FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa
Lleugera baixa dels habitatges iniciats El 1991 es produeix una disminució d'un 4,5% respecte el 1990 en la construcció de pisos i cases mentre creix l'obra civil i altres tipus d'edificacions. EI 1991 es va iniciar un 4,5% menys habitatges a les comarques de Barcelona que el 1990. Aquesta xifra, sense representar cap crisi, posa de manifest una contenció de l'activitat amb una lleugera tendència a la baixa. El descens s'ha vist compensat, però, tal com ja adelantàvem a L'INFORMATIU número 2, per l'activitat desenvolupada en altres tipus d'edificació. Destaca, en canvi, la reducció important dels habitatges acabats que van disminuir en un 16%respectea l'any anterior. Això demostraque&'ha produït una disminució en elritmede construcció, cosa que té com a conseqüència allargar el període d'execució, davant les dificultats en la venda dels habitatges. El Barcelonès (-18%), el Maresme (-30%) i el Bages (-34%) acusen una reducció important en el nombre d'habitatges iniciats. Tenen, en canvi, increments molt significatius el Berguedà (+34%), el Vallès Oriental (+20%)ÍelBaixLlobregat(+13%). •
HABITATGES INICIATS (Variació interanuai)
SUMARI Llum verda a les noves titulacions universitàries (Pàg.3) Invertir en el manteniment dels edificis és una actuació que surt a compte (Pàg.3) Pretenen demandar els tècnics per qualsevol defecte (PàgJ) Modificacions de la normativa per aplicar el IRFF (Pàg.4) Les sancions als tècnics previstes a la Llei de l'Habitatge són excessives (Pàg.4) Deontologia (11) Relacions amb els companys (Pàg.4) La Delegació d'Osona tindrà un programa de TV a partir de l'abril (Pàg. S)
+ del 15%
•
de0a15%
•
deOa-15%
•
més de-15%
•
La prevenció d'accidents reclama la presa de consciència general (I) per MARIANO UNZETA (Pàg. 9)
(Pàg.W
Nou pla d'estudis d'arquitectura
Home. és <i u s SOMKS esma rets núveus»
SECCIONS
tècnica a l'abril Agenda/ Informació El Consell d'Universitats va aprovar el passat mes de febrer les directrius d'una vintena de carreres superiors amb les quals pràcticament completa la reforma de les titulacions universitàries. L'aprovació definitiva tindrà lloc al mes d'abril. Pel que fa a la carrera d'arquitectura tècnica, el nou projecte presenta una troncatital més baixa que i'actual, la qual cosa farà més flexible l'aportació' de cada universitat L'Enginyeria de l'Edificació ha quedat exclosa, de moment, del paquet d'estudis aprovat, • (Pàg.3)
Assessoria / Premsa Bústia/Llibres Demandes Anuncis L'Apavellagrama
^A*
11 El 1991 encara supera en un 41% eb habitatges iniciats durant el 1988
G
E
N
D
INFORMACIÓ
A
l'arquitectura i la construc- Trobada al vestíbul del ció interessats en el món de Col.legi, a les 11 h. del matí. la rehabilitació. Inscripció gratuïta: SESSIONS Data límit de pre-inscripcíó: Servei d'Informació. "ELS DIJOUS D ï 7 A 9" dijous, 2 d'abril. Planta baixa. Programació prevista per a Informació i inscripcions: les properes sessions tècniRamon Graus. Servei Reha- EXPOSICIÓ A OSONA ques del mes de març de: bilitació. Tercera planta. "Ek dijous de 7 a 9" Exposició de Lluís Vidal amb el títol de "Caps". • Dijous 5 de març: "AsseSOLUCIONS CONTRA gurances d'incendis" a càr- l'ALUMINOSI Del 7 al 29 de març. rec de Salvador Soler de Horari: Feiners i festius de 19 Winterthur. a 21 hores. Dilluns tancat. Mostra "Solucions per a • Dijous 12de març: "Infor- biguetes de formigó (El cas Delegació d'Osona. mació i documentació en la del ciment alutninós) " Plaça Major, 8 de Vic. construcció", a càrrec de • Selecció de solucions de Telèfon: 885 26 11. Jaume Rosell i Ana Chust. reparació de les estructures CURS DE CONSTRUCCIÓ • Dijous 19 de març: resta afectades per Vahtminosi. pendent de confirmació. • Sessions de debat i de re- Curs pràctic de construcció, • Dijous 26 de març: sessió flexió sobre les solucions organitzat per la delegació de vídeos de restauració. del Vallès Occidental presentades. Les sessions 1 a. i 4a. del mes Realització: del 30 de març Finalitza al mes de juny. tenen caràcter gratuït. La Horari: Tots els dimarts de resta de sessions tenen un al 15 de maig. 19.30 a 21.30 h. cost de 1.500 pessetes, per a Informació: Preu: 27.000 pessetes. Serveis Tècnics. totes aquelles persones que Inscripcions: Delegació de! no estiguin inscrites en el Tercera planta. Vallès Occidental. curs complet. H O M E N A T G E A LLUÏS Carrer de Sant Francesc, 18 Horari: de 19 a 21 hores. M A R I A PASCUAL I ROCA de Terrassa. Sala d'Actes del Col·legi. Lliurament de la Medalla Telèfon: 780 11 10. Inscripcions: del Col·legi a Lluís Maria Servei d'Informació. Pascual i Roca.. Planta baixa. Tindrà lloc dins del soparDIAGNOSI, PATOLOGIES homenatge que se celebrarà el dijous 26 de març. I REPARACIÓ CURS DE SEGURETAT D'ELEMENTS DE FUSTA Preu tiquet sopar: 5.000 pes- CONTRA INCENDIS setes. Les persones interesExposició "Diagnosi, pato- sades a participar-hi ho hau- Curs de seguretat contra inlogies i reparació df elements ran de comunicar a Secreta- cendis i plans d'emergència. de fusta." Organitza Itsemap Fuego, del ria. Quarta planta. 24 al 26 de març. Patrocinada per UNESCO, i Horari: de 9 a 19 hores. realitzada pel Collegio degii ESPAI ANAR I TORNAR IngegneridellaToscanasota Informació i inscripcions: Instal·lació de la coordinació del professor Lourdes Ferrer, Itsemap. Marga Ximénez amb el Gennaro Tampone. Avinguda Diagonal 579, 2a. títol de "Tango". Fins al 20 de març. 08014 de Barcelona. Fins al 3 d'abril. Horari: de 10 a 14 hores i de Horari: de dilluns a diven- Telèfon: 401 2650. 17 a 20.30 hores. dres de 9 a 21 h. Sala d'Exposicions. CONORESO DEL Vestíbul. HORMIGON PREPARADO Planta baixa. Planta baixa. NOVES COL·LABORACIONS INTERNACIONALS
Convocatòria de pre-inscripció per participar en els intercanvis internacionals de rehabilitació i de restauració. Poden inscriure-s'hi estudiants i professionals de
VISITES CULTURALS
Visita a les instal·lacions olímpiques d'Horta. Visita de les pistes, els frontons i l'escultura monumenal de Claes Oldenburg, entre d'altres. Dijous dia 26 de març. Sortida en autocar.
