INF931015 by sia16

INFORMATIU

Núm.36 SEGONA QUINZENA OCTUBRE 93 125 PTA

DEL COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pasior.5 08021

BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 2Q9 82 99

Fax 414 34 34

Oelegac

L'habitatge europeu busca solucions urgents a la crisi Un estudi reclama la reforma de la fiscalitat i nous tipus d'interès La reforma de la fiscalital i dels tipus d'inlerès hipotecari són, segons un estudi elaborat per la Unió Europea de Promotors Constructors, les millores estructurals bàsiques que necessita el subsector de l'habitatge europeu per a sortir de la greu crisi en què es troba actualment. L'estudi, titulat Habitatge a Europa, com sortir de la crisi, avalua en 400.000 els llocs de treball que es podrien perdre si no s'atura la disminució de l'activitat dins el sector. No existeix, però, una crisi de demanda de noves vivendes ja que, malgrat el descens demogràfic, les necessitats d'habitatge encara existeixen. L'estudi, després de qüestionar les mesures d'ordre conjuntural (com ara les promocions de vivència puntuals) proposa reivindicar el paper central de la fiscalitat, atorgant-li un caràcter neutral, alhora que assenyala la baixa dels tipus d'interès com la principal esperança, ara per ara, del sector de la construcció per a recuperar els seus nivells d'inversió. Dos factorsque han d'ajudar a dibuixar un nou escenari amb una demandamés solvent i unaofertaen ple procés de reanimació. */

a Vic, Manresa. Granollers í Terrassa

Les assegurances condicionen el futur de la unitat europea La no harmonització dels sistemes d'assegurances de la construcció als països comunitaris posa en perill greu la coherència del procés d'unitat europea, segons es desprèn d'un article que Michel Damet, president delegat de la Unión Cobaty International, publica en el darrer número del Bulletin Europeen du Moniteur. Aquest especialista reclama, d'altra banda, una clara acció comunitària que faci realitat aquest procés tan necessari. •

El Col·legi edita una nova col·lecció de manuals de diagnosi Els Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors han iniciat la comercialització del Manual de Diagnosi i Tractament d'Humitatsiúú Manualde Diagnosi i Intervenció en Sostres Unidireccionals de Formigó i Ceràmics, els dos primers volums d'una nova sèrie de documents tècnics que tenen l'objectiu de potenciar el bon coneixement dels edificis com a pas previ a tota solució d'una possible patologia. •

PÀGINA 3

LA CASA EN FORMA tanca el primer mes amb un balanç positiu La campanya LA CASA EN FORMA ha tancat el seu primer mes amb un balanç positiu. Més d'un centenar de trucades setmanals han estat ateses pel Telèfond'Informació414.14.13 habilitat pel Col·legi d'Aparelladors amb l'objectiu d'assessorar i donar resposta als usuaris davant la seva creixent preocupació per l'estat de l'envelfit parc edificat de Catalunya. Les humitats, la degradació generalitzada de l'immoble i les esquerdes són, fins ara, els principals motius de consulta. • PÀGINA 7

PÀGINA 6

AMES AMES

La construcció iniciarà la seva recuperació a partir deÏ994 Ed Carperrter: "L'arquitectura moderna oblida el vitrall" PÀGINES 17118

"Previsió mútua... obligatòria?", per Rafael Cercós

UN PRODUCTE INFORMÀTIC PER A PROFESSIONALS I EMPRESES CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permeten disposar de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar

Aplicacions que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de les díposicions vigents (BOE i DOGC, disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps clau, elaborada expressament d'acord amb les necessitats del treball professional. Consta de més de 600 fitxes i s'actualitza permanentment, de manera que, en qualsevol moment, el professional pot conèixer el conjunt de diposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet d'obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les diposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un menú a la caria per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

CONSTRUDOC és un producte informàtic a m b una línia creixent d'aplicacions que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició de professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest producte vol donar reposta a una demanda generalitzada en el sector, de mitjans informàtics per a poder mantenir ordenada i actualitzada tota la informació tècnica i legal necessària per a un treball de qualitat. Inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa. En un futur CONSTRUDOC anirà incorporant noves aplicacions, relacionades amb el control de materials i els aspectes tècnics de la construcció.

COL·LEGI D'APARELLADORS í I ARQUITECTES TÈCNICS ' DE BARCELONA

CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. El subscriptor reb cada dos mesos un disquet corresponent a l'actualització de les dades de cada aplicació. CONSTRUDOC està basat en el programa Archïvist, de gestió de bases de dades. Per això, l'usuari de CONSTRUDOC pot utilitzar també aquest programa gestor per altres finalitats (bibliografies, directori, etcètera.)

COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes -, Descompte del 25% pera col·legiats, ^j Descompte de 14.000 pessetes, en < cas de disposar del programa ArchivisL (Aquests preus inclouen el 15% d'IVA) -i INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir a una demostració ca! soUicitar-ho prèviament i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99, extensió 209.

La construcció europea reclama noves mesures estructurals per sortir de la crisi Un estudi europeu apunta la reforma de lafiscalitati dels tipus d'interès com a possibles solucions CARLES CARTANÀ

La reforma de la fiscalitat i dels tipus d'inierès hipotecari són les mesures estructurals que necessita el subsector europeu de l'habitatge per sortir de la crisi actual, segons es desprèn d'un estudi realitzat per la Unió Europea de Promotors Contructors. Aquest estudi, Habitatge a Europa, com sortir de la crisi, posa de manifest els mecanismes i els riscos de la crisi actual que pateix el sector en el conjunt dels països d'Europa i apunta algunes pistes que poden ajudar a sortir-ne, alhora que remarca que les dues variables essencials en el caràcter cíclic del sector són els tipus d'interès i l'atur. Si continua la disminució de l'activitat actual es podrien perdre 400.000 llocs de treball a Europa. El mercat de l'habitatge, segons assenyala aquest estudi, es troba en un cicle de difícil previsió atesa la complexitat dels mecanismes econòmics i les seves reaccions en cadena. "El mercat.immobiliari funciona per caos successius. L'augment de la demanda va provocar una alça dels preus al qual I oferta no es va ajustar de manera automàtica. Un cop es va iniciar l'especulació, va intervenir la recessió econòmica, fent que es revisessin molts projectes particulars per la por a l'atur. Les vendes disminueixen i els estocs dels promotors augmenten al mateix ritme que el. seu endeutament, obligant els bancs a constituir nous fons de previsions i a frenar considerablement els seus préstecs". Demanda d'habitatges L'estudi, però, remarca que no existeix pas una crisi de demanda de nous habitatges ja que, encara que la demografia europea ha disminuït ostensiblement, les necessitats de vi venda encara existeixen. El desig d'accedira la propietat continua sent ferm, en bona part pel desmesurat augment dels lloguers. CaJ esperarquelamillomeconòniicageneral prevista per a finals de 1994 comporti una major solvència de la demanda, circumstància que hauràd'anar acompanyada d'una necessària agilització de l'oferta.

MÉS OUE MESURES CONJUNTURALS, EL OUE NECESSITA EL SECTOR ÉS UN NOU MARC ESTRUCTURAL

desplacen en el temps les veritables decisions dels agents implicats". Són, doncs, les mesures estructurals les úniques que poden revifar el sector: "Cal reivindicar el paper central de la fiscalitat No es pot considerar a la

vegada l'habitatge com un sector normal, com pot ser qualsevol altre, i aplicar-li una fiscalitat desavantatjosa. La neutralitat fiscal és la millor solució". A curt termini, però, la principal esperança per una a represa dels ni-

vells d'inversió en aquest sector resideix, sense cap menade dubtes, en la baixa dels tipus d'interès, "factors que dibuixaran un nou escenari amb una demanda més solvent i una oferta en procés de reanimació". •

L ' E N Q U E S T A

Com espot revifar la construcció d'habitatges? J A U M E PRATS Col·legial núm. 2126. Barcelona

M A R Í A JOSÉ V I D A L Col·legiat núm. 7 7 4 1 . Barcelona

És un tema molt, moll difícil. Tot forma partd'unprocésenelqual incideixen molts factors macroeconomies. Al meu parer, el més important per araés millorar la situació general de l'economia.

És un (ema molt complicat. Per lògica, si baixen els tipus d'interès, baixaran els dels habitatges, la gent comprarà més i el sector millorarà. El problema és el preu del sòl, massa car, al meu parer.

JESÚS M O R A L Col·legiat núm. 5083. L'Hospitalet

J O R D I PI SEGUÍ Col·legiat núm. 522. Barcelona

Cal rebaixar els tipus d'interès del diner que presten els bancs. De tota Les mesures d'ordre conjuntura] -com manera, perquè el sector es revifi, cal ara les promocions puntuals- no cons- potenciaria rehabilitació d'edificis com titueixen, segons l'estudi, una resposta a nova pràctica generalitzada. eficaç per sortir de la crisi, "només tenen un efecte de calendari, és a dir, La consulta es va fer el dimarts 25 d'ocliíbre

Elshabitatges són prohibitius. Si es vol fer-los més assequibles i, a la vegada, potenciaré! sector, cal que el diner sigui més barat. Si lament compra, es podrà construir més. Es un cercle tancat. al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona. Bs professionals es van escollir aleatòriament

La no harmonització de les assegurances posa en perill el mercat únic a Europa Michel Darnet reclama una acció comunitària perfer realitat aquest procés ANTONI CAPILLA

L'harmonització de les assegurances de construcció dins els estats membres de la Comunitat Europea (CE) només serà una realitat si el sector pren realment consciènciade la necessitat d'una acció comunitària en lamatèria. segons es desprèn de l'article que Michel Darnet, advocatalsjutgatsdeToulouse (França) i president delegat de la Unión Cobaty International, publica en el darrer BuÚetin Europeen du Moniteur. Segons Darnet, que participarà el novembre a les jornades La construcció: una transformació anunciada, que organitza el Col·legi, "La no continuació de les accions d'harmonització dels problemes d'assegurances i de les responsabilitats es posa en perill la coherència de la unitat europea". La diversitat actual de reglamentacions, de contractes i de mecanismes jurídics. impedeixen, segons Damet, concebre l'existència d'un mercat únic a Europa. Cal, doncs, "un major apropament de les legislacions nacionals que garanteixi el necessari funcionament d'un mercat comú", el de la construcLA CONSTRUCCIÓ EUROPEA NECESSITA UN SISTEMA D'ASSEGURANCES COMÚ ció, que gaudeix d'una gran importànciaeconòmicaaEuropa. Les dificultats de no bloquejar les perspectives d'una deixa de suscitar i promoure acabin particulars d'una eventual harmonitza- harmonització de les assegurances, per revifar la flama. D'aquesta mació de les assegurances de construcció però com que sap que encara avui no nera, s'accentuen més les oportunihan frenat terriblement les ambicions disposa dels mitjans per provocar-la, tats d'una acció comunitària i els de la Comisió de la CE. adopta una postura suau, amb l'es- mitjans possibles, que no pas sobre "La Comisió, explica, té la voluntat perança que les reflexions que no l'harmonització d'assegurances". •

