FORMATIU
COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Pastor.5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delef
El nombre d'alumnes a l'Escola s'estabilitza La matriculació a Arquitectura Tècnica es manté el 92-93 al voltant dels 2.300 alumnes després de varis cursos d'increments continuats
SUMARI Agenda/ Informació (Pàg. 2) f
L Ajuntament de Manresa aprova el monopoli dels arquitectes (Pàg. 3) Enquesta La cot.legiació única a tot t'Estat, el beneficiarà? (Pàg. 3)
Les dades provisionals de matriculació d"estudianls d'Arquitectura Tècnica a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) del cur> 1992-1993. que acaba de començar. indiquen que s'ha estabilitzat el nombre d'alumnes del centre al voltant de 2.300. una xifra que és molt similar als 2.344 que van seguir els estudis el curs passatLa quantitat total d'alumnes havia anal augmentant progressivament els darrers anys des dels 1.768 registrats el curs 1987-1988. Segons que ha declarat el sotsdirector de l'EUPB. Roberto Guerra Fontana, el present curs quasi totes les escoles tècniques han cobert ja les seves places vacants només amb els nois i noies que van aconseguir l'ingrés el passat mes de juny. Els estudiants que han superat la selectivitat el setembre no han pogut optar, per tant. a una plaça i han d'esperar fins a l'any vinent. •
(Pàg. U)
a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
Congrés de la professió en un moment inoportú fPàg. 5)
Assessoria/Premsa (Pàg. 6) Demandes/ Anuncis (Pàg. 7) El Sac/La Paria (Pàg. 8) Entrevista Pere Rius / Enric Rego "Si no hi ha contacte entre projecte i realització, l'obra final es desvirtua" (Pàg. 9)
Els que van passar la selectivitat ei setembre no tenen plaça (Foto: Chopo)
Els estudiants d'Arquitectura Tècnica tarden sis anys a acabar la carrera (Pàg. 11)
Manresa limita les atribucions dels aparelladors
Florentino Regalado parlarà de patologia en sostres reticulars
L'Ajuntament de Manresa ha aprovat inicialment una nova ordenança municipal d'edificació que limita de forma arbitrària l'exercici professional d'enginyers i arquitectes tècnics a l'hora de redactar projectes d'edificació, ja sigui de nova planta, ampliació o reforma d'edificis. El Col·legi ha presentat, en nom del col·lectiu, un escrit d'alegacions contra l'acord d'aprovació de la nova ordenança. A títol individual, setanta professionals de la comarca han lliurat igualment la impugnació al text presentat. • (Pàg. 3)
El professor Florentino Regalado parlarà de patologia estructural en edificis resolts amb sostres reticulars, en una conferència que tindrà lloc a la Sala d'Actes del Col·legi el dia 2 de desembre. Regalado és enginyer de camins, canals i ports, professor de formigó armat i pretesat de la Universitat d'Alacant i és una autoritat reconeguda arreu en matèria de sostres reiiculars. La sessió compta amb la col·laboració de l'empresa CYPE-Ingenieros que presentarà als professionals assistents el seu sistema integral gràfic de càlcul d'edificis per ordinador. •
G
E N
CONFERÈNCIA SOBRE LANBECPJ - 9 1
"NBE-CPI-91:Elsmaterials de la construcció, conceptes i comportament durant l'incendi" Organitza l'Assessoria ProfesSeminari "Gestió sional. A càrrec de Cecília i manteniment d'edificis" Organitza el Servei Rehabili- Egea i Francesc Gibert, de la tació, l'associació Apogée- Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis. Périgée. i Adigsa. Tindrà lloc del 3 al 6 de febrer Dijous 3 de desembre a les 19h. de 1993. Paral·lelament es Sala d'Actes. Primera planta. complementarà amb una ex- Informació: posició i demostracions d'ei- Servei d'Informació. nes en ús aplicades a gestió, Planta baixa. manteniment i control. Va adreçat als tècnics que te- NOVA SESSIÓ nen cura de lagestió d'edificis DE "TEST HABITATGE" i als responsables del parc immobiliari d'administracions Nova xerrada públiques i empreses privades. sobre"Test Habitatge" Places [imitades. Tindrà lloc el dimarts 15 de Informació i pre-inscripcions: desembre, a les 18 hores. Servei d'Informació. Preu: 3.000,-Ptes. més IVA. Planta baixa. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. RECERCA ACTIVA GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS
DE TREBALL
Jornada "Tècniques de recerca activa de treball Organitza l'Assessoria Professional. Se celebrarà, dimecres 25 de novembre, de 16 a 21 h, pera titulats anteriors a 1989. A càrrec de SílviaGonzalezi J.F.Cabanillas. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
D A
I.XFOHM.\(.
CURSOS D'INFORMÀTICA Organitza el Col·legi amb la col·laboració d'Anaya - Dibuix per ordinador. Programa Drafix CAD de 18,30 a 21 h (amb una durada de 20 hores). • Preu col·legiats i usuaris o Preu no col·legiats: registrats de Drafix CAD: 45.000.- sense programa. 35.000,- sense programa. 85.000,- amb programa. 70.000,- amb programa. -Aittoedició.Milloradelapresentació de documents. De 18,30 a 21 hores (amb una durada de 20 hores). . Preu col·legiats: 25.000-- • N o col.legiats:35.000.- Windows. Del 9 al 18 de desembre, els dilluns, dimecres i divendres, de 19 a 21 hores, (Durada de 10 hores). • Preu col·legiats: 12.500.- • Preu no col·legiats: 17.500.Places limitades. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
PATOLOGIA, REFORÇ I REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
Curs "Patologia, reforç i rehabilitació XV curset: Intervenció en d'estructures el patrimoni arquitectònic. de formigó armat" "Arquitectures restaurades: Organitza INTEMAC, i se CONTROL DE QUALITAT els límits de l'ús" celebrarà a Barcelona, del AL "CAFÈ TÈCNIC" Organitza el Col.Iegi d'Ar18 al 22 de gener de 1993. quitectes de Catalunya. Xerrada sobre Tindrà lloc del 10 al 13 de Horari: matins, de 9,30 a 14 i tardes, de 16 a 18 hores. Control de Qualitat desembre, a la Sala d'Actes Tindrà lloc a Granollers, dins del Col·legi d'Arquitectes. Data límit d'inscripció: el divendres 18 de desembre. el cicle del "Cafè Tècnic" el Plaça Nova, 5. Barcelona. Límit de places fins a 54. dimarts 1 de desembre a les Per a més informació: Per a més i informació: Secretaria de Comissions 19 h, a càrrec de J. R. Rosell. Informació: Delegació del Professionals del Col·legi INTEMAC, c/Monte Esd'Arquitectes de Catalunya. quinza 30. 28010 Madrid. Vallès Oriental. Telèfon: 301 5000. Ext. 255 Telèfon: 91/308 58 65. Telèfon: 879 01 76.
Dimecres 2 de desembre de 1992. Sala d'Actes del Col·legi. Bon Pastor, 5. SISTEMA INTEGRAL GRÀFIC DE CÀLCUL D'EDIFICIS ANÀLISI ESPACIAL DE SOSTRES UNIDIRECCIONALS I RETlCULARS Presentació dels programes informàtics desen volupats per CYPE De 9,30 a 19 h. 19 h.
INGENIEROS
19,30 h.
SERVEI RENDA-92, EN MARXA
Planificació personalitzada de la declaració de renda El Col·legi ofereix als seus col·legiats l'estudi i laplanificació de la seva declaració de renda. El servei d'assessorament de l'Assessoria Fiscal funciona dimecres i dijous de 10 a 14 hores. Cal sol·licitar dia i hora prèviament a l'Assessoria Fiscal, fins al 15 de desembre, demanant, per Pilar Cecília. EL COL·LEGI ROMANDRÀ TANCAT EL 7 DE DESEMBRE
Les oficines del Col·legi no funcionaran el dilluns 7 de desembre Es recorda que les oficines del Col·legi i les de les seves delegacions restaran tancades a tots els efectes, el properdilluns 7 de desembre. NOU HORARI DE LA DELEGACIÓ D'OSONA
Nou horari d'atenció al públic La delegació d'Osona obre al públic dimarts, dimecres i dijous de 9 a 14 hores. Dijous i divendres de 19 a 21 hores. L'horari de visats continuarà sent dimarts i dijous de 9.30 a 13,30 hores. Delagació d'Osona. Telèfon: 885 26 11. DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL
Demostració pràctica dels programes durant tota ta jornada a la Sala d'Exposicions Presentació dels programes CYPECAD a la Sala d'Actes.
