FORMATIU
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Paslor,5 0S021
BARCELONA
Tel. 414 3311 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
La rehabilitació no aixeca el vol Les previsions auguren un creixement del 6% pel 1992, però el punt de partida és tan baix respecte a Europa que no espot pas dir que la situació es normalitzi La celebració de Rehabitec ha posat novament en el centre del debat professional i social la realitat de la rehabilitació i el manteniment d'edificis. Les previsions auguren un creixement del 6% pel 1992. però el punt de partida és moll baix respecte a Europa, on suposa un 30,9% del mercat de la construcció mentre que a Espanya és un 16% i a Catalunya un 20,3%. Tot i que qualsevol xifra sobre aquest tema presenta problemes d'homogeneïtat i fiabilitat, les dades d'Euroconstruct marquen clarament la tendència. La rehabilitació encara no aixeca el vol. Aquest subsector va moure el 1990, l'últim any tancat comptablement, més d'un bilió de pessetes. Però això no impedeix, segons ha reconegut el mateix president de Rehabitec, Guillermo Chicote, que Espanya estigui a la cua d'Europa, amb gran diferència respescte a països com Holanda. Dinamarca, Regne Unït o Itàlia que dediquen a la rehabilitació el 43,3. 40,9, 38,8 i 38,5% dels recursos, respectivament. El 1992,noobslant, serà un any de reculada del sector, segons les previsions. Per aquesta raó, un creixement de la rehabilitació del 6% sobresurt al costat de l'esperada caiguda d'un 3% en l'edificació residencial i d'un 6% en l'obra civil. La detecció de patologies que afecten greument desenes de milers de vivendes, amb la pressió social consegüent, la manca de sòl edificable, el mateix estancament de la nova construcció i la regeneració de centres històrics faran possible aquest augment i el dels pròxims anys. Però encaraquedaràllunyel diaen què la rehabilitació sigui la primera activitat del mercat perinversió, mà d'obra ocupada i ús de materials com succeeix ara a tots els països d'Europa. L'èxit de la rehabilitació al continent rau en les decidides polítiques de suport que els estats van empren-
SUMARI La rehabilitació no aixeca el vol
(Pàgs.UIl) El Tribunal Suprem falla que els drets de visat són legals
(Pàgs.H4) Inaugurada l'exposició de solucions per als sostres (Pàg. 3) "Constantino: cronaca di un restauro" guanya el concurs Elies Rogent (Pàg.4) Lluís Maria Pascual rep la primera Medalla del Col·legi <Pàg.S)
La formació en seguretat i higiene és necessària en tots els nivells (i II) per MAR1AN0 UNZETA (Pàg. 9)
SECCIONS La fira Rehabitec ha posat la rehabilitació en el centre del debat (Foto: Chopo)
dre des de principis dels anys 60. Espanya, al contrari, no va implantar mesures de foment fins 20 anys després, a començaments dels 80. Primer va ser l'Estat el que va legislar sobre el tema i després ho van fer les autonomies exercint la seva
competència exclusiva en habitatge. Tanmateix,Iaconcessióconcurrent defacilitatsadministratives,subvencionsiexecucionsfïscalsnohaassolit ni de lluny el nivell necessari per provocar un canvi de tendència. • (Pàg. 11)
Agenda / Informació Assessoria / Premsa Bústia / Llibres Demandes Petits anuncis Aparellagrama
El Tribunal Suprem falla que els drets de visat són legals El visat col·legial ve exigit per normes legals en benefici de qui encarrega el projecte o treball i ha d'engendrar la corresponent contraprestació econòmica en qualitat de drets de visat. Així es va manifestar el Tribunal Suprem en una sentència guanyada pel Col·legi de Biscaia comntra una empresa promotora. El col·legi professional és qui té la competència exclusiva per a l'atorgament del visat, prestació que ha de pagar el client com a beneficiari d'aquest servei. • (Pàg. 4)
A
G E N DA
INFORMACIÓ
i reforç en sostres de biguetes de formigó". Moderador: SESSIONS Joan Ramon Rosell. OSONA " I I S DUOUS DE 7 A 9" • Dimarts 5 de maig: "SisteExposició i Jornades TècProgramació prevista per a mes de substitució física i niques, "Història de la fusles properes sessions tècni- funcional de biguetes o de ta. La fusta aplicada a la ques de "Els dijous de7a9"; sostres". Moderador: Josep construcció". Maria Valen. L'exposició romandrà ober• Dimecres 22 d'abril: "L'Eu- En aquests debats hi partici- ta a la sala "Can Puget" de ropa dels manuaJs d'arqui- paran representants d'empre- Manlleu, (Museu de Mantectura dels segles XV al XX ses presents a l'exposició. lleu) fins al diumenge 26 i la teoria moderna de la res- Tindran lloc a les 19 hores a d'abril. tauració", a càrrec de Paolo la Sala d'Actes del Col·legi. Horari: De 18 a 20 hores els Marconi, arquitecte, profes- Informació: dies feiners (dilluns tancat). sorde Restauració Arquitec- Serveis Tècnics. De 1 2 a l 4 i d e l 8 a 2 0 hores, tònica a la universitat de La Tercera Planta. els dies festius. Sapienza de Roma. • Dijous 23 d'abril, a les (Aquesta sessió s'ha avançat VISITES CULTURALS 19.30 hores: Ponència sobre, al dimecres atès que el dijo"Curació, protecció i consous és la diada de Sant Jordi). Sortides programades pel lidació de la fusta, en la re• Dijous 7 de maig: "El pa- mes de maig. habilitació i restauració viment de terratzo, criteris • Dijous 7 de maig: Sortida a d'edifícis."a càrrec de Josep d'elecció i posada en obra", Premià de Mar, el Masnou i M. Almuni, director del Sera càrrec de Sergi Carrascón, Mataró per visitar la Casa vei Tècnic i DesenvolupaDomòtica, la farmàcia-mud'Anefhop. ment de Xylazel, S.A. • Dijous 28 de maig: Sessió seu dels laboratoris Cusi i Delegació d'Osona. de vídeos corresponents al // les pintures de Viladomat Certamen Elies Rogent de respectivament. Exposició de còmics. vídeos de restauració i reha- Sortida en autocar a les 10 Del 30 d'abril al 10 de maig. del matí. bilitació. Horari: Feiners i festius de En la primera sessió cal ins- Preu: 2.000 pessetes. 19 a 21 hores (dilluns tancripció prèvia excepte per • Dissabte 23 i diumenge 24 cat). Delegació d'Osona. als inscrits en el curs com- de maig: Sortida a Montpeplet, i té un cost de 1.500 ller per conèixer la nova ur- Viatge a Sevilla. pessetes. Les altres dues ses- banització " Antígona" de Ri- Del 20 al 24 de maig. Anada card Bofill, el complex "Le sions són gratuïtes. Corum", l'espai pilot de Ri- i tomada en tren a Sevilla. Horari: de 19 a 21 hores. chard Meier í la part antiga Informació: Sala d'Actes del Col·legi. de la ciutat amb construc- Delegació d'Osona Inscripcions: cions del segle XI al XIX. Plaça Major, 6, Vic. Servei d'Informació. Sortida en autocar; la troba- Telèfon: 885 26 11. Planta baixa. da es farà al vestíbul del VALLÈS ORIENTAL SOLUCIONS CONTRA Col·legi a les 8 del matí. L'ALUMIMOSI Preu: 16.000 pessetes. Inclou àpats i hotel de 4 es- Sopar anual de col·legiats "Solucionsper als sostres amb trelles, per persona en habi- Divendres 24 d'abril a les 21 biguetes de formigó." hores al restaurant "La Catació doble. El cas del ciment aluminós. Informació i inscripcions: banya" de la Garriga. • La mostra de les solucions Servei d'Informació. Informació i reserva: de reparació de les estructu- Planta baixa. Delegació del Vallès Orienres afectades perValuminosi. tal. Carrer Josep Umbert, 25, restarà oberta fins al 15 de EXPOSICIÓ CERÀMICA Granollers. maig a la Sala d'Exposicions. HABITAT HOLANDA Telèfon: 879 01 76 Planta baixa. Exposició amb el títol "Cerà- VALLÈS OCCIDENTAL • Sessions de debat i de re- mica Habitat Holanda". flexió sobre les solucions Inauguració, dilluns 25 de maig Exposició "Aiguaforts de presentades: a les 1930 hores. Romandrà 1952 a 1980" de Pierre Soulages. • Dimarts 28 d'abril: "Possi- oberta fins al 26 de juny. bilitats d'aplicació de siste- Horari: de dilluns a divendres Romandrà oberta fins al dimes de prevenció, reparació de 9 a 21 hores. Planta baixa. jous, 30 d'abril.
