INFORMATIU
Núm. 25 PRIMERA QUINZENA MARÇ 93
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
125 PTA
BonPastor,5 08021 BARCELONA Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax4143434
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa
Els habitatges animen un sector en recessió La construccikÀe mvendes creix tot i el clima global de crisi La construcció d'habitatges ha experimentat un lleuger augment durant 1992 tot i el clima global d'estancament que pateix el séXjor de la construcció. La disminució d'activitat d'aquest sector durant l'any passat ha estat xifrada en un 19%, i se'n destaca la forta recessió a l'edificació comercial i de serveis. La construcció d'habitatges és, però. la feliç excepció d'un sector en crisi. Segons dades de què disposa el Col·legi, durant 1992 es van iniciar 20.607 habitatges a les comarques barcelonines. Aquesta xifra representa un increment del 7,6% respecte el 1991. Barcelona és una de les ciutats on més edificis nous es van iniciar durant 1992, concretament 2.819, un 30.7% més que el 199 i, tot i la greu mancança de sòl edificable de la seva àrea metropolitana. Pel que fa als habitatges acabats, durant 1992 se'n van acabar un total de 18.697, un 1,9% menys que en l'any anterior. •
El Col·legi impulsa la redacció de la primera Carta del Manteniment El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha impulsat la redacció de la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol, un document que vol adaptar el sector de la construcció a les experiències ja vigents a d'altres països europeus com ara Anglaterra o França. La redacció d'aquesl document fa realitat una de les propostes de la declaració final del seminari Gestió i Manteniment d'Edificis, celebrat a Barcelona a principis de febrer organitzat pel Col·legi, les organitzacions Apogée i la Generalitat de Catalunya. Aquest document serà presentat oficialment I'l d'abril en el marc de la fira Construmat'93, durant les jornades Tíl Manteniment en els Edificis', patrocinades per la direcciógeneral d'Arquitectura i Habitatge, i organitzades per l'Institut de Tecnologia de la Construcció. La Carta del Manteniment que ara es presenta és la culminació d'un procés de sensibilització iniciat a finals del passat mes de novembre en una reunió d'especialistes celebrada a París. • (Pàgines 3 i 4)
(Pàgina 5)
La sinistralitat professional és cosa de pocs Un estudi de sinistralitat realitzat per la Mútua d'Assegurances (Musaat) ha evidenciat la gran concentració de la sinistralitat en uns pocs professionals. L'objectiu de la Musaat és arribar a establir mesures que frenin aquesta tendència. Les companyies reasseguradores pretenen que els col·legiats reincidents siguin exclosos de la pòlissa. La Musaat, d'altra banda, necessita 3.500 milions de prima per cobrir la sinistralitat prevista per al 1993, és a dir, una prima teòrica per capiu de 214.000 pessetes. • (Pàgina 6)
Barcelona és una de les ciutats amb més habitatges inicials el 92 iRilo: Chupol
/ MATO? Níl/EU. OE WÍOfl 1 ( VAiN A\liUl?E A fbSIfÇ I \ BE 1* fibNBALÍfl /
Una mostra recull fonts documentals de la construcció /
—
~N
1
ert»
La sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors acull, des del propassat 23 de febrer, la mostra 'Fonts documentals d'Urbanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya'. L'exposició pretén donar a conèixer quines són les principals fonts documentals a què es pot recórrer a l'hora de documentar qualsevol intervenció -ja sigui una rehabilitació, una reforma o una reurbanització- en el patrimoni construït a Catalunya, i en quins arxius i centres es guarden aquestes fonts. • (Pàgina 7)
G
E N D A FONTS DOCUMENTALS DE CONSTRUCCIÓ
CATALÀ ADMINISTRATIU I TÈCNIC Cursos adreçats als professionals de la construcció i als seus col·laboradors • Barcelona Curs de 40 hores Del 16 de març al 29 de juny Cada dimarts i dijous Horari de lardes a determinar de 1 1 /2h. cada dia de classe Informació i inscripcions: Servei d'Informació • Granollers Curs de 30 hores Del 10 de març al 26 de maig Cada dimecres de 18.30 a 21h. Inscripcions: Josep Umbert, 25 - Granollers Telèfon: 879 01 76
• Terrassa Curs de 30 hores Del 20 d'abril al 6 de juliol Dimarts de 18.30 a21h. Inscripcions: Sant Francesc. 18 - Terrassa Telèfon: 780 11 10.
Preu: 5.000 Pessetes. Es lliurarà un diploma als assistents
CURSOS DE DIBUIX PER ORDINADOR Organitza el Col.legi amb la col·laboració d'Anaya • Programa Drafix CAD Del 8 al 31 de març. Dilluns i dimecres del9a 2130 hores. - Preu col·legiats i usuaris registrats de Drafix CAD: 35.000,- sense programa. 70.000,- amb programa.
- Preu no col·legiats: 45.000,- sense programa85.000,- amb programa.
• Programa AutoCAD Dei 9 de març a I'l d'abril. Dimarts i dijous de 19 a 21,30 h. -Preu col·legiats:35.000,-
-Preunocol.legiats:45.000,-
AVÍS: La inscripció resta a punt de tancar-se
CURSOS DE WINDOWS I AUTOEDICIO • Curs d'Autoedició. Presentació de documents Dimarts i dijous de 18,30 a 21 hores. (Durada de 20 hores). - Preu col·legiats: 25.000,- - Preu no coUegiats: 35.000,• Curs de Windows Dilluns, dimecres i divendres, de 19 a 21 h. (Durada de 10 h.) -Preu col·legiats: 12.500,- -Preu no col·legiats: 17.500,Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
INFORMATIU
Ben Pum, 5 OSKM-Bmxbxu TdUòn(93)209 8299 41433 II Tdeüu (93HWM 34
LLIBRE DE L'EDIFICI. MANUAL D'ÚS
Mostra 'Fonts documentals d'urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya' Oberta fins al 31 de març. Horari: de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Sala d'Exposicions. Planta Baixa.
Conferència sobre 'El Llibre de l'Edifici. Manuald'Úsi Manteniment' Organitza, Assessoria Professional i Assessoria Jurídica. • Dimarts 16 de març a les 19,30 h.Sala de Conferències. DELEGACIOSS Es recomana inscripció: Servei d'Informació. ELS PAVIMENTS Planta baixa. DE F O R M I G Ó A O S O N A EL MANTENIMENT I EL LLIBRE DE L'EDIFICI
Conferència sobre 'Els Paviments de Formigó. Presentació del manual' Curset 'El manteniment Organitza IECA, Instituí del i el Llibre de l'Edifici' Ciment, i ANEFHOP, AssociaOrganitza el Servei Rehabili- ció Nacional Espanyola de Fatació. bricants de Formigó Preparat. • Dimarts 23 de març de 17 a • Dijous 18 de març. 21 hores, a la Sala d'Actes. Horari: de 19 a 20,45 hores. Preu: 10.000 pessetes. Delegació d'Osona. Informació i inscripcions: Pça. Major, 6. Vic. Servei d'Informació. Cal confirmació d'assistència. Planta baixa. Telèfon: (IECA) 405 21 62.