Els aparelladors estan facultats pera projectar naus industrials L'INFORMATIU

La saladel contenciós administratiudel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid va emetre, el passat 23 de juliol. una sentència que declara l'habilitació legal dels arquitectes tècnics per a la redacció de projectes de naus industrials. La sentència jutgava un recurs interposat pel Col·legi d'Arquitectes de Madrid contra l'ajuntament de la població madrilenya de Daganza de Arriba, i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid com a part coadjuvant, per la construcció de quatre naus industrials de més de 600 metres quadrats cadascuna. Aquest projecte, que comptava amb un pressupost global d'execució superior als 32 milions de pessetes, les obres del qual suposaven treballs d'excavacions de terres, encofrats, formigonats. càlculs estructurals complets i complexos, fontaneria, sanejament, serveis elèctrics i execució de cobertes. La sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, recolzada en la doctrina del Tribunal Suprem pel que fa al mètode de casos i al plus competència! que la Llei d'Atribucions 12/1986 atorga per als arquitectes tècnics, remarca, d'altra banda, que la formació acadèmica que reben els aparelladors i arquitectes tècnics espanyols els faculta per projectar construccions industrials, de la mateixa naturalesa que les que van donar lloc a l'esmentada demanda, amb prou garanties d'habilitat professional i seguretat, •

Barcelona promou una ordenança que obligarà a mantenir els edificis La nova normativa vol millorar el paisatge urbà L'INFORMATIU

L'Ajuntament de Barcelona prepara una nova ordenança sobre els usos del paisatge urbà que donarà continuïtat a la campanya Barcelona, posa'l guapa. Aquesta normativaregularàtots els elements que puguin afectar la imatge de la ciutat, com ara les façanes, els anuncis publicitaris, les antenes o els aparells d'aire condicionat. L'esborrany de la nova normativa ha estat tramès a 40 entitats, entre elles el Col·legi d'Aparelladors. La nova normati va obligarà els propietaris dels edificis a realitzar tot tipus d'obres que garanteixin el manteniment general dels edificis. D'altra

banda, l'ordenança també obliga els propietaris d'immobles a "retirar o esborrar de qualsevol part de l'edifici tota pintada o element adherit" en un termini màxim de 48 hores després de produir-se. La campanya Barcelona, posa 't guapa. que va finalitzar el 1992, vagenerarunvolumd'obrad'uns 13.000 milions de pessetes, destinats a la neteja i restauració de façanes i edificis. Un total de 172 empreses van patrocinar els 5.000 projectes de restauració que es van presentar. La campanya es va iniciar amb una simple ordenança municiapal que només estimulava la neteja de façanes. •

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VIGILARÀ DE PROP LA IMATGE DE LA CIUTAT

El sector de laconstrucció iniciarà la seva recuperació a partir de 1994

Madrid visa un 20% menys de projectes d'obra al llarg de 1992

Un informe de Construmat preveu una gradual millora econòmica L'INFORMATIU La construcció caurà el 4% durant aquest any en el conjunt de l'Estat espanyol, tot i que. segons es reflecteix en un informe elaborat pel Saló Internacional de la Construccióde Barcelona, Construmal, podria començar a recuperar posicions, encara que molt tímidament, a partir de l'any vinent. L'estudi indica que aquest sector pot començaragenerarocupacióapartirde 1995, quan creixi a un ritme anual del 2%. "gràcies a l'increment de la licitació d'obra pública en aquest exercici i a l'impuls que ha significat el pla d'habitatge elaborat pel Govern". Una relativa millora del sector de la construcció ja es notarà aquest any. Segons Construmat, el retrocés es situarà a 2.3 punts per sota del que es va registrar el 1992, el primer en que es va econòmica. La destrucció d'ocupació, experimen tar un descens, que va ser del però, es manté al mateix ritme dels anys 6,3%, després de set anys d'expansió precedents, ja que aproximadament es

perdran uns 77.000 llocs de treball. L'atur al sector arriba al 27,7%. Els factors que mantenen el sector en recessió són, segons Construmat, la caiguda de les edificacions no residencials i l'obracivil. L'habitatge, en canvi, sembla decidit a trencar la tendència negativadelsdarrersdosanys.L'informe vaticina, d'altra banda, que a finals de 1993 s'hauran començat uns 225.000 habitatges, mentre que la licitació d'obra pública podria arribar als 1,5 bilions de pessetes. Com a exemple d'aquesta evolució, cal destacar que al primer quadrimestre de 1993, la licitació va arribar aJs529.000bilions,un 125.4%mésque en el mateix període del 1992. Aquestes apreciacions coincideixen amb les que va fer el ministre d'Economia, Pedró Solbes, segons el qual "la inversió en construcció comença a pujar una mica, demostració palpable que la crisi econòmica es desaccelera". •

Els projectes visats a Madrid es van reduir el 1992 en un 20%, segons diu Luisdel Rey, degà del Col·legi d1 Arquitectes de Madrid, en unaentrevistapublicadaaExpansión. Segons del Rey, l'altre problema és que, "la professió s'exerceix d'altra manera. La funció de l'arquitecte s'ba diluït i guanyen importància altres agents". •

El Govern espanyol augmenta la dotació per a infrastructures La dotació assignada a la política d'infrastructures en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de 1994 puja a 844.100 milions, cosa que significa unaugmentdel' I l,3%respectea 1993. D'altra banda, els pressupostos assignen 107.400 milions per a desenvolupar la política d'habitatge, éa a dir, un augment del 8% respecte a 1993. •

SUPEWLAMÍAiETItE B É I M I MESURA DE SUPERFÍCIES, LONGITUTS y PERÍMETRES CONVERSIÓ D'UNITATS AUTOMÀTICA CONTAOBJECTES (FINESTRES, ARBRES, ETC.J ESCACA AUTOMÀTICA I CONVERSIÓ D'ESCALA CALCULADORA INCORPORADA MISSATGES I MENÚS EN CASTEUÀ NO NECESSITA CONEÇTAR-SE A L'ORDINADOR ENROLÍ ABLEI PORTÀTIL

El SUPERPLANIMETRE QuikRuler permet fer qualsevol mesura sobre un planell, de forma ràpida i precisa. També pot fer tota mena de càlculs amb aquestes mesures: Restar superfícies, multiplicar pel preu unitari, aplicar coeficients de correcció, totalitzar costos, etc. El SUPERPLANIMETRE Quikruler NO NECESSITA forçosament ser conectat a un ordinador. Per tant no cal aprendre programes complicats. Es un producte específic. Tot i així, es pot connectar a l'ordinador per passar les mesures i càlculs a la majoria de programes, tals com fulls de càlcul i programes d'amidaments, etc.

TASSACIONS, VERIFICACIONS, ESTIMACIONS, CERTIFICACIONS, AVALUACIONS, CONTROL DÏNSTAL.LACIONS,. CÀLCUL DE REVESTIMENTS, PRESSUPOSTOS DE PINTURA I TRACTAMENTS INDUSTRIALS, CÀLCULS DE CLIMATITZACIÓ, 'íRIFICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT, ETC.

FORINDEX

FOHÏNÜEX Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Tel: (93) 753 09 62 Fax: (93) 753 34 92

Una col·lecció de manuals reclama la diagnosi com a pas previ a tota actuació El Col·legi edita els llibres dedicats a humitats i a sostres unidireccionals L'INFORMATIU

Els Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona acaben de publicar el Manual de Diagoni / Tractament. d'Humitats i el Manual de Diagnosi i Inten'encióen Sostres Unidireccionals de Formigó i Ceràmics, els dos primers números d'una nova col·lecció de manuals de diagnosi. L'objectiu d'aquesla col·lecció, a la qual s'afegirà pròximament un Manual de Diagnosi, Traaament i Intervenció en estructures de fusta, un altre sobre diagnosi i intervenció enestructuresde formigóarmat i un tercer &>bre diagnosi i intervenció en parets de càrrega, és potenciar el bon coneixement de l'estat dels edificis com a pas previ a tota avaluació i solució d'una possible patologia. La diagnosi, com a metodologia de treball per arribar al coneixement del patrimoni construït, és la clau de tota intervenció racional. Malgrat això, encara avui són moltes les actuacions de rehabilitació en què les decisions es prenen al marge d'aquest coneixement previ, fet que sovint comporta problemes no previstos en el moment de l'execució dels treballs i una mala qualitat en l'obra acabada. Amb aquesta sèrie de manuals de diagnosi, es pretén publicar diferents articles i documents elaborats pels Serveis Tècnics i pels seus col·laboradors ambrobjectiud'arribaralmajornombrepossiblede tècnics interessats en les diferents matèries.

Contra la irracionalitat La problemàtica social provocada perl'aluminosi ipopularitzada perla seva àmpliarepercussióals mitjans de comunicació després de l'enfonsament, amb una víctima mortal, d'una vivenda al barri del Turó de la Peira, ha provocat una gran inquietud social. Les seves implicacions socials i econòmiques han arribat a trasbalsar cl norma] funcionament del mercat immobiliari, que descarta, a priori, qualsevol habitatge afectat per aquesta patologia, sense cap procés exhaustiu de diagnosi que reflecteixi l'estat real de l'habitatge. Davant aquesta àmplia i controvertida problemàtica, cal introduir una nova visió basada en la racionalitat dels processos de coneixement que consideren ladiagnosi com un treball previ i imprescindible a tota avaluació i intervenció. • CARLES PUIGGRÒS President del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona

UNA INTERVENCIÓ RACIONAL DEMANA UNA DIAGNOSI PRÈVIA

éforjados Reticulares en AutoCAD?

Nova col·lecció El Manual de Diagnosi i Tractament d'Humitats é& una recopilació d'articles que afronten des de diversos punts de vista l'àmplia diversitat de variables que d'una manera clara poden contribuir a facilitar la tasca dels tècnics en les actuacions en l'aplicació de solucions concretes. Entre els autors figuren Ippolito Massari, Cario Cesari, SoledadGarcíaMorales,LuisellaGelsomino, Sandro Massa i Alfredo Vera. El Manual de Diagnosi i Intervenció en Sostres Unidireccionals de Formigó i Ceràmics presenta, d'altra banda, els darrers criteris tècnics sobre els sostres de ciment aluminós, conjuntament amb la problemàtica detectada en altres tipus de sostres. També posa de manifest les limitacions que fins ara tenien els tècnics per obtenir una informació imprescindible. Els autors són XavierCasanovas, Ramon Graus i Joan Ramon Rosell. •

ünuevo CASA/FR 3.0!! •El mejor programa de forjados Reticulares del mercado espanol! • Los pianos son com pietós: armaduras de nerviós, zunchos, capiteles, pilares, etc. Todo sin salir de AutoCAD! •La entrada de datos se hace dibujando la estructura en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, caraas,etc, son entrados facilmente. Toaa la potencia de AutoCAD està a su dïsposición!

