INF940301

INFORMATIU

Núm.44 PRIMERA QUINZENA MARÇ 94

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

125 PTA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor,5 08021 BARCELONA Tel.4143311 -2098299 Fax4143434-2006B99 DelegadonsaVic,Manresa,Granoller$iTerrassa

El IICongrés d'Aparelladors demanauna llei que reguli el paper dels professionals El 69% dels arquitectes tècnics es considera satisfet amb la seva professió La regulació del paper dels professionals en el sector de la construcció és la principal demanda dels aparelladors, segons es desprèn d'un informe presentat en el decurs del II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics que s'ha celebrat a Granada del 22 al 25 de febrer. Els màxims responsables estatals de la professió van demanar la presentació immediata d'un projecte de llei que reguli les intervencions professionals en el procés constructiu. El president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, va criticar, en la inauguració del Congrés, que s'imputi als aparelladors la responsabilitat en la majoria dels sinistres. En aquest sentit es va proposar que la nova llei defineixi les responsabilitats de tols els agents que intervenen en una edificació i ofereixi garanties a qui compri un habitatge, amb la finalitat que, si aquest es deteriorés, una asseguradora indemnitzés l'usuari d'una forma àgil i ràpida.•

ELS APARELLADORS DH TOT ESPANYA S'HAN REUNIT A GRANADA PER DEBATRE EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

A MES A MES

La demanda d'habitatges baixarà el 2000

Damm i Caves Chandon, premis Bonaplata d'arquitectura industrial PÀGINA 5

El mercat d'habitatges es modificarà substancialment a partir de l'any 2000. Aquesta és la principal conclusió a què arriba un informe elaborat pel Banco Hipotecario. segons el qual la disminució dels nuclis familiars comportarà un envelliment de la població i una fona desacceleració del sector. L'Hipotecarío demana potenciar la rehabilitació d'habitatges en detriment de la nova construcció. • PÀGINA 4

Michel Damet: "L'harmonització és imprescindible" "La responsabilitat professional", per Rafael Cercós PAGINA 1S

PUBLICITAT

Desmon i Dinàmic Wall patrocinen la mostra Constructa'92 DESMON, empresa líder en la fabricació de mampares divisòries, mobiliari d'oficines i instal·lacions comercials, i DINÀMIC WALL, empresa especialitzada en termodinàmica interior, patrocinen la mostra Arquitectura Industrial a Europa.

Premis Constructa'92, que s'ha exposat al Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, i que recull les millors obres europees d'arquitectura industrial contemporània.

•

N

P

O

•

I

A

D

A

La regulació del paper dels professionals del sector, principal preocupació dels aparelladors Un estudi presentat al II Congrés planteja les expectatives i preocupacions dels tècnics jors possibilitats de firma-responsabilitat que se'ls confereix.

José Antonio Otero, president del Consell General, va criticar, en aquest sentit, que s'imputi als aparelladors la responsabilitat civil en la majoria dels sinistres, "perquè no s'investiguen prou les responsabilitats i perquè les lleis vigents són de fa més d'un segle". La proposta sorgida al Congrés és que la nova llei defineixi les responsabilitats de tots els agents que intervinguin en una edificació i ofereixi prou garanties a qui compri un habitatge, amb la finalitat que, si aquest no resultés habitable o es deteriorés, una asseguradora indemnitzés els usuaris.

CARLES CARTANÀ

El president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, va demanar, el passat dia 22 de febrer durant l'acte de presentació del II Congrés d'Aparelladors que s'ha celebrat a Granada, la presentació inmediata al Congrés dels Diputats d'un projecte de llei que reguli de forma justa les intervencions professionals en el sector de la construcció. Els aparelladors consideren que no es depuren prou les responsabilitats quan es produeixen errors."El sector, va manifestar José Antonio Otero, no ofereix les garanties necessàries que tot producte ha de donar a la societat".

Segons un estudi d'imatge sobre la professió presentat en el decurs del Congrés, els professionals de l'edificació en general tenen una definició clara de la professió d'aparellador: "És el professional responsable de l'execució de l'obra... és una professió tècnica que es dedica a controlar l'execució de l'obra". Els grau de satisfacció dels aparelladors i arquitectes tècnics amb la seva professió és, d'altra banda, força elevat. Segons l'estudi, el 69% dels professionals es considera satisfet i considera la seva professió com una peça fonamental en l'exe-

EL PAPER DE L'APARELLADOR AL PROCÉS CONSTRUCTIU ESDEVÉ UN TEMA CLAU

cució de l'obra i en la interpretació del projecte en cas d'indefínició.

L'estudi, amés de reclamar que la Llei de l'Edificació tipifiqui responsabilitals i aclareixi competències, dedica un apartat a la definició de les competències dels professionals: "L'arquitecte dissenya el projecte

in'éselresponsable.L'aparellador dirigeix l'execució correcta del projecte". Tot i que el terme projecte arquitectònic es considera ambigu i indefinit, la Llei d'Atribucions, d'altra banda, afavoreix els aparelladors i arquitectes tècnics davant d'altres col·lectius per les ma-

Finalment, l'estudi considera encara necessària l'existència d'un sistema de tarifes col·legial, que"protegeixi el professional davant de possibles abusos, eviti la competència deslleial, i assegurí el manteniment d'un control de la qualitat". L'estudi finalitza amb l'avís sobre un dels principals reptes de la professió: "l'entrada en la Unió Europea planteja una incertessa sobre el futur: la possibilitat teòrica de l'entrada de professionals estrangers, així com també la inexistència del títol d'arquitecte tècnic fora del nostre país". •

La demanda d'habitatges nous davallarà vertiginosament pels volts de l'any 2000 La forta recessió del mercat obrirà un nou dilema a la professió: rehabilitar o construir L'INFORMATIU

LA

REHABILITACIÓ POT SER LA TAULA DE SALVACIÓ D'UN SECTOR EN CRISI

IILIlmwwQ ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra.

Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.

Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas.

INFORMACIÓ:

Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants. 307 - 309 08028 Barcelona

El mercat d'habitatges patirà un canvi substancialment l'any 2000. Segons un informe del Banco Hipotecario, a l'intens increment de la demanda d'habitatges que es preveu durant tota la dècada dels 90. li seguirà una forta desacceleració del sector acausa, principalment, de la desaparició del nuclis familiars com a conseqüència de l'envelliment generalitzat de la població i el descens de la natalitat que es va produir durant els anys 80. Els especialistes de l'Hipotecario plantegen una readaptació de les actuals polítiques de vivenda, potenciant la rehabilitació d'habitatges en detriment de la nova construcció.

Segons el cap del Servei d'Estudis del Banco Hipotecario, Ignacio San Martín, "el volum de la rehabilitació de vivendes a Europa supera el 30% del total del mercat immobiliari, mentre que les empreses espanyoles que es dediquen a la recuperació d'habitatges amb prou

Teines representen el 15% del sector de la construcció al país". Les tesis de l'Hipotecario ja han topat amb l'oposició d'associacionsde promotors que veuen inviable una política d'intensa rehabilitació a Espanya, "atès que la situació a Espanya és diferent que a la resta d'Europa, on els pisos vells estan construïts amb materials de major qualitat i la seva rehabilitació no és més que un petit acondicionament".

A Espanya, d'altra banda, hi coincideixen totes les circumstàncies perquè es torni a produir durant la dècada dels 90, un nou boom inmobiliari. Les empreses constructores espanyoles han baixat ostensiblement, segons diferents associacions de promotors de l'Estat, la seva producció d'habitatges per ajustar l'oferta al deteriorament de la demanda. Això ha provocat que l'estoc de vivendes sigui ara molt reduït per absorbir la forta demanda que es pugui produïren el decurs dels propers anys. •

El Govern estudia retenir un 5% del valor dels edificis com a garantia La mesura cobrirà possibles desperfectes L'INFORMATIU

La futura Llei d'Ordenació de l'Edificacióestabliràcondicionsestrictes d'assegurança de riscos en les obres. Una de les mesures proposades pel Govern és la retenció. durant dos anys, del 5% del valor final de l'obra pergarantir la reparació dels desperfectes que es derivin d'anomalies a la construcció. Els promotors han manifestat el seu rebuig a aquesta iniciativa. Els empresaris asseguren que la mesura provocaria un encariment de l'habitatge en directa proporció al percentatge retingut per l'administració.

La Llei d'Ordenació de l'Edificació també obligarà a l'ampli ventall de professionals que intervenen en el procés constructiu —projectistes, contractistes, subcontractistes, instal·ladors— a subscriure una assegurança d'un període de 10 anys per

cobrir els possibles desperfectes.

Amb aquesta mesura es vol evitar que, com passa ara, en els conflictes per defectes a la construcció, els jutges fallin contra els tècnics, únics professionals del procés constructiu que disposen actualment de cobertura pròpia.

El Govern vol que l'assegurança s'ampliï perquè cada agent que intervé en el procés constructiu assumeixi la seva part proporcional de responsabilitat. Els promotors també s'oposen a qualsevol tipus d'asseguranca, jaqué consideren que també encarirà notablement el preu de la vi venda. El MOPT, d'altra banda, està redactant un pla de qualitat en l'edificació, que s'aprovarà, amb caràcter de decret, els propers mesos i que té com a objectiu actualitzar la normativa espanyola a la legislació comunitària.•

La nova factoria Damm i les Caves Chandon reben el premi Bonaplata Un guardó a la millor arquitectura industrial L'INFORMATIU primers premis a Ingeniería TorreL'edifici de cocció en sitges de la nova factoria de la cervesera Damm S.A. i l'edifici de les caves Chandon van ser proclamats, i el passat dia 8 de febrer es va fer públic en el marc de l'exposició Tècnica, Cultura i Societat, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, com a guanyadors del premi a la Nova Realització Industrial dels tercers premis Bonaplata de patrimoni industrial, creats per l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya per reconèixer els esforços en la recuperació, l'estudi i difusió del patrimoni industrial.

El jural de l'apartat Nova Realització Industrial dels premis Bonaplata, format per Marta Cervelló, Eusebi Casanelles, Josep Lluís Fuentes, Joan Munt, Pere Narbona i Josep Miquel Tort, va atorgar dos

lla (Cerveses Damm) i Tusquets, Díaz & Associats (Caves Chandon), en acomplir els preceptes fonamentals del premi: "guardonar obres que representin una fita pel seu

disseny, per la seva funcionalitat o respecte a l'impacte ambiental".

