INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Paslor.5 03021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 -209 82 99
Fax 414 34 34
Delegació
5a. Granollers i Ter
L'harmonització d'assegurances a Europa podria ser una realitat La CE ha preparat un document de reflexió en matèria de responsabilitats i garanties Europa ha feí un altre pas endavant en el llarg i lent camí de l'harmonització de les assegurances de la construcció. La Comissió de les Comunitats Europees ha preparat un document sobre una eventual acció comunitària pel que fa a les responsabilitats i garanties en el sector. Aquest estudi, elaborat pel Grup d'Associacions Interprofessionals Europees de la Construcció (GAIPEC), suscita un bon nombre d'inierrogants. El principal, i conseqüentment el més problemàtic, és la determinació del termini de la responsabilitat que, en la majoria de països, es proposa de reduir l'actual, de deu anys, a només cinc. L'estudi també analitza quines han de ser les condicions per a exigir responsabilitats als agents que intervenen en el procés constructiu. Finalment, el document remarca la necessitat d'implantar una garantia financera que garanteixi la indemnització ràpida dels danys, a banda de qualsevol determinació de responsabilitats. • (Pàgina 3)
El sector debat al Col·legi els reptes del futur El Col·legi organitza unes jornades de debat. La construcció: una transformació anunciada, en què s'intcntarii analitzar la manera d'abordar els reptes del futur amb què s'enfronta el sector. Les jornades es duran a terme els dies II, 18 i 25 de novembre. La primera, analitzarà les estratègies de futur del sector i hi participarà un membre de la consultoria WS Atkins International Ltd; la segona, la transformació dels processos constructius i cl paper dels professionals en els nous escenaris de futur; i la tercera. les garanties, les responsabilitats i assegurances en la construcció. •
fils experts
partidaris d'implantar una garantia financera per les obres de construcció (Foto: Chopo)
SUMARI El Col·legi fa del novembre el mes de la informàtica per 'acostar-la als professionals (Pàg- S) Dossier: Planificació individual de l'estalvi: una opció obligada (Pàgs. 15 i 16) Un informe de la Generalitat radiografia l'estat actual de la rehabilitació a Catalunya (Pàg. 17, 18 i 19)
A MARKETING PERSONAL VISITES CULTURALS
Introducció al curs 'Com treballar en un mercat de lliure competència' Pera professionals liberals i societats professionals. A càrrec de J. LI. Cintero. • Dimarts 2 de novembre a les 19 h. Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció.
G E N D A
INICIACIÓ A L'EXERCICI PROFESSIONAL
a les 15 hores. Delegació Bages-Berguedà.
Xerrada orientativa sobre 'La direcció facultativa' Adreçada especialment a nous titulats. A càrrec de Magí Miracle, arquitecte tècnic. • Dimarts 30 de novembre a les 19 hores. Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció al Servei d'Informació.
TELEFÒNICA AL CICLE DEL 'CAFÈ TÈCNIC
DELEGA CURSOS D'INFORMÀTICA
C1ONS
XERRADA SOBRE EL TERRATZO A OSONA
• W'ordperfecl 5.1 • Dissabte 30 d'octubre Dimarts i dijous de 19 a 21,30 Visita del Palau de la Genera- h. del 25 d'octubre al 21 de litat. Trobada a les 11 hores, desembre. Preu:25.000,-cola la plaça Sant Jaume. legiats i35.00,-nocol.legiats. • Dissabte 6 de novembre % Introducció pera Visila de l'Arxiu de la Corona professionals amb més de d'Aragó i del Centre religiós 20 anys d'exercici Abraham de la Vila Olímpica. DivendresdeÍ7a20h.delI5 Trobada a les 11 h, a Aribau/ de novembre al 22 de desemBon Pastor. Visita gratuïta bre. Preu: 32.000,- col·leprèvia inscripció al Servei gials i 45.000,- no col·legiats. d'Informació. Planta baixa. Inscripcions al Servei d'Informació. Planta baixa.
Conferència i entrega de manual del terratzo A càrrec de l'Institut del Ciment, Ieca. • Dimarts 26 d'octubre a les 19 h. Delegació d'Osona. CURS D'ESTRUCTURES AL BAGES-BERGUEDÀ
ORIENTACIÓ SOBRE RECERCA DE TREBALL
Introducció al curs 'Tècniques de recerca activa de treball' Adreçal a titulats recents i a col·legiats que cerquen feina com a assalariats. A càrrec de Sílvia Gonzàlez. • Dimarts 26 d'octubre a les 19 h. Sala d'Actes. Entrada lliure prèvia inscripció.
IMtgacií
3 INFORMATIU
Curs sobre 'Tècniques de recerca activa de treball' A càrrec de Sílvia Gonzàlez, pedagoga de S+D, consultors. • Dies 8 i 10 de novembre de 16 a 21 h. Sala de Conferències. Preu: 5.000.Inscripcions, fins al 29 d'octubre al Servei d'informació. Curs d'estructures amb el títol 'Sostre reticular' A càrrec d'Eduard Hernando, MARKETING PERSONAL professor de la UPC. • Dimansidijous.de 19 a 21 Com treballar en un mercat hores, del 26 d'octubre fins al de lliure competència 30 de novembre. A càrrec de J. LLuís Cinlero, Delegació Bages-Berguedà. professor d'EADA.
d'Osona:
Plací Major, 6. 0S50O Vic
CoLlíp d'Aparelladorc 1 Arquitectes T k n l o de Bartdona
0802]-Barcelona
PREFABRICATS DEL SOLSONÈS
Visita a la fàbrica de prefabricats del Solsonès • Divendres 11 de novembre
Junta de Govern del Col.lrg! d-AnnnÜadorc i Aniollccta T I
L· ri is Or
SECRETARI: GusparCarcia B
REN
Ofidna / Dtltsació del Vallès Oriental: COMPTADOR:
Telèfon (93)87901 76
VOCALS:
Oficina / Delegaria del Vallts Ocridcnlal:
Curs de Windows • Del 25 al 28 d'octubre de 18,30 a21h. Inici, dilluns 25 a les 17.30 h, amb la xerrada: Informàtica professional, avui, a càrrec d'Àngel Gómez. Preu: 10.000,- col·legiats. Delegació Vallès Oriental. EL BLOC DE MORTER AL VALLÈS ORIENTAL
Exposició i conferències, 'Els colors de l'Eixample' Organitza, ServeisTècnics del districte de l'Eixample. Del 2 al 28 de novembre a la Casa Elizalde. València, 302. Telèfon: 487 40 40.
0
BcnuuOdio
b
J-Ma-Llcsu)- om Rafael Del f ad
Telèfon (93| 209 82 99 41J33 1I
Sani Francesc. 1fi.08221 Terrasu.
F. X. Bsjdaji
Telefw('H)4M34 34
Telèfon (93) 7B0 I I 10
Irene Carreras
anj
ara
Curs de construcció amb bloc de morter A càrrec de J. LI. de Llorens. • Tots els dimarts, del 9 de novembre, al 21 de desembre, de 19 a 21 h. Preu: 23.000,Delegació Vallès Oriental. INSTAL·LACIONS AL VALLÈS OCCIDENTAL
• Sistemes constructius industrialitzats Dijous 4 de novembre. • Sistema Niron Dijous 11 de novembre. Les conferències tenen lloc a les 18,30 h, ala seu de l'Tlec. Carrer Wellington 19. Telèfon: 309 34 04.
Jornades 'Instal·lacions SEGURETAT a l'edificació' CONTRA INCENDIS En conveni amb la UPC. • Tots els dimarts de 19 a Curs de Seguretat 21.30 hores, fins al 30 de contra incendis novembre. Organitza, Itsemap, del 23 al Preu jornada: 7.000,-col·le- 25 de novembre. Tindrà lloc giats i 9.000,- no col·legiats. tot el dia a la Torre Mapfre. Delegació Vallès Occidental. Telèfon: 401 26 50
Programa
Consulteu a la pàgina 11
d'Activitats
d e L I n f o r m a l i u la
Q ACUVH41S de Formació
'
Pro"
les activitats formatives previstes
gramació de
FC »TS
DFI
PRESIDENT: C i r t e IMicgro
loscp Umbeit25. 0M0I1 Granollers:
CURS D'INFORMÀTICA AL VALLÈS ORIENTAL
a
B C5 Oficina / Delcgudó del Ilagts-Ucrsueda: Plana de rora.6. OSUO Moureu. Telèfon (<J3) 872 97!»
EDITA:
Bon Pastor. 5
CURS 5OBRE RECERCA ACTIVA DE TREBALL
• Dies 23 i 24 de novembre de 16 a 21,30 h. Sala de Conferències. Preu: 22.000,-collegiats i 30.000,- no col.Iegiats. Inscripcions, fins al 12 de novembre al Servei d'Informació. Planta baixa.
Xerrada sobre Telefónica, al Vallès Oriental Té lloc a Granollers, dins el cicle de conferències anomenat Cafè Tècnic. • Dimarts 2 de novembre, a les 19 hores. Delegació Vallès Oriental.
AULA EMPRESA A L'ITEC
CURS D'HUMITATS
Curs 'Lectura i diagnosi d'humitats' per a experts Organitza el Servei Rehabilitació, a càrrec de Soledad García de l'Inslitul Torroja, i Ippolito Massari, de la Facoltà d'Architettura di Roma. • Dies 28, 29 i 30 d'octubre. Sala d'Actes. Primera planta.
