FORMATIU
Núm.18 PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 92
COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
Laboratoris d'assaigs: cadascú el seu paper La xarxa de laboratoris d assaigs existent avui, com també la seva distiibució geogràfica a Catalunya, sembla suficient per atendre la demanda de control del formigó
Agenda/ Informació
(Pàg. 2) Creix la contrucció d'habitatges en un clima global d'estancament (Pàg. 3) La Generalitat publica el decret que regula el Llibre de l'Edifici (Pàg. 3)
En els darrere tres anys han sorgit al nostre país nous laboratoris d'assaig dedicats al camp de la construcció que sens dubte representen un bon instrument per al director facultatiu responsable del control de qualitat de l'obra. Aquests han sorgit precisament per a realitzar treballs que amb el temps s'han anat especialitzant i que, a la vegada, han de respondre a normatives cada cop més complexes. La xarxa existent avui. com també la seva distribució geogràfica a Catalunya, sembla suficient quantitativament per atendre la demanda de control en el cas del formigó, si bé el nivell tècnic d'alguns laboratoris pateix encara de bastants limitacions. La tasca del responsable del control i la del laboratori esdevé perfectament complementària. No podem oblidar, en qualsevol cas, que al laboratori li correspon la fiabílitarde la mesura, mentre que a la direcció li correspon la Habilitat de l'obra. •
(Pàgs.9J0,ll i 12)
SUMARI
El visat col·legial continuarà sent obligatori amb la nova llei (Pàg. 4) Assessoria/legislació (Pàg. 6) Demandes/ Anuncis
(Pàg. 7) Aparellagrama
(Pàg. 8) Laboratoris d'assaigs
(Pàgs.9,10,11 i 12) Afrontar sense por el repte del futur
(Pàgs.l3il5) Al laboratori, li correspon lafiabilitat de la mesura (Foio: Chopo)
L'esquema bàsic de la professió no es modificarà
El decret del Llibre de l'Edifici publicat al DOGC
El projecte de reforma de la Llei de Col·legis Professionals, que actualment inicia la seva tramitació parlamentària, no comportarà una modificació substancial de Tesquema de funcionament de les professions liberals. La reforma pretén introduir noves pautes que gradualment produiran una adaptació de l'exercici professional als criteris de lliure mercat, però que en línies generals no representaran una variació substancial de la situació actual. •
El departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha publicat al Diari Oficial el decret que regulaelLLibrede l'Edifici,document que haurà de recollir les dades principals de tot edifici d'habitatges de nova planta o del que l'Administració considera una gran rehabilitació. El llibre serà aplicable a les obres que obtinguin el certificat de final d'obra a partir del 7 d'abril de 1993. La Generalitat treballa actualment en la confecció d'un model dels documents que conformen el Llibre. •
(Pàg. 4)
(Pàg. 3)
G
E N D A
col·laboració d'Anaya. Les sessions tindran lloc de 18.3Oa2l h(duradade20h). • Preu peracol.legiats i usuaris registrats de Drafíx CAD: Presentació del nou servei 35.000 Ptes. sense programa. informàtic del Centre de 70.000 Ptes. amb programa. Documentació Josep • Preu per a no col·legials: Renart 45.000 Ptes- sense programa. Tindrà lloc el proper dijous 85.000 Ptes. amb programa. 12 de novembre a les 1930 -Autoedició hores, a la Sala d'Actes del Autoedíció per a la millora de Col·legi. Primera planta. la presentació de documents. Informació i inscripcions: Les sessions tindran lloc de Centre de Documentació. 18.30 a 21 h {durada de 20 h). De 9 a 14,30 i de 16 a 19 h. • Preu per a col·legiats i els seuscol.laboradors:25.000.GESTIÓ • Preu no coUegiats:35.000.IMANTENIMENT Places limitades. Informació i inscripcions: Servei d'Informació, Seminari sobre "Gestió i Planta baixa. manteniment d'edificis" Se celebrarà a principis de CURSOS DE LLENGUA 1993, i va adreçat als res- CATALANA ponsables del parc immobiliari existent i futur de les Cursos de català per a diverses administracions pú- col·legiats i els seus bliques i empreses privades, col·laboradors i als tècnics que tracten la Encara hi ha possibilitat gestió d'edificis. d'afegir-se als cursos que el Les places són limitades. Col·legi organitza en col·laInformació í pre-inscripcions: boració amb el departament Servei d'Informació. de Cultura de la Generalitat, Planta baixa. cada dimarts i dijous de 18 a 19.30 h. pel nivell B. i de CURSOS D'MORMATKA 19.30 a 21 hores pel nivell C. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. - Dibuix per ordinador. Planta baixa. Programa Drajïx CAD Organitza el Col·legi amb la NOVA SESSIÓ
RECERCA ACTIVA DE TREBALL
Sessions d'assessorament sobre tècniques de recerca laboral - Conferència, Com aconseguir una òptima situació professional amb una recerca eficaç de feina • Dimarts 10 de novembre, de 19 a 21 hores.
INFORMACIÓ
DE TEST HABITATGE
SOSTRES AL VALLÈS OCCIDENTAL
Nova xerrada de "Test Habitatge" Tindrà lloc el dimarts 15 de desembre, a les 18 hores. Preu: 3.000.- Ptes. més IVA. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. CURS PRÀCTIC D'ESTRUCTURES ALBAGÉS
Curs d'estructures: Bigues mixtes A càrrec de Roberto Guerra. Del dimarts 17 de novembre al dijous 3 de desembre. Preu: 15.000.- pessetes. Horari del curs: dimarts i dijous de 19 a 21 h. Informació i inscripcions: Delegació del Bages-Berguedà. Telèfon:872 97 99. CURS D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES AL VALLÉS ORIENTAL
Curs pràctic d'estructures metàl·liques A càrrec de Josep Lluís de Llorens. Tindrà lloc del 12 de novembre al 17 de desembre, cada dijous de 18,30 a 20.30 hores. La sessió del dijous 10 de desembre es farà el dimarts dia 15. Preu: 15.000.- pessetes. Informació i inscripcions: Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76
Informació i inscripcions: Servei d'Informació
I l " f O " * * T I Ü
TdMoo(93)88526II Ofldu/DtlcgxtfdelB
TRACTAMENT DE
Taula rodona i exposició: Tractaments de mitgeres Organitza la Unitat Docent de Construcció i la EUPB. Dimarts 10 de novembre, a les 11,30 hores, tindrà lloc la inauguració de l'exposició i acontinuaciólataularodona. Sala de conferències de la EUPB. Gregorio Maranon 44-50. Telèfon: 401 62 60.
CONTROL DE QUALITAT AL "CAFÈ TÈCNIC"
Xerrada sobre Control de Qualitat
- Jornades, Tècniques de recerca activa de treball Tindrà lloc a Granollers, dins • Dimecres, 18 de novembre de 16 a 21 hores, el cicle "Cafè Tècnic", el proadreçada a titulats a partir de 1989. per dimarts I de desembre a • Dimecres 25 de novembre, de 16 a 21 hores, les 19 hores, a càrrec de Joan adreçada a titulats anteriors a 1989. Ramon Rosell. A càrrec de Sílvia Gonzàlez i José Fco. Cabanillas.
"Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment aluminós " Fins al 12 de novembre. Horarkde dilluns a dissabte, de 18 a21 h. Dissabte i diumenge, matins delO a 14 h. Programació de les xerrades: • Dimarts 10 de novembre, a les 19 hores: Xerrada tècnica sobre "Diagnosi patologies i mètodes", amb la participació de Rafael Bellmunt, professor de la UPC. Víctor Seguí de Horsa. i Joan Ramon Rosell cap dels Serveis Tècnics del Col·legi i professor de la UPC. " • Dijous 12 de novembre, a les 20 hores: Cloenda. Informació: Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10.
Informació: Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76.
PREMIS CONSTRUMAT 9 3
Vena edició dels Premis Construmat convocats per l'ITEC S'atorgaran els premis: Enginyeria civil, edificació, periodisme, producte industrial i procés constructiu. Les propostes i treballs es presentaran abans del 29 de gener a l'ITEC. Wellington Ï9. Telèfon: 309 34 04 "
Jnmi «fe Gotera dd CoUegt <TAeardl»l«f Arquitecte» Tí<ak;<k B»rttíoot PRESIDENT: CufcsPaiggníaiUodki
DELEGATS: o»oi: Pereh»iVüís BigEl·BerguttiL·AaaiiCxas i Soldevila VtDeï Orknlll: Frederic de Boen i Nopara
TRESORERA.' Klir n m r t í
GERENT:
COMPTADOR:BenulOdxaiMorDa VOCALS: J_Mi Uemy Pwrinuod RibrdDdgídoiYmguas F.X.BatAjfiRsinict Irene C s n n s i Muim
CONSELL DE REDACCII Sbúi Brai CarinCnuAl Ramon Cotnatn JoanCiy
Tdcfoal93)78Oll 10
Servei de Normalització Lingüística E! Col.legi ha posat en marxa el nou Servei Lingüístic.amb la col.laboració de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat. Presta serveis de consulta, correcció i traducció, i també formació per al professional col·legiat i personal col·laborador-, tant tècnic com administratiu. • Consultes: \ Es poden fer per telèfon, per fax o personalment. Servei gratuït. • Correccions i traduccions de textos en català: Pautes per a l'elaboració de documents. Cal posar-se en contacte amb el servei. • Formació: Organització de cursos de català administratiu i tècnic, relacionats amb la construcció., que es faran ala seu col.legi al.adreçats als professionals i personal tècnic i administratiu. Servei de Normalització Lingüística. Quarta planta. NOU HORARI DE LA DELEGACIÓ D'OSONA
Nou horari d'atenció al públic La delegació d'Osona obre al públic dimarts, dimecres i dijous de 9 a 14 hores. Dijous i divendres de 12 a 14 hores. L'horari de visats continuarà sent dimarts i dijous de 9,30 a 13. 30 hores.
