FORMATIU
DEL COL.LEGI D'APARELLADORS BonPastor,5
08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 2 0 9 8 2 9 9
Fax414343d
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
Més reclamacions per danys a la construcció Un estudi realitzat per primera vegada pel Col·legi revela que en els darrers cinc anys incrementat el número de reclamacions per defectes de construcció El Col·legi ha realitzat un estudi tècnic sobre les causes i els efectes de la sinistralitat a la construcció d'habitatges en els darrerscincanys. Esquerdes a les estructures, humitats a lacoberta, avaries a les insta] .lacions i degradació prematura dels acabats són els defectes de construcció més freqüents de les reclamacions per sinistre en els edificis i habitatges. Les dades de què disposa el Col·legi han permès estudiar les causes de sinistralital produïda als habitatges de les comarques de Barcelona durant els darrers cinc anys i constaten un augment significatiu de les reclamacions. Els errors que corresponen a la fase de definició i preparació de l'obra són els més nombrosos, seguits dels d'execució. La sensibilització de l'usuari, es fa imprescindible per eliminar un percentatge important de sinistralitat. L'estudi és un primerpas per conèixer els defectes de la construcció i mostra on caldria intervenir per assegurar una millor qualitat dels habitatges. • (Pàgs. 13,14 i 15)
Falten solucions Les reclamacions dels usuaris per defectes a la construcció són cada vegada més nombroses i imporDels agents que actualment s'hatants. en són responsables, tant el promotor com el constructor són difícils de localitzar poc temps després de finalitzada l'obra o bé es declaren insolvents. Solament els facultatius acaben responent per tots ells de les deficiències detectades, i ho fan per mitjà de la seva assegurança de responsabilitat civil. Aquesta situació està arribant al final. L'edificació necessita uncanvi substancial i urgent en el sistema de responsabilitats, garanties i assegurances. El món assegurador, no solament el conjunt de l'Estat, sinó el de tot Europa, no vol sentir parlar de cobrir la responsabilitat professional dels tècnics de la construcció al nostre país. Això ens porta a un greu problema professional i, en definitiva, sociald'abast públic.
Conèixer els defectes per millorar la qualitat (Foto: Chopo)
Llimona, Ruiz i Cercós parlaran del pavelló de l'Expo Els arquitectes Pere Llimona i Xavier Ruiz i l'arquitecte tècnic Rafel Cercós parlaran del pavelló de Catalunya a l'Expo 92, en una conferència al Col·legi el dia 18 de'juny. Els autors del pavelló han definit la seva obra com a "un contenidor"per als objectes i a les persones que hi treballen i hi passegen. L'arquitectura del pavelló presenta importants innovacions en la seva concepció i en les solucions tècniques adoptades. L'edifici no s'inspira en cap estil arquitectònic anterior amb la intenció de representar "un edifici contemporani, representatiu d'un país en marxa". •
EDITORIAL
:
D
•Dn
•• •
nnn
SUMARI En la reparació de sostres no hi ha una solució màgica (Pàg.3) La Musaat assumeix la pòlissa de responsabilitat civil fins a finals d'any (Pàg.5)
cD
D DD D D • D
La solució no pot consistir en què els mateixos tècnics assumeixin els costos de la sinistralitat creant mútues. Aquest pot ser un remei contra el dolor, però no contra la malaltia. Fan falta ja solucions legals, profundes, estructurals, que atorguin a cadascú el seu paper i permetin identificar el responsable i garantir la qualitat a l'usuari.
'•li
llMIhl
li
II]
1
La convergència amb Europa provocarà canvis en la professió. PER CARLES PUIGGRÒS (Pàgs. 11 i 12) La sinistralitat en els edificis reclama canvis en el sector. (Pàgs. 13,14 i 15)
G
EL PAVELLÓ CATALÀ A L'EXPO DE SEVILLA
Conferència sobre "Et pavelló de Catalunya a l'Expo de Sevilla". A càrrec de Pere Llimona, Xavier Ruiz i Rafel Cercós. Dijous, 18dejunyaies 19,30h. Sala d'Actes. Primera Planta. CERÀM1CA-HÀBITATHOLAHDA
Exposició que porta per títol "Ceràmica-HàbitatHolanda. Maquetes i contextos". Mostra de maquetes i fotografies de les peces de ceràmica monumental ï arquitectònica procedents d'artistes del taller Struktuur 68 de La Haia. Inclou també material àudio-vísual. Es podrà veure a la Sala d'Exposicions del Col·legi fins al 26 de juny. Horari:del0al4:30idel7 a 20 h. de dilluns a divendres. Sala d'Exposicions. Planta baixa. DIBUIX PER ORDINADOR
Curset de dibuix assistit per ordinador.
Programa Drafix CAD. Organitza el Col.legi amb la col·laboració de l'empresa Anaya. Tindrà lloc cada dilluns i dimecres del 29 de juny al 29 de juliol, de les 19 a 21,30 hores. - Preu pera col·legiats i usuaris registrats de Drafix CAD: 35.000 Ptes. sense programa. 70.000 Ptes. amb programa. - No col·legiats: 45.000 Ptes. sense programa. 85.000 Pies. amb programa. Places limitades.Inscripcions: Servei d'Informació.
E N D A aluminós". Romandrà oberta fins al 30 de juny. Horari: feiners i festius de 19 a 21 h. Dilluns tancat. Xerrada sobre el Ciment Aluminós. AcàrrecdeXavierCasanovas, coincidint amb la clausura de l'exposició. Dimarts 30 de juny ales 19,30h. Informació: Delegació d'Osona. Plaça Major, 6, Vic. Telèfon: 885 26 11. VALLÈS ORIENTAL
INFORMACIÓ vendres 24 de juliol. Horari: dimarts i dijous de 9 a 13 i de 16 a21 h., dilluns, dimecres i divendres, tardes, de 16 a 21 hores. Xerrada amb el títol "Revestiments prims per a l'exterior". A càrrec de Joan Camps, tècnic d'Adigsa. Dimans30dejunyalesl9,30 hores. Delegació del Vallès Occidental. Sani Francesc, 18,Terrassa. Telèfon: 780 11 10.
INFORMÀTICA PER A JOVES
Viatge a Sevilla. Del 24 al 27 de setembre. Preu per persona: 70.000 Curset d'estiu d'introducció Pessetes. Places limitades. a la informàtica. Destinat als fills dels col·le- Data límit d'inscripció: giats de 14 a 18 anys (alumnes dimarts 30 de juny. de BUP-COU), que hi estiguin interessats. Dilluns, dimecres i divendres de I'l al 27 Xerrada sobre "Pintura. Les seves aplicacions de juliol, 9 a II hores. sobre fusta i formigó". Preu: 20.000 Pessetes. Places limitades.Inscripcions: Dijous 2 de juliol de les 19 Servei d'Informació. a les 21 hores. Delegació del Vallès Oriental. Josep Umbert, 25, Granollers. Telèfon: 879 01 76. DELEGACIÓ D'OSONA
VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició "Solució per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment
Exposició de "Pintura Jehovà" d'Òscar Garneu. Romandrà oberta fins al di-
CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEA
Convocatòria d'Assemblea de cooperativistes Dilluns 22 de juny ales 18,30 en la.convocatòriaiales 19 hores en 2a. Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació si escau,de l'Acta de l'Assemblea anterior. 2. Informe de Presidència. 3. Examen i aprovació, de la memòria, del balanç i del compte de resultats al 31 de desembre de 1991 i informe dels interventors de comptes. 4. Precs i preguntes. Sala de Juntes. Quarta planta
FISCAL
Declaració renda 91 Ha quedat obert pel Ministeri d'Hisenda el període de declaració de renda de l'any 1991,elqiialclouràel dia 20 de juny per a les declaracions positives i el 30 de juny per a les negatives. L'Assessoriafíscal atendrà totes les consultes relacionades amb aquesta declaració i orientarà sobre la seva preparació. L'horari d'atenció al col·legiat és dimecres i díjous, de-10 a 14 hores. Cal sol·licitar hora prèviament.demanat per Fe Pérez. Segona Planta. QUALITAT
Fitxes per realitzar programes de Control de Qualitat. S'han actualitzat, d'acord amb la nova instrucció EH-91, les fitxes de control de qualitat. Es troben a disposició de tots els col·legiats interessats, en la Cooperativa Jordi Capell. Tercera Planta.
EL PAVELLÓ DE CATALUNYA A L'EXPO DE SEVILLA Se'nparlarà en una xerrada en la que intervindran: - Pere Llimona i Torres - Xavier Ruiz i Vallès - Rafel Cercós Ibàrïez Tindrà lloc el dijous 18 de juny, a les 19,30 hores. Sala d'Actes del Col.legi. Primera planta.
INFORMATIU
ÍÀ*l>iütamTÏ
.ddCaUtjUAi
PWSIDF.NT: SECRETARI:
GaipHdrcu
TEtSORERA:
VOCALS:
IMmiUcsr
COOWKVACÍO
SERVEI D'ATENCIÓ A L'USUARI
Grup d'atenció a l'usuari, també a les Delegacions. Des de les Delegacions s'atenen demandes puntuals d'assistència professional per rigurós tom entre els col·legiats inscrits de manera voluntària al grup d'atenció a l'usuari. Delegacions: Osona,Vallès Oriental i Vallès Occidental.
