FORMATIU
DEL COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa, Granollers í Terrassa
L'Informatiu compleix el primer any de vida En les 300 pàgines publicades, lo situació de la professió i del sector, les lleis de Col·legis i de l'Edificació, la sinistralitat i l'ús del ciment aluminos, ocupen els espais destacats Des que l'u de desembre de 1991 va aparèixer el primer exemplar de L'lnfomiatiu del Col·legi se n'han publicat 20 números. 292 pàgines en total. La reforma de la Llei de Col·legis i els informes de conjuntura sobre el sector han estat els temes que en més ocasions han aparegut a la portada. A continuació vénen les patologies del ciment aluminos i la rehabilitació en general. Després, l'estat de l'exercici professional, la futura Llei de l'Edificació, el control de qualitat i la situació de l'Escola. Des del començament, aquesta publicació ha volgut ser un vehicle directe de comunicació amb els col·legiats. Així, 40 aparelladors han aparegut a l'enquesta mensual. També s'han publicat entrevistes a personalitats destacades i articles escrits per experts. Finalment, han aparegut una constel·lació de notícies i la descripció dels actes organitzats pel Col·legi i les seves delegacions. •
La informàtica és avui, a l'abast dels professionals La informàtica, en qualsevol de les seves formes, s'ha introduït definitivament en totes les activitats professionals. I això lambé és cert en el sector de la construcció. Cal tenir en compte, però, que la informàtica canvia amb una velocitat sorprenent i el que avui és nou. demà és obsolet. Ara és un bon moment per reflexionar sobre la conveniència de mecanitzar-nos o de renovar ordinador i programes. És el moment de reciclar-se professionalment, de posar-se al dia en coneixements i equipament professional. • (Pàgines II a 24)
EDITORIAL L'Informatiu acaba de complir un any. Va néixer amb vocació de diari, és a dir, de ser la premsa del col·legiat. EI lloc on podia trobar tota la informació relacionada amb el seu context professional i col·legial per mitjà d'un estil periodístic, àgil i assequible. L'Informatiu ha estat també un vehicle dirigit a l'exterior. Sovint els mitjans de comunicació social, han seguit les informacions de la nostra publicació. L'Informatiu ha estat un bon element de projecció dels aparelladors i arquitectes tècnics. En l'àmbit intem, el balanç és positiu i així ho reflecteixen els resultats de l'enquesta realitzada. Però és molt millorable i en aquest sentit han estat molt valuoses les opinions dels col·legiats. No hem cobert encara els diferents nivells d'informació. No hem arribat prou a la realitat professional, ni hem sabut vehicular prou la informació tècnica. Tampoc hem aconseguit fer-hi participar gaire el lector. L'Informatiu vol ser expressió d'una premsa professional inexistent al nostre país, per això ha de saber reflectir el què passa al "carrer" i poder transmetre les opinions i els anhels dels professionals.
L'Informatiu, té una bona acceptació entre ets professionals (Foto: Chopo)
SUMARI L'Informatiu es té present com a eina de comunicació (Pàg. 3) EI ColJegi cobreix un any més, j el cost de la prima de ' l'assegurança i (Pàg. 4)
Entrevista
]
i
Lluís Àngel Calvo j "Sabem moltes coses sobre l'aiuminosi però ens falta aprendre molt" (Pàg. 9)
Informàtic
sio
(Pàgs.lía24) !
G
E N
D
A
INFORMACIÓ
VISITA CULTURAL A CAN NEGRE GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS
QUALITAT
• Seminari sobre "Gestió i manteniment d'edificis " Organitza: el Servei Rehabilitació, l'associació ApogéePérigée, i Adigsa. Adreçat als tècnics que tenen cura de la gestió d'edificis. Dates: del 3 al 6 de febrer. Lloc: Sala d'Actes del Collegi. Primera planta. Informació i pre-inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. • Exposició i demostracions d'eines i programes en ús. Dates: del 3 al 12 de febrer. Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa. FONS DOCUMENTAL D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ Mostra "Fons documental per a l'estudi d'arquitectura, construcció i urbanisme" Organitza el Centre de Documentació Josep RenarL Del 23 de febrer al 31 de març. Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa.
Sortida a Sant Joan Despí per visitar Can Negre, obra de Josep Ma. Jujol • Diumenge 24 de gener. Trobada a les 11 hores al carrer d'Aribau. cantonada amb Bon Pastor, al costat del Col·legi. Inscripció gratuïta. Es tancarà en cobrir les places de l'autocar. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. INSTAL·LACIÓ "NADAL NABAIX" A OSONA instal·lació amb el títol, "Nadal Nabaix" Realitzada amb elements relacionats amb el Nadal. Organitza la delegació d'Osona, en col·laboració amb els alumnes del grup de pintura de 5è curs, de l'Escola d'Arts i Oficis de Vic. Dates: Oberta fins al diumenge 17 de gener de 1993. Lloc: Sala d'Exposicions de la delegació d'Osona. Plaça Major, 6 . Vic. Telèfon: 885 26 11.
Fitxes de Control de Qualitat El Servei Qualitat del Col·legi ha preparat unes fitxes per facilitar el seguiment del control de qualitat dels materials utilitzats per aïllaments tèrmics, acústics í de protecció contra el foc. Les persones que n'estiguin interessades poden adquirir-les a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta. PRESENTACIÓ DE "CONSTRUDOC" AL VALLÈS ORIENTAL Presentació del programa "Construdoc" Es presentarà el programa "Construdoc" a càrrec de Jesús Femandez. responsable de l'àrea de legislació del Centre de Documentació Josep Renart. de construcció i arquitectura. Data: dimarts 19 de gener de 1993 ales 19 hores. Lloc:Delegació del Vallès Oriental. Carrer Josep Umben. 25. Granollers. Telèfon: 879 01 76.
CURSOS D'INFORMÀTICA Organitza el Col·legi amb la col·laboració dAnaya - Dibuix per ordinador. Programa Drafix CAD Dimarts i dijous del830 a 21 h. (amb una durada de 20 h.) • Preu coi.legiats i usuaris • Preu - no col·legiats: registrats de Drafix CAD: 35.000.- sense programa. 45.000,- sense programa. 70.000,- amb programa. 85.000,- amb programa.
-Autoedició.Milloradelapresentació de documents. Dimarts i dijous de 1830 a 21 h. (amb una durada de 20 h.) • Preu col·legiats: 25.000.- • No col.legiats: 35.000.-
- Curs de Windows. Dilluns, dimecres i divendres, de 19 a 21 h. (Durada, 10 h.) • Preu col.legiats: 12.500.- • Preu no col·legiats: 17.500, Places limitades segons es vagin omplint els cursos. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
JOSEP MARIA JUJOL I LA SEVA OBRA Exposició "L'arquitecte Jujol i la seva obra " Restarà oberta fins al 31 de gener de 1993. Horari: dies feiners de 17,30 a 20 h. i festius d'11 a 13 h. Lloc:Can Negre de Sant Joan Despí. Telèfon: 373 20 11. ARECDAO'93 TV Simposi internacional de disseny assistit per ordinador a l'arquitectura Organilza:nTEC i patrocina
INFORMATIU Ofidna / Delegació del liogts-Berïtiedà:
PRESIDENT: Carïci Puigp* i Lluclks SECRETARI: GaspuGurij i Bujreu TRESORERA: Pilar Flmanch . Annicgd C0MPTADOR:Bemal Ochoa i Morin VOCALS: J.M». Uouy Pimmcnd RihelDelgKloíYuigu» Onclna I Dtkçaciò dd Villès OtddfnUl: Sui FimcoclS. 03221 Terraua. limcCiírcraiiMirion Tcltfon (93)78011 10
Ttteroo (93) 872 97 99 Oficiïn I Ddcgaeiodd Vallès Orinin!: Joiep UmberCÍ. 0840O GianotlosT Telèfon (93) 57901 76 BonPutor.5 Telèfon (93) 20Í Teklki(°3)4H
el MOPT. Del 31 de març. I i 2 d'abril, coincidint amb la celebració de Construmat'93. Més informació: ITEC. CAVellineion,19. Barcelona. Telèfon: 309 34 04. AJUTS DE LA CE PER A CONSERVACIÓ DE PATRIMONI Ajuts financers per a projectes pilot de conservació de patrimoni Organitza la Comissió de les Comunitats Europees. Pera 1993 el tema és "Jardins històrics". Els organismes o persones interessades hauran de lliurar l'expedient de sol·licitud abans del 29 de gener. Informació: Oficina de la Comissió CE. Edifici Atlàntica, Av. Diagonal 407 bis. pi. 18, 08008 Barcelona. Telèfon: 415 81 77. MECÀNICA DEL SÒL I ENGINYERIA DELS FONAMENTS IX Curs internacional sobre mecànica del sòl i enginyeria dels fonaments Organitza: Centro de Estudiós y Experimentación de Obras Públïcas. (CEDEX). Del 14de general 29 d'abril. Lloc: Alfonso XII, 3. 28014 Madrid. Telèfon: 335 73 07.
Peie Pou i Viftas í i d i u i Soldevila Valies Oriental: Frederic d£ Buen i Noguera Vallès Octldtntalíalïídor NÏVÜTOi Cardona GERENT:
Joan Gay i Díaz
CONSELL DE REDACCIÓ: .Venia Bussé CarteiCartafií Ramon Coracrcra Joan Gay
INFORMÀTICA Darerra actualització del programa de càlcul d'Honoraris El programa informàtic Honoraris que el Col·legi va posar a punt per tal de facilitar el càlcul dels honoraris professionals dels col·legials, ha estat actualitzat i millorat. Els usuaris del programa J,,. podenactualitzar-nelaversió. de manera instantània i gratuïta. Per realitzar el canvi cal dur el disquet original al Servei d'Informació. Planta baixa. ASSESSORIA JURÍDICA Comissió de deontologia Durant els mesos de setembre, octubre i novembre, s'han enregistrat duesnoves denúnsies, tot iniciant-se les corresponents diligències informatives. Així mateix, han estat arxivades sis diligències informatives, i la Junta de Govern , a proposta de la Comissió de Deontologia, ha imposat tres sancions lleus, que consisteixen en apercebiment per escrit. Comissió de Deontologia. Assessoria Jurídica. Segona Planta. s
COORDINACIÓ: Carles CauAi SECRETARIA. CORRECCIÓ MAQUETACIÓ: Anccis Ballarà Eliwnda PucumU ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ: Monistrol Alemany DISSENY G » * ™ ' CTOCRAFI Estudi R-CJt. LMPHESSIÓ: Ronurgraí SA. DIPÒSIT LECAL: B-J2389-1991 1SS>: 1132-2802
PUBLICITAT: BIT-Publicid»d.S_A. Josep Tmadeilaj, 153.0S029 Barceloní. Telèfon {93) 410 45 55. Teitfai (93) 430 39 75 ï 419 41 83 E's mieris a p o a n J Mtt^d'«diiiJrarrapoii!»]ifliBüild
S'awotila la reproducció delí rbdlï pubt.cils a L'INFORMATIU, cii rammi b soa procedència-
L'Informatiu es té present com a eina de comunicació Una enquesta sobre L'Informatiu del Col·legi posa de manifest que els col·legiats el valoren positivament com a element d'informació i comunicació, si bé pateix algunes mancances Durant 15 dies del mes de novembre es va demanar als col·legiats que van acudir al Col.legi, que contestessin un breu qüestionari sobre L'Informatiu. El qüestionari constava de cinc preguntes molt concretes i tancades i una pregunta oberta en !a qual el col·legiat podia expressar la seva opinió. Van respondre el qüestionari 236 col·legiats, és a dir. un 5% del total. amb la particularitat que es tractava de professionals que utilitzen el Col.legi en els seus diferents serveis.
Resultats de l'enquesta sobre L'Informatiu El coneixen: El llegeixen: sempre de vegades
Els interessa el contingut: totalment 76% parcialment 23% L'estil és l'adequat:
Les cinc preguntes La primera pregunta feia referèncíaasi coneixia L'Informatiu. Un 100% va respondre afirmativament. D'alguna manera es constata clarament el fet que L'In formatiu és present com aelemenl de comunicació. La segona pregunta era simple, però arriscada: el llegiu?. Un 81% dels enquestats va afirmar que sempre el llegia, i un 17% que el llegia de vegades. Solament un 1% no ei llegia i un altre 1% no contestava. Aprofundint en el coneixement que en tenia el lector potencial, la tercera pregunta inquiria sobre si li interessava el seu contingut. En aquest cas, un 76% responia afirmativament, mentre que un 23% declarava que Ü interessa parcialment. Un 1 % deia que no li interessa. Una quarta pregunta anava dirigida a conèixer si l'estil era l'adequat per al tipus de publicació. Un 89% dels enquestats van declarar-se favorables a l'estil que lé i solament un 9% va mostrar-s'hi contrari. Un 2% no va respondre. Finalment, una darrera pregunta demanava si L'Informatiu cobria la informació que necessita el col·legiat. Aquesta era una pregunta que donava lloc a una possible diversitat i que havia de tenir després el seu complement en la pregunta oberta- En definitiva, es tractava de conèixer què hi mancava a L'Informatiu o què no agradava prou. Un 47% dels enquestats va considerar que les pàgines de L'Informatiu cobreix tota la informació que necessiten com a col·legiats. En canvi un 49% va considerar que solament ho feia parcialment. Un 3% es va manifestar negativament i un 1% no va respondre.