PATOLOGIA ESTRUCTURAL E N EDIFICIS RESOLTS A M B SOSTRES RETlCULARS
20,45 h.
Conferència a càrrec de Florentino Regalado, enginyer de camis, professor de la Universitat Politècnica d'Alacant. Col·loqui i Cloenda.
En finalitzar l'acte es lliurarà als assistents un exemplar del llibre "Manual practico deforjados reticulares".
Els dies 9 i 10, tanca la Secretaria El 9 i 10 de desembre romandrà tancada la Secretaria, que normalment funciona de 18 a 20 hores. Delegació del Vallès Oriental.Telèfon: 8790176.
.
INFORMATIU
Delegació d'Osona:
Junla de Govern del Col·legi
Pliçi Major.6. 08500 Vic
d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
Osona:
Bages* Berguedà; ADLDTIÍ C I I U i Soldevila
SECRETARIA. CORRECCIÓ I
PRESIDENT: CarlejPuiEgrósiUuelleí
Vallès Oriental: Frederic de Buen i Noguera
MAQUETACIÓ:
Vallb OecídentaliSalvadoc NavanoiCaiuona
AngeU Billrò
Telèfon (93)885:611 Oficina / Delegació del Bagci-Berguedà: Pluu de rOra.6. 08240 Minresi Telèfon (93) 872 97 «
T c l e f a i ( M ) 4 l 4 34 34
SECRETARI: CaiparGircia i Bujieu
COORDINACIÓ:
DELEGATS:
Pere Pou i Viílai
GERENT:
Jovp UmberU5. O840O Granollers;
C0MPTADOR:Benul Ochoa i Morón
CONSELL DE REDACCIÓ:
VOCALS:
JJ»li Uaay Putinwnd Rjfac! Dclgulo i Yanguas
Xèiui Buisé Calles Canatii
Joan Giy i Dfai
-. • •, -whtafwifiï
PUBLICITAT: BrT-PublicitUt.S.A. Jotcp Tamdellas. 153.0SOI9 Buccloru. Telèfon 193) 41045 55. Teleía* (93} 430 39 75 i 41941 83
EEisendi Pucuiull
ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ:
Oficina / Ddcjadó del VaJlb Oriental:
TRESORERA: Pilar Flmurich 1 Araiuceui
TeIHon<93) 87901 76 BonPjstor.5 08021·Bai«I«u Telifon l « > 3 » 82 99 414 33 11
IÓ
Montwrnu Alemany
DISSENY GRÀFIC IINFOGRAFIA: Estudi R.GJL
Els crilrris « p o s a t s en eh articles sig-
imlj son d'e» cluslia responsabilitat dels au tors I no representen, necc&sàfiament. l'opInUdcI/INFORMAm'.
F. X. Binbjí i Ramonei
Rimen Comortra
IMPRESSIÓ: RoiTOiEiaf S.A, DIPÒSIT LEGAL: B-423S9-I99I
S'juiorilia li reproducció ddi irchalh
SiniFrancetc.18. 08231 Terraiíi. Tdcfon(93)780 I I 10
Irene C i m t i s i Marion
Join Giy
ISSN': H32-2802
ramcnl li tc\3 ptocrdincú.
Ofkina/ Delegació del Vallès Occidental:
publicau a L'INFORMATIU, riiini d a -
L'Ajuntament de Manresa aprova el monopoli dels arquitectes El Col.iegi ha presentat un escrit d'alegacions contra l'acord d'aprovació de la nova ordenança municipal d edificació ja que considera que no recull adequadament la capacitat d'intervenció dels aparelladors i arquitectes tècnics L'Ajuntament de Manresa ha elaborat una nova ordenança municipaJ d'edificació que modifica substancialment el sistema d'intervencions professionals dels tècnics en els camps de la nova construcció i l'actuació sobre edificis existents. El text inicialment aprovat representa una forta trava a la liberalització del mercat, en establir monopolis de determinats professionals, cosa que també perjudica l'usuari. Les noves ordenances municipals inicialment aprovades pel consistori i que van sortir a exposició pública el passat 23 de setembre limiten de forma arbitrària l'exercici professional d'enginyers i arquitectes tècnics a l'hora de redactar projectes d'edificació. EI Col.legi ha presentat, en nom del col·lectiu, un escrit d'alegacions al nou text ja que considera que no recull adequadament la plena capacitat dels aparelladors per i ntervenir dins I' àmbit de les seves atribucions. A títol individual, setanta professionals de la comarca, encapçalats pel delegat del Bages. Antoni Casas, han presentat igualment la impugnació al text municipal. El nou texlestableix que per sol.licilar llicència d'obres de nova planta, ampliació o reforma d'edificis cal presentar, entre d'altres, "projecte executiu, signat per un tècnic superior, visat pel col.legi professional respectiu", limitant aíxí, de forma inadmissible i improcedent, la capacitat de projectar
dels arquitectes tècnics i enginyers tècnics tant en obres de nova planta com d'intervenció parcial en edificis construïts que els atorga, a més de la seva formació acadèmica, la Llei 12/ 1986 d'Atribucions. El texl presentat pel consistori manresà és contrari també a les sentències dels tribunals superiors i del mateix Tribunal Suprem que han reconegut que aquella llei va atorgar la capacitat legal de redactar projectes als esmentats tècnics. També limitaria, d'altra banda, el dret a la lliure competència entre professionals que tenen plena capacitat per dur a terme aquests treballs, limitant al ciutadà el dret a escollir el professional que consideri més convenient d'entre tots aquells que tenen la formació adient i la competència legalment reconeguda. L'ordenança municipal ignora, d'altra banda, nombrosos preceptes de la Llei 24/1991 de l'Habitatge, i també altres disposicions legals avui plenament en vigor. Això distorsiona
Antoni Casas mostra a l'alcalde com es reparen els sostres (Foto: Vert)
i complica gestions i tramitacions que ja estan ordenades, com és el cas de la llicència de primera ocupació dels habitatges. Els canvis d'ús, l'adaptació de locals i les reformes d'habitatges així com la reparació i substitució d'elements estructurals dels edificis, actuacions habituals àmpliament reconegudes, també es podran veure limitades. Aquesta actitud del consistori resulta sorprenent per a la professió per les
ENQUESTA
La col·legiada única a tot l'Estat, el beneficiarà? FRANCESC X. FERNANDEZ
Els equips de treball guanyen terreny en les professions
ENRIQUE RUBIO CoUegïat núm. 4*161 líarceL·na.
No, perquè bàsicament jo treballo a Barcelona. Segons com, em perjudicarà perquè vindrà a treballar gent de fora i úndré més competència. És clar, però, que la lliure competència és bona per al conjunt de la professió ja que farà que els professionals lluitin més per ircballar millor.
limitacions arbitràries en treballs que responen a ia plena acceptació social de la competència i eficàcia dels arquitectes tècnics en obres d'edificació d'aquestes característiques, limitacions que, en definitiva, acaben perjudicant la lliure elecció del ciutadà. Finalment cal esmentar que l'elaboració del text s'ha fet sense consultar els representants dels col·lectius que poden veure afectat el seu exercici professional. B
Si s'intercanvien professionals de tot l'Estat es permetran més sortides professionals sense que hi hagi problemes de llicència fiscal. En cena manera, a tots se'ns amplien les possibilitats de treball perquè l'àmbit d'actuació de què es partirà serà més gran.
MIQUEL MARTÍN
XAVIER GILI
CoUcgial num. 2J2I Barcelona.