"Congreso Intercontinental del Hormigón Preparada ". Organitza: Anefhop, i se celebrarà entre els dies 23 i 26 de juny, a Madrid. Informació i inscripcions: Delegació de Catalunya d'Anefhop. Carrer Calaf, 29. 08021 de Barcelona. Telèfon: 414 23 88.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
Revisió de preus Eï Centre de Documentació ha posat en marxa un programa informàtic de revisió de preus. A partir dels índex que apareixen publicats al BOE (àmbit estatal) o dels que subministra la Federació d'Entitats de la Construcció (per la província de Barcelona), L'usuari ha de donar les dates (mes i any) del pressupost i de la revisió, així com el número de fórmula que vol aplicar. El programa dedueix la K, és a dir, el coeficient de revisió. El Centre el manté actualitzat, introduint així que es publiquen els índex de preus corresponents. Consultable per telèfon demanant per la "K": de 9 a 14.30 h. i de 17 a 20 hores. (Hores de públic)
LLEI DE L'HABITATGE
La Llei de l'Habitatge ha estat editada pel Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.. Es troba, de forma gratuïta, a disposició de tots els col·legiats que n'estiguin interessats. Servei d'Informació. Planta baixa TERÀPIA DE SOSTRES
"Recomanacions per a la teràpia de- sostres unidi-reccionats de biguetes autoportants de formigó." Publicació de l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC). Es troba a disposició de tots els col·legiats interessats, de forma gratuïta. Servei d'Informació. Planta baixa.
INFORMÀTICA
Ha estat modificat el programa IMPRÈS El programa de confecció de minutes IMPRÈS, que fins ara solament acceptava que el tipus d'IVA a carregar fos del 12%, ha estat modificat per tal que pugui acceptar qualsevol tipus d'IVA. Tots els col·legiats que ho desitgin poden passar pel Col.legi o per la delegació més pròxima i recollir la nova versió del programa IMPRÈS. • El programa de comptabiHtat CTA solament accepta que els tipus d'IVA siguin del 6%, del 15% i del 33%. Actualment, els serveis informàtics del Col·legi estan treballant per aconseguir una nova versió del CTA, la 2.0, que accepti qualsevol tipus
COORDINACIÓ:
MAQL'ETACIÒ:
ADMINISTRACIÓ I DISTÏIBlinó:
«mm
«nuo,
DISSENY ÜSÍlFIC IINFDGRAFIA:
EnadiRJjJL DOCUMENTACIÓ:
SmíaCoi.kjUk
DIPÏKITLEGAL: B J : I » - I N [
d'IVA. Així, mentre no es pugui disposar del nou CTA, els serveis informàtics proposen un "truc" que pot resultar operatiu als usuaris. El procediment és el següent: en donar d'alta una minuta o factura i havent arribat al camp on s'ha d'indicar el tipus d'IVA, cal col·locar l'IVA que cor-respongui. Si l'IVA no és del 6%, del 13% o del 33%, el programa respondrà que l'IVA és incorrecte. Aleshores, premeu la tecla "Retum" (o "Intro" segons com sigui l'ordinador) i el programa acceptarà el tipus d'IVA que es vulgui col·locar. Sinó funciona o es disposa d'una versió més antiga, cal dirigir-se a Rafael Buen. Servei d'Informació. Planta baixa. «r
Llum verda a les noves titulacions universitàries
Pretenen demandar els tècnics per qualsevol defecte
Enginyeria de l'Edificació, exclosa dels estudis aprovats pel Consell d'Universitats El Consell d'Universitats, en sessió celebrada ei passat II de febrer, va donar llum verdaalesdirectriusd'una vintena de carreres superiors amb les quals pràcticament completa la reforma de les titulacions universitàries. L'aprovació definitiva anirà a càrrec del ple del Consell que se celebrarà a l'abril. La Ponènciadels Ensenyaments Tècnics del Consell d'Universitats va aprovar tambéelprojectedelPlad'Estudis de l'Arquitectura Tècnica, un projecte que difereix de la proposta presentada en el seu moment pel Consell de l'Arquitectura Tècnica, en el fet que conté una troncalitat més baixa. El nou projecte inclou una troncalitat de 129 crèdits que, tot i així, és la quantitat més alta entre les carreres tècniques de cicle curt. La quantitat mínima de crèdits que s'ha establert és de 180 amb un màxim de 280. Pel que fa a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) es preveu que la càrrega Iectivadelsestudïsd'Arquitectura Tècnica arribarà als 240 crèdits, unes 26 hores setmanals aproximadament. El director de l'Escola, Francisco Javier Llovera, afirma que l'establiment d'aquesta troncalitat ofereix més llibertat a la pròpia universitat
En un article aparegut el passat mes de gener a la revista del Consell de Col·legis d'Administradors de Finques de Catalunya s'aconsella a les comunitats de propietaris demandar judicialment els tècnics facultatius davant qualsevol defecte aparegut als habitatges. A l'article "Vicis en la construcció", signat per M. Villalba, advocat, s'adverteix que "el més normal és que les deficiències es produeixin per diverses causes que cal atribuir de forma solidària a tots els agents que han intervingut en la realització de l'obra". Davant la possibilitat de què el promotor o constructor hagin desaparegut o siguin insolvents, s'aconseila demandar directament qualsevol dels membres de la direcEl estudis hauran d'adaptar-se més a la realitat social (Foto: Chopo)ció facultativa. "I més encara", afegeix, "quan l'arquitecte i l'apaper completar els estudis mínims mació complementària més adequa- rellador disposen de les respectives companyies d'assegurances que coamb aquells que es considerin més da al mercat. breixen les responsabilitats profesconvenients segons la conjuntura Segons l'opinió del director de social i del propi mercat, cosa que no l'Escola, el fet de reduir la troncali- sionals". Sense entrar en una anàlisi ponpermetria una troncalitat excessiva. tat és positiu perquè redueix la càLlovera afirma que la intenció de rrega lectiva per una carrera de tres derada d'aquest cúmul de desprol'EUPB és estudiar les dades ob- anys en què només un 20% de l'alum- pòsits mancats de qualsevol tipus de jectives de mercat que ofereix el nat aconsegueix de finalitzar els seus rigor jurídic i ètica professional, cal destacar la preocupació que suscita Servei de Promoció i Mercat de Tre- estudis dins el termini establert. ball del Col·legi així com els estudis La titulació d'Enginyeria de l'aparició, en mitjans de comunicasobre demandes de treball que ela- l'Edificació, ha quedat exclosa, de ció representatius de textos pamflebora l'Institut d'Estudis Universita- moment, del paquet d'estudis apro- taris clarament tendenciosos com el que signa el senyor Villalba, que ris Josep Trueta per establir la for- vat pel Consell d'Universitats. • només aporten confusió als usuaris i que representen, sense cap dubte, una burla i un escarni per a la nostra professió. •
Invertir en el manteniment dels edificis és una actuació que surt a compte
Primer centenari del Gremi de Les associacions franceses Apogée difonen els avantatges de la gestió racional a" immobles Constructors La presència al Col·legi de Michel Jouvent, delegat genera! de les associacions Apogée va permetre conèixer de ben aprop l'experiència francesa en el camp del manteniment del patrimoni immobiliari, on el concepte de cost global d'un edifici es troba molt estès, fins al punt que en les ofertes dels promotors hi compta tant el cost específic de la construcció com el cost diferit que presenten els immobles durant la seva vida útil. Habitatges, oficines, edificis industrials i comercials, escoles... tots els immobles compten amb una vida Útil que genera indefectiblement un conjunt de despeses que cal quantificar i valorar de forma adequada. Racionalitzar] gestionar convenient-
