FORMATIU
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Paslor,5 0S021
BARCELONA
Tel. 414 3311 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
La rehabilitació no aixeca el vol Les previsions auguren un creixement del 6% pel 1992, però el punt de partida és tan baix respecte a Europa que no espot pas dir que la situació es normalitzi La celebració de Rehabitec ha posat novament en el centre del debat professional i social la realitat de la rehabilitació i el manteniment d'edificis. Les previsions auguren un creixement del 6% pel 1992. però el punt de partida és moll baix respecte a Europa, on suposa un 30,9% del mercat de la construcció mentre que a Espanya és un 16% i a Catalunya un 20,3%. Tot i que qualsevol xifra sobre aquest tema presenta problemes d'homogeneïtat i fiabilitat, les dades d'Euroconstruct marquen clarament la tendència. La rehabilitació encara no aixeca el vol. Aquest subsector va moure el 1990, l'últim any tancat comptablement, més d'un bilió de pessetes. Però això no impedeix, segons ha reconegut el mateix president de Rehabitec, Guillermo Chicote, que Espanya estigui a la cua d'Europa, amb gran diferència respescte a països com Holanda. Dinamarca, Regne Unït o Itàlia que dediquen a la rehabilitació el 43,3. 40,9, 38,8 i 38,5% dels recursos, respectivament. El 1992,noobslant, serà un any de reculada del sector, segons les previsions. Per aquesta raó, un creixement de la rehabilitació del 6% sobresurt al costat de l'esperada caiguda d'un 3% en l'edificació residencial i d'un 6% en l'obra civil. La detecció de patologies que afecten greument desenes de milers de vivendes, amb la pressió social consegüent, la manca de sòl edificable, el mateix estancament de la nova construcció i la regeneració de centres històrics faran possible aquest augment i el dels pròxims anys. Però encaraquedaràllunyel diaen què la rehabilitació sigui la primera activitat del mercat perinversió, mà d'obra ocupada i ús de materials com succeeix ara a tots els països d'Europa. L'èxit de la rehabilitació al continent rau en les decidides polítiques de suport que els estats van empren-
SUMARI La rehabilitació no aixeca el vol
(Pàgs.UIl) El Tribunal Suprem falla que els drets de visat són legals
(Pàgs.H4) Inaugurada l'exposició de solucions per als sostres (Pàg. 3) "Constantino: cronaca di un restauro" guanya el concurs Elies Rogent (Pàg.4) Lluís Maria Pascual rep la primera Medalla del Col·legi <Pàg.S)
La formació en seguretat i higiene és necessària en tots els nivells (i II) per MAR1AN0 UNZETA (Pàg. 9)
SECCIONS La fira Rehabitec ha posat la rehabilitació en el centre del debat (Foto: Chopo)
dre des de principis dels anys 60. Espanya, al contrari, no va implantar mesures de foment fins 20 anys després, a començaments dels 80. Primer va ser l'Estat el que va legislar sobre el tema i després ho van fer les autonomies exercint la seva
competència exclusiva en habitatge. Tanmateix,Iaconcessióconcurrent defacilitatsadministratives,subvencionsiexecucionsfïscalsnohaassolit ni de lluny el nivell necessari per provocar un canvi de tendència. • (Pàg. 11)
Agenda / Informació Assessoria / Premsa Bústia / Llibres Demandes Petits anuncis Aparellagrama
El Tribunal Suprem falla que els drets de visat són legals El visat col·legial ve exigit per normes legals en benefici de qui encarrega el projecte o treball i ha d'engendrar la corresponent contraprestació econòmica en qualitat de drets de visat. Així es va manifestar el Tribunal Suprem en una sentència guanyada pel Col·legi de Biscaia comntra una empresa promotora. El col·legi professional és qui té la competència exclusiva per a l'atorgament del visat, prestació que ha de pagar el client com a beneficiari d'aquest servei. • (Pàg. 4)