INFORMATIU
PRIMERA QUINZENA FEBRER 9 2
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS BonPastor,5 08021
BARCELONA Tel.2098299
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Fax4143434 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
L'arquitectura tècnica atrau les dones Dades sobre l'Escola revelen que un 29% dels alumnes de primer curs són noies i que acabar la carrera costa una mitjana de 6,26 anys
Els millors especialistes sobre la fusta, en unes jornades tècniques (Pàg. 4) El Col·legi edita el Manual de la Seguretat (Pàg. 4)
La pi
dones) van acabar la carrera el curs 1989-1990 segons les últimes dades estadístiques de la UPC. Aquesta xifra va ser de 236 titulats el curs 88-89, 130el 87-88,226el 86-87 i 247 el 8586. A partir de les dades de 1990 es dedueix que el nombre d'estudiants que aconsegueixen el títol d'arquitecte tècnic en el temps previst és tan sols del 12%. La xifra és baixa i mereix el
La nova directiva de garanties ala CE abans de fi d'any
i/
(Foto: Chopo)
qualificatiu de "lamentable" per part del director de l'Escola, Francisco Javier Llovera. No obstant, d'entre els estudis que s'imparteixen a la UPC, sols supera aquesta xifra l'EnginyeriaTècnica Agrària de LLeida, que té un 19% de titulats en el termini establert en la carrera. •
El procés d'envelliment dels edificis es coneix encara molt poc (Pàg. 5) La qualitat en la construcció davant el Mercat Únic Europeu per ALVARO GARCIA MESEGUER (Pàg. 9)
(Passa a la pàg.] 1)
SECCIONS
La Comissió Europea prepara una directiva d'àmbit comunitari sobre garanties, responsabilitats i assegurances al sector de la construcció que podria estar enllestida a finals de 1992. Segons Claude Mathurin, consultor de la CE, el promotor haurà d'oferir una garantia mínima de cinc anys per al lliurament d'una obra. Pel que fa als tècnics facultat is, la seva responsabilitat civil desennal hauriade limitar-se econòmicament en proporció als honoraris rebuts. (Passa a la pàg. 3)
La degradació del formigó per les pirites, novament d'actualitat (Pàg. 3) Presentar el projecte d'execució condiciona l'inici de les obres (Pàg. 4)
L'anàlisi dels joves que estudien avui arquitectura tècnica a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) mostra una realitat sociològica i acadèmica interessant: la presència de la dona creix quasi de forma espectacular, un de cada tres alumnes de primer és ja una noia; acabar els tres cursos suposa una permanència mitjana de 6,26 anys; els estudiants de nou ingrés superen els de l'Escola Superior d'Arquitectura; un gran nombre de joves treballa i estudia al mateix temps; i la política pràcticament ha desaparegut de les aules. L'Escola de la qual surten els nous aparelladors teniael 1991 un total de 2.005 alumnes repartits en tres cursos: 988 a primer, 605 a segon i 412 a tercer. Es, per tant, el centre més gran dels que imparteixen estudis de cicle curt a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Però malgrat l'elevada matrícula, únicament263 joves (212 homes i 51
SUMARI La responsabilitat del tècnic, proporcional als honoraris (Pàg. 3)
Agenda/ Informació
2
Breus Premsa / Bústia
6
Demandes Anuncis
7
L'Aparellagrama
8
Reportatge 11 L'arquitecte tècnic ocupa el sisè lloc de la demanda professional
4
G
IMMmMMMM SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A 9"
Programació prevista per a les properes sessions tècniques de "Els dijous de 7 a 9": • Dijous 6 de febrer: "Criteris per a l'elecció de material aïllant", a càrrec de Josep Soler i Bonet, arquitecte tècnic de Poliglàs. • Dijous 13 de febrer: "Aplicació i revestiments prims de façana", a càrrec de Joan Camps i Casanovas, cap d'obres d'Adigsa. • Dijous 20 de febrer: "La necessitat del manteniment dels edificis", a càrrec de Michel Jouvent, delegat general d'Apogée-Perigée de París. • Dijous 27 de febrer: Sessió de vídeos de Seguretat i Higiene. Les sessions 2a. i 3a. del mes tenen un cost de 1.500 pessetes, per a totes aquelles persones que no estiguin inscrites en el curs complet. La la. i la 4a. sessió tenen caràcter gratuït. Horari: de 19 a 21 hores. Sala d'Actes del Col·legi. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. D I A G N O S I , PATOLOGIES I REPARACIÓ D'ELEMENTS DE FUSTA
Exposició "Diagnosi, patologies i reparacions d'elements de fusta." Exposició patrocinada per la UNESCO, en la qual es recullen els estudis i experiències més interessants sobre la fusta que s'han realitzat els darrers anys a Itàlia.
E
Inauguració: 18 de febrer, a les 19.30 h. Romandrà oberta de! 18 de febrer al 20 de març. Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i de 17 a 20.30 h. Sala d'Exposicions. Planta baixa.
N
D
INFORMACIÓ
A
flexió sobre les solucions presentades. Es realitzarà del 30 de març al 15 de maig d'enguany. Informació: Serveis Tècnics. Tercera planta.
Informació i inscripcions: UPC, Diagonal 647. Telèfon: 401 67 21. REHABITEC'92
DELEGACIÓ D'OSONA
Instal·lació del Grup Helicón, format per Robert Meyer i Witlem Nel amb el títol "Silenciosa Innocència". Romandrà oberta fins al 25 de febrer. Horari: feiners i festius de 19 a 21 hores (els dilluns tancat). Delegació d'Osona, Plaça Major 8-Vic. Telèfon: 885 26 11.
Jornades sobre Diagnosi, Patologies i Reparacions d'Estructures de Fusta. S'ha previst estructurar les sessions en dues parts: • Conferències de caire teòric per aportar criteris generals d'intervenció. • Presentació d'experiències professionals concretes. Organitzada pel Servei Rehabilitació i el departament de Cultura. La matrícula és de 65.000 pessetes, i inclou documentació, "coffee-breaks" i dinars. Es desenvoluparan els dies 4, 5, 6 i 7 de març. Lloc: Sala d'Actes. Inscripcions:Servei d'Informació. Planta baixa.
DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició pictòrica de Pep Sallés Mauri. El nou espai d'art contemporani del Vallès Occidental, acull l'exposició de Pep Sallés fins al 12 de febrer. Horari: Dimarts i dijous de 9 a 13, Íde6a9hores. Dilluns, dimecres i divendres de 6 a 9 hores. Delegació del Valies Occidental, carrer de Sant Francesc, 18 - Terrassa. Telèfon: 780 11 10.
NOVES COL·LABORACIONS INTERNACIONALS
Convocatòria de pre-inscripció per participar en els intercanvis internacionals de rehabilitació i restauració. Poden inscriure-s'hi estudiants i professionals de l'arquitectura i la construcció. La data límit de la pre-inscripció és el 2 d'abril. Informació i inscripcions: Servei Rehabilitació, (Ramon Graus). Tercera planta.
"Rehabitec-92", 3r Saló de la Rehabilitació. Se celebrarà de V1 de març al 5 d'abril a la Fira de Barcelona. 2a Convocatòria dels Premis Rehabitec-92, a la millor obra de rehabilitació. La data lími de presentació de la documentació és el dia 20 de febrer. Informació: ITEC, Wellington 19 - 08018 Barcelona. Telèfon: 309 34 04. SALACONST'92
El Salón Andaluz de la construcción, organitza unes jornades tècniques sobre el tema "Tres ciudades, tres acontecimientos". Se celebraran els dies 13 i 14 de febrer a Granada. Informació: Ifagra. Apartat 958- 18080 Granada. Telèfon: 958/81 03 II. SESSIONS HABITATGE
SOLUCIONS CONTRA L'ALUMINOSI
Mostra de "Solucions de reparació de sostres amb biguetes aluminoses". • Selecció de solucions de reparació de les estructures afectades per Yaluminosi. % Sessions de debat i de re-
Curs d'especialització d'Instal·lacions en edificis. Organitza la UPC, i se celebrarà de febrer a maig.
