Núm.42 PRIMERA QUINZENA FEBRER 9 4
125 PTA
I1JFSIDM ATIII DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor,5 08021 BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 • 209 B2 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa
La construcció d'habitatges recupera el pols a les comarques de Barcelona Dades del Col·legi evidencien una lleugera represa d'aquest subsector de l'edificació La construcció d'habitatges durant 1993 ha experimentat un creixement moderat a les comarques barcelonines lot i la crisi econòmica que també afecta el sector de la construcció. Segons dades del Col·legi d'Aparelladors, el 1993 es van iniciar un 15,4% més d'habitatges que el 1992, confirmant una lleugera represa en el riime de construcció d'habitatges, ja apuntada tímidament el 1992 amb un creixement del 7.6% respecte a 1991. Les comarques del Baix LLobregal i el Vallès Oriental han estat les més dinàmiques. El suport del Pla de l'Habitatge, mitjançant les modalitats de protecció oficial o de preu taxat, s'ha notat i lot fa indicar que l'acti vital d'aquest subsector podrà mantenir la mateixa iònica el 1994. Aquesta situació, però, contrasta amb l'estabilització generalitzada de la construcció d'habilalges a Catalunya (-1,1%), tot i els descensos a Tarragona (-28%) i Girona(-15,5%).*
Els promotors europeus, contra l'harmonització La Unió Europea de Promotors Constructors (UEPC) s'ha desmarcat de l'harmonització de les assegurances en el sector de la construcció en mostrar-se partidària de l'aplicació del principi de subsidiariiaten matèria de responsabilitats i garanties. Segons un informe de l'UEPC. la diversitat de situacions als països de la Unió Europea no és pas un obstacle per a la realització del mercat únic. •
HABITATGES INICIATS (Variació interanual)
>
y
VALLÉS ORIENTAL MARESME
+ del 15% m." ALT PENEDÈS
BARCELONÈS LLOBREGAT
\
GARRAF
x
de0a15% deOa-15% més de-15%
El futur del sector de la construcció passa per l'evolució de l'economia El seclor de la construcció travessa una fase clarament recessiva en el conjunt d'Europa, deguda a l'atonia econòmica general. Segons l'informe de l'economista Carme Trilla que publica L'INFORMATIU, els ritmes de creixement moderats o negatius de l'economia es tradueixen, en una baixada global de la demanda privada, la qual té. com a una de les seves manifestacions més evidents, la caiguda en lademanda de construcció, també d'habitatges. De cara a l'any 1994, es preveu un augment de la producció d'habilatges de dimensions i preus niés ajustats a la demanda, en les zones urbanes. •
A MES A MES
El dibuix per ordinador camina cap a la seva normalització Rehabitec exhibirà a l'abril les novetats de la rehabilitació PÀGINA G
"Societats professionals i pluridisciplinàries", per Josep Maria Calafell
P U B L I C I T A T
El control dels materials aïllants La llista de materials que obligatòriament cal controlar a efectes de la concessió de la cèdula d'habitabilitat va ser ampliada per l'Ordre de 16 d'abril del 1992. Caldrà, doncs, documentar el control dels materials establerts per l'Ordre de 13 de setembre del 1989 (formigó i components, acer estructural, maons resistents, sostres unidireccionals i aïllaments tèrmics amb fibra de vidre), i els materials utilitzats per a aïllaments tèrmics, acústics o al foc. Per als "nous materials" (aïllaments tèrmics, acústics o al foc), el conlroi queda molt supeditat al fet que s'especifiqui en el mateix pla de control del projecte, atès que en la major part no hi ha normativa específica d'homologació ni plecs de recepció.
pliment. Per tant, els valors de referència que han de complir i els controls que s'han de fer estaran especificats en el pla de control del projecte. Aïllament acústic
Aïllament tèrmic
La norma d"obligat compliment que regula els materials i l'execució de l'aïllament tèrmic en un edifici a Catalunya és la NREAT-87. Com a aïllants tèrmics, són dos els materials que tenen l'obligació d'estar homologats i en possessió de la Certificació de Conformitat: les fibres de vidre i el poliestirè expandit. De fet. la quasi totalitat de fabricants de tot l'Estat d'aquests productes estan en possessió del segell de qualitat
AENOR i. per tant, a criteri de la direcció facultativa es pot deixar de fer assaigs, limitant el control a la constatació de la possessió i vigència del segell de qualitat i a l'apreciació de les característiques aparents. Per als altres materials com és ara el poüeslirè exlrusionat, poliuretà projectat, etcètera, no hi ha normativa d'obligat com-
L'acondicionament acústic d'un edifici està regulat per la norma estatal NBE-CA-88. En referir-nos al control de qualitat en la recepció de materials d'aïllament acústic. tan sols ens referim a aquells materials emprats específicament per a aquesta funció. Així. els materials amb capacitat aïllant però que no és aquesta la seva funció específica no és necessari incorporar-los al programa de control per a aquesta funció. Quan utilitzem materials específics com a aïllants o condicionadors acústics, ca! comptar amb el fet que no hi ha cap norma d'homologació. Per tant. serà el projecte el que assenyali els valors mínims de compliment i el tipus de control que cal realitzar. La NBE-CA-88 estableix que per garantir les característiques del producte el fabricant dugui a terme els assaigs que n'assegurin la qualitat. La norma assenyala els trets que el fabricant ha de definir del producte i també altres propietats d'interès, la garantia de les quals han de constar en l'etiquetat.
SUPERPLAMÍA4ETKE MESURA DE SUPERFÍCIES, L0A1GITUTSI PERÍMETRES CONVERSIÓ D'UNITATS AUTOMÀTICA COMAOBJECTES (FINESTRES, ARBRES, ETC.J ESCAÍA AUTOMÀTICA I CONVERSIÓ D'ESCALA CALCULADORA INCORPORADA MISSATGES I MENÚS EN CASTELLÀ NO NECESSITA COXECTARSE A LORBINADOR ENROLLABLEI PORTÀTIL
El SUPERPLANIMETRE QuikRuler permet fer qualsevol mesura sobre un planell de forma ràpida i precisa. També pot fer tota mena de càlculs amb aquestes mesures: Restar superfícies, multiplicar pel preu unitari, aplicar coeficients de correcció, totalitzar costos, etc.
FORINDEX
El SUPERPLANIMETRE Quikruler NO NECESSITA forçosament ser coneclat a un ordinador. Per tant no cal aprendre programes complicats. Es un producte específic. Tot i així. es pot connectar a l'ordinador per passar les mesures i càlculs a la majoria de programes, tals com fulls de càlcul i programes d'amidaments. etc. TASSACIONS, VERIFICACIONS, ESTIMACIONS, CERTIFICACIONS, AVALUACIONS, CONTROL DINSTAL.LACIONS, TOPOGRAFIA, CÀLCUL DE REVESTIMENTS, PRESSUPOSTOS DE PINTURA I TRACTAMENTS INDUSTRIALS, CÀLCULS DE CLIMATITZACIÓ, VERIFICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT, ETC.
Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Tel.: (93) 753 09 62 Fax: (93) 753 34 92
I
N
P
O
R
T
A
D
A
La construcció d'habitatges es recupera el 1993 amb un creixement superior al 15% a Barcelona Les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental, les més dinàmiques CHOPO
CARLES CARTANÀ
La construcció d'habitalges durant 1993 ha experimentat un creixement moderat a les comarques de Barcelona tol Í la crisi econòmica que afecta també el sector de la construcció. Segons les dades del Col·legí d'Aparelladors, el 1993 es van iniciar 23.780 habitatges, un 15.4% més que cl 1992. Pel que fa al nombre total d'habitatges acabats el 1993 (20.570). representen un creixement del 10%. Aquestes dades confirmen una lleugera represa en el ritme de la construcció d'habitatges, ja apuntada tímidament l'any 1992 amb un creixement del 7.6% respecte a 1991. La producció d'habitatges a les comarques de Barcelona ha augmentat, doncs, de forma important en les zones urbanes amb una activitat que ha acusat poc la crisi econòmica. El suport del Pla de l'Habitatge, mitjançant les modalitats de protecció oficial o de preu taxat s'ha notat i tot fa indicar que l'activitat d'aquest subsecior podrà mantenir !a mateixa tònica duranl 1994.