CoUegiat nüm. 3-66Í. Barctluna
Tol ei que sigui suprimir gestions i tràmits burocràtics és interessant. Jo, ara mateix, treballo a Girona i Barcelona i sempre tinc problemes de paners. La feina rm d'estar oberta a tothom que sigui capaç de fer-la, vingui d'on vingui.A mi m'encantaria treballar a Itàlia.
A mi, ni cm beneficiarà ni em perjudicarà perquè treballo com a liberal en un entorn reduït. En general, la liberalització de la professió portarà problemes a les ciutats petites perquè si l'aparellador ha de cobrar menys, no anirà a l'obra i tot serà més complicat.
realitzar et dimans 10 de noxenthre al Sen-ei d'Informació de! ColJtgi. a Barcelona. Els professionals i
La diferenciació estricta entre les professions del sector de la construcció pot anar desapareixent progressivament als països de la CE si continua l'actual evolució del sector. Un informe publicat a Gran Bretanya preveu una disminució de la influència de les professions tradicionals, en profit de les organitzacions pluridisciplinàries. Aquestes es consideren ja indispensables en molls casos davant la complexitat creixent dels treballs, ja sigui en la redacció dels projectes, l'organització i execució de les obres, o en l'avaluació de resultats. Ampliar el camp competenciaJ i el territori d'actuació a d'altres països ha esdevingut fonamental per algunes firmes britàniques per tal de sobreviure a la crisi del sector del seu país. •
La reforma de la LLei de Col·legis Prnfessionah
Els col·legiats podran exercir lliurement a tot l'Estat espanyol
El colaborador-resident desapareix
Dins de l'organització professional dels aparelladors i arquitectes tècnics ha anat funcionant, durant anys, la figura del denominat col·laborador resident. És a dir. que quan un aparellaLa reforma portarà a la desaparició definitiva de les traves burocràtiques, els tractes dor o arquitecte tècnic volia treballar en discriminatoris als professionals no residents i la desaparició de la figura del col·laborador un altre col·legi que el propi, havia decol.legiar-seal'altre o.en el cas de Catalunya, hàbilïtar-s'hí i designar, a més. un col·laborador col·legial en el EI projecte de llei de reforma dels col.legi on estava ubicada l'obra i amb col·legi professionals, en tràmit a les el qual es repartia els honoraris corCorts esiatals estableix que, per a responents. l'exercici de les professions col·legiades, a tot el territori de l'Estat serà Posteriorment, un Reia! Decret 129/ suficient estar inscritenun sol col·legi, 1985 de 23 de gener, va definir la sigui quin sigui el seu àmbii territodirecció tècnica i va suprimir la figura rial. del col·laborador i la necessitat de residir on estava ubicada l'obra. Aquesta forma ja va ser utilitzada per la Llei de Col·legís Professionals Malgrat això, molts col.legis d'Esde Catalunya, en establir que qualsepanya i algun de Catalunya van seguir vol inscrit en un col·legi català podia imposant requisits i condicions inneexercir en l'àmbit territorial d'un alcessàries per tal d'entorpir la lliure tre, sense necessitat de col.legiar-s'hi; circulació dels professionals en tot el simplement obtenint l'habilitació corterritori. responent. L'article 52 del tractat constitutiu de On es farà el visat? la Comunitat Europea estableix la llibertat d'establiment dels professioEI nou plantejament liberal que adopnals d'un estat membre en el territori ta la reforma de la Llei facilitant la d'altres membres. lliure circulació de professionals deixa L'article 59, per la seva banda, estaen un interrogant el lloc on caldrà Els professionals gaudiran de la lliure circulació sense traves (Foto:Chopo) visarel treball or"assumeix"del'obra. bleix la lliure prestació de serveis dins del territori de la Comunitat entre els Sembla clar. en principi, que solaquals s'inclouen les activitats pròpies La comunicació al l'habilitació, ja que no requereix cap ment el col·legi on el professional està de les professions liberals. actuació del col·legi on s'actua, sinó incorporat pot visar, en el sentit, de col·legi on radica l'obra que aquest solament té una simple certificar o acreditar la condició de Posteriorment, tant la Generalitat de professional habilitat. Catalunya com el govern de l'Estat EI projecte de llei solament imposa funció passiva. espanyol han dictat decrets relatius a l'obligació als col·legiats que van a Una correcta aplicació d'aquesta reEn qualsevol cas és evident, i aquest l'aplicació de la normativa comuni- treballar en una altra demarcació de forma portarà al fet que desapareguin és l'esperit de la reforma legal, que no tària i. com a conseqüència, la possi- comunicar el seu treball al col·legi on definitivament les traves burocràti- es podran establir pel col·legi on radibilitat de l'exercici ocasional sense radica aquest, als efectes de la seva ques, els tractes discriminatoris als qui l'obra o treball traves o condicions que els professionals dels diferents ordenació i control. professionals no residents i la com- que facin més onerosa o dificultosa la països membres de la CE s'hagin de Aquesta figura de la comunicació és pleta desaparició de la figura del intervenció del professional no col·legiar. resident. H encara més senzilla que la de col·laborador.
Plataformas aéreas
Barcelona: Tel. 93 - 680 19 20 • Tarragona: Tel. 977 - 39 30 40
Congrés de la professió en un moment inoportú El Plenari del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics d'Espanya ha aprovat la celebració d'un congrés de la professió que tindrà lloc a Granada l'octubre del 1993. Aquest congrés pretén ser la segona versió del Congrés de TorremoÜnos, celebrat l'any 1976. El pressupost inicial del congrés s'ha establert en uns 125 milions de pessetes. Els col·legis catalans i una minoria d'altres col·legis van proposar l'ajornament del congrés, tenint en compte els problemes immediats que han d'afrontar la professió i els mateixos col·legis, i la necessitat de concentrar tots els esforços per solucionar-los. Aquesta proposta, però, fou rebutjada per una àmplia majoria. La postura dels col·legis catalans. malgrat que consideren interessant que es debatin alguns dels aspectes bàsics que han de definir la professió en un futur immediat, es recolza més en la necessitat d'abordar ara l'adequació de la professió i dels col·legis al nou marc legal que es derivarà de la reforma de la Llei de Col·legis i. sobretot, el seguiment de les alternatives relacionades amb la Llei d'Ordenació de l'Edificació. En aquest sentit és molt important, sense esperar les conclusions de congressos que podrien arribar massa tard, fer palès, ara i avui. la posició dels tècnics com a professionals competents, especialistes en l'execució d'obres, per a projectar en determinats casos i dirigir tot tipus d'obres. 3
HORSA
Col·laboració universitat-empresa per pràctica d'obra La unitat docent de Construcció del departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC i l'Escola • d'Aparelladors han posat en marxa una nova línia de treballs de fi de carrera anomenada "Pràctica d'Obra", mitjançant un conveni entre la universitat i diverses empreses constructores. Aquests tipus de treballs, que s'han iniciat enguany, permeten a l'alumne fer un aprenentatge a peu d'obra durant un període mínim de sis mesos. L'alumne participa en les visites de direcció d'obra i col·labora en tasques tan diverses com el replanteig, mesures de seguretat, control de qualitat i relació amb industrials. D
Seminari de gestió i manteniment d'edificis al febrer Visita a la Barcelona antiga Una visita als racons de la Barcelona antiga, una volta en "golondrina" pel port i per les noves instal·lacions costaneres de la ciutat i una excursió pel Vallès medieval han estat els llocs inclosos en el cicle de visites culturals d'aquesta tardor. Organitzades per Lluís Maria Pascual, les visites culturals han arrelat entre els professionals de més edat i les seves
famílies i. cada vegada més, en el col·lectiu en general. El 31 d'octubre, es va fer un recorregut per la Barcelona antiga, es va visitar el Palau Centelles o de Solferino (a la foto), el Pati d'en Llimona, les muralles vora del Correu Vell i altres edificacions antigues dels barris de Palau i de Sant Just. (Foio: Chopo)