ment els edificis esdevé avui una necessitat, ja sigui per a l'empresa, l'Administració o el propietari particular. Oblidar-ho, sovint fa que costi molt més car. Michel Jouvent, enginyer i delegat general d'Apogée-Perigée de París va participar el passat 20 de febrer en les sessions tècniques "Els dijous de set a nou" que organitza el Col.legi. Jouvent va parlar de la necessitat del manteniment i va presentar les associacions Apogée, més de 170 federacions i organismes propietaris d'edificis que han incorporat moderns sistemes de gestió del seu patrimoni immobiliari. Per Jouvenl, l'edifici no s'acaba de pagar fins que aquest esgota la seva vida útil. La construcció, però
també la utilització, l'explotació, el manteniment i la rehabilitació són aspectes que cal introduir dins el concepte de cost global. Segons Jouvent, és essencial pensar en la gestió, el manteniment i l'explotació en el moment de la concepció dels immobles per arribar a concebre una veritable economia global d'explotació i una òptima relació quaiitat-preu. Aquests conceptes entren, cada vegada més, a formar part de les mateixes ofertes de les empreses promotores que ofereixen el cost inicial més les despeses futures d'utilització. AFrançaexisteix una marcada tendència, en les grans empreses immobiliàries, a constituir filials dedicades al manteniment d'edificis. •
Amb l'obertura d'una exposició de fotografies i documents antics sobre construcció, el pròxim dia 26 de març s' iniciaran els actes programats pel Gremi de Constructors de Catalunya en motiu del seu primer centenari. Les fotografies de la mostra provenen de diverses empreses que les han deixat i també del concurs "Cent anys d'homes i obres" que ha organitzat el Gremi i que compta amb premis especials sobre tractament i acabats en formigó i per a la millor fotografia d'un edifici de les comarques de Barcelona del període 1890-1910. L'exposició també es podrà visitar entre els dies 31 de març i 5 d'abril a f'estand del gremi a Rehabitec. •
Modificacions de la normativa per aplicar el IRPF
Les sancions als tècnics previstes en la Llei de l'Habitatge són excessives
El primer de gener del 1992 va entrar en v ígor la nova Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i el seu reglament que modifica alguna de les obligacions fiscals dels professionals. El nou règim estableix dos mètodes d'imputació de rendiments per als professionals: l'estimació objectiva per coeficients i l'estimació directa. Poden optar al primer mètode tots els professionals que hagin tingut uns ingressos bruts en l'exercici anterior no superiors a cinc milions de pessetes i que no tinguin personal assalariat. És important tenir en compte que, a diferència de l'anterior normativa, en quès'havia de sol·licitar la inclusióen aquest règim, ara caldrà renunciar-hi expressament abans de la data indicada; si no, s'hi quedarà inclòs automàticament. Una altra novetat significativa que presenta la llei és i'obligació de portar llibres registre sobre ingressos, despeses, béns d'inversió i provisions de fons i bestretes. Així mateix, existeix un nou règim de retencions i pagaments fracrionats de l'impost. Finalment, la nova llei de l'IRPF comporta modificacions fiscals de gran importància i millora els beneficis fiscals per als inversors del Compte Col·legi (Foncuenta) i del Fons Collegi (P i G Crecimiento). El Col·legí ha editat un Full Informatiu especial dedicat a les novetats més significatives que presenta la nova llei per als professionals. •
Darrerament han aparegut diversos escrits i comentaris alertant sobre la Llei de l'Habitatge i, principalment, sobre el seu règim sancionador, textos que contenen una càrrega demagògica considerable. La Hei que va aprovar el Parlament de Catalunya estableix dos tipus d'infraccions relacionades ambels tècnics: la primera és la vulneració de normes tècniques sobre construcció i edificació així com de les altres normes tècniques de compliment obligatori; la segona és l'omissió dels controls de qualitat preceptius. Ambdues infraccions són considerades com a molt greus. Contra aquests articles de la llei, el Col.legi s'ha pronunciat, abans i després deia seva aprovació, per considerar-los excessius, sobretot tenint en compteels mitjans i les condicions del sector i la inexistència de controls en origen dels productes, materials i elements constructius. Aquest règim encara no és aplicable, però ho serà en el moment que es dicti el reglament d'aplicació. El reglament hauràd'explicarde manera més detallada què s'entén per "vulneració tècnica" i fins a on pot arribar la culpabilitat dels tècnics. Unreglament suficientment treballat pot ajudar molt a corregir defectes o distorsions de la llei. EI Col.legi, d'acord amb la legislació vigent, serà consultat prèviament sobre el tema i podrà fer les al·legacions oportunes.També, evidentment, en el
L'aparellador exerceix la seva feina identificant-se amb un col·lectiu social, reconegut des de fora i des de dintre de la professió. De vegades aquest exercici presenta conductes que aboquen a una reacció de signe contrari al paper social de la professió. Les més greus són la competència deslleial i les males relacions entre els propis companys. Sotael concepte de competència deslleial s'agrupen fórmules diverses que tenen en comú una reducció en la prestació del servei professional: es ven un servei adulterat. Tan perjudicial pot ser vendre un servei a un preu que no respecti la competència, com prestar-lo des d'una posició en què no es té cap cura de la posada al dia dels coneixements, encara que es cobri un preu just. Tothom qui quan actua fa passar els seus interessos o els d'uns altres per davant de la professió, està igualment
cas, ell continuï i compleixi la seva obligació de fer el treball encarregat. Un segon exemple: la intervenció d'un professional en substitució d'un altreque, per motius d'incompatibilitat material o de trencament de relacions amb el client, es veu obligat a renunJOSEP M.LLESVY ciar a l'obra quan ja està iniciada. Vocal de la Junta de Govern En aquest cas el professional que hi renuncia ha d'entendre que l'obra ha de continuar amb un altre tècnic, que fer una intervenció, dictamen o certien una posició fraudulenta. El conjunt de les relacions entre apa- ficació sobre una obra realitzada per aquest no té cap relació amb la seva relladors per mòbils professionals és, un altre company, el primer pas ha de renúncia i, per tant, ha de prestar-Ü per a mi, la qüestió més delicada t que ser sempre posar-se en contacte amb tota la seva col·laboració i la docusovint s'ha vist més oblidada. Per aquest, explicant-li l'encàrrec rebut i mentació. Gairebé tot el que afecta les relaciparlar del tema no s'ha de caure en un demanant-li la seva col·laboració per "corporativisme" vingut a menys. No recollir informació i, si cal, buscar ons entre companys es mou en el es tracta d'arribar al punt que uns conjuntament una solució amistosa. terreny de les regles que no estan dissimulin o amaguin les faltes dels És inadmissible que un aparellador escrites ni són penalitzades, però malaltres i, com a conseqüència, perjudi- faci cap document que sap que pot grat això considero que les professiquin el client; del que es tracta és que perjudicar un company sense posar- ons que les respecten són les que demostren la verdadera categoria proles relacions entre companys es man- se en contacte amb ell. tinguin dins d'un merescut respecte. I aixònotreuquesi després d'aquests fessional dels seus integrants davant Quan un professional és requerit per contactes no rep ajuda per resoldre el de la societat. •