CATALUNYA
LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ES VEU POC AFECTADA PER LA CRISI COMARCA
HABITATGES
INICIAT 1993
Baix Llobregat, al capdavant Per comarques, destaca el Baix Llobregat amb un creixement del 51,3% respecte a l'any anterior. El Vallès Occidental (26,3%) i el Vallès Oriental (17.8%) presenten increments significatius en el nombre d'habitatges inicials. Acusa, en canvi, una reducció important la comarca d'Osona (-25.5%). La resta de comarques ha experimentat un creixement moderat excepte el Barcelonès (-10%) i l'Alt Penedès (-9.4%) que pateixen una reducció en la producció respecte a 1992. La ciutat de Barcelona, per la seva banda, ha començat la construcció de 2.336 habitatges, un I 7% menys que el 1992. fet que mostraria la seva manca de sòl edificable, la qual cosa manté un nivell de preus molt elevat d'aquest sòl. Barcelona, d'altra banda, disposa d'un important estoc en el mercat residencial. En cl conjunt del Barcelonès, la disminució ha estat del 10% respecte a l'any anterior. Lacomarcamésdinàmica, ha estat el Baix Llobregat que ha gaudit d'un creixement important després d'uns anys d'activitat soslinguda. Hi ha hagut un creixement
•
A B I T A T G ES AC
BüfTI
1900
1992
1993
BARCELONÈS
4.739
5..025
3.493
2.880
3.515
3.163
4.185
4.415
3.485
4 191
4 840
3.576
BAIX
4.904
5.530
3.150
3.558
3.240
4.902
1705
3.827
3.520
3227
2.829
3.353
MARESME
4.629
4.569
2.569
1784
1.840
2.052
3.243
3.721
3 31
2.521
2.079
1.878
VALLÈS OCCIDENT.
6550
5.977
4.640
4.532
4 999
6.312
3.123
4.399
4.290
3.663
3.337
4.921
VALLÈS ORIENTAL
2.229
3.027
1.969
2.362
2.547
3000
1.689
2317
1.92
1.986
1.687
2.501
LLOBREGAT
ALT PENEDÈS GARRAF OSONA ANOIA BAGES BERGUEDÀ
TOTAL
555
666
629
694
800
725
412
483
1.930
1.458
1.115
1.047
1.095
1.135
1.202
1.500
1.409
659
1.076
632
728
878
654
184
663
69
795
996
43!
416
533
1.104
1.054
966
878
655
743
695
711
421
585
605
651
515
728
1.045
1.280
957
639
851
360
580
728
874
680
721
906
274
367
158
212
239
246
172
263
183
153
203
237
28.206
0.718 20.057
603
371
710
9.146 20.607 23.780
interessant de l'activitat aCornellà, Sant Andreu de la Barca. Castelldefels, Viladecans i Sant Feliu, El creixement de l'activitat a la comarca del Vallès Occidental, ja apuntat l'any anterior, es centra a Terrassa amb 1.956 habitatges iniciats í també a Sabadell amb 1.219. que ha doblat el nombre d'habitatges respecte a 1992. L'activitat ala resta de ciutats i pobles de la comarca ha mantingut en conjunt un bon nivell. El Vallès Oriental, per la seva banda, continua el creixement que vainiciarel 1991. La capital. GranoIlers.amb6l5 habitatges.hamanifestat un creixement de l'activitat desprésde la forta caiguda de 1992.
N
17.860 22.B30 20.772 19.070 18,697 20.570
La comarca del Maresme (11,5%) conti nua amb la tònica de creixement dels darrers dos anys, i en destaca la seva capital, Mataró, amb 628 habitatges iniciats. El Garraf (3.6%) i el Bages (3,4%) mantenen un nivell creixent, i Anoia (3,4%) recupera l'activitat del 1991. El Berguedà (2,9%) manté, en conjunt, un creixement suau però constant de l'edificació residencial, tot i que hi ha un descens a la seva capital. Berga. A l'Alt Penedès, Vilafranca manlc l'activitat si bé experimenta un descens respecte a l'any anterior. La comarca d'Osona ha experimentat un descens global després del creixement constant que mantenia des de! 1990. •
r
M
A
T
La construcció d'habitatges es va estabilitzar a Catalunya durant 1993. any en què s'ha iniciat la construcció de 33.922 habitatges, un 1,1% menys que en l'exercici anterior, segons unes dades provisionals facilitades per Francesc Ventura, director general d'Arquitectura i Habitatge. El descens ha estat moll acusat a les comarques de Tarragona (-28%) i Girona (-15,5%), atesa la forta caiguda de la demanda de segones residències. El subsectorde la construcció d'habitatges ha patit poc la crisi econòmica gràcies al fet que existeix una forta demanda d'habitatges de tipus mitjà a les zones urbanes, demanda auspiciada, segons Ventura, pels ajuts i subvencions atorgades en aplicació del Pla d'Habitatges que compensa, en gran manera, la caiguda del mercat de les segones residències a Catalunya.
La reforma de la fiscalitat i dels lipus d'interès hipotecari són les mesures estructurals que necessita el subsector europeu de l'habitatge per sortir de la crisi actual, segons es desprèn de l'estudi Habitatge a Europa, com sortir de la crisi, realitzat per la Unió Europea de Promotors Constructors davant el panorama de la construcció al vell continent, que si continua la disminució de l'activitat actual podria arribar a perdre 400.000 llocs de treballs. L'estudi, d'altra banda, remarca que no existeix una crisi de demanda de nous habitatges ja que, encara que la demografia europea ha disminuït ostensiblement, les necessitats de vi venda encara existeixen. Segons l'informe, cal esperar que la millora econòmica general prevista per a finals de 1994 comporti una major solvència de la demanda.
Els promotors i constructors europeus es desmarquen de l'harmonització L'UEPC es decanta per la subsidiaritat en matèria de responsabilitats L'INFORMATIU
La Unió Europea de Promotors Constructors (UEPC) s'ha mostrat partidària de l'aplicació de] principi de subsidiaritat en matèria de responsabilitats Í garanties en el sector de la construcció, després d'analitzar en profunditat el document de reflexió elaborat per la Comissió DG III de les Comunitats Europees. Segons l'UEPC. "l'existència de legislacions nacionals no és pas un obstacle per a la realització d'un mercat únic tenint en compte la naturalesa immobiliària dels béns objecte de l'activitat del sector de la construcció". En aquest marc, el principi de subsidiaritat és, segons l'UEPC. "d'aplicació necessària, atesa l'especificitat de les situacions nacionals, adaptades als diferents contexts econòmics i legislatius de cada país". Els promotors europeus creuen, d'altra banda, que aquesta diversitat de situacions no és pas un fre a la lliure circulació de professionals, atès que aquests només han d'adaptar-se a les regles nacionals del país on realitzin la seva activitat professional. Aquesta entitat creu, d'altra banda, que els arguments favorables a l'harmonització de legislacions en matèria de responsabilitats i garan-
Les taxacions van superar els 12 bilions de pessetes el 1992 El valor de les taxacions realitzades a l'Estat espanyol el 1992 per les 119 empreses dedicades a aquesta activitat, superava els 12,6 bilions de pessetes, un 6,5c/r superior al valor de l'exercici anterior. Bona part del valor de les taxacions s'ha centrat en béns immobles, poc més de 12 bilions. Els components més importants són les taxacions d'elements d'edificacions (35.2%). El 1992 es van realitzar unes 305.000 taxacions de les quals 202.000 van correspondre a habitatges. Per comunitats, destaca Catalunya amb el 24,3% del total, seguida de Madrid. •
La formació esdevé fonamental per al futur de les PYMES L'HARMONITZACIÚ DE LES ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ SEMBLA DIFÍCIL
ties en el sector de la construcció no són gaire convincents i que els obstacles que s'oposen a una harmonització són, al contrari, molt nombrosos. Així, estima que l'acostament de les diferents reglamentacions és un procés arriscat i, al capdavall, extremadament costós per als consumidors. Així, l'UEPC considera que. si l'harmonització persegueix la màxima protecció dels consumidors, es pot témer que l'adopció d'una nor-
I
N
mativa europea aglutinadora de les normes més restrictives de cada país "comporti una greu perturbació del sector de la construcció. Si, per contra, aquesta harmonització s'adreça cap a la recerca d'un petit denominador comú a totes les normatives, cal témer que l'harmonització es converteixi en un procés mi ni ma lis ta sense cap utilitat". L'UEPC. no obstant, es mostra partidària de col·laborar amb els treballs deia DG III. •
F
O
R
M
A
T
I
Especialistes de la Unió Europea, participants en \a Jornada sobre formació per a la petila i mitjanci empresa organitzada per l'Institut Català de Noves Professions, van assenyalar la importància de la formació i el reciclatge en la supervivència de les empreses, especialment de les petites. A Espanya, la inversió en formació està en clar desavantatge respecte d'altres països. El baix nivell d'inversió en formació es deuria a una manca de direcció estratègica de les empreses que no afavoreixen plans de futur. •
El dibuix per ordinador, cap a la normalització Proposada una nomenclatura pel CAD L'INFORMATIU
