INF931115 by sia16

IMEADMATig

Núm.38 SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 93

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

125 PTA

)21

BARCELONA

Tel. 414 33 11 -209 829'

414 34 34 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Ter

La construcció europea es prepara perl'any 2000 Stuart Reynolds comenta l'estudi estratègic encarregat per la CE en proiunuuai, i esiaiaciuaiuei sector i plantegen el camí que cal seguir per SUI l l i UC ld t-lLM 1 11111IU1 ell-IJC lli per sortir de la crisi i millorar-ne la competitivitat. competitivitat Durant Durant els els darrers darrers mesos s'ha enllestit un estudi estratègic sobre laconstruccióen l'horitzó de l'any 2000. encarregat per la Comissió Europea, concretament per la Direcció General d'Assumptes Industrials (DGIIl), i realitzat pel gabinet de consultors WS Atkins Internacional. L'estudi SECTEUR analitza la situació actual i apunta algunes actuacions cabdals per superar la crisi, com són la creació d'un mercat estable i transparent, i millorar la competitivitat i relació qualitat/preu. L'estudi contribuirà en gran mesura a establir una estratègia europea en la construcció, si bé aquest és un objectiu difícil perla gran diversitat i atomització del sector a Europa. L'INFORMATIU publica una síntesi realitzada per Stuart Reynolds, director de l'estudi SECTEUR. •

L'assegurança de responsabilitat civil s individualitzarà el 94 La Mussat (Mútua d'Assegurances d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics) prepara unes primes personalitzades per a les assegurances de responsabilitat civil. Aquestes primes es confeccionaran a mida, segons l'historial de sinistralital de cada tècnic. L'objectiu és que cada professional pagui segons el seu risc potencial, mesura que ha de fomentar lareducció de la sinistralitat. • PÀGINA 3

Un debat analitzarà l'obra de Gaudí i la seva restauració La restauració de l'obra de Gaudies el leií moíiv de la taula rodona, moderada pel periodista i crític d'art Josep Maria Cadena, que el Col·legi d'Aparelladors ha programat pel proper dia 16 de desembre-Hi participaran els arquitectes Joan Bassegoda Nonell, José A. Martínez Lapena, Josep E. Hernàndez Cross i Antoni Gonzalez-Moreno. •

PÀGINES 17,18119

Batimat presenta a París les noves tendències del sector El Saló Batimal de París, celebrat entre els dies 9 i 14 de novembre, va presentar les noves tendències i les darreres novetats tecnològiques del sector de la construcció. En aquest sentit, la rehabilitació i cl manteniment; la salut i el medi ambient; la lluita contra la contaminació acústica; i el confort, van ser els quatre lemes principals d'una fira en la qual van partícipar4.500 empreses, provinents de 45 països. •

La construcció vol un nou tipus de procés per afrontar el futur L'Escola dissenya el nou pla d'estudis d'arquitectura tècnica El Col·legi prepara una sessió prèvia al Congrés de Granada

UN PRODUCTE INFORMÀTIC PER A PROFESSIONALS I EMPRESES CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permeten disposar de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar

Aplicacions que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou les referències de Ics diposicions vigents (BOE i DOGC, disposicions relacionades amb la redacció del projecte i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps clau, elaborada expressament d'acord amb tes necessitats del ireball professional. Consta de més de 600 íllxes i s'actualitza permanentment, de manera que, en qualsevol moment, el professional pot conèixer el conjunt de diposicions que es refereixen a! seu treball. Complementàriament, el fel de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol.liciUir el text de qualsevol referència a preu de fotocòpia. 2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet d'obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les diposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat. Es tracta, en definitiva, d'un menú a la carta per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també és actualitzada constantment. 3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

CONSTRUDOC és un producte informàtic amb una línia creixent d'aplicacions que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició de professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest producte vol donar reposía a una demanda generalitzada en el sector, de mitjans informàtics per a poder mantenir ordenada i actualitzada tota la informació tècnica i legal necessària per a un treball de qualitat

.-,. K.-,

, COL·LEGI D'APARELLADORS i I ARQUITECTES TÈCNICS " DE BARCELONA

Inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa. En un futur CONSTRUDOC anirà incorporant noves aplicacions, relacionades amb el control de materials i els aspectes tècnics de la construcció. CONSTRUDOC es pot adquirir per subscripció. El subscriptor reb cada dos mesos un disquet corresponent a l'actualització de les dades de cada aplicació. CONSTRUDOC està basat en el programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per això, l'usuari de CONSTRUDOC pot utilitzar també aquest programa gestor per altres finalitats (bibliografies, directori, etcètera.)

COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 75.000 pessetes Descomptedel259ó pera col·legiats. Descompte de 14.000 pessetes, en cas de disposar del programa ArchiVÍSL (Aquests preus inclouen el 15% d'IVA)

INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir a una demostració cal sol·licitar-ho prèviament i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99, extensió 209.

L'assegurança de responsabilitat civil del professional serà individual a partir de 1994 La Musaat prepara unes primes personalitzades segons l'historial de sinistres de cada tècnic CARLES CARTANÀ

La Mútua d'Assegurances d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (Musaat), asseguradora que cobreix la responsabilitat civil dels col·legiats mutualistes durant 1993, ha previst establir per a l'any vinent un sistema de pòlissa individual de manera que cada mutualista tindrà la seva pòlissa individualitzada. Després d'analitzar les característiques de la sinistralitat, Musaat ha adoptat el criteri que el més just és que cada professional pagui segons el seu risc potencial (volum d'obra, experiència...) i segons la seva sinistralitat des que va entrar a la Musaat. D'aquesta manera, la Musaat ha determinat una prima personalitzada i relacionada amb l'historial i les característiques de cada professional, informació que la mútua farà arribar acada interessat. Amb aquest plantejament, que ha estat establert per a tots els professionals associats, desapareix la pòlissa global que concertava fins ara ei Col·legi d'Aparelladors. El Col·legi, com a conseqüència, deixarà d'assumir, amb càrrec al seu pressupost, l'import de la prima, fet que comportarà que, a partir de 1994, redueixi dels descomptes per visat la part proporcional que servia per afrontar l'esmentada prima global.

E L PROFESSIONAL NS.CtSSITA ASSEGUI

Actuacions preventives

Elevada sinistralitat L'elevada i progressiva sinistralitat al sector de la construcció, que sovint recau, pel que fa a les responsabilitats, sobre els tècnics ha fel que el mercat assegurador hagi rebutjat la contractació d'aquest tipus de pòlisses. Ara per ara, la Musaat ha esdevingut l'única alternativa recomanable per a cobrir la responsabilitat civil dels aparelladors, principalment la responsabilitat decennal perobra construïda. La pòlissa de la Mussat. que té caràcter anual, cobreix el tècnic de la construcció durant l'any de les possibles reclamacions que pugui rebre per les obres fetes anteriorment (10 anys que es poden allargar uns altres 15 anys si es pot demostrar que el problema ha sorgit dins els 10 primers anys) o que estigui realitzant en aquell moment, sempre que les obres hagin estat visades. •

Davant de problemes que puguin significar alguna incidència o accidenta l'obra convé fer les anotacions corresponents al llibre d'ordres o al llibre d'incidències, indicant les mesures que s'han d'adoptar. En casos més difícils o compromesos és important assabentar-ne el Col·legi per si convé fer algun tipus de comunicació o requeriment notarial. En qualsevol cas és important deixar-se aconsellar per l'Assessoria Jurídica. Si el sinistre ja s'ha produït, si és un accident laboral o cal prendre mesures per tal de minorar els efectes posteriors o es preveu una reclamació immediata, cal comunicar-ho immediatament al Col-

legi perquè faci el corresponent comunicat a la Musaat. En cas que es rebi una carta, un escrit certificat, requeriment notarial o qualsevol demanda o citació judicial s'ha de comunicar immediatament al'Assessoria Jurídica del Col·legi perquè cursi el pertinent comunicat de sinistre a la Musaat. És importantevitarqualsevol intervenció personal, i possibles reconeixements de responsabilitats. Mai no s'ha d'anar al jutjat sense l'assistència de l'advocat que actua en nom de la Musaat, ja que aquesta podria rebutjar el sinistre.

MONTSERRAT PINYOL I PINA Advocada Assessora jurídica del Col·legi

MUSAAT

• Què és la Musaat? És la mútua dels aparelladors i arquitectes tècnics espanyols que cobreix l'assegurança civil professional • Té relació la Musaat amb la Previsió Mútua? No, són dues institucions independents. La Musaatesdedicafonamentalment al'assegurança de responsabilitat civil, mentre que la Previsió Mútua cobreix les previsions socials (jubilació, invalidesa, orfandat, etcètera) dels aparelladors. • És obligat de pertanyer-hi? No, la Musaat és una mútua d'ascripció lliure ja que disposar d'una assegurança de responsabilitat civil professional és un acte voluntari, atès que els Estatuts del Col·legi no estableixen cap obligatorietat a l'hora de visar. Tot i això, no disposar d'assegurança pot comportar greus problemes. • Qui necessita estar assegurat? El professional que actua en la direcció d'obres, el professional que porta direccions facultatives (encara que sigui assalariat), el professional que ja no trebal lava com a liberal, però que fa menys de 10 anys que va certificar obres com a director facultatiu i aquell professional que fa treballs relacionats amb la professió considerats en les tarifes o atribucions. • Qui respon a la reclamació si no es disposa d'assegurança? La manca de cobertura genera la responsabilitat directa del professional odels seus hereus, amb els seus béns patrimonials. • Hi ha moltes reclamacions? El nombre de reclamacions, tant en obra en construcció com en edificis construïts, augmenta dia a dia. La sinistralitat, però, és cosa d'uns pocs professionals. La seva distribució entre els mutualistes que pertanyen a la Musaat és la següent: 79%, cap sinistre. 13%, un sinistre. 8%, més d'un sinistre.