El projecte de la factoria de Damm al Prat de Llobregat va ser guardonat pelseu respecte envers la protecció del medi ambient, escollint solucions en els seus processos productius que puguin eliminar al màxim qualsevol impacte ambiental negatiu. Les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues, per la seva banda, van ser guardonades per la seva innovació tecnològica. Aquest edifici, encastat en el terreny per esmorteir el seu impacte visual, conserva la imatge i sistemes tradicionals de les cooperatives vinícoles catalanes del modernisme tardà. • EL PREMI RECOMPENSA ELS MILLORS EXEMPLES O'AROUITECTURA INDUSTRIAL

Barcelona recompensarà el manteniment L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona ha decidit, segons va publicar El Periódico de Catalunya, crear l'Agència del Paisatge Urbà, amb la qual pretén recuperar el paper liderat per la campanya Barcelona, posa 7 guapa, incentivant la rehabilitació de façanes, parets mitgeres, terrats i mobiliari urbà. La nota innovadora d'aquest nou ens autònom municipal és la creació d'un carnet de manteniment que s'atorgaria a aquells particulars que facin inversions continuades per a la conservació del seu patrimoni. Ara per ara, el consistori barceloní no té decidit si la titularitat del carnet comportarà exempcions fiscals o bé avantatges econòmiques en futures campanyes de rehabilitació. La nova agència, adscrita a l'àrea d'Urbanisme, vetllarà, a més a més. pel compliment de l'ordenança sobre paisatge urbà, que substituirà a l'actualment en vigor sobre publicitat. •

La Generalitat prepara Nova ordre un decret sobre per ala recepció mínims d'habitabilitat dels poliuretans La direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat prepara un nou decret sobre exigències mínimes d'habitabilitat. Amb aquesta iniciativa es pretén simplificaria normativa i homogeneïtzar a! màxim els requisits exigibles. Únicament es mantindrien les espccificitais dels habitatges de protecció oficial per tal de fer-ho compatible amb la legislació estatal. Actualment hi ha una gran dispersió entre els municipis catalans pel que fa a la configuració de les exigències mínimes d'habitabilitat.•

La direcció general d'Arquitectura i Hübilatge de la Generalitat de Catalunya ha començat ja a tramitar una ordre que fa referència a la recepció dels poliuretans a l'obra i el seu corresponent control de qualitat. Amb aquest objectiu ha estat convocada una reunió entre els principals fabricants dels diferents productes amb poliuretà per tal de trobar un consens cl més ampli possible entre tots els agents afectats pel que fa al contingut de la nova disposició legal sobre normes de recepció d'aquests materials. •

L'ITEC presenta la nova versió de COST:ITEC i el banc de preus de referència PART:ITEC L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) ha tret al mercat el programa de pressupostos COST:ITEC v.3.4.

Aquesta nova versió incorpora més utilitats i esdevé més àgil i flexible.

També presenta el nou banc de preus de referència PART:ITEC, que conté 100.000 elements amb preus per a cadascuna de les províncies de l'Estat i preus ponderats per a cada comunitat autònoma. Inlou mà d'obra, materials, maquinària, elements compostos o auxiliars, partides d'obra o unitats d'obra d'edificació, urbanització, enginyeria civil, seguretat i higiene i assaigs de control de qualitat. Incorpora nou seleccions especifiques predefinides, corresponents a Edificació, Urbanització i Enginyeria Civil, al mateix temps que permet a l'usuari crear seleccions de bancs concrets. S'actualitza dues vegades l'any.

COST:ITEC v.3.4 La nova versió del programa de pressupostos de l'ITEC. Preu: 150.000 PTA + IVA i ports PART:ITEC El nou banc de preus de referència de l'ITEC Preu: 40.000 PTA + IVA i ports Les persones interessades poden adrecar-se a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del Col·legi.

D O C U M

I

Nova reglamentació de rehabilitació de sostres SERVEIS TÈCNICS

La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha impulsat una nova normat i va,/íi norma reglamentària NREA EOR-93 sobre accions a l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges. per donar resposta al buit normatiu queexistiafinsara.a l'hora de valorar les accions que havien de suportar els sostresd'edificisantics. Bona part del problema era que per al recàlcul d'aquests sostres calia recórrer a una normativa que estava pensada per al càlcul d'elements estructurals nous i no per a la validació dels antics. En aquest sentit, cal tenir molt present que els sostres calculats amb anterioritat ala MV-101/62 difícilment compleixen els marges de seguretat exigits acíualment. És a dir, la sobrecàrrega d'ús que és capaç de suportar un sostrecalculatcorrectamentfa30anys acostuma a ser inferior a les exigències actuals, ja que els paràmetres de càlcul de l'època eren inferiors.

Tenint present el bon comportament en el lemps de la gran majoria de sostres, calia trobar una via que permetés al tècnic validar-los sempre que no estiguessin malmessos. La NREAEOR es basa en un estudi semiprobabilístic de les sobrecàrregues reals existents en els edificis d'habitatges, fet per I' 1TEC per encàrrec de la DireccióGenera! d'Arquitectura i Habitatge, i en les experiències d'altres normatives d'àmbit internacional.

Els nous punts que planteja són: La definició d'una nova sobrecàrrega d'ús + envans mínima a considerar en els càlculs. El valor adoptat és de 240 kp/m2. Recordem que la NBEAE-88 estableix una sobrecàrrega d'ús + envans de 300 kp/m2.

Una metodologia per determinar la sobrecàrrega d'ús + envans d'un habitatge. La norma ha inclòs un annex explicatiu del mètode i una fitxa perarealitzarelscàlculs. Si s'aplica aquesta metodologia és pot reduir la sobrecàrrega d'ús + envans per sota del mínim de 240 kp/nr.(') L'ampliació de les taules de pesos de tipus de sostre respecte la NBE-AE-88. S'haaugmentat els tipus de sostres i entrebigats de manera que permet fer aproximacions ràpides de recàlcul dels sostres més habituals.

La modificació dels coeficients de seguretat a aplicar a les accions. Fins ara la norma que definia aquests coeficients era la Instrucció

GRÀFIC 1: COMPARACIÓ DE COEFICIENTS

concorregués

EH-91

ÏI

NRE-AEOR-93

'/<

control reduït

1.8

determinació estimada

1,35

control normal

1.6

determinació analítica

1,25

control intens

1,5

determinació empirica

1,15

control reduït

1,8

prospecció reduïda

1,6

prospecció normal

1,6 1,5

1.5

prospecció intensa

M

sobrecàrregues control normal control intens

GRÀFIC 2: TIPUS DE PROSPECCIÓ Prospecció reduïda

El lot és l'unitat d'actuació

Prospecció normal

Cada lot el formen, com a màxim, 500 metres quadrats de superfície d'unitat d'actuació

Prospecció intensa

Cada lot el formen, com a màxim, 250 metres quadrats de superfície d'unitat d'actuació

GRÀFIC 3: DETERMINACIONS A REALITZAR Sostres

Elements estructurals

Trets mecànics dels materials

embigat

Hpus de bigueta

En valor característic:

entrebígat

geometria

-• en formigó armat

intereix

armat

cantell reblert paviment

de formigó. Per primera vegada és la mateixa norma d'accions que els defineix sense tenir en compte quin és el material estructural utilitzat. Seguint el precedent d'altres normatives (Model Code 90, Eurocode núm. 2), s'estableixen coeficients de seguretat diferents per a les concàrregues que per a les sobrecàrregues.

En el gràfic 1 es comparen els coeficients yf que s'utilitzen actualment i els que proposa la nova norma. Cal mati tsar les diferències que existeixen entre el concepte de control d'execució d'obra nova de l'EH-91 i el nivell de prospecció com a mètode de reconeixement dels sostres existents. El coeficient per a concorregués es defineix a partir de la forma com es determina el pes del sostre. El coeficient per a sobrecàrregues es defineix a

fck fyk -• en acer, fusta resistències

partirdel tipus de prospecció.

S'ha introduït una sèrie de conceptes lligats a la metodologia de reconeixement. El primeres el d'unitat d'actuació, és a dir, aquelles parts de sostreque podem considerar homogènies. Com que aquestes unitats d'actuació poden ser molt grans, fins i tot la totalitat de l'edifici, es divideixen en parts més petites que anomenem lots. Els resultats que s'obtinguin caracteritzaran cada un dels lots. La forma com es realitza aquest reconeixement del sostre es defineix pel tipus de prospecció. La major fiabilitat en el coneixement d'un determinat valor l'obtindrem reduint la superfície que defineix el lot. La prospecció té la intenció de ser suficientment objectiva per poder-la lligar amb la definició dels coeficients de seguretat. A partir M

A

decriterisestadísticscsdefineixenels lots d'una manera similar a l'EH-*-)!.

Es defineixen 3 intensitats de prospecció (gràfic 2). Peracada lot cal fer 3 determinacions, i en cadascuna cal precisar el tipus de sostre, element estructural i les característiques dels materials (gràfic 3).

La norma no estableix cap directriu a l'hora de definir els mètodes d'assaig vàlids, i d'exigir-ne fiabilitat. La problemàtica principal està en la determinació de les característiques mecàniques dels materials i l'aplicació dels coeficients de seguretat corresponents per poder realitzar el recàlcul de la secció. La norma també deixa la porta obertaaaltres tipusd' assaig perdeterminar la seguretat dels sostres. Són els que anomena mètodes empírics, que en aquests moments podríem assimilar als assaigs de flexotracció de biguetes senceres a laboratori i les proves de càrrega in situ. Tampoc s'ha definit el nombre, criteri d'elecció i representativitat d'aquests assaigs.

Tots aquests raonaments i dubtes estan desenvolupats més àmpliament en elManualdediagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics publicat pel Col.legi.

Cal tenir en compteque les indefinicions d'alguns punts importants de la norma són deguts a la mateixa complexitat que té cada edifici. La representativitat d'unes mostres, el mètodesd'anàlisi més adequats, els punts a inspeccionar, l'organització del treball, varien en funcióde molts factors.