•El CASA/FR calcula los Esfuerzos y Armaduras de todo el Ediftcio en su Conjunto, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y velocidad, pudiendo resolver edifícios de grandes dimensiones. •Resuelve edificios de múltiples plantas sin salir de AutoCAD! • La versíón 3.0 de CASA/FR tiene un precio excepcional: llàmenos hoy mismo para ínformarse de la oferta especial de lanzamientoü

•Tango/04 Computing Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA* N

F O

M A T I

CARLES CARTANÀ

Una exposició proposarà gaudir de l'obra que Gaudí va fer al Parc Güell La mostra s'inaugurarà el proper desembre ANNEMIEKE VAN DE PAS

EL PABC GÜELL ES UNA DE LES OBRES EMBLEMÀTIQUES D'ANTONI GAUDI

Gaudir Gaudies el títol de l'exposició escultòrica i pictòrica que, a partir del properdia2dedesembre,s'exhibiràala sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors. La mostra, projectada per l'escultor i restaurador Luis Gueilburt, vol ser un homenatge al treball realitzat per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i el seu equip en la complexa realització del revestiment mural de la sala hipòstila i del banc del Parc Güell de Barcelona. La mostra romandrà oberta fins al dia 7 de gener de 1994. L'exposició.queesbasaenpetits fragments d'aquesta obra mestra de l'arquitecte català, presentarà un conjunt de pintures i escultures de Luis Gueilburt que només pretenen, segons l'autor de l'exposició, "compartir amb la gent les trobades fortuïtes de la meva percepció i el pinzell en passejar diàriament per aquest temple sense dogma que és el Parc Güell". Un gran obra en

què destaquen especialment els passadisos de pedra i el banc, un dels llocs més sorprenents i seductors de Barcelona. Totestudiósd'Anloni Gaudí xoca, més lard o d'hora, amb la superposició de mites, de suggeriments, de sentits, que Gaudí vessava a la seva obra, circumstància que dóna a aquesta una riquesa insospitada, però que també la fa més complicada, més complexa. Així, l'art grec clàssic, el romà, el gòtic, el barroc, el naïf,elmodernisme,el romanticisme, "en definitiva, tots els llenguatges plàstics, fins i tot l'art abstracte", estan immersos en aquest gran mural que és e! banc del Parc Güell. Segons Luis Gueilburt, "l'aprofitament dels materials, la seva composició, i la inesgotable recerca d'estils basada en estudis de l'art clàssic i modern fan d'aquesta una obra irrepetible i d'una profunditat sorprenent dins de la investigació de les arts visuals". •

Ramon Ceide, nou president del Consell Català

I Tenemos mas dej | 150 soluciones^ para trabajos en altura m -. 3

Servicio información al cliente:

Tel. 900 - 200 600

Ramon Ceide, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, va ser nomenat el passat dia 22 d'octubre com a nou president del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Ceide substitueix en aquest càrrec a Carles Puiggròs, president del Col·legi de Barcelona. Des de l'any passat, la presidència del Consell Catalàés exercida, de manera rotativa i per un període d'un any, per cada un dels presidents dels cinc col·legís calalans. Des de Llavors, el Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya s'ha definit com un òrgan de coordinació dels diferents col·legis catalans, encarregat d'assumir una funció de representació global de la professió a l'àmbit territorial de Catalunya. •

Els joves aparelladors s'interessen pel seu futur professional

L'INFORMATIU renova la seva imatge gràfica per guanyar en agilitat

La progressiva implantació d'associa- LTNFORMATIU inicia, en aquest núcions de professionals en detriment de mero, un nova etapa pel que fa al seu l'exercici com a professionals liberals aspecte formal. La nova maqueta preindividuals, i l'exercici de la professió tén potenciar l'agilitat i els continguts als diferents països de la Comunitat informatius de la publicació. Més notíEuropea són alguns dels lemes que cies, més articles en profunditat, un interessen a les darreres generacions major recull d'activitats, més articles d'arquitectes tècnics. Així es desprèn d'opinió i nous recursos gràfics confordel col.loqui tes sortides professionals men una publicació professional àgil i dels arquiïeaes tècnics, que es va cele- viva. Els professionals trobaran a brar aiCol.legielpassal I9d'octubre. L'INFORMATIU iota la informacióque El col.loqui vaoferiralsjoves col·legials els interessa amb un major tractament un panorama global i actualitzat de la periodístic. D'altra banda, amb les sesituació del mercat de treball i de ves seccionsd'opinïójapublicació vol l'exercici professional, i va remarcaria esdevenir un fòrum de debat on tots els necessitat d'adoptar nous models de col·legiats i tècnics del sector hi puguin gestió professional. • dir la seva sobre la professió. •

CASA

FORMA

El Telèfon d'Informació rep un centenar de trucades setmanals La campanya compleix un mes amb força èxit SERVBS TÈCNICS

La campanya divulgativa LA CASA EN FORMA, endegada el passat 21 de setembre pel Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'empresa Winterthur, ha tancat el seu primermes amb una favorable acollida, tant per part dels mitjans de comunicació, com per part dels usuaris d'habitatges. Des de la seva posada en marxa, el Telèfon d'lnformació4141413 ha rebut gairebé un centenar de trucades setmanals, tant d'usuaris particulars com de comunitats de propietaris. Les humitats (31,46%), ladegradació generalitzada de l'immoble (24.13%)i lesesquerdes (22,4%), manifestades principalment a l'estructura de l'edifici, són les principalspreocupacions dels usuaris i propietaris d'immobles que s'han adreçat al Telèfon d'Informació4141413 durant aquest primer mes de campanya. El retrat robot de l'usuari que s'adreça a aquest servei, analitzant les primeres dades estadístiques, seria el d'un propietari individual, assalariat,que viuen unavivendadepropietaldins un immoble plurifamiliar de menys de 20 anys d'antiguitat, i que es va assabentar de la campanya gràcies a les informacions aparegudes als mitjans de comunicació. Les consultes telefòniques rebudes al

4141413a! llarg d'aquest primermes de vida de lacampanyaevidencien l'escassa implantaciódelmantenimentcomapràctica habitual (només un 25% dels casos, entesa més aviat com a reparacions, i sempre a càrrec exclusiu de l'usuari o propietari de l'habitatge), malgrat l'antiguitat del parc immobiliari català. D'altra banda, el Test Casa en Forma i altres informes de diagnosis esdevenen, per sobre de la informació sobre els ajuts i subvencions per a rehabilitació i el cost de les diferents obres a fer. els principals serveis sol·licitats pels usuaris mitjançant aquest Telèfon dl'Informació habili tat pel Col·legi d'Aparelladors dins el marc de la campanya. LA CASA EN FORMA, campanya que inicialment es farà fins a finals del mes de maig de 1994. centra el seu missatge en un concepte bàsic: la casa, la major inversió que té una família, té una vida limitada que depèn, en bona part, del bon ús i manteniment que se li faci. El manteniment, que no és un procés gaire costós, permet d'estalviar problemes i diners, tot augmentant la qualitat de vida i el nivell de confort de l'habitatge. L'objectiu de la campanya és promocionar el manteniment, establint un mecanisme de servei públic que doni resposta a la preocupació dels ciutadans davant l'estat d'un parc edificat envellit que presenta moltes mancances. •

^í^jjip

EL COL·LEGI POSA UN TELÈFON AL SERVEI DELS CIUTADANS

La cèdula d'habitabilitat El Col·legi presenta el esdevindrà una nova Test Manteniment en eina d'inspecció tècnica una jornada a Lausana La Generalitat modificarà la cèdula d'habilabilitat per facilitar l'existència d'un sistemade reconeixement periòdic de l'estat dels edificis usats. Xavier Ventura, directorgeneral d'Arquitectura í Habitatge, va afirmar que aquestes cèdules farien la funció d'inspecció tècnica periòdica en el decurs del programa La casa per la teulada, de Catalunya Ràdio, que s'emet cada diumenge i quecomptaamblacol.laboraciódeLA CASA EN FORMA. •

CASA

Els Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors van ser convidats, el passat dia? d'octubre a la ciutat suïssa de Lausana, a la jornada Dit diagnòstic a la gesiion courante: Mélhodologies suïsses, jraiiçaises el espagnoles d'évalualion ei de gestion informaíisé des patrimoines bnmobiliers, per presentaré! Test Habitatge i el Test Manteniment La jornada, organitzada per les associacions Apogee, va comptar amb la presència dels principals especialistes europeus. •

Per Olissip

APARELLAGRAMA EI dissenyador d'aquesl habitatge vol fernos barrinar una mica amb aquest APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom d'un ofici í el d'un estri que usen els professionals del seu ram. Per aconseguir-ho cal resoldre primer els enigmes del bany, del menjador i dels dormitoris A i B on esbrinarem, amb les lletres encerclades, el nom de l'eina en qüestió. No cal dir que aquestes lletres s'hauran d'ordenar i combinar per tal de descobrir l'instrument que busquem. Finalment, els mots encreuats ens permetran descobrir el nom de l'ofici, també amb les lletres que restin encerclades, per bé que aquest copja ens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat ofici i eina, ja només ens cal esperar un altre l'aparellagrama.

HORITZONTALS:

TAS

_ Q — só Q DER

VERTICALS: 1. Treballat llargament. 2. N'hi ha d'artificial i de natural. Modificada. 3. És fa amb la missa. Premessin sota els peus. 4. Obra de fàbrica que eleva el nivell d'un curs d'aigua. Àpat abundós. 5. No hi ha qui l'engreixi. Tresor públic. Novena lletra grega. 6. Donin la volta. Ha tret profit d'un afer. 7. Lloc destinat a la pregària.

• ( Amb el suport de la Generalitat üe Catalunya I DepartamentdeCultura

1. Petit del conill. 2. Foraster. Terminació d'infinitiu.3. Gènered'arbresde flors agrupades en raïms que inverteixen en borsa. 4. Arbre del bosc ribera. El de guerra reuneix els combatents sota la seva bandera. 5. Tancoel bar. Petit ribolperapolir les bótes per fora. 6. Ascendència. Odiada per molts francesos. 7. Altiplà de gres amb un front molt acusat. 8. Presonera. Provoca ensurts. 9. No trobem l'entrada del pis. Gairebé un centenar. 10. Ocell de rapinya molt apreciat en falconeria. 11. Sobresou de funcionari. 12. Que té les anques grosses.

