INF931101

COL.LEG1 D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Paslor.5 08021

BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99

Fax 414 34 34

Delegat

Una normativa promou les societats de professionals El Col·legi vol facilitar el treball en equip dels seus membres El Col·legi d'Aparelladors ha aprovat una nova normativa, que substitueix la que era vigent des de 1989, sobre societats professionals que té com a objectiu prioritari facilitar el treball en equip dels col·legiats a tots els nivells professionals. Aquesta nova normativa pretén regular societats de professionals que s'uneixen per tal de desenvolupar les seves activitats amb una concepció pluridisciplinària. La participació mínima dels aparelladors en aquestes socielas s'ha reduït fins al 10%, qual cosa permet una àmplia gamma de possibilitats.

L'AssessoriaProfessional facilitarà, d'altra banda, el text de la normativa aprovada a tots aquells col·legiats que estiguin interessats a obtenir-la, a més d'informació sobre les possibilitats de societas i els seus avantatges econòmics i fiscals, i els tràmits que cal fer per constituir-les. El Registre de Societats Professionals del Col·legi compta actualment amb 65 societats, de les quals 28 són limitades, 13 anònimes, i 24 civils professionals. • PÀGINES 3 i 19

Els promotors volen crèdits més barats i un nou Pla Habitatge La baixada dels interessos que els bancs i les caixes d'estalvi apliquen a les hipoteques esdevé la principal esperança per a sortir de la crisi actual que pateix laconstrucció d'habitatges. Aquest és, almenys, el parer de la Federació Catalana de Promotors Constructors d'Edificis, que ha demanat, d'altra banda, la redacció d'un nou Pla de l'Habitatge, atès que el vigent finalitzarà el proper any, tot i que era previst que es perllongués fins el 1995. • PÀGINA 4

resa, Granollers i Ter

Un acord facilita que els aparelladors puguin fer taxacions Un conveni signat entre el Col·legi d'Aparelladors i l'empresa de taxacions i valoracions Tecnitasa, permetrà que els aparelladors i els arquitectes tècnics puguin signar informes de taxacions immobiliàries.

Aquest nou servei del Col·legi, que es tramitarà a la planta baixa, facilitarà als col·legiats els impresos necessaris i una manual per a la correcta realització d'informes immobiliaris i taxacions. •

Noves Jornades sobre Manteniment d'Edificis Públics Els Serveis Tècnics del Col·legi i l'AsociaciónEspanola de Mantenimienlo organitzaran, els propers dies I i 2 de desembre, les IV Jornades sobre Manteniment i Gestió d'Edificis i Espais Públics. L'objectiu d'aquestes jornades és que els responsables de manteniment dels edificis públics prenguin consciència de la seva importància. • PÀGINA 6 L'ACTUACIÓ PLURIDISCIPLINÀRIA AUGMENTARÀ LA QUALITAT DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

Una mostra i un debat analitzaran l'obra d'Antoni Gaudí

Hotel Arts: Un meccano de 140 metres d'alçada PAGINES 17118

"Les societats professionals", per José M. Aldamiz

UN PRODUCTE INFORMÀTIC PER A PROFESSIONALS I EMPRESES CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permeten disposar de la major infonnació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar

Aplicacions que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de les dï posicions vigents (BOE i DOGC, disposicions relacionades amb la redacció del projecle i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps clau, elaborada expressament d'acord amb les necessitats del treball professional.

Consta de més de 600 fitxes i s'actualilza permanentment, de manera que, en qualsevol momenU el professional pol conèixer el conjunt de diposicions que es refereixen al seu'lreball. Complementàriament, el fet de ser usuari deCONSTRUDOClidóna dret a sol·licitar el text de qualsevol referènciaapreude fotocòpia.

2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que pemiel d'obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les diposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat.

Es tracta, en definitiva, d'un»ien» a la carta per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment.

3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

CONSTRUDOC és un producte informàtic amb una línia creixent d'aplicacions que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició de professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest producte vol donar reposta a una demanda generalitzada en el sector, de mitjans informàtics per a poder mantenir ordenada i actualitzada tota la informació tècnica i legal necessària per a un treball de qualitat.

Inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa.

En un futur CONSTRUDOC anirà incorporant noves aplicacions, relacionades amb el control de materials i els aspectes tècnics de la construcció.

COL·LEGI D'APAHELLADORS I I ARQUITECTES TÈCNICS > DE BARCELONA Bon Pastor S 01021 • a r c · h m · lM·foii(·3)209·2·t Faa (93) 414 54 26

CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. El subscriptor reb cada dos mesos un disquet corresponent a l'actualització de les dades de cada aplicació.

CONSTRUDOC està basat en el programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per això, l'usuari de CONSTRUDOC pot utilitzar també aquest programa gestor per altres finalitats (bibliografies, directori, etcètera.)

COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte del 25% per a col·legiats.

Descompte de 14.000 pessetes, en cas de disposar del programa Archivist. (Aquests preus inclouen el 15% d'IVA)

INFORMACIÓ: EI Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i. periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir a una demostració cal sol·licitar-ho prèviament i concretar dia i hora.

Telèfon 209 82 99, extensió 209.

P

O

R

T

A

D

A

El Col·legi d'Aparelladors aprova una nova normativa sobre societats de professionals El nou text té com a objectiu facilitar el treball en equip dels coi.iegiats a tots els nivells CARLES CARTANA La Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors va aprovar, el passat dia 2 de novembre, la normativa col.legial sobre societats professionals, que substitueix la normativa aprovada l'any 1989. La relació entre professionals, principalment de caràcter interdisciplinari, és cada vegada més freqüent i assenyala un dels camins de futur de l'exercici professional. Això obligava a prendre una decisió que, tot respectant la presència i la intervenció de l'aparellador reconeguda legalment, facilités aquesl treball en equip, tant a efectes organitzatius i econòmics com a efectes fiscals.

La nova normativa pretén regular societats de professionals que s'uneixen per tal de desenvolupar les seves activitats amb una concepció pluridisciplinària. En aquest sentit, l'objectiu és ampli, encara que rebutja les societats que incloguin entre el seu objecte social la promoció, construcció i venda d'immobles. La participació mínima dels aparelladors s'ha reduït fins al 10%, la qual cosa permet una àmplia gamma de possibilitats. D'altra banda, s'ha permès la participació d'aparelladors d'altres col·legis, en una perspectiva de gabinets que puguin tenirdiferents punts d'actuació.

Nova estructura de la professió Finalment, d'acord amb el Consell de Col·legis d'Aparelladors de Catalunya, es va introduir la possibilitat que la societat actuiï en l'àmbit dels altres col·legis catalans. Aquest pot ser un pas important per ajudarà una nova estructuració de la professió. L'Assessoria Professional facilitarà a aquells coi.iegiats que estiguin interessats la normativa aprovada i també donarà informació sobre les possibilitats de societat, els seus avantatges econòmics i fiscals, i els tràmits que cal fer. D'altra banda, cal remarcar que el Registre de Societats Professionals del Col·legi d'Aparelladors compta amb 65 societats professionals donades d'alta, de les quals 28 són societats limitades. 13 anònimes, i 24 societats civils professionals. La majoria d'aquestes societats són formades per aparelladors i arquitectes.•

tasmma CRISTINA PUJOL

La nova normativa de societats professionals conté un seguit d'aspectes importants dels que en destaquem a continuació els quatreprincipals: • Inscripció: Per sol·licitar la inscripció de la societat al Registre col.legial es necessari que com a mínim un dels socis estigui col·legiat de ple dret al Collegi d'Aparelladors. També podran ser socis altres aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats a altres col·legis de Catalunya, encara que per assumir intervencions professionalshauran d'habilitar-se en les condicions establertes eslatutàriament. (art. 3).

• Capital social: En el cas de societats formades per aparelladors O arquitectes tècnics i altres professionals, aquells hauran de representar, com a mínim, el 10% del capital. En el cas de societats amb participació de socis no professionals, el percentatge d'aquest no podrà superar el dels aparelladors ni ostentar càrrecs de govern i administració, (art. 15).

EL TREBALL EN EQUIP ESDEVÉ UNA NOVA SORTIDA PROFESSIONAL PELS APARELLADORS

Cap a una nova organització de treball i de gestió empresarial El problema principal que genera una normativa sobre societats professionals és que l'exercici de es professions liberals i la col.legiació correspon solament a persones físiques. No existeix legalment la modalitat societària per a exercir una professió. És per això que la normativa no pol considerar la col. legiació de la societat, ni tampoc l'exercici lliure directe de la societat, ja que ha d'existir una persona física que actuï com a professional.

En alguns països i per a determinades professions existeix la possibilitat de l'exercici liberal de caràcter societari. A França hi ha en

• Tramitació del full d'encàrrec: El full d'encàrrec l'ha de signar el soci aparellador/arquitecte tècnic, col·legiat o habilitat, que figuri com a tècnic responsable, i també el representant legal de la societat, (art. 16).

vigor des de 1991 una llei d'exercici en forma de societat de les professions liberals sotmeses a estatuts o de titularitat protegida. La normativa que el Col·legi haaprovat respecta la legalitat actual al nostre país. però procura que no sigui un obstacle als nous requerimentsde treball actual. L'exercici en societats no és simplement una racionalització fi scal o econòmica, sinó que representa la introducció a una nova forma d'organització i degcstióempresarial de l'activitat professional.

