FORMATIU
COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BonPaslor.5 08021
BARCELONA Tel. 4143311-2098299
Fax4143434
Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa
La reforma de la Llei de Col·legis va a les Corts El Govern ha aprovat ja el projecte de modificació de la Llei que manté els trets bàsics recomanats en l'infonne del Tribunal de Defensa de la Competència
SUMARI Agenda/Informació (Pàg. 2) Augmenta la sinistralitat per responsabilitat civil (Pàg. 3)
Enquesta L'augment de la sinistralitat afecta negativament la professió? (Pàg. 3) Assessoria/Premsa
possible establir per part dels col·legis normes orientadores sobre els honoraris a percebre, a partir de les quals es podran definir les funcions i el treball a realitzar i un import de referència. Un darrer aspecte que introdueix el projecte és la impossibilitat que sigui en determinats aspectes l'exercici pro- el col.legi directament el que persegueixi o castigui la competència desfessional. El punt més conflictiu i discutible és lleial entre companys, donant-li solael de la supressió de les tarifes i els ment la possibilitat d'exercitar les achonoraris mínims. També ho és la cions que les lleis estableixen. supressió del visat de contractes proAquest projecte haurà de seguir ara fessionals i el cobrament obligatori el curs parlamentari, amb la possibilid'honoraris mitjançant el col·legi. El tat que s'introdueixin reformes al text. fet que l'activitat d'aparellador i arquiEn qualsevol cas sembla, però. que tecte tècnic sigui una professió regula- serà obligat de fer un replantejament, da i obligatòria, la seva intervenció tant des del punt de vista de la profesplanteja problemes a l'hora d'imaginar sió com del col.legi i garantir que una situació de tarifes totalment libe- sigui respectat el correcte compliment ralitzades. No obstant això. segons la de les competències i atribucions redacció del projecte, sembla que serà professionals. •
El text del projecte de modifícació de la Llei de Col·legis Professionals, encara que ha sofert algunes lleugeres modificacions respecte al redactat inicial, principalment encaminades a respectar les competències autonòmiques, manté els seus trets bàsics, dins de la línia recomanada per Pinforme elaborat pel Tribunal de Defensa de la Competència. El projecte ha estat enviat a les Corts per a la seva aprovació definitiva. El nou text estableix, com a aspectes positius, la col.legiació única i la possibilitat d'exercir a qualsevol lloc fora de l'àmbit territorial del col·legi propi amb una simple comunicació al col.legi de l'àmbit al qual pertany l'obra o treball a realitzar. Això representa una facilitat fonamental en les possibilitats de mobilitat del treball i de solució de traves administratives que fins ara es produïen. El projecte introdueix d'altres aspectes com ara la llibertat de publicitat i la possibilitat de creació de societats professionals que poden millorar
(Pàg. 6) Demandes/Anuncis (Pàg. 7) La paria (Pàg. 8) Entrevista GUSTAU ROCA (Pàg. 9) La Universitat prepara el nou pla d'estudis (Pàgs.lOill) Annex Informatiu Noves disposicions legals sobre rehabilitació i conservació d'habitatges
El MOPT revisarà aspectes de la Llei de l'Edificació
8.200 habitatges s'acullen al pla contra l'aluminosi'
El tractament marginal que la proposta de Llei de l'Edificació fa de la figura de l'arquitectura tècnica serà revisat. La directora general de Vivcnda i Arquitectura. Cristina Narbona. va manifestar a Barcelona, en el transcurs d'un sopar-col.loqui amb personalitats del sector, que cl seu departament és conscient del malestar que el text de la proposta ha provocat entre els arquitectes tècnics, tot i que en cap moment no es va pretendre discriminar o perjudicar cap col·lectiu professional. Cristina Narbona va assegurar que el tema seria novament estudiat amb deteniment. •
El director del Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges de la Generalitat. Gustau Roca, afirma en una entrevista que en l'actualitat són ja 8.200 els habitatges que, en diferents nivells, han iniciat el procés per a reparar-ne les patologies estructurals provocades per l'ús del ciment aluminós acollint-se al pla d'ajudes públiques. Roca també anuncia una nova normativa per fer les rehabilitacions i que les solucions de reparació existents al mercat estaran homologades d'aquí a mig any. • (Pàg.9)
.\
Seminari sobre "Gestió i manteniment d'edificis" Se celebrarà a principis de IW3. i va adreçat als responsables del parc immobiliari existent i futur de Ics diverses administracions públiques i empreses privades. í als tècnics que tracten la gestió d'edificis. Les places són limitades. Informació i pre-inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
L
i)
IK.3Oa2l h(duradade20h). • Preu per a col·legiats i els seus col·laboradors: 25.000..P^eu^ocoUegials:35.000.Places limitades. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
Curs pràctic d'estructures metàl·liques A càrrec de Josep Lluís d.' Llorens. Tindrà lloc del \2 de novembre al 17 de de SESSIÓ TtST HABrTATGE sembre. cada dijous de 18..M1 a 20,30 hores. La sessió del Nova sessió de "Tesi dijous lOde desembre es far.i Habitatge" el dimarts dia 15. Tindrà lloc el dimarts 15 de Preu: 15.000.- pessetes. desembre, a Ics 18 hores. Informació i inscripcions Preu: 3.000.- Ptes. més IVA. Delegació del Vallès Oricn Informació i inscripcions: tal. Telèfon: 879 01 76 Servei d'Informació. Planta baixa. PROSPECCIONS ALS
• Dibuix per ordinador. Programa Drafix CAU Organitza el Col·legi amb la col·laboració d'Anaya. Les sessions tindran lloc de 18.30 a 21 h (durada de 20 h). • Preu per a col·legiats i usuaris registrats de Drafix CAD: 35.000 Ptes. sense programa. 7().(KK) Pics. amb programa. . Preu per a no col·legiats: -15.000 Pies. sense programa. 85.000 Ptes. amb programa. mAutoedició
Curs d'estructures: càlcul i rehabilitació d'obra petita i mitjana. . Fàbrica de maó. NBE-FL90. A càrrec de Jaume Espluga. Del 27 d'octubre al 12 de novembre. • Bigues mixtes. A càrrec de Roberlo Guerra. Del 17 de novembre al 3 de desembre. Preu: 15.000.-pessetes. Horari d'amdós cursos: dimarts i dijous de 19 a 21 h. Informació i inscripcions: Delegació delBages-Berguedà. Telèfon:872 97 99.
EDW
DtfctKfc d-Omi: PU^Mj/aA OiSOO Telèíoo lW> » í 36 11 OAda.' DtfctKttM Plau ie rOffl.6 OÍ:W M W »
Normativa Tota la normativa obligatòria de l'edificació.
ALCALÀ
"Prospeccions en els edificis amb patologia en general" Tindrà lloc. dins el cicle "Cafè Tècnic". el dimarts 3 de novembre a les 19 hore1-. a càrrec de Rafael Bellmunt. Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 87901 76.
Plec Llistat de normativa que cal complir per cada tipus d'edifici.
SOLUCIONS PER A SOSTRES AL VALLÉS OCCIDENTAL
"Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. Aulocdició per a la millora de El cas del ciment la presentació de documents. aluminós" Les sessions tindran lloc de Inauguració el 29 d'octubre a les 20 h. Fins al 12 de novembre. Horarirde dilluns a dissabte, RECERCA ACTIVA DE TREBALL de 18 a 21 h. Dissabte i diumenge, maüns delO a 14 h. Sessions d'assessorament sobre tècniques Programació de les xerrades: de recerca laboral • Dimarts 3 de novembre: "Incidència social del pro• Conferencia. Com aconseguir una òplima situació blema a la comarca". professional amb una recerca eficaç de feina • Dijous 5 de novembre: . Dimarts 10 de novembre, de 19 a 21 hores. Conferència-col.loqui sobre M Jornades, Tècniques de recerca activa de treball les solucions exposades. . Dimecres, 18 de novembre de 16 a 21 hores, • Dimarts 10 de novembre: adreçada a titulats a partir deI989. Xerrada sobre "Diagnosi • Dimecres 25 de novembre, de 16 a 21 hores. patologies i mètodes". adreçada a titulats anteriors a 1989. • Dijous 12 de novembre: Cloenda. A càrrec de Sílvia Gonzalez i José Fco. Cabctnillas. Informació: Delegació del Informació i inscripcions: Servei d'Informació Vallès Occidental. Telèfon: 780 II 10.
I INFORMATIU
ALCALÀ
EDIFICIS AMB PATOLOGIA AL "CAFÈ T È C N I C "
CURS PRÀCTIC D'ESTRUCTURES AL BAGES
CURSOS D'INFORMÀTICA
Un nou servei informàtic del Centre de Documentació "Josep Renart"
CURS D'ESTRUCTURES METÀL.UQUES AL VALLÈS ORIENTA!
RPK Revisió automàtica dels preus de contractes d'obres.
Archivist Un programa que permet altres aplicacions de documentació.
COLLEGIDAPARELLADOM k I ARQUITECTES TtCWCS r OE BARCELONA
Per a més informació truqueu al telèfon (93) 209 82 99. PIBUCTTAT: BÍT-F>at*c»í*t S A.
rRESIDCVT: CataPiaMnisi SECRETA1L GnpHGMQitl TOESOBEtA: Pita FlEuncB i >
AIHCU Cun i SoldoÜj SECRETARIA. CORRECGÓ I Fmta* de Boca. Nopm MAQlTTAaÓ-. •t* BÍO i CvdDDi Aofrli BiBin EL·icnii Pi ISTRACIÓ I DtSTRIBICKh *** AOMIMS CONSlLt DC REDACCIÓ:
D1SSE.M C B A H C I (NFOGRAFM: IMPRESSIÓ: e n u p - ' S A MTÒfirr LEGAL; B-íïJW-1991
erm
JAugmenten les reclamacions per responsabilitat civil La situació comença a ser alaimant i sembla inevitable prendre mesures per limitar excés de sinistrctlitat que enguany repetirà les xifi'es de l'any passat Les reclamacions per defectes en la construcció són cada vegada més nombroses i importants. Segons dades de la Musaal, 168 col·legiats mutualistes de tot Espanya, sobre un total de 12.000, concentren el 20% de la sinistralitat. Enelnoslre Col·legi, les dades tampoc no són gens optimistes. La realitat és que el món assegurador ja no vol sentir parlar de cobrir la responsabilitat professional dels tècnics de la construcció. A 30 de setembre, el nombre de sinisires durant l'any ha estat de 85, cosa que donarà unes xifres similars a l'any anterior, el qual va ser moll conflictiu i va donar lloc a la rescisió de la pòlissa per part de la Companyia Allianz Ras. El més deslacable. tant de l'any anterior com d'aquest, és que una part important de la sinistralitat (30%) afecta obres acabades fa menys de tres anys. Això és una novetat respecte al que havia estat habitual: la reclamació en els darrers anys de la decennal. Aquest tipus de sinistre sembla totalment fora de lògica donat que s'hauria d'incloure en la majoria de casosen problemes d'acabats, els quals haurien d'haver estat resolts per la constructora o pel promotor-construc-
ta part Uiia bona pa> de la sinistralitat afecta a obres recents (Foto: Chopo)
ton El que sí que es pot afirmar, és que progressivament s'ha anat produint un relaxament perpart de totsen aquest tema pressuposant que ja pagarà l'assegurança, al marge de possibles actuacions de veritable mala fe. Però no podem oblidar, primer, que les companyies d'assegurances no volen cobrir aquest risc. Segon, la prima d'aquesta pòlissa és en funció directa a la sinistralital que suporta. A més sinistralitat, més prima. I la prima solament surt, encara que es pagui
per mitjà del Col·legi, de la butxaca dels col·legiats. És important començar a prendre consciència d'aquesta situació. Per moltes raons no ens interessa ser uns professionals amb una imatge lligada als sinistres, a les reclamacions, a la mala construcció. Ens interessa ser reconeguts per la nostra professionalitat. Però tampoc podem oblidar el cost d'aquesta sinistralitat, el qual empobreix o fa disminuir els nostres guanys. •
ENQUESTA
L'augment de la sinistralitat afecta negativamentL·professió? MIQUEL ÀNGEL LUNA
DEMETRI OCHOA
Col·legial núm. 7.J30. Barcelona.
