NFORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa. Granollers í Terrassa
La construcció demana canvis La innovació tecnològica demana una major interrelació dels agents del sector La competitivitat i els nous materials anuncien la revolució tecnològica del món de la construcció. La recent celebració de Construmal'93 ha posat de manifest que els materials tradicionals són cada vegada més especialiizats, han millorai i diversificat les seves característiques, ampliant cl seu camp d'aplicació. D'altra banda, cada cop s'empren més nous materials sintètics pel que Ta a aïllaments, cobertes, fusteries o equips sanitaris. Els factors que han permès aquesta innovació tecnològica s'han de cercar en gran mesura en la demanda dels usuaris pel que fa a l'augment de la seguretat i al confort, la reducció del cost i del consum energètic, i la protecció del medi ambient. La innovació tecnològica necessita, però. d'una major interrelació entre els agents que intervenen al procés constructiu que faciliti la transformació d'un sector que necessita modernitzar-se. La jornada "El xoc del futur en el sector de la construcció", en la qual van participar promotors, constructors i tècnics, va constatar que la construcció al nostre país haurà de canviar per ser competitiva. • (Pàgines 3 i 4)
L'AECC presenta el nou document de qualitat pels 90 La Asociación Espanola para la Calidad (AECC) va presentar, dins la fira Construmai'93.el document "Lacalidad de la conslrucción en Espana. 1993". Aquesi document, presentat per Àlvaro García Meseguer. avalua la situació actual del sector de la construcció a Espanya, assenyala els punts febles del seu procés i realitza un seguit de recomanacions d'actuació per pal·liaries mancances d'aquest sector. Aquest document és la continuació dels que la mateixa entitat va editar el I973 i cl 1983. • (Pàgina 5)
Tot i els canvis tecnològics la construcció encara és tradicional
(Folo: Chopo)
SUMARI Gran Bretanya decideix suprimir el registre d'arquitectes (Pàg. 8)
Tendències jurídiques sobre accidents i defectes de construcció (Pàg. IS)
Can Serra, exemple de gestió i manteniment d'un edifici intel·ligent (Pàg. 17 i IS)
G
Xerrada 'Gestió general de l'IRPF i despeses deduïbles. FI nou reglament de l'IVA' A càrrec ele Carmcn Manmbia. tècnic fiscal. • Dimecres 28 d'abril a les 19.30 hores. Lloc: Sala de Conferències. Primera planta del Col.lcgi. Entrada lliure. Cal inscripció. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. DISSENY DEL COLOR A L'ARQUITECTURA URBANA
CURSOS D'INFORMÀTICA
Organitza el Col·legi amb col·laboració d'Anaya
Curs de 'Windows' de 10 hores de durada Dates: del 19 al 28 d'abril Dies: Dilluns i dimecres Hora: de 19 a 21,30 hores. Preu: -Col·legiats: 12.500,- No col·legiats: 17.500,-
INFORMATIU
Boo Puwr, í 0S Tdífoo 193) SW S2 Ttííttn«)4]-Il4
•FA Modernisme a Gràcia Dimarts 25 de maig, trobada a les 11 hores, per visitar la Casa Vicenç, Can Trilla i la Casa Fuster. Inscripció gratuïta. •Arquitectura actual a les Rambles de Barcelona Dissabte 12 de juny. trobada a les II hores, davant del número 94. Palau Nou de la Rambla. Inscripció gratuïta. • El romànic al Berguedà Dijous 17 de juny, visita a Sant Jaume de Frontanyà i el monestir de Sant Llorenç, trobada a les 8.30 hores. Preu: 2.000 pessetes (dinar i viatge amb autocar inclòs). Informació i inscripcions: Servei d'informació. Planta baixa.
CONTROL DE QUALITAT, UN CAS PRÀCTIC
Mostra 'Passeig imaginari: Dissenyar el color a l'interior de la ciutat' Inauguració, dimarts 27 d'abril a les 19,30 hores. L'exposició restarà oberta fins al dijous 25 de maig. Horari: de 9 a 14 i de J6a20 hores, de dilluns a divendres. Lloc: Sala d'Exposicions. Plania baixa del Col.legi. Informació: Servei d'Informació. Planta baixa.
Inscripcions: Servei d'Informació.
N D A
VISITES CULTURALS DEL MES DE JUNY
ASPECTES GENERALS DE LA GESTIÓ FISCAL DEL PROFESSIONAL
r
E
Sessió informativa 'Control de Qualitat: un cas pràctic' Organitza l'Assessoria Professional, atesa la bona acollida de les anteriors sessions. • Dimarts 27 d'abril de 18 u 21 hores. Lloc: Sala de Conferències. Primera planta del Col.legi. Entrada lliure. Cal inscripció. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. INTERCANVIS INTERNACIONALS
Presentació dels darrers Intercanvis internacionals A càrrec dels joves participants en els intercanvis realitzats pel Servei Rehabilitació. • Dijous 29 d'abril: Construccions de pedra en sec a la Mediterrània • Dimans 4 de maig: Lisboa, els trebalis de recuperació d'un barri. • Dimarts 11 de maig: Presentació dels reportatges en vídeo dels darrers intercanvis internacionals. Hora i lloc: A les 19 hores. Sala d'Actes. Primera plania. Informació: Servei Rehabilitació. Tercera planta.
Ddrtxió d'Owna: ílaça Mapt.ft. OSSUÜ Vie TclèfonlWiSSSIfell nflciai / DHcsioó dd Bactvllerïunlj: PÏJimfc VOm.6. OSM Maiiren Tclifon (93)872 9799 Ofidu / Dtke>da del V.lfa OritaUI: Josep Umbcn.3. 0S4C0 Granollers: Telèfon l9.»> 879 01 76 Oflrim / DtkiBctó d d VaDk OcddcnUh SJIU FraocciC-lÈi, U82II TCTOÜI
[DELEGACIONS INSTAL·LACIÓ A OSONA
CICLE AULA-EMPRESA
20 d'abril a Barcelona. Preu de matrícula: 50.000.Informació i inscripcions: Intemac.Telèfon: 473 03 09.
Ponències Aula~Empresa DOMÓTICA: HABITATGE Instal·lació 'El regust organitzades per l'Hec INTEL·LIGENT de la complicitat' • 22 d'abril: Reforç de bigueAutor, Quique Giménez. tes de sostres amb aluminosi. Curset: 'Domòtica: Restarà oberta fins al diumen- • 29 d'abril: Aula de TecnoL'Habitatge intel·ligent' ge 2 maig. logia: Tancaments verticals. Organitza Adae per a proHorari: dijous, divendres i diu- • 6 de maig: Accions Craft fessionals, els dies 13 i 20 de menges de 19a21 idissabtes per resultats en R+D. maig a Barcelona. de 1 2 a l 4 i d e 19a21h. • 13 de maig: Styropor: aïlla- Informació i inscripcions: Delegació d'Osona. ment versàtil per construcció. Adae. Telèfon: 415 16 60. • 20 de maig: Tractament ASSEMBLEA acústic de locals. CONSERVACIÓ DE LA DE LIQUIDACIÓ Tots els dies a les 18.30 h. PEDRA EN MONUMENTS I RESULTATS A OSONA Cal confirmació d'assistència Inscripcions: Dolors Parra- Curs 'Conservació de la Con vocatòria d'Assemblea de mon. Itec. Telèfon:309 34 04. pedra en els monuments' liquidació i resultats '92 Organitza, Fundació per al Dijous 22 d'abril a les 20 h. RECUPERACIÓ Foment de la Investigació Delegació d'Osona. DE CIUTAT VELLA Científica Aplicada. Del 14 al 25 de juny a: FaPROGRAMA DE Jornades 'Recuperació cultat de Geologia d'Oviedo. CONTROL DE QUALITAT d'una zona urbana Preu de matrícula: 150.000.A LES DELEGACIONS degradada: Ciutat Vella' Preinscripció: del 12 al 20 Organitza Promoció Ciutat d'abril a Ficyt. Tel: 98/526 55 Sessions de demostració Vella, del 19 al 21 d'abril. de! programa per al Informació: Promoció Ciu- JORNADES SOBRE Control de Qualitat COL·LEGIS PROFESSIONALS • Delegació, Vallès Oriental. tat Vella. Tel: 301 66 16. Dimarts 4 de maig a les 19h, en el marc del Cafè Tècnic. TRAÇAT D'ARMADURES Telèfon: 879 01 76. • Delegació, Vallès OccidentalSeminari 'Detalls Dijous 22 d'abril a les 19 constructius i traçat d'armadures en formigó' hores. Telèfon: 780 11 10. Entrada lliure.Cal inscripció. Organitza Intemac, del 19 al
Junta dt Gixrm dd CoUrpI d^AparcibdDn 1 An]u[[tclei TtmJci
DELEGATS: Osou:
PRESIDENT: Carlt* Puigsrós L Uudles
VoDcs OrknUl: Finkric de Buen VatiH Ocddcnul: Salvador Navarro
Jornades sobre Col·legis Professionals i Intergmció Europea. Organitza la Universitat Pompeu Fabra, els dics 5 i 6 de maig de les 9 a les 19 h. Tel. 484 96 81
COORDINACIÓ: Pere Pou
SECRETARI: Gaspar Gorcu i Bu>Teu TRESORERA: Pllai Fünoikh i AnnEcfOi
GERENT:
COMPTADOR: Bcnui Ochoa i Morin VOCALS: J.Ma. LJtsuy Parrimnni! RaííílDdsaituiVanpos F. X. Bardají i Rarcmel Irtnc CMTCM i Marina
CONSELL DE REDACCIÓ: Anions Tapí lla Carlet Cuufli RuwHiComoren JoanGn
SECRETARIA. CORRECCIÓ 1 MAQUKTACIÓ: Angeli Balia-i Elivnü Pucurutl AHMIN'LSTRACIÓ 1 DISTRIBUCIÓ:
Jaaa Gav i Díaí. DISSE.M GRÀFIC 1 1NFOGRAFIA: EMUJÍ R.C.R. DIPRESSIÓ: Romargnf SJV. DIPÒSIT LEGAL: B~I!389<I99I ISSN: llJl·Jgfl!
