INF940115

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS lor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 2 0 9 82 99

Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L'estudi SECTEUR remarca el paper clau de la construcció dins l'economia La Comissió Europea presenta l'informe estratègic elaborat pel gabinet WS Atkins La versió definitiva del document SECTEUR, estudi estratègic sobre el sector de la construcció a Europa en l'horitzó de l'any 2000. va ser presentat el passat 9 de desembre en el decurs d'un seminari professional celebrat a Brussel·les. Iniciat el generdel 1992, l'estudi ha estat realitzat amb la col·laboració de consultors de cada estat per tal de proporcionar un marc de referència amb ei qual s'orientin les futures polítiques de la Unió Europea (UE). L'informe analitza l'estructura industrial del sector, la posició competitiva actual de la construcció a la UE, i les seves necessitats en les properes dècades i la demanda que se'n deriva. Segons l'estudi, la construcció resulia essencial a l'hora de donar suport a l'activitat de la resta de l'economia.

Segons SECTEUR. el sector hauria de basar-se en tres objectius: contribuir a assolir els objectius socials i econòmics, augmentar la qualitat a tots els nivells, i millorar el rendiment de l'activitat. •

LA CONSTRUCCIÓ ÉS UNA INDÚSTRIA EN LA QUAL EUROPA POT AVANÇAR-SE A LA RESTA DEL MÓN

El Col·legi mostra la millor arquitectura industrial europea El Col·legi inaugurarà el dia 10 de febrer l'exposició Arquitectura Industrial a Europa. El premi Consirucia'92, que ha estat organitzada pel professor Helmul C. Schülitz i l'Institut per a la Tècnica de la Construcció i Arquitectura Industrial de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya). La mostra recull les obres realitzades pels 11 finalistes d'aquesl guardó, com ara el complex Berlíer de París. •

A MES A MES Vilassar de Mar crea un cens d'habitatges amb ciment alumlnós Informe: Batlmat, una aposta per la qualitat davant la crisi Punts de vista: "Cap a un nou model del sector", per Ramon Puig PÀGINA 15

UN PRODUCTE INFORMÀTIC PER A PROFESSIONALS I EMPRESES CONSTRUDOC consta d'aplicacions informàtiques diverses que permeten disposar de la major informació possible, actualitzada, i de manera ordenada i fàcil d'utilitzar

Aplicacions que actualment conformen CONSTRUDOC 1. ALCALÀ NORMATIVA Base de dades que inclou tes referències de les di posicions vigents (BOE i DOGC. disposicions relacionades amb la redacció del projecie i amb l'execució de l'obra, que són d'aplicació a Catalunya), consultables per mitjà dels distints camps clau. elaborada expressament d'acord amb les necessitats del treball professional.

Consta de més de 600 fitxes i s'actualitza permanentment, de manera que. en qualsevol moment, el professional pot conèixer el conjunt de diposicions que es refereixen al seu treball. Complementàriament, el fet de ser usuari de CONSTRUDOC li dóna dret a sol·licitar cl text de qualsevol referènciaa preu de fotocòpia.

2. ALCALÀ PLEC Base de dades de normativa tècnica que permet d'obtenir en forma de llistat sobre paper, una selecció de les diposicions obligatòries segons el tipus d'obra, les tècniques de construcció i les instal·lacions concretes que s'hagin projectat.

Es tracta, en definitiva, d'un menti ei la carta per adjuntar al plec de condicions. Aquesta base també es actualitzada constantment.

3. RPK Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres oficials o d'obres privades, per províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

CONSTRUDOC és un producte informàtic amb una línia creixent d'aplicacions que el Centre de Documentació Josep Renart posa a disposició de professionals i empreses de la construcció per tal de qualificar i alhora simplificar el seu treball. Aquest producte vol donar rcposta a una demanda generalitzada en el sector, de mitjans informàtics per a poder mantenir ordenada i actualitzada tota la informació tècnica i legal necessària per a un treball de qualitat Inicialment s'ha prestat més atenció a l'àrea de legislació i normativa.

En un futur CONSTRUDOC anirà incorporant noves aplicacions, relacionades amb el control de materials i els aspectes tècnics de la construcció.

#

COL·LEGI DAPARELLA0ORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA

CONSTRUDOC es pol adquirir per subscripció. El subscriptor reb cada dos mesos un disquet corresponent a l'actualització de les dades de cada aplicació.

CONSTRUDOC està basat en el programa Archivist, de gestió de bases de dades. Per això, l'usuari de CONSTRUDOC pot utilitzar també aquest programa gestor per altres finalitats (bibliografies, directori, etcètera.)

COST DE CONSTRUDOC: Subscripció: 30.000 + 15.000 = 45.000 pessetes Actualització anual: 15.000 pessetes Descompte del 25% pera col·legiats.

Descompte de 14.000 pessetes, en cas de disposar del programa Archivist. (Aquests preus inclouen cl \5% d'IVA)

INFORMACIÓ: El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir a una demostració cal soi.licitar-ho prèviament i concretar dia i hora.

Telèfon 209 82 99. extensió 209.

P

O

R

T

A

D

A

La Comissió Europea presenta a Brussel·les la versió final de lïnforme estratègic SECTEUR L'estudi vol proporcionar un marc de referència per al futur de la construcció a la UE CARLES CARTANÀ

El dia9de desembre es va celebrarà Brussel·les un seminari organitzat pel European Council forBuilding Professionals (ECBP) amb l'assistència dTuna nombrosa representació de professionals de l'edificació.

En el transcurs del seminari es va donarà conèixer la versió definitiva del document SECTEUR. estudi estratègic sobre el sector de la construcció a Europa en l'horitzó de l'any 2000. El gabinet britànic WS Atkins International va desvetllar les conclusions d'aquest estudi encarregat per la Comissió Europea. Inicial el generdel 1992. l'estudi ha estat realitzat amb la col·laboració de consultors de cada estat per tal de proporcionar un marc de referència amb el qual s"orientin les futures polítiques de la Unió Europea (UE).

Europa es troba en un moment de canvis decisius en tols els nivells i això té un impacte directe en el sector de la construcció: noves necessitais d'infrastructures i edificació; canvis en la legislació del sector: aplicació de noves tecnologies: transformacions dels processos de construcció: i, finalment, canvis demogràfics i del mercat de treball. El propòsit de l'estudi és ajudar la construcció europea a donar resposta a aquestes transformacions. L'informe analitza l'estructura industrial del seclor, avalua laposició competitiva actual de la construcció a la UE. i les necessitats de la construcció en les properes dècades i la demanda que se'n deriva. Per als autors de l'estudi, laconstrucció resulta essencial a l'hora de recolzar l'activitat de la resta de l'economia.

Objectius bàsics Segons l'estudi SECTEUR. la política del sector en els diferents països de la UE hauria de basar-se en tres objectius bàsics: contribuir a assolir els objectius socials i econòmics, augmentar la qualitat de la construcció, i millorarel rendiment de l'activitat. Per això planteja unes accions que hauran de desenvolupar els diferents agents que tenen una intervenció decisiva en cl sector: organismes europeus, administracions de cada país. promotors i usuaris, consultors i projectistes, asso-

PUNT DE TROBADA El seminari sobre l'estudi estratègic del sector de la construcció en l'horitzó de l'any 2000 que va tenir Hoc el passat desembre a Brussel·les va ser organitzat per l'ECBP, un organisme reconegut per la Comissió Europea i formal per associacions de professionals de la construcció amb formació universitària, que treballen en el camp de la tècnica i la gestió de la construcció. L'ECBP va ser creat el 1992 i agrupa el Chartered Institute of Building (Gran Bretanya). Society of Chartered Building Managers (Irlanda), Konstruktor Foreningen (Dinamarca), Central Association of Constmction Engíneers (Finlàndia) i el Consell General del'Arquitectura Tècnica (Espanya).

L'organisme té com a objectiu defensar els interessos dels professionals davant la Comissió Europea i servir com a punt de trobada i de relacions bilaterals.

EUROPA ES TROBA EN UNS MOMENTS DE CANVIS OUE AFECTARAN LA CONSTRUCCIÓ

ciacions professionals, contractistes, fabricants, sindicats, organismes de recerca i formació, etc.

La proposta d'accions a desenvolupar passa, en primer lloc, pel creixement i l'estabilitat del mercat, la millora del rendiment econòmic i el foment de productes competitius.

En segon lloc es troben l'augment dels nivells de qualitat, la millora de les condicions de treball i facilitar l'adopció de noves tecnologies. Protegir l'entorn, elevar el nivell de capacitació de les empreses, millorar els canals d'informació i lluitar pels mercats mundials també formen part del conjunt d'objectius estratègics. Finalment. SECTEUR reclama un marc de treball legal i institucional que doni al client la possibilitat d'escollir entre una sèrie diversa de processos productius, de manera que li permetin ajustar-se a les seves pròpies circumstàncies i possibilitats, dins el context d'un sistema de garanties, compromisos legals i d'assegurances, que ofereixi al client el nivell de protecció que avui la societat demana. •

Dos escenaris antagònics per a un mateix i "Hi ha dos escenaris per al futur de la construcció europea. Un en què tindrà una bona consideració. i aplicarà la millor tecnologia per millorar les condicions ambientals, construirà ciutats on la gent visqui i treballi de gust. i oferirà habitatges assequibles. La gent encarregarà les construccions amb la tranquil·litat que nosorgiran conflictes i que la seva propietat serà segura, i fàcil de mantenir. Laconstrucció serà vista pels governs com l'instrument per a construir la societat del futur, aportant-hi infrastructures eficients per impulsar un desenvolupament útil. i incrementant la força d'Europa.

