INFORMATIU
N"12 PRIMERA QUINZENA JULIOL 92
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pasior,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa
La construcció ha de vetllar per l'entorn El Congrés Mundial de VEdificació CIB-92, celebrat a Canadà, ha mostrat la preocupació del sector per no contaminar i per augmentar l'ús de residus d'altres indústries
Agenda/ Informació (Pàg. 2) Madrid vol unitat davant la patologia del formigó (Pàg. 3) Campanya per promocionar l'ús del formigó H-250 (Pàg. 3)
Els experts de tot el món reunits a Montreal, Canadà, amb motiu del Congrés Mundial de l'Edificació CIB-92, han coincidit que en el futur ta construcció ha de ser respectuosa amb el medi ambient.
Els professionals opinen : la supressió de les tarifes
(Pàgs.4iS) Premsa/ Breus/ Legislació (Pàg. S)
El tema estelar de la trobada triennal del CIB, organisme internacional format per tècnics, institucions, universitats i empreses, celebrada el mes de maig, ha estat la protecció de l'entom, la necessitat de construir sense contaminar. Joan Ramon Rosell, cap del Servei Qualitat del Col.legi, va assistir al Congrés, i en una entrevista explica que el CIB va centrar els seus treballs en: Nous materials i sistemes; rehabilitació i restauració; entorn; globalització; i informàtica i robòtíca. Segons Rosell, el contacte amb els especialistes permet afirmar queia construcció ha d'estar en contínua evolució, absolutament al dia. • (Pàg.15)
SUMARI
Demandes/ Anuncis (Pàg. 9) Aparellagrama (Pàg. 10) Dossier El fons: una forma moderna, rendible i segura d'invertir
(Pàgs.llil2) Entrevista JOAN RAMON ROSELL "La precupació pel medi ambient arriba al sector" (Pàg. 15) Reciclatge de fusta per a la construcció a Gran Bretanya (Foto: Whilmore)
Modificacions en el pagament fraccionat d'IRPF
Un audiovisual del Col·legi premiat a Algèria
El minisleri d'Economia ha establert una allra opció per a determinar l'import dels pagaments fraccionats de l'IRPF que consisteix a admetre, sola determinades condicions, un pagament del 20% dels rendiments nets del trimestre. Amb aquesta mesura es pretén resoldre alguns dels problemes que ha generat l'aplicació de l'article 62 del Reglament de l'IRPF. Indicat en cl Reial Decret 753/1992 de 26 de juny, publicat al BOE número !56de30dejuny. Peraaquells casos s'ha establert un nou model de declaració. •
La producció videogràfica sobre el taller de rehabilitació que el Col·legi va fer a Fes (Marroc) els anys 1989 i 1990 ha rebut el tercer premi Juba de bronze de la 3a Biennal del Film d'Arqueologia celebrada del 24 al 28 de juny a Tipasa, Algèria. La producció, realitzada pels aparelladors Lara Trujillo i Joan Carles Femàndez.produïdapelCoI.legi.ha competit amb més de trenta de tot el món. El primer premi de la Biennal va ser per "L'enigma dels maies" de la Televisió Mexicana i el segon, la producció italiana "Les termes de Dioclecià". •
G
1MMMMMMM "PORTRA1TS" A L'ANAR I TORNAR
Instat, lació-acció amb el títol de "Portraits ", a càrrec de Jaume Xifra. Es tracta d'un "computer painting" segons el mateix autor, ja que hï intervé l'ordinador, de manera que l'espectador esdevindrà un element participatiu. Inauguració, dimarts 14 de juliol a les 19,30 h. a la planta baixa del Col·legi. Restarà oberta fins al divendres 14 d'agost. Horari:del0al4,30idel7 a 20 hores. Sala d'exposicions.
OSONA
Exposició "CeràmicaHàbitat-Holanda. Maquetes i Contextos". Mostra de maquetes i fotografies de peces de ceràmica monumental holandesa. També hi inclou, material àudio-visual. Inauguració, dimarts 7 de
E
juliol a les 20 h. Oberta fins al dimarts 28 de juliol. Horari: feiners i festius de 19 a 21 hores. Dilluns tancat. Informació: Delegació d'Osona. Plaça Major, 6. Vic. Telèfon: 885 26 11. DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició "Pintura Jehovà" d'Òscar Camell. Fins al divendres 24 de juliol. Horari: dimarts i dijous de 9 a 13 i de 18 a 21h. La resta de dies, de 18 a 21 h. Xerrada sobre "Control de Qualitat, desen volupament pràctic. Fitxes actualitzades", a càrrec de Pere Casademont. Dimarts 7 de juliol ales 19 h. Informació: Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18. Terrassa. Telèfon: 780 11 10.
N
D
INFORMACIÓ
A
Barcelona del 93. Es podrà veure al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya fins al 30 d'agost. Horari: feiners de 10 a 21 h. Informació:Col.legi d'Arquitectes de Catalunya.Sala d'exposicions. Plaça Nova5. 08002 Barcelona. Telèfon: 301 50 00. PONÈNCIES TÈCNIQUES ARECDAO 9 3
Crida de ponències tècniques Arecdao 93. IV Simposium internacional sobre disseny assistit per ordinador a l'arquitectura i a l'enginyeriacívil,en el marc de Construmat 93. Les propostes de ponències (abstracts) tindran un màxim de 500 paraules. Data límit de rebuda de propostes, 30 de setembre. Informació: Itec.Wellington 19. 08018 Barcelona. Telèfon: 300 48 52. PREMIS BONAPLATA
EXPOSICIÓ "BARCELONA-93"
Exposició dels principals projectes per a la
/ / edició dels premis Bonaplata de patrimoni industrial. Organitza l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia In-
dustrial de Catalunya. Els premis són agrupats en cinc grans blocs: • Premi de restauració que es concedirà a les millors restauracions acabades, o elements relacionats amb el patrimoni industrial. • Premi a la nova realització industrial que representi fites pel seu disseny, funcionalitat i pel seu impacte ambiental. Data límit de presentació del material: 30 de setembre a les 19 hores. Informació: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica. (Sra.MariaCan als). Via Laietana, 39. Barcelona. Telèfon: 319 23 00. CURSOS INTEMAC
Cursos Intemac 92-93, per a post-graduats. Primer curs: •"Patologia, reforçament i rehabilitació d'estructures de formigó armat". Termini límit d'inscripció: - 18 de setembre per al curs de Madrid que tindrà lloc durant el mes d'octubre. - 18 de desembre per al curs de Barcelona, que es realitzaràelmesdegenerde 1993. Inscripcions: Intemac. Monte Esquinza, 30. 28010,
FISCAL
Originals de la tramitació de l'alta de l'IAE. Recordem a tots els coi.legiats que es van donar d'alta de l'Impost d'Activitats Econòmiques (1AE). que poden passar a recollir el seu original al Servei d'Informació o a l'oficina on es va tramitar. QUALITAT
Fitxes per realitzar programes de Control de Qualitat. S'han actualitzat, d'acord amb la nova instrucció EH-91, les fitxes de control de qualitat. Es troben a disposició de tots els col·legiats al preu de 565 pessetes, IVA inclòs, a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta. COOPERATIVA
Infodijous. Servei personalitzat d'assessorament informàtic, els dijous a la tarda a la Cooperativa Jordi Capell. Telèfon: 414 63 55.
"PORTRAITS" INSTAL·LACIÓ - ACCIÓ Ens dol comunicar a tots els coi.legiats la defunció dels nostres companys:
"Portraits" Computer painting. Una producció artística de Jaume Xifra, que serà presentada pel mateix autor el proper dimarts 14 de juliol a les 19,30 h. a la planta baixa del Col.legi Oberta fins al Hd'agostde 10a 14,30ide 17a20h.
ESPAI "ANAR I TORNAR" Sala d'Exposicions.
I INFORMATIU
Ddtpctó d'Otom: Pbç»Mj)w.É. 03500 Vk Ttlífo£i(93)8SJ26]l Oflrioi! Delrpció dtl B t PhnadetOm.6. 08240 M i m Telèfon (93) K7! 97 99 O n d u / Dtirpdó dd Vallès Oritolil: Jcaep UmbtiUS. 0&M0 Graoollcn: TelMon (931879 0176
Junla de Govern dtl CoUtfl d'Apanfiadon I Arqulluio Titula de Brodem. PRESIDENT: Guia PuigtifeiLMk) SECRETARI:
GuparGsdiiBuynu
DELEGATS: OJOB»; Pere Poo i Vifiis Bno-B«fUfdi:AniauCiujiSoldoiU VaUb OricnUl: frederie de Bum i Noguera VallèsOcddniIil^iIndorNivirniiCudoiu
TRESORERA: FILQ Fluurich i Aramtpri
GERENT:
COMFTADOR:BCTTUI Ochoi i Morón VOCALS: J NU. Lkiuy Puriroond RiÍKlDdpdoiYtngui F. X. Bwdij i R»mmel
CONSELL DE REDACOÓ:
Jun <by i Dl»
Salvador Crivillés i Ribas, col·legiat núm. 621, esdevinguda el 10 de març, a l'edat de 69 anys. Sebastià Vall i Bot i foll, col·legiat núm 791,esdevinguda el 13 de juny a l'edat de 65 anys.
COORDLNACIÒ: Orfes GuUíí SECRETARIA, CORRECCIÓ MAQUETACIÓ: iaai\W) AnjeliBiJIirf Eliïcndi ÍVurull ADMLMSTHACIÓ I DISTRIBUCIÓ: B l c r i l ï r i í naUtód-c Mlxiaam AkmDy DISSENY GRÀFIC IINFOCRAF1A: l'DpiniidcL·LNFORMATJU. EuudiR.GJL DOCUMENTACIÓ: Serïtii Colkgiil» S'íMorio» li repruducriJ delí IMPRESSIÓ: RcmatEraíS-A. publi£lll 1LLNFORMATIU. r DIPOSm^GAL: B-1Í5Í9-19-
JMadrid demana unitat davant la patologia del formigó
Sants-Montjuïc dificulta que es reparin sostres
L'Ajuntament de la capital de l'Estat acull fins al 16 de juliol l'exposició de solucions per als sostres amb biguetes deformigó que es va presentar al Col·legi.
