INF940215 by sia16

'NFORMATIU

Núm.43 SEGONA QUINZENA FEBRER 94 125 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

BonPastor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 3 3 11 - 2 0 9 8 2 99

F a * 414 34 3-4

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa

Els pressupostos visats durant el 1993 confirmen l'estancament del sector Dades del Col·legi de 1993 mostren un augment en l'edificació residencial i comercial L'edificació d'habitatges de protecció oficial ha esmorteït sensiblement l'impacte de la crisi que pateix el sector de la construcció al nostre país. Malgrat l'estancament d'aquest sector econòmic, els pressupostos visats el I993 al Col·legi d'Aparelladors s'apugen un 9c/c respecte a l'any anterior. El Pla de l'Habitatge ha estat, d'allra banda, un dels elements fonamentals que han sostingut l'activitat econòmica del seclorde la construcció durant l'any passat, circumstància que es preveu que es mantingui durant 1994. Pera aquest exercici, però, la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres preveu una baixada del 5% del total de l'activitat constructora de Catalunya. La situació de crisi econòmica també ha influït en la demanda d'aparelladors i arquitectes tècnics, que ha disminuït de manera notable principalment durant el segon semestre. Aquesta situació és més greu per als joves titulats sense experiència i per als majors de 40 anys. •

L'incendi del Liceu dóna pas a una polèmica reforma

1K1

1B92

IB » en mi1*í» ó«

ntllon»

PRESSUPOSTOS V SATS ANYS 1991-1992-1 993 HABITATGES

A MES A MES

Pierre Chemillier afirma que la construcció demana treball en equip PÀGINA 6

Un incendi va destruir, gairebé totalment, el passat dia 31 de gener, el Gran Teatre del Liceu. Ignasi Solà Morales, conservador del recent, ha estat designat per dur a terme la reconstrucció d'aquest coliseu operístic. L'anunci que aquesta intentarà reproduir fidelment cl teatre ha obert una polèmica entre els professionals que defensen aquesta postura i els partidaris de construir un teatre de nova planta. •

Premis Constructa, racionalitat i integració PÀGINES 13114

"La necessària evolució de la construcció", per Fruitós Manà PÀGINA 15

PÀGINES 41 5

P U B L I C I T A T

Un nou laboratori de Geocisa a Viladecans Geocisa y Cimientos. S.A. (Geocisa) és una empresa líder dels sectors del control, de la qualitat i de la enginyeria del sòl. amb 25 anys d'experiència, 17 laboratoris fixos a Espanya i Portugal, i 700 persones en la seva organització. Geocisa, que pertanyen al grup Dragados, utilitza en les seves activitats les tècniques més avançades, moltes de les quals són fruit de la seva tasca de recerca, entre les quals destaquen les següents: • laboratoris acreditats d'assaigs • sondeigs i reconeixements geotècnics • assessoria geològica especialitzada • estudis i proves d'estructures existents • rehabilitació d'estructures • fonaments especials • tractaments del terreny Tot i que des dels seus inicis ha treballat regularment a Barcelona, fins l'any passat Geocisa no va obrir el laboratori de Viladecans, que recentment ha estat acreditat per la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de

formigons en massa i els seus materials constituents: ciment, àrids i aigua. D'altra banda, Geocisa té molt avançada la tramitació de la seva acreditació en l'àmbit de vials.

TUBOS ESTRUCTURALES ASOCWDA DE Clra.B-142 de Polinyà Polig. Ind. "Can Roure" 08181 SENTMENAT (Barcelona) Tel. (93) 715 24 42 - Fax (93) 715 22 23 Tèlex 52034 NPTAE

ALMACENES EN: BARCELONA - MADRID - VALENCIÀ - VITÒRIA

GEOCISA Y CIMIENTOS, S.A. Autovia Castelldefels, km. 11 Ctra. Viladecans, s/n 08840 Viladecans Telèfon 637 01 98

Fax 637 02 64

L'edificació d'habitatges de protecció oficial esmorteeix l'impacte de lacrisi dela construcció Malgrat l'estancament, els pressupostos visats el 1993 s'apugen un 9% respecte al 1992 CARLES CARTANÀ La construcció d'habitatges, principalment de protecció oficial, ha reduït l'impacte de la crisi econòmica que pateix el sector de la indústria de la construcció. Malgrat que la situació d'estancament mostra signes de continuïtat, el cert és que el volum de pressupostos visats a les comarques de Barcelona ha estat, en números absoluts, un 9% superior al de 1992. El Pla de l'Habitatge, del qual els promotors i constructors n'estan demanant ja una ampliació, ha estat a les nostres comarques l'element clau que ha sostingut l'activitat econòmica del sector de la construcció durant 1993. El suport del Pla. mitjançant les modalitats de protecció oficial o de preu laxat, s'ha notat i tot fa indicar que l'activitat d'aquest subsector podrà manienir la mateixa tònica el 1994. Els pressupostos d'habitatges visats han crescut un 13% respecte a 1992. També els edificis comercials han tingut un increment significatiu. L'edificació industrial continua, però. marcant la iònica de recessió, cosa que fa témer que la reactivació econòmica general encara no s'ha iniciat. El mateix ha passat als equipaments com a conseqüència de l'aturada d'activitat de l'administració. A nivell de l'activitat global de la professió, el volum d'honoraris visats ha tingut un increment del 7%. La distribució dels honoraris visats per tipus de treball confirma el pes de l'edificació residencial, i manté estable l'activitat de rehabilitació d'edificis en un 17% del total.

PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS O'EDIFICIS

La Cambra preveu una baixada del 5%

% SOBRE ELTOTAL

T I P U S D'EDIFICI

Habitatges

Industrials

Comercials Equipaments

TOTAL

100

HONORARIS VISATS DISTRIBUCIÓ PER ESPAI DE TREBALL

HONORARIS VISATS OISTRIBUCIÓ PERTREBALLS

ESPAI DE TREBALL

Projecte i direcció

Projecte

Direcció única

Direcció compartida

ra molt notable principalment en el segon semestre de 1993. Les situacions més greus es centren en els joves titulats, sense experiència, i en els professionals amb més de 40

Edificació residencial Edificació no residencial Reformes Obres menors

Diversos

4 7

n 5

anys. D'altra banda, això ha produït un increment de la contractació no pròpiament liberal, lligada al Volum d'obra a realitzar i amb una relribució en forma d'honoraris.•

Tots els capítols de la construcció (habitatges, rehabilitació, edificació no residencial i obra civil) durant 1993 han experimentat una disminució. La caiguda més forta, però, correspon a l'obra civil amb un 25%, seguida de l'edificació no residencial amb un 23%. La davallada de l'obra civil s'explica perles diminucions de la licitació al 1991 i 1992 i pels desfasaments temporals entre licitació i execució efectiva.

E N Q U E S T A

UtiütmelmànjuehgpermL·rarpmfes OE1MAN NAVAUO

STIFANO MklO C·M·fll·* • * • . 7007. I · K · I · M

Intervenció professional Pel que fa als dilcrents tipus d'intervenció, l'arquitecte tècnic intervé com a tècnic únic en un 20% dels treballs visats, i destaca l'increment de l'activitat en el camp del projecte. El treball en situació assalariada. en canvi, pateix directament l'impacte de la crisi existent sobre les estructures empresarials del sector. Actualment, en el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi figuren com a professionals en atur un 4,2% dels col·legials. La demanda d'aparelladors i arquitectes tècnics ha disminuït de mane-

TIPUS DE TREBALLS

La producció del sector de la construcció a Catalunya haurà baixat un 14% el 1993 en relació amb l'any anterior, segons dades de la Cambra Oficial de Contractistesd'Obres(CCOC). Previsions d'aquest organisme apunten que el 1994 la caiguda de la producció serà d'un 5% peral conjunt de l'activitat constructora de Catalunya. Les taxes més negatives correspondrien a les comarques de Tarragona (-20%) i Girona (-10%).

No. Fins ara no m'he vist obligat a realitzar cap tipus de promoció personal, però trobo que és una pràctica que caldria fomentar, atesa la delicada situació de la professió.

No. no he lingut encara aquesta necessitat. Treballo a peu d'obra i en temes de control de qualitat, dos àmbits en què no he hagut de vendre'm com a professional pera treballar.

EMIU MAS

teLUgiat • • • . 4014. V·IW·r·lx

MARIA VAlUl Cil-Uf l«t • * • . 639S.

No. però crec que és moll interessant. La construcció és una activitat que. tot i la crisi, sempre té força moviment. Malgrat tot ens hem de començar a preparar per a un futur no tan positiu.