La comissió de Tecnologia i secretaria d'aplicacions informàtiques del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya proposa una nomenclatura de capes per al dibuix realitzat amb ordinador, destinat principalment a la construcció d'edificis. La proposta es va fer pública el passat mes de novembre en el transcurs de les jornades tècniques sobre informàtica professional organitzades pel Col·legi d'Aparelladors, el qual ha participat en la preparació de la proposta i dóna suport la iniciativa pel seu elevat interès. La gestió del dibuix, l'intercanvi d'informació entre col·laboradors, la necessitat de posar ordre en les aportacions dels proveïdors de biblioteques o dels productes d'aplicacions informàtiques, han plantejat la necessitat d'aportar propostes
de normalització. Aquesta recomanació proposa, segons Josep Ignasi de Llorens i Beatríz Ruiz, una nomenclatura de capes. Es tracta d'un mètode unificat destinat a facilitar l'estructuració i la gestió del dibuix i l'intercanvi de fitxers gràfics entre operadors, col·laboradors, departaments, oficines tècniques, industrials, institucions, projectes i clients. Aquest sistema podria utilitzar-se també per a ordenar les aportacions dels proveïdors de catàlegs i biblioteques informatitzats i dels productors d'aplicacions, per tal de millorar la situació actual, en què cada programa i cada oficina organitzen les capes a la seva manera, tot generanl problemes de coordinació i recuperació. La proposta de nomenclatura inclou dues parts. La primera té vuit
IB LA NORMALITZACIÓ
caràcters amb quatre conceptes: tipus de projecció, número o referèneia de la projecció, informació constructiva i informació de dibuix. La segona part queda a disposició de
l'usuari i pot utilitzar-se per personalitzar-la i per d'altres conceptes no inclosos a la primera part. L'Informatiu adjunta una fitxa que permet utilitzar ja la nova nomenclatura. •
El II Congrés d'Aparelladors rep 258 ponències La secretaria tècnica del segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha rebut un total de 258 ponències que serviran de base per al debat que tindrà íloc a Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. 20 d'aquests documents han estat lliurats per congresistes de Barcelona. Els treballs s'agrupen en sis àrees que conformaran sis taules de debat que es celebraran en paral·lel: organització professional, exercici de la professió; formació acadèmica; professió i societat; situació internacional; i professió i tecnologia. La comissió Congrés-94 pretén ara ordenar i racionalitzar el conjunt dels treballs rebuts. Per això ha establert una sèrie de blocs temàtics dins de cada àrea que seran representats per les ponències més representatives i que seran objecte de debat a Granada. •
El president i la Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors es complauen a convidar-vos a la inauguració de l'exposició "Arquitectura Industrial a Europa. Premi Constructa'92". La inauguració tindrà lloc el dijous 10 de febrer, a les 19:30 h., a lo Sala d'Exposicions del Col·legi.
Un grup d'estudiants de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat deTolosa de Llenguadoc, acompanyats pels professor de dret de la construcció Michel Darnet, van visitar el passat 20 de gener les instat.lacions del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. El grup va assistir amb una xerrada explicativa sobre la situació actual i funcionament del sector de la construcció ai nostre país. •
El professor Helmut C. Schülitz, arquitecte i organitzador del Premi Constructa, parlarà d'aquests premis Josep Maria Montaner, arquitecte í escriptor, oferirà una panoràmica de l'arquitectura industrial o Espanya.
LA C A S A E N F O R M A
\ \
Rehabitec radiografiarà a l'abril un sector clau de la construcció La rehabilitació aglutina el 18% de l'activitat
\
L'INFORMATIU
La recuperació, tant d'habitatges i edificacions com de l'entorn urbanístic general, per mitjà de la cultu-
ra de la rehabilitació i cl manteniment, ha convertit aquest sector en un element clau. Tot i que la rehabilitació espanyola mostra una força notable -amb creixements anuals propers al 4%-- encara és lluny de la resta de països de la UE. A Espanya, el sector de la rehabilitació representa el 18% del total de l'activitat constructiva, percentatge que a països com França, Itàlia ï Gran Bretanya, 0 Alemanya, s'eleva fins al 50. 40 22,5%, respectivament. En aquesi sentit, tots els organismes públics privats coincideixen a assenyalai les grans possibilitats de creixemeni 1 desenvolupament d'aquest sector, atès que la rehabilitació ha pres una importància fonamental com a mètode per assegurar la qualitat de vida als habitatges i evitar la degradació dels principals nuclis urbans. •
\
El Saló de la Rehabilitació, Equipament i Manteniment. Rehabitec, celebrarà la seva quarta convocatòria consecutiva entre els propers dies 27 d'abril i I de maig de 1994. L'oferta de Rehabitec, única mostra espanyola dedicada a la rehabilitació, organitzada per la Fira de Barcelona des de 1988 de forma biennal, s'adreça al subsector de la rehabilitació, com a peça fonamental en la recuperació de la indústria de la constrt/cció. És previst que enguany hi participin 500 expositors de setze subseclors diferents que exhibiran les darreres novetats de productes i serveis del mercat de la rehabilitació.
LA REHABILITACIÓ PREN GRAN IMPORTÀNCIA PER ASSEGURAR LA QUALITAT DE VIDA
L'OCUC s'adhereix a La Casa en Forma L'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya s'ha adherit a la campanya La Casa en Forma, iniciada pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. La campanya La Casa en Forma, que no s'acabarà fins el maig del 1994, i que s'adreça tant als petits usuaris com a les grans institucions i corporacions, té un objectiu bàsic: difondre la cultura del manteniment d'edificis i donar un missatge de tranquil·litat que redueixi les actuals inquietuds socials pel que fa a l'estat dels habitatges. •
Un tonfortable punt de trobada
Esmorzars Dinars, menú variat
A la primera planta del Col·legi Oberta tada dia de dilluns a divendres Hoa horari de 8.30 a 17.30 h dilluns, dimeires i divendres deS.30al9.30h dimarts i dijous Se serveixen dinars de 13a lóhores
M
t
O
R
*
T
D O C U M
Fusta a prova d'insectes i altres inclemències La madera tratada como pavimento de exteriores Bibes, X. CIC Informacíón núm. 252, desembre 1993 p. 19-21
Fins fa pocs anys. la utilització de la fusla en la construcció de jardins era molt limitada, a causa de diferents l'actors com els agenls climàtics i els insectes, entre d'altres, els quals dificultaven la conservació de la fusta en l'exterior i reduïen la vida útil de iots els complements de fusta, problema que obligava a realitear un manteniment constant, mitjançant el poliment i la aplicació de capes de barnís, d'esmalts, etc. Una solució per evitar tots aquests processos, era utilitzar fustes exòtiques resistents, com ara el tec o el iroko, solució que es disparava de preu perquè eren productes d'importació, problema al que se li ha sumat actualment el factor ecològic. Per això es van buscar altres solucions que permelessinlautilitzacióde les fustes autòctones, i es va aplicar la tècnica derautoclau,procésqueconsisteixa injectar a la fusta, sals de crom. coure i fluor amb pressions moll elevades,
IDONEÏTAT TÈCNICA
L'any 1989 s'iniciava l'harmonització europea en el camp dels productes de construcciómitjançant la Directiva S9/106/CE. El Reial Decret 1630/1992. de 29 de desembre, trasposava aquesta directiva. Enaquestesdisposicionss'estableixen sis requisits cssencialsque contenen Ics exigències bàsiques que aquests productes han de complir perquè siguin aptes per al seu ús i perquè puguin circular, ser comercialitzats i utilitzats lliurement en lots el països de la CE. El compliment d'aquests requisits s'expressa mitjançant la marca CE. Un producte pot asensuir aquesta marca
IENT ADEQUAT
per forzar-les a penetrar i així impedir quedurantunsvintanys,elsinsectesi d'altres factors nocius, ataquin a la fusta, A les fustes tractades amb aquesta
per conformitat amb normes harmonitzades, per conformitat amb un document d'idoneïtat tècnica europeu (DITE) o per conformitat amb especificacions nacionals reconegudes. En relacióambel DITE cal assenyalarque acaba de publicar-se al Diari Oficial de la UE una decisióaprovadael 17degenerper la Comissió en la qual es fixen les normes de procediment aplicables a la idoneitai tècnica europea. Aquesta es pol concedir als productes pclsqualsnoexisteixin normes harmonitzades. La nova disposició suposa un petii avenç a el desenvolupament de la directiva de productes en el camí cap a la llire circulació dels productes.**
Aquesta secció és elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Aquests articles són una mostra dete que els professionals poden trobar al Centre. S'hi pot accedir via telèfon (93-414 3311) i via fax (93-414 54 26).
