NMO PRIMERA QUINZENA | JUNY 92
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor.5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
El Govern, decidit a suprimir les tarifes d'honoraris El ja famós Pla de Convergència amb Europa sembla que tindrà una incidència en la professió i que abans d'acabar l'any es derogaran els decrets que fixen les tarifes El Govern central està decidit a suprimir les tarifes com a sistema de fixar els honoraris que tenen algunes professions entre elles les dels arquitectes tècnics i aparelladors, dintre de les mesures que pensa prendre en la lluita contra la inflació, principalment en el sector serveis, i en el marc de la convergència econòmica amb la Comunitat Europea. EI ministeri d'Economia i Hisenda ha encarregat al Tribunal de Defensa de la Competència un informe sobre el funcionament de determinades professions amb l'objectiu de detectar si es produeixen pràctiques restrictives de la lliure competència. El president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica ja va comparèixer davant d'aquest tribunal en relació al lema. La impressió general és que abans d'acabar l'any podrien ser derogats els decrets de tarifes d'honoraris i declarada lliure la contractació de serveis professionals.
Especial sobre les obres de reforma del Col·legi Quan es compleix un any de la inauguració de les obres de reforma de l'edifici del Col.legi, L'INFORMATIU ha volgut commemorar l'esdeveniment amb la publicació d'un suplement monogràfic a tot color. Per això ha comptat amb la col·laboració d'alguns professionals protagonistes del projecte, del mateix Col.legi i de les empreses participants a l'obra. L'INFORMATIU inicia així la publicació de números especials monogràfics dedicats a temes professionals, tècnics i col·legials. • (Pàgines centrals)
La idea del Govem és que el sistema de tarifes és controlat per la pròpia professió, establint un monopoli que produeix un efecte inflacionari. Aquesta mesura pot tenir un impacte important sobre l'exercici professional que pot representar en alguns casos una reducció dels honoraris actuals. L'aspecte positiu seria l'adaptació dels honoraris a cada circumstància i treball. Les tarifes eren uniformes percada treball, sense tenir en compte cap circumstància i eren vigents en tot l'Estat. Sembla lògic que no pot rebre els mateixos honoraris un arquitecte tècnic d'un poble de
Badajoz, Jaén o Salamanca, que un de Barcelona, igual com tampoc cobra el mateix el treballador o professional contractat en un o altre lloc. Com a aspectes negatius d'aquest projecte governamental podríem considerar la possibilitat d'una competència deslleial o d'una manca d'orientació en la determinació dels honoraris. Encara que el Col.legi segurament podrà establir unes normes orientadores, és evident que els honoraris aniran més lligats al propi treball professional, tant pel que fa a les condicions amb què es presti com per la seva qualitat. Penant, serà el mercat el que afavorirà a uns professionals i perjudicarà a uns altres, de la mateixa manera que serà possible que es produeixin distorsions o abusos que poden perjudicar la imatge professional. •
i Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
Una retribució regulada per llei La retribució dels treballs professionals dels aparelladors i arquitectes tècnics és regulada pel Reial Decret314/1979de 19degenerpel qual es van aprovar les tarifes d'honoraris. Aquesta disposició derogava el Decret de 16 de juliol de 1935 segons el qual la retribució dels aparelladors s'obtenia com a percentatge (60%) d'allò que corresponia a l'arquitecte, per direcció d'obra, d'acord amb les tarifes d'honoraris de l'any 1922. El Decret 265/71 de 19 de febrer va regular les facultats i competències dels arquitectes tècnics, mantenint la dependència respecte de les tarifes de l'arquitecte. La notable evolució posterior dels processos d'edificació va fer necessari adequar el marc legal a les noves formes i condicions de l'activitat professional i va establir la relació entre el treball que desenvolupa una professió i la retribució que li corresponia per ell mateix. La pròpia identitat de la professió d'aparellador i arquitecte tècnic, amb les seves funcions, competències i responsabilitats, va aconsellar, finalment, la promulgació d'unes tarifesd'honoraris pròpies i desvinculades d'aquelles que són aplicables a una altra professió.
SUMARI ÉW UM El
1 \
iwe
ima
1r:
J
y
— "\7
/fi,P
r %
• :
Li v ]
El Llibre de l'Edifici, en vigor a final d'any (Pàg. 3) La Llei de l'Edificació patirà un nou ajornament (Pàg. 3) Inversió i formació permanent per afrontar l'evolució informàtica. PER ÀNGEL GÓMEZ (Pàg.U) Creix a Espanya la preocupació pels problemes del ciment aJuminos. (Pàg. IS)
INFORMACIÓ
G E N D A
ASSEMBLEA COL·LEGIAL DE MUTUALISTES
Con vocatòria d'Assemblea Col·legial de Mutualistes. La Junta de Govern ha convocat Assemblea Col.legíal de mutualistes per tal de preparar l'Assemblea General Ordinària de Previsió Mútua, que tindrà lloc a Madrid a final de juny. Dimarts 9 de juny a les 20 hores. Sala d'Actes. Primera planta. SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A 9"
Holanda". Mostra procedent del taller Struktuur 68 de La Haia. Reslarà oberta fins al 26 de juny a la Sala d'Exposicions. Horari: de dilluns a divendres de 10 a 2,30 i de 5 a 8 h. Planta baixa.
IMMMMíMmMMíMímM DELEGACIÓ D'OSONA
Instal·lació de Montse Rierola i Jordi La/on amb el títol "Gat Tancat". Romandrà oberta fins al diumenge 7 de juny. Horari: feiners i festius de 19 a 21 h .Dilluns tancat. Festa de Sant Antoni Programada pel divendres 12 dejuny al Castell d'en Planes. Per a més informació consulteu a la delegació.
Última sessió. Dijous 4 de juny: "El paviment de terratzo, criteris Exposició "Solució per d'elecció i posada en obra", als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment a càrrec de Sergi Carrascón, aluminós". d'Anefhop. Inauguració, dimarts 16 de Entrada lliure. juny a les 20 hores. Horari: 19 a 21 hores. Romandrà oberta fins al 30 de Sala d'Actes.Primera planta. juny.Horari: feiners i festius de 19 a 21 h. Dilluns tancat. EXPOSICIÓ CERÀMICA/ HÀBITAT. HOLANDA
BAGES-BERGUEDÀ
Exposició que porta per títol "Ceràmica I Hàbitat,
Exposició "Solució per als sostres amb biguetes de
formigó. El cas del ciment aluminós". Romandrà oberta del 4 al 13 dejuny. Pera més informació consulteu a la delegació. Sortida a la fàbrica Roca • Ceràmica. Dimecres 10 de juny a les 7,30 del matí. Trobada a la parada d'autobusos de Manresa. Sopar del Col·legiat. Divendres 12 de juny a les 9,30 hores al restaurant de l'Hotel Gran Sol de Solsona. VALLÈS ORIENTAL
Presentació dels programes informàtics de Cype per a la construcció. Presentació que tindrà Hoc, dimecres 3 dejuny. Horari: de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Viatge a Sevilla. Previst del 24 al 27 de setembre. Places limitades. Inscripcions a la delegació. VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició de "Pintura Jehovà" d'Òscar Gamell. Inauguració prevista pel dijous 11 de juny, a les 20 hores. Horari: dimarts i dijous de 9 a 13 i de 16 a 2 1 h
CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats, segons estableixen els Estatuts del Col.legi. L'Assemblea se celebrarà el proper dimecres 3 de juny ales 18.30hores en primera convocatòria i en segona convocatòria el mateix dia a les 19 hores a la Sala d'Actes del Col·legi. La Junta de Govern ha aprovat el següent:
Ordre del dia definitiu. 1.- Lectura i aprovació, si procedeix, de l'Acta de l'Assemblea Genera] anterior. 2.- Informe del President, amb presa d'acords si escau. 3.- Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col.legi, corresponent a l'exercici de 1991, balanç de situació comptable tancat al 31 de desembre de 1991 i informe dels censors de comptes, realitzat per la
I INFORMATIU rii-ré
comissió econòmica desi gnada per l'Assemblea General. 4.-Propostad'aprovacióde l'Informe de Gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió efectuada pel Col·legi durant l'exercici de 1991. 5--EleccÍó d'entre els assistents a la Assemblea, dels col·legiats que constituiran la comissió econòmica per l'exercici de 1992. 6.-Precs i preguntes.
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ
Premi a la millor actuació en seguretat i salud laboral en la construcció. Termini de presentació de les actuacions; 30 de setembre. Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. Castellana, 155. Telèfon: 91. 570 15 35. EXPOSICIÓ "CERDÀ I BARCELONA"
Exposició "Cerdà i Barcelona. Idea i realitat". Romandrà oberta al Col·legi d'Arquitectes fins al 15 de juny. Horari: de 10 del matí a 21 hores de la nit. Plaça Nova, 5.08002 Barcelona. Telèfon: 301 50 00.