De Buen reclama eficàcia i agilitat per a la professió
"El client, en l'actualitat, demana a l'arquitecte tècnic que resolgui els problemes ambrapidesaieficàciadins el camp de la construcció." Frederic de Buen, delegat del Col·legi al Vallès Oriental, va fer aquestes consideracions en una entrevista concedida al bisetmanari intercomarcal El 9 Nou, on va exposar la situació en què es troba el sector de la construcció a la comarca així com els importants reptes que el professional haurà d'assumir en el futur més immediat. Pel que fa a la conjuntura, el sector ' va mantenir al" Vallès Oriental, en general, un bon ritme d'edificació el 1991, amb un creixement moderat respecte a l'any anterior. La gran responsabilitat que assumeixen els tècnics en el procés de l'edificació és un dels reptes més importants que té plantejats actualment la professió. Segons De Buen, "tots els agents que intervenen en el procés El control de qualitat, de nou constructiu haurien d'assumir la seva (Foto: Chopo) quota de responsabilitat, ja siguin seu moment serà possible plantejar promotors, constructors, industrials, recursos judicials davant els tribunals fabricants de materials de construcció contra actes concrets de l'Admi- 0 la pròpia direcció facultativa". Senistració. gons el delegat vallesà, la Llei de Existeix un altre element de con- l'Habitatge recentment aprovada per fusió com és la disposició transitòria la Generalitat recullja alguns d'aquests que indica que la llei és aplicable a tots aspectes. els habitatges que es certifiquin a parDe Buen també es va referir a la tir de la seva entrada en vigor. En necessitat de millorar la qualitat de les aquest cas és evident que el reglament noves construccions "des de la fase de resoldrà el fet que no puguin ser san- projecte fins al manteniment ulterior" cionats actes d'infracció comesos amb 1 de dedicar més recursos a la rehabianterioritat a la seva vigència. • litació d'edificacions antigues. •
Deontologia (II)
Relacions amb els companys
acull 75 treballs Un total de 75 vídeos hanestat presentats al II Certamen Elies Rogent de Rehabilitació i Restauració, muntatges que podran veure's entre els dies 31 de març i 5 d'abril a l'estand del Col·legi de la fira Rehabitec. Els vídeos han estat tramesos, sobretot, des d'Itàlia i diferents indrets de Catalunya i de l'Estat espanyol encara que també n'hi ha procedents d'Alemanya, Àustria, Portugal, Estats Units, França, Mèxic, Cuba, Bulgària i Eslovènia. El temes dels treballs videogràfics són intervencions de rehabilitació i restauració, intervencions en centres històrics i espais urbans, materials i tècniques tradicionals, història de l'arquitectura i història de la restauració i finalment, sistemes, tècniques i productes aplicables a la rehabilitació. Segons el Servei Rehabilitació del Col·legi, organitzador del certamen, els treballs rebuts aquest any són força interessants i de bona qualitat, tant pel que fa a coneixements i tècniques de recerca com als documentals. El certamen de vídeo Elies Rogent té un apartat de mostra i un altre de concurs amb tres premis de 500.000, 250.000 i 100.000 pessetes. El certamen es va crear l'any 1990 amb l'objectiu de convertir-se en una plataforma de comunicació per a l'intercanvi d'experiències entre professionals de la restauració i la rehabilitació. •
La Delegació d'Osona tindrà un programa de TV a partir del mes d abril La Delegació d'Osona té previst realitzar un programa televisiu que podran veure els espectadors de TV-0 (Televisió d'Osona) a partir del proper mes d'abril. Segons el coordinador del projecte, Bemat Noguera, "s'hi tractaran diferents temes d'actualitat dins el sector de la construcció. Hi hauran espais dedicats als materials tradicionals, a temes d'actualitat com ara el ciment aluminós, urbanisme, etc. El programa durarà mitja hora i
s'emetrà un cop al mes. La idea de realitzar-lo per TV-0 va sorgir de la Delegació d'Osona "atès que el mitjà televisiu, i concretament TV-0 té força audiència, i una cobertura que abasta des de Ripoll fins a la Garriga, vam creure que seria un bon mitjà per donar a conèixer el Coi.legi i arribar a molta gent". El programa serà produït totalment per TV-O, si bé els continguts del guió seran determinats per laDelegaciódel Col·legi. •
Delegació d'Osona (Foto: Chopo)
ARMADURES PRISMÀTIQUES ELECTROSOLDADES PILOTS ARMADURES STANDARD (CPI NTE 1.977) Llargada: 6 m. Estreps: 0 6/20
ARMADURES ESPECIALS Armadures prismàtiques. Estr. 0 6 - 8 / 2 0 cm.
Pilol Fwm.
©3*
®>
Armadura
Kg/m. L
5012
533
6012
6.56
7012
7.78
8 0 12
9.04
Armadures cilíndriques. Estr. 0 8 - 1 0 / 2 0 cm.
Q B
R1OSTRES - ENCEPATS - PILARS - JASSERES Visites al Maresme, ala Vall d'Hebron, i a Montpeller Una visita a la Vall d'Hebron, una excursió per la comarca del Maresme i un cap de setmana a Montpeller seran els punts d'interès inclosos en el cicle de visites culturals del primer trimestre de l'any. El 26 de març es visitaran les instaüacions "olímpiques" de la Vall d'Hebron. El 7 de maig hi ha prevista una excursió a Premià de Mar per veure la casa domòtica de la companyia Hidroeiètricade Catalunya. També es visitarà el Masnou, Vilassar i Mataró. La sortida a Montpeller pe) 23 i 24 de maig tancarà e) cicle, amb un recorregut per tes obres més recents de Ricard Bofill, Vasconi i Richard Meier. •
Armadura longitudinal: 0 1 0 a 25 Estreps: 0 6 - 0 8 - 0 1 0 . (sep. 15 / 20 / 30 cm.)
POSSIBILITAT DE COMBINAR MALLES DOBLEGADES I ARMADURES PER A LA FORMACIÓ DE QUALSEVOL PEÇA ARMADA PECES DE GRAN VOLUM
PER A QUALSEVOL ESTUDI CONSULTEU A LA NOSTRA OFICINA TÈCNICA O ACER AEH 500 S O SOLDADURA D'ACORD AMB EH-88 (Art 71.5)
PREMSA
ASSESSORIA Davant ia possibilitat de trobar-se amb casos de patologies estructurals no apreciables a simple vista i, en particular, pel que fa a les estructures construïdes amb ciment aluminós, la -Pot emetre's un certificat dhabl- direcció general d'Arquitectura i Hatabilitat duna vivenda construïda bitatge recomana d'actuar de la següent manera: amb biguetes de ciment aluminós? 1.- Quan es tracti d'un edifici cons-Els certificats d'habítabilitat de se- truït entre els anys 1950i 1970queno gona o posteriors ocupacions són do- presenta a la vista signes apreciables cuments avalats per professionals en de patologia, podrà atorgar-se el cerels que es certifica l'existència de les tificat si bé és convenient de recomacondicions i els nivells d'habítabilitat nar al client la realització del Test exigits als habitatges. Aluminós. La responsabilitat derivada de la 2.- Quan es coneix amb certesa la signatura d'un certificat només té re- presència de ciment aluminós a lacióamballò que es certifica, ésadir, l'estructura, però la inspecció ocular que té un determinat nivell no detecta l'existència de patologies, d'habitabilitat i que és un habitatge ja podrà emetre's el certificat indicantocupat. No obstant això, certificar hi la detecció de ciment aluminós, l'habitabilitat significa donar com a sense que s'observin patologies. correctes diferents aspectes, entre ells En aquests casos, serà la pròpia dialguns que es refereixen a la solidesa recció general d'Arquitectura i Hade la construcció, cosa que pot tenir bitatge qui recomanarà a la comunitat conseqüències en no ser cert. Ara bé, de propietaris afectada la realització la inspecció que el tècnic realitza és d'una diagnosi aprofundida de sempre de tipus ocular, amb les limi- l'edifici. tacions que això significa per poder suposar allò que no es veu a simple Pera més informació cal adreçar-se vista. a l'Assessoria Professional.