Alguns col·legiats s'han trobat darrerament amb greus dificultats a les oficines municipals del districte barceloní de Sants-Montjuïc a l'hora de tramitaria llicència municipal de proDavant del problema que sorgeix jectes signats per un arquitecte tècnic. al sector de la construcció moderna Els serveis tècnics de l'oficina de respecte a la patologia del formigó, Sants-Montjuïc són dirigits per Lluís la tasca preventiva sempre és més Balcells, arquitecte, que ha protagonitrendible que la reparació. Amb zat un cas ben il·lustratiu. Balcells va aquesta idea s'ha presentat a Maretenir durant un mes i escaig un prodrid l'exposició sobre solucions per jecte de reforç i consolidació d'una als sostres, que ha estat titulada estructuramalmesad'unedificid'habiAluminosis. Patologías y degradatatges.afecladaper patologies derivaciones del hormigón. Soluciones des de la presència de ciment alumiparaforjados de viguetas de horminós. El motiu era que l'actuació excegón. dia de les competències dels arquitectes tècnics autors del projecte. La Gerència Municipal d' Urbanisme Paral·lelament, i de manera desconde l'Ajuntamenlde Madrid ha fet una certant, s'enviava un advertiment als crida a tots els sectors implicats perpropietaris dels habitatges afectats què treballin conjuntament per aborperquè en un termini breu procedissin dar el problema i aconseguir les solucions més adequades. La recent apaCartelt anunciador de l'exposició a Madrid (Folo: Salvador Gili) a reparar els sostres malmesos. En cas contrari s'imposaria la corresponent rició de desperfectes en alguns edificis de la ciutat ha contribuït a aug- sant en el futur, ha organitzat un cicle els tècnics que intervenen en aquest sanció. Aquestes dificultats resulten mentar la preocupació social envers de conferències sobre el tema i ha tipus d'actuació. Les diverses solu- sorprenents per a la professió ja que la patologia de les estructures cons- instal·lat l'exposició preparada con- cions s'exposen al Pavelló d'Expo- els treballs responen a la plena accetruïdes amb ciment aluminós. juntament pel Col·legi de Barcelona i sicions del Recinte del Patronat de la ptació social de la competència i eficàcia dels arquitectes tècnics en obres Després dels primers casos detec- la Generalitat de Catalunya sobre so- Feria del Campo. La iniciativa de l'Ajuntament de Ma- d'aquestes característiques. D'altra tats, el departament d'Edificació De- lucions per als sostres afectats. Les sessions tècniques programades drid té la participació del Col.legi i la banda, també és xocant la manca ficient de I' Ajuntament de Madrid ha realitzat estimacions sobreel nombre comptaran, igualment, amb la partici- Generalitat, i compta amb la d'agilitat del districte en la tramitació d'habitatges construïts amb aquest pació dels responsables dels Serveis col·laboració del Col.legi d'A- d'un cas en què qualsevol retard retipus deciment i haprevist l'existència Tècnics del Col·legi. La clausura de parelladors de Madrid, del Col.legi presenta un greu perill pels ciutadans d'uns 50.000 habitatges a la capital i l'exposició, prevista pel dijous 16 de d'Arquitectes, l'Escola d'Arquitectura 50.000 més a la resta de la comunitat. juliol, coincidirà amb un col·loqui so- així com d'altres entitats relacionades Fruit d'aquesta preocupació i pen- bre la responsabilitat que assumeixen amb el sector. •
Campanya de fabricants i laboratoris per promocionar l'ús del formigó H-250
Els aïllaments, a la llista de materials que cal controlar
Els materials utilitzats per a aïllaments tèrmics, acústics i de resistència al foc han estat inclosos a la llista de materials de construcció que cal controlar La utilització d'un material més ric en ciment requereix millorar la posada en obra. obligatòriament i fer constar en el programa per al' obtenció de la cèdula L'Associació Nacional Espanyola de nyol referit al 1991. en la seva compacitat i, per tant, de la d'habitabilitaL Ho disposa l'ordre de 16 d'abril de Fabricants de Formigó Preparat (Ane- AIC denunciava la baixa qualitat de! durabilitat del conjunt format pel for1992 publicada al DOG en data 22 de fhop) ha iniciat una campanya per formigó emprat en l'edificació, amb migó i l'acer. promocionar l'ús del formigó H-250 unaresistència d'especificació de 175 Pel que fa a la resistència, en canvi, juny. L'ordre del departament de Poa l'edificació, en lloc del H-175, que Kp/cm2 en almenys el 90% del volum el fet d'usar un tipus de formigó o un lítica Territorial i Obres Públiques es fa servir actualment de forma habi- d'obra construït, assenyalant la di- altre condicionarà necessàriament el desplega el Decret 375/1988 i amplia tual. ferència amb la majoria dels països de càlcul i el consegüent dimensionat de lallistadematerialsexposadaal'Ordre de 13 de setembre que limitava aquell Aquest ha estat un dels cavalls de la CE que utilitzen majoritàriament el la peça. batalla al primer Congrés Interconti- formigó H-250. La posada en obra és un altre factor control a la recepció dels materials emprats en les estructures: el formigó nental del Formigó Preparat, celebrat A partir de 1993 podria començar a que caldrà tenir en compte. La utilita Madrid del 23 al 26 de juny i orga- estrendre's l'ús del H-250 al nostre zació d'un formigó més ric en ciment i els seus components, armadures, acer laminat, maons ceràmics, sostres prenitzat per Anefhop. país, amb l'objectiu d'aconseguir una i, per tant, amb més retracció, implica En el mateix sentit s'ha manifestat major durabilitat de les estructures i no necessàriament una millora qualitati- fabricats i fibres de vidre. L'Ordre l'Associació d'Organitzacions Inde- pas per incrementar-ne la resistència . va en els processos de producció i en entrarà en vigor el 22 de setembre. pendents de Control de Qualitat (A1C) El Servei Qualitat del Col·legi preCom se sap, quan s'utilitza un formi- la qualificació dels operaris, ja que en un informe sobre l'estat de la qua- gó de baix contingut de ciment poden hauran de procedir amb molta més para unes fitxes per facilitar-ne el selitat de la construcció a l'Estat espa- presentar-se més fàcilment problemes cura en el tractament del material. • guiment del control. •
ENQUESTA
Els professionals opinen sobre la futura supressió de les tarifes
L'Informatiu ha demanat l'opinió d'alguns professionals sobre aquest tema mitjançant un senzill qüestionari.Les respostes són força variades i permeten conèixer diversos punts de vista sobre els canvis en l'estructura professional que s'apropen. EI Govern central està decidit a suprimir les tarifes com a sistema de fixar els honoraris que tenen algunes professions, entre elles les d'arquitecte tècnic i aparellador. La iniciativa entra dins les mesures que vol prendre el Govern en la lluita contra la inflació, principalment en el sector de serveis, i en el marc de la convergència econòmica amb la Comunitat Europea. La impressió general és que abans d'acabar l'any es podrien derogar els decrets de tarifes d'honoraris i declarar lliure la contractació de serveis professionals. L'opinió del Govern és que el sistema de tarifes és controlat per la pròpia professió, i que s'instaura així un monopoli que produeix un efecte inflacionari. Encara que el Col·legi segurament podrà establir unes normes orientatives, sembla que els honoraris aniran més lligats al propi treball professional, tant per les condicions amb què es prestí com per la seva qualitat.
AGUSTÍ COSTA CURRIU
TJLjpt ".Hi CERCÓS IBANEZ
[ •" [:• jjc
' CJ •
Col·legial mim. 1348 Berga
CoLlezíal n<m. 1A4S ^ ^ P \ Barcelona ^^B T 1
1. No. És un risc gran sotmetre la professió a la decisió de parts implicades en el procés constructiu, que molles vegades la menystenen'o no la valoren prou. 2. En molls casos incidirà desvirtuant el treball del tècnic, convertint-lo, més que no pas ara, en una intervenció burocràtica. 3. Sempre que no s'entengui la necessital del treball del professional, cosa que passa molt sobretot en obres petites, el client provarà de disminuir el paper de l'aparellador per mitjà de la facilitat que li donarà contractar a preus baixos. 4. Fer veure la importància de tenir un bon tècnic a les obres. Treballar per fer pujar la qualitat real de l'aparellador. A partir d'aquí, establir unes pautes per determinar els honoraris aplicables, el més adients possibles, amb el "bon treball" de l'aparellador. 5. No és oportú declarar lliure la contractació de serveis professionals, per tres raons: a) EI mal pot venir del mateix col.lectiu, en sentir-se alliberat d'un visat pre-fixat. b) Molts professionals poden quedar controlats més que ara per agents de la construcció poc escrupulosos. c) Les larifes, potser sense ser perfectes, són el mal menor.
1. No sembla el mètode més adequat per corregir la inflació. Des d'aquest punt de vista la mesura no serà positiva. Les causes de la inflació en el sector de la construcció cal cercar-les en altres agents que també intervenen en el procés productiu. 2. És difícil fer un pronòstic general, ja que aquesta mesura incidirà de forma diferent sobre els professionals segons quina sigui la seva situació laboral. Inicialment existirà una inèrcia i probablement les coses canviaran poc en l'aspecte d'honoraris. Les relacions amb els grans promotors seran les primeres que es veuran afectades. El procés de "salari izació" s'incrementarà. 3. Els professionals hauran de demostrar molt més que es guanyen els seus honoraris, que la relació treball professional-honoraris és adequada. EI sector de la construcció recorrerà un camí semblant a d'altres sectors industrials, creant-se empreses de serveis o mixtes que oferiran un paquet complet incloentlaconstruccióoexecució d'obra. 4. Primerament caldrà que els col·legis professionals conservin la seva força, la supressió de les tarifes afectarà el fet del visat, i no precisament de forma positiva. La col.legiació pot patir
PREGUNTES 1. Considereu que aquesta és, en general, una mesura positiva? 2. De quina manera creieu que la supressió de les tarifes incidirà en l'exercici professional? 3. Penseu que aquestes mesures poden afectar d'alguna manera la relació professional-client? 4. Quin paper us sembla que ha de jugar el Col·legi en la determinació dels honoraris? 5. t\ltres observacions o suggeriments.
també alteracions a mig termini. Caldrà disposar de tarifes o normes sobre honoraris amb caràcter indicatiu. Per això necessitarem òrgans de representació forts, per aconseguir establir convenis amb d'altres organitzacions 1representatives del sector. 5. Es necessari obrir un procés de debat dins del col.lectiu per establir possibles línies d'actuació i possibles nous models de relacions entre els agents del sector.
