INFORMATIU
Níim. 30 PRIMERA QUINZENA JUNY 93 125 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Or,5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 8:
Fax4143434
Delegació
a Vic, Manresa, Granollers i Ter
El Col·legi singularitza la seva façana amb una obra de Brossa La inauguració del poema-visual coincideix amb una exposició i una taula rodona y El poela Joan Brossa ha transformat la façana de! Col·legi d'Aparelladors en un gran poema visual. El passal diu 15 es va inaugurar l'obra que Brossa ha concebut expressament per afegir un element de personalitat i color a la façana del Col·legi, culminant així les obres de reforma de l'edifici iniciades ara fa dos anys. El poema visual de Brossa consla de 100 lletres de 16 colors, la meitat de les quals es "desordenen" per formar el rètol 'Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona'. L'obra es culmina amb una escultura gegant d'acer que representa un llagosl. Coincidint amb la inauguració de la nova façana, el Col.Iegi ha inaugural una mostra de 16 poemes-objecles i obra gràfica de Joan Brossa, L'anar i /ornar de Joan Brossa, inclosa a la programació general d'exposicions de l'Any Miró, i una taula rodona que versà sobre L·i intervenció''artística i monumental en els edificis ja existents. •
El segon Congrés d'Aparelladors es farà a Granada La ciutat andalusa de Granada acollirà, del 22 al 25 de febrer de 1994, el Segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.' Aquest congrés s'estructurarà, en.si.siirees temàtiques: organització professional, exercici de la professió, formació acadèmica, professió i societat, situació internacional, i professió i tecnologia. EI Col.Iegi, coma preparació peraaquest congrés estatal, celebrarà, el mes de novembre, unes jornades sobre la professió, amb l'objectiu que els aparelladors de Barcelona prenguin una posició col·lectiva davant els reptes que hauran de superar en un futur no gaire llunyà en la nova realitat europea. •
(Pàgina 3) Brossa ha dissenyat un poema-visual per al Col·legi (Foto: Cliopo)
L'evolució del sector troba un país poc preparat El futur del sector de la construcció és el lema que ha inspirat a l'arquitecte Ignacio Paricio a l'hora d'escriure l'article Dinosaures en el sector, que reproduïm en la present edició de L'INFORMATIU. El país no està gaire preparat per assumir l'accelerada evolució del sector. Els seus principals problemes són la segmentació i l'opacitat del procés. Per solucionarho. Paricio proposa una major presència del promotor en la totalitat del procés i assegurar-ne la transparència econòmica. • (Pàgs. 15 i 16)
Mfl(?ír T«E8PUA I?A(H OF LA COMSTS
(Pàgina 5)
SUMARI ECTE
«? FUTéoiiCTfl
EI Col.Iegi no exigirà l'assegurança de RC a partir del 1994 ÍPàg/na 4) Entrevista amb Rafael Cercós, nou vocal de la Musaat
fi R
''
(Pàgina 15)
Documentació, nova secció a cura del Centre de Documentació Josep Renart
(Pàgs. 10 i 11)
A
G E N D A
INFORMACIÓ HORARI D'ESTIU DE LES DELEGACIONS
Exposició
• Delegació del Vallès Oriental, A partir del dillunsI4 de juny la delegació obrirà: Dimarts, dimecres i dijous de 9 a 13 i divendres de 9 a 12 hores. Tardes, tancat.
HOMENATGE ALS 5 0 ANYS D'EXERCICI
Acte d'homenatge als coilegials amb 50 anys d'exercici professional Es realitzarà l'entrega de plaques commemoratives. • Dimecres 30 de juny a les 19 hores. Entrada lliure. Lloc: Sala d'Actes. Informació: Servei d'Informació. PROJECTE S1CCE I PROGRAMA ARQ
Jornada SICCE. Sistema integrat 'qualitat-cost' Presentació del projecte Siccc sobrc'qualiiat-cost' i la seva base de dades. Organitza Icce. • Dimarts 22 de juny de 18 a 21 hores. Places limitades. Lloc: Sala d'Actes. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. SOSTRES UNIDIRECCIONALS
L'Anar i Tornar de Joan Brossa Un viatge a l'univers creatiu del poeta Joan Brossa Mostra inclosa dins la programació de l'Any Miró. Aplega lópoemes-objecle.que es presenien per primera vegada a Barcelona i una selecció de la seva obra gràfica. • Oberta fins al 15 de juliol. Horari: de dilluns a divendres del0al4horesidel6a20h. Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa.
- sense programa: 30.000,- amb programa: 45.000,No col·legials: - amb programa: 85.000,Places limitades. Informació i inscripcions: Servei d'Informació.
DELEGA
• Delegació del Vallès Occidental, A partir del mes de juliol: De dimarts a divendres de 8 a 13 hores. • Delegació d'Osona, A partir del mes de juliol. - Visats: dimarts i dijous de 9,30 a 13,30 hores, - Informació: de 9 a 15 de dimarts a divendres. Tardes tancat.
JAUME CUSACHS A OSONA
CICLE AULA-EMPRESA DE L'ITEC
Mostra d'una reflexió sobre l'arquitectura A càrrec de Jaume Cusachs. Oberta fins al 30 de juny. Horari: de dijous a diumenge Presentació de noves de 19 a 21 hores i dissabtes tècniques de modelat també de 12 a 14 hores. tridimensional per ordinador Informació: •Dimarts 29 de juny ales 19 h. Delegació d'Osona. Lloc: Sala d'Actes. Plaça Major, 6. Vic. Informació: Telèfon: 885 26 II. Servei d'Informació. NOVES TÈCNIQUES D'AUTOCAD
Curs sobre sostres unidireccionals Organitzen el Col·legi i l'empresa +Flector-. •Del28dejunyal'l de juliol de 19 a 21,30 h. (10 hores). Lloc: Sala de Conferències. Preu col·legiats:
FOTOGRAFIES DE PERE VIDAL A TERRASSA
Nous cursos d'informàtica • Curs d'Introducció u la Informàtic»
• Curs de 3 Dimensions amb Autocad
Dates: del 21 de juny al 14 Dates: del 29 de juny de juliol. al 22 de juliol. Horari:Dilluns i dimecres Horari: Dimarts i dijous de de 19 a 21,30 h. 19 a 21,30 hores. Preu: 25.000.- col·legials Preu: 35.000,- col·legiats 35.000,-no col·legiats 45.000,-no col·legiats Informació i inscripcions: Servei d'Infoi
I INFORMATIU
Exposició amb el títol, "Fotografies 1987-1992" A càrrec de Pere Vidal. Oberta fins al 23 de juliol. Horari: Durant el mes de juny, de dimarts a divendres de 10a 13 i de 18a20hores. El mes de juliol, oberta de dimarts a divendres 8 a 13 h. Informació: Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18: Terrassa. Telèfon: 780 11 10.
Delegaria d'Osona; Kaça Major. 6. 08500 Vic TcIeforif93>88526U Oficina / Dfkpirii del rU K ia·Iltn ! utdi:
Junta de Caiem del Col·legi d'ApurclliuJnrs I Arquitectes Trenira de Barceloní. PRESIDENT: CarlisPuigcrisilJucllcs
ssr"™
-«—<*-.<**,*,„
Onrln» / DclepKin del Villb Oriental: TRESORERA: PiL·i Rinmkh i Annictui loíep Umbcn.25. 0S4aiGranall«s: COMITADOR: Bernal Ochoa i Morin TcIMim(•»)87901 76 VOCALS: U l i l.louy Pammond Ondiu I IJcIc^H-ld del Vüllrs Ocridental: R J ^ Í I Dclfadoi Yaaguu Sani Francesc. IH 08221 Tcrra-sj. F. X- Elirdajil Hainonct Ttlcfon (93) TKO 11 Ifl Irene Cancras i Miriun
VÍDEOS DELS DARRERS INTERCANVIS INTERNACIONALS
C I O NS
Biga telescòpica "Extend", reforç de sostres de bigues de ciment aluminós A càrrec de Josep M.Vulart de l'empresa Seneton, S.A. • Dimarts 29 de juny a les 18,30 hores. Lloc: Ilec, Wellinglon, 19. Cal confirmar l'assistència. Inscripcions: Dolors Parramon. Telèfon: 309 34 04. CURSOS D'ANGLÈS PER A PROFESSIONALS DE LA CONSTRUCCIÓ
Cursos pràctics d'anglès del camp de la construcció Organitza l'Institut Britànic. Cursos de 40 hores a escollir: • Del 5 al 30 de juliol. • Del 6 al 30 de setembre. Horari: de 18 a 20 hores. Preu: - col·legiats: 49.000,- no col·legials: 54.000,Lloc: Institut Britànic. Amigo, 83. 08021 Barcelona. Informació i inscripcions: Sra. Ilealy, Tel: 209 43 98.
Hagevllerguedil; Antoni Caut Vallrs Oriental: Frederic de lluen Valle» Occidental: Sslvadot NÍÏOTO GERENT:
Joan Gay I Diu
CONSELL ÜE REDACCIÓ: Animi Cipilla Carles CanarU Ramon Comorcra
• Tallers internacionals de rehabilitació a Fes (Marroc) 1989 i 1990 - Ceramistes de Fès - Fès, visió urbana - Els oficis de ta construcció a Fès - Característiques tipològiques i constructives dels habitatges de Fès Format VHS. Durada:42'. • Construccions de Pedra en Sec a l'àmbit de la Mediterrània. 1992 Format VHS. Durada; 22'. • Restauració urbana a Lisboa, 1992 - Mouraria, un barri dins de Lisboa - L'estructura de Gaiola Pombalina - "O Azulejo", una tradició en l'arquitectura portuguesa. Formal VHS. Durada: 23'. Preu dels vídeos: 3.500 pessetes. Informació: Servei Rehabilitació. Tercera planta.
SECRETAK1A. CORRECCIÓ I MAQUKTACIÓ: Àngels Balls» Elísrajj Puturull ADMINISTRACIÓ I DISTRIDUCIÓ: Monistrol Alcrrany DISSENY GRÀFIC I INEOCRAEIA: EMudi R.OJI. IMPRESSIÓ: Rnnurgrar S.A. DIPÒSIT I.KCAL: U-423891991 1SSS: 1131-2802
PUBLICITAT: BIT-Publicídad. S.A. JosqiTarrailcilu, 155. lapl.0SO29 Uaicclum Tclcfon (Wl J1D 45 55. El\ criltrií cipouik en el; a sfjmts tin d'oriusi™ n p UI dck antnrs i no npremien nenuïrbmrnl l'opinió de I.'INFOKMATIU. S'juioriuj la reptculurció dels iictulls puhliaL-aL-|SFORMATIlJ,ciuuilclíramtn: li seva procedència.