Jornada tècnica sobre 'Problemàtica dels residus en la construcció' Organitza la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, altres institucions i el Col·legi d'Aparelladors. • Dijousl d'abril en el marc de Constrwnat'93. Preu: 14.000,- + IVA. Informació: Servei Rehabilitació del Col·legi. Inscripcions: GPF. Telèfon: 487 70 25. CICLE AULA-EMPRESA DE L'ITEC PER A MARÇ
Ponències Aula-Empresa i Aula de Tecnologia Els dijous a les 18.30 h: • 11 de març: El formigó lleuger estructural: Cas pràctic. CONTROL DE QUALITAT, • 18 de març: SistemespreEL LLIBRE DE L'EDIFICI fabricats de drenatge liU N CAS PRÀCTIC AL VALLÈS ORIENTAL neal de superfícies ï la indústria de formigó políConferència, 'Control Conferència sobre mer i d'acer inoxidable. de Qualitat La solució 'El Llibre de l'Edifici. d'un cas pràctic' Manual d'Ús i Manteniment' • 25 de març: Aula de Organitza, Assessoria Profes- Anirà a càrrec de l'Assessoria Tecnologia: Les cobertes. sional. Anirà a càrrec de Jo- Professional. Informació i inscripcions: sep Maria Calafell, Pere Ca- * Dijous 18 de març de 19 a 21 h. Magda Serra. Itec. Wellingsademont i Ascensió Gàlvez. Es recomana inscripció: ton 19. Telèfon: 309 34 04. •Dimarts30de març ales 19h. Delegació del Vallès Oriental. a la Sala de Conferències. Josep Umbert, 25. Granollers. JORNADES TÈCNIQUES Es recomana inscripció: A CONSTRUMAT'93 Telèfon: 879 01 76. Servei d'Informació. Planta baixa. Jornades Tècniques EXPOSICIÓ DE PINTURA a Construmat'93 AL VALLÈS OCCIDENTAL •29demarçdel6al9h: GESTIÓ FISCAL Directiva europea de proDEL PROFESSIONAL Exposició de pintura, ductes de la construcció. 'Las Meninas' •30 de març de 10 a I4h: Xerrada sobre aspectes al Vallès Occidental Seminari .Innovació tecnogenerals de la gestió fiscal A càrrec d'Agustí Puig, artista lògica en la construcció. A càrrec de Carmen Manru- sabadellenc. bia, tècnic fiscal. Restarà oberta fins al dimecres •31 de març de 10 a I4h: El 'shock' del futur en el • Dijous 25 de març a les 31 de març. 19,30 hores, a la Sala de Con- Horari: de 10 a 13 i de 18 a 20 sector de la construcció. ferències. Primera planta. hores de dimarts a divendres. • I d'abril de 10 a 14 h: Es recomana inscripció: Delegació del Vallès Occiden- El manteniment en els Servei d'Informació. taJ. Sant Francesc 18. Terrassa. edificis. Llibre de l'edifici. Planta baixa. ITEC. Telèfon 309 34 04. Telèfon: 780 11 10.
Junt» de Conrn d d CoLlcg DELEGATS: d'Apanfadon I ArquiUau T k n i a Owu: Poc Pou de Banxloiu. Baccs-Berguedà: Amoni Caus PRESIDENT: Quin Puigpús i Uoclks Vilfe Oritolal: FreitakdiEUtíi VaDè Ottidtnl»!; Salvador Navarro SECRETARI: Gaspar Caiuia i Biiyrcu Tdifon(93)87397 99 TRESORERA: KLnFlannrichiAnaicgui GERENT: Joan C*y i DÉU OBdoa / Ddcgadí dri Vallto Orinlal: COMPTADOR: Bmui Oci™ i Mwóo lasep UmbaUJ. BSJOO Gnmollcn: CONSELL DE REDACCIÓ: VOCALS: JJ.ii Lksuy Püriïmod Amoni CapiUa Rafatí Delgado i Vinguis Cartes CamiU Oficina / DckiicU d d VaQ» Ocrídtntal: F.X. Bardají i Ramom ' Ramon Conwrcn Telèfon (93) 780 11 10 Delegació d'Omaa: HaçsMajot.6. OS5OOV
Telèfon (93) S8S 2611 OfWn» / DeUgadó del í Plau de rOm.é. 08240 Mai
JORNADA TÈCNICA SOBRE RESIDUS
COORDINACIÓ: Cutei Cartaflí SECRETARIA. CORRECCIÓ I MAQUETAC1Ó: Àngels Ballni Elisenda Pucura!] ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ: DISSENY GRÀFIC I LVFOGRAFIA; Ettudi R.C.R. IMPRESSIÓ; RoauTgraf S.A.
PUBLICITAT: BIT-Pl JoMpTarrafeDas, 1SS. lapl.0$029 BaieelociTclcf™ (93)41045 5J. T d t f u {93)430 3975 i 419 41 83
[tomat l'opUo* dr LTNPORMATHJ. S'miotiDi U repoiicrio dels mballs bÜL'lNFOKMATIUiri
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
^9
Catalunya redacta la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol El Col·legi d'Aparelladors promou un document que vol regular un sector que encara és precari El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha impulsat la redacció de la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol, un document que vol adaptar el sector a les experiències ja vigents a d'altres països europeus com ara Anglaterra o França. La redacció d'aquest document fa realitat una de les propostes de la declaració final amb què es va tancar el seminari Gestió i Manteniment d'Edificis, celebrat a Barcelona a principis del mes de febrer, organitzat pel Col·legi, les associacions Apogée i la Generalitat de Catalunya. La declaració final del seminari assenyalava, en un dels seus punts, la necessitat de l'existència d'una Carta del Manteniment que definís els trets essencials de la implantació del manteniment al nostre país, que permetés iniciar u'n compromís social per a la seva instauració, i a la qual puguessin adherir-se institucions i ciutadans. Aquest document ha de ser un primer pas per fer del manteniment i gestió d'edificis un procés normalitzat que sigui la continuació natural del procés de construcció de l'immoble. Presentació a Construmat La Carta del Manteniment, que ha estat elaborada per una comissió formada per les entitats organitzadores del seminari (Col·legi d'Aparelladors, direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Adigsa, i Apogée-Perigée).seràlliurada,elmes de març, a les institucions, públiques i privades, i als ciutadans que vulguin adherir-s'hi. El text, juntament amb aquest plec d'adhesions serà presentat oficialment I'l d'abril en el marc de la fira Construmat'93, durant les jornades *E1 Manteniment en els Edificis', patrocinades per la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, i organitzades per l'Institut de Tecnologia de la Construcció. Posteriorment, la Carta del Manteniment iniciarà un segon període d'adhesions que han d'ajudar a conscienciar tant el sector de la construcció com la societat en general, sobre els avantatges que cl manteniment pol comportar per a la vida del parc immobiliari: garantia de seguretat i
redueixen de forma sustancial amb l'aplicació sistemàtica d'un mètode de manteniment que elimini sobrecostos posteriors i la devaluació del patrimoni. La Carta del Manteniment pretén posar fi a la situació actual d'anormalitat del manteniment dels edificis a casa nostra. Els objectius que persegueix la redacció d'aquest document, pioner a l'Estat espanyol, abasten des del foment del desenvolupament de la consciència social, avui gairebé inexistent, sobre la necessitat d'aquest procés, fins a l'adequació del marc legal vigent, fins ara ineficaç, a les característiques del nostre parc edificat, per tal de facilitar i fer més efectiu el seu manteniment. Cultura del Manteniment La Carta del Manteniment ha de permetre, d'altra banda, la promoció d'una cultura dels avantatges del manteniment, el desenvolupament d'accions formatives entre tècnics, operaris i empreses del sector de la construcció, o l'establiment de sistemes d'inspecció del parc edificat, i la El manteniment ha de ser present des de la concepció de l'edifici. (Folo: Chopo)implantació de sistemes de recerca, recopilació i coordinació de les expeprevenció de riscos, millora del con- ús dels edificis té una gran importàn- riències ja existents i de les futures. fort i la qualitat de vida, allargament cia pel que fa a l'allargament de la EI Servei Rehabilitació del Col·legi de la vida útil del patrimoni immobi- vida de l'immoble. L'absència de d'Aparelladors atendrà totes aqueliari, domini dels costos d'explotació manteniment provoca un bon seguit lles institucions, públiques i privadels immobles, protecció de l'entorn de patologies als edificis (per a més des, o ciutadans, en particular, intei el medi ambient, i creació de nous informació vegeu pagines 11 i 12), ressats a manifestar la seva adhesió a llocs de treball. mentre que les despeses que originen la Carta del Manteniment dins d'aLa manca de manteniment i el ma) els edificis durant la seva vida útil es quest període inicial. •
Una iniciativa amb França com a exemple La Carta del Manteniment que ara presenta el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona és la culminació d'un procés de sensibilització iniciat el passat mes de novembre a París, al col·loqui "Maíntenance des immeublcs. Economie, empioi et cadre de vie". 300 professionals responsables de la gestió d'edificis es van reunir durant la celebració d'aquest seminari, organitzat pel ministeri francès d'Obres Públiques, Habitatge i Transport, i les associacions Apogée-Perigée, al qual van assistir dos representants del Col·legi com a convidats. Els temes presents a la jornada fran-