Penso que si perquè la responsabilitat de la seguretat és sobretot dels professionals. La responsabilitat . però, també es compartida, no és exclusiva de l'aparellador. Per altra banda, la legislació no és suficient a l·liora de tenir en comple tols els elements que la determinen.
De manera relativa. Garantir la seguretat és cosa de l'aparellador però sempre hi pot haver imprudència per part dels treballadors. La major part de reclamacions són per vicis de construcció o per errors de conservació i manteniment i no tant per errors del qui projecta o dirigeix.
JAUME LÀZARO
TERESA ARNAL
CoUtffal núm. 638. II a ret lona
CoUegial núm. 7J0I Barcelona
Sí que l'afecta, però s'ha de tenir en compte que ara hi ha més mecanismes per reclamar que no pas abans. Que hi hagi més reclamacions no vol dir forçosament que hi hagi més sinistres. D'altra banda l'aparellador i l'arquitecte tenen la responsabilitat màxima, però no l'única.
Crec que sí però, sobretot, afecta negativament la gent del carrer. Avui, tot i que es fan projectes de seguretat i higiene a l'obra, s'hi insisteix poc. Quan sorgeix un problema, l'aparellador i l'arquitecte apareixen com a únics responsables de la seguretat i això no és gaire jusL
et dijous. S d 'octubre al Servei d'Informació dit CoUegi. a Barcelona. Els professionals es van elegir aleatòriament.
El Consell Català modifica la seva estructura El Consell de Col·legis de Catalunya ha procedit a modificar la seva estructura, objectius i funcionament, tot buscant la màxima simplicitat i eficàcia amb la mínima despesa. S'han publicat ja al DOGC les modificacions dels Estatuts del Consell Català. Els nous Estatuts defineixen el Consell com un òrgan de coordinació dels col·legis, encarregat d'assumir una funció de representació global de la professió a Catalunya, però mantenint tot el paper dels col·legis en el seu àmbit. L'estructura organitzativa ha quedat simplificada. La Junta de Presidents és l'òrgan únic de govern, format pels presidents dels cinc col·legis catalans. La presidència del Consell serà exercida de manera rotativa, anualment, per cada un dels presidents dels col.legis. El primer president, el qual ha pres possessió el dia 16 d'octubre, és el president del Col·legi de Barcelona, Carles Puiggròs. Com a conseqüència, van cessar en els seus càrrecs, l'actual-president, Ramon Puig; ei secretari, Josep Bayerri i el tresorercomptador, Jesús Rodríguez. •
Els nous projectes han de dur el control d'aïllants Els nous projectes que es realitzin a partir del 22 de setembre d'enguany hauran d'incloure la definició i enumeració dels controls dels materials utilitzats per a aïllament tèrmic, acústic i de resistència al foc. El Col·legi d'Arquitectes ha fet aquest advertiment als seus col·legiats mitjançant una nota en la qual indica que en resultaran afectats els nous projectes bàsics que es realitzin a partir de la data indicada i que el Col·legi exigeix aquesta definició pel visat dels projectes d'execució. Cal recordar que aquests materials van ser inclosos per decret a la llista que cal controlar obligatòriament i fer constar en cl programa i registre de resultats per a l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat. El Servei Qualitat del Col·legi està enllestint actualment, unes fitxes per tal de facilitar-ne el seguiment del control, i prepara un programa d'ordinador perquè qualsevol professional pugui desenvolupar cl programa de control de qualitat amb suport informàtic. •
El Col·legi crea un servei lingüístic per fomentar l'ús correcte del català Assessoranient, conecció i traducció de textos, i cursos de català són algunes de les prestacions. El Col.legi ha posat en marxa el Servei Lingüístic amb la intenció de fomentar l'ús del català com a llengua vehicular dins la institució, al Col.legi i a les seves delegacions, i lambé a l'àmbit professional dels col·legiats. El Servei compta amb la col·laboració i el suport de la direcció genera! de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat. El servei atén totes les consultes puntuals que s'hi adrecin referents a qüestions lingüístiques. També ofereix assessorament sobre material es-
pecífíc de consulta com ara diccionaris, vocabularis tècnics i administratius, terminologia pròpia del sector i bibliografia. Les consultes es poden fer per telèfon, per fax o bé personalmenl. Aquest servei de consulta és gratuït. També s'ofereix un servei de correcció i traducció de textos en català i es faciliten pautes per a l'elaboració de documents, tant pel que fa a l'estructura com al contingut lingüístic. Per a correccions, traduccions o programes de normalització lingüística, els col·legiats hauran de posar-se en
contacte amb el Servei. En aquests casos s'haurà d'abonar el cost de la prestació. L'organització de cursos de català, que inclouen continguts de llenguatge administratiu i tècnic relacionat amb la construcció, és una altra de les tasques que desenvolupaEls cursos es faran a la seu col·legial i aniran adreçats als professionals i al seu personal tècnic i administratiu. Per a aquesta tardor, se n'han previstos dos de nivells distints, per a catalanoparlants, que s'impartiran del 27 d'octubre i fins a finals de febrer. •
Eines per a l'ús correcte del llenguatge La sala d'exposicions del Col.legi ha acollit, des del 8 fins al 23 d'octubre una exposició de materials diversos relacionats amb la tècnica de la construcció que fan servir com a llengua vehicular el català. Manuals, revistes tècniques, programes informàtics, diccionaris, vídeos, han estat un recull de les eines bàsiques més representatives pera la redacció de textos tècnics, algunes d'elles imprescindibles a la biblioteca de qualsevol persona que fa de la llengua una eina de treball, B (Foto: Chopo)
La llengua ha de seguir l'evolució de la tècnica És necessària la creació de grups permanents de treball que actualitzin i donin formes vàlides per a tothom als nous termes lingüístics que va produint l'evolució de les tècniques constructives. Aquesta va ser una de les conclusions principals de la Jornada sobre Llengua i Terminologia en la Construcció que es va celebrar el passat 8 d'octubre a la sala d'actes de l'Institut Francés de Barcelona i que va comptar amb l'assistènciade quatre -cents participants entre professionals de laconstrucció i tècnics de la llengua. La Jornada va permetre donar a coneixeries eines de suport que poden tenir a l'abast els professionals per a produir qualsevol tipus de text tècnic amb un llenguatge correcte i precís. A més. els organitzadors han volgut involucraries institucions i els professionals en els processos de renovació i actualització permanent del llenguatge. La necessitat i les dificultats que comporta preparareines veritablement, útils, que les coneguin els usuaris i que els siguin fàcils de fer servir, va ser un altre dels temes tractats en els debats de la reunió. La sessió va ser organitzada pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat amb la col·laboració dels col·legis professionals, la Universitat Politècnica, l'Institut de Tecnologia de la Construcció i el Termcat, Centre de Terminologia. •
WVilatel"**"
Plataformas aéreas
Barcelona: Tel. 93 - 680 19 20 • Tarragona: Tel. 977 - 39 30 40
JOnze joves aparelladors estudien les construccions de pedra en sec a Bari
Terrassa participa al magazine de TVT Des de 1' 1 d'octubre i fins a final d'any la delegació del Vallès Occidental s'encarrega d'un dels espais que formen el magazine que cada dijous emet TVT. Televisió de Terrassa. L'espai. emès en directe, consisteix en una entrevista a Salvador Navarro, delegat del Col·legi, en què es plantegen temes relacionats amb l'habitatge i la construcció. Per poder rebre i constestar les consultes dels usuaris es disposa d'una línia de telèfon directa. S'hi han tractat ja temes com ara els tràmits administratius per a l'inici d'una obra i el manteniment dels habitatges, m
Jornada al Col·legi sobre tècniques de recerca de treball El Col·legi, per mitjà del servei de Promoció i Mercat de Treball, organitza una conferència i mitja jornada de treball dedicada a les tècniques de recerca activa de treball per tal d'afavorir la inserció i la promoció laboral del professional. La conferència tindrà lloc al Col·legi el dimarts i 0 de novembre i és oberta a tothom. La jornada se celebrarà els dies 18 i 25, a la tarda, i s'hi diferenciaran dues sessions dirigides respectivament als professionals de titulació recent i als col·legiats amb experiència de treball. •
Tarragona atorga els premis Vèrtex i Xamfrà 92 'Tarragona i el concili de Trento" de Sofia Mata de la Cruz i "Estudi per a la remodelaciómde la plaça de la Font de Tarragona" de Nativitat Borrell, José Antonio Gómez. José Maria Gonzalez i Manuel Mata han estat els guardonats amb el premi Xamfrà i Vèrtex, respectivament, que atorga el Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona. Tols dos premis es van crear el 1980 amb la finalitat de projectar el col·legi a la societat i col.laborar-hi a partir convocar un premi tècnic, Vèrtex i un premi cultural, Xamfrà. •
Imatge d'un "palinento" antic centre de producció de vi (Foto: Servei Rehabilitació)
La realització d'aixecaments de construccions de pedra en sec ubicades als voltants de la ciutat italiana de Bari va centrar les activitats del segon intercanvi internacional que enguany organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi. Onze joves aparelladors hi van treballar en coordinació amb Enrico Degano. arquitecte especialitzat en construccions de pedra en sec. L'estudi de les construccions de la regió de Bari s'ha centrat en tres tipus d'edificacions, el Palmento o centre productiu de vi. la masseria o centre productiu i d'habitatge i, finalment, els antics centres productius convertits en habitatge. A banda de la realització dels aixecaments -el mitjà per
conèixer la tècnica, la forma í l'ús de les construccions estudiades- l'intercanvi es va complementar amb l'assistència a conferències i seminaris. Segons Enric Casanovas, coordinadorde l'intercanviperpartdel Col·legi, "el més interessant d'aquesta estada ha estat aprendre a veure l'aixecament com el projecte bàsic i previ per a qualsevol restauració". L'activitat realitzada a Bari s'està completant amb l'estudi de les construccions de pedra en sec que existeixen a Menorca i a Tarragona. Amb aquest treball actual i la informació recollida a Itàlia, es realitzarà un estudi comparatiu de les construccions italianes i catalanes. •
Cent anys del Gremi de Constructors El Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona í Comarques celebra aquest any el primer centenari de la seva existència. Dintre del programa d'actes commemoratius es va exhibir al Palau Robert de Barcelona, del 28 de setembre fins al 7 d'octubre, l'exposició "100 anys de Construcció. 100 anys de Gremi". El conjunt de fotografies, plànols i textos s'han recollit en un llibre del mateix títol que inclou dades de l'evolució de les tècniques constructives des de la bastida per al monument a Colom, a Barcelona, fins a la cúpula del Palau Sant Jordi. •
CONTRA ELS PARÀSITS DE LA FUSTA Treballs de conservació i tractament •
LA TERMITA (Reticulitermites lusifugus)
• CORC GRAN DE LES BIGUES Tècniques de Restauració i Construcció
(Hylotrupes bajulus)
• PODRIMENT DE LA FUSTA (Merulius lacrimans)
REHABILITS.L.
*•
• CORCÓ 0 CORC (Anobium punctati • ARNA (Lyclus brunneus) • amb el producte adequat. • el procés i la màquina especifica. • el personal més especialitzat.