81% 17%
89%
Cobreix la informació necessària: totalment 47% parcialment 49% El conjunt de respostes posa de manifest que, potser per primera vegada, el Col.legi disposa d'un instrument d'informació i de comunicació que es fonamenta en dues claus: l'estil i la periodicitat, coses que han permès que sigui conegut per tothom, que sigui llegit i que interessi.
L'opinió dels enquestats El qüestionari contenia una pregunta oberta que buscava la participació del col·legiat. Sols un 30% dels enquestas van aprofitar la possibilitat. Una majoria demana una ampliació de la temàtica que s'ht tracta, principalment de caràcter tècnic. En definitiva, el col·legial demana disposar de més informació tècnica i la relacionada amb la professió (normativa, legislació temes professionals, eia). Un altre grup tendien a destacar els aspectes formals de la publicació: no permet ser arxivat, s'hauria de publicar també en castellà, la presentació no és prou bona. o no es rep a l'hora. Un tercer grup més minoritari demana més informació dels grans temes de la professió, més optimisme en el tractament, i fins a aquells que acaben acusant L'Informatiu de partidisme, de fer política, de ser un giteio i de donar opinions que no representen el que pensa el col·lectiu. Finalment hi ha els que han aprofitat l'espai per reafirmar la seva visió positiva del paper d'aquest mitjà d'informació: està ben enfocat, fa la feina que ha de fer, la informació és correcta en tots els sentits, etc.
Destaquem, per acabar, altres opinions dels enquestats: L'Informatiu pel servei que fa són peles maleguanyades: no ha de ser la Bíblia de la professió: com lot, és millorable, però té una bona base: més fotos dels col·legiats; l'estil és excessivament sensacionalista: Ü falta aprofundir en alguns aspectes; ha de mantenir l'aire informatiu i no caure en "revisteta" d'àmbit més general. •
El camí iniciat sembla adient L'Informatiu no és ni pretén ser una revista tècnica. Sí que és veritat, però, que no arriba a tractar suficientment la informació tècnica. En això li cal encara millorar força. La necessitat d'estar al dia des d'un punt de vista tècnic no ho pot cobrir L'Informatiu, però posa de manifest un forat que convindria resoldre des d'algun altre instrument. La revista Bit bit del Centre de Documentació és un element a tenir en compte i, en canvi, té molt poca resposta per part dels col·legiats. L'Informatiu lluita entre mantenir un cost reduit i aconseguir una presentació funcional i atractiva. La llengua ha de continuar sent única i la catalana. Aquesta és la llengua que utilitza ordinàriament el Col.legi. L'Informatiu s'ha plantejat des de Finici la participació de tots i ser vehicle de les diferents opinions. Ha volgut ser polèmic i ha pretès interessar. No té un esperit de gueto. No és molt optimista, però tampoc ia professió porta una darrera temporada gaire bona. La conclusió de l'enquesta pera l'equip de redacció és altament positiva. El camí que seguim sembla força bó i les opinions expressades ens ajudaran a millorar-lo.
Una eina útil per als mitjans d'informació A banda de ser el mitjà de comunicació entre el Col.legi i el col·lectiu professional, l'Informatiu és també un mitjà de difusió i projecció de la institució col·legial. Al cap d'un any de funcionament, l'Informatiu ha volgut saber quin ús en fan els diferents mitjans de comunicació que el reben i quina opinió tenen de la nostra publicació. Maria Dolors Garcia de El Periódico comenta que el model de l'Informatiu com a publicació es llegeix millor que altres publicacions col·legials perquè té un estil més àgil. El fet que sigui quinzenal fa que les dades publicades tinguin actualitat". Pere Rios, de El Observador, diu que el seu diari també ha utilitzat l'Informatiu per fer articles o reportatges i que el troba interessant. Rios afegeix que "el que potser hi trobo és
que algun tema dels que tracta resulta difícil de digerir per a un que no sigui tècnic". Xavier Grau del Diari de Barcelona diu que han utilitzat l'Informatiu més d'un cop i que "sobretot ens serveix per tenir dades d'arxiu i documentació". Marta Ricart de La Vanguardia explica que el llegeix habitualment i que "hi trobem coses interessants però que a vegades ens resulta difícil decidir on col·locar-les, si a Economia o a Societat perquè són temes complexos". Per últim Joan Ariza de l'Avui, comenta que "utilitzo sobretot la informació que publiqueu sobre patologia de l'edificació". I afegeix que "ens interessaria que parléssiu de temes com ara les noves tecnologies." •
El Col·legi cobreix un any més, el cost de la prima de l'assegurança La cobertura de responsabilitat civil professional dels aparelladors i arquitectes tècnics ha esdevingut una missió gairebé impossible i continuarà essent-ho mentre no canviï el context legal EI món assegurador no vol ni sentir parlar de cobrir la responsabilitat civil dels tècnics de la construcció. La manca d'aplicació de la Llei de l'Habitatge ha resultat molt negativa en aquest sentit. Ara, l'ingrés a la Musaat ha obligat a repercutir als interessats la quota d'incorporació si bé el Col·legi continua cobrint el cost de la prima anual. La professió d'aparellador i arquitecte tècnic és una professió regulada, és a dir, que les seves competències estan establertes legalment i que la seva intervenció és obligatòria en determinades circumstàncies. Això que és del tot positiu, té la seva contrapartida en la responsabilitat. L'article 1591, fonamentalment, estableix la responsabilitat dels contructors, contratista i tècnics, pels defectes que puguin aparèixer a l'obra en un període de deu anys. La jurisprudència ha anat ampliant aquesta responsabilitat i encara que l'ha fet extensiva a altres agents, com el promotor, també l'ha ampliat pel que fa als tècnics els quals han acabat sent, si no els condemnats segurs, sí els que són objecte de reclamació segura, lant pel fet de ser persones físiques fàcilment identificables com per disposar d'una pòlissa que els cobreix la seva responsabilitat. Tradicionalment el Col.Iegi ha anat assumint amb càrrec al seu pressupost el cost d'aquesta pòlissa. Ha procurat anar ampliant les cobertures perquè fossin suficients i ha mantin-
gut un servei d'atenció al col·legiat per a atendre la sinistralitat. La idea bàsica ha estat que el cost de la pòlissa es repartia equitativament entre tots els col·legiats en funció del seu visat en la mesura que també aportaven més o menys risc. Durant anys, el Col.Iegi ha pogut mantenir un cost de la pòlissa assequible, del qual pràcticament el col·legiat ni n'ha estat conscient i amb la que quedaven coberts tots els col·legiats que podien tenir responsbilhats. Les companyies no volen el risc
En acabar Pany 1991, la companyia AUianz va rescindir la pòlissa. Cap companyia acceptava el nostre risc, ni tan sols ens proposava prima. Solament es va trobar una companyia petita, Unasyr. que semblava que es trobava en un procés d'expansió. Després del primer trimestre de 1992. la direcció general d'Assegurances va intervenir Unasyr i la va inhabilitar. Això va obligar a buscar nova companyia sense cap èxit, havent d'acceptar l'oferta de la Musaat (una
mútua al marge de la Previsió Mútua creada per una majoria de col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics fa uns deu anys per cobrir el risc de la responsabilitat civil), que ens permetia acabar l'any 1992. El setembre vam iniciar novament la recerca d'una solució al tema de l'assegurança. Va ser inútil. Es va aconseguir una sola oferta, però el desconeixement del tema per part de la companyia i la por que es reproduís un problema com el que havíem tingut amb Unasyr va decantar-nos cap a la renovació amb la Musaat. La característica de la Musaat és que és una mútua i que pertànyer-hi vol dir ser mutualista, encara que es pot deixar sempre que un vulgui. Aquesta característica obliga que tothom s'hagi de convertir en mutualista i hagi d'abonar, al marge de la prima anual, una quota d'incorporació, que perd en cas que marxi de la Mútua, però que té, la consideració podríem dir d'acció de capital i que solament es paga una vegada. Un context legal desfavorable Hem de preparar-nos a acceptar que l'assegurança serà cada cop més cara fins que no canviï el context legal. En aquest sentit, la manca d'aplicació de la Llei de l'Habitatge és molt negati-
Any
Cost pòlissa Cobertura
1989
104 M
8M
1990
120 M
10 M
1991
140 M
10 M
1992
247 M
10 M
1993
300 M
10 M
va. La sinistralitat ha augmentat d'una manera exponencial. Cada dia es reclama més i també, per què no. el tècnic d'una manera còmoda fa repercutir en la seva assegurança problemes que ha arrossegat l'obra. El 1993. amb una reducció dràstica del pressupost, la Junta de Govern .ha volgut seguir cobrint el cost de l'assegurança sense augmentar els percentatges de retenció per visat. Però això presenta un futur incerL L'ingrés a la Musaat ha obligat a repercutir en els interessats la quota d'incorporació que exigeix la Musaat. Això no ha estat ben vist per alguns col·legiats. Però tal í com mostra el gràfic el creixement imparable de la prima anual està superantlespossibilitaisdelCol-Iegi. •
ST Vilatel™*
Plataformas aéreas
Barcelona: Tel. 93 - 680 19 20 • Tarragona: Tel. 977 - 39 30 40
El 50% de materials que utilitzem avui tindran problemes
L'Avenç destaca el llibre "Mestres d'obres i fusters"
La meitat dels productes i materials de construcció que s'utilitzen en l'aclualitat presentaran en el futur problemes de durabilitat. El professor Fruiiós Marià va fer aquestes declaracions en una jornada tècnica sobre la intervenció en edificis afectals de patologies estructurats organitzada per la Generalitat. Manà va fer la proposta de redacció d'una norma bàsica sobre accions en edificació en aquest cas referent a edificis existents, en la qual, entre d'altres, es rebaixarien les càrregues a considerar. •
La revista d'història L'Avenç inclou en el seu darrer número una ressenya bibliogràfica del llibre de Manuel Arranz "Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVTIi" editat pel Col.iegi. La professora d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, Àngels Solà. destaca l'exhaustiu treball d'investigació efectuat per l'autor. Solà considera fora de lloc la crítica que Josep Maria Montaner havia fel recentment de l'obra d'Arranz a El País en el sentit d'ignorar les idees i les tendències arquitectòniques dels mestres biografiats i raona que la investigació d'Arranz consistia en un estudi socio-econòmic i no en una anàlisi de l'arquitectura del segle XVHI. •
Errors de projecte, causa principal de patologies La major responsabilitat dels casos de patologia estructural en sostres reticulars, de l'ordre d'un 50%, poden atribuir-se directament a errors de projecte. Així es desprèn de la conferència que el professor Florentino RegaJado va donar, el passat 2 de desembre, en el Col·legi. Elecció de camells de sostre massa reduïts, absència d'especificacions constructives, manca de respecte a unes regles de disseny i errors de càlcul, serien els quatre errors més importants relacionats amb la concepció d'aquest tipus d:estructura. •
Sessió del "Cafè Tècnic" a Granollers (Foto: Chopo)
Dificultats en els tràmits del control de qualitat Definició incompleta dels projectes, manca d"informació dels altres agents constructius, pressupostos inadequats, procedència dubtosa dels materials, contractació inadequada de laboratoris, dificultats d'aplicar la normativa en obres petites, dificultats en obres iniciades, peticions innecesàries de control per part de l'administració... L'aplicació de la normativa vigent sobre control de qualitat a les obres i. en especial l'acompliment estricte a Catalunya del Decret 375/1988 de la Generalitat, s'han convertit en un veritable malson per a una gran part dels professionals encarregats de la seva aplicació. Això és a causa dels nombrosos problemes que sorgeixen quan el con-
junt dels agents participants no estan en condicions de donar una resposta correcta a les demandes que el control origina. Així es desprèn del col·loqui i posterior debat que va tenir lloc a Granollers el passat 1 de desembre. La sessió formava part del cicle organitzat per la delegació del Vallès Oriental am.b el nom de "Cafè tècnic". I va comptar amb la presència de Joan Ramon Rossell, cap del Servei Qualitat del Col·legi i amb un gran nombre de tècnics de la comarca. Rossell va indicar que només una veritable gestió global de la qualitat preparada, planificada i pressupostada des de la concepció de l'obra podrà incidir efectivament a aconseguir obres més segures i durables. •
Equiparació de les atribucions dels enginyers Els enginyers tècnics d'obres públiques han equiparat les seves atribucions professionals amb la resta d'enginyers tècnics, cadascú en la seva especialitat. La Llei 33/1992 de 9 de desembre, ja publicada, modifica amb aquest objectiu la Llei 12/ 1986 sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i finalitza la discriminació que patien aquests. •
D E T E C ) CATALANA, S.A. MORTEROS DE REPARACION MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR C/ BACH DE RODA. 202. 08020 BARCELONA - TEL. 266 28 38 - FAX 307 93 0^
PREMSA
BÚSTIA
Treballar honestament La llei pretén mantenir nivells jerarquies, ja no surt a compte ja obsolets El sector de la construcció no està, en general, preparat per acceptar la tasca de facultatius que vulguin treballar segons uns mínims principis d'honestedat i aplicar la normativa legal establerta. La situació s'agreuja encara més amb l'actitud de l'administració quan redacta les lleis sense tenir en compte la realitat del sector. Aquesta situació arriba a un punt insostenible amb el tema del control de qualitat i l'aplicació indiscriminada a Catalunya del decret de la Generalitat per a tota mena d'obres. Jo he treballat fins ara com a aparellador liberal per a un estudi d'arquitectura dedicat fonamentalment a obres petites. En aquests casos la situació actual pel que fa a la tramitació del control és desesperant, abans, durant i després de l'execució de Pobra. He decidit no dirigir més obres i dedicar-me íntegrament a la tasca docent com a professor de dibuix. No vull perseguir més papers ni, d'altra banda, continuar perdent diners amb el meu treball. D. P. Arquitecte tècnic
El millor professional, el més barat La feina ben feta del professional liberal no estarà mai valorada mentre els promotors no creguin veritablement en la qualitat del producte com un element indispensable per a satisfer els seus clients. La futura supressió de les tarifes d'honoraris és prou preocupant en un àmbit en el qual té poca importància la qualitat de la prestació. En aquestes condicions, el millor professional és sempre el més barat. L. O. Arquitecte tècnic
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT Sí vostè volfer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. Polfer-ho personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible.
