INFORMATIU
Núm. 33 PRIMERA QUINZENA SETEMBRE 9 3
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
125 PTA
Bon Pastor,5 OB021
BARCELONA
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
La construcció albira una sortida a la crisi La construcció de vivendes ha augmentat un 16% respecte 1992 La construcció d'habitatges ha iniciat una moderada represa durant el primer semestre d'enguany. El nombre d'habitatges inicials durant els primers sis mesos de 1993 s'ha incrementat en un 16% respecte al mateix període de l'any passat. Aquest moderat creixement en la construcció d'edificis residencials pot ser considerat, malgrat ser un fet estrictament conjuntural, com un símptoma positiu en vista a una propera recuperació global del sector de la construcció. Les oscil·lacions del sector són, segons escriu l'economista Carme Trilla en un extens article a les planes 15 i 16 d'aquest exemplar de L'INFORMATIU, símptomes d'un procés de creixement d'un sector que depèn, actualment, dels canvis de la demanda pública d'obres. Per a l'articulista, la fi de la recessió que pateix el sector només es produirà amb el recolzament dels programes d'habitatge i si es manté l'esforç inversor de l'administració pública. • (Pàgines 3, i 15 i 16)
Frida Kahlo porta el seu enigma a la sala d'exposicions El Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el proper dia 16 de setembre, l'exposició itinerant Frida Kahlo, la camera seduïda, que s'exhibeix per pri mer cop a Espanya. Aquesta mostra, realitzada en col·laboració amb el Consulai de Mèxic, és un recorregut biogràfic, amb fotografies de Lucicnne Bloch, Gisèle Freud. Emmy Lou Packard i Imogen Cunningham. entre d'altres, per la vida de Frida Kahlo, mítica i carismàtica pintora que va dotar d'identitat pròpia la pintura mexicana del segle XX. • (Pàgina 5)
concentra en els vida de l'edifici El Servei Rehabilitació del Col.Iegi ha realitzat un estudi tècnic dels expedients oberts com a sinistres durant el passat any 1992. Analitzant les reclamacions que afecten els aparelladors, l'estudi, centrat en l'àmbit geogràfic de les comarques barcelonines, assenyala que les reclamacions per defectes en laconstrucció fetes durant 1992 tendeixen a concentrar-se en els primers anys transcorreguts després de la finalítzació de l'edifici, confirmant una tendència ja tímidament evidenciada en un informe anterior corresponent al període 1987-1991. Segons aquest estudi, que vol millorar el coneixement del sector, la sinistralitat actual a les comarques de Barcelona es defineix pel predomini dels errors de projecte i execució de les obres i per la configuració de les esquerdes com a patologia més freqüent. L'informe també assenyala l'eslructura i els acabats com a principal localització dels desperfectes, que en un 75% dels casos tenen un cost de reparació inferior a les 500.000 pessetes. • (Pàgines 17, 18 i 19)
SUMARI L'harmonització de les assegurances entra en una nova fase (Pàg. 4) El Col·legi inicia la redacció de ponències per al Congrés de Granada (Pàg. 6) Secció Documentació: "Quelques reflexions pour moderniser le secteur" (Pàg. II)
N
t
A
O
R
G E N D A
Exposició CONTROL DE QUALITAT. UN CAS PRÀCTIC
Sessions informatives sobre Control de Qualitat Organitza l'Assessoria Professional i anirà a càrrec de Pere Casademont. • Dimarts 14 de setembre, a les 18h,alaSalade Conferències. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació. SISTEMES D'ACCÉS A L'ADMINISTRACIÓ
Xerrada d'orientació sobre accés a l'Administració Organitza el Servei de Promoció i Mercat de Treball. A càrrec de-M. Victòria Díaz, del Centre d'Estudis Adams. • Dimarts 21 de setembre, a les 19 hores, a la Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació. . PLANS DE SEGURETAT
Xerrada 'Seguiment de plans de seguretat Control de costos.' Organílza l'Assessoria Professional. Anirà a càrrec d'Àngel Palomo, cap de Seguretat i Higiene en el Treball de DúmezCopisa. • Dimarts 28 de setembre, a les 19 hores, a la Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació.
INFORMATIU
BonPasior.5 08021-Ba Telèfon W ) 209 82 99 -11 Telefïi (93)4141434
RESTAURACIÓ DE FAÇANES
Frida Kahlo. La camera seduïda
Curs 'Art i tècnica enfaçanes de la Barcelona vuitcentista' Organitza l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i Arqueologia Industrial. • Del 4 al 7 d'octubre, de 17 a 21 hores, a la Sala de Conferències del Col·legi, Bon Pastor, 5. Tarifa general: 20.000 PTA. Informació i inscripcions: Maria Canals. Tel: 319 23 00.
Exposició de fotografies biogràfiques de la pintora Frida Kahlo. Organitza el Col·legi en col·laboració amb el Consulat de Mèxic, el Grupo BenckiseriTequilaCuervo. Inauguració: dijous 16 de setembre a les 19,30 hores. Oberta fins al 15 d'octubre. Sala d'Exposicions. Planta baixa.
DIAGNOSI DE SOSTRES UNIDIRECCIONALS
TERMINOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ
Hi inclou documenlació i cojfee break. No està prevista la traducció simultània. Places limitades. Inscripcions fins a I'l d'octubre al Servei d'Informació.
Curs 'Diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics' Organitza els Serveis Tècnics del Col·legi. • Dimecres 6 d'octubre, de 9 a 19 hores, a la Sala d'Actes. • Dijous 7, a les 10 hores visita opcional al Laboratori PINTURES DE CORI MERCADER A OSONA de Materials de la EUPB. Matrícula: 17.0O0,-ptes,per a col·legiats i 25.000,- ptes, Exposició pictòrica per a no col·legials. Hi inclou de Cori Mercader documentació, dinar, cojfee • Inauguració dissabte, 11 de break i el nou Manual de setembre, a les 20 hores. diagnosi de sostres. Oberta fins al 9 d'octubre. Inscripcions: Fins al 24 de Horari: dijous, divendres i setembre. Places limitades. diumenge, de 19 a 21. Dissabte de 12 a 14 i de 19 a 21 h. Informació: Delegació d'OLECTURA I DIAGNOSI sona. Telèfon: 885 26 11. D'HUMITATS Curs pràctic per aprofundir eh diagnosi d'humitats Organitza el Servei Rehabililacióperaprofessionalsamb experiència sobre humitats. A càrrec de Soledad Garcia de l'Institut Eduardo Torroja, i Ippolito Massari, de la Facoliàd'Architetturadi Roma. • Dies 28, 29 i 30 d'octubre. Sala d'Actes. Primera planta. Matrícula: 35.000,- pies.
CICLE 'CAFÈ TÈCNIC AL VALLÈS ORIENTAL
Xerrada sobre additius a càrrec d'Adicement • Dimarts 5 d'octubre. Informació: Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76. EXPOSICIÓ DE JOVES PINTORS A TERRASSA
AUIA-EMPRESA A L'ITEC
Programació de setembre Tots els dijous a les 19,30 h, a partir del 16 de setembre. • Productes de cautxú reciclats de pneumàtics aglomerats. • L'evolució dels productes aglomerats. • Tècniques de neteja, protecció i restauració de la pedra. Informació: Itec. Wellington 19. Telèfon: 309 34 04.
CURS D'ESTRUCTURES AL BAGES-BERGUEDÀ
Mostra dels pintors Mireia Curs sostres unidireccionals Hernàndez i Xavi Carmona de formigó armat m Inauguració, divendresl7 A càrrec de Robert Brufau, de setembre a les 20 hores. arquitecte. Oberta fins al 15 d'octubre. • Dimarts i dijous, de 19 a 21 Horari: de dimarts a divenh, de! 21 de setembre al 7 dres,dei0ai3idel8a20h. d'octubre. Preu: 15.000,-ptes. Informació: Delegació del Informació: delegació Ba- Vallès Occidental. ges-Berguedà.Tel:8729799 Telèfon:780 II 10.
Delegació d'Osona: JnnUdcGovcrndcICoUcgl Plaça Major, 6. OSSOOVk d'AparrilodorsiArqnllMtesTtajia Telèfon (93) 885 26 11 dcBirccIona. Ondna/DdtgBclódelBogcs-Bïrguedi: PRESIDENT: CattaPuigïrúsiUutllB
DELEGATS: Osona:
Oflrfna/Ddepiriúdri Vallès Oriental: TRESORERA: ribiFluisieliiAraiiicEui COMPTADOR: Bernal Ochoa i Morin Josep UmberUS. 0S4Q0 Granollers: VOCALS: J-Mi Llesny Panimond Telèfon (93)87901 76 Rafael Delgado i YMIJII» Ofldna/Deltgnrfddcl Vallès Occidental: F. X. Bardajf i Ramonet Irene Carreras ï Marion
GERENT:
Pere Pou
Valira OrkDlal: Frederic de Buea Vallès OccidtnIahSalvadorNavain: Jnnn Gay i Dútz
CONSELL DE REDACCIÓ: Antoni Capilla Carles Caitani Ramon Comorera JoanGay
Curs sobre terminologia pera personal administratiu Organitza la Comissió Permanent de llengua i terminologia de la construcció. • Dimarts i dijous, de 12,30 a 14,30, del 5 d'octubre al 25 de novembre, a la Sala de Conferències del Col·legi. Matrícula: 5.000.- ptes. fins al 29 de setembre al Servei de Formació i Suport Idiomàtic. Dr. Roux 80. Tel.: 205 37 63
BATI MAT'93 Saló Internacional de la Construcció Se celebararà del 9 al 14 de novembre a París. Informació: Baümat-Blenheim. 22-24 rue du President Wilson, 92532 Levallois. Telèfon: 47 56 50 00
COORDINACIÓ: Carles Canafla SECRETARIA. CORRECCIÓ I MAQUETAClÓ: ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ: Montserrat Alemany DISSENY GRÀFIC 1INFOGRAFIA: Estudi R.G.R. IMPRESSIÓ: Romargraf S
PUBLICITAT: BiT-Publiridad. S.A. Jo^pTarradclbs, 155. lapi.OBOB Barceloní. Telèfon (93) i I04Í 5S. Tdcfai (93)4303975i-I 1941 83 Els criteris o p o s i s m t b aniries nil'opúiiòdcL'INFORMATTl). antza la reproducció &ls treballs ratsa L·INFORWATIU.cilanlcbit la seva procedència.
