FORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor.5 08021
BARCELONA
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
El Govern, decidit a implantar la lliure competència
SUMARI Agenda/Informació (Pàg. 2) El Govern aprova els nous títols universitaris g. 3) Enquesta (Pàg. 3)
Enllestit el Manual Elpropòsit de liberalitzar l'exercici professional es dirigeix únicament als aspectes econòmics d'Ús i Manteniment i manté l'ordenament bàsic vigent avui sobre titulació i col.legiació. El Tribunal de Defensa de la Competència ha elaborat i ha tramès al ministeri d'Economia un informe sobre l'exercici lliure de les professions que inclou una proposta per adequar la normativa sobre les professions col·legiades al règim de lliure competència. Per això ha recomanat la modificació de la Llei de Col·legis de 1974. Pel que fa al nostre Col·legi, l'únic que ens afectaria directament seria la supressió de les tarifes i la llibertat de publicitat. L'informe dóna com a vàlides les bases sobre les quals es sustenten les professions col·legiades a Espanya, que bàsicament són: necessitat d'una titulació, protecció legal d'aquesta, col.legiació obligatòria i existència d'un cof.legi únic en un determinat àmbit territorial. Un primer aspecte de l'informe és la supressió de condicions restrictives de caràcter territorial en l'exercici professional. En el nostre cas, és la supressió definitiva de la figura del col·laborador resident que encara apliquen la majoria de
col·legis d'Espanya. Un segon aspecte és el de la publicitat del professional. El model liberal rebutjava aquest tema perquè considerava que els seus serveis no eren objecte de mercat. La proposta del Tribunal incideix sobre la necessitat de legalitzar d'una manera àmplia les societats de professionals i els despatxos col·lectius sense limitació, encara que es mantinguin identificades les responsabilitats. El visat com a element clau en interès del professional i per a l'ordenació de la professió es mantindria segons la
proposta, amb la possibilitat d'introduir aquells elements que signifiquin una garantia i una distinció de qualitat en la intervenció del professional. El codi deontològic hauria de passar a ser també un instrument que ajudí a donar una imatge de qualitat i de servei, amb un sentit de protecció contra intervencions irregulars. Pel que fa al nostre col·legi, en realitat, l'únic que ens afectaria directament seria la supressió de les tarifes i la llibertat de publicitat. Malgrat que la línia seguida per l'informe sembla positiva, caldrà anar amb molla cura en l'aplicació de mesures que poden generar situacions contràries a la finalitat que es persegueix i que acabin perjudicant el propi usuari i la qualitat del servei professional. •
(Pàg. 4)
Un àudio-visual del Col·legi, premiat a Algèria (Pàg. 5) Assessoria/Bústia/Llibres (Pàg. 6) Demandes/Anuncis (Pàg. 7) La parla (Pàg. 8) Cendres volants, escòries i putzolanes en el formigó PER ENRIC VÀZQUEZ (Pàg. 9) Informe sobre el lliure exercici de les professions (Pàgs. 10,11 i suplement especial)
(Pàgs. 10, 11 i suplement especial)
"Els formigons amb cendres poden ser molt bons"
Suport informàtic per al control de qualitat
"La qualitat dels formigons amb un all contingut de cendres, tol i que depèn del tipus de cendra emprat, pot arribar a ser molt bona". Enric Vdzquez, director del departament d'Enginyeria de la Construcció de la UPC, explica en un article a L'INFORMATIUquinaésractualitat mundial sobre el lema de les addicions en el formigó. Vàzquez va participar a la IV Conferència Canmet/ Aci sobre cendres volants, microsílice. escòries i puizolanes en ei formigó, celebrada a Istambul al maig. •
El Col.legi està preparant un programa d'ordinador perquè el professional pugui desenvolupar el programa de control de qualitat amb suport informàtic. Aquesta tascaes duu a terme conjuntament amb el Col·legi d'Arquilectes mitjançant un conveni de col·laboració. El mateix programa és utilitzat pel projectista que hi inclou les especificacions requerides i el tipus de control i també pel tècnic que prepara i desenvolupa el programa de control corresponent. El programa podria estar disponible ala tardor d'enguany. •
(Pàg. 9)
A
"PORTRAITS" A L'ANAR I TORNAR
G E N DA
CURSOS DE POSTGRAU DE LA UPC
• Màsíer de Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic. Dirigit a arquitectes i arquitectes tècnics. Organitza el dept. d'Organització d'empreses. Horari: Dilluns de 16 a 21 h. Dissabtes de 10 a 14 h. • Màster en l'edificació, tecnologies per el càlcul, execució i control en l'edificació. Dirigit a arquitectes, engiVALLÈS OCCIDENTAL nyers i arquitects tècnics. Horari: Dimarts i dijous de Exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de 19a22h. • Programa de Postgrau formigó." El cas del ciment aluminós. de tècniques actuals del La mostra de les solucions càlcul estructural. de reparació de les estructu- Dirigit a arquitectes, engires afectades per l'aluminosi, nyers i arquitectes tècnics. es presentarà, del dijous 24 Horari: Dimarts i dijous de de setembre, al dijous 24 I 9 a 2 2 h . • Programa de postgrau d'octubre. Horari: Dimarts i dijous de 9 de construcció a a 13 i de 18 a 21 hores. Di- l'edificació. lluns, dimecres i divendres, Dirigit a arquitectes, enginyers i arquitectes tècnics. de 18 a 21 hores. Informació: Delegació del Horari: Dilluns i dimecres de 19 a 22 h. Vallès Occidental. "Portratts" una instaLlació-acció-computer painting de Jaume Xifra, a l'espai "Anar i Tornar". Restarà oberta fins al 15 de seiembre. Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 21 hores. Sala d'exposicions. Planta baíxa.
INFORMACIÓ • Curs de gerència de riscos. Curs de tecnologia, peritació i reconstrucció d'accidents. Dirigitaexperts enels camps de la valoració i de l'assegurança. Organitza el dept. d'Organització d'empreses. Horari: Dilluns i dimecres de 18,30 a 22 hores. • Màster en valoració de béns i taxació de danys. Màster en assegurances. Per a enginyers, arquitectes, i arquitectes tècnics. Organitza el dept. d'Organització d'empreses. Horari: Dilluns i dimecres de 18,30 a 22 h. • Direcció i organització d'empreses de construcció. Per a enginyers, arquitectes, advocats, economistes i arquitectes tècnics. Dept.d'Organització d'empreses. Horari: Dilluns i dijous de 18a22h. Preinscripcions: Del 10 al 30 de setembre. EUPB. Av. Gregorio Marafion 44-50, Barcelona. Telèfons d'informació: Cursos del dept. d'Organitzaciód'empreses:401 6279, 401 62 81 i 401 62 60. Altres: 401 62 60 i 334 24 54
HORARI D'ESTIU
Ens dol comunicar a tols els col·legiats ladefunció dels nostres companys:
Activitat restringida durant el mes d'agost. Durant el mes d'agosl e! Col·legi mantindràlaseva activitat de manera restringida a causa de les vacances del personal. Del 17 ai 21 d'agost es mantindran oberts exclusivament els serveis d'Informació i de Visats.
Àlvar Solé Garcia, col·legiat número 3.436, esdevinguda 1'1 de maig a l'edat de 68 anys.
Rafael Calvo Gómez, col·legiat número 1.441, esdevinguda el 25 de maig a l'edat de 63 anys.
• Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes, durant el mes d'agosl.
Joan Pallach Beltri, col·legiat número 4.642, esdevíngudael 17dejuny. a l'edat de 49 anys.
• El Centre de Documentació tancarà del 3 al 21 d'agost, ambdós inclosos. Delegacions. Les delegacions del Col.Iegi restaran tancades als períodes següents: • Osona, del 3 d'agost, al 3 de setembre. • Bages-Berguedà, del 3 al 27 d'agost. • Vallès Oriental, del 3 al 28 d'agosl. • Vallès Occidental, del 3 al 26 d'agosl. (Totes les dates incloses)
Joan Calvet Víader, col·legiat número 681, esdevinguda el 7 de juliol a l'edat de 79 anys.
Àngel Garrido Herreros, col.legiatnúmero211,esdevinguda el 7 de juliol a l'edat de 77 anys.
Recordem que la tramitació del visat pot realitzarse per mitjà del Visat Exprés, trucant al 209 82 99 o al 414 33 11.
11
PORTRAITS" INSTAL.LACIÓ-ACCIÓ
"Portraits" Computer painting.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
La producció artística de Jaume Xifra, es podrà veure fins al 15 de seiembre a l'Espai Anar i Tornar. Sala d'exposicions. Planta baixa del Col·legi. Horari: de les 9 a les 21 hores.
Nou horari d'atenció al públic del Centre de Documentació. A partir del dimarts 1 de setembre, el Centre de Documentació, tindrà un nou horari d'atenció al públic. Els matins de 9 a 14, 30 i tardes de 16 a 19 hores. Centre de Documentació. 5a. i 6a. planta.
ESPAI "ANAR I TORNAR" Sala d'Exposicions. Planta baixa.