En la reparació de sostres no hi ha una solució màgica
L
Preocupació per
lade9radacó dels estudis
L'exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment aluminos" viatjarà a les delegacions del Col·legi, als altres col·legis i a províncies espayoles.
Un total de vuit directors d'escoles han expressat la seva preocupació per la possibilitat que es produeixi en un futur no llunyà una degradació del La solució màgica per intervenir de nivell i les condicions acadèmiques forma generalitzada en els sostres de les escoles universitàries. afectats per patologies estructurals Amb aquest motiu han emès un cono existeix. El tècnic haurà d'esmunicat de rebuig de la proposta mitudiar cada un dels casos i analitzar nisterial de modificació de la Llei de tots els paràmetresabansd'adoptar Reforma. una solució o una altra. Actuar soEl ministeri d'Educació va presentar bre els casos afectats per l'ús del el mes d'abril al Ple del Consell ciment aluminos representa, encad'Universitats un document sobre acra avui, un repte. tualització de la Llei de Reforma Universitària. Joan Ramon Rosell, cap del Servei La proposta inclou la modificació Qualitat del Col.legi, va fer aquestes d'algunes categories docents rebaixant consideracions el passat 29 de maig a 'exigència de titulació del professoGranollers en el decurs d'una xerrarat de les escoles universitàries. Això da-col.loqui sobre sol ucions tècniques és, suprimir la llicenciatura i el doctoper als sostres afectats per patologies Estand dels aparelladors valies a Granollers (Foto: Pep Puigrodon) rat com a requisits necessaris perexerestructurals a causa de la utilització cir la docència. del ciment aluminos. Això no vol dir, segons Rosell, que treballat molt per la banda de la seguSegons els directors dels centres, La sessió formava part de les activi- no existeixin encara entrebancs que retat i s'han aconseguit unes presta- entre els quals hi ha les escoles politats preparades per la Delegació del dificulten seriosament l'actuació dels cions òptimes, si bé, actualment, el tècniques de Barcelona i Girona, la Valies Oriental amb motiu de la cele- tècnics, un conjunt de factors, d'una repte està en arribarà trobar solucions proposta trencaria l'actual estructura bració de la Fira de l'Ascensió que va banda, de caire científic i metodolò- pràctiques i econòmiques. cíclica de la Universitat i constituiria comptar amb un estand dels aparella- gic, i de l'altra, aspectes socials, juríL'exposició "Solucions per als sos- un empobriment de la qualitat de la dors vallesans. dics i econòmics que s'escapen de la tres amb biguetes de formigó. EI cas docència. Rosell va afirmar que el coneixe- competència del tècnic. del ciment aluminos" vaser instal·lada També qualifiquen la proposta miment científic del problema és prou Pel que fa a les solucions presenta- del 4 al 13 de juny al Museu Munici- nisterial com un greu perill d'aïllament avançat, que hi ha actualment en dis- des, es van exposar els requisits mí- pal de la Tècnica de Manresa per de les escoles universitàries i anuncussió la determinació de mètodes nims que han de complir aquestes per iniciativa de la Delegació del Bages- cien que, a mig termini, això pot confiables de diagnosi i que ja s'ha ence- tal d'abordar el problema amb garan- Berguedà. duir a una exclusió d'aquestes de la tat la fase de recerca de solucions ties d'èxit i que permeten ja al tècnic Durant la segona quinzena de juny, pròpia Universitat. • tècniques, algunes de les quals for- fer una primera tria de les solucions la mostra és a la sala d'exposicions de men part de la mostra presentada. mésidònies.Rosellconsideraques'ha la Delegació d'Osona, a Vic. •
Nova sentència favorable a l'aparellador
ENQUESTA
Està prou valorada la professió? SALVADOR SANTOLARIA
MIQUEL CASTANYS
CoLlreial núm. SJ07. Barcelona.
CaUegiat núm. 4.051. Barertona.
Si la professió eslà valorada o no depèn de cada situació particular si un aparellador és competent està valorat. El públic en general no coneix la feina que fa l'aparellador. Dins el sector cada aparellador és l'encarregat d'exercir totes les atribucions que té. de fer-se escoltar dins l'obra.
La professió està valorada perquè per l'experiència concreta, el públic aprèn a confiar en nosaltres, més que en l'arquitecte. Som més assequibles. A l'hora de fer l'obra, som els qui solucionem e!s problemes i el propietari ens ho agraeix. Dins el sector també som valorats.
ENRIC PENA
FREDERIC FORNS
CoUtgial núm. CSIS. Barctloaa
CoUtgiol núm. 1.ISS. Barcelona
La gent valora que els professionals donin un servei únic. L'aparellador ha de procurar oferir un servei que només pot donar ell. El públic creu que pot prescindir d'un aparellador i per això hem de fernos imprescindibles, complementar-nos amb els serveis dels altres professionals.
La professió cada cop esta més valorada. Pel que hecomprovat, l'aparellador comença a ser conegui entre el públic sobretot per obres de rehabilitació i per tot el tema de Valiïrninosi. Pe! que fa al constructor, valora el professional que fa les coses bé i no mira tant si és titulat.
La consulta ei vi realitzar el divendres, 5 de de juny , al Servei d'Informació del Collegi, a Barcelona. Els professionals es van elegir aleatòriament.
El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia va desestimar un recurs interposat pel Col.legi d'Arquitectes que pretenia aturar la llicència concedida per l'Ajuntament de Còrdova a un projecte signal per un arquitecte tècnic. El projecte que es qüestionava consistia en l'adaptació d'una nau industrial en una construcció de planta intermèdia i en la distribució interior d'aquesta en oficines, serveis í magatzem auxiliar. La Sala declara la competència de J'arquitecle tècnic perquè pressuposa que no alterava la configuració arquitectònica. També afirma la prohibició del monopoli professional i la vigència del principi de llibertat de l'exercici professional limitat només per la formació acadèmica. •
L'Assemblea aprova els resultats del 1991 Acords dei màxim marcats per una economia sanejada òrgan dei La Llei de l'Edificació, les tarifes d'honoraris i les responsabilitats professionals van ser alguns dels principals temes de debat a l'Assemblea General de Col·legiats. El president del Col.legi va anunciar l'acord pres amb la Mútua d'Assegurances d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics (MUSAAT) per tal de cobrir la pòlissa de responsabilitat civil professional corresponent al segon semestre del 1992, com a conseqüència d'haver procedit ala rescissió de la pòlissa vigent des del 2 d'abril amb l'anterior companyia asseguradora UNASYR. Un altre tema tractat va ser la intenció del Govern central de suprimir les tarifes com a sistema de fixar els honoraris d'algunes professions, entre elles les dels arquitectes tècnics i aparelladors. El tema no preocupa tant des del punt de vista administratiu, degut a les reformes desenvolupades ja pel nostre Col.legi. És més important, en canvi, l'impacte sobre l'exercici professional, especialment en un sector marcat per unes regles de mercat ben peculiars.
El manteniment de l'activitat professional i la modificació progressiva de l'estructura econòmica del Col·legi s'han vist reflectits en els bons resultats assolits durant l'any 1991. El dimecres 3 de juny es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de col·legiats en la que es va presentar la liquidació del pressupost del Col·legi i l'Informe de Gestiócorresponental'exercicidel991. Carles Puiggròs va expressar la satisfacció de la Junla de Govem pel resultat pressupostari de l'any 1991 que ha estat marcat per un increment dels ingressos globals. L'increment ha estat, degut principalment a una potenciació de l'activitat dels serveis, una vegada finalitzades les obres del Col·legi i posat aquest en ple funcionament, i a un manteniment de l'activitat professional que, malgrat haver disminuït en alguns aspectes, ha millorat en d'altres. El Col·legi ha seguit desenvolupant el programa d'adaptació administrativa i econòmica. L'economia col.legial encara depèn del visat, però progressivament van prenent cos altres tipus d'ingressos, fonamentats en els serveis, que apunten cap a un col.legi amb uns serveis bàsics, atesos per una quota i uns serveis específics, el cost dels quals és atès per aquells que els fan servir. El finançament del Col.legi tendeix a basar-se, cada vegada més, en els
Mediciones Presupuestos Certificaciones
seus propis serveis i en la seva gestió, sense altres elements que podien condicionar el seu futur davant els canvis liberalitzadors que s'apropen. Pel que fa als lemes sectorials, Puiggròs va anunciarque la direcció general de la Vivenda, per encàrrec del ministeri d'Obres Públiques, està redactant definitivament un text bàsic per a l'esperada Llei de l'Edificació. Aquest esborrany estaria enllestit a finals de juny per passar després al Consell de Ministres i, posteriorment, al Parlament.
Altres temes que es van tractar a l'Assemblea van series dificultats per fer un control de qualitat veritablement efectiu de les obres, el progressiu augment de la tramitació burocràtica que ha de resoldre el professional i també les responsabilitats que assumeix la nostra professió en matèria de sinistralitat, tant laboral com respecte a l'edifici construït. La necessitat de promoure un debat en profunditat sobre el futur del sector i de la pròpia professió va ser el darrer tema tractat a l'Assemblea, B
Flexible:
Manejable: Se recorre y selecciona con el ratón. Todos los datos en pantalla.