Una vegada més la realitat supera a la llei. La Llei de l'Edificació, encara en fase de projecte, s'entesta a no voler donar una ullada al món real de la construcció. D'on ha agafat referències el legislador? Qui li ha explicat quines són les relacions entreels agents que hi intervenen? Quins són els interessos professionals, socials, de retribucions de cada agent i com s'interrelacïonen? De nou apareix la figura del "tot poderós" arquitecte que iot ho sap i tot ho fa. No considerar que l'arquitecte o "agent del projecte arquitectònic" pugui compartir el projecte amb el calculista de l'estructura, o el de les instal·lacions, l'arquitecte tècnic en els detalls constructius... i compartir també les responsabilitats, està moll lluny del que realment passa a la pràctica. El mateix passa en la direcció de l'obra. Avui, i amb la com-
plexitat constructiva actual, és molt corrent que a la direcció hi intervinguin experts en els camps de certa rellevància, no sols per a l'arquitecte, sinó també per a l'arquitecte tècnic. Una vegada més, es nota la intervenció d'una "mà negra77 que ha influït decisivament perquè les coses no canviïn. És com aquell grup que defensa la bona arquitectura quan volen defensar estatus de privilegi, o aquell que, amb actitud corporativista, navega contra corrent en defensa d'interessos inconfesables. Hi ha arquitectes, que ho tenen ja superat ï estarien d'acord amb un canvi cap a l'acceptació de la realitat Però aquesls "no manen". Qui pot negar la tasca específica de l'arquitecte tècnic a l'obra, en seguiment del projecte, amidaments. valoracions, seguretat, control de qualitat... amb una total independència? Perquè aquest entussudïment a mantenir uns nivells jeràrquics caducs i obsolets? Haurem de dir una vegada més que aquesta llei ha estat una nova oportunitat perduda? J.L. Arquitecte tècnic
Previsió Mútua Taules de quotes, xifres-base i prestacions màximes a partir de l'1 de gener de 1993 Quotes Menors de 30 anys De 30 anys o més
per a prestacions bàsiques
per a prestacions ampliades
3.465 6.930
5.445 10.890
bàsiques
amplidades
Pensió de jubilació 55.125 Pensió d'invalidesa 55.125 Subsidi de defunció 931.000 Ajut per decés 250.000 Pensió de viduïtat 41.344 Pensió d'orfandat 25.358 Subsidi de nupcialitat 45.000 Subsidi de natalitat 25.000 Pensió per fills minusvàlids 15.750 Pensió d'orfes minusvàlids 51.266 Prestació per accident: - Per dia hospitalitzat 15.000 1.000 - Per dia no hospitalitzat Per a rescabalament màxim de despeses 1.000.000
83.055 83.055 1.700.000 250.000 62.291 22.000 45.000 25.000 15.000 27.500
Prestacions
15.000 1.000 Il·limitat des d'l M
• El subsidi de defunció es percep quan el decés té lloc abans dels 65 anys. A partir d'aquesta edat, es percep l'ajut per decés. • Les factures presentades per despeses d'accidents han de ser les originals. • Per tal de determinar la quantia de la prestació, cal veure els articles corresponents dels Estatuts. • La inscripció en les prestacions ampliades exigeix l'aprovació de la Junta de Govern de conformitat amb els Estatuts.
Les noves botigues de les Rambles, a tres milions el m2 L'empresa japonesa Banri ha venut els millors locals comercials de planta baixa de les galeries del palau Nou de les Rambles de Barcelona a tres milions cent mil pessetes el metre quadrat. Els espais contigus ais més cars costen 2,9 milions, els tercers 2.5 i així progressivament fins a arribar als 1,25 milions per metre quadrat útil que els promotors demanen per instal.lar-se a les zones menys afavorides. L'edifici també disposarà d'oficines i d'un restaurant. La inversió realitzada puja a 7.700 milions. Gabriel Pernait. Diari de Barcelona 4-12-92
Els apis ja no estan tan tranquils El recurs contenciós-administratiu interposat pe] Consell General d'Agents de la Propietat Immobiliària contra una resolució del Tribunal de Defensa de la Competència sobre la intermediació immobiliària és l'últma d'una llista d'accions dutes a terme per l'esmentat Consell i l'Associació Professional d'Experts Immobiliaris. Els dos col·lectius s'han enfrontat en una batalla legal que té com a objectiu clarificar les activitats de mediació en el sector. Per a 1"Associació, la resolució del TDC constitueix "un episodi històric" per a uns professionals que "han superat amb sacrifici i valentia els múltiples obstacles interposats per altres col·lectius (en relació amb els apis)". Carmen Andrés El Obsevador 30-11-92
Un 2% de les llars de Barcelona, sense bany Un 1,9% dels 699.031 habitatges inclosos al cadastre de Barcelona de l'any 1990 no disposaven de cap tipus d'habitació dedicada a ser utilitzada com a bany. En total, a Barcelona hi ha 13.531 habitatges que no tenen bany. Aquesta xifra és superior a la dels habitatges que no tenen cap dormitori, que són, 7.920. Siscu Baiges. Diari de Barcelona & 30-11-92
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Promotora Immobiliària ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
ARQUITECTE TÈCNIC ptr a direcció d'obres d'edificació i col·laboració en rehabilitació. Expoíèn-
Informació:
urbaniLtarió. Residència a Li Cerdanya francesa inicialment duram 5 mesos. Imprescindible omet de conduir i vehicle propi. Idiomes: català i fura convenient francès. Edal preferible de 27 a 45 anys. Contracte laboral de 6 mesos inicialment. Sou a cons enir.
Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col.legi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14,30 hores. Telèfons: 414 33 11 i 209 82 99
Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat DOS ARQUITECTES TÈCNICS
RESPONSABLE TÈCNIC necessita una placa deresponsabletècnic per a la zona de Catalunya. Enviar currículum i pretensions econòmiques a: E.RDRAK - Consell de Cent. 83.3.-J. 08015 Barcelona.
Empresa de sanejament i estacions depuradores
Ajuntament de La Llagosta APARELLADOR/ ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC per relació amb ajuntament (obres i problemes de contaminació d'aigües residuals). Experiència mínima de 4 a 5 anys en obres urbanes de tractament de residus o administració local. Dedicació plena. Disponibilitat per viatjar per Catalunya. Idioma català. Caroci de conduir. Edat 30-38 anys. Contracte lab.d'l any. Sou: 3-4.000.000 brul/any.
Ref.: 5.056
per estar al front d'una oficina de Rehabilitacïó d'Habilalges desde La seva posta inicial d'un any en prestació de serveis i a temps parcial (20 h/setmana tardes). Interessats cal telefonar a l'Ajuntament de La Llagosta. Telèfon: 560 61 61
Ref.: 506S
amb experiència mínima de 2 a 5 anys en urbanisme i usuari d'informàtica. Idiomes: caialà i anglès. Edal màxima: 33 tuiys. ^ omenarnenï com a funcionari interí (durada indefinida) fins aprovar oposicions. Sou: 2J53J2-1 brui/any.
Ref.: 5.053
Ref.: 5.054
INFORMÀTICA-COMUNICACIONS • Fas de fàcil utilització per a la recepció i la tramesa automàtica dels documenis des del seu ordinador.Mòdem per bases de dades. Instal·lat: 27.500.- Pessetes • Fax, contestador automàtic amb control remot. Agenda amb marcació telefònica- Música d'espera i discriminador per tons. Instal·lat: 48.500.- Pessetes • Altres equips: consulteu-nos!!!
Telèfon: 450 01 56
INFORMÀTICA PER A PROFESSIONALS • Hardware • Software estàndard i a mida • Xarxes locals • Manteniment i eliminació de virus • Solucions completes Preus especials per als col·legiats
Apie per a despatx d'arquitectura o similar. TOTALMENT EQUIPADA Zones: Rcccpció/Secreiaria amb taulell, armaris i sofàs (Tcspera. Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora-. Sala de juntes moblada, amb pareu de roure. Despatx~dlrecció: taula, armaris, bulacons. faA. ampits finestrals a janli Aire condicionat integral. Soterrani~arxiu. Ubicació en «ma comercial consolidada. Directe propietari, Inlcicssats. cal concertar entrevista telefònica. Sr.Roses Telèfon:93/761 1451
ARQUITECTE TÈCNIC O APARELLADOR amb experiència mínima de 5 a 10 anys en obra. pressupostos i contacte amb clients i prescriptors per concreiar i supemsar dades per la contractació d'obres, preparar ofertes i assessorament lècnic als professionals. Disponibilitat per viatjar a nivell nacional (normalment 1 dia). EdaE 30-45 anys. Contracte laboral d'l any inicial meni. Sou: 3.500.000 brut/any negociable més vehicle i incentius s/vendes. Ref.: 5062
ANUNCIS ESTUDIANTS D'ARQUITECTURA TÈCNICA
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
S'ofereUen per a realitzar treballs amb CAD i 3D Studio. Execució de plànols en 2 i 3 dimensions, perspectives, foto-realisme.
S'ofereix estudiani del darrer curs d'Arquitectura Tècnica per tal de
Telèfons de coniacic 397 1655 i 35041 74
Ma. José Calleja Telèfon: 274 21 66
MEDICIONS 1 PRESSUPOSTOS
des. Realització de cursos dAuto-Cad. Aporta títols.
DELINEACIÓ
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA d'Arquitectura Tècnica, per tal de treballar com aajudanllècnicd'obra Jornada complerta o mitja jornada. Disposa de vehicle. Aporta diversos cursos i experiència de dos anys en treballs de CAD. Fernando Zamorano Telèfon: 303 26 77
VIVENDA-ESTUDI PER A ARQUITECTE TÈCNIC
Oferim plotejat d'arxius al moment. Realitzem lot tipus de plànols a preu fix. per ordinador, i en menys de 24 hores:
S'ofereU a arquitecte tècnic, vivenda a Vallvidrcra pe tal d'uiilitiar-la
amb:
• Edificació • Obra civil • Legalitzacions
síonalment amb arquitecte. Inclou també fotocopiadora.
Carlet Plana Telèfon: 231 91 57
Coniaaar en hores dktficina Telèfon: 301 49 81
Viaòria Giró Telèfon: 406 93 04 i 280 36 15
pressupostos per ordinador.
