INF930501

Núm. 28 PRIMERA QUINZENA MAIG 93

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

125 PTA

ion Pasior.5 08021

BARCELONA

Tel. 41-í 33 1

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA 114 34 34

Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Ter

El paper del color en l'arquitectura S'inaugura "Passeig imaginari" dins la Primavera del Disseny L'exposició Passeig imaginari: dissenyar el color de la ciutat, inaugurada a la seu del Col·legi el proppassat dia 27 d'abril, pretén reivindicar la importància del paper del color en l'arquitectura mitjançant una reflexió genèrica sobre els aspectes tècnics, estètics i artístics que poden induir en el desenvolupament de l'aplicació del color en l'arquitectura, ja sigui interior o exterior. La mostra, d'altra banda, vol demostrar que cada època ha de determi nar els colors de la seva identitat arquitectònica.

L'exposició, que és inclosa dins la programació de la Primavera del Di.sseny, presenta tres propostes realitzades per professionals de l'arquitectura tècnica i de l'interiorisme: Lluís Mestres i Joan Carles Soler, Margarida Andreu, i Carmen de la Calzada.

Segons el treball realitzat per Mestres i Soler, la mostra constata "la pèrdua de textures i propietats bàsiques dels antics revestiments degut a intervencions patològiquestJ. • (Pàgina 6)

El Col·legi organitza una taula rodona sobre laluminosi El Col·legi organitzarà, el proper dia 17 de maig, una taula rodona sobre els edificis d'habitatges i el problema de l'aluminosi, en la qual participaran responsables dels diferents partits polítics que es presenten a Ics eleccions del proper dia 6 de juny i mitjans de comunicació. El Col·legi, com a institució fortament implicada en tota aquesta problemàtica i preocupada per les importants repercussions socials i. econòmiques que se'n deriven, hit volgut convocar aquesta taula rodona penquè serveixi de punt de reflexió, tant per al col·lectiu professional com per ui conjunt de la societat. •

El colar és un element clau cu l'arquitectura (Foto: Chopo)

El govern regula l'acreditació per treballar a Europa Una ordre ministerial, que desenvolupa el reial decret de transposició de la directiva europea 89/48/CE, fixa els mecanismes i documentació necessària perquè els arquitectes tècnics espanyols i els seus homòlegs europeus puguin accedir en igualtat de condicions al mercat laboral, tant a Espanya com a la resta de països de la Comunitat Europea.

Segons aquesta ordre, l'homologació dels professionals d'altres estats dependrà del MOPT i l'acredilació acadèmica dels professionals espanyols que vulguin sol.licitar-la en un altre estat membre, del Ministerio de Educación y Ciència.

L'aplicació efectiva d'aquesta ordre ministerial clou la primera etapa del procés que ha de permetre la lliure circulació de professionals en l'àmbit europeu.

Un estudi dut a terme pel Centre de Documentació Josep Renarl, fet per encàrrec del Consejo General de la Arquitectura Tècnica, ha permès d'establir, d'altra banda, que en cada país comunitari hi ha, com a mínim, una professió similar a la que realitzen els arquitectes tècnics a Espanya. • (Pàgina 3)

SUMARI La reforma dels col·legis professionals entra en punt mort amb les eleccions (Pàg. 4)

El nou pla d'estudis obre la porta a una reflexió sobre la professió (Pàg. 11 i 12) Entrevista amb Albert Roca: 'El promotor ha d'assumir totes les decisions' (Pàg. 13)

A G E N D A

ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA

Convocatòria d'Assemblea General de Col·legiats • Dijous 20 de maig a les l8,3Oh: Assemblea Ordinària • Ef mateix dia a les 20 h: Assemblea Extraordinària Lloc: Sala d'Actes.

Informació: Secretaria.

ASSEMBLEA DE MUTUALISTES

Convocatòria d'Assemblea de Mutualistes de Premaat Dijous 13 de maig a les 20 h.

Lloc: Sala de Conferències.

Informació: Secretaria.

GESTIÓ FISCAL DEL PROFESSIONAL

Xerrada 'El professional i el nou reglament d'IRPF. Renda i patrimoni'92' A càrrec de F. Javier Martínez.

•Dimecres, 19 de maig a les 1930 hores.

Lloc: Sala d'Actes. Entrada lliure. Cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació DISSENY DEL COLOR A L'ARQUITECTURA

Mostra 'Passeig imaginari: Disseny del color a la ciutat' A càrrec de Joan Carles Soler, Llufs Mestres. Margarida Andreu i Carmen de la Calzada. Oberta fins al 25 de maig.

Horari: de 10 a 14 i de 16 a 20 h. de dilluns a divendres.

Lloc: Sala d'Exposicions.

Informació: Servei d'Informació.

PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT

Sessió informativa de demostració del programa Organitza l'Assessoria Pro-

INFORMATIU

tiaor.5 ÜSOül-Uantlona on (93) 209 82 W 414 33 11 «{93)414 34 34

VISITES CULTURALS DEL MES DE JUNY •El Modernisme a Gràcia Dimarts 25 de maig, a les II h. al núm. 22 del carrer Carolines, per a poder visitar la Casa Vicenç, Can Trilla i la Casa Fuster. Inscripció gratuïta.

•Arquitectura actual a les Rambles de Barcelona Dissabte 12 de juny a Ics 11 hores, davant del número 94 de les Rambles. Inscripció gratuïta.

• El romànic al Berguedà Dijous 17 de juny, visita a Sant Jaume de Frontanyà i ei monestir de Sant Llorenç, trobada a les 8,30h, al Col·legi.

Preu: 2.000 pessetes {dinar í viatge amb autocar inclòs).

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

fessional, amb el suport del Servei Qualitat.

•Dimarts 18demaigalesl9h.

Lloc: Sala d'Actes. Entrada lliure. Cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

INTERCAHVIS INTERNACIONALS

Reportatge en vídeo dels intercanvis internacionals A càrrec del Servei Rehabilitació.

• Dimarts 11 de maig ales 19 h.

Lloc: Sala d'Actes.

Informació: Servei Rehabilitació.

DELEGACIÓ

Presentació del Centre de documentació Josep Renart i del programa Constnidoc A càrrec de Ramon Puig i Jesús Fernàndez.

Data: 27 de maig a les 19 h.

Informació: Delegació d'Osona.

Telèfon:885 26 II. CURS D'ESTRUCTURES: •LA BIGA PLANA' AL BAGES-BERGUEDÀ

Curs pràctic d'estructures.

Curset 'La biga plana'

N S

•PNEUMÀTICS', UNA N O V A INSTAL·LACIÓ A OSONA

Exposició-instal.lació amb el títol de 'Pneumàtics'a Osona A càrrec d'Anton Granera i Miquel Pérez, amb textos de Víctor Sunyol.

• Oberta fins al 30 de maig.

Horari: de dijous a diumenge de 19 a 21 i dissabtes també de 12 a 14 hores.

Delegació d'Osona.

Plaça Major, 6. Vic.

Deleguin d-Osona: Raça Majnr.fi. 08500 Vi Telèfon {93)885 2611 Oficina / Delegació del Pluudcl'Om.6. 08240Manresa.

Telèfon (93 J 872 97 99 Oficina / Dtitfiacló del Valies Oriental: JOSÍO UmbeiUÍ. OSJOO Granollers: Telèfon (93) 87901 76

'CONSTRUDOC A LA DELEGACIÓ D'OSONA

FIRA DE L'ASCENSIÓ A GRANOLLLERS

Estand i Xerrada sobre Manteniment d'edificis La xerrada és a càrrec de Xavier Casanovas, el divendres 21 de maig ales 16,30 h.

Fira: del 21 al 23 de maig.

Informació: Delegació del VallèsOriental.Tel:8790l 76

INFORMA CONSELL CATALÀ

Nova adreça del Consell El Consell de Col·legis de Catalunya comparteix l'edifici des de finals d'abril amb el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

Bon Pastor. 5,3era.Tel: 414 38 48. Fax: 414 33 68

PRESIDENT: Caries Puiggròs i Llueita SECRETARI: Gaspar Garcia i Buyreu

L'ITEC

en 125 i passa, a partir de 1993 atenirel valor Ca= 145.

TEST HABITATGE: NOU COEFICIENT

Problemàtica dels residus Han estat publicades les ponències de les jornades que van tenir lloc a Construmat, organitzades per la Cambra de Comerç. Preu: 2.500 Pia. Informació: GPF.Tel: 487 70 25. (Consultable al Centre de Documentació).

BuRts-Berguedà: Antoni Cous Valies Oriental: Frederic de Buen Valies Ocddtnlal: Salvador Navarro

TRESORERA: PilirFlanurkhÍAnnieÈiri

GERENT:

COMPTADOR: Bcnuu Ochoa i Morón VOCALS: JJita. LJHuy Parrimond

CONSELL DE REDACCIÓ: Antoni Capilla Carles CarUni Ramon Comorcra JoanCiy

F. X. Bardají i Ramonei Irene Cànem i Mmon

A

• Curs 'Control de qualitat d'estructures en l'edificació' Dates: Del 10 al 15 de maig.

• 'Sistemes avançats de manteniment d'espais públics' Dates: Del 17 al 21 de maig.

• Curs sobre 'Construcció amb bloc de morter' Dates: Del 17 al 22 de maig Organitza l'hec i l'ICT. Preu: 79.000 pessetes.

Inscripcions: Cal reserva prèvia al telèfon: 309 34 04.

CIÓ

Test Habitatge: Nou coeficient d'actualització El coeficient d'actualització Ca per obtenir l'estimació eDirectori d'aparelladors '93 conòmica que acompanya el El Consell de CoUegis de Test Habitatge, està establert

Junta de Caiem dtl ColJegl d Aparrlladors J Arquiieclcs Tècnics de Barceloní.

FORMACIÓ CONTINUADA

Catalunya ha editat el nou Directori d'aparelladors i arquitectes tècnics 1993. que ja es pot passar a recollir de franc al Servei d'Informació.

NOU DIRECTORI

Oficina I Ddtguia del Vallès Ocdilenltu: Ttlèfon (93) 780 11 10

A càrrec de Roberto Guerra.

Horari: Dimarts i dijous de 19 a2I hores, fins al dijous 20 de maig.

Informació i inscripcions: Delegació del Bages-Berguedà.Telèfon:872 97 99

Joan Gay i Diu

RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ

COORDINACIÓ: Carles Cariaria 5KCRETARIA. COKKECCIÓ I MAO.UETACIÓ: Anjcls Saltarà Etiveiida Pucurall ADMIKI5TRACIÍÍ I DISTRIIII'CUÍ: DISSENY GRÀFIC 1 INFOGRAFIA: Estudi R.G.R. LMPRESSIÓ: RomaiEraf S.A. DIPÒSIT LF.GAI-- B-423S9-I991 ÏSSX: 1132-2802

PUBLICITAT: BrT-Publicídid. S.A. Josep TairadcJIU. I » , la pi. 08029 Barceloní Tdifon (93)41045 S5.