Exposició i Jornades Tècniques "ElNou Habitatge". Organitza la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 4 de febrer al 21 de març. Les sessions de conferències tindran lloc del 10 al 14 de febrer. Horari: Feiners de 10 del matí a 9 del vespre. Sala d'exposicions. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Plaça Nova, 5 - Barcelona. Telèfon: 301 50 00.
J o U de Coit™ «d CeUttl i
INFORMATIU
PRESIDENT:
Crlci Pui^rf, i Uuctin
SECRETARI:
Gu^ir Ojrria i Dajrea
VOCALS: OTtalM I tMrttài
dd Vdtti O o i d a u l :
). Miiü Lkiuy i PurtooaJ Ribil Deíj·do I Yuifui
Lloguer d'aparells A partir d'ara es podrà llogar des d'aquesta delegació l'aparell "'PENETROMETRE". Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76. DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
CURSOS UPC
Curs de post-grau d'Energia Solar. Sistemes actius i passius. L'inici del curs està previst per a finals del mes de febrer. Informació i inscripcions: Escola d'Enginyers Industrials de Terrassa. Telèfon: 739 81 92.
DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL
Euudi R.C JtDOCUMENTAC1Ó:
Sm-iuCollcflili
IMPRESSIÓ: Roonipií SA.
Horaris de l'oficina • Servei d'atenció al públic: De dilluns a divendres de 18 a 21 hores. • Servei de Visats: Dimarts i dijous de 9 a 13 hores. Carrer de Sant Francesc, 18, Terrassa. Telèfon: 780 II 00. COOPERATIVA
Nou horari d'obertura al públic de la Cooperativa. Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 14,30 hores. Dimarts i dijous de 9 a 14,30 hores i de 17 a 20 hores. Cooperativa. Tercera planta. NECROLÒGIQUES
Ens dol comunicar la defunció dels nostres companys: Mario Laguens Nuez, col·legiat número 953, esdevinguda el 10 d'octubre de!991,als62 anys d'edat. Francesc Sabates Armentia, col·legiat número 3.924, esdevinguda el 30 de novembre de 1991, als 41 anys d'edat. Jaume Santiveri i Gabarró, col·legiat número 2.657, esdevinguda el 12dedesembre de 1991, als 52 anys d'edat. Rosend Casasús Sarrà, col·legiat número 210, esdevinguda el 26 de . desembre de 1991, a'jj l'edat de 84 anys. ,;J
La responsabilitat del tècnic, proporcional als seus honoraris El consultor de la CE, Claude Mathurin, explica la legislació harmonitzadora del sector que prepara la Comunitat La Comissió Europea prepara una directiva d'àmbit comunitari que inclou un sistema regulador de garanties, responsabilitats i assegurances al sector de la construcció i que podria sortir publicada a finals de l'any 1992. La presència al Col·legi de Claude Mathurin, consultor de la Comissió Europea, va permetre conèixer de ben a prop les accions que es preparen per harmonitzar la legislació sobre construcció en els països membres. El promotor d'una obra hauria d'oferir una garantia mínima de cinc anys per al lliurament de qualsevol edificacióen condicions satisfactòries. Així mateix, els agents que intervenen en la construcció, com ara constructors, industrials i fabricants, haurien d'assumir una responsabilitat que comptaria a partir de la recepció de les obres i durant un termini realista de temps. Pel que fa als tècnics facultatius, aquests assumirien una responsabilitat que hauria d'estar limitada econòmicament a una quantitat proporcional als seus honoraris, el doble aproximadament. Segons Mathurin, no té sentit que els tècnics carreguin amb la major responsabilitat dels danys en els edificis. Tampoc no és bo que l'estament judicial adopti com un fet normal les condemnes del tipus "solidari" per a tots els agents que intervenen en el procés. En el nostre país aquesta situació s'agreuja encara més quan es condem-
na a vegades els tècnics facultatius precisament pel fet quedisposen d'una assegurança de responsabilitat civil. Claude Mathurin, enginyeri consultor de la Comissió Europea, va participar el passat 23 de gener en les sessions tècniques Els dijous de set a nou que organitza el Col·legi. Malhurin va parlar de seguretat i salui laboral als països de la Comunitat Europea i va afirmar que l'Estat espanyol no tindrà grans dificultats per adaptar-se a la normativa comunitària sobre seguretat en la construcció. Per una banda existeix el Reial Decret 555/86, que estableix la planificació del risc i per l'altra, el Reial Decret 84/90, que atribueix a l'arquitecte tècnic l'elaboració de l'estudi de seguretat. Nova directiva en mig any Segons Mathurin, la directiva comunitària sobre seguretat i salut laboral, que serà aprovadapel Parlament Euro-
Claude Mathurin (Foto: Chopo) peu d'ací a sis mesos, estableix com a imperatius considerar la seguretat en l'obra des de l'elaboració del projecte fins a l'acabament de la construcció, la transparència total en el tema de la seguretat en les licitacions i la normalització de les normes de seguretat. Pel que faa l'establiment de responsabilitats, i sempre segons la proposta de directiva, aquesta recau invariablement en el contractista, encarregat de
fer efectives les mesures de seguretat, mentre que el seu cost l'haurà d'assumir el promotor de l'obra. Mathurin va apuntar, igualment, la intenció de crear una Agència Europea de la Construcció que, amb la màxima independència, pugui desenvolupar sistemes homogenis de treball, investigar mètodes de treball i assessorar tols els agents que intervenen en Tacte de construir. •
La degradació del formigó per les pirites, novament d'actualitat El fenomen ja es va conèixer i estudiar a principis dels anys setanta El desallotjament de 44 famílies d'un edifici de Malgrat de Mar, aixícom les greus patologies descobertes a d'altres immobles del Maresme, ha tomat a obrir el cas de la utilització durant els anys 60 i 70 de les graves piritoses en les estructures de formigó d'edificis residencials. El fenomen, que els mitjans de comunicació ja han batejat amb el nom de "pirilosi" apareix com a conseqüènciad'haver utilitzat en laconfecciódel formigó els àrids provinents d'una cantera de Pineda de Mar, al Maresme. Aquests àrids, en contacte amb l'atmosfera i lahumitat, experimenten un procés expansiu per oxidació que esquerda el formigó i acaba posant en perill l'estabilitat de l'estructura.