Horari: Tardes, de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. Matins, dimarts i dijous de 9 a 13 hores. Informació: Delegació del Vallès Occidental. Carrer de Sant Francesc, 18, Terrassa. Telèfon: 780 11 10.
CONGRÉS SOBRE IMPERMEABILITZACIÓ VIII Congrés Internacional de la Impermeabilització. Organitza la Asociación Espanola de la Impermeabilización y Química de la Construcción., del 20 al 22 de maig. Lloc: Hotel Melià Castilla, Capitàn Haya, 43. Madrid. Informació i inscripcions: Onic, S.A. Miguel Àngel, 22, 28010 Madrid. Telèfon: 91/308 12 68.
Congrés Intercontinental de Formigó Preparat. Organitza la Asociación Nacional Espanola de Fabricantes de Hormigón Preparado, (Anefhop). Tindrà lloc a Madrid, del 23 al 26 de juny. Informació i inscripcions: Delegació d'Anefhop de Catalunya i Aragó. Carrer Calaf, 29, ler, 2a. 08021, Barcelona. Telèfon: 414 23 88.
VI Fira europea de rehabilitació, restauració i manteniment dels edificis. Organitza la Fira Internacional de Gènova, del 27 al 31 de maig. Informació: Fira de Gènova, Piazzale de J. F.Kennedy, I. 16129, Gènova. Itàlia. Telèfon: (010) 53911
MAQLETACIÓ:
i DISTRIBUCIÓ: lemOviD
CONSELL DE U D l C d f e
COOPERATIVA Secció d'Informàtica. Informació sobre els cursets i demostracions de programes informàtics. Contestador automàtic, en funcionament ies viní-iquatre hores del dia. Cooperativa Jordi Capell. Telèfon: 268 14 13
DELEGACIÓ D'OSONA Laboratori tècnic d'assaigs Lostec (Laboratori Osona Tècnic). La llista dels preus del laboratori resta a la delegació a disposició dels interessats. Delegació d'Osona. Telèfon: 885 26 11. Lostec - Control de Qualitat Laboratori d'Assaigs. Carrer de Sau, s/n. Vic.
RIABITAT ' 9 2
SECRETARIA. COMFfCTO [
GERENT:
INFORMÀTICA Actualització del programa CTA. El Col·legi disposa del nou programa CTA, que presenta com a principal modificació, entre d'altres, la possibilitat de tancament de l'any. Per poder actualitzar el programa cal dur dos disquets formatejats. Servei d'Informació.
CONGRÉS DE FORMIGÓ PREPARAT
Jau 4t Gtn» U CeUqi e
I INFORMATIU
•I
DISSENY GRÀFIC I D·TOGSArU: DOCUMENTACIÓ; Stntii
CtàJegi·tj
Ens dol comunicar a tots els col.legiats la defunció del nostre company: Josep Maria Domingo Padrol, col·legiat número 1.055, esdevingudael 13 de març, als 77 anys d'edat
Inaugurada l'exposició de solucions per als sostres El president Carles Puiggròs afirma que el Col·legi ha obert un debat entre els tècnics per unificar criteris i donar la resposta més eficaç en cada cas. constructives resultava imprescindible per tal de facilitar les intervencions en els edificis amb problemes. Fer-ho en el marc professional adient, evitant l'agressivitat comercial dels productes i obrint un debat fonamentalment tècnic entorn de les mateixes ho farà molt més útil per a tots, va afegir Ventura. El director general d'Arquitectura i Habitatge va elogiar la iniciativa del CoUegi per la seva oportunitat en el temps, i va afirmar que no existeix una única solució per resoldre els problemes generats per l'ús del ciment aluminós, sinó que hi ha un ampli ventall de possibilitats que el tècnic haurà de seleccionar en funció de incesc Ventura i Carles Puigrós van presentar l'exposició (Foto: Chopo) cada cas. Ventura va anunciar la creació d'un L'estat actual d'una paït del parc im- d'Arquitectura i Habitatge de la Gemobiliari afectat per l'ús del ciment neralilat el dilluns 30 de març. Pocs centre tècnic destinat a facilítardes de minuts després s'inaugurava l'exr Administració elsprocessos d'interaluminós ha desvetllat l'oferta per part d'empreses comercials i particulars posició amb la presència massiva de venció en els edificis afectats per pade sistemes d'intervenció en els sos- professionals que omplien la sala tologies estructurals, entitat que comptarà amb un consell assessor pluridiscitres de formigó. Per tal que els tècnics d'exposicions del Col.legi. puguin unificar els criteris i donar una Segons Puiggròs, si bé el parc immo- plinar i que serà dirigit per l'arquitecte resposta efectiva més enllà de trobar biliari potencialment afectat és força tècnic Gustau Roca. una solució "màgica" d'intervenció, important, el percentatge de casos en L'exposició "Solucions per als sosel Col.legi ha recollit les propostes en els quals cal intervenir dràsticament tres amb biguetes de formigó: el cas una exposició í ha inicial un període és relativament petit, existint una gra- del ciment aluminós" restarà a la sala de reflexió i debat entre els tècnics que dació en la importància d'afectació de del Col.legi a Barcelona fins al 15 de les estructures que cal diferenciar en maig. L'exposició es complementa hauran d'actuar en cada cas. amb un cicle de taules rodones per tal EI president del Col.legi, Carles funció d'una diagnosi acurada. Francesc Xavier Ventura, director d'oferir una visió àmplia del problePuiggròs, explicava així als mitjans T de comunicació aquesta iniciativa en general d'Arquitectura i Habitatge va ma així com la forma d abordar-lo. una roda de premsa organitzada con- afirmar que aconseguir reunir en una També està prevista la presentació de juntament amb la direcció general mostra un bon ventall de solucions les solucions presentades. •
Elements de reflexió pel tècnic La Sala d'Exposicions del Col.legi acull, fins al divendres 15 de maig l'exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó: el cas del ciment aluminós". Lamostra té com a finalitat principal donar elements de reflexió al tècnic, tot agrupant la informació que existeix avui. L'exposició ha estat organitzada conjuntament per la direcció general d'Arquitectura i Habitatge i el Col.legi i compta amb la col·laboració del Col.legi d'Arquitectes, l'Institut de Tecnologia de la Construcció i la Universitat Politècnica de Catalunya. (Foto: Chopo)
El Suprem resol l'arbitrarietat del col·laborador La Sala Especial de revisió del Tribunal Suprem es va pronunciar el 24 d'octubre de 1991perresoldrelacontradicció entre dues sentències dictades per aquest Tribunal, una mantenint la figura del col-laborador-resident i l'altra donant per vàlida la supressió d'aquesta que en va fer el Reial Decret 129/1985.LaSaladeclara que la doctrina jurídica correcta és la que considera que el control sobre l'execució de l'obra d'edificacíóes fa més adequadament sota el principi d'assistència continuada a aquesta, amb independèncíad'on tingui la seva residència el tècnic facultatiu. Aquesta posició és coherent amb la normativa comunitària i amb un concepte més dinàmic de la funció de direcció d'obra, superadora de l'arbitrarietat que representa el col·laborador. •
Seopan descarta una crisi duradera en el sector L'activitat de la construcció ha crescut en el conjunt de l'Estat entre 3% i 4% el 1991 segons estimacions de Seopan. Pel que fa a les perspectives per al 1992 i segons la mateixa font, s'apuntaaun estancament de l'activitat que podria fins i tot tomar-se lleugerament negativa. A més llarg termini es preveu una nova recuperació del ritme de creixement encara que dintre d'una certa moderació, per la qual cosa en principi es descarta una crisi sectorial ja que existeix una gran demanda potencial d'equipaments i infrastructures. El Pla de la Vivenda i l'anunci del Pla de Carreteres estatal podrien reactivar el sector a partir del 1993. •