El Servei Rehabilitació del Col·legi, conjuntament amb les associacions Apogée-Perigée. Adigsa i la conselleria de Benestar Social, han organitzat un seminari dedicat a la gestió i manteniment d'edificis que reunirà els millors experts internacionals en el tema. El seminari tindrà lloc del 3 al 6 de febrer a la Sala d'Actes del Col·legi i anirà adreçat als responsables del parc immobiliari existent i futur de les administracions públiques o d'empreses privades, i a tots els tècnics que tenen cura de la gestió d'edificis. •
SISTEMAS INDUSTRIALES DE PREFABRICACIÓN PARA HORMIGON ARMADO REHABILITACION DE FORJADOS (ALUMINOSIS) VIVIENDAS MODULARES NAVÈS INDUSTRIALES INSTALACIONES FUNERARIAS INSTALACIONES DEPORTIVAS MUROS ECOLOGICOS
ASSESSORIA
PREMSA
Pla de Pensions: el rei de l'estalvi fiscal
Un vot per la qualitat
Els Plans de Pensions són avui la millor fórmula de deducció fiscal. Les quantitats aportades al Pla s'inverteixen en valors segurs, de garantia absoluta, amb un rigorós control del Banc d'Espanya. El capital creix cada any amb els interessos que generen les inversions. És un important sistema d'estalvi que ha de completar qualsevol procediment de jubilació, ja sigui voluntari 0 obligatori, que cadascú tingui establert. És, a més, un sistema totalment personalitzat: el capital i els interessos que genera són solament del titular. Però potser, el més gran atractiu del Pla de Pensions sigui l'estalvi fiscal. A partir de la nova redacció de ia Llei del'Impost sobre laRenda(IRPF), que és d'aplicació a aquest exercici de 1992, és possible deduir-se de la base imposable el 15% dels rendiments nets del treball i de les activitats professionals i empresarials, fins a un límit de 750.000 pessetes. Aquesta deducció que actua sobre la base imposable genera un important estalvi fiscal, com es demostra a la laula adjuntaEl Pla de Pensions: Pla Col·legi El Col.legi disposa des de fa ires anys d'un Pla de Pensions associat, acollit a la Llei de Plans i Fons de Pensions, promogut pel propi Col·legi per als seus col·legiats i per als seus familiars 1 col·laboradors. Un Pla de Pensions que actua sense comissions ni penalitzacions, amb una alta rendibilitat i
La declaració de la Renda de 1992 La Llei de ÏTRPF que estrenarem enguany, ens aporta alguns avantatges però també ens acota alguns beneficis dels quals gaudíem fins ara. L'Assessoria Fiscal del Col·legi, com en anys anteriors, ofereix als seus col·legiats l'estudi i planificació de la seva renda. Els professionals que hi estiguin interessats hauran de demanar dia i hora a partir del 15 de novembre i fins al 15 de desembre, a la segona planta del Col·legí, perquè estudiem el seu cas particular.
Que el propi col·legí que agrupa i defensa els responsables de la qualitat dels edificisdiagnostiqui els seus mals, proposi solucions i. a més. faci pública aquesta política, em sembla encomiable i digne d'alabar. Estem acostumats, lamentablement, a tot el contrari: a amagar els nostres mals. a rentar a casa la roba bruta, i a pretendre oferir sempre una imatge de bondat Í eficàcia generalment falses.
• una part del capital d'una sola vegaamb una total flexibilitat Aquest Pla de Pensions del Col·legi da i la resta com una renda amb la permet dissenyar el propi pla a la mida periodicitat que es desitgi de cadascú. En fixar les aportacions, decideix si desitja modificar-les o sus- • tot el capital com a renda amb la pendre-les sense cap altre problema. periodicitat que s'elegeixi Les aportacions poden ser periòdiques i, en aquest cas, per evitar-se El Pla de Pensions Col·legi té les molèsties es pot domiciliar el paga- màximes garanties. D'una banda, la ment al Compte Col·legi. Periòdica- solvència de l'entitat gestora. Gaesco ment es rep la notificació de les seves Pensions, que forma part del Grup aportacions, o globals, abans d'acabar Gaesco que també actua com a gesl'exercici fiscal perquè pugui deduir- tora del Compte Col·legi i del Fons ies en el moment de la declaració. Col·legi i, d'altra banda, les cauteles El Pla fa efectives les aportacions en legals i la participació en el seguiment cas de jubilació, mort o invalidesa del de les inversions mitjançant la comistitular. El titular o els seus beneficiaris sió de control del Pla. decideixen com volen disposar dels Els Serveis Financers del Col·legi seus diners: tenen la possibilitat d'estudiar cada cas en particular i d'assessorar-lo so• el capital total aconseguit d'una sola bre les diferents alternatives per una millor solució personal. • vegada. Rendiments Nets
Aportació Màxima Deduïble
Estalvi Fiscal (en ptes.) (en %)
2.000.000
300.000
73.500
24.50
2.500.000
375.000
100.875
26,90
3.000.000
450.000
130.200
28,93
3.500.000
525.000
161.900
30,84
4.000.000
600.000
195.000
32,50
4.500.000
675.000
230.600
34,16
5.0O0.O0O
750.000
266.800
35,57
6.000.000
750.000
293.800
39,17
7.000.000
750.000
326.250
43.50
8.000.000
750.000
355.300
47,37
Dades segons la nova escala -modificada al juliol/92- per a la declaració d'IRPF, exercici 1992.
L'aposta que el Col·legi d'Aparelladors fa per l'autocrítica i la qualitat hauria de ser imitada per molts d'altres col·lectius professionals, tancats a pany i clau en superats prejudicis de casta professional quan no de regalies exclusivistes. Guanyar més a costa de la qualitat del producte és enganyós: pa per avui i gana per demà. Perquè la duresa del món de la competència no entén més llenguatge que el de la qualitat. Per aquí van els trets. Antonio Figuenielo El Observador 9-11-92
Starck ven per correu "cases d'arquitectes" Famós per les seves creacions de disseny i pels seus edificis al Japó i als Estats Units, l'arquitecte francès Philippe Starck acaba de llençar la venda, per correspondència i a preus molt reduïts, de "cases d'arquitectes". "A tothom li agradaria poder disposar d'una casa firmada per un mestre de l'arquitectura, però els honoraris resulten prohibitius", ha assenyalat. Stark vol fer que aquest desig sigui accessible a totes les butxaques venent, a preus que oscil·len entre cent i dues-centes mil pessetes, un informe complet, en el que inclou els plànols i el permís per construir. El client podrà entregar immediatament l'informe a qualsevol empresa constructora. Per Starck. el fet que les cases que vendrà per correu no siguin models únics no té cap importànci, doncs, "si una idea és bona, cal que es multipliqui." La primera de les cases que vol així multiplicar serà dissenyada per ell mateix. "Després, voldria que prenguessin el relleu, arquitectes com ara Franck Gehry i Jean Nou vel. Proposarem una casa nova cada any", afirma Starck.
La Vanguardia 10-10-1992
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Estudi d'arquitectura
Multinacional de materials
a Vilafranca del Penedès
per a la construcció
Important empresa de
Direcció General
tancaments (murs-cortina,
d'Urbanisme de la
fusteria alumini, envidraments)
Generalitat
ARQUITECTE TÈCNIC
TÈCNIC COMERCIAL amb experiència de 2. anys en funcions
RESPONSABLE TÈCNIC
DOS ARQUITECTES TÈCNICS amb experiència mínima de 2a5anysen urbanisme i usuari d'informàtica. Idiomes: català i anglès. Edai màxima: 35 anys. Nomenament com a funcionari interí (durada indefinida) fins aprovar Ics oposicions.
Telèfons:
Sou a convenir (3-3J00.000 brut/any).
similare. Es valoraran coneixements de francès. Edat de 25 a 35 anys. Àrea de treball a tot Catalunya. Ca] carnet de conduir. Jornada oficiaL Contracte labora] tndettmt. Sou: 3.500.000 brut/any negociable. Incentius i assegurança de vida i accidents.
necessita cobrir una plaça de responsable lècnic per a la zona de Catalunya. Envieu currículum i pretensions econòmiques a: E.P.DRAK - Consell de Cent. 83 3.4 - 08015 Barcelona
dres, de 9 a 14.30 hores.
per ajudar a aparellador municipal a la comarca, matins. Per treballar en projectes a l'estudi, tardes- Es valorarà expenenets d 1 a Z anys en desenvolupament ík projectes. Idioma català. Informàtica a nivell d'usuari (no imprescindible). Edat de 25 a 35 anys. Relació liberaL
Informació: Rosa
Ensenyat.