Delegació d'O»™;
INFORMATIU
Placa Major.6. 08500 Vic Telèfon (93) S8J 26 11 Oficina /Delegació d d Baget-BerguedàPllru dt IOm,6. 0S210 Manr«i Telèfon (93) 872 97 99 Ortdiu I Ddtgadó del Vallès Oriental:
Joiep U m b o O i . O&WO Granollers: Telèfon (93) 879 01 76 Bon Paitor. 5 0SO2 i-Barcelona Teltfon (93)209 8299 -114 331]
lt.Mv.mi 4H34 34
Oficina/ Ddtgaeló díi Valira Occidental:
SanlFnncesc.lS. 08231 T r r n í a . Telèfon (93) 78Ü 11 10
Jonla de Gorem del Col·legi d'Ajrarelladors I Arquitecte Tscnla de Barcelona. PRESIDENT:
Carles Puisgros i Uuellcs
SECRETARI: Gaspar Garcia i Btiym. TRESORERA: Pilü Flimariïb i Annicpri C0MPTADOR:B(mit Ochrn i Morin VOCALS:
J . M i Llesuv Panímond
Rafael D d o d o i Yinguss
DELEGATS:
OMM:
Calles ürtajü SECRETARIA, CORRECCIÓ I
Vallès Oriental: Frederic de Buen i Noguera Valls Occid«nlal:5alvador Navarro i Cardona
GERENT:
Joan Gay i Dfaz
CONSELL DE REDACCIÓ:
Xènial CarliiCartaíü
F.X. Bardají i Ramonet bene Durem i Marion
COORDINACIÓ:
PCIC POU i Viïias
Bages-Btrguedi: Amoni Carns i Soldevila
Àngels Ballari
MAQUETACIÓ: Elisenda Pncurnll
ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ: Montserrat Alemany D1SSeí<V G R A f [ C
•opinió de
' «FOGRAF1A:
DOCUMENTACIÓ:
CoLleguls
ii PRESSIÓ: Rornaieraf
loanGay
DIPÒSrr LEGAL: BJ2389-199I
i'autoritzi publiciis a 1
El Govern aprova els nous títols universitaris Els estudis d'Arquitectura Tècnica que s'imparteixen a Catalunya s'adaptaran bé als canvis efectuats i fins i tot en milloraran l'eficàcia. EI Consell de Ministres va aprovar el passat 10 de juliol, a proposta del ministre d'Educació i Ciència, les directrius bàsiques dels plans d'estudis corresponents a 16 titulacions universitàries, entre les quals es troba l'Arquitectura Tècnica. Pel que fa a la proposta de modificar la Llei de Reforma Universitària] que afectaria directament el cos docent de les escoles, aquesta es troba ara al ministeri d'Economia i Hisenda. Les universitats que cursaran eis estudis aprovats disposaran d'un termini de tres anys per definir els plans d'estudi definitius a partir de la publicacióde les directrius generals dècada titulacióen el Butlletí Oficial de l'Estat. Amb aquesta operació culmina pràcticament el procés de reforma dels ensenyaments universitaris i queden pendents tan sols les titulacions de l'àmbit de les enginyeries tècniques industrials. Les directrius aprovades per al pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica estableixen una troncalitat mínima i permetran a cada universitat completar els estudis amb lacàrrega lectivamés convenient segons la conjuntura social i el propi mercat de treball. Pel que fa a l'Escola Universitària
La ei
oferirà major flexibilitat als estudiants (Foto: Chopo)
Politècnica de Barcelona (EUPB), l'adaptació a les noves directrius no significarà grans canvis ja que el pla d'estudis que s'imparteix actualment està molt pròxim i no costarà gaire adaptar-lo. El mateix passa amb l'Escola de Girona. Al contrari, les escoles d'Arquitectura Tècnica de la resta de l'Estat imparteixen encara el pla d'estudís del 1971. Segons el director de l'EUPB, Francisco Javier Llovera, la carrera millorarà en oferir una major flexibilitat als estudiants
pel sistema dels crèdits i una major llibertat a la Universitat per tal de completar els estudis mínims exigits. Pel que fa a la proposta del ministeri d'Educació de canviar la Llei de Reforma Universitària amb la modificació de les categories docents, sembla que aquesta no afectarà els requisits necessaris de llicenciatura i doctorat per exercir la docència a les escoles universitàries. La proposta està sotmesa ara a la revisió del ministeri d'Economia i Hisenda. •
ENQUESTA
Pensa que la professió està ben pagada? ANTONI MARTÍNEZ ARCAS
JOSEP COBO ALVAREZ
CoLltgial núm. 2.141. Silgei
Tenint en compte la nostra labor i la responsabilitat que comporta l'activitat professional, les retribucions estan per sota del que ens correspon. Davant de la liberalització de la professió els qui tenen influències o bones relacions se'n beneficiaran. Els qui no, ho tindran malament.
La professió està ben pagada. Als bons professionals se'ls paga d'acord amb el seu treball i, si les tarifes o mínims desapareixen, aqucsls encara podran cobrar més. segons la seva bona tasca. Per contra, els joves aparelladors que comencen, que no tenen nom, ho tindran pitjor.
FERNANDO DÍAZ CAPMANY
ROBERT BENEDÉ ANGUSTO
CoUegüa núm, 2.187. Amnllo dtl Vallès
CoUtgial núm. 6.042. Valldortix - Sani Cagal
Actualment, un professional que fa de director d'obra està maJ pagat. En canvi, la retribució en els projectes és correcta. Si desapareixen les tarifes noes pol saber, d'entrada, quins efectes es notaran a ia professió. Jo crec que en el futur aquesta supressió serà positiva.
La supressió de tarifes serà una dificultat més en l'actual situació de les retribucions als professionals. L'usuari en general creu que la feina de l'aparellador és poc important però hi recorre í els paga segons el que està establert. Si les larifes desapareixen serà pitjor per nosaltres.
•a realitzar et dimarts. 14 de juliol, al Senrei d'Informació del Col·legi, a Barcelona. Els professionals es van elegir aleatòriament.
Més llenya al foc Una darrera circular del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya insisteix a mantenir viva la flama valgui avui l'expressió- de la controvèrsia en el tema de les atribucions dels arquitectes tècnics. La circular fa referència a una sentència que condemna dos arquitectes tècnics per usurpació de funcions per uns fets que van succeir els anys 1980 i 1981, molt abans de la promulgació de la Llei 12/1986d'l d'abril, d'atribucions dels arquitectes tècnics, i que consistien en la realització de diversos projectes d'habitatges de nova planta i un d'ampliació. El Col·legi d'Arquitectes ha posat adisposiciódelsseuscol.legiats la lectura de lasentència, com si es tractés d'un trofeig. En un moment en què el que està en joc és si les professions entren o no en unprocés de liberalització, aquest tipus de reaccions són les que ens rHinen a donar la raó als qui estan a favor de la supressió de les restriccions al treball dels professionals. No es pot oblidar, malgrat les frases altisonants sobre la capacitat, la qualificació, etc, d'uns professionals o altres, que tota la controvèrsia que generen les atribucions encobreix un simple problema de mercat de treball. •
El Suprem, a favor d'un projecte d'arquitecte tècnic El Tribunal Suprem ha declarat la suficiència d'un projecte redactat per un arquitecte tècnic per a la construcció de dues naus destinades a magatzem, a l'efecte d'obtenció de la corresponent llicència municipal. La sentència, de 14 d'abril de 1992, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem revoca, així, una sentència de la SaladelContenciós-administratiudel Tribunal Superior de Justícia de Múrcia que va confirmar la denegació de l'Ajuntament de Múrciade l'oportuna llicència per a l'execució d'obres de nova planta a la localitat de Casillas. EI Tribunal Suprem declara l'habilitació legal dels arquitectes tècnics per a la redacció de projectes de nova planta, en aquest cas, de dues naus per a magatzem situades al centre urbà de la població. També assenyala que aquest tipus de construccions no requereixen de projecte arquitectònic pel fet de no estar destinades a habiïatges, comerços o oficines. •
Manresa i Vic exposen solucions tècniques per als sostres de formigó
El llibre serà obligatori per a (es obres que s'acabin el 93 (Folo: Chopo)
Enllestit el model de Manual d'Ús i Manteniment La Comissió que prepara el model de Manual d'Us i Manteniment per als edificis d'habitatges ha enllestit ja els seus treballs amb la presentació d'un document que ha esiat aprovat tècnicament per la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat. Aquest element formarà pari dels Documents d'Especificaci ons Tècniques (DET) inclosos en el Llibre de l'Edifici. El model de manual serà publicat |, desprésderestiuiserviràperorientar els tècnics encarregats de la seva redacció si bé aquests hauran d'establir les instruccions més idònies en funció de les característiques particulars de l'edifici, de les seves circumstàncies i del seu ús concret. Està previst igualment un model de manual en versió
informàtica. El Manual es dividirà en dues parts. La primera. Instruccions d'Ús. especifica el tracte que els usuaris han de donar a l'edifici. La segona, Instruccions de Manteniment, les operacions que s'han de realitzar perquè l'edifici es conservi en bones condicions de funcionament. A més, el Manual s'hauràd'ajustar a les disposicions reglamentàries que regulen el Llibre de l'Edifici. La direcció general d'Arquitectura preveu que el decrel regulador del Llibre surti publicat al Diari Oficial durant l'estiu. Si la previsió es confirma, les prescripcions serien d'aplicació als edificis que obtinguin el certificat final d'obra a partir dels primers mesos del 1993. •
El Museu Municipal de la Tècnica de Manresa va acollir, del 4 al 13dejuny l'exposició "Solucions per als sostres amb bigueles de formigó. El cas del ciment aluminós" elaborada conjuntament pel Col·legi i la Generalitat. La mostra va ser inaugurada per Juli Sanclimens, alcalde de Manresa, i Antoni Casas, delegat del BagesBerguedà. Sanclimens va agrair la iniciativa dels aparelladors i va anunciaria creació deia Societat Anònima Municipal de Rehabilitació, organisme que impulsarà la rehabilitació del barri antic i d'altres zones degradades de ia ciutat. Casas va destacar el valor que té la mostra per als tècnics que hauran de decidir, segons els diversos paràme-
tres, quina solució han d'adoptar en cada cas, però també va parlar de la utilitat que l'exposició té per al ciutadà en general, que pot obtenir una orientacíósobrelesdiferentssolucionsexistents i una idea sobre costos de reparació. La delegació del Bages-Berguedà ha estal un dels organismes que més s'han compromès en el problema presentat pel ciment aluminós a les comarques del seu àmbil d'actuacíó, ja sigui insistint en la necessitat de conèixer-ne l'abast, ja atenent consultes tècniques dels ciutadans, o realitzant el Tesi Aluminós posat a punt pel Col.legi. L'exposició va ser instal·lada del 16 al 30 del juny passat a la Sala d'Exposicions de la Delegació d'Osona, a Vic. •
Inauguració de l'exposició a Manresa (Foto: Chopo)
B E T E O CATALANA, S.A. • • • •
MORTEROS DE REPARACION MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR
Cl BACH DE RODA. 202. 08020 BARCELONA - TEL. 266 28 38 - FAX 307 93 05
Jaume Xifra duu el computer painting' a Anar i Tornar
El Col·legi rep el bronze de la Biennal del Film d'Arqueologia d'Algèria
La instal.lació-acció "Portraits" de Jaume Xifra ocupa l'espai Anar i Tornar, d'art contemporani del Col·legi des del passat 20 de juliol i fins al 15 de setembre. L'obra que Xifra inclou dins la denominaciódel'computerpainting'consisteix en la presentació d'un llenguatge visual que es forma a partir de les combinacions entre tres famílies de signes. La primera família fa referència a l'home i es representa a través dels sentits: l'oïda (una orella), la vista (un ull), el gust (una boca) i l'olfacte (un nas). La segona, a la natura: un raïm, un cristall de roca i una urpa d'animal. La tercera, a la producció de l'home, a la indústria: unes ulleres, una escala- Xifra atribueix colors a cadascuna d'aquestes famílies de signes. A "Portraits" hi veiem l'element essencial a la base de tota l'obra de Jaume Xifra: la importància que l'artista atribueix a la intervenció humana en els processos directament relacionats amb l'home d'avui, que siguin artístics o tecnològics o senzillament de comunicació quotidiana. En l'aproximació de Xifra al fenomen artístic, el resultat es completa mitjançant l'acció humana. Tant en els primers estadis de recerca i investigació com en els d'aplicació de certs mètodes de pintor, el paper de la participació de l'home és fonamental. És ben evident que ens trobem davant d'un nou muntatge sòcioartístic. •
