Núm.aO PRIMERA QUINZENA GENER 94 125 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Pastor,5 0B021 BARCELONA Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa
Els aparelladors no estan disposats a perdre el tren del futur El Col·legi ha fet una enquesta per polsar les opinions dels professionals El Col·legi d'Aparelladors va presentar el passat dia 13 l'enquesta que ha realitzat el gabinet d'estudis sòcio-econòmics Estudis amb l'objectiu de conèixer millor la situació del col·lectiu professional que representa i a esbrinar la seva opinió pel que fa a l'actuació del Col·legi i a la situació i perspectives de la professió. L'enquesta, amb un qüestionari de 26 preguntes i una durada aproximada de 10 minuls.es va realitzar telefònicament a una mostra de 370 col·legiats, que representen un univers de 4.446 col·legiats de la província de Barcelona menors de 65 anys, amb un marge d'error inferior al 4.5%. Segons l'enquesta, els aparelladors de les comarques de Barcelona veuen amb optimisme el fulurde la professió, si bé consideren que aquesta està obligada a evolucionar ràpidament per adaptar-se a les transformacions que viu, a hores d'ara, el sector de la construcció. D'altra ban-
da, la principal insatisfacció dels aparelladors i arquitecles tècnics és motivada per consideracions relacionades amb la remuneració i el reconeixement social de la seva tasca, tot i que molls opinen que ia imatge externa de la professió ha millorat. L'objectiu de la consulta va ser, en definitiva, pulsar l'opinió del collectiu davant d'uns interrogants que esdevenen clau pels arquitectes tècnics i e!s aparelladors, en un momenlconjunturalmenl important que coincideix també amb la preparació d'un segon congrés de la professió. El resultat mostra un col·lectiu força homogeni, que no vol perdre el tren del futur, però que no té gaire clar quin és aquest. La gran majoria considera, d'altra banda, que el Col·legi ha de representar a tols els professionals i no solament per als que exerceixen com a liberals. • L'EVOLUCIÓ DEL SECTOR REQUEREIX UNS NOUS PROFESSIONALS
A MES A MES
La construcció davalla un 6% a Espanya el 1993
Les constructores europees recuperen l'esperança
L'activitat de la construcció en el conjunt de l'Estat espanyol haurà tingut un descens del 6<7r al !993.La conferència d'hivern d'Euroconstruct. que va tenir lloc a Munic el passat desembre, va preveure per als països europeus una davallada del 3.19c. Les previsions pera 1994 a Espanya es mouen entre un horitzó d'estancament respecte a 1993 i un futur niés positiu basat en una lleugera recuperació de V\c/c.t/ PÀGINA 5
Una nova cèdula millorarà la seguretat dels edificis
Restauració: a la recerca de l'originalitat perduda PÀGINES13,14115
[JINFORMATIU desitja un Feliç Any Nou als seus lectors i també als seus anunciants: CAIXA DE CATALUNYA MICROMAN S.A. REHABIL1T S.A. HERMS S.A. HUMICONTROLS.A. RETAURO SEC S.A. EDINGAPSS.l. BONCOMPTE FORMACIÓ SOFT CYPE INGENIEROS ERSA VECTOR 3 EQUIP QUATRE CAD SERVEIS AM2 S.A. FELCA S.A. PAYMA S.A. GAIERIAS TURÓ SOFÀS SICUMAS.A. CEMET
EBANISTERIA CATALANA S.A. M4 SERVICIOS DE SEGURIDAD S.A. CONSTRUCCIONES ZURRIAGA. A.SALA TALLERS METÀl.LICS S.A. DIOBSA VILATEl DANOSA INDUSTRIAL QUÍMICA PARROT S.A. REMARK BETEC CATALANA S.A. POUGLAS S.A. TATFORMS ITCC TECINCO icia COOPERATIVA JORDI CAPELL LOSTEC S.A. CONTROLO EPROS S.L.
INDUBRUC LABORATORIS COAAT CATALUNYA LACET CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL CONSTRULAB S.L. SCQ HORSA EL CELLER DE SANTS TANGO 0 4 PROCEDIMIENTOS UNO CCS COMPUTER TIMES PROMONAL S.L. J.AJ. ASESORIA NOVATI SAS ADICEMENT S.A. ORMETAL S.A. ARUTA S.A. SENHON S.A. AIRCON CELUCON PLEXI S.A. NOU BAU S.L. BATLLE & MASCARENAS HORMIPRESA
CURVADOS ROIG ECA S.A. ICEC INTECASA CECAM EUROCONTROL S.A. COMPANiA GENERAL YESERA S.A. ICCE THE BRITISH COUNCIL ABC J3F CORREDURIA LORENTE S.L. S.A. PORQUERAS FORINDEX COINTECS S.A. BELLAPART S.A. ZENECA SPECIAIT1ES S.A. GEOCISA GABARRO GERMANS S.A. LABORATORI DEL VALLÈS CAD QUATRE AD ATLANTIC DEVICES SISTEMAS Y COMPONENTES DE SEGURIDAD S.A.
SUPERPLAMÍMETRE fl—M MESURA DE SUPERFÍCIES, LOXGITUTS I PERÍMETRES CO/WERSIÓ DVMTATS AUTOMÀTICA COMTAOB/ECTES (FIMESTRES, ARBRES, ETC.J ESCALA AUTOMÀTICA I COMVERSIÓ DESCALA CALCULADORA IMCORPORADA MISSATGES IMEMÚS EM CASTELLÀ A'O NECESSITA COMECTAR-SE A L'ORDIMADOR EMROLLABLEI PORTÀTIL
El SUPERPLANIMETRE QuikRuler permet fer qualsevol mesura sobre un planeu, de forma ràpida i precisa. També pot fer tota mena de càlculs amb aquestes mesures: Restar superfícies, multiplicar pel preu unitari, aplicar coeficients de correcció, totalitzar costos, etc. El SUPERPLANÍMETRE Quikruler NO NECESSITA forçosament ser conectat a un ordinador. Per tant no cal aprendre programes complicats. És un producte específic. Tot i així, es pot connectar a l'ordinador per passar les mesures i càlculs a la majoria de programes, tals com fulls de càlcul i programes d'amidaments, etc. TASSACIONS, VERIFICACIONS, ESTIMACIONS, CERTIFICACIONS, AVALUACIONS, CONTROL DÏNSTAL.LACIONS, TOPOGRAFIA, CÀLCUL DE REVESTIMENTS, PRESSUPOSTOS DE PINTURA I TRACTAMENTS INDUSTRIALS, CÀLCULS DE CLIMATITZACIÓ, VERIFICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT, ETC.
FORINDEX
l·URLNlJKK Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Tet (93) 753 09 62 Fax: (93) 753 34 92
E
N
P
O
T
A
D
»
Els aparelladors veuen el futur amb optimisme i aposten per la transformació de la professió Els professionals volen un Col·legi per a tots, prestador de serveis i que defensi la professió L1NFORMAT1U
Els aparelladors i els arquitectes tècnics de Barcelona veuen de forma positiva si bé amb una certa inquietud el futur de la professió i són conscients que aquesta està obligada a evolucionar ràpidament per adaptar-se a les transformacions del sector. Així es desprèn d'una enquesta que va ser presentada als col·legiats el passat 13 de desembre en el decurs de la sessió preparatòria del segon congrés d'aparelladors de Granada. La gran majoria dels aparelladors enquestats (78,1%) considera que la professió té una identitat pròpia, i només un de cada quatre creu que la professió no té un futur clar.