•O •

DORMfTORI C I

•maqui» ou *& 77 v\ mon Tpunpj·l· DÚ^I'Í 7«MT 1^""/V7 HOOVfNmV 0 ! ü "! l a\ w mw/nsa/ u/w// 07 fr-J •&-) •(£-) -fc-l '(f) '(£-) 1ï) :1 "I *P "".""d •VWVffi'UOWOT tüJ •//- MBYVÍ- oni-6- flWtfS- moïï V-">!*V9- pmwS- V3W0-P- tuxiMfft- JffflZ-

&ligza·V WOHKSOOf XVJ-V IHOIIKHOO/a usssastj-jio^- npouoxumn'Z- muxprn :STVDI1X3A •«wi'Vtf- «*/(7 WW •JopD;>ig:u]s3 viqdunrj.'pifo ymWOVTmtiVd

REFORÇAMENT DE FORJATS UNIDIRECCIONALS (en cas de ciment ALUMINÓS i similars)

Comunicat d'especial importància Volem posar en coneixement de tots els tècnics que SISTEMES CONSTRUCTIUS J3-F ha rebut de l'INSTITUTO EDUARDO TORROJA el DOCUMENT D'IDONEÏTAT TÈCNICA (DIT) per al seu sistema de reforçament de forjats «REFORÇ J3-F» en les seves dues versions de substitució funcional:

Reforçament adossat a cara inferior del forjat, tipus 1 i 2, i totes les seves configuracions. •nrar

Reforçament encastat tipus E i totes les seves configuracions. •

La nostra empresa, que, fins aquest moment, no havia fet publicitat dels sistemes «REFORÇ J3-F», ja que es considerava determinant la concessió del DIT, té ara l'oportunitat de posar a la seva disposició els seus deu anys d'experiència en el món de la construcció metàl·lica lleugera, la qual, juntament amb la fabricació pròpia dels components del SISTEMA REFORÇ J3-F li permet oferir els costos/m 2 més ajustats i les aplicacions en obra més senzilles.

DEMANI'NS INFORMACIÓ TÈCNICA I ECONÒMICA • PARTICIPI EN LES NOSTRES TAULES RODONES SETMANALS • VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ PERMANENT • DIGUI'NS SI VOL QUE EL VISITI UN DELS NOSTRES TÈCNICS ORDRE, S.A. C/ Muntaner, 374, entl. 2a. 08006 Barcelona. Tel. 414 11 19. Fax 209 31 28.

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

L'avanç tècnic revifa l'ús constructiu de la fusta EoiTfllCE ABfTARE SEGESTA

L'albero delle novità Bianchi, M. Construiré núm.122, juliol-agost 1993

La fusta, un material tradicional per definició, es llança de nou en el seu re! estructura]. La innovació en les tecnologies de producció ha fet possible l'elaboració de nous materials, amb prestacions que donen lloc a noves solucions constructives. Un cas concret és el dels contraplacats, de fusta manufacturadai amb una gran estabilitat dimensional, ja singuin la fusta laminada o el Parallamp, un producte nou anomenat també Pis, que és un contrapfacat estructural de fabricació canadenca, amb avantatges evidents com ara la seva producció industrial, la facilitat de sotmetre'l a tractaments ignifugants i l'aprofitament de la matèria primera. Parallamp El Parallamp es fabrica a base d'estrats sobreposats premsats, units amb cola fenòüca polimeritzada a alta freqüència, amb lesfibresdisposades en angles diversos per tal de poder donar una resposta correcta als esforços de les estructures hiperestàtiques. El resultat és un bloc de seccions variades i sense límit de llargària, que pot ser tallat i

CENTRE

EL PARALLAMP DÓNA UNA MAJOR LLIBERTAT AL PROJECTISTA

conformat segons les necessitats, i amb una elevada resistència a la flexió, i això es tradueix, bàsicament, en una major llibertat a l'hora de projectar. Aquest és un producte, que fins ara s'importa del Canadà, és fet amb fusta d'avetDouglas i de pi meridional, dues

coníferes de les més resistents. Això pot fer creure que el material resulta d'entrada molt car, però no és així si es compara el seu preu amb el del formigó i es té amb compte l'ampli ventall d'aplicacions que presenta: bigues contínues, pilars, voltes de canó, estructu-

DOCUMENTACIÓ

JOSEP

res geodèsiques, encavallades, estructures reticulades, etc. Ara bé, és interessant considerar el fet d'arribar a utilitzar el Parallamp sense necessitat d'importar-lo, utilitzant les espècies autòctones del país, que donin el mateix rendiment. •

RENART

U N CENTRE ESPECIALITZAT EN LEGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES

PRODUCTES I SERVEIS

ALCALÀ NORMATIVA I LEGISLACIÓ

BIT-BIT PUBLICACIÓ BIMESTRAL

HVOÜ

CONSTRUDOC UNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS

SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS

Josep Renart DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA

CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCtC, PERINORM, HABITAT, ETC. BON PASTOR, 5. TELÈFONS: 209 82 9 9 / - 1 1 4 33 11 / FAX: 414 54 26

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Anàlisi dels arquitectes britànics Question T i m e RIBA JOURNAL Cahiers du CSTB vol. 100, setembre 1993 p. 7-13

Formulación general para la determinación de las tensiones debidas a punzonamiento en pilares rectangulares y circulares Corres, H. Pérez, H. Hormigón y Acero núm. 183 p. 11-16

Aquest article ofereix una visió completa i força actual del món dels arquitectes a Gran Bretanya i la seva situació professional, vist des de la perspectiva de la gent no involucrada en el sector de la construcció. L'article 2ües//oH riHieesredactaaparürd'unes enquestes realitzades, en les quals es plantegen qüestions com ara: - el sou d'un arquitecte, tot revelant que la gent no n'està al correntjaque !a mitjana, segons elsenquestats, es troba entre les 30.000 i 60.000 lliures, quan en realitat és d'unes 23.000 lliures. - avantatges i inconvenients de contractar a un arquitecte: millor qualitat, preus més alts, solucions més imaginatives, i d'altres. - dir el nom de l'arquitecte de ['edifici preferit i el del més aversiu segons l'opinió de l'enquestat. • PANORÀMICA DELS DOCKLANDS DE LONDRES

MEDI AMBIENT

EI Diari Oficial de la Generalitat del dia 28 de juliol publicava la Llei 6/ 1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Aquesta regulació és conseqüència d'una política ambiental dirigida a la protecció del medi i a la millora de la qualitat de la vida. La llei propicia una política de gestió dels residus basada en lacol.laboracióentre els productors i elsgestors delsresidus. El desenvolupamentd'aquesta llei acabarà afectant molt directament! 'activitat constructora, atès que, en aquesta, s'hi genera una important quantitat d'aquests residus. Catalunya ha esiat sempre una comunitat pionera en el camp de la política de defensa del medi ambient, is"ha avançat en molts casos a la manca de

pe) Centre Aquesta» oeselabo de Documentació Josep Renart del Col·legi JApanÜtsdon, I Arqutectes Tècnics de Barcelona

Formulacions de formigó armat per a projectes

normativa bàsica estatal.

Aquesta política s'ha impulsat encara més amb la creació delDepartament del Medi Ambient, el qual ha publicat recentment un recull de legislació molt complet: "Legislació ambiental de Catalunya", consultable al Centre de Documentació. És estructurat per temes de tota la normativa d'aplicació a Catalunya: disposicions de la CE, legislació d'àmbit estatal i legislació de la Generalitat. Comacomplementd'aquestapublicació el Centre de Documentació ha adquiriliman té actualilzatel "Sistema Medio Ambiente" editat per La Ley, en el qual trobem a més a més la legislació específica de la resta de comunitats autònomes. •

Aquestsarticlessónuna mostra dels que els professionals podentrobaral Centre. S'hi pot accedir via telèfon (93-4143311)iviafax(9M145426).

Aquest article és una presentació deies fórmules per al càlcul del límit de punxonament en elselements de formigó armat, pensades perdonar respostaales exigències pràctiques que es plantegen normalmentals projectistes. Aquestaformulació reforça la normativa i els manuals que hi ha sobre aquest tema, que només tracten els casos més senzills i no semprede manera prou completa; en concret, l'article exemplifica la determinació de tensions en pilars de vora i de cantonada, circulars i rectangulars. Les fórmules incloses en aquest article de H. Carres i H. Pérez, publicat a Hormigón y Acero formaran part, pròximament, del nou Promptuari Informàtic del Formigó. •

Manual de diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals d e f o r m i g ó i ceràmics. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1993

Guia pràctica d e la Canteria Escuela Taller de Restauración Centro Histórico de León Lleó, 1993

Aquest manual, presentat durant les Jornades que, ambel mateix nom, es van celebrar al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a començaments del mes d'octubre, és el resultat de l'experiència i coneixements acumulats pels Serveis Tècnics del Col·legi sobre el tema. Aquest manual, el primer d'un nova sèrie dedicada a la diagnosi, descriu en profunditat els tipus de sostres unidireccionals i els problemes que poden presentar. Seguidament planteja una metodologia de diagnosi molt acurada i sistematitzada, que ha de permetre al tècnic d'arribar al diagnòstic. Finalment, el manual descriu a bastament els diversos sistemes teòriesd'intervenció i en recull sistemes comercialitzats. •

La Guia pràctica de la Canteria és un llibre de caràcter pràctic que mostra els processos tradicionals de treball de la pedra destinada a la construcció, orientat especialment a estudiants. A través d'una acurada col.lecciód'il.Iustracions,lamajoria d'elles molt descriptives, aquest llibre de caràcter divulgatiu, que ha estat editat recentment perla EscuelaTaller de Restauración del Centro Histórico de León. mostra les eines que s'utilitzen tradicionalement en el treball de la pedra destinada a la construcció, tant tradicionals com modernes, i s'entra en el treball de les motllures, la complexitat de cadascun dels elements dels ordres arquitectònics clàssics, i la talla i construcció de diferents tipus de paraments i arcs de pedra. •

r o

fllNFORMATIU

• Buscar feina de manera efectiva

• El marketing esdevé la clau per entrar en un mercat de lliure competència

El Servei de Promoció i Mercat de Treball organitza un curs sobre Tècniques de recerca activa de treball, acàrrec de Sílvia Gonza lez, pedagoga í especialista en inserció professional,deS+D,Desarrollo de Recursos Humanos. El curs tindrà lloc els dies 8 i 10 de novembre de 16:30 a 21 h. ala Salade Conferències. La matrícula té un preu de 5.000 pessetes.

