, bicicletes, etc.) Això, lògicament, pot perjudicar i moll la impermeabilització. En qualsevol cas, si es vol donar un nou ús a la coberta, caldrà prendre mesures per protegir la impermeabilització i assegurar-se també que el conjunt de la coberta té prou resistència per a admetre la sobrecàrrega.
6.1 Materials Tots els productes d'aquesta norma han d'estar homologats. No n'hi ha prou, doncs, que el fabricant asseguri que els seus materials compleixen la normativa, cal que algun organisme autoritzat acrediti aquest compliment. La direcció facultativa, a més, pot comprovar les característiques dels materials rebuts. Enlal cas, els assaigs de control hauran de fer-se seguint les normes UNE corresponents. Quan el material a utilitzar tingui un Distintiu de Qualitat homologat pel MOPU (per exemple, el Segell de Qualitat INCE o el Distintiu AENOR), aquest control podrà quedar limitat a la identificació del material. 6.2 Execució La direcció facultativa ha de controlar l'execució correcta dels treballs i, si ho creu convenient, pot exigir una provade servei de la coberta per comprovar l'absència de defectes a la impermeabilització.
Per exemple: . la neteja de sediments que l'aigua hagi pogut arrossegar . l'eliminació de vegetals . la retirada de neu . el repàs de les impermeabilitzacions autoprote gides Es pol concloure que aquesta NBE QB-90, que hem intentat comentar d'una manera molt resumida, representa un pas molt positiu per ala millora de les cobertes en general i de les impermeabilitzacions en particular. A mesura que s'anaven publicant les normes UNE que formen el gruix d'aquesta NBE, imoltespecialmentdesprésdel'apariciódelaUNE 104-402 que fa referència als sistemes d'impermeabilització, ja va apreciar-se una progressiva millora en la qualitat de les impermeabilitzacions amb materials"biluminosos. No cal dir que, durant l'any transcorregut des que s'ha aprovat la NBE, la millora de la qualitat ha estat més que notable. Així doncs, malgrat algunes mancances i petits defectes, que podrien ser objecte de comentari en futures ocasions, creiem que el balanç d'aquesta nova normativa és força positiu. •
7. Ús i manteniment Aquest és potser el capítol més nou dins la normativa sobre impermeabilitzacions. No n'hi ha prou amb què la coberta reuneixi tots els requisits quant a qualitat dels materials i correcta execució. La llei parteix del supòsit que aquesta partida, com tantes altres dels edificis, requereix uns treballs de conservació i, naturalment, que l'ús que se'n faci sigui l'adequat.
ALÍCIA GAVIN LASHERAS JOSEP M. MINOVES [ PRATS DANOSA IStrERME,\BIUZANTF,S
7.2 Manteniment La norma no es limita a esmentar que les cobertes necessiten un manteniment, sinó que especifica una sèrie de revisions periòdiques i de treballs concrets a realitzar. Alguns d'aquests treballs són de sentit comú, però l'experiència demostra que no sempre es realitzen, malgrat la seva evidència.
7.1 Ús No sempre l'usuari fa servir la coberta d'acord amb
Aclariment sobre la informació apareguda a la primera partd'aquesl article Les temperatures ambientals mínimes de treball per l'execució de les cobertes són: + 5° C per a les làmines de base oxiasfalt 0° C per a les lamines d'oxiasfalt modificat - 5° C per a les lamines de betum modificat
Un servei per a la promoció i la plena ocupació dels aparelladors i arquitectes tècnics
no n
SERVEI DE PROMOCIÓ , I MERCAT DE TREBALL
ENTREVISTA
Josep Maria Valeri
"L'ITEC ha de continuar sent el punt de trobada del sector" La notícia es va produir a finals de 1991. Josep Maria Valeri director de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC, deixava el càrrec després de 13 anys. L'home que havia conduït la institució des dels seus modestos orígens fins a la gran realitat actual passava al sector privat per decisió pròpia i muntava un despatx professional. Aquest aparellador, que es proclama un entusiasta del treball pluridisciplinar, deixava de preocupar-se pels mil milions de! compte d'explotació de l'ITEC, segons dades de 1991, i s'instal. lava en un despatx del passeig de Sant Joan des d'on ha començat a treballar pel sector de la construcció juntament amb enginyers, arquitectes, advocats, economistes... Del passat i del present de l'ITEC i de la seva pròpia activitat professional en parla tot seguit. Foto: Chopo — La decisió de deixar el càrrec de director de l'ITEC ha estat una opció personal. Per què pren aquest determini en el que és potser el moment més brillant de l'institut? — El 1978, quan es va crear l'ITEC, vaig agafar la responsabilitat de dirigir l'institut exclusivament per posar-lo en marxa. Al cap de 13 anys penso que aquesta feina ja es pot considerar bastant feta... Mai no vaig pensar que m'hi quedaria per sempre. Si ara l'instílui esià en un bon moment, també és una ocasió adequada per a deixar-lo. — Quin balanç fa de l'ITEC en aquests 13 anys de vida sota la seva direcció? — El balanç ha de ser, d'entrada, positiu. Projectar una cosa que no existia i consiruir-Ia de bell nou és una tasca important i engrescadora, perquè jo crec que la feina feta ha calal en el sector. Només a toc d'exemple, l'ITEC va fer els primers estudis de base que permeteren, després, que la Generalitat dictés el decret que canvià la cèdula d'habitabilitat, la feina terminològica i la de suport a la normalització lingüística, la campanya