TENDÈNCIA DE LA PROFESSIÓ EN EL FUTUR
iràadesaparèuei luir'Soenl'üïnb<t esprolesimns
,_ esl»ad~tfTtefYenaó professional
SATISFACCIÓ AMB ELS SERVEIS QUE OFEREIX EL COL·LEGI
La necessitat d'efectuar canvis importants en la delimitació de" l'exercici professional és evident. Només el 23% dels enqueslats és partidari de l'siants quo, és a dir, del sistema actual de doble direcció. La majoria dels aparelladors es declaren a favor d'un canvi. El 44,9% són partidaris de la separació de funL'enquesta reflecteix l'opinió espontània del col·lectiu, la qual podria evolucions dins de la direcció facultativa cionar amb la reflexió i el debat. Per això, el sondeig s'ha d'utilitzar més com i que l'aparelladores responsabilitzi a element de debat que com una postura definitiva del col·lectiu. de l'execució, mentre que el 30,5% és partidari de la lliure competència entre tots els professionals que in- que consideren que aquest hauria tervenen en el procés constructiu. d'esdevenir "un signe de qualitat Aquesta divergència fa evident la de la intervenció professional" i necessitat d'un debat intern que acla- que les tarifes haurien de ser*'orienreixi les opcions existents i aconse- tatives amb caràcter voluntari". gueixi un consens més gran sobre L'abolició d'aquests dos mecanisaquella opció que cal potenciar. mes, però, nomésla desitja un 9,2% i un 2,2% dels enquestats, respectiFeia ja un bon gravament. pat d'anys que no es La funció del Col·legi feiaunaenquestaenLa principal insatisfacció dels apatreelscol.legiats.No On si que hi ha unanimitat és a l'hora relladors és per consideracions relaes pretenia fer un de valoraria funció del Col·legi. La cionades respectivament amb la regran estudi ple de gran majoria d'enquestats (90.5%) muneració i el reconeixement social xifres, percentatges i estadísticonsidera que aquest ha de ser per a de la professió. En aquest sentit, una ques, sinó polsar l'opinió, l'estat lots els professionals i no solament part significativa del col·lectiu, que d'ànim, la tendència davant d'uns per als que exerceixen com a profes- arriba a la tercera part dels enquesinterrogants que esdevenen clau sionals liberals. Tanmateix, les pre- lats (33,5%), considera que la proen un moment en què la professió ferències dels enquestats s'orienten fessió està mal pagada. La inés en plena transformació. El recap a un Col·legi amb una doble satisfacció dels professionals es masultat ha estat el retrat d'un funcióacti va de defensa de laprofes- nifesta de manera més clara pel que col·lectiu força compacte, amb síó. d'una banda (63.5%). i de presta- fa al grau de reconeixement social una gran homogeneïtat d'idees, ció de serveis i de suport, d'una altra de la seva professió. Més de la meique vol no perdre el tren del fu(54,6), deixant clarament en un se- tat (51.1%) considera que no està tur, però que no té gaire clar quin gon lloc Ics funcions més administra- prou reconeguda socialment. Aquest és aquest. tives o burocràtiques com ara un darrer punt suggereix la necessitat registre de professionals o oficina que el Col·legi d'Aparelladors inEl febrer tindrà lloc a Granada tenti millorar la imatge externa de la devisats(l4.3%). el segon congrés d'aparelladors i professió i potenciï la seva projecarquitectes tècnics. El moment Els visats són precisament un nou ció en l'àmbit social. • pum de consens dels professionals
El Col·legi d'Aparelladors va encarregar al gabinet d'estudis sòcio-econòmics i de consultoria internacional Estudis la realització d'una enquesta orientada aconèixer millor la situació del col·lectiu professional que representa i a esbrinar la seva opinió pel que fa a l'actuació del Col·legi i a la situació i perspectives de la professió. L'enquesta, amb un qüestionari de 26 preguntes i una durada aproximada de 10 minuts, es va realitzar telefònicament a una mostra de 370 col·legiats, que representen un univers de 4.446 col·legiats de la província de Barcelona menors de 65 anys, amb un marge d'error inferior al 4,5%. La mostra es va estratificar, d'altra banda, segons tres categories diferents —localització, edat, i volum de visat- que van permetre descompondre l'univers en 50 categories. •
Una reflexió necessària per a la professió
I
N
F
O
A
T
és conjunturalmcnt important i esdevé clau per establir els criteris d'evolució. No sembla, però, que la iniciativa hagi estat engrescadora. Tot i així, de la capacitat de definir aquells criteris en sortirà lacapaci tat d'adaptació al nou marc del sector. Cal incitaré! col·lectiu a donar respostes, en definitiva, aestablir mecanismes pera la recerca de l'interès comú. Potser feia molt de temps que no es celebrava un congrés. Potser no calia. El que sí és evident, però, és la necessital de trobar veritables canalsdereflexióde la professió. XA VER BARDAJÍ Vocal Junta de Govern Delegat del Col·legí al Confés
Cap a una radiografia de la professió
Un col·lectiu jove en el qual augmenta la
L'INFORMATIU
Un dels principals objectius que van inspirar l'enquesta encarregada pel Col·legi d'Aparelladors al gabinet d'estudis sòcio-cconòmics i de consultoríainternacional Estudis va seria millora en el coneixement de la realitat del col·lectiu professional, formal pels aparelladors i els arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona. El primer pas era la realització d'un relral robot a partir de la situació professional, el seu volum de visats, sexe, edat i localització. El col·lectiu formal pels aparelladors i els arquitectes tècnics de Barcelona concentra de forma majoritària la seva activitat professional en el sector de la construcció, fins al punt que només un 9.4% del total té una ocupació principal que no està relacionada directament amb aquest sector econòmic, i que el percentatge d'aparelladors i arquitectes tècnics que no tenen cap relació amb el sector de la construcció és molt reduït i no afecta ni el 4% del total.
NIVELL DE VISAT *
EDAT DEL COL·LECTIU EN ACTIU
No visen
32% 27%
Fins a 35 anys
31%
Menys de 500.000 de ptes. anuals d'honoraris
Oe 36 a 40 anys
16%
De 500.001 a 2 milions de ptes. anuals d'honoraris 20%
De 41 a45 anys
19%
Entre 2 i 5 milions de ptes. anuals d'honoraris
De 46 a 50 anys
18%
Més de 5 milions de ptes. anuals d'honoraris
De més de 50 anys
16%
Liberals, més del 50%
3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
13% 8%
* Mitjana dels darrers 3 anys
arquitectes tècnics (El 80% d'aquest grup de professionals exerceix a tíSi es consideren només els arquitec- tol individual i el 20% restant ho fa tes tècnics ocupats (l'atur és del de manera associada). 2.2%). els professionals que trebaLa separació entre els professiollen per compte propi, és a dir, que nals liberals i els assalariats és difuho fan com a professionals liberals o sa. El visat de projectes no es limita, com a empresaris, representen més però, als que exerceixen com a prode la meitat dels col·legiats (55%). fessionals liberals (42.3%). atès que L'exercici liberal de la professió, el 68.1 % dels aparelladors visen procom a activitat principal, el practi- jectes. Aquest fet és força conegut. quen el 42.3% dels aparelladors i però pot sorprendre per la seva mag-
3
DISTRIBUCIO DELS ENQUESTATS PER SEXE I GRUP D'EDAT
DISTRIBUCIÓ DELS ARQUITECTES TÈCNICS SEGONS LA SEVA SITUACIÓ PROFESSIONAL
nitud. Fins i tot entre els aparelladors que no tenen una activitat principal relacionada amb la construcció, els que visen són majoritaris. Els professionals que treballen per compte d'altri constitueixen, d'altra banda, una part molt significativa del total dels aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona i. fins i tot, arriben a ser majoritaris entre els joves de menys de 35 anys (58.4%) i entre lesdones (60,5%) v
presència de dones L'enquesta permet determinar la distribució del col·lectiu dels aparelladors de Barcelona segons el seu sexe, edat i localització. Actualment, les dones només representen I'l 1,1% dels professionals. Aquesta subrepresentació es va corregint gradualment en les generacions més joves (passant del 3% en el tram de majors de 40 anys al 15.8%emreels35iels 40 anys, i al 25% pel que fa als menors de 35 anys), però es manté com una característica estructural de la professió. Les dones tenen, d'altra banda, una problemàtica particular dins el collectiu dels aparelladors: gairebé una tercera part treballa a l'administració pública, mentre que el 15.8% no té relació directa amb la construcció, un percentatge mol t elevat si es compara amb el corresponent als homes (8.6%). Les dones també són minoria com a empresàries, només un 2.6% enfront del 13.9% dels homes. Els aparelladors i arquitectes tècnis. que viuen majoritàriament a la comarca del Barcelonès (65%). són un col·lectiu força jove, atès que el 31 % dels professionals té menys de 35 anys. La resta de la població activa d'aquest col·lectiu es reparteix de manera força homogènia entre els diferents trams: un 16% entre els36iels40anys.un I9%entreels 41 i els 45 anys, un 18% entre els 46 i els 50 anys. i només un 16% entre els 51 i els 65 anys.*/
Cooperativa d'Arquitectes
Jordi Capell Llibreria • Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica ° Objectes de disseny Aparells topogràfics Una botiga especialitzada a preus molt assequibles r
o
•
M
A T
El sector de la construcció a Espanya tindrà una davallada del 6% durant 1993
Les constructores europees recuperen
La recuperació de la licitació fa pensar que la crisi remetrà el 1995
El deteriorament de les condicions econòmiques objectives del sector de la construcció als països membres de la Unió Europea ha finalitzat, segons afirma una enquesta que acaba de publicar la Comissió Europea a la revista Economie Européene. Segons aquesta enquesta, un cop acabat l'estiu, les empreses del sector han començat a eradicar el seu pesimisme a mesura que les seves agendes de comandes tornen a recuperaré! ritme d'anys passats, alhora que es projecten i es construeixen nous edificis.