La norma és un marc que ens ha de permetre treballar seguint unesdirectrius, i ha de serel tècnic, qui des de la seva responsabilitat ha de valorar i decidiren cada cas concret. És, doncs, una norma que permet ajustar el recàlcul dels sostres, i perla qual cosa permet validar sostres antics que amb la normativa vigent fins ara haurien de reforçar-se. Més discutible és acceptar que les intervencions de reforç s'hagin de realitzar basantnos en aquesta normativa i no donarà l'estructura els nivells de seguretat que estem exigintenractualitat, Sembla raonable.en aquests casos, aplicar la nova norma només quan el pes afegit per l'estructura de reforç pugui provocar problemes en elements verticals o fonaments. • 1 El Col.legi disposa d'un full de càlcul per a estimar les sobrecàrregues, dissenyat per Josep Maria Generà, que es pot consultar als Serveis Tècnics.

o c u

N T A C

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Edificis incombustibles en el segle XIX The development of Fireproof Construction in Great Brítain and the United States in the Nineteenth Century WermieE, S. Constfuclion Híslory vol 9, 1993 p.3-26

Avui en dia no es fa necessària la diferenciació entre els edificis a prova de foc o incombustibles i els que no ho són, jaqué la majoria, per llei. entren dins el primer grup. Al segle XIX, però, la situació era diamelralment oposada: els edificis ininflamables eren una minoria i mereixien una distinció. Què era un edifici ininflamable, en termes del segle XÍX? Era un edifici construït amb material incombustible en què la fusta no s'utilitzava com a material estructural o, en el cas contrari, es protegia amb un material aïllant.

L'objectiu d'aquest article de S. Wermiel és fer palesa la diferència entre la pràctica a la Gran Bretanya i als Estats Units en el segle XIX. fent una petita introducció d'aquesta pràctica abans de la incorporació al món de la construcció dels sostres arquejatsd'aceri maó. L'article mostra que a la Gran Bretanya es van

A LA GRAN BRETANYA ES VA FER SEVIR L'ACER, EL MAÓ I EL FORMIGÓ AL SEGLE XIX

incorporar més aviat els sistemes ininflamables, i que va ser entre 1790 i 1860 l'època en què es va començar a utilitzar l'acer, el maó i el formigó amb la idea de fer una construcció incombustible, mentre que als Estats Units fou entre 1850 i 1870. Pel

contrari, però, un cop establert aquest sistema, la seva evolució fou més ràpida als Estats Units, probablement per la diferència en les tècniques de construcció dels americans, sobretot en el cas dels gratacels, els quals només es poden cons-

truir amb els materials esmentats anteriorment. I és en aquest punt que es planteja si la pràctica als Estats Units fou una modificació de la ja coneguda a Gran Bretanya o bé, la britànica fou una simple anticipació de la dels Estats Units. •

IIMHIIJI.I DOCUMENTS INTERPRETATIUS

a la w v f l

Ladircctivaeuropeasobreproductesdeconstruccio(89/106/CE)eslableix sis requisits essencials que constitueixenelscriterisbàsicsals quals han de respondre les obres de construcció: 1. Resistència mecànica i estabilitat. 2. Seguretat en cas d'incendi. 3. Higiene, salut i medi ambient. 4. Seguretat d'utilització. 5. Protecciócontrael soroll, 6. Estalvi d'energiai afllamenltèrmic.

Aquests criteris, però, són massa generals perservircom abase pera l'eslabliment de les especificacions tècniques que haurien de complir elsproductesdeconslrucciódecara

Europea: les normes harmonitzades, les normes nacionals recogenudes i els documents d'idoneïtat tècnica. Així, doncs, la directiva europea preveu l'elaboració d'uns documents (documents inlerpretatius) que donin forma concreta alsrequisitsessencialsanivelltècnic, i que serveixin de referència per a l'elaboració de les especificacions tècniques esmentades.

Aquest documents interpretatiusja han estat aprovats per la UE, i encara que són pendents de publicació al Diari Oficial de les Comunilats Europees, ja resten consultables al Centre de Documentació Josep Renart. •

„;,,„,

rírn,hríA

„h , , n i n

ÍAp·reU·doraiAnfitectes Tècnics* Barcelona Aquesti artidet són unaino·tadeisqueal·prateisional· poden trobar «1 Centre.

S'hi pol acoedr via ttl·lon(»414331t)lvklai(K4U5426V

Eliminación de dos pllares en un tendido de la plaza de toros de Benidorm Baeza. M.; Sirvent, I. ITC Inslituto Técnico de la Conslrucción Alacant, 1994 59 pàgines • j ^ i / ^ J MonografiadeM. ^^^^^^| Baeza i I. Sirvent m\* que s'inscriu dins y ^ d'una sèrie de puE^H blicacionsdel'lnsL,JSS«J tituloTécnicodela •======^ Construcción d'Alacant. Els dos autors descriuen monogràficament intervencions concretes i reals en el patrimoni construït a les comarques alacantínes, actuacions d'una complexitat més o menys gran, i n'analitzen el procés seguit des dels inicis fins a la fi. Podríem dir que es tracta de memories d'intervencions, que són interessants tant pel cas concret que

• o

•

A

T

I

presenten com per conèixer la metodologiaemprada.

La monografia que ens ocupa descriu el procés complet deia supressiód'unpilardel'estructuraenuna plaça de braus ala ciutat alacantina deBenidorm.Primeraments'hipresentalaintervencióqueesvolrealilzar, s'analitza el funcionament de l'estructura existent a la plaça de braus i es valoren les seves característiques resistents i dimensionats, tot descrivint els assaigs informatiusrealitzats. La monografia descriu com el següent pas és valorar lesdiversespropostesd'intervenció possiblesidetallarropciófínalment seleccionada. S'entra, en aquest pum, a la fase d'execució de les obres de reforç i reparació i, finalment, es detallen les actuacions de control dutes a terme, tant mentre es desenvolupaven les obres com en acabar-les, per obtenirels nivells de qualitat i seguretat necessaris. •

U

Solucions APARELLAGRAMA Of&Fusur. Eina.-Cambò de biaix. Mat mcmiaB:H0RmONTAIS: -lAcon^u -IRtcalar -3.Oac.Fa -4Mà. Abús SJOCO. Ori -6JÒÚD. V -7A Emana -&Ab L -9.üem -KW, C •UA«M -llXalin VERTICALS: lAnxnosa -ICetaciAlpax -3.0ciArxQ -4MacaJmbèdl -SJ'LBodaJiasi -óTafurUiaim -ZErama /BANY: Poma de la Q: Ml (.1). f-ft (+5), (+4J. (I). (4) La ttetm rewtter és la /DORMITORI A:FER /DORMITORI B.SAU/rÀCIDA-UCOR-UDOiA-TARAT. ResUi sobrrr.CULER. S'encada la V/MENJADOR: l.ínaeX iperíodE isuporT 4jxikÓ. Resta la ürtra S, que no combi

•TU](E Bun quiE sjpE§aij jad sipgsap uajos cq snb ESOD cjpnbv'i s[iod UEJELQ oof ap sasc^ sa| Eiuanbajj inb |3 *9 ïireSajj sauad E JSSEJ luaui -CST3 refnaiqB nun^ -g pidrusg luoiu -oapjip iip TiDiuog •(! -ppaaiip Ejpnbc ua BIA v.j xuop B( c j|ns ja J3j 3p suq i| ou snb CpjOD3J13 S3JJ3JOU3psdlU31S3"CP!|! |uitun|ü,p a3iri|v 'Bpuoy c dco IBXJCUI cq CUO|3OJCa 3p SOUIBJ S31U [3 *J BSOJICfJ '

J

I

sdsa JED sua sauiou Bf 'jeuaiBUi pijo jB|pJcdc uianSBif mnd uoq UBX sapEugpjo uujaxiajcdc sua Bf doo jsanbB anb aq jad 'sapEp -jaoua upsaj snb sajia[( sa[ qtuB aqiuci 'BUia.i ap mou p juqoosap ucjiaiujad sua siBnajoua sioiu s\s "luaiuiEuij •juaiuBpEnbapu JBU -ïquioo 1 jfiuapjo.p ucjnBq,s sajian sai -sanbB anbJip ]EO ojsj piisanb ua pijoj ap uiou |a 'sapcpjaoua sajia|[ saj quiB 'uiajBUuqsa uo g 1 y suoijuuop s|ap ! jopEfuaui p p 'jíueq p p saiuSiua s p jauiud ajp|osaj JED oq-Jin3asuoDB j a j - p y o jsanbc.p

"SU3U S[3 UEJ Oq LUOO |E1 UIX]3uJCqS0,S "l\ ' j o p i c j i un s a ou a n b j n S a s cj oq anb 13*u cocxinq RAOUJ I:|

9|q;nbasscui xsanbu c| c JOJ "oi nu |a uuop uo DO|| 13 -fiixiajgua,! ïnb cq iq o •saiaod sjad luspjd ouciq 13 -g nuaqo joiuid ap Bjcasg wi saioi ap S3iu v.'] siBdi! s|ap luuyoduii saiu |3 siacj '9 'n?Q B inSajd sjxjiïd p p g VJV.3 'S "ip.'[ s? anb p p ç[|ua sam Jir o p a y uaujoi B| ai sjdiuas ngQ K OJad Gupp S3 'f 'soo |ap BiX B| cppjgE i| ou eaoj cisanbc y '

S[euoiss3jojd s p }|oui J I A J S S UBJ

anb cuia eun.p uiou p squiei j p y o un,p uiou i? j u q o a s o p esodo-id s u g

c niic|3y •£ 'SiauiJO un JEJEO E JBUJOX T

vvHovnaavd

•nap anb que 101 ap ESsd uioq anb IJGJ • [

isanbc quiB BDIUI Bun JuuuJEq sou-jaj |OA aSiBijqeq isanbs.p JopEXuassip 13

•JBUJ01E IB)

s[3 [ sapByodns suopuapj ' [B BJE0U3 ]Ip33Ojd l3sq OU S9[ 'XUB XI31BU1 p p SJOU31 ODBJisiuiuipy [ a n b SED US -uc saJïsauiui ua siessaiSui

pj sossaiaiui spp juauieuoquj Ji§ixs URipod 'jBUJojaj E ICJ b

p

lusuuouaisod inumpap u,as ')UE][nsaj iBijiuBnb B[ S Q saiqinp

-ap sssadsspi s d

j p B| jciuasajd UBA snb SOSS3J3UI 9J1U3 E siuanquiuoo S||3nbB ' ^ ó l Bl 3 P °hQZ I 1 p 3p jajqaj ap 1 Eip p p j p U3 jBssajSui u 'sjuapya -jüd c 'anb EDIJIU^IS oxiy -OD jad BApaafqo o spsjip •sapEs opBiunsap iui§3j us uinS -sajSui sajojqos sjciuucnb -iisa anb snissBd sapafqns S3]pnbB(p opti|OAap B| B s|E aad 'uEJi]S[Suoo *f661 d n jód saip Biuaji ap 3p 3J)S3U1U1 J3lUUd pp | [ [ d p Bun |Auap u,as SJEUOpOBiJ SlU3UIBoBd Sp anbiajj 'çjBsodsip luiuusi ja in§3JUO.-)SUEJl BpBÉaA BUfl -uasajd B Bpuaj ap opEJEp 1EUO1S|A -apBjadoad B| ap jfxred y 'iuauinjpjEdB|"|nuB,i3nb B jad *saAiiB§au suopBj uiaidns [Eunqux pp Epuai -Bpap S3j 3p opEiuasaid c[ d ap sap SOS3UJ sis 3p luiuuai B ppoEpaj EAOU nun iBuop

j o opomisuo:) EASS E[ JBqEOE U3 ^

UBnb'sspEOTqnuinSnssuo b sXuajjai s p sosopui suop -soyipa.p S3no3iju3 SJOU -3l(ii i sauoSas sa] ug • • (%çppsnd}}jos}viu -OHiuiüdsuoissmtsuDJi

opsiBiosp sisdojd e| e ai sieuopaeii siusuieBen

'dddl

anb 'eispoBJiuoo i joiouioid 3J1U31U3UJBP3JJP SJBZJI jBUI -JOJ sapiuiuoo s p Epuanb