El Col·legi organitza el seminari Com treballaren un mercat de lliure competència, que pretén donar al participant habilitats complementàries pera desenvoluparia gestió comercial com a professional independent. Aquest seminari, adreçat a professionals liberals i societats professionals, és organitzat pel Servei de Promoció i MercatdeTreball en col·laboració amb EADA^ Escola d'Alta Direcció i Administració. AniràacàrrecdeJoanLLuísCÍniero,professord'EADA. Tindràlloc els dies 23 i 24 de novembre de 16 a 21:30 hores, alaSalade Conferències. El preu pera col·legiats és de 22.000,- pessetes i de 30.000.- per a no col·legiats. Les places són limitades i la matrícula inclou documentació i coffee break. El termini d'inscripció finalitzarà el 12 de novembre.

CONSELL DE REDACCIÓ:

ADMINISTRACIÓ:

£;

McwsawAlfmsiy

DISSENY GRÀFIC: Amoni Capiüa

1MPRESSIÓ:

DIPÒSIT L E G A L EHÏ5B9-I99I ISSN: 1132-2KC

CoUegl d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

TeL(93)209S!» M33 11 ) Delegació Osona: Plap Major, 6. OBSOOVic Telèfon (93)8852611 Delegació Bages-Berçuedà: PIinadcrOnL6. 1X240 NÜEIEH. Td«ml93lS729799 Delegació Vallès Oriental: J Up b 2 5 OS-lÓjOranoUrn: TelífonHOíM790176 Delegadd Velles Occidental: SaraFrancesclB. <B221Taraisi Telèfon 193)7801110

JUNTA DE GOVERN PRESIDENT: CBinPidfgnJslUudlc

SECRETARI:

GjifojCoràiíBujini TRESORERA: PiWnaímrttiLAraríípü

COMPTADOR: B o n a C t í x n i Morón VOCALS:

• Curs de Wordperfect

•Introducció a la informàtica

Per a les inscripcions a cursos, jornades o conferències

El Col·legi organitza, un curs de Wordperfect versió 5.1, de 20 hores de durada.

Curs d'Infomiàtica per a professionals amb més de 20 anys d'exercici professional.

SERVEI D'INFORMACIÓ

El curs es farà del 25 de novembre al 21 de desembre, tots els dimarts i dijous de 19 a 21:30 hores, a l'Aula d'Informàtica.

Tindrà lloc del 15 de novembre al 22 de desembre tots els dilluns i dimecres de 19:30 a 21 hores, amb una durada de 25 hores.

El preu per als col·legiats és de 25.000,- pessetes Per als no col·legiats, 35.000,- pessetes

El preu per als col·legiats és de 32.000,- pessetes Per als no col·legiats, 45.000,- pessetes

Planta baixa del Col·legi, de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i també de dilluns a dijous de 16 a 19 hores

J O R N A D E S

• Novembre, mes de la Informàtica

• Jornades tècniques, del 15 al 17de novembre. • Dibuix assistit, del 22 al Durant el mes de novem- 26 de novembre. brei la primera setmanade • Dibuix i altres, del 29 de desembre s'han previst una novembre al 3 de desèried'acti vitals relaciona- sembre. des amb la informàtica proOrganitza el Col·legi, amb fessional sota el títol Mes la participació dels diverdelalnfomiàtica,ambde,sos distribuïdors dels promostracions diverses de grames presentats. programesieinesde treball: Les activitats tindran lloc a • Càlcul d'estructures, del la planta baixa de la seu 2 al 5 de novembre. col·legial durant tot el dia. • Amidamenls i pressu- Consulteu el programa postos, del 8 al 12 de complet a les pàgines cennovembre. trals.

• Estratègies de futur en el sector El Col.legi organitza les Jornades internacionals, Laconstmccióuna transformació anunciada, que tindran lloc els dijous 11, 18 i 25 de novembre, de 18a21h,ala Sala d'Actes. Consulteu el programa complet a la pàgina següent. Les places són limitades i el preu per sessió és de 2.000 pessetes peralscol.iegiatside5.000 per als no col·legiats.

Bages-Berguedi: Animi C Í O Í i Soldevila

Vaiite Oriantal: EÏCuflK ÚC BuCTL I NO£UCÏÏt

• Exercici professional

VaOès Occidental: Salvador N r o r r o i O n t a n

Els crtterts exposats en els articles slgnala sdn d ' e i eiutlva responsabilitat dels autora I no representen nec a t i i r l a m a n t l'opinió de LlNFORMATIU.

L'Assessoria Professional ha organitzat una xerrada orientati va sobre La direcciófacultativa. Va adreçada especialment a nous titulats, i anirà a càrrec de Magí Miracle i Gubem, arquitect tècnic. Aquestaxerrada tindràlloc, dimarts 30 de novembre a

les 19 hores, a la Sala d'Actes. L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació. • Patologies del formigó L'Assessoria Professional i els Serveis Tècnics del Col.legi han organitzat conjuntament una

•

conferència d'Introducció a les patologies del formigó, adreçada a professionals interessats en tasques derehabilitaciói diagnosi. Anirà a càrrec de Joan Ramon Rosell, professor del'EUPB. La conferència tindrà lloc, dimarts 14 de desembre a les 19 hores, a la Sala d'Actes. A

MGaudir Gaudí al Col·legi La Sala disposicions del Col·legi acollirà, a partir del proper 2 de desembre, la mostra de pintures i peces escultòriques Gaudir Gaudí projectada per Lluís Gueilburt, com a homenatge al treball de l'equip d'Antoni Gaudí en la realització del revestiment mural en la sala hipòstila i el banc del Parc Güell. La mostra, que és organitzada pel Col·legi, s'inaugurarà el dijous 2 de desembre a les 19:30 hores, iromandràoberta fins al 7 de gener, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

• Darrera visita del cicle de tardor Elcicledetardorde visites culturals es clou amb la visita al nou Arxiu de la Corona d'Aragó, projectat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech, i al centre religiós Abraham de la VilaOIímpica, projectat per Josep Benedito i Agusü'Mateos.Tindrà lloc dissabteódenovembreila trobada serà a les 11 h, a Aribau/Bon Pastor. La visita és gratuïta. Cal inscripció al Servei d'Informació.

u1 d

.'djk

fil

reticularséi proppassat 26 d'octubre, que finalitzarà el 30 de novembre. Borja Zabala presenta a la És a càrrec d'Eduard HerDelegació d'Osona l'ex- nando, professorde IaUPC posició Matatemps, amb í té lloc a la delegació dipassatemps de solució martsidijous,del9a21h. plàstica sense probabilitat de resolucióescri ta. Oberta • Prefabricats fins al 14 de novembre, del Solsonès dijous, divendres i diumenge de 19 a 21 i dissabte de 12al4idel9a21 hores. parat una visita ala fàbrica de prefabricats del Solsonès. Tindrà lloc, divendres • Protecció contra 11 denovembre,ales 15h. incendis • Passatemps plàstics a Osona

L'empresaBettororganitza la conferència Protecció contra incendis, a la delegaciód'Osona. Aniràacàrrec de Carles Campdepadrós i tindrà lloc, dijous 25 de novembre a les 19 h. • Sostres reticuiars al Bages Berguedà

• Pintures al cicle Cafè Tècnic' L'empresa Akzo presenta la xerrada Pintures, al Vallès Oriental dins el Cafè Tècnic.Tindràlloceldia 15 de desembre a les 19 hores. • Construcció amb bloc de morter

La delegació del BagesBerguedà va inicaruncurs La delegació del Vallès d'estructures sobK Sostres Oriental organitza el curs

III

Construcció amb bloc de morter, a càrrec de J. LI. de Llorens. Tindrà lloc els dimarts, del 9 de novembre al21dedesembre,del9a 21h.Elpreuesde23.000,• Instal·lacions a l'edificació En conveni amb la UPC, ladelegadódelVallèsOccidental ha iniciat les jornades/í isiaL hcionsa l'edificació que tenen lloc tots els dimarts del9a21:30h, fins al 30 de novembre. EI preu per sessió és de 7.000,- per a col·legiats i 9.000 perano col·legiats.

Per a més informació i inscripcions de les activitats de les delegacions adreceuvosala SECRETARIA DE CADA DELEGACIÓ

• La construcció: una transformació anunciada Jornades internacionals sobre estratègies de futur en el sector de la construcció 11,18 i 25 de novembre A conseqüència de les profundes transformacions de la construcció en l'àmbit de la CE, el nostre país es troba en una situació d'ajomament d'una sèriede canvis legislatius que tindran gran influènciasobre el sector. Els reptes delfuturen laconstrucció, el paper del professionalenlatransformaciódelsprocessos constructius, la responsabilitat i les assegurances són els temes que es debatran en aquestes jornades internacionals. Les sessions pretenen impücatsen la indústria delaconstruccióun ampli panorama sobre quins són els reptes que avui es plantejen i quines són les estratègies previstes per a abordar el futur amb garanties. Les places són limitades, però cal inscripció prèvia. EI preu per sessió és de 2.000 pessetes per a col·legiats i de 5.000 pessetes pera no col·legiats. Informació i inscripcions: Servei d'Informació Planta baixa

Els reptes del futur en el sector de la construcció • Dijous 11 de novembre 18.00 h Ponència

'El sector de la construcció a Europa en l'horí/a5í/e/'íín)'2000'.AcànEcd!StuartReyno]ds, membre de Consul toria WS Atkins International a d . Directorde l'Estudi Estratègic sobrcel Sector de la Construcció encarregat perla C E

1930 h Taula rodona

ParücÍpants:StuartReynolds.VicenteMarcos, Jorge Mora i Joan Ràfols. Moderador Ramon Puig. Hi luiurà traducció simidtàniaaiiglès-castellà

La transformació del procés constructiu. El paper dels professionals • Dijous 18 de novembre 18.00 h

'Innovació i processos en la construcció'.

Ponència

A càrrec d'Ignacio Paricio Ansuàtegui, arquitecte i assessor de l'HEC.

18.30 h Ponència

'Ei] paper delsprofessionalsdelsector'a Europa EIcasd'Alemanya, FrançaiGnaiBretanya'. A càrrec de Ramon Puig i Soler, assessor delt^onsejoGerieraldelaArquitecturaTècnica.

19.00 h Ponència

l'IHaDiagonaLEIprocésprojecte-consmicció' Acànec d'AlbertRocaObere,enginyerindustrial i project manager a Dia Diagonal.