4. Si es declaren lliures, el Col.legi només pot seguir i sancionar -si calles actuacions professionals. 5. Anirem molt malament si la gent de "salaris eventuals" hem de mercadejar amb qui només analitza els resultats econòmics. Qui defensarà el consumidor?
Aquest tipus de debat paral.lelament també ha de tenir caràcter pluridisciplinari amb la resta de professions afectades
JOAN BOSCH SAMPEDRO Col·legial núm. i 232 Barcelona
1. En la mateixa mesura que abolir el salari mínim interprofessional. 2. En general baixarà la qualitat, ja que baixaran les tarifes del mercat. Tan sols qui busqui qualilat i servei pagarà a preus semblants a les tarifes actuals. 1... Déu ens lliuri de les crisis econòmiques! 3. En el 70% dels casos només se'ns requerirà per signar els papers i certificats i mitjançani l'arquitecte; alguns no coneixeran el client. Tan sols una modificació -al mateix temps- de les assegurances de l'edificació ens podria salvar i acreditar.
1. No, no ho és. En tot cas el que fa és desbaratar allò que ja estava funcionant amb normalitat. Les tarifes són una referència molt útil, tant per al client com per al professional. 2. Tindran una incidència mínima. Les tarifes eren justes i en alguns casos baixes, per la qual cosa, si es fa un treball correctament, no es podran aplicar preus més baixos dels que ja estaven estipulats. 3.Entreel professional i els seusclients habituals, no. Amb els futurs, probablement. Possiblement provocarà una selecció en dos sentits, del tipus de clients per part del professional i de professionals per part del client. Sempre, el treball ben fet tindrà un preu. 4. Ha de seguir sent el mateix, establint les tarifes, si no amb caràcter obligatori, sí en un pla orientatiu.
2. Quan es volen "abaratir" els costos amb la lliure competència, sempre hi ha el perill que el més "barat" no sigui el servei de més qualitat. ANTONI 3. Total i obligatòriament, si no hi ha CASAS tarifes, no té perquè haver-hí visat. SOLDEVILA 4. El Col·legi està fent per delegació Col·legiat núm. 1367 un servei al'Administració. El Col·legi Manresa se sustenta en els tants per cents ingressats pels col·legiats. Si baixen l.No. 2. En molts casos baixarà el nivell de substancialment, el Col·legi ja pot plequalitat en els treballs perpoderreduir gar i en definitiva, no té perquè continuar fent actes que hauria de fer els honoraris a cobrar. 3. Sí, per l'exigència del client en la l'Adminislracíó. Què ho muntin! Ho reducció d'honoraris que molts faran més barat? Gràcies a l'actual sistema hi ha qualicol·legiats faran. 4. El Col·legi hauria de procurar que tat en els serveis als col·legiats que, en es mantinguessin uns honoraris mí- general, són d'un bon nivell. nims per classe de treball, però sem- Suposant que els honoraris baixin a la pre relacionals amb la supervisió meilal, quin tant per cent representaria d'aquest treball, garantint un nivell de d'estalvi sobre el cost total de l'obra? És ridícul que s'hagi optat pel camí qualitat. 5. El Col.Iegi ha de ser l'entitat que fàcil, carregant els "neulers" sobre un garanteixi davant la societat que els col·lectiu que ha col·laborat, i molt, seus associats tenen una qual i tat accep- amb la pròpia Administració. table en el desenvolupament profes- El que no s'ha fel és posar-se amb el sional. Això mai no pol deixar de cost i els preus dels terrenys, motiu bandael cost d'aquests serveis profes- d'especulació sense cap fre. Això sí que contribueix a la inflació! sionals.
MANEL SALICRÚ PUIG
CARLES OLIVER CORNET
Col.lcgiaimím. /348 Mataró
Col·legiat mim. 1.818 Ba elo
1. Genèricament és positiva. Però com qualsevol canvi, provocarà discussions que seran parcialment negatives per a una part del col·lectiu i, moll concrelament, per als més joves. 2. La mesura afavorirà l'adaptació dels honoraris a la realitat concreta de cada treball. Tot i amb això, si no va acompanyada de la liberalització total del sector, provocarà competència deslleial. Però la professionalilal, acabarà guanyant. 3. Les relacions clienl-promotor i aparelladoro arquitecte tècnic basades en la professionalitat no canviaran. 4. SÍ realment es deroguen les tarifes. el Col.legi només podrà assessorar i orientar. 5. Es prematur. Cal esperar i veure
1. Sí, en el cas que això signifiqués llibertat de treball, transparència en les relacions professionals i amb el client, i no, com succeirà, liberalisme pur i bo, amb una "salvatgització" del mercat de treball i el "campi qui pugui". 4. Crec que podrà jugar poc, no el que volguem que jugui. El nostre "lobby" té poc pes.
JORDI LLEAL GIRALT Col·legial nú. Badalona
1. No serà positiva perquè, en general, en la política del "campi qui pugui" sempre se'n ressent la qualitat dels serveis.
JOSEP VILA CORTÉS Col·legiat núm. 2.770 Barcelona
1. En aquests moments, seria fer ciència ficció per part meva saber si d'una manera general la mesura pol ser positiva o no. Això comportarà canvis importants en molts nivells. 2. Per una banda, podria ser que incentivés la millora de serveis que el professional dóna, atesa la competitivitat que generaria, i per altra, segur que "mercantil itzarà" negativament lanostra professió. 3. Sí d'una manera important. Si s'implanta, els professionals ens
haurem d'acostumar aferpressupostos per la nostra feina, de la mateixa manera que ho fan els constructors i d'altres industrials del sector. Molles vegades el client escollirà el professional només per criteris d'estalvi i en aquest sentit en pot sortir perjudicada la professió, atès que normalment la gent amb menys experiència tindrà unes pretensions econòmiques més modestes. 4. No crec que pugui fer gaire més cosa que suggerir criteris per l'aplicació d'honoraris, com ara fan els gremis. Crec que també hauria de vetllar (encara que no sé com) per al compliment de l'ètica professional. 5. Probablement la professió perdrà part de la dignitat que pugui tenir, donat que estarà molt estès el costum de fer descomptes, i fins i lot, potser promocions de temporada, regalant: encenedors, calculadores, carteres de pell, etc, i si l'obra és una mica gran, tal vegada regalarem caps de setmana a París amb sopar al Maxim's inclòs per al nostre client i la seva parella. Cal obrir un debal en profunditat amb totel col·lectiu, per treure conclusions i intentar modificar aquells aspectes que siguin més negatius.
FREDERIC DEBUEN NOGUERA CoUegial núm. 2364 La Garriga
1. No crec que sigui ni negatiu ni positiu; és una manera d'eliminar el corporativisme i ens hem d'adaptar al mitjà. Això vol dir que ara ens haurem d'associar tant si ho volem com si no. 2.Tot canvi econòmic professional únicament sembla que beneficiïel corb però, a la llarga, es demostra que el fet d'estar preparat i al dia professional ment fa augmentaré! noslreprestigi. La societat admetels corbs, però lambé admet els bons professionals. 3.Tolalment. El client considera el Col·legi i el reconeix com a veritable defensor dels nostres honoraris, tot i havent-hi falles burocràtiques en l'estructura col·legial. 4. Crec que ha de continuar jugant el mateix paper. Ara bé, quin futur li espera al Col·legi? Jo estic d'acord en associar-me. Els professionals hauran d"associar-sc i sobretot nosaltres, ja que estem en un vaixell que comença a ser difícil reconduir-lo. Caldrà que tot el col·lectiu estigui unit. 5. Ca! una reordenació toial del sector constructiu des de diversos punts de vista: a) Relació propietari-promotorconstructor-admínistració. b) Definició de tècnics competents, c) Responsabilitat que assumeix cada participant, d) Millora de la formació profes-
sional dels treballadors del sector, e) Promoció d'un reciclatge continuat, en general.
SALVADOR NAVARRO CARDONA Col·legiat núm 4.767 Terrassa
l.No. 2. Desprestigi del professional. Baixa qualitat. Competència deslleial. 3. Totalment. 4. Fixar unes pautes deontològiques i fer-les complir.
FERRAN PELEGRINA RUIZ Col·legiat núm. 5.851 Vic
1. Sí, atès que per la majoria de treballs les tarifes actuals són insignificants per garantir una retribució digna. A més, implicarà una classificació del servei explícit que es contracti entre el client i l'aparellador i lògicament es retribuirà segons la dedicació real contractada. Malgrat tot es considera necessari mantenir obligatòria la intervenció professional. 2. A curt termini es produirà un descobertque baixarà artificialment els preus de contractació. A mig termini s'establirà una proporció lògica entre servei contractat i honoraris, amb un increment dels honoraris a percebre en la major part dels encàrrecs. A més llarg termini, augmentarà el percentatge d'assalariats amb empreses que integraran projecte-direcció-execució. 3. Comes deduiex de les explicacions anteriors, aquestes mesures incidiran en la relació professional-client per classificar-Ies. 4. Mantenir un marc de referència per la contractació en especial perles obres oficials, ja que aquests organismes burocràtics prefereixen tenir una normativa reglada. 5. Aclarir al col·lectiu què significa econòmicament assumir la responsabilitat civil d'una determinada obra. És clar que el tècnic que dirigeix una obra ha de percebre uns honoraris però, en la mesura que actua com a assegurador personal d'una obra, cal tenir consciència del cost econòmic que això implica. La consulta es va fer durant la darrera quinzena de juny, amb un qüestionari que els enquestats van respondre per telefax.
