INF930615 by sia16

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Pasior,S 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 4 1 4 3 3 1 1 -209 82 99

Fax414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa

Europa debat el futur del sector de la construcció Un estudi estratègic apunta algunes actuacions fonamentals per salvar la crisi La capital belga, Brussel·les, va acollir el passat 14 de maig una reunió en la qual els principals agents europeus del sector de la construcció van debatre en profunditat l'estat actual i el fiitur del sector. La reunió va servir, d'altra banda, per donar a conèixer el primer esborrany d'un estudi estratègic sobre la indústria de la construcció en l'horitzó de l'any 2000, encarregat per la Comissió Europea i realitzat pel gabinet britànic de consultors WS Atkins Internationa!. L'estudi analitza la situació actual i apunta algunes actuacions cabdals per salvar la crisi actual que pateix el sector, com són la creació d'un mercat estable i transparent, millorar la qualitat a tots els nivells, des de la concepció fins a l'execució de les obres, millorar la competitivitat i la relació qualitat/ preu, i contribuir des del sector a assolir els objectius econòmics i socials. Va assistir a la reunió Ramon Puig, com a delegat del Consell General de l'Arquitectura Tècnica. • (Pàgines 3 i 15)

La nova façana provoca els primers elogis de la premsa La intervenció artístico-monumental dissenyada pel poeta Joan Brossa per a guarnir la façana del Col-legi ha provocat un ampli ressò als mitjans de comunicació de Barcelona. Inaugurada el proppassat dia 15 de juny per Lluís Armet, alcalde accidental de Barcelona, el poema ha estat lloat tant per Armet ("encert, audàcia i bon gust") com per alguns dels millors cronistes de la ciutat, com és ara Lluís Permanyer("ha sabut conjuminar elements plàstics i literaris, però també altament imaginatius"). • (Pàgina 6)

Panoràmica dels Docklands de Londres, la principal aposta constructiva europea del moment (Foto: Antoni Capilla)

SUMARI La construcció europea viu sota el signe de la crisi econòmica (Pàg. 4)

Les noves tecnologies revolucionen el sector de la construcció (Pàg. IS) Hotel Rey Juan Carlos L un repte constructiu fet realitat en només 23 mesos d'obres (Pàg. 17 i 18)

INFORMACIÓ ATENCIÓ AL PÚBLIC DURANT EL MES D'AGOST

Lectura i diagnosi d'humitats

L'ANAR I TORNAR DE JOAN BROSSA

Exposició de 16 poemesobjecte i selecció de l'obra gràfica de Joan Brossa Mostra inclosa dins la programació de l'Any Miró. • Oberta fins al 15 de juliol. Horari: De dilluns a divendres, matins de 10 a 14 hores i tardes, de 16 a 20 hores. Lloc: Sala d'Exposicions. Planta baixa. Informació: Servei d'Informació. Planta

FOTOGRAFIES DE PERE VIDAL A TERRASSA

Exposició amb el títol, "Fotografies 1987-1992" A càrrec de Pere Vidal Palet. • Obena fins al 23 de juliol. Horari: De dimarts a divendres de les 8 a les i 3 hores. Lloc: Delegació Vallès Occidental. Sant Francesc, 18. Terrassa. Telèfon: 780 11 10.

L'ARQUITECTURA D'ÀLVAR AALTO

Exposició sobre la producció d'Alvar Aalto Organitza el Col·legi d'Arquiiectes de Catalunya i el

Dckgadó

INFORMATIU

G E N DA

Curs pràctic d'aprofiindinïent en diagnosi d'humitats • Organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi. • Adreçat a professionals amb experiència en la problemàtica de les humitats acadèmica o pràctica, que caldrà justificar per tal de poder fer la preinscripció. • Imparteixen el curs: Soledad García, investigadora del Instituto Eduardo Torroja, i Ippolito Massari, professor de la Facoltà d'Architettura di Roma. Dates: Tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 d'octubre. Lloc: Sala d'Actes del Col·legi d'Aparelladors. Matrícula: 35.000 PTA. Preinscripció fins al 26 de juliol. Abonament del 20%

Museu Àlvar Aalto de Finlàndia. • Obena fins al 31 de juliol, de dilluns a divendres 10 a 21 i dissabtes de 10 a 14 hores. Lloc: Sala d'Exposicions del COAC. Plaça Nova, 5. Barcelona. Telèfon: 301 50 00. CURSOS UNTEC'93

Seminaris de la Universitat Tècnica d'Estiu, (UNTEC) Organitza la Fundació Narcís Moniuríol. • Política del Sòl a Europa, a càrrec de J.A. Solans i J.M. Carreras. - Sitges, 20 i 21 de setembre. • Infraesiructures i desenvolupament territorial, a càrrec de R. Roger i J. Prat. - Silges, 21 de setembre. Informació: Fundació Narcís Monturiol. Els Vergós. 16. Barcelona. Tel:2056265

d'Osona:

Plaça Major. 6. 08500 T£!ffuiH93)SS5 26U Oficina / Delegació di'

El Col·legi mantindrà la seva activitat, encara que de manera restringida durant l'agost, a causa de les vacances del personal. !• Les oficines del Col.lcgi restaran tancades a les tardes tot el mes. 2» El Servei d'Informació i Visats, funcionaran durant tot el mes d'agost. 3» La resta de serveis funcionaran de manera restringida a efectes d'informació "o de tramitació urgent

de la matrícula Inscripció definitiva abans de I'l d'octubre. Inclou documentació i coffee break. No està prevista la traducció simultàmia de l'italià. Les places són limitades i s'as-

signaran per rigurós ordre d'inscripció. Les anul.lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula. Informació i inscripcions: Servei d'Informacjó. Planta baixa.

MÀSTER EN GESTIÓ DE CONSTRUCTORES

en Enginyeria- Gran Capità s/n edif. C1 08034 Barcelona. Telèfon: 205 70 16.

Màster en Gestió i Direcció d'Empreses Constructores i immobiliàries, 93-94 Organitza el departament d'economia i organització d'empreses de la Facultat de Ciències Econòmiques. Informació: ETSAB. (Abigail Gracia). Diagonal 649. Telèfon: 401 63 48. DEFORMACIÓ DEL FORMIGÓ

V Simposi Internacional Rilem sobre 'Deformació i retracció del formigó' Organitza l'Escola d'Enginyers Tècnics de la UPC. • Tindrà lloc del 6 al 9 de setembre a Barcelona. Informació: Centre Internacional de Mètodes Numèrics

Junla dC (iutem de] CnUegl d'Apartlladon I Arquitectes 1 de Barecluna. PRESIDENT: Cu/lo P u ^ M i SECRETARI: Gaspar Carda i

Ofidn* / Delegació de

TRESORERA: pifai Filmarien i

CURS DE RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA

/ / Curs de 'Restauració Arquitectònica, Naturalesa i Medi Ambient' Organitza universitat de Cantàbria del 20 al 23 de juliol. Matrícula: 10.000 PTA Informació: Ajuntament de Reinosa.Pl.Espanya.5.39200 Reinosa. Tel: (942)75 0493

liupcRtrEuedil:

d u s

Valle Oriental; Frederic de Buen Vallès Occidental: Salradoi Navam GERENT:

Joan Oay i Dfai

Sani FraiKtir.lK. 08J21 Tcnas-a. Telèfon (93) 79)11 10

F. X. Baídaji i KamoiKI Irene Carreras i Mmon

• Delegació del Vallès Oriental, Tancada del 2 al 30 d'agosL ambdós inclosos. • Delegació del Vallès Occidental, Tancada del 26 de juliol al 26 d'agost, inclosos.

Recordem que la tramitació del visat es pot t"; realitzar per mitjà del ""'• Visat Express. Telèfons: 209 82 99 414 33 I I .

PUBLICITAT: BIT-Publiridad. S.A. Josep Tjnadcllaj, 155. la pL 08029

COORDINACIÓ: Cuit* CaUafla

Barceloní Tcltfon(93)·1104J 55. SECRETARIA.

CORRECCIÓ

MÀQUKTAC1Ó: AngeU Ballarü

Elisenda Pucurull

ADMINISTRACIÓ

DISTRIBUCIÓ:

D15SKNV GKÀFIC 1 1NFOCRAFIA: Escudi R.G.R.

Rafael Delgado 1 Yanguas

• Delegació del Bages-Berguedà Tancada del 9 ai 30d'agost, ambdós inclosos.

Moimcrrai Alemany CONSELL DE REDACCIÓ:

Oficina / Delrpiriü d(J Vallès Occidental:

• Delegació d'Osona, .Restarà tancada del 2 al 30 d'agost, ambdós inclosos.

Saló internacional de la indústria de la construcció Tindrà lloc a Bolònia, del 20 al 24 d'octubre. Informació: Fiere di Bologna SAIE. P. Costituzione, 6 Bologna. Tel: (051)282111

Pere Pou Antoni

5* Les Assessories, la botiga de la Cooperativa i la Cafeteria restaran tancades tot el mes.

SAIE'93

DELEGATS:

Osona:

4» El Centre de Documentació tancarà del 2 al 20 d'agost, ambdós inclosos. Del 23 al 31, obrirà només matins de 9 a 1430 hores.

IMPRESSIÓ: Romajpaf S.A.

DIPÒSIT LEGAL: B-123S9-IW1 ISSN: II32-2ÍO2

ituncfli l'opinió de L'INTOR-MATIU.

^ 1

Europa estudia a Brussel·les una estratègia comuna per al sector

Els agents del sector elaboren un estudi sobre elfutur de la construcció en l'horitzó del 2000 Els principals agents europeus del sector de la construcció es van reunir el passat 14 de maig a la capital de Bèlgica, Brussel·les, per tal de debatre en profunditat Testat actual i futur de la construcció. Amb aquest objectiu es va donar a conèixer el primer esborrany d'un estudi estratègic sobre el sector de la construcció a Europa en l'horitzó de l'any 2000. A la reunió hi va assistir Ramon Puig com a delegat del Consell General de l'Arquitectura Tècnica. En presència de més de cent representants d'organitzacions empresarials i professionals del sector, el gabinet britànic WS Atkins International va desvetllar les primeres conclusions d'un estudi estratègic encarregat per la Comissió Europea relatiu al sector de la construcció a Europa en l'horitzó de l'any 2000. Iniciat al gener del 1992, ha estat realitzat amb la col·laboració de consultors de cada estat per proporcionar un marc de referència amb el qual s'orientin les futures polítiques de la Comunitat. En una primera fase, cada estat ha fet un estudi específic que descriu el panorama. En una segona fase s'han analitzat els punts forts i dèbils de cada subsector per tal de conèixer, d'una banda, les oportunitats i, de l'altra, les pressions que reben els professionals i també per recollir les opinions d'aquests sobre les recomanacions exposades en la primera fase. Partint del fet que la construcció, com d'altres sectors industrials, ensopegarà cada cop més amb la concurrència d'EUA i Japó, l'estudi identifica quatre eixos estratègics. El primer, crear un mercat estable i transparent per tal de reduir al màxim les fluctuacions de la demanda que comporten distorsions en el mercat de treball, problemes socials i reducció de les inversions i de la qualitat. El segon és millorar la qualitat a tots els nivells, des de la concepció fins a l'execució, el ratio temps/cost, i la contribució a una millora del medi ambient urbà. El tercer eix és millorar la competitivitat i la relació qualitat/ preu, adoptant de forma permanent noves tecnologies i millorant la productivitat. Per últim, el quart eix estratègic consisteix a permetre al sector de contribuir als objectius econòmics i socials.

Sis temes clau A partir dels quatre eixos estratègics, l'estudi desenvolupa els lemes-clau que permetin a aquest sector, motor de les economies, d'ésser competitiu. Es consideren així sis temes essen-

cials per al futur de la construcció, dins el marc de la Comunitat. El paper dels governs és el primer, com a regulador i creador en cada país d'un entorn favorable que eviti al màxim el fenomen de la ciclicitat. L'adopció de les noves tecnologies i la innovació, molt especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses, és el segon tema-clau, al qual cal afegir la promoció a tots els nivells de la investigació i desenvolupament. En tercer lloc es troba l'ensenyament i la formació. Les professions de la construcció pateixen d'una imatge poc gratificant, especialment entre els joves. El sector haurà d'aproparse a les altres indústries: producció en sèrie, utilització de mètodes informàtics, entre d'altres. Les exigències dels usuaris esdevenen el quart tema-clau. A més de la qualitat, els usuaris exerceixen sobre el sector una pressió que obliga a transformar els processos de construcció que haurà d'integrar les noves tecnologies com és el cas de la domòtica, el manteni-

La construcció haurà d'adaptar mètodes de treball industrials (Foto: Chopo)

ment i la gestió simplificada. La normativa i la qualitat és el cinquè punt. Poca poc esdevé imprescindible l'establiment d'uns barems ja sigui en el camp de la certificació de productes ja en la qualificació de les empreses, Per últim, cal tenir en compte els problemes relacionats amb el medi

ambient: estalvi d'energia, reciclatge de materials, substàncies contaminants, entre d'altres. L'estudi Atkins es publicarà al setembre i contribuirà a establir una estratègia europea en la construcció, si bé aquest és un objectiu difícil amb la gran diversitat i l'atomització del sector. •

ENQUESTA

Què limita l'aplicació de tecnologia punta a k construcció VICENÇ PONTNOU

PERE MARTÍN I GÓMEZ

CoLUgial núm. 1614. Banttona

CoiJrgía m ' n 302. Vic

L'aplicació de noves tecnologies s'atura, principalment, per problemes econòmics. Suposo que això canviarà quan acabi l'actual cicle d'incertesa. Ara per ara, ningú s'arrisca. D'altra banda, la construcció al nostre país no te un procés línial, avança a salts de mata.