Diagnòstics i pressupostos sense compromís. Podem realitzar «PRÒTESIS» en elements estructurals d'edificis històrics. • Ompli i enviï e! cupó | Conservació • i iradament [ ae la FUSTA | | • [ [
NOU ADREÇA POBLACIÓ PROFESSIÓ TELÈFON
_ Desitjo més informació | ~ Dictamen i pressupost |
ü1
ASSESSORIA
PREMSA
Reclamació per un formigó inacceptable
Borrell insisteix en la baixa dels preus dels habitatges
-Quan el formigó d'una determinada parí de l'estructura d'una obra no és acceptable directament i calen estudis més aprofundits o bé una consolidació, a qui cal reclamar les despeses ocasionades?
El ministre Josep Borrell, manifestà ahir al Congrés dels Diputats que els preus de l'habitatge a l'Estat es mantenen estancats, "amb una clara tendència a la baixa". Els últims estudis indiquen que el cost dels pisos nous ha baixat un 2%, i els dels usats, un 4%.
Lògicament les nostres accions han d'anar dirigides al constructor amb qui s'ha signat el contracte de venda del material col·locat en l'obra, per la qual cosa és responsable tant de la qualitat del material servit per l'industrial com de la seva col·locació. Malgrat aquesta qüestió, cal tenir en compte que el constructor amb toia probabilitat traspassarà el problema a la central subministradora del formigó i aquesta a ANEFHOP que aglutina l'assegurança del sector i que, quan aquesta reclamació es faci d'uns resultats obtinguts sobre formigó endurit (proveta testimoni) o bé sobre formigó fresc però amb assaigs realitzats parcial o totalment per un laboratori no acreditat, és probable que l'assegu-
Els assaigs de control han de fer-se en un laboratori acreditat (Foto:Chopo)
ranca de la central formigonera no accepti la reclamació. Per aquesta qüestió la reclamació pot quedar limilada al cobriment de la responsabilitat que pugui tenir el constructor. Davant d'això cal tenir un mínim de precaucions: • Exigir que el control del formigó el faci un laboratori acreditat en la seva totalitat (assaigs de consistència, confecció de provetes, transport, curat i trencat) per la qual cosa és interessant que la propietat contracti els serveis d'un laboratori acreditat abans de començar l'obra i signar el corresponent contracte.
• Procuraren el possible que el control del formigó es realitzi amb assaigs sobre formigó fresc a peu de camió i no sobre el formigó endurit en obra ja que el producte que ven la central formigonera ha estat manipulat amb el transport dins l'obra, l'abocat, el curat, etc. Malgrat aquest control, i atès que el que com a tècnics ens interessa és la resistència del producte final ja col·locat, cal no d'oblidar de fer els controls pertinents del formigó endurit (controls d'execució). Per a més informació cal adreçar-se ,a l'Assessoria Professional
La Ritz Carlton vol fer-se càrrec de Vhotel Arts La cadena hotelera nord-americana Ritz Carlton, que té contracte per a la gestió i explotació de l'hotel Arts, manté la seva intenció de fer-se càrrec de l'establiment i confia que els promotors del projecte solucionaran els seus problemes financers i reprendran les obres, paralitzades des d'abans dels Jocs Olímpics. El jutge va acceptar els expedients de suspensió de pagaments de les empreses inversores.
GOTERAS FILTRACIONES HUMEDADES PARROGUM® Elast PARROGUM ELAST se aplica en tejados, cubiertas y fachadas. Es extraordinariamente resistente a la abrasion y al desgaste. Su textura decorativa es elàstica, absorbiendo fisuras y juntas, y hermetizàndolas. TOTALMENTE TRANSITABLE Desde mas de 20 anos viene aplicàndose con plena eficàcia y seguridad, incluso en los mas difíciles climas.
SIN OBRAS - DESCONFIE DE LAS IMITACIONES Mas de 50 ahos de investigacion y servicio Solicite mas información a:
G
industrial Química Parrot. ta. Bolivià, 338 - Pere IV, 500 - 08019 BARCELONA Tel. (93) 307 16 00 - Fax (93) 307 42 28
octubre
92
17 Noves disposicions legals sobre rehabilitació i conservació d'edificis d'habitatges
•
CREACIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DEL PARC D'HABITATGES. EL CENTRE TÈCNIC I DE COOPERACIÓ PER A LA REHABILITACIÓ
•
AJUTS PER A LA GENT GRAN PER LES DESPESES DERIVADES DE LES PATOLOGIES ESTRUCTURALS DELS HABITATGES
•
AJUTS PER A LA REHABILITACIÓ D HABITATGES AFECTATS PER PATOLOGIES ESTRUCTURALS
COL·LEGI D'APARELLADORS | ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor. S 08021 Barcelona Telèfon: 209 62 99 - 414 33 11 Fax: 414 34 34
Ha estat publicat, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Decret 185/1992 d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals que substitueix el Decret 204/1991 i estableix un nou marc normatiu que prevegi les diferents mesures que s'han anat adoptant per donar una solució a la reparació dels edificis d'habitatges. El Decret 204/1991 va ser publicat al setembre del 1991 amb l'objectiu de donar resposta a ía creixent preocupació per la reparació estructural del parc d'habitatges de promoció privada í, més concretament, afrontar la problemàtica generada per la degradació de les estructures realitzades amb ciment aluminós. Amb data 4 d'octubre de 1991 es va signar un conveni de cooperació entre el Ministeri d'Obres Públiques i la Generalitat per a la rehabilitació d'habitatges per al període 1991-1994. En virtut d'aquest conveni, ambdues administracions acordaren fer aportacions econòmiques per al finançament de les actuacions previstes. Pel Decret 76/1992, de 2 de març, es va crear el Programa de Rehabilitació i Conservació del Parc d'Habitatges amb la finalitat de promoure i desenvolupar les actuacions i les mesures d'incentivació, assessorament, recerca i suport per a la conservació i la rehabilitació. Per al desplegament i l'execució d'aquest programa es va crear el Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges, organisme que dirigeix l'arquitecte tècnic Gustau Roca. Per dur a terme els treballs de detecció, diagnosi, redacció de projectes i execució de les obres de rehabilitació, la Generalitat de va subscriure convenis de cooperació amb diverses institucions professionals entre les quals hi ha el nostre Col·legi. L'ANNEX INFORMATIU recull les noves disposicions legals i en resumeix gràficament alguns dels aspectes fonomentals.
CONVENI DE LA GENERALITAT I EL COL·LEGI SOBRE REHABILITACIÓ El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament del programa de rehabilitació i conservació del parc d'habitatges afectat per patologies estructurals. El nostre Col·legi ha anat desenvolupant una tasca important per a la detecció, diagnosi i reparació de les patologies derivades d'estructures amb ciment aluminós. Aquesta activitat es va integrar als treballs de tipus més general, que des de fa diversos anys duu a terme el Servei Rehabüitació, encaminada a desenvolupar la diagnosi com a procés previ a qualsevol actuació. El conveni preveu la col·laboració amb el Centre Tècnic esmentat anteriorment en els programes i iniciatives relacionats amb l'estudi, la recerca i el suportde les actuacions derehabilitaciód'habitatges, especialment, en les relatives a tots els edificis afectats de patologies estructurals. D'una manera més concreta, el conveni estableix la realització d'informes de detecció de ciment aluminós i de patologies estructurals fets pel Col·legi, mitjançant el seu Servei d'Atenció Tècnica a l'Usuari, i també de la realització dels Test Aluminós corresponents. D'altra banda, el Col·legi s'ha compromès a seleccionar i designar aparelladors i arquitectes tècnics per fer obres de reparació, i posarà a disposició del Centre Tècnic, mitjançant un llistat informàtic, una sèrie de tècnics especialitzats que puguin prestar aquests serveis. A més, donarà les orientacions tècniques oportunes, d'acord amb els requeriments de l'esmentat organisme.
amb una major adequació de les actuacions a dur a terme; d'altra banda, s'ha fet palesa la conveniència de preveure un mecanisme permanent d'anàlisi i d'estudi de la problemàtica esmentada per tal de garantir-ne un coneixement al més complet possible i possibilitar i fomentar la recerca de les solucions tècniques més adients ï la seva efectiva implemeniació. Per tot això,
CREACIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DEL PARC D'HABITATGES. EL CENTRE TÈCNIC I DE COOPERACIÓ PER A LA REHABILITACIÓ
DECRET 76/1992, de 2 de març, pel qual es creen ei Programa de rehabilitació i conservació del. parc d" habitatges i el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. DECRETO: La política d'ajuts públics destinats al manteniment i a la millora del parc d'habitatges, que inicià el Govern de la Generalitat l'any 1982, s'ha anat concretanl en diferents programes ï actuacions de promoció. Per al seu desenvolupament s'han establert mesures d'incentivació i de suport a la iniciativa privada i s'ha facilitat la implantació i el manteniment, a través dels ens públics territorials, d'oficines per a la gestió i l'assessorament de rehabilitació d'habitatges. Aquesta desconcentració de les tasques de gestió, derivades de la realització dels programes, facilita l'extensió i !a difusió dels ajuts i del suport institucionals i, alhora, permet una atenció més immediata de les necessitats. No obstant això, per a un desenvolupament harmònic, homogeni i efectiu de totes les actuacions que pertoquin, cal fer possible una acció d'orientació i de suport general. En el decurs del temps s'ha anal detectant la diversificació d'aspectes i dels diferents nivells de complexitat de la problemàtica que presenten l'estat de conservació del parc d'habitatges i, en especial, la seva possible afectació per patologies estructurals. Conseqüentment, d'una banda, s'ha aprofundit el coneixement de les necessitats d'intervenció en aquest parc, la qual cosa s'ha de correlacïonar
Article 1 Es crea el Programa de rehabilitació i conservació del parc d'habitatges, adscrit al departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb la finalitat de promoure i desenvolupar les actuacions i mesures d'incentivació, assessorament, recerca i suport per a la conservació i rehabilitació del parc d'habitatges i, en especial, dels afectats per problemes de patologies estructurals. Article 2 Per al desenvolupament i l'execució del Programa es crea el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges, amb les funcions següents: a) Promoure els programes adequats per a l'estudi i la recerca en matèria de rehabilitació d'habitatges per a la identificació de problemes i el disseny de solucions tècniques alternatives. b) Establir i mantenir relacions de col·laboració amb les administracions locals i altres organismes o institucions competents en matèria de rehabilitació dels edificis i habitatges i, en especial, pel que fa a la creació i el funcionament de les oficines locals de gestió quan s'escaigui. c) Facilitar informació, assessorament i assistèn-
QUADRE 1
Centre Tècnic i de Cooperació de la Rehabilitació d'Habitatges creat pel Decret 76/1992 de 2 de març (1) Objectius
Funcions (2)
Promoure i desenvolupar
- Promoure programes d'estudi i recerca en matèria de rehabilitació d'habitatges
- mesures d'incenuvació - assessorament • recerca i suport en matèria de conservació i rehabilitació del parc d'habitatges, especialment els afectats per patologies estructurals
- Col·laboració amb les administracions locals - Facilitar informació i assistència tècnica - Coordinar les actuacions del Departament de Política Tenilorial i Obres Públiques - Tramitació d'ajuts i mesures de foment (diagnosi, estudis i projectes d'inlervenció) - Suport i orientació a les oficines de gestió local - Anàlisi dels programes de la Generalitat en matèria de rehabilitació i conservació del parc d'habilages - Foment de la conservació, manteniment,reparaciói rehabilitació d'habitatges.