El Col·legi va aconseguir el tercer premi Juba de bronze de la 3a Biennal del Film d'Arqueologia que va tenir lloc a la ciutat de Tipasi (Algèria) els passats dies 24 a 29 de juny. La producció prem i a di t r a c ta sobre e! tallerde rehabilitació en què vapanicipar el Col·legi a Fes (Marroc)els anys 1989 i 1990. Els autors del vídeo del Col·legi són els aparelladors Lara Trujillo i Joan Carles Femàndez. A banda del premi del Col·legi, el jurat de la biennal va distingir d'entre més de trenta vídeos a la producció mexicanad'HéctorTajona"L'enigmadels maies" (primer premi) i la producció italiana "Les termes de Dioclecià" (segon premi). Entre les activitats complementàries que es van organitzar en la biennal es va projectar una sèrie de vídeos retrospectius dedicats a la rehabilitació de ciutats antigues. El Col·legi va ser presenten aquesta activitat amb la presentació dels seus
vídeos sobre laciutat de Fes. En aquesta presentació, presidida per l'alcalde de Fes, es va projectar també un vídeo sobre la medina de Fes produït per la UNESCO. Un altre dels apartats de la biennal va ser una exposició sobre diferents treballs de rehabilitació d'edificis històrics d'Algèria i Itàlia. La Tercera Biennal de Tipasa que s'ha celebrat enguany és, segons els organitzadors, la biennal de la consolidació. Sid Ahmed Kerzabi, director de l'oficina del Parc Natural del Tassili explica en un article la importància de la tercera edició d'aquest certamen: "Per a nosaltres, aquesta biennal és clau perquè a banda de nombroses dicussions, debats i intercanvisd'informacióentrecineastes i arqueòlegs, resulta encoratjador de veure que el cinema i la televisió traspassen la seves funcions de mitjans informatius per a esdevenir veritables instruments d'investigació i estudi". •
La ceràmica holandesa, a la Delegació d'Osona LaDelegaciód'Osonahaacollitaquest mes de juliol l'exposició "CeràmicaHàbitat-Holanda" que aplega una mostra de l'obra ceràmica de vuit artistes holandesos. Les peces que s'exposen són fotografies i maquetes de les escultures de ceràmica que estan instal·lades adiferents espais públics dels països Baixos. Tots els artistes que participen a la mostra van formar part del taller Struuktuur 68 de La Haia que es va crear per a promocionar la ceràmica entre els artistes holandesos. •
Terrassa acull la mostra de solucions per als sostres La delegació del Vallès Occidental acollirà a partir del 24 de setembre l'exposició sobre solucions per als sostres afectats per l'ús del ciment aluminós. La utilització d'aquest tipus de ciment en les estructures dels habitatges ha tingut una incidència especialment elevada en la comarca. La Delegació pretén oferir als tècnics i als ciutadans en general una informació exhaustiva sobre els problemes que presentenels edificis afectats per aquesta patologia estructural, a més d'un ampli ventall de solucions tècniques existents actualment en el mercat. •
Festa de Sant Antoni a la comarca d'Osona Constructors, aparelladors, arquitectes i altres professionals de l'edificació van celebrar la festa patronal de Sant Antoni amb una vetllada organitzada per la delegació d'Osona, amb la col·laboració del Gremi de Constructors i el Col.legi d'Arquitectes. Dues-centes cinquanta persones es van trobar el dissabte 13 de juny al Castell d'en Planes de Vic. La festa vaconsistiren un sopar acompanyat d'actuacions musicals i d'animació, i amb una sessió de ball. Alguns companys van aprofitar la presència d'una vident per intentar esbrinar, mitjançant el Tarot, quin futur professional ens espera. L'expressió d'en Gabriel Raure!I ens deixa d'allò més tranquils.
L
ASSESSORIA
L l B R E S
Control de recepció dels maons -Per superar el control de recepció, és suficient que un certificat d'un laboratori,facilitat per la bòvila, acompanyi els maons? -El certificat a què fa referència la consulta enlenem que és el que s'acostuma a entregar amb els maons i que conté el resultat d'uns assaigs que amb una periodicitat de sis mesos (que és la seva vigència) realitza un laboratori extern a la bòvila sobre mostres que el mateix laboratori escull d'entre la producció, tal com indica el plec de condicions RL-88. Aquesi certificat no es pot confondre amb una certificat de qualitat: un laboratori només dóna resultats. Sempre se n'han de comprovar els resultats i si els valors són els exigits en ei projecte, ja que és força freqüent que aquests valors no arribin ni als mínims exigits per la normativa. Per exemple: avui, una bona part de les totxanes que hi ha al mercat no
Una bona part de les
i c/a exigida (Foio: Arsiu)
assoleix la resistència que és obligada Des d'un punt de vista de control no. per al seu ús en l'estructura. ja que atempta contra un principi tan Per tant no es pot considerar aquest elemental com ara que qui és controlat certificat com una garantia, es tracta no pot exercir potestat sobre qui efectan sols d'uns resultats de laboratori tua els controls. L'experiència confirque en el registre de resultats es poden ma sovint el risc d'un error d'aquest verificar si s'anoten el valor exigit en tipus quan es demoren, no s'entreguen el projecte i el valor assolit. o s'amaguen resultats. El laboratori ha d'eslar contractat pel promotor que és qui ha d'assumir -És una bona pràctica que el cons- el cost dels assaigs. tructor contracti el laboratori que ha Per a més informació de realitzar els assaigs de control de cal adreçar-se a recepció? l'Assessoria Professional
BÚSTIA
SIRVENT CASANOVA, Ismael Las armaduras / Ismael Sirvent Casanova.— [s.l.]: InstitutoTécnicodelaConstrucción.DL 1991. — (Monografies; 1) Primera monografia de l'autor sobre les propietats dels materials, que formarà part d'un tractat sobre patologia i terapèutica de les estructures de formigó armat. Inclou aspectes bàsics sobre l'acer í les característiques, designació i identificació dels rodons llisos, les barres corrugades i les malles electrosoldades i també tipus ja inexistents, d'utilitat per a l'avaluació d'estructures antigues.
ARQUITECTURA MODERNISTA F I N
així, a través de la informació, el projectista canvia o deixa d'usar determinats materials i/o sistemes constructius que s'ha fet palès que no són convenients. Qui fa investigació i sobre què en fa? Si busquem bibliografia, per exemple en la revista BIT BIT número 15, capítol 9 "Materials de construcció", de les vint referències que s'hi donen, setze tracten sobre el formigó i els seus components, l'acer estructuraiel formigó armat. D'altres materials investigats com poden ser tubs de P.V.C. per a desguàs, cables d'instal·lacions, materials d'aïllaments, teles asfàltiques, etc, només es tracten com a materials en si repeteixen (Folo: Arxiu) mateixos però no s'investiga el seu comportament, una vegada col·locats Construcció en obra, en el transcurs dels anys. L'Institut Eduardo Torroja investiga i Investigació especialment formigons i estructures. Els encàrrecs que rep l'ITEC acostuLa inacabable successió i repetició men aserd'apagafocs, amb urgències continuada dels mateixos defectes a la quan apareixen estructures de ciment construcció, és una demostració pal- alumínós i cal donar resposta ràpida pable i inqüestionable de la poca o davant d'un problema social. quasi nul·la investigació que es fa en I la universitat que fa? ÍlaCirit,quina el món de laconstrucció. L'adagi "no investigació promou?, i nosaltres, com hi ha materials dolents, només n'hi ha a Col·legi, què fem? de mal emprats", n'és el paradigma. Som un col·lectiu que en el tema que La investigació de materials i siste- ens ocupa estem clarament desaprofimes constructius comporta la poste- tats. Som una font inesgotable d'inforrior difusió del resultats obtinguts i mació de primera mà per a investigar
el comportament dels materials, sistemes i processos constructius. El que manca és que algú canalitzi aquesta informació, la classifiqui, la treballi, en tregui resultats i en faci publicitat. Ja seria hora que el nostre col·lectiu, per mitjà de la investigació, pugés un esglaó més en la seva qualitat i preparació tècniques. Nosaltres en sortiríem benefiaciats i la societat ens ho agrairia. Jordi Lleal i Giralt Arquitecte Tècnic
U I SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Sí vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d" interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col.legi, pot adreçarse a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
DE S I G L O
EN
B A H C E L O N A
SOLÀ-MORALES RUBIO, Ignasi de Arquitectura modernista : fin de siglo en Barcelona / Ignasi SolàMorales; fotografies: Eugeni Bofill, Francesc Morera, RoserPuigdefabregues — Barcelona: GustavoGUi, 1992. Monografia sobre la producció arquitectònica de la Barcelona metropolitana de començaments de segle. Considera aquells arquitectes i obres anomenats modernistes i d'altres, que històricament són contemporanis. Presenta, al mateix temps, un suport gràfic important. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart, on es poden consultar aquestes monografies. (Informació elaborada per Marta Truyol.)
E X Informe sobre el lliure exercici de les professions JULIOL
92
13
Proposta del Tribunal de Defensa de la Competència per a adequar la normativa sobre les professions col·legiades al règim de lliure competència vigent a Espanya
PLA DE L'INFORME El Tribunal de Defensa de la Competència, que presideix Miguel Àngel Fernàndez Ordónez, ha elaborat un extens informe sobre la desreglamentació en les professions liberals que prelén facilitar la lliure competència en aquest àmbit. L'informe, encarregat ara fa un any pel ministre d'Economia Carlos Solchaga, s'emmarca en el programa de convergència econòmica amb Europa. L'INFORMATIU publica un extracte de l'ínforme perquè els professionals puguin conèixer de primera mà la base sobre la qual el Govern pot establir en un futur proper mesures que poden tenir un impacte important sobre l'exercici professional.
•
PLA DE L'INFORME
•
INTRODUCCIÓ
PRINCIPALS RESTRICCIONS QUE AFECTEN LA COMPETÈNCIA
•
NECESSITAT DE LA REFORMA
•
PROPOSTA DE REFORMA
•
PER A FACILITAR L'ADOPCIÓ DE LA REFORMA
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Paslof. 5 08021 Barcelona Telèfon: 209 82 99 - 414 33 I I Fax: 414 34 34
El nucli d'aquest informe és una proposta de modificació d'alguns dels aspectes de la normativa vigent que impedeixen el joc de la lliure competència en la prestació dels serveis professionals. L'objectiu de la reforma és adequar el règim de prestació de serveis professionals a allò a què ja estan sotmeses la majoria de les activitats del país: el règim de lliure competència propi de l'economia de mercat.
INTRODUCCIÓ
La importànciadels serveis es pot mesurar pel seu pes en l'índex de preus al consum (IPC), en què representen el 35 per cent. Això vol dir que el consumidor, a part dels béns industrials i agrícoles, consumeix un 35 per cent de serveis. Les empreses industrials i agrícoles utilitzen, a més, un nombre important de serveis (transport, telecomunicacions, serveis professionals, etc, que després carreguen en els preus dels productes que venen als consumidors. Per tant, la mesura que millor reflecteix la importància dels serveis és el pes d'aquests en el producte interior brut PIB, on a finals de 1990 van representar el 63,2 per cent, o el pes en la població activa ocupada, on el 1991 van representar el 55,9 del total.