Realiza desde el presupuesto màs sencillo al màs complejo. Sencillo: Un único ambíente para manejar toda la información. Todas las funciones a mano mediante un reducido juego de ínstrucciones.
Potente: Estructura jeràrquica libre. Interprete "on line" de elemenlos parametrizados. Acceso completo a las mayores bases de datos: CAM, IVE. HEC, ANDALUCÍA, EME DOS, ... Permite crear Bases de latos particulares, a medida del usuario.
Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el dimecres 3 de juny de 1992 van ser els següents: !. S'aprova l'Acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats i de l'Assemblea General Extraordinària de col·legiats celebrades el dijous 19 de desembre de 1991. 2. S'aprova a proposta de la Junta de Govern la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col.legi, corresponent a l'exercici de 1991, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1991 i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmicadesígnada perl'Assemblea General. 3. S'aprova l'informe de gestió presentat per la Junta de Govern corresponent a la gestió efectuada pel Col·legí durant l'exercici de 1991. 4. S'aprova la proposta de la Junta de Govem d'aplicació del superàvit que resulta de la liquidació del pressupost de 1991 de la forma següent: Destinar la quantitat íntegra del superàvit a reserves voluntàries del Col.legi. 5. S'elegeixen els col·legiats Joan Bosch, Jordi Lleal, Ernest López, Jordi Violan, Josep Maria Valen í Joan Andreu que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici de 1992. Tots els acords es van prendre unanimitat •
w
Eficiente: El màs répido. Totales, genera) y de nivel, inmediatos. Su sistema de ficheros ocupa menos espacio en disco.
Información y venia:
AM2, S.A. de Serveis Informàtics C/AussiasMa/ch,39,3°. O3006 Barcelona. Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 7H 40.
La Musaat assumeix la pòlissa de responsabilitat civil fins a finals d'any L'augment constant de la sinistralitat tanca el mercat assegurador i obliga el Col·legi a buscar una solució que sigui definitiva a partir de l'any vinent EI Col·legi ha arribat a un acord amb la Mútua d'Assegurances d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (Musaat) perquè es faci càrrec de la pòlissa de responsabilitat civil fins a finals de 1992. El 1991, la Companyia AJlianz Ras/ Cresa. amb la qual havíem tingut contractada la pòlissa en els darrers anys, va decidir rescindir-la al·legant un excés de sinistralitat que li produïa pèrdues importants, i sense admetre cap lipus de negociació sobre la prima. Això va obligar a buscar una nova companyia, amb la col·laboració del "broker" Camarasa. Després de moltes dificultats es va aconseguir concertar la pòlissa, amb un augment significatiu de la prima d'un 46%, amb la companyia UNASYR. Les referències "d'aquesta companyia indicaven que hav i a tingut unes certes dificultats, però que havia inicial un procés important d'ampliació de capital que resolia qualsevol dubte sobre la seva solvència. EI tancament general del mercat assegurador, cada vegada més sensible davant d'una pòlissa com la nostra en què la sinistralitat augmenta dia a dia i els resultats de les condemnes són assumides principalment pels tècnics, únics que disposen d'assegurança, va ferdecidira contractar definitivament la pòlissa amb UNASYR per a 1992.
Els tècnics es queden sols davant la responsabilitat
Les reclamacions contraels responsables de l'edificació dels habitatges són cada vegada més freqüents i importants. Aquestes reclamacions es fonamenten en el Codi Civil i van adreçades contra els responsables de les obres. El cost de la sinistralitat per patologies i defectes en la construcció però, acaben assumint-lo els tècnics, és a dir, els arquitectes i els aparelladors que han intervingut en l'obra. Malgrat que el Codi Civil imputa també la responsabilitat per vicis en l'execució al constructor i que el Tribunal Suprem ha anat dient reiteradament que el promotor que edifica per vendre també és responsable, el cert El nombre de reclamacions per sinistres augmenta (Foto: Chopo)és que a l'hora de la veritat els tècnics es queden sols, perquè el constructor El mes d'abril, la Direcció General del col·lectiu fins al venciment de la ha desaparegut i perquè el promotor d'Assegurances va procedir a la sus- pòlissa. La Musaat ha donat una sèrie immobiliari ha dissolt la societat una pensió d'activitats d'UNASYR, com de facilitats que ens han permès re- vegada venuts els pisos. a conseqüència de ser declarada insu- soldre el problema. Els promotors, ara per ara, no volen ficient l'ampliació de capital per acreFins ara, els col·legis catalans (tots sentir a parlar d'assegurances ni d'oditar la solvència necessària, tot això ells han signat el mateix conveni amb bligatorietats. dins de la política radical de saneja- la Musaat) ens havíem mantingut al D'altra banda, mentrestant ja hi ha ment del sector per part del Govern. marge d'aquesta mútua per diverses hagut un cas ben il·lustratiu: a l'hora raons (gestió laboriosa, centralisme de procedir a l'execució d'alguna de Aquest fet va significar que, a partir del dia 2 de juny, la pòlissa quedava en les decisions, assumpció del risc les poques sentències admeses com a pels propis mutualistes, etc), però favorables als promotors, en l'antic sense efecte. Durant dos mesos s'ha buscat, di- potser la principal era que la prima tema dels drets de visat, les empreses rectament o per mitjà de diferents que es pagava era molt superior a la promotores reclamants, algunes "brokers". una companyia que subs- que obtenia el Col·legi de les diferents d'elles pertanyents al president de l'Associació de Promotors Constructituís a l'anterior, cosa que ha estat asseguradores. impossible de trobar. Després del conveni transitori per tors, Enric Reyna, no s'ha pogut fer Finalment, es va entrar en contacte aquest any, el cost del qual serà assu- efectiu l'import corresponent de la amb la Musaat per tal d'arribar a un mit pel pressupost col·legial, caldrà reclamació perquè les empreses havien estat dissoltes. • conveni que cobrís la responsabilitat plantejar-se què passarà el 1993. •
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra
Consulteu a la nostra oficina tècnica que atendrà específicament cada cas.
431 35 00
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ Sants, 307-309 - 08028 Bacefara - TeL 431 35 00 - Fax 332 34 86
N
F
O R
Carles Puiggròs i Henk Trumpie inauguren al Col·legi l'exposició "Ceràmica-Hàbitat-Holanda" El representant holandès anuncia l'inici de col·laboracions entre Catalunya i el seu país, en relació amb l'art
Una imatge de la mostra de maquetes i fotografies (Folo: Parcs)
Henk Trumpie i Carles Puiggròs duran! h
£1 president del Col·legi, Carles Puiggròs i el representant de la Fundació Holandesa per a la Promoció de la Ceràmica Monumental, Henk Trumpie, van inaugurar el passat dia 26 de maig l'exposició "CeràmicaHàbitat-Holanda. Maquetes i Contextos" a la sala d'exposicions del Col·legi. La mostra, que es pot visitar fins al 26 tes provinents de totes les disciplines de juny, aplega un seguil de maquetes de les arts plàstiques tenia l'encàrrec de les peces que avui es poden veure a de dissenyar i realitzar escultures modiferents espais urbans de ciutats ho- numentals en ceràmica que s'havien landeses. A banda de les maquetes, d'instal.lar en espais públics. l'exposició mostra una col·lecció de Tai com va explicar Henk Trumpie, fotografies on s'observa l'obra en el a partir de Struktuur 68 el desenvolucontext on ha estat instal·lada: unparc, pament de la ceràmica a Holanda ha un edifici d'habitatges i un passeig. estat molt important sobretot en la L'exposició del Col·legi recull l'obra seva dimensió monumental, arquitecde vuit dels artistes que van prendre tònica i artística. Avui, la ceràmica part en el taller Struktuur 68 de La s'ha convertit aHolanda en una disciHaia. Aquest taller que va reunir artis- plina amb entitat pròpia dins les arts
plàstiques. Trumpie, conscient també de la importància de la ceràmica en construcció a Catalunya -va recordar l'impressionant mural de Miró a l'aeroport i la ceràmica en edificis modernistes- anuncià l'inici d'una col·laboració més estreta entre el seu país i Catalunya. Els artistes "Luctor et Emergo II" de Rob Brandt és la peça que presideix l'entrada de l'exposició. Brandt, que va fer aquesta obra l'any passal, és un dels artistes que participen en la mostra del Col·legi. Les obres de Brandt, que es reconeixen per la seva espectacularitat, es basen en objectes o coses d'ús
quotidià que esdevenen els punts de partida per a l'estructura definitiva de cada obra. Dora Dolz és una altra de les artistes que exposen al Col·legi: fotografies de les seves peces instal·lades a parcs holandesos i una maqueta de la peça "Vanitas"quevaser instal·lada en una font pública de Wassenaar fa dos anys. Dolz, que va iniciar-se com a artista plàstica en la pintura, ha acabat utilitzant la seva temàtica pictòrica en les peces de ceràmica (paisatges i natures mortes) i tècniques de ceràmica com la de majòlica als seus quadres. L'exposició es completa amb obres dePielStockmans, David van de Kop, Vilma Henkelman, Hans van Bentem,JanSnoeckiJanvanderVaarL •
solucionem el seu projecte de IMPERMEABILITZACIÓ
AÏLLAMENT TÈRMIC PER A COBERTES
AÏLLAMENT ACÚSTIC
CONSULTI EL NOSTRE DEPARTAMENT TÈCNIC derívados asfàtticos normalizados s.a.