(I)Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. Avinguda del Paral·lel, 71,08004 Barcelona. Telèfon: (93) 442 04 05 (2) El Servei de Promoció de la Rehabilitació passa a dependre funcionalment del Centre.
eia tècnica, en aquesta matèria, a les oficines locals d'habitatge, a les entilats o organitzacions i als particulars interessats. d) Coordinar les actuacions dels diferents òrgans del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en matèria de rehabilitació d'habitatges. com també amb les que es puguin dur a terme per altres organismes o institucions en aquest camp. e) Desenvolupar les tasques que li siguin encomanades per a la tramitació dels ajuts o altres mesures de foment establerts per la Generalitat per a la diagnosi de l'estat dels edificis, la redacció d "estudis i els projectes d'intervenció i la seva implementació efectiva. f) Donar suport i orientar les oficines de gestió locals per al desenvolupament i seguiment dels programes d'ajuts a la rehabilitació establerts per la Generalitat. g) Promoure i acomplir la realització d'estudis d'anàlisi, seguiment i avaluació dels resultats d'aplicació dels programes de la Generalitat, com també sotmele a la consideració del Comitè Assessor del Programa de rehabilitació i conservació del parc d'habitatges els estudis, les propostes o qualsevol documentació que resulti adient. h) Acomplir les altres tasques que li siguin encarregades pel Departament en matèria de foment de la conservació, manteniment, reparació i rehabilitació dels I Article 3 3.1 El Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges queda adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. 3.2 El director del Centre tindrà la consideració de personal de confiança o d'assessorament especial i serà nomenat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el que preveu el Decret 153/1987, de 4 de març. 3 3 Correspon al director del Centre l'impuls, el seguiment i l'execució de totes aquelles lasques que deriven de les funcions del Centre; el manteniment de les relacions del Centre amb entitats públiques i privades; l'elabo racióde plans i propostes d'actuació per ser elevades, si s'escau, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques o al Govern a través d'aquest Departament; la direcció i la coordinació del personal assignat al Centre, com també totes aquelles altres tasques que li puguin ser encomanades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Article 4 4.1 S'assignarà al Centre el personal funcionari, laboral o eventual, i els mitjans materials que siguin necessaris per al desenvolupament i l'execució de les seves funcions. 4.2 Per al millor desenvolupament de les seves finalitats, passa a dependre funcionalment del Centre el Servei de Promoció de la Rehabilitació les actuacions del qual seran coordinades pel Centre i pel seu director, d'acord amb les instruccions que rebi del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Article 5 5.1 Per al millor compliment dels seus objectius, es crea el Comitè Assessor per al desenvolupament del Programa de rehabilitació i conservació del parc d'habitatges.
5.2 E! Comitè Assessor estarà integrat pel president, el vice-president i 14 vocals, nomenats pel conseller de Política Tenitorial i Obres Públiques. £1 nomenanment dels vocals s'efectuarà d'acord amb la representació següent: 4 vocals en representació, respectivament, de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, la Direcció General d'Urbanisme, i l'Institut Català del Sòl i el Departament de Benestar Social. 4 vocals en representació dels ens locals, nomenats a proposta de les seves associacions representatives d'àmbit territorial de Catalunya: dos en representació dels ajuntaments i dos com a representants dels consells comarcals amb oficines de gestió especialitzades en matèria de rehabilitació. 4 vocals designats entre professionals de reconegut prestigi en la matèria. 2 vocals designats un com a representant de les organitzacions de consumidors i usuaris i un altre com a representant de les organitzacions de veïns, proposades per les seves organitzacions o associacions representatives en l'àmbit de Catalunya. Es podrà incorporar addicionalment al Comitè Assessor un representant de l'Administració central si així s'acorda amb el Ministeri competent en la matèria, cas en què s'elevaria a 15 el nombre de vocals. 5 3 Són funcions del Comitè Assessor proposar mesures per al desenvolupament dels objectius del Programa, informar sobre les matèries que siguin sotmesesalasevaconsideració.d'acordambraiticle 2.g) d'aquest Decret, i proposar, si s'escau, els plans d'actuació que s'estimin adients, com també aquelles altres funcions d'assessorament per al desenvolupament del programa que li sotmeti el Departament de Política Tenitorial i Obres Públiques.
DISPOSICIONS FINALS -1 Es faculta el conseller de Política Territorial i Obres Públiques a dictar les disposicions necessàries per a l'aplicació d'aquest Decret -2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 2 de març de 1992 JORDI PUJOL President de la Generalitat de Catalunya JOAQUIM MOLINS I AMAT Conseller de Política Tenitorial i Obres Públiques DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Número 1.581 - 10.4.1992 (92.058.092)
AJUTS PER A LA GENT GRAU PER LES DESPESES DERIVADES DE LES PATOLOGIES ESTRUCTURALS DELS HABITATGES
1.2 Les característiques dels habitatges i les actuacions protegibles són les mateixes que regula l'article 1 del Decret 204/1991, de 16 de setembre (DOGC núm. 1507, de 18.10-1991), de Política Territorial i Obres Públiques.
ORDRE de 14 de febrer de 1992, relativa als ajuts personalitzats a la gent gran per cobrir una part de les despeses derivades de les patologies estructurals dels seus habitatges.
Article 2 Destinataris dels ajuts 2.1 Els ajuts que es regulen per aquesta Ordre són assistencials i personalitzats, per tant es dirigeixen a la persona gran titular d'un dret de domini o d'ús dels habitatges esmentats a l'article 1.2. 2.2 Els sol·licitants hauran de ser més grans de seixanta anys i els ingressos ponderats de la unitat familiar no podran superar l'import del salari mínim interprofessional vigent. 2 3 Els seus ingressos podran provenir de remuneracions salarials o altres fonts.
El Pla d'actuació social, aprovat pel Govern de la Generalitat el 3 i 4 de febrer de 1992, i el Pla integral de la gent gran inclouen dins els programes de vellesa tot un seguit d'actuacions i mesures de promoció i foment per a la millora de la qualitat de vida d'aquest col·lectiu, especialment dels més mancats de recursos econòmics, mitjançant ajuts específics destinats a l'habitatge. D'altra banda, i en matèria d'habitatge, s'han fet recentment un conjunt d'actuacions normatives per tal de pal.liar el greu problema social que ha significat el descobriment massiu de l'existència de patologies estructurals greus a molts habitatges de Catalunya. En aquest marc s'inclouen el conveni signat entre el Ministeri d'Obres Públiques i la Generalitat de Catalunya, de 4 de novembre de 1991, el Reial Decret 1932/91, de 20 de desembre, sobre mesures de finançament d'actuacions protegibles en matèria d'habitatge del Pla 1992-1995, i el Decret204/1991,de 16 de setembre, sobre ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals. Com a mesura complementària, s'estableixen per aquesta Ordre uns ajuts adreçats a la vellesa sense recursos per afrontar la despesa que els comporti la rehabilitació del seu habitatge afectat per les patologies esmentades. Els ajuts regulats en aquesta Ordre ja han estat previstos al Decret 54/1992, de 10 de febrer, pel qual s'estableixen les compatibilitats i límits dels ajuts directes existents a càrrec de la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatges amb el Reial Decret 1932/1991, de 20 de desembre. En conseqüència, ateses les competències que en matèria de serveis socials i, particularment, en veUesa atorga la Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials; Atès el Decret 187/1988 d'l d'agost, pel qual el Departament de Benestar Social assumeix competències en matèria de serveis i assistència social; En ús de les facultats que em confereixen la Llei 13/1989, de 14 de desembre d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 436/1983, de 6 d'octubre, de desplegament de la Llei 12/1983, de 14 de juliol, que assigna competències a diferents òrgans de la Generalitat, modificat pel Decret 140/ 1989, de 30 de maig,
ORDENO: Article 1 Objecte dels ajuts 1.1 El Departament de Benestar Social, mitjançant la Direcció General de Serveis Comunitaris, podrà concedir subvencions a fonts perdut a gent gran, propietaris i usuaris d'habitatges de promoció privada, siguin o no de protecció oficial, afectats per patologies estructurals.
Article 3 Quantia dels ajuts L'import dels ajuts cobrirà fins a un màxim del 25% del cost de les obres que s'aprovi per resolució dictada pel cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge, relatives als ajuts regulats pel Decret 204/1991, de 16 de setembre, que s'han citat a l'article 1 d'aquesta Ordre. L'import es podrà incrementar ateses circumstàncies de caràcter excepcional, fins a un 50% de l'esmentat cost. Article 4 Ajuts compatibles 4.1 La concessió d'aquests ajuts és compatible amb altres ajuts de les administracions públiques que tinguin el mateix objecte. 42 Els consells comarcals, els ajuntaments o altres entitats públiques, locals o comarcals, podran, amb càrrec als seus pressupostos, concedir ets ajuts que creguin adequats per a les finalitats que preveu aquesta Ordre. 4 3 La totalitat d'ajuts concedits per les diferents administracions en cap cas podran superar el 100% de les obres a què es refereix l'article 1. Article 5 Presentació de les sol·licituds Les sol·licituds es presentaran a la Direcció General de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social, al carrer de la Diputació, 92,4a planta, de Barcelona, a les seves delegacions territorials de Girona (carrer d'Alvarez de Castro, 4), Lleida (plaça de la Sal, 6 i Tarragona (carrer del Gasòmetre, 22), i també a les oficines de Benestar SociaL Article 6 Documentació 6.1 A la sol·licitud s'adjuntaran els documents següents: a) Acreditació de la personalitat del sol·licitant, i si s'escau, la representació que exerceixi. b) Acreditació de la condició de propietari o usuari, titular d'un dret de domini o d'ús de l'habitatge mitjançant escriptura pública, o document contractual privat. c) Acreditació dels ingressos ponderats anuals, mitjançant certificat de les prestacions precebudes, lliurat per l'Administració pública que aboni la pensió o prestació econòmica corresponent. En el cas que estigui en situació d'actiu, caldrà la certificació de les bases de cotització de la Seguretat Social. d) La resolució aprovatòria dictada pel cap del
Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge, relativa als ajuts regulats pel Decret 204/1991, de 16 de setembre. e) Informe de l'assistent social emès pels serveis socials d'atenció primària corresponent. Article 7
Termini de presentació de les sol·licituds 7.1 Les sol·licituds s'hauran de presentar dins dels deu dies següents a la recepció de la resolució dictada pel cap del Servei Territorial de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge a què es refereixen els articles 3 i 6.1 d) d'aquesta Ordre. 7.2 Si les sol·licituds s'han presentat a les oficines de Benestar Social o a les seves delegacions territorials, aquestes hauran de trametre la documentació a la Direcció General de Serveis Comunitaris en el termini dels cinc dies següents. ArticleS Prohibició de disposar 8.1 Els qui hagin rebut els ajuts que regula aquesta ordre no podran transmetre els habitatges en el termini de cinc anys, a comptar des de la data de concessió. 8.2 En el cas que es produeixi la transmissió dins del temini referit, el propietari o usuari que hagi percebut l'ajut haurà de reintegrar-lo a la Generalitat de Catalunya en la seva totalitat, incrementat amb l'interès legal fixat pel Banc d'Espanya en el moment de la devolució. Article 9 Garanties de compliment 9.1 A fi de garantir el compliment de la finalitat de l'ajut, FAdrninistració podrà exigir al beneficiari l'anotació preventiva al Registre de ta propietat de la resolució de cocessió de l'ajut, en els termes que preveu l'article 26.2 de la Llei hipotecària. 92 També rAdministració, d'ofici, pot demanar que s'inscrigui, al seu càrrec, l'anotació esmentada al Registre de la propietat Article 10 Gestió i resolució 10.1 La gestió i tramitació dels expedients derivats de les sol·licituds dels ajuts, les farà el Servei
d'Ordenació i Tramitació Administrativa de la Direcció General de Serveis Comunitaris. 10.2 A la vista de la documentació presentada i, si s'escau, dels informes elaborats, el director general dictarà la Resolució. 103 Es resoldran els expedients dins del termini màxim dels tres mesos següents a la presentació de les sol·licituds. Article 11 Venciments dels ajuts 11.1 L'Administració estarà obligada al pagament de l'ajut quan el beneficiari acrediti la finalització de les obres realitzades a l'habitatge. A tal fi, aportarà a l'expedient la fotocòpia compulsada de la certificació de final d'obres que hagi presentat davant de ta Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, segons diu l'article 9 del Decret 204/ 1991, de 16 de setembre. 11.2 El pagament es farà, com a màxim, en el termini dels vint dies següents a la presentació de la certificació esmentada. 113 En casos exepcionals es podran concedir lliuraments a compte del total de l'ajut, la necessitat dels quals el sol·licitant haurà de justificar documentalment.
publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i la seva vigència serà fins al 31 de desembre de 1992.