La construcció demana millor planificació u FAVB alerta sobre i promotors amb un paper més actiu El Col·legi celebra unes jornades sobre la transformació del sector ANTONI CAPILLA

La rei vindicació de projectes globalilzaclorsque incloguin la concepció del procés constructiu i la necessital d'una major presència i control per pari dels promotors durant tot el procés de l'obra van ser les principals conclussions amb que va finalitzar la sessió La transformació del procés constructiu. El paper dels professionals, que valenirllocel 18 de novembre al Col·legi. Aquesta sessió és inclosa dins les jornades internacionals La construcció: una transformació anunciada, celebrades durant el mes de novembre. Els edificis d'oficines, hotels i naus industrials, d'una banda, i els habitatges, d'una altra, són la cara i la creu d'aquest procés d'integració. En tots dos, la comunicació és la clau. Segons Ignacio Paricto, arquitecte i assessor de l'ITEC, "cal fomentar la circulació d'informació, cal eviEL FUTUH DEL SECTOR PASSA PER PROJECTES OUE INCLOGUIN TOT EL PROCÉS tar l'opacitat i segmentació dels processos que es troben a l'obra. gons Ramon Puig, arquitecte lècnic avanços tecnològics com alguns dels La segmentació fa del tot impossi- i assessor de relacions internacionals punts fonamentals perafronlarel futur ble la presa de decisions. La quali- del Consejo General de la Arquitec- de la construcció. "El futur, més tat, doncs, ha estat la primera per- tura Tècnica. "És un sistema que que canvis radicals, el que provojudicada. El constructor intenta trontolla, que necessita d'una ma- carà és, segons Roca, una redefinino fer res i subcontracta. El pro- jor flexibilitat que li permeti d'a- ció de les relacions entre els agents cés destrueix la qualitat i fa im- daptar-se a les noves tendències, per treure'n el màxim profit. El possible la innovació del sector". com l'assalarització progressiva promotor ha d'assumir totes les decisions, mentre que el constructor Paricio també va afirmar que "la dels professionals". construcció és un sector pervertit, Albert Roca, enginyer industrial i ha d'evolucionar cap a una major fràgil, sense professionals ni in- project manager de l'Illa Diagonal, va prestació de serveis. El projecte, formació per afrontar les innova- assenyalarqueel paper del promotor, d'altra banda, ha de ser viu, intelcions que s'acosten". El procés la participació mullidisciplinària, la ligenl, s'ha d'amollar a l'evolució constructiu tradicional fa aigües. Se- comunicació i la coordinació dels de les necessitats del promotor". •

L'INFORMATIU

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va acusar l'Administració de fomentar indirectament la compra-venda clandestina d'habitatges afectats per patologies produïdes per la presència de ciment aluminós a la seva estructura. La FAVB va atribuir aquesta situació a la "complexitat i ineficàcia" del sistema d'ajuts oficials per rehabilitar aquestes vivendes, que a Barcelona superen les 15.000. Com va anunciar L'INFORMATIU (núm 32), la problemàtica del ciment aluminós ha trasbalsat el funcionament del mercat immobiliari. La FAVB ha detectat un augment creixent de l'oferta d'aquests pisos, provocat per la picaresca i la crisi. Segons aquesta entitat, els propietaris opten per amagar els defectes dels habitatges perquè els resulta més fàcil vendre que rehabilitar. Segons el seu vice-presidenl, Andreu Naya. "hi ha indicis clars que la venda d'aquests pisos es generalitza a través d'agències que oculten irresponsablement el seu grau d'alumínosi". Davant d'això, la FAVB ha fet una crida als compradors perquè prèviament demanin que s'hi faci una prova d'aluminosi. La millor solució, però. davant de qualsevol tipus de patologia estructural és la realització dels treballs de diagnosi necessaris per tal de determinar amb seguretat els problemes, la seva magnitud i la incidència que poden tenir en la solidesa i el funcionament de l'edifici. •

L'OCUC vaticina un major protagonisme del consumidor L'INFORMATIU

E L CONSUMIDOR RECLAMA MÉS OUAIILITAT I MÉS TRANSPARÈNCIA INFORMATIVA

Una societat desenvolupada necessita que el consumidor tingui cada cop més protagonisme i participació en el conjunt dels òrgans de decisió de la societat per tal d'aconseguir un món més just i equilibrat. Així es desprèn del Congrés Europeu per a l'orientació i protecció dels consumidors celebrat a Barcelona els dies 18 i 19 de novembre, promogut per l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC). Autonomia d'acció i financera i representació suficient en els orga-

A T

nismes de decisió van ser algunes de les reivindicacions de les associacions representades per tal d'enfortirel moviment consumerisla. La necessitat d'incidir clarament en la configuració de l'oferta, en la transparència informativa i en la millora de la qualitat van ser altres aspectes destacats. El prestador de serveis haurà de tenir en compte cada cop més la capacitat crítica del consumidor per tal d'oferir una millor qualitat i transparència en la informació, ajustar-se a la demanda i entendre que l'usuari tindrà cada dia més força per reclamar. •

La protecció del medi protagonitza Batimat El Saló presentà les novetats del sector SALVADOR GILI

La rehabilitació i el manteniment, la salut i el medi ambient, la lluita contra la contaminació acústica, í el confort en lots els seus aspectes van ser els temes destacats de la 19° edició del Saló Internacional de la Construcció Batimat, que es va celebrar entre els dies 9 i 14 de novembre a París, amb la participació de 4.500 empreses de 45 països. La fira bianual Batimat va servir, d'altra banda, de nou com a fòrum de trobada de tot tipus de professionals de la construcció i com a aparador de les principals novetats tecnològiques del sector de la construcció.

LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBÍENT HA ESTAT EL TEMA PRINCIPAL A BATIMAI

TUBOS ESTRUCTURALES NCVAir PRODUCTOS TUBULARES DE ACERO, SA. ASOCWDA DE NOVATI PRODOTTI T U S O L A H I ACC1AIO • MILAMO

Ctra. B-142 de Polinyà a Sentmenal. Km. 8,4 Polig. Ind. «Can Roure» 08181 SENTMENAT (Barcelona) Tel. (93) 715 24 42 - Fax (93) 715 22 23 Tèlex 52034 NPTA E

ALMACENES EN: BARCELONA - MADRID - VALENCIÀ - VITÒRIA

Aquestes innovacions tecnològiques, que són un bon baròmetre de les tendències actuals, venen originades pels quatre grans temes que van presidir aquesta edició de Batimat: el paper social de l'habitatge;

salut i protecció del medi ambient; la investigació de nous processos que augmentin el confort; i el nou paper de la informàticadins el sector. Batimat, d'altra banda, va atorgar els seus premis Piràmide d'Or i Flama d'Or a la finestra Oxxo i al compressor KabcomL5, respectivament. La salut ha estat un tema cabdal. L'aparició de productes bactericides, virícides i algicides incorporats a pintures i moquetes, la lluita contra el soroll, la preservació dels recursos naturals, ha protagonitzat moltes de les jornades que s'hi han celebrat. A més a més, els participants a Batimai han descobert nous avenços pel que fa a automatismes, desenvolupament de la domòtica, personalització dels sistemes de decoració, i l'aparició de tècniques d'encaix que permeten el desmuntatge d'estructures. •

L'Escola enllesteix el nou Pla d'Estudis de la carrera El nou programa rebaixa la càrrega lectiva CARLES CARTANÀ

Les universitats d'arreu de l'Estat enllesteixen els nous plans d'estudi que definiran el títol d'arquitecte tècnic. En el cas de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). l'equip que dirigeix Javier Llovera preveu que la càrrega lectiva arribarà als 247,5 crèdits, és a dir. unes 27 hores setmanals aproximadament. Actualment s'imparteixen 270 crèdits. La reducció de càrrega lectiva passa per. segons Llovera, "separar la matèria realment imprescindible d'allò que és superflu o bé complementari". La tendència a Barcelona serà establir un mínim comú homogeni i crear unes línies opcionals d'inten'sificacíó en la trajectòria acadèmica de cada estudiant. Així, s'han establert quatre línies d'intensificació en gestió i organització d'obra i empresa; tècnica urbanística; intervenció en edificis existents; i projectes d'execució i direcció d'obres. Aquesta estructura permet"sintonitzar més amb l'actual demanda del mercat, estar més a prop de la realitat del carrer", afirma Llovera. Altres novetats són l'aparició de noves assignatures com és el cas de peritacions i taxacions; anàlisi pressupostari i control de costos; projectes d'execució, instal·lacions i rehabilitació; patologia i diagnosi; gestió urbanística; manteniment d'edificis; o gestió de recursos humans.

Pel que fa al fracàs escolar, Llovera afirma que aquest "ha de detectar-se durant els primers mesos de carrera amb l'objectiu d'estalviar problemes innecessaris tant a l'Escola com als mateixos estudiants, els principals perjudicats". En el nou pla d'estudis de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, les assignatures tenen caràcter quadrimestral i l'alumne de primer curs que no passi satisfactòriament el primerquadrimestre complet haurà d'abandonar-la. Assessorament professional En la redacció del nou pla dels estudis d'arquitectura tècnica, que serà aprovat a finals d"aquest any. hi han participat també representants del Col·legi per tal d'ajustar els criteris d'elaboració del pla. La Universitat Politècnica de Catalunya compta, per la seva banda, amb l'assessorament d'un grup d'experts de cada sector que valoren la bondad dels plans d'estudis proposats. Per al curs acadèmic actual, l'EUPB vol posar en marxa, d'altra banda, un servei d'assessorament per a la integració professional dels estudiants que es troben ja en el darrer curs de la carrera. Com a novetat cal mencionar igualment un curs de tècniques de comunicació i oratòria destinat, aquesta vegada, al reciclatge del professorat. •

Les noves directrius del Govern marquen l'elaboració dels plans Les universitats de l'Estat espanyol han enllestit la configuració dels futurs plans d'estudi de cadascuna de les seves carreres a partir de les directrius establertes per l'administració central l'any passat. El Consell d'Universitats va allargar fins al 1996 el termini màxim per definir els plans definitius de la carrera d'Arquitectura Tècnica. El títol d'arquitecte tècnic s'articula com a ensenyament de primer cicle, amb una durada de tres anys. Els diferents plans d'estudi determinen la càrrega lectiva global de la carrera d'arqui-

tectura tècnica, que en cap cas pot ser inferior a 180 crèdits, ni superiora 270. La càrrega lectiva final oscil.la entre 20 i 30 hores setmanals. La titulació es perfila com una carrera curta, estructurada en 21 àrees, com ara enginyeria de la construcció, organització d'empreses, construccions arquitectòniques i expressió gràfica. Les universitats espanyoles tenen, d'altra banda, una autonomia que els permet completar el tronc comú mínim pera l'homologació estatal amb una oferta acadèmica pròpia.