Cubriendo Calidad
CATALUNYA: Avda. de la Fama. 100 - 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) - Telèl. (93) 377 17 27
Nous cursos d'informàtica gràfica en una aula homologada i renovada
Una exposició reivindica la figura El Col.legi i l'empresa Anaya Multimedia col.laboren per oferir un programa deformació i d Ildefons Cerdà reciclatge professional de nivell avançat Càlcul d'estructures, plecs de condicions específics, amidaments, delineació electrònica, plànols urbanístics i cartografia seran algunes de les matèries que es podran impartirà l'Aula d'Informàtica del Col.legi segons un programade formació continuada que s'enceiarà a la tardor. Els més joves, per la seva banda, podran accedir als cursos d'introducció a la informàtica que s'impartiran a l'estiu. El Col.legi i l'empresa AnayaMulümedia han arribat a un acord segons el quall 'Aula d'Informàtica esdevé centre homologat de formació per als productes informàtics que l'empresa comercialitza arreu de l'Estat. L'acord permetrà comptar amb el recolzament de l'equip docent i tècnic del'empresa per a la preparació dels cursos i en l'establiment d'una línia directa amb l'usuari. L'Aula d'Informàtica del Col.legi ha estat equipada convenientment i capacitada per entrar en el camp de la informàtica gràfica. Això permet desenvolupar una tasca d'aprofundiment qualitatiu en formació i reciclatge del professional que ja coneix les nocions bàsiques en l'ús de les eines i el software professional. Per la seva banda, el tècnic que s'inicia en aquest camp trobarà un servei d'informació i assessorament personalitzat en la Cooperativa del Col.legi, que també organitza un ampli ventall de cursos de formació bàsi-
EI Col.legi d'Arquitectes de Catalunya va presentar fins al 15 de juny l'exposició "Cerdà i l'Eixample", una ambiciosa mostra que reivindica la figura de Cerdà com un dels millors urbanistes europeus del segle XIX i com a precursor del racionalisme. L'exposició contenia una col·lecció de documents, textos teòrics i plànols, desconeguis fins ara, que aporten noves dades sobre la figura del cèlebre enginyer. •
"Catalunya Medieval", l'art català dels. IX al XV El nou equipament de l'aula permet impartir cursos avançats (Foto: Chopo) ca a preus molt assequibles. El programa de formació s'encetarà amb un curset de dibuix per ordinador (programa Drafix CAD) que començarà el 29 de juny i pel qual ja ha estat oberta la inscripció. El curset de dibuix s'adreça al professional que vulgui introduir-se en aquest tema o bé utilitzar el programa com a eina habitual en el seu treball. El curset té una durada de 20 hores i s'impartirà els dilluns i dimecres de 7 a 9,30 del vespre. Al mes de juliol ha estat programat un curs d'introducció a la informàtica
per a joves de 14 a 18 anys,.fills de col·legiats. Aquest curs està adreçat bàsicament aalumnes de BUP i COU i permet introduir-se o bé aprofundir en l'ús de la informàtica. S'impartirà els dilluns, dimecres i divendres del mes de juliol de 9 a 11 del matí. Cada sessió de treball es dividirà en una primera part teòrica d'introducció a la informàtica i una segona part pràctica en la que s'utilitzarà el tractament de textos per passar apunts, les bases de dades per realitzar una agenda i els fulls de càlcul per realitzar exemples. •
El Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat l'exposició "Catalunya Medieval". Amb l'objectiu de donarà conèixer la història del país als visitants de la ciutat de Barcelona durant els Jocs Olímpics. La mostra, restarà oberta fins al 9 d'agost i reculi una representació de l'art català de l'Edat Mitjana estructurada en tres àmbits diferenciats. En l'edifici de la Pia Almoina s'hi ha instal·lat l'àmbit romànic. Al Saló del Tinell s'exposa l'època expansionista de Catalunya sota el regnat de Jaume I i la transició del romànic al gòtic. Finalment, a l'esglésiade Santa Anna, es mostra el gòtic i l'art dels segles XTViXV. •
Sortida al Maresme Premià de Mar, el Masnou, Vilassar i Mataró van formar el recorregui d' una visita al Maresme inclosa en el cicle de sortides culturals del primer trimestre de l'any. Unes cinquanta persones van visitar a Premià la casa domòtica d'Hidroelèctrica de Catalunya, amb els seus sistemes d'aplicació de l'electricitat en els camps de la seguretat i el confort. Al Masnou, el grup va visitar la farmàcia-museu dels laboratoris Cusi. El recorregut va finalitzar amb una visita a Mataró, on el grup va ser acompanyat en tot moment pel company Manel Salicrú, un bon coneixedor dels secrets de la capital del Maresme. •
VISATS
L
El nou mòdul serà vigent des de I'l de juliol, si bé no s'exigirà la seva aplicaNous valors i ció fins al 30 d'agost en els casos en coeficients què el projecte hagi estat visat pel Col·legi d'Arquitectes amb el mòdul Han estat establerts els nous valors anterior durant els mesos de juliol i del modula efectes d'obtenció de preus agost. unitaris mínims de visat, els coeficients d'actualització d'honoraris i el factor d'actualització Fa. Aquests va- Coeficients d'actualització lors seran vigents des de V1 de juliol. dels pressupostos Mòduls mínims de visat 1992 La Junta de Govern, d'acord amb el Consell de Col·legis de Catalunya, ha fixat el nou valor del mòdul per a l'obtenció dels preus unitaris d'execució material, el qual s'estableix en 30.500 pessetes per metre quadrat. Els mòduls ponderats segons la situació territorial de l'obra seran els següents:
Coeficient corrector
Mòdul
Barcelona i àrea metropolitana
1
30.500
AJtres municipis
0,95
28.975
La Junta de Govern ha decidit mantenir els mateixos coeficients d'actualització del pressupost que ja són vigents en aquells encàrrecs professionals que s'hagin visat l'any 1990 o anteriors, i no actualitzar l'any 1991, ja que l'aplicació de la fórmula polinòmica de revisió de preus no produeix un increment. Els coeficients s'elaboren amb les fórmules de revisió de preus, compreses des del número 16 al 23, relatius a l'edificació. S'apliquen els índexs de la mitjana de mà d'obra i materials de construcció relatius ales comarques deBarcelona elaborats per la Federació d'Entitats Empresarials de la Construcció. Els coeficients vigents són els que figuren en el quadre següent:
Any del visat del contracte
Coeficient d'actualització
1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980 1979 1978 1977 1976 1975...
1,00 1,07 1 18 1 36 1,57 1 6? 1,66 1,82 200 2.23 2,51 2,82 3,24 3,68 4,50 5,48 6,68
Factor d'actualització F a El valor del factor d'actualització no tindrà cap variació i mantindrà el seu valor actual Fa = 4,67. Per a més informació cal adreçar-se al Servei de Visats del Col·legi. Segona planta.
L I B R E S
Guia para el diagnostico de instalaciones eléctrkas en la rehabilrtación deviviendas
GUIA Guia para el diagnostico de instalaciones eléctrkas en la rehabilitación de viviendas.—Barcelona: ADAE Catalunya, DL, 1990. Llibre pràctic perestablírel diagnòstic de les instal·lacions d'enllaç, interiors i comunitàries en habitatges ja existents, que, a manera de fitxa, estableix en cada cas les patologies, els riscs i recomanacions per poder-les solucionar. En l'annex es mostra el procés a seguir i cada una de les operacions que cal dur a terme.
BÚSTIA Carta oberta al senyor Oriol Bohigas
Papers i més papers que no serveixen de res
Llegint el seu llibre "Dit o fet", a la pàgina 12 apareix l'expressió "aparelladors disfressats de Juli Veme", que vostè posa en boca del seu col·lega Vittorio Gregottí, per tal de designar un mal arquitecte. La traducció serà seva, perquè a Itàlia no n'hi ha d'aparelladors, (potser el senyor Gregotti va dir geòmetra), encara que, en definitiva, això és el que menys importa. Un professional de l'arquitectura com vostè, que ratlla els setanta anys, hauria de veure i entendre el nostre món amb una altra perspectiva, més àmplia i ponderada i no tan estreta i corporativista. Senyor Bohigas, si us plau, quan hagi de valorar els col·legues que fan mala arquitectura, o vulgar, o sense sentit, n 'hi ha prou amb un substantiu i un adjectiu "arquitecte dolent" o "mal arquitecte", així de simple i senzill, sense carregar els neulers a altres professions que, com és lògic, també tenen els seus "fantasmes".