Ara per ara. no. És una pràctica molt interessant que en el futur pot esdevenir fonamental, atesa lacompetitivitat del sector. Crec que ha de ser una forma més de formació professional.

La consulla es m fer el dijous 3 de febrer al Senei d'informació del CoLiegí, a Barcelona. Els professionals es van escollir aleatòriament

Un incendi devasta el Gran Teatre del Liceu i inicia una costosa i polèmica reconstrucció Les administracions avalen una reforma controvertida entre els professionals de l'arquitectura ANTONI CAPILLA

La sala, l'escenari í les llotges del Gran Teatre del Liceu són pura runa. Un virulent incendi a l'escenari, provocat accidentalment per una espurna, va calcinar, amb rivets wagnerians, l'interior del recinte operístic el matí del passat 31 de gener, mentre un grup d'escolars que visitava les instal·lacions del teatre escoltava un enregistrament de La flama màgica, de Mozart. El Liceu va ser declarat sinistre total. Al seu interior només va resistir l'arc sobre ia boca de l'escenari. Malgrat la magnitud de l'incendi. la façana ha restat intacta i s'han salvat el Saló dels Miralls, el Cercle del Liceu i el Conservatori. Hores després del sinistre, les administracions públiques —Govern central, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona— es van comprometre a reconstruir el Liceu amb l'estil i la forma que tenia abans de l'incendi. Una primera estimació va valorar la reconstrucció del Liceu en 4.000 milions de pessetes i dos anys de treball. La complexitat de la reconstrucció, però, pol fer pujar els costos fins als 9.000 milions de pessetes, si es lé en compte la gran inversió necessària per dotar el nou recinte de les necessàries instal·lacions de seguretat i climatització, fins araïnexistenis al Liceu.

Reconstrucció polèmica La reconstrucció del teatre va ser encarregada a Ignasi Solà-Morales, arquitecte conservador del Gran Teatre del Liceu, que es va decantar per una reproducció fidel de la sumptuosa sala del teatre i l'aplicació del projecte d'ampliació de l'escenari i altres dependències que es va aprovar fa dos anys però que encara era pendent d'aplicació atès el fort rebuig dels veïns afectats. Les obres haurien de començar el 1995 i la seva finalització s'ha previst per a 1997, coincidint amb el 150 aniversari de la fundació del Liceu. La reconstrucció del Liceu ha obert un petit cisma enlre els professionals de l'arquitectura. L'arquitecte Oriol Bohigas es va mostrar partidari de reconstruir-lo "exactament com era" i d'evitar una possible polèmica sobre la seva ubicació. Fre-

Un estudi advertia del risc d'incendi L'edifici del Liceu era un edifici d'alt risc. La seva estructura, construïda fa 150 anys. no era prou segura. La restauració per etapes en curs no havia arribat encara a aquest punt crucial de la reforma. Un estudi signat per l'arquitecte Ignasi Solà-Morales definia com a "precaris" els sistemes contra incendis de! Liceu. Aquest document apuntava premonitòriament que les instal·lacions tenien "una càrrega potencial de foc molt elevada i una capacitat de resposta molt limitada". Això significa que, atesa la gran quantitat de materials inflamables que contenia l'edifici, els sistemes contra incendis eren insuficients, circumstància que obligava el teatre a comptar amb una dotació de bombers cada dia de funció. LA

FAÇANA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU, UN DELS ELEMENTS QUE ES VAN SALVAR

El més important és no perdre temps L'incendi del Liceu ha despertat, des de solidaritat entusiasta fins a senliments de ressentiment i enveja que mostren la transcendència del fet. Cal asserenar els ànims, aglutinar totes les opinions de caràcter positiu i foragitar tot el que pugui crear noves discordàncies. És difícil senyalar un camí que asseguri la millor solució possible, com deia Foix. "m'exalta el nou i m'enamora el vell". Hem de tenir en compte la època en què vivim, amb els progressos de la tècnica però no es pot oblidar la gran càrrega emotiva i sentimental que. de fet, ha creat aquest clamor popular i aquest desig de tornar a tenir el nostre Liceu.

L'emplaçament pot reportar problemes, però és difícil propugnar un canvi, atesa la forta càrrega de tradició, i que. malgrat la grandiositat de la tragèdia, s'han salvat certes parts que podran ajudar a satisfer els nostàlgics. Alguns s'han preguntat si és possible trobar artesans que puguin fer treballs com els que s'han destruït. Ben segur que al país encara hi ha operaris que són capaços de fer treballs excel·lents. El que ja no és tan clar és la conveniència de fer una còpia mimètica. És difícil saber quina és la millor direcció a seguir, però el que és imprescindible és no perdre lemps i actuar units i amb força per fer realitat aquest somni de tots. LLUÍS MARIA PASCUAL I ROCA Aparellador

deric Correa, coautor de l'Anella Olímpica de Montjuïc, va considerar imprescindible que el Liceu recuperés "la platea circumdada de llotges que feien únic el teatre, li donaven lleugeresa i una gran bellesa". A l'altra banda de la moneda es situen els que, com Óscar Tusquets, són partidaris d'abordar la reconstrucció del teatre amb un estil i espai diferent, atès que "és evident que han passat 150 des que es va pensar i construir el Liceu, i les idees socials han canviat força". Tot i les reticències d'alguns. SolàMorales creu que la restauració de la sumptuosa sala és possible. Una de les primeres tasques dutes a terme ha estat, precisament, recuperar totes les mostres possibles de l'ornamentació i dels mobles del teatre. Alhora s'ha iniciat el bombament de l'aigua vessada durant l'extinció de l'incendi, la retirada de les runes, l'aïllament de les estances que es van salvar de les flames, í la consolidació de l'edifici amb l'apuntalament d'alguns murs que comuniquen amb els immobles veïns. •

Una rehabilitació a mig camí entre la normativa i la fidelitat històrica Les administracions avalen la reforma ANTONI CAPILLA

La reconstrucció del Liceu serà una obra arquitectònica que centrarà l'atenció dels barcelonins els propers anys. A més de propiciar un delicatdebatentrelaciutadaniaiels professionals de l'arquitectura, la restauració del teatre incendiat ha de lluitar amb els imperatius tècnics, la reproducció de materials i artesanies antigues i el desig impossible de recuperar allò definitivament perdut. La reconstrucció és tècnicament possible, la restitucióexacla del seu esperit és improbable. El Gran Teatre del Liceu com a tal és un producte irrepetible d'una època molt concreta, l'esclat de la burgesia. L'edifici va ser construït so-

bre un antic conveni trinitari, a iniciativa del Liceu Filharmònic Dramàtic barceloní, per Josep Oriol Mestres i Miguel Garriga Roca que van seguir els plànols d'un arquitecte francès, un tal Viguier. Un cop acabat l'edifici, se'l vaconsiderarel més espaiós del món. Tenia capacitat per a 3.500 espectadors, amb cinc pisos i platea. L'escenari de fusta tenia una amplada de boca de gairebé 16 metres i una profunditat de més de 33. La sala tenia una amplada màxima de 27 metres i una llargada de gairebé 33. Després d'un primer incendi, el 1861, el teatre va ser reconstruït i redecorat, amb abundant ornamentació, per un equip presidit per Josep Mirabent i Gateli. •

Nova època, arquitectura nova El Liceu que coneixíem fins ara és del tot irrepetible. El seu escenari, la seva ornamentació, lot obeïa a una determinada concepció arquitectònica i ideològica. Ara, cal construir un tealre que estigui d'acord amb l'època que vivim. Repro-

JORDI SABARTÉS Aparellador

planta

RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU ÉS UN NOU TEMA DE DEBAT CIUTADÀ

La preservació d'un ambient

duir mimèticament un edifici del segle XIX no té sentit a hores d'ara. Al meu parer, el que cal fer és un edifici de nova concepció, més moderna, més funcional, més segura. Altra cosa és si, finalment., l'ornamentació vol imitar l'estil del vell Liceu.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

El Gran Teatre del Liceu ha de serreconstruïttal com era, amb totes les normatives de seguretat i comoditat que calguin, però respectant tant la seva ornamentació i el seu ambient, com la seva filosofia. S'ha parlat de problemes per la manca

de bons artesans que puguin reproduir alguns elements ormanentals. De veritat, crec que aquest no seria pas cap problema. Al país hi ha molt bons professionals, capaços de fer perfectament una acurada reproducció d'aquest edifici singular.