L'ESCOLA TREBALLA EN LA REDERNICIÓ DELS SEUS PLANS D'ESTUDI

LA PROFESSIÓ I ELS REPTES DEL FUTUR Sessió preparatòria del Segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Granada'94 Dilluns 13 de desembre Tindrà lloc a les 6 del vespre, a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors Entrada lliure. Es recomana inscriure's al Servei d'Informació (planta baixa)

El Col·legi prepara una sessió prèvia al Congrés d'Aparelladors de Granada

Un debat analitzarà la restauració de l'obra d'Antoni Gaudí ANNEMIEKE VAN DE PAS

Aquesta trobada estatal analitzarà el futur de la professió CARLES CARTANÀ

EI segon Congrés d'Aparelladors i Arquilectes Tècnics es troba en plena fase de recepció de les ponències que serviran de base per al debat que tindrà lloc a la ciutat de Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. La Comissió Congrés-94, formada per representants dels col·legis d'arreu de l'Estat, ha allargat el període de presentació de ponències fins a mitjans de desembre. Tots els col·legiats que ho vulguin poden redactar i enviar ponències per al seu debat al Congrés i per això compten amb e! suport del Col·legi. Per tal de donar suport a aquesta iniciativa i fomentar el debat entre els professionals amb vista a la seva participació en el Congrés estatal, el Col·legi ha desenvolupat un conjunt d'activilals. La primera va ser la celebració, els dies II, 18 i 25 de

SCALAFLEX

El Col·legi d'Aparelladors celebrarà el proper dia 16 de desembre una Els diferents departaments del Col- taula rodona sobre la restauració feta legi preparen ponències destinades recentment de les obres d'Antoni al Congrés en les àrees d'Orga- Gaudí a Barcelona. Hi participaran nització Professional, Exercici de la els arquitectes Joan Bassegoda i NoProfessió, Formació Acadèmica i nell, José Antonio Martínez Lapena Professió i Societat. El Col.legi en- i Josep Emili Hernàndez Cross; i Anllesteix, d'altra banda, la redacció toni Gonzàlez Moreno-Navarro, cap d'una ponència general destinada al dels servei de Patrimoni ArquitecCongrés. Per tal de donar a conèixer tònic de la Diputació de Barcelona, els resultats del sondeig d'opinió i que parlaran a multidïsciplinàriadebatre el contingut de les ponèn- ment sobre els criteris artístics emcies que han estat preparades, s'ha prats en la restauració de les obres convocat a lots els col·legiats que hi de Gaudí. La taula rodona serà moestiguin interessats a una primera derada pel periodista i crític d'art sessió preparatòriaque tindrà lloc el Josep Maria Cadena. Aquest debat properdilluns 13 de desembre, a les s'inclou dins els actes complemennovembre, de les Jornades Interna- 6 del vespre, a la sala d'actes del taris de l'exposició Gaudir Gaudí, cionals amb el títolLa construcció: Col·legi. D'altra banda, la Secreta- de Luis Gueilburt, que s'inaugurarà una transformacióanunciada.T)'d.\- ria Tècnica del Congrés començarà el dia 9 de desembre. La mostra vol tra banda, el Col·legi ha realitzat aenviar aviat les butlletes d'inscrip- ser un homenatge al treball fet per durant octubre i novembre una en- ció a tots els col·legiats de l'Estat Gaudí en el complex revestiment questa per tal de conèixer l'opinió juntament amb tota la informació mural de la sala hispòstila i el banc dels col·legiats sobre alguns temes relativa a viatges i allotjaments. • del Parc Güell de Barcelona. • d'interès professional i col·legial.

LA ESCALA DE CAUCHOADECUADA PARA TODOS LOS TRABAJOSYACCESOS EN PENDIENTE Seguridad y rendimiento SCALAFLEX es un instrumento sumamente útil y manejable. Puede enrollarse fàcümente. Puede ser fíjada mediante su correspondiente gancho de anclaje, atada o lavada. Gracias a sus escalones antiderrapantes y a su estructura, comparable a la de una autèntica escalera, facilita cualquier desplazamiento de tos trabajadores por ella. Por estar confeccionada en caucho, se ajusta pertectamente a cualquier forma, inclinación y naturaleza de la pendiente, adaptàndose a cualquir cambio de la misma. SCALAFLEX facilita el trabajo, aumentando la seguridad y el rendimiento.

LINTERNA MANOS LIBRES SCS-HT Robusta, segura, simple, confortable 1NSPECCI0N, con las MANOS LIBRES. «Utilizando SCS-KT» —equipo de iluminación para casco—. (Con bateria recargable SCS-HT3). (Mediante pilas SCS-HT1) • Mas de 5 horas de iluminación. • Alcance superior a 50 m. • Muy ligera.

Sistemas y Componentes de Segurídad SA Avgda. Paral·lel, 21, 1.°, 2.* 06004 BARCELONA Tetefax: (93) 329 15 23 - Tel.: (93) 329 77 01

F O

LA C A S A

EN F O R M A

La lluita contra l'aluminosi s'inicia amb una inversió de 9.000 milions La Generalitat subvencionarà el 40% L'INFORMATIU Les patologies provocades pel ciment aluminós i les seves conseqüències socials i econòmiques van ser el passat 14 de novembre, el tema principal de l'espai La Casa en Forma, que Catalunya Ràdio emet els diumenges al matí dins del programa La casa per la teulada. Gustau Roca, director del Centre Tècnic per a la Rehabilitació d'Habitatges de la Generalitat, va anunciar que els gairebé 8.000 projectes de rehabilitació aprovats en aquest sentit signifiquen una inversió total de gairebé 9.000 milions de pessetes, que el Centre cobrirà en el seu 40% amb subvencions a fons perdut, mentre que la resta de l'import anirà a càrrec dels usuaris, que tindran a la seva disposició una línia de crèdit tova que els permetrà de dosificar el pagament de les obres durant un període de sel anys. La Generalitat té, tres anys després del tristement famós enfonsament al Turó de la Peira, més de 50.000 expedients oberts per denúncies relacionades amb patologies estructurals, de les quals 33.000corresponen a patologies directament relacionades amb el ciment aluminós. Segons Gustau Roca, la problemàtica que genera aquesta patolo-

gia és de difícil solució atès que"en afectar comunitats de veïns amb una propietat diversificada, s'han de trobarsolucions particulars per a cadascun dels casos. És per això que els ajuts són personalitzats i una mica lents a arribar". Segons Pep Miró, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, "els veïns afectats estan molt molestos amb les administracions, atès que el procés de concessió d'ajuts ha estat molt lent i sempre impulsat per la seva pressió directa. Estan tips d'esperar, de viure a cases apuntalades i de patir directament les conseqüències d'una política d'habitatges nefasta duta a terme durant els anys 60 i 70". Gustau Roca, d'altra banda, va criticar el poc costum de fer manteniment als edificis, "la gent pensa que el manteniment que fa és vàlid, quan només fa sufragar el cost perquè aquest edifici continuï donant un servei. No hi ha cap operació que estigui relacionada amb la conservació a llarg termini. Els edificis tenen unes estructures que necessiten atencions per no lesionar-se i no lesionar altres parts de l'immoble. L'exemple més clar són les humitats, la principal amenaça per a la salut dels edificis". •

LA GENERALITAT HA APROVAT GAIREBÉ 8.000 PROJECTES DE REHABILITACIÓ D'HABITATGES

La campanya LA CASA EN FORMA arriba a Tarragona

L'ICC i el Col·legi fan una jornada sobre manteniment

El Col·legi d'Aparelladors de Tarragona ha fel seus els postulats de la campanya LA CASA EN FORMA. El proppassat dia 23 de novembre es va fer la presentació oficial de la campanya, promoguda pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat i de l'empresa Winterthur, als mitjans de comunicació i a les principals institucions i entitats cíviques i professionals de la província. •

L'Institut Català del Consum en collaboracióamb el Col·legi ha organitzat una jornada sobre L'Habiiatge, el seu ús i el seu manteniment, que tindrà lloc el 14 de desembre a la sala d'actes del Col·legi, a partir de les 9:30. En l'acte es tractaran els problemes dels habitatges, com ara aspectes legals de la propietat, lloguer i manteniment. Aquests temes seran analitzats per experts. L'acte finalitzarà amb una taula rodona. •

FORMA

CASA

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

! Generalitat de Catalunya j Departament de Política Territorial ' i Obres Públiques Direcció General d'Arquitectura i Habitatge

Winterthur

Per Olissip

APARELLAGRAMA El dissenyador d'aquest habitatge vol fer-nos barrinar una mica amb aquest APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom d'un ofici i el d'una de les eines que usen els professionals del ram. Per aconseguir-ho cal resoldre primer els enigmes del bany, del menjador i dels dormitoris A i B on esbrinarem, amb les lletres encerclades, el nom de l'ofici. Per descobrir-lo, les lletress'hauran d'ordenar i combinar adequadament. Finalment, els mots encreuats ens permetran descobrí r el nom de l'eina corresponent, també amb les lletres que restin encerclades, per bé que aquest cop jaens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat ofici i eina, ja només ens cal esperar un altre l'aparellagrama.

teüv

ai un ordre difmnl Cal eàrinar eh lots dfc r t b à m a b amb é ntón de la axtlrucaú, [ stuar-lw i Li cradla inferí* tic ntutn-3 que Ik·jjnl vertiefc quadres

LRelatiu al món de la faràndula. 2.Vers d'estructura romànica. Figuradament, procedeix. Dinsdel pot no hi haoxigen3.Emigració en massa. En ella les fulles van de d'alt a baix. 4.Tajuda a no caure escales avall. No n'hi ha cap com ella. 5.CondÍció d'allò que no és susceptible de valoració segonselbéielmal.Nohihaquil'engreixi. 6.Comunitat bentònica que recobreix un substrat sòlid. Si no vols pols no hi vagis. Ésser. 7.Manca de mots en un text.

j Amb el suport de la j Generalitat de Catalunya 3 DepartamentdeCultura

) '(H ïf+J '(Z+) '<!*) -7V »í 3I> lu'Mnd '-AMVW D

i :siY3UX3A 'J!0JX'Zl-3 - osaiouiv?

ntuy-6-

HORITZONTALS: l.Cadadia que passa n'hi ha menys.2.Lloc on les abelles formen un eixam.3.Ditde la marquan és temperada i tranquil-ta.4.Consonanlqueesdóna.Anü'gamonedad'orde Pèrsia.5. Antigament, retingudacom a penyora. Provoca més d'un ensurt. ó.Abans de les dotze. Fereixen l'ocell del seu braç. 7.Extens.Grupterroristad'origen irlandès. 8.Treballa a la més saladade totes.9.Quan arriba l'estiu surt de l'armari amb la panxa plena. 10.Com més llargs són, millor roben. ll.En petit nombre. La més sorda de totes. 12.Enganyar el teu millor amic. VERTICALS:

}muimj-z-

{

'l- •S7VJA'0ZllH0H:!!>ün3j:>U3

«"«

•JOpmBlma3V:ou}3

REFORÇAMENT DE FORJATS UNIDIRECCIONALS (en cas de ciment ALUMINÓS i similars)

Comunicat d'especial importància Volem posar en coneixement de tots els tècnics que SISTEMES CONSTRUCTIUS J3-F ha rebut de l'INSTITUTO EDUARDO TORROJA el DOCUMENT D'IDONEÏTAT TÈCNICA (DIT) per al seu sistema de reforçament de forjats «REFORÇ J3-F» en les seves dues versions de substitució funcional: Reforçament adossat a cara inferior del forjat, tipus 1 i 2, i totes les seves configuracions. •n4rr

Reforçament encastat tipus E i totes les seves configuracions. ^

La nostra empresa, que, fins aquest moment, no havia fet publicitat dels sistemes «REFORÇ J3-F», ja que es considerava determinant la concessió del DIT, té ara l'oportunitat de posar a la seva disposició els seus deu anys d'experiència en el món de la construcció metàl·lica lleugera, la qual, juntament amb la fabricació pròpia dels components del SISTEMA REFORÇ J3-F li permet oferir els costos/m 2 més ajustats i les aplicacions en obra més senzilles.