CARLES CARTANÀ L'any 1993 serà el més negatiu pera la construcció des que va començar lacrisi del sector,el 1991. L'activitat a Europa experimentarà aquest any un descens del 3.1 %. segons Euroconstruct. organisme que agrupa entitats de 16 estats europeus, entre les quals hi ha l'Institut de Tecnologia de la Construcció (1TEC). en representació de l'Estat espanyol. Totes les entitats europees pronostiquen, però. una millora de la situació per a l'any 1994, si bé encara amb una lleugera davallada del 0,3% Durant l'any 1994 tan sols hi ha prevista una evolució positiva a Alemanya i Gran Bretanya, que lideraran l'inici de la recuperació. A Espanya. les previsions assenyalen un descens de l'activi tat de la construcció del 6% al 1993. Les dades de l'ITEC destaquen que el sector ha perdut a Espanya 64.000 ocupacions durant els sis primers mesos de l'exercici, en què l'atur s'ha situat en 442.000 persones, un 40% més que al mateix període del 1992. Les previsions d'Euroconstruct per a l'any vinent es mouen entre un horitzó d'estancament respecte a 1993 i un futur més positiu basat en una lleugera recuperació de I' 1 %. Pel que fa a Catalunya, la construcció caurà, segons un estudi de la Cambra Oficial de Contractistes
Els accidents laborals a la construcció disminueixen un 30% Els accidents laborals en el sector de la construcció a Catalunya van disminuirun30%el 1993respectea l'any passat. Dels 13.457 accidents esdevinguts el 1992, s'ha baixat a 9.205. segons la Comissió de Seguretat i Higièene de la Construcció. Tot i això. cal tenir en compte que l'activitat del sectortambé hadisminuït considerablement. •
LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA NO ES RECUPEHARÀ FINS AL
d'Obres de Catalunya (CCOC) el 14% aquest any, mentre que les previsions per al 1994. encara que són més optimistes, indiquen que el sector tindrà una davallada del 5%. Les causes d'aquesta davallada serien, bàsicament, el descens de l'obra civil en un 25% i de l'edificació no residencial en un 23%. La CCOC, però. preveu una certa recuperació per a 1995. gràcies a l'augment en la
w
1995
licitació de l'obra pública des del 1992, especialment en els primers nou mesos d'aquest any, en què ha augmentat un 41,8%. Aquesta crisi en l'activitat constructora ha fet que s'hagin perdut uns 19.000 llocs de treball a Catalunya entre el primer trimestre del 1992 i el mateix període d'aquest exercici, amb un increment de l'atur al sector del 31%. •
"I
La millora del sector durant el primer trimestre d'enguany es constata, a més a més segons l'enquesta, per les expectatives de recuperació de l'ocupació (especialment a Espanya i al Regne Unit) i l'evolució dels preus, fet que fa pensar que s'estan atenuant les pressions sobre una reducció dels marges de beneficis de les empreses constructores europees. Les carteres de comandes han patit un notable creixement a tots els països europeus, tret de Bèlgica, Holanda i Alemanya. Aquesta evolució tindrà un resultat positiu sobre la mitjana europea global dels resultats del sector de la construcció. Les noves baixes de les taxes d'interès previstes per a 1994 permeten pensar en un fort augment de les inversions en el sector de la construcció i en una recuperació d'una demanda estabilitzada. •
El Col·legi acull una mostra sobre el premi Constructa'92
1»" ^ v ^
•i
El Col·legi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 8 de febrer l'exposició Arquitectura Industrial a Europa. El premi Construcla'92. La mostra recull les obres realitzades pels 11 finalistes d'aquest guardó i es formada per fotografies, plànols tècnics i textos sobre els principals edificis industrials fets a Europa durant els darrers cinc anys. •
\
Gran Bretanya crea un cens de desperfectes
Cicle sobre taxacions immobiliàries
El Building Research Establishment(BRE) acaba de crear un banc de dades amb més de 6.000 defectes d'execució a la construcció identificats. L'objectiu d'aquesta iniciativa és millorar ta qualitat de les obres al Regne Unit i reduir elscostosderepaniciód'aqucsts desperfectes constructius, avaluada en un milió de lliures anuals. •
L'Assessoria Professional del Col·legi ha preparat un cicle de sessions al febrer sobre taxacions immobiliàries. L'objectiu és desenvolupar una metodologia per a la preparació dels informes a través de pràctiques concretes que responen a les tipologies més comunes. Com és sabut, el Col·legi disposa d'un Servei de Taxacions que permet validar els treballs dels aparelladors. •
N
F
O
K
M
A
T
LA
C A S A
E N F O R M A
Una nova cèdula millorarà la seguretat dels edificis Insuficient aplicació de la Llei de l'Habitatge L'INFORMATIU
La Llei de I'Habilatge de 199 i, que obliga a garantir els habitatges als compradors, no s'aplica en la seva integritat. Així ho va reconèixer Francesc Xavier Ventura, director genera) d'Arquiteclura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en el decurs de la taula rodona amb què es va cloure la Jornada sobre l'Habitatge, e! seu ús i manteniment, organitzada per l'Institut Català del Consum amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors el passat dia 14 de desembre. Ventura va condicionar la posada en marxa efectiva d'un sistema de garanties dels habitatges a l'increment dels treballs de control de qualitat a les obres i a l'existència d'un sistema de «assegurances de les companyies asseguradores per tal que aquestes puguin oferir pòlisses que cobreixin les reclamacions pels possibles defectes de construcció que apareguin després de comprar la vivenda. En el decurs d'aquesta taula rodona, en la qual van participar representants de les principals organitzacions de consumidors de Catalunya, de la Cambra de la Propietat Urbana, de la direcció general d'Arquitectura i Habilatge, de l'Institut Ca-
talà del Consum í del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, es van apuntar els entrebancs que fan que el manteniment dels edificis no sigui encara una pràctica prou arrelada a la societat catalana i espanyola: el retard en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, les dificultats burocràtiques de les comunitats de veïns per accedir a préstecs bancaris, i la inexistència, encara avui, d'un sistema efectiu de garantia, responsabilitats i assegurances dels habitatges.
Nova cèdula d'habitabilitat D'altra banda, Francesc Xavier Ventura va anunciar que la Generalitat vol posar en marxa, en el decurs del primer semestre de l'any vinent, una cèdula de segona ocupació dels edificis construïts que modificarà l'actual cèdula d'habitabilitat. Aquesta cèdula esdevindrà una nova eina d'inspecció tècnica en facilitar l'existència d'un sistema de reconeixement periòdic de l'estat dels edificis usats, i ajudarà a millorar sensiblement la seguretat dels edificis i el seu manteniment. Durant la jornada es van presentar.
ELS HABITATGES CONTINUEN SENSE UNA GARANTIA EFECTIVA PEH AL COMPRADOR
a més a més, tot un seguit de ponències que van abordar diferents temes relacionants amb el manteniment, com ara els aspectes legals de la propietat, el lloguer i el manteniment; l'estat i coneixement dels edificis actuals; els problemes dels immobles, les seves causes i solucions: els ajuts a la rehabilitació d'edificis; la Llei de l'Habitatge i el Llibre de l'Edifici. La jornada també va servir perquè els Serveis Tècnics del Col·legi presentessin la campanya La Casa en Forma a tots els participant que hi van assistir, i als representants de les principals organitzacions de consumidors, de l'administració pública i de la Cambra de la Propietat Urbana. •
El Saló de la Rehabilitació. Equipament i Manteniment (Rehabitec) celebrarà la seva quarta convocatòria al recinte firal de Barcelona entre els propers dies 27 d'abril i 1 de maig. La cultura del manteniment i la rehabilitació, i la recuperació, tant d'habitatges i edificis com de l'entorn urbanístic en general, han convertit aquest subsector, que va facturar més d'un bilió de pessetes el 1993, en una peça fonamental dins el món de la construcció. •
FORMA
LA CASA
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Rehabitec reivindicarà el manteniment el proper mes d'abril
! Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial ; i Obres Públiques Direcció General d'Arquitectura I Habitatge
F
O •
M
Winterthur
Per Olissip
APARELLAGRAMA El dissenyador d'aquest habitatge fer-nos barrinar una mica amb aquest APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir cl nom d'un ofici i el d'un eina que usen els professionals del seu ram. Per aconseguir-ho cal resoldre primer els enigmes del bany. de! menjador i dels dormitoris A i B o n esbrinarem, amb les lletres encerclades, el nom de l'estri en qüestió. No cal dir que aquestes lletres s'hauran d'ordenar i combinar per tal de descobrir l'instrument que busquem.