H
La construcció d'habitatges inicia una represa al primer semestre Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental, esdevenen les comarques més dinàmiques La construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1993 ha iniciat una represa a les comarques de Barcelona. Durant el primer semestre d'enguany, s'han iniciat un 16% més d'habitatges que durant el mateix període de 1992. Aquest creixement en l'edificació residencial esdevé un símptoma positiu dins d'un clima global de crisi. EI nombre d'habitatges iniciats ha estat de 12.241, quantitat que representa un 16% més que els inicials el mateix període de 1992. Per comarques, destaquen el Baix Llobregat i els dos Vallès com aquelles que presenten un creixement més significatiu. En canvi el Barcelonès i Osona retrocedeixen de manera important. La ciutat de Barcelona, per la seva banda, ha iniciat un 21 % menys habitatges que el primer semestre de 1992. La resta de poblacions del Barcelonès mantenen també una atonia edifïcalòria. En conjunt, ia comarca presenta un retrocés en l'inici d'habitatges d'un 11% menys que el mateix semestre de l'any anterior. El Baix LLobregat té un increment del 54% en nombre d'habitatges iniciats respecte al primer semestre de 1992. Diverses poblacions, com ara Gavà, Sant Boi o Viladecans, han vist iniciar importants promocions d'habitatges. El Vallès Occidental (+24%) continua sent una comarca extraordinàriament dinàmica, especialment la ciutat de Terrassa i també la de Sabadell. Per la seva banda, el Vallès Oriental manté un ritme sostingui de creixement en la construcció d'habilatges. Mollet i Granollers es mantenen com els focus clau d'aquesta comarca. Alça important a l'Alt Penedès El Maresme (+2%) manté, d'altra banda, la seva activital en la mateixa línia de l'any anterior. L'Alt Penedès (+65%), gràcies a Vilafranca i cl Garraf (+14%) per t'empenta de Vilanova i la Geltrú presenten creixements també importants. En canvi, Osona (-46%) té una davallada important. La ciutat de Vic i les poblacions de Manlleu i Torelló han disminuït la seva activitat edificalòria. També l'Anoia (-11 %) disminueix la seva activitat, però de manera moderada. Finalment, el Bages (+18%) i el Berguedà (+1S) moslren una recuperació interessant, consolidant la represa ja iniciada l'any anterior. Sembla que l'edificació residencial recupera el pols a les comarques de Barcelona i moll especialment en les
Habitatges in cuits per en narques
1992
1993
1542 [634 1060 2891 1180 209
2376 1495 1077 3571 1491 344
Bnges
551 313 Nií 430
300 278 139 509
Total
10.564
12.250
Baix Llobrcgnt BarcdonÈs Maresme Vallès OccidcnlB Vallès Oriental All Penedès Osonu Anoia
HABITATGES INICIATS (Variacióinteranualprimersemestre1992-1993)
'^I^HV
OSONA
I^^Hi
...
^aM^^^^^^^^HP'
VALLÈS ORIENTAL -uK^^^E,
1
' W/EJB/EIF
ANDIA rtnlulrt
•'
'
VALLÈS OCCIDENTAL
WlHfiBSPE /" 1^^^
+ del 15% '^ALT PENEDÈS '
•
BARCELONÈS
BAIX
LLOBREGAT
de0a15% v
OARRAF . . - - - "
deoa-15%
•
. „.*_
*!
més de-15% del cinturó de Barcelona. D'altra banda, la guerra de les m'poleques iniciada a principis d'any per diferents entitats bancàries ha servit per rellançar el mercat immobiliari. Al juny de 1993, el nombre de taxacions de vi-
vendes havia pujat un 30% respecte al mateix període de l'any passat. El Col·legi, per la seva banda, ha signat un conveni de col·laboració amb Tecnitasa, societat especialitzada en taxacions i valoracions d'habitalges i im-
mobles, per validar els treballs realitzats per aparelJadors i arquitectes tècnics sense haver de constituir una societat de taxacions, fet que representa un estalvi de tramitacions i de despeses econòmiques. •
Els preus es mantenen a l'alça tot i la crisi El preu de les vi vendes de nova construcció a Catalunya és un 30% més elevat quea la resta de l'Estat, on elm2 costa una mitjana de 152.900 pessetes. Les mitjanes de les capitals catalanes són de 223.000 pies a Barcelona, 121.000 a Tarragona, 109.000 a Girona i 96.000 a Lleida. Aquesta dada es reflecteix en un estudi de la Societad de Tasación S.A., entitat de taxacció immobiliària participada pels principals bancs i caixes d'estalvi espanyoles. A mes de la seva carestia, els habitatges s'han apujat dos punis durant el primer semestre. Pel que fa a Barcelona, la falta de sòl i la inadeqíiació de l'oferta a la demanda mantenen la ciutat amb uns preus superiors a la resta del país, uns preus estables als districtes de Ciutat Vella. Sants-Montjuïc i Sani Andreu, i una fona amb tendència a l'alça als dis-
\da a Catalunya és un 30% més cara que a Espanya (Foio: Chopo) trictes d'Horta-Guinardó, Eixample, Nou Barris i Sant Martí. Només van
a la baixa als dislrictes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasí i Gràcia. •
S'accelera l'harmonització de les assegurances El delicat procés d'harmonització europea de les assegurances del sector de la construcció ha entrat en una nova fase amb la recent preparació, per part de la Comissió DG III Indústria, d'un document de reflexió sobre una eventual acció comunitària relativa a les responsabilitats i garanties en el sector de la construcció, segons publica el darrernúmero del Bulletin Europeen du Moniteur. Recolzant-se en les conclusions dels informes realitzats pels quatre grups creats dins el
El TSJ de Madrid sentencia a favor d'un aparellador El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha estimat el recurs interposat pel col·legi d'aparelladors de Madrid contra la dirección general de Indústria de la Comunitat madrilenya, que va rebutjar un projecte elèctric subscrit per un arquitecte tècnic com a part d'un projecte de reforma global d'un local industrial. •
Els advocats acorden la col·legiació única Els advocats espanyols podran exercir la professió a tot el territori espanyol sense necessitat d'inscriure's al col·legi de cada demarcació territorial, segons un acord a què va arribar recentment l'assamblea de degans. La col·legiació obligatòria només s'exigirien lademarcació on l'advocat te despatx permanent. •
GAIPEC (Grup d'Associacions Interprofessionals Europees de la Construcció), aquest nou document té com a objectiu principal provocar la reflexió entre els sectors econòmics i els agents socials implicats en el procés de la construcció, dels quals s'espera una reacció abans del primer de desembre de 1993.