PUBUCITAT: BrTPtiblicidad. SA. JcnqiTiindcIlas. 155. | t p ( 0S0» Barcctom Teliíon ( « ) 410 4i 55. TckraM93i-)30397Ji4l9 4IS3 Ek criüris a p o u u to ds inklei tlcmU ™ d n c t e l n rnpooabiUrianKairoptniódrL'I\t~OR.U\TlLl. S'iuioniQ U fepodiKtid Jcb ireJulli
g Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1Q D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 MADRID
Mientras otros piensan cómo imitar las hazanas de Presto en MS-DOS, los clientes de Soft ya han conquistado Windows Presto es el programa de medicionus estandar en cada \rez mas paises del mundo. Conslruido sobre la experiència de seis mil usuarios de Presto Clàsico, Presto es cl programa que usan lodos los profesionales de la edificación, porque: •
• •
•
Es fàcil de usar, tantoen la versión MS-DOS como en la nueva versiòn sobre el entomo Windows. Es ilimitado en capitulos, parlidas, líneas de medición, proveedores... Sopona todas las bases de datos. Eslo es natural, porque cada vez mas bases de datos se han desarrollado directamente con un programa Presto. Se adapta a lodos los modos de Irabajan con o sin preciós descompuestos, para clientes públicos o para la administración, en obras pequefias o en proyectos enormes.
Un programaran futura Soft esta a la cabeza de los dcsarrollos en el mundo de los presupuestos y las mediciones. Preslo es el primer programa espafiol de mediciones (y de momento el único) disponible tanto en MS-DOS como en Windows. Para garanüzar que Preslo es una inversión con futuro, sus caracteríslicas superan las de los demàs programas y exceden lo que otrecen las bases de datos mas actualizadas: • • • • •
Soporte de conceptos paraniétricos Búsqueda por descriptores Agenda de proveedores Pliego de condiciones automàüco Corrección de inllación y divisa
Mediciones cada vcz mas automàticas Se pueden iniroducir las mediciones sin ulilizar pràcticamente el leclado. Aunque existen líneas tipo, valores de defeclo para cada campo y fórmulas para agilizar la entrada de mediciones a mano, esta tarea puede realizarse también aulomàticamente: •
•
• Presto tiene una ventaja especial. La equivalència de obrasy archivos permite utilizar cualquier proyeclo anterior como referència para copiar parlidas o capilulos enleros en los nuevos presupuestos. Adcmas, pueden utilizarse varios archivos o referencias para analizar un presupuesto, y el resultado serà independienie de los licheros maestros, por lo que pueden realizarse modificaciones y simulaciones sin afectar a los ficheros generales.
men. Ademàs, todos los listados son modificables, lo que permite adaplarse a formatos preimpresos, iniroducir dalos personales o, incluso, generar listados completamente nue\'os.
Midiendo los pianos directamente sobre una tablela digitalizadora^ con el exclusivo sistema de menús Posl-lL Midíendo directamente en pantalla sobre pianos disponibles en formato DXF (en versión Windows). A través del modulo ALCE, que realiza las mediciones automàücamente para los usuarios del programa Arris.
Los programas con futuro no pueden ser ya programas cerrados. Por eso Presto importa y exporta lodos los formatos de inlercambio y permite realizar comunicaciones con hojas de calculo, bases de dalos y editores de lextos. Porque ya nadie trabaja aislado. Por eso, en Esparía o en Chile: en México o en Portugal, siempre ha>- alguien trabajando con Presto.
listados modificables de sesenla lislados predefinidos qUe cubren todos los casos habituales en edificación: cuadros de materiales y preciós descompuestos, varios tipos de presupueslos y diferenles hojas resu-
El procesador de preciós Santísima Trinidad 32, 5° 28010 Madrid (91) 448 3540 Fax (91) 448 4050
S#FT I Via Augusta 4, 4° 08006 Barcelona (93) 218 1920 Fax (93) 218 5931
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
^9
U
La competitivitat i elsnous materials revolucionen elmón de la construcció El saló Construmat'93 esdevé l'aparador de les darreres innovacions tècniques del sector Especialització dels materials tradicionals, productes multicapa, utilització creixent de materials sintètics i nous equipaments i serveis en els edificis conformen les principals tendències tècniques en el sector de la construcció. Així ho expressa un estudi que ha estat publicat per la Fira de Barcelona amb motiu de la recent celebració de Construmat'93. Les raons que motiven l'aparició d'innovacions en el sector de la consirucció, lanl a casa nostra com a d"altres països europeus, han estat principalment la competitivitat i l'increment i millora de les presiacions dels productes de la construcció. Cada vegada més. es busca que el producte aconsegueixi una relació competitiva cost/qualitat, fa qual cosa implica facilitat de col.locació, més prestacions, més fiabiliiat i es tendeix, al mateix temps, a reduir les despeses de la no-qualilat. Els materials tradicionals són cada vegada més especialitzats. Aquesta circumstància determina un camímolt clar que segueixen els productes corn són: producció en el taller, col.locació més fàcil, valoració objectiva de les prestacions, implantació de la electrònica, utilització dels plàstics, millora de la maquinària i. finalment, l'aparició de tècniques específiques per la rehabilitació. El CIB {Conseil International du Batiment) ha realitzat una classificació genèrica, d'àmbit europeu, de loies aquestes circumstàncies, basada en tres postulats: 1. Millora de la productivitat: Industrialilzar-Conslruir gràcies a la informàtica. 2. Nova aproximació als materials: Materials de síntesi, dos materials-un producte, aproximació funcional a la matèria. 3. Confort i qualitat de vida: Edificis per viure millor. Transformar les ciulats.
Les quatre tendències L'estudi estableix les quatre principals tendències observades en el sector de la construcció. La primera és l'especialització dels materials tradicionals. Aquests experimenten un procés de millora i diversificació de les seves característiques, amb la qual cosa s'amplia el seu camp d'aplicació. Ceràmica, pedra natural, morters i formigons, vidre, fusta i materials asfàltics participen clarament en aquesta tendència, L'aparició de materials i elements
mullicapa és la segona tendència que cal considerar. Aquesta es manifesta en productes simples com els coniraplacats, com en productes més evolucionats, com és el cas dels acristalamenis o bé en productes per a l'estructura i els tancaments interiors. La tercera tendència que s'observa és la creixent utilització de materials sintètics, que s'orienta més a integrar-se a d'altres materials de construcció que no pas a sustituir-los totalment. Les aplicacions més usuals d'aquests nous materials es fan en: estructures. aïllaments tèrmics, impermeabilitzacions, cobertes, fusteries, superfícies transparents, paviments, pintures, conduccions d'aigua i equips sanitaris. Finalment, l'equipament i els serveis en els edificis han manifestat una evolució moll destacada. Els elements que tradicionalment s'han considerat com a instal·lacions han adquirit en pocs anys un enorme prolagonisme degut al gran progrés experimental per les tecnologies de suport: la elec-
El mercat demana la modernització del sectoi
irònica, la informàtica, les telecomunicacions, els sistemes de control, entre d'altres. Els factors que han permès la seva introducció en el món de l'edificació
han estat, en gran part, la demanda dels usuaris pel que fa a l'augment de la seguretat i confort, la reducció del cost i del consum energètic, i la protecció del medi ambient. •
ENQUESTA
Es considera prou al dia dels avenços tècnics de la professió? MONTSERRAT CABO
FRANCESC SAIGÍ
Col·legial mim. SS6T Barcelona
CuLlrgial núm. SOSt) Barcelona.
Faig tol el possible per estar-hi. Si no hi estic més és per manca de lemps. De iota manera em senlo satisfeia amb el meu nivell de reciclatge encara que reconec que m'agradaria estar mes al día del lema d'eslruciurcs, potser seria bo que el Col.legi organitzés més seminaris.
Sí. basiant. No hi volta de full. o estàs al dia o perds el tren de la professió. Amb tul. encara que tinguem la formació, la disiància entre la teoria i la pràctica, a l'obra, encara es gran. Hem de sensibilitzar als clients de la necessitat de modernitzar el sector.
EMILIANO
SIERRA
CARLES
PONTE
CoUexiol núm. S2TS llurtriana.
VoUcKial núm. 7257 Harcttana
Ho intento. És molt difícil, però gràcies en pan al Col.iegi, però sobreiot a diverses publicacions especialitzades, tinc accés a les darreres novetats del sector. El principal problema és l'allau de normaiiva que domina el sector, això complica molt la nostra feina.
Una mica sí. gràcies a les publicacions del Col·legi i a la informació de Ics pròpies empreses. Llàstima, però, que després, en la majoria dels casos, no puguem aplicar els coneixements, ja que cl scclor continua treballant mofi "artíslicamenr. sense sofisticacions.
a realitzar el divendres 2 d'abril al Senti d Informació del CalJegi. a Barcelima. EU prvfctiionah
e.
vi elegir aleatòriament.