La debilitat dels projectes. Benvinguda sigui sempre la tecnologia punta, però el que primer cal fer és estudiar i solucionar les nombroses mancances tècniques dels projectes arquitectònics. El problema no és tant la manca de mitjans, sinó la manca de bones idees.

LLUÍS MARIA PASCUAL

JOAN GRAU I PUJOL

CoUttial Húm. 44.

' ,UrgLti núm. M88. Cerdamyola 4rt VtOit

És un problema d'economia general. No • s'apliquen no tant per manca de personal qualificat, que existeix, sinó perquè cl sector no té prou empenta econòmica com per dur endavant les inversions que requereix l'adquisició de nous mitjans i la formació de operaris especialitzats. La contalla es « i fer el dimarts 29 de juny al Servei d Informació del CoUegi. a Barcelona. Els professionals

'• : greu crisi econòmica que pateix et ^vtor i la economia en general a lot Europa i tot el món. Ningú aposta per res de nou, i molt menys per tècniques costoses; es viu en una situació d'unpasse que esperem que comenci a millorar a partir de finals de 1993 i principis de 1994. van escollir aleatòriament.

El sector de la construcció europeu viu sota el signe de la crisi econòmica Les previsions per a 1993 indiquen una caiguda de I'l, 9% i una millora a partir del 1994

RENT REVIEWS LEASE RENEWdLS PROPERTÍ MANAGEMENT VALUATIONi STRgCTURAL SURVEVS BUILDING SUPERVISION

LANGLEYSLATER^

La crisi del sector és generalitzada a tot Europa1 (Foto: Elisenda Pucumll)

El volum de producció del sector de la construcció en el conjunt de la Comunitat Europea ha estat, el 1992. un 0.8% inferior al de 1991. Si bé la caiguda a laxes negatives es va començarà produirà partir de 1991,des de finals dels 80. el creixement de la construcció a Europa s'ha desaccelerat progressivament. Aquestes són Ics conclusions de la Conferència d'Euroconstruct, un grup europeu format per 15 instituís dels països de la CE que analitzen periòdicament l'economia del mercat de la construcció. L'Instilul de Tecnologia de la Construcció (TTEC) participa com a representant de l'Estat espanyol. Enguany la reunió es va celebrar a Copenhaguen els dies 16 i 17 de juny. Les previsions per aquest any són negatives amb una caiguda que pot ser de I'l,9%. Tol i això, aquesla caiguda podria ser el punt més baix

£,Forjados Reticulares en AutoCAD?

del cicle ja que per a l'any 1994 s'espera una recuperació, amb un creixement del 0,2%, relacional amb una certa millora del context econòmic general. La crisi d'aquests darrers anys ha significat una pèrdua d'activital de 2,66 bilions de pessetes. LaconstruccióaEuropas'estructura, a finals de 1992, de la següenl manera: obra nova(47%),rehabilitació(31%). Dins d'aquesia estructura, la rehabilitació és l'única activitat que manlé un creixement suau, al voltant de \'l%. Una anàlisi desagregada per països ofereix el panorama següent: Portugal, Irlanda, Alemanya, Àustria i Dinamarca, per raons diverses, preveuen resultats positius per enguany i per a 1994. Enels casos de Portugal i d'Irlanda, cal tenir en compte que les fortes ajudes dels fons estructurals europeus aminoren les fluctuacions del mercat. El Regne Unit i Noruega, per la seva banda, surten d'una etapa de crisi profunda del sector de la construcció i s'enfronten a un horitzó més esperançador. Suïssa, Espanya i França presenten ara un seguiment comú del cicle de la crisi, amb la convicció que 1993 serà el punt més baix. Holanda és l'únic pafs que no preveu cap indici de recuperació acurt termini.

El cas espanyol

Vista 3D: una estructura sencílla

ijnuevo CASA/FR 3.0!! El mejor programa de forjados Reticulares del mercado espanol! Los pianos son complefos: • rmaduras de nerviós, zunchos, capiteles, pílares, etc. Todo sin salir de AutoCAD! La entrada de datos se hace dibujando la estructura en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, cargas,etc, son entrados fàcilmente. Toaa la potencia de AutoCAD esta su disposición!

•El CASA/FR calcula los Esfuerzos y Armaduras de todo el Edificio en su Conjunto, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y vel oc i d a d , puaiendo resol ver edificios de grandes dimensiones. •Resuelve edificios de múltiples plantas sin salír de AutoCAD! •La versión 3.0 de CASA/FR tiene un precio excepcional: ilàmenos hoy mismo para informarse de la oferta especial de lanzamientoM

Tango/04 Computing Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA-

L'exercici 1992 ha esta francament negatiu per al sector de la construcció a Espanya, amb una caiguda global de l'acüviiat del 6%, més intensa, fins i tot, que la prevista en I'informe de fi d'any (5%). L'any 1992 ha estat ei de més forta contracció de l'obra civil i de l'edificació no-residencial, de la mateixa manera que 1991 ho va ser de la construcció residencial. L'únic subseclor que ha mantingut una taxa positiva ha esiat el de la rehabilitació i el manteniment dels edificis. Diversos indicadors socio-econòmics parlen d'una certa recuperació durant 1993. afavorida, en bona mesura, per la moderació dels tipus d'interès. Són molts els trets que fan que la situació actual de la construcció a Espanya i Europa es pugui comparar amb la de començaments dels 80, i això és una bona excusa perquè cada país reflexioni i apliqui insirumenís per a reconduir situacions que es van constatar com a poc favorables o per potenciar els aspectes que es van mostrar més estimuladors. •

JUn curs ensenyarà a llegir i a diagnosticar humitats El seu objectiu es dotar els professionals de les eines adequades El Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors ha organitzat per al proper mes d'octubre un curs sobre lectura i diagnosi d'humitats destinat a tècnics i professionals amb experiència en els problemes de les humitats en la construcció. Des de fa temps, el Servei Rehabilitació està treballant en l'elaboració d'informació i d'eines que contribueixen a dotar els tècnics de la construcció d'un millor coneixement de la problemàtica que plantegen els edificis existents en les seves diverses vessants, com també en la divulgació de les tècniques d'intervenció específiques per a cada patologia. Les humitats són, en les seves diferents formes d'aparició, una problemàtica constant en les nostres construccions i, malgrat aquest fet, són pocs els tècnics i professionals coneixedors de la seva complexitat quant a tipus, causes, efectes i sistemes realment efectius d'eliminació en cada cas, i encara n'hi ha menys que sàpiguen de fer uns amidaments i diagnosi correctes de les humitats en cada cas concret utilitzant els aparells de mesura adients í fent una interpretació co-

L'Associació de Calculistes de Catalunya, creada el 1986 per un col·lectiu interdisciplinari de professionals especialitzats en el càlcul d'estructures per a edificació, van fer recentment la seva presentació oficial en el Col·legi. L'objectiu d'aquesta entitat és aplegar esforços per la dignificació d'una professió que, fins ara, no era considerada en la seva dimensió real. •

Nova instrucció per a la recepció de ciments Ha estat aprovada pel Reial Decret 823/1993 de 28 de maig la nova InsLes humitats són un problema constant en els edificis (Foto: Chopo) trucció per a la recepció de ciments RC93 que substitueix la RC-88. A la nova la humitat en els materials i també la Instrucció, l'àmbit d'aplicació s'amrrecta dels resultats obtinguts. Amb el curs que ara presenta el humitat ambiental i anirà a càrrec de plia a les centrals de fabricació de Servei de Rehabilitació del Col·legi Soledad García, investigadora de formigó preparat i a productes de conses completa aquest cicle de formació l'Institut Eduardo Torroja i Ippolito trucció. Estableix que els ciments coque permetrà aprofundir de manera Massari, professor de la Facoltà di mercialitzats en un altre estat de la CE tindran lliure circulació a Espanya. • especial en la utilització i interpreta- Architettura di Roma. • ció dels instruments de mesura i en la valoració de les posteriors intervencions. El curs, que tindrà un caràcter essencialment teòrico-pràctic, tractarà

Defectes dels sostres sanitaris

Les cambres sanitàries pateixen un ambient molt agressiu (Foto: Ramon Graus) Diversos experts han volgut donar darrerament un toc d'atenció sobre els problemes que presenten els sostres sanitaris i, d'una manera molt especial, quan aquests es construeixen sense sotaponts. Fa més d'un any, va ser l'Oficina Consultora del Col·legi d'Arquitectes qui va advertir sobre la manca de criteris amb què habitual-

Presentació de l'Associació de Calculistes

ment es projecten, construeixen i mantenen aquests sostres. Ara s'acaba de publicar a Honnigón y Acero un article de l'aparellador Jordi Amat sobre la incidència del sistema constructiu en el càlcul dels sostres que també insisteix en aquest tema i alerta sobre el perill de fissuració que pot produir una construcció incorrecta. •

Tenemos mas soluciones \ en altura^.

Servicio información al cliente:

Tel. 900 - 200 600

La nova façana atrau l'interès ciutadà La intervenció de Brossa provoca un ampli ressò dels mitjans de comunicació Una escultura que representa un llagost, ideada per Joan Brossa i realitzada pel grafista Josep Pla-Narbona. corona l'edifici del Col·legi. L'escultura del llagost, inaugurada el proppassat dia 15 al so de música de Wagner, és la culminació d'un muntatge plàstic brossià anomenat Poema visual per a una façana, que inclou també 100 lletres d'uns 50 centímetres d'alçada, en 16 colors, de les quals cinquanta, substitueixen l'anterior rètol de ("edifici, mentre que les 50 restants es reparteixen ordenades per la façana agrupades en cinc columnes. Lluís Armet, alcalde accidental de Barcelona per absència de Pasqual Maragall, va inaugurar la nova façana de la seu col·legial, concebuda pel poeta Joan Brossa, i una exposició sobre l'obra plàstica del mateix poeta. Armet va destacar "l'encert, l'audàcia i el bon gust" del Col·legi a l'hora d'escollir l'artista Joan Brossa per realitzar aquesta actuació. D'altra banda, el president del Col·legi. Carles Puiggròs, va manifestar, durant l'acte d'inauguració del poema-visual de Brossa que la nova façana "exemplifica a la perfecció l'esperit de renovació de l'entitat i el seu desig d'integrar-se a la ciutat". La inauguració de la nova façana ha estat especialment ben rebuda pels mitjans de comunicació de la ciutat. Així, el cronista Lluís Pemianyer, escrivia a La Vanguardia: "els aparelladors l'han encertat. Ho han fet a l'hora de triar, perquè el poeta Joan Brossa, mestre de

moment de la taula rodona (Foios: Chopo)

la poesia visual, ha sabut conjuminar una sèrie d'elements literaris i plàstics, literals però uimbé altament imaginatius, raonables encara que irracionals, que des de ara mateix són cridats a marcar la diferència". Segons Brossa, aquest poema visual és el final lògic d'un procés intel·lectual. "En primer lloc. se'm va acudir treure les lletres que formen el rètol i distribuir-ies per la façana mitjançant una

ordenació alfabètica. A més a més, havia de mantenir el rètol, que no és més que el desordre de l'anterior, per la qual cosa vaig assignar un color a cada lletra per suscitar una sensació caleidoscòpica. Finalment, vaig col·locar el llagost, que dóna un sensació de dinamisme i que és un homenatge inconscient al talent dels aparelladors". Coincidint amb la inauguració de la nova façana i de l'exposició d'obra de

Joan Brossa, el Col·legi va organitzar una taula rodona sobre La intervenció artística i monumental en els edificis existents, en la qual van participar el mateix Joan Brossa, el grafista Josep Pla Narbona. l'arquitecte Esteve Bonell, l'arquitecte tècnic Rafael Carreras i la crítica d'art Pilar Parcerisas, que van debatre sobre diferents aspectes de la interrelació entre art i arquitectura contemporània. •