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria • Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica • Objectes de disseny Aparells topogràfics Una botiga especialitzada a preus molt assequibles A T

JAUME RAYNARD Aparellador

Pierre Chemillier condiciona el futur de la construcció al treball en equip Les societats de professionals esdevenen una bona reposta de futur L'INFORMATIU

El procés de la construcció demana aciualment l'existència d'equips tècnics pluridisciplinaris que treballin de manera organitzada amb les empreses i que aportin formes imaginatives de competència. Els professionals que pretenguin mantenirse al marge de l'evolució natural lot recordant antics privilegis corporatius i formes de treball ja obsoletes quedaran fora de joc. Pierre Chemillier, antic responsable del Centre Scientifique el Technique du Batiment (CSTB), va fer aquestes afirmacions a la taula rodona Construir amb la indústria celebrada el 13 de gener al Col·legi d'Arquitectes. El sector de la construcció necessita resoldre, segons Chemillier, dues qüestions preocupants: "d'una banda, cal millorar els canals de comunicació entre els agents intervinents en el procés constructiu com també documentar i divulgar Ics innovacions que es produeixen; d'altra banda, és fonamental millorar les condicions de treball a l'obra en general". El professor Fruitós Manà, que també va participar en el debat, va manifestar que al nostre país "la pomanuesiar que ai nosire país la pobresa constructiva avui és absoluta" i que, en tot cas, "es dóna una situació de contrast amb algunes

LÏÏEC actualitza la seva col·lecció Control de Qualitat L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) ha editat un volum d'actualització de la seva col·lecció Control de Qualitat en l'Edificació que inclou la RC-93 i la EP-93. Aquesta obra va ser editada el 1983 i està formada per un total de 7 volums. L'objectiu primordial d'aquesta ampliació és facilitar al professional de la construcció una documentació prou àmplia, sistematitzada i ordenada, en forma de fitxes, sobre el control de qualitat a l'edificació, els materials i elements a controlar i les indicacions per establir un pla de control. •

Informes analitza la restauració dels monuments

LA CONSTRUCCIÓ DEMANA CANVIS EN EL SEUS PROCESSOS OE TREBALL

actuacions capdavanteres que no arriben a afectar el marc general". Mana va manifestar, també,

volem continuar sent algú que "si volem continuar sent algú en el sector, cal ser més flexibles i estar més oberts als canvis". •

La revista Informes de la Construcción dedica dos monogràfics a la restauració monumental. Amb el títol Construir el pasado. es mostren obres de Catalunya, Extremadura; País Valencià, Galícia, Andalusia, Castella i Lleó. Madrid, Aragó i la Rioja. La seva presentació, que anirà a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, es farà el dilluns 28 de febrer a l'edifici del Rellotge de Barcelona. L'acte ha estat organitzat per l'Instituto Eduardo Torroja, la Diputació i la Cooperativa Jordi Capell. •

La sala d'exposicions revisa la millor LÏÏEC convoca la tercera edició arquitectura industrial europea dels premis REHABITEC El Col·legi exhibeix els Premis Constructa

El Saló de la Rehabilitació s'obre el 27 d'abril

L'INFORMATIU La sala d'exposicions del Col·legi acull, des del passat 10 de febrer, la mostra Arquitectura industrial a Europa-Premí Constructa'92, organitzada pel Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració de l'Institut de la Tècnica de la Construcció i Arquitectura de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya). Aquesta exposició és formada per les 11 obres finalistes del Premi Constructa'92, guardó atorgat per la FiraAlemanyaAG (Hannover) i que va correspondre a Dominique Perrault pel Complex Industrial Berlier, a París. L'exposició compta amb la

L'INFORMATIU Coincidint amb la celebració del Saló de la Rehabilitació i de l'Equipament Rehabitec-94, que es durà a terme a Barcelona del proper 27 d'abril a I'l de maig, l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) organitza la tercera edició dels premis Rehabítec. L'organització dels premis compta amb el suport del departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Els premis de rehabilitació s'atorgaran dins els capítols següents: edificació residencial, edificació no residencial o enginyeria civil i producte industrial

col·laboració del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i de l'empresa DESMON.^

M A T

o procés constructiu exposat al Saló de la Rehabilitació i de l'Equipament Rehabitec-94. •

e c u

T A C

Com augmentar la durabilitat del formigó Elevación de la durabilitad de las estructuras de hormigón por la eliminación de las juntas frías en el hormigonado Howland, J. J. Cemento Hormigón núm. 727, desembre 1993 p. 1517-1525

Els estudis de patologies d'estruc(ures de formigó armai acusen, com a causa fonamental de la seva baixa durabililat. la corrosió de l'acer i la carbonatació del formigó. Aquests efectes en molts casos es mostren combinats, i causen un deteriorament encara més prematur. Els investigadors que han aprofundit en els estudis d'aquests defectes reconeixen, en l'article Elevación de la durabilidad de las estructuras de hormigón por la eliniuiación de las juntas frías en ei honn'tgonado, que els terminis de servei de les estructures depenen de dos períodes ben definits: - El temps en què aquests agents agressius tarden a arribar a l'armadura: «períodedMniciació»; - El temps en què s'arriba a un nivell inacceptable de deteriorament, que generalment es mostra a

REHABILITACIÓ DE SOSTRES

ElDecret314/l993,de9dedesembre.preveiaPaprovaciód'unanormatècnicad'accions en l'edificació d'obres de rehabilitació estructuralsdesostresd'habitatges. Aquesta norma, anomenada Norma Reglamentària NRE-AEOR-93.ja ha estat aprovada per Ordre de 18 de gener de 1994 i cl seu text. publicat enel Diari Oficial de la Generalitat del dia 2S de gener de 1994. La nova norma s estructura en dos capítols i tres annexos. Al capítol primer s'estableixen les accions mínimes a considerar en les obres dels sostres i al capítol segon s'especifiquen els coeficients de segu-

EL PROCÉS DE FORMIGONAT ÉS FONAMENTAL PER A LA OURABIUTAÏ DE L'ESTRUCTURA

través de les fissures en el formigó, Evidenlment,elperíoded'iniciació depèn de la qualitat de la barrera física que impedeix l'entrada dels agents agressius, o sigui de la quali-

retat a aplicaren aquestes accions. Aquests coeficients són en funció de la forma i manera que es calculin els pesos de diferents elements resistents constructius. Els annexos faciliten una sèrie de valors per a l'aplicació de la norma. A l'annex I figura una taula de pesos de diferents materials i de diferents elements constructius. L'annex Ileslableix una metodologia de treball pera ta determinació de sobrecàrregues, i facilita el model de fitxa de dades de cada habitatge. Finalment l'annex UI fa referènciaals requisits míninisacomplir per poder aplicar els diferents coeficients de seguretat, pel que fa al coneixement dels sostre. •

Aquesta secció és elaborada pet Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d* Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Aquests article» son una mostra dels que els professionals poden trobar al Centre. S'hi pot eccedir via tetèton (93-414 3 3 1 1 ) I via fax { « M 1 4 54 26).

tat del formigó de recobriment de les armadures i del seu grau d'impermeabilització, Però l'obtenció d'una estructura de formigó molt resistent al pas dels

Techniques et métiers de la construction Alballea, F (et al.) Plan Construction et Archttecture París, 1992

Llibre en el qual s'hi plantegen les tendències d'evolució de les tècniques de producció dels edificis, les conseqüències del desenvolupament de la informàtica i cl futur de les professions, tant de les encarregades del procés de construcció com de les implicades en la concepció i la direcció. Aquesta monografia té quatre partsdiferenciades. La primera part.La construcció a I horitzó del 2025. Com es consfruiran els edificis a França el 2025? descriu les grans tendències d'evolució que es dibuixen