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Luís Ruiz Casanovas, col·legiat número 281, esdevinguda el 18 d'agost a l'edat de 84 anys.
COORDINACIÓ: CxitoCmiilí SECRETARIA, CORRECOÓ I MAQCETAaÓ: ADJCIS BA03I^
J o r n d j i Diu
SERVEI UNGÜtSTlC
PUBLICITAT: BrT-Fnblickbd. SA Joiep T m d d l i ï . 151OSO29 Banxtan.Telifon(93)41O4S5i. lelelutyj
Elisenda PULUIUQ
ADMINISTRAaÓ 1 DISTRIBUCIÓ: DISSENY GRÀFIC 1INFOGRAF1A: Eítudi R.GJI. IMPRESSIÓ: RonuignT SA. DtPÒSIT LEGAL: B-II3S9-1991 ISSN: 1132-2802
a ( l t e
f
»
T
I
J_
U
Creix la construcció d'habitatges en un clima global d'estancament
Les dades dels nou primers mesos de l'any indiquen una disminució global de l'activitat edificatòria mentre que la construcció d'habitatges i la rehabilitació d'edificis manté un apreciable ritme de creixement. El sector de la construcció ha entrat en una fase d'estancament amb una clara regressió pel que fa a l'edificació no residencial. En canvi, segons els pressupostos visats al Col·legi, els habitatges han experimentat un creixement del 19% respecte al mateix període de 1991. Les dades dels primers nou mesos de 1992 relatives als pressupostos visats en el Col.legi posen de relleu una disminució de l'activitat edificatòria. en un 12% respecte al mateix període de l'any anterior. La situació de regressió del sector es concentra en l'edificació no residencial. La caiguda en la construcció d'edificis i locals industrials, comercials i d'equipaments és important, tal com indica e! quadre adjunt. En canvi, els habitatges han experimentat un creixement dels pressupostos visats del 19% respecte al mateix període de 1991. En aquest sentitsembla que el Pla d'Habitatges per al període 1992-1995 ha començat a posar-se en marxa i pot arribar a convertir-se en un element equilibrador de l'actual situació recessiva. La distribució per treballs, tenint en compte en aquest cas els honoraris visats, manifesta també la mateixa circumstància. El pes de l'edificació residencial i de la rehabilitació d'habitatges creix cinc punts en relació a 1991. En canvi, l'edificació no residencial perd nou punts. Aquesta caiguda, juntament amb la reducció de l'activitat a l'obra pública han produït el retrocés actual del sector. No obstant això, els honoraris globals visats han crescut en un 7% respecte als mateixos mesos de 1991, cosa que permet mantenir una certa confiança en les possibilitats immediates del treball professional. Pel que fa al treball en situació assalariada, el Servei de Promoció i Mercat de Treball segueix detectant un increment de l'atur professional i, també, com a conseqüència negativa, una disminució important de la demanda de tècnics, encara que durant el mes d'octubre i començaments de novembre s'ha detectat un nou revifament L'administració local manté, d'una manera simbòlica, una certa demanda, amb una tendència a retrocedir davant els reajustaments econòmics del Govern. Ha crescut també l'oferta de professionals amb exercici liberal que desitgen trobar feina amb dedicació parcial, sense deixar però, de prestar els
seus serveis al seu client principal. Les grans i mitjanes empreses, privades de la demanda de l'Administració, han tendit a reajustar la plantilla i a limitar els seus projectes, cosa que ha repercutit inevitablement en els llocs de treball tècnic, principalment els de caràcter temporal. •
DISTRIBUCIÓ PEU TREBALLS 3ar.Triin. 19H
TIPUS D'EDIFICIS PRESSUPOSTOS VISATS EN % SOBRE EL TOTAL
Habitatges
54
53
Industrials
11
10
8
Comercials
20
19
11
Equipaments TOTAL
70
15
18
11
100
100
100
% HONORARIS VISATS DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS
4%a%
TIPUS DE TREBALLS
S £Z
1991
TIPUS D'EDIFICI
™ ~ ~~
3er.Trim. 1991
3er.Trim. 1992
55 16 13 3 8 5
60 7 18 4 7 4
Edificació residencial Edificació no residencial Reformes Obres menors Estudis de seguretat Varis
La Generalitat publica el decret que regula el Llibre de l'Edifici El document serà obligatori per als edificis finalitzats a partir del 7 d7abril del 1993. El departament de Política Territorial ï Obres Públiques ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat el decret que regula les característiques de l'anomenat Llibre de l'Edifici, una de les novetats més importants de la Llei de l'Habitatge. El decret 206/1992 d'l de setembre regula el document que haurà de recollir les dades principals de tot edifici d'habitatges. En aquest document s'haurà de fer constar, a més de les dades relatives a la identificació de l'edifici, la identificació dels intervinents en el procés constructiu, el règim jurídic i les garanties, les especificacions tècniques, les tasques de manteniment que es duguin a terme, les incidències que es produeixin i les reformes o Ics rehabilitacions que s'hi realitzin. La formalització del Llibre s'ha
d'efectuar abans que es procedeixi a la venda d'un habitatge acabat de nova planta o resultant del que l'Administració considera una gran rehabilitació. El Llibre serà aplicable a les obres que obtinguin el certificat de final d'obra a partir del 7 d'abril del 1993. EI document constarà de tres volums: el Quadern de registre, l'Arxiu de documents i els Documents d'Especificacions Tècniques. Aquest darrer haurà de contenir els plànols reals de l'obra efectuada, la descripció dels materials i les solucions constructives emprades i unes instruccions en forma de manual d'ús i manteniment amb tes operacions recomanables per tal de conservar l'edifici en bon estat al llarg del temps. La Generalitat treballa actualment en la confecció d'un model dels docu-
ments que conformen el Llibre i que serà aprovat per una ordre de la Conselleria. També prepara un model de manual d'ús i manteniment que servirà per orientar els tècnics encarregats de la seva redacció. En aquest sentit, cal fer notar que la presentació de la documentació tècnica relativa al manteniment i conservació per a obtenir la llicència de primera ocupació a que fa referència l'article 12 de la Llei de l'Habitatge, només podrà ser exigida a partir de la regulació reglamentària del Llibre de l'Edifici i atenent-se a allò que indiquen les seves prescripcions. Alguns ajuntaments havien començat a exigir l'esmentada documentació quan aquesta en realitat forma part del Llibre de l'Edifici i concretament dels Documents d'Especificacions Tècniques. •
La reforma de la LLei de Col·legis Professionals
El visat col·legial continuarà sent obligatori amb la nova llei El projecte de refonna de la Llei de Col·legis introdueix modificacions en el tradicional model a" exercici professional si bé amb una incidència major en unes professions que en d'altres. El projecte de llei que modificarà l'actual legislació sobre col·legis professionals ha estat tramès al Congrés de Diputats. S'inicia així el tràmit parlamentari abans de convertir-se. en el futur, en llei d'obligat compliment. Durant la discussió del text en les comissions corresponents i en el plenari, tant del Congrés com del Senat, es poden produir modificacions segons les propostes que facin els representants dels partits polítics que formen les dues cambres. Tot i que les reformes proposades tenen una incidència en l'exercici professional, cal advertir que es mantindran les bases sobre les que es sustenta la professió, com ara la necessitat de la titulació i la seva protecció legal, la col.legiació obligatòria i el manteniment del visat col·legial. La reforma s'ha cenyit als aspectes que poden tenir una transcendència econòmica i pretén adequar l'exercici
El Col·legi continuarà visant els treballs professionals (Foio:Chopo)
de les professions col·legiades a la legislació protectora de la lliure competència. En aquest sentit, cal advertir que les modificacions són poques. però incidiran d'una manera important, més en unes professions que en
d"altres. en el que era fins ara el model tradicional d'exercici professional i també de col.legi. En aquesta pàgina es resumeixen els aspectes més significatius del projecte de reforma i se'n fa una breu anàlisi.
El llarg camí del projecte del Govern L'aprovació el passat I6d'octubre, pel Consell de Ministres, del projecte de llei de reforma de la legislació dels col·legis professionals ha produït una certa confusió en l'opinió pública i també entre els mateixos professionals provocada per la informació difosa per alguns mitjans de comunicació. El Govern no ha reformat la vigent Llei de Col·legis Professionals sinó que ha aprovai un projecte de llei per a la seva reforma parcial, que tot just ha iniciat la tramitació parlamentària. En aquesta discussió a les dues cambres de les Corts podria resultar modificat el seu contingut. L'entrada en vigor de la reforma, doncs, només tindrà lloc després de la promulgació de la llei i de la seva publicació al BOE. Per tant, la situació no ha variat. D'altra banda, l'aplicació concreta de la llei requerirà un desenvolupament reglamentari que s'anirà produint a partir de les possibilitats del propi Govern. S'ha iniciat un camí de reforma, encara que mantenint un marc tradicional, però aquest és llarg.
Anàlisi dels punts més significatius del projecte de reforma L'exercici privat de les professions col·legiades es realitzarà en règim de lliure competència.