Com a patologia estructural repre- en una època de gran expansió de la senta un problema greu ja que afecta comarca i de gran demanda d'àrids. el conjunt de l'estructura de l'edifici, Des del 1973 es van fer una sèrie ja siguin fonaments, pilars o sostres. d'enquestes als tècnics i es van prepaGeogràficament, el problema és força rar llistats d'edificis construïts amb localitzat, aplicat bàsicament en algu- aquest material. Alguns dels immones zones del Maresme, sí bé aquests bles avui ja han estat enderrocats. àrids es van fer servir també en alguns La sintomatologia que presenten és barris de Barcelona. complexa, si bé és fàcilment identiEl fenomen ja es va conèixer i estu- ficable, com és el cas de les fissures diar a principis dels anys setanta. La en moltes direccions en el formigó o pedrera es va començar a explotar les laques produïdes per l'oxidació l'any 1970 i a partir del 1972 els co- dels àrids. I.legis professionals van prohibir la La resistència residual d'un edifici utilització d'aquesl tipus d'àrids per a depèn del seu grau d'afectació, dels la fabricació de formigó. Això repre- coeficients de seguretat que hagin essenta un temps d'utilització de dos tat adoptats peral càlcul de l'estructura, anys i escaig, bàsicament en la zona així com de les càrregues reals que de Malgrat, Pineda ï Calella, tol i que suporta. •
Proveta de formigó afectada
Els millors especialistes sobre la fusta, en unes jornades tècniques
de les obres Els treballs de construcció d'habitatges no es podran iniciar si no s'ha fet prèviament el nomenament de la direcció facultativa de l'obra i s'ha presentat a l'Ajuntament el corresponent projecte de caràcter executiu per a l'edificació, el projecte de segurelat i higiene (si és necessari), així com el programa de control de qualitat. El I5de generes va publicarà! Diari Oficial de la Generalitat el Decret 282/ 1991 de 24 de desembre del departament de Política Territorial i Obres Públiques referent a l'acreditació de determinats requisits abans de començar la construcció d'habitatges. El decret estableix la obligatorietat de complir els requisits esmentats per aconseguir l'autorització per iniciar les obres. També estableix que la memòria corresponent als projectes d'habitatges haurà d'incloure un quadre resum que especifiqui el nombre de vivendes i la superfície útil de cadascun. Aquestes dades hauran de constaren la llicència d'obres. •
Les aplicacions de la fusta com a element estructural, així com la seva patologia, consegüent diagnosi i sistemes de reparació serà el tema que es tractaràen unaexposició i unes jornades tècniques que reuniran a Barcelona els millors especialistes. La Sala d'Exposicions del Col·legi acollirà, del 18defebreral20demarç l'exposició "Diagnosi, patologies i reparacions d'elements de fusta". L'exposició mostrarà, d'una banda, la diversitat d'aplicacions que ha tingut la fusta al llarg del temps i, de
l'altra, les seves patologies, i sistemes de diagnosi i reparació. Paral·lelament s'organitzen unes jornades en què s'analitzaran els problemes estructurals que comporta aquest material, i es donaran criteris per afrontar-les amb la seguretat i efïcàcianecessàries.Lesjomades,que es celebraran els dies 4, 5, 6 i 7 de març, les organitza el Col·legi amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Istitulo Italiano di Cultura de Barcelona i el Collegiodegli IngegneridelIaToscana. •
El Col·legi edita el Manual de la Seguretat El Col·legi ha editat un manual dedicat a la seguretat. La publicació resumeix de manera pràctica els aspectes legals, administratius i de tràmit relacionats amb la seguretat i higiene a les obres. Amb la publicació d'aquest Manual de Seguretat es vol posar una primera eina de treball al servei del professional abocat a realitzar aquestes tasques. L'objectiu és facilitar la consulta de la legislació relacionada amb el tema, recordant quines són les obres afectades, els documents que cal preparar en cada cas, les consideracions de caràcter pràctic que poden ser útils, les etapes a seguir en la tramitació al Col·legi i les responsabilitats assumides. Finalment, es dóna una bibliografia que permet la consulta de les solucions tècniques més adequades i que es pot consultar al Centre de Documentació Josep Renart. """ La publicació ha estat distribuida entre tots els col·legiats. •
LA SOLUCION ÀGIL Y DISCRETA PARA SUS CREDITOS O INVERSIONES Ú Ú Ú Ú
PRÉSTAMOS PERSONALES. HIPOTECAS l a ó 2a. DESCUENTO DE LETRAS. LEASING.
I MÀXIMO INTERÈS A SU INVERSION. IGARANTÍATOTAL. I COBRO MENSUAL (capital e interès).
El procés d'envelliment dels edificis es coneix encara moltpoc
Jordi Lleal
( Foto: Chopo)
Un exercici molt saludable per a un bon professional és efectuar una visila periòdica als edificis on ha intervingut, per exemple, cada quatre anys. Aquesta pràctica, si es porta a terme amb una certa metodologia, ajuda a conèixer el procés d'envelliment de les construccions. Jordi Lleal, arquitecte tècnic, va fer aquestes consideracions en el decurs de la conferència "Durabilitat i envelliment" inclosa en les sessions tècniques Els dijous de set a nou que organitza el Col·legi. Lleal va proposar un veritable exercici d'autocrítica després de constatar
El grup holandès Helicon exposa a la sala de Vic
alguns errors constructius que es produeixen actualment de forma reiterada i que ocasionen danys, petits però moll nombrosos, que afeclen la vida de les construccions. Per Lleal, la societat comença, en general, a ser conscient de què cal fer un manteniment periòdic de les diferents parts de l'edifici, si bé reconeix que els processos d'envelliment es coneixen encara poc, sobretot pel que fa als nous materials. Els moviments que experimenta l'edifici així com les humitats en general, segons Lleal, els factors fonamentals de degradació. •
Aparelladors del Bages i Berguedà visitaran l'Expo de Sevilla
Els dimarts, construcció
• Ü
Des del passat 22 d'octubre i fins el 24 de març, trenta companys assisteixen lots els dimarts al vespre al Curs Pràctic de Construcció, aGranollers, organitzat per la Delegació del Vallès Oriental. El programa dei curs inclou temes relacionats amb la ciència dels materials, fonaments, estructures i instal·lacions. El curs ha reunit bàsicament professionals de la comarca, si bé s'hi han inscrit també aparelladors del Vallès Occidental, Osona i Barcelona.
L'Exposició Universal és el motor de les actuacions urbanístiques que es porten a terme a la ciutat de Sevilla i que suposen una transformació radical de la seva estructura urbana i metropolitana. La delegació del Bages-Berguedà ha organitzat una visita entre el 19 i ei 23 de febrer que comptarà amb cinquanta participants. El grup visitarà les obres relacionades amb els esdeveniments que tindran lloc enguany a la capital andalusa. •
Noves solucions amb armadures electrosoidades que eliminen el problema del seu montatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra
La sala d'exposicions de la Delegació d'Osona acull fins el 25 de febrer una instal·lació del grup holandès Helicón. La mostra, titulada "Silenciosa innocència", eslà formada per imalges extretes de cintes de vídeo i retrats pictòrics tractades amb tècniques modernes. "Silenciosa innocència" es basa en una ficció irònica de la història a partir de referències al món pictòric i museístic, tot buscant un contrast irònic en els objectes.El Grup Helicón està format pels artistes holandesos Robert Meyer i WÜlem Nell. •
(Foto: Chopo)
Consulteu a la nostra oficina tècnica que atendrà específicament cada cas.
i
431 35 00
üLïïMSSd
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ Sanis, 307-309 - 08028 Barcetona - Tel 431 35 00 - Fa* 332 34 86
-1
A
BREUS
T
I
U
PREMSA relladors, així com criteris objectius en la
contractació de tècnics. Els funcionaris demanen una associació sindical Debat sobre la Llei Organitza! pel Col·legi de Las Palmas, de VEdificació s'ha celebrat a la capital de Gran Canària el "Segundo Congreso Nacional de Apa- al Consell General rejadoresyArquitectos Tècnicos al servicio de la Administrarien Pública" que ha El plenari del Consell General de aplegat cent vint arquitectes tècnics de to! l'Arquitectura Tècnica es va reunir el l'EsiaL passat 11 degenera Madrid per debatre la S'hi van abordar lemes relacionats amb posició de la professió davant la propera les atribucions, la cobertura de responsa- aparició del Projecte de Llei General de bilitat civil, les condicions de treball i la l'Edificació-Es va poder conèixer alguformació de post-grau així com l'orga- nes propostes presentades pels represennitzaciódels aparelladors funcionaris dins tants dels diferents agents implicats com ara els promotors i els arquitectes. Semdel Consell de l'Esla!. Entre les conclusions del Congres desta- bla que alguns dels punts en conflicte ca la demanda de creació dins del Consell seran, d'una banda, l'existència obligaGeneral d'una associació sindical profes- tòria de tècnics facultatius i el mantenisional.També es va sol·licitar als col·legis ment de tarifes mínimes i, de l'altra, la l'exclusió de l'aparellador funcionari de definició de projecte arquiiectònic i la la obligatorielai d'afiliar-se a la Previsió direcció d'obra companida. Múlua per poder col.legiar-se. Es va denunciar igualment la pràctica d'incloure, en els projectes redactats per l'Administració, condicions sobre atribucions, funcions i competències dels apa-
El Govern de l'Estat s'ha compromès a trametre a les Corts Generals, dins del primer quadrimestre de 1992, un projecte de llei que reguli els principis bàsics de l'activitat edificatòria.