Declaració renda 91 Ha quedat obert pel Ministeri d" Hisenda el període dedeclaracióderendadel' any 1991, el qual clourà el dia 20 de juny per a les declaracions positives i el 30 dejuny pera les negatives. L'Assessoria fiscal atendrà totes les consultes relacionades amb aquesta declaració i orientarà sobre la seva preparació. L'horari d' atenció al col·legiates dimecres i dijous, de 10 a 14 hores. Cal sol·licitar hora prèviament dem anant per Fe, Segona Planta. COOPERATIVA
GESTIÓ DE QUALITAT
Màster en Gestió de Qualitat a l'Empresa. Dirigit a enginyers, arquitectes i arquitectes tècnics. Horari: dilluns, dimecres i divendres de 18,30 a 22 h. Inscripcions: ICT,ViaLaietana, 39, 08003 Barcelona. Telèfon: 280 45 00. CONSTRUTEC'92
Saló de la Construcció, Construtec'92. Tindrà lloc a Madrid del 4 al 6 dejuny al Recinte Firal. Informació: Construtec'92. García de la Parra, 2, 28023 Aravaca (Madrid), Telèfon: 91. 357 38 27. TEM'92 VI Saló Internacional de Tècniques i Equipaments Municipals, Tem'92. Tindrà lloc a Madrid de 15 al 19 de juny. Ifema, Parque Ferial Juan Carlos I, 28067 Madrid. Telèfon: 722 50 00
J I I U dl G m n dll CeUtii d'AputlUfert
COORDLNACIO;
lArquilittri Titllin d t B l l o t a i l ·
CalctCuuM
RESIDENT:
FISCAL
C u l » Pwiírfc i U « I l a
ACIÓ 1 D1STKJBUC1Ú: GERENT:
ÀFIC 1 LSTOCKATIA: CONSELL DE
DOCVMEVTAC IMPRESSIÓ: Re DiKfSITLEGA
Infodijous. Servei personalitzat d'assessorament informàtic, tots els dijous ala tarda, a càrrec del departament d'informàtica de la Cooperativa Jordi Capell. La informació versa, entre d'altres, sobre els temes següents: Comunicacions, plecs de condicions, normatives, amidaments, pressupostos, bases de preus, estructures, delineació, topografia, detalls d'obra, disseny, cartografia, mapping, urbanisme, paquets integrats, multimèdía, perspectives, Cad, bases documentals, etc. Cal sol·licitar hora prèviament, per a la consulta que esdevé amb caràcter gratuït. Telèfon: 414 63 55. Horari de l'assessorament informàtic: dijous de 17 a 20 hores. Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Tercera Planta.
JEl Llibre de l'Edifici entrarà en vigor a final d'enguany
La Generalitat crea un centre tècnic de rehabilitació
El departament de Política Territorial La Generalitat enllesteix un decret que reglamentarà el document que ha de recollir les dades i Obres Públiques de la Generalitat ha principals de l'edifici i les instruccions d'ús i manteniment. posat en funcionament l'anomenat La direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat ba posat a punt el projecte de decret que regularà les característiques de l'anomenat Llibre de l'Edifici, una de les novetats més importants de la Llei de ['Habitatge. Climent Soler, subdirecior general d'Arquitectura i Habitatge va exposar les principals característiques d'aquest document el passat 14 de maig en el decurs de la conferència "La Llei de l'Habitatge i el Llibre de l'Edifici" inclosa en les sessions tècniques Els dijous de 7a9 . Soler va explicar que el projecte de decret serà presentat a final de maig al Consell Executiu i que aquest podria sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOG) a mitjan juny. El Reglament entraria en vigor sis mesos després de la publicació. El Llibre de l'Edifici haurà de recollir totes les dades i documents bàsics de l'edifici. Per això constarà de tres volums: Quadern de Registre, Arxiu de Documents i Documentació d'Especificacions Tècniques (DET). El DET haurà de contenir els plànols reals de l'obra efectuada, la descripciódels materials i les solucions constructives emprades i, finalment, unes
Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. Aquest organisme es crea amb la finalitat de facilitar des de l'Administració els processos d'intervenció en els edificis afectats per patologies estructurals i serà dirigit perl'arquitecte tècnic Gustau Roca. La creació d'aquest organisme ha estat anunciada mitjançant la publicació del Decret 76/1992 de 2 de març del departament de Política Territorial al Diari Oficial número 1581 del 10 d'abril. Aquesta disposició legal anuncia també la creació de l'anomenat Programa de Rehabilitació i Conservació del Parc d'Habitatges, el desenvolupament del qual anirà a càrrec del Climent Soler, subdirecior general d'Arquitectura i Habitatge (Foio: Chopo) Centre Tècnic esmentat. instruccions en forma de manual d'ús encarregats de la seva redacció. Amb aquesta iniciativa es vol imi manteniment amb les operacions reEl DET haurà d'anar signat per un plantar un mecanisme permanent comanables per tal de conservar tècnic competent "tècnic que en la d'anàlisi dels problemes que presenta l'edifici en bon estat al llarg del temps. majoria dels casos", segons va indicar l'estat de conservació dels habitatges El Llibre de l'Edifici serà aplicable a el subdirector general, "haurà partici- i fomentar la recerca de les solucions les obres de nova construcció, o als pat en la direcció de l'obra, si bé en tècniques més adients i també la seva edificis sorgits del que la Llei conside- ocasions també podria ser realitzat implantació. ra una gran rehabilitació, que es certi- per un altre tècnic". El Col·legi ha expressat aladirecció fiquin com a finalitzats després d'enSoler va assenyalar que les instruc- general d'Arquitectura i Habitatge el trada en vigor del decret que el regula, cions del manual "no tindran un ca- seu recolzament a la iniciativa i ha que podria ser a finals d'aquest any. ràcter obligatori, si bé el propietari de ofert col·laboració en aquells temes La Generalitat treballa actualmenten I' immoble haurà de complir-les si vol que els Serveis Tècnics del nostre la confecció d'un model de manual gaudir de les garanties de què dispo- Col.legi han treballat en aquests darrers anys. • que serveixi per orientar els tècnics sarà en el futur el seu edifici". •
Nou ajornament de la Llei de l'Edificació El text que prepara el Govern central i que havia d'estar apunt abans de /' estiu podria no presentar-se a les Corts enguany si no hi ha la necessària voluntat política. La llei de l'Edificació patirà un nou retard; no estarà a pum en el primer quadrimestre de l'any i lot fa pensar que tampoc ho estarà a final d'any. Una vegada més.els interessos econòmics i professionals en joc i la recerca d'un difícil equilibri entre totes les parts implicades podrien ajornar indefinidament la tan urgent i necessària transformació del sector de la construcció. La darrera setmana de març van comparèixer davant els mitjans de comunicació representants dels estaments implicats en una taula rodona sota el títol "Garaniies, competència i responsabilitats en 1 "edificació a Espanya".
La participació de la directora general de la Vivenda i Arquitectura, Cristina Narbona, va permetre conèixer el ritme dels treballs que es porten a terme. Narbona va afirmarque "s'està treballant sobre l'esborrany del projecte que es presentarà al ministeri", i va afirmarque això"portael seu temps" degut a què "s'estan realitzant consultes i reunions amb els agents interessats, al mateix temps que s'està intentant des de l'Administració central una política de coordinació dels desenvolupaments autonòmics en matèria de vivenda". El Govern justificava així l'endarreriment en els terminis previstos per a l'elaboració de l'esborrany definitiu.