DEMANI'NS INFORMACIÓ TÈCNICA I ECONÒMICA • PARTICIPI EN LES NOSTRES TAULES RODONES SETMANALS • VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ PERMANENT • DIGUI'NS SI VOL QUE EL VISITI UN DELS NOSTRES TÈCNICS ORDRE. S.A. C/ Muntaner, 374, entl. 2a. 08006 Barcelona. Tel. 414 11 19. Fax 209 31 28.

D O C U M

N T A C

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Estructures tesades i elseu ús arquitectònic Textiles tendus: des structures gonflables a l'architecture navale Lyonnet, Ch. CSTB Magazine núm.65, juín 1993 p. 3-24

Dossier sobre les eslructures fetes a base de tèxtils tesals, moll emprades avui en l'edificació. Aquestes estructures tenen els seus orígens en les estructures inflables, aparegudes als Estats Units als anys 50. i que es desenvoluparen als 70 a Europa, amb l'aparició de les estructures portams a base de teles pretesades linialment, fins a arribar a les eslructures tèxtils tibades amb pretesal puntual, que prenen els seus components de l'arquitectura naval. Chrístian Lyonnet, enginyer del CSTB, fa palesa la necessitat d'elaborar una reglamentació tècnica i una normativa que faci referència tant a les característiques de les teles (utilització, durabilital), com a les tècniques d'acoblament i als dispositius d'aplicació del pretesat. Les característiques dels perfils buits d'acer, de seccions diverses, en les estructures metàl.lico-tèxtils; les característiques de les membranes (tècnica del prelesat «Ferrari»); la professió de fabricar i instal·lar aquestes estructures; la concepció i el càlcul; l'estat actual de la normativa europea sobre els teixits per a

CENTRE

LES ESTRUCTURES TESADES VAN APARÈIXER ALS EUA

revestir; i el paper dels controladors tècnics, que lluiten per incremenlarelnombred'assaigssobre els materials tèxtils, actualitzar

els mètodes del càlcul i valorar la importànciadepuntscríticscomara les unions i els acoblaments, són alguns dels punts que es tracten a

DOCUMENTACIÓ

JOSEP

EN ELS ANYS 50

aquest dossier publicat pel CSTB Magazine, des del punt de vista de diversos autors, i amb el suport exemples concrets.»/

RENART

U N CENTRE ESPECIAUTZAT EN IEGISLAC1Ó, NORMATIVA 1 TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA • FONS BIBUOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES

PRODUCTES I SERVEIS

NORMATIVA 1LEGISLACIÓ

PUBLICACIÓ BIMESTRAL

RIVOÜ

CONSTRUDOC LÍNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS

SEGELLS, MARQUES ] HOMOLOGACIONS

BIT-BIT

Josep Renart DE C O N S T R U C C I Ó I A R Q U I T E C T U R A

CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERINORM, HABITAT, ETC. •

BONPASTOR,5. TEIÈFONS: 209 82 9 9 / 4 1 4 33 11 / FAX: 4 U 5 4 26

e c u

T A C

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Els mil i un tipus de coberta

Construcció, un futur basat en la salut i la higiene

Estructures y cubiertas Tembleque, A.. Instalaciones Deportivas XXI núm.61, juny-juliol 1993 p. 39-60

La santé et l'hygiene seront les préocuppations de l'avenir Margaud, A. Le Moniteur novembre 1993 p. 98-99

Aquest article de A. Tembleque és una àmplia mostra de les diverses formes de cobriment, des de les estructures de fusta, tant laminada com encolada, a les tensoestructures, les carpes, o les estructures modulars que permeten l'extensió o la reducció de les dimensions de coberta. Les estructures espacials resulten de formes molt variades, a causa dels punts fonamentals del seu disseny, i així es defineix la seva terminologia segons la disposició dels seus elements. Amb les estructures metàl·liques Thomas-Corder, l'element bàsic de les quals és el pòrtic, és possible aconseguir qualsevol llum o amplada, i si se'ls afegeix la possibilitat d'entradadirectadelallumnatural, s'aconsegueix la màxima adaptabilitat de l'espai interior d'un edifici, També trobem descrites a l'article

L A INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ S'ENFRONTA A CANVIS MOLT IMPORTAf

les estructures Dalo, a base d'estructures tèxtils lesades, les cobertes de plexiglàs, de makrolon i, fins i tot, lesdepalplàstic, aixòés, plafó

príncipaldepolicarbonat,provistde pestanyes per al seu acoblament a altres plafons mitjançant perfils fabricats amb el mateix material.*'

MONOGRAFIES

LEGISLACIÓ

PATRIMONI

Desde fa 10 anys la Comissió de les Comunitats Europees convoca amb periodicitat anual ajuts i subvencions per a la conservació del patrimoni arquitectònic europeu. L'any 1988, laComissió va decidir articular aquests ajuts entorn de temes anuals, l'últim dels quals era "projectes de conservació dejardins històrics". El diari oficial de les Comunitats Europees del dia 13 d'octubre ha publicat el programa d'ajuts per a 1994. El tema d'aquest any és "monuments històrics i llocs relacionats amb l'art de la representació i els espectacles". Les subvencions estan reservades a obres de resíauracióoconservaciód'edificiscomara teatres, sales de concert, òperes, ci-

nemes, etcètera. S'exclouen dels ajuts les excavacions arqueològiques i tots aquells projectes que es limitin aunaordenació urbanística, obresd'infraestructura, equipament o construccions noves. També s'exclouen els projectes que ja hagin rebut una subvenció de la Comunitat Europea en els anys anteriors. L'import màxim dels ajuts que inclou es limita a 150.000 Ecus per projecte, no podent superaren cap cas el 25% del cost total de les obres finançades. En l'annex de la disposició, hi figura el lloc on s'han de presentar les sol·licituds d'ajuts financers i el lloc on es poden obtenir els impresos corresponents. El termini de presentació acaba el 31 de gener de 1994. •

Aquesta secció és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona

Aquests articles són una mostra dels que es poden trobar al Centre. S'hí pot accedir via telèfon (414 33 11) í via fax (414 54 26)

L'evolució de l'edificació segons Alain Maugard, el nou presidentdel CSTB. Avaluació de l'estat actual i dels punts que deixen entreveure com serà l'edifici del demà i l'obra del futur. L'autor examina les vies que es presenten en el camp de la innovació, des del punt de vista de la producció i de la concepció, i recalca la importada de consolidar la logística per tal de mesurar els guanys aportats pels nous materials que, d'aquesta manera, es donaran a conèixer més fàcilment. Maugard, arriba a la conclusió que en un futur l'exigència de l'edificació recaurà en la salut i l'entorn, mentre que en l'actualitat rau en el millorament acústic i un temps enrere ho havia fel en el millorament tèrmic. •

dors, arquitectes, enginyersi arquitectes tècnics. Malgrat tot, aquesta nova tendència arquitectònica ha estat reconeguda com un compromís necessari per a combinar la conservació arquitectònica amb el desenvolupamenttècnicdel sector. Els primers capítols de l'obra ens The construction of new buildings introdueixen breument al tema, en beh'tng històricfa- l'estudi, tot donant-nos raons del cades és un libre per què cal reulililzar les façanes molt útil que tracta antigues, els avantatges que això de la construcció comporta i els arguments dels "reade nous edificis tot listes"iels"conservacionistes"en conservant les façanes antigues. pro i en contra. A continuació, el Aquesta monografia descriu a bas- llibre entra a analitzar els condiciotament els antecedents, les possibi- nants que cal tenir en compte per a litats, els criteris teòrics, els proce- projectar-hi el nou edifici i els asdiments i la resolució dels proble- pectes tècnics, és a dir, els estintolaments, les unions entre la façanai mes estructurals i d'obra. La construcció d'aquest nou tipus la nova estructura, els fonaments i els assentaments diferencials. d'edificis és una fase única en la El darrer capítol descriu detallahistòria de l'arquitectura. Només es poden fer servir aquestes tècniques dament vuit casos reals realitzats a en determinats tipus d'edificis. laGran Bretanya, ambunaacurada Aquest tema, d'altrabanda, hagene- i útil informació gràfica. Highfield rat una fona controvèrsia filosòfica treballa a l'Institut d'Estudis í ètica entre un ampli ventall de Avançats d'Arquitectura de la Uniprofessionals, com ara conserva- versitat de York. • The construction of new buildings behíng històric tacades Highfield, David. E & FN Spon. London, 1991. 151 pàgines.

RlNFORMATIU CONSELL DE REDACCIÓ: Antoni CapüU Caiei Carütí JmnGay

REDACCIÓ: Anp.-Mlallari

Amoni Cípitla

PROJECTE GRÀFIC I INFOGRAF1A: EsluJi H.G.H.

1131-2802

PUBLICITAT:

BIT.PublicJil·ld.SJi. Josep TarroJdl», 155. la pi. OS029 Barcelona. Tdèfco(!)3>41045 5S. Fn(93)4303975Í419-1I 83

Col·legi d'Aparelladora

I Arquitectes Tècntes

de Barcelona

Convocatòria d'Assemblea General Ordinària de col·legiats, dimecres 22 de desembre La Junta de Govern dei Col·legi d'Aparelladors ha pres l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legials segons estableixen els articles 32 i 34 dels Estatuts del

Col·legi d'Aparelladors. L'Assemblea se celebrarà el proper dimecres 22 de desembre a les 18:30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores del mateix diaensegonaconvocatòria.