I J E T E C ) CATALANA, S.A. MORTEROS DE REPARACIÓN MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR C/ BACH DE RODA, 202. 08020 BARCELONA - TEL. 266 28 38 - FAX 307 93 05

Punt final a un nou de visites culturals

Mostra fotogràfica a la delegació del Vallès Occidental La sala d'exposicions de la delegació del Vallès Occidental del Col-legi acull fins al 23 de juliol la mostra Fotografies. 1987/1992. Pere Vidal Palet. Pere Vidal és un arquitecte que viatja amb càmara. La seva obra és un reflex de gammes, colors, reflexos, sèries... en definitiva, una mostra on es capgiren nocions: la del viatge, la de la pintura, la de la escultura i la de l'arquitectura. •

S'han visitat edificis romànics, modernistes i contemporanis Les visites culturals organitzades per Lluís Maria Pascual van tomar amb la primavera- La primera sortida va ser un passeig pel modernisme del barri barceloní de Gràcia. "El 25 de maig —explica Pascual— iniciàrem el recorregut a la casa Vicenç del carrer Carolines, edifici que Gaudí projectà el 1833, i que mostra la seva gran imaginació, tanl a l'interior com a l'exterior de la casa. La casa està revestida amb gran profusió d'elements ceràmics i amb l'aplicació de diverses tècniques artesanals. Els ferros de tancament del jardí mostren la semblança de la forja amb la fundició. A l'interior de l'edifici vam veure el sostre del menjador ornamentat amb branques de cirerer, una xemeneia amb ceràmica de corda seca i estuc, pintures de Torrescassana, i diverses interpretacions de l'art oriental, islàmic i xinès". Vora la Casa Vicenç, els participants en aquesta visita cultural van poder descobrir les restes de Can Trilla, on van contemplar la cúpula pintada de l'antiga capella. El passeig va finalitzar amb un recorregut per

Exposició d'obra de Cusachs a la delegació de Vic

Un moment de la visita al Palau Nou de Ja Rambla\Foto:

les diferents edificacions del carrer Gran de Gràcia i la Rambla de Prat, com ara Can Fuster. Les visites també van incloure un itinerari per l'art romànic de la co-

Chopo)

marca del Berguedà, l'ermita de Sant Jaume de Frontanyà, i per l'arquitectura actual de les Rambles de Barcelona, l'edifici intel·ligent Palau Nou de la Rambla. •

Una comissió per celebrar el 25è aniversari Els aparelladors i arquitectes tècnics que van finalitzar la carrera l'any 1968 han creat una comissió per organitzar els actes de celebració del seu 25è aniversari d'exercici professional. Es celebraran dos actes diferents. Així, les promocions XL i XL1 d'aparelladors faran un sopar de germanor el proper dia 19 de novembre a les instal·lacions de l'hotel Rey Juan Carlos I. La I promoció d'arquitectes tècnics, per la seva banda, han iniciat el seu propi procés de tramessa de notificacions als seus membres. L'INFORMATIU publica a la pàgina 14 un llistat amb tots els noms dels que es van llicenciar els anys 67 i 68, tant aparelladors com arquitectes tècnics. Aquesta llista ha estat facilitada per l'Escola Politècnica de Barcelona. En cas d'omissió involuntària de qualsevol nom, sis us plau, adreçeuvos al Col·legi, a la Comissió 25 Anys d'Exercici Professional. •

La delegació d'Osona acull la mostra Una lectura de l'obra de Jaume Cusachs, reflexió sobre l'arquitectura entesa com a entitat organitzada a partir de tres vessants: reelaboració dels elements bàsics de la construcció, anàlisi de l'analogia entre els elements i el sentit específic d'ordenació arquitectònica, i la concepció de l'arquitectura com a espai físic. •

Els aparelladors d'Osona celebren Sant Antoni El passat dissabte 12 de juny, la delegació d'Osona del Col.legi va organitzar la segona Festa de Sant Antoni, patró del sector de la construcció, al Casino de Vic. Més de 150 persones, entre aparelladors, arquitectes, constructors i proveïdors de la comarca van participar en aquesta festa, que va incloure un sopar, un espectacle i un ball. •

Miquel Llauradó, entre Francisco Javier Llovera i Carles Puiggròs (Foto: Chopo)

Miquel Llauradó, millor expedient acadèmic d'Arquitectura Tècnica El Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espaiía ha concedit el premi al millor expedient acadèmic 91/92 d'Arquitectura Tècnica a Miquel Llauradó, estudiant de l'Escola de Barcelona. El premi, lliurat per Francisco Javier Llovera, director de l'Escola Politècnica de Barcelona, i Carles Puiggròs, president del Col·legi d'Aparelladors, consisteix en un diploma acreditatiu del guardó i un premi en metàl·lic de cent mil pessetes. •

Festa-sopar de la delegació del Bages-Berguedà La delegació del Bages i el Berguedà va organitzar recentment el seu tradicional sopar a la ciutat de Solsona i va concedir el seus premis. El Taronja va ser per al cap de visats del Col.legi, el manresà Josep Maria Calafell. El Llimona sei va endur l'ajuntament de Manresa, pels problemes en la concessió de llicències i atribucions dels aparelladors. •

CONGRÉS194

ASSESSORIA

/ / Congrés d'aparelladors i arquitectes tècnics

Direcció d'obra, documents A^riment s°bre I.·I·A / v • i el Certificat i responsabilitat professional defaMusaat

El Segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics tindrà lloc al Palau de Congressos de Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. • Organització: Comisión Cotigreso-94, formada per un grup de representants de col·legis d'arreu de l'Estat. • Etapes: S'ha iniciat l'etapa preparatòria que comprèn el foment i preparacióde ponències i comunicacions. • Ponències: Són aquelles aportacions d'opinions personals o col·lectives per al debat, signades i per escrit, que cal trametre a la Secretaria del Congrés abans de novembre. • Extensió: Les ponències tindran un màxim de sis folis, per una cara i a doble espai, acompanyades d'un foli amb el resum de les idees bàsiques. • Secretaria tècnica: Centro Lexington. Orense. 85. 28020 Madrid. Tel.(91)571 78 6O.Fax.(91)57I 2842 • Delegat del Congrés del Col·legi de Barcelona: Francesc Xavier Bardají.

• És possible dividir la direcció fer el Certificat final d'obra en finad'una obra entre diversos aparella- litzar-la? Cal disposar del Llibre dors per a responsabilitzar-se ca- d'Ordres? dascú solament de la feina que ell És convenient fer un certificat final realitza? d'obra, encara que no s'hi estigui Primer de tot cal fer referència a un obligat per cap legislació. Aquesta cas que resta fora de discussió: quan és la solució més correcta per l'apala seqüència de treballs vingui sepa- rellador, per deixar constància del rada per la presentació d'una renún- final de l'obra. La realització del cia. Sobre la part d'obra a la qual Certificat final d'obra és fonamens'ha renunciat i que, per tant, no s'ha tal per limitar en el temps el període dirigit no es pot exigir responsabili- de responsabilitat civil professional. tats. El Certificat final d'obra però, està Tret d'aquest cas, no hi ha indicis regulat legalment només en el cas que permetin fragmentar l'actuació de direcció d'obra compartida. Per de l'aparellador-director facultatiu. això no són adients ni aplicables els La direcció es defineix sempre com models existents quan es tracta d'un una actuació global, tret d'algun cas tècnic únic. En aquests casos caldrà com ara el dels treballs de seguretat utilitzar el model de certificat exclusiu per aparellador que facilita el considerat en el RD 84/90. Per tant, el que cal preveure és que Col.legi. la responsabilitat de tots els qui En relació amb el Llibre d'Ordres participen en una direcció d'obra és vàlid el que s'ha dit anteriorment s'estengui a tota la direcció i no es i és necessari per tal de deixar conslimiti, en cap cas, a un aspecte tància de les instruccions exposaparcial, com ara fonaments, estruc- des durant la realització de l'obra. tures, economia de l'obra... En aquest cas cal utilitzar el "Llibre d'Obra" que facilita el Col·legi. • En el cas d'una obra dirigida únicament per un aparellador, cal Assessoria Professional

Els col·legiats interessats tenen ü lo seva disposició un dossier amb tota • la informació disponible sobre la celebració del Congrés-94 a la Secre' laria del Col·legi. Ca! demanar per Montse Loncan. Quarta planta.

SERVEIS

El Col.legi ha tramès darrerament als mutualistes que esian adscrits a la Mútua d'Assegurances (MUSAAT) el certificat d'inclusió a la pòlissa de responsabilitat civil professional. Sobre aquest tema caldria fer un petit aclariment: • En aquest certificat es fa constar que existeix una franquícia. Aquesta franquícia, però. no afecta el mutualista atès que ha estat contractat per a l'any 1993 que. en cas de sinistre, va a càrrec del Col·legi. • També en alguns d'aquests certificats, es fa constar una "clàusula desena", concretament en aquells certificats que afecten a companys que actualment no exerceixen la professió, tot i que havien exercit anteriorment. Aquesta clàusula indica que el mutualista no exerceix en l'actualitat i que, per tant, no disposa de cap cobertura respecte a Ics seves actuacions en el moment actual, ja siguin com a liberal, com a funcionari o bé com a assalariat. En el cas de què el mutualista tomés a exercir la professió, cosa que pot fer en qualsevol moment, caldria que fos comunicat a la Musaat, a fi i efecte de la variació de la seva cobertura.

PETITS ANUNCIS ES VEN CARAVANA 'ROLLER' DE LUXE Es ven caravana marca ROLLER de luxe. model ROMA 445 DD. equipada amb: • 2 salons, cuina, nevera i lavabo • Calefacció • Vidres dobles amb mosquitera • Roda de recanvi • Tendals d'estiu • Preu: 600.000 pessetes Josefina Alvarez Telèfon: 21 í 47 49

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix ENGINYER TÈCNIC PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix estudiant d'arquitectura • Aporta coneixements de CAD. • Carnet A 2 Í B I . • Disponible tot cl dia.

S'ofereix enginyer tècnic pendent de projecte. Aporta: • Curs de robòtica i ncumàiica • Coneixements de CAD i angles. • Experiència a través de diverses

David Telèfon: 232 98 81

lldeftïi\$ít L·iqiie Telèfon: 372 16 72

S'ofereix despatx de 120 m : . • Situació: c/Jonqueres/Pl. Urquinaona. • Preu lloguen 750 pessetes/m1 Total mes: 90.000 pessetes. • Preu venda: 18 milions de Pla.

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix estudiant d'arqui lectura tècnica, pendent de projecte, per a treballar com a ajudant licnic en obra o en despatx.

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, per a treballar preferent-

Afí's informació Telèfon: 303 13 65 i 339 78 84

Javier Jauregui Pallarès Telèfon: 337 77 38

Roger López-BiLXader Telèfon: 204 34 34

DESPATX CÈNTRIC DE LLOGUER O EN VENDA

• Aporta 2 anys d'experiència com a ajudant d'obra.

S'ofereix TOPÒGRAF Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: * • • •

Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i delimitacions Control i treball d'obres

Joan Costa- C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45

MATERIAL DE DESPATX • Lots de cadires amb rodes (tipus secretaria). • Taula de despalx, arxivadors i armaris metàl·lics. • Taula de dibuix i tamborets. • Taules i armaris de fusta noble, i síllons de pell per a despatx de direcció. Telèfon: 451 27 55

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent de projecte. • Aporta curs d'Autocad • Coneixements de Word Perfect versió 5.1 • Carnet de conduir Sussanna López Mani Telèfon: 894 24 58

JDEMANDES

TREBALL

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Constructora d'habitatges a Barcelona

Duració dels contractes Demanda del servei

Estudid'arquitectea Barcelona

AJUDANT DE CAP D'OBRA

RECENT TTTÜLAT

amb experiència a peu d'obra com a mínim durant 3 anys. per a seguiran! d'obra de 160 habilalgcs a Terrassa. Possibilitats de promoció làpida. Cal vehicle propi. Edal màxima 35 anys. Jornada oficial. Contracte d'obra. Incorporació immediata.

que domini el dibuix assistit per ordinador (Autocad) per a desenvolupament de projectes d'execuciú: instal·lacions. detalls constructius, eic. Possibilitat de dirigir obres, en un futur. Català parlat i escrit (valorable). Horari a convenir. preferible jornada completa. Relació liberal. Sou: 2J00.000 brut/any negociable.

amb experiència mínima de 3/5 anys en execució de pressupostos í contractació d'industrials (en rehabilitacions i reformes). Caialí. Viatges esporàdics per Catalunya per visitar les obres. (Vehicle propi). 30-45 anys. Jornada oficial. Contracte i sou a convenir segons vàlua.