La CE ha obert una no\afase en I harmonització del sector (Folo Chopo)
VIGUETA EXTENSIBLE TUBULAR DE ACERO PARA REPARACION Y REFUERZO DE FORJADOS SISTEMA PATENTADO
ELEMENTOS BAS COS
TÜBO INTERIOR
(j
TUBD EXTERIOR
FORMACION DE VIGAS CONTINUAS Y VOLADIZOS
SUIECION DE LA VIGA MEDIANTE TORNILLOS ESPECIALES
TORNILLO DE POSTENSION
TORNILLO DE FUACION
Nou decret d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges Ha estat publicat el Decret 205/1993 de 13 de juliol sobre ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals (DOGC 30/8/ 93). Aquest decret no modifica les condicions dels ajuts ja establerts, solament en regularitza el procediment i d'altres mesures de caire administratiu.. •
FORMACION DE VIGAS MIXTAS VIGA DE HORMIGON
VIGA OE MADERA
PASTA DE UNION
HORTERO DE UNION PERFIL DE ACERO
ACERO HORMIGON ACERO MADERA
CINTA ADHERENTE
PERFIL DE ACERD
JEl Col·legi obre una mostra sobre la vida de Frida Kahlo
L'exposició reuneix les millors imatges de la pintora artista (Foto Ar?:
El Col·legi inaugurarà, el dia 16 de setembre, la presentació en territori espanyol de la mostra itinerant Frida Kahlo, la camera seduïda. Aquesta exposició, realitzada amb la col·laboració del consulat de Mèxic i el suport de Grupo Benquiser de México i Tequila Cuervo, és un recorregut biogràfic, amb fotografies de Lucien-
ESQUEMA DE MONTAJE DE REPARACION
Colacacíón de cinta adherente y rellenado can mortero liiotrópic< Boveda de Odrlllo
ne Bloch, Gisèle Freud. Manuel Àlvarez Bravo, Emmy Lou Packard i Imogen Cunningham, entre d'altres, per la vida de Frida Kahlo, una mítica pintora que va dotar d'identitat pròpia la pintura mexicana del segle XX. Frida Kahlo(1905-1954)ésun mite en la cultura mexicana i, per extensió, en la nord-americana. La seva obra és el mirall d'una atormentada vida marcada per la degeneració física i el patiment, la vida d'una dona contestatària, esposa del muralista Diego Rivera i amant de Lev Trotskï. Una dona amb una tràgica vida marcada per l'accident que va patir als lóanys i que va desarmar el seu cos. La cotització de les obres de Kahlo va iniciar un camí ascendent que sembla imparable a principi d'aquesta dècada. Els seus peculiars autoretrats són objecte de culte, assolint xifres, fins fa poc impensables, a les subhastes més importants que se celebren a Nova York. La seva cara ha esdevingut un icono. La revalorització de tot allò relacionat amb ella és un autèntic fenomen social als Estats Units, liderat per la provocativa Madonna. •
PIEZAS STANDARD TUBOS CON PERNOS
ïubo interior TIM Tubo exterior TEM
9 o f |
IOSJ
J ,
90>90?J
|
100*10014
1
900
500
1400
1800
2300
L 1400
|
2300
Material galvanizado en caliente con espesor de 80 a 110 micras
EOPORTES
SOPDRTE PASAJJTE
^ à H C^=a
TORNILLO FIJACION
APOÏADO PARED
Y TUERCA
SP
'·
'
TF
T0RHIU.O POSTENSION Y TUERCA
W
Exposició de Cori Mercader a la delegació de Vic
CINTA ADHERENTE
TP
Tralamienlo anticorrosivo y autoblocante
CALCULO Una vez determinada la sección resistente de hormigón o madera existenles y su resistència se procede, al calculo como viga mixta.
La delegació d'Osona inaugurarà, el proper 11 de setembre, una exposició pictòrica de Cori Mercadé, titulada 1,70 x 1,70. OH sobre tela. Aquesta mostra, que romandrà oberta fins al 9 d'octubre vinent, recull 13poesiesqueemanende 13 quadres de rostres femenins amb un fort caire autobiogràfic. •
CARACTERISTICAS DEL TUBO 0E ACERO Y LUCES OUE RESISTE
r k \
CARGA TOTAL
CARGA TOTAL
Kg/m1
tynfm
ritcnamlnma
a
W
1
500
Kg/m 600
actioi«
ENSAYOS EFECTUADOS TUBO DE 100x100x4:
| Peso m/'lineai 11.73 | P = 1250 kgs Viga de hormigón pretensado colocada al revés Tubodeacero 0 1 0 0 x 1 0 0 x 4 Flecha 11 m/m equivalente a 1/500 de luz
EN LA APUCACION DE ESTÀS VIGUETAS ES IMPRESCINDIBLE EL PROYECTO DE REPARACION HECHO POR UN FACULTATIVO RESPONSABLE DEL MISMO
Curs de diagnosi i intervenció en sostres de formigó Els serveis tècnics del Col.Iegi organitzen, per als pròxims dies 6 i 7 d'octubre, un curs de diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics. El curs pretén donar una metodologia concreta de diagnosi d'aquesta problemàtica i, alhora, analitzar els criteris fonamentals d'actuació en aquest lipus d'estructura. Els assistents rebran cl nou Manual de diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics, editat pel Col·legi. •
^M
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
El Congrés de Granada demana la màxima participació del col·lectiu El termini de presentació de ponències s'allarga fins al 30 de novembre El fi Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha inicial ja el període de preparació de les ponències que serviran de base per al debat que tindrà lloc a Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. L'organització del Congrés, a càrrec de IaComissióCongrés-94,haallargai fins al 30 de novembre el període de preparació de les ponències. Com ja és sabut, la Comissió està formada per un grup de representants de col·legis d'arreu de l'Estat, que reben el suport de la Secretaria Tècnica del Congrés. La comissió del Congrés ha establert estructurar-lo en sis àrees temàtiques per tal de racionalitzar la participació de tot el col·lectiu. Els col·legials poden redactar i enviar ponències per al seu debat al Congrés de Granada per la qual cosa compten amb el recolzament del Col.legï. Per la seva banda, i dins de l'estructura temàtica establerta per la Comissió, els diferents departaments del Col.legi han iniciat la preparació de ponències i ha estat designat un responsable dins de cada una de les àrees amb el qual podrà contactar qualsevol col·legiat que hi estigui interessat. Els responsables de cada una de les àrees són els següents: organització professional (Joan Gay), exercici professional (Josep Maria Calafell), for-
Ponències: com s'han de presentar?
mació (Xavier Casanovas), professió i societat (Carles Cartanà), situació internacional (Ramon Puig) i professió i tecnologia (Joan Ramon Rossell). El Col·legi ha iniciat, d'altra banda, la redacció d'una ponència de caire
general destinada al Congrés. El text serà divulgat entre els col·legiats per a la seva discussió i aprovació en el marc de les jornades sobre la professióque tindran lloc el pròxim novembre a Barcelona. •
Es consideraran ponències totes aquelles aportacions d'opinions personals o col·lectives, signades i expressades per escrit que versin sobre algun aspecte relacionat amb la professió d'arquitecte tècnic/aparellador,en lessisàrees temàtiques previstes. Extensió: Màxim sis folis Din A-4 per una cara a doble espai, més un altre foli al final com a resum de les idees bàsiques exposades. Estructura: Els escrits han de ser estructurats amb apartats o apèndix que ajudin a diferenciar bé els conceptes, les hipòtesis i les conclusions que exposa el ponent. Tractament: Les ponències tindran el tractament següent: 1.Acceptació i justificant de recepció. 2.-CIassificacÍó per àrees temàtiques i catalogació. 3.-Circulació dels resums als altres ponents de la mateixa àrea temàtica. 4.-Defensa pel ponent davant la taula de debat. 5.-Votació i elevació a la sessió plenària. 6.Incorporació a les conclusions del D Congrés i la seva publicació.
N
F
O
R
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 4555 ESTRUCTURES T'l
PREFABRICATS
HUMICONTROL S/L
) CATALANA, S.A.
INDUBRUC C! Padilla, 240 Tel. (93)455 6) 91 Fax {93) 436 72 85 08013 Barcelona
EDINGAPSSL.
Tango/04
o
UlLUHENT [ ANT1CONDENSACIÓ.
Prefabricados de HormÍgón,SA. Edlfitadones e Ingtnieria A.P.S.S.I.. P.' Toms) BÍECS, 106 0S030 BARCELONA
Computing Group
Industrial Química Parrot^.a. Bo6via. 338 (caniíradi Pülsceriü] 03019 BARCELONA
FUSTERIA
j l
Gabairrtí
PRODUCTES DE PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA R FOC PIHTURES IJÍTUMESCEM5. ESMALTS I VERNISSOS IGMLFUGS. LÍQUIDS ÍHGNIFUOAHIS PEB A T O T U S . IH0HDLO0ATS PER A LABORATORI OFICIAL}
o
Germans, M
CONSTRUCTA 0GRAMAS ]NraRHAIlCOS PARA R. PRESUPUE3T0. DE COSTES EN LA COMSTHUttlOK
Industrial Química Parrot^.a.
V
E C T 0 R •3
' - 309 - 03028 Boiceiona - Tel. « 1 35 OC
AÏLLANTS ^H ^ H 1 ^ B L-... • ^ ^ ^ H
Navès Industriales Forjados-Cerramienlos Chalets-Pàrkings Cenlros comerclales
HORMIPRESA
Pantalanes
9
REVESTIMENTS
ADICEMENT^JÉL
>elc
9
o
Produdos cspcclales
Industrial Química Parrot^.a. AVENIOA DE CHILES, S2 • T E L (33) 334 62 50
Boliïta.33S (canionada Pulgcei[là).oaoi9 BARCE1DNA
RRLITH
NOVATI PRODLiaOSHlBULAR£SDEACERO,SA.
1 ASSESSORIA
IttHABIllUA.
ARIDOS LIGEROS, S.A.
Clra. B-142 de Polirr/àa SfnlmíAM. Km. 8
Pollo. I n i "Can Roure1 QBISI SENIÏ.IEMAT (Baicelona) Tel. (93) 715 26 Al- Fai (93) 715 Ï 2 25 Télüi 52034 NPTAE
INFORMÀTICA
ASSESSORIA BJL-ABOU1S1C1Ó
FOR'.IACIÓ PERSONAL ITZADA S01UCI0HS A PROBLEMES
OLGA CID Tel. 284 49 87
1 ELABORACIÓ ÜE
PROIEC15
C/ P a d i l l a , 240 08D13 Barcelona T e l . 4 5 6 1 4 53
INFORMÀTICA
SERVEIS BflTLLE
ES EN AT3LAHIENT0 E ILUMIUCirJN NARIRAL
1 1 ROIG CURVADO DE PERFILES, 5.A.
