INF930515

FORMATIU

DEL COL.LEGI D'APARELLADORS Paslor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 20982 99

Fax4i43434

Delegat

aVic, Manresa, Gra

El parc d'habitatges demana reformes legals i fiscals Un debat polític organitzat pel Col.legi radiografia la problemàtica del sector El Col.legi d'Aparelladors va organitzar el proppassat dia 17 de maig la taula rodona de debat El parc d'habitatges. Problemes d'avui, polítiques de futur, a la qual van assistir represenlants dels partits polítics catalans amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats. L;i taula rodona volia respondre a una inquietud generalitzada per bona part de la població, com és l'estat actual del parc d'habitatges en bona part envellit i degradat (el 65% dels edificis té més de 20 anys i, en més del 80% d'aquests, es detecten problemes d'humitats i esquerdes). La taula va concloure amb la constatació, per part de tols els ponents, de les principals necessitats del sector: reordenació del marc legal, reforma del sistema fiscal, afavoriment del manteniment, augment de les inversions en rehabilitació, potenciament del mercat de lloguer, i creació d'un nou sistema d'assegurances. •

Brossa dissenya una obra per la façana del Col.legi El poeta Joan Brossa ha creat un poema visual que enriquirà i guarnirà la façana del Col.legi d'Aparelladors.

La inauguració d'aquesta obra permanent tindrà lioc el proper dia 15 de juny en presència de les principals personalitats polítiques i culturals de la ciutat. L'obra que Joan Brossa instal.larà a la façana del Col.legi de forma permanent és un element típicament brossià titulat Poema visual insòlit. Coincidint amb la inauguració, el Col.legi dedica una exposició a l'obra litogràfica i escultòrica de Brossa, que inclou una taula rodona sobre les intervencions artístiques en els edificis, en !a qual participarà el mateix Brossa. •

(Pàgs. 3 i 4) (Pàg. 5)

Els aparelladors joves busquen sortides a la crisi Les noves generacions d'aparelladors, com la que va finalitzar la carrera ara la cinc anys, s'enfronten a una situació dominada per la crisi generalitzada que assola l'economia del país. La incertesa que provoca aquest temps de recessió ha provocat que nombrosos aparelladors, després de la disbauxa i miracle previ als Jocs Olímpics, s'acoslin a la professió des de vessants o àmbits diferents. L'INFORMATIU ha elaborat un reportatge sobre com afronten aquests nous tècnics cl futur de la professió . • (Pàgs. 13 i Ni

SUMARI Manresa inicia la revisió del seu pla general d'ordenació urbana (Pàg. 6) La gestió i manteniment dels edificis dels centres d'assistència primària (Pàgs. 17 i 18)

La qualitat de la construcció i el seu control (Suplement especial)

G

CONTROL DE QUALITAT, UN CAS PRÀCTIC

Sessió informativa sobre Control de Qualitat Organitza l'Assessoria Professional, aiesa la bona acoflida d'anteriors sessions.

• Dijous 17 de juny de 18 a 21 h.

Lloc: Sala de Conferencies.

Entrada lliure. Cal inscripció prèvia. (Places limitades).

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

«es-Berguedà. Tel:872 97 99. col·legiats amb 50 anys d'exercici professional Es realitzarà l'cnlrega de pla- FOTOGRAFIES DE PERE ques commemoratives.

VIDAL A TERRASSA • Dimecres 30 dejuny a les 19h.

Lloc: Sala d'Actes.

Informació: Servei d'Informació.

- amb programa: 45.000.No col·legiats:

- amb programa: 85.000.Places limitades.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

DELEGACIONS VISITES CULTURALS JAUME CUSACHS A OSONA

Mostra d'una reflexió sobre l'arquitectura A càrrec de Jaume Cusachs.

Oberta fins al 30 dejuny.

Horari: de dijous a diumenge de 19 a 21 hores i dissabtes també de 12 a 14 hores.

Lloc: Delegació d'Osona.

PROJECTE SICCE I PROGRAMA ARQ

Jornada SICCE. Sistema integral 'qualitat-cost' Presentació del projecte Sicce sobre'qualital-cost' i la seva base de dades. Organitza Icce, • Dimarts 22 de juny de 18 a 21 hores.

Lloc: Sala d'Actes. Entrada lliure. Cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

SOSTRES UNIDIRECCIONALS

FESTA DE SANT ANTONI A OSONA

* Arquitectura actual a les Rambles de Barcelona Dissabte 12dejunyales 11 h.

Número 94 de les Rambles.

• El romànic al Berguedà Dijous 17 de juny. visita aSL Jaume de Frontanyà i Si. Llorenç. A les 8,30 h, al Col.legi.

Informació: Servei d'Informació.

Curs sobre Sostres unidireccionals Organitza el Col·legi amb la HOMENATGE ALS 5 0 col·laboració de +Fleclor.

ANYS D'EXERCICI •Del 28 de juny a I'l de juliol de 19 a 21,30 h. (10 hores).

Acte d'homenatge als

Poema visual insòlit

Dimarts 15 de juny a les 20 hores • Taula rodona, "La intervenció artística i monumental en els edificis urbans existents" Prevista pel dijous 17 dejuny. a les 19,30 hores.

Lloc: Sala d'Actes.

DelcgKtó d'Osona:

INFORMATIU

Plaça Major, fi. ÜKSOO Vic

Telèfon (93) S85 26 11

.

O n d i u / Dctcgadd del l l a s t i . D í r ^ n J à :

Planí de l'Om.6. 0K2+Ü Mnnren.

Te1òfOi,(9J)87:9799

'Apartïbdon I Arquitectes

Ofldn» / DtkgadA del Vmllfe Orlenul: Josípüinbef1.2J. («WOOOianolleo:

Telèfon 193) B791)1 76 Oflcini / Delegació del Vallès Orddininl:

SiniFranctscIS. 08221 T e m i n

Celebració de la Festa de Sant Antoni a Osona • Dissabte 12 dejuny.

Més informació:DelegacÍó d'Osona. Telèfon: 885 26 11.

Exposició amb el títol, "Fotografies 1987-1992" A càrrec de Pere Vidal.

• Inauguració, dijous 17 de juny a les 20 hores.

Oberta fins al 23 de juliol.

Informació: Delegació Vallès Occidental.Tel:780 11 10

FORMACIÓ ITEC SOPAR DEL COL·LEGIAT AL BAGES-BERGUEDÀ

Celebració del tradicional Sopar del Col·legiat • Divendres 18 dejuny a les a les 21 hores, a l'Hotel Gran Sol de Solsona.

Inscripcions: Delegació Ba-

Conferència, 'Obtenció dels indicadors de qualitat' A càrrec d'Antoni Castany i Carles Solà. de l'Hec. • Dimarts 22 de juny a les 18.30h.llec:Wcllington, 19.

Informació i inscripcions: ITEC. Telèfon: 309 34 04.

Nous cursos d'informàtica

Inauguració de la nova façana del CoLlegi.

Una creació artística de Joan Brossa

• Exposició, "L'Anar i Tornar de Joan Brossa" Recull Htografic i escultòric de l'artista.

Inauguració, dimarts 15 de juny a les 20 hores.

Lloc: Sala d'Exposicions.

INFORMACIÓ

E N D A

Lloc: Sala de Conferencies.

Preu col·legiats: - sense programa: 30.000,-

• Curs d'Introducció a la Informàtica

• Curs de 3 Dimensions amb Autocad

Dates: del 21 dejuny al 14 Dates: del 22 de juny de juliol. al 15 de juliol.

Horari:Dilluns i dimecres Horari: Dimans i dijous de de 19 a 21,30 h.

19 a 21,30 hores.

Preu: 25.000,- col·legiats Preu: 35.000.- col·legiats 35.000,-no col·legiats 45.000.-no col·legiats Informació i inscripcions: Servei d'Informació

junta àt Gu.era del CoLhtl d'Apanlbdore 1 Arquitectes Tècnics de Barceloní.

DELECAT.S: Osona: Pefe Pou Bigcs-Berfuedï: Antoni Cans

PRESIDENT: Cariesl·uiíp05ÍLIuellcs SECRETARI: Gaspar Garcia i Buyrcu TRESORERA: PilirninurithiAniiKjiii R: Banal Ochoa i Morin J.M, Uouy Pirrimond VJIIXI Delgado i Yaigiu* F. X. Bardají i Ramonet

GERENT:

Joan Oay i Díaz

REALITZACIÓ DELS VÍDEOS DELS DARRERS INTERCANVIS INTERNACIONALS

• Tallers internacionals de rehabilitació a Fes (Marroc) 1989 i 1990 Inclou: - Ceramistes de Fes - Fès. visió urbana - Els oficis de la construcció a Fès - Característiques tipològiques i constructives dels habitatges de Fès Format VHS. Durada:42\ Preu: 3.500 pessetes.

• Construccions de Pedra en Sec a l'àmbit de la Mediterrània. 1992 Formal VHS. Durada: 22'.

Preu: 3.500 pessetes.

• Restauració urbana a Lisboa, 1992 Inclou: - Mouraria, un barri dins de Lisboa - L'estructura de Gaiola Pombalina - "O Azulejo", una tradició en l'arquitectura portuguesa.

Formal VHS. Durada: 23'.

Preu: 3.500 pessetes.

Informació: Servei Rehabilitació.

Tercera planta.

NOU COEFICIENT D'ACTUALITZACIÓ DEL 'TEST HABITATGE*

Test Habitatge: Nou coeficient per a l'estimació econòmica El coeficient d'actualització 'Ca' per a obtenir l'estimació econòmica que acompanya el Test Habitatge, estava establert fins ara, amb un valor de. Ca = 125.

A partir de gener de 1993 s'aplica un nou coeficient, que passa atenir un valor de Ca = 145.

COORDINACIÓ: Cario Canadà SECRFTARIA. CORRECCIÓ I MAOLJETACIÓ:

PUBLICITAT: BIT-Publicidjd. S.A. JosípTundcllas, 155. Upl.OSOM Barceloní Tdcfoa(W)J[0·(5J5.

Teleíu (9J| J30 5 9 l i i 41941 83

Angelí Ballarà

Els crilerh nposak en cit ürtkltl ÜCIUU iín d'mina n runuitnhiB· UI ddiautorí i noirprotnttn mrosirfunenl l'opinió o> LTNTORMATIU.

Eliierul·i Pucurull

ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ: Mom-ína! Alemany

CONSELL DE REDACCIÓ:

D1SSKMV GRÀFIC I IXFOGKAKIA:

Antoni Capilla Carles Canina

Estudi R.G.R.

IMPRESSIÓ: HonuiEral SA. DIPÒSIT LEBAL: B-4Í3S9-IWI 1SSS: I t32-2Sfl2

S'autoríUJ lo reproducció dtli irebjlii puWicauaL'INFORMATIU.ciïanlda-

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

^ 1

El futur del parc d'habitatges passa per la reordenació del marc legal El Collegi organitza un debat polític sobre l'estat actual de les vivendes existents Reordenar el marc legal, reformar cl sistema fiscal, afavorir el manteniment, augmentar les inversions en rehabilitació, potenciar el mercat de lloguer i crear un nou sistema d'assegurances són les principals necessitats que té actualment el parc d'habitatges espanyol, segons es desprèn de la taula rodona El parc d'habitatges. Problemes d'avui, polítiques de futur, que es va celebrar al Col·legi d'Aparelladors el 17 de maig amb la participació de representants dels partits polítics catalans amb representació parlamentària al Congrés.