El projecte de Llei de Salut Laboral es posa en marxa
Lafarge Nouveaux es queda amb el49%deTexsa
Representants de l'Administració, dels sindicats UGT i CCOO i de la CEOE han consensual un document com a base de la futura Llei de Salut Laboral, que té com a objectiu reduir la taxa de sinistralitat. Per això, segons els sindicats, és necessari reduir la contractació temporal, atès que el consideren com un factor fonamental d'accidentabilitat.
L'empresa constructora Lain ha venut el 49% de Texsa al grup francès Lafarge, després de realitzar una "OPA d'exclusió" per poder controlar la totalitat de la socielai. Lafarge Nouveaux, la societat que entra en el capital de Texsa, pertany al grup Lafarge Copee, considerat com un dels més importants del món en materials de construcció. La seva filial Lafarge Fondu International es considera laprimeracompanyia mundial en la fabricació de ciments aluminosos. Lafarge controla actualment el 52% de la fàbrica de ciments espanyola Asland. Lain sembla que també està interesada a vendre l'empresa Karpesa, dedicada a la fusteria de plàstic de PVC.
Un aspecte important de la futura llei és la creació de comitès paritaris de salut laboral, amb poder per aturar els treballs en el cas d'existir un risc greu o imminent. La llei considera laconstrucció com a sector d'alt risc, motiu pel qual preveu que s'hauran de nomenar uns delegats de prevenció que comptaran amb un plus d'horari per desenvolupar la seva tasca. També preveu que les empreses siguin responsables dels accidents que es produeixin en les contractes i subcontractes quan aquestes es considerin insolvents.
Texsa, que elabora productes químics per a la construcció, fabrica, comercialitza i aplica més de 200 productes. Un total de 14 fàbriques treballen sota tecnologia Texsa a tol el món i és present a 50 països.
Directivos Construcción 15-1-1992
Revista de la Construcción Novembre 1991
Assegurança de vida i accidents
BÚSTIA
Donacions al Centre de Documentació Pensem que seria bo que aquells companys que disposin de documentació, ja sigui fotografies, diapositives, vídeo i d'estudis sobre temes referents a la construcció i pensin que podrien ser d'interès per al col·lectiu, en fessin donació al Centre de Documentació Josep Renart El Col·legi hauria de disposar d'alguna persona o servei que tingués cura de les possibles donacions de professionals com ara documents o eines de treball. Lluís Maria Pascual Jordi Lleal
Informació relativa als altres col.legis catalans Els col·legiats que treballem com a habilitats ales demarcacions d'altres col·legis catalans, com és el cas de Girona, ens trobem sovint amb sorpreses desagradables per manca d'informació actualitzada de la normativa col·legial que regeix als altres col·legis. Penso que potser fóra interessant que aquesta informació es re-
collís al Col·legi i poguéssim consultar-la periòdicament. A vegades, hem de fer viatges inútilment degut a la variació sobtada d'alguna norma o disposició. J. M- Chaparro
Com a conseqüència de l'aprovació del pressupost col·legial, tots els col·legiats disposen d'una assegurançade vida d'un milió de pessetes,sigui quina sigui la seva edad, t també d'una assegurança d'invalidesa total i permanent (aquesta solament fins als 65 anys) per la mateixa quantitat.
Inutilitat de l'estudi de seguretat
També tots els col·legiats disposen d'una assegurança d'accidents que siguin causa de mort o d'invalidesa total i absoluta per un import d'un milió de pessetes, acumulabíe a l'anterior.
Per a què serveixen els estudis de seguretat? Si la seva eficàcia es mesura per la seva posada en pràctica, podem respondre sense equivocar-nos que no serveixen per a res.
D'altra banda, al marge de la cobertura anterior, el Col·legi ha contractat una pòlissa voluntària de vida i accidents que permet ampliar la cobertura donada pel Col·legi i que atorga el dret a una desgravació del 10% de la prima en la quota de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
Quan es tracta d'aplicar les mesures previstes apareixen massa problemes. Si l'empresa constructora ja no hi està gaire acostumada, el problema encara s'agreuja quanes tracta d'una empresa promotoraconstructora. En el primer cas encara poden presentar-se unes certificacions i cobrar les partides corresponents, mentre que en el segon cas, la qüestió no es pot ni plantejar.
U SEVA OMNfÓ ÍS IMPORTANT Sí vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement.
Les primes anuals per n cada milió contractat (impostos inclosos) són:
Vida R « a
35 anys
1.500
i
A c c i d e n ts
pessetes
De 36 a 40 anys
2.000
pessetes
De 41 a 45 anys
3.500
pessetes
De 46 a 50 anys
5.500
pessae*
Prima per
De 51 n 50 anys
8300
pessete,
cdai, 700
De 56 a 60 anys
14.000
pestes
De 56 a 65 inys
22.500
Pa 0 In dona rolJegiaiUs
a qualsevol pesse es
pessetes rtstala ama or a la conrapomi a la «M «fa.
D'aquesta pòlissa també en poden gaudir els familiars i col·laboradors. En aquest cas, l'escalat de primes segons l'edat té un increment del 10% Les persones interessades afer l'ampliació, ho Itauran de comunicar a la Secretaria del ColJegi. Quarta planta.
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL DEMANDIS KlBtlDES DE
L'i i AL as H asma • E s pot demanar al Servei Ics dades de l'cm presa. "Ambprc-sciecciÓ.Pcrcntrarcnel procés tic prc-sclecció, cal estar inscriï al Servei de Recerca Activa de Treball. Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Empresa de prefabricats
Departament d'Urbanisme
Constructora d'edificació
de formigó
de l'Administració Pública
i rehabilitació
PRODUCT MANAGER per piomocionar i assessoTOTa arcjunectcs i oficines tècniques sobre productes de 1 empresa. T^ valorara experiència en estructures i forjats. Català parlat. Cal carnet de conduí r i ve h ic Ic prop i. Edat de 24 a 30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogable a indefinit. Sou: 3.000.000 brut/any negociable segons vàlua. Ref.: 4.924 •
DOS ARQUITECTES TÈCNICS amb experiència de dos a cinc anys en urbanisme iiníormaücaanivclld'usuari. Català i anglès. Edat de 25 a 35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit fins que s'aprovin les oposicions. Sou: 2.553.324 brut/any.
CAP D'OBRES per seguiment i control d'execució d'obres a les comarques de Barcelona i gestió econòmica. Es valorar! experiència d'un a quatre anys i català escrit. Jornada oficial. Contracte Laboral de sis mesos renovable. Sou: 3-5.OOO.0OO brui/any.
Important empresa
Principal grup català líder
Empresa Internacional de
Important constructora
en sector de materials
tancaments metàl·lics
nacional
industrials.
SUPERVISOR D'OBRA
INSPECTOR TÈCNIC per control de qualitai de materials en edificació j assessorament en control i solucions lecniques. No cal experiència. Es valorarà francès i/o anglès. Cal vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any prorrogable. Sou a convenir.
per dirigir, coordinar i supervisar l'aclivilat de diferents industrials contractats per a la col·locació de materials. Es valorant experiència en control d'obres. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 3-3JOO.OOO brut/any negociable mús despeses i quilometratge.
Ref.:4.911"
Ref.: 4.912»
DOS AJUDANTS DE CAP D'OBRA
TÈCNIC COMERCIAL per promoció i seguiment d'obres a Barcelona i resta de Catalunya. Es valorarà experiència d'un a tres anys en execució d obres. Idioma català. Carnet de conduir i vehicle propi. Edat de 23 a 28 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogable. Sou: 2.500.000 brut/ any mes dietes^ despeses i incentius. Ref: 4.913 •
d'arquitectura
COORDINADOR D'OBRES per direcció d'obres d'edificació i intervenetó en La tecnologia del projecte amb experiència en conirol d'obres. Es valorarà català escrit. Edal de 30 a 35 anys. Jomada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable a indefinit. Sou segons experiència (aprox. 4.000.000 brut/any) Ref.:4S10"
Ref: 4309 * •
Ref.: 4S08 •
internacional de control de qualitat.
Important estudi d'urbanisme 1 edificació.
es valorara experiència de dos ntrcs anys en obres d'edificació. Disponibilitat per treball ar a Barcc lona i Tarra gona, segons necessitats. Edal màxima 35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral temporal, inicialment.