Ttlefa* (9Í) 430 39 75 i i 19 41 Sí

S'auIoriLu la repruJocdú dels publiors a L'INFORMATIU, ri

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

^S

Una ordre regula el reconeixement i l'acreditació professional a Europa El govern central desenvolupa el reial decret de transposició de la directiva europea 89/48/CE Els arquitecles tècnics espanyols i els seus homòlegs comunitaris podran accedir en igualtat de condicions al mercat laboral, tant a Espanya com a la resta de la CE. EI govern ha regulat amb una ordre ministerial l'obtenció de la documentació necessària per a homologar les titulacions dels professionals espanyols que vulguin treballar a d'altres estats de la CE, i també el procediment i la documentació per homologar titulacions d'altres estats comunitaris que permeti que els seus tècnics puguin treballar a Espanya.

Aquesta ordre ministerial, que desenvolupa el Reial Decret 1665/1991 que configura el marc normatiu bàsic de la Directiva 89/48/CE, preveu lant el procediment que hauran de seguir els professionals que, procedents d'altres països comunitaris, vulguin exercir a Espanya com el procediment per a l'acreditació d'un arquitecte tècnic que vulgui sol·licitar la seva homologació en un altre estat comunitari. L'homologació de professionals d'altres estats dependrà del MOPT, i l'acreditació acadèmica dels qui vulguin sol.licitar-la en un altre estat membre de la CE, del Ministerio de Educación y Ciència.

Mètodes de reconeixement La directiva i el decret de transposició estableixen els mecanismes de reconeixement de títols acadèmics que permeten exercir una professió regulada en un país. Al nostre, l'arquitectura tècnica és una professió regulada i qualsevol professional d'un altre estat comunitari que la hi vulgui exercir haurà de sol·licitar el reconeixement del seu títol com a equivalent al d'arquitecte tècnic. Això es farà de fornia directa quan la formació i les funcions coincideixin en allò que és essencial. En els altres casos s'exigirà un període de pràctiques d'un màxim de dos anys o bé superar una prova d'aptitud quan hi hagi diferències importants.

gui. Si es tracta d'una professió regulada, el procediment és el mateix que s'ha explicat anteriorment. Si no ho és, de regulada, en principi vol dir que qualsevol professional la pot exercir. Això, comportarà la necessitat d'acords amb organitzacions similars al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, per establir mecanismes de reconeixement que permetin la incorporació a aquestes organitzacions, cosa que, si bé no és una obligació, és fonamental per accedir al mercat de treball.

Professions similars Un estudi del Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi, fet per encàrrec del Consejo General, ha permès d'establir que en cada país comunitari hi ha com a mínim una professió similar a la d'arquitecte tècnic. Un cop identificades aquestes professions, es va iniciar una etapa de relacions amb organitzacions professionals de diversos països. Se'n van estudiar quatre: Dinamarca (arquitectes constructors), Gran Bretanya i Irlanda (builders, quantity surveyors i building surveyors) i Portugal (enginyers tècnics civils).

També es van iniciar contactes amb Alemanya (enginyers de la construcció). En una segona etapa es previst de continuar amb Bèlgica (enginyers industrials de la construcció), Holanda (enginyers tècnics d'arquitectura) i Grècia (enginyers tècnics de la construcció). Amb França i Itàlia no s'ha Les sol·licituds de reconeixement pogut avançar fins ara ja que a les professions més similars (economisde les titulacions expedides a d'altres estats membres de la CE hauran tes de íaconstrucció i directors d'obres, d'acompanyar-se de les corresponents a França; i geòmetres, a Itàlia) s'hi acreditacions acadèmiques. Un cop accedeix a partir de formacions unireconegut el seu títol, podrà exercir a versitàries de dos anys (França) o de Espanya amb els mateixos drets i formació professional superior deures que qualsevol arquitecte tèc-. (Itàlia). De tota manera, s'ha de tenir nic espanyol i també amb les matei- present que hi ha professions no reguxes competències i responsabilitats. lades al seu país i que, per tant, no hi Els arquitectes tècnics espanyols ha inconvenient que un arquitecte podran exercir la seva professió a la tècnic espanyol pugui exercir-Ies senresta de territori comunitari, tant quan se necessitat d'homologació, com la seva professió estigui regulada al passa a França, Dinamarca, Holanda país d'acollida com quan no ho esti- i Bèlgica. •

Els professionals podran exercir a d'altres països europeus (Foio: Chopo)

ANÀLISI RAMON PUIG Director del Centre de Documentació Josep Renarl

Uns primers moments crucials Amb l'aplicació d'aquesta ordre ministerial es clou la primera etapa del procés que ha de permetre la lliure circulació de professionals en l'àmbit europeu. Entrem, doncs, en l'etapa de la seva aplicació. Els primers temps seran crucials ja que obriran el camí per treballar a Espanya als professionals procedents altres països comunitaris i als arquitectes tècnics que vulguin treballar en els altres països.

Per tant, els primers casos d'homologació en qualsevol de les dues direccions seran un precedent important que cal vetllar i col.laborar-hi des de les institucions professionals per tal que no hi hagin errors d'equivalència entre professions i es sigui just en l'exigència de períodes de pràctica o proves d'aptitud.

La professió està ben preparada per afrontar aquesta nova etapa. En el llarg període que s'ha tardat en legislar sobre allò que disposava la Directiva, s'ha treballat per estar a punt per aquest moment. I això no és res més que conèixer totes les professions del sector de la construcció a Europa.

Informació que ha estat cabdal per establir contactes amb les organitzacions professionals d'altres països.

Tenim les normes i les eines, només cal que les utilitzem correctament.

D"aquesla bona aplicació, en depèn el futur dels professionals que considerin la CE com el seu àmbit natural de treball i allò que col·lectivament és més important, el reconeixement definitiu de l'Arquitectura Tècnica com una professió europea. •

La reforma dels col·legis Congrés de la professió al febrer del 1994 professionals, en punt mort Les eleccions generak han aturat els canvis legislatius previstos La convocatòria d'eleccions generals prevista per al pròxim 6 de juny i la consegüent dissolució de les Cons ha significat la congelació d'una possible aprovació parlamentària de tots aquells projectes de llei que es trobaven en fase de tramitació. Algunes d'aquestes són de gran transcendència per als col·lectius professionals del seclor. És el cas de la reforma de la Llei de Col·legis Professionals i també de la Llei d'Ordenació de l'Edificació, si bé aquesta es trobava encara en fase de proposta.

Aquest conjunt de projectes haurà d'esperar el resultat de les pròximes eleccions, tomar a ser aprovats pel nou Govern i remesos a les Cambres si ho considera oportú.

La paralització ha pogut crear un cert clima de tranquil·litat quant al fet que queden sense efecte alguns temes com és ara el de la supressió de les tarifes que podien ser problemàtics. No obstant, l'ajornament del projecte podria implicar la possibilitat que una nova composició parlamentària propiciés un tipus de regulació més propera a l'interès empresarial "pur i dur".

En canvi, el projecte tenia aspectes positius com ara la col.legiació única i la supressió del col·laborador, entre d'altres, que semblava convenient que quedessin definitivament regulats.

El PledelConselideCol.legisd'Aparelladors i Arquitectes Tècnics d'Espanya va aprovar la celebració del II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics a Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. L'organització considera imprescindible la formació d'una presa de posició del col·lectiu davant els reptes que haurà de superar. Han estat previstes sis àrees temàtiques que seran objecte d'anàlisi: òrgans de la professió, exercici professional, formació acadèmica, professió i societat, situació internacional i professió i tecnologia. •

Cercós presenta la seva candidatura a la Musaat tscendència per al sector (Foio:Chopo)

Les negociacions dels diferents col·lectius que conformen la Unió Professional d'àmbit estatal s'havien traduït en la introducció d'esmenes al projecte del Govern acceptades per tots els grups parlamentaris. Aquestes modificacions consideraven l'existència d'unes tarifes de referència, cobrament voluntari per mitjà del Col·legi i l'entrada en vigor de la llei l'any 1994, entre d'altres.

La Unió Professional, en la qual hi són representats també els col·legis d'aparelladors mitjançant el seu Consell General, ha acordat de preparar

una proposta de text legal similar al que ja estava pactat per tal de presentar-lo al nou govem que surti de les umes per tal que el faci seu i el vehiculi com a nou projecte de llei.

Finalment, i pel que fa les línies bàsiques del projecte de Llei d'Ordenació de l'Edificació, del qual es coneixen ja dues versions, aquest ha quedat al calaix i el nou govem haurà de decidir si inclou el tema dins del seu programa legislatiu i de quina manera aprofita Ics propostes existents.

Però això encara trigarà. •

L'aparellador Rafael Cercós acaba de presentar la seva candidatura a vocal del Consell d'Administració de la Musaat, com a conseqüència de la -^ _ incorporació de 3.000 mutualistes provinents del Col·legi. La complexitat de la cobertura de la responsabilitat civil professional feia moll important que el Col·legi disposés d'un representant a la Musaal. Les eleccions tindran lloc el 28 de maig a Madrid. Amb l'objectiu d'assolir els vots necessaris, fes arribar, si ho consideres convenient, la leva delegació de vol. a nom de Josep Maria Llesuy o del mateix Rafael Cercós al Col·legi. •

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

H

Una mostra reivindica la importància del paper del color en l'arquitectura El Col·legi inaugura la mostra "Passeig imaginari: disseny del color a l'interior de la ciutat" La rehabilitació i la reivindicació del paper del color en l'arquitectura a les ciutats i pobles de Catalunya és el motiu de l'exposició "Passeig imaginari: disseny del color a l'interior de la ciutat", mostra inclosa dins la programació de la biennal Primavera del Disseny que s'exhibeix a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors des del dia 27 d'abril.

La mostra "Passeig Imaginari: Disseny del color a 1' interior de la ciutat", organitzada pel Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge del departament de Política Territorial i Obres Públiques i de les empreses Texsa i iGuzzini. fa una reflexió genèrica sobre els aspectes tècnics, estètics i artístics que poden influir en el desenvolupament de l'aplicació del color a l'arquitectura, exterior i interior. En aquesta exposició, s'aposta, segons la seva comissaria Annemieke van de Pas, "per una conscienciació del fet que cada època hauria de determinar ï reinventar els colors de la seva identitat arquitectònica, tenint en compte tots els procediments tècnics i estètics que implica mantenir la continuïtat del color en l'arquitectura".

El color i la seva aplicació La primera de les propostes desenvolupades a la mostra és la de l'arquitecte tècnic Joan Carles Soler i el dissenyador Lluís Mestres, que han intentat analitzar el fenomen de l'aplicació de mètodes exirapolats d'Itàlia (inventaris informatitzats, caries de color i normatives) basats en una tradició decorativa moll rica, mètodes que no tenen en compte que al nosire país la presència del color és insuficient i poc intencionada. Igualada, Berga, Ciutadella i Montblanc han estat els indrets triats per aquest equip per realitzar-hi les seves experiències.