Hi van participar Joan Oliart, pel Partit dels Socialistes de Catalunya; Lluís Recoder, per Convergència i Unió; Joan Armet, per Iniciativa per Catalunya, i Antoni Arderiu pel Partit Popular. També hi havia de ser present un representant d'Esquerra Republicana de Catalunya que finalment no va assistir-hi.

La taula rodona, organitzada pel Col.legi coincidint amb els darrers dies de la precampanya electoral, volia respondre a una inquietud generalitzada al sector. El compliment del manament constitucional de dotar d'un habitatge digne a tols els espanyols presenta una problemàtica complexa que solament és possible d'afrontar amb una política d'habitatge que tingui una visió més àmplia que l'actual, en tol allò que fa referència als edificis existents, aprofitant-ne les qualitats i corregini-ne els defectes, per tal d'acostar-los als estàndards actuals d'habitatge digne.

tre parc és, majoritàriament, de construcció senzilla i baixa qualitat, cosa que provoca l'aparició de nombroses patologies, de les quals l'aJuminosi es la més coneguda".

Joan Oliart, portaveu del PSC a la Comissió d'Habitatge al Parlameni de Catalunya, va destacar que la política d'habitatge "és cl principal fracàs de l'economia de mercat". Per aquesta raó, segons Oliart, "l'Estat ha d'intervenir amb tots els seus mitjans per crear les condicions legals i econòmiques que afavoreixin el manteniment i l'accés de la població a una vivenda digna, mitjans com ara l'aprovació immediata d'una llei d'ordenació de l'edificació o el foment de descensos en els tipus d'interès dels crèdits hipotecaris".

Lluís Recoder, membre de la llista de CiU per la circumscripció de Barcelona, va coincidir en la necessitat d'un reordenament legal de la matèria, alhora que reclamava un canvi de percepció del tema de l'habitatge," que fins ara ha

Els polítics van parlar del sector de l'habitatge al Col·legi (Foto: Chopo)

estat concebut, pel govern socialista, com un dels motors de l'activitat econòmica". Recoder, d'altra banda, va assenyalar la necessitat de promulgar mesures legals" que no siguin coercitives sinó tot el contrari, incentivadores de la inversió econòmica en habitatge, en creació de nou i rehabilitació del ja existent".

Antoni Arderiu, candidat del PP per Barcelona, es va manifestar amb el mateix parer. Segons Arderiu, "el

govern de l'Estat està obligat a crear les condicions objectives per a la millora del parc d'habitatges, és a dir, la reforma del sistema d'exempcions i desgravacions fiscals, la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans i la de Llei de Propietat Horitzontal, la reforma del mercat hipotecari i, molt especialment, la reforma de la legislació sobre el sòl".

(Passa a la pàg. 4)

Parc envellit i degradat Un 65% dels edificis del país té més de 20 anys. En mes del 80%, s'hi detecten problemes d'humitats o esquerdes i la pràctica totalitat disposen d'unes instal·lacions elèctriques, de gas, d'aigua i de desguàs, obsoletes.

D'altra banda, el major volum de construcció al nostre país es va produir entre els anys 50 i 70 amb unes característiques constructives senzilles i amb unes qualitats baixes, aspectes que comporten unes prestacions i una esperança de vida realment limitades. Diversos accidents -explosions de gas, incendis, aluminosi— han evidenciat que aquest parc es troba envellit i fortament degradat.

Com va remarcar Carles Puiggròs. president del Col·legi, a l'inici de la taula rodona, "Ics polítiques d'habilalge no han tingut en compte cl parc ja existent. La rehabilitació, per exemple, només genera un 15% de la inversió, mentre que a Europa es situa pels volis del 35%. Es necessita molta més inversió donat que el nos-

ENQUESTA

Com incentivaria vostè la cultura de la rehabilitació?

SANTOS ACERO

ERADIO LARROSA

CaUegial aúm. 7123. Madrid

CoUrglol núm. 6162. Barcrbna

En primer Hoc, aprovar d'una vegada per sempre la LAU. D'altra banda, incentivar d'alguna manera que les comunitats de veïns funcionessin com a empresaris, per abaratir els costos econòmics de la rehabilitació, assumint-la com a una inversió necessària per al seu patrimoni.

Sobretot, cal augmentar les rehabilitacions de veritat, no les neteges de façana, perquè la gent comprenguí el que és realment. D'altra banda, implicar les administracions en la necessitat de rehabilitació que el nostre parc d'habilatges té a causa del seu envelliment.

C A R M E N D E LA C A L Z A D A

ALBERT RAFART

CaUtgiada aúm. 1414. Barcelona

El primer que cal fer és donar facilitats perquè la geni pugui restaurar i rehabilitar, eliminar les traves administratives que ara hi ha. D'altra banda, cal augmentar els ajuts econòmics i concienciar la gent que rehabilitar vol dir alguna cosa més que netejar façanes.

La consulta es va fer cl dijous 13 de maig al Servei d'Informació del Col·legi,

Agilitar els tràmits burocràtics i crear noves formes de finançament per poder fer més popular la rehabilitació. Calen noves línies de crèdit reduït especialitzat en aquesta pràctica. Cal aconseguir, d'altra banda, que rehabilitar l'habitatge no sigui una càrrega excessiva per als seus propietaris.

Barcelona. Eh professionals es van escollir aleatòriament.

(Vc de la pàs. 3)

EL PROGRAMA

La Llei del Sòl és, a judici de Joan Armet candidat d'IC a les llistes de Barcelona, cübdal per a regular i establir Ics bascs de qualsevol política d'habitatge. "L'especulació que hem patit darrerament" --va afirmar-- "és conseqüència directa d'una llei del sòl inadequada que cal reformar.

D'allra banda, el principal problema actual és la forta degradació del parc d'habitatges que, en cas de no acluar de forma immediata, no tindrà cap més sortida que l'enderroc a mig termini". Armet va fer especial èmfasi en la necessitat de "rehabilitar el que ja tenim, incenlivar l'arribada al mercat immobiliari dels milers d'habilatgcs que actualment són buits, i cl foment del lloguer amb preus a l'abast de les famílies d'economia modesta".

Aconseguir una primera vivenda és un autèntic problema per a milers de famílies. En aquesta dificultat radica, precisament, la importància d'una política de manteniment i rehabilitació. Segons Antoni Arderiu, cal donar Ics exempcions i desgravacions fiscals necessàries perquè la inversió econòmica en rehabilitació d'habitatges "sigui prou atractiva, tant per propietaris i comunitats de propietaris, com per a llogaters".

I

JOAN O M A K T

"Cal primar la inversió en rehabilitació, atès que Ics condicions demogràfiques actuals, amb la baixa de la natalitat, provocaran un canvi substancial de la percepció de l'habitatge per a la societat. La consolidació de la rehabilitació com a pràctica imprescindible requereix variar el seu iracte fiscal i augmentar la informació sobre manteniment".

JOAN ARMET La rehabilitació és escassa (Foto Chopo)

Lluís Recoder va apuntar la divulgació de la cultura del manteniment, tasca ja iniciada pel Col.legi, com a eina bàsica per fomentar l'increment de la inversió en rehabilitació, fins ara minsa. "Això permetrà", va afirmar, "la creació d'una nova generació de professionals, els geslors de patrimoni immobiliari, un col.lecliu preparat per la gestió integral dels habitatges, tant en els seus aspectes tècnics com legals o fiscals". •

fi

TUBOS ESTRUCTURALES NCMrr PRODUCTOS TUBULARES DE ACERO, SA. ASOCIADA DE NDVATI PRODOTTI TUBOLARI ACCIAIO - MILANO Clra. B-142 de Polinyà a Sentmenat, Km. 8,4 Polig. Ind. "Can Roure" 08181 SENTMENAT (Barcelona) Tel. (93) 715 24 42 - Fax (93) 715 22 23 Tèlex 52034 NPTA E

ALMACENES EN: BARCELONA - MADRID - VALENCIÀ - VITÒRIA

"La proposta del meu grup polític se centra en la reforma del mercat d'habitatges de lloguer.

Cal aturar i'espcculació en aquest sentit, incorporant al mercat els milers de pisos buits i tancats que actua!ment hi ha al país. Creiem necessari fomentar les relacions entre propietaris llogaters perquè el manteniment no vagi enrera".

LLUÍS RECODER

"La política d'habi tatge de la nostra coalició es centra en mesures concretes, com els beneficis fiscals per !cs obres de rehabilitació, el polenciament dels fons d'inversió immobiliària, la redacció d'un nou ordenament legal que fomenü la creació d'una cultura del manteniment, i un canvi radical en l'actual política d'ajuts econòmics".

ANTONIAROERIU

"Cal promoure la intervenció directa, encara que no decisiva de l'Estat en lots els àmbits relacionats amb el parc d'habitatges. Cal establir un nou sistema de normes fiscals que faciliti l'accés a una nova vivenda i que permeti considerar la rehabilitació i el manteniment dels habitatges com una necessitat assumible".

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

^9

Joan Brossa crea un poema visual per enriquir i guarnir l'arquitectura El Col·legi instal·la una obra de l'artista a la seva façana i li dedica una exposició El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona inaugurarà la nova façana de la seva seu el proper dia 15 de juny. La intervenció, destinada a afegir un element artístic a la façana consisteix en una creació del multi disciplinari Joan Brossa, que ha elaborat un element d'imaginació poètica i de color titulat Poema visual insòlit, clara moslra de les temàtiques i preocupacions plàstiques brossianes, essencialment la referència a la naturalesa i als elements constructius del llenguatge escrit. L'obra de Brossa, que ha comptat a la seva realització amb la col·laboració del dissenyador PlaNarbona, vol ser un símbol viu i insòlit que passarà a formar part, de forma definitiva, del patrimoni artístic i monumental de la ciutat de Barcelona.

L'arrelament de Brossa en el llenguatge avanguardisla ha inspirat i provocat moltes innovacions en els diferents camps de la poesia i del teatre català, i també de la poesia visual i de l'objecte escultòric. Tant l'obra com la personalitat del poeta han estimulat generacions d'artistes de Catalunya relacionats amb l'art català conceptual, del qual es consi-

dera Brossa com a iniciador.

Paralel-lament a la inauguració de la nova façana, e! Col·legi presentarà !a moslra L'anar i tornar de Joan Brossa, recull d'obres litogràfiques i 16 escultures-objectes, de diferents dimensions. L'exposició, que s'inclou dins els actes de la programació de l'Any Miró, aplega una síntesi dels viatges poètics i reals que es visualitzen mitjançant l'obra de Brossa, simbiosi de l'expressió poètica i la seva transformació directa en conceptes plàstics. Entre les obres que s'hi presentaran destaquen Paperina, Laberint, Despullament i Bassiol.

D'altra banda, el Col·legi d'Aparelladors també ha previst la celebració d'una taula rodona, el proper mes de juny, per debatre sobre el tema de la intervenció artística i monumental sobre els edificis urbans ja existents.

Aquesta taula rodona, en la que participaran diferents especialistes de la matèria, comptarà amb la presència del poeta Joan Brossa, que donarà el seu parer sobre aquesta qüestió que ell mateix torna a posar d'actualitat amb la instal·lació de la seva obra a la façana del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

•

l·ldifu

Balanç final dels intercanvis El Servei Rehabilitació del Col·legi va presentar, durant els mesos d'abril i maig, les conclusions i els vídeos dels darrers intercanvis internacionals promoguts per aquest departament. El 29 d'abril es va presentar el projecte Construccions de pedra en sec en l'àmbit de la mediterrània, realitzat a la ciutat italiana de Bari, a

Menorca i a Tarragona. El dia 4 d'abril li va correspondre el tom a Lisboa, els treballs de recuperació d'un barrí, realitzat durant la rehabilitació de l'antic barri de la Mouraria.