Barcelona, 14 de febrer de 1922. ANTONI COMAS I BALDELLOU Conseller de Benestar Social DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (Número 1571-20.3.1992)
DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL (92.038.065)
Article 12 Falsedat o incompliment La falsedat de les dades o l'incompliment del que assenyala aquesta Ordre, independentment de les accions legals que es puguin emprendre, donarà lloc, si escau, a la devolució de l'import dels ajuts percebuts, incrementat amb l'interès legal corresponent esmentat a l'article 8.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL L'atorgament dels ajuts serà limitat per la dotació de la partida pressupostària destinada a aquest efecte.
DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva
QUADRE 2
ORDRE de 14 fia febrer de 1992, relativa als ajuts personalitzats a la gent gran per cobrir una part de les despeses derivades de les patologies estructurals dels seus habitatges (1) Condicions Localització i edat Documentació (3) Qui pot beneficiar-se'n Ajuts (2) - Gent gran > 60 anys - Usuaris o propietaris
- Subvencions a fons perdut - 25% del cost de les obres aprovat per la DGAH ingressos < SMI - 50% del cost de les obres aprovat per la DGAH només en circumstàncies especials
Les mateixes que el Decret 185/1992
Les mateixes que el Decret 185/1992
- Acreditació de la personalitat del sol·licitant - Escriptura o contracte de lloguer - Declaració d'ingressos de l'any anterior - La resolució d'ajuts de la DGAH - Informe de l'assistent social
(1) Aquests ajuts són compatibles amb altres ajuts dirigits al mateix objecte, encara que en cap cas la totalitat d'ajuts podia superar el 100% del cost de les obies. (2) El pagament es realitza un cop finalitzades les obres i emesa la CFO. En casos excepcionals es podrà lliurar l'ajut a compte. (3) Les solJicituds s'hauran de presentar a Benestar Social dins dels 10 dies següents a la resolució d'ajuts de la DGAH.
AJUTS PER A U REHABILITACIÓ D'HABITATGES AFECTATS PER PATOLOGIES ESTRUCTURALS
usuaris d'habitatges de promoció privada situats en edificis d'habitatges de més de 20 anys d'antiguitat, afectats per patologies estructurals, per a aquelles obres que tinguin com a finalitat la seva rehabilitació estructural, i les que s'hagin de fer com a conseqüència d'aquesta per tal de garantir la seguretat de l'edificació. DECRET í .2 Els habitatges han de ser destinats a residència 18511992, de 4 d agost, d ajuts per a la rehabilitació d habitatges afectats per patologies es- habitual i permanent 1.3 Només podran acollir-se als beneficis del tructurals. present Decret les actuacions que tinguin un pressuPel Decret 204/1991, de 16 de setembre, es regula post superior a 300.000 pessetes. la concessió d'ajuts, en funció dels ingressos del sol·licitant, per a la realització d'obres de re- Article 2 habilitació estructural en els habitatges afectats per Els ajuts que es podran atorgar seran els següents: patologies estructurals per tal de garantir la segure2.1 Subvencions a fons perdut, segons els pertat de les edificacions. centatges que es detallen: 50% del pressupost de les obres quan els ingressos Amb data 4 d'octubre de 1991 es va signar un conveni de cooperació entre el Ministeri d'Obres familiars del sol·licitant siguin iguals o inferiors a Públiques i Transports í la Generalitat de Catalunya 2,5 vegades el salari mínim interprofessional. 30%, quan els ingressos estiguin compresos entre per a la rehabilitació d'habitatges afectats per pato2,5 i 3,5 vegades l'SMI. logies estructurals, per al període 1991-1994. 20%, quan els ingressos estiguin compresos entre En virtut d'aquest Conveni ambdues Administracions acordaren fer aportacions econòmiques, a 3,5 i 5 vegades l'SMI. 10%, quan els ingressos siguin superiors a 5 parts iguals, per al finançament de les actuacions vegades l'SMI. previstes. Aquest últim percentatge s'aplicarà també a les Pel Decret 76/1992, de 2 de març, es va crear el Programa de rehabilitació i conservació del parc persones jurídiques que sol·lictin els ajuts. 2.2. Subsidiació dels tipus d'interès dels préstecs d'habitatges amb la finalitat de promoure i desenvolupar les actuacions i les mesures d'incentivació, atorgats per entitats de crèdit amb les quals el assessorament, recerca i suport per a la conservació Departament de Política Territorial i Obres Públii la rehabilitació del parc d'habitatges i, en especial, ques hagi subscrit conveni a aquests efectes. dels afectats per problemes de patologies estructu- ^La quantia del préstec podrà ser igual a la totalitat dél pressupost de les obres, descomptant l'import rals. Per al desplegament i l'execució d'aquest Pro- de la subvenció. grama es va crear el Centre Tècnic de Cooperació El termini d'amortització del préstec serà com a per a la Rehabilitació d'Habitatges. màxim de 10 anys. La subsidiació es determinarà en funció dels niveAmb data 22 de juny de 1992 es va signar un conveni entre el Departament de Política Territorial lls d'ingressos dels sol·licitants, en nombre de vegai Obres Públiques, l'Associació Catalana de Muni- des el salari mínim interprofessional, de manera cipis i la Federació de Municipis de Catalunya amb que en resultin els tipus d'interès subsidiats sela finalitat d'establir les mesures de col·laboració güents: destinades al desenvolupament i la coordinació de 7,5%, quan els ingressos familiars siguin inferiors les tasques del programa de rehabilitació i conser- a 3,5 vegades l'SMI. vació del parc d'habitatges, com també les mesures 9%, quan els ingressos familiars estiguin comespecials que es considerin oportunes en relació presos entre 3,5 i 5 vegades l'SMI. amb el parc afectat per patologies estructurals. En 11%, quan els ingressos familiars siguin superiors aquest Conveni es preveu que es podran subscriure a 5 vegades l'SMI. mesures específiques de col·laboració amb els difeAquest darrer tipus d'interès s'aplicarà quan el rents ajuntaments. sol·licitant sigui una persona jurídica. Per altra banda, està previst subscriure convenis tant amb entitats de crèdits per a l'establiment de Article 3 línies de finançament qualificat, com amb col·legis Els ajuntaments podran, amb càrrec als seus presprofessionals i altres organismes, per dur a terme els supostos, concedir els ajuts que creguin adequats treballs de detecció, diagnosi, redacció de projectes per a les finalitats que preveu aquest Decret, en les i execució de les obres. condicions i amb els requisits que estableixin les És, per tant, necessari establir un nou marc norma- pròpies entitats locals. tiu que prevegi les diferents mesures que s'han anat adoptant per tal de donar una solució millor i fer més Article 4 viable la reparació dels edificis d'habitatges afecPer poder optar als ajuts caldrà acreditar que tats per patologies estructurals i garantir-ne, l'edificació es troba en la situació que preveu l'article d'aquesta manera, la seguretat 1 i que el sol·licitant no té contret cap deure per cap Per tot això, a proposta del conseller de Política concepte amb la Generalitat de Catalunya ni amb Territorial i Obres Públiques, i d'acord amb el Hisenda. Govem, Article 5 5.1 El Centre Tècnic i de Cooperació per a la DECRETO: Rehabilitació d'Habitatges podrà subscriure convenis amb comunitats de propietaris, usuaris i proArticle 1 pietaris d'edificis en règim de propietat vertical, 1.1 El Departament de Política Territorial i Obres sempre que les actuacions afectin més de sis habiPúbliques podrà concedir ajuts als propietaris i els tatges, que tindran per objecte l'encàrrec, al Centre
esmentat, de la realització dels treballs de detecció i Finforme de l'estat de l'edifici, amb la finalitat de determinar l'existència de patologies estructurals, que seran subvencionats. 5.2 Així mateix, podrà establir-se en el conveni, i, si s'escau, l'encàrrec per part del Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació, i en nom dels propietaris o els usuaris, de ta diagnosi i el projecte de ies obres de rehabilitació estructural. Article 6 A la sol·licitud, que es presentarà davant els Serveis Territorials d'Arquitectura i Habitatge o al Centre Tècnic i de Cooperació pera la Rehabilitació d'Habitatges, s'adjuntaran els documents següents: a) Acreditació de la personalitat del sol·licitant i, sí s'escau, de la representació que tingui. b) Conveni, si escau al qual fa referència l'article 5. c) Escriptura pública o títol justificatiu de la propietat o condició d'usuari de l'entitat afectada i declaració conforme no està gravada de forma que impedeixi l'obtenció de la subvenció. 0 sol·licitant haurà de complir els requisits que exigeixen les disposicions aplicables al règim de propietat o d'ús. Es podrà sol·licitar certificació de domini i càrregues de la finca i, si escau, l'aportació de l'escriptura d'obra nova i divisió horitzontal degudament inscrita al Registre de la propietat. d) Declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al període impositiu immediatament anterior a la sol·licitud dels ajuts. Quan el sol·licitant no estigui obligat a presentar la declaració de la renda, acreditarà la percepció dels ingressos presentant un certificat del centre de treball sobre la totalitat dels ingressos bruts percebuts per tots els conceptes; certificat de les altes i les baixes de la Seguretat Social i la declaració responsable dels ingressos percebuts. En el cas de treballadors autònoms, es presentarà el certificat de les bases de cotització a la Seguretat Social i en el cas de pensionistes, el certificat de la pensió. e) Projecte tècnic i pressupost de les obres elaborat i subscrit pels tècnics competents, si no ha estat encarregat pel Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. f) Llicència d'obres o justificació de la seva sol·licitud que, en tot cas, s'haurà d'aportar en el moment de la finalització de l'obra. Article 7 Un cop presentada la sol·licitud, s'emetrà informe sobre la valoració de les obres i, a la vista de la documentació adjuta, el Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges, o, si s'escau els Serveis Territorials de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge formularan la resolució d'atorgament o la denegació de la sol·licitud presentada. Article 8 El Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges i els Serveis Territorials, com també les oficines de rehabilitació dels consells comarcals i les d'aquells ajuntaments que convinguin amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, podran fer el seguiment i les inspeccions que es considerin oportunes, tant prèviament com durant l'execució de les obres, per verificar la destinació correcta de les subvencions concedides.
o Article 9 El pagament des treballs de detecció i l'informe de l'estat de l'edifici es farà mitjançant els col·legis professionals i altres entitats amb què el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges hagi establerlconveni de col·laboració. Article 10 Es podrà avaçar el 30% de la subvenció atorgada, com a bestreta, un cop s'hagi atorgat la llicència d'obres o, si escau, presentat la sol·licitud corresponent, i s'hagin adjudicat les obres a un constructor. Així mateix, s'haurà de presentar, si escau, el conveni subscrit amb el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges, amb el compromís de realitzar les obres i de subscriure els préstecs necessaris per a la seva execució. En tot cas, s'haurà de presentar la diagnosi i la pre-valoració de les obres. Amb aquesta aportació es podran satisfer les despeses del projecte executiu. Article 11 El pagament de la resta de la subvenció es farà un cop s'hagin realitzat les obres i emès la seva certificació fina], subscrita pel facultatiu i amb el vist-iplau del sol·licitant. Els serveis territorials corresponents de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges comprovaran que l'obra hagi estat correctament executada, i sense aquest requisit no es lliuraran els fons a favor del sol·licitant. La no realització de les obres, d'acord amb la sol·licitud aprovada, obligarà l'interessat a la devolució de la part de la subvenció percebuda, incrementada amb els interessos legals correspo-
Article 12 En cas que sigui l'ajuntament qui porti directament a terme la gestió i l'execució de les obres de rehabilitació a compte dels propietaris o usuaris dels habitatges, el pagament de la subvenció que els correspon es podrà fer directament a l'ajuntament. Article 13 L'import de la subsidiació dels préstecs, que consistirà en la diferència entre els pagaments d'amortització de capital i interessos, al tipus d'interès de conveni i el que correspondria al tipus d'interès subsidiat, s'avançarà en valor actual a les entitats de crèdit prestamistes. L'import esmentat es farà efectiu un cop s'hagi ingressat l'import del crèdit en un compte destinat exclusivament al pagament de les obres de rehabilitació i s'aplicarà a la reducció del capital. Article 14 14.1 Els habitatges per als quals s'hagin rebut ajuts d'acord amb el present Decret no podran ser objecte de transmissió onerosa per actes inter vivos, en el termini de 5 anys, a comptar a partir de la data de laseva concessió, sense retomarar Administració la totalitat de l'import rebut incrementat amb el tipus d'interès fixat pel Banc d'Espanya. 14.2 Per garantir el compliment de la finalitat de la subvenció, l'Administració podrà exigir al beneficiari l'anotació preventiva al Registre de la propietat de la resolució per la qual es concedeix aquesta, en els termes que preveu l'article 26.2 de la Llei hipotecària.
