FORMATIU
DEL COL.LEGI D'APARELLADORS mPaslor.5 0B021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 -20982 99
Fax414 3
Delegacions a Vic. Manresa, GranoDere i Ter
Mantenir l'edifici surt a compte Una enquesta posa de manifest que el nivell de manteniment al nostre país és insuficient El CoUegi va celebrar, del 3 al 6 de febrer, un seminari sobre Gestió i Manteniment d'Edificis. Especialistes nacionals i internacionals de la matèria van destacar la necessitat d'una política eficaç que fomenti la conservació i ajudi a evitar el cost social i econòmic que comporta la degradació incontrolada del parc d'habitatges i oficines ja edificat. MaJgrat la seva importància, el manteniment no es preveu, encara, en el procés de concepció dels edificis. Els participants al seminari van proposar la promoció d'una campanya popular per afavorir la implantació del manteniment, la creació d'un sistema que doni continuïtat a Catalunya al Llibre de l'Edifici i la redacció d'una Carta del Manteniment que defineixi els trets essencials de la seva implantació. El seminari va servir, també, per presentar una enquesta que posa de manifest que el manteniment és una inversió necessària. Segons aquesta enquesta, el nivell de manteniment al nostre país presenta un seguit de mancances significatives, especialment pel que fa als habitatges. • (Pàgines 3, 4, 13 i 15)
El manteniment ha de ser present des de la concepció de l'edifici (Folo: Chopo)
Estancament de vendes al mercat immobiliari
Els nous reptes professionals a l'Europa del 93
La suspensió de pagaments de la promotora Confort ha posat de manifest que el mercat immobiliari travessa una situació d'estancament de vendes, fruit del desajustament existent enlre l'oferta i la demanda del mercat. Els promotors, però no consideren oportú abaixar els preus atès que no existeixen prou marges econòmics. La crisi, qualificada pels especialistes consultats per L'IXFORMAT1U de conjuntura), provocarà un reajustament i estabilització del mercat. •
El futur de la professió d'aparellador i arquitecte tècnic a la nova realitat europea de 1993 passa per l'adaptació del sector a aquesta nova realitat transnacionaJ. Ramon Puig. director del Centre de Documentació Josep Renart. destaca l'especialització com la principal garantia que els professionals hauran d'acomplir per la seva integració al nou mercat laboral europeu. Aquests nous professionals, però, hauran de demostrar la seva capacitat per l'exercici d'una professió generalista a un altre país. •
(Pàgina 5)
(Pàgina II)
G
E N D
LLIBRE DE L'EDIFICI. MANUAL D'ÚS I MANTENIMENT EL MANTENIMENT I EL LLIBRE DE L'EDIFICI
Xerrada "El Uibre de l'Edifici. Manual d'ús i manteniment." • Dimarts 9 de març a les 1930 hores i dimecres 10 a les 13 h.Organiiza Assessoria Professional. • Dimarts 16 de març. a les 19.30 hores. Organitza. Assessoria Professional i Assessoria jurídica. Lloc: Sala de Conferències. Es recomana inscripció: Servei d'Informació. Planta baixa.
Curset "El manteniment i el Uibre de l'Edifici" Organitza. Servei Rehabilitació. Programa i ponents: • Manteniment d'edificis, una nova especialitat professional. Carles Puiggròs. " Conceptes bàsics de manteniment i gestió dels edificis. Xavier Casanovas. • Inspecció d'edificis. El Test Manteniment. Rafael Cercós. • El Uibre de l'Edifici. Climent Solé. • EI manual d'ús i manteni- CONTROL DE QUALITAT ment. Xavier Sust. LA SOLUCIÓ - Dimarts 2 de març. D ' U N CAS PRÀCTIC Horari: de 17 a 21 hores. Lloc: Sala d'Actes. Conferència "Control Preu: 10.000 pessetes. de Qualitat. La solució Informació i inscripcions: d'un cas pràctic." Servei d'Informació. Organitza Assessoria ProfesPlanta baixa. sional. A càrrec de J. Ma.
CURSOS DE DIBUIX PER ORDINADOR Organitza el Col.legi amb la col·laboració d'Anaya • Programa Drafix CAD Del 8 al 31 de març. Dilluns i dimecres del9 a 2130 h. - Preu col·legiats i usuaris - Preu no col·legiats: registrats de Drafix CAD: 35.000,- sense programa. 45.000,- sense programa70.000,- amb programa. 85.000.- amb programa.
* Programa AutoCAD Del 9 de març a 1' 1 d'abril. Dimarts i dijous de 19 a 2130 h. - Preu col·legiats: 35.000.- - Preu no col.legiats:45.000,
A
INFORMACIÓ
CATALÀ ADMINISTRATIU I TÈCNIC Cursos adreçats als professionals de la construcció i als seus col·laboradors • Barcelona Curs de 40 hores Del 16 de març al 29 de juny Cada dimarts i dijous Horari de tardes a determinar de I l/2h. cada dia de classe Informació i inscripcions: Servei d'Informació • Granollers Curs de 30 hores Del 10 de març al 26 de maig Cada dimecres de 1830a21h. Informació i inscripcions: Josep Umbert 25 - Granollers Telèfon: 879 01 76
• Terrassa Curs de 30 hores Del 20 d'abril al 6 de juliol Dimarts de 1830 a 21h. Informació i inscripcions: Sant Francesc. IS-Terrassa Telèfon: 780 11 10.
Preu: 5.000 Pessetes. (Es lliurarà diploma als assistents)
Calafell. Pere Casademont i Ascensió Gàlvez. • Dimarts 30 de març a les 19 h. Lloc: Sala de Conferències. Es recomana inscripció: Servei d'Informació. Planta baixa. FONTS DOCUMENTALS D'URBANISME I ARQUITECTURA
Fonts documentals d'urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya. Exposició oberta fins al dimecres 31 de març. Horari: de 10 a 14 i de 17 a 20h.Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa.
EXPOSICIÓ DE PINTURA "LAS M E N I N A S " AL VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició de pintura, "Las Meninas" al Vallès Occidental A càrrec d'Agustí Puig. artista sabadellenc. • Restarà oberta fins al 31 de març. Horari:del0al4 idel8a20 hores. Informació: Delegació del Vallès Occidental. C/ Sant Francesc 18. 0S221 Terrassa. Telèfon: 780 II 10.
INFORMÀTICA
Darerra actualització del programa de càlcul d'Honoraris EI programa informàtic Honoraris que cl Col·legi va posar a punt per facilitar el càlcul dels honoraris professionals, ha estat millorat. Per actualitzar la versió cal canviar el disquet original al Servei d'Informació. Planta baixa. EDAJUB
Comissió d'aparelladors jubilats Reunió cada segon dijous del mes a laquarta planta. Responsable: Lluis Maria Pascual.
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Enric Bosch i Vidal. col·legiat número 4.104. esdevinguda el 16 de febrer de 1991 a França, a l'edat de 77 anys. José Ortuno i Garcia, col·legiat número 5.655, esdevinguda el 3 de generdeI993,al'edatde69 anys. CICLE AULA-EMPRESA DE L'ITEC
AVÍS: La inscripció està a punt de tancar-se DELEGACIONS
CURSOS DE WINDOWS I AUTOEDICIO • Curs d'Autoedició. Presentació de documents Dimarts i dijous de 1830 a 21 hores. (Durada de 20 hores). - Preu col·legiats: 25.000.- - Preu no col·legials: 35.000.-
• Curs de Windows Dilluns.dimecresidivendres.de 19a21 h.(Duradade lOh.) -Preu col·legiats: 12.500.- -Preu no col·legiats: 17.500.Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
INFORMATIU
Boa Piuar. í Tdtfan (93) 209 82 99 Tdefu (93)414 3434
Pbci Mijn.6. 0S500V* Telèfon («> 885 26 11 Oficina / Delegació dtt B i g p Pïaïu de rOm.6. OSI-M) Nhurtu Telèfon |93) 872 97 W Oficina / DHtgxto dd Vall» Oriental Jowp L'tnbcrt-25. OS-UJO CianoUcn. Tclèf«H«ls79 0l 76 Ofkira / Delegació dd * alb SaaFrwtac.18- 08231 Te Tclèfco {93)78011 10
FORMIGÓ: ADDITIUS I COL·LOCACIÓ AL CAFÈ TÈCNIC
Cafè Tècnic,"Elformigó, els components additius i la seva col·locació" A càrrec de Lluis Sanitjas de Formigons BE-HE-MA, S.A. • Dimarts 2 de març a les 19 hores. Delegació. Vallès Oriental.