La promulgació d'una llei que, amb criteris de racionalitat, faciliti una veritable transformació del sector ha estat ajornadasistemàticamentdesdel 1977, quan es va publicar el Llibre Blanc de l'Edificació, i tambédes de la publicació de la Llei 12/1986d'l d'abril,que establiael termini d'un any pertrametre a les Corts el projecte de llei de l'edificació. L'anunci recent d'altres mesures legislatives en l'àmbit general de l'economia dibuixa un panorama de canvis que poden tenir una gran incidència en el sector mentre la construcció es manté encara amb un model de funcionament arcaic que ja s'ha demostrat definitivament obsolet. •
El Suprem, a favor d'un projecte d'arquitecte tècnic El Tribunal Suprem ha declarat la suficiència d'un projecte redactat per un arquitecte tècnic per a la construcció d'una nau agrícola destinada a magatzem, a efectes d'obtenció de la corresponent llicència municipal. La sentència de 13 de desembre de 1991 de la Sala Tercera del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem revoca, així, una sentència de primera instància del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó que va confirmar la denegació de l'Ajuntament d'Alcaniz de l'oportuna llicència. Aquest pronunciament judicial té una importància molt especial ja que es tracta de laprimeraobranovasotmesa a judici en què el Tribunal Suprem ha resolt que no és necessari que requereixi un projecte arquitectònic. •
LABORATORIS D'ASSAIG PER AL CONTROL DE QUALITAT Comarques de Barcelona
LABORATORIS AMB ACREDrtACIO DEFINITIVA CONSULTECO CATALUNYA, S.L. LaCoruna. 100 08620 Sant Vicenç Dels Horts Telèfons: 656 26 80 - 656 42 10 CONTROL-Q Arquitecte Gaudí, 12 08800 Vilanova i La Geltrú Tclèfon:81578 45 FORMTLAB, S.L. Doctor. Estape, 8-12 08800 Cubelles Telèfon: 895 31 21 FORSEG, S.L. Pça. Lluís Companys, 3, baixos 08500 Vic Telèfon: 889 25 17 INTEMAC Avdga. de la Riera, 10 Polígon Industrial 3 Santos 08970 Sant Just Desvern Telèfon: 372 83 00 LABORATORIDELVALLES.S.C.P. Josep Carner, 27 08400 Granollers Telèfon: 879 33 91 LACET Sant Pau 6 08221 Terrassa Telèfon: 783 21 11 PAYMA, S.A. Poblet, 58 08110 Sta. Maria de Montcada Telèfon: 575 28 34
LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ PROVISIONAL
PAYMA, S.A. Avdga. de Roma, 13 08290 Cerdanyola Telèfon: 580 67 37 QUALITAT RIBES Lluís Companys, 13, baixos 08810 Sant Pere de Ribes Telèfon: 896 20 89 SATEC Anlonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí Telèfon: 805 23 12 SERVEI CONTROL QUALITAT Sant Isidor, 1, baixos 08302 Mataró Telèfon: 798 01 66 TATFORMS, S.C.P. Gornal, 14 08800 Vialanova i la Geltrú Telèfon: 815 82 74 TEXSA Polígon Industrial Can Pelegrí 08740 Sant Andreu de la Barca Telèfon: 682 06 20 URGELL CONTROL Avdga. Costa Brava, s/n local 3, BlocA 08389 Palafolls Telèfon: 67444 68
BUREAU DE ORGANIZACION, SOLDADURA Y ENSAYOS. S.A. (BOSE) València, 6 08319 Tiana Telèfon: 395 18 98
EPTISA Ctra. Pont de Vilamara, 162 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63
LABORATORIS RECONEGUTS CONSTRULAB. S.A. Vallès, 69 baixos 08820 El Prat de Llobregat Telèfon: 370 52 79
LOSAN, S.A. Ciència, 8-10. 08850 Gavà Telèfon: 662 25 50
INSTITUTO TECN1CO DE CALIDAD DE LA CONSTRUCCION, S.A. (ITCSA) Constitució, 19, bloc 17, núm. 15 08014 Barcelona
TECINCO, S.A.Polígon Ca N'Almazora. 18 08191 Rubí Telèfon: 697 54 11 TECNOS, GARANTIA DE CALIDAD. S.A. Bovedilla, 12 08960 Sant Just Desvern Telèfon: 371 89 03
Telèfons: 331 03 91 - 422 69 55 TNTECASA Ctra. Bellaterra, 1,3 08290 Cerdanyola Telèfon: 691 25 11
LABORATORIS EN TRAMITACIÓ URGELL CONTROL-MANRESA Bertrand i Serra, 36 08272 Sant Fructuós de Bages Telèfon: 878 84 18
ICICT N Local 6, Pol. La Ferreria 08110 Montcada i Reixach Telèfon: 575 08 64
URGELL CONTROL Ctra. de Gracia a Manresa, km. 23-25 (Les Fonts) 08223 Terrassa Telèfon: 785 14 30
LOSTEC, S.A. Camí Llobet, cantonada, Sau 08500 Vic
URGELL CONTROL-IGUALADA La Línea, 40. 08711 Odena
Per a més informació cal adreçar-se al Servei Qualitat. Tercera Planta
solucionem el seu projecte de IMPERMEABILITZACIÓ
AÏLLAMENT TÈRMIC PER A COBERTES
AÏLLAMENT ACÚSTIC
CONSULTI EL NOSTRE DEPARTAMENT TÈCNIC
danosà Cubriendo Calidad
denvados asfahícos normalizados s.a. CATALUNYA: Avda. de la Fama, 100 - 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) - Telèl. (93) 377 17 27
Un informe diu que la qualitat de la construcció a Espanya és deficient
S'amplia la llista de materials que cal controlar
Projectes incomplets, pressupostos i terminis insuficients ipoca tecnificacio empresarial són, segons AIC, causes fonamentals en la baixa qualitat de l'edificació. La situació de la construcció a Espanya quant als nivells de qualitat, en termes absoluts, és deficient segons un informe publicat el mes de febrer per l'Associació d'Organitzacions Independents per al Control de Qualitat (AIC). Segons l'ínforme, pel que fa al nivell relatiu amb referència a la Comuniial Europea, Espanya es troba a la franja inferior quant a nivells de qualitat. Igualment revela "la xifra altíssima que representa la manca de qualitat, especialment amb relació a la capacitat econòmica del país". Es continuaregistrant, destaca l'AIC, una qualitat insuficient en els projectes, ja sigui per ser incomplets, o per no incloure en els equips que els realitzen les col·laboracions adequades dels diferents professionals que requereix la complexitat de la construcció actual. L'informe assenyala el cas dels projectes encarregats per l'Administració en què s'abonen honoraris insuficients, a vegades com a conseqüència de processos de selecció incorrectes. Els ajustats terminis exigits per la realització dels projectes esdevindrien també una clara incompatibilitat amb la qualitat final necessària. Es destaquen els forts increments quepateixen molt sovint els costos reals de les obres amb relació a allò pressupostat
La direcció general d'Arquitectura i Habitatge està enllestint una disposició legal perlaqual s'ampliarà la llista de materials de construcció que caldrà controlarobligatòriamentaefectesde laobtenciódelacèdulad'habitabiütat. La llista inclou tots aquells materials utilitzats en l'aïllament tèrmic, acústic i de resistència al foc. Han transcorregut més de tres anys des de l'aparició del Decret 375/88 sobre control de qualitat en l'edificació. Una Ordre de 13 de setembre limitava aquell control a la recepció dels materials emprats en les estructures com ara el formigó i els seus components, armadures, acer laminat, maons ceràmics, sostres prefabricats i fibres de vidre. Actualment el Servei Qualitat del L'informe llença greus critiques al sector (Foto: Chopo) Col·legi preparanoves fitxes pertalde facilitar el seguiment del control dels i que no es redueixen en els imprevis- formació professional són altres as- nous materials. També es procedeix a tos ni en les revisions de preus degu- pectes igualment determinants. la modificació de les fitxes relatives al des a l'increment del cost de la vida. El control de qualitat en les activitats formigó d'acord amb la nova instrucPel que fa als materials de construc- de la construcció ha avançat, si bé ció EH-91. ció s'esmenten alguns avenços com és molt lentament degut a què es confon Es recorda que la nova instrucció el cas dels fabricants que han instru- el control de qualitat amb un control del formigó EH-91 és d'aplicació oblimentat un sistema intern d'auditories dels materials exclusivament, obli- gada en tots aquells projectes que van de qualitat en combinació amb un dant totalment altres camps com el ser visats amb posterioritat al 3 de assegurament de la qualitat indepen- projecte, l'execució i les condicions setembre de 1991. dent i ex tem. de manteniment posterior. Un fet que També ho és en aquells projectes que, La baixa qualitat d'execució és tam- cal considerar és que l'usuari està tot i haver estat visats amb anterioritat bé freqüent, segons AIC, degut en habituat a adquirir una àmpu'agamma a aquella data, no s'han iniciat les bona part a l'excessiu nombre d'em- de productes protegits per una garan- obres abans del dia 3 de juliol de 1992. preses constructores, resultat de la tia eficaç i immediata, i pregunta La nova instrucció serà obligatòria nul.les exigències per la seva creació. perquè, en comprar una vivenda, la per a totes les obres que s'iniciïn a La poca tecnificacio i el baix nivell de garantia real és quasi nul·la. • partir d'aquesta data. •
Plataformas aéreas
Barcelona: Tel. 93 - 680 19 20 • Tarragona: Tel. 977 - 39 30 40
Un sopar ja tradicional
Els projectes han de complir la llei d'accessibilitat El Col·legi no podrà atorgar e] visat d'aquells projectes tècnics referits a nova construcció o a rehabilitació que continguin alguna infracció de les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques. Des del dia 5 de desembre del 1991 està en vigor la Llei 20/1991 de 25 de novembre de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) número 1.526 de 4 de desembre. La Llei és aplicable a totes les actuacions en matèria d'urbanisme, edificació, transport i comunicació realitzats tant per entitats públiques com privades i àdhuc per persones individuals. D'acord amb l'article 16 de la Llei, els col.legis professionals estaran obligats a denegar el visat dels projectes que continguin alguna infracció deies normes esmentades. Cal recordar que el govern de la Generalitat encara té pendent l'aprovació del Codi d'Accessibilitat, que refondrà totes les normes dictades en la matèria. El Codi haurà de contenir també les condicions tècniques d'accessibilitat de tots aquells usos urbanístics, activitats, transports i edificació continguts al Decret 100/1984, encara vigent. •
Atenció a la nova legislació sobre aparells elevadors Els projectes de nova instal·lació d'ascensors amb visat posterior al 26 de març han d'adaptar-se obligatòriament a la Instrucció MIE-AEM 1. La norma també regula diversos aspectes de la reforma d'instal·lacions d'ascensors existents. L'Ordre de 23 de setembrede 1987 (BOE6/10/87)modificada el 12 de setembre de 1991 (BOE 17/9/91) va aprovar la Instrucció Tècnica Complementària MIEAEM 1 del Reglament d'Aparells d'Elevació i Manutenció, referent a ascensors moguts elèctrica, mecànica ooleoelèctricarnent.L'esmentada Instrucció introdueix modificacions en el reglament anterior a 1966 que poden afectar els elements estructurals de l'edifici i, per tant, el projecte de nova planta o de rehabilitació corresponent. Els professionals interessats poden consultar tota la documentació disponible al Centre de Documentació. •
Els col·legiats del Vallès Oriental i els seus familiars, es van trobar el divendres 24 d'abril a la Garriga en un sopar que ha esdevingut ja tradicional dins els actes socials que organitza aquesta jove delegació. Carles Puiggròs, president del Col·legi, i Frederic de Buen, delegat del Vallès Oriental, van parlar de la nova estructura econòmica del país queobligaràalaprofessióialCoI.legi a adaptar-se als nous temps. • (Foto: Chopo)
üüriMSsa DIVERSES APLICACIONS DE MALLES ELECTROSOLDADES PLANES I DOBLEGADES MURS PANTALLA FORMACIÓ DE L'ARMADURA
r H = 30a 70 cm. B = 0,50 a 2 m. L = 2a12m. barres longitudinals = 0 10 a 0 25 (sep. 10 a 30 cm.) barres üansversals = 0 6 - 0 8 (sep. 20 cm.)