TT"
CYPE INGENIEROS
EHVE1IÏ ASSESSORAMENT GEOLOGICITÈCNIC CYPE CATALUNYA ARÍSTIDES MAiLLOL, 5
T E L ( 9 3 ) 4 4 8 15 83 08028 BARCELONA
CLASSDICAaO D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricaciói construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SEI . Serveis aplicats a la construcció
BÚSTIA
CONGRÉS194
Reconeixement, homologació i acreditació del títol
// Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Seguint amb atenció les notícies de I" INFORMATIU, sobre l'evolució de les negociacions del Col.legi respecte al tema de l'homologació de la professió, (tracta! al número 32 de la segona quinzena de juliol i als números 28 i 29 de maig), se rrfacut d'explicar-vos una experiència. Durant part dels anys 1982 i 1983es va dura lerme l'execució d'un ampli projecte per a un escorxador industrial en el municipi de Dar el Baida, de Líbia, redactat per un equip d'arquitectes catalans. L'empresa adjudicatària de les obres (en la qual jo treballava), m'encarregà l'execució com a cap d'obra i cap del campament a crear. Hi havia però l'inconvenient que el govern de Líbia exigia un sol responsable tècnic per a les obres a més del que contractés per a les operacions bancàries o comercials. A més calia estar en possessió d'un títol universilari que em facultés per exercir professionalment (la legalitat en el seu cas ja la posarien ells). La direcció facultativa espanyola de l'obra, d'acord amb les disposicions vigents respecte a visats, sols podia entrar al país una setmana com a màxim, cada 3 o 4 mesos i durant el
Se celebrarà al Palau de Congressos de Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. • Termini de ponències: Ampliat fins al 30 de novembre del 1993. Es poden enviar a: Sede del Congreso. Edificio Lexington. Orense, 85, 28020-Madrid (tel: 91-571 78 60). o bé per mitjà del Col.legi respectiu. • Delegat del Congrés del Col.legi de Barcelona: Francesc Xavier Bardají, vocal de la Junta de Govern.
transcurs de les obres. L'inconvenient era en fa meva titulació a nivell internaciona, i seguint les recomamancions del Ministeri d'Assumptes Exteriors espanyol d'aleshores, vàrem fer traduirà l'anglès i a l'àrab el meu títol d'arquitecte tècnic i el certificat acadèmic de l'Escola d'Aparelladors de Barcelona —on vaig cursar la carrera—, pertraductors oficials de l'Estat, de manera que Líbia em permetés inciar els treballs i contactes oficials peral'execuciódeles obres. Després d'uns quatre mesos vaig obtenir el meu reconeixement professional, acreditat amb l'alta al Col.legi d'Enginyers Civils libis. Per a aconseguir més comprensió vaig substituir els plànols que ocupaven normalment la paret de cada oficina d'obra, per un gran mapa físico-geogràfic de Catalunya i el
títol d'arquitecte tècnic. Molles vegades ens van fer les típiques preguntes: On és aquesta terra? Què és un arquitecte tècnic? Per respondre la primera calien llargues converses; la segona tenïaresposla veient in situ allò executat i per les certi ficacions que presentava a comprovació, signatura i pagament al govern local. Sabem que el Col.legi treballa pel reconeixement dins de la CE de la justa i recíproca homologació de facultats, deures i atribucions, que un títol acredita i ens fa sentiré! que som, lot i que sempre hi haurà comandància i oficialitat. Després, el lloc on ei col·locaran a la nau dependrà de com bufi el vent. RICARD TORRENS IGAYA Arquitecte Tècnic Barcelona
Tota la informació sobre la celebració del Congrés-94 està disponible per als col·legiats ala Secretaria del Col.legi. Montse Loncan. 4a. planta.
NECROLÒGIQUES Ens dolcomunicar atots els col·legials la defunció dels nostres companys: Horací Sabater Sànchez, col·legiat número 354, esdevinguda el 13 de juliol als 87 anys. Ricart Amador Paytubi, col·legiat número 2.050. esdevinguda als 47 anys.
PETITS ANUNCIS Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
9
2098299 Fax: 414 34 34. Horari: de 12 a 20 h Elisenda PucuruU
OFERTA DE MAONS
TAULA DE DIBUIX EN VENDA
nen 284.000 maons fets a mà a moll bon preu,
de brjç. pttralex i tamboret.
Xavier Comtal Telèfon: 451 27 55 (Hores d'oficina)
Àngel Pan&ino Telèfon: 420 06 50 (a partir de Ics IS hores)
S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS quileciura tècnica, per treballar un despatx del sector. • Aporta curs d'Autocad • Anglès • Disponibilitat: matins o tardes
Ester Lóztiro Telèfon: 325 90 20
S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS
Es venen materials de construcció S'ofereix per treballar. estudiant d'arqui lectura tècnica. • Coneixements de CAD • Carnet A2 i Bl • Disponibilitat: 1/2 jornada
David Morelltí Telèfon: 232 98 SI
• Formígonera • Taulons • Puntals
Xavier Condol Telèfon: 451 27 55 (Hores d-oficina)
S'ofereix per treballar, estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica. • Coneixements d'AutoCAD versió 10 • Experiència en treball en despatx • Disponibilitat: tot cl dia
Lídia Abadia Telèfon: 377 24 34
JDEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
El marketing personal
Constructora d'edificació per l'Administració Pública CAP D'OBRA
Buscar feina, i més encaraquan és la primera vegada, és una tasca que exigeix esforç i dedicació, tant pel qui en busca com a assalariat en una empresa, corn pel professional liberal. Les característiques del mercat de treball no es diferencien de les de qualsevol altre mercat. Conceptes com ara oferta-demanda, competència, promoció, etc, són aplicables a l'hora de buscar feina. Es poden aplicar també tècniques de marketing per a buscar clients o compradors. Buscar feina és, doncs, una operació de marketing en què es determinen uns objectius i es desenvolupa un projecte planificat. Com aplicar aquest mateix sistema al procés de recerca de treball? Per mitjà del que s'anomena marketing personal. Utilitzant el marketing personal podem donar resposta a preguntes com ara: Per a què estic preparat? Quin tipus de treball vull? Quins poden ser els meus
clients? Com aconseguir i mantenir clients? Per a respondre-les cal conèixer les tècniques bàsiques del marketing personal com ara l'autoanàlisi, la segmentació de la demanda, l'anàlisi de la competència, la determinació del mercat objectiu, el posicionament com a professional, el disseny de l'oferta, la promoció, els canals d'intermediació, etcètera. El Servei de Promoció i Mercat de Treball creuconvenient donar a conèixer les tècniques d'adaptació a la situació actual de mercat. Per això, té previst realitzar dos cursos de màrke ti ng personal el proper novembre: • Curs de tècniques de recerca activa de treball, dirigit a aquells que busquen feina com a assalariats en empreses' i especialment per als col·legiats de titulació recent. • Com treballar en un mercat de lliure competència, peraaquells que volen exercir com a liberals o bé en una societat professional.
per gestió, direcció tècnicai propietat, organització i control d'equips humans. control tecnico-econòmic, contractació icoordinaciod'induslrials.ObraaTarragona eventualment, i a Barcelonaen general.Exp: l-2anys de capd'obraen constructora. Edat max. 35 anys. Contracte d'obra. Possibilitats de continuïtat. Sou: 3-4.500.000brut/any neg.
Constructora especialitzada en obra civil CAP D'OBRA CIVIL
CAP D'OBRA
anys en aquest tipus d'obra. Es demana una edat entre 30 i 40 anys. L'idioma que esrequereixés cl català. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Jornada oficial.
peu d'obra en construciora. també es valorarà en obres pera 1 Administració. Inicialment,responsabled'obra de rehabilitació a Barcelona. Informàtica a nivell d'usuari. 35 anys max.Carnet de conduir ï vehicle propi. Jornada oficial. Contractelab.d'ï any.Souaprox: 5.5O0.OOO bruts/any (negociable)
Sou: 4,5-5.500.000 brut/any (negociable segons experiència en obra civil).
Rcf.: 5115
Constructora d'edificació a Badalona AJUDANT DE CAP D'OBRES per pressupostos, control econòmic i direccióíl'obres de rehabilitació i nova planta a Badalona i rodalies. Informàtica a nivell d'usuan de pro trames d'amiüaments, full de càlcul i tractament de textos. Català parlal i escrit Vehicle propi. 21-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 2,53.000.000 brut/any.
Institució social
Ref.: 5122
Rcf.: 5113
Constructora d'obra civil
Departament d'obra sanitària de la Generalitat
DOS CAPS D'OBRA amb experiència mínima dc5aI0anys. Es valoraran coneixements de francès tol i que no són imprescindibles. Edat: 28-15 anys. Jornada oficial.
AJUDANT COORDINADOR D'OBRES
Contracte laboral d'un any renovable. Incorporació prevista a l'octubre.
per a amidaments, certifi cacions, control de qualitat, seguretat, seguiment econòmic, elc. No cal experiència, titulat entre 1990-93. 23-28 anys. Nocions d'informàtica. Català parlat/escrit. Resident al Barcelonès/comarques llinderes. De 914h. Relació liberal. Sou a convenir. 2.000.000 bruts/anys aprox.