1
tècnica, no se Is pot aplicar cap tipus d'esmaltnidepinturaperal'obtenció dedifereniscolorsjaques'inutilitzanen les principalscaracterístiquesdel tractament, i moll especialment pel
que fa a la seva conservació. Enel cas que es volgués donar una tonalitat diferent a la fusta, s'utilitzarien anilines, encara que amb el temps, la fusta tomaria al seu color original. •
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ J O S E P R E N A R T UN CENTRE ESPECIALITZAT EN LEGISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA
FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATIZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
ALCALÀ NORMATIVA I LEGISLACIÓ
BIT-BIT PUBUCACIÓ BIMESTRAL
RIVOLÍ SEGELLES, MARQUES I HOMOLOGACIONS
CONSTRUDOC LÍNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS
CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES: ICONDA, IBERCIC. PERINO8M, HABITAT, ETC. BON PASTOR, 5. TElifONS: 209 82 9 9 1 6 \ í 33 11 FAX: 4 U 54 26
ASSESSORIA FISCAL
M0dífÍCaCÍ0nS i
e n l'IRPF Í SObre SOCietatS (Pressupostos Genefals de l'Estat)
Impost sobre la renda de les persones físiques • La taula de eravamen no patirà modificació respecte a 1993. L'impacte que produeix la inflació sobre els ingressos, fa que el manteniment dels tipus produeixi una disminució de la renda disponible en termes reals ja liquidat l'impost. • La deducció per lloguer d'habitatge habitual pateix una lleugera modificació,ja queel límit d'ingressosque ha de percebre el subjecte passiu, passa de 2.000.000.anuals a 3.000.000 (en declaració conjunta passa de 3.000.000a4.500.000). • La deducció del 15% del cost de rehabilitació de vivenda habitual del subjecte passiu es manté com ara, sí bé. la rehabilitació s'haurà dequalificar d'actuació protegible (reals decrets 1932/ 91 i 726/93).
Impostos sobre societats
GRAVAMEN DE LA BASE LIQUIDABLE REGULAR 1a ESCALA OE L'IMPOST EH TRIBUTACIÓ INDIVIDUAL Base liquidable fins a pessetes
400.000 1.000.000 1.570.000 2.I40.000 2.710.000 3.280.000 3.850.000 4.420.000 4.990.000 5.560.000 6.] 30.000 6.700.000 7.270.000 7.840.000 8.410.000 8.980.000 9.550.000
Quota integra pessetes
0 120.000 245.400 385.050 538.950 709.950 892.350 1.086.150 .291.350 .507.950 .735.950 .978.200 .234.700 .502.600 .781.900 .072.600 .377.550
Resta base liquidable finsa pessetes
600.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 570.000 ara endavant .
Tipus aplicable
2 • ESCALA DE L'IMPOST EN TRIBUTACIÓ CONJUNTA Base liquidable finsa pessetes
Quota íntegra pessetes
(%) 20.00 22,00 24.50 27,00 30,00 32.00 34,00 36,00 38.00 40,00 42.50 45,00 47,00 49.00 51.00 53,50 56.00
Restabase Tipus liquidable aplicable finsa i — pessetes (%) i
1
1 800.000 2.000.000 2.625.000 3.250.000 3.875.000 4.500.000 5.125.000 5.750.000 6.375.000 7.000.000 7.625.000 S.250.000 8.875.000 9.500.000 10.125.000 11.000.000
! !
! | :
:
0 240.000 393.125 561.875 749.375 949.375 1.161.875 1.386.875 1.624.375 1.874.375 2.140.000 2.421.250 2.715.000 3.021.250 3.340.000 3.808.125
| 1.200.000 ; 625.000 i 625.000 ; • 625.000 | 625.000 | ; 625.000 625.000 | \ 625.000 ; 625.000 ! 625.000 : 625.000 625.000 i 625.000 | 625.000 S75.000 | m eníhv.im
20.00 24.50 27.00 30.00 32.00 34.00 36,00 38.00 40.00 42.50 45.00 47,00 49,00 51.00 53.50 56.00
• Pagaments a compte de l'impost. El subjecte passiu pot optar pel sistema tradicional del pagament a compte (20 % de laquota de l'últim exercici tancat) o bé pel sistema següent: els pagaments es faran sobre la part de la base imposabledel període dels 3, 9 o 11 primers mesos de cada any natural, base determinada segons lesnormes de l'impost, i aplicant a la base imposablee!20%.deduint les retencions suportades i els pagaments a compte. • Nova deducció: Apareix una nova deducció per un import del 5% de les despeses de formació de personal que recaurà sobre la diferència entre despeses de formació professional del personal fiscalmentdeduïble en l'exercici i l'import de l'exercici anterior.
Per Olissip
APARELLAGRAMA El dissenyador d'aquest habitatge vo fer-nos barrinar una mica amb aquest APARELLAGRAMA. Ens proposa descobrir el nom d'un ofici i també el nom d'un dels materials que usen els professionals d'aquest ofici. Per aconseguir-ho cal resoldre primer els enigmes del bany, del menjador i dels dormitoris A i B on esbrinarem, amb les lletres encerclades, el nom de l'ofici en qüestió. No cal dir que aquestes lletres s'hauran d'ordenar í combinar adequadament. Finalment, els mots encreuats ens permetran descobrir el nom del material en qüestió, també amb les lleures que restin encerclades, per bé que aquest cop ja ens apareixeran ordenades. Tan bon punt haguem aparellat ofici i material, ja només ens cal esperar un altre l'aparellagrama.
HORITZONTALS: 1. En Mozan era un nen així. 2. Treballar prolongadamentenunacosa.3. La frontera de la llibertat dels residus no digerits. Cinquanta-un romans. 4. El nom de la consonant més "porno". Prefix que s'oposa al mot primitiu. 5. Barcelona. S'escapa disfressat de partícules subtils. 6. El més dormilega dels animals. Mig rara. 7. Llocs que són plens de terres per a conrear. La més sorda. 8. Ens desil·lusiona tot sovint. Uneix les rodes oposades d'un vehicle. 9. Avertiu. lO.Llacunes de l'Alta Ribagorça. 11. EI milloramicdelesgosses.Daliu del pronom de primera persona. 12. L'acció d'arribar a algun lloc. VERTICALS: I. Agradable per definició. 2. Té esguerrada una de les cames. Donada a expressar-se de forma burlesca. 3. Llanxa de rems del segle xix. Oblong i curvilini. 4,lín parell. Teixit de cotó amb lligat de lafetà. Europa. 5. Terminació d'infinitiu. Donà. Colors entre l'ocre fosc i el terrós obscur.6. Sulfur de plom. Conjunl de gent baixa. 7. Coloraré amb els colors de l'arc de Sant Maní.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
-S71OUÍ/3.1 <x>'<{~Zl·l"3'oyu
:srç^wu^ fTÍ' «O*>/•/- rr*™ï'£-J^oqirrz- !$>pa><n- •SlYlNOZLI}IOH:&m*auí WW
A
lhuu
!JI *PHO-T^^iX' 'JWy-T^b VNVUDVTBtíVdV S
T
I
BÚSTIA
AVISOS
El dret d'escollir Diuen elsjuristesque qui té la responsabilitat ha de lenir el poder, oel que és el mateix, si no iens poder no se't pot exigir cap responsabilitat. Si els aparelladors tenim la responsabilitat del control de qualitat de l'obra i de les decisions que se'n deriven, hem de posseir també el poder de fer-les complir. L'empresa de formigó prefabricat Pioner Concrete Hispània. S. A.. però, no ho entén així. Es tracta de la construcció d'un parvulari amb estructura de formigó armat, al carrer Granollers 16-18 de Barcelona. L'empresa constructora és AGME. Proyectos y Construcciones, S. L; l'empresa independent de control de qualitat és ITCC; l'empresa formigonera és. com ja hem dit. Pioner, i la direcció facultativa està formada per Ferran Llistosella, arquitecte i Josep Vila. aparellador. Fins al dia 23 de novembre de 1993 es disposava de resultats a 28 dies de 10 lotsdel control de qualitat del formi-
gó fresc. D'aquests, només tres lots (el 30%), compleixen amb la resistència característica demanada: la resta, és a dir, set lots (el 70%). no la compleixen. En cincd'aquesis lots. (el 50% de l'obra), la resistència estimada (Fest) està per sota de la resistència característica multiplicada per 0.9 (Fck x 0,9). la qual cosa, segons l'article 69.4 de la EH91. obliga a fer estudis i/o assaigs posteriors pera decidir si s'accepta, o si cal reforçar o enderrocar. Des del moment en què la direcció facultativa va conèixer les resistències baixes del formigó va advertir verbalment i per mitjà del Llibre d'Ordres a la constructora i a Pioner de la necessitat de millorar els resultats, obtenil sempre el compromís per pari de Pioner queelprobiemaquedaria resolt a partir de la següent formigonada, cosa que no s'acomplia. El passat 4 de novembre, i com a conseqüència dels resultats perillosos d'un lot, la
Calendari de cobraments