La construcció tradicional esdevé una estructura de treball obsoleta La innovació implica una major interrelació dels agents i transparència tecnològica El repte de la cnmpcütívidad i la qualitat en el sector de la construcció passa necessàriament per transformar els mecanismes de relació entre els agents participants. EI sector necessita ara una llei moderna, redactada amb criteris de racionalitat, que faciliti clarament aquesta transformació. Promotors, constructors i tècnics afirmen cjue l'estructura de producció de la construcció al nostre país ha esdevingut definitivament obsoleta. La manera de relacionar-se els agents del seclor de la construcció i el paper que aquests juguen en el conjunt del procés haurà de canviar al nostre país transformar per de manera substancial en un futur no gaire llunyà per tal d'apropar-se a un mercat cada cop més internacional i Així ho van entendre els participants competitiu on el temps, el cost i la de la jornada "El xoc del futur en el qualitat esdevenen els tres factors sector de la construcció" que va tenir fonamentals de la producció. lloc el passat 31 de març coincidint
en AutoCAD?
postes que el sector pot adoptar per abordar cl repte de la competitivitat. El professor Ignacio Paricio va exposar ia necessitat d'establir noves estratègics en el procés projecte-construcció per tal d'assolir la innovació i el desenvolupament que demana el sector. Per a Paricio, al nostre país es pot utilitzar qualsevol tècnica innovadora, si bé aquest desenvolupament no es fa de fornia homogènia en el conjunt del sector. La segmentació actual del procés i la seva opacitat apareixen com els dos frens a la innovació. Una estructura de treball ja caduca, on els agents treballen de forma inconnexa contrasten amb els models d'altres països d'Euabordar la competitivitat (Foto: Chopo) ropa i Amèrica moll més àgils i eficaços. amb la celebració del Saló ConstruLa manca de transparència en el mat. La sessió va comptar amb la procés i la incapacitat dels professioparticipació de representants de di- nals de documentar i transmitir les ferents agents del sector, els quals experiències dificultarien, d'alira banvan assenyalar que la di- da, la innovació tecnològica. versitat d'estructures de El paper del promotor com a peça relació entre els agents és clau del procés, la participació multiencara un tema de reflexió disciplinària en el projecte, la lecnii que no seria gens acon- ficació de les empreses, la informació sellable fixar en una llei sobre els processos i la documentació i un determinat model que coordinació dels avenços tecnològics hipotequi el futur í que, en serien alguns dels punts fonamentals per qualsevol cas. caldria re- preparar-se amb garanties per un futur collir la diversitat de res- que ja és aquí. •
Europa estableix la marca CE per als productes de la construcció Vista 3D: una estructura senalla
Armaduras de una planta
ünuevo CASA/FR 3.0!! •El mejor programa de forjados Retículares del mercado espanol! •Los pianos son com pietós: armaduras de nerviós, zunchos, capiteles, pilares, etc. Toao sïn salir de AutoCAD! •La entrada de daros se hace dibujando la estructura en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, cargas,etc, son entrados fàcilmente. Toaa la potencia de AutoCAD esta a su disposición!
•El CASA/FR calcula los Esruerzos y Armaduras de todo el Edificío en su Conjunto, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y velocidad, pudiendo resolver edificios de grandes dimensiones. •Resueive edificios de múltiples plantas sin salir de AutoCAD! •La versión 3.0 de CASA/FR tíene un precio excepcional: llàmenos hoy mismo para informarse de la oferta especial de lanzamientoü
•Tango/04 Computing Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA*
La directiva 89/106/CE, elaborada pel Consell de les Comunitats Europees i trasposada a l'Estat espanyol el passat mes de desembre representarà una sèrie de canvis importants que efecten tots els estaments de la construcció: fabricants de productes, constructors, facultatius, laboratoris d'assaigs i Administració. El punt clau de la Directiva és la marca CE, que significa que un producte compleix una sèrie de requisits essencials com són resistència i estabilitat, seguretat en cas d'incendi, higiene, salut i medi ambient, seguretat d'utilització, protecció contra el soroll, estalvi d'energia i aïllament tèrmic. Els productes
podran obtenir la marca CE mitjançant una certificació de conformitat, ja sigui per mitjà d'una norma o bé obtenint el Documenld'Idoneïtat Tècnic (DfTE). En la Directiva tots ets estaments s'hi veuen implicats. Els fabricants hauran de certificar que els seus productes compleixen els requisits essencials. Els constructors, perquè la Directiva diu que les obres han d'estar correctament dissenyades i construïdes per tal de satisfer els mateixos requisits. Els laboratoris, perquès'han d'adaptar a les noves condicions. I l'Administració, perquè ha de posar-hi els mitjans necessaris i controlar que l'aplicació és correcta. •
Un document alerta sobre els punts febles del procés constructiu espanyol "La calidad de la constmccion en Espafia " va ser presentat en una taula wdona a Construmat El saló Construmat va ser triat per la secció de construcció de l'Asociación Espanola para la Calidad (AECC) per presentar cl document La calidad de la construcció en Espafia. 1993. Des de la seva fundació, el 1968, la secció de construcció realitza anàlisis periòdiques sobre la qualitat de la construcció a Espanya. El primer va aparèixer ei 73 i el segon el 83. Ara, 10 anys després, s'ha elaborat un nou document que reflexa els nous factors apareguts a l'escena espanyola i europea. El document, que va ser presentat per Alvaro García Meseguer. president de la secció de construcció de l'AECC, fa una avaluació global de la situació actual del sector de la construcció a Espanya, assenyala els punts febles del seu procés i realitza un seguit de recomanacions d'actuació per pal.líar les seves mancances. Segons aquest document, "s'ha de re-
conèixer que, als darrers 10 anys, les construccions s'han dissenyat i fet amb millors mitjans tècnics i majors exigències respecte a seguretat. funcionalitat i durabilitaL Amb això, el sector no ha fel més que reflectir l'evolució de la societat espanyola cap a una major qualitat de vida". Els principals punts febles del procés constructiu són, segons aquest document, la inexistència d'un bon sistema d'assegurances de construcció, la infravaloració dels estudis tècnics previs al projecte, l'absència d'específicacions al projecte sobre l'ús i manteniment de l'edifici i l'existència d'una normativa massa complexa. Entre les recomanacions que fa el document destaquen: l'arbitri de sistemes de control de qualitat durant la redacció del projecte, eliminar les pressions corporatives que impedeixen desenvolupar les col.labora-
Els nous habitatges disposaran del Llibre de l'Edifici (Folo: Chopo)
El Llibre de l'Edifici entra en vigor El decret que regula el Llibre de l'Edifici va entrar en vigor el passat 7 d'abril. Totes les obres que obtinguin el seu certificat d'acabament a partir d'aquella data hauran de disposar del document que ha de recollir les dades principals de l'immoble, el registre d'incidències i el manual d'ús i manteniment. El conseller de Política TerritoriaJ i Obres Públiques, Joaquim Molins, va presentar públicament el Llibre de l'Edifici en el transcurs de la jornada Ei manteniment en els edificis que va tenir lloc a Construmat cl passai I d'abril.
Molins es va comprometre a desenvolupar accions per tal d'afavorir el coneixement i el desenvolupament del manteniment del patrimoni immobiliari i a fomentar els punts expressats en la Carta del Manteniment, promoguda pel Col.legi. que defineix els trets essencials de la implantació del manteniment i permet iniciar un compromís social per a la seva instauració. El Conseller va anunciar també la futura aparició d'una publicació similar, però més reduïda, que fomentarà la rehabilitació í el manteniment dels edificis existents. •
aitalítzo els punts febles del procéí
cions professionals necessàries, una legislació que protegeixi els usuaris davant els problemes provocats per la manca de qualitat a la construcció, i
itiu (Foto: Chopo)
l'establiment de mètodes que permetin prevenir l'aparició de danys, mitjançant unes adequades inspeccions tècniques de l'edifici. •
I Tenemos mas de j ^ 150 soluciones^ ^ para sussLtrabajos en altursi Servicio información al cliente:
*"""*"•'""°™>*°«*·>
T e |.
goo . 2 0 0 6 0 0
El Centre de Documentació és present a Construmat EI Col·legí va lenir una presència acliva a la Fira Conslrumat amb el muntatge d'un csland dedicat aJ Centre de Documentació Josep Renart i també amb la participació en diverses jornades tècniques. L'estand va mostrar el conjunt de preslacíons que ofereix el Centre a tols els professionals de la construcció i a les empreses del sector. Es va mostrar de manera moll destacada el seu nou servei informàtic Construdoc, un conjunt de bases de dades úlils per al professional que es presenta de forma ordenada i actualitzada. Construdoc es la última i més innovadora eina que el Centre de Docu-
La Cambra crea una borsa per l'ús de residus La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació va presentar a Construmal la nova Borsa de Subproductes de Catalunya, un servei orientat a posar en contacte empreses que generen residus amb indústries que poden utilitzar-los com a matèries primeres en nous processos productius. El Servei, que inclou també el sector de la construcció, pot arribar a jugar un paper important de racionalització dels recursos del sector. •
Construmat premia novetats en les instal·lacions Les instal·lacions de condicionament del port de Barcelona per a l'atracada de vaixells-hotels durant els Jocs Olímpics del 1992 van guanyar el concurs sobre novetats d'instal.lacions en l'edificació organitzat amb motiu de la celebració del Saló Construmat. El sistema de climatització i gestió d'instal.lacions a l'aeroport de Barcefona í el remodelalge de dues dependències del monestir de Pedralbes van guanyar el segon i tercer premi respectivament. Organitzat per l'Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECÍR), el concurs premia els ireballs que representen una novetat tecnològica que millori les condicions de confort i estalvi eneraètic. •
mentació Josep Renart posa a disposició dels professionals i les empreses de la construcció per tal de millorar la qualitat en la prestació professional i simplificar el seu treball diari. La utilització de Construdoc permei al professional mantenir actualitzada i processada informàticament tota la informació que es genera en l'entorn del seu treball. •
ÏL
VIGUETA EXTENSIBL JULAR DE ACERO PARA REPARACION Y REFUERZO DE FORJADOS SISTEMA PATENTADO
ELEMENTOS BASICOS
TUBO INTERIOR
[jj
TUBO INTERIOR
TUBO EXTERIOR
SOPORTE
FORMACION DE VIGAS CONTINUA
SUIECION DE LA VIGA MEDIANTE TORNILLOS ESPECIALES
TORNILLO DE FUACION
TOHNILLO DE POSTENSION
FORMACION DE VIGAS MIXTAS VIGA DE HORMIGON
VIGA DE MADERA
PASTA DE UNION
MORTERO DE UNION PERFIL DE ACERO
ACERO HORMIGON ACERO MADERA
CINTA ADHERENTE
PERFIL DE ACERO
1Jornada interdisciplinària d'instal·lacions d'edificis
Grans Obres i Instalacio