Altres treballs presentats van ser: L'estructura de gaiola pombalinai 'O azulejo', una tradició en l'arquitectura portuguesa. •

L'obra de Brossa engalanarà la façana del Col·legi (Folo: Chopo)

Tenemos mas soluciones susfiLtrabajos en altura •n^i: M / J l — ^ — *

Servicio información al cliente:

Tel. 900 - 200 600

Manresa revisa el seu pla general d'ordenació urbana companvsamb

Homenatge als

50 anys d'exercici

Un cicle de seminaris analitza els canvis produïts a la ciutat L'Ajuntament de Manresa ha inicial els treballs de redacció de la revisió del pla general d'ordenació urbana vigent, aprovat el maig de 1981.

En aquesta fase inicial, amb la finalitat de facilitar la formulació de la diagnosi de la problemàtica urbanística i amb la intenció de potenciar al màxim la participació, s'han programat sis seminaris monogràfics sobre temes diversos relacionats amb la planificació urbanística de Manresa que potenciïn la reflexió i el debat, a més d'apuntar les estratègies a seguir en el procés de revisió del pla general d'ordenació urbana.

Els seminaris, que es van desenvolupar entre el 21 d'abril i el 28 de maig, han abordat diferents aspectes de la realitat urbanística de la ciutat de Manresa: marc territorial de.la revisió; l'espai agrícola i forestal; el desenvolupament del planejament en el sòl urbà; l'estructura dels espais públics; la indústria, el sector terciari i l'activitat immobiliària; i la dimen-

Rafael Cercós, nou vocal de la Musaat L'aparellador Rafael Cercós ha enirat a formar part com a nou vocal del Consell d'Administració de la Musaat, fet important si es té en compte estudien els factors urbanístics de Manresa (Foto: Chopo) la entrada a la Mútua de 3.000 mutuaSii sa listes provinenls del Col·legi de Barsió de la ciutat, el sòl urbanitzable. delegat del Col·legi d'Aparelladors a celona. Musaal és una mútua que Entre d'altres professionals de | a comarca del Bages, i Ramon Puig, cobreix l'assegurança de responsabil'àmbit de l'urbanisme i la conslruc- director del Centre de Documentació litat civil professional i. en l'actualitat, té 16.350 mutualistes. • ció hi han participat Antoni Casas, Josep Renari •

El Col·legi amplia el seu servei d'assegurances

El Tribunal Suprem falla a favor d'un aparellador El Tribunal Suprem ha desestimat un recurs que el Col·legi d'Arquitectes de Madrid havia interposat contra una sentència anterior de la Audiència Provincial de Segòvia favorable a un arquitecte tècnic, en una causa seguida per presumpte delicte d'usurpació de funcions. El fet que s'enjudiciava en aquesta causa penal consistia en la redacció per part d'un arquitecte tècnic d'un projecte de construcció d'una nau magatzem amb edifici social de dues plantes, en un polígon industrial de la província de Segòvia, per la qual es va atorgar la corresponent llicència municipal d'obres.

El Tribunal Suprem va considerar que, tot i que hi ha una certa ambigüitat en el contingut de la Llei 12/1986 d'Atribucions, no va existir una actuació dolosa del tècnic imputat en allò que aquest va considerar l'exercici legítim de la seva activitat professional, que havia estat visada pel seu Col·legi i s'havia legalitzat amb l'atorgament de llicència per l'autoritat municipal. •

La Junta de Govern del Col·legi ha acordat celebrar un acte d'homenatge als companys per commemorar els 50 anys de la seva activitat professional. L'acte tindrà lloc a la sala d'actes cl 30 de juny, i el president lliurarà una placa commemorativa als homenatjats, que pertanyen a les promocions que van finalitzar els estudis entre 1942 í 1943. •

fils col·legiats disposen d'una assegurança d'automòbils amb la companyia Mapfre i amb la gesüó de la correduria Lorente. A més de les modalitats habituals d'assegurança de vehicles, s'ha incorporat una nova fórmula, anomenada "pòlissa 10", que inclou prestacions inèdites com ara la concessió d'un préstec per a la reparació del vehicle accidentat. •

El Compte Col·legi és un dels més rendibles d'Espanya (Folo: Arxiu)

Els fons d'inversió del Col·legi tenen bona salut Els fons d'inversió del Col·legi d'Aparelladors es troben, econòmicament, en una situació d'autèntic privilegi. Dins dels 500 fons d'inversió més rendibles actualment, el Compte Col·legi (Foncuenla) figura en el 8è lloc dels FIAMM i el Fons Col·legi (PyGCrecimienio) en el 14è Hoc del ranking que publica El País

(diumenge, 16/5/93).

Tant el Compte Col·legi com el Fons Col·legi són gestionats per la societat Gaesco, d'àmplia solvència.

Els Serveis Financers del Col·legi tenen la possibilitat d'estudiar cada cas en particular i d'assessorar-lo sobre les diferents alternatives per una millor solució personal. •

Actualització de les despeses per desplaçament Les quantitats exemples de l'IRPF, per desplaçament dels empleats, han estat actualitzades amb efectes des de I' 1 de maig. Sempre que es pugui justificar, no s'ha de declarar la quantitat que resulti de computar 24 Pla. per quilòmetre. Pel que fa a les despeses d'estada, són exemples 36.900 Pia. per dia si el desplaçament ha tingut lloc a Espanya. •

I

H

F

O

R

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir ets seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

INFORMÀTICA

TRANSPORT

R Vilatel

® HRLITH

Alquíler Platatormas aéreas Carrmillas eievadoras

fi

Tango/04 Computing Group

ARIDOS LIGEBOS. S.A.

Servicio infoimación ai cllente:

Tel. 900 200 600

PREFABRICATS

ESTRUCTURES EDINGAPSSL.

Cubriendo Calidad

Prefabricados de Hormigón,SA.

derivodos osfóltKos normoiaodo$ s*

Ediflcntlonis c Ingcnleria A.P.S.S.L.

CYPE

CYPE CATALUNYA

ARlSTIDES MAILLOL, 5 TEL (93)448158308028 BARCELONA

INGENIEROS OSWO CORNELLÀ DE LLOBREGAT (tercstorn|

Soluciones p r í c l l c a s y d e c o i a t l v a t

\

en maderaytrsio

. NOVATI ^

^ h S W l

L·1ra.b-14Hdel^iliir/iaMnlm!nat,Km.a.4

l ^ f l Pollg. Ira). 'Can Roure" 1 1 ^ 0B1B1 SENTMEflAT (Barcelona) ^

POLIGLAS

PEODUOOSTUBULARESOEACERO.SA

^

Td.(93)71524J2'

o

INDUBRUC

IS·FT

Fw(93)7152223

T é l » 52034 NPTAE

Zoos tai. Cm Magí Aïda. Risull. i/n - n u . 19 08190 SANT CUDAT VALLÉS H I : 589 00 23

KKÏÏSr... """"•"• " • " " " " ·

FUSTERIA j j FUSTERIA D'ALTA QUALITAT

CONSTRUCTA

HUMICONTROL S/L

) CATALANA, S.A.

PROGRUHAS INFORNUkTICOS P A M ELPflESUPUKTO,

D£ COSTES EN LA CONSTOUCCIÓN

orMETAL FUSTERIA O'AIUMINI I P.V.C.

Cl Padilla, 240 Tel. (93) 455 61 91 Fax (93) 436 72 85 08013 Barcelona

REVESTIMENTS 3

AÏLLANTS Navès Industrial es

REHABIUIS.A.

Industrial Química Parrot^s.a.

Bulr.la 338 («quima Puigcerdà). OS019 EAKCE Tel: (93(307 16 00 FJt (93| 307 4Í 28

UEniVISsa ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

E C I

0R

SERVEIS COSTA & RIERA Assoc: S.L. Gabinet Topogràfic

o

Foriados-Cerramiei Chalels- Pàrkings

V

C/ Padilla, 240 08013 Barcelona Tel. 4S614 53

m

ADICEMENT/.JÉ, Adhesives, adlllvos, Impoimeabllladún Produdoi Hjwclaujs

EESEMJEO —SEC.'sX

C/Padilla. 240 06013 Barcelona Tel. 45614 53

serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD Casp106 Barcelona Tel. 265 40 CM Fax:265 03 45

/fy BRTLIE 4 ^^mfl/cflREíin/ Guiirt el PetM, Z3-2Í, I H . l i Tel |93) 798 BS S8 Wm. MATARÚ Pu^lK, 33, Sí, 2a. Td (93) 300 51 B7 0801B BWCaOHA

CLASSIFICAaO D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

Ei

ELECTRICITAT Electricitai i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

Q

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

PREFABRICATS Prefabricada i construcció industrialitzada.

li

ASSESSORIA Social o mutualitats de funcionaris i les quotes sindicals.

També és deduïble el 5% dels ingressos com a despeses de difícil justificació, amb un límit de 250.000 ptes.

Renda i patrimoni, exercici 1992 El termini de Declaració de l'IRPF corresponent a l'exercici de 1992 finalitza el dia 20 de juny per a la presentació de les declaracions de Renda i Patrimoni que siguin positives, i el dia 30 de juny per a les declaracions amb dret a devolució.

• Qui està obligat a declarar?

Estan obligats a declarar aquells contribuents que tinguin rendiments superiors a un milió de pessetes, o bé, rendiments de capital o increments de patrimoni superiors a les 250.000 pessetes.

En relació amb l'impost de patrimoni, s'ha de presentar declaració quan aquest sigui superior als 15 milions de pessetes.

Els béns urbans es computen segons la valoració més alta provinent: - del cadastre, - del preu d'adquisició o, - del preu fixat per l'Administració per a altres impostos.

• La declaració de l'IRPF passa a ser individual, encara que s'admei com a excepció la declaració familiar conjunta, la qual perd una gran part dels anteriors avantatges.

• En les rendes del treball són deduïbles les cotitzacions a la Seguretat

• Han de consignar-se com a ingrés Ics retribucions en espècie d'acord amb el seu valor de mercat, com ara l'habitatge o cotxe a càrrec de l'empresa, préstecs a baix interès, etcètera.

aquesta quantitat s'aplicarà una reducció del 7,14% anual per cada any de permanència del capital que excedeixi de dos.

• Les aportacions a plans dt pensions i els pagaments obligatoris a mutualitat, redueixen la base hnposable amb un doble límit: que no superin el 15% de les rendes de treball i les rendes professionals, ni 750.000 ptes.

• En els rendiments del capital mobiliari és permesa una deducció de 25.000 pessetes anuals.

• Pel que fa referència als rendiments del capital immobiliari, solament són deduïbles els interessos dels capitals invertits en l'habitatge habitual fins a un màxim de 800.000 pessetes anuals.

• Dedueixen de la quota, entre d'altres: - les despeses per malaltia (15%) incloses les primes a assegurances d'assistència sanitària; - les primes per assegurança de vida (10%) i, - la compra d'habitatge habitual (15% dels capitals invertits). •

• En els rendiments d'activitats professionals, són deduïbles lesquoles col·legials, entre d'altres, en el cas que se segueixi el règim d'estimació directa.

En cas d'estimació objectiva caldrà estar al que determini el sistema de coeficients.

• Els increments de patrimoni, en el cas que l'import global d'aquests no superi les 500.000 pessetes, no estan subjectes a l'impost. (Aquí estan compresos els increments que deriven dels fons d'inversió, com són ara el Compte Col·legi i el Fons Col.legi).