Telèfon: 450 01 56
OFICINA FUNCIONAL A MALGRAT DE MAR (EL MARESME)
Empresa nacional de sistemes constructius industrialitzats
Ref.: 5066
PETITS
TÈCNIC COMERCIAL amb experiència de 2 anys en funcions similars. Es valoraran coneixements de francès. Edal de 25 a 35 anys. Àrea de treball a tota Catalunya. Cal carnet de conduir. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou: 3300.000 brut/ any negociable més incentius i assegurança de vida i accidents.
Rtf.: 5.048
Important empresa de tancaments (murs-cortina, fusteria d'alumini i envidraments)
Multinacional de materials per a la construcció
PIS DE LLOGUER Es lloga pis de 150 m ; amb menjador de 45 m;, 5 dormitoris. 2 banys i una cambra de lavabo. Plaça de pàrking opcional amb capacital per a tres coues. Zona: Passeig Maragall/Fresser
Telèfon de comaclt: 865 66 21
RESERVI EL SEU ESPAI A PETtTS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de trebalL La secció Penis Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de L'informaliu per mitjà d'una senzilla trucada telefònivca í a un cost mínim. Preu: COL·LEGIATS : 1.000 PTA L· ESTUDIAOTS : I.000PTA M ESTUDIANTS ALTRES: 3.000PTA p ^ ALTRES : 5.000PTA Informació i inscripció: Elisenda PucurulL Telèfon:209Ü2.99 de 12 a 20 hores, de dilluns a divendres.
1
LA PARLA
LA FOTO
per Joma
Foto: VertiSub. S.L.
VOCABULARI Encara que pugui semblar-ho, no es tracta d'una nova modalitat d'esports d'aventura. És l'aparellador Marcel·lí Blanchar fent treballs d'inspecció tècnica i diagnosi del clavegueram de Sant Just Desvern
Rasadora Rasclet Raspa
Rasem Rastrítlo Escqfina
Raval Rebat Rebedor..
.... Arrabal RçbïzràmenlRebla/ideamienío * ...Baíiente Reblar Remachar Rec'thidor Rebuig Rechaio
Cambra de tast al soterrani BERENARS i/o SOPARS
PREUS ESPECIALS PER ALS COL·LEGIATS
L
ENTREVISTA
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
J-
U
Lluís Àngel Calvo
"Sabem moltes coses sobre l'aluminosi però ens falta aprendre molt Lluís Àngel Calvo, aparellador en exercici liberal, és un dels primers professionals que ha començat a dirigir actuacions de reparació de sostres en mal estat amb biguetes elaborades amb ciment aluminós. La seva especialització en patologia de la constmcció l'ha dut a acceptar uns quants encànecs d'inten>enció en edificis amb aquest problema. Segons ell, el vessant tècnic del problema és el més avançat però els aspectes econòmics o socials encara estan poc clars. Foto: Chopo —Com es decideix a actuar en la reparació d'una estructura afectada per patologies degudes al ciment aluminós? -Des que sóc aparellador he intentat especialitzar-me en patologia d'edificis. He fet molts informes relacionats amb aquesta branca de l'activitat professional. La meva especialització també va per la branca docent i actualment dono classes sobre patologia a l'Institut Gaudí de la Construcció. En el cas concret de l'aluminosi, he participat en totes les jornades i xerrades que s'han fet sobre el lema. -Com li arriba el primer cas per iniciar una reparació i quines característiques té? —Per la meva relació amb diversos administra-
perquè el sostre era de revolto fet in situ amb unes bigues que s'havien deteriorat força. El sistema va consistir en col·locar uns perfils UPN 220 adossats a la paret amb tacs químics i perfils IPN 150 soldats a uns UPN 150 a cada bigueta. Finalment, s'aplicava morter expansiu com a farcit a cada cobertura de les biguetes afectades. La part reparada van ser dos locals comercials, uns baixos. El pressupost va ser de set milions. Vaig presentar el projecte per visar el juliol del 91 i el març d'enguany les obres estaven acabades. —A banda d'aquest projecte, que és el primer que ha realitzat n'està portant d'altres. Però sempre treballa sol. S'ha trobat amb problemes en altres casos a l'hora d'elaborar vostè mateix el projecte? —De moment no. Però el dia que em diguin que no puc fer el projecte perquè això pertoca a un / J aluminosi és una qüestió arquitecte, abandonaré l'encàrrec, no faré ni de complexa en què s'hi barregen tècnic. Crec que tots els tècnics que d'alguna manera s'han especialitzat en e! tema, estan en aspectes socials i econòmics" condicions d'acceptar aquest tipus d'encàrrecs, però l'aparelladores el lècnic més idoni perdur-Ios a terme per a la seva preparació universitària. En dors de finques m'arriba el primer encàrrec. Es aquest punt, crec que el Col.legí hauria de lluitar tracta d'un propietari que en saber que el seu edifici per fixar unes atribucions tan clares com aquestes. va ser construït a l'època en què es van utilitzar les És molt dur que vagis a una feina i et diguin "Vostè bigueies de ciment aluminós. decideix comprovar no és competent per fer això". si el sostre està afectat. Jo mateix faíg la prova i es -Les actuacions per reparar patologies de detecta aluminosi. A partir d'aquí fem un informe sostres afectats per l'ús del ciment aluminós són de tot l'edifici i realitzem anàlisis més detallades encara un terreny força verge. S'ha trobat amb amb mètodes com ara la difracció per raigs X. mancances importants? --Aquest primer cas va ser a un edifici de -L'aspecte tècnic del problema és la que funciol'avinguda República Argentina de Barcelona, na fa més temps. Actualment, sabem moltes més que ara ja està totalment reparat. En aquest coses que abans però encara n'hem d'aprendre habitatge vostè mateix va encarregar-se de tot més. El que està més descurat, però, és l'aspecte el procés? institucional. Les preses de posició per part de les —Si, jo mateix vaig fer des de les anàlisis fins al administracions i també del Col.legi em semblen projecte i l'execució de les obres. La solució essencials. escollida va ser un recolzament bigueta per bigueta És veritat que el Col.legi s'ha mogut molt però
caldria lligar aquests esforços amb els de les institucions. Perquè l'aluminosi és una qüestió complexa en què s'hi barreja el vessant social i l'econòmic. Jo crec, per exemple, que els ajuntaments haurien de plantejar-se de no cobrar les taxes de permís d'obres per fer una reparació d'un sostre. Jo, que tracto directament amb els veïns no puc ignorar que, a banda del problema tècnic, n'hi ha d'altres: els usuaris han de gratar-se la butxaca per unes obres que no afegiran res de nou aJ seu habitatge, que a més signifiquen unes molèsties evidents i que a més sempre impliquen més inversions: en molts casos s'han de reconstruir i tomar a pintar les parts que han estat reparades, etc. -Treballant sol quants encàrrecs d'aquest tipus pot afrontar en un any?
"C i 3 empre em plantejo les reparacions de sostres amb el consens d'un altre tècnic" —Aquest any n'he acceptats quatre, però en podria dur més. També he pensat de buscar col·laboradors. Jo sempre em plantejo les reparacions de sostres amb patologies amb el consens d'un altre tècnic abans de tirar-ho endavant. Es important constrastar parers. A l'hora d'actuar, però, els tècnics ens trobem que algun cop hem trel bisues alumínoses que haurien pogut resistir. No podem obligar els usuaris a fer despeses però el tècnic tendeix a ser de l'opinió que cal actuar, sobretot perquè legalment és qui afronta la responsabilitat. Els temes legals de tot aquest problema és evident que també s'haurien de treballar més. X.B.P.
Un nou servei informàtic creat pel Centre de Documentació Josep Renart CONSTRUDOC consta d'aplicacions infonnàtiques diverses que permetiwi que el professional disposi de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar CONSTRUDOC és una línia creixent de productes que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels professionals de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest servei vol donar resposta a una demanda generalitzada dels professionals sector de mitjans per a poder mantenir actualitzada i processada informàticament tota la informació que es genera a l'entorn del seu treball. Encara que inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa, els productes que inclourà CONSTRUDOCen un futurdependran de les necessitats dels usuaris. CONSTRUDOC es pol adquirir per subscripció. La persona que s'hi subscrigui cada dos mesos rebrà, al seu despatx, un disquet corresponent a la posada al dia dels productes. D'aquesta manera tindrà sempre actualitzades les bases de dades, alhora que serà informat de les novetats. L'adquisició de CONSTRUDOC pressuposa també la del programa Archivisl, de gestió de bases de dades. Per tant, l'usuari de CONSTRUDOC es converteix també en l'usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utilitzat per a d'altres finalitats (bibliografies, directori, etc).
Utilització de Construdoc (Foto Chopo)
Productes que actualment conformen CONSTRUDOC 1) ALCALÀ NORMATIVA
2) ALCALÀ PLEC
Base de dades que inclou les referències de les disposicions vigents (BOE i DOGC. disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps de cada fitxa, i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional.
Base de dades de normativa tècnica que permet obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat.
Consta més de 600 fitxes i s'actualitza permanentment de manera que en qualsevol moment el professional pot conèixer el conjunt de disposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia.
Cost de CONSTRUDOC • • • •
Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes. Actualització anual: 15.000 pessetes. Descompte del 25% per a col·legials. Descompte de 14.000 pesseies, en cas de disposar del programa Archivisl.
Es tracta, en definitiva, d'un ''menú a la carta" per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3) RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Informació: * El Centre de Documentació Josep Renart faciliia informació i periòdicament fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assisirír a una demostració ai sol·litar-ho prèvimenf i concretar dia i hora al telèfon 209 82 99. extensió 209.
P
u
I
i
c
i
t
a
I
Càlcul espacial de sostres reticulars CYPECAD RETICULAR és un programa creat específicament per l'elaboració de projectes d'estructures de formigó armat resoltes amb sostres bidireccionals i és, sens dubte, la solució més avançada del mercat en aplicacions de càlcul d'edificis. El programa s'ha fet en llengua espanyola i en català.
Sistema de disseny Cypecad Reticular és perfectament compatible amb Autocad, Point Line, Arris, Arc, Architron i tots els altres programes de CAD existents en el mercat. El programa genera els nervis, els àbacs i els cercles de vora, i queda a elecció de l'usuari la modificació de qualsevol dada crea-
da anteriorment. La geometria de les plantes no està limitada, s'hi poden introduir els pilars en qualsevol posició i és possible crear voladissos de diferents formes, entrants i sortints, forats, corves... Sistema d'anàlisi Cypecad Reticular realitza un anàlisi de l'estructura efectuant un
Oferta desgravable 40 % DESCOMPTE • FACILITATS DE PAGAMENT (FINS EL 31 DE DESEMBRE) SOFTWARE PER ARQUITECTURA I ENGINYERIA
PAQUET COMPLET Y CÀLCUL ESPACIAL D'EDIFICIS DE FORMIGÓ
T ENGRAELLATS PLANS
TCAlCULGENERALD'EDIFICISAMBSOSTRESRETICULARS
T INSTAL·LACIONS D'URBANITZACIÓ
T PREESTUDI DE SOSTRES REÏÏCULA8S
T PROGRAMES DE TOPOGRAFIA
Y ESTRUCTURES METÀL·LIQUES
T MURS DEOTTENCIÓ
TFONAMENTACIONSSUPERFKMS AÏLLADES
T CÀLCUL TÈRMIC D'EDIFICIS
T SOSTRES DE BIGUETES UNIDIRECCIONALS
T
• PÒRTICS PLANS
AMIOAMENTS, PRESUPOSTOS, CERTIFICACIONS I PLECS DE CONDICIONS (ARQUlMEDES) CYPECAD ESTRUCTURA METÀL·LICA
\\\V
CYPECAD UNIDIRECCIONAL CYPECAD RETICULAR CYPECAD FONAMENTAOONS
\W\Vv \
\
\
\
\
200.000 PB. 250.000 Pb. 100.000 PS. CYPE CATALUNYA • ARÍSTIOES M A I L L O L 5
\
TEL (93) 448 15 83 • FAX (93) 334 93 25 • 08028 8ARCELONA CYPE INGENIEROS. S. A. • AVDA. EUSEBIO 5EMPERE, 5 • TELS. (96) 592 25 50 • FAX (96) 512 Í9 50 • 03003 ALICANTE
càlcul matricial espacial real en 3D, sense necessitat de fer simplificacions de cap tipus. A més, el programa fa un tractament especial dels àbacs descomposant-los en subestructures per feruna anàlisi més acurada dels voltants del pilar i en considera les dimensions reals dins de l'estructura (pilars apantallats, nuclis rígids d'ascensors i escales, etc). Resultats i dades de treball Cypecad Reticular treu tot tipus de sortides numèriques del total o parts concretes de l'estructura. Els plànols, tant del quadre de pilars com de les plantes, es poden obtenir per impressora de plotter o traspassar-los al programa CAD. Els armats constructius és la millor arma que té el programa a i'hora d'executar una obra calculada amb Cypecad Reticular, qüestió que sempre ens agraeixen els contructors i els promotors. El programa fa un extens amidament dels components de l'estructura sempre després de qualsevol modificació que l'usuari hagi pogut fer per mitjà del potent sistema gràfic d'edició d'armats. Solvència tècnica Cype Reticular és una de les enginyeries que més metres quadrats de sostres reticulars ha calculat en els últims deu anys dins de l'estat espanyol. Membre de les associacions tècniques més qualificades d'Espanya (Institut Torroja, ATEP, etc.) és autora d'obres singulars com ara la Torre Levante de 35 plantes i l'Hotel Bali III de 50 plantes, resoltes amb sostre reticular. Altrament, els tècnics de Cype Ingenieros han fet conferències per tot l'Estat, com també han realitzat publicacions tècniques de tot tipus, de les quals ha destacat el llibre Manual practico de los torjados reticulares. Aquesta solvència tècnica que pot acreditar Cype Ingenieros, a diferència d'altres empreses del sector, és la que fa que les solucions informàtiques que ha desenvolupat tinguin una gran fiabilitat des del punt de vista del càlcul i de la constructivitat de ies seves solucions. Els programes Cypecad són l'eina més avançada a l'abast del tècnic, que per la seva senzillesa, fiabilitat i facilitat d'utilització no cal ser un expert per afrontar el càlcul d'estructures d'edificació ambgran presició i operativitat. CYPE INGENIEROS
Barcelona
I n f o r m à t i c a
Nocions bàsiques per triar l'equip d'informàtica professional Aquells que ja tenen ordinador, però que no compleix els mínims que hem indicat abans, què han de fer? El treball que és realitzi actualment i el que es tingui previst realitzar a curt termini ens donen la resposta. Són ordinadors que funcionen perfectament però que no poden incorporar els nous programes que apareixen al mercat. Com a norma general, aquests ordinadors es poden seguir utilitzant sempre que no calgui fer-hi cap ampliació, ja que adaptar-los és. en general, molt car. Cal pensar que en lloc d'una ampliació serà necessari, en el seu moment, la substitució.