ELS COLORS DE L'EIXAMPLE
R
SECRETARIA. CORRECCIÓ 1 Ó s Ballin ' I Montserrat Alemany 01SSENV GRÀFIC 1 INFOCRAFUi Estudi R_G.R_ IMPRESSIÓ: Roma/mí S.A. DIPÒSIT LECAL-. B-423S9-TO1 ISSN: 1133-2802
riameni
p no representen ne l'oplníú d* L'INFORMA
S'auinrilíJ la rennxluccio liti» treballi b l i L ' IL'INFORMATIU,ci NFORMA
Europa estudia una acció conjunta en matèria de responsabilitats Els experts es mostren partidaris d'una garantia financera generalitzada L'harmonització de les assegurances de la construcció ha entrat en una nova l'ase amb la preparació, per la Comissió de les Comunitats Europees, d'un document de reflexió sobre una eventual acció comunitària relativa a les responsabilitats i garanties. Aquest document, elaborat pel GAIPEC (Grup d'Associacions Interprofessionals Europees de la Construcció), pretén iniciar un ampli debat entre els sectors econòmics i els agents socials implicats en el procés de la construcció. El document, elaborat pel GAIPEC amb l'objectiu de recollir el major nombre d'elements susceptibles d'harmonització, suscita nombrosos interrogants que, en cas que la Comissió decidís emprendre qualsevol acció, obririen un ampli debat dins el sector. Aquestes qüestions fan referència tant al camp d'aplicació de les posibles mesures com a la recepció, la responsabilitat ï la garantia. El cost dels defectes de construcció observats a la Comunitat Europea va ascendir ei 1990 a 54.000 milions d'ecus, és a dir, el 12% del volum de negocis total del sector. L'envergadura d'aquesta xifra posa en evidència la gravetat del problema. De tots els temes abordats al document, el termini de les responsabilitats resulta, potser, el més problemàtic. A més de la meitat dels països, el termini legal és de deu anys per als defectes més importants, mentre que al Regne Unit i Irlanda és de sis, i a Alemanya í Portugal de cinc. La responsabilitat decennarés una norma moll antiga, aplicada des de fa segles, i molt popular entre els propietaris i els promotors. Modificar aquest termini decennal, cap a un termini més curt defensat per molls agents de la construcció, tindria una l'ona repercusió psicològica negativa.
trobar el GAIPEC va ser decidir quines havien de ser les condicions per a l'exigència de responsabilitats als agents que intervenen en la construcció. En la major part dels països, el propietari ha de demostrar la culpabilitat del constructor o del professional. En d'altres, però, la legislació presumeix la responsabilitat dels participants en la construcció, fins de manera solidària. Tenint-ho en compte, el GAIPEC proposa ires opcions. Primera, establir la norma adoptada a la major part dels països i no admetre l'exigència de responsabilitat només quan hi hagi una culpabilitat provada. Segona, mostrar-se favorable a la instauració d'una presumpció de culpabilitat. Tercera, optar per una via intermèdia amb els avantatges dels sistemes analitzats, i evitar, al mateix temps, els seus inconvenients. Un dels criteris que hauria d'estimular aquesta via seria la protecció del consumidor. •
Una garantia asseguraria la indemnització ràpida dels danys (FoioiCliopo)
Garantia financera
A N À L I S I JOAN G A Y Gerent del Col-iegi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
La CE no troba la pedra filosofal
Reducció del termini La Comunitat Europea busca des de Tol i que els danys que apareixen la diversos anys una fórmula que després dels cinc anys és elevat (20- harmonitzi els elements bàsics del 257c). la reducció del termini reduiria sistema de responsabilitats i garanels costos de reparació i permeteria ties en el sector de la construcció. una disminució del cost de l'assegu- Tres punts, però. semblen insalvarança, que repercutiria en una baixa- bles fins el moment: la decisió sobre da del preu final de la construcció- Un on s'ha de fonamentar l'exigència de altre factor a favor de la reducció del responsabilitat: el termini durant el lermini és un informe del ministeri qual es poden demanar responsabilialemany d'Habitatge i Urbanisme, on tats; i la necessitat o no d'establir s'assenyala que el 80% dels defectes • obligatòriament una garantia finande construcció es manifesten en els cera Í quina forma, quin àmbit i primers cinc anys i que posteriorment termini ha de tenir. Al marge de les és difícil de discenir entre els danys peculiaritats de cada país. a Europa provocats per una construcció defec- s'enfronten dues grans concepcions tuosa o per manca de manteniment. frontalment oposades: l'alemanya i Un altre interrogant amb què es va la francesa. Alemanya és partidària
d'un sistema d'intervenció basat en la qualitat i en la responsabilitat individual. França, per la seva banda, busca protegir l'usuari sense preocupar-se per quin intervinent falla en el procés i quina qualitat de construcció es dóna finalment. L'harmonització de les assegurances de la construcció sembla, doncs, molt difícil. En qualsevol cas. però, seria molt convenient, tant per millorar la qualitat del sector com per protegir realment al consumidor, que s'arribés a una directiva marc unificada que. sola el principi de subsidíarietat, permetés una conciliació de les diferents, i fins ara divergents, legislacions estatals sobre la matèria.
La implantació d'una garantia financera presenta un interès innegable ja que assegura la indemnització ràpida dels danys, a banda de qualsevol determinació de responsabilitats. França compta des de 1978 amb un sistema complet d'assegurança de construcció. La possible instauració d'una assegurança d'aquest tipus significaria una modificació de la major part dels sistemes jurídics dels estats de la CE. Els organismes consultats pel GAIPEC. però, es van mostrar partidaris de la seva generalització. Cal no oblidar, però. que aquestes disposicions no poden ultrapassar el seu objectiu: millorar la construcció. La qualitat garanteix anys de correcta utilització dels immobles, més enllà dels terminis de responsabilitat.
La innovació tecnològica no posa fi als problemes de la construcció Pierre Chemillier qüestiona les polítiques que regeixen el sector La construcció, malgrat eis seus avenços tecnològics i la millora de la seva qualitat, encara pateix dos greus problemes: l'organització dels processos í esquemes de funcionament i la deficient gestió que es fa dels recursos humans. Aquesta és ía tesi principal que l'especialista Pierre Chemillier, director del Centre Scienü'fïque et Tèchnique du Bàiimeni (CSTB). desenvolupa en l'informe Algunes reflexions per et modernitzar el sector de l'edificació, publicat a l'edició d'agost dels Cahiers du CSTB. Chemillier constata, en el seu informe que, malgrat que els esforços del sector, la construcció es troba en una situació contradictòria que es manifesta en la majoria dels països econòmics, fins al punt que la Comissió de les Comunitats Europees va encarregar, el 1992, un gran estudi amb l'objectiu d'identificar les accions que cal dur a terme per fer créixer les seves activitats i modemitzar-les. Segons Chemillier, "tot i que es constaten progressos considerables en determinades unitats de producció (laboratoris de qualitat, automatització de línies de producció, irrupció de la informàtica), hi ha molls motius de preocupació en relació amb el sector de la construcció". Chemillier n'apunta tres: l'estancament, des de fa uns anys, dels nivells de productivitat; la qualitat incerta i sovint mediocre de les obres fetes; i el poc atractiu que la construcció exer-
El Govern estudia un nou esborrany de la LAU La Comissió de Subsecretaris ha iniciat l'estudi del nou esborrany del projecte de Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). El nou text pretén donar un millor tracte als petits comerciants durant el període transitori d'actualització dels preus dels lloguers. •
Pere de Manuel, nou membre del ICOMOS L'aparellador Pere de Manuel ha estat elegit membre, en representació de Catalunya, del comitè estatal del International Council on Monuments and Sites (ICOMOS), entitat que pertany a la UNESCO i que treballa per Chemillier advoca per millorar les condicions de treball a l'obra (Foto: Chopo) a la preservació dels béns monumentals d'àmbit mundial. • ceix sobre els joves professionals. convenientment encertada, si no es "Existeix —afirma Chemilier— un vol aplicar a processos amb què són contrast clar entre els grans progres- incompatibles". Altres punts analitsos efectuats en determinats punts i la zats a l'article són la concepció dels pervivència d'elements negatius en edificis com a béns de consum, "senaltres. Els processos són cada cop se tenir en compte la realitat sociolòmenys homogenis. Mentre que deter- gica", i algunes tesis que defensen minades unitats de producció són l'existència d'una estructura induscada vegada més qualificades, d'altres trial en el sector, "que no es recolza en El Reial Institut d'Arquitectes Britàno arriben a evolucionar. Així doncs, la seva realitat sòcio-econòmica". nics ha elaborat un estudi sobre els la solidesa del conjunt depèn exclusi- Chemillier, finalment, advoca pel rea- seus professionals. Segons aquest inlisme i per donar solució a les princi- forme, aquests són, econòmicament, vament de les malles més febles". L'article del director del CSTB tam- pals febleses del procés: la dificultat els menys afavorits del sector, amb de comunicació entre els actors d'un uns ingressos (19.000 lliures/any) bé qüestiona l'innovació tècnica indiscriminada. Segons Chemilier, mateix procés, i la incomoditat en les inferiors als d'altres col·lectius com ara els enginyers (24.000). • aquesta "només pot ser eficaç si és condicions de treball a l'obra. •
Els arquitectes britànics a la cua del sector
L·
El sector del futur, /e/f motiv d'unes jornades Els nous processos de construcció, a debat El Col.legi ha organitzat per als dies 11, 18 i 25 de novembre unes jornades professionals de caire internacional amb l'objectiu d'analitzar diversos aspectes de futur de gran interès per a] sector i els professionals. Amb el títol "La construcció: una transformació anunciada", les jornades, que s'estructuren en tres sessions que se celebraran els dijous de 6 a 9 de la tarda a la sala d'actes del Col·legi, pretenen comptar amb la màxima participació dels col·legiats. La primera sessió, titulada "El sector de la construcció a Europa en l'horitzó de Pany 2000", analitzarà les estratègies de futur per al sector que actualment són debatudes conjuntament als països de la Comunitat Europea. La sessió comptarà amb la presència de l'especialista britànic Stuart Reynolds, membre de la consultoria WS Atkins International Ltd, qui exposarà les conclusions de l'estudi estratègic que ell mateix ha dirigit i que és en l'actualitat la base
per al debat a Brussel·les. Una taula rodona formada per representants dels diferents agents del sector de la construcció completarà la sessió.