Analitzant les darreres actuacions fetes a Catalunya, Mestres i Soler han constatat "la pèrdua de textures i propietats tècniques bàsiques dels antics revestiments degut a intervencions patològiques" La mostra, segons Soler, "pretén reflexionar sobre la problemàtica del color. La nostra missió no és pas aportar solucions, només ens limitem a plantejar els problemes que es produeixen actualment a l'aplicació del color. L'aplicació d'una carta de colors no pressuposa un bon resultat a la intervenció. Si els colors utilitzats en una façana, encara que estiguin in-

closos en la carta de colors, no són coherents entre si, amb les particularitats arquitectòniques de l'edifici o façana, i amb el seu entom, el resultat pot ser nefast".

Segons Mestres i Soler, "el color a Catalunya es pot resoldre projecte a projecte, però no de forma generalitzada ja que, al nostre país, la presència de color és escassa i poc intencionada, i quasi mai no hi ha uns criteris cromàtics unitaris als conjunts arquitectònics. Cal una major sensibilització de la necessitat que el color té d'unes tècniques que siguin respectuoses i fidels amb els procediments tradicionals d'aplicació".

Altres propostes Margarida Andreu, que ha col·laborat en el projecte de rehabilitació de color de la plaça Sant Pere de Berga juntament amb Mestres i Soler, proposa, per la seva banda, l'entrada a l'exposició. Andreu glossa el treball amb l'epidermis de les cases. "Pensar l'espai a través del color", explica, "m'ha suposat, per un costat, parar atenció a la materialització del color, la seva consistèn-

El Col·legi dedica una mostra a l'anàlisi de l'aplicació del color (Foto: Cliopo)

eia, la composició, les estratificacions del pigment, el seu gruix, les solucions aquoses, els preparats de les superfícies i acabats".

La tercera proposta és la de l'arquitecte tècnic Carmen de la Calzada, autora de l'interiorisme de La Barcelonina de Vins i Esperits i de la Mercantil Peixelera, i de ta restauració de la Casa Thomas. Calzada manté que, en el disseny d'interiors, s'ha de tenir en compte la llum i considerar que tots els elements que hi intervenen tenen color: vidres, paviments, fus-

tes, llibres... aquesta combinatòria fa que un mateix espai sigui variable". La ciutat, segons Calzada, adopta la fornia d'una estructura diversificada que té una trama urbanística concreta, que posa de manifest diferents vessants sòcio-econòmiques i culturals. Una estructura que esdevé colorística quan és il·luminada. "La llum — diu— és una vibració variant que fa que un mateix carrer, un espai o un objecte es transformi. Un mateix espai pol semblar càlid o fred segons els colors i segons la llum". •

L'Escola mostra els sistemes de reparació de sostres L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) va acollir durant el mes d'abril l'exposició "Solucions per als sostres amb bigucles de formigó: el cas del ciment aluminós".

Aquesta mostra ha estat organitzada pel Col·legi, la direcció general d'Arquitectura i Habitatge del departament de Política Territorial de la Generalitat i lasub-direcciód'extensió universitària de l'EUPB. La mostra, en la qual també col·laboren el Col·legi d'Arquitectes i l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). és un recull de les aplicacions concebudes per diferents entitats i empreses del sector de la construcció relacionades amb la problemàtica generada per les patologies del ciment aluminós. •

Aspecte de la inauguració de l'exposició a l'Escola (Foto: Chopo)

Una exposició investiga els secrets de la mirada

La Fundació BCD celebra el seu 20è aniversari

La delegació del CoL·legi a Vic inaugura la mostra 'Pneumàtics' La delegació d'Osona del Col·legi va inaugurar a Vic, el propassal dia 7 de maig, l'exposició Pneumàtics. Aquesta mostra, que s'exhibirà fins al proper dia 30. és a càrrec dels fotògrafs Anlon Granera i Miquel Pérez, que han comptat amb la col·laboració de Víctor Sunyol pel que fa a l'elaboració dels textos que acompanyen la mostra fotogràfica.

La mostra Pneumàtics és formada per 35 fotografies Cibachrome de 13x18 centímetres, tres fotografies Cibachrome de 60x90 centímetres, una fotografia Cibachrome de 80x120 centímetres, una projecció de 50 diapositives, una fotografia amb capsa de llum de 60x90 centímetres, i un vídeo. Víctor Sunyol és l'autor dels textos del catàleg.

Segons Sunyol, "la mirada pot destriar objectius i elaborar diferents discursos de moll diferent construcció i contingut. Una manera de construir-los és seleccionant els elements homogenis, semblants, iguals; cadascun en el seu context i amb el seu contingut. í deixar que aquestes presències, elles soles, parlin del seu entom, de la mirada del qui mira, dels processos de significació, de la inter-

Els estudiants de l'EUPB creen una revista 'interactiva' La delegació ha esdevingut un centre cultural de primer ordre (Foto: Chopo)

venció sobre si mateixes, dels camins que han seguit, de la casualitat... En definitiva, que parlin dels processos del real i de la significació, de la mirada i les mirades".

La mostra es configura com a smtesi, com a destil·lació d'imatges que s'acontenta essent un treball de concreció i síntesi de les múltiples visio-

nes de l'objecte pneumàtic i dels discursos que aquestes visions apunten.

Discursos que, per altra banda, poden ser subjectius i subjectivats en cada espectador. Tanmateix n'hi ha prou per crear, amb aquests objectes, una cosmogonia que depassi el marc estricte de l'objecte, en aquest cas un pneumàtic, i esdevingui universal. •

La construcció disposarà d'un diccionari visual La Comissió Permanent de Llengua i Terminologia a la Construcció, formada per bona part dels agents, organismes i institucions relacionats amb el sector, entre ells el Col·legi, ha decidit endegar el projecte d'un Diccionari Visual de la Construcció, que contindrà tot allò que fa referència al procés de l'edificació, obres públiques i urbanisme. El diccionari serà format per fitxes i làmines col.leccionables.

La Comissió ha constituït un grup de treball, en què participa, com a representant del Col·legi, l'aparellador Jordi Lleal, que va llançar l'idea del projecte durant la Primera Jornada sobre Llengua i Terminolologia de la Construcció celebrada l'octubre de 1992. El grup de treball ha de concretar ara el contingut i l'abast del projecte. La Comissió és tutelada pel departament de Política Territorial i Obres Públiques. •

La Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD), que té com u objectius la promoció i la difusió del disseny català, tant a casa nostra com a l'estranger, com un dels més capdavanters de lot Europa, acaba de complir el 20è aniversari. Per celebrarho, ha editat, amb la col·laboració de diferents institucions públiques i privades catalanes, entre elles el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, l'Anuari 92 del disseny a Catalunya, llibre que recull les principals exposicions i manifestacions del disseny més recent, gràfic i industrial, produït al nostre país. •

Els estudiants de l'Escola UniversitàriaPolitècnica de Barcelona (EUPB) han publicat ja sis números de la revista No+Crokis. de distribució limitada a l'Escola. La revista, de caire lúdic i festiu, té l'objectiu d'esdevenir, quan els mitjans tècnics i econòmics ho permetin, una revista d'opinió i reflexió dels estudiants d'arquitectura tècnica. La publicació, editada amb el suport de la UPC i coordinada per Jaume Alba i Esteve Canyas, vol que tots els estudiants participin en la seva confecció i redacció. En l'editorial del seu número de març, No+Crokis destaca l'elaboració del nou pla d'estudis que haurà d'ajustarse a les directrius de la LRU. •

Un estudi analitza el clima urbà de Barcelona

(Foto: Chopo)

Els constnictors homenatgen Enric Anguera El Gremi de Constructors d'Obres va convertir el setè concurs internacional de paletes, que s'organitza dins la Fira Construmat, en un homenatge oficial a l'aparellador Enric Anguera Cama. veritable impulsor d'aquests tipus d'activitats. Angera va destacar també per la seva gran activitat docent a l'Escola d'Aparelladors de Barcelona. •

La distribuïdora Oikostau acaba de publicar el llibre Estudio del clima tirbano de Barcelona: la isla de calor, de Maria del Carmen Moreno García. Des de 1985 s'estudia, a l'àrea metropolitana de Barcelona, el fenomen de l'illa de calor, ía modificació climàtica més clara per causa urbana, que consisteix en l'escalfament del centre de Barcelona en relació amb la seva perifèria. El llibre és la culminació de la investigació iniciada a mitjan de la dècada passada. Segons el llibre, el barri de la dreta de l'EixampIe pot assolir una temperatura 9°C superior a la que es registra a l'aeroport. •

I

N

F

O

R

M

A

j-

T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses Interessades a oferirels seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 INFORMÀTICA

TRANSPORT

R Vilatel

flMMi

Tango/04

Alquiler Platalormas aéreas Carretillas elevadoras Servicio inlotmadón al tí/enfe:

Tel. 900 200 600 ESTRUCTURES

H

AR1DOS LIGEHOS, S.A.

Computing Group

Comi del Soni Crisi, s/n. 08302 MATARÓ Tel. 193) 798 73 52 - Fa* (93| 757 07 99

PREFABRICATS

<donòsò>

EDINGAPSsx. Prcfabricados de Honrngón,SA.

I

Cubriendo Cdidad

1

CYPE

Edificadonts c Ingcnltrla \J>S. SX.

C Ï P E CATALUNYA

ARfSTlOES MAILLOL 5 TEL (93) « B 1 5 8 3 -

INGENIEROS

08028 BARCELONA

POL1GLAS Políg. Ind. "Can Roure"

TT

INDUBRUCI

I

[931715 24 4 2 - Fa* (93) 715 22 23 '

28010Uaírtí Td.(9l)44835ÍO

S·FT

81 SENTMENAT (Barataria)

T i f e i S2O3J HPTA E te Barcelona 66.08210 Barberà de

FUSTERIA I I FUSTERIA D'ALTA QUALITAT

( ^ B E T E C ^ ) CATALANA, S.A.

-A-°rMET>U. FUSTERIA D'ALUMINI 1 P.V.C. Tel. 3W A7 61 21 • FEC 972/4762 51

& Eidi ús Boda. 202 0KQ0 • BAKCaOIW

HUMICONTROL S^.

COHIH DL T SEG UODENTO DE COSTES EN LA COICTffUCCIQN

•

L H • f ^ ^ ^

a Padilla, 240 Tel. (93) 455 61 91 Fax (93) 436 72 85 08013 Barcelona

17J5S Fornells d í la S t t a - GIRDNA

AÏLLANTS Navès Industriales Forja dos - Cerramien Chalets Pàrkings

[|

REVESTIMENTS

o

HORMIPRESA

3

V

E C T 0 R •3 C4rctp. 30103003 BARCELONA

Ttí. |93) 21839 0 S M 1 S K 8 S Fat (93)217 6832

SERVEIS COSTA & RIERA Assoc: SX. Gabinet

REHABIUT.S.A.