La cèdula d'habitabilitaí i el ciment aluminós
L
700.000 pessetes per persona i any en despeses per reformes Els propietaris de pisos a l'Estat espanyol han gastat una mitjana anual de 690.000 pessetes en reformes per millorar la seva vivenda, segons una enquesta realitzada pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT). El 1991 es van fer obres de rehabilitació en 10.572 vivendes. Quant a les futures reformes, el 19% dels edificis (2,7 milions) necessiten algun tipus de rehabilitació, tot i que només un 7,6% dels propietaris reconeix que cal fer reformes a casa seva. Prop de mig milió d'habitatges dels 14 milions que existeixen a tot l'Estat es considera que es troben en estat ruïnós. La causa de gairebé la meitat dels danys que tenen lloc en edificis i en vivendes són conseqüència de la , presència d'humitats i de deficiències en les estructures. Diari de Barcelona 2 de març 1992
He rebut, igual que molts altres companys, una circular acompanyada de documentació en la que, un constructor-promotor se'm dirigeix, fent-me tota una sèrie de consideracions sobre la Llei de l'Habitatge, promulgada per la Generalitat de Catalunya. Arribat al paràgraf on s'afirma que el consttructor-promotor es limita a fer el què diu el projecte i el què mana la direcció facultativa, he rellegit al final la localització de qui fa la tramesa, a veure si m'havía equivocat i enlloc de Sabadell aquest senyor té la seva activitat al país de la Utopia. Però no, confirmo que és Sabadell. La realitat viscuda en els molts anys que porto d'exercici professional al món de la construcció, em permet afirmar que les coses són més complexes que blanc-negre, bo-dolent, honrat-lladre,professional-no professional, etc. Hi ha molts matisos i un gran escalat entre uns límits i altres. Pretendre carregar la responsabilitat en uns únics agents (arquitecte i aparellador) d'entre tots els que intervenen en l'afer de la construcció és, si més no, totalment irreal. Pensem, sinó, quants agents hi intervenen:
MARQUEZ ESPADÀ, C. Manual jurídico de! constructor/ Críspulo Màrquez Espadà. — la ed. — Pamplona : Aranzadi, 1991. Llibre pràctic que abasta els aspectes legals, jurídics i administratius que cal considerar des de la preparació d'una obra, fins a l'execució i a l'explotació de la construcció, ja sigui en nuclis urbans o rurals. Inclou un apèndix amb els models de les operacions més freqüents en el camp de les activitats constructores i un altre amb la normativa fonamental. Prevención y soluciones en patologia estructural
BÚSTIA Tirar pilotes fora en relació amb la nova Llei de l'Habitatge
L I B R E S
delaedificaàon
1 .-E! promotor, que sempre pressiona perquè el producte construït sigui competitiu en el mercat. 2.-L'arquitecteoenginyerquefaràun projecte d'acord, en general, amb el promotor i que contempla unes qualitats méso menys predeterminades per ajustar el cost. 3.-E1 constructor que, pressionat pel promotor i la pròpia llei del mercat, i sí vol que se li adjudiqui l'obra, ha de fer mans i mànigues per mantenir i/o baixar els preus. 4.-Indústries de materials bàsics (ceràmica, ciment, PVC, etc.) -Indústries de materials compostos (formigons, morters, etc.) -Mà d'obra subcontractada (colles de paletes, encofradors, ferrallistes, etc.) -Industrials sub-contractats (guixaires, fusters, instal·ladors, etc.) 5.-L'arquitecte tècnic, que ha de seguir l'obra procurant que s'executi segons el projecte i intentant que no hi hagin desviacions de costos, ni subterfugis com ara "tal marca o similar", anüdaments no reals, treballs "a correcuita" a preu fet, petites corrupteles, etc. Aquí no es tracta de passar la pilota i desentendre's del problema. El que cal és que tots i cadascun dels agents que intervenim en la construcció acceptem la nostra parcel·la de responsabilitat, posant-nos d'acord amb els
seus límits. Així aconseguirem entre tots una millora substancial en l'afer constructiu que és, en definitiva, el què ens demana la societat. Per cert, jo tampoc estic d'acord amb alguns articles de la Llei de l'Habitatge.
Jordi Lleal Col·legiat núm. 2281
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d" interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçarse a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons i'espai disponible. La seva opinió és important.
MUNOZ HIDALGO, M. Prevenctón y soluciones en patologia estructural de la edificación / Manuel Munoz Hidalgo. — Sevilla: l'autor, 1991. Publicació que presenta solucions de reparació i reforç i, si s'escau, possibles mitjans de prevenció, dels desordres produïts als fonaments, elements estructurals, piscines i dipòsits, mitjançant l'estudi de casos puntuals. Aquest llibre apareix com acomplemental titulat "Conceptos y patologia en laedificación", del mateix autor, publicat l'any 1988. Secció a càrrec del Centre de Documentació "Josep Renart", on es poden consultar aquestes monografies. (Informació elaborada per Marta Truyol).
JDEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBAU DMMANDKS RMBUDCS ENTM L'I f 1 H 2 5 DE FEBftM
Promotora-lmmobiliària de Barcelona
Estudi d'arquitectura a Martorell
COORDINADOR D'OBRES
TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES
per segu iment a peu d'obres d'edificació d'habiutgti. Es valorarà experiència de 3 a 4 anys en empreses constructores. Vehicle propi. Edit: 25-30 anys. Contracte laboral indefinit.
Vegi's el significat de la simbologia indicada al costat del número de referència.
per gestió fonamentalment a despatx i seguiment d'obres a lot Espanya. No o i experiència. Disponibi]itar*per viatjar i vehicle propL Edat: 20-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral.
Sou a convenir.
Sou: 150,000 aaetftncs.
Sou: 4-4JO0.OOO brut/any mínim garanliL
••Demandes amb pre-selecció. Per entrar en el procés de pre-selecció, cal estar inscrit al Servei de Recerca Activa de Treball.
Promotora-Constructora d'edificació
Construclora-Promotora d'obra civil 1 edificació
COORDINADOR D'OBRES
COORDINADOR DE PROJECTES I OBRES
Rtf.: 4.937"
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Ajuntament de Sabadell ARQUITECTE TÈCNIC Modificació de la plantilla. Arquitecte tècnic amb un 60% de dedicació en plantilla laboral temporal per 10 mesos. Publicat al BOP número 42 de dau 19.2.92.
Sou: 3-3.500.000 brut/any mes vehicle de l'emptcsa.
CAP D'OBRA amb experiència mínima de 2 anys per control i coordinació d'obres a Barcelona i àrea metropolitana. Edat de 27 a 35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou: 5-5.500.000 brut/any
APRENENT DE PERIT DE SINISTRES per iniciar-se en peritariú de danys a Barcelona ciutat i rodalies. No cal experiència. Imprescindible vehicle propi. Dedicació: milja jornada.
Rtf.: 4347 **
Rtf.: 4.946*
Fabricant de ciment al Vallès Oriental
Empresa de prefabricats de formigó
TÈCNIC COMERCIAL
RECENT TITULAT
p a tractar amb constructors, arquitectes i distribuïdora, amb coneixements per assessorar sobre els materials. Es valorarà experiència de 2 a 3 anys en el sector de construcció. Cal vehicle propi per desplaçaments província de Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral.
Estudi de peritacions 1 valoracions per asseguradores
per col·laboració en txecuciÜ de projectes: pressupostos, plans de seguretat. controls de qualitat, etc. aUícom direcció d'obres i coordinació d'industrials. Edal: 25-30 anys. Catali parlat i escrit Es valorarà angles. Jornada oficial. Conlracte laboral d'un any inicialment. Sou: 3.500,000 braifriy.
com ajudant d'enginyeria industrial en confecció de projectes i seguiment d'obres. Possibilitats de promoció en empresa en creixement. Català i Castella. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit
TRES CAPS D'OBRA per seguiment i control d'obres, tracte amb industrials, direcció facultativa i administració pública. Cal experiència mínima de 5 anys a peud'obra. Edat; 2540 anys. J ornada o [ïc ial. Contracte laboral d'un any renovable.
Empresa pública de gestió urbanística 1 rehabilitació 4 RESPONSABLES D'OFICINA DE REHABILITACIÓ per assessorament i control d'obres. Es valorarà experiència i facilitat per tractar amb el públic. Horari de matins i dues tardes. Contracte per obres. Soo' 3.450.000 brut/any.
Rtf.: 4344"
Ajuntament de Sabadell TÈCNIC PER VALORACIONS URBANÍSTIQUES de sòl i edificació. Selecció d "habitatges per re-localitzar expropiats. Atenció al públic relacionat amb tes valoracions. Es tindrà en compte experiència en valoracions i informàtica. Horari de 8 a 15 hores. Contracte d'arrendament de servels per o roesos prorrogables.
