INFORMATIU
Núm. 25 PRIMERA QUINZENA MARÇ 93
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
125 PTA
BonPastor,5 08021 BARCELONA Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax4143434
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa
Els habitatges animen un sector en recessió La construccikÀe mvendes creix tot i el clima global de crisi La construcció d'habitatges ha experimentat un lleuger augment durant 1992 tot i el clima global d'estancament que pateix el séXjor de la construcció. La disminució d'activitat d'aquest sector durant l'any passat ha estat xifrada en un 19%, i se'n destaca la forta recessió a l'edificació comercial i de serveis. La construcció d'habitatges és, però. la feliç excepció d'un sector en crisi. Segons dades de què disposa el Col·legi, durant 1992 es van iniciar 20.607 habitatges a les comarques barcelonines. Aquesta xifra representa un increment del 7,6% respecte el 1991. Barcelona és una de les ciutats on més edificis nous es van iniciar durant 1992, concretament 2.819, un 30.7% més que el 199 i, tot i la greu mancança de sòl edificable de la seva àrea metropolitana. Pel que fa als habitatges acabats, durant 1992 se'n van acabar un total de 18.697, un 1,9% menys que en l'any anterior. •
El Col·legi impulsa la redacció de la primera Carta del Manteniment El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha impulsat la redacció de la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol, un document que vol adaptar el sector de la construcció a les experiències ja vigents a d'altres països europeus com ara Anglaterra o França. La redacció d'aquesl document fa realitat una de les propostes de la declaració final del seminari Gestió i Manteniment d'Edificis, celebrat a Barcelona a principis de febrer organitzat pel Col·legi, les organitzacions Apogée i la Generalitat de Catalunya. Aquest document serà presentat oficialment I'l d'abril en el marc de la fira Construmat'93, durant les jornades Tíl Manteniment en els Edificis', patrocinades per la direcciógeneral d'Arquitectura i Habitatge, i organitzades per l'Institut de Tecnologia de la Construcció. La Carta del Manteniment que ara es presenta és la culminació d'un procés de sensibilització iniciat a finals del passat mes de novembre en una reunió d'especialistes celebrada a París. • (Pàgines 3 i 4)
(Pàgina 5)
La sinistralitat professional és cosa de pocs Un estudi de sinistralitat realitzat per la Mútua d'Assegurances (Musaat) ha evidenciat la gran concentració de la sinistralitat en uns pocs professionals. L'objectiu de la Musaat és arribar a establir mesures que frenin aquesta tendència. Les companyies reasseguradores pretenen que els col·legiats reincidents siguin exclosos de la pòlissa. La Musaat, d'altra banda, necessita 3.500 milions de prima per cobrir la sinistralitat prevista per al 1993, és a dir, una prima teòrica per capiu de 214.000 pessetes. • (Pàgina 6)
Barcelona és una de les ciutats amb més habitatges inicials el 92 iRilo: Chupol
/ MATO? Níl/EU. OE WÍOfl 1 ( VAiN A\liUl?E A fbSIfÇ I \ BE 1* fibNBALÍfl /
Una mostra recull fonts documentals de la construcció /
—
~N
1
ert»
La sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors acull, des del propassat 23 de febrer, la mostra 'Fonts documentals d'Urbanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya'. L'exposició pretén donar a conèixer quines són les principals fonts documentals a què es pot recórrer a l'hora de documentar qualsevol intervenció -ja sigui una rehabilitació, una reforma o una reurbanització- en el patrimoni construït a Catalunya, i en quins arxius i centres es guarden aquestes fonts. • (Pàgina 7)