-33J3 sanSBq.s is ' b n3jdpp%ç^pp[x;apaox3op -3SUO0 '3SU3S 0 S1EU31BIU nqq p suoiOEJsdo S3[ ap 9pEiiodB qure 'Ejqo.p sp [Eqo|§ ||Bi p anb ajdiuss suopnaaxa $3} ug (fl • •

qj -E13EJ1 p I ppBpiIOSUOJ E[ 3p Efiïui jad "sjsanbB^p ppoan -suoo BJ sioafqo Jad uauaj snb sa[[3nbE spyipa ( p 9pE]i[!q -Eqaj ap S3jqo usjspisuo? sa

-nsap sissnbe.p UEd o s p y -;p3 s[3 qujB iuoiumiinf(iO3 UU1LUEJ1 S3 3nb EJE0U3 '13 -oSau ap s|B3O( s p opsjap

•SÍOÏOUI

-ojd snss s p u.miD3j3 s p snjsujBjmn s p UBnb 'pjp -3ds3 IUISSJ us (Bpyo ç p

iuBJnü) s)3 ug %£ pp sndix EA3S E| ap s q ^p usd oopBoyipa j ;n§uq anb [B3J JO|BA p p 'SB3 3J1[B Un

oi3n|OAap sp siuspusd! I saíiisSsu J66i suopeje|»n I

U3 ' 0 SJ0U31UB ]U3UlE]Bip3UI -uii SXUE sop s p juEjnp iBm

1U3UJ

n -sanbB E Bupssp sa Ep.inj]suo3

-E]unfuo3 upiujBJi sa anb i sisanbB ua sinr>iqn soxau

3pijJ3dns E[ ap %0£ p UIIUIUJ

-UE i SSSIBJBS s p squiB) sos

B uio3 Sjsnb s p ua spyips sipnbE *s33)Ei;qBqB iu3UJ[Edp -uudsjBunsapusjspisuoDsg d S[3AJ3S I SUOpBnElSUl'i -BS *SOX3UUE 'S|EDOI s p sosop

-opui's33}BiiqBqEUJO39p -Bzinnn BA3S B| E jod saidB 's)s3nbE 4 psiJEdospij|p9,p

nüi sp ug (y • • %9 iap V.n

-ui 'sa3}B)[qEqE]U3Ui(Edpuud SÏBU us3p sissnbs ,p sLisd o s p -suoo E| spsfqo j?d u;n3ui)

ojooaqsuoo e| ap jopes |e ue sn^soduij sndji VAI IVDSIJ viaossassv

ANNEX 44 A

R

Ç

9

4

Serveis

d e l Col·legi

1 El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona és una institució que representa i defensa els interessos de la professió d'aparellador i arquitecte tècnic. La seva finalitat bàsica és orde- S'encarrega de les gestions i nar i vigilar l'exercici de la professió atén totes les consultes relai vetllar perquè l'activitat professio- cionades amb el visat: nal s'adeqüi als interessos de la so- • Tramitació del visat cietat. El Col·legi és, però, també d'encàrrecs professionals.

• Informació sobre la trauna entitat prestadora de serveis. mitació de visats en altres Una part d'aquests serveis estan di- col·legis. rectament relacionats amb l'exercici • Visat-Express(perala professional, com és el cas del visat tramitació porta a porta, sende contractes i treballs professio- se desplaçaments). nals. Una altra part són serveis des- • • Visat fora d'horari (per tinats a millorar i promocionar la a la tramitació del visat, a la tarda). capacitat tècnica i les condicions Horari: de 8.30 a 14.30 h., de dilluns a divendres. 2* planta. Assumpció Guanabens d'exercici. Finalment, una darrera part són serveis encaminats a donar ASSESSORIA PROFESSIONAL suport, complementar i incrementar la rendibilitat de l'activitat del professional des de les diferents ves- L'Assessoria Professional és un departa- control de qualitat. Des del punt de vista sants. El Col·legi vol ser per a ment integral d'assessorament destinat a jurídic orienta i informa sobre aspectes juríl'aparellador i arquitecte tècnic un orientar, informar, i donar suport al col·legiat dics de caràcter civil, administratiu, fiscal i col·laborador capaç de donar-li su- sobre els diferents aspectes de l'exercici. laboral. Horari: de 8.30 a 14.30 h., de dilluns L'Assessoria Professional està organitza- a divendres. 2* planta. Josep M. Calafell, port en tot allò que directament o da en un departament tècnic i un departa- Pere Casademont, Ascensió Gàlvez (arquiindirectament té relació amb la pro- ment jurídic. Des del punt de vista tècnic tectes tècnics). Marian Ruiz i Cristina Pujol fessió. resol problemes d'atribucions, seguretat o (advocades).

EXERCICI

PROFESSIONAL

S E R V E I S

T È C N I C S

I

D ' I N F O R M A C I Ó

S E R V E I S

D E S U P O R T

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA , 5 08021 Borcelono. Telèfon: 209 82 99 - 414 33 I I . fax: 414 34 34-200 68 99

A L T R E S

S E R V E I S

•

Gestió jurídica de reclamació amistosa.

Servei d'informació i orientació sobre la fiscalitat del professional. Aquest servei dóna suport al professional per a la seva gestió fiscal i li facilita els tràmits. Per a aquells col·legiats que desitgen una assessoria completa, el servei té establerts diferents convenis de col·laboració amb professionals acreditats i amb honoraris especials per als col·legiats.

Horari: de 9 a 14 h. Rafael Buen. 2* planta.

Es realitza en el marc de l'Assessoria Professional. Hi ha establerta una quota inicial de 2.000 pessetes per formalitzar la reclamació i un pagament d'un petit percentatge sobre els honoraris obtinguts.

Advocades: Marian Ruiz Cristina Pujol.

•

Reclamació judicial.

RESPONSABILITAT CIVIL I HUSAAT

Tramitació judicial de reclamació d'honoraris. Les despeses són a càrrec del col·legiat amb una reducció del 50% pel que fa als honoraris que corresponen a l'advocat.

Advocades: Montserrat Pinyol Mònica Clemente Cristina Pujol.

Gestió de l'assegurança de responsabilitat civil. Relació amb la MUSAAT. Orientació general sobre responsabilitat civil. Tramitació de sinistres. Defensa jurídica.

Horari: de 9.30 a 14.30 h. Montserrat Pinyol i Mònica Clemente.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ

Compta amb diversos serveis posats a l'abast del professional.

• Biblioteca Disposa del 8.000 llibres de construcció, tècniques de construcció i arquitectura, i de 360 revistes actives especialitzades.

• Videoteca Consta de 200 vídeos degudament classificats i accessibles per a consultes del professional.

• Normativa legislativa i de productes Consulta telefònica o personal a les bases de dades Alcalà i Rívoli, les quals disposen de tota la normativa, posada al dia, sobre edificació i construcció i també els productes homologats i amb segell.

• Bases de dades Consulta d'altres bases de dades de referències bibliogràfiques i d'articles sobre tècnica constructiva.

• Càlcul de la K Programa de càlcul del coeficient "K" per a la revisió de preus de contractes d'obres.

• Revista BIT BIT Publicació que recull els resums dels articles més interessants de les 40 millors revistes tècniques d'Europa i Amèrica.

S'envia gratuïtament als col·legiats que ho

sol·liciten.

Servei de fotocòpies dels articles d'interès.

• Construdoc.

Producte informàtic amb què es disposa de la normativa sobre construcció, al dia. Especialment indicat per a l'elaboració de projectes.

• Servei tècnic de consulta.

Estudi i preparació de documentació tècnica

prèvia consulta personal o telefònica.

• Préstec de llibres • Servei de fotocòpies Horari: de 9 a 14.30 i de 16 a 19h, de dilluns a divendres Lloc: cinquena planta Director: Ramon Puig

SERVEI D'ATENCIO TÈCNICA A L'USUARI

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

S'encarrega d'orientar el professional davant de problemes tècnics no habituals i de facilitar-li instruments per al seu treball. Disposa d'un equip de professionals, especialitzats en temes de patologia de l'edificació i la seva diagnosi, materials de construcció i control de qualitat. Consulta gratuïta a hores convingudes. Lloc: tercera planta.

Responsable: Xavier Casanovas.

Atén qualsevol consulta i orienta l'usuari perquè pugui resoldre els problemes relacionats amb l'habitatge. També gestiona les sol·licituds de Test Aluminós, tant per a usuaris com per a professionals, i d'altres proves de diagnosi sobre patologies estructurals. Horari: de 8.30 a 14.30h, de dilluns a divendres. Dimarts i dijous, també de 16 a 19h. Lloc: segona planta. Responsable: Pere Casademont

Aquest servei disposa d'una borsa de treball que canalitza les ofertes i demandes de professionals amb diferents modalitats i possibilitats, d'acord amb les necessitats i interès del col·legiat.

La professió disposa d'una Mútua de Previsió Social, d'àmbit estatal, que atorga diferents prestacions, tant per al període de jubilació, com en cas de mort o accident, i també per a d'altres motius com és ara nupcialitat i natalitat. Lloc: segona planta. Horari: 8.30 a 14.30h, de dilluns a divendres. Responsable: Pepita Compte.