• Habilitació: Les societas inscrites al Registre podran acceptar encàrrecs de treballs amb ubicació a l'àmbit territorial d'un altre col·legi de Catalunya, exercint l'activitat mitjançant la intervenció explícita d'un dels seus socis aparelladors/arquitectes tècnics, que haurà de ser prèviament habilitat segons la Normativa d'Habilitacions del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. •

JOSEP MARIA LLESUY Vocal Junta de Govern Delegat pera l'Exercici Professional

M

A

T

I

U

La baixada dels interessos esdevé la

Espanya va iderar ia

principal esperança per a sortir de la crisi L'INFORMATIU

Els promotors i constructors demanen un nou Pla d'Habitatge ANTONI CAPILLA

Els promotors i constructors d'habitatges de Catalunya han fet una crida a les entitats de crèdit perquè trametin als seus clients els descensos que ha experimentat el preu del diner. Així s'aconseguiria, segons aquesta associació, accelerar la recuperació del sector a partir del segon semestre de 1994. Per refermar aquesta possibilitat, els constructors han demanat, també, l'elaboració d'un nou pla d'habitatge, atès que l'actual esgotarà amb un anys d'avançada els seus objectius. Els preus de la vivenda a Catalunya, d'altra banda, van augmentar un 3,3% fins al mes de juny.

Els promotors van instar les entitats bancàries abaixar els tipus d'interès registrats al mercat, tot indicant que la recuperació al sector de la construcció d'habitatges només arribarà quan les hipoteques es situen per sota del 9% d'interès. També van exigir del govern que es faci possible la renegociació de les hipoteques ja constituïdes, sense que això suposi un cosí onerós perals clients.

Segons Enric Reyna. president de la Federació Catalana de Promotors Constructors d'Edificis, "la mesura hauria de ser aplicable a tot tipus de vivendes, tant les de protecció oficial, com les de preu taxat

ELS PROMOTORS I CONSTRUCTORS DEMANEN UN NOU PLA D'HABITATGE

o les lliures".

La Federació Catalana de PromotorsConslruclorsd'EdificÍstd'altra banda,vaestimarpositiu.peròinsuficient.el desenvolupament del pla oficial de l'habitatge. Ha estat, tan

favorable, que la finalització s'avançarà al 1994. lot i que s'havia previst que podria arribar fins al 1995. D'altra banda, els preus duraniel primer semestre de 1993 van pujar un 3,3%. •

Espanya, que va viure una forta expansió del sector de la construcció entre els anys 1988 i 1990. va registrar el major creixement de l'actitivitat constructora de la Comunitat Europea (CE) durant la darrera dècada, amb un 3.45%. percentatge que supera àmpliament la mitjana de la CE que, segons dades de la associació Seopan, se situa en I'l.6%. Altres països que es van situar per sobre de la mitjana europea són: Bèlgica (3.09%), Portugal (2,73%), Holanda (2,31%). Alemanya (2,23%) i el Regne Unit (1,87%).

Per sota de la mitjana europea es van situar Itàlia (1,05%), Dinamarca (0,73%), França(0.7%) i Irlanda, que va patir un creixement negatiu superior al 2%.

Un informe de la Subcomissió d'Economia i Estadística de la CE preveu, pera 1993. un descens generalitzat de 1'aciivüal, que es podria situar al voltant del 2,4%. Aquest fet suposaria duplicar la caiguda experimentada durant l'exercici anterior. Tret d'Alemanya, Portugal i Dinamarca, la totalitat de països europeus obtindran resultats negatius en finalitzar l'exercici. Dins aquesta situació, la totalitat de subsectors de la construcció mostren símptomes de regressió, tret de la rehabilitació, que registrarà un creixement proper al 2%.

Pel que fa a Espanya, es produirà un millora respecte 1992. •

El mercat immobiliari presenta símptomes de recuperació Argentaria ha realitzat un estudi del sector L'INFORMATIU

El mercat immobiliari comença a manifestar els primers símptomes de recuperació gràcies a la millora de preus després de les successives devaluacions de la pesseta, segons es desprèn d'un informe d'Unilaria, unitat immobiliària d'Argentaria. Aquest estudi, tot i assenyalar que els darrers dos anys han estat marcats per l'absència d'operacions, detecta els primers moviments esperançadors del mercat immobiliari, basats en els preus atractius que presenta el sector pels inversors estrangers, especialment nord-americans.

Segons l'estudi d'Unilaria, el preu de les oficines a Madrid era el 1993 sensiblement inferior al de 1988.

Aquell any el valor mitjà del metre quadrat pujava a 327.500 pessetes, mentre que el 1993 es situa en 279.423 ptes. El punt màxim es va assolir el 1991, quan el metre quadrat va arribar acostar unes 545.746 ptes de mitjana. Tol i aquests primers símptomes, els especialistes no esperen una reacció del secior fins a mitjan 1994, atès que aquest mercat depèn de la confluència de molts i diversos factors econòmics, urbanístics i immobiliaris. •

LA CORPORACIÓ BANCÀRIA PÚBLICA DEL PAÍS HA FET UN ESTUDI SOBRE EL SECTOR

O

R

M

A

T

Un conveni permet que els aparelladors puguin signar taxacions immobiliàries El Col·legi crea aquest nou servei gràcies a un acord amb Tecnitasa L'INFORMATIU

EI Col·legi d'Aparelladors ha establert un conveni amb la societat de taxacions Tecnitasa per disposar d'un servei que permeti validar les intervencions dels col·legiats i accedir, d'aquesta manera, al mercat de les valoracions hipotecàries.

Aquest nou Servei de Taxacions i Valoracions valida i revisa l'i nforme o bé realitza directament l'i nforme, queeslliuraen la seva totalitat en un termini màxim de 48 hores. El Servei, que es tramita a la planta baixa del Col·legi, també facilita els impresos necessaris i un manual per a la realització d'informes.

La legislació promulgada per adesenvolupar la Llei de Regulació del Mercat Hipotecari marca l'inici de la professionalització en l'emissió dels informes de taxació. La normativa que complementa la llei identifica, en primer lloc, els taxadors, és a dir, defineix els professionals que poden fer les taxacions en funció de l'objecte de valoració. Així, els informes de valoració i taxació podran anar signats per arquitectes, aparelladors o arquitectes tècnics quan es tracti de finques urbanes, solars i immobles edificats amb destinacióresidencial.

L'activitat de les empreses de taxació, com ara Tecnitasa, va néixer a

EI deute de ies grans

El deute de les grans constructores amb les empreses auxiliars del sectorés d'uns 300.000 milions de pessetes, fel que "posa al limit del desastre econòmic moltes d'aquestes societats", segons un comunicat de la Confederació Espanyola d'Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (Cepco). Les empreses auxiliars van remarcar, a més, que l'Estat també ha contret un deute "colossal" amb les constructores, i que la seva postura els perjudica directament. •

CCOO denuncia la manca de mitjans dels bombers LA A LLEI DE REGULACIÓ DEL MERCAT HIPOTECARI PROFESSIONALITZA LA TAXACIÓI

Espanya molt centrada en el negoci hipotecari. Actualment, però, el seu espectre de possibilitats d'actuació és molt més ampli. Encara que un gran percentatge de les taxacions que es fan continuen relacionades amb el món immobiliari, lacrisi que travessa el sector ha comportat el tancament de nombroses empreses, i complicats processos de fusió, adquisició i OPA's. ha provocat l'increment de l'activitat d'aquests experts en valoracions.

Es per aquest motiu que les taxaci-

ons han esdevingut, segons Fèlix de laCalle, conseller delegat de Tecnitasa, "una nova activitat que suposarà una especialització nova per a moltíssims tècnics que triïn aquest àmbit per a desenvolupar la seva activitat professional. Només cal esperar i desitjar que, en un futur proper, existeixin en les diferents disciplines de l'arquitectura i de l'enginyeria, de l'economia i del dret, un procés d'especialització cap a una major formació dels futur professionals". •

El secretari de la secció sindical de bombers de CCOO. Manuel García, ha denunciat recentment que el servei de bombers de Barcelona va deixar de fer revisions periòdiques als sistemes antiincendis dels edificis a causa de la manca de mitjans tècnics que té el servei. García va afegir que només es realitzen inspeccions si es demanen, "situació que afavoreix la degradació dels sistemes de moltes edificacions i que demostra el buit legal quant a l'extinció d'incendis". •

Unes jornades professionals analitzaran

sessió de debat

el manteniment d'edificis i espais públics

sobreresponsabilitat

La iniciativa ha estat organitzada pels Serveis Tècnics i l'AEM

Musaat, mútua que cobreix la responsabilitat civil dels aparelladors, prepara les primes i condicions corresponents a la cobertura de 1994.

Musaat ha manifestat la necessitat de variar els sistemes de pòlisses perquè considera que el més just és que cada mutualista pagui segons el seu risc potencial i la seva si nislralitat. Per tal de tractar en profunditat el lema de la responsabilitat civil i la seva assegurança, el Col·legi ha convocat una sessió d'informació per al dimecres 1 de desembre. •

L'INFORMATIU

Els Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors i l'Asociación Espanola de Mantenimiento (AEM) organitzaran els propers dies I i 2 de desembre les IV Jornades sobre Manleniment i Gestió d'Edificis i d'Espais Públics. L'objectiu d'aquestes jornades és que els responsables de manteniment dels edificis i espais públics a càrrec de les diferents administracions i empreses privades prenguin consciència que depèn d'ells la bona o mala gestió del patrimoni immobiliari, el cost del qual es pot xifrar, a Espanya, en mig bilió de pessetes al sector públic, i a l'entorn dels dos bilions de pessetes al sector privat.