L'escenari alternatiu, que l'estudi ^ = £ —

3 ^ -|E ^

A

T

ja rebutja d'entrada, és el d'un sector vist com afont de treball menys qualificat i retribuït i com una indústria secundària que s'accelera o relanteix segons el ritme de ladespesa pública. La construcció seria considerada com una activitat destructiva, que s'ha de controlar amb la legislació, contra la qual s'ha de pledejar. S'arribaria a considerar com una pura necessitat per tal de proporcionar una mínima protecció de les inclemències climàtiques. L'estudi s'enfocaambla perspectiva de la primera opció i és en aquest sentit que s'ha realitzat el treball i es plantegen objectius i accions adesenvolupar."

(Extracte del pròleg de restuefi SECTEUR)

CONGRES G R A N A D A ' 9 4

La flexibilitat i la lliure competència regiran el nou marc professional

OPINIÓ SOBRE EL VISAT "°

OPINIÓ SOBRE LES TARIFES

64,10%

Les societats, bona resposta de futur L'INFORMATIU

L'enquesta que el Col·legi d'Aparelladors va realitzar per conèixer millor la situació del col·lectiu professional que representa assenyalava que els aparelladors i els arquitectes tècnics veuen amb optimisme però amb inquietud el futur, conscients que estan obligats a evolucionar ràpidament per adaptar-se a les transformacions del sector. "La professió ha d'evolucionar, amb l'establiment d'un nou marc de relacions entre els agenfó del sector, basat en la flexibilitat i la lliure competència que garanteixi la innovació i la qualitat. Si aquest objectiu es fa realitat, la professió s'haurà consolidat i estarà en millors condicions de competir a Europa".

Així ho afirma Ramon Puig a la ponènciaCflpfl un nou marc professional, destinada al proper Congrés d'Aparelladors que tindrà lloc a la ciutat andalusa de Granada del 22 aí 25 de febrer.

Undels principals canvis és la modificació de l'actualsm/ffí quo de la professió. La majoria dels aparelladors es declaren, segons l'enquesta realitzada pel Col·legi, a favor de la renovació de funcions i que l'aparellador es responsabilitzi de l'execució de l'obra, mentre que el 30.5%

és partidari de la lliure competència entre tots els professionals que intervenen en el procés constructiu. atès que les condicions actuals del mercat de serveis professionals en què s'exerceix la professió d'aparellador no tenen gaire en comú amb les que tradicionalment s'han associat a l'activitat dels professionals i que encara avui regeixen la legislació vigent.

Noves necessitats És en aquest nou marc on les societats professionals esdevenen una resposta òptima als nous requeriments i paràmetres del sector. Segons afirma Josep Maria Calafell, a la ponència Societats professionals i equips pluridisciplinars. "l'estructura d'una societat obre camps de treballs que des d'actuacions individuals resulten d'accés difícil. Les societats professionals aporten una major capacitat d'actuació, flexibilitat econòmica, diversitat de disciplines, opció sobre la gestió total, un tractament fiscal òptim, i flexibilitat en la capacitat de treball. La creació de societats professionals, en definitiva, pot significar una bona eina per a la innovació professional". •

N

«n un Sans

Cap a una professió sense tarifes La professió d'arquitecte tècnic es fonamenta en unes atribucions legals que configuren l'obligatorietat d'intervenció, materialitzada en una firma professional i la responsabilitat conseqüent. A la professió d'aparellador i arquitecte tècnic, el títol acadèmic obre la porta al monopoli corporatiu de la competència professional. No hi ha mercat de serveis, encara que sí que hi ha una veritable economia submergida en la prestació d'aquests serveis.

La supressió de les tarifes professionals obligatòries, suggerida clarament a l'enquesta realitzada pel Col·legi, atorgaria, segons la ponència titulada Cap a una professió sense tarifes, més llibertat al professional. Les prestacions podrien ser flexibles i les remuneracions podrien considerar tots els seus elements i condicions. La

r o

A

T

I

supressió de les tarifes, segons s'exposa a la ponència, permetria iniciar un canvi positiu cap a la modernització de la professió.

L'enquesta del Col·legi revelava que el 38% dels col·legiats són partidaris de mantenir un sistema de tarifes obligatòries. La postura majoritària, però, és que esdevinguin orientatives. permetent l'establiment flexible dels honoraris als professionals, que assolirien així. més capacitat empresarial per a competir al mercat.

El visat professional, d'altra banda, és vist per la majoria dels col·legiats com un simple tràmit administratiu que caldria transformar en un veritable signe de qualitat de la intervenció professional, tot permetent que aquest tingui un significat moll més professional que no pas simplement econòmic. •

U

Vilassar de Mar elabora un cens dels habitatges amb ciment aluminós L'ajuntament estudia els edificis construïts entre 1955 i 1965 ANTONI CAPILLA

L'ajuntament de Vilassar de Mar ha presentat recentment els resultats del primer cens d'habitatges possiblemen! afectats per patologies estructurals, deguts a la presència de ciment aluminós en la seva estructura. Aquesta iniciativa, duta a terme per l'aparellador municipal, Pere Jolis, volia determinar el nombre d'habitatges possiblement afectats, construïts en el període comprès entre 1955 i 1965. anys que hom indica com els de més incidència en la utilització d'aquests tipus de ciment (formigons amb ciment aluminós i, més concretament, biguetes pretesades). Segons Jolis. aquest cens "s'actualitzarà a mesura que els serveis municipals rebin més informació dels usuaris".

L'estudi va censar 176 finques possiblement afectades, i es va notificarà tots els propietaris afectats la seva inclusió en l'esmentat cens.

D'aquestes, 118 (el 67%) van quedar sense resposta. Les que van respondre van ser 57, de les quals 25 van demanar una inspecció, però només en 13 casos es va poder fer una anàlisi de l'immoble. En totes les inspeccions es van observar deficiències en l'estructura, si bé no sempre causades per la presència de ciment aluminós i es va recomanar

VILASSAR DE MAR ANALITZA L'ESTAT DE SALUT DEL SEU PARC EDIFICAT

l'estintolament de l'edifici i la redacció de projectes de consolidació.

L'ajuntament va dura terme l'elaboració del cens durant 1991 i 1992, atesa la complexitat que es deriva de la juxtaposició de les tasques de recerca de documentació amb les d'inspecció, assessorament i relacions amb els diferents estaments

públics que s'han fel ressò d'aquesta problemàtica. Cal dir, però, segons Jolis, "que els resultats a nivell de resposta ciutadana podien semblar decebedors, si bé són producte més d'un desconeixement de la realitat de la problemàtica generada pel ciment aluminós, que d'una negligència col·lectiva". •

La represa del sector de la construcció no acaba d'arrencar CARLES CARTANÀ

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona suggereix, al seu darrer informe, que l'activitat econòmica catalana es manté des de l'estiu en una lleugera recuperació. Pel que fa al sector de la construcció, però, la tendència expansiva de la licitació d'obra pública (42%) no s'ha traslladat encara a l'activitat i, mentres que la recuperació del sector de l'habitatge no acaba d'arrencar. L'informe de la Cambra mostra un descens de l'obra executada, que trenca la millora de la resta de l'any. Si bé és cert que la licitació oficial continua augmentant, l'adjudicació es fa amb molt de retard i amb baixes moll importants respecte als valors de sortida.

D'altra banda, els habitatges en construcció s'han estancat en uns nivells molt baixos i l'evolució dels projectes visats, amb un descens del 11,4% els deu primers mesos de 1993, no evidencien encara una represa. Tols aquests fets fan que el sector torni a tenir aquest any un fort descens de l'activitat. Això és el que constaten les xifres de consum de ciment, que fins al mes d'agost registren una reducció (-14,4%) d'una magnitud semblant a la que s'observava l'any anterior. Les previsions de les constructores, d'altra banda, assenyalen un nou descens de l'obra i una estabilització de la contractació durant 1994. •

Els industrials de la construcció aposten pels productes "nets" El CEPMC presenta el seu darrer informe L'INFORMATIU

Els industrials europeus de laconsírucció han engegat, després de molts anys d'estudis, un procés de millora gradual dels seus sistemes de fabricació per rcduircls seus efecíes coniaminants. segons publica el BuUetin Europeen du Moniteur en la seva darrera edició. Segons aquest estudi, elaborat pel CEPMC (Consell Europeu de Productors de Materials per a la Construcció) els industrials són favorables al desenvolupament del principi de la eco-audiloria com a prova de la sevaeficàcia a l'hora de controlar els efectes no-

cius per al medi ambient provocats per la seva activitat industrial.