50 accidents mortals a Catalunya el 1991 Durant l'any 1991 es van produir a Catalunya un total de 28.075 accidents laborals en el sector de la construcció, dels quals 406 estan considerats com a greus i 50 van ser mortals. Les dades que ha facilitat la Conselleria de Treball de la Generalitat mostren un augment d'un 5,4% en el total d'accidents, si bé s'observa una davallada important dels accidents greus. •
El Suprem afirma que la pràctica del visat és vàlida El Tribunal Suprem declara en sentència de 15de novembre de 1991 que els drets de visat percebuts pels col·legis d'aparelladors dels clients contractants de serveis professionals són legals. La sentència raona que la Llei de Col·legis professionals i els Estatuts col·legials són la cobertura legal necessària per establir drets o taxes per serveis, sense necessitat de què sigui concretament per una Jlei fiscal. D'altra banda, la sala manifesta que la percepció d'aquests drets es justifica perquè lapràctica del visat col·legia! ve exigida per determinades normes legals en benefici de qui encarrega el projecte o treball, l'atorgament del qual és competència exclusiva de l'òrgan col·legial, i ha d'engendrar una contraprestació econòmica per al prestador del servei, en aquest cas el Col·legi, ja que en un altre cas es produiria un supòsit d'enriquiment injust contrari a l'equitat. Les despeses de visat tenen caràcter de despeses d'execució de l'encàrrec, en aquest cas, d'origen estatutari establertes pel Col·legi, a l'empara d'allò previst a l'article 12 del Decret 329/ 1983 que va aprovar el Reglament de Col·legis Professionals de Catalunya. La sentència, guanyada pel Col·legi de Biscaia a una promotora, recull les argumentacions del nostre Col·legi i dóna validesa a la postura que hem mantingutsobrelaidoneïtatd'aquesta prestació i sobre qui ha de pagar-la: el client, com a beneficiari del servei. •
"Constantino: cronaca di un restauro" guanya el concurs Elies Rogent
Un catàleg recull els treballs videogràfics El Col.legi ha recollit en un calàleg lots els treballs videogràfics seleccionats en el II Certamen de Vídeo Elies Rogeni de Rehabilitació i Restauració que organitza cada dos anys el Servei Rehabilitació del Col·legi. Les produccions aportades inclouen els temes següents: intervencions de rehabilitació i restauració: intervencions en centres històrics i espais urbans; materials i tècniques tradicionals; història de l'arquitectura, teoria de la restauració i sistemes, tècniques i productes aplicables a la rehabilitació.
EI certamen es creà el 1990 per esdevenir una plataforma de comunicació i intercanvi d'experiències en una parcel·la del sector de la construcció que els darrers anys ha tingut un creixement espectacular als països de l'Europa comuEls vídeos seleccionats es van exhibir a t'estand del CoUegi (Foto: Chopo) nitària. La tècnica audiovisual permet la màxima difusió dels treballs realitzats. En el marc de Tacte d'entrega dels formaven Carles Puiggròs, president premis Rehabitec 92 que va tenir lloc del Col·legi, Jordi Rogent, arquitecte, L'arquitecte català Elies Rogent, al Palau de la Generalitat el passat dia Manuel Alcaraz, representant del nascut el 1821, dóna nom al certa2 d'abril, el conseller d'Obres Públi- president de Rehabitec, Carles Amemen atès que va ser el primer pro-; ques, Joaquim Molins, va lliurar els ller, professor d'imatge de Belles Arts fessional que va realitzar al país-: tres guardons de l'edició d'enguany i Pere Hereu, arquitecte i professor de treballs de restauració amb criteris del certamen de vídeo Elies Rogent l'Escola d'Arquitectura. estrictament moderns. La figura queconvocael Col·legi cada dos anys. Totes les produccions premiades i de Rogent va ser determinant durant els seus anys de catedràtic de Els premis deí II Elies Rogent varen seleccionades en el certamen Elies Rogent es van exhibir a l'estand del l'Escola de Mestres d'Obres de ser per a la producció italiana "ConsBarcelona; després va ser-ho com tantino: cronaca di un restauro" de Col·legi a Rehabitec 92 els passats a primer director de l'Escola LeonardoTiberi-primerpre mi-, "Gau- dies 31 de març al 5 d'abril. Ara han passat a formar part del fons videod'Arquitectura; i, finalment, com dí i la catedral de Mallorca" d'Antoni gràfïc del Centre de Documentació a director de l'Exposició UniverAvella i en tercer lloc, "La camera sal de 1888. degli sposí de Mantegna", producció Josep Renart del Col·legi i poden ser italiana presentada per Anna Zanoli. consultats tant pels professionals com pel públic en general. • El jurat de l'edició d'enguany, que
EL SEU DINER A LA VISTA A M B TOT L'INTERÈS
C O M LEGI
JSetenta-set anys d'intensa activitat
Els funcionaris han de comunicar els seus treballs Els col·legiats funcionaris han de comunicar al Col.legi perescrit les obres o treballs efectuats per a l'Administració. Aquesta és una formalitat que cal dur a terme en els casos en què no és exigible el visat per tal que l'assegurança de responsabilitat civil cobreixi un sinistre derivat d'una determinada intervenció facultativa com a arquitecte tècnic. Montserrat Pinyol va fer aquestes consideracions en el decurs d'un col·loqui sobre responsabilitats dels tècnics al servei de les administracions que va tenir lloc a Granollers el dijous 2 d'abril organitzat per la Delegació del Vallès Oriental. L'assessora jurídica del Col·legi va mostrar ia seva preocupació per la manca de rigor que es detecta darrerament en alguns pronunciaments judicials que responsabilitzen els tècnics municipals sense una anàlisi aprofundida de les seves atribucions reals. No obstant això, va aconsellar els tècnics que dediquin una atenció especial a la seva situació laboral concreta per tal de cobrir adequadament les seves responsabilitats, en especial a tots els col·legiats funcionaris que dirigeixen obres d'una certa envergadura. Tots els col·legiats disposen d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreix les reclamacions que es produeixen en relació amb qualsevol obra o treball acabat o en curs de realització, sempre que aquest sTiagi comunicat al Col·legi en els casos en què no és exigible el visat. •
Manlleu ha acollit l'exposició sobre la fusta estructural Desdeldia4finsal26d'abrilha restat oberta al Museu Municipal Can Puget de Manlleu l'exposició"Històriade la fusta. La fusta aplicada a la construcció", realitzada pel Col.legi d'Enginyers de la Toscana en co1-laboracióambrinslitutltaliàde Cultura i el Col.legi. Paral.lelamentala mostra, la Delegació d'Osona ha organitzat unes xerrades tècniques durant el mes d'abril. Aquestes sessions, que tenen lloc Vic, seran les següents: "Les estructures de fusta" a càrrec de David W. Philp i Víctor Guerra, i "Curació, protecció i consolidació de la fusta en la rehabilitació i restauració d'edificis", a càrrec de Josep M. Almuní i Iborra. •
Lluís Maria Pascual va acabar la carrera d'aparellador el 1935, quan tenia 20 anys. Els seus primers treballs els va realitzar a la constructora Pla i Bofill, aquest darrer, pare de RïcardBofill. Efectua obres amb arquitectes del GATCPAC com Sert, Torres-Clavé i Subirana però especialment treballa, després de la guerra amb Lluís Bonet i Garí i amb Francesc Mitjans. Amb Bonet i Garí va construir l'edifici del Banc Vitalici del Passeig de Gràcia-Gran Viade Barcelona, en aquell temps, l'edifici de nova construcció més important de la ciutat.