Jueu de Goitrn dd CoUtfi d'Aparelladors I Arquitecte Tenies út ButtJooa. PRESIDENT: Cirlcs Pirigpfa i Uuellcs SECRETARI: Gispar Garcia i Buyrcu TRESORERA; POn Ramukh i Anacpà COMPTADOR:BcnulOchoaiMocón VOCALS: JJ.ii Lleny Purimnd ilael Ddudo i Ymgins F.X.& ne Cantru ï SUnon
Ponències Aula-Empresa i Aula de Tecnologia Tots els dijous a les 1830 h. • 4 de març: Membranes de cautxú EPDM. la Jornada Tècnica sobre residus en la indústria •11 de març; El formigó lleude la construcció ger estructural. Cas pràctic Dijous 1 d'abril a Constntmat. • 18 de març: Fixació de baOrganitza la Cambra de Co- rreres de seguretat i tipus merç. Indústria i Navegació "New Jersey". de Catalunya, altres institu- • 25 de març; Aula de Teccions i el Col.legi d'Aparella- nologia. dors i Arquitectes Tècnics Lloc: Itec, Wellington 19. de Barcelona. Telèfon: 309 34 04. JORNADA TÈCNICA SOBRE RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ
DELEGATS: Oiooa: PmPouiVitat B*t*s-BtTfntdà: Aaioni C i a i i Soliinila Valies Oriental: Frederic de Boen i Sogum VnbsOccidtnt*l^lv9d«Niv3iiDÍCiid<iai GERENT: Jo» Gay i Díaz CONSELL DE REDACCIÓ; Xtnu BUIJÍ CutcsOnMÍ RimmCommia JomGiy
COORDINACIÓ: CufaCanafli SECRETARIA, CORRECCIÓ I MAQUETACIÓ: Anhels BaHuï Eliscob Pucurall ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ:
PUBLICITAT: BIT-Pubtidiiad, S.A. JoKpTintfellii. 153.OSO29 Bjirrtau.Ttlé(ool93)4tO«í5. Ttlefn W> J30 39 7S i J19 41 83
MflnU(ml A | m u n )
DISSENY GRÀFIC IINTOGRAFIA: Esimli R.CJL IMPRESSIÓ: R i m f j n / S A DIPÒSIT LEGAL: B-J23S9-1WI ISSN: 1I3I-2UC
S'imomu U rcprattunio Jdi uctulb pebhati i L'IMORMATIU. ciura rfiranea li ICTIprocedéocii.
IUn seminari reivindica el paper del manteninent La conservació no es preveu encara en la concepció de l'edifici La conservació i manteniment dels edificis és un deure social mancat, en l'actualitat, d'un marc legal apropiat que faci exigible et seu compliment. Aquesta és una de les principals tesis defensades pels nombrosos especialistes nacionals i internacionals en tècniques de gestió i manteniment d'edificis que han participat al seminari sobre aquesta matèria celebrat al Col·legi del 3 al 6 de febrer. Els participants al seminari van destacar la inexistència d'una política eficaç d'habitatge que fomenti la conservació i que ajudi a evitar el cost social de la degradació del parc d'habitatges ja edificat. Segons dades fetes públiques al seminari, el 80% dels edificis de l'Estat espanyol té més de 20 anys. Aquests edificis presenten greus desperfectes, com ara esquerdes i humitats, i instal·lacions obsoletes. La manca de manteniment i el mal ús dels edificis és, fins i tou la causa de patologies en un 25% dels casos en edificis de només 10 anys d'antiguitat. Malgrat això, el manteniment no es preveu en el procés de concepció dels edificis. No existeix, malgrat la creixent preocupació per la seguretat i l'estat de conservació dels edificis, una consciència social del manteniment pel que fa als habitatges, ni del fel que aquests, tol i qiie són la major inversió econòmica que fa una família al llarg de la seva vida, tenen una duració limitada.
Millorar la qualitat de vida Els ponents del seminari van afirmar, d'altra banda, que la gestió i manteniment dels edificis és un procés fonamental que comporta cinc grans avantatges: una garantia de seguretat i de prevenció de riscos, una millora del confon i de la qualitat de vida. un allargament de la vida útil del patrimoni immobiliari, un control dels costos d'explotació dels immobles i una protecció de l'entorn. La gestió i manteniment d'edificis no és encara, però, un procés normalitzat que sigui la continuació natural de la construcció de l'edifici. Perquè això sigui una realitat és imprescindible el compromís per part de tots els agents implicats:adminisiració. usuaris, tècnics, gestors i constructors. Aquest compromís ha de tenir en
ú (FoiorChopo) compte el manteniment des de la concepció"dels immobles i ha d'incorporar el concepte de cost global alhora que ha de dotar els professionals dels mitjans que garanteixin el manteniment com a sistema preventiu en el qual s'ha d'informar l'usuari de com ha d'usar l'edifici i de com pot disposar del suport especialitzat. Per aconseguir-ho, es va proposar la promoció d'una campanya popular, el desenvolupament d'accions formatives i la creació d'un sistema de recopilació d'informació. També es va recomanar la creació d'un sistema que doni continuïtat a la implantació a Catalunya del Llibre
de l'Edifici, l'establiment d'un sistema d'inspecció que permeti programar el manteniment dels edificis existents i la redacció d'una Carta del Manteniment que defineixi els trets essencials de la seva implantació i permetí iniciar un compromís social per aconsegtiir-Ia. El seminari ha estat organitzat pel Servei Rehabilitació del Col·legi, les associacions Apogée i la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del College of Estate Management, la Universitat Politècnica de Catalunya i el programa EMEB del COMETTII de la Comunitat Econòmica Europea, n
Un marc legal de difícil aplicació pràctica El manteniment i conservació dels edificis es regeix, actualment, per una diversitat de disposicions legals, tant civils com administratives. Tant el Codi Civil de 1889. com la Llei de 21 de juliol del 1960 de Propietat Horitzontal, la Llei d'Arrendaments Urbans del 1964. el Reglament d'Habitatges de Protecció Oficial de 196S. el Text refós sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 1992. i la Llei de l'Habitatge, a Catalunya, estableixen els deures dels propietaris i usuaris d'utilitzar i conservar els habitatges. És evident, doncs, que existeix un marc legal sobre la conservació dels
immobles. No obstant, aquestes disposicions no regulen ni imposen l'obligació de tenir-ne cura i les poques normesque podrien ferefecti va aquesta imposició o no són exigibles o són impossibles d'aplicar en la pràctica. Falta una norma que obligui al manteniment dels edificis. La conservació, com a deure social, hauria de ser exigible i establir-se en el contracte de compra-venda. Aquest pacte permetria canviar una actitud del comprador envers la conservació i assumir la consciència que la seva manca significa un notable escurçament de la vida útil dels edificis. •
El Col·legi inicia un pla d'actuació El Col.legi ha iniciat una nova línia d'actuacíó dedicada íntegrament a la conservació i manteniment dels edificis. El seminari ha estat un primerpasenaqueslcamp de treball de gran transcendència social i també d'un gran futur. El Col.legi ha preparat un conjunt d'accions per considerar que cal jugar un paper actiu en l'organització de serveis que apropin els professionals a l'usuari i també en la introducció de noves tecnologies i sistemes de treball. El president del Col·legi. Carles Puiggròs, va fer públic, en Tacte de clausura del seminari, el pla d'actuaciócol·legialen relació amb el manteniment que consta dels punts clau següents: I.- Promocionar. en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i d'altres institucions i entitats, una campanya de divulgació social del manteniment dels edificis a través dels mitjans de comunicació. 2.- Establir un servei col·legial per tal de donar un suport als compradors d'un habitatge nou facilitantlos la pràctica del manteniment d'acord amb les instruccions del Manual d'Ús i Manteniment. 3--Organitzar un servei d'assistència tècnica de manteniment destinat als usuaris del parc edificat que comprengui la diagnosi, l'elaboració de programes i et seguiment periòdic de la conservació i manteniment dels seus habitatges com a primera experiència d'una futura inspecció tècnica d'edificis. 4.- Promoure des del Centre de Documentació Josep Renan la creació d'un banc de dades que reculli tota la informació derivada de les experiències existents en matèria de manteniment. 5.- Consolidar i incrementar les relacions amb les associacions Apogée i amb ies entitats vinculades al manteniment d'edificis i participar en les iniciatives i actuacions que es promoguin en aquest camp a nivell internacional. 6.- Recolzar la redacció i divulgació de la Carta del Manteniment per tal que es converteixi en la tarja de presentació entre entitats, empreses í usuaris, d'un concepte a incorporar socialment per a millorar la nostra qualitat de vida.
