FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BonPaslor.5 08021
BARCELONA Tel. 41433 11 -209 82 99
Fax 414 34 34 Delegaca
a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa
Llei de l'Edificació: la primera proposta és un pas enrera L'esborrany de la Llei de l'Edificació que ha preparat el MOPT desprecia el paper que té Varquitecte tècnic en el sector de la construcció i el relega a tasques de col·laborador
SUMARI Agenda/Informació (Pàg.2) La reforma de la Llei de Col·legis provoca les crítiques (Pàg. 3) Enquesta L'aparellador és capaç de dur la direcció única de l'obra? (Pàg. 3) Els Ajuntaments comencen a enviar les notificacions de l'iAE
El document planteja aspectes positius, com ara restabliment d'un sistema de responsabilitats i garanties que inclou lots els agents que intervenen en el procés de l'edificació i l'obligatorietat d'una assegurança per a tots. Sorprèn, però, el plantejament retrògrad en l'esquema de les funcions i intervencions dels professionals, totalment contradictori amb la liberalització de l'economia i la lliure competència en el mercat de treball que planteja el Govem en altres fronts. També sorprèn la manca de respecte cap a la intervenció de l'arquitecte
que l'arquitecte és l'únic professional capacitat per exercir la direcció de l'execució de l'obra en els aspectes tècnics, econòmics i estètics. Per tal de debatre el contingut de l'avantprojecte, el plenari del Consell tècnic totalment consolidada i accep- de 1 * Arquitectura Tècnica es va reunir tada en la direcció de l'execució de al mes d'agost a Madrid. l'obra. Els representants de la professió a El document es basa en una concep- nivell estatal han expressat ja el seu ció jerarquitzadora de les professions rebuig al text pel tractament discrimii estableix un sistema d'exclusivitats natori i la relegació marginal del pad'intervenció que imposen una rigi- per de l'arquitecte tècnic en el procés desa al sistema molt superior a la que constructiu. El Consell ha tramès una existeix avui. proposta al Ministeri en la qual, entre Al mateix temps desprecia el paper d'altres aspectes, reivindiquen la inque té l'arquitecte tècnic en el sector i dependència professional així com la el relega a tasques de col·laborador plena capacitat de l'arquitecte tècnic atorgant-li la funció d'"agent del con- per dirigir l'execució de les obres trol de l'obra". d'edificació. • El text elaborat pel MOPT estableix (Més informació a iapàg. 15)
El Govem de l'Estat ha preparat un primer esborrany per a la presentació al Congrés d'una llei de l'edificació. Una llei que hauria de ser un primer pas per racionalitzar el sistema d'intervencions professionals i acabar d'una vegada per sempre amb els plantejaments jeràrquics i proteccionistes imperants, típicament gremialistes. Però no és així. L'avantprojecte té un plantejament clarament corporativista: no conté la més mínima liberalització del sistema d'atribucions ni obre cap escletxa ala lliure competència entre professionals en àrees d'especialitat concurrent. Però, ames, el text és discriminatori: margina unilateralment la figura i el paper de l'arquitecte tècnic en el sector, ja sigui negant-li la capacitat de
projectes. Però sobretot, si l'arquitecte tècnic ha jugat i juga un paper clar en el sector és en la direcció de l'execució de les obres. Pretendre que hi hagi un sol director CARLES PUIGGRÒS I LLUELLES és un objectiu lògic i lloable. President del Col·legí d'Aparelladors Ara bé, negar-li aquesta capacitat a i Arquitectes Tècnics de Barcelona l'arquitecte tècnic és il·lògic, injust i totalment allunyat de la realitat. És en aquest camp en el que no projectar obres de nova planta o, en el final sinó per crear un cap de turc que poden existir exclusivismes i que ha camp de l'execució, relegant-lo a un carregui amb les deficiències d'un d'obrir-se a la lliure competència dels paper de "controlador" a les ordres procés no subjecte a control de forma professionals capacitats. del director de l'obra, funcions que global. L'avantprojecte de llei és, en aquest atribueix en exclusiva a l'arquitecte. Reivindiquem per als arquitectes tèc- sentit, un pas enrera per tal de manteÉs un error. nics la plenitud de l'exercici profes- nír un model caduc, defensor Com ho és l'invent d'un "agent de sional, com a principi, sense negar la d'exclusivismes i proteccionismes, control de les obres" específic i uni- possibilitat d'establir excepcions en una concepció que s'allunya de la versal que no serveix per assegurar relació a activitats específiques, com lògica empresarial definida per les una millora en laqualitat del producte seria el cas de determinats tipus de pròpies exigències del mercat. •
El ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT) ha elaborat un document amb el títol: Línies Bàsiques de l'Avantprojecte de Llei d'Ordenació de l'Edificació, una llei que s'ha vingut ajornant des del 1977. El document ha estat tramès als diferents agents del sector, abans d'iniciar el tràmit legislatiu.
No és això
Premsa/Bústia (Pàg. 6) Demandes/Anuncis (Pàg. 7) Qualitat en l'edificació / laboratoris d'assaigs
(Pàgs.8,9,l0ill) El professional ha d'aprofitar els avenços tecnològics PER ENRIC VÀZQUEZ
(Pàgs.l2il3) Els punts més destacats que el Govern vol incloure a la Llei de l'Edificació (Pàg. IS)
A
ACLARIMENT SOLUCIONS P I R A L'AIUMINOSI A LA DILEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment aluminós" La inauguració de l'exposició no tindrà lloc el 24 de setembre, tal com es va anunciar a L'Informatiu número 14, ja que resta ajornada fins a finals d'octubre. Terrassa. LLENGUA I TERMINOLOGIA A LA CONSTRUCCIÓ
G E
sita a Caldes de Montbui, (termes romanes i església parroquial), Plegamans (església de Palau-Solità) i Sant Miquel del Fai (monestir, casa del Prior i ermita de Sant Martí, s. IX). Trobada: a les 9,30 hores al carrer d'Aribau. Inscripció: 2.000,-Tot inclòs. (Es tancarà en cobrir les places de l'autocar).
N D
A
INFORMACIÓ SEGURETAT I HIGIENE EN LA CONSTRUCCIÓ
EXPOSICIÓ "1OO ANYS DC CONSTRUCCIÓ"
100 Anys de Construcció 100 anys del Gremi de Constructors Organitza el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, Restarà oberta del 28 de setembre al 7 d'octubre, al Palau Robert de Barcelona. Informació:telèfon2654187
• Dissabte 24 d'octubre: Tomb en "golondrina". Trobada: a les 11 hores a la Porta de la Pau, davant del monument de Colom. Inscripció gratuïta abans del MASTER EN GESTIÓ URBANÍSTICA 20 d'octubre. • Dissabte 31 d'octubre: BarPrograma de postgrau en celona, Palau Centelles/Solferino, pati d'en Llimona, i Gestió urbanística 92-93 muralles vora el Correu Vell, Organitza, el centre de Polí(barris de Palau i Sant Just). tica de Sòl i Valoracions, de Trobada: 11 h.a la plaça Sant laUPC. Informació: ETSAB, DiagoMiquel (vora l'Ajuntament). nal 649. Telèfon: 401 63 96. Sense inscripció. Informació i inscripcions: LA CONSTRUCCIÓ A Servei d'Informació. CATALUNYA A L'EDAT
Curs de postgrau: Especialitat en Seguretat i higiene en la construcció Organitza SEOPAN i la Universitat Politècnica de Madrid, del 19 d'octubre al 26 de març de 1993. Classes teòriques de 18 a 21 hores, de dilluns a dijous. Matrícula fins al 10 d'octubre. Informació:SEOPAN (Manuel Vàzquez) Serrano 174, Madrid. Telèfon: 563 05 04. JORNADES SOBRE LABORATORIS ACREDITATS
IV Jornades tècniques de laboratoris acreditats Organitza l'Associació Nacional de Laboratoris Acreditats. Del 6 al 8 d'octubre. Informació: ANL, Madrid. Telèfon: 91/409 29 23. CONTROL DE REFORÇOS
DE FONAMENTS I Jornada i exposició sobre CONTEMPORÀNIA ESTRUCTURES MOSTRA DE JOIERIA llengua i terminologia A LA DELEGACIÓ a la construcció Curs sobre la Construcció Jornades tècniques sobre Organitza la Generalitat de D'OSONA a Catalunya a l'Edat "Diagnòstic i control de Contemporània Catalunya, amb la col·laboració del CoMegi, i d'altres Exposició amb el títol de Organitza l'Associació del reforços de fonaments i "Individus", a càrrec de institucions. Museu de la Ciència i la Tèc- estructures" Tindrà lloc el dijous 8 d'octu- Jordi Sala i Jordi Portell nica i Arqueologia industrial. Organitza l'Associació NaRestarà oberta des del 19 de bre amb el programa següent: Del 28 de setembre a I'l cional de Laboratoris Acre• Obertura, ponències i taula setembre fins al 18 d'octubre. d'octubre, de 18 a21 hores, a ditats. Del 6 al 8 d'octubre. rodona: de 16 a 1830 hores. Horari: Feiners i festius, de l'Associació d'Enginyers In- Inscripcions: ANLA, Urqui19 a 21 h. Dilluns tancat.Vic. dustrials, Via Laietana, 39. za, 18,5è A.Sevilla. Sala d'Actes del Col·legi. • Exposició del 8 al 16 d'ocReserva prèvia per telèfon: FIRA INTERNACIONAL tubre, de publicacions, vídeos CICLE DE XERRADES (Maria Canals) 319 23 00. DE LA CONSTRUCCIÓ i programes informàtics, re- TÈCNIQUES A LA SETMANA D'ESTUDIS lacionats amb la tècnica de la DELEGACIÓ DEL VALLÈS "Construcción" URBANS ORIENTAL construcció, amb el català Fira internacional de com a llengua vehicular. Va. Setmana d'Estudis construcció i equipaments Salad'exposicionsdel CoLlegL "Interpretació pràctica de Urbans: Tindrà lloc a Sevilla del 28 Inscripció a la jornada, gra- la instrucció EF-88" "Ciutats i espais lliures" d'octubre a l'I de novembre. Comentaris de les fitxes tèctuïta. Places limitades. Informació: Montserrat Ma- niques í disposicions cons- Organitza la Universitat de tructives de biguetes de for- Lleida, els col·legis profes- CONSTRUMURCIA'92 teu, al telèfon: 205 37 63. migó armat i pretesat. A cà- sionals d'arquitectes i arquiVISITES CULTURALS rrec de Lluís Sanitges, ar- tectes tècnics de Lleida, i Construmurcia'92 i TARDOR ' 9 2 quitecte tècnic de Prefabri- l'Ajuntament de la ciutat. "Salón del Màrmol y la cats Pousa, S.A., i Francesc Del 26 al 30 d'octubre. Piedra del Mediterràneo" Visites culturals Gascón, arquitecte tècnic de Informació: Secretaria de la Del 5 al 9 de novembrel reV Setmana d'Estudis Urbans. cinte firal de Múrcia. programades per a la prefabricats Lomar, S.A. tardor Dimarts dia 6 d'octubre a les Enric Granados, 5. Lleida. IFEMA. Torre Pacheco. Telèfon: 973/24 91 00. • Dissabte, 17 d'octubre: vi- 18 hores. Granollers. Telèfon: 968/57 83 62.