direcció facultativa va decidir ordenar, per mitjà del Llibre d'Ordres, aquestes mesures: -Augmentar la resistència característica de 175 a 200 sense càrrec addicional. - Retenir, de la certificació, l'import del formigó pertanyent al Iot amb resultats deficients, fins que no es conegui la seguretat estructural. - Vetar, per a la resta de l'obra, l'empresa Pioner. En compliment d'aquestes ordres, la constructora va intentar contractar una altra empresa formigonera per a la resta de l'obra i es va trobar que totes s'hi negaven, si prèviament Pionerno n'autoritzava el subministrament. Pertal de no perjudicaria propietat amb una aturada de l'obra, la direcció facultativa va autoritzar l'empresa constructora que continués comprant el formigó a Pioner sempreque aquest fos H-200en lloc d'H-175 i sense càrrec addicional per a la propietat. Pioner va acceptar.demanantacanvique se li abonés amb lletres accep-
tades la totalitat del formigó subministrat, inclosa la retenció que se li havia de fer en garantiadelformigóde baixa resistència. Acceptades les lletres per la constructora i un cop en va disposar Pioner, i per tant, va tenir la garantia de cobrar un formigó de mala qualitat al preu d'un de bona, aquesta va decidir no subministrar més formigó a l'obra i va "permetre" que ho fes una altra formigonera. Davant del joc que practica aquesta empresa formigonera, i tenint en compte que l'ITCC és un laboratori homologat i, per tant, els resultats que facilita són fiables per a la direcció facultativa, a l'hora de poder prendre decisions, demano al Col·legi que, com a representant del col·lectiu professional amb competències en matèria de control de qualitat, denunciï aquests fets. Les lleis ens obliguen a tots. O així hauria de ser. JOSEP VILA I CORTÈS
El Col.legi ha establert un calendari de cobrament que eviti l'excessiva acumulació de pagaments dels col·legials, tant pel que fa a les quotes col·legials com de la Previsió Mútua i de la Musaat. Com a nota positiva cal indicar que, per als mutualistes de Premaat, la quota serà mensual. El calendari és el següent:Quota col·legial: rebuts de 7.500 pies. mesos de març i setembre. Quota Premaai: dia 15de cada mes. Quota Musaat: mesos de febrer i juliol.
Reunions de l'Edajub La comissió d'aparelladors jubilats, seguint el seu ja tradicional costum de reunir-se el segon dijous de cada mes, es reunirà a la quarta planta del Col·legi a les 11 del matí els dies: 10 de febrer, 10 de març. 14d'abril. I2demaigi 9 de juny del 1994.
Barcelona
Directori-93
SERVEIS Assegurança de Vida • Modalitat VIDA Assegurançacol·lecli va temporal (un any) renovable • Companyia ALLIANZ-RAS • Agent Correduria d'assegurances C. LORENTE. S.L. • Capital màxim 50 milions • Reconeixement mèdic Finsa 10 milions, exempt • Fiscolitat La prima pagada és deduïble en un percentatge d'un 10% de la quota de l'IRPF
• Riscs coberts Mon i invalidesa permanent
1994
Assegurança d'accidents 1994
Primes anuals per a cada milió contractat (impostos inclosos) (Inclou mort i invalidesa permanent)
• Modalitat ACCIDENTS Lesions corporals sofertes com a conseqüènciad'accident que produeixin invalidesa parcial, permanent o la mort • Companyia
Fins a 35 anys De36a40anys De41 a45anys De46a50anys De51a55anys De 56 a 60 anys De61a65anys
1.500 2.500 3.800 5.700 9.000 15.500 23.000
En el cas que no es vulgui la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 pessetes fins als 44 anys. de 1.000 pessetes fins als 54 anys i de 2.500 pessetes fins als 65 anys.
ROYAL INSURANCE ESPANA
Rehabilitacions
• Agent Correduria d'assegurances C. Lorente, S. L. • Es considera accident: l'infart, l'angina de pit i lescardiopaties,si no s'han tractat com a malaltia. • La pòlissa cobreix en percentatges del capital assegurat la invalidesa parcial per la pèrdua d'un membre. • La prima anual total (impostos inclosos) per cada milió contractat és de 800 PTA
Nota: D'aquesies pòlisses, també en poden gaudir familiars i col·laboradors. En aquesi cas l'escalat de primes en l'asscguranca de vida ic" un incremeni del 10*3-, excepte si l'assegurai és cl cònjuge del col·legial. Informació: Serveis Financers. 2a planla. A
T
I
Tots els col·legiats tenen a la seva disposició un exemplar del Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya 1993, editat pel Consell Català de col.legisd'aparelladors. Els que encara no ho han fel, poden passar a recollir el seu exemplar gratuïtament al Servei d'Informació del Col·legi. Planta baixa.
U
La vocaliu de Rehabilitació del Consell General de l'Arquitectura Tècnica pretén reunir un conjunt de treballs significatius en malèria de rehabilitació d'edificis que hagin estal realitzats per arquitectes tècnics amb la finalitat de preparar una exposició itinerant i editar una publicació sobre la malèria. Els col·legiats interessats a participar en aquesta iniciativa i que vulguin aportar algun projecte realitzat poden posar-se en contacte amb els Serveis Tècnics. Tercera planta.
DEMANDES DE TREBALL Gabinet de peritacions perassegurances
La capacitat d'adaptació alt canviï A la societat actual, hi coexisteixen un ampli espectre de factors econòmics i socials en què estan involucrats tots els individus, tant en l'àmbit personal com professional. Com a conseqiiènciad'ima estructura vocacional cada vegada mcscomplexaqueinteractua en el panorama econòmico-laboral. en ocasions es fa difícil conèixer totalment totes les seves normes. Els canvis sòcio-econòmics generals, en part, pels avenços tecnològics, l'existència i l'augment de ladesocupació, lacreixent xarxa formativa, la gran mobilitat professional i laconsegüent competència laboral, sovint fan difícil l'adaptació de la persona a la seva feina o l'elecció de l'ocupació més convenient. En aquests moments, marcats per una ràpida successió de canvis, el professional de la construcció ha de preparar-se, més que mai. per a poder assolir els
nous reptes que el món professional li planteja. La formació és laclau. Però nodequalsevol tipus: els professionals necessilan la fnr/HüCíVí-íífíw.unaformaciódecididament orientada ala realitat ocupacional i als objectius professional individuals, que vagi més enllà dels coneixements merament tècnics i abordar aspectes que influeixin positivament en la capacitat i en les actituds que afavoreixin la seva adaptació alscanvis. Les tècniques de gestió Nopodemoblidarqueen moltes ocasions la funció realitzada pels arquitectes tècnics o aparelladors requereix una qualificació professional que passa del camp purament tècnic a un camp moll més de gestió, perlaqual cosa cal una formació específica. Quan el seu treball comporta la direcció d'equips humans, l'organització i la planificació, la gestió econòmica, ocupa un lloc de treball que inclou una
respon sabi I iial directiva, és necessari conèixer i dominar tècniques de gestióempresarial que facilitin la seva tasca, com ara, la negociació, la direcció de personal, la presa de decisions, etc. D'altra banda, lesexigènciesdelesempresesal'hora de contractar personal van evolucionant. Sí habitualment aspectes com ara coneixements, experiència, edat, etcètera, són els que s'han tingut en compte a l'hora d'escollir professionals, cada vegada es dona més importància a d'altres, com són la iniciativa, lacapacitat d'organització, de relació i de treball en grup, dinamisme, capacitat d'aprendre per poderser polivalent, responsable o estar motivat perla feina que es fa. En definitiva, les empreses aprecien cada vegada més els valors propis de la persona i la seva adaptabilitat als canvis. Sen>eitie Promoció i Mercat de Treball
TAXADOR DE SINISTRES jmh dedicació exclusha. E»ft o coneaemerfc en peritatge pa* avfgursveN de tot tipus (excepte concs) o valoracions immobiliàries. Vehicle propi. Vulçes per Catalunya. (Esjnnja esporàdkamenil. Honm imcns s^ierilal^cs nmiiauneiit u n u c C onci \crncm i iwerprrtació de poliv^s tfavíiïurança. Retribució ^nonbn; de remato» t'x). Curmdum i cata unaents al SerOci de Promoció i M. üe T.