Joan Brossa transforma la façana del Col·legi en un gran poema visual La intervenció es completa amb una exposició sobre aquest poeta i una taula rodona EI Col·legi estrena façana. El passat dia 15 d'aquest mes es va inaugurar el poema visual que Joan Brossa ha concebut expressament per afegir un element de personalitat í de color a la façana de l'edifici del Col·legi construït a Onals dels anys setanta. Coincidint amb aquesta inauguració, el Col·legi ha organitzat una exposició sobre l'obra de Brossa, L'anar i tornar de Joan Brossa, i una taula rodona, que versà sobre La intervenció artística i monumental en els edificis existents, la qual va tenir lloc el dia 17. El Col·legi ha culminat les obres de reforma de l'edifici iniciades ara fa dos anys amb la transformació de la seva façana. La proposta de Brossa es pol considerar com un nou símbol que passarà a formar pari del patrimoni monumental de Barcelona, una obra que, d'alu"a banda, torna a obrir la reflexió sobre el paper de l'aportació artística en els edificis existents i lambé en els projectes arquitectònics. L'obra de Brossa pretén ser una aposta per la pluridísciplinarilal artística, per la recerca, per la renovació de conceptes i imatges. El poema visual de Joan Brossa consta d'un seguit de 100 lletres de 16 colors distints, pintades amb pintura de cotxes per augmentar la seva resistència a ïa intempèrie. D'aquestes 100 lletres, 50 substitueixen l'actual rètol 'Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona' i les altres 50, les mateixes que apareixen al rètol, es reparteixen alfabèticament per la façana. El poema es culmina amb una escultura, feta amb acer Corten, que corona la façana.-L'escultura, que representa un ](agost, ha estat ideada per Joan Brossa i plasmada pel pintor i dissenyador Josep Pla-Narbona com
un desplegable per realitzar-lo amb qualsevol material flexible. En aquest cas, però, es fa amb una planxa d'acer de vuit mil·límetres de gruix. L'escultura, que pesa unes tres lones, es va instal·lar, ja completa, amb l'ajut d'una grua que l'elevà fins a 15 metres del terra. Paral·lelament a la presentació de l'obra de Brossa, es va inaugurar l'exposició L'anar i tornar de Joan Brossa, inclosa a la programació de l'Any Miró. Aquesta mostra és formada per 16 poemes-objectes que es presenten per primera vegada a Barcelona i constitueixen un laberíntic passeig per l'univers creatiu de Joan Brossa. La mostra lambé aplega una selecció de l'obra gràfica del poeta. Aquesta es podria definir com una poesia de l'objecte. La taula rodona IM intervenció artística i monumental en els edificis urbans existents, a la que van participar el poeta Joan Brossa i el seu col·laborador, cl grafista Josep PlaNarbona, Pilar Parcerísas, crítica d'art, Esteve Bonell, arquitecte, i Rafael Carreras, arquitecte tècnic va cloure els actes previstos per commemorar la inauguració de la nova façana del Col.legi. •
La singularitat feta poesia Joan Brossa (Barcelona, 1919) és un dels més singulars poetes i autors plàstics del nostre país. El 1941 va conèixer Miró, el qual va influir en la seva formació. Brossa VÜ ser un dels fundadors del grup Dau al Set (1948). La seva obra, d'arrels surrcalislcs, és extensa, però ha estat desconeguda fins fa poc. Brossa és, segons la crítica Victòria Combalia, "un artista molt avanguardista que mai no deixa, d'experimentar. És un artista amb un senüt crític molt fort, moll en la línia del postdadaïsme, amb un humor corrosiu i irònic".
Brossa qualifica la seva obra de "procés cap endavant. Sempre tracto de suggerir. La gent ba de veure una obra oberta, cal tractar el públic com a majors d'edat, no com a la televisió, on els tracten com a relardats mentals". La seva originalitat, el seu avanguardisme ï les seves càustiques opinions li han donat una imaige d'artista marginal. "Sóc un heterodox que crea sospites, sóc una menad'inventor d'estralègies que provoca curiositat i recel. Quan a algú no se'l pol ubicar, no entra en un esquema, no existeix", diu Brossa.
Maqueta del "Poema visual per a una façana"
(Foto: Chopo)
ANÀLISI JOSEP MARIA CADENA Periodista. Redactor en cap d'El Periódico de Catalunya
El llagost que sempre guaita Aquests són anys de llagoslada i el parlar-ne fa plorar. Per això, com que ens queda poc per arribar a dalt del doble cim de( segle i del mil·lenni, pot ser bo que un llagost guardi la vinya urbanística de Barcelona. De més verdes en maduren i l'instint poètic de Joan Brossa ens ha demostrat manta vegades que una definició de diccionari és com un poema i que una bestiola malèfica pot transformar-se, seguint la llei de Fregoli, en el guaita que avisa de tot afany de malifeta. Les lletres, per si mateixes, tenen màgia. Ordenades alfabèticament pot semblar que han perdut iot sentit, ja que el nombre s'imposa: sís as, unab. cinc ces... Però deixem que s'ordenin al seu aire i veurem que diuen Col.Iegi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que és una entitat professional de mèrit. I no ho escric pas per llagoleria, sinó perquè sincerament considero que com a corporació és fidel a les missions que li pertoquen. I com que una d'elles és tenir
cura de la construcció que es fa -i es desfà, encara que mai no arribi a ía gràcia de la sardana- penso que és encertat que al capdamunt del seu hostatge social hi posi un llagost. És necessari avisar que es disposa d'ull fi per veure-les venir i de cames potents i llestes com una molla per a saltar sobre el transgressor. I encara més: qui com el llagost pot dir allò de ei conec herbeta, que et dius marduix? O qui com ell pot fer veure que és un saltamarü -nom que lambé li és donat al llagost verd i molt saltadorque com el ninot que toma a posar-se dret -el poble. Brossa dixit- mai no es deixa entabanar del iot? El poeia i els tècnics l'han encertada al fer del llagost terrassa -deixem les llagostes de mar per a qui pugui menjar-se-les- un símbol urbà. La Diagonal de Barcelona, lant plena de canells lluminosos que ens volen vendre la lluna en un cove, guanyarà en sentit cívic amb aquest poema visual i escultòric de Joan Brossa. •
_L aprova els resultats de l'exercici 1992 El Col. legi retira dels seus Estatuts la obligatorietat de l'assegurança El 20 de maig es va celebrar l'Assemblea General Ordinàriadecollegiats en la que es va presenlar la liquidació del pressupost del Col·legi i l'Informc de Gestió corresponent a 1992. El mateix dia va tenir Hoc l'Assemblea General Extraordinària per modificar els Estatuts, i es va suprimir la referència a I"obligatorietat de cobertura de la responsabilitat civil professional per a poder exercir la professió. L'Assemblea va aprovar el resultat pressupostari de 1992 i el balanç de situació comptable del Col·legi que és definida, cada vegada més, per un quadre de sanejament econòmic. El president del Col.legi, Carles Puiggròs, va exposar els trets fonamentals de la política col·legial marcats per la situació general de l'economia i la recessió del sector i també per les propostes de canvis legislatius que afectaran la vida del Col·legi i de la professió. La reforma de la Llei de Col·legis Professionals ha estat objecte de diverses modificacions que alleugereixen els seus plantejaments radicals i permeten pronosticar unes possibilitats que, en una perspectiva de futur, poden arribar a ser favorables. La convocatòria d'eleccions generals de l'Estat, però, va ajornar qualsevol modificació del marc legal actual. Pel que fa a les línies bàsiques del projecte de Llei d'Ordenació de I' Edificació, del qual es coneixen ja dues versions, aquest ha quedat al calaix i el nou govern haurà de decidir si inclou el lema dins del seu programa legislatiu.
Racionalitzar els recursos En relació amb l'organització professional, destaca la transformació del Consell Català que ha tendit a simplificar la seva estructura per racionalitzar els recursos i disminuir les despeses. El Consell manté la seva funció de coordinació i representació a l'àmbit català. Pel que fa a l'organització professional a l'Estat, Puiggròs va destacar la necessitat de transformar-ne l'estructura i disminuir la despesa. La celebració a Granada del Segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics prevista pel febrer del 1994 va ser un altre dels lemes destacats. E! Col.legi ha creat la figura de delegat col·legial del Congrés que recau en el company Xavier Bardají,
Acords de l'Assemblea General Assemblea Ordinària Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legials celebrada el dijous 20 de maigdel 1993 van ser els següents: 1. Aprovar l'Acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebradael22dedesembrede 1992. 2. Aprovar la liquidació det pressupost d'ingressos i despeses del Col.legi, corresponent a l'exercici de 1992 tancat amb un superàvit de 7.928.996 pessetes, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1992 i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea General. 3. Aprovar l'informe de Gestió presentat per la Junta de Govem corresponent a la gestió realitzada pel Col.legi durant l'exercici de 1992. 4. Elegir els col·legiats Josep Vila, Modest Mor, Joan Carles Moria, Joan Bosch, Jordi Lleal i Ernest . López que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici de 1993.
legislatius afectaran el Col·legi i també la professió (Folo: Chopo) Els acords es van prendre per unanimitat. vocal de la Junta de Govern. La infor- vidualitzada per al proper any 1994 que Assemblea Extraordinària mació sobre la Musaat i la cobertura de tindrà en compte diferents paràmetres. la responsabilitat civil professional va La informació sobre el funcionament L'acord adoptat per l'Assemblea ser el darrer lema de l'informe. En de la Musaat va ocupar també el darrer General Extraordinària de col·leaquest punt es va informar de la incor- punt de l'ordre del dia, punt proposat per giats celebrada el 20 de maig del poració al Consell d"Administració de un grup de col·legiats. L'explicació va 1993 va ser el següent: la Musaal del company Rafael Ccrcós anara càrrec dels companys Josep Maria i també de les previsions de treball de la Llesuy, vocal de la Junta de Govern, i 1. Suprimir l'article 24 dels EstaMusaat d'elaboració d'una prima indi- del mateix Rafael Cercós. • tuts del Col.legi i subslituir-lo pel nou text que figura a continuació: Article 24. "Tots els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats i en situació d'exercici de la professió a qualsevol dels col·legis de CataL'Assemblea General va aprovar la modificació dels articles 24 i 27 dels lunya, podran exercir la professió Estatuts del Col.legi. Amb aquesta modificació es suprimeix la referèna l'àmbit territorial del Col.legi de cia a l'obligatorietat de cobertura de la responsabilitat civil per a poder Barcelona, havent-hi estat habiliexercir, tani de manera liberal, com en situació de dependència. Aquesta tats prèviament, d'acord amb les mesura entrarà en vigor cl primer de gener de 1994. normes establertes pel Consell de Tradicionalment, l'assegurança de responsabilitat civil havia estat Col·legis de Catalunya, sota el integrada en el pressupost col·legial i, com a conseqüència, tothom qui principi de reciprocitat". exercia tenia coberta la seva responsabilitat. Una vegada s'ha produït l'ingrés a la Musaat, cada col·legiat ha de ser lliure d'integrar-s'hi. També es suprimeix, del segon d'anar a una altra companyia o córrer el risc de no cobrir-se. Tanmateix, paràgraf de l'article 27, la referèna partir del gener de 1994, el col·legial haurà de participar en el cost de cia a l'obligatorietat d'assegurança la prima en les condicions que per a cada un fixi la Musaal. Cal tenir en en l'exercici depenent de la procompte que el projecte de Llei de Col·legis Professionals eliminava fessió. Queda redactat de la forma explícitament qualsevol condició, inclosa la d'assegurament, que obssegüent: "L'exercici depenent de taculitzés la llibertat d'exercici professional. la professió haurà de garantir la En qualsevol cas el Col·legi seguirà donant suport d'assessorameni i faculiativitat de l'aparellador/arde gestió en tot allò relacionat amb la responsabilitat civil i la Musaat, quilecte tècnic". i també en el seguiment de la sinistralital. L'Assessoria Jurídica, d'acord Els
El Col·legi no exigirà l'assegurança
amb la Musaat, seguirà alenent els comunicats de sinistre i la defensa jurídica corresponent.