U <k G«e™ dd Col·legí
nffctai i M u n t i iiii I ^ I i n i n m i i<:
PRESIDENT: Cria Pmggrt» i Llodla
TdMÒQ(93)K7ï9799 ODeiB / DdctacU dd Y d b Oriratal: Jacp LlmberUS. 08400 GfraUtn.Tdèfoc(93)879OI7ó Offriaa / DdtfacM M Villb OOMCMU1:
SECRETARI:
Tritíon (93) 7 » 11 10
GasçtíGaàiitayna
DELEGATS: PCTÏFWÍVISM B«tts.BcrgMdl:ADlaüCiiciSddtviU Vtflb OrlenaL Frederic de Bua V d b O c d d tntatSjiïa*» NÏÏIT
Nou horari de funcionament de la Cafeteria del Col·legi Els dilluns, dimecres i divendres, resta oberta de 8,30 a 17,30 hores. Els dimarts i dijous de 8,30 a 19,30 hores. Els horaris en què se serveixen dinars són de 14 a 16 hores. Cafeteria. Primera planta. ; CINTRIDfl DOCUMENTACIÓ
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Eduard Edo i Villalba, col·legiat número 1.861, esdevinguda el 28 de juliol a l'edat de 49 anys. Ramon Mora i Franquesa, col·legiat número 525,esdevinguda el 5 d'agost, a l'edat de 72 anys. Enric Balleste i Ballester, col·legiat número 392, esdevinguda el 8 de setembre a l'edat de 71 anys.
COORDINACIÓ: CirlaCanfil SECBETABIA, CORRECCIÓ 1 MAQUETAaÓ: AflfdiBílüri FÜKntePlmruU ADMINISTRAaÓ I DISTRIBUCIÓ:
GERENT:
COMPTADOR: Bonn Ochoa i Morto VOCALS: IMÍ Utsuy Purisund RrtdDdpdoiYaipiM
CONSELL IIE REDACCIÓ:
D I ^ Y GRÀFIC IINFOGRAFIA:
CMtaCut^ i
IMPRESSIÓ: Roo>gnr S A DIPOSITLBGAL:B-4Z3I9'1»91 ESN: 1132-2102
lUawoCoBWren JOMG»
í
Nou horari d'atenció al públic del Centre de Documentació Des de I'l de setembre el Centre de Documentació, té un nou horari: els ma- ? tins resta obert de9al4,30. hores i les tardes de 16 a 19 hores. Centre de Documentació, "Josep Renart". 5a. i 6a. planta.
TRESORERA: Fitar Rmndi i AmKgú
LQrCMnHiHÚ·
JcvCtyiDiu
CAFETERIA DEL COL·LEGI
rUBUCETAT: BrT-Pobücidjd, SA. Jotrp T m k l l u , IS). 08029 Btrccton». Telifo«(93! 4I04Í SS. Tcitíu (93) 430 3915 i 41941 83
^ ^ S S S S M ! ^ S'•Manca U repodKctt dtb D pubticrait.-INFORHATIU.dti rsnenltawipr
.
JLa reforma de la Llei de CoLlegis provoca crítiques dels sectors professionals La proposta legislativa concreta el contingut de V informe sobre el lliure exercici de les professions. La Intercol.legial ha sol·licitat la retirada de l'avantprojecte. El ministeri d'Economia ha elaborat un avantprojecte de llei en el qual es proposa mantenir l'ordenament bàsic professional sobre titulació i colJegiació però liberalitzant les condicions contractuals. El text es va entregar el mes d'agost als consells generals de les professions perquè emetin els seus informes. Des d'aleshores s'han disparat les crítiques contra la proposta del Govern. L'Avantprojecte de Llei de Normes Reguladores dels Col·legis Professíonalselaboratpelministerid'Economia i Hisenda es basa en la modificació de la legislació estatal en la matèria i, concretament, de la Llei 2/1974de 13 de febrer. El text estableix que, les professions col·legiades s'exerciran en règim de lliure competència i lligades a la Llei 16/1989,de 17 de juliol de Defensa de la Competència, a la Llei 2/1991, de 10 de gener sobre Competència Deslleial i a la Llei 34/1988, de 11 de novembre General de Publicitat
L'avantprojecte de llei concreta el contingut de l'informe redactat pel Tribunal de Defensa de la Competència sobre el lliure exercici de les professions. L'INFORMATIU en va publicar un ampli resum el mes de juliol. El text del ministeri d'Economia dóna com a vàlides les bases sobre les quals es sustenten les professions col·legiades a Espanya. Bàsicament són: necessitat d'una titulació, protecció legal d'aquesta, col-legiació obligatòria i existència d'un col·legi únic en un determinat àmbit territorial. Els canvis se centren fonamentalment en: • la supressió de qualsevol condició restrictiva de caràcter territorial per a l'exercici, • la possibilitat de constituir societats de professionals i gabinets col·lectius, sempre que s'identifiqui el professional responsable, • la llibertat de publicitat d'acord amb les normes generals sobre publicitat i competència deslleial, • la supressió de les tarifes i, com a conseqüència, la determinació lliure
dels honoraris i de les condicions contractuals, • l'eliminació de qualsevol mesura restrictiva per poder exercir la professió, com ara pertànyer a una determinada mutualitat. En el nostre cas, allò que ens afectaria directament seria la supressió de tarifes i la llibertat de publicitat. La proposta del ministeri ha estat objecte de crítiques des dels diferents sectors professionals per considerar que no recull el paper específic dels col·legis i de les professions liberals i que les mesures que es propugnen poden deixar indefensos amplis sectors de professionals i disminuir la qualitat dels seus serveis. El plenari de la Intercol.legial dels col·legis professionals de Catalunya ha sol·licitat a l'Administració central ia l'autonòmica la retirada de l'avantprojecte per considerar que atempta contra els drets constitucionals de les corporacions i el dret que es deriva de l'Estatut d'Autonomia. També critica la seva redacció massa precipitada. •
ENQUESTA
L'aparellador és capaç de dur la direcció única de l'obra? RAFAEL PÉREZ GONZÀLEZ
FERRAN GRAU ESCUR
CoLUgiat Húm. 6MS Bairtloma
Col-Utwi núm£2S6 l'IloipUaUi te Uabrepa.
Un aparellador, pels seus coneixements i formació, és el professional més adequat per fer aquesta feina. La col·laboració d'un arquitecte o un enginyer en l'execució de l'obra seria convenient ja que un projecte és quelcom més que allò que hi ha sobre el paper.