Industrial de paviments de formigó, asfalt i resines TÈCNIC COMERCIAL per a rt~ct~TC~i u'ütfic^ a furti?k"fLi JTV^ meu. pavimeríxTÓ dmLÜJrie. i fÚTfjinçv PrcM ilb ttkts per 3 ptWJipiMiR i «epiunem Jufcfle*. N<> CJI cxftrit-ti-Li p r í i i i f.\ ^"aWaran. ^[XÍIIHK ciiíiXTCiib o cimcuíment del mercaL Rmiï/ïimeni i HI • n3oo en ds prnixTíS i darte del duvctit tècnic. Dedieacid tieubk. Reüció bt>. Rrtnhjdó: ^ dels RSIIULV Currículum i caria al Scnei ik Pwmoó i .\L i T.
Re/.: 5.ISS
Re/.: 5.153
Delegació a Catalunya de Constructora d'edificació TÈCNIC D'ESTUDIS 1 PRESSUPOSTOS a dedicació parcial. Eip. min. de 8 anj-s com a cap iToora de cirotruilora lifctrrerarreni] í que atnulmcni cxerceüi com a literal CoLLibcnció opurjüica de supuri al responsable del dep. de prcvuposios. Possible cotinuftaL Usuari üe simphony. Relació lib. s/treball determina! (hores). Honoraris a comenir. Caria i curriculuni urtents al Servei i - Promoció i M. de T.
Constructora-promotora a Artesa de Segre (Lleida) CAP D'OBRES per a coifixció de aTuficiioits npniizaciò i dwriburti del irrrall al departameni de producció, control i Kguimcni JcbKs. Cal «pehencia similar en obreifetlilkacid. Canvi de residència a Artesa de Scçrc. Jomadï completa. ConDade laboral- Sou a convenir segons apritutK Rjdlitab per pon de remprc<a quam a la nsklència i medi de trarspon al UvbuU.
Re/.:S.IS8
Ref.: 5.157
INFORMACIÓ DE MERCAT Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h
414 33 11 i 209 82 9 9 / F a x : 4 1 4 34 34
A N U N C
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
A 209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull
S'ofereix TÈCNIC ESPECIALISTA DELINEANT S-oferei* delineant per a: • Projectes de construcció • Dibuix lecnic • Treballs forestals • Perspectives i maquetes • Disseny gràfic i de mobles Tot Manual!
Telèfon: 201 99 63
S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE S'ofereix estudia.nl d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera. • Disponibililaldetoieldia • Coneixements d'Autocad • Coneixements de Wurüpcrfecl
Compra, venda o lloguer de malcria], immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat, als 6.000 lectors de
L'INFORMATIU
amb
una trucada telefònica í a un cost mínim. FMlier At/oitso Telèfon: 333 90 93
S'ofereix
S'ofereix
DELINEANT ESPECIALISTA
OPERARI D'AUTOCAD
S'ofereix delineant especialista™
S'ofereix operari ü'Aulocad per a
pera;
lar,a partir de les 15 hores. Aporta: • Curs d'aulocad versions 11 i 12 de 500 h, realitzat a la Generalitat
• Assessora meni de projecte • Rapidesa i excd.lenl qualitat
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
dOUi)
• Dues i tres dimensions
Viciar de Dies» Telèfon: 2S4 53 *>-!
José Silès Martínez Telèfon: 337 14 42
TARIFES (preu/anunci) • Cot.legiais: 1.000,• Estudiants: 1.000,• No col·legiats: 3.000,EHsenda Pucurull, Quarta planta, de 12 a 20 h
209 82 99 i 414 33 II Fax: 414 34 34
HlNFORMATIU ™ Cicle tècnic sobre taxacions
~ Arquitectura industrial
CONSELL DE REDACCIÓ: Amoni Capilla
El Col·legi acull, del 10 de febrer al 4 de març una mostra gràfica de fotografies, plànols tècnics i textos dels Premis Construcla-92. amb eltíiolArquitectura industrial a Europa. H.C.Schülitzorganitzadordelpremi.presentarà la mostra, i J. M. Montanerdescriurà l'arquitectura industrial a Espanya, el dijous 10 defebrerales!9:30h.
CURS DE CATALÀ ADMINISTRATIU — Català administratiu El Servei Lingüístic del Col.legi organitza un curs de català administratiu adreçat als col·laboradors administratius dels gabinets d'arquitectura, de les oficines tècniques, d'empreses constructores i d'immobiliàries.
™ Gaudir Gaudi, traslladada a Osona
Es farà un repàs de les normes bàsiques de la llengua catalana! s'ensenyarà a redactar documents. S'hi inclouran vocabularis administratiu i tècnic castellà-català. Tindrà lloc de març a maig dues tardes a la setmana {dies i hores a concretar). Durada: 30h. Preu: 5.000,-pessetes. Places limitades.
El Servei de Taxacions L'exposició d'homenatge del Col·legi organitza un a Antoni Gaudí, progracicle sobre l'Informe de mada per l'escultor i resTaxació, a càrrec de Joan taurador Luis Gueilburl Rosell,deTecnitasa. quees va poderveure dar• Dimarts I de febrer.Ha- rerament ala seu central b'ttatge en edifici piurifa- del Col·legi, va ser trasllamíliar. El local comercial. dadael passat 29degener • Di marts 8 de febrer. Eàiji- a la delegació d'Osona. cid'oficines.Natiindustrial.L'exposició restarà ober• Dimarts 15 de febrer ta en aquesta delegació Edifici en construcció. fins al dia 27 de febrer. Un solar sense edificar. Tindranllocdel9a21h,a £5 Fotos del Segon la Sala d'Actes. Preu ses- Aniversari de Terrassa sió. 5.000.-i 13.000,- tot el cicle. Places limitades. Ja es poden passarà recollir per la delegació, les fotografies corresponents al sopar del 2n Aniversari Per a més informació o formalitzar deladelegaciódelVallès Occidental.queesvaceles inscripcions als cursos, jornades lebrarel 17 de desembre. o conferències del Col·legi, El preués de 800 pessetes.
CJTIÍS CírtaíU
IISTRACIÓ: M.w*mnA1emuij
DISSENY GRÀFIC:
PROJECTE GRÀFIC 1 1NFOGRAFIA: E-luJi R.G.R.
DIPÒSIT LEGAU B-Í23S9-199I ISSN: 1151-2802
Josep Tírraddlu. 155. I i p l . 08029 Bacelwu.
TelMòn (93)41045 55. F n l 9 J ) - l 3039751-1194183
Col·legi d'Aparelladors
I Arquitectes Tècnic*
SERVEI D'INFORMACIÓ Planta baixa. De dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i de dilluns a dijous de 16 a 19 hores.
™ Obsequi de Nadal de Terrassa La delegació ofereix un obsequi de Nadal que poden passar a recollir, aquel Is col·legiats que encara noel tinguin. Horari de la delegació: de dimarts a divendres de 9a 13idel7a20 hores.
de Barcelona
BonPa
or.J.
Tel-lM)3»ï2!»i4H33ll Ttlcfsï (93| 414 34 M Delegació Osona: PbçaMajor.6. 08500 Vic Telèfon (93)8*5 I f i l l Delegació Bagcs-Bergueda:
PhiudcIümA US240Muireu. Tcliíoní93l87:!»7'» Delegació Vailet Oriental: Josep UmberOS.
Telèfon |93)879OI 76 Delegacid Vanes Occidental:
Telèfon (93)78011 III
JUNTA DE GOVERN
" Silicones estructurals a l'Itec
ZZ Arquitectes del ™ Comportament nou disseny italià tèrmic en edificis
Dias del cicle d'hivern de l'Aula-Emprtsaque se celebra al'llec. el dijous lOde febreres presenta laponèneia Silkones estructurals en el camp de la construcció, a càrrec de Peter van Steen i Christian Lahaye de Solyplasi. Tindrà lloc a les18:30ariiec.Confirmeu 1'assistència.Tel: 3093404.