Carles Puiggròs lliura el guardó a Lluís Maria Pascual ( Foto: Chopo)
Lluís Maria Pascual rep en un sopar d'homenatge la Medalla del Col·legi El president del Col·legi. Carles Puiggròs, va lliurar la Medalla del Col.legí a Lluís Maria Pascual i Roca en el transcurs d'un sopar-homenatge que va tenir lloc el dijous 26 de març al qual van assistir quasi dos centenars de persones entre familiars, companys i amics. La Medalla del Col·legi té com a objectiu distingir els companys que pels seus mèrits professionals, tècnics, científics o culturals hagin contribuït al desenvolupament de la pro-
fessió, així com a la institucionalització i projecció del Col·legi. Durant Tacte d'homenatge, Puiggròs va destacar la unanimitat de la Junta de Govern que presideix en escollir el primer aparellador que rebria la distinció col·legial destinada a aquelles persones en les quals, per les seves qualitats, ens hauríem d'emmirallar i que haurien de ser una veritable referència per a tots els professionals. El president del Col·legi va explicar
Del 1955 al 1970 va ser professor de geometria descriptiva a l'Escola d'Aparelladors. Pel que fa a la seva presència al Col·legi, ha format part de diverses juntes de govern en les últimes dècades. Actualment, i amb l'entusiasme que el caracteritza, participa activament en les activitats del grup de jubilats Edajub del Col·legí.
el reconeixement envers Lluís Maria PascuaJ per la seva tasca destacada en els camps professional, docent, cultural i col·legial. Amb motiu d'aquest entranyable homenatge s'ha editat un opuscle que conté una entrevista al nostre company i una cronologia dels fets personals més rellevants, així com la consideració que la seva trajectòria professional ha merescut entre els diversos sectors de la cultura i de l'arquitectura. •
Aparelladors del Bages i Berguedà a l'Expo de Sevilla La delegació del Bages-Berguedà va organitzar una visita entre el 19 i el 23 de febrer a Sevilla per tal de coneixeries obres relacionades amb els esdeveniments que tindran lloc enguany a la capital andalusa. Els quaranta-un participants van ser rebuts pel president del Col.legi de Sevilla a qui van lliurar una reproducció esmaltada de l'escut de la ciutat de Manresa. Enlasevavísitaalesinstal.lacions de l'Expo el grup va ser acompanyat pels companys que hi treballem actualment en la finalitzacíó de les obres. Una excursió a Còrdova va cloure el programa del viatge.
Seguretat en el treball i responsabilitat -L'aparellador és ara l'únic responsable en matèria de seguretat? -L'aparellador que dirigeix l'obra no és el que ha de complir allò que diu ei Reial Decret 555/86. Cal fer-ne, a aquest efecte, l'encàrrec específic a un arquitecte tècnic. Els treballs que ha de fer l'arquitecte tècnic que assumeix el que disposa el RD 555/86 són, bàsicament, els de planificació de la seguretat i higiene i de control del seu compliment a i 'obra. Aquesta és una part de la seguretat en el treball: aquella, precisament, que abans de la publicació del decret no estava directament atribuïda a ningúL'arquitecte tècnic que ha redactat l'estudi de seguretat i higiene, ha aprovat el pla de seguretat i higiene i ha realitzat el control i seguiment del pla, assumeix una responsabilitat directa conjuntament amb el constructor o contractista que hagi redactat i execu-
L
PREMSA
ASSESSORIA tat el pla de seguretat i higiene (execució de les mesures de seguretat prescrites, dotació dels mitjans de protecció individuals i col·lectius, exigència de la utilització adequada peral personal de t'obra). Ara bé, cap de les responsabilitats dels altres agents no ha estat modificada, com ja explica el RD 84/90 en la introducció. Seria erroni, per tant, deduir que ara recau sobre l'aparelJador tota la responsabilitat de la seguretat en el treball d'una obra. Cada un dels agents que intervenen en el procés de l'edificació té la seva pròpia responsabilitat en matèria de seguretat, ja siguin promotors, constructors, projectistes, tècnics, treballadors o la pròpia Administració. L'arquitecte tècnic encarregat del seguiment del pla ha de deixar constància en el Llibre d'Incidències de les observacions i indicacions impartides, així com de les inobservances de les instruccions i recomanacions preventives recollides en l'esmentat pla.
Comprar un habitatge nou ai centre de les grans ciutats comença a ser una utopia. Anem escassos de la matèria primera, el sòl, i per això la repercussió d'aquesta mancança en el preu final de la construcció està arribant a uns límits desorbitats. Entre les diferents solucions que es plantegen a Europa al problema de l'habitatge, la que assoleix més èxit és la de la rehabilitació. La tendència apunta a tomar a l'antic, a recuperar els habitatges que ja existeixen i adaptar-los a les necessitats del moment. Els centres històrics de les grans ciutats s'han redescobert. A Barcelona, les rehabilitacions aTEixampIe causen furor i el boom ha baixat Rambla avall i s'ha introduït a Ciutat Vella. Però encara queda molt a fer.
Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional.