cesa -costos d'explotació, ocupació, higiene i seguretat, economia, habitatge social, propietat horitzontal, parc immobiliari públic i privat- vari ser el nucli del seminari que posteriorment es va celebrar a principis del mes de febrer a Barcelona i del qual ha nascut la present Carta del Manteniment. Aquesta reunió va aplegar a París tots els agents socials implicats en la construcció d'edificis: constructors, promotors, tècnics d'empreses privades i també els representats de l'administració encarregats de l'habitatge, construcció, energia i protecció de l'entorn. Totes les institu-
cions que hi van participar van signar, posteriorment, una declaració anomenada Carta del Manteniment, que s'ha pres com a model a l'hora de redactar la Carta del Manteniment del Col·legi. Els edificis han d'estar sempre en disposició de donar resposta a les necessitats de l'usuari; per això, cal mantenir-los en un estat de servei permanent i adequat que eviti reparacions posteriors, sempre més costoses. Mentre a Europa ja es parla d'aprofundir en nous sistemes de treball, al nostre país encara cal canviar una mentalitat que afirma que els edificis són eterns. •
Carta del Manteniment La gestió i manteniment adequat dels edificis esdevé avui una necessitat, ja sigui per a l'empresa, l'Administració o el propietari particular. La construcció, però també la utilització, l'explotació i el manteniment són aspectes que cal introduir dins el concepte de cosí global d'un edifici. Un bon manteniment i una correcta gestió d'edificis permeten assegurar amb garanties la supervivència del patrimoni immobiliari, racionalitzar i optimitzar els costos d'explotació i, alhora, ajuda a protegir el medi ambient en reduir els possibles factors contaminants. La gestió i el manteniment dels edificis és, doncs, un procés fonamental que comporta: • Una garantia de seguretat i de prevenció de riscos, i de la fiabilitat de funcionament. • Una millora del confort i de la qualitat de vida. • Un allargament de la vida útil del patrimoni immobiliari. • Un domini dels costos d'explotació dels immobles, sobretot en matèria de consum d'aigua i d'energia. • Una protecció de l'entom i del medi ambient, especialment pel que fa a limitació de la contaminació atmosfèrica i molèsties acústiques. • Una via de creació de nous llocs
(Foto Chopo) de treball, en les vessants tècnica, d'execució, de gestió i d'explotació del patrimoni immobiliari. • La implicació de nombrosos agents socioeconomics corri ara administradors, promotors, propietaris, usuaris, tècnics, gestors, constructors, artesans, institucions de recerca i formació... Conscient d'aquesta realitat, accepto, en tot allò que em pertoca, i sempre dins els límits dels objectitus estatutaris i les atribucions de l'organització que represento, el compromís que comporta signar la present Carta del Manteniment, sorgida
de la declaració final del seminari Gestió i Manteniment d'Edificis organitzat pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona amb la col·laboració de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, de l'empresa pública Adigsa, i de la societat francesa Apogée-Perigée. Tot i la seva importància, el manteniment d'edificis no és, encara, una pràctica prou arrelada al nostre país. Perquè esdevingui un procés normalitzat com a continuació natural de la construcció de l'edifici, em comprometo a atorgar al manteniment el lloc
que li correspon, a afavorir i desenvolupar: • Les accions d'informació necessàries a diferents àmbits per tal de crear una consciència social sobre la importància i la necessitat d'implantació d'aquest procés d'ús i manteniment. • La presència del concepte manteniment des de la concepció dels edificis, tot incorporant-hi el concepte de cost global de l'immoble. • La preocupació pel manteniment dels edificis nous i dels ja existents, conjuntament amb les administracions públiques. • La recerca de nous mètodes de manteniment en relació amb les noves tecnologies. • L'establiment dels mecanismes de recollida d'informació, creació de bancs de dades i la seva divulgació. ^ • La utilització de mètodes actuals de diagnosi, planificació, finançament, gestió i realització del man- • teniment. • I qualsevol acció susceptible d'afavorir el coneixement i el de senvolupament del manteniment del patrimoni immobiliari. I accepto que es conegui pública- : ment la meva adhesió a aquesta Carta del Mantenimeni.
Barcelona, febrer 1993
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
^ 1
La construcció d'habitatges creix en un clima global d'estancament Bages, Barcelonès i Osona van experimentar el 1992 un augment de l'edificació residencial La construcció passa actualment per un període de recessió de l'activitat. Tal com anunciava l'INFORMATIU número 23, l'activitat econòmica va disminuir globalment durant 1992 un 19% a les comarques barcelonines. Tot diferenciant-ho per tipologies, s'ha produït un descens important de l'edificació comercial i d'equipaments i un lleuger descens en l'edificació industrial. Dins d'aquesta situació d'estancament, la construcció d'habitatges és l'única activitat que ha experimentat un cert creixement L'anàlisi dels contractes visats indica un augment en els pressupostos relatius a edificació residencial, que s'incrementa el 7% respecte 1991. En aquest sentit, després de dos anys en què la construcció d'habitatges representava poc més del 50% del total d'edificis construïts, en l'any 1992 ha representat el 70%. Segons les dades del Col·legi, el 1992 es van iniciar 20.607 habitatges, a les comarques de Barcelona, un 7,6% més que el 1991. Pel que fa al nombre d'habitatges acabats, (18.697), aquests experimenten una reducció del 1,9%. Aquestes dades mostren, doncs, que s'ha produït una lleugera recuperació en el ritme de construcció d'habitatges, encara que amb la contrapartida d'un allargament del periode d'execució de les obres, davant les dificultats de venda dels habitatges. Les comarques barcelonines van viure un veritable esclat constructiu a partir del 1988 amb un augment del
HABITATGES INICIATS (Variació interanual)
38% en el nombre d'habitatges iniciats respecte a l'any anterior. L'increment va afectar significativament totes les comarques, però va durar poc. El 1990 es va produir un descens en el nombre d'habitatges iniciats del 35%. L'any 1991 la situació va mantenir la tendència a la baixa encara que de manera moderada (-4,5). Finalment, l'any 1992, l'augment moderat en laconstmcciód'habitatges ha estat la tònica general a les comarques de Barcelona. Per comarques, el Bages (33,2%), el Barcelonès (22%) i Osona (20,6%) presenten increments molt significatius en el nombre d'habitatges iniciats. Acusen, en canvi, una reducció important Anoia (15.1%) i el Baix Llobregat (8,9%). La ciutat de Barcelona ha començat el 30,7% més d'habitatges que el 1991, malgrat la mancança que pateix de sòl edificable. Pel que fa als habitatges acabats, aquests presenten un augment espectacular, un 64% respecte Pany anterior, com a resultat
^ P
VALLÈS OflIOÍTAL
VALLÈS OCCOB4TAL
+ del 15% ^
aux
^
WBAFTCELONÈS
de0a15% deOa-15% més de -15%
del ritme d'activitat dut a terme l'any dels Jocs Olímpics. En el conjunt del Barcelonès, l'augment en el nombre d'habitatges iniciats ha estat del 22%. La comarca del Bages ha recuperat un bon nivell d'activitat amb un in-
ENQUESTA
Creu possible una baixa dels preus dels habitatges? ADRIÀ GUEVARA
MARME . •"
JOAN SABATÉ CUletia múm. 4160 Barttkma.
No. perquè cl sòl no ha baixat ni baixarà de preu. D'altra banda, cl descens dels preus de ia construcció no és gaire significatiu. El que sí que pol passar és que un determinat sector, com són les oficines, baixin per l'ensorrament total de la demanda i un excés d'oferta.
Potser sí. Sembla que el sector passa per greus dificultats a l'hora de vendre, especialment pel que fa als habitatges. Del que no estic tant segur, és que el ciutadà noti aquesta baixada. Si es produeix serà mínima, el més possible és que els preus es mantinguin durant una temporada-
MIQUEL EDO
ALÍCIA CALMELL
CaUtfi* múm. S3S4
CoUtti*i màm. 4SM Barrtbma
Sí. perquè cl mercat immobiliari està molt lligat a les oscil·lacions de la borsa, al mercat financer. Tant el financer com l'immobiliari són dos mercats a la baixa. El que potser no notarà el comprador és una baixa real dels preus, però aquests no pujaran en cl temps, es congelaran.