L'acord es va prendre amb una abstenció.
Granada acollirà l'any 1994 el II Congrés d'Aparelladors El Col·legi organitza per al novembre unes jornades sobre la professió El Ple del Consell General de l'Arquitectura Tècnica va aprovar la celebració del II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics a Granada del 22 al 25 de febrer de 1994. El Col·legi, coincidim amb la preparació del Congrés estatal, ha previst unes jornades sobre la professió que tindran lloc el novembre, a Barcelona. El passat 8 de maig es va celebrar la primera reunió dels delegats col·legials. PerpartdelCol.legi, la Junta de Govern va designar, per dur a terme aquesta tasca, el company Xavier Bardají, vocal de la Junta. L'organització del congrés anirà a càrrec de la ja creada Comissió Congrés'94. formada per un grup de representants de col.legis d'arreu de l'Estat, que rebran el suport de la també constituïda Secretaria Tècnica del Congrés. Actualment ens trobem en l'etapa preparatòria que comprèn la preparació de les ponències. La comissió del congrés ha establert estruclurar-lo en sis àrees temàtiques per tal de racionalitzar la participació oberta de tot el col.leciiu. Les àrees que han estat establertes són les següents: organització professional, exercici de la professió, formació acadèmica, professió i societat, situació internacional i, finalment, professió i tecnologia. Per facilitar la preparació de les ponències es dotarà els
NOU
El Col·legi ha establert un conveni amb la societat Tecnitasa per disposar d'un servei que permeti validar les intervencions dels col·legiats i accedir al mercat de les valoracions hipotecàries. El nou servei valida i revisa l'informe o bé realitza directament l'informe en la seva totalitat. L'informe.certificato validat,es lliura en 48 hores. El Servei de Taxacions i Valoracions facilita també els impresos necessaris i un manual per a la realització d'informes. El servei es tramita a la planta baixa del Col·legi. •
En vigor el nou sistema de càlcul de pressupostos Palau d'Exposicions
col·legis d'una relació documental composada en dos apartats. La base de discussió en les taules de debat seran les ponències i les comunicacions.
Jornades a Barcelona El Col·legi, com a primer pas per a la preparació del Congrés estatal, ha previst la celebració d'unes jornades sobre la professió que tindran lloc al mes de novembre a Barcelona.
i Congressos de Granada (Foto: Alzada)
La Junta de Govern del Col·legí considera imprescindible la formació d'una presa de posició del col·lectiu davanl els reptes que haurà de superar la professióen un futur no gaire llunyà. Les jornades sobre la professió a Barcelona pretenen comptar amb la màxima participació dels col·legiats. Del debat creat en aquestes jornades en sortiran unes propostes que seran enviades al Congrés estatal de Granada. •
El passat I de juny va entrar en vigor el nou sistema de càlcul de pressupostos per a establir els honoraris d'acord amb les tarifes de la professió, que segueix els mateixos criteris que els que utilitzen els arquitectes per a determinar els seus honoraris. El nou sistema de càlcul té un pressupost, denominat de referència, que dóna lloc a uns honoraris en relació amb els quals es calculen els descomptes col·legials, i un pressupost i uns honoraris que són els que es fan figurar en el full d'encàrrec de l'obra com a reals. •
JInaugurat el Centre Europeu d'Informació a Londres El Building Centre, centre d'exposició permanent de la construcció a Londres, acaba de presentar cl Centre Europeu d'Informació de la Construcció, iniciativa que compta amb el suport del ministeri britànic de la construcció i de totes les federacions i associacions professionals del sector. Aquest nou organisme que és un centre d'informació, concebut com un club, ofereix consells i orientació als seus membres sobre els mercats europeus, accés a una important biblioteca especialitzada i a una gran varietat
Els arquitectes diuen no a la Carta del Manteniment El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha rebutjat de signar l'adhesió a la Carta del Manteniment. La seva junta de govern va decidir de no adherirse a la iniciativa llançada pel Col.legi d'Aparelladors pel fet, segons han manifestat, "que no considera oportú de signar l'esmentada Carta perquè la seva intencionalitat és poc clara i pel seu escàs interès professional i social que representa". •
de banc de dades sobre normativa, reglamentació i publicacions. A l'acte de preseniació d'aquest nou centre europeu d'informació sobre la construcció, hi va assistir Ramon Puig. director del Centre de Documentació Josep Rcnart del Col.legi, que va preseniar la nova edició de Construdoc, servei informàtic del Centre per als professionals del sector. •
El Col·legi va presentar Construdoc al Building Centre (Foto: Ramon Puig)
VIGUETA EXTENSIBLE TUBULAR DE ACERO PARA REPARACION Y REFUERZO DE FORjADOS SISTEMA PATENTADO
ELEMENTOS BASICOS
UBO INTERIOR
gj
TUBO EXTERIOR
FORMACION DE VIGAS CONTINUAS Y VOLADIZOS
La poca qualitat va costar 600.000 milions el 1992 La manca de qualitat de les obres en el conjunt d'Espanya durant 1992 va generarunsobrecoslsuperioral 10% del cost total de la construcció. Això suposa, segons un informe de l'Associació d'Organitzacions Independents de Control de la Qualitat (AIC), un cost mínim de la no qualitat de 600.000 milions de pessetes. •
SUJECION DE LA VIGA MEDIANTE TORNILLOS ESPECIALES
TORNILLO DE POSTENSION
TORNILLO DE FIJACION
El Govern regula la rehabilitació i el preu de les VPO EI Consell de Ministres ha aprovat dos decrets sobre política d'habilatge. EI primer afavoreix la rehabilitació dels habitatges de lloguer. El MOPT aportarà, segons el decret, el 30% de l'import. El segon decret modifica la normativa sobre el preu de venda de les VPO en segona transmissió, acostant-la als preus de mercat. •
FORMACION DE VIGAS MIXTAS VIGA DE HORMIGON
VIGA 0E MAOERA
PASTA DE UNION
MORTERO DE UNION PERFIL DE ACERO
ACERO HORMIGON ACERO MADERA
CINTA ADHERENTE
PERFIL DE ACERO
El manteniment d'edificis a la Fira de l'Ascensió
L'estand del Col·legi a ta Fira de l'Ascensió (Foto: Chopo)
La delegació del Vallès Oriental del Col.legi d'Aparelladors va ser present als acles programats arnb motiu de la Fira comarcal de l'Ascensió, celebrada el passat mes de maig a la ciutat de Granollers. El Col·legi, que en la passada edició de la fira va organitzar unes sessions tècniques sobre la reparació dels sostres afectats per l'ús del ciment alumínós, va
ESQUEMA DE MONTAJE DE REPARACION Viga a reparar
Con bovedillas
Bóvedade ladrlllo
PIEZAS STANDARD TUBOS CON PERNOS
Tubo interior TIM
|
90x90x4
J9OÍ 1
i-
500
i
moj [ 100x100x4 | 1400 11001 lüi L __ íü Material galvanizado en caliente con espesor de 80 a 110 micras
900
1400
1 1800
2300
I
2300
ACCESORIOS SOPORTE PASANTE
TORNILLO FIJACION
h
APOYADO PARED
845 aparelladors preparen el seu 25è aniversari Els aparelladors i arquitectes tècnics que van finalitzar la carrera el 1968 han creat una comissió per organitzar la celebració, el mes d'octubre, dels seus 25 anys d'exercici professional. Aquest col·lectiu, que representa un 10% de la professió a Catalunya, preparava els exàmens finals quan arreu del món va esclatar el cèlebre Maig del 68. •
L 3 o f |
Tubo exterior TEM
SOPORTES
participar enguany amb un esland al recinte firal i amb l'organització d'una xerrada sobre un tema de plena actualitat: el Manteniment i Conservació dels Edificis. L'objectiu d'aquesta xerrada tècnica va ser conscienciar els professionals i el públic en general del Vallès Oriental sobre la necessitat d'un manteniment i rehabilitació permanents dels edificis que permetin allargar el màxim possible la vida útil dels edificis i habitatges. •
fcgé
Y TUERCA
SP
§S|j < ~ ( Y
TF
CINTA ADHERENTE
TORNILLO
POSTEHSION ,Y TUERCA
•
ICCE presenta el seu sistema qualitat-cost
TP
Tiatamiento anticorrosivo y auloblocante
CALCULO Una vez determinada la sección resistenle de hormigón o madera existentes y su resistència se procede, a] calculo como viga mixta. CARACTERISTICAS DEL TUBO DE ACERO Y LUCES OUE RESISTE
Ef proper 22 de juny se celebra a la seu del Col.legi una jornada a càrrec de JCCE, en la qual es presentarà el projecte de Sistema Integrat de Qualilat-Cost de l'Edificació. SICCE és una nova eina per a desenvolupar, la gestió econòmica d'obra que està formada per una base de dades de la construcció i un suport lògic de gestió. •
" | l'à
ENSAYOS EFECTUADOS TUBO DE 1 0 0 x 1 0 0 x 4 : • [ Peso m/Uf
Viga de hormigón pretensado colocada al revés Tubodeacero ^ 1 0 0 x 1 0 0 x 4 Flecha 11 m/m equiualenle a 1/500 de luz
EN LA APLICACION DE ESTÀS VIGUETAS ES IMPRESCINDIBLE EL PR0YECT0 DE REPARACION HECHO POR UN FACULTAT1VO RESPONSABLE DEL MISMO
San». 30Ï-309 - M02S Ba
Curs de càlcul i control de sostres unidireccionals El Col.legi i l'empresa +Flector- organitzen un curs de sostres unidireccionals. El temari d'aquest curs tracta de la Instrucció EF-88 i del projecte, càlcul i control de sostres unidireccionals, armats i precomprimits, en relació amb les fitxes tècniques d'autorització d'ús. La durada del curs que comença el 28 de juny és de 10 hores. •
SERVEIS
i ASSESSORIA determinació dels rendiments, les retribucions estipulades amb cada un d'ells, sempre que no siguin superiors a les del mercat, corresponents a la seva qualificació professional i al treball realitzat.