Visita a la fàbrica de ciments Molins
El projecte executiu cal presentar-lo abans d'iniciar obres No es poden iniciar les obres de construcció si no s'han presentat prèviament a l'ajuntament el corresponent projecte de caràcter executiu, el projecte de seguretat, si és necessari, el programa de control de qualitat i si no s'ha fet el nomenament de la direcció facultativa de l'obra. En la memòria del projecte d'obres de nova planta o de creació de nous habitatges per conversió d'edificacions existents, i en la llicència d'obres corresponent, s'ha de fer constar el nombre d'habitatges i la superfície útil de cadascun d'ells. Aquest és un dels apartats de la Llei de l'Habitatge que formaparidels que són ja plenament vigents, mentre que es retarda la posada en marxa d'altres aspectes de la Llei tant importants com són, per exemple, el capítol de garanties i assegurances. La Llei estableix que aquests es definiran reglamentàriament, si bé, en la disposició final, indica que el reglament es farà quan surti la directiva comunitària. El control que ha d'exercir l'ajuntament de les mesures abans exposades no sembla encara gaire estès, tot i que quan arribi a fer-se efectiu pot representar una certa millora en l'ordenació del procés d'edificació. •
Calculadora de butxaca per calcular estructures Els problemes més habituals del càlcul d'estructures són ara al 'abast de la calculadora de butxaca. L'afició i l'habilitat de Josep Maria Genescà per desenvolupar programes amb calculadores de butxaca és ja coneguda arreu. Si, a més, hi afegim els coneixements í l'experiència que té en l'àrea del càlcul i la patologia de les estructures, no és estrany que els "Programes í Solves per HP-48" que ha posat a punt es puguin considerar una eina de gran interès professional. Mènsules curtes segons la EH-91, pantalles autoportants, bigues contínues analitzades amb mètodes símplificats, murs, sabates i lloses de fonamentació són alguns dels diversos temes tractats. Les persones interessades poden consultar un breu recull escrit de les característiques d'aquests programes en el Centre de Documentació Josep Renart, cinquena planta del Col·legi. •
Un grup de col·legiats del BagesBerguedà van realitzar el passat 16 de maíg una visita a la fàbrica de ciments Molins, per tal de conèixer sobreel terreny el procés d'elaboració dels diversos tipus de ciment. L'excursió a Molins de Rei s'inclou dins el programa d'activitats de la delegació del Bages-Berguedàque desenvolupa una tasca de sensibilització per aconseguir millorar la qualitat dels materials de construcció. • (Foto: Francesc Sala)
ARMADURES PRISMÀTIQUES ELECTROSOLDADES PILOTS ARMADURES STANDARD (CPI NTE 1.977) Llargada: 6 m. Eslreps: 0 6/20
ARMADURES ESPECIALS Armadures prismàtiques. Eslr. 0 6-8/20 cm.
Pilot Forn.
(§n> 45
Armadura
Kg /m. L
5012
5.33
6 012
656
7012
7.78
8 0 12
9.04
RIOSTRES - ENCEPATS - PILARS - JASSERES
L * > > • J -i—zonm—fArmadura longitudinal: 0 10 a 25 Eslreps: 0 6 - 0 8 - 0 1 0 . (sep. 15 / 20 / 30 cm.)
POSSIBILITAT DE COMBINAR MALLES DOBLEGADES I ARMADURES PER A LA FORMACIÓ DE QUALSEVOL PEÇA ARMADA PECES DE GRAN VOLUM
PER A QUALSEVOL ESTUDI CONSULTEU A LA NOSTRA OFICINA TÈCNICA O ACER AEH 500 S O SOLDADURA D'ACORD AMB EH-88 (Art. 71.5)
"A l'Estat espanyol és més Jaume Xifra .... . presenta"Portraits" f a c " COnstrW COm Sempre
a l'Anar i Tornar
Alguns dels principals projectes que Barcelona desenvoluparà a partir del 1993 són els que recull fins al 30 d'agost l'exposició "Barcelona93" al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. El desenvolupament de zones com ara Ciutat Vella, laplaça de lesGlòries o el front marítim del Poblenou es mostren en una trentena de plànols. perspectives i projectes. Entred'altres propostes hi ha idees per ocupar els terrenys dels voltants de les rondes, l'obertura de la Diagonal fins al mar i el front marítim de Poblenou. •
El Centre de Pilota d e , a Va |, d > H e b r o n j
que aplicar tecnologies punta" premi FAD 91
L'espai del Col.legi Anar i Tomar inaugura,el I4dejuliolales 19.30,la instal.lació-acció "Portraits" de Jaume Xifra. Aquesta instal·lació, que es podrà visitar fins al 14 d'agost ha estat inclosa pel mateix autor dins l'anomenat "computer painting". Segons Annemieke Van de Pas, en l'actual producció artística de Xifra "després d'un procés de reflexió i d'experiències, hi veiem l'element essencial a la base: la importància que l'artista atribueix a la intervenció humana en els processos directament relacionats amb l'home d'avui, ja siguin artístics o tecnològics o senzillament de comunicació quotidiana". •
"Barcelona 93" al Col.legi d'Arquitectes
L·
Els autors del Pavelló de Catalunya de l'Expo-92 (Foto: Chopo) Els arquitectes Pere Llimona, Xavier Ruiz i l'arquitecte tècnic Rafel Cercós van afirmar que "a l'Estat espanyol és més fàcil construir com sempre que no pas aplicar tecnologies punta" en la conferència sobre el Pavelló de Catalunya a l'Expo-92 de Sevilla que va tenir lloc el passat 18 de juny al Col.legi. Els autors del pavelló català van explicar les dificultats amb què s'havien trobat per utilitzar determinats materials o sistemes de construcció de tecnologia avançada. Llimona, Cercós i Ruiz van lamentar que, a banda de problemes de pressupost del pavellócatalàen particular. a Sevilla s'havien trobat amb dificultats com ara aconseguir mà
d'obra que, a més, era caríssima i molt escassa. Durant la conferència, Pere Llimona explicà que el pavelló era un edifici tradicional i senzill "per qüestions de pressupost, ja que el nostre projecte preveia un cost de 800 milions de pessetes i vam haver d'ajustar-lo a un de 500". Per aquest motiu, els autors del pavelló van decidir-se per solucions constructives poc complicades: una infrastructura de formigó i una superestructura de parets fetes d'un entramat metàl·lic sense pilars. El resultat és un edifici que els mateixos autors han definit com a "contenidor", és a dir, funcional i pensat per als objectes i les persones que hi han de treballar. •
El Palau Municipal d'Esports i Centre EsportiuMunicipaldePilota, obra dels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria i de l'arquitecte tècnic Joan Genis va obtenir el Gran premí d'Arquitectura enl'edició 1991 dels premis FAD que van ser atorgats el passat 11 de juny. Pel que fa als premis FAD d'arquitectura per edificis de nova planta, els guanyadors van ser la mateixa obra de Garcés i Sòria i el Parc Cementiri d'Igualada d'Enric Miralles i Carme Pinós. En l'apartat de reformes i rehabilitacions, el premi fou atorgat a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona segons un projected'AntoniPoch i Jordi Molner en la construcció del qual han intervingut els arquitectes tècnics Lluís Arnau i Montse Teixidó. Altres premis dels FAD d'enguany van ser la Casa Rius-Fina, edifici de novaplantad'ús privat, i el Port Olímpic (espais urbans). El guardó en l'apartat d'interiorisme va ser per a la secció L'home i l'aigua, del Museu Comarcal d'Anoia, de Ferreria, Bordas i Soto, que també va obtenir el Gran Premi FAD. En la secció d'interiors efímers varen ser premiats Ramon Pujol i Júlia Garcia Valentín per la presentació de la Col.lecció Barbïe a la Sala Vinçon. El jurat dels FAD 1991 estava integrat per Pep Alemany, president del FAD, Joan Lluís Frigola (premi FAD 1990), Víctor López Cotelo, Miguel Milà, Alícia Núnez, Víctor Rahola, Enric Sarué í Jaume Casademont, secretari del FAD. •
Visita cultural a Montpeller
«fr
Més de cinquanta persones, col.legiats, amics i familiars, van visitar, el 23 i 24 de maig, la ciutat de Montpeller, al sud de França, en la darrera sortida cultural del maig. La importància de la ciutat com a centre de creació urbanística va ser l'interès principal del víaige. Així, l'estada va consistir en una visita al complex "Antigone", projectat per Ricard Bofill i també a l'edifici de serveis "Le Corum", de Claude Vasconi. També es va fer un recorregut pel centre històric de la ciutat: labasílica de NóireDame des Tables, el convent de les Ursulines. la facultat de Medicina i la catedral de Sant Pierre i els Banys Jueus, entre d'altres. • (Foio Joan Pascual)
PREMSA
LEGISLACIÓ Protecció de xarxes de subministrament
Els constructors francesos recorren al marketing EI mercat immobiliari a França s'ha ralentitzat i de forma moltespecial a la regió parisenca on ies vendes han disminuït considerablement. Des del final de la Guerra del Golf molts dels constructors d'edificis que van apostar per una recuperació ràpida de la normalitat se n'han desenganyat. Els estocs s'han engreixat de manera alarmant. El diferencial massa elevat entre els preus del consum i les taxes d'interès, les incerteses econòmiques internacionals i la por a l'atur, la política d'espera que preval en períodes preelectorals ajuden a crear i mantenir aquesta situació. Mentre esperen, els promotors es veuen obligats a vendre, com a primer objectiu, l'estoc acumulat. I com que és poc realista trencar amb els preus, s'utilitzen les armes del marketing. Avui la majoria ofereixen ala clientela un servei de revenda del bé antic: és el cas de Copra, que ha obert una botiga a Pans per despatxar els productes comprats als seus clients al 80% del valor estipulat. El mateix passa a Nouveaux Constructeurs que han optat per operacions de marketing. Mentre que Kaufman, Broad i Breguet han llençat campanyes de marke-
El Palau Sant Jordi mereix un excel·lí il, segons Robert Hughes (Foto: Arxiu)
ting, Marignan ofereix el 30% de les mensualitats de crèdits amb una durada igual o superior als 15 anys. Per la seva banda, Mecker ofereix a tols els compradors una setmana de vacances de Nadal a Califòrnia. Notícias de la Construcción 15 de juny de 1992
A Barcelona sobra disseny segons el crític de "Time" A la Barcelona olímpica li sobra disseny fatu en els seus edificis i carrers. Així opina el crític d'art de la revista nord-americanca "Time", Roben Hughes, recentment guardonat amb
el premi El Brusi de la Olimpíada Cultural pel seu llibre "Barcelona". "L'arquitectura barcelonina actual pateix una sobredosi de disseny mediocre, inútil i lleig", va declararHughes i va afegir que "moltes construccions demostren que l'arquitecte es presta massa atenció a sí mateix sense aportar utilitat i racionalitat a la seva tasca. Aquest tipus d'arquitectura és pura bijuteria; tot és apariència". Per a aquest australià nascut a Sidney, la Barcelona del 92 també té mostres d'arquitectura excel·lent, com ara el Palau Sant Jordi o la planificació urbanística de l'Anella Olímpica de Montjuïc, mentre que l'edifici de l'INEF seria "mediocre i sense interès", i la torre de la Telefònica de Montjuïc, "extremadament lletja". El País 19 de juny de 1992
La durabilitat del formigó ha estat i és encara un tema de plena actualitat i que desvetlla veritables passions. Així ho han demostrat les darreres manifestacions de caire internacional que han tingut lloc arreu del món durant el primer semestre del 1992. A les ciutats d'Estambul, Atenes, Montreal i Madrid, entre d'altres, s'hí han destacat dos grups amb tendències ben diferenciades de mètodes per aconseguir millorar la durabilitat del material actual de construcció per excel·lència en el temps actual. El primer grupel formen bàsicament els fabricants de ciment i formigó preparat que proposen formigons més rics en ciment per tal augmentar la protecció de les armadures metàl·liques. El segon grup proposa millorar les vida útil del formigó gràcies a la participació d'addicions i a l'acció d'ad-
Decret 12011992. de 28 d abril. Publicat al DOGC mim. 1606 del 12 de juny de 1992.