•

agents agressius no depèn només de dissenyar i aconseguir una barreja de formigó d'alt grau d'impermeabilització; és també imprescindible que l'estructura sigui uniformament impermeable en tota la seva extensió, que sigui un autèntic monòlit, i que no es produeixin juntes fredes en el procés de formigonat. Les juntes fredes imprevistes, totalment irregulars i sense tractament posterior, anul·len el període d'iniciació amb la qual cosa redueixen la durabilitat de les estructures només al temps del segon període. La garantia del monolitisme de l'estructura en el procés de formigonat i, per tanl, el secret de l'eliminació de les indesitjablesjuntes fredes, es basa en una adequada concepció sistemàtica de les operacions del formigonat: preparació, transport, abocament, compactació i acabat de la superfície. La concepció sistemàtica rau en el fet que totes aquestes operacions estan fortament relacionades pel temps de vida útil de la barreja fresca de formigó, o sigui que estan limitades pel temps que passa des del moment en què s'incorpora l'aigua, fins que es produeix el seu adormiment inicial.•

per al futur immediat. Es tracta d'un text important i documental, que ja ha tingut un ampli ressò en la premsa especialitzada francesa. La segona part és un seguit d'escrits que tracten de l'evolució dels oficis de la construcció en termes de valoració, qualificació, d'organització del treball, de formació i d'inserció dels joves i, en general, de les relacions entre empresa i sistema educatiu. La tercera part analitza els reptes i l'evolució dels papers dels responsables de la concepció a França, que passa per una segmentació i especialització. El darrer apartat analitza les conseqüències que aquesta té en cl sector de la construcció, principalment en termes de relació, gestió i organització dels treballs (els actors entre sí, i també les formes d'organització internes de cadascun d'ells). •

ASSESSORIA FISCAL

Diversos impostos resten afectats per les noves mesures fiscals, a partir de la Llei 22/93 aprovada pel Parlament de l'Estat Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Impost sobre el Valor Afegit

Impost sobre Activitats Econòmiques

Es podrà modificar la base En el cas de baixa per tancàimposable de l'impost quan menten l'exercici de l'activitat, per resolució ferme.judicial o les quotes seran "prorratables" administrativa, o d'acord al per trimestres naturals, exclòs Dret o als usos de comerç res- aquell en què es produeixi tin sense efecte totalment o aquest tancament. parcialment les operacions Per això, els subjectes pasgravades, o bé se n'alteri el si usque iniciïn l'exercici d'acpreu. tivitats empresarials classifiLa base imposable també cades en la secció primera de restarà modifïcadaenlaquan- l'impost, (les societats de protia corresponen!, quan el des- fessionalsestan classificades tinatari de les operacions que en aquesta secció), quan el estan subjectes a aquest im- nombre d'empleats no exNo obstant això, es preveu l'exoneració de grava- post no hagi fet efectiu el pa- cedeixi de vint. gaudiran d'umen dels increments nets gament de les quotes repercu- na bonificació del 75%, del procedents de les trans- tides i sempre que, amb poste- 50% i del 25 %, de laquotade missions o dels reemborsa- rioritat a la meritació de l'impost durant el primer, el ments dels exercicis 1994 i l'operació, hi intervingui una segon i el tercer any respecti1995, sempre que l'import declaració judicial de fallida vament. d'aquests s'inverteixi en entremig i sempre que ho auL'esmentada bonificació tintoritzi l'Administració tribu- drà caràcter de "súplica". Per plans d'estalvi popular, Aquests plans, però, res- tària, prèvia sol·licitud de tant, cal que aquesta sigui l'interessat. sol·licitada. ten pendents d'aprovació. Es modifica el tractament dels increments i decrements de pairimoni, i resten subjectes i no exempts aquells que es deriven de les transmissions o dels reemborsaments de participacions representatives del capital social, o patrimoni de les Institucions d'Inversió Col·lectiva, encaraque l'import d'aquestes no superi les 500.000 pessetes.

Impost sobre el Patrimoni

Impost sobre Societats

Resten exemptsels béns i drets de les persones físiques necessàries per al desenvolupament de la seva activitat empresarial, sempre que aquesta s'exerceixi de forma habitual, personal i directa pel subjecte passiu i constitueixi la seva principal font de renda. També resten exemptes les participacions aentitats, sempre que el subjecte passiu hi exerceixi'funcions de direcció i que suposi ingressos superiors al 50% de la tolalitat dels seus rendiments professionals, empresarials i del treball personal, que la seva participació superi el 20% del capital social i que, a més a més, l'activitat principal de la societat no sigui lagestiód'un patrimoni mobiliari o immobiliari.

Les societats constituïdes durant el 1994 tindran una bonificació del 95% en la quota íntegra de l'impost durantelsexercicisde 1994, 1995 i 1996. sempre que concorrin diverses circumstàncies, com ara les següents: • Que la mitjana de la plantilla en persones per any ha de ser superior a tres i inferior a vint, en els períodes que s'inicien el 1995 i el 1996. De cara a l'any 1994 aquesta condició s'exigirà des de la data de constitució. • Que no sigui d'aplicació el règim de transparència fiscal.

dibuix: Jorns

LA PARLA LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ

Bastiment de base Bastiment d'envà Biaix de cartabó Biga carenera o serrera Botó de frontissa Buc d'escala

Calç amarada Cambra de bany

Premarco o precerco Marco de tabique Inglete Parhilera o cumbrera Botón de bissagra Caja de escalera

Cal en pasta Cuarto de bano

Cambra de mals endreços o traster Cuarto trastem Camió de trabuc Cap de colla Capa de pintura

Camión botquete Capataz Mano de pintura

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

ASSESSORIA PROFESSIONAL

AVISOS

Reunions de l'Edajub La comissió d'aparelladors jubilats, seguint el seu ja tradicional costum de reunir-se el segon dijous de cada mes, es reunirà a la quarta planta del Col.lcgi a les 11 del matí els dies: 10 de febrer. 10 de març, 14d'abril, 12demaigi 9dejuny del 1994.

Formigó amb segell de qualitat Segons l'Ordre de 13 de juliol, (BOE 203,25 d'agost de 1993) es concedeix el segell INCE per a formigó preparat a Hormigoncs y Transportes de Barcelona (HORTRÀNSAL) a la seva central de formigonat de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona).

Rehabilitacions La vocalia de Rehabilitació del Consell General de l'Arquitectura Tècnicaprelén reunir un conjunt de treballs significatius en matèria de rehabilitació d'edificis que hagin estat realitzats per arquitectes tècnics amb lafinalitat de preparar unaexposició itinerant Í editar una publicació sobre la matèria. Els col·legiats interessats a participaren aquesta iniciativa i que vulguin aportar algun projecte realitzat poden posar-se en contacte amb els ServeisTècnics. Tercera planta del Col·legi.

AVISOS

L"existènciad"aquesta central amb segell de qualitat a la província de Barcelona permet aplicar, en els controls preceptius de recepció de formigó, les reduccions assenyalades a l'annex 3 del Decret 375/88 de la Generalitat i a la Instrucció EH-91, per centrals amb Segell o Marca de Qualitat. L'annex assenyala que per al formigó preparat, subministrat per una central amb segell dequalitat reconegut o acreditat, podrà reduir-se, en cas de control reduït, el nombre de deter-

minacions de consistència a la meitat de les definides en l'article 69.3 del'EH-91. En cas de control a escala normal es pot fer per cada lot el control de les característiques d'una sola pastada, essent obligat que la centralcertifiqui els valors característics de resistència i consistència per als diferents tipus de formigó subministrat a l'obra amb valors nominals (Fckl50,175,200,225,250), basats en els controls preceptius fets per la central i que tinguin una correspondència amb el formigó subministrat. En la certificació hi haurà de constar l'adreça de l'obra. L*EH-91 dóna un tractament diferent al formigó de central amb segell de qualitat, atès que la reducció l'estableix en el nombre de lots i amb el 50% del mostreig exigit per un formigó sense segell. Estableix un nombre mínimde tres lots en els casos més desfavorables, un per a grans massis-

sos, un altre pera elements comprimits, i e! tercerpera elements a flexió. En cas que hi hagin més Iots, es faran preferiblement dels elements a compressió. És necessari, segons PEH-91, que els resultats del control propi de la central estiguin a disposició de la direcció facultativa i de l'empresa constructora, i que siguin satisfactoris. En tot control de qualitat, el nivell el dóna laconfiança en el producte. La instrucció exigeix suspendre.-controlar-el 100% dels lots quan Fcst. d'un lot no compleix la resistència característica Fck de projecte, i tornar a fer la reducció del 50% quan quatre lots consecutius donin resultats correctes. Coincidint amb les dues normatives, la central hadejusticarel seu autocontrol, i certi ficar la resistència i consistència. • Assessoria Professional

Directori-93 Tots els col·legiats tenen a la seva disposició un exemplar del Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya 1993, editat pel Consell Català de col·legis d'aparelladors. Els que encara no ho han fet, poden passar a recollir el seu exemplar gratuïtament al Servei d'Informació del Colleïïi. Planta baixa.

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Higinio Martín Pérez col·legiat número 7.221 esdevinguda el 6 de desembre de 1993, als 29 anys. Carles Argemí i Parer de Planes col·legiat número 806, esdevinguda el 15 de gener de 1994, als 65 anys.