\ Renda i Patrimoni, exercici 1992 (i II)
• Cessions de béns entre familiars any. Aquests rendiments es dividiran Quan el cònjuge o els fills menors pel nombre d'anys en què s'hagin ge- del subjecte passiu que convisquin nerat. El quocient s'integrarà als ren- amb ell, realitzin cessions de béns o diments de la renda regular. La resta drets per a Pacti vi tat professional o empresarial, es deduirà per a la detributarà al més gran d'aquests tipus: • a) el tipus mitjà que correspongui terminació dels rendiments del titular de P activitat, la contraprestació a la base liquidable regular; • b) el tipus que segons l'escala ge- estipulada. Això, sempre que aquesta no excedeixi del valor de mercat. neral li correspondria al 50% de la !_•Despeses de locomoció En cas que aquesta no existeixi poÍEn estimació directa, els vehicles base liquidable regular. £ no destinats exclusivament a En el cas d'una obra que dura dos drà deduir-se el seu valor. La contraprestació o el seu valor es % l'activitat professional no poden ser anys i no es cobren honoraris fins al \ amorlitzats. No obstant això, sí que final, aquests tindrien la considera- consideraran rendiments del capital del cònjuge o dels fills menors a tots v és deduïble la despesa d'un des- ció de renda irregular. els efectes tributaris. No és | plaçament amb un vehicle que tamd'aplicació en el cas de béns o drels J, bé hàgim fet servir per a activitats • Autoconsum \ no professionals. Per a valorar la Els treballs professionals realitzats que siguin de propietat comuna |despesa del desplaçament cal con- pera familiars o amics, sense contra- d'ambdós cònjuges. f trolar els quilòmetres que s'han fel. prestació, han de valorar-se al preu I Sobre els quilòmetres s'aplica un normal del mercat i computar-lo com • IAE [Tcost unitari que es pol trobar, segons a ingrés. En el cas dels aparelladors A partirdel 15 de juny i fins al 15 de i marca i antiguitat del vehicle, en seria l'import de la tarifa correspo- juliol. l'Ajuntament de Barcelona j revistes especialitzades o bé es pot nent al servei prestat. procedirà a trametre les notificacio[ utilitzar el preu per quilòmetre estans de P [AE corresponents a l'exercici fblerl per al desplaçament en situa- • Prestacions de serveis de familiars de 1993. Aquells que havien domi| ció d'assalariat. Quan sigui factible acreditar, mit- ciliat l'import del rebut se' Is fracciojançant contracte laboral i afiliació narà el pagament en quatre terminis. r al règim corresponent de la Segure• Rendiments irregulars t Tenen la consideració de renda irre- tat Social, que el cònjuge o els fills Aclarimentsfiscalspartint de la con1 guiar, els rendiments que s'obtinguin menors del subjecte passiu que con- ferència del Sr. Fr. Javier Martínez | de forma notòriament irregular en el viuen amb ell, treballen habitual- Montero, cap d'inspecció de l'agèn, temps o que, essent regular, el seu ment en l'activitat professional o cia estatal d'administració tributària, ' cicle de producció sigui superior a un empresarial, es deduiran, per a la que va fer al Coilegi el 19 de maig. [El termini de Declaració de l'IRPF í corresponent a l'exercici de 1992 ^finalitza el dia 20 de juny per a la ^presentació de les declaracions de ; Renda i Patrimoni que siguin posi• tives, i el dia 30 de juny per a les Ldeclaracions amb dret a devolució.
PETITS
Totes les consultes relacionades amb l'exercici professional Tramitació, gestió, tècnica d'obra, aspectes jurídics i qüestions urbanístiques. L'Assessoria Professional del Col·legi atén, per mitjà de tècnics i juristes, totes les consultes relacionades amb l'exercici professional. • Consultes de caire general - Exercici professional: drets i obligacions, tarifes, atribucions. - Assessorament tècnic: Control de qualitat, assaigs, plans de seguretat, projectes, patologies, rehabilitació. - Orientació sobre mercat de treball. Horari: de 8.30a 14.30 hores, de dilluns ÍI divendres. Lloc: Segona planta. Responsables: Josep Maria Calafell, Pere Casademont i Ascensió Gàlvez. • Assessorament jurídic general - Aspectes jurídics de l'exercici professional. Atribucions, societats, incompatibilitats. Defensa jurídica en la via administrativa. - Reclamació d'honoraris per via amistosa. - Aspectes jurídics sobre qüestions urbanístiques o de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana. Horari: de 11 a 14 h, dimarts i dijous. Responsable: Marian Ruiz, advocada. (Cal demanar hora prèviament). Secretaria: Pilar Cecília (2a. planta)
ANUNCIS
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
S'ofereix ENGINYER TÈCNIC TOPÒGRAF
DESPATXOS EQUIPATS DE LLOGUER
• Estudi de les necessitats ir fonnàliqucs. • Assessoria en i'adquisicíó ( e programes tècnics í administra lius i en l'equipament informàlic. • Formació personalitzada. • Solucions a problemes puntuals (virus o d'iilires) • InstaUacïons de CAD a m da, í elaboració de projectes.
S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquilcciurn tècnica, per a treballar» com a ajudant tècnic d'obra o en despatx.
parcel.les. replanteigs laquimètrics i lot tipus de treballs topografies.
de 18 i 22 m : . • A 20 m. de la PI. Urquinaona. • Exteriors i totalment equipats: Serveis de secretaria, sala de reunions. fotocopiadores, fa\ i lloguer d'ordinadors.
Olga Cul, arquitecte tècni- Telèfon: 284 49 87
Curtes Fernàndez Salazar Telèfon: 564 64 80
CONSULTORIA 1 ASS ESSORIA INFORMÀTICA Dirigit a despatxos profession als i a empreses relacionades amb el món de la construcció.
S'ofereix ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA S ofereix estudiant del darrer curs d'arquitectura lècnica. per a irebaílar. • Aporta experiència de dos anys en despatx, en la rcaHlzació de pro-
Filar Arasanz Telèfon: 345 79 03
PERSPECTIVES Es fan perspectives d'interiors i de façanes orientades a la decoració i la construcció. • En color o blanc i negre des de 3.000 pessetes. • Es fan plànols Q tinla i amb
Contacte Telèfon: 330 11 72
• Estació total electrònica i sisle-
disposa de col xe propi.
MATERIAL DE DESPATX S'ofereixen, a preus de ganga: • Lots de cadires amb sodes (tipus secretària). • Taula de despatx, arxivadors i armaris metàl.lics.
Marc Torres Telèfon: 284 12 93 (vespres)
S'ofereix ESTUDIANT AMB CURS DE CAD S'ofereix estudiant de segon curs d'arquitectura tècnica, que aporta ID realització d'un curs d'Auto-Cad de 200 hores, per a treballar en
i síllons de pell per a despatx de direcció.
• Disposa de toies les tardes.
Informació
Àlex Kowerdowicz Telèfon: 473 39 00
Neus Telèfon: 302 36 50
S'ofcrcix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudian! d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar, coni a ajudanl Iccnïc d obra o en despatx.
Antonio Ranclml Gutiérrez Telèfon: 564 64 80
DEMANDES
DE TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
Ç>
Constructora d'Ha bitatges a Barcelona
DEMANDES DE TREBALL OBERTES A CANDIDATS
Rosa Ensenyat
AJUDANT DE CAP D'OBRA
CAP D'OBRA per a organització a peu d'obra, contractació d'industrials i certificacions. Experiència üc 5 anys com a cap d'obra. Dedicació 1/2 jornada matins. Vehicle propi. Edat mínimn 30 anys. Relació liberal 1 any prorrogable. Sou: 1400.000 brut/any negociable. Currículum a: Seri-icios Tícnicos Inmobiliarios y Turísitcos, S A Descartes, 11 08006 Barcelona. Ref: 5103
Telèfons:
414 33 11
amb experiència a peu d'obra com a in (ni ni durant 3 anys. per a seguiment d'obra lie 160 habitatges a Terrassa. Possibilitats de promoció ràpida. Cal vehicle propi. Edat màxima 35 anys. Jornada oficial. Contracte d'obra. Incorporació immediata.
209 82 99
Sou: 3.5OO.0OO brut/any.
Fax:
414 34 34
Tercera planta del Col·legi H o r a r i : De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores i dimarts i dijous lambé a les tardes de 16 a 19 hores
Constructora de Rehabilitació de Cases de Pedra i Masies ARQUITECTE TÈCNIC
Promotora Constructora a Barcelona
Re/.: 5101
Estudid'Arquítectura de Barcelona
Entitat Bancària del Vallès Occidental
ARQUITECTE TÈCNIC
LIBERAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL
APARELLADOR/ ARQUITECTE TÈCNIC
per desenvolupament de projectes i obres al depL d'immobles: reformes i manteniment d'oficines. Professional liberal de les darreres promocions. Coneixements de CAD. Bon expedient acadèmic. Experiència ifl/3 anys. Dedicació segons encàrrecs. Honoraris segons treballs.
Ref: 5110
Ref.: 5109
Ref.: 5105
Ref: 5107
COORDINADOR D'OBRES per a seguiment d'obris i muntatge d"esuCIOTL^ ue ser\ ei a Barcelona província (centic a Premià de Dalt). Experiència cTl/2 anys en obra. Vehicle propi. Jornada oficïal. Contracte pa obres. Sou negociable. Inrorporació immediata. Contacte, Sr. Vicente o Fernando Sanrranín. Telcfon: 977/ 239 812 i 239 805. Tícnicas de Disefio e Incenien'a. S. A. Ref: 5106
ARQUITECTE TÈCNIC
APARELLADOR
Oferta d'ocupació pública.
Una vacant d'anjuítecte lècnic.
Una vacant d'aparellador. Sistema de selecció: concurs-oposició
Una vacant d'arquitecte tècnic. Sistema de selecció; concurs. Personal
lliure. Personal laboral fixe.
laboral.
Publicat al BOP núm. 121 de data 21 J.93 i al DOGC núm. 1750 de data
Publicat al DOGC núm. 1739 de data 30.4.93.
26.5-93. Ref: 93011
Ref: 5108
ARQUITECTE TÈCNIC
Oferta d'ocupació pública.
Ref: 93013
per a col·laboració en estudi d'aiquiteclura. Dedicació plena. Amïdamcnls, treballs de despatx i direcció d'obres a la comarca. Sou: 2^-1.000.000 brut/any. Envieu caria de presentació, currículum i fotografia al Servei de Promoció i Mercat dC Treball indicant referència.
Ajuntament de Vilassar de Dalt
Oferta d'ocupació pública.
Publicat al DOGC mim. 1751 de data 28.5.93.
Ref: 5104
TÈCNIC LIBERAL
Responsable de pressupostos. Experiència mínima de 3/5 anys en execució de pressupostos i contractació d industrials Preferible en rehabilitació i reformes Idioma català Viatge esporàdics per Cata!un>a Edat W 4 0 anjs Jornada ofcial Contracu i SOJ *cons aptituds
Ajuntament de Martorelles
Sou: 2.500.000 brut/any negociable.
Estudi d'Arquitectura al Bages
per a col·laboracions. Serà responsable (l'obra a Si. Joan Despí. Reparacions de xalets i pisos a urbanitzacions. Tramitacions legals. Exp: [0 anys en tracte amb industrials, diagnosi i reparació d'humitats i esquerdes. Edat32-42 anys. Dedicació 1/2 jornada tardes (15 h/seL) Relació liberal. Honoraris segons treballs.