Processos constructius La segona jornada analitzarà la transformació dels processos constructius i el paper dels professionals en els nous escenaris del futur. La jornada comptarà amb les aportacions de tres professionals de prestigi reconegut: Ignacïo Paricio, Ramon Puig i Albert Roca. Les garanties, responsabilitats i assegurances a la construcció formaran el tema central de la tercera sessió que comptarà amb la presència de l'advocat francès Michel Damet. qui parlarà de ï'experiència francesa i la futura harmonització europea de les responsabilitats en la construcció. La sessió s'acompanyarà d'una taula rodona. Durant el mes de novembre i paral·lelament a les jornades, es pre-
Les jornades analitzaran la transformació que viu el sector (Foio: Chopo)
paren un conjunt d'activitats, entre ies quals destaca l'anomenat "mes de la informàtica professional" que inclourà jornades tècniques, exposició
de productes i sistemes i també demostració de programes. El programa de les jornades s'adjunta en el present número de L'Informatiu. •
Novembre esdevé el Mes de la Informàtica al Col·legi L'objectiu és acostar-la als professionals La informàtica s'ha anat introduint, des de fa uns anys, en pràcticament totes les activitats professionals. Aquesta realitat innegable també es evident en el sector de la construcció on, actualment, els tècnics tenen al seu abast una important oferta de material i serveis informàtics que cobreix una gran diversitat de requeriments d'equips informàtics i programes. Aquesta oferia, però, és tan àmplia i diversa que sovint el tècnic no informàtic té conflictes a l'hora de decidir-se per una o una altra solució. El Col·legi ha cregut convenient. doncs, organitzar un conjunt d'aciivitats amb l'objectiu de d'informar sobre l'estai d'una eina de treball en una constant situació de canvi. Per això ha preparat l'anomenat Mes de la Informàtica, que espera que compti amb la màxima participació dels col·legiats. Durant lot el mes de novembre es portaran a lemie a la seu del Col.legi diversos cicles de demostració de
programes i eines de treball amb un comú denominador: la recerca de les millors, solucions quant a informàtica aplicada, per a les diferents formes d'exercir la professió. Càlcul d'estructures, pressupostos i amidaments, dibuix i disseny són les tres grans àrees en què estarà estructurat el programa de demostracions d'aquest Mes de la Informàtica, demostracions que es celebraran la primera, segona i quarta setmana de novembre, respectivament. Durant la tercera setmana del mes tindran lloc unes jornades tècniques dedicades al despatx professional, l'empresa constructora/promotora i l'Administració. Igualment, la delegació del Vallès Oriental té prevista la realització d'una sèrie d'activitats relacionades amb la informàtica professional. Durant el mes de novembre la Cooperativa Jordi Canell mostrarà a la planta baixa del Col.legi les seves darreres novetats pel que fa a programes i equipament informàtic. •
V- ' Í :• -" ; >/ Y <$(.'-''\T* *$'.**;'' *-':-.;'
ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya per al control de qualitat de l'edificació i dels seus materials
C/ Josep Carner, 27 08400 GRANOLLERS Tel. 879 33 91 Fax 879 45 17
Mes de la Informàtica (novembre
1993)
El Col·legi ha organitzat un conjunt d'activitats relacionades amb la informàtica professional. Durant tol el mes de novembre es portaran a terme a la seu col. legial diversos cicles de demostració de programes i eines de treball. Adjuntem el programa de demostracions de la primera quinzena. Les persones interessades poden demanar el programa complet al Servei d'Informació del Col·legi.
Dilluns 1
Dimarts 2 ST Mecànica Aplicada, S.L. Presenta el programa: COSMOS/M
Dimecres 3 Cype Ingenieros Presenta els programes: CYPECAD
Dijous 4
Divendres 5
Arktec, S.A.
Procedimientos Uno
Presenta els programes: TRICALC, GEST i MIDEPLAN
Presenta els programes: C-VE-16 i EF-88-9
AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS! Dilluns 8 Soft, S.A. Presenta el programa: PRESTO
DIMARTS 2 ST MECÀNICA APLICADA, S.L. 9,30-11 h - Xerrada d'introducció a la simulació numèrica de sistemes estructurals complexos, pel mètode dels elements finits. 11,30 -14 h / 1 6 - 1 8 h - Programa d'elements finits Cosmos/M per a la simulació de sistemes estructurals complexos.
DIMECRES 3 CYPE INGENIEROS 10 -12 h Cypecad Unidireccional - Resolució espaial d'edificis amb sostre de biguetes i bigues. 12-14h Cypecad Reticular - Càlcul espaial d'estructures de sostres bidireccionaJs o reticulars. 16 -18 h Cypecad Cimentacions - Càlcul de fonamentacions superficials.
Dimarts 9
Dimecres 10
Mòdul - 4 Serveis Informàtics, S.L. Presenta el programa: AiP
Presenta els programes: PART/Itec, BIBLIOTECA Hec i PLAN/Itec
18 - 20 h Cypecad estructura metàl·lica - Anàlisi d'estructures metàl·liques amb dimensionat assistit o automàtic.
DIJOUS 4
Itec
exportació d'amidamenls en formals FE-1 i REBDC-3 i connexió en temps real entre Mideplan i Gest per Windows.
DIVENDRES 5 PROCEDIMIENTOS UNO
Dijous 11
Divendres 12
Cype Ingenieros
Procedimientos Uno
Presenta el programa: ARQUÍMEDES
9 - 14 h /16 - 20 h A i P - Amidaments i Pressupostos - Aplicació informàtica per al càlcul d'amidamenls, pressupostos, factures, plecs, certificacions, liquidacions, control i seguiment de l'obra.
ARKTEC 10-ll,30h/16-17,30 h Tricalc - Definició gràfica 2D i 3D i càlcul matricial espaial "real" d'estructura tridimensional completa. - Dimensionat i optimització de barres d'acer i armat de barres de formigó, sostres unidireccionals, sabates i murs de soterranis. - Generació automàtica de plànols i amidaments. 11,30 - 13 h/17,30-1911 Gest per Windows - Elaboració de pressupostos, generació automàticade plecs de condicions, control financer d'obra, preus paramètrics i recerca de preus per thesaurus 13 -14 h / 19 - 20 h Mideplan - Amidament gràfic de plànols en formats DXF i raster.
9-14 h/ 16 - 20 h C-VF-16 - Càlcul de bigues flotants de cimenlació amb qualsevol càrrega. Introdueix automàticament el pes propi de la biga. EF-88-9 - Càlcul de sostres unidireccionals.
DILLUNS 8 SOFT, S.A. 9-14H / 1 6 - 2 0 h Presto - Programa estàndar d'amidaments i pressupostos, successor del Go de Slar. - Utilització en Dos i en Windows.
DIMARTS 9 MÒDUL - 4 Serveis Informàtics S.L.
DIMECRES 10 ITEC 10 h Part/ITEC - Mòdul informàtic generador d'uns 100.000 elements de construcció, amb descripció, unitats d'amidaments, rendiments i preus de referència de lot l'Estat. 12 h Biblioteca ITEC de solucions constructives -Recull de forma sistematitzada la informació referent a solucions constructives que aporten els fabricants, distribuïdors i aplicadors. Aplicació en CAD. 18 h Plan/ITEC - Mòdul de gestió informàtic dins la metodologia Segui/ ITEC per l'establiment i se-
Presenta el programa: BIBLIOTECA ARQUI
guiment de paràmetres de temps i cost en el decurs d'una obra.
DIJOUS
II
CYPE INGENIEROS 10 - 11 - 1 2 - 1 3 - 1 4 h, Arquímedes - Programa d'amidaments i pressupostos, certificacionsiplecsdecondicïons que pol treballar amb diferents bancs de preus.
DIVENDRES 12 PROCEDIMIENTOS UNO 9 - 14 h / 16 - 20 h Medicions, pressupostos i certificacions - Pot importar una base de preus i crear un banc de preus propi. - Exporta al format estàndar d'intercanvi. - Realitza amidaments d'un projecte. - Calcula i ajusta e! pressupost final. - També, certificacions d'obra.
I
N
F
O
R
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferirels seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 4555 ESTRUCTURES
Fi
PREFABRICATS
0
S o l u c i o n e s p r í c t l c a s v d eco r a l ! vas
HUMICONTROL S/L
Q j É T C C ^ ) CATALANA, S.A.
Tango/04
INDUBRUC
Computing Group 1
O toch de HHÜ, 202 05020. BARCELONA
^ ^
^ B ^j ^ F ^
Cl Padilla, 240 Tel. (93) 455 61 91 Fax (93) 436 72 85 ÓB013 Barcelona
08190 SAMi CUBAT VALLÈS Te'l: 639 DO Ï 3
sas
JÚ^EDINGAPSSL.
NETEJA. PHOTECCIÚ, CONSOLIDACIÓ I HE3TAUHACID OE PEDRA 1 OE TOT TIPUS DE MATERIAL
Tel. I93134S 8Sf 0 F i t (931346 !7 13
CONSTRUCTA PBOCRAHASIHFORHAÏÏCOS PARA EL PBESUPUE3T0,
o
AÏLLAMENT [ AVmCONDENSACIO.
Prefabricados de Horniigón,SA.
P.° T o m í y Saps, I05 OSOJO BARCELONA
Plií3 Mosín Clapis. 21 1*4' - 06030 - Barcelona Tel. (93) 274 OI 76 Fa*: (93) 345 13 29
IndustríaJ Química Parrot^^. BDIFVÍÍ, 33fl (canforiías Pül^csrdJ). 06Q19 BARCtLONA
EOHTROLTSEaUlHIENTO
DE COSTES EH U CONSTHUCCIÚN
V
E C T 0 R •3 CirceïB. 302 08WH BARCELONA
Tet 193J2183906/ 415 1285 Fu.(93)2176532
M - « 3 1 3 0 7 16 00 F i t (93) 307 42 23
FUSTERIA
I I RDDUCTES DE PR0IÉCCIÍ1 PASSIVA CONTRA EL FOC IRES INTUMESCENTS. ESMALTS 1 VERNISSOS (GNlFUGS.
LÍQUIDS INGNIFUGANTS PER A TÈXTILS. (HOMOLOGATS PER A LABORATORI OFICIAL)
MSsa
G
nrrtnl
DES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Industrial Química Parrot^s.a.
REVESTIMENTS \ 3
AÏLLANTS Navès Indusiríales Forjados-Cerramiento Chalels Pàrkings Centros comerclales Panlalanes, elc.
ADICEMENTi PUNTUALS {•ÀnsotTitots)
Industrial Química Parrot^-a. BOIMJ. 33B (cantonada Puigcerdà). 05019 BARCELONA
INFORMÀTICA
NOVATI PRODUCTOS TUBULARES D£ ACERO, S A
Palig. lrd_ "Can Roure"
BflTLLE
ARIDOS LIGEROS. S.A.
••ASSESSO RAMEM" GEOLÒGIC I T
TeL(33)7152442- Rw(93|7152223
CYPE
TÍI«5!034'(JTOE
INGENIEROS
08181 SENTMENAT (Baratarà)
IEÍM0RAC1ÓDSPROKCKS
SERVEIS
m RRLITH
Ctra. B-142 do Poli nyà D Sentm? nal. Km. B.d
Tel. !84<9B7
CYPE CATALUNYA
ARÍSTIDESMAILLOL5 TEL (93) 448 15 83 08O2B BARCELONA
LABORATORI DEL J/fiLLR D-ASSAIGS I CONTROL DE OLIALITA'
ROIG CURVADO DE PERFILE5, S.A.