Tercera planin del Col.lcgi. Horari: de dilluns a diven414 33 11 209 82 99
Ref.: S.0S2
Constructora d'habitatges
Promoció de Sòl
AUXILIAR TÈCNIC D'OBRA per a conlrol de materials; amidaments i pressupostos: plànols de replanteig iarnidaments d'obra; seguiment econòmic i plànning d'execució. Es valorarà experiència en obres d'edificació d"! a 2 anys. Edat de 20 a 25 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any prorrogable.
Re/.: 5.056
PETITS
Institut Metropolità de
de Barcelona
Sou: 2J53J24 brut/any.
Ref.: 5.054
Ref.: 5.053
ANUNCIS
i Gestió Patrimonial APARELLADOR/ ARQUITECTE TÈCNIC Oferta pública d'ocupació per a Tanv 1992. convocatòria i bases. Una vacant d'Aparellador/Arquitecic Tècnic. Publicat al BOP núm. 264 de data 3.11.92.
ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE
INFORMÀTICA PER A PROFESSIONALS • Hardware
Estudiant d'Arquitectura Tècnica pendent del projecte final de carrc-
• Software estàndard i a mida • Xarxes locals
Sou a convenir (3/3.50O.0O0 brot/any) Ref: 92029
Rcf.: S.0S9
s'ofereix per treballar mitja jomada. Tant en despatx com a peu d'obra. A Barcelona o rodalies. (Disposa de < <e propi).
• Manteniment i eliminació de virus • Solucions completes Preus especials per als col·legiats
Francesc Calveras Telèfon: 456 52 94
Telèfon: 450 01 56
OFERTA DE PLOTTERS I ACCESSORIS ROLANDS
ANIMACIONS EN 3 DIMENSIONS
INFORMÀTICA-COMUNICACIONS
Si tens un dibuix en Auto-Cad en 2 dimensions i vols donar-li vida, te'l passem a 3 dimensions, li donem textures i efectes de moviment.
• Fax de fàcil instal·lació per la recepció i la tramesa automàtica
S'ofcreíxen Pioners i accessoris "Roland".
Des de 150.000 .- Ptes. el model.
marcació telefònica. Música d'espera i discriminador per tons.
Es tracia de material procedent de demostracions en fires. Són unitats limitades. Preus moll competitius!!! També tenim servei de Ploliers Din-A-4. i Din-A-0.
Jesús
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionats amb la construcció, a realitzar tant des del domicili propi, com des de l'empresa, mitja jornada (matins). Apona la realització de cursos de CAD.
:r Gran de Sant Andreu.
Auge Telèfon: 674 54 18 (tardes i vespres)
Marcint Telèfon: 308 88 36
OFICINA FUNCIONAL A MALGRAT DE M A R (EL MARESME) Apte per LI íksputA d'arqui te a u r a o similar. TOTALMENT EQUIPADA Zones: Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i sofàs d'espera. Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora... Sala de juntes moblada, amb parets de roure. Despatx-direcció: taula, armaris, butacons. fax, amplis finestrals a jardí Aire condicionat integral. Soterrani-arxiu. Ubicació en zona comercial consolidada. Directe propietari. Interessats, cal concertar entrevista telefònica. Sr.Roses
Instal·lat: 27.500.- Pessetes • Fax, contestador automàtic amb control remot. Agenda amb Instal·lat: 48.500.- Pessetes
S'cntrega tant en vídeo com en perspectives VGA.
• Altres equips: consulteu-nos!!!
Juvera
Telèfon: 325 70 83 BARCELONA
DEPÀRQUMG
dels documents des del seu ordinador.Mòdem per bases de dades.
Telèfon: 9 3 / 7 6 ! 14 51
Telèfon: 450 01 56
Tclèfon: 660 35 62
VENDA D'APARTAMENTS
Es venen dos apartaments a Creixell. de 6/ m2 a pnmcra línia de mar, amb jardí, piscina i partiu i ng ambdós moblats.
Telèfons: 660 25 29 de 20 a 22 hort 66005 9 7 d c 9 a 13 hore. i de 16 a 20 hores.
LLICENCIAT EN DRET S'ofereix, amb moltes ganes c ballar!!! Aporta cursos d'espectalitz£ seminaris de Dret comunitari Anglesa nivell d'advanc *d. Presenta experiència cor fessor d'Oxford School. També, francès, català i i Marc Sans Guanabens Telèfon: 371 60 53
LOCAL DE LLOGUER IDEAL PER A ESTUDI
PROJECTES AMB ESTACIÓ DE TREBALL
S'ofereix espai cèntric (zona Muntoner-Mandri) a preu molt econòmic.
• Integració de dades topogràfiques • Construcció de model numèric de l'edifici en 3 D • Presentació de gran qualitat, llum.
Es tracta d'un àtic i sobrc-àlic units interiorment per llogar, de 150 m2, ideal per a estudi d'arquitectura. Inleressuis conlaciar amb Sr. Puig Telèfon: 439 35 98 (Horari de despatx)
• Dibuix de plànols i perspectives. ràpid. • Traçat de plànols AO en 6 minuts. Rafael Tclèfon:41097 43
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
.
Compra, venda o llogun de material, immobles i despatxos, oferies de treball; la secció . PelílS Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sís mil lectors de L'INFORMATIU per miljà d'una senzilla trucada telefònica i a un cosí mínim. Preu: COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ESTUDIANTS ALTRES: ALTRES :
i 1.000 1.000 3.000 5.000
PESSETES PESSETES PESSETES PESSETES
ó I Inscripció:: Elisenda Pucurull. Telèfon: 209.8199, de' dilluns a divendres, de 12 a 20 hores.
' i i ;
LA PARLA
EL SAC
per Joma
Pere Rius i Enric Rego Arquitectes tècnics del Palau d'Esports de Badalona El premí europeu d'arquitectura Mies van der Rohc, concedit cada dos anys per un jurat internacional, ha recaigut en la seva tercera edició al Palau d'Esports de Badalona. Un sac de caic per a Pere Rius i un altre per a Enric Rego que. sense ocultar la satisfacció que els produiria llegir els seus noms als diaris, opten per destacar per damunt de tot el valor global del trebaJl d'equip.
Isidre Martí i Julià Arquitecte tècnic en la restauració del Palau Episcopal de Barcelona Lluís Permanyer destaca en la secció "Barcelona Sempre" del diari La Vanguardia del 7 d'octubre l'esplèndida labor realitzada per Josep Maria Botey i Isidre Maní en la restauració duta a terme enguany al Palau Episcopal situat a la Plaça Nova. Un sac de calç per a l'equip de professionals que s'ha destacat per la seva sensibilitat i professionalitat.
Ajuntament de Manresa El consistori de la capital del Bages ha elaborat l'ordenança municipal de Llicències Urbanístiques i Control de les Obres que modifica substancialment el sistema d'intervencions professionals dels tècnics reconegui a les lleis i opta per establir el monopoli dels arquitectes en l'elaboració de projectes de tot tipus. Un sac de sorra per a l'Ajuntament de Manresa que limita al ciuladà el dret a escollir el professional que més li convingui entre tots aquells amb competència legal reconeguda.
Rasa
VOCABULARI Prendre's Preu fet Preu fet, a
Espesarse Tanio aliado Deslajo, a
Proveïment ..Ahastecimienio Rafal Coberiizo Ràfec/barbacana Aleró
Raig/doll CIIOITO Ram de paleta . ..Albaiïilería Rasa Zanja
ión para la junta de dilatación en estructuras de normigon armado GOUJpN PARA LA TRANSMISION DE ÍARBAS TRANSVERSALES ELEVADAS
i
Entuentro forjodo/pilcr o viofl/pBar. La ejstudón Ai una méntula » ha wprimido iol«amío "Gwjoní· CMT.
UI
lai íslructurai d ^ a d a i . lalei como pàrix« doblu, muroi dobb, «It. piwfcn wr ii^rímkioi meíwnte \o urïhsóón (fe los "Goupm' (RET.