SERVEIS

Assegurança de Vida

Assegurança d'Accidents 1994

1994

• Modalitat VIDA Assegurança col·lectiva temporal (un any) renovable

Primes anuals per a cada milió contractat (impostos inclosos)

• Com pa nyic ALLIANZ-RAS • Agent Correduria d'assegurances C. LORENTE, S.L. • Capítol màxim 50 milions • Reconeixement mèdic Finsa 10 milions, exempt • Fiscalitat La prima pagada és deduïble en un percentatge d'un 10% de la quota de IÏRPF

(Inclou mort i invalidesa permanent)

• Riscs coberts Mort i invalidesa permanent

• Modalitat ACCIDENTS Lesions corporals sofertes com a conseqüència d'accidentque produeixin invalidesa parcial, permanent o la mort • Companyia

Finsa35anys De36a40anys De41a45anys De46a50anys De51a55anys De56a60anys De 61a 65 anys

1.500 2.500 3.800 5.700 9.000 15.500 23.000

En cl cas que no es vulgui la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 pessetes fins als 44 anys. de 1.000 pessetes fins als 54 anys i de 2.500 pessetes fins als 65 anys.

ROYALINSURANCEESPANA • Agent Correduria d'assegurances C. Lorente, S. L. • Es considera accident: l'infart, l'angina de pit i les cardiopaties,si no s'han tractat com a malaltia. • La pòlissa cobreixen percentatges del capital assegurat la invaiidesa parcial per la pèrdua d'un membre. • La prima anual total (impostos inclosos) per cada milió contractat és de 800 PTA

Nota: D'aqucsics pòlisses, també en poden gaudir familiars i col·laboradors. En aquest cas l'escalat de primes en l'assegurança de \ida té un increment del l(Kfc. excepte si l'assegurat és cl cònjuge del col.legiiat. Informació: Serveis Financers. 2a planta.

•

Assegurances Assegurança de subsidi per malaltia o accident Un acord amb la Previsión Mallorquina de Seguros S.A. ens permet prorrogar durant l'any 19941escondicionscspecialsdequèdisposàvem per aquesta modalitat d'assegurança. A més a més, manté el 10% de descomple de les primes a cobrar al col·lectiu col·legial. Assegurança d'assistència sanitària La companyia Amaya manté les condicions especials que tenienelscol.Iegiats. En l'aparta! de les primes es mantenen els descomptes especials i l'increment per l'any 1994 serà del 7% que coincideix ambrincrementdel'IPC sanitari. Sen'eis Financers

DEMANDES DE TREBALL Important empresa nacional de materials de construcció

Increment de le» retribucions variables portació del treballador a l'empresa. En el cas dels aparelladors, especialment si realitzen funcions relacionades amb la gestió tècnico-econòmica. la retribució variable en forma d'incentius segons els resultats obtinguts és una pràctica molt habitual des de fa molt temps. La relació entre retribució variable i retribució total, en general, creix en funció del nivell professional i de la valoració del lloc de treball dins de l'empresa. De les dades aportades per les empreses i pels col·legiats que s'adrecen al servei de Promoció i Mercat de Treball, se'n desprèn que comença a apreciar-se una tendència per part de les j empreses a incrementar la proporció d'aquesta retribució variable i, en ocasions, a substituir la relació assaRetribucions lariada per la relació de tiS'aprecia en tots els sec- pus liberal. tors un increment de l'aplicació de les retribucions vaServei de Promoció riables per reconèixer l'ai Mercal de Treball

Lesempreses amb una facturació entre mil i tres mil milions han avançat ja les línies salarialsprevistes per a 1994, a partir d'una enquesta sobre retribucions feta per la consultaria ODE. L'anàlisi de les dades aportades per les empreses permet extreure algunes conclusions quant a les tendències per a un futur, a curt i a mitjà termini. En aquest sentit, cal considerar una disminució de laincidènciadels beneficis marginals com ara el cotxe per a ús propi, els avantatges financers o plans de pensions. Això és a conseqüència que la fiscalitat els considera com a integrants del «paquet retributíu» j , per tant, subjectes a l'impost de renda i, en alguns casos, també a lapràctica de retencions a compte.

Grup multinacional líder ensistemesdefixació CAP DE VENDES

TÈCNIC COMRRCIAL

Rcf.: 5.159

Ajuntament de Manresa

Instal·ladora de revestiments interiors

amb eipenéncu J l i í anyw peu d'obra. Cakrt conLiiLTnLTUs JAuuvaiL Cal Ombé. \ehicie prori 13 centre de crctcúl is a Sant Celoni i ràmht d'aquest * x i b pn> vindü de Barakra. Edau enrre ^ ) i 30 an>^. Jíxnada oficial. Contracte laboraL

Incorporació immediata. Re/.: 5.161

Ajuntament de SantBoideLLobregat

TÈCNIC MITJÀ

COMERCIALS

TÈCNIC MITJÀ

PLmtilh orgànica per a fany 1994.

per a Turca de Barcelona propineu Centre de treball: St Andreu de la Barca. Empresa capdavantera en instal·lació de falsos sostres a Catalunji i Llevant amb una xifra de negoci de 600 milions/any. Equip jove. Bon ambienl de treball. Es valorarà «periència.Vchicic propi. Jornada oficiaL Contracte Laboral temporal renovable a indefinit. Ptssibilitals de promoció. Sou: fue més comïssró en funció oe Ics \cndst. Rcf.: 5.162

Oferta públicj d"ocupaàú per a l'any 19W. Una \xara de tècnic mitja.

Una vancam de tècnic mitja com u IUTICKV nari.

Publicat al DOGC. número 1.847 de 17 üe gener de 1954.

Publical al BOP número 25. de 29 de gener

Rcf.: 94.003

INFORMACIÓ DE MERCAT

|H|||

ARQUITECTE TÈCNIC

per natja din^ia]judnrs (aire condicional, calefacció, electricitat, ctc.) Resporo^ble de La red de vendes a Catalunya. Tindrà al <eu càrrec b direcció i formació Jun equip de 8 venedors. Cal experiència minuta de 3 a 5 anys com a tècnic comercial Edat .Vt40 anys. Adreçar URGENTMENT caria amt> I s caractensüiiiïs personals que el fan apce pel eame i currículums al Savà <k Pnxnoció i M. de T. He/.: 5.160

per a l'estudi, confecció i negociació dofoies p a b contractació d'obres a isi Catalunya. Responsable de vendes d'un grup de productes, que dependrà del deie^nf darea. Promoció de I ^ ^ T I ^ ^ de construcció entre tècnics i constructaes. No cal experiència. lmprcscintEMe «hicle profà. Eda 20-35 anys. Contracte laboral tempon i renovable a indefinit. Sou a convenir.

DOS T È C N I C S

Important empresa de marbres i granits

Re/.: 94.002

Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h

TOTA LA INFORMACIÓ RELATIVA A LES DEMANDES 1 AL MERCAT LABORAL LA TROBARÀ AL SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL

414 33 11 i 209 82 99 / Fax: 414 34 34

A N U N C

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

DELINEANT AMB EXPERIÈNCIA

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, amb els cursos leclíus aprovats, • per n treballar a Barcelona o rodalies, (disposa de cotxe propi)

S'ofereix delineant amb experiència en Autocad versió 12.

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte. • amb experiència en delineació • coneixements d'Auiocad v.12 i d'altres programesa nivell d'usuari

Lola López Telèfon: 451 60 45

Mònica Barberà Telèfon: 377 87 75

• Disposa d'ordinador 4S6 • Aponacursd'Autocadde200h. Alfons Sànchez Roza Telèfon: 265 69 41

RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de malerial, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb iota comoditat, als 6.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica i a un cost mínim.

• disponibilitat de matins

• Col·legiats:

S'ofereix

Es comparteix

ESTUDIANT SENSE EXPERIÈNCIA

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

DESPATX BEN EQUIPAT

natures d'arqui lectura tècnica i pendent del projecte final de carrera, • amb disponibilitat de matins

S'ofcccix estudiant d'arquí lectura tècnica pendent de projecte. • amb experiència en delineació • coneixements d'Autocad v.12 i

Es comparteix despatx ben equipat al carrer Tarragona de Barcelona. • Extensió: -15 nv

• ordinador propi amb Au toca J v.12 i Wordpcrfeci 5.1

• disponibilitat de matins

M. Xngtts Rodríguez Telèfon: 204 15 40

Lídia Abadia Telèfon: 377 24 34

ElisentlaPucitntll, Horari: de 12 a 20 hores

209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34

Miquel Beltran Telèfon: 226 14 40 (nits)

1.000,-

T ARI FES «Estudiants: 1.000.(preu/anunci) # N o co l loiats- 3 000,-

HlNFORMATlU CATALÀ ADMINISTRATIU I TÈCNIC

zz Català per a oficines tècniques El Servei Lingüístic de Calalà del Col·legi organitza un curs de català administratiu que va adreçat alscol-laboradors administratius dels diferents gabinets d'arquitectura, de les oficines tècniques, de les e mpreses constructores i d'immobiliàries, que hi estiguin interessats.