Industrial Química

C/ Padilla, 240 08013 Barcelona Tel. 45614 53

ISÏMSsa

CONSTRUCTA pnoGftjuus INFORMATICOS PARA EL PRESUPUESTO,

Casp 106 Barcetona Tel. 265 40 04 Faï:26SD345

Xy

ADICEMENI/.<^

Topogràfic

serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD

BRÏILE *

^^mfl/CRREnn/

Productüs qulmlcoa para l i umstrueclAn

SERVEI CTASSESSOl·lAMENT GEOLÒGIC I TÈCNIC

Arjhoslvos, iidlUvDS, IrnpcrmBBbl llzBCl6n

RESTAÜEO

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

SEC.'sX C/ Padilla, 240 Q8013 Barcelona Tel. 45614 53

Gurtré d Pdís. 23-2S. lei. l i TA 133) 798655a 03302 HATARÚ PujJÚM.Zi,Sí.2a.Td|Ï3)3OÜS187 0M1BBARCS.0NA

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinàrialleugerai equipaments. Prolecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

D

BÚSTIA

ASSESSORIA

COMUNICATS

Pocs projectes mereixen aquest qualificatiu

Responsabilitats als desajusts entre projecte i execució d'obra

Projecte SICCE per a la gestió econòmica de l'obra

Llegir la carta de José L. Diéguez sobre la quaülat en la construcció, em va fer pensar que si bé és cert el que diu sobre la poca professional itat de la mà d'obra en el nostre sector, també moltes vegades es nota aquesta falta de professi on al i tat en els agents que elaboren els projectes.

Ja fa anysque estic en una empresa constructora fent l'estudi i elaboració de pressupostos. Per Ics meves mans passen força "projectes" però pocs mereixen aquest qualificatiu.

EI que diu a la memòria, moltes vegades no es correspon amb el que diuen els plànols o aquests no es corresponen amb l'estat d'amidaments. Si sòn redactats en català és prodigiosa la gran quantitat de noms que es poden arribar a inventar sense que ningú sàpiga el que volen dir.

Seria moll llarga la llista de deficiències que dels projectes, en fan simples expedients de tràmit. Totes aquestes mancances també es troben en els projectes de 1*Administració.

Això dóna lloc a improvisacions sobre la marxa, encariment de les obres o una construcció ruïnosa en sobrecostos pel manteniment d'allò que ja va ser concebut malalt.

La constatació de diferències entre el projecte i l'execució de l'obra és una situació molt estesa que sovint és objecte de reclamació ja sigui contra la direcció de l'obra en conjunt o bé contra l'aparellador. El demandant ho atribueix a una presumpta arbitrarietat dels directors de l'obra.

Els motius que provoquen els canvis, no obstant, són prou diversos i sovint justificats: • Voluntat de la propietat o del promotor de l'obra.

• Indefinició en el projecte.

• Variacions en el programa de necessitats de l'immoble.

• Posada en crisi, durant l'execució de l'obra, de les solucions projectades.

• Aparició de condicionants imprevistos o de difícil previsió (habitual en alguns casos de rehabilitació).

Davant aquestes reclamacions, cal recomanar precaució en l'actuació com a director facultatiu. En aquest sentit es poden fer les recomanacions següents: • No acceptar la introducció de canvis en les previsions del projecte. Prèviament cal, sempre, modificar el projecte. Si no n'hi hagués, o bé mentre es fa aquesta modificació, cal deixar constància de la decisió presa per part del projectista.

L'associació Instilucioncs Colcgiales para la Calidad en la Edificación (ICCE) de la qual formen part diversos col·legis d'aparelladors de l'Estat espanyol ha comunicat que ha posat en marxa un projecte anomenat SICCE. que consisteix a establir un sistema integrat de gestió econòmica d'obra amb suport informàtic.

El sistema es basa en la modificació d'un programa bàsic d'amidaments í pressupostos prèviament seleccionat.

La modificació s'efectua segons uns criteris d'utilitat prèviament establerts i ajustats a les necessitats de l'arquitecte tècnic. L'alimentació del programa amb una base de dades pròpia completa l'oferta del producte.

Informació: ÍCCE Telèfon 968/23 40 42.

JOSEP ARRAN I COSTA Arquitecte Tècnic Barcelona

PETITS

S'ofereix

INTERIORISTA Per a formar part d'un equip i per a col·laborar en projectes de rehabilitació i d'interiorisme.

• Disposa d'estudi propi.

• Aporta experiència en espais reduïts i pressupostos ajustats • Diversos anys d'experiència en projectes i rehabilitacions.

• Ha realitzat tota mena de projectes a botigues, oficines, eslands, exposicions...

• Interessada en domòtica.

• Col·legiada al Col.lcgi de decoradors.

Neus Serra - Telèfon: 412 06 01 - Fax: 301 49 59

OFICINA DE LLOGUER :

S'ofereix oficina de 150 m . iota exterior, òptima per a despatx d'arquitectura o topografia.

• Exigir sempre que el promotor o propietari deixi constància del fet que coneix i vol efectuar el canvi.

Especificar els motius, especialment quan és voluntat de la propietat i no pas una qüestió a iniciativa dels tècnics.

• Comprovar l'adequació a la llicència d'obres.

• Tenir present que el Llibre d'Ordres pot ser un bon instrument per anotar-hi aquest tipus de decisions fent constar, en aquests casos, l'aprovació o la conformitat de la propietat o promotor de l'obra.

El Llibre de l'Edifici, en la mesura que inclou un apartat amb aspectes tècnics —Document d'Especificacions Tècniques—queconlé els plànols, alçats, seccions de l'estat final de l'edifici amb el detall exigit al projecte d'execució i també una descripció dels materials i solucions emprades, ajudarà a introduir en el projecte les modificacions durant l'obra i reflectir-ne l'estat final. No obstant això, cal deixar sempre constància de l'acceptació per part del promotor dels canvis decidits en el decurs de l'obra.

Per a més informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional.

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a lots els col·legials la defunció dels nostres companys: Josep Pedrerol i Marsà, Col·legiat número 455. esdevinguda el 4 d'abril als 80 anys d'edat.

Jaume Térmens i Azua, Col·legiat número 890, esdevinguda el 4 d'abril als 57 anys d'edai.

Joan Laspalas i Casanovas, Col·legial número 1.445, esdevinguda el 22 d'abril als 56 anys d'edat.

ANUNCIS

S'ofereix DIBUIXANT Per a la realització de treballs de perspectives d'arquitectura i interiorisme, en aquarel·la.

S'ofereix SOLDADOR/ MUNTADOR muntador.

• Edat: 42 anys.

Jo*pMa.am(ii

Contacte: Manuel Nacarino

Telèfon: 755 12 02

S'ofereix ENGINYER TÈCNIC TOPÒGRAF parcel·les, replanteigs taquimòtrics i lot tipus de treballs topogràfics.

• Estació toial electrònica i sistemes cle CAD Sr. Marc Torres Telèfon: 284 12 93 (vespres)

DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER

ES VENEN DUES TAULES DE DIBUIX

IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA

COL·LABORACIÓ PROFESSIONAL

S'ofereix pïs-despatx moll cèntric. a 50 ni. de PI. Francesc Macià.

100 m : amb aire condicionat, exterior. Es una 6a. planta amb porter.

Venc ducs tauíes de dibuix LasicrNedsller. i una taula de juntes.

Mides i preus de les taules de dibuix:

S^ofercix arquitecte tècnic per a serveis de perspectives còniques. axonomètriques i seccionades.

• Coloració i il·lustració de plantes i façanes.

• Tècniques d'aquarel·la, aerògraf. roiuladors i llapis color.

S'ofereixen els serveis de col·laboració d"un professional amb experiència en constructora, tant d'ajudant com a cap d'obra, així com en despatx d'arquitectura.

• Disponibilitat per 3 viatjar.

Vehicle propi.

Fèlix Conde Telèfon: 408 43 36

Contacte Telèfon: 894 56 27 - 894 52 02

• Molt bon preu.

• Situació: Al costat del cinturó del Litoral. Cornellà de Llobregat.

• No es demana iraspàs.

• Lloguen 135.000.-Pta + despeses

Contocle Telèfon: 377 04 95 (de 10 a 13 h.)

Telèfon: 219 77 00 i 203 22 74 (de 14 a 16 i de 20 a 22 hores)

• 2 i r25cm: 90.000 .• r50xO'9Ocm: 50.000.Taula de juntes: • 2 a 0'90 cm:

20.000 .-

Contacte Telèfon: 284 29 00 i 213 32 95

A N N

28

maig 93

Instruccions per a l'obtenció simplificada de pressupostos d'execució material • INSTRUCCIONS PER A L OBTENCIÓ SIMPLIFICADA DE PRESSUPOSTOS D'EXECUCIÓ MATERIAL

• PREUS DE REFERÈNCIA 1• 2* 3• 4• 5 •

Definicions Valors de referència Obtenció del pressupost de referència Obtenció del pressupost d'execució material Càlcul d'honoraris

• INSTRUCCIONS PER AL VISAT 1• 2.

3•

Visat de direcció d'obra d edificació i urbanització Visat de treballs de seguretat Altres tarifes

1 ACTUALITZACIÓ DE PRESSUPOSTOS

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Paslor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 209 8299-11433 11 Fax: 414 34 34

El sistema de càlcul de pressupostos per a establir els honoraris d'acord amb les tarifes de la professió, seguirà els mateixos criteris que els que utilitzen els arquitectes per a determinar els seus honoraris.

Ja des de fa anys, la Junta de Govem del Col·legi va considerar, en interès dels professionals i del propi client, que era més entenedor i evitava possibles problemes el fel que, per calcular els honoraris, se seguís el sistema de càlcul de pressupost amb els mòduls i coeficients que tenia establerts i que actualitzava anualment el Col·legi d'Arquitectes.

Aquest any, els arquitectes han variat el sistema de càlcul dels pressupostos, perquè han considerat que calia donar més llibertat al professional per fixar I'impoit del seu treball, de manera que els pressupostos de les obres projectades fossin el més fidel possible a la realitat, sense que quedessin condicionals per la relació que podien tenir amb el visat i el descompte col·legia! corresponent.

En aquesta línia, el Col·legi d'Arquitectes ha cslablert un sistema de càlcul per a obtenir el denominat pressupost de referència, sobre el qual el Col·legi realitza el càlcul dels honoraris en relació als quals es paguen els descomptes col·legials.

Però, per l'altra banda, l'arquitecte queda en llibertat d'establir els honoraris, d'acord amb el

pressupost real de l'obra i fer-ho així constar com a honoraris reals en el full d'encàrrec, sempre que no es produeixi una diferència en més o en menys superior al 20% respecte dels honoraris calculats a partir del pressupost de referència.

Aquest sistema, doncs, que queda explicitat en el full de característiques que es demana per a visar, té un doble pressupost i uns dobles honoraris. Un pressupost, denominat de referència, que dóna lloc a uns honoraris en relació amb el qual es calculen els descomptes col·legials, i un pressupost i uns honoraris que són els que es fan figurar en el full d'encàrrecs com a reals.

Malgrat el canvi que representa el nou sistema, la Junta de Govern ha considerat el més adequat aplicar-lo analògicamenl, per tal de mantenir els avantatges que dóna el fet que els pressupostos i honoraris dels tècnics intervinents segueixin uns mateixos criteris.