Una selecció d'obres dels arquitectes representants del nou disseny italià es reuneixen a la mostra. Les escales de l'espai, que restarà oberta al'ETS d'Arquitectura de Barcelona (Diagonal 649)finsal8de febrer. ™ Arquitectura andalusa:1492-1992
PRESIDENT:
C JI lo» PuíSïifo i Lliiclle
El Laboratori de Termotècnia i Energètica de l'ETS d'Enginyers Industrialsde Terrassa, iniciarà el mesde març, un curs de postgrau ó'Energia solar. Sistemes actius i passius. Simulació de! comportament tèrmic en edificis. Inscripcions:Tel:7398192
~ INTERMAT94 El Col·legi d'Arquitectes fira d'equipaments de Catalunya acull lamos\m.Tnvi\fonnacions. Cinc Del!9al24d'abril.tindrà L'acte de lliurament dels segles d'arquitectura a lloc a París l'exposició de Premis Bonaplata 93 de Andalusia. J 492-1992,co- tècniques i equipaments, patrimoni industrial, tindrà ordinada per Víctor Pérez peralaconstruccíóiobres lloc el dimarts 8 de febrer a Solano. Oberta fins al 20 ú l i / Ç tes 19:30. al Museu Nacio- de febrer a la Sala d'Actes Informacióa Promosaions: nal d'Art de Catalunya (Pa- delCollesi d'Arquitectes. Greneral Peróa 26.28020 lau Nacional de Montjuïc). PLNova5.TeI: 30150 00. MadridTel:91/555%3! ™ Lliurament dels premis Bonaplata
N
DELEGATS: Osona: IWcPni i \iAao Bag«t-Serguedà: AnumiCa^siSiiLloiü Vallès OrtenUl: Fmlavilc Btit-n i Sifi Vailet Occkkntat:
™ Premi de disseny a CEVISAMA94
™ Conservació d'edificis històrics
El saló internacional Cexi- The BrilishCouncil orgasafnaV4. que tindrà lloc de nitza el seminari L· conI'l al 5 de març. convoca un servació d'edificis històConcurs Internacional de tics, que tindrà lloc a Londisseny'industrialiinnova- dres. Manchesteri Chichesciótecnològica.Secdébra- ter. del 18 al 28 de març. raalaFiradeValènciaelll Inscripcions: Institut Brilàdefebrer.Tel:96'3861IOO nic.Ami2083.Tel: 2091364
P
Els crflarti eipotats en ell article* i l g n i t i lón O'eidutiva reipontabiiiut delí
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anuncia se en aquesta secció. B I T PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 4104555
FUSTERIA f j
ESTBUCTURES
ptDIU i DE 101 ni
CONSTRUCTA
UCTAMENT U T I ni
MCTMEKT I EUM
CATALANA, S A
mocuius INÍORHMICOS PJUU f i nusurucim
AlLLAMEWT I MT
Morters sense retracció.
ï
Rehabilitació
E C I
0 R -3
Industrial Química Parrot,s. AÏLLANTS
1
HUMICONTROL S/L
:::nMSsa ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
^"^^B~ta • ^ ^ •
Titnlci TMBER cl'tlituo-ttinotliisrttU W( • hnmiulí «t e»pil.liill·l
P
^ P ^L·-
N·t·iilmUDndòtf·Mdna·tutil
^
Nort«p·im·c·lgid,<<i,.,rt»lt
^
PRODUCTES OE PfiOTECCIÒ PASSIVA CQNTFM El FOC PINTURES INIUHESCENTS. ESMALTS 1 VERNISSOS IGHÍHJGS. IHOMOtOCATS f f f l » UkSORXTOHI DHCIAL)
G Industrial Química Parrot,s.aBDIIVU, 338 («monaiu p ^ w a j } . 08019 BARCELOIÍA
U P í t í t 2 « IeL (93)45561 91 f i ï (331 <36 7! BS - 0M13 Barateu
REVESTIMENTS
HORMIPRESA
Navès Industriales Forjados - Cerramlentos Chalels Pàrkings Centros comerclales Pantà lanes, etc.
SERVEIS
G
Industrial Química Parrotts.a (
o) Anm. 5 ÍISTWCH-IDA (SmtkojJ
INFORMÀTICA
NOVATI OS IUBUMSB Ot KCOO, SA
B
BATLLE
HRLITfl ARIDOS LIGEROS. SA.
Ctra B-H!dtPolinyàaSíniiTKnai.Km.a.'
IO'ASSESSORAMENT GEOLÒGIC 1 TÈCNIC
CYPE
CYPE CATALUNYA
Tíl. (93) 71524 4 2 - Fai (93] 71522 23 TéJex 52034 HPTA E
INGENIEROS
TEL (93) 448
Púbg. Ind -Can Roure' OaiEl SENTMENAT ( t o c f l o n j )
-
AHlSIIDESMAILLOL.5
^
15 83
0B02B BARCELONA
ÀREA DOCUMENTAL
Ddinacíó CAD Digiulitudó de PlJnolt Ai.ua nunu Ejur Aciwl R.nJn-c
S·FT
ROIO CURVADO DE PERFILIS. S J L
Anudjnif no CJíul d'Énnicrura IBÍIJI Lcuins IJ.btckr.dirid.ac
PREFABRICATS i CSniOlOEllSHECÍSSITATS
Prefabricados de Hormigón, SA.
REHABIUT.S.A.
^ORATORI DEL C^ALLES
INFORMÀTIQUES
sSSiír
ASSESSORIA (HL ADQUISICIÓ DSPROCHAMSS fORMACIÚ PERSONALITZADA
laboratori ACREDITAT per la neralital de Caialun'/a pel control de
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS
0
MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
a DÉU
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
ELECTRICITAT Electricitat i Il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
D
N
F
O
K
M
A
T
I
N
F
O
Perspectives per a la construcció catalana
CONSTRUCCIÓ PODRIA ENTRAR EL 1 9 9 4 EN UNA ETAPA D'ESTABILITZACIÓ DE L'ACTIVITAT
gràfics adjunts, les diferències interanuals són molt pronunciades, fins a arribarà davallades de l'ordre del -8.5% o del -14%, com han estat els casos del dos darrers exercicis. Els moll forts Les dades subministrades pels instituts d'Euro- increments de producció de construcció a Cataluconstrucl assenyalen que la producció de cons- nya del període 1986-1990. s'han demostrat totrucció hauria caigut, durant l'any 1993 a Euro- talment conjunturals i han vingut scguiïs per un pa, un -3.1%. respecte de l'any 1992. i encara període de frenada continuada, en un primer enregistraria un creixement negatiu, per bé que moment amb creixements encara positius, però, mes suau. del -0.3%, en el 1994. Aquests resul- des de 1992, amb caigudes netes del volum total tats demostren que. ni tan sols el comportament de producció. expansiu de la construcció dels països que enreDes del punt de vista de les empreses, resulta gistren laxes positives, com Alemanya o Àustria, evident que aquest comportament tan erràtic és no aconsegueix compensar les fortes caigudes extremadament perniciós. No és possible elabod'altres, com França. Itàliao Espanya.Concreta- rar estratègies a mig termini, sense risc de comement, la baixada que es calcula en l'any 1993, per tre errors importants d'apreciació; es fa molt a Espanya, és bastant més accentuada que la difícil d'establir les dimensions productives òptimitjana europea, amb un - 6 ^ . mes, tant en equipament com en mà d'obra i això Dins el territori espanyol, també les diferències condueix a plantejaments minimaüsies. amb reentre zones són moll marcades i ofereixen un curs creixent a Ics subcontractacions d'obres o a contrast clar entre aquelles comunitats autòno- les contractacions de personal, temporals. mes en què l'activitat ha seguit una corba reEl funcionament de l'empresa s'ha d'enfocar en lativament estabilitzada, i la d'altres, com és el una perspectiva de màxima flexibilitat, filosofia cas de Catalunya on, tal com s'observa en els que. en principi i a nivell individual, podria ser Economista
El sector de la construcció travessa una fase clarament recessiva en el conjunt d'Europa, ii causa, en bona part, de l'atonia econòmica general. Els ritmes de creixement econòmic moderats 0 negatius es tradueixen, d'una banda, en una baixada global de la demanda privada, la qual té. com una de les seves manifestacions més evidents, la caiguda en la demanda de construcció, tant d'habitatges com d'edificis per a les empreses. D'altra banda, la pèrdua d'activitat del sector és sinònim de disminució d'ingressos pressupostaris, 1 això comporta retallades força significatives en la inversió pública en equipaments i infraestructures.
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
considerada positivament però que, a nivell agregat, no fa cap altra cosa més que traslladar els riscs des dels grans operadors fins als mes petits i més indefensos i consolidar un estat permanent d'incertesa. Concretament, segons fonts de la Cambra de Contractistes d'Obres, a Catalunya, cl sector de la construcció hauria perdut 28.000 treballadors entre els mesos de setembre de 1991 i de 1993.d'un total de 206.000, es adir, un 14%. De cara a l'any 1994, una sèrie d'elements fan pensar que el sector podria entrar en una etapa d'una certa estabilització, que permetria.apartirde 1995, de retornar a taxes positives de creixement, equilibrades en el temps.
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ INTERNA DE LA CONSTRUCCIÓ Variació en pessetes constants (en %)
FONT: ITEC - EUHOCONSTBUC1. CCOC.