HORITZONTALS: 1. Revenedor a la menuda. 2. Es toma alegre amb la sal. l'oli i el vinagre. 3. Gairebé cap pot sobrepassarels vuitanta. Matricula alemanya. 4. Arriben a la platja però mai s'hi queden. Consumació d'un procés. S.Que ja ha començat la seva existència. És cap-i-cua però no hi veu gens. 6.Arrcnca d'arrel una planta.7.Nota musical sense cap valor. Prepara! farmacèutic d'aplicació vaginal. 8. Pintura sobre paret i que és motiu de càstig per als nens. 9. Alleladora de l'infant de l'altra. 10. Entre cl paleocè i l'oligocè. 11. No trobem el principi del fil. La dissetena de les gregues. 12. Guarnir amb plaques primes de metall.
Finalment, els mots encreuats ens permetran descobrir el nom de l'ofici, també amb les lletres que restin encerclades, per bé que aquest cop ja ens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat ofici i eina, ja només ens cal esperar un altre l'aparellagrama.
VERTICALS: 1. Cercaels espais entre parels.2.ProcedÍrem. Uneix les rodes oposades d'un vehicle. 3 . Cèl·lulaqueen reproduir-se dóna lloc al zigot. Cridadedolori com un animal AMatafaluga. Un dels ordres arquitectònicsclàssics.Porala riquesa. 5.E1 tronc que més caga per Nadal. Empostissada. 6. Preposició capgirada. Midó de les patates.-El seu símbol vola que dóna gust. 7. Procedent de l'arrel.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
1 s
I
:
x »iwtf ~aYSYH-YaDVSjdYl-VDVdO-UYJOA:B mOimVOO/
•EU qum Duitpwj ouMb-j mon "I »&>}{ 'O^Mf T^JT±u™«3 1 VP! 1Yl H0d\TN3lV V "/ "I^MS / Í rç J? morpisu fWff trj (f-) ïf-+> ï^+J ff-J //-+) 1?+) ff-} :QrçspIUIUDJ ;XAW'PWWl- J0W»?J'a*V'WVÏl· -?A13W- ma'fr ja«W?- puQ
OS-YM
TAULES DE QUOTES, XIFRES-BASEI PRESTACIONS MÀXIMES A PARHR DE L'I DE GENER DE 1994 V ARQUITECTOS TECNICOS
QUOTES PER A 1994 TRAMS EDAT
PRESTACIONS BÀSIQUES
PRESTACIONS 1994 PRESTACIONS AMPUADES
BÀSIQUES
AMPUADES 87.208
Fins o 24 anys
3.900
6.075
Pensió jubilació
57.881
De 25 a 29 anys
4.100
6.525
Pensió invalidesa
57.881
87.208
De 30 a 34 anys
7.000
11.275
Subsidi defuncióUanUt « P I
931.000
1.700.000
Ajuda defunció hpcrtir&ióSonpl
De35a39onys
7.600
12.175
250.000
250.000
De 40 a 44 anys
7.725
11375
Pensió viduïtat
43.411
65.406
De 45 a 49 anys
7.825
11525
Pensió ono neso
26.626
21000
De 50 o 54 anys
7.900
11550
Subsidi nupoalhat
45.000
45.000
De 55 a 59 anys
7.950
11575
Subsidi natalitat
25.000
25.000
A partir de 60 anys
7.975
11600
Pensió per fills minusvàlids
15.750
15.000
Pensió orfes i minusvàlids
53.829
27.500
15.000
15.000
El tram d'edat o aplicar és el corresponent o l'edat del mutualista o les 0 hores de 1' 1 de gener de 1994. Per als que ingressin amb menys de 35 anys
Prestacions per occident: fa <b hospUna
hi ho una bonificació en b quota durant un any. La bonificació en les Prestacions Bàsiques és de 1.000 pies. en coda quota i en les Prestacions Ampliades és de 3.000 ptes.
P» <fc i » t-»t*te<«
Pa mahiml mbàt 6, depee
O
•
M A T I
1.000
1.000
1.000.000
lUVmtotoViílmïó
D
O
C U
M
Realització d'obres sense aturar l'activitat Ospítalrtà e lavori in corso Zannoni. G. Recuperaré núm. 8. octubre 1993 p.670-677
Elcartró-guix i latecnologiad'aplicació per a la divisió interna d'un hotel, sense necessitat d'interrompre l'activitat d'allotjament, són el tema d'estudi en aquest article publicat per la revista italiana Recuperaré el passat mes d'octubre. Aquest sistema de parets divisòries pera qualsevol tipus d'habitació, incloses les humides, i que també s'utilitza per als cel rasos, té un ampli mercat en el sectorterciari,on les edificacions estan sotmeses a una obsolència i un envelliment funcional molt ràpid, i on tot sovint les necessitats d'equipament són fàcilment previsibles i programables. L'organització de l'espai intern, segons reflecteix aquest article, es fa a base d'una estructura metàl·lica de suport, sobre la qual es collen els plafons de guix, que poden ser hi- amb qualsevol material. El resultat dròfugs per a les cambres de bany. final és una compartimentació que Els junts deís plafons es tapen per compleix amb escreix les exigènobtenir una superfície homogènia i ciesdeseguretatal foc i d'aïllament llisa, que després es pot revestir tèrmic i acústic.
L'EXECUCIÓ D'OBRÉS SENSE INTERROMPRE L'ACTIVITAT NORMAL EN L'EDIFICI ÉS POSSIBLE**
D'entre les característiques que l'autor, G. Zannoni, atribueix a aquest sistema constructiu en el seu article Ospilaliià e lavori in corso destaquen l'agilitat del muntatge de
les diferents instal·lacions, que en algunscasospotserensec.lafacilitataThoradefermodificacionside distribuir les instal·lacions elèctriques i hidrosanitàriesv
IMemWiWf.
PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
La norma bàsica de protecció contra incendis NBE-CPI-91 estableix queel disseny, l'execució i el manteniment de les instal·lacions de detecció, alarma i extinció d'incendis, hauran de complir el que estableixi la reglamentació específica. Aquesta reglamentació figura en el Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'instal.lacions de protecció contra incendis. La nova normativa s'estructura en dues parts: una primera amb el reglament i una segona constituïda per dos apèndix: el primer esta-
bleix les prescripcions que han de complir els aparells, equips i sistemes de protecció contra incendis, incloent-hi les característiques i la instal·lació; el segon fixa el programa de manteniment mínim de les instal·lacions. El nou reglament entrarà en vigor en 14 de març de 1994. En relació amb el tema de protecció contra incendis cal destacar també que reconeix les acreditacions de laboratoris d'assaig de reacció i de resistència al foc concedides per la «Red Espanola de Laboratorios de Ensayos (RELE)», a efectes de l'aplicació de la NBE-CPI-91. •
Aquesta secció és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Aquests articles són unamostradels que els professionals poden trobar al Centre. S'hi potaccedir via telèfon (S3-414 3311) i via fax (93414 54 26).
Artés d e la cal Gàrate Rojas, Ignacio Mínisterio de Cultura. Instituto de Conservación y Restaurador) de Bienes Culturales Madrid. 1993. 330 pàgines.