Sí, un aparellador pot ser director únic d'obra i això es demostra en molts casos en què fem aquesta tasca a la pràctica. També és cert que en obres especialitzades l'ajutocoUaboraciód'unenginyeren el tema de les instal·lacions, per exemple, seria convenient
JOSÉ IBÀNEZ LOZANO
GLÒRIA TORMO BERNAD CoUegua aúm. 6.7S2. Baretloaa.
Jo crec que, evidentment sí que és capaç. El que millor avala la capacitat d'un aparellador per dur una direcció d'obra única és la seva experiència i una posada al dia constant. La col·laboració amb arquitectes i enginyers seria complementària i dependria de la complexitat de l'obra.
Això depèn de la capacitat de cadascú. Un aparellador sol se'n sortiria en obres simples. Però jo crec que si hi ha professionals que comparteixen la direcció, l'execució de l'obra se'n veu beneficiada. El poder triar entre direcció única o co-direcció és el millor.
La consulta es va realitzar el dimarts, 8 de setembre, al Servà dlitformació del CoiJegi, a Barcelona. Eli professionals es van elegir aleatòriament.
Ttes normatives La Llei de la Publicitat La publicitat es regeix actualment a l'Estat espanyol per allò que disposa la Llei 34/1988, de 11 de novembre. Aquesta inclou totes les formes de comunicació realitzades per una persona física, jurídica, pública o privada, en l'exercici d'una activitat comercial, industrial, artesanal o proofessional, per tal de promoure la contractació de béns, serveis, drets i obligacions. La Defensa de la Competència La defensa de la competència com a protecció de l'exercici de la llibertat d'empresa està regulada actualment per la Llei 16/1989,de 17 de juliol. La Llei regula un sistema de control dels acords que limiten la competència en el mercat i prohibeix tant l'exercici abusiu del poder econòmic com les conductes unilaterals que per mitjans deslleials falsegin la competència. La Competència Deslleial La competència deslleial està regulada a l'Estat espanyol per fa Llei 3/1991, de 10 de gener. La Llei estableix mecanismes per a impedir que la llibertat de competència pugui falsejar-se per pràctiques deslleials contràries al funcionament concunrencial del mercat Aquesta resulta aplicable als empresaris i a qualsevol altra persona física o jurídica que participi en el mercat, incloses les professions liberals. •
El MOPT regularà el reconeixement dels títols a l a CE El ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT), ha elaborat el projecte d'ordre per al reconeixement de títols d'ensenyament superior dels estats membres de la CE. La disposició afecta cinc titulacions tècniques, entre elles l'arquitectura tècnica. El projecte ha estat tramès al Consell General per fer-ne un informe. El projecte normatiu desenvoluparà elReial Decret 1665/I991,de25d'octubre pel qual es regula el sistema general de reconeixement dels títols de la CE que exigeixen una formació mínima de tres anys segons la Directiva 89/48 CE. EI sistema de tramitació de sol·licituds permetrà el reconeixement dels títols expedits a la CE amb els corresponents a l'Estat espanyol o, en el seu cas, el reconeixement del dret a l'exercici professional. •
I
N
F
O
R
El nou equip làser econòmic Làser Alignment va ser introduït a Europa el passat mes d'abril i és l'últim en tecnologia làser per a la construcció. El LB-5, fabricat per Làser Alignment Inc. de Michigan-USA, està equipat amb un díode làser que produeix un raig rotatori visible de color vermell. Mitjançant un prisma especial, el LB-5 genera contínuament un segon raig a 90 graus exactes del primer, la qual cosa el converteix en una eina sumament útil en nombroses aplicacions com ara nivellament de pisos, instal·lació de sostres, o alineació de divisions, entre d'altres. El nou LB-5 no té limitacions en aplicacions per a interiors i està disponible amb el nou "Làser Mate", receptor de reduïdes dimensions, que permet treballar fins i tot a ple sol. Làser Alignment, amb 25 anys d'experiència en làser de construcció, ha construït el LB-5 amb unes dimensions de tan sols 100x100x175 m/mi un pes de 1,6 Kg. L'equip treballa amb 4 piles tipus CCell que li proporcionen energia per a treballar fins a 70 hores. El LB-5 es presenta en diferents models amb accessoris que permeten diferents aplicacions, com ara suport de paret, suport per a alineacions, targetes per a instal·lacions de sostres i el receptor "Làser Mate" equipat amb un suport universal. És, sens dubte, el làser més assequible del mercat, ideal per a petits projectes i pressupostos ajustats. La seva versatilitat li permet adaptar-se a infinitat de treballs específics. El servei post-venda serà facilitat inicialment des de Barcelona i Madrid.
A
T
I
U
BEACON LB-5
P u b l i c i t a t
Nou equip làser econòmic de Làser Alignment
M
El Làser accesible para niveladones y alineaclones
Sencillo funciona por sí solo en todo ipode aplicaciones
DE BAJO PRECIO, A SU ALCANCE El MINI-BEACON LB-5 proporciona a los contratistas una alternativa econòmica a los Laseres y niveles convencionales. Su bajo coste representa un acontecimiento en el campo de la tecnologia de los Laseres compactos.
COMO AHORRAR UTILIZANDO ESTE LÀSER El MINI-BEACON establece ràpidamente un nivel de referència para múltiples aplicaciones en construcción y alineación. Agiliza la conclusión del trabajo eliminando los errores costosos.
• Techoa etevados
Especificacions Mida: 100x100x175 m/m Color: groc Distància operativa: 30M radi Bateria: 4 piles tipus C-Cell Classificació: classe II Pes: 1,6 Kg. Construcció: plàstic d'alt impacte Base per a trípode: universal Temps per a reemplaçar pilar: 70 hores Velocitat de gir: 1-8 rps.
• Reptonteo » 90'
• Constmcdón en general
El LB-5 le ahorrarà dinem, acelerando su trabajo y minimizando el riesgo de costosos errores. Para mas información contacte con:
L·L·
INC..
Avda.de Barcelona, 137 Tel. (33) eao 06 se Fax (93) 668 70 07 Tèlex 50763 REMKE 08750UOUNSDERB'(Barcelona)
L'Eixample resol la tramitació dels projectes
Els Ajuntaments han començat a enviar les notificacions de I'IAE
El llenguatge de la construcció, a debat al Col·legi
Han estat ja superades les dificultats que existien en les oficines municipals del districte de 1' Eixample, a Barcelona, a l'hora de demanar la llicència d'obres de reformes i intervencions parcials en edificis quan els projectes eren redactats per arquitecte tècnic.Cal recordar que, fins i tot, s'havia arribat a demanar projecte d'arquitecte per un canvi de disposició dels envans. Ricard Huertas, nou coordinador del districte de l'Eixample ha donat les instruccions oportunes per a que en el futur no es produeixin incidències en la tramitació dels projectes presentats per arquitecte tècnic dins de 1' àmbit de les seves atribucions. •
Els Ajuntaments han començat a enviarelsrebutsderimpostd'Activitats Econòmiques (1AE) corresponent a l'exercici del 1992. Enguany es preveuen errors en el cens efectuat, la qual cosa podria comportar la no notificaciódel deute tributario l'aplicació de quantitats incorrectes. El Col.legi va presentar en el seu moment un escrit d'alegacions contra l'aplicació de I'IAE tant al ministeri d'Hi senda com af Ajuntament de Barcelona. En resolució comunicada el passat mes d'agost, l'Ajuntament de Barcelona va resoldre acceptar parcialment algunes de les reclamacions presentades pels diferents col·lectius
Ei dijous 8 d'octubre, a la tarda, se celebrarà a la sala d'actes del Col·legi una Jornada sobre llengua i terminologia a la construcció, en què es faran dues ponències i una taula rodona. La sessió té com a objectius, d'una banda, donarà conèixer als professionals les eines per produir textos tècnics correctament i, de l'altra, involucrar les institucions i els tècnics en els processos de renovació del llenguatge específic. Paralel-lament,ifinsal lód'octubre, la seu del Col·legi acollirà una exposició de materials diversos editats en català relacionats amb ia tècnica de la construcció. •
de professionals i empresaris afectats, introduint la possibilitat de subvencionar en determinats casos, no fixats encara, la quota a pagar quan aquesta excedís d'un determinat percentatge sobre els ingressos. El Col.legi manté ara converses amb l'Ajuntament de Barcelona per tal d'establir les condicions d'aquesta possibilitat de subvenció. També està en contacte amb altres col·legis professionals per tal de desenvolupar les accions necessàries per garantir una correcta distribució de l'impost. L'Assessoria Fiscal del Col·legi oferirà suport tècnic als col·legiats davant de qualsevol dubte o problema. •
Signat el conveni col·lectiu pera 1992-1993
"Individus", mostra de joieria a la Delegació d'Osona La Delegació d'Osona, del notre Col·legi, comença la nova temporada d'exposicions amb la mostra de joies "Individus" creada pels dissenyadors Jordi Sala i Jordi Portell, que restarà oberta des del dia 19 de setembre i fins al pròximl9 d'octubre. L'exposició, que està intal.ladaa la mateixa Delegació, consta d'un seguit de peces de diverses col·leccions dels dos artistes joiers esmentats.