El programa de les jornades inclou 15 ponències diferents sobre la matèria. Hi participaran Carles Anglada, director del programa d'assessorament a les àrees municipals d'acció territorial de la Diputació de Barcelona; Ramon Molist. director d'explotació del Consorci de la Zona Franca; Maurici Armengou. cap de construccions civils de la Diputació de Barcelona; Lluís Fontanals, coordinador del Medi Ambient i Serveis de l'Ajuntament de Barcelona; Eduardo Martínez, cap del departament lècnic de Barcelona Promoció S.A.; Joaquim Llobet,capd'enginyeria civil del Servei Català de la Sa-

civil i assegurança

El Col·legi prepara jornades de debat prèvies al Congrés EL COL·LEGI ORGANITZA UNES JORNADES SOBRE MANTENIMENT D'EDIRCS PÚBLICS

lut; Josep Antoni Fondevila. conseller delegat d'Adigsa; i Josep Bru, cap de la secció tècnica d'obres de l'Institut Català de la Salut; Ferran Bermejo, de l'ÍTEC; Juan Madurga i José Ramon Gil d'Eulen S.A.; Nicolau Sant, responsable de l'oficina tècnica de R+D ICB Ajuntament de Barcelona; Jaime Tribas. president de l'Asociación para el Desarrollo del Edificioelnfraestructura Intel igente; Jesús Trenas, director grup edificis Honeywell S.A.; Andrés Granero. director tècnic de Semat

S.A.; i JoanMuntasell, director general de Tecnocontrol,S.A. Les jornades, que són coordinades per Salvador Carreras, secretari general de l'AME, i Xavier Casanovas, responsable dels Serveis Tècnics del Col·legi, es celebraran a l'Hotel Princesa Sofia, a Barcelona.

Les tarifes d'inscripció són 58.000 pessetes per als socis de l'AEM i els col·legiats. La secretaria d'inscripcions és l'AEM, (Doctor Dou 14.

08001 Barcelona. Telèfon: 933185748Í fax93-3010896.) •

La professió es troba immersa en un clima general de canvis que demana una resposta clara per afrontar el futur amb garanties. L'organització professional, l'exercici, la formació, fes relacions amb la societat, la situació internacional i les noves tecnologies són aspectes bàsics, als quals cal donar una resposta. Amb el títol La professió i els reptes del futur, el Col·legi ha organitzat pels dies 13 i 20 de desembre dues sessions de debat. De les conclusions, en sorti ran unes propostes que seran comunicades al congrés que se celebrarà al febrer a Granada. •

Guia d'Arxius i Fonts Documentals d'u quitectura i construcció a Catalunya Xavier Tarraubella Coedició amb Garsïneu Edicions Barcelona, 1993, 248 pàgines 1.775 pessetes

a de trebal

Publicacions

! abast

m trobar dades sobre

Barcelona. 1993, 100 pàgines 2.700 pessetes ol·lecció e Aquest manual, primer duna pels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors, de: en profunditat els tipus de sostres unidireccionals problemes que poden presentar.

Mes

fs d'obres i (ustei :i segle XVIII

a constr

Barcelona, 1991. 517 pàgines 4.860 pessetes Ampli repertori bibliogràfic del món de l'arquitectura, de l'urbanisme i de la construcció del Selcents barceloní, recull documental de la tesi doctoral de Manuel Arranz, presentada a la Universitat de Barcelona.

Monografies i Manuals disponibles a la Cooperativa Jordi Capell. 3a planta del Col·legi

O

R

M

A

T

El record de l'obra de Gaudí esdevé protagonista d'una mostra i un debat El Col·legi d'Aparelladors ret homenatge a l'arquitecte modernista ANNEMIEKEVANDEPAS

EI Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el proper dia 9 de desembre, l'exposició Gaudir Gaudí, de Luis Gueilburt. La mostra vol ser un homenatge al treball realitzat per l'arquitecte Antoni Gaudí i el seu equip en la complexa realització del revestiment mural de la sala hispòslila i del banc del Parc Güell de Barcelona. Paral·lelament a la mostra s'organitzarà una taula rodona sobre la restauració feta recentment de les obres d'Antoni Gaudí a Barcelona. Així. el proper dia 16 es realitzarà alasalad'actes del Col·legi d'Aparelladors una taula rodona en la què els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell, José Antonio Martínez Lapena i Josep Emili Hernàndez Cross; Antoni Gonzàlez MorenoNavarro. cap dels servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona; i l'escriptor Joan Perucho, parlaran sobre els criteris artístics en la restauració de les obres de Gaudí. Moderarà el periodista i crític d'art Josep Maria Cadena. •

TAULA RODONA ANALITZEN L'OBRA D ' A N T O N I GAUDÍ

Els professionals han d'adaptar-se a un mercat de lliure competència ASCENSIÓ GÀLVEZ El Servei de Promoció i Mercat de Treball de! Col·legi d'Aparelladors ha organitzat, conjuntament amb l'Escola d'Alta Direcció i Administració (EAD A). el seminari Com treballar en un mercat de lliure competència, que es va celebrar al Collegi durant el novembre. El seminari, que es impartit per Joan Lluís Cinlero. màster en Gestió Gerencial i Marketing, pretén donar al participant habilitats complementàries per a desenvolupar la gestió comercial com a professional independent.

Aquest curs, juntament amb un altre sobre tècniques de recerca activa de treball, s'inclou dins la política del Servei de Promoció i Mercat de Treball a favor de la promoció del marketing personal i les seves tècniques bàsiques entre els professionals. Així. el Servei creu convenient donar a conèixer les tècniques d'adaptació a la situació actual de mercat, en què buscar feina és una operació de marketing amb la qual es determinen uns objectius i es desenvolupa un projecte planificat. •

Responsabilitat civil i assegurança 1994 Sessió d'informació i debat Participaran: Rafael Matarranz, gerent de la Musaat, Rafael Cercós, aparellador i membre del consell d'administració de la Musaat, i Montserrat Pinyol, advocada i assessora jurídica del Col·legi d'Aparelladors

CERRAMIENTOS METAUCOS PARA CUBIERTAS, FACHADAS Y FALSOS TECHOS, EN EDIFICIOS INDUSTRIALES Y PARA FACHADAS ARQUITECTONICAS

Dimecres, 1 de desembre, a les 6 del vespre Sala d'actes del Col·legi

Pzo. Serrat i BonosIre.lO

DISTRIBUÏDOR OFICIAL DE.

Esc. A, T 4", 08400 Granollers Tel. 870 7905

Robettsonr

Inscripcions al Servei d'Informació N

F O

*

T

I

U

LA C A S A

EN F O R M A

El 60% dels habitatges de Catalunya té més de 20 anys Un 13% d'aquests edificis tenen lesions SERVEIS TÈCNICS Catalunya té, segons les dades del cens de 1990,914.000 edificis destinats a habitatges, que corresponen a 2.745.000 habitatges. D'aquests, un 60% té una antiguitat superior a 20 anys. El parc d'habitatges existent requereix actuacions en una triple direcció: rehabilitació o reparació, renovació o substitució, i manteniment. Aquest darrer és el factor fonamental per evitar el deteriorament progressiu i accelerat dels edificis, centrat en petites intervencions i inspeccions periòdiques que garanteixin el bon ús i la seguretat (com ara la implantació de la Inspecció Tècnica d'Edificis) i en la difusió de la cultura del manteniment entre els propietaris i usuaris com a responsables socials del seu patrimoni.

sadesper la manca de manteniment i mal ús dels edificis. Una altra dada significativa en aquest sentit la proporcionen els informes anuals dels Bombers de Barcelona, segons els quals en els darrers quatre anys. un 75% dels sinistres que els van obligarà intervenir es van produir per la manca de manteniment. L'anàlisi de les intervencions dels Bombers posa de manifest que a mesura que l'edifici envelleix, les deficiències atribuïbles a la manca de manteniment creixen de manera ràpida. •

LA CASA EN FORMA rep la col·laboració d'altres col·legis

Difusió pública de la campanya entre els municipis catalans

El Col·legi s'adreça a diferents gremis relacionats amb la llar

Un estudi realitzat per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) el 1991 assenyalava que dels 871.887 habitatges construïts entre eIsanysI950il970,ésadir,d'entre 20 i 40 anys d'antiguitat, un 13% tenen lesions. D'altra banda, l'estudi de 1.800 patologies denunciades pels usuaris entre els anys 1987 i 1991, corresponents a edificis de menys de 10 anys de vida, indicava que un 14% d'aquestes patologies eren cau-

Dos col·legis professionals, com ara el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Gestors Administratius, han prestat la seva col·laboració a la difusió de la campanya divulgativaLA CASAENFORMA. Tots dos col·legis professionals han tramès als seus membres el tríptic de la campanya, i ha posat a l'abast dels seus membres els objectius i la fi losofia d'aquesta campanya a favor del manteniment. •

LacampanyaLACASAEN FORMA fa un important esforç de difusió dels seus trets essencials a través de les oficines d'informació dels districtes municipals de Barcelona, oficines d'informació dels ajuntaments catalans, centres cívics, oficines de rehabilitació de la Generalitat, sindicals, associacions de veïns, etc.

L'objectiu és que el màxim de ciutadans coneguin els avantatges del mantenimentv

El Col·legi s'ha adreçat a diferents gremis relacionats amb fa llar-Ferreteria. Bricolatge, Drogueria, Electricitat- demanant la seva col·laboració en la distribució de cartells i fulls de promoció de LA CASA EN FORMA. Aquests establiments es consideren molt importants com a centres de difusió dels objectius de la campanya, ja que hi sol acudir gent amb necessitats relacionades amb el manteniment de la llar. •

LA

UN 6 0 % DELS EDIFICIS CATALANS TÉ MÉS DE 2 0 ANYS

CASA

: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

ITENIMENT DEFICIENT

FORMA

j Generalitat de Catalunya I Departament de Política Territorial I i Obres Públiques

Winterthur

Direcció General d'Arquitectura i Habitatge

A

T

LA PROFESSIÓ I ELS REPTES DE FUTUR

LA PARLA

per Joma

SESSIONS PREPARATÒRIES DEL SEGON CONGRÉS D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS GRANADA'94

Dilluns 13 de desembre Dilluns 20 de desembre Ambdues sessions es celebrarana les 6 del vespre, a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors.

Inscripcions al Servei d'Informació (planta baixa)

VOCABULARI Voíandera Arandela Volta bufada.... Bòveda vaída Vorada Bordillo

Voral Vorell Vorera....

Xamfrà...