Constructora del Penedès GERENT per gestió empresa de construcció d'edificis d'habitatges piurifamiliars a tes comarques de Barcelona. Es valorarà experiència. Preferible ambresidènciaa la comarca. Jornada oficial. Sou: 4-5.000.000 brul/any negociable i possibilitat de ser soci de l'empresa.
Sou: 3.000.000 brut/any negociable. Ref: 4.914 • *
Ref:4.91S*
Empresa de construcció -
Important constructora
Ajuntament d'Arenys de
Constructora d'edificació
Empresa instal·ladora de
arquitectura
nacional
Munt
d'habitatges.
vidres i distribució de
TÈCNIC DE PROJECTE 1 OBRES
CAP D'OBRA
ARQUITECTE TÈCNIC
AJUDANT DE CAP D'OBRA
en principi per redacció de projectes (inclosa delineació). Posteriorment, treballs d'amidamenis. pressupostos, con-
amb experiència de cinc a deu anys en edificació d'habilatges, hotels, hospitals, etc. Obres a Barcelona província. Idioma català. Edat de 25 a 50 anys. Dedicació plena. Contracte laboral de sís mesos inicialment.
sense experiència per donar suport als serveis tècnics. Es valorarà residència a la Comarca. Idioma català. Mitja jornada matins. Contracte laboral de sis mesos prorrogable.
per control de factures de proveïdors, confecció de certificacions, amidaments i planificació dels treballs d'industrials. No ca! experiència. Vehicle propi. Idioma catali Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable a indefinit.
d'obra. Experiència d'un ados anys en despatx d'arquitectura. Català parlat i escrit. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable. Sou: 2J0Q.OO0 brut/any negociable.
Ref.:4S18*
Ref.: 4.917"
Ref: 4.919 *
Ajuntament de Mollet del
Important empresa
Empresa d'estructures,
Consulting d'arquitectura
Vallès
nacional de fonaments
fonaments I murs
a Manresa
CAP D'OBRA
RECENT TITULAT
per control i supervisió de l'execuciú d'obres, seguiment de la seguretat i verificació de quanties i costos a gabinet. Es valorarà experiència d'un a quatre anys com a cap d'obra. Caiaia parlat. Vehicle propi. Edat de 24 a 30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable a indefinit. Sou: 3.500.000 brut/any negociable segons vàlua.
per col·laboració en treballs de despatx: amidaments, memòriest disseny assistit per ordinador. Formació a càrrec de l'empresa. Imprescindible calala escrit i coneixements d'informàtica- Jornada flexible. Sou a negociar, segons dedicació, 2-5.500.000 brut/any. Enviar currículum vitae i fotografia recent al Servei de Promoció i Mercni de Treball, indicant la referència. Ref 4.903 •
per instal·lacions, contractacions i manteniment dels serveis. Es valorarà experiència. Edat màxima 55 anys. Jornada tic 35 hores setmanals. Contracte laboral d"un any segons RD 1989J84. Termini fins al 8 de febrer. Ref.: 4.921 •
per promoció d'instal·lacions de polietilè retícula! per distribució d'aigua sanitària. Nocal experiència. L'empre-sa ofereix una experiència de més de 70 anys en cl secior. Jomada oficial. Contracte inicial de sis mesos renovable a indefinit.
Sou: 5-6.000.000 brut/any negociable
Ref.: 4.916 • •
SUPERVISOR EQUIPAMENTS SERVEIS PERSONALS
material ceràmic TENIC COMERCIAL
especials TÈCNIC SENSE EXPERIENCIÀ que, després d'un període de formació serà responsable de larealització,control i despeses d'obres. Disponibilitat per vi aijaraAragói Valencià dosotres dies al mes. Idioma català. Edal de 25 a 32 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos renovable. Sou aconvenir. Ref: 4.922"
Ref: 4.923 ••
PETITS
Ref:4S20*
Universitat de Barcelona CONVOCATÒRIA DE CONCURS per cobrir una plaça d'aparellador. Publicat al DOGC núm. 1535 de data 30.12.91.
Ref.: 4.904*
ANUNCIS
TALLER TOPOGRÀFIC
ARQUITECTE
S'ofereix, per a serveis de topografia in formalitzada i sislemes de CAD. A més, realitza treballs de replanteigs, anivellacions, cubícacïons, ï delimitacions, així com control i treballs d'obres.
S'ofereis arquitecte amb nocions de topo grafia per a col .laborar de manera cs~ poràdica amb aparellador o topograf. Desitjaria perfeccionar-se en la tècnica.
RESERVI El SEU ESPAIA PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de treball; la secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIU mitjançant una senzilla trucada telefònica i a un cost mínim.
COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ALTRES:
Taller Topof4ràfic-2
1.000 PESSETES 1.000 PESSETES 5.O0O PESSETES
Joan Costa Carrer Baiièn. 93 Telèfon: 257.05.46 BARCELONA
Pere Martínez Soler Telèfon: 209.66.27 (lot cl dia)
Informació i inscripció: Elisenda Pucurull, telèfon: 209.82.99, De dilluns a divendres, de 12 a 20 b.
APARELLAGRAMA El dissenyador d'aquest habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens plantejaunsuggerentAPARELLAGRAMA.
IJZ
Proposa descobrir el nom d'un ofici relacionat amb el món de la construcció, així com el nom d'un instrument emprat pels qui es dediquen a aquesta professió i que, a més, també l'utilitzen els paletes.
Cal descobrir un grup de 3 lletres amb significat ropi que compíeli eh mots proposats.
S
ES Q RE
VI LAR
2
BANY Cal cdJocara la graella. I S d'aquestes 6 pr—••'- J - • manera que es ~ d mateix en i en vertical.
Per aconseguir-ho caldrà resoldre primer els enigmes del bany, dels dormitoris A i B i del menjador, tal com indiquen les instruccionsrespectives.Les lletres que restin encerclades en aquestes quatre cambres són les que compondran ei nom de l'eina que busquem. Només caldrà ordenar-les i situar-les al dormitori C, on reposaran fins que descobrim l'ofici en què es fa servir l'eina en qüestió.
TRACA-ESTIL-CONTA I ATLAS-NERAL-OBERT I
Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar l'ofici corresponent, també amb les lletres que quedin encerclades.
VERTICALS: 1. Els calbs no en tenen. Cabrit que encara mama. 2. Situació angoixant. Document que constata un fet. 3. Dir que no. Enteníem. 4. Dòcil com un anyell. Té un culte exagerat per una persona. 5. Vocal que et pot provocar un ensurt. La duu Superman. Si no vols pols, no hi vagis. Consonant especialment odiada pels francesos. 6. Porta posat. Pràctica habitual del bé. Creença en Déu. 7. Fa troques amb un instrument que té aquesta funció. Euskadi.
O
Tan bon punt haguem aparellat eina i ofici, ja només cal esperar l'aparellagrama del proper mes.
HORITZONTALS: 1. Dona de venlre inflat. 2. Mar entre les costes de Grècia i de Turquia. Usatge. 3. Raona csmjcturadament. Fòsfor. 4. Tractament de cortesia per a les dones. Pare de la mare de! meu germà. 5. També s'anomena ortiga i segur que et provocarà coïssor. 6. Foc sense principis. Donar. 7. Sempre s'acaba canviant-li la tapeta. Infusió. 8. Valeu sense els cinc romans. 9. Segueix al punt quan canvies de tema en un escrit. 10. L'acció de quedar amb algú un diü determinat. 11. Un dels nostres rius més importants. Quarta consonant. 12. Estimaré.
D DORMITORI C I
\
V
Solucions a Vapareltagrama anterior: Obra: Can Negre. Ubicació: Sani Joan Despí ! BANY: NI DORMITORI A: Car I DORMITORI B: I.Gelat 2.£nllà S.Lleis 4Àlias S.Tassa. Sobra. FetgeJ MENJADOR: LITIS/O. Sobren fil E. Els mots encreuats: HORITZONTALS: l.Caserna 2Acudeix3.N.Cigne4.Et.Ficn SJoli.SlSAreca.C 7.R.Gana S.Direm 9As.Ce lOJJoa ll.la C ll.Orina. VERTICALS: I£anejar 2Ac.Tor.Dallo 3-SucJjfgislar 4.EaïJicar.Oci S.RegiAnegoiï íMncsAmé.Pa 7. Axènic.