Els professionals podran associarse lliurement per a l'exercici de la seva activitat.
-Això significa que quedarà suprimida la potestat tradicional dels col·legis d'ordenar l'exercici dels seus professionals pel que es refereix als aspectes econòmics i tendents a evitar una competència deslleial entre ells. Aquest nou règim permetrà l'aplicació als professionals de les normes generals sobre publicitat.
-Les societats de professionals quedaran plenament acceptades i podran adoptar la forma jurídica que considerin oportuna. En qualsevol cas. l'exercici de la professió obligarà a assumir la responsabilitat individual dels treballs.
Per a l'exercici de les professions col·legiades a tot l'Estat serà suficient estar inscrit en un sol col·legi. Els professionals inscrits en un col.legi podran treballar en l'àmbit territorial d'un altre, simplement comunicant-li a aquest les actuacions que duguin a terme. -Dins de l'estructura corporativa dels aparelladors i arquitectes tècnics, aquest redactat eliminarà les figures del col·legiat no resident, així com la nefasta institució del col·laborador.
La competència deslleial entre col·legiats i les accions contra l'intrusisme, solament podran ser sancionades pels tribunals. -L'acció deontològica dels col.Iegis es veurà minvada. Davant de situacions de competència deslleial o d'intrusisme, els col·legis només podran exercir les accions legals davant els tribunals, sense tenir la possibilitat de sancionar di reclamen L Aquest text no significarà, però, una eliminació de la facultat disciplinària que correspon al Col.legi. ni la pèrdua de la seva obligació de vetllar per l'ètica i la dignitat professionals, aspectes aquests que es mantindran.
Els honoraris mínims i les tarifes quedaran suprimits. -Aquest és l'objectiu pretesament economicista del projecte de llei.
Els col·legis solament podran encarregar-se del cobrament dels honoraris professionals a petició dels interessats. Els col.Iegis visaran els treballs professionals dels seus afiliats o membres, sempre que estigui establert en els estatuts i ho exigeixi la legislació corresponent. -El visat continuarà sent obligatori per a tots aquells treballs i actuacions en què ho exigeixi la legislació. En el nostre cas. serà exigible el visat des del nomenament de director facultatiu, fins als projecies i documentacions tècniques, certificats d'acabament d'obra i habïtabiliiai. programes de control, etc. El visat no comprendrà els honoraris ni la resta de condicions contractuals.
-El Col.legi no intervindrà en la valoració de les condicions econòmiques i contractuals relacionades amb la prestació dels serveis. En qualsevol cas. però. les intervencions dels professionals hauran de respectar l'exercici de les competències legats.
La col.legiació dels professionals noes podrà condicionar ala prestació d'alïançaments, garanties o d'altres càrregues, si no és que vinguin imposades per l'Administració com a condició d'accés a l'exercici privat de la professió.
Correspondrà als col·legis establir el règim de la nota-encàrrec o pressupost que els col·legiats hauran de presentar o en el seu cas exigir als clients. -Aquest aspecte deriva del concepte de lliure competència i tendeix a que el client disposi en cada cas d'una referència econòmica abans de contractar el professional.
IOrdenança de protecció contra incendis L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat l'Ordenança de Condicions de Protecció contra Incendis. L'Ordenança preveu la seva aplicació a tots els projectes d'obres als quals sigui aplicables la norma NBE-CPI/91, és a dir. als projectes presentats a visar amb posterioritat ai 28 de juny del 1991 com també a aquells pels quals es va sol·licitar la llicència d'obres després del 28 de març del 1992. En el cas que se sol·liciti la llicència d'activitat per una edificació de construcció i ús de la qual hagin estat autoritzats amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'Ordenança aquesta es regirà per la normativa aplicable en atorgar-se les llicències. •
Es prohibeix l'ús d'un detector de monòxid de carboni La direcció general de Seguretat Industrial ha advertit que s'està comercialitzant a Catalunya un producte que no compleix la legislació vigent. És un equip de detecció de monòxid de carboni model "Dial-330-D" número de sèrie 3565 i 5266, amb unitat central i detectors. El fabrica Duran Electrònica. Les proves fetes sobre aquest equip indiquen la nul.la resposta a les soUicitacions per la qual cosa la seva instal·lació ha estat prohibida. •
CONSTRUdOC El proper dia 12 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, el Centre de Documentació presentarà, a la Sala d'Actes del Col·legi, la línia de productes informàtico-documentals CONSTRUDOC. CONSTRUDOC és el resultat de l'explotació del fons documental del Centre de Documentació, sobretot de la base de dades ALCALÀ de disposicions legislatives de construcció. CONSTRUDOC és una línia de productes, que amb el temps anirà creixent, i que consta d'aplicacions informàtiques diverses que han de permetre al professional disposar de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar. Inicialment CONSTRUDOC es compon de tres productes: 1) ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou totes les referències de les disposicions vigents (BOE i DOGC) relacionades amb la redacció del projecte i l'execució de l'obra. Aquestes referències són consultables tant pels distints camps de què disposa cada fitxa com a través d'una llista de mots clau que s'inclou en el manual adjunt
ques de construcció o de les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. 3)RPK Base de dades dels índex de preus de la construcció des de l'any 1986 i un programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus dels contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies. Els dos primers productes de CONSTRUDOC són aplicacions sobre el programa informàtic ARCHIVISTde manera que en adquirir CONSTRUDOC el professional compra també el programa d'arxiu ARCHIVIST que li permet d'altres aplicacions particulars. CONSTRUDOCs'actualitza cada dos mesos i la seva subscripció dóna dret a rebre del Centre de Documentació una atenció preferent pel que fa a les consultes sobre normativa i a obtenir a preu de fotocopia el text de qualsevol disposició.
2) ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica * L'assistència a la presentació de obligatòria que permet obtenir un llis- CONSTRUDOC ha de concertar-se tat sobre paper, distint en cada cas, en prèviament per telèfon: 209 82 99 funció del tipus d'obra, de les tècni- extensió 209.
Debat a l'Escola sobre tractament de mitgeres La unitat docent de Construcció del departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC i l'Escola d'Aparelladors inicien en aquest curs 92-93 una línia d'activitats paral·leles a l'ensenyament acadèmic. Conferències, taules de debat, exposicions i projeccions àudio-visuals són algunes de les activitats preparades. EI primer acte, obert a la participació dels professionals, tindrà ïloc a l'Escola el dimarts 10 de novembre. En una taula rodona es debatrà el tractament de mitgeres que abastarà des de la normativa aplicable fins a l'execució de les obres. •
Convocatòria dels premis Construmat L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) ha convocat !a cinquena edició defs premis Construmat que promou el Saló Internacional de la Construcció i patrocina el departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal d'estimular la innovació tecnològica i la qualitat en la construcció. Enginyeria civil, edificació, producte industrial, procés constructiu i periodisme són els apartats del Premi. Les propostes i els treballs es poden presentar a la Secretaria Tècnica, a l'ITEC, fins al 29 de gener. •
EN MADERA TRATADA Y BREZO APORTAMOS SOLUCIONES PRACTICAS Y DECORATIVAS Paneles, celosias, pergolas, pàrkings, jardineras, casetas, retugios, losas, areneros, mesas pic-nic, bor du ras, postes, empalizadas, bancos... Crear entorn os naturales con nuestros productos es muy fàcil... y agradable f m u y originales c iductos natura
Ei BREZO en caJidad 'EXTRA INDUBRUC se suministra en rollos listos para colocar en cerramientos rapidos y decoratrvos. Se integra con tacilídad entre las plantas del jardín y muros de obra. Resulta muy resistente a las inclemencias atmosférícas.
INDUBRUC
I Zona Ind. Can Magi Avda. Ragull, s/n - nave 19 ' 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Apdo. de Correos 403 Tel.: (93) 589 00 23 Fac (93) 674 38 71
P à r k i n g Propio
VISITENOS
Solicile nuestro catalogo o visite nuestra exposición.
ASSESSORIA
LEGISLACIÓ Regulació del Llibre de l'Edifici al Diari Oficial de la Generalitat
Test Aluminós: 11 possible pòrtland carbonatat" — El Test Aluminós dóna com a resultat: "possible pòrtland carbonatat". Aquest resultat vol dir que no és ciment aluminós? Què vol dir aquella expressió? — Aquesta consulta arriba sovint a l'Assessoria Professional del Col·legi, tant per pari de l'usuari com de l'arquitecte lècnic que rep aquest resultat en la prova del Test Aluminós. Quan en un Tesi Aluminós apareix com a resultat que es pol tractar de "possible pòrtland carbonatat" és molt poc probable que la mostra de formigó analitzada contingui ciment aluminós (la Fiabílitat actual del Test AJuminós és del 97%). La seguretat absoluta només ens ia pot donar l'anàlisi perdifracció de raigs X. Segurament es tractarà d'un formigó de ciment pòrtland en procés de carbonatació, però no podem descartar que sigui ciment aluminós. — Qué és la carbonatació? La carbonatació consisteix en una transformació química del ciment
desenvolupa en presència d'humitat (Foto: Chopo)
pòrtland hidratat que es produeix per l'acció del díòxïd de carboni de l'atmosfera. Aquest atac és superficial i avança cap a l'interior. És normal que una mostra superficial d'un formigó vell estigui carbonatada. La carbonacació en un formigó de ciment pòrtland no disminueix la resistència. Quan la fondària de carbonatació arriba a l'armat, aquest queda desprotegit químicament enfront de la corrosió, però aquesta sols es desenvoluparà si hi ha humitat. Així doncs, un formigó armat de
ciment pòrtland en un procés de carbonatació prou avançat i en presència d'humitat, pol manifestar desperfectes externs semblants als que mostra la corrosió en el formigó de ciment aluminós. Les persones interessades disposen d'una abundant bibliografia sobre carbonatació en formigons que es pot consultar en el Centre de Documentació Josep Renart. Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional.