No, de cap manera. En aquest pafs és impossible que res baixi de preu. La inflació puja, els salaris també ho fan, però menys, els costos de la construcció no s'estabilitzen... Sincerament, no crec que els preus dels habitatges arribin mai a baixar. Seria una bona sorpresa.
• m
•
crement del 33% en l'edificació residencial. Cal recordar que va ser la comarca que més va disminuir l'activitat el 1991. La ciutat de Manresa manté uns nivells similars d'habitatges iniciats. Osona continua el seu creixement sostingut des del 1990 amb un increment global del 20,6%. Vic va experimentar una recuperació important (29%) després de la caiguda de l'any anterior. L'Alt Penedès també ha crescut de manera regular, amb un increment del 15.3%. El Baix Llobregat manté un bon nivell d'activitat en termes absoluts. Viladecans, el Prat de Llobregat i Cornellà experimenten un creixement interessant en l'activitat. Enguany, el sector de la construcció és afectat per la incertesa general de l'economia. La caiguda de l'obra pública es pot veure augmentada per la política restrictiva de l'Administració durant 1993. No obstant, l'edificació i, més concretament l'habitatge, tendíràa millorar l'atonia que la dominava en els darrers anys. El Pla de l'Habitatge facilitarà una projecció positiva. Cal tenir en compte, però. la realitat actual d'un mercat on ta demanda i l'oferta no coincideixen, en no trobar clients que puguin afrontar els preus. Vendre pisos resulta difícil i requereix cada cop més temps. •
La sinistralitat es concentra en uns pocs professionals
La Musaal no és la Previsió Mútua. Ambdues són dues mútues independents creades pels col.legis d'aparelladors i arquitectes tècnics. La primera. Musaal. és una mútua que cobreix l'assegurança de responsabilitat civil professional. La segona. Premaat, cobreix una sèrie de prestacions lligades a la previsió com ara jubilació, invalidesa, orfandat i mon. El Col.legi ha concertat amb la Musaat la pòlissa de responsabilitat civil per al 1993. El Col.legi, però, només pot pagar primes i la Musaat cobreix a aquells que siguin mutualistes. Per ser mutualista cal haver formalitzat l'ingrés a la Musaat. El mutualista de la Previsió Mútua, per tal de quedar coberl per la pòlissa, també ha d'incorporar-se a la Musaal. •
El 65% del cost dels sinistres el causa un 7% dels mutualistes El passat dissabte. 27 de febrer, va tenir lloc a Madrid una assemblea extraordinària de ta Mútua d'Assegurances (Musaat) per tracinr les mesures que cal prendre amb els col.legis professionals i amb els col·legiats que tenien una reilerada sinistralitai. La Musaal té en l'actualitat 16.350 mutualistes, dels quals uns 3.000 pertanyen al Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Un estudi dels sinistres ha posat de manifest unes xifres moll interessants i. també, preocupants. La conclusió més rotunda que se'n deriva, la qual es mostra en el quadre adjunt, és la gran concentració de la sinistralitaL Es pot afirmar de forma concluent que la sinislralitat és cosa de pocs. Per això. la gran preocupació de la Musaal és la d'arribar a establir mesures que frenin aquesta tendència. En aquest sentit, les companyies reasseguradores pretenien que els collegials reincidents fossin senzillament exclosos de la pòlissa. Atès però, el seu caràcter mutualista, la intenció és continuar donant cobertura a tothom, si bé començant a fer una distinció entre els reincidents habituals i la majoria, que normalment no té sinistres. L'Assemblea de Musaat pretenia aprovar dues propostes: a) Que els col·legis professionals que tenen col.legiats reincidents, tots els seus mutualistes paguin més que els mutualistes dels col.legis que no en tenen. b) Que els mutualistes amb més de quatre sinistres en el seu historial paguessin un increment de prima. El resultat va ser, tenint en compte que el problema es de mutualistes i no de col.legis professionals, que els mutualistes de tots els col.legis paguin igual, sense fer distincions entre col.legis, i que s'incrementi la prima als mutualistes moll reincidents.
Les reclamacions per danys augmenten
Aquests acords porten com a conseqüència que la prima variable passa a ser del 5,78% dels honoraris visats per a tots els col.legiats, a partir de 1' 1 d'abril de 1993. Pel que fa al Col.legi de Barcelona, la prima és abonada directament pel Col·legi amb càrrec al seu pressupost i continuarà atxí aquest any 1993, al marge que s'haurà d'incrementar el descompte al visat relacionat amb l'assegurança en un 0,78%. La Musaat necessita 3.500 milions
(Foto:Chopo)
de prima per a cobrir la sïmslralilat prevista per al 1993, això vol dir que. teòricament, correspon una prima per càpita de 214.000 pessetes. EI cost de la pòlissa, en definktva el cost de la sinistralitat que recau sobre els aparelladors i arquitectes tècnics és molt important. Per això el Col.legi de Barcelona ha iniciat una sèrie d'actuacions encaminades a conèixer l'abast i les característiques, tant tècniques com professionals, de la nostra sinistralilai. •
Distribució dels mutualistes segons sinistres declarats Nombre
%
13.071
79.35
Un sinistre
2.109
13.29
Més d'un sinistre
1.292
7,84
Sense sinistres
Primes aportades pels mutualistes segons sinistres declarats Milions
Cal distingir la Musaat de la Previsió Mútua
Les asseguradores no volen cobrir la responsabilitat Les companyies asseguradores no volen ni sentir parlar de cobrir l'assegurança de responsabilitat civil dels professionals. Segons les estimacions de la patronal Unespa, aquest tipus d'assegurança va perdre l'any 1992 al voltant de 10.000 milions de pessetes, amb un volum de primes de 50.000 milions. La difícil situació que viu aquest sector ha comportat augments fins al 150% del preu del1 assegurança. L'important incremenl de les queixes dels consumidors i de la quantia difícilment previsible de les indemnitzacions fixades pels jutges, juntament amb el problema de la cobertura temporal i la negativa de les reasseguradores d'acceptar els contractes, provoca la reticència de les companyies a contractar pòlisses de responsabilitat civil ta! com ha passat darrerament en cinc companyies que no han renoval l'assegurança que cobria els metges de l'Insalud. •
Cost dels sinistres declarats (pagaments + re serves) segons sinistres declarats
% Milions
Sense sinistres
5.693
57,87
Un sinistre
2.032
20,83
Més d'un sinistre
2.097
21.29
%
Un sinistre
4.430
34,3
Més d'un sinistre
8.051
65.7
I
N
F
O
R
A
T
I
I-
U
Una exposició recupera la memòria històrica de la construcció catalana El Col·legi acull la mostra 'Fonts documentals d'Urbanisme, Arquitectura i Construcció' El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona va inaugurar, el proppassat dimarts 23 de febrer, l'exposició 'Fonts documentals d'Urbanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya'. La mostra, que romandrà oberta fins al 31 de març, té com a objectiu fonamental donar a conèixer d'una manera sistemàtica quines són les principals fonts documentals a què es pot recórrer a l'hora de documentar qualsevol intervenció — rehabilitació, reforma, reurbanització...— en el patrimoni construït a Catalunya, i en quins arxius i centres es guarden aquestes fonts. La moslra 'Fonts documentals d'Urbanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya', que exhibeix una representativa selecció d'escrits, gràfics i plànols, s'articula en 10 apariats, tot depenent de l'origen de la documentació exposada. Com a mostra de la documentació produïda per l'Administració central, l'exposició recull, entre d'altres documents, fotografies del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, i dos permisos d'obres de l'Ajuntament de Barcelona, datats el 1790 i el 1918. L'activitat professional dels tècnics o empreses que es dediquen a l'urbanisme, l'arquitectura o la construcció, genera un seguit de documentació que pot ser moll útil a l'hora d'estudiar diferents aspectes d'aquestes disciplines, que varia al llarg de la història en funció de l'evolució de les atribucions i competències professionals. Per exemplificar aquest apartat, la mostra ha triat un memorial del mes-
tre de cases Josep Ribas referent a les obres fetes a un casa de Barcelona afectada pels bombardeigs del 1714: l'esborrany d'un informe tècnic de l'arquitecte Elies Rogent realitzat el 1880, referent a l'ensorrament de pari de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. Encara que sigui de manera indirecta, algunes tipologies d'origen fisca aporten informació, bàsicament de caràcter urbanístic, que permet analitzar l'estructura de la propietat i els agents urbans que intervenen en les transformacions físiques de les ciutats i pobles del país. A l'exposició s'hi exhibeixen dos documents fiscals: un llibre del cadastre de Tàrrega de l'any 1716, i un expedient de valoració cadastral, datat el 1920, de la finca situada al número 15 del passeig de Gràcia de Barcelona. Com a mostra de la documentació eclesiàstica, l'exposició exhibeix dos plànols del convent de Sant Agustí de Barcelona, conservats actualment a
La mostra aplega tot tipus de documents (Foto: Chopo)
l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A la mostra també es pot contemplar el llibre de les cròniques de viatge d'Alexandre de Laborde (1789-1809). La mostra es complementa amb un exemple de documentació volumètrica: la maqueta del Pavelló d'Alemanya a l'Exposició Universal de 1929, projectat per Míes van derRohe. Paral·lelament a l'exposició, es va
presentar la 'Guiad'Arxius i de Fonts Documentals', de XavierTarraubella. Aquest llibre, coeditat amb Garsineu Edicions, és una eina de treball bàsica per a l'estudi de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme, una eina que abasta des dels arxius que cal consultar per documentar-se sobre l'urbanisme medieval fins a on trobar dades sobre la Vila Olímpica. •
D E T C C j CATALANA, S.A. • • • •
MORTEROS DE REPARACIÓN MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR
ASSESSORIA
SERVEIS direcció de l'obra.