L'acte tindrà llocala Sala d'Actes del Col·legi. La Junta de Govern ha aprovat un ordre del dia amb caràcter provisional. Ordre del dia: • 1 Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de la dar-

rera Assemblea General de col·legials. • 2 Informe del president. • 3 Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 1994. • 4 Precs i preguntes. La Junta de Govern incor-

porarà les propostes presentades pels col·legials abans del 3 de desembre (vegeu L'Informatiu anterior), i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

tat, el lloguer i el manteniment dels edificis. Se celebrarà a la Sala d'AcEn col·laboració amb el Organitzada per l'Institut tes del Col·legi i tindrà Hoc Centre d'Estudis Adams, el Català de Consum, amb la de9:30aI7:I5hores, Servei Promoció i Mercat col·laboració dels Serveis Lajornadaésgratuita, i pera de Treball ha organitzat un Tècnics del Col·legi, el di- més informació podeu pocursd'Introduccióals blocs mecres 14de desembre tin- sar-vos en conlacte amb el ieiiKiticsconimispei oposi-drà lloc una jornada sobre Gabinet de Comunicació cions, del 10al26de gener l'Habitatge, elseuúsielseu de nCC, telèfon 330 98 12 manteniment. de 1994. o amb els Serveis Tècnics Vegeu el programa a la pà- Durantl'acteestractaran els del Col·legi. Consulteu el aspectes legalsde la propie- programa a la pàgina 13. gina 13 de L'Informatiu. í ï Oposicions per a aparelladors

™ Habitatge, ús i manteniment

EXPOSICIONS T d d M (93)414 J4Ï4

, t

Delegadó Osona: ^ Plaça Major. 6.

Jfc'·.pBOOVic i ' Tïlifnn (93) 885 26 11 I

Gaudint de Gaudí en una mostra que ret homenatge a la seva obra

Delegació Bages-Bergueda:

£ Plana de l'Om.6. í *'.

OSUOMautsa. TeBTon (93)87297 99 Delegació Valies Oriental:

Josep Urataül

• Exposició "Gaudir Gaudí"

0840DGraDollns: Telerun(93)S7')U176

> Taula rodona sobre els criteris artístics que s'han seguit en la seva restauració

Delegada Valle» Occidental:

La Sala d'Exposicions del Col·legi acull,desdeI9de desembre fins al 14 de gener,la mostra de pintures i peces escultòriques amb el tílol Gaudir Gaudí, projectada per l'escultor i restaurador Luis Gueilburt. L'horari enquè es pot visitares de 10a 14 ide 17a20 hores.

0822ITorawa.

JUNTA DE GOVERN

SECRETARI: G&par Garcia i Buyrai TRESORERA: fitar Ranunciï j AraaLegui COMPTADOR: Berna Ochoa i Morón VOCALS: J.M*. Uesuy PaTÏrnond

Rafael DtlpdoíYiiíigius F. X. Bmbjfí Rflmona

Complementant l'exposició se celebrarà una taula rodona, amb l'objectiu d'avaluar els Criteris artístics en la restauració de l'obra de Gaudí. Tindrà lloc el dijous 16de desembre ales 19:30 hores a la Sala d'Actes del Col·legi, primera planta. En ella hi participaran

Joan Bassegoda i Nonell, Antoni Gonzalezi Moreno-Navarro, Josep Emili HernàndezCros, José Antonio Martínez-Lapena i Luis Gueilburt. Com a moderador comptarà amb la col·laboració del periodista i crític d'art Josep Maria Cadena.

DELEGATS:

Oaona: Pere Pou i Viilai Bages-Berguedà: Vallès Oriental: VaDès Occidental:

Sal valor NavanoiCaidom

- EU criteri» eipossts en els articles signats són d elusiva N

S'autoritza la reproducció dels treballs qua siguin publicats a

L'INFORMATIU, citant cla<a-

i diagnosi i anirà a càrrec de Joan Ramon Rosell, professor de la L'Assessoria Professio- EUPB. nal i els Serveis Tècnics La conferència tindrà del Col·legi han organit- lloc, dimarts 14 de dezat conjuntament una sembre a les 19 hores, a conferència que porta la Sala d'Actes, ala priper tílol, Introducció a mera planta del Col·legi. les patologies del formi- Tol i ésser graluïta, cal gó. Va adreçada a pro- fer inscripció prèvia al fessionals interessats en Servei d'Informació, a la tasques de rehabilitació planta baixa.

. - Patologies del formigó

Per a les inscripcions als cursos, jornades o conferències

^ Professió i futur a debat

SERVEI D'INFORMACIÓ

Eri sessió preparatòríaal 2n Congrés d'aparelladors i arquitectes tècnics Granada'94, tindrà lloc la sessióde debatZ/j professió i els reptes delfuíiír.SecelebraràdilIluns 13 de desembre ales 18 hores a la Sala d'Actes. Es recomana inscripció. M

Planta baixa del Col·legi, de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i també de dilluns a dijous de 16 a 19 hores

™ L'habitatge, el seu ús i el seu manteniment

££ Xerrada tècnica d'Asland a Osona

Dimarts 14 de desembre L'Institut Català del Consum amb la col·laboració del Col·legi, organitza una jornada on es tractaran diversos aspectes relacionats amb l'habitatge, el seu ús i el seu manteniment.

L'empresa Asland, farà una exposició sobre les noves exigències tècniques que afecten l'execució d'obres, en una xerradaaladelegaciód'Osona. Serà a càrrec de Ferran Gomà,professordepatologia a la EUPB. Tindrà llocdimans 14de desembre ales 19 hores, a Vic. Cal confirmar l'assistència aladelegació.

DIAILLOC:Dimecresl4dedesembre,alaSala d'Actes delCoUegi.Primeraplanta. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Inscripció gratuïta al Gabinet de Comunicació de HOC,telèfon3309812.

™ Noves relacions en la construcció Ara del que es tracta és de Construir amb ta Indústria, títol de l'exposició en laque divuit empreses presentaran les darreres innovacions induslrialsperalaconstrucció. Es podrà veure fins al 16 de gener, a la Sala d'Exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Tel: 3015000

PROGRAMA ™ Arquitectura i història de la ciutat Recepciódeparticipants ™ Terrassa celebra Presentació el seu 2on Aniversari Aspectes legals de la propietat, elllo- El Museu d'Història de la Ciutat mostra les restes guer i el manteniment dels edificis,^ La delegació del Vallès L'empresa Akzo presenta El Vallès Occidental celearquitectòniques de laciucàrrec de Josep Maria Espinet, lletrat Oriental ha organitzat un unaxerradasobreA'/j/i/res, bra el 2on Aniversari de la tat, en una exposició perde la Cambra de la Propietat Urbana. Sopar Sorpresa, en com- quetindràlloc dins el cicle seva inauguració amb un 10:45h Els edificis existents, el seu estat i el seu manent per a celebrar el memoració de la inaugu- de xerrades de caire tècnic sopar el divendres 17 de coneixement, acàrrecdeJoanR. Rosell, seu 50è aniversari, a través d'un recorregut hisració de la delegació a anomenat Cafè Tèaüc,qae desembre, al Restaurant professor de laUniversitatPolítècnica. tòric, arqueològic i cartol'any 1990. Tindrà Hoc el se celebren a la delegació Cavall Bernat de Matade11:30 h Descans gràfic. divendres 10 de desem- del Vallès Oriental. Tindrà peraales21:30h. Elpreu 12:00 h Problemesdeisedificis. lloc el dimecres 15 de desés de 1.000,- que cal fer bre, a les 9:30 hores, a la Causesisolucions,íicànscú'E. Casano- L'horari per a visitar-la és embreales 19,aGranollers. efectives aladelegació. Masiade l'Ametlla. de 10 a 14 i de 16 a 20 vas dels Serveis Tècnics del Col·legi. hores, a la plaça del Rei 12:45 h Ajutsalareliabilitaciód'edificis.acàisense número. recdeJ.AnloniPresmanes,subdirector Telèfon:3151111. Per a inscripcions La delegació del del Centre Tècnic de Rehabilitació. 14:00 h Dinar o més informació Vallès Occidental canvia d'horari ™ Estructures 16:00 h LaUeidel'Habitaige, elUibrede de les activitats l'Edificiilaseva implantació, acànec i ciment aluminós de delegacions Les oficines de la delegació del Vallès Occidental de Climent Solé, subdirector general adreceu-vosala tenen a partir del mes de desembre, un nou horari Intemac,presentauncurs d'Arquitecturai Habitatge d'atenció al públic. 16:45 h Campanya La casa enfonna, acàrrec a Barcelona amb el títol SECRETARIA EsUiíCtures amb ciment de Xavier Casanovas, director de la Obrirà els matins de dimarts a divendres de 9 a 13 DÈCADA aluminós. Diagnòstic, campanya hores i les tardes de 17 a 20 hores. DELEGACIÓ avaluació reparació i re17:45 h Taukrodona forçament. TindràIlocdelI7al20de gener i té un cost de II 0.000 pessetes. Curs d'Introducció als blocs temàtics comuns per oposicions Existeixen beques de les Del 10 al 26 de gener de 1994 quals n'informa el mateix Intemac. PROGRAMA Telèfon: 91/3105158 L'objectiude les sessions LLOC Preu de matrícula: és donar els coneixe- Sala de Conferències. Peracol.legiats:20.000pes- • Dilluns 10 de gener de 1994 ™ Europa. Visions de ments bàsics sobre els Primeraplanta del Col·legi. setes. La Consti tucióespanyoiaL'organílzaciópoIítica l'urbanisme temes més usuals que PeranocoUegiatsrmOOO,- • Dimecres 12 de gener componen el temari DATES El Centre Georges Pomcomú de les oposicions Tindrà lloc del 10a! 26 de Les anul.lacionscompoita- Organització territorial de l'Estat. Administració de rEsiaLComunilatsautònomesjAdministraciólocal. pidou, acull un cicle de per a aparelladors o ar- generde 1994 ranlapèrduadel50%dela conferències sobre Visió • Dilluns 17 de gener quitectes tècnics, espematrícula deplanejament a la ciutat cialmentqüestionsadmi- HORARI La matricula inclou també Administració! dretadministratiaL'acte, procediment europea, entre les quals nisírativesi legals.EI pro- DiÜunsidimecresdel8:30 Iadocumentacióreferental irecurs.Lajurisdiccióconstencioso-administrati va. NormanFosterparlaràde grama desenvolupa al- horcsa21:00 hores • Dimecres 19 de gener Projectes Urbans el dia guns dels temes més haElrègimlocal espanyol. Breu estudi de la seva organilOde gener de 1994ales bituals. MATRÍCULA INFORMACIÓ tzació i competències. Les hisendes locals. 20:30hores. Les places són limitades. I INSCRIPCIONS • Dilluns 24 de gener N'i nforma Mercedes TorORGANITZÀ La inscripció es considera- Servei d'Informació. La funció pública. La funció pública local. visco.deldeparlamentde Servei de Promoció i rà definitiva en el moment Planta baixa Gasses de personal i sistemes de selecció. desenvolupamentcultural Mercat de Treball amb deferefectiuelpagamental Dedillunsadijousde8:30a del Georges Pompidou • Dimecres 26 de gener la col·laboració del Cen- Servei d'Informació, a la 14:30 i de 16 a 19 hores, Ccnter. 75191 Paris Ceplanla baixa del Col·legi. tre d'Estudis Adams divendresde8:30al4:30h. Nocions generals sobre urbanisme. dex 04. Telèfon: 33 144784240 -Zk Sopar sorpresa al Vallès Oriental