Es farà un repàs de les normes bàsiques de la llengua catalana i s'ensenyaràaredactardocuments.S'hi inclourà vocabulari administratiu i tècnic castellà-català. • Tindrà lloc de març a maig. dues tardes a la setmana (dies i hores a concretar), amb una durada de 30 hores. Preu: 5.000,- PTA. Les places són limitades, i el Servei d'Informació us n'informarà.

™ Gaudir Gaudí, a la delegació d'Osona

NOUS CURSOS D INFORMÀTICA

CONSELL DE REDACCIÓ:

L'exposició d'homenatge a Antoni Gaudí, de Luis Gueilburt que va ser traslladada el passat 29 de genera la delegació d'Osona, es pot veure encara en aquesla delegació fins al dia 27 de febrer.

• 3DStudio • Autocad • Autolisp i personaAmb l'objectiu de pla- lització d'Autocad nificar nous cursos • Diferències Autocad d'informàtica, d'acord I2iversionsanleriors amb les necessitats del • Drafixcad Windows col·lectiu, es proposen • Ordinador personal una sèrie de cursos als •Windows qualsespot fer lapreins- •Wordperfect cripció sense cap com- • Lotus 123 promís. • Excel • Els horaris que s'han • DBase IV previst són, dimarts i di- • SistemaMS-DOS jous, o bé dilluns i di- Us n'informaran al mecres de I9a21 h. Servei d'Informació. £3 Nous cursos en preparació

^ Viatge en jeep fins al Marroc La delegació del Vallès Occidental organitza un viatge en jeep al Marroc, que tindrà Hoc, del 31 de març al 4 d'abril, durant les vacances de Setmana Santa. Les inscripcions cal efectuar-les abans del dilluns 28 de febrer, a la delegació de! Vallès Occidental de dimarts a divendres de 9a 13idel7a20 hores.

Esla formada perles onze obres finalistes del premi Conslructa'92, guardó L'exposició, Arquitectu- atorgat per la Fira Alera industrial a Europa. manya AG (Hannover), i Premi Constructa '°2,or- la componen una mostra ganitzada amb la col- gràfica de fotografies, plà·laboració de l'Institut de nols tècnics i textos relala Tècnica de la Cons- liusa l'arquitectura industrucció i Arquitectura In- trial europea dels darrers dustrial de la Universitat anys. Tècnica de Braunschweig • L'horari de l'exposició {Alemanya),es pot veure és. de dilluns a divendres alasalad'exposicionsdel del0al4horesidel6a Col·legi fins al 4 de març. 20 hores. ~: Arquitectura industrial

DISSENY GRÀFIC:

PROJECTE GRÀFIC

I MFOGRARA: Emuli R.G.R.

IMPRESSIÓ: RomapafS.A.

PUBLICITAT:

Bir-PBMier<iad,SA Josep Tansdcllas, 155. l i pi.

™ Fotos del Segon Aniversari de Terrassa

Ja es poden passarà recolliries fotografies corresponents al sopar del 2n Aniversari de la delegaciódelVallèsOccidenlal, que es va celebrar el 17 de desembre. Preu: 800 pessetes.

Oetegwtó 0«ma: PtqaMijor.6. OSMOVÍe TcÜfoolW 885 2611

Van*» Orient* JosqjUmbeiUS. UHOOGUDOHOÏ:

Telifon») 879 0176 Detogadò VaUt Ocdd·nt·l: SimFnmceK.Hl. TtlèfniW)7SOtl 10 JUNTA DE GOVERN

celebrarà el 22 de febrer a les 19 hores, a l'ETS d'Enginyers Industrials. L'InstitutTonnjai laCo- Diagonal 647, Aula CaoperativaJoidi Capell, or- pella.Telèfou:4016700 ganitzen la presentació dels números monogrà- 2= 3a Edició dels fics de larevistaInfor- Premis Rehabhec mesdeia Construcción, sobre restauració monumental, prevista pel28de febrcralesl9;30.Edifici delrellotge,RossellóI2l. ™ Restauració monumental

" Diàlegs entorn del català tècnic La FuiKJació Joaquim Torrent Ibem, organitza la conferencia Terminologia de les àrees tècniques. Criteris i vies de ststematk&aó, que se Coincidint ambel Saló de

larehabilitaciói l'equipa- • 24 de febmrProtecció ment, Rehabitec'94, que contraincendisd'estntctindrà lloc del 27 d'abrila tures metàl·liques. ridemaig,ntec,conce- • 3 de març: Jwiles de cliràelsPremisRehabitec, dilatacióiestanqueitai. a obresrealitzadesentre • lOdemarç: 1992ÍI993sobre: Ahsoibertísacústics • Rehabilitació d'edificis Inscripcions: Dolors Pa.namon-TeL 3093404. residencials. • Edificis no residencials od'enginyeria civil. ™ Arquitectura •Procésconstnicuuopiü- i ecologia dudes industrials per a la rehabilitació. finsai marçespot veure Informació: IKC, Welling- encaral'exposicióde foton,l9Telèfon: 3093404 tograï\es/irquitectura iecohgia, organitzada per Arqs Ong pera l'Ar- Cicle Aulaquitectura Social, al carEmpresa de l'rtec rer Premià 19, de BarPrograma de ponències celona. N'informen al de l'Itec, que tenen lloc, CoLlegi d'Arquitectes. els dijous a les 18:30 h: Telèfon:3015000

•

35 Construtec'94 a Madrid

SECRETARI: GíSfaiCaai í BUJTOJ TRESORERA: COMPTADOR: Bona Orini i MurAn VOCALS: J ,M* LJouj Purimnid

3r Saló de la ConstruccióConstruíec'94, edició que tindrà lloc del 16 al 19 de març, al recinte firal de la Casa de Campo de Madrid. Telèfon:91/3573827

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES , (ïltTfc)

HUMICONTROL S/L

PHOOUCTIS DE PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA EL FOC (HOHDLCG*TS PER » LABORMORI Of IC1»1)

Morters sense reiracció. Rehabilitació C / f e c n d t R o u r a M02D

CONSTRUCTA

PINTURES INTUMESCEHT5. ESMALTS 1 VERNISSOS IGNlFUGS.

CATALANA, S.A. •

M.™,,,, ......1,, <,.,„„..„

PHOCrUMAS INfORMATICOS PARI EL PRESUPUfSTO.

DE COSTES EN L> COHSTRUCClON

Industrial Química Parrot,s.a.

E C T 0

R• 3

8ARQL0NA

ij ?K$i

^*o IPI | ï J } * H t j i "ii rai ^?u) ^JO / í w ' LIÚUIJ tfa/ct^rj

W [931218 3906/ 41S1ÏB5 tu i93)!17 6S3í

PAVIMENTS [US PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS COKT1NUS S M I T M I S

ADICEMENT%J^ Adhcilvos, adlüvos.

IPIMTURESD'«AB»TPER»SOLS

imprrrneabilluclòn

Productes espècia los

M»0IAE (RANOUESAS D£l VAUIE (BABCELOKAl

Industrial Química Parrot,s.a. Bolívia, 133 (cantonada PuiQCírdà)r 08019 SARCtLOrJA Te! ( 9 1 ) 3 0 7 1 6 00 far. |93) 30712 2ï

FLUIDS

Navès Induslrlales For|adosCerramientos Chaiets-Pàrkings Centros comerciales

RRLITH AHIDOS LIGEHOS. S.A.

HORMIPRESA"*"' 3 ' 3 "* 5 6 1 "

INFORMÀTICA f i

SERVEIS BATLLE

T0D1U LAS SOLUCIONES IN AISLAUIEKTO E IIUMINACUSK MATUML

3ORAMENT GEOLÒGIC I I E C N I C

CYPE

CYPE CATALUNYA

ARiSTlOESMAILLOL. 5 TEL (93) « 8 15 83

INGENIEROS

08028

3)79315 58 08301 PMTAfl

BARCELONA

PREFABRICATS I de Projcaes ÀREA GRÀFICA:

Prefabricados de Hormigón, S J \ .