Isabel de Villalonga La Vanguardia 2 abril 1992
Viure ah centres històrics comença a ser una utopia
BÚSTIA citava com a mestre en el sentit més ampli que se li pot donar a aquesta paraula,! aixòm'impactàiemquedà gravat. Els infants, quan els pregunten què volen ser de grans, contesten: bomber, metge, general, aviador i d'altres coses per l'estil. Doncs bé, us dic, com a persona i corn a aparellador, que jo quan sigui gran vull ser un Lluís Maria Pascual i Roca.
de ser, de fer, d'actuar í de treballar característica i diferent a la nostra. Els nostres ulls no només obeïen a una visió turística de la zona, sinó que ho feien davant aspectes arquitectònics i constructius desconeguts per a nosaltres. Noves tècniques, formes, materials, elements i sistemes d'ús... No sigueu reticents i animeu-vos, ben segur que us agradarà l'experiència. Informeu-vos ara mateix al Servei Rehabilitació del Col·legi. •
Jordi Lleal i Giralt Arquitecte Tècnic
Dolors Anglada Estudiant
"Gaudeamus Igitur"
Nous Intercanvis Internacionals
Hi ha records que per més temps que passi, no s'arriben a esborrar mai de la memòria. Corrien els anys seixanta i tants, eren temps d'una grisor aclaparadora, social, política i escolar. Res no ajudava a tenir gaires esperances d'un futur millor en aquests aspectes. Però vel aquí, que enmig d'aquest marasme una persona, un professor, em cridà l'atenció pel seu comportament, per la seva puntualitat, pel nivell que donava a les seves explicacions de geometria descriptiva. EraelsenyorPascual,algúqueexer-
Jove!, si ets intrèpid, inquiet, amb ganes d'aprendre, deconèixer, de viure noves experiències personals i professionals, apunta't, forma part de l'equip participant als nous intercanvis internacionals que es faran enguany, Alsetembredel 1990 vàrem anar al país més proper dels països llunyans: el Marroc, concretament a la ciutat de Fes. Podríem dir que va ser un viatge al passat i una trobada amb una realitat desconeguda, on vàrem poder endinsar-nos en una cultura amb una forma
L I B R E S
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col.legi. pot adreçar-se a la redacció de L INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
Y/Jò __
MELER BURILLO, Jesús Preciós de la seguridad e higiene en la edificación : conceptos, unidades de medición, medición en plano y en plano y en obra, preciós descompuestos : 19911 Jesús Meler Burillo, Mari-Paz Marín Amaldos.—Múrcia: Instituto de Control de la Calidad en la Edificación -ICCE, 1991. Monografia que presenta preus de Seguretat i Higiene a la Construcció. Les dades són agrupades en: 1. Mitjans individuals. 2. Mitjans col·lectius. 3. Senyalització. 4. Equipament, 5. Primers auxilis. 6. Formació i manteniment. Es defineix què és cost implícit, explícit i induït. Cada preu està determinat segons sis conceptes que defineixen una fitxa tipus.
PREES EC P0 QUADRE Quadre de preus de referència de 400 elements simples, 6 de compostos, 122 de materials : PRE ES EC PO SIfi ASS : any 19921 Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. — Barcelona: ITEC, 1992. L'ITEC presenta per primera vegada una monografia sobre preus de Seguretat i Higiene. Inclou també una relació de materials i un directori de fabricants i distribuïdors. És el volum cinquè de la col·lecció BEDEC. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renan, on es poden consultar aquestes monografies.(Informació: Miquel Subirats).
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL SIGNIFICAT D l
U SIMBOLOGIA
Constructora d'edificació
Important immobiliària nacional amb delegació a Catalunya
CAPD'OBKA
Vegi's el significat de la simbologia indicada al cosiat del número de referència.
SUPERVISOR TÈCNIC DE CONSTRUCCIÓ
*Els col·legiats que els interessi poden demanar al Servei les dades per poder coQLactar amb l'empresa.
perascguimenliconlrol d'obra d'uns 25.000m .en zona de negocis del Prat (dos edificis. oficines i centre comercial). Experiència mínima de 4 a S anys en obres d'aquest nivell. Edat de 30 a 38 anys. Dedicació parcial de 12 hores/setmana amb flexibilitat d'horari. Contracte d'arrendamenl de serveis. Possib litai de continuïtat i de promoció a la delegació catalana de creació recent.
amb experiència de dos a cinc anys com a tècnic d'obra. Jornada oficial. Coniracte laboral d'obra (de divuit a vint-iqualre mesos).
••Demandes amb pre-seiecció. Per entrar en cl procés de pre-seiecció, cal estar inscrit al Servei de Recerca Activa de Treball.
Sou: 5.000.000 brui/15 mesos.
Sou: 3-1.000.000 brul/any negociable.
Ref: 4.972 **
Empresa de decoració de locals i pastisseries
Empresa especialitzada en estucs, pintures i impermeabilitzacions
Important empresa embotelladora de begudes carbòniques
Ref: 4.968 "
Consell Comarcal d'Osona
Estudi d'enginyeria d'obra pública
ARQUITECTE TÈCNIC
pcramidamentde locals per decorar-los posteriorment. Cal experiència mínima d'un ados anys. Disponibilitat per viatjar per lot Espanya (un o dos dies al mes). Jornada oficial. Contracte laboral de ires mesos renovable a indefinit.
COORDINADOR D'OBRES
COORDINADOR D'OBRES
AJUDANT DEL DIRECTOR D'OBRA
per distribuir el peisonal en treballs, amidamcnls, pressupostos i facturació. Es valorarà experiència. Català i castellà. Edat de 23 a 45 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos.
Sou a convenir.
Sou a convenir segons vàlua.
de nova planta, reforma i manteniment de fàbriques. Experiència d'l a2anysen obra. Coneixements d'anglès (no imprescindible). Edal de 25 a 30 anys. Jornada oficial. Contracie labora] de 3 anys renovable a indefinit. Sou: 3j00.000 brul/any negociable.
del projecie d'ampüacióire forma d'àrea de peatge a autopista. Es valorarà experiència d'un a tres anys a oficina lècnica i topografia. Cal vehicle propi. Edal màxima de 30 anys. Jornada oficial. Sou: 300.000 brutfoies (orientaiiu segons experiència)
Ref: 4.971 • •
Ref: 4366 "•
APARELLADOR
Ref.: 4.970 *
Ref.: 4.969 **
Ajuntament de Granollers ARQUITECTE TÈCNIC Ofena publica d'ocupació per l'any 1992. Una vacanl d'arquitecte tècnic mitjançant concurs-oposició lliure.
Important empresa nacional de productes químics per construcció TÈCNIC COMERCIAL per atendre i ampliar la xarxa de distribu-
PublicatalBOPnum.ó! de data 11.3.92. d'Espanya. Cal anglès parlat i escrit. Es valorarà experiència comercial. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit Sou: 4-1 JOO.000 brut/any negoriablemes vehicle derempresa.
Ref: 4375 •
Ref: 4374 *
Ajuntament de Sabadell
Constructora d'edificació
ARQUITECTE TÈCNIC
CAP D'OBRA
per realització de projectes i direcció d'obres relacionades amb la urbanització del espai públic. Cal experiència mínima de dos anys en aquesl tipus d'obra. Edal de 25 a 35 anys. Idioma català. Cal camel de conduir. Jornada intensiva (de 8 a 15 hores). Contracie d'inierinaige.
senseexperienciaperacontrol.organiizació, seguiment de costos i pressupostos d'obres a Barcelona ciulal i província. Cal vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral de tres mesos renovable. ou a convenir.
Sou: 2.736.944 brul/any.
Ref.:4379"
Empresa de restauració integral d'edificis, façanes i monuments TÈCNIC COMERCIAL per a e xecueïó d'amïdaments, valoració i descripció de patologies. No cal experiència. Català parlat i csen L Edal màxïma de 30anys. Jornada oficial. Contracte laboral en practiques.
Ref: 4.980 *
Enginyeria civil ASSISTENT A DIRECCIÓ D'OBRES amb experiència mínima de dos a mes anys a peu d'obra (preferible en obra civÍl).Jomada oficial. Contracte laboral de sis mesos prorrogable. Sou: 3-3 300.000 brai/any
Sou a convenir
Ref.4364**
Ref: 4.96S "
Constructora d'obra civil CAP D'OBRA CrVTL amb experiència mínima d un a tres anys en obra civil preferentment. Zona de treball: Osona i Vallès, principalmeni. Idioraa català. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 3-5.000.000 brut/any negociable
Important empresa internacional d'enginyeria i construcció DOS SUPERVISORS D'OBRA per a seguiment de laboratoris farma~ ccuiics a tol Catalunya. Es valorarà experiència de dos a cinc anys en obra. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir.