No n'hi havia prou amb tota la literatura que des de fa algun temps ens ocupa als tècnics la major part de la tasca professional. Ara ha aparegut la darrera novetat editorial: el Llibre de l'Edifici. No n'hi havia prou amb les fitxes per al control de qualitat, els llibres d'ordres i d'incidències laborals, tramitacions de tota mena i certificats diversos, això sí, tot degudament signat i segellat, encara que la seva utilitat en la majoria dels casos sigui més que dubtosa. Ara haurem de redactar l'anomenat Llibre de l'Edifici, amb el corresponent Document d'Especificacions Tècniques i el Manual d'Ús i Manteniment.
Jordi Lleal i Gíral Arquitecte tècnic Badalona
Ho presentarem al premi Planeta? I mentrestant, qui vigilarà l'obra? Haurem de demanar feina en una editorial si les coses van mal dades? D'experiència no ens en falta. Hauríem de replantejar-nos la utilitat de molts d'aquests documents. L'existència d'un estudi de seguretat, com bé sabem, no garanteix la seguretat dels treballadors a l'obra. El programa de control de qualitat, com també sabem, no significa aconseguir obres de qualitat. La seguretat, la qualitat, depenen de molts altres factors.
Això sí, ja tenim el cap de turc per respondre quan alguna cosa falla. Ara ens assabentem del fet que, per exemple, el Manual d'Ús i Manteniment de què parla la Llei de l'Habitatge no serà de compliment obligatori per part de l'usuari. I jo em pregunto una vegada més: quina utilitat tindrà? T.M. Arquitecte tècnic Granollers
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacional amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçarse a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
19 91 TRLJUEQUE Y GUTIÉRREZ DE LOS SANTOS, Valentín Manual de urbanización I Valentín Trijueque y Gutiérrez de los Santos. — Madrid : ANL, 1991. Publicació que presenta els procediments de control de qualitat, i la interpretació de resultats obtinguts, relatius als diferents materialsi unitats d'obraque intervenen en l'execució de les explanacions, les rases, el sanejament i els ferms d'una obra d'urbanització. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart, on es poden consultar aquestes monografies. (Informació elaborada per Marta Truyol).
JDEMANDES
DE T REBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL DEMANDES REBUDES ENTRE EL EL 2 1 DE MAIG 1 EL 5 DE JUNY
* ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planlo del Col·legí. Horari: <lc dilluns a divendres, de 9 a 14:30 hores.
Vegi't el 1 ïgnifituóí Uiímbologia indica, d» i) ctsui del número de refirtncio.
Ajuntament de
Ajuntament de
Ajuntament de Sant
Viladecans
l'Hospitalet de Llobregat
Quirze de Besora
ARQUITECTE TÈCNIC
DOS ARQUITECTES
Oferta pública d"ocupici6perrany 1992. Una vacant d'arquitecte tècnic.
Publicat al BOEnüm. 128 de dita 28.5.92
*
DEMANDES AMB SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS Per entrar al procés de selecció, cal estar inscrit a Recerca Activa de Treball o enviar el currículum al Servei, tot indicant la referència de l'anunci i el número de col·legiat corresponent.
Arquitectes associats TÈCNIC EN TASSACIONS HIPOTECÀRIES
APARELLADOR
TÈCNICS Oferta pública d" ocupació perl'any 1991 Dos vacants d'arquitecte tienic.
PublicaialBOEmim-121 de dita 20-5.92
Plantilla de petional per a l'any 1991 Una vacant d'aparellador municipal.
*
Es valorarà coneixements del mercat hipolecari. Idioma català, a i vehicle propi per desplaçar-se fonamentalment per b zona del Vil lis Oriental, jornada oficial (40 horci/setnuna)imb (kxibíliiai d'horari.
PublkaialBOPniim.12gdedaia2SJ.92 Sou: 2-800.000 bnu/any negociable. Rtf-5J>
Estudi d'arquitectura i urbanisme a Vilafranca del Penedès TÈCNIC DE PROJECTES I AJUDANT D'OBRA peramidaments i pressupostos i ajodtt en el control d'obres d'edificació i urbanització a l'Alt Penedís. Es valorarà experiència d'un a tres anys. Idioma català. Vehicle propi. Jornada oficial. Sou: 3-3 JOO.000 brut/any negociable. Kef.:5Jt20"
19"
Rtf.: 92023 • Rtf,: 92024 *
Rtf.: 92022 • Empresa nacional de paviments industrials DOS TÈCNICS COMERCIALS
Empresa d'origen
Ajuntament d'Igualada
alemany dedicada a
Sou: 2300.000 brut/any mes incentius i vehicle de l'empresa.
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1992. Una vacant d'aparellador miljaaçani concurs-oposiciú per promoció
TRES ARQUITECTES TÈCNICS residenu a Barcelona. Català parlat. Incorporació immediata.
Publicat al DOGC aúm. 1600 de data 29S.91
Sou a convenir fixe mes incentius. Rtf.: S.02I •
de formigó armat del
Immobiliària d'habitatges APARELLADOR D'OBRA
Bages
monuments per contractació, pressupostos i execució d'obres. No cal experiència. Idioma català. Jornada intensiva. Contracte laboral indefinit.
Empresa d'estructures
APARELLADOR
restauració d'edificis i
Rtf.: 92021 '
Ref.: 5.022 •
PETITS
COORDINADOR D'OBRA per l'àrea del Barcelonès. CoonÜBKÏÓ d'obra, especejaroenl de ferro, previsió de comandes i seguiment econòmic d'obrev Es valorarà experiència de 2 a 4 anys com ajudin! de cap d'obra. Sou: 2J-3.000-000 brut/any negociable mes despüjçaments. Ref.: 5.023"
Es valorarà eiperiencia d'un a Des anys en direcció i control d'obra. Edat 25-30 «nys. Contracte laboral per obra (de 2 a 5 anys). Jornada oficií]. Sou: 4 JOO.000 brut anual negociable.
Rtf.: 5.024"
ANUNCIS
DESPATX A TOSSA DE MAR (Gironès) OPORTUNITAT
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
Local de 60 ml en venda. Es tracta d'una planta baixa equipada actualment per a despatx, amb mobiliari complet, aire condicionat, telèfon, aigua i llum. Pot convertir-se fàcilment en local comercial, tenda, magatzem o donar-li altres usos. Està moll ben comunicat. S'ofereixen facilitats. Directe del propietari.
Perspectives, còniques, axonomèiriqucs i seccionades. Coloració i il.lustració de plantes i
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix pera serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Tècniques d'aquarcl .la, aerògraf. rotuladors i llapissos color. Joan Costa Carrer Bailèn, 95
Guillermina Aragonès
Fèlix Conde, arquitecte Telèfon: 408 43 36
Telèfon: 93/284 78 05
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ
Es realitzen també, treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions,
INFORMÀTICA GRÀFICA
S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionats amb la construcció, a realitzar tant des del domicili propi, com des de l'empresa. Aporta la realització de cursos de CAD.
S'ofereix assessorament i instal·lació d'equipament informàtic. Serveis i cursos pera arcjuuecturQ i arcjuiicctura tècnica. Programes d'AutoCAD, 3DStudio, Ventura. CorelDRAW. CAD. Auioedíció. Multimedia.
Marcial Telèfon: 308 88 36
Xavier CaaeUwn Telèfon: 660 35 62 (Les 24 hores)
lienic
ENGINYER TÈCNIC Compartiria el seu despatx amb d'altres professionals interessats. Es tracta d'un primer pis molt lluminós, exterior, de 70 m2. Situació: Sant Antoni Ma. ClaretMaragall.
Telèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
ESTUDI DÚPLEX DE LLOGUER
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
Aparellador ofereix estudi dúplex
Només cal una trucada telefònica.
de lloguer (àtic i sobreaiic), de 150
Preu:
m : de superfície.
COL·LEGIATS: 1.000 PESSETES
Es troba en molt bona situació:
ESTUDIANTS:
Zona Muntaner-Mandri.
EST. ALTRES:
3.000
PESSETES
ALTRES:
5.000
PESSETtS
Contacte
Manuel Puig
Telèfons: 347 41 28 i 455 82 12
Telèfon: 439 35 98
1.000 PESSETES
Informació: Elisenda Pucurull, telèfon: 2095Z.99. de dilluns a divendres.de 1 2 a 2 0 hores.
LA PARLA
EL SAC
per Joma
Gustau Roca i Jordi Gerent del Cenire Ticnic i de Cooperació per ala Rehabilitació iT Habitatges
La Generalitat ha posat en funcionament el Centre per tal de facilitar des de l'Administració Ics intervencions en els edificis afectats per patologies eslruclurals. Un sac de calç per a Gustau Roca que amb una actitud oberta ha assumit la responsabilitat de dirigir un organisme que pot tenir un paper destacat en la conservació dels habitatges. Agustí Borrell i Calonge Col·laborador del setmanari Notícias de la Construcción
El projecte de Llei de l'Edificació que el Govem central està preparani és el tema escollit per l'articulista per destacar el paper "tradicionalment sobirà" de l'arquitecte i lamentar-se del fet que aquest necessiti "una cort de col·laboradors cada vegada més gran". Un sac de sorra per a Agustí Borrell que malda per mantenir una situació ja obsoleta quan la racionalització del sccior exigeix funcions tècniques pluridisciplinars i també una pluralitat de funcions dels tècnics al marge d'un títol acadèmic determinat. Enric Reyna Martínez President de l'Associació de Promotors Constructors
d'Edificis
El Col·legi ha hagut de procedir a l'execució d'algunes sentències favorables als promotors sobre l'antic tema dels drets de visat. No s'ha pogut, però, fer efectiva la reclamació perquè les empreses, algunes d'elles pertanyenls a Reyna, havien estat dissoltes. Un sac de sorra per a Enric Reyna que amb aquest cas il·lustra perfectament com els tècnics facultatiuses queden sols davant la responsabiütat que han d'assumir tots els agents que intervenen en l'edificació.