El Diari Oficial de la Generalitat número 1631 de 12 d'agost publica el conveni col·lectiu de treball de la indústria de la construcció i obres públiques corresponent a les comarques de Barcelona per als anys 1992 i 1993. El conveni fixa per al 1992 una retribució de l'arquitecte tècnic en un total mensual de 169.998 pessetes al marge de les pagues extres. Amb una durada de dos anys, aquest conveni ha estat considerat un dels més avançats des del punt de vista tècnic. •
na neta REHABILIT,S.L. Tel. (93) 45614 53 - Fax (93) 236 72 85
PREMSA La venjança de Moctezuma Mentre la majoria d'habitants del país descansava a les platges i s'oblidava durant uns dies de l'increment dels impostos i dels problemes quotidians, a l'altra banda de l'oceà la família Zambrano, propietària de la mexicana Cemex, un dels més grans imperis cimenters de Nordamèrica, perfilava els últims detalls per al seu desembarcament a la península. El seu objectiu era Valenciana de Cementos, tercera delsectora l'EstaU d'una compra en va venir una altra perquè després de l'adquisició de Valenciana, Cemex s'ha quedat amb Sanson, mentre la portuguesa Cimpor ha comprat la gallega Cementos Cosmos. La indústria cimentera a l'Estat era en mans de la família Serratosa, que controlava un 25% del seu capital, la nòrdica Anker, titular del 24,8%, la companyiaEuroci un grup de petits accionistes. En el cas de Sanson, la companyia mexicana ha adquirit una opció de compra per la qual pagarà 58.231 milions de pessetes. Els mexi-
Enguany hi ha una bona "moguda" del sector del ciment (Foto: Chopo)
cans pretenen crear un grup amb Valenciana i Sanson que passaria a controlaré! 30% de tot el mercat cimenter espanyol. La posició de força aconseguida per Cemex no ha estat ben vista pel Tribunal de Defensa de la Competència, que revisa l'operació per determinar si hi ha un possible abús de posició dominant en el mercat de l'Estat, per part de Cemex. Andrés Lara El País 6-9-92
Guanyar terreny A Catalunya, segons dades facilitades pel directorgenerald'Urbanisme, Joan Antoni Solans, el gran projecte de la vivendapresentaelregistrede 12.000 actuacions, una xifra molt superior a la de les 8.000 previstes per enguany en els càlculs del pla del MOPT. Per al Principat, el pla estableix unes previsions de 57.420 vivendesi24.865 actuacions de sòl en el període com-
près entre 1992 i 1995. El sòl i la seva disponibilitat és la base per a dotar de contingut al pla. Es pot parlar de mancances d'aquesta matèria primera a Catalunya? Per a Joan Antoni Solans, la pregunta es respon amb un "sí amb matisos" pel que fa referència a sòl urbanitzat. "En alguns municipis de la part central del sistema barceloní s'observen mancances de sòl urbanitzat, es pot parlar d'ajuntaments que posseeixen sòlqualificat que encara no han pogut destinar a la urbanització". Els responsables urbanístics, en el seu esforç per posar sòl al mercat, observen en aquests municipis "dues síndromes", segons els termes emprats per Solans. "La pressió perrecuperardèficitsvacunacontrarobligació d'encarar-se a la necessitat de creixement". Mentre alguns ajuntaments tenen com a objectiu bàsic normalitzar l'oferta per a noves residències i places industrials, d'altres projecten el seu creixement en funció de les seves pròpies necessitats. Jordi Garriga El Observador 24-8-92
BÚSTIA Supressió d'honoraris mínims Voldria fer públiques algun es reflexions sobre el contingut del text publicat enrAnnexdeL'INFORMATIUnúm. 13, concretament referides al tema "La qualitat" de l'apartat "Per facilitar l'adopció de la reforma" en què, en el seu últim paràgraf, es diu: "Òbviament, per un servei de menors prestacions es pagarà menys que per un altre de majors prestacions, i de més qualitat". Si aquest plantejament és coherent en si mateix i vàlid, crec que caldria reconsiderar-lo quant a la nostra professió. La nostra tasca de direcció d'obres no s'ha d'elaborar un treball mínim sinó una prestació que es basa, principalment, en el control in siiu de l'obra i, per tant, la competència amb d'altres companys, en principi í de manera clara, existiria pel fet d'una major o menor presència a l'obra. Sens dubte, molts clients, per desconeixement o ignorància de la transcendència d'una correcta execució de qualsevol obra, optaran per uns serveis professionals únicament més econòmics, circumstància que ben segur generarà la creació de veritables despatxos "professionals"enels quals la prestació es limitarà a realitzar els tràmits administratius mínims que fa-
cin possible la legalització d'un producte immobiliari i que, per tant, el cost dels serveis respongui únicament a la quanüficació d'aquests tràmits. Així es deixarà, per una banda, l'execució de l'obra -sota laresponsabüitat de l'arquitecte tècnic- a la llibertat, responsable o no, del constructor i, per l'altra, de la companyia asseguradora per tal d'afrontar les incidències, moltes vegades difícilment reparables. I, el que també és important: la imatge dels professionals se'n ressentirà ja que se'ls veurà com a agents purament necessaris per als tràmits burocràtics i no com a tècnics competents i que ofereixin amb el seu servei confiança i seguretat al client, més d'acord amb els temps moderns en què vivim. També enL'INFORMATIUesmentat es fareferència a aquells professionals desaprensius que tot i cobrar els honoraris mínims no realitzen els serveis adequats. Crec que en aquest cas, qualsevol client ha de poder exigir els serveis que corresponguin o, en el cas contrari, prendre les accions necessàries.
Pere Montasell i Riera Arquitecte Tècnic
De fora vindran i la feina ens prendran? La meva assistència com a convidat a les jornades de la Union Nationale des Economistes de la Construction (UNTEC), efectuades a la ciutat de Toulouse els dies 26 i 27 de març d'enguany, em vapermetre detectar l'interès d'un col·lectiu de professionals especialitzats en un tema específic de la construcció com és el del control econòmic de les obres, per saber les possibilitats que tenen, tant pells seus coneixements i preparació com per la titulació, de treballar a Catalunya. La nostra situació geogràfica fronterera amb França, el coneixement que tenen de la nostra manera de fer, de les possibilitats de feina, grau de desenvolupament de la nostra indústria, etc, fa que el nostre sigui un mercat cobejat pels professionals francesos de la regió Midi Pyrinées que, a més, entre dues i quatre hores de viatge vand'un costat al'altre de les zones d'influència. Ens preguntaven, els assistents a Tacte, quina seria la nostra posició com a col·lectiu professional enfront de la possible competència si hi ha obertura de fronteres. Ens hi oposarem? Tancarem files i colze a colze cridarem "No passaran!"? Jo, particularment, no crec que es
puguin posar portes al camp. Si la gent està preparada professionalment i repon a la demanda social, vingui d'on vingui, tindrà feina perquè ja la té ara. Ja hi ha professionals de l'altre costatque estan treballant aquí. Elquefan és associar-se amb professionals d'aquí, i tema resolt. Més endavant, quan coneguin laidiosincràsia del país, la manera de treballar, el món de la indústria i els industrials, etc, trobaran la forma d'homologació dels seus estudis amb els d'aquí. És qüestió de temps, i no gaire. Com afrontar la competència? És molt fàcil. Essent més competents. Com se n'és més, de competent? Fent cursos de postgraduat, assistint a conferències, llegint llibres, etc. Procurem de millorar els nostres coneixements. Perquè, igual que ells podran venir aquí, nosaltres podrem anar allà. Jordi Lleal i Giralt Arquitecte tècnic
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Si vostè vol fer pública la seva opinió pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliure-
DEMANDES
DE
TREBALL
SIRVEI D l PROMOCIÓ I MERCAT D l TREBALL
•*
DEMMHDES
«BUDES INTKff H 3 1 D'AGOST f Et fOOVSEIEMMUr
ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS OUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Vegi's el significai de la simbologia indicada al costal del número de referència.
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14,30 hores.
DEMANDES AMB SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS Per entrar al procés d* i·l·eclft, cal estar Inscrit a Recerca Activa de Treball o enviar el currículum al Servei, tot Indicant la referència de l'anunci 1 el número de col·legiat corresponent.
Constructora d'obra pública i urbanització del Baix Llobregat
Ajuntament de Llinars del Vallès ARQUITECTE TÈCNIC
COORDINADOR D'OBRES
ARQUITECTE TÈCNIC 0 APARELLADOR
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1991 Una vacant d'arquitecte tècnic
amb experiència de 2 a 3 anys com a mínim en seguiment d'obra, per a conIrot d'obres d'edificació d'habitatges » l'àrea metropolitana, Castelló i La Cerdanya. Català parlat. Edat de 23 a 45 anys. Jornada oficial.
Publicai al DOGC núm. 1635 de dua 21.8.92.