Sortides d'evacuació d'ascensors
BREUS El món del formigó es troba dividit
Fins ara la reglamentació vigent en malèria de distàncies mínimes entre les xarxes de subministraments públics que discorren pel subsòl es troba en el Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions complementàries i en el Reglament de xarxes i connexions de servei de combustibles gasosos. En aquests reglaments s'eslableixen unes distàncies mínimes entre les conduccions elèctriques i les del gas; en el cas que per motius especials no es puguin respectar aquestes distàncies es preveu la possibilitat d'instal.lar unes proteccions especials, però no se n'especifiquen ni els materials ni la seva posada en obra. Aquesta normativa es complementa ara amb un decret de la Generalitat que obliga a instal·lar aquestes proteccions, amb independència de la distància que hi hagi entre els serveis. També es fixen els materials que s'han d'utilitzar i la forma de realització d'aquestes proteccions, tant per a les obres de nova construcció com per a les modificacions de les ja existents.
ditius en la seva composició. El debat és obert. Cal no oblidar, a més a més, els nous elements de tracció que s'aplicaran al formigó armat en el futur basats en armadures no metàl·liques. Fibres plàstiques, fibres de vidre i també vegetals són objecte d'investigació ja molt avançada.
El model alemany de normalització va de baixa Els països de l'Europa Comunitària es plantegen actualment donar un nou enfocament a la pràctica legisladora i normativa en l'àmbit de la indústria. Fins ara es basava fonamentalment en el sistema alemany que definia fins a l'últim detall el producte. L'experiència més recent relativa a la normativa de fabricació en el món de l'automòbil, que s'ha trigat un temps desmesurat en la seva elaboració, ha aconsellat una nova orientació basada més en determinar les prestacions i
especificacions finals a aconseguirque no pas en la definició estricta de cadascuna de les parts.
La construcció ecològica marca la tendència Els temes de la protecció del medi ambient i l'estalvi energètic seran, cada vegadames, els protagonistes en els processos industrials en general i en la construcció en particular. Una de les propostes que s'estudien actualment en els centres mundials de debat inclou la utilització de materials reciclats en la construcció. Aquests poden ser provinents dels productes sobrants de les diverses activitats econòmiques que, d'altra forma, haurien d'abocar-se i emmagatzemar-se en el medi natural. Un altre aspecte important és lautilització de materials no contaminants en l'edificació i el reciclatge d'aquests una vegada la construcció esdevingui obsoleta.
La Instrucció Tècnica Complementària MTF-AEM1 del Reglament d'Aparells d'Elevació i la seva Manutenció estableix que quan en un ascensor existeixi un tram llarg de forat sense porta de pis, s'ha de preveure una possibilitat d'evacuació dels ocupants de la cabina, situada a distància no superior a 11 m. Una resolució de la dir. gral. de PolíticaTecnològi ca estableix ara que en circumstàncies especials s'acceptarà la no instal·lació de les sortides d'evacuació a canvi d'unes mesures de seguretat fixades en aquesta. Resolució del 27 d'abril de 1992 de la direcció general de Política Tecnològica. Publicat al BOE mtm.l!7deil5demaigdel992. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart,on es poden consultar aquestes disposicions. Informació elaborada per Jesús Fcmàndez
JD EMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL DEMANDES REBUDES ENTRE EL EL 6 1 EL 25 DE JUNY
*
*
ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE
*
D E M A N D E S A M B SELECCIÓ DE
HI ESTIGUIN INTERESSATS
CURRÍCULUMS
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col.legí. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14:30 hores.
Vegi's cl significat de la simbologia indicada al costat del número de
Per entrar al procés de selecció, cal estar inscrit a Recerca Activa de Treball o enviar el currículum al Servei, tot indicant la referència de l'anunci i el número de col·legiat corresponent.
Comercial de productes de construcció
Important immobiliària
Enginyeria nacional
Empresa de serveis de
nacional
d'edificació industrial i
col·locació de marbres
sol·licita
comercial
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC PER A GESTIÓ COMERCIAL
per a càlcul de despeses i pressupostos. Es valorarà experiència de dos a ties anys. Jornada oficia]. Contracte laboraL Sou: 3.000.000 brut/any
Desenvoluparà la responsabilitat directa de l'àrea de màr-
TÈCNIC D'OBRES
COORDINADOR D'OBRES per a control de terminis, despeses i qualitat depenent directament del director de projecte. Es valorarà experiència de 2 a 3 anys. Edat: 25-35 anys. Disposat a vjaijar enne 1 i 3 dies/setmana per àmbil nacional. Jornada oficial. Contracte labora] d'un any. Sou: 3J0O.O00 brut/any.
per a amidamenl, control i seguiment d'obres i iracte amb personal. Es valorarà experiència d'un a dos anys. EdaL 26-35 anys. Idioma caialà. O I camel de conduir. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any. Sou: 2.7-3.500.000 bru t/any.
Rtf.: 5.027 • •
Ref.: 5025 *
Ref:
5.028"
queting. S'encarregarà alhora, de la venda de producte alemany d'empresa àmpliament
reconeguda en l'àmbit
europeu. Cal que estigui disposat a viatjar periòdicament per tota
Important promotora-
Ajuntament de Cervera
constructora de
(Segarra)
Plegamans
TÈCNIC MUNICIPAL
ARQUITECTE TÈCNIC/
per a control d'obres municipals, disciplini urbanística, propostes de planejament ï gestió j tramitació de llicencies.
per a direccions d'obres municipals i inspecció d'obres oficials i privades. Es
Barcelona CAP D'OBRA
l'àrea del territori espanyol. Es demana experiència en execució d'obres i
es precisa
per dirigir, organitzar i controlar obres d'edificació a Barcelona ciutat. Cal e v
també, l'idioma anglès. sïmilir. Edat: 25-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit.
Ref: 5.026*
Ref.: 5.029*
PETITS DESPATX A TOSSA DE MAR (Gironès) OPORTUNITAT
(no imprescindible). Edat de 25 a 35 anys. Dediçaci ó: m ilja jornada amb flexi bililat d'horari. Contracte laboral indefinit. Sou: 1.800.000 brut/any negociable.
Ajuntament de Palau de
APARELLADOR
l'Administració local. Jornada oficial. Contracte d'un any prorrogable.
Ref.: 5.031 •
Ref: 5.030 •
ANUNCIS
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD.
Local de 60 m2 en venda. Es tracta d'una planta baixa equipada
Pcrspcctivcscòniqucs.axonomètri-
telèfon, aigua i llum. Pol convenir-se fàcilment en local comercial, tenda, magatzem o donar-li alires usos. Està molt ben comunicat. S'ofereixen facilitats. Direcle del propietari.
Coloracíó i il·lustració de plantes i Tècn i ques d'aquarel. 1 a. acrògraf,roïuladors i llàpïssos color. Fèlix Conde, arquitecte Telèfon: 408 43 36
Telèfon; 93/ 284 78 05
tècnic
AUTOCAD "PIRATA"
PETITA PLANTA INDUSTRIAL
uornicili propi» com des d e 1 cm* presa. Aporta la realització de cursos de CAD.
Ara, i fins al 31 de juliol, teniu lagran o pon unitat d'adquirir l'Autocad original a la meitat de preu: 299.500 pessetes. Els inleressais poden coninctar amb el telèfon indicat durant Ics 24 hores del dia.