ÀNGEL GÓMEZ
E
ls canvis continuats de les prestacions i dels preus dels ordinadors personals fan que les decisions de compra estiguin sotmeses a fluctuacions constants. A més, l'oferta de programes, que tradicionalment ha estat moll pobre pel que fa al treball tècnic, està prenent una força important i condiciona seriosament les decisions. Tot i això, es poden fer unes afirmacions bàsiques que cal tenir en compte en ei moment de prendre la decisió de comprar o renovar l'equip i els programes. El dilema de si cal tenir una pantalla de color o una de blanc i negre ja ha quedat resolt: color i súper VGA quant al tipus de senyal de vídeo. La informàtica del present ja és de colors i els preus permeten que no sigui necessari plantejar-se una altra qüestió. En l'elecció del processador també desapareixen una part dels dubtes: no s'han de comprar els anomenats AT (processador 286). Existeixen ja suficients programes en el mercat que treballen sota el processador 386. Per tant. aquest condicionant, unit al fet que els preus són ja prou reduïts, resol una altra part de la decisió: hem d'usar tan sols-
"El professional ha d'escollir l'equip informàtic segons les necessitats del present"
processadors3S6o486. Dins d'aquest ni vell d'equip, un ordinador amb pantalla de color i un processador 386 o 486 hi ha molts models. L'elecció final vindrà donada pel tipus de feina a realitzar i pel nivell de despesa a què es vulgui arribar. Un altre tema com és la configuració ha de quedar prou clan 4 Mb de memòria com a mínim. Les disqueteres poden ser de tres polzades i mitja o bé cinc i un quart. Per poc que existeixin dubtes, les hem de tenir totes dues. Els preus han baixat prou perquè aquest punt no sigui un condicionant a tenir en compte si parlem d'un entom de treball professional. El disc dur és un altre tema en el que els mínims queden clars: el disc de 40 Mb que hem fet servir en els darrers temps ha quedat obsolet. Cal com-
És m
posar-se al dia en l'ús de les eines (Foto: Chopo)
prar. com a mínim 80 Mb. i el tamany actual en el que la relació quantkat-preu és mes favorable és el de 120 Mb. Cal comprar un equip que permeti créixer en un futur, o cal comprar tan sols el que es necessita actualment? La velocitat amb què apareixen les noveiats i el ritme de baixada de preus permeten fer també aquí una afirmació clara: el que es necessiti actualment. El termini d'obsolescència tècnica és actualment de IS mesos i després d'aquest període, molt probablement, una ampliació serà menys rendible que canviar l'equip. L'ordinador ha de ser d'una marca coneguda o el de preu més baix que trobem? Les primeres marques han reduït sensiblement els seus preus i les diferències són. en aquest moment, petites en valor absolut. Això afegit a l'afirmació anterior que un equip serà vell en 18 mesos porten al fet que la decisió s'haurà que prendre atenent tan sols a criteris com és ara la velocitat de resposta del servei post-venda. Els terminis actuals de reparació són de cinc dies laborables (una setmana) en els casos de marques no conegudes, mentre que poden ser de dos dies en el cas de primeres marques. Cal. però tenir present que no és lògic patir més d'una avaria a l'any.
Per últim, què hem de fer amb l'ordinador antic?. Si normalment b" hem de donar un ús professional, cal deixar de banda els dubtes: o bé el passem als nostres fills perquè comencin el seu aprenentatge en la informàtica, o el dediquem a altres treballs de despatx, com és ara per tractament de textos o per portar a! dia la comptabilitat. El que és clares que si el rendiment quant a volum de feina justifica la nova inversió, cal mantenir-se al dia. Donar preus en un mercat canviant es fa difícil. Com a xifres orientatives es pot dir que un equip mínim, de les característiques esmentades, comença en les 150.000 pessetes i permet realitzar tractament de textos, pressupostos i càlcul d'estructures en nivells senzills. També pot servir per iniciarse en el dibuix o l'autoedició. Cal tenir present que a aquest import hi haurem d'afegir el preu de la impressora i el
"Un equip de nivell mig requerirà una inversió mínima de 250.000 pessetes"
dels programes. Un equip de nivell mig. que permeti un ús professional intensiu requerirà una inversió mínima de 250.000 pessetes pel que fa a l'ordinador. Si el que volem es realitzar dibuix o disseny, utilitzar programes de càlcul d'estructures sofisticats, o simplement, disposar dels ordinadors mes ràpids del moment la inversió no baixarà de les 400.000 pessetes. Hem passat molts anys amb ordinadors que no es podien utilitzar per falta de programes. Es pot afirmar que ara aquesta tendència s'ha invertit: les activitats més habituals de la professió ja disposen de programes que permeten obtenir un bon rendiment amb un esforç raonable. Possiblement són els ordinadors els que actualment no donen suficients prestacions pels progra-
/ mes disponibles. Fem un breu repàs, per temes, del que podem trobar en aquest moment. En amidaments i pressupostos l'oferta és àmplia. Existeixen bons programes i la decisió es pol prendre segons l'activitat, i especialment els tipus de quadres de preus que s'utilitzin habitualment: obra oficial, obra privada, ambdues, etc. La novetat més interessant la constitueixen aquells programes que tenen capacitat per generar automàticament les partides d'obra, tot i que la línia de treball que ha de prendre força en un futur és la que lligui disseny i amidamems. Els preus van de les 150.000 pessetes en endavant. En el càlcul d'estructures l'oferta és molt bona, especialment en formigó armaL El reticular es comença a tractar seriosament i cal tenir present que la tendència en aquest camp passa per lligar disseny, càlcul i dibuix. Utilitzar els programes més avançats requereix els millors ordinadors del moment, tot i que el rendiment pot ser espectacular i ho justifica àmpliament. La inversió pot començar en les 150.000 pessetes en el cas dels pòrtics plans i 300.000. en els pòrtics espaials. Disseny i dibuix són els temes estrella en aquest moment. Cal no confondre dibuix (dues dimensions i una inversió baixa, de l'ordre de les 50,000 pessetes en endavant) i disseny (tres dimensions i perspectives, amb unes necessitats d'inversió importants). Pel que fa als programes de disseny, existeixen programes que anomenem de propòsit general, que poden dissenyar qualsevol cosa. per exemple, un circuit elèctric o un edifici, i n'existeixen també d'específics que es distingeixen perquè estan pensats per desenvolupar un tema concret. Per un ús intensiu en la nostra activitat, els específics són els
• Programa informàtico Mediciones Presupuestos Certificaciones
n
f
o
r
m
à
t i
més adequats. La inversió pot començar en les 750.000 pessetes. La topografia i la cartografia comencen a tenir una ofena de qualitat, tot i que trigarà encara un temps a utilitzar-se habitualment. Els costos són relativament elevats i, per ara, tan sols estan a l'abast d'enginyeries o serveis tècnics d'ajuntaments o d'organismes amb pressupost important. Per últim, l'elevada sofisticació dels tractaments de textos, fulls de càlcul, programes d'autoedició i altres més específics, com pot ser la planificació de projectes constitueixen una oferta comple-
serà començar per la implantació i l'aprenentatge d'un d'aquests i no abordar l'altre fins que tinguem garantit un cert èxit en el primer. Informatitzar-se representa un canvi en els hàbits de treball que hem de planificar. Tret que ja tinguem molta experiència en l'ús de la informàtica, hem de considerar els següents aspectes: - Determinar quin serà el pia de formació a seguin en molt casos no és suficient llegir els manuals i caldrà realitzar uns cursos concrets per aprendre a utilitzar els programes en profunditat. - Determinar qui serà l'usuari principal del programa: en el cas del dibuix per ordinador difícilment serà el propi professional qui hagi de dibuixar. És molt probable que el programa l'hagin d'utilitzar els delineants del despatx i són ells els qui han de realitzar els cursos de formació necessaris, tot i que "Primer cal triar el programa serà bo que el propi profesional adquireixi uns més convenient i després coneixements generals sobre el tema. l'ordinador adequat" - Determinar quin és el moment i el treball més convenients per posar en marxa un programa: l'estructura que hem d'entregar la propera setmana no és la més adient per provar els programes que mentaria que pot justificar per si mateixa, en molts acabem de comprar. Existeix un temps d'aprecasos, la mecanització del treball. Per pendre una nentatge, en alguns casos important, que hem de decisió correcta, cal triar en primer lloc el progra- tenir molt present. ma més convenient i després l'ordinador sobre el I per últim, ara és bon moment per reflexionar qual ha de funcionar. La sofisticació a què estan sobre la conveniència de mecanitzar-nos o de arribant determinats programes fa que sigui molt renovar ordinador i programes. L'oferta de prograaconsellable tenir en compte les indicacions de mes i equips és bona i els preus no baixaran gaire l'autor o distribuïdor del programa. més, D'altra banda, i com ja deia el company Un altre aspecte a tenir present, en cas de voler Ramon Domènech a l'Informatiu, "els moments de realitzar una mecanització de diferents feines, és el crisi sempre s'han d'utilitzar per replantejar-se les d'intentar resoldre un problema darrera l'altre i no línies d'actuació per al futur". És el moment, doncs, tots a l'hora. Si volem, per exemple, mecanitzar els de reciclar-se professionalment, posar-se al dia en pressupostos i el càlcul d'estructures el correcte coneixements i equipament professional. •
Adoptado por la Dirección General de Arquitectura de la Comunidad de Madrid como Programa Soporte de su Base de Datos de la Construcción (CAM)
Flexible: Realiza desde el presupuesto mas sencillo al mas complejo.
Manejable: Se recorre y selecciona con el ratón. Todos ios datos en pantalla.
Sencillo: Un único ambiente para manejar toda la ïnformación. Todas las funciones a mano mediante un reduddo juego de instnjcciones.
Potente: Estructura jeràrquica libre. Interprete 'on line" de elementos parametrizados. Acceso completo a las mayores bases de datos: CAM. IVE. ITEC. ANDALUCÍA, EME DOS,... Permite crear Bases de Datos particulares, a medida del usuario.
Eficiente: B mas ràpido. Totales, general y de nivel, inmediatos. Su sistema de ficheros ocupa menos espacio en disco.
ïnformación y venta: A M 2 , S . A . de Serveis Informàtics C/AussiasMarch.39.30. 08006 Barcelona. Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40.