Xarnera..

Xarxat....

Arcén Reborde Bordillo Chafldn Charnela Mallazo

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Els professionals i els seus col·laboradors disposen d'un servei col·legial d'assessorament lingüístic de català © Atenció de les consultes lingüístiques ^

^

^

^

O Correcció i traducció de textos 0 Formació

S E R V E 1 LINGÜÍSTIC BE

' mm E

CATALÀ

W»«.

• M·^mmM·m.

Les consultes es poden fer per telèfon, per fax o bé personalment.

El servei de consulta és graturt.

Informació:

Amb la col·laboració de la Km GENERALITAT DE CATALUNYA ailü DEPARTAJ.IENT OE CULTURA

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Lingüístic de Català Horari: de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres Uoc: Quarta planta

s |

D O C U M

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

La gran aventura dels edificis de gran altura La gran aventura de las torres Calavera, J. Cuadernos INTEMAC núm. 11, 3T/1993 p.1-17

Aquest article, publicat recentment a Cuadernos INTEMAC és una immersió en una aventura tècnica, tal com la qualifica l'autor per i'accepciód'empresa de risc incert que comporta la construcció de torres en el transcurs del temps, entenent com a tals les que ho són en el sentit més tradicional de la paraula, és a dir, la Torre de Babel, la Torre de Pisa, la Giralda, la Torre Eiffel, entre d'altres, o els edificis de gran altura i d'altres construccions similars.

L'Associació Internacional d'Edificis de Gran Altura classifica com a tals els edificis amb més de nou plantes, en record al primer edifici alt construït a Chicago l'any 1890, que en tenia deu. S'ha de recordar que la màxima alçada en 10.000 anys no va superar els 150 metres, la qual va multiplicar-se per tres en solament 80 anys, gràcies al desanvolupament tècnic i pràctic, com ho demostra l'Edifici Sears de Chicago, que amb 442 metres posseeix el rècord del món, tot i que té 110 plantes, el mateix nombre que de plantes que té el World Trade Center de Nova York (les popularment conegudes torres bessones).

CENTRE

U N EDIFICI DE NOU PLANTES JA POT SER CONSIDERAT COM U N EDIFICI DE GRAN ALTURA

Un altre edifici que també té un rècord mundial és la South Wacker Tower (Chicago), que amb les seves 79 plantes és «l'edifici de formigó» més alt del món. Però en aquesta enumeració, no podem oblidar-nos de l'EmpireState, que tot i tenir 101

plantes destaca per l'any que fou construït:el 1930.

D'altresconstruccions,tambéconsiderades torres, serien les torres de comunicacions,elrècorddelesquals el té l'Antena de Ràdio Varsòvia amb 645 metres, i la de Toronto que

DED O C U M E N T A C I Ó .

.

JOSEP

amb els seus 523 metres és la «construcció de formigó» més alta del món; també les torres de dipòsits d'aigua i les torres observatori i, fins i tot, l'Estàtua de la Llibertat (l'estructuradelaqualfouprojectada per Eiffel). •

RENART

U N CENTRE ESPECIALITZAT E N

IEGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES

PRODUCTES I SERVEIS

A1CALÀ

BIT-B1T

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

PUBUCACIÓ BIMESTRAL

RIVOÜ

CONSTRUDOC

SEGELLS, MARQUES

UNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS

Josep Renart

I HOMOLOGACIONS

DE C O N S T R U C C I Ó I A R Q U I T E C T U R A

CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PER1NORM, HABITAT, ETC. BON PASTOR, 5. TEIÈFON5: 209 82 9 9 / 4 1 4 33 11 / FAX: 41454 26

i

N

r

A

T I

U

D

O C U M

E

T A C

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Criteris de disseny i càlcul de les escales de cargol

La tècnica funicular de Gaudí Extensión de la tècnica funicular de Gaudí a la concepción y gènesis de superfícies estructurales

Escaleras de caracol

Andrés, O.A., Ortega, N.F.

Rodríguez, F.

Informes de la Construcción

Montajes e Instalaclones

núm. 340, març-abril 1993

núm. 264

vol 44

juliol-agost 1993

p.3-34

p. 65-66

Primer premi del V Concurs iberoamericà d'Informes de la Construcción, és un treball d'investigació sobre la concepció de superfícies estructurals a partir dels principis emprats per Gaudí. El treball fa una anàlisi prèvia de la tècnica funicular de Gaudí per a la concepció d'estructures espacials i planes, que després adapta al camp de les estructures superficials o laminars, mitjançant models homeostàtics i la consegüent actualització dels materials utilitzats.

La tècnica dels models homeostàtics segueix també la via experimental, és a dir, empra models físics. En aquest cas, en lloc de fils s'utilitzen plaques de material lermoplàslic que prenen forma gràcies

En molts casos, les escales de cargol exteriors han esdevingut les escales d'emergència dels edificis. La manca de normativa de seguretat contra incendis fins a l'any 1992 va fer que les construccions no fossin dotades de mesures d'evacuació prou adequades.

En molts casos, posteriorment, s'exigí una segona escala d'emergència que, atesa la seva major facilitat d'adaptació i la menor ocupació d'espai, prengué la forma d'escala de caragol. Dins aquest petit estudi de F. Rodríguez publicat per la revistaMontajeselnstalaciones en la seva edició del proppassat estiu, també es presenten els criteris de disseny i càlcul d'aquest típus d'escala conforme a la directiva NBE/CPI-91, amb el suport d'un senzill programa informàtic.•

L'OBRA DE GAUDÍ ENCARA INSPIRA TREBALLS D'INVESTIGACIÓ

a l'acció simultània de càrregues i calor. La calor degrada les propietats mecàniques del material i li fa experimentar una metamorfosi que dóna lloc a una nova configuració d'equilibri, de manera semblant al fenomen biològic que rep el mateix

Manual de diagnosi i tractament d'humitats Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1993

den contribuir a la tasca dels professionals en l'aplicació de solucions concretes. Com ja es habitual, es fauna especial incidència en el reconeixement i diagnosi, tant en els aspectes metodològics com en les tècniques i instruments Manual de diag- de mesura adequats. També s'esnosi i tractament tudien els diversos tipus d'humid'humitats és un tats que es poden presentar en nou manual edi- una construcció i el tractament tat pel Col·legi apropiat a cada cas. El manual es dins la sèrie que complementa amb el contingut estudia la diag- de l'exposició divulgativa que el nosi i tractament de patologies en Col·legi d'Aparelladors -va dur a l'edificació. En aquest cas analit- terme sobre el tema, ja fa uns za les humitats. El Manual de anys, com també una àmplia bidiagnosi i tractament d'humitats bliografia i informació de caire és una recopilació d'articles que tècnic de productes i serveis d'emafronten des de diversos punls de preses especialitzades amb la vista l'àmplia diversitat de varia- diagnosi i el tractament d'humibles que d'una manera clara po-. tats. •

Aquesta secció és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renartdel Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona

Aquests articles són una mostra dels que es poden trobar al Centre. S'hi pot accedírvia telèfon (414 33 11) i via fax (414 54 26)

nom. S'exposen els fonaments de les tècniques de disseny i les aplicacions dels models que s'han obtingut, que proporcionen al projectista la possibilitat de dissenyar un gran nombre de formes lliures, que compleixen les lleis de l'equilibri. •

PATRIMONI CULTURAL

El 30 de setembre es va aprovar la Llei 9/1993, reguladora del Patrimoni Cultural. En aquesta llei s'atribueix a la Generalitat la facultat de declarar els béns culturals d'interès nacional. També l'administració local assumeix importants atribucions de protecció al patrimoni, tot creant la figura dels béns culturals d'interès local. La Llei parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural, però al nostre sector interessarà molt especialment tot el que es refereixi a la intervenció sobre béns immobles. En aquest sentit cal destacar que fixa el règim de protecció d'aquests béns i s'hi regulen les llicències urbanístiques, la prohibició d'enderrocament, el planejament urbanístic, l'autorització d'obres, les autoritzacions de canvis d'ús i el desplaçament dels immobles i els criteris d'intervenció, com ara la possibilitat d'utilitzar materials contemporanis en la restauració dels béns; la

A

T

prohibició de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en què s'utilitzin parts originals; la prohibició de fer addicions mimètiques que falsegin l'autenticitat històrica del bé, i no es permeten, en conjunts històrics, les instal·lacions urbanes tant aèries com adossades, que s'hauran de canalitzar soterrades.

En relació amb les mesures de foment establertes per la Llei cal assenyalar l'establiment de l'anomenat «u per cent cultural». La quantitat resultant d'aplicar aquest u per cent al pressupost d'execució de les obres públiques executades per la Generalitat o per particulars s'ha de reservar amb la finalitat d'invertir-les en la conservació, restauració, excavació i l'adquisició dels béns protegits. Trobem finalment un capítol en el qual es fixen normes de protecció del patrimoni arqueològic, que regula la suspensió d'obres en el cas que es trobin restes amb valor arqueològic durant l'execució de l'obra. •

A

C

T

I

V

T

A

T

S

HlNFORMATIU í

CONSELL DE REDACCIÓ:

C AnwniCipilla

i ;

Convocatòria d'Assemblea General Ordinària de col·legiats, dimecres 22 de desembre La Junta de Govern ha pres l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els articles 32 i 34 dels Estatuts del Col·legi.

L'Assemblea se celebrarà dimecres 22 de

desembreales 18:30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores del mateix diaensegonaconvocatòria. Tindrà lloc a la Sala d'Acles a la primera plantadelCol.Iegi.

En relació amb l'Assemblea ha estat aprovat per

la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següentordredeldia: • 1 Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de l'Assemblea General anterior.

• 2Informe del president.

• 3 Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any

1994.

• 4 Precs i preguntes.

Els col·legials podran presentar propostes per a ser sotmeses a l'Assemblea General, finsal divendres 3 de desembre.