DdïnoddCAD D i p u l i r u d ó de Pbnoli

S·FT

A i i f o m e n u Esui \ n i u l

Rcndsr. cic.

ÀREA DOCUMENTAL Amiduncnu CJnú

JEiimniii

In^ril·Lcioni

Ilitirr Jtl'cJifici,

FUSTERIA U HO. CONSOLIDACIÓ I RESIAURACIÚ OE

LABORATORI DEL

INfORMÀTIQUES

1 ASSESSORIA

f/ALLES

ASSISSOUIA EN í ADQUISICIÓ

INFORMÀTICA

laboratori ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya S01UCI0NSA

pel control de

PP08UMES quafiiat de I edificació i els seus

Industrial Química Parrot,s.a. Bolr;a 1 3 ! l u n t o f u a a PmgceiiUl 03019 BARCELONA

OLGA CID Tel. 2 8 4

49 87

1 ELABORACIÓ DE PROJECTIS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres. PREFABRICATS Pretabricacíó i construcció industrialitzada.

Constructa, racionalitat i integració

PANORÀMICA DE L'EDIFICI BERLIER, A PARIS, GUANYADOR DEL PREMI CONSTRUCTA'92

Ei Col·legi d'Aparelladors de Barcelona va inaugurar el dia 10 de febrer la mostra "Arquitectura industrial a Europa". Aquesta exposició, organitzada amb la col·laboració de la Universitat Tècnica de Braunschweig, és formada per les 11 obres finalistes del Premi Constructa'92. ANNEMIEKE VAN DE PAS

El Premi Constructa'92. atorgat per la Fira Alemanya AG de Hannover té com a objecliu primordial guardonaria funcionaliiai i la integració de l'arquíiectura industrial al disseny urbà de les ciutats, alhora que incrementar la consciència pública cap a l'arquiíectura industrial actual encoratjar una actitud més compromesa en un disseny personalitzat i estimular l'interès en la construcció de nous edificis industrials arreu d'Europa. A la tercera i darrera edició dels premis Constructa. la corresponent a l'any 1992. va resultat guanyador l'arquitecte francès Dominique Perrault, pel seu complex industrial Berlier, siluat a París, i finalistes altres 10 projectes d'edificis construïts a Londres. Hèlsinki. Nantes. Munic, Parma. Viena, Berna i laciulat suïssa de Won Ien. L'obra guanyadora, realitzada el 1990. responia a una iniciativa conjunta de l'ajuntament de París i la Societé AnonymedeGestion Immobilière per

trobar un ús a un tros de terra arraconat entre l'entrada del passeig de circumval·lació al Quai d'Ivry i les vies de ferrocarril de l'estació d'Austerlitz. L'informe preliminardel projecte parlava dIun/iófe/í/ií///s/n>/,unnoutipusd'edificiqueno havia de ser ni un bloc d'oficines ni una nau industrial, sinó més aviat un espai intel·ligent destinat a l'allotjament d'una gran diversitat d'activitats, el desenvolupament de i les quals era imprevisible. De fet, la zona que envoltavael solarés una bona mostrad'unpaisatge urbà contemporani, amb estacions de mercadèries, sitgesdeciment. una plataforma d'aterratge per a helicòpters, i un punt neuràlgic per al control del trànsit a la circumval·lació. Actualment. l'edifici del complex industrial Berlier és

un prismacristal.liqueesdistingeixenel procés de redesenvolupament de l'est de París. El complex Berlier és una solució oportuna i claríssima al projecte de la ubicació de la indústria lleugera mitjana prop dels centres urbans. Segons el jurat del premi, "la base de la contemporaneïtat d'aquest projecte rau en el concepte d'agrupar les zones de producció dins d'una fàbrica de lloguer de molts pisos, que no ocupa gaire terreny. La claredat de la solució es desprèn de la forma, de la construcció dels sistemes d'instal·lacions i de la façana, i també del sistema de plans molt flexibles. L'edifici és prou transparent per mostrar les activitats que tinguin lloc al seu interior. A diferència de 11 •

Constructa vol premiar la integració de l'arquitectura industrial al disseny urbà

III la seva localització brutalment urbana, amb el passeig de circumval·lació i els ferrocarrils, l'arquitecte hi ha creat una forma estructural tranquil·la i ferma, alhora que ha donal una nova identitat al seu entorn".

Construcció industrial, entre la tradició i el futur L'actitud general envers la tecnologia i la societat industrial ha influït en la teoria arquitectònica i ha conduït cap a noves formes de construcció. El creixement sobtat a partir de finals del segle XVIII de les ciutats va provocar uns problemes entre els interessos de la construcció industrial Í la planificació urbana, que són encara ara un desafiament generador d'un escepticisme respecte a la industralització i el progrés. Que augmenti l'interès per a la construcció industrial dependrà de si en el futur s'atenen les preocupacions arquitectòniques, urbanes i socials. Prop de les ciutats, el disseny urbà arriba a ser tan important com la pròpia imatge de l'empresa. Malgrat tot, càlculs econòmics de poca perspectiva obliguen a empreses d'alta tecnologia a conformar-se amb edificis que no es distingueixen dels edificis prefabricats que desfiguren les ciutats. D'aquesta manera, mentre que els coneixements en els quals es basen els productes d'alta tecnologia s'optimitzen, el saber arquitectònic per a la planificació dels edificis es minimitza. Aquesta forma d'edificar ha estat sovint identificada amb el terme/i/g/j tedi. suggerint un paral·lelisme amb la indústria d'alta tecnologia. Aquesta comparació és exagerada. Al contrari, la construcció manipula idees amb més de 100 anys. Hi ha la creença que l'arquitectura moderna va iniciar-se amb els primers edificis industrials del segle. L'aceptació de l'estètica industrial es va estendre a les avantguardes arquitectòniques durant la primera meitat de segle. L'arquitectura volia recuperar el que mai va aconseguir: ser una expressió de l'epoca industrial. Com deia Mies van der Rohe, "una casa no ha de ser només funcional. Ho ha de semblar, és a dir, ha tenir un aspecte funcionalista". Amb aquesta evolució estètica, l'aspecte dels edificis va guanyar en importància, i el disseny espontani lliure d'idees preconcebudes va arribar a ser secundari. En la construcció dels edificis industrials existeix ara un moviment cap a la creació d'una nova arquitectura que faci justícia als conceptes originals, exhibint tecnologia no només en la superfície. La tradició de l'arquitectura tècnica ha estat de tot menys continua. Que el nou moviment cap a aquest tipus d'arquitectura contribueixi a la continuïtat d'aquesta tradició dependrà de si els projectistes entenen o no que això implica una filosofia constructiva, i no la recerca de detalls formalistes per ser aplicats fora de context. Només es podrà aconseguir mitjançant una arquitectura capaç de sintetitzar interiorment i exteriorment, contingut i forma, estructura i instal·lacions. Existeix el temor, però, que el que es posi de moda sigui l'aparença i no la utilització convincent de la tecnologia, és a dir, se sospita que. específicament, els detalls espectaculars seran aïllats, desplaçats i emprats com a decoració. El que Banham buscava quan va escriure Theory and Design oflhe First Machine Age fa 25 anys és a punt d'arribar. Paradoxalment, això succeïx quan molts arquitectes estan frustrats amb l'arquitectura moderna i tornen a la tradició l'eclèctica de l'arquitectura del s. XIX.