Pocs materials han estat tant utilitzats al llarg del • temps i percultures tant diverses. Ala calç l'envolta l'aura de material que ha demostrat sobradament les seves qualitats en la construcció i arquitectura; la tecnologia moderna no ha fet sinó corroborar allò que l'empirisme de les tècniques tradicionals ja havia demostrat des de temps immemorials. Aquest llibre és un passeig per la cultura de la calç. S'inicia amb un repàs del cromatisme que tradicionalment
F
O
M A T
s'ha utilitzat en l'arquitectura, les relacions del colorenlre les arquitectures urbanes i el medi natural, que és qui proporciona els pigments naturals de la calç, i per tant els colors característics, sovint més utilitaris que no pas estètics. També tracta de l'ús que s'ha fet de la calç al llarg de la història de la construcció, des del neolític fins als nostres dies, i en cultures llunyanes en l'espai i en la diversitat. Segueix analitzant els materials bàsics i les tècniques emprades en esgrafiats i estucs, s'estudia que en diuen els tractats antics. El llibre es clou amb un capítol dedicat als morters i estucs antics, sobre com es deterioren, i com s'han d'analitzar i restaurar. Un apèndix descriu les eines emprades en els processos relacionats amb la calç. un vocabulari en castellà, una bibliografia i els plecs de condicions relacionals amb la c a l ç v
ASSESSORIA
AVISOS
Deducció fiscal per desplaçament en situació assalariada JOSÉ M. ALDÀMIZECHEVARRÍA L'aparellador, en l'exercici de la seva activitat, té la possibilitat de deducció en concepte de despeses d'estada i desplaçament fora del terme municipal de la seva residènciahabitu al. Aquí estudiarem el cas de l'aparellador assalariat, és a dir, inclòs en nòmina de l'empresa coma empleat. En aquesta situació, les retribucions que es perceben per estada fora del terme municipal on es realitza l'activitat i les despeses de locomoció que origina el desplaçament, tenen la consideració de dietes i despeses de locomoció. El criteri general les considera «rendiments del treball», excepte les que corresponen a despeses de locomoció i les normals d'esiada i manutenció en establiments d'hosteleria, les quals estaran excloses de tributació, en els casos següents: • que siguin compensació d'unadespesa, originada per l'empleat otreballadoren la
PER DESPESES DE MANUTENCIÓ I ESTADA (Import a exloure per dia) Des del 1 1/5/1993
Des del'1/1/1993 fins al 30/4/1993
Espanya
Estranger
Espanya
Justificats documentalment
33.500
55.400
36.900
61.000
Sense justificar (pernoctant)
11.250
20.500
13.000
22.600
3.250
7.000
3.600
7.700
Sense justificar (sense pernoctar)
Estranger
PER DESPESES DE LOCOMOCIÓ
Des del'1/1/1993 fins al 30/4/1993 Justificats documentalment Sensejustificar
La totalitat abonada 22 PTA/Km recorregut
realització de la seva activitat al servei de l'empresa. • que corresponguin a despeses normals. • ques'efectuïn per l'activitat en municipi diferent al del treball per menys de 183 dies durantl'any. • que siguin efectives.
• que el pagador acrediti el lloc i el dia del desplaçament, i acrediti també, la raó i el motiu. Sempre que s'apliqui la tarifa per quilòmetre, s'haurà de justificaria necessitat del desplaçament i els quilòmetres recorreguts.
Des de Tl/5/1993
La totalitat abonada 24 PTA/Km recorregut
En qualsevol dels casos, si l'empresa els abonés quantitats superiors a les excloses de tributació, Pexcés tindria la consideracióde retribucions de treball personal.
Pagaments fraccionats El Tribunal Suprem ha declarat nul el sistema de pagaments a compte de l'IRPF per a empresaris i professionals en règim d'estimaciódirectao estimació objectiva percoeficienis, segons sentència feta pública el 30 de novembre de 1993. La sentència fa esment a aquells pagaments que, segons lallei, havien de prendre com a referència els ingressos del penúllimexercici. A partir d'ara, i si no es produeix una nova redacció de l'article 62 del reglament, l'import d'aquests pagaments serà del 2 per 100 dels ingressos bruts del trimestre declarat. L'anul.lació parcial del precepte sobre el que es fa referència no tindrà efectes retroactius. Aprofitem per a recordar l'obligatorietat de presentar les declaracions, fins i tot suposant que no hi hagi hagut activitat durant el període. Assessoria Fiscal
SERVEIS
Assessoria Fiscal
Assegurances VISATS
CONGRES'94
Nova simplificació del tràmit de visat En la perspectiva d'uns possibles canvis legislatius, la Junta de Govern del Col·legi prepara una normativa sobre 'exercici professional que inclogui.entrcd'al tres. laconersió del visat més com un igne de qualificació de la intervenció professional que com un tràmit administratiu. Aquesta reforma es preveu que estigui enllestida durant el primer semestre del 1994. Com a primera mesura en aquesta línia i pertal de facilitar encara més la tramitació actual del visat, s'ha establert una simplificació del tràmit de visat per a aquells treballs que no arribin a 250.000 pessetesd'honoraris.exccpteels
Despeses de visat per a encàrrecs de menys de 250.000
Honoraris uns a: 50.000 PTA
Despeses de visat 1.000 PTA/(2.000 PTA)*
100.000 PTA
2.500 PTA/(3.50O PTA)»
6.000 PTA/(8.000 PTA)* 250.000 PTA * Si s'acompanya de documentació treballs de direcció facultativa d" habitatges de nova planta. Aquests últims seguiran el règim general. Els encàrrecs de menys de 250.000 pessetesd'honoraris meritaran les despeses de visat especificada a la taula. El règim general de les despeses de visat pels encàrrecs de més de 150.000.- d'honora-
Inscripcions al Congrés La Secretaria Tècnica del Congrés ha tramès als col·legiats de l'Estat les butlletes d'inscripció i la informació relativa a allotjaments. Elscol.legiats interessats a assistir al Conarés de Granada, que se celebrarà del 22 al 25 de febrer, hauran d'enviar les butlletes a Madrid i Granada respectivament.
ris i també tots els que es refereixen a direcció facultativa La Junta de Govern del Cold'habilalges de nova planta. legi ha pres l'acord de subla quota col·legial en concep- vencionar l'import de la quota te de despeses contractuals, d'inscripció. Una vegada se seguirà sent del 5% sobre els sàpiga el nombred'assistents. honorarisde referència. escoordinaràel desplaçament Queda suprimit el 5,78% delsqui ho desitgin. Pera més en concepte de quota de informació, consulteu la Seretenció per visat per tots cretaria del Col·legi, a la quarels contractes. ta planta. Montse Loncan. A
T
Assegurança de subsidi per malaltia o accident Un acord amb la Previsión Mallorquina de Segures S.A ens permet prorrogar durant l'any 19941escondicionsespecials de què disposàvem per aquesta modalitat d'assegurança i manté el \0% de descompte de les primes a cobrar al col·lectiu col·legial. Assegurança d'assistència sanitària La companyia Amaya manté les condicions especials que tenien els col·legiats. En l'apartat de les pri mes es mantenen els descomptes especials i l'increment per l'any 1994 serà del 19c que coincideix amb l'increment de l'IPC sanitari. Seneis Financers
DEMANDES DE TREBALL Estudi d'arquitectura
L'enfrevista és la fase decisiva en el pracés de seiecciò
i administració de finques
formació i valorarà positivament la capacitat d'incorporació al lloc. No hi ha un model estàndard d'entrevista, però entre els tipus més habituals destaquem: • L'entrevisla directa: Preguntes curtes i molt concretes i repàs del currículum. • L'entrevista indirecta: L'entrevistador espera que ei candidats dirigeixin l'entrevista. Adopta una actitud passiva, cosaqueli permet, valorar el sistema d'exposició dels temes per part del candidat. • L'entrevista mixta: És una barreja de les dues anteriors. Es tracta d'establir un clima positiu amb preguntes generals i amb qüestions indirectes per valorar la motivació i objectius professionals. • L'entrevista de tensió: Alhora que s'avalua la capacitat de reacció, control emocional i autoconfiança, s'introdueixen elements pertorbadors o de compromís, especialment si es tracta de llocs de treball que es desenvolupen a alta tensió. El tipus més habitual d'entrevista és la d'un sol entre-
d'edifici lïïiabimges. locals comercials i places iraparcameni. Exp; .VIO anys. en tSiscrió d'obès i gestió econòmica. Per a professional; literals que es dediquin a aqueas tipus d'obres i amb esp. en construcions. Idioma cauli 30-50 anyi Pmmorió 1966-SS. CoLlatoraHó esporàdica. Inici enm: abril i julioL Relació Eb. Retribució sfoonoraris (apro*. 3.0CC.COO btulsl
DIRECTOR FACULTATIU
L'entrevista és la part comuna en qualsevol procés de selecció de candidats a un lloc de treball. Els objectius de l'entrevista són conèixer i rebre informació del candidat, i explicar-li les condicions de l'empresa. El tipus d'entrevista dependrà de l'entrevistador i del lloc que aquest ocupi dins de l'organització empresarial. Si aquest és un consultor extem a l'empresa, probablement serà un psicòleg amb experiència en la conducció d'entrevistes i tractarà els trets de la personalitat i les motivacions professioi nals. 1 Sil'entrevistadorés el ge; rentderempresa,probablement es dirigirà més cap als aspectes relacionats amb la capacitatd'adaptaciói integració a l'empresa. En cas que sigui el responsable del departament, o ei cap immediat superior que faci l'entrevista, aques; ta tindrà un caire més tècnic. Donarà importància als aspectes relacionats amb l'experiència anterior i la
vistador i un sol candidat. De vegades s'utilitzen altres sistemes, com són un grup de diversos entrevistadors i diversos candidats, en què es valora el paper que cada un d'ells adopta en el contextdelareunió. Un altre sistemaésl'entrevista-jurat que s'estableix entre diversos entrevistadors i un sol candidat, utilitzat en el cas de processos de seleccióperar Administració Pública. Les entrevistes seqüencials es realitzen en processos, per professionals, que consisteixen a dividir l'entrevista en fases amb entrevistadors diferents. Permeten contrastar iainformació i després fer una valoració global. En definitiva, l'entrevista és la fase decisiva en el procés de selecció. Cal una preparació prèvia: informar-se sobre l'empresa, sobre el lloc si és possible, repassar el propi currículum, tenir cura de la imatge, etc.