^m
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
El manteniment i gestió d'edificis esdevé una inversió necessària Una enquesta col·legial evidencia mancances significatives pel que fa als habitatges La gestió i manteniment adequat dels edificis esdevé avui una necessitat, ja sigui per l'empresa, I1 Administració o el propietari particular. Les despeses que originen els immobles durant la seva vida útil es redueixen substancialment amb l'aplicació d'un mètode sistematitzat. Una enquesta entre els especialistes de la matèria ha permès determinar en quina situació es troba aquest tema al nostre país. Els immobles lenen una vida útil que genera unes despeses que cal quantificar i valorar. La construcció, però també la utilització, 1'explolació i el manteniment són aspectes que cal introduir dins el concepte de cost global d'un edifici. Amb aquest mo- nivell de manteniment. Finalment es tiu, el Servei Rehabilitació de I Col·legi valora la importància d'un mètode va preparar una enquesta adreçada sistematitzat i els seus avantatges. ais responsables del parc immobiliari Dels edificis referencials, gairebé la de les administracions públiques i meitat són habitatges i, l'altra, de d'empreses privades, i als tècnics que diverses tipologies com ara oficines, tenen cura de la gestió i manteniment escoles i hospitals. Els experts opinen d'edificis, amb l'objectiu de determi- que els edificis en general gaudeixen nar en quina situació es troba el man- d'un nivell de manteniment mitjà teniment al nostre país. Els resultats amb una tendència cap a un mantenies van fer públics en el seminari ment dolent (quadre 1). Aquest manGestió i Manteniment d'edificis. teniment deficient és especialment L'enquesta constata els efectes que significatiu en els habitatges. produeix la manca de manteniment o les actuacions incorrectes i també la NIVELL DE MANTENIMENT localització més freqüent dels proHABITATGES" ALTRES • blemes, i mostra les propostes de solucions. Per la realització de l'estadística s'ha utilitzat un sistema estàndard d'indicadors de manteniment desenvolupat per les associacions franceses Apogée. Tipologia de l'edifici, nivell de manteniment, conseqüències de la seva manca i punts febles de l'edifici són els aspectes que determinen l'abast del problema. Un altre punt demana les possibles solucions per millorar el
(Foto:Chopo) Pel que fa a les conseqüències de la manca de manteniment, veiem com l'aspecte econòmic és el que més preocupa. Els sobrecostos posteriors i la devaluació del patrimoni són els apartats més destacats (quadre 2). Els aspectes relacionats amb l'usuari i la imatge pública es deixen en un segon terme. En el cas dels edificis que no són d'habitatge, la manca de qualitat en el servei recupera importància. La
coberta dels edificis resulla el punt més preocupant on cal una major dedicació en el manteniment, seguit de les instal·lacions com ara aigua, desguàs i electricitat (quadre 3). En el cas dels habitatges es manté la icndència si bé la importància de la instal·lació elèctrica es redueix. En els altres edificis prenen relleu les instal·lacions de calefacció, electricitat i seguretat contra incendis. Les possibles solucions per millorar el nivell de manteniment passen per la informació als usuaris i una millor concepció dels immobles. Informar els usuaris pren molta importància pels edificis d'habitatges. En els altres tipus d'edificis, informar els usuaris perd importància davant la millor concepció de l'edifici, i apareix a un nivell similar l'aplicació de sistemes tècnics de gestió (quadre 4). Una àmplia majoria es decanta per acceptar la gran utilitat d'un mètode sistematitzat de control d'edificis. En aquest cas la tipologia d'edificis no presenta matisos que calgui tenir presents. Per la seva banda, les aplicacions més importants del mètode es concreten en un millor coneixemenl de l'edifici i el seu seguiment, tant a nivell tècnic com econòmic. •
CONSEQÜÈNCIES DE LA MANCA DE MANTENIMENT HABITATGES"
BAGUDE LAOUAUTtf
DEGRADACIÚ POSIDBORS
ALTRES TIPOLOGIES •
CfflEUUS
BbUIGE
0Q
DELS SERVES
ELEVA1S
PROPÏTAIU
Quadre I POSSIBLES SOLUCIONS PER MILLORAR EL NIVELL DE MANTENIMENT
PUNTS QN CAL UNA MAJOR DEDICACIÓ EN EL MANTENIMENT HABITATGES"
HABITATGES" ALTRES TIPOLOGIES •
ALTRES TIPOLOGIES •
HFQRUAfl EL5USUW1S
CONVÈNCER* QUIPREHLES
LEOfflCK)
DECSONS
Quadre 3
LUSftEÜf SSTElttS
•ESTRECYIf
APLICACiOK CafKtUENT
MUCH CONCEPCIÓ
MILLOR ELS
TÏCMCSCE
KLtSTAl
GESIÚ
DECONSEHVAOÚ
UOBtfWUfl
E M P S £
[SPECULI1W
5 i .
DC L'EDIFICI PRESSUPOSTOS
EN A Ü U E 3 3 c u l p
j|
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
^9
El mercat immobiliari passa per un període d'estancament de vendes Els professionals creuen que la situació actual de desajustament del mercat és conjuntural La suspensió de pagaments de la promotora immobiliària Confort ha projectat ombres sobre el sector, que travessa una situació d'estacament de vendes. Segons els mitjans informatius, les diGcultats del grup Confort són conseqüència del desequilibri existent entre el volum d'actius, obres i inversions en curs, i la manca de suficients ingressos per afrontar els préstecs. Per als professionals del sector, la crisi de Confort és el resultat d'una situació conjuntural en què vendre pisos i oficines resulta difícil i requereix cada cop més temps. El mercat immobiliari és un mercat on la demanda i l'oferta tenen, sovint. dificultats per poder coincidir. Actualment, l'oferta existent té dificullais per a trobar un client potencial solvent, és a dir. que pugui afrontar els preus exigits. Els promotors, però. no consideren oportú abaixar aquests preus, atès que no existeixen prou marges econòmics. "Els preus —diu Celestí Ventura, director tècnic de Metro 3-— no s'abaixaran apreciablement. Els costos de construcció són molt determinants i no s'hi aprecia cap tendència a la baixa". Tol i la manca de compradors, els constructors manienen el mercat de vivenda novaa una mitjana de 230.000 pessetes el nr. que no es correspon amb la poca demanda del moment. "Barcelona té una demanda constant d'un determinat tipus d'habitatge" afirma Ventura. "Tots vam fer els mateixos pisos fins a arribar a saturar el mercat". L'a baixa de preus, però. sembla inevitable, almenys per a Magí Miracle, director tècnic de Kepro. ''El nostre —afirma— és un mercat molt
afectat per l'oferta i la demanda. Ara no hi ha gaire demanda. Que els preus no baixin depèn de la capacitat dels promotors per aguantar l'oferta. Encara que congelin els preus, ja els estan abaixant. D'altra banda, els costos laborals, que durant els anys anteriors als JJOO. es van disparar, s'han reduït força. Això ha de permetre una lleugera flexibilitat del mercat, almenys cap a la congelació de preus". La construcció va viure moments dolços tol pensant en els Jocs Olímpics. Uns moments que ja s'han acabat donat que l'oferta actual no s'ha adaptat prou a les necessitats dels clients. "El mercat —diu Miracle— es va sobredimensionar". Segons un esludi encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Area Metropolitana a l'empresa Tecnigrama. el 65% de les promocions de la província de Barcelona posen a la venda pisos de quatre habitacions amb més de 100 nr. Com passa a Confort, la majoria de promotors fan vivendes de mig i alt standing. de lenta sortida comercial, que incrementa la seva vulnerabilitat davant les crisis de tresoreria.