Rcf.: 5119
Ref: 5120
Ref.: 5111
ARQUITECTE TÈCNIC
Constin ctora-Promotora d'edificació
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
DEMANDES
ARQUITECTE TÈCNIC nic de la rehabilitació del pulrimoni immobiliari de la institució, a tot Catalunya. Exp. en tramitació d'expedients d'obres de reforma, subvencions... Coaluminós. 50 anys max. Dedicació 1/2 jor. i flexibilitat d'horari. Relació liberal. Honoraris a convenir. Enviar currículum urgent al Servei de Promoció i M.T.
Rasa peraseguimentd'obrapúblicaenprojecte de sanejament i urbanització. 1/2 jor. Flexibilitat d'horari (preferjnatins). Exp. en direcció d'obres públiques (sanejament). Carnet de conduir. Contracte lab. &9mesos.Sou: I75.000,-/mes. Entrevista amb Sr. Burjales, enginyer mun. Currículum a:c/Mossen Camil Roscll 36.08130SULPerpíuia Mogoda. Tel: 5606912 Ref:
Ref: 5123
5121
Ensenyat
Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 h. Dimarts i dijous també a les lardesde 16 a 19 h. Telèfons: 414 33 II 209 82 99 Fax: 414 34 34
PETITS ANUNCIS S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE S ofereix estudiant amb expcnen~ eia. pendent de projecte final de carrera, per a treballar preferible• Aporta titols de diversos cursos d'AutoCAD. Ma. José Calleja Telèfon: 274 21 66
ES VEN ESTUDI A ROSES (Girona)
S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS AMB EXPERIÈNCIA
ses (Girona) pe! preu d'hipoteca. o SitiiQt a primera línia de mar • Totalment equipat * Capacitat per a 4 persones • Preu d'ocasió: 4,5 M. • Facilitats de pagament
S'ofereix per treballar, estudiant del darrer curs d'arquitectura tècnica. • Experiència de 2 anys en estudi d'arQuïtectux3 i d'l any coni a aju-
Guitlermina Aragonès Tel: 93/284 78 05 i 972/32 36 77 Fax: 93/207 78 48
Jacimo Escarré Telèfon: 662 38 48
• Disponibilitat: matins
S'ofereix TOPÒGRAF Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: • Treballs de replanteig • Anivellaments • Cubicacions i delimitacions • Control i treball'd'obres Joan Costa- C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o I loguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis H permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 leclors de L'Informatiu per aúijh d'una trucada telefònica i acosi mínim.
Preu per anunci • • • •
COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ALTRES ESTUDIANTS: NO COL·LEGIATS:
1.000 1.000 3.000 5.000
Informació:
tècnica, pendent de projecte. # Aporta curs dAutocau • Coneixements de Word Perfecl versió 5.1
Elisenda Pucurull Telèfons: 209 82 99 414 33 U Fax: 414 34 34
Sussanna López Mani Telèfon: 894 24 58
De dilluns a divendres de 12 a 20 hores
PTA PTA PTA PTA
J_ D O C U M E N T A C I Ó
PUBUCACIONS PERIÒDIQUES
Aprofitament de residus d'edificis i d'obra civil
Façanes, tècnica i estètica Façanes CIC Información núm 232, desembre 1992
Déchctsdedémolition:L'ctaldes)ieux Charlol-Valdíeu, C. CSTB Magazine núm. 66, juliol-agosl 1993 p. 39-43
p.20-35 Arlicledísponible al Centre de Documentació
Les estructures i les façanes són respectivament la carcassa i la vista de tots els edificis. De vegades s'inienia relacionar i implicar les decisions sobre la giobalitat de l'edifici, amb el disseny estricte de la façana. D'altres, s'entén la façana com a ens tancat a la resta de l'edifici i autònom. Però, de tota manera, la façanajuga un pes important en la totalitat de l'edifici, on tècnica i estètica estan lligades. Per això es dóna una classificació dels diferents sistemes de façana utilitzats: façana simple, solució destinada a l'ús en naus industrials, on es determina la forma, el color, el gruix, la disposició i el tipus de rccobrïment dels revestiments a base d'una planxa grecada, en funció de la separació entre recolzaments, agressivitat del medi ambient, radiació solar i, lògicament, el gust del client; façana santhvich, industrial, però de millors prestacions que l'anterior a causa de l'existència d'un perfil que permet la ubicació d'un aïllant tèrmic; pannells sandwich, aplicables tant en el sector industrial com en el de mòduls prefabricats; pannells arquitectònics, de
CENTRE
Article disponible
al Centre de Documentació
Es presenten les dades d'un estudi sobre l'aprofitament dels residus de demolició d'edificis i d'obra civil, i d'obraen general alspaïsos europeus. Les estadístiques assenyalen que en els darrers anys hi ha hagut una presa de consciència, per part de les empreses, de la necessitat i la urgència de tractar els residus. No obstant, la política en aquesta matèria encara no Lafaçaii •lemettí clau en l'estructura de l'edifici (Foto: Chopo)és clara i només alguns països han establert línies d'actuació que funció estètica i utilitzats en edificis gibles a aquest tipus d'ancoratges, com comprenen aspectes com ara la mínima d'alt esiànding; \, per últim, façanes ara la capacitat de càrrega, la transmis- producció de residus í el desenvoventilades, caracteritzades pel fet de sió d'aquesta càirega, la durabilitai, el lupament del reciclatge d'aquestes constituir una protecció separada del disseny específic contra filtracions i matèries. Dinamarca i l'Alemanya són els països capdavanters en aquest tesuport, que permet la circulació d'aire. humitats, etcètera. Però, en parlar de revestiments, no 1 com a darrera part de l'article, es ma, els únics capaços de donar dades s'had'oblidarlasoluciómésestesa,lade presenten diferents problemes pel que concretes sobre lacomposició dels seus plaques de pedra natural a la resta del fa a la neteja de façanes, procés en què residus, fet imprescindible per al posterior reciclatge. La necessitat d'una mur, element diferent tani en caracte- s'ha introduïïuna nova tècnica de neteja tècnica selectiva de tractament dels rístiques físiques com mecàniques. Per que neix del trasllat de les tècniques materials comporta el control de les això, i com a conseqüència, s'ha d'alpinisme i espeleologia al món fases de demolició i introdueix el d'aconseguir que la fixació sigui la laboral i permeten d'accedir així a concepte de deconstrucció selectiva, continuïtat entre mur-suport i placa. parets i a estructures de difícil accés que significa una inversió important. • L'article recull les característiques exi- i que comporten certs riscos. •
DE D O C U M E N T A C I Ó
JOSEP
RENART
UN CENTRE ESPECIALITZAT EN 1£GISIACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
ALCALÀ
Brr-BiT
NORMATIVA I LEGISLACIÓ
PUBUCACIÓ BIMESTRAL
R1VOÜ
CONSTRUDOC UNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS
SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS
CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERINORM, HABITAT, ETC BON PASTOR, 5. TELÈFONS: 209 82 9 9 / 4 1 4 33 11 / FAX: 4 U 5 4 26
Josep Renart IÚN V ARQUITECTUHA
D O C U M E N T A C I Ó PUBUCACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES
Modernització d'un sector obsolet Quelques reflexions pour moderniser le sccteur du bàtiment Chenlilier, Pierre Cahiers du CSTB núm. 341, juliol-agost 1993 vol. 2663, p. 1-12
Registre ITEC de Materials Insti tutdeTecnologiadelaConstrucció de Catalunya (ITEC) Barcelona, 1992-93
Article disponible al Centre de Documentació
Pierre Chemillier, autor d'aquest complet infome publicat al darrer número de Cahiers du CSTB, considera que malgrat els notables progressos tecnològics que el sector de la construcció ha viscut durant els darrers anys, no s'ha millorat gaire la productivitat, la qualitat de la construcció segueix sent incerta en molts casos i el sector no ha aconseguit, encara, atraure l'interès professional de! jovent. L'autor aposta, doncs, per fer permanent la relació entre els professionals que intervenen en una obra i que no acostumen a coincidir posteriorment; així, defensa Chemillier en el seu treball, es milloraria el coneixement i la comunicació entre eUs, es podrien organitzar millor les tasques i es podrien crear eines més eficaces per a la gestió dels recursos humans. Chemillier també considera que la manca de confort en les condicions de treball en l'obra obstaculitza qualsevol progés en el sector. Mentre que a les fàbriques s'ha avançat molien la seva mi Hora, a l'obraes treballa d'una
La construcció pateix encara greus mancances (Foto: Chopo)
manera anacrònica en molts aspectes i de vegades d'una manera bruta i desordenada. L'autor proposa, per exemple, que el projecte tingui en compte les dificultats i exigències de l'execució i que aquesta es deixi de considerar com a secundària; que els ma-
determinar el valor cadastral dels béns immobles. Aquest quadre marc és un conjunt de regles, criteris i valors bàsics que permeten calcular el valor del sòl de les construccions. En la nova normativa es preveu que el ministeri d'Economia aprovi un mòdul que reflexi les variacions del valor de mercat d'aquests béns immobles.