El Tribunal no va estudiar totes les professions, sinó una mostra molt àmplia que comprèn les següentss: advocats, administradors de finques, agents de duanes, agents comercials, agents de la propietat immobiliària, aparelladors, arquitectes, economistes, farmacèutics, gestors administratius, enginyers agrònoms, enginyers de camins, canals i ports, enginyers industrials, enginyers tècnics agrícoles, enginyers tècnics industrials, enginyers tècnics d'obres públiques, metges, odontòlegs i estomatòlegs, i procuradors. Paral.lelament a l'estudi dels col·legis a Espanya s'ha analitzat la situació de les professions titulades als països de l'OCDE i especialment als Estats Units, França, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Irlanda i Dinamarca. És evident que tots els països -alguns més ràpidament i d'altres amb més lentitud- s'estan movent en el camí de la liberalització.
PRINCIPALS RESTRICCIONS QUE AFECTEN LA COMPETÈNCIA
Les barreres d'entrada L'exigència de titulació
Objectivament l'exigència de titulacióconstitueix una barrera que selecciona l'accés a l'exercici d'aquella activitat restringint amb això el nombre de possibles oferents del servei. No obstant, aquesta restricció estàjustifïcada en la mesura en què la protecció dels usuaris dels serveis professionals aconsella prohibir la seva prestació aqui no tingui els coneixements especialitzats pertinents. L'exigència de titulació ha creat greus problemes de competència, la qua! cosa és deguda, probablement, al fet que l'Estat s'ha reservat la Dins del sector de serveis, el subsector de ser- facultat de concessió dels títols acadèmics i no ha veis professionals és, sense cap mena de dubte, el delegat aquesta als col·legis professionals. Per més fortament regulat en l'economíaespanyola si tant, considerem que aquesta restricció, ara per se n'exclouen els subjectes a monopoli legal i, en ara, opera de manera adequada i compleix amb conseqüència, el que està menys sotmès a la l'interès públic de garantir uns coneixements mínims sense impedir la competència entre els competència interior i exterior. De l'extens camp dels serveis professionals, professionals. destaquen els que s'han estudiat, i la normativa dels quals es proposa de reformar: les professions L'obligatorietat de col.legiació col·legiades. D'altra banda, cal puntualitzar que no s'ha La col.legiació obligatòria significa que no n'hi intentat fer un informe general sobre col·legis i, ha prou de tenir el títol, sinó que, a més, és per tant, no es proposen reformes sobre lots els necessari formar part d'un col·legi per a poder aspectes de les professions col·legiades sinó tan exercir la professió. Els que posen en qüestió la col.legiació oblisols sobre aquells aspectes que topen amb la gatòria argumenten que, sí l'Estat considera que llibertat de competència. una persona és capaç d'exercir una professió i L'informe no tracta els aspectes que planteja el fel d'assalariar els titulats. És obvi que la libera- atorga un títol, no entenen per què s'ha d'exigir a lització que es proposa emprendre es refereix més el requisit d'estar afiliat a un col.legi. Es exclusivament a l'exercici independent de la comprenen bé les raons per donar l'exclusivitat a i'exercíci d'una professió sols a aquells que obprofessió. Aquest és un informe sobre les restriccions a la tinguin una titulació: que ningú no pot exercir competència en la prestació dels serveis dels d'arquitecte sense ser arquitecte, que ningú no pot exercir d'advocat sense ser llicenciat en Dret, professionals col·legiats.
etc. Però és més difícil d'explicar perquè, per exercir d'arquitecte o advocat, s'ha d'estar afiliat als respectius col·legis. La col.legiació obligatòria és un poder immens que l'Estat concedeix a un grup de ciutadans i que no concedeix a cap altre grup i, per tant, ha d'examinar-se amb un gran compte l'ús que se'n fa d'aquest poder. El dany que pot causar aquesta obligatorietat no prové a causa de la col.legiació obligatòria en sí, sinó de l'ús que d'ella se'n faci. SÍ, com després proposarem, es distingeixen clarament les finalitats en les quals pot utilitzar-se aquest poder, i se sotmet els professionals col·legiats a la lliure competència, (com se sotmet ja a Espanya a qualsevol altre operador econòmic), la col.legiació obligatòria ben vigilada pel poder públic, pot no solament no ser negativa per a l'economia i la societat, sinó produir alguns beneficis. En efecte, el que és preocupant és que la col.legiació obligatòria s'utilitzí pel propi interès dels col·legiats, i no per aquell fi que justifica que la societat, per mitjà de l'Estat, li delegui tal poder. I aquest possible fi públic no és altre que el de millorar la qualitat dels serveis prestats pels professionals i ajudar a mantenir certes conductes favorables pels clients en el comportament dels professionals. Els requisits per a la col·legiació Amb major freqüència que no pas l'exigència de reunir altres requisits de capacitat tècnica addicionals al títol sol aparèixer en els estatuts dels col·legis l'obligació de suportar certes càrregues per aconseguir la col.legiació, com la de contractar una assegurança, individual o col·lectiva, que cobreixi la responsabilitat derivada de l'exercici professional; o l'ingrés en una mutualitat de previsió que ofereixi certes prestacions als col·legiats. Aquestes obligacions s'imposen pel col·legi atenent a un interès dels col·legiats que el propi col.legi interpreta; actitud lloable sí s'accepta voluntàriament per ells, però que resulta inacceptable, des del punt de vista de la competència, quan s'imposa forçosament. No obstant, pot haver-hi raons d'interès públic -perexemple, garantir la responsabilitat dels professionals- que justifiquin que els poders públics puguin autoritzar aquestes obligacions. Per això es proposa la possibilitat d'habilitar expressament al col·legi perquè pugui imposar aquestes obligacions com a requisits per a la col.legiació; en el seu defecte, els col·legiats haurien de ser lliures d'acceptar o rebutjar aquestes obligacions. La prohibició de crear col·legis En el cas d'Espanya la llei prohibeix que un conjunt de professionals que no estigui d'acord amb la forma en què es porti el seu col·legi creï un col.legí diferent en el mateix territori i que pugui competir amb d'altres col.legis. Aquesta restricció no té perquè ser perjudicial. Tot depèn, de què es facin les reformes suficients en els aspectes econòmics i, especialment, que es liberalitzin els preus dels serveis. Si es fa així, el monopoli col·legial en un àmbit territorial determinat pot ser, fins i tot útil perquè els poders públics puguin vigilar millor les activitats dels
col.legis. Una vegada que els poders públics atorguin un poder a un conjunt de ciutadans, certament els serà més fàcil de supervisar una sola organització més que no pas vàries.
Restriccions no relacionades directament amb preus Aquestes restriccions, a diferència de les establertes pels preus, no s'imposen a les dues parts professional i client- sinó solament als propis professionals. Aquestes restriccions limiten la llibertat del professional d'actuar en d'altres territoris allunyats de la seva residència, la llibertat d'associar-se, o la llibertat d'organitzar el seu negoci amb d'altres professionals. Restriccions territorials Aquest punt tracta del fet que, essent únics els col.legis per territoris, -per províncies, municipis, etc- s'impedeixi o es posin restriccions a l'activitat d'un col·legial en territori diferent a aquell en el qual està col·legiat. Restriccions a la publicitat La Llei de 1974 permet d'establir limitacions a la publicitat i alguns col.legis les estableixen amb una regulació moll detallista. Cal dir que tots els estudis econòmics que s'han fet sobre aquest assumpte demostren que, allà on hi ha limitacions a la publicitat no solament els preus són més cars -en un estudi sobre els òptics als Estats Units es van detectar diferències de l'ordre del 25 al 40 per cent- sinó que, a més, es redueix el consum dels serveis als que afecta la limitació en publicitat. D'altra banda, la restricció dificulta l'establiment de joves professionals, sobretot en les grans ciutats. En liberalitzar la publicitat dels serveis professionals, en augmentar la informació del consumidor, no solament s'aconsegueix reduírels preus sinó que, a més, augmenta l'ús d'aquests serveis professionals per part de la població. Restriccions a l'estructura del negoci Es tracta d'aquelles restriccions que impedeixen que els professionals s'associïn en la forma que estimin més convenient per prestar els seus serveis, o que puguin desenvolupar de forma col·lectiva, per mitjà de societats, la seva activitat professional. És necessari permetre que, els professionals que vulguin, puguin donar a la seva activitat una escala suficient que els permeti de competir amb els seus col·legues estrangers. I això, no solament per competir fora d'Espanya, sinó dins de les fronteres ja que aquestes limitacions no podrien aplicar-se als despatxos col·lectius de països comunitaris.
Restriccions relacionades amb preus Restriccions a la lliure fixació dels preus Les restriccions a la lliure fixació dels preus practicades per les diferents professions col·legiades són d'una gran varietat. Hi ha tarifes
mínimes, que són les típiques per defensar un sector. N'hi ha d'orientatives, que són les típiques dels càrtels, però també n'hi ha de fixes. N'hi ha de fixades en xifres absolutes, i n'hi ha també de fixades en percentatges. N'hi ha de simples, però també n'hi ha de molt detallistes. Així, per exemple, quan es realitza el mateix projecte arquitectònic es pot cobrar igual pels 10 primers. Del 1 a 20 projectes repetits es fa un descompte del 20%, arribant a un descompte del 60% quan siguin més de 1.000 projectes repetits. El preu lliure és una institució bàsica de l'economia de mercat. Han de ser les parts -client í oferent- les que decideixin sobre el preu. Aquests beneficis no són solament els de reducció dels preus, sinó sobretot, els dels seus efectes sobre la millora de la qualitat del servei corresponent, o si es prefereix, l'adequació de la relació qualitat/preu dels serveis prestats als desitjós del consumidor. Sense llibertat de preus és difícil la innovació i sense la innovació no hi ha progrés.Les tarifes fixes, mínimes o orientatives, no solament perjudiquen els consumidors sinó també els propis professionals, o almenys a un sector d'aquests, com per exemple, els joves. En alguns casos, com en el dels arquitectes, la tarifa de percentatge fixa funciona com un impost regressiu: els arquitectes joves facturen com si complissin amb les tarifes, fent els seus pagaments corresponents al col.legi, mentre que després, en molts casos, es veuen compelits a tomar al client una bona part dels honoraris rebuts per ser competitius. En el cas dels arquitectes de més prestigi o experiència que cobren honoraris per sobre de les tarifes succeeix el contrari, ja que poden obtenir la seva retribució addicional al marge de les tarifes establertes pel col.Iegi. Per això, quan es calcula l'aportació dels arquitectes al col·legi en funció dels honoraris rebuts, s'observa que el percentatge que aporta cada arquitecte al col.Iegi es comporta com si fos un impost regressiu sobre la renda. El cobrament d'honoraris per mitjà del col·legi Una pràctica molt especial és la del cobrament per mitjà de col.legis. EI cobrament obligatori per mitjà de col.legis té lloc a Espanya en determinats col.legis, singularment els dels arquitectes i enginyers. Aquesta és una pràctica típica dels càrtels que pretenen controlar fortament els seus membres. Hem de dir que, fins i tot, els països més endarrerits quant a llibertat en la prestació de serveis professionals, no coneixen aquest tipus de pràctica, que és única en el món i que colocaa Espanya en una situació certament exòtica. El finançament dels col·legis Els col.legis solen tenir diverses fonts de finançament, entre les que es troben, naturalment, el pagament de quotes obligatòries per part dels afiliats. Malgrat tot, si s'indaga una mica en les fonts de finançament dels col.legis més forts, es descobreix que les quotes col·legials no són la font d'ingressos més important. Hi ha molt diverses possibilitats: el cobrament per prestació de serveis als col·legiats o al públic en general, l'aportació d'una part parcial dels fons obtinguts en els toms de "repartiment", la retenció d'una part dels ingressos professionals
cobrats per mitjà del col·legi, etc. És necessari distingir entre les diferents fonts de finançament perquè en uns casos es deriven de la prestació de serveis lliurement sol·licitats i en d'altres, són imposicions coactives que poden ser qualificades de "quasi-taxes".