ines s'ium ralentit (Foto: Chopo) "L'oferta del mercat immobiliari de Barcelona és equivocada —afirma Josep Maria Royo, cap d'obres de Núnezy Navarro—durant anys s'han construït vivendes d'alt i mig sianding i s'ha descuidat l'habitatge social. Ara ens trobem amb una gran disfunció al mercat immobiliari. El mercat és formal per uns pisos de luxe que tenen bona sortida i una immensa majoria d'habitatges de mig standing que són molt difícils de vendre". Els preus de venda, segons Miracle, "estan per sobre de ia capacitat adquisitiva del mercat". Segons un estudi de Caixa de Catalunya, el 36% dels clients no confirma la compra de la vivenda perquè considera massa elevats els preus. Segons el Banco Hipo-
tecario de Espana, les famílies han de fer un esforç econòmic per comprar una vivenda equivalent al 43,1% del sou. Això provoca una pressió a la baixa dels preus dels habitatges. El mercat és, segons l'arquitecte tècnic Joan Barrubés. cap del departament tècnic de La Clau d'Or. "un acordió, que s'adapta a les necessitats d'aquesL Ja al 1975 vam patir una crisi i tothom va dir que el mercat s'enfonsaria. No va ser així, i els pisos, després d'una etapa de congelació de preus, van continuar pujant a un ritme estable similar al de l'IPC". Fent prospectiva, Celestí Ventura augura "un període d'estabilitat amb un mercal moll més selectiu amb preus força més estables". •
LA PREGUNTA
El cas Confort, és un fet conjuntural o el principi d'una crisis al sector? JOSEP ROYO
"AI meu parer és un fet tolalment punlual que no té per que tenir extensió a la resta del sector immobiliari de Barcelona. És un problema de fones inversions en projectes molt concrets que han fallat i han provocat que l'empresa es trobés amb moll capital invertit en immobles",
"És un fet moll conjuntural. La crisi sempre hi és, però. afortunadament, el :tor sap adaptar-se al ritme de la demanda del mercat. Aquest grup. en creu no ha sabut fer la readaptació temps i s'ha agafat els dits amb una manca total de liquidesa"
"La crisi de Confort és fruit d'una situació de creixement desmesurat que s'ha aturat de cop i volta. La desacceleració del mercat ha estat massa ràpida í el pes excessiu de la qüestió financera ha ofegat les possibilitats de reacció d'aquest grup immobiliari".
"Res de crisi generalitzada. Es tracta d'un tema puntual. És ben cert, però. que el sector immobiliari està en crisi, com ho està la resta de l'economia del país".
Exposició sobre fonts documentals d'urbanisme El proper dia 23 de febrer tindrà lloc a la seu del Col.legi ia inauguració d'una exposició sobre fonts documentals d'urbanisme, arquitectura i construccíó a Catalunya i la presentació d'una publicació de Xavier Tarraubella i Mirabet sobre el mateix tema. Ambdós elements --exposició i publicació— tenen com a objectiu fonamentaJ donar a conèixer d'una manera sísiemàtica quines són les principals fonts documentals a què es pot recórrer a l'hora de documentar qualsevol estudi o qualsevol intervenció sobre el patrimoni construït a Catalunya, i en quins arxius i centres es conserven aquestes fonts documentals. Esdevenen d'aquesta manera una eina útil per a tots aquells professionals que de forma interdisciplinària es dediquen a l'estudi de l'urbanisme, l'arquitectura i la construcció des de diferents àmbits: aparelladors, arquitectes, urbanistes, historiadors, arqueòlegs, arxivers, documentalistes... L'exposició i la publicació es complementen en el sentit que la primera presenta la informació sistematitzada
a partir de la consideració dels diferents tipus de documentació (documentació professional, col.legial. municipaJ. notarial) mentre que la publicació s'estructura a partir dels diversos tipus de centres i arxius on es conserva aquesta documentació (centres depenents de l'Administració pública, corporacions i entitats oficials, arxius fotogràfics, notarials).
ARMADURAS PHEFABRtCAOAS PARA LA CONSTRUCCION
VIGUETA EXTENSIBLE T R DE ACERO PARA REPARACION Y REFUERZO DE FORJADOS SISTEMA PATENTADO
ELEMENTOS BASICOS CINTA ADHEREHTE
Competències professionals dels aparelladors Les competències professionals dels arquitectes tècnics i aparelladors és el tema d'una monografia, publicada el passat mes de gener per l'editorial Edelvives. de la qual n'és l'autor José Luis Gil íbanez, magistrat del Contenciós-Administraüu de l'Audiència Nacional. L'obra consütueix una valuosa aportació en l'estudi d'aquesta matèria, tractada de forma objectiva i rigurosa des d'una perspectiva doctrina] i jurisprudencial. a
Espanya permet la lliure circulació de productes de la CE La publicació al BOE del Reial Decret 1630/1992 de 29 de desembre va donar llum verda a la lliure circulació de productes de la construcció dins del territori comunitari, segons preveia !adirectiva89/106/CE. El Reial Decret aprovat pel govern regula les condicions que aquests productes hauran de complir per ser comercialitzats a Espanya. El decret també preveu els requisits dels materials per obtenir la marca CE. -
TUBO EXTERIOR
gj
FORMACION DE VIGAS CONTINUAS Y VOLADIZOS
SUJECION DE LA VIGA MEDIANTE TORNILLOS ESPECIALES
TOHNILLO DE POSTENSION
TORNILLD DE FIJACIOH
FORMACION DE VIGAS MIXTAS
VIGA DE MADERA
VIGA DE HORMIGON
PASTA DE UNION
MORTEHO DE UNION PERFIL 0E ACERO — I
ACERO HORMIGON ACERO MADERA
CINTA ADHERENTE
PERFIL DE ACERO
I_ L'Escola d'Aparelladors homenatja Lluís M. Pascual
Uuís Maria Pascual
La Junla de Govern de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona va acordar atorgar la Medalla d'Or del Centre a Lluís Maria Pascual com a reconeixement a la seva deslacable tasca docent i també professional. El lliurament, a càrrec del director de l'Escola. Francisco Javier Llovera, va tenir lloc a l'Escola el passat 21 de desembre en el transcurs d'un acte :te acadèmic (Foto: Chopo) acadèmic. Lluí's Maria Pascual té 78
ESQUEMA DE MONTAJE DE KEPARACION
anys i va acabar la carrera d'aparellador el 1935. Pascual va realitzar obres amb arquitectes del G ATCPAC com ara Sert. Torres i Clavé. i Subirana, però especialment va treballar amb Lluís Bonet i Garí i amb Francesc Mitjans. Del 1955 al 1970 va ser professor de geometria descriptiva a l'Escola d'Aparelladors, on els estudiants el van tenir sempre com un professor exemplar. B
Debat sobre la professió al Bages i al Vallès Oriental
A Colacación tubos extensibles y f> 'A lijación de tomïllas [>
PIEZAS STANDARD TUBOS CON PERNOS
Tubo interior TIM
500
|
900
I
1400
1800
2300
L
Tubo exterior
1400 | 2300
TEM
Material galvanizado en caliente con espesor de 80 a 110 micras ACCESORIOS I0HNILL0 FUAOON
SOPORTE PASAfíTE
TORNILLO POSTENS10N YTUERCA
CINTA ADHEREKTE
•ér Tratamiento anücorrostvo y autoblocante
CALCULO Una vez determinada la sección resistenie de hormigón o madera existentes y su resistència se procede, al calculo como viga mixla. CARACTERISTICAS DEL TUBO DE ACERO Y LUCES QUE RESISTE CARCA
WGÍTOTAL
Kg.'rTr"400
500
OM '.sà-3 fTJl·.TJ
—
ENSAYOS EFECTUADOS TUBO DE 100x100:1 i:
I Peso m/lineal Ï T 7 3 1 I
Nou sistema de càlcul de pressupostos
•JES
IVTE EJES
_EL
El col·lectiu d'aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques del Bages i del Vallès Oriental han celebrat darrerament dues reunions per tal de debatre la situació actual i els difícils reptes que té plantejats la professió en l'actualitat. El paper del professional —aparellador i arquitecte tècnic— dins el conjunt del sector, la millora de la seva imatge social, l'augment de la qualitat del servei i els honoraris professionals són alguns dels temes debatuts per aquest grup de professionals. La preparació, per part del Govern de l'Estat, de la Llei d'Ordenació de l'Edificació en la qual es determina, entre d'altres, els paper dels diferents agents del sector és un dels principals temes que preocupen a aquest col·lectiu comarcal.