Aquesta eco-auditoria servirà per atorgar etiquetes ecològiques als productes de la construcció, de tal manera que aquests responguin a les necessitats i inquietuds dels usuaris. El document, però, també remarca la necessitat d'imposar mesures d'anticontaminació comunes a tots els països europeus i entrebancs fiscals i econòmics als productes fabricats, ja sigui a Europa o fora. que no respectin aquestes normes.

L'objeciiuT en definitiva, és aplegar competitivitat i respecte al medi.^

Nova normativa sobre rehabilitació de sostres El passat desembre es va publicar (DOGC de 29 de desembre) el decret que regularà la Norma Tècnica d'accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels soslres d'edificis d'habitatges. Aquesta normativa, impulsada per la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, dóna resposta al buit que existia a l'hora de valorar Ics accions que havien de suportar els sostres d'edificis antics. Aquesta normativa serà aplicable en la verificació de soslres existents en les obres de rehabilitació i en les intervencions de reforç i/o substitució de sostres. •

El premi Constructa'92 s'exhibeix a la sala d'exposicions del Col·legi "Arquitectura Industrial a Europa" s'inaugurarà el 10 de febrer ANNEMIEKE VAN DE PAS El Col·legi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 10 de febrer l'exposiaó Arquitectura Industrial a Europa. El premi Constructa'92. La mostra, que ha estat organitzada pel professor Helmut C. Schülitz i l'Institut pera la Tècnica de la Construcció i Arquitectura Industrial de la Universitat Tècnica de Braunschweíg (Alemanya), recull les obres realitzades pels 11 finalislcsd'aquest guardó i és formada per fotografies, plànols tècnics i textos sobre els principals edificis industrials fets a Europa durant els darrers cinc anys.

El catàleg de la mostra és editat per la Fira Alemanya AG a Hannover.

Els projectes seleccionats per al Premi Constructa destaquen per la seva funcionalitat i rellevància en les grans ciutats europees. La concessió del darrer primer premi a l'arquitecte Dominique Perrault i al seu complex industrial Berliera París, és una aposta dels organitzadors per la problemàtica de les hipotètiques repercussions del disseny industrial i urbà, dins un context urbà i històric definit. Aquest projecte consisteix en una superfície de 12.000 metres quadrats d'activitats industrials de diversa envergadura, símbol del procés de redesenvolupament de la zona est de París.

Els premis Constructa, atorgats per

La mostra "Gaudir Gaudí" es trasllada a la delegació d'Osona La sala d'exposcions de la delegació d'Osona acollirà, del 29 de gener fins al 27 de febrer, l'exposició de pintures i peces escultòriques Gaudir Gaudí, de Luis Gucilburt. inspirada en l'obra d'Antoni Gaudí. L'exposició està preparada a partir de petits fragments de la sala hipòstila i del banc del Parc Güell de Barcelona. Luis Gueilburt ha manifestat la seva intenció de "compartir amb la gent les trobades fortuïtes de la meva percepció i el pinzell, en passejar diàriament per aquest temple sense dogma que és el Parc Güell". •

El Col·legi organitza un cicle de pràctiques sobre taxacions

PROJECTE GUANYADOR DEL DARRER PREMI CONSTRUCTA

la Universitat de Braunschweig i que enguany han arribat a la seva tercera edició, guardonen els edificis que compleixen les següents funcions: de producció, de serveis o

d'emmagatzematge de productes; de recerca en el camp de la producció; de producció de fonts d'energia; de reciclatge de materials: id'administració de residus industrials. •

Sopars XXV aniversari d'exercici professional

Els col·legiats interessats a accedir al mercat de les taxacions immobiliàries podran assistir durant la primera quinzena de febrer a un cicle de sessions pràctiques sobre taxacions organitzat per l'Assessoria Professional del Col·legi. L'objectiu d'aquest cicle sobre taxacions immobiliàries és impartir una metodologia per a la preparació dels informes en relació amb les tipologies edificalòries més comunes: habitatges, locals comercials, oficines, naus industrials; i també en els casos d'edificis en construcció i solars sense edificar. El curs serà impartit per Joan Rosell. delegat a Catalunya de Tecnitasa. •

L'Arxiu de la Corona d'Aragó, darrera visita cultural de 1993

La Comissió 25 anys Primera Promoció d'Arquitectes Tècnics i la Comissió 25 anys d'Exercici

Un passeig pel nou edifici de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, recentment finalitzat prop de la barcelonina plaça de les Glòries, i pel Centre Ecumènic Abraham de la Vila Olímpica, construït amb motiu dels Jocs Olímpics, va posar punt final al cicle de visites culturals Tardor"93, organitzades per Lluís Maria Pascual. Amb anterioritat, el programa d'activitats Tardor'93 havia coordinat altres visites a l'edifici del Palau de la Generalitat i al Barri Gòtic de Barcelona, a la ciutat de Reus i, per últim, al mausoleu romà de Centcelles. aTarraeona.^

Professional XL i XLI Promocions d'Aparelladors van celebrar a l'hotel Rey Juan Carlos I, els passats 16 i 19 d'octubre, respectivament, els sopars commemoratius dels seus primers 25 anys d'exercici professional. Un tolal de 300 professionals —200 aparelladors (foto de dalt) i gairebé un centenar d'arquitectes tècnics (foto de baix)-- es van aplegar en aquests actes de record i retrobament dels tècnics que van finalitzar els seus estudis d'arquitectura tècnica durant el curs 1968, coincidint amb el famós Maig francès. •

M A T

D O C U M

Estructures de la cripta de la Colònia Güell La necesaría comprensión prèvia de la realidad constructiva del monumento: el caso singular de la cripta de la Colònia Güell Casals,

A., (el al.)

Informes de la Construcción núm. vol.

427, setembre-octubre 1993 45, p 17-29

Les conclusions de l'estudi sobre el comportamenteslructuraldelacripta de la ColòniaGüell. que va encarregar el Servei del Patrimoni arquitectònic de laDipuiacióde Barcelona abans de dur-nc a lerme les intervencions de restauració, conformen aquest article del monogràfic Construir el pasado d"InfomiesdeIaConstrucción. L'estudi analitza la construcció i el comportament mecànic de la cripta, l'única part construïda de l'església parroquial projectada per Gaudí, que resta estable tot i que hauriad'haver arribat a l'equilibri un cop s'hagués completat Pobra.

L'anàlisi de la reconstrucció de la maqueta penjant, l'aplicació de l'estàtica gràfica i l'observació de l'estat de fissuració de les costelles i els arcs consoliden la hipòtesi que el comportament de la cripta deriva del model funicular, però complementat

ambeltaulerqueactuacomaelement estabilitzant.Unestudiinformàticbasal en el mètode dels elements finits aporta noves conclusions: l'equilibri d'empemes respon a l'esquema anti-

funicularpelquefaalescostellesiais arcs gràcies a la indeformabilitat dels elementsde recolzament, com ara els pilars i el mur perimetral. Aquest model, i la interpretació reològica, cons-

MONOGRAFIES

nwHWiw REHABILITACIÓ DE SOSTRES

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques està promovent raprovacíód'unanorma tècnica que concreti les càrregues que pot suportar un edifici que hagi de ser objecte d'actuacions de rehabilitació estructural. En aquest sentit el DOGC del dia 29/12/1993 publica cl Decret 314/1993. de 9 de desembre. Aquest Decret ja preveu l'aprovació de la Norma tècnica d'accionsenlesobresderehabililacióeslrucluraldelssostresd'edificis d'habitatges. Aquesta norma lambé serà d'aplicació a les intervencions de reforç i/o substitucions dels sostres dels habitatges.

En el decret s'obliga que en els projectes figuri un apartat amb el títol de «Accions adoptades en el càlcul», en el qual s'hauran d'especificaries càrregues adoptades en la comprovació i la intervenció de reforç o substitució i els coeficients de seguretat considerats per als malerials i accions. També es fixen els criterisd'aplicacióenlesobresdela Norma tècnica que s'ha d'aprovar.

Cal destacar que el tècnic director de l'obra estarà obligat acomprovar la correcta aplicació de la Norma: haurà de redactar les esmenes quan hi hagin discrepàncies amb el projecte i haurà de comunicar els canvisa la direcció facultativa i al constructor. •

Aquesta secció és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart del Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Aquests articles són una mostra dets que els professionals poden trobar al Centre.

S W pot accedir via telelòn (93-414 2311) i via lax (93414 54 26).

litueixen una eina fiable per estudiar el comportament de la cripta i els efectes de qualsevol modificació del seu estat actual, inclosa la seva hipotètica finalització. •

Méthode de condurte des operations de réhabilitation.

La Programmation générative Bonetti, M.; Marghieri, I.; Humblol, Ph. Plan Conslruclion el Architecture Paris, 1988 149 p.

sinó que proposa diverses maneres de concebre la rehabilitació i vol ser una eina d'ajut per a prendre decisions. Parteix de l'estudi d'una vintena d'operacions de rehabilitacions d'habitatges socials realitzades a França i del diàleg amb els professionals implicats en les operacions d'habitatge social, tant promotors i tècnics com

F

O

•

A

T

I

agents de l'administració.