Article 15 15.1 Els ajuts que preveu cl present Decret podran ser compatibles amb els que regula el Decret 150/ 1988. de 24 de maig, quan els habitatges es trobin en alguna de les situacions definides en l'article I del Decret esmentat, i amb els que preveu el Reial Decret 1932/1991, de 20 de desembre. En tot cas, les actuacions de rehabilitació que es realitzin en els habitatges hauran de tenir una finalitat diferent a la prevista en el present Decret. 15.2 Així mateix, seran compatibles amb qualsevol altre que s'estableixi amb la mateixa finalitat, llevat que resulti una inversió a càrrec del beneficiari inferior al 25% del cost de les obres. Article 16 La falsedat de les dades o l'incompliment dels requisits que assenyala aquest Decret, independentment de les accions legals que es puguin emprendre, donarà lloc, si s'escau, a la devolució de l'import dels ajuts rebuts, incrementat amb els interessos legals corresponents. Així mateix, i en cas que els crèdits siguin cancel·lats avançadament, es retornarà l'import de les subsidiacions dels tipus d'interès que s'haguessin concedit.
DIPOSICIÓ TRANSITÒRIA Les sol·licituds presentades a l'empara del Decret 204/1991, de 16 de setemebre, que no hagin estat objecte de resolució, es podran acollir als ajuts del present Decret.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL L'atorgament dels ajuts s'adequarà a les determinacions pressupostàries de cada exercici, segons el que preveu el Conveni de 4 d'octubre de 1991, subscrit amb el MOPT.
DISPOSICIÓ FINAL -1 Queda derogat el Decret 204/1991, de 16 de setembre, ja que es refonen en el present Decret els ajuts que atorga el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la rehabilitació dels edificis afectats per patologies estructurals, llevat de la disposició addicional 2, que queda subsistent en els termes següents: Es modifica l'article 2 del Decret 150/1988, de 24 de maig, que tindrà la redacció següent: "Article 2. La quantia de la subvenció serà la següent: a) Quan les obres es realitzin en elements comuns de l'edifici o elements comuns i privatius í tinguin per objecte qualsevol d'aquestes finalitats: Consolidació de l'estructura. Estanqueïtat a la pluja i a la humitat. Reparació, renovació i dotació d'insta].lacions generals d'aigua, gas i electricitat. Instal·lació, millora i renovació de la xarxa de sanejament. Aïllament tèrmic o acústic. Adequació als nivells d'habitabilitat. Supressió de les barreres arquitectòniques. La quantia de la subvenció, fins a un límit màxim de 500.000 pessetes per habitatge, serà del 30% del pressupost de les obres quan el sol.licitant tingui uns ingressos familiars iguals o inferiors a 3,5 vegades
el salari mínim intcrprofessional, del 20% quan estiguin compresos entre 3.5 i 5 vegades i del 10% quan superin 5 vegades el salari mínim interprofessional. Quan el sol·licitant sigui una persona jurídica, la quantia de la subvenció per habitatge serà del 10% del pressupost de les obres. b) Quan les obres es facin en elements privatius de l'habitatge, sempre que l'edifici reuneixi les condicions d'adequació estructura! i tinguin per finalitat l'adequació d'habitabililat, o que es tracti d'obres de millora que permetin aconseguir un estalvi energètic o l'adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent, i el so.licitant tingui uns ingressos familiars iguals o inferiors a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, la quantia de la subvenció serà el 20% del pressupost de les obres fins a un màxim de 350.000 pessetes per habitatge. No se subvenionaran les obres dels acabats privatius de l'habitatge si prèviament-no se n'acredita el mal estat. -2 Es faculta el conseller de Política Territorial i Obres Públiques per adoptar les mesures necessàries per al desplagament i l'aplicació d'aquest Decret. -3 Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 4 d'agost de 1992 JORDI PUJOL President de la Generalitat de Catalunya JOAQUIM MOLINS I AMAT Conseller de Política Territorial i Obres Públiques DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Número 1.646 - 18.9.1992 (92.195.075)
QUADRE 3
Decret 185/92 de 4.8.92, d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals (1) Qui s'hi pot acollir
Ajuts (3)
Condicions
Localització i edat
Documentació
Als ajuts
Subvencions a fons perdut sense límit de pressupost
- Edificis afectats per patologies estructurals
- Justificació de l'existència del problema estructural
- 50% pressupost obres ingressos < 15 SMI (4), • 30% pressupost obres 24 < ingressos <3ÓSMI - 20% pressupost obres 3,5 < ingressos <5SMI - 10% pressupost obres ingressos > 5SMI - 10% pressupost obres persona jurídica
- Habitatges de promoció privada a tot Catalunya > 20 anys
- Habitatges destinats a residència habitual i permanent
- Acreditació de la personalitat del sol·licitant
- Pressupost obres > 300.000 pessetes
- Conveni amb el Centre (si existeix)
- Rebuda la subvenció no es pot realitzar cap cessió per cap títol inter vivos durant cinc anys
- Escriptura o contracte de lloguer
- Propietaris - Usuaris Als convenis del Centre per a actuacions de més de sis habitatges (2) - Comunitat de propietaris - Usuaris - Propietaris d'edificis en règim de propietat vertical
• Declaració d'ingressos de l'any anterior
Subsidiació del tipus d'interès de préstecs (5)
- Projecte i pressupost obres subscrit pel tècnic competent
Tipus d'interès: - 7 j £ ingressos < 3 i SMI - 9 % 3 i < inaressos < 5 SMI - 11% ingressos > 5 SMI - 11% persona jurídica
- Llicència d'obres o sol·licitud
Conveni amb el Centre - 100% detecció i informes de Testat de l'edifici (l)E!s ajuts són compaubles amb el Decret 150/1988, sempre que les actuacions de rehabilitació siguin diferents a les previstes en el decret Són compatibles amb qualsevol altre ajut sempre que el propietari aporti, com a mínim, el 25% del cost de les obres. (2) Els convenis que se subscriguin amb el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges podran inc oure la detecció i l'informe de l'estat actual de l'edifici (subvencionats) i els treballs de diagnosi i projecte d'obres. (3) El 307c del pagament es realitza a l'inici de les obres i el 70% restant, un cop finalitzades i emesa la CFO. (4)E1 salari mínim tnierprofessional (SMD de l'any 1991 és de 745.500 pessetes (RD 8/91) i el de l'any 1992 és de 787.920 pessetes (RD 3/92) (5) La quantia del préstec no pot ser superior al total del pressupost descomptant l'import de la subvenció.
QUADRE 4
Decret 150/88 de 24.5.88, sobre ajuts a la rehabilitació d'habitatges (actualitzat a 18/9/92) Qui s'hi pot acollir
Subvencions previstes
Condicions
Localització i edat
Documentació
Als ajuts
Obres en elements comuns. Límit màxim 500.000 pessetes.
- Edificis d'habitatge residència habitual i permanent
- Promocions HPO de més de 300 habitatges + 20 anys
- Acreditació de la personalitat del sol·licitant
- 30% pressupost ingressos <= 3,5 SMI.
- Pressupost obres > 300.000 pessetes
- 20% pressupost 35 SMI < ingressos < 5 SMI.
- Rebuda la subvenció no es pot realitzar cap cessió per cap títol inier vims durant 4 anys.
- Propietaris - Usuaris
- 10% pressupost ingresssos > 5 SMI
-Edificis en ARI (1) + 40 anys
• Pressupost del contractista - Edificis en àrees delimitades pel Conseller (2) + 15 anys • Edificis declarats monuments
- 10% pressupost persona jurídica
Obres en elements privats. Límit màxim 350.000 pessetes • 20 % presssupost ingressos <= 3,5 SMI.
- Escriptura o contracte de lloguer
- Edificis en nuclis de menys de 1000 habitants d'activitat agrícola o ramadera + 40 anys
- Projecte, si cal - Declaració d'ingressos de l"any anterior - Llicència d'obres o soLlicítud
- Edificis en nuclis rurals en comarques o zones de muntanya 440 anys
Diagnosi prèvia
(I) Actualment a Catalunya hi ha les següents Àrees de Rehabilitació Integrada (ARI) declarades: Barcelona. Girona. Lleida, Mataró. Olot i Sabadell. (2) A les Ordres de 31 -1-89 i de 13-2-90. es defineixen les àrees que poden acollir-se temporalment al Decret 150/1988 i estan incloses en les següents problacions: Amposta. Anglès. Arbúcies, Badalona. Balaguer. Barcelona. Cervera. El Pont de Suert, La Pobla de Segur. La Seu d'ürgell. Les Borges Blanques. Manlleu, Manresa, Montblanc, Navàs, Olot. Reus. Ripoll Salt, Santpedor, Sant Feliu de Guíxols. Santa Coloma de Queralt, Solsona, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tossa de Mar, Tremp i Vic.
B £ T £ C ) CATALANA, S.A. MORTEROS DE REPARACION MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR C/ BACH DE RODA. 202. 08020 BARCELONA - TEL. 266 28 38 - FAX 307 93 05
Un servei per a la promoció i la plena ocupació dels aparelladors i arquitectes tècnics
I SERVEI DE PROMOCIÓ I1 MERCAT DE TREBALL
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVB DE PROMOOO I MERCAT DE IREBAU Ajuntament de Mollet
ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Ajuntament de Torelló
del Vallès ARQUITECTE TÈCNIC Oferta pública d'ocupació per a l'any 1992. Una vacant d'Arquitecte Tècnic, tècnic en valoració d'immobles. Sistema de selecció: concurs-oposició.
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta de! Col.legi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores. Telèfons: 414 33 11 i 209 82 99
Publicat al DOGC núm. 1643 de daia 23.9.92
ARQUITECTE TÈCNIC Arquitecte Tècnic per a informes, seguimen! i control d'expedienis de llicències d'obres i tasques relacionades amb la disciplina urbanística. Es valorarà experiència d'un a dos anys en funcions similars a l'Administració Pública. Català parlai i escrit. Jornada oficial. Contracte d'un any prorrogable. (Previsió de convocatòria d'oposició lliure al novembre o desembre de 1992). Incorporació a principis de 1993.
Rcf.: 92.036
PETITS OFERTA DE PLOTTERS 1 ACCESSORIS ROLANDS S'ofereixen Pioners i accessoris "Roland". Es tracta de material procedent de demostracions en fires. Són unitats limitades. Preus molt competitius!!! També tenim servei de Pioners Din-A^. i Din-A-0.