S^FT
laboralori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació I els seus materials
CLASSinCAaOD'EMPRESESISERVEIS MAQUINARIA Maquinària lleugera! equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica í plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
P-| J^j
ESTRUCTURES Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabiliízació i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
"1 ~i|
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
SERVEIS
Gestió i assessorament fiscal: un equip de professionals al servei del col·legiat Després d'uns primers mesos de col·laboració amb Gaesco s'ha procedit a perfeccionar l'organització del servei per tal de millorar-ne les prestacions. El Col·legi ofereix, conjuntament amb Gaesco, un servei d'informació, gestió i assessorament fiscal. Gaesco, que manté relació amb el Col.legi des de fa una dotzena d' anys i que gestiona els productes financers que el Col·legi ofereix als seus col·legiats, disposa d'un equip de professionals altament qualificats. El concert amb els serveis fiscals de Gaesco permet atendre tots els serveis de consulta i gestió relacionats amb el tema fiscal o amb altres temes complementaris com laboral, comptabilitat, societats, ela. juntament amb els aspectes financers que sovint i estan imbricats. La intervenció professional de Gaesco es realitza a uns preus especials per aJs nostres col·legiats. D'altra banda, la relació directa amb el Col·legi permet orientar i resoldre temes que han de tenir en compte els aspectes específics de 1' exercici professional o del propi funcionament de la professió i del Col·legi.
L'atenció inicial al col·legiat, be per telèfon o personalment, es fa al Col.legi, a càrrec del Sr. Rafael Buen. Ara pot posar a prova aquest servei tan important per al professional.
Servei d'Assegurances El col·legial mereix estar segur. El servei d'assegurances del Col·legi ha incorporat un professional de ies assegurances dins del conveni que té concertat amb la correduria César Lorente, S.L.
Més informació: Sr. Rafael Buen Planta baixa del Col·legi
Telefoni i l'informarem
Planificació de la declaració de l'any 93: ara és el moment Hem entrat en el darrer trimestre de l'any. Ara és el moment de planficar la nostra declaració de l'any 1993. que no realitzarem fins a juny de 1994. Però abans d'acabar l'any, si no volem perdre diners, hem de fer una recapitulació de l'any que ens permeti prendre encara decisions eficaces que ens facin estalviar. Els serveis fiscals del Col·legi l'ajudaran a analitzar la seva situació i li proposaran alternatives. Telefoni al Col·legi i l'informarem.
Dimarts i dijous de 9 a 14 hores el Sr. Sergi Sàgrado està a disposició dels col·legiats per analitzar i revisar gratuïtament les seves assegurances i donarlos orientació sobre com cal cobrir els riscos personals i professionals. D'altra banda, tots els matins,
de dilluns a divendres, serà atesa qualsevol informació o tràmit relacionat amb les assegurances de què el Col·legi disposa en interès dels seus col·legiats. Més informació: Sr. Ramon Matis Sra. Pepita Compte Segona planta del Col·legi
PETITS ANUNCIS
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la laula de dibuix i encara no ha ringut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L INFORMATIU
Dono
S'ofereix
CLASSES D'INFORMÀTICA
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
Dono classes panieolars d'informàtica: • Sistema Operatiu Ms-Dos. * DBase i Clipper. • Macrocnsambkidor. • Autocad. • C. Tombés es fan programes a mida Carles Telèfon: 202 05 00
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
209 82 99 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 h Elisenda Pucurull
Estudiant d'arqutlectura tècnica penden} de projecte s'ofereix per a treballar. • Apona curs d'Autocad de 200 h. • Carnet tic conduir
Alfons Sanchtz Rozti Telèfon: 265 69 41
Estudiant d'arquitectura lecnien pendent de projecte, s'ofereix pera treballar mitja jornada o jornada completa, tant en despatx com a peu d'obra. Aporta cornet de conduir, per la qual cosa pot treballar a Barcelona o rodalies. Juan José Rodríguez Ruiz TelÈfon: 391 78 07
Es ven WORK STATION Es ven Work Slation. espacial grafies: • IBM Risck 6.O0O. Model 320 H • 16 (lb RAM - 400 ub Disc dur • Monitor 19" i teclat • Tauleta digitalitzadora i llapis òptic. 2 botons. Cables connexió. • Preu: 1.500.000.-(amb manuals) Cristina Gonzàlez Telèfon: 205 52 99
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
Empresa especialitzada en construccions en fusta
El treball assalariat
CAP D'OBRA EN FUSTA Els llocs de treball assalariat es concreten preferentment en funcions relacionades amb l'execució material de l'obra, però d'una relativa iiidefinició i sense exigència d'expcriència sòlida. Això és conseqüència d'un baix nivell d'industrialització a les empreses. No existeixen llocs de treball estandarditzats, sinó que les tasques varien d'acord amb les necessitats de l'empresa contractant. Habitualment, irei d'algun lloc de treball definit tradicionalment, com ara el de cap d'obra, no existeix en l'edificació una nomenclatura de llocs de treball tècnics, ni lampoc la corresponent definició de funcions i situació dins la jerarquia de l'empresa. En general, existeix una estreta relació entre atribucions i facultats tècniques reconegudes legalment i la majoria •Í. • de llocs de treball: des de la §-dírecció a peu d'obra fins a la ' supervisió i control en tasques de despatx i obra, passant per la direcció facultativa en situació de subordinació o dependència. No obstant això, existeixen lambé situacions de subocupació com ara la de tècnic en tasques de delineació o en tas-
ques generals de despatx, o molt parcel.lades com ara la de tècnic en pressupostos i amidamenis. Es tracta de llocs de treball poc definits, amb una àrea àmplia de funcions, que varia segons les empreses, amb escassa especialització i que comprèn, un sector d'activitat vinculat a l'execució material de les obres. Els dos típus bàsics d'empreses són les constructores i el despatx professional. La constructora pretén proveir llocs de treball de cap d'obra, ajudant de cap d'obra, tècnic en amidamenis i pressupostos, i ajudant de director tècnic, bàsicament. El despatx professional tendeix a proveir tècnics en tasques de despatx o de delineació i projecte, que realitzin funcions de director facultatiu. L'arquitecte tècnic sempre es demana per a activitats relacionades amb l'execució d'obres. És a dir, que la seva demanda no s'amplia vers d'altres àrees, encara que cada vegada és més freqüent l'empresa especialitzada on fa tasques diverses, tècniques, de gestió i comercials. Servei de Promoció i Mercat de Treball
Constructora d'obra industrial amb perfileria metàl·lica TÈCNIC COMERCIAL
amb experiència de 3 a 6 anys. Imprescindible haver treballat anteriorment en empresa de fusteria o en muntatge de serndleria, (abans o després d'acabar la carrera). L'obra èsubicadaen el futur parc rccrcatiudcSalou. Cal residirà la zona menire duri l'obra. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any. Sou a convenir
Re/.: 5131
Constructora de rehabilitació i reparacions
Empresade productes químics perconstrucció
per assessorament tècnic a les delegacions de l'cmprcsa a Catalunya (no vendes), amb centre a Sani Celoni. Es valorarà resident en la zona i experiència en construcció metàl·lica (no cal experiència comercial). Vehicle propi. 2333 anys. Jornada completa. Contracte lab. Sou: 3.500.000 bruts/any neg. Rcf.: 5126
Promotora-constructora a Barcelona
CAP D'OBRA
ARQUITECTE TÈCNIC
CAP D'OBRA
amb coneixements en patologies del formigó. S'ocuparà de dictaminar, valorar ï dirigir les obres. Àrea de treball: Catalunya. Edat: 25-35 anys. Recolzat per l'assessorament de l'empresa. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any renovable a indefinit.
per tosca tècnico-comeicial i de recolzament a la divisió de productes d'alia tecnologia. Experiència mínima de 2 anys en funcions comercials i/o tècniques en el sector de la construcció. Idiomes: anglès i/o alemany. Jornada oficial. Contracte laboral.
Sou a convenir segons vàlua.
Sou a convenir
per direcció a peu d'obra, redacció de projecies i seguiment del control de qualitat i p!a de seguretat. Exp. min. de 3 anys a peu d'obra i en programes de control de qualitat i estudis de seguretat. Català parlat i cscriL Carnet de conduir. Vehicle propi. Jomada oficial. Relació lib. Sou: 3.000.000 brut/any negociable, a complc d'honoraris.
Rrf.: 5133
Re/.: 5134
Constructora-promotora petita de Sant Cugat
Constructora d'edificació per l'Administració Pública
CAP D'OBRES
CAP D'OBRA
per confecció de pressupostos i seguiment d'obres d'edificació d'habitatges i industrial (nova planta i manteniment), a Barcelona prov. Eipjnín. 4/5 anys de cap d'obra a consuuctora o, 10 anys en direcció d'obres. 3040 anys. Vehicle propi. Dedicació exclusiva. Contracte lab. G mesos de prova i renovable a indefiniL Sou a convenir. Incorporació immediata.
per gestió amb direcció tècnica ï propietat, organitzar i controlar equips humans, control tècnico-econòmic, contractació i coordinació d'industrials. Obra a Barcelona. Cal experiència mínima de 4 anys a peu d'obra per part de constructora. Edat màxima 30 anys.
Ref.: 5130
Sou: 34.500.000 brutfany negociable. Re/.: 5115
Re/.: 5135
çn "*
INFORMACIÓ DE MERCAT
Rosa Ensenya!
Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 hores Dimarts t dijous també a les tardes de 16 a 19 hores. Telèfons: 414 33 11 209 82 99 Fax: 414 34 34
PETITS ANUNCIS Es comparteix
Venc els llibres
S'ofereix
DESPATX D'ARQUITECTES
"LA ARQUITECTURA POPULAR ESPANOLA"
DELINEANT Aporta:
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
Despatx pera compartir amb arqui• Barri Antic de Barcelona. • Extensió: 40 m!. » Preu: 40.000.- pessetes incloses Ics despeses.
Venc els 5 volums de la col·lecció. La Arquitectura Popular Espanola. escrita per Curiós Flores i editadaper Aguilar. Completament nous, per només 35.000 pessetes. És la millor obra sobre cl tenia.
Mercè Sanr Genís Telèfon: 441 67 09
César Giménez Telèfon: 231 69 72
S'ofereix TOPÒGRAF Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: • • • •
Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i delimitacions Control i treball d'obres
• * • •
Treballs amb CAD Microslalion 4.0 Autocad v.10 Aporta t/tols de diversos cursos
Josep Garcia Telèfon: 330 58 95
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA d'últim curs, s'ofereix com a aj udant tècnic d'obra o en despatx. Apona: • 4 anys d'experiència en despatx d ür^u i tec tura. Curs d Auioczid de nei A, i B,. Disponibilitat, matins.