S'ofereix espai cèntric i ben comunicat (Zona Hospital Clínic), a preus molt econòmics. Es tracta d'una petita planta industrial. idcaJ per a estudi d'arquitecte, aparellador o enginyer. Existeix la possibilitat de que sigui compartida.
Marcial Telèfon: 308 88 36
Xavier Castelttem Telèfon: 660 35 62
Telèfon: 21147 49
S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionals amb la
Taller Topogràfïc-2 Joan Costa Carrer Bailèn. 95
Guillermina Aragonès
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ
Es realitzen també, treballs de replanteigs, anivellacions, cubícacions. i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
actualment per a despatx, amb mobiliari complet, aire condicionat,
Telèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
PERSPECTIVES D'INTERIORS 1 FAÇANES
«SERVI £1 SBU ESPAI A PETITS ANUNCIS Només cal una trucada telefònica.
S'ofereix la realització de perspectives dlnleriors orientades a la construcció i decoració, a preus moll econòmics, (des de 2.000 pessetes). Es fan plànols de tinta.
Gemma Nicolau Telifon:2319046í3301l72
Preu: COL·LEGIATS: 1.000 PESSETES ESTUDIANTS: 1.000 PESSETES EST.ALTRES: 3.000
PESSETES
ALTRES
PESSETES
: 5.000
Informació: Elisenda Pucurull Telèfon: 209.82.99. de dilluns a divcndiES.de 12 a 20 hores.
APARELLAGRAMA
Per Olissip
El dissenyador d'aquesi habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom i el lloc de naixement d'un enginyer, urbanista i políticcatalà (1815-1876) que fou protagonista de la transformació urbana de la Barcelona del segle XIX. Per aconseguir-ho caldrà resoldre primer els enigmes del bany, dels dormitoris A i B i del menjador lal com indiquen les instruccions. Les lletres que restin encerclades dins d'aquestes cambres són les que compondran el nom de la localitat que busquem. Només caldrà ordenar-les i situar-les al dormitori C, on reposaran fins que descobrim el nom i el cognom de l'enginyer en qüestió. Finalment, els mots encreuats ens permetran esbrinar l'enginyer, també amb les lletres encerclades. Tan bon punt ho haguem descobert, ja només cal esperar l'aparellagrama del proper mes.
PRO
IN SUC
Q
_ só Q TOS „ O SOR
HORITZONTALS: l.Si ho fa malament, farà que plogui. 2.Esrranyes. 3.Anyell. Varietat lingüística parlada a la vall d'Inn (Suïssa). 4.Mai. Planta que simbolitza el color vermell. S.Llevem el pèl. S'ha trencat un tros del rem. 6-Euskadi. Constitueixi. 7.De nena te la fan, de noieta no deixes que te la facin í de dona no te la fas gairebé mai. Catalunya. 8. Partícula confirmadora. Entonació. 9.Locucíó llatina que significa "per això". lO.Qui ho és, viu com el que és. Consonant tossuda. ll.Cert nervi de la cama. 12.Míg miler. La dona de l'oncle del meu germà. VERTICALS: l.Local de begudes i espectacles. 2.Punxó d'acer dels sabaters. Capgirat, navalla afaitadora. Matricula alemanya. 3.Terme negatiu que enllaça preposicions. Estels de llum molt variable. 4.Es forma en la llet molt calenta.El mocador més rodó- Foral o fissura del cos.S.Siluat prop de l'anus. Passo sense fregar. Finalitat. 6-Repetim. Beina tubular a la base del pecíol. 7.Punt de la terra on no hi ha mai terratrèmols.
Solucions de l·úpareltagramaanltriorO/ïcUPicapedrcr.Eina; Escoda. Eísmolsencreuats:IIORITZONTALS: 1 Atrevíi2.PaulÍna3.Aae.Os4JtÀmbit5.Ep.Erta6.Liana.D7±ec<itraS.TiaA.9.Oll JOSaSe 11 £rersI2Sènïa VERTICALS: IAparetl2Tac.Pietoses3Jtu{aAcUari4£lcmental£n5yi.Brau.Ebn6JnoirA^^ /DORMITORI A: Sec /DORMITORI B: Ptnia-lnccn-Nedar-Trago-Atroç. Sobro: Ferro, S'encercla la D /MENJADOR: Motlte-Xerrac-Canyís-Ninxol. Resta la A.
EL SEU DINER A L A VISTA A M B TOT a L'INTER ÉS
k_ SERVEIS FINANCERS /
/ / &\
/ *£$ i Arquitectes Tècnics de Barcelona
m
•
-J DOSSIER
Els fons: una forma moderna, rendible i segura d'invertir Els fons d'inversió han demostrat ser la fórmula financera que permet millor beneficiar-se de la força de les grans inversions. En aquesta Unia es troben el Compte Col·legi i el Fons Col·legi que tenen ja la plena confiança de molts col·legiats El professional ha d'incorporar cada vegada més a la seva activitat un concepte empresarial d'actuació, el que comporta, entre d'altres, un component financer i un component fiscal. Els ingressos han de tenir un tractament adequat i han de proporcionar la màxima rendibilitat i disponibilitat. Les necessitats financeres tant d'inversió com de despesa, ja sigui professional i, també, personal o familiar, s'han de preveure. També cal pensar en l'estalvi, ja sigui per al futur o per a un projecte de vida important. En definitiva, la tresoreria ha d'estar a punt i rendir al màxim, i per això no es pot tractar la qüestió únicament amb un simple compte corrent. La fiscaütat ha passat a ser quelcom de consubstancial a la persona i, més, al professional o al 'empresari. Planificar i preveure la fiscalitat permet reduir el seu impacte sobre els guanys i, com a conseqüència, això ens produeix més guanys. Resoldre bé els temes financers i fiscals fa augmenlarels nostres guanys. Resoldre'ls malament, els fa disminuir. En qualsevol cas, per tant, no són uns elements neutres. La "vedette" del mercat financer Per les seves qualitats de liquidesa, seguretat i rendibilitat els fons d'inversió s'han convertit en la "vedette" del mercat financerper als petits i mitjans inversors. A aquestes característiques positives, els fons d'inversió hi sumen un bon atractiu fiscal, el qual encara ha millorat més a partir de I'l de gener de 1992. El sector bancari tradicional s'ha decidit apromocíonar a partir d'ara el que a Europa ja fa temps que existeix, encara que ho promou amb certes reticències ja que n'obté uns beneficis menors que no pas amb d'altres productes. En el seu moment, la guerra dels denominats super-comptes, amb uns recursos elevats destinats a publicitat van eclipsar un producte financer que ha acabat sent l'estrella del mercat quant a inversió i rendibilitat. La confusió que generava la informació sobre els super-comptes, amb trams de rendiments diferenciats, cobraments de càrrecs en alguns casos, diferències de rendibilitat per a una mateixa quantitat de diner, juntament amb la possibilitat que el banc modifiqués en qualsevol moment la remuneració establerta van portar a una desconfiança generalitzada cap aquest sistema. Progressivament s'ha anat imposant la fórmula dels fons que en els darrers mesos han acumulat un patrimoni global que ja comença a semblar-se als dels països comunitaris.
Els fons permeten disposar de! diner en qualsevol moment
administra una societat gestoraprofessional que els inverteix en una cartera de valors dipositats en una entitat financera. Aquest sistema de societat gestora i dipositària i un control molt rigorós per part del Banc d'Espanya són la garantia de la seguretat. La rendibilitat dels fons es publica diàriament a la premsa i, d'altra banda, els fons han d'informar trimestralment als seus partícips de la composició de la cartera i de qualsevol altra dada d'interès. Els fons s'ordenen per 'famílies' segons la destinació de la inversió: fons de renda variable, fons mixtos, fons de renda fixa, fons en actius del mercat monetari o fons de diner.
Els fons d'inversió han demostrat ser la fórmula financera que millor permet beneficiar-se de la força i l'operativitat de les grans inversions. Perquè el diner d'una sola persona s'ajunta amb el de nombrosos estalviadors formant, lots plegats, un fons comú. En els fons no hi ha discriminació entre estalviadors grans i petits, com passava amb els supercomptes- Aquí tots reben la mateixa rendibilitat des de la primera pesseta, siguin molt rics o molt pobres. Els fons d'inversió són patrimonis pertanyents a una pluralitat d'inversors, els drets de propietat dels quals es representen mitjançant participacions. Els
Els fons permeten invertir el seu capital i veure'l créixer ràpidament, perquè són acumulatius. Els fons també tenen liquidesa absoluta: Es pot disposar del diner en qualsevol moment. Des del passat I de gener.l'impost sobre beneficis dels fons ha baixat del 13% a l'l%, cosa que ha provocat un augment immediat de la rendibilitat final de prop d'un 1,5%. L'altreelementdecisiuésqueeldïnerd'unfonsno paga impostos si no es treu i tampoc no es fa cap retenció sobre els guanys. Així, amb un estalvi estable, els avantatges fiscals fan que la rendibilitat final de la inversió sigui molt superior a la nominal obtinguda al termini d'un determinat període de temps.
EVOLUCIÓ GLOBAL DELS FONS D'INVERSIÓ A ESPANYA
VOLUM DELS FONS D'INVERSIÓ A EUROPA CORRESPONENT A L'ANY 1991
Bilions de pessetes
Bilions de pessetes
Què són els fons d'inversió?
35 2,8
1
1,4
12
1.1
LL
3
m
2,8
Els fons són un instmmeni idoni d'estalvi. A mesura que el partícip té unaescaia im positiva més alta, la rendibilitat financero-fiscal del producte s'incrementa. Som, docs, davant d'un sisiema ideal per a construir esialvi i patrimoni per al futur sense pagar impostos.