NECESSITAT DE LA REFORMA
vigor actualment a Espanya. Si es recorda el que s'ha dit en el capítol III, el "paquet" de barreres d'entrada a Espanya es composa de quatre elements. 1. Barreres per titulació. 2. Barreres per col.legiació. 3. Febles restriccions a la col.legiació. 4. Prohibició de crear més d'un col.legi. L'important de la reforma proposada és que treu del control dels col.legis allò que tan sols serveix als interessos dels col·legiats i pot perjudicar a l'interès de la resta dels ciutadans i, a la vegada, deixa en les seves mans tot allò que, com la qualitat i la deontologia en la prestació dels serveis, no solament afavoreix els propis professionals sinó també al conjunt de la societat.
Molls dels col.legis examinats ja no tenen tarifes mínimes ni orientatives, no limiten la publicitat, no imposen límits a l'estructura de negoci, permeten als col·legiats d'un col·legi treballar en d'altres àrees territorials, etc. El fet que les restriccions a la competència de què gaudeixen algunes professions xoqui amb la Sobre les restriccions a la competència mentalitat actual no ha de portar a un judici no relacionades directament amb preus precipitat de la Llei de Col.legis de 1974. Aquesta norma -actualment en vigor amb les modifica- En primer lloc, s'han de suprimir aquelles rescions de 1978- era una llei que sintonitzava per- triccions a la publicitat que no estiguin contemfectament amb l'ambieni polític i econòmic que plades per la Llei de Competència Deslleial i la regnava a Espanya en aquella època: un sistema Llei de Publicitat. Una vegada han entrat en vigor polític autoritari i un sistema econòmic intervin- ambdues lleis, els professionals estan, com la gut i fortament regulat. resta dels operadors del mercat, ben defensats per El legislador ha deixat intocada en els darrers aquestes lleis contra tota publicitat deslleial. La 18 anys la normativa del règim anterior i, per tant, mateixa Llei de Competència Deslleial ja preveu la manca de sintonia entre la regulació de la que serà d'aplicació pels empresaris i qualsevol prestació de serveis professionals i el nou sistema altra persona física o jurídiques que participi en el mercat. econòmic obert i lliure és certament estrident. Han passat ja set anys des que la OCDE elaborà La llei persegueix tots els actes de confusió, tota al 1985 el seu famós informe titulat Política de la publicitat enganyosa, la publicitat que denigri competència y profesiones, on feia una sèrie de a un tercer, la que en determinats casos compari recomanacions que molts països desenvolupats la seva activitat amb la d'un altre professional, la han anat posant en pràctica. Entre d'altres, la que s'aprofití dels avantatges de reputació proOCDE, feia una recomanació fonamental: fessional adquirida per un altre en el mercat, la "Els països han d'assegurar que les excepcions de que divulgui secrets, etc. les lleis de competència no vagin més enllà del Quant a les restriccions a l'activitat territorial que és necessari i solament serveixin per aconse- no sembla que la supressió que no és proposa hagi guir objectius d'interès públic." de trobar resistències. Fins i tot els professionals Però a més, precisava altres recomanacions: dels col.legis que tenen pràctiques molt restric- Els països han d'assegurar que l'accés a les tives en d'altres camps consideren que no és professions sigui objectiu i equitatiu. defensable tal limitació en un espai tan reduït com - Els països han d'assegurar que les seves políti- l'espanyol. ques permetin el dret dels professionals estranFinalment, quant a l'estructura del negoci no ha gers a prestar els seus serveis tant sobre una base d'haver-hi cap limitació. Tan sols es pot admetre temporal com permanent. que, qualsevol que sigui la forma escollida, es - Els països han d'emprendre accions per assegu- garanteixi la responsabilitat del professional o rar que els consumidors tinguin suficient infor- dels professionals que formin part de les fórmules mació per escollir entre els diferents professio- associatives que més els convinguin. Les linals. mitacions vigents per a algunes professions són - Els països han de revisar els sistemes de fixació manifestament nocives pels propis interessos col·legials, en un entorn d'economia i integració de tarifes i honoraris professionals. L'OCDE recordava també que l'ús de noves europea. Són simplement arcaiques. estructures de negocis per proveir serveis professionals, pot permetre estalvi de costos i també una Sobre les limitacions a la lliure major eficiència. fixació dels preus A Europa hi ha experiències interessants com la del Govem britànic, que va suprimir nombroses Les raons que donen alguns Col.legis per derestriccions en un país on, fins í tol, abans d'aquella fensar aquestes pràctiques no se sostenen si se les reforma, les professions s'exercien ja en un marc sotmet a una mínima anàlisi. Les raons més comunament al·legades són que la competència pot molt més liberal que en el cas espanyol. portar a uns preus baixos i els preus baixos poden portar a pràctiques de qualitat deficient amb conseqüències pera la seguretat en l'edificació, en el cas dels arquitectes, o per a la salut en el cas dels PROPOSTA DE REFORMA metges, elc. Sobre les barreres d'entrada En definitiva, aquest Tribunal comparteix els desitjós de mantenir una qualitat mínima dels Es proposa mantenir el sistema de barreres serveis professionals, el que nega absolutament d'entrada a l'exercici de fa professió que està en és que, en aquest cas, com en qualsevol altre, la
fixació d'un preu mínim sigui l'instrument adequat per garantir la qualitat o la seguretat. Alguns professionals defensen les "tarifes orientatives" atesa la dificultat de convèncer de la bondat de la imposició de tarifes mínimes. Per això se sol argumentar que la fixació de "tarifes orientatives" afavoreix el consumidor que així té una guia per detectar els abusos. En l'ús dels serveis professionals la millor defensa del consumidor és que els professionals estiguin obligats a donar un pressupost, juntament amb la llibertat de publicitat. Pel que fa a preus, res defensa millor al consumidor que el coneixement "a priori" del cost del servei. L'obligatorietat d'entregar un pressupost abans de contractar el servei és molt més favorable al consumidor que les anomenades tarifes orientatives, perquè amb el coneixement d'aquests preus, el consumidorpot escollirà un professional tenint en compte la relació preu/reputació que més li convingui. Especialment nocives per a l'economia nacional són les tarifes que es basen en percentatges. Aquestes tarifes suposen una indexació automàtica de les retribucions amb els efectes nefastos que això té en un país que tracti de reduir la inflació. Quant al sistema de cobrament d'honoraris, es proposa, prohibir el cobrament obligatori per mitjà dels col·legis. Aquesta és una de les pràctiques més típiques dels càrtels més tancats i, com s'ha assenyalat, és única al món. El cobrament voluntari no es prohibeix, lògicament, ja que pot ser un dels serveis que el Col.legi presti als seus membres. En ei cas en què per alguna raó es vulguin mantenir durant cert temps determinats tipus de tarifes, cosa que, per suposat no recomanem al Govem, el nostre consell és que aquestes tarifes, com la resta dels preus autoritzats a Espanya, tinguin el caràcter de màximes i siguin aprovades tots els anys pel Govem, previ examen per la Junta Superior de Preciós. En contra del que pugui semblar a primera vista, portar els preus autoritzats a la Junta Superior de Preciós i al Consell de Ministres, té un caràcter Hberalitzador. Sobre els codis deontologies La població pot obtenir beneficis del fet que les professions col·legiades tinguin codis deontologies en els quals es resumeixin les normes ètiques que han de presidir l'exercici de les funcions i activitats per part dels professionals. Aquestes normes singularitzen l'exercici de la professió en regular el comportament de cada col·legiat i, conseqüentment, creen davant el públic les lògiques expectatives sobre la conducta a seguir per part del professional. Des d'aquesta perspectiva, els codis poden constituir un element preciós per garantir al consumidor o a l'usuari que el col·legiat complirà els patrons de conducta professional normalitzats que cal esperar. No obstant, tal com s'estan utilitzant els codis deontologies, no compleixen sols amb aquests objectius, sinó que més aviat tracten de regular el comportament intern dels col·legiats entre sí, creant normes jurídiques que tenen com a finalitat primordial la regulació de la competència deslleial, tal í com l'entenen corporativament els
respectius col·legis. En aquest sentit són rebutjables, però poden i han de mantenir-se en la seva finalitat social, sempreque se'ls desprengui de tot regust de defensa corporativa. Sobre la qüestió del visat EI visat de projectes és una de les pràctiques que, -com la del cobrament obligatori per mitjà del col·legi- no es troba en cap altre país que no sigui Espanya. En la nostra opinió, el visat té actualment un caràcter fortament restrictiu de la competència en estar en combinació amb el cobrament d'honoraris, la fixació d'honoraris mínims o les altres limitacions a la lliure fixació dels preus. Però, en la mesura en què es liberalitzin aquests aspectes econòmics, el visat no tindrà perquè ser negatiu per a la competència. En definitiva, si no hi ha control de preus, i per suposat, si no hi ha cobrament obligatori per mitjà del col·legi, i el visat es redueix a aspectes purament tècnics i no econòmics, aleshores pot servir per prestar una determinada funció i que en d'altres països fa l'Administració. Però no veiem cap raó per la qual mentre les administracions respectives així ho decideixin- aquesta activitat no es pugui seguir desenvolupant per mitjà dels col·legis. Modificar la Llei de Col·legis de 1974 Es una reforma moderada - o si es prefereix, limitada-ja que no s'oposa a que subsisteixin uns privilegis excepcionals atorgats a les professions, com ara les barreres d'entrada per titulació o per col.legiació. La reforma es limita exclusivament a modificar els aspectes econòmics, mantenint l'actuació dels col·legis, amb tots els poders que actualment els atorguen les lleis, en aquells camps en què puguin aportar un benefici públic. No es tracta de reformar les professions sinó de què s'exerceixin en lliure competència. La reforma proposada pot ser de ràpida execució en la mesura en què els canvis proposats es redueixin a la reforma d'una sola llei -la de l'any 1974- i es concentra en uns pocs articles. Entre les reformes futures, el Govern hauria de revisar la reserva d'actívítat concedida a algunes professions col·legiades. Reduir el nombre de col·legís que tenen reserva d'activitat no vol dir que hagi de reduir el nombre de col·legis. Els col·legis podrien seguir complint una funció de garantia de qualitat dels "seus" col·legiats sense tenir el monopoli de l'activitat. El professional col·legiat en aquests casos gaudiria d'un signe distintiu de qualitat enfront al professional no col·legial i, si aquesta major qualitat és certa, quedaria recompensat pel mercat.