Joan Costa- C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
Joan León Telèfon: 421 06 50
Compra, venda o Uoguer de material, immobles i despatxos. La seccióPetitsAnunds li permel arribar puntualment i amb Iota comoditat als 6.000 lectors de L'INFORMATÍU amb una trucada telefònica i a cost mínim. TARIFES • Col·legials: • Estudiants: . Altres esL: • No col·legiats:
1.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA 5.000 PTA
Preu per anunci quinzenal INFORMACIÓ Elisenda Pucurull (Quarta planta) Telèfons: 209 82 99 414 33 11 Fax: 414 34 34 H o r a r i : De dilluns a divendres de 12 a 20 h.
D
O C U M E N T A C 1 Ó
PUBUCACIONS PERIÒDIQUES
Qualitat, estètica i aplicacions del formigó Hormigoncs de calidad para la Edificación Cafiadas. J.E.. (ei al.) Cemento-Hormigón núm 722. agost 1993 p. 803-1014 Disponible al Centre deDocumentaci Amb el títol de Formigons de qualitat per a l'Edificació, la revista presenta un número especial, realitzat amb la col·laboració del Instituto Espanol del Cemento y sus Aplicaciones (IECA). Nombrosos especialistes posen de relleu la necessitat d'optimitzar la qualitat dels formigons que s'empren per a l'edificació, una qüestió que, en canvi, ja queda sobreentesa quan es tracta de formigons per a l'obra d"enginyeria civil. El recull d'articles es distribueix en tres grans grups: el primer parla dels formigons H-250. com una resposta al problema de la qualitat dels formigons en aquest camp; el segon planteja les possibilitats estètiques del formigó, com a complement de les seves qualitats estructurals, i el tercer mostra diferents aplicacions del formigó en la construcció. Pel que fa al primer grup, els articles desenvolupen les qüestions següents: - La cerca d'un formigó amb prestacions més grans que l'H-175, per mitjà de l'evolució de les Especificacions del Formigó a Espanya i Euro-
CENTRE
Els especialistes volen optimilwr la qualitat del formigó en edificació (Foto: Chopo)
DE D O C U M E N T A C I Ó
JOSEP
pa, i dels estudis desenvolupats pel Comitè Tècnic CEN/TC 104. - L'H-250 en estructures de formigó. Aspectes de projecte i de construcció (influència sobre els estats límits últims i de servei) i la seva repercussió econòmica. - Dossificació, fabricació en planta formigonera i control de qualitat de T H-250. - Durabilitat del formigó en funció de la seva qualitat. El segon grup d'articles del recull analitza els punts següents: - Els formigons arquitectònics. Actualment el formigó vist també es considera decoratiu. Relleu, texLura, color i ionalitat dels diversos acabats, i dades d'assaigs fets a formigons pigmentats. - L'estètica i les propietats del formigó de color. - El sostre alveolar per a llums grans i sobrecàrregues elevades: una solució que alhora és estètica. I en darrer lloc, el recull fa referència a les característiques i a les aplicacions de : - El Formigó d'Alta Resistència en elements estructurals (bigues, pilars, lloses). - El formigó curat en autoclau per a elements prefabricats. - El formigó projectat i els seus avantatges. - Els formigons porosos. Tots els articles presenten una àmplia selecció bibliogràfica. •
RENART
UN CENTRE ESPECIALITZAT EN l£GISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
ALCALÀ NORMATIVA I LEGISLACIÓ
BIT-B1T PUBLICACIÓ BIMESTRAL
RIVOli
CONSTRUDOC ÜNLA DE PRODUCTES INFORMÀTICS
SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS
CONNEXJÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERINORM, HABITAT, ETC. BON PASTOR, 5. TELÈFONS: 209 82 99 / 414 33 11 / FAX: 414 54 26
Josep Renart DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA
L
D O C U M E N T A C I Ó PUBLICACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES
Estructures d'acer al segle XIX The design of síructurat ironwork 1850-1890: education, theory and practice SMTTH, S. Construction History v. 8, 1992 p. 89-108
te
Petit llibre divulgatiu que comenta els importants canvis introduïts per la Llei 13/1990, reguladora de l'acció negalòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. Els canvis que conté, de cara a ía nostra activitat professional afecten especialment l'adquisició de les servituds d'usucapió i la regulació de la mitgeria. Està estructurat en tres apartats que ens parlen del dret de propietat, dels seus límits en general i de les servituds en concret. El llibre conto dos apèndix: el primer inclou el text complet de l'esmentada Llei i el segon consta d'un seguit d'esquemes aclaridors.
Disponible al Cenirc de Documentació
La segona meitat del segle XIX fou un període històric en què se succeïren canvis importants en la indú tria de la construcció i, més concretament, en la indústria de fabricació de les estructures d'acer. Això fa pensar que els canvis més importants en l'enginyeria en general, cap al 1890 van ser una conseqüència direcu d'aquest desenvolupament tecnològic i econòmic. Per tal de fonamentar aquesta afirmació, aquest extens article se centra exclusivament en quatre esdeveni ments clau de l'època: l'especialització dels professionals de l'enginyen civil (el 1828 es crea el primer document on s'especifica la funció de l'enginyer) i el creixement de les societats provincials d'enginyers; el material de suport publicat (llibres de text tant per als estudiants com per als professionals, llibres amb detalls constructius, manuals dels fabricants, i l'enciclopèdia de butxaca de l'enginyer); l'activitat positiva vers
LEGISIACIÓ
Professionals consumidors Al Diari Oficial de les Comunitats Europees núm. 95,21/04/1993, es va publicar la directiva 93/13/ CEB, de 5 d'abril, sobre clàusules abusives en els contractes realitzats amb consumidors. Aquesta Directiva resulta d'intercs per als aparelladors, arquitectes tècnics i per a qualsevol altre professional, atès que el seu objectiu és aproximar les legislacions dels estats membres en matèria de clàusules abusives en els contractes entre professionals i consumidors. S'hi fixen mesures per a defensar els interessos dels
Servituds i limitsdela propietat Lluís Jou i Mirabent Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Tarragona, 1991.
El Palau de Cristall de Joseph Paxton, una obra pionera (Il·lustració Bulzoni ed)
l'educació i la formació dels futurs professionals, i, finalment, la importància que es va donar al fet de relacionar la teoria amb la pràctica, en l'educació. És ben evident que la gent implicada en el projecte, la fabricació i la
construcció d'estructures de ferro i d'acer d'aquell segle no veien les seves activitats com el resultat de la combinació entre ciència, teoria, pràctica i tecnologia. Per a ells tots aquests termes devien ser uns conceptes independents.
consumidors. L'annex a la directiva conté una llista indicativa de clàusules que poden ser declarades com a abusives. Els estats membres han d'adaptar les seves disposicions legals, reglamentàries i administratives a aquesta Directiva abans del 31 de desembre de 1994.
Taxacions immobiliàries Una Ordre aprovada el 24 de setembre de 1993 (BOE 238), regula els aspectes financers de les institucions d'inversió immobiliària. Se'ls obliga a valorar el seu actiu un cop l'any. S'estableixen uns criteris per a aquestes valoracions. Aquesta disposició generarà un moviment important en el (Foio: Chopo) c a m p d c | a laxiic jó immobiliària.
Environmental Science in Building Randall McMullan Macmillan London, 1993. Llibre que trac- I ta del conjunt de tècniques i co- [ neixements que : configuren : l'ambient a l'ha- j bitatge, entès com al nostre | entorn immediat de vida en un edifici. Dóna unes nocions molt bàsiques de conceptes tèrmics, d'il·luminació i acústica, aplicables a l'habitatge i estudia d'altres temes com t'aillament tèrmic i acústic, humitat i condensació, il·luminació, tant natural com artificial, i sorolls a l'habitatge; acaba amb una molt breu referència a lesrelacionsentre l'edifici i el medi ambient
Secció elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart on es pot consultar una àmplia selecció d'articles, monografies i novetats legislatives sobre construcció. Coordinació: Ramon Puig. Publicacions Periòdiques: Sanclra Riu i Marta Truyol. Monografies: Salvador Gili. Legislació: Jesús Fernóndez.
La construcció: Una transformació anunciada
LA PARLA
per 3orna
Jornades internacionals sobre les estratègies de futur en el sector II. 18 i 25 de novembre SaJa d'Acies del Col·legi Programa Dijous, 11 de novembre: "Els reptes del futur en el sector de la construcció" Dijous, 18 de novembre: "La transformació del procés constructiu. El paper dels professionals" Dijous, 25 de novembre: "Garanties, responsabilitats i assegurances en la construcció" Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa Places limitades
VOCABULARI Tremuja Trencajunl Trepadora
Tolva Rompejunta Perforadora
Trespol Soladura Turó Tarquin Vall (masculO Zxinja Valona Babero Vessant.... Faldón / vertieriie Vinclament Cwtbreo
Amb !a col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
VISITES CULTURALS - Tardor 1 93 Dissabte, 23 d'octubre
Dissabte 30 d'octubre
El Mausoleu de Centcelles, (Constantí) Construcció romana del s.lV, restaurada per l'Institut d'Arqueologia Alemany. Mosaics exepcionals, en una cúpula circular de 10'66 m. de diàmetre. Va ser, probablement, el sepulcre de l'emperador Constant, mort a les Gàl.lies l'any 350. Més tard fou capella i casa de pagès fins al 1958.
El Palau de la Generalitat de Catalunya També és previst de fer una visita pel Barri Antic.
La ciutat de Reus - Institut Pere Mata i casa Navàs, dos exemples d'estil modernista de l'arquitecte Domènech i Montaner. - Palau Bofarull, de finals del segle XVII. Conserva un magnífic saló amb pintures de Pere Pau Montana, amb les alegones de Carles III i Carles IV. - Barri Gaudí, obra de Ricard Bofill que va ser l'inici del que ell en deia Ciutat en l'espai, construït l'any 1967.
Trobada: Plaça Sant Jaume, porta del Palau de la Generalitat, a les 11 del matí. La visita és gratuïta. No cal inscripció prèvia
Dissabte 6 de novembre Preu: 2.000 pessetes (Inclou viatge en autocar i dinar) Trobada: C/ Aribau / Bon Pastor a 2/4 de 9 del matí
El nou edifici de l'Arxiu de la Corona d'Aragó Projectat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech. El Centre Ecumènic Abraham Situat a la Vila Olímpica de Barcelona. Projectat pels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos. Trobada: Cl Aribau / Bon Pastor a les 11 del matí La visita és gratuïta Cal inscripció prèvia
PROGRAMA D'ACTIVITATS
DE FORMACIÓ
CURSOS 1 JORNADES DIAGNOSI D'HUMITATS Curs 'Lectura i diagnosi d'humitats' per a experts A càrrec de Soledat! García, i Ippolïto Massari. '• Dies 28, 29 i 30 d'octubre.