Els professionals, mitjançant un conveni amb la correduria d'assegurances C. Lorente, S.L., poden disposar d'unes pòlisses d'assegurança pensades per a ells, a uns preus molt assequibles. Amb la garantia i el suport del Col·legi i l'atenció personalitzada en cas de sinistre. Assegurances per al professional: assegurança de vida (mort i invalidesa) i assegurança d'accidents (inclou les lesions cardíaques). Altres assegurances: de cotxes, de la llar, d'oficines, d'assistència sanitària. Consulta tècnica gratuïta sobre assegurances.Horari: de 8.30 a 14.30h. Consulta tècnica: dimarts i dijous, matí (hores convingudes). Atenció telefònica. Uoc: segona planta. Responsable: Ramon Motis

Horari: de 8.30 a 14.30h. de dilluns a divendres i els dimarts i dijous també de 16 a 19h.

Lloc: tercera planta.

Responsable: Ascensió Gàlvez

El Col·legi té signat amb Gaesco, societat de valors i gestora d'inversions, un conveni que permet disposar d'uns productes financers amb total garantia i solvència.

•Compte Col·legi (Foncuenta FIAMM).

Fons d'inversió d'elevada rendibilitat i liquiditat.

•Fons Col·legi (P. y G. Crecimiento FIM).

Fons d'inversió en renda fixa per donar suport a projectes d'estalvi o jubilació.

• P l a de Pensions Col·legi. Pla de Pensions amb una òptima desgravació fiscal.

Uoc: 2S planta, de 8.30 a 14.30h, de dilluns a divendres. Responsable: Ramon Motis.

LLOGUER D APARELLS TÈCNICS

El Col·legi d'Aparelladors posa a l'abast dels professionals que en són membres, i amb l'objectiu de millorar la seva competitivitat, un servei de lloguer d'aparells tècnics, topogràfics i destinats a la diagnosi (esclerómetres, sonòmetres, higròmetres, detectors d'humitats, nivells, etcètera). Horari: de 8.30 a 14.30, de dilluns a divendres i també de 16 a 19h, de dilluns a dijous. Uoc: planta baixa. Responsable: Pere Casademont

COOPERATIVA JORDI CAPELL

La botiga del Col·legi és al servei del professional i també és oberta al públic en general.

Un conveni amb la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell ens permet disposar de tots els serveis d'aquesta cooperativa pensada per al professional de l'arquitectura i la construcció.

Horari: de 9 a 14.30, de dilluns a divendres i també de 17 a 20h els dimarts i dijous. Assessorament informàtic: de 17 a 19h els dijous.

Lloc: tercera planta del Col·legi.

Tant els professionals com els seus col·laboradors disposen d'un servei d'assessorament lingüístic de català. Atenció gratuïta de les consultes lingüístiques. Correcció i traducció de textos. Formació. Organització de cursos específics, tant per al personal del Col·legi com per als tècnics i els seus col·laboradors que hi estiguin interessats. Uoc: quarta planta. Horari: de 9.30 a 14.30h, de dilluns a divendres. Responsable: Àngels Ballarà.

El Col·legi és presen! a les comarques del seu àmbit territorial per mitjà de les delegacions de Vic, Manresa.

Granollers i Terrassa. Les delegacions conformen un cos descentralitzat per tal de ler arribar els serveis col·legials als professionals i ciutadans d'aquestes comarques.

L'Informatiu Publicació quinzenal per a estar al dia de tot allò que interessa al professional.

Delegació d'Osona Plaça Major. 6. 08500 Vic. Telèfon: (93) 885 26 11 Informació: de 9 a 14h, dimarts, dimecres i dijous. Tardes: de 19 a21h, dijous i divendres Visats: de 9.30 a 13.30h, dimarts i dijous

Gabinet de Premsa

Delegació del Bages-Berguedà Plana de l'Om. 6. 08240 Manresa Telèfon: (93) 872 97 99 Informació: de 9.30 a 13.30h, dimarts i dijous.

Tardes: de 19 a 20h, de dilluns a divendres Visats: de 9.30 a 13.30h, dimarts i dijous

Destinat a mantenir les relacions amb els mitjans de comunicació.

Publicacions

Delegació dei Vallès Oriental Josep Umbert, 25. 08400 Granollers Telèfon: (93) 879 01 76 Informació: de 9 a 13h, dimarts, dimecres i dijous. Tardes: de 18 a 20h, de dilluns a dijous Visats: de 9 a 13h, dimarts, dimecres i dijous

Edicions tècniques i professionals útils per a l'exercici professional.

Delegació del Vallès Occidental Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa Telèfon: (93)780 11 10 Informada, de 9 a 13h, de dimarts a divendres.

Tardes: de 17 a 20h.

Programes informàtics Per a facilitar la comptabilitat, tarifes d'honoraris, control de qualitat, etcètera.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfons (93) 209 82 99 i 414 33 11 Telefax (93)414 34 3 4 - 2 0 0 68 99

Cursos i conferències

Junta de Govern President: Secretari: Tresorera: Comptador: Vocals:

Per a formació continuada, reciclatge professional de caire tècnic, informàtic i fiscal, entre d'altres.

Exposicions tècniques i culturals Programa d'activitats i exposicions que recull tota mena d'iniciatives en els camps professional i sòcio-cultural.

Edajub Comissió d'aparelladors jubilats.

Reunió cada segon dijous del mes.

Lloc: quarta planta Responsable: Lluís Maria Pascual Cafeteria/Restaurant Esmorzars i servei de bar. Menú econòmic i bona cuina.

Lloc: primera planta.

Horari: de 8.30 a 17.30, dilluns, dimecres i divendres. De 8.30 a 19.30, dimarts i dijous.

Dinars: de 13 a 16h.

Servei de pàrqulng

fi

Delegats: Osona: Bages-Berguedà: Vallès Oriental: Vallès Occidental:

Pere Pou i Vinas Antoni Casas i Soldevila Frederic de Buen i Noguera Salvador Navarro i Cardona

Gerència: Geren!:

Joan Gay i Díaz

Serveis Generals Gerent operatiu: Cap d'informàtica:

Àngel Gómez Unís Barrachina

Exercici professional Responsable: Josep Maria Calafell Assessoria Professional Responsables: Josep Maria Calafell Ascensió Gàlvez Pere Casademont Assessoria Jurídica Responsable: Montserrat Pinyol Centre de Documentació Josep Renart Director: Ramon Puig Serveis Tècnics (Servei Rehabilitació i Servei Qualitat) Responsable: Xavier Casanovas Servei de Promoció i Mercat de Treball Responsable: Ascensió Gàlvez Serveis Financers Responsable:

Ramon Motis

Comunicació i Publicacions Responsable: Caries Cariaria Edajub Responsable:

Una hora gratuïta, per fer gestions en qualsevol de les seus del Col·legi.

Carles Puiggròs 1 Lluelles Gaspar García i Buyreu Pilar Flamarich i Arantegui Bernat Ochoa i Morón Josep Maria Uesuy i Parrimond Rafael Delgado i Yanguas Francesc Xavier Bardají i Ramonet Irene Carreres i Marion

Lluís Maria Pascual

ASSESSORIA PROFESSIONAL

AVISOS

Habilitació El ConselldeCoLiegisd'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya ha tramès a lots els col·legiats lanova normativa sobre habilitació per a l'exercici professional a Catalunya, Com ja se sap, tots els aparelladors i arquitectes tècnics que estan en situació de col.legiació a qualsevol col·legi de Catalunya poden exercir a l'àmbit territorial d'un altre col·legi català, prèvia la seva habilitacióaaquesl.

L'acreditació de l'habilitació la lliureel Consell mitjançant un carnet per a l'habilitació professional a Catalunya. L'emissió del carnet comporta el deure d'abonar una laxa en favordel Consell i la seva renovació que es fa per anys naturals. Aquesta normativa va ser aprovada per acord del Plenari del Consell Català de 23 de setembre de 1989 i modificada per acord de la Junta de Govern d'l lde juny de 1993. La normativaés d'aplicació des del'l degener.

AVISOS

Mesura de la resistència per ultrasons Quin és el procediment que cal seguir per a comprovar la resistència del formigó mitjançant la prova dels ultrasons?

En la resistència del formigó hi influeixen molts factors. Per aquest motiu, amb el mètode de la velocitat de propagació dels ultrasons no és possible determinar la resistència del formigó amb una gran precisió, (vegeu L'INFORMATIU número 43, de la segona quinzena de febrer. Suplement de laboratorisd'assaigs).

La velocitat de propagació dels ultrasons en formigó endurit no baixa de 2,5 km/s i els intervals en què està situada indiquen la resistència del formigó segons la relació del quadre que es pot veure.a.cojitinuació: JÉiiiÉÉÏÉÉk

Resistència del formigó Resistència baixa Resistència mitjana Resistència elevada Resistència molt elevada

Si tenim provetes d'una obra amb una dosificació igual que la de T element que es vol comprovar, procedirem de la manera que indica el quadre: • • 1) S'assagen les provetes amb ultrasons i s'obtenen unes velocitats.

• • 2) Es trenquen posteriorment i s'obtenen unes resistències.

• • 3} S'estableix una relació a partir de comparar els resultats.

Exemple S'assagen5provetesi s'obtenen uns valors de propagació de 3.2,3.3,3.6,3.5,3,7 km/s.

Veiem que corresponen a formigons de resistència mitjana. Si les resistències obtin-

{2,5 a 3,2 km/s) (3,2 a 3,7 km/s) (3,7 a 4,2 km/s) (+ 4,2 km/s)

gudes en trencar les provetes són de 170, 175, 179, 172,177 kg/cm: es pot deduir que el grup de resistència mitjana entre 3.2 i 3.7 km/s equival aproximadament a 175 kg/cm2.

Si ara traslladem l'assaig d'ultrasons a l'element de l'obra que volem comprovar i comparem els resultats amb els anteriors, podrem dirsi les resistències que es llegeixen a l'obra són majors o menors.

En el laboratori es pot fer un estudi amb provetes de diverses dosificacions, granulats i ciments. Amb això es confecciona un quadreienassajarelselements de l'obra els resultats seran més fidedignes.