19.45 h Taula rodona

Hi participen els ponents de la sessió. Moderador Carles Puiggròs, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Garanties, responsabilitats i assegurances en la construcció • Dijous 25 de novembre 18.00 h Ponència

'Responsabilitat civil i assegurança, L'experiènciafrancesai k futura harmonització a Europa'. AcanècdeMichel Damet, avocatàla Cour de Toulousei president déléguéalXJnion Cobary International

19.30 h

Participants: Michel Damet, Manuel Marti; SandagoSanchez-PradelliEnriqueTiménezde Sandoval. Moderadora: Montserrat Pinyol, advocada

Taula rodona

de Tecnologia

• Manteniment d'edificis

• Patrimoni arquitectònic

L'Itec organitza les xerrades: Costos de manienunent preventiu, el dia 16 de novembre, i Propostadenomiativad'acdons en reltabtlitacióde sostres d'habitatges, el dia23denovembreales 18:30 h. Tel: 309 34 04

HCoUegid'Arquitectesde Catalunyaorganitzauncursetsobre Mantenimentd'edificis, que se celebrarà els dies 29 i 30 de novembre, li2dedesembrealaSala d'Actes del ColJegi d'Arquitectes. Plaça Nova, 5. Telèfon.: 3015000.

Les relacions entre monu- LEUPB organitzael Màs- HServei de Patrimoni Loment i entorn, s'abordaran ter en l'Edificació: Tecno- cal de la Diputació de en el XVè curset sobre la bgies pel càlcul, execució Barcelona ha organitzat el Intervencióen elPatrimoniicontrolen l'edificació, di- simposi Restaurar o arquitectònic.queúrààïloc rigit per Roberto Guerra Conservar? dirigit per A. Gonzíüez Moreno-Navardell6all9de desembre al Fontana. Col·legi d'Arquitectes de Preinscripció abans del 15 ro, que tindrà lloc del 18 al Catalunya. Mésinformació de novembre a 1EUPB. 20 de novembre. Informació: 402 2173. al telèfon: 30150 00. Telèfon: 40162 60.

• Màster en Edificació

F O

R M

• Restauració Monumental

• •Interbuild1, la fira anglesa La més important exposicióanglesapera professionals de laconstrucció, té lloc a Birmingham del 28 de novembre al 3 de desembre. Informació: BuiMngTradesJlManchesterSqXoodonWlM 5AB.Fax:44714138240

COMUNICATS

Prefabricats El Reial Decret 1312/86 de 25 d'abril publicat al BOE de I'l de juliol prohibeix de manera expressa la fabricació, comercialització i instal.lacióde prefabricats de guix i escaiola que no estiguin homologats. Una de les preocupacions essenci als del GremidePrefabricatsd'Escaiola de Catalunya és ia de col·laborar en tot allò possible amb les seves empreses agremi adés en la normal ilzació dels seus productes per part de d'elles mateixes. EI Gremi informa que posa a la disposició dels aparelladors i arquitectes tècnics interessats el llistat de les empreses agremiades fabricants de plaques i envans d'escaiola que tenen els seus productes homologats adequadament. Igualment es recomana que en els projectes en els quals es preveu la seva instal·lació es faci constar l'exigència de que aquests estiguin homologats en el benentès que cal evitar els perills que representa la instal·lació de plaques per a sostres que no disposin de la corresponent homologació.

Gremi de Prefabricats d'Escaiola de Catalunya Diputació, 297 08009-Barcelona

ASSESSORIA

El Pla de Seguretat i Higiene Qui ha d'elaborar el pla de seguretat? El contractista haprepararel pla de seguretat. El RD 555/ 86 defineix el pla com una documentacióqueelaborael contractista i en la qual ha d'analitzar, desenvolupar i complementar ies previsions que es facin a l'estudi, sempre d'acord amb el seu propi sistemad'execuciódel'obra. Com a mínim, i encaraquehi hagi pocs canvis en les previsions inicials o en el sistema d'execució previst, cal preparar el pla adaptant-hi els documents de l'estudi i complementant-los amb les aportacions que calgui. El pla ha de restar a l'obra i ha de permetre de conlrolar-ne el compliment durant l'execució dels treballs. Les descripcions de les proteccions i totes les solucions que contingui, per tant, no poden ser ambigües, ínconcretes. ni generar dubtes. Cal comprovar que el pla estigui constituït pels documents següents: memòria, plec de prescripcions, plànols, amidaments i pressupost. Si l'execució d'una obra es fa amb diferents contrac-

Servei d'Assegurances El coUegiat mereix estar segur. El Servei d'Assegurances del Col·legi d'Aparelladors ha incorporat un professional del sector de les assegurances dins del conveni que té

concertat amb la correduria César Lorente, S.L. Així, el sr. Sergi Salgado està a disposició dels col·legiats, els dimarts i dijous de 9 a 14 hores, per analitzar i revisar gratuïtament les seves assegurances i donarlos orientació sobre com cal cobrir els riscos personals i professionals. D'altra banda, de dilluns a divendres, al matí, serà atesa qualsevol informació o tràmit relacionat amb les assegurances de què el Col·legi d'Aparelladors disposa en interès dels seus col·legiats. tistes, el pla ha de dividir-se en diversos apartats que redactaran els respectius subcontractistes per a cada fase. Quan, sense interposició de contractista, una obra és realitzada pel ma-

teix propietari, correspon a aquest la responsabilitat de l'elaboració del pla, i el pot fer directament, o bé coniractant un tècnic especialitzat en la matèria. •

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Perits Anuncis

Col·legi

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA Estudiant del darrer curs d'arquitectura tècnica s'ofereix per a treballar com aajudanttècnicd'obra o en despatx. 9 Aporta i Anys d experiència en despatx d'arquitectura.

• • I B . I ^

Jk W> Jfc

TRUQUI NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

S'ofereix INTERIORISTA Coma ajudant en treballs d'interiors i perspectives a color d'interiors i exteriors amb totes les tècniques. • Representació de pi 1 nois a color.

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 h Elisenda Pucurull

A T

•; , i \ ;

: I '.

* \

Més informació: -4 Sr. Ramon Matis Sra. Pepiía Compte

Ma. Pílar Arosanz Telèfon: 345 79 03 • • • % • i^^a

(

Jiitlirh Hellano Josep Tarradellas 97 - 101. 6è Ja Telèfon: 405 19 07

DEMANDES DE TREBALL

Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona

L'exercici liberal, una opció per a emprenedors L'autoocupació és una altra via per a integrar-se en el món de l'exercici professional, tant si la iniciativa es duu a lerme individualment com en grup, per a poder exercir com a liberal, o com a societat professional. Els professionals que opten per l'autoocupació són geni emprenadoraque.ambesforçi il.lusió, decideixen crearlaseva pròpia feina. Entre les seves característiques destaquen les d'iniciativa, creativitat, un fort convenciment, il·lusió i perseverança pel que s'està fent. S'ha de ser una mica aventurer, però essent conscient dels riscos que s'han d'assumir. A més, convé tenircertes habilitats socials, sobretot una gran capacitat d'adaptació a les necessitats del client i als canvis del mercat. Si bé poden ser importants \aquests aspectes de personalitat hi ha altres consideracions que esdevenen també factors clau per a afavorir l'èxit professional. Enprimer lloc, s'ha de conèixer la pròpiacapacitatprofessional, des

d'un punt de vista tècnic, respecte de l'activitat que es vol desenvolupar, del coneixement del mercat en el qual es pretén posicionar-s'hi i de com gestionar lots els elements que integren la sevacapacitat professional. Com en totes les professions d'ampli contingut tecnològic, la constant revisió de mètodes i sistemes tècnics serà un requisit imprescindible per a poder prestar un alt nivell de qualitat i destacar entre l'enorme oferta de professionals que existeix en el mercat. Demanda selectiva Tanmateix, això no és suficient atès que la competitivitat i la recessiódel moment faran més selectiva la demanda, caldrà adoptar noves actituds i noves eines comercials. La situació actual del sector les previsions davant la unió europea i els canvis previsibles legislatius, poden influir de manera determinant en el mercat de treball de l'arquitecte tècnic. Aquests canvis poden ser una bona oportunitat per a consolidar el

TRES VACANTS

lloc que ocupa aquest tècnic entre els professionals que presten serveis com afreelonce en la indústria de la construcció: peraixòcaJ que es prepari per a adaptar-se amb èxit a les noves condicions de competitivitat. En aquestes circumstàncies, la tecnologiadelmarketingserà una aliada molt valuosa per a fer més atractiva la nostra oferta i afegir valor als nostres serveis. El seminari Com treballar en un mercat de lliure competència previst per als dies 23 i 24 de novembre vol donaralparticipantaquestes habilitats complementàries per a desenvolupar la gestió comercial com aprofessional independent: saber-se vendre, valorar la seva oferta, guanyar clients que es mantinguin com a incondicionals, i gestionar l'exercici professional com a empresari.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Anunci d'oferta pública d'ocupació. Nivell de titulació: arquitecte lecnic, enginyer tècnic, o diplomat universitari. Vacants: Una de professor titulat de Teoria i Pràctiques de Dibuix Tècnic (geometria descriptiva i normalització). Una de professor titular de Teoria \ Pràctiques de Química. Una de professor tilular de Teoria i Pràctiques d'Electrònica Bàsica. Publicat al BOE 248 de data 16/ 10/93. Ref.: 93.020

Constructora-promotora petita de Sant Cugat

Promotora-constructora a Barcelona

CAP D'OBRES

CAP D'OBRA

per confecció de pressupostos i seguiment d'obres d'edificació dlubiutgcs i

pet direcció a peu d'obra, redacció de projectes i seguiment del control de qualitat i pla de seguretat. Exp. min. de 3 anys a peu d'obra í en programes de cuntro! de qualitat i estudis de seguretat. Català parlat i escrit. Carnet de conduir. Vehicle propi. Jornada oficial. Relació lib. Sou: 3.000.000 brui/any negociable, a compte d'honoraris.

Barcelona prov. Exp.mfn. 4/5 anys de cap Q obra a constructora o, I ü ïuiys cn direcció d'obres. 3040 anys. Vehicle propi. Dedicació exclusiva. Coniracic lab. 6 nusos de prova i renovable a indefinit. Sou ÍI convenir. Incorporació immediata. Ref.: 5130

Ref.: 5135

INFORMACIÓ DE MERCAT Rosa Ensenvat Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30 hores Dimarts i dijous també a les tardes de 16 a 19 hores. Telèfons: 414 33 II 209 82 99 Fax: 414 34 34 A N U N C I S

S'ofereix

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS

Estudiant d'arqui lectura tècnic? pendent de projecte, s'ofereix per E treballar mitja jornada o jorn ad; completa, tanl en despatx com ;. peu d'obra, Aporta carnet de conduir, per la qual cosa pol treballar L Barcelona o rodalies.