i'4-
AVANTATGES DEL SISTEMA Estalvi de rigiditzadors Facilitat de transport i moviment a l'obra Amuntegament d'armadures poc voluminós Indeformabiiitat de les armadures
ARMADURA PRINCIPAL 0 8 a 0 25 (sep. 10 a 30 cm.) ARMADURA TRANSVERSAL 0 6 a 0 1 6 (sep. 15 / 20 / 30 cm.) SUBMINISTRAMENT EN MALLES PLANES I DOBLEGADES EN DIMENSIONS TRANSPORTABLES
COL·LECTORS, CANALS, DIPÒSITS, LLOSES FONAMENTS
JÓscar Gamell exposa a la sala de Terrassa La primera quinzena de juny la delegació del Vallès Occidental acollirà a la sala d'exposicions una mostra de pintura de l'artista Oscar Gamell. Nascut a Sani Cugat del Vallès, Gamell ha estat seleccionat a la Segona Biennal de pintura "Ricard Camf' de la Caixa de Terrassa i presenta en la seva obra la contraposició entre el factor estructural i el factor expressiu. Tal i com ell mateix explica "l'estructura vindria representadaapartird'uns elements arquitectònics concrets i definiriarespairealifictici que l'engloba i li fa de vehicle. •
Jordi Lafon i Montse Rierola presenten "Gat tancat" a Vic Jordi Lafon i Montse Rierola van inaugurar el passat 16 de maig la instal·lació "Gat tancat" a la sala de la delegació d'Osona. "Gai tancat" és una reflexió artística sobre les obres de l'aparcament de la plaça Major de Vic, unes obres que a la ciutat han estat viscudes per tothom de molt aprop. La instal·lació representa l'interior d'una casa antiga de la plaça Major que ha sofert fa invasió de la mateixa plaça. La idea és expressar les molèsties que varen significar les obres pels veïns de la zona. •
Ramon Serra i Feliu Martín (Foto: chopo)
Les construccions de pedra seca expressen laboriositat, racionalitat i art Feliu Martín va parlar al Col.legi d'una tècnica de la construcció avui desapareguda Feliu Martín, picapedrer d'ofici i investigador per afecció, ha dedicat un any a l'estudi de les construccions de pedra en sec. Per ell, el que avui resta d'aquestes construccions és una mena de monument al treball, la racionalitat i l'art. Les construccions de pedra seca que encara avui es poden veure en els camps de conreu de tot el nostre país i de tota la Mediterrània varen centrar l'exposició de Feliu Martín i Vilaseca, el passat dia 7 de maig al cicle de xerrades Els dijous de 7 a 9. Feliu Martín, autor, juntament amb Ramon Serra del llibre "Les construccions de pedra seca de la comarca de les Garri-
gues" va fer una extensa tipologia de les diferents construccions que es poden trobar en aquesta comarca lleidatana tot esbossant el context històric i humà que va determinar-ne l'inici. Segons Feliu Martín les cabanes i altres construccions de pedra de les Garrigues es van començar a fer a mitjan segle XVIII, quan el creixement demogràfic obligà els pagesos a la creació de més superfície de conreu. La necessitat de guanyar terres va fer que la gent del camp comencés a construir marges, amb el subsegüent replanament de terres que delimitaven. Un segon estadi en les construccions de pedra seca a les Garrigues
van ser les cabanes, la finalitat de les quals era servir d'aixopluc a homes i animals en les estones de descans. Pel que fa a aquestes cabanes, Martín especificà l'existència de diversos models: cabana de volta, de falsa cúpula, covao amagatall d'eines i també els seus corresponents receptacles per a aigua o cisternes. Les cabanes de les Garrigues eren de dimensions petites, d'uns 30 metres quadrats, encara que, tal com explicà Martin, al municipi de Maials, hi ha una cabana de 200 metres quadrats. Les cabanes de pedra secavan deixarse de construir cap a l'any 1950, data en què comença la disminució de l'activitat pagesa al país. •
Adoptado por la Dirección Genera! de Arquitectura de la Comunidad de Madrid como Programa Soporte de su Base de Datos de la Construcción (CAM)
lones Presupuestos Certrficaciones
Realiza desde el presupuesto mas sendllo al mas complejo.
Manejable: Se recorre y selecciona con el
Sencillo:
Potente:
Un único ambiente para manejar toda lainformación. Todas las funciones a mano mediante un reducido juego de instrucc'
Estructura jeràrquica íibre Intèrprets 'on line' de elementos parametrizados. Acceso completo a las mayores bases de datos: CAM. 1VE, ITEC, ANDALUCÍA, EME DOS,... Permite crear Bases de Datos particulares, a medida del usuario.
Eficiente: El mas ràpido. Totales, general y de nivel, inmediatos. Su sistema de ficheros ocupa menos espacio en disco.
Información y venta: A M 2 , S . A . de Serveis Informàtics C/Aussias March, 39.3=. 08006 Barcelona. Tel. (93) 265 82 82. Fax (93} 265 78 40.
ASSESSORIA Correcció monetària de variacions patrimonials
Renda 91
Deduccions de la quota
El termini de Declaració de l'IRPF corresponeni a l'exercici de 1.991, comença el dia 1 de maig ifinalitzael dia 20 de juny per a les declaracions positives i el dia 30dejuny, per a les declaracions amb dret a devolució.
Declaració conjunta
Per a cada fill amb ingressos inferiors a 681.000,-....
...20.000,-
•Qui està obligat a declarar? Estan obligats a declarar els subjectes passius amb ingressos iguals o superiors a 945.000,- pessetes brutes anuals, procedents de rendes del treball o d'activitat professional. Els que tinguin Rendes del Capital Mobiliari o Increments de Patrimoni, iguals o superiors a 225.000,- pessetes
Per ascendents amb ingressos inferiors a 681.000,-....
15.000,-
Minusvàlids amb ingressos inferiors a 136.500,- ....
50.000,-
En les Rendes del Treball, es manté la deducció del 2%, com a despeses de difícil justificació, excepte en els treballadors minusvàlids, que poden aplicar ïns al 10%, sense que sobrepassi el límit de 200.000,- pessetes (la minusvalia. laura d'acreditar-se ambel corresponent certificat mèdic). En els Rendiments d'Activitat Professional, el professional, podrà deduir com a despesa, la retribució satisfeta a cònjuge i fills que treballin amb ell, sempre i quan pugui acreditar-ho en el seu moment, per mitjà de contracte i afiliació a aseguretatsocial,obé,permitjàderalta de llicència fiscal, si són professionals liures.
40.000,-
Deducció variable.
segons fórmula
Majors de 70 anys
15 000-
Despeses de malaltia (sense límit)
15%
Assegurances de vida
10%
Béns d'interès cultural
15%
Donatius
15%
Dividends
10%
Rendes del treball (per a cada treballador)
25.200,-
Impost Valor Terrenys
2,559 2,247 1,981 1,762 1,572 1,429 1,311 1,232 1,158 1,114 1,090 1,050 1,000
- Persones obligades a presentar declaració: Estan obligades a presentar declaració, les persones físiques, espanyoles o estrangeres, que resideixin a Espanya més de 183 dies a l'any, i que el patrimoni net dels quals resulti superior a deu milions de pessetes.
L'Assessoria Fiscal atendrà totes les consultes relacionades amb aquestadeclaracióiorientarà sobre la seva preparació. L'horari d'atenció al col·legiat és dimecres i dijous de 10 a 14 hores. Cal sol·licitar hora prèviament.
.75%
(de la quota satisfeta en l'exercici).
ANUNCIS
DESPATX A TOSSA DE MAR (Gironès) OPORTUNITAT
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
Local de 60 m2 en venda. Es tracta d'una planta baixa equipada actualment per a despatx, amb mobiliari complet, aire condicionat, telèfon, aigua i llum. Pot convenir-se fàcilment en local comercial. lenda, magatzem o donar-li altres usos. Està molt ben comunicat. S'ofereixen facilitats. Directe del propietari.
Perspectives còniques, asonomèiriqucs i seccionades. Coloració i il·lustració de plantes i
Guitlermina Aragonès
Tècniques d'aquarel·la, aerògraf, rotu la dors i llàpissos color. Fèlix Conde, arquitecte lècnic Telèfon: 408 43 36
Telèfon: 93/284 78 05
Marcial Telèfon: 308 88 36
Amb anterioritat a 1'1 de gener de 1979 En l'exercici 1979 En l'exercici 1980 En l'exercici 1981 En l'exercici 1982 En l'exercici 1983 En l'exercici 1984 En l'exercici 1985 En l'exercici 1986 En l'exercici 1987 En l'exercici 1988 En l'exercici 1989 En l'exercici 1990 .".
Declaració de patrimoni
Deduccions per inversions o creació de llocs de treball. d'acord amb el que disposa l'Impost de Societats.
PETITS
S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionals amb la construcció, a realitzar mm des del domicili propi, com des de l'empresa. Aporta la realiteació de cursos de CAD.
coeficient
15% Vivenda habitual (amb el límit del 30% de la Base Impo sable)
Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Fiscal. Segona Planta.
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ
Moment d'adquisició del bé o element patrimonial
TREBALLS DE TOPOGRAFIA
ENGINYER TÈCNIC
TALLER TOPOGRÀFIC S'oferebc per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. Es realitzen també, treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfic-2 Joan Costa Carrer Bailèn, 95 Telèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
S'ofereix la realització de tol tipus de treballs de topografia tant de camp com de gabinet. Cal coniactar amb els telèfons següents per a més informació:
Compartiria el seu despatx amb d'altres professionals interessats. Es tracta d'un primer pis molt lluminós, exierior, de 70 m2. Situació: Sant Antoni Ma, ClarctMaragall.