:.~ El Cafè Tècnic parlarà de pintures

9:30 h 9:45 h 10:00 h

ASSESSORIA

AVISOS Cambra de Comerç La Cambra de Comerç I ndús[ria i Navegació està enviant als seus electors les notificacions amb la liquidació de les quotes corresponents a l'exercici. S'han detectat, però, errors en el cens de la Cambra, ja que s'envien també a collegiats sense més activitat que la pròpia de la professió. A aquest efecte aclarim que estan obligats al pagament Les persones físiques o jurídiques que exerceix'm activitats comercials, industrials o navilieres en el territori de l'Estat, en definitiva, aquells donats d'alta per a activitats de la secció IadeTlAE. Els col.legialsque sense estar obligats al pagament hagin rebut la notificació hauran de recórrer-la per mitjà d'un escrit adreçat a la unitat de recaptació de la Cambra, adjuntant fotocòpies de la liquidació i dels rendiments de l'IRPFque s'han pres com a base per al càlcul de la quota. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Diagonal 452 08006 Barcelona Telèfon: 41693 00

SERVEIS

Beneficis fiscals per l'adquisició de la vivenda habitual

Reunions de l'Edajub Seguint cl costum de reunirse a la quarta planta del Collegi el segon dijous de cada mes. l'Edajub, lacomissíód'aparelladorsjubilats es reunirà com sempre, a les 11 del matí els dies: 9 de desembre, 13 de gener. 10 de febrer. 10 de març, 14 d'abril. 12demaigi 9 dejuny de 1994.

Nosaltres som propietaris des de fa cinc anys de la vivenda on residim. Hem pensat d'adquirirne una de nova on volem traslladar el nostre domicili i procedir a llogar l'antiga. Quin benefici fiscal podem obtenir per l'adquisició de la nova vivenda? L'adquisició de vivendahabiuial, considerada com a tal aquella en la qual l'objecte passiu resideix durant un termini mínim i continuat de tres anys, té el següent tractament fiscal pel quefaal'IRPF: • Podran deduir-se dels rendiments del capital immobiliari els interessos pagats pels capitals aliens utilitzats en la seva adquisició. Aquesta deducció no podrà excedirdeles 800.000 PTA. • Per una altra banda, podrà aplicar-se una deducció del 15 % del capital invertí t, incloent les despeses de notari, el registre delapropietat, l'IVA, les transmissions patrimonials...La base d'a-

Directori'93

questa deducció, juntament clusivament, al'adquisició amb les quantitats pagades per o rehabilitació de la vivenassegurances de vida, adqui- dahabitual del subjecte passicions de béns inscrits en el siu, en un termini no supeRegistre de bénsd'interès cul- rior a quatre anys des de la tural, etcètera, no podrà supe- seva constitució. Si vostè rar el 30% de la base liquida- pensa comprar la vivenda, ble. Aquest tipusd'inversions aquest exercici probableconvé fer-les amb antelació ment superarà amb escreix perpoderbeneficiar-sedelseu l'import de!30% de la base tractament fiscal. liquidable, penant, potser Un bon instrument per tal de li convindria constitutir un maximitzarel benefici fiscal compte vivenda per aquest són els comptes vivenda. Els import abans del 31 de decomptes vivenda són dipòsits sembre i no formalitzar la en entitats de crèdit, separa- compra fins a principis de des de qualsevol altre tipus l'any vinent. d'imposició, els saldos de les quals han de destinar-se ex-

Assessoria Fiscal

Recordematotsels col·legiats que resta a la seva diposició el Difeciori d'Aparelladors i A rquitectes Tècnics de Catalunya, que es pot recollir gratuïtament al Servei d'Informació de dilluns a divendres de8:30al4:30itambédel6a 19 hores de dilluns a dijous.

Insígnia d argent El passat 19 de novembre els aparelladors de les promocions XL i XLI van celebrarà l'hotel Rey Juan Carlos I, l'aniversari de les nocesd'argent de professió, on es va ferentrega de la insígniade plata commemorativa. Els interessats que no hi van assistir poden passar a recollir la seva insígnia al Servei d'Informació.

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 h Elisenda Pucurull

o m

DEMANDES DE TREBALL Immobiliària de Begues COORDINADOR D'OBRES

Neves tecnologies: Polivalència versus especialització La integració de noves tecnologies en el nostre seclor, provocarà una sèrie de canvis i de transformacions en els sistemes productius i de gestió de les empreses, però també afectarà directament, d'una banda, el mercat laboral i les ocupacions i, d'altra banda, a les necessitats formatives requerides per af seu desenvolupament. Segons el llibre Noves Tecnologies jwves professions, publicat per l'Insti tul de Noves Professions, les noves tecnologies són aquelles que giren al voltant del tractament de la informació: la microelecirònica, la informàtica, l'automàtica i la robòlica, les telecomunicacions,els nous materials, els làssers ilabiotecnologia. Els efectes que les noves tecnologies causen sobre les ocupacions són els següents: la modificació d'antics sistemes de treball, la fusió de diverses ocupa-

cions en una de nova i la creació de nous àmbits d'activitat. La formació continuada es fa imprescindible pera adaptarse als nous perfils professionals. Titulació i ocupació Els estudis de prospectiva que s'han fett sobre l'evolució dels perfils professionals indiquen que es poden diferenciar entre titulacions i ocupacions. La titulació acadèmica dóna una formació bàsica per a poderiniciar l'exercici, però també aporta una capacitat d'aprenentatge i d'adaptació a nous coneixements i àmbits d'actuació. Una vegada incorporat al món professional caldrà adoptar actituds i coneixements més específics a l'ocupació que es desenvolupi. Si l'ocupació escollida és d'àmbit general serà necessari adquirir coneixements en aspectes complementaris com aralainformàtica, els idiomes o la gestió empresarial, entre

d'altres, però també convindria reciclar-se en els coneixements adquirits durant la carrera. Sil'ocupacióescollidaés més especialitzada s'haurà d'aprofundir i complementar la formació bàsica. La decisió de cap a on cal orientar la formació després de la universitat respon, evidentment, a l'interès de cadascú però també a l'evolució del mercat, a les necessitats de les empreses i alscanvis tecnològics, entre d'altres. Si tenim en compte que les noves tecnologies són multidisciplinàries i d'aplicació multisectorial, l'oferta formativa ha de donar resposta a aquests requeriments, però també hauran d'aparèixer nous mecanismes d'informació que rendibilitzin l'accés i l'adaptació delsprofessionals als canvis. Servei de Promoció i Mercat de Treball

per seguiment i control econòmic «üiúdamenis i pressupostos, coruiactaciú ifindusuials i scjHrinvni tècnic «xa l'administrador, arquitecte tècnic jove. Exp: 3-5 anys. Nivell d'usuari en programes informàtics üe pressupostes. 28-35 anys. màxim. Jcmala oficial. Contrrctelab.: L any renovable a indefinit. Resident: Alt Penedès, Baix Llobregat d Barcelonès. Sou: 3.500.000 bruts/any neg. Incorporació: 10-01-94.

Es fa

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es fan treballs de delineació en Aulocad. amb les versions 10. 11 i 12. S'aporta: • Rapidesa. • Molla experiència. ,\ít's in/omiacin Telèfon: 386 56 SS

amb experiència, pendeni del projccic final de carrera, per a treballar preferentment als matins. • Aporta títols de diversos cursos d'Aurocad. Ma. José Caltcja Telèfon: 419 66 19

Es ven PIS PER HABITATGE O DESPATX Edifici de 17 anys. moll tranquil. Superfície de 75 nv. amb terrassa i safareig. Porta blindada i reixes. Vestíbul gran i lluminós. Preu: 16.200.-pessetes Més informació: Telèfon: 245 48 47

Empresa italiana de paviments elevats i aire condicionat TÈCNIC COMERCIAL de pavinEiiLs elevats i aire condicional en fàmbit óe Barcelona província. Es \alorarà «pcriàicia. lot i que no és imprescindible. Tipus de contracte i sou a convenir.

S'ofereix

S'ofereix ESTUDIANT DE DARRER CURS

Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: • • • •

Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i delimitacions Control i treball d'obres

Joan Costa - C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45

jecte. s'ofereix per a treballar mitja jornada: matins. • Aporta experiència en delineació. CAD í informàtica a nivell d'usuari.

Estudi d'Arquitectura a Barcelona ARQUITECTE TÈCNIC recent titulat, uue domini Arrií o Aulocad. per a feines de despatx. Relació liberal, Jornada completa. Remuneració segons aptituds. Contacte: Trby íSamaniego arquitectes. Sr. Domingo Triay Dankr. Muntaner. 400. OS006 Barcelona. Telèfon: 414 44 65 i 414 53 39.

Re/.: 5142

Ajuntament de Mataró OFERTA PÚBLICA D'OCUPACÍÓ ANY 1993 •1 vacants per a l'Administració especial d'&niuilecte tcaiic o aparellador. Sistema selectiu: Concurs-oposírió lliure. 1 Vacant Adminïaractó general d'arquitecte tècnic o aparellador Sistema selectiu: concurs-opoàcid prorroPublieat en cl BOP de i!ATA 13 11 93.