FISCAL 750.000 o el 15% dels rendiments nets del treball, activitats empresarials o professionals.
mes de com s'han de reflectir en la declaració les esmentades retribucions. Exemple: Assegurances de Vida Si vostè utilitza el vehicle de l'empresa, haurà de declararel 15 % anual del Després de l'augment de la pressió fiscal que hi ha hagut aquest any. és el !0 % de deducció en assegurances de cost més els impostos abonats. Per a retribucions en espècie no tipimoment de planificar detalladament vida, mort o invalidesa. Despareix la la pròxima declaració de renda, afide deducció dels Plans de Jubilació (con- ficades per la Llei de l'IRPF. s'haurà pagar el mínim possible, dins de la tractes d'assegurança de capilal dife- d'aplicar el valor de mercat. rit). legalitat. A manera d'orientació indiquem, en el quadre adjunt, la quota de la larifa La Llei de l'IRPF que estrenarem de l'IRPF, en cinc trams de Baselmenguany, ens aporta alguns avantat- Retribucions en espècie posable. ges però també ens acola alguns beneficis dels quals gaudíem fins ara. Les remuneracions "no monetàries". Volem remarcar l'obligatorietat L'Assessoria Fiscal del Col·legi, com que li faci l'empresa, són considerades "com anovetat", de segellar els llibres "retribució en espècie" i subjectes a de registre d'ingressos i despeses en el en anys anteriors, ofereix als seus col·legials l'estudi i planificació de la retenció si aquestes sobrepassen les període que va de 1' 1 de gener fins al 20 de juny de 1992 (abans de presentar la seva declaració de renda, per la qual 50.000 pessetes. La Llei de l'IRPF estableix les nor- declaració de renda). cosa hauran de demanar dia i hora a partir del 15 de novembre í fins a! 15 de desembre, perquè estudiem el seu cas particular. B.I. 2.140.000 Quota íntegra: 385.050."Ressaltem tol seguilalgunsdelspunts 4.420.000 Quota Integra: B.I. 1.043.400.del nou impost que han sofert varia-
La declaració de Renda de 1992
ció: Plans de Pensions Els partíceps de Plans de Pensions, podran deduir de la base ïmposable, la menor de les dues quantitats següents:
B.I.
6.700.000
Quola íntegra:
1.978.200.-
B.I.
8.410.000
Quota íntegra:
2.781.900.-
B.I.
9.550.000
Quota Integra:
3.337.500.-
En endavant el percenlat ïe aplicable és del 56%.
Els requisits que ha de complir el Llibre de l'Edifici, regulat en el capítol V del títol segon de la Llei de l'Habitatge, es fixen en un decret que entrarà en vigor el 7 d^abril de 1993. publicat al DOGC del dia 7 d'octubre de 1992. L'esmeníat llibre s'ha de formalitzar abans de que es procedeixi a la venda d'un habitatge acabal de nova planta o resultant d'una gran rehabilitació. En aquest document s'ha de fer constar les dades relatives a la identificació de l'edifici, la identificació dels intervinenls en el procés constructiu, el règim jurídic i les garanties, les especificacions tècniques, les tasques de manteniment que es duguin a terme, les incidències que es produeixin i les reformes o les rehabilitacions que s'hi realitzin. Decret 206/1992, de l'J de setembre. Publicat al DOGC núm. 1654 del 7 d'octubre de 1992.
Estatuts del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya El Consell de Col·legis aprovava en la sessió plenària del dia 1 de juny de 1992 la modificació dels seus Estatuts. Una resolució del Departament de Justícia de data 17 de setembre ha declarat l'adequació a la legalitat d'aquesla modificació. El DOGC del dia 30 de setembre de 1992 publica aquesia resolució i el texte complert del Estatuts incorporant-hi les modificacions aprovades. Resolució de 17 de setembre de 1992. del Departament de Justícia. Publicada al DOGC núm. 1651 del30 de setembre de 1992.
Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart, on es poden consultar aquestes disposicions. Itifarmació elafmraihi per
DEMANDES
DE
TREBALL
SBtVB DE PBOMOOO I MBKAT DE TKEBAU. ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Estudi d'arquitectura
Multinacional de materials
a Vilafranca del Penedès
per a la construcció
ARQUITECTE TÈCNIC
TÈCNIC COMERCIAL amb experiència de 2 anys en funcions similars. Es valoraran coneixements de francès. Edat de 25 a 35 anys. Àrea de treball a IM Catalunya. Cal carnet de conduir. Jonuda oficial. Contracte labo-
dres, de 9 a 14,30 hores.
per ajudar a aparellador municipal 3 la comarca, matins, ftr treballar en projíc. ics a l'estudi, tardes. Es valorarà experiència d' 1 a 2 anys en desenvolupament de projectes. Idioma català. Informàtica a nivell d'usuari (no imprescindible). Edat de 25 a 35 anys- Relació liberal.
Telèfons:
Sou a convenir (3-3.5OO.OOO bnit/«ny).
Informació: Rosa
Ensenyat.
Tercera planta del Col·legi. Horari: de dilluns a diven414 3 3 11 209 82 99
ral indefinit. Sou: 3300.000 brut/any negociable. Incentius i assegurança de vida i accidents.
Ref.: S.0S2
Ajuntament de Mataró
Consell
Important empresa de
Direcció General
tancaments (murs-cortina,
d'Urbanisme de la
fusteria alumini, envldraments)
Generalitat
RESPONSABLE TÈCNIC
DOS ARQUITECTES TÈCNICS
necessita cobrir una plaça de responsable tècnic per a la zona de Catalunya.
amb experiència mínima de 2 a 5 anys en urbanisme i usuari d'informàtica. Idiomes: català i anglès. Edat màxima: 35 anys. Nomenament com a fctncioaan ïnlerí (durada indefinida) fins aprovar les oposicions.
nuques a: EPDRAK - Consell de Cenl. 83 3.4 -08015 Barcelona
Sou: 1553.324 brut/any.
Rtf.: S.0S4
Rtf.: S.0S6
PETITS
Comarcal
Rtf.:SM3
ANUNCIS
de l'Alt Penedès
ARQUITECTE TÈCNIC Oferta pública d'ocupació. Una vacanl d'arquitecte tècnic. Modalitat d'accés lliure. Publicat al BOP núm. 248 de data 15.10.92.
APARELLADOR/ ARQUITECTE TÈCNIC
MFORMÀTKA
Ofena pública d'ocupació per a l'any 1991 Una vacant d •Aparellador/Arquitecte Tècnic. Sistema de selecció: concun-oposició.
• Hardware
Publicat al DOGC núm. 1655 de daia 9.10.92. Ref.: 92.037
—ORMàWCS S'ofereixen els serveis informàtics: • Estacions de CAD • Ordinadors - impressores • Reparacions - ampliacions • Innovacions - reds locals • Neieja i manteniment • Fax i moderns • Software propi - estàndard.
• Software estàndard i a mida • Xarxes locals • Manteniment i eliminació de virus
Rtf: 92.03S
• Solucions completes Preus especials per als col·legiats
Telèfon: 450 01 56
OfBTTA DE PLOTTERS BROUNDS S'ofereixen Plotters i accessoris "Roland". Es tracta de material procedent de demostracions en fires.
Telèfon: 322 67 62 / Fax: 419 25 46
BOC SE tens un dibuix en Autc>~^ad en 2 dimensions i vols donar-li vida, Icl passem a 3 dimensions, li donem
• Fax de fàcil instal·lació per la recepció i la tramesa automàtica dels documents des del seu ordinador.Mòdem per bases de dades. Instal·lat: 27.500.- Pessetes
Són unitats limitades.
• Fax, conlestador automàtic amb control remot Agenda amb
Preus molt competitius!!!
marcació telefònica. Música d'espera i discriminador per tons. Instal·lat: 48.500.- Pessetes
També lenim servei de Plolters DÍn-A-4, i Din-A-0.
• Altres equips: consulteu-nos!!! Jesús
Juvera
Telèfon: 325 70 83 BARCELONA
DESPATX MWBAODE Venc aparcament, (hi caben dos coixes), situat al carter Joan Torrescarrer Gran de Sani Andreu.
SofereU despatx de 40 a 185 m2, sïluai a l'avinguda President Companys, de Badalona. Edifici d'oficines de nova construc-
Auge Telèfon: 674 54 18 (tardes i vespres)
Xavier Cailelltort Telèfon: 660 35 62
D'AMUTAMBIIS
Es venen dos apartaments a Creixell, de 67 m2 a primera línia de mar. amb jardí, piscina i parquing ambdós moblats.
Telèfons: 660 25 29 de 20 a 22 hores 66005 97 de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores.
Telèfon: 450 01 56
DE1 PERA ESTUDI S'ofereix espai cèntric (zona Muataner-Mandrí) a preu molt econòmic. Es tracta d'un àtic i sobre-àlic units interiorment per llogar, de 150 m2. ideal per a esmdi d'arquitectura.