Ref.: 5109

Ref.: 5110

Sou: 3.500.000 brut/any.

Rtf.: 5101

La mobilitat en el lloc de treball dels joves pot ser positiva La mobilitat en els llocs de treball per part del professional de poca experiència és moll important en els 3 o 4 primers anys, i això no és valorat negativament per les empreses ja que els canvis sovint ajuden el professional a adquirir formació pràctica variada des de diferents aspectes del procés constructiu, sobretot si les sortides professionals escollides estan relacionades amb el seguiment d'obres. Les feines per a una constructora solen tenir contractes de 6 mesos a un any, generalment renovables, o contractes per obra (no tan habituals). Les empreses especialitzades fan contractes més llargs, un any com a mínim, i generalment indefinit després del

període de prova. Els estudis d'arquitectura prefereixen la relació amb professionals liberals atès que generalment necessiten que assumeixin la direcció de les obres. La mobilitat en el lloc de treball resta molt condicionada per la situació del sector i l'estat de l'economia. En moments favorables, la mobilitat és alta, motivada per la possibilitat de promoció. Quan la crisi afecta al sector, els canvis es donen en casos de necessitat i es detecta un interès dels professionals que exercien com a liberals per entrar a 1* Administració pública. Servei de Promoció t Mercat de Treball

Constructora de rehabilitació de cases de pedra i masies

Constructora d'edificació a Badalona

Empresa de centres comercials a Espanya

AJUDANT DE CAP D'OBRES

ADJUNT A COORDINADOR D'OBRES

per pressupostos, control econòmic i direcció d'obres de rehabilitació i nova planta a Badalona i rodalies. Informàtica a nivell d'usuari de programes d'amidaments, full de càlcul i tractament de textos. Català parlat i escrit. Vehicle propi. 21-30 anys. Jornada oficial. Caniracte laboral. Sou: 2,53.000.000 brut/any.

per a seguiment d'obres d "adequació d'edifici a centre comercial al port de Barcelona. No cal experiència (es valorarà d'l a 2 anys). Edat de 23 a 26 anys. Resident al Barcelonès. Titulació d'arquitectura tècnica, promocions de 1991 a 1993. Contracte laboral. Jornada oficial. Sou a convenir.

Ref: 5111

RESPONSABLE DE PRESSUPOSTOS

Constructora especialitzada en obra civil CAP D'OBRA CIVIL amb experiència mínima de 4 a 6 anys en aquest tipus d'obra. Edat de 30 a 40 anys. Idioma: caialà. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Jornada oficial. Sou: 4,5-5.500.000 brut/any (negociable segons experiència en obra civil).

Ref: 5113

Ref: 5112

Ajuntament de Premià de Dalt

Ajuntament de Llinars del Vallès

ARQUITECTE TÈCNIC

Oferta d'ocupació pública per a l'any 1993. Una vacant d'Arquitecte Tècnic.

Oferta pública d'ocupació per a l'any 1993. Una vacant d'Aiquitccte Tècnic.

Publicat al BOE mim. I4S de data 22.6.93.

Publicat al BOE núm. 147 de data 21.6.93.

Ref: 93013

Ref: 93014

cims

Rosa Ensenyat Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 h. Dimarts i dijous també a iestanJesde 1 6 a l 9 h . Telèfons: 414 3311 209 82 99 Fax: 414 34 34

PETITS ANUNCIS S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar. com a ajudant tècnic d'obra o en despatx. • Aporta experiència en oficina i disposa de cotxe propi.

S'ofereix ENGINYER TÈCNIC TOPÒGRAF S'ofereix per a aixecamems de parcel.ies, replanteigs laquimè tries i tot tipus de treballs topogràfics. • Estació total electrònica i sistemes de CAD. Marc Torres Telèfon: 284 12 93 (vespres)

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA Sofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar, com a ajudant tècnic d'obra o en despatx. • Aporta experiència en oficina i disposa de cotxe propi. José Manuel Eiriz Telèfon: 345 87 76

TORRE DE LLOGUER Es lloga torre de 350 m-, que incloi soterranis, planin baixa i pis. • Pàrquing amb capacitat per a 1ï • Situació: Pedralbes.

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'iíltïm curs d'arqui lectura tècnica, per a treballar com a ajudant tècnic d'obra o en despatx. • Aporta experiència en seguiment d'obres petites, a peu d'obra. Antonto Martos Ritra Telèfon: 442 12 03 i 684 00 71

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar, com a ajudant tècnic d'obra o co despatx.

Antonío Ranchal Guliérr, Telèfon: 370 24 41

RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petiïs Anuncis li permet arribar puntualment i amb loia comoditat als 6.000 lectors de L'Informatiu per mitjà d'una (rucada telefònica i a cost mínim.

• •

Preu p e r anunci COL·LEGIATS ESTUDIANTS

: 1.000 PTA : 1.000 PTA

•

ALTRES ESTUDIANTS: 3.000 PTA

•

N O COL·LEGIATS

: 5.000 PTA

IL·LUSTRACIÓ ARQUITECTÒNICA S'ofereix arquitecte tècnic per a serveis de perspectives còniques, axonomèinques i seccionades. • Coloració i il·lustració de plantes t façanes. • Tècniques d'aquarel-Ia, aeràgraf, rotuladors i llapis color.

Fèliï Conde Telèfon: 408 43 36

Per a posar un anunci o demanar informació només cal trucar a: Elisenda Pucurull Telèfon: 209 82 99 414 33 11 Fai : 414 34 34 Horari: de 12 a 20 hores

D O C U M E N T A C I Ó PUBUCACIONS PERIÒDIQUES

Recerca i revestiments monocapa Melange Du mélange chantier a la certification des tnduils monocouchcs Sycodéslnformalions númÍ5. selembre-novembre 1992 p. 25-33

Els revestiments de façana llestos per emprar, a base d'un sol producte i aplicació mecanitzada, tenen gairebé 20 anys de vida i han esdevingui una solució freqüent enfront de l'aplicació tradicional de més d'una capa de morter, lanlen el sector de l'habitatge nou com en el de la rehabilitació i la construcció no residencial. En l'actualitat els revestiments monocapa es caracteritzen per la regularitat de les característiques mecàniques i tècniques que presenten, la bona impermeabilització, el manteniment baix que requereixen i la ràpida posada a l'obra. La millora de la qualilat i la diversificació d'aquest producte ha estat un fet a partir dels anys 70, gràcies al desenvolupament de la tècnica que ha permès cobrir una polivalència d'usos per a diferents condicions d'utilització del material i ampliar el coneixement limitat de les seves característiques, i gràcies a l'estudi de les causes de les patologies que han anat apareixent a les façanes anib aquest revestiment. La recerca en aquest camp ha estat feta a França pel CSTB i els laborato-

CENTRE

Possibilitats de la termografia infraroja Gayo. E. (ei al.) La termografïa inlrarroja: posíbílidades y aplicación al estudio superficial de los materialos Maleriales de construcción, núm 227 vol 42. p. 227-

La lermografïa infrarroja és un mètode d'assaig no destructiu que permet conèixer, amb un bon grau d'exactitud, la situació tèrmica d'una superfície en un determinat moment. Es una tècnica de mesura in situ, aplicable a qualsevol fenomen que comporti una variació de la temperatura o de í'emissivilat del cos, com són les fugues tèrmiques d'un punt calent en una línia de tensió o els problemes d'humitats. Inicialment, la tennografía infrarroja ens ofereix únicament mesures qualitatives en funció de la variació de la temperatura o de í'emissivitat; ara bé, en el cas que variïn les dues, es Revestiments d'una façana en procés de rehabilitació (Foto: Chopo) necessiten mesures quantitatives per diferenciar l'una de l'altra, les quals ris dels principals fabricants del pro- lats lleugers i d'additius airejants per un poden ser directes o relatives. Totes les mesures estan influenciades per cantó, i la incorporació de resines per ducte. La necessitat d'evitar la fissuració i la penetració d'aigua de pluja en el millorar l'adherència, per un altre. El l'angle d'incidència, l'atenuació atrevestiment s'aconsegueix amb un suport normatiu d'aquests productes ha mosfèrica, la presència d'altres cosmòdul d'elasticitat baix i una resistèn- evolucionat cap a una certificació espe- sos radianls, els factors meterològics cia a la tracció elevada, que es tradueix cífica del CSTB per als revestiments i els possibles canvis de material a la en la incorporació al producte de granu- monocapa d'impermeabilització. • mateixa superfície. •

DE D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

RENART

U N CENTRE ESPECIALITZAT EN CENTRO

I f GISIACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES

PRODUCTES I SERVEIS

ALCAIÀ

BIT-BIT PUBLICACIÓ BIMESTRAL

NORMATIVA 11£GISIACIÓ RIVOÚ SEGE11S, MARQUES I HOMOLOGACIONS

CONSTRUDOC UNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS

CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERINORM, HABITAT, ETC.

Josep Renart DE CONSTRUCCIÓN V ARQUITECTURA

JULIOL 93

31 Serveis d'Assegurances del Col·legi, 1993

ASSEGURANÇA DE VIDA ASSEGURANÇA D'ACCIDENTS DESPESES I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA INCAPACITAT TEMPORAL ASSEGURANÇA D AUTOMÒBIL

ASSEGURANÇA DE LA LLAR ALTRES PRODUCTES

-íij· " -

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèlon: 209 82 99 - 414 33 11 Fax: 414 34 34

I ara, assegurances. Fa quatre anys el Col.legi va iniciar una política de serveis complementaris per al professional. Així van néixer els Serveis Financers. En començar l'any 1993 es va arribar a un acord amb la Correduria d'Assegurances C. Lorente, S.L., per tal de poder oferir als col·legiats una sèrie de productes d'assegurances, pensats específicament per a ells. D'aquesta manera s'ha creat la secció d'Assegurances dins dels Serveis Financers. Aquesta secció d'Assegurances, al marge de la garantia tècnica que ofereix la Correduria, pennet una rapidesa i una comoditat tant en la informació, com en la contractació i en la comunicació i resolució de qualsevol sinistre. L'objectiud' aquesta secció d'assegurances és cobrir les diferents necessitats i riscs que pot tenir el col·legiat, sense entrar en competència amb altres fórmules de cobertura existents com poden ser les prestacions de la Previsió Mútua. Es tracta, en definitiva, de complementar i de millorar, de manera que cada col·legiat pugui organitzar-se el seu sistema d'assegurances i previsió que consideri més adient. Cada assegurança és estudiada per tal que contingui les millors condicions de cobertura i, en cada cas, es busca la companyia més adient, procurant sempre mantenir una situació d'independència, de manera que permeti garantir unes primes el més ajustades possible. En definitiva, el nostre compromís com a Col.legi és poder oferir opcions que comportin avantatges sobre la resta d'ofertes del mercat, afegint valor a la inversió en assegurances que cada col·legiat decideixi fer.

Tipus d'assegurances de què es disposa .Vida i Accidents Les dues indemnitzen la mort i la incapacitat professional. Les dues són complementàries.

• Despeses mèdiques i Assistència sanitària Dues opcions per cobrir la malaltia, tant del col·legiat com també de la seva família: assistència sanitària i reemborsament de despeses mèdiques i d'hospitalització.

• Incapacitat temporal Una indemnització diària cobreix el risc de la incapacitat per malaltia.

•Automòbils Una pòlissa molt avantatjosa amb una companyia de primer ordre.

• Habitatge El tot risc de la llar amb unes cobertures molt àmplies i flexibles.

Per a demanar informació o bé una contractació: Sr. Ramon Motis, Sra. Pepita Compte, Segona planta del Col·legi.

;

Assegurança d'Accidents

Assegurança de Vida

. Modalitat

Assegurança col·lecliva temporal d'un any renovable.

Primes anuals per a cada milió contractat

• Companyia

• Modalitat Lesions corporals sofertes com a conseqüència d'accident que li produeixi invalidesa parcial o invalidesa permanent, o la moru

CRESA-ALLIANZ

(Inclou mort i invalidesa permanent)

• Companyia

. Capital màxim

Fins a35 anys De 36 a 40 anys De 41 a 45 anys De 46 a 50 anys De 51 a 55 anys De 56 a 60 anys De 61 a 65 anys

ROYAL INSURANCE ESPANA

50 milions

. Reconeixement mèdic Fins a 10 milions, exempt.

. Fiscalitat

1.500 2.000 3.500 5.500 8.500 14.000 22.500

La prima pagada és deduïble en un percentatge d'un 10 % de la quota de l'IRPF. En el cas que no es vulgui la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 pessetes fins als 44 anys, de 1.000 pessetes fins als 54 anys i de 2.500 pessetes fins als 65 anys.