Ajuntament de Premià de Dalt
ARQUITECTE TÈCNIC per a realitzar pressupostos d'obres de construcció industrial amb perfils metàl·lics. Es valorarà experiència (no imprescindible). Coneixements de francès; anglès valorable. Edat: 23-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral.
Immobiliària d'Habitatges a Barcelona
Retent titulat que domini cl dibuix assistit per ordinador (Aulo-CaJ) per a desenvolupament de projectes d'e*ecució: instal.lació i detalls constructius. En un futur pot dirigir obres. Català parlat i escrit vulorablc. Dedicació a convenir. Preferible jornada completa. Relació liberal. Sou: 2.500.000 brut/any negociable.
Enginyeria i Constructora d'Estacions de Servei
Empresa de Construcció de Perfils Metàl·lics a Sant Celoni
Ref: 93012
DEMANDES DE TREBALL REBUDES ENTRE EL 2 5 DE MAIG I EL 1 0 DE JUNY
PETITS ANUNCIS S'orcrcix ESTUDIANT
IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA
D'ARQUITECTURA TÈCNICA
S'ofereix arquitecte lècnic per a
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica per a treballar, lant en obra
serveis de perspectives còniques, axonomètriques i seccionades. • Coloració! il·lustració de plantes
• Matí a tarda. • Barcelona o rodalies. • Aporta curs de CAD de 200 hores
• Tècniques d'aquarel·la, acrògraf, rotuladors i llapis color.
Cristina Saez Telèfon: 455 84 16
Fèlix Conde Telèfon: 408 43 36
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA quilcelura tècnica, per a treballar. com a ajudant iccmc d obra o en
TORRE DE LLOGUER Es lloga loircdc 350 ni : ', i|ui; inclou soterranis, planta baixa i pis.
• Situació: Pcdralbcs.
Cmmeu Telèfon: 200 SO 15
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, iinn oblcs i despatxos, prestació de serveis. La secció Petits Anuncis li permet arribar punUialmeni i amb Iota comoditat als
Estudi d'arquitectura i construcció, ofereix compartir despatxa Barcelona. • Zona Muulancr/Mitre
Contacte Telcfon: 212 34 92
S'ofereix TÈCNIC EN JARDINERIA 1 ARBORICULTURA
6.000 leclors de L'Informatiu per miljà d'una intcada telefònica i a cost mínim. PREU ANUNCI MENSUAL 12 insercions) • COL.LEG [ATS : 1.000 PTA • ESTUDIANTS : 1.000 PTA
PRESTACIÓ DESERVEIS (Mínim 6 insercions) «COL·LEGIATS : 15.000 PTA
•ALTRES ESTUDIANTS •ALTRES '
• ALTRES
: 3.000 ITA : 5.000 PTA
: 30.000 PTA
Informació: Elisenda PucuniM. Tel. 209 82 99 de 12 a 20 hores
S'ofcrcix DELINEANT
DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER O EN VENDA
Per a col·laboració amb arquitecte. S'ofereix despatx de 120 m'.
Zona d'actuació: Comarta d'Osona. • Aporta con et semen ts de disseny assistit per ordinador. A.CAD.
• Manteniment de jardins. • Creació de nous jardins • Sistemes de reg i gespa.
• Situació: c/Jonquercs/Pl. Urquinaona. • Preu lloguer: 750 pessetes/m11 Total mes: 90.000 pessetes. • Preu venda: 18 milions de Pta.
ordinador sistema PC. MAG plotier DIN A - l .
Michel Telèfon: 430 20 6B (nits)
Més informació Telèfon: 303 13 65 i 339 78 84
Jordi Telèfon: 885 11 U3 i 886 37 29
treballs de:
despatx. • Aporta experiència en oficina i disposa du cotxe propi. José Manuel Eiriz Telcfon: 345 87 76
DESPATX D'ARQUITECTURA PER A COMPARTIR
•
Disposa de suport informàtic.
D O C U M E N T A C I Ó PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
Climatologia, humitat i façanes Florí, J.P. Influence des conditions climàtiques sur le mouillage et Ic sechage d'une façade verticale Cahiers du CSTB núm.332, setembre 1992 cahier 2606, p. 1-12
Martínez, M.A (et. al.) Palacio de crislal de la Arganzuela El Inslalador núm. 284. febrer 1993 p 85-110
Els desperfectes que hi ha en l'edificació a causa de les humitats són diversos i han anat canviant com a conseqüència dels nous sistemes de construcció que comporten, per exemple, l'increment de l'aïllament tèrmic dels edificis o la reducció del gruix dels murs. Es presenten les dades d'un estudi experimental per determinar la influència de les condicions climàtiques en els cicles de mullada-assecatge en una paret vertical. L'estudi es duu a terme sobre dues parets construïdes amb dos materials porosos: la pedra tallada i els maons, que resten exposades a la climatologia natural durant un període de sis mesos. La descripció de la instal·lació de mesura per recollir dades sobre la quantitat d'aigua absorvida per les façanes i, alhora, sobre la quantitat d'agua de pluja, és el primer pas per a l'anàlisi del cicle, de la influència que tenen la pluja batent, la radiació solar i la velocitat del vent, i de la proporcionalitat que existeix entre aquests fenòmens. L'estudi es desenvolupa en primer
L'estudi analitza la influència de la climatologia en les façanes (Foto: Chopo)
lloc considerant les condicions de la mullada de les façanes verticals; a partir dels resultats experimentals i de l'ajut d'una regressió lineal es defineixen els coeficients de pluja segons l'angle d'incidència de les gotes. En segon lloc es parla de les
condicions de Tassecalge, que es divideix en dues fases: la primera es caracteritza pel flux d'assecatge constant, degut a l'evaporació directa de l'aigua de la superfície; la següent presenta un flux decreixent i es produeix a l'interior del material. •
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART ES LA PUBUCACIO
ELS SEUS ARTICLES, DEMANI'LS A l 2 0 9 8 2 9 9 .
BASE DE DADES, DE PRODUCCIÓ PRÒPIA,
FONS BIBUOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
DISPOSICIONS LEGALS DE
(TES. LA CÒPIA, MÉS TRAMESA, 0 PER FAX, A 2 0
QUE ENREGISTRA LES
L'ESTAT ESPANYOL I CATALANES QUE AFECTEN
BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
L'ÀMBIT DE L'EDIFICACIÓ I
ALCALÀ NORMATIVA I LEGISLACIÓ
BIT-BÍT
ELS SEUS PROFESSIONALS
LI SERAN ENVIATS PER CORREU AL PREU DE 15
ALCALÀ
1EGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA
DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART. SI VOL OBTENIR
El Parque del Maiadero de Madrid és el resultat de la intervenció efectuada a les sis hectàrees de terreny que aproximadament tenia l'escorxador municipal de Madrid, situat a la riba del riu Manzanares. La peça clau d'aquesta intervenció no és el parc en general, sinó la rehabilitació de l'estructura, fins aleshores utilitzada com a magatzem de verdures, que actualment és un hivernacle que conté un passeig amb diferents vegetacions (flora tropical, subtropical...). S'ha dut a terme la consolidació estructural de la nau i la restauració integral dels seus elements arquitectònics i ornamentals. Així, s'ha substituït la coberta de fibrociment per una de làmines de vidre armat, aconseguint un recinte totalment envidrat dividit en cinc espais que estan tractats climatològicament mitjançant la utilització de pantalles tèrmiques motoritzades, reixes de ventilació natural, calefacció radiant, climatizadors i sistemes d'humidificació i refredament evaporaüu. •
UN CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ESPECIALITZAT EN
BIMESTRAL EDITADA PEL CENTRE DE
Rehabilitació d'un antic magatzem
RIVOÜ SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS
PUBLICACIÓ BIMESTRAL CONSTMJDOC LÍNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS
PTES. EL FULL. CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERINORM, HABITAT, ETC.
El Centre de Documentació Josep Renart recull informació sobre el sector de la construcció, la selecciona, ordeno i classifico i l'ofereix ois professionals i o empreses amb vocació de servei. Accés telefònic: (93) 414 33 11. Accés via fax: (93) 414 34 34.
D O C U M E N T A C I Ó PUBLICACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES
Assaig de l'armadura comprimida Cortés. J.M. Comportamiento de la armadura comprimida on piczas de liormigón armado Cuadcrnos INTEMAC núm!0. segon Irimcslrc 1993 p 1-15
Resultats de la investigació realitzada als laboratoris centrals de l'INTEMAC, que permeten la modificació del criteri normatiu existent a l'Estat espanyol sobre la quantia d'armadura transversal en peces de formigó armat, sotmeses a l'esforç de flexió simple, amb barres comprimides. Això comporta una simplificació del ferro en els elements i un estalvi econòmic. L'optimització del cantell dels elements estructurals horitzontals condueix, segons l'EH-91 i quan no s'opta per la disminució de les llums dels trams, a col·locar una armadura transversal en el bloc comprimit. En l'anàlisi de la seguretat d'aquests elements estructurals es planteja si cal considerar o no cal, l'armadura del .bloc comprimit de les seccions més sol·licitades, en les quals no s'ha considerat l'aplicació de l'armadura transversal. Amb aquest sentit i a partir del criteri de la normativa espanyola, es planteja en primer lloc l'anàlisi del fenomen real i de la influència que tenen el recobriment de formigó davant cl pandeig de
S'estudia la quantia d'armadura transversal en peces de formigó (Folo: Chopo)
l'armadura i la deformabüíiat de l'element. En segon lloc es fa un estudi experimental que parteix de l'assaig de tretze models reals de biga de cantell reduït, en els quals es forcen les condicions de lligat de l'armadura transversal amb els es-
treps. L'anàlisi de la ruptura per esgotament de les peces i del pandeig es fa en funció del tipus de biga, el diàmetre de l'armadura comprimida, la separació entre els estreps, els recobriments reals de formigó i el tipus de càrregues. •
LEGISLACIÓ
La competència docent del professorat Reial Decret 676/ 1993, de 7 de i els correspondents ensenyaments maig. Publicat alBOE mim. del 22 mínims de formació professional. L'objecte d'aquest Reial Decret de maig. reccnlemenl promulgat és fixar una Al Boletín Oficial del Eslado del estructura comuna de l'ordenació acaproppassat dia 22 de maig es va dèmica dels lítols professionals. A les publicar una disposició que in- disposicions addicionals incloses al teressa especialment als apare- Reial Decret es fa referència a la lladors i arquitectes tècnics que es competència docent del professorat. dediquin o es vulguin dedicar a la Així, es preveu que el Reial Decret docència. Es tracta del Reial corresponent a cada títol professional Decret 676/1993, promulgat el 7 definirà per a quines àrees, matèries de maig, pel qual s'estableixen les o mòduls professionals s'estableix directrius generals sobre els títols l'equivalència, a efectes de docència.