El Uibre de l'Edifici: Contingut i tràmit Què és el Llibre de l'Edifici? —El Llibre de l'Edifici és un conjuni de documents relacionats amb la construcció i la vida d'un edifici, que està regulat a Catalunya per un reglament. El Llibre inclou un apartat anomenat Document d'Especificacions Tècniques (DET) que ha d'anar signat per un tècnic competent. Qui ha de lliurar el Llibre? —El promotor ha de preparar i lliurar el Llibre de l'Edifici: 1. Si l'edifici és d'un únic propietari, el lliurarà en Tacte de transmissió de la propietat. 2. Si es tracta d'una comunitat de propietaris, el lliurarà a] seu president quan aquella es constitueixi. 3. Si el mateix promotor queda com a propietari, aquest haurà de formalitzar el Llibre abans de passar tres mesos des de l'acabament de l'obra. Quan comença la vigència del Llibre de l'Edifici? —El decret que el regula serà vigent a partir del dia 7 d'abril del 1993. Caldrà preparar el Llibre en totes les obres que obtinguin el seu certificat d'acabament a partir d'aquella data. Qui són els tècnics competents que han de preparar el DET? —Els tècnics competents més idonis per a redactar el DET són aquells que prèviament han dirigit l'obra. El DET pot ser redactat també per un tècnic que no esdevé vinculat a la
Quina tarifa s'aplica per la preparació del DET? —No hi ha tarifa per a la preparació del DET. quan aquest és elaborat per la direcció facultativa com a complement de la documentació final d'obra. Si el redacta un tècnic extem, les tarifes d'aplicació seran, entre d'altres concurrents, les següents: 1 -amidament d'edificacions; 2 -reconeixements, consultes, examen de documents i diligències; 3 -informes, dictàmens i certificats. Cal el visat col·legial? —Quan el DET el prepara la mateixa direcció facultativa, no és obligat el visat col·legial. Quan es tracti d'un tècnic extern, caldrà el visat col·legial per tal de cobrir la responsabilitat civil professional. Hi ha control administratiu? —La Llei de l'Habitatge condiciona l'aiorgamenide la llicència de primera ocupació a la presentació de la documentació tècnica relativa ai manteniment i a la conservació. Aquestes instruccions estan contingudes al Manual d'Ús i Manteniment delDET. Quin suport ofereix el Col·legi? —L'aparellador que hagi de preparar el Manual d'Us i Manteniment disposa de dues eines bàsiques per a la seva redacció: • Un model imprès en paper. • Un programa informàtic per a la redacció del Llibre de l'Edifici posat a punt per 1TTEC. El Col.legi, mitjançant la Cooperativa Jordi Capell, subministrarà exem-
C
u
r
s
e
plars del model imprès. També facilitarà el disquet amb el programa d'ordinador. Sorgeixen noves responsabilitats amb l'aparició del DET? —En relació amb el Manual d'Us i Manteniment, si es donen instruccions inadequades i els usuaris les segueixen i sorgeixen problemes per aquesta causa, això donaria lloc a la corresponent responsabilitat. Bàsicament, però, es manté la mateixa responsabilitat que ja es té. En el cas d'un tècnic extern, aquest assumeix la responsabilitat que deriva dels seus actes i dels prejudicis que aquests puguin ocasionar. Els defectes de construcció, però. són solament atribuïbles als agents que han intervingut en la construcció. Pel que fa a l'usuari, l'incompliment estricte del Manual no li comporta cap sanció. Cal observar, però, que si es produís un sinistre com a resultat directe de la manca de manteniment que s'hauria evitat seguint les indicacions del manual, el tècnic podria quedar exonerat. Per això, és important utilitzar el Manual com un element de prevenció i de garantia davant possibles reclamacions. Quina és la legislació específica aplicable? —La Llei 24/1991 de 29 de novembre, de l'Habitatge i el Decret 206/ 1992 de 1 de setembre pel qual es regula el Llibre de l'Edifici. Per a més informació cal adreçarse a l'Assessoria Professional
t
EL MANTENIMENT I EL LLIBRE DE L'EDIFICI
Manteniment d'edificis, una nova especialitat professional. Presentació a càrrec de Carles Puiggròs, president del Col·legi.
El llibre de l'Edifici A càrrec de Climent Solé, subdirector general d'Arquitectura i Habitatge El manual d'ús i manteniment
Conceptes bàsics de manteniment i gestió dels edificis A càrrec de Xavier Casanovas
A càrrec de Xavier Sust Col·loqui i clausura.
Inspecció d'edificis. El Test Manteniment A càrrec de Rafael Cercós
Nota: A les persones inscrites al curset se'ls emregarà
Data: Lloc: Horari: Preu: Inscripcions:
23 de març Sala d'Actes del Col.legï De 17 a 21h.Pausa-cafè a les 19h. 10.000 pessetes Servei d'informació. Planta baixa.
documentació, bibliografia i un model del Uibre de l'Edifici
QUALITAT
Programa informàtic per a preparar el control de qualitat El Servei Qualitat del CoUesi ha posat a punt un programa d'ordinador perquè qualsevol professional pugui desenvolupar el programa de control de qualitat amb suport informàtic. El programa ha estat preparat conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), per tal de facilitar la compatibilitat entre els requeriments de projecte i la preparació específica del programa de control. El programa, que es pot adquirir des del dia 10 de març a la Cooperativa Jordi Capell, inclou el control dels materials utilitzats per a aïllament tèrmic, acústic i de resistència al foc. - Preu del programa: • Col·legiats i estudiants: 14.000 PTA més IVA. • Altres: 25.000 PTA més IVA Els col·legiats podran consultar i provar el nou programa fins al 30 d'abril, utilitzant un ordinador preparat amb aquesta finalitat. La consulta podrà realitzar-se tant a Barcelona com a les delegacions.
VISATS
El Col·legi incorporarà el nou sistema del COAC de càlcul de pressupostos El Col·legi té previst incorporar a la seva normativa el nou sistema de càlcul dels pressupostos dels projectes, que han estat establerts pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Això permetrà mantenir el mateix sistema de treball actual. En els darrers anys, ha estat tradicional que l'arquitecte i l'aparellador fessin ser\'ir el mateix sistema de càlcul dels honoraris basats en el pressupost de projecte. El nou sistema del Col·legi d'Arquitectes, estableix diferències entre el pressupost d'execució material i un pressupost de referència als efectes d'establir els descomptes col·legials. El Col·legi donarà a conèixer ben aviat la normativa concreta de funcionament i també la seva repercussió en els descomptes, seguint les pautes indicades. Aquesta nova normativa que s'estableixi, però, no serà d'aplicació fins al dia I de juny.
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Important Promotora-Constructora de Barcelona
Empresa multinacional suïssa comercialitzadora d'alumini industrial
RECENT TITULAT
DEMANDES DE TREBALL
PRODUCT MANAGER JR.