Aquestes propostes hauran de ser comunicades

per escrit amb la signatura de deu col·legiats, coma mínim.

La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

DISSENY GRÀFIC: AmuníCípills

PUBUCITAT: BfT-Publicidad.SA JosípTinaklUvl55.1apl.

08029 Barceloní Ttlòfoa(93)410«5S.

Fai (93)430 39 7JÍ41941B3 EDITA: Col.legi d-Aparellador*

I Arqiihcctes Tècnics do Barcelona

BonPí5UK.5.

TeL (93)20982991414 3311 Tdcfïi (93(4143414 Delegadi Osona: RaçaMijw.6.

•zx Versió 5.1 de Wordperfect

ZZ Introducció a la informàtica

El Col·legi organitza, un curs de Wordperfect versió 5.1, de 20 hores de durada.

El curs es farà del 25 de novembre al 21 de desembre, tots els dimarts i dijousdel9a21:30 hores, a l'Aula d'Informàtica. El preu per als col·legiats és de 25.000 pessetes i de 35.000 per als no col·legiats.

S'ha iniciat un curs d'Informàtica per a professionals amb més de 20 anys d'exercici, que finalitzarà el dimecres 22 de desembre.

Té lloc tots els dilluns i dimecres de 19:30 a 21 h.al'Aulad'Informàtica.

Elpreuperalscol.legiats és de 32.000,- i per als no col·legiats, és de 45.000,-pessetes.

Per ales inscripcions a cursos, jornades o conferències SERVEI D'INFORMACIÓ Planta baixa del Col·legi, de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i també de dilluns a dijous de 16 a 19 hores

$ OSSOOVic

D d e g a d i B^es-Bwguedà: Flanid=rOm.& ' .OS24OMinns.

'•

Teltfon(93)8729799

^

O e t e g i c l i Velles Orienial:

• O840OGrannlkrs; Teüfon (93| 879 0176 • Detegadi Vallès Occidental: . SamFracsc.18.

•OCJlTemssa. !:-Tdèfon<93) 7801110 ;

JUNTA DE GOVERN

SECRETARI: Osspar Garcïi i Buyrcu TRESORERA: Pua Fluwnth i Aranlcpi

COUPTAOOR:

BeraalOdsaiMtmfo VOCALS:

DELEGATS:

Otona: Pere Pou i V i t o

Banes-Berguedà: AjiLuúi ^*^n j Soldevila Vallès Oriental: fcnJeric de Bucn i Noguera

Vallea Occidental: SihïlorNaïaiTO i Canteu

Sautortaa la reproducció dels

Irebalb que siguin publicats a L'INFORMATIU, dlanl clarament la seva procedència.

Espanyola de Manteniment, carrer Doctor Dou, 14, telèfons: 318 57 48 i" Durant el mes de novem- L'Hotel Princesa Sofia a- 302 52 96, Sra. Carmen bre s'han desenvolupat collirà els dies 1 i 2 de Nicolas. una sèrie d'activi tals rela- desembre, les IVes Jor- El preu (dinars inclosos), cionades amb la informà- nadessobre•Manteniment és de 58.000 pessetes per tica professional, que con- i gestió d'edificis i espais a col·legiats i socis de tinuaran del 29de novem- públics, organitzades per l'AEM. i de 63.000 pessebre al 3 de desembre, en l'AssociacióEspanyolade tes perano col·legiats i no què es podrà assistir a de- Mantenimenti el Col Jegi. socis. mostracionsde programes Per a les inscripcions a Consulteu-ne el progradedibuix.Consulteu-neel aquestes jornades cal ma a la pàgina 13 de programaala pàgina 13. adreçar-se a l'Associació L'Informatiu.

— Dibuix, al Mes de la Informàtica

2£ El manteniment d'espais públics

™ Exercici professional

££ Patologies del formigó

™ Responsabilitat civil professional

L'Assessoria Professional ha organitzat una xerrada orientativa sobre La direcció facultativa, adreçada especialmentanous titulats, que anirà acàrrec de Magí Miracle.

Tindrà lloc, dimarts 30 de novembre a les 19 hores, a la Sala d'Actes.

L'entrada és lli ureperòcal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

L'Assessoria Professional i els Serveis Tècnics del Col·legi han organitzat unaconferènciad'/íitroducció a les patologies del formigó, adreçada a professionals interessats en tasques de rehabilitació i diagnosi.

Va acàrrec de J. Ramon Rosell tindrà lloc, dimarts 14 de desembre a les 19, ala Sala d'Actes.

Amb el títoljiesponsabi' fitat civil professional.

Assegurança 1994, el Col·legi haorganitzat una sessió d'informació i debat sobre aquest tema.

Tindrà lloc el proper dimecresdia 1 de desembre ales!8:30hores,alaSala d'Actes del Col·legi.

Primera planta.

Cal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

N

F O R

™ Una mostra per a gaudir de Gaudí

™ Restauració i criteris artístics

La Sala d'Exposicions Complementarà l'expoinaugurarà el dijous 9 sició la taularodonaCride desembreales 19:30, teris artístics en la resla mostra de pintures i tauració de l'obra de peces escultòriques amb Gaudí, el dijous 16 de el títol Gaudir Gaudí, desembre a les 19:30. projectada per l'escultor Hi participaran Joan i restaurador Lluís Bassegoda, A.Gonzíílez Gueilburt Restarà ober- MorenoJ.EHernàndez ta fins al 14degenerde Cros, J.A.Martínez-Lapenai Lluís Gueilburt.

IOaI4idel7a2Oh.

A T

— Programa de les demostracions ••£ de dibuix del Mes de la Informàtica

™ Asland donarà una xerrada a Osona

Dilluns 29 de novembre

L'empresa Asland, té prevista una xerrada que tindraüoc a ladelegació d'Osona, el dimarts 14 de desembre a les 19 hores, amb el títol a concretar.

"- El 'Cafè Tècnic1 tractarà les pintures L'empresa Akzo presenta la xerrada Pintures, al Vallès Oriental dins el cicle 'CafèTècnic'.Tindràllocel 15dedesembrealesl9h. ^ Sopar sorpresa al Vallès Oriental

™ Els programes de CYPE a Terrassa

'ZX Terrassa celebra elseu2onAniversari

La delegació del Vallès Oriental organitza unSopar Sorpresa, per al proper divendres 10 de desembre, a les 9:30 hores, que tindrà lloc a la Masia de l'Ametlla. Elpreuésde 1.000 pessetes i cal inscriure's abans del dia 5.

Cype Ingenieros té previst realitzar una xerrada de presentació dels seus programes a la delegació del Vallès Occidental.

La xerrada tindrà lloc el dijous 2 de desembre de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores.

La delegació del Vallès Occidental celebrael 2on Aniversari de lasevainauguració amb un sopar a l'Hotel Don Càndido de Terrassa, el divendres 17 de desembre a les 10 hores del vespre.

El preu és del.000 ptes.

Per a més informació i inscripcions de les activitats de les delegacions adreceuvos a la

SECRETARIA DÈCADA DELEGACIÓ

El Col·legi romandrà tancat el dimarts 7 de desembre Les oficines del Col·legi i les de les seves delegacions no funcionaran el proper dimarts 7 de desembre, restant tancades a tots els efectes a conseqüència de la diades festives dels dies 6 i 8 de desembre.

posició amb el títol 'MBM; Diàlegs amb la construcció, l'entom i la societat, Entre els dies 16 i 19 de que es podrà veure a la desembre,tindrallocelXVè Fundació Miró fins al 8 de curset sobre la Intervenció desembre. en el Patrimoni arquitectò- Telèfon: 329 1908 nic, en el qual s'abordaran les relacions entre monu- ^ Beques Mapfre ment i entorn, al Col·legi d'especialització d'Arquitectes de Catalunya Per a més informació Aquestes beques consistelèfon: 3015000. teixen en la realització de programes d'especialització, individualitzant el ££ Construcció, contingut de les activitats entorn i societat a desenvolupar. Entre les En col·laboració amb el àrees d'especialització inMOPT, la direcció gene- dividual es troba la preral d"Arquitectura i Habi- venció d'incecndis i d'actatge ha organitzat unaex- cidents en el treball. ££ Relacions monument i entorn

Ladotacióésde 150.000,i cal presentaria sol·licitud abansdel 31 de desembre a la Fundació Mapfre, Clra. de Pozuelo a Majadahonda km. 3,5.28220 Madrid. Tel: 62655 07. ™ Saló internacional de l'arquitectura Anvers (Bèlgica) acull entreel4iel 12dedesembre una fira internacional d'arquitectura al centre d'exposicions "Bowcentruym". Per a més informació: SIA, 77 ruedu Cardinal Lemoine, 75005 París.Tel:46330562.Fax: 46339901

MICROGESA 9-14il6-20h • Costos IV: Contenció irevisiódepressupostos, amidaments i certificacionsd'obresd'edificació i enginyeria.

• Croms: Planificació de projectes ipeitControldels temps de cada activitat.

• Turbo Perfil: Càlcul definestres itancaments.

Pressupost de qualsevol tipus de tancament.

Dimarts 30 denovembre TECNOLOGÍAS YSISTEMAS DEINFORMACIÓN 10-12-14-16h • ÀrchÍCAD4.1: Es tracta d'un programa específic d'arquitectura,

disseny d'interiors, urbanisme i construcció.

Dibuixen2Di3D. • Medi EXPRESS: Per a l'elaboració d'amidaments,pressupostosicertificarionsenobresd'arquitecturaoenginyeria.

Incorporaplecdecondicions tècniques.

• TopCADlO Enoterrostracions personalitzades Dimecres 1 de desembre ATLANTIC DEVICES 10-13Í16-l9h(cadahora) • Genèric CADD 6.1 d1 Autodesk: Disseny assistitde2dimensions per a tot tipus de projectes en2D. • Floorplan per a Windows: Disseny pera distribucióen planta de baix cost i màxima facilitat d'ús.