Carios Telèfon: 231 9157 Manolo Telèfon: 697 15 99
Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de treball; la secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIU mitjançant una senzilla trucada telefònica i a un cost mínim. Preu: COL·LEGIATS: 1.000PESSETES ESTUDIANTS: 1.000 PESSETES ESTUDIANTS ALTRES: 3.000 PESSETES ALTRES: 5.000 PESSETES
Contacte Telèfons: 347 41 28 i 455 82 12
Informació i inscripció: Elisenda Pucumll, telèfon: 209.82.99. de dilluns a divendres, de 12 a 20 hores.
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL DEMANDES REBUDES EN1KE EL 2 6 D1 ABRIL 1 Et 2 1 DE MAIG Vegi's el «gnificai de ui ximbologia indicada ni cosfsi del número de referència.
Ajuntament de Montcada i Reixac ARQUITECTE TÈCNIC Aprovada la plantilla orgànica de 1' Ajuntament pera l'any 1992.
ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE N'ESTIGUIN INTERESSATS
Una vacant d'arquitecte (ècnic en règim laboral. PubIicalalBOPnüm.9l de data 15.4.92
Informació: Rosa EnscnyaL Tercera planta del CoLlegi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 JO hores.
DEMANDES AMB SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS Per entrar al procés de selecció, cal estar Inscrit a Recerca Activa de Treball o enviar currículum al Servei, tot indicant la referència de l'anunci i el número de col·legiat corresponent.
Ref: 5.002*
Constructora d'obres industrials a Badalona TÈCNIC COMERCIAL DE CONSTRUCTORA per a captació i seguiment, de clienis. Cal experiència mínima de 3 a 5 anys en lloc similar. Edat de 30 a 40 anys (preferible).
Ajuntament d e
Immobiliària d'edificis
Castelldefels
d'oficines
comercial
ARQUITECTE TÈCNIC
COORDINADOR D'OBRES I
AJUDANT DEL COORDINADOR D'OBRES
Oferta pública d'ocupació per n l'any 1992. Una vacant d'arquilecie tècnic en règim laboral.
Jornada oficial. Contracte laboral temporal renovable a indefinit. Sou: 5.000.000 brut/any més percentatge segons resultats. Publicats! BOEnúm. 103 de dau 29.4 SI. Ref.: 5.007 *
Important centre
PROJECTES per a conirol en definició del projecte, planning. obres, etc. Cal experiència mínima de cinc anys en lloc similar. Edat mÀiima4Q anys. Contracte laboral d'un any i mig. Jornada oficial amb ílexíbilitatdiiorari negociable. Sou: 4-4.200.000 brut/any. Ref: 5.003**
d'ampliació de grans magatzems a Barcelona ciutat. Es valorarà experiència d'un a dos anys en conirol econòmic d'obra. Edat 25-40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou;negociablesegons experiència (2.73.500.000 brut/any). Ref.:5J)04 —
Ref: 5.009* Constructora d'obra pública
Ajuntament de
Empresa d'arts gràfiques
TÈCNIC D'ES TUDI D'OBRES
Vilanova i la Geltrú
DIRECTOR D'OBRES D'INSTALXACIÓ
amb experiència mínima de tres a sis anys com a tècnic d'estudis o cap d'obra pública. Edat: 35-45 anys Jornada oficial. Contracte labora temporal renovable a indefinit,
ARQUITECTE TÈCNIC Oferta pública d'ocupació per a l'any 1992. Una vacant d'arquitecte tècnic. Publicat al BOPnúm. 103de data 29,4.92
Sou: 4-4.500.000 brut/any negoc able.
Ref: 5.008*
Diputació de Barcelona TÈCNIC MITJÀ D'ARQUITECTURA Oferta pública d'ocupactó per a l'any 1992. Una plaça de tècnic mitjà d'arquitectura. Publicat aJ DOGC núm.
Ref: 5.010 *
Constructora d'edificació Industrial i manteniment
d'elements publicitarisa40 tnstaUarions olímpiques a Catalunya, Saragossa í València. No cal experiència. Es valorarà coneixements de càlcul d'estructures. Disponibilitat per viatjar. Cal vehicle propi. Jornada oficial, Contracte laboral de 3 mesos amb possibilitat de continuïtat. Sou a convenir. Ref: 5.005**
CAP D'OBRA per a valoració de pressupostos, direcció d'obres amb seguiment i comrot de personal propi i subconuacies. Cal experiència mínima de 3 a 5 anys com a cap d'obra. Edat: 30-10 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 4-4.500.000 brut/any mís incentius Ref:5JW6**
Entitat Metropolitana de
Ajuntament de
A d m i n i s t r a c i ó Pública
Serveis Hidràulics i
Santa Susanna
DOS ARQUITECTES TÈCNICS
Tractament de Residus
APARELLADOR
DOS ARQUITECTES TÈCNICS/APARELLADORS
Oferta d'ocupació1 pública per a l'any 1992. Una vacant d'aparellador que seleccionaran mitjançant oposició. Publicat al BOPnúm. 110 de data 7.5.92.
Publica la plantilla orgànica per a l'exercici de 1992. Dos vacants d'arquitecte tècnic o aparellador. Publicat ni DOGC núm. 1581 de data 10.4.92.
per 3 la realització de visites per revisió d'edificis amb patologies estructurals. Cal que es trobi en situació d'alur. Es requereix català parlat i escrit de nivell alt. Cal disposar de vehicle propi per viatjar per tot Catalunya. Edat de 25 a 30 anys, preferiblement. Contracte laboral de sis mesos. Jornada oficial. Sou: 2.389.950 bnit/arty
Ref.:S.0H*
Ref: 5.012 *
Ajuntament de
Laboratori d'assaig del
Institut per a la promoció i
Sant Fost de
Col·legi d'Aparelladors
la formació de
Campsentelles
d'Alacant
cooperatives
ARQUITECTE TÈCNIC/ APARELLADOR Convocatòria i bases de concurs per proveir una plaça d'arquitecte tècnic o aparellador. Publicat al BOP núm. 105 de data 1.5.92. El termini de presentació d'instàncies sortirà publicat al BOE.
Ref.: 4.960'
Ref: 5.015'*
Ref: 5.013'
DIRECTOR GERENT
ARQUITECTE TÈCNIC
amb experiència en l'àmbit empresarial de construcció. Residència a Alacant. Vehicle propi. Es valorarà: Experiència en lloc similar, coneixements bàsics de gesliofinancerairecursoshumans. Informàtica a nivell d'usuari. Coneixemenis tècnics en conon] de qual i tat de materials Sou: fixe mís incentius s/producció.
per col.laborar en cursos de formació adreçats a directius i membres de juntes de cooperatives, sobre normativa! tècniques pràctiques de la construcció d'habitatges (en particular de protecció oficial). Dedicació: 4 hores els dissabtes entre setembre i ociubrt. Sou a convenir.
Ref: 5.016*
Rtf:S.O17*
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Viladecans
ARQUITECTE TÈCNIC
APARELLADOR
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1.992. Una vacant d'arquitecte lècrüc per a la Unitat d'Estudis i Projectes seleccionats pel sistema de concurs-oposiciú.
Oferia pública d'ocupació per a 1.992. Una vacant d'aparellador que serà selecciona! pel sistema de concun-oposició. Publicat al DOGC núm. 1.589 de daia 4J.92.
Pubücat al DOGC núm. 1.592 de data 11-5.92.
DEMANDIS KÍBUDIS ÍHIKl « 26 D'ABSIl I I I 21 DC MAIG
Ref.: 5.014*
Ref.: S.0I8*
APARELLAGRAMA
Per Olissip HORITZONTALS:
El dissenyador d'aquest habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom d'un ofici relacionat amb la construcció i el nom d'una eina emprada per qui es dedica a aquesta professió. d'aquestes 6
Per aconseguir-ho caldrà resoldre primer els enigmes del bany, dels dormitoris A i B i del menjador tal com indiquen les instruccions. Les lletres que restin encercladesen aquestesquatre cambres són les que compondran el nom de l'eina que busquem. Només caldrà ordenar-les i situar-Ies al dormitori C, on reposaran fins que descobrim l'ofici en què es fa servir l'eina en qüestió. Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar l'ofici, també amb les lletres que quedin encerclades. Tan bon punt haguem aparellat eina i ofici, ja només cal esperar l'aparellagrama del proper mes.