DELE6ACICNES NTODAESfANA Tels. (16) 362 0
:
ax(96):
JENTREVISTA
Pere Rius - Enric Rego r__l
"Si no hi ha contacte entre projecte i realització, l'obra final es desvirtua" El pavelló de Badalona, escenari de les proeses del "Dream Team" els passats JJOO, acaba de rebre el premi europeu d arquitectura Mies van der Rohe que atorga la Fundació Mies de Barcelona i la CE, cada dos anys. Es obra dels arquitectes Francesc Rius i Esteve Bonell que fonnaven equip amb els aparelladors Pere Rius -gennà de Francesci Enric Rego. Rius i Rego van participar en la realització del projecte i en la construcció. Expliquen que la seva manera de treballar està lligada a la direcció d'obra però la bona coordinació d'un equip d'arquitectes, aparelladors, enginyers calculistes i, finalment, constructors és la veritable clau per a la seva perfecta realització. Foto: Chopo —Les bases diuen que el premi Mies s'atorga a una obra que aporti alguna renovació formal al patrimoni arquitectònic europeu. Quina és l'aportació del pavelló de Badalona? —En primer lloc lasevaformaelíptica. tant l'interior com l'exterior, que té com a principal efecie la gran visibilitat de l'espectador des de tots els punts de vista possibles. En segon lloc, lacoberta que té forma de dent de serra. La solució escollida per la coberta dóna molta llum a l'interior i a la vegada, el seu aspecte ens remet formalment a un tipus de construcció industrial força habitual. —Quina ha estat la vostra preparació a l'hora d'enfrontar-vos a una obra d'arquitectura esportiva d'aquestes magnituds? —No ens hem preparat especialment. Cada cop que afrontes una obra, sigui quina sigui, la mateixa professió i l'experiència et dicta, en certa manera, com has d'anar fent les coses. En el cas concret del pavelló de Badalona hem tingut, a més, uns magnífics col·laboradors, com és ara Robert Brufau. En qualsevol obra. un tècnic com nosaltres té coneixements generals i per tant és molt important comptar amb l'especialista en aire condicionat, en estructures metàl·liques, etc. —Quines són les característiques principals de Pobra des del punt de vista tècnic i organitzatiu? On heu trobat les majors dificultats? —A l'obra nosaltes teníem la direcció facultativa però comptàvem per fer la nostra feina amb un grup de col·laboradors en l'apartat d'estructures que no eren solament calculisies. Els qui s'encarregaven de les estructures, a més de bons calculistes són arquitectes i per tant treballen molt els detalls: que tots els cargols estiguin al seu lloc i que a més estiguin en la tensió adequada, que les plaques, a més de ben tallades es col·loquin exactament al seu lloc. Una de les característiques estructurals del pavelló és que la jàssera està aguantada per un cable, en lloc d'un pilar, per exemple. Pel que fa al treball d'equip, la coordinació ha estat
l'element central. Es tractava de treballar amb eficàcia i a més. de fer-ho en harmonia, sense tensions. El nostre equip, és a dir, Bonell i Rius i nosaltres dos. anem tots molt a l'obra, tenim una manera de treballar detallista. No es tracta mai de mirar només si el totxo està mal col·locat. És quelcom més que no es veu potser d'entrada, però que es nota en els resultats. enTobra acabada. Si I'equipque s'enfronta a una obra no té sensibilitat arquitectònica no farà res de cara i ulls. Si no hi ha contacte entre el projecte i la realització, l'obra final es desvirtua. —En tot el que s'ha publicat en mitjans de comunicació sobre el premi Mies d'enguany, els noms dels aparelladors no apareixen per enlloc. Què en penseu d'aquest oblit, habitual per altra banda?
O / alguna vegada surt el nostre nom als diaris ens sentim satisfets —L'immediat en qualsevol obra arquitectònica és l'arquitecte. 1 en tots els casos, en elaborar una informació, el periodista no va més enllà. Però això no ens preocupa. Nosaltres no fem divisions d'importància entre el que fa el projecte i el qui el realitza. Ens importa la feina ben feta. No entrem en polèmiques. No neguem que si algun cop surt el teu nom als diaris ens sentim satisfets però no ens preocupem si no sortim. La gent que ens coneix, a més, ja ens relaciona automàticament amb els projectes de Rius i Bonell. —Els premis d'arquitectura, com tots els premis, tenen la seva la part de polèmica. El vostre equip acaba de rebre una distinció internacional mentre que en l'edició del 91 dels FAD, el Palau d'Esports de Badalona potser va passar una
mica desaparcebut. —En la passada edició dels FAD vam obtenir el premi d'Opinió, que l'atorga un grup de professionals heterogeni. El premi FAD del Jurat, que és el més popular i el que atorga la gent mateixa del FAD creiem que hauria de ser més professional, amb un jurat més ampli. Tradicionalment, les decisions dels Jurat dels FAD sorgeixen d'una mena d'inèrcia, i sempre resulten una mica parcials. —A partir de l'any que ve, a Europa s'esborraran algunesfronteres econòmiques. Els professionals d'aquí podreu treballar a fora i els de fora, aquí. Vosaltres teniu pensat fer-ho? —La supressió de fronteres econòmiques afectarà de manera immediata sobretot a les constructores, com, de fet, ja s'ha anat veient els últims anys amb l'arribada d'empreses com la francesa Dumez. que va fer amb nosaltres el pavelló de Badalona. A nivell de professionals, però. no creiem que hi hagi massa moviment, tret dels encàrrecs per obres en què es pagui excepcionalment bé i valgui la pena desplaçar-se. Qui més qui menys, però. i tant els professionals d'aquí com els de fora, estan acostumats a l'estructura i la manera de fer del mercat del seu país. Ara per ara. al nostre país, tot i que la gent s'espanta perquè hi ha recessió, anirem lomant a la normalitat. Acabem un període, d'uns cinc anys cap aquí, que era una autèntica bogeria. Ha estat bé perquè la gent s'ha pogut guanyar bé la vida però han estat uns anys d'autèntic vertigen. Es evident que s'ha de fer alguna cosa per intentar crear més treball. Una de les mesures a prendre en aquest sentit seria la creació a les obres de la figura de l'aparellador especialitzat, per exemple, en projectes de seguretat. D'aquesta manera, els qui s'encarreguen de la direcció d'obra estarien una mica descarregats i un professional es dedicaria exclusivament a seguretat, un tema que per l'excés de feina, molts cops no és tot el rigorós que voldríem. X.B.P.