Directori-93 Tots els col·legiats tenen a la seva disposició un exemplar del Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya 1993, editat pel Consell Catalàde col·legis d'aparelladors. Es pot passar a recollir un gratuïtament al Servei d'informaciódel Col·legi.

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Manuel Valen) Giner, col·legiat número 145, esdevinguda el 9 de febrer, als 88 anys.

Francisco Gómez Peinador, col·legiat número 4.450, esdevinguda el 10 de febrer, als 62 anys.

Jordi Ríos Bernal, col·legiat número 6.392, esdevinguda el 17 de febrer ais 33 anys.

COMUNICATS

SERVEIS

Assegurança de Vida 1994 • Modalitat VIDA Assegurança col·lectiva temporal (un any) renovable • Companyia ALLIANZ-RAS • Agent Correduriad'assegurances C. LORENTE, S.L. • Capital màxim 50 milions • Reconeixement mèdic Finsa lOmilions,exempt • Fiscalitat La prima pagada és deduftle en un percentatge d'un 10% de la quota de l'IRPF

• Riscs coberts Mon i invalidesa permanent

Assegurança d'Accidents 1994 • Modalitat

Primes anuals per a c a d a milió contractat (impostos inclosos)

ACCIDENTS Lesions corporals sofertes com a conseqüència d'accident que produeixin inva-

(Inclou mort i invalidesa permanent)

lidesa parcial, permanent o la mort • Companyia

Fins a 35 anys De 36 a 40 anys De41a45anys De46a50anys De 51a 55 anys De56a60anys De61a65anys

1.500 2.500 3.800 5.700 9.000 15.500 23.000

RO Y AL INSURANCE ESPAN A • Agent Correduria d'assegurances C.Lorente, S.L. • Es considera accident: l'infart, l'angina de pit i les cardiopaties,si no s'han tractat com a malaltia.

En el cas que no es vulgui la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 pessetes fins als 44 anys, de 1.000 pessetes fins als 54 anys i de 2.500 pessetes fins als 65 anys.

• La pòlissa cobreix en percentatges de) capital assegurat la invalidesa parcial perla pèrdua d'un membre.

• La prima anual total (impostos inclosos) per cada milió contractat és de 800 PTA

Nota: D'aqucsics pòlisses, també cn poden gaudir familiars i col·laboradors. En aquest cas l'escalat de primes en l'assegurança de vida té un increment del IÓ*, excepte si l'assegurat és el cònjuge del col·legial. Informació; Serveis Financers. 2a planta.

I

N

P O

A

T

Programa SICCEI Instituciones Colegiales para la Calidad en la Edificación (ICCE) comunica que ja està disponible el programa SICCE ! d'amidaments i pressupostos. El preu de venda és de 120.000 PTA + IVA + ports.

SICCE és un programa derivat de ARQ. Per això, els usuaris del programa ARQ poden adquirir-lo al preu de 10.000 PTA + IVA + ports.

Per a la compra cal enviar un fax al Col·legi d'Aparelladors de Màlaga o bé directament a ICCE, que enviarà el paquet i la factura contrareemborsameni. En el cas de l'usuari ARQregistraialCCE, es reclamarà la pastilla ARQ que caldrà enviar al lloc de la comanda, i es tornarà a enviar contrareemborsament. La no\z pastilla permetrà treballar amb SICCE I i ARQ. Més informació a, ICCE (Múrcia 968/23 3961)obé al Cot.legi de Màlaga (952/22 33 56).

DEMANDES DE TREBALL Estudi d'arquitectura de Barcelona

El currículum del professional liberal • • Una definició genera) El currículum és el document que permet donar a conèixer les característiques professionals de l'individu, que inclou, a banda de les dades personals, la seva formació, l'experiència i l'evolució professional d'aquest.

Aquesta definició és comuna per a totes les formes d'exercici professional, (assalariat, liberal, funcionari o d'altres), però té característiques diferents segons cada cas.

El cas del currículum del professional liberal • • E l contingut En el currículum del professional liberal, adquireixen unaimportància fonamental les referències i dades concretes sobre els resultats que ha obtingut.

S'entén per referències, els noms í les dades de les per-

sones o les societats que són o han estat clients del professional.

En el nostre àmbit, totes les tasques professionals estan relacionades quasi sempre amb obres.

Caldrà fer referència, doncs, a aquelles obres que, per la seva singularitat o importància aportin un valor diferencial al currículum, totindicanl el tipus d'obra, el volum, el pressupost, la durada i el treball concret que s'ha fet (direcció d'obra, planificació, seguiment econòmic, seguretat, etc. segons quin sigui el cas).

A diferència dels currículums d'assalariats, és millor ometre les dades personals (excepte evidentment, de les de contacte) i. en ocasions és valorable incloure els recursos humans i materials de què es disposa per a exercir (secretaria, delineants, mitjans informàtics, etc).

TÈCNIC DE PROJECTES 1 OBRES

aspectes del contingut, la presentació, i la redacció.

Cal que sigui fàcil de llegir i concís, sense suprimir, però, informació que pugui ser important.

En la redacció, convé mantenir una coherència global que permeti valorar el perfil professional, sense caure en la definició exclusiva d'una suma d'experiències.

• • La presentació En el cas dels professionals liberals, és aconsellable utilitzar impresos personals i no s'ha d'encapçalar l'escrit amb les dades escri tes a màquina. És evident que el text ha de ser mecanografiat i redactat correctament, i cal entregar sempre, l'original.

En cas que s'hagi de presentar fotocòpia, cal que aquesta sigui d'alta qualitat.

AJUDANT D'OBRES I PROJECTES

por a dücul d'cstruciurcs, disseny (fioslaLlacions amb CAD i visites d o h e al Garraf i BaU Penats. Exp: tfl/3 anys en obra. Anglès i bon expedient acadÈmic Coneúmaits de CAD v. 12 (mtnim v. 11 o «neannaits de 3D Slmfio). Edsl 22-25 anys. Vehicle prupi (displaçancnis diaris a SL Poc de Ribes). Jornada of. Contracte bh. Sou negcciable i signatura d'obres.

per a desenvolupar projectes en CAD. aitüdamems* pressupostos i uin^ir ones, d'habiiatges. sola les directrius de l'aparellador soci. Rccem títulal amb coneixements de CAD. Mliim. 30 anys.

Vehicle propi. Preferible rwklencia a prop.

Jornada completa. Rcladó lib. Sou mínim garantit a oampte üTmnoraris de direcdú dbbres (I5(V160.000 PTA/mes)

Ref: 5.163

Ref.: 5.164

Constructora d'obra industrial de Tarragona CAP D'OBRA per a control a peu d'obra 3 ta zona de Manresa: seguiment econòmic, control de recursos tècnics i humans, i rclaciú amb clients i proveïdois. Exp: 5/6 anys en constructora tfobra industrial. Català parlat. Vehicle propi. Desplaçaments a Tanaçona un cop al ires. 3045 anjv Jornada of.

Coniracie lab. per obra (S mesos) amb pos.>iibiliiais de coniinuïtaL Sou: J.200.000 bruts/any neg. Incorporació urgent.

TOTA LA INFORMACIÓ RELATIVA A LES DEMANDES 1 AL MERCAT LABORAL LA TROBARÀ AL SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL

Ref.: 5.I6S

INFORMACIÓ DE MERCAT Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30.

Dimarts i dijous també de 16 a 19 h

• • La fornia A l'hora de redactar, caldrà lenir en compte, a més dels

Societat professional a Sant Vicenç dels Horts

Servei de Promoció i Mercat de Treball

414 33 11 i 209 82 9 9 / Fax:414 34 34 A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

Es passen

Es ven

PLÀNOLS PER ORDINADOR

SOLAR A BARCELONA nercial de Barcelona, amb: tes edificables, amb planta ntrada i sortida u dos car• 8,5 x 26.40 = 224,4 n Intermediaris abslcniu-v

és que encara no ha Irucal al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L INFORMATIU

Informació Telèfon: 231 25 34

i 414

3311

La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de L'INFORMATIU. TARIFES/ANUNCI 1.000,- col·legiats i estudiants 3.000,- no col·legiats

ÇjJ

209 82 99

•"

Elisenda Pucurull

Es comparteix

S'ofereix

Es traspassen

DESPATX MOLT BEN EQUIPAT

ESTUDIANT A M B EXPERIÈNCIA

OFICINES A MATARÓ sllut de nugoc

de l'Illa Diagonal equi

209 82 99

RESERVI UN ESPAI A PETITS ANUNCIS

quipament informàtic d'arquitectura, amb pioner.

• Sala de juntes • Preui 16.000 PTA/nies (inclòs aigua, llum. neteja i porteria)

Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull

tardes.

• Aporta líiol de diversos cui d'Autocad • Concixemems d'informàtic nivell d'usuarí M. José Calieja Telèfon: 419 66 19

F

O

R

M

A

T

I

U

Plaça de Cuba • Traspàs: 2 milions de PTA • Aptes per a oficines licnique

A

C

T

T

A

T

S

B INFORMATIU ZZ Diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de càrrega

CONSELL DE REDACCIÓ:

Dies 11,12 i 13 de maig AVANÇ DE PROGRAMA La paret de càrrega en la tradició constructiva • La paret de càrrega en la construcció preindustrial • La progressiva degradació de la tradició» L'aparició de les normatives La diagnosi •Possibles disfuncions estructurals» Simptomatologia •Metodologia per al coneixement de l'estructura • Proves i aparells de suport a la diagnosi • Anàlisi del comportament estructural» Valoració de la seguretat •La importànciade l'elecció del model de càlcul Tècniques d'intervenció • Models d'intervenció des de la tècnica premodema • Les noves tecnologies de reforç i consolidament • Per a una metodologia d'anàlisi estructral L'experiència practica • Visió de tot el procés i intevenció de dues actuacions concretes Ponents Xavier Casanovas, Giorgio Croci, César Díaz, J, LI. Gonzàlez MorenoNavarro, Fruitós Manà, Antoni Paricio, Pere Roca, Jaume RoselL J. R. Rosell Matrícula:

75.000,- fins al 18 d'abril 90.000,-apartirdel lSd'abril Incloudocumentació.dinarico^eèreflfc

Lloc: Sala d'Actes del Col·legi. Primeraplanta.

Dies: II, 12i 13 de maig

Informació: Servei d'Informació. Plantabaixadel Col·legi.

REDACCIÓ;

AngeHBsIlzrà BiwndafMcutul!