I Sección c m 1 1 4 T
P = 1250 kgs Viga de hormigón pretensado colocada al revés Tubo de acero 0 1 0 0 x 1 0 0 x 4 Flecha 11 m'm equivalente a 1/500 de !u2
EN LA APLICACION DE ESTÀS VIGUETAS ES IMPRESCINDIBLE EL PROYECTO DE REPARACION HECHO POR UN FACULTATIVO RESPONSABLE DEL MISM0
El Col·legi d'Arquitectes ha establert un nou sistema de càlcul dels pressupostos dels projectes. Aquest estableix diferencies entre cl pressupost d'execució material, en basc al qual es determinen els honoraris que haurien de tendir al cost real. i un pressupost de referència als simples efectes d'establiment dels descomptes col·legials. Aquest nou sistema de càlcul de pressupostos ha entrat en vigor el proppassat 15 de febrer per als projectes que es presentin a visar a partir d'aquesta data. El Col.legi d'Aparelladors estudia, per la seva banda, la possible incidència que aquest nou sistema de càlcul de pressupostos pugui tenir sobre els encàrrecs professionals i el seu visat. "
BÚSTIA
PREMSA
En record de Lluís Bonet
Firmitas, utilitas, venustas
Lluí's Bonet i Garí ha mon als 99 anys. No crec que pugui parlar d'aquest excel·lent arquitecte sense la possible ofuscació que em produeix el meu profund afecte envers ell. Bonet Garí. no tan sols em va ensenyar a conèixer i estimar els oficis del ram de la construcció, sinó que amb la seva gran humanitat va ajudar-me a disposar d'una escala de valors per a molles i molt diverses facetes de la cultura en general. Ell apreciava i practicava la música, la literatura i les arts plàstiques i sentia dues grans passions: Catalunya i el cristianisme. Al recordar-ho, ara que ha deixat aquesta vida. que aprofità profundament, volem honorar-lo tot destacant la seva aportació a i'art de l'edificació a casa nostra.
Marcus Vitrubí. arquitecte de l'antiguitat, definia amb les tres paraules que encapçalen aquest article els tres peus que són la base de l'arquitectura: solidesa, funcionalitat i bellesa. Utilitas. A la prehistòria, l'homo sapiens construïa refugis per guarirse del clima i de les feres. Agafava els materials que tenia més a mà com ara pedres, branques í fang. El seu interès era la funcionalitat. Firmitas. Durant segles, la tècnica constructiva es limitava al traspàs de coneixements, de generació en generació. L'empïrisme (tècnica de prova-error) era la forma general d'anar acumulant experiències en JORDI LLEAL aquest camp. La construcció no és Arquitecte Tècnic la simple juxtaposició d'uns mateBadalona rials amb uns altres sinó la concatenació d'aquests d'una forma harmònica. En cas contrari, amb el pas del temps esdevindran els problemes i la NOTA DE LA UPC ruïna de l'obra construïda. D'aquí ve la preocupació d'assegurar la solidesa de l'edifici al llarg del temps.
LLUÍS M. PASCUAL I ROCA Aparellador Barcelona
Valoració positiva de L'Informatiu Voldria breument expressar, com a col·legiat resident fora de Catalunya, la meva valoració positiva de la revista del Col·legi, L'Informatiu, tant pel que fa al seu contingut com al seu format. El fet de rebre-Ia al meu lloc de residència, on no existeix una publicació periòdica d'aquest nivell informatiu, fa que sigui especialment útil per a mi i també per a d'altres companys de professió interessats en els temes relacionats amb el nostre exercici. Penso que. deixant espai per a la superació. L'Informatiu ha aconseguit en el seu primer any d'existència l'objectiu que s'havia proposat. JOSEP LLUÍS MAYANS 1 BRUN Arquitecte Tècnic Melilla
LA SEVA OPINIÓ ES IMPORTANT Si vostè volfer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçar-se a la redacció de L'INFORMARIU i expressar-la lliurement. Potfer-ho personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espaí disponible.
sideracions? Doncs perquè darrerament es palpa en l'ambient una neurosi pel disseny de foto. publicació o premi en funció només d'això, de la Venustas. de les qüestions formals i compositives del projecte. Quants edificis publicats i amb premi són avui pura ruïna, testimonis muts d'un passat esplendent i reconeguts en el seu moment com a moderns i "de disseny". Els summe sacerdots del disseny eleven Venustes davant el poble bocabadat i sacrifiquen d'una punyalada sobre l'ara de l'altar la Firmitas i la Utilitas deixant-les dessagnar sense ni un parpalleig. Preveniu-vos dels posseïdors de la Veritat, perquè intentaran imposar la seva sobre la vostra.
Formació continuada
Venustas. A més de ser funcional i sòlida, l'edificació ha de tenir unes característiques que la facin agradable als sentits, en especial a la vista. L'estudi i distribució dels espais i volums, els colors i les formes dels elements constructius, donen com a resultat el que entenem per bellesa de l'edifici. No sé si Vitrubi va deixar el concepte Venustas en tercer lloc expressament. Però el que sí podrem entendre és el fet que es tracta del concepte potser menys important respecte a la funció que s'ha determinat a l'edificació (habitatge, escola, oficina, nau industrial) sense oblidar que des d'un principi és el tercer peu de labase de rarquitectura i sense aquest no hi hauria equilibri. Perquè tot aquest reguitzell de con-
La Universitat Politècnica de Catalunya i, més concretament. l'Escola Universitària Politècnica, duu a terme un programa de formació continuada amb la garantia universitària. Aquest programa es basa en una classificació dels cursos segons el nombre d'hores impartides. Així. han estat establerts tres nivells de formació: -cursos de postgrau de SO a 150 hores. -cursos de programa de postgrau de 150 hores. -curs màster de 450 hores. Els cursos master representen una especialització completa. Des de la iniciativa privada existeix una àmplia oferta que sovint uülitza la terminologia de "màster" sense impartir un nombre d'hores que garanteixi l'adquisició dels coneixements especialitzats suficients.
X e r r a d e s
LLIBRE DE L'EDIFICI MANUAL D'ÚS I MANTENIMENT Organitzades per les Assessories Professional i Jurídica Dies: 9, 10 i 16 de març Hora: Dia 9. dimarts, a les 19.3Oh Dia 10. dimecres, a les 13 h Dia 16. dimarts, a les 19.30h Lloc: Sala de Conferències Entrada gratuïta Cal fer la inscripció prèvia al Servei d'Informació. Planta baixa
Un terç de les persones que deixa la ciutat ho fa per falta de pisos adients Un 31 ?c de la gent que viu a Barcelona i es trasllada a una altra localitat de la província ho fa perquè no troba dins els límits de la ciutat un habitatge que satisfaci les seves necessitats i possibilitats econòmiques. A més, un 12% d'aquests trasllats són deguts a la voluntat de trobar un entorn amb millor qualitat de vida i ambiental. Es a dir. un 43% dels barcelonins que es traslladen dins els límits imraprovincials ho fan per la falta d'adequació de l'oferta a les expectatives dels ciutadans. Siscu Batges Diari de Barcelona 26-1-1993
Investigadors japonesos descobreixen un nou tipus de formigó ecològic Un grup investigador de la Universitat Tècnica de Fukushima. al Japó. ha descobert un nou tipus de formigó que absorveix el diòxid de carboni i ajuda a solucionar els problemes ambientals. L'equip proposa l'ús d'aquest formigó per a filtres d'escapament de les plantes productores i mines, entre d'altres aplicacions industrials. Efe La Vanguardia 30-1-1993
La investigació de l'obra de Gaudí desxifra un discurs moral ocult La Pedrera és un edifici simbòlic amb una façana d'ones de pedra que representa el mundà. Aquest es caracteritza per canviar constantment, de manera que res és ferm i tot és dubtós. Per això. Gaudí va fer pintar al vestíbul del passeig de Gràcia uns murals que al meu parer resumeixen el primer llibre de Las metamorfosis del poeta Ovidi. on tot canvia. 1 al vestíbul del carrer Provença apareix la primera escena de La vida es sueno de Calderón de la Barca, en la qual el protagonista, Segismundo, no sap si està adormit o si somnia. Josep Moria Carandelt El Observador 21-1-1993
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Consell Comarcal de l'Alt Penedès ARQUITECTE TÈCNIC
DEMANDES DE TREBALL OBERTES EN DATA DE 1 5 DE FEBRER A AQUELLS CANDIDATS OUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Aprovació de les bases per a la provisió duna \acan\ d'Arquitecte mitjançant concurs-oposirió. Publicat al DOGC núm. 1700 de data 27. i .93.
Per qualsevol informació addicional podeu contactar personalment 0 per telèfon amb el Servei de Promoció 1 Mercat de Treball
Re/.: 92038
Constructora del Maresme
Constructora d'edificació d'Andorra
CAP D'OBRES
ARQUITECTE TÈCNIC
per a seguiment i control d'obres, seguielai i higiene, certificacions, coordinació i [racte amb industrials en obres al Maresme.
per a treballs de despatx: amidamenis i pressupostos, coniacte amb industrials. comparatius d'ofertes i seguiment de costos d'obra. Cal coneixements d'informàtica. Es valorarà experiència mínima de 2 anys en Hoc similar. Residència a Andorra duranl la setmana laboral. Jornada oficial. Edat: 25 i 35. (No imprescindible). Sou: 5.000.000 brutfany assegurances incloses i habitatge a negociar. Contactar URGENTMENT amb el Servei de Promoció i Mercai de Treball.