SOLICITE DISKETTE DEMO, AM2, S.A. AUSIAS MARCH, 39 3° - 08010 BARCELONA D37 2 NOMBRF Y APFI 1 innR EMPRFSA CAIIF np
pnra Arinw
TFI
FAY
D 5'/ 4 MS-DOS
I
/
N
F
O R
n f o r m à i i c ei
La informàtica ha transformat els esquemes professionals envoltat el món informàtic. Avui per avui és un fet indiscutible que el PC és una eina que per moltes raons ha entrat a formar part del nostre entorn de treball i que cada dia que passa es converteix en una eina més "amiga" i fàcil d'utilitzar. a indústria informàtica va aparèixer fa quaEl PC és un estri professional si trenta anys transformant al seu voltant multidisciplinari vàlid per a professionals tan diferenciats com tot el món tecnològic i convcrtint-se al és ara aparelladors, economistes, mateix temps en el signe per excel·lència del metges, arquitectes, advocats, progrés. etc. És també una realitat que Ha entrat profundament en les arrels del món quasi tots els professionals han empresarial i de fa indústria, i alhora ha fet canviar adquirit un ordinador i que aquest lots els esquemes de producció, gestió i control de ha fet desaparèixer la màquina tota organització, quedant així integrada com a d'escriure, la calculadora, la nova àrea en els organigrames empresarials. màquina de diapositives, les eiTradicionalment, els professionals de la consnes tradicionals de dibuix, els trucció sempre ens havíem mantingut gairebé al llibres de consulta, etc. En termarge de l'eniorn informàtic ja que en els seus La informàtica és un sector en constant creixement (Foio: Cliopo) mes genèrics podríem definir inicis i durant bastants anys aquesta indústria no És amb el naixement de l'ordinador el "PC", ara l'ordinador com un nou estat evolutiu per a l'emens havia "afectat directament", atès que en les fa uns deu anys. que es va iniciar un canvi profund magatzemeni i transmissió d'informació, que ens nostres empreses aquestes tasques eren en mans de de la indústria informàtica. Aquestes màquines de permet un ràpid creixement i especialització del tècnics especialitzats. Feien treballar unes grans mida reduïda i amb una capacitat de treball en nostre entorn de treball i que ens exigeix, per tant. màquines que amb uns llenguatges molt estranys. constant creixement, ara estan fent desaparèixer una gran capacitat d'innovació en haver d'assumir que només ells entenien, ens preparaven les nò- aquella màgia i aquell misteri que sempre ha constantment ia tecnologia disponible. mines i portaven la comptabilitat. NICOLAU SANT aparellador cap d'oficina tècnica d'R+D
L
P R O M O N A L , S . L , ofrece la posibjlidad de uso de sus programas en: PC'S, Workstations o RISC. Utilizando sistemas operativos MS-DOS o UNIX Protegemos su inversion en programas de calculo ante migradones a plataformas de mayores prestaciones ••MMÉfl Permite el anàlisis de la estructura espacial completa o el anàlisis tradicional por porticos pianos.
de edifícios constituidos por forjados reticulares.
• ' 1 1 I T M Calculo espacial con seis grados de libertad por nudo que permite el anàlisis de estructuras metalicas o de cualquier tipo de material.
Disenado para el calculo matricial de estructuras metalicas planas de cualquier topologia sometida a solicitaciones contenidas en su plano. información
PROMONAL, S.L. C/ Guardia Civil, 22 esc. 2,pta. I • 46020 - VALENCIÀ • TEL (96) 393 23 66 • FAX: ( 9 6 ) 393 23 65.
/ n f o r m à t i c a Per entendre l'evolució de la indústria informàtica com a eina de treball des dels seus inicis fins a avui. podríem fer una símil amb els mitjans de transport. Els moviments que ens permetia la informàtica en els seus inicis són comparables al transport per ferrocarril on la mobilitat del viatger està condicionada per la ubicació de les estacions, i en canvi avui en dia amb l'ordinador la mobilitat és comparable a la d'un cotxe. Una altra qüestió és com ens fem "amics"
Vull remarcar, per experiència personal, que l'esforç que representa entrar en aquest camp tecnològic no és tan gran com el que han de fer altres professionals, atès que la nostra formació bàsica ha estat molt estructurada i lògica en estar lligada fonamentalment al procés constructiu amb constant interacció entre l'abstracció i la realitat, condicions que també es donen en l'aprenentatge del procés informàtic. Per tant. el procés de formació pot ser relativa-
"El naixement del PC va iniciar el canvi de la indúsnia informàtica"
"És un enor pensar que els ordinadors generen rebuig perquè costa d'adaptar-s'hi"
d'aquesta eina tan abstracta per a molts i que ens ha de portar al nou mon tecnològic. És un error pensar que els ordinadors generen rebuig perquè costa d'adaptar-s'hi. És cert també que en un inici l'ordinador és difícil, lent i costós. És necessari superar la fase inicial, mitjançant l'íinic recurs indispensable que consisteix a definir i desenvolupar una "aplicació pràctica" compatible amb la nostra ocupació. He vist fracassar-ne molts intents per no haver marcat i definit una aplicació pràctica i també per no preveure el fet de poder disposar de temps o recursos per a compartir aquesta amb l'activitat habitual, tant si es tracta d'una empresa, d'un despatx o d'un professional lliberal.
L'aprenentatge
és fonamental
(Foto: Chopo)
Actualment podem dir que de tecnologia en sobre, els que no entren en el món informàtic solen donar com a excusa que esperen la darrera novetat per entrar-hi. El que és necessari és capacitat innovadora i imaginació per a definir les aplicacions pràctiques utilitzant la tecnologia disponible. Un cop submergits en aquest nou entom tecnològic i tenint l'ordinador com a eina "amiga", ens portarà a un futur on cada "autor" pot esdevenir el seu propi "editor", ja que podrem compaginar d'una manera interactiva imatges, sons. textos, informació gràfica, bases de dades, càlcul i comunicacions.
ment curt i ens permetrà ràpidament donar solucions tecnològiques informatitzades en les diverses disciplines i diferents camps del nostre exercici professional. EI futur de la nostra professió pot esdevenir molt lligat a la utilització i adaptació de les noves tecnologies informàtiques aplicades al procés edificatori des d'una nova visió del procés constructiu, integrat en un tot. des de la planificació, el disseny. la construcció i l'explotació, ús i manteniment dels edificis. L'aparellador i arquitecte tècnic té molt a dir en aquesta nova concepció i tendència del procés edificatori com a expert, coordinador i tutor dels edificis durant tota la seva vida útil. •
Cooperativa d'Arquitectes planta del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Objectes de disseny Informàtica Aparells topogràfics
Una botiga especialitzada a preus molt assequibles
I n f o r m à t i c a
El despatx d'arquitectura RGR ha assolit un bon nivell d'infumuuiïzació
I Foios: Chopo)
RGR: "Pensar el projecte no ho fa l'ordinador, ho fas tu"
L
a febre pels ordinadors va envair les oficines i els despatxos de tot el pafs ara fa uns sis anys. Semblava que si una empresa no s'informatitzava perdria el tren del progrés sense remei. Passats els primers moments d'embogiment general, quan paraules com ara software o hardware \& no feien por a ningú, algunes empreses van començar a reflexionar seriosament sobre l'ús de les noves màquines. Era l'hora de fer balanç de la primera revolució informàtica. Qui més qui menys començava a comprendre que la informàtica no era el miracle que resolia tots els problemes i que per treure el màxim suc als ordinadors calia, sobretot, saber utilitzar-los. Uns pensaments semblants els van fer Jordi Garriga. Jordi Roca i Jordi Raventós, els tres caps visibles de RGR, un despatx d'arquitectura i disseny gràfic, a Gavà. El despatx va posar-se a funcionar l'any 1981 amb només tres persones. "Durant els primers quatre anys. el nostre va ser un despatx d'arquitecles convencional. El primer ordinador arriba a la nostra empresa de la mà de l'ITEC, quan es crea el programa d'amídaments i pressupostos. Paral·lelament, adquirim un programa de tractament de textos per fer les memòries, una base de dades i un programa de càlcul d'estructures. No és fins al 1989 que comencem a dibuixar plànols per ordinador". Actualment, al despatx de RGR hi col·laboren, a més dels tres socis, dos aparelladors. Miquel Roca i Àngela Garcia, i una estudiant de l'últim curs, Iolanda Collado. També hi treballen dos delineants, una dissenyadora industrial i una administrativa. RGR compta a més amb diferents col·laboradors: un informàtic, un topògraf i un calculis ta, entre d'altres.
Plantejar-se la informatització El plantejament de la informatització del despatx és modest. "Primer pensem quina cosa o quina funció ens ha de cobrir la màquina i després busquem l'ordinador i el programa que més s'hi adiu. El problemabàsic en qualsevol procés d'informatització d'una empresaésel perill d"enlluemar-seambel que de vegades es creu que són solucions màgiques". En el cas del despatx que ens ocupa, l'entrada de més ordinadors va ser sobretot per a la secció de disseny gràfic, un departament que evolucionava sense parar i que va acabar especialitzant-se en els temes d'informàtica que preocupen a tota l'oficina. "L'any 1989. ens llancem definitivament a la consolidació del sistema informàtic però sempre tenint en compte que l'equip de què disposem no representa una solució tancada. Constantment les màquines han d'anar adaptant-se a necessitats noves i. per tant, a programes nous. I hi ha també l'apartat dels accessoris: coneixent bé l'equip que tens. molts cops n'hi ha prou amb adquirir una connexió entre dues màquines per aconseguir una nova funció".
L'equip informàtic L'equipactuaJ del despatx consta de tres estacions de disseny assistit per ordinador per a dibuix d'arquitectura, un ordinador de càlcul d'estructures i amidaments-unordinadorperaadministracióitresestacions més de disseny gràfic, dues impressores matricials, una impressora làser i un plotter. "L'última innovació que hem fet és la interconnexió de totes les màquines. Així. tots els ordinadors serveixen pera totes les funcions i es poden transformar segons les necessitats del moment". Tot i la recent conversió de l'equip en xarxa, RGR
ja té al cap quin serà el pròxim pas, el plotler electrostàtíc. Aquest element no funciona amb punteres de tinta com els plotters clàssics sinó que és capaç de treure plànols amb la qualitat i velocitat d'una impressió en làser. La informatització de RGR. si bé ha estat quantitativament força espectacular, s'ha basat sobretot en la racionalització de l'ús de les màquines. "Que la informàtica posi la feina més fàcil no és veritat. Els ordinadors et permeten donar una majorqualitat als teus treballs i agilitar-ne la realització. Però tinguis o no tinguis un ordinador per dibuixar, el contacte amb el llapis i cl paper dels primers croquis no podrà ser substituït fàcilment per cap màquina.Tampoc no és veritat que treballis més ràpid, treballes millor. La simplificació dels processos l'únic que fa és que treballis més acuradament el detall dels projectes i duguis més projectes diferents alhora. Hi ha encara un altre aspecte, la fase de pensar el projecte continua necessitant el seu temps, s'ha de deixar reposar les idees i això no ho fa l'ordinador, ho fas tu".
L'adaptació a la màquina L'entrada dels ordinadors a l'oficina no ha de comportar, necessàriament, la sortida de les persones. "Ha calgut una reconversió general del despatx amb unes eines diferents però hi estem treballant les mateixes persones que érem ara fa uns anys. No és veritat que la màquina desplací l'home. Aquí hem tingut alguns casos de gent que no s'ha adaptat però nosaltres creiem que si un és delineant i té el cap de delineant, igual pot fer anar un rottring que un ordinador per dibuixar. En general l'adaptació
(Passa a la pàgina 19)
CCS: SOLUCIONES INFORMATICAS PARA EL SECTOR DE LA CONSTRUCCION Desde 1963, CCS ha venido trabajando con soluciones estandarizadas en el entomo de gestión empresarial. En la actualidad, y con una plantilla superior a las 1.000 personas, con 15 centros de trabajo en el territorio nacional y oficinas en varios países europeos, es la primera empresa privada de Ingenieria de Softv/are en Espana.