Ref: 4376 •*
Oferta d'ocupació pública corresponent a l'exercici de 1992. Una vacanl d'arquitecte tècnic en règim laboral. Publicat al DOGC núm. 1568 de data 13.3.92
Ref: 4373*
Estudi d'arquitectura i urbanisme ARQUITECTE TÈCNIC per col.laborar en projectes, control de qualitat, seguretal i higiene i direcció d'obres. Dedicació mínima de trenta hores setmanals amb flexibilitat d'horari. Es valoraran coneixements de CAD. Cal vehicle propi. Zona de treball: àrea de Barcelona. Sou a convenir.
Ref.: 4.977*
Empresa internacional de materials de construcció
Empresa de distribució d'alimentació
Estudi de projectes i gestió immobiliària
Ref: 4.978 *
DIRECTOR D'OBRES
COORDINADOR D'OBRES
TÈCNIC COMERCIAL
dels projectes de l'estudi. Coordinació d'industrials i seguiment econòmic d'obresd'habitaigesaniatsd'alt nivell a la Cerdanya. Cal experiència mínima de dos a quatre anys en lloc similar. Vehicle propi. Edat de 25 a 35 anys. Sou: 4.O00.OOO brut/any honoraris mínims garantits m£s desplaçaments i habitatge.
d'adaptació de locals i instal·lacions per a muntatge de supermercats a tot Catalunva. Seu de l'empresa a Santa Perpètua dé Mogoda. Preferible residència al Vall is .Experiència d'l a 2 anys en lloc similar. Edat de 20 a 25 anys. Vehicle propi. Contracte de professional liberal de 6 mesos. Possibilitat de passar a plantilla de l'empresa. Sou: 2J0O.OO0 brul/any.
de materials de construcció d'ús industrial i per l'habitatge per a l'ambiï de Catalunya. Cal experiència mínima de dos a quatre anys en funcions similars. Es valorarà idioma francès. Edat de 28 a 35 anys. Jornada oficial. Contracie laboral indefinit Sou: 4J0O.0OO brul/any negociable més incentius i assegurança de vida i accidents. «<•/..- 4.983*
Ref: 4381 **
Ref.: 4382 **
Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya
DEMANDIS USBUDtS Dit 10 AL 2 6 Dff MAMÇ
DOS ARQUITECTES TÈCNICS amb cxpcneDCia de dos a cinc anys i
Ver a més Informació:
Calalà i anglès. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit fins aprovar oposicions. Sou: 2J53J24 brut/any.
Rosa EnsenyüL Tercera planta del Col·legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Ref: 4367 *
—
sullar eh Pettüs Am
al passar a la pàgina 8.)
per Olissip
APARELLAGRAMA Eldíssenyadord'aquesthabitatgehadccidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggcreni APARELLAGRAMA. Proposa descobrir el nom d'un ofici relacional amb el món de la construcció, i també el nom d'un instrument emprat pels qui es dediquen a aquesta professió. Per aconseguir-ho caldrà resoldre primer els enigmes del bany, dels dormitoris A i B i del menjador, tal ho com ens indiquen les instruccions respectives. Les lletres que resiin encerclades en aquestes quatre cambres són les que compondran el nom de l'ofici que busquem. Només caldrà ordenar-les i situar-Ies al dormitori C, on reposaran fins que descobrim l'eina que es fa serviren l'ofici eh qüestió. Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar el nom de l'eina, també amb les lletres que quedin encerclades. Tan bon punt haguem aparellat ofici i eina, ja només ens resta esperar l'aparellagrama del proper mes.
Cal esbrinar la lletra segueix !a serk.
PO Q DE Q | CAN .US
BANY
Q
TAT TAR SIS
MOTS ENCREUATS Cal completar cada pa-
Cal c o U o c w a la graeOa, 5 cTaquedes 6 p r a u t e d e nancra que es pugui Dear
orrecta
i a i vertical. IMPUR-ROCAM-ARREU TEMOR-ETICA-ROURE
possib
A-G-L-R-S PÀ M PO TA LO J CROQU1
HORITZONTALS: 1. Laplaçad'un professor d'universitat. 2, Agafar-se fortament a una cosa. 3. Anyell. En relació amb les muses. 4. No hi veu gens. Algunes l'omplen de silicona S.Consonantespecialmeniodiadapels francesos. Sempre diu l'última paraula. Un miler de romans. 6. Acusí de l'assassinat. 7. Interjecció que incita a fer alguna cosa. Em trobo a terra accidentalment. 8. Un petó. Consonant vibratòria. 9. Mima però no pas amb la mà. Crom. 10. El seu ofici és transportar coses de pes a coll. 11. Herba de l'ala. 12. Vaixell de troncs o bigues. Consonant que et denota com un conductor novell.
FLO R EI
VERTICALS: 1. Preocupació injustificada 2. Negoci'comercial. Poètic ment, porta núvols. 3. Tradició britànica. Boca humana figurada. Prové. 4. Si no vols pols, no hi vagis. Alguns tenen cent peus. Quina persona. 5. Dona que s'escapuleix del treball. Si t'hi envien, és que t'estan rebutjant. 6. Muller del raja. Moneda siciliana. 7. Que no porta el compàs.
Solucions de l'aparellagranta anterior. Arquitecte: Antoni Rovira f i Trias) Obi •de Sant Antoni IEls mots cncreuatsclIORITZONTALS: I.Camaleó! Aragall3. Beca- U4 Atura 5\R±es.D6£ta. Saó 7.Te. Nets 8Maína9.Vacu lO.TàtiUJAc.AI I2JJoiA VERTICALS: I Cabaret À Ares 1 •Ànima-Mímic-Amiga-Tacar. Sobra, Canal I MENJADOR: Visera, Ossera, Regala, Aresta. Formen, Vora (-2)-(+4).(+!)-(-2H+4l-(+l).RestenIal i la NI DORMITORI A: Nota I DORMITORI B:F<
PETITS ANUNCIS
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionals amb la
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. A més, realitza treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfic-2 Joan Costa Caircr Bailèn, 95 i: 457.05.46 i 4573148 BARCELONA
PERSPECTIVES D'INTERIORS I FAÇANES
MASIA EN VENDA Es ven masia situada al Parc Natural de la Serra del Montnegre. Presenta, aproximadament, uns 500 m2 de superfície construïda, i es troba en un indret rodejat del bosc que forma part del parc natural.
S'ofereix la realització de perspee-
Els interessats ca] que
des cap ala construcció i la decoració. & preus moll econòmics, (des de 2.000 pessetes).
mbel telèfon assenyalat als vespres.
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
DESPATX EN VENDA O DE LLOGUER
acio ï il·lustració de plau
situat a les Tres Tortw cnire Via Augusta i General Milrt; climatització; Pàrking; acatais de qualïtau amb mobles o
Tècniques d'aqua :1.1a, aerògraf, rotuladors i llapis: >s color.
Telèfon: 410 06 99
JUSERW n seu ESPAI A PETITS ANUNCIS Compi^ vmdaoIloguCTÒcmMerHüiimofcteidc^u i a un cost mínim. Preu: • COL·LEGIATS: 1.000PESSETES Informació I loscripdó: Elisenda PucurulL
•ESTUDIANTS: 1.000 PESSETES
telèfon: 209.82.99. De dilluns adivendres.de 1 2 a 2 0 h .