A partir d'aquestes experiències, els autors proposen un mètode de planejament i realització del projecte de rehabilitació que anomenen de «programmalioin générative» que s'entén com un procés dinàmic de negociació amb els diferents actors implicats en la realització de l'operació, unint els serveis de gestió i manteniment de l'organisme propietari, les collectivitats locals, els representants dels serveis públics i privats i els mateixos habitants o usuaris. L'elaboració del programa es realitza a partir de la diagnosi tècnica però també de l'anàlisi de les formes de vida i de les demandes dels habitants, tant dels problemes actuals com lambé dels futurs. La rehabilitació s'entén com a factor de transformació de la dinàmica social, que permet de millorar les condicions de vida.*'

U

dibuix: Joma

LA PARLA LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Aixeta de pas

Llave de paso

Amidar buit per ple

Medir a cinta corrida

Aparell amb cambra d'aire i traves

a la capuchina

Aplanar revoltons

Enjutar, rellenar senos Arbotante

Arc boterell o arcbotant Arc creuer

Arco diagonal

Arc d'obra

Arco de ladrillo o arco tabicado Arco fajón

Arc faixo Arrebossat reglejat

Maestreado, jaharrado

Articulació de passador

Aríiculación de bulón

Amb la col·laboració de fa Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Con el p r o g r a m a ínformàtico "CONSTRUCTA", Ud. p o d r à s a b e r en todo m o m e n t o qué lleva gastado y controlar integralmente s u s o b r a s p o r sencillas o complejas que é s t a s sean.

Tenqa siempre controlado el coste de sus obras

CONSTRUCTA

VAYA SOBRE SEGURO Programas Sepa siempre lo que ha gastado. y compàrelo con sus presu pues tos.

Compare la canlidad gastada con la que habria lenido que gastar en proporción a lo construido. Elabore sus certifïcaciones al dia y sin esfuerzo.

informéticos para el presupuesto, control y seguimiento

trucción.

TENGA PREVISTOS TODOS SUS COSTES CONSTRUCTA le permite hacer un planning de obra y llevar un pcrfeclo conlrol por centros de coste en obra.

Con CONSTRUCTA podrà confeccionar presupueslos sin necesidad de conocer el código de pariida. porque el índice del programa CONSTRUCTA le ofrece làcil acceso a través de la descripción.

M ^

^

^_TüT..^T!rWFO!lMAC10N

MÀXIMA FACILIDAD OPERATIVA El programa CONSTRUCTA por sus caracterlsticas, permite un rapido aprendizaje desde el primer dia. Funciona en ordenadores compatibles con IBM (MS-DOS).

También en sisiemas mullipantalla NOVELL y XEN1XAJN1X, para que pueda elegir él hardware con liberlad.

MODELOS A SU MEDIDA CONSTRUCTA se olrece n 5 modelos. según necesidad nes y especial i dad del usuario: •ORC1NA TÈCNICA 'DEPARTAMENTO DE

I

PROYECTO Y OBRA

SERVICIO PERMANENTE AL USUARIO Nuestro departamento de servicio permanente a clientes, dispone de llnea Hotline a su disposicion.

Durante los 2 primeros meses, este servicio serà renovable gratuïtamente. A partir del ano siguienle una mòdica cuota anual le permïtirà seguir disCrutando de lodos nues t/os servicíos de asesoría, información y aciualízadón de futuras versiones.

Y f CT0 B 3 Córceqa. 302 08008 Barcelona Telf.: ( 9 3 ) 2 1 8 39 0 6 / 4 1 5 12 85 Fax.; ( 9 3 ) 2 1 7 68 32

N

F

O

R

M

'CONSTRUCTOR 'INSTALADOR •PROMOTOR.

A

T

VISATS

Cobrament d'honoraris El Col·legi d'Aparelladors ha establert com a nou servei col·legial la reclamacióamistosaojudicialsd'honoraris. el qual queda estructurat en dos àmbits independents: un de gestió i un altre de reclamació jurídica. L'àmbit de gestió de cobrament d'honoraris s'integra dins de les funcions de l'Assessoria Professional del Col·legi. L'àmbit de reclamació judicial o amistosa l'assumeix l'Assessoria Jurídica del Col·legi. Els honoraris d'advocat seran acàrrec del col·legial, amb una reducció del 50%delseslablertspelCol.legi d'Advocats. La resta de despeses també anirà a càrrec del col·legiat.

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a lots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Pasqual Vida i Pons col·legial número 1.119 esdevinguda el 4 de desembre, als 58 anys.

Lluís Arnau i Arnau col·legiat número 2.408, esdevinguda el 24 de desembre, als 48 anys.

ASSESSORIA

CONGRÉS'94

Deducció fiscal per desplaçament en situació liberal Possibilitat de deducció, en concepte de despeses de permanència i desplaçament fora del terme municipal de la seva residència habitual, pels professionals en exercici liberal.

CALENDARI DE DESPLAÇAMENTS Dala

Itinerari

Motiu

kms (anada-tomada)

Altres despeses (*)

Total irímGStre

(1)

J.M. ALDÀMEECHEVARRÍA

En aquesta situació, perquè es puguin deduir com a despeses lesque corresponguin a estades i locomoció, únicament poden dur-ho a terme legalmenlels professionals acollits al sistema d'estimació directa i ho serà pels i mportsjusti ficats amb la documentació corresponent. Caldrà demostrar que les despeses han estat necessàries per a l'obtenció d'ingressos.

En general, Hisenda acostuma a ser reservada sobre aquestes deduccions, atès que no sempre la documentació que es posseeix en demostra totalment l'existència, sobretot pel que fa a les despeses de locomoció.

En aquest cas. havent demostrat el nombre de quilòmetres recorreguts per l'activitat professional mitjançant el corresponent «calendari trimestral de desplaçaments»-que haurà de

ser refrendat documentalment-- es pot aplicar sobre la suma de quilòmetres laquantitat aprovada pel Ministeri d'Hisenda per a desplaçaments de funcionaris, que actualment és de 24 ptes./km.

En aquest tipus de despeses relacionades amb desplaçaments, hotels i restaurants, les quotes de l'IVA no són deduïbles en aquest impost.

Una altra situació és la del professional acollit al règim d'estimació objetiva per coeficients. En aquest règim, no es potaplicar cap deducció específica per despeses d'estada i locomoció. En aquest cas, la deducció del 10% de coeficient de despeses sense justificació, aplicat sobre la diferència entre ingressos i despeses, podrà cobrir totes o part d'aquestes despeses.

Tractant-se de professionals agrupats en forma de societat, no varia la justificació de les despeses a satisfer per la societat, ja que es comptabilitzaran totes les necessàries perquèels professionals associats puguin desenvolupar la seva activitat, havent d'estar degudament documentats. Mai no figuraran en concepte de dietes lesquantilats abonades als seussocis, concepte reservat pera! personal assalariat. Aquestes societats abonaran les despeses necessàries de tota classe, originades pels seus socis professionals, en l'exercici de la seva activitat, amb justificació documental. Aquest tipusés aplicable a tota classe de societats, tant mercantils com civils. •

Inscripcions al Congrés La Secretaria Tècnica del Congrés ha tramès als col·legiats les butlletes d'inscripció i la informació relativa a allotjaments. Els col·legiats interessats a assistir al Congrés de Granada, del 22 al 25 de febrer, hauran d'enviar les butlletes a Madrid i Granada respectivament. La Junta de Govern ha pres l'acord de subvencionar la quota d'inscripció. Una vegada se sàpiga el nombre d'assistents, es coordinarà el desplaçament dels qui ho desitgin. Per a més informació, Montse Loncan.

AVISOS

Calendari de pagaments El Col·legi d'Aparelladors ha establert un calendari que eviti l'excessiva acumulació de pagaments dels col·legiats, reduint l'impacte de les diferents quotes, tant col·legials com de la Previsió Mútua i de la Musaat. Com a noia positiva cal indicarque per als mutualistes de la Previsió Mútua, apartird'ara, la quota serà mensual. El calendari és el següent: quota col·legial (rebuts de 7.500pessetes, març i setembre), quota Premaat (dia 15 de cada mes) i quota Musaat(febrerijuliol).

ASSEMBLEA GENERAL

Pressupost de contenció per al 1994 El 22 de desembre es va celebrarl'AssembleaGeneral Ordinària en la qual la Junta de Govern va presentar el projecte de pressupost del Col·legi per al 1994. L'Assemblea va aprovar un pressupost caracteritzat per la seva contenció, per la disminució important de les aportacions dels col·legials, en tant què aquest passa ara a assumir íntegrament el cost de la seva responsabilitat civil i per l'increment dels serveis com a element que. de manera progressiva, ha de tenir més pes en el pressupost col·legial.

En l'informe del president.

Carles Puiggròs va exposar els trets fonamenialsde la política col·legi al marcats encara per una situació general de recessió econòmica. La reforma de la Llei de Col·legis Professionals, el projecte de Llei de l'Edificació, la propera celebració del segon congrés d'aparelladors i l'assegurança de responsabilitat civil professional, van ser els temes destacats en el seu informe.

La participació en la política de la professió de les generacions més joves va ser un altre tema de debat a l'assemblea.