Re/.: 93021

INFORMACIÓ DE MERCAT Rosa Ensenyat, Tercera planta Horari: de 9 a 14:30 Dimarts i dijous també de 16 a 19

S 414 33 11 i 209 82 99 Fax:414 34 34

A N U N C

RESERVI EL SEU ESPAI ALS PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de malerial, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.500 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a cost mínim. TARIFES (preu per anunci) 1.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA

Elisenda Piicurull, Quarta planta Horari: De dilluns a divendres de 12 a 20 h.

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34

Loli Moreno Telèfon: 336 50 43

Re/.: 5141

Re/.; 5139

• Col·legiats: • Estudiants: • No col·legiats:

TOPÒGRAF

CAP D'OBRA CIVIL per planificació, gestió i supervisió d'obres, control i anàlisi de coaos. rontracució díndustiiak. control de qualitat i comprovació damidaments de partides. Experiència de 6 i 8 anys en obra civil. Viatges a les oficines centrals de Madrid, un dia al mes. Català parlat, es valorarà fanglès. Edat: 2750 anys. Jornada oficial. Conrrate ÜL 1 any renovable. Sou: -1.000.000 bruts/any wg.

Re/.: 5140

P E T I T S

DELINEACIÓ EN AUTOCAD

Empresa constructora nacional

M A I

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES

sas

( J J E T C Í ) CATALANA, S.A.

NETEJA. PROTECCIÓ CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ DE PEDRA I DE TOÏ TIPUS DE MATERIAL

TRACTAMENT AHTIPIhTADES PERMANENT.

Tango/04

AÏLLAMENT I ANHCONÜÉNSAEIÚ.

Prefabricados de Hormigón.SA.

CompLiting Group

P . ' T o i m j B i ( o , l 0 6 0S050 BARCELONA

Plaza Mown Clapés. 21 1» 4- - OSÜ30 - Baicdona

Industrial Química Parrot^.a.

O Bxh de RoOi 202 OWM BARCELONA

Tel. (93) 274 01 7fi

F « T 193) 345

13 29

Bolivu. 33S (canlonatls PmgctrflJ) 03O19 BARCELONA Tu. 1931307 16 M Fi-. (93) 307 32 23

FUSTERIA

CONSTRUCTA

IRES IN1UHESCENT5. ESMALTS I VERNISSOS IDNlFUCS.

LÍQUIDS IHGHIFUGAHTS PER A TÈXTILS. [HOMOLOGATS PER A LABORATORI OFICIAL]

INFORMAtlCOS PARA O. PRESUPUESTO.

A U CONSTRUCCIÓ

DE COSTES EN LA CONSTRUCClOH

V E C T 0 R• 3

Industrial Química Parrot^.a. TEI (93)3071600 Fre |S3) 307 « 2B

AÏLLANTS ^H ^ H 1 ^ 1 • . .- • ^L-'-^M

Navès Industrial es ForjadosCerramienlos Chalels-Pàrkings Centres comercíales

HORMIPRESA »"'"••«••«•=•

REVESTIMENTS

PAVIMENTS I HEVESTIHEHTS CONTINUS SANITARIS

ADICEMEN~Ri^

ProduclDsquImkos para la c o n s l r u c d ó n A d h e i l ï O ï . adlUïO», lmp»imeahlltiaclon

Industrial Química Parrot^s.a.

AVEMIDA DE CHILES, « - T E L (93) 334 62 50

Boirvu. 338 (csn(on3di Puigc-fdJi. 05019 BíR CEL ONA Ttl. (93)307 16 00 Far (53) 3071128

FAX. (93) 333 33 01 • 03028 BARCELONA

INFORMÀTICA f i

NOVATI PRODUCTOS TUBULASIS DE ACEBO, S A

m HRLITH

y Polig Ini- 'Can Roure"

AREADQCUMEÍJTAL

AflIDOS LIGEROS. S.A.

081B1 SEHTMENAT (Barcelona)

Dclincjció CAD

iVnüJjmenu

DÍ^ÍEJIÍEZJCÍÓ dí FUnols Ancomcni! ESUÍ Aciuil

CJoi] d tsuu Insiil.bcioris

Tel. (93)71524 4 2 - fibt (93)71522 23

PUNTUALS (HHSOOUtra) 1NSTAILAOOMSOECADA MIDA.

Uibdd'di

TÉtet 52034 «PTA E

àOE PROJECTA

SERVEIS

BATLLE CïPE

C Y PP MAPHIPnQ

ROIG CURVADO DE PERFILES, 5 J L

CATALUNYA ARlSTIDES MAILLOL. 5

PREFABRICATS | LABORATORI DEL f/ALLES

INDUBRUCi

laboratori ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i els seus materials

S·FT CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

ESTRUCTURES Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació í construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra. TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

SECTEUR, el futur de la construcció a estudi La Comissió Europea ha encarregat un estudi estratègic sobre el sector de la construcció a l'any 2000, l'informe SECTEUR, que identifica els eixos estratègics i els tenies clau que han

de permetre al sector mantenir-se competitiu, Qualsevol política que pretengui tenir una incidència positiva hauria de ser coherent amb elsplantejamentsderestudi.L'INFORMATIU

publica un comentari del director de l'informe, Stuart Reynolds, que va participar en les jornadesLa Construcció: una transformació anitnciada organitzades pel Col·legi el novembre. CHOPO

L'estudi sobre el sector de la construcció abasta una extensa perspectiva de tots els factors estratègics que poden afectar els diversos subsectors de la indústria de la construcció durant els propers 20 anys. El propòsit de l'estudi és ajudar el sector a l'hora de desenvolupar una resposta estratègica als elements més importants que provoquen els canvis en el medi. L'informe analitza l'estructura industrial del sector, avalua la posició competitiva actual de la CE, i també avaluaen termes globals les necessitats de construcció en les properes dècades i la demanda derivada d'aquestes necessitats. A més, considera els canvis i innovacions tecnològiques, i els canvis en el procés de construcció. Creiem que resulta particularment important en el moment actual per ' dues raons. En primer lloc, la indústria s'enfronta a canvis molt importants. En segon lloc, hi ha actualment un gran interès pels problemes de la manca estructural de llocs de treball a Europa, i les perspectives de creixement a llarg termini. La construcció resulta essencial tant a l'hora de crear un creixement a llarg termini, com a l'hora d'apuntalar la competitivitat de la resta de sectors de l'economia.

Mercats de la construcció A part del breu boom del període comprès entre 1989 i 1991, la construcció ha estat en declivi durant 20 anys tant pel que fa a la participació de la renda nacional,com també en termes absoluts. Aquest és de nou el moment per al sector de la construcció. Hi ha molls mercats a guanyar en l'actualitat, però també hi ha moltes coses a dur a terme. Les preocupacions sobre l'entorn estan creant mercats nous. Cal crear xarxes infraestructurals d'àmbit europeu. Els problemes d'habitatge a Europa encara s'han de de resoldre. Els països de l'Europa de l'Est han començal ara una ràpida fase d'inversió en reconstrucció i infraestructura, i les antigues repúbliques soviètiques no trigaran a afegir-s'hi. La construcció és una indústria en la qual Europa pot avançar-se a la resta del món. No solament disposem de molls grans contractistes que tenen experiència en el treball arreu del món. sinó que tenim molts dels millors dissenyadors del món, i ells poden ser la punta de llança de la indústria i guanyar nous mercats. Existeix, però, el perill de fallar a l'hora d'afermar-se a les oportunitats, i d'aquesla manera deixar que tant els mercats europeus com la qual i tal de la construcció decaiguin. Encara es poden fer moltes coses per enfortir la indústria i per eliminar algunes de les seves debilitats, i per millorar l'enlorn arquitectònic

LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ S'ENFRONTA A CANVIS MOLT IMPORTANT;

d'Europa, i la infraestructura que serveix a les fàbriques europees i altres indústries. El principal missatge de l'informe SECTEUR és que el sector ha de competir amb d'altres sectors de l'economia per aconseguir el seu tros del pastís nacional i europeu pel que fa a mercats, recursos naturals i subministraments. La indústria ha de prendre un paper actiu en la millora del rendiment, en la promoció de la demanda, i en la mobilització de noves fonts de finançament, amb l'ajuda del Govern, si és que ha de créixer i assolir els seus objectius. SECTEUR planteja estratègies a llarg termini, en primer lloc per augmentar el nivell real de producció a Europa, i en segon lloc per millorar el rendiment econòmic, la qualitat i la competitivitat. Augmentar la producció és necessari no sols per proporcionar una millor infraestructura i habitatges, sinó també per millorar la competitivitat d'altres sectors de l'economia de la CE i per incrementar la inversió i el creixement econòmic. Aquestes estratègies es basen en la necessitat d'incrementar la productivitat, en part a través d'una millora en la formació i en les innovacions. Malauradament, a causa de la present recessió que afecta a tot Europa, la producció en el sector de la construcció ha disminuït fins a un 10% del producte interior brut.

F O

El Japó, en canvi, en els anys 80 ha assolit de manera consistent nivells de prop del 19% del producte interior brut dedicat a la construcció. Molts dels nostres veïns rics de l'EFTA també tenen un percentatge corresponent a la construcció d'entre el 15 i el 20% del Producte Interior Brut. Amb el suport dels fons estructurals de la CE, Portugal, Espanya i Irlanda han assolit recentment nivells força alts de producció en el sector de la construcció. En Paltre extrem, el Regne Unit només ha invertit aproximadament un 8% del seu Producte Interior Brut en la construcció d'infraestructura i edificis. L'informe avisa que la demanda efectiva per la construcció es troba en l'actualitat limitada per restriccions en el finançament públic, i la producció podria de fet continuar disminuint justament ara quan les necessitats d'infraestructurai edificació s'incrementen. Això comportaria el doble perill de fallarà l'hora de proveir la infraestructura necessària per fer que d'altres indústries siguin competitives, i també caure en una reducció de la ocupació i els beneficis de la construcció, que és una indústria que tendeix a fer ús d'una mà d'obra relativament intensiva. Però l'augment de la producció del sector i els increments de la productivitat i la competitivitat per mitjà d'una millora en la formació i en la T

EVOLUCIÓ DEL PIB 1 DEL MERCAT DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA

MERCAT DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA BIUONS ECU (preus 1992)

ÍNDEX DE CREIXEMENT REAL 6

jEBB

4 3

r^ü na

aíg

-1

•

•2

-2 -3

-3 1992

1993

I9M

1988

1989

1990

1991

1992

93 ^^B

innovació han d'anar junts. A la llarga, la indústria no pot augmentar la seva producció sense incrementar la qualitat de la força de treball i el rendiment de la indústria. Això significa que la qualitat dels treballs en el medi ha d'incrementarse. La indústria de la construcció dóna feina directa i indirectament a prop d'una cinquena part de la força de treball europea, però no hauria de ser vista per part dels Governs com una font de llocs de treball de baix cost, que duen a un treball no competitiu i de baixa qualitat, sinó com una part fonamental de la inversió en actiu fix productiu que millora lacapacitat i competitivitat de les indústries de fabricació i de serveis, i que crea un entorn millor per a la gent.