C O N S T R U C - G E S T , gestión integrada para empresas constructoras. ÀREAS QUE LA COMPONEN: Gestión de obras Gestión de compras Gestión de almacenes Nòmina Facturaciòn por administrador! Recursos humanos Finanzas Activos fijos
CON APLICACIÓN EN: Aislamientos e impermeabilización Cimentaciones y pilotajes Demoliciones Construcciones deportrvas Construcción de viviendas Estructuras de hormigón Obra industrial Obra pública Rehabilitación y decoración Remiendos menores
INSTAL-GEST, gestión integrada para empresas instaladoras o de montajes. AREAS QUE LA COMPONEN: Gestión de presupuestos Nòmina Gestión de ventas Recursos humanos Gestión de compras Oficina electrònica Finanzas Activos fijos
CON APLICACIÓN EN: Ascensores Calefacción y aire acondicionado Calefacción por acumulación Cercados metàlicos Ecologia acústica Estucos Forjados Fontaneria, instalaciones agua-gas Instalaciones de electricirjad
Instalaciones ferrovíarias Instalaciones telefónicas lluminación Ingenieria y proyectos Instalaciones en madera Pintura Solados y alicatados Yesería y decoración
F A B R I L - G E S T , gestión Integrada para empresas industriales que trabajan bajo proyecto. AREAS QUE LA COMPONEN:
CON APLICACIÓN EN:
Gestión de fabricación Nòmina Gestión de compras Recursos humanos Gestiòn de ventas Oficina electrònica Finanzas Activos fijos
Carpinteria de aluminio Carpintería metalica Carpinteria de taller Cerrajería Ebanistería Escaleras Estructuras metélicas Màrmoles Material contra incendios
Material sanitaho Morteros secos Pavimentación Persianas Piedra artificial Puertas metàlicas Vidrieria
CCS asume la gestión global del proyecto "llaves en mano" mediante las prestaciones de:
SERVICIOS
SOLUCIONES
SOFTWARE
ConsuKoría
Suminlstro e Instalaciòn de hardware/software
Oesarrollo propio
Anàlisis de tareas y documentos Disefioy desarrollo de proyectos
Implantación
Personaüzación al usuario
Formación de usuarios
Integración total
Estudio y valoración del cambio tecnológico
Mantenimiento de hardware/software
Aplicación modular
Actualización del programa
Base de datos 4GL
Nuevasversiones
Centro de Calculo de Sabadell S.A. Telí. 900 391 391
I
n f
o
r
m
à
t
i
c
a
(Ve de la pàgina 17)
a les màquines està superada. Precisament tenim el cas d'un aparellador, en Miquel Roca, que és l'exemple d'un veterà que s'ha adaptat sense problemes als canvis que ha sofert el despatx, ha sabut passar del regle de càlcul a r ordinador i del tiralínies al plotter sense entrebancs".
El mètode de treball Quan arriba un encàrrec a RGR, es posa en marxa el procés de realització que tots els arquitectes i aparelladors coneixent: recollida de dades del terrenys, creació del projecte, amidaments, etc. Però en aquest cas concret, els passos que se segueixen es defineixen en termes informàtics. "El topògraf és l'encarregat de dur-nos les dades sobre el terreny. Aquestes ens arriben dins un disquet. A partir d'aquesta informació, dibuixem un croquis, quatre idees de com serà la construcció. El croquis és la part de creació i això vol dir que pots estar-lo fent a la teva taula de treball mentre esmorzes o durant una conversa telefònica en un tros de paper qualsevol. El pas seguem és fer el dibuix a l'ordinador. A continuació, el calculista que col·labora amb nosaltres ens porta les dades informatitzades del resultat del càlcul d'estructures que incorporem al projecte." El pas següent és la confecció dels plànols que són dibuixats per ordinador pels delineants. La visualització del projecte en volum, la maqueta, també es fa per ordinador. "Aquest et permet veure la representació volumètrica del que construiràs des de tots els punts de vista, fins i tot des de l'interior. Així. sí el client ho demana, es pot "entrar" en
Con el programa informàti co "CONSTRUCTA", Ud. podrà saber en todo momento qué lleva gastado y controlar injegralmente sus obras por senciUas o complejas que éstas sean.
RGR compta d'un equip píurídisciplinar (Foto: Chopo)
qualsevol de les habitacions d'una casa abans que aquesta existeixi. El sistema ha demostrat la seva màxima eficàcia amb els plans d'ordenació o projectes per a l'Administració. Són temes de gran complexitat sotmesos a constants modificacions i que requereixen molt de rigor i precisió." Cal parlar també de la direcció i control de l'obra. Amb l'ús dels ordinadors "els projectes admeten un seguiment molt àgil i exacte. És més fàcil encaixar modificacions d'última hora, detectar possibles errors i subministrar quasi immediatament la documentació amb les correccions necessàries. Això
Tenqa siempre controlado el coste de sus obras
CONSTRUCTA
VAYA SOBRE SEGURO Programas Sepa siempre lo que ha gastado, y compàrelo con sus presupuestos. de Compare la cantidad gastada con la que habría lenidi I que gastar en proporción a lo constniído. Elabore su certilicaciones aJ dfa y sin esfuerzo.
infonmaticos para el presupuesto, MÀXIMA FACTiroAD OPERATIVA EI programa CONSTRUCTA control y seguimiento T sus características, permite un ràpido costes en la construcción. I aprendizaje desde el primer dfa. Funciona en ordenadores compaübles con IBM (MS-DOS). Tambïén en sislemas mullipantalla NOVELL y XENIX/UNIX, para que pueda elegir el hardware con übertad.
TENGA PREVISTOS TODOS SUS COSTES CONSTRUCTA le permite hacer un plannïng de obra y llevar un perfecio control por ceniros de
MODELOS A SU MEDIDA CONSTRUCTA se ofrece en 5 modelos. según necesidad de prestaciones y especialidad del usuario:
Con CONSTRUCTA podrà confeccionar presupuestos sín necesidad de conocer el código de partida, porque el indi ce del programa CONSTRUCTA le ofrece fàcil acceso a través de la descripaón. ^ ^ ^^^-.- _*• T\E cm ïrrnn) DE ISFORMAU
vol dir que constantment disposem de la informació actualitzada de l'edifici, les noves distribucions, coles, esquemes d'instal·lacions, detalls constructius, càlcul, medicions. certificacions, etc." Però a banda dels avenços que suposa treballar amb ordinadors en arquitectura, els tres socis de RGR diuen que "molt sovint hem d'explicar que la informàtica no fa miracles. La gent creu que n'hï ha prou amb agafar un ordinador, entrar-li un plec de fulls amb la normativa vigent, afegir-hi els gustos del client i ja en surt el plànol fet", • X.B.P.
•OFICINA TÈCNICA •DEPARTAMENTO DE PROYECTO Y OBRA
— •
Pida mas Information a:
V E GI 0 R 3 Córceca, 302 08008 Barcelona Te!í.:?931 218 39 0 6 / 4 1 5 12 85 Fax.: (93) 217 68 32
'CONSTRUCTOR "1NSTALADOR - PROMOTOR.
SERVICIO PERMANENTE AL USUARIO Nueslro departamenlo de servicio permanenie a díenles, dispone de llnea Hotline a su disposicïón. Duranle los 2 primeros meses, esle servicio serà renovable graluitamente. A partir del ano siguiente una mòdica cuota anual le permitirà seguir disfrutando de lodos nuestros servicios de asesoría, ïnformadón y actualizadón de fuluras versiones.
ARQUI B I B L I O T E C A
DE
P R O G R A M A S
PARA
A R Q U I T E C T U R A
PORQÜE TENEMOS MUCHOS ESTUDIÓS PROCEDIMIENTOS UNO està compuesto por un equipo multidisciplinar de profesionales (arquitectos, ingenieros, matematicos, aparejadores e informaticos) con muchos afios de experiència. Con mas de 30.000 insialaciones de nuestros programas. Muchos estudiós de arquitectura estan utilizando ARQUI a plena satísfacción. PORQUE SABEMOS ESCUCHAR I En PROCEDIMIENTOS UNO hemos recibido cientos de sugerencias para mejorar nuestros programas. Muchos de estos consejos han sido incorporados a ARQUI, Iogrando un mayor rigor y un nivel de eficàcia superior. PORQUE HABLAMOS TODOS LOS1DIOMAS Cada profesional tiene necesidades diferentes y damos respuesta a cada uno de ellos. A través de programas rigurosos en cuanto i lenguaje, disenados por arquitectos para arquitectos, se ha conseguido una adaptación específica al sector en un marco de alto rendimiento y simplicidad operativa. PORQUE INVESTIGAMOS Ningún programa de PROCEDIMIENTOS UNO sale aJ mercado sin haber sido comprobado por especialistas y usuarios. Para que, cuando llegue a sus manos, sea "simplemente" operativo. PORQUE NO TENEMOS COMPETÈNCIA Nuestro sistema de suscripciones trimestrales, la calidad reconocida de nuestros programas, la asistencia post-venta y un precío mas que excepcional, nos permiten ser líderes destacados del mercado.
ARQUI Suscríbase al Exito PROCEDIMIENTOS UNO Avda. Federico García Lorca s/n • Pueblo Quinla- 2' Fase, Esc. 3 • 29630 Benalmàdena - Màlaga • Telf.: (95) 256 27 27 - 256 31 2É • Fax: (95) 256 37 40
I
N
F
O
R
M
A
I n f o r m à t i c
T
I
U
a
Els programes informàtics de càlcul d'estructures ritmes, llistats, etc. dels programes que desenrotlla amb el rigor que caracteritza a l'autor, el llibre s'acompanya d'un disquet on es troben els programes més complexos directament executables. També es troben en el disquet els programes font que permeten, als qui hagin aprofundit en el món del càlcul informatitzat, fer les modificacions que es considerin oportunes. Seria desitjable que aquests programes oberts —el d'en Moran no és l'únic, i fer-ne un repàs s'escapa de les dimensions de l'article— rebessin les contribucions d'altres calculistes. millorant els programes i facilitant la utilització d'aquests. Les futures promocions de tècnics podrien rebre eines molt completes, probablement de la mateixa manera que els pobles hem rebut l'herència de les cançons populars anònimes: com a creació col·lectiva. Un últim aspecte: si bé en el nostre país el primer responsable d'una fallada estructural és el projectista, no s'ha de descartar que la legislació futura faci repercutir una part de la responsabilitat als autors de programes —si són errors atribuïbles a aquests els que hagin provocat els perjudicis— encara que en el contracte hi figuri una clàusula que els eximeixi de qualsevol responsabilitat per l'us del programa. •
JORDI AMAT aparellador, assessor d'empreses de prefabricats i autor d'un programa de càlcul de forjats
L
a cada vegada més àmplia utilització del CAD ha fet que els programes informàtics de càlcul de sol.licitacions i dimensionament automàtic d'estructures incorporessin aquesta eina en l'entrada de dades i en la sortida del resultats, facilitant en gran manera el treball dels calculistes. Al mateix temps n'ha permès l'estudi com una estructura espaia!. La comoditat de l'entrada de dades dels programes comercialitzats pot donar la impressió que el càlcul està a 1 "abast de tothom, encara que no es tingui experiència en el càlcul d'estructures. No existint encara el control de projectes, pot ser que les estructures projectades per persones sense experiència es construeixin i es facin servir. Sortosament tenim els coeficients de seguretat. En general, la informació sobre els límits d'aquests programes o sobre els criteris de càlcul i d'armat és insuficient. Hauria estat desitjable que la facilitat de l'entrada de dades vingués acompanyada de la parametrització d'aquests criteris, en ^comptes de deixar-los amagats i decidits pels autors del programa. Però possiblement siguin els aspectes comercials els que predominin, i aleshores l'actitud és de primar la facilitat d'ús i no el coneixement del que s"està fent. que complicaria el treball a l'usuari fent-li fer —si més no d'entrada— àrdues consultes a la literatura especialitzada. Un exemple ens concretarà el que es vol dir. Qualsevol calculista sap ia incidència dels processos constructius en la distribucióde lessol.licitacions en l'estructura. A un mateix forjat compost continu, de biguetes o plaques autoportants, col·locat amb o sense sotaponts, li correspon un diagrama de
'•
i
1
L
-0.12S9ÏL
/ P= 2
^
V
j
1
r
007g L
moments deguts al pes propi de tot el forjai ben diferent. Aquests moments porten com a conseqüència unes reaccions als suports també ben diferents. Ftns a quin punt cobreix el coeficient de seguretat Gamma fia disparitat de resultats que se'n deriven.