«ESTUDIANTS ALTRES: 3.000 PESSETES
•ALTRES: 5.000 PESSETES
La formació en seguretat i higiene és necessària en tots els nivells (i II) MARIANO UNZETAI LÓPEZ Cap del Servei de Seguretat i Higiene D. G. Relacions Laborals Generalitat de Catalunya.
L
| afirmació rotunda, per la CE, del fet que la seguretat en la construcció no és salisf factoria en cap dels 12 països fa prendre mesures importants. La creixent responsabilitat dels agents socials sobre la seguretat i la integració de la prevenció en totes les pràctiques relacionades amb el món de la producció, que abasta des del disseny dels projectes fins a la seva execució, han estat les causes principals d'aquest canvi d'actitud pel que fa a les mesures de seguretat en la construcció. Disposem de les dades d'un estudi que constaten que actualment els costos totals dels accidents (directes o indirectes) representen un 3% del volum de negocis i un 10% de la massa salarial. Tot i això, els promotors tendeixen a evitar algunes mesures pel cost que els representen, al contrari dels contractistes qpe volen complir-les totes. Això els comporta, però, una dificultat: la competició de preus a l'hora d'aconseguir un contracte. Un altre estudi demostra que una de cada tres persones és víctima d'algun accident ocorregut a les obres i ocasionat per fets aliens a la seva tasca i a la seva empresa. Per tant, podem dir que calen una preparació, uns estudis, i una planificació i coordinació de la feina millors per reduir notablement el nombre d'accidents. Cal tenir present que les mesures preventives elaborades en el moment de concretar el projecte d'execució sempre són més eficaces, més racionals i més econòmiques.
"Fonaments de la prevenció: organització reglamentació i formació" A Catalunya, aquesta presa de consciència és ja una realitat. La Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya, amb el suport del departament de Treball, pretén unir i coordinar esforços en la reducció d'accidents de treball. Els països integrants de la CEE s'han adonat del fet que el mercat europeu pot representar un perill en l'avenç i la millora de les condicions de treball. Tenint en compte l'apartat anterior referent a l'organització, és comprensible que, lot i que aplica l'article 118A de l'Acta Comuna Europea, la Comissió de les Comunitats hagi publicat recentment un projecte de directiva relativa a la coordinació i l'organització de les mesures de salut i seguretat durant les tasques desenvolupades a les obres. Aquesta directiva es dirigeix particularment a la
La seguretat passa per la planificació i coordinació adequada dels treballs (Foto: Chopo)
integració de la seguretat a partir de la "taula de dibuix" i busca també la coordinació entre els diferents contractistes que treballen de forma simultània. Aquest enfocament global de l'obra í la gestió planificada de la seguretat es tradueix en l'aparició de dues noves funcions, la de coordinarel projecte i la de coordinar l'obra. Però abans d'aquest projecte de directiva, no hem d'oblidar la preocupació de l'OIT que el juny de 1988, a Ginebra, va aprovar el conveni número 167 en el qual s'establien unes recomanacions generals referents a aquestes qüestions. Sens dubte, aquests dos actes jurídics han servit de referència en la redacció de l'avantprojecte de Llei de Prevenció de Riscs Laborals en el qual queda palesa la total integració i interrelació dels agents implicats en l'execució de l'obra. La crisi dels anys 80 en el sector de la construcció provocà un abandonament gradual dels seus especialistes envers d'altres sectors que mantenien millors cotes d'activitat. Aqueslfethacomportatunadesprofessionalització progressiva que sens dubte també afecta el coneixement dels riscs en el sector. La creació de l'Institut Gaudí de la Construcció, finançat pel Departament de Treball, és un clar exponent d'aquesta necessitat immediata. Havent arribat a aquest punt convé remarcar que la formació en seguretat i higiene és necessària en tots els nivells, des dels estudis primaris, fins a arribar a la universitat i les escoles tècniques de grau mitjà i superior essent molt important aconseguir una actitud i un comportament coherent en totes les activitats de la vida. Si observem la gran complexitat i les interrelacions dels papers que fan els diferents grups contractats al llarg de íes etapes de disseny i d'execució d'un contracte de construcció com són els clients,
els assessors professionals, els arquitectes, els arquitectes tècnics, els topògntfs, els enginyers, els directors d'obres, els tècnics de seguretat i higiene, els supervisors i la mà d'obra, ens donarà una idea ben clara del fet que la formació cal que els abasti a tols i no s'ha de pensar en cada grup de forma aïllada. En l'àmbit de la construcció, el principi que cal seguir en la formació no consisteix a tractar de convertir cada professional en un expert en seguretat i higiene, sinó que aquestes persones aconsegueixin un nivell bàsic de competència que els permeti realitzar una tasca tenint presents els riscs
"El mercat europeu pot ser un perill per a la millora de les condicions de treball" relatius a la seguretat i higiene i les mesures de prevenció, i també que puguin valorar i assimilar la informació exlernaen aquesta matèria i incorporarla a la seva feina. Per tant, la conclusió que podem treure de tot el que hem exposat anteriorment és que una millor preparació, uns millors plans d'estudi, una millor planificació i una bona coordinació del treball contribuiran, sens dubte, a millorar notablement la situació preventiva del sector. •
Adoptado por la Dirección General de Arquitectura de la Comunidad de Madrid como Programa Soporte de su Base de Datos de la Construcción (CAM)
Flexible: Realiza desde el presupuesto mas sencilio al mas compleio.
Manejable: Se recorre y selecciona con el ratón. Todos los datos en pantalla
Sencilio: Un único ambiente para manejar toda lainformación. Todas las funciones a mano mediante un reducido juego de instrucciones.
Potente: Estructura jeràrquica libre. Interprete "on line" de elementos parametrizados. Acceso completo a las mayores bases de datos: CAM. IVE, 1TEC, ANDALUCÍA, EME DOS, ... Permite crear Bases de Datos particulares, a medida del usuarío.
Un confortable
Eficiente: B mas ràpído. Totales, genera] y de nivel, inmediatos. Su sistema de ficheros ocupa menos espacío en disco.
Información y venta: A M 2 , S . A . de Serveis Informàtics C/ Aussias March. 39. 3°. 08006 Barcelona. Tel. (93) 265 82 82. Fax (93) 265 78 40.
punt de trobada
Esmorzars, des de 150 pessetes Dinars, menú variat de 900 pessetes Oberta eada dia de dilluns a divendres
Horari:
cfe 8.3O a 2O h. • Primera planta del col·legi
Noves solucions amb armadures electrosoidades que eliminen el problema del seu montatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra
Consulteu a la nostra oficina tècnica que atendrà específicament cada cas.
431 35 00
iSLïïMSSd ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ Sanis, 307-309 • 08028 Bacetana - TeL 431 35 00 - Fax 332 34 86
Cinc comissions afronten el problema de mantenir els edificis construïts Els grups d'estudi constituïts per la Generalitat, que funcionen des de fa mig any, van exposar públicament el seu p-eball en el marc de Rehabitec. a Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de donar resposta al problema de l'atenció al parc d'edificis antics existent al país ha promogut la creació de comissions de treball pluridisciplinaris per estudiar el manteniment, l'ús i la conservació d'habitatges. Entre els temes que s'han plantejat hi ha. emprant una imatge molt gràfica, poder arribar a crear una veritable ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) dels habitatges, un sistema que controli i revisi periòdicament l'estat dels edificis. La Llei de l'Habitatge, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al Diari Oficial de la Generalitat el passat 15 de gener, només dedica el títol tercera l'ús i conservació de la vivenda. El text legal tracta extensament els immobles de nova construcció per als quals planteja la creació d'intruments de rehabilitació i manteniment al llarg del temps.