OBERTES EH DATA DE 1 DEMARf A U CANDIDATS « U I HI ESTIGUIN INTERESSATS
Per a departament de projectes en fase d'introducció al disseny assistit per ordinador. Desenvoluparà projectes d'execució d'obres. No cal experiència. Edat convenient: 23-28 anys.
Palaàivmópanelcomposile
aplicada a façanes, revestiment i senyalització-PrO'
fessional (23/30 anys) motivat per l'àrea empresarial i responsabilitat directiva en 2/3 anys. Informarà a clients desenvolupant projectes i coordinació de
Jornada Oficial. Contracte laboral. Sou a convenir.
distribuïdors a nacionals. Domini: angles. Disponibilitat de viatjar 1/3 del temps
Contacte: METRO-3 (Elisenda Herrera). Av. Diagonal 514. 08006 Barcelona. Telèfon: 415 27 27 de 10 a 13 hores.
a delegacions: Barcelona. Madrid, Bilbao, i Sevilla. Sou: 4.000.000 brut/any més cotte i despeses. Contacte: URGENT. Servei Promoció i Mercat de Treball.
Re/.: 5.081
Re/.: 5.077
Horari d'atenció del servei: Rosa Ensenyat Tercera planta De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 hores i dimarts i dijous de 16 a 19 hores. Telèfons: 414 33 11 209 82 99
Constructora d'edificació d'Andorra
Empresa Nacional d'Encofrats
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
Per a treballs de despatx: amidaments i pressupostos, contacte amb industrials.
Per a promocionar productes de l'empresa i assistència tècnica a clients. Haurà
comparatius d'ofertes i seguimenl de costos d'obra. Cal coneixements d'infor-
de tenir capacitat de treball iniciativa i vehicle propi. Jornada oficial.
màüca. Es valorant experiència mínima de 2 anys en lloc similar. Residència a
Contracte indefinit.
Andorra durant la setmana laboral. Jornada oficial. Edat: 25 i 35. (No impres-
Sou: 4.000.000 brut/any més despeses i incentius.
cindible). Sou: 5.000.000 brut/any assegurances incloses i habitatge a negociar.
Contacte: Enviar currículum a mà a l'apartat de Correus 20.065.
Contacte: URGENT .Servei de Promoció i Mercat de Treball.
08080 Barcelona.
Re/.: 5.082
Re/.: 5079
PETITS
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda a lloguer de matèria], immobles i despatxos, ofertes de treball. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat ais 6.000 lectors de L'Informatiu per mitjà d'una trucada telefònica i a cost mínim. PREU: • COL·LEGIATS:
I.00OPTA
• ESTUDIANTS:
1.000PTA
• ESTUDIANTSALTRES:
3.000 PTA
• ALTRES :
5.000PTA
Informació i inscripció: Elisenda PucuralL Telèfon: 209 82 99 de 12 a 20 hores
Costa i Riera Casp 106 - Barcelona - Telèfons: 265 40 04 - Fax: 265 34 25
OFICINA FUNCIONAL A MALGRAT DE MAR (EL MARESME) Apte per a despatx d'arquitectura o similar. TOTALMENT EQUIPADA Zones: • Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i sofàs d'espera. • Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora • Sala de juntes moblada, amb parets de roure. • DcspaW-direcció: taula, armaris, butacons. fax. finestrals • Aire condicional integral Sotcrrani-arxiu. • Ubicació en zona comercial consolidada. Directe propietari. Interessats, cal concertar entrevista telefònica. Sr.Rosts Teliftm; 93/ 76114 51
S'ofereix INTERIORISTA d'arquitectura tècnica i coneixe-
S'ofereix estudiant del darrer curs d'arquitectura tècnica, per tal de treballar matins i tardes. • Aporta títols de diversos cursos realitzats d'Auio-Cad.
Aporta diversos anys d'experiència com a delineant, projectista i cap d'obra. • Altres: anglès, mecanografia i car-
Ma. José Calitja Telèfon: 274 21 66
Fina Casajoana Telifon: 200 97 14
TOPOGRAFIA S'ofereixen serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. També es realitzen: • treballs de replanteigs • anivellaments • cubicacions i delimitacions • control i treballs d'obres.
ANUNCIS
S'ofereix ENGINYER TÈCNIC Amb anys d experiència, per a : • Legalitzacions i Projectes • Activitats classificades. • • • -
Ajuntament-Registre industrial. Projectes elèctrics, A.T.-B. T. Calefacció - Aire Condicionat. Direcció d'instal·lacions. Certificacions.
Jaume Caiveras Telèfon: 455 82 12-Fax: 347 4) 28
DESPATX D'APARELLADOR EQUIPAT ( 7 5 M*|
ES PRENEN ENCÀRRECS PER TELÈFON S'ofereixen serveis d'atenció de trucades telefòniques o be de fax. a Es especialmef] t intercssan t quan cl professional és absent del seu despatx en cas de visita d'obres, etc.
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'arqui lectora tècnica, pendent del projecte final • Disposa de cotxe propi. • Aporta curs d'Auto-Cad.
Francesc Caheras Telèfon: 456 52 94
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA S'ofereix arquitecte tècnic per a serveis de perspectives còniques, axonomètriques i seccionades. • Coloració! il lusiracióde plantes i façanes. • Tècniques d'aquarel- la, aerògraf. rotuladors i llïpisscs color.
Telifon: 211 47 49
Telèfon: 408 43 36
LOCAL IDEAL COM A ESTUDI PER A COMPARTIR
DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER S'ofereix despatx de 120 nr.
• Situació: Escorial/Pça. Joanic. • Preu de lloguer: 100.000 pessetes
Contacte Telèfons: 284 29 00 i 213 32 95
Clínic), per a compartir. • Es tracta d'un local, de 60 taZ. ideal per a estudi d'arquitecte, arquitecte tècnic o enginyer. • El preu es moll econòmic. ifixefes&axSi co\ XTV£ÍIT o L·i ml,
Td£foa:21147 49
c/Joaqueret-Pça. Urquinaooa. • Preu: 750 pesseies/nr per mes.
Informació: Telèfons: 303 13 65 ï 339 78 84
_L
N
E x p o s i c i ó
F
O
R
M
A
T
LA PARLA
per Joma
VOCABULARI
Rètol
FONTS DOCUMENTALS D'URBANISME, ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA Del 23 de febrer al 31 de març Horari: De 10a 14idel7a20 hores Lloc: Sala d'Exposicions c/ Bon Pastor, 5. Barcelona
L l i b r e
Guia d'Arxius i de Fonts Documentals de Xavier TaiTaubella Editat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Garsineu Edicions A la venda al Servei d'Informació Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
VISAT
Informació: Horari de sol·licitud del servei: de 8 a 14 hores Telefoni al Col·legi (209 82 99) Visat-Express funciona de les 8 a les 21 hores, de dilluns a divendres
Reixeia Relleu Remolinador
Rejilla Reomplir Relieve Repartiment Fratas Repixar
Rellenar RespiraU Reparto Rètol Goiear Revolto
Respiradero Rótulo Bovedilla
La falta de manteniment causa el 14% dels danys en edificis encara nous La sensibilització de l'usuari també es fa imprescindible per a reduir la sinistralitat El Col·legi ha creat una base de dades que recull la informació dels sinistres registrats als edificis quan aquests es troben en període de garantia decennal, és a dir, que tenen una antiguitat menor de 10 anys. Això permet extreure conclusions sobre la incidència que té la manca de manteniment en els problemes que plantegen els edificis. Segons dades recollides entre 1987 i 1991, que representen l'anàlisi d'unes 1.800 patologies, els defectes que s'atribueixen a una manca de manteniment i a un mal ús per part de l'usuari representen el 14% del total de casos estudiats. Arribar a un coneixement precís de la incidència que té la manca de manteniment en els problemes que ens plantegen els edificis, no resulta una lasca senzilla, ja que disposem, gairebé sempre, d'una informació fragmentada i poc representativa de la globalilat del parc edificat. La gestió i manteniment adequat dels edificis esdevé, però, una necessitat. Les despeses que originen els immobles durant la seva vida útil es redueixen substancialment amb l'aplicació d'un mètode sistematitzat de manteniment, un mètode que elimini sobrecostos posteriors i la devaluació del patrimoni immobiliari. L'estudi dut a terme pel Col·legi permet conèixer els tipus de danys més freqüents causats pel mal ús i per la manca de manteniment i la seva localització als diferents components de l'edifici. La patologia principal dels edificis són les humitats (36,6%), ja sigui com a electe primari o com aefecte secundari produït per l'aparició d'esquerdes en diferents parts de l'edifici. Les humitats, majoritàriament produïdes per filtracions, es manifesten principalment a la coberta i a l'estructura de l'immoble, i tenen com a via de penetració la mateixa coberta i els tancaments.