Mitgera
VOCABULARI Maçoneria Magatzem Maneta
Aibanilcría Manobre Aïmacén Manyà Matmbrío Minva
Peón Ccrrajero Merma
Mitgera (paret) .... Medianera Moll/andana.... MueHdandén Mossa/osca .. Rebajolmuesca
La se lucióip para la jut ta de dilata :ión en estructures de Hormigón ar nadó GOU jptí>ARA IA TMNSMISION DE CARGA5 TRANSVERSAL! S ELEVADAS
Enoientro forjodo/pilcr o vigo/pilar, La ejecuciòn de ur ta suprimida taíocanda "Gauioni" CRET.
<=>
Las eitnxturai dupíicadac. tolei «mo pórliioi iatki, mm doblei, ele pueden i t i tuprimidoi medionlt lo urtliiación de l « "Goujons' CRIT.
)ELEGACIONES ;N TOPA ESRANA 16)362 0
!
ax(96): 93 46 24 • 46021 MLENC [A
JLa convergència amb Europa provocarà canvis en la professió CARLES PUIGGRÒS I LLUEIXES President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
E
l procés d'unitat política i econòmica de l'Europa comunitària està en una fase decisiva després dels acords de Maastricht. La Comunitat Europea (CE) ha iniciat el compte enrera per superar les actuals diferències estatals en tots els àmbits. Espanya, a més de participar com un membre més de la CE en aquest procés, ha de fer un esforç suplementari perquè el 1997 les seves estructures econòmiques s'equiparin a la mitjana comunitària. Per aconseguir aquest objectiu el Govern ha preparat el que s'anomena Pla de Convergència amb l'Europa comunitària, un procés que afectarà tot el país i també, lògicament. la nostra professió i les institucions que la regulen i representen. En aquest context, diversos sectors de l'Administració espanyola han manifestat en els darrers mesos la seva voluntat de suprimir totes les disposicions legals o de caràcter intem de la professió que no concordin amb els criteris de lliure ciculació i de lliure mercat professional que inspiren el procés de convergència amb Europa. Una bona mostra d'aquestes intencions governamentals la trobem en les declaracions del ministre d'Economia, Carlos Solchaga, i la seva posterior inlervencióen el Congrés dels Diputats; en lacompareixença del Consell de l'Arquitectura Tècnica espanyola davant el Tribunal de Defensa de la Competència; i, de forma especial, en les notícies que tenim sobre la preparació d'un decret de supressió de les tarifes d'honoraris mínims professionals, entre d'altres fets.
"Mantenir el visat permet garantir la funció d'ordenar la professió" Fins on arribaran i com ens afectaran aquests "vents" de convergència? És impossible donar una resposta concreta en aquest moment, però podem iniciar una breu reflexió sobre el lema. Avui la nostra professió d'arquitecte tècnic es fonamenta en unes atribucions legals que configuren una obligatorietat d'intervenció, materialitzada en una Firma professional í la consegüent responsabilitat. Tenim una estructura professional sustentada en col·legis, que són entitats de dret públic que desenvolupen algunes funcions per delegació de l'Administració. Els cinc aspectes essencials d'aquesta estructura que podrien veure's afectats per una reforma són:
Et sector de l'edificació requereix també una reforma estructural important (Foto: Chopo) 1. Obligatorietat d'intervenció. 2. Col.legiació. 3. Visat professional d'encàrrecs. 4. Tarifes d'honoraris. 5. Col·laborador resident. El primerque cal dirés que una hipotètica supressióderobligatorietatd'intervencióidelvisatprofessional d'encàrrecs representaria una modificació substancial i radical de l'esquema en el que ens movem avui. Els nostres col·legis deixarien de tenir el caràcter i les funcions actuals per passar a ser entitats de tipus científic, cultural o assistencial. d'adscripció voluntària i amb formes jurídiques diferents (associacions, fundacions, societats, etc). En un canvi d'aquesta magnitud no només s'hi veurien involucrats els nostres col·legis, sinó també l'ordenament jurídic del sector i la pròpia Administració. En qualsevol cas, una modificació d'aquest abast requereix temps. L'evolució del projecte de Llei de l'Edificació que estudia el Ministeri d'Obres Públiques, i del que probablement a finals de mes en tindrem un esborrany, ens donarà les claus per preveure el futur. Si bé és possible suprimir el visat mantenint l'obligatorietat de la intervenció dels aparelladors en el procés constructiu, és més lògic pensar que aquesta eliminació no seria una mesura conjuntural i aïllada sinó una decisió més en el marc d'una reforma global. Paral·lelament, caldria adoplar també altres mesures, com per exemple la creació d'un regisïre de professionals o l'assumpció de funcions de control i policia per part de l'Administració. Pera nosaltres, mantenirel visat és un fetbàsic per poderseguirdesenvolupant unafuncióqueconsiderem fonamental: l'ordenació de la professió. El que no vol dir que no haguem de reconsiderar el seu caràcter actual i donar-li un significat professional, més enllà del fet que sigui una font d'ingressos. Quant a la col.legiació, l'objectiu ha de ser garantir la lliure circulació de professionals en tot el
territori estatal, suprimint les limitacions actuals. Per aconseguir-ho és necessari admetre la col.legiació única, en un sol col·legi, i establir mecanismes d'habilitació per exercir en qualsevol altre. Això significa modificar els estatuts del Consejo General i arribar a un acord per fixar els drets d'habilitació. A Catalunya, els cinc col·legis catalans ja ho tenim establert així. El col·laborador resident és una figura que ha estat suprimida. SÍ en aquests moments alguns col·legis laman tenen, no és basant-se en cap disposició legal sinó, com a mesura de caràcter intem prevista als estatuts del Consejo General. Els col·legis catalans fa anys que vam acordar suprimir-la i avui, malgrat la resistència d'algun col·legi fins fa poc temps, ja no s'exigeix. És una figura arcaica, en evident contradicció amb la norma comunitària, que el
"El fi de la col.legiació ha de ser la lliure circulació de professionals" Consejo General haurà de suprimir dels seus estatuts. Pel que fa a les tarifes, la molt probable desaparició d'aquestes, comportarà una sèrie de reformes en els col·legis. Cal dir però, que des d'un punt de vista administratiu, pel que fa al nostre col·legi, la seva desaparició no serà un trasbals important. La implantació amb caràcter general del que vam anomenar "visat simplificat", amb la supressió del cobrament d'honoraris a través del col·legi, va ser un primer pas en la línia del que ara se'ns planteja. SÍ no hi ha tarifes caldrà establir uns drets col·legials per visat, no en base als honoraris, sinó a partir de
(Passa a la pàgina 12)
criteris objectius relacionats amb els serveis a prestar. El Col.legi, o el Consell, definirà unes normes orientatives de caràcter voluntari per a la determinació dels honoraris per part dels col·legiats, com passa a la majoria de professions que no tenen honoraris establerts per decret. Pels altres col·legis d'arquitectes tècnics, i per altres professions del sector, com és el cas dels arquitectes, que funcionen pel sistema tradicional, si que significarà un canvi important que portarà a un nou tipus de relacions col.legi-col·legiat. D'un plantejament basat en conceptes de proteccionisme-solidaritat, s'haurà de passarà un altre de servei. La tasca dels col·legis serà la d'obrir noves possibilitats de mercat, ajudar ala capacitació professional,
"En el futur els professionals hauran de tenir una capacitat "empresarial" suficient" intervenir en interès de la qualitat del servei dels aparelladors i potenciar les borses de treball enteses com a serveis de promoció i col·locació amb incidència en el mercat laboral. Avui, les tarifes representen una forma corporativa de fixar els honoraris, al marge del mercat i amb la col·laboració de l'Estat. Qualsevol supressió de proteccionismes porta una reestructuració del mercat de l'oferta. I aquí és on poden produir-se modificacions de l'estatus actual que afectin a molts professionals. Hem de conscienciar-nos que en el futur caldrà tenir una capacitat "empresarial" suficient per atendre els requeriments fiscals, sufragar una assegurança de responsabilitat civil cada vegada més cara, disposard'un equipament professional i d'una organització adequades i mantenir una formació i un reciclatge continus, d'acord amb el ritme dels temps. En l'horitzó professional es dibuixen, doncs, can-
mplantació del
\mplificat a Barcelona ha significat un canvi important (Foio: Chopo)
vis importants. El col·legi de Barcelona ja fa uns quants anys que va encetar el camí de convertir-se en una entitat de serveis a l'aparellador, al sector i també a l'usuari. Igualment, fa uns anys que ja vam celebrar unes jornades sobre la professió en la perspectiva de l'Europa unida. En els temps a venir haurem d'aprofundir en aquesta línia, al mateix temps que fem sentir la nostra veu sobre la necessitat de mantenir una funció del col·legi que considerem fonamental: l'ordenació de la professió. Tampoc no podem deixar de dir que els arquitectes tècnics som uns agents més dins d'un sector; el de l'edificació, que requereix una reforma estructural important. Cada dia se'ns exigeix més i cada dia tenim més responsabilitats. No hi ha cap altra resposta positiva que la capacitació professional i la qualitat del treball. Però, és
totalment injust i inacceptable que el retard de tants anys a afrontar els problemes de fons del sector, ens vagi convenim en caps de turc. El sector de
"El retard en afrontar els problemes de fons ens converteix en caps de turc" l'edificació necessita també un pla de convergència amb Europa. Estic d'acord en què "no té sentit desregular per desregular. El que cal és regular bé". La frase no és meva, li vaig sentir fa pocs dies al ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell. •
Un servei per a la promoció i la plena ocupació dels aparelladors i arquitectes tècnics
'—I SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DETREBAIL
COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARi
La sinistralitat en els edificis reclama canvis en el sector El Col·legi ha realitzat un estudi tècnic sobre les causes i els efectes de la sinistralitat a la construcció d'habitatges en els darrers cinc anys. Es el primer treball d'aquestes característiques fet al nostre país. Les dades d'aquest estudi han estat recopilades pel Servei Rehabilitació, analitzant cada un dels expedients oberts com a sinistres en el període 1987-1991, amb un total de 425 sinistres, o sigui un promig de 85 reclamacions anuals. En el període estudiat existia un parc promig d'habitatges susceptible de responsabilitat decennal de 214.000. És a dir que s'ha produït una reclamació per cada 2.500 habitatges acabats en període decennal.