Aportacions estatutàries per a 1994 L'Assemblea va acordar: Quota col·legial ordinària: La quota 1994 es manté invariable respecte l'any anterior: 15.000 pessetes/any que es cobraran en dues parts.

I.-Aprovar l'Acta de I" Assemblea General Ordinària de col·legiats i de l'Assemblea General Extraordinària de col·legiats celebrades el 20 de maig del 1993. L'acord es va prendre per unanimiiat.

Visat:La quota de visat, en concepte de despeses contractuals, seguirà essent del 5% sobre els honoraris denominats de referència. Per als encàrrecs de menys de 250.000 pessetes (excepte direcció d'habitatges de nova planta) s'ha establert una taula simplificada de quotes.

2.-Aprovarel projecte de pressupost econòmic per al 1994 presentat per la Junta de Govern. L'acord es va prendre amb una abstenció.

Assegurança de responsabilitats civil: Queda suprimit el 5JHr/r sobre els honoraris per visat en concepte de quota de retenció com a conseqüència de l'exclusió de l'assegurança del pressupost col·legial. (En el moment de visar, s'abonarà a la Musaat la prima complementària segons l'escalat que li correspongui individualment).

M A T

DEMANDES DE TREBALL Subcontractista d'estructuresiram de paleta

Referma del mercat laberal La reforma del mercat de treball presentada pel Govern central comprèn canvis en diferents àmbits, amb l'objectiu de lluitar contra l'atur i potenciar la generació d'ocupació. Els contractes de formació tindran per objecte complementaria formació leòrica amb el treball i són els següents: • contracte en pràctiques, destinat a titulats universitaris o de formació professional que faci menys de quatre anys que han finalitzat els seus estudis, per una durada d'entre sis mesos i dos anys. ucontracte d'aprenentatge, per ajoves entre 16 i 25 anys sense titulació, per una durada entre sis mesos i tres anys.

D'altrra banda, amb la regulació del contracte a temps parcial, es pretén afavorir l'incrementde les taxes d'ocupació, en per-

metre adaptar els sistemes de treball de les empreses a les necessitats productives, i també, a les circumstàncies concretes del treballador.

S'entendrà contractat a temps parcial aquell treballador que presti els seus serveis per un nombre de hores al dia, al mes o a l'any, inferiora l'habitual.

Podrà establir-se pertemps indefinit o temps determinat, segons la Llei 8/1980.

Cotitzarà a la Seguretat Social, igual que en altres contractes, segons la retribució percebuda i, en el cas de fer menys de 12 hores a la setmanao48 al mes, tindrà unes prestacions inferiors.

S'elimina l'obligació per part dels empresaris de contractar per mitjà de l'INEM i es possibilita l'existència d'agències de col·locació sense fins lucratius i permetre l'activitat de les empreses de treball temporal.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

D E L E G A T PER CATALUNYA per a sejuiman i cunlrul d'obres connacrvW a Caialunva. Les obres a qjp^vi'jr corresponen al capílol dtsjn«un> i ram tk paleta per obres de ctralnjctorcs cnm*.

• Expattnrh efflre 3 i 6 anjs en obres • Dedicació compfcu.

• Carnet de conduir i vehicle propi.

• Edat XMO anys. Sou a comissió Cobres.

Incorporació immediata.

Ref.:S.NS

Estudi d'arquitectura

Estudi d'arquitectura i taxacions 4 o 6 TAXADORS D'IMMOBLES amb expertcncLa o amb mjsler en valora^ cions.

• DaScació mínima: Iffk.

• Reribilhat dhorari.

• Relació Uberal • Sou en fundo (kl nombre àe taudons.

9 Valoracions per toï Calalunva, principalment a Barcelona.

Constructora de reformes a Barcelona TÈCNIC D'ESTUDIS per ÍI airmlamenLs i rrevUipcfaiv d'obres, i relació amb els clients i induslnak v t^pcnenciD entns 1 i 3 anys en arnidameras i prewuptwos. Joxc amb puça a j e nencci en ocres (es x~a)ururjv • Cda Iï-30 anys (màxim).

• Infccndika a ni\tll (TiNiarï.

• lonuda oficial o inKrisira (negociable).

• Relació liberal. Honoiark r< sobre prev*iposL Incorporació immediata.

Ref.: 5.ÍS0

Kef.: 5.149

Gabinetde peritacions perassegurances

COL·LABORADOR TÈCNIC

Delegacióa Catalunya de constructora nacional

darquílKtc tècnic per càlcul del fiïll tèrmic, programa conirol/qualiuL iMudis iSc seguretat, càlculs de pòrtics ortogonals amb formigó armat. amkJamenE i pressjposias amb Aspre, càlcul tfínaal-lacïons a nivell de predimensionai. i direcció d'obra Profesuonals liberals que treballin fuos pan de ta jornada. Retribució s/honoraris i doficadú.

Cumculum amb lots els requisits 1- Estudi MB. Via Augusta 136. OS006 Barcelona.

MDolos Ranàndez-Td: 2011515 de 4 a K

p r a obres d'edificació a Barcelona i rodalies. &ip: de 2 a 5 anys a peu d'obra, o en pressupostos (JXT la píaca de tècnic d'estudis). Exp. pròia en constructora miijanaj^íun. es valofaran conei^ernenis oan^fcs.

Vehicle propi Edat 40 màx. Jornada of.

Contracte lab. d'l any o per obra. Sou; 4.000.000 bcuts/any rcj. [ncorporació: febrer 94.

amb dedicació cwlustvn. Eip. o CMKÚCmaiK en paitatge per assegurances de t a npus (excepte coLxcs) o \*a)oracions inv mobiliàries. Vehicle propi. Viatges per Catalunya. (Espanya e^poràf camoitl Hnrari intens s'neritatses normalmcm urgents.

Coneixement i rnterprcuicjú de pòlmses dissegurança. Retribució s/nombie de peritatges Cï). Cumculum i cana urgenB al Servei oe Promoció i M. de T.

Ref.: 5.152

Ref.: 5.153

Rrf.:S.I5l

Important empresa nacional d'instal·lacions i edificació CAP D'OBRA D'EDIFICACIÓ per a seguiment d'obra de pàrquinü en construcció a Sitges. Amb la previsió dinici de des més, al març i juny nspeerivameni, amb un volum total d'obra de 600 milions aproximadament.

9 Exp. muL oc 3 anys con) a cap (ïobra.

• Edat 2S-4O anys (màxim). # Jornada oficial. Contracte per obres.

• Sou; J.000.000 bruts/any negeciabk.

9 Trt)pn>ondiblc irvorporació ininieiiiaia.

Selecciú urgent.

Ref.: 5.154

CAP D'OBRA I TÈCNIC D'ESTUDIS I PRESSUPOSTOS

Industrial de paviments de formigó, asfalt í resines TÈCNIC COMERCIAL pera n?cciLa oooies a Barcelona ptuvincuL tle pavintenlació dirdiisnics i parquingt prirKipalmenL Presa de dades per a pressupostos i seguiment d'ofertes. No cal experiència pnhia. Es *laloraran posúivamenL caL Recotomcnt i formació en els productes a càrrec del director tècnic. Dedicació Heuble. Relació liberaL Raribució: íf sobre resultats. Adreçar currículum i cana al Servei i t Promoció i M. de T.

Ref.: 5.155

TAXADOR DE SINISTRES

INFORMACIÓ DE MERCAT Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h

3 414 33 11 i 209 82 99 Fax:414 34 34 A N U N C I S

Venc ORDINADOR PERSONAL Estudiíini d'arquitectura tècnica ven ordinador 386/33 amb coproccssadorperaCAD.

S'ofereix

Venc

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

TAULA DE DIBUIX AMB TECNÍGRAF

tècnica pendeni tlel projecte finul

Venc taula de dibuix amb lecní8 rai.

• Disponibilitat de tol cl dia • Coneixements d'Autocad • Coneixements de Wordpcrfcci • Mides: 1,70 x 1000 Rosa Rectes Telèfon: 209 83 5-1

Esther Alfonso ' Telèfon: 333 90 93

RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos.

La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat, als 6.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a un cost mínim.

TARIFES (preu/anunci)

S'ofereix

Busco PROFESSIONALS DE LA CONSTRUCCIÓ

DELINEANT AMB EXPERIÈNCIA

API i admiiminidorde finqucuesià

^ ofereix delineant aínn expenen-

fcssionals de la construcció, que desilginestablir o participaren una

E. Garcia i FreixeJes Telèfon: 459 37 57 (lardes) 90S/S1) 41 01

Telèfon: 727 4S 36

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE S'ofereix estudiant d'arquitectura

. Col·legiats: 1.000.. Estudiants: 1.000,. No col·legiats: 3.000,Elisenda Pucurull. Horari: de 12 a 20 hores

de carrera, per treballar als molins.

• Experiència en delineació • Experiència en CAD • Informàtica a nivell d'usuari Lola López Telèfon: 427 02 88 427 79 24

Telèfon: 336 50 43

209 82 99 i 414 33 1

Fax: 414 34 34

T

™ Primer nivell d'Autocadfv. 12)

zc Diferències de la versió 12 d'Autocad

™ Windows, la nova manera de treballar

™ Introducció a la Informàtica

Disseny i dibuix assistit per ordinador CAD I, i conceptes bàsics en 2D. • Dimarts i dijous de 19 a 21 M e l 13 de gener al 3 de març.