Dijous 2 de desembre ARQUÏNG SOFT 9-21h • ArqSYSTEM: És la solució completaa l'arquitectura basada en Autccad,quepresentadiferentsrnòdulsperacada àreadedissenyaiquïtectònic.

Divendres3dedesembre VECTOR 3

9-20h • Constructa: Programes informàtics per al pressupost, control i seguiment de costos.

Realitza també, pressupostos de cost i venda.

Fa el planning d'obra i previsió de material.

Tarnbé^certificacióicontrol decostos (materials, mà d'obra, i altres)

™ IV Jornades sobre Manteniment I Gestió d'Edificis i d'Espais Públics Barcelona, 1 i 2 de desembre de 1993 L'AEM, conjuntament ambelCol.legi,haorganitzatunesjomades,amb l'objecduqueels responsables del manteniment dels edificis i espais públics a càrrec de les diferents administracions i empresesprivades,prenguinconsciènciaquedepènd'ells ia bonaomala gestió del patrimoni immobiliari.

Lloc: Hotel Princesa Sofia.

SalóBarcelona.

Coordinadors: SalvadorCarreras XavierCasanovas Inscripcions: Sra. Carmen Nicolàs.

AEM.DoctorDou, 14 Tel.318.57.48

Fax301.08.96 Tarifes dinars inclosos: Socisd'AEMicol.Iegiat5 58.000,-pessetes Altres: 63.000,-pessetes

A

PROGRAMA DE LES SESSIONS • Dimecres, 1 de desembre 9:00h Recepcióientregadeladocumentació.

9:30h •Elmanlenbnentalllargdelpmcésimersor •L'asseguramentdelaqualitatenelmantenimentd'edificis iespaispúblics 1 l:30h •Manteniment en edificis i àrees d'ús públic • Gestió i manteniment d'espaispúblics 13:00h COL·LOQUI 14:00h DINAR \6Wh·PaIauSantJordiid'altresedificisolímpÍcs •Manteniment i gestió d'edificis sanitaris YJ-30h •Manteniment del parcdliabitatgesdela Generalitat de Catalunya 19:00 h •Incidència del disseny en el manteniment • Dijous, 2 de desembre 9:00h •Progranutperalagestiód'edificis •InformatitzaciódelagestiódelmaiiteniiJient.

•Mètodes, persones i noves tecnologies.

Principis pera iaia bona gestió tècnica ll:30h •Manteniïrwntd'imnioblesquemcorporen tecnologies de la mfonnacióQíT) •Telegesiióperalmantenimentd'instailacions 13:00h COL·LOQUI 14:00h DINAR !6:00h •Mantenimenti seguretat dels centres de transformació d'energiade grans edificis •Comgestionarelnuutteninientcontractatae gransedificis

T

I

U

ASSESSORIA

AVISOS

Assemblea La Junta de Govern ha pres l'acord de convocar Assemblea General Ordinàriade col·legiats segons estableixen els articles 32i34delsE.statutsdelCol.legi.

L'Assemblea se celebrarà dimecres 22 de desembre a les 18:30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores del mateix diaen segonaconvocatòria.

Tindrà lloc a la Sala d'Actes a la primera planta del Col·legi. En relació amb l'Assemblea ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional. el següent ordre del dia: • 1 Lectura i aprovació, si escau, de l'Acla de l'Assemblea General anterior.

• 2Informe del president.

• 3 Proposta d'aprovació del pressupost per al'any 1994.

• 4 Precs i preguntes.

Els col·legiats podran presentar propostes per a ser sotmeses a l'Assemblea General,íïns aldivendres3de desembre.

Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, coma mínim.

La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

El Pla de Seguretat i Higiene (i2) Corn, s'aplica a l'obra el pla de seguretat?

El pla de seguretat ha de ser aprovat ineludiblement abans de l'inici del'obra. Amb aquesta finalitat l'arquitecte tècnic utilitzarà l'Acta Aprovació que facilita el Col·legi.

En aprovarelpiade seguretat cal retirar del Col·legi el Llibre d'incidències. Aquest document haurà de restar a l'obra juntament amb el pla anteriorment aprovat, pertal d'anotar-hi qualsevol incompliment d'aquest. És important comprovar que es faciliti una còpia del pla de seguretat als agents següents: • al comitè de seguretat i higiene i, si no n'hi ha, als representants dels treballadors en el centre de treball i en l'empresa.

• al vigilant de seguretat de l'obra. En el pla es pot preveure la signatura del vigilantconforme en té coneixement.

• als serveis territorials de Treball en el moment de comunicar l'obertura del centre de treball.

Tot això és d'aplicació també en el cas de modificar-se el pla de seguretat en el transcurs de l'obra.

Cal donar instruccions al vigilant sobre els controls que volem que realitzi?

Peralcorrectecontrol i seguiment del pla de seguretat convé incorporar totes aquelles tasques que tenen relació amb la seguretat i de forma molt

especial, en el cas del vigilant de seguretat, ordenant i definint aquells controls que haderealitzarel vigilant, la seva periodicitat i la presa de decisions que li correspon.

El nomenament per escrit del vigilant de segretat és imprescindible per aexigirli el compliment d'aquestes funcions.

Servei d'Assegurances El col·legiat mereix estar segur. El Servei d'Assegurances del Col·legi d'Aparelladors ha incorporat un professional del sector de les assegurances dins del conveni que té concertat amb la correduria César Lorente, S.L. Així, el sr. Sergi Salgado està a disposició dels col·legiats, els dimarts i dijous de 9 a 14 hores, per analitzar i revisar gratuïtament les seves assegurances i donar-los orientació sobre com cal cobrir els riscos personals i professionals. De dilluns a divendres al matí, serà atesa qualsevol informació o tràmit relacionat amb les assegurances de què el Col·legi d'Aparelladors disposa en interès dels seus col·legiats Més informació: Sr. Ramon Motis Sra. Pepita Compte

Assessoria Professional

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tíngut una resposta efectiva,

Compartiria DESPATX PROFESSIONAL patx amb professionals del a Barcelona.

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis Telèfon: 778 90 59 (niïs)

TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

S'ofereix INTERIORISTA Com a ajudant en treballs d'interiors i perspectives a color d'interiors i

• Representació de plànols a color.

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 h Elisenda PucuruU

N

F O

•

M

A T

Judilh Hellanv Josep Tarra/Icltas 97 - 101, 6è -tu Telèfon: 405 1907

DEMANDES DE TREBALL

Promotora-constructora del Baix Llobregat

L'experiència ne és l'únic aspecle valorat per les empreses El mercal de treball eslà sotmès a continus canvis que hem de conèixer per tal de poder adaptar-nos més fàcilment a les necessitats del moment. L'empresa no valora únicament una o dues característiques del candidat a un lloc de treball, sinó el conjunt del seu perfil personal i professional.L'experiència, la formació de base, la formació complementària, la personalitat i altres requeriments socials i personals, són les característiques que poden conformar aquest conjunt d'aspectes valorats per les empreses.

L'experiència L'experièmcia no és sempre imprescindible, anirà en funció dels requeriments del lloc a cobrir i de les expectatives previstes per l'empresa.

La formació bàsica La formació de base permet una major capacitat d'adaptació i facilitat d'aprenentatge.

La formació continuada

COORDINADOR D'OBRES

tació, la iniciativa i les dots de comandament (que per a algunes funcions són determinants), i lacapacitat de gestió.

per amidaments i seguiment d'obres. Direcció fucultariva ifobres iTcdificadó dhabilaiges. Únic tècnic en plantilla som Ics directrius de l'arquiïefle assessor tècnic {col·laborador estem). E>p. 2-5 anys t n obra. en constructora-promotora. Resident al B a s Llobregat o comarques. Eilai m i t 35 anys. Jornada of. Contracte !ab. Sou scg. honurjrü (aprox. JMJOO.OO bnjis&ny)

Entre altres requeriments Quant a la formació conti- també apreciats poden ser nuada els cursos de post- ladisponibilitat pera viatgrau,màstersod'especia- jar, l'autonomia personal, lització no són requisits o la residència propera al imprescindibles quan es lloc de treball. També és buscalaprimerafeinai.en valorable determinar els canvi, esdevé un aspecte objectius professionals a important per aconseguir mig i llarg termini valouna millora de feinaoobrir rant els aspectes indicats. possibilitats de promoció Es tracta en definitiva, de ràpida. planificar el propi futur facilitant l'optimització dels processos de recerca La personalitat de feina i la promoció proExisteixen una sèrie de fessional. característiques, quant a la personalitat, que són valorades per totes les empreses, com són la flexibiliServei de Promoció tat, la capacitat d'adapi Mercat de Treball

COL·LABORADOR PROFESSIONAL dins fàmbit de L'anguitecninL La persona interessada disposarà d"un despatx totalment ínaaliai en règim de lloguer en una ubicació molt interessant. La coLlaboracïó professional versarà sobte projccles immobiliaris de consum privat de Lemptesa i sobre treballs a l'exterior. Connae CbciaL Incorpomciú immediata.

Re/.: 5136

Empresa italiana de paviments elevats i aire condicionat

Altres requeriments també valorats

Empresa Immobiliària internacional

TÈCNIC COMERCIAL de pavimenis elevals i aire condicionat en l'àmbit de Barcelona província.

Es valorarà experiència, lot i que no és imprescindible.

Ttpus de contracte i sou a convenir.

Re/.: 5138

Ajuntament del Vallès Oriental ARQUITECTE TÈCNIC per a redacció de projectes uuitkkniLucio i d'obra pública. Confecció de plànols topogràfics i replanteig d'obra. Experiència: 13 anys en topografia i dibuix assistit per ordinador. Vehicle propi. Edat ;24-35 anys.