Re/.: 5143
Empresa de valoració d'actius TAXADOR D'IMMOBLES p a i realitzar valoracions dlnuiubles, locals i naus industrials a Barcelona província i Bafcats. València i Saragossa. Sense experiència. Es valorarà màsier en valoracions ï interès en cspecialitzar-sc en aquestes. Camel de conduir i vehicle propi. EÜai màxima 35 anys. Jornada completa. Contracte laboral iixknníi amb període de pro\i Sou inicial: 3-2OO.0OO brut/any rejociable. incorporació ïtnmcdiai^. Ref.: 5144
Empresa industrial de perfíleria metàl.lica TÈCNIC DE PROJECTES I PRESSUPOSTOS pera valoració i anàlisi de projectes de no\aplama reformat ampliació per obres industrials, (principalment estructura llançaments) E\penenctade2a4anv en constuctora o enginyeria. Preferentment coneixements de calmi d estructures metàl.Hques. Es valorarà experiència en obre , lot i que la tuncio no implica seguiment d'obres. Lloc de treball a S-int Cdom (es \dlorara residLncia a la comürca).ÀmbÍI:dclicball CaldlunjüiEsp^ IL poradicamcnLEdat 30/40dn\ Jornada oiicíaL Colracte laboral. Sou: 3-5CO.OOO bruts/any.
Ref.: 5145
Empresa d'arquitectura, disseny i interiorisme APARELLADORS
INFORMACIÓ DE MERCAT
tunb experiència en interiorisme i insailarions. Edat màxim 35 anys. Disponibilitat per despï^amenïs. Cal vehicle propi. Interessats enviar currículum a: Via Laietana 5 1 principal 6, OS003 Barcelona.
Tercera planta del Col.legi Horari: de 9 a 14:30 de dilluns a divendres Dimarts i dijous, també de 16a 19 hores
Ref.: 5146
414 33 11 i 209 82 99 Fax: 414 34 34
8
Se n'ei de Promoció i Mercat de Treball
A N U N C
Comparteixo DESPATX AMB ARQUITECTES Despau de 45 m : a la zona del
S'ofereixen
S'ofereix
DELINEANTSPROJECTISTES
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'ofereixen dclincanis-projecti" amb 7 anys d'experiència, lar • Experiència provada en AL nul.
RESERVI EL SEU ESPAI ALS PETITS ANUNCIS
S'ofereix estudiant (i'arquitec tècnica pendent de projecte, i
Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comodítal als 6.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a cost
i Carnet de conduir A2 i B1. • Títol d'Autocad de 300 hor t Wordperfecl i ús de pe's a n
Miquel Bcllràit Telèfon: 226 14 40 (niïs)
S'ofereix TOPÒGRAF
S'ofereix
Es comparteix
ESTUDIANT DE DARRER CURS
DESPATX
Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: • Es iroba a l'Eixample de Bar
• • • •
Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i delimitacions Control i treball d'obres
TARIFES (preu/anunci) • Col·legials: 1.000,• Esmdiams: 1.000,. N o col·legials: 3.00O,-
mb despatx per a ireba• Extensió reduïda (econòmic
• Experiència en delineació. ( i informàtica a nivell d'usuari • Molles ganes de treballar.
Joan Costo - C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
Elisenàa Pncitrull, Horari: de 12 a 20 hores
209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34
O
R
A
T
I
U
V
I
T
A
T
HlNFORMATIU " Gaudir Gaudi, de Luis Gueilburt Fins al 14 de gener, encara es pot visitar a la Sala d'Exposicions del Col·legi la mostra de pintures i peces escultòriques Gaudir Gaudí, projectada per l'escultor i restaurador Luis Gueilburt. Acontinuació.l'exposició restarà oberta a la deleeació d'Osona. deï29degeneral27de febrer. la inauguració de la qual es farà el dissabte 29ales 19:30. En l'acte es parlarà de l'obra escultòrica de Gaudí,acàrrecdeLuis Gueilburt.
ss Arquitectura industrial
™ Assemblea pressupostària a Vic
Una vegada finalitzada Gaudir Gaudí, podrem visitar l'ex posició gràfica de les obres dels onze finalistes del Premi Constructa-92, que seran exposades a la Sala d'Exposicionsdel Col·legi, del dimarts 8 de febrer al divendres 4 de març. com a mostra de XArquitectura industriala Europa. L'exposició, organitzada pel professor Helmut C. SchuliLzi l'Institut perala tècnica de la construcció i arquitectura industrial de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya), es compon de fotografies, plànols tècnics i textos relati us alsedificis.
Ladelegaciód'Osonaconvoca Assemblea Pressupostària'94, per al dimecres 19degenerales20h. ™ Gaudir Gaudí ala delegació d'Osona Gaudir Gaudí restarà exposada a Vic del 29 de general 27 defebrer.lnauguracíó.ales 19:30 hores.
CONSELL DE REDACCIÓ:
REDACCIÓ: AnfrisBiJlsri AraoniC^nlb Elisenda E\miru1l
PROJECTÍ GRÀFIC 1 1NFOGRAF1A: Etudi R.G R.
™ Responsabilitat civil a Granollers El dimarts 18 de gener a les 19:30 tindrà lloc al Consell Comarcal del Vallès Oriental, una xerrada sobre Responsabilitat civil i assegurança '94.
PUBUCTTAT: BÍT-PuhliridaLSA Josep Tanadtílaj. U i . 1» pi.
EDITA: CoUegl cTApveUadora
™ Oposicions per a aparelladors En col·laboració amb el Centre d'Estudis Adams. el Servei de Promoció i Mercat de Treball ha organitzat un curs d'Introducció als blocs temàtics comuns per oposicions. L'objectiu és donar els coneixements bàsics sobre el lemari comú a les oposicions, tenies que estan integrats dins del programa d'aquest curs.
• Dilluns 10 de gener La Constitució espanyola.L'organitzaciópolítica. • Dimecres 12 de gener Organitzacióterritorialde l'Estat. Administració. • Dilluns 17 de gener Administració i dret administratiu. • Dimecres 19 de gener El règim local espanyol. • Dilluns 24 de gener La funció pública. • Dimecres 26 de gener Nocions generals sobre urbanisme.
Se celebrarà del dilluns lOal dimecres 26degener. Tindrà lloc a la Sala de Conferències, a la primera planta del Col.legi, els dilluns i dimecresde 18:30 a 21 hores. La matrícula, que inclou documentació, és per als col·legiats, de 20.000.pessetes i de 30.000.- pessetes per a no coi.legiats. pagament que es pot fer efectiu al Servei d'Informació, a la planta baixa del Col.legi.
:~. Cicle tècnic sobre taxacions El Servei de Taxacions de! Col.legi, organitza un cicle de divulgació tècnico-pràctica sobre taxacions. Les sessions versaran sobre la preparació de documents per a l'informe de Taxació. Anirà a càrrec de Joan Rosell i Prats, delegat per Catalunya de Tecnitasa. Seguirà el programa següent:
• Dimarts 1 de febrer: El cas d'habitatge en edificipluiifamilíar. EI cas de local comercial. • Dimarts 8 de febrer: El casd'edificid'oficines. El cas de nau industrial. • Dimarts 15 de febrer EI cas d'edifici en construcció. El cas de solar sense edificar. Tindran lloc a la Sala d'Actes. El preu per sessió és de 5.000 pessetes i de 13.000,-per tot el cicle. Les places són limitades.