LEGISLACIÓ
Valoracions cadastrals En una ordre de 28 de desembre de 1989 s'establien les normes per a la valoració cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana. La revisió cadastral feta el 1990 i l'entrada en vigor del nou text refòs de la Llei del Sòl han fet necessària la revisió de les normes esmentades. La nova normativa, que deroga l'anterior, ha estat publicada al BOE del dia 22 de juliol. Es tracta del Reial Decret 1020/1993.pclquals'aproven les normes tècniques de valoració i el quadre marc de valors del sòl i de les construccions per a
terials responguin millor a les necessitats de la nià d'obra, i una seguretat més integrada en el projecte que no sigui solament una simple formalitat. En definitiva, l'autor opta per lacol.laboració entre els professionals que intervenen en el fet constructiu. •
Entrada en vigor de l'EP-93
El cadastre, revisat (Folo: Chopo)
EI dia 26 d'agost va entrar en vigor la nova Instrucció per al projecte i l'execució d'obres de formigó pretensat EP-93, aprovada per Reial Decret 805/1993, de 28 de maig, i publicada al BOE núm. 152, de 26 de juny.
del darrer dels 15 volums que componen el Registre de Materials que ha editat l'ITEC, i que tanca la sèrie. El Registre de Materials és un vast conjunt de fitxes de materials de construcció, que permet de conèixer els fabricants i marques existents actualment al mercat, comparar-ne les característiques tècniques bàsiques i les seves prestacions, per tal de seleccionar els materials que més s'ajustin a les necessitats específiques de cada projecte. Cadafitxzdd Registre deMaerials publicat per l'ITEC inclou, també, una acurada informació de la normativa tècnica vigent, tant l'obligatòria com la recomanada, i les referències dels assaigs que defineixen el comportament del material, amb menció especial dels assaigs estrangers, quan no existeix a l'Estat el corresponent. Una de les principals virtuts del Registre de Materials és que aquest és fàcilment consultable i s'ha previst d'anar-lo posant al dia periòdicament. El volum d'índexs que acaba de ser publicat és, d'altra banda, una eina útil per a consultar el Registre de Materials i conté, a més de la classificació sistemàtica de materials utilitzada a tota l'obra publicada per l'ITEC, un exhaustiu índex de paraules clau í un directori d'empreses que hi tenen algun material registrat, com també un llistat de la normativa mencionada.
Secció elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart, on es pot consultar una àmplia selecció d'articles, monografies i novetats legislatives sobre construcció. Coordinació: Ramon Puig. Publicacions Periòdiques: Sandra Riu i Marta Truyol. Monografies: SalvadorGíli. Legislació: Jesús Femàndez.
LA PARLA
LA FOTO
FRIDA KAHLO LA CAMERA SEDUÏDA Inauguració dijous, 16 de setembre, a les 1930 hores Sala d'exposicions del Col·legi Planta baixa
per Joma
Trabuc VOCABULARI Ternal Terrabuit Terrat
Aparejo Tirantet Desmonte Toc. Azplea Topall
,
Latiguillo Tortugada Canalón Tienlo Trabuc, camió de Volquete Tope Tragella Traílla
Xerrada
Xerrada
Les vies d'accés a l'Administració Pública
Seguiment dels plans de Seguretat. Control de Costos
Xerrada d'orientació sobre els sistemes d'entrada a l'Administració.
Organitza l'Assessoria Professional.
Organitza el Servei de Promoció i Mercat deTreball. A càrrec de Maria Victòria Díaz, del Centre d'Estudis Adams.
. Dimarts 21 de setembre, a les 19 hores, a la Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació. Planta baixa
Anirà a càrrec d'Àngel Palomo, cap de Seguretat i Higiene en el Treball de Dúmez-Copisa.
. Dimarts 28 de setembre, a les 19 hores, a la Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació. Planta baixa.
A
CTIVITATS A càrrec de Sílvia Gonzàlez, pedagoga de S+D consultors. .Dia 26 d'octubre ales 19 h.
CURS DE DIA GNOSI DE SOSTRES
SESSIONS DE CONTROL DE QUALITAT
Diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics L'objectíu és donar unametodologia de diagnosi i els criteris d'actuacióen aquest lipus d'estructura. • Dies 6 i 7 d'octubre. Matrícula: 17.000ptes.per a col·legiats í 25.000 perano col·legials. Inscripcions abans del 24 de setembre.
CURSOS I JORHADES CURS PRÀCTIC SOBRE DIAGNOSI D'HUMITATS
Lectura i diagnosi d'humitats per a professionals experts A càrrec de Soíedad García, del Tnstituto Eduardo Torroja i Ippolilo Massari, de la Facokàdi ArchiletturadiRoma. • Dies 28. 29 i 30 d'octubre. Matrícula: 35.000 ptes. Inscripcions abans de I' 1 d'octubre. OPOSICIONS A AJUNTAMENTS
oposicions d'arquitectes tècnics a Ajuntaments. A càrrec del Centre d'Estudis Adams. • Dilluns i dimecres de 18,30 a 21 hores, del 13 d'octubre fins al 3 de novembre.
CURS D'ESTRUCTURES AL BAGCS-BERGUEDÀ
RECERCA DE TREBALL
Tècniques de recerca activa de treball Dirigit al professional que busca feina com a assalariat a empresa i especialment als nous titulats. • Els dies 8 i 10 de novembre de 16 a 21 hores. MARKETING PERSONAL
Introducció als blocs temàtics comuns per oposicions a Ajuntaments L'objectiu consisteix a donar els coneixements bàsics per a
sionals liberals o societats. A càrrec de Joan LLuís Cintero professor d'Eada. • Dies 23 i 24 de novembre de 16 a 21,30 hores.
Com treballar en un mercat de lliure competència Dirigit especialment a profes-
Sostres unidireccionals de formigó armat A càrrec de Robert Brufau, arquitecte. • Dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Tindrà lloc del 21 de setembre al 7 d'octubre. Preu: 15.000 ptes. Sostre reticular A càrrec d'Eduard Hernando, arquitecte tècnic, professor de laUPC. • Dimarts i dijous de 19 a 21 hores. Tindrà lloc del 26 d'octubre al 30 de novembre. Preu: 22.000 ptes.
SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE MARKETING
PERSONAL Control de Qualitat. Un cas pràctic A càrrec de Pere Casademont. Introducció al curs: • Dia 14 de setembre, a les 18 h. Com treballar en un mercat de lliure competència A càrrec de J. Lluís Cintero, SISTEMES D'ACCÉS professor d'Eada. A L'ADMINISTRACIÓ • Dia2denovembreales 19h. Xerrada d'orientació INICIACIÓ A L'EXERCICI 'Les vies d'accés a PER A NOUS TITULATS l'Administració Pública' A càrrec de M. Victòria Díaz, del Centre d'Estudis Adams. Xerrada orientativa sobre .Dia21desetembre,alesl9h. La direcció facultativa A càrrec de Magí Miracle, arquitecte tècnic. PLANS DE SEGURETAT •Dia30denovembreales 19h. Seguiment de plans de seguretat. Control de costos LES PATOLOGIES A càrrec d'Àngel Palomo, cap DEL FORMIGÓ de Seguretat i Higiene de DúIntroducció a les mez-Copisa. • Dia 28 de setembre, a les 19 h. patologies del formigó A càrrec de Joan Ramon Roseü. • Dial4dedesembrealesl9h. ORIENTACIÓ A NOUS TITULATS
Les sortides professionals dels arquitectes tècnics A càrrec de Josep M.Calafell i Ascensió Gàlvez. .Dia 19 d'octubre, ales 19 h. OIRENTACIÓ SOBRE RECERCA DE TREBALL
2098299 Informació i inscripcions: Servei d'Informació Planta baixa
Informació sobre tècniques de recerca activa de treball
CURS DE DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN SOSTRES UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ I CERÀMICS DIES 617 D'OCTUBRE P R O G R A M A DIMECRES, 6 D'OCTUBRE 9,00 h Recepció de participants. Entrega de documentació 9,15 h Presentació i objectius del curs 9,30 li Antecedents i característiques dels sostres: -Les polítiques d'habitatge -Normativa de l'època -Evolució tecnològica -Tipologia constructiva I0^0h Problemàtica dels sostres -Fabricació. . -Carbonatació, clorurs, sulfals, corrosió -Patologia per l'ús de ciment aluminÓs -Lesions als elements constructius -L'ús
113 h 12,00 h 13,00 h
14,00 h 16,00 h
Pausa-cafè El procés de diagnosi -Dificuliats per actuar -Prediagnosi Inspecció general -Sistematització de les inspeccions -Procediments experimentals i valoració de resultats -Criteris de mostreig Dinar Assaigs a realitzar -Característiques resistents de Ics bigueies -Assaig a flexió de biguetes -Proves de càrrega -Durabilitat
17,00 h 17,30 h
18,30 h 19,00 h
Pausa-Cafè Determinació de la seguretat -Accions a considerar -Hipòtesi de càlcul -Capacitat portant del sostre -Programes de recaleu! Conclusions de la diagnosi Sistemes d'intervenció -Acluacions d'urgència -Grups de solucions
DIJOUS, 7 D'OCTUBRE (Visita opcional) 10,00 h Visita al Laboratori deMatcrials (EUPB) -Aplicació pràctica de proves destructives i no destructives
UN NOU SERVEI INFORMÀTIC CREAT PEL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART CONSTRÜDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permetran que el professional disposi de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar
Productes que actualment conformen CONSTRÜDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Basc de dades que inclou les referències de les disposicions vigents (BOE i DOGC. disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya). consultables per mitjà dels distints camps de cada fitxa, i una llista de mots clau expressament elaborada en funció de les necessitats del treball professional. Consta de més 600 fitxes i s'actualitza permanentment de manera que en qualsevol moment el professional pot conèixer el conjunt de disposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRÜDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de 'les disposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concreles que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un "menú a la carta" per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
CONSTRÜDOC és una línia creixen! de productes que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició dels professionals de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest servei vol donar resposta a una demanda generalitzada, dels professionals del sector, de mitjans per a poder mantenir actualitzada i processada informàticament tota la informació que es genera a l'entorn del seu treball. Encara que inicialment s'ha preslat més atenció a l'àrea de legislació i normativa, els productes que inclourà CONSTRÜDOC en un futur dependran de les necessitats dels usuaris.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Ban PMtor S
CONSTRÜDOC es pot adquirir per subscripció. La persona que s'hi subscrigui cada dos mesos rebrà, al seu despatx, un disquet corresponent a la posada al dia dels productes. D'aquesta manera tindrà sempre actualitzades les bases de dades, alhora que serà informat de les novetats. L'adquisició de CONSTRÜDOC pressuposa també la del programa Archivist. de gestió de bases de dades. Per tant, l'usuari de CONSTRÜDOC es converteix també en l'usuari d'aquest programa gestor, que pot ser utilitzat per Ü d'altres finalitats (bibliografies, directori, eia).