Cas que els increments superin

PETITS CONSULTORIA 1 ASSESSORIA INFORMÀTICA Dirigit a despatxos professionals í a empreses relacionades amb el món de la construcció.

• Estudi de les necessitats informàtiques.

• Assessoria en l'adquisició de programes tècnics i administra tius i en l'equipament informàtic.

• Formació personalilzada.

• Solucions a problemes puntuals (virus o d'altres) • Inslal.lucions de CAD a mida, i elaboració de projectes.

Olga Cid, arquitecte tècnic - Telèfon: 284 49 87

Llibres de registre Els aparelladors i arquitectes tècnics que realitzen activitats professionals independents estan obligats a portar els llibres de registre d'ingressos, de despeses, de béns d'inversió i de provisions de fons i bestretes.

Aquests llibres un cop emplenats han de ser presentats per a la seva diligència a l'Administració o delegació del domicili fiscal corresponent, abans de l'últim dia de declaració de l'Impost.

Servei d'assessoria fiscal i renda • El gabinet fiscal de la Societat Gaesco atendrà gratuïtament totes les consultes relatives a la renda.

També prepararà les declaracions de renda i patrimoni i actualització de llibres i documentacions que se lí demanin a preus especials per als col·legiats.

Horari: 9 a 14 i 16 a 19 hores, de dilluns a divendres.

Lloc: Gaesco, Diagonal, 429. primera planta (tocant a Aribau).

Responsable: Genís Martínez, advocat Secretària: Mercedes. Telèfon 4140606.

• També es pot acudir a: Carmcn Manrubia, tècnic fiscal Preu consulta ordinària: 4.000 pessetes, més IVA (El Col.legi subvenciona la consulta amb 2.000 pessetes.). Hores convingudes.

Lloc: Tuset 13, 5è, 2\ Telèfon: 4143732

ANUNCIS

IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA S'ofereix arquitecte tècnic per a serveis de perspectives túniques, axonomèt riques i seccionades.

• Coloració i il·lustració de plantes i façanes.

• Tècniques d'aquarel·la, acrògraf, roiuladors i llapis color.

DESPATX D'ARQUITECTURA PER A COMPARTIR

DESPATXOS EQUIPATS DE LLOGUER

Esiudi ü'arquiteciura i conMrucciú, ofereix compartir despatx a Barcc-

S'ofercixendosdespalxoscquLpnis, de 18 i 22 m J .

• A 2 0 m . d e In PI. Urquinaona.

• Exteriors i (otalmcni equipats: Serveis de secretaria, sala de reunions, fotocopiadores, fa* i lloguer d'ordinadors.

• Zona Muntancr/Mitre

Fèlix Conde Telèfon: 408 43 36

Telèfon: 302 30 50 Telèfon: 212 34 92

TREBALLS EN CAD

PERSPECTIVES

DELINEACIÓ

Es fan lollipus de treballs en CAD.

Es fan perspectives d'ínleriors i üc

S'ofereixcn serveis de ploicjai

informatiiitució.cicèicra.

la construcció.

Es realitzen toi lípus de plànols a

S'ofereix oficina de 150 m ; , tota exterior, optimu per a despatx d'arquilectura o topografia.

• Edificació • Obra civil * Legalitzacions

• Molt bon preu.

• Situació: Al costat del cinturó del Litoral. CorncllJ de Llobregat.

• En moll poc temps!!!

• Som arquitectes tècnics.

• Es fan plànols a tinta i amb AuluCad. Aureli Telèfon: José Mtimtrt Telèfon:

350 41 74 266 06 81

ConlaCIr. Telèfon: 330 11 72 i 332 57 43 (Niïs des de les 21 h.)

Enric LigoFÍ Telèfon: 301 49 SI

OFICINA DE LLOGUER

Telèfon: 377 04 95 (de 10 a 13 h.)

DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER O EN VENDA S'ofereix despatx de 120 in1.

• Situació: c/Jonqueres/Pl. Urquinaona.

• Preu lloguen 750 pessetes/nv Total mes: 90.000 pessetes.

• Preu venda: 18 milions de Pta. Més informació Telèfon: 303 13 65 i 339 78 84

DEMANDES

DE

TREBALL

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Em presa 1 nternacional de Distribució especialitzada enarticles esportius

Tipus d'empresa Demanda 1992

Seguiment tècnic i econòmic de l'obra, el lloc més sol·licitat El seguiment tècnic i econòmic de les obres és el lloc de treball cl1 aparellador més demanat aciualmcni al Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col.legi, especialment pel que fa a les empreses constructores i promotores.

En el cas dels estudis d'arquitectura els treballs que avui es demanen estan més relacionats amb les tasques de gabinet. Això és, desenvolupament de projecte d'execució, amídamcnis i pressupostos i càlculs constructius, entre d'altres. Aquestes tasques es comparteixen sovinl amb el propi seguiment d'obres com a director facultatiu.

Un Tel a destacar en el cas dels estudis d'arquitectura és que dar* rerament inclouen una nova faceta en la prestació dels serveis de l'aparellador com és portar la gestió econòmica d'obra (demanda d'ofertes als industrials, comparació i contractació, eic), tradicio-

nalment una tasca poc habituals als esludis. Aquesta faceta, però, és encara poc generalitzada.

En valorar l'experiència. Ics constructores acostumen a ser més exigents amb l'experiència a peu d'obra. Els esludis d'arquitectura, valoren més l'experiència en projectes i, cada cop més, els coneixements d'informàtica.

Les empreses que acudeixen al Servei buscant aparelladors o arqui tectes tècnics só n sobreto t constructores, estudis d'arquitectura i Administració. (Vegeu gràfic).

De vegades les ofertes no provenen directament de l'empresa sinó aïraves d'una empresa de selecció especialment en cl cas de les demandes d'empreses industrials o fabricants de productes per llocs de treball que podrien ser ocupats per aparelladors o bé d'altres professionals.

tècnica per a treballar, lant en obra • Matí o larda.

• Barcelona o rodalies.

• Aporta curs de CAD de 200 hores

quilcclura tècnica, per a treballar, com a ajudant tècnic d'obra o en despatx. Jomada completa o mitju.

• Apona experiència de 2 anys en CAD, i disposa de cotxe propi.

Cristina Suez Telèfon: 455 84 16

Telèfon: 303 26 77

TÈCNIC ESTUDIS ECONÒMICS

RESPONSABLE D'OBRES

RESPONSABLE DE PRESSUPOSTOS amb experiÈncía mínima de 3 a 5 anys en execució de pressupostos ï contracta ciú d'industrials, preferible en rchabi litacions i reformes. Idioma català Viatges esporàdics per Catalunya a obres a pressupostar {vehicle propi) Edat: 3(M5 anys. Jomada oficial Con

per a pres upostos, contractació d'indu in ais i avaluació de costos. Imprescindible informàtica (bon nivell d'usuari) en programes d'amidamcnls i funcions imilar durant 2 anys. Edal: 2835anj Es valorarà portuguès i/o franc i Jomadj oficial. Contracte laboral d un any renovable a indefinit. Sou: i 5-1000 000 brut/any negociable.

Rvf: 5094

Ref.: S095

Ref.: 5097

Delegació a Catalunya de Constructora Nacional 2 CAPS D'OBRA per a seguiment d'obres d'edificació a Barcelona i rodalies. Realitzarà certificacions, conirol de despeses i planning d'obra. Experiència de 2 a 5 anys a constructora mitjana-gian. Es valorarà angles i vehicle propi. Edat: 25-35anys.

Jornada oficial. Contracte laboral d'un any amb possibilitats de continuïtat.

Sou: 3.500.000 brut/any negociable.

Ref.: 5098

Ajuntament de Molins de Rei ARQUITECTE TÈCNIC

Ajuntament de Sabadell ARQUITECTE TÈCNIC Sol·licitud de tècnic amb títol dels anys 1991 o 1992, per treballar en la Secció de Disciplina Urbanística adscrita al Servei de Llicències de l'Ajuntament de Sabadell. Tipus de treball: inspecció i redacció d'informes. Es valoraran coneixements d urbanisme i informàtica a nivell d'usuari. Contacte: Cap de Secció de Disciplina Urbanística {Sr. Gabriel Poblet). Telèfon: 726 95 88.

Ajuntament de Caldes d'Estrac TÈCNIC MITJÀ EN ARQUITECTURA Oferta pública d'ocupació. Una vacant de tècnic mitjà en arquitectura o enginyeria.

Publicat al DOCC núm. 1743 de ilata 10.5.93

Ref,: 93009

Ref.: 5100

Gabinet d'arquitectura TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES

Publicat al BOE núm. 107 de data 5.5.93

per a amítlaments i pressupostos, càlcul d'estructures, perspectives i seguiment d'obres amb contractació d'induslriaIs.ExperièncÍB:3/4anys.lnformàtica a nivell d'usuari. Català escrit i parlaL Vehicle propi. Edal; 25-30 anys, Jomada compleia. Contracte laboral i assumeix d'obres. Suu: 3/3.500.000.

Ref: 93010

Ref: 5099

Oferta pública d'ocupació. Una vacant d'Arquitecte Tècnic. Personal laboral.

PETITS S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Constructora Promotora d'Edificació

per a seguiment de construccions de grans superfícies comercials a nivell nacional. Cal domini de la llengua francesa. Persona jove. esportista i autònoma. Es valorarà experiència en !a negoci aciú i segui meni d'obres. Disponibilital per <• viatjar.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Constructora de rehabilitació de cases de pedra i masies

DEMANDES DE TREBALL OBERTES A CANDIDATS

Rosa Ensenyat Tercera planta det Col.legi Horari: De diUuns a divendres, de 9 a 14,30 h i dimarts i dijous de 16 a I9h Telèfons: 414 33 II 209 82 99

ANUNCIS

S'ofereix ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA

SERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS

jg

S'ofereix estudiant del darrer curs

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT AMB CURS DE CAD

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent de projecte, amb experiència en treballs en Auio-Cad ï amidamems d'obra.

• Aporta coneixements d'anglès.

S'ofereix esludianl de segon curs d'arquitectura tècnica, que aporta la realització d'un curs d'Aulo-Cad de 200 hores, per a treballar en

• Disposa de totes les tardes.

Lidia Garcia Telèfon: 437 15 60

Àlex Kowerdon-icz Telèfon: 473 39 00

• Aporta experiència de dos anys en despatx, en la realit/^ció de projectes.

Pilar Arasanz Telèfon: 345 79 03

S'ofereix TÈCNIC EN JARDINERIA 1 ARBORICULTURA S'ofereix tècnic en jardineria per a treballs de: • Manteniment de jardins.

• Creació de nous jardins • Sistemes de reg i gespa.

Míchel Telèfon: 430 20 68 (nits)

Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, oferies de treball, prestació de serveis. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat als 6.000 lectora de L'informatiu per mitjà d'una trucada telefònica i a cost mínim.

PREU PER ANUNCI MENSUAL: (2 insercions) •COL·LEGIATS : t .000 PTA •ESTUDIANTS : 1.000 PTA •ALTRESESTUDIANTS :3JM0 PTA •ALTRES ; 5.000 PTA

PRESTACIÓ DE SERVEIS PREU (Mínim jis insercions) • COL·LEGIATS

: 15.000 PTA

• ALTRES

: 30.000 PTA

Informació: ; Elisenda Pucumll.

Telèfon: 209 82 99 de 12 a 20 hores, de dilluns a divendres.