Es requereix una experiència de 5 anys. Edat entre 30 i 40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral (amb possibilitat d'esdevenir fix). Incorporació immediata. Sou inicial: 4.000.000 brut/any.
Ref.: 5.039 *
Empresa líder del sector d'instal.laclons integrals d'important grup financer
Institut Politècnic del Vallès Oriental PROFESSOR DE DELINEACIÓ
Ref.: 92.033*
per a cursos de primer i segon grau. Calen coneixements de geometria descriptiva, dibuix de construcció i dibuix industrial. Dedicació: 18-20 hores/setmana en horari diürn i nocturn. Contracte laboral d'un any. Sou: 3.000.000 bmt/any. Rif.: 5.042 •
Retribució en funció del volum d'obra atnbmínhn garantit: 4.000.000 brut/any. Ref.: 5.041 • •
Ajuntament de Premià de Dalt
Consell Comarcal d'Anoia
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1992. Una vacant d'arquitecte lècnic
Convocatòria i bases per a la provisió d'una placa d'arquitecte tècnic en règim fundonuial mitjançant concure-oposició lliure.
COORDINADOR D'OBRES amb experiència mínima de 3 a5 anys en control d'obri per incorporar-se al departament d'edificació de ta delegació de Catalunya. Idioma; cattlà. Informàtica a nivell d'usuari. Vehicle propi. Edat: 30-35 anys. Contracte laboral. Sou: 6-7.000.000 brut/any Ref.: 5.040»
Promotora immobiliària de Barcelona
Publicat al DOGC núm. 1626 de dua 31.7.92.
Constructora d'edificació de Sant Andreu de la Barca CAP D'OBRA peri control d'obra: personal, conundei de material, plànols, replanteig, certüïracïons i pressupostos. No cal experiènd» (es valorar*). Cal cama de conduir i vehicle propi. Edat 25-40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Son: 2J-3.00O.O00 brut/any negociable. Ref--SW
DIMANDI5 REBUDES EMUS EL 3 1 D'AGOSTI SL ÍO PE SETEMBRE
Vegi's el àgnificai de La simbologia indicada al costal del número de referència.
PubücatalBOPnum. 176 de data 23.7.92. Ref.: 92.032* Ref.: 92.031 •
PETITS
ANUNCIS
OFERTA DE PLOTTERS 1 ACCESSORIS ROLANDS
DESPATX EN VENDAO DE LLOGUER
LOCAL DE LLOGUER IDEAL PER A ISTUDI
S'ofereixen Pioners i accessoris "Roland". Es tracta de material procedent de demostracions en fires. Són unitats limitades. Preus molt competitius!!!
Venda o lloguer de despatx de 160 m2, situat al passeig de Sant Joan, cantonada Pare Claret entre els edificis de la Mutualitat
S'ofereix espai cèntric ben comunicat (Zona Hospital Clínic), a preu moll econòmic. Es tracta d'un local per a llogar, de 60 m2, ideal per a estudi d'arquitecte, aparellador o cnginyer.PossíWitaidecooipaitir·lo.
Contacte Telèfon: 219 21 95
Interessats, cal trucar a la nit
INFORMÀTICA GRÀFICA Som especialistes en CAD, autoedició, mulümedia, instal·lacions i equipaments, serveis i ctreos. Distribuídorautoritzat d'Autodesk: Autocad i 3DEsIudio. Informació les 24 hores de) dia.
Jesús J u\'era Telèfon: 325 70 83 BARCELONA
TAUER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. Es realitzen també, treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres. Taller Topogràfic-2 Joan Costa Carrer Bailèn, 95 Telèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
Telèfon: 21147 49-
EQUIP INFORMÀTIC PER DIBUIXAR
DOS VEHICLES D'OPORTUNITAT
S'ofereix equip informàtic complet: • Ordinador degudament equipat • Teclat i Pantalla color de 19' • Mousc • Pioner amb tots e b equipaments • Programa ARR1S ja instaliai Preu a convenir. Assistència garantida.
S'ofereixen dos vehicles de segona rtia Q molt bon preui • R-5 TL B-DV: 57.500 km. • 4X4 LADA NIVA B-HN: 60.000 km. Tots dos amb UTTV passada i en molt bon esuL Demanen mes informació!!!
Ma. L·geL· Telefocu: 804 39 77 (raigdu o vespre) i 805 35 00 (Hores d'oficina)
Rosa o Miquel Telèfon: 453 36 91 (de 20 «22 barca)
Xavier Castelltort Telèfon: 660 35 62
KESEMVtUSEV ESPAiA PETITS AMUMCtM Frau COL·LEGIATS ESTUDIANTS ESTUDIANTS ALTRES ALTKES
:i.000.: 1.000 .: 3.000,: 5-000.-
EhsendaPocnrmll, Tdíftn: 209^2.99, de 12 a 20 hoRS.
Control
de
qualitat
La qualitat de la construcció és un objectiu global que implica a tothom la realització dels projectes siguin incompatibles amb la qualitat necessària. Certament que els cicles econòmics obliguen a variar el ritme d'inversions en obres, però això no justifica que en èpoques de restricció de la despesa no es disposi de la petita quantitat necessària per a l'estudi suficient dels projectes d'obres futures, evitant que, en disposar-se de fons per a la realització d'aquestes obres, el projecte es realitzi a la lleugera i com un tràmit en el camí de la construcció. Aquesta és una de les causes fonamentals dels elevats increments que pateixen amb freqüència els costos reals de les obres en relació amb els pressupostats i que de cap manera es redueixen als inevitables imprevistos ni a les revisions de preus degudes a l'increment del cost de vida.
El nivell de qualitat de la construcció a l'Estat espanyol, en termes absoluts, és deficient. Així ho expressa un informe elaborat per l'Associació d'Organitzacions Independents per al Control de Qualitat (AIC) amb dades referides a l'any 1991. Projectes incomplets, pressupostos i terminis insuficients i poca tecnificació empresarial serien, segons l'AIC, causes fonamentals en la baixa qualitat de l'edificació. L'INFORMATIU publica ara un extracte del document que, si bé conté algunes afirmacions força discutibles, conté nombrosos elements interessants per al debat
La qualitat de la construcció a l'Estat espanyol, quant a nivell en termes absoluts, és clarament deficient. En comparació amb d'altres països de la Comunitat Europea, ens trobem en la franja inferior de qualitat. El país continua sense disposar d'una avaluació, ni tan sols aproximada, de quin és el nostre "cost de la no-qualitat", encara que domina l'opinió que aquesta xifra és altíssima, en especial amb relació a la nostra capacitat econòmica.
Els materials
Els projectes Es continua registrant una qualitat insuficient en els projectes, bé perquè són incomplets, bé perquè no inclouen en els equips que realitzen les col·laboracions clares i explícites dels diferents professionals que la complexitat de la construcció actual requereix. Cal fer un esment explícit d'alguns projectes encarregats per les distintes administracions. És freqüent el cas que s'encarreguin els projectes i se
Assaig de control del formigó (Foto: Chopo)
S'han enregistrat avenços, tot í que molt desiguals, en els distints sectors. En certs productes hi ha fabricants que han instrumentat un sistema intern d'auditories de qualitat que, en combinació amb un assegurament de la qualitat independent i extern, han permès elevar la qualitat real i, per tant, la garantia. Desgraciadament en d'altres productes s'ha caigut en la trampa enganyosa d'evitar el control independent, intentant crear sistemes de garantia de qualitat de fabricants, sense control extem, com a única garantia per a l'usuari.
n'abonin honoraris insuficients, de vegades com a conseqüència de processos de selecció incorrectes dels projectistes mitjançant sistemes Execució que, a la pràctica, condueixen a resultats molt Algunes empreses constructores van avançant similars als obtinguts a través de subhasta. També és freqüent que els terminis exigits per a pel camí de l'establiment de sistemes de qualitat
CONTROLEM EL FORMIGÓ A PEU D'OBRA
tatforms s.c.P. LABORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ
Oficines:
Direcció Laboratori:
Pare Garí, 78. 2on3a. Tel. (93) 815 82 74 08800 Vilanova i la Geltrú
C/Gornal, 14 08800 Vilanova i la Geltrú
Control reals. Percontra, un nombre apreciable està recorrent el camí erroni de pretendre l'autocontrol com a sistema únic i no com a sistema complementari a un control extem independent. També aquí aquest error perjudicarà el sector capaç d'assolir qualitat, en benefici dels que troben dificultats per aconseguir-la. Cal assenyalar especialment com a causes essencials de la baixa qualitat d'execució freqüent encara al nostre país: - L'excessiu nombre d'empreses constructores, fruit de les quasi nul·les exigències per a la seva creació ï funcionament. - La poca tecnificacíó de moltes empreses. - L'inacceptable baix nivell de formació, tasca de tots els sectors i no solament de l'Administració.