El nou sistema s'aplicarà de manera voluntària a partir d'aquest mes de maig i serà exigible per a tots els contractes a partir del primer de juny.

Pel que fa als coeficients d'actualització d'honoraris, calculats des de 1977 amb una mitjana de les fórmules polinòmiques més utilitzades en edificació, mantenen la mateixa escala de valor, a causa del comportament global dels preus que intervenen en la seva confecció.

Preus de referència El pressuposi de referència (Pr) es un pressupost aproximat al cost real. que assegura en la majoria dels casos una dispersió menor del 20fo en més o en menys sobre el cost real, excloses les despeses generals i el benefici industrial.

1. Definicions Mb: Mòdul bàsic. Estableix un preu en pies/m, d'edificació que serà revisat periòdicament.

Cg: Coeficient corrector en funció de la ubicació geogràfica.

Ct: Coeficient corrector en funció de la tipologia de l'edificació.

Cq: Coeficient corrector en funció del nivell mitjà d'equipaments i acabats.

Cu: Coeficient corrector en funció de l'ús de l'edificació.

Mr: Mòdul de referència o mòdul esmenat.

S: Superfície en m2.

Pr: Presssupost de referència P: Pressupost d'execució material sense desals ni benefici industrial.

2. Valors de referència 2.1 Mòdul bàsic: Mb = 35.000 ptes/m2 per a l'any 1993.

2.2 Coeficient d'ubicació geogràfica: Cg. S'adapta als valors de referència següents: Cg ÀREA GEOGRÀFICA 1,00 Barcelona i la seva antiga àrea metropolitana 0,95 Resta de comarques de Barcelona 2.3 Coeficient tipològic: Ct. S'adapta als valors de referència següents: 2.3.1 En edificacions de nova planta i addicions Ct TIPOLOGIA DE L'EDIFICACIÓ 1,20 Edifici aïllat (4 façanes) i soterranis a partir del 3r.

1,10 Edifici en testera (3 façanes) i soterranis lr i 2n.

1,00 Edifici enire mitgeres (1 o 2 façanes).

2.3.2 En obres de reforma i rehabilitació Ct TIPOLOGIA D'INTERVENCIÓ 0,90 Rehabilitació integral d'edifici conservant exclusivament les façanes.

0,70 Reformes que afectin elements estructurals.

0,50 Reformes que no afectin elements estructurals. Rehabilitació de façanes

amb substitució de fusteria sense substitució de tancaments (aplicat a la superfície de façana).

0,40 Canvis de cobertura exclusivament 0,30 Reformes de poca entitat que no afectin elements estructurals ni instal·lacions. Rehabilitació de façanes sense substitució de tancaments (aplicat a la superfície de façana).

2.4 Coeficient de qualitat: Cq. S'adapta als valors de referència següents: Cq NIVELL MITJÀ D'EQUIPAMENTS I ACABATS 1,20 Nivell superior a l'estàndard d'ús.

1,00 Nivell estàndard segons ús.

0,80 Nivell inferior a l'estàndard d'ús En circumstàncies normals s'entendrà que el coeficient Cq per a l'obtenció del pressupost de referència és 1,00, és a dir: el de nivell d'equipaments i acabats tipus estàndard d'acord amb l'ús.

2.5 Coeficient d'ús: S'adapta als valors de referència següents: 2.5.1 Edificació Cu USOS 3,00 Arquitectura monumental, cines, discoteques, hotels 5*. museus, teatres.

2.80 Clíniques i hospitals.

2,60 Balnearis, biblioteques, estacions de tren, facultats i escoles universitàries, hotels 4*, presons, saunes, terminals marítimes i aèries.

2,40 Laboratoris.

2,20 Clubs de reunió. Hotels 3*.

2,00 Cafeteries, centres mèdics, edificis d'oficines, col·legis d'EGB. BUP i FP, hotels 2*, locals bancaris, pavellons esportius coberts, residències universitàries, restaurants, habitatges > 200 m2.

1,80 Asils, dispensaris, estacions d'autobusos, hostals, hotels d'l*, parvularis. pensions, habitatges < 50 m2, habitatges entre 200 m2 i 150 nr.

1,60 Bars, escorxadors, habitatges entre 150 m2 i 100 m2.

1,40 Vestuaris, habitatges entre 100 m2 i 50 m:.

1,20 Edificis i aparcaments, garatges.

1,00 Locals comercials en planta baixa i sense ús específic, pavellons esportius descoberts, aparcaments en edificis d'habitatges.

0,80 Magatzems i naus industrials.

0,50 Coberts.

2.5.2 Obra civil Cu 1,00 0,40 0,30

USOS Piscines (sense cobrir).

Parcs infantils a l'aire lliure.

Obres d'urbanització (aplicat únicament a la superfície de vials, incloent-hi voreres, aparcaments, vials per a vianants, escales i rampes).

0,20 Pistes d'asfalt, formigó o gespa, terrasses amb drenatge.

0,10 Jardins, pistes de terra sense drenatge.

3. Obtenció del pressupost de referència (Pr) 3.1 Mòdul de referència: Mr = Mb x Cg x Ct x Cq x Cu En els casos en què un coeficient corrector no s'ajusti a la tipologia, qualitat o ús, s'aconsella aplicar la mitjana entre els que més s'hi assemblin.

3.2 Pressupost de referència: Pr = Z (Mri x Si) En els edificis amb diferents usos i qualitats es recomana calcular Pr per cadascun.

4. Obtenció del pressupost d'execució material (P) El Pressupost de referència (Pr) és un pressupost mitjà aproximat.

En cada cas particular el pressupost d'execució material podrà estimar-se, per altres mètodes de càlcul, en una banda compresa entre 0,80 x Pr i 1,20 x Pr sense necessitat de justificació.

Als efectes de la determinació de les despeses d'execució de l'encàrrec i quotes de visat, el pressupost aplicable serà sempre el Pressupost de referència (Pr) en les tarifes I, II i 5.15.

5, Càlcul d'honoraris Els honoraris es calcularan per l'aplicació de les tarifes vigents al pressupost d'execució material (P) fixat en el projecte.

Als efectes de les aportacions col·legials, aquests seran en base als Honoraris de referència (Hr), que són els corresponents a l'aplicació de les tarifes vigents al Pressupost de referència (Pr).

En el cas de treballs no previstos en aquest manual, s'entendrà que els Honoraris de referència (Hr) coincideixen amb els honoraris obtinguts en aplicació de les tarifes vigents.

o Instruccions per al visat L'import de drets i de quota col·legials als efectes de visal es calcularà a partir dels honoraris de referència, obtinguts a partir del pressupost de referència.

La manera de calcular-los dependrà de la tarifa a aplicar.

Visat de direcció d'obra d'edificació i urbanització (tarifes I i II) En el contracte hi figurarà el pressupost d'execució material del projecte, i s'aplicarà al càlcul dels honoraris contractats.

S'adjuntarà fitxa a part (model adjunt) amb el càlcul del pressupost de referència i el dels honoraris de referència. S'admetrà a aquests efectes, ta fitxa de característiques d'arquitecte.

Visat de treballs de seguretat (tarifa 5.15) En tols els casos, els honoraris de referència en l'estudi de seguretat, aprovació del pla de seguretat i el seu control i seguiment es calcularan en base al pressupost de referència de seguretat que serà el 2% del pressupost de referència de l'obra.

En el contracte hi figurarà, si es coneix, el pressupost de l'execució material de l'estudi de seguretat, que s'utilitzarà per al càlcul dels honoraris. SÍ no es coneix l'import del pressupost de seguretat es posarà l'import del "pressupost de referència" de seguretat, fent-ho constar així.

S'admetrà, sense justificar-ho, variacions del pressupost de seguretat en un 20 % per sobre o per sota del pressupost de referència de seguretat.

Model de fitxa a presentar en el visat de direcció d'obra compartida:

Pressupost d'execució material

PTA

Coeficient C Honoraris

PTA

CÀtCUL DELS HONORARIS DE REFERÈNCIA

• Mòdul de referència: Mr= Mb x Ca x Ct x Cq x Cu=

PTA

• Pressupost de referència: Pr= (Mrl x SI) + (Mr2 x S2) + (Mr3 x S3)...+ (Mm x Sn)

Pressupost de referència

PTA

Coeficient C Honoraris de referència

PTA

Altres tarifes Tret dels casos anteriors, (tarifes I, II i 5.15) els honoraris de contracte serviran per al càlcul de les despeses de visat i de quota col·legials.

Coeficients d'actualització Per a l'actualització de pressupostos d'execucíó corresponents a projectes visats abans de l'any 1993, els coeficients d'actualització calculats mitjançant les fórmules polinòmiques í bases de valoració dels sistemes anteriors són els que s'indiquen al quadre adjunt.

Factor d'actualització Fa El valor del Factor d'actualització vigents és: Fa=4,67. Per a la seva aplicació cl termini transcorregut des de la fixació del pressupost a actualitzar serà d'un any, pel cap baix.

Coeficients d'actualització Any del visat col-legid 1992 1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980 1979 1978 1977 197Ó 197Í

Coeficient d'actualització 1.00 1.00 1.07 1.18 1,36 \SJ 1.62 1.66 1.82 2.00 2.23 2.51 2.82 3.24 3.68 4.50 5,48 6.68

UN NOU SERVEI INFORMÀTIC CREAT PEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permetran que el professional disposi de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar

Productes que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de les disposicions vigents (BOE i DOGC. disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps de cada fitxa, i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional.

Consta de més 600 fitxes i s'actualitza permanentment de manera que en qualsevol moment el professional pot conèixer el conjunt de disposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia.

2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat.

Es tracta, en definitiva, d'un"menú a la cana" per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment.

3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona. Girona, Lleida i Tarragona.

CONSTRUDOC és una línia creixent de productes que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels proressionals de hi construcció per tal de qualiricar i alhora simplificar el seu treball. Aquest servei vol donar resposta a una demanda generalitzada, dels professionals del sector, de mitjans per a poder mantenir actualitzada i processada informàticament tota la informació que es genera a l'entorn del seu treball.

Encara que inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa, els productes que inclourà CONSTRUDOC en un futur dependran de les necessitats dels usuaris.

COL·LEGI D'APARELLADORS í I ARQUITECTES TÈCNICS * OE BARCELONA

CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. La persona que s'hi subscrigui cada dos mesos rebrà, al seu despatx, un disquet corresponent a la posada al dia dels productes. D'aquesta manera tindrà sempre actualitzades les bases de dades, alhora que serà informat de les novetats.

L"adquisició de CONSTRUDOC pressuposa també la del programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per tant, l'usuari de CONSTRUDOC es converteix lambé en l'usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utUitzat per a d'altres finalitats (bibliografies, directori, elc).

COST DE CONSTRUDOC:

Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte del 25% per a col·legiats.

Descompiede 14.000 pessetes, en cas de disposar del programa Archivisl.

INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i. periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assisilir a una demostració cal sol·licitar-lio prèvïment i concretar dia i hora.