COST DE CONSTRÜDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte del 25% per a col·legiats. Dcscompicdc 14.000pcsseies,encasde dis-posar del programa Archivist.
INFORMACIÓ: Ei Cemre de Documentació Josep Renarl facilita informació i. periòdicament, fa demostracions de CONSTRÜDOC. Per assisitir a una demostració cal sol-licilar-ho prèvimeni i concreiar dia i hora. Telèfon 209 82 99. extensió 209
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Les oscil·lacions de la construcció, marquen un procés de creixement CARME TRILLA Economista
esprés d'un període de creixement continuat i molt espectacular de més de sel anys, que li ha permès gairebé recuperar els forts volums de producció dels començaments dels anys 70 (a la vora dels 1.100 MPTA), la construcció a Catalunya va enregistrar, l'any 1992, un canvi radical de tendència, en entrar en una fase recessiva que sembla que es mantindrà, si més no, fins ben entrat l'any 1994. La situació de recessió actual presenta però molt pocs punts de contacte amb fa darrera gran davallada del sector que es va perllongar gairebé deu anys entre, 1975 i 1985. En primer lloc, cal tenir present que l'impuls constructiu fonamental en els anys anteriors a 1975 era el que provenia de l'habitatge. Recordem que en els anys de màxima rebuda d'immigrants, a Catalunya s'havien arribat a construir 80.000 habitatges anuals, cosa que suposava una dedicació pràcticament intensiva dels recursos, dels materials i de la mà d'obra del sector cap a l'edificació residencial. Contràriament, en la darrera etapa expansiva, i si exceptuem el parèntesi 86-88, de forta crescuda de la construcció d'habitatges, el motor real del sector han estat les inversions públiques en equipaments i en infrastructures. La diferència entre aquests dos punts d'arrencada d'un període de recessió resulta cabdal a l'hora de estimar i preveure la intensitat mateixa de la recessió. D'una manera potser massa sintètica podríem dir que la crisi de l'any 75, en el sector de laconsiruc-
D
"Lci crisi de la construcció
del 1975 va ser una crisi de demanda privada " ció, va ser una crisi de demanda privada: els fluxos migratoris es van haver d'aturar radicalment, en haver-se paralitzat el creixement econòmic i industrial, i a això s'hi va afegir, amb poc temps de diferència, la pèrdua de capacitat econòmica de les famílies ja residents. Si, com hem dit. la dinàmica important del sector era propiciada per aquesta demanda privada, la seva contenció brutal, s'havia de traduir, i així ho va fer, en una recessió constructiva de dimensions alarmants tant en la intensitat com en la durada. La situació actual, per bé que també afectada per una reducció de la capacitat de la demanda privada, no parteix de les mateixes premisses: la produe-
ix/ Pla de l'Habitatge 1992-1995 permet preveure un comportament
ció d'habitatges es mou dins uns marges que podríem qualificar d'estabilitzats, amb uns màxims entre 35.000 i 40.000 habitatges/any i uns mínims d'entre 30.000 i 35.000 habitatges/any. Per tant. qualsevol política d'habitatge que garanteixi una demanda pera aquests volums de producció, com ho està fent l'actual Pla de V Habitatge 9295, permet preveure un comportament equilibrat, sense grans promeses de creixements, però tampoc amb grans davallades, per a aquest subsector de la construcció. De fel, els pronòstics que la Cambra de Contractistes està anunciant pel que fa a la construcció d'habitatges es mouen en aquest sentit (+1%, 1993), sempre confiant que la feblesa de la demanda (que sens dubte es mantindrà o empitjorarà) es podrà compensar, si més no parcialment, amb la tendència a la baixa del tipus d'interès i amb polítiques públiques de suport. El fet que la dinàmica més o menys expansiva del sector de la construcció depengui avui, no tant de la demanda privada (sense que això vulgui dir menyslenir-la),comdelademandapúblicad'obrcs. facilita, en un cen sentit, el control de la situació i ha de permetre evitar que la tendència a la baixa no arribi a significar una crisi total sinó que es tracti d'un reajust i un reequilibri de la situació per trobar unes pautes de comportament més continuades en el temps. L'excepció a aquest panorama descrit ve donada
equilibrat del sector (Foto: Chopo)
pel subsector de l'edificació no-residencial, que, vinculat fortament a la dinàmica de la demanda privada de les empreses i dels serveis, és el que actualment pateix amb més intensitat la crisi. De fet, aquest sector, en la mesura que resulta el més difícil de ser recolzat per part del sector públic, ofereix el pronòstic més negatiu i més supeditat a
"L·i dimensió de les oscil·lacions és molt més exagerada en . el cas de Catalunya " la recuperació econòmica general. Si s'observa el quadre adjunt, es pot veure que el sector de la construcció, tant al conjunt de països europeus, com a Espanya, com a Catalunya, ha seguit unes pautes cícliques del mateix signe, amb creixement en el període 86-90 (més accentuat pel conjunt del sector que no pas en el subsector de l'habitatge), amb caiguda entre 1990 i 1992, i amb previsions d'un manteniment de la caiguda pel bienni 93-94. tot í que en cl camp de l'habitatge s'endevina una entrada en la recuperació. Malgrat aquestes coincidències, però, resulta parlícular(Passa a la pàgina 16}
ELEMENTS COMPARATIUS DEL COMPORTAMENT DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ENTRE CATALUNYA, ESPANYA I ELS PAÏSOS EUROPEUS
EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 1974-1993 PTA CONSTANTS 1992
Producció del sector
Euioconstnjct'
Producció habitatges
Parc
Variació míllana anual
Variació anual
habitatges
I 9 8 M O / 91-92/ 93-94*
1986-90/91-92/93-94 1
1992
4,27 -0.63 -0,85
146.730.000
\ s\|
430
:'/1.000 hab.
i Espanya
s
207.400
17.154.000
5,44
447
1/1.000 hab.
Catalunya 1/1.000 hab.
I
r •
2.745.5S3 453
/ \ i/ 1
74
75
76
77
78
79
80 81
82
83
84
85
89 90 91 92 93
' Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, franca, Gran Bretanya, Holanda, inanda, ItàCa, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa
(Ve de la pàgina 15)
ment significatiu el fet que la dimensió de les oscil.lacions sigui molt més exagerada en el cas de Calalunyaqueen el d'Espanyaoque en el d'Europa. Sense perdre de vista que les dades agregades d'Europa amaguen comportaments molt diferents entre països, és important destacar que un mercat madur, com ho és el constituït pels principals països europeus (que són els que, en definitiva,
Horari de sol·licitud del servei: de 8 a 14 hores Telefoni al Col·legi (209 82 99) Visat-Express funciona de les 8 a les 21 hores, de dilluns a divendres
FONT: Cambra Oficial de Conlractisles tf Obres de Catalunya
acaben decantant les resultants del conjunt), presenta oscil.lacions molt més moderades, molt més suaus i menys traumàtiques per a les empreses que operen en aquest mercat. Així, no és el mateix enregistrar, durant una època, creixements anuals del 15% i, acontinuació, caigudes del 4% o del 5%, que viure unes etapes expansives limitades a uns augments anuals del 2%, seguides d'unes davallades de l'ordre del - 1 % . Cal esperar que, amb el recolzament dels progra-
mes d'habitatge i amb el manteniment de l'esforç inversor del sector públic, es pugui aconseguir atenuar l'actual fase recessiva del cicle, a Catalunya, i assegurar el manteniment d'uns volums de producció suficients per a les diverses necessitats del país. D'aquesta manera la recuperació econòmica anunciada per a finals de 1994 i 1955, trobaria el sector en bones condicions per a la represa i permetria acabar el decenni amb unes desitjables taxes d'evolució anual estabilitzades. •
La sinistralitat en els edificis s'acumula en els primers anys Els tècnics facultatius es queden sols a l'hora de respondre pels defectes de construcció Les reclamacions per sinistre presentades du- lital analitzada fa referència a les reclamacions nombre total de reclamacions ha estat de 134, de rant el 1992 tendeixen a concentrar-se en els que s'han produït contra aparelladors i arqui- les quals 17 (el 12,6%) s'han produït durant la primers anys d'haver-se acabat l'edifici. El Ser- tectes tècnics, conjuntament o no amb altres realització de l'obra, i les 117 restants una vei Rehabilitació ha fet l'estudi tècnic dels expedientsobertscomasinistresell992.Lasinistra-
agents que intervenen en el procés de construc- vegada acabada aquesta, encara que en 11 ció a l'àmbit de les comarques de Barcelona. El d'aquestscasosnoesconeixladatad'acabament.