Normalització EI país es troba en un nivell molt baix de la xifra de normes referents a la construcció. La normalització és una tasca de tots els sectors implicats i no solament de l'Administració. Espanya, des dels anys 30 als 80, va viure una llarga i errònia etapa, fundada en un plantejament estabilitzador de la normalització. A partir dels anys 80 s'ha establert el sistema, habitual ad'altres països, de creaciód'organismes privats de normalització sense ànim de lucre, però ni els intents d'estatalització han desaparegut, ni l'ajuda i resposta dels agents del sector han estat les adequades.
El control de qualitat La generalització del control de qualitat a les activitats de la construcció ha avançat, però molt lentament. Encara es confon, sovint, control de qualitat amb control de materials exclusivament i s'obliden els camps també essencials del control de qualitat del projecte i de l'execució i de les condicions de manteniment. També s'imposa amb lentitud la idea essencial que el control de qualitat ha de ser realizat per entitats independents del procés, és a dir, que no realitzin activitats de projecte, fabricació de ma-
de
qualitat
terials, execució o manteniment amb la finalitat que ningú sigui jutge i part de l'esmentat procés.
Legislació Els problemes de qualitat d'un país es solucionen millor aplicant la legislació vigent mitjançant sistemes àgils i eficaços que no pas recorrent a la proliferació de legislació incompleta. No obstant, cal assenyalar la tendència dels consumidors a abandonar la resignació habitual davant la mala qualitat en construcció i acudir a les associacions de consumidors i als tribunals. El 1991, la Generalitat de Catalunya va publicar la Llei de l'Edificació que apunta l'exigència d'una assegurança que cobreixi al comprador d'un habitatge de qualsevol defecte durant un termini raonable. Com que el Reglament que complementa la Llei de la Generalitat encara no s'ha publicat, no és possible jutjar la Llei en aquest aspecte, però s'ha de destacar que apunta cap a la solució més simple i pràctica.
Conclusions Un fet cert a considerar, davant la situació defectuosa de la qualitat de la construcció a Espanya, és que avui l'usuari està habituat a comprar una àmplia gamma de productes, des de màquines fotogràfiques a electrodomèstics, protegits per una garantia eficaç i immediata. Aquest usuari es pregunta per què en adquirir, per exemple, un habitatge, probablement la major depesa que fa en la seva vida, la garantia és quasi
nul·la. Certament que li queda sempre el camí judicial davant de qualsevol defecte comprovat, però aquest camí és lent, complex i costós. La Llei de l'Edificació, promesa fa anys, i de la que ara el Govern n'ha formulat una primera proposta, hauria de respondre a aquesta necessitat establint garanties clares i simples. Sembla que la necessitat d'una assegurança és tan evident que, si la legislació no ho imposa, serà la pràctica habitual la que ho farà.
JLa qualitat de la construcció Estadístiques La informació estadística espanyola és molt escassa. No obstant, existeixen alguns resums estadístics dels orígens de danys a Espanya i a distints països europeus. L'estadística espanyola coincideix essencialment amb la mesura dels resultats dels països europeus restants. En l'estadística destaca el fet, sobradament conegut per totes les companyies asseguradores, del fet que el principal introductor de risc és el projecte, seguit a continuació de la construcció. Qualitat del formigó a Espanya A Espanya la qualitat predominant del formigó en edificació és molt baixa, essent la resistència d'especificació de solament 175 kp/ cm2 en almenys el 90% del volum construït en edificació. En primer lloc, cal assenyalar la diferència amb la tònica general de la resta d'Europa que està situada pràcticament en una resistència de 250 kp/cm% és a dir, considerablement superior. La baixa resistència utilitzada a Espanya no solament presenta problemes des del punt de vista resistent, sinó molt especialment des del punt de vista de durabilitat de les construccions. Empreses constructores Espanya té aproximadament 60.000 empreses constructores cosa que constitueix una xifra extraordinàriament elevada en relació amb la situació de desenvolupament del país. Aproximadament el 90%, és a dir unes 54.000 empreses, tenen menys de 10 empleats. ' Això porta al fet que, a la pràctica, sigui molt alt el nombre d'empreses constructores a Espanya que, per les seves petites dimensions, no tenen tècnics dins la plantilla, cosa que comporta que sigui molt difícil instaurar sistemes de control intern de qualitat en la pròpia empresa, que facin que el treball d'aquesta pugui resistir un control extern de recepció d'organismes de control de qualitat.
INSTITUTO TECNICO DE CALIDAD DE LA CONSTRUCCION, S.L.
C/ Plomo, 30 • 08004 Barcelona. Tel. 331 03 91 - Fax 422 84 18 Laboratório: Homologado por el M.O.P.U. s/orden Ministerial del 4-5-77 B.O.E. n« 148 del 22-6-77 en clase A y C
Control
de
qualitat
LABORATORIS D'ASSAIG PER AL CONTROL DE QUALITAT Comarques de Barcelona (Actualització del 2 de juliol de 1992)
LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ DEFINITIVA CEINCO, S. L Manuel Sesma Lorenzo. La Corunya, 100 08620 Sani Vicenç Dels Horts Telèfons: 656 26 80 656 42 10 Fax: 6564210 Àmbit: Formigó fresc. CONTROL - Q Alfredo Pérez Antón. Arquitecte Gaudí, 12 08800 Vilanova i La Geltrú Telèfon: 815 78 45 Àmbit: Formigó fresc. EPTISA José Manuel Segura Ahijado. Ctra. Pont de Vüamara, 162 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63 Àmbit: Formigó fresc. FORMTLAB, S.L. Antoni Jardón i Herrero. Doctor. Estapé, 8-12 08800 Cubelles Telèfon: 895 31 21 Àmbit: Formigó fresc. FORSEG, S.L. Ramon Parareda Montells. Pça. Lluís Companys, 3, baixos 08500 Vic Telèfon: 889 25 17 Fax: 88914 94 Àmbit: Formigó fresc.
INTEMAC Francesc Hostalet Alba. Avdga. de la Riera, 10 Polígon Industrial 3 Santos 08970 Sant Just Desvern Telèfon: 372 83 0 0 Fax: 473 03 09 À m b i t Formigó en massa Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori LABORATORI D E L VALLÈS, S.C.P. Montserrat Sayos Blanch. Josep Carner, 27 08400 Granollers Telèfon: 879 33 91 Fax: 879 33 91 Àmbit: Formigó fresc. LACET Rafael Trius Panadès. Sant Pau 6 08221 Terrassa Telèfon: 783 21 11 Fax: 783 67 29 Àmbit: Formigó fresc. LOSTEC, S.A. Conxa Domínguez Camí Llobet, Cantonada, Sau 08500 Vic Telèfon: 889 17 14 Fax: 889 18 39 Àmbit: Formigó fresc.
PAYMA, S.A. Joan Franco Poblet Av. Roma, 13 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 580 67 37 Fax: 580 25 18 Àmbit: Formigó fresc PAYMA, S.A. Joan Franco Poblet. Poblet, 58 08110 Sta. Maria de Montcada Telèfon: 575 28 3 4 Fax: 564 89 0 0 Àmbit: Formigó en massa o armat Acer per a estructures: • Assaigs de laboratori • Assaigs in situ Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori • Assaigs in situ QUALITAT RIBES Marc Barqué Via. Lluís Companys, 13, baixos 08810 Sant Pere de Ribes Telèfon: 895 31 21 Fax: 895 35 59 À m b i t Formigó fresc. SATEC Ma. Glòria Fustero Vidal. Antonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí Telèfon: 805 23 12 Àmbit: Formigó fresc.
I
SERVEI CONTROL QUALITAT Jordi Montserrat Bartra. Sant Isidor, 1, baixos | 08302 Mataró i Telèfon: 798 01 6 6 •] À m b i t Formigó fresc. -\ TATFORMS, S.C.P. Joan Carles Contreras Busquets. Gornal, 14 08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 815 8274 Àmbit Formigó fresc. TEXSA, S.A. (Divisió LATECO) Ramon Sanromà Llenas Polígon Industrial Can Pelegrí 08740 Sant Andreu de la Barca Telèfon: 682 06 20 Fax: 68207 52 Àmbit: Formigó en massa. URGELL CONTROLPALAFOLLS Antoni Urgell Gomà Avdga. Costa Brava, s/n local 3, A 08389 Palafolls Telèfon: 674 44 68 Àmbit: Formigó fresc. URGELL CONTROL TERRASSA Antoni Urgell Gomà Ctra. de Gracia a Manresa, km. 23-25 (Les Fonts) 08223 Terrassa Telèfon: 785 14 30 Àmbit: Formigó fresc
-ENSAYOS DE MATERIALES -INFORMES Y ESTUDIÓS DE PATOLOGIA -PRUEBAS DE CARGA -ESTUDIÓS GEOTECNICOS -PLANES DE CONTROL
TECINCO
-GARANTIA DE CALIDAD
TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. LABORATORIO ACREDITADO. Ca N'Alzamora, 18 08191 -RUBI-BARCELONA TEL: (93)697 54 11 FAX: (93) 697 55 00
-ENSAYO DE INTEGRIDAD DE PILOTES.