La metodologia emprada parteix d'una fitxa tècnica, elaborada especialment pera l'estudi, en la qual s'han recollit, degudament codificades, les diferents característiques tècniques dels sinistres declarats. Les dades estudiades posen de manifest, una vegada més, la necessitat d'un canvi substancial i urgent en el sistema de garanties, responsabilitats i assegurances a l'edificació. Aquest canvi, malauradament, no s'ha produït, malgrat l'entrada en vigor de la Llei de l'Habitatge i les expectatives generades per l'esperada Llei d'Ordenació de l'Edificació. El coneixement de la sinistralitat ha d'ajudar-nos a tots a ser conscients del que està passant i de la necessitat d'intervenird'una manera eficaç. Aquest coneixement planteja també la urgència d'una política de prevenció, tant en la fase constructiva, com en el manteniment dels edificis existents. Les reclamacions contra els responsables de la realització dels habitatges són cada vegada més freqüents i importants. Aquestes reclamacions es fonamenten en el Codi Civil i van adreçades contra ç els responsables tècnics de les obres: constructors, arquitectes i aparelladors encara que, darrerament, la jurisprudència ha ampliat el nombre de responsables incloent-hi els promotors. Aquesta responsabilitat començaa l'inici de l'obra i es manté fins a deu anys després de finalitzada, Segons la llei hi ha la possibilitat legal d'ampliar ei temps hàbit de reclamació judicial fins a quinze anys més. Dels agents que són responsables actualment, tant el promotor com el constructor són difícils de localitzar poc temps després de finalitzada l'obra o bé es declaren insolvents. Solament els tècnics facultatius acaben responent per tothom de les deficiències detectades als habitatges, per mitjà de la seva assegurança de responsabilitat civil. La manca d'assegurança d'alguns agents que intervenen en la realització de les obres i també la manca de responsabilitat dels fabricants, proveïdors, industrials i altres col·laboradors que intervenen en la indústria de muntatge que és la construcció, fa que una gran part del pes de la sinistralitat sigui suportada pels tècnics facultatius. Característiques generals de la sinistralitat Entenem la sinistralitat analitzada com el conjunt de reclamacions que s'han produït contra aparelladors i arquitectes tècnics conjuntament o no, amb altres agents que intervenen en el procés de producció dels habitatges dins de l'àmbit geogràfic de les
Reclamacions en obra acabada, per anys
Anys
Dos primers anys
Dos darrers anys
1977-79
37
3
1980-82
18
15
1983-85
15
28
1986-88
16
50
1989-91
33
35
comarques de Barcelona, Les característiques dels sinistres conegudes fins ara havien permès fer un retrat robot de la sinistralitat considerat com a tradicional. Aquest retrat es caracteritzava perquè es produïa en: edificis acabats, habitatges plurifamiliars, en els darrers anys del compliment del període decennal i actuant com a reclamants les comunitats de propietaris. No obstant això, aquest retrat està prenent característiques particulars en els darrers anys.
a) La sinistralitat es caracteritza per concentrar-se en l'obra denominada morta o acabada. L'any 1977, el 77% dels sinistres es produïen mentre es construïa l'obra. Aquest percentatge ha baixat fins a un 16% el 1991. Això és conseqüència, d'una banda, d'un millor treball a l'obra viva i, de l'altra, d'una major consciència de l'usuari d'exigir responsabilitats a tercers quan apareixen defectes. b) Un segon aspecte és el moment de la reclamació. La reclamació en obra viva se centra fonamentalment en danys a les persones (principalment treballadors de l'obra) o a les coses (finques veïnes a les obres). En aquests casos la reclamació és pràcticament immediata. En el cas de l'obra morta, la reclamació es produïa, en els primers anys de l'estudi, apartirde defectes que es detectaven a l'obra immediatament en ser ocupada. Posteriorment, la tendència ha estat presentar les reclamacions poc temps abans de què expiri el període decennal de responsabilitat que estableix el Codi Civil. La mitjana de sinistralitat dels darrers 5 anys ens explica com es distribueixen darrerament els sinistres respecte a la data d'acabament de l'obra. Hi ha un gran percentatge de reclamacions en els primers anys d'ocupació dels habitatges, es manté" una importància significativa de l'any 9 i s'allarga el període de reclamació, intentant aprofitar les possibilitats legals de prescripció, Però és interessant assenyalar com els dos anys que inicien i acaben aquest període, 1987 i 1991, respectivament, presenten una distribució totalment diferent. L'any 1987 concentra la sinistralitat en els darrers quatre anys, amb un predomini (Passa la pàgina 14)
SINISTRALITAT ACUMULADA 1987-1991 Nombre de reclamacions presentades en els darrers cinc anys
i •••••*•••••* m li
ai
—
Anys transcorreguts des de l'acabamant de l'obra
de Pany novè. En canvi, l'any 1991 acumula un 40% de sinistralilai en els tres primers anys, tot mantenint un percentatge similar en els darrers anys que, com a novetat, presenta un allargament de la reclamació més enllà del període decennal fins a l'any quinzè. c) L'habitatge plurifamiliar, principalment de vivenda lliure, constitueix el gruix en tot el període que concentra la major part de les reclamacions. El fet que sigui vivenda lliure segurament és degut aquè els sinistres en habitatges de promoció pública es resolen per altres camins. També cal destacar que darrerament s'ha produït una certa disminució del seu pes sobre el total com a conseqüència del canvi en la tipologia constructiva que tendeix més a l'habitatge unífamiliar.
Quines són les causes dels sinistres? La determinació de les causes tècniques dels sinistres es basa en l'estudi dels informes que aporten les parts implicades així com en els peritatges judicials corresponents. Les causes tècniques dels sinistres són originades per: errors de projecte errors d' execució defectes dels materials manca de manteniment mal ús dels elements no determinades
36% 32% 16% 10% 5% 1%
Aquests resultats guarden proporció amb les causes que originen els sinistres a Europa. Es interessant destacar que els qui reclamen tendeixen a considerar que tot és un error d'execució (85%), raó per la qual sempre els aparelladors i arquitectes tècnics queden involucrats en la majoria de les reclamacions per sinistre. Els errors de projecte fan referència fonamentalment a l'estructura (40,1%) i als tancaments (24,4%). En canvi els errors d'execució es reparteixen de manera similar per les diferents parts de F obra. Els defectes de materials originen sinistres principalment d'acabats (56,1%). El mal ús afecta preferentment a l'estructura (43,8%). Finalment, la manca de manteniment encara que també es reparteix per tot l'edifici, afecta preferentment a la coberta
CAUSES MÉS PROBABLES 4,8%
Les esquerdes són la patologia més freqüent, Quines manifestacions tenen aquests sinistres o, en definitiva, quines patologies o de- seguida per les humitats i la degradació dels elements. fectes es manifesten? S* han establert unes famílies tipològiques en les quals s'han anatsubsumint les diferents manifestacions defectuoses. Aquestes famílies són: Esquerdes. Humitats. Degradació dels elements. Avaries en el funcionament de les instal·lacions o dels equips. Toleràncies mal resoltes o defectuoses. Pèrdua de funció o obsolescència de l'element. Accidents derivats dels propis defectes de Fobra. Problemes legals derivats de partions, amidaments, elc. Dels 425 sinistres estudiats s'han codificat un total de 1.701 patologies. És a dir, que cada sinistre dóna unpromig de4 defectes constructius o patologies. Patologies dels sinistres en % sobre el total esquerdes humitats degradació avaries toleràncies pèrdua funció problemàtica legal accidents
MITJANA DE SINISTRALITAT TIPUS DE SINISTRE
4,1% ,6,3%
3,2%
31,3 23,6 23,6 7,3 6,9 4,1 2,2 1,0
Una anàlisi més aprofundida de cada un d'aquests tres tipus de patologies ens permet afirmar que: - les esquerdes són fonamentalment estructurals, un 86% dels casos. - les humitats són originades per filtració (55%), capil.laritat (22%) i condensació (19%). -les degradacions obeeixen a pèrdua d'adherència (49%), trencament de peces o elements (28%) i erosió o desgast (9%). - les avaries es concentren en les fuites (38%) i els embussaments (38%). - la pèrdua de funció és deguda a seguretat insuficient (48%) i unitat d'obra inacabada o incompleta (37%). - les toleràncies són degudes a manca de planeïtat (34%), desploms (22%) o pendents insuficients (17%). {Passa la pàgina 15)
1991-1987 LOCALITZACIÓ DE LA PATOLO€
Localització dels sinistres segons tipus de patologies (%) Esquerd.