Telèfon: 439 35 98 (Horari de despatx)
Entresol de lloguer de 85 m2 aproximadament, amb: tres habitacions, -traster". TiaU", i lavabo-bany. Zona: Aríbau- Diagonal. És idoni per s oficina tècnica. Contacte Telèfon:2007935de I 9 a 2 l hores de dilluns a dijous.
UKENCIAT
A MAlfiRAT M M « (B. MAKSME) Aple per 3 despaix d'arqui lectura o similar. TOTALMENT EQUIPADA Zones: Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i íoíàs d'espera. Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora... Sala de juntes moblada, amb parets de roure. Dexpau-direcció:tauU, armaris, butacons. f u . amplis finestrals a jardí Aiie condicionat integral. Soterrani'arxiu. Ubicació en zona comerciaJ consolidada. Directe propietari. Interessats, cal concertar entrevista (ekfomca. Sr. Roses
Telèfon: 93/761 14 51
S'ofereix, amb moltes ganes de treballar!!! Aporta cursos d'especialització i seminaris de Dret comunitari. Anglès a nivell Aadvanced. Presenta experiència com a professor d'Oxford School. També, francès, català i castellà. Marc Saní Guanabeni Telèfon: 371 60 53
Estudiant d'Arquitectura Tècnica, pendent del projecte final de carrera, que aporta cursos d'Autocad iconeixementsd'informàtica a nivell d'usuari, s'ofereix per treballar mitja jornada, (preferible a les tardes), tant a peu d'obra com en despatx. Barcelona o rodalies (disponibilitat de cotxe).
Beatríz López Telèfon: 373 46 26
APARELLAGRAMA
Per Olissíp
EI dissenyador d'aquest habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLA GRAMA. Ens proposa descobrir el nom i el cognom d'un important enginyer, arquitecte i constructor castellà, considerat un veritable virtuós de les formes parabòliques de formigó armaL establert a Mèxic el 1939, i també una de les seves obres més significatives.
HORITZONTALS: l.Posara pau allà on hi ha discussió. 2.Amb sabors d'un dels ingredients d'una salsa típicament catalana. 3.Fang. Els primer 20 dies d'un mes. 4.Prové. 5.Lletra grega moll perillosa. Arriba a la platja cada dos per tres però mai no s'hi vol quedar. 6.Rabioles de criatura. 7.La veu més militar.Tros d'embulit ofert després de la matança del porc. 8.AceIitè.Et deixarà bocabadaL 9.Pedra circular d'un molí ordinari. 10. Figura teòricament inqüestionable. 11E1 portador de la maça en una processó. 12.Tros de llenya reduït a carbó ardent.
Per aconseguir-ho ens caldrà resoldre els enigmes del bany. dels dormitoris A i B. i del menjador, tal com indiquen les instruccions. Les lletres que restin encerclades en aquestes quatre cambres són les que compondran el nom i cognom del personatge. Només caldrà ordenar-les i situar-Ies al dormitori C. on reposaran fins que descobrim l'obra. Els mots encreuats ens permetran esbrinar-la, també amb les lletres encerclades.Tan bon punt haguem aparellat personatge i obra, ja només ens caldrà esperaré!properraparellagrama. •rfjjjfj viw»/7 'ppiitiv '"«.'TO
cfats, forceu un mot de • pnçà
1. 2. 3. 4.
J
-soavrxstv
servei control qualirac
BACINA BISADA MATOLL REPTES
C J:8
JXO11IVXOG /
VERTICALS: l.L'Obèlix hi caigué de petit. 2.Posarem el malalt al seu Uit.Molt bé. 3.Mitigar les asprors d'una cosa. Copsar parant la mà. 4. Ganga. Relativa aJ radical de fórmula CH3CH,. 5.La millor carta de jòquer.Si en fas, és que prives ei seu bon funcionament-Donat que. 6.La millor gimnasta de Montreal ho és.Si no vols pols no hi vagis. 7. L'animal més ruc.EI pal de la bandera. \1U:VIXOIHMUOCIIXI
mecànica de sòls formigó en massa laboratori assaig edificació sant isidor. 1 - telèfon 7980166 - fax 7576665 - 08302 mataró (barcelona)
ontrol
servei I6/D7/9I (Dian Ofici.
F
O
K
M
A
Laboratoris
T
I
d'assaigs
Els laboratoris d'assaigs esdevenen quelcom més que un bon instrument La xarxa de laboratoris existent avui a Catalunya sembla suficient per atendre la demanda de control del formigó. Per contra, el nivell tècnic d'alguns laboratoris pateix encara bastants limitacions.
P
el decret 281 de 9 de setembre del 1986 de la Generalitat es reguiava a Catalunya l'acreditació de laboratoris d'assaigs de l'edificació. Al desembre del 1988 es promulgava el decret 375/ 1988 sobre control de qualitat a l'edificació que, malgrat el títol, establia un sistema de control de recepció de maierials a les obres, del qual feia responsable a l'arquitecte tècnic. El decret indicava que els assaigs, les anàlisis i ies proves els ha de fer un laboratori acreditat per la GeneraHtaL Finalment, per ordre de 27 de setembre del 1989 es determinaven les condicions necessàries per tal que un laboratori fos acreditat, això és, el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisi a l'edificació amb caràcter específic, és a dir, solament dins els àmbits o àrees per als quals l'Administració els reconeix tal aptitud. Els laboratoris acreditats gaudeixen, doncs, del reconeixement oficial per realitzar els assaigs relatius a l'àrea especificada i per emetre el document que reflecteix els resultats obtinguts. Existeixen en l'actualitat tres grans àmbits d'acreditació en edificació: formigó, acer per a estructures i mecànica del sòl. Val a dir que l'acreditació no cobreix els dictàmens, els informes i les interpretacions derivats dels resultats dels assaigs i qualsevol altre document d'abast i contingut semblant Fins i tot, la legislació vigent prohibeix incloure'ls en el mateix document que reculli els resultats dels assaigs. Quina és, doncs, la fiinciód'unlaboratorid'assaigs? La resposta sembla òbvia; realitzar assaigs, entesos com aquells que es realitzen amb un mètode i que
Etft
el material que rep més atenció a l'obra (Foio:Chopo)
tenen per objecte quantificar algunes característiques o propietats dels productes. Un laboratori, doncs, no emet judicis de vaior sinó que es limita a emetre actes de resultats d'assaigs . Això distingeix els laboratoris de, per exemple, les organitzacions de control, que sí entren en criteris de valoració, dissenyen i dirigeixen campanyes de control i assessoren la direcció facultativa. Quins són els clients dels laboratoris d'assaigs? El promotor, la direcció facultativa, el constructor i el
fabricant de materials de construcció segons els diversos tipus de control com són el control de fabricació, el control de recepció dels materials o el control d'execució de l'obra. En cada cas variarà la relació del laboratori d'assaigs amb cada un dels agents abans anomenats per tal de salvaguardar les incompatibilitats per tal de no ser jutge i part. En el cas que ens ocupa, el control de qualitat de
CONTROLEM EL FORMIGÓ A PEU D'OBRA
s.c.p. LABORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ
Oficines: Pare Garí, 78. 2on3a. Tel. (93) 815 82 74 08800 Vilanova i la Geltrú
(Passa a la pàg.I2)
J_
Laboratoris
d'assaigs
LABORATORIS D ASSAIGS PER AL CONTROL DE QUALITAT (*) Comarques de Barcelona LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ DEFINITIVA BÜREAU DE ORGANIZAC1ÓN, SOLDADURA Y ENSAYOS. é S.A. (BOSE) Ï. Jesús Ma. Domènech Fecli * València, 6 §08319 Tiana ltelèfon:395 18 98 - Fax: 385 03 55 Àmbit: Formigó fresc CEJNCO, S. L Manuel Sesma Lorenzo. La Corunya. 100 08620 Sani Vicenç dels Hons Telèfons :656 26 80 í 656 42 10 \ Fax: 656 42 10 Àmbit: Formigó fresc. CONTROL -Q Al fredo Pérez. Antón. Arquitecte Gaudí. 12 08800 Vilanova i La Geltrú Telèfon: 815 78 45 Àmbit: Formigó fresc.