d mateix en i en vertical. TRAGO-FERRO-INERT NEDAR-PINTA-ATROÇ
l.Descarat. 2.Relígiosa de la congregació del sant suposadament més alt. 3.Un coit n'és un de carnal. Menjar predilecte del gos. 4.Consonant antigavatxa. Contorn d'una cosa. 5.1nterjecció que et crida. Rígida. 6.Mitjà de transport d'en Tarzà. Mig miler. 7.La tàctil és per als cecs. 8. La tia del meu germà. Et deixa bocabadat. 9.Es dedica a la compra-venda d'olles. lO.Sense motius per a agafar la baixa laboral. Anyell. ll.Garbeüs pera purgar el gra a l'era. 12.Terra pera conrear-hi hortalisses. VERTICALS: l.Ostentació de preparatius. 2.1mprescindible per a jugar al billar. Devotes. 3.L'itinerari marcat. Faré una acilació. 4.A l'abast de tothom. El nen n'ha perdut una. S.Baco és el seu Déu. Bou no castrat. Ha begut una mica massa. ó.Inaudit. La rabiola d'una criatura. 7.Menja per apreciar el seu gust
4.0rb.Pii 5Jt£eoJ>i SJnculpí 7Au.Caíc S.Bes.R Solucions de l'apareílagrama anterior Eina: Filaberquí. Professió: Fuster. EU mots•uals:HORlTZOSTALS: 1.Càtedra 2Aferrar 3.Be Aon BANY: Seguíex la F. Sèrie: D (+4) H (-2) F (-3) C 9Jm.Cr. lO.Faquí IlÈnula !2Jiai± VERTICALS: 1 .Cabòria 2 Afer.Nubifcr 3.Te.Bec£ .Qui 5.Dròpoia.Cut 6Jtani.Pirrial 7J>rltmi. (+4) C (-2) E (-3) D (+41 F /DORMITORI A: Tes /DORMITORI B: Ètica-Temor-Impur-C Sobra: Rocam. S'encercla la U MENJADOR:PàmpoL-TaiojA-CroquiS-FloreiG. Resta la R
EXTRAORDINÀRIES
OFERTES
ARXIVADORS DE PLÀNOLS LINEL • ARXIVADORS VERTICALS AO MELAMINA BLANC PVP. 45.000,PREU OFERTA 36.000,A1 MELAMINA BLANC PVP. 40.000,32.000,PREU OFERTA AO MELAMINA FAIG PVP. 51.500,PREU OFERTA 41.200,AO MELAMINA FAIG PVP. 46.500,PREU OFERTA 37.200,AO METÀL·LIC PVP. 66.000,PREU OFERTA 52.800,A1 METÀL·LIC PVP. 62.000,PREU OFERTA 49.600,• ARXIVADORS HORITZONTALS AO MELAMINA BLANC PVP. 138.000,PREU OFERTA 110.400,A1 MELAMINA BLANC PVP. 120.000,PREU OFERTA 96.000,AO FAIG VERNISSAT PVP. 180.500,PREU OFERTA 144.200,A1 FAIG VERNISSAT PVP. 150.500,PREU OFERTA 120.200,AO METÀL·LIC PVP. 142.000,PREU OFERTA 113.600,A1 METÀL·LIC PVP. 138.000,PREU OFERTA 110.400,-
OFERTA CISALLES PERA PLÀNOLS •CISALLA MODEL 130 -Tall útil 130 cm. -Mides 44x146x 16cm. -18 kgs. de pes. - Banc desmuntable amb recollida de paper sobrant. - Fàcil de muntar PVP. 52.000,PREU OFERTA 40.560,-
OFERTA ESTILÒGRAFS ROTRING/ STAEDTLER 1 UNITAT 4 UNITATS 10 UNITATS 35% 20 % 25% DE DESCOMPTE Aquesta promoció és vàlida per a estilògrafs per paper i vegetal, i per a estilògrafs per poliester.
OFERTA PAPER FOTOCOPIADORA 1
PAPER REYMAT 80 GRS. PER A FOTOCOPIADORA A4 PVP. 639,PREU OFERTA: 1 PAQUET 5 PAQUETS 10 PAQUETS 435,406,377,25 PAQUETS O MÉS: 350,- UNITAT
AMIDADORS DE DISTÀNCIES • SMART-TAPE - Cinta sònica fins a 15 metres. - Medicions per a interiors. - Càlcul d'àrees i volums. - Desconnexió automàtica als 2 minuts de no utilització. PVP. 10.000,PREU OFERTA 6.000,• DIMENSION MASTER PLUS - Cinta sònica fins a 18 metres. - Medicions per a interiors. - Punt de visualització on efectua la medició. - Càlcul d'àrees i volums. - Funció de calculadora. PVP. 26.100,PREU OFERTA: 20.880,-
NOVETAT FAX XEROX
7024
• FAX XEROX MODEL 7024 - Fax de paper normal 80 grs. - Capacitat per 250 fulls - Memòria per 55 telèfons. - Enviament diferit. - Velocitat de transmissió 1 full A4; 17 seg. - Capacitat en memòria per 15 fulls. - Alimentador automàtic per 30 fulls. -16 tonalitats de grisos. - 3 anys de garantia. PVP. 300.000,-PREU OFERTA 235.000,-
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Inversió i formació permanentsper afrontar l'evolució informàtica ÀNGEL GÓMEZ I FRANCO
E
n un moment determinat -pràcticament en els últims cinc anys- la professió ha incorporat l'ús de la informàtica al seu treball quotidià. Aquest fenomen, clarament beneficiós, es veu afectat ara per la velocitat que estan prenent els canvis en les ofertes d'equips i programes. Això comporta que el reciclatge professional, a mes de renovar els coneixements tècnics, hagi d'incloure també la necessitat d'estar al dia en la renovació de les eines de treball i l'aprenentatge en el seu ús i possibilitats. En aquests dies ha tingut lloc Informat, Fira dedicada a l'oferta informàtica. Les novetats en aquest sector es comercialitzen en el moment de la seva aparició, independent de l'oportunitat de les fires, però una visita a un certamen especialitzat permet avaluar i conèixer les novetats dels últims mesos, i especialment l'estat i la tendència del mercat. Un recorregut per la fira ha permès confiímar la davallada de preus produïda durant l'últim any. Els equips continuen a la baixa i la predicció de què en el proper estiu els ordinadors amb processador "386" es situarien en les 100.000 pessetes de preu venda al públic, queda com un fet irreversible. Els "constructors" de programes donen per fet el nou esquemade preus í suposen que l'usuari disposa d'un ordinador de l'última onada, cosa que és certa -com a mínim- en el mercat nord-americà. Un exemple d'això -el tenim amb l'última versió de Windows o amb l'Autocad versió 11, que precisen per ser utilitzats d'equips amb configuracions molt
"Un ordinador queda obsolet tècnicament, al cap de divuit mesos" elevades. Cal pensar que així com Autocad és un programa adreçat clarament al professional, Windows és un producteque té com a objectiu qualsevol usuari i, per més promeses comercials que es facin, no funciona correctament en els ordinadors que es comercialitzaven fa un parell d'anys. Aquestes tendències, en els preus dels ordinadors i les necessitats de recursos pels programes, permeten realitzar una afirmaciód' importància: els equips amb processador 80286 -familiarment coneguts com AT- queden obsolets tècnicament per a un ús professional. Sembla una ironia que el nom que donem a aquest tipus de màquina (AT correspon a les inicials d'"Avançada Tecnologia") correspongui a un ordinador que desapareix del mercat. La confirmació la tenim en el fet que és l'equip
L'oferta de programes informàtics en el sector de la construcció comença a millorar (Foto: Chopo) d'oferta en la premsa diària i botigues especialitzades, a uns preus sorprenents. L'altra afirmació que es desprèn de la visita a Informat és que ja es pot considerar com a normal el processador 486 a 50 Mh. Incorporat als ordinadors de marca no coneguda, va camí de ser l'estàndard dels propers mesos. Detotaixò.enpodem treure una segona conclusió d'importància: el termini en què un ordinador queda obsolet tècnicament és, en aquest moment, d'uns 18 mesos. Les amortitzacions fiscals seran molt més elevades però cal pensar que en un any i mig caldrà renovar l'equip si volem gaudir de les millores que s'incorporen als programes. Es produeix així una contradicció respecte al tractament financer de les inversions en informàtica que porta a pensar que el lloguer i el "íeasing", opcions rebutjades fa un temps en aquest camp, recuperen atractiu al permetre amotllar la realitat fiscal a la professional. En el sector de la construcció, l'oferta de programes continua atomitzada. Tenim un ampli ventall de programes depressupostosicàlculd'estructures, però tots ells realitzats, en general, pels mateixos usuaris que els han desenvolupat en principi per ús propi -en un moment en què no existia oferta- i que després s'han plantejat comercialitzar-los. Aquesta oferta, generalment de baixa qualitat, està començant a millorar. L'aparició de programes de càlcul d'estructures que contemplen els pòrtics espaialment o les malles sense simplificacions es complementa amb una novetat que incidirà de manera notable en el camp dels programes de pressupostos i que consisteix en la capacitat de què siguin els propis programes els que generin les partides. Apareix un canvi qualitatiu que es consolidarà en el futur, però que precisa un altre enfocament en l'ús de les eines. Els programes de pressupostos passen a ser, en certa manera, intel .lïgenis. Actualment, ja tenen la capacitat de recordar d'altres pressupostos
realitzats, però el mètode d'elaboració de partides ha millorat substancialment. No hem, necessàriament, de composar la partida d'obra ratlla a ratlla, sinó que podem donar les lleis de composició perquè sigui el programa el que realitzi la part rutinària de la feina. Càlculs d'estructures espaials o amb un nou plantejament i pressupostos intel·ligents obliguen a contemplar la feina des d'una altra perspectiva i no es poden aplicar, per utilitzar-los, els coneixements adquirits en el seu moment. Això ens porta a realitzar una nova afirmació: no va ser suficient l'esforç de reciclatge realitzat en un moment determinat per adaptar-se a l'ús de la informàtica. En oferir-nos noves possibilitats se'ns obligaa variarl'enfocament dels problemes i hem d'aprendre a fer-ho.