. Riscs coberts Mort i invalidesa permanent.

Despeses i Assistència sanitària .Modalitat

• Agent Correduria d'Assegurances C. Lorente. S.L.

- Es considera accident: l'infart, l'angina de pit i les cardiopaties, si no s'han tractat com a malaltia. - La pòlissa també cobreix en percentatges del capital assegurat la invalidesa parcial per la pèrdua d'un membre. - La prima anual total {impostos inclosos) per cada milió contractat és de 714 PTA.

Incapacitat temporal . Modalitat

Assistència mèdica i hospitalària amb lliure elecció dels facultatius i de les entitats sanitàries.

• Companyia

- LLiure tria de facultatius o centre hospitalari arreu del món, amb un capital màxim indemnitzable de 10.000.000 PTA. per assegurat i any.

AMAYA SALUD

• Agent Correduria d'Assegurances C. Lorente, S.L.

• Quotes Mensuals girades pel Col·legi.

Primes mensuals per a capital màxim indemnitzable 10.000.000 • Menys de 25 anys

4.03 8,-/mes

• De 25 a 44 anys

4.649,-/mes

• De 45 a 54 anys

6.192,-/mes

• De 55 a 60 anys

7.604,-/mes

- Franquícies d'un 10% a Espanya i un 20% a l'estranger, exclusivament sobre el primer milió pagat amb límits màxims a càrrec de l'assegurat de 100.000 i 200.000 pessetes respectivament. - En cas que l'assegurat utilitzi el quadre facultatiu de l'entitat, s'evita abonar diners en efectiu suprimint-se qualsevol mena de franquícia. - Aquesta innovadora pòlissa, de caràcter mixt, que reuneix els avantatges de la lliure tria i d'un prestigiós quadre de serveis recomanats, incorpora també els més avançats programes de medicina preventiva i de diagnòstic precoç. - Desgravació fiscal del 15%.

Indemnització diària per malaltia o accident per a persones entre els 16 i els 65 anys.

• Companyia La Previsión Mallorquina de Seguros , S.A.

• Agent Correduria d'Assegurances C. Lorente. S.L.

. Quotes Trimestrals girades pel Col·legi amb bonificació del 10% aprox. sobre els preus del Butlletí d'adhesió i per a les altes de 1993. - Es pot obtenir fins a un milió de pessetes al mes durant un màxim d'un any. - Compatible amb qualsevol altra assegurança privada o de la Seguretat Social. - No és necessari reconeixement mèdic. - Cobertura a tot el món - Desgravació fiscal 15% amb l'IRPF. - Baixa/Alta estesa pel seu metge. - Com a exemple, per a una indemnització mensual de 250.000 ptes. es paga una prima mensual de 7.525 pies. Hi ha la possibilitat d'establir franquícies.

Assegurança

d'Automòbil

• Companyia Mapfre Mutualitat d'Assegurances

- Els pagaments poden fraccionar-se semestral o trimestralment - Possibilitat de finançament per la compra d'un nou vehicle. Condicions favorables.

• Agent Correduria d'Assegurances C. Lorente, S.L.

Preus totals trimestrals •Cobertures Pòlissa 10 * 1. 2. 3. 4.

Assegurança obligatòria Responsabilitat civil suplementària Defensa penal. Robatori i fiïrt del vehicle. Indemnització del 100% del valor del vehicle. 5. Incendi i explosió del vehicle. 6. Trencament de llunes i vidres. 7. Accidents del conductor i dels ocupants. Es garanteix la mort, invalidesa permanent i assistència sanitària il·limitada durant un any.

8. Assistència en viatges a tot el món. 9. Reclamació de danys. 10. Préstec per la reparació del vehicle. Lliure d'interessos i de despeses (fins a 500.000 PTA.)

Assegurança de la Llar • Modalitat

- (Tarifes maig 1993) •

Models

A tercers

RENAULT

R-5GÜ3p"Super5"

12.547

15.286

29.521

SEAT

Ibiza 1.2 Olx 3p

12.547

15.534

31.308

VOLKSWAGEN

Golfl.8CL75Cv3p

12.547

16.360

37.265

FORD

FíesIal.lClx3p

12.547

15.121

28.329

Escortl.6Ck3p

14.418

17.653

34.966

CITROEN

ZX 1.4 Reflex

12.547

15.947

34.287

OPEL

Corsa 1.2Swing3p Astral.6GL3p

12.547

15.204

28.925

14.418

17.818

36.158

Marques

Pòlissa • Tot risc sense 10 franquícia

Altres productes asseguradors corporatius Assistència

Sanitària •

Previsió Mútua (PREMAAT) disposa per als seus mutualistes d'una assegurança d'assistència sanitària amb la mutualitat de la FIATC.

Assegurances d'accidents • T—» Jlr- J ~ l _ l l _ .

Mútua d'Assegurances (MUSAAT), al marge de l'assegurança de responsa-

Pòlissa Habitatge (Multirisc de la Llar)

• Companyia Ascai Assegurances, de Caixa de Catalunya

• Agent Correduria d'assegurances CLorente, SL.

Tot risc d e l a llar . Tot risc Construcció •

- Garanteix la localització d'avaria d'aigua, i desperfectes causats a portes i finestres per robatori tot i assegurant només el contingut. - Inclou un capital de joies fins al 10% del capital assegurat per contingut, que cada assegurat pol ampliar. - Àmplia cobertura de responsabilitat civil com a cap de família si s'assegura el contingut i com a propietari si s'assegura el continent. - No té cap tipus de franquícia, ni tan sols en riscs externs (pluja, vent, vandalisme). - Disposa d'un servei "24 hores" en cas de sinistres de d'aigua, robatori o pèrdua de claus i Irencament de vidres. - Garanteix també les cobertures normals d'incendi, explosió, robatori, etcètera.

a H bi,ita t ci¥il/ d i s p o £, per a k seus mulua.

listes d'assegurances d'accidents, tot risc de la llar i de construcció.

Altres productes en preparació Pòlissa-Oficina •

Permetrà assegurar a tot risc els despatxos o locals comercials.

La seva opinió és molt important. Si vostè considera que cal preparar algun producte per a cobrir determinades necessitats més específiques li agrairem que ens ho comuniqui.

Una modalitat de l'assegurança de salut que li ofereix la possibilitat d'escollir el metge o hospital que vostè desitgí a qualsevol lloc del món,amb la confiança de que 1' abonaren fins ef 90 % de les despeses. A més, arp posem a disposició dels membres del COL-LEGI D' APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA unes condicions en exclusiva per un límit anual d ' indemnització de...

10.000.000 de pessetes.

Menors de 25 anys...4.038 pessetes/ mes. j r

j Entre 25 i 44 anys.... 4.649 pessetes / [Entre 45 i 54 anys 6.192 pessetes anys

7.604 pessetes /

CONSTRUÏM LA BASE DE LA SEVA SALUT.

INFORMACIÓ: Sr. Motis - Srta. Pepita. COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA. C. Bon Pastor, 5 • 08021- Barcelona. Tel: 209 82 99 Telefax: 414 34 34 A CE

CORREDORIA D'ASSEGURANCES C. LORENTE, S.L Informació: Srta. Glòria. Ralael de Casanova. 73, 1!,3' Tel" 668 28 41-Fai: 668 62 07 08750-Molins de Rei-BARCELONA

D O C U M E N T A C I Ó PUBUCACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES

Execució de pistes de squash Recomendaciones técnicas para la ejecución de pistas de squash. lnstalaciones Deportivas XXI núm. 56, novembre 1992 p. 10-24

El fort impacte social de l'squash i el creixent número de pistes de joc que s'han construït els darrers anys, ha portat a establir uns criteris bàsics d'ubicació del volum necessari per al joc: un paraUelepíped de 9.75 x 6.40 metres de base i 5.64 metres d'alçada. Aquest espai és delimitat per quatre parets desglossades en una de frontal, dues de laterals i una de posterior, les tres primeres es construeixen amb materials rígids i sòlids, d'alta densitat i unarespostauniformeal'impacte, amb unes superfícies d'alta adherència que faciliten l'aplicació del revestiment posterior. A la paret posterior, i en alguns casos, a les laterals, s'utilitzarà el vidre per oferir una superfície transparent, al centre de la qual hi ha la porta d'accés, també de vidre. Per al terra, cal una solera de suport que ha de ser rígida i dura, amb uns acabats llisos i horitzontals. Es descriuen les característiques generals que han de complir els paviments sense aprofundir en el tipus de material més escaient a cada cas, donada la constant evolució que pateix aquest camp. Alhora,.iambé es descriuen els marcatges de les línies de joc, que

Les pistes han de reunir unes condicions determinades (Folo: Chopo)

poden estar o no incorporades al material del paviment. El sostre, que és l'últim parament que delimita el volum de la pista es pot presentar de dues maneres: com la cara inferior del sostre estructural de l'edifici, o com un cel ras suspès de l'anterior; es localitza en tots dos casos a una altura mínima de 5.64 metres, es llis i totalment horitzontal i admet l'encastament dels equips d'il·luminació sense causar deformacions a la seva planimetria. Un cop ubicat i senyalitzat cal estu-

diar la renovació i condicionament de l'aire interior, sabent que la temperatura ha d'oscil.lar entre els 14 i els 18°C, i que la renovació d'aire es farà de baix a dalt i de la paret frontal a la posterior, s'aconsella que l'aportació d'aire es realitzi a través de la superfície ocupada per la banda de falta, situada a la part inferior de la paret frontal, i que les boques d'extracció estiguin a la zona superior de la paret posterior, d'aquesta manera s'eliminen obstacles del volum lliure que defineix el reglament. •

LEGISLACIÓ

Subvencions per a obres de rehabilitació Un Reial Decret aprovat el 12 de maig regula el finançament d'acíuaciones protegibles en matèria de rehabilitació, substituint el "Capítol IV-Rehabililació" del Pla d'Habitatge 1992-1995.

Totes aquestes actuacions protegibles s'acullen al marc legal del sistema de finançament qualificat establert en el Reial Decret 1932/1991, regulador del Pla d'Habitatge 1992-1995. El nou reial decret pretén simplificar i millorar aquest sistema d'ajuts. Les disposicions d'aquest Reial incrementant en particular l'ajut Decret són aplicables als següents unitari previst en els casos en què tipusd'actuacíons: la rehabilitació rimmobleestigui ocupat per llogaters d'edificis; l'adequació d'habita- amb contractes d'arrendament subjecbilitat de l'habitatge; la rehabili- tes a un règim de pròrroga forçosa, tació integra] d'edificis d'un sol Aquest reial decret inclou també habitatge; i la rehabilitació de algunes modificacions puntuals de l'equipament comunitari primari, l'esmentat Reial Decret 1932/1991,

Rehabilitació en curs (Foto: Chopo)

amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de l'adquisició a preu taxat d'habitatges lliures. •

Iniciación a las restauraciones pétreas. Domenico Luis Caja General de Ahorros de Granada. Granada, 1991. Aquest petit i manual aborda | el tema de la restauració de i la pedra des : d'un punt de vista eminentment pràctic. Tracta dels diversos tipus de pedres i dels materials emprats en al restauració pètrea, tant els tradicionals com els moderns. Descriu les causes de degradació i els mètodes de diagnosi, els procediments de consolidació i restitució de masses i la neteja i protecció. Finalment, el llibre recull la Carta del Restauro de l'any 1972 i un seguit d'escrits de recomanacions generals spbre restauració, i un catàleg de prop de 250 roques sumptuàries i ornamentals Valoración de bïenes inmuebles. Santiago Femàndez Pirla Consejo Superior de Arquitectos de Espana. Madrid, 1992. 286 p. Treball molt complet i útil, que enfoca el tema de la valoració de béns immobles, des dels procediments de càlcul i la seva expressió pericial i de les aplicacions a efectes tècnics o administratius. Comença teoritzant sobre els conceptes de valor i preu, per tractar després els procediments i mètodes de valoració. Tot seguit detalla les aplicacions que aquests poden tenir sobre les valoracions del sòl i urbanístiques, ruïna i finques per rehabilitar i acaba amb valoracions fiscals, cadastrals i hipotecàries.

Secció elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart on es poi consultar aquesta selecció d'articles, monografies i novetats legislatives. Demani els articles per telèfon al Centre (Tel. 209 82 99).