IMPRESSIÓ:

RotnHpïTSA.

tats inherents a la pintura luminescent que crea visibilitat en la foscor, desApartir del proper dijous prés de ser exposada a la 1 Ode març, es podrà veure llum. a la Sala d'Exposicions La instal·lació s'inaugudel Col·legi a Barcelona, raràel dijous lOde marca la instal .lació Ombres, de les 19:30 h, a la planta Jordi Martorell, concebu- baixadelCoUegi,irestada a partir de les possibili- rà oberta fins al 8 d'abril.

zs Ombres,

de Jordi Martorell

^Informàtica per a tècnics del sector i65.000,-nocoüegiats.

• Sistema operatiu MsDos.dimarts i dijous del 7 aI26d'abril.

-Preu: 15.000,-col·legiats i 21.000,-no col·legiats.

• Windows: dimarts i di-

jous del 28 d'abril al 17de maig.

-Preu:15.000,-col.Iegials i2I.000,-no col·legiats.

• Infonnàticü per a professionals amb niés de 20 anys d'exercici: dimarts i

CONFERÈNCIES

març, a la Torre Mapfre.

Inscripcions:Tel:40l2650

" Cicle de ponències de l'Hec

organitzat per Intemac. Infbrmació:Tel:91/3105158 Infonnació: 9767200475

™ Ciutats mitjanes

Programació de nous cursosal'Aulad'Informàtica del Col·legi: •Autocad(Irnivetl)2D: dilluns i dimecres del 6 d'abril al 30 de maig.

-Preu:50.000,-col.legiats

dijous del 19 de maig al 30 de juny.

-Preu:32.000,-col.Iegiats i45.000,-no col·legiats. mAmocad (2 nivell) 3D: dilluns i dimecres del'l al 29dejuny,del9a21:I5h.

-Preu:35.000,-col.legiats i 45.000,-no col·legiats.

La resta dels cursos tindran lloc de 19a21 hores.

ElServeid'Informacióus informarà sobre les inscripcions.

p

,

F«x 193)430 39 75Í4I9<183

08240 Mare».

Ttüfon(93íS729799 Detegadó Vtffa Orientat JUta Tdiftnl93)B790176

TdMm (93)780 II 10 JUNTA DE GOVERN

COMPTADOR:

FIRES/CONGRESSOS

Properesponènciesalitec: al context europeu • 17 de març: Teulades L'AjuniamentdeSabadelli ^ Ordenació 'mdustrial'awdesTectum,laComissióde lesComuni- del territori •24 de març: Aixetes sa- laLs Europees, organitza el IV Congrés de la Societat nitàries, qualitat inorma- seminari intemacionaLL£s Catalana d'Ordenació del tó&iciíwtï.ales 18:30h,a àukasmitjanesenelcontea remíoridelinstitutd'EstuiitecTelèfon: 3093404 regional1europeu, els dies dis Catalans que tindrà lloc 28 i 29 d abril a Sabadell lhformació:RosaQuÍrante, a Reus els dies 19 i 20 de CURSOS/SEMINARIS Ajuntament.Tel: 72695 88 març.Telèfon:3185516

resasolucions pràctiques alsproblemesdeniabitatge. Avantprojectes finsal 31 de juliol. Informació: Mrs.DianeDiacoa Telèfon: 44/530510444

^ P r e m i a la millora del paisatge urbà L'AjunlamentdeMolinsde Rei organitza el premi Enric MadorelU concurs d'i- = Visites al dees permiUorarlaqualitat Laboratori General del paisatge urbà, amb un El Laboratori General premí de 150.000 PTA. cfAssaigsi Investigadons ïnformació:6681412 de la Generalitat, obre les -Bauz.bienal — Seguratat portesalstècnics,elsdies ZZ Formigons d'arquitectura contra incendis 8demarç.l2d'abril,ll d'atta resistència de maig i 15 de juny. p,organitzauncurs Fuisal 18 de març es pot fer La Bienal cfarquitectuni i Habitat 1994 sdbK,Segureiaiconirain- la inscripció al seminari urbanisme i el congrés. Ar- La Building and Social Inscripcions: Sra.E.Cicendis i plans d'emer- Formigons d'alta resistèn-quiiectum: Paisatges se- Houskg Foundation ator- ricioSr. J.Puente. gència, del 22 al 24 de cw,delsdies25i26u"abril, crets, se celebraran a Sara- ga un premi de 10.000 lliu- Telèfon:5809086 F

O

p

Telefoni?.!) 410-15 SS.

Barat Ochoa i Mort

VOCALS:

DELEGATS: Oionr PntPtmlV.fias

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses Interessades a oferir ets seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. B I T PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

AÏLLANTS í |

HUMICONTROL S/L

RODUCtíS DE PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA EL FOC IRES IKÏUMESCEKTS, ESMALTS I VERNISSOS ICHJFUC

LtOUIOS INGNIFUGANTS PEB A TÈXTILS.

CONSTRUCTA PHOGFUUUS iNFüflHiricos PARA EL PHESUPUI

I CATALANA, S.A.

Tèenlu TRABER d'íltctro-oi

Moncrs «nsc retracció.

Rehabilitació

Morin pci j n e d l j t de l o t i m n l i

Industrial Química Parrot,s.a

V E C I

0

B• 3

Zí PxUa. !40 TeL (93J «S 61 91 Fu |93| «617 B5 - 0S0I3 Earcrt

PAVIMENTS

ÜLHMSsa

ADICEMENT*Ít

"*

PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS

HÀTIC

PROGRAMA 1HFDR

Ctfíifiaoeas

JC. SA. d> Stniüai Inlonnilicin

Industrial Química Parrot,s.a.

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Bolmj, 335 (cjmomaa Puigct'Oil. C3019 8ABCEL0NA S4H>Ol>ÍÍB»fHíI>tJfD

FLUIDS

SsnU 307 - 309 - OB02S Barcelona - Tol 431 35 00

Navès Industriales ForjadoS'Cerramlento: Chalels-Pàrkings Ceniroscomerciales HORHIPRESA

%RRUTR

PAV1NDUS S A

ARIDOS LIGEROS. S.A.

Panla anes etc

'

AVENIDA OE CHILE. 42 • TEL. (93) 334 EZ SO

C*. Viiadomai. 140 bis T> 2> 08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fa« (93) 323 73 07

INFORMÀTICA ft

SERVEIS

BATLLE <S LAS SOIUCIÜNES EN AISLUIIENTO E ILUHlNACtÚN KATUHAl

ERVÍI DASSESSOP1AUEMT GEOLÒGIC ITECNIC

f^ Y D P

CïPE CATALUNYA

ne

ROIG CURVADO DE PERFILES.

ARlSTIDES MAILLOL. 5 3

5 8

PREFABRICATS I TTUCTMIENT PER * HUWTMS

Prefabricados de Hormigón. S^A.

S·FT

MincJtiü CAD Dipuiirodó J; Pünoli Aiiccamcrus Esut .^ciuji Rmdtr.EK.

06Bjralom Tel. (931213

AmiJjmcnu Cjlcul d'Eitraítura lniul.L·ciom Uibfcdcl-cdiBacK.

FUSTERIA M l

i/lA.

LAPORATOR1 DEL 1/ALLES

o

PSPROGRAMZS fORUAClO PtRSONAUTZADA SOLUCIONS A PHOBIUIES

ïboralorí ACREDITAT per la alilat de Catalunya pel control ü jaltiat de I edificació i els seus

Industrial Química Parrot.s.a Boi™. 339 {untoMUi Pu,5cf rOJ) 08019 BARCELONA

Tcl.|93|307l6D0 f j . . 193) 307 j ; ;a

CLASSinCAClO D'EMPRESES I SERVEIS

0

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

l^ri UÉfl

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

ELECTRICITAT Eteclricilat i il·luminació

D

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

N

F O R M

A T

l'harmonització és imprescindible'

MICHEL DARNET

Michel Darnet

La postura passiva de la Unió Europea (UE) pel que fa l'harmonització de les assegurances a la construcció dificulta qualsevol tipus d'avenç en aquest procés. El professor Michel Damet, assessor de la UE per a temes de construcció, és un dels seus més ferms defensors.

RAMON PUK3/ ANTONI CAPILLA

Les dificultats d'una harmonització europea pel que fa a garanties, responsabilitats i assegurances a la construcció, afavorides pels problemes de la Unió Europea (UE), han frenat les ambicions de la Comissió per fer avançar aquest procés amb la redacció d'un avantprojecte de directiva. Ei text difós el passat mes de juny és un document de reflexió perrellançaruna concertació fora dels grups de treball que havien estat constituïts pel GAIPEC. La Comissió no vol bloquejar les perspectives d'una harmonització eventual, però adopta una posició passiva amb l'esperança que les reflexiones revifaran la flama d'aquest procés. Michel Darnet, professor de dret de la construcció a la Universitat de Tolouse. és assessor de la Unió Europea per a temes de construcció i un dels més ferms defensors de l'harmonització europea en matèria d'assegurances en aquest sector.

— "L'harmonització de les assegurances de la construcció no és necessària, és imprescindible. Et futur del sector de la construcció a Europa passa ineludiblement per l'harmonització de les seves assegurances.

En cas contrari, no té cap més sortida que el fracàs.

No perseguir l'harmonització de les assegurances a nivell comunitari pel que fa als problemes de res pon-

Defensor impenitent Michel Darnet és advocat del Tribunal de Toulouse, president de la Cobaty International Francés i assessor de la Comissió de les Comunitats Europees per a temes relacionats amb el sector de la construcció. Darnet és col·laborador del BulIetinEuropeen du Moniteur i autor de diversos informes sobre les dificultats de l'harmonització de les assegurances de la construcció. En tots ells, Darnet remarca les necessitats reals d'aquest procés i els mitjans adients per arribar a una harmonització pròpiament dita.

I

N

P

O

•

sabiltat, significa posar en perill allò que s'ha adquirit a nivell comunitari sobre el conjunt de directrius que ja s'han formulat i que han estat introduïdes en els drets nacionals amb el risc de perdre tota coherència dins el mercat únic".

— L'harmonització, però, no sembla propera...