L'estudi s'ha central en els sinistres esdevinguts a les obres ja finalitzades. El que destaca principalment és la consolidació del gruix de reclamacions cap els primers anys d'acabada l'obra. Així, mentre que l'any 1987 la sinistralitat es concentrava en els darrers anys de la decennal (període legal de 10 anys durant el qual neix el dret de reclamació per vicis o defectes constructius), amb un predomini del novè any, l'any 1992 acumula el nombre més gran de reclamacions en el segon, tercer i quart anys, consolidant una tendència que ja es manifestava l'any 1991. Un segon aspecte a destacar és que una part de les reclamacions es produeixen posteriorment al transcurs dels 10 anys d'acabada l'obra, fet que s'accentua cada vegada més. Això no deixa de ser una ampliació del període de responsabilitat dels constructors, principalment dels tècnics, encara que legalment és correcte, atès que la llei es refereix a la decennal amb relació al moment en què apareix el defecte, i el perjudicat té de temps fins a 15 anys des d'aquell moment per formalitzar la reclamació.
SINISTRALITAT 1992 ions presentades
Las causes dels sinistres Quines són les causes dels sinistres? La seva determinació ha estat efectuada a parür dels informes que aporten les diferents parts implicades, així com els peritatges judicials si n'hi ha. Les causes dels sinistres tenen els següents orígens (en percentatges sobre el total respectiu):
Anys Uí
s de l'acabament de ['obra
Dades realitzades lespecli
nistre amb Cefliíicariò Final d^brea
SINISTRALITAT ACUMULADA 1987-1991 Nombre de reclama ions p resenl adés e n els darrers cinc anys 40
90 -
Causes tècniques dels sinistres Període
Any
1987/91
1992
36% 32% 16% 10% 5% 1%
38% 38% 6% 7% 8% 3%
so • 70 50
Errors projecte Errors execució Defectes dels materials Manca de manteniment Mal ús No determinades
La comparació amb l'estudi realitzat del període 1987/1991 (vegi's L'INFORMATIU núm. 11, segona quinzena juny 1992) mostra algunes variacions importants. Així, els errors d'execució s'han equilibrat amb els de projecte i, en conjunt, els dos tipus passen a ser l'origen de tres de cada quatre sinistres. També cal destacar que els defectes dels materials deixen de ser la tercera causa per passar aserla menys significativa. Aquestadistribució de causes posa de relleu una tendència a la disminució de la qualitat en les dues fases bàsiques del procés
40 30 20
Ú
l i 1 Js \j§ J
J| -I
constructiu i de les quals en són responsables els professionals d'intervenció obligatòria. Els errors de projecte tenen una relació més important amb l'estructura (46% dels casos), en canvi, els errors d'execució afecten l'estructura (34%) i també als acabats (28%). Els defectes de materials originen sinistres preferentment en els acabats (43%), apartat on també té especial inci-
ii \i \U J
dència la manca de manteniment (39%). El mal ús, però, té especial incidència en l'estructura (36%).
Tipus de patologies Els sinistres són conseqüència d'unes patologies o defectes concrets, que han estat ordenats en set categories, la distribució de les quals figura en el
SINISTRALITAT 1992
gràfic adjunt. En un 13% dels casos s'ha determinat que no existeix cap desperfecte, malgrat que hi hagielements de la construcció que, toti no manifestar cap patologia concreta, han donal lloc a una reclamació deguda molt sovini a diferències entre el projecte i l'obra realitzada. Dels 117 sinistres sobre obra morta estudiats, s'han detectat un total de 511 defectes o patologies, és adir, que cada sinistre dónauna mitjana de més de quatre defectes constructius. Les esquerdes poden ser estructurals o no. Les estructurals representen el 72% del total d'esquerdes codificades i són degudes principalment a esforços de flexotracció (32%) i de compressió (31 %). Les esquerdes no estructurals són causa dels efectes tèrmics que originen cicles de düatació-contracció (72%). Les deformacions es generen per moviments del terreny (36%) i fletxes (72%). Pel que fa a la degradació, les principals patologies que es manifesten són la disgregació (24%) i el trencament de peces (24%), i la pèrdua d'adherència d'elements (19%). Les humitats es manifesten principalment per la via de la filtració (66%). Les avaries es deuen en la majoria dels casos a fuites d'instal·lacions (48%). Les toleràncies obeeixen a una manca de planeïtat (44%) i desplomamenls (
representa cada grup de costos amb relació al cost rior a les 500.000 pessetes, s'rta incrementat consitotal dels sinistres. L'anàlisi dels dos gràfics ens derablement, passant del 37 al 66%. Això pol ser indica que més de les tres quartes parts dels sinis- una conseqüència de l'augment del que es pot anotres no arriben al milió de pessetes de cost. En menar esperit reclamador de l'usuari, però també pot conjunt, aquestes representen només, el 15% del indicar, i més si tenim en compte la concentració dels total del cost econòmic dels sinistres. sinistres en els primers anys, que una part dels Cal destacar que, en relació amb l'estudi del període defectes d'acabats i de posada en funcionament es corresponent a 1987-1991, la reclamació petita, infe- cobreixen amb l'assegurança dels tècnics.
Localització de les patologies En línies generals apareixen en totes les parts de l'obra, sense que gairebé mai signifiquin un procés ruïnós de l'edifici. És important destacar que els defectes en l'estructura han augmentat notablement, del 27 al 35%, en relació amb l'estudi del període 1987-1991. Dins de l'estructura, les parts més afectades són els sostres (29%) i les parets de càrrega (26%). Els fonaments només resulten afectatsen un 15% dels casos. Pel que faals tancaments, les divisions interiors són el principal element afectat (36%), seguit de la fusteria exterior (29%) i els tancaments exteriors (19%). Respecte a la coberta, la de tipus inclinat és la més afectada (41%), mentre que la coberta plana només ho és en un 33% dels casos.
Grup de cost (PTA)
Costos de reparació dels sinistres
Menys de 500.000
66,1%
De 500.000 a 1 milió
10,1%
5,9%
D'l a 3 milions
13,7%
19,4%
De 3 a 10 milions
7,4%
34,2%
Més de 10 milions
1,2%
16,4%
Accidents^.
1,5%
15,4%
Apartird'una valoració econòmica de les diferents unitats d'obra afectades per patologies, d'acord amb preus anuals de mercat, s'ha pogut ponderaren un 68% dels sinistres el seu cost de reparació. En els dos gràfics que segueixen veiem, en el primer, la distribució dels sinistres en percentatges segons categories de cost. En el segon, el percentatge que
Les esquerdes són la patologia més freqüent (Folo: Servei Rehabilitació)
Cost aproximat de reparació dels sinistres Distribució dels sinistres segons cada grup de cost
„
Proporció de cada grup en relació amb el cost total 1 8,8%
Conclusions L'estudi realitzat pel Servei Rehabilitació del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona posa de manifest uns aspectes molt concrets que defineixen una tendència de la sinistralitat actual a les comarques de Barcelona: - Els sinistres tendeixen a concentrar-se en els primers anys de finalitzada l'obra. -- Les tres quartes parts dels sinistres es deuen a errors de projecte o d'execució. - Les esquerdes són la patologia més freqüent. - L'estructura i els acabats són les unitats d'obra en les quals es manifesten majoritàriament els desperfectes. - Les tres quartes parts dels sinistres tenen un cost de reparació inferior a les 500.000 pessetes. Les dades que es desprenen d'aquest estudi són un primer pas vers el millor coneixement dels defectes a la construcció, una iniciativa a la qual haurien de seguir d'altres amb caràcter periòdic. Inevitablement, però, cal un nou camí legislatiu que faciliti les condicions objectives que permetin de millorar la qualitat de la construcció i estableixi les garanties adequades. Sense aquest, la sinistralitat seguirà imparable, colpejant els professionals tècnics, que han de respondre, pràcticament sols, de tols els desperfectes i patologies que apareixen als habitatges. • de les reclamacions permetrà un millor coneixement dels defectes
3
3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Cooperativa d'Arquitectes
Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Objectes de disseny Informàtica Aparells topogràfics Una botiga especialitzada a preus molt assequibles
NACE UNA NUEVA GENERACION \ DEYESOS* ^ YESOS DE APLICAGION...."% MECÀNICA M A R F I I P ~ " X ) MANUALMtNTE \ , ^ CONFOR ALIGERAD< PARA EL ENLUCÍDQSFlfclAt j , YESO FINO PARA ACAB>
.vv
MAYOR DÜRÈ2A i MAS PLANITUQ
*^. "^ '*
-J
MAYOR AISLAMIENTO LJ TERMICO Y ACUSTICO MEJORACABADO r% ^SUPERFICIAL - < _ | TODO ELLO **'CON UNA GRAN FACILIDAD Y COMODIDAD DE APLICACIÓ^.
W/7
Compahía General Yesera s.a. - " - É i, 326. E -" " (93) 456 88 04/456 87 04. Fox: (93) 347 02 47
"••^ 4çmm
v