"És necessari renovar l'aprenentatge en l'us de les eines" Les solucions multimèdia faran impensable, en un futurproper, un estatd'amídaments sense la fotografia de l'element o el dibuix del detall constructiu incorporat al text. Igual com el fax s'ha convertit en unestrid'ús habitual enqualsevol despatx professional, la telemàtica permet ja l'intercanvi de dades entre ordinadors i establir un procés de treball dinàmic amb d'altres professionals. Les consultes a bases de dades especialitzades ofereixen un estalvi de temps i una millora qualitativa de la feina que no ens podem permetre el luxe de deixar de banda. Novetats i possibilitats, en un mercat professional fortament competitiu, plantegen el repte de sempre amb dificultats afegides: a més dels coneixements tècnics cal renovar l'aprenentatge en l'ús de les eines.ltalicomhapassatfinsara,s'aconseguira. •
Els premis Rehabitec esdevenen un estímul per a la innovació i la qualitat en la construcció El lliurament dels premis Rehabitec en la seva edició d'enguany ha posat de manifest que la rehabilitació de qualitat és un valoren alça en el sector de la construcció. Les 70 obres presentades al premi a la millor obra de rehabilitació en donen fe. Un altre guardó, el dels productes i processos industrials va ser protagonitzat sobretot per les solucions als problemes constructives per als sostres malmesos. I, finalment, els premis de periodisme, els de menys participació, no han pogut comptar amb la participació d'emissores de ràdio ni de televisió. L'equip format pels arquitectes Lluís Alonso i Sergi Balaguer, l'aparellador Xavierde Vera, el dissenyador Esteban Gasulla, els promotors Enric Vélez i Ventura Contreras í la constructora Diobsa de Sabadell varen rebre el passat mes d'abril el premi Rehabitec 1992 en la categoria de Millor Obra de Rehabilitació per l'habitatge situat al número 75 del carrer de Pàdua. L'obra guanyadora va ser distingida d'entre un total de 70 participants dels quals se n'havia fet una selecció de 16. L'acte de lliurament de premis, que va tenir lloc el dia 2 d'abril al Palau de la Generalitat, va ser presidit pel conseller d'Obres Públiques Joaquim Molins, el director general d'Arquitectura i Habitatge, Francesc Ventura, el president de l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), Albert Serratosa i el president de Rehabitec, Guillem Chicote. El Premi a la Millor Obra de Rehabilitació, guardó estrella dels premis Rehabitec, va tenir també tres accèssits i dues mencions. Els accèssits varen ser per a les obres de conservació del Monestir de Pedralbes de Barcelona, per la recuperació de l'accés a la Torre del Campanar de l'església vella de Castellfollit de la Roca i finalment, per a l'edifici de l'antiga Presó Reial convertit en seu dels Jutjats de Cadis. Les mencions varen ser pel conjunt d'obres realitzades per Procivesa a Ciutat Vella i la tasca de recuperació d'edificis antics de tot l'Estat espanyol per part de NH Hoteles SA.
Segons fonts de l'ITEC, institució organitzadora del certamen, el premi ala Millor Obra de Rehabilitació ha estat enguany el guardó amb més força no solament per la quantitat important de participants -70- sinó també per l'alt nivell dels treballs que es presentaven. Només cal fer notar que entre els aspirants al premi hi havia actuacions tan importants com les obres de l'aeroport del Prat pel taller de Ricard Bofill. Pel que fa a la categoria de premi al Millor Procés Constructiu o Producte Industrial per a Rehabilitació el Jurat va distingir, d'entre 46 participants, Anclaje Cometec VS de l'empresa Cometec S. A. per la seva idoneïtat per a la rehabilitació. En aquest apartat es van fer tres mencions per a Nou-Bau Sistemes d'Innovació Constructiva, Sistema Bettor de Bettor S.A. i la reparació estructural de sostres de Regesa. Totes tres mencions varen recaure en productes i processos destinats a donar solució als problemes derivats de l'ús del ciment aluminós en estructures horitzontals, un capítol que va acaparar la majoria dels productes presentats als Premis. Finalment, l'apartat dels guardons de Rehabitec menys concorregut va ser el destinat a la millor tasca continuada de periodisme en temes referents a rehabilitació. El premi va ser per a Lluís Permanyer pel conjunt dels seus articles de ia secció "Barcelona sempre" publicats a la Vanguardia. Com es recordarà,
Castellfollit de la Floca (Foto ITEC)
Carrer de Pàdua número 75 (Foto ITEC) Permanyer havia col·laborat al butlletí del Col·legi els anys 88 i 89 amb una sèrie d'articles sotalasecció "Ciutatviva". En aquest apartat, les mencions varen ser dues: una per a la sèrie de monografies sobre rehabilitació presentades per Dragados y Construcciones SA i pels articles sobre reformes i rehabilitació de la revista Disefio Interior per Josep Maria Fort i Mir. Segons fonts de Rehabitec, i de cara a pròximes edicions dels premis, l'apartat de premis de periodisme serà quelcom a potenciar, sobretot cap als mitjans àudio-visuals, ja que en aquesta edició no s'ha pogut comptar amb la participació de cap emissora de ràdio ni cap televisió. • Monestir de Pedralbes (Foto ITEC)
PREMI A LA MILLOR OBRA DE REHABILITACIÓ
R E H Ü ^ Í T f D' 9 2 VlVENDA U N I F A M I L I A R DEL CARRER P À D U A 75 DE BARCELONA
Rehabilitació d'un habitacle unifamtliar entre mitjaneres, conservant la façana original de començament de segle i reconstrucció volumètrica de l'edificació. L'interior es construeix configurant tots els espais a l'entorn d'un pati central, et qual il·luminat zenitalmenl fa que totes les estances de l'habitacle participin visualment de la seva riquesa expressiva i evocació palesa de l'arquitectura i manera d'ésser mediterrània Al semisoierrani es construeix una piscina climatitzada connectada al jardí per una superfície envidrada Per mitjà d'una rampa suspesa com a passarel·la damunt la zona envïdrada, s'accedeix al jardí.
&DIOBSA W
W
DIRECCION Y COORDINACION DE OBRAS
Cl L'Espirall, 98 • 08201 SABADELL • Tels. (93) 727 15 18/727 08 54 • Fax (93) 727 16 34
^Q
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Creix a Espanya la preocupació pels problemes del ciment aluminós Els responsables dels Serveis Rehabilitació i Qualitat del Col·legi, Xavier Casanovas i Joan Ramon Rosell, informen i assessoren sobre la patologia a institucions i tècnics de la resta de l'Estat La preocupació pel problema de les estructures construïdes amb ciment aluminós es va estenent per tot l'Estat espanyol. La recent aparició de greus desperfectes en edificis d'Aragó, Madrid i Sevilla ha vingut a sumar-se al problema català, que fins fa ben poc semblava que s'estenia tan sols a les Dies Balears i al País Valencià. Això ha contribuït a augmentar la preocupació envers les patologies d'aquest material. Responsables del Col·legi de Barcelona han participat en les darreres setmanes en cursets i actes a vàries ciutats. L'experiència catalana comença aser un punt de referència i per això creixen les demandes d'informació.
Les diferents administracions i els col·legis d'aparelladors intenten abordar el problema i, en alguns casos, demanen informació al Col·legi de Barcelona sobre quina ha de ser la preparació dels tècnics per afrontar aquesta patologia i quin és el suport que cal donar als professionals. Així mateix, demanen quin és, a tots els nivells, el pla d'actuació dels professionals del Col·legi: preparació tècnica i propostes que cal fer a les institucions en relació al tema. Quan ja fa temps que el Col·legi treballa per disposar de les eines adequades i d'una infrastructura mínima perquè el tècnic pugui actuar amb garanties, i quan també s'estudia l'abast del problema a Catalunya, la preocupació s'estén ara per la resta d'Espanya. A l'Aragó han aparegut greus desperfectes en estructures construïdes amb ciment aluminós al poble de Vencílló, a la província d'Osca. El 90% de la població, uns 120 habitatges construïts durant els anys 50, té biguetes de ciment aluminós. Aquesta situació es repeteix a d'altres pobles propers a Catalunya, des d'on es comercialitzava el ciment: Bujaralloz, Zaídín, Candasnos, Ballobar i Fraga i també a diverses zones de la província de Saragossa. L'administració aragonesa està recollint dades per conèixer l'abast del problema. Davant d'aquesta situació, els aparelladors aragonesos van cridar els tècnics del Col·legi de Barcelona per conèixer tot el que s'està fent a Catalunya. Fruit del contacte es va celebrarà la seu barcelonina del Col·legi, del 27 al 29 de març, el Curs de Formació en Detecció i Diagnosi d'Elements Estructurals en Edificis Contniïts amb Ciment Aluminós perpreparar un equip de tècnics que han de fer el reconeixement dels edificis que la Diputació General d'Aragó ha encomanat als aparelladors. També s'han fet conferències divulgatives a Saragossa i Osca on es portarà molt aviat l'exposició sobre solucions per als sostres amb
biguetes de formigó. Madrid també s'ha vist sacsejadadarreramentper lapreocupació social que genera la detecció d'estructures de ciment aluminós amb problemes. El primer cas de degradació de biguetes realitzades amb aquest material confirmat pel Instituto Técnico de Materiales y Construcciones (Intemac) i els tècnics municipals de la capital espanyola és el d'una mansana situada al passeig de la Castellana. En total hi ha afectades més de 400 vivendes i 100 locals comercials. Els edificis els va construir el Govern dels Estats Units durant els anys 50 per allotjar els seus militars desplaçats a Espanya. L'informe d'Intemac afirma que en algunes de les mostres recollides hi ha "degradació apreciable de les propietats resistents del formigó" i que "algunes biguetes han perdut capacitat de resistència". Després d'aquest primer cas, el departament d'Edificació Deficient de l'Ajuntament de Madrid harealitzatestimacionssobreelnombred'habitatges construïts amb ciment aluminós seguint els criteris utilitzats en la primera estimació a Catalunya i es preveu l'existència d'uns 50.000 habitatges a la capital i 50.000 més a la resta de la Comunitat Autònoma. Pensant en el futur l'Ajuntament de la capital de l'Estat va organitzar el 6 de maig la Primera Jornada sobre Patologies i Degradacions del Formigó: Conversió, Carbonatació, Hidròlisis Alcalina i "Aluminosi" dedicada principalment a tècnics municipals i en la que hi van participar Xavier Casanovas i Joan Ramon Rosell juntament amb José Calavera i Enrique Gonzàlez, representants d'Intemac, Carmen Andrade i Rafael Talero, de l'Instituto Torroja i del propi Ajuntament madrileny,quehaprevist instal·lar l'exposició de Barcelona sobre solucions per als sostres a principis de juny. D'altra banda, el Col·legi d'Aparelladors de Madrid va celebrar el mes de març una taula rodona sobre Patologia i Rehabilitació d'Estructures amb Ciment Aluminós en la que entre els 11 tècnics
Edifici afectat prop de la Castellana representants de la universitat, els col·legis professionals i l'Administració, també hi era Xavier Casanovas. El resum de la xerrada s'ha publicat després en deu pàgines de la revista Bia on el representant del Col.Iegi afirmaque "la via per abordar el problema és inspeccionar i revisar els edificis". El cap del servei Rehabilitació afegeix que en aquest problema hi ha dues qüestions: "una, que cal fer molta feina de revisió, i una altra, que quan es fa la revisió d'un edifici amb possibles problemes s'assumeix una responsabilitat molt important. L'objectivitat és difícil perquè els motius que a uns els semblen suficients per desallotjar, a d'altres no els ho semblen. Hi ha tècnics excessivament alarmistes i n'hi ha de temeraris. Això obliga a buscar l'equilibri." Casanovas assenyala també que "cal fer un pont per traduir la informació entre els químics dels laboratoris i els tècnics. Això ho estan fent alguns col·legis d'aparelladors com el de Barcelona". AI marge d'Aragó, Madrid i Andalusia, els tècnics del Col.legi també han viatjat a Canàries, una zona particularment afectada pel problema, per mantenir contactes ambels professionals d'aquelles illes. Igualment s'han desplaçat a d'altres ciutats i províncies de la resta d'Espanya sempre cridats pels respectius col·legis professionals o per les institucions de la zona. •
Les solucions perals sostres amb biguetes han de ser homologades L'exposició i els tres debats organitzats pel Col.legi en relació al cas del ciment aluminós mostren la gran confusió tècnica existent sobre quina resposta cal donar a la patologia d'aquest material.