LA PARLA

EL SAC

per 3orna

l Rafael Cercós i Ibanez I Aparellador i nau vocal del Consell d'Administració de la Musaai La responsabilitat civil i la seva cobertura és un tema que afecta greument els aparelladors. L'augmeni de la sinisiralüat fa que hagin d'assumir uns cosios molt elevats de l'assegurança. Ara, la Musaat ha d'assumir el repte de la reducció de la sinistralitat i de la justa distribució del cost entre els mutualistes. Un sac de calç per a Raracl Cercós què ha assumit una tasca que comporta uns difícils reptes.

| Miquel Llauradó Sanahuja Arquitecte Tècnic i premi al millor expedient acadèmic 91/92 Una formació acadèmica sòlida esdevé fonamenlal per assolir una bona qualificació professional. Avui, la construcció demana tècnics qualificats que acompanyin la seva transformació en un sector veritablement competitiu. Un sac de calç per a Miquel Llauradó, que amb el millor expedient acadèmic 91/92 de tot l'Estat, estimula la tasca de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona.

i Francesc de Paula Labastida i Azemar I Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya I Diverses institucions van redactar el passat mes de febrer la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol, un document que vol contribuir a posar fi a l'anormal situació del manteniment dels edificis, tot adaptant el sector a les experiències britàniques i franceses. Un sac de sorra per Francesc de Paula Labastida i la Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que no han considerat oportuna la seva adhesió a la Carta pel seu "escàs interès professional i social".

••

Plomada

VOCABULARI Talòs

Talús Tanca

Zoquete /'leirugo

Tapaboques

Cubrejunlcis

Taltiíl Tarja Valia Plomada*

Monlante Plomada

Teginat

Artesonado

TempaneU / envà Tendal

Tabiqtie Toldo

* (També: taiiL·iplom)

Els professionals i els seus col·laboradors disposen d'un servei col·legial d'assessorament lingüístic de català O Atenció de les consultes lingüístiques O Correcció i traducció de textos

^^^^^

0 Formació

S E R V E I LINGÜÍSTIC •^•s

^ ATAI

Les consultes es poden fer

per telèfon, per fax o bé personalment.

El servei de consulta és gratuït. Informació: Amb lo col-lobororió de la ITfTfi GENERALÍTAT DE CATALUNYA U U DEPARTAMENT OE CULTURA

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Lingüístic de Català Horari: de 9 a N hores, de dilluns a divendres Uoc: Quarta planin

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferirels seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

PREFABRICATS E7

ESTRUCTURES

Soluciones pràctica: y dacoraliv;

HUMICONTROL SA. INDUBRUCI Cl Padilla, 240 Tel. (93) 455 61 91 Fa* (93) 436 72 85 08013 Barcelona

a Badi de ftodi 202 08020 - BARCELONA

NETEJA. PROTECCIÓ, CONSOLIDACIÓ I F

Tango/04

EDINGAPSsx. Prefabricados de Hormieón.SA.

Computing Group

Edincationes c lnEcnlcria A.P-S. S i .

Industrial Química Parrot^a.

Pla/a MosinClopcs. 21

Bolívia. 33fl (caiuonada PjjigceJdàJ.OSOl 9 BARCELONA

FUSTERIA I I FUSTERIA O'ALTA QUALITAT

CONSTRUCTA

PIMTUHES1NTUMESÏEHT3, ESMALTS 1 VERNISSOS IGNlFUGS.

(HOMOLOGATS PER «LABORATORI OFICIAL)

4ESMSsa

COHtROLrSEGUIMIEKTO

1745B Fumellí de la Selva - GIRONA

DE COSTES EM LA CONSTRUCCIÚN

FUSTERIA D'ALUMINI 1 P.V.C.

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Industrial Química Parrot^-a.

R • 3

Tel.(93)21B3906/ 4151!85 Fw.(93)2175332

Bolivià, 338 (anioratJa Puígcerúil. 08019 BARCELONA

REVESTIMENTS Navès Industriales Forjades • Cerra mientoa Chalets Pàrkings Centros comerciales Pantà lanes, etc.

pnoGRMUS INFORMATICOS PARA EL PHISUPUESTD,

NTURESD-ACABÏTPERASfiLS

ADICEMENTv.

Industrial Química Tel: (93)3071600

X. (93) 333 98 01 - 0S02S BflHCELONA

Fa.t(931307

NOVATI PRODUCTOS ruBULARES DE ACERO, S ,

TeL(93)715ZJ«-

REHABIUUA.

ARIOOS LIGEHOS. S.A.

Clra. B-142 de Polmyàa SEiUmBiiat Km. 8.' Pollg. Ind. 'Can Roure' 03181 SENTt,1ENAT (Barcelona) Fa<(93)7152223

IRABORACIÓDEPROJcCTÏÏ

Tétot5ÍO34NPTAE

C/Padilla, 240 08013 Barcelona Tel. 456 14 53

INFORMÀTICA H

SERVEIS K i

•

TODAS LAS SOLUCIONES EN AISLAMIENTO

.JMIMftteffllMU» ROIG CURVADO DE PERnifS, S A .

05210 BAREERA DEL VALLÈS (BARCELOhIA)

C YPE

IMrPMIPDrÍQ INlafcNIfcHUb /«ÜÍÍS* « i J a « rfí:^

/ a * . BATLLE t ^^flin/CRREnns SERVEI D•ASSESSORAME^fT GECX.ÓGICITÈCWC

cypE CATALUN

™ ARÍSTIDÉS FMILLOL, 5

-^L{93) 44B 158 3 .

GuifrS el Petós.23-25. ler. l i TU (93| 73a B5 5S 08302 MATARÓ Pu«)ra, Ï 3 . K . 2a TeJ (93)300 S1 S7 O6O1B BARCaOKA

nB(1 , B B a n r c l nFJa

CLASSIFICAaO D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació í transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

ESTRUCTURES Elemenis per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Preíabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

PROMOCIONS XLIXLI D'APARELLADORS H.EUGENIO • ABAD SILVESTREJOSE MIGUEL • AOROVER MASCARÓ.BARTOLOMÉ - AGOST LOPEZJILLGUEL • AGUI'LO PARES.I.UIS • ALABAU SABATEK.ALBERTO • ALBERT UARCIAJO5E • ALUERT TRAVER.ANGEL • ALBIR ALMÏNDROS'FERNANDEZJESUS • ALMIRALL MONTSERRATJOSE • ALOMAR RIBAS .FERNANDO • ALONSO ARRIBASJUAN MANUEL • ALONSO NOVCANTONIO • ALUIA UYAELISABET» - ALVAREZ-BUYLLA PASCUAUANTONIO • ALVAREZ VALLS.MIGUEL • ALVENTOSA CUADRATJOSE MARIA • AMADOR PAVTDBY.RICARDO • AMARGÓS ALTISENTJOSE • AMAT FONTANALS.FRANCLSCO • AMAVA CANO.MANUEL •AMENGUALMRRAJSAKTOLOMG ^AMORÓS SOU VA. ARMANDO"

CARBONELl

Ï T BUFIAS.FERNANDO - A U RELL

_FRANC

5ÏÏÍÜ.Í

RNANDO • BELDA CANETEJRANC15CO • BEI t F<! VIDHI 1 ASJOSE LU1S - BEI-

BACH.NÚRIA " AURRECOECHEA [Rl)l

írro

IN.ORENi

tA RODRÍGUEZ^ 1ANUEI. • BONET B(ÍRRAS.FERNANDO • B

NI O.VIC MORELL. VIC:ENTE • BORCHA VILAJ.SALVADOR • BORR,AS TORREDEFLOTJOSE • BORRI

IGUSTO • BOSQUED ANSOÏ YUD

BUENACAS/

- CANAS R(J U E R A S JUAN

icsco-c.> « • • > » " LL A R N A U J A L V A O O R

* CANBLLAS AMENGUALMATI

• CP

^RSOYE^CAS^S^CCRN.ÍEÍRO LUISM 3SANE COÍ105 ARE1 IMER.LUIS·CORTAÏABAIGETJAIME·CORUIOPEREIROJOSELUIS 'COSIDOSOLEY JESÚS • COTELO JAUREGUJZARJUAN * CRESPO QUESADA JOSE t

1ERO

-"CÀTATVIL^C ílRLOS - CASLA G1MENEZJAIME • CASTE1-LOT

FERNANDO

IUEL JIS"

- CHOCARRI

VEL1O • DOMÈNECH REVERTEJULIAN • DOMÍNGUEZ MONTALRANJOSE MARIA - EGEA CRISTOFOLJOSE MARIA • EGUIGUREN AMONDARA1NJOSE LEÓN • EGUIGUREN IK1C1 U U A N IGNACIO " ELLACUR1A A L Ç A L D E J U A N LUIS " ELORZA ECHEZARRETA JTIANC1SCO • ELOSEGUI SARABI A.RAFAEL • ELUSTONDOCIARRETAJAV1ER • ERRA RIUJOSE RAMON ' i • ESCUDE PALAUJORGE " ESPADÀ ANDREUJ O S E " ESPALLARGUESTORQUEMADA.CARLOS • ES PASO L PALAUJOSE • E5PEJO E5PEJO.ORLANDO • ESPELTSERRAXUIS • ESP1CARF

UREJOSE ANTONIO • ESTEBAN GARCIAJAVIER • ESTEBAN MALLORQUÍ JUAN PEDRÓ • ESTRADA MARSILLACHJERNANDO • ESTRUGA GlMENOjVKGEL • FABRA PUIG.ANTONIO • ! lANDEZBARANDICAJOSEIGNACIO·FERNANDEZCASERO.FERf " " "" M U N 0 Z . R A M O N - FERRER PALEROJUAN FRANCISCO • FERRER PINTER.VICENTE * FERRERES E S T E L L O J U A N M. • FERRERIO LOPEZ.CARLOS LUIS • FIGUERAS CA-SAMADA.MA_ANGELES • PI.ETAS ANGLADA.ROGELIO • FONS MOHENO.PEDRO •

FONTANILLS MANDRIJOSE - FONTBERNAT FONTBERNAT.1UAN • FONTDEV1LA MARTI.PEDRÓ • FORES SANAMUIA-ANTONIO • FRADERA FR1GOLAJOAQUIN • FRAGUAS GAMALLOJOSE LUIS • FRANCO DE ESPÈS URETAJESUS • FRANCO MOROS JOAQUIN * FRANCOLÍ PLANAS.IGNACIO • FRUTOS SANCHEZJOSE DE " FULLEMASN LOHSE.P1ÍTER * FURIO MORIANA.MIGUEL * FUSTÉ KAGA JAIME * FUSTER POMAR-MIGUEL " GALLEGO CASTILLO.HICARDO * OALLEGO OLMOS.MOISÈS •GALPARSOROARRUABERRENA.FRANClSCO"GALVE COM ASJUAN-GANDIAGAESNAOLA.ALFONSO" GARCIA ANCULO J U A N -GARCIA BENAVENTJOSE ANTON10-GARCIA-CEKNUDA VAZQUEZ.FRANCTSCO • GARCIAGARCIA^LBERTO'GARCIA

G."GAUDARlLLASLOPEZ^LBER7O·GAUSISUBIAS.SANTIAGO·GELABERTCASASSAS.JAIME"GELABERTMURUNA.ALBERTO-GELABrjtTEF0RTE.\.ALDERTO·GFajVDACASEU^SJUANMA^

• GONZALEZ VALENZUELAANDRES • GONZALO SANZ.R1CARDO * GRAELL PANE.ENRIOUE • GRAUS SIM0.FRANC15C0 • GRCGORIO SOUSONA.PEDRO • GUAL BELTRANJA1ME • GUASCH FORTUNY.DOMINGO • GUILLO LLOBETJSABEL • G U I U ^ • liORMIGOS MARTINJOSE MARIA - HORMIGOS MARTINJOSE MARIA • HUGUET PEREZ.ENRIQUE • IGLESIA GABALDA.ERVIOIO DE L A • 1GLESIA GDTARREDONAENRIQUE DE L A • 1NFANZ0N GARCIA-JOVE.ESTAN1SLAO • 1NZA G R A C I A J U A N

ANTONIO·lRj^OLALOPEZJUANMIGUEL·lRASTORZAMONTESINOS.FRANCISCOMRIONOOlRlONDOJOSEIGNAOOMSARCHAMIGO^GUSTlN·lSEJlNFEUU.PEDRO·JANEARRUFAT.JUAN

LAGUNA GRAC1AJUAN FÈLIX * LASliEN BERR1ZBEJTIAJOSE LUIS " LEÓN MADHJD.FELIPE " LEOÍJ VALLEJO FKANC1SCO " LERMA AYLLON.IinLARMINO • L1NDON JUAN.FIÏANC1SCO " LIZj\RRAGA

"OSES TRENCO.HAFAEL • MAGARZO VAQUERJOAQUIM • MAILAN BELLOjlNTONIO • MALAGARRIGA 1ANAS PALAU JOSE ' MARCH ARTIGAS JOSE - MARCO MATEO.GERMAN * MARCO VILAR.FRANCISCO