O F E R T E S OFERTES DE MATERIAL
I
P R O M O C I O N S
L L A N Ç A D E S
P
4 potes. Tub rodó. Compensació d'alçada per molles i moviment d'inclinació fins 35". Alçada mínima 74 cm. Màxima 130 cm. Compatible alçada treball per ordinador o despatx. Safata portaútils. Taulell cantells de goma.
GUIA ARQUEOLÒGICA. Jlalooú Tarragona CASA D'ALTURES. PARC DE LES AIGÜES / DfíAGADOS CARTOGRAFIA DE CATALUNYA IDELSPPCC/ /.Colomer SUBIRACHS I LA SAGRADA FAMÍLIA /J. Iriarte ITINERARISD'ARQUITECTURA CATALANA 1984-91 /C.OAC. GUIA DE LA BARCELONA MODERNISTA /Ed.Sendai CATALUNYA EN BLANC I NEGRE /S.Obiols EL MODERNISME A CATALUNYA/M. Freixa / Ed.Barcanova NATURA EN GESTKMiFsms - R. Folch - M. Monjo ATLES DEL MEDI AMBIENT / Lean-Hinrichsen-Uarkham L'AMENAGEMENT DES ESPACES VERTSI Ei. du Monileur
GRAN OPORTUNITAT!
ACTUALITZACIÓ P1. GENER 1992 //TEC
TAULA DE DIBUIX PER ARQUITECTES:
BARCELONA 1981-1992 / Bianchi-Martera-Setti
150x100 P.V.P.30.096,
130x90 P.V.P. 28.479,
EL ARBOL EN JARDINERIA Y PAISAJISMO / Navés-Pupl-
P.OFERTA 17.640,-
P.OFERTA 16.800,-
GAUDI.IMAGENES Y MITOS / 1 Castellanos -11 Lahuerta
Argimón Sampere / Ed. Omega
ARQUITECTURA CONTEMPORANEA EN MALLORCA 1900-47
I UI. Segui CADIRA HIDRÀULICA BAIXA: Elevació amb gas i rodes. Sistema moviment Biosincro. Respatller contacte permanent. Alçada mínima 44 cm. màxima 57 cm. Recolzebraços opcional. P.V.P. 34.100,- P.OFERTA 21.450,-
CADIRA PER TAULA DE DIBUIX: Hidràulica amb rodes. Tapissat de llana gris. Base plana amb recolzapeus regulable. P.V.P. 23.000,- P. OFERTA 14.000,-
E
R L
A
C O O P E R A T I V A
NOVETATS LLIBRES
PLANIFICACION DE LA SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN CONSTRUCCION Y CONSERVACION DE EDIFICIOS
/ A Pérez Guerra
ITINERARIS D'ARQUITECTURA CATALANA 1984-1991 /COAC CASA DE MONTANA PIRINEOS. Introd. M. Puig /S.G. BARCELONA: ARQUITECTURA Y CIUDAD 1980-92 /Bohigas • Buchanan CURSO PATOLOGIA, CONSERVACION Y RESTAURACION ICOAM
ULTIMES REVISTES REBUDES ON núm. 128 Emilio Ambasz ARQUITECTURA VIVA núm. 21 D. Feriados Cultura especlàculos ARDI núm. 24 MOBILIARIO NACIONAL Novedades 1991 ARQUITECTURA MADRID núm. 289. Repensar el presente. BCN. 91 URBANISMO núm. 14 AREAS COMERCIALES Región Urbana Londres
LLIBRES MÉS VENUTS
BARCELONA. METRÒPOLIS MEDITERRANEA, 20 Rbla Teatre a Venezia
FRANKLLOYDWRIGHT.OBRA COMPLETA/61 A 0 A . I 2 K Í LE CORBUSIER. OBRA COMPLETA / Ed Artemis. 8 vol. FRANK LLOYD WRIGHT. SELECTED HOUSES / Ed A.D.A. 7 vol. ÀLVAR AALTO.OBRA COMPLETA. /Ed. Alternis 3 ml. LOUIS I. KHAN COMPLETE WORK. 1935-741 Blrkhuaser ARQUITECTURA DEL SIGLO XX IP.Gossel- Gleuthauser / Ed. Taschen JARDINS DE CATALUNYA/fl/ías Piera- Vidal Plà/Ed. Lumen
CASABELLA, núm. 584 PADIGLIONE Dl JAMES STIRUNG A VENEZIA. LOTUS, 70. LA NUOVA STAZIONE Dl SIVIGUA GA DOCUMENT. 30. A ISOZAKI. TEAM DISNEY BUILDING. OFICINAS núm. 173. M ARQUITECTURA HIGH-TECH DE
La qualitat en la construcció davant el Mercat Únic Europeu 40 42. Es pot trobaruna adaptació personal de les idees contingudes en el Butlletí CEB 184 al cas espanyol en les meves monografies titulades "Control de Qualitat en Construcció" i "Garantiade Qualitat en Construcció", editades per l'Associació Nacional de Constructors d'Obres Públiques (ANCOP), Sil, núm. 1. 28002 Madrid. Telèfon 91- 563 89 53 (Srta. Teresa Garcia).
ÀLVARO GARCÍA MESEGUER resident de la Comissió de Construcció de i'AECC.
E
ls tres òrgans fonamentals de la CE són la Comissió, el Consell i el Parlament. La Comissió consta de 24 Direccions Generals (DG), però cap d'aquestes no s'ocupa específicament de la construcció. On s'ubica aquesta? En un racó dissimulat de la DG HI "Mercat interior i assumptes industrials". Entre les cinc Direccions de laDGIIIhihalaBi.dinsdelaDireccióB.laDivisió 5 s'ocupa de la construcció. Un altre lloc on es pot trobar és en la DG XH "Ciència. Recerca i Desenvolupament", en què es gestiona els diners que ía CE dedica a recerca. Malauradament, la construcció europea aprofita poc aquesta possibilitat i solament participa en alguns projectes, pocs, del Programa BRITE-EUComptir els terminis i oferir qualitat sert RAM a diferència, per exemple, de la indústria aeronàutica que treu una bona tallada del BRITE po Espanol del Hormigón (GEHO) que divulga els gràcies a haver-se constituït com a grup de pressió treballs del CEB i canalitza la participació espanyoenfront de Brussel·les. Espanya és deficitària en el la en aquests. Els interessats poden associar-s'hi i capítol de I+D (Investigació i Desenvolupament), contribuir així a la tasca que realitza. Per exemple és ja que n'obté tan sols un 6,2% (any 1989} mentre que a punt de publicar una "Guia de durabilitat" emicontribueix amb un 8% en les despeses comuni- nentment pràctica, que els associats rebran gratuïtatàries. Això significa que Espanya financia recer- ment. Solament cal que escriguin a GEHO.Laboraques d'altres països, degut, entre altres coses, a torio de Estructuras de la Escuda de Ingenieros de l'atonia investigadora d'indústries com la de la Caminos. Ciudad Universitària. 28040 Madrid, o construcció. bé telefonar al 91 -336 66 98 i demanar per Maria Luisa Carbonell. La Normativa Comunitària La garantia de qualitat L'experiència ha demostrat que els tècnics són incapaços de posar-se d'acord per unificar les normatives en un termini raonable. Per això els advocats s'han d'encarregar de resoldre el problema.