Es demana edat de 28 a 40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any. Sou: 2J-t.000.000 brut/any. Re/.: 5070
Re/.: 5079
PETITS RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de treball. La secció Pelin Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat als 6.000 lectors de L'Informatiu per mitja d'una trucada telefònica i a cost mínim. PREU: •
COL·LEGIATS:
1.000 PTA
• ESTUDIANTS:
1.000 PTA
• ESTUDIANTS ALTRES:
3.000 PTA
• ALTRES :
5.000 PTA
Informació i inscripció: Elisenda Pucuroil. Telèfon: 209 82 99 i 414 33 11 de 12 a 20 hores
TOPOGRAFIA
Horari d'atenció del servei:
ANUNCIS LOCAL IDEAL COM A ESTUDI PER A COMPARTIR
S'ofereix IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
Particular ofereix espai cèntric ben comunicat (Zona Hospital Clínic), per a compartir. • Es tracia d'un local, de 60 m2. ideal per a estudi d'arquitecte,
S'ofereix arquitecte lècnic per a serveis de perspectives còniques. • Coloració i il·lustració de plantes i façanes. •Tècniques d'aquarel·la, acrògraf. roluladors i llàpíssos color.
• El preu és molt econòmic.
Fèlix Conde Telèfon: 408 43 36
Telèfon: 211 47 49 S'ofereix DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER
ES PRENEN ENCÀRRECS PER TELÈFON
S'ofereixen serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. També es realitzen: • treballs de replanteigs • anivellamcnis • cubicacions i delimitacions • control i treballs d'obres.
Particular ofereix serveis d'atenció de trucades telefòniques o be de fax. • És especialment interessant quan el professional és absent del seu despatx en cas de visita d'obres, etc.
Costa i Riera Casp 106 - Barcelona - Telèfons: 265 40 04 - Fax: 265 34 25
Interessats, cal trucar a la nit. Telèfon: 211 47 49
OFICINA FUNCIONAL A MALGRAT DE MAR (EL MARESME) Apte per a despatx d'arquitectura o similar. TOTALMENT EQUIPADA Zones: • Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i sofàs d'espera. • Administració completa amb mules, armaris, fotocopiadora • Sala de juntes moblada, amb parets de roure. • Despatx-direcció: taula, armaris, butacons. fax. finestrals • Aire condicional integral. Soterrani-arxiu. • Ubicació en zona comercial consolidada. Directe propietari- Interessats, cal concertar entre\ ista telefònica. Sr. Roses Telèfon: 93/ 761 14 51
Rosa Ensenyat Tercera planta De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 h. i dimarts i dijous de 16a 19 hores. Telèfon: 414 33 11 209 82 99
S'ofereii Uespau de 120 m:. • Situació: c/Jonqueres- Pça. Urquinaons. • Preu: 750 pessetes/nr per mes.
ESCLERÒMETRE PER A FORMIGÓ EN VENDA S'ofereix escleròmetre per a formigó en venda. • Es tneta d'un model alemam.
Telèfon: 485 25 69 Hores d'oficina
Informació: Telèfon: 303 13 65 i 339 78 84
GUIA
Nova Secció DEMPRESES 1 SERVEIS
Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, podran anttn ciar-se en la secció Guia d'Empreses ï Serveis que s 'iniciarà properament, Per a gestionar l'anunci, i al posar-se en contacte amb Marta Meca. Telèfon: 410 45 55.
_L APARELLAGRAMA
Per Olissip
EI dísscnyador d'aquest habitatge ha [" decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir ei nom d'un jardiner anglès del segle xix, constructor d'hivernacles, considerat un veritable precursor de l'arquitectura moderna, i trobar el nom d'una de les seves obres més representatives feta a Londres el 1850 amb elements prefabricats de ferro i vidre. Per aconseguir-ho caldrà resoldre primer els enigmes del bany i del menjador on esbrinarem el seu nom de pila i. després, els dels dormitoris A i B per saber-ne el cognom; sempre amb les lletres que restin encerclades que s'hauran d'ordenar adequadament. Finalment, els mols encreuats ens permetran descobrir la seva obra representativa, també amb les lletres encerclades, per bé que aquestes ja ens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat jardiner i obra, ja només ens resta esperar l'aparellagrama següent.
Cal descobrir un erup de 4 llelr*s amb significat propi que completi els 3 mots proposats.
as Q
DA
3O
Q_R
r: _ O _ Q ci< i ELS MOTS ENCREUATS «
ii«y 7 :noaVf\'SIV/X! J "1
TUBOS ESTRUCTURALES PRODUCTOS TUBULARES DE ACERO, S A ASOClACW DE NOVATÏ PHOOOm TUBOLAHt *CCtAlO - MILANO Ctra. B-142 de Polinyà a Sentmenat, Km. 8,4
Tèlex 52034 NPTA E
ALMACENES EN: BARCELONA - MADRID - VALENCIÀ - VITÒRIA
DORMTTOR1 A *; següents sen ,, ípctfetifscicfc4ino(s respo^a a ctriur, s i é ; amtmoi I s i m l m e ietre ai m ocdn dfmnL Cal eArinar (fc 4 nous mots. tots dk rrfadotcUs amb d món de b construcció, I situat-ioE a la grada Werior àe manera que leaht rerticakntrt efe quadns S O T dats, formeu ui mol de 4 letresamb sí^iítaí propi
1. 2. 3. 4.
\
r
TROMPA SEROSA MALTÈS AFANES
HORITZONTALS: 1.Deixar per a més endavant; avui no em va bé. 2.Amant de la castanya duran el novembre. 3.Flour. Pals de bandera. 4.Terminació de molts alcohols. No es pot dir que ella estigui malalta. S.Rapinya. No trobem l'entrada del pis. ó.Cultura pre-colombiana del Pení. Forma de verb auxiliar. 7.Peix que millores llença del trampolí. Austràlia. 8. Capa inferior de la pell. 9.Ocell de bec gros. Consonant pornogràfica. 10-Troboperaizar. ll.Existinui. 12.Les restes mortals. VERTICALS: l.Produeix un so anàleg aJ que es fa bufant dins un vas buit. 2Jo mateix, gràcies. Coberta d'enganxador de cabells. Sensació sonora. 3.Arriba a la platja però mai s'hi queda. Persones de la meva família. ^.Disminueix la superfície lliure d'una vela. Majordoms d'una confraria 5.La competidora més dolça de la crema. Ganxo odiat pels peixos. Ocell ornamental que gairebé podria fer de manobre. 6-Prestava atenció. Prolongacions citoplasmàtiques de la neurona. 7.0bertura circular de les parets de les esglésies.
Els nous reptes professionals dels Arquitectes Tècnics a Europa RAMON PUIG arquitecte tècnic director del Centre de Documentació Josep Renart
f inici del 1993 ens indueix a la reflexió sobre tot allò que marcarà el futur de la professió d'Arquitecte Tècnic en l'àmbit europeu fins a finals de segle i. per tant. configurarà la professió i el seu exercici per al segle XXI. Fa tant sols un any. després de la cimera comunitària de Maasuïch, l'eufòria de la Unió Europea feia difícil de preveure els esdeveniments de l'any 1992 que han trasbalsat Europa i no sols la comunitària. Malgrat això. hem de creure que la saviesa dels pobles europeus farà que els governs i els ciutadans trobin el camí per anar del Mercat Únic. que ja és una realitat, fins a la Unió Europea. I amb un àmbit molt més ampli que l'actual. Per això. hem de continuar treballant amb una perspectiva europea de la professió d'Arquitecte Tècnic. 1 aquesta perspectiva passa per l'adaptació i el ple reconeixement del nostre treball professional dins del sector europeu de la construcció.