Ref.: 5JO47
ANUNCIS
OFERTA DE FAX Amb la potència d'un ordinador capaç d'enviar un o més fulls autinataris. seleccionats d'una base de dades. Imprimeixen paper normal,
SERVEI DE PLOTTER PER A PROJECTES S ofereixen serveis per a plotejsi projectes amb disquets compatibles AUTOCAD.
SERVEIS INFORMÀTICS S'ofereixen els serveis informàtics: • Estacions de CAD • Ordinadors - impressores • Reparacions - ampliacions • Innovacions - reds locals
Versions 10 i 11. Fax i instal·lació: 40.000.- pessetes.
Jesús Juvera Telèfon: 325 70 S3 BARCELONA
Sr. Mellado Telèfon: 451 33 12
• Fax i moderns • Software propi - estàndard. Contacte Telèfon: 322 67 62 / Fax: 419 25 46
Telèfon: 660 35 62
ESTUDIANT AMB CURSOS D'AUTOCAD
ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE
Estudiant d'Arquitectura Tècnica, pendent del projecte final de corren, que aporta cursos d'Autocad t coneixements d'informàtica a nivell d'usuari, s'ofereix per treballar, mitja jornada. Preferible tardes. Disponibilitat de cotxe.
Estudiant d'Arquitectura Tecn ica. pendent del projecte final de carrera, s'ofereix per treballar milja jornada. Tant en despatx com a peu d'obra. A Barcelona o rodalies. Disposa de cotxe propi.
Beatríz López Telèfon: 377 46 26
Francesc Caheras Telèfon: 456 52 94
OFICINA FUNCIONAL A MALGRAT DE MAR (EL MARESME) Apte per ü despatx d'arquí tec iura o similar. TOTALMENT EQUIPADA Z o n e s : Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i sofàs d'espera. Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora-. Sala de juntes moblada, amb parets de roure. Despatx-direcció: taula, armaris, butacons. fax, amplis finestrals a jardí Aire condicional integral. Soterrani-arxiu. Ubicació en zona comercial consolidada. Directe propietari. Interessats, cal concertar entrevista telefònica.
Sr. Roses Telèfon: 93/76r 14 51
SECRETÀRIA* ADMINISTRATIVA
LLICENCIAT EN DRET
S'ofereïx secretària-administrativa. Amb estudis de secretaria! jurídic. llenguatge administratiu, català. castellà i francès, correctes (cerulical de llengua estrangera de l'iCC) i informàtica a nivell d'usuari. Doi anys d'experiència. Possibilitats d'incorporació immediats.
S"ofcteix per treballar, llicenciat en dret de 23 anys d'edat.
Lurdes Telèfon: 457 66 37
Marc Sans Guaüabens Telèfon: 371 60 53
Aporta un nivell d'anglès molí alt. AMB MOLTES GANES DE TREBALLAR!!!
PERSPECTIVES Es fan perspectives d'interiors i façanes orientades a la construcció i a la decoració, des de 3.000.- pessetes. A més es passen plànols de tin!a i també per Aulo-Cad. Demaneu mes informació*!'
PROJECTES, ESBOSSOS 1 PERSPECTIVES
SECRETÀRIA TELEFÒNICA A COST MÍNIM
S'ofereix interiorista amb experiència per a la realització de projectes, esbossos i perspectives, tant d'interior
S'ofereixen serveis d'atenció de trucades telefòniques o ile fax. Especialment interessant quan el professional és absent del seu despatx en cas de visita d'obres, clc. Per a més informació interessats .cal trucar a la nÍL
Totes les tècniques!
Gemma oMario Telèfons: 330 II 72 i 759 06 08
PIS INDUSTRIAL
CiselMart Telèfons: 209 69 63 i 209 65 79
LOCAL DE LLOGUER IDEAL PER A ESTUDI
S'ofereix pis industrial, únic en la finca, amb llum i força amb molla claredat. A 200 metres de l'entrada del metro del Poble Nou. Amb entrada particular i sense veïns. Superfície aproximada de 200 mts. No és agència. (De particular a particular)
cal (Zona Hospital Clínic), a preu molt econòmic. Es tracta d'un local per a llogar, de 60 m2, ideal per a csludï d'arquitecte, aparellador o cnginyer.Poss ibil itat de compartir-lo.
Sr. Martínez Telèfon: 345 80 31
Interessats, cal trucar a la nit Telèfon: 211 47 49
TÍTOLS HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA S'ofcrcixcn. en venda, dos títols de l'Hospital General de Catalunya. Es venen a molt bon preu. Per demanar més informació, conlactaramb cl telèfon ressenyat.
Telèfon: 410 11 59
Contacte Telèfon: 211 47 49
DESPATX EN VENDAO DE LLOGUER Venda o lloguer de despatx de 160 m2. situat al passeig de Sant Joan. cantonada Pare Claret entre els edificis de ta MutualilaL
Telèfon: 219 21 95
RESERVI EL SEU ESPAI A "PETITS ANUNCIS" Compra, venda o lloguer de maierial, immobles i despatxos, ofertes de treball; la secció Penis Anuncis li permet arribar puntualment i amb lou comoditat als sis mil lectors de L'INFORMATIU per mitjà duna senzilla trucada telefònica, i a un cost Preu: COL·LEGIATS ESTUDIANTS ALTRES ESTUDIANTS ALTRES
: 1.000 .: 1.000.: 3.000.: 5.000,-
Infonnació i inscripció: Hisenda PucurulL Telèfon: 209.82.99. de 12 a 20 h.
P u b l i c i t a t
LA PARLA
per Joma
El control no destructiu de les estructures de formigó El Pachometre SERÀ és un aparell de mesura concebut per detectar qualsevol element metàl.lic envoltat de material no magnètic (fusta, formigó, guix, etc), especialment pensat per al control de' productes de formigó armat. Amb aquest aparell es detecten amb precisió elements magnètics (de ferro, acer o fundició) sense necessitat de practicar cap incisió o dany a l'estructura i se n'obtenen la situació i la qualitat. El seu ús li permetrà: - Conèixer la posició i direcció exactes dels elements fèrrics de l'estructura. - Saber el tipus d'element de què es tracta. - El diàmetre de les barres amb escales per a 5,10,16 i 20 mm. de diàmetre. Es poden detectar els elements situats a una profunditat de fins a 12 cm. Amb un disseny compacte i pràctic, està integrat en un maletí amb corretja i les seves dimensions de 21x22x10 cm. i un pes de 3,5 kg. el fan totalment portàtil. S'alimenta amb 6 piles de 1,5V. A tot això, cal afegir-hi el seu preu reduït enfront de l'elevat cost de les anàlisis radiològiques i la garantia d'un any contra qualsevol defecte de fabricació. REMARK Av, de Barcelona, 137 - 08750 Molins de Rei Telèfon: 680 06 88 - Fax: 668 70 07
Plegar
VOCABULARI Pitjar placa de focs
* També:
* Fo s
Loza Aprctar Endmera
Plcsar i.,,,.,. Polilja Polleguera
i i.„.,„.„,Çrsfir Polea QuitíolRangua
Polzada Ponella .. Post
ïon en estructuras de hormigon armado
Encuenrro forjado/ P aar o ïigo/püor. Lo ejetución de una méiuula ha iuprimiiío tolocando " G a u j o n i " CRET.
Lai estructural duplicada), tales cama pórtkol dobles, mural dobles, ett pueden ser suprimida! mtdïante la utiTaación de l a i "Goujons" CREÏ.
Pulgada Ponczuela Tabla
ENTREVISTA
Gustau Roca i Jordi
"8200 habitatges afronten ja la seva rehabilitació' 'ff
Administració, usuaris, tècnics i constntctors comencen finalment a portar la iniciativa de forma coordinada i sistemàtica en la vasta, complexa i costosa rehabilitació dels milers d'habitatges afectats per les patologies estructurals del ciment aluminós. L'arquitecte tècnic Gustau Roca és l'home que com a director del Centie Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges creat pel Departament de Política Tenitoríal de la Generalitat està en el vèrtex de la gran operació. Un pla d'actuació de quatre anys dotat amb 24.000 milions i la coordinació dels sectors i tècnics implicats han de permetre superar el xoc social que insospitadament va començar el novembre de 1990 al Turó de la Peira. 8.200 habitatges han iniciat fins avui el camí de la rehabilitació. Foto: Chopo —Dos anys després de l'esfondrament del Turó de la Peira £s'ha aconseguit crear un mecanisme eficaç de resposta als problemes originats per les patologies estructurals del ciment aluminós? —Davant d'un problema que apareix de sobte, la reacció de tothom va ser de sorpresa. Popularment se sabia poc de l'efecte d'elements com la humitat 0 la calor sobre el ciment aluminós i, a més, no hi havia una cultura de la conservació de la vivenda. Els tècnics i constructors no tenien tampoc una resposta escrita al problema, que només havien vist molt aïlladament. Es produeix aleshores una situació d'alarma davant d'una possible pèrdua generalitzada de funció d'elements estructurals que comporti responsabilitats per a qui ocupa els habitatges 1 per a qui ha d "intervenir en ells. La falta de consens i d'un pla d'actuació condueix inevitablement a la precipitació. S'arriba llavors a la conclusió de què s'ha d'afrontar l'aluminosi com una part del conjunt de patologies estructurals. El Centre Tècnic per a la Rehabilitació ve a ser l'instrument que, en el si de la pròpia Administració, centralitza la informació necessària i assessora els tècnics, els constructors i els afectats per poder gestionar de forma eficaç les reparacions. L'objectiu és tomar a donar seguretat al parc d'habitatges. —Quines són avui les xifres ja sedimentades de l'aluminosi i els recursos públics destinats a facilitar la seva solució? —El marc global d'actuació és el que va establir l'estudi encarregat a l'ITEC: dels 870.000 habitatges construïts entre 1950 i 1970. els afectats per patologies estructurals són 110.000. 86.000 de privats i 24.000 de públics. El conveni signat entre el Ministeri d'Obres Públiques i el Departament de Política Territorial, i que es nodreix a parts iguals, destina 24.000 milions de pessetes a subvencions a fons perduu 15.000 milions pels habitatges privats i 9.000 pels públics, a repartir aquests entre la Generalitat, 6.000 milions, i els ajuntaments, bàsi-
cament el de Barcelons, 3.000 milions. Segons el pla d'actuació 1991-1994 aprovat per distribuir aquests diners, es podran reparar un total de 44.000 vivendes, 30.800 privades i 13.200 públiques, tenint en compte que les ajudes arriben a un màxim del 50% del cost de les obres en funció del nivell de renda de l'usuari. En les ajudes a fons perdut s'hi inclou la subsidiació dels interessos del crèdit que les entitats financeres, segons el conveni signat amb la Generalitat, atorgaran als afectats per pagar la seva part de la reforma. Aquests interessos també estan esglaonats del 7,5 al 11% en funció dels ingressos del titular del pis. —Com actua el centre en el complex procés d'aquestes intervencions?