IISJVNTONIO • MARTI CARDONA JULIO • MARTI CARDONAJUUO • MARTI CARRASCOiUIS • MARTI CASTELLJAVIER • MARTIN ALVAREZ^NTONIO " MARTIN A M B I E l ^ L U I S • MARTIN GRAClA.SEnASTIAN JAVIER • MARTIN NIETO.MIGUEL ANTONIO - M A R T I N VILLAR JOSE -MARTÍNEZ AR CA S.ANTON 10 ' MARTÍNEZ DOM1NGUEZ.TOMAS • MARTINEZGARCIA^NTONIO 4ART1NEZGIL,ORNESTO • MARTÍNEZG1L.ERNESTO • MARTÍNEZG0NZALEZJ0AQU1N • MARTÍNEZGONZALEZJ0AQU1N • MARTÍNEZ PARELLADA.GUILLERMO • M A R T Í N E Z P L A J K L B E R T O - MARTINEZREQUENA JOSE • MARTÍNEZ ROMEROJOSE JUAN - M A R T I N E Z S I M O . M I G U E L " MARTÍNEZ UBEDA.RICARDO • MARTÍNEZ VILASECA.FRANCISCO • MAS FORTALEZA.GUILLERMO • MAS REUS J U A N ' MAS AGUE TORN EJOSE MARIA • MASCORT FAGUAS.LUIS • MASIP SABATEJAIME • MATEU

- MENERO F E R E Z J U A N JOSE • MESTRE LLECIIA FRANCISCO • MIU-ET VALETTE.RAFAEL • MIRACLE GUBERN.MAG1N • MIRANDA PARDE1R0J0SE RICARDO • MIRANDA RACESj\LVARO • MIRO ALSINAJOSE MARIA • MOLERO ESPINOSAJOSE • MOUNA ESCRICII.SALVADOR • MOLJNER LOPEZ.VICENTE • MOLINOS PEREZJESUS MA. • MONCLÚS SUBIRATSJUAN MANUEL • MONFORD LLEONARDJOSE JUAN • MONREAL PORTELLA .MARIA DEL CARMEN • MONTALBA BOQUERA.ENRIQUE • MONTEMAYOR GOMEZ.ALFREDO • MONTULL SER VETO. ANTONIO • MORA GOMILA. ANTONIO • MORA MARQUESA! ANUEL * MORAN MADRIGALJOSE • MORATA SUA Y.ALFONSO • MORELL TR1AS.SE BASTIA N ' MORENO MARTI NEZJVORBERTO • MORENO VANGUELA.ANGEL ' MUNOZ CAJO.LEON ALBERTO • MUNOZ DURAN^LFREDO • MUNOZ SOLA.ESTHER • NADAL SOLES JOSE • NAVARRO C0DERQUE.1GNACI0 • NAVARRO FAUSJOSE MIGUEL • NAVARRO OAY.EMILIO • NAVARRO

ECKEJOSE ANTONIO «OLAUEGOVA VENTCRINI.RICARDO * OUETE PF

SUNEJ

™U!GI

OSÈ

'IER • PASS0L.1 OLO!i IMF.N1r ^ N T O N I O RAFAEL • PEREZ CORTES.E:

1SCUALCANYEI.USJ

PIQ1ÍERAS.EDI

NT.PEDRO • 1> EDRO IZUZQU CRESI1D JOAQUIM • PÉREZ DEL PI IA-PÉREZ-VI( ESPlAl

ÍUJSD'I·

BENICHJUAN LUIS •

IRA.MANUEL • PÉREZ !liAKTOS.RODOLFO • 1 PEREZZARAGOZAJ.IIGUELAKGEL'1

OJOSE • PÉREZ SAR

PERIS ROSAJUAN JOSE •

'.RAMON • PUERTOLAS V I WIS.VALENTIM

" PUGA R

I.MARIO • PUIG CALVO.CECIUA • PUIG CIRCOSJAIME ENR O

JQUE

G0SG™

,1IS PONS.RAFA

^NDEZ.R.\MON .EL" RAMOS Tl R A I>OJOSE MARIA 'ICENTE'RIFE

DR10UEZ SANTOS.MAX

1OSE MARIA • SANCHEZ AlX A L A . R A M O N SAROB E

IMAJUNC0SA.PEDRO • SERA(«> • SOLANES C A N E T J í

• SANC

EL CASTILLOJOSE I.U IS

BERE-\UJAVIER • SARRA

\ ISABEL • ROMA RAFAEL.R1CAÍ!DO " ROMERO

iARCI

' SEGA

BUISA

SEGUI LL0MPART.SHBAST1AN • SEI

iVAR!

PUNYED.EDUARDO - SEf

3SE-S0LEOL

IVAJOSE'

' SOLER KUSTEJOSE M

ÍERRANO VALIÉNTEJOSE LÜIS •

ÀRIA -SOLER PADRO.MANUEL • SOL RRTT

GUEL ÀNGEL

[SOL,

J0KGE-SORL1

FORl

rUSO.VlCENTE .GUILLERMO •

UOINA COBOIGNACI

-VILAGKIS.CARLOS·VILAROCAJVNTONIO· VIL.V VIDALMARCELINO- VILA VINOLAS.FRANCISCO- VILALTASOLAJUAN* VILAPLANATORREOROSAJOSE MIGUEL- VILAR BALLESTER.GREGORIO • VILLALONGA NOLLA.GABRIEL • V VIANAJL·DOLFO • VILLA VERDELUMBRERAS JOSE DANIEL- VINAS CIURANA.ALUERTO * VIVAR CANTALIFLL'S JESÚS -VIVES R OC A.E DU AR DO • V1ZA B ADRI NAS .RAMON • YAFIEZ VARGAS. ANTONIO • YARRITU CUADRADAJUAN A N Í

I PROMOCIÓ D'ARQUITECTES TÈCNICS 1ERINO.ALFRED0 • BONELLGLEICH JAV1ER • BONET APARIC1OJ0RGK • CABRE CASTELLVÍ JOSE MARIA • CAMPS CASASJUAN ' CANALS ESI'ARRACH J U A N • CARDONA CARDONA J U A N • CASAJUAN MIQI • E U A S SANCHE7.FRANC1SC0 • FEf "

'2. PONS.V1CENTE • MAS VILADORJhtARIA MONTSERRAT • MONTANA GUILLGTJ7RANCISC0 • MONTSERRAT GIL .MIGUEL • MORENO BARRER A.MANUEL * M U L £ R 0 Sí D O R C A L A T A Y U D . A N T 0 N 1 O ' SANCHTZGKAU.EMILIO * SANZ BALLESTERJ O S E " SANZLOPEZ.LUI5 A D R I A N • SANZ MOYAJ U A N • S ARASA A Z C A R A T E J U U A N - SEBASTIAN GINERJOSE i

i.N'10 • VENYS BUJOSA.DOMINGO • V I L A DEL OLMO.ENRIQUE • VILARRUPIA GARET.CONRADO • VILLAR SANZJOAQUIM * ZAPATER T A F A L L A . M A R T I N " ZURRJLLA S A N Z ^ N G E L •

Les noves tecnologies revolucionen el sector de la construcció a la CE La formació i el reciclatge esdevenen fonamentals per a la innovació tecnològica La construcció ha experimentat en els darrers anys canvis espectaculars pel que fa a la tecnologia edifïcatòria. Aquests canvis, però, contrasten al nostre país amb el dia a dia d'un sector que fa servir encara, i majoritàriament, tecnologia i sistemes de treball tradicionals. Actualment ha estat obert un debat en el conjunt de països de la Comunitat Europea sobre l'estat actual i futur del sector, també pel que fa a als canvis en la tecnologia de la construcció. Un primer esborrany per al debat preparat per la consultoria britànica WS Atkins International dóna ja algunes pistes per conèixer quin és l'abast d'aquesta revolució en el conjunt de la CE. Entre els canvis experimentats en els darrers anys a Europa, pel que fa a la tecnologia de la construcció caldria esmentar principalment: -materials: acers més barals i de més qualitat; formigons lleugers, especialitzats i de presa ràpida; ús del formigó preparat (ready-mix); vidre d'alta qualitat (float glass) i vidres d'alta resistència; generalització en l'ús dels plàstics; alumini més barat; adhesius nous per conformar peces a de partícules; -ús amillorat i més estès de la maquinària; -desenvolupament de molts sistemes prefabricats, en especial sistemes de revestiment que fan servir vidre, pedra sintètica i materials compostos; i fabricació generalitzada de subsistemes i components; -millors serveis i controls dels edificis i desenvolupament de l'edificació intel·ligent; -aplicació generalitzada del CAD. -noves solucions estructurals. En els propers vint anys es viurà una expansió continuada i accelerada de l'aplicació de noves tecnologies desenvolupades en el curs de les últimes dècades, com també noves necessitats d'innovació. Sobretot caldrà introduir canvis per afrontar el problema cada vegada més urgent de la protecció del medi ambient, la conservació de l'energia i els temes relacionats amb la higiene i salut. Alguns dels canvis més importants que s'apunten són els següents; ús dels materials compostos; sistemes de revestiments amillorats; construcció per al reciclatge; millora en els serveis; major industrialització i prefabricació; edificis intel·ligents i introducció gradual de la robòtica.

Resposta a les noves necessitats Les necessitats canviants dels sectors que utilitzen la indústria de la construcció ocasionaran igualment molts canvis, com és el cas de les noves tendències socials i laborals en els camps de l'allotjament, les oficines, els edificis comercials i industrials i també en el camp de l'enginyeria civil. Evidentment que hi ha diferències pel que fa als mètodes i els materials que se solen emprar a les diferents regions de la CE. degudes a diverses causes. Cal pensar, però, que la tecnologia de la construcció és mòbil. El mercat únic crearà ofertes

La Vila Olímpica de Barcelona acull novetats tecnològiques destacades (Foto: Chopo)

a través de les fronteres i augmentarà la difusió de fa tecnologia, especialment en obra civil. No obstant, moltes innovacions triguen molt a ser adaptades com a conseqüència de la manca de formació dels propis agents del sector i les formes de construcció tradicionals canvien moll lentament. Així doncs, un dels problemes principals quant a la tecnologia no radica en el nivell o la coordinació d'investigació i desenvolupament, sinó en l'eficàcia de la formació i el reciclatge professional.

Millora de la productivitat Hi ha un llarg camí a recórrer en la millora de la productivitat a la construcció i també en el desenvolupament de nous productes i sistemes de treball. La competència a l'àmbit mundial, d'altra banda, és molt gran, i els països menys desenvolupats pateixen el risc de ser envaïts per grans contractistes i proveïdors d'equips, ja sigui entre els mateixos països de la CE com en relació amb d'altres més desenvolupats com ara els Estats Units i el Japó. La millora dels sistemes de formació en la indústria de la construcció esdevé d'aquesta manera la primera prioritat. Crear un ambient tecnològicament ric passaria necessàriament per: estimular la integració a tots els nivells de la indústria de la construcció; el reconeixement de les forces socials, econòmiques i polítiques que determinen el progrés tecnològic; les activitats d'investigació i innovació mitjançant la indústria i la importància cada vegada més gran del consumidor a l'hora d'assessorar la preparació de projectes. Establir les prioritats de planificació a curt mig i llarg termini per a investigació, desenvolupament i innovació esdevé fonamental avui. Per aprofitar-se fins al màxim de la tecnologia, cal que la indústria de la construcció i ies seves

empreses solucionin els greus problemes estructurals com ara la separació del disseny de la pròpia activitat constructiva, el paper incert del fabricant en el procés de disseny i la fragmentació als nivells professional i pedagògic de tot el conjunt. Europa té el desavantatge de tenir uns mercats petits i dividits, una demanda incerta, una legislació molt complexa quant a responsabilitats i una falta d'interès a l'hora de comprometre's a les noves tecnologies. La preeminència competitiva passa necessàriament per la recerca d'una estratègia comunitària també pel que fa a investigació, normativa i informació.

Àrees prïoritàries de recerca Les àrees prioritàries pel que fa a la recerca en la construcció haurien d'incloure: tècniques de diagnosi i'n sitir, tecnologia de reparacions; nous materials: bases de dades referents a patologia de la construcció; tècniques de muntatge; avaluació de productes quant al seu funcionament: tecnologia de la simulació dels processos; sistemes integrats, aplicacions de la tecnologia informàtica al disseny, planificació i gestió de la construcció; edificis intel·ligents; protecció del medi ambient i conservació de l'energia; homologació de components i de sistemes de fabricació. Els canvis tecnològics estan afectant la indústria de la construcció. Les empreses són empeses per la necessitat de dur el mateix pas dels canvis ràpids o de superar-los. Cal evolucionar cap a un sistema de difusió tecnològica no solament a les empreses grans sinó a la gran proporció d'empreses petites i mitjanes, siguin assessors, contractistes, fabricants o especialistes. C. C. M.