-l·
u
b I i
i
I
a
I
Càlcul d'estructures per ordinador: CYPE Ingenieros a l'avantguarda
La gran incidència que l'aparició de l'ordinador ha tingut en les tasques relacionades amb el càlcul numèric és prou coneguda per tothom. Tot i que gran part de les bases científiques i matemàtiques ja estaven formulades (Navier, Gauss, etc), fins que la informàtica no va ser a l'abast del tècnic el càlcul d'estructures d'edificació havia estat una activitat minoritària. Les exigències d'unes estructures més complexes, paral·lelament a l'expansió de l'ús de l'acer i del formigó armat, fan sorgir algoritmes i mètodes de càlcul simplificats per assolir la resolució de forma manual (Cross, Momento Tope, etc), amb l'ajut de taules numèriques, àbacs, regla de càlcul, etc. El primer pas de l'informàtica en aquest àmbit és el procés dels mètodes simplificats. Totes les tasques manuals estan tan parametritzades que resulta fàcil el seu tractament per ordinador; posteriorment la possibilitat de resoldre grans sistemes d'equacions lineals dóna una gran empenta al càlcul matricial d'estructures. És l'inici de l'època daurada dels centres de Càlcul, coincidint amb la forta activitat constructora de principis dels anys 70. Al final d'aquesta dècada, amb la progressiva baixada de preus dels computadors, els professionals més especialitzats aprenen a programar i es fan ells mateixos les aplicacions a mida, o les encarreguen fora, ja que no existeix un software comercial específic. Són els programes i entorns de la primera generació, alfanumèrics, poc interactius i sovint relatius a tasques parcials, anàlisi d'esforços d'una banda i dimensionat de bigues i pilars, de l'altra. Tanmateix ja es comencen a utilitzar molt aïlladament els traçadors gràfics (plotters). Cal esmentar la gran incidència que tenen, en aquesta època, les calculadores avançades programables, com a ajuda en les tasques intermèdies del procés d'anàlisi i dimensionat d'elements aïllats i estructures simples. Els ordinadors compatibles (PC) L'aparició de l'IBM-PC a principis dels anys 80 revoluciona tot aquest sector. El tècnic que té les seves aplicacions funcionant en màquines no compatibles es troba en una línia morta i el traspàs a la nova filosofia (altres llenguatges de programació, altres sistemes operatius, etc.) li comporta un esforç que no assumeix; no hi ha la il·lusió dels primers temps. La renovació d'aquest parc d'instal·lacions, i també la intuïció que la utilització de la informàtica de consum farà arribar una màquina a cada tècnic (al despatx, a casa, a l'empresa, etc), reforçat per lagran quantitat d'aplicacions que es poden desenvolupar en una sola màquina (pressupostos, tractament de textos,
comptabilitat, etc), diferents empreses, entre elles CYPE INGENIEROS, treuen al mercat diverses aplicacions de càlcul d'estructures. Són els programes de la segona generació, majoritàriament alfanumèrics (amb tractament d'errors), amb un entorn gràfic elemental de tipus monocrom gestionat per teclat, caracteritzats per una anàlisi d'estructures planes amb sortides gràfiques per impressora matricial dels diagrames d'esforços i dels plànols de bigues i pilars. El fenomen del CAD L'increment progressiu de potència i capacitat, acompanyat d'una espectacular baixada de preus del hardware en els darrers tres anys, ha substituït aquest modest ordinador per una autèntica estació de treball gràfica. Plataformes 386 o 486 amb pantalla de color i tot tipus de perifèrics a l'abast han fet possible la massificació dels CAD i de les aplicacions amb entorn gràfic. Són els programes de la tercera generació. Alta resolució en gràfics, molt interactius, gestionats per ratolí o tauleta digitalitzadora, caracteritzats per un sistema potent d'anàlisi espacial d'estructures i una gran llibertat de geometries i tipologies estructurals (unidireccionals, reticulars, etc), amb la possibilitat d'importar i exportar tot tipus de gràfics amb tots els programes de dibuix existents. Les solucions de CYPE INGENIEROS Les aplicacions de CYPE INGENIEROS són sens dubte les més avançades del mercat en programes i entorns de tercera generació de disseny i càlcul d'estructures d'edificació. CYPECAD RETICULAR ESPACIAL és un programacreat específicament per l'elaboració de projectes d'estructures de formigó armat resoltes amb sostres bidireccionals. L'entrada de dades es porta a terme de forma gràfica i a partir del contorn de l'edifici i de la situació dels pilars, el programa genera els
nervis, els àbacs i els cèrcols de vora, quedant a l'elecció de l'usuari la modificació de qualsevol dada creada anteriorment. La introducció de les dades es realitza per plantes, existint la possibilitat d'agrupar les que tinguin la mateixa geometria i càrregues. La geometria de les plantes no està limitada, i es poden introduir els pilars en qualsevol posició. Aquestes poden ser de característiques diverses: circulars, rectangulars, apantallats, estintolats, etc. Referent al contorn de l'edifici, tampoc està limitat, ja que és possible crear voladissos de diferents formes, entrants i sortints, forats, corves, etc. D'una altra part, la introducció dels pilars i dels contorns, forats, etc, es poden executar tant amb el digitalitzador, com amb el ratolí, com amb el teclat, com a partir de fitxers amb format DXF, que l'usuari ha creat prèviament amb el programa de CAD que utilitzi. Cadascun dels elements que comprenen la placa és definible: cantell del sostre, gruix de la capa de compressió, nervis, característiques de la malla (origen, angle, etc.) tipus de cassetó (perdut o recuperable) etc Els àbacs es poden generar automàticament, encara que si es vol, aquesta funció es pot fer manualment. De la mateixa manera, és factible la modificació dels cèrcols de vora creats pel programa, ja sigui canviant la seva amplada, prolongantlos, introduint-ne de nous, etc. Una altra de les utilitats del programa és la disponibilitat d'opcions de dibuix que simplifiquen l'entrada de dades; així és possible copiar plantes i modificar la còpia, els punts de referència, l'ortogonalitat, els zooms, etc. El càlcul de sostres reticulars CYPECAD RETICULAR ens permet la introducció de qualsevol tipologia de càrregues superficials lineals, puntuals, etc. les quals es poden assignar a les hipòtesis de sobrecàrrega, pes propi, vent, sisme, etc. Tots els paràmetres de càlcul i armat que són utilitzats pel programa, compleixen la Instrucció EH-91. Una vegada introduïdes totes les dades geomètriques de l'estructura i els paràmetres de càlcul, es procedirà a la realització del mateix, mitjançant una anàlisi espacial. Finalitzat aquest, s'obtenen l'armat del pilars i les armadures de cada placa, tant les longitudinals com les transversals, així com la possibilitat de consultar els diagrames de moments flectors i esforços tallants de cadascun dels nervis. L'armat elaborat en el càlcul es pot consultar i modificar, podem agrupar manualment o automàticament els pilars que tinguin la mateixa armadura i també en el cas dels nervis. (Passa a la pàgina 12)
Els estudiants d'Arquitectura Tècnica tarden sis anys a acabar la carrera Un elevat nombre d'alumnes ha de seguir uns estudis que no desitja a causa de Ja falta de places en primera opció el que incrementa elfi'acas escolar
L
es dades estadístiques recollides a l'anuari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) referides al curs passat. 1991-1992, indiquen que la mitjana de permanència dels estudiants d'Arquitectura Tècnica a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) és de 6.06 anys, el doble dels 3 anys que oficialment dura la carrera. Aquesta xifra està per damunt dels 5,82 anys de permanència mitjana que es registra en el conjunt dels centres d'estudis de cicle curt de la UPC. En les carreres de cicle llarg la xifra puja a 9.14 anys i entre elles destaca en primer lloc l'Arquitectura amb una mitjana de permanència de 12,60 anys. Així, resulta que només un 3% dels estudiants d" Arqui lectura Tècnica es titulen en els tres anys previstos per acabar la carrera, el mateix percentatge que es dóna en el conjunt dels centres de cicle curt de la UPC. En el cas dels arquitectes la xifra baixa encara més fins a un 1 %, davant d'un 7% d'estudiants que en el conjunt dels centres de cicle llarg es titulen en el temps previst.
El fracàs escolar Roberto Guerra Fontana, sots-director de la EUPB, afirma que l'existència a la universitat d"un alt percentatge d'alumnes que estudien una carrera que no desitgen augmenta el fracàs escolar. "Nosaltres preferiríem baixar la nota de tall però admetent més alumnes que hagin escollit Arquitectura Tècnica com l'opció número u de les deu que tenen els estudiants després d'aprovar la selectivitat. Pensem que hi ha un important percentatge de fracàs escolar degut a l'assignació incorrecta d'estudiants" afirma Guerra. La nota de tall d'aquest any, és a dir. la nota mitjana de la selectivitat més la nota mitjana de l'expedient acadèmic, ha estat 5,72. una dècima més alta que la del curs anterior. 5.62. i cinc dècimes superior a la de 1990-1991. que era 5,28. En el cas dels estudiants que provenen de la Formació Professional i que tenen reservades un 30% de les places, la nota mitjana d'expedient que es demana és 6,17. La EUPB oferia el passat mes de juny 500 places per als nous estudiants davant d'una demanda de primera preferència de 704 nois i noies. Una vegada aplicada la nota de tall van ser assignats a l'Escola en primera opció 347 alumnes, el que dóna una relació demanda/admesos de 2.02. El curs 19911992 ]a demanda en primera opció va ser de 786 places, els admesos 579 i la relació entre uns i altres de 1.36. El sots-director de l'Escola destaca que aproximadament un 70% dels alumnes del centre treballa a més d'estudiar. "Això provoca un rendiment acadèmic menor, si bé aquests alumnes guanyen en sentit de la responsabilitat i comprenen abans les matèries que cursen" afegeix Guerra. Aquest responsable acadèmic afirma, així mateix,
Un 70% dels alumnes de l'Escola treballa, el que fa dismint que un bon nombre d'alumnes poden sentir-se defraudals per les matèries que s'estudien durant la carrera. Però afegeix que d'altres, en canvi, trobaran a l'Arquitectura Tècnica una agradable sorpresa a l'entroncar la seva vocació amb la finalitat dels estudis: resoldre un projecte, materialitzar una idea. aplicar a la realitat uns coneixements abstractes. El curs 1990-1991 va ser un dels que va donar menys titulats: solament 142 estudiants van acabar Arquitectura Tècnica davant dels 263 del curs 19S91990 i dels 236 de 1988-1989. D'arquitectes en van sortir amb títol sota el braç 258 el 1990-1991: 200. el 1989-1990 i 182 el 1988-1989. Malgrat la disminució del nombre d'arquitectes tècnics titulats el 1991. els 142 joves que van acabar els estudis —115 homes i 27 dones— van representarel 23% del total de titulats de cicle curt de laUPC. Gairebé un de cada quatre universitaris titulats que van sortir de la Politècnica estava preparat per exercir professionalment com aparellador.