El futur del mercat únic de la construcció està, sens dubte, marcat pel concepte de Garantia de Qualitat i, en particular, per l'aplicació de les Normes ISO de la sèrie 9000 en el cas particular de la nostra indústria. El que succeeix, però, és que aquesta "El futur únic de la adaptació es troba a les baceroles. No obstant, la situació és moll fluida i es fan uns construcció depèn de progressos ràpids, especialment en països com ara l'aplicació de les normes ISO" el Regne Unit i Holanda. A títol d'exemple, esmentem el document Quality Managementfor Builders, La Directiva de Productes ha entrat en vigor recent- preparat per la Federació Europea de Constructors, ment. S'hi esmenten uns documents tècnics (ano- en què es proposa un model simplificat de plans de menats interpretatius) que encara no estan disponi- qualitat, manuals de qualitat, procediments, etc. bles. Mentrestant, qualsevol producte que comEl país més avançat al respecte és, probablement. pleixi la norma del seu país automàticament pot Noruega. Això es deu a la seva gran experiència en travessar les fronteres i ser venut en un altre país. estructures fora de costa, en particular plataformes Quant als Eurocodis dedicats a les estructures, petrolíferes. n'ha estat traspassada la seva elaboració al Comitè Del material escrit disponible, val la pena desEuropeu de Normalització (CEN) i també trigaran tacar-ne el Butlletí 184 del CEB, titular Quality a estar disponibles, atesa la lentitud del procedi- AssuranceforBuildings (Dubrovnífc, maig de 1988) ment. Espanya no ha de preocupar-se, jaqué la SCVÍI que és una continuació, molt més madura, del normativa es troba en línia, des de fa molts anys, Butlletí 157, titulat "Control de Qualitat i Garantia amb les doctrines que informen els Eurocodis, de Qualitat d'Estructuras de Formigó" (n'hi ha una Aquestes doctrines (teories semiprobabilistes) van versió castellana, editada per la Secció de Construcnéixer en el camp del formigó, gràcies als treballs ció de l'AECC). Els interessats poden contactar del Comitè Eurointernacional del Formigó (CEB) amb el secretari de la Secció i director de l'ICCE, A Espanya existeix una associació anomenada Gru- l'aparellador Antonio Garrido, telefonant al 968-23
En la segona d'aquestes monografies figuren diverses llistes de valoracions com ara de mesures de garantia de qualitat, de manuals de qualitat o de factor humà que poden ser útils per a la preparació de plans de qualitat. De les dades disponibles (agost de l990),se'ndedueixqueenles grans constructores espanyoles hi ha el panorama següent: La realitat espanyola a) El 80% tenen laboratori propi. b) El 66% controlen els projectes abans d'iniciaries obres. d) El 30% tenen en elaboració el seu Manual de Qualitat, un altre 30% tenen intenció d'editar-loi el 40% restant no han pensat fer-lo. e) Un 75% no té establerta una veritable política de qualitat, de manera formalitzada f) De manera unànime es pensa que, en el Mercat Únic, els dos factors decisius seran els de complir els terminis i oferir qualitat. Contràriament, els costos baixos no seran determinants.
"Un 75% de les grans constructores no tenen una política de qualitat" Conclusions 1. "Hèm de mentalitzar-nos que de la qualitat en depèn, en gran part, el futur de la nostra posició en els mercats internacionals i, per tant, la seguretat dels nostres llocs de treball" (Revista Quality, març de 1980). 2. Personalment crec que, des del punt de vista doctrinal i tècnic, Espanya es troba en bona línia i encara no ha perdut cap tren. Tanmateix, tot es mou molt de pressa. 3. La qualitat excel·lent a Espanya té la mateixa excel·lència que la de la resta d'Europa, però quantitativament és molt menor. 4. L'elaboració del Manual de Qualitat per cadascun dels agents que intervenen en el procés constructiu, presenta ja a Europa un caràcter d'urgència. Qui no s'apliqui en la tasca quedarà desplaçat del Mercat Únic, mes tard o més d'hora. •
_l
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Una nova solució per a reparar biguetes aluminoses Un nou sistema soluciona el problema de les biguetes aluminoses amb una tecnologia inèdita, que s'ha cregut convenient donar a conèixer a tots els tècnics.
formigó estigui ja esmicolat. Posteriorment s'introdueixen en el buit creat els nous elements resistents, que poden consistir en platines metàl·liques, rodons o cablejat de terra o bé filtres de carboni unidireccional. El nou sistema patentat es basa en la repara- També és possible barrejar aquests elements ció in situ de les biguetes deteriorades utilit- en una sola peça. El darrer pas consisteix a injectar, mitjançant zant resines epoxi. Amb l'ajut d'estris especials, dotats de diverses freses diamantades, un sistema especial, unes resines epoxi que es practica, en tota la longitud de la bigueta solden tot el conjunt, formant una sola peça afectada, un buidat i/o un rebaix, la forma i amb tots els elements descrits, els qual passen profunditat dels quals dependran de l'estat de a treballar solidàriament. L'enduriment la bigueta. És interessant fer observar que d'aquestes resines és tan ràpid que permet aquest sanejament afecta també la zona de treure molt aviat els pocs puntals i motlles recolzament de la bigueta, cosa que ens per- necessaris per a l'operació. metrà també enfocar el problema de pèrdua En la figura 1 podem veure el tall produït en de resistència a l'esforç tallant. una bigueta en què s'ha introduït in situ una nova armadura en forma de T invertida, la Tot seguit s'hi apliquen unes resines especials que, per la seva gran capacitat de pene- rigidesa i el lligam de la qual s'han aconseguit tració i adherència, aconsegueixen soldar i gràcies a unes fibres que envolten les platines protegir la resta de la bigueta encara que el i a la resina injectada. En la figura 2 podem veure el buidat d'una biga en què s'han eliminat els vells ferros oxidats i, posteriorment, s'hi han adaptat una platina i uns rodons com a nova armadura. Gràcies a la possibilitat de poder-los flexionar amb facilitat, tant la platina com el rodons poden ser fàcilment introduïts sobre l'element de recolzament de la bigueta prèviament buidada, reforçant també les seccions d'aquesta que més treballen a esforç tallant. La idea i els procediments del sistema han estat desenvolupats i patentats per Martí Mas, de COINTECS, qui ha ideat també els estris especials, amb la utilització de les quals s'espera aconseguir uns costos inferiors (un 2/3 aproximadament) dels que resulten amb els procediFigura 1 ments habituals.
LA SOLUCIÓ INFOR-I MÀTICAALSTEUS PROBLEMES DE CÀLCUL PER L'ARQUITECTURA
Figura 2 Els avantatges del sistema són obvis: menor pes, eliminació de la bigueta deteriorada en part o en la seva totalitat si cal, aixi com de les armadures rovellades, curat i soldat de la bigueta per penetració i adhesió de resines, anul·lant així la porositat produïda per Yaluminosi, nul·la disminució de les alçades dels sostres, recolzament en els mateixos punts de les mateixes parets, cap perill de toxicitat o d'incendi, etc. i, a més, una rapidesa d'execució i una mínima quantitat d'obra que repercuteixen, com ja s'ha dit, en un millor preu i en un mínim de molèsties a l'usuari de l'habitatge. • MARTÍ MAS I MAIMÓ COINTECS Departament d'Enginyeria Tècnica Cl El Marroc. 93 08020 Barcelona Telèfon 308 83 85 Fax30790 41
Amidaments, pressupostos, 4 certificacions i plecs de condicions Càlcul espacial d'edificis de formigó -4 Càlcul d'estructures metàl·liques -4 Programa d'instal·lacions d'urbanizacions •< Fonaments i sostres •<
SOLICITEU INFORMACIÓ I DEMOSTRACIONS DELEGACIÓ A CATALUNYA
•
• CYPE INGENIEROS
AVDA EUSEBIO SEMPERE 5 03003 AUCANTE TELS. (96) 522 40 88 - 522 48 53 FAX (96) 512 49 50
Murs de contenció
4
Programa de disseny i càlcul en planta < de sostres unidireccionals
Bernabé Farré
Software
Programa de disseny en planta •< de sostres reticulars Fàcil funcionament i formació •<
Cartagena. 269 2on 3a 08025 Barcelona Tel. (93) 456 73 45 Fax(93) 3-17 47 10
particularitzada
L'arquitecte tècnic ocupa el sisè lloc de la demanda professional Les empreses consideren que el principal problema de la Universitat és la de preparació pràctica dels estudiants i la desconnexió dels estudis respecte a la realitat a mitjana de permanència dels nois i noies a l'Escola d'Arquitectura Tècnica fins a aconseguir la titulació és de 6,26 anys quan formalment la carrera en dura només tres. En el conjunt de la UPC aquesta miljana és de 6,09 anys en els estudis de cicle curt (els aparelladors estan, doncs, lleugerament per damunt) i de 8,86 anys en les de cicle llarg.