Competitivitat En un cert sentit la competitivitat del sector de la construcció a Europa, en comparació amb d'altres països, no es considera com a problema real. Les indústries de la CE, en general, són tan bones com les de qualsevol altre lloc del món, i en molts aspectes són molt millors. Els contractistes i assessors europeus tenen èxit arreu dels països, molt més que els japonesos, i les empreses de construcció dels ÉUA només competeixen de debò a Europa en unes poques activitats com ara la contractació d'enginyeria pesant i els projectes comercials de gran alçada. Hi ha diverses lliçons que es poden aprendre dels EUA i del Japó en els projectes de gran envergadura. Els EUA mostren la importància de fer apropaments estandarditzats al disseny, i dels components estandarditzats. Això ha tingut lloc als EUA d'una manera natural coma resultat d'un enorme mercat nacional per a productes i materials, encara que les indústries de construcció tenen un caire bàsicament local.

és en aquest cas un element de gran importància. El que de debò importa és el bon rendiment econòmic, i la qualitat. Com a part de l'estudi, ens adrecem a les fonts d'informació que tracten les comparacions de costos i de la competitivitat entre els diversos països europeus. Mostren que hi ha diferències molt grans en els costos de la construcció entre els diversos països comunitaris: però quan aquestes diferències es corregeixen a partir de les diferències en les paritats del poder adquisitiu, mostren que en la seva major part es deuen a diferències que radiquen en el nivell general de preus. De fet sembla que hi hagi molta més variabilitat en el cas dels projectes d'enginyeria civil i obres públiques, que no pas en el cas dels projectes d'edificació, on la diferència de costos entre els diversos estats membre de la CE és només un peti t percentatge. D'altra banda, aquestes dades assenyalen que en els projectes d'obres públiques el Regne Unit, Itàlia i Espanya, per exemple, són països amb uns costos relativament alts, mentre que França, Holanda i Portugal presenten uns costos relativament baixos. Les dades

1994 CONSTRUCCIÓ

també mostren que el Japó és un país amb uns costos baixos tant pel que fa als preus de mercat com en termes reals; però els EUA, encara que és un país amb costos baixos pel que fa als preus de mercat, en termes reals té uns costos molt més alts que qualsevol país europeu. També hem tingut en compte els preus relatius dels materials i productes de construcció. Un s'espera trobar grans diferències en els preus, atès que hi ha molt poc comerç de productes de construcció i que aquests productes depenen rriolt^ de les fonts locals de matèria primera. Tot i això, les diferències en preus entre els països europeus són sorprenents. Per als productes més típics hi ha una proporció de 5-1 entre els països de costos alls i baixos, i per molls productes la proporció arriba a 20-1 o més. òbviament, això és deu en gran part a les diferències en les diverses condicions, la qualitat i els estàndards, però serveix igualment per il·lustrar l'enorme estalvi que es podria dur a terme si s" incrementés el comerç i es desenvolupessin els estàndards europeus. També hi ha enormes diferències pel que fa als salaris i els costos de les unitats de mà d'obra entre els diversos països, fins i lot si tenim en compte les diferències de paritat del poder adquisitiu. També hi ha grans diferències en els costos socials i altres costos de mà d'obra indirecta. En alguns casos, com t'italià, aquests assoleixen prop del 130% dels salaris base. Quan es tenen en compte les diferències entre els nivells de preus hi ha una gamma de costos de mà d'obra per hora que va des dels 5 ECUs per hora a Grècia i el Regne Unit. fins als 20 ECUs per hora a Itàlia i Espanya.

Objectius estratègics M'agradaria tornar als objectius estratègics establerts per SECTEUR en què es basa et programa d'acció. Hem establert 12 objectius clau: I. Creixement del mercat: aturar el descens històric a llarg termini de la proporció corresponent a la construcció dins el producte interior brut, a fi de proveir la infraeslructura eficient que necessita la indústria de la CE i els habitatges i la infraestruclura social que necessiten els seus habitants. A curt lermini, tornar des del baix nivell del 10% del producte interior brut fins com a mínim al 12% del PIB, assolit el 1989. Allarg termini, tenir com a objectiu assolir els nivells del 14% o més que han estat característics dels

A la CE la consecució del mercat intern i el desenvolupament de les normes i estàndards europeus haurien de tenirel mateix efecte, amb l'ajut depressions competitives en un mercat més obert. El Japó demostra la importància de plantejar un apropament rigorós a la gestió del temps i una obsessió amb la qualitat. La competitivitat en la construcció, tot i així, no és la mateixa que la competitivitat en les indústries de fabricació. El 95% de la indústria de la construcció consisteix en petits projectes locals duts a terme per empreses locals de dimensions reduïdes, i el comerç no N

països EFTA en els darrers anys. II. Estabilitat del mercat: reduir les fluctuacions a curt termini en els mercats de la construcció que creen problemes d'ocupació i que aturen la inversió, la formació, la recerca i el desenvolupament dels productes. III. Rendiment econòmic: millorar la relació entre qualitat i costos, i la fïabilitat del servei ofert als consumidors en termes d'assoliment d'objectius concrets de qualitat, costos i temps, i de construcció lliure de problemes. IV. Productes competitius: fomentar el comerç i la competitivitat, per promoure el desenvolupament i una major competitivitat en els productes de coRstrucció, especialment mitjançant l'eliminació de barreres al comerç, tant tècniques com administratives. V. a) Nivells de qualitat: augmentar els nivells típics de planificació detallada pel que fa als edificis i els productes d'infraestructura. V. b) Manca de qualitat: reduir els nivells de defectes i els costos de la manca de qualitat. VI. Treballadors: millorar les condicions de treball i la satisfacció a nivell laboral, per incrementar el nivell de coneixements i competència i fomentar l'adaptació a la tecnologia canviant, que reduirà les tasques més dures i desagradables de la construcció. VII. Tecnologia: facilitar l'adopció de noves tecnologies i productes, en la construcció a l'emplaçament, el disseny i la fabricació de productes. Millorar la difusió de les millors pràctiques; millorar la coordinació i l'efectivitat dels sistemes R i D; i incrementar la despesa en R i D entre l'l% i el 3% del volum de negocis de la indústria. VIII. Comerç internacional: esdevenir el líder de la construcció en els mercats mundials, refermar la força, reputació i diversitat dels dissenyadors europeus, com a punta de llança de la indústria. Això constituirà l'avantatge comparatiu ofert per Europa: no hi ha mà d'obra barata, no hi ha Finançament a baix cost, no hi ha una forta intervenció del govern, no hi ha materials o energia a baix preu, però hi ha grans dissenya-

dors, enginyers, empresaris, i fabricants de productes d'alta qualitat. IX. Entorn: ser considerats com els protectors, desenvolupadors i líders del desenvolupament perllongable, i crearnoves tecnologies per captar mercats nous. X. Procés de construcció: desenvolupar un marc de treball legal i institucional que permeti als clients d'elegir entre una sèrie de processos d'aprovisionament, per ajustar-se a les seves pròpies circumstàncies i possibilitats, dins el context d'un sistema de garanties, compromisos legals i d'assegurances, que ofereixi als clients el nivell de protecció que necessiten. XI. a) Estructura de la indústria: evitar la intervenció en l'estructura industrial, i que en canvi la indústria desenvolupi una estructura que combini la flexibilitat de moltes empreses petites d'especialistes en l'àmbit local, amb un nombre d'empreses poderoses de la CE. XI. b) Empreses molt reduïdes: elevar el rendiment de les empreses de dimensions més reduïdes i de les persones que treballen pel seu compte, i assegurar que tenen les qualificacions per les feines que prenen al seu càrrec. La participació global de les empreses petites probablement no canviarà, i pot incrementar-se, però el resultat d'aquestes accions hauria de ser l'enfortiment i l'estabilització del segment quecomprèn les empreses molt petites mitjançant la reducció del nombre de persones que treballin pel seu compte així com la reducció de les microempreses, i incrementar la seva dimensió mitjana. XII. Informació: proporcionar un millor cabal d'informació precisa, a partir del qual es puguin prendre decisions, i que ajudi a que els clients estiguin més ben informats. Creiem, doncs, que el pla d'acció exposat, a partir d'aquests 12 objectius, ajudarà a assolir la nostra visió del futur del sector a Europa. La nostra visió es correspon amb una indústria amb una alta consideració per part del públic, que apliqui la millor tecnologia per tal de millorar el paisatge europeu i l'entorn habitable. •

Guia d'Arxius i Fonts Documentals d'urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya Xavier Tarraubella Coedició amb Garsineu Edicions Barcelona, 1993. 248 pàgines 1.775 pessetes

licacions Monografies I Manuals disponibles a !a Cooperativa Jordi Capell, 3* planta del Col·le

Eina de treball que abasta des dels arxius que cal consultar per documentar-se sobre l'urbanisme medieval lins a on trobar dades sobre la construcció de la Vtla Olímpica. il de diagnosi i inter s de formigó i cera

enció en sostres unidír

2.700 pessetes Aquest manual, primer d'una nova col·lecció elaborada pels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors, descriu en profunditat els tipus de sostres unidireccionals i els problemes que poden presenlar. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII Manuel Arranz ilona, 1991, 517pàgínes 4.860 pessetes Ampli repertori bibliogràfic del món de l'arquitectura, de l'urbanisme i de la construcció del Setcents barceloní, recull documental de la tesi doctoral de Manuel Arranz, presentada a la Universitat de Barcelona.

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN

AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ. LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL

NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE

LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA

G A M M A M É S C O M P L E T A EN A Ï L L A M E N T : G L A S C O , LLANA DE V I D R E ;

GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT.

NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA

PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES

SOLUCIONS D'UN LlDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

L·IANA T

POtJIESTXRÈ

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.

PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA

LLU^L·L·ÍL·L·L· POLIGLAS ()