PER A FACILITAR L'ADOPCIÓ DE LA REFORMA La introducció de competència en la prestació de serveis professionals ha estat una tasca especialment difícil en ta majoria dels països. Encara que són moltes les raons que expliquen aquesta dificultat, no volem deixar de citar-ne dues. En primer lloc, la composició de la classe política. En la majoria dels països la immensa majoria dels polítics que estan en llocs rellevants pertan-
yen al sector de les professions titulades. En segon lloc, hi ha un problema de cercle viciós que fa molt difícil la liberalització dels serveis professionals. En efecte, ens trobem aquí amb què les pràctiques, els acords, i les actuacions dels col·legis en contra de la competència són, fins que no es reformi la legislació, perfectament legals i, per tant, no poden ser sancionades per aquest Tribunal ni perseguides per la justícia. Fa ja més de 15 anys que es van suprimir els sindicats únics i d'afiliació obligatòria, per exemple. Hi ha una altra raó que pot fer difícil la reforma a Espanya i és la magnitud econòmica i burocràtica dels col·legis. No totes les rendes monopolistes han anat directament als professionals sinó que, de vegades, una part considerable s'ha quedat en els col·legis. Per abcò, no és ímproblable que encara que el conjunt de professionals recolzi la reforma perquè comprengui que han de sotmetre a l'exercici de les seves professions a la llibertat, les burocràcies col·legials tractin d'oposar-se a una reforma que acabarà amb els sistemes de finançament coactiu. Els beneficis de la lliure competència En primer lloc, s'hauria de veure si la competència té efectes positius a curt termini sobre els propis professionals. Sent sincers, s'ha de contestar a aquesta pregunta dient que els efectes positius a curt termini pels propis professionals són molt pocs. S'ha de reconèixer clarament que mantenir els professionals al marge de la competència millora -a costa d'altres ciutadansles rendes dels professionals en la seva gran majoria i que, per tant, portar-los a la lliure competència els ocasionarà més costos que beneficis a curt termini. No obstant, això cal matisar-ho, perquè hi ha alguns sectors de professionals que poden veure's afavorits fins i tot a curt termini, fonamentalment els més joves i les dones. Aquests subgrups, en acceptar retribucions menors, veuran augmentades les seves rendes i possibilitats de treball amb la liberalització del sector. Els professionals molt competents tampoc es veuran afectats negativament donat que les seves retribucions estanjaper sobre de les larifes.També es veuran afavorits aquells professionals amb sentit de la innovació que tractin d'adequar els seus serveis a la demanda de consumidors i usuaris. Els que es veuran més afectats negativament seran els -nombrosos- homes i les -poques- dones establertes des de fa temps en el negoci, els serveis dels quals esdevinguin d'una qualitat similar o inferior a la dels nous que estan entrant en el mercat. Un efecte capital de deixar en llibertat els operadors de mercat és que es deslliguen les possibilitats d'innovació en laprestació de serveis. Quan s'empara excessivament el professional, una vegada que està establert, que compta amb una clientela professional i que no rebrà competència agressiva d'un altre professional del seu entorn, se li estan tallant les iniciatives de reduir costos i de millorar els serveis en el sentit d'augmentar la qualitat, millorar la comoditat per a l'usuari, oferir diversitat en els serveis, novetat, presentació, etc. La protecció suposa comportaments paral·lels,
els quals sense dubte, generen una mala assignació de recusos. En reduir els incentius de la innovació, disminueixen immediatament les necessitats d'inversió, la creació de renda i la creació de llocs de treball. Els arguments en contra La proposta de reforma elaborada per aquest Tribunal és una proposta de desestatalització que retorni els professionals a la societat civil. La publicitat Han estat tants els anys en els quals la publicitat dels serveis professionals ha estat prohibida, que molts professionals veuen encara qualsevol publicitat com publicitat deslleial. Això no té perquè ser així. La publicitat compleix una funció extraordinàriament beneficiosa en informar al consumidor sobre els serveis que se li poden prestar, així com sobre els seus preus. Això estimula no solament que estiguin més ben remunerats els professionals que presten els serveis o una millor relació qualitat-preu, sinó que també es comprova que en augmentar la publicitat, creix la utilització dels serveis pels consumidors. La competència deslleial L'argument de la competència deslleial s'utilitza de vegades no solament per justificar que es restringeixi la publicitat, sinó també per impedir la llibertat de preus. Es diu que, si algú presta els seus serveis a un preu per sota de determinat nivell, està fent competència deslleial. Altra vegada, cal explicarquela majorpart de les ocasions la competència no és deslleial, sinó simplement competència. També, s'ha de reconèixer que sempre pot ser que algú tracti de fer competència deslleial. Però en aquest cas s'ha d'aplicar la Llei de Competència Deslleial, que diferencia molt bé els casos de competència que són perfectament legítims, d'aquells altres casos de competència deslleial que han de ser perseguits d'acord amb la llei. La qualitat Aquest és un dels arguments més freqüentment utilitzats per a defensar els preus mínims, fixos o orientatius. Es diu de vegades que, en les activitats professionals, es pot calcular el que costa "la bona pràctica" perfectament. També es diu que, si s'ofereixen els serveis per sota d'aquest preu, s'està oferint una pràctica per sota dels nivells de qualitat admisibles. Per tant, s'està posant en risc o bé la salud del malalt, en el cas del metge, o bé la seguretat del'edificació en el cas de l'arquitecte, etc. Observi's que aquest mateix argument pot utilitzar-se per a qualsevol altra activitat en el mercat, per exemple, la fabricació de pa. Els preus mínims no garanteixen la qualitat. Un professional desaprensiu que realitza una pràctica inadequada la pot fer amb preus lliures o amb preus fixos. Establir els preus no és l'instrument adequat per acabar amb els desaprensius. Òbviament, per un servei de menors prestacions es pagarà menys que per un altre de majors prestacions, i més qualitat. Però aquesta llibertat d'elecció millora el funcionament del sistema econòmic en el seu conjunt.
IDEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
*•
DEMANDES REBUDES ENTRE EL 26 DE JUNY 1 ELI 7 DE JULIOL
* ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Informació:
Vegi's el significat de la simbologia indicada al cosint del número de referència.
Tercera plama del Col.legi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores.
Constructora d'habitatges
Fabricant de caravanes i "mobil-homes" TÈCNIC DE PROJECTES
DEMANDES AMB SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS
Per entrar al procés de selecció, cal estar Inscrit a Recerca Activa de Treball o enviar el currículum al Servei, tot indicant la referència de l'anunci i el número de col·legiat corresponent.
Empresa d'arquitectura i prefabricats d'interior ARQUITECTE TÈCNIC
SUPERVISOR TÈCNIC
pera promoció, projectes i control tccnico-econòmic d'obres d'adequació interior. Es valoniru experiència en interiorisme. Formació a càrrec de l'empresa durant uns dics a la central de Madrid. Idiomes, català i castellà. Jornada oficia!. Contracte laboral. Sou: 4-5.000.000 brut/any
de producció i control de qualitat de fabricants de murs de contenció i elements prefabricats per obra pública. Es
CAP D'OBRA Per a nous producies, per a seguiment, supervisió i coordinació dels projectes en mama. No cal experiència. Imprescindible residència als vollanis de la fàbrica (Hosialrich). Es valorarà francès i angles. Esporàdicament pol com portar vi ai ges a l'estranger (dos o tres dies). Edai22-35anys.Jomadaofïcial.Contrac!e laboral renovable a indefinit.
d'edificació d'habitatges a Igualada. No cal experiència. Dedicació de mitja jornada. Contracte Laboral per obres amb possibilitat de continuïtat
Sou aproximat: 2.500.000 brut /any
Sou a convenir.
Empresa constructora d'obra pública
anys. Formació a càrrec de l'empresa i possibilitats de promoció professional. EdaL 23-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable sg. vàlua i experiència.
Ref.: 5.033 "
Ref: 5.036*
Ref.: 5.035 • •
Ref.: 5.032 » Institut Català de la Salut
Ajuntament de Cornellà
Ajuntament de Cabrera
TÈCNTC DE PROJECTES I OBRES
ARQUITECTE TÈCNIC
de Mar
per a dibuix, pressuposi í amidamenl per ordinador i direcció facultativa d'obres de reforma. Es valorarà experiència en dibuix.amidamenls ipressupostos. Anglès bàsic. Calcamelde conduir. Jornada oficial (37.5 hores/setmana). Contracte laboral de 3 anys.
Ajuntament de Sant Just
Despí
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
Oferia pública d'ocupació per l'any 1992. Una vacani d'arquitecte tècnic.
Ofcnapúblicad'ocupacióperrany 1992. Una vacanl d'arquitecte tècnic.
PublicatalBOEnúm. 158 de data 2.7.92
Publicat al BOE núm. 138 de dita 9.6.92
Ref: 92.027 •
Ref: 92.028 •
ARQUITECTE TÈCNIC Convocatòria i bascs per a la provisió d'una plaça d'arquitecte tècnicpermitjà
Oferta d'ocupació pera l'any 1992. Una vacant d'arquitecte tècnic {Cap de la brigada d'obres).
Publica! al BOP núm. 157 de data 1.7.92 Publicat al BOE 149 de data 22.6.92
Ajuntament de Sant Joan
Desvern
Sou: 2.500.000 brut/any. Ref.: 5.034* Ref.: 92.025 • Ref.: 92.026 •
PETITS
OFERTA DE PLOTTERS 1 ACCESSORIS ROLANDS Sofereixen Pioners i accessoris "Roland". Material procedent de demostracions en fires. Unitats limitades. Preus competitius. També tenim servei de Pioners DÍn-A-4, i Din-A-0.
ANUNCIS
ESTUDIANT AMB CURS DE CAD 0'arquilectura tècnica amb curs de CAD-V11. (aporta certificat corresponent), per aestudi d'arquitectura. Mitja j om uda.