DOCUMENTACIÓ PUBUCACIONS

PERIÒDIQUES

El control de qualitat de la pintura Salvi, F. Inspoccíón y control de un sistema completo de pintado Montajcs e Instalaciones núm. 257, desembre 1992

Principis bàsics de les voltes gauses i les tradicionals Adell, J.M. Las bóvetlas de la Atlànlida Informes de la Construcción núm. 421, setembre-octubre 1992 v44, p 113-122

P86-87

El bon comportament dels sistemes de pintat que s'utilitzen per a la protecció de l'acer contra la corrosió depenen principalment de la preparació de la superfície i del tipus d'aplicació de la pintura, dues fases que s'han de tenir en compte perquè són, en gran part, les que determinen la bona o la mala qualitat del conjunt.

Ara bé, perquè aquesia qualitat duri cal que, periòdicament, es realitzi un control del conjunt, per tal de prevenir-ne qualsevol desperfecte.

L'estudi comparatiu de les escoles de la Sagrada Família, amb volta tradicional, i de l'església de l'Atlàntida de Dieste, amb ceràmica armada, és l'objecte d'aquest article que, com a conclusió, planteja la possibilitat de continuar el temple amb obra de maó armada, una tècnica molt més acoslaLa protecció permanent de l'acer exigeix un control de les pintures (Foto: Chopo) da a la que emprà Gaudí en el seu temps, que no pas el formigó.

Les inspeccions d'aquest tipus de ra. L'acer, inicialment, pol trobar-se fa a l'adherència entre les capes. Si S'analitzen les similituds existents pintat abasten diferents controls com en diversescondicionsque. per exem- les pintures són de tipus no converti- en aquestes obres, construïdes amb ara el de la qualitat de la pintura, la ple, ia normativa sueca classifica en ble (assecalge físic) no existeix cap més de 50 anys de diferència a Barcepreparació de la superfície, l'aplicació ires grups: segons el grau de rovell de problema d'adherència, però si són lona i Montevideo, i es posen de made la pintura i el seu comportament de la superfície d'acer, segons que la pintures convertibles (assecalge quí- nifest les seves diferències. Les escoservei. El control de qualitat de la neteja de la superfície sigui manual o mic), s'han de repintar dins d'un les són de planta orgànica amb conpintura normalment el fan empreses mecànica. marge de temps prudencial perquè la torns ondulats i cobertes amb un coespecialitzades, que extreuen mosnoide segons la volta tradicional caDurant l'aplicació de la pintura tam- seva adherència sigui la correciatres de pintura i comproven que les bé s'han de considerar aspecies com En darrer lloc es parla de les condi- talana; l'església, en canvi, és de planseves propietats compleixin les espe- ara l'interval de temps que hi ha entre cions de garantia que hi ha d'haver en la rectangular amb conoides de dicificacions, ja siguin oficials, del fa- la preparació de la superfície i el referència a la qualitat del producte. reciriu recta arran del terra i ondulada bricant o particulars del projecte. pintat; les condicions ambientals a la seva aplicació i a l'eficàcia del a la part superior, i coberta amb una La preparació de la superfície, eli- (grau d'humitat, temperatura, conta- sistema. Perquè tot el procés de pinlat volta gausa d'obra armada, de doble minant matèries grasses, rovell, pin- minació atmosfèrica, etc); els siste- sigui durable cal que hi hagi uns corbatura. L'article comentaels princitures antigues i brutícies en general, mes d'aplicació; el gruix de la treballs de manteniment, que poden pis consirucli us de les voltes tradicionals és necessària per aconseguir l'ad- pel·lícula protectora, i els intervals ser de control, preventius o progra- i de les gauses, i també les possibilitats i el futur de l'obra armada. • herència de la primera capa de pintu- de temps entre els repintats, pel que mats, i radicals. •

;.

ELS ARTICLES D'AQUESTES PLANES SÓN UNA MOSTRA DE LA INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ QUE ES POT TROBAR A BIT BIT, PUBLICACIÓ BIMESTRAL DEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART El Centre de Documentació Josep Renart permet d'obtenir els articles sislemalitzols per BIT BIT. Només col que els demani al (93)209 8 2 9 9 / 4 1 4 3 3 H / 4 1 4 36 2 1 .

Li seran enviols per correu al preu de 15 pies. per fotocopio, més despeses de tramesa; o per fax, al preu de 20 pies. per full.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART U N CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ESPECIAUTZAT EN IEGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES

PRODUCTES I SERVEIS

AlCALÀ

BIT-BIT

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

PUBLICACIÓ BIMESTRAL

RIVOÜ

CONSTRUDOC IJNLA DE PRODUCTES INFORMÀTICS

SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS

CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC. PERINORM, HABITAT, ETC

RIVOÜ BASE DE DADES, DE PRODUCCIÓ PRÒPIA, DE MARQUES DE QUALITAT, PRODUCTES HOMOLOGATS I LABORATORIS D'ASSAIGS ACREDITATS, DE CONSTRUCCIÓ El Cenlre de Documentació Josep Renau recull informació sobre el sector de lo construcció, la selecciona, ordena i classifica i l'ofereix ois professionals i o empreses emb vocació de servei.

Accés telefònic: [93)414 33 11.

Accés via ía*. (93) 414 34 34,

D

O C U MEN

TACIÓ

PUBUCACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES

Els problemes de la calç Salomon, M. (et al.)

Protection duré des toitures-lerrasses Annals de l'ITBTP núm. 505, juliol-agosl 1992 pI38.163

Els problemes que comporta la formació de dipòsits de calç en els baixanis d'aigua de pluja és un fet freqüent en les cobertes planes, que protegeixen la membrana impermeabilitzant amb una cobertura pesant; la interacció entre l'aigua de pluja i el ciment hidralat que forma part del material de protecció és la principal causa d'aquests desordres.

El CSNE (Chambie Syndicale Nationale d'Etanchéité), amb la col·la-

boració del CEBTP (Centre d'Etudes du BàümenteldesTravaux Públics), han dut ha terme un treball per analitzar les causes i factors que intervenen en aquest fenomen, mitjançant un estudi experimental, una part in situ i una altra al laboratori, i determinar així les mesures que cal prendre per evitar-ho.

Aquest article recull els resultats de l'estudi dels processos i els mecanismes de transport de la calç dissolta, que donen lloc a la formació de dipòsits calcaris, com ara Pescolamenl de l'aigua sobre la superfície, la lixíviació per percolació i els cicles d'evaporació-condensació a la superfície de la membrana impermeable. En segon lloc, a l'article signat per M.Salomon, entre d'altres, es va-

Las competencias profesionales de tos arquilectos lécnicos y aparejadorcs José Luis Gil Ibafiez Ediïorial Edclvives DL Saragossa, 1993

173 pàgines

Baixant amb problemes (Folo: Cliopo)

lora l'estat de la normativa a França i es proposen les millores i modificacions més adients sobre l'actuació que cal dur a terme en casos de formació de dipòsits de calç als baixants d'aigua de pluja. •

El projecte en la protecció contra els sismes Calvi, M.

Calculo de estrucluras de fàbrica armada contra el seismo Informes de la Construcción núm. 421, setembre-octubre 1992 v44, p93-101 Consideracions importants sobre l'armat dels elements d'obra, siguin portanls o no portanls, amb vista a la seva protecció contra els sismes. L'article es refereix a les estructures-de maó

ceràmic i a les de blocs de formigó.

La finalitat de l'armadura és augmentar la resistència i la ducübilital de l'estructura, per tal d'evitar-ne el col.lapse localitzat. El càlcul sísmic de la construcció d'obra comporta l'aplicació del mètode simplificat d'anàlisi dinàmica i l'examinació dels diferents mecanismes de col·lapse, que poden provocar la seva ruptura: els provocals per l'esforç tallanl i els relatius a la flexió.

L'article de M. Calvi evidencia la

LEGISLACIÓ

Barres d'acer de la Gran Bretanya Reial Decret 1630/de 29 de seiembre. Publicat al BOE nóm.83 del 7 d'abril.

L'article 9.2 d'aquest reial decret estableix un procediment que fa possible la comercialització a Espanya de productes de construcció que provinguin d'un altre estat de la CE en el cas que encara no Muntatge d'armadures (Poto: Chopo) tinguin definides les especificacions tècniques europees que la regulen. reconeix a The U.K. Certification AuEn una resolució publicada al BOE thoriiy for Reinforcíng Steels, com a el 7 d'abril, es fa ús del procediment òrgan autoritzat per a certificar la esmentat en relació amb les barres conformitat respecte a Ics exigències d'acer de Gran Bretanya. Així. es establertes a PEH-91. •

importància del projecte inicial en la protecció contra els sismes i fixa unes pautes per a la seva elaboració i per a la projecció dels detalls constructius.

Fa una referència especial al cas de les estructures reticulades tancades amb parets d'obra, que modifiquen el comportament fonamental de l'estructura en rigidítzar-Ia, cosa que comporta l'estudi dels possibles mecanismes de col·lapse que podrien provocar la fractura de l'obra que tanca l'estructura. •

Títol d'arquitecte tècnic a la CEE Ordre que desenvolupa el Reia!

Decret 1665/199!. Publicada al BOE del 20 d'abril.

En el BOE del 20 d'abril es publica una ordre que desenvolupa el decret regulador del sistema de reconeixement dels títols d'ensenyament dels estats membres de la CE que exigeixen una formació mínima de tres anys. Entre aquests títols figura el d'arquitecte tècnic. En l'ordre s'estableix el procediment de reconeixement de títols obtinguts en altres estats per accedir a l'exercici professional a Espanya i el procediment d'acredítació del títol espanyol. •

El llibre es di- I videix en tres parts. La pri- j mera fa una ressenya històrica de les compelències dels I aparelladors i arquitectetes tècnics. La segona analitza la seva formació, mitjançant l'anàlisi dels diversos plans d'estudi i períodes formatius. La tercera part, la més extensa, és un estudi detallat i meticulós de la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'arquítectes i enginyers tècnics, on s'analitzen exhaustivament les facultats i competències del nostre col.lectiuprofessíonal. Undels annexos inclosos al llibre relaciona profusament la jurisprudència creada a partir de les sentències dictades sobre la problemàtica competència!. • Réussir la qualité dans la construetton Secolcc Éditions du Moniteur París, 1992 227 pàgines

Llibre que recull l'cxperièn- ÈBsnuguftir CGNSTRUCTOH cia que Secotec ha adquirit durant més de deu anys en el camp de la qualitat en la construcció. Després d'un seguit de consideracions generals sobre la qualitat i la construcció, adverteix dels costos econòmics i les conseqüències tècniques que la "no-qualilat" comporta. Analitza els riscos que tota acció de construcció implica í la seva prevenció, com també l'organització global i la geslió de la qualitat.

Posteriorment, descriu les diverses modalitats d'organitzar un pla de control i la certificació de les empreses. S'inclouen exemples reals de taules de control emprades en la construcció. •

N

F

O

R

M

A

T

I

U

LA PARLA

LA FOTO

per Joma

POEMA VISUAL INSÒLIT Inauguració de la nova façana del Col·legi, creació artística de Joan Brossa.

• Paral·lelament, s'inaugurarà l'exposició: L'anar i tornar de Joan Brossa Dimarts 15 de juny a les 8 del vespre

Jornada

VOCABULARI Sitja Sito Sobreplom Sobïé\x\ÚQr ....Rebosculero Sorrenc Sobrellinda Cargadero Sortint

tècnica

Desplome Sostre Arenoso Sol Saledito Soterrani

. Techo Bache Solano

C u r s

Presentació de SICCE

Curs de sostres unidireccionals

Sistema Integrat Qualitat - Cost

Instrucció EF-88. Projecte, càlcul i control dels sostres unidireccionals armats i precomprimits. Fitxes Tècniques d'Autorització d'Ús.