"Mai, I ai no vaig pensar
que em quedaria per sempre " d'informàtica a la construcció, l'estandarització dels quadres de preus i les recomanacions per a la diagnosi i per a la teràpia dels sostres de ciment aluminós, (d'ara mateix). D'altra banda, des del punt de vista d'organització dir només que en l'actualitat l'ITEC ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats, té més de 100 persones fixes en plantilla, encarrega treballs a 50 professionals i que el 1991 ha tingut un compte d'explotació de 1.000 milions de pessetes amb uns recursos propis, és adir capital més reserves, de 350 milions. Davant d'aquesta realitat, doncs, el balanç és forçosament positiu, en especial, si tenim en compte que l'ITEC va començar amb molta bona voluntat però amb poca cosa més. Finalment dir que l'ITEC és una
instituciópluridisciplinarque té plena independència econòmica i també política. — Considera que va ser encertada la idea inicial del Col·legi de crear l'ITEC i de convertir-lo en un instrument de tot el sector? — És que no hi ha pas un altre camí. La idea va ser plenament encertada. Segons quin tipus d'institució s'hagués creat no hauria estat viable. L'èxit comença en concebre l'institut com un ens del sector i per al sector; així, en l'acte fundacional hi participaren ja tots els col·legis professionals del ram, les organitzacions empresarials, l'Administració i la Universitat Politècnica. Els problemes de la tecnologia de la construcció no són els d'una sola professió o un únic col·lectiu o institució. No són propietat de ningú, igual com l'aire que respirem. — Quines són les etapes clau en la història de l'institut? — En primer lloc arribar a existir com a tal, donar-se a conèixer, perfilar els objectius, trencEir el dubte de si tot plegat era una volada de coloms o una realitat amb vocació ferma i fonamentada de futur. Després, i immediatament, l'etapa de la consecució de l'autofinancament. Més tard, l'estructuració real de l'ITEC, la creació d'una maquinària interna eficaç, atenta a lots els camps, interdisciplinar. Finalment, l'expansió que ha passat per diferents moments fins a arribar a la realitat actual de tes noves instal·lacions del carrer Wellinglon. —De la seva llarga etapa de director, li ha quedat alguna recança? Considera que hi ha coses que s'haurien d'haver fet i que, en canvi, o no es van realitzar o no es van poder transformar en realitat? —Molles altres coses es podien haver fet, com és natural. Però, d'altra banda, si del meu treball com a director de l'ITEC m'hagués quedat alguna recança encara hi fóra. — Quin paper augura a l'ITEC en cl futur del sector de la construcció? —- Home, jo crec que un bon futur. Però està clar que sempre hi ha perills. L'institut s'ha anat
fent gran i és important que totes les coses que engegui siguin sempre útils pel sector, que estiguin carregades de grapa i d'imaginació. De vegades, a les institucions d'aquestes característiques els passa que realitzen molts coses, tenen molta producció i surten referències dels seus treballs a molts llocs, però tot plegat pot esdevenir estèril perquè es fruït de la burocràcia i de la manca d'imaginació. Cal que l'institut es mantingui com sempre en una actitud vigilant per no caure en una situació similar. El repte és estar constantment a la cresta de l'ona, tenir una productivitat amb grapa, útil per a la construcció. L'ITEC, si fa honor al seu nom, ha de pretendre sempre de serel lloc de trobada de tots els interessos ÍÍJ
f
L·i institut té independència econòmica i política " tecnològics del sector: professionals. Administració, empresaris i Universitat. Si ho aconsegueix té un futur esplèndid. Aquest ha estat fins ara un dels camps de batalla i no s'ha de baixar la guàrdia. — Cap a on orienta la seva activitat com a professional un antic director de TITEC? — Cap al mal de pedra, com abans, com tots aquests anys, és a dir, com sempre. Des dels meus orígens professionals he cregut en les idees pluridisciplïnars i en que qualsevol projecte necessita punts de vista diferents. Per això he creat un despatx Valeri-Consultors Associats, per treballar en temes del camp de l'enginyeria, l'urbanisme i el sector immobiliari. Aquí les feines les abordem des de tots els angles: jurídic, econòmic, tècnic i amb intervenció d'enginyers de camins i industrials, arquitectes, advocats, economistes, etc. Per altra banda, també participo en l'empresa Opsia de serveis auxiliars de la consirucció que realitza reconeixements i diagnosi, manteniment d'edificacions en general í verificació i rodatge funcional de construccions acabades abans que no hi entri l'usuari. • R.C.B.
Una sòlida vocació de servei
CAIXA DE CATALUNYA Plaça Antoni Maura, 8 - Barcelona