10 de novembre. • Wordperfect 5.1 Dimarts i dijous de l9a2l,30 hores, fins al 21 de desembre. •Introducció a professionals amb 20 anys d'exercici Divendresdel7a20h,del I5de novembre al 22 de desembre.
MÀRKETING PERSONAL
Com treballar en un mercat de lliure competència A càrrec de J. LLuís Cintero. • 23 i 24 de novembre de 16 a 21,30 h. Preu: 22.000,-coIlegials. 30.000,-no col·legiats.
INFORMÀTICA RECERCA DE TREBALL
•Autocad v. 12 (CAD 1) Dimartsidijousdel9a2I,30 h, fins ai 23 de novembre.
CURS D'ESTRUCTURES AL BAGES-BERGUEDÀ
CURS D'INFORMÀTICA AL VALLÈS ORIENTAL
INSTAL·LACIONS AL VALLÈS OCCIDENTAL
Curs de Windows • Del 25 al 28 d'octubre de 18,30 a 21 h. Inici dia 25 ales 17,30 h, amb la xerrada: Informàiica professional, avui. A càrrec d'Àngel Gómez.
Instal·lacions a l'edificació En conveni amb la UPC. • Dimarts de 19 a 21,30 h. Fins al 30 de novembre.
Servei d'Informació i respectives delegacions
Dilluns i dimecres de 19 a 21,30 h, del 27 d'octubre al
Curs 'Tècniques de recerca activa de treball' A càrrec de Sílvia Gonzàlez. • Dies 8 i 10 de novembre de 16 a 21 hores. Preu: 5.000,-
Curs sobre sostres reticutars A càrrec d'Eduard Hernando. •Dimarts i dijous de 19 a 21 h. Fins al 30 de novembre.
'Bloc de morter' a Granollers • Dimarts del 9 de novembre al 21 de desembre, de 19 a21h.
ORIENTACIÓ SOBRE RECERCA DE TREBALL
INTRODUCCIÓ AL CURS: MARKETING PERSONAL
INICIACIÓ A L'EXERCICI PROFESSIONAL
PATOLOGIES DEL FORMIGÓ
Introducció a les tècniques de recerca activa de treball Adreçada a titulats recents i a col·legiats que cerquen feina com a assalariats. A càrrec de Sílvia Gonzalez, de S+D. • Dimarts 26 d'octubre a les 19 hores. Sala d'Actes.
Com treballar en un mercat de lliure competència Adreçada a professionals liberals i associats. A càrrec de Joan Lluís Cintero. professor d'EADA. • Dimarts 2 de novembre a les 19 hores. Sala d'Actes.
Xerrada orientativa sobre 'La direcció facultativa' Adreçada especialment a nous titulats. A càrrec de Magí Miracle, arquitecte tècnic. • Dimarts 30 de novembre a les 19 hores. Sala d'Actes.
Introducció a les patologies del formigó Adreçada a interessats en rehabilitació i diagnosi. A càrrec de Joan Ramon Rosell, professor de l'EUPB. • Dimarts 14 de desembre a les 19 hores. Sala d'Actes.
• Windows
Tècniques de Recerca Activa de Treball Dies 8 i 10 de novembre PROGRAMA
Informació i inscripcions
CONSTRUIR A M B BLOC DE MORTER
S
41433 11
EL TERRATZO A OSONA
Xerrada sobre el terratzo • Dimarts 26 d'octubre a les 19 hores. Delegació d'Osona. CICLE 'CAFÈ TÈCNIC
Xerrada sobre Telefònica • Dimarts 2 de novembre a les 19 h, al Vallès Orienial.
Com treballar en un mercat de lliure competència Dies 23 i 24 de novembre PROGRAMA
L'objectiu del curs és donar als assistents coneixements i tècniques per afrontar amb èxit cl procés de recerca de feina i. alhora, adquirir una actitud positiva al llarg de lot el procés. Va adreçat als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa i, en especial, als col·legials de titulació recent.
L'objecliu és donar una visió global de tècniques de màrqueting per la recerca de treball en un mercat de lliure competència, i afavorir la promoció del professional liberal. Adreçat a col·legials que vulguin exercir la professió liberal, a societats i a aquells que vulguin crear el seu propi negoci.
DILLUNS, 8 DE NOVEMBRE 16,15 h Recepció de participants. Lliurament de documentació. 16J0 h Programa. Objectius i metodologia. 16,45 h AutoconeixemcnL Punts forts i punts febles. 17,05 h Identificació i superació d'obstacles. 17,25 h El mercat de treball: Què valoren les empreses. Perspectives dels treballs més demanats. 18,00 h Vies i estratègies: Recerca directa í indirecta. Premsa. Administració Pública. Borses de treball. 1830 h Descans 19,00 h Vies i estratègics de recerca de feina: Mobilitat personal. Empreses industrials i comercials. Empreses de selecció. Allres vies. 20,00 h Marketing personal: La imatge personal. Carta de presentació i currículum vitae.
DIMARTS, 23 DE NOVEMBRE 15,45 h Recepció í documentació. 16,00 h Objectius i metodologia. 16,30 h Introducció al màrqueting com a: -Sisiema de captació de clients. -Generador de beneficis. Mètode integrat per prendre decisions i accions. 18,30 h Pausa-cafè 19,00 h Desenvolupament del concepte 'servei1: Productes tangibles i intangibles. Tangibilitat d'un servei. Servei a clients com a avantatge diferencial. Fer-se valorar per la qualital de servei. Cost d'un mal servei. Definició dels serveis. 20,30 h Procediments per assegurar un bon servei: Segmentació dels clients potencials per adreçarhi l'oferta de serveis. Acreixement de la pròpia vàlua per ser competitius. Desenvolupament de sistemes per arribar al mercat amb eficàcia.
DIMECRES, 10 DE NOVEMBRE 16,30 h Marketing personal: Les instàncies i sol·licituds. Les trucades telefòniques a empreses 17,15 h Entrevista de selecció: Com es desenvolupen les entrevistes de selecció. Tipus d'entrevista. 18,30 h Descans 19,00 h Entrevista (cont): Actilud davant l'entrevistador. Comunicació no verbaJ. Respostes adients. 19,30 h Tècniques d'avaluació: Test psicotècnics. Grafologia- Altres tècniques. 20,15 h Pla de recerca activa: Definició d'objectius personals i professionals. Planificació d'activitats. 21,00 h Administració de qüestionari d'avaluació. Cloenda i entrega de diplomes Inscripcions al Servei d'Informació
DIMECRES, 24 DE NOVEMBRE 16,00 li Tàctiques per aconseguir clients incondicionals. Control de qualital dels propis serveis. Gestió de reclamacions. Donar i rebre informació correcta. Gestió d'esperes i retards. Geslió de les contingències. 18,30 h Pausa-café. 19,00h Desenvolupament de mètodes per arribar al mercat: Imatge personal i percepció de la qualilat. Cosí dels serveis. Orientació de preus cap a la demanda. On i com s'han d'oferir els serveis. Com donar-se a conèixer i crear notorietat. El poder dels comentaris de "boca en boca". 20,30 h EI Service-Plan personal: Introducció a un pla de marketing personal 21,30 h Cloenda i entrega de diplomes Inscripcions al Sen-ei d'Infon. ició
UN PRODUCTE INFORMÀTIC PER A PROFESSIONALS I EMPRESES CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permeten disposar de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar
Aplicacions que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de les diposicions vigents (BOE i DOGC, disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps clau, elaborada expressament d'acord amb les necessitats del treball professional. Consta de més de 600 fitxes i s'actualitza permanentment, de manera que, en qualsevol momeni, el professional pot conèixer el conjunt de diposicions que es refereixen ai seu treball. Complementàriament, el fel de ser usuari deCONSTRUDOC li dóna dret a sof.licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet d'obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de Ics diposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un menú a la caria per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
CONSTRUDOC és un producte informàtic amb una línia creixent d'aplicacions que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició de professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest producte vol donar reposla a una demanda generalitzada en el sector, de mitjans informàtics per a poder mantenir ordenada i actualitzada tota la informació tècnica i legal necessària per a un treball de qualitat. Inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa. En un futur CONSTRUDOC anirà incorporant noves aplicacions, relacionades amb el control de materials i els aspecles tècnics de la construcció. CONSTRUDOC es pol adquirir per subscripció. El subscriptor reb cada dos . COLLEGI D'APARELLADORS ! mesos un disquet corresponent a l'actualització de les dades de cada aplicació. t I ARQUITECTES TÈCNICS r DE BARCELONA
j
CONSTRUDOC està basat en el programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per això, l'usuari de CONSTRUDOC pot utilitzar també aquest programa gestor per altres finalitats (bibliografies, directori, etcètera.)
COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte del 25% per a col·legiats. Descompte de 14.000 pessetes, en cas de disposar del programa Archivist. (Aquests preus inclouen el 15% d'IVA)
INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir a una demostració cal soi.licitar-ho prèviament i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99, extensió 209.
DOSSIER
Planificació individual de l'estalvi: una alternativa obligada L'Estat del Benestar sembla que està entrant en crisi. Cada vegada més una part important del futur de cada persona estarà en les seves pròpies mans. La possible retallada de les pensions de la Seguretat Social n'ha estat un factor desencadenant. Cada vegada més caldrà que tothom, dins de les seves possibilitats, planifiqui el seu futur: l'immediat i el més llunyà. Una etapa clau que cal preveure és la jubilació. Però també hi ha etapes intermèdies que cal atendre amb l'estalvi planificat i amb una bona rendibilitat financera í fiscal.
v
La incertesa del sistema de pensions de la Seguretat Social i les limitacions d'altres tipus de prestacions de caràcler col·lectiu obliguen a ser cauts i a plantejar-se les diferents alternatives que ofereix el mercat a títol individual. Els quatre instruments d'estalvi individual són: - els plans de pensions, individual o associat. - els fons d'inversió - les assegurances de vida - els comptes corrents d' alta remuneració Altres alternatives com ara els plans d'estalvi popular estan pendents de la seva regulació a partir de l'any vinent. Qualsevol instrument financer ha de respondre a tres elements: seguretat, rendibilitat i liquidesa. L'equilibri entre els tres elements aplicat a cada cas particular és la solució per a cadascú.