El Palau Nou de la Rambla passarà a ia història de l'urbanisme de Barcelona per la complexitat de concepció í també per la seva execució. Aquest edifici intel·ligent lé la construcció subterrània més profunda mai feta a Europa. Aquesta obra va ser escollida pel Consell de Col·legis de Catalunya com una instal·lació emblemàtica per presentar-la a les segones Jornades
tbla FotoiChopo
Presentació a Consti
ESQUEMA DE MONTAIE DE REPARACION
Hotel Juan Carlos I, millor obra d'edificació
PIEZAS S T A N D A R D TUBOS CON PERNOS
L
Tubo interior TIM
s o \ \
j
90x90*4
Tubo exterior TEM
500
900
1400
2300
I100J U L . . .P-i Material galvanizado en caltente con espesor de 80 a 110 micras
1400
1800
2300
ACCESORIOS SOPORTES
SGPORTE PASAIÍTE
TORNILLO FUACtON
APOYADO PARED
'"
^
V TUERCA
" °^ ^ ISE
C
SP
^
1
CINTA ADHEREfJTE
TORHILLO
^
i T^~JI i
POSTENSION
Y TUERCA
TF
Tratamiento anticorrosivo y autoblocante
CALCULO Una ve; determinada la sección resistente de hormigón o madera existentes y su resistència se pracede, al calculo como viga mixta. CARACTERISTICAS DEL TUBO DE ACERO Y LUCES QUE RESISTE CARGA TOTAL
ÏQ5
CARGA TOTAL
CARGA TOTAL KO/m'iüO
I1ITÉREJES
1
350
342
'
VigyíU ipfr^aa
325
IWTE
J¥i
EJES
'
OfcB/cm'
ENSAYOS EFECTUADOS TUBODE100x100x4:
L'hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona va guanyar el premi a la millor obra d'edificació en la cinquena convocatòria dels premis Construmat, que van ser lliurats pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins en un acte que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el passat 2 d'abril. El guardó a la millor obra d'enginyeria civil va recaure sobre l'Autopista Trinítat-Montgat, mentre que el llançament del Viaducte de la Trinitat va guanyar cl premi al millor procés constructiu. •
Kg/m'SCN]
IFJTÏHEJES
ÍNHREJES
36fl
Interdisciplinàries, organitzades per l'Associació catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR), dedicades en aquesta ocasió a les grans obres i instal·lacions a ['edificació. El president del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, Carles Puiggròs, va presentar els autors d'aquesta obra en el transcurs de les jornades que van lenir lloc el passat 30 de març en el marc del Saló Conslrumat. Els arquitectes tècnics Xavier Cots. Jordi Ríos i Vicenç Font, que han estat els encarregats de dur a terme el projecte de construcció del Palau Nou de la Rambla, van explicar l'obra seleccionada. Altres obres presentades a les jornades van ser el Llac d'Espanya al recinte de l'Exposició Universal de Sevilla, el Port Olímpic de Barcelona, el Pavelló Olímpic Municipal d'Esports de Badalona i l'actuació urbanística Madrid-Sur. •
Concurs de paletes per estimular la professionalitat
I Peso m/lineal 11.73 I
Viga de hormigón pretensado colocada al revés Tubodeacero 0 1 0 0 x 1 0 0 x 4 Flecha 11 m/m equivalenle a 1/500 de luz
EN LA APLICACION DE ESTÀS VIGUETAS ES IMPRESCINDIBLE EL PRQYECTO DE REPARACION HECHO POR UN FACULTATIVQ RESPONSABLE DEL MISMO
La parella formada per León i Duque, de l'empresa Construccions Padrós, S.A. va ser la guanyadora del concurs internacional d'obra celebrat al recínte del Poble Espanyol el 3 d'abril. El segon premi s'el va endur la parella formada per Serrano i Serrano, de l'empresa Sanser Construccíones, S.L.. El concurs està organitzat pel Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona amb la fïnalíLat de reconèixer i estimular la professionalitat en el sector de la construcció. •
Gran Bretanya suprimeix el registre d'arquitectes
Nou servei per detectar la carbonatació
El govern obre la porta a la competència d'altres professionals La professió d'arquitecte passa actualment per una situació de crisi sense precedents a la Gran Bretanya. L'atur afecta actualment al 44,6% d'aquests professionals després de tres anys de reducció de l'activitat i les previsions per al 1993 són encara més pessimistes. En l'actualitat s'assisteix en aquell país a un canvi profund en la professió d'arquitecte, acompanyat per la decisió recent del ministeri de PEnvironamenl de suprimir cl Rcgislre d'Arquitectes anomenat ARCUK i la protecció legal del títol. El Govern ha reconegut que bona part dels serveis prestats pels arquitectes són ofens per d'altres professionals com ara enginyers, calculistes, geòmetres, economistes i fins i tol contractistes especialitzats. El Royal Institute of British Archilecls (RIBA), prestigiosa associació que agrupa de forma voluntària els arquitectes al Regne Unit. va defensar en un principi l'existència del Registre, si bé ha acabat admetent que l'ARCUK, com a tal. desapareixerà tard o d'hora i va proposar una autoregulació a càrrec del mateix RIBA que doni preferència als interessos dels usuaris. El director general del RIBA, William Rodgers, ha manifestat que "el Govern no està ja interessat a protegir els arquitectes
El Col·legí ha preparat un sistema senzill perquè el tècnic pugui determinar la fondària de carbonatació d'un element de formigó. El sistema, que duu el nom de Test Carbonatació, consisteix en una solució química que s'aplica sobre la pols de ciment, facilítanl-ne així la diagnosi. Ui solució química es pol adquirir al mateix Col·legi. •
S'unifica la informació urbanística
Els arquitectes britànics s'enfronten de la competència creixent d'altres pofessionals". Un informe encarregat pel Govern britànic afirma, en relació amb els interessos dels ciutadans, que "són dubtosos els beneficis directes al consumidor de la utilització monopolista del títol d'arquitecte". Algunes grans firmes britàniques d'arquitectes han optat ja per la recerca de nous mercats d'actuació i han aconseguit bons encàrrecs a països de l'Europa continental. Pensant en el futur, mirar cap a l'estranger ha esdevingut per als arquitectes britànics
Uipilla)
una estratègia recomanable de desenvolupament professional. Polònia, Eslovàquia, la República Txeca i la zona asiàtica del Pacífic amb el Japó i la Xina podrien convertir-se en un futur no gaire llunyà en excel·lents mercats per a l'exercici de la professió. El RTBA prepara, anib l'ajut del Govern, un "estudi estratègic" sobre la professió d'arquitecte i pretén posar en marxa un sistema de registre paral.lel per tal de protegir almenys la funció d'arquitecte/ dissenyador. •
L'Ajuntament de Barcelona ha unificat els diferents punts municipals d'informació urbanística en un únic centre situat a l'Àrea d" Urbanisme, a l'avinguda Príncep d'Astúries, 61. El Servei ofereix als professionals i també als ciutadans tota la informació sobre temes urbanístics que afectin la ciutat. •
Obligatorietat de l'estudi de seguretat L'obligatorietat de l'estudi de segurelal i higiene s'aplica en obres amb pressupost global igual o superior a cent milions de pessetes, que inclou dins aquest pressupost el d'execució material, despeses generals, benefici industrial i l'IVA. Així es desprèn d" una consulla feia a la direcció general de la Inspecció de Treball. •
D E T C C j CATALANA, S.A. MORTEROS DE REPARACION MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR Cl BACH DE RODA. 202. 08020 BARCELONA - TEL. 266 28 38 - FAX 307 93 05
Passejar per l'arquitectura romànica, modernista i contemporània
Complicitat i provocació entre artista i públic
El nou cicle de visites culturals s'inicia el proper mes de maig Les visites culturals organitzades per Lluís Maria Pasqual tomen amb la primavera. El mesos de maig i juny han cstal triats per realitzar les tres sortides corresponents a aquesta temporada, tres sortides que analitzaran l'arquitectura actual a les Rambles de Barcelona, l'art romànic de la comarca del Berguedà i les construccions modernistes del barcelonès barri de Gràcia. LLI primera sortida, el 25 de maig. proposa la visita a la Casa Vicenç de Gaudí (Carolines, 22). a l'oratori de l'antiga masia de Can Trilla i a la Casa Fuster, realitzada el 1911 per Domènech i Muntaner. La segona sortida, el 12 de juny. proposa una visita a l'edifici intel·ligent que han projectat els arquitectes Bohigas. Martorell, Mackay. Puigdomènech i d'altres al número 94 de la Rambla. Aquest immoble, conegut popularment com el Palau Nou de la Rambla, marca una sèrie de novetats, com ara l'accés robolitzal a les places d'aparcament i l'aplicació de noves tècniques constructives. La tercera sortida, el 17 de juny. rendirà visita a dues joies de l'arquitectura romànica catalana: el temple de Sant Jaume de Frontanyà i l'antic monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. rehabilitat per la Diputació de Barcelona amb la intervenció dels arquitectes Bastardes i Antoni Gonzàlez. Per a aquesta darrera visita, cal Ter la inscripció al Col·legi. •
Els participants visitaran el
El regust de la complicitat és el títol de l'exposició que la delegació d'Osona del Col·legi d'Aparelladors acollirà fins el proper dia 2 de maig. Aquesta mostra, té com a objectiu mostrar la llibertat de l'artista. Mitjançant tres àmbits diferents, l'artista, el fotògraf Quique Giménez, mostra lliurement i experimenta les reaccions que el públic manifesta envers la seva obra. La idea de mostrar-se tal com és també s'expressa en el disseny de la postal informativa de l'exposició, en el catàleg publicat per a la mostra i en els textos que hi apareixen. Aquest darrers han estat escrits per la crítica d'art Anna Palomo i per diferents familiars i amics de Giménez. El Regust de la complicitat narra el procés de treball iniciat el 1991 amb la revàlida de pintura que Giménez va fer a l'Escola d'Arts i Oficis de Vic Palau Nou de la Rambla (Foto: Chopo) sobre el lema de la pròpia experiència, a partir del criteri creatiu de l'artista alemany Joseph Beuys. La mostra és dividida en tres escenaris. Al primer, anomenat El record de la litza diferents experiències interna- memòria, s'hi mostren 33 caixes que cionals com és el cas de les ciutats de contenen peces i objectes de la seva vida personal. Tuii Lió i Niça. La exposició també es basa en les AI segon, Allò reflexiu, i al tercer, El experiències realitzades al nostre país procés final del procés reflexiu, Gicom ara Girona, Barcelona, Iguala- ménez recrea l'ambientació d'un esda. Berga. Talarn, entre d'altres. tudi d'un artista plàstic i l'aiílament L'estudi fa una anàlisi de la realitat creatiu del autor per donar sortida a internacional, els sistemes de utilit- les seves idees. Aquest darrer apartat zació del color, la metodologia de es representat per una violació, donat treball i el nivell de qualitat de les que les obres són profanades per perintervencions ja realitzades. • sones alienes a l'autor. •
Una reflexió sobre el color a la ciutat El Col·legi participarà a l'ampli ventall d'activitats culturals de la biennal batejada com Primavera del Disseny amb l'exposició Passeig imaginari: dissenyar el color a l'interior de la ciutat. La mostra, que s'inaugurarà el proper dia 27 d'abril, representa una reflexió a l'entorn de les diferents actuacions que s'han anat produint amb relació a la recuperació del color a l'arquitectura. Entre d'altres manifestacions artístiques, l'exposició ana-
SOLUCIONS CONCRETES PER A PROBLEMES ESPECÍFICS HUMITATS DE CAPIL-LARITAT Tècnica TRABER d'electro-òsmosis-fòresís per l'assecament total de murs i parets. • L'electro-òsmosis inverteix el sentit ascendent de l'aigua. • Els productes de fòresis taponan definitivament els porus i capil·lars. • Elimina la humitat de soca-rel, no la ventila ni l'amaga. • Garantia per 10 anys per Companyia d'assegurances.