Vostèingressa diners i compra participacions quees representen verticalment
Quin és el millor tipus de fons? Aportació inicial al Fons
Un professional en actiu necessita com a mínim treballar amb dos tipus de fons: - un fons de diner - un fons d'estalvi EI fons de diner dóna operativitat i rendibilitat a la tresoreria. En realitat treballa com a segon compte corrent. Un compte corrent per atendre pagaments importants, extraordinaris o no previstos. Un compte que disposa de talonari de xecs, que té una remuneració constant de tot el capital disposat i que permet operar a crèdit amb el Col·legi. El fons d'estalvi és un fons d'inversió mobiliària en renda fixa que actua com un instrument de qualsevol programa personal d'estalvi: compra d'habitatge, inversió professional o adquisició de cotxe, despeses dels fills, previsió d'obres o millores, jubilació, etc.
Vostè té el mateix nombrede participacions augmentades amb els interessos
Valor de les seves participacions augmentades amb els interessos
El Fons li torna part de les participacions méselsinteressos que han acumulat
Fiscalment és interessant? El professional cada vegada està més sensibilitzat pel tema fiscal. El tractament fiscal és una dada d'importància i cada vegada més es va imposant el concepte de rendibilitat financero-fiscal. Els fons d'inversió ofereixen un dels tractaments fiscals més favorables per a l'estalviador.
Els fons acumulen dia a dia els beneficis obtinguts incrementant el valor de la participació: són fons d'acumulació i la seva fiscalitat es caracteritza pel fet que: - mentre que no retiri alguna quantitat no paga a Hisenda pels beneficis que obtingui del Fons.
54.545 interessos
resta d'interessos 45.455
i
Vostè solament paga impostosdeles 54.545 pessetes.Alapràctica, manté la meitat de la inversió, ha recuperat l'altra meitat i ha obtingut 100.000 pessetes méspagantsolameni per 54.545
Reintegrament 600 000
resta participacions 454.545
- quan retiri diner no hi ha retenció pels interessos generals. - quan retiri diner, solament tributarà per la part que es considera benefici del capital que retira. - els rendiments tenen la consideració d'increments de patrimoni. - si l'import retirat durani l'any no supera les 500.000 pessetes, no ha de declarar res. - tampoc no cal declarar quan es retirin diners com a conseqüència de defunció del titular. - els increments de patrimoni no s'inclouen en la base imposable regular i no afecten al càlcul del tipus mig de gravamen. - els increments de patrimoni generats en més de dos anys es redueixen en un 7,14% per cada any de permanència que excedeixi de dos. - els increments de patrimoni que es generin en més de 15 anys estaran totalment alliberats de declaració.
Compte Col·legi i Fons Col·legi Fa més de tres anys, el Col·legi va posar adisposició del nostre col·lectiu i del seu entom familiar i professional un fons de diner i un fons d'estalvi, amb els noms de Compte Col·legi i Fons Col·legi. El Col·legi va tenir la iniciativa i els col·legiats han fet bé de confiar-hi, perquè avui la gran banca ens està donant la raó. Els fons col·legials formen part de dos grans fons d'inversió: Foncuenta (Fons de diner) i P. i G. Crecimiento (fons de renda fixa). Cada un d'ells mou uns deu míl milions de pessetes. Més de 500 col·legiats són partícips d'aquests fons amb unes aportacions globals de més de 1.200 milions de pessetes. La rendibilitat dels fons col·legials van ser superiors el 1991 al 12% nei, xifra ala qual cal afegiria rendibilitat financero-fical, que pot haver incrementat segons els casos el rendiment en varis punts.
Al marge de les avantatges pròpies dels fons i de la garantia i seriositat dels dos esmentats, el Col·legi va incorporar altres avantatges i va obtenir la supressió de les comissions tant d'entrada com de sortida, que poden ser en ocasions paranys poc coneguts en el moment d'optar per un o altre fons.
RENDIMENTS Foncuenta
P&G
1991
12,53
12,93
Primer semestre 1992 acumulat
4,87
4,67
Any
P u b l i c i t a t
Constructa: El programa per pressupostar, certificar i controlar econòmicament les obres Amb una llarga presència en el mercat, Constructa és el programa que no només permet pressupostar, fer els amidaments i certificar de forma ràpida i còmoda sinó que a més permet controlar les obres des del punt de vista econòmic. Tant abans de començar l'obra com en ei transcurs d'aquesta, Constructa ens ajuda a tenir el cost sota control. Normalment l'obra té tres fases molt diferents que podríem fer correspondre a les tres fases clàssiques d'una novel·la: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament el representa la fase de projecte i adjudicació. Durant aquesta fase tothom està de bon humor. L'arquitecte està content d'haver trobat un client, el client està content amb el projecte i el contractista està content de què li hagin adjudicat l'obra. Potser els amidaments del projecte no són tot el perfectes que es podria desitjar, algunes ambigüitats dels plànols donen una mica de mala espina i de vegades l'estudi geològic no és gaire rigorós, però la natura humana tendeix a l'optimisme i el solar està allà tot esperant els nostres personatges. En la íase de fer el pressupost i adjudicació (plantejament), Constructa pot ajudar decisivament gràcies a les seves utilitats d'elaboració de pressu^ postos i manteniment de bases de preus. Amb Constructa s'elaboren dos pressupostos a la vegada. Un és el pressupost d'oferta i un altre és el pressupost de cost que elabora l'empresa constructora per íer l'oferta amb garanties. Amb Constructa és possible distingir radicalment entre el que li ofertem al client final i el que creiem que ens ha de costar a nosaltres. Si és una obra que no la veiem gens clara podem arribar a l'extrem de valorar els materials més importants al preu real que hem tancat amb els proveïdors. Constructa ens dóna les quantitats totals de cada material (és important revisar abans els amidaments de l'arquitecte) fins i tot amb la càrrega setmanal si hem fet un planning d'obra.
Adaptable a qualsevol circumstància Pel que fa a gestió de'bases de preus, Constructa disposa d'un sistema de recerca de les partides sense conèixer el codi, permet modificar la descripció per adaptar-nos a la literatura de l'arquitecte de forma diferent per cada pressupost, permet escollir entre utilitzar les partides de la base o crear-ne de noves. Totes aquestes prestacions són fruit de les demandes dels nostres clients que. durant molts anys han estat ajudant-nos a què Constructa pugui fer compatible el grau imprescindible d'idealització que requereixi la informàtica i una adaptació total a la infinitat d'excepcions que es donen a l'hora de fer pressupostos. Naturalment, Constructa permet utilitzar totes les bases de preus estàndards de l'Estat espanyol. Existeix en l'actualitat un fort debat teòric de fons sobre la forma idònia d'organitzar les partides d'una base de preus. Aquest debat està assolint uns nivells molt alts d'abstracció i s'arriba a afirmar que una base de preus és el mateix que un pressupost
0 que la divisió pressupost-capítol-subcapítol-partida-amidament és obsoleta i hem d'anar a una estructura multinivell variable per cada projecte. També el tamany òptim de les bases de preus actuals s'està posant en dubte. Dos milions de partides d'obra Vector 3 participa amb entusiasme en aquest debat. La nostra opinió és que l'emmagatzament de "partides tipus" {base de preus) per la seva utilització en pressupostos futurs és quelcom radicalment diferent de la composició d'un pressupost concret on fes "partides tipus" són la primera matèria que ha de ser elaborada i treballada per adaptar-se al cas real. Sabent les dificultats que surten durant la certificació d'una obra que només conté capítols, subcapítols i partides fa feredat pensar en el caos que provocaria haver de certificar sobre una estructura lliure d'arbre multinivell. També creiem que el número òptim de "partides tipus" que una empresa ha de tenir conceptualitzades és molt més petit (entre 300
menys no perdre'n. Per motius que no vénen al cas moltes vegades és difícil que s'acompleixin totes tres coses alhora.