La producció d'habitatges podrà mantenir la tònica de l'any 1993, amb un augment de la producció d'habitatges de dimensions i preus, més ajustats a la demanda, en les zones urbanes. Durant l'any 1993, els visats d'habitatges dels col·legis d'aparelladors s'han mantingut gairebé estabilitzats, amb una xifra total de 33.922 unitats. El suport del Pla de l'habitatge en aquests àmbits, a través de les modalitats de protecció oficial o de preu taxat es seguirà deixant sentir, atès el corrent encara molt fort d'arribada de sol·licituds a l'Administració (2.500 sol·licituds mensuals). Sembla menys probable, en canvi, que durant el
1994 es noti una recuperació de la demanda de segones residències, tot i que els indicadors econòmics generals parlen d'una certa represa de la demanda i que la tendència dels tipus d'interès segueix essent a la baixa. De fet, si no es produeixen alteracions importants en el panorama actual, l'any 1994 mantindrà la tònica depressiva en el mercat de compra dels habitatges d'ús temporal, i. per tant no és fàcil preveure una recuperació de la producció d'habitatges en les zones costaneres i turístiques en general. En el terreny de l'obra civil, l'any 1993 s'ha vist
F
O
M
A
marcat per les reduccions que havia enregistrat la licitació oficial en els dos anys anteriors; poques han estat les obres de nova contractació i bona part de les despeses pressupostàries s'han destinat a eixugar el deute contret amb anterioritat. Les estimacions de la Cambra de Contractistes són d'una caiguda de producció del -25%. en pessetes constants del 1992. No obstant això. al llarg de l'any 1993 ha estat molt intensa l'activitat de noves licitacions d'obres (+42%, en el període gener-setembre), i això haurà de comportar una redinamització del subsectorpera l'any 1994. Totes les declaracions dels responsables públics, i la concreció dels diversos pressupostos de l'Estat i de la Generalitat, confirmen una voluntat d'augmentar les inversions en infrastructures, com a via bàsica per evitar un deteriorament de la situació econòmica general. En el camp de l'edificació no-residencial, si bé les baixades dels preus de venda, dels lloguers i dels tipus d'interès estan permetent ja una certa recuperació de la demanda, les previsions pel que fa als edificis nous no poden ser encara gaire optimistes per al 1994, tot i que la forta caiguda del 1993. definirà l'any que ara hem acabat com el més baix de tot el cicle, i marcarà un punt d'inflexió cap a una etapa de recuperació. •
T
P U N T S
D E
S T
*
Societats professionals i pluridisciplinàries Josep Maria Calafell *
E
s un fet prou conegut que les condicions actuals del mercat de serveis professionals, en què s'exerceix la professió d'aparellador/arquitecte tècnic, tenen poc en comú amb les que es preveuen en els decrets que regulen les nostres atribucions, facultats i competències, tant en la regulació de 1935 com en la més recent de 1971. Abans, els clients habituals d'aquests serveis, normalment persones físiques, promotors o empresaris, treballaven amb els seus tècnics amb els quals tenien afinitats, tracte personal, amistat, un prestigi reconegut, etcètera, i aquesta elecció era presa en un marc determinat.
r
4*
t V
1)
11
!'•
m
Dins d'aquest marc. el client buscava $ la figura «adequada» d'un professional amb aquelles afinitats, els serveis dels quals eren prestats, gairebé sempre, en la forma en què el mateix professional entenia que havia de prestar-los, sense que es qüestionés mai la preceptiva Vcapacitat tècnica de l'aparellador ni la seva actuació professional, cosa que, com qualsevol altre dubte, quedava a , priori eliminada per las connotacions pròpies d'aquest model personalitzat ^ Nj tan sols es qüestionava un cop finalitzat l'objecte del contracte. A més a més. aquesta situació coexistia amb la presència de gabinets professionals que oferien serveis pluridiscíplinaris, confirmant la solidesa d'aquella relació descrita anteriorment. Actualment persisteixen aquests models encara que. sense cap mena de dubte, són quantitativament menys importants i tenen un espai en el mercal que limita amb d'altres formes associatives que l'avantatgen clarament a l'hora d'atendre certs ireballs. Els adversaris més durs apareixen arran de la generalització de la intervenció en el mercat de les distintes societats mercantils amb les seves complexes i embrancades connexions que deriven en una creixent objeiivació de la prestació de serveis. Es pot afirmar, a partir d'aquesla primera anàlisi, que la resposta la trobarem en una organització amb el perfil següent: -capacitat 0 possibilitat d'actuar com a societat civil 0 mercantil. -flexibililat econòmica de les seves ofertes, és a dir, adaptació a les condicions i oscil·lacions pròpies de! mercat, superant la rigidesa que acostumen a tenir les tarifes d'honoraris.
f-
i!
I mméi
-potencial i àmplia -pràcticament il·limitada- diversitat de disciplines a abastar dins del marc de la prestació de serveis. -oferta de serveis que inclogui l'opció de la gestió total de la operació. -tractament fiscal òptim dels exercicis (respecte a la d'un professional liberal). -possibilitat de creixement i reducció de la capacitat de treball. Des d'una actuació individual com a professional existeixen poques possibilitats d'assolir aquest perfil. No obstant, s'entra de ple en el camp d'acció d'una ingenyeria o consultíng i de la seva oferta en el mercal de serveis. Davant aquesta innovació, sembla evident que per als nostres professionales l'estructura d'una societat obre uns camps
V
&£mí A
;
í 'i
•
determinats de treball que des d'actuacions individuals resulten de més difícil accés o es desenvolupen en condicions més adverses i menyscompetitives. Això no evita que continuïn existint estrats determinats del mercat de serveis professionales que no puguin o hagin de ser atesos per estructures molt més simples. No hi ha dubte que una direcció d'obra d'un propietari per al seu propi ús. o un cert tipus d'informes o dictàmens, entre molts altres casos, són exemples d'actuacions que seran probablement ateses millor per un professional. Però és evident que difícilment aquest professional podrà penetrar en un mercat d'actuaciones de certa complexitat si no s'uneix a d'altres i s'aculi a fórmules associatives que li resultin avantatjoses i competitives. Sola la figura de l'associacionisme, el professional utilitza pre fe ren tement lasocietaimercantilcomoamarcdela seva activitat, en les modalitats de limitada i anònima-per aquest ordre-i, un immediat segon, lloc la societat civil. Quedan al marge, de moment, les societats cooperatives i anònimes laborals, però comença a percebre's una certa inquietud sobre aquest tema, atesa l'exigència d'aquestes coma única possibilitat per a fer possible la capitalització de la prestació per des-
ocupació, i atès el creixent augment de professionals que van perdent els seus llocs de treballs com a assalariats i cerquen una sortida en la tornada a l'exercici liberal. L'exercici de la professió, sovint complex, té la seva pròpia lilúrgia. Així, davant una societat de professionals, com s'interpreten aspectes tan bàsics com són la col.legiació, el visat, les quotes col·legials, les competències que han generat inacabables discussionsjurídíques. la firma del col·legiat, el número de col·legiat, la deontologia de la professió, les tarifes, els inalterables rols clàssics, etc? Als col·legis professionales. els correspon ordenar i vigilar l'exercici professional i controlar que l'acti vilal professional sigui l'adequada als interessos ciutadans. Per complir amb el que els correspon, des dels col·legis cal permetre i movitar l'adaptació capa noves situacions, eliminant obstacles i facilitant l'assessorament necessari, que en faciliti la implantació, de la qual dependrà assolir una part d'aquest p q p q mercat de serveis en què es valora, no unes atribucions que envolten una firma, sinó una gamma àmplia de serveis, la seva qualitat, l'oferta d'intervenció en la gestió i, sense cap mena de dubte, l'absència màxima de limitacions. Seria finalmenl desitjable per a la nostra professió que sigui eí nostre propi interès, en la millor prestació dels nostres serveis, el que comporti en tol moment la iniciativa de donar suport a l'aparició de societats de professionals, cosa que significa el suport del col·lectiu a favor de la innovació i la posada al dia. •
"Les societats obren nous camps de treball que des de l'actuació individual resulten de difícil accés o es desenvolupen en condicions adverses i menys competitives"
* JOSEP MARIA CALAFELL és arquitecte
tècnic i cap d'Exercici Professional deJ Col·legi d'Aparelladors de Barcelona
TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA GAMMA M É S C O M P L E T A EN AÏLLAMENT: G L A S C O , LLANA DE VIDRE GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT. NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ 0 LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.
IRÈ
EXTRUSIONAT
E·OH.ICES'r·IR.È
TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.
EXPANDIT
D J3
POLIGLAS
CT PRODUCTES AMB QUALITAT GAKANTITZADA
VIDR