HUMITATS DE CONDENSACIÓ I FILTRACIÓ
j-^^^w • ^™ •
XARXA DE CONCESSIONARIS I APLICADORS A TOTA ESPANYA ReiponsaQ-o Tecn.c RAMON MESTRE CAR ULLA-Apa'ei^dc
k ^T
Fabricat i distribuït per
• Assecat per difusió i permeabilitat no per contenció ni impermeabilització. • Aplicable en soterranis, parets de poca gruíxària o mal aïllades. • Asseca el mur lenta i ininterrompudament. • Expedit en sacs de 25 kg a punt per a la seva aplicació, i en bosses de concentrat de 225 gr.
l r
"- - HUMICONTROLX
DRAINING arrebossat de drenatge i anticondensació
Fa» (93) 4 36 72 B5 -08013 Barcelona i Ompli i envií el cupó i -
TRABER
1 .. DRAINING | | | .
NOM ADREÇA POBLACÜ f>ROFESStó TELÈFON
3 Desitjo més informació | ~ Dictamen i pressupost |
O1
SERVEIS
PREMSA
Nou 'Test Carbonaíació' per a la diagnosi de patologies estructurals
La mitjana de preus de l'habitatge a Espanya va caure un 1,3% el 1992
El formigó, com a material heterogeni, presenta un grau d'incertesa en les seves característiques en funció dels components, del procés de fabricació i de la conservació. La durabilitat d'aquest material fa molts anys que s'estudia i. darrerament, ha estat de gran actualitat a causa del ciment aluminós, que ens recorda d'altres patologies que presenta el formigó, com ara la carbonaíació. La carbonatació consisteix en una transformació qufmica de determinats components del ciment hidratat del formigó. En contacte amb el CO, de l'atmosfera provoca el descens del caràcter bàsic del formigó (pH 12/13) fins a arribar a valors quasi neutres (pH 7/8). Aquesta transformació anul.la la protecció química de les armadures que suposa l'ambient molt bàsic inicial del formigó. La transformació química es produeix sempre en lots els formigons, sí bé no és en si mateixa un problema ja que no provoca una baixada de la resistència. La carbonatació s'inicia als pocs dies de la fabricació del formigó, en la capa superficial que està en contacte amb l'atmosfera i avança cap a l'interior, a més o menys velocitat, depenent de variables com: la porositat, la fissuració i el contingut de ciment. El problema es presenta quan el front de carbonaíació arriba a la profunditat de les armadures i sempre que hi hagi presència d'humitat. És en aquest moment quan pot començar la corrosió de l'armadura, amb increment de volum, pèrdua de secció
La mitjana de preus de l'habitatge nou a Espanya va experimentar una retallada de l'1,3% el 1992, en situarse al voltant de les 152.900 pessetes per m2. La tendència a la baixa continuarà durant el primer semestre de 1993 i les previsions de Societat de Taxació apunten a una major retallada provocada per la pressió dels promotors que suporten un elevat endeutament. Madrid continua al capdavant com a ciutat niés cara de l'Estat espanyol (228.000 pessetes per m2). seguida de Barcelona (216.000 pessetes per nr).
Xerrades
Corrosió per carbonatació (Foto: Chopo)
mecànica i fractura del formigó que l'envolta. Fondària de carbonatació Determinar la profunditat de carbonatació vol dir mesurar el grau d'alcalinitat del formigó a diverses fondàries. La comparació amb el gruix de recobriment de les armadures indicarà si l'element està exposat a un inici de patologies. És a dir: • Fondària de carbonatació < recobrimeni = No es dóna corrosió per carbó naiació. • Fondària de carbonatació > recobriment = Es pot donar corrosió per carbonatació si existeix humitat. L'alcalinitat del formigó es pol esbrinar d'una forma qualitativa mitjançant una solució de fenoftaleïna que. aplicada a una secció acabada d'obtenir, reacciona colorejant la zona no carbonatada amb una tonalitat rosa. La fiscals
zona carbonatada, per contra, manté el color grisos. Una forma pràctica d'obtenir la profunditat de carbonatació és perforant l'element de formigó amb una broca i aplicant l'esprai a la pols que surt. SÍ aquesta operació es va fent periòdicament a mesura que anem avançant en la perforació, en el moment que la pols reaccioni i agafi la tonalitat rosa ens indicarà la profunditat en què es troba la zona no carbonatada. Per tal de respondre a la demanda de diversos col·legiats interessals a disposar d'aquesla solució química en els seus treballs de diagnosi de patologies estructurals, el Col .íegi ha posat a la venda unes ampolles en forma d'esprai que conté 125 ml. de fenoflaleïna amb el nom de Test Carbonatació. Les ampolles es poden adquirir al Servei d'Informació a la planta baixa del Col·legi.
Conduí Rubio La Gacela de los Negocios 17-2-1993
Barcelona i Madrid, ciutats on va baixar més el lloguer d'oficines Els lloguers d'oficines a les zones de primera líniade les ciutats de Barcelona i Madrid van caure una miljana d'un 25% respecte al 1991. Aquest descens significa la davallada més forta del sector dins els països industrialitzats, segons es desprèn d'un estudi elaborat per la consultora britànica Healy & Baker. Al centre de la ciutat de Barcelona, el descens dels preus de les oficines va ser del 22,2%.
Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional
Sessions
Diari de Barcelona 10-3-1993 tècniques
GESTIÓ FISCAL DEL PROFESSIONAL
PROGRAMA INFORMÀTIC PER AL CONTROL DE QUALITAT
Gestió de l'IRPF, despeses deduïbles El nou reglament
Sessions periòdiques de demostració
A càrrec de Carmen Manrubia, Tècnic fiscal.
Organitza l'Assessoria Professional amb el suport del Seivei Qualitat
Dia; Dimecres. 28 d'abril Hora: 19,30 hores Lloc: Sala de Conferències Entrada lliure Cal inscripció prèvia Informació i inscripcions: Servei d'Informació
Dies: Cada dimarts fins a I'l 1 de maig. Hora: De 13,30 a 14 hores Lloc: Sala d'Actes. Primera planta. Entrada lliure Places limitades. Es recomana inscripció prèvia. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
IDEMANDES
DE TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
«DEMANDES DE TREBALL OBERTES A CANDIDATS
Rosa Ensenyat Tercera planta
EMPRESA DEDICADA A L CONTROL
DESPATX
AJUNTAMENT
DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ
D'APARELLADORS
DE GRANOLLERS
TÈCNIC COMERCIAL
AJUDANT
ARQUITECTE TÈCNIC
Es requereix: Edat de 25 a 40 anys. Vehicle propi. Vàlua
Es necessita ajudant per a amidaments i delineació de detalls d'obra.
Oferta pública d'ocupació per a 1993. Una vacant d'Arquitecte Tècnic. Sistema de selecció: concurs-oposició lliure.
comercial. Àmbit d'actuació: Caiülunya.
De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 h. i dimarts i
S'ofereix: Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir enire fix i incentius. Contacie: Enviar currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball indicant referència.
\
Publicat al BOP núm. 72 de data 25.3.93.
Sou a convenir.
dijous de 16 a 19 hores. Telèfons:
414 33 11
Jornada de 1 àrtics o bií completa. Relació liberal.
Contacte: telèfon 47.1 30 92
209 82 99
Rcf.: 5087
Ref,: 5088
PETITS
Rrf.: 93.003
ANUNCIS
S'fiftfreix
S'ofcrcix
S'ofereix
S'ofereix
S'ofereix
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
DELINEANT
ESTUDIANT AMB
COMARCA D'OSONA
AMB EXPERIÈNCIA
AMB EXPERIÈNCIA
DE CONSTRUCCIÓ
CURS DE CAD
Per col·laborar amb arquitecte, en la reducció de projectes i direcció d'obra, zona d'actuació: Osona. • Coneixements de disseny assistit per ordinador A-CAD. • Disposa de supon informàtic. ordinador sistema PC. MAG plot-
Com a cap d'obra en constructora d'àmbit nacional.
S'ofereix arquitecte tècnic amb anys d'experiència, pera ireballarajornada completa.
S'ofereix per treballar en empresa o despatx d'Arquitectura. Experiència en la realització tant
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica per a treballar.
• Disponibilitat per a viatjar.
projectes d'urbanisme. • Aporta conei xements d'Auto-Cad (V. 11)
CAD-11.
• S'ofcrcix per treballar a jornada completa. • Disponibilitat per a viatjar.