L
Una altra cosa ben diferent són els habitatges ja edificats, plens de problemes i tensions socials a causa de la sinistralitat i les patologies de gran abast que els afecten, com és el cas de raluminosi, que ha creat una forta consciència ciutadana davant la falta de seguretat. Les cinc comissions de treball que funcionen des de fa al voltant de mig any, per afrontar el complex problema de regular i fomentar alhora la rehabilitació a Catalunya, van explicar en públic l'estat de la seva tasca en una jornada tècnica celebrada a Rehabiiec. A continuació s'exposen resumidament els resul-
"Representants d'institucions, col·legis i constructors analitzen el futur" tats obtinguts fins ara pels cinc grups, en tres dels quals hi ha representants del Col·legi juntament amb membres dels col·legis d'enginyers industrials i de camins, arquitectes, administradors de finques, advocats i agents de la propietat, de TITEC, gremi de constructors, associació de promotors constructors, Institut Català del Consum, unió d'asseguradores. Universitat Politècnica i Institut Gaudí. La Comissió A tracta sobre els requisits que ha de reunir un edifici antic per ser utilitza! amb garanties; la conveniència d'establir coeficients específics en les intervencions de rehabilitació; i la delimitació de responsabilitats i les atribucions professionals. Els seus sis membres constaten que els edificis antics es van construir per complir les especificacions de l'època i que avui les exigències d'ús i també la normativa de seguretat i habitabilitat han variat. Per tant, actuar sobre ells resulta difícil i cal respondre a la pregunta: S'ha de restituir la realitat
El manteniment dels nous edificis i la rehabilitació dels vells esdevé fonamental (Foto: Chopo) anterior o cal fer reformes per complir les exigències actuals? Pel que fa a les responsabilitats dels tècnics, caldria saber quants edificis tenen un certificat de solidesa i si el professional respon també de les parts ocultes o no tractades. La Comissió B estudia garanties d'ús ï conservació, els organismes que hi poden intervenir i la possible obligatorietat d'inspeccions periòdiques per controlar els requisits mínims d'utilització. Els set membres que la formen constaten que la nova Llei de l'Habitatge obliga els usuaris i propietaris a mantenir i usar adequadament les vivendes i també que una directiva europea defineix ja garanties de fabricació de materials. Per altra banda, proposen una inspecció tècnica cada 10 anys com a mínim, crear un tècnic de capçalera per a cada edifici, donar suport a les empreses de manteniment d'immobles, vincularies assegurances de les cases al seu correcte manteniment i obligar a les comunitats de veïns a tenir un fons per a manteniment. La Comissió C tracta la conveniència de dotar de personalitat jurídica les comunitats de propietaris i la inclusió de les actuacions sobre habitatge en els tribunals d'arbitratge. Els cinc membres d'aquest grup indiquen que no sembla adequat que les comunitats de propietaris tinguin personalitat jurídica. No obstant, la Llei de Propietat Horitzontal exigeix un acord de tots els veïns per emprendre actuacions de rehabilitació. Per altra banda, l'actual Llei d'Arrendaments Urbans dificulta les iniciaiivesdeconservaciód'usuaris i propietaris, perquè cap dels dos vol pagar. La Comissió D analitza la realització d'estudis sobre diagnosi de patologies per sistemes no destructius i la relació amb els centres de formació de professionals. El grup té cinc membres, els quals creuen que cal treballar des de la universitat per
trobar instruments que facilitin la inspecció dels tècnics. També afirmen que és necessari estudiar els següents paràmetres: seguretat, salubritat, confort, durabilitat, estructures, instal·lacions, tancaments i acabats. El grup ha començat a treballar en el camp de la seguretat estructural i pensa que cal formar el personal especialitzat precís per normalitzar la inspecció.
"Està en estudi establir inspeccions periòdiques obligatòries dels habitatges" Finalment, la Comissió E treballasobreel manual d'ús i manteniment i sobre la divulgació i publicitat de la conservació d'immobles. Els seus nou membres, és la comissió més nombrosa, tenen damunt la taula una proposta de manual que no és un document tancat però que té una concepció global prou treballada en la que tots els grups implicats hi estan d'acord. El text ha de tenir una redacció senzilla ja que va destinat a usuaris que hauran de posar en pràctica les obligacions i recomanacions que conté. La direcció general d'Arquitectura i Habitatge preveu a partird'aracontinuarel treball de prospecció i recerca i oferir altres resultats més endavant. •
R. C. B.
Mediciones, Presupuestos yContíol de Costes
Presto es el programa líder en su sector
Con cambio automàtko de divisas y actualización de inilación.
Presto es un nuevo instrumento informótico poro la gestión de costes y certificociones, y o quienes tienen que gestionar la ejecuciòn de proyectos de cualquier magnitud. Sin limitaclones operatives. Presto esta preparació poro componer costes en un esquema orborescente de hosto 25 niveles, y sin límitociones intemos al tarnano de capitulos, portidos, descripciones, mediciones... Aprovechando siempre la experiència de los trabajos anteriores. Presto ulilizo vorios boses de datos (ANDALUCIA, CAM,
CENTRO92, EMEDOS, GOBIERNO VASCO, ITEC, IVE, PALMA, PREOC92, RIOJA...) como referencias poro elaborar cualquier prayecto. Se pueden usar tombién como referencias cuolesquiero presupuestos o proyectos onteriores. Con control detallado de los costes reoles. Presto reolizo la gestión de proveedores, alboranes y focturas, calendorio de cobros y pagos y gestión de tesorerio. Reolizo lo comporoción entre lo que se supone que una obra deberio costar y lo que Cuesta realmente. Con composición automàtica de las especificaciones y la documentarien. Presto permite obtener un pliego de condiciones ajustada o un prayecto, y describir con texto libre las portidos, unitorios o capitulos que Informes pragramables. Los documenta impresos que produce Presto pueden odoptarse a cualquier formoto medionte el generador programoble de informes.
Presto cambio outomaticamente lo moneda en lo que estfin calculodos los costes de un prayecto. Y acruaíizo los preciós medionte toblas de inflación desde 1980 y 6 fndices drferentes. Con conceptos paramétricos. Calculo centenares de partidos porecidos conservnndo solo los reglas que los generen. Mil pora el manejo de grandes bases de datos de preciós. Con un programa de última generación • Manejo amistoso y cómodo. Con menús desplegables, con o sin rotón, con venronos informolivos. • Sin preocupationes. Cualquier capitulo o partida que se traslade o capie, implica el traslado automalico de toda ia informador) relacionada con ese elemento. • Con operaciones de enorme potencia. Inversión del senfido de recorrído del arbol: paro saber en qué partida inrenriene tal material o auxiliar. Ajusto automatico de rescilrados. Sobre cualquier ordenador compatible. Presto requiere un ordenador compatible con 640Kb de memorin RAM. Con un precio excelente. PRB, el modulo bósico, suficiente para lo mayor porte de las rareos implicodas, Bene un precio de 95.000 prs. Otros programas de SOFT SICE para calculo de estructures de hormigón oimodo. MATRA pora onolizar estructuros cualesquiero. ARRIS paro dibujar y representar arquitectura.
Si desen cedbir mas informadón rellene sus datos, fotocopie esta pAgina y envfelo a SOFT, SA
Empresa
Corgo
DrrecdSn
Tel. (
Sontisima Trinidad 32,5° 28010MADRID Tel. (91)44835 40 Foc. (91)448 40 50
CP.
)
Fax(
)
Via Augusta 4,4" 08006 BARCELONA Tel. (93) 2181920 Fra (93) 218 59 31
T £