Humit.
Dcgrad.
Toler. Pèrd.fun ció Altres
Total
Tipus de patologia segons localització dels sinistres (%) EslrucL
60,4
26,5
3,6
4,0
3,3
2,2
100
Esquerdes
Tancaments 42,7
34,1
5,8
7,5
5.0
4,9
100
Humitats
Coberta
16,4
37,8
34,2
5,2
1,3
5.2
100
Degradació
Acabats
14,9
Estructura
Instal·lacion Total genera 31,3
Cohen.
Acahats 10,9
Instal·la.
Altra
Total
0,7
100
50.8
26,7
11,4
29,6
33,6
28,9
5,5
1.7
0,7
100
3,9
5,1
25,5
61,7
2,7
1,1
100
6,5
69,9
11,0
1,6
1,6
100
Toleràncies
15,3
23,7
13,6
44,1
2,5
0,8
100
4,0
6,3
1,7
15,4
72,6
100
Pèrdua funció 23,2
29,6
5.8
15,9
29,0
1,5
100
23,6
23,6
4,1
6.9
20,5
100
Total general 26,7
20,8
18,5
21,7
10,2
2,1
100
Quadre 2
On apareixen les patologies? En línies generals les patologies apareixen en totes les parts de l'obra, sense que pràcticament mai signifiquin un procés ruïnós de l'edifici (quadre 2). L'estructura es veu afectada fonamentalment per les esquerdes. Els tancaments, per les esquerdes i les humitats. La coberta per les humitats i la degradació. Els acabats, fonamentalment per la degradació. Les instal·lacions per avaries en el funcionament i per la pèrdua de funció. Una altra possibilitat d'anàlisi és la que busca conèixer cada patologia i com es distribueix en les diferents parts de l'edifici (quadre 3). Així, les esquerdes apareixen preferentment a l'estructura i als tancaments. Les humitats, se situen als tancaments, la coberta i l'estructura. La degradació dels elements afecta als acabats i a la coberta. Les toleràncies, als acabats i també als tancaments. Lapèrdua de funció ales instal·lacions i als tancaments i l'estructura. Potseréssignificatiudestacarqueun22%deles patologies facin referència als acabats, cosa que demostra la manca d'un mínim rigor en la qualitat final de l'obra.
Quadre 3
Quan costa reparar aquests sinistres?
Conclusions
De 1 a 500.000
36,8 %
De 501.000 a 1.000.000
37.4 %
De 1.000.001 a 3.000.0001
8,0 %
De 3.000.001 a 10.000.000
5,1 %
Més de 10.000.000 .
2,7 %
Quadre 4 En aquest punt, l'estudi és clarament aproximatiu, s'han ponderat les patologies i uns estàndards de càlcul que permeten fer una valoració indicativa (quadre 4) Les quasibé tres quartes parts dels sinistres representen un cost de reparació inferior al milió de pessetes. Solament menys del 3% superen els 10 milions de pessetes. Cal tenir en compte, d'altra banda, que generalment es reparteix el cost entre més d'un dels agents implicats. Però el que és simptomàtic és que els sinistres en aquests darrers cinc anys tenen un valor no gaire important.
Com a resum podríem concloure que: S'han incrementat les reclamacions, és a dir, els sinistres. Els sinistres es concentren als primers anys després d'acabarl'edifici i, també, als darrers anys de la decennal, fins i tot prolongant aquesta més enllà dels deu anys. Els sinistres es donen molt majoritàriament en l'obra acabada. Els errors que anomenem de projecte i que corresponen a la fase de definició i preparació de l'obra són els més nombrosos, seguit dels d'execució. En els dos casos, els tècnics facultatius hi tenen un paper rellevant. La sensibilització de l'usuari també es fa imprescindible per eliminar un percentatge no menyspreable de la sinistralitat. Les patologies apareixen amb percentatges similars en quatre parts bàsiques: estructura, tancaments, coberta i acabats. Cal destacar el paper important dels acabats. Les esquerdes són les patologies que més apareixen, seguides de les humitats i de la degradació dels elements. Els problemes que es donen a cada part de l'edifici són les que en podríem dir normals: esquerdes a les estructures, humitats a la coberta, avaries a les instal·lacions, degradació prematura dels acabats. En general podem dir que l'anàlisi tècnic reflecteix un nivell de construcció correcte en línies generals, però d'una baixa qualitat. Una millora en la tecnificació del procés i uns mínims controls tant en la fase de projecte com en la d'execució produirien una millora immediata del producte final. També un acte de recepció de l'obra més formal, com a moment culminant en què s'inicien una sèrie de drels i obligacions per a les parts, ajudaria a reduir la sinistralitat. Aquestes dades són un primer pas en el coneixement dels defectes a la construcció, al qual haurien de seguir molts altres i de forma periòdica.Però inevitablement sense un camí legislatiu que faci possible millorar la qualitat i estableixi les garanties adequades, la sinisiralitat seguirà imparable. colpejant inexorablement als tècnics, que han de respondre, pràcticament sols, de tot el que està malament.
Tingueu sempre controlat el cost - "es vostres obre CONSTRUCTA • £ i | Programes informàtics per al pressupost, control i seguiment de costos en la construcció.
MÀXIMA FACILITAT OPERATIVA El programa CONSTRUCTA, per les seves característiques, permet un ràpid aprenentatge des del primer dia. Funciona amb ordinadors compatibles amb IBM ( MS-DOS) També en sistemes multi-pantalla NOVELL i XENIX/UNDÍ, per tal de que pugueu triar el hardware lliurement.
Amb el programa informàtic "CONSTRUCTA", podreu saber en tot moment les despeses efectuades i controlar integralment les obres, per complexes o senzilles que siguin. m SAPIGUEU EL QUE GASTEU
MODELS A LA VOSTRA MIDA
CONSTRUCTA us informarà de la quantitat de materials consumits, el cost de la mà d'obra, les certificacions d'industrials, les despeses generals, e t c
CONSTRUCTA s'ofereix en 5 models, segons la necessitat de prestació i especialitat de! usuari:
M ANEU SOBRE SEGUR Sapigueu sempre el que heu gastat, i compareu-ho amb els vostres pressupostos. Compareu la quantitat gastada amb la que hauríeu hagut de gastar en proporció a allò que heu construït. Elaboreu les vostres certificacions al dia i sense esforç.
•OFICINA TÈCNICA •DEPARTAMENT DE PROJECTE ! OBRA •CONSTRUCTOR MNSTAL-LADOR o •PROMOTOR.
M TINGUEU PREVISTOS TOTS ELS COSTOS CONSTRUCTA us permet fer un planníng d'obra i portar un perfecte control per centres de cost en obra. Amb CONSTRUCTA podreu confeccionar pressupostos sense que us calgui conèixer el codi de partida, perquè l'fndex del programa CONSTRUCTA us ofereix fàcil accés a través de la descripció.
Posem a! vostre servei la nostra gran experiència en e! sector de la construcció, oferint-vos una gamma de programes que s'adaptaran a les vostres necessitats. El programa CONSTRUCTA us permet adaptar els vostres llistats als vostres impresos amb total facilitat.
ÏÏÏ SERVEI PERMANENT AL USUARI El nostre departament de servei permanent a clients, disposa de línia Hotline a la vostra disposició. Durant els 2 primers mesos, aquest servei serà renovable de franc. A partir de l'any següent una mòdica quota anyal us permetrà seguir fruint de tots els nostres serveis d'assessoria, informació i actualització de futures versions.
Demaneu més informació a:
V [ Cï 0 I 3 l
>»!»<"« OP
« ÏKA
u
^^— ^ ^ f f * ^ ^ Córcega. 302 08008 Barcelona Telf.: (93) 218 39 0 6 / 4 1 5 12 85 Fax.: (93) 217 68 32