"Pi LJintre de mig any, les solucions que hi ha al mercat estaran homologades" —El centre té un comitè assessor en el que hi és tothom. Generalitat, ajuntaments, professionals i usuaris, i del que en surten tres comissions: la tècnica, la jurídica i la de relació amb l'Administració. La nostra feina la realitzem en dues etapes. Primer, propiciant un acord de tots els membres de les comunitats de propietaris afectades per fer un informe de l'estat de l'edifici i les proves de detecció d'aluminós. Després, si cal intervenir, s'encarrega el projecte a un tècnic acompanyat d'un contractista per aconseguir una valoració exacta del cost. Coordinant bé tot el procés evitem la falta d'entesa dels afectats, la inexactitud dels pressupostos i les opinions diverses a l'hora de triar les solucions. —Quants habitatges es rehabiliten ja? —Un total de 8.200 vivendes han començat el
procés per reparar les seves patologies estructurals. Un primer grup de 1.200 han acabat ja la reforma o en estan en obres. 1.500 tenen signat un conveni amb el centre per fer la diagnosi. Finalment n'hi ha 5.500 en lés que les comunitats de propietaris estan recollint firmes per prendre l'acord conjunt d'engegar el procés. —Quina relació mantenen el centre i el Col·legi? —El centre ha signat un conveni de col·laboració amb el Col.Iegi d'Aparelladors i també ho ha fet amb el Col.Iegi d'Arquitectes perquè volíem que tots els tècnics de la construcció participessin en el pla d'actuació. El Col.Iegi d'Aparelladors és l'única institució professional que té un servei dedicat específicament a la rehabilitació i fins ara tots els informes sobre edificis efectats que s'han realitzat els han fet aparelladors. —Com es resol el problema de la falta d'una normativa tècnica específica i d'una homologació de les solucions existents en el mercat? —Amb la normativa actual no es poden abordar les reparacions d'edificis construïts fa 30 anys perquè molts s'haurien de considerar obsolets i els costos serien desproporcionats. Per això, l'ITEC està elaborant una nova normativa que es presentarà a la comissió tècnica del centre i després al MOPT. Volem que el tècnic tingui un 'guió' eficaç per no estar desamparat davant la responsabilitat d'una intervenció complexa, incerta i sotmesa a una forta pressió social. Quant a l'homologació de les solucions, ja hem dit als fabricants que han d'obtenir el Document d'Idoneïtat Tècnica, DIT, com qualsevol forjat. La diversitat de propostes encara fa més necessari aquest pas. S'han fet reunions amb l'Institut Torroja i esperem que en mig any les homologacions siguin una realitat. Mentrestant, els sistemes s'accepten com solucions d'autor.
R.C.B.
W
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
La universitat prepara el noupla d'estudis d'Arquitectura Tècnica El procés de reforma de les titulacions universitàries que aborda el Consell d Universitats ha conclòs una primera fase amb la confinnació de les directiius generals de 114 titulacions. es universitats de l'Estat espanyol han començat ja a elaborar els futurs plans d'estudi de cada una de les carreres a partir de les directrius bàsiques que ha establert enguany l'Administració. Aquestes directrius indiquen les matèries o àrees de coneixement, el nombre màxim i mínim de crèdits i com es reparteixen aquests entre !a part troncal i les matèries complementàries. Com a resultat del procés de reforma abordat pel Consell d'Universitats s'han creat noves titulacions, però, sobretot, s'han reestructurat molles carreres ja existents per tal d'adaptar-les a les necessitats de la societat actual, marcada fortament per les relacions internacionals. EI plantejament presentat pel Consell d'Universitats ha resolt algunes situacions puntuals com ara la durada o especialització d'algunes carreres i la creació de títols intermedis que responguin amb eficàcia a les demandes dels sectors productius que les emmarquen. En alguns àmbits, però. la reforma s'ha quedat curta com és e! cas de la titulació d'Enginyeria de l'Edificació que ha quedat exclosa del paquet d'estudis aprovat pel Consell d'Universitats.
L
El títol d'arquitecte tècnic EI títol d'arquitecte tècnic s'ha establert mitjançant el Reial Decret 927/1992 de 17 de juliol, publicat al BOE número 206 de 27 d'agosL Les universitats que cursaran aquests estudis disposen d'un termini màxim de tres anys per definir els plans definitius de la carrera. Aquests hauran d'articular-se com a ensenyaments de primer cicle, amb una durada de tres anys. Els diferents plans d'estudi pera l'obtenció del títol oficial d'arquitecte tècnic determinaran, en crèdits (cada crèdit equival a 10 hores lectives), la càrrega lecriva global, que en cap cas serà inferior a 180 crèdits, ni superior a 270. La càrrega lectiva oscil·larà entre 20 i 30 hores setmanals, incloent-hi els ensenyaments pràctics. L'ensenyament teòric no podrà superar les 15 hores setmanals. En el quadre adjunt es relacionen les matèries troncals d'inclusió en tots els plans d'estudi, amb una breu descripció dels continguts, els crèdits corresponents i la vinculació a una o més àrees de coneixement. La titulació d'arquitecte tècnic es perfila com una carrera de cicle curt, estructurada en 21 àrees de coneixement entre les quals destaquen l'Enginyeria de la Construcció, l'Organització d'Empreses, les Construccions Arquitectòniques i l'Expressió Gràfica Arquitectònica. Les universitats de l'Estat preparen ara la redacció dels seus plans d'estudi per adaptar-los a les noves directrius. Les universitats compten, amb aquesta finalitat, amb una autonomia pròpia que els permet completar el tronc comú assenyalat amb una oferta acadèmica pròpia.
els estudiants podran escollir bona part de l'itinerari acadèmic (Foto: Chopo)
La troncalítat decretada és el mínim exigible per a l'homologació estatal. Posicions diverses de les universitats En el cas dels estudis d'Arquitectura Tècnica hi ha diferències substancials entre les diverses universitats de l'Estat. Pel que fa a la càrrega lectiva total, algunes escoles petites, en especial escoles andaluses i extremenyes, preparen carreres molt curtes amb una càrrega que oscil·la al voltant dels 180 crèdits. L'autonomia universitària, en aquests casos, es redueix a la mínima expressió. A l'escola de Madrid, per contra, es preveu impartir el màxim permès, la qual cosa representa pera l'estudiant una jornada completa de treball. Quant a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) l'equip que dirigeix Francisco Javier Llovera preveu que la càrrega lectiva dels estudis arribarà als 240 crèdits entre matèries troncals i complementàries, unes 26 hores setmanals aproximadament. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) podria, però, fixar una càrrega lectiva menor per als estudis de primer cicle en general. Això representaria un horari encara més descarregat per a l'estudiant i el corresponent estalvi econòmic per a la Universitat, si bé l'oferta acadèmica en resultaria afectada. Respecte a l'elaboració dels plans d'estudi, existeixen també diverses posicions. L'escola de Madrid, per exemple, pretén reforçar la troncalitat mínima amb la matèria complementària establint un currículum acadèmic idèntic per a tots els estudiants.
La tendència a Barcelona, en canvi, és determinar les àrees que no es tracten suficientment i ampliaries, establint un mínim comú i creant unes línies d'especialització amb titulació acadèmica diferenciada. Es preveuen tres grans àrees d'especialització en Execució d'Obres. Gestió i Economia i Projectes. Aquesta estructura s'ajustaria més a l'actual demanda del mercat i seria una de les novetats fonamentalsrespectealplad'estudisques'imparteix avui a l'EUPB. Lliure elecció de l'estudiant Una altra novetat és que es deixa un 10 % de la càrrega lectiva total a la lliure elecció de l'estudiant, elecció que afecta tant pel que fa a la matèria escollida com pel centre acadèmic. Altres universitats de l'Estat preparen també l'adequació dels seus plans d'estudi a les directrius marcades pel Ministeri. Moltes d'elles han comptat amb la possibilitat d'aconseguir uns diplomes o títols propis de la universitat. Un cas ben curiós és el de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM). El seu equip directiu ha preparat una proposta de pla d'estudis que preveu la creació d'una sèrie de títols curts de tres anys "per tal de donar sortida als estudiants d'arquitectura amb problemes". Aquests títols inclourien la relació següent: auxiliar o diplomat en dibuix d'arquitectura, perit en estructures d'edificació, perit en instal·lacions d'edificació. perit en valoracions, medicions i pressupostos, perit en control de qualitat, diplomat en decoració interior i diplomat en disseny gràfic. Un plantejament veritablement sorprenent. •
Relació de les matèries troncals obligatòries. Títol d'arquitecte tècnic. Reial Decret 927/1992 de 17 de juliol RELACIÓ DE MATÈRIES TRONCALS (per odre alfabètic)
Crèdits Teòrics
Pràctics
ÀREES DE CONEIXEMENT Total
Aspectes legals de la Construcció. Gestió Urbanística. Legislació general i aplicada al sector. Gestió Urbanística.
6
- Dret Administratiu. - Organització d'Empreses. - Urbanística i Ordenació del Territori.
Economia Aplicada. Economia general i plicada al sector. Organització d'empreses.
6
- Economia Aplicada. - Organització d'Empreses.
Edificació, Control de qualitat, manteniment i rehabilitació d'edificis i construccions arquitectòniques. Hislòria de la Construcció. Tipologies i Sistemes constructius. Patologia: tècniques etioiògiques de restauració i de rehabilitació d'edificis. Tècniques de Control de Qualitat. Tècniques de Manteniment. Normatives.
21
- Construccions Arquitectòniques. - Enginyeria de la Construcció. - Mecànica dels Mitjans Continus i Teoria d'Estructures.
Equips d'Obra, Instal·lacions i Mitjans Auxiliars. Anàlisi de necessitats. Característiques d'equips, instal·lacions i mitjans auxiliars per a l'execució d'obres. Normatives.
6
-
Estructures de l'edificació. Elasticitat i Plasticitat. Resistència de Materials. Mecànica del sòl í fonaments. Tipologies estructurals. Estructures d'edificació. Normatives.
12
- Construccions Arquitectòniques. - Mecànica dels Mitjans Continus i Teoria d'Estructures.
Expressió gràfica a l'edificació i a les construccions arquitectòniques. Geometria descriptiva. Dibuix arquitectònic. Disseny assistir per computador: Normatives.
9
- Construccions Arquitectòniques. - Expressió Gràfica Arquitectònica
Fonaments Físics de l'Arquitectura Tècnica. Mecànica general i de fluids. Acústica. Òptica. Termodinàmica. Electricitat Electromagnetisme.
6
- Electromagnetisme. - Física Aplicada. - Òptica.
Fonaments Matemàtics de l'Arquitectura Tècnica. Àlgebra lineal. Càlcul Geometria. Mètodes numèrics. Estadística.
6
- Anàlisi Matemàtica. - Estadística i Recerca Operativa. - Matemàtica Aplicada.
Instal·lacions. Tècniques d'acondicionament. Instal·lacions elèctriques, mecàniques i hidràuliques. Altres instal·lacions en l'edificació. Control. Normatives.
12
-
Materials de Construcció. Tecnologia de materials. Química Aplicada. Assaigs. Control. Impacte medi-ambiental. Normatíves.
15
- Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. - Construccions Arquitectòniques. - Mecànica dels Mitjans Continus i Teoria d'Estuctures. - Tecnologia del Medi Ambient.
Organització i Control d'obres. Amidaments, pressupostos i valoracions. Tècniques d'anàlisi, organització, programació i control d'obres. Tècniques d'amidament i valoració. Anàlisis i composició de preus. Mètodes per a l'optimització de recursos. Normatives.
18
- Construccions Arquitectòniques - Organització d'Empreses.
Seguretat i Prevenció. Anàlisi, prevenció i control. Normatives.
6
- Construccions Arquitectòniques. - Dret del Treball i de la Seguretat Social. - Organització d'Empreses.
Topografia i Replanteigs. Tècniques per a la presa de dades, processament i representació. Replanteigs.
6
- Expressió Gràfica Arquitectònica. - Enginyeria Cartogràfica, Geodèsica i Foiogrametria.
Projectes. Oficina Tècnica. Metodologia, organització i gestió de projectes. Normatives. Elaboració d'un projecte de fi de carrera com a exercici integrador o de síntesi.
6
- Construccions Arquitectòniques. - Expressió Gràfica Arquitectònica. - Enginyeria de la Construcció.
Construccions Arquitectòniques. Enginyeria Elèctrica. Enginyeria Hidràulica. Enginyeria Mecànica.
Construccions Arquitectòniques. Enginyeria Elèctrica. Enginyeria Hidràulica. Enginyeria Mecànica.
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
"" 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 Fax: 93/580 25 18
08110 STA. MARIA MONTCADA (Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
C/Central N à W " e " s * Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
LABORATORIO ACRECMTADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS», «AP», «SE», «ST», «SV».