Es vïuonifu icsiocnciii a u comarca. Jom·l· da oficial. Contracte lab. de 6 mesos amb possibilitals de conrinultal. Sou: 3O0O.0ÜO bruts/any neg. Incoprorarió immaliaia.

Re/.: 5137 Hef.: 5139

INFORMACIÓ DE MERCAT Rosa Ensenyat, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30 hores Dimarts i dijous lainbé a les tardes de 16 a 19 hores.

414 33 11 i 209 82 99 Fax: 414 34 34

A N U N C I S

Es lloga

S'ofereix

PIS PER HABITATGE O DESPATX

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Pis de lloguer per a vivenda o despatx de 105 m'.

• Es troba en molt bona situació.a SO metres del Col·legi d'Arquide Barcelona.

Sr. Sabanes Telèfon: 457 70 68

Estudiant d'arquitcciura tècnica amb experiència, pendent del pro* jecie final de carrera, per a treba• Aporta títols de diversos cursos d'Autocad.

Ma. José Çallcja TelÜfon: 419 66 19

S'ofereix TOPÒGRAF Treballs Ue topografia in formalitzada i sistemes de CAD: • • • •

Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions í delimitacions Control i treball d'obres

Joan Costa - C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45

S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS

RESERVI EL SEU ESPAI ALS PETITS ANUNCIS

Esludiani del darrer curs d'arquitectura tòcnica s'ofereix pcrairebaliar amb disponibilitat de tardes.

• Aporia Autocad, Wordperfect i anglès.

• Cotxe propi.

Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a cost mínim.

TARIFES (preu per anunci)

Esthcr Lazaro

Es comparteix DESPATX AMB ARQUITECTES Comparteixo despatx amb arquiiccies, a la 7.ona del carrer Tarragona de Barcelona.

• T í una extensió de 45 m-. i eslà loialment equipat.

• El preu és de 40.000 pessetes per

1.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA

Elisenda Pucunill, Quarta planta Horari: De dilluns a divendres de 12 a 20 h.

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34

Miquel Beltran Telèfon: 226 14 40 (niïs)

F

• Col·legiats: • Estudiants: • No col·legiats:

O

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

sas

Q J E T £ v ) CATAUNA, S.A.

AÍLLAMENT 1 ANTlCuNDENSACIO.

Computing Group

©

P . ' T o m i v B j r c s . I06 HS050 BARCELONA C/BjchOcRollKH OSBO BARCamW

Tango/04

TRACTAMENT1 £LIMINAC!O D'HUMITATS.

Prefabricados de Hormigón.SA.

l'Ia/j Mosén Clapis. 2] I'M1-08030 - Bucilona Tel. (<J3) 27401 76 F M : (93|MS 13 29

Industrial Química Parrot^a.

Tel. (93) J4S Sí 50 F « : ( 9 3 ) üí> 17 13

Td 266 23 38 Fn 307 3305

BOIrvU, 336 (OntonjflJ PwgcErrUJ QE019 BARCELONA

FUSTERIA f i

Tel (93)3071600 Far (93)307 42 23 :CI0 PASSIVA COIÍTRA EL FOC

CONSTRUCTA

ESMALTS I VERNISSOS lOHlFUGS.

IGANTS PER A TEÏTILS. I A LABORATORI OFICIAL)

PRDGRAMAS INFQHMAUC

, EL PftESUPUESTD.

HüíïMSsa

EHin

HUKIQN

=ÍES PREFABRICADES PER i

V

Industrial Química Parrot^.a.

E C I

0 R •3

Sanis. 307 - 309 • 0SO28 Baicelona 1

AÏLLANTS ^H ^ H 1 gH L ^ J S HBO^H

Navès Industrial es Forjados-Cerramientos Chalets Pàrkings Centros comercia les

HORMIPRESA

pantalanes etc

'

"

REVESTIMENTS

1

PAVIMWTS1 REVESTIMENTS CONTINUS SANÍTAHIS 1 PINTURES D'ACABAT PER A SÒLS

ADICEMENT*^

G

Pioducios qulraicos p í t o lo consuucciOn A d t i n l ï o ! . t ú l t l v o s , Impírmcablllioclón Pioducios CípeílalDs

Industrial Química Parrot^je-' ™ . (93)307 16 00 Fa.:l93|2Q7«29

FAX. (93) J3J 98 01 • 08028 BARCELONA

IEL{93)846US; Fu |93)W67»3S

INFORMÀTICA I NOVATI PS0DLaOSHJBULARESDfACEÍ0,S-A.

Desen volu pamcn t i Delineació de Projectes

m RRLITfl

Clra.B-HZúePoIinyàaSentnwal.lím.B.a

AHIDOS

DEPSDCÍMÍfES

LIGEROS, S.A

POIFQ- Tnd. Xaji Roure' 08181 SENTMENAT (Barcelona)

Tel. (93) 71524 4 3 - Fw (93) 715 22 72 Télei52034NPTAE

ÀREA GRÀFICA:

ÀREA DOCUMENTAL

DdincicióCAD Digiulimtió dt Plinoli

Amidraicnu Càlcul d'Esiniciurcs

j\nKamcji[s EÏISI ACTUÍI

IÍIUJIJ^CIOIU

Ren.tr. Í I C .

Uihir de l'edifici.

FOHMACIÓ PÍFSOriAUUADA SOLUCIONS APROSlfMES

SERVEIS BATLLE

I

I

CYPE

RCNG CURVADO DE P E U l L f S , S J l .

INGENIEROS

iCrASSESSOFlWJENTGEOLOGICIT CÏPE CATALUNYA ARÍSTIDES MAILLOL, 5 TEL(93)MB15B3 08028 BARCELONA

PREFABRICATS I ; príctlcas y dscorallws

LABORATORI DEL t/ALLES

THACTAMEHT PEU A HUMITATS

INDUBRUC

laboratori ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya pel control dl qualitat üe l'edlticacio i els seus matèria

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternative energètiques

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

ESTRUCTURES Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTI MENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis apücals a la construcció

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

D

N

F O R M A T

K

E

P

O

R

T

A

T

O

E

Un meccano de 140 metres d'alçada

L'EDIFICI DE L'HOTEL ARTS ES UN DELS NOUS SIMBOLS DEL SKYLINEDE BARCELONA

L'Hotel Arts és un dels nous símbols de Barcelona, un nou signe d'identitat heredat de la febre provocada pels Jocs del 92. Més de tres anys d'obres amb milers de treballadors i una història pròpia dels culebrons televisius són a punt de finalitzar. L'hote! és a un pas d'obrir, per fi, les seves portes.

ANTONI CAPILLA

L'Hotel Arts de la Vila Olímpica és un meccano gegantí. Els seus 142 metres d'alçada el converteixen en l'edifici més alt del paí's, per sobre de la Torre Picasso de Madrid. La vida, encara curta, del cim artificial més alt d'Espanya és plena de problemes. La seva construcció, per exemple, va patir els efectes de la mala gestió de la promotora nord-americanaTravelstead i, després d'obrir provisional i parcialment durant els Jocs. l'edifici es va veure immers en una suspensió de pagaments.

L'arribada dels iens de Sogo i la ferma decisió d'obrir abans de finals d'any de la cadena RitzCarlton són a punt de posar el punt i final a la construcció d'un edifici que algú. irònicament, va batejar com la Torre de Babel, perquè, en la seva construcció, va participar-hi gent de diverses nacionalitats. El malefici bíblic, però. sembla haver arribat a la seva fi.

Unes 2.000 persones de totes les nacionalitats

treballen molt a fons en posar a punt els darrers detalls de l'Hotel Arts. Les obres de l'interior de avancen a un ritme accelerat després que la multinacional japonesa Sogo. principal promotora del complex, decidís contractar la constructora Shimizu per acabar les obres. La recent inauguració del centre comercial Sogo, situat en un edifici annex entre l'hotel i l'escultura de peix de Frank Gertry, és el primer pas del seguit d'inauguracions que han de conformar el nou complex Parc de Marc i que, un cop totes les obres siguin finalitzades, comptarà amb un hotel de 464 habitacions i 29 apartaments, galeries comercials. ofïcines, un restaurant Planet Hollywood, un aparcament de grans dimensions i un club nàutic.

La història de l'Hotel Arts es va iniciar el 1989.

Aquell any. la Travelstead va presentar el que havia de ser un dels projectes urbanístics emblemàtics de les transformacions que havia de patír íarcelona de cara a la celebració dels Jocs de 1992. El projecte de l'hotel, que en un principi tenia una pressupost de 15.000 milions de pessetes i que s'acosta, a hores d'ara, als 60.000 milions, va mobilitzar les firmes nord-americanes amb més prestigi dins el món de l'arquitectura. El disseny arquitectònic va ser realitzat per l'equip Skidmore, Owings & Merill, autors de la Sears Towers, l'edifici més alt del món.

L'Estudi Bach de Barcelona va ser el responsable de fer realitat el projecte arquitectònic dissenyat per l'equip nord-americà. Segons els ar-

El malefici bíblic que patia l'edifici sembla haver arribat a la seva fi

N

F

O

B

M

A

T

R

E

P

O

R

T

A

T

S

quilectes tècnics Joan Bosch. Ramon Auset i Josep Hierro, el principal repte professional en la construcció de l'edifici va ser "coordinar un treball en què participaven més de 2.000 obrers de diferents països i unes 60 empreses, també de diferents nacionalitats distintes. Vam haver d'aprendre com funcionava una obra d'aquesta magnitud... de tota manera, crec que ens n'hem sortit amb un bon resultat. Les dimensions de l'obra, 113.000 metres quadrats, dels quals 45.000 corresponen pròpiament a la torre, van ser un problema afegit".