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. Es realitzen també, treballs de replanteigs, anivellacions, cubicactons, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfïc-2 Jesús Juvcra Telèfon: 325 70 83 BARCELONA
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionals srob la construcció, a realitzar tant des del domicili propi, com des de l'empresa. Aporta la realització de cursos de CAD. Marcial Telèfon: 308 88 36
AUTOCAD "PIRATA" Ara. i fins al 31 de juliol, (eniu la gran oportunitat d'adquirir l'Autocad original a la meitat de preu: 299.500 pessetes. Els interessats poden contactar amb el telèfon indicat durant les 24 hores del dia. Xavier Caslelllort Telèfon: 660 35 62
Rosa Reales Telèfon: 209 83 54
LOCAL DE LLOGUER S'ofereix espai cèntric i ben comunicat (Zona Hospital Clínic,), a preus moll econòmics. Es tracta d'un local per a lloguer, de 60 m l , ideal per a estudi d'arquitecte, aparellador o enginyer. Existeix la possibilitat dequè sigui compartida. Interessats, cal trucar a la nit Telèfon: 211 47 49
Joan Costa Carrer Ballen. 95 Te'lèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de malcrií], immobles i despatxos, ofertes de treball: la secció Petits Anuncis li permet arribar punlmlmeni i amb iota comoditat als iis mil lectors de L'INFORMATIU per mitjà (Fura senzilla trucada telefònica i a un cost mínim. Preu: COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ESTUDIANTS ALTRES: ALTRES :
1.000 1.000 3.000 5.000
PESSETES PESSETES PESSETES PESSETES
Informatiói inscripció:: Elisenda Pueurull. Telèfon: 209.8199. de dilluns a divendres, de 12 a 20 noces.
P u b l i c i t a t
El control no destructiu de les estructures de formigó El Pachometre SERÀ és un aparell de mesura concebut per detectar qualsevol element metàl.lic envoltat de material no magnètic (fusta, formigó, guix, etc), especialment pensat per al control de productes de formigó armat Amb ell es detecten amb precisió elements magnètics (de ferro, acer o fundició) sense necessitat de practicar cap incisió o dany a l'estructura i se n'obtenen la situació i qualitat. E! seu ús li permetrà: - Conèixer la posició i direcció exactes dels elements fèrrics de l'estructura gràcies a la sonda de dos pols. - Saber el tipus d'element de què es tracta (barra aïllada, de filferro, grup de barres amb brides o ganxos). - El diàmetre de les barres amb escales per a 5,10,16 i 20 mm. de diàmetre. -1 el gruix del material que les envolta. Proporciona lectures directes de [es mides en escales de cm., i es poden detectar els elements situats a una profunditat de fins a 12 cm. Amb un disseny compacte i pràctic, està integrat en un maletí amb corretja i les seves dimensions de 21 x22x10 cm. i un pes de 3,5 kg. el fan totalment portàtil. A més, està alimentat amb 6 piles de 1,5V i és independent del corrent elèctric. A més, hi cal afegir el seu preu reduït enfront de l'elevat cost de les anàlisis radiològiques i la garantia d'un any contra qualsevol defecte de fabricació.
LA PARLA
perJoma
Pedrera
VOCABULARI
Nfnxol Hornacina Ohm [Sí] Ohmio Obrador *Oflïce de Rei 'Offct él w, gal·licisme
HEMARK
Av. de Barcelona, 137, 08750 Molins Telèfon: 680 06 88 - Fax: 668 70 07
Bombeo Biombo Mampostería Tabicón
Panxa Paràvem . Paredat... Pa™"1* —
i
EXTRAORDINÀRIES
OFERTES
ARXIVADORS DE PLÀNOLS LINEL ' ARXIVADORS VERTICALS A0 MELAMINA BLANC PVP. 45.000,PREU OFERTA 36.000,A1 MELAMINA BLANC PVP. 40'.000.PREU OFERTA 32.000,, A0 MELAMINA FAIG PVP. 51.500,PREU OFERTA 41.200,A0 MELAMINA FAIG PVP. 46.500,PREU OFERTA 37.200,A0 METÀL.LIC PVP. 66.000,PREU OFERTA 52.800,A1 METÀL·LIC PVP. 62.000,PREU OFERTA 49.600,* ARXIVADORS HORITZONTALS A0 MELAMINA BLANC PVP. 138.000,PREU OFERTA 110.400,A1 MELAMINA BLANC PVP. 120.000,PREU OFERTA 96.000,A0 FAIG VERNISSAT PVP. 180.500,PREU OFERTA 144.200,A1 FAIG VERNISSAT PVP. 150.500,PREU OFERTA 120.200,A0 METÀL·LIC PVP. 142.000,PREU OFERTA 113.600,A1 METÀL·LIC PVP. 138.000,PREU OFERTA 110.400,-
OFERTA CISALLES PERA PLÀNOLS • CISALLA MODEL 130 -Tall útil 130 cm. -Mides 44x146x16 cm. -18 kgs. de pes. - Banc desmuntable amb recollida de paper sobrant. - Fàcil de muntar PVP. 52.000,PREU OFERTA 40.560,-
OFERTA ESTILÒGRAFS ROTRING/ STAEDTLER 1 UNITAT 4 UNITATS 10 UNITATS 20 % 25% 35% DE DESCOMPTE Aquesta promoció és vàlida per a estilògrafs per paper i vegetal, i per a estilògrafs per poliester. OFERTA PAPER FOTOCOPIADORA • PAPER REYMAT 80 GRS. PER A FOTOCOPIADORA A4 PVP. 639,PREU OFERTA: 1 PAQUET 5 PAQUETS 10 PAQUETS 435,406,377,25 PAQUETS O MÉS: 350,- UNITAT
s
U
U
r
c
H
A
Paníó... Pedri Pedrís .. Penell.
1
I
V
Linde ..Cantera Poyete Veleu
A
AMIDADORS DE DISTÀNCIES * SMART-TAPE - Cinta sònica fins a 15 metres. - Medicions per a interiors. - Càlcul d'àrees i volums. - Desconnexió automàtica als 2 minuts de no utilització. PVP. 10.000,PREU OFERTA 6.000,* DIMENSION MASTER PLUS - Cinta sònica fins a 18 metres. - Medicions per a interiors. - Punt de visualització on efectua la medició. - Càlcul d'àrees i volums. - Funció de calculadora. PVP. 26.100,PREU OFERTA: 20.880,-
NOVETAT FAX XEROX
7024
* FAX XEROX MODEL 7024 - Fax de paper normal 80 grs. - Capacitat per 250 fulls - Memòria per 55 telèfons. - Enviament diferit. - Velocitat de transmissió 1 full A4; 17 seg. - Capacitat en memòria per 15 fulls. - Alimentador automàtic per 30 fulls. -16 tonalitats de grisos. - 3 anys de garantia. PVP. 300.000,-PREU OFERTA 235.000,-
Cendres volants, microsílice, escòries i putzolanes en el formigó ENRIC VÀZQUEZ Professor i director del departament d'Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya. La primera selmana de maig va tenir lloc a Istambul (Turquia) la IV Conferència Canmet/Aci sobre cendres volants, la microsflice, les escòries i les putzolanes naturals en el formigó. El conegut investigador indi, Mohan Malhotra afíncat al Canadà, passeja pel món, patrocinat per l'American Concrete Institut, aquestes cèlebres jornades, que des de 1983 gaudeixen del màxim prestigi entre els estudiosos del formigó- Ajudat per un equip poc nombrós però de gran eficàcia aconsegueix sempre, amb una organització quasi perfecte, reunir el bo i millor de l'especialitat de les anomenades addicions minerals i donar una visió de l'actualitat mundial del tema. L'experiència recollida en tres gruixuts volums de 1.000 pàgines cadascun ha servit per demostrar el constant esforç dels investigadors japonesos per estar a primera línia (30 articles presentats i diverses aportacions complementàries), la forta irrupció dels australians, el renovat interès dels alemanys pel tema, i lasempre valuosa contribució de canadencs, nord-americans, europeus comunitaris i escandinaus del màxim nivell científic. En el camp de les cendres volants destaca en primer lloc l'interès pels formigons amb un alt contingut de cendres. En una sessió especial vam veure, resumint, que la qualitat d'aquests formigons anatemitzats encara fa quatre dies a les nostres latituds per les veus de sempre, tot i depenent fortament del tipus de cendra emprat, pot arribar a ser molt bona.