Mossèn R. Muntanyola, 2. L.4. 43205-REUS-TARRAGONA TEL: (977) 77 17 06
Velàzquez, 14 43870-AMPOSTA-TARRAGONA TEL: (977) 70 49 38
ij j 5 ] :
Control
de
LABORATORIS EN TRAMITACIÓ
LABORATORIS RECONEGUTS CONSTRULAB, S.A. Joaquim Mormeneo Hemandez Vallès, 69 baixos 08820 El Prat de Llobregat Telèfon: 370 52 79 Fax: 575 08 64 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori Mecànica del sòl: •Assaigs in situ INSTITUTO TÉCNICO DE CÀLID AD DE LA CONSTRUCCIÓN, S.A. (1TCSA) Luis Sanz Laguna Constitució, 19, bloc 17, núm. 15 08014 Barcelona Telèfons: 331 03 91 422 69 55 Fax: 422 84 18 Ambil: Formigó en massa Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori
INTECASA Ignasi Cantareu Taxonera Montclar nau 25 Polígon Polizur 08290 Cerdanyola Telèfon: 691 25 11 Fax: 580 57 85 Àmbit: Formigó en massa o armat Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori LOSAN, S.A. Juan Santaularia Segura. Ciència, 8-10. 08850 Gavà Telèfon: 662 25 50 Fax: 638 00 60 Àmbit: Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori TECINCO, S.A. José Ramon Rosso Ródenas. Pob'gon Ca N'Almazora, 18 08191 Rubí Telèfon: 697 54 11 Fax: 697 55 00 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: • Assaigs de laboratori
J_
qualitat
ICICT Carme Botifoll Alegre N Local 6, Pol. La Ferreria 08110 Montcada i Reixach Telèfon: 575 08 64 Ambil: Formigó fresc.
URGELL CONTROL-MANRESA Antonio Urgell i Gomà Bertrand i Serra, 36 08272 Sant Fructuós de Bages Telèfon: 878 84 18 Àmbit: Formigó fresc.
PAYMA, S.A. Joan Franco Poblet Poblet, 58 08180 Sta. Ma. de Montcada Telèfon: 575 28 34 Fax: 564 89 00 Àmbit: Vials
URGELL CONTROLIGUALADA Antonio Urgell i Gomà La Línea, 40. 08711 Odena Àmbit: Formigó fresc.
SERVEI CONTROL QUALITAT Jordi Montserrat Bartra Santlsidor, 1, baixos 08302 Mataró Telèfon: 798 01 66 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sól: • Assaigs de laboratori
ACLARIMENT DELS DIFERENTS ESTATS D'ACREDITACIO DELS LABORATORIS D'ASSAIGS L'acreditació d'un laboratori és el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins de l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281/1986 de 9 de
L'acreditació definitiva Es el reconeixement final de poder fer aquests assaigs durant un pen'ode de cinc anys. L'acreditació provisional És aquella que tot i la manca d'uns determinats requisits permet la realització d'asaigs a l'espera de l'acreditació definitva.
En tràmit Són aquells laboratoris que tenen sol·licitada la seva acreditació i que mentre no obtinguin la provisional no estan reconeguts i per tant, no poden actuarcom a laboratoris acreditats.
Membre del Grup TÜV Rheinland
Laboratoris d'Obra Civil HA Formigó en massa o armat i materials constituients SE
Mecànica de sòls
Seu Central: Barcelona Tel. 93/238 18 10 Fax 93/237 16 70
Assaigs de - Formigó -Sòls - Acers - Ceràmiques - Aglomerats asfàltics
Laboratoris: Montcada Tel. 93/575 08 64 Fax 93/564 31 08
Laboratoris reconeguts (reconeixement validesa d'actes) Són aquells laboratoris que estaven en possessió de l'homologació donada per l'Administració central i que fins que no obtinguin l'acreditació sels reconeix la validesa d'actes d'assaigs. Tenen doncs, per ara, el mateix reconeixement que els acreditats.
A
ICICT
Celrà Tel. 972/49 22 83 Fax 972/49 20 17
J
Control
de
qualitat
El professional ha d'aprofitar els avenços en la tecnologia del formigó ENRIC VAZQUEZ Professor i director del departament d'Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya. El mes de maig va tenir lloc a Grècia el congrés "Advances in Concrete Technology". Aquest congrés, del CANMET canadenc i del ACÍ americà, (Atenes, 11-13 de maig), copatrocinat per vàries organitzacions de recerca i de construcció gregues relacionades amb el formigó, es va organitzar amb l'aspecte doble de recollir resums dels coneixements, fets per figures internacionals del tema, i unes últimes aportacions en forma d'articles sobre recents descobertes i experiències. Didàctica i recerca en un sol congrés. Inaugurat pel conegut professor grec Tassios, personatge eminent del Comitè Europeu del Formigó, va tenir un començament d'allò més entretingut i crític a càrrec de l'antic rector de la Universitat de Calgary i autor d'un llibre sobre formigó que des de fa trenta anys està a la capçalera de molts especialistes. Adam Neville va donar una visió realista del que seria el formigó l'any 2.000 ressaltant els punts que poden ser els obstacles insalvables per obtenir les qualitats ideals del material que cerquem. Una frase pot resumir la seva reflexió: disposem dels coneixements, però la qualitat d'execució és l'ingredient que falta i això és més accentuat en uns països que en d'altres. No funciona bé la transmissió del coneixement, de la recerca dels professors cap els nous enginyers, arquitectes, aparelladors. Els vells professionals de la pràctica en el fons es neguen a acceptar allò que és nou per comoditat i un bonexemplen'éselcasdelssuperplastifícants.Uns creuen que només s'han d'emprar en casos espe-
La transmissió del coneixement entre investigadors i tècnics no funciona prou bé (Fotos: Chopo) cials i la majoria dels professionals d'obra els veuen com exòtics i, fín i tot, cèlebres "patums" locals els desqualifiquen en nom del formigó de ciment pòrtland pur, que avui ja només ens pot fer somriure. En paraules textuals de Neville: "Aquesta actitud no sols és la conseqüència del factor preu, sinó de les pressions de sectors interessats". Eri l'actualitat sembla que el formigó és vist com a quelcom necessari però no desitjable. Molts professionals no H veuen cap "glamour" al fet d'estar "en el formigó". Neville acusa d'aquesta situació, molt durament, al desinterès del sector per fer bé les coses i millorar. Va recórrer a l'exemple del curat i la seva im-
portància, en la que tothom diu creure, però ningú practica! En especial, la protecció de l'armat en surt molt perjudicada i també l'estètica. O.E. Gjorr de l'Institut de Tecnologia norueg va resumir els coneixements actuals sobre els formigons d'alta resistència. Amb granulats naturalsd'al ta qualitat s'anirà fms als 230 MPa. Va fer especial èmfasi en l'estructura i la composició de la zona de transició en aquests formigons com a punt decisiu de les seves propietats. La presència de microsílice (silica-fume) sembla assegurar un contacte entre el granulat i els silicats càlcics hidratats de la pasta i eliminar totalment la (Passa a la pàgina 13)
C ONTROLQ LABORATORI D'ASSAIGS DE MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ ACREDITAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITATGE I DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN L'ÀMBIT DE FORMIGÓ FRESC C/ Arquitecte Gaudí, 12 • 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona) • Tel/Fax 815 78 45
I_
Control de qualitat porositat de la zona. En els aspectes de la durabilitat d'aquests formigons va ressaltar la discussió actual sobre la difusió dels clorurs que segons uns és millor, i per tant el formigó és més perillós, i per d'altres, tot al contrari. Queda doncs, la recerca oberta pel futur immediat. S.L. Sarkar de la Universitat de Sherbrooke, de la que avui tant se'n parla, va posar en evidència una vegada més la importànciade la microestructurai la seva relació amb les propietats i la durabilitat del formigó. Les propietats a llarg termini poden preveure's estudiant la microestructura amb mi-
La termografia infraroja està basada en el principi de què la presència d'una anomaliarepresentauna baixa conductivitat tèrmica respecte a la de la resta del material i interferirà el flux de calor, alternant la distribució supeficial de temperatura. Per tant mesurant adequadament temperatures superficials podem detectar anomalies. La detecció de deslaminacions provocades per la corrosió de l'acer en paviments armats i recobriments de ponts ha mostrat l'èxit d'aquesta tècnica en la pràctica. Sembla que un verdader "scanning" per termografia pot ser la tècnica del futur sí s'aconsegueixen certs progressos. H.Ropert de la Universitat deSidney.vadonar un
"Els vells professionals de la pràctica es neguen a acceptar allò que és nou per comoditat"
"Mesurant temperatures superficials podem detectar anomalies en el formigó"
croscòpia òptica, electrònica, difracció de raigs X, porosimetria de mercuri i anàlisi tèrmica diferencial. Una vegada més apareix la importància de la zona de transició en ia resistència a diferents atacs. Una important descoberta és la de Homain-Regourd que situa el començament de les fissures crítiques en els problemes de l'estructura del silicat càlcic hídratat, la portlandita i el sulfo-aluminat de la interfase pasta-granulat. L'estudi microscòpic de la carbonatació, gens complicat, fa progressar molt el coneixement directe d'aquest fenomen i de la seva importància. L'aplicació de les tècniques esmentades és la clau pel coneixement de la microestructura dels formigons vells i la forma segura d'explicar la seva fallida. L'aplicació de la mecànica de fractura al formigó ens ha donat noves vies per entendre el comportament del material a fractura. La mecànica convencional no és aplicable i no es pot pensar en un sol paràmetre de fractura del tipus del "factor d'intensitat de tensió crítica". Els paràmetres de fractura independents del ta-