Organitzen conjuntament el Col·legi i l'empresa +Flector-

Presentació del sistema creat per ICCE per tal de facilitar a l'arquitecte tècnic una eina adequada que li permeti desenvolupar la gestió econòmica d'obra. SICCE està format per una base de dades de la construcció i un suport lògic de gestió.

Dimarts 22 de juny a les 8 del vespre Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta

Del 28 de juny a I'l de juliol De 7 a 9:30 del vespre (Un total de 10 hores) Preu coWegiats

Preu no col·legials

30.000 PTA sense programa 45.000 PTA amb programa

85.000 PTA amb programa

El curs és una oferta especial als col·legiats del programa +Fector-For desenvolupat per Jordi Amat i Tarniella. El preu comercial del programa és de 94.000 PTA

L'entrada é s lliure

Places limitades

Informació: Servei d'Informació. Planta baixa

Informació: Servei d'Informació. Planta baixa

Aparelladors joves: quatre cares de la professió en temps de crisi La incertesa que provoca l'actual crisi és e! denominadorcomú ala generaciód'aparelladors que ara fa cinc anys va sortir de l'escola. Amb el títol sota el braç, aterraven Amb la professió una mica encarrilada, cinc joves aparelladors de diversos àmbits professionals es miren cl passat immediat, marcat sobretot pel boom constructiu lligat als Jocs Olímpics, i constaten que després d'aquella eufòria els promotors privats no fan construccions noves i l'Administració. després de les grans obres dels darrers anys. es relrau. És l'hora d'estrènyer-se el cinturó.

Malgrat l'angoixa del moment, lots coincideixen a dir que aquest mateix mecanisme millora la competitivitat. Els joves professionals que ara comencen a tastar les amargors d'un lemps de vaques magres, però, han eslat una generació de privilegiats tal com ells mateixos reconeixen. Gairebé tols, abans d'aconseguir el seu actual lloc de treball, van passar per cinc o sis ocupacions diferents perquè l'època donava per això i més.

"Jo vaig acabar d'estudiar el 1985. Des d'aquell any, tant jo com els meus companys vam canviar sis o set vegades de feina. Era un bon moment, es podia fins i tot escollir la sortida professional. Els que acaben ara no tenen tanta son. Nosaltres vam ser uns privilegiats".

Com a exemple d'aquesta situació, Pere Gómez, aparellador i co-gestor de Clesman continua explicant: "Vaig començar numerant parcel·les al cadastre de Mallorca i després, a Barcelona, fent de delineant de clavegueres. Més tard vaig passar a Foment. Vaig fent feineles fins que entro en contacte amb el departament de construcció de l'empresa Cles, que eslava a punt de tancar. Un grup de professionals-vam decidir tirar endavant aquesta empresa. La firma ressuscitada es va dir Clesman. Vam aconseguir de fer-la funcionar".

Teresa Serna, aparelladora liberal, explica que va tenir uns inicis una mica més durs pel fet de ser dona. "Les coses no són tan fàcils com si fossis un noi. Jo mateixa he patit aquesta discriminació.

Vaig treballar a Foment però no em van deixar exercir, hi feia d'adminisiralíva. Em va costar força treballar d'aparellador. Vaig començar a fer pròpiament la meva feina ara fa uns sis anys, en una bona època perquè les constructores començaven a tenir molta feina. La primera feina va ser a Cubiertas, on vaig començar a saber què era trepitjar l'obra i em va agradar. A partir d'aleshores, el tracte com a professional, tot i ser una dona, va ser normal. També he de dir que he tingut molta sort".

Bemabé Farré es delegat a Catalunya de l'empresa CYPE. Administrador i informàtic, té poc a veure amb la imatge més típica de l'aparellador a peu d'obra. La seva posició a la professió esta determinada pels ordinadors i et software aplicat a la construcció. Des de la seva posició, Farré podria escriure la novel.la del procés d'informatització als despatxos professionals de Barcelona. Tot i que el nivell actual d'informàtica aplicada a la construcció és remarcable, explica que el boom de la informàtica s'ha produït després de l'esclat de la

en un mercat labora!prou animat perquè el 92 havia de ser positiu per a tothom. Qui més qui menys va poder començar a treballar. Les coses, però, han canviat. Ara,

segons afirmen cinc d'aquests joves professionals, "ens trobem en un moment clau, en què cal centrar els esforços, tenir les idees clares i ser crítics amb nosaltres mateixos".

l'ere Gómez: "Vam aconseguir tirar endavant l'empresa" (Foto: Chopo) construcció. "Durant els darrers anys,rimmens volum de construcció a fer ha impedit que la gent es dediqués a tasques com ara el reciclatge o la ínfomiaützació dels despatxos".

Quant a la percepció del que és actualment la professió, tots cinc creuen que l'aparellador és una de les professions amb més versatilitat i amb més possibilitats acausa de la seva polivalència. Això no els fa ser excessivament corporativistes.

L'esperit individualista i la fïlo-

Serna: "Cada cop és més difícil fer de liberal (Foto: Chopo)

sofia del professional eficaç és la que defineix la nova generació. Xavier Aumedes i Enric Pena pensen que els únics que poden fabricar una nova imatge respeclable i respectada de l'aparellador són els mateixos aparelladors fent la seva feina de la manera més eficaç, Per a aquests professionals, el repte seria fer que l'aparellador es convertís en un tècnic normalitzat, es a dir. que les seves funcions fossin clarament

definides i tingudes com a imprescindibles. Adaptats el màxim al medi.

AumedesiPenahan decidit ser, a més de professionals liberals, el màxim de pragmàtics possible. Com que han comprovat que d'ambigüitats l'aparellador no en pot viure, han decidit comptar amb un arquilecte com a col·laborador. "Tenint en compte l'actual legislació i la poca claredat de Ics sentències pel que fa a les atribucions, nosaltres treballem desque ens vam establir amb un arquitecte per-

què en el desenvolupament dels projectes no podem assumir sols tots els treballs de rehabilitació. No és que no ens creguem capacitats per dur a terme una rehabililació, però si comptem amb un arquitecte el servei que oferim té unes garanties: no podem tenir una obra paralitzada per culpa d'una sentència que (Passa a la pàg. 14)

_L

N

Aumedes I Pena: "No podem fer esperar un client" ens és contrària. No podem fer esperar un client".

La qüestió de les atribucions no és, doncs, el que preocupa a aquesls joves aparelladors. Reivindicar a ultrança el projecte no els sembla operatiu.

"Nosaltres treballem en la fase del projecte amb l'arquitecte, hi participem. Amb qualsevol altre arquitecte la nostra relació de treball és bona, de plena col·laboració. A nivell de persones, de companys de treball, la relació entre aparelladors i arquitectes és bona. Ho veiem cada dia, és una relació de simbiosi. En rehabilitació, nosaltres busquem l'arquitecte; en obra nova, l'arquitecte ens ve a buscar a nosaltres. En el futur, la col·laboració entre aparelladors i arquitectes serà encara més estreta".

El nivell que més preocupa Aumedes i Pena és el públic, els usuaris dels serveis dels professionals.

Segons aquesls aparelladors, els serveis professionals que poden oferir són desconeguts per la major part de la gent. "Donar a conèixer el que és un aparellador i per a què serveix seria l'assignatura pendent que encara té el Col·legi. El Col·legi és l'entitat que millor pot fer aquesta funció." La relació dels aparelladors joves amb el Col·legi és, en general, distant. Farré creu que els aparelladors es recorden més del Col·legi quan hi ha crisi: "El Col·legi actua de catalitzador. Ara, per exemple, està treballant molt per orientar els joves que surten de l'Escola. Pel que fa als serveis que el Col·legi ofereix als professionals, ara els tècnics poden utilitzar el Centre de Documentació, un encert per part del Col·legi".

El col·lectiu de professionals liberals és el més preocupat pel tema de la legislació. La nova llei de Col·legis professionals i la Llei de l'Edificació preocupa bàsicament aquests tècnics- Aumedes i Pena es mostren preocupats per totes dues lleis i sobretot pel punt concret de les tarifes mínimes.

"Nosaltres som partidaris que les tarifes mínimes continuïn vigents. És una mínima cobertura legal, un reconeixement sobre el paper que obliga qualsevol obra a tenir-nos en compte. Creiem que la

F

O

R

A

T

I

U

Farré: "Els aparelladors es recorden del Col·legi quan hi ha crisi" (Fotos: Chopo)

supressió d'aquests mínims en el moment actual pot ser contraproduent per als aparelladors que tot just comencen. Si perdem cobertura legal costarà molt més fer que l'aparellador sigui un professional imprescindible". Segons aquests dos aparelladors, és més necessari puntualitzar tes qüestions que plantegen les futures lleis que barallar-se per a signar projectes. "Estem en un moment clau en què cal centrar els esforços i tenir les idees clares.

Ser més crítics amb nosaltres mateixos."

La principal preocupació dels joves professionals és l'eficàcia. Els qui treballen per a empreses han de demostrar la seva eficàcia amb el dia a dia, d'una manera més continuada mentre que els liberals mesuren els seus èxits de projecte en

7 L/a filosofia del professional eficaç és la que defineix la nova generació" projecte. Per a aquests últims, les paraules-clau són la qualitat i la seguretat. Per aconseguir nivells de qualitat í seguretat òptims, Sema duu un control rigorós i informatitzat dels seus treballs. "Els ordinadors ens serveixen per a portar un control rigorós sobre seguretat i qualitat. Gràcies a això fem un informe mensual de cada obra que donem al promotor." Aumedes i Pena critiquen, però, el que habitualment es presenta com a control de qualitat en les obres. "Si volem ser uns professionals imprescindibles, hem d'insistir en el control de qualitat, a vegades, davant el mateix client. En molts casos, el control de qualitat es converteix en un tràmit o en un plec de papers que sempre diu el mateix. Els professionals i el Col·legi hauríem d'insistir en aquest punt".

"L'Escola no és un lloc on et donen receptes de

cuina, és només un centre que et proporciona una cultura tecnològica enfocada al món de la construcció". Aquesta sentència resumiria l'opinió que els aparelladors joves, sortits de l'Escola fa uns cinc o sis anys, s'han formal respecte als seus estudis.

Aumedes i Pena coincideixen amb la resta que la seva formació a l'Escola va ser bona i suficient però, en comparar els seus estudis amb els d'arquitectura, creuen que hi ha un desfasament i creuen que el millor i el més coherent seria unificar els estudis de l'un i de l'altre centre universitari.

"No pot ser que un aparellador hagi de començar des del primer curs per a poder passar a arquiteclura. O la nostra carrera és molt dolenta o la seva moll bona o aquí falla alguna cosa."