Projectes finalistes Enlreels 11 projectes finalistes del Premi Construcia'92 sobresurten l'estació de bombamení de dàrsena dels Royal Docks de Londres (foto superior), la central elèctrica de combustible sòlid de Hèlsinki (foto cen

Berlier és un exemple de convivència entre indústria i ciutat traí), i l'edifici de serveis i tallers per a la clínica psiquiàtrica de Münsingen,a Berna (foto inferior). Altres projectes guardonats són l'estació de servei GOA de Nantes, la fàbrica de muntatge Stonehouse de Munic, el tallers Artoni de Parma, els blocs de pisos Rigacker de Wohlen, l'edifici Linn de Londres, la planta industrial Funder III St. Veit de Viena, i la fàbrica Thomson a la ciutat francesa de Valenciennes. L'edifici de l'estació de bombament dels Royal Docks és com una mena de signe enginyós. Tot i que la major part de l'edifici és soterrani, indica clarament quina és la seva funció. "L'edifici, apunta el jurat, es caracteritza per una pla geomètric clar que consisteix en una sèrie de tambors col·locats de forma concèntrica, que fa que el conjunt sembli una màquina giratòria". Aquesta obra és una part integral de la nova infraestructura de serveis per al Royal Docks, que faran possible la creació d'un ambient urbà adequat a aquesta zona de nova expansió comercial de la capital anglesa, Londres. L'arquitectura de la central elèctrica de Hèlsinki marca, per la seva banda, tot el complex urbà on se situa d'una manera distintiva: "Mitjançant una disposició acurada i ordenada dels espais, s'ha creat un conjunt estructural convincent, que forma una unitat amb els edificis ja existents". Finalment, un altre dels projectes guardonats, són el' edificis de la clínica psiquiàtrica Münsingen de Berna, dissenyats com un conjuiu d'edificis tècnics, i com a tals entren en una connexió amb els edificis existents. A més a més. segons el veredicte del jurat del Premi Constructa'92, "els edificis nous de la clínica segueixen l'escala dels edificis dels voltants i fan possible, mitjançant un hàbil sistema, una zona de treball acollidora i il·luminada". •

HELMl^C.SCHULJTZ Organitzador dels Premis Constructa

P U

T •

D l

S T A

La necessària evolució de la construcció Fruitós Manà Reixach*

Europa, immediatament després de la guerra, hi hagué una demanda general d'habitatges. Els països es reindustrialitzaren i això. i el gran nombre d'habitatges desapareguis, va fer que subministrar habitatge a tothom fos un eslògan adoptat per tots els països, perquè possiblement la classe política volia fer-se perdonar els errors comesos però, també, amb la creença certa que l'economia d'un país va a cavall de la seva indústria de la construcció. Basani-se en noves teories econòmiques i en la recuperació de les teories urbanístiques d'abans de la guerra (racionalistes), es van posar en marxa extenses promocions de construcció d'habitatges. La construcció massiva, llavors, adoptà, generalitzadament. un procediment: la prefabricació tancada, que implicà grans modificacions. Com és lògic, en canviar els hàbils constructius aparegueren patologies. Molles d'aquestes patologies eren essencialment distintes de les de la construcció habitual, i dels raonaments per a justificar-les en va néixer una millora evident del rigorconstructiu i una evolució important de les teories, fet que va beneficiar tota ^"^construcció posterior.

de l'obra, no per millorar els resultats. Pot ser que l'origen d'aquesta anomalia estigui en el fet que les innovacions no s'han generat habitualment des d'una anàlisi de les necessitats de la mateixa construcció. De fel. la introducció de nous productes es fa a partir d'estudis econòmics, del fet que el producte serveixi a l'aparell (no a l'inrevés), o què se segueixin mimèticament les línies de productes d'altres països més evolucionats. Es desesperant pensar que fa més de 25 anys que el mercat no té ciment de ram de paleta; sembla el límit de l'absurd que edifici rera edifici tinguin les mateixes patologies; hom s'adona que els rendtments en el nostre sector són ridículs..., i no es fa res per resoldre-ho. Hi ha milers de motius que pressionen perquè es produeixi una evolució positiva (quasi és necessària una revolució), però es fa palesa, sistemàticament, per part de tots els ens del sector, una voluntat conservadora. És possible que el seu origen estigui en la forma especial de pressupostar. Aquesta sol basar-se en l'extrapolació de l'experiència anterior, en lloc de fer-ho segons un procediment analític, pràctica que s'ha demostrat que és inamovible, encara que s'enregistri un canvi normatiu o que el projecte esdevingui singular.

Qíran desaparegué la situació, una vegada muntada tota la xarxa industrial europea, desaparegué la demanda i amb ella van deixar de produir-se els sistemes pesants de prefabricació. Les l'àbriLa incorporació de nous sistemes en un marc com l'actual pot comportar ques tancaren i la indústria de la construcció va entraren una d'aquestes un desgavell considerable. És clar que l'evolució de la construcció s'ha de crisis que sembla que es presenten seguint un cicle determinat. Tot i així produirnosolamentelementaelementoprocedimentaprocedimenl,però van quedar fossilitzats diversos residus interessants que han estat la llavor abans hem d'aconseguir un marc global evolucionat en que s'insereixen detotselspetitsogransavençosquehapresentatlaconslrucciódurantels aquests elements d'evolució. En realitat es tracta més d'un canvi de darrers 20 anys. Van quedar elements que, encara que formaven part d'un mentalitat que de mètodes. Es tracta que la construcció s'ajusti d'una sistema de prefabricació tancada, van tenir un clar èxit individual. Pot ser vegada a models industrials típics, on els conceptes de suficiència tècnica, que els més característics fossin les lloses alveolars de sostre. Tots ells qualitat i control siguin tan habituals com els arguments de la pròpia s'han incorporat a la construcció habitual sense problemes. Un altre aspecte fabricació. Canviada la mentalitat, caldria canviar la legislació. Fins que que des de llavors no ha deixat de ser present ales ciències de la construcció en el Codi Civil no aparegui la figura del constructor en lloc de la del ha estat una certa capacitat d'anàlisi.unplantejamentde les solucions amb contractista no farem res. Si estiguésssim parlant d'un sector amb unes un rigorque no havia existit mai. De fel. es va afavorir el desenvolupament indústries fornides, ens adonaríem que totes les actuacions, des del projecd'una teoria determinada de la construcció. te a les operacions de construcció, passant per la licitació, haurien de En els tallers es van produir avenços importants en la mecanització dels canviar: no es podrien fer projectes al marge dels mètodes a l'abast de motlles i en el tansport dels plafons. Aquella experiència afavorí el l'industrial; fóra impensable que aquesta indústria no vetllés per tenir un desenvolupament dels mitjans auxiliars, incorporanl-los definitivament a bon nivell de tècnificació i que el control de qualitat fos un dels elements l'obra: grans encofrats. principis de robolització... A les idees i experièn- més fonamentals de la seva actuació. La satisfacció de l'usuari seria el cicsd'aquellaèpocas'hanincorporalimportantsmilloresdelamecànicai, principal argument d'evolució i, fins i tot, es considerarien aspectes sobretot, els grans avenços de la informàtica. El perfeccionament de la d'impacte ambiental, atèsque en la pressióecologistaexistentes trobarien mecànica, combinada amb el desenvolupament de la informàtica, ha d'altresargumentsdevenda.Perquèaixòsiguipossibleésclarquehemde implicat l'aparició d'una nova generació de canviar tots. Ningú que senti la necessitat miljans auxiliars, de maquinària, basats en la robotilzació. Però, excepte en el moment "MéS qUe Un CanVi d e mètOdeS, el l'esrve^dorde^de^La^onsTpHv'ilegY dolç de la prefabricació. cal constatar que la . ., , Les indústries, els professionals, els proconstrucció convencional ha anat evolucioq U e neCeSSita la COnStrUCCIO é S Un ducles i els mètodes que millor assimilaran nant sense directrius clares. Les innovacions les noves circumstàncies seran les que pel s e u rau s'insereixen en un marc que sembla que no Canvi d e mentdlitat, q U e el SeCtOr £ elevat de coneixements tècnics o vol evolucionar. La mà d'obra no assimila per la seva qualitat, els serà possible adapels avenços i cada vegada es fan pitjor les tar-s'hi més de pressa. • operacions de sempre a favor d'una pretesa racionalització. Els constructors, de fel i de llei contractistes, utilitzen la tècnica per mi* FRUITÓS MANÀ I REIXACH llorar aspectes administratius i econòmics és arquitecte

s'ajusti d'una vegada a models industrials típics." R

ji:Kvií':ffrfwa

Sg iS&Em ^

B,i*i.;i^^ti,·ir'|vr r* 'w * *?• • " • ' T *

mm? larayac

S7BB

•"'••I

•'•'V 1 '

E2S

Ü^

'••'i»j* •"Tl·.'i.a/1 \ i r H S E |.'.1.(1.11^1,

" i * ' i i?

» | M | l|...||-

fex

II*'^T

l ' l l i t " i ' nrfi • * • r ' 'ili^i n" iliw i I.

^ li.' yi j . " IIÍ' i. ';'•'•"/' 5 ^

"^-

- ' - ' *.ïA^-Ui^ "

H II

WBÈSSÉ *

.1.

j - in . .

3 S i j hfiftf l·iif .V.T.tf."ÍLj.'.i

xrt 't.Tit.·»

ff1 .r*

;yi..l·..t M V