Els plans de pensions Els plans de pensions constitueixen un instrument molt interessant com a sistema individual de previsió, especialment a partir d'una edat relativament pròxima a la jubilació (45 anys) i en funció del volum d'ingressos a declarar fiscalment. L'aportació màxima anual a un pla de pensions és de 750.000 ptes., amb l'avantage que si un any es deixa de pagar el pla continua funcionant, rendint d'acord amb el que ja té acumulat. D'altra banda un pla no és incompatible amb un altre, sempre que les aportacions conjuntes no superin el límit indicat. Un element de rigidesa del pla de pensions és que no és líquid fins al moment de la jubilació. Es permet en casos específics demanar préstecs fins a un 80% de les aportacions. Les prestacions es cobren d'una sola vegada o en forma de renda, si bé és preferible la primera opció. Les aportacions tenen una rendibilitat moll bona que permet una desgravació en els anys d'activitat, encara que en el moment en què es perceben les prestacions s'ha de tributar per aquestes, segurament a un tipus més baix. En definitiva, els plans de pensions són un producte interessant per a aquelí que necessita desgravar en la seva vida activa.
El professional fia d'atendre tes seves necessitats financeres ifiscals
liquiditat pràcticament immediata i aconsegueixen una elevada rendibilitat. Malgrat que no generen una desgravació posseeixen una fiscalital interessant. Els rendiments de les aportacions no tributen com a rendiments, sinó com a increments de patrimoni. El diner es pol retirar en qualsevol moment i, sempre que no superi la quantitat anual de 500.000 pessetes, no s'ha de declarar res. Els beneficis obtinguts no s'han de declarar una vegada transcorreguts 15 anys, circumstància que els fa molt atractius fiscalment per a un estalvi a mig i llarg termini (si es retiren abans dels 15 anys hi ha una escala de deducció d'acord amb els anys que s'han mantingut al fons). No tenen una rendibilitat assegurada, però cl lipus d'inversió, l'estructura de funcionament (gestora i entitat dipositària) i els controls a què són sotmesos pel Banc d'Espanya els fan moll segurs i amb rendibilitat moll alia, que s'incrementa en no exisiir retenció del 25%.
Els fons d'inversió Les assegurances de vida Els fons d'inversió són avui l'alternaliva més popular. Els fons tenen una gran flexibilitat, una
Les assegurances de vida, generalment contracta-
(Foto: Arxiu)
des en la modalitat de capital diferit o mixt tenen una bona liquiditat, la seguretat que dóna si estan contractades amb una entitat solvent i tenen garantida una rendibilitat mínima que pot incrementarse segons els resultats. Malgrat que la seva liquidital està garantida en complir-se el primer any, es freqüent la penaJització, si se'n vol el rescat. Fiscalment tenen una deducció del 10% de les primes abonades en relació amb l'IRPF, Els súper comptes Els súper comptes tenen un greu defecte i és la relenció del 25% dels seus rendiments a compte de l'IRPF i el còmput d'aquests com a ingressos de l'exercici. És la forma que sembla més senzilla d'estalviar, però la que genera una rendibilitat global finacera i fiscal més reduïda. Solament algun compte específic com és ara el compte habitatge, les aportacions al qual desgraven un 15% en l'IRPF són interessants, sempre, però, que es destinin a l'adquisició de l'habitatge habitual. (Passa a la pàgina 16)
_L (Ve de la pàgina 15)
Algunes alternatives individuals de l'estalvi/previsió Tres instruments col·legials per planificar el futur El Col·legi ja fa temps que disposa dels instruments més populars: - un fons d'inversió mobiliària en renda fixa. ideal per a l'estalvi a mig i llarg termini o per establir un pla de jubilació particular. - un fons de d'mer (FIAMM) que actua com a un súper compte amb les avantatges del fons d' inversió.
Pla de pensions
Fons d'inversió
Assegurança diferida
Comte d'alta remuneració
1. Tenen la consideració de despesa deduïble en l'IRPF amb els límits del 15% de la suma dels rendiments del treball, empresarials i professionals o artístics, amb el límit màxim de 750.000 ptes. anuals
1. No tenen cap incenüu fiscal
1. No compten amb cap incentiu fiscal
1. No existeix cap incentiu fiscal
2. Rendiments anuals
2. No subjectes a l'IRPF
2. El tipus de gravamen del Fons és d'un 1% en rimposí de Societats
2. No esta subjecta a l'IRPF
2. L'estalviador està subjecte a una retenció del 25% i el rendiment s'integra en l'impost anual com a rendiment de .capital mobiliari
3. Drets acumulats
3. No subjectes a l'Impost sobre e! Patrimoni
3. Subjectes a l'Impost sobre el Patrimoni
3. Subjecte el valor de rescat a l'Impost sobre el Patrimoni
3. Subjectes a l'Impost sobre el Patrimoni
MOBILITAT
A) Existeix indisponibilitat de l'estalvi excepte per a jubilació, invalidesa o mort B) És l'unic sistema que permet canviar de gestor sense cost fiscal
A) Disponibilitat absoluta de l'estalvi en qualsevol moment
A) Disponibilitat absoluta a partir d'un any
B) Cosí fiscal per canvi de gestor
B) Cost fiscal per canvi de gestor
A) Possibilitat de disposar en qualsevol moment dels fons acumulats B) No existeix cost fiscal per canvi de gestor per pagament d'impostos durant l'operació
Característiques
FISCAUTAT 1. Aportacions
- un pla de pensions específic per als aparelladors però totalment individualitzat La situació actual ens obliga a plantejar-nos el futur. Cada persona, i més un professional, es veu obligada a informar-se i a prendre decisions sobre el seu futur. Aquest no es pot deixar ni en mans de l'Estat, ni en mans d'una entitat financera, ni tampoc del Col·legi. En cada moment cal informar-se del que és més convenient d'acord amb les característiques personals i familiars de cadascú i decidir amb total flexibilitat. •
i
Font:In i -erco/Aserplan
PLA
DE
Alta
rendibilitat
PENSIONS
Favorable tractament fiscal
COL·LEGI
Seguretat Flexibilitat Informació
SERVEIS FINANCERS ,
Col·legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Barcelona
personalitzada
La rehabilitació d'habitatges arrela en una Catalunya sensibilitzada La direcció general d'Arquitectura i Habitatge elabora un informe sobre el parc català Uns 700.000 habitatges de Catalunya es troben en unes condicions no òptimes d'ús, que han de ser objecte de les polítiques de renovació urbàna, amb demolicions i substitucions d'immobles i també de rehabilitació. Josep Maria Cullell,
conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va oferir aquesta dada en passat 21 de setembre durant la presentació de la campanya divulgativa La Casa en Forma, promogudaiorganitzadapelCol.legid'Aparella-
dors. Per tal de copsar quin és Testat real del parc d'habitatges a Catalunya, la direcció general d'Arquitectura i Habitatge va elaborar un ampli informe sobre el tema, del qual n'oferim a continuació un extracte.
L'activitat de rehabilitació d'habitatges i d'edificis ha enregistrat un creixement important en els darrers deu anys a Catalunya, en haver coincidit un conjunt de factors que s'han potenciat els uns als altres: d'una banda, les campanyes públiques i els estímuls del sector públic, arbitrats des de l'any 1982 per fomentar les obres de millora i de posada al dia de les edificacions han influït en una presa de consciència col·lectiva sobre la necessitat de mantenir el parc existent, consciència que, d'altra banda, també ha anat arrelant entre els privats, a mesura que s'ha anal coneixent millor l'experiència dels països del nostre entorn. Però també ha contribuït a aquesta sensibilització general cap a la rehabilitació el fet de l'aparició, a començaments dels anys 90, de problemes greus de conservació en edificis construïts enlre els anys 50 i els 70, que han creat un estat d'alarma entre els més directament afectats, però que lambé han servit d'alerta per a la població en el seu conjunt. És important fer un incís per tractar de precisar, dins l'ampli concepte de rehabilitació, els diversos aspectes que s'hi confonen. En primer lloc, caldria esmentar aquelles obres que s'adrecen a mantenir o conservar el nivell de prestacions d'una edificació, com podrien ser les activitats de pintura, de neteja, de reparaciód'instal.lacions, etcètera. Aquest tipus d'activitat es distingueix d'aquelles altres obres que pretenen millorar o posar al dia el nivell de prestacions inicials, com és ara l'actualització de les instal·lacions (aigua, gas, electricitat, aire condicionat, calefacció) o l'adaptació de determinats serveis a les noves exigències de confort (banys, cuines, ascensors...). En un tercer apartat d'haurien d'incloure les obres que van dirigides a reparar defectes, lesions o problemes que l'edifici ha anat presentant, molt sovint per manca del necessari manteniment, i que fan que l'edificació ofereixi unes prestacions moll per sota de les inicialment dissenyades i desitjades.
Dinamització del sector En les primeres campanyes de rehabilitació, i encara durant els darrers anys 80, l'objectiu que es pretenia era el de dinamitzar qualsevol dels ires tipus d'obres abans esmentats, pel simple fel que el que calia fer en primer lloc era fomentar un estat de consciència sobre la importància del parc edificat. A mesura, però, que aquesta consciència ha anat prenent cos, s'ha anat mostrant necessari que els recursos públics no fossin tant indiscriminats i que, loti introduint unesquema de prioritats, s'utilitzessin per impulsar més uns determinats tipus d'obres que d'altres. Concretament, els darrers decrets aprovats
d'obra encara reduït. (Folo: Chopo)
d'ajuts a la rehabilitació primen les obres d'esiructura dels edificis (fonaments, sostres, façanes,...) respecte de les d'habitabililat dels habitatges (acabats interiors, ventilació, calefacció,...). També primen, oferint ajuis moll més importants, les obres de reparació de lesions o de reparació de paloiogies, respecte de les de manteniment o millora. Aquesl procés de priorització dels tipus de obres, respon, a un criteri lògic d'afrontar els problemes més greus primer, i només passar a considerar ets
de manteniment després. No obstant això, i molt especialment quan es posa en marxa una campanya de rehabilitació en general, sense adjectius i sense limitacions, resulta particularment indicat d'advertir que aquesta priorització corre el risc de ser enganyosa. Només amb un esforç constant de la població per mantenir i conservar els edificis, en el seu estat inicial i ideal de prestacions, es podrà (Passa a la pàgina IS)
(Ve de la pàgina 17)
anar evitant d'arribar a situacions de deteriorament, degradació i obsolescència dels edificis que dificulten i encareixen enormement les tasques de recuperació dels seus valors inicials. Cal doncs, afrontar les reparacions estructurals i de patologies, i cal que la major pari dels recursos públics s'apliquin a combatre-les, però, cal també que les tasques quotidianes de manteniment no solament no decaiguin sinó que es potenciïn per poder sortir de l'espiral que deteriorament excessiu. La campanya LA CASA EN FORMA, endegada pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, es proposa, justament, difondre una cultura del manteniment dels edificis, divulgar el coneixement de l'edifici i la conveniència de la seva conservació preventiva i sistemàtica. Per això, amb el Llibre de l'Edifici, s'ofereïxen unes instruccions precises per a l'ús, seguiment i manteniment que permetin que els mateixos usuaris puguin fer les operacions de manteniment senzilles, i siguin a temps d'encarregar les més complexes, tècnicament, als professionals adequats.