Per clarificar les coses, aquests dos aparelladors proposen de fixar-se en Europa. "Aquí, cadascú fa la guerra pel seu cantó. L'organització i el funcionament en forma d'equips pluridisciplinaris és el que més es practica a Europa. Aquí s'hauria de fomentar aquesta manera de treballar i deixar-nos de batalletes, sobretot perquè un equip de fora pot aconseguir encàrrecs d'aquí perquè pot oferir un preu niés competitiu: el client lé un sol intermediari." L'actual moment profesional no permet fer volar coloms respecte al futur. Tot i que tenen esperances que millori, els interrogants respecte el reconeixement professional dels aparelladors fa que en general, els més joves puguin preveure un futur on la major part dels professionals siguin assalariats. Teresa Sema ho resumeix així: "El fulur de la professió el veig amb la major part dels aparelladors treballant d'assalariats. Crec que és trist que sigui així però cada cop és més difícil treballar de liberal." Malgrat els interrogants, la gran sortida, una que els joves aparelladors veuen atractiva és la del treball en equips pluridisciplinaris. Enginyers, arquitectes, aparelladors i d'altres professionals treballant plegats per tirar endavant projectes d'allò més variats. No serà un somni. • XÈNIA BUSSÉ

NACEUNANUEVA GENERACION • DE YESOS, ;;

^•ïtïBè

YESOS.DE ÀPUCAGION..."/"- \ MECÀNICA MARFIL PROYET O MANUAIMENTE \ r CONFÒR ALIGERADq y YESO FINO PARAVACAB

MAYOR DURE2A IMASPLANITUD

*^.

MAYOR AISLAMIENTO, _ l TERMICO Y ACUSTICO MEJORACABADO '"**" i SUPERFICIAL «.,.

TODOELLO ^'i CON UNA GRAN FACILIDAD Y COMODIDAD DE APLICACION.

Companía General Yesera s.à.*«.

Calle Sardenya, 326. Enllo. 2 9 . 08025 Barcelona Tels.: (93) 456 88 04/456 87 04. Fax: (93) 347 02 47

"*•,

hw/wi

L

'

I

P

N

u

F

O

b

l

R

i

M

c

i

A

T

t

a

I

U

t

Guix alleugerit: Un nou concepte de lliscat Els avantatges que, des de sempre, el guix ofereix per als treballs de lliscat en interiors d'edificis són àmpliament reconeguts.

A més de la facilitat amb què es pot decorar i presentar superfícies amb un bon grau d'acabat, les seves característiques de baixa conductivitat tèrmica i acústica contribueixen a millorar l'aïllament de cada un dels diferents elements de l'edificació. Per la seva estructura porosa i capacitat higroscòpica, quan és aplicat a la paret absorbeix o cedeix aigua de l'aire i actua com a regulador higromètric. És, a més, un producte molt econòmic, ja que n'hi ha en abundància als sòls del nostre país i no presenta costos elevats d'extracció i preparació.

Per tot això ha estat el producte utilitzat per excel·lència, i amb avantatge respecte als seus productes alternatius, en el recobriment de paraments interiors.

Procés d'obtenció de guix El guix s'obté per calcinació parcial de l'algeps, mineral de sulfat de calci dí-hidratat, per mitjà de la reacció: SO ( Ca. 2H2O + Calor —> SO.Ca. 1/2H2O + 1 1/2 H2O Quan l'hemihidrat obtingut es pasta amb aigua, es produeix l'adormiment d'aquest mitjançant una reacció química exotèrmica que és inversa a l'anterior, i s'obté una altra vegada el sulfat de calci di-hidratat (SO4Ca. 2H2O). Durant el procés de fraguat, el guix es posa en solució amb l'aigua de pastar. A temperatura ordinària l'hemihidrat és més soluble que el sulfat càlcic hidratat i, en conseqüència, segons avança la reacció d'hidratació, l'aigua del pastat queda sobresaturada de sulfat càlcic di-hidratat, amb el qual aquest cristal·litza precipitant.

Una vegada s'ha arribat al final d'aquest procés de cristal·lització, o al final del procés d'obtenció de sulfat càlcic di-hídratat precipitat, que és el mateix, l'excedent d'aigua de pastar no fixada químicament, s'elimina durant l'assecatge, deixant en la seva evaporació una estructura porosa interna. Conseqüentment, si el guix és pastat amb una proporció molt elevada d'aigua, el percentatge de porus és més gran. Aquest fenomen explica que les propietats mecàniques d'un guix pastat (duresa Shore, resistència a la compressió, resistència a flexotracció) són funcions decreixents amb la relació aigua/ guix en el pastat.

Característiques físiques del producte A més, influeixen en les característiques físiques del producte obtingut, altres factors com són la granulometria, riquesa en sulfat càlcic, i molt especialment, la forma de cristal·lització del producte durantl'adormiment.

La cristal·lització del sulfat de calci dihidrat durant la presa es fa en forma d'agulles

Comparació entre els temps de treball i característiques físiques dels diferents tipus de guix Aigua pastat

Temps aplicació

Duresa final

1 -1.2

5 - 7

10-30

Guix controlat

1 -1.2

10-12

30-40

Guix alleugerit

0.7-0.8

40

70-80

Guix projecció

0.6-0.7

90

70-90

Guix normal

entrellaçades entre si. Si quan aquest procés està en fase avançada es remou la pasta, es trenca l'estructurade cristal·lització i apareixen els anomenats 'guixos morts', que, en ser un producte de cristal·lització amorfa, presenta unes característiques físiques molt inferiors (duresa i resistència mecànica).

L'aparició en el mercat dels guixos retardats (anomenats també de presa controlada) va significar una millora important per a l'eliminació de guixos morts, ja que en tenir un temps d'adormiment més llarg, permeten la seva aplicació sobre el parament abans que la cristal·lització hagi progressat suficientment com per destruir-ne l'estructura i disminuir les seves característiques físiques.

De tota manera, aquest producte presenta encara algunes limitacions importants, ja que per poder-lo treballar adequadament requereix una proporció elevada d'aigua de pastat (un mínim de 1/1 en pes), cosa que impideíx aconseguir valors alts de duresa que generalment no superen les 40 unitats Shore C. Els nous guixos alleugerits Recentment, han aparegut al mercat uns nous tipus de productes, amb uns temps molt més amplis d'adormiment i que permeten proporcions d'aigua de pastat de l'ordre de 0,6/0,8 amb la qual cosa s'aconsegueix una gran comoditat d'aplicació i que pels seus avantatges qualitatius representen realment una nova generació de productes i un nou concepte del guix com a material de recobriment.

Aquests nous productes que, han començat a aparèixer al mercat espanyol i han aconseguit un alt grau de desenvolupament en les zones nord i centre, es presenten en dos formes segons el seu mètode d'aplicació, que pot ser manual o projectat mecànicament amb equipament de bombatge continu.

Aquests són els productes que en el Grup Uralita s'han presentat en el darrer Construmat. Eís guixos alleugerits d'aplicació nual es comercialitzen amb la marca Confort" a Catalunya i a Llevant, i Superliplaster es produeix a la fàbrica de Pamplona.

Els d'aplicació mecànica Marfil Proyect a Catalunya. Proyect a Llevant i Mecaplaster i Supermecaplaster en la zona nord.

La utilització d'aquests productes suposen petits canvis en els hàbits d'aplicació, que s'han de tenir en compte per a obtenir un bon resultat final.

Així, per exemple en el guix manual, que s'alleugereix amb perlita per facilitar de treballar-lo, en el pastat ha de respectar-se escrupolosament la proporció d'aigua recomanada i és necessari fer-ho amb l'ajut d'una senzilla batedora mecànica, ja que es pasta directament a viscositat d'aplicació, cosa que suposa l'avantatge d'eliminar temps d'espera.

Una altra característica important d'ambdós tipus de guix, és que per la seva plasticitat, temps i comoditat, permet el repàs i allisat sobre el parament ajudant-se de regles llargues en substitució de la clàssica llana, cosa que ofereix al final una superfícia molt més plana i de millor textura d'acabat.

Finalment, per al lliscat final d'aquests productes s'ha preparat el Guix Fi per a Acabats, que és un producte que s'aplica directament amb llana i amb una granulometria suficientment fina perquè no requereixi l'eliminació de gruixos que normalment es realitza i que suposa l'aplicació d'un guix totalment mort.

Així s'aconsegueix un acabat superficial de gran qualitat, adherència i duresa.

Com pa nia General Yesera, S.A. Grup Uralita Sardenya, 326 - 08025 Barcelona Tels: 456 88 04 / 456 87 04 Fax: 347 02 47

Gestió

i

manteniment

d'edificis

Els CAP, Centres d'Atenció Primària JOSEP BRUCH I ALONSO Arquitecte Tècnic Resp. secció Tècnica-Obres Institut Català de la Salut Àrea de Gestió 6

S

ense ànim d'aprofundir massa ni, d'altra banda, voler entrar en contradicció amb Ics definicions o conceptes que pugui tenir establerts el departament de Sanitat arran del desplegament de la Reforma d'Atenció Primària de Catalunya. caJ explicar, ni que sigui de passada. quina és l'organització i el funcionament de PICS (Institut Català de la Salul) en aquells aspectes que incideixen en la gestió i manteniment del patrimoni immobiliari d'aquesta Àrea de Gestió.

Aixídoncs. començarem dient que, de bell antuvi. el país està dividit en diverses àrees de gestió, le1quals tenen al seu càrrec la gestió dels recursos corresponents al seu àmbit territorial. Per dur-la u terme d'una forma adient. les àrees de gestió estan dividides, al seu tom, en sectors sanitaris, als quals correspon la responsabilitat i administració dels centres, serveis i establiments ubicats dins el seu terme geogràfic. Per poder realitzar aquestes tasques de la manera més òptima possible cada sector xjesià subdividit en diverses Àrees Bàsiques de Salut TA-BS) que són les unitats territorials mínimes considerades per PICS i representen el conjunt de població de fel, que té dret a l'assistència per pan d'un Equip d'Atenció Primària (EAP).

Fins ara hem parlat de conceptes i termes que aparentment ben poca cosa, o gens, tenen a veure amb la gestió i manteniment d'edificis, però moll possiblement ajudaran a comprendre la dificulta! de la gestió i la diversitat, que ja s'endevinava, dels immobles, ja que al capdavall totes les funcions i tasques esmentades en el paràgraf anterior es realitzen, habitualment, en uns espais físics: locals anomenats Centres d'Atenció Primària (CAP).

El Barcelonès-Nord i el Maresme L'Àrea de Gestió 6, corresponent al BarcelonèsNord i al Maresme, que ens ocupa, té al seu càrrec un total de 28 CAP, que representen uns 42.000 mcontruïts, distribuïts en tres sectors: BadalonaSant Adrià, 9 centres i 14.690 ni3- Santa Coloma de Gramenet, 5 centres i 9.060 m-, i el Maresme, amb 14 centres i 18.250 m:. Val a dir, però. que, com que cl desplegament de la Reforma Sanitària no està, ni de bon tros, conclòs, s'estan edificant centres nous i encara n'hi ha en fase d'adjudicació o fins i tot de projecte o d'avantprojecte, amb la qual cosa el parc immobiliari de l'Àrea es veurà considerablement incrementat en un termini no massa llarg. D'altra banda, en els centres existents, s'hi van fent obres de reforma, adequació o millora, tant per posar al dia unes instal·lacions que el temps ha fet quedar obsoletes, com per dur a terme els nous programes, sistemes, tècniques, etcètera, que la pròpia dinàmica del sistema sanitari va desenvolupant.

Ja s'ha pogut intuir abans, en l'apartat anterior, que els CAP no responen, ni molt menys, a un

l:ls L'Al' a Mataró, un exemple de la nova concepció d'aquests edificis (Polo: Cïuipo)

model únic, si no varien segons les funcions espe- ment en aquesla Àrea lenen una superfície que cífiques que han de realitzar; aquesla diversifica- normalment oscil·la entre els 1.500 i els 2.000 m-. ció es veu incrementada per la diferent concepció Aquesls edificis, en bona mesura, estan projectats que s'ha anat tenint d'aquests centres en el decurs amb un fort component de "disseny", on els valors del temps. De tota manera, i a fi de no fer la cosa estètics prevalen per sobre del funcionals, considemés enrevessada del que ja és, intentarem agrupar- rats aquests dins de l'àmbit de la gestió i manteniies en tres grans blocs o models: ment.