-nada acadèmica (Foto: Chopo)
entre els títols d'Enginyer, Arquilecte o Llicenciat i els títols d'Enginyer Tècnic, Arquitecte Tècnic, o altres titulacions. •
The construclion industry and tlie Europcan Community N.F. Spcncer Chapniiïn C. Grandjean BSP Professional Books Oxford, 1991 282 pàgines
sionals creades pel Mercat Únic. Hi ha una descripció detallada de les institucions comunitàries i d'aspectes normatius i polítics que afecten d'una manera general el sector. Un capítol és dedicat a l'anàlisi de la construcció a la CE, amb dades comparatives dels diversos països. El llibre inclou també un estudi detallat de cada membre de la CE, i del funcionament del sector de la construcció i el paper dels professionals. És un darrer capítol, que avança els trets fonamentals del qtiè serà el futur de la construccióalEuropadel Mercat Únic. • La problemàtica de los residuos en la indústria de la construcción Construmat'93 ]' Jornada Tècnica. I d;abrilde 1993 Recull de les ponències presentades en aquesles jornades, on es tracta dels residus industrials de la construcció i el seu aprofitament i reciclatge. S'hi presenten un seguit d'iniciatives i recerques en aquest camp i s'hi descriuen els possibles aprofitaments de materials fins ara rebutjats com, per exemple, els que provenen de l'enderroc. També detalla la normativa legals de residus industrials a Catalunya i de la legislació ambiental industrial. • La secció Documentació és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart. Coordinació. Ramon Puig. Publicacions Periòdiques: Marta Truyol i Sandra Rïu. Monografies: Salvador Gili. Legislació: Jesús Fernòndez.
m APARELLAGRAMA El díssenyador d'aquest habitatge ha decidit fer-nos barrinar una mica i ens planteja un suggerent APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom i la ubicació d'una controvertida obra escultòrica d'Antoni Tàpies. Per aconseguir-ho ens caldrà resoldre primer els enigmes del bany, del mejador i dels dormitoris A i B, on podrem esbrinar la ubicació de l'obra escultòrica que cal cercar amb les lletres que restin encerclades en aquestes quatre cambres. No cal dir que les lletres esbrínades s'hauran d'ordenar i combinar per tal de descobrir-ne la citada obra Finalment, els mots encreuats ens permetran trobar el nom de l'obra en qüestió d'Antoni Tàpies, però també amb les lletres que quedin encerclades, per bé que aquestes ja ens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat obra í ubicació, ja només ens caldrà esperar el proper l'apareUagrama.
Per Olissip
Cal esbrinar Ui lletres que completen la sèrie.
N I N 1/ |ír!íi'rà'ii<·™SmS|!fc'i'^"S i 'i
VH
BANY ^ - - - 1 ' Cal coLlocar a la ^ a d l a . 5 d'aquestes 6 paraules de d mateix en horitzontal OVARI-MIRAR-SOPOR ORADA-COLOM-LACAR
1 ES Q çó 1 SO _ Q RER 1 IH Q Dl
|ELSMOTSENCREUÀTS * —
TT '
DORMITORI A Kts mats sffiücnls sí*i anaersmes perfectes tkk 4 moK
n •nc,. .
c^Hnar (^ A nnus xnifè. tifs dt> rvi^oonats ami) d
tuar-kK a la graifla mferior akncrt és quadras encer-
6 l ço.iMrroi
B
l
l MM
1
^
I
u +y:, • >_
•o a
DORMffORI C \
1
L_ u
\
*
JLL 1
.
^
»
1. MAREES 2. ASCETA 3. ARENIS
4 P1TAMS
i 2 3 4 MENJADOR
1
HORITZONTALS: l.Trossel molt petit d'alguna cosa. 2.Fíguradament, malèvol i amb mala voluntat. 3-Sentència antiga. Obro totes les capses. 4.Dóna. No dir res en un examen com aquest, representa una mala nota. 5.A aquesta no hi ha que l'engreixi. Sèrie de petards que sovinteja pels volts de Sant Joan. 6.Val cinc vegades una pesseta. Veu que el mililaritza. 7.Aromatitzada amb malaíaluga. 8.Malrícula giro• nina capgirada. Acusaüu del pronom de primera persona. 9.Tirem en mar una embarcació. JO. Temps suau í tranquil. Un romà sense companyia. 11.Aquest no creu en la rectitud i la sinceritat. 12.SÍ t'ho fa el cor, és que sents un dolor viu. VERTICALS:, l.Escapada de la presó. 2.Avança per l'aigua. Susceptibles de ser entesos només d'una manera. 3.Menjar predilecte de les gallines. Faria tard allò que cal fer. 4. Extremadament exacte. Grau jeràrquic. 5.Eslablirü lligam entre coses. Plaent a la vista. És tan fina que no fa per a tu. 6.Negació rotunda. Relativa als estudis superiors. 7. Estellarà.
iun WWZ W M ï í 'S7VJ11M3A / /j :ojqo ySiuy jo
. •<i+) '"'1 'l'S i"JO '"O't·O 'i
^'"ID'II í ™O'0l dajap suopn\o^
Curs de sostres unidireccionals Un programa de Drenatjes per a PC d'aplicació en: • Urbanisme i Carreteres • Xarxes existents • Nous Dísenys • Sist.Unitaris i Mixtes • Perfils Longitudinals • Simulació • Definible: Tubs, Pous, Taules IDF, letogrames, etc. • Compatible amb AutoCAD í programes de carreteres. • Preus des de 85.000.-Pta. (•)
Instrucció EF-88. Projecte, càlcul i control dels sostres unidireccionals annals i precomprimits. Fitxes Tècniques d'Autorització d'Ús. • Introducció • Projecte • Control
• Patologies • Pràctiques de càlcul • Documentació
Organitzen conjuntament el Col·legi i l'empresa +Flector-
ABC TOPOGRAFIA El programa fàcil, que té tot el que necesita: • Dades de Camp • Càlcul Nüvol de Punts - Edició i presentació gràfica- Radiació, Superfícies • Interpolació, Replanteij • Llistats i dibuix (DXF) • Simbologia definible • Compatible AutoCAD • Entorn Windows • Per a 39.500.-Ptaü (*) (') Demostracions sense compromís tots els dimecres de 16.00 a 19.00 a les oficines de PRISMATEC a Via Laietana, 71, 3-1 {vora PI. Urquinaona) Altres horaris, trucar a! 302.32.61 Es sortejarà el programa de PERFILS (P.V.P. 39.500.-Pta) entre tots el usuaris registrats avans del 30 de juny.
Del 28 de juny a I'l de juliol De 7 a 9:30 del vespre (Un total de 10 hores) Preu col·legiats:
Preu no col·legiats:
30.000 PTA sense programa 45.000 PTA amb programa
85.000 PTA amb programa
El curs és una oferia especial als col·legials del programa +Feclor-For desenvolupat per Jordi Amat i Tarmella. El preu comercial del programa és de 94.000 PTA
Places limitades Informació: Servei d'Informació. Planta baixa
N
F
O
R
M
A
T
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses Interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. B I T PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 SS
INFORMÀTICA
TRANSPORT
» Vilatel
TODAS LAS SOLUCIONES EN AISLAMIENTD EILUMINACIÚN NATURAL
Alquiler Plalalormas aéreas Carretillas elevadoras Se/vicio Inlormadún al clients:
fi
CYPE
CÏPE CATALUHÏA
INGFNIERnÇ
ABlsnOESMAIUÍUS TEL [93M48 !S 83 -
Tel. 900 200 600
PREFABRICATS
ESTRUCTURES
Solucionat prictlcas y decoratlv»
HUMICONTROL S/L
) CATALANA, S.A
INDUBRUC C Padilla. 240 Tel. (93) 455 61 91 Fan(93)436 72 85 08013 Barcelona
UMPIEZA, PRDTECCIOH, CONSOUOACtOH T REGTAUR. P1E0RA T DE TODO TiPO 0E MATERIUES.
Tango/04
IfUTAHIENTÜ »HHPINTAO»S PEHMAHINTE.
EDINGAPSSL.
IHATMÍlEríTO Y EüHINACIGN 0E HUMEDADE
AIELUDENIO Y ANtICONDfNSACIOH
Prcfabricados de Hormigón,SA.
Computíng Group
leadones t Ingtnltría A.P.S. S.L.
Industrial Química Parrot^a.
FUSTERIA | Í PHODUaOS OE PBOTECCIOK PA3IV* COMIRA EL FUEOO.
FUSTERIA D'ALTA QUALITAT
CONSTRUCTA
PIHTURAS INTUMESCENTEG. ESMALT» T BARKICES IOMIFUOOS. UQUIOOS IGNIFUaXHIES PARA TEXTllEE.
o
(HDMOLOOAOOS PDH LABORATORIO 0HCIU)
FUSïïRIA D'AWMINI 1 P.V.C.
PH0GF1AMASINFURMÀTIUIS PARA EL PRESUPUEBIO, CDHrRQLYSESUlMIEKTO
DE COSTES EH LA COKSTRUCUOH
V E C T 0 R •3
Industrial Química Parrot.s.a. T!l.9T2/J7 6 1 2 7 - F a t 9 7 Z / « 6 2 S 1
Boliïïe. 338 (ewiiimi Pulgct/di) 08019 BARCELONA
Sanis, 307 - 309 - OB02B Baicekira • Tel « 1 35 00
Tel: [93) 307 1600
Navès Industriales os-Cerramienlos l·'"'1 1 Chalets Pàrkings s comerclales HORMIPRESA P a n t a anés, etc.
(93) 307
TB. (43)2183906/J1Í1285 Fat (93) 2176832
« 28
REVESTIMENTS
AÏLLANTS ^B ^B
Fn
3
T PJHIURAS DE ACABADO PARA SUELOS
ADICEMENTR^
^
^
Productor qutalcoB pam la c o n s l a j c d ú n
A f l r w ï l v o i . «fWw,.. ünpemMuibllüKian
" E L (93) 334 080
6 Ï 50
t3 BARCELONA
05í!
E
D
V
E
B
RAMENT GEOLOGICI TÈCNIC
Tel. (33) 3 0 M 6 00 Fat (93) 307 « ! B
1
GurtríelPtlto.Z3-a.1n 1 i T d . ( 4 5 ) 7 9 í í í M t 08302MATARÓ PuUÚts Z3.5e.Za.TB (33) 300 51 87 0801S BAHCaOHA
° T E L (M)'ÍSï 6?iÍ Fu !nj M( 7Í J S " " * '
COSTA & RIERA Assoc: S.L. Gabinet Topogràfic
NOVATI PKODUCIOSTUBUL
L7AS5ESSC
Industrial Química Parrot^^. BolMl. 338 («quimj Puigcciúl). 0SOI9 BARCELONA
1319B 01
flw BATLLE * JStn fl/CflREÜn/ fuix\\\" m# VnRtllnv
SERVE
Pr«(üC10ïeSpecU.I«
F A X (91)
SERVEIS
DE ACERO, S-A.
Clta B-1«D!PoliirySaSMil/nenal.K(n.8.
AR1DOS
LIGEHOS,
REHABILIUA.
S.A.