FORMILAB. S.L. Antoni Jardón i Herrero. Docior Estapé. 8-12 08800 Cubelles Telèfon: 895 31 21 Àmbit: Formigó fresc. FORSEG, S.L.. Ramon Pararcda Montells. Pça. Lluís Companys. 3. baixos 08500 Vic Telèfon:889 25 17 Fax: 889 14 94 Àmbit: Formigó fresc. LABORATORI DEL VALLÈS, S.C.P. Montserrat Sayos Blanch. Josep Carner. 27 08400 Granollers Telèfon:879 33 91 Fax: 879 33 91 Àmbit: Formigó fresc. LACET Rafael Trius Panadès. Sani Pau. 6 08221 Terrassa Telèfon:783 21 II Fax: 783 67 29 Àmbit: Formigó fresc. TATFORMS. S.C.P. Joan Carles Contreras Busquets. Goma), 14
EPTISA José Manuel Segura Ahijado. Cira. Pont de Vilamara, 162 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63 Àmbit: Formigó fresc. INTEMAC Francesc Hostalei Alba. Av. de la Riera, 10. Polígon Industrial. 3 Santos 08970 Sant Jusi Desvern ; -Telèfon:372 83 00 ï Fax: 473 03 09 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
I
08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 815 82 74 Àmbiï: Formigó fresc. PAYMA. S.A. Joan Franco Poblet, Poblet. 58 08! 10 Sia. Maria de Montcada Telèfon: 575 28 34 Fax: 564 89 00 Àmbit: Formigó en massa/arma Acer per a estructures: - Assaigs de laboratori - Assaigs "in situ" Mecànica del sòl: -Assaigs de laboratori - Assaigs "in situ"
PAYMA. S.A. Joan Franco Poblet Av. Roma, 13 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon:580 67 37 Fax; 580 25 18 Àmbit: Formigó fresc QUALITAT RIBES Marc Barqué Via. Lluís Companys, 13, baixos 08810 Sant Pere de Ribes Telèfon: 896 20 89 Fax: 895 35 59 Àmbit: Formigó fresc. SATEC Ma. Glòria Fustera Vida). Antonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí Telèfon: 805 23 12 Àmbit: Formigó fresc. SERVEI CONTROL QUALITAT Jordi Montserrat Bartra. Sant Isidor, 1, baixos 08302 Mataró Telèfon: 798 01 66 Àmbit: Formigó fresc. LOSTEC. S.A. Conxa Domínguez Camí Llobet, cantonada, Sau 08500 Vic Telèfon: 889 17 14 Fax: 889 18 39 Àmbit: Formigó fresc. TEXSA. S.A. (Divisió LATECO) Ramon Sanromà Llenas Polígon Industrial Can Pelegrí 08740 Sant Andreu de la Barca Te!èfon:682 06 20 Fax: 682 07 52
URGELL CONTROL TERRASSA Antoni Urgell Gomà Ctra.Gracia-Manresa. km.23-25 08223 (Les Fonts) Terrassa Telèfon: 785 03 87 Àmbit: Formigó fresc
LABORATORIS RECONEGUTS CONSTRULAB. S.A. Joaquim Mormeneo Hemandez Vallès. 69 baixos 08820 El Prat de Llobreaat Telèfon: 370 27 57 Fax: 379 23 49 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori - Assaigs "in situ" INSTITUTO TÉCNICO DE CALIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN, SA. (ITCSA) Luis Sanz Laguna Constitució. 19, bloc 17. núm. 15 08014 Barcelona Telèfons:331 03 91 422 69 55
Fax: 422 84 IS Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl -Assaigs de laboratori INTECASA Ignasi Cantareu Taxonera Montclar nau 25 Polígon Polizur 08290 Cerdanyola Telèfon: 691 25 11 Fax: 580 57 85 Àmbit: Formigó en massa o armat Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori LOSAN, S.A.
URGELL CONTROL PALAFOLLS Antoni Urgell Gomà Avdga. Costa Brava, s/n local 3. A 08389 Palafolls Telèfon: 765 23 97 Àmbit: Formigó fresc.
Ciència. 8-10. 08850 Gavà Telèfon: 662 25 50 Fax: 63S 00 60 Àmbit: Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
TECfNCO, S.A. José Ramon Rosso Ródenas. PolÍEon Ca N'Almazora. 18 08191 Rubí Telèfon: 697 54 11 Fax: 697 55 00 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
LABORATORIS EN TRAMITACIÓ CONSULTORS TÈCNICS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA. S.L. Fermin Urraca Martínez Pere fi. 28, baixos 08600 BERGA Telèfon: 822 18 86/821 35 68 Àmbit: Formigó fresc ECA Ramon Fajula Farrés Martínez de la Rosa. 15 0S205 Sabadell Telèfon: 712 10 10 Àmbit: Formigó fresc ICICT Carme Botifoil Alegre N Local 6, Pol. La Ferreria 08110 Montcada ÍReixach Telèfon: 575 08 64 Àmbít: Formigó fresc. PAYMA. S.A. Joan Franco Poblet Poblet. 58 08180 Sta. Ma. de Montcada Telèfon:575 28 34 Fax: 564 89 00 Àmbit: Vials SERVEI CONTROL QUALITAT Jordi Montserrat Banra Santfsidor, I, baixos 08302 Mataró Telèfon: 798 01 66 Àmbit: Formigó en massa Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
Laboratori d'Assaigs i Control de Qualitat en l'Edificació de Terrassa i Comarca, S. L.
CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓ C/ Sant Pau, 6 - Tels. 731 54 46 - 783 21 11 - Fax 783 67 29 - Tèlex 59419 INSTI-E - 08221 TERRASSA (Barcelona) Acreditat en l'àmbit del formigó fresc per resolució 18/11/91 (D.O.G.C. n.° 1531) en data 18/12/91 Codi d'identificació: 06009HF/91
Laboratoris
URGELL CONTROLMANRESA Antonio Urgell i Gomà Benrand i Serra. 36 08272 Sani Fructuós de Bages Telèfon: 878 84 18 Àmbil: Fonnigó fresc. URGELL CONTROLIGUALADA Anlonio Urgell i Gomà La Línea. 40. 08711 Odena Telèfon: 804 51 95 Àmbit: Formigó fresc. Comarques de Tarragona
LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ DEFINITIVA COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Joan Prous Masdéu Romaní, 1 43700 E! Vendrell Telèfon:69l25 11 Àmbit; Fonnigó Fresc LABORATORIO TÉCNICO DE LA CONSTRUCCIÓN. S.L. Emilio Mercadé Pio Av. Tarragona, 108-110 43881 Cunit Teíèfon:977/ 16 01 17 Àmbit: Formigó fresc
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Joan Prous Masdéu Pol. Ind. Francolí, p.15. núm. 5-A 43006 Tarragona Telèfon: 977/54 79 09/54 18 90 Fas: 977/54 78 47 Àmbit: Formigó en massa/armat Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori TECINCO José Ramon Rosso Ródenas Mossèn Ramon Montanyola. 2 L.4 43202 Reus Telèfon: 977/77 17 06 Àmbit: Fonnigó fresc LABORATORIS EN TRAMITACIÓ 1NTECASA Ignasi Cantaren Taxooera Onze de setembre, 37 43480 Vila-Seca de Solcina Àmbit: Formigó fresc INTECASA Ignasi Caniarell Talonera Ctra. de Tortosa, 19-21 43896 L'Aldea Telèfon:977/45O7 46 Àmbit: Formigó fresc TÈCNICA. INVESTIGACIÓN Y CONTROL, SA. (TECINCO) José Ramon Rosso Ródenas Velizquez, 14 43870 Amposta Telèfon: 70 49 38 Àmbit: Formigó fresc
LABORATORIS EN TRAMITACIÓ
Comarques de Lleida
HORMIGONES UNILAND. SJV. Joan Vidal i Porta Carretera de Balaguer km. 2 25191 Lleida Telèfon: 973/20 03 36 Àmbit: Fonnigó fresc
LABORATORIS AMB ACREDITACtÓ DEFINITIVA CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL LABORATORI D'ASSAIGS Josep Reig i Masana Prat de la Riba, 21. baixos 25006 Lleida Telefon:973/24 70 08 Fax: 973/23 06 58 Àmbit: Formigó en massa
tud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins de l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281 /1986 de 9 de setembre.
L'acreditació definitiva És el reconeixement final de poder p i d fer aquests assaigs durant un peno de de cinc anys.
LABORATORI DE CONTROL I ASSAIGS DE LLUÏS PORTELL Lluís Portell Forcada Polígon Industrial del Pom del Príncep. Secció III. parcel·la 35. 17469 Vilamalla Telèfon:813 77 70 972/ 50 09 42 Àmbit: Formigó fresc
Comarques de Girona LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ DEFINITIVA
1CEC Esteve Guiral Solsona Carrer de Francesc Molí, 32, Planta baixa 25005 Lleida Telèfon: 973/ 24 76 14 Ambït: Formigó en massa Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori LABORATORIS AMB ACREDITACIÓ PROVISIONAL
LABORATORI D'ASSAIGS DEL COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA Ramon Ceide Gómez Polígon Industrial de Celrà c/Pirineus s/n 17460 Celrà Telèfon: 972/49 20 14 Fax: 972/4941 17 Àmbit: Formigó en massa/armat Mecànica del SÒL: -Assaigs de laboratori
CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL. LABORATORI D'ASSAIGS Josep Reig i Masana Prat de ta Riba, 21, baixos 25006 LLEIDA Telèfon: 973/24 70 08 Fax: 973/23 06 58 Àmbit: Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
LABORATORI D'ASSAIGS DEL COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA Ramon Ceide Gómez Av. Vidreres, z. ind. Nau 18 D 17310 Lloret de Mar Telèfon: 972/37 12 23 Fax: 972/49 41 17 Àmbit: Fonnigó fresc
ACLARIMENT DELS DIFERENTS ESTATS D1 ACREDITACIÓ DELS LABORATORIS D'ASSAIGS . L'acreditació d'un laboratori és el reconeixement de la seva apti-
J_
d'assaigs
L'acreditació provisional És aquella q qque tot i la manca determinats requisits permet la reaUizació dasaigs a l'espera de l'acreditació definiiva.
LABORATORIOS DE CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGON, S.L. Carios Tesouro Cid Carretera Nacional II km. 730 17481 Sant Julià de Ramis Telèfon: 972/ 20 83 07 Àmbit: Fonnigó fresc NORMA. S.C. Maria Cot Ruaix Av. Catalunya. 6 17520 Puigcerdà Telèfon:972/88il60 Àmbit: Fonnigó fresc LABORATORIS RECONEGUTS 1CICT Carme Botifoll Alegre Carretera Julià, s/n 17460 Celrà Telèfon: 575 08 64 Fax: 564 31 08 Ambït: Fonnigó en massa oarmai Mecànica del sòl: - Assaigs de laboratori
( * ) Actualització a 16 de setembre de 1992)
Laboratoris reconeguts (Reconeixement validesa d'actes) Son aquells laboratoris que estaven en possessió de l'homologació donada per l'Administració centra! i que fins que no obtinguin l'acreditació se'ls reconeix la validesa d'actes d'assaigs. Tenen el mateix reconeixement que els acreditats.