3. Els CAP de sector: Són edificis exclusius en 1. Els CAP tradicionals (anteriorment anomenats consultoris): Les seves condicions més habituals què, a més de l'atenció primària amb les seves són: concepció més aviat antiga, funcionament especialitats mèdiques, s'hi ha encabit la direcció encara segons el vell sistema, ubicació en locals del sector corresponent, amb tots els seus serveis situats en els baixos d'edificis piurifamiliars d' una de suport. Són de construcció més aviat antiga: del superfície d'entre 450-600 m: i contruccíó realit- 1968 al 1976 i d'una superfície d'uns 4.000 a 5.000 zada els anys 1974-1976. Evidentment, la seva m: En aquests edificis, tant per qüestions d'edat adequació a la normativa vigent és pràcticament com per adequar-los a les noves necessitats i nul·la, el seu estat de conservació molt deficient i programes, se'ls ha fet certes obres de remodelació ía seva funcionalitat d'acord amb les noves direc- o reforma. trius, molt escassa.

2. Els CAP d'ABS: De concepció i reaÜUíació Sistema actual de gestió recent, responen, en teoria, als esquemes, previsions i condicions establerts en la Reforma de De bon començament, potser paga la pena dir que, l'Atenció Primària de Catalunya. Són edificis ex- òbviament, els sectors sanitaris no disposen de clusius, és a dir. destinats només a l'atenció pri- serveis tècnics propis, concebuts com a tals, ja que, mària, a quatre vents o entre mitgeres, indepen- pel seu volum i necessitats, resultarien excessivadentment, i d'una superfície en principi variable en ment onerós, sinó que aquesls serveis estan estrucfunció de la població de l'ABS que hagi de cobrir: turats dins cl conjunt de serveis centrals i de suport orientativament, els que tenen construïts actual- de l'Àrea de Gestió. D'altra banda, i com ja s'ha

indicat abans, la responsabilitat de l'administració i, per lant, de la gestió dels centres és del director del sector corresponent, amb la qual cosa les funcions dels esmentats serveis tècnics queden reduïts, en teoria, més a tasques d'assessorament i coordinació, que no pas a la gestió pròpiament dita.

A més. segons els programes de dotació de personal, no tols els centres poden disposar de personal d'ofici per afrontar aquelles tasques i operacions que van sorgint en el treball del dia a dia.

També cal dir que, durant força temps, tant per la manca d'un suport tècnic mínimament qualificat com perquè dins l'escala de valors o necessitats que tenien els qui aleshores eren responsables de l'administració i gestió dels edificis aquest no era un lema prioritari, la veritat és que no s'havia fel gairebé cap mena d'actuació de manteniment o adequació al centres. Tampoc no hi havia encara una programació, amb la qual cosa Testat del patrimoni immobiliari, que podríem dir que s'havia heretat, era francament dolent, amb l'agreujament afegit que això representa de cara a iniciar i, sobretot, realitzar de forma seguida i programada una bona gestió i manteniment dels edificis.

Amb lots aquests condicionaments més el, ja habitual a gairebé arreu, de la migradesa en la disponibilitat econòmica, a partir de l'estructuració de fet aquesta Àrea de Gestió de TICS s'han realitzat les actuacions que, esquemàticament i a grans trets s'indiquen: -Adequació a la normativa vigent, Fins allà on s'ha pogut, de les instal·lacions antigues, principalment les elèctriques, lant en alta com en baixa tensió.

-Estudi de les potències contractades i consums reals, enfocat a un estalvi energètic, amb seguiment i control dels resulatats.

-Revisions puntuals de les instal·lacions, tant antigues com de recent execució, per comprovar lant el compliment de la normativa com per a l'optimització del seu rendiment.

-Racionalització i revisió dels contractes de serveis subscrits amb empreses externes: neteja, ascensors, etcètera.

-Neteja i millora de la imatge i confort dels CAP vells que, tal com s'ha dit, estaven bastant deixats.

-Actuacions puntuals de supressió de barreres

Els CAP haurien de ser concebuts per a la utilitat mèdica (Folo: Chopo)

arquitectòniques en els accessos dels centres.

-Seguiment i control de les obres de nova inversió generades pels serveis centrals del Servei Català de la Salut, tant de remodelacions com de nova planta.

-Inspeccions més o menys periòdiques de l'estat dels centres, tant per poder apreciar les seves mancances com per proposar i prioritzar futures actuacions.

-Totes les reparacions puntuals i actuacions de manteniment correctiu, habitualment realitzades amb el personal d'ofici, propi, amb qui prèviament ja s'ha pactat la realització d'aquestes tasques també en aquells centres que no disposen d'aquest personal.

Primera pedra cara al futur Amb la finalitat tant de conèixer la complexa realitat de cada edifici com d'optimilzar i programar la seva gestió i manteniment futurs, amb una visió d'ampli espectre que ens abasti des dels detalls més insignificants Fins a l'aspecte més ampli i global de tot el

conjunt i per poder-ne treure conclusions de comportament i idoneïtat lanl. materials com d'espais i ambients, que serveixen, alhora, d'experiència pera noves actuacions, s'està treballant en la confecció d'una fitxa i un programa que, a la manera del Llibre de l'Edifici o del Test de Manteniment però més amplials i enfocats concretament a la problemàtica i necessitats d'aquest tipus d'edificis, en faciliti lè>dades bàsiques, el procés històric, l'estat actual i les previsions d'actuació de ceda Centre.

Evidentment, per una mera qüestió de disponibilitat d'espai, no podem estendre'ns més ni en l'explicació de les feines reals que es duen a terme i les que estan previstes, ni en els sistemes i circuits establerts i previstos, però per donar una primera impressió del que és la gestió i mnieniment dels CAP i, alhora, facilitar-ne la comprensió, hem considerat molt imporlnat fer aquesta primera í succinta aproximació als CAP, en lot cas, i llavors sí, en una propera col·laboració podrem estendre'ns més en aquest sentit. B

-ENSAYOS DE MATERIALES -INFORMES Y ESTUDIÓS DE PATOLOGIA - P R U E B A S DE CARGA -ESTUDIÓS GEOTECNICOS - P L A N E S DE CONTROL -GARANTIA DE CALIDAD

TECINCO TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. LABORATORIO ACREDITADO. Ca N'Alzamora, 18 08191 -RUBI-BARCELONA TEL: (93)697 54 11 FAX: (93) 697 55 00

- E N S A Y O DE INTEGRIDAD DE PILOTES.

Mossèn R. Muntanyola, 2. L.4.

43205-REUS-TARRAGONA TEL: (977)77 17 06

Velàzquez, 14 43870-AMPOSTA-TARRAGONA TEL: (977) 70 49 38

P

u

b

l

i

c

i

t

a

t

La caracterització dels aïllants La dinàmica iniciada en l'àmbit europeu pel que fa a la normalització dels productes, i també els recentsdecretsdecontrol de qualitaten l'edificació, ens plantegen quina serà la millor manera de caracteritzar els productes aïllants.L'objectiu és que les prestacions puguin ser correctament lliurades pe! fabricant. Que amb aquesta base d'informació, els projectistes puguin escollir amb rigor els productes que prescriuran i especificarlos correctament. I, finalment, que els directors d'obra disposin dels mecanismes de control que permetin acceptar o refusar els productes subministrats. Es tracta de veure quina informació cal donar, com s'ha de donar i quin és el mètode per a verificar que realment s'han assolit uns determinats nivells de prestacions.

Materials aïllants són, segons el Lexicon de la Fesi (Federation Europeene des Syndicats d'Entreprises d'Isolation) aquells que tenen una conductivitat tèrmica igual o inferior a 0.065 W (mE.k) i una resistència tèrmica igual o superior a o,5 (m2.k)/W. Les característiques acústiques — aïllament acústica! soroll aeri, disminuciódel soroll d'impacte i coeficient d'absorció acústica- s'haurien de referir en principi als elements constructius (portes, finestres, tancaments) més que als seus elements components.

Si bé les característiques tèrmiques són suficients per valorar les prestacions tèrmiques, cal que els productes siguin adequats a l'ús a què es destinaran. Per això es recorre a altres característiques en funcióde les exigènciesde les aplicacions.

En primerlloc, la resistència mecànica, exigida als productes que estaran sotmesos a esforços mecànics i que esdevé un paràmetre irrellevant en els altres casos. En segon lloc, la permeabilitat al vapor d'aigua, per comprovar el comportament higromètric dels tancaments. I, per últim, comportament enfront l'aigua, per aquells productes que hi estaran en contacte directe, on es tracta de valorar si els productes tenen tendència a acumularmésomenysquantitatd'aiguaen el seu interior.

Per poder fer una correcta caracterització caí especificar clarament quin ha estat el procés d'assaig.

Vista la forma de caracteritzar els aïllants tèrmics i acústics es pot concloure que: d'una banda, cal verificardirectament.pelquefaalsaïllants tèrmics, que la conductivitat tèrmica s'ha assolit, que el gruix és el que permet d'aconseguir la resistència tèrmica exigida pel compliment de la normativa tèrmica NRE-AT-87 o NBE-CT/79. Pel que fa als aïllants acústics, s'ha d'exigir la verificació de què assoleixen els aïllaments especificats o els coeficients d'absorció acústica requerits. En ambdós casos, si l'aplicació té alguna exigència particular s'ha de verificar l'acompliment d'aquesta.

Un altre punt és la manera d'acreditar les prestacions pel que fa als productes amb marca de qualitat. En aquest cas, és la marca de qualitat la que acredita, sense haver de fer cap assaig, que el producte assoleix les prestacions que la norma del producte estableix. Pel que fa als productes sense marca de qualitat, o de fabricació in situ, cal fernecessàriamentunacampanyaderecolllidade mostres i verificar, de manera fiable, que s'assoleixen les característiques tèrmiques i/o acústiques i/o adequació a l'ús. •

Cal que c/v productes siguin adequats a l'ús a que es ilestitwii. (I niu Chopo)

^Forjados Reticulares en AutoCAD?

ijnuevo CASA/FR 3.0!!

El mejor programa de forjados íeticulares del mercado espanol!

Los pianos son com pietós: rmaduras de nerviós, zuncho :apiteles, etc. Todo l pilares, l Td sin i salir l Je AutoCAD! La entrada de datos se hace Jibujando la estructura en vutoCAD: forjados, pilares, huecos, :argas,elc, son entrados fàcilmente. "oda la potencia de AutoCAD està su disposicïón!

•El CASA/FR calcula los Esfuerzos y Armaduras de todo e! Edificio en su Conjunro, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y eloçidad, puaiendo resolver difi d d d edificios de grandes dimensiones.

•Resuelve edificios de múltiples plantas sin salir de AutoCAD! •La versión 3.0 de CASA/FR tiene un precio excepcional: llàmenos hoy mismo para informarse de la oferta especial de lanzamientoü

Tango/04 Computing Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA-

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN

AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ. LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL

NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC. JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE

LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA

GAMMA M É S C O M P L E T A EN AÏLLAMENT: G L A S C G , LLANA DE VIDRE;

GLASCOPOR, POL·IESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÉ EXTRUSIONAT.

NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA

PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES

SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

POL·IEgl'IRÈ

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.

PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA

L·LUtL·L·lL·L·L·

OLIESTIRÉ E3CTRUSIONAT

POLIGLAS