L
Aquí cal recordar el procés seguit fins ara. La Directiva 89/48/CEE aprovada el 21 de desembre de 1988 va establir els mecanismes pels quals totes les professions regulades, és a dir. aquelles que requereixen tenir un títol acadèmic per a exerciries, podien homologar-se per treballar en un aJtre estat membre. Aquesta primera directiva afecta les formacions acadèmiques universitàries d'un mínim de tres anys de durada i, per tant. l'Arquitecte Tècnic. El 4 de gener de 1991 entrava en vigor aquesta directiva, però no va ser inclosa en la legislació espanyola fins el 25 d'octubre del mateix any amb el corresponent decret de transposició. Aquest decret és molt genèric pel fet que afecta professions moll diverses i per això preveu el seu desenvo-
"Elfiilur passa per l'adaptació a la nova realitat transnacional" lupamenL amb ordres ministerials, per grups de professions. L'ordre ministerial que correspon a la nostra professió està pendent d'aprovació pel Ministerio de Obras Púbticas v Transporte (MOPT). Aquesta ordre preveu tant cl procediment que hauran de seguir els professionals que procedents d'altres estats membres vulguin exercir a Espanya, com el procediment per a l'acreditacíó acadèmica d'un Arquitecte Tècnic que vulgui sol·licitar la seva homologació en un altre estat membre de la Comunitat Europea-L'homologació de professionals d'altres estats dependrà del MOPT. i l'acreditadó acadèmica dels Anjuitecies Tècnio que vulguin
El professional haurà de conèixer a fons el funt
sol.h'citar-la en un altre estat, del Ministerio de Educación y Ciència. Durant els anys 1990 i 1991 el Centre de Documentació Josep Renart va realitzar, per encàrrec del Consejo General, un estudi molt complet de les professions del sector de la costmerió a Europa. Aquest estudi va permetre identificar aquelles professions dels altres països europeus que tenen una formació acadèmica i un perfil professional més semblant a l'Arquitecte Tècnic. Un cop identificades aquestes professions, es va iniciar una etapa de relacions amb les organitzacions professionals de diversos països per tal d'aprofundir en el mutu coneixement. S'ha treballat amb quatre països: Dinamarca (Arquitectes Constructors). Gran Bretanya i Irlanda (Builders. Quantity Suneyors i Building Surveyors) i Portugal (Enginyers Tècnics Civils). També s'han iniciat contactes amb Alemanya (Enginyers de la Construcció). En una segona etapa és previst continuar amb Bèlgica (Enginyers Industrials de Construcció). Països Baixos (Enginyers Tècnics d'Arquitectura) i Grècia (Enginyers Tècnics de Construcció). Amb França i Itàlia no s'ha pogut avançar fins ara ja que a les professions més similars (Economistes de la Construcció i Directors d'obres a França i Geòmetres a Iiàlia) s'hi accedeix a partir de formacions universitàries de dos anys (França) o de formació professional superior (Itàlia). L'entrada en vigor de la segona directiva o un augmeni en el nivell acadèmic en els dos països farà possible l'homologació.
\ent del sector del país d'acollida
(Foio: Chopo)
Tècnica sí que ho és. de regulada. Un altre aspecte a destacar és el de l'especialització. La diversitat europea també es manifesta en això i no és sols aquesta diversitat sinó les diferents estructuracions del secior de la construcció segons els països. Així. podem trobar des de l'Enginyer Tècnic Civil de Portugal que és la suma de bona part de les funcions d'un Arquitecte, d'un Arquitecte Tècnic i d'un Enginyer Tècnic d'Obres Públiques a Espanya, fins al cas de la Gran Bretanya on les funcions d'un Arquitecte Tècnic coincideixen amb les d'un Builder. un Quantity Surveyor i un Building Surveyor. Aquesta diversitat comporta una major profunditat de coneixements en les professions més especialitzades que caldrà garantir per part d'aquells
"Els professionals hauran de garantir una major especialització "
professionals més generalistes que vulguin accedir-hi. D'altra banda els especialistes hauran de garantir el coneixement d'aquelles matèries bàsiques no incloses en la seva formació per l'exercici d'una professió generalista en un altre país. La directiva ja preveu els mecanismes del període de pràctiques o la prova d'aptitud per equilibrar aquesDe tota manera s'ha de tenir present que hi ha tes diferències. professions de les quals s'ha assenyalat que no són Del que s'ha exposat fins ara se'n dedueix que regulades al seu país i que. per tant. no hi ha només es pot entendre cada professió en el contexl inconvenient que un Arquitecte Tècnic pugui exer- on es desenvolupa i per tant caldrà que els profescir-les sense necessitat d'homologació (França, sionals que vulguin exercir més enllà de les seves Dinamarca. Països Baixos i Bèlgica). fronteres coneguin i s'integrin plenament al sector L'íncon veníem és a 1" in versa ja que 1" Arquitectura de la construcció del país d'acollida- B
UN NOU SERVEI INFORMÀTIC CREAT PEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART CONSTRUDOC consta d'aplicacions, informàtiques diverses que pemieti'an que el professional disposi de la major infomiació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar
Productes que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Basc de dades que inclou les referències de Ics disposicions vigents (BOE i DOGC. disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps de cada fitxa, i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional. Consta de més 600 fitxes i s'actualitza permanentment de manera que en qualsevol moment el professional pot conèixer el conjunt de disposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un "menú a ia carta" per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona. Lleida i Tarragona.
CONSTRUDOC és una línia creixenl de productes que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels professionals de ia construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest servei vol donar resposta a una demanda generalitzada, dels professionals del sector, de mitjans per a poder mantenir actualitzada i processada informàticament tota la informació que es genera a l'entorn del seu treball. Encara que inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa. els productes que inclourà CONSTRUDOC en un futur dependran de les necessitats dels usuaris.
COL·LEGI D'APARELLADORS l ' ARQUITECTES TÈCNICS r DE BARCELONA
B·nPa·torS 0M21 Barcelona Tatafon (·3)20t82·9 F«M (S3) 41454»
CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. La persona que s'hi subscrigui cada dos mesos rebrà, al seu despatx, un disquet corresponent a la posada al dia dels productes. D'aquesta manera tindrà sempre actualitzades les bases de dades, alhora que serà informat de les novetats. L'adquisició de CONSTRUDOC pressuposa també la del programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per tant. l'usuari de CONSTRUDOC es converteix també en l'usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utilitzat per a d'altres finalitats (bibliografies, directori, etc.).
COST DE CONSTRUDOC:
Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització arma!: 15.000 pessetes Descompte del 25Vc per a col·legiats. Descompte de 14.000 pessetes,encasde disposar del programa Archïvist INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i. periòdicament, fa demoslracions de CONSTRUDOC. Per assisitir a una demostració cal sol·licitar-ho prèviment i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99, extensió 209
ENTREVISTA
Michel Jouvent - Spencer Marlow
El mantenimentsempre és una garantia' El seminari Gestió i Manteniment d'Edificis, organitzat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona del 3 al 6 de febrer, va aplegar a la capital catalana els principals especialistes de la matèria
nacionals i estrangers. El seminari va servir per evidenciar que una bona gestió i manteniment és fonamental per garantir la seguretat, el confort i l'allargament de la vida útil dels edificis.
•—M. J.: EI primer pas és fer una auditoria de l'edifici que evidenciï els seus problemes, les seves mancances, que doní a conèixer si l'edifici encara conserva les seves funcions originals. També cal fer una auditoria econòmica de l'edifici per conèixer el seu estat financer, sí és un edifici car o barat, quins són els seus costos d'explotació, si encara és rendible. El següent pas és assajar, dissenyar solucions, si encara n'hi ha, i perfilar estratègies de rendibilització del patrimoni immobiliari per decidir si cal fer una rehabilitació i millora de l'edifici o és preferible, demolir-ho". —El manteniment, a Espanya, comença a fer els seus primers passos. Quina és la seva situació a Anglaterra i França? —S. M.: A Anglaterra, el manteniment és una qüestió primordial tant al sector immobiliari com al món de la construcció britànica. El manteniment, del qual ja tenim una gran tradició atès que el nostre parc és un dels més antics d'Europa, és una pràctica molt preuada, tot i això. el govern pretén passar les Foto: Chopo responsabilitats al sector privat.