tant en els forjats com en l'estructura porticada? Si en el càlcul del moment últim podria ser acceptable, en determinades condicions, considerar en tots dos casos el primer diagrama, —degut a la redistribució de tensions que es produeix en l'estadi últim; com ho fan els programes basats en el càlcul espaial— és difícil que l'estudi dels estadis límits de servei —fissuració i fletxes, que són els que acostumen a donar la major part de les patologies— sigui correcte si no es té en compte el procés constructiu. El mateix es podria dir de la incidència del cintrat en els forjats que el sustenten. Es per això que seria recomanable que el tècnic que es planteja l'adquisició d'un programa informàtic llegís abans una mica de literatura 386-SX/25 1 MB 1 FD HD 40 MB SVGA Color sobre el tema, per exem386/25 1 MB 1 FD HD 40 MB SVGA Color ple, el butlletí n- 3 del 386/33 1 MB 1 FD HD 40 MB SVGA Color GEHO de desembre de 386/40 1 MB 1 FD HD 40 MB SVGA Color 1989 Programas de di486/33 4 MB 2 FD HD 107 MB SVGA Color niensionamienw amo486/50 4 MB 2 FD HD 107 MB SVGA Color màtico de esnucluras de Nolebook 386/SX-25 2 MB HD 60 MB VGA horniigón que, encara Monitores SVGA de 14' a 2 1 ' Hitachi y NEC que no està actualitzat, Impresoras Hewlett packard (inyección tinta) li pot donar pautes a l'hora d'analitzar els Impresoras làser HP, sèrie II, III y IV desde productes que es troben Pioners de pluma 105.000 plorters térmicos al mercat. Tabletas digilalizadoras 9X6/12X12 y 18X12 La dificultat d'escollir un producte adequat no hauria de dissuadir als professionals a informatitzar-se, ja que això es pot fer amb garanties i fins i tota bon preu (quasi podríem dir que regalat). Un exemple que es pot qualificar de paradigmàtic, és el llibre d'en Francisco Morón Cabré Anàlisis Manicial de Eslructuras por Ordenadores. Editorial Rueda. Madrid 1989. A més d'ensenyar totes les cartes, és a dir. tots els criteris, algo-
desde Scanners B/N, Grises, color desde Scanners sobremesa, grises y color desde UnidadesdeBackUP120MB Filtros de cristal de 14" a 2 0 ' desde CD Rom de NEC, extemos e internos desde
84.900 92.900 96.900 99.900 164.900 177.900 159.900 49.500 49.900 109.900 288.750 23.550 16.080 130.480 25.000 8.500 41.300
REGALO DE UN MOUSE PRESENTANDO ESTE ANUNCIO. VALIDO EN COMPRAS SUPERIORES A 100.000 PTS.
MANTENIMIENTO Y REPARACIÓN DE TODO TIPO DE ORDENADORES E IMPRESORAS. PlDANOS PRESUPUESTO Rda. San Antonio. 18 (jto. Mercal S. Antoni) Tel. 329 15 99 Rda. San Anlonio, 70 tel.: 412 60 96/412 68 31 Sepúlveda, 185. tel.: 451 90 28 (LVA noinduióo)
P
u
b
I
i
c
i
I
n
I
Càlcul dfestructures des d'entorns CAD En el present article es descriu la integració necessària entre programes de càlcul d'estructures i programes CAD, i es recomana especialment la integració amb AutoCAD. Una mica d'història Possiblement una de les més antigues aspiracions de tots el que, d'una forma o altra, s'han dedicat durant força anys al disseny i càlcul d'estructures per ordinador, ha estat la consecució d'una interacció cada vegada més fàcil i fluïda entre els programes de càlcul d'estructures i els de disseny assistit (CAD). Mirant cap enrera en el temps, podem classificar els programes de càlcul d'estructures en els següents grups (aquesta classificació és també vàlida per a molts altres tipus de programes): • Primera generació: programes poc interactius, alfanumèrics, molt rígids en el seva manera de funcionar, amb poc control d'errors, especialitzats en tasques parcials (anàlisi d'esforços, dimensionament, etc.) • Segona generació: també aquests programes compten amb un ingrés majoritàriament alfanumèric, però s'hi han incorporat rutines de control i tractament d'errors. Molts compten amb la possibilitat de visualitzar en pantalla diagrames d'esforços, de desplaçaments i plànols d'armadures de bigues i. pilars. Alguns programes incloïen la possibilitat d'imprimir aquests diagrames, i uns pocs generaven plànols per mitjà de plotter. • Tercera generació: són programes inte-
grats en entorns gràfics, molt interactius, amb maneig des de ratolí, llistó digitalitzador, teclat, etc. En teoria són fàcil d'utilitzar, però l'abundància i diversitat d'entorns gràfics genera un problema enorme: l'usuari es troba que ha d'aprendre 4, 5 o més programes, cada un amb la seva pròpia interfície gràfica, els seus comandaments, etc. La solució AutoCAD En la història de la humanitat trobem un constant moviment cap a la unificació de
criteris decreació d'estandars, d'establiment de regles bàsiques de comportament per tots conegudes i respectades: resulta molt més senzill viure en un món així. Exemples, els trobem arreu: • Els cotxes que conduïm són diferents models i semblen molt diferents entre sí, però tots porten la palanca de canvis al mateix lloc... • Les màquines d'escriure utilitzen sempre el mateix teclat creat fa molts anys i el qual s'ha instal·lat també en els moderns ordinadors. • També en el software trobem aquesta tendència, ja que després d'uns primers anys d'efervescència juvenil, avui el mercat va trobant el seu punt d'equilibri: Microsoft ha imposat l'estàndard mundial de sistemes operatius en ordinadors personals amb els seus MS-DOS i Windows, els processadors de text comencen a funcionar tots en entorns Windows i entre ells trobem més similituds que diferències. • El mateix podríem dir de molts altres programes de venda massiva: fulls de càlcul, programes d'autoedició, programes de comunicació, agendes, etc. Però molt diferent és èl panorama que se li presenta al calculista d'estructures a Espanya: per cada problema que vulgui resoldre trobarà una o més solucions, algunes de bones i altres de pitjors, però cada una amb el seu entorn gràfic propi, tancat, aïllat de la resta del món i diferent a tots els altres. (Passa a la pàgina 23)
P
u
b
l
i
cular les estructures, i després passarà els resultats al CAD per Això comporta molts inconve- a donar-hi els darrers retocs i obtenir els plànols finals. nients i cap avantatge: Però si aquest projectista tin• Cada programa haurà de ser gués tots els seus programes de disseny i càlcul d'estructures inaprès des de zero per l'usuari, i sent tots ells diferents, de poc tegrats en AutoCAD, tot resultaria molt més fàcil: tots els proservirà conèixer altres sistemes de càlcul. Els usuaris poden me- grames integrats en AutoCAD moritzar el funcionament d'1 o 2 són molt similars i s'aprenen fàprogrames, però per a la resta cilment, l'entorn gràfic AutoCAD hauran de recórrer constantment és molt més potent que el que tenen els altres programes als manuals. (Ve de la pàgina 22)
c
t
a
t
d'estructures, i la potència de càlcul és més gran degut que el mòdul d'anàlisi estructural integrat en AutoCAD fa ús de la memòria estesa. Sostenint que la millor alternativa per a un projectista d'estructures passa pels problemes integrats en AutoCAD no estem sostenint una postura comercial, sinó que, objectivament estem reconeixent que aquest programa és l'estàndard dels programes CAD en ordinadors perso-
nals i per tant, representa l'alternativa més productiva a l'horade treballar. Avantages que tenen per al projectista el treballar amb programes integrats en AutoCAD: • Tots els programes utilitzen la mateixa interfície gràfica, que simplifica enormement el procés d'aprenentatge. • En entorn AutoCAD trobarà solucions per a pràcticament
• L'entorn gràfic de cada programa és propi, cosa que implica en molts casos poca potència i tranportabilitat d'a-' quest: disposen de poques funcions gràfiques, sols poden operar amb determinats ordinadors, targetes gràfiques i monitors (aquest problema és resolt per alguns fabricants recorrent a MS-WINDOWS en DOS i a X-WINDOWS en UNIX). • Sent l'entorn gràfic propi del fabricant, tindrà escasses funcions de comunicació amb el món exterior sols servirà per a entrar les dades de l'estructura, controlar els resultats i, encara amb dificultat, en alguns casos podré modi"Micar els desmuntatges amb la finalitat d'obtenir els plànols finals. Però de cap manera no podré utilitzar el mateix entorn per a altres tasques, com ara disseny arquitectònic, càlcul d'instal·lacions elèctriques, de lampisteria,etc. Programa estàndard Tot això ens porta a una conclusió: Iseria més fàcil la vida del projectista si tots els programes de disseny comptessin amb una mateixa interfície gràfica! Afortunadament no tot està perdut: així com vàrem veure que hi ha estàndards definits en d'altres àrees de la informàtica (MS-DOS en sistemes operatius, WINDOWS en intefície gràfica, etc.) també en CAD existeix un estàndard mundial: AutoCAD. Que fàcil resulta per a un projectista (enginyer, arquitecte, delineant, eic.) aprendre un nou programa quan aquest està integrat en AutoCAD! Pensem en el projectista d'estructures que utilitza l'AutoCAD per a realitzar dibuixos i plànols de desmuntatge: normalment usarà diversos programes per a cal-
•El mejor programa de forjados Reticulares del mercado es pa noi! * Los pianos son completos: armaduras de nerviós* Zuncnos, capiteles, pilareS/ etc. Todo sin salir de AutoCAD! • La entrada de datos se hace dibujando la estructura en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, cargas, etc, son entrados facilmente. Toda la potencia de AutoCAD esta a su disposicionl
•El CASA/FR calcula los Esfuerzos y Armaduras de todo el Edifício en su conjunto, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y velocidad, pudiendo resotver edificios de grandes dimensiones. •Resuelve edificios de múltiples plantas sin salir de AutoCAD! •La versión 3.0 de CASA/FR un precío excepcional: llamenos. hoy mismo para informarse de r^DÀ s ^P oferta especial amiento!
JCITE DEM0STRACION-, _ omputing Group - AQC(>h,i;r, Tel: (93) 274 01 76 • Fax: (93) 345 13 29 • BARCELONA w_.
_L (Ve de la pàgina 23)
qualsevol activitat: disseny arquitectònic, càlcul d'estructures, instal·lacions, decoració d'interiors, etc.
P
ti
b
!
i
• En treballar amb el programa CAD més venut del món, assegurem la contínua evolució d'aquest entorn: cada any tindrem una versió més potent que l'anterior, podem estar segurs que els nostres programes evolucionaran amb el hardware aprofitant al màxim la potència dels nous ordinadors.
• En el mercat laboral actual hi ha milers de persones amb coneixement d'AutoCAD: la seva contractació resultarà productiva, ja que aprendran fàcilment •. Actualment AutoCAD funciona qualsevol aplicació que funcioni sobre una àmplia gamma d'ordinadors: PC 386 i 486, SUN. integrada amb aquest CAD.
MAC, HP-Apollo, Sillicon Graphics, IBM-6.000, etc. Podem canviar fàcilment d'ordinador sense perdre la inversió feta en software: la majoria de les aplicacions desenvolupades en AutoCAD funcionen en qualsevol de les màquines on el CAD funcioni. No succeeix el mateix amb els programes de càlcul d'estructures desenvolupades específicament per a ordinadors PC i que compten amb un entorn gràfic propi: és molt difícil trans-
portar aquestes aplicacions a d'altres ordinadors. Si en un futur proper decidim de canviar d'ordinador (passar a UNIX, MAC, o SUN), ens trobem davant d'un gran problema. • La major part del temps emprat en un projecte d'estructures té lloc en la fase d'entrada de dades i encara més en la fase de producció dels plànols finals. I és en aquestes dues fases on fem ús intensiu d'un CAD: però per a augmentar la productivitat necessitem d'un CAD potent. L'AutoCAD compta amb més de 150 funcions enfront d'unes poques desenes de qualsevol altre entorn gràfic. Ho notarem especialment a l'hora de dibuixar l'estructura i també en produir els plànols finals. Amb programes integrats en AutoCAD podrem aprofitar qualsevol dibuix arquitectònic fet amb aquest CAD per a accelerar la fase d'entrada de dades, i una vegada calculades les armadures podrem modificar-les fàcilment afegir-hi detalls, seccions, ròtuls, cotes. • S'ha de destacar que l'AutoCAD és un entorn "obert": qualsevol usuari pot desenvolupar les seves pròpies funcions en AutoLISP i/o llenguatge C i afegir-les al programa original per tal de augmentar la potència del sistema d'acord amb les necessitats. Moltes empreses espanyoles estan dedicades a desenvolupar "personalitzacions" d'AutoCAD seguint les especificacions del projectista: funcions específiques, llibreries de detalls...
Conclusions Hem tractat de mostrar els grans avantatges que trobarà un projectista d'estructures en treballar amb programes integratsen l'entorn CAD més difós en els estudis profesionals. S'ha comprovat una positiva tendència, a integrar potents programes tècnics (disseny arquitectònic, càlcul d'estructures, instal·lacions elèctriques, instal·lacions de lampisteria, amidaments i pressupostació) dins del programa AutoCAD aprofitant d'aquesta manera la notable interfície gràfica d'aquest. Roberío Etcheverry Enginyer de camins Tango/04 Computing Group