Telèfon 209 82 99, extensió 209

IDEMANDES

DE

TREBALL

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL UN SERVEI PER A LA PLENA OCUPACIÓ Any

Ajuntamentde Gelida

Ajuntament de Terrassa

Ajuntament

ARQUITECTE TÈCNIC

TÈCNIC MITJÀ

del Prat de Llobregat

Convocatòria i bases pera laprovisió d'una plaça d'arquitecte tècnic mitjnnçanl concurs li iure.

Ofena pública cl'ocupació pera l'any 1993 per a la Gerència Municipal d'Urbanisme. Una vacant de tècnic mi (ja, especial i tai arquitectura.

Publicat al DOCC núm. 1734 de data 19.4.93

Ofena pública d'ocupació pera l'any 19'J3.

Dues vacants d'Arquitecte Tècnic.

Publicat al BOE núm. 94 de data 20.4.93.

Ajuntamentde Cornellà

Ajuntamentde

Aju ntament de Centelles

de Llobregat

Cerdanyola del Vallès

ARQUITECTE TÈCNIC

ARQUITECTE TÈCNIC

Ofcna pública d'ocupació pera l'any 1993. Una vacant d'Arquitecte Tcc-

Publicat al DOGC núm. 1729 de dala 2.4.93

Oferta pública d'ocupació pera l'any 1993. Una vacanl d'Arquitecte Tècnic. Sistema de selecció: concursoposició.

Publicat al DOGC núm. 1728 de data 31.3.93.

Re/..- 93006

Re/.: 93007

ARQUITECTE TÈCNIC En atur Treballant (canvi de feina) Treballant (dedicació parcial

131 137

Publicat al DOGC núm. l730dcdata Treball del Col.lcgi ofereix un servei personalitzat per facilitar les sortides professionals mes adequades segons la formació, capacitat i l'experiència professional. Al servei, hï poden accedir tant els professionals en atur com aquells que volen canviar de feina o bé ofereixen una dedicació parcial.

Duranl l'any I992 l'oferta d'aparelladors ha crescut notablement El nombre loial de col·legiats que s'han inscrit al servei ha estat de 376. Han Irobat feina per mitjà del servei 151 col·legials mentre que a 15 els han millorat lescondicions a l'empresa on treballaven.

El nombre d'inscrits a finals d'any era de 228 col·legiats dïstri-

gràfic adjunt.

Les dades del servei permeté afirmar que el de col·legiats en atur ha crescut de forma important, sí bé cal destacar que cl percentatge d'aturats inscrits al servei no superava a finals d'any el 23% del lotal de professionals. El nombre d'inscrits que tenen feina però volen canviar o bé complementar-la disminueix degut al fel que prefereixen continuar al lloc on es troben i no assuactualni el ri de lloc de treball.

Per a més informació cal adreçar-se alServei de Promoció i Mercat de Treball

ARQUITECTE TÈCNIC

Oferta pública d'ocupació peraTany 1993. Una vacant d'Arquitecte Tècníc.

Publicat al BOE núm. 77 de data 31.3.93.

Re/.: 93008

Empresa dedicada al control

Administració Pública

Ajuntament a la Comarca

Sercon,S.A.

DEMANDES DE TREBALL

de qualitat a l'edificació

Comarcal

de l'Anoia

Delegació Catalu nya

OBERTES A CANDIDATS

TÈCNIC COMERCIAL

ARQUITECTE TÈCNIC

TÈCNIC MUNICIPAL

APARELLADOR

Es requereix: edat tic 25 a 40 anys. Àmbit d'actuació: Catalunya.

Vehicle propi. Vàlua comercial.

S'ofereix: jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir entre fix i incentius Contacte: Enviar currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball indicant referència.

per a projectes i direcció d'obres diverses, com ajudant de l'arquitecte tècnic responsable. Cal experiència anterior a l'Administració Pública o enurbanismc.Catalfiicasiellaescriis correctament. Edat de 22 a 30 anys.

Horari matins i una tarda (37,5 bJ set). Contracte de serveis específics, 6 mesos. Sou: 2.589.000 brut/any

pel departament d'obres. Pressupostos, certificacions, control tècntceconòmic d'obres d'edificació i urbanització. Experiència de 2 a 5 anys en funcions similars (es valorarà antenora l'Administració). Edat maxima 40 anys (convenient). Català i castellà correctes. Contracte laboral.

Jornada intensiva (8 a 15 h.)

Rcf.: 5088

Re/.: 5090

Re/.: S092

PETITS

Precisa aparellador en plantilla. InteDesarrollo de Proyectos - Gran Via ConsCaia!ancs,758pral.2a.-080l3 arce ona

Re/.: 5093

ANUNCIS

S'otcrcix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE FINAL

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent d'entrega de projecte final de carrera.

d'arquitectura tècnica, pendent de projecte pera treballar mitja jornada o jornada completa.

• Experiència de dos anys en empresa d'enginyeria, en direcció d'obrai realitzant projectes en l'oficina.

• Aporta cursos d'Au(o*Cad.

lècnica, pendent de projecte, amb experiència en treballs en Auto-Cad i nmidamonts d'obra.

• Aporta coneixements d'anglès.

• Aporta títols de diversos cursos realitzats d'Auto-Cad 12.

S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar. com a ajudant tècnic d'obra o en despatx. Jornada completa o mitja.

• Aporta experiència de 2 anys en CAD. i disposa de cotxe propi.

Mònica Díaz Telèfon: 350 58 07

Fernando Telèfon: 303 26 77

Viciar Ramo Telèfon: 296 58 86

TREBALLS EN CAD

S'ofereix ENGINYER TOPÒGRAF

S'ofereix DELINEANT

• Som arquitectes tècnics.

S'orcrcit er a aUc a parcci.Ics. replanteigs laquimÈtrics i lot tipus de treballs topografies.

• Estació total electrònica i sistemes de CAD.

d'arxius al moment.

Es realitzen lot tipus de plànols a tinta i per ordinador a preu fix, en menys de 24 hores: • Edificació

Telèfon: Jo.ii1 Manuel Telèfon:

Marc Torres

Es fan tol tipus de treballs en CAD. 2A i 3D. aixecaments de plànols i in fornia tiuació. etcètera.

• En molt poc temps!!!

• Legalizaeions

350 41 74 266 06 81

Enric Ugorí

Rosa Ensenyat Tercera planta De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 h. i dimarts i dijous de 16 a 19 hores.

Telèfons: 414 33 11 209 82 99

Lídia Garcia Telèfon: 437 15 60

S'ofereix ESTUDIANT AMB CURS DE CAD tècnica per a treballar • Aporta Ja realització de curs de CAD-M.

Rosa Reales Telèfon: 209 83 54

RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, vendaolloguerdc material, immobles i despatxos,ofenes de treball. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de Linformaiiu per itútjà d'una trucada telefònica i a cost mínim.

PREU PER INSERCIÓ MENSUAL: • COL·LEGIATS • ESTUDIAOTS •ALTRESESTUDIANTS • ALTRES

: 1.000 PTA : 1.000 PTA : 3:000 PTA : 5.000 PTA

Informació: Hisenda Pucurull. Telèfon: 209 82 99 de 12 a 20 hores, de dilluns a divendres.

LA PIRÀMIDE

Per resoldre aquesla piràmide cal esbrinar el valor de la suma de Ics lletres de la paraula LLOGATER, tenint en compte que a cada lletra li correspon sempre cl mateix valor numèric entre el 0 i el 9. La resta de sumes i els valors de les lletres C= 1, 0=4 i el fet de saber que B>E us serviran d'ajut.

O

PARET DE MAONS

Per Olissip

L

Per resoldre aquesta paret de maons cal que aneu omplint els maons buits amb les paraules suggerides per les definicions inferiors i hi descobriu una frase relativa a un personatge, en l'ordre indicat per la numeració. A banda, llegint els números 34, 60, 9, 38 i 53, en aquest ordre, podreu llegir el cognom del personatge en qüestió.

I

1

•

IDD

I2

li 16

T

O

R

20

O

30

R

I

B

E

27

T

G L

O A

L

B L

O

E E

G

)tj3d pp uiouXoz 13 -j>

R

A

•2i\nbiD_\

26

T

R

1 12

18 28

19 27

I" I

B 11

33

20 26

34

7

6

10

9 21

25 35

8 22

24 36

23 37

46

D DDDD C

17 29

31

3 13

I T

38 A

E

9~

60

53

Definicions: 1-15-16-29: Antigament erecic. 2-I3-I8-19-20-I0-21: La llavor amb mes ferro. 3: Consonant aragonesa. 5-4-11-12: Faig Mil per guarir-me del refredat. 6-7-9: Té vim-i-un pums negres. 8: La més baixa de Iotes. 14: Por a la riquesa. 17-28: Monosíl-lab que et casa. 25-26-27-34-35: Encara no ha tingut experiències sexuals. 32-43-33-42: E! rei dels mamífers. 36-40: Matrícula del país europeu més baix. 38-37-23-22-24: Te lloc en l'espai d'un dia. 39-51-52-53: Part del capitall dòric cnire l'àbac i el collarí. 41: Obro iotes les capses. 45-44-31-30: Te la posen només en néixer. 47-58-48: Que no serveix. 5055-54: Reié els cabells. 57-49-56: Imprescindible en cl billar. 59-46-60: Presonera.

R

#=6 'v=s 'g=i '1=9 'O=Ç 'O=P 'X~£ '3=Z 'D=l '7=0 .**/«/;>// D/HU 3pio\n.\\3 -siund [£

j -SNOVfí 3013tíVd *7 e

DDHDDDDD Convocatòria

Xerrades fiscals

ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS

GESTIÓ FISCAL DEL PROFESSIONAL

Assemblea General Ordinària Assemblea General Extraordinària

El professional i el nou reglament de l'IRPF. Renda i Patrimoni 1 9 9 2

Convocades per la Junta de Govern

A càrrec de Francisco Javier Hornero Cap de l'Oficina Nacional d'Inspecció

Assemblea Ordinària Dia: Dijous 20 de maig la. convocatòria: 18,30 h.

2a. convocatòria: 19 h.

Lloc: Sala d'Actes

Assemblea Extraordinària Dia: Dijous 20 de maig la. convocatòria: 20 h.

2a. convocatòria: 20,30 h.

Lloc: Sala d'Actes

Organitza l'Assessoria fiscal Dia: Hora: Lloc:

Dimecres 19 de maig Ales 19,30 Sala d'Actes Primera planta

La documentació econòmica i l'Informe de Gestió es troben a disposició dels col·legials per a la seva consulta.

L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia.

Informació: Secretaria.

Informació i Inscripcions: Servei d'Informació.

El nou Plad'Estudis obre la porta a una reflexió sobre la professió L'Escola d'Arquitectura Tècnica estudia l'adequació dels estudis a la realitat del sector L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) ha iniciat l'elaboració d'un nou pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica per tal d'adequar la formació a les noves necessitats i a la nostra realitat de país a partir de les possibilitats que obre la Llei de Reforma Universitària.