Estudiant d'arquitectura tecr amb experiència, pendent del i jecte final de carrera. S'ofereix per a treballar preferí

Estudianl del darrer curs d'arquitectura tècnica s'ofereix per a treballar amb disponibilitat de matins

angles. • Cotxe propi.

RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a cost mínim. TARIFES (preu per anunci)

Ma. José Calitja Telèfon: 419 66 19

S'ofereix

TOPÒGRAF Treballs de lopografia informatitzada i sistemes de CAD: • Treballs de replanteig • Anivellaments • Cubicacions i delimitacions • Control i treball d'obres Joan Cosla - C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

.Col·legiats: • Estudiants: • Altres est.: • No col·legiats:

Es ven PIS PER HABITATGE O DESPATX Pis per a habitatge o despatx de 75

d'últim curs, s'oferetx coma ajudant tècnic d'obra o en despatx. Aporta: d'arquitectura. Curs d'Aulocad de 150 h. i coneixements d'Assis. Carnet A, i B,. Disponibilitat, matins.

1.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA 5.000 PTA

Tí porta blindada i reixes. El vestíbul de l'edifici és gran i lluminós. Preu: 15.200.000.Per a més informació Telèfon: 245 48 47

INFORMACIÓ Elisenda Pucurull (Quarta planta) Telèfons: 209 82 99 414 3311 Fax: 414 34 34 Horari: De dilluns a divendres de 12a20h.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

Has

( J M Í T É C ^ ) CATALANA, S.A.

NETEJA, PROTECCIÓ, CON50U0ACID1 RESTAURACIÓ DE PEDRA 10E TOT TIPUS 0E UATERUL THACTAHENT AHTIPINTADES PERMANENT. TRACTAMENT 1 ELIMINACIÓ 0'HUMITATS. AÏLLAMENT 1AMDCONOENSACIÚ.

Prefabricados de Hormigón.SA.

03020-BAflCELOrlA

Tel. (93) Mi

Computing Group

P . ' T o n ) s y B i f a . l M 06030BARCELONA Vfctf0<Rodí202

Tango/04

Industrial Química Parrot^.a.

Si 50 Ta: (93> W 1 7 13

Bolívia. J3S |fanlfrrucü Puigcerrll). OS019 BARCELONA

Plaza Mosén Clapés. 21 1"4' • 080Ï0- Bucclons Tel. (93)274 01 76 Flix: (93) 345 13 29

FUSTERIA f i CONSTRUCTA

ERMSsa

PREFABRICADES PI

Industrial Química Parrot^.a

E C T 0 R •3

D9 • 08028 Barcelona - Tel. * 3 1 í

AÏLLANTS • • ^ M 1 ^ H 1 - -• ^^. ^ H

Navès induslfiales Forjados Cerramlentos Chalets-Parklngs Centros comercia les

HORMIPRESA " » > " " " - • « " = •

REVESTIMENTS 3 """"SiSïssfisiïair1""

»\DIC_-'t.l\/ltlN 1^* ffe'·

productoa QufmLcoo para la c o n s t r u c d ò n A d h e t r v o i , »dJ1ltfaa, ImpermeabíllzBcíún

Industrial Química Parrot^.a. AVENIDA OE CH1LES. «2 T E L (93) 334 62 50

FAX. (B3) 333 9S 01 • OS0Ï8 BARCELONA

Tel (93) 30? 16 00 F J E ( 9 3 | 307 J2 23

TEL(M|MS6JK Fu (93) Me 74 M

INFORMÀTICA | NOVATI PRODUCTOSTUBULAJtESDEACHiO,S.A-

% HRLITH

ASSESSORIA ÀREA DOCUMENTAL

ARIDOS LIGEROS. S.A.

CUa. B-1 tt de Polinyà a S c n t m a u l Km. B.J

Ddincícin CAD Digiulítació de Plinoli Aiiccimni[s EÍUI Aauil Rendtr.dc

PofíQ. I n i -Can Roure' 03181 SENTMENAT (BíraJona)

T d . ( 9 3 ) 7 1 5 2 4 « - Fan(93) 7152223 T é l » 52034 HPTA£

NFOIWÀTICA

«SBSomBïtiüXlBSW °f"'°C"<"S fORMAC/ÓPl

Amidimfnu OIcul d'Ejuununs ínsuLbaoni Llibre de l'edifici, t t

SERVEIS BflTUE ÍDOAS L A ! SOLUCIONES EN AISLUtlENTO E ILUKINMIÜM NATURAL

SERVEI OASSESSORAHENT GEOLÒGIC I TÈCNIC

ROIG CURVADO DE PERFILES, S A

CYPE

CYPE CATALUNYA

INGENIEROS

TEL ( 9 3 | 4 4 8

ARÍSTIDES MAILLOL. 5

15 83

08028 BARCELONA

PREFABRICATS 1 ^ORATORI DEL (/AL I/ALLES SAIGS t CONTROL DE QUALITA1 laboratori ACREDITAT per !a Generalitat de Catalunya pel control de ualitat de l'edificació i els seus materials

WDUBRUC

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

"L'arquitectura moderna oblida elvitrall"

E o CARPENTER VA VISITAR BARCELONA PER PRONUNCIAR UNA CONFERÈNCIA A LA SALA D'ACTES DEL COL·LEGI D'APARELLADORS.

Ed Carpenter

L'especialista en vitrails nord-americà Ed Carpenter va pronunciar el passat 14 d'octubre una conferència al Col·legi d'Aparelladors, en la qual va fer un bast recorregut per l'arquitectura nord-americana contemporània i per la seva obra; recorregut que reproduïm en aquesta entrevista. Del 1972 ençà, Carpenter ha realitzat més de 40 obres monumentals en col·laboració amb arquitectes. En citem, comaexemple,elHultCenterforPerformingArtsenEugène (Oregon, Eslals Units); el Justice Center de Pòrtland (Oregon), i a Anchorage, l'Alaska Performing Arts Center. La seva obra recent inclou un monument de 60 peus de vidre i acer a la City Hall Plaza a Orlando (Florida, Estats Units), a més d'uns projectes per a les universitats de Wisconsin i Minnesota; l'entorn d'un Edifici Federal a Oakland (Califòrnia, Estats Units) i un tractament escultòric amb vídrede 500 peus per a l'aeroport internacional de Miami. Carpenter té una concepció molt particular del paper dels vitralls en el llenguatge de l'arquitectura moderna a Europa i als Estats Units. Segons l'artista nord-americà. a excepció d'alguns arquitectes pioners a principis de segle, "el vitrall no va arribar mai a integrar-se a l'arquitectura moderna. Després de l'edifici Seagram Building, que Mies van der Rohe va construir a Nova York durant els anys 50, l'ús del vidre com a material de construcció sí que acaba d'ocupar un lloc primordial en l'arquitectura d'avui. L'arquitectura moderna oblida el vitrall a causa de la seva naturalesa, que tendeix ;i la reducció. Per definició, el vitrall o el tipus de disseny de vidre que jo faig crea els efectes contraris, engrandeixen i no redueixen. Sempre és una lluita, treba-

ANNEMIEKE VAN DE PAS

Ed Carpenter és conegut a Europa pels llibres que parlen de la històriadels vitralls dels segle XX, com aiaArchiiecinral Sla'med Glass, coordinat per Brian Clarke (John Muray PublishersXondon, ]919)oenCoiiiempoiwySminedGIass d'Andrew Moor (London, 1989). Ed Carpenter, però, és autor d'una nombrosa obra, de més de 50 peces, la majoria realitzades als Estats Units. Es podria dir que després de Frank Lloyd Wright, Farquilecte que va establir una connexió natural entre els vidres de color i els motius arquitectònics, Carpenter és l'artista en vitralls nord-americà que millor ha definit un estil americà d'obra pictòrica per mitjà del vitrall. Aquest artista segueix, en la seva obra, unes pautes molt definides. Ell vol "dissenyar finestres que permetin a l'entorn i a la llum revelar-se a si mateixos; les finestres s'han d'integrar dins els edificis, com si contínuament estiguessin creixent i canviant. El vidre és molt potent i assimila el color dels voltants. No voldria que els colors molt clars s'ho emportessin tot". A més de l'estudi de la llum en relació amb cl color. Carpenter utilitza elements de l'estructura arquitectònica en els edificis com a base del disseny de les finestres. El seu objectiu és fer veure clarament que la Finestra i l'edifici s'integren en un maleix concepte de construcció. 17

Creador escèptic Ed Carpenter (Los Angeles, Califòrnia, 1946) combina perfectament les dues vessants de la seva personalitatcreativa:lasevapersonalitat d'artista arquitectònic i de dissenyadordevitralls.Carpenterés un home escèptic, que no té gaires expectacions pel que fa a les possibilitats d' intervenir en l'arquitectura. "Actualment ja no sóc tant dogmàtic com abans en la meva ambició de poder influenciar en molts terrenys. La meva actitud d'ara és tenir més confiança intel·lectual en cada projecte, ja que sempre descobreixes noves possibilitats dins teu".

l'arquitectura, en què el vidre no ocupa una posició gaire visible, fins a tenir una posició de primer terme o una posició de fons. El mateix diria de la relació entre l'arquitecte i l'artista; hi pot haver un món de distàncies o al contrari es pot partir d'una situació més igualitària en què hi ha un intercanvi real de papers i de suggeriments. No sempre es pot parlar d'una bona entesa, de vegades és fins i tot més convenient no tenir molts tractes amb l'arquitecte. Jo he tingut moltes experiències, des d'una relació fatal a una bona relació, o sense estar en contacte amb l'arquitecte. En molts casos l'obra està concebuda a partir del mateix edifici, i el resultat és com una resposta a l'edifici. També pot pasar que conjuntament amb l'arquitecte s'arribi a transformar tota una part de l'edifici".

llar i pensar obres per a aquests edificis moderns tan severs. És molt difícil per a un artista de trobar la posició adequada en el procés de construcció en l'arquitectura, sobretot per la manca total del sentit de jerarquia". Ed Carpenter es considera com un artista arquitectònic. La seva obraés unaobra artísticaque no sempre implica el material del vidre, però que sempre està relacionada amb l'arquitectura. "Hi ha un camí llarg que va des d'una posició totalment depenent de