Degradació de l'immoble El segon desperfecte en importància produït per la manca de manteniment de l'immoble, la degradació dels elements constructius, és una conseqüència directa de l'anterior. Aquesta patologia es manifesta principalment a la coberta i als acabats de l'edifici, amb una major presència a les zones humides de l'habitatge, com ara les cuines, els safareigs i els banys. La pèrdua d'adherència representa una tercera part dels casos de degradació; d'altres danys són el trencament de peces i la corrosió de peces metàl·liques. Les esquerdes constitueixen un tercer dany significatiu provocat a l'immoble per la manca de manteniment i pel mal ús de l'edifici. Les esquerdes estructurals són les que tenen una major incidència. Responen normalment a actuacions a diferents pans de l'edifici com són les obres il·legals, que modifiquen el funcionament i estat de càrregues previstes per l'estructura de l'immoble. En aquest sentit, les obres d'ampliació il·legal generen esquerdes de gran importància a causa d'actuacions
Les xarxes de sanejament constitueixen una part molt afectada (Foto: Chopo) SINISTRALITAT
1987-1991
indiscriminades i sobrecàrregues en l'estructura. Les avaries constitueixen un altre grup de danys a tenir en compte, atès que es localitzen en la totalitat de les instal·lacions de l'edifici. La manca de' manteniment de l'edifici es manifesta amb l'acumulació de matèries sòlides a les cobertes, que impedeixen l'evacuació correctes de les aigües pluvials, provocant en molls casos conseqüències més greus en d'altres elements, com també petites fuites que no es reparen i embussament dels sifons. El mal ús de les instal·lacions dels edificis es manifesta, d'altra banda, amb l'alteració dels cabdals, modificant o ampliant connexions que infradimensionen les xarxes de sanejament vertical de l'immoble. L'estudi realitzat pel Col·legí també inclou una acurada geografia dels danys que la manca de manteniment i et mal ús provoquen als edificis. La coberta és, segons aquest estudi, l'element que més patologies pateix, especialment humitats i degradació. L'estructura de l'immoble és el segon indret
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
H
LOCALITZACIÓ DELS DANYS
TIPUS DE DANYS
COST DE LES REPARACIONS % SOBRE EL TOttL
% «
%
EHPESSnES
60
w
M
« HI
«a
-l•
•
• I I1 •
MMU1S
• • -
E50UE
RMS
P&DUA
11 • ••
COBERTA
ESTOCTURA
ACUUS
«STALLWONS
in ^ H
DE0AO5
TANCAMENTS
més castigat, fonamentalment per la proximitat d'algunes parts a la coberta de l'edifici. Els sostres, d'altra banda, són la part més afectada de l'estructura d'un edifici, especialment pel que fa a ampliacions il·legals i excés de càrrega.
• K1A3
PROBIEMES
• DE3AI0
, UÉSKIO
La sinistralitat reclama un canvi substancial i urgent en el sector
Danys als acabats Els acabats dels habitatges manifesten, freqüentment, els danys que es produeixen a d'altres elements. Els paviments constitueixen, per exemple, un element sovint afectat per la degradació degut a l'ús de productes de neteja massa agressius o a la manca d'un manteniment adequat, en aquest cas especialment pel que fa a paviments de fusta. Altres elements de l'edifici força afectats per la manca de manteniment són les fustes exteriors i les parets mitgeres. L'estudi fa palès que la incidència de la manca de manteniment creix de manera preocupant a mesura que passa el temps des que es va finalitzar l'edifici, i minva la influència de les errades de construcció. Aquest aspecte resulta especialment significatiu ales que amb 10 anys un edifici és pràcticament nou i, en canvi, un 20% dels sinistres d'aquests ja es pot atribuir a la manca de manteniment, xifra que passa al 25% si s'hi afegeix el mal ús. D'altra banda, a mesura que l'edifici envelleix, els valors atribuïbles a aquest factor creixen de forma ràpida i progressiva. •
TEST Si
l'edat
o
el seu estat
indiquen
ALUMIN ÓS
fa que una gran part del pes de la sinistralitat, econòmica i judicial, sigui suportada pels tècnics facultatius. El coneixement de la sinistralitat ha d'ajudar a tots els agents implicats en la construcció a ser conscients del que està passant i de la necessitat d'intervenir d'una manera eficaç per aturar la corba, fins ara ascendent, de la sinistralitat en el sector de l'edificació. Aquest coneixement planteja també la urgència de l'establiment d'una política de prevenció, tant en la fase constructiva, com en la fase de l'ús adequat i el manteniment dels edificis ja existents. Els errors que anomenem de projecte, i que corresponen a la fase de definició del projecte i preparació de l'obra, són actualment els més nombrosos, seguit dels d'execució, a l'àmbit de l'edificació. En els dos casos, els tècnics facultatius, aparelladors i arquitectes, hi tenen un paper rellevant. No s'ha d'oblidar, però, que la sensibilització de l'usuari, tal com acabem de veure al present estudi, hi juga un paper imprescindible per tal d'eliminar un percentatge no gens menyspreable de danys en els edificis. •
COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
de l'edifici la possible
existència de es pot demanar un Test
Aluminos,
que
permet
immediata tipus
La manca de manteniment i el mal ús dels immobles per part dels seus propietaris són dos dels factors importants pel que fa a la sinistralitat en l'edificació, però no pas els únics. Hi ha d'altres causes com són els errors de projecte, els errors d'execució o els defectes dels materials. El Col·legi, fortament sensibilitzat pel tema de la sinistralitat des de fa anys, ha posat en marxa un programa per a l'estudi de la seva incidència en l'edificació, atès que el nombre de reclamacions ha experimentat una corba ascendent, i ha arribat a uns valors actuals força preocupants, que obliguen a una reflexió de totes les parts implicades. Les dades estudiades posen de manifest, una vegada més, la necessitat de canvis urgents en el sector. Massa sovint, són solament els tècnics facultatius qui acaben responent per tothom de les deficiències detectades als habitatges, per mitjà de la seva assegurança de responsabilitat civil. La manca d'assegurança d'alguns agents constructius que intervenen en la realització de les obres, i també la manca de responsabilitat dels fabricants, proveïdors, industrials i d'altres col·laboradors que intervenen en la indústria de muntatge que és la construcció,
la detecció
SUPORT PROFESSIONAL I TAMBÉ
d'aquest
de ciment.
AL CIUTADÀ
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
i-
El Centre de Documentació, una eina eficaç per a professionals i empreses Parafrasejant un famós títol de l'obra de Woody Alien, tot el que volia preguntar sobre construcció, arquitectura i urbanisme, i mai es va atrevir a consultar, es podrà
trobar al Centre de Documentació Josep Centre, obre una novafase en la història del Renart del Col·legi d'Aparelladors. Lapo- Centre, en la qual vol ser l'eina més pràcsada en marxa de Construdoc, un producte tica per solucionar els problemes del proinformàtic nascut de les bases de dades del fessionals i les seves necessitats intnediates.