La principal conclusió a la que han arribat els responsables de l'exposició i dels tres debats organitzats pel Col.legi, sobre les solucions tècniques existents ara al mercat, per als problemes dels sostres amb biguetes de ciment aluminós és que hi ha una gran confusió i que cal continuar treballant en el tema. L'homologació de les propostes constructives és un pas necessari per obtenir solucions segures i duradores.
L'abast del problema és gran perquè són molts milers els habitatges que a tot Catalunya pateixen o poden patir a curt termini problemes generats per la patologiade l'envelliment, en condicions noadequades, de les estructures amb ciment aluminós. Malgrat aquesta gravetat, la resposta de les empreses del sector i el seu encaixamenl en l'exigència social no respon encara al que seria necessari. A la vista de les quinze solucions presentades en l'exposició i els debats celebrats pel Col.legi, es constata la necessitat de demanar documents d'idoneïtat tècnica pels materials que s'ofereixen. En realitat, el que cal és no reconèixer d'entrada com a vàlides totes les propostes i obtenir una homologació de les solucions que garanteixin: resistència í durabilitat, fàcil aplicació, adaptació a l'espai disponible, i cost i industrialització correctes. El representant de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, José Antonio Presmanes, va declarar en el segon debat, celebrat el 28 d'abril, que calia dotar a totes les solucions acceptables amb distintius de qualitat i autoritzacions d'ús. La Generalitat, segons va afirmar Presmanes, està treballant per disposar de documents avaladors. Tot i així, diu que cap distintiu de qualitat exonera els tècnics de la seva responsabilitat. Amb relació a aquest tema, el representant de la Generalitat va declarar que el Govern treballa en una normativa de rehabilitació i manteniment, sobrecàrregues, coeficicnis de seguretat, normativa de rehabilitació, etc, per mitjà de cinc comissions que afronten el problema de mantenir els edificis ja construïts. (Vegeu L'Informatiu núm. 8) El mateix dia 28 d'abril, el cap del Servei Qualitat del Col·legi, Joan Ramon Rosell. va explicar que es va constituir una comissió tècnica per escollir les empreses que participarien en la mostra i que va agrupar les propostes en tres apartats diferents segons la patologia de l'estructura:
Primer. Comportament actual acceptable. Molts sostres tenen problemes però pocs edificis es pot dir que estiguin afectats greument en el seu conjunt. La majoria dels immobles està bé, encara que pateixen alguns problemes puntuals, especialment en las zones humides. Per aquests casos s'aconsella: descarregar convenientment l'edifici; recomanar el manteniment i les reparacions pels casos afectats així com la prevenció i la protecció de cara al futur pel que fa als agents que provoquen la patologia; actuar igualment sobre els elements portants del conjunt i establir un seguiment en servei. Segon. Sostres afectats però no en un grau alt. Hi haurà biguetes que demanin una reparació i un reforçament. Cal utilitzar les solucions que milloren la capacitat portant residual de les estructures afectades. S'han de fer recomanacions per reduir les sol.licitacions. Tercer. Sostres en mal estat. Es necessària la substitució física o funcional. En les dues jornades en les que les empreses van presentar les seves solucions es van poder observar moltes diferències entre uns expositors i altres a l'horad'exposarels seus productes, en mésd'uncas va quedar palesa la dificultat d'emprar les diferents solucions en tots els edificis afectats. Presmanes va dir que el debat, evidentment, no acaba aquí i va proposar que cada una de les solucions presentades sigui sotmesa a la crítica d'una comissió d'experts que farien l'anàlisi i en difondrien els resultats. Les jornades van posar de manifest que el comportament estructural final del conjunt d'un edifici és un tema bàsic i que en realitat es coneix ben poc. Un altre dels punts fonamentals és saberquan entra en càrrega i fins a quin punt actua el nou sistema. El que va quedar clar és la necessitat de veure què
Una imatge d'un dels debats i aspectes de l'exposició al Col·legi (Fotos; Chopo) passa en cada cas, de fer un reconeixement i una diagnosi acurada, de conèixer l'edifici en la seva globalitat. Aleshores es pot decidir el tipus d'intervenció: mantenir, reparar i reforçar, substituir o enderrocar. Per cada opció ja hi ha en el mercat solucions diverses que, no obstant, cal elegir amb molt de compte. L'exposició Solucions per als sostres amb biguetes deformigó. El cas del ciment aluminós anirà ales Delegacions del Col.legi i als altres col·legis catalans, així com a d'altres províncies espanyoles. •
R. C. B.
Tingueu sempre controlat el cost de les vostres obres ' '
CONSTRUCTA- 2 ^
Programes informàtics per al pressupost, control i "" seguiment de costos en la construcció.
Amb el programa informàtic "CONSTRUCTA", podreu saber en tot moment les despeses efectuades i controlar integralment les obres, per complexes o senzilles que siguin.
MÀXIMA FACILITAT OPERATIVA El programa CONSTRUCTA, per les seves característiques, permet un ràpid aprenentatge des del primer dia. Funciona amb ordinadors compatibles amb IBM ( MS-DOS) També en sistemes multi-pantalla NOVELL i XENIX/UNIX, per tal de que pugueu triar el hardware lliurement.
m SAPIGUEU EL QUE GASTEU CONSTRUCTA us informarà de la quantitat de materials consumils, el cost de la mà d'obra, les certificacions d'industrials, les despeses generals, e l c
MODELS A LA VOSTRA MIDA CONSTRUCTA s'ofereix en 5 models, segons la necessitat de prestació i especialitat del usuari:
9B ANEU SOBRE SEGUR Sapigueu sempre el que heu gastat, i compareu-ho amb els vostres pressupostos. Compareu la quantitat gastada amb la que hauríeu hagut de gastar en proporció a allò que heu construït. Elaboreu les vostres certificacions al dia i sense esforç. M TINGUEU PREVISTOS TOTS ELS COSTOS CONSTRUCTA us permet fer un planning d'obra i portar un perfecte control per centres de cost en obra. Amb CONSTRUCTA podreu confeccionar pressupostos sense que us calgui conèixer el codi de partida, perquè l'índex del programa CONSTRUCTA us ofereix fàcil accés a través de la descripció.
•OFICINA TÈCNICA •DEPARTAMENT DE PROJECTE 1 OBRA •CONSTRUCTOR "INSTAL·LADOR o •PROMOTOR. Posem al vostre servei la nostra gran experiència en el sector de la construcció, oterint-vos una gamma de programes que s'adaptaran a les vostres necessitats. El programa CONSTRUCTA us permet adaptar els vostres llistats als vostres impresos amb total facilitat
SERVEI PERMANENT AL USUARI El nostre departament de servei permanent a clients, disposa de línia Holline a la vostra disposició. Durant els 2 primers mesos, aquest servei serà renovable de franc. A partir de l'any següent una mòdica quota anyal us permetrà seguir fruint de tots els nostres serveis d'assessoria, inlormació i actualització de futures versions. Demaneu més informació a:
V I C1 0 R 3 1/1 tel»»'1
Córcega, 302 08008 Barcelona Teli.: (93) 218 39 06 / 415 12 85 Fax.: (93) 217 68 32