En l'arquitectura industrial s'utilitza molt el vidre. Carpenter creu que la frontera entre el disseny arquitectònic del vidre i el vidre dissenyat en l'arquitectura és distint. En els seus projectes de caràcter artístic hi incorpora materials industrials. líNosési existeix una indicació clara per poder definir un projecte com a artístic, o poder afimar que un projecte esdevé arquitectura. D'altra banda, també conec arquitectures que són completament artístiques. En general m'agraden els edificis en què hi ha una combinació d'elements estructurals que són parets de vidre. Alguns són objectes magnífics, d'altres no tant..". Després d'analitzar les noves maneres de treballarel vidre, Ed Carpenter afirma, categòricament, que a Europa hi ha tanta quantitat d'energia creativa que fins i tot podria impulsar un moviment nou en

l'arquitectura. "L'esforç en aquest sentit és més gran a Europa que no pas a Estats Units. Amb la diferència que a Estats Units coneixem els estímuls que creen una energia fabulosa, a causa especialment del percentatge obligatori que en Parquitectura i en els edificis nord-americans és destinat a l'art En 50 estats existeix la legislació corresponent i el programa d'art funciona, igualment com el programa nacional per als edificis federals. ^ Aquesta és la darrera frontera que ens separa". •

El control dels materials aïllants La llista de materials que obligatòriament cal

que s'han de fer estaran especificats en el pla de

conírolar a efectes de la concessió de la cèdula

control del projecte.

d'habitabilitat va ser ampliada amb l'Ordre de 16

Aïllament acústic: L'acondicionament acústic

d'abril de 1992. Caldrà, doncs, documentar el

d'un edifici està regulat per la norma estatal NBE-

control dels materials establerts per l'Ordre de 13

CA-88. En referir-nos al control de la qualitat en la

de setembre de 1989 (formigó i components,

recepció de materials d'aïllament acústic, tan sols

acer estructural, maons resistents, sostres unidi-

ens referim a aquells materials emprats específi-

reccionals i aïllaments tèrmics amb fibra de

cament per a aquesta funció. Així, els materials

vidre), i els materials utilitzats per a aïllaments

amb capacitat aïllant però que no és aquesta la

tèrmics, acústics o al foc. Per als "nous materials"

seva funció específica no és necessari incorpo-

(aïllaments tèrmics, acústics i al foc), el control

rar-los al programa de control per a aquesta

queda moft supeditat al que s'especifiqui en el

funció. Quan utilitzem materials específics com a

mateix pla de control del projecte, atès que en la

aïllants o condicionadors acústics, cal comptar

major part no hi ha normativa específica d'homologació ni plecs de recepció.

amb què no hi ha cap norma d'homologació. Per d'aquests productes estan en possessió del segell

tant, serà el projecte el que assenyali els valors

Aïllament tèrmic: La norma d'obligat compli-

de qualitat Aenor i, per tant, a criteri de la direcció

mínims de compliment i el tipus de control que cal

ment que regula els materials i l'execució de

facultativa es pot deixar de fer assaigs, limitant el

realitzar. La NBE-CA-88 estableix que per garan-

l'aïllament tèrmic en un edifici a Catalunya és la

control a la constatació de la possessió i vigència del

tir íes caracteristiques del producte el fabricant

NRE-AT-87. Com a aïllants tèrmics, són dos els

segell de qualitat i a l'apreciació de caracteristiques

dugui a terme els assaigs que n'assegurin la

materials que tenen l'obligació d'estar homolo-

aparents. Per als altres materials com és ara el

qualitat. La norma assenyala els trels que el fabricant ha de definir del producte i també altres

gats i en possessió de la Certificació de Con-

poliestirè extrusionat, políuretà projectat, etcètera,

formitat: les fibres de vidre i el poliestirè expandit

no hi ha normativa d'obligat compliment. Per tant, els

propietats d'interès, la garantia de les quals han

De fet, la quasi totalitat de fabricants de tot l'Estat

valors de referència que han de complir i els controls

"de constar en l'etiquetat.

•

P U N T S

S T A

Previsió mútua... obligatòria? •

Rafael Cercós Trabajadores por Cuenta Pròpia o Autónomos y estén colegiados en un Colegio Profesional cuyo colectivo no haya sido integrado en dicho régimen especial, deberan solicitar la afiliación y/o el alta en el mismo, siempre que no estén incluidos en la Mutualitad que tenga establecida el Colegio Profesional". El preceple respecta la decisió voluntària dels col·legiats en un col·legi professional d'adscriure's a la mutualitat d'aquest. Únicament en el cas que també voluntàriament, decideixin no integrar-se en aquesta mutualitat, hauran d'incorporar-se al Règim d'Autònoms de la Seguretat Social. La meva opinió personal és pública i coneguda des de fa temps. L'afiliació ha de ser voluntària, creença majoritària entre els mutualistes de Barcelona, encara que aquesta posició no ha estat acceptada en els debats d'àmbit estatal, on han estat majoritàries les tesis de l'obligatorietat. A Previsió Mútua (Premaat) l'obligatorietat té un caràcter formal, atès que encaraquel'afiliacióés obligatòria, elsmecanismes per fer pagar els morosos són inexistents i lògicament l'absència de pagament reiterada provoca la suspensió de drets.

L'obligatorietat d'afiliacióa la Previsió Mútua ha estat un tema de debat controvertii i polèmic al llarg dels molls anys que ja fa que sóc representant o delegat dels mutualistes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Com en cap altre tema, hi ha hagut criteris tan divergents entre els diferents àmbits territorials o col·lectius, amb visions distintes segons el tipus d'exercici professional i, perquè no ho hem de dir, en funció també per les diferents ideologies o pensaments polítics de cadascú. Ara que les campanes tomen a tocar a Congrés a Granada, cal recordar que l'obligatorietat va ser tema de profund debaten l'anterior congrés deTorremolinos, on se'n va acceptar l'obligatorietat per un estret marge en les votacions plenàries. Periòdicament, cada cop que apareixen propostes de modificació o modificacions que afecten la normativa de les organitzacions professionalsolanormati va de l'assegurança, l'obligatorietat en tots els casos toma a sortir en escena, i toma a esdevenir tema de debat i discussió. Durant els darrers anys, la tendència normativa és declarar l'afiliació voluntària, d'acord amb el mandat constitucional de l'article 41 de la Constitució espanyola, que en regular el règim públic de la Seguretat Social, disposa: ~<La asistencia y prestaciones complementanas-seran libres". Malgrat això, es dicten normes transitòries segons les quals es puguin mantenir les condicions d'obligatorietat preexistents, o bé que els col·lectius professionals tinguin discrecionalitat per establir-ne l'obligatorietat. En el darrer esborrany de la Llei de l'Assegurança es planteja la voluntarietat de l'afiliació, i s'estableix el compliment de determinades condicions perdonar-se de baixa. En les darreres jornades sobre mutualisme realitzades recentment a Jaca, Luis M. Almajano Pablos, advocat de la secretaria d'Estat d'Economia, va manifestar, en la seva ponència "La reforma del segura privado y su incidència en la Seguridad Social Complementaria", que "la incorporació dels socis o mutualistes a la mutualitat serà en tot cas voluntària i requerirà una declaració individual del sol·licitant, sense que es puguin posar altres íimits per ingressar-hi diferents als previstos per raons justificades en els seus estatuts". Aquest article, el 16.2 del projecte de Llei de l'Assegurança, imposa la voluntarietal en l'adscripció dels mutualistes a les mutualitats de previsió social i exigeix que aquesta declaració de voluntat tingui lloc mitjançant un acte individual del mutualista que vol ser-ne. D'aquesta manera es posa fi a la posibilitat d'adscripció obligatòria a les mutualitats de previsió social -derivades tant de la negociació col·lectiva com de l'autonomia corporativa- que recull actualment el reglament d'entitats de previsió social. Amb l'objectiu de facilitaria transició ala voluntarietat i per impedir que qualsevol persona es quedi sense cobertura, es contenen dos preceptes en el projecte de llei: - Norma de transitorielal segons la Disposició Transitòria Desena: "2. Las mutualidades de previsión social de adscripción obligatòria existentes a la entrada en vigor de la presente ley dispondran de un plazo de 3 aiíos desde dicha entrada en vigor para dar cumplimíento a lo dispuesto en el articulo 162 E". — Norma de garantia de la cobertura, segons la Disposició Final Segona: "Las personas que ejerzan una actmdad por cuenta pròpia en los términos de! articulo 3 del Real Decreto 2.530/ 1070, de 20 de septiembre, por el que se regula el Régimen Especial de la Seguridad Social de

Els criteris imperants en el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona durant els 70 eren que la Seguretat Social hauria de tenir caràcter universal, atenent així a tots els ciutadans, que atès l'elevat nivell de treball per compte d'altri dels professionals no era just estar sotmès a una doble cotització obligatòria. Actualment, als 90, algunes coses han canviat o estan canviant. L'Estat de Benestar té greus dificultats per avançar i, fins i tot, per a consolidar els nivells assolits. Els més optimistes preveuen que l'Estat podrà afrontar i garantirun nivell bàsic d'ajuts i prestacions i queper assolir un major nivell de protecció serà necessari recórrer a sistemes complementaris. Premaat està en condicions, al meu parer, d'oferir aquesta necessitat de complementar les prestacions bàsiques de la Seguretat Social o bé de garantir un nivell de prestacions adequat a tots els professionals liberals que encara no hi són afiliats. Per aconseguir que la complementarietal sigui realment efectiva caldrà definir i millorar alguns aspectes com ara: definició de les necessitats i nivells que el cot.Iectiu considera necessari complementar: estudi del sistema de cobertura més adequat peragaran tir tècnicament aquestacomplementarietat:capitalítzació col·lectiva o individual, fons de pensions, etc; millorar el nivell de participació amb la finalitat de conèixer en cada moment les necessitats reals dels mutualistes. Davant un sistema obert serà necessari crear procediments d'informació i de captació de socis àgils similars als utilitzats per la resta d'empreses o companyies d'assegurances. El marketing serà necessari. Davant aquest esborrany de futur, em faig diverses preguntes: Ha desaparegut el tradicional esperit mutualista tan arrelat a Catalunya?; els nous aparelladors o arquitectes tècnics no tenen necessitat d'atendre la seva seguretat bàsicao complementària? Aquestes preguntes sorgeixen en comprovar que a Barcelona el nombre d'afiliats a Premaat no creix. Des d'aquesla tribuna faig una invitació a expressar la vostra opinió sobre això, ja que encara que vell, aquest pot ser un debat renovat i de nou polèmic. •

"L'Estat només podrà garantir un nivell bàsic d'ajuts i prestacions socials. Per assolir un major nivell de protecció caldrà recórrer a sistemes complementaris" I

M A T

RAFAEL CERCÓS és aparellador i delegat dels mutualistes del Col·legi de Barcelona a la Premaat

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN

AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ. LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL

NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE

LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DÚT A CREAR I DESENVOLUPAR LA

GAMMA M É S C O M P L E T A EN A Ï L L A M E N T : G L A S C O , LLANA DE V I D R E ;

GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT.

NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA

PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES

SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT. PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA

POLIGLAS