—Quins són, a grans trets, els avantatges d'un correcte manteniment i de la modernització dels sistemes de gestió de patrimonis immobiliaris? —Michel Jouvent: El manteniment? Molts avantatges i cap inconvenient. Un bon manteniment i una correcta gestió d'edificis permet assegurar amb garanties la supervivència del patrimoni immobiliari, permet de racionalitzar i optimitzar els coslos d"explotació. alhora que ajuda a protegir el medi ambient en reduir els possibles factors contaminants. com ara una calefacció en mal estat. Altrament. el manteniment sempre ho és. una garantia, una garantia de la conservació d'un teixit d'artesans i professionals de vells oficis que. en cas contrari, estan condemnats a la desaparició. —Spencer Marlow: Al meu parer hi una gran avantatge. La creació d'una consciència, en què l'edifici segur és el resultat de l'impacte positiu d'un bon manteniment que fa que el parc immobiliari sigui més funcional i més econòmic. —El manteniment d'edificis és positiu i. fins i lot, imprescindible, segons s'ha constatat en el seminari que s'ha celebrat al Col·legi. Existeix, però. cap estudi que quantifiqui els beneficis econòmics del manteniment vers el no manteniment? —M. J.: Només hi ha aproximacions, però cap estudi en ferm. De iota manera no calen. El manteniment i la gestió d'edificis són un problema elemental, un fet que es constata, que es
"77 J-L/l primer que cal fer és una diagnosi, una radiografia, del parc immobiliari actual" fa realitat diàriament en comprovar les despeses econòmiques que genera el manteniment suplementari, és a dir. la constant reparació d'avaries que es- podrien estalviar en cas de fer-ne un manteniment preventiu com cal. —S. M.: Ets beneficis econòmics del manteniment encara no estan comptabilitzats amb exac-
L'INFORMATIU va parlar amb dos d'aquests especialistes, el francès Michel Jouvent, delegat general d'Apogée Perigée. i l'anglès Spencer Marlow, investigador del College ofEstate Management.
titud. Hi ha massa tendència a planejar una economia a curt termini, en el sector de la construcció. Les empreses i administracions no estan encara acostumades a planejar les seves inversions, i el manteniment d'edificis és una inversió a uns terminis de cinc o deu anys. EI concepte de cost global d'un edifici, és a dir. el cost de la construcció i del manteniment encara no s'ha arrelat prou. —Sovint es parla de manteniment com d'una pràctica que cal impulsar i imposar a la construcció de nous edificis. La realitat, però. parla de parcs immobiliaris força vells. Com s'ha de realitzar l'adaptació d'aquest parc immobiliari al procés de manteniment? —S. M.: El primer que cal fer és una diagnosi, una radiografia, del parc immobiliari existent, de les seves necessitats estructurals, de Testat de conservació dels materials, de quines són les seves urgències... Llavors, un cop feta aquesta diagnosi, cal redefinir la planificació, la concepció de l'edíficí. El manteniment ha de servir, en aquest i en tols els casos, per remuntar el riu. per arribar a una concepció global de l'arquitectura.
—M.J.: El manteniment s'ha convertit en el tema estrella de la construcció a França. Els terrenys edificables cada vegada són més escassos í més cars. La millor solució ha deixat de ser la de construir. Les empreses i els particulars han descobert la restauració i el manteniment com una nova forma d'inversió patrimonial. Per això, s'ha redactat la Carta del Manteniment que aplega un bon nombre
Construir ja no és la solució. Les empreses han descobert la consen'ació"
d'organitzacions, professionals, propietaris i associacions d'usuaris amb l'objectiu de desenvolupar i reforçar el manteniment d'edificis. —Espanya encara es troba lluny d'ambdues (Passa a la pàgina i5)
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
Av. Roma 13 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 Fax: 93/580 25 18
C/Poblet 58-66 08110STA. MARIA MONTCADA (Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
C/Central Nau 4 Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
LABORATORIO ACREOfTADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS», «AP», «SE», «ST», «SV».
I Ve de la pàgina 13) experiències. Quin ha de ser el procés que l'equiparí amb les situacions angleses i franceses? —M. J.: El primer que haurien de Ter els professionals de la construcció i Ics institucions públiques espanyoles és redactar una Carta del Manteniment pròpia, un document que respongui amb efectivitat als problemes del parc nacional. Crec en Europa i en la utilitat de les experiències ja existents, però el sector immobiliari té, a Espanya, unes particularitats que necessiten d'una reglamentació específica, ja que ni els materials ni els sistemes de construcció són els mateixos. Els exemples francès o anglès no poden ser imitats mimèticament. —S. M : Cal molta gent preparada. A Anglaterra hi ha tradició, a França i Espanya es necessita més voluntat de conscienciar-se de la necessitat de primar el manteniment i dels seus beneficis, tant econòmics com socials. Si s'aconsegueix de crear aquesta consciència i si s'assoleix un bon nivell de formació professional, el manteniment serà. en pocs anys, una feliç realitat a Espanya. —Vostè parla de la importància d'una bona formació professional com a eina imprescindible per reforçar el manteniment... —M. J.: Sí. a França el procés és molt similar.
bancs a l'assentament del manteniment com a pràctica habitual han eslal els constants conflictes entre llogaters i propietaris sobre la responsabilitat de cada part a l'hora d'efectuar reparacions o reformes sobre el parc immobiliari. Com s'han resolt aquestes diferències en els casos francès i anglès? —S. M.: Han millorat molles qüestions legals. Molls contractes tenen ja clàusules específiques amb condicions que regulen la responsabilitat dels llogaters i propietaris respecie a la millora i manteniment dels edificis. S'ha aconseguit veure cl manteniment de l'edifici com un benefici mutu. que enriqueix el patrimoni del Foto: Venisub.S.L propietari i. alhora, millora i economitza les condicions de vida i de treball del llogater. El personal, que és en ple procés de requalificació. ha anat evolucionant fins a assolir un —M. J.: Afortunadament, aquest problema ja nivell de competència, de prestacions que cono és d'actualitat. L'any 1973 i 1980 es van mença a ser de certa entital i credibilitat. Si no regular les respectives responsabilitats. El proes potencia, però. aquesta reconversió profesblema és que actualment el parc d'habitalges de sional, es produirà una forta pèrdua de qualitat lloguer, per exemple, és molt reduït. Aquesta de tot el teixil artesanal. circumstància provoca que els llogaters accep—S. M.: La formació ha de ser la major tin fàcilment les condicions que imposa el propietari; el llogater no té ni llibertat ni força per preocupació de les empreses del sector de la construcció. Sense professionals de qualitat que escollir. • l'assegurin, el manteniment no és possible. —Tradicionalment, un dels majors entreA. C. M.
E x p o s i c i ó
FONTS DOCUMENTALS D'URBANISME, ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA
£,Forjados Retícula res en AutoCAD?
Del 23 de febrer al 31 de març Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20 hores Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa Coordinador: Xavier Tarraubelh i Mirabei
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
ünuevo CASA/FR 3 . 0 ! ! El mejor programa de forjados Reticulares del mercado esponol! Los pianos son completos: armaduras de nerviós, zunchos, capíteles, pilares, etc. Todo sín safir de AutoCAD! La entrada de datos se hace dibujando la estructura en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, cargas,etc, son entrados fócilmente. xia la potencia de AutoCAD esfà su disposición!
•El CASA/FR calculo los Esfuerzos y Armadures de todo el Edificio en su Conjunto, utílizando métodos motriciales de gran exactitud y velocidad, pudien do resol ver edifícíos de grandes dimensiones. • Resuelve edificios de múltiples piantas sin salïr de AutoCAD! • La versíón 3.0 de CASA/FR tiene un precio excepcional: llamenos hoy mismo paro ínformarse de la oferta especial de lanzamientoM
Tango/04 Computing Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA-
MURODUR Mortero especial tixotrópico para reparación delhormigón
rtero cola e s p * - ia colocacion de
(muros, pilares, jacenas, vigas, elc.) Àlias resistencias mecànicas y al fuego. Ràpido fraguado.
porcelànico
3Horas
__
4 5 | < g / c m ; ,.-
28DíaS
~>"^~
SELLAJUNT
Z77//
LLUM 7711
Mortero coloreado para el sellado de juntas de ceràmica ygres. Impermeable, colores estables y uniformes, resistente a los àcidos comunes, bajo modulo de elasticidad
ADICEMENT ADEMÀS FABRICA: •ADHESIVOS • CEMENTOS ESPECIALES •ADITIVOS • RESINAS • PRODUCTOS IMPERMEABILIZANTES • PRODUCTOS DE LIMPIEZA • PRODUCTOS PARA LA COLOCACION DE PAVIMENTOS • PRODUCTOS ANTIMANCHAS Y ANTIGRAFFITI ESPECIALES PARA EL MARMOL (PROTEC-MARMOL)
s
ADICEMENT,/ A
P c % I n i Can Jubany • Cl Holanda, Parcela 18 • PLA DE LLERONA - 08520 LAS FRANQUESAS DEL VALLÈS (BARCELONA) • Tel. (93) 846 62 52 • Fax (93) 846 74 3