J-

P u b l i c i t a t

Les biguetes autoportants per a sostres sanitaris Les biguetes autoportants, per a sostres sanitaris fets sense sotaponts, són una bona solució? Prefabricats LOMAR, S.A. vol incidir sobre aquest tema atès que, fa més d'un any, l'Oficina Consultora Tècnica (OCT) del Col·legi d'Arquitectes advertia que la manca de criteris amb què habitualment es projecten, es construeixen i es mantenen les cambres sanitàries, molt sovint construïdes sense sotaponts, determinen que aquests sostres són una font de patologies. Ara, en un article titulat "Los forjados compuestos sin cimbrar..." publicat a Hormigón iacerosïnsisteix sobre aquesta problemàtica i s'hi constata que en la Instrucció EF88 existeix un buit respecte a l'aplicació dels sostres sense sotaponts. L'article 46.4, de la EP-80, "Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón pretensado" ens indicaque s'ha d'estudiar l'estructura a partir de les accions que actuan en cada fase d'execució del sostre. Traslladats aquests conceptes generals al cas de sostres sanitaris construïts sense sotaponts, s'ha de dir que, en una primera fase, les tensions causades pel seu propi pes i per les càrregues de construcció les suporta únicament la bigueta autoportant, que es descomprimeix més que en el cas d'haver-hi col·locat sotaponts. En una segona fase, una vegada fraguat el formigó in situ, i a mesura que aquest es va endurint, es va formant un vincle que, degut a l'efecte de la fluència que provoca, entre d'altres, les deformacions diferides, fa entrar en tensió l'armadura negativaque impedeix aquestes deformacions i produeix una nova distribució d'esforços: d'isostàcia a un cert hiperestaticisme. És en aquesta segona fase, on la resta de càrregues: paviment, envans, sobrecàrregues d'ús, etc, provoquen una llei de moments característica. Aquesta llei es pot trobar en qualsevol promptuari de bigues contínues. Càlcul i execució de l'obra Des de fa anys, Prefabricats LOMAR, S.A. calcula, mitjançant un suport informàtic i d'acord amb la EP-80, els sostres sense sotaponts tenint en compte aquestes dues fases i la redistribució per fluència que es deriva de la vinculació dels dos formigons, el de la bigueta autoportant i el de reblert in situ. Però això és clarament insuficient si no es tenen en compte les consideracions següents: ); En la fase de càlcul dels sostres sanitaris la direcció facultativa hauria d'exigir que fossin estudiats, com a mínim, en Ambient II i Classe II, tot i que se assegurés una correcta ventilació de la cambra sanitària. 2) Durant l'execució de l'obra i del procés

Control de qualitat d'un sostre realitzat amb biguetes autoportants, 5 Prefabricats Lomar, S.A., efectuat segons l'article 9.2.1. de la EF-S8 en el Laboratori d'Assaigs i Investigacions {Fotos: Lomar, S.A.) d'apuntalament de les plantes successives sobre el sostre sanitari, és quan es produeixen les hipòtesis de càrregues més desfavorables, que poden arribar a ser de l'ordre d'uns coeficients de càrrega K de 2,25 a 2,43 sobre el pes propi, més el pes de l'encofrat i de les sobrecàrregues de construcció. Prefabricats LOMAR, S.A. garanteix que, en qüestions de càlcul i de fabricació, les nostres biguetes autoportants col·locades sense sotaponts resisteixen les càrregues considerades, segons l'ambient i la classe dels estats límits d'utilització indicats en el projecte, i d'acord amb les indicacions de la direcció facultativa, assegurant ladurabilitat exigida, que és el gran repte del futur.

FRANCESC GASCÓN NAVARRO Arquitecte tècnic PREFABRICATS LOMAR, S.A Muntanyola, 2 Apartat de correus, 148 Telèfon 870 07 50 Fax 879 02 67 08400 GRANOLLERS

Hotel Rey Juan Carlos I, un repte arquitectònic fet realitat en 23 mesos L'hotel Rey Juan Carlos 1 de Barcelona és un singular edifici de rècords superats, Quatre aparelladors que mai no havien treballat junts —Joan Boada, Jordi Roïna,

Joan Soldevilla i Lluís Diéguez— van aconseguir que en només 23 mesos el que simplement era un projecte arquitectònic d'uns vint-i-quatre plànols es convertís en un nou

edifici símbol de Barcelona, un edifici innovador, tant pel seu disseny, com per les tècniques que es van emprar durant tot el procés de la seva construcció.

L'hotel Rey Juan Carlos I és un luxós edifici, promogut per la companyia d'origen saudi Barce lona Project's SA, que conjunta la funcionalitat i li bellesa dignificant una zona urbana fins llavors degradada. S'han obert nous carrers i accessos i s'han restaurat els jardins històrics de Torre Melina (obra de Josep Fontserè, el mateix autor del Parc de la Ciutadella). L'hotel és un edifici de 17 plantes amb més de 1.000 metres de superfície cadascuna d'elles, 4.000 metres cúbics de piscines i terrasses, en les quals s'hi han situat passeigs, circuits de jogging i golf green i els 25.000 metres quadrats de jardí. L'edifici és format per dues ales articulades per una torre de vidre de 14 plantes d'alçada. Al seu interior, els corredors de circulació s'ordenen al voltant de l'espai central, de forma el·líptica, on es troben el hall i la zona de recepció de viatgers. La construcció d'aquest espai és el resultat d'un conjunt d'operacions projectuals com el lliscament dels encofrats de les plantes d'habitacions en ^ n joc de poligonals que constitueixen la primera façana interior. La construcció de l'hotel, integrat en el Pla d'Hotels promogut per l'Ajuntament de Barcelona i que en el futur revertirà al municipi, ha suposat unainversió econòmica pròximaals 15.000 milions de pessetes. Els responsables directes d'aquesta proesa constructiva són Jordi Roma. aparellador especialitzat en enginyeria, que ha participat en la construcció de l'Hospital Oncològic, la Clínica Delfos i la seu central de La Caixa, a la Diagonal; Joan Boada, coordinador de l'àrea d'urbanisme de Terrassa durant sis anys i actualment director tècnic d'un laboratori d'assaig de formigó; Lluís Diéguez, aparellador especialitzat en estructures amb molta experiència en la realització de mercats municipals i galeries comercials; i Joan Soldevilla, aparellador especialitzat en el desenvolupament de projectes, director de nombroses obres de rehabilitació i col·laborador dels Coderch i d'Arata Isozaki en el Palau Sant Jordi. El darrer saló Construmat va atorgar el premi d'edificació a aquest edifici "per les innovacions tecnològiques emprades en la seva construcció, com també per la integració del sistema d'instal.lacions dins el conjunt arquitectònic, per la qualitat arquitectònica i tècnica dels seus acabats i detalls constructius, i per la resolució de l'atri com a espai central, en què, per mecanismes arquitectònics —estructura, il·luminació— i visuals s'aconsegueix la integració de tot l'edifici". Els aparelladors que van dirigir l'obra, però, s'estimen més remarcar com a gran fita d'aquest edifici "el nivell molt alt de coordinació que hi va haver. L'obra era un torre de Babel on treballaven més de 700 persones. La nostra feina va ser coordinar-les i treure'n el màxim rendiment. Ens passàvem moltísimes hores a l'obra... a 50 metres d'alçada i. a les dues de la matinada, podem

L'equip d'aparelladors davant l'hotel Rey Juan Carlos I (Foto: Francesc Parés)

assegurar que fa molt de fred". El resultat és una estructura quees defineix per 10.700 metres quadrats de superfície envidrades, 34.800 metres cúbics de formigó i 5.365 tones de ferro. És especialment significatiu l'alt nivell domòtic assolit en aquest edifici, un bon exemple del que es coneix com a arquitectura "inlel.ligenl". Cadascuna de les situes i habitacions està dotada de climatització amb control individual, servei de recepció de missatges personals i accés a la factura mitjançant el televisor, preses directes per a ordinador i telefax.

posada en marxa en obra de nous materials. L'aposta més arriscada de l'edifici de l'hotel Rey Juan Carlos I, projecte dels arquitectes Carles Ferrater i Josep Maria Cartanà, és, a judici del seus aparelladors, la realització de la coberta, "per la seva difícil col·locació, en què va intervenir material fins aleshores inèdit a Espanya, com ara la major grua autotransportable que mai havia treballat al nostre país". Els elements ca\ racterístic de l'edifici, però, són els dos gegantins murs de formigó de més de 52 metres d'alçada, encarats al nord per tal d'evitar els raigs solars. Aquesta façaTot i que el canvi tecnolòna es converteix en un dels gic ha estat molt important en tres costats d'un triangle el sector de • la construcció Aspecte del procés de construcció que tanca un enorme vestídurant els darrers anys, cal bul obert de 60.000 metres cúbics. "Sense cap destacar que la innovació tecnològica s'ha centrat especialment en unes àrees determinades, naus indus- mena de dubte —afirma l'equip d'aparelladors— trials, oficines i hotels, on s'han desenvolupat elements constructius específics, s'ha innovat en la (Passa a ía pàg. 18)

Imatge aclual de l'edifici premiat {Foio: Francesc (Ve de la pàgina 17)

el gran repte de l'hotel Rey Juan Carlos I ha estat solucionar la seva complexitat estructural". El projecte arquitectònic de l'hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona no era gens definit, però,quan es van iniciar les obres. "L'estreta col·laboració dels equips d'arquitectes i nosaltres, els aparelladors, ha fet possible que l'hotel fos una realitat en 23 mesos: que els 24 plànols amb què vam començar es convertissin en un miler... Treballàvem alçant plànols sobre la marxa, tenint un control total sobre l'obra, des de la realització dels sostres fins al control dels camions de ciment que hi arribaven... Un treball moll dur que a la llarga ha garantit un bon resultat arquitectònic, com el que vam aconseguir. El nostre objectiu principal va ser bastir una bona estructura, els acabats són secundaris, sempre es poden renovar, en canvi, l'estructura de l'edifici és el realment important, el que finalment quedarà i ha de garantir la vida útil

i \ o h i h a gent amb una carrera o una altra, sinó professionals eficaços i ineficaços"

de l'edifici. Treballar amb una gran constructora. com és el cas d'Agroman ens ha donat avantatges en aquest sentit, hem hagut de fer més de 72.000 metres cúbics d'excavacions, hem emprat gairebé 35.000 metres cúbics de formigó, 3.265 tones de ferro en armadura, 2.100 lones de ferro laminat, en definitiva, unes xifres que no són a l'abast de tothom. Arquitectes i aparelladors de l'hotel Rey Juan Carlos I van acabar treballant al mateix despatx, colze a colze, "implicats els uns amb els altres, aportant les millors solucions conceptuals i operatives davant cada problema amb què ens trobàvem a mesura que avançava l'obra, aplicant la tecnologia més punta que vam trobar en aquell moment al sector de la construcció, en definitiva, demostrant que en el món de la construcció no hi ha gent amb una carrera determinada i gent amb una altra de diferent o subordinada, sinó gent, professionals eficaços i gent i professionals ineficaços". A.C.

te general del liaïï d'entrada de 52 metres d'alçada (FOIO: Arxiu)

NACEUNANUEVA GENERACIONS Dt YES& ", O MANUALMENTE \ r~~; CONFÒR ALIGERADÒ ' '

•

;

PARA EL ENLUCIDOFlNAt' ,2 YESO FINO PARA ACAB •

MAYOR büÇE2A MAS PLANIÍÜD MAYOR AISLAMIENTO TÉRMICOYACUSTICO MEJOR ACABADO SUPERFICIAL .. TODOELLO **'». CON UNA GRAN FACILIDAD Y COMODIDAD DE APUCACION.

Companía General Yeser " -Callc Sardenya, 326. Entlo. 2° . 08025 Barcelona Tels.: (93) 456 88 04/456 87 04. Fax: (93) 347 02 47

'*-

FWSOFINO

PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD

C/ Ceniral Nau 4 QCERDANYOLA

DEL VALLÈS (Barcelona) ~ 1: 93/580 67 37 K: 93/560 25 18

Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA

(Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34

Passeig Castell i Mar s/n (junio escuelas) 17B53 CASTELL D'ARO

(Girona) Tel.: 972/82 51 02

Fax: 977/39 32 62 C/ Poblet 58-66 08110 STA. MARIA MONTCADA

10 ACREDITADO EN U S AREAS «HA», «HF», «AS», «AP», -SE-, «ST».