ICIDINA-I.
JorJi Telèfon: 885 11 0 3 - 8 8 6 37 29
Telèfons:
666 98 54 6Ú6 5-1 92
Telèfon: 219 40 23 (Trucar de 12 a 14 hores)
S'ofereix
S'ofereix
S'ofereix
ENGINYER TÈCNIC
SOLDADOR/
ENGINYER TÈCNIC
TOPÓGRAF
MUNTADOR
S'ofereix per a aixecaments de parcel·les, replanteigs taqui mètrics i iot tipus de treballs topografies.
S'ofereix soldador (oficial de l a > muntador. • Edat: 42 anys.
• Estació total electrònica i sistemes de CAD.
Sr. Marc Torres Telèfon; 284 12 93 (vespres)
Camaclc: Manuel Nacarino Telèfon: 371 57 41
\mb anys d'experiència, per a : i Legalitzacions i Projectes l Activitats classificades, i Llicència d'obertura. 1 Ajunlamenl-Registre industrial. » Projectes elèctrics, A.T.-B. T. » Calefacció - Aire condicionat. Direcció d'instal·lacions. Certificacions. aumc Calveras fclèfon: 455 82 I2-Fax: 34741 28
Rusa Reales Telèfon: 2ü9 83 54
Telèfon: 325 79 43
S'ofereix
S'ofereix
ESTUDIANT
ESTUDIANT AMB
PENDENT DEL
EXPERIÈNCIA
PROJECTE FINAL S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent d'cnlrcga de projcclc final de carrera. • Aporta ídols de diversos cursos realitzats d'Auto-Cad 12. Mònica Díaz Telèfon: 350 58 07
S'ofereix estudiant del darrer curs d'arquitectura tècnica, pendent de projecte per treballar mitja jornada o jornada completa. • Experiència de dos anys en empresa d'enginyeria, en direcció d'obra í realitzant projectes en l'oficina. • Aporta cursos d'Auto-Cad. Telèfon: 296 58 86
S'ofereix
INTERIORISTA rehabilitació i d interiorisme. •
Disposa d'estudi propi.
• Aporta experiència en espais reduïts i pressupostos ajustats
S'ofercixcn serveis de topografia informatilzada i sistemes de Per a la realització de treballs de perspectives d'arquitectura i interiorisme, en aquarel·la.
• Diversos anys d'experiència en projecles i rehabilitacions. •
CAD.
També es realitzen:
• treballs de replanteigs • anivellaments
Ha realiizai Iota mena de projectes a boligucs, oficines,
• cubicacions i delimitacions
eslands. exposicions... •
TOPOGRAFIA
S'ofereix DIBUIXANT
Per formar part d'un equip o per col·laborar en projectes de
• control i treballs d'obres.
Inicrcssada en domòlica.
• Col·legiada al Col·legi de decoradors. Neus Serra - Telèfon: 412 06 01 - Fax: 301 49 59
Josep Ma. Comas Telèfon: 755 12 02
Costa i Riera Casp 106 - Barcelona - Telèfons: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
DESPATX
DESPATX CÈNTRIC
DESPATX CÈNTRIC
ES VENEN DUES
IL·LUSTRACIÓ
DE LLOGUER
DE LLOGUER
DE LLOGUER
TAULES DE DIBUIX
ARQUITECTÒNICA
• Simació: OJonqueres • Plaça Urquínaona.
Ncdstler. í una taula de juntes. Mides i preusde les taules de dibui»: • 2 x ['25 cm: 90,000.• l'SO x 0'90 cm: 50.000 .-
de 120 m : . actualment nota na. • Moll bona situació: Pg. Maragall - Av. Borbó.
a 50 m. de PI. Francesc Macià. ríor. És una 6a. planta amb porter. 9 Wo es demana traspàs. • Lloguer l3S.000.-Pta+despeies
Informació: Telèfon: 117 02 49 Horari: de 9 a 1 ] i de 22 a 23 hores
Contacte Telèfon: 219 77 00 i 203 22 74 (de 14 a Ió i de 20 a 22 hores)
• Preu: 750 pcsscies/nv per mes.
Taula de j u n t » : • 2 x 0-90 cm: Informació: Telifont: 303 13 65 i 339 78 84
S'ofereix arquitecte tècnic per a serveis de perspectives còniques, axonomètriques i seccionades. • Coloraeiói il·lustració de plante* i façanes. • Tècniques d'aqixirel·la, acrògraf. [otuladors i llapis color.
20.000 .-
Telèfon: 284 29 00 i 213 Ï 2 95
Fèlix Conde Telèfon: 408 43 36
LA PARLA
EL SAC
per Joma
Xavier Cots, Vicenç Fonl i Jordi Ríos Directors d'obra al Palau Nou de la Rambla de Barcelona La construcció del Palau Nou de la Rambla, obra de l'estudi d'arquitectes Bohigas-Martorell-Mackay. desperta l'admiració de lot nquell qui circula per l'artèria més vital de la ciutat. L'obra ha estat seleccionada pel Consell de Col·legis d'Aparelladors de Catalunya per Ics seves instal·lacions innovadores. Un sac de calç per a l'equip de companys que duu a terme una de les obres més rellevants de la ciutat. Albert Roca Praject Manager de Illa Diagonal El repte de la competitiviun i [a qualitat en el sector de la construcció passa necessàriament per una transformació en els mecanismes de relació en què el promotor esdevé l'agent clau que actua sola una lògica empresarial amb plena vinculació al producte immobiliari. Un sac de calç per Albert Roca que mostra amb la seva tasca feta a l'operació Diagonal que el futur ja és aquí. Pedró Gonzàlcz-Haba Gonzalez Director de Gestió Exterior de Seopan Les empreses constructores han patit en els darrers temps un procés continuat de desiecnificació fins al punt que no és estrany trobar empreses formades exclussivament per personal administratiu que fonamenta la seva tasca en el joc contraciual. Un sac de sorra per Pedró Gonzalcz-Haba que basa la necessària transformació del sector en la pura relació contractual sota els únics criteris de la rendibilitat empresarial.
TEST
Runa
VOCABULARI Rodalia* Cercanías Runa Rodet Carrete Ruptura Rosl Escarpada Sabater * (en singular)
....Escombro Safareig .... Lavadero Rolura Salt de g;irsa, a . Teja vana. a 1/Terraja* Santenell Baivel * (2/Plantúla)
ALUMIN
Si l'edat de l'edifici
UN SERVEI DE
o el seu estat indiquen la possible
SUPORT AL
existència de ciment
aluminos
es pot demanar un Test Aluminos, que permet immediata
la detecció'
/ TAMBl
d'aquest
tipus de ciment.
AL CIUTADÀ
J_ PUBLICACIONS
EL CENS DE TOTS ELS ARXIUS DE CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Guia d'Arxius i Fonts Documentals d'urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya Xavier Tarraubella Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / Garsineu Edicions. Barcelona, 1993 248 pàgines PREU: 1.775 pessetes Un dels principals dubtes dels amants de la investigació es com saber on es troba la informació que busquen. Per pal·liar aquesta mancança, el Col·legi d'Aparelladors ha editat la Guia d'Arxius i Fonts Documentals d'Urbanisme. Arquitectura i Construcció a Catalunya. Aquest llibre, coedital amb Garsineu Edicions.
és una eina de treball bàsica per a l'estudi de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme, una eina que abasta des dels arxius que cal consultar per documentar-se sobre l'ur-
concebut com a recull documental incorporat a la tesi doctoral presentada per Manuel Arranz a la Universitat Mestres d'obres i fusters. IM de Barcelona e! 1979. S'hi construcció a Barcelona en apleguen notícies referides als el segle XVIII artífexs de la transformació Manuel Arranz de la ciutat que formaven part de l'amplíssim sector de la Col·legi d'Aparelladors fusta i la construcció, com Barcelona. 1991 ara: arquitectes, enginyers, 517 pàgines mestres d'obres, contractisPREU: 4.860 pessetes tes i paletes, en el període El llibre Mestres d'obres i comprès entre mitjan segle fusters. La construcció a Bar- XVII i el decenni de 1820. celona en el segle XVIII de Les dades no són solament Manuel Arranz és un ampli professionals, s'hi aborden repertori bibliogràfic del món també aspectes del seu ende l'arquitectura, de l'urbanis- torn, de la seva formació me i de la construcció del intel·lectual, patrimoni i proSetcents barceloní, un treball jecció sociaL
LA CONSTRUCCIÓ AL SEGLE XVIII
banisme medieval fins a on es poden trobar dades sobre la construcció de la Vila Olímpica de Barcelona. La 'Guia d'Arxius i de fonts documentals d'urbanisme, ar-
quitectura i construcció a Catalunya' de Xavier Tarraubella es va editar coincidint amb la celebració d'una exposició homònima als locals del Col.legi. A l'igual de la mostra, el llibre s'articula en 10 apartats, tot depenent de i'origen de la documentació: administrativa, professional, fiscal, eclesiàstica, fotogràfica i volumètrica. Els objectius del llibre són els mateixos que els de la mostra: donar a conèixer quines són les principals fonts documentals a què es pot recórrer per documentar qualsevol intervenció -rehabilitació, reforma, reurbanització— en el patrimoni deCatalunya, i on es guarden aquestes fonis documentals.
EL PENSAMENT D'ELIES ROGENT
"»"ATGÍ
JOCS OÜMPICS
Barcelona en joc Josep A. Dols / Joaquim Balaguer Barcelona, 1986 158 pàgines 1.705 pessetes L'OFICI DE CALCINEU
La producció de calç, ahir Jaume Rosell / Miquel Subirats 16 pàgines Barcelona, 1987 486 pessetes EXPLOTACIÓ DE LA PEDRA
Pedra a la Floresta Feliu Martin i Vilaseca Barcelona. 1988 20 pàgines 486 pessetes PAVIMENTS
El mosaic hidràulic Jaume Rosell/Joan Ramon Rossell Barcelona, 1985 14 pàgines 244 pessetes
Elies Rogent i Amat: MemarieSfViatges i lliçons Pere Hereu Col.legi d'Aparelladors Barcelona. 1990 306 pàgines PREU: 2.782 pessetes Vida i obra d'Elies Rogent i Amat, professional de la construcció i iniciador de la restauració amb criteris actuals a Catalunya. La monografia aplcga alguns dels seus escrits inèdits: notes de viatges, memòries, esquemes de lliçons... i altres escrits íntimsquecons-
"•
L'HABITACLE
taten la formació i les idees d'un dels arquitectes més influents de la segona meitat del segle XIX. D'aquest llibre cal destacar-ne les lliçons Teoria e Historia de la arquitectura i Estudio de los ediftcios desde et punto de vista de stt fiu social.