En tràmit Són aquells laboratoris que tenen sol·licitada la seva acreditació i que mentre no obtinguin la provisional no estan reconeguts i per tant, no poden actuar com a laboratoris acreditats.
• ESTUDIÓS GEOLÓGICOS Y GEOTÉCNICOS • CONTROL SONDEOS
CONSTRULAB S.L. LABORATORIO DE LA CONSTRUCCIÓN ACREDITADO
LABORATORIO, Vallés, 69, bajos 08820 EL PRAT DE LLOBREGAT (Barcelona) Tel. (93) 370 27 57 - FAX(93) 379 23 49
• CONTROL CALIDAD • HORMIGONES • SUELOS • OTROS MATERIALES CONSTRUCCIÓN
(Ve de la pàg.9) recepció de materials a l'obra, ens interessa especialment la relació que ha d'existir entre el director facultatiu responsable del control i el laboratori d'assaigs. Aquest han sorgit precisament per a realitzar treballs que amb el temps s'han anat especialitzant í que, a la vegada, han de respondre a normatives cada cop més complexes. La tasca del responsable del control i la del laboraiori és, perfectament complementària. Sí el control de qualilai és el conjunt d'accions i decisions a l'obra encaminades al compliment de les especificacions de'qualítat, les accions i decisions les pren el director de Pobra sobre els resultats de determinats assaigs realitzats pel laboratori.
La presa de decisions Aquest plantejament, però, no és sempre fàcil. La creixent complexitat del procés constructiu obliga a la direcció a buscar un assessorament tècnic per poder abastar el conjunt de decisions, i no només amb la dada a seques, sinó també amb altra mena de consideracions i elements de judici, sempre a petició del director de l'obra, que és qui en darrer terme ha de prendre, en conseqüència, les decisions. Han passat ja tres anys des de la publicació del decret de la Generalitat de Catalunya sobre control de qualitat que exigia la preparació i el seguiment d'un programa de control a totes les obres d'edificació. La manca d'una xarxa de laboratoris acreditats, la seva concentració geogràfica, la manca de laboratoris especialitzats, entre d'altres, dificultava enormement, en aquell temps, el compliment estricte de la llei. Durant aquest període de temps, s'han creat nous laboratoris d'assaigs mentre que d'altres han anat adaptant-se a les necessitats de la demanda adoptant els requisits necessaris per la seva acredítació oficial. La xarxa existent avui així com la seva distribució geogràfica a Catalunya sembla suficient quantitativament per atendre la demanda de control en el cas del formigó. El nivell tècnic d'alguns laboratoris, però, pateix encara de bastants limitacions í molt especialment en els casos en què la demanda s'allunya de l'àmbit d'acreditació.
QUÍMICAMENT PUR.
Manca de laboratoris especialitzats Per la seva banda, la impossibilitat d'assajar alguns materials per manca de laboratoris especialitzats segueix encara present i la situació empitjora en la mesura que es va ampliant per part de l'Administració la llista de materials subjectes preceptivament a control. En aquest sentit, només una política decidida de control de la producció industrial dels materials de construcció en origen i una tasca important de normalització de productes amb marques i segells que donin garantia podrà resoldre la qüestió. Un cop més cal recordar, perfinalitzar,que a qui correspon lafiabilUatfinal de l'edifici construït és a la direcció de l'obra; al laboratori correspon la Habilitat de la mesura. Establir clarament el model és fonamental: les instruccions han de basar-se en les normes; els projectes, respectar les instruccions; i les obres, complir els projectes. Direcció facultativa, laboratori i concratista formen, en definitiva, un triangle en el que cada element ha de complir el seu paper i no un altre, en el benentès que allò veritablement important no és ni la norma, ni el control ni els papers, sinó la qualitat final de l'obra construïda. •
COM TOT PRODUCTE NATURAL, EL LABORATORI D'ASSAIGS TAMBÉ DÓNA ELS SEUS FRUITS I, DES D'ARA, EL NOU LABORATORI D'ANÀLISIS QUÍMIQUES ES TROBA AL SERVEI DE TOTHOM QUI VISQUI EL MÓN DE LA CONSTRUCCIÓ. AMB RESULTATS QUÍMICAMENT PURS.
COLLEGI OFICIAL D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA
La professió s'enfronta a una de les tardors més calentes dels darrers anys. Després d'una etapa d'eufòria al sector de la construcció, el col·lectiu professional dels aparelladors afronta l'inici d'un crisi econòmica més o menys generalitzada i la discussió de dues lleis clau: la
Llei d'Ordenació de l'Edificació i la Reforma de la Llei de Col·legis Professionals. La conjuntura econòmica i professional no encomana precisament optimisme. El futur és Europa i el camí la posada al dia del professional en totes les seves facetes.
Afrontar sense por el repte del futur E
n acabar els Jocs Olímpics i cada cop més a Cercós, que ha col·laborat en la construcció gressiva hegemonia de l'empresa mixta al sector. prop de la fi de l'any daurat, el 1992, tothom d'habitatges de la Vila Olímpica i en el pavelló de "Una empresa que ofereixi tots els serveis: gestió, parla de crisi. En una enquesta realitzada per Catalunya a l'Expo, parteix de la base que la figura construcció, projecte i direcció". ['INFORMATIU, els professionals consultats afir- de l'aparellador individual serà cada cop menys En aquesta línia, Pelegrina aposta per l'espemaven que els efectes d'aquesta crisi ja es notaven habitual. "En l'actualitat tenim que, per una banda, cialització del tècnic en tasques de control econòde feia mesos. Es mostraven preocupats per la les promotores estan cada vegada més professio- mic de les obres. "Una especialització que jo veig indefensió del professiomolt clara de cara al funal davant l'època de vatur". Però igual que Cerques magres que es veuen cós, Pelegrina creu que la venir. És clarque l'eufòria figura del liberal subsistiha passat i els aparellarà d'una manera o altra dors, lligats també a la fi "sobretot a les ciutats petide la febre olímpica, es tes, on el professional comencen a plantejar el compta amb tres o quatre futur en termes negres. constructors que li són fidels perquè el consideren A banda de la conjuntuel seu tècnicdeconfiança". ra econòmica i de sector Des d'un altre punt de negativa, el col·lectiu vista, Celestí Ventura, dis'enfronta amb la incerterector tècnic de la promosa de ta futura aparició de tora Metro-3, es fixa pridues lleis. En primer lloc, mer en el futur immediat. la Llei de Col·legis que, "EI sector continuarà decom a principi bàsic, incimanant professionals en dirà d'una manera imporles àrees de valoracions, tant en el que era fins ara organització i direcció el model tradicional d'ed'obra, tant en promotoxercici professional i tamres com en indústries esbé de Col·legi. En segon pecialitzades". Ventura lloc, la Llei de I'Ediveu també el futur del secficiació, un text que fixarà tor dominat majoritàriales atribucions i les resment per grans empreses, ponsabilitats de l'apareunes empreses que tindran llador en la indústria de la "els seus propis deparconstrucció. Com a darrer taments de projectes element per a configurar d'execució on és necesl'actual situació que viu la sària la planificació i coprofessió hi ha la qüestió ordinació de les diferents del futur a curt termini: la activitats professionals. En convergència amb Eurototes aquestes activitats, la pa. Els interrogants o les implantació del disseny asincògnites estan sobre la sistit per ordinador augtaula. Per tant, i tenint en La darrera obra feta a Barcelona ha acollit tecnologies i sistemes de treball inèdits (Fotos: Chopo) mentarà les possibilitats compte tots els elements apuntats, el que resulta imprescindible és l'ordenació de la professió. Però a banda que la professió s'ordeni objectivament, a partir de la reforma dels col·legis o de les disposicions de la Llei de l'Edificació, el més important és l'ordenació subjectiva de la professió. En definitiva, allò que cada professional haurà d'anar posant en pràctica en la tasca diària per afrontar tots els canvis que s'acosten.
Un sector cada cop més industrial Molts aparelladors ja fa anys que practiquen aquesta ordenació de què parlem. I continuaran practicant-la. Per això, tot i la incertesa del moment econòmic i professional, es veuen amb cor de plantar cara al futur. Rafael Cercós és un d'ells.
nalitzades. Ja no es dóna el cas d'aquell fabricant de sabates que inverteix en immobiliàries. En aquest sentit, les grans empreses que existeixen ara mateix acabaran controlant la major part de l'edificació nova perquè tindran un aparell burocràtic més adequat a les exigències administratives actuals". Per a Cercós, en un sector fet de grans empreses, l'aparellador serà bàsicament un assalariat, treballarà integrat a la firma, encara que també realitzarà treballs fora de la promotora. Així, el sector s'anirà assemblant cada cop més a una indústria. "D'altra banda, continuaran existint milers de petites feines de les quals el tècnic que s'hi especialitzi podrà anar-ne vivint". Aquesta mateixa idea de la integració del professional a la gran empresa també és defensada per Ferran Pelegrina, que insisteix també en una pro-
professionals considerablement".