ANTIGUITAT DELS EDIFICIS DESTINATS A HABITATGE A CATALUNYA BARCELONA
Total edificis: 505.529
Total edificis: 162.346
TARRAGONA
Total edificis: 89.921
CATALUNYA
Valoració econòmica de la rehabilitació Tot i l'important augment de la rehabilitació a Catalunya (entenent-la en el seu conjunt), el volum d'obra que la rehabilitació representa dins el conjunt del sector de la construcció és encara molt reduït i es situa molt per sota dels percentatges que són ja habituals en la majoria de països europeus. Dos fets determinen aquest diferencial tan important, de més de deu punls entre la mitjana de Catalunya i la de països europeus. En primer lloc cal entendre que els darrers anys, tant a Catalunya com a Espanya, el pes important del sector ha estat en mans de l'obra nova, tant d'habitatges com, d'obra civil, molt especialment, i això ha fet que la rehabilitació, tot i anar creixent, ocupés un paper menor. En la mesura en què l'activitat de nova construcció s'afebleixi per raons de recessió econòmica, com està succeint des de finals de 1992, la rehabilitació, tot i la seva vinculació a les rendes de les famílies i de les empreses, tendirà a representar una part creixent del total. Però, al marge d'una consi-
Total edificis: 156.713
ANYS DE CONSTRUCCIÓ:
Font Elaborada pròpia a partir del ce
deractó conjuntura), la tendència històrica, marcada pels països que ens envolten, és que la proporció obra de manteniment/obra nova vagi creixent, en anar-se cobrint els dèficits de necessitats de noves
1 Abans de 1900
I de 1961 a 1970
J de 1900 a 1940
I de 1971 a 1980
] de 1941 a 1950
I de 1981 a 1990
] de 1951 a 1960
I en construcció
construccions. És per aquest motiu que, quan es fan previsions sobre l'activitat de rehabilitació, sigui aquest l'únic subsector que manté unes taxes positives de creixement a mig termini.
El parc català i les seves necessitats de rehabilitació Una aproximació a les necessitats del parc d'habitatges actual a Catalunya, ens és donada per l'anàlisi de les primeres explotacions dels censos d'edificis i d'habitatges, corresponents als anys 1990 i 1991. Segons aquestes dades, els principals dèficits del parc existent al nostre país serien les següents: • 210.000 habitatges anteriors a 1900. • 250.000 habitatges construïts entre l'any 1900 i l'any 1940. • Un milió d'habitatges construïts entre l'any 1950 i l'any 1970. • 10.000 habitatges (0,4%), en edificis en estat de conservació ruinós. • 44.000 habitatges (1,6%), en edificis en estat de conservació força deficient (20300 edificis).
• 200.000 habitatges (73%), en un estat de conservació amb alguna deficiència (85.000 edificis). • 320.000 habitatges en edificis en estat bo de conservació, però anteriors a l'any 1940. .45.677 edificis (50,8% del parc edificat), de més de quatre plantes d'alçada, sense ascensor, dels quals, 17.600, corresponen a la ciutat de Barcelona. • 17330 habitatges (1,05%) sense servei d'aigua corrent. • 23303 habitatges (1,2%) sense wàter. • 44.157 habitatges (2,3%) sense cambra de bany completa. • 154.113 habitatges (7,9%) sense instal.lació de calefacció. • 113.083 edificis construïts entre l'any 1950 i l'any 1970, amb lesions.
LA REHABILITACIÓ DINS LA CONSTRUCCIÓ
El paper de l'administració: els ajuts econòmics Els diversos programes i mesures destinades a fomentar la rehabilitació han ajudat al fet que la iniciativa privada iniciés intervencions en prop de 40.000 habitatges, en el període 19841993, amb uns ajuts públics de més de 4.000 milions de pessetes, dels quals, 2.245, han estat aportats per la Generalitat. Després de la punta de l'any 1987. amb 7.564 actuacions iniciades, el ritme va minvar, però a partir de 1992, amb les mesures d'estímul a la rehabilitació contingudes en el nou Pla de l'Habitatge 1992/95, s'ha reprès la dinàmica d'intervencions. Aquesta represa és doblement significativa, ja que es produeix amb un important augment dels ajuts unitaris. La mitjana de subvencions per intervenció, en els anys 1985/ 88, era de 50.000 ptes, mentre que a partir de 1990 va situar-se prop de les 300.000 ptes. Pel que fa a la reparació de patologies estructurals, el CTR ha signat convenis amb comunitats de propietaris que representen 10.593 habitatges, per facilitar-los les tasques de diagnòstic i de sol·licitud d'ajuts. A partir d'aquests convenis s'han iniciat obres en 1.857 habitatges, amb unes subvencions de 825 milions i unes inversions totals de 2.205 milions. La rehabilitació privada haurà rebut des de 1992, un total de 2.865 milions de ptes, entre rehabilitacions generals i reparacions de patologies.
Rehabilitació ï empreses de la construcció Segons estudis realitzats a partir de la informació de les empreses constructores, per al conjunt d'Espanya, la rehabilitació d'edificis és una activitat econòmica molt atomitzada, amb un 93% de les empreses (de menys de 20 treballadors) que aporten només una tercera part de la producció, mentre que un 0,1 % de les empreses (amb més de 500 treballadors) aportan el 40% de la producció total. Si a aquesta distribució s'hi afegeix la que realitzen els autònoms, la tendència cap a !'empresa petita es veu encara més reforçat, amb un 80% de les obres de rehabilitació realitzades. L'ocupació intensiva de mà d'obra d'aquestes empreses petites fa que la productivitat en rehabilitació sigui molt més baixa que en els altres tipus d'obres, amb 6.750,000 ptes per treballador, enfront dels 9.700.000 ptes de les obres de nova construcció. íntimament lligat amb aquest darrer punt, cal fer esment del fet que les empreses petites es dediquen molt més a les obres de manteniment i conservació (92,8% dels treballs) que no a obres de reparació i restauració, mentre que són les empreses grans les que assumeixen amb més facilitat aquest tipus d'obres. Aquestes dades fan necessària una racionalització del sector, que el reequilibri alhora que augmenti la productivitat. •
Conjunt països Euroconstruct
: valor (milers MPTA)
P
u
b
l
i
c
i
t
a
t
"Aluminosi": una rehabilitació total S'ha efectuat recentment una rehabilitació d'un bloc alectat per aluminosi, en el qual s'ha considerat convenient la realització total de tots els sostres: Aquest bloc construït pel constructor Sanahuja disposa de sostres consistents en tauler ceràmic pla sobre bigueres de formigó, sostre típic d'aquella època i molt estès a Barcelona. Cointecs plantejà una sèrie de soluci ons per aquesta problemàtica, tenint sempre en compte diversos factors: calia que els recolzaments es fessin en els mateixos punts i al nivell de les biguetes existents, ja que no hi ha cèrcol perimetral. Per una altra banda i a causa de l'existència de biguetes flssurades en sentit vertical, calia plantejar-se la protecció d'aquesta, per a evitar despreniments futurs. Cointecs desenvolupà uns perfils laminats en fred, que es muntaven en forma de sandvitxs. Aquests tenien la particularitat que, a més de tenir la resistència estructural necessària, enfundava la biga vella per a més seguretat i encara que I ataconat es feia directament des d'aquest perfil al sostre ceràmic, la lorma especial d'aquest perfil permetia, per mitjà d'un estri fer una trasferència de càrrega de la biga enfundada al conjunt de nous perfils. Així la biga vella quedava inert i el nou sistema absorbia la fletxa, treballant des del • primer moment. Coïniecs ha realitzat recentment el reforçament integral de sostres d'un edifici afectat per aluminosi, ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona, utilitzanl el sistema de doble perfil metàl·lic. El projecte i la direcció de l'obra va cór-
poguessin presentar certes dificultats en el muntatge, produïdes per la novetat del sistema, posteriorment es van resoldre amb èxit tots els problemes tècnics, fins al punt d'aconseguir la finalització de l'obra en la data establerta prèviament. —Es pot dir doncs, que s'han eludit els típics increments econòmics per imprevistos que genera tota obra de rehabilitació? —Sí, la senzillesa del sistema ha evitat en gran mesura la proliferació d'obres no desitjades, al marge de petits incidents inevitables en tota obra. — Sr. Ibànez, del departament de COINTECS, l'usuari quina millora ha notat?
rer a càrrec de l'arquitecte tècnic Lluís A. Calvo Martín, autor també de les altres actuacions relacionades amb aquesta patologia. —Sr. Calvo, quins motius el van induir a escollir aquest sistema í no un de tradicional a base de perfils normalitzats? —El perfil normalitzat en aquesta obra
en particular, va ser desestimat per l'excés de càrregues addicionals i la difícil maniobrabilitat en vivendes tan petites, cosa que hagués suposat un important increment econòmic en haver d'enderrocar alguns envans. La disposició del sostre format pel tauler ceràmic sobre biguetes era la més adequada per a l'elecció del sistema COINTECS, que encara que en un principi
—L'usuari ha sofert els inconvenients que comporta una obra encara que hem procurat que fossin els mínims i des d'aquí hem d'agrair la seva col·laboració. Quant a la pregunta, efectivament era notori l'augment de resistència que es notava simplement en aplicar la transferència de càrrega a uns sostres que deixaven de vibrar en caminar-hi per sobre.
COINTECS INGENIOS TÉCNICOS MAS, S.A. Marruecos, 93 08020 Barcelona Telèfons: 308 83 85 / 305 50 11
Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica dada la facilídad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes. Mejoran su calídad de acabado especiatmente por la rapidez de su colocación. Con el empleo de distintos modelos de píezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.