Rtf.:4S4S**
Estudi d'arquitectura i urbanisme DIRECTOR FACULTATIU per control d'obra, execució, control de qualitat, econòmic i seguretat i higiene a obres de Barcelona i Terrassa. Cal experiència a peu d'obra i vehicle propi. Dedicació de mitja jornada ambflexibiSoo: 3.000.000 brut/any
Rtf.: 4.949*
Rtf.; 4.948*
Important constructora d'obres públiques i edificació
Rtf.: 4340 ••
Rtf.: 4339 —
Rtf.: 4343
Important empresa d'instal·lació, assessorament i manteniment de jardineria
AJUDANT DE DESPATX I OBRA
programes informàtics per càlcul i amidamenu. Es valorarà experiència de dos a tres anys i que resideixi al Baix Llobregat. Cal vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any renovable.
•Els col·legiats que els interessi poden demanar al Servei les dades per poder contactar amb l'empresa.
per con trol i seguiment d'obres, amidaments, pressupostos i facturació. Es valorarà experiència d'l a 3 anys en obra. Jornada oficial. Contractí laboral d'un any renovabk.
Empresa especialitzada en construcció i Instal·lació de benzineres
Rtf.; 4350 *
Consulting de serveis tècnics immobiliaris
Ajuntament a Osona
AJUDANT TÈCNIC
pels serveis tècnics per treballs d'inspecció dïmmobles amb possibles deficiències estnictunb. Es valorarà experiència en patologies. Jornada intensiva (amb certa flexibilitat d'horari). Contracte d'arrendament de serveis.
per gestió i seguiment de serveis tècnics com adjunt al responsable de l'empresa. No cal experiència (es valorarà). Imprescindible català escrit ï bon nivell de redacció. Vehicle propi. Edat: 23-30 anys. Jornada oficial. Sou: 2J-3.000.000 brut/any.
COL·LABORADOR
Sou: 183.909 brutes/mes.
Sou4J-6.O0O.OOObral/any.
Rrf.: 4.951 •
Rep. 4.952 **
Rtf.:433B··
Rtf.: 4341" Ref.: 4342 •
P ETITS TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informal!izada i sistemes de CAD. A més, realitza treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfic-2 Joan Costa Carrer Bailèn, 95 Telèfon: 457.05.46 i 4573148 BARCELONA
A NUNCÏS
ARQUITECTE TÈCNIC S'ofereix arquitecte tècnic expert en cstsis d'amidaments i pressupostos assistiu per ordinador per a realitzar lot tipus de treball. Entrega puntual dels treballs acabats.
RESERVÍ EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compro, venda o lloguer dr material, immobles i despatxos, ofertes de treball: li secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIU mitjançant una senzilla trucada telefònica i a un cost mínim.
COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ALTRES:
1.000 PESSETES 1.000 PESSETES 5.000 PESSETES
Informació i Inscripció: Elisenda Pucumll. telèfon: 209.82.99, De dilluns a divendres, de 12 a 20 b.
APARELLAGRAMA El díssenyador d'aquest habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA.
per Olissip
cobrir un grup de es amb significat 1 propi que completi els 1 3 mols proposats.
Cal esbrinar les lletres que completen la sèrie.
1 MA Q I MI Q
Proposa descobrir el nom i cognom d'un important arquitecte barceloní que visqué entre 1816 i 1889, així com el nom d'una de les seves millors obres, edificada l'any 1879.
I CA
DA URE
Q Q TGE
S MOTS ENCREUAR g—
DORMFTORI A
Per aconseguir-ho caldràresoldreprimer els enigmes del bany i del dormitori A d'on podrem esbrinar el nom de pila de l'arquitecte. Després, i amb els enigmes del dormitori B i del menjador esbrinarem el seu cognom. Així doncs, les lletres que restin encerclades en aquestes quatre cambres són les que compondran el nom i cognom de l'arquitecte. Només caldrà ordenar-Ies i situar-Les al dormitori C, on reposaran fins que descobrim la seva obra. Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar-ne l'obra, també amb les lletres que quedin encerclades. Tan bon punt haguem aparellat arquitecte i obra, ja només cal esperar rapareUagrama del proper mes.
HORITZONTALS: l.Figuradament, home que canvi a constantment d'opinió. 2.Regueró que forma l'aigua de pluja. 3. Pensió gratuïta als estudiants. Liti. 4.Pares el motor del cotxe. 5-Consonant especialment odiada pels francesos. Home a qui ha tocat de rebre un delicte. Matrícula alemanya. 6.Meta sense principi. Estat d'una cosa amb aptitud per a produir. 7.Tradició britànica. N'estan després de banyar-sc. 8.Aliment diví. 9.Figuradament, buit. I O.Curt d'enteniment. ll.La vaca no hi va. Contracció. 12.Aprenent d'home. Vocal forta anàrquica. VERTICALS: LPel·lículadelaMinelli. 2.Instrument en forma de cèrcol castellonenc. Li fa por. Igualment 3.Astrològicament, taca solar. Conec des del tribunal la competència d'una causa, 4.Àrab descendent d*Agar a través d'tsmael. Fet el niuet d'amor. Enmig de la nit. 5.Nota musical molt femenina. Constitueix la natura d'una cosa. 6.Ni nosaltres ni vosaltres. No acaba de veure-la bé, és massa lluny. 7.Present en totes les setrilleres. Amb un de més, ja serien multitud.
Solucions de l'aparetlagrama anterior Eina: Taloja. Professió: Guixaire Eh mats encreuats:HORITZONTALS: LPanxuda2.EgeaÚs3JJigic.P4.Na.AvÍ5XiripÍa6.Oc.Dar7.Tacó.Té8Aleu9Apart JO.Cila JÍ.Ter.F 12 Amaré VERTICALS: 1. PtIJCot 2 Agònica Acta 3 Megar.Capíem 4Xaï. Idòlatra 5.U.Capa.Era Ó.Du.VirtiaSe 7Aspia.E I BANY: Partint de la B, (+2M-IH+3M-2)-(+4H-3h (+5).Bcsta la J /DORMITORI A: Tal I DORMITORI B; Conta-Ohert-Neral-Traca-Attas. Sobra, Estil I MENJADOR: La O no pot formar cap mot. A forma esçoda • Ljtànol - T,circuit - Uollarí
SERVEIS GLOBALS DE DESENVOLUPAMENT I DELINEACIÓ de projectes constructius d'arquitectura, enginyeria i urbanisme sobre suport informàtic (de la fase prèvia al post-projecte) S E R V E I S
I N T E G R A T S
S E R V E I S
P U N T U A L S
DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES
DELINEACIÓ / SERVEIS C A D / ALTRES
- Desenvolupament de projectes constructius d'arquitectura, enginyeria i urbanisme: Gestió coordinada de part o la totalitat de les fases del projecte. - Inclou les components indicades a SERVEIS PUNTUALS englobats en tres àrees:
Cada servei pot ser contractat independentment amb un sistema de facturació propi. Aquests serveis poden integrar-se, en part o totalment, en el DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES.
SERVEI DELINEACIÓ DIGITALITZACIÓ DE PLÀNOLS
ivcuunc*
EQUIP QUATRE CAD SERVEIS
PLOTTER (A-4 / A-G)
ÀREA GRÀFICA
AIXECAMENTS D'ESTAT ACTUAL
í 10. ;
TOPOGRAFIA PERSPECTIVES RENDERING PRESENTACIONS 1 CONCURSOS
ÀREA DOCUMENTAL ÀREA COMPLEMENTÀRIA
ESTAT D'AMIDAMENTS CÀLCUL D'ESTRUCTURA MECANOGRAFIAT DE DOCUMENTS REPROGRAFIA 1 ENQUADERNAT
1982
M 1992
Avgda. Diagonal, 466 1 r. 3a. / 460 6è. D. 08006 Barcelona Telèfon 415 00 23 Fax 415 37 26
La prevenció d'accidents reclama la presa de consciència general (I) MARIANO UNZETAI LÓPEZ Cap del Servei de Seguretat ÏHigiene D. G. Relacions Laborals
Generalitat de Catalunya.