Preu:50.000.-col·legiats i 65.000,- no col·legiats.

Actualització dels coneixements dels usuaris de les versions anteriors.

• Dillunsidimecresdel9 a2lh,dell7degeneral7 de febrer.

Preu:23.000.-col.1egiaLs i30.000.-nocol.legíals.

Curs d'introducció al treball amb Windows.

• Dimarts i dijous de 19 a 21 hores, del 8 al 24 de març. amb una durada de 12 hores.

Preu:15.000,-col.legiats i21.000.-nocol.le2iats.

Es donaran coneixements elementals per a professionals amb més de 20 anys d'exercici. Dilluns i dimecresdel9a21.de] 9 de febrer al 23 de març.

Preu:32.000.-col.legials i45.000.-nocol.legiats.

Pera informació o inscripcions a cursos, jornades o conferències

És organitzada per l'Institut pera la Tècnica de la Construcció de Braunschweig (Alemanya), i presentada pel professor Helmut C. Schülitz.arquitecteiorganitzadordel premi.

S'inaugurarà alCoLlegi el dijous lOdefebrer ales 19:30 h, i restarà obertafmsal4demarç.

*

^H IIIIABII • •

•INFORMAT

SERVEI D'INFORMACIÓ COORDIHACIÓ:

Planta baixa.

De dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i de dilluns a dijous de 16 a 19h.

~ Gaudir Gaudí, es trasllada a Osona

El Servei de Taxacions del Col·legi, organitza un cicle tècnico-pràclic sobre la preparació de documents per a l'Informe de Taxació.

Anirà a càrrec de Joan Rosell i Prats, delegat per Catalunyade Tecnitasa.

• Dimarts 1 de febrer: El cas d'habitatge en edifici plurifamiliar.

El cas de local comercial.

• Dimarts 8 de febrer: El cas d'edifici d'oficines.

El cas de nau industrial.

• Dimarts 15 de febrer El cas d'un edifici en construcció. El cas d'un solar sense edificar.

TïndràllocalaSalad'Acles.

El preu per sessió, és de 5.000,-idel3.000,-pertot el cicle. Places limitades.

Com a mostra de \'Arquiteciura industrial a Europa, la sala d'exposicions del Col.legi acull una mostra gràfica, composta de fotografies, plànols tècnics i textos de les obres dels onze finalistes del PremiÇonstructa-92.

T

CONSELL DE REDACCIÓ

•zz Cicle tècnic sobre taxacions Constructa-92,

A

C»tftC*t*li REDACCIÓ: AnjxlsBiDirà

BiwnlaPiaAiiull ADMINISTRACIÓ:

IMPRESSIÓ:

PUBUCfTAT: BIT-PuMirabd.iA. JovpTanddlK.iS5.lipl.

0S0:iBm.-(loni Telèfon |93>4104SS5.

EDITA:

CoUegi c

L'exposició d'homenatge a Gaudí que es va poder veure al Col·legí, es presentarà també a ladelegació d'Osona, el dissabte 29 de gener a les 19:30 amb una xerrada del seu autor Luis Gueilburt. Oberta fins al 27 de febrer.

PLuüJel-Om.6.

•K24UNUIUCU.

Delgado Vaíiè* Oriental:

Tíüfool9Jl7WII10 JUNTA DE GOVERN

SECRETARI:

™ 35a edició dels Premis FAD93

™ Jornades sobre la vivenda a Granada

S'han convocat els Premis FAD'93 per a obres d'arquilecturai interiorisme. El termini per a l;i proposta d'obres serà el 27 degeneralFAD,Bnisi,45.

Barcelona.Tel:2091155. ™ Aula-Empresa de l'Itec. Cicle d'hivern L'itcc presenta les xerrades: • Dijous 27 de gener Revestiments de piscines amb gres de pasta blanca.

•Dijous 3 de febrer lmpenneabiHt^jcióde murs i soterranis amb ciment.

Tindran Ikxralaseu de llicc aIesl8:3()h.Tel:3(N34(U.

zat paral·lelament, unes JomadesTècniquesanib el tema La Vivenda, els dies 3 i 4 de febrer.

El preu és de 30.000,per a professionals i de !5.000.-peraestudiants.

Inscripcions: Secretaria Tècnica. Feria de Muestras.Ap:958.l8080Granada.Tel:958/8tO31l.

™ Expopiedra'94.

Pedra natural i afins

™ Programes d'obra, creació i seguiment

Dins del Saló Nacional de la construcció Salaconst'94. que tindrà lloc del 3 al 6 de febrer a Granada, s'han organit-

cada dilluns, dimarts i dimecres de 19 a 22 hores.

TindràllocalaEscuelade fa Edificación. Maeslro Victoria.3de Madrid.

Inscripcions al telèfon: 91/5313169.

Places limitades.

££ Màster sobre estructures a Madrid

Saló internacional de la pedra natural, maquinària i atlas. Expopiedra'94. que se celebrarà al Palau Eurotraining organitza un de Congressos i Exposicurs comparati u sobre el s cions de Sevilla del 9 al sislemesde diferent s Programesd'obres. analitzant La Universitat Politècni- 12 de febrer. la seva adaptació a la in- ca de Madrid organitza un Feria Iberoamericana de dústria de la construcció. màster sobre Estructures Sevilla. Apartat 4.016. elsdieslOi Ildefebrera de l'Edificació, que se ce- 41080 Sevilla.

Madrid.Tel:91Mil2913. lebraràapartirdel febrer. Telèfon: 95/467 5140.

I

TRESORERA: hlal·lniduAnw COMPTADOR: VOCALS: UiliríDtiixiiiYm FX.B4ntqJiR.nn

BagM·B·rgutdfc

1

O

R

arUclm •ign^i sOn d'*i«abttiM <M« mMn f» lopinM *•

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Maria Meca Telèfon: 4104555

ESTRUCTURES

Has

Ç h f T S G ) CATALANA, S.A.

TT1ACTAMENT ANTlPINTAC TRACTAMENT lEUMlHACÚ D

P . · T o r n u y B i ; « . 106 05030 BARCELONA

Tango/04

0

G

Computing Group

Industrial Química Parrot,s.a-

Pla/aMosiínCL·ipes.:] L ' 4 ' - 0 8 0 3 0 - Barcelona Tel. (93) 274 01 76 Fsu: (931 J4S 13 29

Momrs sense remeció.

Rehabilitació Cj Bach ds Rau. 202 OSÚ20 - BARCELONA

M I N NT

MA

AÏLLAMENT 1ANTICO

Prefabrieados de Hormigón, S A

Tel ; { 6 ! S 3 8 F S K 3 O 7 S M S

Eotivia, 338 (caMonaíj Puigcenü). 05019 BARCELONA

Tel-(93) 307 16 DO FILL (93) 307 4 ! ?S

FUSTERIA

AÏLLANTS ••i ^ H 1 ^H 1 -: • •^..^H

Navès Industriales Forjados'Cerramientos ChaietS'Parklngs Cenlros comerciales

HORMIPRESA P a n t i " a n e s · e " : ·

REVESTIMENTS 3 PAVIMENTS I REVESTIMENTS CONTINUS SAHITARiS

ADICEMENTr.JÉb

1 PINTURES D'ACABAT PER A SOLS

G

P r o d u c i o s q u l m l e o s para la c o n & i r u c c l ó n

AdhDSlV09 t adillvos p lmpcrmeDb]ILzBclòn P r o d u c t a s gspeclsles

Industrial Química Parrot,s.a. *Tel. (93) 307 16 CS Fai^ |g3)"307 43 ?a

FAX- {93} 333 9B 01 ~ 080^B B A R C E L O N A

INFORMÀTICA fcj

NOVATI PRODUCTOS TUBULARS DE ACERO,SA.

ftIDOS LIGEROS, S-A

C(ra.B-H2tJePofinyiaSEiiU POIÍQ. Ind- 'Con Rouie08IB1 SEHTI^ENAT (Barcelo Tel. (93) 7 1 5 2 4 4 2 - Fa» (9

Télsx 52034 HPTAE

CYPE

AHÍSTIQES MA1LL0L. 5

INGENIEROS

TEL (93) «

CïFE CAIflLUNYfl

8 15 S3

08028 BARCELONA

EK «ISIAHIEN10 E ILUM|N«CIÚN NA

( j

Dclinociú CAD Dlgiuliradí de Plinoli Akcatuínu EsurAaiul Rmfct.nt

ÀREA DOCUMENTAL AmidiraoiQ Cilcul d'Esimoui IntrJJjciom LKbrcdel·ídifici.