Els orígens de l'habitacle Giancarlo Cataldí Col.legi d'Aparelladors Barcelona. 1991 19 pàgines 826 pessetes CERÀMICA HOLANDESA
Ceràmica-Habitat-Holanda Barcelona, 1991 19 pàgines
E1 C O L U G I I LA SEVA DILATADA HISTÒRIA
EL CIMENT ALUMINÓS I LLURS PREFABRICATS
ELEMENTS DE FUSTA I LES SEVES PATOLOGIES
Mig segle del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnies de Barcelona Jaume Fabre i altres Col.legi d'Aparelladors Barcelona, 1990 350 pàgines
Jornades Tècniques sobre el ciment aluminós i els seus prefabricats Col.legi d'Aparelladors Barcelona. 1991 507 pàgines Ur?.7O9 pessetes
Diagnosi, patologies / repa~ ració d'elements de fusta Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració del Col·legio degli Ingcgneri delia Toscana Barcelona. 1992 19 pàgines PREU: 826 pessetes
Corrosió per carbonatació Joan Ramon Rossell i altres Barcelona. 1988 12 pàgines 292 pessetes
L'obra estudia les diferents etapes de la història del Collegi. fins al 1982, posant un èmfxsi moll especial en el seu paper al llarg del procés dcmocratitzador del país durant els darrers anys del franquisme i els primers anys de la transició.
Recopilació de les ponències presentades en les jornades tècniques El ciment aluminós i els seus prefabricats, que aplegà els especialistes nacionals i internacionals més destacats. Divulga els darrers coneixements científics dels diferents ponents sobre l'estat
Coincidint amb una exposició homònima, l'obra pretén centrar els criteris generals d'estudi i d'actuació sobre aquest material. Inclou un decàieg dels errors més comuns sobre la fusta i una traducció de termes tècnics.
Noia: Els preus que s'iodiquen (amb IVA inclòs) corresponen als establerts per ats col·legials a la Cooperaii va Jordi Capell, on es poden adquirir aquestes publicacions.
actual de les investigacions sobre la degradació del ciment aluminós. Aquest volum inclou la declaració final i Ics principals conclusions de les jornades.
TÈCNICA D U FORMIGÓ
P
u
b
l
i
c
i
t
a
t
L'últim avenç tecnològic en Cad de Tango 04: El programa CASA versió 2.05 CASA versió 2.05 és el primer sistema integral d'anàlisi i disseny d'estructures que posa tota la potència dels moderns ordinadors personals a disposició d'arquitectes i enginyers. CASA és un sistema integral que cobreix totes les necessitats del professional: • Predimensionament • Anàlisi estructural • Disseny i armat automàtic de bigues, pilars, sostres i fonaments. • Realització automàtica de plànols i detalls d'armat. • Realització de llistats detallant: Sol.licitacions, quantia d'armadures, etc.
CASA
El fet d'estar integrat a AutoCad representa un notable avenç ja que treballem de la manera més natural: gràficament. L'ingrés de la geometria de l'estructura i de les seves càrregues, amb el sistema CASA, és totalment gràfic. Nosaltres simplement dibuixem l'entremat de bigues i pilars, assenyalem els nusos on van els fonaments, hi afegim elements plans i ja podem dibuixar estructures planes i tridimensionals. Tot això amb el mouse. En tot moment tenim a la nostra disposició funcions d'ajut i informació per fer més fàcil el nostre treball. Per disposar les càrregues que actuen sobre l'estructura també treballant gràficament, escollim la càrrega desitjada i a continuació assenyalem amb el mouse els elements de l'estructura sobre els quals actua la càrrega, anant-ho repetint fins a tenir totes les càrregues disposades sobre l'estructura. Tota aquesta fase es fa amb l'ajut continu del CASA: Pes propi, vent i sisme són definits de forma senzilla i ràpida. Podem disposar de les càrregues totes juntes, o bé, agrupant-les en tantes hipòtesis de càrregues com desitgem, afectant-les per coeficients de majoració i de combinació. Tot l'ingrés de dades ha estat realitzat en forma gràfica. Amb aquesta interfaç gràfica qualsevol usuari pot ingressar una estructura de grans dimensions en 30 minuts. Fase d'anàlisi estructural No és necessari sortir d'AutoCad: CASA està integrat de tal manera que ens permet fer totes les operacions simplement seleccionant l'opció del menú corresponent. El mòdul d'anàlisi estructural del sistema CASA utilitza el mètode dels elements finits, cosa que ens permet resoldre estructures de 2.000 nusos v.g. (de 6 GDL c/u) en un ordinador personal tipus 386/486 i en temps sorprenents. Els resultats produïts pel mòdul d'anàlisi són tot el que necessitem per a avaluar el comportament d'una estructura: • Diagrames de sol.licitacions per a cada hipòtesi de càrrega. . Diagrames d'envolvents de sol.licitacions • Deformació de l'estructura.
Estructura 3—D formada por pilares, vigas, berras inclinadaa, loaas y tabiques.
^A version
2.50
LESPIECE DE ARMADURAS Estructo r a d e n o l - E.C.V. 001
1
i
riu
em.™.
T" i 11 l 11 l
n
ARMADURA SUPERIDR
n
1 II ! 1 1Mil i i i i i 11111
r
M I M
1 1
1 ldlt.7
•D
• Sol.licitacions màximes de l'estructura i de cada element. Reaccions de vincle. Desplaçaments dels nusos. Desplaçaments màxims. Desplaçaments màxims de l'estructura i de cada element.
• • • •
Fase de disseny dels elements En aquesta fase, el sistema CASA procedirà a calcular les armadures necessàries en tots els elements que componen l'estructura. Per això utilitza la norma EH-91. El mòdul d'armat del sistema és configurable, nosaltres podem i hem d'aplicar-hi les nostres preferències a l'hora d'armar l'estructura. Per fer-ho disposem d'una àmplia base de dades en què estipulem les preferències que ens permeten d'obtenir un armat perfecte.: • Diàmetres que desitgem utilitzar. • Nombre debarresque volem en unasecció.
1
ARMADURA INFERIOR
• Diàmetre i tipus d'estreps que utilitzarem. A més, el CASA ens mostra a la pantalla els plànols d'armadures, on tenim: • Especejament de les armadures • Detalls d'armat • Seccions A més podrem incorporar-hi els últims detalls (notes, textos) fent ús de l'AutoCad. En conclusió, amb el CASA podem calcular personalment les nostres estructures en un no-res. A més, per la seva facilitat d'ús, integració en AutoCad, potència de càlcul i preu assequible és l'instrument necessari per a tots aquells que disposin d'un ordinador. TANGO/04 Computing Group Roberto Etcheverry Enginyer de camins Telèfon: 345 13 29
I
N
F
O
R
M
A
T
Tendències jurídiques sobre els accidents i defectes en la construcció FLORENTINO REGALADO Enginyer de Camins Professor del departament d'Enginyeria de la Construcció de la Universitat d" Alacant
E
l departament d'Enginyeria de la Construcció de la Universitat d*AIacant va organitzar una taula rodona sobre: Aspectes jurídics penals dels accidents en la construcció. Bernardo del Rosal Blasco, catedràtic de Dret Penal, va facilitar una classificació jurídica dels delictes i faltes recollides al Codi Penal. En vodria destacar dues idees importants. La primera està relacionada amb aquells delictes o faltes que es penalitzen basant-se en clàusules de tipus general, en les quals es pot incloure tot i res, segons criteris subjectius; l'altra alternativa, la de jutjar basant-se en tipificacions expresses en què el camp d'actuació dels jutges queda moltíssim més limitat i on no són possibles excessives apreciacions personals sobre una determinada qüestió. Aquesta darrera alternativa, que fóra desitjable, permetria conèixer les regles de joc amb precisió. L'absència d'una llei precisa i clara en la construcció fa que se'ns jutgi per clàusules de tipus general. Bernardo del Rosal creu que la idea d'eliminar la via penal en les accions imprudents, discutible en si mateixa, podria acceptar-se si respongués a una decisió filosòfica; però pensa que està motivada per intencions difícilment confessables públicament, d'alleujar els jutjats de la via penal, atès que es troben molt col·lapsats. Els tècnic no podem fer altra cosa que salts d'alegria sobre la tendència de la nostra jurisprudència; tenint en compte que les idees que tenim sobre la imprudència temerària en la construcció, res o molt poc tenen a veure amb les apreciacions que sobre aquesta tenen els jutges. Potser l'aspecte més interessant és la necessitat d'enfocar cl problema dels accidents laborals sola un punt de vista interdisciplinari perquè vist des de tots els angles possibles puguem alleugerir l'autèntica xacra social i humana que representen aquests accidents. La necessitat de prendre's seriosament el problema i no estalviar esforços sempre que la vida humana estigui en joc, és quelcom amb què coincidim plenament tots els tècnics. Finalment, tots els ponents van coincidiren la necessitat de dotar-nos d'àmplies pòlisses d'assegurança que cobreixin i salvaguardin els interessos dels ciutadans que de manera innocent han de sofrir i suportar els nostres presumptes excessos i nayps en la construcció, cosa que fins a cert punt em sembla absolutament raonable. El que ja no ens sembla tan raonable als tècnics és que la societat actuï tan hipòcritament i discriminada contra nosaltres; i. si bé sembla cert que no ho fa per la vial penal, no hi cap dubte que
La seguretat és exigible en tot tipus de construcció (Foto: Chopo) comparativement amb altres professions ens estan crucificant per la via civil. I jo em pregunto que, si Déu va repartir a ull els llestos i els beneits en totes les professions, solament fem nayps els tècnics en la construcció? Quants jutges, fiscals i advocats s'han vist demandats per una o altra via per una actuació errònia? I parlem d'actuacions de bona fe que es pressuposen en totes les actuacions professio-