OSWÜGranollerï Tcüím (93)879 01 76 Detegadó VaH* Occidental:
JUNTADE GOVERN
SECRETARI: Gspdr C s c u i Bu}Ttu TRESORERA:
™ Nous cursets d'informàtica • Autocad ler nivell (v. 12) Disseny i dibuix assistit per ordinador CAD 1. i conceptes bàsics en 2D. Dimarts i dijous de 19 a 21 hores, del 13 de generaJ 3 de març. Durada 30h. Preu: 50.000.- col·legiats i 65.000.- no col·legiats. « Diferències de l'Autocad v. 12 amb les anteriors versions Actualització delsconeixemenls dels usuaris de les versisons anteriors. Dilluns i dimecresde 19 a 21 h. del 17 de seneral 7 de febrer. Durada. 14h. Preu: 23.000 coi.legiats i 30.000 no col·legiats. • Windows (Introducció a una nova manera de treballar) Dimarts i dijous de 19 a 21 h. del 8 al 24 de març. Durada. 12 hores. Preu: 15.000.- col·legiats i 21.000.- no col·legiats. • Introducció per a professionals amb més de 20 anys d'exercici Es donaran coneixements elementals sobre els ordinadors i els seus components principais. Dilluns i dimecres de 19 a 21. del 9 de febreral 23 de març. Durada 26h. Preu: 32.000.- col·legiats i 45.000.- no col·legiats.
™ Fiscalitat i dret immobiliari
Universitat Politècnica organitza el curs Projecte d'Lxecutiód'Obra,à&\24 La Universitat Pompeu al26deaenerde 10a 14i Fabra organitza els cur- de 15:30 a 19 hores, a sos de postgrau: • Fisca- l'Escola d'Enginyers Inlitat del sector immobi- dustrials. Tel: 4016647 liari. (Matrícula del 9 de gener al 21 de febrer.) ™ Certamen • Dret imobiliari i urba- sobre construcció nístic. (Premsen pció del 3 al 19degener).Informa- Ficon. és la Fira ibèrica ció: Institut d'Educació de la Construcció que se ContínuaTel.:4849824 celebra com a certamen monogràfic, comercial i professional del 24 al 27 ~ Projecte de febrer a Badajoz, a la d'execució d'obra Institución Ferial de ExDins del programa d'En- tremadura. ginyeria del Projecte la Telèfon: 924/810751. A
T
COMPTADOR: BínucOdtaiMorto VOCALS:
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
SBS
( J J E T C Í ) CATALANA, S.A.
TRACTAMENT ANTIPINTADES PERMANENT. TRACTAMENT 1EUMINACIÚ D'HUMITATS. AÏLLAMENT] ANTICONDENSACIÓ.
Tango/04
Industrial Química Parrot,s.a.
Plaza Mosín Clapés. 21 I M ' - 0S03O - Baieíloiu Tel. (93) US 01 76 Fas: (93) 345 13 29
o
Prefabricades de Hormigón, S A . Morters sense retracció. Rehabilitació P.'Toms j BJCCÍ, 106 OSOJfl BARCaONA C Bacri flf Rola, 2Ü2 D8D20 - BARCELONA
TtL(93)ü5fcSíl) F J I ; < 9 3 | J 4 ( , I 7 I 3
Bolma. 338 {amaraúi
Puigcenü). 03019 BARCELONA
Tel: (93) 307 1600 ÍÍK (93)307 J22S
FUSTERIA PRODUCTES ÜEPROTECCI PINTURES IHTUMESCENIS, ES LÍQUIDS INGNIFUGI. (H0MO10GATS PEU A I
CONSTRUCTA PflOGHAMAS INFORMAT1CQS PARAEL PRESUPUES1
G
DE COSTES EN U CONSTRUCCIÓN
Industrial Química Parrot,s.
V
E C T 0
D - 3
Bolívia, 338 (HntonaOJ Puigcerdà) 0SQ19 BARCELONA •ti. (93)2133906/J151265 Fat (93) 217 68 32
AÏLLANTS Navès Industriales ForjadosCerramiento Chalets-Parklngs Centros comerclales , Pantalanes, etc.
REVESTIMENTS 3
ADICEMENT%
G
Industrial Química Parrot,s.
INFORMÀTICA fi NOVATI C t n B-H2 dfl Poftnyà a S&n[menai, Km. B Polío-lnd. "Can Roure-
BflTLLE
mnRUTH
1
ARIDOS LIGEHOS, S.A.
C
03181 SENTMENAT (Barcelona)
T
Tel(93]71S2J42- Fw(93)7152223
I CÏF>E
T P t n Q
CATALUNYA ARÍST1DES MAILLOL. 5 T EL (93) 4 ^ 1 5 83
Tf lex 52034 NPTA E
OB02B B A R C E L O f J f l
Projectes ÀREAGHXnCl· Ddinadó C-\D I <Jc PCinols Esi j . A m d
T j BOIG CUEVADO DE PERFILIS, S.A.
ÀREA DOCUMENTAL CJICUI d'Esiruciur InsuIJjduns LÜbrcdel'eJificí.
PREFABRICATS I Soluciones príclicas y decorallvas ,
LABORATORI PEL j / A L !
TUCTMIDnPER «HUMITATS
CDNDENSACIÚ Dl PROGRAMIS
INDUBRUC
FOÍWJiaO PiRSOlLiUTZAÜA SOLUCIONS AFR031EMÍS
FUtnWLS(wvsatl3itts)
TRACTAMENT DE RJST* AMB
laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control út qualitat de l'edificació i els seus materials
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Preiabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
F
O
R
M
A
T
R
I
P
O
R
T
A
T
O
I
A la recerca de l'originalitat perduda
EL BANC ES EL SÍMBOL DEL PARC GÜELL I UN DELS PHINCIPALS PUNTS DE CONTROVÈRSIA EN LA RESTAURACIÓ D'AQUEST RECINTE PROJECTAT PER GAUDI
El Parc Güell, la Pedrera i el Palau Güell són tres obres de Gaudí que han estat restaurades recentment. La disparitat de criteris emprats torna a posar d'actualitat les implicacions morals i estètiques que comporta conservar fidelment o reconstruir modernament el legat artístic del passat. ANTONI CAPILLA
Conlcn les cròniques clàssiques que Lucius Licinius Sura era un ric terratinent romà de la Tarraco de finals del segle I aC que. desitjós d'immortalitat, va finançar la construcció d'un arc de triomf a la Via Augusta, a uns 20 quilòmetres de Tarraco. Sura. però. no va aconseguir el seu objecliu. Durant 1.800 anys la identitat del constructor de l'Arc de Berà no va interessarà ningú i. el segle XIX, uns restauradors més preocupats per l'efecte estètic que per l'exactitud històrica hi van col·locar diverses plaques soltes on millor els va semblar. Així. per als arqueòlegs posteriors, el famós arc de triomf va ser construït 300 anys més tard. sota el regnat de Trajà i per ordre d'un tal Licinius Sura. senador i tres vegades cònsul. descendent del veritable constructor. Només fa un mesos es va desfer l'embolic, menor però significatiu del que pot succeir amb les obres monumentals i les seves ulteriores restau13
racions, sense criteris definits i. sovint, sense cap control. El cas recent de la restauració del teatre romà de Sagunl és un bon exemple d'aquesta dicotomia. Mentre que per a uns és una obra encertada. perad'allres(la majoria, en aquest cas) no és més que un "homicidi" del patrimoni històric d'aquesta ciutat fbero-romana. Pel que fa a Barcelona, recentement s'han restaurat tres obres —el Parc Güell, la Pedrera i el Palau Güell- molt significatives d'Antoni Gaudí, un dels arquitectes emblemàtics del corrent arquitectònic que millor simbolitza la ciutat de Barcelona, el Modernisme. La seva restauració, tot i ser necessària, ha resultat, com era de preveure, controvertida.