LAB ORATORI

DEL t/AL t/ALLES

PREFABRICATS I ilucíonespikllcatvdecDralIïi sty tleco 1 fiteio

tmmkmss ASSESSORIA CM L ADQUISICIÓ

laboratori ACREDITAT per la

FORMACIÓ I

Generalitat de Catalunya pel control de

SOLUCIONS.

qualitat de l'edificació i els seus

id. Cm M i g l A I O J . Riggll. Un - n u . 10

1367265 0a013 BARCELOIU

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

0

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

Cjr| DÉU

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES

D

F

O

R

A

T

1

U

Batimat, qualitat davant la crisi Arquitecte Tècnic

B

atimat va celebrar a París la seva 19a edició del 9 al 14 de novembre passat. Per primera vegada, aquesta fira ha estat dividida en dos sectors separats: Batimai. dedicat a construcció pròpiament dita. que ha comptat amb més de 4.000 expositors i que ha rebut un total de 618.000 visitants, i Inlerclima. més l'espai del confort, que comprenia instal·lacions, sanitaris i revestiments, amb 1.000 expositors i 138.000 visitants. Pel que fa als continguts, en conjunt s'ha observat més una evolució en els materials i tècniques ja conegudes que no pas una aparició revolucionària de materials nous. Davant la crisi que pateix la construcció a Europa, el sector ha optat decididament per fer evolucionar els materials ja existents, millorar-ne la qualitat i el disseny, optimitzar la posada en obra i adequar-los a la demanda. Les tendències més significatives que cal destacar han estat la recerca del confort acústic, la millora de les prestacions dels materials, la simplificació i racionalització de la seva posada en obra. l'automatització progressiva de la vivenda i també de l'edifici i la lenta però constant introducció en el sector del respecte per al medi ambient i la salut.

Millora del confort acústic Una vegada consolidats els aïllants tèrmics, els avenços en el camp de l'aïllament es dirigeixen ara cap a la protecció acústica. En aquesta edició de Batimat han obtingut nombrosos premis a la innovació. Les novetats en aquest apartat abunden. Aquestes van des d'aïllants per a sorolls d'impacte resistents als xocs. fins a revestiments per a paraments i sostres amb llanes minerals d'alta densitat, versions estàndard de finestres equipades amb vidres acústics, tancaments i portes que combinen la ventilació controlada amb un aïllament acústic. No podem oblidarque el soroll és considerat ja com una de les agressions més importants per a la salut. El mercat per a aquest tipus d'aïllament ha obtingut un increment tan gran. i es preveu que s'expandeixi de tal manera. que serà objecte de la fira monogràfica «dB 94», lambé a París, a partir de 1994. i que s'alternarà amb Balimat.

Prestacions dels materials t obra La millora de les prestacions dels materials i de la seva posada en obra ha estat un dels arguments més àmpliament reconeguts, tant per als visitants de Batimai com per al jurat dels premis a la innovació. La màxima distinció, la piràmide d'or. ha estat atorgada en aquesta edició a la finestra «clarté». fabricada en PVC per la firma OXXO. Els perfils són més estrets i de secció curvilínia, laqual cosa augmenta la superfície d" il·luminació (fins a un 15 ci més. segons els fabricant). A més. la finestra incorpora una reixa de ventilació invisible, integrada en el mateix perfil. La piràmide d'argent l'ha obtinguda un revestiment bitumi-

LA CONSTRUCCIÓ HA AVANÇAT MOLT TECNOLÒGICAMENT PEL QUE FA ALS AÏLLANTS

nós armat que pot absorbir les diferències de compressió en els sostres portams i permet de fixar-hi un paviment de ceràmica sense perill de fissuracions.En molls casos la millora consisteix a facilitar la posada en obra. per tal de millorar el rendiment i confort en el treball i la productivitat de l'aplicador. Segons Alain Maugard. president del CSTB. amb la millora del que ell anomena «logística de l'obra», es podran fer. en un futur proper, importants avenços pel que fa a productivitat, simplificació i racionalització.

Als avenços propis de la informàtica cal afegir una progressió de l'automatització, especialment a partir de ladomòtica. S'observa una proliferació de programes de gestió global d'edificis de cara al seu manteniment, i d'altres de més específics de gestió de l'energia, comunicació, seguretat, gestió immobiliària i de costos.

Respecte a la salut i al medi ambient Aqucsla és una tendència que es comença a estendre en el món de la construcció, com a resultat d'una lenta però progressiva mentalització general i també, per què no ho hem de dir. d'una moda. És un tema en el qual el sector hi té A

molt adir, ja que l'acció de construires desenvolupa en un medi físic i pot comportar una relació traumàtica amb aquest; i també s'hi utilitzen tota mena de materials i recursos energètics, no sempre emprats d'una manera òptima.

A Balimat s'hi vanaportardiverses iniciatives que intenten racionalitzar les relacions entre la construcció i el medi ambient. En el cas de la producció de materials, racionalitzar pot voler dir adaptar els processos de fabricació a les legislacions medi ambientals que es vagin introduint a cada país, incorporar matèries primeres reciclades i/o rcciclables. reduir al mínim necessari l'energia destinada a la fabricació i tractar els residus ocasionats. Pel que fa al projecte, cal un millor coneixement dels materials i les seves prestacions i incorporar-los correctament a aquest.

A l'obra, cal millorar-ne l'estratègia, fer-la més neta i organitzada, evitar que s'hi malmeti el material i les energies i controlar els residus que s'hi produeixen.

Destaca en aquest sentit el pla de recerca que el CSTB porta a terme sobre sis aspectes relacionals amb la salut i el medi ambient: l'anàlisi del cicle de vida dels productes de construcció, la gestió de residus de construcció i demolició, la T

qualitat de l'aire, la qualitat dels ambients interiors, la qualitat de l'entorn dels edificis i l'accés als reglaments de la higiene, la salut i el medi ambient.

A Balimat s'hi va presentar l'exposició «Bàlir avec l'environnement. L'air, l'eau, la terre, le feu» que mostrava propostes concretes d'industrials del sector provinents de diversos països, que d'una manera o altra ja estan fabricant o utilitzant materials que tenen molt en compte els aspectes medi-ambienlals, tant en els processos de fabricació com en les aplicacions. Es van presentar iniciatives, procediments i productes, amb la preocupació d'economitzar els recursos naturals i de respectaré! medi com. per exemple, cadenes de recuperació d'aigua per a tractament autònom, sistemes de control higromètríc per a interiors, sistemes i materials pera control acústic i tèrmic, control i estalvi energètic en calefaccions i ii.luminació, calderes amb una sensible reducció de contaminació, estalvi d'aigua, reciclat de metalls, guix, cautxú, formigó, reciclat de finestres de PVC. (s'anuncia l'obertura d'una planta de reciclat de finestres de PVC a l'ex RDA) residus d'obra i embalatges. Aquest és un discurs que alguns fabricants, especialment els del nord d'Europaja integren, encara que tímidament en la seva publicitat i comunicacions tècniques. De moment, però, les realitats són encara tímides i escasses.

En la mateixa línia, l'Association des Journalistes de la Conslruction va organitzar una taula rodona amb el títol de «L'impacte medi ambiental dels edificis» que va tractar molt especialmenlel problema del reciclat dels residus, amb la participació d'investigadors, ecòlegs, tècnics en construcció, industrials i periodistes especialitzats. S'hi va poder comprovar que hi ha un considerable interès per aprofundir en la fabricació i ús de productes verds per a la construcció, si bé els resultats són encara escasos tot i que existeixen ja algunes experiències en el reciclat que funcionen. S'hi va constatar que, per tal que el reciclat tingui futur, els materials recuperats han d'ésser competilius i que això sempre serà millor

que subvencionar-los. S'hi va presentar el mètode britànic BREEAM d'avaluació d'impacte ambiental de les construccions, que s'ha posat en marxa ja fa uns anys al Regne Unit.

Caldrà, des d'ara, pensar en el futur dels materials que componen les edificacions que es construeixen actualment, perquè en el moment de la seva demolició es puguin triar, valoritzar, reciclar i reutilitzar. Aquest fet constitueix una nova manera de

veure el procés constructiu d'una forma global, que modificarà profundament les formes de concebre i feries construccions. De tota manera, l'organització plurisectorial del sector es tradueix en una gran diversitat d'interventors que segons el seu paper, les seves motivacions i els seus interessos particulars, veuen de manera diferent la necessitat i les dificultats de desenvolupament dels sistemes i mètodes de reciclatge a la construcció. •

Memòries, viatges i lliçons Elies Rogent i Amat Barcelona. 1990, 306 pàgines 4.860 pessetes Aquesta monografia aplega alguns dels escrits inèdits d'Elies Rogent, professional de la construcció i iniciador de la restauració amb criteris actuals a Catalunya. Noies de viatges, memòries i lliçons constanten la formació d'un dels arquitectes més influents del segle XIX. Ma

i tracta

nt d'hu

i lats

Barcelona. 1993. 136 pàgin 2.700 pessetes

una de les principals patoTogiesque pateixen els edifi s. Aquest volum aplega textos dels millors especialistes n cionals i internacionals.

Guia d'Arxiu nts Documentals d'urba arquitectura strucció a Catalunya i T amb Garsineu Edicion a, 1993, 248 pàgines

Eina de treball que abasta des dels arxius que cal consultar per documentar-se sobre l'urbanisme medieval ilfis a on trobar dades sobre la construcció de la Vila Olímpica.