PollQr Ind. "Ca^ Roure" 081B1SEimiEHAT(Baiteloia) Ï J « - f a . (93) 715 22 23 Tèlsx 52034 NPTAE
serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD
Tel. (93) 715
Cl Padilla, 240 08D13 Barcelona Tel. 45614 53
Casp 106 BarcelonaTeL2654004 Fax:2650345
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA
ELECTRICITAT
CLIMATITZACIÓ
Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
Electricitat i il·luminació
Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT
FUSTERIA
SANITARIS
Elements d'elevació i transport.
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
INFORMÀTICA
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
SERVEIS
Pref abricació i construcció industrialitzada.
Paviments i revestiments
Serveis aplicats a la construcció
P
u
b
l
i
c
i
t
a
t
Innovació en la conservació dfedificis històrico-artístícs L'empresa italiana SICEM, s'introdueix amb el suport de Rehabilit, S.L., en el mercat espanyol per oferir els seus serveis com a empresa especialitzada en la consolidació d'estructures en edificis monumentals. Algunes de les especialitats són les següents: Perforacions en sec per a introduir tirants en edificis amb revestiments L'actuació es dirigeix cap a la solució dels problemes estètics en murs de valor històric, afectats en l'estabilitat. S'hi intervé per mitjà de tirants injectats o precomprimits que consoliden qualsevol paretd'un monument. Particularment és útil per a consolidar "en sec", o més concretament per a recuperar instantàniament l'aigua de refrigeració. Aquesta tècnica consisteix a introduir tirants a l'interior del mur amb recobriment de pintura al fresc o estucs de valor, amb total seguretat de conservació.
Perforacions en sec per introduir tirants (Foto: SICEM)
Elevació i consolidació de voltes i arcs SICEM és l'aliat ideal d'arquitectes tècnics, enginyers o empreses constructores que treballen en la recuperació d'edificis monumentals. Fa anys que concentra els seus esforços a trobar tècniques de consolidació de voltes i arcs que respectin la naturalesa del material d'origen. Quan la volta ha cedit amb descens de nivell i fissuracions en l'intradós s'hi intervé elevant la part que ha cedit i es restitueix de nou a la volta la capacitat autosustentadora amb transmissió dels esforços naturals de compressió als recolzaments. Tot seguit es procedeix a la consolidació de l'intradós i l'extradós amb productes que no lesionen. Si la volta no hagués cedit sinó, que solament estigués debilitada amb la presència de fissuracions, s'hi aplicarà el corresponent reforçament estructural. La innovació dels procediments utilitzats per SICEM va unida a la utilització de tècniques tradicionals que s'aconsegueixen actuant amb la màxima delicadesa una autèntica innovació en la conservació d'edificis històric-artístics. •
SICEM SPECIALISTI NEL CONSOUDAMENTO MONUMENTALE Representant a Espanya: REHABILIT, S.L. Técnicas de Restauración y Construcción Padilla, 240 08013 Barcelona Telèfon: 456 14 53 Fax: 436 72 85
Elevació i consolidació de voltes i arcs (Foto: SICEM)
Bergamo. Chiesa dí Longuelo (Foto: SICEM)
JENTREVISTA
Rafael CercÓS, aparellador i vocal de la Musaat yy
Totseh professionals han d'estar assegurats El Col·legi d'Aparelladors, des de fa anys, ha anat contractant una assegurança col·lectiva de responsabilitat civil decennal per a tots els seus membres. Aquesta pòfissa, s'ha aïrat canviant de companyia
asseguradora a mesura que la sinistralitat volguésfer càrrec. A mitjan 1992, elCollegi i les reclamacions augmentaven, atès que va contractar-ne una amb la Musaat. les companyies rebutjaven la seva renova- L'aparellador Rafael Cercós acaba de ser ció. Finalment, l'augment de les reclama- nomenat vocal del consell d'administració cions va fer que cap companyia no se'n d'aquesta mutualitat.
Rafael Cercós acaba de pendre possessió del seu nou càrrec. Cercós és aparellador des del 1963. Ha desenvolupat una llarga trajectòria professional, treballant com a professional liberal en un despatx d'arquitectura junt amb els arquitectes Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallès, estudi premiat amb dos premis FAD. Cercós ha treballat, entre d'altres projectes, en l'Anella Olímpica, la Vila Olímpica i en alguns dels projecte pioners en la restauració a Barcelona. La responsabilitat civil és un tema que afecta greument a aparelladors. arquitectes, metges i altres professionals. L'augment constant de les reclamacions ha fet que sovint es consideri aquests professionals com a enemics de la viabilitat econòmica de les companyies asseguradores. La Musaal, mútua creada pel propi col·lectiu d'aparelladors espanyols, acaba de complir 10 anys oferint assegurances als aparelladors. Tot i que aquests és un col·lectiu rebutjat per les companyies asseguradores, cal destacar que l'any passat la Musaat va tancar l'exercici amb beneficis econòmics. Els tècnics de la construcció, però, continuen sent els únics responsables davant les reclamacions per defectes en els edificis, ja que els promotors i constructors mai no estan assegurats i un cop finalitzada l'obra acostumen a desaparèixer com a ens. —No és correcte fer corporativisme, però tant els arquitectes com els aparelladors som els únics col·lectius professionals que tenen permanentment l'espasa de Damocles de la responsabilitat
actual, ja que fa una clara distinció entre la responsabilitat dels elements permanents, que determinen la vida útil de l'edifici, com són les estructures, on es manté la responsabilitat decennal, i els altres elements (acabaments, etc), on la responsabilitat es redueix a períodes que oscil·len entre els 2 i els 5 anys. El més important, però, és que aquesta llei marcarà un punt de reflexió pels propis professionals, els jutges, i la mateixa societat, que cada vegada és més exigent. —Hi ha cap model on es pugui apendre què cal fer perquè millori res? —El model europeu a seguir és el francès, on existeix un model d'assegurança obligatòria que garanteix tots els possibles defectes durant el període de responsabilitat civil. La Llei de l'Edificació ja ho contempla. La Llei de l'Habitatge catalana també ho fa però és en suspens, tot esperant que s'acabi d'estudiar a Brusel.les quines correccions cal fer en aquest tipus de normatives per unificar criteris a tota la CE. —La reforma de la Llei de Col·legis Professionals de propera aprovació Folo: Chopo obligarà a aquestes corporacions a deixar lliures els professionals de l'obligatorietat d'estar assegurats per a poder execir com a professionals. El Col·legi, per exemple, va modificar els seus estatuts recentment per suprimir aquesta obligació. L'assegurança contínua sent necessària pels aparelladors que vulguin exercir com a professionals lliures? —Ara, la idea de la no obligatorietat d'integrarse en la contractació global que fan els col·legis.
"17 JZíls tècnics tenen una espasa de Damocles vitalícia: la responsabilitat decennal" damunt el cap durant tota la seva vida. mentre que altres agents implicats en el procés constructiu, com ara empreses promotores i constructores, desapareixen lliurement. —La responsabilitat decennal és una llosa per al professional. Que cal fer per que això canviï? — És veritat que els jutges no aprofundeixen prou
per discernir de qui és realment la responsabilitat. Cal trencar les tendències basades en unes normes d'un codi civil bastant envellit, com és el cas de la responsabilitat civil durant deu anys, un període excessivament dilatat, tant per la seva durada, com pel que inclou actualment: esquerdes, humitats o desperfectes als arrebossats. Cal fer entendre a totes les parts que bona part dels problemes dels quals fan responsables els aparelladors es podrien haver solucionat si al seu moment s'haguessin posat en pràctica les convenients mesures de manteniment dels edificis. —La Llei de l'Habitatge catalana preveu l'existència d'una garantia per a defectes en l'edificació a càrrec del promotor. Aquest apartat, però, no ha entrat encara en vigor. D'altra banda, la Llei de l'Edificació també ho fa, però ara és aturada. Quin paper ha de jugar la futura llei pel que fa ai tema de la responsabilitat civil? —La Llei dcrEdificacióobrelaportaa l'esperança que alguna cosa canviï, ja que preveu la redefinició dels agents del sector de la construcció, especialment pel que fa a! promotor. Aquesta llei, si és que mai s'aprova, pot arribar a trencar la situació
Dona part dels sinistres es podien evitar amb un manteniment acurat" pretén que cada professional pugui contractar la seva assegurança on vulgui. Es un tema que pot provocar un situació perillosa. La voluntarietat és bona, però una cosa ha de quedar molt clara: lots els professionals han d'estar assegurats. Qui no ho estigui pol tenir problemes molt greus. • A.C.