E
stem assistint últimament a uns canvis importats i transcendentals respecte a la prevenció, tant en el nostre país com en tota la CEE. Aquest canvi de posicions gira al voltant de dos eixos fonamentals: la creixent responsabilitat dels agents socials en aquests temes, per una banda, i la integració de la prevenció en totes les pràctiques relacionades amb el món de la producció, des del propi disseny dels projectes fins a La seva execució, passant per la maquinària i les instal·lacions utilitzades, per l'altra. Sense que això serveixi de consol, la Direcció General de Seguretat i Salut de les Comunitats Europees ha estat rotunda en les seves declaracions: "EI nivell de seguretat en el sector de la construcció no és satisfactori en cap dels dotze països de Ea Comunitat". Un estudi de la Fundació Europea per ala Millora de les Condicions de Vida i de Treball, amb seu a Dublín, demostra que els costos totals dels accidents (directes i indirectes) representen un 3% del volum de negocis de les empreses constructores i entre un 7% i un 10% de la massa salarial. L'anàlisi més detallada de la situació ens permet d'intuir els problemes de fons i de vaticinar les possibles solucions. Solucions, d'altra banda, que no s'exclouen ni cal que es priori tzin donat que totes elles mereixen un detingut estudi. En general, constatem que la situació en el sector és com s'indica a continuació: Per al promotor, les mesures de seguretat comporten certs costos, el que fa que procurin estalviar-les en la mesura del possi-
"Les mesures preventives elaborades amb el projecte a"execució són més eficaces" ble. Al contrari del promotor, al contractista li agradaria de complir amb totes les seves obligacions. Al mateix temps, però, està competint i cal que ofereixi un preu raonable per obtenir el contracte. Segons el meu parer, d'acord amb el que passa al nostre pafs i a la resta dels països comunitaris, l'actuació preventiva s'hauria de fonamentar en tres pilars: l'organització, la reglamentació i la formació. Desenvolupem aquí el primer d'ells i deixem els altres dos per un proper article. L'anàlisi de les causes dels accidents indica que solament un terç té com a origen les condicions de realització de les obres. La causa de la resta d'accidents radica en un fet anterior a l'execució de les
La seguretat en la construcció no és satisfactòria en cap dels 12 països de la CE (Foto: Chopo) obres (per raó del projecte o dels materials). Per tant, dos de cada tres accidents eslan pre-determinats abans, fins i tot, del començament de les obres. Actualment és molt estrany que una sola empresa construeixi totalment un edifici emprant els seus propis treballadors. La realització de treballs simultanisalamateixa obra perpart de diversos contractistes, fa augmentar el risc d'accidents i sens dubte influeix en la qualitat de la construcció. Un altre estudi realitzat a França, ha demostrat que una de cada tres persones és víctima d'algun accident ocorregut a les obres i ocasionat per fets aliens a la seva tasca i a la seva empresa. Per tant, podem dir que una millor preparació, uns millors estudis, una millor planificació i una millor coordinacióde la feina, contribuirien a reduir notablement el nombre d'accidents en la construcció. Les mesures preventives elaborades en el moment de concretar el projecte d'execució, sempre són més eficaces, més racionals i més econòmiques. Actualment el mercat exigeix una millor qualitat i també un major control sobre els costos. Per la qual cosa, aquests dos elements no es poden separar, i necessiten una organització el màxim d'eficient. En les empreses de construcció, la intervenció de l'especialista de seguretat pot descomposar-se en tres fases: el disseny del projecte, l'organització de les fases d'execució i la pròpia execució. Dins d'aquest capítol de l'organització mereix la pena d'incloure tot el referent a les tasques de manteniment que sempre cal que es realitzin durant la vida d'un edifici i que estan provocant un gran nombre d'accidents. Es diu que "tan bon punt s'acaba la construcció d'un edifici, aquest es comença a esfondrar"; per tant, requerirà d'un manteniment continu i d'una reparació periòdica. Un estudi demostra que les
operacions de manteniment aporten el 25 % del total dels accidents mortals i el 20 % dels greus. Així, queda clarqueels costos de manteniment seran més baixos i la seguretat estarà més garantida si aquests treballs estan previstos. Resulta, doncs, fonamental una participació activa tant dels promotors com dels arquitectes i arquitectes tècnics a l'hora de buscar una millor organització de l'obra i una més gran seguretat dels treballadors. Sens dubte les obligacions reglamentàries no aconseguiran d'inculcar aquest concepte d'organització de forma que es converteixi en un
"Un estudi demostra que les operacions de manteniment causen el 25% dels morts" hàbit per si sol. El cert és que només mitjançant una presa de consciència generalitzada, i solament quan tots els que tinguin un poder de decisió assumeixin les seves responsabilitats, podran realitzar-se progressos en benefici de la millora de les condicions de treball. És just assenyalar que a Catalunya aquesta presa de consciència ha quedat suficientment demostrada amb la creació de la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya, organització paritariapatronal-sindicats que pretén unir i coordinar esforços en la reducció d'accidenis de treball. Davant d'aquesta situació preconitzada per nosaltres des de fa temps, el Departament de Treball ha prestat tot el seu recolzament tècnic i econòmic per a la seva millor consolidació. •
Neteja de façanes TÈCNICA • Indispensable per a pedra natural. • Útil per a pedra artificial, esgratiat, estucat, obra vista, formigó, fusta, bronze, alumini.
• Prpjecció a baixa pressió de pols de vidre micronitzat mitjançant remolí rotatiu. • Soluciona de forma ràpida, fiable i còmoda la neteja de façanes per més delicades que siguin.
• Insustitu'ible en interior d'esglésies i locals. • Ompli i enviï el cupó | |
Tècniques de Restauració de Monuments i Façanes
sRESTAURO SEÇ&AT
TÈCNICA JOS RESTAURO-SEC
| | • • '
C/ Padilla, 240 - Tel. (93) 455 61 91 Pax (93) 236 72 65 - 08013 Barcelona
Un confortable
G Desitjo més informació i D Dictamen 1 pressupost •
NOM ADREÇA POBLACIÓ PROFESSIÓ TELÈFON
<t'
ül
punt de trobada
Esmorzars, des de 150 pessetes Dinars, menú variat de 900 pessetes Obarfa taéa diarfedilluns a dlvudrmi Horaris do 8.30 a 2O h. • Primera planta dol tol.logl
LA SOLUCIÓ INFORMÀTICA ALSTEUS PROBLEMES
Amidaments, pressupostos, -4 certificacions i plecs de condicions Càlcul espacial d'edificis de formigó ^ Càlcul d'estructures metàl·liques 4
DE CÀLCUL PER L ARQUITECTURA I SOLICITEU INFORMACIÓ I DEMOSTRACIONS
Programa d'instal·lacions d'urbanizacions 4 Fonaments i sostres -4 Murs de contenció -^ Programa de disseny i càlcul en planta •< de sostres unidireccionals
Bernabé Farré
CYPE
Software
de sostres reticulars Fàcil funcionament i formació ^
INGENIEROS | AVDA.EUSEKOSEMPERES 03003 AUCANTE TELS (96) 522 40 88 - 522 48 53 FAX (96) 512 49 50
Programa de disseny en planta •"
TeL (93) 456 73 45 Fax{93)347 47 10
particularitzada
El 1991 encara supera en un 41% els habitatges iniciats durant el 1988 Al Barcelonès, Maresme i Bages baixa l'activitat constructora, mentre aquesta creix significativament al Berguedà, Vallès Oriental, Baix Llobregat i Alt Penedès.