Laboratori
magistral resum deltemade durabilitat en el que va ressaltar els treballs de Cohen i Mater, que posen molt en dubte les explicacions clàssiques dei mecanisme d'atac pels sulfats, el que significa que la majoria d'assaigs i models de predicció de la dura£5 critica el desinterès del sector per millorar bilitat dels formigons davant d'aquest atac no tenen many es determinen com va explicar Shah, de la validesa. Entre els treballs nous de recerca presentats criUniversitat de Northwestern, pels models no linials basats en observacions del procés de fractura en den l'atenció els de Tamura sobre un assaig ràpid laboratori utilitzant holografia làser i, sobre tot, la d'identificació de les susceptibilitats del formigó a la reacció àlcali-süice, un treball dels finlandesos molt prometedora tècnica d'emissió acústica. La molt matemàtica i mecanicista presentació de Heikinnen i Konow sobre una nova manera de Nawy, de la Universitat de New Jersey, del tema de dosificar els formigons que permet preveure certs la fissuració i l'avaluació del desenvolupament en comportaments futurs. Per últim, destaca molt 1' aportació de V. S. Ramaamplada de les fissures a flexió va provocar una dura controvèrsia i les concepcions teòriques de les chandran respecte les revolucionàries millores informulacions de diferents autors van ser posades troduïdes en el camp dels anomenats "ciments molt en dubte per Bryan Mather, veritable degà dels sense macrodefectes" que comprenen un ciment i un polímer. Entre els èxits recents hi ha el d'un "científics" del fomigó en els EUA. N. J. Carino va presentar les recents descobertes i ciment fet amb ciment aluminós i polivinil (PVA) millores en el camp dels assaigs no destructius. El insolubilitzant la matriu d'aquest i millorant resis"Pull-off" i el test de maduresa , però sobre tot la tències amb grups epoxi i àcid bòric í components termografia infraroja í el radar de penetració varen orgànics de crom. S'arriba a resistències aflexióde 300 Mpa. • ser els principals protagonistes.
d'assaigs
C. de Sau, s/n. Pol. Indral. de Vic 08500 Vic Tel. (93)889 17 14 Fax (93) 889 18 39
Els punts més destacats que el Govern vol incloure en la Llei de l'Edificació El text elaborat pel MOPT estableix que l'arquitecte és l'unic professional capacitat per exercir la direcció de l'obra en els aspectes tècnics, econòmics i estètics El ministeri d'Obres Públiques i Transports ha elaborat un document previ a la redacció de la Llei de l'Edificació, una llei que hauria de facilitar, amb criteris de racionalitat una veritable transformació al sector de l'edificació. El document Línies Bàsiques de l'Avantprojecte de Llei d'Ordenació de l'Edificació elaborat pel MOPT estableix que: • La llei té per objecte ordenar l'edificació i establir un sistema de responsabilitats i de garanties de tots els agents que intervenen en el procésde l'edificació. • S'entén per edificació el resultat de construir un immoble, la funció del qual és albergar a persones, les seves activitats o pertinences, tant d'ús i de domini públic com privat. També en formen part les instal·lacions annexes i la urbanització de l'entorn immediat. • Les obres d'edificació es classifiquen en obres de nova planta, obres en els edificis existents i obres de demolició. • El procés complet de l'edificació s'estén des de la iniciativa del promotor fins a què l'edificació és enderrocada.
Responsabilitats • A més de la responsabilitat civil exigible entre persones vinculades contractualment, serà exigible als diferents agents la responsabilitat extracontractual per danys als edificis originats per tmperícia o manca de capacitat professional o tècnica, per culpa o negligència o per incompliment de les obligacions pròpies i específiques. • Cada agent es responsabilitza d'acord amb les obligacions assumides a l'obra. • L'agent del control de l'obra serà responsable dels vicis o defectes constructius ocasionats per negligència o incompliment de les obligacions en relació amb l'elaboració del programa de desenvolupament de l'obra i el seu control, així com de la veracitat i exactitud de les certificacions que acreditin el control quantitatiu i qualitatiu de l'obra sobre les quals es fonamenti la documentació final.
Garanties
• Els agents que intervenen són responsables dels danys ocasionats en els edificis per vicis o defectes que es manifestin en els següents terminis acomptar La llei busca un difícil equilibri (Foto: Chopo) des de la recepció: Projectes a) Durant un any el contractista es responsabilitza del correcte acabament, • Les obres necessiten un projecte, una llicència Agents d'obra i, en el seu cas, una llicència d'ocupació. b) Durant tres anys tots els agents es responsabi• Projecte és el document que descriu i especifica • És agent promotor tota persona física o jurídica litzen d'acord amb les seves intervencions dels l'obra a realitzar i serveix per obtenir les autoritza- que decideix programa i impulsa i finança les obres vicis o defectes a les instal·lacions que afecten a les condicions de salubritat per problemes d'estanqueïtat cions administratives pertinents. d'edificació. • Necessita projecte arquitectònic tota obra de nova • És agent del projecte arquitectònic, l'arquitecte. i de seguretat construcció i aquelles obres que es realitzin en • Estan capacitats per redactar projectes d'obra, a c) Durant 10 anys es responsabilitzen tots segons les edificis ja existents que alterin el sistema estructu- més de l'arquitecte, l'aparellador i l'arquitecte seves intervencions pels danys causats per vicis que ral, la configuració arquitectònica o estiguin cata- tècnic. afectin a cimentació, estructura, tancament extelogats en la Llei del Patrimoni Històric. • Estan capacitats per projectar construccions en rior, coberta i d'altres elements constructius o les seves respectives especialitats, que puguin assimilar-se a l'edificació, aquelles titulacions acadèmiques que estiguin habilitades. • És agent constructor el contractista, el qual as"L'agent del control serà "Necessita projecte sumeix contractualment amb el promotor el compromís d'executar les obres. No se lí exigeix titularesponsable dels vicis o arquitectònic tota obra de ció tècnica acadèmica per contractar amb el defectes constructius" nova construcció" promotor. • És agent de la direcciótie l'obra, - entenent com a tal, la funció tècnica que dirigeix i coordina l'execució de les obres d'edificació, en els seus • Necessita projecte d'obra la demolició d'un edifici aspectes, tècnics, econòmics i estètics, de con- instal·lacions que comprometin directament la seguretat, solidesa o estabilitat de l'edifici. i les obres en edificis existents sempre que no alterin formitat amb el projecte-, l'arquitecte. el sistemaestructural.laconfiguració arquitectònica • És agent de control de les obres, l'aparellador i • Lesaccionsperexigirresponsabilitatprescriuran i no estiguin catalogats en la Llei de Patrimoni l'arquitecte tècnic. La seva funció és: elaborar els en el termini de 5 anys. Històric. programes de l'organització i el desenvolupament • Per exercir com a constructor, promotor-cons• Per obtenir la llicència d'obra és suficient el de l'obra i del control de qualitat, comprovar la tructor, contractista, fabricant o instal·lador caldrà projecte bàsic, que defineix l'edifici, encara que per recepció de materials, les medicions i les relacions estar en possessió de la qualificació empresarial. començar les obres s'exigirà el projecte d'execució valorades, dirigir el programa de control i aprovar • Constructors i promotors hauran de figurar insen el qual es desenrotllen i s'especifiquen Ics unitats el jila de seguretat. crits en el Registre Mercantil. d'obra per a la seva execució. • És agent subministrador el *fabricant, magatze- • Promotor, contractista, projectista, director de l'obra i director del control de l'obra hauran de • Les característiques dels edificis se sotmetran a mista o venedor de productes per a l'edificació. les condicions i limitacions de la normativa bàsica • Correspon a l'usuari la utilització adequada dels disposar d'una assegurança obligatòria. d'edificació i la reglamentació d'obligat compli- edificis i la realització del manteniment de confor- • El capital assegurat serà el cost de l'execució ment. material de l'obra. • mitat amb la legislació aplicable.
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
Av. Roma 13 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 Fax: 93/580 25 18
C/Poblet 58-66 08110STA. MARIA MONTCADA (Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
C/Central Nau 4 ^ H Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
LABORATORIO ACREOTADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS», «AP», «SE», «ST», «SV».