1 5.000) que les xifres que en el camp teòric s'estan movent (més de 100.000). Intentar crear una base Un suport a l'arquitecte tècnic de preus de 100.000 partides és una tasca de titans però posar un rendiment de material i mà d'obra En aquesta fase, que seria el nus en la nostra correcte i uns preus actualitzats a aquestes 100.000 metàfora, Constructa ajuda de dues maneres a partides excedeix les possibilitats de qualsevol em- l'arquitecte tècnic. En primer lloc, li permet certificar presa. deforma ràpida i flexible. En segon lloc, en introduir La clau d'enigma és que amb 1.000 "partides els informes d'obra i factures (o albarans) obté els tipus" és possible composar el 95% de partides del costos setmanals o mensuals i una projecció de 95% de pressupostos, creant la resta de partides com acabarà l'obra si segueix com fins aquell cada vegada. Si el que intentem és tenir en me- moment. Per exemple, en quina mesura afectarà al mòria "totes" les partides possibles, que eventual- cost final un increment del 7% en el preu del ment puguin sortir en un pressupost futur, ens formigó?, quin cost tindrà l'obra al final si la desviatrobarem que l'expressió 'Iotes les partides possi- ció d'amidaments actual es confirma?, és acceptables" es refereix a un conjunt infinit. De tota manera ble econòmicament un canvi determinat de mateConstructa permet mantenir bases de preus multi- rial?, etc. D'aquesta forma durant les visites d'obra nivell i els seus fitxers admeten 2.000.000 de par- l'arquitecte tècnic sap en què pot cedir i en què no. tides per base de preus perquè no volem que les Com es sol dir "cada empresa és diferent i cada nostres opinions com a tècnics obliguin a ningú a obra és un món." auto-limiíar-se. En un pla més operatiu però igualment debatut actualment, Constructa disposa dels formats estàndards FIE i FIEBDC per intercanvi de pressupostos i certificacions sobre disquet, entre empreses i professionals que disposin de programes de diferents marques, sense haver de tomarlos a copiar a mà. Amb Constructa, l'arquitecte tècnic pot presentarse al començament d'obra amb el seu pressupost de cost. Aquí comença la clàssica lluita a tres bandes entre l'arquitecte que desitja que l'obra es faci tal com la va projectar, el client que desitja que s'acabi en la data i amb el preu que se li va dir i el contractista que espera guanyar-hi diners o al-
El que totes les obres i totes les empreses tenen en comú és que si no portem les obres sota control econòmic, és a dir, si deixem de considerar el cost com el paràmetre principal, el desenllaç pot ser bastant dolorós. Amb els seus diferents models segons les necessitats de l'usuari, Constructa és el programa que ens ajuda a buscar un desenllaç feliç des que preparem el primer pressupost fins que entreguem l'obra. • Roman Ceano
Director general de VECTOR 3 Còrsega, 302 08008 Barcelona Telèfon 218 39 06
M
F
O
R
M
A
P u b l i c i t a t
La reparació de Valuminosi L'evident degradació que ha sofert el parc d'habitatges al nostre país en els darrers anys ha commocionat l'opinió pública i encara més els usuaris. No és possible, davant la gravetat del problema, deixar de demanar-se quines han estat les causes que ens ha dut a aquesta situació i quines solucions podem donar al problema. Pel que Ta al cas concret de l'aluminosi tothom sap fíns a quin punt aquest problema és fill de la utilització inadequada del ciment aluminós. No és tan fàcil, en canvi, reconeixeria importància deia pocao nul.la conservació aplicada fins ara a aquests edificis com a causa principal de la seva degradació. Cointecs és una empresa amb llarga experiència en el camp de la conservació i rehabilitació. Integrada per professionals amb àmplia i diversificada preparació tècnica, ha estat capaç de desenvolupar un ventall de solucions concretes per a un problema que es presenta en molt diversos graus de complexitat i dimensió. La diferència respecte a d'altres solucions en el mercat no rau tant en la forma com en els procediments per executar-les. Cointecs ha desenvolupat i patentat diversos estris i màquines capaços de buidar una bigueia, de plegar i soldar les xapes del gruix adequat, de disposar els nous recolzaments en una paret, de curar i reforçar una bigueta deteriorada, etc. Aquesta tecnologia estalvia temps i molèsties als veïns i permet aplicar solucions com és ara el buidat d'un element de formigó i la inserció en el forat d'un nou element resistent de ferro, sense necessitat d'abaixar sostres i amb molt poques molèsties per a l'usuari. També es disposa de perfils que van disposats per sota dels existents, els quals porten els encaixos
necessaris per rebre un cel-ras i solucionen el problema del recolzamentde manera senzilla. Quan el forjat ho permet, es poden disposar mitges bigues de xapa a cada cantó de les existents, les quals les substitueixen en la seva funció resistent. Tot això amb un mínim de temps d'aplicació, í amb molt poc renou, i dut a terme per un equip d'obra especialment format en aquestes tècniques. Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos a Cointecs. •
Cointecs El Marroc, 93 08020 Barcelona Telèfon: 308 83 85 Fax:307 90 41
PROTECCION INTEGRAL PARA EDIFICIOS, MONUMENTOS Y OBRA PUBLICA PROCESO PROTEC-STONE
El proceso PROTEC-STONE, fue el primer sistema en Europa y el mas experimentado y eficaz, para la protección permanente de todo tipo de constmcción írenle a las agresiones de: pintadas. graffilis. pegado de carteles. suciedad ambiental y polución, lluvia àcida, carbonaiación del hormigón, etc. Las pintadas se eliminan fàcilmente, lavàndolas con PROTEC-STONE Solvent. EFECTIVIDAD PERMANENTE Mas de 15 anos de experiència con total efectividad sin rastro de suciedad, aún produciédose reiteración en las pintadas.
Es exclusivo de:
o
Industrial Química parrot, sa
TRANSPIRABLE E INALTERABLE Prolege todo tipo de materiales.
Bolívia. 338 (esquina Puigcerdà) 08059 BARCELONA Telefono: (93) 307 16 00 Teletax: (93) 307 42 28
SOLICITE MAS INFORMACION DESCONFIE DE IMITACIONES
INNUMERABLES REFERENCIAS AVALAN ESTE PROCESO
MAS DE 50 AMOS DE INVESTIGACIOH Y SERVICIO
ENTREVISTA
Joan Ramon Rosell
L·
"La preocupació pel medi ambientarriba al sector' Joan Ramon Rosell, cap del Sen'ei Qualitat del Col·legi, professor de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i director del laboratori de materials de la UPC, és un arquitecte tècnic que s'ha especialitzat en el coneixement dels materials de construcció. Del 18 al 22 de maig, Rosell, vaassistir alCongrés Mundial de l'Edificació 1992, CIB92, celebrat a Montreal, a la regió canadenca de Quebec. Aquesta veritable cimera mundial del sector es fa cada tres any en un país diferent sota l'organització del Consell Internacional de la Construcció per a la Recerca, l'Estudi i la Documentació. La trobada de diversos centenars de tècnics és una ocasió excel·lent per conèixer quin és l'estat del sector a nivell mundial i, especialment, per saber cap a on va la construcció i quines són les tendències que marcaran el futur. Folo: Chopo —iQuina és la importància del CIB i de les reunions i congressos internacionals que organitza? —L'estructura del CIB eslà formada per persones individuals, institucions, universitats i empreses que es divideixen en grups de treball. Aquests intercanvien experiències i informació de tot tipus i també generen projectes comuns que cada Estat aprofita i adopta com vol. Els grups tenen un funcionament independent amb un president, un secretari i una comissió que es reuneix una vegada a l'any en un país diferent. En els congressos triennals es concentren tots els treballs i es pot veure el que fan elsaltres. A Montreal hi han acudit els millors especialistes del món, la gent que amb els seus trebaUs assenyalen per on anirà el sector en el futur. Malgrat laimportàncíadel congrés la presència tant catalana com de la resta d'Espanya no va ser molt nombrosa: en total érem set i només un de nosaltres, Carlos Gorozarri, d'Agroman, va presentar una ponència. —La qualitat va ser Peix entorn del qual va girar el darrer congrés celebrat a París el 1989. Quins han estat els temes que han centrat l'activitat dels delegats a Montreal? —El CIB-92 s'ha dividit en cinc apartats: Nous materials i sistemes; rehabilitació i restauració; entorn; globalització; i informàtica i robòtica. Els assistents, a través de múltiples reunions simultànies que feien impossible un seguiment global dels treballs, tocaven els apartats des de tres angles diferents: la recerca, la transferència de tecnologia i comunicació i les aplicacions. —El lemari com es veu és gran i s'ha tractat de forma múltiple. Però, quin ha estat el tema estrella de la trobada? —Sense dubte, el tema estelar d'aquesta edició ha eslat l'entorn, la protecció del medi ambient, la necessitat de construir sense contaminar. I si tenim en compte que els congressos del CIB marquen la tendència en el sector, la "moda" de Ics pròximes
temporades, cal pensar que el futur passarà efectivament per una construcció dels edificis més respectuosa amb el medi. Aquest serà molt probablement el camí a seguir, igual com ara tothom parla de qualitat després de què al congrés de París del 89 es tractés el tema. —A quins aspectes de l'entorn han prestat especial atenció els tècnics reunits a Canadà? —La preocupació peraquestaqüestiós'ha manifestat en quatre punts principals. Primer, aconseguir productes que en la seva fabricació no generin altres elements nocius, evitant així la contaminació exterior. Segon, que el sector absorbeixi, i per tant
j L·ÍÜ construcció ha
d'estar en contínua evolució, absolutament al dia" recicli, materials que són residus d'aJtres processos industrials. És el cas, per exemple, de les cendres de les centrals tèrmiques que s'usen com additius al formigó, o dels pinyols d'oliva de les fàbriques d'oli i del plàstic dels cables elèctrics vells que s'utilitzen en la producció de revestiments. Tercer, evitarqueelspropis materials deconstrucciósíguin perjudicials, en qualsevol sentit, per als futurs usuarisdels immobles. Iquart,reduirel consum d'energia mitjançant tècniques constructives adequades acada tipus d'habitatge, i fer-ho per motius ecològics i no només buscant un estalvi econòmic. La consigna ara és 'no contaminar' i damunt fer servir les deixalles dels altres. —Quant a rehabilitació i restauració, quines aportacions s'han fet al congrés? —Aquest és un àmbit dominat absolutament pels italians, pels tècnics de les universitats que realitzen
una recerca molt avançada gràcies a què el seu immens, irrepetible i secular patrimoni els porta sempre a plantejar-se la feina sense pensar en el cost. Mai consideren, òbviament, la possibilitat d'enderrocar una construcció històrico-artística en mal estat. En l'altre extrem estan els nord-americans que, com comentava un tècnic, qualifiquen ja a Disneylandia de patrimoni històric i només té mig segle d'antiguitat, i que, per tant, apliquen a la rehabilitació una concepció i una tecnologia del tol diferents a l'europea. —Com afectarà a la construcció del futur la creixent interdependència econòmica internacional? —A Montreal s'ha constatat l'existència d'un ràpid procés de globalització i mundial ització de l'economia, accelerat per la introducció del mercat als països de l'Est. Cada vegada més s'estan imposant unes tecnologies i uns materials uniformes, concebuts i desenvolupats en països llunyans i distribuïts per un nombre molt reduït d'empreses multinacionals. Avui ja és freqüent que un 'consulting' americà vingui a treballar en una obra que s'alça a Barcelona, cosa excepcional fa ben pocs anys. —Aquesta tendència, <*,no topa amb un sector que a Catalunya i Espanya encara funciona amb una estructura poc industrial i molt tradicional? —El que resumeix la situació actual del sector és que la construcció ha d'estar en contínua evolució, absolutament al dia. Ja no val mantenir determinats sistemes de treball perquè 'sempre s'ha fet així'. En el món d'avui la informació viatja molt ràpidament i els materials es venen també arreu amb unes característiques estàndard. Aquesta gran fluïdesa obliga, i obligarà més en el futur, a uns canvis profunds. •
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
Av. Roma 13 08290 CERDANYOLA DEL VALLÉS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 Fax: 93/580 25 18
C/Poblet 58-66 08110STA. MARIA MONTCADA (Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
'
1M
C/Central Nau 4 a Pol. Industnal.Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
UVBORATORIO ACREOiTADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS» «AP», «SE», «ST», «SV». M
1