EI sistema utilitzat per construir l'edifici va ser similar al que s'empra en un joc convencional de construcció, com ara el meccano. Va consistiren encaixar, biga per biga, a l'estructura metàl·lica exterior, que un cop finalitzada es va situar a un metre i mig de distància del cos del gratacels. A continuació es va col·locar l'esquelet de formigó per plantes, al qual es van afegiralguns clements, com ara els banys, que es van instal·lar prefabricats i muntats en una sola peça. El ritme de treball iniciat va permetre la construcció de dues plantes per setmana. "El projecte tècnic de l'obra tenia una virtut: preveia la construcció de 44 plantes com si només fossin 11 grans blocs, fet que va accelerar notablement la seva edificació", expliquen Auset, Bosch i Hierro. Aquestritmeva permetre, d'altra banda, que l'hotel obrís parcialment durant els Joc Olímpics.

EI complex arquitectònic ésplede particularitats tècniques. A la seva peculiar estructura metàl·lica exterior, cal afegir-hi, perexemple, la inexistència de murs de contenció als fonaments de l'edifici annex d'oficines, que el projecte va substituir per uns murs de dilatació, com si es tractés d'una piscina, com a conseqüència de les característiques del terreny, molt sorrenc í amb un elevat nivell freàtic. "És una construcció innovadora, almenys pel que estàvem acostumats a veure aquí. Un projecte que, a més de la seva complexitat, ha aportat una nova visió de la relació entre els diferents agents que intervenen en cl procés constructiu". •

Que no l'acaben, aquest hotel?

Projecte: Skidmore, Owings & Merill. Despatx d'arquitectura GCA. Arquitectes Tècnics:

Joan Bosch, Ramon Auset i Josep Hierro.

Interiorisme: Total Conceptlnc.

Alçada: 152 metres.

Oriol Bohigas devia pensar que quedaria bonic posar dos gratacels a primera línia de mar quan va dissenyar la Vila Olímpica, perquè recordarien una zona emblemàtica com és l'avinguda Maria Cristina amb les seves torres de l'Exposició Universal.

"L'Oriol posa i en Pasqual disposa" va enraonar algú de l'Ajuntament així que el projecte va tirarendavant. Els plànols eren americans i els diners japonesos, mentre que la gestió la compartien Travelstead i Sogo.

Els propietaris de la veïna Torre Mapfre van començar les obres i, al cap de pocs mesos, s'aixecava una equelètica estructura de formigó. "I l'hotel, que no comença?". preguntaven amb to preocupat a l'Ajuntament.

La resposta no trigaria a arribar. Després de setmanes de moure terres, l'hotel va començar a créixer amb centenars de treballadors estrangers i luxosos lavabos. Tant s'hi valia el -que_costésj'important era tenir-ho llest pels Joc7njnïrfesta--.v^celebrar el cobriment d'aigües, però quedava rrtoltafeina per fer, i a l'Ajuntament es va començaf^sejiiir amb insistència: "Què ho acabaran abans de l'estiu?". ^ v La resta de la pel·lícula és coneguda: obertura a mitges, paralització del projecte, suspensió de pagaments... represa de les obres i inauguració per abans de Nadal. Moltes coses han canviat des de 1989. però al peu de la torre encara se senten nens que pregunten:-"Quan treuran aquests ferros blancs que tapen l'edifici?". En Bohigas sap que l'estructura restarà allà, igual que l'immens peix daurat, tot i que els qualifica d'horterada.

Funció: Hotel i apartaments deluxe.Galeries comercials i oficines en edificis annexos.

Característiques: Façana interna de vidre amb estructura metàl.licaexlerior.

Inversió econòmica: 60.000 milions.

GABRIEL PERNAU Periodista, especialista en urbanisme

C O IV C O L · L E GI EL SEU DINER A LA VISTA AMB TOT

L'INTERES

SERVEIS FINANCERS / .53.

N

F O

A

T

P U

T S

D l

S T

*

Les societats professionals José M. Aldamiz Echevarría Les distintes maneres d'associació de professionals i les seves obligacions tributàries donen peu a un ampli venta11 de consideracions. Els professional! poden associar-se de diverses maneres. Les dividirem en dos grans grup societas mercantils i societats civils Deixarem de banda les societats amb transparència fiscal atès que tots eh socis han de ser aparelladors i les se\ es característiques Fiscals les fan pràcti cament similars a les societats civils

seva activitat individual, en nom propi. Una altra possibilitat seria que els professionals figuressin en qualitat d'assalariats. Si bé aquest sistema, no és interessant.

2.Societats civils L'article 1.665 del Codi Civil diu: «La societat és un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb intenció de repartir-se entre si els guanys». Únicament serà obligatòria l'escriptura pública si s'aporten immobles o drets reals. Aquesta classe de societat no s'inscriu al Registre Mercantil i està regulada pel Codi Civil. Entre els ens a què es refereix l'article 33 de la Llei general tributària, hi figuren les societats civils.

Aquestes societats hauran de donar-se d'alta a l'IAE, a la Secció Primera de les tarifes, sense que els professionals que formen part de la societat ho hagin de fera títol individual. Solament hauran de donar-se d'alta a l'IAE aquells professionals que fan treballs per a d'altres clients per compte propi.

En presentar l'alta a Hisenda, haurà de fer-s'hi constar la relació nominal dels socis i el seu percentatge de participació. Aquesta norma és d'aplicació per a tota ia classe de societats. Tots

1. Societats mercantils Societats anònimes o de responsabih tat limitada, no transparent: Els beneficis resultants tributen per l'Impost sobre Societats. Han de ser constituïdes en escriptura pública i inscrites al Re gislre Mercantil. Es regeixen pel Codi de Comerç i per les seves respeclhe lleis. Els seus socis no hauran de cursar l'alta per l'IAE, i sempre que realitzin ^ia'seva activitat en nom de la societat i no pas en el seu propi nom: ja que. si ho fan així, hauran de figurar matriculats individualment a l'IAE. El pagament de t'IAE, per la societat, els autoritza pera exercir en tot el territori nacional La diferència fonamental entre la SA i la de Responsabilitat Limitada rau en la quant iaüel^seu capital, ja que el mínim en la SA,?egonsJa llei vigent, és de 10 milions. En la primera, el capital està representat per accions, mentre que, en la SL. es tracta de participacions. En totes dues, la responsabilitat dels socis es limitarà a la quantitat aportada o compromesa a aportar. En les dues classes de societats, el benefici resultant, si n'hi ha. tributarà al 35%. La societat ingressa a nom seu la totalitat d'honoraris generats per l'activitat i la corresponent repercució de l'IVA. Totes les despeses les paga la societat i també en suporta l'IVA. D'aquesta manera, els professionals socis de la societat, tributaran al 35% pels beneficis nets de la societat i. posteriorment al cobrament dels seus dividends, percebran aquests amb retenció del 25% a compte de l'IRPF. En la declaració anual de l'IRPF, únicament figurarà íntegrament el dividend percebut per cada professional, amb cl tracte especial que es dispensa a aquests ingressos. Els dividends es repartiran en proporció a les participacions de cada soci. Es produeix una situació diferent, si els socis cobren facturant honoraris a la societat, en qualitat de col·laboració, per la qual cosa haurien de matricular-se en i'IAE. En aquesta modalitat, els socis presentaran trimestralment les seves declaracions, acompiede l'IRPF, per les quantitats percebudes de lasocielat i d'altres clients. si n'hi haaucs, com també amb els imports cleriVA." La societat també presentarà declaració trimestral pels honoraris pagats als seus socis. amb els imports retinguts a compte de l'IRPF. Tots els professionals portaran llibres d'ingressos i despeses. Indubtablement, les despeses imputables a la societat figuraran comptabilitzades com a deduïbles, mentre que en els llibres dels professionals únicament es carregaran aquelles que afecten la

els ingressos i despeses es faran en nom de la societat. La societat haurà de portar la comptabilitat de manera que es demostri que els ingressos, despeses i beneficis són certs, ja que aquestes dades seran la base per fixar les quantitats a declarar pels socis i. en definitiva, per les quals tributaran en l'IRPF en qualitat de professionals liberals. Obligatòriament, cada professional portarà els llibres d'ingressos i despeses, si bé les seves partides seran únicament les que resultin en totalitzar els ingressos i despeses de la societat, tenint en compte el seu percentatge de participació.

Resumint, crec que aquesta darrera forma d'associació, de Societat Civil, amb tots els socis en estimació directa, serà la més apropiada en la majoria dels casos i solament quan els ingressos que corresponguin a cada professional siguin molt elevats però en principi, els considero superiors a 15 milions anuals, podria pensar-se en la societat no transparent, atès que la transparent és força semblant a la Societat Civil en la seva tributació, en tributar els beneficis que s'imputen als socis per l'IRPF, en aquest cas igual que la civil, però amb les diferències apuntades en l'apartat corresponent en tractar de les transperents. D'altra banda, les obligacions formals de les societats mercantils són bastant més complicades que les que s'exigeixen per a les civils. •

"Les societats civils són fiscalment la forma d'associació més apropiada, en part per la seva simplicitat formal davant les societats de caire mercantil" F

O

M A T

JOSÉ M. ALDAMIZ ECHEVARRÍA Departament Fiscal Gaesco Inversions

NACE UNA NUEVA GENERAÇION8 DEYESOS^ \ x

MECÀNICA MARFIL PROYET' X ) MANUALMENTE ;. .'

CONFÒR ALIGERADO ' Q RARA EL ENLUÇIDQ>lfclA>•'

v

YESO FINO PARA ACAB

MAYORDURE2A MASPLANITUD !>l

\

' AAAYOR AISLAMIENTO. TERMICO Y ACUSTICO MEJOR ACABADO ] SUPERFICIAL " \

TODO ELLO CON UNA GRAN FACILIDAD • Y COMODIDAD DE APLICACION. T

W/7.. T

Companía General Yeseras.à*»^

Calle Sardenya, 326. Entlo. 2" . 08025 Barcelona **.

Tels.: |93) 456 88 04/456 87 04. Fax: (93) 347 02 47 *•

í

< -J

m