"La qualitat dels formigons amb un alt contingut de cendres pot arribar a ser molt bona" Les cendres amb alt contingut de calci donen més resistència que les de baix contingut, i segons ha demostrat t'equip de la Universitat de Wisconsin Milwakee dirigit pel conegut T.R. Naik, els formigons amb cendres de tipus C ben dosificats excedeixen normalment les resistències del formigó anàleg sense cendres després dels 14 dies. No es veuen pràcticament modificades la retracció, el mòdul i la resistència a flexió i millora la permeabilitat i en molts casos la fluència. En l'aspecte negatiu s'observa una resistència a tracció més baixa. En les aportacions en el camp de la durabílitat dels formigons amb cendres destaquen els treballs de Freeman i Carrasquillo (Universitat de Austin) que demostren el millor comportament enfront dels sulfats dels formigons amb cendres de tipus F i la
millora que s'obté amb cendres de molt alt contingut amb calcí (en altre temps prohibides) quan es molen barrejades amb "clinker". Nagataki, que fou premiat pels seus treballs en el sopar de cloenda, va proposar un nou i eficaç assaig accelerat per avaluar l'efecte de la penetració dels clorurs i de la carbonatació respecte a la corrosió de l'acer i P.S. Mangot de la Universitat d'Aberdeen va presentar un important treball sobre la decisiva importància del curat inicial en la porositat final i, en conseqüència, en la durabilitai dels formigons amb cendres i també amb escòries i microsílice. En el camp de les novetats absolutes A. Carles i B. Husson alaquen el problema de les cendres anomenades sulf ftiques, producte de les noves instal·lacions de desulforilzació dels carbons cremats, per protegir millor el medi ambient. Observem que el sulfit càlcic no afecta significativament a la durabilitat perquè no s'oxida a sulfat el PH d'aquests formigons, però en canvi sf hi ha influències en la resistència com a resultat d'una majordemanda d'aigua, provocada per la gran finor d'aquestes cendres. Sembla que els superplastificants poden millorar molt la situació. R.C. Yoshi de la Universitat de Calgary ha explorat els problemes i possibilitats de les cendres produïdes amb els nous sistemes de protecció ambiental en les tèrmiques, basats en la injecció de calcària polvoritzada per reduir l'emissió de diòxid de sofre i va ressaltar el paper d'una compacitat molt alta per permetre l'ús d'algunes d'aquestes cendres en formigons no estructurals, però sobretot va posar de manifest el seu potencial d'aplicació, que cal que sigui estudiat amb actituds molt diferents i mètodes més sofisticats que fins ara. Sugita va demostrar la utilitat de la "closca d'arròs incinerada" com addició activa, llargament preconitzada per P.K. Mehta de la Universitat de Califòrnia des de fa anys i, molt especialment, la gran
resistència dels formigons fets amb cendres d'aquest tipus de la classe amorfa enfront d'alacs àcids. L'equip de J. Ambroïse de l'Insa de Lió va presentar un original mètode de produir putzolanes per calcinació de fangs amb un 90% de caolinita i el bon comportament de ciments amb continguts de fins el 30 % d'aquests productes. En el camp de les novetats "d'alta volada científica" l'equip holandès de Pielersen va presentar un important treball sobre la interpretació dels mecanismes de reacció dels ciments amb addició estudiats per ressonància nuclear magnètica i, sobretot, l'equip del també holandès Bijen va demostrar l'efecte beneficiós de les escòries i metacaolinita sobre la interfase pastagranulat, gràcies a la reducció de l'orientació dels cristalls de portlandita que es presenten amb els ciments pòrtland purs, el que ja havia estat demostrat amb anterioritat per a les cendres volants. El famós (i encara bastant car) "silica-fume" va ser, com sempre en els últims temps, exhaustivament estudiat per diversos investigadors amb conclusions favorables per al seu ús en el formigó per millorar resistència i durabilitaL Cal però destacar una vegada més la importància del curat a primeres edats com estudien Sellerold i Khayat de la Universitat de Sherbrooke. Quan aquestes insu-
"Una vegada més cal destacar la importància del curat a primeres edats" ficient en formigons de resistència mitjana (per exemple, com els emprats en edificació) la profunditat de carbonatació augmenta en presència de la microsílice i això redueix la protecció enfront de la corrosió. En canvi, quasi tothom està d'acord en què la minva del PH que provoca aquest producte en els formigons no el fa baixar gaire de 12 amb un 30 % de "silica-fume" la qual cosano representa un efecte significatiu per a la despassivadó de l'acer de l'armat. Les universitats politècniques de Catalunya i València van presentar novedoses aportacions en el camp dels formigons amb cendres, destacant en canvi l'absència de treballs dels instituts de la capital de l'Estat. Industrials catalans del sector van oferir també les conclusions dels seus treballs. •
ffl
l · I N F O K M A T I U
El professional haurà de sotmetre's a un procés de renovació constant L'informe que el Tribunal de Defensa de la Competència ha enviat al Govern central pren partit per la liberalització dels serveis professionals en un nou marc de lliure mercat. L'informe que el Tribunal de Defensa de la Competència ha adreçat al Govern ha provocat irritació en els sectors professionals potencialment afectats. La primera reacció a partir de les notícies facilitades pels mitjans de comunicació ha estat el rebuig. La majoria de col·legiats a qui es va demanar opinió des de f última edició de L'INFORMATIU sobre la possible supressió de les tarifes d'honoraris van mostrar-s'hi contraris i van pronosticar greus perjudicis per a la professió i el Col·legi. Avui disposem ja d'aquest informe i l'analitzem tot seguit a més de publicar un ampli resum en un suplement especial. En primer lloc cal tenir en compte que no totes les professions són iguals, ni tampoc els col·legis, encara que aquests siguin d'una mateixa professió. Aquest informe pren partit per la liberalització dels serveis professionals i pretén demostrar que els proteccionismes no solament no són beneficiosos per ais usuaris i la societat en general, sinó que actuen negativament en la progressió professional i en la qualitat dels serveis que presten els col·lectius afectats. En definitiva, ens introdueix en un món encara nou, on el que preval és una visió de producció de serveis des d'un punt de vista capitalista, és a dir, sota les directrius del lliure mercat i amb una prestació que cada vegada és menys personal i més empresarial. L'informe dóna com a vàlid el quadre bàsic sobre el qual se sustenten les professions a Espanya: - Necessitat d'una titulació - Protecció legal d'aquesta titulació, - Col.legiació obligatòria - Existència d'un Col·legi únic en un determinat àmbit territorial. Val a dir que l'estudi del tribunal es refereix fonamentalment a l'exercici considerat liberal de les professions, sense incidir en les situacions assalariades. A partir d'aquí, el treball tampoc no entra en el sistema d'atribucions/competències que tenen algunes professions i que en el cas dels aparelladors i arquitectes tècnics significa la seva intervenció obligatòria en tota obra d'arquitectura, al marge d'aquelles altres atribucions que comparteixen amb professions, com les dels arquitectes, enginyers i enginyers tècnics. En el nostre cas estem a l'espera de la llei d'ordenació de l'edificació que fixarà el sistema de funcions, intervencions i responsabilitats dels diferents agents que intervenen en el procés constructiu. Un primer aspecte de l'informe que valorem com a totalment positiu és la supressió de condicions restrictives de caràcter territorial en l'exercici professional. En el nostre cas, això suposa la desaparició definitiva de la figura del col·laborador resident que encara s'aplica en la majoria de col.legis d'Espanya. El Tribunal també considera incorrecte establir mesures restrictives pera poder exercir la professió,
La supressió de tarifes i la Üibertai de publicitat afectaran la professió (Foto: Chopo)
Icom és ara pertànyer a una determinada mutualitat o disposar d'una assegurança. Un segon aspecte, que és lògic segons el plantejament de Pinforme, però que podem considerar nou, és el de la publicitat dels professionals. El model liberal rebutjava aquest mitjà perquè considerava que els serveis del professional no eren objecte de mercat. L'informe adverteix amb sinceritat que la implantació de la lliure competència portarà problemes a curt termini a una part dels professionals, encara que els més dèbils, és adir, els joves i les dones, en sortiran beneficiats, sense que als professionals consagrats la reforma els arribi a afectar. Aquest concepte empresarial incorporat a la producció de serveis té l'efecte positiu de la innovació, de la millora i l'apro fi lament dels recursos, de la relació cost/qualitat/preu. El professional deixa d '"acomodar-se" i passa a sotmetre's a un procés de canvi constant en el qual convé estar permanentment al dia i pendent dels requeriments i les necessitats de fa demanda.
"Els canvis poden ser positius si l'aparellador no perd independència" És aquí on també I' informe incideix en lanecessitat de legalitzar d'una manera àmplia, encara que es mantinguin identificades les responsabilitats, les societats de professionals i els despatxos col·lectius, •• sense establir limitacions. Dèiem abansque no tots els col·legis són iguals. És evident que, i sense voler emetre criteris que es puguinconsiderar pejoratius, aquests plantejaments sobten d'una manera diferent als aparelladors i al Col.legi de Càceres o de Lleó i potser també a molts d'altres, perexemple, que no pas al nostre col·lectiu i al nostre Col.legi. La proximitat a Europa i, segurament també, una determinada tradició han propiciat una trajectòria, tant individual com institucional, que ens permet analitzar més fredamentels canvis que es proposen, al marge que aquesls s'arribin o no a produir i en quina mesura. La supressió del cobrament obligatori de rebuts des de fa tres anys ens permet afirmar que ni el mercat professional s'ha ensorrat ni el visat està directament lligat a un lema econòmic. El visat com a element clau en interès del professional i d'ordenació de la professió es mantindrà, amb la possibilitat d'accentuar aquells elements positius que signifiquin una garantia i un suport a la intervenció del professional. El codi deontològíc ha de passar a ser, també, un instrument que ajudi a donar una imatge de qualitat i de servei, amb un sentit actiu i de protecció contra intervencions irregulars. En realitat, l'únic que ens afecta directament de tols aquests canvis que es proposen és la supressió de les tarifes i la llibertat de publicitat. Malgrat que considerem positiva la línia seguida perl'informe del Tribunal de Defensa de la Competència, caldrà anar amb molt de compte en l'aplicació d'unes mesures que poden produir una pèrdua de la independència del professional o poden generar situacions contràries a la finalitat que es persegueix i que acabin perjudicant al propi usuari i a la qualitat del servei professional. •
Un 56% dels col·legiats van visar contractes el 1991 Les dades sobre l'exercici liberal indiquen que la majoria dels professionals que visen al Col.legi de Barcelona tenen de 40 a 50 anys. Les dades que es desprenen dels contractes visats al Col.legi de Barcelona durant tot l'any 1991 faciliten, convenientment creuades, una interessant visió de l'exercici liberal de la professió. A continuació es publica aquesta radiografia dels col·legiats segons el número d'aparelladors que vénen a visar, el volum d'honoraris, l'edat i el tipus de propietari de l'obra.
El nombre de contractes visats va ser l'any 1991 de 21.499. Segons aquesta xifra, correspon una mitjana de contractes per col·legial de 9,26 a l'any. No obstant els contractes es van repartir així:
Col·legiats que han visat, segons grups de contractes, en %
L'any 1991 van visar contractes un total de 2.473 col·legiats, sobre uncensa 31 de desembre de 1991 de 4.417 col·legiats. És a dir, va visar un 56% del total.
20
37 19
Un 44% no utilitza l'exercici liberal o, almenys, l'exercici liberal que és controlat pel Col.legi. Són conegudes especialitats professionals (decoració, valoracions, assessories, etc.) exercides com a liberals, les quals en no exigir-se el visat, no són objecte de control. Hi ha nombrosos llocs de treball ocupats per aparelladors i arquitectes tècnics que no tenen relació directa amb l'exercici liberal. En aquest sentit, un estudi dels col·legiats inscrits en el Servei de Promoció i Mercat de Treball en els darrers dos anys (680 col·legiats) indica que un 68% tenien o van obtenir treballs per als quals no es requeria la firma professional o el seu visat.
de 11 a 25 visats
8
Solament una quarta part, aproximadament, supera la xifra mitjana de visal. Hi ha una elevada concentració dels contractes visats. Elvolum d'honoraris visats posa en relleu també aquesta concentració:
Col·legiats que visen, segons volum d'honoraris, en % Fins a 500.000 pessetes
L'edat dels que visen indica que el gruix principal es concentra entre els que tenen cap als quaranta anys:
Menys de 30 anys De 30 a 34 anys
5 14
De 35 a 39 anys
16
De 40 a 44 anys
21
De 45 a 49 anys
21
De 50 a 54 anys
12
De 55 a 59 anys
5
De 60 a 64 anys
4
Més de 64 anys
2
Total
100
. 37
De 501.000a 1.000.000
...13
De 1.000.001 a 5.000.000
..'35
Més de 5 milions
Col·legiats que visen, per grups d'edat, en %
16
15
El 48% dels col·legiats que visen, solament acrediten el 7% del total d'honoraris visats. Un altre 35% acredita el 33%. Una minoria del 15% de col·legiats que visen concentra el 60% dels honoraris. Un darrer aspecte a considerar és qui contracta l'arquitecte tècnic:
Qui contracta l'arquitecte tècnic, en % Propietari individual
39
Propietari col·lectiu
3
Empreses construcció
40
Empreses fora sector
13
Administració
6