ormigón, S. A P.s Torras y Bages, 106 Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 17 MADRID
N
F
O
R
La revolució del futur i els dinosaures del sector IGNACIO PARICIO ANSUATEGU1 Arqui lecte
E
s diu que els grans saures van desaparèixer a finals del cretaci per la seva inadequació al medi. Va ser el seu gros volum, la seva feixuguesa o els seus hàbits alimentaris els que els van fer cada vegada més estranys en un món canviant? El cert és que després de senyorejar per la biosfera durant segles i segles van se engolits per l'evolució sense deixar a penes rastre. Limitat, sortosament, al nostre país i al sector de la construcció, sembla que tenim un cas de pronòstic similar. L'organització i la produccció de la construcció evolucionen moll ràpidament i margina els poc atents. A l'ombra de les formes de contractació previstes per la llei, es va generar, fa poques dècades, un procés de gestió que potser era adequat per a obres públiques dinovèniques de poques partides, però que és insuficient per a contenir qualsevol complexitat de l'edificació contemporània. En unes jornades recents, organitzades per l'ITEC a Construmat, vaig defensar que el procés projectecontrucció, tal com fins avui solia plantejar-se de manera exclusiva, patia de dos greus defectes: segmentació i opacitat. Segmentació: perquè els papers dels partícips en les diverses etapes estan separats i la informació no s'hi mou lliurement. (.Com pot completar-se un projecte fins que el seu grau de definició pugui considerar-se com a base contractual entre promotor i constructor sense la participació dels subcontraclistes, executors dels elements tècnics més especialitzats? Com pot dirigir-se una obra si el
"L'evolució de l'organització del procés constructiu pot marginar els menys preparats" constructor obstrueix la relació per mediatitzar millor el control econòmic de les contractes? Opacitat: perquè sembla que la relació entre els costos i els preus és incxlricable. Ningú no creu que els pressupostos de projecte siguin quelcom més que una convenció, el paper de la qual difícilment anirà més enllà que el de simple referència per a ofertes i per a les dicussions posteriors en el procés d'obra. Tots coneixem les enormes dificultats que ofereix qualsevol avenç en la versemblança de les dades econòmiques que es manegen en el moment del projecte. Però si tot el procés no evoluciona cap a una major transparència no serà possible ni incorporar els industrials al projecte ni innovar les
La construcció és un sector en evolució constant (Foto: Chopo)
tècniques constructives d'una manera raonable. Ricardo Aroca, el nostre director de l'Escola de Madrid, exposava recentment una curiosa paradoxa: en el sector de la construcció tothom perd amb el que fa i guanya amb el que no fa, és a dir, amb el que subconlracla. El contractista guanya subcontractant l'industrial; d'aquests, uns guanyaran escarant el muntador i, d'altres, pot ser que guanyin comprant materials. En la mesura en què això sigui cert, l'optimització en la gestió de qualsevol d'ells el portarà a contractar molt i no a fer res. Els contractistes, abans constructors, ja ho han aconseguit. Per sort, sembla que s'estan iniciant profunds canvis. Els anglesos ja fa anys que ensenyen sistemes de contractació que incorporen el constructor al projecte d'execució. Els americans utilitzen procediments accelerats (fast irack) en què el projecte se segmenta en parts que són ofertades pels industrials amb detalls inclosos. Els francesos, amb una legislació similar a la nostra, estudien processos de gestió que donen el protagonisme durant tot el procés a algun dels partícips. Entre nosaltres la realitat també és més rica que la convenció legislada. El promotor sistemàtic que es troba en certes escenes com ara la gestió d"edificis hotelers sol mantenir el protagonisme durant tot e! procés, o posar-lo en mans d'un professional o empresa de serveis de la seva confiança que compleix un paper similar al de l'anglosaxó constrution manager. En el cas de Ics naus industrials, la reducció de variables està portant a relacions encara més directes entre promotor i executors finals. El factor comú de totes aquestes tendències es la major presència del promotor en el procés. La seva
confianza pot dipositar-se en una empresa especialitzada, una enginyeria convencional, en l'empresa constructora o en un professional. Aquesta situació afavoreix que el primer dels problemes citats, la segmentació, desaparegui. El promotor, o el seu agent, garanteixen el flux de la informació des dels projectistes fins als executors i viceversa. El segon objectiu, la transparència de tan immediata consecució. Perquè se n'asseguri la transpa-
"El país no és gaire preparat per assumir els accelerats canvis del sector" rència, caldrà disposar, durant el projecte i obra, d'ofertes tècniques i econòmiques de tots els elements de l'edifici. Per això, el projectista haurà d'estructurar el projecte dins d'aquests objectius i col·laborar en l'establiment d'avantprojectes de cost; el contractista haurà de transmetre directament els costos dels diversos proveïdors o veure's condemnat a reduir el seu paper al de coordinador dels industrials que el promotor contracti directament, i l'industrial haurà d'oferir solucions tècniques perfectameni dissenyades i valorades per a projectes que poiser no realitzarà. El país està poc preparat per a assumir aquesta (Pa
a la püg. 18)
(Vedelapiïg. 17) evolució. No existeix el teixit tècnic que ha de suportar aquesta activitat. No hi ha bibliografia sobre escandalls de cost dels diversos tipus arquitectònics, ens faiten professions completes com els quanliiv surveyor especialitzats en aquests menesters i no tenim l'hàbil de la realimenlació, de Vemmagatzematge i transmissió de cada experiència tècnica i econòmica per formar aquesi substracte que es l'ofici. Però revolució sembla imparable; els promotors voldran controlar cada vegada millor un procés en què arrisquen tant i es raonable pensar que les experiències, que ja són habituaJs en els camps de la promoció professional, es faran cada cop més comunes. 1 si això és així, si l'evolució apunta més cap a Anglaterra que cap a Itàlia, els que s'emparen en l'actual opacitat no podran sobreviure. Un canvi així produirà, sense cap dubte, molts tipus d'inadaptats però els més espectaculars són els grans contractistes. Sempre m'ha meravellat l'esforç de construir. Hi ha alguna cosa inusual i quasi heroica en aquest continu convertir qualsevol solar en un lloc de treball, hi ha un punt de màgia en el fet de transformar uns munts de pastades i peces en edificis. Però les grans empreses d'avui solament són contacüstes, gegants de poca capacitat d'adaptació que satisfan les seves ostentoses exigències alimentàries sense garantir una resposta adequada a les necessitats del sector. Fins fa 30 anys, les empreses oferien una notable qualificació tècnica i col·laboraven en la solució dels problemes de l'obra. Alguna de moll coneguda basava la seva imatge en el nombre
>: Chopíi)
d'enginyers per obrer que tenia. Poc a poc aquesb, tècnics es van apariar de les obres, es van agrupar en enginyeries primer dins de l'empresa, després prop d'aquesla, més tard solament dins del mateix holdiïig bancari, al final absolutament separades. Avui les empreses estan especialitzades en aspectes administratius del procés i contracten per a cada edifici fins el cap de l'obra. En el futur
coexistiran molts tipus d'obres i, per tant. caldran molls tipus d'empreses, però espero que la major part de les constructores sàpiguen evolucionar, adequar-se amb agilitat a l'entom canviant i prestar a la societat els serveis sofisticats que a partir d'ara se'ls sol·licitaran. És probable que les que comencin amb comportaments caducs no puguin sobreviure, com els grans saures de la història. •
Jornada tècnica Presentació de les noves tècniques de modelat tridimensional per ordinador Conceple de Maqueta electrònica per a l'estudi del projecte i la seva presentació A càrrec de: Autodesk, S.A. Computer 2000 Agència d'Informàtica Gràfica
Dimarts, 29 de juny A les 7 del vespre Sala d'Actes del Col·legi Primera planta
Sistema Integrat Qualitat - Cost
Entrada lliure. Informació i inscripcions: Servei d'Informació
Preparació pràctica per al món de la construcció amb una arquitecta Britànica.
Cursos intensius de 4 setmanes al juliol Per a més informació truqueu a la Sra. Healy • 209 43 98
c/Amigo 83 08021 Barcelona Tel 209 6090 i 209 6245
npr ^ 1 ±16 -r^ ., . -. ±J±±L±fc>±±
Presentació de SICCE
•oo·oo· o • o• o •o oo···oo oo···oo
o·o·o·o •oo·oo·
L'Institut Britànic a Catalunya
Presentació del sistema creat per ICCE per tal de facilitar a l'arquitecte tècnic una eina adequada que li permeti desenvolupar la gestió econòmica d'obra. SICCE està format per una base de dades de la construcció i un suport lògic de gestió.
Dimarts 2 2 de juny A les 6 de la tarda
Sala d'actes del Col·legi Primera planta
Entrada lliure Informació: Servei d'Informació PI ama baixa
EL P R O Y E C T O
SICCE
Seleccionado, por 21 expertos en sistemas, bases de datosv costes de edificación. Í ENHOR ABUENA!
M
desarrollar un Soporte Lógico y una Base de Datos pròpia de ICCE, al objeto de ofrecer a los Colegiados
un
producto
económico y homogéneo que satisfaga nuestras necesidades en el
campo
de
la
gestión
econòmica de las obras. Como Soporte Lógico Bàsico, ICCE ha seleccionado. de entre los existentes en el mercado. el
SICCE (Sistema Integrado de Calidad-Coste para
programa de mediciones y presu-
la Edificación) es un proyecto que trata de
puestos ARQ de la firma AM-2.
FASES DEL PROYECTO SICCE pz^
Un SOPORTE LÓGICO (Programa Informatico)
M
Una BASE DE DATOS
e£>
cr
Sisuma frrtcgrado àé
El Proyecto SICCE se compone de :
Una ASISTENCIA TÈCNICA INTEGRADA en los Gabinetes Técnicos de los Colegios
El SOPORTE LÓGICO se elabora en tres fases técnicas a partir del programa ARQ de la firma AM-2: | j Q Programa ARQ, base del proyecto SICCE IWI
Fase SICCE I, que incluye la aplicación del guión de evaluación de SICCE a los siguientes módulos de ARO: •
Mediciones
•
Presupuestos
•
Certíficaciones
• Conexión a programas de: Pliego de condiciones. Control de n'empos y CAD
fil
Fase SICCE II. que incluye la ampliación de la fase primera al induir los módulos de: •
Control de Costes
•
Predimensionados de Costes
Solicita Informacióna :
I
J ^-1
-C 30008 MÚRCIA.
^ J
Cuente con ARQ ara El mejor programa informàtico para la elaboración de presupuestos
La Comunidad Autònoma de Madrid nos ha confiado el desarrollo del programa soporte de su base de datos de la construcción CAM.
ICCE ha elegido el programa ARQ como base informàtica para el desarrollo del proyecto SICCE
Este programa se presento con gran éxito en 1.991, manejando por primera vez elementos paramétricos dentro del esquema jeràrquico.
SICCE es un ambicioso proyecto para el desarrollo de un Sistema Integrado de Calidad-Coste en la Edificación que promueven las Instituciones Colegiales para la Calidad en la Edificación, colectivo que agrupa a mas de 10.000 Aparejadores y Arquitectos Técnicos de toda Espafia.
En la versión de 1.993 se ha introducido como novedad la edición del Pliego de Condiciones asociado al sistema jeràrquico. Con ello seguimos siendo pioneros y continuamos trabajando en nuevos desarrollos.
Flexible Realiza desde el presupuesto mas sencillo al màs complejo. Se adapta a cualquier sistema de trabajo. Permite crear Bases de Datos particulares, a rnedida del usuario. Cada Presupuesto puede ser utiüzado como una nuava Base de Datos. Sencillo Todas las funciones a mano médiante un reducido juego de instrucciones. Organización de pantalla clara y completa. Manejable El màs fàcil de usar. Se recorre y selecciona con el ratón. Todos los datos en pantalla. Jeràrquico Hace 10 anosque ARQtrabaja con estructura jeràrquica. Hemos marcado la pauta.
Para la selección de nuestro programa ARQ, ICCE realizó una evaluación exahustiva con un amplio equipo multiprofesional entre los principales programas del mercado.
Ràpido y compacto El mas ràpido. Los mejores tiempos de acceso, recàlculo, conversión, etc... Ademàs, el díseno especifico de su sistema de ficheros hace que requiera mucho menos espacio en disco. Por ejemplo: La Base IVE 93, paramétrica, con Pliego de Condiciones necesita 6,3 Mb de disco. La Base ITEC 93, completa, necesita 3,8 Mb de disco. Universal Trabaja con todas las Bases de Datos. Abierto Comunicación completa de entrada y salida, a través de los formatos de intercambio estàndar.
El Instituto Valenciano de la Edificación (IVE) usa ARQ para el desarrollo de sus Bases de Datos La pubücación de BD paramétricas ha supuesto una revolución en el sector; se ha multipücado por 20 el número de elementos de información, facilitando a la vez su acceso y selección. Las únicas BD paramétricas publicadas hasta el momento han sido desarrolladas por IVE, utilizando el programa ARQ y la asistencia tècnica específica de AM2.
Tratamiento de elementos paramétricos Hemos sido pioneros en el tratamiento integrado de los elementos paramétricos, que han permitido el desarrollo de Bases de Datos muy compactas y extensas. ARQ tiene los elementos necesarios para elaborar Bases de Datos jeràrquicas-paramétricas, con intérprete, generador de derivados, supervisor de coherència, trasiados, etc. Potencialidad de desarrollo La empresa AM2 de Servicios Informàticos. creadora del programa ARQ, destina la mayor parte de sus recursos a la investigación y desarrollo de sus productos. Es nuestra apuesta de futura, a la que dia a dia se suman las mas importantes Instituciones y Colectivos de profesionales del país.
Información y venta: AM2, S.A. de Servicios Informàticos C/Ausias March, 39, 3°. 08010 Barcelona. Tel. (93) 265 82 82. Fax (93) 265 78 40.