L
Noies per un món d'homes En l'actual sistema universitari, el rendiment acadèmic està en funció de les proves de selectivitat. La nota exigida perentrar a la EUPB és 5,62, una xifra aparentment baixa però que en canvi està just al mig de la banda de la UPC, que va del 6,67 de l'Escola d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions de Sant Just al 5,12 de i'EnginyeriaTècnica Industrial de Mataró. Hi ha també un percentatge d'alumnes, al voltant del 25%, que prové de la Formació Professional i que, segons afirma Llovera, són els que majoritàariament s'encallen a primer curs. Un dels canvis més notables que s'ha produït entre els estudiants d'arquitectura tècnica ésel de la creixent presència de la dona. Una carrera tècnica com aquesta, orientada, a més, al sector de la construcció que tradicionalment ha estat un món d'homes, atrau cada vegada més a les dones joves: a primer ara hi ha un 29% de noies, i en el conjunt de l'Escola les alumnes arribaven ja el curs passat al 25%. La forta progressió femenina es veu amb claredat si es comparen aquestes xifres amb el 5% dels anys 70 oel 19% del curs 1984-1985. Llovera afirma que en la seva promoció, l'any 1964, les dones no passaven de la desena. I fenl una mica de memòria aconsegueix recordar el nom de toies les companyes. Esmentar ara les 162 noies matriculades a primer o les més de sis-centes que acudeixen al centre cada dia és una tasca només apta pels llistats d'ordinador. Dos són els factors que en línies generals empenyen els joves d'avui a voler estudiar arquitectura tècnica, segons el director de l'Escola. Per una banda, la vinculació familiar al sector de la construcció o a la mateixa professió; per l'altra, el desig de seguir una carrera de cicle curt on no s'exigirà tant com en uns estudis superiors (opció que, en qualsevol cas, tenen oberta al acabar els tres cursos), i que podran enllestiren menys temps i amb un cost econòmic menor. Creixement de l'alumnat En els últims quatre anys la proporció d'estudiants matriculats en la EUPB ien l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETS AB) ha canviat profundament. La segona continua tenint més alumnes, però la diferència s'ha reduït de forma
Cal realitzar un gran esforç per titular-se en el temps previst (Foto: Chopo)
notable: 1986) ETSAB, 2.713 estudiants i EUPB, 1.656; 1991) ETSAB, 2.782 iEUPB, 2.153. Quant als estudiants de nou ingrés, el 1991 les xifres ja s'havien invertit perquè l'arquitectura superior no desperta tant d'interès: ETSAB, 468 alumnes de primer curs; EUPB, 523. En aquesta radiografia estadística dels joves que formaran, dintre de pocs anys. les noves generacions d'aparelladors cal analitzar també l'origen social i territorial dels estudiants i les seves relacions amb les empreses i el món del treball. Els alumnes de la EUPB provenen en la seva major part de la ciutat de Barcelona si bé també hi ha grups significatius de les comarques que l'envolten: Vallès Occidental i Oriental, Baix Llobregat, Maresme, Bages i Osona, així com de Lleida i de Tarragona. De fora de Catalunya hi ha alumnes especialment de les Balears i també de l'Aragó i el País Basc així com uns quants estrangers d'Europa i Amèrica Llatina. La majoria treballa Llovera afirma que els alumnes d'avui centren el seu interès només en els estudis, hart oblidat la política,"qucafortunadamentestàonhad'estar",i. més sovint que no pas anys enrera, exerceixen algun tipus de treball. Segons dades del 1991, recollides a partir d'una mostra que representa ei 45% dels estudiants, un 70% dels alumnes de la EUPB exerceix algun tipus de treball: 7% empresari, 29% administració, 9% assalariat, 8% serveis i 15% altres. En aquest aspecte el director de l'Escola senyala la bona acollida que ha tingut el programa de cooperació educativa universitat-empresa que permet als estudiants realitzar una activitat remunerada sense caràcter laboral en una firma o despatx professional sota la tutela acadèmica.
Es clar que en el camp de la connexió amb la realitat laboral encara queda molt per fer com senyala un estudi elaborat, per encàrrec del Consell Interuniversitari de Catalunya, per l'Institut d'Estudis Universitaris Josep Trueta i fet sobre una enquesta a 600 empreses i 2.200 demandes de treball aparegudes a la premsa. Segons el treball, les empreses consideren que, en general, el principal problema de la universitat és la falta de preparació pràctica dels estudiants i la desconnexió dels estudis respecte a la realitat L'informe indica que els arquitectes tècnics són els sisens, d'una llista de 23 titulacions universitàries, en les demandes de professionals publicades a la premsa durant el 1991. Al seu davant hi tenen, en ordre decreixent, els titulats en Ciències Econòmiques, Enginyeria Tècnica Industrial, Enginyeria Superior Industrial, Química, i estudis empresarials. Un darrer punt a considerar en l'anàlisi dels estudiants d'arquitectura tècnica és el nivell d'activitat i d'associacionisme, no pas polític sinó esportiu, cultural o lúdic, que es produeix entre els joves. L'Escola té en aquest aspecte una vida activa com ho demostra que un 25% dels alumnes siguin socis del servei d'Esports de la UPC. Precisament el dia en que L'INFORMATIU parlava amb Francisco Javier Llovera per realitzar aquest reportatge s'inaugurava, enmig d'una gran animació, la nova seu de la Delegació d'Estudiants de l'Escola. A les parets, unes quantes desenes de fotos indicaven cap a on es dirigeixen les inquietuds extraacadèmiques dels alumnes: esports d'aventura, ciclisme, esquí, 4 X 4, la "tuna", la discoteca, viatges... •
R.C.B.
Presto
Mediciones y Presupuestos para Arquitectura e Ingeniería
estructura Jeràrquica Acepta la estructura tradicional de capitulo, partida, y auxüiar-material, o bien el esquema de la Comunidad de Madrid, el del ITEC y cualquier otro hasta 25 niveles de descomposición. Tamano ilimitado de archivos Con PRESTO no hay límite en el número de capítulos por obra, de partidas por capitulo ni de materiales y líneas de medición por partida. Tampoco hay limile en el tamano del texto de descripdón de cada concepto ni en el pliego de condiciones asodado a él. Ustados Programables PRESTO es una potente herramienta que permile utilizar cualquiera de los mas de 50 listados preprogramados que incluye el programa, modificar estos para adaptarse a condiciones mas específicas y programar listados completamente nuevos. Compatible Està preparado para trabajar con la mayoria de las bases de predos de la construcción existentes en el mercado (CENTRO-91, ITEC, IVE, EMEDOS, ANOALUCIA, GOBIERNO VASCO, e incluso la nueva base de datos de la COMUNIDAD DE MADRID), y lodos aquellos que soporten el lormato de intercambio estàndar. PRESTO permile recuperar ficheros y obras que provienen de otros programas de mediciones y presupuestos, como Presto dàsico.GOyotros. Multiusugrio Varios usuarios pueden consultar, modilicar o imprimir la misma obra simultàneamente desde distintos puestos conectados en red.
Si desea recibir mas información rellene sus datos, fotocopie esta pàgina y enviela a SOFT. I - 1 D ZI Emores'a
^ ^ ^ ^ H j H Sanísma Trinidad, 32-5° ^ ^ ^ ^ ^ H 28010 MADRID. ^ ^ ^ H Tel.[91)4483540
Direccion
ttfP)l"lfiS
Telefono
Fax
I S i i a i l M veAuqusla 4-4°
biblioteca
^ B ^ O ^
p r o g r a m a s Tel. (83) 415 40 63 I Far (93) 218 59 31