Noves tecnologies i Europa Ramon Domènech, aparellador que ha treballat també a la Vila Olímpica i en el pla director del nou hospital de Sant Pau, es planteja en l'actual moment de crisi a tots nivells com una mena de temporada baixa que ha de servir per preparar-se per al futur immediat. "Els moments de crisi sempre s'han d'utilitzar coma temporades pera replantejar-se les línies d'actuació vàlides per al futur. La paraula per a definir-ho és el reciclatge professional, és a dir, preparar-se al màxim, posar-se al dia per estar en condicions de poder respondre professionalment Passa a la pàgina 15
P
u
b
l
i
c
i
t
a
t
Biga Horsa tipus RF per a rehabilitació de sostres L'empresa Horsa ha desenvolupat la bigueta tipus RF destinada a la rehabilitació de sostres unidireccionals formats per bigues de formigó afectades per raluminosi", carbonatació, etc. La bigueta RF presenta una secció en forma de C que protegeix totalment el cap inferior de la biga a rehabilitar. El mètode proporciona un aprofitament màxim de l'alçada lliure dels habitatges que pateixen aquestes patologies. El seu encastament al mur de suport no afecta la base de recolzament de la bigueta deteriorada. Permet l'aplicació de solucions diverses segons l'estat de cada bigueta en particular. El envans paral·lels al sostre no resulten afectats en absolut i els perpendiculars solament en un grau mínim. La secció de la biga tipus RF s'ha definit prenent com a referència les biguetes més usuades durant els anys 60. Aquests elements tenien una base inferior que oscil·la entre 9 i 12 cm. La secció total de la bigueta tipus (pretesada autoresistent) era de 20 cm. amb petites variacions. Els revoltons eren de tipus diversos: revolto, fet en obra, encadellat sobre les biguetes, revolto de ceràmica, revolto de formigó i revolto de guix (molt poc usat). La biga Horsa RF es construeix amb formigó FCK (200 kg/cm') i acer FYK (5.000 kg/cm!). El seu pes és de 28 kg/ml. La clau del sistema d'Horsa radica en l'ús d'un element de formigó armat polivalent que pot utilitzar-se de diferents formes en funció del treball a realitzar. És possible aplicar-lo com a bigueta semiresistent de reforç del sostre deteriorat o com a autoresistent per a la substitució física o funcional de les biguetes afectades o bé com
EMPOTRAMENTO 1
IA0URA
PRINCIPAL
a complement al treball anterior formant un entrecreuament d'elements resistents col·locats a la part inferior del sostre a rehabilitar. També possibilita disposar-lo com a cartela de suport de les altres biguetes. Fa possible la seva col·locació adossat verticalment a les parets existents per a actuar com a pilar de reforç dels paraments verticals. Totes aquestes utilitzacions són complementàries entre si, segons l'estat del sostre a tractar. És molt probable que s'hagi d'utilitzar més d'una solució per a un mateix sostre, amb l'objectiu d'aconseguir la seguretat requerida amb el mínim cost possible. Utilització Segons indica l'experiència d'Horsa, l'aplicació com a biga semiresistent en col·laboració amb la biga a rehabilitar és la
GESTIÓ DE LA QUALITAT LABORATORIS DELS COL·LEGIS D·APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE CATALUNYA
més generalitzada. Les anomalies majorment detectades es redueixen a bigues amb armadures descobertes o en fase de corrosió (les definides en terminologia de IÏTEC com de segon i tercer grau). En aquest cas, els elements Horsa s'uneixen a la bigueta antiga amb un morter d'altes prestacions i s'encasten a les parets resistents per mitjà de pletines metàl·liques incorporades a la bigueta. En primer lloc s'eliminen les restes de formigó afectat de la cara inferior de la biga en mal estat. Per a aquesta acció s'utilitza sorra a raig, aire comprimit o cardes metàl·liques. A continuació es practiq'uen a les parets de suport el forats per a l'encastament de la bigueta. El sector de paret que serveix de suport a la biga deteriorada no es manipula. L'extrem de la bigueta, dotat d'una pletina fixa, s'introdueix als forats corresponents. L'extrem equipat amb la pletina mòbil s'eleva fins al seu lloc de treball i després es desplaça l'esmentada pletina fins al fons de l'orifici. Posteriorment s'injecta el morter autonive-llant d'altes prestacions, la quantitat que hi correspongui, a l'interior de la bigueta Horsa RF. Mitjançant puntals es procedeix a comprimir-lo contra la biga a rehabilitar. Els forats d'encastament s'omplen amb morter plàstic. El conjunt pot desapuntalar-se al cap de 24 hores. El cost aproximat de rehabilitació de sostres afectats per "aluminosi" mitjançant bigues Horsa RF és d'unes 9.000 pessetes/m!. Horsa Av. Diagonal, 343, 3r. C - 08037 Barcelona Telèfon 457 14 09 - Fax 457 12 64
laboratori ®j) d'assaigs Polígon Industrial. C/Pirineus. T.972.492014. 17460 CELRA.GIRONA
Jnl laboratori (83) d'assaigs Polígon Industrial. Francolí. T.977.547909. 43006 TARRAGONA
raSOeaULEIDATÀ\DE CONTROL) laboratori d'assaigs Prat de la Riba n» 21 T.973.247008. 25OM LLEIDA
Ve de la pàgina 13 quan la conjuntura deixi de ser objectivament negativa. Aquest reciclatge, ara i aquí, se centra en dues paraules: noves tecnologies i Europa". Un aitre dels aspectes que Domènech subratlla en pensar en el futur és l'especialització professional. "L'especialització anirà augmentant i això tindrà com a conseqüència la creació d'equips d'apareïladors amb diferents especialitats. Així, un equip que compti amb els seus experts en projectes, control d'obra, etc. podrà afrontar tot allò que el sector vagi generant". Per a Ramon Domènech, però, un altre dels punts bàsics a tenir en compte a l'hora de dissenyar el futur de la professió és l'apartat de la formació. "Replantejar les carreres com ara la d'aparellador és una cosa que s'hauria d'anar fent periòdicament. Ara, amb la LRU s'apunten alguns canvis però el desfasament que portem és de fa massa temps. EI cert és que amb els programes de formació que hi ha hagut fins ara. existeix una massa de tècnics boníssima que més o menys ha anat trobant el seu espai en el sector. La incògnita es plantejarà en el moment en què acabin les primeres promocions de tècnics sorgits amb les noves carreres. Jo em pregunto a quin lloc se'ns recol·locarà els qui ja fa temps que treballem, quin grau o especialitat tindrem. Aquesta indefinició provoca una certa por al col·lectiu professional però jo crec que el que ha de preocupar són d'altres qüestions. Per exemple, les tasques i responsabilitats que els aparelladors estem assumint i no hauríem de fer-ho necessàriament. I parlo de temes com és ara el de la seguretat i el control de qualitat". __
Evolucionar d'acord amb el sector Albert Queralt,l'aparelladorquehadirigit l'execució de la torre Mapfre, a la porta de la Vila Olímpica, es mostra, d'entrada, optimista respecte el futur professional però per fer-ho tira una mica enrere en el temps. "L'aparellador ja no és el mestre d'obres. D'acord amb el sector de la construcció, que ha anat canviant, el tècnic s'han convertit cada cop més en un professional fins a arribar al moment actual en què l'aparellador és sobretot un coordinador gene-
Passadaja l'eufòria constructiva cal preparar-se ara per afrontar els reptes del futur (Folo: Chopo) ral a l'obra. La feina de coordinació és. evidentment, molt més important en grans obres per la quantitat de gent que hi intervé i per la complexitat dels treballs però també és important en obres petites ja que en aquest tipus d'obra, l'aparellador abasta tots els treballs.. D'acord amb l'evolució del sector i de la manera de treballar de l'aparellador, el futur es dibuixa clarament amb la integració de grups de treball pluridisciplinaris on hi hagi des d'enginyers fins a electrònics, passant per calculistes, arquitectes i, fins i tot, enginyers de camins. En aquest equip hi hauria de treballar un coordinador, l'aparellador, que seria el representant de la promotora de l'obra en qüestió". L'aparellador com a aparellador sempre existirà, segons Albert Queralt, "però caldria que se'ns reconeguessin certes atribucions professionals que
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de Pobra
ens estan essent negades sistemàticament. L'aparellador, actualment, està molt preparat, fins i tot més que els enginyers o els arquitectes. L'aparellador ja no és un paleta amb corbata". D'altra banda, Queralt no veu problemes greus en la situació actual de ía professió- Concretament en el tema de la supressió de tarifes per part del Govern central, explica que "l'aparellador sempre ha cobrat més o menys el que ha volgut. La supressió de tarifes la interpreto positivament perquè així treballarem amb menys traves de tipus burocràtic i potser una part important de l'intrusisme professional desapareixerà. Crec que la professió es dignificarà, fins i tot. En aquest punt és molt important l'existència del Col·legi per evitar qualsevol mena de competència deslleial". X.B.P.
Consulteu a la nostra oficina tècnica que atendrà específicament cada cas.
431 35 00
ARMADURES PREFABRICADES PER A UV CONSTRUCCIÓ Sírts. 307-309- 06028 Barcefcra-TeL 431 35 00 -Fax 332 34 86
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
13 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 Fax: 93/580 25 18
C/Poblet 58-66 08110 STA. MARIA MONTCADA (Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
C/Central Nau 4 Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
' LABORATORIO ACREDITADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS» «AP», «SE», «ST», «SV».