Aquest fet permet plantejar, al Col·legi, una reflexió sobre quines són les necessitats de formació dels arquitectes tècnics avui.

En primer lloc, caldria fer un esbós del marc en què ens movem, per tractar a continuació els diferents tipus de formació i les seves característiques.

En general, principalment en les carreres tècniques, es produeix una inadequació entre la formació acadèmica i les exigències del sistema productiu. Les transformacions estructurals que ha patit l'activitat econòmica han trencat les exigències de coneixements que implicaven una determinada missió específica, la qual cada vegada és més qüestionada.

En aquest sentit també es va produint un desfasament entre l'estructura de les formacions acadèmiques i l'estructura de les qualificacions professionals que demana el sistema productiu. Aquest es caracteritza cada cop més per una àmplia flexibilitat que es tradueix en constants adaptacions i canvis en les seves exigències concretes de qualificació professional. Això genera el creixement de la importància de l'experiència professional com a requisit d'ocupació i la cada vegada major substituïbililal de qualificacions acadèmiques en els llocs de treball concret, amb el perill d'obsolescència dels coneixements adquirits.

La indústria de la construcció El procés de l'edificació es fonamenta en la convivència de diferents sistemes productius i, en conseqüència, de sistemes de treball. El fet que l'edificació sigui una veritable indústria de muntatge, fa que coexisteixin en les diferents fases segments de producció tradicional amb elements d'elevada modernitat. En general, a diferència d'altres sectors, existeix una certa relació entre sistema productiu i sistema educatiu, pel que fa a oferta i demanda de treball qualificat, de manem que es produeix una autoregulació de la demanda de titulats per part del mercat.

La manca d'una estructura productiva típicament industrial fa que es doni una indefinició dels llocs de treball tècnic i que mantingui una gran influència el sistema legal d'intervenció, que conviu amb una baixa lecnificació de la resta d'agents. Les innovacions tecnològiques no han produït canvis estructurals sinó simplement marginals, que permeten mantenir sistemes de treball moll tradicionals.

El professional arquitecte tècnic La funció principal de l'arquitecte tècnic és ia direcciód'obra. Malgrat les diferents situacions i llocs de

La Universitat ha de dotar l'estudiant d'una sòlida base cientíjico-tècnica (Foto: Chopo) treball que pot ocupar, incluent-hi l'exercici lliure, l'arquitecte tècnic concentra la seva activitat en aquesta funció de direcció. Participa en menor grau en la realització del projecte, i la resta de possibles funcions es reparteix en tasques d'assessorament, peritacions, càlcul i funcions de gestió i control a l'Administració.

El mercat de treball de l'arquitecte tècnic és, doncs, extraordinàriament fràgil, en la mesura en què la seva activitat està molt concentrada, sense marge de diversificació ni possibilitats d'accedir a d'altres sectors econòmics i depenent, com més va mes. de la firma professional per a introduir-se i mantenir-se en el mercat de treball.

La pluriocupació és moll estesa entre els arquitectes tècnics, la qual cosa demostra la incapacitat de l'estructura del mercat laboral per a presentar una demanda suficient per a l'oferta de serveis professionals disponibles. D'altra banda, el sistema d'intervenció obligatòria de signatura amb responsabilitat, possibilita la participació marginal de profes-

sionals que, tenint una altra ocupació, accedeixen competítivament a aquest mercat restringit.

La mobilitat i reconversió professional dels professionals tradicionals planteja cada cop més problemes. La no existència de llocs de treball relacionats amb les seves capacitats tècniques, generalment obeeixen a un sisiema de treball paral·lel al procés productiu.

La situació a Europa L'estructura de les professions relacionades amb la direcció d'obres d'edificació a Europa tendeix cap a la figura de l'enginyeria de construcció, amb unes possibilitats d'especialització en estructures o en instal·lacions. En general hi ha una tendència a l'allargament de les carreres, amb la inclusió de pràctiques a les empreses. També hi ha una certa tendència a l'especialització, però vista com a formacions molt limitades, dins del que seria una formació professional de tercer grau i concentrades en parcel·les

_L moll concretes de ta tècnica o de la gestió.

Les àrees de gestió i de costos tenen una gran importància í estan donant lloc a l'aparició de noves professions moll especialitzades o que acaben prenent el comandament de iot ei procés.

Finalment, l'organització empresarial des de l'òptica de l'execució pren la major part del protagonisme, quedant supeditats els diferents agents del procés als seus requeriments.

Generalista o especialista Davant d'un model de formació centrat en el domini d'un conjunt de tècniques específiques amb una compartímentació de coneixements el paradigma dels quals és el professional liberal, la demanda que planteja la societat actual al sistema educatiu obliga a concedir un pes més important a la formació general i bàsica. En la mesura en què l'eix de l'especialització ha deixat de situar-se en la formació per centrar-se més en el mateix procés de treball, la capacitat d'adaptació fonamentada en un domini de la formació bàsica hauria de ser la base de la formació acadèmica.

L'accent de l'ensenyament ha de situar-se en l'adquisició de capacitats (en el sentit més general) més que no pas en la possessió de coneixements compartí mentals. El concepte de generalista no ha de ser vist tant des de l'òptica del model de professional liberal tradicional, sinó com a posseïdor d'una base científica àmplia en tècnica constructiva, en la línia del que podem entendre com enginyeria de construcció. L'especialista, aquell que domina una tècnica concreta o s'habitua a aplicar sistemàticament un tipus de coneixements molt estandar-

N

F

O

R

ditzats, corre el perill de ser ràpidament superat per l'evolució científica i tècnica i amb moltes dificultats per adquirir els nous coneixements. És important preveure les necessitats de formació en un sentit ampli, distingint la fase acadèmica de la professional. En les dues. el paper de la Universitat és clau, però també sembla imprescindible la intervenció de les organitzacions professionals i del món de l'empresa: a) La formació acadèmica hauria de tendir a fugir de l'enciclopedismc i del coneixement abstracte, i basar-se en els aspectes científics i metodològics,

i formació científica bàsica ha de tenir un pes més important"

amb el suport de la pràctica a la producció. La Universitat hauria de dotar l'estudiant d'una base científico-tècnica que el capaciti per assimilar amb agilitat els canvis constants que es succeeixen en el món de la producció. L'especialització hauria d'estar més vinculada al món professional. Les possibles especialitats tendeixen inevitablement a respondre a uns hipotètics llocs de treball i aquests modifiquen contínuament el seu contingut. A partir d'una formació acadèmica sòlida és possible anar assumint amb menys cost, més eficàcia i més adequadament, els diferents canvis que exigeix l'exercici professional.

b) La formació continuada, una vegada obtingut el títol, està pensada per introduir-se i mantenir-se en cl món professional i productiu: - formació especialitzada, a través de màsters, en la línia de donar resposta a determinades necessitats de preparació en àrees específiques: gestió i economia, control d'obra, organització i seguretat, rehabilitació, etc.

- formació concreta per a determinats llocs de treball o funcions. Hem d'incloure aquí l'aprenentatge de tecnologies específiques, cl coneixement de determinats mètodes o sistemes, l'experimentació de pràctiques concretes, etc.

- reciclatge, destinat a mantenir vius i actualitzats els coneixements bàsics per a la intervenció professional.

- formació de perfeccionament o aprofundiment, destinada a especialistes, amb l'objectiu de facilitar la seva promoció professional o la comprensió dels avenços tècnics.

L'Escola d'Arquitectura Tècnica està preparant un nou pla d'estudis. Aquesta és una oportunitat per donar solidesa a un títol que sigui la base formativa d'uns tècnics i professionals que encara es debaten dins d'una congènita manca d'identitat.

Potser la formació de l'Escola ha tendit massa sovint a reproduir a escala reduïda la que reben els arquitectes. La fugida endavant de les especialitats no sembla un camí interessant des de l'òptica professional i, d'altra banda, manllevarà part del reduït temps de la carrera en detriment de la formació més científica. El debat està servit. Ara convé que no es quedi dins dels murs de l'Escola.

JOAN GAY

Un servei per a la promoció

i la plena ocupació dels

aparelladors i arquitectes tècnics

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

ENTREVISTA

Albert Roca, project manager d'Dia Diagonal

El promotor ha d'assumir totes les decisions El paper del promotor com a peça clau del procés constructiu, la participació multidisciplinària en el projecte, la íecnijïcació de les empreses, la informació sobre els processos i la documentació i coordinació

dels avenços tecnològics són alguns dels punts fonamentals per afrontar un futur de la indústria de la construcció queja és aquí.

Albert Roca, project manager d'Illa Diagonal, el gran complex immobiliari auspiciat

professionals que sàpiguen treballar amb els equips tradicionals que intervenen en el procés constructiu. El promotor ha de saber aplegar aquests professionals, sense cap tipus de prepotència, amb un paper de traductor, d'intèrpret, tot discernint si els diferents plantejaments de cada àmbit professional coincideixen amb els objectius que el promotor fixa per a cada projecte immobiliari. SÍ el programa bàsic del projecte és flexible, no hi cap problema, sempre es troben solucions per a cada situació.

Albert Roca va presentar !a ponència La direcció de projectes assumida pel promotor a la jornada "El xoc del futur en el sector de la construcció", que va organitzar l'Institut de Tecnologia de la Construcció (TTEC) el passat abril a Construmat'93 . En ella. Roca anunciava l'arribada del futur pel que fa al sector de la construcció, un futur que canvia notablement l'enfocament tradicional dei sector. Un futur en què el promotor apareix com a promotor, director de projecte, gestor i explotador del producte immobiliari.

L'assumpció de totes les responsabilitats per part del promotor implicaria una major garantia de qualitat.

—EI futur que vostè proposa és gairebé revolucionari...

—El futur, més que canvis radicals, el que provocarà és una redefinició i reorganització dels processo^ i relacions entre els diferents agents constructius que intervinguin en projectes de gran envergadura, en projectes on es jugui amb entitats corporatives amb un determinat patrimoni immobiliari en el qual volen invertir, gestionar-lo i explotar-lo durant un període de temps determinat.

—La transformació del sector és realment necessària?

—La construcció pateix d'una manca de credibilitat. Les.tradicionals regles del joc del sistema constructiu no fan llei però creen hàbil. Tothom vol millorar-les, però ningú sap com. Hem d'aprendre de les experiències existents a d'altres països. Això no vol dir que haguem de copiar-

ffj r L-i objectiu primordial ha de ser l'optimització dels nostres recursos" les. El que hem de fer és adaptar la correlació de forces dels tres agents del nostre sector —promotors, constructors i tècnics— a les nostres necessitats niés principals. L'objectiu primordial ha de ser l'optimització dels nostres recursos, treure el màxim profit de cadascun dels agents que participen en cl procés constructiu: arquitectes.

pel grup assegurador suís Winíhertur, parla, en aquesta entrevista amb la redacció de L'INFORMATIU, dels avantatges de la direcció de projectes assumida directament pel promotor

controladors, aparelladors, consultors, enginyers, economistes...