Procedència dels alumnes La radiografia de l'Escola que permet fer l'anuari estadístic de la UPC indica també la procedència geogràfica dels alumnes d'Arquitectura Tècnica. La gran majoria són del Barcelonès. 1.301 estudiants: en segon lloc hi ha el Vallès Occidental, 79 alumnes i a continuació vénen, en ordre decreixent. Segrià, 42; Maresme. 41: Tarragonès. 29: Osona. 28: Vallès Oriental i Baix Llobregat, 27; Baix Camp. 26: Bages. 20 i Baix Ebre, 19. D'estudiants estrangers n'hi havia 16 el curs passat a l'EUPB, la
\t acadèmic. (Foto: Chopo)
gran majoria d'Europa (8) i Amèrica Llatina (6). Una darrera dada sociològica és la distribució dels alumnes segons l'ocupació laboral. En base a una enquesta que van respondre 1.206 joves, xifra que representa la meitat dels estudiants del centre. 580 no treballen. 222 ho fan a feines esporàdiques, 117 en el sector serveis, 109 com a tècnics professionals. 84 com a empleats d'indústria, 46 a l'Administració i 30 com a autònoms i professionals liberals.
Crèdits a baix interès Per altra banda, aquest curs recentment encetat, la UPC ha posat en marxa tres nous serveis per a lots els estudiants de la universitat: crèdits beca-salarí, un gabinet d'orientació professional i psicològica gratuït i una escola d'idiomes en el mateix campus. Els estudiants poden accedir des d'aquest curs a crèdits a baix interès, el 13%, que no han de tomar fins que no acabin la carrera, segons l'acord signat entre la UPC i la Caixa d'Estalvis i Pensions, entitat que assumeix el risc financer. Els crèdits es concedeixen durant un període de temps de 9 mesos només amb l'aval de l'expedient acadèmic de l'interessat, sense necessitat d'aportar cap altra garantia material. Les beques-salari consisteixen en un ajut mensual d'enire 25.000 i 50.000 pessetes que poden arribar fins a quantitats superiors en casos especials. Els qui cursin un mestratge poden demanar fins a 100.000 pessetes. Els diners es comencen a tomar un any després d'acabar la carrera. •
(Ve de la pàgina 10)
El seu temps val més SOFTWARE PER ARQUITECTURA I ENGINYERIA
No cal dir que el programa fa un extens amidament dels components de l'estructura (ferro, íormigó, etc.) Els plànols tant del quadre de pilars com de les plantes, es poden obtenir per mitjà d'impressora, de plotter o mitjançant fitxers en format DXF. Les dades dels esforços de fonamentació obtingudes en el càlcul són transferides al programa CYPECAD CIMENTAC1ONES aefectes de dissenyar i calcular gràficament la fonamentació de l'edifici. Es poden introduir sabates de diversos tipus (mitjeres, combinades, etc) i bigues riostres centradores o constructives a efectes de resoldre qualsevol tipus de fonamentació superficial. Els sostres unidireccionals
PAQUET COMPLET T CÀLCUL ESPACIAL D'EDIFICIS DE FORMIGÓ
T ENGRAELLATS PLANS
YCÀLCULGENERALD'EDIFICISAMBSOSTRESRETICulARS
T INSTAL·LACIONS D'URBANITZACIÓ
TPÍEESTUDI DE SOSTRES RETICULARS
T PROGRAMES DE TOPOGRAFIA
T ESTRUCTURES METÀL·LIQUES
T MURSOEÍONTENCIÓ
T FONAMENTACION5 SUPERFICIALS AÏLLADES
T CÀLCUL TÈRMIC D'EDIFICIS
T SOSTRES DE B1GUETES UNIDIRECCIONALS
y AMIDAMENTS, PRESUPOSTOS, CERTIFICACIONS I PLEC DE CONDlaONS(ARQUÍMEDES)
r PÒRTIC PLANS
T CYPECAD ESTRUCTURA METÀL·LICA
459.000PK: AURES OPCIONS: CYPECAD UNIDIRECaONAl CYPECAD RETICULAR CYPECAD FONAMENTAC10NS
20O.OOOPK 250.000 Pts. 10O.OOOF1S. CYPE CATALUNYA • ARÍSTIDES M A I U O L , 5
TEL (93) 448 15 83 • FAX (93) 334 93 25 • 08028 BARCELONA CYPE INGENIEROS, S. A. • AVDA. EUSEBIO SEMPERE, 5 • TELÍ. (96) 592 25 SO • FAX (96) 512 49 50 • 03003 AUCANTE
Oferta especial per a Arquitectes Tècnics (fins al 31 de desembre de 1992) PAQUET COMPLET:
275.400 PTA
CYPECAD UNIDIRECCIONAL:
120.000 PTA (")
CYPECAD RETICULAR:
150.000 PTA (•)
CYPECAD FONAMENTACIONS: PAQUET ESPECIAL ARQUITECTES TÈCNICS: ESTRUCTURES PLANES METÀL·LIQUES + FORMIGÓ (ENTORN CAD) + AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS (*) Preu suplementari al Paquet Complet. Per a d'altres combinacions de programes demaneu informació!!
60.000 PTA (')
150.000 PTA
CYPECAD UNIDIRECCIONAL és un programa que com l'anterior és específic per l'elaboració de projectes complets d'estructures de formigó armat, realitzades amb sostres unidireccionals, això vol dir, que es fa l'anàlisi conjunta de les biguetes, les jàsseres, les parets de càrrega i els pilars, obtenint una major precisió de càlcul i un estalvi molt important de temps. CYPECAD UNIDIRECCIONAL permet introduir qualsevol tipologia de bigues de formigó i situaries dins de la planta en el lloc precís amb funcions com ara prolongar bigues, desplaçar, etc, les bigues poden ser ortogonals o inclinades, tant en planta com en alçat, i les biguetes poden ser de qualsevol tipus o fabricant, introduint-hi la fitxa de característiques tècniques. Realitzant el càlcul poden consultar en pantalla els diagrames de moments (lectors i esforços tallants tant de les bigues com de les biguetes, així com els armats, els negatius i la tipologia de biguetes. També tenim la possibilitat de realitzar una correcció automàtica de les seccions de les bigues, mitjançant un mòdul que ens diu si hi ha deformacions excessives, armadura de compressió, separació de barres, etc. Quant a les sortides gràfiques i als fonaments, el procés és idèntic al CYPECAD RETICULAR a efectes d'obtenir el projecte complet. En resum, els CYPECAD són l'eina més potent a l'abast del tècnic, capaç de resoldre totes les tipologies d'estrucíuresd'edificació amb gran precisió i degut a la seva operativitat, en un temps molt curt. BERNABÉ FARRÉ IORÓ Arquitecte Tècnic Delegat a Catalunya de CYPE INGENIEROS