El Centre de Documentació tuïda per 500 publicacions, Josep Renart va néixer amb de les quals més de 350 són l'objectiu d'esdevenir un cenactives. El Centre rep totes tre especialitzat en legislales publicacions espanyoles ció, normativa i tècnica de i les més importants d'arreu construcció, un centre capaç, del món, en especial d'una banda, d'oferir inford'Europa, sobre construcmació i documentació adapció i les publicacions fonatades a les principals necessimentals sobre arquitectura. tats dels professionals i les De totes aquestes publicaempreses. El Centre recull la cions, se'n fa un buidalge informació, la selecciona, ord'articles que es publica cada dena i classifica i l'ofereix al dos mesos a la revista BIT professional i a l'empresa. BIT. Aquesta publicació és Aquests hi poden accedir, senuna selecció molt acurada se necessitat de desplaçar-se, d'articles d'interès tècnic o via telefònica o via fax. El científic de les publicacions Centre, doncs, té. gràcies a rebudes al Centre. De cal'aplicació de les modernes dascun dels articles, se'n fa tècniques informàtiques i teuna breu síntesi. També s'hi Iemàtiques, una vocació de publiquen totes les disposiservei a tot el sector de la cions estatals i autonòmiconstrucció. ques relacionades amb la construcció, així com una El Centre vol cobrir el buit biliografia sobre un tema existent sobre aquesta esped'interès. El Centre, d'altra cialitat a tot Espanya. Dispobanda, disposa d'un servei sa de tota la informació espeque facilita, per correu o per cialitzada en construcció fax, còpies íntegres dels arexistent i està connectat amb ticles als interessats. els centres i bases de dades FA Centre disposa de modernes tècniques per al tractament de la informació (Folo: Chopo) més importants d'arreu del Aquesta publicació ha esmón. El Centre consta de quatre seccions. La URBAIN (bases de dades que recullen informació tat concebuda, segons els seus promotors, com un primera i la segona. Ciència i Tècnica de la cons- bibliogràfica especialitzada sobre urbanisme, or- instrument d'estalvi —econòmic i de temps— per trucció, i Arquitectura, Urbanisme i matèries gene- denació del territori i obres públiques); i PERI- als professionals, que amb unes despeses mínimes rals, estan formades per 17.000 monografies NORM (base de dades que recull les normatives i i una economia de temps tindran accés a allò més gestionades amb un catàleg automatitzat. reglamentacions dels països més representatius de important publicat en el sector. BIT BIT és, segons La secció de Legislació i Normativa aplicades a la CE). Ramon Puig, director del Centre, "un producte L'objectiu d'aquest ampli ventall de bases de destil·lat del Centre, és una eina de divulgació que la construcció és constituïda per la base de dades ALCALÀ, amb més de 2.900 referències de dispo- dades, al qual properament s'afegirà l'accés al vol millorar la cultura tècnico-científica dels prosicions legislatives sobre edificació a Catalunya i catàleg automatitzat la de la xarxa de biblioteques fessionals de la construcció". a Espanya; i ia base RÍVOLI, amb més de 4.600 Una altra funció del Centre és el seu ús com a biblioteca. 'Tot i que va néixer a partir d'una referències de productes amb segells i marques de biblioteca", explica Ramon Puig, "el Centre ja no qualitat, productes amb autoritzacions d'ús. proLL/l Centre Josep Renart ho és estrictament, una biblioteca, és molt més. Tol ductes o sistemes amb Document d'idoneïtat Tècrecull informació i això, encara tenim una petita part dedicada a nica (DIT), laboratoris acreditats o homologats. aquesta activitat, per donar resposta a les demanTant ALCALÀ com RÍVOL1 són bascs de dades de la sistematitza, i la difon " des que ens adrecen els estudiants i els estudiosos referències, en les quals es troben en cada registre de la construcció". Els seus reponsabies, però. els codis d'accés a !a informació completa, en text voldríem que aquesta vessant fos anecdòtica, "el íntegre, al propi Centre de Documentació. El Centre també facilita l'accés a bases de dades de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Centre, en realitat, recull informació, la sistemaREBIUN, és, segons Ramon Puig, que "quan el titza i la difon". externes: IBERCIC (base de dades del Centro D'altra banda, el Centre promou actualment la Informativo de ta Construcción); ICONDA (basc professional es trobi davant un problema, tingui de dades de l'International Council for Building automàticament el reflex de trucar o adreçar-se al traducció al català i castellà del Thesaurus Findex, Research. Studies and Documentation, que recull Centre per solucionar-lo, que consideri el Centre especialitzat en terminologia de la construcció que informació d'arreu del món i n'agrupa els projec- com una eina de treball més. a la qual pot accedir recull més de 12.000 termes. La metodologia del tes d'investigació més específics dels camps de la des de qualsevol indret, des de l'estudi o, fins i tot. treballdeconfecciód'aquestThesaurus,ques'haura d'enllestir enguany, és supervisada directament construcció, l'enginyeria, i'arquiiectura i des de la mateixa obra". La secció de Publicacions Periòdiques és consti- pel TERMCAT. • l'urbanisme); URBISOC, URBAMET i GEN1E
Foto*: Chopo)
Construdoc acosta la informació normativa a l'obra Consirudoc és la darrera eina que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i, alhora, simplificar el seu treball diari. Construdoc és la resposta a la demanda del sector de poder mantenir actualitzada i processada informàticamente tota la informació que es genera a l'entorn del treball. Segons Ramon Puig, director del Centre, "Construdoc vol satisfer les necessitats més comunes que troba el professional durant l'exercici de la seva tasca". El gruix de la informació sobre cons-
trucció, a la qual es pot accedir actualment des de Construdoc, és la corresponent a la base de dades ALCALÀ, que inclou les referències de les disposicions vigents relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra. Aquestes referències són consultables mitjançant els distints camps de cada fitxa i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional. També inclou una base de dades de normativa tècnica que permet obtenir una selecció de les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra,
les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Encara que inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa, els productes que inclourà Construdoc en un futur respondran a les necessitats dels seus usuaris. A la seva primera edició, per exemple, s'afegeix RPK, un programa de càlcul del coeficient K per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades. El Centre de Documentació Josep Renart ja treballa en l'adaptació de la base de dades RÍVOLI d'homolo-
gacions i marques de qualitat al format Construdoc, atès que aquest tipus d'informació és molt adient pel que fa a la direcció d'obres. Construdoc s'edita en català i castellà. D'altra banda, cada dos mesos, s'editarà el disquette d'actualització. L'adquisició de Construdoc pressuposa, d'altra banda, la compra del programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per tant, l'usuari de Consirudoc es converteix, també, en usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utilitzat per a d'altres finalitats (bibliografies, directoris...). •
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART
Trobareu més
Un centre de documentació especialitzat en
informació
LEGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA Fons bibliogràfic automatitzat Fons de normes de construcció Fons de publicacions periòdiques
al CONSTRUMAT'93
Bases de dades pròpies
Productes i serveis
ALCALÀ Normativa i legislació
BIT-BIT Publicació bimestral
RÍVOLI Segells, marques i homologacions
CONSTRUDOC Línia de productes informàtics
Estarem a l'estand número 43
Connexió amb bases de dades externes Iconda, Ibercic, Perínoim, Habitat, etc.
Palau 2, nivell 1 (sector de la informàtica)
0 UN NOU SERVEI INFORMÀTIC CREAT PEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permetran que el professional disposi de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar
Productes que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de les disposicions vigents (BOE i DOGC, disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execucióde l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps de cada fitxa, i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional. Consta de més 600 fitxes i s'actualitza permanentment de manera que en qualsevol moment el professional pot conèixer el conjunt de disposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un "menú a la carta" per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
CONSTRUDOC és una línia creixent de productes que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels professionals de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest servei vol donar resposta a una demanda generalitzada, dels professionals del sector, de mitjans per a poder mantenir actualitzada i processada informàticament toia la informació que es genera a l'entorn del seu treball. Encara que inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa, els productes que inclourà CONSTRUDOC en un futur dependran de les necessitats dels usuaris.
COL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS r DC BARCELONA
CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. La persona que s'hi subscrigui cada dos mesos rebrà, al seu despatx, un disquet corresponent a la posada al dia dels productes. D'aquesta manera tindrà sempre actualitzades les bases de dades, alhora que serà informat de les novetats. L'adquisició de CONSTRUDOC pressuposa també la del programa Archivíst, de gestió de bases de dades. Per tant, l'usuari de CONSTRUDOC es converteix també en l'usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utilitzat per a d'altres finalitats (bibliografies, directori, etc.).
COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte dei 25% per a col·legiats. Descomptede 14.000pessetes,encasde disposar del programa ArchivisL
INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renan facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assisitir a una demostració cal sol·licílar-ho prèviment i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99. cxlensió 209
wti emate de piscina P.s Torras y Bages, 106 Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 e D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 28017 MADRID