--E1 client, el comprador d'un habitatge o d'un espai comercial, com notarà aquesta millora del sistemes d'organització constructiva?, potser amb una racionalització dels costos que permeti fer uns preus més ajustats?

—L'optimització de les qualitats del projecte no recauen, en aquest cas. sola la responsabilitat del constructor. El promotor és et darrer responsable del producte que construeix i, com a tal. vetlla durant tot el procés perquè la rendibilitat econòmica no vagi en detriment de la qualitat de! producte immobiliari i dels serveis que haurà de donar amb posterioritat. Els projectes constructius són com éssers vius, han de ser intel·ligents, han d'amotllar-se a les necessitats del promotor durant la totalitat del projecte i als possibles avantatges que les noves tecnologies pugin aportar. El client sempre hi sortirà guanyant.

—Més que un trencament radical el que vostè va proposar en la seva ponència a Construmat'93 és una racionalització del sector.

--S'ha de treballar amb seny, amb respecte, amb

—El promotor, doncs, mana directament a l'obra, no delega en constructores ni en consultors...

—Des de la propietat, ens hem de comprometre amb la gestió, direcció ï execució del projecte. EI promotor és el responsable màxim de tota la propietat. Les responsabilitats que estableix la Llei de l'Ordenació de l'Edificació no es poden prendre en broma. El promotor ha de saber molt bé el que es construeix sota la seva responsabilitat. Ha de conèixer molt bé el projecte, fer un seguiment acurat Foto: Cliopo de la execució real a l'obra i, en definitiva, ha de vetllar perquè els seus interessos a curt termini no hipotequin la qualitat i la seguretat d'un projecte amb el qual pensa treballar durant un llarg termini de temps.

—Aquest paper predominant del promotor en el procés constructiu és extrapolahle a tot tipus de projectes immobiliaris?

—No, en projectes més senzills el promotor pot continuar delegant funcions. Però, sempre que el

"J7 Hi l promotor ha de saber molt bé el que es construeix sota la seva responsabilitat projectes tinguí continuïtat amb l'explotació d'un patrimoni, és convenient que cl promotor assumeixi totes les responsabilitats i decisions. El constructor s'ha de mentalitzar, ha d'evolucionar cap a d'altres funcions, ha d'oblídar l'administració de projectes en benefici d'una major prestació de serveis. •

Prefabricados de Hormigón, S. A. P.Q Torras y Bages, 106

Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 2 D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 28017 MADRID

D Deseo recibir mayor información D Ruego visita representante Nombre Dirección Población Tel

. D.P._

G e s t i ó

i

m a n t e n i m e n t

d ' e d i f i c i s

Palau Sant Jordi, un model a seguir EDUARDO MARTÍNEZ Arquitecte Tècnic Cap del Departament Tècnic Barcelona Promoció S.A.

arcelona Promoció és una societat anònima de capital íntegrament municipal, que té encomanada la gestió i el manteniment de quatre grans instal·lacions de Barcelona: el Palau Sant Jordi, l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el Palau dels Esports i el Velòdrom d'Horta. Els criteris que ha adoptat per al manteniment d'aquestes instal·lacions han estat bàsicament els mateixos, salvat les característiques de cadascun. Per tant, el que es detalla tot seguit com a manteniment del Palau Sant Jordi és exlrapoiable, en línies generals, a la resta d'instal·lacions esmentades.

Definim com a treballs de manteniment els destinats a: conservació preventiva, treballs necessaris de conservació i reparació de desperfectes. A l'hora de dur-los a terme, la primera cosa que cal fer és determinar amb quins mitjans es pol comptar: mitjans propis, mitjans aliens o bé sistema mixt.

Tol i que cada una de les tres opcions presenta avantatges i inconvenients, els Serveis Tècnics de Barcelona Promoció S.A. van entendre que. el sistema més convenient, ateses les circumstàncies de l'empresa, era el sistema mixt, i així ho va proposar a la direcció, la qual ho va acceptar.

Les empreses de manteniment ofereixen habitualment dos tipus de serveis. D'una banda, manteniment preventiu, amb unes revisions periòdiques dels diferents elements i que, a més, sol incloure alguns treballs de manteniment, com ara greixatge, canvi de filtres, elc. D'altra, manteniment integral, que normalment inclou tenir cura de les instal·lacions en la seva totalitat i, algunes

B

"L'import dels contractes de manteniment supera els 150 milions de pessetes anuals " vegades, fins i tot el manteniment correctiu o la reparació de desperfectes.

Cadascuna d" aquestes dues opcions presenta pros i conlres. Barcelona Promoció S.A. va optar per la primera i es va decidir que el manteniment correctiu seria objecte de pressupostos independents amb l'excepció dels ascensosrs i la "intel·ligència" de l'edifici en les quals s'adoptà el "tot risc".

Es va determinar un sistema mixt i es va contractar empreses especialitzades en la conservació preventiva del gros de les instal·lacions. La polivalènciadelsoperaris del Palau els permet d'atendre les necessitats de funcionament de la pròpia instal·lació, o bé dels clients (muntatge i desmuntage de grades o del parquet de pista, proteccions del paviment, etc), com és resoldre petites reparacions de manyeria, neteja de sifons, etc. quan baixa l'activitat al Palau. D'altra banda, s'aconsegueix així que les persones que ponen diàriament la

La cúpula com a element emblemàtic del Palau Sant Jordi (Foto: Chopo)

gestió s'impliquin en el manteniment. Els contractes de manteniment actualment en vigor, abasten totes les instal·lacions del Palau i s'hi detallen tant l'inventari d'elements que cal mantenir com les operacions a realitzar en cadacun d'aquests elements, com també la freqüència d'aquestes.

Els principals contractes de manteniment signats abasten: electricitat i climatització, maquinària per a formació de gel a la pista, parallamps, grup electrògen, ascensors (a tot risc), control central (intel·ligència de l'edifici, hard i soft a tot risc), megafonia, vidiwall i cub central de televisió, detecció i extinció d'incendis, protecció caòtica i electrolítica. central de telèfons, desratització, jardineria exterior, neteja i vigilància les 24 hores del dia. L'import actual d'aquests contractes supera els cent cinquanta milions de pessetes anuais.

Tenint en compte els pocs anys de vida del Palau i que durant sis mesos de l'any passat aquesta instal·lació va ser cedida al COOB'92? la base de dades sobre els costos de manteniment està al seu inici. No obstant, si a l'import esmentat hi afegim els costos actuals del manteniment correctiu, la xifra resultant pot assolir els cent vuitanta milions de pessetes anuals. En anys successius aquesta xifra augmentarà apreciablemenl segons que vagin envellint tant l'obra civil com Ics instal·lacions.

El control dels treballs que realitzen les empreses contractades i les inspeccions periòdiques que, segons el programa fixat, es fan sobre els elements d'obra civil va a càrrec dels Serveis Tècnics. En el departament hi treballen una auxiliar administrativa í qualre tècnics, experts respectivament en: electricitat i climatització, imatge i so. informàtica, xarxes de detecció-extinció d'incendis, i obra civil i coordinació del departament. Una altra funció dels Serveis Tècnics és actuar com a Slajfde Direcció per mitjà del Director d'Operacions, del qual depenen, i coniTactar els treballs de millora, ampliació, o instal·lació de noves xarxes que l'àrea de direcció decideixi, controlar-ne després l'execució.

Conclusió Afortunadament, les empreses es van mentalïtzant cada cop més sobre la necessitat de mantenir les instal·lacions, ja que això en garantílza, com a mínim, una major fiabilitat. En realitat un bon manteniment estalvia diners a mig i a llarg termini. ja que les petites avaries, que amb les revisions es van delectant i es van solucionant, són cl germen de possibles danys més costosos de reparar que poden, a més, deixar fora de servei totalment o parcial una instal·lació. •

Mientras otros piensan cómo imitar las hazanas de Presto en MS-DOS, los clientes de Soft ya han conquistado Windows Preslo es el programa de medicíones eslàndar en cada vez mas países del mundo. Construido sobre la experiència de seís mil usuarios de Preslo Clàsico, Preslo es el programa que usan lodos los profesionales de la edificación, porque: •

• •

•

Esfàcildeusar,lantoenlaversiónMS-DOS como en la nueva versión sobre el entomo Windows.

Es ilimitado en capítulos, parüdas, líneas de medición, proveedores...

Soporta todas las bases de dalos. Esto es natural, porque cada vez mas bases de datos se han desarrollado directamente con un programa Preslo.

Se adapta a todos los modos de Irabajar con o sin preciós descompuestos, para clientes públicos o para la administración, en obras pequerïas o en proyeclos enormes.

Presto tiene una ventajo especial. La equivalència de obras y archivos permile utilizar cualquicr proyecto anterior como referència para copiar partidas o capítulos enteros en los nuevos presupueslos. Ademàs, pueden ulilizarse varios archivos o referencias para analizar un presupueslo, y el resultado serà independiente de los ficheros maeslros, por lo que pueden realizarse modificaciones y símulaciones sin afectar a los íjcheros generales.

Un programaconfuturo Sofl esla a la cabeza de los desarrollos en el mundo de los presupuestos y las mediciones.

Presto es el primer programa espafiol de mediciones (y de momento el único) disponible lanto en MS-DOS como en Windows.

men. Ademas, lodos los lislados son modificables, lo que permile adaplarse a formatos preimpresos, introducir datos personales o, incluso, generar lislados complctamente nuevos.

Para garantizar que Presto es una inversión con fuluro, sus características superan las de los demàs programas y exceden lo que ofrecen las bases de datos mas actualizadas: Soporte de conceplos paramélricos Búsqueda por descriptores Agenda de proveedores Pliego de condiciones automàüco Corrección de inflación y divisa Mcd íciones cada vez mas aulomaticas Se pueden introducir las mediciones sin utilizar pràcticamente el leclado. Aunque existen líneas tipo, valores de defeclo para cada campo y fórmulas para agilizar la entrada de mediciones a mano, esta larea puede realizarse también automàticamente: Midiendo los pianos direclamente sobre una lableta digitalizadora, conel exclusivo sistema de menús Posl-It. Midiendo direclamente en pantalla sobre pianos disponibles en formalo DXF (en \'ersión Windows).

A través del modulo ALCE, que realiza las mediciones automàticamenle para los usuarios del programa Arris.

Los programas con futuro no pueden ser ya programas cerrados. Por eso Presto importa y exporta lodos los formatos de intercambio y permile realizar comunicaciones con hojas de calculo, bases de datos y editores de textos.

Porque ya nadie trabaja aislado. Por eso, en Espafia o en Chile, en México o en Portugal, siempre hay alguien trabajando con Preslo.

Listados modificables 11II ES *"on P resl ° ^ suministran mas I I I I H de scsenta líslados predefinidos ' ^ que cubren lodos los casos habituales en edificación: cuadros de materiales y preciós descompuestos, varios üpos de presupuestos y diferenles hojas resu-

El procesador de preciós Santísima Trinidad 32, 5° 28010 Madrid (91) 448 3540 Fax (91) 448 4050 Via Augusta 4, 4° 08006 Barcelona (93) 218 1920 Fax (93) 218 5931