-- "Sí, qui parla d'harmonització parla d'acostament, i per acostar postures, cal dialogar sobre un terreny comú. Ni el reconeixement mutu de les respectives legislacions nacionals dels estats membres de la UE, ni el projecte de directiva responen a aquest criteri, atès que a més dels riscos assenyalats per la Comissió al seu document de reflexió, no estableixen les bases que permetin l'acostament necessari per a desbloquejar la discussió. Ni l'existència real de reglamentacions protectores dels consumidors, ni el principi de subsidiari tat escrupolosament observat en cada estat membre, ni l'aparent adaptació d'alguns constructors que treballen més enllà de les seves fronteres amb reglamentacions diverses justifiquen el retard en aquest procés d'harmonització. Només el contracte tipus sembla respondre a les necessitats del moment, en part pel seu caràcter consensual, en part per la flexibilitat de solucions que podria aportar".

A

T

- "Aquest és un problema generalitzat. Una possible solució seria assegurar els edificis mitjançant garanties bancàries. Una altra, i potser la millor, és establir un sistema de garantia recíproca per al conjunt de constructors del país".

- Professor Darnet, en definitiva, cap a on ha de caminar l'harmonització de les assegurances de

-- Cóm hauria de funcionar aquest contracte tipus?

-- "En funció dels temes afectats per l'harmonització i de Ics proposicions fetes pel Gaipec, es pot imaginar un contracte tipus a dues velocitats. D'una banda, un document que faciliti l'acostament de tots els estats membres pel que fa a la definició, el transport i els

"El futur del sector passa per l'harmonització de les assegurances a la UE" efectes de la recepció, a més de la qualificació dels danys després de la recepció dels productes. Pel que fa a aquest tema, el treball realitzat pel Gaipec sembla força coherent i hauria de ser possible arribar a un punt comú. Les sis exigències essencials esmentades ja a la directiva europea poden ser molt adients per trobar els denominadors comuns de qualificació dels danys com ara resistència i estabilitat; seguretat contra incendis; higiene, sanitat i medi ambient; seguretat d'ús; protecció contra el soroll; i economia d'energia i aïllament tèrmic. D'altra banda, cal assegurar el funcionament harmoniós del mercat comú, regulant la responsabilitat i les condicions de reparacions dels danys i la indemnització, ja sigui mitjançant pòlisses, o garanties bancàries, als

I "Una assegurança efectiva haurà de protegir | clarament el consumidor"

damnificats".

--Aquest és el punt clau...

-- "Sí,la protecciódels consumidors és imprescindible. El camí per aconseguir-ho passa per fomentar la cultura del manteniment. Si això esdevé una realitat, el problema de les garanties esdevindrà secundari en el futur".

— Els tècnics de la construcció, en aquest cas els aparelladors, han de suportar els costos de la construcció deficient amb les seves pòlisses de responsabilitat?

la construcció?

-- "Al meu parer, l'harmonització de les assegurances de la construcció, perquè sigui realment efectiva, ha de respondre a dos objectius primordials i ineludibles. D'una banda, protegir el consumidor assegurant-li els mitjans més ràpids i eficaços de reparació i indemnització dels danys provocats per defectes constructius. D'altra banda, permetre a tots els agents professionals que intervenen en el procés constructiu -promotors, constructors, arquitectes, aparelladors...-- el poder treballar dins un marc jurídic i contractual coherent i estable, que aposti per la competitivitat. Si s'aconsegueixen aquests dos objectius, es podrà afirmar que tenim una construcció veritablement de qualitat". •

El SUPERPLANIMETRE QuikRuIer permet fer qualsevol mesura sobre un planeli de forma ràpida i precisa.

També pot fer tota mena de càlculs amb aquestes mesures: Restar superfícies, multiplicar pel preu unitari, aplicar coeficients de correcció, totalitzar costos, etc.

El SUPERPLANIMETRE Quikruler NO NECESSITA forçosament ser conectat a un ordinador. Per tant no cal aprendre programes complicats. És un producte específic.

Tot i així, es pot connectar a l'ordinador per passar les mesures i càlculs a la majoria de programes, tals com fulls de càlcul i programes d'amidaments, etc.

FOSINDEX Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Tek (93) 753 09 62 Fax: (93) 753 34 92

TASSACIONS, VERIFICACIONS, ESTIMACIONS, CERTIFICACIONS, AVALUACIONS, CONTROL DÏNSTAL.LACIONS, TOPOGRAFIA, CÀLCUL DE REVESTIMENTS, PRESSUPOSTOS DE PINTURA I TRACTAMENTS INDUSTRIALS, CÀLCULS DE CLIMATITZACIÓ, VERIFICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT, ETC.

A

T

La responsabilitat professional Rafael Cercós*

L

'exercici professional està arribant al limita causa de la responsabilitat civil. En cas que no es produeixi un canvi immediat, es generaran progressivament uns moviments en els col·lectius professionals afectats que alteraran significativament la seva condició actual. Per a poder afrontar aquesta situació, que es degrada progressivament, hem de partir de la realitat del procés constructiu, però també del seu model legal, un model que produeix unes profundes distorsions que fan necessària i urgent l'acció del legislador. Les distorsions que es produeixen afecten greument la qualitat, fan que l'usuari sigui totalment indefens i que recaigui tota la responsabilitat sobre els professionals. Avui, el promotor és l'agent hegemònic que actua sota una lògica empresarial. Les funcions tècnico-professionals s'integren en un programa general definit per les exigències del mercat. El sector, tanmateix, segueix emparant-se jurídicament en un sistema en el qual els professionals assumeixen una responsabilitat tolal a partir d'una signatura i d'un sistema de tarifes. Les necessitats tecnològiques i les pròpies del sistema industrial demanen ""^ampliar i liberalitzar les facultats dels tècnicsi-dels professionals d'acord amb les característiques de la seva intervenció,

litat actua) i donar, tant a l'usuari com a la societat, una imatge que superi l'actual d'especulació, afany de \\icrefirmonisme i culpabilitat. En aquest sentit, cal destacar que el 1973elGrupInterministerialde Treball per a la Seguretat en l'Edificació, va fer un intent, que no va tenir èxit, de modificar la legislació i que es basa en la modificació d'alguns articles del Codi Civil. Aquest treball defensava la responsabilitat subsidiària en el cas dels tècnics contractats: admetia la responsabilitat d'intervencions, deixant per a la legislació específica la definició i tipificació en cada moment de les diferents funcions responsables, no distingia entre projecte i direcció, i feia referència genèrica al procés edificatiu, establia la prescripció de l'acció de reclamació a l'any de la manifestació del defecte; incloïa entre els responsables, a aquells que intervenen en la fabricació dels materials.

'acceptació d'equips pluridisciplinaris í la responsabilitat col·lectiva, i la superació de generalistes per especialistes en els diferents aspectes del procés.

Un aspecte específic del marc legal és el de les responsabilitats i el de les garanties. La delegacióde funcions que l'Administració ha fet a favor dels tècnics d'una manera personal ha donat lloc a arbitrarietats judicials i a la indefensió professional, cosa que sembla que sigui el preu pel qual aquesta delegació de funcions té de privilegi. Avui, els únics que mantenen les responsabilitats i en definitiva, donen garantia de la seva qualitat, són els professionals. La manca d'obligatorietat d'assegurança entre promotors i constructors, que sovint desapareix quan ha finalitzat l'obra, fa que recaigui tot el pes de la responsabilitat sobre els tècnics, que són els únics que disposen d'una assegurança de responsabilitat civil. Els professionals han tenditacontractarcol.legialmentlespòlissesderesponsabilitatcivil,com a sistema per a reduir costos, però el sistema global genera una discriminació i un encobriment cada vegada més gran d'errors comesos permet un augment continu de sinistres i. per tant. un augment paral·lel de l'import de les primes. Actualment, tenim una responsabilitat decennal, que en realitat és una responsabilitat quinzenal, de la qual es pressuposa la culpabilitat en els primers deu anys, una pressumpció de culpamrà tantum d'imperíciaen l'actuació dels constructors de l'edifici en sinistre. És evident que la responsabilitat decennal, amb l'ampliació que ha fet la jurisprudència del concepte d'enderrocament, és abusiva en molts aspectes. Cal pensar que s'imputen com a vicis de construcció multitud de defectes, sovint de manteniment, i és absurd pretendre que el producte construït mantingui una durada d'ús de lots els seus elements fins adéu anys. Cal superar els criteris obsolets mantinguts per la legislació actual i per lajurisprudència. desconeixedora de la rea-

En la línia de les propostes relacionades amb la directiva sobre responsabilitats, garanties i assegurances per a la construcció, entenem que hi ha, en primer lloc, uns aspectes generals totalment necessaris quedefineixen les funcions i obligacions, les fases del procés, les intervencions administratives, la formalització de les realitzacions i de les actuacions: projecle, contracte d'obra, recepció de l'obra, ús i manteniment. És necessària una ordenació del procés edificatiu i del control de les activitats del sector en allò que afecta la seguretat i la qualitat en defensa i garantia de l'usuari i aplicable a tot tipus de promoció pública o privada, lliure o protegida. Cal que aquesta ordenació sigui flexible i accepti l'especificitat del sector i el grau i el nivell de les diferents intervencions. També caldria introduiria funció tècnica en totes les fases del procés, des d'una perspectiva no tan fonamentada en monopolis corporatius com en la capacitació que dóna resposta a les diferents necessitats tècnico-funcionals en cada moment, La posició del col·lectiu s'ha de concretar a demanar la responsabilitat del promotorprofessional. La garantia del producte per al comprador recau en el promotor que ven. Aquesta garantiacalcobrir-laambunaassegurança única, mínima i objectiva que, per a cada edifici, cobreixi en continuïtat, els danys i responsabilitats derivats de tot el procés constructiu. Aquesta assegurança hauria de tenir una durada de deu anys per a aquells defectes que comprometin la solidesa de l'edifici (fonamentació, estructura i tancament), tres anys per als elements d'equipament i instal·lacions i un any per als acabats. L'assegurança donaria resposta inmediata de cobertura dels danys a l'usuari sense analitzar les responsabilitats concretes. La pòlissa habitatge no pot ser una cobertura indiscriminada de mala construcció. La qualificaciódelcontroldequalitatisegure-

"Cal superar els criteris obsolets mantinguts per la jurisprudència, desconeixedora de la realitat, i donar una imatge que superi l'actual d'especulació" F

O

M

A

la prima de l'assegurança, com a foment de laqualitat. L'establiment del control de qualitat en les diferents fases i l'obligatorietat i control del manteniment serien decisius. En la línia de les noves experiències de) món anglosaxó, cal cercar fórmules que permetin rebaixar el cost de la garantia i augmentar l'eficàcia contra la mala construcció. • 'RAFAEL CERCÓS és arquitecte tècnic

T

I

U