El Parc Güell és. conceptualment, l'obra més completa d'Antoni Gaudí: una urbanització de luxe. simbiosi de l'home amb la natura que mai noesvaferrealital.Malgrataixo.es va construir amb mitjans molt primaris í senzills que han ocasionat molts maldecaps als responsables de la seva restauració. En molts casos, la humitat va penetrar a la pedra i va oxidar el f e i m d e s t r u i m for a e l c Ç ' ments arquitectònics. Des que va passar a ser de titularitat pública, cl parc ha patit diverses restauracions. no totes satisfactòries, segons els experts. Per exemple, la major part de Ics rajoles blanques del banc eren posteriors a l'original i el que en restava estava molt deteriorat. El darrer projecte de restauració del Parc Güell es va iniciar el 1987. segons un projecte encarre-
La disparitat de criteris emprats segueix sent i les restauracions
M
A
P
O
R
T
A
T
G
E
gat pel Ministeri de Cultura. Sís anys i més de mil milions de pessetes després, el parc s'ha transformat de manera notable. Tot i que la major part de ia inversió es va destinar a la millora dels accessos al parc i a la recuperació dels camins i parterres, els 500 milions pressupostats per la restauració patrimonial han permès una actuació global en les peces emblemàtiques del parc: sala hispòstila, banc i l'escalinata d'entrada amb la salamandra (no pas drac) de trencadís. La intervenció ha estat molt complexa. Han estat necessàries obres de consolidació, ja que l'estructura del banc estava molt malmesa i les columnes de la sala hipòstila molt deteriorades per la filtració d'aigua de la plaça i la degradació dels materials originals. Es van treure motlles de columnes, capitells, frisos i altres elements arquitectònics. Les columnes neodòriques de la sala hipòstila s'han hagut de fer noves gairebé íntegrament. Encara que semblessin de pedra picada, amb uns sòcols de trencadís de rajola de València, en realitat eren maons recoberts de ciment que imitaven la pedra. Aquestes columnes tenien els capitells travats per unes bigues de ferro amagades dins el sostre format de cupuletes que sostenen el terra de la plaça-terrassa. Les filtracions de la pluja i altres humitats van rovellar el ferro i van esquerdaries columnes. Tot i això, la tasca més difícil dels restauradors del Parc Güell ha estat la reposició de les ceràmiques del banc. que va requerir dos anys d'investigació fotogràfica i recerca de les peces EL PARC HA ESTAT EN OBRES DURANT SIS ANYS. LA INTERVENCIÓ HA ESTAT MOLT COMPLEXA
Els especialistes demanen la màxima fidelitat a l'obra original policromades. Es van prendre mostres dels 16 tons de blancs i grisos que hi havia en els trossos de rajola que decoren les superfícies de trencadís i se'n van encarregar quantitats de cada to a una empresa de taulellels valenciana. Els responsables de la intervenció vanjustificarel llarg temps invertit en la restauració, i especialment en aquest aspecte, per la recerca de la qualitat. Aquesta minuciositat detallista contrasta amb les restauracions parcials que s'havien fet en altres indrets del mateix parc. com ara l'escalinata d'honor. Mentre no se'n faci una segona restauració més fidel a l'original i semblant a la que s'ha realitza! al banc i a la sala hipòstila, l'escalinata i la font mantenen un trencadís de peces de color uniformes, sense els matisos i variants de to que hi havia a l'obra original projectada per Antoni Gaudí i Josep M. Jujol. Aconseguir la màxima fidelitat possible a l'obra original de Gaudí és precisament l'objectiu principal de la refundació del Centre d'Estudis Gaudinians, impulsada per l'escultor LuisGueilbun. Entre d'altres funcions, aquest centre hauria de catalogar tot el patrimoni gaudinià, amb un arxiu detallat de les restauracions que ha patit, alhora que unificar els criteris a emprar en posteriors actuacions en l'obra de Gaudí. Potser d'aquesta manera s'aconseguirà evitar que algú, en el segle XXII. identifiqui la concepció actual de la planta noble de la Pedrera com a una obra original d'Antoni GaudiV
Quan un debat esdevé monòleg La taula rodona Criteris artístics en la restauració de l'obra d'Antoni Gaudí, que va tenir lloc el passat 16 desembre a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors, va aplegar els responsables de la restauració de tres de les obres capdals de Gaudí: el Parc Güell, la Pedrera i el Palau Güell. La principal conclusió va ser la constatació de la inexistència de criteris comuns a l'hora de restaurar l'obra de Gaudí, davant la importància de les interpretacions personals, que converteixen les restauracions en autèntiques obres d'autor, força allunyades dels projectes originals. • ANTONI GONZALEZ Anvitocl·. RMimacI* cUl tomi fel Moa BMII de BoneteM
J.EMILI HERNÀNDEZ CROSS
Arquitecte. Restauració de la planto noble de la Pedrera
"El principal problema és definiré! que queda de l'original i esbrinar quins criteris són els més adients per harmonitzar qualsevol intervenció amb l'esperit que va inspirar l'obra".
"Una restauració és una interpretació del passat des del present. És una reinterpretació d'una obra original amb les tècniques i criteris arquitectònics que es tenen avui . LUIS GUEILBURT
JOSÉ A. MARTÍNEZ LAPENA Arnltocta. Rutaarwls b a t I u l l UipèfMIa atl Pari «§•»
"'Cadarestauracióésunaobra independent que necessita uns criteris específics i unes respostes lambé específiques. L'únic criteri comú és el respecte a l'autenticitat, segons laCartade Venècia".
R
M
A
"La unificació de criteris és fonamental per aconseguir un treball de qualitat i garantir que l'obra dels grans mestres, com ara Gaudí, sigui llegada a les generacions futures".
T
ga
tiàudí
ANNEMIEKEVANDEPAS Luis Gueilburt és una persona profundament iniciada en l'obra arquitectònica d'Antoni Gaudí i en tot el que representa el seu món. A partir de l'exposició itinerant sobre Antoni Gaudí (1852-1926) organitzada pel Centre Cultural de la Fundació de la Caixa de Pensions l'any 1985, en què va participar, Luis Gueilburt comença a endinsar-se cada vegada més en la restauració de la part escultòrica de Gaudí. I. paral·lelament, continua estudiant i analitzant nous aspectes que li apareixen gràcias a l'experiència realitzada en els treballs de restauració. Per a Gueilburt. tot és motiu per aprofundir els seus coneixements sobre Gaudí, per participar activament en els seminaris, conferències o cursos, i difondre una visió que parteix més aviat de l'atenció dels detalls que d* una globalital. L'exposició, que es basa en petits fragments de la sala hipòstila i el banc del Parc Güell de Barcelona, presenta un conjunt de pintures i escultures de Gueilburt. que només pretenen, segons l'autor, "compartir amb la gent les trobades fortuïtes de la meva percepció i el pinzell en passejar diàriament per aquest temple sense dogma que és el Parc Güell". Una gran obra en què destaquen especialment els passadissos de pedra i el banc. un dels llocs més sorprenents i seductors de Barcelona.
seva obra a partir d'autèntic material gaudinià. Van ser els trossos vells de ceràmica, que van ser substituïts durant les obres recents de restauració del Parc Güell, que el van guiar durant tot aquest procés vital i visceral d'apropament a l'obra de Gaudí per mitjàde la seva pròpia intervenciócreativa. En un text, Luis Gueilburt explica que durant els 10 anys d'estudi i de recerca, per a ell, Gaudí sempre ha estat una gran aventura. També escriu que: "cada ^ ^ _ ^ _ ^ _ detall que forma part del Luis GUEILBURT, DAVANT UNA DE L.ES OBRES EXPOSADES conjunt de cada obra, ha estat pensat amb la maTot estudiós de Gaudí xoca, tard o d'hora, amb teixa profunditat que tot l'edifici. Es poden observar diferents capes de concepció i de la superposició de mites, de suggeriments, de sentits, que Gaudí vessava en la seva obra. com- pensaments: el formal, que aplica el disseny plicada i complexa. Així, l'art grec clàssic, el fins a les últimes conclusions, elaborant les romà. el gòtic, el barroc, el naïf, el modernisme. formes línia per línia; el simbòlic, que no el romanticisme, en definitiva, tols els llenguat- sempre és visualitzat de forma comprensible, ges plàstics, fins i tot l'art abstracte, estan im- però que indica un camí a seguir; i la concepmersos en el gran mural que és el banc del Parc ció constructiva que es basa en tècniques molt Güell. Segons Gueilburt, "l'aprofitament dels originals, elaborades però senzilles". materials, la seva composició, i la inesgotable Gaudir Güiulíés, doncs, el resultat d'una obserrecerca d'estils basada en estudis de Part clàs- vació minuciosa des de la mirada d'un artista sic i modern fan que aquesta obra sigui irrepe- apassionat de Gaudí. La proposta de Gueilburt tible i d'una profunditat sorprenent dins de la valora la importància del detall en l'aportació investigació de les arts visuals". Gueilburt es va artística de Gaudí, i a partir del mirament meticutrobar davant d'un repte doble: desenvolupar la lós proposa una nova aventura gaudinianav
reraDncaaos ae tiormigon, P9 Torras y Bages, Í06 . (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 Q D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 017 MADRID