"El problema real és que mai no existirà el risc zero ni la seguretat plena " nals, perquè de mala fe, en general, no hi va ningú. Una altra professió que comença ara a rebre llenya és la dels metges: encara que per sort d'ells, segons el president de l'Audiència. Faustino Urqufa, en una proporció inferior a la nostra de vint a un aproximadament. No voldria acabar aquest, ho reconec, llarg i tal volta pesat article sense una reflexió final sobre la societat que tan hipòcritament ens jutja. El problema real, de veritat, radica en què no existeix cl risc zero i la seguretat plena: entre d'altres coses perquè la societat com a tal no pot permetre-s'ho. La societat no pot permetre's de construir una ciutat posant tots els mitjans possibles perquè no sorgeixin accidents i defectes; els costos serien
desgavellats i viuríem exclusivament obsessionats amb un problema inútil i imposible de resoldre plenament. Aquesta és l'autèntica qüestió, per la qual als tècnics ens condemnen i ens seguiran condemnant sempre ja que, fem cl que fem, mai no haurem posat els mitjans necessaris per evitar els defectes, perquè la societat no pot donar-nos aquests mitjans, tot i que després hipòcritament ens els demani. No es pot construir igual, un habitatge en un barri obrer, que el de Boyer; el primer sempre tindrà pitjor qualitat i molts més defectes. Que la societat és injusta? D'acord; però no l'hem feta solament els tècnics. No podem construir un bloc d'habitatges amb la mateixa seguretat que construïm una central nuclear, ens agradi o no ens agradi. I essent les coses així, comença a sorgir entre els tècnics una mena histèria, por i covardia per prendre decisions netes i professionals. Anem caient en una dinàmica estúpida de buscar irracionalment la seguretat, sobrecarregant els coeficients de seguretat per sobre fins i tot dels que exigeixen les normes i, per tant, encarint innecessàriament les obres, sense pensar que al final, fem el que fem, serem sempre els culpables ja que els errors són consubstancials a l'home i sempre tindrà validesa el vell aforisme que els accident han sorgit perquè no s'han posat els mitjans adequats que els haurien evitat. Tinguem doncs una bona assegurança o, a manca d'aquesta, no tinguem absolutament res, són les dues úniques maneres que veig factible per poder trampejar el temporal que patim i patirem cada cop més. •
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
0 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel.: 93/580 67 37 FBX: 93/580 25 18
C/ Central Nau 4 Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA
Passeig Castell i Mar (junto escuelas)
(Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
(Girona) Tel.: 972/82 51 02
fc»
17853 CASTELL D'ARO
C/ Poblet 58-66 08110 STA. MARIA MONTCADA (Barcelona)
Tet.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 69 00
ACREDITADO EN U S AREAS "HA-f -HF-, «AS-, «AF», -SE-
L
G e s t i ó
i
'
I
N
F
O
R
M
A
T
m a n t e n i m e n t
I
U
d ' e d i f i c i s
tió i manteniment d'un edifici "intel·ligent": la seu de la Diputació ÀNGEL NICOLÀS MARTÍN Arquitecte Tècnic Secció Central de Suport cap de la secció Diputació de Barcelona
D
es de l'experiència de cinc anys com a responsable del manteniment i dels serveis de suport d'un edifici públic administratiu, passo a fer algunes reflexions relacionades amb l'enunciat d'aquest article. L'edifici és l'anomenat Nova Seu de la Diputació de Barcelona, annexionat a l'edifici modernista de Can Serra. El nou conjunt va ser inaugurat a l'abril de 1987 i la seva superfície aproximada és de 14.800 m!. Aquests tipus d'edificis han estat concebuts per a ser conduïts amb un control absolut que es va perfeccionant amb el transcurs del temps, fins a arribar a conèixer les seves reaccions com si fos un ésser viu. La flexibilitat per a efectuar redistribucions dels departaments i de les persones dins de l'organització, les noves tecnologies de la informació per a automatitzar l'activitat, les telecomunicacions i d'altres serveis, fan que l'edifici esdevingui un veritable x cos que centralitza la informació en un sol punt. Des d'aquí surten unes reaccions que no sempre són automàtiques, sinó que provenen de la interpolació de dades i de l'anàlisi d'experiències. El sistema funciona a través d'una sèrie d'òrgans de processament interrelacionats de milers de metres de cablejal.
Un nou concepte d'edifici Les noves tecnologies han fet possible aquest nou concepte d'edifici, que no té res a veure amb els coneguts com a tradicionals i que condicionen l'ús i el manteniment. Mitjançant les noves tecnologies, el sistema domina en temps real l'ús i Testat de l'edifici, per mitjà de la informació centralitzada. També obliga els responsables i usuaris de l'immoble a adquirir una mínima formació i a adoptar unes determinades regles de comportament que impliquen: - Millora del confort i de Ics prestacions . amb el consegüent augment de la productivitat. - Rendibililzació a curt termini de la inversió en equips i insinuacions. - Dilatació de la vida útil dels elements i equips. - Estalvi d'energia. - Millora de la imatge d'empresa. La no adopció i el poc respecte de les normes de comportament no solament anul·len els avantatges esmentats, sinó que empitjoren els resulats considerats com a estàndards. El manteniment de les diferents parts de l'obra i de les instal·lacions, des del punt de vista tradicional, és una part de la gestió general, que es complementa amb d'altres com ara la conducció i explotació del bé. Les tasques de manteniment, ja se sap. són molt
nova seu de la Diputació disposa de modern:
variades i. com he dit abans, una part essencial es conduir, això és, determinar paràmetres de funcionament, revisar, controlar, mesurar, verificar,.... Però també impliquen programar les accions que cal prendre davant de les inevitables incidències que, exceptuant les situacions d'alarma vermella ja entrenades, requereixen d'una capacitat de resposta basada en un bon nivell professional i un coneixement pràctic de les instal·lacions de l'edifici. Així. el nivell professional de les persones encarregades de dur a terme aquestes tasques ha de ser, com a mínim d'FPI o FP2 amb experiència d" instal·lador, amb preferència de les branques d'electricitat, electrònica, mecànica i telecomunicacions. Organització del manteniment L'organització de les tasques de manteniment es
res de gestió I f-oio: Chopo)
basa en tres pilars bàscis: - Control central i oficina tècnica de suport - Brigada - Serveis contractats
Serveis contractats Es contracten tots aquells que es puguin definir amb claredat els elements i operacions que s'hagin de fer i també els resultats que es desitgen. La redacció d'un bon plec de condicions no és feina fàcil, i el seguiment del compliment és indispensable. S'ha contractat també cl manteniment que requereix d'especialistes, els quals, quan els equips instal·lats són de tecnologia de marca, necessiten una formació, cines i components especials. Les modalitats de contractació en aquest tipus de treball no han estat sempre iguals, en uns casos .s'ha contractat el manteniment de tota IÜ instal·lació, en d'altres la part que forma un conjunt automatitzat
o un equip especial. Val a dir que la integració de les instal·lacions no facilita el seccionament i la definició de fronteres d'aciuació. En d'altres casos es planifiquen revisions puntuals dels equips considerats vitals, utilitzant paràmetres com poden ser les recomacions del fabricant, control de dades de l'històric, etcètera. En resum, cal aplicar al màxim possible la teoria dels nostres veïns francesos, faire fair.
Brigada La brigada està formada per personal tècnic que treballa depenent de l'organització. Coneix el funcionament de lot l'edifici, amb l'ajut, lògicament, del control central. Llevat d'algunes excepcions, la brigada actua sempre amb el suport de l'oficina tècnica a la qual alimenta en cl cas de modificacions. Aquest personal realitza moltes operacions de manteniment, en funció, entre d'altres, de costos substancialment inferiors al mercat de serveis, la urgència de l'actuació i un aspecte rarament considerat però molt efectiu en situació de greu emergència (recordem l'incendi a la central nuclear de Vandellòs). En fi, totes aquelles coses que saben els que han treballat en manteniment i que per quantitat i varietat es fa difícil enumerar. Tot l'esmentat s'aplica, evidentment, en el camp del manteniment preventiu i correctiu, i en la col·laboració en les inevitables i aconsellables inversions en millores i actualitzacions.
Control central i oficina de suport En el centre de control s'ha de poder conèixer què està passant en els punts vitals de l'edifici, tenir memòria històrica dels esdeveniments i treballar la predicció del manteniment per aconseguir la màxima fiabilitat de les instal·lacions i cl consegüent estalvi econòmic. L'ordinador de control tècnic ens ha permès programar durant un temps predefinit l'obtenció d'una sèrie de dades d'un o diversos equips interrelacionats a fi d'opiimïtzar el seu funcionament i rendiment. De l'anàlisi de les dades i constatació d'aquestes sovint s'arriba a conclusions que determinen la
necessitat d'incorporar una millora o fer una reforma, que en molts casos s'amortitza a molt curt termini. Ah!, I la feina constant de tenir actualitzats els plànols, esquemes, components grans i petits, mobiliari i tantes altres dades? En aquests edificis és pràcticament imprescindible i a la vegada gratificant. Per aquesta tasca és necessària una oficina tècnica, però més necessari és encara la disciplina sobre la informació que entra i surt. Del bon funcionament d'aquesta oficina se'n beneficien també els companys responsables del suport informàtic i telecomunicacions, sempre en estreta
col·laboració, al què hem d'afegir també el suport de l'energia elèctrica estabilitzada mitjançant dos mòduls redundants d'UPS.
Conclusió final Si la necessitat de potenciar la consciència social sobre el benefici que comporten les actuacions de conservació en el patrimoni immobiliari, és evident, en aquests tipus d'edificis és imprescindible, i sobretot pel motiu que mou muntanyes: Es rendible! •