L
'any 1988 es va iniciar la superació de la crisi dels 80 no tant pels habitatges que es van començar com pel ritme en acabar habitatges iniciats anteriorment. Això va succeir després de l'expansió inicial de la segona residència, principalment a les comarques de Tarragona i Girona. En realitat l'esclat constructiu es va produir a Barcelona i comarques el 1989 quan es van començar a construir 30.718 habitatges, mentre que l'any anterior aquesta xifra solament havia estat de 13.576. L'increment va afectar significativament a totes les comarques, però va durar poc. El 1990 es va produir una baixada en el nombre d'habitatges iniciats del 35 % respecte a l'any anterior. L'any 1991 la situació manté la tendència a la baixa encara que de manera moderada (4,5% respecte al 1990), superant encara en un 41% el nombre d'habitatges iniciats en començar el boom del 1988. A les diferents comarques, la situació malgrat existir una certa linialitat, adopta matisos molt diferents. Tres comarques (vegis quadre): Barcelonès, Maresme i Bages es troben en una davallada important, tant pel que fa a habitatges iniciats com acabats. La ciutat de Barcelona ha començat el 21 % menys d'habitatges que el 1990, confirmant la crisi, principalment de sòl edificable, que pateix. Pràcticament tots els pobles de lacomarca del Maresme han
"Molt a prop de les grans xarxes viàries es produeixen increments interessants" passat d'una febre constructiva el 1989 a una reducció important el 1990, incrementada en un 30% respecte a aquest el 1991. EI Bages és la comarca que disminueix més respecte a 1990, un 33%. La ciutat de Manresa manté uns nivells similars d'habitatges iniciats, però, en general, els pobles de la comarca se situen molt per sota de 1' any anterior. Tenen, en canvi, increments molt significatius el Berguedà (+34%), el Vallès Oriental (+20%), el Baix Llobregat (+13%) i l'Alt Penedès (10%). El Vallès Oriental destaca per la regularitat del seu creixement augmentant el nombre d'habitatges iniciats i acabats respecte a l'any anterior. Granollers, Cardedeu i Sant Celoni, per una banda, i Montornès, Parets i La Roca són els pobles més dinàmics. És interessant el Baix Llobregat com a comarca que assumeix una desconcentració del Barcelonès. El seu creixement és significatiu i estable, després de travessar una situació molt greu amb anterioritat al 1988. Poblacions com Gavà, Viladecans i El Prat, entre d'altres, tomen a ser actives.
La construcció d'habitatges ha disminuït moderadament el seu ritme de producció (Foto: Chopo)
El Berguedà ha passat a ser la comarca amb un creixement més gran respecte al 1990, principalment derivat de les poblacions que es troben en la lfnia del túnel del Cadí. L'Alt Penedès ha tingut un creixement sostingut i regular. La capital, Vilafranca, amb+35% respecte a 1990, és el motor edificatori a la comarca. La resta de comarques es mantenen en nivells similars als de 1990. El Vallès Occidental, malgrat haver disminuït globalment la seva activitat, tant en habitatges iniciats com acabats, presenta trets molt característics: la ciutat de Sabadell creix un 48% respecte al 1990, Ripollet un 72% i Terrassa un 9%. En canvi, Sant Cugat disminueix un 51%, esgotades una gran part de les seves possibilitats com a residència fora dels grans nuclis urbans. Osona i Anoia recuperen la seva activitat respecte
al 1990, però destaca la caiguda de les seves capitals (Vic -56%, Igualada -20%). El Gar-raf disminueix, encara que Sitges assoleix un increment del 50% respecte al 1990. Una anàlisi sobre el mapa ens permet concloure que les comarques que rodegen el Barcelonès són especialment dinàmiques, excepte el Maresme, i que s'estan produint increments interessants molt a prop de les grans xarxes viàries En general, segueix la tendència de concentració urbana, principalment a les capitals o en altres ciutats importants. El nou pla de l'habitatge iniciat pel Govern de l'Estat i un moviment d'una certa expansió econòmica general poden afavorir, segurament a partir de la segona meitat d'aquest any, un increment moderat en la construcció d'habitatges, a
HABITATGES INICIATS COMARCA
|
1988
BARCELONÈS
1989
1990
1991
19S8
1989
1990
1991
fc
2.491
6.257
3.493
2.880
3.706
4.678
3.485
2.503
1.515
5.298
3.150
3.558
2.384
3.564
3.520
3.227
E
2.558
4.569
2.569
1.784
3.113
3.721
3.311
2.521
VALLÈS OCCIDENTAL
2.803
5.997
4.640
4.532
2.941
4.399
4.290
3.663
VALLÈS ORIENTAL
1.373
3.027
1.969
2.362
1.710
2.317
1.921
1.986
218
666
629
694
312
412
483
431
986
1.458
1.115
1.047
1.047
1.500
1.409
859
521
1.076
682
728
727
663
691
795
356
743
695
710
427
585
605
564
600
1.280
957
639
643
728
874
680
BAIX LLOBREGAT MARESME
ALT PENEDÈS
v
GARRAF OSONA ANOIA
i-
BAGES BERGUEDÀ
% TOTAL
!55
367
158
212
187
263
183
153
13.576
30.718
20.057
19.146
17.197
22.830
20.772
17J82
Mediciones, Presupuestos y Control de Costes
Presto es el programa líder en su sector Presto es un nuevo instrumento infoimótico para lo gestión de costes y recursos. Dirigida a quienes fenen que reolizor presupuestos, ofertes o certrficaciones, y u quienes lienen que gestionar la ejecución de proyectos de cualquier magnitud. Sin lirnitociones operatives. Presto esta preparada para componer costes en un esquema aiborescente de hasto 25 niveles, y sin lirnitociones intemas al tamano de capitulos, partidas, descripciones, mediciones...
Con cambio automàtico de divisas y actuoliiación de inllación. Presto cambra automóricomente la moneda en la que estan calculndos los costes de un proyecto. Y actuolizo los preciós mediante tablas de inllación Con conceptos paramétriios. Calcula centenares de partides parecidas conservondo solo los reglas que las generen. Útil però el manejo de grondes Con un programa de última generación
Aprovechondo siempre lo experiència de los trabajos anteriores. Presto uliliza vorias bases de dotos (ANDALUCIA, CAM, CENTRO92, EMEDOS, GOBIERNO VASCO, ITEC, IVE, PALMA, PREOC92, RIOJA...) como referències para elaborar cuolquier proyecto. Se pueden
• Manejo omistoso y cómodo. Con menú! desplegobles, con o sinratón,con venfanos informativas.
anteriores. Con control detallada de los costes reales. Presto realiza la
• Con operationes de enorme potencio. Inversión del sentida de recomdo del arbal: paro saber en qué partida interviene tal material o auxiliar. Ajuste automàtico de resultodos.
gestión de tesoreria. Realiza la comparaciòn entre lo que se supone que una obro deberfa costar y lo que Cuesta reolmente.
Sobre cualquier ordenador compatible. ordenador compatible con 640Kb de memòria RAM.
Con composición automàtica de las especificaciones y la documentación. Presto peimile obteneï un pliego de condiciones ajustada o un pioyecto, y describir con texto libre las partidas, unitarios o copitulos que
Con un precio excelente. PRB, el modulo bàsica, suficiente para le
Informes programables. Los documentos impresos que produce Presto pueden adaptarse o cualquier formoto medionte el generador progromable de informes.
• Sin preocupariones. Cualquier capitulo o partida que se traslode o copie, implica el traslodo automótko de roda lo informació relacionada con ese
moyor parte de las toreos implicadas, tiene un precio de 95.000 prs. Otros programas de SOFT SICE para calculo de estructures de bormigón armada. MATRA paro onalizar estructuras cualesquiera. ARRIS para dibujer y representar arquitectura.
Si desea lecibir mos «iformorión rellne sus dotos, fotocopie esto pagino y enviela a SOFT, S A D. Empresa
Cargo
Direcdon Tel. (
Sanlísimo Trinídad 32,5 28010 MADRID Tel. (91)44835 40 Fax. (91 )448 40 50
C. P )
Fax (
)
Via Augusta 4,4' 08006 8ARCRONA Tel. (93) 21819 20