Monografies i Manuals disponibles a la Cooperativa Jordi Capell, 3' planta del Col-legi

O

R M

A T

P U N T S

D

l

V I S T A

Capa un nou model de sector Ramon Puig *

T

radicionalment s'ha afirmat que els aparelladors i els arquitectes tècnics són uns professionals que solament existeixen a Espanya i no hi ha professions equivalents a la resta d'Europa. Això no és gens cert. Si alguna cosa ens diferencia de les resta d"Europa no és ni fa nostra formació ni la nostra capacitat professional sinó el marc en que exercim. I no passa solament amb la nostra professió, també una gran majoria de professions a Espanya estan condicionades per l'excessiva regulació de les activitats professionals. El principi d'atribuir capacitats per decret i delimitar compartiments estancs peracada professional és pervers persí mateix. Com tota mesura proteccionista, al final es torna en contra d'aquells que pretén protegir.

primerque ens crida l'atencióés la flexibilitat i la liberalitat del sistema d'intervencions professionals. Les funcions dels professionals, en la meitat dels països de la Unió Europea, no són reglamentades i, en quasi cap, les competències professionals són compartí me ntades o hi ha monopolis de funcions. Els països que tenen reglamentació per a algunes de les seves professions són: Alemanya. Bèlgica. Espanya. França.

Itàlia i Portugal. La realitat europea demostra que en el sector el que importa és la formació i l'experiència professional.

Aixòésel que atorga la competència real als professionals.

Diversos treballs duts a terme recentment, entre els quals destaca l'esmentat Estudi estratègic del sector de la construcció fet per la consultora WS Atkins per encàrrec de la Comissió Europea, recomanen l'adopció de mesures per a donar resposta a les noves tendències i necessitats del sector. Aquestes emergeixen de les exigències de competitivitat, innovació i qualitat com a reptes davant el desenvolupament del Mercat Únic Interior i la liberalització de l'economia mundial. Aquestes mesures cal que les prenguin tots els operadors (governs, empreses í professionals) per talquesiguineficaços.Esevidenlqueel model actual del nostre país no pol donar resposta a les noves exigències. Es un

La referència dels processosd'edifícació als diversos països europeus, els professionals que hi intervenen i el marc legal en què es desenvolupen són una gran ajuda a l'hora d'analitzaria nostra situa* ció. Però no es tracta de mitificarcap país d'Europa atès que tots tenen necessitat d'adaptar les seves estructures per afrontar els reptes del futur immediat. Així hn ha I et e\ ident l'Estudi estratègic del SCL ~ tor de la construcció a Europa. Aquest estudi proposa, entre moltes altres actuacions necessàries per al sector, l'eliminació dels monopolis professionals. Si això ho proposem en unconlexl. l'europeu, en quelaflexibiliiatdelssistemesesmajorquerespanyola.es fàcil de suposarque el canvi que ha de ferel nostre país ha de ser important. 1 no precisament en la direcció que apuntaven les darreres propostes ministerials per a la Llei d'Ordenació de l'Edificació.

A Europa, pel que fa a l'edificació, no existeix un «model europeu» ni en la formació, ni en les professions ni en l'organització del sector. La realitat és precisament el contrari. Europa és. també en el nostre sector, la «diversitat».

Sempre haexistit un gran desconeixement delsprofessionals i de l'organització del sector en els altres països i això també succeïa a la resta de països comunitaris respecte de qualsevol país que no fos el d'un mateix. No obstant. aquesta situació es va superant gràcies al fet que es va fent realitat el Mercat Únic Interior i que la demanda de professionals i empreses ha impulsat la realitzac·iód'estudissobreelsector.Derestudid'aqueststreballses pot obtenir una panoràmica suficient per acomprendre el sector dècada país. Pel que faals professionals, és interessant lerreferència ala regulació de títols i professions, i assenyalarqueenniolts països nocscorTesponenlesdenominacionsdels títols acadèmics amb els títols professionals. És freqüent trobar països en els quals a partir d'un mateix títol es poden exercir di\orses professions i des de diferents litulaciuns s'accedeix a l'exercici d'una deierminuda professin. Exisleixenels títols protegits per llei. les professions regulades i també existeixen organismes o associacions professionals de pertinença voluntària. L·i condició de membre d'aquestes associacions, un dels objectius de les quals és garantir la competència i professi ona I i tat dels seus membre*., s'haconxeniien un \alor fonamental a Ihorad exercir una professió.

Si observem el panorama general a Europa, el

model massa rígid tant pel que fa a les relacions entre els agents, com a la contractació, les intervencions professionals o les responsabilitats.

En definitiva: 1. El promotor ha de ser el protagonista del procés constructiu.

2. Cal eliminar definitivament els monopolis professionals.

3. La legislació i els col·legis professionals han de preveure i facilitar les diverses fórmules de treball professional.

4. Cal que la legislació tingui presents les distintes formes de promoció i explotaciódelsedificisi les formes de contractació.

5. La Llei d'ordenacióde l'edificació ha d'individualitzar les responsabilitats, establint un sistema que garanteixi a l'usuari la reparació dels danys i exigeixi que tots els agents que hi intervenen assegurin la seva responsabilitat.

6. Cal establir un termini de prescripció de dos anys per a l'exigència de responsabilitats un cop manifestat el dany i sempre que aquesta manifestació s'hagi produït dins del període de responsabilitat establert pera cada agent, 7. Cal establir un sistema de control de l'obra, que haurà de ser extern o independent segonsque l'obra sigui de menor o major volum o risc.

8. És necessari impulsar les activitats professionals relacionades amb l'economia i la gestió d'obra de manera que la seva presencia en el procés equilibri les de disseny tècnic. •

"La realitat europea demostra que el que importa és la formació i l'experiència professional. Això és el que atorga l'autèntica competència als professionals"

' RAMON PUIG és arquitecte tècnic i assessor de relacions internacionals del Consell General de l'Arquitectura Tècnica

Mientras otros piensan cómo imitar las hazanas de Presto en MS-DOS, los clientes de Soft ya han conquistado Windows Presto es el programa de mediciones estàndar en cada vez mas países del mundo. Construido I sobre la experiència de seis mil usuarios de Presío Clàsico, Presto es el programa que usan todos los profesionates de la edificación, porque: •

• •

•

Es fàcil de usar, tanto enla versión MS-DOS como en la nueva versión sobre el entomo Windows.

Es ilimilado en capítulos, partidas, líneas de mcdición. proveedores...

Soporla todas las bases de datos. Esto es natural, porque cada vez mas bases de datos se han desarrollado directamcnte con un programa Presto.

Se adapta a lodos los modos de irabajar. con o sin preciós descompueslos. para clientes públicos o para la administración, en obras pequeflas o en proycctos enormes.

Unprogramacon futuro Soft està a la cabeza de los desarrollos en el mundo de los presupueslos y las mediciones.

Presto es cl primer programa espanol de mediciones (y de momenlo el único) disponible lanto en MS-DOS como en Windows.

Para garanlizar que Presto es una inversión con futuro, sus caracleríslicas superan las de los demàs programas y exceden lo que ofrecen las bases de datos mas actualizadas: • • • • •

Sopoile de conceptos paramétricos Búsqueda por descriptores Agenda de proveedores Pliego de condiciones aulomàtico Corrección de inllación y divisa

Mediciones cada vez mas automaticas

Se pueden introducir las mediciones sin utilizar pràcücamenle el teclado. Aunque existen lineas tipo, valores de delecto para cada campo y fórmulas para agilizar la entrada de mediciones a mano, esta tarea puede realizarse también automàticamente: •

•

• Presto tiene una ventaja especial. La equivalència de obras y archivos permite utilizar cualquier proyecto anterior como referència para copiar partidas o capííulos enteros en los nuevos presupueslos. Ademàs, pueden ulílizarse varios archívos o referencias para analizai- un presupuesto, y el resultado serà independiente de los íicheros maestros, por lo que pueden realizarse modilicaciones y simulacioTies sin afectar a los íicheros generales.

mea Ademàs, lodos los lístados son modificables, lo que permile adaptarse a formatos preimpresos, introducir datos personales o, incluso, generar listados completameníe nuevos.

Midiendo los pianos directnmeníe sobre una lableta digitalizadora, con el exclusivo sistema de menús Post-It. Midiendo directamente en pantalla sobre pianos disponibles en formato DXF (en versión Windows).

A través del modulo ALCE, que realiza las mediciones automàlicíimente pai"a los usuarios del programa Arris.

Los programas con futuro no pueden ser ya programas cerrados. Por eso Presto importa y exporta todos los formalos de intercambio y permite realizar comunicaciones con hojas de calculo, bases de datos y editores de tcxlos.

Porque ya nadie trabaja aislado. Por eso, en Espafia o en Chile, en México o en Portugal, siempre hay alguien trabajando con Presto.

Uslados modificables Con Presto se suminislran mas de sesenta hstados predefinidos que cubren todos los casos habituaíes en edificación: cuadros de materiales y preciós descompuestos, varios tipos de presupuestos y diferentes hojas resu-

È

El procesador de preciós

S·FT

Santísima Trinidad 32, 5° 28010 Madrid (91) 448 3540 Fax (91) 448 4050